el Barça jugarà contra l'Eibar. A l'Espanyol, reunió del Consell d'Administració. Avui s'ha de fixar la data per una junta d'accionistes. L'equip s'entena doble sessió. A la Champions somenina, de bàsquet, el Barça debut al camp de l'Esdàvia de Praga, a l'anada del 70 final i a la Lliga Soval d'en Vol, port de segon Barça.
Pel que fa el temps, avui tindrem un temps semblant al d'ahir, encara amb menys núvols a tocar de la costa, alguna boirina cap a l'interior. Sol i també calor al migdia. Un altre cop es tornarà a tocar els 30 graus. Repassem precisament ara mateix algun d'aquests valors. Comencem a Vegas, al Baix Llobregat, 17 graus. 19 a Roses, a l'Alta Empordà. 14 a Ull de Cona, municipi del Montsià. En el cas de Trem, al Pallar Jossà, la temperatura 11 graus.
Justa la justa.
Molt ben dia. Ara passen pràcticament 5 minuts de les 10 del matí. És moment de començar el Just a la Fusta d'avui, dimecres 8 d'octubre.
Un programa, ara començarem amb les notícies de Sant Just. També farem un repàs de l'actualitat del dia a través del recull de Bremsa que fem cada dia i parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius. A les 11 i 10 parlarem amb el responsable de Dicai, que demà farà una xerrada aquí a Sant Just per parlar dels productes que tenen les entitats financeres i com cadascú pot protegir-se'n.
Farem tertúria esportiva amb el Carles Hernández i Rius, l'Enric Riba i l'Emilius Casocchio a dos quarts de dotze.
I a la tercera hora entrevistarem Lluís Caelles, el periodista. Demà farà una xerrada a Sant Just sobre la seva experiència a Ucraïna i parlarem amb ell de tot plegat. També tindrem l'Albert Macià, president de l'Ateneu, per parlar d'actualitat. Tindrem l'Astric Goldstein de la secció de vins del Celler de Can Mat amb la secció de vins de cada dimecres i acabarem parlant de llibres també amb la Silvana Bo.
Us acompanyem des d'ara i fins la una del migdia. Comencem?
I comencem saludant l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Què tal? Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui parlem, primer de tot, d'una iniciativa de l'Arxiu. Sí, l'Arxiu Històric ha engegat un fons fotogràfic a través d'internet. Tant l'Arxiu com els serveis municipals i informàtica han posat en marxa una eina de cerca d'imatges que permet consultar virtualment una bona part del fons fotogràfic de Sant Just.
Amb aquest nou cercador d'imatges es pretén aconseguir un feedback entre els usuaris del web i de l'arxiu, la qual cosa contribuirà a ampliar la informació de les imatges i a augmentar-ne el fons. Aquest cercador fotogràfic s'emmarca dins del projecte Patrimoni 2.0, que és una acció complementària a les formes més tradicionals de conservació, organització i difusió dels documents històrics de Sant Just. I si voleu consultar aquestes fotografies ho podeu fer a través del web santjust.cat. Allà trobareu aquest cercador de l'arxiu.
Doncs és la primera notícia del dia. Parlem de més qüestions. Demà hi ha un parell de xerrades molt interessants. De fet, avui ens en farem ressò parlant amb els seus protagonistes. No sé si són a la mateixa hora, Andrea, o si es poden combinar. Són exactament a la mateixa hora, en llocs totalment diferents. Hem de triar, eh?
D'una banda, demà a les 6 de la tarda al Centre Social El Milenari, ADICAE, l'Associació de Bancs i Caixes, organitza una xerrada per parlar de les entitats financeres i dels seus productes. És una xerrada que es fa al Centre Social El Milenari, però s'adreça al públic en general perquè pot ser una activitat de sensibilització a la població en matèria de consum responsable, quan parlem d'aquests productes que ens venen des de les entitats financeres en ocasions.
Això serà demà a les 6 de la tarda al Milenari, però demà també a les 6 de la tarda a l'Auditori La Mallola, a Esplugues, l'aula universitària del Bers Llobregat, de la qual hi participa molta gent de Sant Just, s'impartirà organitzat també una conferència, com dèiem, a La Mallola, en aquest cas.
amb el periodista Lluís Caelles, que parlarà de la situació a Ucraïna i l'amenaça global. Serà a les 6 de la tarda. Caelles és periodista de la secció internacional de TV3 i aquest any ha estat enviat especial de la televisió pública catalana a cobrir l'atac israelià contra la franja de Gaza i la revolta ucraïnesa contra el govern prorrus. Per tant, Caelles parlarà.
de la situació que es viu actualment a Ucraïna i del que representa per tot el món. Aquesta xerrada serà demà dijous a les 6 a l'Auditori La Mallola i avui coneixerem més coses de totes dues conferències. Per què puguem triar? Doncs serà una d'aquí una hora aproximadament i l'altra d'aquí dues hores. Per tant, teniu una cita per triar. Què fareu demà a la tarda? Molt bé.
I acabem parlant d'un tast literari, Andrea, perquè tornen, eh? Ara feia dies que no en parlàvem. Aquí ho fem el dimecres, fem tastos literaris també a la tercera hora, d'alguna manera, no? Combinem llibres i vins, però bé, en tot cas, aquest dissabte, una nova oportunitat.
Sí, i en aquest cas amb l'Abreu Edicions. L'Abreu s'apunta també a aquests tastos que organitzen l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu i el Celler de Can Mata. La primera degustació de vins, meridada amb lectures de textos, serà dissabte de la mà de Víctor Sunyol i de la seva obra Virna, amb una reflexió sobre el poder i els dubtes d'un actor, el seu camerino, just abans de representar Macbeth.
Suñol és poeta i editor, ha escrit una vintena de poemaris i ha guanyat diversos premis, com ara l'Ama de Guller, la Viola d'Argent dels Jocs Florals, el Senyoriu d'Eusias Marc, el Parc Taulí o el Rosa Labaroni. A més, la seva poesia s'ha traduït al castellà, francès, l'alemany, l'anglès, l'eslober i l'italià. Un vi sang de corp de denominació d'origen Terra Alta acompanyarà aquest recital, que serà dissabte, dia 11 d'octubre, a les 8 del vespre, a la sala Piquet de la Taneu.
Doncs una bona opció també pel cap de setmana. Molt interessant.
Recordeu que més notícies de Sant Just, com sempre, als Bulletins d'Oract i també a la 1, als Sant Just Notícies edició migdia. De seguida parlem de més actualitat. Ho farem a través del recull de premsa, però abans posem una mica de música. Aquest matí de dimecres, Andrea, avui amb una novetat. A veure què et sembla. Sonen així. No sonen. No sonen. Ara sonen.
Són Oracles, que és un quintet berlinès que acaben de començar pràcticament. És un grup que descobreix i que recomana la pàgina musical Indispot. Aquesta és una de les primeres cançons que publiquen.
Perquè de fet han publicat un EP que es diu Stanford Tourus, és una mica fan això, aquest pop així tranquilet, amb una mica d'electrònica, i aquesta cançó de fet es diu, no, aquesta cançó es diu, espera un moment, perquè pensava que era, sí, Journey Back to Down.
Tenen 5 cançons dins d'aquest EP que es diu Estan for Tours i bé, en tot cas és el primer que publiquen. Sembla que els haurem de seguir la pista. Molt bé, sonen bé.
Fins demà!
Journey back to you.
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. Hi esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
La informació més propera al Just a la Fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passant quatre minuts d'un quart d'onze, aquesta hora saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, ens fixem, per tant, en el tema del dia. Continua sent tot el que ha destapat aquest cas de bola a Espanya i, evidentment, les portades ens ho expliquen. Què ens diuen?
El diari ara ens planteja a vola les incògnites, crisi sanitària, i ens planteja sis incògnites en concret, sis preguntes. Com s'ha produït el contagi? Què ha fallat en l'atenció? Quant temps durarà la crisi? Es produirà un segon cas? Com es troba la infermera? I si està descartada l'epidèmia?
Són aquestes les preguntes, les incògnites que planteja l'Aran Portada en referència a aquesta qüestió. Al periòdico llegim protocol sota sospita, alerta sanitària a Europa, és el tema del dia. Al periòdico, el cas de l'auxiliar d'infermeria contagiada de vola destapa una cadena d'errors de control. Sanitat va trigar sis dies ordenant l'aïllament de la malalta. L'ambulància que va traslladar la dona va portar després més pacients.
crítiques sindicals a la formació i al material dels sanitaris. També llegim que Teresa Romero, que és aquesta auxiliar d'informaria, va informar dels primers símptomes el 30 de setembre i la Moncloa crida capítol a la ministra de Sanitat. També ens ofereix al periódico un reportatge titulat El virus de la por.
I per últim, a l'avantguàrdia llegim que mig centenar de persones estan sota supervisió a Madrid per la bola. La infermera contagiada rep dues teràpies experimentals mentre els professionals sanitaris critiquen la gestió de la crisi. És aquesta, per tant, avui la notícia del dia a tots els diaris. Doncs fixem-nos també en com ens actualitzen la informació ara als digitals.
I parlem de Rajoy, referent també al cas de Bola a Madrid, diu que cal estar atents però mantenint la tranquil·litat. Durant la sessió de control al Congrés, el president espanyol ha promès transparència total sobre aquesta qüestió. I d'altra banda, Espotorno renuncia a ser conseller del Rei per l'escàndol de Caja Madrid. L'excap de la Casa del Rei se'l vincula amb l'ús de les targetes opaques de la Fundació Caja Madrid.
Més qüestions. Ens fixem ara en... Això ho teníem, el 3.24. Ens fixem en el diari ara. Que també destaca paraules de Rajoy sobre la bola aquest matí. Diu aquesta situació la superarem. El president espanyol fa una crida a la tranquil·litat i reclama confiança en els professionals. S'ha creat una comissió de seguiment que donarà informació diària.
I més coses sobre aquesta qüestió. La infermera contagiada amb avola es va aïllar després d'anar a l'ambulatori i ella i el seu marit dormien en llits separats i utilitzaven lavabos diferents, segons publicen diferents mitjans aquest matí. D'altra banda, ingressa una altra infermera que va atendre els missioners, una dona amb dècimes de febre que serà sotmesa a observació.
Són aquestes les novetats d'aquest matí. La Vanguardia ens parla també d'altres qüestions, com ara que Premià convocarà una consulta amb la part de la llei no sospesa. El municipi del Maresme, de fet, convoca un referèndum per decidir si expropia una antiga fàbrica ocupada.
I bàsicament aquestes són les notícies d'aquest matí i aquesta hora a través dels digitals. Tornem ara cap als diaris amb paper per fixar-nos en les imatges del dia. Andrea.
Avui, una de les imatges més destacades en les portades dels diaris, sobretot a l'avantguàrdia i al periòdico, és aquesta infermera que està aïllada, aquesta primera infermera infectada per la bola. La veiem en portada de l'avantguàrdia i al periòdico. L'avantguàrdia la veiem amb el seu gos, que també ha comportat molts debats a les xarxes socials, que si s'havia de sacrificar o no...
En fi, la veiem a ella a la Vanguardia en portada i també tant a la Vanguardia com al diari ara veiem el personal sanitari de l'Hospital de Paz de Madrid protestant ahir contra la ministra de Sanitat i veiem personal mèdic davant de les portes del centre.
D'altra banda, al periòdico també veiem una imatge de la ministra de Sanitat, Ana Mato, acompanyant el titular que la Moncloa crida capítol la ministra de Sanitat. I també l'última fotografia a les portades dels diaris és el Quim Arrufat, que ha aconseguit una entrevista a en Toni Bassas, al diari Ara, i diu que el 9N pot acabar sent una demostració de força. El diputat de la CUP diu que hi ha més d'un 50% de possibilitats de fer la consulta amb garanties.
Bé, doncs és la meitat, per tant, encara estaria... Jo que més d'un 50%. Més, no? Llavors guanyaria més que sí. Molt bé, doncs són les fotografies de les portades d'avui. Tornem ara, ens anem cap a dintre dels diaris, en clau internacional. Com sempre, fem un cop d'ull a dues informacions que passen arreu del món, Andrea.
I ens acostem avui a Síria. A l'avantguàrdia llegim que la resistència kurda es trenca, les forces de l'estat islàmic s'acosten al centre de la ciutat de Kobane. La caiguda de la ciutat, peça fonamental per conservar l'autonomia kurda al nord de Síria, semblava imminent ahir. Després de tres setmanes assetjada, els acarnissats combats entre els jihadistes de l'estat islàmic i les milícies kurdes s'acostaven ja al centre de la ciutat, mentre calzafores i unejaven banderes negres amenaçadores.
La resistència protagonitzada pels militants curs que defensaven desesperadament la zona autònoma curt del nord de Síria, el que ells anomenen cantó de Rojava o és del Kurdistan, continuava ahir a la nit, segons el guió promès, barri per barri, carrer per carrer, cos a cos. En aquesta batalla desigual, els islamistes tenen armes pesants i carros de combat, mentre que els curs tenen armes menys sofisticades.
Resistir o morir és la consigna compartida per les milícies kurdes de la Unitat de Protecció Popular i de la Unitat de Protecció de Dones, totes dues considerades la branca siriana del Partit dels Treballadors del Kurdistan, que és una organització armada turca considerada terrorista per Ankara, Brussel·les i per Washington.
Això d'una banda, així està ara mateix aquesta qüestió a Síria i d'altra banda també l'avantguàrdia ens diu que l'exèrcit turc es manté a l'espera amb 15.000 soldats i 35 carros de combat a la frontera siriana.
Ara, d'altra banda, ens anem a Alemanya, en aquest cas, perquè el que és considerat el canceller de la unitat, Helmut Kohl, ha fet unes declaracions, si més no han sortit a la llum ara, ell que té ara 84 anys, que han revolucionat una mica el país. De fet, l'avantguàrdia titula la involuntària revenja de Kohl,
Ara se celebren les festes pels 25 anys de la caiguda del mur de Berlín, ja estan a tocar, Alemanya es prepara per celebrar el que va ser el preludi de la reunificació i ens diu el diari, però a tota hora històrica, més o menys gran, el factor humà i les distàncies curtes deixen el seu opòsit, que emergeix en el moment menys oportú. Destacen aquestes declaracions de Helmut Kohl, que, per exemple, també són revelacions inoportunes per a ells.
En portada i titulat Venjança, el setmanari Der Spiegel ha deixat caure aquesta setmana que Helmut Kohl havia fet algunes referències d'alguns companys de partit, també de personatges de la política alemanya i internacional. Per exemple, d'Angela Merkel, d'ella firma que no sabia menjar correctament amb forquilla i ganivet i que de política europea no en tenia ni idea.
De Christian Wolf, que és llavors líder de la CDU a la Baixa Saxònia, deia que és un gran traïdor i alhora una nul·litat. De Mikhail Gorbachev, per exemple, que va ser president soviètic, diu que en el fons també va ser un fracassat. I sembla ser que aquestes declaracions Col les va confiar
Entre el 2001 i el 2002, el periodista Heriber Schwan, contractat per redactar les seves memòries, van estar parlant més de 600 hores a casa de Col, van ser gravades i per publicar-les en les seves memòries. Però el 2009 Col va trencar la relació amb Schwan, sempre atribuït a la segona dona d'Andalusia.
de col. I després de la baralla, el 2009, va començar una batalla legal entre el polític i el periodista per la propietat intel·lectual dels enregistraments. El desembre de l'any passat, un tribunal de Colònia va condemnar a Joan a tornar el material. El periodista ho va fer al març. Ara, aquestes gravacions les té Col, però va parar contra la sentència i va conservar les transcripcions d'aquelles converses que ara s'han fet públiques en el moment, com dèiem, menys oportú.
Doncs don i do, avui ve carregada la part internacional. Dos minuts i dos quarts, doncs a cop d'ullar a la informació esportiva d'aquest matí.
L'esport parla de Messi, que diu que amenaça Madrid, que pot batre el rècord de Tarra al Bernabéu. El Club Blanc, que no va cedir el seu camp per la final de la Copa del 2012, ho veu amb preocupació, perquè la LFP autoritzaria pel Clàssic perquè rebés un homenatge. Messi, això. I també el Mundial Deportivo aposta per aquest tema. Messi, malson al Bernabéu.
Xavi diu que seria bonic i Tebas parla de parar el partit. Per tant, si Leo Messi supera aquest record de Zara, que podria ser que passés coincidís amb el dia del Clàssic a la Bernabeu. I també el Mundial Deportivo parla de Luis Enrique, que diu que va a l'entrenament en bici molts dies, que el tècnic es desplaça des de Gavà a Sant Joan d'Espí en bici de tant en tant.
