de l'estudi general de mitjans de la primera onada d'aquest 2015, una xifra que representa la millor dada d'una primera onada de l'any des del 2005. Catalunya Ràdio creix de 70.000 oients en respecte a la mateixa onada de fa un any i és l'emissora líder a les comarques de Tarragona i Lleida. A més, lidera les franges horàries de dues del migdia a quatre de la tarda.
El matí de Catalunya Ràdio amb Mònica Terribas l'escolten cada dia 461.000 persones. Amb aquesta xifra el programa aconsegueix el millor resultat d'una primera onada de l'any des del 2006. El matí de Catalunya Ràdio augmenta la seva audiència en 51.000 oients.
Esports, Josep Antoni Isam. Competició europea en dos fronts avui pel Barça, a les 7 de la tarda al Palau. Els homes de Xavi i Pasqual reben l'Olimpiakos. És el primer dels cinc partits de quart de final de l'Eurolliga de bàsquet. Justin Dolman podria ser novetat després de la lesió. A tres quarts de nou, a París, els homes de Luis Enrique juguen contra el PSG, l'anada dels quarts de final de la Champions de futbol.
Alves és baixa, blau gran, els francesos recuperen David Luís, però no poden comptar amb Ibra, Berratti ni tampoc Tiago Mota. En altres partits de quarts, Atlètic 0, Madrid 0, Juventus 1, Monaco 0, avui juguen Porto i Bayern. Catalunya Ràdio farida la transmissió del bàsquet i del futbol del Barça a partir de 3 quarts de 7. En tenis a Monte Carlo avui duel Robredo-Granollers en segona ronda. D'aquí uns minuts comença l'europeu de gimnàstica amb Rubén López, Paula Raia i Nora Fernández.
I a Xangai avui s'anuncia el guanyador del Premi Laureus, el millor esportista mundial de l'any. Entre els candidats a aquest premi hi ha Marc Màrquet. Fins aquí les notícies. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer
Just a la justa.
Molt bon dia, ara passen 6 minuts de les 10. A aquesta hora arrenquem el Just a la Fusta d'avui, dimecres 15 d'abril.
Comencem el programa de seguida parlant de les notícies més destacades de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Farem un cop d'ull a l'actualitat municipal i també parlarem de notícies en clau general. Ens fixarem en portades, contraportades, esports, cultura i una mica de tot en aquesta primera hora. També parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius per saber què passa amb aquest front del que parlàvem ahir i què vindrà de cara els propers dies.
I avui a les 11 i 10 parlem de cultura. Entrevistarem el regidor d'aquesta matèria, Sergi Seguí, per parlar del Pla d'Acció Cultural amb el procés participatiu que va engegar justament aquesta setmana i també de Sant Jordi perquè ja estan a punt la majoria d'actes que hi ha organitzats a partir de demà dijous i fins la setmana que ve quan és precisament aquesta diada de Sant Jordi, dijous dia 23.
També tindrem l'Oriol Rigat, membre del grup astronòmic d'Esvern, per parlar d'astronomia, l'actualitat de l'Ateneu amb el seu president, l'Albert Macià, l'Estric Goldstein dels Llei de Can Mat ens parlarà de vins i tindrem també la Silvana Boc que ens parlarà de llibres i l'Arnau Cònsul que ens explicarà què passava altres 15 d'abril.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
Molt bon dia, Andrea. Bueno, què tal? Què tal? Bon dia. Parlem d'actualitats injustenques a aquesta hora.
Parlem primer de tot de... Política local. Política, no? És que ara anem a dir de Movem Sant Just, no? Ara he tingut el dubte i dic que potser no. Parlem de Movem Sant Just i d'un acte que estan preparant per aquest cap de setmana, un acte participatiu per perfilar el programa per a les municipals al mes de maig. El grup Recordem-ho és una fórmula d'entesa de progrés municipal que lideren Lluís Monfort i Just for Salva.
i que es presentarà als comissis recollint el treball que ha fet els darrers mesos l'Assemblea de Guanyem Sant Just, que el mes de març va decidir no concórrer a les eleccions municipals. Movem Sant Just és una candidatura de progrés que plega militants d'iniciativa per Catalunya Avers i persones d'altres grups o plataformes de debat no afiliades a cap partit polític.
Dissabte al matí, Movem organitza un acte obert i popular al bar de Can Ginestà per compartir, discutir i acabar de perfilar el programa electoral. La idea és comentar les aportacions que facin els assistents i decidir si s'inclouen al programa. Entre altres temes, es parlarà d'educació, habitatge, benestar, cultura, mediambient i urbanisme, els grans blocs d'un programa electoral. La trobada serà aquest dissabte a les 10 del matí, com dèiem, al bar de Can Ginestà.
Més qüestions, Andrea? Parlem de la Festa Major, perquè el nucli ha obert, i de fet encara d'aquí pocs dies, la setmana que ve, la convocatòria del tercer concurs de cartells de Festa Major de Sant Jus 2015. L'objectiu és triar el cartell, que representarà la Festa Gran del Poble aquest estiu, entre tots els participants. Un concurs que, com cada any, és oberta a tothom.
El cartell és de tema lliure, el tema és lliure, però cal incloure-hi les frases següents. Festa Major 2015, Sant Just d'Esvern i del 30 de juliol al 6 d'agost. També ha d'haver-hi algun motiu neutre, blau i groc, que faci referència a l'àpica baralla entre blaus i grocs que caracteritza la Festa Major de Sant Just.
I a banda del reconeixement del poble, el premi per al guanyador del concurs serà un sopar per a dues persones valorat en 75 euros a un establiment de Sant Just. La data límit del llirament de cartells és el 22 d'abril i s'han d'entregar al casal de joves de dilluns a dissabte de 4 a 9 o dimarts, dijous i divendres d'11 a 2. El verdict es farà públic el 27 d'abril i al web del nucli que és festessantjust.blogspot.com trobareu les bases completes i les condicions per participar d'aquest concurs.
I ara, Andrea, acabem parlant d'una bona notícia, no?, d'aquestes que porta més Sant Just cap al més enllà, eh?, travessant fronteres. Sí, exacte, perquè la companyia de teatre de la qual forma part el Sant Justenc Pau Palacios ha estat premiada, atenció, amb un lleó de plata a la Bienal de Venècia, es nivell.
L'agrupació Senyor Serrano, així es diu aquesta companyia, és una companyia d'arts escèniques que combina teatre, dansa i videoart. El Sant Justenc Pau Palacios forma part d'aquest grup teatral nascut a Catalunya, a Barcelona concretament, que ha estat reconegut amb el lleó de plata de la Bienal en reconeixement de la seva innovació pel que fa al seu ús de les noves tecnologies en les seves representacions.
Àlex Rigola, que és el director de la secció de teatre de la Bienal, destacava que el guardó a l'agrupació en Senyor Serrano estava motivat per la seva recerca d'una forma teatral molt personal on el llenguatge de les imatges aconsegueix una forma universal. La companyia, com deia, més de Barcelona, però les seves produccions s'estrenen a teatres d'arreu del món i el proper 3 d'agost...
L'agrupació Ensenyor Serrano rebrà aquell lleó de plata de l'Avianal de Venècia, el recollirà aquell dia i, a més a més, durant el festival presentarà una obra nova a House in Asia. Per tant, nou reconeixement per a un Sant Justenc al món. En parlarem, a més a més, un dia d'aquest amb ell mateix, exacte, divendres. Per tant, atenció per saber com funciona tot plegat o com ho està rebent tot plegat. Totalment.
Dos minuts i un quart de dotze, moment per parlar de música. Parlem d'una altra novetat. Som en moltes novetats, suposo que és la primera vera, Andrea. No paren de sortir discos interessants.
Parlem de George Rose, que no sé si el tens al cap, alguna cosa... No el conec gaire, però sí que existeix. Perquè, de fet, fins i tot a les carpetes musicals que tenim dins l'ordinador, l'ordinador de la ràdio, on tirem les sintonies, que de vegades ja ens les oblidem, que tenim molt bona música. Sí, sí, sí. Doncs allà hi tenim aquest tema. Ara posem... Això és l'onor. Això és les seves noves cançons, eh?
A veure si són aquesta cançó. La que ve ara és la que tenim aquí. Sí, sí. Com es diu aquesta cançó? És xula. Aquesta cançó es diu... Winter in the Hamptons.
En tot cas, aquesta és la seva cançó que formava part del disc Nashville, que és un disc que té, com deies tu, uns quants anys, i jo crec que és una de les més conegudes, potser, d'aquest personatge.
En tot cas, ara treu un nou disc, el va treure ahir, el va publicar ahir dimarts i té un parell de cançons amb les que obre el disc, que segons un redactor de Rock Deluxe, de revista Rock Deluxe, diu que li recorden moltíssim, moltíssim a Jorge Drexler. Ah, sí? Aquesta, l'altra que sentíem abans i a veure si aquesta t'hi fa pensar, també. Some days I'm golden Pensava que cantaria en espanyol, també. Some days I'm bad
Bona nit.
Podria ser la guitarreta, així veu melòdica. I després aquestes dius Som Days I'm Golden All Night, que és la primera, la que sentíem abans és la segona. Aquestes dues em recorden molt a Jorge Drexler, tot i que New Young, que és la tercera ja, diu que és una altra història i que...
El podria recordar més a una altra faceta explorada per Josh Rose, que bé, dic que de tota manera els discos com Naix, Bill o 1972 són una llosa, segons aquest articulista si més no, bastant pesada. És a dir, que els bons temps... Bé, tot que suposo que... No, no, no, al revés. És a dir que... Han passat ja. Sí, no és que...
Bé, això ja seria la interpretació directa, eh? Però Nashville, que seria el disc del 2005, on ja inclòs aquesta cançó que sentia mare del Winter in the Hamptons, doncs clar, diu que sí, que tot plegat pesa massa, no? A vegades hi ha discos que es fan més o menys bé...
Diu això perquè és bastant fan d'aquells discurs. Sí, sí, sí, exacte, que tot allò pesa massa i acaba dient... Pensava com una llosa com a negativa, dic. No, no, no, i diu que encara queden molt lluny aquells temps de monança. Bé, és l'article, a més de dir que és Rock Deluxe, m'he equivocat, és la revista...
Mondo Sonoro, que fa una ressenya d'aquest disc que es diu The Embers of Time, que va sortir publicat ahir dimarts. George Rose, que em sembla que en principi no ha de passar per Barcelona, però bé, en tot cas el disc sí que el podem tenir al nostre abast, vull dir que és fàcil de comprar-lo a qualsevol lloc i en tot cas es pot escoltar també des de les diferents plataformes.
Em quedo, Andrea, amb les primeres cançons, per això que té un toque així més diferent. Per tant, ens n'anem de canviar les notícies amb aquest Some Days, I'm Golden All Night. I, mira, he dit una cosa per dir, perquè pensava que no venia a Barcelona, però... Però sí, bé. Ara quedaré fat molt malament, Andrea, perquè ve demà. En sèrio? Molt bé, Carme. Actua demà dijous al City Hall. És a dir, que podíem haver obert aquesta...
Sexy parlant d'un concert, hem parlat d'un nou disc, però mira, nou disc que sortia ahir i demà a Barcelona el tenim al Music Hall.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Just a la fusta. Smooth jazz. Un moment.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema. A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que Veus de la Parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
6 minuts i dos quarts d'onze, és moment per fer un cotll de l'actualitat general del dia. Avui comencem, com sempre, comencem per les portades dels diaris, Andrea, però per quin tema ens fixem primer de tot? Doncs avui el protagonista té nom propi, Rodrigo Rato. Al periòdico, per exemple, la llegim a Hisenda a Setger Rato, 705 que exalt càrrecs sota sospita,
El servei anti-blanqueig investiga l'exministre per diners d'origen familiar ocult, Sant Paradisos Fiscals, i l'expresident de Bànquia es va acollir a l'amnistia fiscal del govern de Rajoy el 2012. Veiem una imatge de Rodrigo Rato en fotografia de portada. La Vanguardia també va en aquesta línia, també ens parla d'aquesta amnistia de l'any 2012. Diu que Rato es va acollir el 2012 a l'amnistia de Montoro.
L'exvicepresident forma part de la llista de 705 d'investigats per Isenda. Les hòpites se centren en el possible blanqueig de capitals. Ho llegim avui en la secció d'Economia de la Vanguardia i en un format més breu, el diari Ara, llegint que Isenda investiga si Rato va blanquejar capitals. L'exministre del PP s'hauria acollit a l'amnestia fiscal i acompanyen aquests titulars amb una imatge també de Rodrigo Rato en portada.
Doncs és encara el tema més destacat a les portades dels diaris, que expliquen el que ara estaves comentant, a les portades dels digitals, volíem dir. I també feia això una altra informació, que és que Rodrigo Rato va ser ingrapat en un vol de Ginebra a Madrid. Hi ha un vídeo on se sent i es veu com l'expresident de Bankia va volant una companyia de baix cost, EasyJet, i un grup de passatgers van fer com una mena de mini-scratches, com ho explica la Vanguardia. En tot cas, aquesta informació, aquest vídeo, que també el publica el 324,
Més temes que tenim aquesta hora emportada. Desapareixen 400 immigrants en el naufragi d'una patera a la costa d'Itàlia. Notícia destacada també que és Tora, perquè tot plegat s'ha sabut fa poques hores.
Maduro acusa Rajoy de racista i d'estar al darrere de totes les maniobres contra Venezuela i Obama inicia els tràmits per treure Cuba de la llista de països terroristes, és el que explica el 3-24. I a La Vanguardia també ens parlen, encara en clau econòmica, de 2.424 demandes civils contra Bankia per la seva sortida a Borsa.
I també parlen d'un vaixell amb més de 1.400 tones de fuel que s'ha enfonsat a prop de Fuerteventura, un pesquer rus que es va incendiar dissabte i que s'ha enfonsat a 15 milles al sud de Maspaloma. S'han activat mesures contra la contaminació per possible risc de vessament.
I altres apunts, avui s'han publicat l'estudi general de mitjans, les audiències i el diari Ara destaca que el món arracu es manté líder a Catalunya amb 607.000 uients i que el matí de Catalunya Ràdio segueix en segona posició amb 461.000 seguidors.
Són aquestes, bàsicament, les notícies més destacades d'aquest matí als digitals.
Fem encara un apunt més per això referent al que dèiem a aquest EGM. El tercer programa més escoltat és l'Oi por Oi, que té 258.000 seguidors a Catalunya. I per emissores recu conservar el lideratge, que és una xifra que seria la segona més alta de la seva història i que suposaria un increment de 20.000 persones respecte a la primera onada del 2014. La segona és Catalunya Ràdio amb 601.000 seguidors.
Són notícies d'aquest matí que ens porten ara a parlar d'altres temes ara en clau cultural.
Per on comencem, Andrea? Comencem centrant-nos en un article que trobem al diari i ara, que ens parla de les creus de Sant Jordi, aquest any molt teatrals, ens diu el diari. El govern ha distingit 27 personalitats i 15 entitats per la seva tasca cívica o social i pels serveis prestats a Catalunya. Les creus de Sant Jordi en guany tenen un regust molt teatral, com dèiem, perquè han reconegut talents.
com el director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, els actors Joan Pera, Mercè Sant Pietro i Emma Vilarassau, el taller d'Escenografia Castells i Planes de Cardedeu i el Teatre Romea. En el camp literari, per exemple, s'ha premiat l'agent Anna Solepon, el traductor Peter Bush, responsable de les versions angleses de la plaça del Diamant de Mercè Rodoreda i del quadern gris de Josep Pla,
També la lingüista Maria Teresa Cabré, presidenta de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, el periodista i escriptor Agustí Pons i l'arxiver historiador i poeta abrenc Jesús Massip. D'altres ambits de la cultura, destaquem el galerista i editor Joan de Mugadoria, el ceramista Jordi Aiguadé, el concertista i catedràtic de piano Ramon Coll, el realitzador Josep Miquel Aixala i l'arquitecte i urbanista Carme Pinós.
És una de les notícies culturals avui destacades de la jornada. Ara parlem de música, si et sembla, perquè justament ahir es va acabar de confirmar el cartell complet del Festival Cruïlla Barcelona, que tindrà lloc el mes de juliol a la ciutat, i l'encapçalen Kendrick Lamar i Laurin Hill. Ens diu el diari ara que la música negra s'està fent forta, es fa forta a la part més notable del cartell del Cruïlla.
La Mar i Gil actuarà a la pròxima edició del festival, que tindrà lloc del 10 al 12 de juliol al Part del Fòrum. La Mar hi presentarà el celebrat To Pump a Butterfly, un àlbum conceptual sobre la discriminació. I d'altra banda, és l'única actuació d'aquest any a Espanya del raper California i pel que fa al concert de Lauren Gil serà el primer que l'ex-cantant de Defugis fa a Barcelona, tot i que fa 20 anys ja hi va actuar amb la seva antiga banda.
Les actuacions de Hill i Kendrick Lamarck s'assumen a les del pianista Jamie Cullum i Damien Jr. Gong Marley, el fill de Bob Marley. I al concert conjunt, també, caps de cartell, dels escocesos Franz Ferdinand i del duo californià Sparks, que actuaran conjuntament.
