Sobisarreta va dir ahir que el que han pagat per ell és normal i correcte. Aquest vespre a Porto es juga un partit d'homenatge a Deku, en què hi haurà una representació del Barça de l'any 2006. La selecció espanyola de Vaterpolo femení lluitarà amb Holanda pel títol de Campiones d'Europa. Ahir es van desfer d'Hongria per 8 a 9 i el Tour de França, avui dinuena etapa, en final a Bergerac. Ahir Niva li va reformar el seu lideratge després de guanyar Otakam.
La previsió meteorològica anuncia una jornada de núvols i clarianes amb roixats dispersos, sobretot a la meitat nord del país. Localment podran anar acompanyats a tempesta i amb intensitat moderada. El risc de pluja disminuirà cap a la façada litoral. Avui les temperatures no s'enfilaran tant. Algunes temperatures d'aquest matí a Girona 21 graus, a Lleida 20, a Tarragona 23, a Barcelona 26 graus.
El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'alfa era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Parada sol·licitada, sopat ex-mex. Sigui quina sigui la teva nit, nit bus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, ja sessió. Nit bus, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nit bus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, nit bus. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat?
Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Estàs escoltant Just a l'estiu.
Is it a sweet dream or a beautiful nightmare?
Fins demà!
Just a la fusta.
Molt bon dia, passant 10 minuts de les 10, aquesta hora comença el just a la fusta d'avui, divendres 25 de juliol, un divendres més, un divendres de juliol, que fem aquest just a la fusta especial estiu des dels jardins de Can Genasta, avui tot i que fa una hora i mitja que pensàvem, dubtàvem si ho faríem o no, hem sentit tots aquests trons, la pluja que també ens ha deixat uns quants litres aquí a Sant Just, després ho sabrem, o pocs litres, però bé, en tot cas, plovia molt.
Hem decidit igualment fer aquest programa especial aquí a l'Aida Lliure i, per tant, al llarg del matí, des de les 10, des d'ara fins a la 1, passeu pels jardins de Can Genestà, ja sabeu que ens hi trobareu. Amb un programa més on tindrem moltes coses, primer de tot, com sempre, repàs a les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, també cop d'ull.
A l'actualitat del dia, a través de la premsa, amb l'Hitor Compagnon, el Mar Romero i la Marta Molins, parlarem dels hits del dia amb la Laia Viral i l'Estela Roda, i també parlarem del temps, farem la previsió després d'aquesta pluja, sabrem què ens espera de cara a les properes hores, a cap de setmana, i parlarem també de la tempesta que hi ha hagut, que ens ha deixat, em confirma ara el Carles R. de Reus, dos litres, no està malament.
Després també tindrem avui a les 11 i 10 l'arxiver municipal Jordi Amigó perquè ens parlarà de la donació d'una làpida romana dedicada a Júlia Quieta que ha rebut aquesta setmana l'arxiu municipal. També parlarem de les notícies curioses de la setmana amb la Roser Sort i farem tertúlia d'actualitat, tertúlia jove amb l'heitor companyó en el Marc Romero i la Marta Molins que ens parlarem de diferents qüestions d'actualitat.
A la tercera hora parlarem de vins amb l'Estric Goldstein del celler de Can Mata, que ens ha de prometre que avui viatgeríem a l'Àfrica a través del món del vi. També tindrem les novetats, les estrenes de la setmana en cinema, amb l'Alaia Vidal i l'Estela Roda. I la Marta Molins, que avui ens presentarà a un grup novell, tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia. Tenim moltes coses, per tant, us convidem a acompanyar-vos durant aquest matí de Just a la Fusta.
Just a l'estiu.
Ara passen 12 minuts de les 10 i és moment de parlar d'actualitat. Sant Justenca, per això saludem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar de les notícies de Sant Just, avui a més a més comencem parlant de la mat, de la línia de molt alta tensió que podria passar per Sant Just.
Sí, l'àrea metropolitana de Barcelona, de fet, ha aprovat aquesta setmana una moció perquè es revisi el projecte de l'AMAT, d'aquesta línia de molt alta tensió, que afecta directament Sant Justi al Parc Natural de Collserola. L'AMAT consisteix en construir diferents connexions entre les centrals elèctriques repartides per la ciutat de Barcelona, amb línies de corrent de molt alta tensió a 400 kV, tot plegat amb l'objectiu d'evitar problemes elèctrics a la ciutat en un futur, com els que va patir Barcelona l'any 2007.
Reta Elèctrica Espanyola és la propietària d'aquesta xarxa de distribució promotora del projecte, un projecte qüestionat per cert per diversos experts i per administracions municipals. Com deies, una de les actuacions previstes toca directament Sant Just i Collserola. Al terme municipal de Sant Just s'hi contempla una nova subestació, anomenada d'Esvern, que s'uniria amb la línia elèctrica de Vega Rubí a l'alçada de Sant Feliu. I segons publicava fa uns dies el diari Ara, aquesta subestació es construiria a prop de Can Biosca, quan el projecte inicial contemplava fer-la a l'entorn de la plaça Mireia.
El projecte també contempla la construcció d'una nova línia aèria per unir les subestacions d'Esvern i Gramenet a Santa Coloma, creuen, per tant, el parc natural de Collserola. I des dels grups ecologistes que suposen el projecte consideren prioritari ordenar i racionalitzar les línies que ja existeixen. Com dèiem, des de grups ecologistes creuen que no és necessari fer aquest, tirar endavant aquest projecte ara, i per això l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha aprovat aquesta moció per revisar el projecte.
Doncs veurem com ha evolucionat tot plegat. Anirem parlant d'aquesta qüestió. Tenim altres temes, per això avui és divendres i tenim documental del mes a Sant Just. Sí, avui podrem veure Zoran i els tigres del gol, el documental del juliol que tindrem avui a les 8 a l'Ateneu. La pel·lícula explica la reconstrucció de Sudan del Sud després d'una guerra civil de 50 anys a través del futbol i de la creació de la Selecció Nacional de Futbol.
Després d'aquesta guerra civil, el juliol de 2011, Sudán del Sud va esdevenir independent, però amb greus problemes socials, polítics, econòmics i d'infraestructures. A partir d'aquí va sorgir la idea del govern sudsudanès de crear una selecció de futbol nacional que situés el país a la primera línia del mapa internacional. I per aconseguir aquest objectiu van contractar l'entrenador Servi Zoran Georgevic, un visionari peculiar d'uns mètodes poc convencionals,
i que havia liderat seleccions abans com la de Bangladesh, les Filipines, el Kuwaito, el Yemen. A més, George Vick és el responsable d'aconseguir la mascota del club, que és l'Ovella Champion, un personatge també molt simpàtic. Tot plegat es podrà veure avui al documental del mes de juliol, els oran i els tigres del gol, un documental que ha passat per diversos festivals, com un festival d'Amsterdam i també el Docs Barcelona. La projecció serà avui a les 8 a la sala del cinquantanari. L'entrada costa 3 euros pels socis i 5 per la resta.
Doncs una bona oportunitat també per apropar-se al món del documental. I acabem parlant de Biblioteca, Andrea. Sí. La tenim aquí al costat avui, eh? És veritat. Però està bancada ara aquest matí. Sí, aquest matí sí, estan fent un horari d'estiu. I podem destacar que les novel·les i les guies de viatge són els documents més demanats a la Biblioteca Joan Margarit aquest estiu. L'equipament agafarà vacances el dia 1 d'agost, divendres que ve, i els s'enjustencs i s'enjustenques aprofiten aquests dies per preparar les seves estones de lectura de les properes setmanes.
La directora de la biblioteca, Joan Margarit, Rosa Maria Vallès, assegurava ahir que aquests dos gèneres són els més sol·licitats. I, d'altra banda, han engegat un nou servei, que és el servei de recomanacions de la biblioteca, un servei que ha introduït la biblioteca recentment, on recomanen llibres clàssics que potser també poden interessar els enjustencs en les seves estones lliures aquest estiu. És un servei que, de fet, està funcionant molt bé i la intenció és mantenir-lo al llarg de tot l'any.
Així doncs, recordem que la biblioteca tancarà el dia 1 d'agost, obrirà l'1 de setembre, després de les vacances, ja amb la nova programació de clubs de lectura, que, per cert, les inscripcions arrenquen també el dia 1 de setembre, també amb els bibicontes, les hores del conte, i un apunt més per explicar-vos, recordar-vos que les bústies de retorn de documents també estaran tancades a partir de l'1 d'agost, però obriran abans que la biblioteca, el dia 26 d'agost.
Molt bé, doncs també què t'ha dit? Tu has passat per la biblioteca, ja, Andrea? Doncs encara no, perquè jo tenia les meves lectures programades i previstes, sí. I encara no les he començat, eh? Però vaja. Per tant, no et cal passar. Potser que un dia aviat, ja, o així sí que estaria bé, eh? Però vaja, tinc aquesta setmana. Tens temps, fins dijous, eh? Dijous, últim dia, tot i que està tot el dia oberta. Perfecte, Andrea, doncs moltes gràcies. Que vagi molt bé. Que vagi molt bé. Bon dia.
Just a l'estiu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a l'estiu.
Un quart i mig d'onze, és moment de parlar d'actualitat en clau general i per això fem un cop d'ull, com sempre, als diaris, saludant el Marc Romero, la Marta Molins i l'Hitor Compagnon. Bon dia a tots tres, què tal? Hola, bon dia. I per parlar de diferents qüestions, avui el tema principal és aquest nou accident, no? Ai, perdó. Perdó, eh? Ho estic dient davant de... Com que avui estem aquí a l'aire lliure, tot és una mica complicat.
En tot cas, parlem d'aquest avió que va caure i que tot plegat comença a fer ja una mica de mala espina. Parlem de com ens ho expliquen els diferents diaris, és el titular més destacat, per exemple, el diari Ara, què diu Aitor?
Doncs el diari Ara obre la portada d'avui dient, alerta mundial, una altra tragèdia aèria. Vol perdut, desapareix en un desert de Mali, probablement està ballat un avió amb 116 persones. Setmana negra, ja que és el tercer cop, en 7 dies, cau un aparell i ja són 368 els morts del juliol sense els d'ahir.
també ens fa un anàlisi comentant-nos si està justificada la por a volar. I ara sentíem que una de les causes principals de l'accident podria ser el mal temps que hi havia ahir en aquest desert de Mali. Déu-n'hi-do, eh? Sembla que és veritat que coincideix amb altres accidents bastant diferents, però en tot cas en ple estiu no estem acostumats. Què ens diu l'avantguàrdia, Marc?
Doncs l'avantguàrdia titula La caiguda d'un avió a Mali tanca una setmana tràgica. L'aparell de l'espanyola Swift Air duia 116 passatgers. El vol va desaparèixer en una zona sota control d'Al Qaeda. I el periòdico Marta també fa un apunt més petitet, però en tot cas ho explica també.
Diu, un avió espanyol s'estavella a Mali. Diu que l'aparell que feia el vol des de Burkina Faso a Algeria hi viatgeven 116 persones, 6 d'elles diu que eren espanyoles. Doncs de seguida... Coincideix amb la tripulació, de fet, de...
Exacte, de seguida tornem cap als diaris, abans però ens situem els digitals, actualitzem la informació i que també ens parla encara d'aquesta tercera tragèdia en una setmana negra per l'avió. Després també ens diu que hi ha dos morts a Cisjordani arran de les protestes per l'atac a una escola de l'ONU a Gaza i Convergència que renova avui la seva cúpula després de la renúncia d'Oriol Pujol.
a la Secretaria General. Són els titulars del 3-24. Tenim algun apunt més d'actualitat. Ens fixem ara en la portada de l'Ara.cat, que ens parla també d'aquesta qüestió. I atenció, perquè moren dues persones en l'incendi d'un baler a Faranitx, a Mallorca. Realment, dies de...
Déu-n'hi-do, no? Succeso i tragèdia. Amb el transport, sobretot, una mica... Sí, és veritat que l'estiu es fa servir, però exacte, estem bé aquí, a Can Ginespa, fent programa. I bé, en tot cas també ens parla dels xàfecs sobtats que hi ha hagut aquest matí, que en parlarem d'aquí una estona.
i són alguns dels titulars d'aquest matí. Tornem als diaris en paper ara per situar-nos cap al periòdico, Marta, perquè avui el tema del dia d'aquest diari és un altre, és una enquesta que publiquen que dona una informació bastant interessant. Doncs sí, parlant del sondet del GESPO per la ciutat de Barcelona, ja que dintre de poc s'han de fer les eleccions de l'Ajuntament, i diu que Trias perdria força, diu que si ho mantindria l'alcaldia,
però es veuria obligada a pactar, a fer pactes molt complicats per poder governar. Diu que, de fet, també destaca que l'esquerra avança i destaca que Esquerra Republicana seria la segona força més contundent en aquest sondeig que ha fet la GESPO. També destaca força, potser menys força, però el PSC d'Unidor també va pujant
Canviaria una mica, tot i que mantindria convergència, però mantindria prou força. Convergència hauria o bé de pactar amb Esquerra o bé de pactar amb el PSC, però vaja... Exacte, que els altres són uníssim, vull dir que poden passar coses. Jo suposo que ho comentarem després a la tertúlia, però a mi ja una cosa que em preocupa és que Esquerra, jo crec que segons aquesta enquesta, no acaba de pujar, Esquerra Republicana, no acaba de pujar del tot...
i un pacte allà amb Podemos, bueno, guanyem català i tal. Però no és Podemos, eh, guanyem català. El guanyem què és? Guanyem és la que lidera Ada Colau, que aglutinava gent una mica diferent. Perdó, perdó, perdó. Bueno, no sé.
Bé, s'haurà de veure. Després fem el debat, exacte. Bé, en tot cas avui sabem que el periòdico porta aquesta enquesta. Després també ens fixem en les imatges del dia que tenim els diaris, saltem del periòdico Marta perquè bàsicament ens porta el gràfic d'aquesta enquesta i ens n'anem per exemple al diari Ara i torna una imatge potent també.
Doncs la imatge d'avui al diari ara és la imatge d'un nen mort i el que suposem que és el seu pare amb una cara totalment desencaixada i el titular de la foto és horror en una escola de casa. Aquesta escola de l'ONU va ser atacada ahir per l'exèrcit d'Israel i van morir des de gent gran fins a nens. Déu-n'hi-do. I a l'avantguàrdia, Marc?
Doncs a La Vanguardia tenim tres fotografies. La primera és la de l'accident de tren que ahir feia un any de Santiago. Després veiem un petit gràfic sobre les comunitats que més pugen en el tema de creació d'ocupació. Catalunya és la primera comunitat. I per últim una imatge d'un nen plolant a Gaza i a darrere seu dos nenes petites sent ateses al mateix terra d'un hospital.
La situació que ja és límita. Doncs sí, són les imatges d'aquest moment que trobem a les portades dels diaris. Ara, de fet, enllacem també amb la informació internacional, per tant, continuem parlant d'aquestes qüestions, no? Sí, Carme, i comencem amb el tema del dia, que és la desaparició d'aquest avió a Sahel, a bord de... Ui, déu-n'hi-do, quin tro... Ai, que ens mullarem... Ai, ai, ai... Tenim una carpa, eh?, que ens protegeix, avui és blava, a més a més...
Confiem en això i en la previsió del Carles, que tenim aquí el guru. Bé, l'avantguàrdia titula Desapareix un avió al Sahel, a bord de l'MD83, espanyol operat per Air Algeria, hi anaven 116 persones. Ahir va desaparèixer aquest avió de la companyia espanyola Swift Air, que viatjava amb 16 persones, com dèiem. 6 d'elles, els tripulants espanyols, eren espanyols. Va desaparèixer una hora després de l'inlightament,
a Ouagadougou, a la capital de Burkina Faso, i es va perdre el contacte amb ell quan sobrevolava el Sàhara, en l'espai aèri de Mali. Tot ell enmig d'una forta tempesta de sorra. Aquesta, de fet, és la principal teoria, tot i que el primer ministre francès, Laurent Favuis, va firmar en una entrevista a una televisió que no es podien descartar cap hipòtesis ni tan sols la d'un atemptat.
El país que portarà més passatgers a l'avió va ser França, amb 51, la qual, un cop en va tenir notícia, va enviar dues cases a inspeccionar la zona, però que no van trobar res. L'accident acaba amb una setmana tràgica per l'aviació, amb tres tragèdies en una setmana.
Déu-n'hi-do. És la primera notícia que destaques en clau internacional. Ens anem ara cap a Gaza. Sí, evidentment. 17 morts en l'atac d'Israel a una escola de l'ONU a Gaza. Més de 100.000 persones es refugien en col·legis, hospitals i mesquites. Per desgràcia hem de tornar cap al Pròxim Orient. Els atacs israelans no frenen. Ahir va haver un atemptat a una escola de l'ONU que va matar 17 persones i en van ferir amb A200.
L'ONU ahir va assegurar que s'obriria una investigació internacional per a veure si s'ha prohibit crimes de guerra per part dels israelians. Ahir va sortir el seu secretari general que condemnava els fets però que les coses no estaven clares, deia encara. Mentre el portaveu de la UNRWA, l'escola atacada, va assegurar que les coordenades van ser facilitades a l'exercit israelià
Tot i que l'excusa dels israelians es basa en un error. Un error que fa que els morts palestins segueixin sumant i el conflicte que segueixi lluny de la seva fi. Déu-n'hi-do. I encara ens portes un apunt més. Un apunt molt ràpid i és que cau el govern d'Ucraïna per tal d'eliminar els prorussos a Kiev. Això s'ha produït després que el president Petro Proixenko obtés a unir-se als ultranacionalistes, els quals defensen unes eleccions anticipades per eliminar els prorussos del govern.
En punt dos, quarts d'entre continuen, eh? Sentim els trons de lluny, en principi, però bé, esperem. Ara està més o menys sec, al terra, tot plegat. És un divendres diferent pel que fa al temps dels últims, eh? Recordem que aquests dies teníem... Jo no sé si se sent des de casa els trons, però des d'aquí... Alguna cosa deu entrar, no? Mira, deu ser interessant de veure. En fi, esperem que no ens arribi. De moment continuem repassant l'actualitat ara amb les contraportades dels diaris.
