98.1, ràdio TASFET, 98.1, ràdio TASFET, 98.1.
Bon dia, Sant Jus, són les 10 i 6 minuts.
Benvinguts al Just a l'Estiu, al programa Estiuenc,
més matiner i fresc de Ràdio d'Esvern.
Avui és dimecres 10 de juliol del 2019
i ara comencem aquesta versió del Just a l'Apusta d'Estiu del mes de juliol.
Com cada dia, això sí, us convidem a estar amb nosaltres fins la una del migdia.
Començarem, com sempre, amb els titulars de les notícies de Sant Jus amb l'Imanol López
i farem un repàs a les portades catalanes de la premsa.
Després anunciarem les efemèrides
i també presentarem algunes notícies curioses d'avui 10 de juliol.
A segona hora, entrevistarem a l'Helena Baràmbio,
presidenta de l'Associació de Veïns del barri Maslluí.
I després tindrem la segona secció de l'Alfred,
un nou col·laborador que es va estrenar els micròfons de Ràdio d'Esvern la setmana passada.
L'Alfred és un noi africà que està vivint a Sant Just.
A qui li agrada molt la ràdio està amb nosaltres i amb l'audiència cada dilluns, dimecres i divendres de 11 i mitja a 12
per parlar-nos de la cultura i les tradicions africanes cada dia d'un país diferent.
Després, durant la tercera hora, reposarem una de les seccions de la Nicole Colangelo,
la nostra terapeuta natural especialitzada en reiki,
que durant la temporada anual del Just a la Fusta ha portat la secció Bones Vibres.
Tot seguit i per acabar el programa d'avui tindrem la psicòloga clínica Marta Tena,
que ens parlarà del trastorn per dèficit d'atenció en infants.
Tot això serà de seguida.
Ara, un tema musical i comencem. No marxeu!
Un tema musical i comencem. No marxeu!
Un tema musical i comencem. No marxeu!
Un tema musical i comencem. No marxeu!
Un tema musical i comencem. No marxeu!
Un tema musical i comencem. No marxeu!
Un tema musical i comencem. No marxeu!
Un tema musical i comencem. No marxeu!
Un tema musical i comencem. No marxeu!
Un tema musical i comencem. No marxeu!
Un tema musical i comencem.
Un tema musical i comencem.
Un tema musical i comencem. No marxeu!
Un tema musical i comencem.
Un tema musical i comencem.
Un tema musical i comencem. No marxeu!
Un tema musical i comencem. No marxeu!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs bé, amb aquesta promoció de Sant Just i l'estiu, són ja les 10 i 13
i tenim l'Imanol preparat per fer-nos les notícies santjustenques.
Hola, Imanol, bon dia.
Bon dia, Núria.
Bon dia.
Com vas?
Doncs bé, bastant bé, la veritat.
Sí?
Sí, sí, sí.
Per allà dins ha sonat que tenies unes agulletes que no podies ni asseure.
Sí, ha sonat una mica agulleta, la veritat és que sí, sí, sí, haig de ser sincera i sí.
Però bueno, a part d'això, tot bé, tot bé.
Ja passen aquestes coses.
Si et sembla, començo amb aquests titulars santjustenques perquè s'ha aprovat des de la Diputació de Barcelona
la inversió per executar certes millores en un dels trams de la carretera BB1468,
la via que connecta Molins de Rei i Vallvidrera passant per Sant Just d'Esvern,
perquè ens entenguem la carretera que va a Santa Creu d'Olorda, segur que moltes vegades...
Sí, la de Molins, vaja.
Exacte, sí.
Un projecte que vol dotar de més espai d'asfaltat o sobreample, els revolts més tancats d'aquesta carretera,
garantint també els amplis mínims de calçada.
Alhora, la nova infraestructura vol aportar aquesta via conetes trepitjables en gran part per fer la funció de voral.
La inversió arriba gairebé a 1.260.000 euros, per supost, amb el que s'han de realitzar estudis de trajectòria
i les pròpies obres, que en principi tenen un termini d'execució de 8 mesos i que inclouran altres remodelacions.
Entre elles, la millora d'accessos al camí de la muntanya,
l'arranjament d'itineraris per avianants en un tram de la via,
l'adequació del trenatge existent per passos de fauna
i l'adequació de senyalització i barreres de protecció en tot el tram de la carretera.
Molt bé, doncs seguim amb els titulars, tenim ja aquest més de qüestions de trànsit, no?
Serien, bueno, de millores de la via...
Infraestructures, anem a dir-ne.
Sí, infraestructura.
Sí, i passo a un aspecte més cultural.
Aquest dijous, 11 de juliol, la periodista i novel·lista Sílvia Soler parlarà de la seva última obra,
El Fibló, a Can Llibreter.
Aquesta llibreria proposa una trobada distesa de gairebé lúdic
que tindrà lloc a l'exterior de l'establiment a partir de les 8 del vespre
i que s'acompanyarà més amb un vi del celler de Can Mata.
Tot plegat forma part de les propostes de la Universitat Sant Justenca d'estiu
organitzades des de Cal Llibreter, xerrades normalment de caire didàctic,
però que en aquesta ocasió, segons el llibreter Arnau Cònsol, busquen un aire més distès.
Alhora, la trobada comptarà també amb les lectures de l'actriu Sant Justenca Marta Domingo,
una fórmula per, en certa manera, aportar teatralitat a l'addicció de certs fragments de la novel·la.
La idea és intentar portar una impressió de l'obra a partir de les sensacions que provoca
i no plantejar una presentació formal només amb l'autora.
Encara sabem si els han deixat o no, que el llibreter ha de fer aquest acte fora,
perquè ahir l'Arnau ens deia que no li havien dit que no, tampoc li havien dit que sí.
No sé, això no sé com dir-ho més obertament.
No, no sé com es gestiona, sinó que he viscut tants actes que encara no tenien el permís
i que sortien allà fora, que tampoc no crec que vingui d'aquí.
Sempre hi ha una premissa de si ve una autoritat, anem cap a dins i ja està.
Una mica així, però vaja, tampoc que sigui un gran aldarull
ni que aquests tipus de trobades reuneixin a 300 persones,
cosa que dificulti el trànsit i la via pública al centre de Sant Just.
Que una vintena de persones ja ocupaven prou la llibreria i que era tot un èxit.
Sí, sí. De fet, a la trobada de la setmana passada d'aquesta universitat Sant Justenca d'estiu,
amb el Daniel Gamper, un filòsof que va presentar les millors paraules,
devia haver-hi unes 15 persones i ja semblava que era un èxit.
És a dir, que té aquest tipus de...
Tu hi vas anar?
Jo hi vaig anar, jo hi vaig anar. Era una d'aquestes 15 persones.
però acostumo anar també a les presentacions que el llibre té
i hi havia més gent que de normal, és veritat, el que deia d'Arnau.
Què deies, perdó?
El llibre que ha presentat?
No ho he llegit, això sí.
Però té el llibre, no?
Sí, sí. És a dir, ell parlava sobre una filosofia, no?
Va desenvolupar el seu pensament, anem a dir-ho així, en un espai de debat,
parlant sobre la paraula, el poder de la paraula
i com organitzem el nostre coneixement en base a això
per crear després coses com les fake news, etcètera, etcètera,
en un sentit més moral o estètic, no?
De com es fa servir la paraula aleshores.
Però ell n'ha fet un llibre d'això, del seu pensament o del que ha estudiat.
Que es diu...
Les mejores paraules.
Té un subtítol que refereix a la llibertat d'expressió,
però que a ell li diu d'una altra manera que ara no en ve el cap, la veritat.
Però bàsicament anava per aquí i molt enfocat a canviar aquest punt de vista
que la llibertat d'expressió no és dir tot el que vulguem,
sinó poder escoltar tot el que vulguem.
ser una mica de la filosofia.
Molt bé.
I doncs mira, fixa't que la Sílvia Soler amb El Fiblo,
l'altre dia no sé si no ho estava mirant,
si al diari Ara o a La Vanguardia,
El Fiblo segueix sent ja des de...
Porta crec que des de Sant Jordi,
sent dels llibres...
Més venuts.
Estan en el top 5 o top 10 dels llibres més venuts,
o sigui que...
Jo tampoc l'he llegit, així que no m'arriscaré a dir
si recomanar o no recomanar,
però vaja, sí, té...
Aniràs, dimanol?
Té l'aval de ventes, anem a dir-ho així.
No sé si és un bon aval o no,
però té l'aval de ventes en aquest sentit.
Ja aniré, doncs no ho sé encara, sí, ja aniré.
Això és el segon.
A l'últim moment.
Perfecte, doncs seguim amb el tercer titular.
Vinga, va, últim titular.
El triatleta Ivane Ruzzo,
que entrena i ha crescut esportivament a Sant Just,
s'ha classificat per accedir al campionat del món d'Ironman,
que celebrarà a Hawaii a l'octubre.
Ho ha fet després d'acabar la tercera posició
d'aquesta modalitat de triatló a Frankfurt
fa gairebé dues setmanes.
Aquest va ser el 13 Ironman al que participava
i l'11 que acabava.
El primer en el qual va participar
va ser l'Ironman de Zurich l'any 2006,
amb un temps d'12 hores i 39 minuts.
L'Ironman és una de les modalitats més dures del triatló
que consta de quasi 4 quilòmetres de natació,
180 quilòmetres de ciclisme
i una marató, 42,2 quilòmetres de cursa a peu.
Ruzzo explica que considera que actualment
el seu punt fort és la cursa a peu,
ja que té la paciència necessària per guarda energia
per aquesta òltima prova.
També va recalcar que a part de la preparació física
és molt important la preparació mental,
ja que el cap hi juga un paper primordial.
Molt bé, doncs amb aquesta notícia
hem acabat ja els titulars de Sant Just.
Gràcies, Imanol.
De res.
Tornarem demà a la mateixa hora
per presentar l'actualitat Sant Just en que d'última hora.
Fins demà.
Adéu, que vagi bé.
Adéu.
Tornarem demà a la mateixa hora.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De 4 a 5 de la tarda!
Relaxa't.
Relaxa't amb estils com el chill out...
smooth jazz...
funk...
Oh!
La música electrònica més suau!
100% música relaxant!
Cada dia!
De dirhunt a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club!
Hi esperem...
Vigila amb aquestes bèsties.
Per inofensives que semblin,
causen la majoria d'incendis a Catalunya.
Al bosc, qualsevol descuit, pot ser el pitjor depredador.
En cas d'incendi, truca el 112.
Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Primer van ser les ones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram,
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Correm, correm per arribar abans.
Correm perquè ens esperen.
Correm perquè ens fan córrer.
Perquè tots corren.
Correm per ser els primers.
Per no fer tard.
Perquè ens agrada.
Correm per impressionar.
Correm perquè estem contents.
Perquè estem enfadats.
Correm perquè ens distraiem.
Correm, correm i correm.
Fins que...
Deixem de córrer.
L'excés de velocitat és incompatible amb la vida.
No corris.
Viu més.
Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya.
012.
La Generalitat al teu costat.
Un estiu ben fresc.
Consells per a la calor.
Fresca a casa.
Tanqueu les persianes quan hi toca el sol.
Obriu les finestres durant la nit.
Estigueu-vos a les zones més fresques.
Refresqueu l'ambient amb ventiladors, aire acondicionat.
Si no teniu aire acondicionat,
mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats.
Centres comercials, casals, cinemes...
Molta aigua.
Beveu aigua i sucs de fruita.
Refresqueu-vos sovint.
No prengueu begudes alcohòliques.
Eviteu els menzars molt calents.
Busqueu l'ombra al carrer.
Eviteu sortir al migdia, quan fa més calor.
Poseu-vos una gorra o un barret.
Utilitzeu roba lleugera que no sigui ajustada.
Molleu-vos una mica la cara i la roba.
Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol
i no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins.
Limiteu l'activitat física intensa.
Ajudeu altres persones.
Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen soles,
ajudeu-les a seguir aquests consells.
012. La Generalitat al teu costat.
Ràdio Unfesten
98.1
Doncs bé, ara falta mig minut per arribar a dos quarts d'11 del matí.
Estim aquí al Just a l'Estiu,
al magazín matinal del juliol de Ràdio d'Esvern.
Ara el que farem és repassar, doncs,
algunes notícies curioses que ocupen les portades dels mitjans.
Òbviament també repassarem els titulars dels principals mitjans de comunicació en català
i també alguna efemèride que va passar tal dia com avui,
un 10 de juliol de fa alguns anys.
Començarem, doncs, agafant les portades.
Agafarem la del diari Ara,
que obre la seva edició d'avui dient
enrocats.
Diu, retret.
El PSOE acusa Podem de mentir
enmig del fracàs de la negociació
per la investidura de Sánchez.
I, sospita, diu Iglesias,
es manté inamovible exigint ministeris
i creu que els socialistes volen noves eleccions.
Què més?
A la portada, diu Corbin,
per un nou referèndum
on defensaria el Remain.
