Justa la Fusta. Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10 comença una nova edició del Justa la Fusta d'avui dimarts 24 d'abril.
I comencem avui aquest programa, l'endemà d'aquest programa especial de Sant Jordi que vam fer des de l'institut. Avui tindrem moltes més coses. També parlarem de com va anar, justament, aquesta jornada. En aquesta primera hora parlarem, això sí, de les notícies de Sant Just, amb el Sergi Pons. També amb ell farem un cop d'ull de les portades dels diaris, que per això els dèiem que parlen una mica d'aquest endemà de Sant Jordi. Portades que bàsicament parlen d'aquesta festa, d'aquesta diada, del partit d'avui del Barça contra el Chelsea i també
de les males notícies econòmiques que van tornar-se a anunciar ahir. A la segona hora, cap a les 11 i 10, parlarem amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya perquè ens expliqui més a fons com has de viure aquesta jornada a aquesta llibreria Sant Justenca, quins són els llibres que es van vendre més, també si hi ha hagut alguna cosa que ha sorprès d'aquesta diada i com han anat aquestes vendes, i sembla que ha anat una mica millor cada any passat.
També farem la tertúlia dels dimarts amb el Pep Quintana, el Jordi Ferràs i el Jaume Camp, preciós, i a partir de les 12 parlarem d'aquestes històries que ens explica el Pep Quintana que van passar-se'n just a principis de segle XX i de les que se'ns parlava als diaris. També farem cuina amb la Carme Madó i, a més a més, repassarem més novetats d'editorial amb els llibres
i la literatura continua més enllà de Sant Jordi. I tot plegat ho acompanyarem també de Bona Música. Avui comencem amb els Kajers Chips.
Let it never be said, the romance is dead. Cos there's so little else occupying my head. There is nothing I need except the function to breathe. But I'm not really fussed, doesn't matter to me.
No, no, no.
M'ha agradat molt.
i no veig tu i jo.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Passant 11 minuts de les 10, és hora de repassar l'actualitat del municipi. Saludem per això el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Què passa, com dèiem, per veure una mica què és Sant Jordi? Què està anomenada Sant Jordi? Doncs sí, avui és ressaca de Sant Jordi i començarem explicant una mica com va anar...
L'adiada a llibreters i floristes, que són els que tenen el seu dia gran. Exacte. Per començar, pel que fa a les llibreries, els llibres més venuts a Sant Just, a la llibreria de la recenya, van ser l'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. Aquest és, probablement, un dels hits de Sant Jordi. Una de les grans novetats, realment. Ah, i de les grans sorpreses, no? Sí, sí. I ha estat un dels llibres més venuts a la recenya. També, quan eren feliços, de Rafael Nadal,
Està d'un altre dels llibres més venuts. El enredo de la bolsa y la vida, de Eduardo Mendoza. La mujer veloz, d'Imma Monzó, també està d'un dels llibres més venuts. I El lector de Julio Verne, d'Almodena Grandes. És el segon volum d'episodis d'una guerra interminable. D'altra banda, un llibre que no s'ha venut tant és el de Lluís Llach, Memòria d'uns ulls pintats. No s'ha venut tant com s'esperava. S'esperava que seria un dels... Un dels llibres més venuts i ha estat desbancat, doncs, per altres com els que acabem de dir.
De totes maneres d'aquí una estona, just a la fusta, podrem saber més detalls d'allò. Com va anar aquesta jornada. Com va anar aquesta jornada. I pel que fa a Floristeries va ser un any molt positiu. Hem parlat amb la Floristeria Loretto i ens han dit que va ser un any molt positiu i va anar bé amb moltes paradetes de roses per Sant Just. I el balanç general és bo.
A la floresteria de Loreto van vendre roses des de les 8 del matí fins a les 9 del vespre i no es va aturar la venda, això vol dir que va ser un dia bo. I la rosa que ha tingut més èxit és la tradicional de color vermell originària d'Ecuador i d'Holanda. De fet jo l'any passat vaig veure moltes menys roses d'altres colors que últims anys, així com altres anys que hi havia.
Que destacava la varietat, ahir vaig veure sortits roses vermelles i prou. Sí, sí, sembla que tornem als clàssics. Això de les roses de colors no acaba de convèncer. Exacte. Doncs això pel que fa a dades general de Sant Jordi, tenim més coses. Doncs sí, seguim amb una notícia que fa referència a aquesta casa, ràdio d'Esvern, i és que ahir vam estrenar aplicacions per Android i iPhone.
Aquestes aplicacions permetran escoltar la ràdio en directe, accedir al podcast i consultar les notícies de Sant Just. Podeu accedir a més informació a través del web de la ràdio. A més a més, l'emissora oferirà a partir d'avui tota la programació, a partir d'ahir, millor dit, tota la programació en podcast i d'aquesta manera tot el contingut que s'ha met diariament a la ràdio ja estarà a l'abast de tothom en qualsevol moment. El podcast permetrà escoltar els programes
descarregar-los i difondre'ls a través de la xarxa. Per tant, aquestes són les principals novetats pel que fa a Ràdio Desvern. I continuem amb més notícies relacionades amb Sant Jordi. I és que ahir les escoles de Sant Just van celebrar Sant Jordi amb diverses activitats espacials. L'alumnat de les escoles i de l'institut van participar al programa matinal de Ràdio Desvern, al Just a la Fusta.
que per quart any consecutiu es va traslladar a l'institut per fer el programa. Durant tot el matí, els alumnes de les escoles públiques i concertades... van preparar i van locutar continguts relacionats amb la Diada Sant Jordi. Des de l'institut, per exemple, van fer un pregó, els alumnes de segon de la Txillerat. Els alumnes del Madre Sacramento van llegir faules, amb l'objectiu de difondre valors. A l'escola Montseny estan treballant un projecte per promoure la calma
a la seva escola i també ens ho vam explicar. Els alumnes de l'escola Montserrat també van explicar el seu projecte interdisciplinari que han treballat diferents aspectes de Barcelona i també hi va haver una entrevista per part d'alumnes al Josep Perpinyà. Aquest només va ser un dels actes de Sant Jordi però a l'institut durant tot el matí hi va haver parades de roses i llibres.
un cerca vila i moltíssimes activitats perquè els joves de Sant just poguessin celebrar Sant Jordi com es mereix, com un dia important. Molt bé, doncs gràcies Sergi, fins després. Vinga, fins ara.
I came in from the city, walking to the door. I turn around when I heard the sound of footsteps on the floor. Love just like addiction, now I'm a hook on you. I need some time to get it right, your love gonna see me through.
No, no.
I think you're minor. Give me what you got. Fix me with your love and shut the door and turn the lock. Hey, come get the doctor. Doctor came too late. Another night, I feel all right. My love, boy, you can't wait.
I'm gonna let you go
Oh, yeah. Came in from the city, walking to the door. I turned around when I heard the sound of footsteps on the floor.
I'm dead when you walk out the door.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat. El Kiosk et ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passant 5 minuts d'un quart d'onze del matí, saludem de nou el Sergi Pons. Bon dia, Sergi. Bon dia.
Per fer un cop d'ull als diaris, comencem com sempre pel Punt Avui. Doncs el Punt Avui titula Sant Jordi d'Illusió, amb una imatge d'una parella a les Rambles de Barcelona. I diu que el temps respecta la festa, els llibreters facturen 17 milions i la venda de rosa supera el rècord dels 7 milions.
Destaque aquest Sant Jordi positiu. També destaca els llibres més venuts pel que fa ficció, la vida cent anys que es va escapar per la finestra, quan érem feliços de Rafel Nadal, i memòria d'uns ulls pintats de Lluís Llach, que la recenya ens ha dit que no va complir una expectativa. Sembla que el Global de Catalunya va ser el tercer més venut. A Sant Just no gaire, però mira, la resta sí que ha convençut.
Sí. I pel que fa a no ficció, doncs memòries de la bonança a un repte nou, memòries de Jordi Pujol, al menjar de la família de Ferran Adrià i viatges a l'optimisme d'Eduard Ponset, menys els llibres més venuts. Altres temes que destaca el punt avui, diu l'oposició que rega contra Mas per l'amenaça d'avançar les eleccions. Només Esquerra Republicana veu bé la proposta del president expressada en una entrevista publicada ahir al seu diari, precisament, al punt avui.
També ens parla d'Islàndia, diu el president que no va aturar la crisi, se salva de la presó. Sembla que no n'hi ha a presó aquest expresident. I també ens parla de la Champions League. El Barça jugarà confiat que arribarà a la final de Múnich aquest vespre contra el Chelsea. Passem al país que ens diu que Espanya s'endinsa en la segona recessió dels tres últims anys. El retrocés de l'economia s'agoditza trimestre darrere trimestre. L'Eurostat certifica que el dèficit públic del 2011
va arribar al 8,5%. També se'ns diu que l'EPEN promou la derrota de Sercosí per liderar la dreta en aquesta campanya de cara a la segona volta de les eleccions franceses que es celebren d'aquí 15 dies. També se'ns explica que 150.000 persones es quedaran sense targeta sanitària en dos anys, exclourà immigrants irregulars i implicar riscos...
Riscos? Riscos. Ara m'ha semblat que ho estava dient malament. Riscos sanitaris, millorar el cobrament als turistes, la gran assignatura pendent. El PSOE crida a mobilitzar-se al carrer, contra les retallades de Rajoy, i encara amb clau política els pressupostos del PP amenaça l'estabilitat del govern català, referent a tot aquest assumpte o aquest ball de pactes que es preveu.
i encara dos punts més, crit d'alarma de la producció edivisual, el sector acusa el govern d'ignorar-lo i reclama ajudes urgents, i campions també amb deutes emisent d'un pla contra l'homorositat disparada dels clubs de futbol. És el que ens titula aquest matí al País. Déu-n'hi-do. Les bones notícies només han durat un dia. Sant Jordi sembla que ha donat una mica de treva, però... I al País n'hi apareixen, perquè ja es fa això del general. Vull que avui les portades van repartides, però...
Cap allà, ja mirem cap al pessimisme, de cop. Doncs el periódico, sí que vol obrir una portada més aviat optimista. Diu que les vendes recuperen gràcies a la literatura d'humor, i també mostra una fotografia de les rambles de Barcelona. I el Sant Jordi Cres i el Barça Renes. Lliga aquests dos temes.
Diu Guardiola, confia a superar el Chelsea i arribar a Munic. I mostra també una fotografia dels jugadors de Barça fent l'enterrament previ d'aquest vespre. I per acabar també destaca una altra notícia sobre economia. Diu Espanya, entra en la segona recessió en 4 anys i el producte interior brut va caure en un 0,4%. Aquestes són les 4 notícies del dia que destaca el període comportada.
Doncs passem al portal de notícies 324, que ens diu que els pressupostos més austers arriben al Congrés, que la retallada sanitària faran pagar més per les pròtesis, que avui s'estableix el decret que avui publica el BOE, i que també preveu que els usuaris paguin més pels productes dietètics i el transport no urgent. Presó per l'exconseller de treball Andalús imputat en el cas dels eros, el jutge de Sevilla, que investiga el cas dels expedients de regulació d'ocupació fraudulents,
ha decretat l'ingrés a presó comunicada i sense fiança per l'ex conseller de treball de la Junta d'Andalusia, Antonio Fernández. La borsa obre en verd però la prima de risc torna a disparar-se aquest matí. L'Ivex 35 ha obert en verd, de fet creixia a l'1,09% fa una estona i no obstant, com dèiem, la prima de risc torna a estar per damunt dels 430 punts.
i l'altre punt més destacat és també tot el tema del Barça, la creació de Guardiola, no tinc cap dubte que serem amunit. Doncs continuem amb el diari Ara, que titula Quan som feliços, també amb una imatge de les rambles de fons, i diu els carrers són plant de gent i les vendes remunten, guanyen Jonasson, Nadal, Mendoza, Adrià, Pujol i Llach, en referència als autors dels llibres més venuts d'aquest Sant Jordi.
Altres temes que destaca, doncs el de Barça a Xèlci d'aquest vespre, 3 quarts de nou, amb una imatge guardiola que diu serem a Munic. També destaca en economia que la borsa es desploma pels dubtes sobre Europa i Brussel·les confirma un 8,5% de dèficit per a Espanya que ja està oficialment en una nova recessió. I finalment en política destaca que Artur Mas insinua
eleccions para el 2013 amb aquestes declaracions que va fer ahir. Per tant, veurem si es confirmen les insinuacions de Mas o si tot plegat és una corpina. Doncs passem ara a la seva versió en digital, que ens diu que els usuaris pagaran pròtesis i transports hemitàries en urgent, com comentàvem. També se'ns fa ressò d'aquesta presó per l'exconseller de treball andalús,
i que el PP busqui el suport de CiU per aprovar els pressupostos més ostres de la democràcia. En principi es debaten avui al Congrés i en principi CiU continua ferm amb el seu veto a la totalitat dels pressupostos. Seguirem aquest matí a veure si hi ha algun canvi. La pensió mitjana a Catalunya se situa als 853,71 euros l'abril, que és un 3,1% més que el 2011.
I també se'ns diu que a la firma d'hipoteques cau un 47, com a interanual, al febrer. Normal, tampoc crec que siguin dades que sorprenguin gaire, perquè suposo que el caigut de les hipoteques anirà caient en els propers temps. I després també se'ns comenta que tant el Mundo com la Razón i l'ABC obren amb l'engany del sol, segons titulen amb el dèficit. Expliquen doncs
Per exemple, decideixen tots tres diaris aprendre el SOE com a cap d'atur, d'alguna manera. El Mundo destaca que el SOE demana sortir al carrer a l'hora que la Unió Europea acredita el seu engany. L'ABC destaca l'engany comptable, segons diuen, del SOE. I subratlla que les bosses s'enfonsen per l'efecte Hollande, a França. I la Razón diu que obre la edició destacant que el SOE sí que va mantint les xifres del dèficit.
però afegint que Espanya retrocedeix i Rajoy, en canvi, accelera, segons la razón. Doncs seguim amb l'avantguàrdia, que ha deixat l'optimisme d'una mica de banda, i titula Recessió. L'economia cau un 0,4% fins al març i ha acumulat dos trimestres consecutius. Al banc d'Espanya proveu una recaiguda prolongada i la borsa s'ensorra.