Comencem per la del periòdico, que ens diu avui Marta, ensenyar en anglès puc seguir vinculat al bàsquet. Doncs sí, avui ja sabeu que al periòdico li agrada presentar gent corrent, però avui, bé, corrent, corrent, tampoc crec que sigui, no? Avui entrevista en Nathan Hicks, va ser, com algú ja sabrà si sou fans del bàsquet, és un gran jugador que ha passat, doncs, fins i tot, diu ell, que ha jugat fins a 20 països diferents a aquest esport,
I ara mateix es dedica a ensenyar anglès. Ell volia ser entrenador de bàsquet, ja que li agrada molt aquest esport i volia seguir-hi vinculat. Però es veu que aquí a Catalunya per ser entrenador de bàsquet s'ha de fer molta paperassa.
no li va acabar d'agradar la idea de fer tants tràmits. Per tant, va decidir, ja que tenia el títol per poder ensenyar anglès, que faria això. Llavors, aprofita les seves classes i el que fa és, sobretot els últims anys, estar ensenyant a molts campus d'aquests d'estiu que fan barreges d'anglès i esports,
I llavors el que fa és els ensenya anglès, diu perquè l'idioma oficial del bàsquet és l'anglès, com en molts altres àmbits. També diu que els ensenya la llengua i que després la poden practicar mentre juguen aquest esport. I bé, es dedica, diu que ara es troba actualment treballant a l'escola CIC, l'escola d'idiomes. Sí.
i diu que està content de la seva feina, però que està content de la seva feina avui, diu, perquè demà no sé on estaré. Per experiència et dic que és molta paparassa i un curs molt llarg per centrar la bàsqueta. Doncs mira, si no pot ser, però fos en anglès, no? Com aquest personatge. Ens n'anem ara cap al diari Ara, que avui ens parla de Claquer Aitor.
Doncs avui l'entrevista és a Guillem Alonso, com has dit, un balleri de claquer, que és el gran referent del claquer al país. Introductor dels estàndards americans, mestre de milers d'alumnes i impulsor a Barcelona com a capital europea d'aquest ball. I ens destaca que el claquer és un ball que sorgeix de la llibertat. Ens parla una mica dels orígens d'aquest ball i ens diu que està en els esclaus americans
Diu que els hi van prohibir els tambors i que per fer-se sentir i per fer soroll, doncs, picaven amb els peus a terra. I a partir d'aquí, doncs, va anar evolucionant fins al balc que coneixem avui en dia. Que curiós, clar, clar. Tot el tema de percusió existeix, eh?, amb el claquer. És el que tenim al diari ara. A La Vanguardia, Marc, diu...
És una contra que ens fa un petit flashback en el temps i ens posem en l'API de Ramon Arau, que va ser soldat de la Lleva del Viveró, com diu ell. Aquesta Lleva del Viveró és quan en la Guerra Civil Espanyola els republicans van intentar aconseguir el màxim nombre de soldats.
agafant obligatoriament a tots aquells que podien. Té 94 anys, és de Barcelona, està jubilat, té dos fills i va creuar l'Ebre fa 76 anys, perquè Ramon Arau un dia com avui estava creuant l'Ebre, diu que ho feia amb una barca i sense trets. Ell era de la 31a brigada mixta, tercera divisió,
del 15è cos de l'exèrcit i ell en aquell moment tenia 18 anys. Ell va tenir sort, no pas com molts joves de la seva edat que van morir, però ell gràcies als seus estudis sabia llegir mapes i escriure, així que es passava més temps a la tenda amb la màquina d'escriure que al camp de batalla. De fet, ell ni tan sols tenia una pistola. Parla d'un fet que li va succeir quan va anar a buscar aigua en un pou, un avió franquista el va veure i li va llençar dues bombes tot i així se'n va sortir.
M'ha agradat el que diu Ramon Arau quan l'entrevistador li diu que va ser un valent. Ell ho nega dient no, els valents són temeraris per ignorants i solen caure. Jo vaig ser conscient i prudent. Respecte a política, la guerra se'n va adonar de dues coses. Els comunistes només volien càrrecs importants i els de la CNT tenien una utopia i com a tal irrealitzable. Diu que no va anar a la guerra obligat, de fet sí, però hi anava de grat, tal com diu ell,
La guerra per ell va acabar com a presoner de les tropes de Franco. Ell diu que el van tractar bé. Sí que el van castigar com a republicà que era, enviant-lo a un camp de concentració del qual va poder escapar, però diu que els nois que el van atrapar eren tant catalans com ell. El pitjor per a ell va ser l'incertesa i el millor les amistats que va fer.
Doncs una bona entrevista avui per fer una mica de memòria a la Contra de la Vanguardia. Així que vam aquest repàs per contraportades. Ens queda encara fixar-nos en la premsa esportiva del dia.
Just a l'estiu.
Passen sis minuts de dos quarts d'onze, premsa esportiva del dia, fem un cop d'ull a les portades avui dels diaris. Marc, comencem pel diari Esport, que ens parla dels nous cracs del Barça i de Madrid. Sí, bueno, parla més del fet que casualitats de la vida i que s'ha fet el sorteig. Ah, s'ha fet el sorteig, eh? Sí, per filla, i ja tenim data pel Clàssic, 26 d'octubre, el primer Clàssic, i aquest any a canvi... Sí.
Igual que l'any passat. Sí, però a diferència... És el mateix cap de setmana, no? A diferència dels últims anys, normalment es jugava el primer al Camp Nou i aquest any a jugar el primer al Santiago Bernabéu. Què passa? La qüestió és que Suárez just acaba aquell cap de setmana a l'ascensió. Les televisions decidiran si el partit és dissabte o diumenge. Si fos dissabte, Suárez no podria jugar. Que curiós, no? Si fos diumenge, Suárez podria jugar, no?
És festes de tardor, hem dit. Aquí Sant Just ens enganxa just amb festes de tardor. Jo diria que l'any passat va ser així, també, no? O fa un parell d'anys. Em sona aquest cap de setmana, així d'octubre. Tot i això, Suárez encara està pendent del tas per a veure si li poden rebaixar la sanció o no. Si li rebaixéssim, arribaria sense problemes aquest primer Barça-Madrid. Després també ens parlen de la presentació ahir de Matier i Rakitic i Xavi, que ahir ja es van incorporar com a internacionals al Barça.
Què ens diu el Mundo Deportivo, Aitor? El Mundo Deportivo obre avui dient que l'objectiu per reforçar la defensa ara és Vermeulen, que el Barça es planteja el fitxatge del central belga de l'Arsenal i que això ho ha fet per la dificultat de contractar a Marquinhos, la defensa del PSG. Els Gunners busquen un substitut a Vermeulen ja...
però el Barça haurà de barallar-se una mica amb el Manchester de Bengal, que també vol el defensa belga. També ens parla de la presentació de Jeremy Mathieu, que diu que ell ve a jugada central, i també ens comenten això que deia el Marc,
que ja tenim el calendari de Lliga de primera i segona divisió i que el Madrid-Barça serà o el 25 o el 26 d'octubre i, depenent de quin dia jugui, podrà jugar o no Luis Suárez. També ens comenten que Nivali va sentenciar el Tour de França a Otacamp.
i que les jugadores de water polo de la selecció femenina de water polo lluitaran per la medalla d'or a l'europeu de water polo contra la selecció holandesa aviam si renoven el títol bueno de fet van guanyar l'últim mundial com a sorpresa van guanyar mundial van quedar segones a les olimpiades i ja juguen la seva tercera final consecutiva jo espero que ho guanyin perquè de debò que són un equip brutal
A veure com va. I l'esportiu, de què ens parla? L'esportiu obre només amb el Tour, titular Irreductible, demostració de poder d'Aníbal i que guanya la seva quarta etapa i deixa el Tour enllestit. És en portada aquest ciclista. També ens parla de Matí. Està a punt d'acabar, no? Sí, ja acaba diumenge. Diumenge acaba, això que ja està fet. Matí diu que no pateix per la pressió. En tema del Barça comenta també el tema del TAS i Luis Suárez.
Comenten també Waterpolo, que és la tercera final seguida de les noies de Miki Oka, un entrenador que m'agrada moltíssim. I després, en tema d'alpinisme, ens comenta que Kadiak es queda 22 metres del, aviam si ho dic bé, Broad Peak, l'únic 8.000 que encara no ha trepitjat.
Doncs són els titulars de la premsa d'aquí, ens queda encara la de Madrid, que avui de què ens parlen? Per exemple, el Marca. Comencem pel Marca. Avui el Marca obre presentant-nos una jove promesa del Madrid, Marcos Llorente, i ens diu que va impressionar molt a Carlo Ancelotti. Ens parlen d'aquest prometedor mig centre de Madrid, del Madrid, va pujar directament del juvenil que podria debutar contra l'Inter de Milán en aquest torneig que faran als Estats Units.
També ens parlen de Manjúquit, que va ser presentat amb l'Atlètico de Madrid. També ens parlen de Luis Suárez i ens comenten que podria ser o no que jugués el clàssic de l'octubre. També ens parlen sobre la tercera final consecutiva de les Guerreres de l'Agua, les jugadores de Waterpolo. I també hi ha una entrevista amb Vilas Boas que ens parla una miqueta sobre James, el fitxer del Madrid que va tenir com a jugador a Loporto.
Doncs ens queda només ara el diari Asca no ens parla de James, no? No, sorprenent, no? Que l'As parli més d'un jugador de Barça que no pas del Madrid. Ens parla del tema de Luis Suárez, del tema del Taz i el dia del derbi entre els blancs i el Barça. La tele decidirà si juga Luis Suárez, aquest és el titular. També parla en una entrevista amb Carlo Ancelotti dos temes importants. El primer, que defenderemos con un yaş y dientes el título de Liga.
Perdó, aquest és el president de l'Atlètic de Madrid i en clau de l'Ancelotti, un tema important que comença amb el debat polèmic de la porteria del Madrid. Ancelotti diu que decidirà a principi de temporada quin és el porter titular. Dues coses molt, molt ràpides. En clau de bàsquet, Orenga afirma l'entrenador que són el millor equip del món.
La selecció de l'Esqueti comença avui el camí cap al Mundial. També comenta el tema de Waterpolo i del Tour. I per últim, en l'europeu sub-19 femení, Espanya va guanyar a Noruega 0-2 i jugarà a la final el diumenge contra Holanda.
Doncs és la premsa esportiva d'aquest matí, i quedem aquest repàs per l'actualitat del dia, a través dels diaris. De seguida suposo que arribaran també l'Estela i la Laia per parlar de música, mentrestant el que farem serà parlar del temps, no, Carles? Què et sembla? Queden dos minuts per tres quarts d'onze, per tant, sí, t'agafo una mica així de sorpresa, però encara...
Com que no teníem la música a punt, i a més ara surt el sol, fa una estona plovia... Sí. Veurem l'arra de Sant Martí? Home, sí. Sí, sobretot si mirem cap al port de Barcelona, perquè ara ja hi ha una tempesta bastant important. Hi ha molta inestabilitat, i a més de sorpresa, no hi ha cap mapa que hagi previst... Ningú ho havia dit, eh? Bé, els mòbils.
Les aplicacions per mòbil porten dos dies dient que hi haurà tempestes. És veritat, que ahir ho vas dir. Ahir ho vaig comentar, eren els únics que feien referència a aquesta possibilitat de tempestes. I durant aquesta nit ja s'ha començat a tapar molts llocs. Una referència és el fet que la temperatura avui només ha baixat fins als 22 graus i mig. Això volia dir que teníem núvols i no ha pogut baixar tot el que ha baixat els últims dies.
Però és ben curiós i és força estrany perquè hi ha molta inestabilitat. A hores d'ara tenim una tempesta bastant important al Port de Barcelona. Són nuclis molt petits, són molt reduïts. Està fent sol aquí i al Port de Barcelona potser està a 10, 12, 15 quilòmetres i està plovent. Però és que tenim altres tempestes també a Mollet, tenim tempestes a Terrassa, tenim una altra tempesta que està...
...entre el Bages i el Baix Llobregat... ...a Castellbilla i el Vilà... ...o sigui que hi ha una certa inestabilitat... ...i hi ha precipitacions de tot el que és el Bages... ...i tenim un petit reducte que és el canal del Llobregat... ...del riu Llobregat, que coincideix amb el Baix Llobregat... ...que en aquests moments no hi ha massa precipitació... ...sí que en tenim alguna cap a Cornellà, més feble...
Però bé, hi ha molts puntets molt diferenciats de diferents precipitacions. No estan fent grans quantitats d'aigua. Potser sí que si viatgéssim una miqueta més cap a la meitat nord de Catalunya, sí que la precipitació és molt més intensa. Ara t'estic ensenyant el radar, però realment de la meitat cap amunt. Plou. Sí, sí, sí. Tot el que és groc és una pluja amb una certa intensitat. Ara podríem ensenyar-ho amb el webcam. Però Déu-n'hi-do, si qualsevol mortal vol veure el radar del servei meteorològic de Catalunya, podrà veure que...
que Déu-n'hi-do la quantitat d'inestabilitat que arriba a haver per créixer tantes tempestades. Seguirà plovent avui al migdí? O sigui, tornarem a tenir pluja d'aquí a la una per entendre'ns que en gent està? Si no ho teníem prevista a les 6 del matí, quan es feia la previsió, si mireu a les 7 del matí la web de ràdio d'Esvern, en cap moment es parla de possibilitat de pluges avui, si n'hi ha alguna, i fins i tot hi ha un avís del Servei Meteorològic de Catalunya d'ahir a la nit,
que només apuntava tot el que són les comarques del Pirineu, única i exclusivament amb risc de precipitacions importants, doncs és força curiós que estigui precipitant just en una altra zona i allà no. Han caigut dos litres, no? Sí, és el que dèiem. O sigui, són tempestes molt petites, de molt petit diàmetre, que deixen el ruixat així molt intens. L'Andrea comentava, anava a guafar el tram, he sortit corrents a buscar el tram, han caigut quatre gotes i ha acabat xopa.
cau la precipitació molt ràpid amb molt poca estona i això dona molt poca quantitat d'aigua. Però bé, benvinguda és, perquè Collserola hem passat de Resquitlló i avui volíem fer la previsió parlant de Collserola dient, veiem si tenim sort i aquesta tarda no se'ns en van cap al Vallès i pot caure alguna Collserola, però el que ha caigut a Collserola, amb molt de parella elèctrica, sembla a vegades que quan cauen 4 trons i 4 llamps molt a prop de Sant Jús... Però avui érem molt forts els trons. Bueno, perquè hem tocat molt a prop, clar, si tenim la tempesta... I ni miren uns quants. Sí, hi ha hagut 3 o 4 en caigui gairebé... Jo pensava que eren bombes. Sí? Sí.
Molt bé, que estaves somiant amb alguna història dèlica... No, però és que els he trobat tan forts que... I el teu primer comentari, quan t'has aixecat, ha sigut... Sí, m'he despertat i he fet el comentari de què és això, potser... Clar, ja has posat les notícies, si eren ucranians, si eren prorussos o eren israelians, que se'ls acabaven els missils. No, aviam, són tempestes molt petites, llavors, clar, els llams, els trons, tampoc no tenen massa amplada i cauen just on passa per sobre. Hem tingut una que ha passat just per Sant Feliu, ha rescat una miqueta al nord de...
de Sant Jús, podríem dir, perquè al Walden han caigut un litre i aquí n'ha caigut dos a Can Génestà, ha circulat com si diguéssim cap a la Bona Nova, cap al nord de Barcelona, però ha regat bastant més Collserola que no pas Sant Jús. O sigui que és una molt bona notícia perquè això pot aportar un retard si anem tots amb cura amb la pronòstic de possibilitat d'inserir a Collserola. Aquest mes de juliol s'està comportant molt de cara a èpoques més seques que puguin arribar al mes d'agost, que avui els mapes diuen que no.
Que no arribaran? Que dies molt secs no arriben. Què vol dir això? Defineix. No, aviam, entre dilluns i dimecres pot ploure bastant a Catalunya, a Sant Just també, i a partir de dimecres podríem entrar en una etapa d'estabilitat. Tot això ahir no passava. Ja, és veritat. Sí, plourà per la festa major.
Bueno, teòricament, algun dia enganxaria. Avui els mapes diuen que entre dilluns i dimecres pot ploure, tindríem una pausa entre dijous, divendres i dissabte, i entre dissabte i diumenge podria caure algun ruixet a Sant Jús. Aquest no, l'altre. Ah, vale, vale. O sigui, hem fet l'horitzó una mica al revés, no? Sí. Llavors, de cara a aquest cap de setmana, comencem a parlar del que toca ara, tot i que fa unes hores no vèiem la previsió de tempestes. O sigui, amb aquesta previsió, parlar del cap de setmana és una mica abusarat. Però bé, el dissabte sembla ser que serà un dia variable, amb sol i núvols, hi ha possibilitat de tempestes de cara...
Hi ha possibilitats de tempestes de cara a la tarda, o sigui, demà a la tarda podria caure algun ruixat i hi ha possibilitats que pugui caure Sant Just Esvern. Sí. I de cara al diumenge sembla que ha de ser un dia més estable amb el sol i sense tants núvols i temperatures més altes. Ho hem d'anar seguint. Quin juliol, eh? Sí. No, està bé. Bé.
Home, bueno, soltem tenim calor... Sí, però la gent que hagi tingut vacances només el juliol, Carles, ha tingut una setmana només de sol. Estan morenos, van a la platja, gaudeixen del sol, ahir van poder-ho gaudir... Has fet una setmana així com de... Sí. Perquè hi hagi un dia o dos puntuals... I l'agost també serà així. Home, si no ha encertat la previsió de fa unes hores... No ens podem arriscar, no? No, gens ni mica. D'acord, doncs ja n'anirem parlant, Carles. Temperatures no han baixa gaire, per això.
No, el que passa és que és l'eixafogor, o sigui, ara tenim 24 graus a Sant Jús, però hi ha un 75% d'humitat, això dona una temperatura de 31 graus, ahir estàvem a un 50% i a 26 graus a aquesta hora, i més o més donava la mateixa sensació. Tot i als núvols i en la no presència de sol, la humitat fa que la sensació del cos sigui la mateixa calor que teníem ahir, tot i que avui no fa sol. Molt bé, doncs perfecte, anirem parlant de tot plegat, ja ho sabeu, cada dia fem la previsió del temps, i ara el que fem és parlar de música.
Just a l'estiu.
