Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé.
Obrim pas i València es donen les gràcies, el grup s'acomiada del públic amb un multitudinari i emotiu concert i els brams alcen la veu per barrar el pas a la coacció. La banda liderada per Francesc Rivera, Titot, publica el disc Anem tancant les portes a la por.
Són els punts culturals i ara en clau musical d'aquest matí. D'aquí passem de nou als diaris, ara per mirar-nos les contraportades, Andrea. Continua plovent, no? Sí, sí. Estic mirant el terra i sí, hi ha gotes que cauen encara. En fi, ara en parlarem de seguida també amb el Carles Hernández i Rius.
Abans, però com dèiem, contraportades. Comencem per la de la Vanguardia, llegim el següent titular, les humanitats són la vacuna contra el fanatisme. Avui entrevisten a l'educador Josep Lluís González, és un català que ha influït durant 14 anys en el sistema educatiu britànic, va dissenyar exercicis, treballs i proves per als alumnes, preguntes per als exàmens,
Després de mitja vida de vivint al Regne Unit, ser cap del Departament de Llengües Estrangeres del prestigiós Col·legi d'Eton i col·laborar en una educació que fomenta l'autoconfiança, el criteri propi, la capacitat d'argumentació de les opinions i la iniciativa personal, González ha tornat a Catalunya per dirigir l'Escola Britànica de Barcelona, a Castelldefels.
assegura que va ser professor, per exemple, del príncep Guillem, diu que era un noi de 15 anys molt responsable i complidor, implicat, formal, amb un fort sentit del deure i molt afectuós i amable. Jo els ensenyava llengua espanyola, vaig ser responsable del departament d'Hispàniques a Eton i tutor de Guillem, diu que va aprendre a defensar-se bé en espanyol en una conversa i també li va ensenyar nocions d'història i cultura espanyoles. Diu que també els vaig parlar de Catalunya, de la seva història, d'Orwell, del franquisme, de Puig Antic i de Sabadell, la meva ciutat.
Diu, de fet, de Puig Antic vam debatre sobre la pena de mort i els vaig dir, no opineu abans de veure aquesta pel·lícula, la de Manuel Huerga, i després la vaig incloure en el programa nacional educatiu de la Gran Bretanya. Durant anys he estat programador i examinador nacional del sistema educatiu britànic, diu que és un sistema...
que conjuga l'educació integral de la persona amb l'àmbit acadèmic, o sigui, per tant, toca l'àmbit acadèmic i personal, i assegura que és molt interessant veure com s'estimula el criteri propi de l'alumne, la seva autonomia, com aprener a espavilar-se i investigar i expressar-se. És una entrevista molt interessant que trobem avui a la Contra de la Vanguardia.
Molt bé, doncs és la primera que repassem. També tenim una entrevista al periòdico. No hi ha satisfacció més gran que treballar amb les mans. Avui entrevisten a Víctor Cunillera, que és forjador. El seu pare i el seu avi li van ensenyar l'ofici i són tres generacions d'artesans al barri de Gràcia. Explica que la seva família paterna prové del pont d'Armantera, l'Alcamp. Diu, eren agricultors i la meva besàvia, al cadar-se viuda molt aviat, es va traslladar a Barcelona.
Era l'any 1910 quan el meu avi va obrir el taller de forja al carrer del Torrent de les Flors i després va passar el meu pare i més tard a mi. Diu, als 14 anys ja estava al peu del canó. En aquella època el taller es dedicava a la restauració d'edificis danyats pel temps i per la Guerra Civil
I a casa, per exemple, vam restaurar el famós drac de Gaudí dels pavellons Uell a Pedralbes. Diu, ara es treballa de forma molt barruera, soldadures que es veuen, frontissers tortes... Diu, potser el més difícil és trenar un nus de ferro. També explica que durant anys va fer classes amb el mestre forjador Jacint Nolla. Diu, des que em vaig jubilar, em dedico a recuperar vells objectes de forja, fins al punt que el taller que va obrir el meu avi ja constitueix un petit museu. I l'entrevistan també...
perquè és membre fundador de l'Associació d'Artesans de Gràcia, presideix l'Associació d'Oficis Tradicionals en Perill d'Extinció, i aquesta tarda, justament a les 7, Víctor Conillera i el mañà Jaume de Vargas ofereixen una xerrada conjunta sobre oficis gairebé oblidats a la Biblioteca d'Horta Can Marín.
Molt bé, doncs ho tenim al periòdic. Acabem amb la contraportada de l'Iari Ara, article semanal d'Antoni Bassas, avui titulat Capitalisme i Abdominants. I la il·lustra amb una fotografia de Cristiano Ronaldo celebrant el seu gol contra l'Atlètic de Madrid dissabte. Diu, a vegades em pregunto, no gaires vegades, perquè francament habito tant com puc pensar en personatges que treuen el pitjor de mi, què diria de Cristiano Ronaldo si fos jugador del Barça?
També parla del moment de l'estriptease.
que van fer la parella Florentino Aznar, saludant-se com si fossin dos xavals, posant foto a la definició del que en anglès es diu crony capitalisme, que és capitalisme per als amics, i també parla del que va ser més el partit en si, aquest tipus de celebracions. Diu que de Sergio Ramos se'n podran fer molts acudits, però la seva sí que és la imatge del defensa que aguanta un equip i es multiplica. Diu que aquesta triple victòria madrilenya en els tres títols de l'any fa més dolorosa encara la temporada del Barça.
És aquesta la reflexió d'avui d'Antoni Bassas. Doncs la tenim al diari ara. Acabem aquest repàs amb les curiositats del dia. Avui parlem del nom d'un poble que ha canviat, eh? Ha canviat de nom. Un poble de la província de Burgos que es deia Mata Jodiós i que definitivament, sí, ahir va canviar de nom, eh? I ara es dirà Castrillo Mota de Jodiós, després de la consulta popular que va promoure l'Ajuntament, que va proposar el canvi de l'antiga nom de connotacions òbvies antisemites. Sí, sí.
Doncs sembla que la denominació que més vots vau tenir va ser Castrillo Mota de Judíos. La segona era Castrillo Mota Judíos, tampoc canviava gaire. I bé, en tot cas és un lloc que té 60 habitants i va aprofitar justament les eleccions de Parlament Europeu per fer també aquesta consulta. I van participar 52 dels 56 veïns empadronats, no està gens malament, per tant la participació...
I a favor del canvi n'hi havia 29 i en contra 19, eh? Contabilitzant també, contabilitzant fins a 4 vots nuls. Només 4 dels censats no van votar, un perquè es va morir i els altres 3 perquè estaven lluny del poble, segons van dir les autoritats. Per tant, doncs, participació altíssima i dèiem, doncs, això, que a Matajudíos no es corresponia gaire amb la sensibilitat i disingràcia del poble en l'actualitat ni amb la bandera que inclou l'estrella de David, justament. Vaja.
És a dir, que tot plegat molt curiós. Diu que no hauria tingut cap problema en deixar el càrrec si no hagués anat bé, tal com havia anunciat, perquè creia que calia ser conseqüents i per això proposàvem aquest canvi de nom. El 3 de juny, proper ple municipal, es formalitzarà la sol·licitud pertinent i, per tant, legalitzar aquesta nova denominació. La nova paraula, mota, fa referència a una eminència a l'avació de poca altura, natural o artificial, que s'aixeca sobre un pla.
Per tant, sí, sí, no digues, digues. I el primer document, amb l'antic nom, data de 1627, que era més d'un cicle després de la dicta real espanyol del 1492, coordenava la conversió auxilí dels jueus. D'acord.
I els jueus de Serrats del Poble es van instal·lar en una mota a 2,5 quilòmetres de Castrojeriz, per tant, fundant una comunitat jueva important en aquest lloc, per tant, d'alguna manera es fa aquest homenatge a aquesta mota, amb aquest, que es dirà ara, que es diria Castrillo Mota de Judíos. Castrillo Mota de Judíos. I és Burgos, això has dit. Sí, a la província de Burgos. Molt bé. Mira, doncs, canvi de nom per ells. Exacte. En Findria, moltes gràcies. Que vagi bé. I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
De seguida, com dèiem, parlem del temps abans de començar les entrevistes dels diferents portaveus dels partits polítics en relació a les eleccions europees d'ahir. Abans, però, cop d'ull, les portades esportives. L'hora dels joves és el que titula l'esportiu. Diu que a l'arribada de Luis Enrique obre la porta de bat a bat als joves de la casa que hauran de respondre a la crida. L'historia els va entrenar a la seva etapa al filial i això és un punt a favor d'ells.
El Mundo Deportivo parla de fitxatges i titula negociació d'alt nivell, parlen de Marquinhos, estic molt satisfet per l'interès del Barça, és el que diu aquest jugador i també destacar del Bosque Compte amb Deulofeu, que justament és el titular principal del diari esport que titula Bomba, Deulofeu.
El que té el bosc el convoca per primer cop i podria emportar-se al Mundial. Luis Enrique també el considera clau en el seu projecte. És la informació esportiva d'aquest matí. Fins aquí els apunts del dia. Tot seguit parlem de la previsió meteorològica avui dilluns de pluja. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Un minut i tres quarts d'onze, de seguida parlarem del temps amb el Carles de Hernández i Rius. Avui dilluns de pluja, tenim el cel completament tampat encara. Ara em sembla que potser no plou, veiem des d'aquí des de la finestra o cau alguna gota, però en tot cas fa unes hores, primeres hores del dia hem tingut pluges prou intenses. En parlarem de seguida amb el Carles de Hernández i Rius.
I saludem, per tant, el Carles. Bon dia, Carles. Molt bon dia, ho sento. Sabem que tenim molta feina, no t'entretindrem gaire, perquè també tenim moltes entrevistes, és a dir que... No passa res. Que, bé, en tot cas, pluja. I matí, pluja intensa, a més a més. Sí, sí, a més, aquella pluja que a vegades dius, ah, quan fem aquella comparació, no? Londres plou igual que Barcelona. Sí, és veritat, ho veiem l'altre dia.
Doncs, clar, amb dies així és quan realment... Es nota. Londres necessita pràcticament dos mesos per recaptar la mateixa precipitació que ens pot caure en poques hores, perquè ha començat a ploure aquesta matinada, re, a les 6-7 del matí, i amb molt poca estona, pràcticament són les 11, importem ja gairebé 24 litres per metre quadrat, o sigui, que és una precipitació molt benvinguda, que amb molt poca estona dona molta pluja...
I això després, a l'hora de fer registres o de fer valoracions anuals o mensuals de la precipitació, et trobes que el mes de maig va ser molt bo, va ser molt plujós. Esclar, sí, va haver-hi un dia que va caure tot, però bueno. Llavors, aquesta situació és d'un front molt actiu, no cal dir-ho, que s'ha presentat a casa nostra, que porta molta humitat, és normal, hi ha precipitació, però també porta temperatures una miqueta baixes. Tenim 13 graus només a Sant Just. Tot i que si et mous, camines amunt i avall, doncs tens aquella sensació d'una mica deixar fogor, perquè venim de dies de càlids i el terra no està tan fred com a l'hivern...
però la temperatura és baixa, són 13 graus i mig, és un ambient fred, podríem dir que a Sant Jús no tant, però a alta muntanya avui és un dia d'hivern, les temperatures han caigut i força, i aquesta precipitació anirà fent durant el matí, a la tarda anirà perdent una mica d'apistonada, podria créixer alguna tempesta així de regal per acabar el dia durant la tarda a Sant Jús,
I després marxarà, la nit quedarà serena, el cel serà serè, la temperatura tornarà a baixar, ens quedarem amb aquests graus que tenim ara, 12-13 graus, perquè la nit serà serena, i és un front que acaba de passar durant el dia d'avui, ens deixarà aquesta precipitació tan benvinguda, però ens dona el pas a un dimarts realment molt maco, amb molt bona visibilitat, amb el sol com a protagonista.
I a partir de la tarda de demà, dimarts, començaran un altre cop a créixer nubulades, potser algun ruixat al Pirineu, es torna a inestabilitzar el temps, i sembla que ens arriba un altre de front, que ja està entrant pel Cantàbric, però que arriba dimecres a Catalunya, i que podria tornar a donar precipitacions, potser no tan intenses com avui, però durant el matí podria ploure, i en canvi a la tarda les tempestes, les precipitacions poden ser més destacades a qualsevol punt de Catalunya. Això seria dimecres, o sigui.
que tornarà a ser un dia variable, amb unes temperatures que, si el sol no fa acta de presència i hi ha precipitació, doncs tenen molta diferència, per exemple, amb demà dimarts, que la temperatura serà més agradable. Però, en canvi, a partir de dijous, doncs, sembla ser que ens queda una miqueta d'inestabilitat de tarda, però cap a zones de muntanya, dijous, divendres...
queda aquesta inestabilitat en zones interiors, de muntany a Sant Jús ja no, i a poc a poc, dijous, divendres i sabte, dimensi, les temperatures aniran pujant. O sigui que la previsió és un parell de dies variables, dilluns i dimecres, i a partir de llavors a Sant Jús tindrem un temps més tranquil en temperatures més agradables. Quants litres han caigut? Ara 23. 23, Déu-n'hi-do. Està molt bé, està molt bé. Us agraïm, exacte. Perfecte, Carles, doncs moltes gràcies. De res. I que vagi molt bé. Bon dia.
Estem escoltant just a la fusta.
I aquesta hora parlem d'eleccions europees. Ahir, com tots sabeu, va ser dia d'eleccions i avui el que fem és parlar amb els diferents portaveus dels partits aquí a Sant Jus per valorar aquests resultats i ho fem primer de tot saludant Charles Ablett, portaveu de Ciutadans a Sant Jus. Molt bon dia. Molt bon dia, sí. Uns resultats que Ciutadans donen dos diputats d'Europa. Sí, correcte, sí. Ja vaig comentar l'altre dia que esperàvem a tenir un i la veritat és que amb dos estem molt, molt contents, molt contents.
Per tant, d'alguna manera, supera un punt les expectatives que teníeu. Sí, perquè quan estàs fora d'una institució com l'eurocàmera, sempre el més difícil és entrar, encara que sigui amb un. Entrar amb dos, a més a més amb uns candidats com el Xavier Arnott i el Juan Carlos de Girauta, és un gran èxit per nosaltres.
De tota manera també una de les novetats en la Casa de Ciutadans és que ha tret molts resultats també a fora de Catalunya que fins ara operava com si diguéssim a l'àmbit català i hi ha aquest canvi, no? Sí, sí, exacte i això és una de les coses més interessants perquè per exemple aquí a la província de Barcelona hem tret 150.000 vots però en la província de Madrid hem tret 105.000 vots per tant això és una gran notícia perquè indica que el nostre programa de regeneració
no només de Catalunya, sinó també d'Espanya i, per suposat, d'Europa, això està ganant cada dia més adaptes.