També que la Fiscalia vol 20 mesos d'inhabilitació per a Torra
o també que la Generalitat augmenta l'impost de les hipoteques.
La fotografia que dona el diari Ara
és aquesta imatge de nois menors d'edat
dormint ahir als bancs de l'església de Sant Anna de Barcelona.
Diu aquí que la crisi dels menes
força el govern a canviar d'estratègia.
Ajorna el projecte d'un centre integral a la Zona Franca
hi posa més equips de salut mental al carrer
per detectar casos greus.
Ara anem a buscar la portada de La Vanguardia
que posa aquí en una imatge
a Pedro Sánchez i a Pablo Iglesias
titulant que Sánchez i Iglesias abonen la repetició d'eleccions.
La cinquena reunió entre els dos líders
acaba entre nous retrets.
El PSOE acusa el líder de Podem
de voler la vicepresidència i ell ho nega.
Això pel que fa a la política.
També altres notícies de política.
Diu que la negociació de PP, Ciutadans i Vox
entra en col·lapse a Madrid.
El debat per elegir president es convoca sense candidat
malgrat la trobada in extremis.
I diu aquí que assisteix el bloqueig a la comunitat de Madrid.
Que el portaveu de Ciutadans, Ignacio Aguado,
havia proposat una reunió amb les de PP i Vox,
Isabel Díaz, Ayuso i Rocío Monasterio respectivament.
També pel que fa a política,
el fiscal vol inhabilitar a Torra un any i vuit mesos
pels llaços.
Demana que el president sigui jutjat per desobediència.
En economia, la Generalitat apuja fins al 2%
l'impost sobre les hipoteques.
La banca repercuteix la taxa al client, segons el Banc d'Espanya.
I a nivell internacional, diu, el labor avalarà seguir a la Unió Europea
si hi ha nou referèndum.
Corbyn prefereix mantenir-se a Europa a un Brexit sense acord
o dirigit pels toris.
És que el líder del partit laborista britànic, en Jeremy Corbyn,
va fer ahir un gir i va anunciar que en un cas d'un segon referèndum,
el seu partit votaria per mantenir-se a la Unió Europea,
sempre que això sí, l'alternativa, fos un Brexit sense acord
o liderat pels toris.
Aquí hi ha destacats.
A Cultura de la Vanguardia diu, Woody Allen creu que morirà fent cinema.
I també a l'editorial i a les pàgines de Societat,
diu aquí, clam contra el top manta als carrers de Barcelona.
Anem a mirar ara, per exemple, aprofundir algunes notícies
que han sortit també a les portades dels diaris.
Per exemple, a veure...
Tenim aquí una notícia en què el Cosmo Caixa
diu aquí que es renova per fer visible l'invisible.
Què vol dir això?
Doncs bé, que aquest museu proposa un viatge des del Big Bang
fins a les fronteres de la ciència per al seu 15è aniversari.
resulta que hi ha aniversaris ben assenyalats
i el Cosmo Caixa no s'ha volgut estar del seu.
Són 15 anys des que va obrir les portes.
Aleshores, amarat de l'esperit visionari de George Wagensberg,
el seu primer director i gran defensor de la interactivitat com a mètode.
El nou espai d'exposició permanent, la Sala Univers,
es manté amb l'essència, amb els seus 3.500 metres quadrats renovats,
en què dijous, o sigui demà, obren les portes al públic.
La Sala fa un recorregut cronològic per explicar
des de l'origen de l'univers conegut, el Big Bang,
fins a les actuals fronteres del coneixement,
per fer-ho incorporar nous gins interactius
supervisats per institucions científiques internacionals
i dotats d'una renovada també percepció de la interactivitat.
Doncs ja ho sabeu, demà el Cosmo Caixa
obre les portes de nou presentant una sala interactiva,
la que abans ocupava, bé, doncs la que sempre recordem, no?
Que quan entres hi ha aquell bloc de gel, etcètera, etcètera,
doncs ara l'han canviat amb altres temàtiques
molt vinculades a l'univers.
També tenim, per exemple, les efemèrides d'avui,
d'un 10 de juliol, coses que van passar fa alguns anys.
Per exemple, l'any 1850,
Millard Fillmore és nombrat el tretzer president dels Estats Units.
40 anys més tard, Wyoming és atmesa
com l'estat número 44 dels Estats Units.
També tenim que l'any 1936,
a Sevilla es presenta al públic l'himne d'Andalusia.
També que el 2010, un 10 de juliol, a Barcelona,
succeeix una manifestació en resposta
al fallo del Tribunal Constitucional d'Espanya
sobre els recursos interposats
a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006.
També l'any 1967,
diu aquí que Nova Zelanda adopta el sistema decimal.
L'any 73,
les Bahamas s'independitzen del Regne Unit.
I l'any 73, també just al mateix dia,
l'Assemblea Nacional de Pakistan reconeix a Bangladesh.
Tenim aquí persones que van néixer tal dia com avui.
Doncs bé, el tenim aquí començant enrere.
El 1851 va néixer Friedrich von Bieser,
economista austríac.
Cinc anys més tard ho feia Nikola Tesla,
enginyer i inventor croata.
El 71, el 1871,
ho feia Marcel Proust,
escriptor francès.
El 1874,
ho feia Sergei Konionkov,
pintor rus.
El 1891 va néixer la metgessa i física Edith Kimby.
El 95,
ho feia Karl Orff,
compositor alemany.
El 1920,
perdó,
el 1913,
va néixer Salvador Espriu,
poeta català.
El 1920,
va néixer Owen Chamberlain,
premi Nobel de física l'any 1959.
El 1928,
va néixer Bernard Buffett,
pintor francès.
També,
al 72,
va néixer l'actriu i model Sofia Vergara.
I l'any 80,
la cantant estadounidenca Jessica Simpson.
Persones que van morir un 10 de juliol,
doncs,
per exemple,
tenim que l'any 1099,
ja fa uns quants centenaris,
va morir el Cid Campeador,
més conegut com a Rodrigo Díaz de Vivar.
doncs bé,
personatge de la història d'Espanya
bastant conegut.
El 1900,
perdó,
el 1851,
va morir el pintor i el fotògraf
Luis de Guerre.
També,
el 1983,
va morir Estrellita Castro,
cantant i actriu.
El 2003,
ho feia Winston Graham,
escriptor britànic.
i el 2006,
ho feia Shamil Basayev,
cap militar de la guerrilla txetxena.
Doncs bé,
aquestes són les efemèrides d'avui,
d'un 10 de juliol,
de fa ja alguns anyets.
Ara passarem a un tema musical
i després seguirem
amb la previsió del temps,
encara que no tinguem el Carles.
hit the dance floor,
hit the dance floor,
I got all I need.
No,
I ain't got gas,
I ain't got gas,
but I got you,
baby.
Baby,
I don't need dollar bills,
tell how fun tonight.
I love Chitels.
Baby,
I don't need dollar bills,
tell how fun tonight.
I love Chitels.
I don't need no money,
all I need.
As long as I can feel the beat.
I don't need no money.
As long as I keep dancing.
Come on,
come on,
turn the radio on a Saturday
and I won't be long.
Gotta paint my nails,
put my high heels on a Saturday
and I won't be long
till I hit the dance floor,
hit the dance floor,
I got all I need.
No,
I ain't got gas,
I ain't got gas,
I got you,
baby.
Baby,
I don't need dollar bills,
tell how fun tonight.
I love Chitels.
Baby,
I don't need dollar bills,
tell how fun tonight.
I love Chitels.
I don't need no money,
as long as I can feel the beat.
I don't need no money,
I don't need no money,
as long as I keep dancing.
I don't need no money,
as long as I keep dancing.
I don't need no money,
I don't need no money,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bé!
Bé!
Abans de passar a les notícies amb Limanol i Passar Catalunya Ràdio, farem un repàs també de les notícies d'última hora que es destaquen aquí als portals digitals d'internet.
Per exemple, diu aquí, a les 10 i 26 ha saltat la notícia, alfa Romeo Stelvio Quadrofiglio, diu de vegades, és possible conduir una obra d'art.
A les 10 i 20, diu l'Espanyol, jugarà un amistós contra el Sheffield Wednesday Football Club.
A les 10 i 16, Colau i Collboni presenten avui el seu acord de govern, diu la notícia.
També ha sortit que Bosch demana responsabilitats a Borrell sobre el control del govern espanyol.
També parlen de la història èpica de Viewful, que arriba a Sifi en forma de sèrie.
També, per exemple, que Damià Amorós és nou vocal de la secció territorial de l'AMC.
També parlem ara mateix, no tenim el Carles aquí per fer-nos la predicció meteorològica,
però podem llegir coses que diuen els mitjans sobre el temps i les futures temperatures.
Doncs bé, diu aquí que el pròxim canvi de temps podria arribar diumenge.
Diu que arribarem al cap de setmana en una nova situació de calor intensa que no s'allargarà.
No parlem de Sant Just, d'Esvern concretament, però sí a nivell general de Catalunya.
Diu que avui ha començat amb les temperatures més agradables des de Sant Joan en moltes comarques.
En molts indrets, a primera hora el termòmetre marcava entre 2 i 4 graus menys que ahir.
I només a l'Ebre i en alguns punts de l'Emporda l'entrada del vent ha fet pujar la temperatura.
Avui farà més calor que ahir, però la temperatura encara serà molt raonable al migdia.
Gairebé enlloc se superaran els 35 graus, tot i que al migdia el termòmetre marcarà més de 5 graus que ahir en molts punts del Pirineu i el Prepirineu especialment.
El dia diu aquí que ha començat amb alguns núvols al vessant nord del Pirineu, però que en general avui ja farà sol i no es repetiran les tempestes d'ahir.
A la tarda creixeran nubulades en punts de la serralada, però només hi haurà ruixats molt puntuals.
També, per exemple, diu que el pròxim canvi de temps s'entreveu de cara a diumenge, encara que hi ha incertesa sobre com serà aquesta nova possibilitat de ruixats.
Però sembla clar que acabarem al cap de setmana amb un nou canvi de masses d'aire i, per tant, amb una situació de temps com a mínim més variable insegura.
Alguns models fan pensar que les pluges i les tempestes de diumenge podrien ser extenses i localment fortes, mentre que d'altres apunten cap a fenòmens més puntuals.
En tot cas, per ara és més probable un diumenge amb ruixats irregulars a Ponent i al Pirineu que no pas en punts de la costa.
Doncs bé, també diu aquí que la temperatura tornarà a pujar clarament els pròxims dies, concretament entre divendres i dissabte s'entreveu un altre pic de temperatura que, si bé no serà tan dur com els dos anteriors,
sí que tornarà a acostar el termòmetre als 40 graus a les zones de Ponent i provocarà que la temperatura de xafogó superi els 35 graus, atenció a la costa.
La bona notícia és que aquesta massa d'aire sahariana no tindrà gaire temps per instal·lar-se i que el canvi de temps de diumenge obrirà la porta a una primera part de la setmana,
que ve altra cop en un ambient molt més suportable.
Doncs bé, no hem tingut la previsió del temps de Sant Just, però sí a nivell general.
No sabem si el Carles ens estarà podent escoltar o no, però bé, almenys m'ha haver encertat en alguna cosa.
També, ara abans de marxar, en aquests 8 minutets que queden, podem repassar alguna notícia curiosa.
Per exemple, diu aquí, saps com actuar si et pica una medusa?
Doncs bé, aquí a la notícia ens explica alguns tips.
Diu que l'estiu també té les seves parts negatives, tot i que solen ser molt previsibles, com per exemple les picades de les meduses.
Bé, diu que moltes vegades en jornades de sol i de platja que acaben molt tard s'han de prendre una sèrie de precaucions bàsiques per evitar riscos.
Alguns dels quals és per exemple tenir en compte aquestes picades de les meduses.
Per exemple, com actuar si t'ataca, per exemple, una espècie?
Doncs bé, les plaques de meduses són freqüents a l'estiu a les costes espanyoles, especialment a les platges on l'aigua del mar arriba a temperatures més altres.
En cas de patir una picadura d'un d'aquests animals, assenyalen experts, el primer que s'ha de fer és netejar la zona afectada amb suero fisiològic i col·loca gel a través d'un drap durant almenys 15 minuts.
En el cas que algun tentacle a part de la medusa hagi quedat adherit a la pell, s'haurà de retirar sobretot amb unes pinces, però prèviament haver netejat la zona de la picada.
Si és possible, s'ha d'acudir a un lloc d'atenció de medicina més proper, allà on estigui el vigilant, que serà també on podran administrar a la persona que li hagi picat un antiestamínic que moderi la reacció al·lèrgica i un analgèsic també pel dolor.
A més, els professionals proposen també altres cuidados que no sempre es tenen en compte, per exemple, vigilar amb les orelles, i és que les altes temperatures conviden a refrescar-se a l'aigua afavorint l'arribada d'una d'aquestes visites tan inoportunes, que és l'autitis externa.