I l'esportiu ens diu en campanya el govern espanyol aprova la llicència única que la Generalitat portarà de Constitucional perquè, d'altra banda, la LFP amenaça de fer fora el Barça i l'espanyol si Catalunya és independent.
I tornem ara cap als diaris. A les contraportades d'aquest matí tenim diferents qüestions. Per exemple, el diari Ara és l'article d'opinió de Josep Ramoneda que avui es titula Tots viatgem en el mateix vehicle, Andrea. El primer article, a Salut Global, ens parla de...
de la bola i fa una reflexió molt interessant. Diu, el cas de bola detectat a Madrid requereix explicacions. Discutible va ser la repatriació dels capellans Pajares i García Viejo, que van preferir morir al seu país que a la terra de missió que havien escollit, amb costos alts i riscos manifestos.
Preocupant és la gestió hospitalària, que ha deixat prou esquerdes perquè una persona fos contaminada i hagi passejat la malaltia durant una setmana sense control. Hi haurà temps per plantejar responsabilitats polítiques i sanitàries, però m'agradaria veure també la desgràcia com una oportunitat. La bola, per les seves característiques, pel seu contagi, per a totes maneres d'aïllar els malalts, per la seva raresa, s'ha mitificat i fa por, però les grips maten molta més gent cada any.
Qualsevol de nosaltres pot haver viatjat a qualsevol lloc del món i portar alguna cosa que aquí no teníem i donar entrada a una malaltia. Què vol dir això? Que és hora d'assumir que en el món globalitzat res humà ens és a l'Ie, que viatgem tots en el mateix vehicle, la Terra, encara que en unes condicions molt diferents. D'altra banda, el segon article a emocions...
Diu que les emocions tenen mala fama, la racionalitat de la societat dels experts les ha congelades, la substitució de l'emoció per l'interès és sovint presentada com un factor de civilització i progrés. Però la negació de les emocions és una forma d'amputació de la capacitat d'experimentació dels humans.
I per últim, a l'últim article, a Creativitat ens parla del papa Francesc, diu, afronta el sínode de la família apel·lant a la llibertat i la creativitat. No és usual. Els papes més aviat acostumen a dir que la llibertat és la voluntat de Déu i que no hi ha altra creativitat que complir-la. Però Francesc veu que l'Església es queda enrere en un món en què han caigut alguns tabús.
Doncs un article que tenim avui a la Contra del Diari Ara. Al periòdico llegim que només mitja hora se'ns va acabar tota l'aigua i el pa. Qui ens explica en Andrea, Quim? Alan Canjo Navero és un català covani a Síria. Aquest noi de Calafell ha viscut l'expulsió de la seva família kurda de Síria.
Brino Canjo va néixer al poble de Susan, a 8 quilòmetres de Kobani, una ciutat kurda del nord de Síria, enganxada a la frontera turca, que pateix el setge del brutal estat islàmic, ara en parlàvem. En un viatge a Europa, el jove es va quedar enamorat de Barcelona i de Dolores, una catalana. Diu que van decidir fer les maletes per un impuls. El 19 de setembre, les meves tietes van fugir de casa seva a Kobani perquè corria la veu que l'estat islàmic estava entrant a la ciutat.
Vam agafar el primer vol i el diumenge 21 vam arribar a la frontera. Allà vam saber que la nostra família més pròxima estava fora de perill a Turquia i ens vam quedar a ajudar els refugiats. Diu, el panorama era dantesc. Dones, nens i gent gran dormint al ras entre tempestes de sorra, sense aigua ni menjar, morts de por. Havíem omplert el maleter del nostre cotxe llogat amb ampolles d'aigua i pa, però en només mitja hora se'ns va acabar tot.
Al mateix temps tenia 30 cosins insistint que es volien fer selfies amb mídia. Era una sensació molt estranya. Ja es van arriscar a entrar a Kobani, assegura que vam haver de passar 5 controls i només ens hi vam quedar 15 minuts, buscàvem un cosí del meu pare de 90 anys que es nega a sortir de la ciutat i assegura que diu ell que ja és molt gran i que prefereix morir en terra curda. Doncs una bona entrevista avui al periòdic. Acabem amb la de La Vanguardia, que ens diu que la humanitat cada dia aconsegueix més poder, no més felicitat.
Exacte, avui ho diu el Yuval Noah Harari, que és historiador de la humanitat, autor de Sapiens, i d'entrada aquest titular és el que li demana Lluís Amiguet, que és qui li fa l'entrevista, diu, expliqui'ns la història de la humanitat en una frase, i ell diu, la història de la humanitat és la d'una espècie que cada dia aconsegueix més poder, però que no el sap utilitzar per ser més feliç.
Diu que ell és el primer historiador, li diu amiguet, que es preocupa de la felicitat i ell respon, Harari respon, i tot i això, el patiment dels qui van ser esclaus o l'alegria dels qui avui veuen créixer els seus fills i que fa un segle en veia morir la meitat, també és la història de tots nosaltres i no només dels prínceps i poderosos. Ens parla en aquesta entrevista àmpliament de Felicitat.
Diu que els humans no tenim traça a esbrinar què ens fa desgraciats. És la paradoxa de la nostra espècie. Cada vegada necessitem més estímuls per obtenir la mateixa satisfacció. Els rics més ximples cada vegada necessiten més diners, cotxes o cases, no ja per obtenir cada vegada més plaer, sinó per no sentir-se més pobres.
Diu que el multimilionari avui dia es distingeix per les sumes obscenes que té, però també perquè gasta poc. Consumir és de pobres. Només les classes mitjanes i baixes són consumistes i malgasten a crèdit més del que tenen en menjar, per exemple, i després també malgasten en dietètica per aprimar-se.
Asegura també que la humanitat ha viscut moltes revolucions fallides, la cognitiva, que és el pas de l'instint a la raó, va millorar les nostres vides, però l'agrícola ens va fer més lletjos, malaltissos i insolidaris que els nostres avantpassats anteriors, caçadors, recol·lectors. I un últim apunt, que ens diu Harari, potser algun dia els humans tindrem un final tan absurd com el dels dinosaures, però ningú no ens pot aprendre el que hem gaudit descobrint el nostre trajecte.
Molt bé, i acabem aquest repàs amb la notícia curiosa del dia.
Que avui ens porta cap als Estats Units perquè tensió a una nena de 4 anys. Va compartir sobres amb eroïna als seus companys de classe, de l'escola d'Arasol, creient-se que eren llaminadures. Cosa que va provocar, evidentment, que arrestessin la seva mare. Això ha passat a Delaware, a l'est dels Estats Units. La policia va ser contactada perquè les mestres de...
D'aquell lloc van descobrir que diferents nens tenien petits sobres amb una pols blanca desconeguda. La policia van acabar allà, van descobrir que era heroïna i és el que la nena va portar aquests sobres a la guarderia sense saber-ho. Estaven donant una motxilla que la seva mare li havia donat a últim moment perquè la seva havia fet mal bé al gos de la família o alguna cosa així. I ella es pensava que eren llaminadures, va començar a convertir-ho amb els nens de la classe
I que per sort ningú, cap dels sobres havia estat obert. Tot i que diferents alumnes van ser hospitalitats per precaució i després ja els van enviar cap a casa. Sí, sí, perquè a la motxilla hi havia 240 sobres amb heroïna, que serien 3.735 grams.
I has dit que han detingut la mare. Molt fort, sí. Sí, sí, està acusada per posar en perill a un nen i per posseir droga, clar. Sí, sí, no, totalment. Ostres, que disgust. Però no, ja està alliberada, es veu. Ha pagat una fiança de 6.000 dòlars i ja està, fora. Ah, mira. Que fàcil. En fi, Andrea, moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Obrim ara diaris i fem un cop d'ull a diferents qüestions que tenim avui en clau d'actualitat. I parlem, per exemple, avui a la Vanguardia, a les pàgines Salmó, parlen d'una plaça de pàrquing amb vista al segle XVI, una inversió milionària per esmanar un nyap i fer visitable un tram del baluart de migdia. Música
a la zona de l'estació de França. És un article que ha signat Domingo Marchena i comença dient, imagineu-vos que a la plaça Pau Vila de Barcelona, dels carrers Doctor, Aiguader i Marquesa, al costat de l'estació de França, a la Barceloneta, hi hagués un ascensor màgic que pogués baixar fins a la planta Menys 3. No sabem què hi ha més avall, però sí en aquestes 3 plantes subterrànies.
A la més allunyada de la superfície, ceràmiques i àmfores romanes del segle III després de Crist i sediments que delaten l'existència d'una llacuna possiblement navegable d'entre els segles IX i XV. I a la planta del mig hi ha un vaixell medieval i restes d'una escollera i del moll de la Santa Creu construït en 1477 amb pedres a Montjuïc.
I continua dient que ara ens oblidem d'ascensors màgics. Diu, sabeu que hi ha a la plaça Pau Vila un solar semisoterrat, edificis i un aparcament soterrani privat al qual cal descendir per contemplar amb una mica de perspectiva el tram del baluart que es va descobrir durant la construcció d'una promoció de pisos el 2006.
Les parets vidrades del pàrquing estan a dos pams de la muralla que sembla un peix inert en un aquari gegantí. Es veu en una fotografia d'aquest reportatge. A la part de dalt de la fortificació, cel obert, està encaixonada entre blocs de formigó, tancada i amb un aspecte desolador, envaïda per les escombraries i les males herbes i utilitzada pels carteristes i estirabosses per desfer-se dels moneders i bosses de mà que s'ostreuen a la zona una vegada lleugerits de pes.
Sembla que l'Ajuntament de Barcelona va presentar ahir un ambiciós projecte per esmanar, si més no, aquest nyap. Una informació que trobem avui a La Vanguardia.
Més qüestions ens n'anem ara cap al diari ara. Que avui ens parla de l'expansió imparable del mosquit tibera. Sembla que el setembre Calitiplujós reforça la presència d'aquest insecte que en només una dècada ha conquerit un terç dels municipis.
Un reportatge a doble pàgina que explica com es reprodueix els ous, la larva, la pupa i el mosquit. També explica quins són els municipis afectats. Si el 2004 només eren dos, el 2013 ja són 312. Va començar, per tant, a Sant Cugat del Vallès i està ja en un terç dels municipis catalans. Música
I parla també de quines són les condicions climàtiques que li convenen, que justament sembla que s'han donat a terme aquest setembre, cosa que complica el que desaparegui en els propers dies.
I acabem aquest repàs amb el periòdico. Ens aturem avui a les pàgines de Gran Barcelona que ens parlen de la reforma que es vol fer al carrer Valmes i un article titulat justament On va la moto? Valmes ultima a la reforma sense saber quin destí donen els motoristes a la vorera. Els carrers pròxims donen poques opcions per aparcar. Sembla que l'Ajuntament podria copiar el model de Passeig de Gràcia i pintar places en fila índia. El Consistori assegura que la decisió es prendrà junt a Mobilitat i Hàbitat Urbà.
Les obres està previstes que s'acabin al gener de l'any que ve i es pot optar per permetre que les motos estacionin en fil a Índia com a Passeig de Gràcia perquè només prenguin per estat el vianant un metre i també és el que passa al costat del mercat de Santa Catarina és la mateixa idea, senyalitzar-ho en les entrades del carrer
toplegat perquè optar per fer fora les motos de la vorera té els seus riscos, de la diagonal cap avall es va fer sense de drames perquè els carrers perpendiculars i les cruïlles es van pintar més places però Sant Gervasi no és l'Eixample i els carrers que neixen i moren aval més en aquell barri no tenen l'amplada de les illes de cases dibuixades per tota la zona de l'Eixample. Només la travessera de Gràcia té certa entitat i prou múscul estructural per plantejar una grella de places de pàrquing com la que hi ha en altres punts de l'Eixample.
En tot cas, el que està clar és que de moment no se sap quin serà el pla final.
Un minut i tres quarts d'onze. Cop d'ull als punts culturals d'aquest matí. Parlem del músic Jordi Saball, que és guardonat amb la medalla d'or de la Generalitat. Lluís Llach retrata en la seva segona novel·la una nissega de tres dones marcades per un crim misteriós. L'acaba de publicar a través d'Empúries.
I Amazon llança el seu Spotify dels llibres a Alemanya. Els usuaris tindran accés, atenció, a 650.000 títols per 9,99 euros al mes. I n'hi haurà uns 40.000 en Alemanya. David McVicar despulla la traviat a Liceu, l'òpera de Verdi inaugurada oficialment la temporada, i ho fa coincidint amb el 15è aniversari de la reobertura del Teatre de la Rambla després de l'incendi.
Robin Hood tindrà la seva pròpia saga de pel·lícules. Sony vol crear un univers amb aquest personatge que tindria l'acció de franquícies com Fast and Furious o Missió Impossible. I Bernat Vivancos, que ha dirigit l'escolònia de Montserrat durant set anys, és el compositor convidat de la temporada 2014-2015 al Palau de la Música.
En televisió The Good Wife o la primera princesa galàctica ens explica a l'avantguàrdia que Alicia Flory torna a la programació de la Fox amb la cinquena temporada de la sèrie d'Advocats. Corto Malte s'embarca en una nova aventura. L'octubre del 2015, d'aquí un any, es publicarà una nova historieta d'aquest mariner romàntic, escrita i dibuixada per dos reconeguts autors espanyols.
I acabem amb un article del diari Ara on explica els deu noms que sonen pel novell de literatura. Aquest 2014, de fet, són tres, sobretot els que encapçalen les apostes, com són el japonès Haruki Murakami, també el que n'hi ha Gugiwa Tiongo i la violorussa Esbenlana Alexievich.
Tot plegat a resoldre demà dijous a la una del migdia, és quan es dirà qui és el Nobel de la literatura d'aquest any. A banda, d'aquests tres que hem comentat, també hi ha Donis, poeta siri, Patrick Modiano, que és el primer cop que apareix com a candidat al Nobel, és un dels novel·listes francesos més importants de les últimes quatre dècades, amb títols com Carrer de les Botigues Fosques, En el Cafè de la Joventut Perduda o L'Horitzó.
Adam Zagajewski, que és poeta polonès, autor de Terra de Foc i Mano Invisible. I més avall també apareixen Thomas Pynchon, Milan Kundera, Nawal El-Sadawi, Peter Nadas o Peter Hankel. Alguns dels noms que estan entre els candidats a Nobel de Literatura. Demà, migdia, sortirem de dubtes.
I amb la cultura acabem el repàs de l'actualitat. Ens queda només parlar del temps. De seguida arriba el Carles Hernández i Rius. Just a la fusta, el magazín del matí.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Come on tomorrow.
Smoove Jazz Club. I esperem.
A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Fins demà!
Tienes que decir que no me quieres ver. Es imposible que haya solo mi amor. Lo que los dos podíamos saber.
Fins demà! Fins demà!
Y todo el tiempo que he desperdiciado se vuelve de nuevo contra mí. Y si esto te hace daño
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts o cinema. Catalunya Informació
Són les 11. El jutge imputa l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, i de Banquia, Rodrigo Rato, pel cas de les targetes de crèdit opaques. Tots dos, juntament amb l'exdirector general de l'entitat madilenya, hauran declarat dijous de la setmana que ve.
El FROP, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, ha detectat una vintena d'operacions immobiliàries irregulars a Catalunya Caixa i també a Nova Caixa Galícia. Una denúncia que ara enviarà fins la Fiscalia.
La ministra de Sanitat, Anamato, manté que el govern està treballant contra la llotja per resoldre la crisi de l'Ebola. Aquesta manera s'ha defensat de les coracions i dels dos atacs dels grups de l'oposició a la sessió de control del Congrés. Moments abans, a la mateixa sessió de control, la president del govern espanyol, Mariano Rajoy, també volia transmetre un missatge de tranquil·litat. Es comprometia a actuar de manera ferma, eficaç i amb transparència.
UPyD presenta avui una querella al Tribunal Suprem contra el president de la Generalitat i la presidenta del Parlament. Els acusen de prevaricació i desobediència per haver tirat endavant els preparatius de consulta sospesa pel Tribunal Constitucional. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, la líder del partit, Rosa Díez, ha acusat el president Artur Mas de ser un despòtic. Un jove de 20 anys ferit greu davant d'un institut de Banyoles està ingressat a l'Hospital Josep Tret de Girona després de rebre una ganivetada per l'esquena.
Una dotzena de manifestants moren a Turquia a les protestes per la passivitat del govern d'Erdogan a l'hora de frenar l'avenç de l'estat islàmic a la ciutat siriana de Kobane, tot just, a tocar de la frontera amb Turquia. El president dels Estats Units farà avui balanç de l'actuació de la coalició internacional contra els yihadistes.