La imatge que destaca en portada és el petó que es van donar Artur Mas i Helena Rakosnik al pati dels tarongers i titular un Sant Jordi màgic amb un altre suec com a triomfador. I és que 3 anys després d'Estic Larsson, Jonathan lidera les vendes amb el llibre sobre la fugida d'un avi. Aquest any també destaca que l'EPEN busca un sarcosí, no, busca que el sarcosí perdi per guanyar pes, és a dir,
a Marine Le Pen hi ha l'interès que Sarkozy no estigui traient molt bons resultats en aquestes primàries per poder-lo acollar i veure si el pot portar cap a una dreta un pèl més extremista de l'habitual en Sarkozy. I per acabar també destaca el partit del Barça d'aquesta nit. El Barça es conjura per arribar a Monic i Guardiola no té cap dubte que l'equip assolirà avui la remuntada davant del Chelsea i es plantarà a la final.
Doncs passem ara als esports. El diari esport ens titula Estarem a Múnic. I se'ns ensenyen diferents imatges de jugadors del Barça celebrant gols en diferents partits. També se'ns diu que... se'ns estaca en declaracions a Guardiola. I el Mundo Deportivo se'ns diu també directament a Múnic. En aquest cas s'aposta directament per ensenyar-nos a Messi. I... ja està. I el Barça sortirà a remuntar per jugar la seva segona final consecutiva de Champions. Per tant, avui poc esforç trobo
al Mundo Deportivo per anar una mica més enllà. I se'ns diu que el repte de Messi és que mai ha marcat el Chelsea ni tampoc mai ha marcat en semis. Per tant, doncs, avui pot trencar aquesta estadística. A veure si la trenca o es continua. El diari A se'ns diu que se'ns ensenya una fotografia de Cristiano Ronaldo, que demana el suport de l'afició per arribar a la final. Diu, espero que el Bernabeu marqui el primer gol al Bayern. És això el titular més destacat.
i també es destaca que Guardiola diu que segur que anem a Múnic. I d'altra banda també diu que el Calderón va ser un clam, Diego Quedat del club intentarà no perdre els quatre fantàstics, doncs fent referència a l'Atlètic de Madrid. I finalment el Marca és el que pertén a ser una mica més original i ens diu... s'ha titular amb alemany.
I diu, 90... entenc eh, perquè potser no entenc alemany tampoc. Però diu, 90 minuten im Bernabeu sin ser lang. I llavors diu, diuen, eufòria blanca, l'afició madridista confia en l'efecte escènic del Bernabeu davant del Bayern i apela la històrica advertència de Juanito davant d'un Madrid Inter que era, 90 minuten el Bernabeu son molto longos.
És a dir que ha jugat i l'ha traduït de l'italià directament. Deu-n'hi-do, quins jocs de paraules. A més a més, amb lletres grans. I molt més petits se'ns ressalten aquestes declaracions de Cristiano dient que li agradaria que l'afició marqués el primer gol. Doncs a veure. I d'altra banda, el titular sobre el Barça és
Guadiola, Piqué i etcètera. Per tant, demà veurem com ha acabat tot plegat. Tenc no sé si tens avui... Avui també t'he portat el nou, sí. Avui ha passat la criva. L'altre dia es va quedar fora, però avui torna l'equip titular. I el nou diu, ha d'entrar.
i mostra la pilota commemorativa de la final de la Champions. Al fons d'una xarxa diu que el Barça sortirà a totes contra el Chelsea, convençut que sortirà a la victòria, que li doni el passaport a Monique i amb l'impuls d'un Camp Nou incondicional. I surten també els declaracions de Guardiola, que no té cap dubte que serà la final de Monique, i de Piqué, que diu que el que importa no és si juga ell o no,
sinó que l'equip sigui al final en referència a aquests últims partits que han estat jugant. I per acabar amb un altre punt poliesportiu, d'estar en unes ocasions de Rafa Nadal, que diu que el seu repte ara és jugar bé a Barcelona, doncs fent referència al torneig Compte de Godó, en el que participarà el jugant Manacurí. Molt bé, doncs així tanquem aquest repàs pels diaris. Gràcies, Sergi. Fins ara. Fins ara.
La imobiliària Centri XXI en la seva etapa d'expensió necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda.
Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Essència.
el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon y Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern,
o el telèfon 93-372-1710. A Sant Just d'Esbern apostem per l'habitatge públic. Promunça obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu.
L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esver.
I'm on the corner of Main Street Just trying to keep it in line You say you want to move on and You say I'm falling behind
I got the green light I got a little fight I'm gonna turn this thing around Can you read my mind? Can you read my mind? The good old days, the honest man The restless heart, the promised land
No ho sé.
To the front of your driveway
Tell me what you find When you need my mind
No, no.
Justa la fusta.
2 quarts i mig, doncs, a moment de parlar del temps, saludem per això Carles Hernández i Rius. Bon dia. Que costa de dir el meu nom. Sí, les Rs, no? Totes seguides, Carles Hernández i Rius. Estem fent un procés a casa, amb el meu fill petit, per pronunciar la R, de moment sembla una matralletra. Li és més una T que una R, però bueno, està aconseguint. Li incustava molt, la R, de petit. La R. Sí, sí, hi ha gent... Però no la rossega, eh? No la diu.
O sigui, no, la supleja amb una D, a vegades... Però no, no, ara estem amb un trrrr, que caire bé ja fa la R, però... Carles, Hernández i Rius. I Rius. Sí, amb les tres R's, potser. Sí, sí. Ja, trucarem mon pare per dir-li... Jo també en tinc tres, eh? R's. Clar. Però el que passa, quan ho dius ràpid, s'escapen. I sí, sí, se t'enganxa les tres R's. Exacte. Bé, què diu vostè?
perquè dius que portes notícies, no? Sí, alguns canvis. O sigui... ens n'anem apropant a poc a poc a un cap de setmana que alguns tenen la gran sort de convertir-ho en un pont, tot i que el dia festiu sigui un dia reivindicatiu, és el que no enten a vegades. És aquestes coses rares de la nostra societat, que és un dia per reclamar o per reivindicar uns drets, uns drets que ara estan més malament que mai, i que doncs molta gent,
Molts mortals i molts personatges vinculats a la comunicació utilitzen el paraula pon per parlar del dia del treball. Però bé, resulta que aquest any és pon, com diuen els comunicadors, el dilluns alguns és l'estiu, començant pels mestres, que els nens no aniran a l'escola i això ja crea un delta baix a les famílies. I com que ens acostem cap a aquests dies una mica estranys, que alguns poden tenir fins i tot quatre dies de festa,
doncs tothom es comença a mirar una mica aquests mapes allà al termini i aquest futur immediat pel que fa la meteorologia. De moment no seran uns dies esplèndids, la majoria sí, però sí que la gran notícia podríem dir és que, ho comentem a vegades, que a vegades es transforma en un hivern encobert i a vegades aquesta primavera ens transforma en petits estius encoberts. O sigui, aquest procés de canvi entre l'hivern i l'estiu, la primavera agafa un tas de cadum fins que es va quedant amb l'estiu.
i aquest tas d'estiu, potser el primer tas d'estiu, el tindrem de cara als propers dies. O diem, perquè gran part de la península ibèrica estarà marcada per les precipitacions, per la pluja. Com ja saps, i hem anat comentant al llarg de les últimes setmanes, de la manera que s'ha mostrat el mes d'abril,
Molts fronts atlàntics han anat creuant la península ibèrica i arribant al Mediterrani carregats de precipitació, amb petits dies d'impàs, amb dies que començaven en sol, acabaven descarregant i sortia la lluna a última hora. Molta variabilitat per aquest flux de vent del nord-oest que ens anava portant diferents fronts atlàntics i que ens anaven afectant.
Ara, de cop i volta, canvia una mica la situació als mapes a gran alçada i un anticicló vol ser el gran protagonista de molta part d'Europa i també del Mediterrani. I això dividirà en dos la península ibèrica, que tenien els països catalans amb un cantó i la resta amb un altre, que si no fos només meteorològicament seria perfecte. De moment només en el temps. I això provocarà
doncs que el que és l'Espanya global doncs tingui molta precipitació i els països catalans entrin en un període de molta tranquil·litat. Estarem a la frontera entre la inestabilitat i pràcticament això ens arribaria a la franja de Ponent, o sigui que estaríem fent un tall amb ganivet pel que són els països catalans amb sol i a la resta de la península ibérica aquests fronts que no podran avançar es quedaran estancats en aquella zona i podrà portar doncs una certa inestabilitat. Si ens imaginem els mapes veiem com els fronts arriben, aquests fronts
tenen el gir en el sentit contrari dels rellotges, i quan topen amb l'antícicló, generen unes corrents de vents del sud que afectaran tot el que és el litoral mediterrani. No cal dir que el vent del sud sempre arriba una mica rescalfat al nostre país, i això provocarà a partir de demà dimecres que els vents agirin de sud i que provoquin que les temperatures s'enfilin. O sigui, el fet d'enfilar-se, com que venim de dies de bastanta fresqueta, de màxims de 16 a 17,
Se'ns dispararà el termòmetre i l'inventarem moltíssim. Estem bastant abrigats encara. Passarem de la bufanda a la màniga curta, podríem dir, perquè aquests fens del sud seran intensos, seran molt marcats i duraran tot el dia. Dimecres, dijous, divendres, potser dissabte hi ha un petit així, alguns núvols que frenen una mica el termòmetre, no gaire, i diumenge podríem tenir una mica d'inestabilitat. Però dimecres, dijous i divendres, i sobretot dissabte, que és el dia clau, aquestes temperatures poden enfilar-se per sobre dels 25 graus a l'interior de Catalunya,
I només les zones vinculades al mar, les zones influenciades pel mar, podrien estar una miqueta més frenades a aquestes temperatures. Si no tinguéssim el Mediterrani tan fred, parlaríem de valors per sobre dels 25 graus a gran part de Catalunya. Clar, amb el Mediterrani, tan fred. Amb el que toca per aquesta època estem parlant de valors que van...
entre els 17 i els 15 graus de la temperatura de l'aigua del mar, frenarà aquesta pujada però tot i així no ens ensalvarem i podem arribar a 21, 22, 23, a Sant Just, de cara als propers dies, o sigui que són màxims molt agradables, que el migdia es pot demanar que curta, que el vent que faci serà calentó, o sigui que tampoc no provocarà el fet allò de dir fa vent i tens sensació de fred, això sí, si anem al mar, fins ben bé dissabte, doncs si fa vent del sud i estàs al mar i estàs allò que et fots a l'aigua i surts i aquell ventet encara que sigui rescalvat, doncs tens una miqueta de sensació de frescor.
però crec que més d'un aquest cap de setmana aprofitarà o intentarà anar a la platja. El fet és que els mapes ens indiquen que tindrem sol dimecres, dijous i divendres, no parlem de precipitacions, desapareixen les tempestes per aquesta situació que explicàvem, però a partir de dissabte es pot inestabilitzar una miqueta el temps. Parlaríem de sol, però a la tarda podrien créixer tempestes.
Sant Just té números de que alguna tempesta de mitja tarda li pogués caure dissabte, i diumenge sembla que hagués una estreglitat, podria anar una miqueta més, serà un dia més variable, no tant de sol espaterrant, i podríem tenir algunes precipitacions també de cara a la tarda. Sembla que avui ens tornaria a ser un dia bastant bo, amb unes temperatures que potser reculen una miqueta, però és que estarem molt amunt, i el dimarts seria un dia de sol. O sigui que tenim una mica de variabilitat amb el cap de setmana, que és justament els dies que tenim festa i els dies que són així miglaborables, amb el festiu aquell de dimarts que dèiem,
doncs potser s'arregla una miqueta més el temps. Ho anirem seguint. Sabem que la primavera és molt variable, és molt canviant, però ara arrenquem amb uns quants dies on les previsions tenen una mica més de fermesa. Els dies que ens arribaven als fronts passaven quan volien, deixaven la precipitació on volien també, era més complicat fer previsions, però sembla que aquesta setmana, o com a mínim el que queda de setmana, les previsions podem avançar una mica amb el termini de la previsió perquè sembla que és una miqueta més quarent el moviment dels núvols. Doncs...
Ja ho veurem. Exacte, ja anirem parlant, però almenys hi venen novetats en aquest sentit. Sí, i aquesta nit avisar doncs del fet que podrien créixer les últimes tempestes fins ben bé el cap de setmana, unes tempestes que han d'afectar Pirineu i Prepirineu, que cap al vespre podrien afectar les comarques de Girona i del nord de Barcelona, i que a la nit podrien afectar comarques centrals, comarques com...
el va jobregat al barcelonès, o sigui que de cara a aquesta nit algun d'aquests bruixats ja desfets de les tempestes podrien arribar... A l'hora del Barça. A l'hora del Barça. A la segona part. Ben bé a la segona part. Sí, la gent que va jobregada... Sí. Igual que l'altre dia, no? Que va ser així ràpid. Sí, suposo que es va posar el mosaic al cap. Hi havia molta gent que molt preparats no anaven. I a més que sabia fer la previsió que no hi hauria precipitació. Però aquesta... hi ha la possibilitat. Portem dies de pluja, doncs, al Camp Nou. La setmana passada també va ploure, no? Sí, sí, sí.