La participació també ha crescut en el cas català. De fet, a Sant Just ha crescut també, em sembla que són prop de 5 o 10 punts, per tant, suposo que d'alguna manera lligat també amb el que ha passat en el conjunt de Catalunya. Contents amb aquesta participació? Sí, evidentment, perquè un dels problemes que sempre hem tingut en les eleccions europees és la manca d'interès entre els votants, la previsió de la gent
anar a la platja o... Sí. El dia que va fer ahir també ajudava a mantenir alta la platja esbista, ni plovia ni feia amb gràcia sol. Però estem contents perquè la gent ha de votar. De fet, 9 punts ha pujat aquí a Sant Jús, de 46 que hi havia hagut el 2009, ha arribat el 55,49, que no està gens manant com a percentatge, tenen en compte tot el que hi ha.
La situació que hi ha a Catalunya per això creieu que també ha influït a l'hora d'anar a votar en clau europea?
Sí, segurament. Hem vist un increment important en els vots d'esquerra republicana, i les felicito de la meva part, però també crec que hem vist, com de tot arreu, un càstig als partits que representen el sistema. El sistema, tant en altres països d'Europa, on han pujat l'extrema dreta o l'extrema esquerra, en el cas de Grècia,
o l'anti-europeisme directament en Gran Britanya, a Espanya els partits de sistema, PEP, SOE, Comerxència, han rebut pofetades. Jo crec que hem vist un gran cop al bipartidisme. Estem davant d'un canvi, per tant, creieu?
Sí, perquè una vegada que una persona, un votant, agafa un paper que no és l'habitual per ell, això ja és un canvi, això és una evolució. I estem evolucionant com a país cap a una altra forma de fer la política, que seria el multipartidisme. En Clau Sant Justenca, però, Ciutadans ha tret 396 vots en aquestes eleccions, sí? No?
doncs en tinc encara unes dades no les tinc actualitzades no, això està molt bé perquè fa 5 anys vam trobar només 27 per tant hem multiplicat per 15 els vots aquí són menys que les del Parlament
Sí, no són tants com les eleccions autonòmiques del 2012, però això una mica és el tòpic arreu del Baix Llobregat, arreu de la província de Barcelona. De totes maneres, en el Baix Llobregat els resultats han estat fenomenals. Hem estat entre el 8 i el 11-12% en molts dels municipis de la nostra comarca. I això és una gran notícia.
I ara, per tant, cap a on cal treballar? A partir d'aquests resultats, és a dir, ara un cop han sortit també en el cas de Cetadans aquests dos eurodiputats, cap on s'ha de seguir treballant? Continuar amb el missatge de regeneració, de l'il·lusió per fer bé les coses, d'agafar el sistema que tenim i millorar-lo tant a nivell català com a nivell espanyol. I això és una molt bona notícia.
Un canvi que, com dèiem, o ara comentava aquest canvi que hi ha hagut, o la fi del bipartidisme comentava, i que, de fet, en clau catalana també, i aquí s'ha sorprès molt pels resultats que han aparegut a nivell general, és a dir, l'augment d'Esquerra Republicana, la baixada, per tant, també del Partit Socialista o del Partit Popular. Us ha sorprès, d'alguna manera? Sí, la veritat és que sí, perquè, per exemple, ahir per la nit, 8TV va enviar una foto dels 10 eurodiputats catalans
que són un de Esquerra Republicana, un de Nova Esquerra Catalana, un cadascun per Convergència i Unió, un de PP, PSC, Podemos, Esquerra Iniciativa i dos de Ciutadans. Per tant, és curiós que som l'únic partit català que no colli això, que tenim dos zero diputats.
Doncs, en tot cas, aquesta és la lectura que fa Charles Ablett de Ciutadans, el portaveu d'aquest partit d'aquí Sant Just. Moltes gràcies, Charles. Moltes gràcies, José. I que vagi molt bé. Bon dia. Vale, molt bé. Gràcies.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Estem escoltant just a la fusta.
6 minuts i les 11. Continuem parlant de les eleccions europees que van tenir lloc ahir diumenge. Ara ho fem saludant el president del Partit Popular a Sant Just, Oscar Gil. Molt bon dia. Hola, bon dia. Per parlar dels resultats del Partit Popular, a nivell general, esteu contents de com ha anat tot plegat? A nivell...
És a dir, més enllà de Catalunya, també ens enclao. Europea, per entendre'ns. Bueno, enclao europea, som el partit més votat. Europa. A Europa hi ha un problema. Tot i que ha baixat una mica, no? S'ha baixat una mica, però bueno...
Però el problema a les europees jo crec que és el tema del sorgiment de tots aquests partits anti-Europa, molts, populismes, extremes dretes, extremes esquerres, tot això crec que serà un tema que es tindrà que gestionar, detectar per què molta gent ha tingut una pulsió per...
Donar-li el seu recolzament i valorar-lo molt bé en les instàncies dels partits de per què està passant això en relació a Europa. Crec que és la lectura més preocupant que es poden treure d'aquestes eleccions. Aquest canvi, no?
De fet, també es pot entendre com un càstig, per entendre'ns, aquest bipartidisme que també ha existit en els últims temps, potser més en clau nacional, en clau espanyola, fins i tot, però l'auge d'aquests partits més petits, el cas de Podemos, per exemple, que tampoc ha tingut la repercussió mediàtica que hi han tingut altres partits.
Potser aquí a Catalunya no, però sí que ha tingut bastant impacte fora de Catalunya. Sí que ha tingut un moviment de publicitat més important. Sí, ara arribaran els estadístics i els que fan totes les lectures d'aquestes polítiques, però...
Jo no sé si està en un càstig... Jo no crec que això en els càstigs ha una idea, el bipartidisme. Jo crec més que cada votant té una dinàmica, s'han fet unes valoracions, el resultat del Partit Popular ve per unes raons, el resultat del Partit Socialista ve per una altra, i al final tot això, totes aquestes individualitats conformen el mapa electoral. Des de la nostra... Des de la nostra...
posició, bueno, sí, és cert que hi ha un sabor agridulce, no?, que diuen. A Catalunya ha perdut, no?, el rati popular. Bueno, sí, tampoc havia guanyat mai, però... O ha perdut en relació amb l'estat. Sí, en relació amb l'estat, sí, és coherent amb el que ha passat en la resta d'Espanya. Mhm.
hem guanyat a nivell Espanya a nivell nacional contents per això perquè guanyar sempre és una cosa bona
hem perdut molt vot i això es haurà de mirar té uns raonaments ràpids que hem suportat tot el cos de dos anys molt durs amb totes les retallades amb tots els ajustos on la gent ha patit i encara està patint
I des d'aquesta perspectiva, haver guanyat venim d'on venim i del període que hem tingut que gestionar, també és una confiança en el futur. Jo crec que és una bona base per començar a treballar cap endavant.
I per anar acabant també, perquè arribem de seguida al punt horari de les 11, aquí Sant Just el Partit Popular ha tret 697 vots, a les anteriors eleccions europees n'havia tret 971. Creieu que tot això també pot influir en clau municipal, pensant ja en l'any que ve? O que es vota diferent en relació a les europees que en relació a les municipals o a algun altre tipus d'eleccions?
El tòpic diu que sempre és diferent una votació d'una altra, però sí que és cert que marca una tendència i una dinàmica. El que ara hem de fer és lluitar contra aquesta tendència i revertir-la. Però sí, no és un bon resultat, no estem contents. És coherent amb la resta de Catalunya i amb la resta d'Espanya, però això no ens justifica ni ens dona una satisfacció.
Per tant, suposo que de cara a pensar en 2015 m'imagino que dona pistes per entendre'ns o pot marcar un camí cap on vulgueu treballar. L'estudiarem detenidament. Intentarem detectar algú que era botaní i que ara no ho sigui per veure per què. I crec que això és coherent amb el procés que t'explicàvem del suport del cos polític de gestionar tota aquesta època tan dura.
Per tant, amb el fet que el Partit Popular estigui governant també el govern espanyol, no? Sí, sí, és inevitable que s'alpiqui. No es fan lectures municipals en aquesta campanya. Doncs moltes gràcies, Òscar Gil, president del Partit Popular de Sant Just. Que vagi molt bé i bon dia. Gràcies a tu. Adéu. Connectem tot seguit amb les notícies. Tornem després amb més valoracions dels partits polítics per continuar aquí, a la segona hora del Just a la Fusta.
Catalunya Informació. Bon dia, són les 11.
Esquerra Republicana assegura que està disposada entre el govern de la Generalitat per reforçar la consulta després de la victòria d'ahir a les europees des de Convergència i Unió. Aseguren que l'oferiment ja l'han fet diverses vegades però adverteixen que això no es pot fer de la nit al dia.
El PSC admet que cal fer una reflexió interna i actuar ràpid davant els mals resultats del seu partit. Ahir el PP català reconeix la pèrdua de vots a Catalunya però ressalta que a Europa el partit continua al capdavant. Ciutadans que s'hi presentava per primer cop estan satisfets pels resultats que els han situat amb dos diputats a l'eurocambra.
Davant dels resultats que situen el PSOE com a segon partit més votat a Espanya, darrere del PP, la socialista Carme Chacon ja m'ho fitxa. A través d'un tuit aposta perquè el PSOE s'obri a la societat i aposti per fer unes primàries. Aquest matí reuneix la direcció socialista a Madrid.
El govern de França celebra una reunió de crisi després del triomf del Front Nacional de Marine Le Pen a les eleccions europees. Els partits eurosèptics ocuparan un centenar d'escons del nou Parlament Europeu. Obren els col·legis electorals d'Egipte, on avui se celebren eleccions presidencials. Tots els pronòstics fan guanyador Abdel Fatal Sisi, ex-cap de les forces armades, artífecs del derrocament del president islamista Mohamed Morsi.
Catalunya Ràdio ha renovat des de les 10 d'aquest matí les sintonies i el format dels seus butlletins horaris. Les noves sintonies es basen en les històriques dels butlletins de l'emissora, també renoven les del Catalunya Migdia i el Catalunya Vespre. Catalunya Informació. Ara els esports. Gerard Eulofeu, principal novetat a la convocatòria de Del Bosque en els entrenaments previs al Mundial que comencen avui. El seleccionador encara no ha donat la llista oficial de jugadors que anirà al Brasil.
Aquesta tarda reunió del Consell de l'Espanyol per decidir l'entrenador i sortejos del playoff a segona A i segona B que podreu seguir en directe per Catalunya Informació a dos quarts de cinc.
El que fa el temps, dilluns, insegur, amb ruixats que poden afectar qualsevol punt, però que seran més intensos el litoral i el pre-litoral. Avançaran des de la costa daurada cap a la costa central i també comarques interiors. Temperatures una mica més baixes i màximes que també els costarà de pujar. Tarda amb algunes clarianes per Ponent i al sud del país. Primers dies de la setmana força moguts. A aquesta hora, Barcelona, 14 graus 12. A Girona, 15 a Tarragona i 13 a Lleida.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 4 minuts. Us parla Andrea Ueno. Convergència i Unió ha guanyat les eleccions europees a Sant Just amb 1.793 vots. Se situa com a primera força al municipi. De les eleccions al Parlament Europeu d'ahir destaca també la davallada del PSC-SOE i del PP. En relació als comissis de 2009,
La participació ha augmentat prop d'un 10%. El 2009 la participació va ser del 46,15% i ara del 55,49%. 6.847 Sant Justens i Sant Justenca es van votar ahir als 11 col·legis electorals. El partit més votat va ser CIU amb 1.793 vots. El segueix la coalició formada per Esquerra Republicana, Nova Esquerra Catalana i Esquerra pel Dret a decidir amb 1.641 vots, que quan el 2009 va ser quarta força.
Passa a ser tercera força iniciativa per Catalunya Verge, Esquerra Unida i Alternativa, amb 775 vots. El PSC ha experimentat en aquestes eleccions una forta davallada de prop de la meitat dels electors del 2009. De 1.417 vots, ara han obtingut 707. El PP és cinquena força amb 697 vots i sisena és ciutadans amb 396. I una de les novetats d'aquestes eleccions és la introducció de Podemos amb 241 vots.
Més coses aquest vespre es reivindicaran als 35 anys Ajuntaments Democràtics enfront de la reforma de l'administració local a Sant Just. Serà un acte públic convocat des de l'Ajuntament que es farà el claustre de l'equipament de les escoles i el qual s'ha convidat a totes les entitats i persones del poble. L'acte aporta per lema la senyera del 2014 en defensa del teu Ajuntament i consistirà en defensar el municipalisme i explicar també com pot afectar al municipi la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, l'Arçal.
Se celebra, com dèiem, aprofitant que aquest any es comemoren 35 anys d'Ajuntaments Democràtics. L'acte, la senyera del 2014, en defensa del teu Ajuntament, tindrà lloc avui a dos quarts de vuit del vespre al claustre de les escoles.
I un apunt més. La CEAS ha obert la convocatòria pel concurs fotogràfic 2014. El tema del certamen és l'excursionisme a la muntanya i la natura i estarà obert fins al 15 de setembre. El guany al concurs compta amb quatre categories i un premi especial. Les categories són millor fotografia, millor col·lecció temàtica, millor fotografia d'excursions a la CEAS, millor fotografia segons votació popular i un premi especial a la millor fotografia. Aquesta és la novetat més destacada del concurs i seran fotos de Masies de Sant Jús.
La CEA ja ha penjat les bases del concurs fotogràfic al seu web, santjust.org, barra CEAS. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una als Sant Just Notícies edició a migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
I want to kiss you, make you feel all right. I'm just so tired to share my nights. I want to cry and I want to love. But all my tears would bring you my stars.
On another Lord, another Lord Oh, my tears have been used all On another Lord, another Lord Oh, my tears have been used all On another Lord, another Lord Oh, my tears have been used all
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
I ara parlem d'eleccions europees. Durant tot el matí estem repassant els resultats d'aquestes eleccions que es van celebrar ahir diumenge i ho fem amb els portaveus dels diferents partits d'aquí Sant Just. Ara parlem del PSC amb el seu portaveu, Joan Bassaganyes. Molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Uns resultats els del PSC, que de fet ahir ja es feia una lectura també en clau catalana, però també en clau espanyola, que han estat uns mals resultats, no? Sí, han estat uns molts mals resultats i també en clau europea, que al final és el que ahir anàvem a votar i ja ha sortit un Parlament europeu més fragmentat i amb més pes d'aquells que volen bloquejar el procés de construcció europea.
i per tant el proper Parlament serà molt més difícil de governar, malgrat estàvem davant d'una oportunitat única per donar un nou impuls al procés de construcció europea. Estàvem en un moment en què donàvem un gran pas endavant o segurament el procés entra en risc de quedar bloquejat i dels resultats ahir, així d'entrada, no vull ser massa pessimista, no se'n desprèn res positiu.
Es podia preveure que hi hauria una davallada tan potent o els pronòstics, encara que no fossin molt optimistes, eren diferents? A nivell? A nivell català, si més no. A nivell europeu, potser... No, home, jo els meus pronòstics no eren massa optimistes.