Es produeix per al contacte de les orelles amb fongs i bactèries, i el 84% de les altitis externes que es produeixen a l'estiu es contagien precisament a les platges i a la piscina.
La combinació d'aigua i la calor afavoreix precisament la seva propagació.
Doncs bé, aquestes són les notícies curioses, també podem parlar d'una altra abans de passar a Catalunya Ràdio.
Diu, com saber si pateixes tripofòbia? Sabem què és la tripofòbia?
Diu que els experts asseguren que un 25% de la població mundial ha experimentat alguna vegada aquest tipus de fòbia.
Diu, pot ser que al veure un conjunt de forats buits, per exemple el de les canyetes,
doncs bé, sentis algun d'aquests símptomes, temblors, nàusees, problemes per respirar, ansietat, taquicàrdia, marejos...
Tots aquests són efectes comuns de les fòbies, també de la tripofòbia,
que és un trastorn que provoca a l'individu que el pateix una por irracional als forats buits i figures geomètriques.
També hi ha d'alguns animals com a les serps, a les aranyes o a les granotes, per exemple.
Tot i que la tripofòbia encara no s'ha reconegut com a una fòbia real,
hi ha experts que sí que asseguren que més del 25% de la població mundial pateix aquest trastorn.
Què provoca aquesta fòbia? Doncs bé, hi ha diferents hipòtesis al respecte.
Segons un estudi publicat per Psychological Science, els patrons repetitius que provoquen ansietat i por en les persones que pateixen tripofòbia
són els mateixos que ens fan reaccionar davant les espècies més letals del planeta,
per exemple, davant les serps, les aranyes, els insectes, etc.
Diuen els experts que la por a les figures geomètriques d'aquests animals verinosos
és un mecanisme de defensa que ens fa reaccionar, un llegat, sens dubte, dels nostres avantpassats.
Doncs bé, ja ho sabeu, també hem parlat de la tripofòbia,
de què fer en casos de picada d'una medusa,
hem parlat també en aquesta primera hora d'efemèrides
i de què és el que cal fer aquests dies amb els canvis de temps.
Ara, això sí, falten tres minuts, deixarem un tema musical
i connectarem amb Catalunya Ràdio.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Junts
Squ bitterness
Aquest estiu sintonitza el Just a l'estiu de dilluns a divendres
a Ràdio d'Svern al 98.1 FM.
De 10 del matí a 1 del migdia us esperem al magazín matinal Just a l'estiu,
la versió més fresca del Just a la Fusta tots els dies de juliol.
Entrevistes, seccions, notícia i informació s'enjustenca d'actualitat
i tertúlies. No te'l perdis.
Aquest estiu, entre piscina i platja,
els matins de Ràdio d'Esvern són tendència.
La plaça Mireia.
El conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch,
reclama al ministre d'Exteriors en funcions, Josep Borrell,
que assumeixi responsabilitats i, si cal,
dimiteixi per l'espionatge a delegacions catalanes.
Alfred Bosch ha fet aquesta petició
durant la sessió de control al govern del Parlament.
Oriol, bon dia.
Hola, bon dia.
Posicionament contundent del conseller Bosch en seu parlamentària
qualifica presumpte cas d'espionatge d'escàndol democràtic
per haver utilitzat les clavegueres i els recursos de l'Estat
amb l'objectiu, diu, de coartar la projecció internacional de Catalunya.
El titular d'Exterior s'ha demanat al ministre Borrell
que es plantegi la seva dimissió.
La pregunta és, el senyor Borrell, quan ha gastat?
El senyor Borrell, quins fons reservats ha utilitzat?
A qui han espiat?
Qui han espiat aquí i qui han espiat a tot Europa?
El senyor Borrell ha de donar la cara
i ha d'assumir responsabilitats pel que estem coneixent.
I si cal, haurà de dimitir.
El Ministeri d'Aferes Estrangers a Espanyol, per la seva banda,
admet aquest matí que la seva funció és vigilar de prop qualsevol activitat
que pretingui perjudicar la imatge d'Espanya
i qualsevol intent d'impulsar el projecte independentista.
Núria Oriol, Catalunya, Ràdio Parlament.
Justament en declaracions a la cadena SER Catalunya,
el ministre d'Exterior, Josep Borrell, ha dit que el govern espanyol
no pot mirar cap a una altra banda si les delegacions catalanes a l'estranger
s'extralimiten en les seves funcions.
Les comunitats autònomes tenen dret constitucionalment reconegut
a tindre delegacions a l'estranger.
Si després, a l'hora de la veritat,
es veu que fan activitats que es poden considerar
completament aliens a la seva funció,
llavors es sensibilitzarà a explicar als tribunals.
I això és el que hem fet.
Tot això...
Què vol?
Que mirem cap a l'altre costat
i que pensem que no ens entenem de res?
Més notícies amb Marc Jurado.
L'endemà del fracàs de la reunió entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias,
el PSOE i Podem s'intercanvien retrets
mentre s'emplacen a continuar negociant la investidura de l'Ir Socialista.
Continua a l'aire.
Madrid, que ta, Carmany.
Bon dia.
En una entrevista a Telecinco, la vicepresidenta espanyola
ha insinuat que sí, que Pablo Iglesias va demanar la vicepresidència.
El senyor Iglesias hace tres años estaba en
Quiero ser vicepresidente y voto en contra de Pedro Sánchez
como presidente del gobierno socialista de hace tres años.
Yo lo veo en el mismo sitio.
El senyor Iglesias está hablando de cargo.
Des de Podem i a la cadena CER,
Irene Montero no ha volgut entrar en aquesta qüestió
i manté que els socialistes rectificaran.
Queda, Carmany, Catalunya, Ràdio, Madrid.
La consellera d'Agricultura i Ramadria, Teresa Jordà,
reitera la necessitat que el seu departament gestioni
tot el que té a veure amb la conservació dels boscos i del territori,
inclòs medi natural, que ara depèn de territori.
Considera que és una absurditat que no sigui així
en declaracions al matí de Catalunya Ràdio.
Ha posat aquest exemple.
Està molt bé, eh?, que intentem conservar el medi i la biodiversitat,
però que a mi se'm prohibeixi fer una actuació en un bosc concret
on tècnicament es creu que és convenient fer una aclarida,
per exemple, i que no ens la deixin fer
perquè allà hi ha una espècie protegida d'un ocell.
No sé què dir-te, perquè la cava ha rassat el foc,
ni l'ocell, ni l'arbre, ni la protecció.
Entre un 16 i un 18% dels preadolescents
tenen conductes suïcides,
segons un estudi del Departament de Psicologia
de la Universitat Rovira i Virgili.
El treball s'ha basat en tests psicològics
a 1.500 alumnes de centres educatius d'arreus
que fan un seguiment durant tres períodes evolutius
entre els 10 i els 13 anys.
Durant el primer període de l'estudi,
un 16% dels infants va afirmar
que havia tingut la idea del suïcidi al cap
i d'aquest grup una tercera part la mantenien un any més tard.
Pel que fa al risc de suïcidi,
el van presentar més del 12% d'escolars
d'una mitjana d'11 anys.
La Warner ha anunciat
que la seva futura plataforma de continguts
es dirà HBO Max
i estarà disponible per competir amb Netflix,
Amazon o Disney Plus
a partir de la primavera de l'any que ve.
Una de les apostes serà Friends,
per això sentim la sintonia de la sèrie,
que oferiran en exclusiva
i desapareixerà aleshores del catàleg de Netflix.
A banda dels continguts actuals d'HBO,
inclouran altres canals de la companyia
com la CNN, DC Entertainment, TNT o Cartoon Network.
També oferiran, a banda, les prequeles de Joc de Trons.
Avui s'ha sabut, a través del creador de les novel·les,
de George R. R. Martin,
que la primera part, que ja s'està rodant a Irlanda del Nord,
transcorrerà 5.000 anys abans de la trama original
i ha concretat que Oesteros estarà dividit
en un centenar de regnes diferents
i que els Lannister, per exemple, encara no existiran.
L'Espanyol acaba d'anunciar un tercer partit de pretemporada
al camp del Sheffield a la segona divisió anglès el dia 28,
després dels partits contra el Paralada i el Lens de França
i enmig de la primera eliminatòria de l'Europa League.
D'altra banda, l'Audiència Nacional ha desestimat
un recurs del jugador del Barça, Gerard Piqué,
per un tema fiscal.
Haurà de pagar dos milions d'euros
entre endarrerits i sancions.
En futbol salt, el Santa Coloma ha anunciat
que el brasiler Tales Lima rescindeix contracte.
Estava lligat fins al 2022,
amb una clàusula per a Narsen que ha fet efectiva.
De moment, els colomencs acumulen set baixes
i les altes del porter Borja, pujat del B,
CP, que ve del Tudela però ja havia estat a Santa Coloma,
que ha lit del Barça bé i el manresà Roger Vermussell
del Oparrulo de Galícia.
A Wimbledon, avui, partits de quarts de final
a les dues, Jokovic i Goffend,
Nishikori Federer, Pella Bautista i Kerry Nadal.
El Tour de França, avui, etapa de mitja muntanya,
Sandier Colmà, Gillian Alaphilippe defensa el lideratge.
I als Roller Games, avui, competició en Alpi,
en hoquei línia i en velocitat a Barcelona.
Roller Derbi a Mollet i hoquei patins a Vilanova i la Geltrú.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
11 i 6 minuts. Bon dia.
S'ha aprovat des de la Diputació de Barcelona
la inversió per executar certes millores
en un dels trams de la carretera BB-1468,
la via que connecta Molins de Rei i Vallvidrera,
passant per Sant Just d'Esvern,
un projecte que vol dotar de més espai d'asfaltat
o sobreample els revolts més tancats d'aquesta carretera,
garantint també els amples mínims de calçada.
Alhora, la nova infraestructura vol aportar aquesta via
conetes trepitjables en gran part per fer la funció de Burral.
La inversió arriba gairebé a 1.260.000 euros,
pressupost amb el que s'han de realitzar estudis de trajectòria
i les pròpies obres,
que en principi tenen un termini d'execució de 8 mesos
i que inclouran altres remodelacions.
I aquest dijous 11 de juliol,
la periodista i novel·lista Sílvia Soler
parlarà de la seva última obra,
El Fibló, a Cal Llibreter.
Aquesta lliureria proposa una trobada distesa,
de gairebé lúdic,
que tindrà lloc a l'exterior de l'establiment
a partir de les 8 del vespre
i que s'acompanyarà més amb un vi del celler de Can Mata.
Tot plegat forma barda
les propostes de la Universitat Sant Justenca d'estiu
organitzades des de Cal Llibreter,
xerrades normalment de caire didàctic,
però que en aquesta ocasió,
segons el Llibreter Nou Consul,
busquen un aire més distès.
Alhora, la trobada comptarà també
amb les lectures de l'actriu Sant Justenca Marta Domingo,
una fórmula per, en certa manera,
aportar teatralitat
a l'addicció de set fragments de la novel·la.
La idea és intentar portar una impressió de l'obra
a partir de les sensacions que provoca
i no plantejar una presentació formal
només amb l'autora.
El triatleta Ivane Russo,
que entrena i ha crescut esportivament a Sant Just,
s'ha classificat per accedir al campionat
del món d'Ironman,
que celebrarà Hawaii a l'octubre.
Ho ha fet després d'acabar la tercera posició
d'aquesta modalitat de triatlo a Frankfurt.
Fa gairebé dues setmanes.
Aquest va ser el 13A Ironman
al que participava i l'11A que acabava.
El primer en el qual va participar
va ser l'Ironman de Zurich l'any 2006
amb un temps d'12 hores i 39 minuts.
L'Ironman és una de les modalitats més dures
del triatlo que consta de quasi
4 quilòmetres de natació,
180 quilòmetres de ciclisme
i una marató, 42,2 quilòmetres,
de cursa a peu.
Russo ha explicat que aconsella
que actualment el seu punt fort és la cursa a peu,
ja que té la paciència necessària
per guarda d'energia per aquesta última prova.
També va recalcar que, a part de la preparació física,
és molt important la preparació mental,
ja que al cap hi juga un paper primer mundial.
Fins aquí les notícies de les 11.
Tornem amb més informació a les 12.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Mira que me vi a morir
La china que tenia se fue a Alemania y no volvió
La china que tenia se fue a Alemania y no volvió
Ya a Alemania me voy y no a divertirme, a tomar un veneno, yo quiero morirme
Tome la mano aquí que la tienes fría, tome la mano aquí Catalina mía, mira que me vi a morir
Tome la mano aquí que la tienes fría, tome la mano aquí Catalina mía, mira que me vi a morir
Mira que me vi a morir
Mira que me vi a morir
Mira que me vi a morir
Mañito de mi corazón, que viento se habla que me estoy muriendo
Y te pido y te encomiendo
Que llame a mi cribado
También a mi primo hermano
Quisiera ser testamento como el salvario con fundamento
Apúnteme usted, señora cribada
Apúnteme usted una cortina que porca mujer o cabema vecina
Apúnteme usted, señora cribada
Apúnteme usted, señora cribada
Apúnteme usted, señora cribada
Apúnteme usted, señora cribada
Apúnteme usted una oliva
Que no está sembrada
Ni que se vea nada
Apúnteme usted, señora cribada
A mí te mete una copeta que no tiene chorro ni activo, que da mucho, mucho gracioso en tu cama.