Aviam si aquesta... No sé si és bon senyal o no. Ho sé. Dèiem que sí, però ens en la cara ja des de dissabte s'ha girat, no? Són dos partits després de 4 anys de títols, 13 títols. Llavors la pluja no hi té res a veure. No hi té res a veure. Jo crec que és més important el fet que s'hagi trobat una mica malament el Messi, que cada cop que es troba una mica malament el Petit Següent et fot dos gols, que no pas el tema de la pluja. Molt bé, Carles, doncs gràcies, fins demà. Que vagi bé, bon dia.
Just a la fusta.
Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial. Més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, que hi faré covard a mi. No és que siguis cada tard el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
poses les llits que els telèfons no paraven de sonar però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur i alguns quina meravella i alguns que mai tindràs prou llull m'he volgut dir en un somriure que fa sola caminant i en aquella foto antiga oblidada en un galàx heu parat una furgoneta aprofitant
La vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'abstic romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat.
i benvolgut ni sospiteu que gent com jo estem esperant i que simpàtics que s'us veu i quin mal devia fer i m'ho imagino o m'intento i t'asseguro que comprenc que encara vull sense remei
un trontoll i un segon, quan una mica amb bona fe pronuncia el vostre nom. Però vull pensar que tot valer i que no enyores aquells prems que fins i tot el recordar no saps per què però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos en fessiu créixer amagat, amagat en mentides, en dubtes emprenyadors, en cada intuïció fugàs d'una vida millor.
Amagat en sóc molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és però nena no puc respirar. Ai, benvolgut que estrany si un dia et vam fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans o el meu dia.
que ha arribat i es vol quedar. Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo, que estava esperant.
Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-te emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adéu, fins sempre, sort per si un dia ens creiem.
Mentre tu et reivindiques com el més elegant, farem a Déu i marxarem i ell em dirà que, petit vell, i pas a pas ja estaràs tan lluny. Com el cretí que abans d'entrar a Història li tocava el cul.
i pobrets meus com s'haguessin espantat. Si entre els matolls sortim tu i jo, direi, aquí als senyors. Estem esperant. Xicots, aneu fent lloc. Que estem esperant.
Petit Indi. Petit programa de música independent. Cada dimarts de 9 a 10 del vespre a Radio Desvern.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Just a la Fusta, el Magazine del Matí.
Senyorons i les 11, és moment de parlar ara de l'actualitat de l'associació de veïns del municipi, per això saludem el seu president, Jaume Rui, molt bon dia. Bon dia a tothom. Avui parlem de la ILP, aquesta ILP que havíem anat parlant els últims mesos, i que ara sembla que ja estan començant aquestes recollides signatures. Bé, la ILP, ho diem el que significa això, és una iniciativa legislativa popular. És una eina que permet a la societat civil, a tothom,
proposar lleis o el seu canvi, en aquest cas al Congrés dels Diputats. Aquesta LLP que l'associació de veïns de Sant Just col·labora amb tot l'estat espanyol, aquí a Catalunya suposo que algunes federacions de veïns ho faran també, nosaltres la idea d'aquesta posta en marxa LLP és recollir, com ja sabeu, el que marca la llei, són 500.000 firmes, signatures, fins al mes de novembre. Mitj milió, per tant. Sí, mitj milió de signatures a tot l'estat espanyol.
Nosaltres hem començat aquesta campanya avui. Gràcies a vosaltres farem aquesta difusió. Enviarem una bústia de la gent a les entitats del poble i esperem que la gent acudeixi al centre cívic, perquè ja sabeu que per recollir les signatures ha d'haver una persona, és una federativa que es diu, una persona oficialment dedicada només a recollir les signatures. Pot ser una persona que ha hagut de donar totes les seves dades, ha hagut de fer quasi un lliurament per dir que totes les signatures que reconeixen són veritat.
Ja sabeu també que pot signar una persona de coordenada de Sant Feliu d'on sigui, mentre estigui empadronada pot signar qui és en just posant que és de Sant Feliu i ja està. El que sí que no es pot repetir és una assignatura. Per això aquesta campanya que hem començat demanant que la gent vingui amb el document de nacionalitat d'identitat perquè les dades no fallin i siguin exactes.
I en lloc de recollida, doncs, és... Sí, de moment no farem el centre civil a Maragall perquè, clar, com no ens ho pot fer en una sola persona, que serà la secretària de l'Associació, que ha d'anar a fer, tant se sent, farem una recollida al centre cínic, després farem una recollida un dia d'aquests al mercat, i, bueno, farem una propaganda per tot el poble perquè la gent acudeixi en massa. Jo crec que és una cosa molt important, i ja sabeu que les tres causes d'aquesta IHP són la modificar la llei d'enjudicament civil,
que són conceptes que fins ara ens sonaven com llunyans, però ara, diguem que més o menys...
Exacte. Ja sabeu que després el Congrés ha de debatir-ho, ja han 600.000 firmes que ha de debatir-ho i és possible que veiem si no a final d'any, al pròxim any, ja veurem que això serà una realitat de cara a la gent que té molts problemes següent dia i que seguirà tenint. Sí, perquè ens comentava l'alcalde fa pocs dies que aquí a Sant Just també hi ha començat a haver alguns desnonaments. Vull dir que no és una cosa que sembla que potser de vegades ho sentim a dir que queda lluny i ho tenim molt a prop. Sí senyor, ho tenim aquí a la vora tot això.
No sé si heu començat a... Jo crec que és un problema que li pot sortir a tothom. Sobretot a la gent jove que té en marxa moltes hipoteques. Aquesta gent crec que ha de signar. Jo crec que es guanyarà, perquè això... 500.000 signatures es recolliran a l'estat. Comença avui aquesta recollida o hi aneu rebut? Dijous. Dijous. Dijous comencem perquè és el dijous que tenim obert. Dilluns i dijous, si obreu la propaganda, dilluns i dijous, de 17 a 20 hores, podeu passar a recollir. A signar això.
Exacte, és molt fàcil, només cal portar el DNI. No sé si us heu plantejat des de l'Associació de Veïns fer alguna xerrada també al respecte per explicar, informar del que és l'adhesió en pagament i tot plegat. Al mes de juny farem una xerrada, a mitja de la campanya farem una xerrada al mes de juny. Farem una xerrada per explicar-ho bé, tot això que significa, perquè la gent entengui perfectament i que entengui perfectament que és una cosa molt bona, que està a les mans de tothom recollir signatures per canviar les lleis i tot això.
Doncs moltes gràcies, Joan Marrui. Perdoneu aquest detallet, que han de ser maixors de 18 anys. O sigui, les persones maixors de 18 anys poden signar. I llavors no hi ha final d'edat. És a dir, només cal portar el DNI i ja està, per garantir-ho tot plegat. Doncs... Aquesta és la notícia que esperem la col·laboració màxima de tota la població de Sant Just. Després aquesta proposta recordem que passa al Congrés dels Diputats i es debat. És a dir, entra com una ILP que és una...
iniciativa legislativa popular, vol dir que la proposen els ciutadans, calen aquesta quantitat de firmes, i llavors es debata el Congrés dels Diputats, que no té per què provar-se. No té per què, perquè té una qüestió social greu, i tal com està la situació avui dia, ningú crec que, a menys que es lobbis bancaris, m'entens? Sí, però el fet que es parli, suposo que el fet que es pugui arribar a debat al Congrés, doncs ja seria un pas molt important. Doncs moltes gràcies, Jaume Rui, president de l'Associació de Veïns de Sant Just,
Que vagi molt bé i bon dia. Gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia.
Yeah! Tell me what happened.
I'm around so, boy, can't you tell? I can't explain it or fight it.
Conradio, noticias.
Bon dia, són les 11. Us parlem, Aite, Polo i Oriol Pujador. Dues persones han resultat ferides de gravetat en un accident de trànsit. Fa tot just una hora a la comarca d'Helanoia. Tres camions han xocat a la carretera C25 a l'altura de Calonja de Sagarra, segons el Servei Català de Trànsit, i en aquests moments hi treballen els equips de rescat del sistema d'emergències mèdiques.
amb 3 helicòpters, 6 dotacions dels bombers i 4 efectius dels Mossos d'Esquadra. També en aquests moments la carretera C-25 està tallada en els dos centets a l'altura de Calonja de Sagarra i el trànsit s'està desviant cap a Cervera, població també de la comarca d'Helanoia. Els vehicles no transporten marcaderies perilloses i per això no ha calgut activar cap protocol d'emergència.
El primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, Pere Navarro, retreu al govern català la manca de projectes per fer front a la crisi econòmica. Segons Navarro, les polítiques de l'executiu són errònies i posa com exemple el projecte Eurovegas. Barcelona, Roger Rufín, bon dia. Bon dia, el primer secretari dels socialistes catalans, Pere Navarro, alerta del president Mas que el fracàs d'un govern pot acabar sent un fracàs d'un país. En aquest sentit, Navarro ha retret al govern la manca de projectes per treure el país de la crisi, com es demostra, dit en el cas Eurovegas. La lliçó que ens dona Eurovegas
Amigues i amics.
No és si tindrem més o menys casinos i més o menys gratacels. La lliçó que anem de treure és que el projecte del senyor Adelson és l'única proposta de creixement econòmic que hi ha en aquests moments de Catalunya. L'única en prou entitat per generar debat polític i ciutadà. Desgraciadament, pel que fa a propostes de futur, més enllà d'Eurovegas, el nostre país és un desert de proporcions comparables al de Nevada. Navarro, que ha retret a Mas, la manca de sintonia amb el PSC li ha recordat que l'avançament electoral no solucionarà res
i en un discurs carregat d'autocrítica, Navarro també ha reconegut les dificultats del PSC per marcar per fil propi, amb ràdio, Barcelona. D'aquí una hora, a les 12 del migdia, de començar el Congrés dels Diputats, el debat desmenes a la totalitat dels pressupostos generals de l'estat, el ministre Dizenda, Cristóbal Montoro, serà l'encarregat de defensar aquests comptes
presentats pel govern central i que són els més austers de la història. Els grups de la cambra han presentat fins a deu esmenes, mentre que l'executiu assegura que intentarà buscar el suport d'alguna formació. Des de Convergència i Unió, però, asseguren que no canviaran la seva posició respecte dels pressupostos perquè els comptes no inclouen el que l'estat deu a Catalunya.
A Madrid, els sindicats comissions obreres i la UGT acaben de demanar al defensor del poble que presenti un recurs d'inconstitucionalitat contra la reforma laboral. Madrid, Edgar Arribau, bon dia. Bon dia, els líders de comissions obreres i UGT creuen que la reforma laboral vulnera la Constitució tant en contingut com en forma... De fet, asseguren que no compleix punts com el dret al treball, la igualtat de condicions o la llibertat sindical, entre d'altres. I diuen que la forma, és a dir, un decret d'urgència, tampoc és l'adequada. Tot i així, els sindicats no perden l'esperança. Escoltem el secretari general d'UGT, Candido Mendes.
Pensamos que hay motivos más que suficientes, además que están muy bien argumentados, técnicamente de manera muy sólida, con alusiones racionantes entre una constitucional y otra constitucional, que nos permiten alentar la actividad fundada de que se declare inconstitucional, con los motivos que argumentamos, este es el real del otro día de la formación.
Ara la defensora del poble, Maria Luisa Cabadellano, haurà de decidir abans del dia 11 els recursos que tant els sindicats com altres organitacions demanen. Compradió, Madrid. I un punt d'última hora. El tresor ha col·locat finalment més de 1.900 milions d'euros en lletres a tres i sis mesos, tot i que ha hagut de pagar un tipus d'interès més alt que l'anterior. Subhastes, la previsió del tresor era col·locar entre mil i dos mil milions i, per tant,
s'ha aconseguit gairebé el màxim previst. En paral·lel i a la borsa, continua la reacció positiva de la borsa espanyola aquest matí. És a punt de superar la barrera psicològica dels 7.000 punts després de caure ahir l'Ibex 35 a nivells de fa 9 anys. Ara mateix, l'indicador principal guanya l'1,6%.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça confia en remuntar l'eliminatòria contra el Chelsea, en el partit corresponent a la tornada de les semifinals de la Lliga de Campions de Futbol, i aconseguir el passi per a la gran final de Múnich. Els blaugrana es van perdre per 1-0 en el partit d'anar d'Estanford Bridge, per tant han de capgirar aquest marcador advers. Amb tot això, el teni blaugrana Pep Guardiola confia que aconseguiran el passi a la final.
Ja la sabeu, inestructible amb aquests jugadors, en els bons i bals moments no canvia. Esclar que penso que arribarem a Múnich. Convocatòria de 18 futbolistes, dels 18 jugadors disponibles del primer equip, més 3 del filial són Cristian Tello, Martín Montoya i Marc Bartra. El Barça-Xèl·lci començarà a tres quarts de nou del vespre, es juga al Camp Nou, el podeu seguir a partir de les vuit i cinc a Com Radio.
Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts i us parla Sergi Pons.
La Diada Sant Jordi tanca amb un balanç positiu per floristes i llibreters. Malgrat la crisi econòmica latina, el 2012 ha superat abastament les vendes de l'any passat quan Sant Jordi va coincidir amb la Setmana Santa. Sant Just es va omplir de paradetes de roses que van acabar amb la major part de les existències.
A la floristeria Loretto, les vendes van començar a les vuit del matí i es van allargar fins a les nou del vespre. Un any més, la varietat més venuda va ser la tradicional, originària d'Equador i Holanda. I els llibres també van tenir molta sortida al municipi, a la llibreria, a la ressenya. Els llibres més venuts van ser L'Àbida cent anys que es va escapar per la finestra, de Jonas Jonasson, Quan érem feliços, de Rafael Nadal, i El enredot de la bolsa i la vida, d'Eduardo Mendoza.