Més o menys ha acabat passant el que preveiem, tot i que és dur i després quan veus els resultats poble a poble i veus com estàvem ara fa cinc anys i com estem ara, doncs et dones compte de la magnitud del...
de la pèrdua de vots. Clar, per exemple, aquí a Sant Just fa 5 anys el PSC té el partit més votat a les europees, 1.417 vots, que es tradueixen o que canvien en aquestes eleccions a 707, per tant, és la meitat dels vots. Sí, malgrat la participació ha crescut. Un 10 punts, exacte.
Sí, és evident que aquests resultats ens han de convidar a fer una reflexió perquè són resultats dolents. Des que va començar tot el procés sobiranista, està clar que el PSC està perdent vots...
d'una forma molt important i ara mateix ja en les darreres convocatòries ja hem deixat de ser el partit progressista amb més representació en les últimes autonòmiques
vam tenir més vots, però no més diputats, i en aquestes ja n'hi hem tingut ni més vots ni més diputats, malgrat les eleccions europeeses en unes eleccions en les quals normalment ens anava bé. Jo crec que convé una reflexió que s'ha de fer a la direcció del partit, de formes i de continguts,
i de plantejament de què vol ser el partit. És un partit que havia aglutinat el progressisme català i ara mateix el que s'observa és que s'aguanta una mica l'àrea metropolitana de Barcelona però fora de l'àrea metropolitana de Barcelona s'està convertint en un partit anecdòtic. Aquesta és una situació que a mi m'entristeix molt i jo crec que demana canvis
de forma urgent. I creieu que n'hi haurà de manera més o menys immediata? No ho sé. Ho desconec perquè no tinc massa coneixement del que es respira a Nicaragua. Jo crec que si allà hi ha gent que s'estima el partit
haurà de fer una reflexió i n'hi haurà alguns que jo crec que han de donar un pas al costat perquè resten molt més del que sumen i d'aquí un any tenim unes eleccions molt importants que són les municipals
I si abans no hi ha canvis significatius, jo crec que la terra abastada serà considerable. A més a més, també convé una direcció que aglutini les diferents sensibilitats que hi ha en el Partit Socialista, perquè el que està clar és que hi ha un risc de fragmentació de l'espai socialista
que acabaria d'ensorrar les previsions que té el PSC. I jo crec que és important, inclús en un context com l'actual, i potser encara més, que hi hagi un partit socialista important al nostre país, encara que no sigui el de finals dels anys 90 o principis d'aquest segle.
però sí que almenys tingui més pes específic que el que té actualment. Aquí Sant Just també creieu que pot afectar tot plegat a nivell municipal? A veure, la lògica diu que hi ha una part de l'electorat que vota en funció de les eleccions. Hem vist els resultats de les últimes europees. Aquí Sant Just també són molt diferents a les darreres autonòmiques.
vol dir que hi ha desbastaments de vots i segurament ara mateix l'electorat és més promiscu que mai. Ja no fa por canviar de partit. Abans hi havia moltes més fidelitats i últimament la gent vota més en clau de cada elecció.
Però, evidentment, cada cop el punt de partida és més baix. Ara estem en 10%, que és el mateix percentatge que vam tenir fa un any i poc, quan van haver-hi les últimes autonòmiques. Aquesta és una notícia positiva, en el sentit que aguantem el 10%, però, clar, la base és cada cop més baixa.
Doncs no anirem parlant, en tot cas. Moltes gràcies, Joan Passaganyes, portaveu-te al PSC a Sant Just. Que vagi molt bé i bon dia. Vinga, a vosaltres.
I a aquesta hora continuem fent aquest repàs de les eleccions europees que van tenir lloc ahir diumenge i ho fem parlant amb els diferents portaveus dels partits polítics aquí a Sant Just. Ara saludem el portaveu d'Iniciativa al municipi, Lluís Monfort. Molt bon dia. Molt bon dia. Per parlar d'aquests resultats que a nivell global, quina és la valoració que hem fet? Esteu contents?
Bé, doncs a nit global estem satisfets de constatar que les nostres propostes han tingut un recolzament important, no només a Sant Jus, sinó a Catalunya. Per tant, és una constatació que tenim un bon candidat, tenim un bon programa, un bon projecte i que té un suport superior al que tenia fa cinc anys.
Aquí Sant Just, per exemple, pràcticament es doblen els vots que ha tret la iniciativa en relació a les últimes europees. En va treure 400 el 2009 i arriba al 775. Per tant, suposo que també la lectura és en aquesta línia, no? O encara més positiva, fins i tot. Sí, sí, sí, tant i tant. Estem molt satisfets d'haver pogut contribuir aquí a Sant Just. Bé, el nostre també és un vot que requereix un punt de...
la ideologia i cada vegada la gent es va posicionant més en relació amb això que estem tirant endavant no funciona i que calen solucions noves. És a dir, la idea de regeneració, una mica. La idea de regeneració, d'alturada del neoliberalisme i que tot això només ens porta...
pitjors condicions de vida per tothom llavors partits com el nostre que plantegen una ruptura des de les institucions doncs bé l'única cosa que ens queda és que si bé hem pujat notablement de vots doncs qual cosa ens satisfà l'objectiu nostre és ser clarament transformadors i amb la qual cosa doncs ens queda una miqueta de
de mal gust de boca, especialment a Europa. Veiem que s'estan reeditant aquestes grans coalicions, aquests dos grans partits, que en el seu programa electoral pràcticament el que tenen és no tocar res, anar fent i anar fent-la viu-viu.
De fet, ahir Ernest Tortas, on justament, quan va fer el seu discurs, lamentava que no s'hagués arribat a Catalunya el nivell del 50% que es desitjava, tot i que aquí a Sant Just s'arriba al 55%, per tant, un percentatge de participació que, com a la mitjana catalana, puja a uns 10 punts, vull dir que ja era alta, per tant, fa 5 anys, però, en tot cas, sí que aquí al municipi són uns resultats que no estan malament a nivell de participació. Sí, sí, ho vam notar, hi havia moments de col·laboració electorals, ja estaven plens i feia boig,
Jo sí que crec que, comentant-ho amb gent, potser eren les primeres eleccions europees que la gent realment anava a votar pensant que s'hi jugava alguna cosa de veritat. I crec que això és molt positiu, més enllà del resultat. Però bé, jo crec que és qüestió d'ara analitzar els resultats, amb tranquil·litat...
Saber que tenim un candidat com l'Arnès Hurtasson, que estarà a Parlament Europeu, que té tot un equip de gent treballant amb ell, que està dintre d'una coalició amb l'Ska Keller capdavant, que poden fer molt bona feina a Europa. I sí que, evidentment, amb col·laboració amb en Cipres i tota l'esquerra transformadora d'Europa,
i el tema està que ho fas en unes condicions difícils, en un rumb europeu que sembla difícil de canviar, però tard o hora caldrà que hi hagi un gir cap a polítiques més socials i més redistributives.
Us ha sorprès el que ha passat? Esperàveu treure que ha sortit que anés cap aquí, no només iniciativa, sinó també en general, el fet que s'hagi fragmentat també tant en algú, almenys aquí després, si parléssim d'Europa, hauríem de parlar també de tot el fan del món de la ultradreta, però en tot cas aquí a Catalunya.
Sí, jo crec que nosaltres ens esperàvem un bon resultat, ens l'esperàvem i fins i tot ens l'esperàvem similar al que hem tingut. Per altra banda sí que ha aparegut aquest fenomen de Podemos i Podemos també és un corrent de pensament, un grup de gent
que comparteix segurament diagnòstic amb nosaltres i amb els quals haurem d'anar treballant per no fragmentar aquesta banda esquerra més potent amb un missatge marxista, de transformació i contra el neoliberalisme.
Pot fer d'alguna manera o pot obligar a posar més les piles, entre cometes, el fet que apareguin aquests partits en un partit com Iniciativa, que justament, segurament, doncs, respon potser a un tipus d'electorat semblant? Jo crec que a Iniciativa no hem de posar-nos excessivament les piles, sinó que hem d'apropar-nos i ser companys de viatges i consensuar objectius, està clar. I també m'agradaria valorar superpositivament el fet que,
els partits que estan a favor del dret a decidir doncs vam tenir un gran resultat i que la tasca de portar a Europa tot plegat i la imatge que estem donant com a país és prou potent i prou significativa perquè també estiguem contents en aquest sentit per tant, a la banda nacional està clar que el bloc que demana, exigeix que hi hagi una consulta en aquest país hem anat molt bé
Per la banda de les noves receptes, noves polítiques que creiem que s'han d'aplicar des de l'esquerra, cada cop tenim més gent que s'apropa i que comparteix el que s'ha de fer. I per la banda europea hem aguantat molt bé. Una miqueta desil·lusionats en el sentit que continuen aquestes transqualicions juntament amb els liberals i francament preocupats per l'ascens de l'extrema dreta a tota Europa, que això realment...
és asimptomàtic i contra el feixisme s'ha d'anar mal al tanto. Marta, ara cap on caldria treballar en aquest sentit? Pensant també en les municipals i tot plegat. Ah, les municipals. No, jo crec que els municipals és diferent. Jo crec que els municipals... Sí, la lectura seria diferent, en tot cas, pel que ha passat aquí Sant Just.
No varia. Nosaltres volem plantejar una campanya, com hem fet sempre, de portar la sensibilitat a l'Ajuntament, a tota la gent que creu en un sant just popular, que creu en un sant just de les persones, que creu en eficiència energètica, en medi ambient, i sobretot que creu que la política es pot fer d'una altra manera, molt més pròxima, molt més propera, sense aquest sentiment d'aristocràcia que a vegades detectem
a gent que és càrrec electe i d'una manera plana i senzilla. Volem que la gent vingui amb nosaltres a l'Ajuntament. Doncs moltes gràcies, Lluís Monfort, per t'aveu d'iniciativa Sant Just. Que vagi molt bé i bon dia. Bon dia, moltes gràcies.
I a aquesta hora continuen fent les valoracions amb els diferents portaveus dels partits polítics a Sant Just en relació a les eleccions europees que es van celebrar ahir diumenge. Ho fem ara salutant a Sergi Seguí, portaveu d'Esquerra a Sant Just. Molt bon dia. Hola, bon dia. Per parlar d'aquestes eleccions, Esquerra ha estat la guanyadora a Catalunya, el partit més votat a Catalunya, i a Sant Just, de fet, ha passat de ser el quart partit més votat a ser el segon partit més votat en les europees, comparat amb els resultats
del 2009. De fet, aquí s'han tret 1.641 vots a prop, de fet, també de Convergència i Unió, que en tenia 1.793. A nivell global, la lectura que feu des d'Esquerra suposo que és molt positiva, no?
A nivell global estem molt contents, evidentment. No guanyem unes eleccions des de l'època de la República. És a dir, des d'un punt de vista històric, ahir Esquerra va fer història de nou, no? I era una cosa que no passava des de fer 85 anys.
Evidentment que estem contents, però també toquem de peus a terra i sabem que el tema de la participació, per exemple, era una fita fonamental i ens hem quedat, com aquell que diu, a les portes. Ens hem quedat a la pròrroga i xutant el pal, com aquell que diu. Home, aquí Sant Just ha arribat al 55%.
Sí, sí, per suposat, aquí Sant Just hem superat la mitjana del 50%, vull dir que estem molt contents, no? Però a nivell global de Catalunya ens hem quedat al 47%, no? I és un bon resultat, perquè són 10 punts més que les darreres eleccions europees del 2009, és un bon resultat perquè estem demostrant que catalans i catalanes volem votar, que quan ens deixen votar assistim a les urnes per canviar les coses,
però al mateix temps no arribem a la fita del 50%, i per tant hem de continuar treballant perquè aquest 47% augmenti, vagi augmentant, i el 9 de novembre necessitem superar el 50% de participació. Aquí Sant Just, com dèiem, Esquerra 3.641 vots, i fa 5 anys en les europees va treure 574. L'augment és espectacular. Us ha sorprès? L'esperàveu?
Esperàvem alguna cosa, esperàvem millorar, per suposat, per tot el context general. Sí que, bé, quan et diuen la xifra total del 1641 i que queda segon, dius, ostres, com pot ser, no? Però sí que durant tot el matí ja anàvem olorant que alguna cosa canviava i que aquesta cosa que canviava era que precisament Esquerra trauria uns molt bons resultats a Sant Just d'Esvern.
La veritat és que els ha tret a tota la comarca. Hem passat a ser primera força a moltes poblacions del Baix Llobregat. I a Sant Just ens ha anat pels pèls, ens ha anat de 150 vots, com aquell que diu, no? Però vaja, sí, clar, contentíssims perquè...
No ja per passar de quarts a segons, de quarts a primer, sinó per tot el que significa. És a dir, multiplicar per tres els teus vots, augmentar la participació, que la gent t'animi via Twitter, pel carrer, etcètera, doncs, escolta'm, et revifa i et fa que et miris amb uns altres ulls tot allò que fas i que t'animis i que tinguis ganes de continuar.
De fet, aquí Sant Just, per exemple, en el cas de Convergència també creix, en el cas d'Iniciativa també creix, vull dir que suposo que a l'hora d'analitzar d'on venen els vots o aquestes coses... Sí, jo crec que aquest augment d'aquestes tres forces en concret, que són les tres forces que estem a favor de la consulta, a favor del dret de sí, a favor del 9 de novembre, és també significatiu.
aquesta pujada no ha sigut només a Sant Just, dona la possibilitat que a Sant Just, diguem-ne, hem quedat primer, segon i tercer, com aquell que diu. Però la pujada és a tot el país. Esquerra ha guanyat, ha fet una pujada impressionant, Convergència també ha guanyat vots, i la pujada d'iniciativa ha sigut brutal, tot i que Catalunya ha sigut com a quarta força per darrere del PSC, però és que el PSC a tot Catalunya ha perdut 350.000 vots. I jo crec que això és significatiu. És a dir...
sumant els vots de Convergència, d'Iniciativa i d'Esquerra a tot Catalunya, sument més d'un milió 400 mil vots. A la via catalana recordo que vam sortir un milió 200 mil persones. Per tant, alguna cosa està canviant. A Catalunya, a Sant Just, crec que també. Cap on cal treballar ara?
Ara cal treballar, evidentment, per consolidar aquesta base, només faltaria. Tenim molta feina per fer, moltíssima. Aquí Sant Just està demostrat que tenim una fluctuació de vots brutal i que el que ens cal és estabilitzar tota aquesta fluctuació, evitar totes aquestes pèrdues que anem patint en diferents eleccions, perquè està clar que en aquestes europees ha estat el nostre millor resultat del llarg de totes les eleccions que hi ha hagut,
que augmentem també a les autonòmiques, a les generals baixem, a les municipals baixem, això és el que hem d'intentar evitar. Per tant, ara tenim 1.641 persones amb les que hauríem d'intentar contactar d'alguna manera i intentar estabilitzar-ho com a base de votants d'Esquerra a Sant Just.
Si 1.641 persones s'han fixat en Esquerra com una opció, nosaltres hem de fer tot el possible perquè aquest sigui la seva opció de futur, no només d'ara d'aquestes eleccions europees, sinó del seu futur de l'immediat i del més llunyà.