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
Hola, bon dia.
Bon dia. Avui al vespre, si tenim ben entès, feu una sortida nocturna a la penya del Moro. Explica'ns què s'hi farà.
Mira, és una sortida que ja fa anys que fem, de pujar a la penya del Moro, pugem encara de dia, que està baixant el sol, llavors allà mengem l'entrepà, sopem diguéssim, i llavors tornem a baixar ja de nit amb les llanternes.
És una sortida familiar, no poden anar nens sense acompanyament, perquè és la muntanya i a més baixant de nit, però com que la temperatura ja és agradable i sí, la veritat és que és maco.
També hem llegit que hi haurà algunes explicacions sobre la història romana, potser?
A veure, cada any ens quedem amb els centres d'interpretació d'allà perquè ens facin una explicació. Llavors expliquen una mica les runes i tal, i ja l'explicació ens la sabem tan bé, que els acompanyaments que pugen des de l'associació també expliquen una mica l'origen i tot això.
I de moment hi ha molta gent interessada en la sortida, en anar-hi?
Mira, al principi de tot fèiem inscripció prèvia, però al final la gent no s'inscriu i ve, saps?
I llavors ja normalment som entre 20 i 30 persones que pugem, entre pares i nens, i la veritat és que cada any hi ha hagut un grupet maco que s'ha afegit a l'activitat i per això l'anem repetint.
O sigui, tinc entès que no és el primer cop que feu aquesta sortida a la penya del moro.
Mínim quatre anys, crec que quatre anys fa que ho fem.
Quatre anys, ja?
Sí, sí, no sabria dir-te exactament, però m'has enganxat d'així una mica.
Però sí, sí, com a mínim fa quatre anys que ho fem.
I com va sorgir la idea fa quatre anys? Com se'ls va acudir?
Bé, som una associació bastant jove, de gent que té ganes de fer moltes coses. A l'inici érem tot parella, sense fills i així.
Bé, i pensant en activitats que poguessin una mica estar a l'abast de molta gent, que fossin joves o famílies o així, va sorgir la idea d'algun dels membres de la Junta.
Ja estem molt relacionats amb cotxerola, perquè estem a poc de cotxerola, i molts de nosaltres anem a caminar al cap de setmana, ara amb aquestes calos ja no tant.
Però allò, anem a fer una volta, anem a pujar la penya del moro, i va ser, ui, per què no pugem un dia de nit, no?
O sigui, en un d'aquests dimecres que estarem a l'associació.
I l'activitat està oberta, per exemple, a gent que no formi part del barri o de l'associació?
Sí, està oberta a tothom. És una activitat gratuïta. Nosaltres el que fem és la gestió, a través de l'Ajuntament, per notificar el parc de Collserola, que hi haurà un grup que puja a la nit.
També fem apuntar els números de telèfon i donem el nostre número per si hi hagués algun problema.
Però, vaja, que és una activitat gratuïta i oberta a tothom.
I a vosaltres, a l'Associació de Veïns de Maslluí, us costa muntar activitats per fer pinya de barri o precisament és el que intenteu potenciar?
Bé, sempre la intenció ha sigut una mica, doncs, és un barri nou, tota gent sap bé de Sant Lluís i de fora, no?, i intentar fer activitats per anar-nos coneixent.
No és fàcil perquè, a nivell organitzatiu, doncs, ja, tots treballem, tenim fills o no, i, bueno, el dia a dia fa que es costi, no?
Hi ha activitats com aquestes que són fàcils perquè, com que les anem repetint, és bàsicament el dia que es puja i ja està, i fer la instància i poc més.
Sí que és veritat que en altres activitats com el dia de les festes de tardor o així, doncs, necessitem més gent que col·labori així, costa més.
Tenim tots la tendència una mica, doncs, això, no?, a deixar que els altres ens facin les coses i llavors trobar equip per poder muntar-ho i tal, doncs, no és tan fàcil.
Però, bueno, sí que hi ha un equip fort, així, petit però potent, i anem fent el que bonament podem.
De moment, quina és la vostra agenda? O sigui, quines altres activitats també teniu programades de cara a l'estiu, aquests pròxims dies o inclús a la festa major?
Sí, ara, aquest mateix divendres, fem un cinema a la fresca aquí a la plaça del parc de Lluia Quieta, que és gratuït també, oberta a tothom.
Per fer un cinema a la fresca amb projecte i tal, doncs, ha de ser de nit, per tant, comencem a les 10 de la nit.
Hi ha servei de crispetes.
La pel·lícula, sempre procurem que sigui una pel·lícula bastant obert, que pugui ser per nens, no?
Aquest any, les referències, és una pel·lícula que s'ha recomanat a partir dels 7 anys, que és la de Spider-Man into the Spider-Bear, que és de dibuixos, encara que és de Spider-Man.
A vegades era per recomanat per encara més petits, però, bueno, no és tan fàcil trobar pel·lícules obertides, recomanades a tot el públic.
I és una activitat gratuïta, hi ha servei de crispetes i begudes, i esteu tots convidats, només heu de portar el vostre cos, la vostra presència, i el sopar, si voleu sopar amb nosaltres allà.
Clar. I de cara, per exemple, a la Festa Major, vosaltres organitzeu alguna activitat o teniu en ment preparar alguna cosa?
Sí, a la Festa Major sempre fem el bàsquet, que puntua pels equips dels grocs i els blaus.
Ara mateix no sabria quin dia ens ha tocat, veig que és entre setmana, i normalment és una tarda, perquè aquí fa molta calor, toca molt el sol, i és una activitat que realment la competeixen molt, vull dir que la viuen al màxim, hi ha molta competitivitat, i sana, però n'hi ha, i la fem aquí al Parc de Lluiaqueta, que tenim una pista exterior.
Helena, jo no sé quin càrrec, perdona, t'he tallat.
No, tranquil·la.
Sí? No, anava a dir que no sé quin càrrec ben bé tens dins de l'associació, però sou moltes persones ara mateix, o heu augmentat el número de membres de l'associació?
Jo sóc la presidenta des d'allà fa anys, no hi ha forma de sortir-ne, i sí, bueno, a poc a poc anem augmentant el nombre de socis, està la cosa ara una mica estancada, estem al voltant dels 70 socis,
estem a l'espera que vinguin tots els nous veïns de les últimes promocions, per potser fer una altra crescuda, perquè sí que és veritat que a mesura que ha anat venint a viure la gent,
hem anat com creixent, no?, ensamplant-nos.
És veritat que l'equip, com que més organitzatiu i tal, que estem els dimecres sempre de sis a vuit del vespre, som més o menys els mateixos,
però, vaja, sí que hi ha veïns que proposen activitats paral·leles i tal, i que les hem rebut amb moltes ganes, com per exemple a la jornada de prevenció de residus,
la recollida de residus que vam fer.
Sí, el Cleanup Europe, no?
Sí, sí, el Cleanup Europe, i que ara estem organitzant nosaltres el novembre amb altres equips,
sobretot l'Olga González, que està ajudant molt, i l'Ajuntament donant suport també a l'activitat,
i bé, bueno, crec que m'anirà per les rames, però, vaja, que també us aviso que cap al novembre també hi haurà la recollida de residus,
que l'anterior va tenir molt d'èxit, que vam recollir quasi 500 quilos de brossa a colsarola, i que fa molta falta.
No, sí, sí, sí, jo i tant, Déu-n'hi-do, eh?, perquè la xifra no es queda gens curta, la veritat.
No, no, i vam ser col·laboradors uns 75 persones, quants més siguem més repetirem.
Clar, clar, clar. Doncs, Helena, moltes gràcies per agafar-nos el telèfon aquí a Ràdio d'Esvern, al magazín matinal de l'Estiu és teu.
Esperem que avui la sortida a la penya del Moro vagi molt bé, segur que us fa bon temps.
Les previsions, de moment, són bones, diuen que no plourà, per tant, bons auguris.
Moltes gràcies.
Que vagi bé i una abraçada.
Una abraçada, adeu-vos, bon dia.
Adéu, bon dia.
Ara escoltes Ràdio d'Esvern.
Sintonitzes Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1
Aquest estiu sintonitza el Just a l'estiu, de dilluns a divendres, a Ràdio d'Esvern, el 98.1 FM.
De deu del matí a una del migdia us esperem al magazín matinal Just a l'estiu,
la versió més fresca del Just a la Fusta tots els dies de juliol.
Entrevistes, seccions, notícies, informació s'enjustenca d'actualitat i tertúlies.
No te'l perdis.
Aquest estiu, entre piscina i platja...
Els matins de Ràdio d'Esvern són tendència.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc...
Així jo no puc treballar.
Algú perquè està...
No, no, no, no, no, no, no...
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
Pessigolla, pessigolla.
Ui, ui, ui...
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esvern.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
¿Te encuentras mal o algo?
¡Socorro!
Did you write the book of love
And do you have faith in God above
If the Bible tells you so
Now do you believe in rock and roll
And can music save your mortal soul
And can you teach me how to dance real slow
Well, I know that you're in love with him
Cause I saw you dancing in the gym
You both kicked off your shoes
And I picked those rhythmic blues
I was a lonely teenage bronquing book
With a ring of carnation and a brick of chocolate
I knew that I was out of luck
The day the music died
I started singing
Bye bye Miss American Pie
Drone the Chevy to the levee
But the levee was dry
And good old boys were drinking whiskey and rye
Singing this will be the day that I die
This will be the day that I die
I met a girl who sang the blues
And I asked her for some happy news
And she just smiled and turned away
Well, I went down to the sacred store
Where I'd heard the music years before
But the man there said the music wouldn't play
Well, now in the streets
The children screamed
The lovers cried
And the poets dreamed
But not a word bespoken
But not a word bespoken
The church bells all were broken
And the freemen I admire the most
The father, son, and the Holy Ghost
They caught the last train for the coast
The day the music died
We started singing
Bye bye Miss American Pie
Drone the Chevy to the levee
But the levee was dry
And good old boys were drinking whiskey and rye
Singing this will be the day that I die
This will be the day that I die
This will be the day that I die
So the day that I die
We started singing
We started singing
We started singing
We started singing
We started singing
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El que no quiere, hoy soy aquí vencida
Y casi convencida que no hay nadie más idiota
Aquí que yo muero por tu boca
Y la boca mía y lo intento todo, todo, todo, todo y no
Nunca me acuerdo de olvidarte
Nunca aprendí cómo dejar de ir
Mi mundo gira así alrededor de ti
Solo me acuerdo de una parte
Solo me acuerdo de olvidarme
Podría mentir, matar o morir
Incluso algo mucho peor
Fursar el destino, perder el camino
Con tal de no perder tu amor
Y todos me dicen que no desperdicie
Que el tiempo les da la razón
Yo llegaré el día que habrá otro en mi vida
Que me quieran más y mejor
Nunca me acuerdo de olvidarte
Nunca aprendí cómo dejar de ir
Mi mundo gira así alrededor de ti
Solo me acuerdo de una parte
Que no me acuerdo de olvidarte
Mi mundo gira así alrededor de ti
Solo me acuerdo de olvidarte
Solo me acuerdo de olvidarte
You know I dream in color
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
012!
La Generalitat al teu costat!
Bon dia, us informa Carlos Baraibar!
d'Arna!
Cimera aquesta hora al Parlament entre el president Torra i el vicepresident Aragonès i el conseller d'Exteriors i la presidència per consensuar una resposta al presumpte cas d'espionatge exterior destapat ahir per TV3, segons el qual el Ministeri d'Exteriors espanyol havia fet seguiments a diversos delegats de la Generalitat.
Jordi de la Generalitat al Senyor de la Generalitat i el vicepresident Aragonès, es ho trobem al Parlament.
Començament Jordi Corbalan, bon dia.
Hola, bon dia.
Torra ha afirmat a la cessió de control que les clavegueres de l'Estat estan col·lapsades.
Parla del Borrell Gate i avança que demanaran la dimissió del ministre d'Exteriors.
Ja n'hi ha prou de perseguir delictes d'opinió en una presumpta democràcia.
Ja n'hi ha prou.
No ens quedarem ni quets ni callats enmig d'aquest escàndol, en absolut.
Tindrà tota la reacció per part del Govern de Catalunya.
La crisi entre Junts per Catalunya i Esquerra per la Diputació
ha planat també a la sessió de control,
sentint com interpel·lava Sergi Sabrià d'Esquerra al president Torra.
Una oportunitat per emportir totes, totes les institucions del país, totes.