I aquesta temporada es prodirà un 30% més d'oli i d'oliva. La meitat de la producció es concentrarà a les terres de l'Ebre, on s'ha controlat amb èxit la mosca de l'olivera i les condicions meteorològiques han estat favorables. Catalunya Informació. Ara esports. La Lliga de Futbol Professional es planteja homenatjar Messi quan superi el rècord golejador de Zarra. L'argentí és a 3 gols dels 251 marcats pel legendari davanter de l'Atlètic Club.
Javier Tevez, president de la Lliga, diu que una opció seria aturar el partit. Això podia passar al Bernabéu. Abans, el Barça jugarà contra l'Eibar. I a l'Espanyol, reunió del Consell d'Administració aquest vespre, on s'ha de fixar la data per a la Junta d'Accionistes. L'equip s'entrena avui en doble sessió a la Champions Femenina. El Barça debut d'aquesta temporada al Camp de l'Eslàvia de Praga, a l'anada dels setzents de final.
I el temps serà esplèndit aquesta tarda amb moltes temperatures que arribaran entre els 26 i 28 graus al migdia. Demà també sol, però hi haurà alguns núvols ja a la costa i també al Pirineu. Les temperatures, sí, continuaran pujant. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Buenor sobre el període per participar, per muntar una paradeta al Sant Just al carrer. La fira d'entitats, escoles, artesans i altres col·lectius tindrà lloc el proper diumenge 26 d'octubre com a cluenda de les festes de tardor. Per participar-hi heu d'omplir un imprès de sol·licitud d'espai que trobareu al web municipal santjust.cat on també trobareu les bases i les condicions. Teniu temps per presentar-les fins al dia 17 d'octubre.
Per cert, que també s'ha obert el període per participar del Mercat de Nadal, que tindrà lloc els dies 29 i 30 de novembre a la plaça Camuapa.
L'associació Dona i Empresa estrena pàgina web. Es tracta de donaeempresa.cat, una eina que neix per promocionar els serveis i idees que ofereixen les dones associades a l'entitat. Es va presentar ahir a l'Ajuntament de Sant Just. Dona i Empresa és una entitat nascuda per tal de donar valor a la dona treballadora i acompanyar les que es plantegen la possibilitat de crear un negoci, fer-se autònomes o activar-se professionalment
des de diferents àmbits. Aquest web permet que a més puguin crear sinergies i relacionar-se entre elles per tal d'ajudar-se mútuament a l'hora de tirar endavant els seus projectes.
I un últim apunt per recordar-vos que Sant Just Solidari prepara per dissabte la segona edició del Swing Solidari. Es tracta d'una ballada de música i ball que té com a objectiu recollir diners pel seu projecte Formació de Joves a Camoapa. És un projecte que l'entitat Sant Justenca va engegar fa 10 anys per finançar els estudis dels nois i noies que fan secundària al poble nicaragüèn que ha germanat amb Sant Just.
Si els joves no estudien és perquè les seves famílies no tenen els recursos necessaris per fer front al cos del material més bàsic. La segona edició de Swing Solidari serà dissabte a partir de les 7 de la tarda fins a les 10 al claustre de les escoles amb la música del grup The Other Jazz Band. L'entrada és voluntària a partir de 4 euros.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una als Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir informats de tot el que passa a Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
When the road was caught up yonder I hope you see me there
Fins demà!
Fins demà!
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta.
Aquest dijous a les 6 de la tarda es farà una xerrada al mil·lenari sobre les entitats financeres i els seus productes i serà Víctor García, tècnic de DICAE, que ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Víctor. Hola, bon dia. Per parlar una mica del que s'explicarà en aquesta xerrada, aquests productes d'entitats financeres, quins serien els més habituals? Bàsicament, amb les entitats financeres el que podem trobar és un sector molt ampli de productes, un ventall molt ampli, per tant.
Jo, més que parlar de productes, penso que hauríem de concretar, sobretot, que el contingut de la xerrada, en principi, aniria orientat per donar consells pràctics, consells bàsics, consells entenedors a l'hora de tractar amb aquestes entitats per no patir o per no tenir problemes, diguéssim, com han hagut durant tots aquests últims anys,
tant a problemes a nivell d'estat d'inversió com problemes d'estat de tema hipotecari, no?, en aquest sentit. Clar, la més habitual que coneixem segurament, a banda de les hipoteques, és tot el cas de les preferents, però m'imagino que hi pot haver moltes més coses, no?, potser no a nivell tan greu, però que poden passar moltes coses. Correcte, de fet, podem parlar de comissions, que tothom les patim, no?, i les patim cada vegada més gran, no?, i després podem estar parlant
de productes que es continuen comercialitzant, a qualsevol tipus de perfil, quan són productes de risc, quan són productes que no estan garantits, com poden ser uns fons d'inversió, per exemple. Per tant, d'alguna manera, què és el que... o com hem de reaccionar, o com hem d'estar davant d'una situació d'aquesta manera? És a dir, un cop tenim tractes amb qualsevol antidecció financera, que d'alguna manera tothom ho ha de fer, què s'ha de tenir en compte?
Mira, doncs el primer que hem de fer, i és precisament el que defensem des de l'associació, és adoptar un comportament, una posició activa davant d'aquestes entitats, una posició activa que ens permeti analitzar productes, que ens permeti al mateix temps intentar entendre què és el que ens estan oferint més enllà del que m'està dient el comercial de l'entitat financera, i per tant sempre demanar documentació, analitzar-la,
consultar dubtes que jo tingui o perquè, com sabem, el 99% de la població no som experts financers, no? I hauríem, doncs, de preguntar, o si no entenem qualsevol cosa, anar a aquell que nosaltres considerem que ens pugui ajudar, no? Com, per exemple, potser una associació de consumidors o una administració pública o fins i tot el meu nebot que és economista. Per tant, doncs, sempre tenir algun consell alier a l'entitat financera, no? Correcte.
tenir sobretot el que anomenem una opinió independent, una opinió no interessada, que no busqui, com qualsevol comercial, que són les entitats financeres o qualsevol altre tipus de feina, que el que vol és vendre un producte, i les característiques bones sempre són bones, i les dolentes poden ser fins i tot bones. De vegades em considera com un Tom Foking, per tant, intentar fer que una persona neutra, una persona independent...
m'ajudi a entendre aquells conceptes que jo no siguin capaç d'entendre. Clar, segurament durant aquest temps hem sentit que moltes entitats financeres han col·locat productes que ara hem sabut que eren tòxics. Això és perquè no estaven prou informats? Elles també jugaven una mica a enganyar? O en tot cas, durant molt de temps es va confiar massa en els bancs i les caixes?
De fet, el propi taller ha sorgit precisament d'aquesta actuació. El que hem trobat en tots aquests anys, diguéssim, ha estat l'opinió generalitzada de la societat, dels consumidors i consumidores, que el sector financer, o quan anàvem al banc, que popularment em diuen els municipis, és que anar al banc és com anar al metge de capçalera. Bàsicament el que dèiem és,
Tenim una confiança molt gran davant d'aquella persona que, quan m'ofereix el que sigui, automàticament entenc que funciona on va bé. Aquest excés de confiança, juntament amb què les entitats han jugat amb un afany d'aconseguir beneficis, ha comportat al final que, en aquest sentit, tota la ciutadania o gran part d'aquelles persones que porten 40, 30, 20 i fins i tot un quanta anys treballant amb la mateixa entitat financera,
s'acabin veient afectades per productes com les participacions preferents, com productes per el deute subordinat, les obligacions convertibles i tot aquest ventall de productes tòxics que mantem, i que per tant s'hauria de pal·liar aquests efectes mitjançant una activació del propi consumidor. Hi ha més consciència per això als últims 4 o 5 anys?
consciència de quin tipus. És a dir, del propi consumidor, d'això que dius ara, hi ha hagut un canvi una mica en tot el que ha passat i la gent n'és més conscient o encara som molt més vulnerables del que ens pensem? És cert que hi ha hagut un canvi, sobretot hi ha hagut un canvi per part d'aquell consumidor que a dia d'avui ja ha rebut un cop, és a dir, aquell que ja ha tingut referents ja diu mai no em tornaran a enganxar. O això és el que vol pensar, en aquest sentit, però si realment no fem més enllà o no...
arribem més en què simplement el que faig és desconfiar d'aquella entitat financera o simplement desconfiar d'aquella persona quan un canviïn la cara, un canviïn el color, molt probablement l'actuació sigui diferent. Però sí que és veritat que s'han adoptat un tipus de mesures, és a dir, a dia d'avui l'activitat de l'associació sí que ha notat que en aquest sentit el volum de persones que ve consultant abans de signar i no després, com pesava al principi, doncs sí que és més gran, no?
Sí que és cert que aquell que encara no ha sofert el cop d'una participació que farem o d'un producte que l'afectés directament a ell, no hem aconseguit o no s'ha aconseguit que faci el canvi o faci aquest canvi de mentalitat en l'àmbit de he de prevenir, he d'informar-me per no acabar patint i per tant...
encara considerem que el moviment consumarista i que des de la pròpia associació volem acabar consolidant, perquè nosaltres considerem com a associació que el consumidor ha de ser un consumidor crític i responsable i sobretot solidari. Solidari en quin sentit? És entendre el concepte de consumidor com un col·lectiu.
És a dir, tots som consumidors i si jo no estic afectat per preferents puc estar afectat demà per una comissió bancària o a l'inrevés. I tot això, el que volem fer o tal com ho volem implantar, és necessari que els consumidors agafin una posició crítica per poder prendre decisions de manera responsable. I l'única manera de poder-ho fer és donar-li al consumidor eines per poder analitzar-ho. I per això aquests tallers que precisament es fa demà
a Sant Lluís, per fomentar aquesta formació del consumidor en l'àmbit bancari. I per tant, d'alguna manera, que tots estiguem una mica previnguts, que és el que no ha passat durant tot aquest temps. Correcte. De fet, gran part del taller, més que explica productes bancaris, que tampoc és la intenció, el que vol és donar uns consells, uns protocols d'actuació, unes idees clares a l'hora de reflexionar internament, que és el que necessitem,
per poder deixar clar què volem i en base a les nostres necessitats contractar el producte que s'ajusti a aquestes necessitats. No que les necessitats del producte siguin les que... Jo m'adapti a aquelles necessitats del producte ben bé i per tant, al final sí que s'ha de tenir aquest anàlisi i aquests consells jo crec que en compta a l'hora de tractar les necessitats. Quins són els dubtes més habituals en xerrades o tallers que feu d'aquest tipus?
doncs els dubtes més freqüents van sobretot orientats a si em poden cobrar algun tipus de comissió concret o si aquests productes tenen risc, però sobretot el que acabo detectant quan em fan les consultes o la gent participa del propi taller és la indignació de coses que potser no coneixien o drets que potser no sabien que tenien i que quan els expliques és
ah, doncs jo porto 30 anys i això no em passava o això no m'ho havien dit o això m'ho estan cobrant, no? I per tant, doncs sí que notes aquesta indignació de m'estan donant informació que mai m'han donat, que haurien de tenir l'obligació de donar-me-la i ara que m'ha sabent, doncs em fa ràbia perquè porto tota la vida a treballar amb el banc, no? Per tant, la gent se sent enganyada, no?, d'alguna manera? Correcte.
tal com es troba en la situació real. A dia d'avui, una persona, un petit consumidor, un petit estalviador, davant d'una entitat financera, hi ha un desequilibri màxim quant a la relació. És a dir, qui té la paella pel mànec és molt clar que és l'entitat financera. I, per tant, el que estem intentant fer amb tot aquest seguit de xerrades és fer que, al final, la paella pel mànec, soc jo al final, la tingui jo. És a dir,
Per què? Perquè considerem que el consumidor ha de prendre les decisions en base a les seves necessitats, no que la necessitat li generi l'entitat financera. Clar, clar. Per tant, d'alguna manera, suposo que aquestes xerrades també ajuden la gent a no sentir-se tan sola, no?, en aquest sentit? Correcte, i de fet, amb l'associació el que fem és, a part d'aquestes que tenim tancades amb el propi conveni de Diputació de Barcelona, que és l'organisme públic que ens ha permès
i que ha vingut a parlar amb nosaltres per organitzar aquestes xerrades, tenim tot un seguit d'activitats propi de la pròpia associació que el que vol fer és perpetuar i augmentar els coneixements, fins i tot no només en l'àmbit bancari, sinó en l'àmbit del consum en general, de factura elèctrica, etcètera. Per tant, al final, el que volem fer és que aquests tallers formatius, aquesta informació que reben els consumidors i que cada vegada són més persones les que participen d'aquestes,
doncs vegin que no estan soles, vegin que poden comptar fins i tot amb l'administració, que poden comptar amb associacions de consumidors que els defensen de manera col·lectiva, puguin veure's, com deien, no un petit individu davant d'una gran empresa, sinó com un col·lectiu únic i molt gran, que són les persones consumidores, contra aquestes entitats o aquestes grans empreses.
Clar, també suposo que a l'hora de gent que s'hagi enganxat els dits, que tingui algun problema, m'imagino que també serveix per donar suport en aquest sentit. Correcte, correcte. De fet, el concepte que dèiem al principi, el consumidor és un consumidor solidari i participatiu. És a dir, no només defensa el seu problema, sinó que vol que els problemes de tots els consumidors i de cadascun d'aquests consumidors es vegi defensats.
Per tant, al final, fer aquesta imatge de tots som un aconsegueix fer o aconsegueix traslladar la imatge que no estic sol, tinc persones que em volen ajudar i, per tant, vull lluitar encara amb més força aquell problema que m'està afectant a mi i que segurament estigui afectant a tothom, perquè tothom acaba tractant amb les entitats financeres i tothom acaba tenint factures de la llum i tothom acaba agafant transport públic. Per tant, al final...
ens trobem que tots som iguals dintre de les circumstàncies, com a consumidors som un bloc sencer i un bloc comú. Demà a les 6 de la tarda es farà aquesta xerra del mil·lenari sobre entitats financeres, els seus productes i una mica tot el que hauríem de saber a l'hora d'enfrontar-nos a bancs i caixes. Serà Víctor García, tècnic de DICAE, amb qui hem pogut parlar aquest matí. Moltes gràcies, Víctor. Moltes gràcies. I que vagi molt bé. Fins aviat. Bon dia. Bé, bon dia.
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
4 minuts i dos quarts de 12. A aquesta hora saludem el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Per parlar del temps. Avui un dia completament assolellat, no? Doncs sí, seguim amb aquesta situació d'influència de vents del sud, un dia més de mitjans de juny, que no pas d'octubre. Però bé, amb aquesta situació d'estabilitat, de temperatures molt agradables, ahir vam arribar als 25 graus a Sant Jus, una temperatura molt maca,
A més, tenim gairebé un 78% d'humitat. Aquesta anirà baixant una miqueta perquè al matí es formen aquests núvols baixos, aquestes buidines que fan que la humitat sigui molt elevada al matí. Que tinguis la sensació de frescota, perquè quan obres finestres a casa notes que l'aire és fresquet. És l'època on la nit està guanyant terreny molt a poc a poc i aconseguim el fet aquest de...
que la temperatura pugui baixar, tot i així avui la mínima ha estat de 18 graus a Sant Just, és una temperatura molt agradable, no és d'estiu perquè les d'estiu estan al voltant dels 21-22 graus, però bé, aquests 18 graus són molt agradables comparat amb la setmana passada que podíem tenir mínimes al voltant de 16 graus al mateix dilluns.
La situació continua sent la mateixa. Es va mantenint aquesta previsió del temps marcada pel pas d'aquest front, per aquesta influència de béns del sud, que s'intensificaran de cara a demà dijous. Podríem dir que demà dijous és el dia més càlid d'aquesta setmana. Avui podem arribar un altre cop aquests 25 o fins i tot algunes dècimes més. Però creiem que demà dijous és un dia que aquesta influència de béns del sud serà bastant més marcada i demà potser arribem als 26 o el superem. O sigui, serà un d'aquells dies puntuals
que quedaran registrats el mes d'octubre com a la màxima de l'octubre. A vegades passa, no és el primer any que ens trobem que en un mes d'octubre ens podem trobar valors de 27 o 28 graus. Són dies puntuals on aquesta confluència de béns del sud provoca aquesta situació.