Per tant, també llegint-ho en clau municipal, no suposo? Pensant que d'aquí a un any hi ha eleccions. Totes les eleccions les llegeixes amb totes les claus. És inevitable fer-ho. Està clar que aquests són uns resultats pel Parlament Europeu, però no pots deixar de tenir un prisma o un petit esbiatge mirant-ho cap a les municipals i d'intentar saber què passarà d'aquí a un any. Però ja no només d'aquí a un any, ja estem intentant saber què passarà d'aquí sis mesos al 9 de novembre.
I això és el primer que ens interessa, perquè és el primer que tenim en el calendari. Evidentment que tenim mig ull posat en els municipals, però tenim l'altre ull i mig posat en el 9 de novembre. I això és el que hem d'intentar fer, que pel 9 de novembre hi hagi més gent al carrer, hi hagi més vots i hi surti més gent a poder donar la seva opinió sobre el procés.
Però, d'altra banda, també que les municipals, com bé deies, hem d'intentar que tota aquesta base de votants que s'ha demostrat, que tenen Esquerra com una opció preferencial, continuïn confiant en nosaltres. Doncs, Sergi Seguí, porteu d'Esquerra a Sant Jus. Moltes gràcies. Gràcies a tu. I que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies. Bon dia.
Passen dos minuts de dos quarts de dotze. Aquesta hora és moment de fer tertúlia, com cada dilluns, aquesta hora, i per això saludem els tertulians dels dilluns, a la Palmira Badell, en Josep Coder, que la Carme Amador i en Vicenç Riera. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia a tothom. Avui dia de pluja, agraeixo que hagués vingut, però abans, com li deia la Carme, i ho crec que avui era dia obligat també per poder fer tertúlia, una mica l'endemà. Som la primera tertúlia que podem fer, que podem parlar de tot plegat. Per tant,
Comencem primer amb la carta de la Palmira, que ja va una mica de tot plegat, no? Això mateix. I llavors de seguida els altres hi fiquem també cullerada. Començo així. Vinga. Avui no podem obviar el tema eleccions europees. Per tant, hem de parlar de resultats. De resultats sorprenents, tot i que alguns desperats. Encara que el tant percent de participació se l'apropiïn els espanyols, reivindico que és nostre. A Catalunya hi ha anat més votants que altres vegades. Això és així.
I el triomf se l'han endut els republicans, guanyant per primera vegada. L'han seguit els de Siu i el PSC, que al contrari de sempre han perdut estar al capdavant passant a ser la tercera. Els senyors del paper han rebut una cleca que no la volen reconèixer, alevant els resultats generals, que, si bé han estat bons perquè han guanyat, no ho han estat tant com les últimes vegades. Els d'iniciativa se'ls veia ben satisfets.
així com també els de Ciutadans i els d'OPID i la novetat Podemos. I entre uns i altres fan tremolar allò que en diuen el bipartidisme. Però hem de tenir present que la dreta és forta a Europa.
I deixeu-me que us expliqui el sentiment que vaig tenir quan vaig anar a votar. Em toca Can Ginestar. I les meses estaven instal·lades al celler on hi ha exposada una col·lecció de fotografies de la guerra d'un país europeu. Les imatges són colpidores i em van semblar molt tristes. I no ens enganyem molt properes. I tinc una queixa.
Vaig veure els resultats per TV3. El senyor Cruanyes ens adreçava a les connexions en directe a les diferents seus de cada partit. Els manaires i els candidats d'una llista deien la seva i així que passaven a un altre, el senyor Cruanyes es dedicava a repetir el que ja ens havien dit.
I mentre vèiem els altres que parlaven, no els podíem sentir. Mireu que aquest noi m'agrada com fa el programa de notícies, però ahir em va posar nerviosa perquè trepitjava els parlaments. Bé, ara fem debat, el tema s'ho val. Exacte, era el seu primer programa electoral, no? Sí, però a mi el vaig trobar una mica nerviós, potser. Això que acabem de sentir...
el personatge i ell ens ho està resumint escolta que ho acabem de sentir no cal que ens ho repeteixis perquè a més a més mentre ens ho resumia
Ja vèiem l'altre que parlava i no sabíem el que deia. Això passa molt a TV3, eh? Per exemple, quan fan coses del Parlament i està parlant un i es posen entremig a parlar. Deixa'm escoltar. Volem escoltar aquell que parla. Doncs ell feia això. No deixava sentir el següent i ens repetia. La veritat, això no em va agradar. Per altra banda, sí, crec que estava nerviós ell i ella també, eh?
Sí, ella em va sorprendre perquè ella està més acostumada, no? Sí, però és una cosa que han d'improvisar molt. Ara, ara. És una cosa del moment. Tenia que estar el meu estimat i adorat i mai ponderat Ramon Pellicer. Ara, ara. Sí? No sé, eh? Home, té un programa així. Sí, però amb un programa així... Però té una experiència, eh?
a mi per exemple m'agradava molt el que està París ara amb un programa d'aquests del John Carles Peris perquè a més políticament té molt és com el Francino una mica que té tot aquell domini d'un dia d'eleccions són una gent que tenen un bagatge que canviem a banda del programa de TV3 ho havien de fer aquests dos
ja aniran aprenent. Estava molt bé, gràficament vaig trobar que havíem millorat molt. Molt bé, molt bé. Tota aquesta part d'infografia estava molt bé. En canvi, jo quan volia sentir tertúlia posava la ràdio i llavors anava combinant entre una cosa i altra. Jo crec que és on tornà bojos perquè entre el que diuen, el que senten, el que parlen. Això segur. Escolta, què dic jo aquí?
En fi, això a banda, eh? Parlem, si us sembla, de les eleccions. No sé per on voleu començar. Això és un detall i l'hem de deixar de banda perquè els resultats donen per comentar. No en tindrem prou per comentar. A veure, primer de tot, el fet que Esquerra guanya. Sí, per primera vegada. Sorpresa, no? Guanyar pel Mira ens ho esperàvem.
Sí que ens ho esperàvem. A mi em va sorprendre. Jo dic que estem en el preludi de la Tercera República. Sí. En el preludi de la Tercera... Està sortint tot el que va predint el senyor Josep, eh? El preludi de la Tercera República. Els partits que han donat sosteniment a la monarquia
Estan de baixa. PP, PSOE i fins i tot CIO, Convergència i Unió. Van de baixa. No és que vagi a baixar molt, tampoc, eh? Bueno, no, no. Convergència i Unió no es casi per... Si ho no han guanyat mai les europees. Perquè sempre m'han tingut un to, quan van a la monarquia, sempre m'han tingut un to una mica doble. Però PP i PSOE, que sien...
I estàs amb la monarquia anat avall. I el PP està avall a tot arreu. I quins pugen? Els partits republicans. Els partits d'esquerra s'estan pujant.
Encara són d'esquerres i de no esquerres, eh? Sí, però estan pujant. El PID és d'esquerres, eh? El PID és d'esquerres. No ens enganyem. Ciutadans no. Ciutadans també. Ciutadans també. L'ASNAR...
que era del PP, és republicà, eh? No oblidem això. Això és veritat. No oblidem. Ni va votar la Constitució, eh? No era amic del rei. Ni era amic del rei. Sí, però ara se'n serveix d'aquesta Constitució, que no li agradava. D'acord, d'acord. Però què va passar? Jo estic preveient que vindrà la declaració unilateral d'independència per part de Catalunya.
És a dir, si no es fa la votació del 9 de novembre, que crec que no es farà, es faran unes eleccions que determinaran si surten les esquerres, com jo prevec, declararan la independència unilateral. Valença que a Europa
Ja hi ha estats que han declarat la independència unilateralment. I valença d'una altra cosa. Que Catalunya, dins d'Europa, que encara que no ho diguin, hi figura. Segons la Constitució espanyola,
com una vella i antiga nació històrica. Sí, i a més a més, vostè, senyor Josep, a veure, tots, per exemple, que avui tinguem la independència i que ens diguin que no podem estar a Europa, tots tenim un carnet d'identitat que ens diuen que som espanyols. Sí, sí, sí.
Podem seguir sent espanyols si no ens donem de baixa. La nacionalitat no te la pot treure ningú. Què som a Espanya? Catalunya què és dins d'Espanya? Com que no m'has entès? No, no, torno a dir una altra vegada. Ni el Josep ni on se m'ha entrat, això.
El Josep? Vicenç, tu no te n'has enterat? No he dit res. No, no, per això, com que no has dit res, o sigui, tots dos estem aquí avui pendientes d'un hilo. A veure, tu, avui sigui Catalunya independent, tu seguiràs tenint un carnet d'identitat. Per què? Si jo seré catalana.
Qui retirarà el carnet? El tens? Tu tens un carnet d'identitat que diu que ets espanyola. Fins que no es capi. Però si no t'hi declares pots reivindicar que tu no tingui ningú treu d'Europa.
si tu no ho vols ser no ho seràs però si tu vols seguir sent espanyola ningú és que jo no vull ser espanyola jo vull ser catalana si tu vols seguir sent europea no et trobaràs el carret d'espanyola llavors què estem jugant
No, ells es refereixen que no t'obliguen a sortir d'Europa. Carme, la independència no s'acaba que tu tinguis un carnet que digui una cosa o una altra. Evidentment que ho estem esperant. Però la independència és tenir la dignitat de poder administrar el que és nostre. És qüestió de peles, només.
No. Bastant, bastant. És de peles i és de dignitat. I perquè el meu carnet continuï posant espanyola, escolta, ja m'està bé, ja estic bé així. No, no, no, no. A veure, a veure, a veure. Penso que anem d'una cosa o d'una altra. Però vull dir que no tenim per què. El problema és a dir, jo crec que hem d'analitzar-lo des d'un altre punt de vista. A veure...
Catalunya està a l'ONU o no hi està? No. Ah, no? Catalunya hi està. I tant. Catalunya està a l'ONU. Amb Espanya. Amb Espanya. Però Catalunya en relació a Espanya què és? Una nacionalitat històrica. Que tots van convenir en que era el mateix que dir nació. Que té el primer parlament.
Exacte, i que té el primer Parlament d'Europa Mundial Catalunya està a la Unió Europea també en aquesta condició formant part de la nació espanyola però com a nacionalitat històrica
Aquesta és una realitat. Això surt de la Constitució espanyola. I els mateixos redactors de la Constitució espanyola, Peces Barba, Joca Junyent, Pujol, varios, van declarar que Nacionalitat era el mateix que Nació.
Per tant, som una nació. Som una nació que està dintre de la nació espanyola. Si ens apartem... Dins de l'estat espanyol. Dins de l'estat espanyol. Si ens apartem d'Espanya, no ens enduiem cap territori d'Espanya. Ens enduiem el nostre propi territori. És a dir, no trenquem Espanya, com se'ns ve dient. No trenquem Espanya. Ens enduiem el nostre propi territori.
I des d'aquest punt de vista és molt difícil que la Unió Europea ens pugui dir fora. És molt difícil. És que no ho dirà. És molt difícil que ho pugui dir. Si està acollint països que han demanat l'acolliment venint d'una guerra, com ens ha de dir a nosaltres que no?
I a més hi ha altres coses. I a més hi ha altres qüestions que hem de pensar. La primera nació que serà interessada en que Catalunya figuri dintre de la Unió Europea serà Espanya. La primera interessada. Per què? Perquè per Espanya sortirà molta comunicació cap a Europa.
Atravies de Catalunya. Per això? Sí, però ara passen per casa. És que estem dient el mateix. Europa tampoc l'interessarà perquè l'interessarà perdre el port de Tarragona, el port de Barcelona...
No li interessa a perdre ni les comunicacions que van a dintre de Catalunya. Posem, per exemple, ara et vaig a dir una cosa que se m'acaba d'ocorre, posem Mónaco, podríem ser Mónaco nosaltres, no? Mónaco és Mónaco? Luxemburg. O Luxemburg, doncs mira, són Mónaco, però són monegascos, no són francesos. No, no, és que estan a l'Unió Europea, aquests.
Però bueno, però som monenascos, que no venen de cap casta real, que això era un pirata, eh? Però no fa falta com Catalunya, que és un posto de pas, un posto... Sí, sí, és molt interessant, jo m'he estudiat bastant això, i crec que forçosament, si es declara la independència unilateral, com la van declarar Letònia, Lituània, Estònia i altres països,
És que no tenien més remei, només per poder entrar a Europa tenien que fer tot això. Però no van ser rebutjats. Al revés, de seguida van ser saltats. Hombre, és que a més els faltaria que rebutjessin pobra gent. Però què? Trencaven la Unió... Però és que nosaltres no som una pobra gent, eh? Exacte, exacte. Però trencaven la Unió Soviètica, eh? Sí, però ja fa anys que està trencada la Unió Soviètica, eh?
I tota aquesta gent necessitava l'apoll d'Europa. Nosaltres podem ser europeus però creus que Europa agafa les nacions perquè estan necessitades? Perquè necessiten unificar Europa. Perquè Europa en si és un culet, eh? És un misto. Ja no dic més trotteria.
Són visions. Són visions de cadascú. Jo ho veig així. Com sigui, és clar que alguna cosa està passant. Jo no ho veuré, perquè no ho veuré per una qüestió de calendari, no hi ha volta de fulla. Però el 9 de novembre alguna cosa passarà. No, però si algun dia tenim la independència, jo vull que el meu carnet posi
catalana ja vindrà d'acord Carme no m'entens evidentment que no m'entens tu si vols si et neguen l'entrada a Europa pots dir escolteu que jo tinc un carnet d'identitat que diu que soc espanyola per tant m'han de deixar entrar a part pots tenir el de catalana
Bé, doncs no sé què li voldria. Home, quan digues una altra catalana, rexas l'altre i això ja està. Però mentre, mentre, jo crec que no ens interessa deixar de ser espanyols, eh? Pensem en el cap, també. Doncs és que no entenc el mensatge, de veritat. Perdona, és que avui tinc un dia com a espers, no ho entenc.
A banda de, ara ja estem parlant de què passarà molt endavant, però més coses del tema de les eleccions d'ahir. A Esquerra hi ha tot aquest, o si més no, vosaltres dieu que ja ho vèieu, però en tot cas hi ha aquest triomf. I després, el fet que també dèiem abans, iniciativa també creix d'alguna manera. Sí, sí, sí. Convergència, creix menys, però guanya vots. Tots els que han crescut i tots els que han guanyat, jo els felicito.
I la patacada del PSC, què us sembla? Aquesta sí que me l'esperava. Em fa molta pena. Em sap molt de greu. Sí que m'ho esperava tant. Tot i que aquest noi... Javi López.