Ràdio Desvern va estrenar ahir aplicacions per Android i iPhone, que permetran escoltar la ràdio en directe, accedir al podcast i consultar les notícies de Sant Just. Podeu accedir a més informació a través del web de la ràdio www.radiodesvern.com. A més a més, l'emissora oferirà a partir d'ahir tota la programació en podcast. D'aquesta manera, tot el contingut que s'emet diàriament a la ràdio ja està a l'abast de tothom en qualsevol moment. El podcast permet escoltar els programes, descarregar-los i difondre'ls a través de la xarxa.
I les escoles de Sant Just també van celebrar ahir Sant Jordi amb diverses activitats espacials. L'alumnat de les escoles i de l'institut va participar al programa matinal de ràdio d'Esvern just a la fusta que per quart any consecutiu es va traslladar a l'institut per fer el programa. Durant tot el matí alumnes de les escoles públiques i concertades van preparar continguts relacionats amb la diada de Sant Jordi. Des de l'institut, l'alumnat de Cuartdesso van ser els encarregats de preparar el programa, triar-ne el contingut i organitzar-lo. Entre les 10 i les 1 van passar pels micròfons diferents nois i noies
I a més també hi van participar nens i nenes de les escoles, com per exemple els alumnes de Cuardesso de l'escola Madres Sacramento, que van llegir faules, els de l'escola Montseny, que van explicar el projecte en què estan treballant per promoure la calma i el bon ambient de treball a l'escola.
i els alumnes de l'escola Montserrat que van explicar el seu projecte interdisciplinari d'estudi d'espectre històric i culturals de Barcelona. També hi va haver una entrevista a l'alcalde Josep Pinyà per part dels alumnes i es va llegir un pregó a càrrec dels alumnes del segon de batxillerat de l'institut.
Doncs aquesta és tota la informació per ara. Nosaltres tornem amb més informació de Sant Just a partir de les 12 i 5 i a partir de les 1 i 5 minuts del migdia. Amb els Sant Just Notícies d'Edició Middia també podeu seguir informats.
a través de la nostra pàgina web www.radiodesvern.com, del portal www.informatiucomarcal.com, també a través de les nostres xarxes socials a Facebook i Twitter, i des d'ahir ja teniu disponibles també les aplicacions per Android i iPhone per seguir l'actualitat de Sant Just i tots els continguts de Ràdio Desvern. Fins les 12 i 5 minuts, que passin un molt bon dia.
Oh, mercy, mercy me. Oh, things ain't what they used to be now. Where did all the blue skies go? Poison is the wind that blows from the north to the south. Oh, mercy, mercy me.
Oh, things ain't what they used to be, no, no. Oil wasted on the oceans, man-of-heart, I see. Fish full of mercury.
All things ain't what they used to be. Radiation underground and in the sky. Animals and creatures live nearby all night. Oh, mercy, mercy, mercy. All things ain't what they used to be.
How much more than you from me can you stand? Oh, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Ràdio d'Esfer, 98.1. Ràdio d'Esfer, 98.1.
Ei, ei, ei, ei, un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, que no et siguis cagat, Quim. Ho has fet mil cops. De veritat, no pateixis. Vaig bé. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Què?! Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya.
La imobiliària Centri XXI, en la seva etapa d'expensió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, nou a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge.
121 la Rambla, el servei de la comunitat. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar.
per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon y Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern o al telèfon 93-372-1710.
Un quart de dotze del matí i aquesta hora saludem Diego Marcos de la Lliberia Ressenya, molt bon dia. Hola Carme, bon dia. Avui l'endemà de Sant Jordi, que hem anat parlant també al llarg del matí, sembla que les dades són més positives que les de l'any passat.
Sí, era d'esperar això, perquè l'hem passat, recordeu, que va caure al mig de la setmana santa, i llavors tothom va sortir guanyant les llibreries de la costa o llocs de descans. Els que són menys habituals, segurament, no? Sí, sí, sí. Diguem que per la part de la valoració econòmica, que és com es valora tot últimament, no ho entenc,
és positiva, perquè hem recuperat, almenys jo particularment, xifres de l'any 2010. Està bé, doncs. Ja és bastant positiu, particularment. I a banda de l'economia, avui també llegia els diaris que també s'havia notat molt que la gent havia tornat a sortir al carrer, és a dir que a més a més de comprar, hi havia de nou molt moviment de gent amb ganes de celebrar el Sant Jordi.
Sí, bueno jo estar aquí a la llibreria no sé com va anar, però a Barcelona sempre hi ha gent a tot arreu. Però el que sí et puc dir és que van haver algunes hores aquí que pràcticament no es quedava aquí a ressenyar. Doncs ja és un bon senyal segurament. Sí, sí. Parlem dels llibres.
El més venut. Aquí ha anat a tot arreu amb l'avi que va fugir per la finestra.
de consumidors més grans. I és el llibre que més s'ha venut. I, curiosament, podem dir que el segon va ser l'Eduardo Mendoza amb el redo de la bolsa i la vida. Dic curiosament perquè són dos llibres que es poden qualificar de sàtires, llibres d'aquests, per riure, per passar-t'ho bé mentre els vas llegint.
Doncs segurament, potser molt públic ha buscat alguna cosa per redistreure's una mica, no? Sí, sí, a mi això em feia reflexionar una mica dels anys aquells en què sortien els mediàtics, els guionfuentes i els cracòbies i era en els llibres més venuts, no? Si realment el que busca el lector és això, disfrutar, passar-s'ho bé, passar un moment divertit, no?
que moltes vegades hem parlat amb tu i amb l'Enric i amb abans el programa, que hi ha moltes maneres de disfrutar en la lectura. Una és aquesta, que passis un moment divertit que rius. I una altra és aquella lectura que acostuma a ser més pausada i que et va deixar en un sediment i et va fent descobrir coses que potser no havies recapacitat sobre elles.
Seguim també... A veure, continuem amb títols. Sí. Ima Monzó, amb la dona Vellols, també ha tingut molt bona acollida. El Rafael Nadal, amb el quan érem feliços, això hi ha títols que només s'estan publicats en català, que només es van publicar en català, també ha tingut molt bona acollida. Fins i tot s'ha mogut el tercer volum bastant de les Memòries d'en Jordi Pujol.
i era una mica els que havien previst en els diferents programes que han fet i el del Lluís Jaque, Memòries d'uns ulls pintats, també ha tingut el seu públic. Sí, de fet tots aquests que hem anat comentant les últimes setmanes els hem repassat bastant ampliament en la secció que fem els dimarts cap a les 12. Sí, i alguns ja li havien donat el qualificatiu d'això, que serien dels llibres més venuts de...
del Sant Jordi. Es pot dir que hem encertat en les previsions que havíem anat fent. Hi ha hagut alguna sorpresa per això? Algú que no s'hi pensava i que finalment s'ha venut força? Potser aquest de l'avi de 100 anys. No sé si es creia que arribaria tan lluny. No, ja es perfilava.
Ja es perfilava. El que veus és que sí et puc dir que... Bé, sí, es pot qualificar, pot ser de sorpresa, perquè si no, jo m'hauria proveït de bastants més exemplars. Perquè jo et diria que cap al migdia a primera hora de la tarda ja se'ns van acabar. Diuen idò. És allò que si ho hagués previst, que tindria més temps, perquè sí que ho vaig preveure, però sense temps de reacció de què seria el més venut.
Però si ho hagués pogut preveure en més temps sí que hauria satisfet a més lectors que encara avui estan venint a buscar i demanar aquest llibre. Sí, no s'acaba només amb el dia 23. No, no. I mediàtics aquest any se n'han venut menys que altres vegades. Sí, ja porta anys que pràcticament no es venen els mediàtics.
Veig que segueixen traient. Els de Caracòbia que ens comentaves treuen un títol cada any, si no m'equivoco. Sí, el que passa és que el d'aquest any és un llibre de jocs. Però em sembla recordar que aquest llibre ja estava pel Nadal. Ah, també pot ser. Que sortís més de cara... Sí, que no ha estat un llançament de cara a Sant Jordi. El Nadal ja va...
va tenir presència a la llibreria, aquest i el de l'APM. El llibre de l'APM. Després hi ha hagut gent que curiosament jo no m'ho esperava, però bueno, és una minoria eh, que ha vingut demanant el rostre Mejide. I curiosament gent jove, gent de... 15, 16 anys. Que curiós. I aquest tipus de públic quins llibres s'han quedat més en general els joves?
o és més variat, és més difícil? No, a veure, la gent jove, el lector jove, diguem, han tirat pels Jocs de la Fam. Sí, sí. I la quatrologia aquesta que hi ha de Canción de Hielo y Fuego, de la qual en català només hi han editats per ara tres. El quart està en procés, que jo pensava que estaria també disponible pel Sant Jordi,
i el cinquè encara no està editat aquí. El cinquè només està en anglès. I han tirat la gent jove. Ha tirat per què? Jo esperava una demanda més gran del Quantic Love, i ha fet lo seu, i també esperava una demanda més gran, això ja pel públic més infantil, diguem, 12 anys o així, dels diaris de Grec. I bueno, sí.
ha estat demanat, però ha estat bastant més demanat el diari de la penjada, que és una versió, diguem, del diari del nen grec, però per a noies. De noies, sí. Sí, aquest ha estat més demanat. De totes maneres, és el que més una vegada hem comentat, sou molt més bones lectors vosaltres que nosaltres. Sí, també de les edats, no? Potser és dir que amb joves es nota més, després ja s'equilibra més.
No, jo crec que no. Mira, jo tinc la teoria que hi ha una franja d'edat, que és la de l'adolescència, que es comencen a descobrir altres coses. Les noies comencen a descobrir les relacions amb els nois i els nois les relacions amb les noies. I comencen a interessar altres coses, comencen a interessar la música, comencen a interessar les festes, comencen a interessar els grups d'amics. I llavors això fa que, possiblement, et desenganxis una mica de la lectura.
A partir d'aquest moment, qui ha estat bon lector torna a ser bon lector. Però és a partir d'aquest moment, diguem, que hi ha la diferenciació i que les noies llegiu bastant més que els nois. I tornant a Sant Jordi el dia d'ahir, suposo que a la jornada ens has comentat que en algun moment
Tot a plena, la llibreria va anar tot bé, per això. Sí, sí, sí. Això porta, que és inherent ja el dia de la festa, que quan torno l'endemà hi ha un desordre brutal, hi ha piles de llibres barjats i coses d'aquestes, però això ja és qüestió... Forma part de l'endemà de Sant Jordi. Sí, en calma i anar...
El que és gustós ara, Carme, i t'ho dic així, ara que no ens està sentint ningú, és ara, el matí d'ara, els clients que venen es passegen tranquil·lament per la llibreria, van triant, vas comentant aquest què tal, aquest sí, aquest no, aquest jo l'he trobat, això, i aquest, digue, l'endemà del relax. Sí, clar, clar. I que et disfrutes bastant més de la feina aquesta.
perquè el dia de Sant Jordi sincerament, sincerament per a nosaltres és una bogeria. Perquè entre altres coses jo hi havia moments en què tenia igual 4 o 5 persones preguntant-me a la vegada sobre el titul. I eren 4 o 5 tituls diferents que havies de fer un petit resum i intentar arribar a tothom. Està clar, de fet Sant Jordi a més també hi ha molta més gent del que és habitual que compra llibres i que tampoc estan acostumats a comprar-ne, per tant doncs... Sí, demanen bastant més consell. Exacte.
i li demanen bastant més. I després el típic, el típic que jo, és el que cada vegada que em demana un llibre per algú que no llegeix, és quan gairebé em perdo. Sempre tens alguna producció. Sí, saps què recomana en moments així. Aquestes de vinyetes o còmics o coses així, o algun de curiositat. Sempre tens, diguem, alguna... és alemània, no? Però quan et fallen aquests dos o tres...
títols que tens reservats per aquests que no llegeixen o el client te'ls rebutja. Escolta, si no llegeix regali-li colors. Exacte, una rosa. Regali-li colors. Molt bé, doncs moltes gràcies Diego Marcos de la llibreria ressenya per fer aquesta valoració de l'endemà de Sant Jordi. Tornarem a parlar d'aquí una estona, de fet cap a les 12. Cap a quarts d'una parlarem doncs de més novetats perquè com dèiem Sant Jordi ja ha passat però els llibres no s'acaben. Molt bé Carme. Que vagi bé.
com tu vulguis. Moltes gràcies. Adeu, bon dia.
i diuen que l'Espanya és l'únic país on es troba.
No, no, no.
Gràcies per acompanyar-nos
Un punt dos quart de dotze d'aquí pocs moments. Farem la tertúlia de cada dos dimarts amb el Joan Macenpreciós i el Jordi Ferras per parlar de l'actualitat. Abans, però, sentirem un tema més, un tema musical. En aquest cas, sentim un tema d'aquí a prop de casa, de Nico Roig i aquest autobús 8. Aquest dia vol passar com un autobús 8.
Que ningú voldrà agafar. Que ningú voldrà agafar. I serà molt avorrit. Jo voldria que fos ahir. I posar-nos a jugar. Que serà més divertit que posar-nos a pensar.
que el dia és un autobús que no porta ningú. Però si tu estàs al meu costat i em vols dir com pot ser que estiguis trist tenint-me aquí.
Tots els dies a autobús que agafem s'aniran un plin de llum i de gent. Però si encara no has desllest per marxar
o vol seguir el teu camí. Jo estaré en un banc, a la para de següent.
Sí, sí, sí.
Passen quatre minuts de dos quarts de dotze del matí, com que de dos dimarts és moment de fer tertúlia amb el Jaume Campraciós, el Jordi Farràs. Molt bon dia a tots dos. Hola, bon dia. Avui no tenim el Pep Quintana, això sí que tenim el Jaume, que feia dies que no ens visitava perquè era de ràdio. Des del mes passat. Exacte. Tu no t'hauràs de treballar.