Pel que fa a la previsió de cara a demà, doncs la mateixa situació, potser alguns núvols prims que no són importants, són les desfetes d'aquest front, que al llarg d'avui, sobretot demà, creuarà la península ibèrica. Ja es comença a moure, ja està entrant a la península ibèrica, però portarà bastanta precipitació a tot el que és el Cantàbric. Les taques de precipitació entre avui, demà i una part de divendres és molt marcada i anirà fent tot el recorregut, començant per Galícia...
i acabant el País Basc, i això farà que ja hi hagi molta precipitació. A Catalunya, en canvi, tenim aquesta influència de vents del sud, tindrem aquesta humitat elevada, aquestes temperatures tan agradables, tanta diferència entre un punt i l'altre, entre el País Basc i Catalunya, molta diferència, tampoc n'hi ha tants quilòmetres, meteorològicament parlant.
i de cara al divendres, doncs encara no, però sí que dissabte ja tindrem la desfeta, o sigui, al final d'aquesta precipitació, d'aquesta inestabilitat que a Catalunya s'ha traduït sense precipitació, i potser aquesta, quan arriba a la vall d'Aran, amb una miqueta de clima atlàntic, ja potser sí que de cara al divendres a la tarda podem tenir algunes precipitacions, la resta, res de res.
Les temperatures, el que dèiem, dijous fan sostre. Podem arribar als 26 o fins i tot. Demà, doncs, no? Demà. I de cara al divendres ja podríem baixar cap als 25. Dissabte serà un dia d'impàs, on encara tindrem núvols. Perdó, tindrem sol, però hi haurà alguns núvols més, perquè és la desfeta d'aquesta inestabilitat del Cantàbric. Però anirem jugant sempre amb el sol com a protagonista. Les temperatures baixen una mica, però pràcticament no ens rodarà. Igual estem en 24 o 25 graus. Serà un dia força bon, en general, arreu de Catalunya. I de cara al diumenge es complica una miqueta més. Per què? Doncs és el que dèiem ahir...
Amb el pas d'aquest front queda una miqueta d'aire fred en alçada, diumenge just està a sobre nostre i pot provocar el creixement de nubulades, ja no només al matí, sinó que... O sigui, els mapes ens estan indicant una possibilitat bastant elevada al matí de diumenge que hi hagi alguna precipitació sant just i també una altra possibilitat cap a la tarda vespre que hi hagi precipitació sant just. Les de la tarda vespre són tempestes, són tempestes d'evolució, o sigui, que són més probables cap a l'interior i ja veurem si arriben a la costa. Això és una cosa que encara queda una mica per determinar.
El que sí que està clar és que entre diumenge i dilluns, en algun moment o altre, acabarà callant alguna goteta o algun ruixat a Sant Just d'Esbert, més probable al matí de dilluns i no pas a la tarda, però sí que durant aquest període de diumenge i dilluns hi ha una certa inestabilitat. Aquesta inestabilitat d'aquests dos dies provocarà també que les temperatures es normalitzin. I fins i tot diumenge, com que estarà una miqueta més tapat, estaria una mica per sota de lo normal. Però com que venim dels 26 i diumenge ens quedem amb 21 o 22, quan està tapat, doncs acostuma a passar això...
diumenge ens va sortir el sol però no vam passar els 22 graus perquè va haver la pluja i va haver bona part del matí que va estar tapat i el sol no va poder fer la seva feina i se'n va abans d'hora doncs potser tenim un canvi bastant important pel que fa màximes i sobretot les mínimes o sigui que tornarem un altre cop a la normalitat molt a poc a poc entre diumenge i dilluns amb aquesta possibilitat de ruixats la setmana que ve ja seria més normal sobretot pel que fa temperatures perquè ara
Entrem en aquest episodi que ja vam ensatar i amb 25 graus, avui també, dijous. La gent divendres ja es pensa que ha arribat l'estiu, perquè ja porta 4 o 5 dies passant calor i anant pràcticament amb màniga curta. Constipats un altre cop, no? Suposo. Suposo que si hi ha festa a Sant Feliu i el diumenge a la nit encara hi ha gresca i venim del que tindrem, perquè dijous, divendres, seran nits molt agradables. Llavors, diumenge a la nit potser no és tan agradable a la nit i llavors és allà on tenim l'enconstipat pel dilluns. Però bueno...
No estarem pendents, Carles, ho acabem d'explicar també al llarg d'aquests dies. Gràcies i fins ara mateix. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. La informació més propera al Just a la Fusta.
Passen tres nuts de dos quarts de dotze. Aquesta hora cada dimecres fem tertulia esportiva. Per això saludem el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Donau, Carles. Molt bon dia. I també l'Emilio Escasóquio. Bon dia, Emilio. Hola, bon dia. Per parlar de futbol, sobretot, és la setmana aquesta que tenim intermitge. És a dir que, bueno, avui encara, perquè podem parlar també del que ha passat de setmana passat, però la setmana que ve sí que serà una mica més complicada.
Tot i que sempre apareixen moltes coses, perquè tinc algunes coses aquí apuntades per tractar. Primer, si voleu, parlem de... No sé si vau veure el partit de dissabte, després de... També la semana passada veníem de la derrota del dimarts, no? Sí. I per tant, ja vam dir que a veure què passava el dissabte, perquè era com el primer partit important, i recordo que deieu que havíem de recordar que en aquell camp s'havia perdut la possessió, etcètera, etcètera, no? Que era un camp, entre cometes, minimaleït.
Vau veure el partit dissabte o no? Sí, sí, sí. També s'incorpora l'Enric Riva a la Tartulia. Bon dia, Enric. Bon dia. Ara sí. Bon dia, Carme. I tothom. Doncs aviam el partit de dissabte. Ens va deixar força... Clar, és que ara està molt forts els altres, potser. Potser es puja molt el verd. Sí, no? El blau o el vermell, no sé. No, el verd no està... Això són indicacions exactes, eh? Blau, vermell, verd... Són els colors dels micròfons, audiències. O cap, o tots. O tots, puja'ls, baixa'ls.
Alguna cosa o altra. Aviam, el camp del Rayo és un camp complicat, el que passa que el Rayo també va evolucionant i no sempre és el mateix equip, ja afirmarien ells tenir un equip arrodons que l'any 2012 els va donar ser el tercer equip amb més possessió de pilota al seu camp, però mantenir això per un equip petit, per molt que estigui subvencionat, doncs és... Qui el subvenciona?
No ho sap. No ho sé, però jo no m'imagino el barri de Sant Andreu jugant a primera divisió durant 10 o 15 anys. No. Perquè té inversors, és privat. Ah, vale, vale. Fins fa 4 dies era el de Jonsis, no? El Ruiz Mateos. Fins i tot pot pujar un 5è o un 6è equip, perquè amb la plataforma Castro i l'Endina, el d'això es pot pujar 3 o 4 equipets més. Això és seu. Candilejas...
Ja, però i el castor també seu. El deute el tenim amb el Florentino. Tots. Tots li hem de pagar al Florentino. Però no us preocupeu que el proper negoci que li surti bé guanyi calés també repartirà. O no va així? No. Crec que no, però bueno. Podria ser. I mentre no cobrem no us preocupeu perquè ja anirem tirant de l'avís a B de la ràdio. Vale.
Bé, però jo tinc en el futur Candilejas Futbol Club, alguna cosa d'aquestes, suposo que entrarà també dins de la Lliga Espanyola. A més, han de començar a buscar equips dins de Madrid. No, no, no, ja saps que si Catalunya s'independitza... Per això, aquí anava el tema. A la Lliga Espanyola, re, eh? Clar, llavors han d'anar buscant equips a Madrid. Però vaja, el que deies tu del partit del Rayo no era el mateix Rayo que altres anys i el Barça tampoc és el Barça de l'any passat i realment, doncs... Hem passat encara 0-4.
No, però ningú s'ha queixat. Sí, però es deia... No, home, clar, perquè va tenir la posició... Va tenir la posició, 58%, home. Perquè aquest any no es discuteix el model. Aquest any el model, és a dir, quan sortim de Guardiola i Tito i ve una persona de fora, el model és el més important. Aquest any, després de no haver guanyat res durant un any...
El model ja no és tan important. Ja està. Ja està. No és més que això. És a dir, el model, aviam, els dos gols del Barça, que em sembla molt bé, són un nes d'una passada llarga de Piqué, que no deixa de ser una pilotada, potser puntava, i genial, vull dir, i després un control preciós de Messi i una rematada espectacular, i després el segon gol crec que és exactament igual, però amb Bartra com a protagonista, Munir la toca...
i Neymar la remata. És a dir, no és un gol, entre cometes... D'elaboració. De model. Seria un altre tipus. Però a mi em sembla bé, el que l'Eugenrique va dir, hem de ser un equip capaç de sorprendre. És a dir, ser un equip que en un moment donat, escolta, si jugues contra un Chelsea que no vol jugar, que no sé què, doncs igual et dius, mira, vaig esperar-los a darrere i els enganxaré al contraatac. No ho sé, poder fer alguna cosa diferent. Es pot ser molt avorrit, eh? Però no dic que sigui... Poso un exemple. El que vull dir és que no cal tampoc...
casar-se o esclavitzar-se amb el model sempre. És a dir... Està clar que, segons el partit, s'ha de canviar el sistema, s'ha de canviar la tàctica. I durant el partit. I durant el partit. Clar, clar. Tu trobes aquells partits que és vinga, vinga, vinga, que els hem vist, que semblaven partits d'envol, que no hi havia... Doncs busques alguna alternativa. Sí, sí. Busques alguna alternativa. Bé, la que sigui, jo què sé, però això et parla. És difícil buscar moltes alternatives quan tens la pilota i els altres estan completament... Perquè, clar, dius...
que vinguin, no, si el tocar està posat no vindrà li deixes la pilota al centre del camp i diu, uau, agafa-la el Rayo se la va jugar molt amb el fora de joc tenia la defensa molt avançada tot el partit i el Lluís Enric que des del minut 10-11 ja està dient penjau pilotes per darrere a l'esquena és que el Rayo juga molt arriscat per jugar contra el Barça jo trobo que té un punt de suicida però si comencen a caure en aquesta situació la pressió del Barça l'ha de fer el mig camp perquè encara no han arribat a... no, si estava ben planificat el partit era una bona estratègia
Jo el que va dir l'entrenador, l'any passat va ser 4-0, aquest 2-0, potser l'any que ve guanyem. O empaten. O jugant d'una altra manera tancauen, sí. Bueno, és que ja en són dos, però en podien haver sigut deu, perquè el Messi va fallar el que no està escrit, bueno, va fallar, no va tenir punteria, però oportunitats de gol a la segona vegada n'hi van haver moltíssimes. Però és que ara anem a parlar seriosament, ja sé que al futbol no són diners, però Messi cobra més que tot el Rayo Junts.
El pressupost del Rayo és de 20 milions d'euros, crec. Sí. El del Barça, 500. És a dir, ara mateix, aquesta lliga, tal com està pensada, no té cap sentit. És a dir, i aquí encara n'hi ha dos i tant, tant, tant, sol algun. Però és que, fixa-t'hi, Alemanya, per exemple, és que ja és un sol. El Bayern té la lliga guanyada...
Si no canvia tot, durant els propers 20 anys, és a dir, ara mateix com està muntat, no vull... Mira, amb el tema independentista també seria interessant, no? Potser ens interessaria, però ja sé que algun peric se m'emprenyarà, però s'ha d'anar una superlliga europea...
Això està claríssim. I després jugar una segona lliga on els altres equips tinguin opcions de guanyar i que també sigui vàlida. No ho sé, no és fàcil. Entenc que no és fàcil, però no té sentit jugar un tio que un sol cobra més que la resta... I que tu puguis... Que destaquï un mínimament i que te'l puguis emportar amb un cop de bufanda, saps? No ho sé. És molt injust. Sí, no, no, el que tu has dit de la lliga europea jo crec que és la solució. Hi ha una sèrie d'equips que...
Han de jugar entre ells i deixar-se... Els que tenen aquests pressupostos i, a més a més, el volum de negocis serà molt més alt. Tu imagina't que la setmana... Estiguéssim parlant que aquest dissabte juguem contra el Manchester United o que juguem contra el Bayern de Múnich o que juguem contra el Saint Germain. Clar, el tamany de les òrbites dels ulls es dispara. Clar, ara què ens ve el proper partit amb tot el respecte al Camp Nou? Pensant que és... L'Eivar. L'Eivar, l'Eivar. Ara ho comprovem, però...
que l'Ibarra és un equip difícil que no, que a més el Fonvol no és matemàtica pura i podria ser que l'Ibarra donés la sorpresa però és molt difícil és molt difícil és a dir, també hi ha el tema dels drets televisius i que els grups grans s'han fet molt globals i els grups petits no ho són clar, el Rayo Vallecano deu vendre 3 samarretes a fora de Madrid o del seu barri
I a més a més estava ara mirant aquí un article que avui surt a l'Ara, que ells va fer una jornada sobre pirateria en el món del futbol, i parlava justament dels aficionats, de la gent que està amb el seu carnet a les diferents lligues d'Europa. I només és una precisió, una esdada, eh? Al Regne Unit hi ha 14 milions d'abonats amb un equip de futbol, a França són 12, a Itàlia 10 i a Espanya 3,8.
Clar, era una jornada sobre pirateria, no? I m'agradaria veure els abonaments que hi ha a Alemanya, perquè segur que es disparen encara molt més, perquè és molt més econòmic. Però si demanen que la gent no faci pirateria, que t'abonis amb un carnet i que te'n vagis al camp a pagar quan en veus els i roti, home, és difícil. Home, aviam, quan les entrades i al Camp Nou encara, com que és tan gran, tens la part del galliner que pots trobar entrades a un preu mínimament assequible.
Però amb un altre que és normal... No, però amb un camp de 30.000 localitats... El camp de l'Espanyol, per exemple, allà es veu bé a tot arreu. Serrià, no? Serrià. No, no, no. És veritat que el camp del Bayern estable sempre. El camp del Dortmund estable sempre. A Anglaterra, tu ara... Hi ha molts abonaments que tornen... Però a més a més és que està ben muntat, perquè tu ara mateix...
Aquí ho estan arreglant una mica rona. Però tu ara mateix dius, mira, escolta, el mes de gener me'n vaig a Londres amb la meva dona, i mira, vull anar a veure un partit al Tottenham, perquè jo què sé, o vull anar a veure un partit de la lliga anglesa. Doncs miraràs el calendari i et dirà, mira, dia 2 de febrer, a les 5 de la tarda, a l'estadi del Tottenham, jugant al Tottenham contra tal. I pots comprar l'entrada allà.
Prova de venir un anglès que podria venir el mes de febrer a Barcelona, pel que sigui. No saben si jugaré a les 12 del migdia de dissabte o si jugaré a les 9 de la nit. Tot això ho dificulta. És a dir, s'ha d'intentar...
I comercialitzar el futbol d'una altra manera. No dic que sigui l'únic problema, però no és un. És un dels problemes. No, però és que hi ha gent de la pirateria que es perden molts calés i diuen que el futbol espanyol està... Clar, parlen de la tele, és veritat. Nois, però és que... Jo és que ni m'ho plantejo. O sigui, en cap moment a la meva vida m'he plantejat fer-me un agonament de res. L'espanyol del Barça de res, perquè és inviable. El tema de la pirateria, evidentment que...
A part que l'estat espanyol és líder en pirateria no només en futbol. És amb tot. És amb tot. Però és que, a més a més, aquí tens un problema, perquè si tu vols agafar-te el futbol, no hi ha un pack de futbol. Perquè, com que està tot tan dividit, has d'agafar-te el Canal Plus Liga per una banda. Sí, sí, els has d'agafar tots. T'has d'agafar el Canal Plus per l'altre. Després el Canal Plus Liga de Campeones.
Si fessin un pac on està tot, jo sento gent que em pregunten, escolta, perquè saben que més o menys estàs informat. Enric, què m'agafo? Dic, home, si vols veure tot, amb Gol TV no el veus tot. No. Si vols veure tot, Canal Plus potser... A Gol TV, els partits que fan el Canal Plus no els fan.
Sí, sí, sí. No, els de Canal Plus no, però els del Canal Plus Liga sí. Canal Plus Liga sí que fa el segol televisió. Els de Canal Plus Liga sí, però el pacte Canal Plus Liga no és el mateix que el pacte Canal Plus. No, no, no. Clar, són diferents, sí. Clar, clar. I el pacte Canal Plus porta associat totes les altres cadenes de no sé què. És a dir, també està pensat perquè acabis abans de gastar un paston. Un paston. Sí, sí, no, està clar.
Està clar. Solució. És que aviam, si a sobre tu estàs pagant cada mes, escolta la visió, el que pago jo, pagues 30 euros al mes, i a sobre, quan el Barça, depèn de quin partit, el diumenge a les 9 de la nit, m'he d'anar amb un bar a veure... Això és el que li passa al meu pare, diguéssim. És a dir, que paga i cada vegada està més emprenyat perquè cada vegada em fan més pel Plus. I això qui ho regula, com si diguéssim... Elles mateixes, no? Les teves. Però parlant de Canal Plus Lliga, jo la temporada passada vaig estar a punt de donar-me de baixa perquè, clar, l'última jornada de Lliga...