Els Estats Units. Molt bé, doncs és el primer hit del dia. En tenim també, com sempre, un altre. Avui, com que és divendres, Laia, ens portes música catalana, eh?
Les dotze i encara no has perdut la sabata, jo ja porto quatre covates i tinc la carbassa aquí fora esperant. Cabreta, si vols t'ensenyaré la puteta, et disfressaré de cap putxeta que vull posar-me les botes del gat. I un àngel em diu que tiri cap a casa, que em retiri d'aquesta plaça, que és un deliri i ja se'm passarà.
Però el dimoni no és per una, va, vinga, som-hi. I em canta una tornada perquè ressoni el meu cap. I em diu, brama, si no que ets gou reclama, balla.
És que no calla mai, està pensant a veure si deixa de cantar per poder-lo trepitjar, però bé, són els buors. Sí, són els buors que ens canten la cançó d'Abrama, que és un èxit d'aquest estiu. Doncs us explicaré una mica com és aquest grup buors. És una banda de Calafell, el fundador de la qual és el cantant i líder Guillem Soler.
Molt bé. I tenen una filosofia concreta, aquest grup. En Guillem Soler defineix la seva banda com un grup d'amics que pugen a l'escenari a tocar, així de simple. En els seus orígens, Buós havia de tocar en concerts a canvi de gasolina i unes copes. Ara, després de dos anys, està clar que amb el salt a la fama que han fet ja no passa això. Però la filosofia segueix sent la mateixa, passar-s'ho bé sobre un escenari.
Com van donar-se a conèixer? Perquè és d'una manera bastant peculiar, no? El seu cel a la fama. Sí, el bus va guanyar-se al públic gràcies a un projecte que van dur a terme ara farà més de dos anys. Van versionar cançons conegudes amb lletres relacionades amb el Barça. Resulta que gràcies a aquesta idea, a poc a poc,
Es van anar a conèixer perquè a la gent li va agradar i van anar sent contractats per mitjans importants com pot ser RAC1 i TV3 fins a arribar on són avui dia. I aquesta cançó que sentim avui que es diu Brama es troba dins del seu últim disc, no? Correcte, el que es diu Natura Salvatge i aquest disc va ser presentat ara farà uns quants mesos, el 22 de febrer d'aquest any al Music Hall de Barcelona.
Un disc que ens expliques una mica, Laia, de què va o entre quin estil es mou? Sí, les cançons d'aquest disc de Natura Salvatge estan íntegrament inspirades en cançons pròpies del reggaeton i l'escarroc. L'escarroc què és? Doncs una fusió entre l'escar, que és música jamaicana, tipus xarango i rock.
Tot i així, les melodies i lletres estan més elaborades que les que trobem al reggaeton i van de temes des de la festa i el passar-s'ho bé, com seria aquesta cançó brama, fins la lluita i la denúncia de situacions injustes. Una cançó que comença jugant amb el tema dels contes i tot plegat, no? Sí, fusionar contes infantils i després ja va més cap a la festa.
Què et sembla a vos? Els coneixies? N'havia sentit a parlar, però no n'era molt fan. Aquesta cançó està bé. Sí? Sí. N'hi has un concert seu? No ho tens clar, eh? No, encara no. Aniria més a un de Via Límit, que és de la cançó que... Vam parlar la setmana passada, no me'n recordo qui eren, com cantaven. Era... Et faré feliç.
Sí, que tenia molts tòpics d'estiu, oi? Sí. Alguna cosa així? Ja me'n recordo. Doncs bé, no sé si la setmana que ve, dijous que ve, és el dia que hem decidit que fareu arran de tots els kits que ens heu portat, no? Com que la setmana que ve ja és l'última i divendres no us tindrem massa per aquí, doncs dijous el que farem serà fer un repàs dels kits més destacats, dels vostres kits, no? Fareu cadascuna el seu top five. Les 5 millors que considerem nosaltres. Heu començat a reparar-lo ja o què?
No, encara no. Però vull dir, teniu clara alguna de les cançons que hi apareixerà o què? Jo sí. Tu ni col·loques alguna de catalana, Laia, que has fet aquest... Sí, clar, clar. Via límit, eh? O no? No ho sé, encara. És que hi ha algunes. Però no les direm encara perquè sí. Sorpresa, no? Descobrirem la setmana que ve, doncs perfecte. Doncs moltes gràcies, ens trobem després. Amb la cartellera. Exacte, que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Just a l'estil.
Fins demà!
Fins demà!
You're a man of mountains You can walk on the clouds Manipulate a crowd
Fins demà!
Resting in the fields far from the turbulent space
Fins demà!
Fins demà!
Un minut i arribem a les 11. De seguida sentireu el butllet informatiu del Sant Just Notícies, també el de Catalunya Informació. Després tenim moltes coses. N'entrevistarem a l'arxivament municipal Jordi Amigó per parlar de la donació de la Làpida de Júlia Quieta. També tindrem les notícies curioses de la Roser Sort. I farem tertúlia d'actualitat amb en Marc Romero, l'Elector Compagnon i la Marta Molins. Tot plegat a la segona hora del Just a la Fusta després de les notícies. Fins ara.
Resumit vol dir... Hem tingut dues renúncies recents molt significatives. La primera, l'Oriol Pujol, com a secretari general de Convergència. La segona, el senyor Jurep Antoni Durant i Lleida, com a secretari general de Convergència i Unió.
No hem volgut esperar, ni en un cas ni en un altre, gaire temps per proposar el relleu. Les 11 a Catalunya Informació en directe a raó de premsa d'Artur Mas acaba d'anunciar que Josep Rull assumeix les funcions de secretari general de Convergència Democràtica. Crec que serà altament eficaç i operativa. En el cas del relleu de l'Oriol Pujol com a secretari general de Convergència, el que es fa és un equip amb persones diverses, totes aquestes vosaltres ciutat,
amb responsabilitats perfectament assignades i amb una persona que coordinarà tot aquest equip, que serà en Josep Rull. I amb totes elles, l'escosicitat abans, amb les funcions corresponents, d'acord amb el que es va votar en el Congrés de Convergència de fa dos anys i per encarar tota la nova etapa que vol dir...
encarar tots els reptes de país a partir del setembre que seran majúsculs, molt grans, molt importants. Convergència com a principal partit d'aquest país ha d'estar a l'alçada d'aquestes circumstàncies del país. Amb aquestes decisions entenc que el posem perfectament en aquesta dinàmica d'estar a l'alçada.
del que vindrà a nivell de Catalunya, i al mateix temps també, no només els grans temes de país, en majúscules, sinó també tot el que és el calendari polític que vindrà a partir del mes de setembre, que vol dir, entre altres coses, preparar les eleccions municipals de l'any que ve, concretament del març del 2015. A partir d'ara, si hi ha alguna pregunta per part vostra, doncs amb molt de gust la intentaré respondre.
Endavant. No. Sí. Per sota.
Sí, sí, sí. Aquest és un comitè de direcció que el que fa és portar el dia a dia, per tant, la vida ordinària del Partit de Convergència Democràtica de Catalunya. I que supedita les seves decisions en el Secretariat Permanent i, sobretot, en el Comitè Executiu Nacional, que són els òrgans votats pel Congrés de Convergència per prendre les grans decisions. I no cal dir també el Consell Nacional del Partit,
que és el que reuneix, com sabeu, cada dos, tres, quatre mesos, i que, de fet, és l'òrgan que té la principalíssima responsabilitat de la direcció de Convergència entre congressos. Tenint en compte que els congressos es fan cada quatre anys, de manera ordinària, doncs aquests òrgans segueixen sent els que són. No se'ls hi treu ni una sola funció.
L'única cosa que es fa és que en lloc d'anomenar un secretari general únic, com vàrem fer fa dos anys a través d'un congrés, es crea una direcció col·legiada, aquest comitè de direcció, que el coordina en Josep Brull, que ja tenia les principals responsabilitats executives del partit, més enllà de les que tenia el secretari general fins ara l'Oriol Pujol.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i gairebé 4 minuts. Us parla Andrea. L'àrea metropolitana de Barcelona aprova una moció perquè revisi el projecte de la línia de molt alta tensió a l'AMAT, que afecta directament Sant Just i el Parc Natural de Collserola. L'AMAT consisteix en construir diferents connexions entre centrals elèctriques repartides per la ciutat amb línies de corrent de molt alta tensió a 400 quilovolts.
Una de les actuacions previstes toca directament Sant Just i Collserola. El terme municipal de Sant Justi contempla una nova subestació anomenada d'Esvern que s'uniria amb la línia elèctrica de Vegas-Rubí a l'alçada de Sant Feliu. El projecte també contempla la construcció d'una nova línia aèria per unir les subestacions d'Esvern i Gramenet a Santa Coloma creuant el parc natural de Collserola.
Reforçar el suport a l'emprenedoria i a l'activitat empresarial a Sant Just, Sant Joan d'Espí i Sant Feliu, és l'objectiu del conveni que van signar els seus tres alcaldes la setmana passada. Es tracta d'un acord que pretén millorar i enfortir el teixit empresarial del territori i les iniciatives emprenedores que es portin a terme. El conveni està dotat econòmicament amb 100.000 euros i contempla engegar accions formatives d'informació i assessorament per a empreses i emprenedors. De moment, les accions se centren en tres eixos, formació, emprenedoria...
i suporta empreses que es volen internacionalitzar. Es coordinaran fins i tot les fires i mercats dels tres municipis.
I acabem destacant que Zoran i els tigres del gol és el documental del mes de juliol que es podrà veure aquest vespre a l'Ateneu. La pel·lícula explica la reconstrucció de Sud-en del Sud després d'una guerra civil de 50 anys a través del futbol i de la creació de la Selecció Nacional de Futbol. Tot plegat de la mà de l'entrenador Servi Zoran Georgievic, un visionari peculiar de mètodes poc convencionals i que ha liderat les seleccions de Bangladesh, Filipines, Kuwait o el Yemen. Zoran i els tigres del gol es podrà veure avui a les 8,
A la sala del cinquantenari de l'Ateneu, l'entrada costa 3 euros pels socis i sòcies i 5 per la resta. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Just a l'estil.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
de l'estiu.
Fins demà!
Passant uns minuts de les 11, a aquesta hora parlem de l'arxiu municipal que ha rebut la donació d'una làpida romana dedicada a Júlia Quieta, la dona de la Sant Justenca Papita Prat, vídua de David Guas, que el descobridor d'aquesta làpida és una llosa romana que Marcos Juli es va dedicar a la seva filla Júlia Quieta que va morir quan tenia 3 anys d'edat i és una inscripció epigràfica que data del segle I feta sobre Grès de Montjuic. Ara en parlem de tot plegat amb Jordi Amigó, l'arxivier municipal. Molt bon dia.
Bon dia. És una peça molt valuosa, no?, per entendre'ns. I tant, i tant, velocíssima. Perquè, clar, estem parlant de Júlia Queta, que és la primera nena Sant Justenca documentada, no? La primera, la primera dona nena Sant Justenca, de la qual tenim coneixement, que va morir aquí Sant Just.
I del primer segle? Del segle I, sí, sí, fa dos mil anys. Després de Crist, eh, per això? Després de Crist, sí. O de la nostra era, depèn de com vulgués. Però clar, és moltíssim temps, vull dir que, ostres... Sí, sí, és el document més antic, és un document d'època romana, és una làpida sepulcral que va dedicar al seu pare en honor de la nena, que va morir amb tres anyets, i llavors aquesta làpida va ser reaprofitada a una construcció del segle IV,
quan van fer obres, i llavors la làpida ja havia perdut vigència, i van utilitzar la làpida per fer una construcció a la riba. La riba són uns terrenys que hi ha entre Can Oliveres i la riera de Sant Jús. Per tant, es va descobrir allà, en aquest punt. Es va descobrir a finals dels anys 50, quan van fer unes excavacions a la riba d'una vila romana,
I llavors, al fer les excavacions, vam veure que una de les parts de la casa era ni més ni menys que una làpida sepulcral partida per la meitat i utilitzada com a llosa de paviment. I així va ser quan es va descobrir que en realitat era aquesta làpida, no? Era una làpida utilitzada en una construcció. Com la làpida que tenim aquí a Can Gin està a l'entrada, doncs és una cosa semblant.
I on se situarà? La tindreu guardada? Estarà exposada? Heu pensat que fareu? Sí, segurament farem una petita peanya. La tindrem a l'arxiu municipal per a tothom que la pugui tenir, tenir-la en condicions. És una làpida sepulcral que està partida amb dos trossos, són dues pedres, la part inferior i la part superior.
En el seu moment es va partir i haurem de buscar un lloc digne per situar-la. Aquesta làpida té tota una història, la descoberta, perquè és una làpida que tota la vida havia estat a Can Oliveres. En David Guas era una persona que va fundar el Centre d'Estudis en Justencs, va estar al darrere del llibre del Milenari, va estar al darrere de les excavacions arqueològiques de la penya del Moro, era íntim amic d'en Josep Barberà, eren tots dos grans col·laboradors.
i va ser la persona que va fer possible la recuperació del molí fariner, l'Ajuntament al final va seguir els seus consells i va fer la recuperació, i ell sempre havia reivindicat aquest molí i una persona que reivindicava el catàleg de protecció del patrimoni, i bé, era un gran col·laborador dels arqueòlegs. Llavors en David la tenia guardada quan ell vivia a Can Oliveres,
En David Guàs, per motius de feina, va marxar a Sant Just i va anar a viure a Andorra. Allà va conèixer Pepita Prat, que és la seva actual viuda, i la que ha donat la làpida. I bé, la làpida va sortir de Can Oliveres per anar amb una exposició que es deia Rubricatus. Era una exposició itinerant.
que es feia per tot el Baixobregat i quan es va acabar l'exposició li van retornar al domicili d'Arenys de Mar que tenia en David Was. En David Was, als últims anys de la seva vida, va viure a Arenys de Mar amb la Pepita.
Allà tenien un pis, el matrimoni, que a Bonn va anar a parar la làpida. Quan va acabar-se l'exposició, els comissaris de l'exposició li van tornar a Arenys, li van tornar a la làpida Arenys. En David, abans de morir, va perdre una mica la memòria i va morir fa quatre anys. Llavors aquest pis, d'alguna manera, va quedar buit i ara aquest pis s'havia de buidar.
I la senyora Pepita, la vida d'en David, va pensar amb nosaltres i va trucar-nos i ens va retornar. Us esperàveu o us ha sorprès? No, no, ens ha sorprès moltíssim. La donàveu per perduda, entre cometes. Per Sant Just, vull dir. Mira, una mica sí, perquè és una làpida que com que havia estat en una exposició temporal, nosaltres pensàvem que havia anat a parar una altra vegada Can Oliveres,
Can Olivera es va canviar de propietari, els propietaris de Can Olivera no els coneixem, i pensem que en aquests moviments pensàvem que la làpida podia haver canviat de mans, per dir-ho suaument, no? I clar, ens va agradar molt que la làpida l'haguessin retornat amb en David, però no a Can Olivera, sinó a Arenys de Mar. I que ara, per tant, passi a ser patrimoni en Justenc, no? Sí, sí, en principi podem considerar que ja està recuperada.
És la donació més important que he rebut a l'arxiu? Home, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Nosaltres rebem molta documentació de tipus fotogràfic, de tipus documental, però sí que és la peça més antiga de les que hem rebut. Clar, clar, del segle I, no? Suposo que no és gaire habitual. 20 segles d'història i normalment les donacions que rebem són del segle XX, són documents...
Tot i que, a veure, vull dir... Tenen un altre valor, no? En tenen molt, segurament, però en aquest cas és poc habitual. I es conserva bé? Està ben conservada? Està força ben conservada, a part que està partida per la meitat, la part superior està més ben conservada que la inferior, és una pedra arenisca de Montjuïc, aquestes pedres es van erosionant,
Però es pot llegir bastant bé, les línies de sobre, la inscripció de la Júlia Quieta es llegeix bastant bé. Posa el seu nom, per tant, o posa alguna cosa més. Marcus Julius Aceptus, la seva filla Júlia Quieta, morta a l'edat de 3 anys, aproximadament posa això.
La Clas, que de fet és una làpida dedicada a aquesta primera nena documentada, però que va morir amb 3 anys, vull dir que realment és tot un tresor, no?, tot plegat. És un tresor, és un senyor de la família Júlia, que segurament era un llibert, i bé, està plers aquí a Bárquino, i que possiblement tenien alguna vila d'estiuetx per aquí, per Sant Just. I de Júlia quieta, que se'n sap?
Només se'n sap que van morir amb 3 anys, que era la filla de Marcos Julius, que possiblement estiuejava o tenia una vila de residència a Can Oliveres, que és la Riba, i poca cosa més. Hi ha algun carrer a Sant Just, alguna cosa, algun monument, oi? Amb honor d'aquesta primera nena Sant Justenca, quan es va fer l'urbanització del barri de Mas Lluí,
es va dedicar al parc, al parc que hi ha al barri de Maslluí, se li va dedicar a la Sant Justenca més antiga, que era la Júliaquieta. Per això el parc de Maslluí porta el nom de Parc Júliaquieta. Exacte.
I, per tant, d'aquesta manera, ara l'arxiu ha rebut aquesta làpida romana dedicada a Júlia Quieta. En tot cas, queda l'arxiu, per tant, entre cometes, és com de tots. Es conservarà l'arxiu, però es podrà fer alguna exposició o alguna cosa? Sí, normalment, si fem mai alguna exposició sobre època romana, aquesta làpida l'exposarem.
Doncs és el que hem sabut aquesta setmana, l'heu rebut fa poquet, no?, per entendre'ns aquesta... Aquesta làpida ens va ser cedida el dia de la gavella de Sant Joan, concretament rebíem una trucada a l'alcaldia de l'Ajuntament sobre les 11.30, al secretari de l'alcalde ens passava la trucada...
I a la tarda, amb el cotxe, estàvem anant cap a Arenys de Mar. El mateix dia de la Revella, eh? El mateix dia de la Revella, ho recordo molt bé. No m'heu esperat. Per anar-la a buscar, perquè el pis es buidava concretament el dimecres següent. La Revella era dilluns, dimarts era Sant Joan, i el dimecres es buidava el pis. I, per tant, de seguida va estar aquí Sant Jordià, eh? Sí, sí, a la tarda ja estava aquí a Can Genestà.
Doncs avui hem volgut saber més coses sobre aquesta làpida romana dedicata a Júlia Quieta, una làpida, recordem-ho, del segle I, i que queda per tant ara a l'arxiu municipal. N'hem parlat amb l'arxiver Jordi Amigo, moltes gràcies, i que vagi molt bé, bon dia. A veure.
Un quart i mig de dotze, saludem a aquesta hora la Roser. Sort, molt bon dia. Roser, què tal? Bon dia, Carme. Un dia una mica estrany, eh? Sí, trons, pluja... Pensava que no ho faríeu aquí, eh? T'hem sorprès, eh? T'hem sorprès, estem sorprendent a tothom. No sé si ho faran aquí o no. Doncs sí, sí, el Carle ens ha dit que no plauria, que aguantaria i, per tant, ens vam enfiar. La Carle ens va enfiar, no? Sí. Ha plogut quatre gotes una estona abans, eh? Vull dir que, a més, avui tenim la carpa blava i així, doncs...
Tot queda més lligat. En tot cas, parlem de notícies curioses, en tenim unes quantes avui. Atenció, aquesta primera, que és molt estranya, eh? Demana una hamburguesa, un noi, un jove, i li serveixen mossegada. Com sempre, parlem de menjars.
de menjar d'aquestes cadenes com McDonald's, que és en aquest cas, i és que un noi... McDonald's que l'octubre estarà a Sant Juste, saps, Roser? Qui? McDonald's. Ah, sí, ho he sentit, és veritat, que donarà preferència als Sant Justencs a l'hora d'agafar... Estudiants. Estudiants, perdó. Estudiants Sant Justencs. Doncs això, i diu que quan va obrir la seva superhamburguesa, doncs se la va trobar mossegada. Ostres. I segons expliquen que va ser un dels treballadors que tenia molta gana i suposo que se li va...
colar. Però clar, potser se la podia apartar, no? Imagino que és un despiste d'aquest estil. Expliquen que allà hi ha molta tensió i que realment quan treballen suposo que aquesta ha sigut a Suïssa, però als Estats Units i això que són aquests macro McDonald's que per exemple l'altre dia vaig anar a un i és que dintre hi ha un estrès, suposo que el fet de treballar allà dintre i anar molt ràpid perquè és la funció de menjar ràpid i doncs suposo que se li va colar la seva hamburguesa que s'estava menjant i la va ficar...
Lleig, eh? Realment trobar-te un plat mossegat. És que em faria un fàstic increïble, trobar-me la mossegada. Sigui d'aquí sigui. No, només alguna vegada havia passat que era d'un animal, no? Vull dir que en aquest cas mi la mengés d'una persona. Ja, ja, ja. No, a veure, segur ens diu que sí que va demanar perdó, que havia sigut un treballador i li van canviar. Però, clar, la sorpresa que s'ha trobat el noi de la seva superhamburguesa mossegada... Lleig, llig. No ve gaire de gust després menjar-se-lo d'una, eh? Però, bueno...
En fi, anem a un altre tema. El calendari Pirelli inclourà per primer cop una model de talles grans. Això m'ha sorprès i m'ha fet... Sí, està molt bé. Ens agrada, no? Sí, parlar-ne. Em veig que sempre parlem de noies que estan molt primes i sobretot amb aquest calendari, que és un calendari molt conegut, on sempre hi ha les noies més guapes del món... Més sexys, no? Més sexys del món. I ja es veu una foto... A veure, no és una noia precisament...
molt gran, però és que està molt bé, no és una noia de talla molt petita, i doncs casó que feia més de 50 anys que no passava això. Així que m'ha sorprès i la volia remarcar com a una cosa molt insòlita, dir que és hora que potser...
Exacte, que el calendari Ipideli també s'ha de fer a la realitat. També hi hagi noies que no sigui només de talla reduïda, o sigui que talla petita, per dir-ho. Exacte, està molt bé. Més notícies curioses, els metges extirpen, atenció a la xifra, 232 dents a un adolescent indi. Quan la vaig llegir vaig dir aquesta de mà serà... Però com pot ser? No teníem tantes dents? No, no, en realitat només tenim 37 dents, em sembla, que en tenim...
I això que el noi aquest, bueno, la cara, pobret, ja tampoc se li veu gaire, quan veus la foto, tampoc se li veu gaire normal al nen aquest, des que això que explicaven als mitges que la seva pròpia mandíbula creava unes petites perles, que segurament n'eren.
Sí, dents de més. Sí, sí, dents de més i que, bueno, per trola van estar com 6 hores i que li anaven... És que no hi caven, no? No, no, però és que jo dic, en quin moment? O sigui, no es poden treure tantes dents d'un lloc. No, no, sí, sí, diu que van arribar a un punt que les van deixar de comptar, que en van comptar 232, però que les van deixar de comptar. Doncs encara trobo que... O sigui, encara n'hi havia més. Potser s'ho n'hi havia més, o sigui, t'ho imagina't. No, no, el pobre, o sigui, que...
Diuen de rècord mundial. Carles diu que potser va tenir molts regals de... Si les va posar sota el coixí, no? Molta sort en tenir aquell noi. Alguna cosa bona pot tenir. Sí. I van dir que va ser com un rècord mundial de veure que realment...
es poguessin treure tantes dents d'un noi tan jove. A més, amb 17 anys. Clar, clar. Em pensava que era més petit, eh? No. Vull dir que 17, almenys, té més espai a la boca, vull dir. No, no pots... No pots... No, clar, no es pot veure. En fi, Déu-n'hi-do, aquesta notícia és la més sòrdia del dia, eh? I ara parlem, la deixa per final, Roser, que és la... A veure, la pluja de les deltes aquàrides
Que es veurà en el seu màxim esplendor aquest diumenge. Sí, ja que està en Carles aquí, ho volia comentar, jo no sabia el que era. Carles? Això no és cap a l'agost, cap a Santa Maria, cap al fin de Sant Llorenç. Ah, no sé, jo ho he buscat, que és una curiosa pluja d'estels fogassos, que prové d'un cometa que no pertany al sistema solar.
I llavors, doncs... Això l'hem de preguntar a l'Oriol Regat, el noi de l'astronomia, el membre... Igual que vam preguntar a la cafetera. Li vam preguntar, eh? Doncs imigres que a mi m'apunto per preguntar-li per això i dijous et diré el que ens diuen. I més, sobretot, suposo que deuen passar més a l'estiu, que hi hagi aquest tipus de...
de fets i és maco d'anar a veure. És com un pla de fer alguna cosa a l'estiu i anar a veure-ho a la nit. Perquè es poden veure des d'aquí. Sí, sí, en teoria no és a ningun lloc. Qualsevol punt d'Espanya posa que es pot veure el diumenge a la nit aquesta...
Aquesta pluja d'aquestes aquàrides, que no sabem, no sabem molt, no hi hem endegat molt, però bueno. Però veurem estrelles que es mouen, no? Sí, i en principi, doncs... Està molt bé. El diumenge a la nit, eh? Sí, el diumenge a la nit. Un pla que m'ha agradat, potser un... Si ningú té res a fer el diumenge a la nit...
Pot ser una bona opció. Sí. En tot cas, si les veiem o si jo... A veure si les veig, si penso. Si tu les veus, dimecres l'emparrem amb l'Oriol i dijous, Roser, comentem... Vale, doncs sí, pregunto-li, m'espera, perquè ho he volgut buscar, però tampoc sortia molta informació i ja que són coses noves no és... Deltes aquàrides. Sí. No són les llàgrimes de Sant Llorenç, que és el que hi ha el 10 d'agost. Doncs és una altra història. Sí. En fi, doncs moltes gràcies, Roser, per aquest recull de notícies curioses. Crec que comença a ploure, eh? Ara pot ser? Sentim les gotes? Bé, sí.
Doncs bé, comença a ploure. Roser, moltes gràcies. Que vagi molt bé i tornem la setmana que veu en cap de setmana. Ens veiem.
Tell me lies Tell me lies Tell me sweet little lies Tell me lies Tell me sweet little lies
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Als 98.1 de la FM tens tota la informació local amb bolletins horaris i dos informatius al migdia i al vespre. Sigues el primer a saber que passes en Just. Ràdio d'Esvern. Ens agrada estar amb tu. Estàs escoltant Just a l'estil.
Passen tres minuts de dos quarts de dotze, és hora de fer tertúlia d'actualitat, el cel s'ha enfosquit, hem sentit la pluja, no sabem si continuarem fent el programa durant tot el matí aquí dalt. En tot cas, de moment aguantem. Avui no es veu gens d'ambient a la terrassa de Can Génestà, així com els altres divendres veiem la gent...
Bona nit. Bona nit.
Hola, bon dia. Per fer tertúlia, com cada divendres, d'actualitat, avui comencem parlant d'un tema santjustenc. N'hem parlat al llarg dels últims mesos i aquesta setmana n'hem tornat a parlar amb el regidor d'Ocupació, Joan Bassaganyes, del McDonald's de Sant Just, perquè s'instal·larà, sembla, a partir de la tardor.
Un tema que obre diferents punts de debat, no? D'una banda, si creieu que està bé que s'enjust tingui un McDonald's, per exemple, perquè jo crec que és el primer cop que sento en un poble que s'obre aquest debat, ho dic perquè potser a mi no m'acaba d'agradar que hi hagi un McDonald's, però també que la gent decideixi si pot haver-hi o no també em sembla bastant curiós. I després parlarem també del tema de selecció de personal, etcètera, etcètera. Què us sembla el fet que hi hagi un McDonald's en un poble com s'enjust?
A mi no em fa especial il·lusió, perquè sempre que anàvem al McDonald's, no sé, anàvem una volta i ja de pas anàvem al McDonald's. Aviam, ni fa ni fa, però si no l'haguessin posat tampoc m'hagués fet res. Marta?
Jo, bueno, no soc de Sant Jus, però trobo, doncs, que bé, jo tinc l'experiència que a Sant Feliu sí que teníem un McDonald's. Ja no hi és, no? Ja no hi és? Ai, com és que l'han tret? Bueno, a Sant Feliu aquí ho sabreu. Jo l'altre dia, que no hi vaig gairebé mai, però algú em va dir això, mira, és tard, tal, aniré a veure si un McDonald's treu alguna cosa...
I descobri que potser fa anys que està tancat, no ho sé. Va ser una mica tard. Sí, teníem un petit centre comercial entre comètes i hi havia el McDonald's. Hi havia un Capravo i un cinema, eh? Ah, el Gielmo. Sí. Que també estan tancats, no? Sí, sí. Clar, suposo que tot va afectar, no? Sí. De fet, el McDonald's va aguantar pel Macauto que tenia.
però al final a la llarga allà no hi passava ningú i van tancar. Clar, el tema és que aquí hi haurà MacAuto però no estarà obert durant la nit, alguna cosa així. Ah, hi ha MacAuto? Sí, al final hi haurà MacAuto aquí a Sant Just però a la nit no, o sigui, hi haurà un horari limit, no serà 24 hores com passa en alguns llocs que també recordo quan era més jove, no? La gent de dir, ah, doncs són les dues, anem a buscar el MacAuto de no sé on. Doncs que això no passi a Sant Just, en principi s'ha arribat a aquesta cosa. En principi no passarà. Sobre quants ciutadans més o menys a Sant Just?
16.000, 17.000. Empadronats, en teoria n'hi ha més, diuen algunes fonts. Clar, no sé si Sant Just, un McDonald's, una infraestructura tan gran... Jo crec que no feia falta. Sí que és important perquè donarà els llocs de treball, però tampoc sé quants llocs de treball...
pot donar un McDonald's. Entre 10, com a molt, pot ser més. L'altre dia, el que comentava que s'estava buscant, en tot cas, potser algun dia venen d'haver defectat, eren uns 15, eh? 15. Clar, no sonarà un McDonald's gegant, m'imagino. McDonald's tampoc salvarà Sant Jus. Clar, jo no sé si a quin preu hauran de pagar els veïns el tenir allà un MacAuto on passin cotxes, on hi ha sis orolls i de tot,
per 15 llocs de treball. No sé, potser si el preu és massa alt com per dir... Fa falta aquí un McDonald's. Ara que he sapigut, que ja m'acauto encara m'agrada menys.
No m'agrada, però aviam m'ho dic ara, eh? Estarà situat davant del Walden, és a dir, que és un lloc en realitat bastant estratègic perquè passen... Sí, aviam, passa gent per la carretera reial... Exacte, per venir a Sant Fariu fins i tot cap a Barcelona, una opció que tens és passar per la carretera, per tant, doncs, és passar per davant. Vull dir que moviments segurament n'hi haurà, el que passa que, clar, m'imagino que...
és el tema de tractors o defensors, és una cosa privada, tampoc no... Ningú pot dir... Clar, dir, aquí no fiquem un McDonald's, perquè no ho volem, no ho podem dir, això. Per això ho pot dir el propietari d'aquell terreny. Clar, això sí. Però no, en principi, no un ajuntament, no? Però si al propietari del terreny li venen a McDonald's... Clar, home, el tio encantat, perquè hi havia una fàbrica que portava la tira d'anys i s'haurà trobat, ara, bueno...
que li ha baixat un àngel al cel en forma de M de McDonald's i ha fet l'agost, per dir-ho així. No, si al final tenir un McDonald's o no pel precletari privat li va perfecte, llege un McDonald's o llege el que sigui,
però per la gent de Sant Just, no només per la gent de Sant Just, sinó per la gent que viurà més a prop d'aquest McDonald's, no sé si els farà tanta gràcia. Jo he visc a prop i ja et dic, a mi no em fa gràcia, però bueno, és igual, ja veurem aviam. Un altre dels temes que ha generat també debat és que l'empresa, en aquest cas McDonald's, decideix posar uns criteris de selecció, l'Ajuntament intervé i diu que almenys
si intenti primar que hi hagi gent de Sant Just, però en tot cas el criteri de l'empresa és, com que són contractes curts perquè volen fer mitja jornada i coses així, que siguin estudiants. Què en penseu d'això? A mi em sembla perfecte. Jo crec que l'Ajuntament s'equivoca en l'aspecte d'intentar intervenir en una empresa. És a dir, si McDonald's vol portar gent del Senegal o dels Estats Units que la porti, McDonald's és una empresa que pot escollir absolutament d'on porti els empleats.
En això tens raó, perquè aquí el que tries McDonald's, l'anyament tampoc pot fer-hi molt. Jo crec que s'han ficat en un merder, ells solets, perquè, fixem-nos, si ara no acaben contractant cap persona a Sant Just, més d'uns saltarà i dirà, clar, però és que l'alcalde ens va dir que contractarien a gent de Sant Just. Home, jo crec que 15 estudiants universitaris de Sant Just...
Jo ho trobo molt factible. El que ens deia l'altre dia el regidor Dimecres és que hi havia 30 o 60, ara no recordo el número exacte, de persones ja inscrites en aquest procés de selecció d'aquí a Sant Just. Gent no en faltarà. Però, exacte, l'última paraula, evidentment, la té a la presa. I si no volen? I si volen agafar gent de Barcelona? Ja ho decidiran. Jo crec que vol gent de Sant Just.
Estaven d'acord, si no haguessin dit que no. Clar, però també que triguin estudiants em sembla bé, perquè, de fet, els estudiants necessiten uns ingressos per poder-se pagar les seves carreres, etc. I, per tant, em sembla bé que una empresa tingui aquesta opció de preferència per estudiants, perquè ara, de fet, els estudiants potser són els més perjudicats pel tema de la crisi. Però, que triguin a qui vulguin.
Catrin, a estudiants, a pares, a avis... No, perquè això ho comentàvem a baix. Aquí hi haurà uns sous molt reduïts, amb jornades molt flexibles, igual cobrant. I què? Ho invento. Com a molt, 600 euros al mes, màxim, i això serà fet expressament perquè estudiants puguin costejar els seus restos personals i tal. Però...
La jornada d'aquest McDonald's serà molt flexible i els horaris dels pares de família, per posar un exemple, doncs potser no serien totalment compatibles amb el que ofereixin. Diga-li a un pare de família que ara està cobrant d'atur 300 euros, li diràs, mira, tindràs un horari molt flexible però cobraràs 600 euros. Però això és el criteri de McDonald's, eh?
No, el criteri de McDonald's... No, no, no, això dels estudiants és el criteri de McDonald's. Per això, no, no, jo estic dient que triïn a qui vulguin, com si volen triar a pares, vull dir... Però és que no volen triar a pares. Ja, ja, per això, però vull dir que hi ha gent que es queixa perquè volen triar només estudiants, que jo vull dir que triïn estudiants o que triïn el que sigui, és a dir, que escollin ells, que és la seva empresa, que ells decidiran a qui han de contractar i a qui no, que crec que aquest debat
No ens toca ficar-nos a nosaltres, ni a nosaltres, ni a l'Ajuntament. L'Ajuntament volia que contractessin gent que no només fos estudiant? El que diuen és que no s'hi poden ficar ells. És a dir, que el tema dels criteris ve donat per McDonald's i ells l'únic tema que podien incidir era en això.
Bueno, veurem com acaba això. En aquest sentit, bueno, jo crec que s'haurà de provar, és un cas una mica típic, però bueno, jo crec que pot funcionar. Veurem què passa, veurem què passa. Demana no em falta, per tant. Exacte, no estarem al cas. Altres temes que tenim d'aquests dies, m'heu posat temes potents, eh? Veig que aneu forts, voleu parlar del creixement de l'ocupació, ahir es va conèixer
l'enquesta de població activa, que és l'indicador de l'atur més fiable que no l'atur registrat, que surt de més perquè es basa en enquestes, i que diu que el nombre de treballadors va créixer i a Catalunya va créixer també més que en els últims temps. Com ho veieu? Us enfieu d'aquestes dades? Creieu que alguna cosa està canviant? Què us sembla?
Bé, jo el que veig és que és estiu i a l'estiu hi ha més feina per a gent que estava a l'atur i cada any passa el mateix, no? Pujarà els mesos d'estiu, baixa, o sigui, torna a pujar l'atur el mes de setembre-octubre i torna a baixar per Nadal i això és una mica cíclic, no?
Jo estic d'acord, jo crec que cada any passa el mateix. Estem durant un any, mig any, retallades, tothom critica el govern, tothom surt al carrer i tal, arriba a les vacances, la gent no sé per què relaxa,
ens venen la moto de dir és que hem crescut en l'ocupació doncs que cada any que es necessita més gent pel tema del turisme però que són contractes que duraran fins que s'acabin les vacances per tant que no ens enganyin al igual que no ens han d'enganyar quan ens diuen és que nosaltres ara baixarem l'IRPF no, no el baixaràs si tu primer quan entres al govern el puges i després em dius si tu em dius abans d'entrar al govern baixaré els impostos
Tu el que fas a l'entrar al govern és pujar-los. I ara els tornes a baixar i els deixes igual, no els has baixat. Els has deixat igual que estaven, que no ens enganyin. Si tornem ara una miqueta a les dades que hem vist, pot ser que hagi baixat aquest any encara més l'atur que en anys anteriors per aquestes dades? Ha baixat més. Ha baixat més. I donen algun motiu o...
En principi, suposo que clar, també cadascú fa la lectura que en vol, eh? Els governs el que diuen és que en principi estan creant llocs de feina, els sindicats et diran que no, perquè el problema és que els contractes encara són molt precaris, etcètera, etcètera. Però és el primer cop que creix, en aquest cas, que va començar la crisi, això sí, almenys pel que fa en aquesta població activa. I, per exemple, avui hi ha aquest doble article que fan a La Vanguardia, que sempre fan un d'afavorint en contra,
Un diu que al llarg del primer semestre s'ha anat creant ocupació a un ritme moderat encara que creixent i després algú es pregunta si s'està creixent i diu que no és aventurat o veurà que a finals d'any l'atur s'acostarà al 22% de la població activa i per tant bé, en tot cas crec que els arguments directes són difícils de trobar en aquest sentit.
Jo crec que també és important recordar que ha pujat, perdó, ha baixat a l'atur i tal, però seguim amb un 25% d'atur a Espanya, eh? 25% d'atur. No s'arriba al 25% per això. No? O sigui, el que és... 24,47, diuen. 24, bueno...
jo m'havia semblat llegir abans 24, doncs 24% d'atur és una barbaritat i no ens enganyem, si baixa fins als 22, vale, haurà baixat però el 22% segueix sent una barbaritat és molt alt, l'únic que el repunt fort va ser el 13 i l'únic que sembla és que sí que està baixant tot i que evidentment molt lleugerament
Clar, però després veus països, altres països d'Europa, que tenen un 6, un 7% d'atur, i dius... 6, 7 només d'Alemanya. Però sí que és veritat que... Càncer sí que en té un 10, 12... Però bueno, encara és la meitat. Però vull dir, jo crec que aquí hi ha un problema molt clar, que per sortir d'una crisi...
Hi ha una sèrie de fases. Ja, primer, està bé, que s'havia de retallar, era clar que necessitava que tornessin a donar, que entressin diners al govern i tal, però després necessites la part de dir, és que si la gent no compra, la gent no podrà pagar impostos. Si no es paguen impostos, el govern no entra en diners, si no hi ha diners, no es poden crear més drogues de treball.
com una roda que no para. És evident. I fins que no surtis de la roda negativa no pots entrar a la roda positiva per començar a crear llocs de treball perquè la gent consumeixi i així fins que s'allargui la roda. Sembla que aquesta notícia dona una mica de llum però bé, s'haurà de veure. Jo m'ho llegeixo, m'ho crec.
Però espero una mica d'aconteixements, aviam si es confirma o si és només un miratge, per dir-ho així. En prudència. Després, balances fiscals. Què penseu? N'hem parlat durant tota la setmana, n'hem sentit a parlar, és un d'aquests temes que cada any, evidentment, ens torna a aparèixer i que, en el fons, sembla que no acabem de treure l'entrellat del tot, no? Vull dir, que uns diuen unes coses, uns altres en diuen unes altres...
Com ho veieu? Jo em canso, ja, del joc aquest de dir és que no heu fet bé els números, és que nosaltres tenim un altre sistema de fer els números. Dos i dos sumen quatre, els sumis com vulguis. És a dir, acordem-nos-ho tot, deixem les coses clares, deixem-nos de tonteria i de jocs polítics i amunt i avall. És una mica còmic que cadascú ho faci a la seva manera. Jo ficaria una manera comuna de fer-ho. És clar, que és el problema, de fet. Segurament que no hi ha en aquests criteris
No pot ser que el govern de Catalunya digui no, és que el govern de Madrid fa els números com més li interessa. És que hi ha molts milions d'euros entre diferents. Una manera de fer-ho i es fa d'aquesta manera que entre tots, inclús que intervingui la Unió Europea, ens posem d'acord en una manera de fer-ho i es fa així, però no és sèrio que hi hagi tantes diferències entre un i l'altre. El que és evident i es poden fer els números com vulgueu,
hi ha una cosa clara que el sistema no funciona, perquè no està bé que, per exemple, i ja sé que sempre es posa el mateix cas, però bueno, Andalusia, els que menys donen i més reben, no té sentit això. Tampoc tindria sentit dels que menys donen i els que menys reben, perquè llavors aquesta gent no tindria per viure, però bueno. El...
el sistema s'ha de canviar no funciona, és evident, l'únic que estem fent és enfrontar-nos, aquest sistema és per diferenciar classes i no té sentit un sistema que provoqui una diferència tan gran de classes per això aquí no ens agrada que ens treguin més del que a nosaltres ens sembla per això això ve des de sempre per això ara doncs si volem anar-nos per la nostra banda i si podem
jo què sé, es va començar parlant del pacte fiscal, ens va dir que no, i al final ho hem tirat per l'òvia més radical, que és voler marxar i voler-nos, no sé, regir per les nostres pròpies normes i ser independents. Clar, jo crec que amb el pacte fiscal, jo crec que l'error va ser el govern central, perquè, clar, el govern central deia, va, aquests no marxaran mai, no sé què, vivint del cuento, vivint de tot el que treballen els catalans, altres comunitats autònomes fins i tot, vivint del que treballem aquí a Catalunya,
Van veure poc més enllà del seu nas. Tampoc som superherois. Això d'altres comunitats autònomes diuen del que treballem... No, sisplau. Aquí també hi ha gent que és capaç d'apuntar-se a l'atur en comptes d'anar a buscar-se feina perquè sí. Jo crec que tampoc cal fer-nos aquí de... Els catalans som els únics que treballem, m'entens? També hi ha moltes altres comunitats on es treballa molt. S'ha sentit molt i no pot ser... Però aquesta és una excusa barata, eh?
M'és igual que la digui, a mi això no em convenç. Sí que hi ha gent que la diu, però suposo que és perquè no té més arguments respecte a això que hi ha comunitats més pobres i nosaltres som més rics. I hi ha una cosa que és molt clara, que jo no sé si amb el tema de la independència...
solucionaria amb un tema així, insisteixo, perquè... El de... El de donar i repartir. És a dir, el dia que siguem independents, la Generalitat haurà de repartir entre el Barcelonès, el... Sí, sí, la zona de Tarragona, sí. El que sigui, és igual.
Ens pot acabar passant exactament el mateix. És a dir, Barcelona donarà X i no rebrà tant i Tarragona donarà X i rebrà menys. Ens pot tornar a passar el mateix. Això no m'ho imagino. S'han de fer estudis i s'ha de parlar amb els economistes experts i tota aquesta gent que estava fent els seus estudis i les seves coses. No ho sé.
Bueno, veig que el debat està obert. Parlem també d'una altra qüestió vinculada amb els canvis que estan arribant. Avui el periódico publica una enquesta referent a les eleccions municipals a Barcelona i presenta un mapa força diferent del que tenim ara. No sorprèn si tenim en compte el que hem llegit en altres enquestes.
A nivell general, però bé, en tot cas, no per això és menys destacable. Segons aquesta enquesta del GESOP, Convergència i Unió tornaria a ser la força guanyadora, però amb diferència, perquè dels 14 regidors que té ara, passaria a tenir-ne 10 i 11.
De segona força ja no seria ni PSC, que és la que hi ha ara, ni PP, que era la tercera, sinó que entraria Esquerra, que de dos regidors, dos, és a dir, menys que iniciativa, passaria a 7 o 8, seria segona força. La força que més puja, no? I és molt sorprenent. Que jo l'he liat abans. Jo m'he equivocat.
abans, i demano disculpes. Hi ha hagut una patinada, però bueno, ja està. En tot cas, exacte. El que està clar és que el repunt és important. El Partit Popular, que es mantindria com a tercera força, tot i que perdria uns tres regidors. PSC passaria de segona força a quarta. D'onze regidors actuals en tindria sis. És la que més perd, no? Sí, exacte. I Iniciativa, que en tindria cinc, també perd. Es quedaríem tres o quatre, segurament per l'entrada, segons aquest sondeig, de guanyem
que també aglutina algun líder d'iniciativa, algun líder de CUP, i està representat per la de Colau, coneguda fins ara per ser la portaveu principal de la plataforma d'afectats per la hipoteca, i entraria també a l'Ajuntament de Barcelona de Ciutadans amb dos o tres regidors. Un canvi de panorama municipal molt destacat. Molt més fragmentat, no? Ara pot haver-hi una sèrie de pactes que abans no es podien donar... Obliga a pactar, clar.
Jo crec que ara que m'he aclarat les idees, jo espero que ara sí aquest any Esquerra sí que entri almenys, encara que sigui, a l'Ajuntament de Barcelona pactant amb Ciu. Abans hi havia majoria absoluta de Ciu, era tot dels consellers de Ciu. Però ara no, eh? Ara en tot cas en té 14 de regidors i després tindria PSC amb 11 i PP amb 9.
I, si no m'equivoco, crec que governa en solitari però amb alguns pactes puntuals. Perquè, de fet, crec que es va parlar molt de si pactaria amb PP com allò de pacte d'estabilitat però no va arribar a passar i diria que funciona d'aquesta manera. A mi em sap bastant greu en la política espanyola
que el tema aquest de poder pactar i no. Jo crec que és un dels canvis que s'hauria de fer, el tema de dir, mira, aquí, si té això que es pacti amb altres partits per poder entrar al govern, a mi jo no soc partidari d'això. Jo crec que en cada tema, en cada llei que es plantegi, cada partit que voti el seu. I si al final...
i m'invento, eh, PP i PSOE estan d'acord en una llei i voten que sí, tot i que no són l'alcalde de Barcelona, doncs que surti que sí a la llei, però pactes així per interessos, a mi em sabria, a mi no m'agrada això.
Recordem que hi ha alguns noms ja d'aquests líders municipals. La gran majoria ja han dit si es presentaran o no. Xavier Trias, per exemple, l'actual alcalde, ja dic que ell tornarà a ser el candidat. Ell té una valoració, també, segons aquesta enquesta, d'un 5,5, que no està malament. Ha provat. Ha provat. Que és molt difícil. I en tema canvies i en temes complicats per Barcelona. O sigui que...
Jo crec que és una figura que agrada, l'alcalde Xavier Trias, que cau simpàtic per entendre'ns. Tenint en compte els actuals líders polítics, crec que és un dels que surt sempre més enverorats. Després, el que també repetiria... N'hi ha dos més que repeteixen. Ricard Gomà, d'Iniciativa, que també treu un 5,5. Després, Alberto Fernández Díaz, que treu la pitjor nota d'aquí, que seria un 3,3.
I llavors entrarien tres noms força coneguts a nivell mediàtic pels altres tres partits, com serien Jaume Collboni pel Partit Socialista, seria el nom que es presentaran a les eleccions de Barcelona,
que està suspès amb un 4,6, és a dir, treu pitjor nota que l'anterior o que el que hi ha ara, que el principal, que seria Jordi Martí, que és el que tenim ara, el representant màxim dels socialistes a l'Ajuntament, i després també Alfred Bosch, que també vam saber la setmana passada que serà ell finalment el candidat d'Esquerra, que té un 5,7, tot i que també treu menys nota que Oriol Amorós, que és amb qui es disputava també aquesta cursa cap a l'alcaldia.
I Ada Colau és la que treu la més bona nota de tots. Evidentment, segurament per la seva OPP a la plataforma d'afectats per la hipoteca. I tot i que treuria menys regidors, però treu un 6,8. És a dir, gairebé arriba el notable. Jo feia molt de temps que em sentia una nota així. Cosa que no ha dit polític, clar. Ell, evidentment, fins ara no ha estat ficada en la política, sinó que... Jo crec que anirà a la baixa, eh? Aquesta nota anirà. És molt alta. Jo tan alta crec que no n'havia vist mai cap per un polític. És molt alta, eh? Molt alta.
Bé, veurem què passarà. En tot cas, realment, l'any que ve, el curs que ve serà molt interessant de veure què passa en clau municipal. També aquí Sant Just, evidentment. Sí, pel tema Barcelona es comenta molt una possible aliança d'esquerres, no? Vinga! És una de les curiositats que comenta, no? Que potser aquí plantegen tres opcions. Una que estem parlant d'en aquesta que més publica el periòdico, per tant, també parlaria d'un pacte possible amb Esquerres, que ells proposarien guanyem Podem més iniciativa,
que faria, per tant... Però Podem no apareix, no?, en aquesta llista. Per tant, no entenc massa... El Podemos català seria? Sí, però per això dic que no apareix, no?
No ha sortit. És que no ha sortit en cap moment. Podem treu un 2,9%, és a dir... Podré treure avui potser un. Potser un. I CUP treu 1,6%, perquè llavors també diuen una altra opció, guanyem Podem més CUP, més iniciativa, guanyem Podem més CUP, que no inclouria iniciativa, bé, en tot cas veurem què passaria, perquè suposo que si entren juntes sí que treurien 7-8 regidors entre tots.
seria, per tant, segona força. L'Esquerra Alternativa és el que destaca en aquest cas. Vegem què passa amb tot plegat, també quin és el joc o el paper estratègic que juga Esquerra. És una enquesta que avui publica el periòdic i, per tant, dona per parlar. Bé, en tot cas és l'actualitat d'aquest matí i acabem repassant, si voleu, alguns dels semàfors del dia, els de la Vanguardia.
Hem de marxar, no, Carles? Sí? Bueno, rebessant-te a l'avantguàrdia. Ràpid i toca amb el dos. El guru del temps. Sí, sí, perquè aquest troc ens avisa, no? Segurament, de tot plegat. A veure, per aigües... Ai, per aigües. Atenció, eh? Corre, corre!
A veure, Núria Gispert, pregonera de la Mercè, que no Núria Gispert, perquè jo vaig sentir primer de fons i vaig dir, no ho entenc. I no, és la veterana militant d'esquerres i exdirectora de Càritas, que havia reconegut de ser trajectòria social en ser elegida per l'alcalde Trias com la pregonera de Festa Major al Barcelona al setembre.
Molt bé. A la cesta de la Mercè. Estem contents, eh? Daniel Anglès, director dels Miserables. Caliceu sobre per primer cop grans musicals amb els Miserables. Veig que esteu poc participatius avui amb els semàfors, eh? No hi ha gaire comentat. Estem pendents de la pluja. Xano Domínguez, també músic, i després semàfors vermells, Jan Breuer, governador d'Arizona, el debat sobre la pena capital que rebif als Estats Units. Sí, van estar ja dues hores amb un pres agonitzant, Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, sí.
I després Manel Bustos, exalcalde de Sabadell. Ahir vam saber que s'imputen la quarantena d'alcaldes per tot el tema de Federació de Municipis. Jo crec que hi queden dos minuts per les dotze. Potser que pleguem, posem una cançó o alguna cosa així i ens traslladem. I ens fiquem a xucluc. Perquè fa mala pinta tot plegat. Tornem després, que ens queda parlar de música, ens queda parlar de cinema, ens queda parlar del tas de vins. Per tant, no marxeu. El que fem és canviar-nos de lloc, simplement. Ens trobareu a la ràdio fins ara. Adeu. Adeu.
Gràcies.
Fins demà!
Són les 12.
Artur Mas ha encarregat a Josep Rull i la nova direcció de Convergència Democràtica que posin el partit al servei del país i del procés sobiranista. Rull assumeix les funcions de la secretaria general del partit en substitució d'Oriol Pujol i Mercè Conesa és la nova portaveu del partit. No hi ha supervivents de l'avió d'Era Algerí que es va estaballar ahir a Mali amb 116 persones a bord. Ho ha confirmat aquest matí el president de la República Francesa que també ha dit que ja s'ha trobat una caixa negra de la parella.
Fins més han mort les últimes hores a la franja de Gaza, a les manifestacions de suport els habitants de la mateixa franja. També hi ha ferits i desenes de detinguts. Mal està la plana de Lleida pel vol resant de dos avions militars que han provocat un ensurt a la població. Des del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, una de les comarques que més ho han notat, no descarten fer una queixa formal si la situació es repeteix.
La consellera d'Ensenyament, Irene Arrigau, anuncia que al curs vinent hi haurà 2.200 professors que passaran de ser substituts a ser interins. Ho ha detallat en una entrevista al canal de Televisió 324, on també ha subratllat que al setembre hi haurà més alumnes i més mestres que al curs passat. L'incendi d'un baler a Falanit, a Mallorca, ha causat la mort de dues persones. L'embarcació ha acabat enfonsada i un equip de submarinistes investiga si hi ha més víctimes atrapades entre les restes del baler.
El contra de Norte havia sabat a una de les millors veus operístiques del moment debut aquest vespre al Festival de Paralada. El cantant oferirà un concert amb interpretació de personatges de Händel, un dels compositors que més li agrada. Catalunya Informació. Els esports. Bartomeu i Zubizarret han donat suport institucional a l'entrenament matinal del Barça, on ja hi era matí i l'última incorporació. Aquest vespre porto partit d'homenatge a DECO en què hi haurà una representació del Barça del 2006.
El Barça de futbol s'ha a la fitxa el brasilè Ferrao per quatre temporades. El Tour avui, etapa plana en Fórmula 1. Aquest matí, primers entrenaments del Gran Premi d'Hongria. Hamilton, millor temps.
El temps, aquesta tarda es mantindrà el risc de ruixats, localment amb tempesta tota la meitat nord del país i de manera més dispersa. La resta seran menys probables a la costa, sobretot central i sud, on fins i tot es podrien obrir clarianes. Tot i l'ambient càlid, avui les temperatures baixaran una mica. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea. L'Arxiu Municipal ha rebut la donació d'una làpida romana dedicada a Iulia Quieta, la dona de la senyora Pepita Prat, vidua de David Guas, que el seu descobridor és una llosa romana que Marcus Julius va dedicar a la seva filla Iulia Quieta, que va morir quan tenia 3 anys d'edat sent així, la primera nena sanjostenca documentada. És el document més antic que rep l'Arxiu Municipal. Es tracta d'una inscripció epigràfica que data del segle I feta sobre Grès de Montjuïc.