Fem-ho, perquè aquesta serà també la millor manera de combatre la repressió,
oi, president?
Si la repressió ens afecta a tots igual,
si l'objectiu és per tots els grups independentistes el mateix,
avancem junts a tot arreu.
La bancada de Ciutadans ha advertit el president amb cartells a la mà
que si ho tornen a fer els tornaran a frenar.
Jordi Corbalan, Catalunya, Ràdio Parlament.
Més notícies, en Marc Corado.
Aquesta hora ha de començar l'Assemblea de Madrid,
el ple d'investidura sense candidat a la presidència del govern madrileny.
Per ara no hi ha acord dels tres partits de dreta.
Madrid, Àngels Lafuente.
Bon dia, ni la popular Díaz Ayuso ni el socialista Ángel Gabilondo
es dirigiran a la cambra madrilenya com a futurs presidents de la comunitat de Madrid
perquè el peculiar debat d'avui no servirà per investir ningú.
Isabel Díaz Ayuso apuntava abans d'entrar al ple.
Yo quiero sentarles a partir de mañana que tengamos una mesa de trabajo
con un calendario concreto y claro.
Àngels Lafuente, Catalunya, Ràdio 1, Madrid.
Els tècnics ja han encarrilat el tren accidentat al túnel de Toses
i treballen ara per retirar-lo del punt del sinistre.
Això permetria avaluar els desperfectes en la infraestructura
i saber quan es podrà reprendre amb normalitat la circulació de trens.
El descarrilament, recordem-ho d'ahir a la nit,
ha portat els alcaldes dels municipis per on passa la línia R3
a queixar-se de la deixadesa en el manteniment.
Ribes de Freser serà a Riera.
Hola, bon dia.
El tren ja l'estan arrossegant cap a l'estació de Toses
i ara és qüestió d'hores, potser d'algun dia,
que aquesta línia torni a funcionar.
Ahir a la nit es va interrompre per un despreniment de roques dins un túnel.
Per sort, ningú es va fer mal, però les autoritats de la zona,
com deies, com l'alcaldessa de Ribes, Mònica Sant Jaume,
han denunciat que hagués pogut passar qualsevol cosa.
És una línia centenària, però el que no podem fer
és convertir-la en una línia precària, en una línia perillosa,
perquè realment ho és, és a dir, que no hi hagi hagut incidents més greus
no significa que no sigui una línia complexa, complicada.
Josep Pla, de Sara Riera, Catalunya Ràdio, Ribes de Freser.
Aquest matí ha passat a disposició judicial el jove de 18 anys
acusat d'agradir sexualment un nadó a Palafrugell, al Baix Empordà.
Pocs minuts abans de les 11, el noi ha arribat als jutjats de l'Avisbal d'Empordà.
En un vehicle dels Mossos, ara el jutge li prendrà declaració
i decidirà si li decreta presó provisional o el deixa en llibertat
mentre es fa la instrucció del cas.
El noi feia de cangur del menor de 13 mesos
i la mare va sospitar després de veure unes lesions estranyes en el seu fill.
el pediatre també va coincidir que les lesions serien compatibles
amb una agressió sexual.
I un jutge ha sentenciat que Julio Iglesias té un altre fill.
És el pare biològic de Javier Santos,
un valencià de 43 anys que ha portat a judici el cantant.
L'advocat de Santos ha filtrat que el magistrat del jutjat de València
ha sentenciat a favor del seu client.
El judici per la suposada paternitat del cantant
va quedar vist per sentència la setmana passada.
Julio Iglesias ara hi pot presentar recursos.
Les tasques de preparació del Festival Sònar
perillen per l'amenaça de vaga dels especialistes
en muntatges d'escenaris de Fira de Barcelona.
Una reunió de mediació del Departament de Treball
intenta trobar-hi una solució.
Abans de la reunió, el col·lectiu ha fet una concentració de protesta
a l'Avinguda Maria Cristina de Barcelona.
Anem cap allà, Hermínia Massana.
La vaga del col·lectiu començaria demà dijous
a una setmana de l'inici del Sònar si la mediació fracassa.
Fira de Barcelona ha posat en marxa un nou concurs
per adjudicar el servei de Riquín
donat que s'ha acabat el període de vigència de l'actual concessió.
I el que demanen els treballadors és diàleg
i que la nova empresa no posi en perill
els drets que han adquirit els últims anys.
Isaac Flix, portaveu.
Som els que portem tota la vida fent la feina
i ara el que demanem és que se'ns tingui en compte
la subrogació dels treballadors
o que s'afavoreixi en aquest nou concurs
tindre en compte la nostra feina.
Hermínia Massana, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Ara les 12 estan convocats a Madrid
els representants de clubs
per fer la distribució de grups de la segona B.
Els clubs catalans presenten una proposta
que els inclou els 11 tots junts,
a més dels equips valencians i aragonesos.
Àlex Talavera, el president del Cornellà
i representant català, confia que tirarà endavant.
Al final és aconseguir els 41 vots
per poder tenir la proposta com un defensa,
però jo crec que serà justat,
perquè veig que hi ha postures fortes,
a part de la nostra,
però també veig que la nostra té cert ampli consens
en altres clubs i en altres grups.
En Lleida, però, s'ha ofert per si cal anar al grup basc.
També en futbol, el mirandès, que acaba de pujar a segona A,
ha anunciat que en Doni Iraola,
exjugador de l'Atlètic de Bilbao,
serà el nou entrenador.
Ara dirigia l'ECA Larnaca de Xipre.
I el Girona està fent la primera sessió
de la temporada a la Vinya.
Ho fa sense dombiar
a qui el club gironí ha donat permís
perquè es busqui una nova destinació.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
S'ha aprovat des de la Diputació de Barcelona
la inversió per a executar certes millores
en un dels trams de la carretera BB-1468,
la via que connecta Molins de Rei
i Vallvidrera passant per Sant Just d'Esvern.
Un projecte que vol dotar
de més espai d'asfaltat o sobreample
els revolts més tancats d'aquesta carretera,
garantit també els amples mínims de calçada.
Alhora, la nova infraestructura
vol aportar aquesta via
conètes trepitjables en gran part
per fer la funció de Pural.
La inversió arriba gairebé a 1.260.000 euros,
pressupost amb el que s'han de realitzar
estudis de trajectòria i les pròpies obres,
que en principi tenen un termini d'execució
de 8 mesos
i que enclouran altres remodelacions.
I aquest dijous 11 de juliol,
la periodista i novel·lista Sílvia Soler
parlarà de la seva última obra,
El Fibló, a Cal Lliureté.
Aquesta llibreria proposa una trobada distesa
de caire gairebé l'únic que tindrà lloc
a l'exterior de l'establiment
a partir de les 8 del vespre
i que s'acombenjarà més amb un vi del celler de Can Mata.
Tot plegat forma part de les propostes
de la Universitat Sant Justenca d'estiu,
organitzades des de Cal Lliureté,
xerrades normalment de caire didàctic,
però que en aquesta ocasió,
segons el llibreter Arnau Cònsol,
busca un aire més distès.
Alhora, la trobada comptarà també
amb les lectures de l'actriu Sant Justenca,
Marta Domingo,
una fórmula per, en certa manera,
aportar teatralitat a l'addicció
de certs fragments de la novel·la,
ja que la idea és intentar portar
una impressió de l'obra
a partir de les sensacions que provoca
i no plantejar una presentació formal
només amb l'autora.
El triatleta Ivane Russo,
que entrena i ha crescut esportivament a Sant Just,
s'ha classificat per accedir
al campionat del món d'Ironman,
que celebrarà Hawaii a l'octubre.
Ho ha fet després d'acabar
la tercera posició
d'aquesta modalitat de triatló
a Frankfurt fa gairebé dues setmanes.
Aquest va ser el 14è Ironman
al que participava
i el 12è que acabava.
El primer en el qual va participar
va ser l'Ironman de Zurich l'any 2006
amb un temps d'12 hores i 39 minuts.
L'Ironman és una de les modalitats
més dures del triatló,
que consta de quasi 4 quilòmetres de natació,
180 quilòmetres de ciclisme
i una marató,
42,2 quilòmetres de cursa a peu.
Errutó ha explicat
que considera que actualment
el seu punt fort és la cursa a peu,
ja que té la paciència necessària
per guardar energia
per aquesta última prova.
També va recalcar
que a part de la preparació física
és molt important
la preparació mental,
ja que el cap hi juga
un paper primordial.
Fins aquí les notícies de les 12.
Tornem amb més informació
als Sant Just Notícies
d'edició migdia a la una.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fill d'una família de carnissers amb llarga història en el mercat de Gallbany,
inquiet, artista, viatger.
Sempre amb el somriure com a expressió.
I és el que el fa que se l'il·luminen els ulls clars que té
i així pot captar millor i en el moment oportú les imatges que l'envolten.
Francesc Fabregas i Oliveres, gràcies per venir.
Com estàs?
Bé, salut.
Bon dia.
Bon dia.
Veieu el que jo us deia, el somriure que el miro i amb aquests ulls que tot ho veuen.
Ens diu que hi ha tants temes possibles per parlar, tots interessants,
que Núria necessitaria diversos programes per anar aprofundint-los.
Ho sé, ho sé.
Aviam, posem una mica d'ordre.
Anirem barrejant, Francesc?
Si m'ajudes també a mi, a posar l'ordre.
Doncs anirem barrejant l'actualitat amb la memòria, d'ahir amb l'avui.
Francesc, et jubiles fa uns vuit anys?
Ara farà nou.
Doncs ho dic, fa uns...
Sí, sí.
I com no saps estar parat, tornes a recuperar i a desenvolupar la teva afició d'adolescència i joventut.
Francesc, com et vas aficionar a la fotografia?
Sant Lluís és la clau directament, no?
Sant Lluís, la Teneu, la Seas.
Sempre hi ha algú que pringa, no?
Sí, amb els amics, amb les excursions en aquell moment i doncs el que porta la càmera o té el privilegi de tenir una càmera.
Què passa?
Doncs que bueno, que tu fas fotos, estem parlant de fa uns quants anyets d'això, no?
I aquestes fotos tu les vols compartir amb els amics.
I aquí comença una miqueta aquesta història.
Però també hi ha una part important, que és quan abans la fotografia era tecnològica, era arcaica, no?
Vull dir, ara hi ha molta gent que no sap que hi havia uns carrets, que hi havia 36 fotos i que les fotos les tenies que anar a revelar i tal, no?
I un moment bastant clau, hi ha bastants moments, no?
Però un moment que a mi em va, em va, allò, em va fotre un cop important, va ser precisament a casa del pare del Ripoll, del Manel Ripoll, que també eren carnissers, aquesta història, no?
Que ell tenia un laboratori, no?
I un dia el Manel em diu, ostres, vine a casa, que te'n veuràs com les rebeldes les pot fer molt pàrrec i tal.
I vaig flipar, vaig flipar.
Sí, sí, una màgia, màgia que amb un paper blanc, amb un paper blanc, diguéssim, tractat amb les salts de plat, aquestes coses i tal,
d'aquí sortia una imatge aquí, em va copsar directament.
Això va ser un moment molt, molt, molt important.
D'hauries tenir 14 o 15 anys, no?
Al voltant.
Sí, 16, sí, sí, sí, perquè a més a més, de quan en quant, quan mires les fotos, quan fèiem les excursions, penso, dic, hòstia, érem suïcides, directament, érem suïcides.
Et fotíem unes travesses, unes excursions de 7 i 10 dies allà carregats com burros, bueno, equipats com anàvem equipats en aquell moment, amb unes botes que et sortien uns llagots, etcètera, etcètera, no?
I, sí, sí, sí, vull dir, érem jovenets.
Érem jovenets.
Ja que estàs parlant de l'evolució que anaves carregat per fer travesses i feies fotos, doncs explica'ns també la teva visió de l'evolució de la fotografia i que igual que com la muntanya ha evolucionat tant i el material, la fotografia...
Sí, sí, aviam, jo tiro en digital, vull dir, intento posar-me al dia, però penso en anàlògic, què vull dir més, això?
Ara les màquines estan adaptades, tenen uns dispositius, pots tirar allò, 100 fotos en instants, en pocs segons, és per dir una anècdota directament, no?
I quan dic que penso en anàlògic, jo sóc encara d'aquells i... que penso la foto tirar-la amb un sol dispar.
M'ho explico.
O sigui, jo m'he trobat amics fotògrafs que van a fer una entrevista tal com estem ara i agafen la màquina i fan...
M'ho explico.
És allò que... Aquella... La mirada de dir, ostres, ara vaig agafar aquell moment, aquell moment precís, no?
Doncs, no ho sé, eh? Vull dir, ja et dic, eh? Són cosetes, no?
Clar, clar, i jo ara escoltant-te i sabent que amb tu hi ha quantitat de temes, com anunciava en la teva presentació, per poder desenvolupar,
i jo tinc tota una bateria de preguntes, i amb el permís de la Núria...