Bueno, aquest any no. La de l'Atletico de Madrid. Però aquest any sembla que per la temporada anterior et donen 4 partits a l'hora, perquè clar, com es juguen tots a l'hora... Jo no ho vull veure. Jo això no vull veure. Qui ets tu per dir-me... Bueno, a Espanya estan acostumats a dir-te el que has de fer.
La vas tenir que veure per la tauleta perquè allà el donaven. Estàvem tots a casa. Mirant la tele o mirant la tauleta. El Gol TV va passar exactament el mateix. Les dues últimes jornades va ser. Jo recordo la perú última jornada amb la tauleta mirant el partit del Barça. Jo estic pagant per veure el partit que jo vull veure per televisió, no perquè em donis 40 partits alhora. L'avantatge que té el Plus és que té més cadenes i segurament el podem distribuir.
El plus en un et dona un i l'altre et dona l'altre. El que passa és que el gol de televisió ara el que fa és, a través de la tauleta, pots veure molts més partits del que està a fer. Sí, que clar, tenen tants drets comprats que no tenen prou canals. I parlant de pirateria, la Lliga de Futbol Professional té per una aplicació Android que pots veure partits de segona divisió, els pots veure tots. Deu ser legal. Sí, és de la Lliga de Futbol Professional.
No deu ser legal. Aleshores dius, bueno... Bé, escolta, aviam, és veritat, no?, el que estan dient, però vaja, és a dir, tampoc no... Dius, ostres, el teu equip, no sé què... Jo crec que un dels grans problemes... La gent es compra samarretes de 80 euros, entrades a 120, que arriba un punt que dius, bueno, escolta, tu... Ara ja ho tinc tot, ara no puc veure el partit... Un dels grans problemes és el que tu has dit abans. A començament de la Lliga s'hauria de saber qui juga, a quina hora, quin dia...
I quina és la cadena de televisió que te'l dona? I aleshores tu decideixes. Dic, mira, doncs resulta que aquells del Barça en donaran 30 sobre 32. Doncs faig d'aquesta cadena perquè jo vull veure el Barça. Però, clar, és que no ho saps. No ho saps, no ho saps. Per exemple, el partit del Barça-Madrid, per quin elefant? Pel Plus, crec. És a dir, dissabte a les 6 de la tarda. Canal Plus 1. Canal Plus 1.
És dissabte? Dissabte a les 6 de la tarda, estic veient aquí el calendari. Dissabte és el dia de Sant Josep al carrer? No. Dissabte 25, que és el dia abans.
Bé, clar, és aquesta setmana de festa de tardor, una cosa o altra que hauria. Alguna cosa. Doncs, ara podríem parlar de la independència? Sí, parlem de la independència. Parlem de la independència. Hem tractat el tema d'agafar un estandard del catalanisme, ens l'intentem carregar perquè és un xuríço i tal, i aviam si els catalans reaccionen. S'han anat tastant en tots els camps, encara no han entrat en el culinari, però sí que han anat a l'esportiu, perquè el senyor Teves ahir
per desviar una mica l'atenció de la problemàtica van sortir les xifres de l'atur espectaculars va sortir el cas del control de qualitat que tenen els hospitals de Madrid per controlar una malaltia tan grossa com l'Ebola i anem a desviar l'atenció i ens putem amb el senyor president de la Lliga de Futbol Professional dient que ni l'Espanyol ni el Barça
Si s'independitzen, que jo encara no ho entenc, si està prohibit, però si s'independitzen estarien fora de la lliga espanyola. Però jo això ho trobo normal. Però és que a mi em fa gràcia una cosa. Però és normal. Ja sé que tothom s'hi ha tirat en contra i tot, però...
Bé, és lògic, no? Però, perdoneu una cosa... L'únic país independent que pot jugar a la Lliga Espanya és el Jordà. Perquè lo marca la llei. Perdona, perquè els estatuts de la Lliga, doncs, canvia'ls. És el mateix que la Constitució. La Constitució no permet canviar-la. Si t'interessa que jugui al Barça, la pots canviar. Com el Mónaco juga a la Lliga Francesa. Jo crec que serà més fàcil, de totes maneres, que la Lliga de Futbol Professional canviés això...
que no que es canvies la Constitució, però bueno. Jo crec que és una llei, és la llei del deporte, és a dir, que no depèn de la Lliga de Futbol Professional, sinó que depèn de... Ho ha d'aprovar al Congrés. Aquest home està fent una conferència ahir, parlant del Pirateria, que s'està carregant el futbol i pretén carregar-se dos de les millors
escoles de futbol que té Espanya, enviar-les a un altre país i tenir un dels equips que tenen més... Si passa això, no formarà part d'Espanya. Perquè si passa això, ja no formarà part d'Espanya aquestes dues escoles de futbol, Carles. És igual, no formaran part d'Espanya, però és que es fotran de bufetades les lligues per tenir-lo. És a dir...
Jo ho entenc, eh? Seria una lliga com l'Alemanya, amb un equip... De tota manera, és a dir, la independència o la possible independència jo crec que és una cosa prou seriosa per deixar-te influenciada si el Barça jugarà a la Lliga. Això és el que busquen, ja ho sé. Jo crec que la gent dirà que el Barça no ha jugat a la Lliga, doncs no la vull.
jo crec que la gent és una dada que està aquí però espera que la setmana que ve ens diran que no podrem provar ni un plat del Ferran Adrià no, no, no tornant al futbol la setmana que ve el senyor Platini farà unes declaracions dient que si Catalunya s'independitza el Barça no podrà jugar a la Copa de la Champions perquè no estarà a la UEFA
Gibraltar hi és. No, Gibraltar està a la FIFA, no a la UEFA. No, està a la UEFA, no a la FIFA. O a la UEFA, sí, exacte. La FIFA no l'ha volgut, però a la UEFA sí. Ara està jugant la classificació per l'Eurocopa propera. Sí, però no podrà jugar mai contra Espanya. Això no ho entenc. Bueno, si ens toca haurem de jugar, si no haurà de marxar Espanya. Però és Espanya qui no vol jugar, li pot tocar.
Bueno, escolteu, i Cesc Fàbregas a Radio Marca també torna a manifestar-se amb tota naturalitat a favor de la consulta. Jo crec que Cesc Fàbregas hauria de jugar amb la selecció anglès i no amb la selecció espanyola. I em fa molta gràcia perquè l'altre li diu... L'intenta liar, no? Però està a la Constitució, li diu. I, claro, diríem... Tendríamos que dialogar i no sé què. L'altre diu, sí, bueno. Diu, bueno, jo en realidad... Diu, lo que tengo claro es que hay que dejar votar la gente. De la resta de cosas no m'hi poso, no?
Els està sorprenent. Ho ha començat Piqué, que a vegades el critiquem per si fa tonteries, tipus bombas fètides. S'ha posicionat molt valent. L'estan matxacant, l'estan matxacant, però jo crec que és un tio que... Però què li està tremolant? Res, res, res. Què li afecta a ell? O sigui, que perdrà els calés per quan tornin a ser campions del món? Ha, ha, ha. L'ha defensat Sergio Ramos, eh?
Sí. També s'ha de dir. Però bueno, l'ha defensat, és veritat. L'ha defensat. És veritat. I què li ha dit? Bueno, dic que ell sempre s'ha compromès amb la selecció, bueno, ho dic perquè en altres casos se'ls critica perquè no donen suport. Què vols que digui? Jugo a la selecció espanyola perquè no hi ha selecció catalana? Bueno, però és un acte de companyerisme, igualment, jo crec. Bàsicament és el que... Podia callar i està. És el que també diu Cesc Fàbregas. És a dir, Cesc Fàbregas li diuen que et sents català o espanyol. Diu, em sento català i tinc passaport espanyol. I tinc passaport espanyol.
Ho ha dit claríssim. I està claríssim que hi ha molts jugadors que juguen a la selecció espanyola perquè els interessa jugar amb una selecció.
Què es pensa? Que tothom és el camacho? I el gordillo? Són d'aquells que traien el pit i s'ensenyaven el tatuatge de sa mare i porten allà a Espanya fins a l'ànima i van allà... Aviam, són professionals... No, aquells no. Parlo de Piqué, de Xavi... I evidentment, mentre no hi hagi una altra selecció, podries posicionar-te més, com va fer o la que preses. Però no cal demanar-ho. És a dir... Potser no ho comparteixen.
La posició de l'havia presa, es vull dir. Però ells són calers i prestigi i aviam, que carai, jugar a un Mundial ha de ser molt guapo. Ells han valorat i queda justificat si no hi ha res més perquè no hi ha res més. I a més, són temps de trucar-me. És el mateix que Munir. Diu, o jugo a la selecció de Marroc o jugo a la selecció espanyola. Ara que em...
Cridi primer, home, a veure... Què vols fer, company? Amb tots els respectes per la selecció de Marroc, però clar, no té color. No, bueno, sí, però per exemple, Tiago Alcántara ha triat Espanya i Rafinha ha triat Brasil. Ha triat Brasil, però bueno, a veure, Brasil no és Marroc. De totes maneres, és a dir, aviam, parlant de si piqués sent o no sent la selecció, i Diego Costa...
Diego Acosta és un professional que l'ha nacionalitzat per jugar al Mundial i agafes mercenaris i ara resulta que els que són mercenaris i estan aquí i no els importa i a més s'ho corren més i llavors aquests es posen en procés de dubte el Diego Acosta ha estat perquè ha fotut 20 i escaig gols aquesta lliga passada i no tenien cap referent una mica gran ells creien que no tenien cap perquè tenien un altre que era basc que estava adormit, suposo qui era?
Collons, el que se'n va a Itàlia. El Lorente, no? El Lorente és un tiarrón com l'altre, el que passa que un estava enxufat i l'altre no. El Diego Costa és més bo. Bueno, porta un any enxufat, el Diego Costa va estar buscant aquí. Sí, sí, a mi m'ha sorprès molt, per cert, ja que parla de Diego Costa, la seva adaptació a la Premier. És espectacular. Home, sense fer teatre, però és un tio dur. I una cosa, que aquí ho vam dir, ho vam dir, no sé, jo com a mínim ho vaig dir, no passa res, com que no encerto gaires, jo vaig dir que considerava que deixava marxar ses fàbregues
era un error, i que se li havia d'haver donat l'oportunitat de liderar el Barça com a mínim un any. És a dir, de posar-lo al centre del camp, de no fer-lo anar boig, de fer els davanter, aquí, allà, donar-li l'opció de liderar. Estan encantats a Londres, amb les xifàbregues. Està fent una temporada espectacular. Jo el vaig veure aquest cap de setmana, eh? Clar, jo n'he vist cap partit, eh? Jo sí, o sigui... Si els partits que està jugant els estigui jugant amb el Barça, l'estanien xiulant, eh?
perquè és un joc fosc, no es veu i quan caus en gràcia amb el joc fosc està molt bé, però si no te'l menges ha caigut en gràcia, està molt bé però els dies que fa un joc encara més fosc i no se'l veu el substitueixen i diuen, ui, el ràquiditz el dia del president va estar fet la mateixa feina, el que passa no es veuen els moments estelats ràquiditz crec que ha caigut bé en aquests moments ningú parla del Valdés perquè resulta que el Claudio Bravo en set jornades no ha rebut cap gol
Ningú se'n recorda de Valdés. Si hagués sigut al revés... Si portessin deu en contra, dient... Estaríem dient, oi, Valdés, Valdés lliure, tornes a apagar-lo i l'agafes, home. Valdés, pobre nano. Em sap greu perquè li tinc certa pressa i però ho ha fet tan malament. S'ha equivocat. S'ha tocar el piano i té molts pisos.
No ho sé, no ho sé. No, no, jo crec que s'ha equivocat, però, bueno, escolta, era la seva decisió. S'ha equivocat, no, va tenir la mala sort de caure lesionats. Però també parlo de la manera de marxar, és a dir... Però això va a persones, això és diferent. Ell ja ho tenia molt bé calculat, passejant-se per Monte Carlo i disfrutant de la vida. Sí, tio, però és que, clar, és a dir, inclús hagués pogut fer la recuperació, fent-ho una mica bé, hagués pogut fer la recuperació amb el Barça, amb els metges del Barça, i la mar de bé, i encara que hagués marxat, si no passa res. És a dir, no passa res, però...
Bueno, és igual, deixem-ho estar. Espero que tingui sort i que afixi pel Liverpool. Jo, com això que diu del Cesc Fàbregas, jo espero que hi hagués el mes d'agost o el mes de setembre una conversa entre Luis Enrique i ell. I en funció del que es planifiqués, doncs jo crec que Luis Enrique té molt coll avall i té molt clar que una de les seves opcions al mig del camp rotllo Cesc Fàbregas és el jefecito.
en quan comenci a funcionar aquesta defensa que creiem que acabarà funcionant bastant bé i no caldrà els serveis del necessitó perquè Maté en lateral està bastant més bé que altres i l'altre dia hi hagi un article el dilluns que feia referència que el Barça va guanyar perquè hi havia piqué i deu més
I jo al partit me'n vaig emportar la impressió que el Barça va guanyar perquè hi havia Bartra i deu més. Perquè en defensa el Bartra no em va fallar ni una. Si ara ho poseu a mirar a vídeos, una crida al senyor Charlie Reixac, que és l'habitual dels vídeos, i repassem des del primer partit d'aquesta temporada fins avui en dia quantes pilotes ha fallat el senyor Bartra. O sigui, en els moments que ell ha tingut actuació, la pilota ha estat al seu voltant,
que la pilota anava cap a ell, no n'ha fallat ni una. El Piqué l'altre dia tampoc en va fallar cap. Si va ser una defensa, perfecte, i si així anem, el jefe Cito se'n pot anar més endavant. Ja va fer una petita demostració, el que pot fer allà al mig, que pot ser un gran substitut de Xavi i de...
i de Rakitic, i pot estar allà al mig, i fins i tot al Busquets, i en aquest... De fet, és el seu lloc, això. Jo crec que Lluís Enrique té aquesta opció, s'han farcit de jugadors defenses per tenir-ho ben controlat, i aquest home té moltes possibilitats a davant.
i el que veig una mica fluixet que encara no està fotut a la lliga i suposo que és per culpa de la quantitat de partits i està una mica ressecós és l'Iniesta l'Iniesta porta dos o tres partitats suposo que li està passant la factura de l'edat d'Eurocopes ha tingut un mal any també per nivell personal
Sí. Per què? Perquè tenia una criatura a punt de néixer i se li va morir. Ah, sí? Ah, no sabia, no sabia. Sí, sí, sí. Bueno, jo no ho sé, no ho sé, no sé si influeix això, jo m'imagino que sí, estava a punt, a punt, a punt. Jo crec que després de sis mesos, no, jo el veig una miqueta... Està fruixet. Està fruix, però bueno, és que és normal, aviam, s'ha menjat una eurocopa i no tots se la mengen... Aquest tio portava el pes de... Ai, un mundial, perdó. Un mundial, un mundial. L'Espanyol ha millorat, no?
Sí, quatre partits sense perda. Jo no ho vaig veure, però jo he vist el Rafa amb una alegria a la cara. A més, van donar... Sí, no, no, i a més a més, crec que la possessió la va tenir la Reial Societat. O sigui, alguna cosa... Són aquelles apostes que parlàvem abans del Barça, no cal jugar sempre del mateix. La Reial Societat també estava mancada de punts, va agafar la iniciativa del partit i l'Espanyol va saber-se'n sortir una miqueta més bé. Home, respiren, eh? Perquè una derrota amb una altra que era directa a la Reial Societat... La situació de la Reial Societat avui
Imaginar-te l'Espanyol fotria ràbia Sí, no, no, i a més a més és a dir, hi ha un canvi de tendència I de moral, ho veus en els pericons Els pericons estaven ensorrats Ara sembla que hi ha certa confiança en el projecte de Sergio Que no estem dient ara que et deixaran jo jugar al contraatac i deixar la pilota amb els altres Però bueno, que va ser un partit que del tu a tu va haver un punt que van dominar els altres i van tenir la sort L'única cosa dolenta és que el dia del partit a la nit estava escoltant RAC1 i van dir l'Espanyol ja està a 3 punts d'Europa
Ja hi som. Calla! Però això és mala llet. Sí, sí, jo crec que sí. Ho va dir l'Eduard de Valle, que és pareco. Bueno, però... És un bromístic. No, el fet és aquest. O sigui, ara hi ha altres opcions. Es pot jugar partits que vulguis dominar la pilota, però vés introduint-ho més progressivament, eh? Potser...