És que les dietes no són molt bones que feu aquí, per tant... És una mica complicat, no? Doncs abans de començar a repassar l'actualitat que no pinta gaire bé, fem un petit apunt molt ràpid, ja que ahir semblava que tot fos d'una altra manera, el dia de Sant Jordi sembla que tot s'aturi un moment i puguem fer veure que tot pot ser una mica més bonic.
Com va anar aquesta diada? Volíem preguntar-li també al Jordi Ferras de Flors Loretto. Com va anar aquesta venda de roses aquest any? Jo crec que aquest any, amb la crisi i tot, i la gran gentada que hi havia venent roses per tot arreu, nosaltres particularment ens anàvem molt bé per la qualitat de les roses que tenim.
però era una previsió que jo havia fet a l'any 2010 i estem al 2012 i no ens podem queixar, gràcies a Déu ens ha funcionat bé. I pel que he sentit a nivell de Catalunya, tot el que era Barcelona i que ho té un èxit tant de venda de llibres com de roses. És un dels anys que malgrat la crisi sembla que ha girat una mica millor en aquest sentit, no? Que haguem fet una mica, potser... No sé si no he tirat la casa per la finestra per dir va, un dia és un dia.
i Sant Jordi Soval. Sí, però jo crec que és una festa molt nostra, molt arrelada, i per moltes crisis que tinguem, les coses nostres, a menys això, no crec que ens ho puguin treure a Madrid. El Jaume fa cara de com d'adoptar-ho, eh? No, jo no adopto, però jo crec que en moments de crisis és quan aquestes coses s'agraeixen més,
Es veu amb més optimisme. Segurament, perquè és com un moment per aferrar-t'hi. Són petits detalls que no et fan anar malament l'economia. I en canvi et donen alegria. I de fet és la sensació d'aquesta, no? I de gent que tenia ganes de passar-se una mica bé i oblidar-se per un dia de tots els diaris generals. El que és curiós és que, segons diuen, oi comentes,
va millor que sigui dia laborable que no cap de setmana. I això és una cosa que a vegades... Això està comprobat. Està comprobat però que et sobta. Perquè moltes vegades dient que sigui festa i després quan veus així dius ui, si hi hagués festa perdrien tot l'encant que té aquesta festa. Segurament per això no s'ha aconseguit fer festa. Perquè hi ha molta gent que... Jo crec que realment una de les gràcies del Sant Jordi justament és que cau en dia laborable que tothom intenta quan plega de la feina o s'hi té un moment al migdia aprofitar-lo.
Jo crec que sí, perquè ens trobem una cosa que quan és un dia de festa cap de setmana, per molta crisi que tinguem, qui més qui menys pot marxar. Llavors, tot això, el que es fa és escampar-se per arreu de Catalunya. En canvi, d'aquesta manera es concentra més el que és capital, la gent baixa, es passeja més per la Rambla, es passeja més per la Rambla a Catalunya, i hi ha molta més gent a la Palau de la Generalitat, tot el que és Barcelona, hi ha un bomboll de gent que tot això fa caliu. I amb dies de diumenge és molt difícil. És una altra història.
Doncs ara ens toca uns quants anys, que serà entre setmana, per tant aprofitem-los. Em sembla que dins de 20 anys torna a caure un setemà a Santa. Bé, doncs encara queden aquí 20 anys, no sé mai on serem. Els timons de tertúlia. Exacte. Doncs, i si deixem estar els Sant Jordis, el que deiem que sembla que tot fa una mica de mala pinta, no? Avui d'una banda es tracten els pressupostos al Congrés, que sembla que finalment sí ho mantindrà
aquest vot en contra de la totalitat, tot i que des del PP encara volen convèncer fins a l'últim moment la convergència. D'altra banda, avui també ha sortit la lletra petita de la retallada sanitària, que sembla que es farà pagar més per les pròtesis pels productes dietètics i pel transport sanitari no urgent, que és aquest matís, suposo, complicat de definir. Com ho veieu tot plegat?
Jo ho trobo, esclar, són coses que són molt difícils de decidir, sabem com està el país, com van les coses, el que no estic d'acord que ho tinguem que pagar nosaltres, aquí a Catalunya ja s'han fet les retallades a nivell de Generalitat, i ara ens volen aplicar encara més, llavors jo ho trobo bastant incongüent. Per l'altra banda, a nivell d'estat espanyol, sí que hi ha un petit control i tindria que ser sobre la sanitat, perquè hi ha moltes despeses, hi ha molta gent,
que fa servir la sanitat moltes vegades per anar a passar, sobretot gent gran que va anar a passar l'estonet allà, com aquell qui diu, i agafa molts medicaments, que si hi hagués una mica més de control per la part de la sanitat jo crec que la cosa també es podia arreglar una mica i no havíem de pagar tant, però això és molt difícil. Jo crec que ens hem portat durant els anys de bonança i molts anys anteriors a que la sanitat tot era medicament.
I això, portar la filosofia actual. La gent no sap prendre altres mides que no sigui anar a prendre un medicament. Per tant és un canvi de consciència. És un canvi de consciència que molta gent prefereix prendre una pastilla en canvi de fer una dieta més equilibrada. O prefereix prendre una altra pastilla en comptes de caminar mitja hora cada dia. Per tant hi ha un canvi d'àvids molt important.
Això fa un cantor. I després les retallades crec que són injustes, perquè realment quan més ho necessites la gent gran és quan fan aquestes retallades on indirectament estem en un procés que a tu deies ara el tema sanitari. Han dit les universitats, però si fas una evolució global de totes les retallades i les posessis en un quadre et quedaries bastant esparberat. No sé, ara mateix,
per un sopar d'estemes, i viure la retallada que farà l'Estat als ajuntaments seran importants. Sí. La retallades i... i al final hi haurà una societat que no sé si vivien per sobre de les nostres possibilitats. Jo crec que molta gent no vivia per sobre de les nostres possibilitats, o que sí, a la millor, com país. Però la gent, personalment, crec que poca gent vivia per sobre de les seves possibilitats. Ara, per davant-ho, es tindria a veure qui és qui ha fet les grans fortunes, perquè com veus,
Com veus que s'han fet grans infraestructures i que després els que s'han emportat les obres han sigut els quatre amics del director general, en aquest cas, de la caixa de la manxa, doncs dius, qui ha fotut mal a Butxaca, directe o indirectament? Crec que sempre paguem els debats de tot.
El que és la part baixa de l'estat, no hem tirat més la obra exclamàrica. No tenim més possibilitats de viure. Tens un sou i sobre aquest sou has de viure. I ara sobre ens fan aquestes retallades. I el que deia la gent gran és la que ha estat cotitzant durant tots aquests anys i ara que ho necessita no se li dona cap subvenció.
Llavors jo crec que això són coses que s'haurien d'estudiar. O sigui, avui en dia hi ha gent que no ha cotitzat mai i tenen el mateix dret que els que han estat cotitzant tota la seva vida. És a dir, són coses que s'haurien de tolerar una mica o pensar-hi. Segurament de cop i volta ens hem trobat tots amb el problema i les mesures són com més de parar el cop que no d'intentar canviar tot plegat, no? Jo crec que ja fa anys que es ve a vindre, ara estem parlant de fa uns quants anys de darrere, com veus tu, no sé, de coses que ara van succeint.
i que anaven passant... Ja no sols veus i dius que hi ha unes retallades, però que hi ha darrere? Vull dir, no hi ha darrere. Quina societat hi ha darrere? El 30 minuts que vam fer aquest cap de setmana era de Molidó. Era de Molidó, perquè parlant d'aquí del Príncep de Catalunya, eren 600.000 parats, però ja...
sent gent que parla que això anirà a no mai fins a final d'any. Sí, sí, em diuen que aquest 2012 realment serà un any i dos que fons en aquest sentit. Per tant, vull dir, i doncs què passa amb la joventut? Quina joventut està incomodant-se amb un laboral? I és que s'incomodaran en quines condicions, jo no dic econòmiques, sinó de perspectiva de futur. Perquè les econòmiques són unes que poden sortir, l'altra és per la tida de futur, en contractes bastant dolents, i doncs tenim una gran massa de gent d'aquest país que s'ha preparat, que estudia moltíssim, que està marxant,
Vull dir, marxant i a vegades, fent bromes, recordes com érem joves a aquella pel·lícula Pepe Vente para Alemania. Sí, sí, tornar a repetir-se aquesta situació. Exactament. Ara s'ha de tenir tot el món per anar al recórrer. O sigui, la joventut per desgràcia ha de marxar d'aquí, ha de migrar, però amb moltes condicions, però moltes vegades no troben lloc de treball i marxen per marxar i trobar el que trobin allà quan arribin al país que volen anar. Molts marxen d'aquí sense una feina fixa.
I això és molt greu. I aquí tenim gent que està aturada però hi ha gent que abans ha vingut aquí i ens els ha portat. I aquesta gent que no marxen d'aquí i estan cobrant de l'atur. La gent, les migracions han existit. Tota la vida. Mira la història, tot són les migracions. El que passa que en aquests moments de crisis algú pot dir molta migració però jo recordaré tota la vida un noi que va parlar un dia per la ràdio.
que a l'època era del PSG. Li vam preguntar com és que dorms a la plaça Catalunya en aquestes males condicions. No estiguis millor al teu país. I se sentia al costat seu una font d'aigua. De aquella esquina a la plaça Catalunya. Diu, vostè escolta aquest soroll? Diu, sí. Diu, jo per escoltar això he de caminar cada dia 10 quilòmetres.
Per tant crec que tots som responsables del que està passant amb molts temes. I després quan diem els bancs, els bancs són els menys per mi que els bancs de la crisi. Molts. Però moltes vegades també han jugat amb els nostres diners, indirectament, perquè qui no qui més qui menys quan ha treballat li hem dit un pla de pensions que et donarà amics. Aquest pla de pensions el que ha fet ha sigut invertir en aquests grans negocis
Despeculació i moltes vegades immobiliària. I nosaltres hem sigut... Sense voler-ho saber, no? O involuntàriament, partíceps d'aquesta gran disgàusia. Però jo crec que són coses que se saben... No ho sé, quan tu has fet un pla de pensions o poses unes pessetes al banc o les poses perquè tens que pagar els rebuts o unes coses, però no mires a investigar...
on te van a parar aquests fons de pensions que tens. Quan ara que se saben que on te van a parar, moltes vegades per això han sortit els bancs aquests ara que diuen que són més laics, però la majoria de bancs compres armament, ajudar, grans inversions i tot això està provocant una crisi mundial a nivell que a ells els interessa. I ara estic segur que amb els fons de pensions, sense tanta informació sola a la mà, estan comprant aliments bàsics.
i estan comprant producció d'arròs d'aquí a un o dos anys. I això porta a la seva consellera crisi posterior. El capital és el capital, es mou per uns interessos i a vegades nosaltres, com diu Jordi, indirectament, hem jugat a això. Vull dir, tu vas a un banc, o un et dona el quad, et donaven ara tota la misèria.
donava el 2, la te'l donava el 3, però tu deies hòsticament donar el 3, però no miraves qui hi havia al darrere. Clar, això està clar. Hi havia una època en què semblava que fos obligatori, no? Que sortia de tot arreu, dipòsits a interès fix. A més a més el problema és que ara s'ha fet el diagnòstic, que s'està començant a intentar aprovar mesures per resoldre-ho, però no sembla que la cosa canviï amb aquestes mesures, per tant fa una mica de
de por o aquesta incertesa, no sabem més o menys què ens espera. O de quin camí, si ens hi sabran guiar els polítics, si és una cosa que hem de fer tots i no hem d'esperar que els polítics ens ho facin sempre tot. I és una mica un moment de canvi, segurament. Els canvis ja han de ser, però no sabem fins a quin camí que és el que estàs dient. Jo no crec que arribem
que ha tornat darrere i tornarem. O sigui, totes les vaques aquestes que teníem dels grans que compraven, grans immobiliaris que han deixat pisos a mitges i ells s'han forrat i molts s'han arruïnat però la majoria s'han forrat i han plegat i han deixat tot, han deixat tots els crèdits als bancs, als bancs els han deixat a la hipoteca, però el que és el petit que s'ha quedat així, aquest no pot pagar, no pot fer res, aquest l'embargan tot.
Llavors, de cara endavant, el futur d'està molt malament. Jo crec que costarà molt i no sé quins polítics s'atribaran de moment. Tenim el que tenim ara al govern espanyol, que ho tenia molt clar, que segons el seu programa solucionaria moltes coses i ens estan sortint per pataneres, que això ja se sabia. Jo crec que estem en un canvi de societat econòmic, hi ha hagut diferents èpoques i ara estem
en un canvi, coses que abans podien durar amb aquests canvis en 25 anys i a la millor que ha canviat en 35 anys. Per allò que estem, en un canvi, per tot el que deia abans, perquè l'economia està canviant, els flotes bàsics de la Terra seran cada dia menys, no podem abusar com abans i tindran d'anar a una normalització
i suposo que sortiran pagis emergents que ara no sospitem, o fins i tot continents emergents. L'Europa, aquesta que té el president veia a Europa, pot ser que no es tingui el puto carisma i que les millors zones del món, digue-li, Àsia, Àfrica, poden ressurgir. És una evolució que allà a la història ho han de veient.
Un canvi de cicle, no? Un canvi de cicle? I per què no? Fins i tot penso que pot ser un canvi de cultures, de continents, vull dir... Sí, sí. Quan... De Gemonia, en aquest sentit, no? Economia, com a mitjans del segle XII i XII. Europa era la zona negra, el nord de l'Àfrica era la zona més brillant i hi hauria mitjà. Per tant, vull dir, crec que són...