Té bona presència, té pel·liques, s'explica molt bé. Bueno, ell va a Europa, mira, almenys ell sí que potser pot fer feina des d'allà. Sí, pots comptar. No sé, però allà se'n menjaran patates perquè és molt jove aquest noi, no té, pot saber gaire molt, però no té una experiència, que és un grau per la vida. Ja. A veure, jo amb això també discrepo bastant. Discrepo bastant.
en què allà se'l menjaran perquè és jove no, no, no allà se'l menjaran si no parla bé si no raona bé allà se'l menjaran per aquestes qüestions no perquè sigui jove no, no, però l'experiència et posaré un exemple que no fa referència a la joventut però sí que fa referència a l'aspecte
Només veure l'Oriol Junqueras no et dona mai el resultat que després ha donat. A la seva presència... Estem parlant d'una persona que té, com es diu vulgarment, el cul palat, perquè ell ha estat a Europa, sap el que és Trajina, i estem parlant d'una persona, una bèstia política. Però jo t'estic parlant de la presència per a aquells que no el coneixien,
La presència de l'Oriol Junqueras, per a aquells que no el coneixien, era... Ai, quina persona. Aquests se'n posen a l'esquerra. Senyor Josep, la presència del Pujol tampoc era impactant. Però quan n'ha parlat, l'Oriol Junqueras, tothom s'ha adonat que, carai, aquest paio... I que té un bagatge cultural. Va molt al fondo, està molt format. Per tant, això de l'aspecte, jo...
Repeteixo, no era un home guapo ni ben plantat, el Pujol, en canvi, ha sigut el millor polític que hi ha hagut. Estic parlant de dues persones, tant Oriol Junqueras com el senyor Jordi Pujol, i senyor Oriol Junqueras, eh? Sí, sí. Tenien un bagatge allà d'experiència. Sí. El Pujol venia d'on venia i ha tingut...
El senyor Oriol Junqueras no ha sortit ara de la política. No l'han posat ara... No, però quan va arribar era molt jove també, eh? Bueno, però ja estava a Europa. Ja havia estat a Europa, eh? No. L'Oriol Junqueras ha estat de diputat a Europa. Sí, però quan el van portar a Europa era molt jove i ja tenia experiència. Bueno, perquè és un tio, és un catedràtic d'història, un tio que en sap moltíssim. Sí, sí. I una persona que té un bagatge cultural que ningú li ha pogut el bagatge cultural a la seva imatge. Perquè la gent li ha sentit dir, hòstia, és que és molt lleig. Escolta, què passa? Que tenen...
Sí, això mateix. Què passa perquè sigui bé? Això no ho has sentit o no? Sí, sí, però jo sempre defenso que jo no espero d'ell que faci un desfila de models. Ja ho sé, jo no espero això d'ell. Jo no mi que sigui un joc únic, eh? A veure, mira, escolta, aquest jove de PSD, saps quants idiomes coneix? No. Set.
No, no, vull que segurament està més preparat del que ens pensem. Per tant, vol dir que està molt preparat. Té la meva edat, aquest noi. A mi em sap greu que l'enviïn a Europa i no se'l quedin per aquí. Clar, perquè allà se'l quedin per aquí. Bueno, és la decisió del PSC, no? Això sota m'estranya. Però quan em van dir-me que tenia 7 idiomes... Jo no faci experiència mundial. Clar, igual la volen preparar. S'ha de demanar una persona que...
Aquest noi n'ha de tenir d'experiència, ja. No se'l veu cap pipioli, eh? Esperiència política. Però mira, experiència política. Bé, a banda de Javi López, que està bé que parlem de la seva figura i tot plegat, el que està clar és que alguna cosa o altra haurà de passar ara també dins del PSC, no? Alguna lectura, alguna autocrítica s'haurà de fer. Aquí l'única que ho va dir clar va ser el Valenciano, eh? Sí, per això, per això. Sí, sí.
Perquè els altres ens van recordar que havia perdut el desiu. Per això que l'au catalana és un més important. A davant de la davallada teva no estiguis posant l'ull i el dit a l'ull a l'altre. La Valencià no va estar bé. Ho fem molt malament. Avui he llegit també que potser Rubalcava avui diu que plega ja.
Podria ser. Podria ser. I tot plegat també, a més a més, tenim a banda de 9 de novembre, però d'aquí un any són les municipals. I tot això suposo que pel Partit Socialista també cal pensar bé... El Partit Socialista...
Tot i que les municipals l'última vegada també va perdre, es mereix un respecte a les municipals perquè ha fet molt bona feina. Per això dic que suposo que cal un canvi... No ho dic només perquè és injust, ho dic per molts pobles que han portat... També és veritat que es vota diferent, eh? Es vota diferent, es vota diferent. Però clar, tot influeix. Si no portés el PSD, no portés el PSOE...
Ara, ara. Però fins que no se n'adonin, aniran baixant, baixant, baixant, que ja veurem qui els aixeca, eh? Aquest és el més.
perquè tenen por de perdre alguns vots i estan perdent uns altres que triïn quins volen veurem què passarà també i bé, en clau europea la cosa es complica també és a dir, l'auge de l'ultradreta que també n'hauríem de parlar sí, sí, no, jo ja n'he parlat sí, sí, no, per això a la turra passaves tot per mirar-ho hem realitzat Europes de dretes
Europa és de dretes, de la dreta. Ara, el que pot passar és que el que són les esquerres s'oneixin i posin en definitiva com a president un socialista, eh? Sí? Però si van sempre de bracet amb el PP a Europa. Sí.
No ho sé. Ja ho veurem. Aquesta vegada ja ho veurem. Aquest discurs sí que no ho entenc. Et deixo parlar perquè no ho entenc. Com que no ho entens? No, no, que guanyi la dreta i que faci... Senzillament, perquè si la dreta té... No sé els números que tenen...
La resta de partits sumen més. Si la lleta té 100 i l'altra en té 50, però hi ha altres partits d'esquerra que l'un en té 15, l'altre en té 10, l'altre en té 25, l'altre en té 30 i aquests se sumen,
Guanyant a la dreta. Estic completament d'acord que el mateix que has dit abans, que no sé, ara fora del micròfon, quan estàvem esperant aquí la jefa, que si Espanya es convertís en una república, el president seria... Podria ser l'Azmar. Podria ser l'Azmar, perfectament. Ja m'he perdut.
Per què? Perquè serà purament un govern constituent. No seria un govern definitiu, seria un govern constituent. Aquí el Carles ens ha donat uns papers que jo encara no els he vist. És la comparativa de les eleccions, els resultats de Sant Just, un full és el 2014.
I l'altre full és el del 2009, que per exemple es veu que la participació... Aquest que està més deixat és el del 2000. Exacte, això són les meves notes per parlar amb els portaveus. Doncs aviam, tu ho tens aquí? Sí, jo em valseia gairebé de més mòria. Explica'ns-ho, explica'ns-ho. En just queda que aquest any la participació puja...
10 punts, és a dir, una mica la mitjana és la mateixa que Catalunya, el que passa que ja era alta, per tant un 55% que no està malament de participació. Llavors, Convergència i Unió és el partit més votat, de fet treu gairebé 400 vots més que el 2009, passa de segona a primer,
i Esquerra, que gairebé triplica els vots del 2009 i se situa, per tant, com a segon partit més votat. Iniciativa duplica també pràcticament els vots, comparat amb els de fa cinc anys, el que passa que queda en tercer...
Tercer o quart? Ara el rànquing no el tinc... Tercer. Tercer, no? També puja, per tant, un punt. I el Partit Popular perd vots i passa de segona posició... T'has passat el PSC. Sí, exacte. Ah, val, sí. PSC, que era primer fa cinc anys. És que tot això ho tinc de memòria, eh? Sí, sí, sí.
Que era primer i que perd la meitat de vots. Si tenia uns 1.400 vots, aproximadament, queden uns 700 i queda en quarta posició. I per darrere del PSC se situa bastant a prop, a més a més, Partit Popular, que perd vots. Per tant, la cosa és que PSC i PP perden vots aquí a Sant Just i els vots els guanyen, sobretot Esquerra i també amb bona part Iniciativa i Convergència. De fet, Iniciativa i Convergència guanyen tots uns 400 vots.
I Ciutadans, que treu uns 400 vots, també. Una mica com ha anat, en principi, perquè, de fet, Ciu i Esquerra tampoc no és que es portin tanta diferència. No, no, no, per això, que és una cosa bastant semblant al que ha passat a nivell general, i, de fet, la baixada del PSC també s'hi assembla, o la del Partit Popular, no? Per tant, és a dir, que és una cosa...
El que passa a Sant Just, en aquest cas, no és tan diferent, cada vegada sí que ho és, del que passa arreu de Catalunya. Pel que no es va sentir a dir, suposo que no va passar, no hi va haver problemes, ni tonteries que a vegades fan algun boicot i coses així, no se sap res. Però em sembla que hi ha hagut normalitat, no?, entre cometes. Això penso que ja fa de bon sentit. Jo estic contenta que hi vagi també el senyor Terri Cabres i el senyor Maragall, també.
Jo crec que un Terri Cabres ens farà quedar molt bé. Jo crec que sí. Jo vaig votar el senyor Terri Cabres. Molt bé, Carme. Ja la setmana passada ja ens ho vas dir, en sembla. Ja vas dir que... La setmana passada no sabia què fer. No, no, sí. Ho vaig dir que ja tenia molt clar i claríssim. Clar que sí. Passa que dius no sé què fer per dir alguna cosa. No, clar, per dir alguna cosa no. Per portar una miqueta la... La contra. No, és que jo tinc un problema, ja s'està acabant,
que quan no entenc una cosa, la gent s'enfada, quan els dic, és que no ho he entès, torna'm a explicar, no tu, normalment tothom s'emprenya, però és que jo, si m'expliquen una cosa i no l'entenc, vull entendre aquesta cosa. Jo també, eh? Tinc una amiga que em diu, no em preguntis que t'ho torni a repetir, però és que no ho he entès, torna'm a repetir, i s'emprenyen.
jo quan no ho entenc també m'ho faig repetir no, no, però a vegades que estem parlant és que no sé què vols dir, m'ho pots tornar a repetir? és que sembla que et penses que sóc tonta o tonta? jo t'ho he dit mai no, no, no, Valmi no anava de conya quan t'he dit Valmi, no m'he enterat de res, però és que t'ho dic en sèrio quan no entenc una cosa, la he d'entendre jo però tu ja escoltes? sí, sí
I a vegades estic llegint un llibre i he de tornar a la tercera pàgina perquè ja no me'n recordo. A vegades està llegint aquí i passàvem allò d'allà. Sí, sí. A vegades, i a mi també em passa això al llibre, em surt una paraula que em passa a un altre tema. I segueixo llegint... Ja m'he perdut. Sí, em passa llegint. Jo estic a tornar a tres pàgines... Segueixo llegint d'inèrcia.
Llavors no me n'entero, sobretot si hi ha molts personatges. En fi, se'ns acaba el temps, eh? Moltes gràcies a aquest anàlisi a tots quatre. Exacte, exacte, com bé també recordar-ho. És una bèstia parda, a tots els respectes per les bèsties parda.
Ella, una bèstia parda, vol dir un exemple. Un exemple de... No, quan dic això... No, no, és en positiu. Gràcies, Vicenç, Carme, Josep i Palmira. I a tothom. Adéu-siau. Adéu, bon dia. Tornem de seguida. Després de les notícies, encara parlarem també amb Miquel Obrador de Ciu, parlarem del Centre d'Estudis de la xarxa Leu 6 i d'Astronomia. Tot això després de les notícies.
Catalunya Informació. Bon dia, són les 12.
Diversos membres de la direcció del PSOE aposten per una renovació profunda del partit i per celebrar eleccions primàries. Una d'elles, Carme Chacón, que així ho ha expressat aquest matí a través del Twitter. L'executiva socialista està reunida amb la derrota electoral d'ahir sobre la taula. El PSOE va perdre prop de 3 milions de vots.
Esquerra Republicana assegura que està disposada a entrar al govern de la Generalitat per reforçar la consulta després de la victòria d'ahir a les europees. Des de CIO asseguren que l'oferiment ja l'han fet diverses vegades, però adverteixen que això no es pot fer de la nit al dia.
El PSC admet que cal fer una reflexió interna i actuar ràpidament davant els mals resultats del seu partit a les europees. El PP català reconeix la pèrdua de vots a Catalunya, però ressalta que a Europa el partit continua al capdavant. Ciutadans, que es presentava per primer cop satisfets pels resultats que els han situat amb dos diputats a l'Eurocambra.
El govern de França celebra una reunió de crisi després del triomf del front nacional de Marine Le Pen a les eleccions europees. Els partits euro-esceptics ocuparan un centenar d'escons del nou Parlament Europeu. El futur president d'Ucraïna, Petro Poroshenko, afirma que no permetrà que l'est d'Ucraïna es transformi en una altra Somàlia. En prop d'un 54% dels vots de les presidencials d'ahir, però Eschenko diu que no hi haurà estabilitat a l'est sense la implicació de Moscou, que ja s'ha mostrat obert al diàleg.
Catalunya Ràdio ha renovat des de les 10 del matí les sintonies i el format dels seus bolletins horaris. Les noves sintonies es basen en les històriques dels bolletins de l'emissora. També es renoven les del Catalunya Migdia i el Catalunya Vespre. Avui es reuneix el Consell d'Administració de l'Espanyol, que ha d'avançar en la contractació del substitut de Javier Aguirre a la banqueta. Sergio González, actual tècnic del filial, és el més ben situat.
Aquesta tarda es fan els sortejos de les fases descens a segona A i segona B. El Llagostera entra a la segona eliminatòria de la promoció segona A i tot fa pensar pels condicionants del sorteig que el rival serà l'Habilés.
I pel que fa el temps, els ruixats i les tempestes es concentraran aquest migdia i tarda a la meitat nord del país i sobretot nord-est. Localment, amb intensitat, hi haurà una obertura de clarianes a la tarda cap al sud i ponent neu per sobre dels 1.500 metres. Dimarts de pausa en les pluges per tornar-hi dimecres.
I justament per aquestes pluges, Protecció Civil acaba d'activar el Pla Inuncat en fase d'alerta a les comarques del nord-est del país. Al Baix Empordal, Pla de l'Estanya, el Gironès, la Selva i també la Garrotxa. La previsió meteorològica indica més probabilitat de pluja intensa prevista en aquestes comarques fins al vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts per l'Andrea. Bueno, Convergència i Unió ha guanyat les eleccions europees a Sant Just. Amb 1.793 vots, se situa com la primera força del municipi. De les eleccions al Parlament Europeu d'ahir també destaca la davallada del PSC, PSOE i del PP. En relació als comissos de 2009, la participació ha augmentat trop de 10 punts. El 2009 la participació va ser del 46,15% i ara del 55,49%.
6.847 Sant Justens i Sant Justenques van votar ahir als 11 col·legis electorals del municipi. El partit més votat va ser Ciu, amb 1.793 vots, seguit de la coalició formada per Esquerra Republicana, Nova Esquerra Catalana i Esquerra pel Dret a Decidir, amb 1.641 vots.
D'altra banda, passa a ser tercera força iniciativa per Catalunya Verge, Esquerra Unida i Alternativa. El PSC ha experimentat en aquestes eleccions una forta davallada de prop de la meitat dels electors del 2009. El PP és cinquena força i el segueix Ciutadans. Per tant, sisena força. I una de les novetats d'aquestes eleccions és l'aparició de Podemos amb 241 vots.