El que sí que valorarem d'aquí a unes quantes setmanes, si l'Espanyol va agafant una miqueta més i va canviant l'estil i va jugant amb els dos estils, és no aplicar un estil directament i aplicar-lo des d'un principi, sinó si tens un molt ben estudiat i molt ben parit, intenta combinar i en funció de com et vagi el partit, o sigui, si tu ja estàs guanyant 2 a 0 el minut 30 de la primera part, pots canviar el xip. Després, si t'empaten 2 a 2, et mengen, però és igual, pots canviar el xip i dir ara anem a dominar nosaltres, a tenir la pilota, a jugar amb defenses avançades i a provocar que el rival no ens pugui pressionar al mig del camp.
Jo crec que el Sergio ha sigut una aposta perfecta perquè es busca el bon joc i es busca que el futbol agradi i que l'aficionat el que paga com a mínim disfruti a casa, però clar...
o sigui, venien d'un procés bastant aguirrós, que era, doncs, el contraatac, i això, jo crec que si arriben a un equilibri amb aquests dos estils de joc, l'Espanyol pot treure els punts que són necessaris. Home, i ha pogut conservar el porter i el Sergio, i el Sergio no diria que és mitja equip, però, ostres, és... Està emprenyat per això, no? No, no, no, no, ha renovat. Ha renovat, eh. La queixa que la clàusula l'han fotut massa altra. O sigui, ha renovat, està content, però amb aquesta clàusula tan alta no vindrà més que ningú.
Si diuen que l'any que ve se'n va al Madrid per 10 milions, que a l'Espanyol li fa falta pel tema agenda. L'Espanyol no és tonto. Si puges la clàusula de sortida és per això. Se'ns acaba el temps. Continuem la setmana que ve. Més coses. Que vagi molt bé. Emilio, Carles i Enric, gràcies. Bon dia. Connectem tot seguit amb el Bulletí de Catalunya Informació. Tornem després. Amb més coses parlarem amb Lluís Caelles, de l'Ateneu. També tindrem vins. Amb les Tricolstein i llibres. Amb la Silvana, tot plegat després de les notícies.
Són les 12. Imputats l'expresident de Caja Madrid i el de Bànquia pel cas de les targetes de crèdit opaques. Miguel Blesa, Rodrigo Rato i l'exdirector general de Caja Madrid declararan dijous de la setmana que ve davant el jutge.
Detectades una vintena d'operacions immobiliàries irregulars a Catalunya Caixa i Nova Caixa Galícia, ara el fons de reestructuració ordenada bancària, el FROP, farà arribar la denúncia a la Fiscalia.
El govern espanyol reitera el missatge de tranquil·litat i defensa la seva gestió davant el cas d'Ebola declarat a la infermera de l'Hospital Carlos III de Madrid. Mentrestant, a l'Hospital de la Paz s'ha aïllat una altra infermera com a mesura de prevenció davant la sospita que s'hagi pogut contagiar de l'Ebola. Amb aquestes ja són cinc les persones confinades.
El conseller de la presidència, Francesc Oms, assegura que quan falta un mes pel 9-N no tindria sentit plantejar l'entrada d'Esquerra Republicana al govern perquè distrauria, diu. Oms ha respost així a la CUP, que ahir va demanar als republicans que entressin al govern per assegurar la consulta. UPyD es carrellarà avui contra el president de la Generalitat i contra la presidenta del Parlament. Els acusen de prevaricació i desobediència per haver tirat endavant els preparatius de la consulta sospesa pel Constitucional.
Un jove de 20 anys ferit greu davant d'un institut de Banyoles al Pla de l'Estany està ingressat a l'Hospital Josep Toretta de Girona després de rebre una punyalada per l'esquena. Una dotzena de manifestants moren a Turquia en les protestes per la passivitat del govern d'Erdogan a l'hora de frenar l'abans de l'estat islàmic a la ciutat siriana de Kobane, que fa frontera amb Turquia. El president dels Estats Units farà avui balanç de l'actuació de la coalició internacional contra els yihadistes. Titulats d'esports...
La Lliga de Futbol Professional es planteja homenatjar Messi quan superi el record golejador de Zarra, cosa que podria passar en el clàssic Albert Neveu d'aquí a dues setmanes. Mentrestant, el Barça s'entrena amb els jugadors no convocats. Vermalen ja fa treball específic al camp. Rafinha fa treball específic al marge.
A l'Espanyol l'equip s'entrena avui en doble sessió matí i tarda. El vespre reunió del Consell d'Administració on s'ha de fixar la data per a la Junta d'Accionistes. A la Champions femenina el Barça debut d'aquesta temporada al camp de l'Eslàvia de Praga a l'anada dels setzents de final a dos quarts de set.
I en tenis, el Masters 1000 de Xangai. En joc el partit del número 1, el serbi Novak Djokovic contra l'austríac Dominic Thiem. De moment, un joc pel serbi. Després jugarà el número 2, el manaculí Rafa Nadal contra l'espanyol Feliciano López. El xabienc David Ferrer, número 5 del món, ja és a quarts en superant 3-7 l'eslovac Martin Klisan.
El temps serà esplèndid aquesta tarda amb moltes temperatures que arribaran entre els 26 i els 28 graus al migdia. Demà també farà sol, però hi haurà alguns núvols a la costa i al Pirineu. Les temperatures continuaran pujant. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. L'arxiu històric engega un fons fotogràfic a través d'internet. L'arxiu i els serveis municipals d'informàtica han posat en marxa una eina de cerca d'imatges que permet consultar virtualment una bona part del fons fotogràfic de Sant Just.
Amb aquest nou cercador d'imatges es pretén aconseguir un feedback entre els usuaris del web i de l'arxiu, la qual cosa contribuirà a ampliar la informació de les imatges i a augmentar-ne al fons. Aquest cercador fotogràfic s'ha marcat dins el projecte Patrimoni 2.0 i hi podeu accedir a través del web santjos.cat.
El centre d'estudi Sant Justens donarà els diners recollits a la venda de les fulles de tardor a l'Hospital Sant Joan de Déu. Per festes de tardor, l'entitat organitza diferents punts de venda d'aquestes postres gràcies a la col·laboració dels nens i nenes i de Ciutadans i Ciutadanes que s'animen a cuinar-les. Enguany tornaran a donar els diners recaptats als més petits. Recordem que l'any passat els diners van anar a parar a la Fundació Amics Joan Petit, Nens amb Càncer.
I l'Escola d'Escriptura de la Taneu, el Celler de Can Mata i la Breu Edicions reprenen aquest cap de setmana els seus tastos literaris. La primera degustació de vins, meridada amb lectures de textos, serà dissabte de la mà de Víctor Suñol i de la seva obra Birnam, una reflexió sobre el poder i els dubtes d'un actor, el seu camerino, abans de representar Macbeth. Un vi sang de cor, de denominació d'origen Terra Alta, acompanyarà el recital. El tast literari serà dissabte, 11 d'octubre, a les 8 del vespre, a la sala Piquet de la Taneu.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant, recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta.
Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia. Aquest dijous demà el periodista Lluís Caelles oferirà una xerrada sobre la situació a Ucraïna en un acte organitzat per l'Aula Universitària del Bas Llobregat. Tornen, per tant, les conferències que organitzen des d'aquesta entitat. La de demà serà a les 6 de la tarda a l'Auditori La Mallola. I per saber com anirà tot plegat, ara saludem Lluís Caelles a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Lluís.
Una conferència que serà per tractar la situació d'Ucraïna, que de fet vas viure en primera persona com a periodista de TV3, cobrint els dies més tensos d'aquest mes de gener i febrer passat a Ucraïna. Va ser molt dur cobrir aquesta situació, cobrir aquest conflicte? Bé, va tenir una duresa que suposa cobrir un conflicte on hi ha situacions més o menys de risc o de confusió...
o de dificultat per accedir a les fonts, de dificultat per saber què està passant en realitat, però bé, quan estàs a qualsevol lloc, en un lloc més o menys llunyà o no llunyà, el que et trobes és això, que tens la visió de primera línia i has d'intentar buscar-la de la primera i de la segona, però pel que fa risc i com a qualsevol situació de conflicte.
No sé si la sensació per això, en aquest cas concret d'Ucraïna, al principi sobretot era que tot plegat de cop i volta es va convertir en molt més conflictiu del que podia semblar en un primer moment. També va passar una cosa semblant, potser en casos de revoltes àrabs, però en aquest cas, almenys des d'aquí potser feia aquesta sensació, potser des d'allà es veia diferent. Des d'allà, des del carrer Estan, des de la plaça de Maidan, que va ser l'eix de la protesta...
el que hi havia era un col·lectiu molt important de gent, de tota mena de gent, això cal deixar-ho clar. Hi havia des d'anarquistes fins a extrema dreta xenòfobes i nazis, tot el que havia barrejat allà. Però hi havia moltíssim, hi havia milers i milers de persones de bona fe, hi havia molta gent que portaven menjar, que portaven roba i que sostenien aquell moviment. Això és el que dèiem allà, però és cert que ja ho intuïem, que darrere d'aquell moviment hi havia...
hi havia també forces que s'estaven movent. Aquestes forces eren l'Occident, les Ambaixades Occidentals, Estats Units, la Unió Europea, i també forces que estaven molt pendents del que estava passant allà a Keremoscou. I tot això es va disfarmar des del moment en què Maidan va acabar triomfant, per entendre'ns, i ja en un cop el president va fugir,
i es va instaurar a Ucraïna un poder nou que va molestar, sobretot Moscou, perquè Ucraïna és zona d'influència d'un éxito, un imperi soviètic que n'han minvat molt, i quan Moscou va haver-hi que perdia la partida, senzillament van vellir Crimea a la seva manera, sense soldats amb insignies, però van vellir Crimea i es va mencionar un territori, encara que fos un referèndum.
cosa que no passava des de feien molts i molts anys. Clar. D'alguna manera l'origen de Totplegat venia justament de mobilitzacions que hi havia hagut en contra del govern d'Ucraïna reclamant l'acostament a Europa precisament en comptes de Rússia, però suposo que a mesura que van avançant Totplegat també van sortir altres conflictes o altres problemes latents que ja existien dins del país. Sí, Ucraïna és un país que té uns quants eixos que la pateixen.
Hi ha l'eix lingüístic, hi ha una part que és rossòfona i la llengua és molt important. No només a Ucraïna, tant veus aquí, nosaltres en som un exemple de com la llengua pot ser important per una col·lectivitat, però qualsevol lloc on hi haurà de fer l'eix lingüístic, hi ha un eix ideològic, la unitat del país bascule més cap al Moscou i cap a l'òrbita soviètica i l'altra unitat bascule més cap a Europa.
Per tant, hi havia un desig d'incorporar el país, per part de Kiev i de l'est del país, hi havia un desig d'incorporar-lo, de fer-lo bascular cap als estàndards de vida occidentals, la Unió Europea ho havia facilitat, hi havia un acord a punt de ser firmat, s'havia treballat molt, s'havia deixat anar amb una primera, això no es fa en 15 dies, s'havia treballat molt per part del govern ucraïnès i per part del govern europeu, i 15 dies abans el govern d'Ucraïna
pressionalíssim per Moscou, va dir que renunciava a aquest acord. Això va ser el detonant de tot plegat. Els estudiants van sortir al carrer Maidan, després una gran depressió va començar a créixer Maidan i el conflicte es va fer gran. Però és cert que la vocació inicial d'una bona part del país d'abandonar els estàndards
polítics postsoviètics era ferme. Volien acabar amb el nepotisme, volien acabar amb la falta de transparència, volien acabar amb repressió per part de la policia sense cap mena de control i volien acabar amb una oligarquia que feia i desfeia en connexió amb el poder. I això existia i això va ser el que va motivar Maidan. Clar, la força de Moscou és molt més gran de la que ens pensem, és a dir, el poder de Rússia dins de tot aquest món global, a banda d'Ucraïna.
Sí, sí, Rússia, Rússia... Sempre ho tenim al cap, però en aquest cas va ser com molt evident, no?, que realment la força d'aquesta potència està bastant amunt encara. La caiguda d'Humur de Berlín i la subsegüent caiguda d'Imperiçó, i que es va desmuntar en mesos, com si fos un castell de cartes, ens va fer pensar allò d'Edoáfia de l'estat. Ideològicament, l'Occident havia triomfat.
que Rússia s'incorporaria a l'Occident, en certa manera hi ha hagut molts atropaments, i el sistema que té ara Rússia, no és una democràcia ni molt menys, però ha incorporat parts del dogma liberal econòmic i polític. Tot em pensa bé que Rússia havia caigut i que l'os estava dominat. I els anys de Perú, el xoc que va patir el país ho va fer pensar.
Però els països que, la faixa de països de l'exòrbita soviètica, el pacte de Barsovià, van anar caient tots cap a l'altre i Moscou es van anar trobant cada vegada més sola. I al final amb Putin, que és veritat que Putin ha portat un caràcter nou a Rússia, el seu tarannà personal,
Hi ha un aforisme en el periodisme internacional que diu que tothom vol dir posar en la ment de Putin, perquè ningú sap què pensa aquest senyor. Però Putin ha tornat l'orgull, ha tornat l'orgull post-soviètic, ara l'orgull rus, i s'ha agafat el gas. De tant, Europa depèn del gas rus i Rússia té un president que vol recuperar el de l'imperi soviètic. Tot això en un còctel i això ha fet tornar a Rússia amb moltíssima força. Rússia és un imperi nuclear, això cal no oblidar-ho,
I quan li han tocat el voradiu que està a la frontera amb Ucraïna, ha reaccionat. I ha reaccionat enviant les tropes. No, no és un gran poder militar, Rússia, però sí que és un poder suficientment gran com per aturar tots els altres poders, entre altres els Estats Units. Ningú li ha dit res a Putin i en sancions econòmiques, sí, estan fent mal, sí, però ningú ha anat de la vida.
Clar, el fet de veure justament exèrcit al carrer, el veiem molt sovint en altres països, però veure-ho tan a prop, d'alguna manera tothom es va posar com en alerta, de pensar, ostres, pensàvem que això ja no passaria aquí, a dins d'Europa, no? M'imagino que d'alguna manera això potser també pot fer pensar o pot obrir la porta que pot tornar a passar alguna situació així o és una cosa que creus des del teu punt de vista, com a periodista, que...
S'ha donat en aquell punt perquè era justament un lloc molt fronterer en aquest sentit i, per tant, les tensions estaven molt complicades. És a dir, això ha passat en aquell punt perquè allà xoquen dos mons, això està clar. Això es posi a veritat, xoquen dos mons. Xoquen dos mons, hi ha tots mons que xoquen.
no són tan diferents com en la Guerra Freda, però l'esquema de la Guerra Freda ha tornat. Hi ha hagut un poder que ideològicament ha perdut la partida, completament. L'ha perdut tant que ha assumit ideologia de l'altre costat. Però, geopolíticament, segueixen un gran país, un gran país o un país gran, i els països, els estats, el primer que fan és defensar la seva integritat territorial. Mostres en tenim aquí, van a perdre totes amb això.
I Rússia s'ha trobat amb l'obligació, potser ens ha vist amb l'obligació, de defensar la seva integritat territorial. I ha interpretat que si Ucraïna queia cap al costat d'Europa, tindria ja, diguem, els mísils antimísils de l'OTAN es podria tenir molt a prop. I no ha volgut això.
Si alguna cosa ens demostra la història és que tot es pot repetir. Ucraïna està relativament a prop d'Europa. Els Alcans estaven molt a prop d'Europa. Líbia ara mateix, Tripoli, està molt a prop d'Europa. I passen coses molt, molt, molt, molt gruixudes sense que la comunitat internacional sigui capaç d'reaccionar. Exacte, això tampoc no acaba de canviar, no? El paper o la reacció, en aquest cas també de la Unió Europea, sempre s'ha d'arribar una mica més tard del que s'esperaria directament als llocs afectats, també.
Sí, la Unió Europea té el taló d'Aquilés de la propietat exterior. Això és inevitable. És així, ha estat així, i serà així és molt difícil de canviar-ho. És a dir, si a Alemanya s'ha fet construir un gasoducte especial i específic que va pel nord i que fa que el gas rus li pugui arribar sense passar per Europa, vol dir que se n'estarà molt de molestar...
Si la City de Londres depèn molt de diners, moltes vegades foscos, que venen de Rússia i de l'entorn dels oligarques, se n'esperarà molt de molesta. El turisme espanyol, per exemple, com se n'ha pressentit, oi? Doncs aquest és el gran tabó d'aquí a l'est de la política exterior de la Unió Europea. És molt i molt i molt difícil adoptar una posició contundent en relació amb un país, perquè els 28 països de la Unió Europea tenen moltes diferències en relació amb Rússia.