Cicles que van canviant i que per sola, per desgràcia, nosaltres estarem aquí. No sé si molt de temps o els nostres fills seran o les nostres generacions ho cobraran, però estem en un canvi de societat. Sí, però jo crec que aquest canvi serà molt fort, perquè ja vull dir, tot el que és a base de la indústria, abans la indústria europea era la que pràcticament feia tot i explotava i feia les mil i una amb els països pobres.
Aquesta ara s'està posant al revés. O sigui, ara a Europa s'ha hagut de fer una comunitat europea, teòricament, per enfortir. Però ens estem trobant que els altres països ens estan portant al davant. Però és que som nosaltres mateixos. A veure, jo l'altre dia parlava amb un company i deia, mira, tothom parla que la Siemens va vindre a Catalunya. Crec que va vindre als anys 20. Ja va marxar perquè Alemany era car.
i van vinc de cap aquí a les ciències i van muntar aquí, o la química de Flixte bé la van muntar els alemanys. I quan es va cansar les ciències d'aquí fa 20 anys, se'n va anar cap al nord de Marroc, o a altres països, o la gran indústria, i això ja s'ha de fer fa 20 anys de darrere, la indústria òptica alemana de la... Fènix, tens? El Feis. Feis. Se'n va anar a Kuala Lumpur. Per tant,
Nosaltres mateixos han anat canviant i han anat evolucionant les coses. I tenim de... Això és una cosa que... Sóc les polítiques d'emprenedors i els accionistes, però això ara no afecta molt. Però tornant una mica més a terra o capaç d'aquí que ens hi n'està ja els voltants. Vull dir, jo crec que ens venen temps difícils. Vull dir, jo més o menys conec una mica el món municipal per altres motius. I per supostos veus que venen una època que
Hi haurà moltes retallades i com anem al principi de la sanitat estem acostumats que moltes coses es vinguin de dalt. I crec que tindrem de tornar una mica a aquella societat dels anys 50, 60 on... Tot i és que ha pagat el metge. Ja no sóc a pagar el metge, sinó tot. Fa poc hi havia una revista dels Ateneus, que és de Tornabeus, que deia la festa major a càrrec dels veïns o de l'igenda municipal.
I aquí què que està la discussió? Hi ha un catàtic d'economia municipal que es diu sobre Vilanova, crec. Ja fa uns dos o tres anys que he escoltat i diu els nostres pares anaven a Vall de Festa Major i pagaven. Jo he anat gratis. Els nostres fills, si volen tornar a Vall de Festa Major, t'han de pagar. Es passen els concerts i totes coses que s'havien començat. I ens hem acostumat tots, i això sí que torna més a l'àmbit local, aquí,
els ajuntaments aquest tot ania a ser gratis que no hi havia un esforç per participació i això crec que a la llarga ho pagarem molt car fins que aquesta nova generació que puja no t'han agafat aquest canvi de xip i tot perquè estan disposats a pagar 60 euros per anar a veure un partit del Barça o per anar a veure un concert al Palau Sant Jordi o al Camp del Barça
En canvi sembla que el poble... Exactament, en canvi anar a veure un guru que comenci a pagar 5 euros se'ls fa dificilíssim. Sí, sí. I tot. I crec que hem de tornar a començar això per bases i tot. Jo en canvi aquest tema, vull això optimista i vull que tant la gent jove... No, me suposo que ara tenint en compte, veient tot el context que hi ha, jo crec que en el cas de les festes majors hi ha una mica més de consciència.
i de pensar que segurament tots haurem de fer una mica més d'esforç si es poden mantenir les festes populars, per dir alguna cosa, però d'una altra manera. Sempre s'han mantingut les festes. No han desaparegut mai, exacte. No, no, és que sempre s'han mantingut i a més a més aquí a Sant Just la festa sempre s'han fet i quasi totes s'han fet a nivell voluntari, o sigui abans la gent...
La gent muntava els embalats i els feien i la gent es dedicava a muntar el seu per poder fer una festa o una revela als pisos on tothom s'hi bocava.
L'Ateneu també s'ha equivocat sempre, llavors van arribar unes èpoques molt diferents que tot tenia que ser de Fran i aquí, suposo que per mi va ser una equivocació. Si la voluntat popular hi té que ser, o si la gent que treballa, i jo crec que ara ja jovent també, que té ganes de fer moltes coses. Sí, de fet els últims anys ha ressurgit una mica aquest moviment juvenil per promoure festes populars. De promoure, i a poc a més,
no sol la festa, sinó tot el que hi ha al darrere, perquè a vegades no va ser la festa, però tota la infraestructura anterior és el que crec que s'ha d'acabar de polir. I sé que hi ha aquest grup, el Núclic, que ho està fent molt bé, que ho està tirant endavant, però... falta... no trobo falta. Hi ha un canvi associat com dèiem abans, en aquest món també hi és, i és que venint del món associatiu veiem a vegades una mica recordant els vells temps.
i anar veient que hi ha altres propostes que són del mateix sistema però que per a noves generacions en nous camins de comunicació hi ha noves coses que a vegades ens fa difícil acabar de... De veure-les. El Facebook mateix o el Twitter, aquestes coses, la gent s'hi fa molt més així que posant i nosaltres posem una pancarta o cartells al carrer
i en canvi aquesta gent jove, això és al redó del dia. Exacte. Són les noves tecnologies. I avui dia que vas amb el mòbil vas pel carrer i vas llegint al Facebook a què m'ha enviat això, a què m'ha enviat l'altre, dic buf, això ja... I segurament serveixen per arribar a públics diferents, no? Cada cosa té, o cada sector de la publicitat, una manera de comunicar-se i d'arribar diferent. I cada època té les seves coses, de música que té els seus paràmetres, i a vegades
que en els que estem en entitats o en un estat com jo, com molts anys en entitats, a vegades ens ha costat i encara ens costa veure que hi ha una gent que puja a la dera que té els mateixos valors però en uns conceptes diferents o en uns gustos diferents. I a vegades et falta deixar anar la vara de mando.
Exacte. Et dicar, que ara està molt de moda. Deixar pas a noves generacions, no? Jo crec que si es troben noves generacions que vulguin tirar endavant, sí que s'ha de deixar anar de quan en quan. Una cosa que tu diguis, sobre la teva experiència, doncs dir, mira, jo no faria això, no faria l'altra.
però si hi ha noves generacions, deixa-vos anar, el que passa que jo veig que no tenim noves generacions. Comencen. Que vulguin tirar endavant aquestes coses. Comencen. El que passa que a la millor no tiren, el que a nosaltres ens agrada, però si en altres... En altres àmbits. En altres àmbits, en altres paràmetres, que sí, veus, jo t'he dit, a mi em va fer una sorpresa, com va aguantar això al nuclear fa dos o tres anys. Sí, sí.
Veus una sorpresa i dius bueno. A més a més defensen ells que no volen ser només joves sinó que ho obren a tothom. Vull dir que han començat gent jove però que els agrada en principi, els que els agradaria és que pogués haver-hi gent d'edats diverses i que es pogués muntar més enllà de festes joves, que és el que havien començat a muntar els últims anys. No, i muntar jo crec que Sant Just també a vegades amb les lentilles i tot una mica de recollir-se cap a dins i veure quines són les seves pròpies forces per tornar-se a expandir el dia de demà.
però ara estem una mica també de... de mirar què passa o tenim de mirar i començar a actuar perquè és que ens descuidem molt entre la crisi. I tot es pot actuar en un problema que no hi hagi ni diners ni gent per fer l'activitat pel carrer encara que estigui voluntàriament. Clar, no, que al final és el que... aquesta sensació de pessimisme general crea una mica de desànim, també. Que és inevitable, no?, perquè van arribant males notícies, etcètera, però que suposo que hem de treure les forces d'on sigui per...
per sobreposar-nos una mica a aquestes sensacions. Jo crec que entre tots hem de tirar endavant. Sí o no, jo crec que sí, que l'optimisme, hem de ser optimistes i tirar endavant i jo crec que un dia o altre ho arreglarem. Sí, a nivell mundial, a nivell particular, a nivell local, però s'ha de fer. De moment, jo crec que ens hem de centrar dintre del que podem fer Sant Just, que Sant Just encara que siguem, som un poble que gràcies a Déu s'ha mantingut tota la seva vida,
i té la seva idiosicràcia i jo, sincerament, quan que soc fill d'aquí continuo sent just. Doncs anirem parlant també en les properes setmanes. Avui hem començat parlant de crisi a nivell mundial i hem acabat sent just, que és una mica el que passa amb tots aquests conceptes. Sí, perquè tots aquests conceptes estan molt parats al món.
però se'ns escapa una mica de la mà. En canvi, a nivell local... Sabem de què parlem. I que podem posar-nos tu. Garnet de sorra. Garnet de sorra o què més que garnet de sorra ja podem posar una primera pedra. No, no, quan veiem les grans notícies no és el que passa que dius com ho arreglarem no sé per on començar i en canvi si ens fixem una mica més
En el que es toca, però a prop de cas alguna cosa o altra sí que podem començar a arreglar. Jo crec que, fixa-t'hi, que moltes poblacions de Catalunya cadascú mida la seva per poder solucionar el seu. Si tot això ho anem sumant sumant pot ser que a la llarga s'arregli tot. Exacte, al final segurament en sortirem. Doncs moltes gràcies, Gemma Campres i Jordi Ferras, que vagi molt bé i fins aquí 15 dies. Molt bé, gràcies. Adéu, bon dia.
Dos minuts i les dotze en punt del migdia serà hora de connectar de nou amb Com Radio, també el llit informatiu dels Sant Just Notícies, i tornarem després a la tercera hora del Just a la Fusta. Just a la Fusta, Sant Just en directe.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
The Hill of the Leaves, every afternoon from 5 to 7. Al Ràdio d'Espanya. Però què? Sabeu com ensenyament ha dit el que fa? Bueno, vostè m'ha dit que el volia aixins com a internacional. No, jo no li he dit això, no he sigut mentit coses. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit a més al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi.
Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Bon dia, són les 12. Us parlem mai té Polo i Oriol Pujador. Un mori, un ferit greu és el balanç definitiu de l'accident de tres camions que hi ha hagut aquest matí a la comarca d'Alanoia. El xoc múltiple ha passat a les 10 del matí per causes que es desconeixen. Segons el Servei Català Trànsit tot apunta que ha estat un xoc en cadena. En aquests moments al lloc dels fets hi treballen diverses dotacions dels Mossos d'Esquadra i també dels Bombers.
per retirar els vehicles afectats. Aquesta hora continua més. La carretera C25 tallada i el trànsit es desvia cap a Cervera, la capital de la Sagarra, i cap a Calafalanoia. Hi ha hagut un altre accident a Torre d'en Barra, al Tarragonès, entre un cotxe i un camió a la carretera nacional 340. Aquest matí, el conductor del turisme ha quedat atrapat entre la ferralla i dues dotacions del sistema d'emergències mèdiques i dues més dels bombers.
treballen encara a aquesta hora per treure'l. El camió ha volcat. El trànsit es desvia per l'autopista AP7. L'accident ha passat exactament a dos quarts d'onze. A Madrid, al Congrés dels Diputats, a aquesta hora de començar el debat d'esmenes a la totalitat dels pressupostos generals de l'Estat, els grups de l'oposició han presentat deu esmenes en contra dels comptes. Presentats pel govern central, el Congrés Albert López
Bona tarda.
si el govern central no inclou els deutes en Catalunya. Ara al migdia serà Cristóbal Montoro qui defensi els pressupostos més austers amb l'objectiu de reduir el dèficit públic al 5,3% del PIB. I a la tarda, el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, començarà a defensar les esmenes de devolució. Encara que el PP no aconsegueixi cap suport, les esmenes no tiraran endavant gràcies a la seva majoria absoluta. El debat comença aquí a la cambra baixa, ja. Com ràdio Congrés dels Diputats.
La patronal de la petita i mitjana empresa considera que les reformes del govern central i el català van en la bona direcció. Tot i això, des de la Pimec alerten d'un possible accés d'ajustos per davant de mesures per reactivar l'economia. Barcelona, Montse Hidalgo, bon dia. Bon dia. El president de Pimec, Josep Bonsalés, creu que és un error confondre austeritat amb l'impuls que necessita l'economia per passar pàgina a la crisi.
Està clar que hem d'arreglar les desfetes que hem fet durant molts anys. Si hem gastat més del que teníem, doncs no ho tenim. Però hauríem d'intentar fer una política per arreglar els desajustos passats i una política per anar tirant avui. Perquè és que si no, com que m'he dit alguna altra vegada, anirem a equilibrar molt els pressupostos, anirem a baixar les despeses i al final els morirem ben equilibrats. Però els morirem.
González, que ha reclamat més suport pel finançament de les empreses i l'impuls a la internacionalització, al turisme i a la recerca, ha confirmat l'inici de converses per tercera vegada amb la patronal Coment del Treball per integrar en una sola entitat la representativitat empresarial catalana, com Ràdio Barcelona.
I la firma d'hipoteques el mes de febrer al conjunt d'Espanya va baixar d'un 47% respecte del mateix mes de l'any passat. En concret, es van constituir poc més de 26.000 crèdits hipotecaris, segons les dades que aquest matí ha fet públic, és l'Institut Nacional d'Estatística. És la caiguda interanual més important des de l'any 2004. L'import mitjat dels préstecs el mes de febrer també es va reduir d'un 14%. Es va situar al 104.000 euros.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça juga avui l'accés a la final de la Lliga de Campions de Futbol, que es disputarà el dia 19 de maig a Múnich. Els blaurans enfronten el Chelsea al Camp Nou a partir de tres quarts de nou del vespre.
en el partit de tornada de les semifinals de la màxima competició continental. Els homes de Pep Guardiola estan obligats a remuntar l'1-0 en contra que van rebre Stamford Bridge. Amb tot això, el tècnic Blaurana creu que és el moment perquè els seus jugadors demostrin el que valen.