Aquest vespre es reivindicaran els 35 anys ajuntaments democràtics en front de la reforma de l'administració local al Sant Joc. Serà un acte públic convocat des de l'Ajuntament que es farà el claustre de l'equipament de les escoles. L'acte porta per lema la senyera del 2014 en defensa del teu Ajuntament i consistirà en defensar el municipalisme i explicar també com pot afectar al municipi la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. L'Arsal se celebra, com dèiem, aprofitant que aquest any es comemoren 35 anys ajuntaments democràtics.
L'acte, la senyera del 2014, en defensa del teu ajuntament, serà a dos quarts de vuit del vespre a les escoles.
I acabem recordant que la CEAS ha obert la convocatòria pel concurs fotogràfic 2014. El tema del certamen és l'excursionisme, la muntanya i la natura i estarà obert fins al 15 de setembre. Les categories són millor fotografia, millor col·lecció temàtica, millor fotografia d'excursions de la CEAS, millor fotografia segons votació popular i un premi especial a la millor fotografia. Aquesta és la novetat més destacada del concurs i seran fotos de masies de Sant Just.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Estem escoltant just a la fusta. Ara passen 11 minuts de les 12 del migdia...
I el que fem és saludar la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Esto i Sant Justens. Molt bon dia, Maria, què tal? Molt bon dia. Per parlar de la Carme. Sí, de l'actualitat de l'entitat. I quasi del poble. Sí, exacte. Perquè venim d'un dia molt emocionant. I ara, mira, aquí fora hem parlat molt de la família. Home, avui és la tertúlia, eh? I la Carme, i la Vicenç. Portem tot el matí parlant-ne també aquí. Clar, és que estem contents.
Vaja, jo crec que és el sentit general d'estar molt contents i que el poble va respondre molt bé. Un 55% de participació, això és molt important. Home, és molt alta, realment. És molt alta i després els resultats. Jo suposo que la tendència que volíem que sortís ha sortit.
i doncs, bueno, la majoria és el que he volgut i és el que he votat i ens n'hem de facilitar ara anava a dir facilitar com el Navarro va dir que anava a facilitar a l'esquerra republicana s'escapa, s'escapa no vull ser dolenta molt bé, doncs mira, ara el que tenim més a prop és això d'aquest acte que fan aquí a Sant Just de les Ciutats Educadores
Sí. Quan és, exactament? El 5 i el 6. El 5 a la tarda i el 6 al matí que nosaltres hi participem. Doncs estem sobre això. Intentant fer-ho tan bé com puguem. Quin paper hi té? Doncs explicar com funcionem. Explicar com es funciona en un espai tant a nivell de publicacions, a nivell d'investigació, com a nivell de les noves tecnologies, amb el museu virtual...
i tot el que hi ha, doncs, que tot això implica la feina que hi ha. Doncs em sembla que la nostra participació serà explicar una mica com nosaltres portem a terme totes aquestes tasques en una ciutat, en un poble, en aquest cas el nostre, perquè la gent sàpiga on és i el que té i, doncs, això, educar d'alguna manera...
a la gent que sàpiga els valors que tenen tant tangibles com intangibles. És una proposta molt interessant, no? Sí, sí. Ens ha convidat l'Ajuntament i nosaltres amb molt de gust hi participem. Això és el principal que hi ha ara i el que ja estem abocats a la passejada. D'aquí dues setmanes, sí.
Bé, nosaltres estem amb això i després ja anem per la passejada. Que és el mes d'agost. La passejada del mes d'agost, però que esclar, s'ha de preparar en temps, perquè s'ha de fer el llibret i s'ha d'escriure, a mi hi ha culpa, que encara no he escrit, però cada dia dic el mateix, que ho faré ara ja. Exacte, no, això sempre s'acaba fent, encara que sigui última hora.
Doncs anirem parlant. En tot cas, Maria, moltes gràcies. La setmana que ve tornem a parlar o matisar una mica més el tema de la ciutat educadora, perquè és el cap de setmana, per tant, no? Dijos i divendres. Exacte, finals de la setmana que ve. Perfecte, moltes gràcies, Maria. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Adéu, adéu.
Just a la fusta. Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Ara passa un minut d'un quart d'una del migdia, que ara continuem parlant encara de les eleccions europees que es van celebrar ahir diumenge i ho fem ara saludant el president de Ciua Sant Just, Miquel Obrador. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Que de fet, Convergència i Unió es converteix en el partit més votat en aquestes eleccions al municipi amb un total de 1.793 vots, que són 383 més que el 2009. Suposo que, per tant, contents d'aquests resultats.
Bé, estem contents d'aquest resultat, però del que realment estem contents i posant-t'ho una mica per ordre és de l'exemple que va donar la població de Sant Just en votar positivament per no només prioritzar la nostra acció de govern, sinó també per veure quina és la situació que s'ha de contemplar de cara a una consulta en el conjunt de Catalunya.
Llavors, destaquem diverses coses. Destaquem l'elevedíssim grau de participació. Entenem que aquest 55% que va haver-hi de participacions injustes és realment un dels resultats més interessants de tot Catalunya. Per altra banda, destacar de manera molt especial que es van assolir meses fins i tot amb un 63% i aquí vull agrair especialment a la immensa col·laboració i participació de la gent jove. Estic parlant d'aquests resultats
es van donar en barris com Maslluí que estan fonamentalment compostos per gent jove. I després també, per acabar amb aquesta anàlisi prèvia, veure que el que se'm ve dient el bloc sobiranista aquí a Sant Just, entre el que va ser el resultat nostre, el resultat d'Esquerra i el resultat d'iniciativa, ens situem pràcticament al 62% de la població. Per tant, entenem que els veïns prioritzen claríssimament aquesta opció i n'estem agraïts a tothom. Estem sorpresos?
Bé, no necessàriament, és a dir, Sant Just clàssicament ha sigut un referent dintre del món polític, dintre també del que és el Baix Llobregat. No en va, doncs hem fet aquest excel·lent resultat, però no deixa d'estar... Si d'alguna manera estem sorpresos, doncs estem sorpresos i satisfets.
En tot cas, també, com dèiem, el fet que se situa comparat amb les anteriors eleccions en primer lloc, també inclou, per tant, que hi ha aquest canvi, és a dir, el PSC, que redueix en aquest cas la meitat aquests vots, també va bastant lligat amb el que ha passat a nivell català, eh?
Sí, això és exactament així. Nosaltres, una de les coses que jo almenys a nivell personal vaig subscriure és que a nosaltres, a mi personalment, almenys em sap molt de greu el que està passant amb el PSC a Catalunya. Entenem que en aquests moments...
La societat catalana està coixa, està buida de contingut en aquest aspecte. Dintre del món de simpatitzant del PSC o de votant, per ser més exacte, del PSC, hi ha una quantitat d'agenda encisada amb el projecte de futur que està plantejant el partit com a tal, i ens sap greu, perquè entenem que Catalunya...
Un PSC que fos realment C, que fos realment de Catalunya, és el que realment està desitjant la població i nosaltres en absolut ens alegrem del que està passant, ens al contrari per allò que estic dient.
De fet, potser l'augment de vots d'Esquerra Republicana, que abans potser alguns analistes preveien que podien venir de l'electorat de Convergència i Unió, i en aquest cas s'ha vist que Convergència i Unió també ha augmentat, i en canvi, igual que la iniciativa, hi ha Esquerra, i per tant possiblement forma part d'aquest electorat social.
Sí, sí, sí. Nosaltres entenem que és així, però no hem de veure també que a Sant Just pràcticament els ha triplicat els vots. Llavors vol dir que això és un excel·lent resultat. Nosaltres, si realment la deriva de vots ha anat a parar del PSC Esquerra,
Doncs entenem que això té una lògica i també en bona part d'iniciativa, entenem que té una lògica perquè dintre del món del que és l'esquerra plural, el votant en absolut s'identifica amb el projecte que en aquests moments estan plantejant els seus dirigents. Per tant, nosaltres ens alegrem que a l'hora que la societat té l'opció d'expressar-se, té en definitiva l'opció d'anar a les urnes, es manifesti amb el que és el seu sentiment real. Cap on creieu que cal treballar ara?
Bé, ho ha dit el president Mas, ho ha dit també l'Oriol Junqueras, ho està dient en principi tots els referents d'aquest món que diem. Nosaltres creiem que es treballarà, no és que calgui, és que es treballarà en no donar fonamentalment un pas endarrere. Entenem que el suport que s'ha donat al món sobiranista és important.
S'ha votat, és cert, amb una part de clau europeïsta, sobretot per donar a Europa aquest missatge que en tot Catalunya la participació s'ha incrementat un 11%. Això és un resultat, un dels més buscats, i s'ha assolit. Per altra banda, el sobrepasso aquest que ha fet Esquerra de gairebé dos punts respecte a Convergència serà fruit d'aquests moviments de votants, però en qualsevol cosa n'estem contents. Seguim estant contents també
del fet de les manifestacions d'Esquerra, en el sentit que s'irà donant suport al govern i a la causa que estem defensant tots plegats i, per tant, tenim espai per la satisfacció, no pas per altra cosa. Creieu que tot plegat pot afectar també de cara a les properes municipals?
Bé, no és transpolable, evidentment unes europees com les que hi ha hagut, amb les circumstàncies d'entorn que hi ha hagut, amb el 9 de novembre per davant, entenem que no és transpolable, però bé, com a mínim sí que creiem que la població de Sant Just considera que qui ha de liderar el procés o els processos que ens estiguin venint endavant és fonamentalment el president Mas, i en aquest cas Convergència, i home, estem contents, estem contents, clarament.
Doncs moltes gràcies, Miquel Obrador, president de SIU a Sant Just. Que vagi molt bé i bon dia. Gràcies a vosaltres. Molt bon dia.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. La informació més propera al Just a la Fusta.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Just a la fusta.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Fins demà!
Un minut i dos quarts d'una del migdia, salvem aquesta hora a Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia. Per parlar d'astronomia, quin tema tractem avui?
Mira, avui tractarem la taca vermella de Júpiter. En parlarem d'ella, ja en què en sabem. Molt bé. Doncs, què ens has de dir a tot plegat? Bé, mira, sobretot aquest hivern, un dels planetes que hem pogut observar des de l'observatori ha sigut Júpiter. Júpiter l'hem tingut observable totes aquestes tardes i és el planeta més brillant que tenim en el cel.
Júpiter es caracteritza també per tenir les llunes que va descobrir Galileu, però té la curiositat, que sempre la gent que veia se'n recorda, de l'ataca vermella. Podem veure l'ataca vermella? Home, és difícil de veure. La veritat és que alguna vegada l'hem intuit, però no és una característica especial d'aquest planeta. Més que res, perquè totes les fotografies que veiem, sempre veiem un Júpiter més gros del que veiem nosaltres pel...
pel visor del telescopi. De totes maneres, diríem que l'hem intuit més d'una vegada. Intuir vol dir que aquí hauria de ser-hi més o menys. No és fàcil d'observar. Hi ha altres característiques, uns altres núvols més foscos, que a més a més tenen forma ovalada, sinó més allargada, que sí que es poden... veuen dues característiques més fosques que no pas aquesta vermella. Perquè el problema dels colors, quan veieu en telescopi,
és que tenim, doncs, dintre de l'ull tenim els bastons i els cons. Els cons són els que agafen la llum amb color i la tenim més al centre de l'ull. I, en canvi, els bastons els tenim més al voltant. Quan tenim molt poca llum, perquè el que estem veient és un puntet molt petitet i que estem recollint tota la llum, de vegades aquests cons se'ns aturen o no li arriba prou informació. I, per tant, el que estem veient ho estem veient amb els bastonets. I, per tant, ho veiem sempre més o menys, diguéssim, entre cometes en blanc i negre.
El color només el podem distingir quan és molt potent. Per exemple, quan mirem a Mart, sí que el veiem que és tronjós. O quan veiem alguna estrella, alguna és blavosa, alguna és tronjosa. Però, en general, amb els elements més tènues, en aquest cas veure els detalls de l'atmosfera de Júpiter, ens acostumem a distingir entre parts fosques i clares, que sí que fàcilment es veuen les dues bandes, dues bandes que estan repartides més o menys a l'Equador,
L'aucador diguéssim que seria blanc, i on tenim dues bandes més fostes. Això sí que és molt fàcil d'observar. Bé, nosaltres anem a la taca vermella. Què és aquesta taca vermella? Júpiter és un planeta fluït, és a dir, un planeta de gas, d'heli i hidrogen, i per tant té molts núvols. Té molts núvols que té un moviment atmosfèric molt important.
i en aquestes bandes veuen que es van arremolinant. De vegades, aquests arremolinaments que hi ha formen una tempesta, una tempesta més o menys estable. Estable què vol dir? Doncs que aquesta tormenta, precisament la que estem parlant, que és l'ataca vermella, es va descobrir cap al segle XVII. Va ser Robert Hooke el que la va observar i la va anotar. Però no va ser fins a finals del segle XIX,
que des de l'Observatori de Lleques van continuar observant aquest ataca. És a dir, havien passat bastants anys. A partir d'aquí, la van medir i van veure que feia uns 40.000 quilòmetres de diàmetre. No és una tormenta rodona, sinó que és una mica llargada, perquè la velocitat que té dintre l'atmosfera de Júpiter és molt alta. Recordem que el dia de Júpiter són unes entre 9 i 10 hores, o sigui...
La volta que fa de dia és molt ràpida. Els vents, per tant, també van molt ràpid a l'interior. Què volíem comentar d'aquest atac? De partir d'aquell temps s'ha anat medint. Vam trobar que en aquests observatoris vam veure que feia uns 40.000 quilòmetres. Però quan van arribar les sondes, les Voyager 1 i Voyager 2, cap a l'any 1979...
vam medir i vam veure que no eren 40.000, sinó que eren 23.300. Aquí ara la vam medir bastant bé, perquè vam passar molt a prop quilòmetres. Per tant, diguéssim que més o menys en no ben bé un segle s'havia reduïda la meitat aquesta taca. Això, diguéssim que pot haver-hi un petit error, perquè també els instruments de finals del segle XIX no eren tan bons com una sonda que passa per allà davant. Per tant, pot haver-hi un petit error en un planeta tan llunyat
doncs són molts quilòmetres. D'aquesta manera, a partir de l'any 79 sí que s'ha observat amb grans telescopis i s'ha pogut anar veient que, per exemple, amb les fotografies que va fer l'Observatori Hubble que tenim a l'Espai, que és aquest telescopi astronòmic, a l'any 95 va fer unes fotografies i la mesura ja eren de 21 quilòmetres, 21.000 quilòmetres, és a dir, ja havien baixat, s'havia reduït uns 3.300 quilòmetres, que és molt de mida.
I tenim unes fotografies de l'any 2009 que ja estem a 17.900. Ostres. Bé, això es veu que es va encullint. I també la forma. La forma al principi era bastant ovalada, per tant la mesura aquesta, ja és un petit error de mesura, diguéssim, estàvem medint sempre l'ample que era. Dalt no ha variat gaire, però sí que ha anat variant d'amplada, és a dir, s'ha anat fent més rodona.