Has tornat a Kiev, des d'aleshores? Vaig tornar-hi per les eleccions, a les eleccions generals, amb les que va guanyar Poroshenko, i, evidentment, vam trobar una ciutat molt canviada. L'última vegada que hi havíem estat, era un conjunt de barricades, hi havia trets, hi havia morts, la situació era molt tensa, i quan hi vam tornar per les eleccions presidencials,
La ciutat estava molt més calmada allà. A Maïdà n'hi quedava gent, a Maïdà n'hi quedava gent, ara ja no hi ha ningú. I el país va viure una jornada molt tranquil·la i molt cívica on es va poder votar. És cert que a les províncies de l'est, evidentment a Donetsk i a Luhansk, allà no es va votar, no n'hi va votar, sinó que estàvem en guerra. I la guerra ha continuat. Allí es va pactar l'enèsima el tot de foc total perquè els darrers dies hi ha hagut combats amb avions a Europa de Donetsk,
Però sí, van tornar a Kiev i van viure una jornada electoral símica i tranquil·la. Estem parlant amb el periodista Lluís Caelles, que demà fa una xerrada a Sant Jus sobre la situació a Ucraïna. Com a periodistes i com a enviats especials, quan aneu a cobrir algun conflicte, en aquest cas el d'Ucraïna,
Costa transmetre el que veieu vosaltres amb la idea que de vegades la gent té preconcebuda des d'aquí? Noteu aquest salt que és diferent del que veieu amb el que la gent vol entendre o vol sentir?
Jo crec que a cada lloc hi ha terres i posicions de diferent manera. I deixa'm dir-te que jo he anat a cobrir algun conflicte, però jo no soc un corresponsal de guerra. Bueno, però hem vist també aquest estiu a Genosalem i llavors aquest any estem molt acostumats a veure en conflictes. Aquest any ha sigut un any especial, sí, sí, però després jo vaig a cobrir una simèria de voltant a Cardiff i allà són tot documents, és tot llenguatge molt polite, diplomàcia d'altestrèndic, no?
no, quan aterres en un lloc agitues i jo crec que el que sempre intentes fer és molt bàsic però és ser honest i d'una banda explicar el que tu perceps perquè la manera que el que està passant arribi a la gent és que tu expliquis el que sents i d'altra banda treballar, investigar, parlar documentar-te, preguntar
per saber per què està passant allà. D'una banda hi ha el discurs més geopolític o més d'urgència històrica d'explicar el que està passant allà i per què passa. I de l'altra hi ha el discurs...
el discurs pot ser més emotiu, el discurs pot ser més emotiu d'una persona, com una altra, un veí, que arriba a un lloc i es troba amb persones, unes pateixen, unes no, unes miren de fugir, unes es mobilitzen, en unes els surt la força per defensar el que creuen tant de defensar, i tot aquest conjunt de sensacions que et trobes i que t'arriben amb molta intensitat, perquè les situacions de conflicte són tremendament intenses,
doncs intentes explicar-les sense deixar de banda parlar que hi ha un conflicte i d'haver raons de conflicte i d'uns motius potser més escèptics que explicarien el que està passant allà. A banda de les cròniques televisives, també una eina que utilitzeu també bastant sovint ara és les xarxes socials. No sé si Twitter facilita la feina del corresponsal o la complica, perquè potser també reclama molta més immediatesa.
No, jo crec que és la facilite. El que s'ha de fer amb Twitter com a tot és filtrar-ho. Aleshores, no només quan vas en una zona així, sinó quan estàs treballant el dia a dia aquí a Barcelona, hi ha una sèrie de dossiers. El Benestat, l'Iraq, Líbia, Síria, OTAN, narcotràfic...
que si tu et vas dedicant a pentinar molt bé el Twitter i a seleccionar a qui segueixes, pots acabar tenint una xarxa de...
de tuitaires als quals tu els fas cas, que més o menys són fiables, això ho has de treballar. És veritat que moltes vegades arribes a un conflicte i no has tingut temps de documentar-te. És a dir, és molt habitual que acabis amb un dossier tremendo a l'avió passant fulles i llegint i sobrevallant i fent una mica d'esquema i acabant de decomposar el que està passant en un lloc que tu coneixes que hi ve com a usuari informatiu i de repent ja has d'anar en tant que informador. Per tant, Twitter és important, sí, és molt important.
però no et supleix el contacte directe de cap manera. Nosaltres, la primera vegada que vam arribar a Maidan, a vegades els hi explico als amics, quan vam arribar a Maidan no teníem traductor. Vam aterrar la passada de Maidan i necessitàvem un traductor. Vam començar a preguntar gent, poca gent parla l'anglès allà, vam trobar un noi que parlava francès i...
Però per trobar-lo, per trobar algú que parlés un idioma que nosaltres coneguéssim i poguéssim començar a rodar el reportatge, jo em vaig posar a mi de la plaça com si fos l'agutsil i vaig començar a cridar, necessito algú que va fer fratges, necessito algú que va fer fratges, sisplau, algú. I va aparèixer un noi. I a través d'aquest noi vam trobar una traductora i va ser la que vam tenir sempre que hem estat allà. Però a vegades el 2.0 i les tecnologies estan molt bé, però es venen amb la trompeta de l'agutsil demanant a mi de la plaça, sisplau, sisplau, que algú m'ajudi. Clar, això no falla.
Doncs en tot cas, demà a les 6 de la tarda, aquest dijous, Lluís Caelles, el periodista Lluís Caelles, es farà una xerrada a l'editori de la Mallola per explicar aquesta situació ucraïna i l'amenaça global. Moltes gràcies, Lluís. A vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Molt bé, bon dia.
La informació més propera al Just a la Fusta. A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
La informació més propera al Just a la Fusta. Dos minuts i dos quarts del migdia.
A aquesta hora saludem el president de l'Ateneu, Albert Macià. Molt bon dia, què tal? Hola, bon dia. Per parlar de l'actualitat de l'entitat. Primer de tot, com va anar el primer concert de jazz? Va ser un concert molt maco, el de l'Andreu Saragossa Quartet, que vam donar començament el cicle.
i amb la novetat que ja havíem anunciat que vam posar unes tauletes i la gent podia prendre una cerveseta i picar alguna cosa, va donar un ambient així de cava molt agradable i que espero que agradi a tothom.
Doncs esperem que torni el proper quin dia és? El proper ens anem el 14 de novembre, que tindrem la Vic Mama. Perfecte, doncs. Esperem que tingui un bon ressò, també. Una bona proposta. Què més tenim per aquesta setmana? Bé, aquesta setmana tenim potser una mica més de tranquil·litat.
Aquest cap de setmana havíem d'haver tingut també, recordem, la caminada popular de la seda que es va haver d'anul·lar degut a l'aigua que queia una estona abans. És cert que després al matí vam tenir un bon dia, però bé, suposo que es va valorar en aquell moment, no es tenia la certesa i a més a més es devia valorar que el terreny estava en molt males condicions.
i que la gent al sentir plorar no s'aixecaria gaire. Això és veritat. Per tant, doncs, va quedar anul·lada i, a més a més, l'any que ve es farà la dinovena, és a dir, que per la vintena, llavors, em sembla que haurem d'esperar encara un any més. Esperarem un any més, sí. I de cara a aquest cap de setmana...
Tenim el dissabte, en principi tenim un recital poètic amb Víctor Sunyol i un tas de vins, és a dir, una cosa que avui ens lliga tots els que estem en aquesta taula. Exacte, ara en parlarem també amb l'Astrid. Tenim l'Astrid, que és qui ens portarà el vi i sang de corp. Ja la tenim aquí, eh? Bon dia, Astrid Goldstein, que no t'he presentat.
I tenim a punt. Sí, la Silvana, que no sé si ens deu sentir des de fora, però en tot cas, no sé si potser el volum està molt baix o alguna cosa. Si no, a veure si quan de seguida que entri li preguntarem, a veure si ens veu, si li fem algun senyal, perquè ja que hi som, doncs aprofitem per fer l'explicació conjunta.
Ara la tenim aquí, ara està entrant, doncs, efectivament, aquest recital poètic serà dissabte a la tarda, a les 7 de la tarda, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. Molt bé, doncs, bon dia, Silvana, què tal? Bon dia. Això és també entrar directament, perquè l'Albert ens deia justament que aquest dissabte una de les activitats de l'Ateneu és de vi i escriptura, i dèiem, doncs, aprofitem per parlar-ne, no? Sí, poesia, un gran, gran, gran poeta, i l'àstrit el vi...
També. O sigui que tothom la teniu. Ens lliga a tots. Ens lliga molt aquesta taula. I després el diumenge al matí acabant de parlar dels temes que tenim amb la Teneu. El diumenge al matí hi ha una excursió matinal de les Cees a la vall de Santa Maria de Cervalló. A veure si no plou aquesta. Aviam si aguanta el temps. Perfecte. Doncs són les activitats per aquest cap de setmana. No sé si hi ha alguna novetat de la reunió que hi va haver amb el CAU, Albert.
No, no novetats com per... O sigui, tot continua al seu curs, llavors. Tot continua al seu ritme, estem buscant unes alternatives a la primera proposta que teníem i amb aquest tema estem i amb aquest tema sap el cau perfectament que estem treballant. I ells estan d'acord, també entenc, no? De moment estem tots posats i tots empenyent en la mateixa direcció.
Doncs n'anirem parlant. En tot cas, ja sabeu que cada dimecres parlem també de la Taneu, amb el seu president, l'Albert Macià, i fem, obrim aquesta taula, doncs, que combinem una mica de tot. Ja les heu sentides també a l'Astrid i a la Silvana, i avui també veig que tenim convidada, eh? Durós, no vas parlar, eh? Home, ja que tenim algú que, si disanima la gent, també venim un altre dia. Clar, ja vaig fer el tuit, t'animes? Sí, sí, exacte, i és això.
Bé, en tot cas, jo crec que de moment, sí, sí, ja està bé, ens venim un dia al regidor Sergi Seguí, és a dir que aquí de tant en tant tenim gent. Anirem portant gent, important, si tot. A veure, Astrid, doncs comencem a parlar de vins. Què ens has portat avui? Us heu portat un vin?
una mica provocat perquè ahir estava escrivint pel whatsapp amb la Dolors, que la tenim aquí i estava una mica... Dolors, i et convido a saludar-nos, eh? No, però no t'has de parlar al micròfon, si no, no ho senten la gent no ho pot sentir
I clar, que si a l'Ébola, que si el no sé què, que si el no sé quant. Estava agobiada, dic, mira, jo encara he de pensar en el vi que haig d'escollir, no? O sigui, vaig anar gairebé directament a l'estanteria a buscar-lo, provocat per ella, no? Buscava un vi per desconnectar, per que ens fes riure, passar-nos-ho bé, i que moltes vegades les coses no són com són.
No són com són. A veure, què vol dir que està farà? A veure, que et visc diu l'antagonica dels cosins del Marc i de l'Adrià Pérez. Si mirem l'etiqueta, colors verds, ja ens incitarien una mica a que segurament és un vi blanc, no? Jo sempre dic, moltes vegades l'etiqueta va relacionada molt amb com pot ser el vi. Però si mirem la contraetiqueta, ens posa garnatge i caranyana. No?
A veure, caranyana. El caranyana és una mica el joc de paraules perquè no es pot utilitzar la paraula carinyana, que alguna vegada ho he explicat. Per això molts cellers acostumen a utilitzar la paraula samsó, que políticament queda més correcta. Jo trobo molt bé, s'ha de ser atrevit i posant caranyana, ens entenem tots. Garnatxa, garnatxa negra. O sigui, aquest vi porta dues varietats de raïm negre.
Però aquest vi no és negre. Ah, no. És blanc. És evident. Fins allà on podem veure-ho. És a dir, que les coses, a vegades, no sé com són, porten només un 10% de raïm blanc. La resta és raïm negre. Que curiós, no? I, de tota manera, té exacte aquest color. A més a més, és que és blanc, però molt pàl·lid, fins i tot. És molt pàl·lid. Sí que depèn de com toqui la llum. Li podem trobar un toc...
trencat de color no seria aquell color més groc té un petit cos però que a simple vista no es veu perquè és així és antagònic estrany és estrany a més a més l'etiqueta també és bastant sorprenent i és molt llarga realment ocupa tota l'ampolla gairebé sí
És divertida. Es veuen aquí dos nanos jugant a indies, corrent, es veu amb un gos... Divertiment. Com sorgeix aquest vi? A veure, el Marc i l'Adrià venen de família vitivinícola de prescripció de qualitat i una mica van, quasi diríem que han nascut a dins d'un celler. I tota la vida han estat treballant en diversos projectes i una mica han anat seguint
aquells orígens, no? Una mica hi han anat una mica marcats, seguint la tradició dels vins que sempre han estat fent, i aquí ells un dia, una mica per casualitat, sorgeix la idea de fer un vi blanc. Però què passa? Vins blancs de la zona del Priorat no n'hi ha molts. O sigui, ja en quantitat de rei n'hi ha poca.
Sí que tradicionalment se n'havia fet molt més, però moltes vegades són les tendències que marquen quin tipus de vi, fins i tot de varietat de raïm, s'han de fer els vins. Doncs ells, una mica així jugant i amb l'experiència que havien tingut en un projecte egipte, agafen la idea de fer un vi blanc,
Aquí tenim garnatxa carinyena, un 50% de garnatxa, més o menys un 40% de carinyena, perquè això és el que dona la collita del 2013. Comencen a l'11, cada any les varietats són diferents, els estils de vi són més o menys, però poden variar, i un 10% són varietats de raïm blanca. Són aquelles varietats...
que han estat tota la vida allà plantades, són de vinya vella, moltes d'elles estan plantades enmig de varietats negres.
com són el trepat, que moltes vegades l'associem a la conca de Barberà, el picapoll, que el podem associar més cap a Pla de Bages, tenim també una miqueta de bionyer, o sigui, és allò que dius, hi ha diverses varietats blanques, però són els que li donaran el toc final. Com aconseguim que aquest vi no sigui negre?
Ràpid, però amb sant-lo. O sigui, intentant que el most no agafi el color de la pell, perquè és la pell la que té. És a dir, fent-ho abans? Però amb sant ràpid. Abans o quan toca? No, o sigui, fent-ho més ràpid, simplement. No, i abans que toca tampoc no, perquè a l'agost ja els raïms són ben... Simplement més ràpid.
Tenint, sobretot, més cura de no buscar-li el color. Home, tampoc aniràs a buscar aquella maduresa d'ara d'octubre, no? Que sí que a ella mora ens és més fàcil a reclamar. Ens ens agrairia més el color. Sí, més color. L'olorem? Vinga. L'olorem. A veure. Molt dolç, no? Molta fruita. Fruiteta, maduresa...
Sí, per això em recordo potser la part aquesta dolça que potser després m'enganya del tot, però deu ser la fruita. Ja ho sabem, moltes vegades, les olors. Alguna olor reconeguda? Directament d'alguna fruita, vols dir? No sé, potser com mango, aquestes coses, no? Alguna cosa tropical. O pinya, no ho sé. Del barcoc. Això.
sense caure en aquella fruita molt tropical però sí que bàsicament seria una fruita més aviat això, blanca d'os tampoc trobem peres, plàtans no hi ha gent dolç no, és la fruita però és molt fruita, no?
No sé, o em recorda molt alguna cosa de fruita. Ah, sí? Sí, sí, totalment. Ah, sí, total. Totalment. I volum...
És sec, però no el trobo extremadament sec. No. O sigui, moltes vegades hi ha vins que et deixen la boca més com un raspall. Exacte, més com un raspall. En aquest cas, no. Són 14 graus. Déu-n'hi-do, doncs, no? Aquesta ontuositat que trobem, però crec que queda molt ben equilibrada.
amb l'acidez, o sigui, l'acidez és alta, és un vi potent, és glicèric, és un tuós, té fruita, tot és molt, però després et queda molt bon gust, o sigui, no és que et doni allò, aquells cops que moltes vegades donen molts vins, no? Estem parlant que són vinyes de porrera, zona càlida, eh?
I de vins blancs al Priorat normalment és això que no s'acostumen a trobar-ne. Molts passen per Barrica. Crec que té una petita criança en Barrica, no? Justament per donar-li encara una mica més de volum. Però jo el trobo un vi divertit, alegre, fresc...
Home, és diferent, no? És original. És molt diferent. És diferent, és diferent. És molt diferent. Sí, que és d'aquests que si vols prendre algú en algun sopar que tinguis així amb gent, doncs aquest dona joc. Ara sí, la sopa és fruiteta de fruit vermell, una miqueta més de maduixa. Però... Viu, viu, eh? Una mica crec que és el reflex del que són ells. Per mi és allò que dius, són l'alegria, és...
Et donen un bon rotllo. És... És energia pura. No sé què trobeu. Jo és que m'has sorprès... Estic sense paraules, eh? Sí, sí, sí. Ho portes a casa i treus un priorat que és blanc i d'entrada la gent que està ficat està equivocada. Exacte, jo estic com sorpresa, eh? Realment no sé què dia avui, Astrid. La idea era aquesta, no t'escolocar un...