És l'hora dels jugadors, senyors. Aquests partits ja hi ha incidència. Clar que l'entrenador tècnic té incidència, però és l'hora dels jugadors. No és que em vulgui tenir responsabilitat de sobre ni molt menys. L'assumeixo tot amb molt de gust, però és l'hora d'ells. I ells són grans, ells són únics. Estan ja per sempre en la memòria nostra i demà ho tornaran a fer.
Pep Guardiola ha convocat a 21 futbolistes, 3 del filial Cristian Tello, Martín Montoya i Marc Bartre. Per tant, abans del partit n'haurà de descartar a 3. Al Barça-Xèl·lci, recordeu, a tres quarts de nou del vespre el podeu seguir a partir de les 8 i 5 minuts a Com Radio. I en la Plana Polisportiva destaquem avui nova jornada del trofeu Comte d'Agudó a les pistes del tenis Barcelona. Com Radio, notícies.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts i us parla Sergi Pon. La diada de Sant Jordi tanca amb un balanç positiu per floristes i llibreters. Malgrat la crisi econòmica latina, el 2012 ha superat abastament les vendes de l'any passat quan Sant Jordi va coincidir amb la setmana santa.
Sant Just es va omplir de paradetes de roses que van acabar amb la major part de les existències. A la floristeria Loretto les vendes van acabar a les vuit del matí i es van allargar fins a les nou del vespre. Un any més la varietat més venuda va ser la tradicional i els llibres també van tenir molta sortida al municipi. A la llibreria La Resenya els llibres més venuts van ser L'Avi de cent anys que es va escapar per la finestra, de Jonas Jonasson, Quan érem feliços de Rafel Nadal i El enredo de la bolsa i la vida d'Eduard de Mendoza.
Ràdio Desvern va estrenar ahir aplicacions per Android i iPhone. Aquestes aplicacions permetran escoltar la ràdio en directe, accedir al podcast i consultar les notícies de Sant Just. Podeu accedir a més informació a través del web de la ràdio www.radiodesvern.com. A més a més, l'emissora ofereix des d'ahir tota la programació en podcast. D'aquesta manera, tot el contingut que se met diàriament a la ràdio ja està a l'abast de tothom en qualsevol moment.
El podcast permet escoltar els programes, descarregar-los i difondre'ls a través de la xarxa.
I les escoles de Sant Just també van celebrar ahir Sant Jordi amb diverses activitats especials. L'alumnat de les escoles i de l'institut va participar al programa matinal de ràdio d'Esvern, just a la Fusta, que per quart any consecutiu es va traslladar a l'institut per fer el programa. Durant tot el matí, alumnes de les escoles públiques i concertades van preparar continguts relacionats amb la diada de Sant Jordi.
Des de l'institut, l'alumnat de Cuart d'Esso va ser l'encarregat de preparar el programa, triant-ne el contingut i organitzant-lo. Entre les 10 i la 1, van passar pels micròfons diferents nois i noies, i a més també hi van participar nens i nenes de les escoles. Per exemple, els alumnes de quart de l'escola Madre Sacramento, que van llegir faules, els alumnes de l'escola Montseny, que estan treballant en un projecte per promoure el bon ambient de treball, i ho van explicar a Ràdio d'Esvern,
i els alumnes de Montserrat que van explicar el seu projecte interdisciplinari en què han estudiat aspectes històrics i culturals de Barcelona. També es va fer una entrevista a Josep Parpinyà i joves de segon de batxillerat van llegir un pregó en què van aprofitar per acomiadar-se del centre.
Doncs aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem a partir de l'1 i 5 minuts amb el Sant Just Notícies d'edició migdia. També podeu seguir informats a través del web de la ràdio www.radiodesvern.com, a través de les nostres xarxes socials, Facebook i Twitter, i a través també del web www.informatiucomarcal.com, i com ja sabeu des d'ahir, a través de les aplicacions per Android i iPhone on trobareu tots els continguts
de la ràdio. Nosaltres tornem, com hem dit, a partir de la una i cinc, fins a les hores que passin un molt bon dia.
No sé quina hora és, però és fos fa estona. És fàcil veure que no hi ets ni un paper, ja poc importa. Poso els peus a terra, vull caminar, necessito despertar.
i que no m'he volgut dir. Corren, corren pels carrers, corren paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van. I ploren, ploren pels carrers, corren paraules que no s'esborren,
D'aquells que ja no es veuran. Difícil descobrir, jo sóc avui. Una gota em cau mentre una altra em treu l'estel. Plou un passó a l'hora, un bala bala,
Rat de llum, il·lumina'm, treu-me'n al fons. Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma. No, no, no, no, no, no, no, se'ls borren. Em conformo a mirar-me, mirar-me de dins cap en fora.
és diferent, però en un moment s'han tancat les portes. Poso els peus a terra, vull caminar, necessito despertar en un dia radiant. Encara em queda temps per descobrir tot allò que t'he amagat.
Corren pels carrers, corren paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van. I ploren, ploren pels carrers, ploren com gotes d'aigua senyoren aquells que ja no es beuren. Corren, corren pels carrers, corren paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
Just a la fusta.
Un minut i un quart d'una del migdia. Aquesta hora saludem la Carme Amador. Bon dia Carme. Hola, bon dia. Per fer una recepta de cuina. Què ens prepares avui? Què tal, com estàs? Bé, i tu? Bé, bé, molt bé. Mira, avui us faré una cosa que la gent jove, la millor, tampoc la teniu massa... que segur que no l'has menjat mai. Sardines amb gavardina. No, això no. Veus? Doncs mira, un plat baratíssim, perquè les sardines són baratíssimes.
L'inconvenient del peix a vegades és netejar-lo. I fer-lo a la planxa, tot això, les gambetes a la planxa són exquisites, però et queda el pis feta una birria després, com les sardines fregides. Són molt bones, però aquestes...
Agafeu, liueu la peixatera que us tregui el cap i la tripa. Si agafeu les sardines aquestes petitones que hi ha, que hi ha les sardines, posa l'altre que es diu que és més petita, allà es podeu menjar el cap i tot. Però bueno, les netegeu i llavors feu una massa de farina amb una miqueta de llet, remaneu bé, saleu les sardines amb una miqueta de pebre, una miqueta de sal per dintre.
poseu una punteta de becon dintre de la sardina o una miqueta de pernil d'aquest barat eh. Però si teniu becon o cancelada, és cancelada, o una miqueta de pernil la poseu dintre de la sardina, llavors poseu un pelillo, la sardina, la passeu per la farina, que és com una massa, no és farina, és com una massa de tova saps, que hem posat una miqueta de llet, farina o amb aigua, però amb llet queda més bé, les poseu bé a l'oli ben calent,
i les fregeu. I llavors es queda com una... Diuen sardines en gabardina perquè queda com si fos ara... Com es diu ara quan mengen el xinús, com es diu allò que queda, saps, la tèmpora? Potser potser ho podeu agafar, que ara ja la farina de tèmpora, que ja no hi tens que afegir-hi gran cosa, però ho farem en modo casolà, no? I llavors es queda rebossat però inflat. I estan riquíssimes. Una amanida de tomàquet, que ara hi ha en tomàquets bastant bons,
I ja teniu un plat amb unes olivetes. El tomàquet, em vaig dir una cosa, si teniu paciència, paleu el tomàquet. Queda millor, no? Queda millor. El saleu, poseu una miqueta d'oli, mai vinagre el tomàquet. Perquè llavors pica... No, no, perquè fas molt bé el tomàquet. Oli i sal. I si pot ser el deixes un parell d'hores que agafi el gust de l'oli. Ja m'ho diràs. Perquè allò a la sal deixant un sucet en el tomàquet, boníssim.
I teniu un plat més barat que això, nena, aneu a... És bastant difícil. Aneu al mercadillo. Molt bé, Carme. Doncs gràcies. Adéu, fins demà. Que vagi bé, bon dia.
I wish I knew how it would feel to be free I wish I could break all the chains holding me I wish I could say all the things that I should say
Say I'm loud, say I'm clear For the whole wide world to hear I wish I could share All the love that's in my heart With me, all the flowers That keep us apart
And I wish you could know how it feels to be me When you see and agree that every man should be free I wish I could be like a bird in the sky
How sweet it would be if I found I could fly. Well, I'd soar to the sun and look down at the sea. And I'd sing because I didn't know how it feels
I wish I knew how you'd put me to be free. I wish I could break all the chains holding me. And I wish I could say all the things that I want to say.
Say I'm loud, say I'm praying for the whole wide world to hear. Say I'm loud, say I'm praying for the whole wide world to hear. Say I'm loud, say I'm praying
Fins demà!
One love, one love. One life, you've got to do what you should. One life, with each other. Sisters, brothers. One love, but we're not the same. We've got to carry each other, carry each other.
Oh-oh-oh-oh Oh-oh-oh-oh Oh-oh-oh-oh Oh-oh-oh-oh Oh-oh-oh-oh Oh-oh-oh-oh Oh-oh-oh-oh Oh-oh-oh-oh Oh-oh-oh-oh Oh-oh-oh-oh Oh-oh-oh-oh Oh-oh-oh-oh
I a aquesta hora és moment de parlar de llibres. Ahir vam celebrar Sant Jordi. Aquest matí també hem repassat com van anar aquestes vendes. A veure, però és moment de parlar més enllà del Sant Jordi. Per això saludem el Diego Marcos. Bon dia de nou, Diego. Hola, bon dia, Carme. En aquest cas avui comencem parlant d'un llibre que es titula Gattaca. Gattaca de Franz Tilias. És una novel·la negra policiaca.
amb el que són els delictes, els assassinats, bàsicament una miqueta pujat de tot. I ens narra que el pare d'un pare infanticida el troben mort amb el seu cotxe en un bosc de Vicenç i el cadàver d'un estudiant de biologia és descobert a dins d'una gàbia d'un mico.
Deu-n'hi-do. També aparentment assassinada pel micro. I paral·lelament en unes excavacions descobreixen també una família de neandertals que van ser assassinats per un tromanyó. Llavors, una mica, el que intenta l'autor aquí és, diguem, portar-nos a l'origen de la violència.
l'origen que és inherent, l'origen de la violència que és inherent al gènere humà. I aquí els protagonistes que són una investigadora i un ex comissari de policia que ja estava retirat i que en el llibre anterior que es deia Síndrome E ja van formar aquesta parella d'investigadors, són els encarregats de dur a terme la investigació
és brinar què és el que ha passat i quina relació hi ha entre tots aquests assassinats. Gata que està editat per Columna en català i em sembla recordar que és Destino Planeta en castellà. Doncs és una bona proposta suposo també per la gent que sigui amant d'aquest gènere. Sí, sí, a mi ho he de dir. És un gènere que... sobretot aquest tipus de gens que trobo que de vegades tenen
fan molta incidència en com són els assassinats i els fan una mica escabrosos, és un tipus de lectura que encrispa en certa manera. I la crispació no és una de les sensacions que jo busco... A l'hora de llegir. Exacte, a l'hora de llegir. Doncs passem ara a Fago, de Carles Porta. Sí, deixem uns assassinats i anem a uns altres. Fago és el poplet aquell de l'Aragó,
Un poblet de 30 habitants on molts del que ens escolten
que un dia va aparèixer l'alcalde mort. I es diu que aquell dia va haver una festa al bar del poble. Una festa que jo, llegint i buscant altres informacions, si és un poble de 30 habitants i vam fer una festa, no sé quants hi haurien a la festa. O sigui que igual era quasi tot el poble. Això segur. El que passa és que el Carles Porta aquest,
diguem, està fent llibres del que és investigació periodística, es pot dir o ell intenta que sigui una investigació periodística. Perquè el llibre anterior era el que parlava dels assassinats aquells que van haver a la muntanya de Tor. És veritat, sí. Que també era el títol em sembla que era Tor, 5 assassinations o algo així, no? Aquí en Carles Porta
Diguem que trobem una certa falta d'objectivitat. Es fica massa dins del tema i es fica molt en relació amb la relació que ell té o que estableix amb la germana de l'acusat. L'acusat i el condemnat. Llavors això li fa perdre una mica l'objectivitat que ha de regir sempre
amb aquests treballs periodístics i històrics. Ja. Deixa obertes tota una sèrie d'interrogants sobre l'autoria d'aquest assassinat, si realment qui està condemnat i està complint a la presó era l'assassí o únic assassí, no se sap, o és un personatge que ell va decidir
va decidir de ser el cap de turc i que deixessin la resta dels altres 29 habitants del poble tranquil. Aquest llibre ha obtingut el premi Huerta Esclaveria d'aquest any. El premi Huerta Esclaveria l'otorga la lamentable penya de la casa Leopoldo i és en record al periodista Huerta Esclaveria que ja ens va deixar fa un temps.
Està editat per la Campana, tant en castellà com en català. Ha fet les dues edicions a l'editorial de la Campana, que normalment la Campana acostuma a editar només en català, obre en català, d'aquest a les dues edicions s'ha fet la Campana. I des del principi, suposo que s'asseguren, saben que vendran.
Sí, el que passa és que com que a l'anterior els va funcionar relativament bé, suposo que han apostat i de cara a Sant Jordi pel lector que s'interessa per a aquests temes, que a mi de vegades aquest tipus d'investigació periodística o com vulguem dir, em recorda a un diari que hi havia fa molts anys, que tu no el deus haver conegut, que es deia El Caso,
No sé si he sentit parlar. Sona, sí. Era un diari, era una cosa... La gent d'una certa edat el deu recordar, perquè era això, tot era de assassinats, criminers i... Successos aquests. I gent de mal viure, sí, sí. Doncs acabem ja amb l'últim llibre, que és adreçat a un públic infantil. Avui tenen en compte que avui justament es juga aquesta...