I les últimes mesures que tenim del 2012, sobretot per a aficionats, el que poden constatar és que la taca es va reduint uns 900 quilòmetres a l'any. I com és això? Com és que es va reduint? També té un fregrament. Si veiem una fotografia de Júpiter, veiem que aquesta taca va passant per una d'aquestes bandes més fosques que he comentat a l'Equador,
i diguéssim que va xocant tota l'estona amb aquestes bandes. Té com un fregament i els vents van interactuant. També pot ser, mira, com a la Terra, que hi hagi un moment que hi hagi un desgast i la cosa es vagi reduint. De totes maneres, tenim una taca bastant grossa encara. Per dir alguna cosa, la Terra hi cabria dintre tranquil·lament. Clar, clar, val. De totes maneres, aquesta taca se la coneix com la gran taca vermella, perquè normalment és de color vermell. Però tot és possible.
Això no és sempre igual. També va passar fa uns dos o tres anys que les bandes d'aquestes equatorials tan fosques que us he comentat, una d'elles quasi va desaparèixer. No desapareix, és que el color canvia. És com si, diguéssim, el que s'ha especulat és que s'estan sempre més aixecades que normalment els núvols de Júpiter i, per tant, ve bastant aire de l'interior i, per tant,
han interactuat amb la llum del sol i quan arriben tan amunt s'oxiden i agafen aquest color vermellós. Aquesta seria una de les opcions. Però de tant en tant pot haver-hi algun moviment convectiu de l'atmosfera dintre del planeta que faci que aquesta aportació d'aire nou cap a la taca
es pari i llavors l'aire que hi ha allà dalt es vagi degradant i, per tant, és molt vermell el primer impacte amb el sol, però de mica en mica va tornant quasi blanquinós, diguéssim, color merda d'oca, així, on veix. Sí, sí, sí. Això ha passat de vegades, llavors és quan l'intentem observar des de la Terra i, com us ho he dit, des del nostre telescopi es fa bastant complicat veure-ho i dius, ostres, no la veiem, no és gaire espectacular, dius, bueno, potser el color d'aquesta temporada...
perquè això de vegades varia, en dos o tres anys de diferència va variant, doncs veiem que disminueix molt aquesta intensitat i, per tant, no és tan observable. Es nota, no? Sí. De totes maneres, és important saber això, que aquesta taca es va reduint, i que pot ser, si diem que des del segle XVII es va observar, porta més de 300 anys funcionant,
una mica de desgard li podem tolerar aquest tipus de fenòmens atmosfèrics. Seria com un anticicló que va fent voltes aquí en el tròpic. També hi ha alguna característica que hem observat de vegades, amb una banda més inferior on es taca, es taca, és que des d'abans dels anys 70 es van observar uns òvols, o sigui, unes tormentes com aquesta, però de color blanc. I amb el temps, és a dir, des que van passar les boies, imagina que des de 40 anys,
el 2006 es van anar ajuntant, és a dir, des del 98 fins al 2006 s'han anat ajuntant i va formar una petita tormenta vermella més petita, que s'ha tingut un desgast molt més ràpid, però encara hi és per allà fent voltes. És una tormenta encara gran, 400 km per hora són els seus vents que té a l'exterior,
L'interior és més complicat perquè els vents fan uns moviments molt caòtics i no és com aquí, diguéssim, un huracà que l'estona va girant, sinó que té més turbulències. Però, bueno, gràcies als nous telescopis, els aficionats poden fer fotografies molt espectaculars. No et dic com les que fa el satèl·lit Hubble, però quasi, quasi. Vull dir, hi ha gent molt... Hi ha un noi que es diu Damián que té un gran telescopi i ha fet fotografies on...
Les llunes de Júpiter els hi ha tret detalls, imagina't. O sigui, ha aconseguit veure detalls de superfície de les llunes de Júpiter. Això vol dir, doncs, no és un telescopi Hubble, però que un aficionat una mica professionalitzat pot treure molt de detall. I el curiós de Júpiter és això, anar observant any per any una mica com va canviant aquesta atmosfera tan dinàmica que té Júpiter i tan vistosa.
al mateix temps. Clar, clar. Molt bé. Doncs molt curiós, tot plegat, Oriol. Jo ja saps que sempre em sorprèn del que expliques cada dilluns en aquestes sessions d'astronomia que fem cada dilluns, que fas, de fet, cada dilluns al Just a la Fusta. En tot cas, continuem o tindrem més coses, com sempre, dilluns que ve a aquesta hora. Molt bé, doncs això. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Per rebeure, bon dia.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
I a aquesta hora, com cada dilluns, el que fem és fer la secció que dediquem a la xarxa 06, on cada setmana tractem un tema diferent relacionat amb l'etapa educativa dels 0 als 6 anys. I avui el que fem és parlar de com afrontar la pèrdua i el procés de dol, i ho fem saludant l'Aida Bernal i l'Anna Aguilar, de l'Associació de Pèrdues de Dol en l'àmbit educatiu. Molt bon dia a totes dues, què tal? Bon dia. Bon dia.
Parlem primer de tot d'aquesta associació, que es diu Associació de Pèrdues i Dola en l'àmbit educatiu, es diu així, no? Si m'equivoco. Perquè fa poquet que funcioneu des d'aquí Sant Just, no? Esteu començant d'alguna manera. Sí, bé, funcionem com a associació des de finals d'octubre, que vam decidir constituir-la,
Però amb projecte de la maleta pedagògica ja portem un any, però com a associació portem des de l'octubre. I què és aquesta maleta pedagògica? T'explico una mica què és l'associació i dintre de l'associació que està el projecte de la maleta...
ABDA és una associació sense ànim de lucre que està especialitzada en proporcionar recursos, eines i suport a les famílies i als professionals de l'àmbit educatiu per acompanyar els infants en torn cicles vitals, els canvis, les pèrdues, la mort i els processos de dol. Un espai per compartir experiències, promoure la reflexió i el diàleg sobre la pedagogia de la vida i la mort.
Per tant, sorgiu amb aquesta intenció que no és poca, vull dir que realment és un objectiu potent. I llavors a partir d'aquí ho desenvolupeu de diferents maneres, no? Sí, dintre de l'associació el que fem és activitats sobre la gestió de les emocions, xerrades, conferències i teies per a famílies i professionals, oferim el prèstat de la maleta pedagògica, que aquesta maleta és una maleta viatgera que va per les escoles i els centres de salut,
I després, d'altra banda, oferim material per les famílies, que és una altra maleta, el que passa que no és una maleta viatgera, oferim material en concret, no? Les famílies venen a demanar, per exemple, per la mort d'un avi. Nosaltres oferim el material sobre aquest tema. Val, o sigui, amb coses concretes, no? Sí, amb coses més concretes.
Clar, perquè tracteu diferents casos, no? És a dir, ara comentaves la mort d'un avi, però es poden parlar de diferents pèrdues, no? Sí, tenim el canvi de domicili, la separació dels pares, el canvi d'escola, la pèrdua del xomet, la mort d'una mascota, hospitalització, malaltia... Tot el que sigui una pèrdua i comporti un procés de dol, doncs, ho tractem dintre de l'associació.
Fins i tot un canvi de domicili, que en principi no havia de passar res i segurament afecta molt més del que ens pensem. Exactament, sí. I llavors, com ho estan rebent les famílies o els nens amb qui ho esteu tractant tot plegat? Doncs de moment, tot i que fa poquet que hem començat, a Sant Lluís hem tingut molt bona rebuda...
Estem molt contentes perquè ara ja tancarem el curs, nosaltres funcionem amb el curs escolar, ara ja ho tancarem, però podem tancar-ho amb una bona sensació, perquè hem tingut una bona rebuda per les famílies i sobretot per als nens i treballem per més projectes a partir de setembre, que tenim molts projectes en funcionament i a veure què tal.
Clar, perquè vosaltres, és a dir, funciona una mica del curs escolar i és el primer curs, per tant, que heu engegat aquest, és el primer, que heu començat el novembre, per tant, d'alguna manera, tot plegat està començant ara. I, en tot cas, parlem també del dol, no?, perquè el que feu una mica és associar pèrdues i dol, ho diu el vostre nom, també, però què és ben bé, aquest dol, què és el dol?
Doncs mira, el dol, com ve a dir, és un procés natural i necessari que totes les persones hem de passar per adaptar-nos a aquesta nova realitat que ens trobem. Quan parlem de dol, sovint les persones pensen en l'amor, no? Sí, ho associem directament, no? És veritat. Doncs i no és només això, és com ha comentat l'Anna, també són tots els canvis i pèrdues que vivim en el dia a dia, com això, el canvi de domicili, un divorci...
I per als infants, aquests canvis són molt importants. I són, bueno, per exemple, no sé, en els nens també tenim, jo què sé, la pèrdua d'un adent. És un canvi per a ells, sí, és una pèrdua. I, no sé, també tenim la pèrdua del xomet, que per a ells, bueno, hi ha de tot, eh? Hi ha infants que és molt...
És un dolor molt fort i hi ha d'altres que tampoc hi tenen... Clar, que ho veuen com un procés més natural, no? Suposo que això també pot passar amb altres tipus de pèrdues, no? Sí, sí. Que cadascun, en realitat, tenim el nostre canvi, no? Sí, sí, depenent del dolor, és més o menys significatiu. I quines emocions es generen en aquest procés de dol?
Doncs dintre del procés de dol es poden generar diverses emocions com poden ser la tristesa, la por, la ràbia i la culpa. El que passa és que la tristesa és una emoció que els nens no ho saben expressar molt sovint. Llavors tenim unes eines terapèutiques com poden ser el joc o els contes que facilitem aquesta expressió per als nens.
No saben expressar la tristesa. La tristesa resulta en l'emoció que més difícil li costa expressar. És una emoció que l'emmascaren a través de la ràbia...
o de la por i per ajudar-los a treure-la tenim el joc, els contes, que són una eina terapèutica molt eficaç i de manera més indirecta podem ajudar-los a expressar-se.
Ens costa més als nens que als adults o costa diferent patir o viure aquest procés de dol? Bé, a veure, els nens no saben posar una paraula exacta del que estan sentint. Els adults sí que diem tinc por, tinc ràbia o em sento trist, però als nens, com és més difícil expressar-la,
utilitzem, doncs, com t'he comentat abans, doncs, podem utilitzar el joc, no?, que d'aquesta manera ells veuen que és una manera, doncs, més fluïda, no?, per expressar-les, però sí que els costa més expressar el que senten els. Sí, poden entendre una mica millor el que els passa. Potser ploaran més, no?, que els adults, segurament, però... Sí, sí, sí. I als adults també ens costa entendre què li passa al nen. Clar, això també és una altra, potser, de les coses que poden passar, no?, de quan...
Quan un adult intenta entendre aquest procés de dol del nen fins que no l'entén, també poden xocar moltes vegades, no? Clar, és certament si... Aida, vols respondre, tu? Sí, bueno, és això, no? Que també, com ha dit l'Anna, que emmascaran una cosa i no sabem per què està fent aquest... Jo què sé, com està... Exacte, per què plora o per què té ràbia, no? Suposo que...
La manera d'intentar entendre-ho suposo que deu anar molt al arrel de tot plegat i de veure realment què passa. També hi ha moltes pèrdues, però una de les més importants, la més difícil d'afrontar, m'imagino que és la mort. És bo parlar amb els nens de la mort? Doncs sí, sí que és bo, perquè és un fet amb el qual s'haurà d'afrontar tard d'hora, que pot passar en qualsevol moment de la seva vida.
Els infants, igual que els adults, quan tenen la pèrdua d'algú estimat, han de fer el seu procés de dol. Per fer-ho necessitem entendre què està passant a la família i sobretot dins seu. Si l'hi pots explicar i l'hi pots escoltar, estaràs ajudant-lo en aquesta tasca tan difícil.
És molt important, o sigui, quan passa un aconteciment així, doncs és molt important haver-ho parlat abans. O sigui, tenim situacions al medi que ens impulsen a parlar d'això, no? Si trobem, no sé, un ocell mort al parc o... És una manera molt útil d'explicar aquest procés de dol, no? O sigui, anar incorporant la mort, no? No amagar-la. Clar, quan arriba un...
Quan arriba una mort, i més quan és sobtada, a tots ens provoca un... Trasbals, no? Sí. I clar, això per al nen... I clar, si una persona, per exemple, és un avi, no? Els pares també estan afectats. És molt difícil estar afectant, explicar-li al nen, a més a més, tot, no? Doncs si ja ho tenim fet d'abans, doncs igualment serà dolorós, però serà més...
Es podrà portar una mica millor, no? O potser podrà també viure-ho d'una manera més acompanyat, també, segurament. I, clar, no sé si heu tractat també casos en què un nen se li hagi mort el pare o la mare, que suposo que llavors el procés és molt més difícil, també. Sí, i tant. Quan hi ha la mort d'un progenitor és com que els falta alguna cosa i tenen un procés de dol bastant complicat.
S'ha d'acceptar, suposo, primer de tot, que aquest procés de dol serà més llarg o que existirà un temps de trànsit, en aquest sentit. Creieu que encara fa por parlar d'aquestes coses o que sí que s'està canviant una mica? La societat està canviant i està més oberta a parlar-ne? O que no? Que amb la mort encara estem una mica...
Home, la nostra cultura és un tema molt tapu, no? I, bueno, ara una mica s'està parlant més, no? Però encara penso que queda molt de camí. També som molt ràpids, no? Vull dir que ara normalment de seguida tots volem estar bé o tots volem que les coses ens vagin molt bé i molt ràpid. I m'imagino que això no lliga gens amb el tema d'un procés de dol, no?
No, és que també volen una poció màgica, no? Volem, volem una poció màgica que el dia següent estem tots bé i no és això, és un procés bastant complicat. S'ha de treballar, no? Segurament.
Aquest dimecres, a més a més, també heu organitzat una xerrada amb la col·laboració de l'AMPA de l'Escola Marrex, aquest dia 28 de maig. De què anirà tot plegat, d'aquesta xerrada? Perquè no parlareu vosaltres, no? O sigui, no és una xerrada sobre la vostra associació. No, no. És una xerrada on hem organitzat nosaltres i l'AMPA de Marrex, com bé has dit,
i hem convidat l'Anna Iglesias, que és una mestra d'educació infantil i assessora familiar. Llavors aquesta senyora parlarà d'aprendre a viure i dels infants i dels canvis, tot el que estem parlant ara una mica, de com ho vivim, de què necessiten els infants i els adolescents per adaptar-se a aquests canvis i com acompanyar-los en aquest procés, que és molt important el saber com acompanyar-los.
Exacte, el que dèiem ara, de quin paper ha jugat també l'adult en tot aquest procés de dol. Serà aquest dimecres a quina hora? És a les 9 del vespre i el dimecres 28 de maig, com bé has dit, i es farà a l'escola Bressol Marrex. Perfecte, doncs també queda dit. Avui hem parlat en aquesta secció de la xarxa amb l'Aida Bernal i l'Anna Aguilar de l'Associació de Pèrdues i Dòl en l'àmbit educatiu. Si algú us vol trobar o us vol descobrir, com ho pot fer? Teniu alguna...