Descol·locar-vos una mica, no? I això, no? Moltes vegades les coses no són... Ja comença descol·locant el nom, no? Un francès. Sí, sí. Els cosins, però un francès. No els he preguntat per què. Jo crec que queda bé l'excusa. Però és curiós, no? Sí, sí, però ja comença... L'etiqueta és molt francesa. L'etiqueta és molt francesa. Ens recorda aquells cartells antics. Sí, totalment. Una mica la infantesa, no? És...
Sí, perquè si avui dia li preguntem a un nano que és per ell la infantesa, potser... No, és ben bé el que hi hagi en aquesta etiqueta. Exacte. Però aquesta té un punt melancòlic. Sí, sembla dos nens jugant, barallant-se, no? Sí, té aquell punt de joc de joc. I a més amb els seus noms també ben visibles, eh? El Marc, a més, nom propi, però, eh? Nom propi.
És una mica la reivindicació. Ells són cosins o són germans? No, no, són cosins. Si li han posat els cosins... No enganyen amb això. Però podrien tenir altres projectes i... No, tenen, clar, ells venen dels seus projectes familiars i és això, una mica aquesta càrrega que porten i que la porten molt bé, però aquí el que buscaven era una mica aquest punt divertit, alegre, gamberro i de llibertat, i de ser espontani i de deixar-se una mica...
Clar, és totalment oposat al que teníem la setmana passada, que teníem aquell cava clàssic, l'etiqueta, per exemple, no la recordo, allò... Exacte, que saps el que trobaràs. El tallopart. El tallopart. I avui ens anem a l'extra-extrem. El negre, el daurat, avui és...
Per gent jove. Sí. I per gent gran el vi també, no? Però sí que l'etiqueta és d'aquelles que quan la gent la veu... Per jugar una mica, no? Com a atrapada i per jugar. Sí, t'anava a dir, perquè per gent gran l'etiqueta no... No, no, es queden una mica així de... Sí, que és això que porta el jovent. Però aconsellant-nos una mica suposo que també se'l poden acabar quedant, eh? Sí, esclar que sí. I una mica és això, no? Venim molt agobiats per tanta cosa que una mica de jugar...
Ho combinaries en un àpat? Sempre t'ho pregunto, eh? Sí, jo menjant, jo menjant. Menjant un plat, eh? Sí, sí, sí. I menjars d'aquells típics del que serien les terres tarragonines, no? Buscant consistències, un bacallà... Ah, jo que sou molt de cargols per engeple, veus? I no els traiem quasi mai. També ho faríem per aquí? Sí, sí. Jo crec que és un vi que aguanta molt bé, no? A part dels típics arrossos i...
I més comuns, no? I fins i tot allò que dius amb una manida, amb una miqueta de foie. Podem jugar aquesta acidesa i aquest volum... Bastant combinable, per tant, no? Sí, sí, sí. I més ara, així, de cara, fins i tot a tardor. Castanyada? Castanyada, bolets... Quadraria o no? No, tu ets més David Ols, no? A més, aquell dia sempre ens portes les propostes diferents, és veritat. Sí, exacte.
Bé, doncs hem descobert aquest vi. L'antagonica. L'antagonica, això. M'agrada un aquí més català, no? Exacte, no ho direm només en francès. És més divertit, no? Dels cosins del Marc i de l'Adrià.
Exacte, doncs és el vi que hem descobert avui i d'aquí passem també cap al món dels llibres. Silvana, avui què ens portes? Avui et porto, mira, ni que haguéssim parlat amb l'astri. És que tenim una conegució. No sabia que portaria el bigoti. No sabies tu que portaria el bigoti. No, però m'ho imaginava. Jo hem de començar a llegir-lo. Perquè...
Vint del bigoti. Així com el vi hauria de ser un vi negre, però és un vi blanc i és una zona que és una mica un vi estrany o que ha perdut la personalitat o que li ha passat aquest vi. O guanya de nova. O guanya de nova. Doncs jo porto un llibre de l'Emmanuel Carré, que es diu El bigoti. Està publicat per l'Abreu, aquesta editorial que està fent una feina fantàstica per recuperar llibres que potser les editorials grans i més comercials
no publiquen, el Manuel Carré, que va treure el llibre l'any passat, o fa dos anys, també amb anagrama, el Limonov, un llibre del qual es va parlar molt, un gran escriptor. I aquest llibre comença així.
Què diria si m'afeités el bigoti? L'Agnès, que folleja una revista al sofà de la sala d'estar, va fer una rialleta i en acabar va respondre. Seria una bona idea. Ell va somriure. Doncs, un començament clàssic, una parella... Molt clàssic, perquè això ho he viscut a casa, eh? La pregunta l'he fet jo. Doncs...
Aquest senyor, amb la seva dona, que viuen fa, crec que 20 anys o 15 anys, ell amb un bigoti, amb un senyor bigoti, de tota la vida, li diu això, com l'Albert potser li ha dit a la seva dona, i l'Agnès marxa a comprar. Doncs el protagonista del llibre va al lavabo, s'afecta el bigoti, i quan la dona torna no reacciona.
I ell dient, ai, mira que em fa la broma, no? Jo m'he tret el bigoti, me l'he afetat després de tant de temps i aquesta no m'hi diu res. Doncs després d'una hora o així, ja emprenyat, li diu, Agnès, que no em dius res. No, de què? Què he de dir-te? Que m'he afetat el bigoti. I la resposta és...
tu, benvolgut, no has portat mai bigoti. I aquest és l'arrencament d'un llibre que és una joia, perquè ja amb aquest conflicte, amb aquest joc literari, ja és el plantejament de la primera pàgina, que és aquest trauma de l'home, perquè clar, a més a més el vam patir, perquè el senyor porta el bigoti des de fa molt, molt, molt de temps, i dius com ho quedaré, em reconeixeré, no em reconeixeré, ella m'estimarà igualment, perquè potser m'estimava només perquè jo portava bigot. O sigui, ja...
tot un xup-xup psicològic tant del personatge i de la identificació amb el bigoti i clar que mai no t'espera que quan l'Agnès arriba li diu tu mai no has portat el bigoti i a partir d'aquí el llibre comença a embolicar-se i és una espiral
I es va complicant perquè és tan fàcil com anar al lavabo i mirar-se el mirall, però clar, o mirar fotos i ella en les fotos ve que ell no té bigote i ell ve que sí que el porta. Per tant, clar, clar.
És una situació i que va pujant l'atenció i el llibre es va embolicant més i una espiral i una espiral i una espiral i no pot ser que el Manuel de Carré pugui sostendre durant tantes pàgines aquest misteri perquè ell va treballar i els socis els diuen una cosa. Bé, és impresionant. És com les bones pel·lícules de Hitchcock.
I ho resol bé, doblegat. I no només ho resol bé, sinó que, a més a més, ho resol amb un final obert. Impressionant, que no diré res. Que és un llibre brutal per llegir a clubs de lectura, per això l'Astri el té, perquè el club de lectura de l'Ateneu que porta l'Arnau Consul... Sempre estem aquí. Està llegint aquest llibre, o sigui que les discussions de sobre el final seran...
Brutales, i això, que és realment una joia. És curt, és una novel·la curta, gairebé un conte llarg, però això... Sí, sí, té 150 pàgines, no? Sí, 150 pàgines. Una lletra agradable. Sí, està molt ben editat, és net. Sí, m'agrada la portada, també. I a més a més passa de l'esperpent, del riure, de la sorpresa de la situació...
Però clar, cada vegada et vas dient que el nom està boig i a més a més et fan moltes preguntes, perquè al principi, sobretot amb la relació d'ells i la relació de parella, clar, estàs dient que el Manuel de Carrera està fent una alegoria de la rutina d'una parella, o sigui que està dient que fins i tot això no som capaços de veure en l'altre quan estem vivint junts, no?
I una cosa tan senzilla com afeitar-se el bigot pot ser com si esclatés una bomba. I això està molt bé. A tots els alumnes... Moltes ganes, eh? D'exercici per a classe el faig això, perquè el plantejament del conflicte és tan bo que a partir d'aquí pot sorgir qualsevol cosa.
i portava també però això primer llegiré consells de com escriure un bon conte 1. Disposes del temps d'un complet desconegut el lector de manera que aquest no senti que l'estàs malgastant 2. Dona al lector almenys un personatge amb el que es pugui identificar 3. Cada personatge ha de voler alguna cosa ni que sigui un got d'aigua
4. Cada frase ha de fer alguna d'aquestes dues coses, descriure un personatge o fer avançar l'acció.
5. Comença tan a prop del final com sigui possible. 6. Siguis sàdic. No importa els tendres innocents que siguin els teus personatges. Fes que li passin coses terribles de manera que el lector pugui veure de què estan fets. 7. Escriu per comploure una sola persona. Si obres la finestra per mostrar-ho tot a tot el món, la teva història agafarà una pulmonia. 8.
Dona al lector la màxima informació possible tant aviant com puguis, tant li fot el suspens. Els lectors han d'entendre tant el què, l'on i el per què del que està passant, que si unes cuques es mengessin les últimes pàgines poguessin acabar la història per si mateixos.
Una meravella del gran cor Bonnegut, l'autor del llibre més famós és El matadero, L'escorxador. Malescervas, també una editorial molt petita que està fent una feina fantàstica amb traducció de Martí Salas, un gran traductor posat a la venda El mare nit del cor Bonnegut.
Un llibre extraordinari, jo encara no l'he acabat, però només amb els consells que donen els joves escritors i els escritors saps que és una garantia de qualitat. És realment un llibre meravellós, és irònico, rius, plora, es parla de la terra, és d'una espia...
que ningú del país per al qual treballava volen dir que sí, que és espia d'ell, perquè ha fet una feina tan fantàstica que no el poden ni tan sols reconeixer. O sigui, el llibre està dedicat a la Mata Hari i la cita d'inici és de Sir Walter Scott i és una meravella, la llegiré.
És un poema i diu, respira l'home d'ànima tan morta que mai s'hi ha dit aquesta és la meva terra Nadia i el cor mai se li ha encès quan els passos l'han dut a casa després de voltar per terres estranyes. Una meravella. I per el moment que estem vivint...
és perfecte de debò Corbonegut i per riure, per pensar i el bigoti per tornar-nos una mica boig si a més a més bevem aquest vi de l'astri tot queda lligat home avui realment ho hem lligat tot i després escriure un conte amb el decàleg del Corbonegut doncs moltes gràcies Silvana jo crec que no cal afegir tampoc res més i ho deixaríem aquí recordem aquests noms el bigoti de Manuel Carrer
i Marenit de Corbonegut. Doncs són les recomanacions literàries d'aquest dimecres. Moltes gràcies a tots tres, Silvana, Astrid i Albert i també a la Dolors per acompanyar-nos avui aquest dimecres també aquí, just a la fusta. Que vagi molt bé i tornem dimecres que ve. Molt bé, moltes gràcies. Gràcies. Set minuts i també marxem.
I ho fem agrair a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea, als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles R. Nedi Rius, a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb el tècnic dedicat a Víctor García, que demà farà una xerrada per parlar d'entitats i financeres i productes que col·loquen, com podem prevenir tot plegat.
Hem fet tertulia esportiva amb el Carles Geron Redding Rius, l'Enric Riva i l'Emilios Casocchio. També hem entrevistat en aquesta última hora el periodista Lluís Caelles, que demà dijous també a les 6 de la tarda farà una xerrada a l'auditori de la Mallola per parlar d'Ucraïna. I a l'última mitja hora ja ho heu sentit, hem parlat de l'Ateneu amb el seu president, l'Albert Macià, també de Vins, amb l'Estric Goldstein, d'Alsili de Can Mata, i hem acabat parlant de llibres amb la Silvana Boch.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses, com cada matí us acompanyem de 10 a una del migdia per explicar-vos què passa a Sant Just i fer-vos els matins una mica més entretinguts. Res més, que vagi bé, ens trobem demà a les 10.
Fins demà!
Everybody knows that the boat is leaking Everybody knows that the captain lied Everybody's got this broken feeling Like their father or their dog just died Everybody's talking to their pockets Everybody wants a box of chocolates And a long stem grain
Fins demà!
Fins demà!
Everybody knows that it's me or you And everybody knows that you live forever Oh, man, you've done a lot too And everybody knows the deal is rotten Old Black Joe's still picking cards For your ribbons and bones And everybody knows
Bona nit.
Everybody knows that you're in trouble Everybody knows what you've been through From the bloody cross on top of Calvary To the beach in Malibu And everybody knows it's coming apart Take one last look at this sacred heart Before it blows And everybody knows
Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. El mil·lenari acollirà demà a la tarda un taller per saber com actuar davant de la venda de productes financers. A DICAE organitja aquesta activitat per sensibilitzar en matèria de consum responsable, sobretot per evitar casos de frau arrel de la venda de productes tòxics per part d'entitats financeres.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies, edició migdia d'avui dimecres 8 d'octubre. En titulars destaquem altres qüestions rellevants a la jornada.
L'arxiu històric engega un fons fotogràfic a través d'internet. L'arxiu i els serveis municipals d'informàtica han posat en marxa una eina de cerca d'imatges que permet consultar virtualment una bona part del fons fotogràfic de Sant Just. Endesa reforça el servei elèctric de Sant Just i de Sant Feliu després de millorar part de la xarxa de mitja tensió del Bas Llobregat. L'acció ha suposat una inversió de prop de 37.000 euros aportats per Endesa.
I dissabte comença la Setmana Cultural de la Casa Regional d'Extremadura. De l'11 al 18 d'octubre, l'entitat organitza un munt d'activitats. Aquest 2014 celebren el seu 30è aniversari i vol implicar moltes entitats en aquesta Setmana Cultural.
Bon dia. El mil·lenari acollirà demà a la tarda un taller per saber com actuar davant de la venda de productes financers. A DICAE organitza aquesta activitat que té com a objectiu sensibilitzar la població en matèria de consum responsable, sobretot després dels nombrosos casos de frau arrel de la venda de productes tòxics per part d'entitats financeres, com poden arribar a ser les participacions preferents o als fons d'inversió. Sant Just Notícies.
Víctor García, tècnic de l'associació Adicae, serà qui conduirà aquest taller obert a tothom en què es parlarà ampliament de les entitats financeres i dels productes que ofereixen als seus clients. Però a banda d'explicar en què consisteixen aquests productes, la intenció és aconsellar els assistents sobre com afrontar un oferiment d'aquest tipus per part d'una entitat. Segons Víctor García, s'ha de tenir una posició activa davant d'aquests productes i buscar opinions alienes a l'entitat i que no siguin opinions, per tant, interessades. N'ha parlat el Just a la Fusta.
és adoptar un comportament, una posició activa davant d'aquestes entitats, una posició activa que ens permeti analitzar productes, que ens permeti al mateix temps intentar entendre què és el que ens estan oferint més enllà del que m'està dient el comercial de l'entitat financera, preguntar, o si no entenem qualsevol cosa, anar a aquell que nosaltres considerem que ens pugui ajudar, una associació de consumidors o una administració pública...
García considera que en moltes ocasions els problemes amb els anomenats productes financers tòxics s'han originat arrel d'un excés de confiança en l'entitat bancària. Tenim una confiança molt gran davant d'aquella persona que quan m'ofereix el que sigui automàticament entenc que en funciona o en va bé. Aquest excés de confiança...
juntament amb què les entitats s'han jugat amb un afany d'aconseguir beneficis, ha comportat al final que tota la ciutadania o gran part d'aquelles persones que porten 40, 30, 20 i fins i tot 50 anys treballant amb la mateixa entitat financera s'acabin veient afectades per productes com les participacions preferents.
Aquest taller, que s'impartirà demà al Centre Social El Milenari, pretén estendre la consciència del consumidor actiu i crític amb les entitats financeres. Per això es donaran una sèrie de consells per tal de saber com actuar davant de l'oferiment o venda de productes financers. Sentim de nou Víctor García, tècnic de DICAE. El que vol és donar uns consells, uns protocols d'actuació, unes idees clares a l'hora de reflexionar internament, que és el que necessitem, per poder deixar clar què volem i en base a les nostres necessitats
contractar el producte que s'ajusti a aquestes necessitats, no que les necessitats del producte siguin les que jo m'adapti a aquelles necessitats del producte.
Un altre dels objectius del taller de demà serà mostrar als clients de les entitats bancàries que formen un col·lectiu i que davant de qualsevol problema poden acudir a diferents organitzacions de consumidors o administracions per buscar consell o ajuda. El taller l'organitza Adicai i es farà demà a les 6 de la tarda al Centre Social al Milenari. És una activitat oberta a tothom. Sant Just Notícies