Aquesta peça funerària va ser descoberta a finals dels anys 50, a l'excavació de les restes localitzades a la riba, al terreny que hi ha entre la Masia, Can Oliveres i la Riera. El seu descobridor va ser David Guas, fill dels mesovers de la Masia i un gran aficionat a l'arqueologia.
Jorani, els tigres del gol és el documental del mes de juliol que es podrà veure aquest vespre a l'Ateneu. La pel·lícula explica la reconstrucció de Sud-en del Sud després d'una guerra civil de 50 anys a través del futbol i de la creació de la Selecció Nacional de Futbol. Després d'aquesta guerra civil, el juliol de 2011, Sud-en del Sud va esdevenir independent però amb greus problemes socials, polítics, econòmics i d'infraestructures. A partir d'aquí sorgeix la idea del govern sud-sudanès
de crear una selecció de futbol nacional que situïa el país a primera línia del mapa internacional. I per aconseguir-ho, ha contractat l'entrenador service Oran Georgievic, un visionari molt peculiar. El documental del mes, Oran i els tigres del gol, es podrà veure avui a les 8 del vespre a l'Ateneu. L'entrada costa 3 euros pels socis i 5 per la resta.
I acabem recordant que unes 250 persones assistiran demà dissabte al sopar d'estiu del barri centre. Encara hi ha menys d'una vintena de tiquets a la venda que es poden comprar a l'antiga granja Carbonell per 14 euros als adults i 7 euros als nens i nenes fins als 10 anys. De fet, ens queden uns 8-10 tiquets. L'organització tancarà inscripcions quan s'arribi a 260 participants.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia, a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Estàs escoltant Just te l'estim.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Estàs escoltant just a l'estim.
Passen 12 minuts de les 12, es deu sentir la pluja, no? Suposo, des de la ràdio és bonic això. Ja que estem aquí als jardins de Can Gentestà, plou, no ens hem mogut d'aquí, continuem, no hem sortit de la carpa tampoc, no ens estem mullant però sentim ploure i segurament doncs se sent també aquesta pluja a través de la zona, sobretot si no posem música de fons, de seguida ens entrarà, però Marta Molins, bon dia de nou. Bon dia.
Per parlar, tenim aquí per parlar d'un grup jove, avui parlem d'Aurin, que ens presenta una mica la seva trajectòria, que ja és més llarga que en altres grups. Sí, ells ja porten, fa poc van fer els 4 anys ja en actiu, de fet, bé, el primer any va ser una mica, ells van juntar-se el 2010 en una festa, bé, de fet, es van formar a l'estiu del 2009, però el 2010 va ser quan van realment començar...
fer-ho fort. Diu que bé, es van donar a conèixer gràcies a les xarxes socials i a la seva participació en diferents programes de la televisió. Tots cinc membres del grup són vocalistes i també fan la seva pròpia música. Han estat reconeguts amb nombrosos guardons com grup espanyol Revelació de la Dèca i actualment és la boivana espanyola que més èxit ha tingut a la història. Entrem amb la primera cançó per sentir-los una mica com van començar, no?
Fins demà!
No està malament, va ser la primera cançó, no? Va ser el primer single que van treure, van començar junts, després es van separar un momentet, però es van tornar a ajudar. Un momentet? Sí, un momentet, o sigui, es van separar... Què, dos mesos, així? Què hauria de passar? Clar, perquè ells van començar per separat, ells van participar en diferents programes,
Factor X en el cas del Carlos Marco. També Eurovisión Junior en el cas del Dani Fernández i el Blas Cantó, que fins i tot el Blas Cantó ens va arribar a representar Eurovisión Junior l'any 2005. Eurovisión Junior. No coneixia aquest concepte. Sí, sí, Eurovisión Junior és la mateixa... Però es fa encara actualment? Sí, sí, almenys es feia. No sé si ara els últims anys, però sí, sí, es feia. S'aprenen coses.
Déu-n'hi-do. Sí, va ser el Dani que ens va representar, el Blas va quedar segon, en aquest cas. També el destí, doncs, els va unir a l'estiu de 2009 a Madrid, on es van conèixer tots i van decidir crear Aurin, també amb un amic comú que s'ha convertit en el seu mànager, el Magí Torres. I, doncs, bé, després d'aquesta unió... Sense altra, eh, Marta? Sí, sí. Jo crec que els ulls el senten. Ha estat bé fent veure una mala aire al llibre un dia com avui? Sí. Perquè és viure...
Sentir la naturalesa. De fet, aquest moment, després d'ajuntar-se, ells es van presentar a Destino Eurovision, que era el programa de televisió espanyola que havia de decidir quin grup anava, o quin solista, anava a representar a Espanya el famós talent show. Però bé, van quedar segons, cosa que els va deprimir una mica, però després van veure que era molt positiu perquè van poder centrar-se en la creació del seu primer CD que es van autoproduir. Sempre és millor, no?
Sí, sí. Bé, ells van fer nombrosos. El primer singal d'aquest, Breathe in the Light, va triomfar en qüestió de segons després d'haver estat tret a la venda i es va convertir en número d'Aitons a Espanya. Només el primer dia de sortida, crec que a la primera hora...
Brutal, no ho sé, va ser un fenomen en aquell moment, va ser una cosa que era insòlita. Quan vulguis fem de cançó, eh? Sí, sí, canviem, canviem. Per tant, ja ens avisaràs. Sí, parlem ara del seu primer disc, canviem una mica i veiem el single que presentava aquest Last Night on Earth.
La Laia ens porta el guió, sota la pluja. Moltes gràcies. Gràcies, Laia. Ara passem a parlar de Les Night Oners. Les Night Oners va ser el primer single que va presentar gravat a Londres. Presentava aquest seu primer disc, Endless Road 7058.
I bé, tant el videoclip com el disc es va gravar a Londres, i va ser autoproduït, s'ho van finançar tots ells, no tenien cap discogràfica ni res encara, i per tant van decidir presentar-se pel seu compte i fer... El dia 18 d'octubre de 2011 van posar a la venda aquest disc, aquest L-Road 7058,
de forma totalment independent, autoproduït i sense suport de cap companyia. El disc es va posicionar com un dels més venuts d'Espanya i romant des de fa dos anys el llistat de supervendes, o sigui que deu-n'hi-do. Aquest disc també inclou altres temes, com el proper que sentim, que es diu Don't Give a My Game, que va ser... Ui, aquest és més tubet, no hi ha? Sí, aquest va ser... S'han ensucrat, no? Comença tubet, però ara veuràs, ara veuràs, fa molt de pujada. Vale, vale.
No, perquè al principi els he trobat que dic, mira, i ara... De fet, Don't Give Up My Game va ser... L'espot publicitari d'Energy System va ser la banda sonora d'aquest espot.
I va ser cançó de l'estiu fa un parell d'anys, potser, o així. I va ser la cançó que van utilitzar per presentar la seva reedició d'aquest Endless Road 7058, que el van anomenar Upcoming. Van fer el disc, una cosa curiosa que no s'havia fet mai, van fer sis portades diferents del disc. La portada grupal i la portada individual de cada membre.
O sigui, jo crec que, Marta, aquest grup tenen o problemes d'ego o que no es posen molt d'acord, perquè separen dos mesos. Ara fan no sé què, és molt curiós, eh? Sí, sí, fan coses molt... I no el resolen, sinó que diuen ara fem sis portades. Sona que si són com One Direction, però la barça espanyola?
Sí, sí, sí, sembla que sembla. Una bona definició. Ells van començar abans, que One Direction, però bueno, així estem. És el debat, és el debat. Bé, doncs aquí va ser quan Aurin, amb aquesta reedició, la vam fer a través de Warner Music Spain, que és la seva companyia discogràfica des d'aleshores.
I que també, doncs, van fer, ja et dic, van arribar al número 4 de Promusicae. I després d'aquests, doncs, també van presentar I Don't Think So com a singles. I també, doncs, van arribar al Don't Give Up My Game, que és aquest que sentim de fons, que els va portar a ser molt i molt més coneguts. També aquest tema és composició pròpia seva, o sigui que... Els altres no, eh?
No, Breath of the Light no. Bueno, Breath of the Light em sembla que sí, però el que és Last Night on Earth em sembla que els van ajudar a compondre. O sigui, la primera 100% seva és Don't Give Up My Game. I bé, doncs va arribar, ja et dic, el número 5 de la llista dels 40 principals és aquest Don't Give Up My Game. Déu-n'hi-do.
i el número 1 a iTunes el seu videoclip supera ja el 1.500.000 visites i sonava en aquell moment a les principals ràdios espanyoles discoteques i pistes de ball això pensa que és el disc i llavors Warner va dir que volia un nou disc un nou disc amb nous temes d'aurint i així va ser com va néixer l'AntiHéroes que és el segon treball del grup com a disc amb aquest single que sentim de fons que és Heartbreaker
És aquest, eh? Hem entès, Marta, ara, els problemes que tenen dins del grup, perquè hi hagi que els 5 membres del grup són vocalistes, llavors d'aquí venen aquestes discussions, no? Clar, aquí hi ha un que vol cantar més, l'altre... Clar, clar, ho entenc tot. Sí, tenen molt... Sí, sí.
Parlem una mica ara de cada membre del grup, no? Carlos Pérez Marco de la CANT del 4 de febrer del 91. El coneixen com a Carlos Marcos. Veu que el seu primer cognom no li agrada. Mai li agrada que li diguin pel primer cognom. No. El Blascanto Moreno de Ricote a Murcia del 26 d'octubre del 91. Diu que ell és Blascanto. O sigui, el Moreno de vegades l'utilitza, de vegades no. Depèn.
Daniel Fernández Delgado, del Càzar de Sant Juan a Ciudad Real, de l'11 de desembre del 91 també, que li diuen Dani Fernández i és el representant d'Euro Junior, en aquest cas. Álvaro García Gango Guijarro, Déu-n'hi-do, el cognom més llarg, potser, del grup, no?, aquest cognom compost. Sí. És el de l'Álvaro, que és del Cala de Nàres de Madrid, del 2 d'octubre del 89, que, bueno, s'ha abreviat Álvaro Gango, no?,
I el David Martín Lafuente, que és del 3 de maig del 88, que evidentment també s'ha tret, ha fet una mica el joc del Carlos i també s'ha tret el Martín i s'ha quedat amb el David Lafuente. I en tot cas, aquesta cançó que ho sentim de fons, o la majoria, canta sempre un o van canviant les cançons?
O sigui, els estribillos normalment els fan tots junts amb joc de veus, que és una cosa que se'ls dona bastant bé, i després a nivell d'estrofes se les reparteixen, la meitat potser canta un, l'altra meitat l'altra, a vegades canta les dues veus. Van fent jocs i segons la cançó i segons una mica el que els agrada també amb ells.
I tenen, per tant, tres discos i ara n'hi ha un... De fet, un està a punt de sortir. Un està a punt de sortir. Tenen el 2011 avantreure aquest Enler Road 758, el 2013 avantreure aquest Antihéroes, i ara el 2014 fa res que s'ha anunciat, i ara el 2014 de Circus Avenue és el nou disc que sortirà en principi al septembre. Diuen que a finals de septembre, més o menys, tindrem aquest treball. L'únic que es coneix, les poques dades que es coneixen d'aquest Circus Avenue...
és que el single de la presentació s'anomena Puppetier, que vol dir pita llaire i que sortirà a la venda el proper dimarts 29 en format físic i digital. Per tant, si algú vol... La setmana que ve ja el tindrà. El dimarts el tindran a la venda ja. Ens amuntem ara i a tots a l'agenda.
El disc, com deia, està previst pel final tot a la setmana, però encara no se sap la data concreta, ja que el grup ha d'anar-lo a presentar a Mèxic, i per tant estan allà pendents de veure quan surt. D'unido, eh? I aquí a Espanya el treball serà presentat en un concert el dia 19 de desembre al Palacio Vista Alegre de Madrid, que ara li han canviat el nom a un nom molt complex, jo dic que segueix sent el Palacio Vista Alegre, i les entrades surten també a la venda aquest mateix dimarts 29.
Per tant, dia especial, eh? Per què es diuen Aurin? Quin nom és raro, no? Aurin prové, ho expliquen, prové del llibre, no sé si l'heu llegit, de la història interminable de Michael Ende. És un dels protagonistes. No, l'Aurin era l'amulet que portava el protagonista Treyu.
que li donava el poder de concedir els desitjos que ell volgués. Llavors, clar, com que ara necessitaven un amulet pel grup, en comptes de portar amulets, que fes amb molt la maleta i aquestes coses, van dir, doncs, mira, ens posem a la amuleta el nom i així ja no l'hem de portar amunt i avall, no? És una pregunta que més o menys els hi feien molt al principi a les entrevistes i sempre li tocava l'Àlvaro contestar i estava allà fins al fard. Ja, això passa, eh? Somment en tots els grups has de justificar sempre el teu nom.
En fi, doncs són els Aurin. Avui els hem descobert aquí amb la Marta. Moltes gràcies. Gràcies a moltes gràcies. La setmana que ve més. La setmana que ve més, sí. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Just a l'estil.
Fins demà!
Ha sortit el sol, faltant 5 minuts per arribar a dos quarts de 12, dic perquè dos quarts d'una del migdia. No canviant d'allò, que finalment instal·larem aquí a fer el tas de vins en directe, si algú vol venir, per tant, té temps de fer-ho, això de la pluja va i bé, i de seguida arriba l'Astric Goldstein del celler de Can Mata amb vins que avui ens traslladen a Sud-àfrica, tot plegat després d'aquest tema de la pegatina.
Fins demà!
La cugina Francesca non mi parla di te.
Bé, bé, bé, bé, bé, bé
Fins demà! Fins demà!
Un minut i dos quarts d'una del migdia, realment fa mitja hora, sembla que el que està fent ara no és el que... O sigui, que siguem un dia diferent, m'explico fatal, eh? Però bé, en tot cas, ha sortit el sol, vull dir, fa calor, ja no plou, seran les tempestes, Carles? Bueno, no. Tornaran? No, no tornaran, no sabem si tornaran. No sabem què passaran, per tant, aprofitem el sol que tenim ara per fer el tas de vint en directe, com cada divendres amb l'Stric Goldstein del Celler de Can Mata. Bon dia, Estric, què tal? Bon dia.
per parlar una setmana més de fer una mica de viatge, el que estem fent aquest estiu, que m'està agradant molt, ens està agradant molt, i avui, ho vam parlar la setmana passada, la cita era anar-nos cap a l'Àfrica. Cap a l'Àfrica, la idea era Sud-Àfrica i Nord-Àfrica, el que passa que no sempre és fàcil trobar-los, trobar vins. I què ha passat? I què ha passat? Que suposo que com que és estiu, la gent, els mateixos distribuïdors també van amb...
amb molta tranquil·litat. I tenien uns quants vins esgotats. La idea haurà quedat una mica així, però és igual. En Sud-àfrica i... Ah, llavors, sí. Sud-àfrica, sí. L'únic que no anem és al Marroc, però bueno. Exacte, ja anirem a la tardor. Exacte, podem continuar amb els viatges, eh? Sí, sí. La sorpresa està en la pluja. Fred tampoc fa, eh? Per tant, exacte, ens quadra, ens quadra. Sí, però jo crec que ja que ho hem fet tot aquest mes vins blancs, no canviem-ho.
Clar, és veritat, ens mantenim amb els blancs, que és estiu i ens lliga. Per tant, l'hivern de les que ve també farem blanc. Sí, no sé què, però farem blanc. De moment centrem-nos en avui, ens has portat aquest vins, ha servit ja les copes, a més som molts i hem acabat l'ampolla, vull dir que no és gaire bé, perquè tenim també el Carles, l'Andrea també s'incorpora al TAS, la Marta i l'Aitor, vull dir que tenim gent, tenim gent.
I també ens portes una cosa especial a banda del vi, que són unes boles... Unes boles que venien... estan congelades. És allò que dius, per exemple, ara fa calor, faig fogó. La idea és... Normalment jo ja vinc amb uns estris per deixar les ampolles ben fredes. Sí, sí.
Però no sempre tenim gel a la mà o uns refredadors. Aquestes boles les tenim així a dins de la caixa. Són unes boles metàl·liques, no? Les tenim al congelador, estan fetes amb acer inoxidable, no estan fetes a la xina. Sí. Dins n'hi ha un líquid... Són cares, per tant, no? Sí, no són econòmiques. O sigui, preu... Quant costa això, per exemple? Aquesta caixa, 40 euros. Déu-n'hi-do. 12 boles. Sí.
40 euros. No n'hi do, eh? I per què serveixen, a veure? Les tens al congelador? Les tens sempre al congelador. A veure, la puc tocar? Oh, que bé. I què fas amb això? Llavors, per exemple... Sí, que no tens gel, que et trobes un diumenge tarda, et ve de fer-te un cafè amb gel. Però et pots tenir una cubitera. Sí, la crutera la tens, però si no tens gel, ni aigua freda...
Com refredes. No, em refereixo a allò on poses els glaçons del congelador, no? Sí, però no sempre els pots tindre freds. Si vols immediatesa. O que te'n vas a passar el dia fora a la muntanya. D'altres. S'escalfen llavors. O que te'n vas al parc amb el teu bebè i necessites tindre el petit suïs ben fresquet. Ah, si no és només pel vehicle. Exacte, per exemple, això ho poses al voltant. Dins d'un petit suïs. Seria al voltant.
Qui et diu un petit suïtsatiu a l'hora de fer un gaspatxo, una bichissuat, és un molt bon invent a l'hora de refredar. Però a veure, és que jo no acabo d'entendre-ho. És a dir, per exemple... Refreda? Però ara què faríem? O posaríem al seu costat? Ara el podríem posar, si ara aquí tinguéssim una cubitera, podríem posar amb aigua. Vale.
Podríem posar totes aquestes colletes al voltant. Ja ho entenc, no té aigua. I et conservarà molt més temps que el gel. O sigui, no et refredarà tan ràpid, però sí que et conservarà. Una bona idea. Una bona idea ara per l'estiu i avui. És allò que, com que he sortit corrent, t'agafa aquest estri i aquest estiu. Molt bé, clar, clar. I on es ven això, per exemple? On és quan compra? Ah, el segon teniu. Per ensenyar un cafè, si li poses un glaçó...