Oi, també.
I sobretot amb el permís del Francesc, com dóna tant de sí a la persona i al personatge, que és el Francesc Fabregas, avui ens centrarem, per això et deia posar, una mica d'ordre o no desordre.
I, a més, et demano poder tornar amb altres programes perquè és no només tan agradable, sinó tan com a referència i tan entendible tot el que tu ens expliques de tota l'evolució teva de medis audiovisuals,
que avui ens centrarem en una fotografia, un altre dia ens centrarem en la televisió, un altre dia ens centrarem en la música...
O amb els pallassos, si vols.
O amb els pallassos, si l'agrada, aquest és el Francesc.
Clar que sí.
Et dic tot això perquè no vull que avui sigui una entrevista del Francesc i posar-lo tot o posar-lo tot a compressió, sinó amb tranquil·litat, al teu punt de vista.
El fascicles, sí.
És el mateix.
El fascicles.
Llavors, estàvem parlant de l'evolució de la fotografia i, clar, hi ha tota una sèrie de preguntes a fer-te, no?
La tècnica fotogràfica, els aparells, els tipus de fotografia.
Doncs comencem dintre d'aquest petit ordre el que tu ens estaves explicant, la tècnica fotogràfica, no?
Això que tu deies, que encara penses en analògic i utilitzes el digital.
Sí, utilitzes el digital i em fa molta ràbia perquè em miro les càmeres analògiques, no?
Vull dir, i dic un dia tornaré, vull dir, encara que sigui nivell d'experimentar, no?
Perquè el que us comentava, no?
La màgia que té la fotografia analògica no la té la digital, val?
Tant amb el laboratori com dispares una foto, o amb la concentració que quan tu feies una foto perquè sabies que tenies 36 fotos,
el cap va d'una altra manera, o sigui, ho penses més d'una altra manera, no?
Abans parlava d'una entrevista o és igual, o anant de viatge, vull dir, el dintre se'n va i vas tirant, no?
Abans pensaves una miqueta, dius, hòstia, quants carrers me'n porto per anar, no?
Vull dir, me'n porto i paties.
I penso que això és una cosa que ara mateix s'ha perdut d'aquesta, d'aquest, d'aquesta, de concentració.
I això penso que passa a tots els nivells, no?
I tant mateix, vull dir, quan tu tiraves una foto, no la veies, no?
No la veies, o sigui, aquell moment que anaves a recollir el carret o que el rebenaves i era un moment,
era un moment de tensió.
I d'alguna manera és una mica com el dia de la rei, és un moment màgic, no?
Un moment màgic, no?
I, bueno, dius, hòstia, aviam, no sé què, aviam.
I d'altra banda, no?
Que, aviam, el digital, o sigui, jo començo amb el digital,
que precisament va ser una de les primeres meves exposicions,
bueno, la primera exposició aquí al Celler Can Genestà,
que em vaig crear un adjectiu, etcètera, etcètera.
Això és un tema que, vull dir, que si vols, ho parlem en un altre moment, com deies tu.
Sí que vaig, en aquell moment també em vaig cobsar, no?
Perquè dius, ostres, el primer moment que fas una foto i la veus,
també en aquell moment, també dius, hòstia, però és un altre tipus de màgia.
I, Francesc, quins aparells, quins tipus de càmera has utilitzat al llarg d'aquests més de 50 anys?
Jo vaig començar amb una berlissa, que era, diguéssim, la càmera, no?
La càmera barata, no?
Que em sembla que quasi tots els que ens hem afegut a la fotografia vam començar amb una berlissa, no?
Després vaig comprar-me, que aquesta ja vaig començar a fer alguna coseta,
una minolta petita, que la vaig pagar a plaços.
Plaços, vull dir, que a millor, no sé, eren, no sé, 100 pessetes o alguna cosa al mes.
Sí, sí, vull dir, me'n recordo que vaig anar al carrer Palai
i, no sé, hi havia com allò, vull dir, que donaven un crèdit o aquestes coses que,
estem parlant de la, sembla que la postguerra, però és que és així, no?
I, a més a més, era de tamany quadrat, o sigui, cosa estranya, una minolta a tamany quadrat, no?
I la cosa va evolucionant i després, doncs, bueno, els que em vau veure l'altre dia,
els de la cinquantenari, doncs, ja que comences a ser allò una mica, no?,
que comences a treure el cap i publicar, una Pentex, una Saip Pentex,
de pas universal, una Rolei, 6x6, que és una de les càmeres que sempre m'ha sentit greu,
que és aquelles coses que passen, no?, que quan tens i pots renovar i no sé què,
després la deixes, no?, i te la vens, no?, i ara vas a buscar una Rolei,
no sé, em farien pagar com 10 vegades més de l'1, bueno, 10 o 20 vegades més, no?
Aquí, d'alguna manera, i després em passo, em passo al món Nikon,
em passo al món Nikon, que és quan començo potser la trajectòria més coneguda,
entre cometes, meva, del món fotogràfic, és el món del rock and roll, que diria, no?,
el món de la música, no?, estreno un any con Efe,
precisament el primer Canet, l'any 74, 75, sempre tinc el 75,
l'estreno, la compro, no sé si el mateix dia,
i vaig patir perquè al moment de revelar, doncs, em van sortir bastant sobreexposades les fotos,
però no, i a més, a més, vaig tenir aquella responsabilitat
a l'amica Francesc Vallmunt i a l'Àngel Casas, que van ser els directors d'aquest documental del Canet,
del Canet dels 75, no?, i jo vaig fer el de fotofics amb aquest festival, no?,
i després de Nikons, no sé quantes Nikons vaig tenir, no?,
vull dir, que estan a l'armari.
Mira, aprofitem que ara entra el Pep, el mestre de la història de Barcelona,
i mestre també, com tu, en fotografia.
Pep, entra tu ara, explica'ns la teva experiència en la fotografia,
i fem una mica, ara amb la mà de la mà del Francesc.
És com si fos cinc bessons, amb el que hem explicat, passa que ell s'hi ha dedicat i jo no,
però, sí, el meu pare era fotògraf, per tant, jo he tingut màquines de petit,
jo veia com el pare feia el revelador,
clar, jo veia el meu pare amb una pota així de 60 centímetres,
que feia el revelador, em deia, posa el tito aquí.
Llavors, quan tirava l'hiposulfit, baixava la temperatura.
Llavors, el meu pare socava un cartró allà i sortien cares,
doncs, m'ha agradat la fotografia, m'ha agradat la màgia,
m'ha agradat moltes coses a nivell d'això.
I el que tu dius, fas la fotografia i, doncs, intentes una mica, doncs, això,
fer-ne una.
El que passa que ara tens l'avantatge i abans en fas dos per si de cas.
Abans passava algú per davant i penses, ostres,
cada vegada que apretaves el botonet eren deu duros.
Sí, sí, sí.
I ara pots fer això de...
Jo, al final, quan feia algun viatge,
m'enduia 27 carrets amb unes caixes forrades una mica de plom
quan passaves els...
Era tot un món, era tot un món.
Realment, he dit exactament el que jo pensava
com a aficionat, bon aficionat, si tu vols, però...
És així, jo també he tingut màquines d'aquestes,
encara tinc una col·lecció de màquines per casa
i coses antigues i tal, la berlissa aquesta que tu dius.
És així.
Però és que jo tenia una leica, perquè el pare tenia una leica,
i llavors jo he jugat molt en una leica.
Mira, ara, de cop i volta,
se m'ocorreix un tema,
que em sembla que havíem parlat tu i jo més d'una vegada,
a Sant Just amb el patrimoni arquitectònic que té,
que no tenim cap museu.
Tu, que ets una referència i pots aportar moltes idees,
i mira, i ara, per exemple, aquí amb el Pep,
que també ja ho veus,
i és una idea que llancem,
que en aquest poble,
amb la quantitat de patrimoni,
de la veritat, tenim buit,
que hi ha, no sé, un museu,
i agafant la personalitat teva d'audiovisuals,
ja no et diré només de fotografia,
és a dir, hi ha un nivell cultural penso suficientment alt
en aquest poble?
I tant.
Perquè, que ho hem parlat més d'una vegada,
perquè pugui ser digne de poder tenir un museu.
Però bueno, això és tema d'una altra conversa teva.
Aquí entraríem al museu o les fàbriques de creació directament,
que fa falta.
Això mateix.
I torna'm, Francesc,
amb el tema fotogràfic que tu has desenvolupat
al llarg de la teva carrera,
i jo tinc anotat,
i a més hem vist moltes exposicions teves,
les fotografies de diversos temes, no?
D'emmobles,
una que em va fer molta gràcia,
d'individus en la samarreta del Barça,
paisatges,
vianants, una,
Pola Frusell, no?,
que vas fer el 2006,
i una que també em fa molta gràcia,
jo, l'Espinoles, no?
Jo, la càmera aquella de...
El Pinchol.
El Pinchol, no?
Espinyoles, en català.
El Pinchol,
la càmera d'un forat.
D'un forat.
És un dels principis de la fotografia.
I com li diuen allò,
allò és tu que sempre experimentes
amb coses noves, no?
És experimentar amb una càmera sense lent, no?
Perquè només té un foradet, no?
De tot, que diuen...
D'agulla, no?
Sí, però...
En aquest cas,
jo el que...
Més que una Pinchol,
el vaig fer amb una càmera estenoscòpica.
Sí, estenoscòpica.
Que a més a més,
vaig jugar
amb aquella cosa de sinergies,
amb aquella cosa de romanticisme,
amb una càmera
que es diu,
perquè la tinc,
Sputnik.
D'aquí ve poder...
Que vaig pensar,
el Jordi, mon germà,
s'anava a fer un report a Moscú
i va dir,
hòstia,
a veure si trobes una càmera,
no sé què tal.
I d'aquí va néixer...
L'Esputnik ja havia nascut,
a nivell de tele,
que això és una altra part, no?
Però vaig pensar,
ostres,
ajuntaré les dues històries, no?
I l'exposició no era de música,
sinó que vaig jugar
amb el simbolisme aquest,
diguéssim,
de la càmera, no?
Però va ser un experiment
molt interessant
i que a més a més
no l'han vist aquí a Sant Jús.
Perquè era un tema d'astroscòpia
que és el principi de l'astroscòpia, no?
Que és el tema, diguéssim,
dels forats,
que hi ha un desplaçament
de dues fotografies
i la veus
com si fos en tres dimensions.
En tres dimensions.
Entre cometes, no?
Aviam, jo no entenc
un borrall de fotografia,
però sí que...
Ja en som dos, Ferran.
Però tenint el francès
i ara amb el Pep,
amb el Josep,
que s'afegeix,
alguna cosa n'aprendrem, no?
Però preparant l'entrevista del francès,
m'he intentat documentar
i veus que sé coses...
A part del coneixement personal
que tinc teu...
Déu-n'hi-do.
M'he preocupat.
I llavors,
he vist això dels pinholes,
com tu dius,
els pinholes en català,
que té la gràcia
que sembla ser
que no surt mai
la foto desenfocada.
desenfocada.
És una característica,
el no tenir lent,
pel que he anat llegint,
és una característica
d'aquest tipus de màquines,
que, com ell diu,
en tres dimensions,
per fer una foto
entre cometes
en tres dimensions,
no et pots sortir
desenfocat.
O sigui,
que tu ho veus...
Sí, sí,
perquè aquí el foco
és el que és.
És el que és.
No, no, no,
d'allò, sí, sí.
I, bueno,
se m'ocorreix,
bueno, clar,
ha sortit
amb el teu germà
pel mig
i hi ha també
la factoria Fàbregas,
que és una referència
al món de l'audiovisual,
però això
serà un altre programa,
perquè, si no,
no tenim temps
i quan vingui
el Joan,
que ens ha d'explicar
coses del viatge,
i el Pep,
que té
la motxilla
carregada
d'històries,
no tindran temps.
Però tenen poc.
Veig que el tema
de la música
el teniu,
Francesc,
el tens molt lligat,
està també lligat
amb el tema
de la fotografia,
vaja.
Sí,
això ja ho he explicat
més d'una vegada
abans
amb un fotopesant,
no?
Vull dir,
la xerrada
que vaig ser l'altre dia
la titulo
Una vida entre dos mons,
i això és una miqueta
el tema, no?
Vull dir,
que és
anar lligat
la imatge
i la música,
no?
Home,
doncs jo us proposo
un repte
tu i el Ferran,
no sé,
perquè no proveu
de fer un programa
aquí a la ràdio
sobre música.
Sí,
sí,
sí.
Francesc.
Home.
Tira fort,
aquesta.
Home.
Sí,
sí,
sí.
Però és fort,
home,
tu parlant...
Seria un bon repte,
eh?
Tu parlant dels teus
preferits,
d'en Nell Jaume
i el David Bowie,
i jo parlant dels Beatles
i el Rolling,
encara podria...
Podria sortir aquí
un programón
bastant important.
Sí,
sí,
però que en Roll...
de fer res.