Alguna pàgina web o algun local, algun lloc on es puguin trobar? Sí, doncs, mira, recentment, aquesta setmana ens han facilitat ja el local, per fi, al centre cívic. Estem al carrer Tudona sense número, però, de totes maneres, tenim un blog on la gent ens pot visitar, perquè nosaltres l'anem actualitzant sovint, que és associacióabdae.blogspot o a la pàgina de Facebook de Maleta Pedagògica.
Perfecte, doncs també queda dit. Moltes gràcies a totes dues, que vagi molt bé i bon dia. Bon dia. Sabies el meu amor si en el cel ens trobessin
Fins demà!
Em daries la mà Si en el cel em estuve si Em faries el sal Si en el cel em estuve si He de seguir
un camí perquè sé que no em podré trucar al cel el temps pot fer mal i et pot tenir sorrat
Fins demà!
Sé que te'n va, després allà i que llàgrimes no n'hi ha.
Si no se las tuve sí, podrías ser mate. Si no se las tuve sí, se calme el corazón.
Per què sé que mai podré? Sé, sé. Per què sé que mai podré?
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Tres minuts i arribem en punt a la una del migdia. És moment de tancar aquest Just a la Fusta d'avui, dilluns 26 de maig, l'endemà d'aquestes eleccions europees que hem repassat àmpliament en aquest Just a la Fusta d'avui, dilluns. Agraïm ara a aquesta hora a la gent que ha fet possible el programa d'avui, per tant, a l'André, bueno, als serveis informatius i a la producció del programa, també el Carles R. Nedi Rius a la previsió del temps. Avui hem parlat amb els diferents portaveus dels partits polítics de Sant Just, per tant, Charles Ablet de Ciutadans,
Òscar Gil del Partit Popular, Sergi Seguí d'Esquerra Republicana, Joan Bassaganyes del PSC i Lluís Montfort d'Iniciativa i Miquel Obrador de Convergència i Unió. Hem fet tertúlia amb la Carme Madol Vicenç Riera, en Josep Coderqui i la Palmira Badell. Hem parlat també d'astronomia amb l'Oriol Rigat i hem parlat a la secció de la xarxa 06 avui de l'associació de pèrdues i dol en l'àmbit escolar. Les acabem de descobrir de fa molt poca estona.
Com sempre recordeu que sempre que vulgueu podeu recuperar el contingut del programa a través del podcast del Just a la Pusta que trobareu al web de la ràdio www.radiodesvern.com i des de les 10 us ha parlat Carme Berdoi. Tornarem demà amb moltes més coses a partir de les 10 i fins a la 1 del migdia per explicar-vos què passa a Sant Just i també fer-vos els matins una mica més entretinguts.
Ara us deixem tot seguit amb el Sant Just Notícies, edició migdia, l'actualitat ben ordenada de la mà de l'Andrea. Bé, per part nostra, res més. Que vagi molt bé, que passeu molt bon dilluns. Just a la fusta, el magazín del matí.
Amigues, amics, Ràdio dels Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
A l'escolta és ràdio despert. Sintonitzes ràdio despert. La ràdio de Sant Just. Ràdio despert. Ràdio despert. Ràdio despert.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Convergència i Unió guanya l'ASA d'Europa a Sant Just. Amb 1.793 vots, se situa com a primera força al municipi. De les eleccions, el Parlament Europeu d'ahir també destaca la davallada de PSC i PSOE i del PP. En relació als comissos de 2009, la participació ha augmentat prop d'un 10%, superant la mitjana catalana. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia d'avui dilluns 26 de maig. Amb titulars destaquem altres qüestions a la jornada.
Aquest vespre es reivindicaran els 35 anys d'Ajuntaments Democràtics a Sant Jus. Serà en un acte públic convocat des de l'Ajuntament que es farà a les escoles. A més, es reivindicarà el municipalisme en front de la reforma de l'administració local. La CEA s'obre a la convocatòria pel concurs fotogràfic 2014. El tema del certamen és l'excursionisme, la muntanya i la natura i estarà obert fins al 15 de setembre. Enguany el concurs compta amb quatre categories i un premi especial sobre les masies de Sant Jus.
I parlarem d'esports i de l'hoquei Club Sant Just, que ha sortit de la zona de descens després de vèncer dissabte al Club d'hoquei Mataró. El senyor es manté així de moment i ha mancat un partit per acabar la lliga a Nacional Catalana.
Bon dia, Convergència i Unió ha guanyat les eleccions europees a Sant Just. Amb 1.793 vots, se situa com a primera força al municipi. De les eleccions al Parlament Europeu d'ahir, destaca també la davallada del PSC, PSOE i del PP. En relació als comissos de 2009, la participació ha augmentat prop d'un 10%. El 2009, la participació va ser del 46,15% i ara del 55,49%. Sant Just Notícies.
6.847 santjustencs i santjustenques van votar ahir als 11 col·legis electorals del municipi. El partit més votat va ser CIU, amb 1.793 vots, pujant en més de 300 vots en relació als comissis de 2009. El president convergent, Miquel Obrador, assegura que des del seu partit estan satisfets amb els resultats, pels resultats en si, però sobretot per l'aposta de la major part de l'electorat a favor de la consulta. N'ha parlat el Just a la Fusta.
Bé, estem contents d'aquest resultat, però del que realment estem contents i posant-ho una mica per ordre és de l'exemple que va donar la població de Sant Just en votar positivament per no només prioritzar la nostra acció de govern, sinó també per veure quina és la situació que s'ha de contemplar de cara a una consulta en el conjunt de Catalunya.
La segona força a Sant Just ha estat la coalició formada per Esquerra Republicana, Nova Esquerra Catalana, Esquerra pel Dret a Decidir, amb 1.641 vots, que el 2009 va ser quarta força amb 574. El partit triplica, per tant, el suport en només 5 anys. Pel seu portaveu municipal, Sergi Seguí, són unes molt bones dades. Considera que alguna cosa està canviant, no només a Sant Just, sinó també a Catalunya, ja que Esquerra ha guanyat aquestes eleccions a nivell català.
Aquest augment d'aquestes tres forces en concret, que són les tres forces que estem a favor de la consulta, a favor del dret a decidir, és també significatiu. Aquesta pujada no ha sigut només a Sant Just, dona la possibilitat que a Sant Just hem quedat primer, segon i tercer, com aquell que diu. Però la pujada és de tot el país. Esquerra ha guanyat, ha fet una pujada impressionant, Convergència també ha guanyat vots. I la pujada d'iniciativa ha sigut brutal, tot i que Catalunya ha sigut com a quarta força per darrere del PSC.
Precisament iniciativa per Catalunya Verge, Esquerra Unida i Alternativa ha estat la tercera força a Sant Just. Ha aconseguit un total de 775 vots, quan el 2009 en va aconseguir 400. El portaveu Sant Justenc, Lluís Monfort, creu que la gent que ha votat el seu partit ho ha fet per apostar per la regeneració que necessita Europa i per aturar el neoliberalisme per tal d'aconseguir el seu objectiu de transformar les institucions. Monfort també ha destacat la força que han agafat partits que defensen el dret a decidir i noves polítiques.
A la banda nacional està clar que el bloc que demana, exigeix que hi hagi una consulta en aquest país hem anat molt bé. Per la banda de les noves receptes, noves polítiques que creiem que s'han d'aplicar des de l'esquerra, cada cop tenim més gent que s'apropa i que comparteix el que s'ha de fer. I per la banda europea hem aguantat molt bé.
Un dels partits més perjudicats per aquestes eleccions ha estat PSC-PSOE. A Sant Just ha perdut més de la meitat dels electors de 2009, passant de 1.417 a 707. El seu portaveu, Joan Bassaganyes, ha fet una lectura negativa dels resultats socialistes. Asegura que cal un canvi en el sí del partit si no volen patir una major fragmentació a l'espai socialista, sobretot de cara a les municipals de 2015.
Jo crec que convé una reflexió que s'ha de fer a la direcció del partit, de formes i de continguts i de plantejament de què vol ser el partit. És un partit que havia aglutinat el progressisme català i ara mateix el que s'observa és que s'aguanta una mica l'àrea metropolitana de Barcelona, però fora de l'àrea metropolitana de Barcelona s'està convertint en un partit anecdòtic.
El Partit Popular es posiciona Sant Just com la cinquena força més votada. Això sí, ha baixat en 274 vots. El 2009 han guanyat 971 vots i ara 697. El PP ha estat un dels partits més castigats a nivell nacional, però el president popular al municipi, Òscar Gil, no creu que sigui per un vot de càstig, sinó perquè cadascú ha canviat de dinàmica a l'hora de votar en funció de tals comissis. Pel que fa Sant Just, assegura que no estan contents amb els resultats i que segurament també hagin influït els anys retallades del PP espanyol.
No és un bon resultat, no estem contents. És coherent amb la resta de Catalunya i amb la resta d'Espanya, però això no ens justifica ni ens dona una satisfacció. I crec que això és coherent amb el procés aquest que explicàvem, el suport del cos polític de gestionar tota aquesta època tan dura.
Després dels comissis d'ahir, Ciutadans s'ha situat com a sisena força amb 396 vots. El seu portaveu, Charles Ablett, s'ha mostrat satisfet amb els resultats del partit, tant a nivell nacional com a autonòmic i Sant Justenc. Asegura que els dos diputats d'Europa han sobrepassat les expectatives de Ciutadans. Ablett també ha parlat dels resultats a nivell Sant Justenc.
No, això està molt bé, perquè fa 5 anys vam trobar només 27, per tant hem multiplicat per 15 els vots aquí. No són tants com les eleccions autonòmiques del 2012, però això una mica és el tòpic arreu del Baix i Obregat, arreu de la província de Barcelona. En el Baix i Obregat els resultats han estat fenomenals. Hem estat entre el 8 i el 11-12% en molts dels municipis de la nostra comarca.
Podemos, una de les més recents opcions polítiques, ha aconseguit a Sant Just 241 vots. D'altra banda, la major part de portaveus municipals també han mostrat la seva preocupació per la victòria claparadora a Europa de partits extremistes, com ara el Front Nacional francès de Marine Le Pen.
La participació a Sant Just ha crescut, com dèiem, en prop de 10 punts des de les últimes eleccions europees. El 2009 van votar 5.290 persones i ahir van fer 6.847. Això és un 55,49% de participació, superant fins i tot...
la mitjana catalana, que no ha arribat al 50%. El percentatge d'abstencionistes se situa en el 44,51% de l'electorat, això és 5.492 persones. Ahir, a més, es van comptabilitzar 33 vots nuls i 101 vots en blanc. Sant Just Notícies
I quan passen gairebé 9 minuts de la 1 del migdia, seguim parlant de política municipal perquè aquest vespre es reivindicaran els 35 anys d'Ajuntaments Democràtics a Sant Just. Serà en un acte públic convocat des de l'Ajuntament que es farà el claustre de l'equipament de les escoles i el qual s'ha convidat a totes les entitats i persones del poble. A més, s'aprofitarà per reivindicar el municipalisme en front de la reforma de l'administració local. Sant Just Notícies.
L'acte porta per lema la senyera del 2014 en defensa del teu Ajuntament i se celebra aprofitant que aquest any es commemoren 35 anys d'Ajuntaments Democràtics. L'acte es dividirà en tres blocs. Primer s'explicarà la lluita ciutadana, la primera etapa democràtica, on intervindran Elisa Seculi, que formava part de la Comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament,
i la Marta Martí, treballadora de l'escola Bressol. El segon bloc consistirà en parlar dels polítics i del municipalisme, amb la intervenció dels portaveus dels actuals grups municipals, i el tercer i últim bloc de l'acte servirà per signar una senyera com un gest simbòlic de defensa dels ajuntaments democràtics.
L'acte també servirà per explicar com pot afectar al municipi la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, l'Arçal. Gina Pol, primer atinent d'alcalde, assegurava que l'acte que vol que hi hagi més implicació de la gent en aquest tema i que l'autonomia local es veu coaccionada. Ho ha dit el Just a la Fusta.
Aquesta autonomia per decidir què necessita el teu municipi en un moment determinat està com coaccionat. I la idea era, anem a explicar a la ciutadania ben bé i a les entitats això com ens afecta i que elles mateixes posin en valor que això continuï a estar en viu. Si ara fa 35 anys naixent uns ajuntaments que havien de promoure un seguit d'iniciatives i polítiques que la dictadura havíem armat, doncs ara anem a seguir mantenint-les i seguint-les potenciant perquè anem a una ciutadania 2.0, molt més activa, molt participativa. No pot ser que coaccionin el teu primer punt de decisió, que és el més local.
Un altre dels objectius de l'acte serà recordar que la preocupació per la implantació de la llei segueix present i que no s'ha d'oblidar que el consistori perdrà competències com els serveis socials, l'ocupació, l'educació o l'habitatge. La primera tinent d'alcalde apunta que aquest any serà un any de transició, després que la llei hagi entrat en vigor el desembre passat i creu que el proper mandat serà clau per veure com afecta la norma als municipis.
D'acord amb la llei, aquest és un any com de transició en què comencen a recollir moltes dades, posaran en avaluació molts serveis a nivell de costos. Per tant, és com un any d'introducció de dades que coneixi la situació de cadascun dels municipis d'Espanya. I jo crec que serà en el pròxim mandat municipal quan totes aquestes dades, totes aquestes realitats que reflexin els números, que els posen a dalt de tot d'importància, determinaran noves polítiques municipals i les determinaran a llarg termini.
L'acte, la senyera del 2014, en defensa del teu ajuntament, tindrà lloc aquest vespre a partir de dos quarts de vuit al claustre de les escoles.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I deixem davant de la política municipal. Us ho hem avançat amb titulars. La CEAS ha obert la convocatòria pel concurs fotogràfic 2014. El tema del certamen és l'excursionisme, la muntanya i la natura i estarà obert fins al 15 de setembre. Enguany, el concurs compta amb quatre categories i un premi especial. Sant Just Notícies.
Les categories són millor fotografia, millor col·lecció temàtica, millor fotografia d'excursions de les CES, millor fotografia segons votació popular i un premi especial a la millor fotografia. Aquesta és la novetat més destacada del concurs i seran fotos de masies de Sant Just. Jordi Gironès, secretari de l'entitat, ha explicat al Just a la Fusta l'origen del premi especial. Ja fa com uns quatre anys que vam iniciar la idea de fer un premi especial. Un premi especial vol dir buscar un tema
específic per aquell any en el qual vagin adreçades les fotografies. I aquest any n'hem decidit un proper. Aleshores l'assemblea va dir que sí, li semblava molt bé, i llavors per això anunciem que el Premi Especial va destinat aquest any a les fotografies relacionades amb Masies de Sant Just.
Per tant, aquesta és una nova categoria que premiarà les millors fotografies sobre les masies de Sant Just. Un dels objectius és, precisament, promocionar aquestes cases del municipi.