Però això on li poses? No pots posar dins el cafè? Això pots posar dins. A dintre? Jo això ho faig molt a l'estiu, però no m'estàs posar amb gel. Però això et quedaria la mateixa quantitat de cafè que tindries, però més fred. Sí. I no s'embrutan una mica. No, perquè això ho neteja, això ho pots posar al rentaplats. Clar, fer la tassa també pot estar... I se seguirà mantenint la temperatura. Mira, el bo és això, que és higienic.
Doncs bé, descobert això, a banda d'això parlem del vi, si vols Astrid, cap a Sud-àfrica ens en anem. Sud-àfrica, que a Sud-àfrica sempre pensem, quan parlem a vegades del nou món, vell món, vell món seria Europa, nou món no és que sigui Sud-àfrica, formava per allà de les colònies holandeses, o sigui, tenen vinya plantada des del 1650 més o menys, porten la vinya als holandesos,
Que no és que els holandeses siguin minyà, però ja eren grans destiladors. Llavors, tot el camí cap a les Índies sempre necessitaven tindre aquells punts per guarir una mica els...
L'estat, Dani. L'estat, els soldats, els habitants... O sigui, és allò que dius, si fem una mica d'història, sobretot el que serien les colònies a l'Àfrica, els anglesos tenen les seves, porten el gintònic... O sigui, és allò que dius, totes tenen les seves... Tot té un passat, no? Tot té un passat, exacte.
I els holandesos no eren elaboradors, no eren productors de vi, però sí que destil·laven. Llavors porten tot de varietats franceses i les planten allà. Clima de Sud-àfrica. Algú ha estat a Sud-àfrica? No. Jo tampoc. No encara. Seria clima mediterrani, més o menys el que tenim aquí. Vale. L'únic que... de cap per avall. Per tant, funciona al revés, no? Entre cometes. Sí, eh...
L'any que ve, la temporada que ve, podem parlar una mica fins i tot dels cicles de l'aigua que a l'hemisferi surt al revés. Vols continuar amb els viatges, eh? La temporada que ve, veig. Sí, estic divertit. Molt bona idea. Està molt bé. Doncs... Clima mediterrani. O sigui, el que tenim aquí, més o menys, el que va ser que aquí corrents fredes no en tenim. Però allà sí que hi ha el golf de Bengala. Per tant, allà sí que hi hauria una aportació d'aigua més freda. A la vinya l'influeix.
influeix moltíssim, igual que parlàvem l'altre dia d'Austràlia, que serien totes les corrents antàrtiques. Clar, és aire, o sigui, és mar, aigua freda i aire fred. Per tant, tot el que estaria més pròxim a la costa queda molt més refrigerat, per dir-ho d'una manera. Tot a l'interior sempre és molt més càlid.
Sobretot, a més, si acostumen a haver-hi després unes muntanyes. Aquí ho veiem, no? Tota la costa acostuma a ser plana. Després tenim una zona més muntanyosa. I què passa a l'interior? Què passa a Manresa, per exemple? Temperatures més dràstiques, no? Més calor, més fred... Més extremes. I menys a fogó, no? Exacte. Doncs...
És el que passaria cap allà. És el que passaria allà. Per tant. Comparem Sud-àfrica amb Enresa. Això m'ha agradat, eh? Amb Enresa sí que hi hem estat. No, però és perquè ens feu una mica la idea, no? Sobretot en països que dius, no, no hem estat. I sempre és allò que les zones...
De costa sí que tenen una temperatura més constant i les zones d'interior acostumen a ser més dràstiques, però també més bèsties. Clar, clar. Molt bé. Varietats de raïm que trobem, bàsicament les franceses, en negres, marlot, cabaret i chauvignon, o sigui, estil de vi molt tipus bordeus. En blanc trobem com prengem blanc aquest vi, chenin blanc, chauvignon blanc i chardonnay. Sí.
Amb aquest copatge, que copatge se li diu la mescla de diferents varietats de raïm, crec que no n'hem tastat cap en tota la temporada. No? No, hem fet un Sauvignon blanc, Chenin blanc sol no n'hem fet, Chardonnay sol... Tampoc, o sigui? El vam fer en Most. Ah. En Most, al setembre, que era... Pot ser, pot ser. Ja no me'n recordo del Most. Exacte. Hem fet aquella evolució, tens raó, tens raó. Exacte.
que era de tot de color... Els que són els tastos en directe els hem començat a fer aquest any, la temporada primera. No el vam fer. No fèiem tastos, fèiem classes teòriques sobre mi. Sí, sí. Jo parlava, jo parlava, jo veia, jo visualitzava... Que jo no entenia res, no? La posició... Jo amb un vidre entre mig. Exacte, ara almenys tenim... Ara tot és excluït. Sí. Doncs això seria una mescla bastant clàssica del que es pot trobar allà. Això, el Chenin Blanc, que allà li diuen Sting,
El sauvignon blanc i el chardonnay. Si us voleu anar passant... L'ampolla. L'ampolla. És bonica l'etiqueta, eh? Sí, senzilla. Sí. És un vi biològic. Sí, ja veig, reinec que orgànic. Orgànic. Que, bueno, lo de sempre, no? Serà més fort, per tant, no? Portem moltes vegades allò vins que aquí els diem ecològics o biodinàmics. I aquí utilitzen molt la paraula biològic o fins i tot orgànic, no?
però en el fons ve a dir el mateix vindria a dir el mateix normalment els anglosaxons utilitzen molt més la paraula orgànica o potser nosaltres per orgànica entenem alguna cosa més com una planta què fem? l'olorem? l'olorem té un color així pàl·lit bonic també exacte
Com de cava. Sí, una cava. Sí, sí, sí. I fortet. Que són aquests colors que serien grocs, potser té algun to així una mica més daurat, brillava... Jo el veig així, sí, groc dauradet. Sí. Sí. I no té una gran intensitat. És d'estiu, eh? És una intensitat així mitja. Sí. És el típic dels anuncis. Sí, de... Bon estiu, vinen a una terrassa de Barcelona. Sí, que et conviden a veure. Sí, sí, sí. Que tot s'ha de dir. Olor acidesa, no? Sí.
Fruita? Fruita més aviat àcida. El Carles diu que és fresc. Clar, hi ha tres varietats de raïm. Aquí cada varietat de raïm donaria unes característiques diferents. O enganyen, eh? El nas. Què? Fruites què? Tipo... Molt tropicals. Mango i aquestes coses. Sí.
Mango, pinya... S'endevina una mica, eh? El nespre no és molt expressiu. No l'endevinaria mai, la nespre, a l'hora d'olorar-lo, segurament. No se m'acudiria mai de dir. Sí, sí, però la nespre... Sí, mango ho he dit perquè ha dit tropical, eh? No perquè l'hagi trobat tampoc entre les seves aromes. Què? Fem el tast? Potser era més expressiu, a l'obrir l'ampolla... Ha perdut força. Fem el tast, no? Potser? Sembla? Vinga.
Sí, sí, en aquell moment de la sintonia. Me l'esperava més fort. Crec que és un vi que té bastant de tot. Sí. Me l'esperava una miqueta més solter. Jo més suau. Me l'esperava més suau, sí. Ah, jo més fort. Per, no sé, per l'olor i tal, pensava que era com més dol. Tampoc és tan àcid, eh?
No, entra bé. L'acidesa és llarga. És de llarg recorregut. Sí, però no fas això aquí. L'empasses, gairebé. També se't queda aquí. Sí, a mi encara m'està baixant. Com l'acidesa del primer dia cap. Aquell que et picava per aquí, aquest... Que era l'australià, no?
Sí, aquell sí. Jo crec que teòricament haurien d'anar amb llevats naturals, no en tinc idea, fermenta amb dipòsit a ser inoxidable i sé que està uns 4 mesos dins d'una bota de roure francès. Molt bé. Tot això fa que sigui així més suau o no?
Tenim, per exemple, la Chenin Blanc dona moltes notes tropicals, molta fruita, un cert punt d'acides. La Sauvignon Blanc, o sigui, tant la Sauvignon Blanc com la Chardonnay, o sigui, les tres són varietats que mantenen força l'acides. I les retenen, o sigui, ja és allò que jo som tres varietats. Aquí el que donaria cada un...
La xaviña un blanc li podria donar uns tocs més florals, més herbacis. La xaviña un blanc potser una fruita com més tropical. La xardonnay també més fruitadors. Però jo crec que queden molt ben combinades. Perquè el que a mi fa molta ràbia, moltes vegades, amb vins que porten dos, tres, quatre i a vegades més varietats de raïm, és que mentre l'olores o el tastes les vas traient una a una.
i dius, home, sembla que hagin volgut fer aquí una mica d'ensaladilla. I aquí fan bé la barreja, no? Jo crec que la barreja queda molt ben, sí, molt ben fusionada. Perquè és allò que dius, en cap moment tens la sensació que n'hi hagi una que predomina més, quan és veritat, ens sembla que n'hi ha una que ronda el 40 i escaig per cent. Que teòricament hauria de ser la primera, la Chenin Blanc, perquè és la primera que està a la llista.
Sí, i llavors l'hauria d'haver-hi més... predominar més, no? Més fruita, segurament. Clar, costa, eh? Almenys a mi em costa amb aquests detalls tan subtils a trobar-ho.
Té un toc com marí, com iudat. Marí? Sí. De mar? Sí. Dic marí en el sentit que et recorda allò quan estàs davant del mar. I que moltes vegades potser és més l'olor d'ioda, molt típic als vins de la zona d'Andalusia o més allà del Port de Santa Maria, tota aquella zona que és més marítima. Si demanem ara l'interior... Clar, clar. No.
Però és aquella olor que et recorda l'olor del mar. D'estiu, per tant, no? Ens quadraria del tot. És bo, eh? És curiós, per això. Sí, m'agrada. Són... Són 12 graus... 13. 13. S'ha de... No està mal, no? S'ha de vigilar. És el tet. 40% Chenin, 35% Sauvignon, 25% Chardonnay. De tota manera, és d'aquests que, com que no te'l veus de seguida, crec que és una gradació que pot passar tranquil·lament. No és d'aquests que vas fent globs directament, no? Exacte.
No, no. Seria aquell que vaig portar de l'oira francès. Per això, aquell dia, sí, sí. Aquell era llancet, era ací. Exacte, convidava, no? No tenia una gran estructura, i aquest vi jo crec que és molt més... Sí, aquest és més seriós, entre cometes. I a més, si ha passat per barrica, la barrica també li hauria de donar unes notes. Amb què el combinaríem? Si el maridaríem amb alguna cosa? Apa, t'entrant... Com ho veieu? No ho sé, espera, ho torno a provar, aviam. A veure, a veure quina idea dona, no?
Jo sé que això dient que a mi m'ha portat una miqueta cap a un sentit més d'herbes. Jo convidaria amb alguna cosa que pogués anar combinat amb herbes per reforçar-les. El to carbás aquest li dona la Chauvinion Blanc.
Jo ho podia combinar amb algun aliment que n'és també vinculat a algunes herbes. Tipu què? Tipu una avenida amb herbes? Un salmó marinat amb alguna herba. Ara l'Andrea que se n'anirà cap al nord. Exacte, portaré alguna idea. Sí, portaré salmó, gràcies. Jo crec que seria un bon acompanyant el salmó allà es posen molt les herbes aquestes que normalment aquí no es troben
Llavors, formatges blancs... Quedaria bé, és que no sé per què estic pensant en formatges. Jo crec que quedaria bé, força en general, formatges molt curats. No, tot el que siguin peixos grassos.
En general, perfecte. Alguna carn blanca, per què no? També. De mar, no, Marí? Marí. Fins i tot. A vegades les sopes, un dia haurien de parlar de sopes. Sí? Mira, un dia, això... Les sopes són complicades perquè ja tenen molt... Quan vingui més fred, no? Ara anem a parlar de sopes. Ens ho guardem pel novembre. Sí.
Però per tant, salomó marinat seria una bona combinació, algun formatge... Força joc. No domino la cuina africana.
Ens lligaria, per això, amb un àpat, eh? No seria d'aquests que diríem, mira, el fem ara amb unes torradetes. Amb unes torradetes... El veus més de... Això fresca, merba. Sí, sí. És una mica alt, la graduació que té. La graduació és alta, però és que fins a 12 graus no en trobem. O sigui, el grau sempre és una conseqüència del sucre que té. D'acord. Llavors, clar... És molt difícil, no? És difícil trobar vins suaus. Mhm.
Amb 12 graus sí que n'hi ha, però és allò que moltes vegades potser tenen un punt de sucre residual, però la gran majoria ronden això. I en tot cas, clar, si l'acompanyem tranquil·lament amb un àpat així, peixos, grassos, que s'ha dit doblegat... Clar, si tenim un vi suau, poca graduació, és que potser se't quedarà una mica un vi curt. Poca cosa, no? Sí.
Pensem que fa uns quants anys que trobàvem vins blancs que eren això, eren aigua, eren molt lleugers i els negres eren els corpulents. Avui en dia la tendència és els negres cada vegada més lleugers i els blancs. És difícil de trobar vins de Sud-àfrica per entendre'ns aquí? No és difícil, són cars.
Quant costaria aquest? Aquest pot rondar els 16 euros. Aquest diríem que ja supera una mica la mitja dels que normalment intento allò de portar al voltant els 10 euros. La majoria dels que he anat veient tots eren molt més cars. També és normal. També hauríem de pensar que hi ha un cost de portar transport, etcètera. A vegades les exportacions una mica estrambòtiques.
I la gent compta el de vendre. Quan hi ha accidents, s'ho venen tot. Ara, jo he anat a fires a Alemanya i m'he trobat gent russos, per exemple, comprant ampolles a un euro. Ostres. Si tu tens dos, tres anyades al celler i saps que ja et sortirà una altra anyada al carrer, que tens un accident de vi, al final prefereixes perdre diners i treure tot. Això és una realitat. Però aquí normalment el que ve de Sotàfrica acostuma a ser vins de cama...
Alta. Doncs avui hem descobert aquest reineque, no? Reineque és un nom així un punt... Nòrdic. Estava pensant això, digues. Sona com a Reykjavik. És el que fa pensar més concretament la... No hem d'oblidar una mica l'origen...
De Sudàfrica. De Sudàfrica, no? Les arrels. Les arrels que... Igual és una paraula... Nòrdica. No, no, podria ser. Veig que sí, sí, sí. Podria ser. No he buscat el nom, però... Podria ser. Jo crec que, mira, és un bon exemple.
per lligar aquesta tradició. No hem parlat de legislació, la legislació seria regional, de finca, o sigui, tampoc ens interessaria molt. En aquest cas ve de la zona d'Estelenboix i és de les millors zones.
Molt bé, doncs avui hem descobert aquest vi de Sud-àfrica en aquesta volta que estem fent aquest estiu amb l'Street Goldstein del cellar de Can Mata. Gràcies, Astrid. Ho hem de deixar aquí perquè ens queda encara parlar de cinema i queden 11 minuts de programa. O sigui que per avui ja tanquem aquesta taxa de vins. La setmana que ve, divendres, que farem de nou el programa aquí a l'aire lliure, serà especial, eh? Bé, serà especial.
Però la història és que fem una combinació que no només tastarem vi, sinó que el que farem serà tastar menjar, també. El Dani Martínez i el John Chirivella, que aquest mes ens han estat portant també els seus menús i cada setmana han preparat alguna cosa, ens van demanar si aquell dia podien cuinar en directe, no amb fogonets, sinó cuinar uns muntaditos, unes tapes... Llavors, si vols, ja ens posarem d'acord, perquè jo et diré què porten, per veure si podem combinar-ho una mica tot plegat. Exacte. En comptes de continuar viatjant, el que podríem fer seria buscar un estil de vi a les tapes que portin. Ells no podran beure, eh?
Nosaltres sí. Això sí. Perfecte. Nosaltres ens ho fem tot. No, però si més no, que fins i tot es posin el vi a la boca i l'escupin per notar la textura. O sigui, és allò que dius, això no estaria malament. Sí, doncs ja en parlem, ja en parlem de tot plegat, que vagi bé.
La setmana que ve més. Gràcies, Astrid. Bon dia. I també acomiadem l'Andrea, la Victòria i la Marta. Fins la setmana que ve. Que vagi molt bé. Bon dia. Adéu.
Fins demà!
Vuit minuts i l'una de la migdia, recte final d'aquest Just a la Fusta. Avui és el moment de repassar a la cartellera de cinema amb la Laia Vidar i l'Estela Roda. Bon dia a les dues. Bon dia. Ara hem de donar una mica de pressa perquè avui justament m'heu preparat moltes estrenes per comentar, però bé, en tot cas, alguna cosa podrem explicar. Les vides de Grace. Laia, una pel·lícula que ens arriba des dels Estats Units.
Des dels Estats Units, però ja porta un any en cartellera allà. Concretament es va estrenar el 23 d'agost de l'any passat. Molt bé. O sigui que arriba un istiu més tard. A veure, quina història ens explica? Ens explica la història de la Grace, interpretada per Bray Larson. La Grace és una supervisora que treballa en un centre d'acollida per adolescents que es troben en situació de vulnerabilitat. Fins aquí tot bé. Fins que arriba la Jayden.
Una noia rebel, però intel·ligent. A partir d'aquí, els problemes que va arrossegant la Grace des de la seva infantesa surten a la llum i van afectant tant la seva vida laboral com la relació amb la seva parella, en John Gallagher Jr.
Per tant, una mica de romanticisme, no?, per aquest estiu. Has al·lucinat algunes crítiques què diuen d'aquesta pel·lícula? Sí, si veieu la cartellera podreu veure algunes frases de diaris famosos, no?, que diuen, per exemple, una hermosa història de generosidad y esperanza, ens diu Short M12. Després tenim l'Empire, que ens diu Un milagro de pel·lícula. El Time Out ens diu Corazón, alma i sensibilitat, no te la puedes perder. I per últim, Delicada e Intensa, ens informa New York.
Ara anireu a veure aquesta o què?
No us acaba d'agradar. Home, jo crec que podria tenir bona pinta, però no és... No és la prioritat, no? No, no. En tenim altres dependents. Parlem de Barbacó, de Amigos, Estela, que ens arriba una comèdia des de França. Sí. El títol ja ho diu tot, una mica, no? Quina història explica? És Antoni, que és un senyor que fa l'aniversari dels 50 anys i rep un regal bastant desagradable. I és un atac al cor. Home, no n'hi do. Bastant desagradable, eh?