Hi ha 42 bandes de 16 nacionalitats diferents, 3 dies de festival, un pressupost que passa dels 2,5 als 3 milions d'euros. L'aportació pública encara està per confirmar, però girarà el torn dels 140.000 euros. I destaquem també altres artistes que completen aquest cartell, Of Monsters and Men, que ja van confirmar fa setmanes.
Aloe Blac, Capital Cities, Coco Rossi, Emily Sandé, també assenyalada per la premsa britànica com la successora d'Adel, i també el duet pop Milky Chance, que s'han posat molt de moda últimament. Doncs no està malament, no? Un cartell interessant, el juliol a Barcelona. Del 10 al 12, al parc del fòrum, ja es poden comprar els abonaments per assistir-hi. I acabem parlant de música, Carme, si et sembla una notícia trista avui...
És molt bonica aquesta nanxa, eh? Sí, és molt, realment molt emotiva. I avui hem d'explicar que ha mort el seu cantant, ha mort aquesta veu, Percy Sledge, amb els 74 anys, va morir ahir a Baton Rouge, a l'Alabama. Patia un càncer de fetge des de fa temps, del qual havia sigut operat l'any passat. Tenia 74 anys, com dèiem.
Aquest que sentim, When A Man Loves A Woman, va ser el seu primer single i el seu tema més recordat, sens dubte. Segons la història de Sledge, la cançó va sorgir en una actuació a Sheffield, a Alabama. Amb el seu grup, The Squires Combo, acabava de perdre una nòvia i va demanar als seus companys que toquessin un blues lent.
Ell es va desfogar durant sis minuts i així va néixer l'esborrany d'aquest tema, després polit i gravat, òbviament, pel suggeriment del productor Queen E.B. Sledge deixa una gran família, una esposa, Rosa, també cantant, ni més ni menys que 12 fills, 15 nets i un besnet.
Me'n canso que aquest matí sentia que explicaven que s'havia sonat en moltes pel·lícules també en publicitat dels anys 90. Jo crec que per això també té com aquest punt de nostàlgia, no? Perquè jo la sento i, no sé, és bonica ja de per si, però em recorda d'haver-la sentit moltes altres vegades. Sí, pel·lícules, per exemple, al periòdic que llegim que ha aparegut a Platón i també, per exemple, òbviament, per descomptat, a Cuando un hombre a Manobo.
De l'any 94. Sí, sí, sí. No la recordo ara, però aquesta pel·lícula crec que va tenir en el seu moment de glòria, també. En fi, va, parlem d'esports. Posem-nos una mica més alegres.
I parlem de futbol perquè aquest vespre hi ha partit del Barça contra el Paris Saint-Germain, a París, i juguen amb la llengua francesa, el Montreeportiu, a l'hora de titular, i posen Grandeur. És el titular d'aquest diari que també ensenya alguns dels futbolistes del Barça, la davantera, abraçant-se amb Matier, i de fons la Torre Eiffel ben imponent. El Barça s'ha de deixar...
Continua amb la idea de xuminades en aquest titular. Ja ho vaig dir fa un parell de dies, diria, aquest diari. Diu un partit molt transcendent. El PSG no té Ibra, Berratti ni Mota, però sí que té David Luís i un atac perillós.
L'esportiu diu amb la lliçó apresa i tria dos primers plans de Neymar i Messi en un entrenament. Diu que el Barça vol encarrilar els quarts de Champions a París amb el joc de la primera part a Sevilla, a la retina i aprofitant les baixes importants del PSG.
I amb aquesta idea també titula l'esport, volen sentenciar i situa en portada el trident de la grana. Diu que està preparat a més per golejar. De Luis Enrique destacant declaracions, no especularem, sortirem a guanyar. També parlen del partit d'ahir del Madrid contra l'Atlètic. Un Madrid sense gol haurà de patir el Bernabéu, és el que diu el diari Esport.
Recordem que ahir jugava també aquesta primera volta dels quartafinals d'aquests dos equips de Madrid. Vas veure el partit, Andrea? Vaig veure el final, bé, el final, la segona part, a partir del minut cinquanta i alguna cosa, crec. I vas patir? Vaig patir els últims minuts, la veritat. Perquè l'Atlètic Marqués, vols dir? Exacte, sí, perquè estaven apretant bastant fort, però sempre sé que la primera part va ser bastant blanca. Això diuen? No la vaig veure.
En fi, el Mundo Deportivo diu que Oblak manté viu l'Atlètic, la batalla capital molt intensa la decidirà el Bernabéu. Això és el que diuen els diaris catalans i ens fixem ara en la premsa madrilenya que justament posa també aquest nom, tots dos en portada en muralla. Oblak és el que diu el marca i trien justament un moment en què atura un tiraporta de Bale. La final serà el Bernabéu i el porter sosté l'Atlètic.
És com explicar el marca i el diari es diu Oblak va dir que no. I també trien un moment, segurament el mateix, en què Bale està a punt de marcar gairebé a la porteria del camp contrari, però ell atura un d'aquests gols. El Madrid va poder resoldre l'eliminatori al primer temps, però Oblak va dir que no és com titula avui el diari, que també apunta que Marcelo i Mario Suárez desperdran la tornada per targetes.
Dos quarts i mig d'onze, cop d'ullaran les contraportades del dia. Comencem per la del diari ara, l'article setmanal de Josep Ramoneda, avui el titular sobre un paisatge canviant. Andrea. Tracta tres temes diferents, recents, que hem sentit a parlar. Tres veus en pocs dies han mort tres figures de la cultura de significació política universal.
A partir de l'encreuament entre la seva obra i el seu activisme, François Maspero, Gunter Gras i Eduardo Galeano. Maspero, el menys conegut dels tres entre nosaltres, fou marcat per la violència del segle. Als 12 anys va veure com la Gestapo s'emportava als seus pares. Als 57 va fundar la Joie de Lille, una llibreria de referència a quan el barri llatí vivia a les pulsions gaixistes.
I no és casual que el primer llibre de l'editorial Maspero, l'any 59, fos un text de Pietro Neni sobre la guerra d'Espanya. En Maspero, diu, desapareix un dels últims exponents irreductibles de la voluntat de dissidència forjada en els anys de la guerra d'Algèria. D'altra banda, la segona part de l'article, titulada Renda de contribució, diu Entre les noves formes aparentment innocues d'explotació hi ha el treball gratuït, que tots practiquem de manera més o menys inconscient.
Diu Ramoneda que quan volquem a la xarxa estones d'informació, sovint de la nostra vida personal, va a uns megaservidors, els propietaris dels quals guanyen molts diners a costa nostra sense pagar-nos ni un euro. I per últim, a República, la tercera i última part de l'article, diu un altre aniversari de la República, 14 d'abril, que passa desapercebut.
Ja ho vàrem veure amb el relleu a la corona. Tot va quedar en la indiferència. I acaba dient que el debat sobre la forma d'estat, que alguns temien, va ser testimonial. I diu Ramoneda que hi ha altres urgències. D'aquí passem cap a una altra contraportada amb entrevista a La Vanguardia. Llegim que l'art teràpia t'ajuda a tornar-te a crear a tu mateix.
Doncs ho diu un art terapeuta, Miquel Isuel, va néixer a Lleida, diu, viu a Barcelona, és president del grup de recerca i formació en art teràpia i vicepresident de la Federació Espanyola d'Associacions Professionals d'Art Terapia. I ara, el mes de maig, el 8 i 9 de maig, organitza les setenes jornades d'art teràpia al CCB.
Diu que l'art teràpia és una disciplina de treball amb la persona, mitjançant eines artístiques. Hi ha persones que acudeixen a ell, que diu jo no sé fer res, i diu que aquesta persona acaba sent autor, autor de la seva pròpia experiència, l'experiència de sentir-se viu. I al final sempre acabo sentint, he fet una cosa que no pensava que faria.
Asegura, Isuel, que en tothom batega la capacitat d'expressar el que som. Diu, l'arteràpia fa aflorar l'essència perquè palia el patiment. El pacient arriba perquè pateix. L'arteràpia desconnecta el còrtex del cervell profund emocional i el pacient sent. I aquesta experiència li procura un sentit nou. Diu, i això és guaridor.
Víctor Amela, que és qui l'entrevista, li demana un exemple. Diu, perquè ho entendrà millor en un cas real. I ell explica la història d'una mare que va portar la seva nena de 6 anys adoptada per una malaltia, patir a incontinència d'esfínters, calia canviar-li els bolquers a cada moment. I la mare, trastornada, va dir, no la vaig comprar per això. La mare només veia el símptoma, el problema, no veia la nena. Me la va deixar, la nena agafava plastilina, feia boletes i les aixafava amb el palmell de la mà contra un paper.
De vegades s'adormia i després continuava. I la nena va començar a demanar a la mare de canviar-se sola i un dia va recórrer amb el dit al perímetre d'aquesta sala i va dir ja està. A partir d'aleshores la nena va deixar de tenir incontinència. Diu que ella es va crear a si mateixa, tota experiència mitjançada per un material és artteràpia i acaba dient experimentar, sentir, això és l'artteràpia.
Doncs mira, un descobriment avui a La Vanguardia. Al periòdico tenim una altra qüestió que ens deixa aquest titular. Una església funciona igual que un gos humà. Doncs per mi també és un altre descobriment aquest. Una entrevista curiosa i interessant a Jordi Pinheiro, que és el guia de la invisibilitat, així se'l defineix.
historiador de Manresa que associa la seu amb el lling i el llang. Ens diu a l'entrevista que el que és essencial és invisible als ulls, això és el que diu la Quineu, el petit príncep al conte de San Exoperí, i fer visible el que és invisible, el que és essencial, és precisament l'objectiu de les visites guiades que fa Jordi Pinheiro a Espais Patrimonials d'Albages. Ho fa combinant dades històriques amb disciplines poc convencionals com la geobiologia, que estudia la influència de les energies de la Terra en els éssers vius i els edificis.
Diu que una església gòtica és un espai per entrar en contacte amb la transcendentalitat i tot està pensat per propiciar aquest contacte. Les esglésies romàniques i gòtiques són les més perfeccionades des del punt de vista de la geometria sagrada i s'ubican en punts telòrics, que són centres de concentració d'energia.
Diu que una església és un circuit energètic i en aquest sentit la seu de Manresa és emblemàtica. Diu que hi ha dues energies bàsiques, la telúrica i la còsmica. La telúrica va de la terra al cel, és més pesant, es nota la part inferior del cos i és energia yin, femenina. La còsmica va del cel a la terra, és més lleugera, espiritual, es nota la part superior del cos i és energia yang, masculina. Una església, diu, funciona igual que el cos humà, té una part esquerra, telúrica femenina, yin, i una part dreta, còsmica, masculina, yang.
assegura Pinheiro que la manera de circular en una església seria des de la part lúrica cap a la còsmica, de l'energia de la terra a l'espiritual, de la foscor a la llum. Diu que és una cosa que es nota d'una forma molt subtil, però a mesura que avança es pot sentir que l'energia del cos circula des de baix cap a dalt. I la periodista, la Gemma Tremollas, que és qui l'entrevista, li demana de fer algun exemple, algun cas pràctic a l'església de la Seu.
I ella assegura que el seu cos comença com a estirar-se, hi ha una força com que l'arrossega cap enrere i el dret diu el meu cos, la part dreta de l'església, el meu cos es vincle de manera involuntària, comença a sentir coses i assegura que ella li pregunta, pot ser sugestió? I el Jordi Piñero li respon, diu, un hi pot creure o no, però el constructor de la seu sí que s'ho creia i la majoria de la gent descriu les mateixes sensacions.
Molt curiós, eh? Molt curiós. Avui realment tenim dues entrevistes, gairebé... Per analitzar-les. Aquesta mística, no? I l'altra, doncs, amb el tema artístic, però no, no, interessant... Interessant de descobrir. Exacte, a vegades passa, eh? Que hi ha com aquestes contraportades que tenen aquests fills comuns. És dia interessant. És dia per asseure's una estoneta i analitzar-les en profunditat. Exacte. Doncs avui, poca broma perquè és un dia interessant, Andrea, tu ho has dit, en diferents sentits, eh? A veure...
Avui, 15 d'abril. Sí, dues propostes molt curioses a Barcelona. A una ja no hi arribem a temps, però que és una mena de rave abans d'anar a treballar. Una rave.
Ja s'han fet diferents edicions, però és el Morning Glory Bill, que és una proposta matinera per carregar-se d'energia per un dia laboral. Hi ha hagut algunes edicions, això va començar a Londres l'any 2013, s'ha fet a diferents ciutats, i a Barcelona ja s'ha fet altres vegades, però avui justament hi havia aquesta trobada de 6.30 a 10.30 del matí.
I és un moviment que proposa una rave directament a primera hora del matí. I la idea no és que hi hagi anat sense dormir, sinó que tu vagis a dormir casa teva i diguis, mira, doncs jo aniré cap a les 8 del matí i a les 9 vaig a treballar. I és això, és una idea que va néixer a Londres i que avui s'ha fet per primer cop al Mercat de les Flors. És la quarta edició a Barcelona, però el primer cop que es fa al Mercat de les Flors. Costava 10 euros l'entrada anticipada, després si anaves avui directament 15 euros.
Hi havia alguns descomptes, etcètera, etcètera, però en tot cas allà podies gaudir de música de DJs, de diferents massatges, ioga, intervencions també artístiques o de ballarins. I una mica la idea és de defensar el ball també com a exercici físic i començar el dia amb energia positiva i després la gent se'n va a treballar. Molt bé. Vull dir que no cal que vagis les 4 hores, sinó que vaig una estona...
I no és una raïla superboja. M'agafo una energia? No, no, no. He vist imatges aquest matí als matins de TV3. Sí? Sí. Que ja n'ha anat. Sí, sí, ha anat l'Agustí Fornell. Tens en el que és el nom del reporter. Sí, sí, estava allà al mig de la festa. Molt bé. Se'l sentia allò com si fos una festa, eh? Com quan connecten a un concert i el redactor ens ha d'aixecar la veu. Sí. Però bé, hi havia gent i tots animats. És a dir, que és una anistia curiosa, no? Que una gràcia. No ho coneixia. Sí, sí. Mira.
No sé quan serà la propera, ja estarem al cas. Molt bé. No hi ha begudes alcohòliques, eh? És proposta lúdica, però no hi ha begudes alcohòliques.
Però per si no fos prou, una altra història curiosa que passa avui a Barcelona és que aquesta matinada, la matinada d'avui, dimecres, demà, dijous, el metro reviurà el seu primer convoi de metro el 1924. És, per tant, un passeig pel temps en un tren històric que sortirà passada la mitjanit des de l'estació de la Sagrada Família per recórrer un tram de la línia 2 de metro fins a l'estació de Sant Antoni. El tren després farà el recorregut de tornada cap al punt de partida cap a Sagrada Família.
I amb motiu d'aquest passeig nocturn, l'estació de Sagrada Família acull també una versió de l'exposició central dels 90 anys de metro sobre l'arribada del suburbà a la ciutat, que es va poder visitar fins al dia 6 de març en un altre espai de la ciutat. A 3.12 hi haurà també una visita d'aquesta mostra i després d'això, a la mitjanit, hi ha aquest petit viatge al passat. Hi ha 250 entrades a la venda i per participar-hi no et val la T10, sinó que has de pagar 5 euros per reservar a plaça d'Anna.
Sí, a veure, pots anar al punt TMB situat a plaça Universitat. Suposo que avui encara durant el dia es pot fer. Molt bé, molt interessant. Això fa un cop l'any. Ho he sentit i sempre m'ho he plantejat, però mira, sempre se m'escapa. És divertit. Veus els senyors vestits així de l'època i veig una edició anterior amb un convoi ben ple. Vull dir que a la gent li fa gràcia aquestes coses. Mira, maneres de viure a la ciutat d'un estil diferent. Molt bé.
En fi, Andrea, gràcies. Que vagi bé, Carme. Bon dia. Passant dos minuts a tres quarts d'onze, cop d'ull a la música...
Hem parlat avui del nou disc de George Rose que actua demà a Barcelona i també hem sentit albuenament l'Obs of Women avui que ha mort el seu creador. A més a més també hem parlat del Cruïlla que ha tancat cartell però ara ens expliquem més qüestions. Cristina Rosem vingui a actuar demà a Barcelona a banda de George Rose, com dèiem. Que cierra tus grandes amores
Però bé, en tot cas, aquesta és proposta per demà. Per tant, abans de parlar del que hi haurà els propers dies, el que fem és explicar què es pot veure avui.
Parlem de Javiera Mena, que actua avui a Barcelona.
La xilena, que en els seus xous llueix estilismes d'estrella pop i s'entrega a la col·lecció de hits de pop, sintètic i infecció, segons llegim a la revista Time Out. Visita avui el City Hall. A dos quarts de nou, les entrades costen 15 euros. Elles són així. Té temes com aquests, però en té d'altres on també canta.
En fi, parlem d'un altre festival que abans de cartell, a banda del Cruïlla, és el Bona Nit Barcelona.
On tornaran els Cat Madafaca, que va ser una de les sorpreses que més van agradar de la primera edició. Repetiran en aquesta edició del Bona Nit, on també actuarà Ramon Miradet i Jacques Saboretti.