La tornada de les Champions és un bon llibre per l'ocasió, és el meu primer Barça. Exacte, el meu primer Barça. És un llibre que està editat per Planeta Junior i Lundberg i està adreçat, jo diria, pràcticament als més petits. El que hem dit moltes vegades amb els llibres infantils, els més petits que no saben llegir, que els pot llegir un adult i els que ja saben llegir, que se'l poden llegir ells mateixos.
i és ni més ni menys que una història molt simple del FC Barcelona, des de la seva fundació pel Joan Gamper.
fins al temps actual la consecució del... com diuen el llibre, el Barça sempre, cada any, sempre aconsegueix algun títol o tots. Van forts, d'entitats. Sí, sí. El que passa és que les estadístiques diuen que s'ha adonat i es podria tornar a adonar la situació.
i explica una mica el que ja tots coneixem de la massia, la filosofia del club, la captació de nous talents, les escoles de futbol que té el futbol club Barcelona arreu de tot el món, junt amb Unicef, i que estan fent per mi una tasca
important. Sí, bastant. A més a més enviable, perquè... enviable, perdó, perquè és això, allà en tenen també molts nens que si més no els alimenten la il·lusió que poden arribar un dia a ser estrelles del futbol. I està bé que estigui així, també adaptat en format infantil. Doncs és el meu primer Barça i d'aquesta manera tanquem aquest repàs per les novetats literàries d'aquesta setmana. Hem parlat amb Diego Marcos de la llibreria Resenya d'aquí a Sant Just. Moltes gràcies.
Que vagi molt bé. Fins la setmana que ve. Adéu.
Y tu piel es blanca como esta mañana de enero. Demasiado hermosa como para ir a trabajar y sin pestañear. Hablamos con la jefe en cuento chino y como niños nos volvemos a acostar. Se supone que debía ser fácil. Tienes frío, pero a veces lo hago un poco difícil.
Suerte que tú ríes y no te enfades, porque eres más lista y menos egoísta que yo. Todavía tienes frío. Bueno, cierra los ojos un minuto que te llevo a un lugar.
Imagino una caleta, yo te sirvo una clara, es verano y luce el sol, es la costa catalana y estamos tranquilos, como anestesiados. Después del gazpacho nos quedamos dormidos, mirando a Tor de Francia en la típica etapa d'entre l'Anscana, imponiéndose el sprint con un segundo de ventaja en el último suspiro, colgándose a sus hombros el mallot amarillo.
De nuevo el chiringuito, un bañito, helado de pistacho y partida al futbolín. Lanzamos unos frisbees, jugamos a las cartas y acabamos cenando, sartinas y ensalada. Bebemos dorados, hablamos callados, la luna, la sal, tus labios mojados. Me entra la sed y pido una copa y España se queda en cuartos en la Eurocopa. Mmm...
Ah... Ah... Ah...
Ah, no.
pero no está igual, hoy ganaremos el mundial, subimos a casa, hacemos el amor y sudamos tanto, que nos deshidratamos, el tiempo se para, el aire no corre, mosquitos volando y grillos cantando, y tú a mi lado, muriendo de sueño, cansada, contenta, me pides un vuelto, y yo te recuerdo, más bien me lo invento, te explico que un niño cruzó el universo, contado en un burro, con alas de plata, buscando a una estrella llamada Renata,
que bailaba salsa con un asteroide llamado Julián. Rodriguez de Malta, malvado, engreído, traidor, forajido, conocido, bandido, en la vía láctea por vender estrellas, independientes a multinacionales y espaciales de todo el mes.
Són la sang, en tus labios. Vivan las noches. Són la sang, en tus labios. Vivan las noches. Són la sang, en tus labios. Vivan las noches.
en las noches, en son las al, en tus labios. Al principio, como siempre, dormimos abrazados y cuando ya suspiras, me retiro a mi espacio, me gusta dormir solo.
Hoy repleta de mantas en esta mañana fría.
Dos quarts i mig d'una del migdia us contem explicant coses aquí al just de la fusta.
vinculades amb l'actualitat del dia. Aquest matí ens ha sabut també que ha mort un dels pares del còmic underground de Barcelona. Conegut doncs per algunes vinyetes concretes que van canviar o que han marcat una mica la història del còmic.
Recuperem tota aquesta informació. Justament, com dèiem l'endemà d'aquesta tira a Sant Jordi, avui hem anat valorant com han anat aquestes vendes. I un altre dels sectors que pugen força, justament, és la historieta gràfica. Sembla que torna a tenir molts adeptes. No és que mai els hagués perdut, però potser d'alguna manera també amplia el seu tipus de públic. Diguem que s'introdueixen nous lectors en aquest tipus d'història, les historietes gràfiques.
Parlem de Josep Maria Baranguer, fundador del Víbor, i com dèiem, pare del còmic underground, és l'edictor de la cúpula. Tenia 68 anys i va ser l'impulsor de carreres d'artistes ben coneguts com Nazario, Miguel Gallardo o Max. Coneguts d'avui en dia, aquests dos últims, per exemple, Miguel Gallardo, autor de Maria i jo, i Max conegut per moltes altres obres. Mort després d'una malaltia va morir ahir a Barcelona,
i va fundar aquesta revista, la revista El Vibre, a finals dels anys 70 i va impulsar el còmic en darrere un espanyol propiciant, com deia en la publicació, d'autors com aquests noms que deien Mediavilla, Max o Miguel Gallardo. El 91, en què va fundar una de les capçaleres mítiques del còmic eròtic a l'estat, que és Kiss Comics, que a finals dels 90 fins i tot també va donar peu a una versió en anglès, en aquest cas es titulava The French Kiss. La revista va acollir el treball d'autors clàssics del gènere
i noves firmes i va publicar ininterromputament fins l'agost de l'any passat en què es va publicar el seu darrer número, una informació que està mort de Josep Maria Berenguer que llegim a través del diari Ara. Estem escoltant Just a la Fusta.
i atenció ara amb la propera notícia, perquè resulta que és un invent per fomentar la creativitat en temps de crisi. Ho llegim al portal de notícies del 324 i resulta que la UOC està buscant idees en un concurs que s'allargarà durant 17 setmanes i tindrà 8 categories. A més a més, hi haurà premis interessants, un premiat per cap d'escula d'aquestes categories d'aquest concurs, que el que pertany és recollir idees
per fomentar la creativitat d'això que sembla que va tan buscat i que hagi d'ajudar a resoldre o, si més no, aprendre d'una altra manera aquesta crisi en què estem immersos.
Per tant, no es tracta de presentar grans projectes, sinó de formular allò que algú li passi pel cap per millorar en algunes de les vuit categories d'aquest concurs. Hi ha Salut, Governança, Finances, Social Learning, Wikieconomia, Urbanisme, Recursos i Comunicació. Es fa des del web menys obertes de la UOC. Els organitzadors creuen que costarà trobar idees originals en un món tan globalitzat i interconnectat, però han volgut aclarir
que el que es tracta és trobar un canvi en la manera d'inventar. Volen que la gent s'acostumi a compartir idees i no només a quedar-se'ls i registrar-se'ls. La iniciativa pretén també detectar el talent i la creativitat per demostrar que és possible aixecar el país i que no només s'ha de retallar. És una mica l'objectiu d'aquesta iniciativa, que recordem que pretén fomentar les idees i la creativitat.
Després de 17 setmanes, per enviar aquestes idees al portal, un jurat internacional i també la votació popular decidiran qui són els guanyadors, n'hi haurà un per cada categoria, i revelant 10.000 euros en formació i una beca de 5.000 més per fer una estada en un institut de recerca de Londres on podran acabar a definar el projecte concret. A més, una de les curiositats del concurs és que els 40 finalistes també se'ls oferiran premis en forma de tallers que els puguin ajudar a concretar la idea presentada.
I a més a totes les idees que es trin, també tindran l'oportunitat d'evolucionar cap a projectes emprenedors amb l'ajuda d'assessors i formadors de la universitat i el suport de la xarxa d'empreses i mitjans de comunicació associats. Una iniciativa de la UOC, aquest portal menys obertes on es poden enviar aquestes idees que llegim a través del portal 324.cat.
Un, dos...
Més coses, ara referents a TV3. S'ha sabut, s'ha fort explicant, doncs, durant les últimes setmanes.
que Mònica Terribas, l'actual directora de TV3, serà destituïda, i es parlava, fins fa no gaire, de Ramon Romira, com a nom per dirigir TV3, però resulta que la setmana passada, quan semblava que havia de donar el vistiplau, va acabar rebutjant-ho. Aquell matí ha explicat el Monarracó que ho va fer perquè no tenia el suport general. Diu que va notar molts pals a les rodes quan va començar a sonar el seu nom,
i també ha lamentat que hi hagi hagut oposició dins de la casa des del principi. A més a més també comentaris anòmnims des de la xarxa que, segons ell, evidenciaven una gran manca de complicitat. Malgrat les veus en contra, com a director de TV3, també creu, Ramon Rovira, que sí que hi havia una majoria, però silenciosa, que li donava suport i estava d'acord que ell fos director, no? Director de TV3, però que no feia cap pas endavant per defensar el seu valor, per ocupar aquest càrrec.
També he dit que una de les condicions que ha deixat clar que va posar per anar a ser director de TV3 és que no ho podia haver-hi acomiadament. Ha explicat que li feia il·lusió però que finalment, com que no hi havia aquesta complicitat dins de la casa, dins de TV3, ha decidit declinar el càrrec.
I ara, un dels altres noms que sona per dirigir la televisió pública de Catalunya és Eugeni Sallent, que és el, fins ara, director de RAC1. És el nou candidat a dirigir TV3, sembla que ell sí que hauria donat ja el seu sí, en principi, a la comissió que l'hauria d'anomenar.
I en principi serà proposat oficialment els consellers de la corporació aquest dimecres. Demà. Podria ser, per tant, doncs, Eugeny Sallent, l'actual director de RAC1, el nou director de TV3. Aquesta és la voluntat del president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Braulí Duarte, que ja té aquest sí, aquest sí de Sallent, per portar el seu nom.
a la reunió d'aquest dimecres. Per tant, s'ha de presentar, és el que llegim a través del diari Ara, que informa que podria ser el nom, el proper nom que es deva treure, i finalment que podria acabar dirigint la televisió pública. Sallent, recordem que dirigeix actualment Recu, també Rec 105, i el seu nom ha aparegut després de la negativa, com dèiem ara, de Ramon Rovira, que continua sent de moment responsable de comunicació de Banc Sabadell.
Just a la fusta, al Magazine del Matí. I ara el que farem és escoltar els protagonistes de Pobalvé.
No, no, no, no, no.
Lluta l'oblida, cadascú al seu món.
Fins demà!
Ah-ah-ah-ah Ah-ah-ah-ah Ah-ah-ah-ah
Milers de vides, de centenars dèbils, milions de ratges.
Ah... Ah... Ah... Ah...
Ah... Ah... Ah... Ah... Ah...
10 minuts i la una del migdia. Ens atem aquesta recta final del programa, parlant de qüestions de xarxes. Perquè el govern xinès ha tancat 42 webs en la continuació d'aquesta
d'aquesta censura que s'aplica des de la Xina a la xarxa. Una d'aquestes notícies crida l'atenció, tancat 42 webs, esborrat 210.000 comentaris en una campanya contra rumors. L'executiu de la Xina també ha obligat els serveis de microblogging
Cina i Tencen ha deshabilitat la funció de comentaris per fer neteja i el cercador xinès Baldu també ha promès esborrar informació il·legal i falsa dels seus resultats de cerca. Una de les notícies d'aquestes notícies que també ens parla de xarxes és que el hashtag no vull pagar difós a Twitter és aquesta iniciativa
que s'està promovent per no pagar els peatges de Catalunya, s'estén força contra aquests peatges. Conductors s'han sumat a aquesta campanya que ha impulsat Josep Casadellà i que deixen de pagar a les autopistes. Molts usuaris de Twitter donen suport a la xarxa, no tant a l'hora de passar pels peatges.
Una proposta que va sorgir arran de la ministra de Foment, de les declaracions d'Anna Pastor, quan va posar sobre la taula el rebuig majoritari del Parlament i del Govern, que s'ha transformat en protesta directa. O sigui, el que proposava Anna Pastor era la possibilitat que les vies concessionàries de les autopistes catalanes serveixin per pagar també les deficitàries de la resta de l'estat.
Per expressar aquest rebuig molts conductors ho han criticat a través de Twitter, a través de l'etiqueta no vull pagar i d'altres han anat més enllà i han decidit posar-ho a la marxa i simplement a l'hora de passar per davant d'un peatge han dit no vull pagar i resulta que sí que s'ha obert aquesta barrera de peatge.
Hi ha un vídeo d'una campanya que es pot veure també a YouTube, també hi ha usuaris que es queixen perquè han intentat fer-ho però que hi ha molts llocs on és peatge automàtic per tant no hi poden fer res i si més no s'està fent un bulliloll a la xarxa amb aquesta idea de no vull pagar arran de la protesta contra els peatges de Catalunya.
Just a la Fusta, el Magazine del Matí. Doncs falten 6 minuts per arribar a la 1, en punt del migdia. Escoltem encara una altra cançó abans d'anar-nos-en del tot. I el que farem és també quedar-nos a prop de casa i escoltarem els Inspira,
amb una cançó del seu últim àlbum, d'aquest Segueix amb el fill, escoltarem una des de nit.
Ah, no, no.
de vendre cap a la sortida d'inspebrasses i et sents més a prop del meu cor, cor que bateja al seca de cor més a prop.
Anys i pans que ens obren finestres per ser cada cop més a prop teu. Anys i pans que ens obriren portes per ser més a prop del teu cor.
Just a la fusta.