I a partir d'ara haurà de començar a ser més cautelós, però ell ja era cautelós cuidant la seva salut, la seva dieta i dedicant-se a la curada de la seva família i els seus amics. I el que vol ara és canviar les coses i fa precisament això, canviar la seva vida i la d'aquells del seu voltant.
Molt bé, doncs una comèdia franceseta que ens arriba avui també. Més pel·lícules, ara camí de tema, terror i thriller. A veure, Laia, The Purge es diu això? The Purge Anarchy. És la seqüela...
de la pel·lícula de l'any passat, que es deia igual, The Purge, La noche de las besties. Vale, i què ens expliquen? Tant en la primera com en la segona se'ns presenta un món a punt de col·lapsar. Per què? La raó és que una vegada a l'any, en aquesta pel·lícula, se celebra la nit de la purga, en la qual no existeix ni la llei ni els serveis d'emergència, i per tant tot crim es legalitza. A partir d'aquí comencen les matances... Quina història, eh?
Quina idea aquesta del dia que pots matar tothom sense llei. Sense ser castigués. Pel·lícula de terror, eh? Llenari el vacío, canviant de tema, pel·lícules més independents, un drama que arriba des d'Israel. Estela. Sí. Shira és una noia que vol omplir el seu buit i la seva filla més jove de la família ortodoxa de Tel Aviv
És una promesa amb una jove de la seva edat que està sent preparada i impacient. L'amor de la seva germana gran, Esther, en donar a Lluma el seu primer fill trastocarà del tot la vida familiar i el futur de Xira, que es veurà obligada a triar entre els desitjos del seu cor i el seu deure familiar.
Doncs és un altre tipus de pel·lícula, per tant una mica per tots els públics avui, igual que la que parlem ara, tot i que ens porta cap al món del thriller i també una mica la comèdia. És una barreja de les dues, i abans us he parlat de comèdia i la de purguerada, thriller i terror, ara us parlo de thriller i comèdia.
I a més, amb els vampirs de protagonistes de nou, aquest tema que no s'acaba. No s'acaba, sembla. És Vampire Academy. Vampire Academy. Us explico la història. La Rose i la Lisa són dues adolescents normals i corrents, però només que hi ha una diferència. La Lisa és una princesa vampira, mentre que la Rose és la guardiana encarregada de protegir-la.
Les dues assisteixen a l'Acadèmia Sant Bledimir o Acadèmia de Vampirs, però decideixen escapar-se. Tanmateix acaben sent capturades i la Rose queda sota supervisió del seu estricte mentor. El que passa és que ella a poc a poc es va enamorant del seu mentor. I mentrestant, l'Elisa s'enfrontarà als enemics mortals que estan decidits a destruir la seva sang real.
Per tant, nova història, eh?, de vampirs. Aquesta què, us convéns o no? No, a mi no m'ho sap. Tampoc, eh? Sex Tape, una comèdia dels Estats Units, també amb un estil bastant estiuenc, Estela. Sí. Interpretada per Camero en Dia. Sí. És l'argument dels Sex Tape que em parla d'un matrimoni que, per sortir de la seva rutina sexual, decideix gravar fent l'amor. Acaben de gravar la seva cinta...
I comencen a arribar problemes perquè la seva gravació desapareix. I immediatament es posaran després de la pista de la mateixa per localitzar abans que ningú pugui veure-la. Per tant, doncs, història una mica d'embolic, m'he de dir-ho, no? Sí. Quina os quedeu de les que ens porteu avui? La última que he dit, jo. Sí? Sexe. I tu, Laia, també? Jo em quedaria amb les vides de Grace. Tot i que has dit que tampoc t'acaba d'agradar, eh? Per tant, estrenes d'avui que poca cosa.
I, a més a més, tenim altres estrenes que no us explicarem molt, però les mencionarem. Són Un toc de violència, una pel·lícula que ve de Xina, que és de drama, i tenim The Extraordinary Tale of the Times Table, l'extraordinari conte de la taula dels temps, que és una pel·lícula de fantasia i drama.
Molt bé, doncs unes quantes pel·lícules que ens arriben avui divendres. Gràcies, Laia Estela, per explicar-nos-les. Ens trobem la setmana que ve. Que vagi bé, bon cap de setmana. Igualment. I nosaltres...
També marxem. Després d'aquest matí he passat per aigua, amb sol, núvols i una mica de tot. El que fem és tancar el Just a la Fusta d'avui, divendres 25 de juliol. Agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bon als serveis informatius i la producció del programa, el Carles Hernández i Rius, la previsió del temps i també tota la part tècnica que fa que tot això soni tranquil·lament des dels jardins de Can Genestat. També la Roser, sobre que ens ha portat les notícies curioses, avui hem entrevistat a l'Arxiv Municipal Jordi Amigo, hem fet tertúlia
i parlat d'actualitat amb el Marc Romero, l'Hitor Compagnon i la Marta Molins. Hem conegut els hits del dia i també el cinema amb l'Estela Roda i la Laia Vidal. Hem parlat del grup Ayrin, no sé si ho dic bé, Ayrin, Ayrin, Ayrin, Ayrin, Ayrin, amb la Marta Molins i també hem parlat de vins. Hem fet el tast com cada divendres amb l'Strip Goldstein del Celler a Can Mata. Tornarem dilluns, última setmana de just a l'estiu, des de les 10 i fins a la 1 al migdia. Que tingueu un molt bon cap de setmana.
és la una bon dia tot seguit les notícies de Sant Just Sant Just Notícies edició migdia amb Andrea Bueno
L'arxiu municipal rep la donació d'una làpida romana dedicada a Iúlia Quieta, la dona de la senyora Pepita Prat, vídua de David Huasca, el seu descobridor. És una llosa romana que Marcus Julius va dedicar a la seva filla, va morir quan tenia 3 anys d'edat, convertint-se en la primera Sant Justenca documentada. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui divendres 25 de juliol. En titulars destaquem altres qüestions rellevants del dia.
L'àrea metropolitana de Barcelona aprova una moció perquè revisi el projecte de l'amat que afecta Sant Just i el parc de Collserola. El terme municipal de Sant Just si contempla una subestació nova i la construcció d'una línia aèria que travessaria Collserola. Joran i els tigres del gol és el documental del mes de juliol a Sant Just. La pel·lícula explica la reconstrucció de Sud-en del Sud a través del futbol després d'una guerra civil de 50 anys que ha destruït el país. Es podrà veure aquest vespre a la Taneu.
I les novel·les i les guies de viatge són els documents més demanats a la biblioteca Joan Margarit aquest estiu. A més, l'equipament ha posat en marxa un servei de recomanacions. La biblioteca agafarà vacances l'1 d'agost.
Bon dia. L'Arxiu Municipal ha rebut la donació d'una làpida romana dedicada a Iulia Quieta, de donada a la senyora Pepita Prat, vídua de David Guas, el seu descobridor. És una llosa romana que Marcus Julius va dedicar a la seva filla Iulia Quieta, que va morir quan tenia 3 anys d'edat. És el document més antic que rep l'Arxiu Municipal. Sant Just Notícies.
El passat 23 de juny, Pepita Prat va trucar a l'arxiu per oferir la làpida de Llúlia Quieta, la primera nena sanjostenca documentada. Es tracta d'una inscripció epigràfica, cadata del segle I, feta sobre Grès de Montjuïc. Jordi Amigó, l'arxiver municipal, ha donat més detalls a la història d'aquesta peça el just a l'estiu.
Aquesta làpida va ser reaprofitada a una construcció del segle IV i van utilitzar la làpida per fer una construcció a la riba. La riba són uns terrenys que hi ha entre Can Oliveres i la riera de Sant Just. A finals dels anys 50, quan vam fer unes excavacions a la riba d'una vila romana, al fer les excavacions vam veure que una de les parts de la casa era ni més ni menys que una làpida sepolcral partida per la meitat i utilitzada com a llosa de paviment.
Aquesta peça funerària va ser descoberta a finals dels anys 50 a l'excavació de les restes localitzades a la Riba, el terreny que hi ha entre la Masia Can Oliveres i la Riera. El seu descobridor va ser David Guasch, fill dels mesovers de la Masia i un gran aficionat a l'arqueologia. També va ser promotor de les excavacions a la Penya del Moro, juntament amb Josep Barberà, coautor del llibre del Mil·lenari i fundador i primer president del Centre d'Estudis Sant Justens. Jordi Amigó ha parlat de la gran tasca històrica de David Guasch.
És una làpida que tota la vida havia estat a Can Oliveres. En David Guas era una persona que va fundar el Centre d'Estudis Sant Justencs, va estar al darrere del llibre del Milenari, va estar al darrere de les excavacions arqueològiques de la penya al Moro, era íntim amic d'en Josep Barberà, eren tots dos grans col·laboradors, i va ser la persona que va fer possible la recuperació del Molí Fariner, una persona que reivindicava el catàleg de protecció del patrimoni, i bé, era un gran col·laborador dels arqueòlegs.
La làpida va formar part d'una exposició itinerant pel Bas Llobregat que portava per nom Rubricatus i en acabava ser retornada a David Guàs, que vivia a Arenys de Mar. Des de l'arxiu de Sant Jus, però, desconeixien. Fins fa unes setmanes que la làpida havia retornat al seu descobridor, amb la qual cosa els va sorprendre que la seva vídua els truqués per donar-la, respectant la voluntat del seu marit, que la peça estigués al municipi. Ara, la làpida de la nena, Iulia Quieta, és la donació més antiga que té l'arxiu. Jordi Amigó, de nou.
És la peça més antiga de les que hem rebut 20 segles d'història i normalment les donacions que rebem són del segle XX, són documents... Està força ben conservada, a part que està partida per la meitat, la part superior està més ben conservada que la inferior. És una pedra aranisca de Montjuïc, aquestes pedres es van erosionant, però es pot llegir bastant bé les línies de sobre, la inscripció de la Llúlia quieta es llegeix bastant bé.
Iuri Aquieta va morir quan tenia 3 anys i el seu pare, Marcos Julius, va fer aquesta làpida epigràfica dedicada a la seva filla. L'Arxivet Municipal Jordi Amigó ha explicat que se sap de la primera nena sanjostenca documentada i del seu pare.
Un senyor de la família verd i bé, establert aquí a Bárquino i que possiblement tenien alguna vila d'estiuveig per aquí, per Sant Just. I de Júlia Quieta, que se'n sap? Només se'n sap que van morir amb 3 anys, que era la filla de Marcus Julius, que possiblement estiuejava o tenia una vila de residència a Can Oliveres, és la Riba i poca cosa més.
En honor a aquesta nena, l'Ajuntament de Sant Just va decidir posar el nom de Lluia Quieta al parc central del barri de Mas Lluí de Sant Just. Sant Just Notícies
Ara passant gairebé sis minuts de la una del migdia i parlem de medi ambient, perquè l'àrea metropolitana de Barcelona ha aprovat una moció perquè revisi el projecte de la línia de molt alta tensió a l'AMAT, que afecta directament Sant Just i el Parc Natural de Collserola. L'AMAT consisteix a construir diferents connexions entre centrals elèctriques repartides per la ciutat de Barcelona amb línies de corrent de molt alta tensió a 400 quilovolts.
Tot plegat amb l'objectiu d'evitar problemes elèctrics a la ciutat en un futur, com els que va patir Barcelona l'any 2007. Reta Elèctrica Espanyola és la propietària de la xarxa de distribució i promotora del projecte, qüestionat per cert per diversos experts i per administracions municipals. Sant Just Notícies.
Una de les actuacions previstes toca directament Sant Just i Collserola. El terme municipal de Sant Just s'hi contempla una nova subestació, anomenada d'Esvern, que s'uniria amb la línia elèctrica de Vegas-Rubí, a l'alçada de Sant Feliu. Segons publicada fa uns dies el diari Ara, aquesta subestació es construiria a prop de Can Biosca, quan el projecte inicial contemplava fer-la a l'entorn de la plaça Mireia.
Segons Olaguer Ferras, de la plataforma cívica en defensa de Collsarola, el fet que Can Biosca no sigui zona protegida, possibilitat que s'hi pugui construir qualsevol equipament. Ho ha dit el Just a l'estiu. Allà a la plaça Mireia és que és parc natural. En canvi, on l'ubiquen ara, l'entorn de Can Biosca, no és parc natural. L'Ajuntament de Sant Juls, en particular, o el govern de la Generalitat, en el seu moment, no van voler incloure-ho en el parc tant com nosaltres ho proposàvem. Nosaltres sempre hem proposat que s'ha d'ampliar el parc natural per les zones...
que són rústiques i que no s'han de desenvolupar. Des de la plataforma no veuen amb bons ulls construir una subestació nova de red elèctrica al terme municipal de Sant Just, havent-hi una estació d'endesa als vols de la plaça Mireia. Proposen, doncs, unir aquestes dues subestacions. Tampoc té coherència que tenim una subestació d'endesa
i a 300 metres li posem una de reta elèctrica, quan la d'Endesa està infrautilitzada i probablement es podria també. Si s'hagués d'arribar a posar, s'haurien d'arribar a una correda elèctrica d'Endesa perquè es posi dintre dels mateixos equipaments, que a la zona de l'ENER li s'obre un munt d'espai que no utilitzen i, per tant, jo crec que seria més racional col·locar-ho allà i ajuntar les dues subestacions.
El projecte també contempla la construcció d'una nova línia aèria per unir les subestacions d'Esvern i Gramenet a Santa Coloma de Gramenet, creuant, per tant, el Parc Natural de Collserola. Els grups ecologistes que suposen el projecte consideren prioritari ordenar i racionalitzar les línies que ja hi existeixen. Sentim de nou Olaguer Ferras de la Plataforma Cívica en defensa de Collserola. De fet, a Collserola hi ha línies en accés. El que es demana també és que racionalitzi les línies que hi ha ara, perquè de fet ja se'n van traient algunes,
Els últims anys, com a mínim, hi ha hagut algun soterrament o s'han reendreçat algunes línies, però queda molt per fer. Hi ha moltes línies i cal posar-hi ordre. Això seria prioritària abans que posar noves línies.
Una altra de les propostes que contempla la moció de l'àrea metropolitana aprovada aquesta setmana és que aquesta línia elèctrica comparteixi el circuit que l'any 2009 va començar a Aigua Ester-Llobregat per unir els dipòsits d'aigua de Trinitat i de la Font Santa. L'Ajuntament de Barcelona, per tant, va oferir a RTE elèctrica compartir la perforació per passar la connexió elèctrica de manera soterrada pel mateix túnel. Malgrat tot, el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme va desestimar assumir el sobrecost que suposaria aquesta idea. Sant Just Notícies.
Reta Elèctrica Espanyola és la promotora d'aquests projectes que diferents entitats no veuen clars, com ara els ajuntaments de Sant Just i el de Barcelona i el Consorci del Parc de Collserola. De fet, hi ha més projectes que es fan arreu de Barcelona. Una d'aquestes xarxes és la de Santa Coloma de Gramenet. Les obres consisteixen en la construcció d'una nova subestació de 400 quilovolts i la conversió d'un circuit de la línia aèria entre Sant Manat i Can Jardí, és a dir, la línia Piarola-Gramenet.
L'Ajuntament de Santa Coloma, la ciutadania i altres administracions es van manifestar en contra d'aquesta línia de red elèctrica aconseguint aturar el projecte per refer el diàleg i trobar una solució consensuada. Un altre projecte és el de Viladecans, que contempla la construcció d'una nova subestació al municipi i la seva connexió aèria al circuit de la línia existent Vegas-Rubí. Aquests projectes van sorgir a partir de l'any 2008, quan Red Elèctrica els va proposar per evitar els problemes elèctrics que Barcelona havia patit l'any anterior.
Des de la plataforma cívic en defensa de Collserola, Hulaguer Ferraz creu que ara per ara no són necessaris. Perquè no hi haguessin aquells talls que hi havia hagut anys anteriors. Això és una cosa que avui dia, amb la millora de l'eficiència dels suministres i la caiguda del consum a partir de la crisi, s'ha vist que no és necessari perquè estem sobrats d'energia. Per tant, no és cap prioritat tirar-ho endavant i suposo que per això l'àrea metropolitana també no ho veu gens clar.
Aquests projectes han provocat el rebuig de moltes administracions i ciutadans, entre altres motius pel gran impacte ambiental que pot produir la construcció d'aquestes línies elèctriques. Sense anar més lluny a Colcerola, la línia aèria que uniria Sant Just i Santa Coloma suposaria escapçar gran quantitat de vegetació.
Per tot plegat, des de l'àrea metropolitana, aquesta setmana han aprovat una moció que demana, entre d'altres, que Arret Elèctrica demostri que s'han estudiat totes les alternatives, també que se sotmeti a avaluació ambiental al projecte global d'implantació i exigir que cap nucli de població quedi exposat a una distància en què les radiacions electromagnètiques que s'en derivin afectin la seva salut.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. 11 minuts passant de la 1 del migdia. Reforçar el suport a l'emprenedoria i a l'activitat empresarial a Sant Just, Sant Joan d'Espí i Sant Feliu és l'objectiu del conveni que han signat els seus tres alcaldes. Es tracta d'un acord que pretén millorar i enfortir el teixit empresarial del territori i les iniciatives emprenedores que es portin a terme. Sant Just Notícies.
L'acord suposa que els tres ajuntaments treballaran conjuntament per reforçar les polítiques de suport al teixit productiu i a les iniciatives emprenedores que sorgeixin. El conveni està dotat econòmicament amb 100.000 euros i contempla engegar accions formatives d'informació i assessorament per a empreses i emprenedors. De moment, les accions se centraran en tres eixos, formació, emprenedoria i suport a empreses que es volen internacionalitzar.
Segons el regidor d'Ocupació de Sant Just, Joan Bassaganyes, aquest conveni ha sorgit arrel de comprovar que els tres municipis podien prestar millor aquests serveis d'una forma conjunta. Bassaganyes ha donat alguns exemples al Just a l'estiu. Aquí a Sant Just tenim una gran dificultat per fer cursos de formació ocupacional perquè no tenim prou gent amb un perfil determinat agrupar-nos amb els altres municipis.