No,
amb el tema aquest
de la música
m'ha anat acompanyant
sempre,
vull dir,
torno a la fotografia,
quan tu estaves
al laboratori
allà sol
amb la llum vermella
que no era
una casa de tal,
sinó que,
hòstia,
l'única cosa
que t'acompanya
és la ràdio
i la ràdio
és la música
en aquell moment,
no?
i després
ha anat evoluixant
la cosa
i la música
ja un altre dia
ho parlarem també,
no?
Núria,
vas veient
els temes
que la tele,
la música...
Bueno,
sí,
és que és un crac.
Sí, sí,
polifacètic.
Estem parlant
de fotografia
i l'altre
són 28 anys,
o sigui que...
Polifacètic.
Recorda
quan li he fet
la presentació
inquiet,
artista
i viatxer,
i ja no parlem
dels viatxes
perquè
jo faré
ser aquí
jo t'asseguro,
des d'Etiopia...
Aquí els viatges
hem guanyarà ell,
eh?
Home,
el Joan sí que...
Superar el Joan
no ho sé,
això ja...
Mira,
que jo sàpiga,
he fet una petita llista
dels que sé
i dels que he averiguat
per on ha estat el Francesc,
Etiopia,
Formentera,
Nàpols,
Islàndia,
Cuba,
Sicília,
Panamà,
la Toscana,
Egipte,
Finlàndia,
Perú,
Estats Units...
Això que...
I segur que em deixo...
Això ell, eh?
Això,
això,
com ell ha mirat,
aquestes coses
que el món aquest
de les xarxes socials
ha mirat la meva web
i la web està parada,
doncs,
buah,
falten-nos quants, eh?
Ah, mira, mira.
Veus com,
quan ho trec,
serveix també
perquè ell
posi
la seva web
al dia
perquè et dones compte
que un seguidor teu
com jo...
Li deu fer una mandra
perquè aquestes coses
fan una mandra
que no vegis.
Estic gestionant
dos Facebooks
i dos...
Buah.
Dos Facebooks
i dos...
T'entenc.
Twitters
i dos...
i és que al final
no arribes...
i a més,
em fa molta mandra,
sí.
Moltes.
Aviam,
havíem parlat
de les teves fotografies
sobre diversos temes.
els tipus de fotografies
que feies fa 50 anys
i les que es fa en l'actualitat.
No tens res a veure.
Bé,
aviam.
Penso que la mirada
la vas a...
La mirada la tens
i això és un tema
d'un exercici directament
que tots la tenim la mirada,
no?
Però és un exercici
com tots, no?
Jo ara
el que estic fent
i l'altre dia
ho vam veure una mica,
estic intentant recuperar
la meva pròpia memòria,
val?
I que és la memòria
també de molts de nosaltres,
no?
I que és,
a més a més,
jo vaig fent lins,
eh?
I que una part
d'aquesta memòria
la veurem
a la cangina
està a les festes de tardor.
No sé si això ho tenies...
Adelantant,
adelantant.
Això no sé...
Home,
tinc que fer promoció
i que estic a casa,
no?
Ai tant.
Tinc coses
per dir en primícia.
Ah,
d'ell.
Ell ja s'ha adelantat
una a la seva,
són seves,
no?
Però ja en tinc per fer.
Bueno,
tu em preguntes
i jo responc,
no?
I directament,
no?
I aviam,
jo després
de passar
l'època aquesta
més
de fer fotos
als amics,
no?
I a les festes
i als casaments
i a les excursions
doncs
vaig poder
doncs
treballar
en un diari
molt xulo
que es deia
el Baix Llobregat
i
vaig ser un dels fotògores
diguéssim
que cobria
doncs
bueno,
un moment
molt interessant
perquè
és el moment
que ve tota la migració
diguéssim
de fora
al Baix Llobregat
i
d'aquí recullo
manifestacions,
coses més lúdiques,
fires,
etcètera,
etcètera
i també
doncs
les inundacions
del Llobregat
o sigui
que tinc material
que
tinc ganes
d'ensenyar-lo
i això
serà una
de les parts
que
no té res a veure
amb la part més
potser la que
coneix més la gent
que és la part de música
però precisament
m'agrada
ensenyar això
que és una mica
amb els meus inicis
professionals
i parlant dels teus
inicis
jo tinc
anotat aquí
comences amb el diari
del Baix Llobregat
fotogrames
por favor
interviu
el correu català
el país
diferents editorials
com Planeta
RBA
Océano
Orbis
edicions 62
quantitat de companyies
discogràfiques
i revistes
vibraciones
el vídeo d'actualitat
el Roc Especial
el Viejo Topo
el Roc Deluxe
en aquest temps
hi havia
alguna publicació
que no portava
una foto
del Francesc Fález
és clar que sí
és clar que sí
va ser un bon temps
realment
va ser un bon temps
vull dir que
fins que jo
deixo
deixo
la fotografia
en un bon moment
deixo la fotografia
en un bon moment
home i a més
canvies la fotografia
per la televisió
clar
però que a nivell
diguéssim
de feina
i de
no estaves
malament
però eres
un puto
perdó
eh
autònom
eh
vull dir que
amb el que se n'hi ha dit
que tot això
no
però
em feia il·lusió
de poder participar
diguéssim
del principi
de TV3
i més també
l'opportunitat
i de treballar
en equip
també perquè
en el món de la fotografia
és molt solitari
directament
abans
abans
et deia
que
experimentaves
i experimentar
és fer coses noves
doncs tu vas ser
dels pioners fotògrafs
amb
amb la fotografia
de música
sí
abans la Núria
va ser
fundador
fundador
dels primers treballadors
de TV3
vull dir
quan es funda
TV3
a l'octubre
el 83
tu estàs allà
per tant
sempre ha sigut
el que jo et deia abans
una referència
entre els mèdics
evisuals
i
repeteixo
com a l'all
directament
i sempre hi ha una persona
l'àngel
l'àngel de la teva vida
és així
l'àngel apareix
apareix
en el moment
professional de la fotografia
i en el moment
diguéssim
de la televisió
l'àngel
l'àngel
estimats soients
segur que
la majoria
ho deuen saber
l'àngel
que refereix
al francès
és l'àngel
casas
una referència
dintre del periodisme
musical
que hem tingut
al país
francès
continuem
perquè
el temps
se'ns tira al damunt
i
no acabarem
ni tan sols
el primer apartat
de
de la teva entrevista
que a mi m'agradaria
ja et dic
continuant
en diferents programes
i ens tenim
que espavilar
perquè
si no
no acabarem
ni el apartat
de la fotografia
aviam
m'agradaria
que
parlessis del fotògraf
sobretot
del Martin Park
i l'estima Curri
què tenen
que t'agradin tant?
aviam
tu m'has preguntat
abans
o m'has comentat
diguéssim
una sèrie
d'exposicions
que ha fet
que cada una
de les exposicions
era d'una temàtica
diferent
perquè
un d'assassins
és un miquet
aclèptic
directament
perquè faig
el que em dóna
la gana
i vaig
provant coses
i l'estima
de l'estima Curri
directament
m'agrada
va fer un treball
espectacular
amb totes
les seves històries
que han sortit
darrerament
que allò
això és un tema
de debat
amb els més
fotoperiodistes
i tal
perquè
clar
treballant
a l'entorn digital
això està passant
amb el Goldpress
aviam
estic parant
en clau
perquè hi ha
moltes gent
que no sap
vull dir que
si una fotografia
no molt digital
hi ha una cosa
que et molesta
la treus
no ho sé
jo
això
seria
molt
aquesta és una
de les preguntes
que et tenia
preparada
que ha representat
el canvi
del laboratori
a l'ordinador
aquí entraríem
en l'ètica
diguéssim
del fotoperiodisme
i això
ja és bastant
complex
directament
o la foto
que acaben
de
o la foto
sobretot
la foto
del Goldpress
de l'any passat
que era
que era
de l'ambassat
que hi ha un moment
que surt
hi ha un
un ministre
i surt un
i li foto
un tret
i el mata
o la foto
que ha guanyat
aquest any
que s'ho publicada
ahir
que es veu allà
una nena
plorant
a la frontera
d'Honduras
em sembla
i demana
que l'estan
fins on arriba
diguéssim
l'ètica
aquesta
i això
l'estem
a currir
diguéssim
va ser un
no pioner
però va ser un
que va estar
en aquest tipus
d'històries
però també
mal d'allò
mal interpretat
en el seu moment
que va
retocar una foto
diguéssim
que li molestava
i el Martín Parr
és el meu ídol
ara mateix
és el meu ídol
jo d'entrada
m'agrada
la fotografia
a part
del que es parlava
del carrer
bueno
el que havia estat
el baix llobregat
però m'agrada molt
la fotografia
de carrer
vull dir
anar a passejar
anar a passejar
que això és un tema
que hi ha
molts fotògrafs
i molts fotògrafs catalans
extraordinaris
diguéssim
he dit
bueno
hem tingut
el català roca
vull dir
l'Oreo Maspons
gent
colita
home tu
et presentes
en una vianal
el Xavier Miserats
l'avianal
que hi ha de Palafrucet
el Xavier Miserats
no?