El festival serà el dia 18 de juliol. Es farà a la plaça de les Glòries Catalanes, el nou parc que hi haurà en aquest espai. Per tant, deixarà així el poble espanyol. És la tercera edició d'aquest Bona nit Barcelona, que aquest any també tindrà una edició germana a Madrid, el Buenas Noches Madrid. Les entrades sortiran a la venda el dia 22 d'abril i compten amb l'Olega com a país convidat.
En aquest cas, en el tema de Madrid, perquè actuaran tan mica amb la faca, però també hi serà Erlen Hoy. I bandes norvegues com Disaster in the Universe i Away. A Madrid. On podrem veure de nou aquest grup que sentim de fons, que amb la faca.
Fins demà!
Bona nit.
I acabem parlant encara d'una altra novetat en aquest cas. Snothing Plays, un grup barceloní, la seva alma materna és Emilio Saiz, era guitarrista de Van Ferreiro i Russian Red.
I que s'ha envoltat de músics com Xavi Molero, que és membre de Sant Pedro, Egon Soda i col·laborador de Refri o Love of Lesbian, Ricky Follner i Martí Pere Arnau per construir Nothing Places. És un projecte amb el que va debutar fa dos anys, llegim el web Musical Indies Pod i ara torna amb Tira el Love. És un avançament del disc que traurà el mes d'octubre, el seu segon disc, i sona així...
Amb aquest tema arribem cap a les 11.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida. Bon dia, us informa Neus Bonet.
Josep Antoni Durán i Lleida reclama al govern espanyol més recursos pels Mossos d'Esquadra per lluitar contra l'amenaça jihadista. Ho ha dit al Congrés després que Mariano Rajoy ha felicitat per la seva actuació la policia catalana, que avui fa una setmana va desarticular una cèl·lula jihadista que pretenia atemptar Catalunya. Congrés dels Diputats, Jordi Prats. Bon dia. El portaveu de Convergència Unió al Congrés, Josep Antoni Durán i Lleida, ha reclamat pels Mossos d'Esquadra un major accés als fitxers internacionals de les forces de seguretat per poder lluitar millor contra el terrorisme jihadista.
Hay que darle la chancha, hay que darle a los Mossos de Esquadra los instrumentos de conexión con la policía internacional porque estamos ante un reto internacional que algunas policías no tienen la capacidad de luchar lo mismo que tienen otras policías. Durán Illeida ha dit que davant d'un èxit policial contra el terrorisme jihadista, ell felicitarà sempre el cos de seguretat corresponent, sigui quin sigui, sense intentar, diu, treure un reddit partidista en aquesta matèria. Jordi Prats, Catalunya, Ràdio Madrid.
Notícies breus, Mònica Mas. En el primer ple del Parlament, després de la catàstrofe de German Wings, la bicicla ha guardat un minut de silenci. Parlament, Ignasi Abad.
Bon dia. A la declaració institucional el Parlament també agraeix la gestió de França en una crisi tan greu i demana que es prenguin mesures per evitar que hi torni a haver una catàstrofe com aquesta. Núria de Gisbert. El Parlament de Catalunya encoratja totes les parts implicades a prendre les mesures necessàries per tal que mai més es torni a produir una catàstrofe com la que malauradament es va produir el prop passat 24 de març.
Ignàcia Ba, Catalunya Ràdio Parlament. I el Parlament aprova avui la creació de la comarca del Moianès, que estarà integrada per 10 municipis. Una iniciativa avalada per un procés participatiu amb un 80% dels vots a favor. El ple de la Cambra aprovarà la llei per lectura única, és a dir, el tràmit més ràpid. I només 15 dies després que el govern aprovés el projecte de llei, el Consell Comarcal del Moianès es podrà constituir després de les eleccions del 24 de maig.
El pesquer rus que es va incendiar el cap de setmana s'ha enfonsat fora del port de les Palmes, uns 25 quilòmetres marandins, al sud de Maspalomes. El vaixell, amb una tripulació de 72 persones que ja les han evacuat, es va cremar dissabte al port de les Palmes, quan estava a punt de sortir a pescar amb els dipòsits plens de combustible. Tot i que fons oficials no han precisat la quantitat de fuel, Greenpeace calcula que per les seves característiques en deuria portar unes 1.400 tones.
Localitzada morta, una balena de 5 metres de llarg encallada a la costa de Mataró, al Maresme. Es tracta d'una balena amb bec de cubier, una espècie considerada estranya, que Catalunya es va observar per últim cop per a fa 10 anys. L'animal mort el van trobar dissabte i la Creu Roja, agents rurals i tècnics de l'Ajuntament de Mataró, van treballar en la retirada del cadàver. La balena amb bec de cubier és un exemplar que viu a gran profunditat. Fa immersions de més de dues hores i només surt a la superfície per respirar uns minuts.
Els investigadors de l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron han descobert que un medicament utilitzat fins ara pel tractament d'algunes leucèmies és eficaç contra el càncer de pàncreas. Aquest tipus de càncers són de molt mal pronòstic perquè els tumors envolten una cuirassa inflamatòria que no deixa d'arribar la quimioteràpia purificació a Barcelona. Aquests científics han comprovat en assajos amb ratolins que el fàrmac ibrutinib afableix la cuirassa i millora l'eficàcia dels tractaments i la supervivència dels afectats. Laura Sauchek és la directora de l'estudi.
La coraza empezó a volverse más fina y más débil. Entonces este fármaco que se llama Ibrutinib puede hacer que la quimioterapia pueda ser más eficaz contra las células tumorales porque por fin la terapia puede llegar a las células tumorales.
La gran avantatge de la troballa és que es tracta d'un medicament ja conegut i sense toxicitat. Això fa que es puguin començar immediatament els assajos en humans i que el fàrmac pugui arribar aviat als pacients.
Aquest migdia s'anunciaran els guanyadors dels Premis Laureus, els Òscars de l'esport, entre els candidats i el pilot de motos català Marc Márquez. També el tenista Novak Djokovic, el pilot de Fórmula 1 Lewis Hamilton, el saltador de perxa francès Renault Lavilleni, el golfista nord-irlandès Rory McIlroy i el futbolista Cristiano Ronaldo.
Aquesta tarda, a les 7, Barça-Olímpiacos, primer partit de quarts de final de l'Eurolliga de bàsquet. També juguen Madrid-Efes. Ahir, victòries del Cesc i del Fenerbahçe. A tres quarts de nou, PSG-Barça, nada dels quarts de final de la Champions de futbol. També avui, Porto-Bayern. Ahir, derbi madrilenya amb empat a 0 i Juventus 1, Mónaco 0. També en futbol, avui jornada gairebé completa a tercera divisió i en tenis a Monte Carlo ha començat ja el partit de segona ronda, Robredo-Granollers.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i gairebé 6 minuts us parla Andrea Bueno. Acte participatiu de Movem Sant Jous dissabte per perfilar el programa per a les municipals al mes de maig. El grup és una fórmula d'entesa de progrés municipal que lideren Lluís Monfort i Jusua Salva i que es presentarà als comissis.
Recollint el treball que ha fet els darrers mesos l'Assemblea de Guanyem Sant Just. Dissabte al matí, Movem organitza un acte obert i popular al Bar de Can Ginesta per compartir, discutir i acabar de perfilar el programa. La idea és comentar les aportacions que facin els assistents i decidir si s'inclouen al programa. La trobada serà a les 10 del matí.
Més coses. El nucli obre la convocatòria del tercer concurs a cartells de festa major de Sant Jus 2015. L'objectiu és triar el cartell que representarà la festa gran del poble aquest estiu entre tots els participants. El concurs és oberta a tothom. El cartell cal incloure les frases següents, festa major 2015, Sant Jus d'Esvern, i del 30 de juliol al 6 d'agost. El tema és lliure, però d'haver-hi algun motiu neutre, blau i groc, que faci referència a la pica baralla entre blaus i grocs que caracteritza la festa major.
A banda del reconeixement del poble, el premi per al guanyador serà un sopar per a dues persones valorat en 75 euros a un establiment de Sant Just. La data límit de lliurament dels cartells és el 22 d'abril.
I un apunt més per recordar-vos que Sant Jus Solidari inicia una recollida de material fotogràfic digital per al seu projecte Per una altra mirada. És un programa per iniciar i formar les dones del centre de formació de Fandema a Tujarenc, a Gàmbia, en el món de la fotografia. L'entitat inicia aquesta campanya per donar una altra oportunitat al material fotogràfic digital en desús i formar les dones del centre de Fandema.
Els punts de recollida són el casal de joves i la seu de Sant Just Solidari a les escoles. Al casal el material es pot dipositar de dilluns a dijous de 4 a 9 i els divendres i dissabtes de 4 a 10. I a la seu de Sant Just Solidari els dimarts d'11 a 1 i de 6 a 8 i els dijous de 10 a 1.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
I like to keep my shoes strong. It's always darkest before the dark.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil.
Un minut i un quart de dotze. Aquesta setmana comencen els actes de Sant Jordi a Sant Just. A més a més, també dilluns engegava un procés participatiu per tirar endavant el Pla d'Acció Cultural del municipi. Per això avui hem convidat el regidor de Cultura, Sergi Seguí. Bon dia. Bon dia. Parlem primer de tot d'aquest procés participatiu que en principi està establert en dues sessions. Dilluns hi havia la primera i dilluns que ve hi hauria la següent. Com va anar?
Hem establert tres comissions de treball, una per parlar sobre equipaments i serveis culturals, una altra per parlar sobre creació cultural i una tercera per parlar sobre entitats i participació en el món de la cultura. I dilluns 13 vam fer les dues primeres, corresponent equipaments i serveis i corresponent a creació cultural, ho vam fer en un sol dia perquè l'agenda és com és i va com va.
I bé, la veritat és que no va funcionar com esperàvem, sincerament, perquè hi va haver bastanta menys afluència del que creiem. Per tant, faig una crida aquí perquè les persones i les entitats convocades a la sessió del dia 20 facin un petit esforç per poder venir i debatre i parlar i establir línies de futur i establir línies estratègiques...
Però el que farem serà intentar que funcioni a través de xarxes socials, diguem-ne. Penjarem tota la informació al blog de cultura, d'esverncultura.wordpress.com. Hem parlat alguna vegada d'aquest blog. Penjarem allà les presentacions i tota la informació i el que farem serà intentar dinamitzar-ho una mica a través de corres electrònics, xarxes socials,
etcètera, etcètera de manera no presencial exacte, perquè potser també el que passa és que trobar un forat a l'agenda en aquests dies de tanta activitat és complicat però és que també em sap greu però l'agenda del regidor en aquest cas marca també una mica i entre la convocatòria d'eleccions actes a partit, actes d'ajuntament, etcètera doncs també l'agenda està com està ja ho entenc que de vegades coincideixen moltes coses però és el temps que tenim
Hi havia convocades entitats concretes o era simplement una trobada oberta a tothom? De fet, entitats i no entitats, diguem-ne. Hi havia també empreses de serveis culturals, hi havia molts despatxos d'arquitectura que tenim aquí a Sant Just, per exemple. El disseny forma part del món de la cultura i també volíem saber-ne què en pensaven. També empreses audiovisuals que també tenim establertes aquí en el poble. Per tant,
Era una convocatòria prou àmplia, no era només del Consell de Cultura, ni d'identitats, sinó que era també persones que sabem que fan cultura i que, pel que sigui, no estan introduïdes en el circuit o no les acabem de conèixer prou bé, i precisament aquesta era una primera manera d'intentar que s'incorporessin a tot aquest món cultural de Sant Just.
I a què atribuïu que no hi hagués resposta, almenys aquest dilluns? Moltes coses, moltes coses. Hem de fer trucades, eh? Totes les persones que es va convidar, doncs, rebaran una trucada per saber els motius pels quals no vam poder assistir, però poden ser moltes coses. Pot ser simplement per un desinterès, diguem-ne, pot ser per una coincidència amb altres reunions o amb altres activitats, no ho sé, poden ser moltes coses. Per tant, hem d'intentar esbrinar quines són les causes i posar-hi remei.
Dilluns que ve, per això en principi els convidats serien diferents que els que hi havia aquest dilluns. Sí, aquest dilluns vinent, el dia 20, són entitats i persones que més o menys ja d'alguna manera formen part del circuit cultural, per entendre'ns, i vaja, sí, el que volíem precisament era ampliar públics, ampliar punts de vista, no ens n'hem sortit presencialment de moment, però ens en sortirem de l'altra manera segur.
Per què es fa justament ara aquest procés participatiu de cultura? Es fa ara, jo entenc que les dates són complicades i que potser a final de mandat no és el millor moment, però es fa ara perquè és una raó molt senzilla. El document de base que ens ha de servir per començar les discussions i per començar a pensar cap on hem d'anar, l'hem tingut enllestit fa pocs mesos, a principi d'any, i després hem estret una síntesi...
hem extret uns punts forts i uns punts febles de cada comissió, hem extret unes propostes per cada comissió, tota aquesta feina d'un treball que hem acabat ara, no és res més que una casualitat, però vaja, la idea era deixar assegudes unes bases de cara al proper mandat i que vingui qui vingui, que pugui tenir una feina feta a base i pugui tenir per on començar, diguem-ne. Aquesta era la intenció, res més.
Clar, perquè llavors el que es decideixi, o el que surti d'aquest procés participatiu, de quina manera es materialitzarà? Seran documents? En principi hauríem de tenir un document base que fos el Pla d'Acció Cultural i a partir d'aquí que hi hagués diverses accions, que hi hagués diverses propostes, i executar-les. El que passa és que aquestes propostes no s'han de fer únicament des de l'Ajuntament, sinó que s'ha de tenir en compte tot el sector que hi està implicat, i per tant això és el que preteníem, perquè el motor de canvi...
No hem de ser l'Ajuntament. Hem de tenir un paper, però no hem de ser el motor principal de canvi. El motor principal de canvi han de ser les entitats, les persones que consumeixen i que fan cultura, les empreses que també fan cultura, i em refereixo a això que comentàvem abans, no? Dissenyadors gràfics, arquitectes, etcètera, etcètera, que tot això ho tenim certament oblidat, no? I te n'adones quan fas coses puntuals que seria molt interessant tenir-los incorporats en aquest ecosistema. Està bé, per això s'enjust culturalment.
Sant Just està bé culturalment? Sí, està bé, podria estar millor. Què li falta? Com sempre dic, les coses sempre poden ser millors. Sant Just té una base associativa i, diguem-ne, de cultura amateur, en el sentit que tenim grups teatrals que són amateurs, que van a fer bolos a fora i demés, però que no s'hi dediquen professionalment, sinó que tenen les seves feines i que això ho fan en el seu temps lliure, amateur en aquest sentit.
tenim unes bases molt àmplies i molt consolidades. I això jo crec que és evident, que la vida associativa i la vida cultural de Sant Just és prou potent en aquest sentit. Ens falta potser el pas següent, que seria apostar per una cultura més professional.
en el sentit de poder programar espectacles o... qui diu espectacles diu propostes, no cal que sigui tot dansa, música, sinó que ha de ser una oferta àmplia, una mica més professionalitzades. En aquests quatre anys ho hem pogut fer alguna vegada, amb l'espectacle d'en Carles Latre o amb l'espectacle de Volras, per exemple, però hem d'anar una mica més enllà, hem d'intentar fer alguna cosa més, sempre tenint en compte...
que tenim un entorn, com és el Baix Llobregat, que té Barcelona molt a prop, que té l'àtrium de Viladecans també relativament a prop. Per tant, tampoc hem d'entrar en competència amb això, però sí complementar-ho d'alguna manera. No pot ser que la gent de Sant Jus, si vol veure una obra de teatre, se n'hagi d'anar el Romer, o se n'hagi d'anar el Goya, o se n'hagi d'anar el Victòria. Home, si pot veure-ho aquí a casa, millor que millor.
I aquest és el passet que crec que ens falta. Parlo de teatre, però podríem parlar també de... Música, per exemple, estem fent aquests passos, però dic estem, i parlo en general, en la societat Sant Justenca, no des de l'Ajuntament, perquè la teneu. Fa una molt bona programació musical cada mes, perquè els tallers de música a l'estiu també tenen una molt bona programació. Anem fent coses, es va veient la necessitat que...
hem de tenir tot aquest tipus d'oferta i ja anem caminant cap aquí. I en aquest sentit, en aquests últims quatre anys hem vist una evolució de la qual jo crec que hem de poder estar orgullosos.
També hi ha aquest tema que deies, ara parlant de l'Ateneu, que n'hem parlat diverses vegades amb el president, l'Albert Macià, o amb algun dels organitzadors del cicle, que és això que passa de vegades, que es programa un concert o un bon concert amb alguns artistes que segurament a Barcelona omplirien i potser amb gent fins i tot de Sant Jus, o del poble del costat, i en canvi el tema dels hàbits culturals a dins de...
a l'extrarradi, entre cometes, costa més, perquè hi ha més la sensació que l'oferta està concentrada a Barcelona i que encara costa fer aquest pas. Aquesta és la dinàmica que crec que hem d'intentar canviar entre tots. Això no és una cosa que es canviï d'avui per demà, sinó que és una cosa de llarg recorregut. No hem de ser curtterministes, sinó que hem d'intentar...
planificar a llarg termini què pot passar si anem fent tots aquests passos. Jo crec que anem en el bon camí i que al final la gent de Sant Just acabarà tenint uns hàbits de consum cultural diferents als que teníem fa 10 o 15 anys, potser. I això és el que hem d'anar fent, poquet a poquet. El fet que durant molt temps també hi havia moltes activitats gratuïtes i ara tot plegat sempre té un més preu, també influeix...
Segurament té una part d'influència, segurament té una part que influeix, evidentment. El fet que abans fos tot gratuït, doncs vinga, som-hi, et convidava a anar a tot arreu. Ara quan veus que has de pagar entrada per alguns espectacles o per alguna activitat...
Doncs clar, fa una mica de recança, però sí que és veritat que ens hem adonat que no, que no, que la gent valora positivament que s'hagi de pagar per la feina que t'està fent algú. Per tant, sí que pot ser en un tant per cent molt petit que hagi influït negativament, però la majoria de resposta és no, no, esclar, jo vinc a veure una activitat X i no, aquesta persona està fent una feina i el més normal és que jo li pagui per la seva feina. Per tant, normalitat absoluta en aquest sentit, sí, sí.
Doncs estem parlant de cultura, perquè ja en marxa aquest procés participatiu del Pla d'Acció Cultural de Sant Just, engegat aquesta setmana, però també volem parlar de Sant Jordi, perquè, de fet, aquest dijous mateix, demà ja comencen la majoria d'actes vinculats amb aquesta festivitat. Sant Jordi és el dia 23, és la setmana que ve, i és dijous, però Sant Just en general es diversifica bastant, tota la celebració...
i comença ja aquest dijous, i sobretot del dia fort, sempre és un diumenge proper. El 23, aquest any s'avança, és el diumenge 19. Sí, precisament aquesta va ser una decisió presa en el sí del Consell de Cultura, es va plantejar si es volia fer el diumenge anterior a Sant Jordi o el diumenge posterior a Sant Jordi,
i es va decidir per una qüestió pràctica que fos el diumenge anterior. Més que res perquè ve a ser el dijous 23, doncs és el dia que compres el llibre, l'arròs, etcètera, etcètera. Home, fer-ho el diumenge 26, 3 dies després, doncs això vol dir que tothom o la majoria de gent ha comprat el llibre, ha comprat l'arròs i, per tant, treus aquesta possibilitat a alguns llibreders que venen diumenge aquí a posar la seva parada, entitats que també...
fan venda de llibres, llavors vam pensar, doncs fem-ho abans, i si algú ha de comprar el llibre, doncs que el compri diumenge, que se'l guardi fins al dijous 23 i ja el tindrà, no? Així incentivem també una mica el consum aquí al poble. I la idea és que sempre sigui partir d'ara el diumenge abans, o és una cosa excluïble d'aquest any? Jo crec que la idea ha de ser que el Consell de Cultura sigui qui decideixi quin dia es vol fer la celebració. Més que res també perquè moltes de les parades que hi ha el diumenge de Sant Jordi aquí a Can Ginestar,
estan organitzades i dinamitzades i portades per persones que formen part de les entitats que estan al Consell de Cultura. També ens trobàvem que, per exemple, si proposàvem fer-ho el dijous dia 23, molta gent ens va dir, podeu fer-ho el dia 23, però no vindrem.
No hi haurà parada, perquè no hi haurà ningú que pugui venir a dinamitzar la parada. Clar, ja sigui perquè la gent treballa fora de Sant Just, o a Sant Just, és igual, però l'horari de feina és el que és, i molta gent acaba a les 5, a les 6. Clar, que no ho podem fer és muntar un Sant Jordi a les 8 de l'espre. Llavors ens deien...
Entre que molta gent, quan acaba de treballar, baixa a Barcelona, que hi ha activitat, que hi ha no sé què... Aquí no tindrem res i quedarà pobre. Per tant, és millor fer-ho un diumenge. I a partir d'aquí ens vam plantejar, doncs, què fem? El diumenge anterior o el diumenge posterior? I d'aquí la reflexió anterior que fèiem. I jo trobo una cosa lògica. A mi, clar, que m'agradaria el 23 d'abril fer aquí una festassa i celebrar Sant Jordi com cal i tenir una cosa com la que tenen a Barcelona i molta gent al carrer. O altres municipis. O altres municipis. O altres municipis.
Però, esclar, si les persones que han d'organitzar aquest esdeveniment o aquest encontre o aquesta concentració no poden ser-hi i, per tant, hem de tenir una festa més pobra que la que podem tenir diumenge, jo crec que val la pena fer-ho un cap de setmana. També fa molts anys que es fan diumenge i suposo que en aquest cas sí que aquests hàbits estan molt determinats. La gent ja té la idea que Sant Just, el Sant Jordi, es fa en diumenge, caigui com caigui. Exacte.
serà avert en aquest diumenge. No n'hem parlat encara avui del temps, ara de seguida farem entrar el Carles, però sembla que podria ploure. Carles deia que sí, que hi ha un 60% de visitats que plogui. Bé, d'aquí a diumenge encara queden uns quants dies. Sí. Jo espero que divendres o dissabte ens puguin dir, escolta, aquest 60 ha baixat a un 15 o un 10.
Hi ha plevé, sí, és el mateix plevé que tots els anys, diguem-ne, eh? Si hi ha pluja, doncs traslladarem algunes de les activitats i algunes de les parades a la sala municipal de la Taneu, a la sala gran, però, esclar, no és el mateix, eh? Vull dir que, per tant... No es podria canviar llavors el diumenge següent.
En principi no, en principi no per moltes coses, perquè diumenge ja hi ha coses programades, perquè fer el canvi suposaria canviar de dalt a baix l'estructura i a més a més hores de muntatge i desmuntatge. Però bé, jo toco fusta i que si algú sap la dansa de la contrapluix o alguna cosa d'aquestes, doncs que comenci a fer-ho al jardí de casa, perquè...
Que plogui la tarda, no? Que plogui la tarda, per exemple, o el vespre, no? A partir de les 9 de la nit. També la tarda tampoc, perquè a la tarda també hi ha activitats, eh? El mateix diumenge. Ara m'he despistat, eh? També, si pot ser, però bueno. Diumenge a l'aire lliure, també, la tarda.
Diumenge no, diumenge hi ha activitat a la Taneu. Hi ha una obra de teatre. No passa res si plou, llavors. Bueno, si plou sempre fa més mandra sortir de casa. Però a les 8 del vespre hi ha una representació del grup de teatre el 2050 que fan una obra de Joan Oliver que es diu el 30 d'abril. I, home, si plou sempre fa una mica més de deixar sortir i anar fins a la Taneu i tot plegat, doncs jo espero que no ploguin tot el dia i que per una vegada el Carles s'equivoqui.
Ho anirem confirmant també aquests dies. Estem parlant de diumenge, aquest diumenge 19 d'abril, en què Sant Jus celebrarà el Sant Jordi, però de tota manera hi ha moltes més coses també aquests dies. Moltes. Ara parlaves d'aquesta obra de teatre, però, per exemple, aquest dijous s'inaugura aquesta exposició on han participat molts artistes. Aquests dies ja anem veient, nosaltres que estem aquí a prop de Can Ginestar,
com s'està organitzant tot plegat, també els arbres dels jardins de Can Gent Està ja tenen aquest toc en què la gent s'atura a mirar-ho, és a dir que Déu-n'hi-do amb tota aquesta feinada. Ja és alguna cosa que la gent s'atura a mirar-ho i que com a mínim es pregunti què passa, no? A mi, sincerament, em fa molta, molta, moltíssima il·lusió aquesta exposició.
Per moltes coses, però primer perquè és l'última que tindré el goig d'inaugurar com a regidor, de moment, però en principi és l'última, i segon perquè és l'última i és la que compleix un dels objectius que ens vam marcar fa quatre anys quan vam entrar a l'Ajuntament, que era rebentar les portes i les parets de Can Ginestà. És a dir, el que passa dins de Can Ginestà s'ha de saber a tot el poble i ha de sortir a fora.
I aquesta exposició ho fa. Aquesta exposició envaeix diferents espais no habituals on podem trobar art a Can Ginestar. És a dir, surt de la sala d'exposicions i arriba a la biblioteca, arriba als jardins, arriba al cim, arriba a la sala Isidore Cònsol, arriba a tot arreu, arriba als passadissos. Llavors, quan la Montserrat Sastre i la Dolors Puigdemont van venir a proposar-nos aquest projecte,
A mi se'm van posar els ulls com a plats perquè vaig dir, hosti, això és, perdoneu la paraula, això és collonut. Això és una experiència brutal. Seguint l'objectiu que teníem marcat de fer aquestes portes obertes en general a la Casa de Cultura i a més a més perquè no era un projecte de només dues persones sinó que és un projecte que ha vinculat a moltíssims col·lectius, a moltes persones individuals i això és una riquesa brutal.
Perquè a partir d'aquí poden sorgir moltes més coses, no? A partir d'aquestes col·laboracions poden sorgir projectes molt, molt, molt, molt més xulos, molt més dinàmics, no? Poden sortir coses que ni ens imaginem, no?
I en això estem. Aquest primer pas, diguem-ne, i a veure si a partir d'aquí s'engeguen diverses col·laboracions entre diferents artistes o entre diferents col·lectius que poden trencar les dinàmiques que portem fins ara. I és una cosa que ha sorgit d'ells mateixos. I jo crec que això és lo maco.
I així espero recordar totes aquestes paraules i poder-ho dir demà a la inauguració. A dos quarts de vuit, demà. Demà a dos quarts de vuit. Encara no sé on la farem, la inauguració. Suposo que dins del celler per continuar una mica amb la tradició. Però, esclar, serà... Es podria fer els jardins, no?, directament.
Si fas bo i no plogués, perquè em sembla que demà diuen que també el Carles deia un 85% de jocs... Ara de seguida entrarà a fer el temps i podrem aclarir tots aquests dubtes. Si cal que ens menteixi, doncs que ens menteixi i ens quedarem tots més tranquils. Sí? Ho prefereixes? Això ho hem discutit algun cop a la secció del temps, perquè Carles diu que hi ha alguns meteoròlegs que justament van per aquest camí de...
de no dir del tot la veritat perquè la gent no es preocupi si hem de ser pràctics com que hem de muntar escenaris millor saber la veritat però per una qüestió personal diguem-ne mira tu si m'ho trobo m'ho trobo
Llavors no escoltis la secció següent i ja està. Això serà aquest dijous. I després, evidentment, diumenge estarà obert, es podrà visitar. I tant. Però, a més a més, hi ha moltes més activitats de cara a Sant Jordi. Home, hi ha molts recitals aquest any. Dissabte, per exemple, en Joan Margarit ens farà un recital a les 8, a l'Ateneu, a la sala del cinquantenari...
i m'han dit que és la primera vegada que en Joan Margarit recitarà la cantata de Sant Just a Sant Just. Per tant, recomano a tothom que no s'ho perdi, ja només pel fet que és en Joan Margarit, però a més a més per aquesta exclusiva mundial que tindrem aquí a Sant Just. Però a més de diumenge també moltes activitats als jardins de Can Ginestar, a partir del migdia, les actuacions de l'estudi de dansa...
Els tastets de música tradicional, enguany també, presentacions de llibres, signatures. A la una vindrà el Premi Sant Jordi, en Joan Carreras, a presentar el seu últim llibre, l'Aguila Negra, convidat per la secció local d'Òmnium. Divendres 24 s'entreguen els Premis de prosa i poesia en llengua catalana.
Hem rebut 250 peticions, 250 treballs. Obres, no? Sí. Divendres, també, a dos quarts de nou... La setmana que ve, eh? Sí, sí, la setmana que ve, el 24, disculpeu. A dos quarts de vuit, a la plaça Verdeca, hi ha una activitat nova, que és un tastet de tapes i de música tradicional, música folk, en aquest cas irlandesa.
Bé, és una iniciativa d'unes entitats joves, d'entitats ja comencen a vincular-se amb la festa major, comencem a fer una mica de xup-xup. Per tant, també convido la gent que hi vagi, és a la plaça Verdaguer, és un lloc també poc habitual que hi passin coses.
i ja el dissabte 25 tenim el correfoc, que també és una peça clau de l'activitat cultural del poble i que, com l'any passat, s'inicia amb un correfoc infantil que anirà del Parador a la plaça Verdaguer passant pel carrer de la Sala i a dos quarts de nou comença l'espectacle i el correfoc dels Dimonis, del Drac, Rifenyo i de totes les colles convidades.
I diumenge, tanquem, diumenge 26 d'abril, tanquem amb la ballada de Sardanes, els jardins de Can Ginestar, i amb un espectacle que programa la Taneu amb l'esbar de Rubí, amb l'esbar d'ençaiera de Rubí, que serà a les 6 de la Taneu.
Per tant, 10 dies de celebracions de Sant Jordi. Diferents tipus d'activitats per públics diferents. Sí, per públics diferents. Diferents activitats de diferents tipus, dansa, recitals... Evidentment, les activitats literàries predominen, però intentem que es vegi una mica de tot el que es fa al poble.
Doncs, Déu-n'hi-do, tot arrenca demà dijous, com dèiem, i diumenge, aquest dia especial, aquest Sant Jordi al Jardins de Can Genestà. Tu compres el llibre diumenge, ja el tens pensat o hores de triar? No, encara no hi he pensat i suposo que sí que el compraré diumenge.
però sincerament encara no he pensat què comprar. Ho dic de veritat, així com altres anys sí que més o menys tenia pensat... Aquest any no en tinc ni idea i és perquè portem tantes coses al cap en aquesta època que no m'he aturat a pensar quin llibre puc comprar i regalar, però diumenge farem una volta i mirarem a veure què és el que hi ha.
Acostumes a triar novel·la, contes, assaig? Acostumo triant... El que més m'agrada a mi personalment és l'assaig i la novel·la. Però, clar, com que no és per mi, què l'he de regalar, diguem-ne? Doncs ha de ser al gust de l'altra persona. Però això és un tema personal, diguem-ne, eh? Però la gent ha de comprar de tot, sisplau. Ens han de agradar tots els gèneres literaris i ha de ser així, perquè si no, no n'aprenem, diguem-ne.
Però, personalment, assaig i novel·les és el que més m'agrada.
Puc dir una coseta? Home, i tant. Normalment, als partits polítics, a la festa de Sant Jordi, ens col·locàvem el passadís d'entrada de Can Ginestar. Sí. I enguany, atenent les peticions de molta gent que t'ho diu pel carrer i de moltes entitats que estan implicades en Sant Jordi, i de més, enguany ens col·locarem a la terrassa de Can Ginestar, és a dir, al final de tot, perquè creiem que el protagonisme ha de tenir un altre tipus de paradetes, un altre tipus de gent...
I, per tant, qui vulgui veure els partits polítics haurà de caminar una miqueta més i cedirem el protagonisme, com ha de ser, crec, a totes les entitats culturals i a totes les persones que vulguin posar paradeta i participar del món de la cultura.
Doncs serà aquest diumenge, a partir de les 10 del matí, m'imagino, i després de les 12 que es conllevrà més activitats, però bé, tot el matí... A partir de les 11 comença a haver activitats, però les paretes es poden començar a muntar a partir de les 9, entre les 9 i les 10, jo suposo que serà a partir de les 11, 12 del migdia que començarà a haver gent, i si fa bo, doncs la cosa acompanyarà molt.
Doncs anirem parlant també del temps d'aquí a diumenge per mirar de matisar una mica la previsió meteorològica. Gràcies, Sergi Segui, regidor de Cultura. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé i bon dia. Bon dia.
Ara passen set minuts de dos quarts de dotze. El que fem de seguida és parlar del temps després de la publicitat i d'un tema musical de Jason Ras. Arriba el Carles de Granred i Rius per explicar-nos quin temps farà i què passarà també demà i diumenge amb aquests actes l'aire lliure a Sant Just.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concessos al cinema. A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que Veus de la Parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Estem escoltant just a la fusta.
Fins demà!
Well, you done done me and you bet I felt it. I tried to be chill, but you're so hot that I melted. I fell right through the cracks. Now I'm trying to get back. Before the cool done run out, I'll be giving it my bestest. And nothing's gonna stop me but divine intervention. I reckon it's again my turn to win some more learns.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara són tres quarts de dotze, avui una hora més tard del que és habitual. Saludem a Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Hem anat fent molta... Hem anat donant molta expectativa, aquesta entrevista amb el Sergi Seguí, perquè anàvem dient que de seguida pararíem del temps i crec que tothom està pendent d'aquesta previsió. A veure, parlem primer de tot de...
Hem parlat de diumenge, llavors hem dit que tu havies comentat que potser podia ploure, que demà potser també. Després el Sergi deia que potser preferia que el mentissis, llavors hem debatut sobre què preferim dels meteoròlegs. Hi ha alguns que estan una mica obligats a l'hora de fer previsions, no és per res. Depenent d'en quin dia estiguis, és igual, si un dimarts ha de ploure no passa res i és bastant fidel la previsió que puguis fer.
Però quan arriba el cap de setmana hi ha a vegades dubtes. Dubtes perquè sempre estàs mirant mapes, tu també, i suposo que els mapes que es mira TV3 o es mira un mortal com jo o qualsevol altra persona que li agrada la meteorologia són molt semblants i les fonts avui en dia tothom va picar a la porta d'internet i es miren els mapes, potser ells els reben amb més definició, potser els reben amb més... Però vull dir, en definitiva, tard o d'hora els mapes acaben sent els mateixos que miren els aficionats com un servidor.
i en funció de quan arriba el cap de setmana veus coses que et contrasten, que dius com estan dient això si els mapes que he anat seguint i que crec que ells han anat fent previsions de cop i volta, doncs canvien les previsions i a vegades deuen tenir moltes pressions, és com un servidor ara s'hi ha de dir que el diumenge hi ha possibilitats de pluja i que el Sant Jordi es pot veure una miqueta afectat, el Sant Jordi de Sant Just. Sí.
Encara falten dies, no? Falten dies, encara falta una miqueta per acabar-ho, però bé, la cosa que ens fa una miqueta més de por en aquest sentit és que ja fa dos dies que s'està parlant d'aquesta possibilitat. No estem parlant de grans pluges, però clar... S'està parlant ara de diumenge al matí, ja, eh?
No estem parlant de grans pluges, però estem parlant de parades de llibres sense lona. Clar, dius que muntem una parada de peluixos de plàstic, que no li passa res si es cauen quatre gotes, però llibres és una mica fumut. Esperarem. La previsió de diumenge és millor agafar-la amb pinces. Sí que és cert que hi ha aquesta previsió de pluges, que el tant per cent està al voltant d'un 60% ara.
que pugui ploure entre les 9 i les 12 del matí, i d'altra banda que la pluja ha de ser molt minsa, parlaríem d'entre 0 i 1 o 2 litres per metre quadrat, o sigui, és la part més minsa de les taques que dona el pluviòmetre que fa previsions, doncs aquella imatge, el color que és el més fluix, és aquell al que toca Sant Jús,
amb aquestes dues previsions que van de les 6 a les 9 i de les 9 a les 12. Bé, el que tenim és un imminent canvi de temps. Avui la gent afectada per problemes d'ossos s'han aixecat amb unes certes molèsties, és normal. Els ossos us estan avisant que hi ha un canvi de temps que s'apropa. El poder de la natura.
Sí, sí, mira, abans es regien així, no hi havia mapes, però deies, ui, aquest maluc o aquest genoll o aquesta espatlla m'està molestant una miqueta, això que és que ha de canviar el temps. Això els passa als animals, no?, per exemple, quan ve un tsunami o coses així, ho saben, no?, doncs una mica a petita escala seria això. La humitat és un procés que suposo que científicament està comprovat, és un augment de la humitat, és un canvi brusc,
d'estar en un ambient molt sec o un ambient molt humit, això els ossos ho noten, i si tens una particularitat en algun os del teu cos que està una mica tocat o que ha passat per un procés de trencament o vés a saber el què, doncs aquests reajustos de la seva massa porten aquests petits dolors que, en definitiva, ens porten a parlar de que... Ai, que arriba un canvi de temps. I, per cert, arriba Angeli Domènech, també.
Doncs el fet és que arriba aquest canvi de temps, que de cara a aquesta tarda ja podríem parlar d'algunes precipitacions, sobretot a les comarques de Ponent, d'interior de Tarragona, cap al sud, cap al delta de l'Ebre. És una inestabilitat que aquesta tarda ens arriba, que ve del sud del Mediterrani, que abarcarà
i començarà a créixer per tot Catalunya. Avui ja tenim aquests núvols alts, és l'avançada sempre, quan tenim la situació d'inestabilitat, arriben primer uns núvols alts, el cel es van taranyant i després cada cop els núvols tenen més presència, cada cop són més destacats i acaben donant precipitació. Doncs ara estem amb els núvols alts, perdó, amb els núvols alts i prims, que deixen passar el sol, que ens permeten una temperatura de pràcticament 19 graus a aquesta hora, o sigui, és una temperatura realment molt alta,
Ahir vam arribar a fer el rècord, ja tocava, el rècord el teníem a principis de març amb 22,1, ahir vam arribar als 22,3, o sigui que ahir ja hem fet el rècord de temperatura màxima d'aquest 2015 i avui podríem anar jugant més o menys, no sé que els núvols es facin més grossos al migdia, ja estem amb uns valors que es podria tornar a inflar el termòmetre.
Una de les dades importants d'aquests propers dies, tot i que hi hagi la inestabilitat i arribi la pluja, és que les temperatures no han de baixar massa. O sigui, aquí ja és un d'aquells canvis que comencem a notar que la primavera està bastant imposada. Ja no ens arriba una nubulada i ens arriba una miqueta d'aire fred en alçada i no ens canvia radicalment la temperatura. Tindrem una miqueta més de fresca però no farà fred com l'última nubulada i l'última precipitació que les temperatures van caure d'hivern.
Doncs bé, els núvols aniran guanyant terreny, cada cop estarà més tapat, el que dèiem aquesta tarda, precipitacions al delta, interiors de Tarragona, interiors de Lleida, fins i tot el Pirineu de Lleida, alguna tempesta, i aquests núvols cada cop seran més destacats, i el que comentàvem ahir, i avui confirmen els mapes que era aquesta nit i matinada, els núvols ja poden ser prou destacats com perquè alguna gota ja pugui començar a caure a Sant Jús.
Seran escurrialles de les tempestes que es puguin haver format aquesta tarda, que podrien arribar a tocar Baix Penedès, Garraf, arribar al Baix Obregat i fins i tot al Barcelonès, i podríem tenir algunes gotetes. Després, durant l'any, quedarà tapat. La temperatura no podrà baixar massa, o sigui que serà una nit que tampoc no serà extremadament freda. I demà, a partir del matí, les previsions ens marquen precipitació. Estem parlant d'entre 6 i 10 litres per metre quadrat. Déu-n'hi-do, no? És una mica empipador. No està malament. Sí, és empipador pel fet que...
Des de primera hora, eh? És a dir, quan anem cap a treballar per aigües. Sí, és el problema. Diuen els mapes que entre les 6 i les 12 al migdia és quan la precipitació pot ser més destacada, o sigui que estem en aquell procés de sortir tots de casa per anar a la feina, a l'escola, on sigui, i això pot fer una mica la guitza. Després de dies de tanta tranquil·litat, de tanta primavera, de tan bona temperatura, demà de cop i vol de trobar-te un dia plujós, fotrà una mica de ràbia.
Però bé, a partir de la tarda es poden obrir clarianes, però també creixeran tempestes perquè tenim aire fred en alçada, o sigui que demà es pot obrir alguna clariana cap al migdia i després és loteria si ens arriba a caure alguna tempesta, se'n just creiem que no. Però nubulat continuarà, eh, demà? Sí, però el que dèiem, al migdia es pot obrir alguna clariana, es poden trencar una mica perquè això va molt ràpid.
Però creiem que si això va, com diuen els mapes avui, després les tempestes podrien fer acte de presència, poden tenir una bona base, o sigui que poden abarcar bastant terreny i podríem seguir parlant en general d'una certa inestabilitat. Falta sucre o està molt calent? Està molt calent. Està molt calent. Perquè ha fet mala cara i dic que ara no sé si li emprenya que el plogui la tarda o el dijous. I després, com que això va ràpid, divendres ens quedarà un dia força estable. Per tant, perdó que et tallo un moment, però dubta també el tema de la inauguració que comentàvem de demà. Tot i que pot ser dintre, eh? Abans em va ser la idea que en principi pot ser que sigui a dintre.
mai hi ha un tema de canvi no, no, no, o sigui a dintre es fa dins de les golfes també hi ha inauguració de les golfes o totes les instàncies internes de Can Ginestà no té per què passar res però sí que hi ha una sèrie d'exposicions a fora que aquestes sí que si surts a molt parell les veuràs jo en sé d'algunes que han resistit a la pluja perquè primer s'ha fet una comprovació les pedres segur, les que hi ha endavant de Can Ginestà del Pep segur que es veuen bé i també l'obra que han muntat al Carreau Blau sembla ser que amb la pluja també aguanta el Patxport ja no ho sé
Suposo que sí, no? Perquè imagino que preveuen que pot ploure l'abril. Sí, i per això que vull dir que... No caigui pedra i això. Ja m'havia tastat a casa, em pluja i tot, perquè ja aguantava, i em va dir que sí, que ja vam fer una bona previsió. Divendres tindrem estabilitat, tindrem sol, serà un dia bastant tranquil, dissabte gran part del dia també, a la tarda ja ens arriba una mica d'inestabilitat, dissabte, no a Sant Jús, però sí que a l'interior ja poden començar a créixer, tempestes, és un front atlàntic que creua dijous, que creua diumenge, diumenge al matí,
I, doncs, podria portar aquestes precipitacions, que ho deixem molt a més tamba i que demà mirarem el què perquè no està massa clar, aviam com evoluciona tot. Recordem que dijous tenim una situació de llevant, que marxa una miqueta ràpid, divendres estabilitat, dissabte també, aviam si aquest front atlàntic podria passar, que només afectés la zona del Pirineu, la meitat nord de Catalunya i després la resta poca cosa.
Ara s'està dient que és el màxim, que és un front atlàntic que vingui i que ens doni precipitació, però no ho veiem tan gros com per complicar molt la situació. Per això deixem a més també la previsió de diumenge, que avui no és massa bona, esperem que demà sí, però atents a les pluges que puguin arribar a partir d'aquesta nit i que aguantaran fins demà el vespre.
que convenen, no?, perquè fa dies que no plou. Sí, sí, ja heu dit que hi ha el de l'Aguas Mil. Hem estat una setmana, per això, eh?, just quan va començar la primera vera i llavors ho va fer tot de cop per deixar-nos ara una mica massa tranquils, segurament. Estem molt acostumats, eh?, estem molt acostumats a això a barri barraps de la meteorologia en pluja i 100 dies puntuals ho tens tot, sí, sí.
Doncs bé, veurem. Suposo que Sant Jordi 23 encara és d'hora, no? No sé si tens... És d'hora, però sí que és cert que... Sempre plou, no?, un moment o altre. Sí, però hem tingut un període, com tu, ara ho comentaves, tenim un període molt llarg després de l'inici de la primavera d'estabilitat, de tranquil·litat, després hem tingut, que comença avui, aquesta inestabilitat, però sembla que vol continuar, o sigui, la variabilitat en el temps, com a mínim dilluns, sembla que podria tornar... Tindríem una pausa entre diumenge a la tarda i dilluns al matí, però dilluns a la tarda podria arribar un altre front, o sigui...
que no entrem en una zona anticiclònica de molta tranquil·litat durant molts dies, sinó que estem oberts a l'entrada de diferents fronts atlàntics que ens poden afectar de diferent manera. I la setmana que ve té tendència a ser això, que després a finals de setmana rentre anticiclò, no ho sé, però sí que a principi de la setmana que ve continuem amb les portes obertes perquè els fronts atlàntics puguin tocar Catalunya.
Doncs n'estarem pendents. Carles, moltes gràcies. Molt bé. Que vagi bé. I per cert, avui que no hem fet tertúlia esportiva, perquè Enric Diva no ha pogut venir, però et pregunto, no? A partir d'avui, què creus que passarà? Com el veus? Home, jo veig un Barça que el veig bé. O sigui, sí que hi ha molta crítica. L'altre dia, al començar, per i els 3 esportius començava el partit i era un rotllo. Després la cosa està molt bé.
Aviam, es critica a vegades el resultat i no es mira el joc, quan el resultat és bo es critica el joc, jo crec que el Barça va jugar bé, va empatar el partit, mala sort, també va ser una petita errada d'un que ho està fent molt bé últimament, o sigui que ja està bé, perquè si arriba a ser l'Albes o arriba a ser algun altre, ja està preparant la creu, però vaja, que crec que el Barça està en un bon moment, que el PSG té unes baixes que són importants, tot i que el David Luís, sembla que entra a la convocatòria, ara a última hora s'ha sabut que entra en convocatòria,
Però és un partit interessant, ja és un partit de quarts, o sigui que ja són molt bons equips tots els que juguen. El Barça ja ha tingut l'experiència de jugar amb el Paris Saint-Germain aquesta temporada, crec que el Barça és millor que el Paris Saint-Germain, totes les estrelles que pugui tenir jugant allà, tenen baixes importants, crec que el Barça és el favorit per guanyar aquesta terminatòria. I ahir al vespre la vas veure al partit?
Vaig veure la primera part, em va sorprendre moltíssim. Mira, al revés que l'Andrea deia que ella vivís la segona i que va ser una mica al revés, no? No, vaig veure un tros de la segona però ja em vaig posar nerviós i vaig dir, però, perquè és que aquests partits a mi em posen molt nerviós. Hi ha molta intensitat. Els partits de Madrid em posen molt nerviós, tot ho porten molt a l'extrem, no? I em cansava. Però Madrid ho va fer bé, la primera, no? Madrid va jugar espectacularment bé. O sigui, s'ha notat moltíssim l'entrada del Ramos en defensa, estabilitzat aquella defensa, fins i tot el Baran, que era potser tranquil·litat de poder jugar amb un altre darrere
que no és el Pepe i que és el Sergio Ramos i que, tot i que sempre ens en fotem d'ell, aquest tio, si hagués tingut dos dits de servei, seria un dels millors jugadors que hi ha a Europa, de veritat, eh? O sigui, el Sergio Ramos, ja estima que li faria una mica de la massa gris, però és un gran jugador i ho està demostrant en defensa. Al mig del camp, Modric està ajudant moltíssim a regularitzar aquest mig del camp que s'havia perdut completament amb el Rallà al Madrid i després, amb mitges puntes, el James ha acabat de col·locar una miqueta més bé la punta i el joc ofensiu del Madrid. O sigui que,
Aquestes lesions que tenia eren parts importants estratègiques de l'equip i ara realment el que ens va oferir ahir el primer part al Madrid és per tenir molta por perquè va jugar molt bé a futbol contra un Atlètic de Madrid que no sabia què fer amb la pilota. Això no li passa a l'Atlètic de Madrid ni amb el Barça. O sigui, es tiraven la pilota i la se la traien de sobre. La segona part va guanyar amb intensitat perquè l'Atlètic de Madrid va aplicar les seves armes, que és la intensitat i jugar totes i pressionar, cosa que la primera part no va fer. Sí que va posar més d'un ensurt
al Madrid, però l'Atlètic també en va tenir. Crec que és un resultat just. La primera part potser sí que va ser una mica més blanca, però la segona les oportunitats es van ajuntar molt. La porteria a l'Atlètic de Madrid amb el Black aquest va ser espectacular la feina que va fer. Sí, sí, avui és el titular de tots els diaris de Madrid, eh, Black?
Pensem que aquest home estava castigat a la banqueta per un mal partit que va fer i que estava jugant al porter. No sé com es diu el primer porter, però vaja, que estava jugant al primer porter. Ara s'ha lesionat i estan tirant d'aquest i ara potser els hi salva l'eliminatòria. Crec que el Madrid és el gran favorit per passar a aquesta eliminatòria. Doncs veurem què passa també la setmana que ve. Gràcies, Carles. Molt bé. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Un minut i escat, i arribem en punt a les 12 del migdia, moment en què connectarem amb el botlletí de Catalunya Ràdio, ens posarem el dia de l'actualitat, també de l'actualitat Sant Justenca, amb el botlletí dels Sant Just Notícies, i tornem després a la tercera retenció, perquè avui tenim l'Oriol Rigat amb la secció d'Astronomia, també l'Albert Macià, que ens parlarà de l'Ateneu, l'Àstric Goldstein, amb els vins del celler de Can Mata, els llibres de la Silvana Vogt i les efemèrides, que passava altres 15 d'abril de fa diferents anys. Tot plegat amb l'Arnau Consul, tot plegat després de les notícies. Ens acostem...
En menys d'un minut. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Bon dia, us informa Quim Balaguer.
El president Artur Mas es compromet personalment a fer gestions al més alt nivell amb el govern central perquè es pugui convocar una reunió de la Junta de Seguretat sobre l'amenaça jihadista. Més ho ha dit en resposta al PSC a la sessió de control al Parlament. Anem cap a l'hemicicle. Carme Clàries. Hola, bon dia. Artur Mas ha acceptat l'emplaçament que li ha fet el líder del PSC Miquel Iceta, que considera que aquesta qüestió és imprescindible i no pot estar subjecta a les relacions entre els governs espanyol i català.
prengui personalment la iniciativa de trucar al president Rajoy per emplaçar-lo a la convocatòria de la Junta de Seguretat de Catalunya. No pot ser que els ciutadans siguin víctimes de la mala relació entre dos governs. Jo em comprometo a tornar-ho a intentar. No li garanteixo el resultat perquè no depèn només de nosaltres. Ja ho he fet en alguna altra ocasió sense èxit a hores d'ara. La darrera reunió de la Junta de Seguretat es va fer l'any 2009. Carme Claries, Catalunya, Ràdio Parlament.
Notícies breus, Montse Poblet. Espanya ha cridat a consultes l'ambaixador de Venezuela per unes declaracions del seu president, Nicolás Maduro, en què acusava Mariano Rajoy de racista. Madrid, Albert Calatrava. Bon dia. L'executiu espanyol vol expressar l'ambaixador de Venezuela la seva enèrgica protesta pel portaveu de l'executiu de Rajoy, José Luis Ellón. Les paraules de Maduro estan fora de lloc.
Que acusar a un gobierno, a un político, a un partido o a toda una cámara por defender la libertad y que haya pluralidad en las democracias yo creo que es absolutamente fuera de lugar.
Bon dia. Les xifres són aquestes. A Catalunya hi ha més de 250.000 persones amb una dieta deficitària en llet i amb el que l'any passat va donar al Banc dels Aliments no van arribar al mínim ideal d'un litre de llet per persona i setmana. Eduard de Ruga és el president del Banc dels Aliments de Barcelona.
Amb 3 milions només hem pogut donar en aquestes 252.000 persones un litre de llet per persona i més. És a dir, necessitem més llet.
Ha mort als 95 anys la cantautora Teresa Rebull, component dels 16 jutges. Un cop acabada la guerra es va establir a Banyols de la Marenda, el Rosselló on va participar en la resistència contra l'ocupació nazi. A París va mantenir contactes amb intel·lectuals i artistes de França com Jean-Paul Sartre i Georges Brassens. Després del maig del 1968 va participar en la nova cançó i va començar a actuar un any després al costat d'artistes com Lluís Llach.
Esports, Montserratia. Fa només uns minuts que s'ha acabat el partit de la segona ronda del torneig de tenis de Monte Carlo entre Tomi Robredo i Marcel Granollers. L'Olotit ha guanyat el Barcelona en un doble 6-1. I avui molt pendents de dos partits de quarts de final de competició europea. PSG-Barça, quarts d'anada de la Champions de futbol a tres quarts de nou del vespre i amb transmissió de Catalunya a ràdio des d'una hora abans. Ahir empat a zero a l'Atlètic de Madrid a Reial Madrid. I a les set del vespre, Barça-Olimpia-Cos, primer partit de quarts de final de l'Euroliga de bàsquet.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. Sant Just Solidari inicia una recollida de material fotogràfic digital per al seu projecte Per una altra mirada. És un programa per iniciar i formar les dones del centre de formació de Fandema a Tujerenc, a Gàmbia, en el món de la fotografia. L'entitat solidària inicia aquesta campanya per donar una altra oportunitat al material fotogràfic digital amb desús i per col·laborar en la formació d'aquestes dones. Els punts de recollida són el casal de joves i la seu de Sant Just Solidari, a l'equipament de les escoles.
Més coses, també en clau fotogràfica, diumenge s'acaba el termini per participar del sisè concurs internacional de fotografia de Sant Just. Hi ha tres seccions diferents al certamen d'enguany, monocrom, color i viatges. El preu de la inscripció es manté en 25 euros. L'organitza l'Europació Fotogràfica, la Unió de Botigues i Comerciants i els assentadors del Mercat.
El concurs és obert a tothom. L'enviament de fotos s'ha de fer un any més a través d'internet i cada participant pot presentar fins a 4 obres per secció, és a dir, 12 imatges com a màxim. El termini s'acaba, com dèiem, el dia 19 d'abril a les 10 de la nit.
I un apunt més, la companyia de teatre de la qual forma part el Sant Justenc Pau Palacios ha estat premiada amb un lleó de plata a la Vianal de Venècia. L'agrupació en Senyor Serrano és una companyia d'arts escèniques que combina teatre, dansa i videoart. La companyia catalana rebrà el premi el dia 3 d'agost a la ciutat italiana i a més presentarà una nova obra de teatre.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies, edició migdia a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bona tarda.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
Passant 8 minuts a les 12 de la migdia. Ara és moment per parlar d'astronomia, saludem per això l'Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol, què tal? Molt bon dia, què tal? Per parlar una setmana més de diferents qüestions vinculades amb l'astronomia, avui en què et vols centrar? Mira, avui parlarem... És que aquest any, el 2015, és l'any internacional de la llum.
Bueno, són d'aquests anys, així que... Serveixen per recordar alguna cosa, no? Sí. Que passa que tampoc, si no és... Bueno, que passen molt desapercebuts, també, de certa manera. Vam tenir l'any 2009, l'any internacional de l'astronomia, s'ha fet l'any internacional de la física, de la química...
En aquest any tenim la llum. La llum, bàsicament, no de l'electricitat, sinó de la llum. Per tant, sí que té molt a veure amb l'astronomia, ja que una part molt important de l'astronomia feta fins ara es basa en la llum. I a partir de la llum, amb espectres...
podem trobar la composició d'estrelles i fins ara més o menys ha anat així. A partir d'ara hem fet servir altres ones electromagnètiques, no només la llum, no només el visible, sinó que hem fet servir l'inferroig, l'ultravioleta i les ones de ràdio. Avui parlem de la llum i la llum bàsicament en un experiment, en un programa que es fa per commemorar
Una troballa que va fer un danès que es deia Ole Christian, bueno, amb un sense accent, Ole Christian Saint Romer. Va néixer el 1644 i va morir el 1710 a Copenhague. Què va fer aquest danès? Aquest danès, doncs, bueno, convidat per Jean Picard, que era un científic francès, va ser convidat a la...
A París, on tenien unes universitats i volien ser molt il·lustrats en aquella època, on també hi van anar el Christian Huygens i el Domenico Cassini. Aquests dos els recordem perquè es porten el nom de les naus que estan a Saturn. I, bàsicament, què va fer ell? Ell, en certa manera, observant les llunes de Júpiter, va deduir que podíem calcular la velocitat de la llum.
Això el 1640. Era la manera... Sabien que la llum era molt ràpida. Deia que era infinita. És a dir, que anava tan ràpida que no podien calcular-la.
Bé, s'havia fet algun experiment, el mateix Galileu havia posat dos homes amb dues muntanyes separades, amb unes llanternes, i quan un l'obria, l'altre també l'havia d'obrir, veiem quanta estona passava entre que arribés la llum. Però com que és tan ràpida, doncs és més o menys instantàni i no vam poder-ne treure res.
Això com va venir? Doncs, mira, a partir de les lleis de Kepler i que es va passar heliocèntric i, per tant, podíem veure com la puguem catalitzar i no ens permet distingir-los, però amb uns prismàtics 7x50, els normals que podem tenir a casa, ho podem veure. O sigui, veuríem Júpiter com un puntet molt lluminós i quatre puntets al voltant, així en forma recta, doncs que, si els observem un dia així i un dia també, veurem com van canviant la seva posició, o sigui que no es fixa.
D'aquests quatre n'hi ha un que és Io, que és el que està més a prop, que té una òrbita de 42 hores. Ara veurem que no és exactament 42 hores. Realment són 42 hores, 27 minuts i 33,5 segons. Aquesta és la duració que triga...
fer una òrbita sinòdica, que se'n diu. Sinòdica és tenint una estrella com a referència. És a dir, realment, fer aquests 360 graus de circunferència. Però això no és ben bé així, perquè, clar, com que Júpiter es mou, se'ns ha mogut una mica, ha corregut una mica més, per tant, per arribar fins allà on havia sortit
doncs hem de córrer una miqueta més. I això realment són 42 hores, 28 minuts i 36,4 segons. Això vol dir un minut més. Són més o menys, en aquestes 42 hores, el que corre Júpiter i, per tant, el que ha de córrer l'Io per atrapar la posició de sortida. Quina és la posició de sortida? Vam prendre diverses. En aquest cas, s'utilitza els eclipses. És a dir, quan l'Io entra a l'ombra de Júpiter i quan surt.
Per tant, l'experiment es va fer, bàsicament, observant quan s'eclipsava el satèl·lit i, per tant, a partir d'aquí, com que sabem exactament el que hauria de fer aquesta volta,
si l'anem observant en dies diferents, el Júpiter i la Terra separen. I com més separats estan, més trigarà a passar aquest fenomen. I aquí és on venia l'experiment. Això s'ha creat des de l'IAC, que és l'Institut Astronòmic de Canàries. S'ha creat un projecte que es diu Projecte Romer, amb homenatge al Danesco a descobrir. I, en certa manera, ells proposen una sèrie d'efemèrides
on podem observar, en aquest cas, que Io surt de l'ombra de Júpiter. Perquè el que hem de fer, per veure-ho quan entra, normalment és quan ha passat de l'oposició i, per tant, el tenim més cap a la matinada. Però quan comença a fer tota la volta i hem passat l'oposició, és a dir, quan estem més a prop, doncs ens comencem a allunyar. Comencem a veure una mica de cantó i, per tant, no veiem com entra, però sí com surt.
sobretot amb l'ombra sí que veiem com està per darrere del planeta nosaltres volem que surti de l'ombra perquè sigui més fàcil de distingir quan s'il·lumina
Bé, el que fem és... Tenim unes efemèrides. Cada 42 hores, 28 minuts i 36,4 segons, que és quan surt el satèl·lit de l'ombra de Júpiter. Nosaltres, amb el nostre telescopi, sempre hauria de ser el mateix, perquè depèn de la grandària del telescopi, ho podríem veure abans o després. Per tant, hem de fer servir sempre el mateix instrument. Doncs el que hem de fer és, sapiguant aquesta hora que realment surt, començar-la a observar uns 5 minuts abans. I en el moment que comencem a veure un puntet de llum
en el lloc on sabem que més o menys sortirà de darrere l'ombra de Júpiter, llavors hauríem de parar l'alconòmetre i veure exactament quan ha trigat, vull dir, quin és el nostre horari i quin és el que se suposava que havia de sortir.
En principi, si nosaltres no tenim referències, amb això no descobriríem res. Senzillament hem dit que havia de sortir una mica més tard, aquesta hora ha sortit un minut més tard. Què ha passat? Potser nosaltres hem vist que sortia això, que tenim un telescopi petitet, hem vist que s'il·luminava molt més tard. Com que tenim el mateix telescopi, el que farem és observar-lo
a la següent vegada que torni a sortir. No sempre ens va bé, tenim les efemèrides i moltes vegades coincideix durant el matí. Per tant, hem de buscar unes efemèrides que puguem fer dues observacions seguides, per exemple. Sí, dos cops seguits. Dos cops seguits, o sigui, cada 42 hores, però que sigui de nit, perquè cada dia no ho podem veure. Per tant, per exemple, tenim això al març, vam tenir que el podíem observar el 22 de març a les 7 de la tarda potser una mica clar.
No, al març encara, perquè encara no havien canviat l'hora. Al març encara no havien canviat, doncs mira, a les 7.26 n'hi havia una, però el dia abans, el dia 21, havíem tingut una a les 0.58. Aquest ens hauria servit, per tant. Si a l'altre ens anava just, doncs en teníem una altra, ens n'havíem d'anar ja al 4 d'abril, tenim una a les 5 de la matinada i l'altra el tenim a un quart de 12 del dia següent.
I el proper que tindríem ara? És a dir, ens hauríem d'anar cap a... No sé si hi ha el maig o a finals d'aquest mes? No, no, no, l'abril... A veure. Quasi cada setmana en tindríem, eh? Només el que passa és que, clar, com que no coincideixen cap de setmana, doncs... Això és difícil. Sí, sí, sí. Si t'enganxa la matinada, és veritat que és complicat, eh? Per exemple, el maig, bueno, parlant de l'abril, doncs si el 28 d'abril, a dos quarts de dotze del matí, l'observem, l'endemà el podrem observar, bueno, aquí a les sis. El dia 27 ho teníem a les cinc del matí.
Bé, què hem fet amb això? Si un del matí entre setmanes sí que ho veig més difícil, menys pràctic. És justet, però ho podem trobar. I aquí què hem vist? Realment, si ho hem calculat bé i hem fet servir el mateix instrument, el que veiem és que la Terra s'ha separat de Júpiter 4 milions de quilòmetres. I llavors, això ja és una distància prou gran com perquè puguem distingir alguna diferència amb la llum. Per què? Perquè la llum corre...
Normalment es diu uns 300.000 quilòmetres per segon, però realment no són. Són 299.700, 45,400 i pico quilòmetres. Per tant, en 4 milions de quilòmetres podem trobar una diferència cap als 12, 13, 14 segons. Per tant, si nosaltres anem fent aquesta...
comptant l'hora prevista de veure'l i quan nosaltres ho veiem, veurem que d'un dia a l'altre ens pot haver variat aquests 12-13 segons. Clar, això si ho anem repassant, i sobretot sapiguem les distàncies exactes, en aquest cas entre Io i la Terra, però veurem que més o menys, conforme ens anem allunyant de la Terra, cada vegada la separació és més gran, anem veient que la diferència es va separant. A partir d'aquí podríem calcular...
que hem hagut d'esperar aquests 12 segons més. Per tant, és la distància que ha hagut de recórrer la llum i, per tant, més o menys ha trigat a recórrer-la uns 300.000 quilòmetres per segon. 300.000 quilòmetres per segon, és difícil d'imaginar-s'ho. Seria un segon i una mica més anar fins la Lluna.
O sigui, ja triguem un segon a anar fins a la Lluna, vull dir, aquí ja podríem més o menys arribar a distingir. Doncs estem parlant que el 1676, que o sigui, no quan va néixer ell, el 1676 és quan va oferir aquesta explicació de la velocitat de la Llum, quina seria, sapiguent exacte un moment quan ha de passar un fenomen,
Aquest atras que tenim d'un dia a l'altre, i és perquè la Terra i la Júpiter en aquest cas s'han anat separant, és temps que la llum ha de córrer i per tant aquesta distància, l'anar-se engrandint, nosaltres la podem intentar calcular. Avui en dia, a partir d'Einstein i un experiment d'interferometria, això es va calcular exactament, ho tenim amb decimals i tot, però a aquella època més o menys es va poder dir que la velocitat de la llum no era infinita, sinó que era molt ràpida, però que la podíem mesurar.
A partir d'ara encara ningú l'ha pogut superar, només la imaginació i la ciència-ficció. Però sí que fins ara ho tenim, doncs mira, és un fenomen curiós. I tant. I que nosaltres mateixos també ho podem calcular, que sembla molt difícil poder calcular la velocitat de la llum. Sí. Doncs sapiguem aquestes, doncs, una miqueta de mecànica celeste. Es podria fer. I tinguem, doncs, el telescopi i una mica de paciència, ho podem fer, ho tenim al nostre abast.
Qui ho vulgui fer, hi ha aquest projecte, que ho porta l'IA, que poden enviar les dades amb tot l'instrumental que hem fet i les mesures, i ells, quan s'acabin aquests primers sis mesos, faran un recompte, fins que ja Júpiter se'n vagi cap a darrere el Sol i no ja ho puguem observar, i ells en trauran un resultat amb tipus d'instruments que s'han fet servir, quina precisió hem arribat a...
Nosaltres, si ho estic mirant aquests dies, anem si un dia coincideix alguna observació que farem. I si coincideix, doncs intentarem mesurar-ho. I si no, doncs mira, això és una cosa que es pot seguir fent, doncs encara que no sigui l'any internacional de la llum. Exacte, aquest any, mira, és el moment de potser posar-ho en marxa, però ho podem anar provant. És un experiment pràctic, doncs, d'això, a l'abast que tenim, per calcular la velocitat de la llum.
Perfecto Oriol, doncs moltes gràcies, ara de seguida s'incorporaran també la taula dels dimecres, l'Estricolstein que l'hem vist arribar amb el vi, avui veig que també l'Averma si encara no el tenim a punt, però bé, en tot cas de seguida engeguem aquesta taula, et quedes, no? Sí, em quedo, em quedo. I abans de marxar, només molt ràpidament, així com a punt d'anecdòtic, però no et vaig comentar, però que vaig observar amb telescopi la lluna plena, l'última lluna plena que queda per Setmana Santa. Sí, sí.
Doncs no estava a Sant Jús, vull dir que estava en un lloc on hi havia menys contaminació lumínica, tot i que bé, era un poble, allà a la Costa Brava. Però sí, sí, vaig veure la Lluna. Li he de comentar. Vaig estar una estona, eh? Era la que em vaig quedar més estona...
És el que sempre dic. Mirant i anar movent, etcètera. Ja que ho mirem, doncs està bé observar-ho, perquè el dir ja ho he vist, no ho compta, sinó observar què hi veiem, no? Doncs això. El que passa és que l'anava movent, eh, tot el tema, vull dir que havies d'anar situant i... Sí, si nosaltres, per exemple, allà a l'observatori tenim un motor, el que fa és que ens segueix el moviment de la Terra. Si ho tenim manual, doncs...
Aquí ens n'adonem de quina velocitat. No només es mou la Lluna, sinó que es mou la Terra. És la veritat que nosaltres girem. Doncs mira, l'apunt anecdòtic. En fi, Oriol, que vagi molt bé i fins ara. Fins ara. Smooth, yes, or no.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes al concert o cinema. A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que Veus de la Parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
5 minuts i dos quarts d'una del migdia.
A aquesta hora el que fem és obrir aquesta taula cultural dels dimecres. Tots estan acabant de situar, però bé, en tot cas taula plena, l'Oriol Rigat amb l'iPad ja buscant informació sobre el vi que porta avui l'Estric Goldstein, del celler de Can Mata, que també està acabant d'omplir les copes. Tenim també a punt la Silva Navot, el president de la Taneu, Albert Macià. I avui també tenim un convidat especial, que és el Jordi Domènech. Bon dia a tots, què tal?
Jordi, has decidit incorporar-te, eh? Passar per aquí i no vinc mai als matins i justament he vingut el dimecres, que és una casualitat, que no ho sabia, que ho feia els dimecres. Jo no sé si dir-ne casualitat o informació privada. I no és un dimecres qualsevol, perquè a més de tastar vi, avui la llonganissa que ens prometia fa setmanes l'Albert Macià també la tenim aquí, eh? Sí, també està sobre la taula.
Ha arribat abans la llonganissa que l'Albert, més a més. Sí, perquè per combinar-ho bé hem passat aquest matí pel celler per deixar-li a l'Àstrid i s'ho fer a portar-la tot amb el mateix paquet. I has triat el vi en funció de la llonganissa, llavors? Sí, en aquell moment li he dit, uf, estava estressada, dic, la Maria Ganja.
I és aquesta que tenim avui, una ampolla així... Jo abans pensava que era un cava, eh?, abans de beure-la. Perdó, ha dit ganja? Ganja. Ah, ganja. Avui entès ganja. I què passaria? Doncs clar, la ganja és com es diu la marihuana, volverment. Ah, no ho sabia. I com ho saps, tu? No ho sabia. Perquè... M'ho has explicat tu, si no.
Doncs, en tot cas, això, un vi amb... L'ampolla soc jo o té una forma diferent? No, l'ampolla és... Normal. Soc jo, doncs. Des d'aquí, l'adragant de la vida la veia diferent. Jo diria que és l'efecte de l'etiqueta. I del tap, aquest barret blanc que porta de tap. Aquest barret blanc que també és especial.
Però és el típic Pascona, oi? Sí, és la típica ampolla que sempre utilitza al celler Pascona. Ostres, casualment, te'n recordes que vaig portar un vi que vam fer una tertúlia? El programa de Penya del Morro? Sí, l'únic cop que he anat vaig portar un vi i justament era del Pascona. Ah, sí? Mira, veus aquestes coses que passen?
Ara tenim les copes plenes, però abans de començar a parlar de vins, repassem primer l'agenda de l'Ateneu amb el seu president, Albert. Bon dia de nou, ara per centrar-nos. L'altre dia vam fer-ho al revés i ja vas dir que preferies parlar primer de l'Ateneu i després beure vi. Sí, bé, bé. Jo l'únic que vaig dir era que no sabia si em sortirien bé les paraules després d'aprendre el vi, però bé, em van sortir bé. Imagina't a mi que he de parlar de llibres després del vi. No hem d'exagerar la nota, tampoc. A veure, que un embolic...
Si vols, parlem primer de vi, doncs. Una ampolla entre 6 i, a més a més, que sempre en queda i avui a més l'acompanyem. Tampoc no m'afecta tant. Bé, la teneu. Tenim un cap de setmana amb unes quantes activitats. Comencem el divendres amb la tertúlia
amb la tertúlia sobre el teatre català actual de l'escriptura a l'escenari, que serà a càrrec de Toni Cabré. Això serà el divendres a la sala Piquet a les 8 del vespre. I el mateix divendres, a la sala cinquantena, hi tindrem jazz. Aquest divendres també, eh? Sí, normalment el fem un divendres abans, però per un tema de gènere l'hem hagut de moure en aquest divendres amb el grup Remembering Coltrane.
amb saxos, guitarra, baix i bateria. Molt bé. I això serà a les 10 del nit, a la sala cinquantenari, i com sempre, amb el preu de l'entrada hi ha una consumició inclosa.
Doncs és tot això divendres. Tot això divendres. I llavors, dissabte, hem de recordar que la CEAS participa a la Trey Walker Girona 2015. És el cap de setmana, és veritat. És el cap de setmana. És una prova esportiva per recaptar diners per Intermond Oxfam i els equips que participen han de pagar una quantitat forta d'inscripció.
I bé, tindrem un equip de la CS en aquesta prova que acabarà de dissabte i diumenge. I dissabte a les 8 de l'espre tindrem un recital poètic amb en Joan Margarit. És una cosa que feia molt de temps que volíem fer la Taneu.
i bé, serà aquest dissabte a les 8 del vespre també amb la convaloració que ens portarà quin serà? el Gaintus, el vam tastar aquí el Gaintus Somoll, el de l'ampolla alta te'n recordaràs perquè vaig comentar que Gaintus és el nom d'una via d'escalada i significa esforç, sacrifici molt el que Margarit interpreta el que és la poesia
Llavors, i a part el Somoll, Sant Just, tornem a fer el lligament. Té aquella veu greu, no?, que té en Margarit, també. Sí, perquè a més és un vi... Potent. És corpulent i té aquesta acidesa típica del Somoll i crec que és allò, buscar-li una mica la connexió vibrant. Doncs serà aquest dissabte a les 8 del vespre, eh? Això serà aquest dissabte a les 8 del vespre, sí.
I diumenge, a part de la participació de les CES en aquesta prova que ja hem dit, també el COR participarà en el primer ple caramellaire de Sant Cugat del Vallès. Les caramelles que vam sentir les portaran a la població del Vallès, de Sant Cugat.
Doncs perfecte. I a més a més també hi ha teatre, no? Diumenge a la tarda. Diumenge a la tarda hi ha teatre del grup del 2050. O sigui, no és directament a l'Ateneu, el que passa és que es fa a la sala gran, però no és un grup de l'Ateneu, però bé, per no ser de l'Ateneu, a l'escenari tindrem la vicepresidenta segona de l'Ateneu i el tresorrer. Home, tot queda a casa. Que també queda molt a casa.
I, a més a més, vull anunciar una activitat pel dimarts, perquè, clar, d'aquí a dimecres que ve ja no tindríem l'oportunitat de fer-ho, si no, que és la presentació del llibre Les llums s'apaguen a tota Europa. La fill de la vella època de Josep Picmitxano, professor d'història contemporània de la Universitat Pompeu Fabra. Dimarts, eh? I això serà dimarts a les set de la tarda a la Sala Piquet.
Perfecte, doncs Déu-n'hi-do. Quantes coses, no? Aquesta vegada hem allargat amb un dia pel darrer, normalment fem divendres, dissabte i diumenge, que són els dies de més activitat oberta al públic, i aquesta vegada també anem fins al dimarts. És que et toquen totes les tecles de la cultura. Exactament, hi ha excusa.
Aquesta setmana queda demostrat, no?, més que mai. Però cada setmana no és així, no?, a l'any? No tant. No, però quan no és el documental del mes és un concert de música, és una obra de teatre, és un... Bé, intentem portar sempre un pli que la gent no tingui necessitat de sortir de Sant Just. És aquest, l'esperit. Has d'escoltar aquest espai, Jordi. De tant en tant també pot marxar d'altres coses, eh? No volem...
Carme, jo al programa a les tardes també faig la gent de l'Ateneu, a les notícies de Sant Just, i només era per reflexionar i dir que... La seva col·laboració professional. Està molt bé, està molt bé. M'has fet una mica el tonto, però ja ho sé, home, què fas tot això.
Molt bé, doncs amb totes aquestes activitats, amb aquest repàs, sí que passaríem ara a parlar del vino, perquè a més a més, jo a mi, clar, estic en una part més petita que vosaltres, i l'olor de la llonganissa... És brutal. Em tempta, eh, ja? Sí, sí. No sé, Astrid, si has pensat si primer hem de beure el vi, si primer hem de menjar llonganissa, si tens alguna cosa pensada. Perquè a més hem de pensar que les llonganisses sempre tenen aquest punt del pebre afegit, per tant, ens marca bastant...
Una llumganissa que, d'on és, Albert? Exacte. Presentem-la primer, també. És un xoriço. Xoriço, és veritat. D'una cançeraderia de Taradell, totalment manual. Ells crien els animals, ells els porten a matar. Això ho han de fer molt científicament.
I ells fan tota l'elaboració i bé, jo que no soc partidari gaire partidari dels xoriços, aquest m'agrada molt i per això ho vaig portar, vull dir que no podem entrar en competició tampoc amb els cancel·laders del nostre poble, que en tenim de bons.
Ara trucaran i ens n'oferiran per la setmana que ve. Ah, doncs estaria bé, estaria bé. Un darrere a l'altre, no tot el mateix dia. Se n'ha dedicat a setmana? Feu això? No. Estem oberts per això. Ho intentem, però no ho aconseguim. Hem fet bunyols, també. Ah, sí? Jo em faig el tonto, però... Bueno, ja em coneixeu. Escolta, va, què fem? Anem a destaca? No, no, encara no. Primer hem de mirar el culo, Jordi. No tinguis pressa.
Ja l'hem sumat, he met el color ja fa 10 minuts. Doncs què et transmet l'olor? Explica-ho. Ui, jo sóc molt dolent per aquestes coses. Pensaves que era fàcil, oi? Fruita, frita o no? Hi ha molta fruiteta. Hi ha molta fruiteta, molta insinuació. Sembla fresc, no? Molt, molt. Potser és d'aquests que enganya, llavors no el trobaré superàcil. Jo crec que enganya, perquè a més és allò que dius, veus la imatge de la Maria Ganja?
Aquest matí, el primer que he fet, quan tot just ha marxat l'Albert i ja havia decidit el bis, crec que a l'Arnau li pregunto, saps qui és la Maria Ganxa? I em diu, l'Anxa coneix? Però clar, com que ell ho sap tot, doncs la típica expressió, com de caminar la Maria Ganxa?
Molt típic de les zones de Falset, Enamora, la zona de Lleida, Gramunt, fins i tot a Mallorca, l'expressió típica dels nens que ho miren tot, que s'apropen al pou, s'acosten a llocs que no s'haurien d'acostar i compta que vindrà la Maria Ganxa. L'hombre de la bolsa. La dona del sac. La Maria Ganxa és la dona de l'home del sac. No perquè es portin malament, sinó en compte...
Que a Argentina deu ser l'home de la bossa. Clar. Aquí necessitem un sac. Sí, aquí un sac. No sé si és perquè les criatures són de gana o perquè en tenim més per posar dins. Doncs l'expressió seria una mica com d'alerta, perill, et vindrà la Maria Ganxa. El que passa és que aquesta Maria Ganxa jo la veig molt...
Sí, no fa por, no. És més aductora. És gairebé eròtica, no?, aquesta etiqueta. És perversa, però d'una altra manera. Desafia en aquest sentit. Exacte. Ja mora'ns el... Ai, espera, Oriol, que no té obert el microlòfon, veig. Hola, hola.
Ara sí, ara sí. El Toni Ripoll, del celler Pascona, ell sempre buscant així dites, noms i volent ser original, va dir vull fer un vi amb una mica sempre amb aquest lligam amb el que és falset, no? I va posar aquest nom de la Maria Ganxa.
Veus la Maria, seductora, provocadora, i després veus el color del vi, jo crec que més que alerta, perill, és tastam. Sí, no, no, però aquí, jo crec que aquí està el perill, no? Exacte, és una provocació absoluta. Doncs aquí tenim 70% de carinyena i 30% de garnatge, terreny d'argila de la seva finca. També es va dir, tu aquesta finca l'has podat. Ah, sí? Home, sí. Ah, sí?
un diumenge de gener molt, molt fred. És a dir, que has participat del procés d'aquest vi, eh? Però la vaig poder fer 3 o 4 anys. Però sí que és allò que dius, és aquella típica argila vermella, no? Com a característica, dona molta frescor als vins. Si l'olorem, clar, com que ara estem aquí...
Es barreja l'olor del xoriço, eh, també? Molt clar, és més provocador, potser. És molta fruiteta. És allò que dius... Sí que feia dies que us portava vins... Més potents, eh, més foscos. Que potser no era tanta fruita vermella. Sí. L'alcohol no es nota. Suposo que deu detindre bastant. En canvi, en té, no? I si el tastem... Vinga, dic el tastem-lo. Ara sí, Jordi, eh? Ara sí, eh? Ara sí, ara sí. Unes llàgrimes...
Fres...
És àcid. Molt fresc, eh? Envolta tota la boca. I molt àcid. Molt àcid, molt àcid. Veus? La Maria Ganxa, com és? Exacte. Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa't, eh? Fixa
No ha fet molta maceració del raïm, o sigui, el color seria bastant desitjat, no?, buscant això un vi lleuger per ser begut, crec jo, en quantitat. Clar, què passa quan tenim plats...
O àpats, que són grassos. Contra la resta. La llonganissa aquesta, teòricament, és grassa. Tenim acides, ja està. Ja ho tenim. Ja ho tenim. Per tant, ens lligaria bé. Jo crec que ens podria lligar bé. Una hora d'així tipus pica-pica, o al migdia o al vespre, no? Ara són perfectes. L'hora del vermut.
I què faríem llavors? Tornem a tastar per recordar-lo, no? Sí, sí, tastem-lo. M'he oblidat. Tindrà un gust diferent, no? L'hem de passar per sota, els cables.
Albert. Quina pena que els oients no puguin estar aquí. Poden participar, eh? Jo sempre els animo. Truca't per telèfon o què? No, l'Astec diu que vinguin. Sempre faig un tuit animant a la gent que vingui. Sí que a vegades venim i ha replacat algú. Però... Sí. Molt bo, eh? O treballen. Pel carrer, déu-n'hi-do, la gent que hi ha. N'hi ha poca, però n'hi ha.
Home, algun cop quan passa gent per aquí que ve a la ràdio per alguna altra qüestió i veu tot aquest tas, queda... La cara que fa sempre és una mica de sorpresa, eh? Perquè sempre miren, fan el xafar de ver aquí ja. Que vinguin, que vinguin. Però com veuen aquí la gent bevent vi i ara menjan xorizo a quartum de la mitjana. Pensen que això de les ràdies és una altra cosa, com veuen. Clar, sí.
És molt bo aquest chorizo, eh? A mi m'agrada, per això vaig dir que el portaria. Home, i tant, molt choricera. No és una cosa d'aquelles industrials. No, perdó, i no és gaire fort, no? És molt suavet, per això m'agrada, crec. Jo pensava que tindria un palet, sí, quan em vas a la llongarissa pensava, uau, pebre. Els pebres són complicats, no? Sobretot si busques un vi espaciat, i és la sensació encara, sembla que augmenti. Quan li he olorat dic, és molt chorizo.
i per això ha estat automàtic la Maria Ganxa, que no l'havia tastat o sigui, ha sortit al mercat tot just fa una setmana les teutes estan molt en primícia és la primera anyada m'agrada molt i la combinació creus que hem encertat? jo crec que sí Jordi, tu també corrobores jo crec que molt
Jo crec que sí, justament perquè per la manca de pebre. Aquella llonganissa de cabra hispànica que vaig dur era massa. Era molt forta. Per això vaig buscar un blanc amb... Vaig buscar un blanc amb més cos que aquest vi negre. Perquè l'aguantés. En aquest cas és allò que dius. No li cal, no? Clar, clar, clar. Ens aniria també bé un bacallà. Per exemple, buscant ara això... Un dinar, eh, ja?
Sí, un dinar. Si algú vol portar a callar la setmana que ve. Jo no sé, perquè jo ja sabeu que no ho entenc gaire, però ho veig també per un sopar romàntic, una mica. Sí. Maria Ganxa... T'ha agradat el tema de la seducció. Sí, sí. No, no, perquè té un punt així... L'ha cridat l'atenció a l'etiqueta. No, i és un vi fàcil, no és un vi complicat que puguis allò de necessitar un gran àpat, no?
Sí, aprovaries, eh? Sopar romàntic, Astrid? Sí, sí, sí. Què posaríem, Jordi, tu que ara estàs així cuinetes, no? Quin sopar faries? Amb això, home, no, però un peix. Romàntic, eh? Un peix, sí. Un peixet. Un peixet, una cosa així... Melosa, que es desfessa la boca. No? Una cosa així... Sí, sí, no, no, ho veig, ho veig. Jo també ho veig, perquè veus el que dèiem abans. És un vi que et convida a beure i a menjar, o sigui... Sí, sí.
És llaminer. Si te tornes a agafar la copa i te la tornes a portar a la copa. Això és veritat, és perillós, eh, també. És perillós. Com de la Maria Ganxa. És el que dèiem abans, no? T'atrapa i llavors després no pot sortir. Clar, que també té un punt...
Desafiant. Desafiant. Com aquell joc, no?, dels superromàntics, aquella etapa... La seducció, no? Del preenamorament, clar, la seducció... Vaig ficar, Jordi. No, perquè... Sí, sí, està bé. Vaig a tastar una mica més. Ara que em suggereix.
Molt bé, doncs voleu fer algun altre punt abans de passar a parlar de llibres? Alguna altra cosa que us suggereixi aquest Maria Ganxa? Això també és d'aquestes de tan petita producció? Ah, no ho sé, no li hem preguntat. Perquè aquí últimament ens està portant d'aquesta petita producció. Un club d'elit aquí. Oriol, has trobat alguna informació referent al vi?
No, no, no, el que he vist és que l'havien tret feia poc. Clar, una o dues setmanes. El Toni Ripoll li agrada molt a Mart, a ell, anar molt allò de dir, vaig repartint Maria Ganxa per tot Catalunya, no? I va començar la setmana passada per...
per la zona de Tarragona i avui em consta que estaria pels voltants de Barcelona. És un noi que li agrada molt agafar la furgoneta i anar a veure la gent que té els seus vins, no? És molt detallós. Llavors, per això ell sempre diu la Maria Ganxa està en ruta, Pascona està en ruta...
i avui ha passat per Sant Jordi i avui, mira, sense saber, ell està a prop però quan li he trucat, dic, mira, la Maria ve a la ràdio exacte, doncs ens ha agradat, eh? ens ha agradat també la combinació amb aquest xuriço Jordi, què t'ha semblat? que bé que teniu
No sabem, perquè això sempre sabeu el mateix dia. Sí, sí, sí. Es decideix tot dues hores abans. Però si vols portar-li el bacallà, cap problema. Bacallà o no sé. Si avises abans, portaré tal cosa. Clar, llavors l'esprit lliga el vi. Això s'ha de ser, això. Que voleu que faci un plat un dimecres al matí? Pensa en les racions, eh? Si fas molt de bacallà per 5 o 6 persones. Però són estapes, no? A la setmana.
L'estiu que teníem el Dani Martínez, que feia la secció de la cuina, ho vam lligar amb el vi i va ser esplèndid. És veritat. Per tant, pensa tu, Jordi. Això no és el començament. Serà un tast espectacular. En fi, et quedes o te'n vas ja fer feina? No, jo me'n vaig a fer feina. Moltes gràcies per aquesta oportunitat de t'estar...
aquest dia i també aquest xurís de Taradell. Ja ho sap, doncs. Que vagi molt bé. Que vagi bé, Jordi. Bon dia, gràcies. Que vagi bé amb el sopar romàntic. Sí, ens explicaràs si funciona, de Maria Ganxa. Ara sí que parlem de llibres, Silvana. Sí, avui porto un miracle, no un llibre, i un miracle que només pot escriure un immens escriptor com és el Ken Saburo E, guanyador del Premi Nobel de 1994,
un llibre que ha traduït edicions de 1984, últimament porto molts llibres d'aquesta editorial, però està fent una feina realment fantàstica, la traducció d'Albert Nolla, i és un llibre molt curt, o sigui, és un llibre petit, té crec que 95 pàgines, i en aquestes 95 pàgines...
viuràs tota la vida d'un poble, la vida d'un nen, la guerra, passaràs de l'alegria a la tristesa, trencar el cor, tornaràs a riure, amb això. És clar que en Saburo ho és, ganador d'un Premi Nobel, només un gran, gran, gran, immens escriptor pot fer amb 95 pàgines el que fa aquest senyor.
I aquest llibret comença amb uns nens d'un poblet aïllat al Japó que estan jugant a trobar les dents d'un cadàver que acabaron de cremar, perquè algú es mor i cremen els cadàvers.
I els nens juguen a anar a agafar els dents, no? I clar, imagina't, no? Només això. Però amb una innocència no és una cosa tètrica ni estar agafada així per fer-te mal ni res, sinó que és la innocència absoluta. I això, aquest poblet tan aïllat en què els homes són caçadors, llavors els nens es crien gairebé en un estat salvatge i són uns pares i unes mares que com estan tan acostumats a haver de fer silenci per escoltar la pressa,
perquè casen, per escoltar el soroll dels animals per anar a casar, no parlen gaire amb els nens, ni entre ells, o sigui, és un món... Sí, perquè hi ha silenci. Sí, és un món en què el silenci regna per tot arreu. I llavors, un dia, els nens, quan tornen d'intentar agafar els dents d'aquesta dona que ha mort i que l'han cremat...
veuen passar un avió, perquè clar, el Japó està en guerra, però aquest poblat està enllunyant de les ciutats, que la guerra és alguna cosa que passa per allà lluny. Els nens saben que existeix la guerra, però ni tan sols saben què és. Llavors, aquest avió no només passa i trenca aquest silenci d'aquest poblat, sinó que, a més a més, cau. O sigui, és esta valla.
Allà mateix, eh? Sí, allà mateix. Els adultos, caçadors, surten a veure què ha quedat de l'avió i tornen amb la pressa, que és el títol del llibre, la pressa, que és un dels soldats sobrevivents d'aquest accident, que a més a més de ser l'alteritat total, perquè és l'enemic, perquè és el bando contrari al del Japó, és negre.
Clar, i llavors en aquest poblat de no res en el que els adults i els nens no parlen, en el que els nens tenen una innocència absoluta perquè estan criats només amb la naturalesa, arriba l'alteritat total. O sigui, arriba l'enemic, un enemic que ha caigut del cel i que a més a més mai no han vist una persona negra. Llavors per a ell és la bèstia negra, o sigui, és un animal.
I quan el poblat continua amb la vida quotidiana, perquè els homes han de tornar a casar i les mares han de tornar a fer la feina que fan, els encarregats de cuidar que aquesta pressa no s'escape, o sigui, no marxi i està encadenada en un sòtano.
són els nens, o sigui, els nens han de cuidar a la pressa, a la bèstia negra, l'animal negre. I els nens, si hi ha una cosa que tenen, és la curiositat absoluta i la innocència i no estan contaminats ni per l'odi ni per res, ni per el racisme ni per res. Llavors, un bon dia diuen, bueno, i què pot passar si les traiem les cadenes? Perquè els gossos, quan les traiem les cadenes, fan amics.
Els gossos estan molt presents en el llibre. Llavors comença tota una història d'amistat, una història d'alteritat. El negre no parla en el mateix idioma, per tant la comunicació amb aquests nens és de somriure, les olors estan molt presents.
els jocs, un dia el porten a banyar, a rentar-lo perquè no suporten més l'olor que fa i hi ha tota una relació fins que alguna cosa passa, òbviament, i aquí és on la novel·la gira absolutament i no només gira perquè passarà una desgràcia terrible, dues desgràcies terribles, però d'aquestes dues morts, d'aquestes dues desgràcies terribles, en realitat,
el que es perd és la innocència d'un d'aquests nens que estaven cuidant la pressa. I és això, és un llibre que et parla de la guerra, que et parla de l'alteritat, que et parla de l'estranyesa d'un altre, però sobretot que et parla de quan tu ets innocent i alguna cosa et trenca aquesta innocència. La pèrdua de la innocència. La pèrdua de la innocència, la pèrdua de la infantesa, i realment...
De debò, és un llibre que dius com pot ser que en 95 pàgines aquest senyor m'hagi fet passar per tot, o sigui, per l'amistat. 95 pàgines d'un llibre que per la mida és de butxaca. Sí, que a més a més és un llibre molt i molt curt. I això, en un moment, el protagonista, el narrador, que és el nen, diu, bueno, és l'adult que narra el seu record de tot això, no?
I diu, de sobte vaig tenir una mena de revelació. Jo ja no era un nen. Les baralles sagnants amb el morro del llebre, que és el seu gran amic, la casa d'ocellieta a les nits de lluna plena, aquell joc amb el trineu, els cadells de gos salvatge, tot allò eren coses de criatures.
Aquella manera de relacionar-se amb el món ja no tenia res a veure amb mi. I clar, és la consciència de m'he fet adult. Els meus amics no, però jo sí, jo m'he fet adult, a partir d'això que ha passat i a partir d'aquestes morts. I a més a més, és un escriptor...
que clar, com és Japó i com són els escriptors japonesos, que no fan metàfores difícils, no fan servir el llenguatge com una cosa rocambolesca o molt enrevesada, sinó que són molt nets en l'escriptura. I ell fa servir molt i molt els sorolls i sobretot les olors.
I hi ha un moment en què van des d'aquest llogaret, des d'aquest poblet perdut cap a la ciutat, o sigui, mai no sabem què és, perquè tot el temps l'anomenen la ciutat, i quan arriben a la relació tenen dones que és un poblet també perdut, però per a ells és molt més gran que jo, perquè hi ha administració, i llavors van a preguntar-li a la policia de ja què hem de fer amb aquest animal salvatge que ha caigut d'un avió aquí al poblet i no sabem què fer...
Tot el viatge d'ells des d'aquest poble fins a la ciutat per les muntanyes, la vegesa, els olors, la vegetació, les plantes, i a més a més contraposat a la pobresa absoluta d'ells, perquè és un poblet que no té res,
N'hi ha molt poca aigua, molt poc menjar i tot això. I dius aquesta contraposició, això, de debò només ho pot fer un immens escriptor, que en segur ho és. És el primer llibre del que llegeixo i crec que és una molt bona entrada al món d'aquest escriptor.
Doncs que ha recomanadíssim aquesta presa. A més a més, estem ja a les portes de Sant Jordi. Cada setmana en parlem i es pot anar apuntant, però aquests dies la gent compra més llibres i es pot prendre nota. I aquest és això, que és molt curtet, que el deixes dues vegades anant en el metro a Barcelona i tornant. El títol de la col·lecció ja ho diu.
Sí, es diu Incis. Està bé, és maco. I també entenc un altre molt més llarg. Porto Formentera a l'Eiri, però no parlaré molt de Formentera a l'Eiri. Formentera a l'Eiri és el nou llibre de Jordi Cossà, que ha publicat l'Abreu ara, novetat. Que és molt anti l'Abreu, no? Que és molt anti l'Abreu, perquè l'Abreu fa llibres més aviat d'aquest tamany, aquest és molt llarg, i a més a més és un format més gran que el de la col·lecció, perquè han dit que si no es anirà a 600 pàgines.
Vendria a ser la continuació de l'obra fundacional de la literatura de Jordi Cusà, que era Cavalls salvatges, que jo no el vaig elegir, crec que el va publicar fa 20 anys, i aquesta és com la segona part, quan aquesta generació del sexo, droga i rock and roll es fa gran i és un narrador que té 50 anys o que està per complir per fer el seu aniversari de 50 anys,
i es retroba amb els seus amics d'aquelles èpoques salvatges, els sobrevivents, els que han pogut sobreviure a l'heroïna, a la droga, a la mala vida, a tot, al desencís, a les utopies, a la transició, a la malaltia, a l'UVIH, i és la relectura de tot aquell passat
i a més a més és un llibre molt musical perquè tot el temps fa referència a Formentera Ladies, una cançó de Kim Crimson, a les músiques que ells escoltaven i és tota la relectura d'aquesta època hippie i les conseqüències. Però no és un llibre que sigui una oda a la droga i a la heroïna i als cavalls salvatges i... No és amable. No és amable.
és d'una lucidesa absoluta, és d'una escriptura d'una potència narrativa absolutament brutal, o sigui, no el pots deixar, jo vaig llegir les primeres 250 pàgines d'una tacada, i dius, potser a mi em feia una mica de mandra, perquè deia, ui, aquest món dels hippies ara, no?, la relectura de les comunes, del...
Del happy flower i no sé si em ve de gust, no? I a més a més una relectura que obviament serà dura perquè el primer que hi ha són les absències, perquè la heroïna s'han portat tot per davant o la malaltia s'han portat tots els amics per davant, però realment és il·luminador, tot el contrari, o sigui, t'esperes
que sigui fosc, que et faci mal, i sí que et fan mal, i sí que és fosc, però hi ha llum, perquè hi ha molta i molta lucidesa, i sobretot el Jordi Cossà té un sentit de l'humor, que si l'agafes és un plaer llegir el llibre, perquè saps que en aquest capítol que t'ha fet tant de mal, perquè hem perdut un dels personatges que ens estimàvem,
sempre aconseguirà fer el tom girar i treure't un somriure. I és això, no? És això el que li ha permès, suposo, a tants sobrevivents d'aquella època, justament això, sobreviure. Doncs interessant també aquesta altra proposta, aquest formenter a Lady de la Breu Edicions. Dues recomanacions per posar punt i final també a aquest programa d'avui. Gràcies, Silvana, i també a la resta, Astrid, Albert i Oriol. Tornem...
Dimecres que ve, a més a més, dimecres que ve, 22 d'abril, per tant, vigília de Sant Jordi. Portaré una llista. Exacte, haurem de fer... Algo rosa. Per cert, que m'oblido de dir que el diumenge ve el Premi Sant Jordi Joan Carreras invitado por Ediciones Proa aquí a Can Ginestar a presentar la seva novel·la, o sigui, al migdia, no sé l'hora exacta, però estarà per aquí signant llibres.
Ara que voltava a fallar les 12. Una mica més tard, potser. Ara l'Andrea a l'informatiu segur que dona el matís de l'hora, però bé, una bona oportunitat tenir-lo aquí a Sant Just. Sí, i tant. Doncs gràcies a tots quatre, que vagi molt bé. Tornem dimecres. Bon dia. Bon dia.
Tres minuts i arribem en punt a la una del migdia. Un moment per tancar el just a la fusta d'aquest dimecres, 15 d'abril, i ho fem agrair a la gent que ha fet possible el programa. L'Andrea, al servei informatius, hi ha la producció del programa, Carles Hernández i Rius, a la previsió del temps. Avui hem entrevistat també Sergi Seguí, regidor de Cultura, per parlar del Pla d'Acció Cultural i també de Sant Jordi.
Hem parlat d'astronomia amb l'Oriol Rigat, de l'Ateneu, amb el seu president, l'Albert Macià. Hem tastat vins amb l'Street Goldstein del celler de Can Mata. I també hem parlat de llibres amb la Silvana Vogt. A més, també avui en aquesta taula cultural s'hi ha afegit al Jordi Domènech, de la Penya del Morro. Des de les 10 ha parlat Carme Averdoi. Tornarem amb més coses demà, com cada dia, de 10 a una del migdia. Que vagi bé, que passeu un molt bon dimecres.
de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau 100% música relaxant
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema. A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que Veus de la Parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Baixa participació ciutadana en la primera sessió de treball del Pla d'Acció Cultural. Dilluns va tenir lloc la primera d'aquestes sessions que pretenen desenvolupar una política que enforteixi la creació de serveis culturals i el paper de les entitats culturals. Dilluns se celebrarà la segona sessió. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia d'avui dimecres 15 d'abril. En titulars destaquem altres qüestions a la jornada.
Acte participatiu de Movem Sant Just dissabte a Can Ginestal. L'objectiu serà perfilar el programa per a les municipals el mes de maig. El grup és una fórmula d'entesa de progrès municipal que lidera en Lluís Monfort i Just for Salva.
La vagoneta acull demà una xerrada informativa sobre el casal d'estiu que es farà a l'escola Montserrat. El gestiona l'associació Patim Patam i comptarà amb sis setmanes d'activitats per a nens i nenes. Els capgrossos de Sant Jus seran protagonistes. I al nucli obre la convocatòria del tercer concurs de cartells a festa major de Sant Jus. L'objectiu és triar el cartell que representarà la festa gran del poble aquest estiu entre tots els participants. La data límit és el 22 d'abril.
Bon dia, poc èxit de convocatòria a les primeres sessions de treball del Pla d'Acció Cultural de Sant Just. Dilluns va tenir lloc la primera d'aquestes sessions que, com dèiem, pretenen desenvolupar aquest pla que té com a objectiu consolidar una política que enforteixi la creació de serveis culturals i el paper de les entitats culturals del poble. Dilluns se celebrarà la segona sessió amb ciutadania i entitats. Sant Just Notícies.
Dilluns estaven convocades persones a títol individual, entitats culturals i empreses vinculades amb el món de la cultura a Sant Just, però pràcticament no hi va assistir ningú. Per això, des de la regidoria de Cultura s'ha pensat treballar i exposar les propostes a través del blog desverncultura.wordpress.com. Sergi Segui, regidor de Cultura, ho ha avançat al Just a la Fusta.
Penjarem tota la informació al blog de cultura, d'esverncultura.wordpress.com. Penjarem allà les presentacions i tota la informació i el que farem serà intentar dinamitzar-ho una mica a través de corres electrònics, exercis socials... Potser també el que passa és que trobar un forat a l'agenda en aquests dies de tanta activitat és complicat.
El Pla d'Acció Cultural de Sant Just es treballaran tres comissions, equipaments i serveis culturals, creació cultural i difusió cultural i decidiran les propostes que cal executar a curt, mig i llarg termini. El procés participatiu pretén crear un mapa de l'oferta cultural i dels equipaments i serveis culturals. En principi hauríem de tenir un document base que fos el Pla d'Acció Cultural i a partir d'aquí que hi hagués diverses accions, que hi hagués diverses propostes.
i executar-les. El que passa és que aquestes propostes no s'han de fer únicament des de l'Ajuntament, sinó que s'ha de tenir en compte tot el sector que hi està implicat i, per tant, això és el que preteníem, perquè el motor de canvi no hem de ser l'Ajuntament. Hem de tenir un paper, però no hem de ser el motor principal de canvi. El motor principal de canvi han de ser les entitats, les persones que consumeixen i que fan cultura...
D'aquesta manera també es podrà crear una nova proposta de la xarxa d'equipaments municipals i de la seva programació. Tot plegat es desenvoluparà a partir d'un pla d'acció cultural que l'Ajuntament de Sant Jous va encarregar a la Diputació de Barcelona per disposar d'una diagnosi de l'àmbit de la cultura