vull dir
per mi
el llibre
Barcelona Blanc i Negra
va ser
per mi
és la bíblia
directament
vull dir
és el llibre
que descobreixo
quan jo estic
començant
a treure el cap
amb el món
de la fotografia
però sí
el que
el que a mi
m'agrada
i és una cosa
penso innata
quan vaig pel carrer
i faig fotos
buscar aquella part
gamberra
per dir-ho de manera
irònica
vull dir
ostres
hi ha molt
hi ha molt
de tema
diguéssim
al carrer
hi ha molta història
i
i el
Martin Park
per la gent
que
que ens està escoltant
doncs
els convido
que entren a la web
perquè és
el gamberro
número uno
ex-president
de l'agència
Magno
directament
com a totes les fotos
amb camisa i corbata
sí
el Martin Park
que sobte
que un fotògraf
és sempre impecable
el cabell ben tallat
ben enclenat
bé
de totes maneres
el Martin Park
és un gamberro
cuidado
o sigui
ell té
una
pròpia exposició
de les seves
dels seus
pròpies
retrats
o sigui
que
cuidado
perquè
si ara
mirem
el seu perfil
veurem
un Martin Park
com maquillat
del que tu dius
però
el pots veure
de moltes maneres
ja
però
ja és
agocentrisme
i agolatrisme
al fer-se
una exposició
només
del seu
retrat
aviam
hi ha tantes coses
per parlar
és que
ni a l'apartat
de fotografia
el podem acabar
bé
tinc encara
moltes puntes
a fer
però el temps
per la ràdio
simplement
m'agradaria
ara
Núria
apunta-ho
ha agafat
el compromís
de tornar
acceptat el repte
perfecte
així té temps
per pensar-se
el tema
del programa
però és que
hi ha aquí
3 o 4 programes
amb el francès
i no hem acabat
ni la fotografia
no han començat
ni la ràdio
ni la factoria
fàbregas
ni la música
no de la música
la factoria fàbregas
és molt important
doncs mira
ja està
jo sóc el representant
el mànager
factoria fàbregas
faig 5 segons
amb 5 segons
faig un resum
molt important
aquí està
el jefe
factoria fàbregas
que és
una referència
en el món
dels serveis visuals
qui ho composa
els seus fills
David i Alan
dos cracs
el seu germà
el Jordi
la seva cunyada
la May Balaguer
ja veus
sí sí
factoria fàbregas
el teu ADN francès
impregna els que t'envolten
té premis
per tot arreu
però això som el teu programa
simplement
abans d'acabar l'entrevista
hi posarem el tub
i continuarem
el francès
sí que
vull parlar una mica
de les exposicions
sobretot
de les futures
perquè les passades
això
començarem
el proper programa
en les exposicions
transgressores
que ha fet
que es necessiten
nassos
rock
i art sacra
barrejats
al museu de Lleida
tela marinera
va estar tres mesos
des de mitjans
d'octubre
el 2015
el gener
el 2016
en cinc espais
ben diferenciats
a Lleida
amb una temàtica
comú
sobretot en quatre dents
que era la música
tot això ho parlarem
al proper programa
perquè
hi ha tantes coses
si no el Joan i el Pep
pobres
simplement
simplement dir
que del 27 d'abril
a l'1 de maig
el nostre convidat
el francès
a Formentera
dirigeix
la Formentera
fotogràfica
2019
un festival de fotografia
14 fotògrafs
i entre ells
el seu admirat
el Martin Park
que estàvem parlant ara
i si algú
pot anar
a Formentera
amb aquestes dates
Formentera és molt petit
però a Sant Francesc Xavier
hi ha una exposició
del nostre convidat
que no se la poden tardar
Caram
Francesc
moltíssimes gràcies
i comptem amb tu
no per un
sinó
dones molt de sí
i ja veus
només hem fet
quatre pinçallades
i parlarem
de la factoria fàbrica
Molt bé
moltes gràcies Ferran
Moltes gràcies
Francesc
I watch them grow
They're like much more
Than I'll never know
And I think to myself
What a wonderful world
Encara carregat
de les
carregat
encara de les emocions
d'haver entrevistat
aquí el Francesc
i el que ens ha explicat
i sobretot
la il·lusió
de poder-lo tornar
a gaudir
i entrevistar
en diversos programes
o en propers programes
ara ja tenim
al nostre costat
els dos
col·laboradors
fantàstics
que ens expliquen
coses
dintre del nostre
programa
que són
tremendament
atreients
avui
canviant una mica
l'ordre
ja que ha vingut
de viatge
de
de Londres
com vam dir
en el meu
últim programa
el Joan Mateu
però que
diu que
no ens parlarà
de Londres
perquè
ha vist moltes coses
i no les ha pogut
comprimir
perquè va arribar
ja al vespre
caram
sí que fa poquet
Joan
benvingut
gràcies Ferran
bon dia a tothom
bon dia a oients
bé
la setmana passada
vaig fallar
o sigui
si estava a Londres
no va ser per buscar
coses interessants
sinó
perquè també
per gaudir
una mica
de la ciutat
vol dir que
avui no parlarem
de Londres
avui parlarem
una miqueta
d'una part
d'un país
que tenim molt proper
i que és molt desconegut
i és molt desconegut
perquè en principi
sembla que la gent
és molt redissenenari
parlarem en concret
del Marroc
però parlarem
d'una part
molt interessant
del Marroc
per mi
que és la part
del Rif
caram
sí sí
o sigui
a part del Rif
hi ha una ciutat
que no està dins del Rif
que és molt propera
que és Tanger
que té una història
importantíssima
i després
hi ha la part
ja pròpiament
del Rif
molt lligada
a Espanya
i al Protectorat
etcètera
etcètera
que té llocs
meravellosos
té llocs
que en principi
ja que hi ha el Francesc
aquí que no sé si ho coneix
té uns paisatges
increïbles del Rif
o si no és una cosa
pelada
no són muntanyes
rocoses
hi ha llacs
hi ha rius
hi ha
cascades d'aigua
hi ha una sèrie de coses
que realment
per un fotògraf professional
com ell
val molt la pena
anar-hi
bé
o sigui
com que
el Ferran
ja en Don Pressa
parlarem una mica
primer de Tanger
Tanger
és una ciutat
molt interessant
perquè esclar
a mi m'agrada
sempre relacionar
els temes
que parlo
amb la història
clar
des del 1925
Tanger
va ser una ciutat
internacional
depenia
d'una sèrie
de països
per tant
això va provocar
que realment
tots els grans països
de l'època
passessin per allà
i deixessin
la seva empremta
això va crear
també
un ambient
molt especial
a la ciutat
que potser avui
no és viu tant
però encara queda
alguna cosa
en aquells moments
el 1940
passa
amb mans
va estar ocupada
per Espanya
vol dir
del 40
al 45
va ser
una colònia espanyola
va ser una ciutat
dominada
en aquest cas
per l'estat espanyol
però el 1945
el moment
en què acaba
la guerra mundial
torna a passar
amb mans internacionals
i aquesta part
dura molt de temps
el termini
va ser del 45
fins al 60
el 60
Tanger
en principi
ja passa
dins del que és
l'estat independent
del Marroc
per tant
això porta
que realment
la cultura
de Tanger
estigui molt impregnada
per tota aquesta sèrie
de països
i tota aquesta sèrie
de gent
d'aquests països
que es va instal·lar
allà
hi ha 3 o 4 coses
que jo
sempre que vaig a Tanger
les tinc
d'anar a veure
una d'elles
és un cafè
és el cafè
Aza
el cafè Aza
és un cafè
que van voler
tancar
fa poc
perquè en certa forma
l'Ajuntament
els costava molt car
és un cafè
que està
als acantilats
de Tanger
des d'allà
es veu la costa
espanyola perfecta
però el cafè Aza
té unes característiques
molt especials
era el lloc de reunió
de tot
que en aquells moments
deia la generació
Bit
o sigui
per allà van passar
tots
van passar
a l'Anne Ginsberg
el Jan Kerouac
el Borroth
el Paul Baus
i la seva dona
i què anaven a fer allà?
anaven
anaven
a fumar
anaven
a prendre
heixís
o sigui
el Haza
el heixís
es demanava
per grams
o sigui
un anava allà
i deia
escolta
avui
200 grams
de heixís
els hi portaven
i allà es passaven
tota la tarda
tota la nit
parlant
de les seves coses
inventant lògicament
perquè dintre de tot
eren gent molt intelligent
i això va continuar
a part de la generació de bit
no hi ha cantant
de l'època
que es referia abans
al francès
que no passés
per aquest cafè
el Matt Jagger
el Joe Benon
el McCartney
escriptors
com el Truman Capote
com el Tennessee Williams
bueno
tots
tots
era una pena
que ho volguessin tancar
però degut a la pressió popular
aquest cafè s'ha salvat
i està a disposició
i està per veure
de tots nosaltres
i val molt la pena
menys mal
i una altra cosa
que hi ha també
a Tanger
n'hi ha moltes
però que també
és molt interessant
és
l'hotel
més internacional
de Tanger
aquell hotel
on tots els polítics
tots els espies
pensem que Tanger
era una societat internacional
per tant
hi havia espies
de tot el món
amb èpoques molt complicades
segona guerra mundial
abans la primera guerra mundial
guerra freda
exacte
tothom es passejava per allà
tothom es feia veure per allà
aquest és el que el hotel
Minzab
que és el més famós de Tanger
i que ara és
bueno
és característic pel jaman
que tenen
o sigui
realment
un jaman una mica diferent
dels que estem habituats
jo no és que en conegui massa
però com vaig anar
i em va fer molta gràcia
també he de dir
que em van rascar molt
amb allò
aquella espongeta
picava moltíssim
allà sobre el bàrbar
però no
és la cosa també curiosa
que hi ha
a Tanger
el protocol espanyol
encara que dures poc
va ser molt important
i va ser molt important
i es va manifestar
en una sèrie d'edificis
que realment
alguns es conserven
i altres no es conserven
una de les coses
que va deixar més en pronta
és el Teatre Cervantes
el Teatre Cervantes
era el teatre principal
del nord d'Àfrica
s'havien representat
quantitat
d'obres de teatre
quantitat de concerts
i avui el Teatre Cervantes
que té una arquitectura
meravellosa
està totalment arruïdat
està tancat
i està a punt de caure
jo no sé
si aquí
el govern del Marroc
vol fer alguna cosa
però potser també
el govern espanyol
per alguna cosa
que va fer
i que tenia una espècie
d'història molt especial
també es tindria
que mullar una miqueta
Tanger hi ha molta més cosa
però en certa forma
ho deixo aquí
perfectament
simplement Joan
em fa gràcia
que al Marroc
que el cafè
és més conegut
pel cafè aquest de Tanger
o sigui
com a local
que no pas
pel propi cafè
perquè ja en veuen
molt més té
però el cafè de Tanger
el cafè de Rics
de Casablanca
i els cafès
de Fet
el Pep
ens matarà
perquè li quedarà
poc temps
només dues coses més
això del cafè
aviam
el cafè
aquest que hem dit
també es prenia cafè
també es pren cafè
ara
també es pren té ara
però
ho era
era el kif
el kif
és el hachís
i el kif
és el que demanaven
tota aquesta gent
de la faràndula
tots aquests escritors
quan anaven allà
i feien les seves tertúries
bé
em deixo el tema
de Tanger
continuarem el pròxim dia
amb la part del rif
que és una part molt interessant
simplement per acabar
és
avui el rif
s'hi pot anar
amb una trencavitat
increïble
si hi ha algun ben fet
aquella gent
és que han fet
una autovia
de quatre carrius
que va de Tanger
fins a Urcemes
que no hi passa a ningú
perquè la costa
encara està per explotar
vol dir que si algun dia
es posen a construir per allà
la infraestructura
ja estarà feta
gràcies
gràcies a tothom
ens quedem amb ganes
d'escoltar més Joan
i després veurem una mica
de tot això
moltíssimes gràcies Joan
Pep
el temps que et doni la Núria
dos minuts
ho sento Pep
és que no ens queda més
què hi farem
perquè avui el tema
era també interessant
tot
era a continuació
de l'altre dia
que també no em vaig tenir
massa
parlàvem de l'aigua
i al barc de Gràcia
trobem tres carrers
el torrent
de l'Elet
el torrent
de l'Olla
i el torrent
de les Flors
perpendiculars
però hi ha un petit problema
el torrent
de les Flors
està dedicat
a un senyor
que es deia
Juan Manuel Torrente Flores
aquest bon senyor
va estar a Cuba
va tornar
tenia calés
i va ser apoderat
de tres personatges
de l'època
de la zona
el senyor
Miquel Massens
i el Ramon
Rabassa
van comprar
unes propietats
per la zona
de Gràcia
i ho van
parcel·lar
i van posar
tres carrers
amb el seu nom
què va passar
aquest senyor
casualment
es deia
Torrente Flores
i això ja va
propiciar
que hi hagués
aquest malentès
suposo que la gent
de la zona
ho coneixia
però els passabolants
i els que no
doncs no
no sabien
que aquest
Torrente Flores
era un senyor
les plaques
de l'època
doncs
en Calle Rabassa
Calle Torrente Flores
no sabien
realment
qui era
aleshores
també la gent
en aquell moment
majoritàriament
es parlava català
i la gent
doncs era molt fàcil
dir
ai pues mira
allà
el Torrente Flores
i així
el nom aquest
es va
es va consolidar
després
amb el temps
alguna
alguna pàgina web
els besnets
d'aquest bon senyor
dient
és que esclar
com que
si hagués sigut català
no s'haurien atrevit
a canviar-li el nom
i no sé què
i tal
però ja dic
no és veritat
és això
aquest senyor
va morir l'any 16
sembla ser
que li feia
una certa gràcia
quan ell es va morir
el nom
aquest estava
superconsolidat
per tant
no hi ha
ell no hi tenia
no hi tenia res a dir
se sapigut
això al cap del temps
tant és així
que l'Ajuntament
alterna les plaques
posa Torrent de les Flores
i Torrent de Flores
i posa llavors
que era
un terratinent
de la zona
entenc que al mateix carrer
hi ha plaques
dient
per un cantó
Torrent de les Flores
Torrent de les Flores
i l'altre Torrent de Flores
de moment sí
de moment sí
llavors
una mica més cap allà
dos carrers
més cap allà
hi ha
com una placeta
que és quasi
una mica més
compipicant
que posa
placeta
de Torrent
Manuel Torrent de Flores
llavors també
li posa
la data de naixement
i d'aquestes coses
i per allà
s'entra
en un interior d'illa
que també posa
Manuel Torrent de Flores
o sigui que
de no saber res
ara té tres llocs
però els seus besinets
i la pàgina web aquesta
que busca després
no n'han dit res
hi ha una última curiositat
amb tot això
que aquests
tres carrers
acaben
amb un carrer
que es diu
el carrer de les tres senyores
el carrer de les tres senyores
les tres senyores
és perquè
quan van tenir aquests carrers així
les dones d'aquests senyors
ells volien
volien tenir
volien tenir un carrer
perquè si ho parcel·lem tot
no quedarà lloc
per fer cases
i ho van resoldre
d'aquesta manera
van posar
calla de les tres senyores
i aquestes tres senyores
són les esposes
del senyor Torrent de Flores
del senyor
del senyor Rabassa
i del senyor Massens
i per acabar
ja que
no tenim més temps
doncs voldria
rebre un homenatge
amb aquestes senyores
dient els seus noms
vinga
les senyores i companyes
del senyor Torrent de Flores
el senyor Massens
i el senyor Rabassa
era Mercè Frigola i Poc
Teresa Rabassa i Puig
i Teresa Batet
un homenatge
des d'aquí
doncs un homenatge
amb ell i estrès
escolta en Pep
el pròxim dia
reivindica't
i diga-li al Ferran
que torni els minuts
que et deu
i el Joan igual
molta feina feta
però bueno
ja ho farem
és tremenda la nòria
és tremenda
Bé doncs ja som pràcticament la una del migdia
ha arribat el moment
ha arribat el moment
d'acomiadar-nos
del magassin matinal
del just a l'estiu
d'avui dimecres
10 de juliol
del 2019
tornem a trobar-nos
demà
dijous
dia 11
a les 10 del matí
i fins la una
com cada dia
us esperem
amb moltes ganes
no oblideu de sintonitzar-nos
al 98.1 FM
que tingueu
molt bona tarda
i que gaudiu del sol
fins demà
una abraçada
que esticassin'
a la d'avui
es el d'avui
arraba
wait
what's that sound
one by one
but here they come
he wants it easy
he wants it relax
said I can do a lot of things
but I can do that
two steps forward
then three steps back
alright
won't you take a walk
and say
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit