Aquest llarg camí que seguirà. Quan em marquen les forces de seguir mitjans. Perquè sempre somiar.
Bon dia, són les 10.
Aquesta hora primer titular pel trànsit equip viari. Endavant. Vé, doncs, encara retencions llargues a la ronda litoral del Nus de la Trinitat a la Barceloneta, Santí Llobregat i del Nus de Llobregat a l'altura de Montjuïc, Santí Trinitat. La P2 de Molins de Ria, Sant Feliu de Llobregat i Desplugues a la Diagonal. A2 de Pallejar, Sant Vicenç dels Horts i de Sant Joan d'Espia, Cornellà. La C58 baixa carregada de Montcà del Nus de la Trinitat. C31 a l'Hospitalet cap al recinte Firal. I a l'interior de la ciutat de Barcelona destaquem l'avinguda Tarragona, Aragó i també la Diagonal.
Milers de congressistes van arribar al recente de Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat en el primer dia del Mobile World Congress. Alguns s'han trobat amb problemes als transports públics, sobretot a Plaça Espanya. Al Congrés s'aplega 2.000 empreses expositores que visitaran uns 80.000 professionals de 200 països.
La Comissió Europea intenta fer d'intermediària entre els governs català i espanyol perquè Catalunya es quedi dins d'Espanya. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, la comissària Vivian Reding, tot i prendre-li part, insisteix que és una feria intern de l'estat espanyol.
Un diàleg entre el govern espanyol i català que es podria reprendre aviat, després de mesos d'estar encallat pel procés sobiranista. El portaveu de Siu al Congrés, Josep Antoni Durán i Lleida, té indicis en aquest sentit. Ho ha explicat a Catalunya Ràdio el dirigent d'Amuc Cristià, Ramon Espatali.
Fèlix Millet i Jordi Montull seuen avui per primer cop al banc dels acusats pel cas de l'hotel de luxe que s'havia de construir al costat del Palau de la Música. S'enfronten a una pena de més de 10 anys de presó. Aquesta causa és una peça separada del cas dels saqueig del Palau.
Els verificadors internacionals del procés de pau a Euskadi adverteixen al govern espanyol que si no facilita les coses li serà impossible ajudar que ETA es desarmi. La queixa d'aquest grup arriba després que tres dels seus membres haguessin de declarar-hi a l'Audiència Nacional.
Ordre de recerca i captura contra el deposat president d'Ucraïna, Víctor Yanukovic, emperador desconegut. El Ministeri de l'Interior l'acusa formalment de l'assassinat amb massa de ciutadans pacífics en relació amb els morts a la plaça Maidan de Kiev. Catalunya Informació. Ara als esports.
La directiva del Barça estudia avui si accepta el pagament de 9 milions d'euros a Hisenda pel fitxatge de Neymar. La Junta n'ha de donar el vistiplau si vol evitar una multa més gran i possibles conseqüències penals. El jutge Pablo Rus ha imputat el club per un presumpte delicte fiscal. El Madrid se situa líder en solitari de la Lliga després de l'ensopagada de l'Atlètic de Madrid ahir 3-0 amb l'Osses 1. Els de Carlo Ancelotti superen de 3 punts el Barça i els Matalassers. Avui es tanca la jornada amb l'Espanyol-Vilarreal a partir de les 10 des de mitja hora abans a Catalunya Ràdio.
Pel que fa el temps, núvols baixos i dancs de boira a l'interior, núvols també a la costa que aniran a missa amb el pas de les hores. Temperatures matinals més altes que ahir, sobretot a les comarques de Girona. Cel enterbolit amb màximes més curtes, alguns plugims quebles i aïllats a la Costa Daurada, Costa Brava i també al vessant sud del Pirineu. Repassem algunes temperatures a aquesta hora. Barcelona 11 graus, 3 a Girona, 0 graus a Trem i 8 a Tarragona.
Just a la pusta.
Molt bon dia, passen 4 minuts a les 10. Aquesta ara comença el Just a la Fusta d'avui, dilluns 24 de febrer. I comencem el programa d'avui. Començarem de seguida parlant de les notícies de Sant Just. Per tant, parlarem de Carnestoltes, que el municipi es va celebrar aquest dissabte. L'Andrea ens explicarà de seguida, l'Andrea, qui són els guanyadors principals d'aquesta festa i com va anar tot plegat.
També amb l'Andrea farem un repàs a l'actualitat general del dia a través de la premsa. Ens fixarem en els temes més destacats d'aquest matí i també en entrevistes, contraportades, esports, cultura i una mica de tot.
I a més a més cap a 3 quarts 11 abans parlem del temps amb el Carles Hernández de Rius per saber quin temps on espera de carregar les properes hores després d'un cap de setmana de temps esplendi. I parlem també amb la directora de l'escola Montseny Carme Miró perquè continuen aquesta setmana les jornades de portes obertes a les escoles i li toca a l'escola Montseny.
I d'altra banda, també, cap a la segona hora, més qüestions. A les 11 i 10 entrevistarem a Joan Bassagany, es porteu del PSC i farem tertúlia després d'actualitats. Just a la fusta. Amb la Palmira Badell, en Josep Coderca, en Vicenç Riera i la Carme Amador.
I a la tercera hora del Just a la Fusta tindrem a la Maria Quintana del Centre d'Estudis en Jostens. Tornarà l'Alè Ardenui per fer una nova secció de curiositats avui tecnològiques. I acabarem el programa parlant d'astronomia, com cada dilluns, amb l'Oriol Rigat.
Tot plegat a partir d'ara i fins a la una del migdia. Comencem.
Ara passant 7 minuts de les 10, saludem l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, Carme, molt bé. Per parlar d'actualitat i, per tant, del Carnestoltes. Sí, perquè va ser una festa dissabte, molta gent va sortir al carrer per celebrar Carnestoltes a Sant Just i el concurs de disfresses també va anar.
Molt bé i podem destacar que el mar i Sant Juskant són les comparses guanyadores del nou concurs de Carnestoltes. En categoria individual va guanyar les Pantaocells i el millor grup van ser els Mòtars. La comparsa escolar de l'escola Montseny amb uns 200 participants va anar dispersada del mar amb sirenes, peixos, pirates, entre altres.
I es van endur el primer premi, que era un espectacle d'animació infantil per fer al centre. I la millor comparsa va ser Sant Juskant, inspirada en la muntanya russa de Dragon Camp de Portaventura, i va guanyar un lot de productes ibèrics. D'altra banda, dos motards es van endur el primer premi a la categoria de millor grup, amb motos fetes a mà, i el primer premi eren entrades per anar al parc del Tevidabo. I per últim, el Martí, vestit d'espantaocells, va guanyar el primer premi...
en la categoria d'individual, amb un val de compra de 100 euros per vescanviar els comerços d'Alaubic. No està malament. Déu n'hi do, hi havia nivell, a més, en les disfresses, sí. I aquesta setmana no s'acaba el Carnestoltes perquè seguiran les festes de Carnaval a Sant Just per joves i grans. Dissabte, per exemple, el Casal de Joves tindrà lloc al Carnaval més jove, una festa de disfresses per a joves de 12 a 16 anys que es farà a la Sala Utopia de l'Equipament. És una activitat gratuïta.
I la Casa Regional d'Extremadura farà un carnestoltes infantil dissabte a les 6 amb música, pallassos i brenar i a les 10 una festa per adults amb concurs de disfresses inclòs. Tot plegat serà a la seu de l'entitat.
Doncs això pel que fa del carnestoltes, parlem d'altres qüestions també, Andrea. Parlem d'educació perquè l'Escola Montseny obre les seves portes aquesta tarda als pares i mares de cara al procés de preinscripció. Recordem que el centre farà la primera visita avui a les 4 de la tarda i la següent serà dijous al matí a dos quarts de dues. Cada any les escoles de Sant Just expliquen als pares i mares amb fills en edat de començar l'escolarització quins són els seus projectes de centre i la seva metodologia
per tal que els pares puguin triar, puguin tenir tota la informació per després triar on inscriuran els seus nens al curs que ve, 2014-2015. L'escola Canigó va fer portes obertes la setmana passada i ara és el torn a Montseny, com dèiem avui a les 4 i dijous al matí, a quarts de 10.
I la setmana que ve serà el de l'Escola Montserrat, el dia 6 a les 4 i el dia 7 a dos quarts de veu del matí i de l'Institut, amb una única visita el dia 6 de març a un quart a 7 de la tarda. I les jornades de portes obertes de Marrex de l'Escola Brasol Municipal seran el mes d'abril, els dies 24 i 29.
Perfecte, i acabem amb una última qüestió. Sí, un apunt d'agenda per aquest dimecres, una activitat interessant que convoca Justícia i Pau, és una jornada oberta que faran els locals parroquials a l'Església per tractar temes d'actualitat. En concret es centraran en tres temes diferents. D'una banda, els fets de la mort de 15 migrants a Ceuta fa uns dies en el seu camí de fugir cap a Europa.
També es parlarà de la nova reforma del Govern de l'Estat, una reforma de la qual hem parlat aquí a la ràdio molts cops, que traurà competències als municipis de menys de 20.000 habitants, com Sant Just, en temes com educació, sanitat o atenció social. I també es tractarà el quart capítol sobre l'economia a través de la història, de l'any 1 a l'any 1000. Tot plegat tindrà lloc aquest dimecres, un quart de 10 del vespre, com dèiem, als locals de la parròquia d'Anda.
del Sants, Just i Pastor, i s'acabarà cap allà a les 11 de la nit, l'entitat preveu això, i si voleu assistir-hi, doncs que sapigueu que és obertat a totes les edats i pot participar-hi tothom per debatre sobre aquests tres temes.
Perfecte, doncs també queda dit aquest apunt d'agenda, comencem d'aquesta manera l'actualitat del dilluns, de seguida ens fixem en altres qüestions més generals, abans però posem una mica de música aquest matí, i ho fem, és que estava fent una cara estranya, no em veieu, i l'Andrea sí que em veu, però perquè estava intentant buscar una cançó d'una noia que es diu Broken Twin, que bé, anuncia, va ser talonera l'any passat i tot plegat, i és el que promet molt, i que ha anunciat ara nou disc,
amb un videoclip i llavors tinc com una cançó a punt, però se sent com molt lluny. Sí, fluixeta. Estava intentant aclarir per què passa això. Se sent molt lluny, no? Ara, potser? Sí. Els olums de l'ordinador estan pujats i tot plegat. En principi tot està en ordre, per tant, bé, en tot cas mirarem de... O potser podria estar més a la veure. Ah, ara... Val, doncs tornem-la a posar des del principi. Molt bé. Perquè aquesta cançó, a veure, es diu...
Glimpse of a Time és com es diu aquesta cançó i s'acaba d'estrenar una mica perquè és una mica d'avançament d'aquest àlbum de Broken Twin
que sona bastant bé aquesta veu, i bé, és una noia de 25 anys, que es va fent gran musicalment parlant, i llançarà el seu primer àlbum el 28 d'abril. Ella ha preparat aquestes cançons, en principi dirà que es dirà May, seran 10 cançons molt personals, i se n'han pogut sentir algunes, com Sun Has Gone o Out of Air, i ara arriba aquest glimps of a time, a través d'un videoclip també. Molt bé.
Bona nit.
Fins demà!
But I'm losing my mind What was I wrong?
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat.
Fins demà!
Passen tres minuts d'un quart d'onze. Salutem de nou l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, avui ens fixem, com sempre, primer de tot, en les portades dels diaris. Sí, avui s'entrada en el Mobile World Congress i amb una trobada que va tenir lloc ahir entre el príncep Felip i el president de la Generalitat, Artur Mas, també amb el ministre Sòria.
en aquest sopar de benvinguda de l'esdeveniment del Mobile i ho recollint als diaris i declaracions del príncep Felip. El periódico, per exemple, diu La gran cita del mòbil revoluciona Barcelona. El Mobile World Congress obre avui amb 75.000 assistents. Telèfons d'alta gamma i polseres intel·ligents centren la fira, que roneix 1.800 expositors. I el príncep elogia en el sopar de benvinguda la cooperació entre l'Estat i Catalunya.
És la notícia del dia al periòdico, una de les notícies del dia al periòdico. A l'avantguàrdia també llegim coses que es van derivades de la trobada entre Mas i el príncep. Llegim al príncep Lloa davant Artur Mas la col·laboració institucional. Felip de Borbó defineix el castellà i el català com les nostres llengües pròpies en el sopar previ al mobile. I el president presenta a Barcelona els participants al Congrés com la capital d'una vella nació europea.
I també llegim en portada que el Mobile arrenca en un clima de màxima competència. Una miriada de petites firmes desafia els grans del certamen. I per últim, Lara també ens destaca, no ens parla del Mobile, però sí que ens parla del príncep Felip i del que va dir ahir. El príncep vincula els grans projectes catalans a la col·laboració amb l'Estat. Són les notícies del dia avui als diaris.
Doncs continua sent aquest el tema principal, el tema del Mobile World Congress. De fet, el 324, per exemple, ens diu quals mòbils prenen Barcelona. Aquest congrés cobra 8 portes per presentar les principals novetats del sector de la telefonia mòbil i participaran 75.000 congressistes i 1.800 expositors de 200 països. Deixarà també en xifres 356 milions d'euros a la capital catalana. Música
L'Ara.cat es fa raça de les protestes a Barcelona coincidint amb aquest mobile i la inauguració del recinte modernista és un dels temes que destaquen d'aquest matí. Són aquestes protestes per part dels horaris dels transports públics que, com dèiem, s'han fet expressament coincidint amb aquest primer dia d'inauguració de tot plegat.
I també exacte això, les protestes també són al centre modernista de l'Hospital de Sant Pau. Els Mossos han controlat les protestes, però bé, en tot cas, sembla que han volgut fer sentir la seva veu. I d'altra banda, a la Vanguardia ens obre parlant-nos d'uns 100 immigrants que entren a Medlilla després d'un nou assalt a la tanca. Fons de la Guàrdia Civil asseguren que han participat gairebé mig miler de persones i que ha estat un assalt molt violent.
I després també es parla de Yanukovych, que està en busca i captura. El ministre de l'Integrió d'Ucraïna ha anunciat que s'ha incuat un precis penal contra aquest president, o antic president, i s'ha dictat contra l'ordre de busca i captura.
Més coses, tornem als diaris ara, però amb les fotografies, Andrea, què ens expliquen les imatges d'avui? Doncs les fotografies més destacades al perièdico i a La Vanguardia estan relacionades amb aquesta trobada ahir entre el príncep Felip i Artur Mas. Al perièdico els veiem a ell, al costat del ministre Sòria, abans d'aquest sopar oferta a l'organització del Mobile,
I a La Vanguardia veiem un ambient de cordialitat entre Mas i el príncep. És la fotografia que tenim a La Vanguardia que ens diu que va haver-hi cordialitat entre tots dos. També veiem una imatge a La Vanguardia d'alguns assistents al Congrés de Mòbils, acreditant-se ahir al recinte de Gran Via.
Una imatge d'un homenatge que va tenir lloc ahir a Ucraïna en memòria d'algunes de les víctimes que van morir la setmana passada per culpa d'aquestes protestes. I per últim, al diari Ara, tenim dues imatges. Una és de Jordi Évole,
presentador de la Sexta perquè ahir Salvador es va emetre un fals documental sobre el 23F que va encendre a les xarxes socials i diu l'Ara que Salvador i Évole qüestionen l'opacitat sobre el cop d'estat però la imatge del dia a l'Ara és Vivian, veiem a Vivian Reding que ha estat aquest cap de setmana a Barcelona i que Antoni Bassas l'ha entrevistat la vicepresidenta de la Comissió Europea i diu per l'amor de Déu, dialogueu trobeu un camí sense dividir-vos i en fotografia doncs veiem a Vivian Reding
com ajuntant les mans com si estigués resant. M'imagino que no és una fotografia casual, m'imagino que està ben trobada perquè el titular diu per l'amor de Déu. Doncs ara està a Barcelona per participar en un dels diàlegs amb els ciutadans que durant un any s'han estat fent a 45 situacions europees.
Són les imatges d'aquest matí. Fixem ara en les informacions internacionals d'avui, Andrea. Doncs ens n'anem cap a Kiev un dia més i a l'avantguàrdia trobem Kiev, legisla contra el rus. El Parlament anul·la la cooficialitat de l'idioma que va decidir Yanukovych. El Parlament ucrainès va anul·lar ahir la cooficialitat de la llengua russa vigent des de fa dos anys a la meitat oriental del país i que va ser clau en la victòria electoral del fugit i de posat president sortint, victòria Yanukovych, a les eleccions del 2010.
La decisió a l'avantguàrdia la qualifica de sumament desestabilitzadora i diu que afecta els drets bàsics de milions d'ucraïnesos de parlar russa i que contribuirà als preocupants processos de sisma i divisió que els canvis polítics han obert al país. El 26,6% dels més dels 45 milions d'ucraïnesos declaren el rus com a llengua materna en l'últim sens disponible i en zones històricament russes i de gran població russa aquest percentatge és majoritari, per sobre del 60% a Crimea, per exemple.
És una de les notícies de la jornada, tant a La Vanguardia com a altres diaris. El periòdico, per exemple, també en parla. I a La Vanguardia, ara ens centrem a Venezuela, i ens diu que Maduro veurà avui capriles i convoca una reunió per la Pau. El president Nicolás Maduro es mostra dialogant i accelera les excarceracions.
Maduro pretén mostrar-se dialogant, no només en les paraules sinó també en els fets, i per això el manetari va anar a Solà. Es reunirà avui al Palau de Miraflores amb tots els governadors en el marc del Consell Federal del Govern i tindrà l'ocasió de tornar a allargar la mà a l'excandidat presidencial Enrique Capriles i als altres dos governadors opositors, Henry Falcón i Liberto Guarulla. Capriles va confirmar la seva assistència, encara que va reiterar que no acceptarà monòlegs de Maduro i va exigir per Twitter que la cita sigui transmesa per tal...
que va exigir, com volia dir per Twitter, que la cita sigui transmesa per televisió, perquè el país vegi i escolti la veritat. Doncs són les notícies en clau internacional d'aquest matí, algunes de les més destacades. Ens fixem ara en què passava una altra 24 de febrer.
Per exemple, fa 20 anys el sector europeu de l'automòbil perdria 40.000 llocs de feina, això l'any 94. També es deia que el Banc d'Espanya retallava de nou el tipus d'interès que baixava, recordem que hi havia pessetes, al 8,5%.
Fins demà!
Més coses, ens fixem ara en què passava el 24 de febrer del 1999, és a dir, ara fa exactament 15 anys, a través d'aquesta maroteca de la Vanguardia, ens fixem en la portada d'aquest diari. Avui, mira, les tenia totes preparades, Andrea, és a dir, allò que de vegades les tinc ja a punt i fa estona, les tinc, ja havia vist més o menys els titulars,
I bé, coses que passen, pàgines sense resposta i... Internet, no? Sí, se m'ha penjat tot. No, en principi no hauria de ser un problema més que aquest, però allò quan de cop i volta la pàgina no en respon. A veure, ara sí, Clinton accepta. Acceptava l'acord, això fa 15 anys. Però no ho retirava del golf, això és una altra de les portades fa uns quants anys, una altra 24 de febrer.
I ens situem ara l'any 2004, és a dir, fa 10 anys, 24 de febrer també era un dimarts.
I es deia que Catalunya tenia dèficit de metges especialistes. Sanitat alertava de la falta de pediatres, ginecòlegs i oftalmòlegs, entre altres, i la consellera Geli deia que la llei d'estrangeria impedia que es cobrissin places. Alguns serveis, com els de maternitat, estaven col·lapsats. Això fa 10 anys. També se'ns deia que el PSOE demanava que Valdecaça es dimitís per afirmar que havia pactat amb assassins,
i Pujol, que acusava Carot de treure redita electoral a la crisi. D'altra banda, s'enrevistava Josep Bergalló, que era conseller en CAP després que Carot plegués, i es deia que la Catalunya que dibuixava Carot és la que ell volia.
I acabem aquest repàs amb la portada de La Vanguardia del 2009, de 24 de febrer de fa 5 anys. La caiguda de Bermejo lleugerament electoral pel PSOE era un dels temes que s'explicava. També es deia que sol ves el matí que el govern estava preparat per intervenir
en la banca i després se'ns parlava d'Òscars, aquí encara ens falta una setmana. Què és aquest de la setmana? És el cap de setmana que ve, exacte. Però fa cinc anys ja havíem passat i es deia que, a veure si la recordes, eslam doc milionaire arrasava en una nit que havia fet justícia amb Kate Winslet i amb Sean Penn i també Penélope havia guanyat l'Òscar ara fa cinc anys. Això fa cinc anys? Per Vicky Vivint a Barcelona, no, suposo? Sí, va ser per aquella pel·li, cert?
Doncs mira, ara fa 5 anys també, ho dic perquè ho tinc ben associat, que es va inaugurar la nova Escola Montserrat.
Ah, sí? Sí. Mira. Però deu ser... És a dir, potser ja va ser divendres, eh? Però era com el cap de setmana aquest d'aquests Òscars. Sí. Ostres, no ho veu de... Ho tinc situat en el temps. Has vist? Doncs ja fa cinc anys, eh? És temps. En fi, dit, fet aquest repàs cap a... Què passava altres mesos de febrer de pa? Això no sortia, no? Altres anys, això no? Això no. Hauríem de mirar la Vall d'Avers o el Bolletí. Sí. Ho dic perquè la Vall d'Avers té aquest arxiu històric i sí que de tant en tant ho podríem fer una mica de maroteca, també. Bé, bé.
En fi, ens n'anem ara cap a les contrabordades dels diaris d'avui, comencem a parlar del diari ara, on llegim el Club Amitges, l'article semanal d'Antoni Bassas. Sí, que avui parla del Barça i comença dient, per l'amor de Déu, que diria Vivian Reding. Però és que un partit pot sortir pitjor, no content d'haver-la especiat amb l'alineació, Martino també es va adormir amb els canvis, i mira que Ricard Torcamada ja els demanava amb l'un a un.
Esclar que un no sap si és més greu això o que el primer gol fos de córner igualet que has fet dels 20 gols que han queixat el Barça a la Lliga. La imatge de Piqué aixecant la mà descol·locat en el segon gol en què Griezmann afusella Valdès, és la imatge del naufragi, i la catifa vermella que li posen a Zurutuza perquè Marquí el tercer és de Festival de Sant Sebastià. I acaba dient que el pitjor és que tothom veia que o tornava a venir Messi al rescat, però en futbol si vens caminant arribes tard,
o allò no ho aixecaria al joc col·lectiu. Hi veiem una imatge de Messi d'esquenes i veiem la mà d'algú que li està fent una mena de calbotet al clatell. M'imagino que animant-lo, però bé el veiem en un moment del partit, de dissabte.
Doncs és un dels temes de les contraportades d'avui. Continuem ara amb l'avantguàrdia. L'entrevista de la contra avui ens deixa el següent titular. Els bojos són la nostra reserva de genialitat. Sí, diu que avui l'entrevista és a Joseba Atxotegui, que ensenya psicopatologia, evolucionista a la Universitat de Barcelona, i ens diu que la bogeria és una altra forma de saviesa.
La bogeria la defineix com una peculiar saviesa alternativa, un boig és un inadaptat, però només a les nostres actuals circumstàncies, costums, cultura i societat. Diu, per exemple, davant d'una catàstrofe, l'avui boig pot ser qui disposi dels gens per adoptar una conducta providencial que el transformi en líder carismàtic, en l'heroi o el geni que salvi el seu poble. Diu, per exemple, Cristòfor Colom, per exemple, és un cas clar d'hipofòbia, de falta de por,
Diu, només un gran hipofòbic podia llançar-se a creuar un oceà en aquelles banyeres. Diu, la història de la humanitat és plena de líders carismàtics que sentien veus i parlaven amb el més enllà entre episodis de còlora i eufòria i acaba dient que la gent el seguia, seguien aquestes persones perquè connectaven amb el grup. El funcionament grupal és molt més psicòtic que l'individual i remunta el subjecte a dinàmiques psiques primitives. Entrevista molt interessant avui a La contra de la Vanguardia.
I acabem amb la del periòdico, sempre hi ha sortida, si no tens somnis estàs perdut. Ho diu Marc Rossell, sap de què parla, diu que torna a començar, va deixar la ciutat, Barcelona i una mala feina i ara ha creat una web per a l'intercanvi de motos. Diu que abans tenia una bona feina, una feina ben remunerada, però va recalar per pura necessitat en un lloc de treball precari, moltes hores, sou escàs i angoixa.
Treballava en una botiga de compra-venda d'or i articles de segona mà en un barri deprimit de Barcelona. Els crits i les amenaces dels clients succeïen dia rere dia. Diu, vaig viure fins i tot cinc atracaments, tres d'ells a punta de pistola. Diu, i escombrant els casquets, vam descobrir que no eren precisament bales de foguetx.
Diu, en realitat el meu punt d'inflexió es va produir un dia en què la meva dona sortia amb el nen de la guarderia i una bicicleta del Bicinc el va atropellar. La criatura va rebre dos cops al front i s'agnava i el més indignant va ser la falta d'humanitat de l'individu que n'hi es va parar. Diu, per això aquell dissabte van fer fotos del nostre pis i el van posar a la venda en una immobiliària i el van vendre en una setmana.
La primera parella que el va veure se'l va quedar i nosaltres el que vam fer va ser traslladar-nos al Montseny, que és on viuen ara, completament canvi radical. Diu, a Barcelona sortia a les 8 de casa i no tornava fins a les 9 del vespre tocades, gairebé no veia el meu fill i ara tot és al revés i fins i tot he pogut desenvolupar el meu projecte professional relacionat amb el món de la moto, que és una pàgina web, canvioporcanvio.com, on els usuaris poden intercanviar motos antigues, recanvis i experiències. Diu, deu fer 6 mesos que vaig obrir el portal i les coses funcionen molt bé.
Molt bé, doncs interessant també aquest punt de vista per començar la setmana avui al periòdico. I acabem avui aquest repàs parlant de l'actualitat esportiva. Ens fixem per tant en les portades dels diaris esportius, el nou esportiu que avui titula... Fa una cosa bastant curiosa. Sí, sí.
Que ensenya diferents fotografies, quatre imatges, on hi ha el Tata Martino, també hi ha Neymar, i hi ha dos jugadors més, que no identifico així de primeres. Molt malament, per tant. Però bé, diu, el Barça té una setmana de descans per refer-se de la desfeta a Noeta, on va oferir la pitjor imatge des de l'eliminatòria contra el Bayern. Llavors ens ensenya aquests futbolistes, i llavors diria que un és... És que no estic segura de...
què és, o Pedro o Busquets? No, aquests els reconec, és un altre d'aquests. Bé, és igual, en tot cas hi ha tres populistes, un és Neymar i després també hi ha altres de Martino, i amb franges com, és a dir, no ho llegim directament, sinó que són com verticals i s'ha escrit cap amunt, posa que sigui l'última vegada. No en tinc massa el sentit d'aquesta originalitat de portada, però bé.
És el que diu avui el nou esportiu, que renya, per tant, el Barça. Atenció després al que ens diuen els altres diaris, perquè l'esport diu que el vestuari va al·lucinar amb el Tata.
I ensenya una imatge del que els va dir ahir. Diu, mai més, l'entrenador tornarà a apostar pels jugadors i les rotacions seran només puntuals. La plantilla no va entendre l'alineació ni la tàctica i creu que Martino va fer un cop de geni i el tècnic va acabar tan desubicat que ni tan sols va parlar amb els seus jugadors després del partit de Noeta. De fet, la imatge és d'un altre dia, aquest moment de reunió, però la fan servir per explicar aquesta sorpresa que van tenir els propis jugadors.
I el Mundial Deportivo diu reflexió i també ens ensenya una imatge del cos tècnic parlant amb els jugadors del que va passar el cap de setmana.
I els diaris madrilenys, que ens parlen de la gran remuntada al Marca, i l'AS, que diu 63-60-60. Juga una mica amb aquesta idea de formes, sí. Però diu, el Madrid es queda sol, però ho posa així amb guionets i aquestes coses. L'equip de Simeone va ser una caricatura al Sedar i el Madrid es queda sol aquests tres punts de diferència entre el segon i el tercer.
Són les notícies esportives d'avui, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi bé, bon dia. Fem ara els apunts culturals d'aquest matí. Després de parlar d'esports us parlem de cultura i us expliquem, per exemple, que el documental Stories U i Tel et dirige per Sarapoli sobre la seva família, intenta reconstruir la memòria i el passat...
Que l'estrena del musical Josefat omple a vessar el Teatre Municipal de Girona, Prudenci Bertrana, que narra la història del campaner de la Catedral de Girona, ha inspirat l'obra que incorpora l'escriptor com un personatge més en l'acció.
I el Liceu carrega la seva pròxima temporada amb els grans èxits de l'òpera. La biogramació 2014-2015 inclou 11 òperes, la majoria italianes, la Traviata, Norma, el Barber de Sevilla o Maria Estuarda. Són els principals titulars culturals d'aquest matí i així acabem aquest rebast per la informació d'avui, dilluns 24 de febrer. De seguida, parlem del temps.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Dos quarts i mig, doncs ara seguida parlem del temps i a més a més també parlarem en aquesta primera hora de l'Escola Montseny que obre portes aquesta setmana, són les jornades de portes obertes i aquesta setmana li toca a l'Escola Montseny, parlarem per això de seguida per parlar del seu projecte educatiu amb la directora Carme Miró.
Però abans, com dèiem, parlem del temps amb el Carles Hernández Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, Carme, què tal? Bé, home, cap de setmana esplèndid, eh? Maco, maco, eh? D'aquells que es recorden, eh? D'aquells que dius, ai, ai, ai, que alguna cosa està canviant.
Però no. Ens vols dir que no. De fet, tu t'has constipat i jo també, em sembla. És a dir, que això suposo que també deu anar lligat... Bé, això va lligat a que quan fas activitats a l'aire lliure, et mous, quedes quiet, no estàs en tot el dia a casa i estàs tot el dia prenent la fresca, jo rotllo calçotades o moltes coses d'aquestes, doncs que estàs molta més estona al carrer... Et deixes anar, exacte. Et deixes anar pel cel perquè dius que està bé... No, i a més, si fas alguna activitat, per exemple, fer calçots o estàs carregant coses amunt i avall...
o vas a comprar, vas amb el carretó. Si fas alguna activitat física amb 14 o 15 graus, doncs vas bé. El problema és que, per exemple, el dissabte era un dia curiós, perquè si estaves a l'ombra estaves clavant de fred, però si estaves al solet s'estava de conya. Llavors tots començàvem a apuntar, ai, ai, quan se'n vagi el sol, perquè això apretarà una miqueta més. Amb el carnestoltes a Sant Jús ja acostumo a tenir aquests petits problemes, que al migdia amb sobretot, allò de les capes i tal. I mira que ho vas avisar, eh?
Sí, però clar, no puc estar tot el rato ja mirant aviam què em poso i em deixo de posar perquè prou feina tinc el dia de carnestoltes. Llavors, aquest encostipat és el record que em queda d'aquest carnestoltes-enjustenc i potser, doncs, mira, és una de les opcions per disfressar-me d'enconstipat de cara a la setmana que ve, que és el carnestoltes per tota la resta de mortals tret dels enjustencs, no? Tot i que a Sant Just em sembla que se'n fa algun de carnestoltes també el mateix que a Sant Just. Sí, abans ens ha comentat l'Andrea, que hi ha el de la Casa Regional i alguna altra història. El Casal de Joves deu fer alguna coseta també, no? No ho sé, eh, Casal. Bé...
Aviam, el fet és que continua una setmana més amb una situació de variabilitat, de diferents fronts que van passant, o sigui, el temps no canvia, el que passa que sí que hem tingut un cap de setmana una miqueta més bufó, i pel que fa a temperatures, doncs, al migdia s'han estirat una miqueta, però vaja, que les mínimes han estat baixes, la nit de dissabte i diumenge vam arribar als 6 graus, avui hem tornat a estar a 5,8 de mínimes en just, o sigui que l'ambient de bon matí és força fred, i el que esperem de cara als propers dies és mantenir aquesta situació. Avui és un dia una mica variable,
Hem tingut alguns núvols a la nit, però poc importants, passen amb molta velocitat, però el sol és el protagonista. I demà dimarts també. Anem d'esperança fins a dimecres, que arriba un front. Els mapes ja ballen molt, que ara la segona meitat de la setmana és tot un festival. Però ho intentarem precisar a mesura que vagi avançant aquesta setmana. Avui com demà són dos dies variables, amb sol i núvols, amb temperatures sense canvis importants, al migdia al voltant dels 13, 14 graus i mínimes al voltant dels 6 o 7 graus.
Dimegres arriba un front, sembla que és força actiu, sembla que té pinta bé i al matí el tindríem força tapat, podria caure alguna goteta i sembla que a la tarda és quan hi hauria més activitat i podria precipitar amb una certa intensitat, o sigui que dimecres a la tarda podria ploure Sant Jús i les temperatures, doncs clar, cada dia una mica més tapat quedaran més curtes les màximes i les mínimes no baixaran tant per tenir el cel tapat, o sigui que dimecres serà un dia fred i de pluja i de nevades al Pirineu. Dijous al matí encara restes de núvols però ràpidament el sol serà el protagonista
I comencem amb el festival. Sembla que divendres es creua un altre front, que al matí encara no ens afectaria, però sí que ara a la tarda ens podria donar precipitacions, no massa importants, tot s'ha de dir que la cosa serà poc important per si hi ha precipitació, i de cara al dissabte es quedaria un dia variable i un diumenge més sol.
O sigui que sembla i es repeteix una miqueta la situació d'aquest cap de setmana passat. O sigui, divendres podria caure alguna precipitació, com va passar, amb un ambient una miqueta més fresquet, i al cap de setmana a poc a poc s'aniria arreglant. El dissabte es va arreglar molt ràpid, perquè ja veiem que el divendres estava fufant a última hora ben deponent, amb un cel completament sereia, era complicat veure un dissabte tapat, no? O sigui, ja vam veure com la cosa se n'anava i marxava cap a Girona i després cap a...
cap al sud de França, o sigui que sembla que el cap de setmana pinta una miqueta més molt semblant al que hem tingut aquest cap de setmana passat o sigui, divendres potser hi ha una mica d'inestabilitat i el cap de setmana estarà més arreglat però ho hem d'anar seguint, perquè alguns mapes ens marquen que el dissabte hi ha precipitació o sigui, és una d'aquestes coses que encara no estan massa clares o sigui, si no està clar el dimecres el moment de la pluja, tot i que hem dit aquí que és dimecres a la tarda però que durant tot el dia estarà força tapat imagina't el cap de setmana
Per això estem aquí cada dia, per intentar precisar... Clar, clar, és això. Tampoc no... Si féssim el temps un dia a la setmana, sí, però... Per això que demà el podrem... És la gràcia també, no?, de tot plegat. Temperatures que no es mouen resumint i dues opcions de fronts. Una per dimecres, que sembla bastant clara, i una altra entre divendres i dissabte, que sembla que tot a punt de seguir divendres.
Doncs a veure si es manté també que el divendres passat ja en tenim divendres mogut, doncs si ara canviem de dia, no? El dia de la setmana, en lloc de ser dissabte, passa a ser divendres. Gràcies, Carles. Molt bé. I que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contradirecció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara falten 12 minuts per arribar a les 11 en punt del matí i el que fem a aquesta hora és parlar d'educació perquè aquests dies s'estan duent a terme les jornades de portes obertes a les escoles.
I avui és l'Escola Montseny que obre les seves portes aquesta tarda els pares i mares de cara al procés de preinscripció. Serà a les 4 de la tarda i després també aquesta setmana, dijous al matí, dos quarts de deu, també farà aquesta visita per parlar del projecte educatiu de l'escola i d'aquestes jornades. Tenim a l'altre cantó del telèfon a la directora del centre, Carme Miró. Bon dia.
Hola, bon dia. Aquestes jornades que, com dèiem, serveixen d'alguna manera perquè els pares i mares puguin conèixer una mica com funciona el centre, també les instal·lacions, i veure una mica in situ, no?, de què va tot plegat, perquè de vegades també coincideixen amb horari escolar, cosa que fa, suposo, que directament es pugui veure com és l'ambient del centre, no? Sí, sí, nosaltres trobem molt interessant que puguin estar aquí a l'horari escolar. El que passa és que a la tarda és molt justeta, perquè, clar, quedem a les 4 i a les 4.30 surten els nens.
Però ja intentarem que puguin veure una miqueta, sobretot els de P3, perquè sabem que la majoria de les famílies que venen és per aquest tema. Ho intentarem. En aquestes jornades s'explica, sobretot, per tant, com funciona l'escola una mica, no? Quines són les característiques del centre? Sí, nosaltres primer la intenció és fer una ruta per l'escola, que aquest any tenim una novetat, i és que acompanyaran alumnes...
Aleshores va ser una proposta dels mateixos nens que volien ensenyar a la seva escola i farem dues rutes. I farem això, una visita per l'escola, intentant bastant rapidet, com a mínim perquè agafin una idea. La del dijous serà més tranquil·la, ja que és a dos quarts de deu i tenim molt més temps per davant. I després acabarem a la biblioteca, on sí que explicarem una mica el nostre projecte educatiu de centre, el projecte lingüístic de l'escola...
farem una anàlisi de les competències bàsiques, els ensenyarem la web, passarem un vídeo, ens donarem una sèrie d'informació amb una carpeteta, vull dir, i veure'n l'escola i preguntaran, i el que volem ser molt propers, que puguin preguntar tots aquells dubtes que tinguin i intentar estar a l'alçada de poder contestar tot el que ens diguin, no? Clar, de fet, home, la idea d'acabar ensenyant als mateixos alumnes és molt interessant, no?, i molt innovadora. Sí, he sortit del comitè d'escoles verdes, que els mateixos nens
Sempre veuen que es passegen els pares i van dir que volien ser ells que expliquessin l'escola. Per tant, anem a fer aquesta prova pilot. No sé com anirà, però ells ho han ideat, ells han pensat la manera de fer les dues rutes, amb l'assessorament nostre, però penso que pot estar més proper. Seran els més grans o serà una mica variat? Seran els alumnes de cinquè, no els de sis, els de cinquè. Els alumnes de cinquè que ens ajudaran. Molt bé.
Sí, seran uns 6 o 7 alumnes, encara hem d'acabar de quadrar-ho, però en principi 6 o 7, sí, perquè tots volen, eh? Clar, clar, jo m'imagino que és un... Que tots volen, però bueno, ja ens ho repartirem. Home, pot estar molt bé. Això serà com si diguéssim, per tant, d'alguna manera, la visita i després el que ens comentaves, que es presenta una mica aquest dossier i aquestes explicacions per parlar de l'Escola Montseny, que també ens ho deies ara, és, per exemple, una escola verda, és una de les característiques principals del centre, no?
Sí, sí, el nostre projecte d'Escola Verda tot just ara tornarem a renovar distintiu. Són des del 2003 Escola Verda i ens hi sentim com a tals, vull dir que és un dels nostres projectes estrella, de veritat. I això treballem molt més altres coses que penso que els pares també ho han de saber. Quan un porta a una escola els seus fills ha de conèixer una mica quins projectes té, també veuran l'anàlisi de les competències bàsiques, els resultats que tenim, que són molt bons...
i que puguin preguntar-nos i tots aquells dubtes, doncs, intentarem solucionar-los. És una escola que té només una línia, l'escola Montseny, i, per tant, suposo que no sé si teniu previst ja quants germans entraran, és a dir, per tenir una mica de previsió. Sí, ho tenim claríssim. Això sí, la llàstima és aquesta, aquest any tenim bastant germans. Vam sobre una quinzena de germans. Ostres, Déu-n'hi-do. O sigui, en principi tindríem unes deu places.
Tot i que aquest any hi ha molts nens d'aquesta edat i no sé si les ràtios s'ampliaran o no. Això no ho sabem. En principi partim amb 25 alumnes per P3, però fa dos anys se'ns van ampliar 27 perquè hi havia molts nens d'aquella edat. Nosaltres partirem de 25, que és el que ens ha dit l'inspecció, però sabem que aquí a Sant Jus hi ha molts nens d'aquesta edat. Ara, com no sabem quines opcions faran, si marxaran cap a privades o altres centres, fora de la població, és el dubte que tenim.
Fa dos anys va passar. Ara, en principi es parteix de 25 paraula. Per tant, doncs, aquestes deu places. Després, no sé si hi ha també espai en algun altre curs. O teniu tot bastant ple? Ho tenim tot a tope. Aquesta és la veritat. Estem a 25, 28... No tenim més oferta en aquests moments. L'única oferta que fem és aquesta. El que passa és que depèn de quin curs fos, per exemple, per un tercer de l'any vinent...
Tots els tercers de Sant Just estan a més de 25. Vull dir, per exemple, és una anyada que també hi havia molts nens. Llavors, clar, també els haurem d'anar ampliant ràtios a cada escola. Vull dir, va amb una miqueta anyades, això, eh? Però bueno. Depèn de cada... El que jo dic és que si volen una escola que la demanin. Vull dir, que intentin lluitar per l'escola que vulguin. No vull dir que sigui la nostra, però al principi són molts anys que el nen ha de passar en aquell centre...
I els pares han d'aprofitar ara la possibilitat de veure les tres escoles, vull dir, dins de la pública, i puguin escollir i gaudir d'això, no? Perquè són molts anys de créixer amb els nens. Aquí les famílies hi participen molt, tot just ara amb el carnestol, tots aquí han fet un terrabastat brutal.
Aprofito per felicitar les famílies que hem guanyat de rua. Vull dir que els pares han treballat moltíssim i que estem molt contents. La veritat és que les famílies s'involucren molt. Tenen un paper actiu dins de l'escola? Tenen un paper importantíssim. Comptem amb ells per tot. Tot el que necessitem sempre ens donen un cop de mà. La veritat és que sí.
El fet de ser una escola més petita, o en aquest sentit, és a dir, l'escola Canigo aquí Sant Just té dues línies i Montserrat normalment en té una, però en alguns casos en té dues, i Montsenya està clar que només en pot tenir una, creieu que és un avantatge? Que és al contrari, us agradaria ser una mica més grans? Com ho viviu des del centre? No, no, no, no ens agradaria gens ser més grans. Som una escola com molt familiar, que ens coneixem tots molt, que fem moltes activitats cooperatives de grans amb els petits,
Vull dir, aquí tothom sap el nom de tothom i penso que això ho fa més proper i la gent està a gust. Vull dir que no, no volem créixer. Estem molt bé així. La veritat és que sí. A part també, per tant, de la particularitat de l'escola? Sí, sí. Sí, correcte.
Doncs aquestes visites recordem que són avui a les 4 de la tarda, la propera serà dijous al matí, i després aquest any estan més separades aquestes visites per a escoles, per tant, perquè hi hagi temps també val que ens deies ara, que tothom pugui visitar totes les escoles. Sí, que puguin anar a tot arreu, sí, sí. Només dic que intentin ser molt puntuals, alhora sí, sí tindrem més temps de veure els nens a les aules.
Vull dir, per poc que puguem a les 4 ja en llegarem en una primera ruta i després els que arribin en una segona. Però vull dir que és important que intentin ser puntuals. Ja sé que és difícil, que tothom surt de feina i és complicat, però que rebrem a tothom sigui l'hora que sigui. Acostuma venir més gent a la tarda o al matí? La tarda acostuma venir més gent, normalment sí.
Per tant, avui... Sí, no se sap mai, però en principi avui hauria de ser el dia més fort, segurament, no? Sí, sí. Doncs aquesta setmana, avui dijous al matí, i després més endavant es farà aquesta premsescripció escolar. Avui hem volgut parlar de l'Escola Montseny amb la seva directora, la Carme Miró. Moltes gràcies, Carme. A vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Adeu, adeu, bon dia.
I de seguida arribem ja a les 11 en punt del matí, moment en què connectarem amb el butlletí de Catalunya Informació i després tornarem amb més coses, parlarem de política municipal i també farem tertúlia d'actualitat. Tot plegat després de les notícies i a les notícies hi arribem amb una mica de música, ho fem a ritme de Sant Josecs avui.
de dos llocs d'espullar vers el món esquivant decisions somiant que perdo avions no tingués mapa res tants anys i només he après que no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar
No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc. Em convides a dinar i a mitjà pet me n'he d'anar. Em sap greu de debò.
Però faig tard, a no sé on, tot a mitges, cap per avall, tot fet i deixat estar. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no.
Són les 11.
Entre 80.000 i 90.000 professionals de 200 països participen des d'aquest matí i fins dijous al Congrés Mundial de Mòbils, que es fa al Recinte Firal de Gran Via. L'Hospitalet hi ha prop de 2.000 empreses expositores que presentaran les últimes novetats en telefonia.
El conseller delegat del Mobile World Congress, John Hoffman, ha enlluat avui l'Hospitalitat de Barcelona, però no s'ha volgut mullar sobre si el certamen canviarà d'ubicació a partir del 2018. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, Hoffman ha reconegut que la compra de WhatsApp per Facebook ha disparat les expectatives del Congrés.
Catalunya vol ser un aliat per construir Europa i no un problema, és la resposta del president Artur Mas a la comissària europea Vivian Reding, que en declaracions al matí de Catalunya Ràdio ha insistit que els governs català i espanyol han de negociar per evitar que Catalunya se separi d'Espanya. Comença l'Audiència de Barcelona el judici pel cas de les irregularitats en el projecte per construir un hotel de luxe al costat del Palau de la Música. Fèlix Millet i Jordi Montull seuen al banc dels acusats amb l'antiga cúpula d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona.
Ordre de recerca i captura contra el deposat president d'Ucraïna, Viktor Yanukovych, emperador desconegut. El Ministeri de l'Interior l'acusa formalment d'assassinat en massa de ciutadans pacífics en relació amb els morts a la Maidan de Kiev. Els verificadors internacionals del procés de pau a Euskadi censuren l'actitud del govern espanyol i l'adverteixen que si no deixen d'interferir serà impossible, ajudant el desarmament d'ETA. La queixa dels experts arriba després que els van fer declarar-hi l'Audiència Nacional.
I un centenar d'immigrants subsaharians han aconseguit aquest matí entrar a Melilla després d'un nou assalt massiu a la tanca que fa frontera amb el Marroc. Segons la Guàrdia Civil, la violència de l'assalt ha obligat les forces de seguretat marroquines a refugiar-se entre les dues tanques que s'apenen Melilla del Marroc.
Catalunya Informació. Ara els esports. La directiva del Barça estudia avui si accepta el pagament de 9 milions d'euros a Hisenda pel fitxatge de Neymar. La Junta n'ha de donar el vestit blau si vol evitar una multa més gran i possibles conseqüències penals. El jutge Pablo Rus ha imputat el club per un presumpte delicte fiscal.
El Madrid se situa el líder en solitari de la Lliga després de l'ensopagada de l'Atlètic de Madrid ahir 3 a 0 amb l'Ossasuna. Els de Carlo Ancelotti superen de 3 punts al Barça i també els matalassers. Avui es tanca la jornada amb l'Espanyol Vilar Real a partir de les 10 des de mitja hora abans a Catalunya Ràdio.
I pel que fa al temps, intervals de núvols avui a la costa i al prelitoral amb algun roixat puntual a les comarques de Girona. A la tarda els núvols seran més abundants i podrien caure quatre gotes a Ponent i a la costa. Les temperatures es mantindran força suaus. De moment a aquesta hora hi ha 13 graus a Barcelona, 12 a Tarragona, a Girona en tenen 9 i n'hi ha 8 a Lleida. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts us parla Andrea Bueno. L'escola Montseny obre les seves portes aquesta tarda als pares i mares de cara al procés de preinscripció. El centre farà la primera visita avui a les 4 de la tarda i la següent serà dijous al matí a dos quarts de 10. Cada any les escoles de Sant Just expliquen als pares i mares amb fills en edat de començar l'escolarització quins són els seus projectes de centre i la seva metodologia per tal que triïn on inscriuran els nens al curs que ve.
L'escola Canigó va fer portes obertes la setmana passada i, com dèiem, ara és el torn de Montseny. La setmana que ve serà el de l'escola Montserrat el dia 6 a les 4 i el 7 a dos quarts de deu del matí i de l'Institut amb una única visita el dia 6 de març a un quart de set de la tarda.
Més coses, la immigració, la reforma de l'administració local i l'economia a través de la història s'entrarà en una jornada oberta de justícia i pau aquest dimecres. L'entitat organitza una trobada als locals parroquials per parlar d'aquests temes d'actualitat. La mort de 15 immigrants asseuten la seva fugida cap a Europa fa uns dies, serà un dels temes que es tractaran.
També es parlarà de com afectarà a Sant Just la llei de racionalització i justenabilitat de l'administració local i l'últim tema previst serà el quart capítol sobre l'economia a través de la història de l'any 1 a l'any 1000. La jornada de Justícia i Pau començarà a un quart de deu del vespre, serà dimecres, a la parròquia de Sant Just i s'acabarà a les 11 de la nit, aproximadament.
I acabem destacant que a l'espai de lliure Creació Carme Malaret presenta dijous al vespre la mostra Express Retrats del dissenyador Quim Déu. L'exposició s'inaugurarà dijous a dos quarts de vuit del vespre i claurà diumenge, per tant, només es podrà visitar durant tres dies. A més, Quim Déu estarà present durant la inauguració per tal de debatre sobre l'art i sobre la seva obra. L'espai de lliure Creació Carme Malaret es troba al carrer Bona Vista, número 105.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una als Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de Ràdio d'Esvern, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Even though I know what you told me I know that it's over I know I can't keep calling Every time I run, yeah, I keep calling for I know what you told me I know that it's over I know I can't keep calling Every time I run, yeah, I keep calling
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
1, 2...
Ara va ser en 12 minuts de les 11, aquesta hora parlem d'actualitat municipal i ho fem amb el portaveu del PSC de l'Ajuntament de Sant Jus, Joan Bassaganyes, bon dia. Hola, molt bon dia. Aquesta demana que de fet hi ha ple municipal aquest dijous i que ens sembla que es tornarà a expressar el rebuig a la llei de l'administració local o no sé si serà en aquest ple que es parlarà ja d'aquest recurs que es vol presentar. Exacte, en aquest ple el que farem serà aprovar un recurs que aprovaran molts municipis en tot l'estat espanyol
i que es presentarà al Tribunal Constitucional properament. És una moció que no es pot transaccionar, vull dir, que no es pot modificar i, per tant, o t'hi adhereixes o no t'hi adhereixes. En principi, crec que ens hi adherirem a quatre dels sis grups municipals.
Per tant, sumaria tranquil·lament per poder entrar a tràmit, no? Sí, es necessiten en tot l'estat espanyol 1.200 municipis que s'hi adhereixin i que aquests suposin una població, representin una població superior als 7 milions d'habitants.
Són molts municipis per això, no? Sí, el que passa és que si hi ha dos o tres importants que s'hi adhereixen, estic pensant en Barcelona i Saragossa, que són dos municipis importants on no governa el Partit Popular, a nivell poblacional ja quedes molt a prop d'aquest mínim exigit de 7 milions d'habitants.
I, per tant, la idea, suposo que es treballa des de la Federació de Municipis o tot plegat és suposo que pugui entrar, no? És a dir, que es pugui presentar, tot i que després, evidentment, el Tribunal Constitucional decideixi una cosa o altra. Tot i que després, també cal dir-ho, els antecedents no són molt esperançadors. Crec que en tota la història recent o tota la història moderna del Tribunal Constitucional...
S'han presentat 15 recursos per defensar l'autonomia local i tots 15 han estat revocats. Per tant, si ens atenim als antecedents, aquests no ens conviden precisament a l'optimisme.
suposo que de tota manera la intenció és esgotar les màximes possibilitats no també abans de fer qualsevol pas efectivament no sé si hi ha més novetats d'aquest tema perquè ara estem a finals de febrer recordem que tot plegat ja va entrar en vigor el gener d'aquest any i que en principi els diferents des de l'Ajuntament estava estudiant de quina manera es pot o de quina manera s'ha d'aplicar o quins són els buits entre cometes que permeten tenir una mica més de marge també hem comentat algunes vegades que
Semblava que si les diputacions o si els ajuntaments demostraven que podien ser més efectius que les diputacions, podia prestar-lo als ajuntaments. Les diputacions també fa poc van dir que potser no podrien arribar a assumir totes les competències que se'ls volia donar. Per tant, suposo que tot plegat encara està en moviment, no? Tot està en procés. No es nota, perquè és feina interna de les diferents administracions,
però actualment els ajuntaments estan mirant tots com els afecta la normativa i la Diputació també, perquè aquí no oblidem que la Diputació juga un paper molt important i la Diputació de Barcelona, a diferència d'altres diputacions...
no ha mostrat un excessiu interès en gestionar tots aquests serveis que la normativa preveu que podrien ser gestionats des de les diputacions. Per tant, ara estem en una fase una mica de terra de ningú. No sabem ben bé com afectaran tots els serveis que prestem a aquesta normativa de l'Arsal.
I, per tant, suposo que, en el fons, com hem anat comentant, aquest any serà, suposo, tot l'any una mica de tràmit, no? Jo crec que sí. Fins i tot de marge per part del govern espanyol, potser, perquè els ajuntaments s'hi adaptin. Sí, espero que el govern espanyol no sigui molt escrupolós, malgrat l'aplicació d'aquesta normativa, malgrat aquesta actualment ja està publicada al BOE, i, per tant, ja té efectes.
Jo crec que serà molt escrupolós, evidentment, en qüestions noves. Per exemple, quan s'hagi de prendre una decisió respecte a un servei que fins ara no es prestava, jo crec que en aquests casos sí que la normativa és bastant clara.
Amb altres qüestions que afecten els serveis que ja s'estan prestant i que algú ha de seguir prestant, jo crec que tranquil·lament estarem un any veient què passa amb cadascun d'aquests serveis.
Us plantegeu o creieu que potser realment el govern espanyol acabarà fent marxa enrere si hi ha tant de rebuig de tants municipis? En aquest cas es planteja que aquests que ho portaran al Tribunal Constitucional potser es podria arribar als 1.200, encara que siguin molts d'ells petits, o creieu que realment simplement el que s'haurà de trobar és un terme intermig?
Ho dubto, tenen majoria absoluta, han aprovat aquesta normativa jo crec que plenament conscients del que estaven aprovant i per tant dubto que hi hagi una marxa enrere.
i per tant el que s'haurà de fer des de l'Ajuntament és intentar treballar per poder-s'hi adaptar i de la manera que menys afecti la població. Sí, des de l'Ajuntament el que tothom ha de ser plenament conscient és que aplicarem la normativa existent.
un secretari i un interventor que pertanyen al cos nacional, per tant, són funcionaris, i des de l'Ajuntament no farem res que contradigui els informes que fan tant l'interventor com el secretari. Per tant, en aquest sentit, deixar clar que l'Ajuntament aplicarà la normativa com toca.
Ara bé, ja dic, durant el dia a dia ens sabem que a la normativa hi ha qüestions que no preveu de forma molt clara i en aquestes qüestions ens, evidentment...
els ajuntaments el que intentarem és de trobar les escletxes necessàries perquè aquests serveis que estem prestant des d'aquí, des dels ajuntaments, segueixin prestant des dels ajuntaments. De fet, tot plegat a aquesta norma limita bastant la manera d'actuar d'ajuntaments, especialment ho hem comentat diverses vegades,
de municipis com el de Sant Jus, que té menys de 20.000 habitants. No sé si a l'hora de treballar ara des de l'Ajuntament en el dia a dia normal, si l'heu de tenir molt present aquesta norma, si realment podeu intentar gestionar o fer la feina que fieu fins ara mantenint-la una mica al marge. És a dir, quin és el pes específic real? Mira, jo el que et puc dir és que en temes que ja s'estaven fent,
una mica els polítics el que hem fet és un pas enrere vull dir, són temes que estan treballant els serveis tècnics i jurídics dels ajuntaments i per tant si aquests fan un informe i diuen que aquest servei s'ha de prestar de determinada forma doncs aquí els polítics poca cosa podem fer no vull enganyar la gent el que sí que ens afecta a nosaltres és a l'hora d'impulsar nous projectes
És veritat que com que hi ha tantes incerteses fa que siguis molt més conservador a l'hora de plantejar noves polítiques públiques. Per exemple, en matèria d'ocupació ens agradaria poder impulsar nous projectes però tenim unes certes incerteses que fa que
que no sapiguem si val la pena engegar-los, sincerament. I com jo parlo, com a regidor de promoció econòmica, els meus companys, Lluís Monfort d'Educació, l'agenda Pol de Serveis Socials, a tots d'alguna forma o altra, ens acaba cohibint una mica aquesta llei a l'hora d'impulsar nous projectes. És normal.
Clar, clar, per tant, potser serà un any més de mantenir el que ja existeix, no? Sí, efectivament, serà un any de mantenir el que tenim, sí. I, de fet, recordem també que l'any que ve ja toquen eleccions, és a dir, que s'acaba ja aquest mandat i que, per tant, segurament serà quan, potser a partir del següent mandat és quan tot plegat o aquesta nova llei ja entrarà del tot en vigor, no?, d'alguna manera.
Es preveu que així sigui, efectivament, tot i que, com deia abans, hi ha una part que no depèn de nosaltres sinó de la feina, del ritme que imposin els serveis jurídics i tècnics a l'hora d'interpretar totes aquestes normatives i en cas que hi hagi despàs de competències d'una administració o una altra, la celeritat amb la que es facin efectius aquests despassos.
perquè el paper ho aguanta tot. I una competència passa d'una administració a una altra, és molt fàcil de redactar. Però com es plasma en la realitat és molt complicat. Tens unes persones que estan en nòmina en una administració que han de passar a una altra administració. És molt complicat. Aquest canvi que a l'empresa privada sembla molt senzill, a l'administració pública és molt complicat.
Aquest és el tema principal o el ripte principal d'aquest any per l'Ajuntament o teniu altres qüestions que potser prevalguin més ara sobre la taula? Vols dir projectes que farem? A veure, en aquest sentit, com et deia abans, no podem fer gran cosa. Per tant, tenim dues opcions. O ens quedem de braços creuats i no fem res.
o intentem en aquest any i mig, mica menys d'any i mig que queda de legislatura, dur a terme actuacions que entenem que són necessàries. En aquest any i mig que ens queda, el que seguirem fent és mantenir
La política econòmica o financera que hem mantingut fins ara, basada en un baix endeutament de l'Ajuntament, hi haurà millores a la via pública, com s'ha comentat.
en els darrers mesos i aquí sí que hi ha més incerteses intentarem en la mesura del possible que els programes de serveis socials i d'ocupació arribin al major nombre possible de persones aquí en aquests dos últims programes sí que no podem garantir que a meitat de la partida no ens canvien les regles de joc perquè és de còstia que comentàvem efectivament
Des del PSC, plantejar-vos també de cara a les properes eleccions lligat amb aquesta llei, suposo que, dic perquè parlem com a porteu del PSC també, us ho esteu plantejant d'alguna manera? Plantejar-se el maig del 2015 amb aquesta llei sobre la taula suposo que també limita les possibilitats de...
de gestionar un ajuntament, sigui pel partit que sigui, però en el cas que és el partit majoritari del govern, suposo que també ho heu tractat d'alguna manera. Com us pot afectar? Jo crec que costarà, i no serà un problema exclusiu del PSC, de cara a les properes eleccions, engrescar la gent que es vinculi en candidatures per les eleccions municipals. Per dues raons. La primera és perquè avui en dia la política viu,
un període de gran descrèdit i molta gent en fuig com de la peste i per un altre costat perquè si som honestos el que haurem de dir a la gent que s'incorpori en candidatures en eleccions municipals és que el marge de maniobra és molt limitat
Fins ara, els ajuntaments, sobretot ajuntaments com aquest, que més o menys eren ajuntaments rics amb recursos, podien plantejar-se projectes atractius i innovadors. Hi havia molta gent amb bastantes capacitats que volien formar part d'aquests projectes, els volien enriquir.
En els propers anys, si no canvia la normativa, cosa que jo dubto sincerament, el que podem prometre la ciutadania en les eleccions, si som honestos, serà poca cosa. No es podran fer grans debats. Estarà molt limitat, no? Estarà molt limitat, sí, sí. Jo crec que sí, i...
Igual m'equivoco i resulta que la gent segueix volem participar. Però tinc la sensació que hi haurà menys il·lusió. Per la gent potser li costarà d'entendre també, perquè a vegades hem parlat de la repercussió o el raó mediàtic que hi ha hagut amb aquesta llei que potser...
no ha estat tant o quan se n'ha parlat tampoc no s'ha sabut fer o la gent no li ha fet prou cas i que igual quan arribin les properes eleccions és quan es fa més evident que tot plegat està canviant.
Jo crec que el que hem de saber explicar a la gent, i a vegades és complicat, és que no cal crear falsos alarmismes. La gran majoria dels serveis dels que gaudeixen els seguiran gaudint. No cal crear falsos alarmismes.
Jo crec que el que perdrà la ciutadania és el valor de la proximitat. Serveis que es presten des dels ajuntaments són molt més permeables a les suggerències, a les queixes dels veïns, dels usuaris d'aquests serveis. En el moment en què aquests serveis s'eleven i es porten administracions que no estan en contacte directe amb la ciutadania,
segurament des d'un punt de vista econòmic aquests serveis són una mica més eficients o més sostenibles però perden jo crec que ràpidament baixen els estàndards de qualitat precisament perquè no tenen tanta necessitat de rendir comptes davant dels usuaris
Jo crec que això és el que perdem amb aquesta llei. No es deixaran de prestar serveis, sinó que els que es prestin es prestaran des de la llunyania i segurament amb uns estàndards de qualitat més baixos que els que tenim actualment.
Doncs anirem parlant també al llarg dels propers mesos. D'altra banda, abans de marxar, també volíem preguntar en àmbit més general. La setmana passada el PSC va votar al costat del PSOE i el Congrés dels Diputats, també, evidentment, al costat, per tant, del Partit Popular i UPyT, contra el pla secessionista de la Generalitat i la Declaració de Sobirania del Parlament.
Després, de fet, el mateix PSC va dir que era l'última vegada que passaria i va haver diferents veus també dins el mateix partit que criticaven aquest vot, aquest gest, que forma part de l'alta política, com si diguéssim, i per tant aquests gestos tenen molta més força o estan molt estudiats, com si diguéssim, des d'aquí Sant Just i com a portaveu del PSC aquí al municipi, com ho va viure.
Doncs jo ho considero un gravíssim error. Primer, un error del PSOE. El PSOE, en termes de nacionalisme espanyol, mai podrà competir amb el Partit Popular i amb UPyD.
Per tant, convé que comencin a entendre des del carrer Ferraz que en comptes d'intentar comploure l'electorat més nacionalista espanyol, el que han de fer és comploure l'electorat progressista, que entén que la solució al problema espanyol
territorial que hi ha actualment a Espanya no passa per fer aquestes declaracions patrioteres sinó per deixar el poble de Catalunya expressar si vol o no seguir formant part de l'estat espanyol.
El com ho discutirem, però negar aquest principi per ser, sempre i en tota circumstància, em sembla greu. I també ho considero un error per part del PSC. La nostra postura respecte al dret a decidir és complicada, és difícil, en un moment en què...
al voltant d'aquesta qüestió els posicionaments es polaritzen molt i es converteixen en posicionaments de tot o res
Però jo crec que era la posició més sensata, el fet de dir que la consulta s'ha de fer, però s'ha de fer de forma legal i vinculant. En el moment en què votes una moció com la que va presentar UPyD, doncs et queda sense arguments. I jo crec que
errors com aquest són els que desacrediten la posició que tenim des del PSC respecte al dret a decidir em sembla insisteixo un error molt greu
Hi hauria d'haver algun canvi des d'aquí a Catalunya, per això des del PSC, respecte a aquesta actitud general, és a dir, aquesta relació amb SOE en relació a aquest tema, potser marcar una línia una mica més diferent, encara que estigui allunyada de les altres línies dels partits catalans? No fa molt, crec que va ser l'any passat, els diputats catalans del PSC, el Partit Socialista, van votar diferent a la resta dels seus companys.
Però no es va rebre gaire bé, em sembla, no? Doncs si el Partit Socialista Obre Espanyol segueix votant mocions a la mà de UPyD i el Partit Popular ha d'assumir aquestes conseqüències, no?
Jo el que no trobo normal és que des del PSC estiguem fent un esforç important que ens està provocant una sangria de grans dimensions.
respecte a la nostra posició en el ple de decidir i en canvi des del PSOE no es faci cap esforç no ho acabo d'entendre doncs ho anirem seguint també perquè evidentment aquest tema també els propers mesos possiblement aniran passant coses per tant des d'aquí també anirem parlant moltes gràcies Joan Bassaganyes portaveu del PSC a l'Ajuntament de Sant Just que vagi bé moltes gràcies
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb la segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessos al cinema.
Amigues, amics, Ràdio dels Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
el Consorci per a la Normalització Lingüística i Apren Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
Passen cinc minuts de dos quarts de dotze. Avui anem una mica més tard que el que és habitual, però saludem, com sempre, els tertulians dels dilluns, el Vicenç Riera, la Carme Amador, el Josep Coderqui i la Valmira Badell. Bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia a tothom. Tens el micro una mica lluny.
Ara t'hem sentit saludant, però des de la distància. Ara, ara, ara. Ai, senyor Josep, que no tenia el micro. Bé, doncs comencem com sempre amb la carta de la Belmira. Avui sí, avui en tenim una còpia per tots i em sembla que parlem de carnaval, no? Això, diu, bon dia a tothom. Avui porto intenció en Sant Justenques. Després de veure la festa del carnaval passat dissabte, no vull passar-la per alt.
Enguany l'he vista molt animada, tant de públic com de participants. Haig de dir, sobretot, que la imaginació va capar a l'ambient de la plaça Maragall. Pel que fa als concursants, com els que no, van fer gala d'un gran enginy.
Donava gust veure cada disfressa elaborada expressament per aquella tarda. Les comparses varen fer les delícies de la concurrència, escenificant el motiu. Em vaig sentir testimoni d'esforços i d'il·lusions. Pares, mares, fills i filles, junts a la rua del Carnaval.
No puc evitar sentir-me orgullosa del personal amb el qual comparteixo el municipi. I des d'aquí, des de les zones de ràdio d'Esvern, els hi envio la més sincera felicitació. Però com que la vida continua, els esdeveniments no paren. També aquest cap de setmana hem vist el canvi de règim a Ucraïna.
Com l'Audiència Nacional cita declarar els verificadors per tal que identifiquin els membres d'ETA amb qui es van reunir? Com anunciaven que avui comença el judici d'en Millet i en Montull? I moltes altres qüestions, a més a més de veure perdre el Barça...
Ai, quin clau porto clavat. Home, és un cap de setmana, realment. Ara no tenia al cap que hi hagués tantes coses, però Déu-n'hi-deu, eh? Això ho havies de fer en vermella, en vermella. No, vermella hi vaig quedar jo. 3 a 1, eh? A veure, jo mitja hora abans pensava, encara es pot remuntar, perquè el Barça ho ha fet més d'una vegada, qualsevol equip ho pot fer, això, no?
Però, noi, no els veia capaços de remuntar-ho i no ho van fer. Esclar que els hi van regalar un gol, eh? Tot val a dir-ho, eh? Però... El primer gol va ser... Fa uns dels dibatxos, fa uns dels dibatxos que estigui, mare. Sí, home... Sí, digues, digues. Carme, el micro el tens una mica lluny també, eh?
A veure, cadascú es pot quedar amb un tema, perquè n'hi ha uns quants. Jo tinc el dit clavat aquí. Aquesta figura del verificador és nou, això, no? Pregunto. És verificadors internacionals, també el fi d'aquest procés és nou. Ara se'n diu verificador, no sé si se'n deia testimonis o... Sempre hi ha sigut aquesta figura, ara...
Hi ha sigut amb diferents oficis, són els que verificaven. A veure, a les eleccions també hi són. Controladors, que n'hi hagi verificadors. El nom d'aquest controlador no queda bé. El controlador no és políticament correcte.
Verificador no havia... La paraula sí, però no sabia que en aquests estats... És una paraula nova que ja l'anirem fent servir, ja veuràs com seria. Vam verificar. Verificar el fet. Sí, les eines... La llista, la llista que els hi van donar. Oi que van donar una llista només? És que som d'uníssim greu.
no existeix el títol de verificador és purament perquè a mi se li ha donat en aquests senyors que intervenen i miren a veure si verdament ETA està disposada a fer renúncia de les armes i tot això aquesta és una qüestió però esclar el problema que hi ha és quina credibilitat es pot donar als membres d'ETA
quan és una organització que en realitat té una cúpula que és variant, que canvia constantment. La cúpula d'eta canvia constantment. Amb qui tractes? És molt difícil tractar. Home, però és un pas important, no? És un pas important, però no et crea una seguretat. Si hi hagués una cúpula
que sempre hagués sigut la mateixa, i que sempre fos la mateixa, dius, home, aquests dirigeixen tota l'organització, si aquests saben això, molt bé. Però no existeix una cúpula d'eta, és variable, és variable. I anaven amb el cap tapat.
per tant podran ser membres significats és que vés a saber la sorpresa que podríem tenir una de les coses que passa que és el que els van demanar els verificadors els jutges els han demanat els verificadors donguin-me els noms amb qui han parlat perquè els detindrem
Són gent d'eta que poden haver fet assassinats i poden haver fet coses. Però no és la feina del verificador. No, la feina del verificador és una altra, en aquest cas. I per això és una figura externa. Jo crec que és bo que es vagi a la Pau. Però jo no em fiaria de pactar amb gent que han assassinat.
Però llavors no es pot fer aquest procés. Però és que no saps qui són. Però llavors com s'ha de fer? Bé, doncs la caputxa fora. Estem aquí. S'ha acabat. I tornar a les armes, que se'ls han tornat a desemportar cap a casa. I estem aquí. És un gest. Sempre estem amb les coses aquestes que t'has de creure perquè t'has de creure. Hi ha coses que no... Bé, és un procés llarg i aquest és un pas endavant, encara que sigui petit. Comparat amb on érem fa uns quants anys...
Però un dels problemes per això que hi ha és dir, se sap quines armes tenen.
Clar, perquè ells poden fer una llista del que els sembli. No ho sabem. Per tant, entregueu les armes. Jo la qüestió d'ETA sempre m'ha costat molt opinar perquè, primera, que no estem allà. Quan no trepitges el terreny, és molt fàcil opinar, com en totes les coses. L'únic que hi ha segur és que fins ara han passat molt temps allà i allà sense assassinar. I això és positiu. Això és positiu. Vull dir, aquesta qüestió és positiva. Sense arrancar ningú.
en mereixen totalment la confiança, mentre no donin la cara a tots, dir, tots nosaltres som els que formàvem part d'ETA, nosaltres ens pronunciem ja, totalment, en rendim, diguem pràcticament en rendim, i deixem les armes,
I si hem de pagar amb la justícia, pagarem amb la justícia, per si hem fet mort, tot això. Això no és tan fàcil, saps? Si haig d'anar a la presó, ja aniré. Si m'ho puc escaquejar, ho faré. L'única cosa real és que no hi hagi morts, que estigui això parat. És l'única cosa... Encara que segueixi existint.
No et pot mereix... A mi no em mereix confiança. Ni morts ni atemptats. Dels que hagin fet atemptats no em mereix confiança. I aquesta persona per què ho diu això ara? Per conveniència?
Veureu el programa de l'Evoleí? No, jo no el vaig veure. He sentit per la ràdio que... Jo el vaig veure i em vaig quedar ben enganyada. Que hi va haver una enganyifa. Menys mal que em vaig esperar fins al final. Perquè si no ara estaria parlant d'una altra cosa. Jo mira què vaig ser. Vaig mirar... Bé, recordem que ara ja es pot dir, no? Que van fer aquest fals documental explicant... O intentant... Explicant una història diferent del 23F, no? Que jo recordo que l'estava mirant i jo normalment...
Sempre m'agrada de vegades segons quins programes o debats polítics i tot plegat de la tele, m'agrada mirar-los mentre miro el Twitter des del mòbil i llavors tens com una altra visió. I en aquest cas vaig dir, no, no, mira, ja he començat, tinc el mòbil allà a l'habitació, dic que és igual, el mirem així i així també l'anem comentant i després ja tindré una opinió formada que a vegades se't tergiversa a mesura que vas llegint.
I clar, anàvem veient i anàvem al·lucinant una mica i el vaig veure fins al final perquè a més estava molt ben fet. Estava molt ben fet. Vull que t'atrapava molt. Molt, molt, molt. No em vaig ni aixecar a buscar el iogurt. No, no, no, allà enganxada. Allà enganxada dient, hosti, tu com... I si que veies coses però... Dieu-nos què explicaven. Explicaven com si el cop d'estat, bé, o tu Carme, eh, el cop d'estat del 23F era fictici, és a dir, que estava pactat entre els diferents partits polítics, totes les forces polítiques ho sabien,
parlat amb el rei i tot, i que era com per enfortir la democràcia. I que s'havia fet així. I qui et diu que no? No, no, clar, clar. Llavors hi havia el Garfi també, que havia rodat, llavors parlava el Garfi, el director de cinema, que havia fet el vídeo del rei, que havien previst com ho farien, que els de la SER, que retransmetien també. El que passa és que sí que apareixien coses que jo crec que està bé, perquè et feien dubtar o et feien pensar les coses que ens han explicat, que moltes no les dèiem saber.
No, no, clar, és que quedaves allà i deies... Jo crec que a mi em va agradar molt, eh? A mi em va agradar... És que a mi em va ser criticat molt, també. I et dic, sí, perquè, a veure, si no m'arribo a quedar fins al final que surten les lletres, avui estaria fotent aquí una altra discursió. Home, és que era molt fort. Era molt fort. A més, vaig començar a pensar, potser és veritat que ho diuen ara, perquè ha mort ja el Carrillo, ha mort Fraga...
I llavors dic, però clar, quedava Felipe González, que era estrany que n'hi ha per aigués. En queden molts de viure encara. Ah, perquè tot això era amb diputats d'aquell moment, que ells explicaven. Amb el Gabilondo, que si un tio que també estava ficat dintre del merder, el Gabilondo, que per a mi ha sigut sempre... I això per què no ho van fer el desembre pels innocents?
És que, bueno, ell s'ha volgut comparar, ha volgut fer, que això li pot anar molt bé a l'Evo Leu, del seu equip, perquè no és ell sol, però allà... Mai tant, mai, ningú. En el programa li pot anar molt bé o li pot anar molt malament, perquè s'ha volgut comparar una miqueta amb la famosa pel·lícula aquella del dia... Adelson Wells. Adelson Wells. Que s'acabava el món, saps? Sí. I de veritat és que, clar, surt després la... Jo crec que anirà bé, perquè l'Evo Leu és un xicot que cau molt bé i fa una bona feina. I la...
Però la gent que estàvem veient el programa, insisteixo, estàvem allà clavats. I deien, hosti, tu, és que és així. El món és així. És una verdadera, ens han fotut la camisa. Menys mal, insisteixo, que em vaig quedar fins al final i surto allà a treure-ho dient que la veritat no es podrà saber fins d'aquí 50 anys i 25 anys i mort els que van participar. Llavors se sabrà la veritat. Però van sortir tots rient i fent tertúlia. Però va ser una hora...
i aquí deia que era massa frívol tractar-ho així no sé si creieu que no es pot fer broma encara amb aquests temes jo no el vaig veure perquè no m'ho vaig mirar però voleu dir que no va dir la veritat i després ha fet veure que era ficció per això és que perquè per el que em dius
Per el que em dius. Estava molt ben lligat. Clar, per exemple, deien que quan entrava el Tejero, el Tejero deien que ell sí que li havien dit que faria el cop. Era l'únic que ho feia com si fos veritat. Llavors deia això, que arribaven els locutors i de seguida deien que era teniente coronel i que això és estrany que us ho digués de seguida. El fallo de la ràdio. Clar, això sí que ha passat, per tant, alguna cosa hi hauria. El fallo de la ràdio.
Estava molt ben muntat el programa, de veritat, eh? I jo crec que les que vam veure ens vam quedar allà... Com que jo hi ha coses del 27F, que a mi me les haurien d'explicar molt bé, per creure-m'ho. Per què l'armada va a veure el Tejero quan hi va, a l'hora que hi va?
Perquè és el mateix tejero que rebenta l'alçament aquell quan sap que hi ha de formar-hi part el carrillo, hi ha de formar-hi part del govern, persones d'esquerres i de dretes i tal. Per què rebenta ell mateix, el tejero, el moviment? Perquè l'armada assumeix la culpabilitat del...
d'algun alçament que l'armada sap amb el rei, eh? Per què el rei no va sortir a parlar fins que va fracassar el moviment? Són preguntes que faig, eh? Sí, sí, encara no estan respostes. Són preguntes que faig. Vull dir, aleshores, vols dir que no van dir la veritat o la veritat que respiren tots aquests fets?
i al final per justificar-se diu tot això ha sigut mentida o ha sigut suposició tota la gent que estava implicada jo recordo que anava mirant per això vaig dir l'aparto perquè després no podré parar de mirar els webs i tot perquè dic clar si això és veritat no la vaig veure i per tant no puc opinar massa però jo espero veure'l perquè el tinc una mica gravat i el podem veure
Mira, a mi em va enganxar quan va començar la pel·lícula del Garci que va guanyar l'Òscar i per què va guanyar una pel·lícula tan mediocre com aquella a l'Òscar. I llavors ja a continuació d'aquí formen la història de per què van contratar, per què al Garci li van donar l'Òscar a canvi que ell rodés tota la història aquesta.
Que podia ser que gravés. També lligava amb la CIA i tot. A veure, la ficció és treta de la realitat. Aquestes coses passen. Pot ser? Ja m'ho miraré. Ara m'ho miraré. La sexta. Vols dir que això no ha sigut posat perquè el futbol ja no distreu qual? I han fet alguna cosa així. Estic segura que tindrà moltíssima crítica negativa, eh?
N'ha tingut moltes, he vist comentaris de molta gent ofesa. Jo he sentit el Basté que el felicitaven. Bueno, al Basté no li facis que... Però és molt fan de l'Evole, també. Aviam, aviam, per mi, jo escolto el Basté cada dia i cada dia em dic que no el torno a escoltar més. Però això li passa a molta gent, també, Carme. Jo l'escolto cada dia. Té alguna cosa que enganxa.
Però té alguna cosa que el Basté és com el mossèn Cuní, o estàs amb mi o estàs en contra. Ell és capaç de posar a la nena aquesta que canta tan bé, a la nena aquesta que canta, saps aquesta veueta, que ara han vengut al dió, saps aquesta nena tan mona? No ho sé, n'hi ha moltes. Aquella tan petitona, canta jazz, home.
Sí, la nena petitona que cantejar, sí. L'Andrea Motis. L'Andrea Motis està on està? Gràcies aquí. Sí, sí, sí, això ho ha fet amb molts cantants. Tu ets capaç de fer un programa com molt de l'Evole, eh? Mira, el que vinc a dir, que no em serveix de referència al Basté, perquè ell...
però és líder d'opinió però crea opinió també jo quan l'hagi vist et diré m'ha agradat però esclar jo ja m'ho miraré sabent que és mentida no no a mi em va agradar molt i em vaig quedar calabada l'única cosa és que exacte jo crec que sí i va tenir una audiència molt important perquè ja estava anunciat per això també el vaig voler mirar ja estava anunciat si és que no et dic que no m'agradés imagino estic de riure que es devien fer ells
Després sí, perquè ja surten rient. Però no dic que no m'agradés. No estic dient això. Estic dient que en un moment determinat vaig dir...
que n'hem sigut de bledes i que bona gent que és el món mundial sí, perquè ens han pres la cavallera però no és que no m'agradés això t'hi trobes llegint un llibre que et parli de les endances del rei i et trobes quan es descobreixen coses dius que n'he sigut de burra pensar que ai pobre i això passa no sé
Bueno, hi ha moltes coses que evidentment de l'alta política no les sabrem mai. I tant que no. I tant que no. I més val que no. I val més que no. Perquè si no ens enrebiem, és veritat. No tenies el dit posat en lloc més? No, ja ho he dit. I al senyor si se li pot dir senyor Millet i Montull? Avui els toca, no?
Els hi toca el moviment. Una part, una part. Sí, ara això per referència a l'hotel. És a dir, és un delicte que no s'ha arribat a fer.
és a dir, s'han fet uns delictes un projecte de delictes exacte, s'han fet uns projectes i s'han fet durant els projectes uns delictes això vol dir que això va fent va fent això va fent, ja arribarà jo recordo encara quan dinàvem tots els escandalitzats que van estar tothom que en Millet de l'Orfeó català hagués fet el que va fer jo vaig dir, no anirà a la presó
continuo dient que no aniran a la presó perquè és que hi ha una situació quina edat tenen aquests senyors?
A veure... És el que passa amb Núñez, no? Per exemple, Josep Lluís Núñez, que també el van condemnar, però que quan es va fer la condemna ja era massa gran. A part d'això, senyor Josep, per una banda hi ha implicat la Generalitat i per l'altra l'Ajuntament. Per tant, que els dos partits aquests hi ha d'haver algú implicat que tampoc anirà a la presó.
Bé, falta saber si verdament és veritat. Falta saber el que diran ells, perquè és molt fàcil. A veure... És el que deia el Vicenç. Vicenç, si la Cristina, que és més jove, no se'n recorda... Imagina't, clar, clar. Aquest senyor com se n'ha de recordar del que va fer. La que pot perillar en el cas Palau
no en el cas de l'hotel, en el cas Palau és la filla de Montull, em penso, que també hi està involucrada. Aquesta sí que pot venir. Però saps què passarà? Saps què passarà?
que en el moment reconeixeran els fets davant del fiscal, no aniran a judici, se vindran amb el fiscal tot, ha de retornar una quantitat, i passarà com aquells que van ser els dos de Comerçat i Unió, que havien estat processats i van arribar amb una cosa amb el fiscal. Sí, l'alavedra... Exacte, l'alavedra. Però passarà el mateix. Aquesta és la posició...
Al final diran, no ho veieu? És que no volem demostrar el que es pot fer. Retornarà l'aquest impacte d'això i ja està. Vull dir, no, no, no. No passarà res. Jo vaig estar mirant aquella pobra gent que està vivint a Gàbies. Oh, jo també, jo també. Jo no vaig bocadar-ho perquè ja havíem fet aquest reportatge...
Oh, quina cosa. No vaig veure això. Allò japonès, sí. Però tu no saps que al Japó hi ha uns hotels... Era la Xina, allò, eh? Que són una celda... La Xina. Sí, sí, sí. Bueno, una de les coses que hi ha de tema, que ara la Xina se n'està anant avall econòmicament. I pensem... Se n'està anant avall i pensem que la Xina...
és la banca dels Estats Units. Això ho hem de tenir present. La Xina té molta part dels dòlars dels Estats Units. Si la Xina cau, als Estats Units és una altra crisi.
Pobres de nosaltres. Hi ha una crisi als Estats Units, una crisi... Anem darrere tots els altres dels Estats Units. Vull dir, cuidado amb el que està passant a la Xina. I això també la gent no s'hi fixa. La Xina està anant... És que potser havia anat molt de pressa i ara, doncs, té un recess. Ah, vai, vull dir, hi ha diverses coses. La gent comprava molt a la Xina i ara s'està adonant que el que comprava té una qualitat molt baixa. No, però, bueno...
Però de totes maneres, tu agafes un cocet?
o tot és Medinxina i comences a desmuntar-lo peça per peça i trobaràs moltes peces Medinxina i tu també és a una gran botic de modes a Barcelona la millor i la roba Medinxina però també fabriquen merbetes i fabriquen per les grans firmes per això que si se'n va avall per la món mundial si se'n va avall crisi econòmica mundial
és que estem en un món molt globalitzat jo no t'ho aconsello era el discurs de la Rebim
Ah, d'acord, sí. Sí, Vivian Reding. Jo he estat pensant molt en això. L'ha parlat molt bé perquè se l'entenia absolutament tot. Però jo he estat pensant molt en això de si Catalunya permaneixeria o no permaneixeria a la Unió Europea. I jo em pregunto, què és Catalunya en la Unió Europea actualment?
El que diu la Constitució espanyola. Què diu la Constitució espanyola? Reconeix el caràcter de nacionalitat històrica. Reconeix nacionalitat històrica. Això cadascú fa la seva lectura, perquè clar, nosaltres ho veiem així. Ells no ho veuen així, eh? La Constitució parla de les nacionalitats històriques. Senyor Josep, és imprescindible estar a Europa?
Jo crec, home, és convenient. És interessant. És convenient, però imprescindible. No és imprescindible, imprescindible no hi ha res. És convenient. Ara, si és una nacionalitat històrica, és una nació afegida a la nació espanyola. És a dir, Catalunya és d'Espanya. Catalunya no és Espanya. Catalunya és d'Espanya.
Si és així com a nacionalitat històrica, Europa no haurà de reconèixer la nació catalana, haurà de reconèixer el govern català, amb el qual reconeix un estat català.
Parla com a català o parla com a advocat, ara? Jo parlo com a advocat. I m'ho haig d'acabar d'estudiar perfectament, però vull dir, partint de la base, de la mateixa Constitució espanyola, que reconeix el caràcter de nacionalitats històriques, Galícia, País Basc i Catalunya, aquests tres... No, País Basc. Aquests tres...
formen part com a nacionalitats històriques d'Europa. Perquè ho diu la Constitució espanyola. Ho diu la Constitució de l'Estat espanyol.
Se'ns acaba el temps, eh? Ai, se'ns acaba el temps. Ara que m'interessava això. Avui hi havia molts temes realment, eh? Ja està. Queda dit, això. Avui ha sigut un art de Sant Martí. Això, és veritat. Moltes gràcies a tots quatre, Vicenç, per mirar Carme i Josep. Tornem dilluns que ve. A veure si tenim... Aixanem més temps, dilluns que ve. Me'l vull estudiar bé, aquest tema, perquè... I el parlem en profunditat. Sí, sí, fàcil, fàcil. Perquè és que no veig tanta cosa. Gràcies.
Doncs en parlarem, gràcies i que vagi bé. Bon dia, bona setmana. Nosaltres connectem tot seguit amb el bolletí de Catalunya Informació i tornem després, amb encara més coses, la tercera hora del Just a la Fusta. Fins ara. Bon dia, són les dotze.
S'inaugura oficialment el Congrés Mundial de Mòbils que ha començat aquest matí el recinte firal de Gran Via a l'Hospitalet de Llobregat. El Congrés participa en 2.000 empreses de tot el món que presenten les últimes novetats en telefonia mòbil. El conseller delegat del Congrés, John Hotman, ha dit el matí de Catalunya Ràdio que ha reconegut que la compra de WhatsApp per Facebook ha disparat les expectatives del Congrés.
Artur Mas vol que la Comissió Europea vegi Catalunya com un aliat per construir Europa i no un problema. És la petició del president de la Generalitat a la Comissària Europea, Vivian Reding, que en declaracions també el matí de Catalunya Ràdio ha insistit que els governs català i espanyol han de negociar per evitar que Catalunya se separi d'Espanya.
Comença l'Audiència de Barcelona al Judici pel cas de les irregularitats en el projecte per construir un hotel de luxe al costat del Palau de la Música. Fèlix Millet i Jordi Montull seuen al banc dels acusats amb l'antiga cúpula d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona.
Un centenar d'immigrants subsaharians han aconseguit aquest matí entrar a Melilla després d'un nou assalt massiu a la tanca que fa frontera amb el Marroc. Segons la Guàrdia Civil, la violència de l'assalt ha obligat les forces de seguretat marroquines a refugiar-se entre les dues tanques que separen Melilla del Marroc.
Ordre de recerca i captura contra el deposat president d'Ucraïna, Víctor Yanukovych, emparadut desconegut. El Ministeri de l'Interior l'acusa formalment d'assassinat en massa de ciutadans pacífics en relació amb els morts a la plaça Maidan de Kiev. Catalunya Informació. Ara els esports. L'Espanyol Vilareal tanca avui la jornada de primera. Sergio García serà titular a l'Espanyol, que buscarà la tercera victòria seguida per acostar-se a les posicions que donen accés a les competicions europees. El partit és a les 10.00.
I pel que fa al temps, intèrvals de núvols a la costa i al prelitoral amb algun ruixat puntual a les comarques de Girona. A la tarda aquests núvols seran més abundants i podrien caure quatre gotes també cap a Ponent i a la costa. Les temperatures es mantindran suaus. A aquesta hora passen gairebé tres minuts de les dotze del migdia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. L'escola Montseny obre les seves portes aquesta tarda als pares i mares de cara al procés de preinscripció. El centre farà la primera visita avui a les 4 de la tarda i la següent serà dijous al matí a dos quarts de deu. Cada any les escoles de Sant Justa explicant als pares i mares amb fills en edat de començar l'escolarització
quins són els seus projectes de centre i la seva metodologia per tal que els pares triïn on inscriuran els nens al curs que ve. Com dèiem, avui és el torn de l'escola Montseny per fer aquestes jornades de portes obertes. La primera serà avui a les 4 i la segona, la darrera i última, serà el dijous a dos quarts de 10 del matí.
Més qüestions. La immigració, la reforma de l'administració local i l'economia. A través de la història s'entraran una jornada oberta de justícia i pau, aquest dimecres, als locals de la parròquia. La jornada és oberta a tothom. La mort de 15 immigrants a Ceuta, la seva fugida cap a Europa fa uns dies, serà un dels temes que es tractaran. També es parlarà de com afectarà Sant Just la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. I l'últim tema previst serà el quart capítol sobre l'economia a través de la història.
La jornada de Justícia i Pau començarà un quart de deu del vespre dimecres a la parròquia de Sant Just.
I acabem recordant que aquest dijous al vespre l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret presenta la mostra Express Retrats del dissenyador Quim Déu. L'exposició s'inaugura a dijous a dos quarts de vuit del vespre i claurà diumenge. Per tant, només es podrà visitar durant tres dies. A més, Quim Déu estarà present durant la inauguració per tal de debatre sobre l'art i sobre la seva obra. L'Espai de Lliure Creació Carme Malaret es troba al carrer Bonavista 105.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I was her, she was me We were one, we were free And if there's somebody calling me on She's the one If there's somebody calling me on
She's the one. We were young. We were round. We were fine. All along. If there's somebody calling me on. She's the one.
When you get to where you want to go And you know the things you want to know You're smiling When you said what you want to say And you know the way you want to play You'll be so high You'll be flying Though this sea Will be strong
Fins demà!
I was her, she was me
If there's somebody calling me on She's the one If there's somebody calling me on
Fins demà!
Calling me out She's the one She's the one
Just a la fusta.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
I aquesta hora parlem del Centre d'Estudio de Sant Justens amb la seva vicepresidenta, Maria Quintana. Bon dia, Maria, què tal? Molt bon dia. Per parlar de l'activitat de l'entitat, que a més ens vas comentar la setmana passada que ja estàveu pensant en la poesia, no? Sí, sí, sí. Hi ha alguna novetat, ja? Sí.
Petita, però sí, perquè vam tenir reunió amb el Sergi, amb el regidor de cultura, però de fet encara no va ser una reunió conjunta de les persones que formem part de l'equip, sinó que va ser amb mi, imagina't.
Tu i prou. Sí, però bé, vam destacar, crec que tirar endavant, que aquest any hi hagi bastantes poeteses, almenys més d'una, per entendre'ns. I mirar de portar a la gent poetes importants, poetes que són nostrats, que diríem, però que són poc coneguts. Molt nom, però poc llegits, per entendre'ns. Avui en dia. Per exemple...
Suposo que ens passa molt que quan arriba l'any Espriu o l'any no sé què, tot el coneix, però després n'hi ha uns quants que ens passen desapercebuts. Això mateix, llavors el que és mirar és que aquests poetes o poeteses que han tingut una importància en un moment determinat de la nostra història literària, doncs a posar-los en solfa, no només que esquidin amb el nom, oh sí, per exemple la Clementina Arderiu, oh, la Clementina Arderiu, però qui llegeix la Clementina Arderiu?
doncs aquest any si deu vol sembla ser que la llegirem i d'altres perquè hi ha la Montserrat a Balló i a veure alguna cosa més sortirà però no puc avançar res perquè ja et dic va ser un tet a tet i encara no és quòrum falta parlar amb la resta d'organitzadors a veure què fem però jo penso que anem en bon camí que ara ja tenim reunió el dia 3 per posar tot això en solfa i mirar que patiri endavant tot això
Molt bé, teniu algun altre... Mira, hi havia el de Cervira, que es va anar al Congrés de Cervira, que nosaltres presentàvem, el Julio Uxó i la Coral,
presentaven un treball molt important. Jo, em veus fer gracionari, però he estat una mica entreafònica, angustipada, tot plegat, i no hi veus poder anar. Suposo que ha anat molt bé, suposo que ha anat molt bé, espero veure'ls i parlar amb ells, a veure com va anar. I després, doncs això, tenim... El més important ara és això i la feina que es va fer fins al dia a dia.
Ja, que ja és molta, segurament. És molta, és molta. Molt bé, Maria, doncs moltes gràcies. Una cosa que sí que volia dir. A veure. Que nosaltres vam fer una... Espera, que veig una mica d'aigua, perquè l'angustipada encara dura. Sí. Vam fer una entrevista a la mare superiora, que va estar molts anys aquí, de les germanetes. Sí, per tot el tema que aquest any fa 50 anys. Llavors volíem fer un article a la Vall d'Avers, però la Vall d'Avers se'ns ha avançat.
És veritat que aquesta remana l'han fet al tema del mes. Està molt bé, vull dir, perfecte. Aquestes noies ho han treballat, ho han fet. Però com que del material que es va treure de l'entrevista amb aquesta mare superiora és molt, molt, molt interessant.
Llavors el que farà és que se la posarà com a dona a les 50 dones de Sant Lluís. El treball que ha fet el centre d'estudis serà dins la miscel·lània de les 50 dones, anirà la mare superior, que no en fa llegir com se diu perquè no ho diria bé,
És una bona manera, doncs, de redireccionar-ho, no? Perquè va estar molts anys aquí, és la que va, coneix bé a pa com ha anat tot. Es veu que jo no ho vaig fer, va anar la Josefina Modoler, la Pilar, la Pilar i el Pere Font, i va ser molt interessant. Llavors val la pena, doncs, recollir tot això amb el Jordi Amigó, també s'han posat d'acord. Sí.
I es fa això, perquè com que no es fa el petit article que has fet a la Vall d'Avers perquè ja s'ha fet, doncs es fa això. Es fa d'aquesta manera. Perfecte, doncs també queda dit i així també es pot llegir a diferents llocs, no? Ah, això mateix, això, quan surti la miscel·lània, quan surti la miscel·lània, trobareu les 50 dones. Perfecte, Maria, doncs moltes gràcies. A vosaltres. I tornem la setmana que ve. Si deu vol. Que vagi bé, bon dia. Adéu, adéu.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Yes
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Ara passeu un minut d'un quart d'una del migdia i aquesta no parlem d'una activitat que es farà aquest dimecres aquí a Sant Jurs. Te'n parlem de seguida per saber com anirà tot plegat.
Justícia i Pau organitza una jornada oberta aquest dimecres, una trobada als locals parroquials per parlar de la immigració, de la reforma de l'administració local i de l'economia a través de la història. Aquests són els temes que es debatran a partir d'un quart de deu del vespre aquest dimecres, com dèiem, a la parròquia de Sant Just i Pastor. I avui en parlem amb el president de la secció local de Sant Just de Justícia i Pau, que és Jesús Castro. Molt bon dia. Bon dia.
Déu-n'hi-do, els temes que es tractaran aquest dimecres, hi ha força teca, no?, d'alguna manera? Efectivament, són temes molt seriosos, molt importants per tots nosaltres, i el temps que tenim per tractar-los és molt petit. El que passa és que, d'alguna manera, nosaltres volem fer un tast el més ampliable a les persones que poden venir,
per poder introduir-nos a poc a poc en aquests temes. Clar, d'alguna manera, tot el tema de la immigració i d'aquesta mort dels 15 immigrants a Ceuta en la seva fugida cap a Europa, que és molt recent i és de tota l'actualitat també en relació al que va passar després i al gest que ha fet el govern espanyol o al gest que no ha fet, que suposo que també, d'alguna manera o altra, era important parlar-ne aquesta setmana. Sí, efectivament. Aquesta...
Aquestes immigrants, persones que han mort recentment pel fet de voler passar dels seus països generalment pobres a un país més ric que els doni un futur més gran per ells i les seves famílies, és una gran tragèdia. I és una gran tragèdia perquè la mort de les persones que es veuen obligats a marxar
per necessitats primàries, estigui interromput per la mort, simplement pel fet de desplaçar-se. De fet, sembla mentida que pugui passar això encara ara, vull dir que tot el que està passant, o de fet fins i tot la reacció, com dèiem, de part del govern que hi ha responsable darrere de tot plegat, fins i tot sembla que hi estiguem tan acostumats que gairebé ni ens indignem, no?
Sí, efectivament. Estem tan acostumats a sentir notícies d'aquestes que, a més a més, les sentim molt sovint que sembla que no tinguin aquella importància que realment tenen. És el cas també recentment de l'any passat de l'ampedusa, que això va ser encara molt més gran la tragèdia. Ara no ens hem d'acostumar amb aquestes qüestions. Hem de pensar que les persones totes som iguales amb drets...
i amb obligacions, i que el dret de buscar una nova vida per poder sortir de la pobresa no es pot negar a ningú. D'acord que aquí a Europa podem reflexionar que no hi cabem tots i que a la feina no hi ha feina per tots, però hi ha solucions per poder arreglar el problema.
Hi ha solucions i d'això cal parlar-ne amb nosaltres mateixos, no? Per tant, d'alguna manera, tots hauríem de prendre, suposo, aquests fets com una cosa que no és que ens siguem responsables, però que sí que alguna cosa hauríem de replantejar-nos, és a dir, no deixar que passi, no?, per entendre'ns? Exactament. Ens hauríem de replantejar la manera en què estem vivint i que en el futur podem encara viure...
o bé segons com es vagi per un cantó pitjor o per un cantó millor. Tot depèn del camí que s'agafi. La pobresa està tan extensa al planeta que tres quartes parts de la població mundial no tenen una renta superior a un euro diari. I això és totalment injust. Mentre que una quarta part de la població del planeta poden consumir tots els béns
que generalment estan al mercat. Amb tot això també hem de dir que, a veure, Europa tampoc està lliure d'aquesta situació de pobresa perquè els últims anys de crisi la part del Mediterrà del Nord, les nacions del Mediterrà del Nord, com són Grècia, Itàlia, Espanya, Portugal, hem entrat una miqueta en aquesta tendència que la pobresa s'extingui també.
però vol dir que no funciona bé la cosa. Calen canvis, segurament, no? O plegat tot aquest canvi de model o tota aquesta crisi segurament també implica un canvi de model o un canvi de consciència. Sí, perquè, evidentment, es creïn altres models, cal passar pel canvi de consciència i, sobretot, buscar una justícia que sigui més adequada per la manera de repartir el temps, no? De fet,
existeix a la forma de fer-ho una miqueta és difícil que el sistema aquest capitalista que tenim però sobretot amb l'objectiu de salvatge doncs pugui arribar a bon terme perquè això va cap a una autodestrucció quan tothom sigui pobres de què serviran els béns si ningú els podrà adquirir
I això és una cosa que no pot passar. Per tant, el mateix sistema ha de retornar a plantejar-se l'economia capitalista, però més justa i amb limitacions. I això es portarà en un canvi, evidentment.
Doncs també és un dels temes que es parlarà aquest dimecres. D'altra banda, es plantejarà també aquesta llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local que va aprovar el govern espanyol el desembre, de com afectarà aquí Sant Just, no? Un tema que segurament també ens afectarà més del que potser ara ens pensem. Sí, evidentment això és una gran transcendència i a més és un retrocés enorme sobre la llibertat, l'autonomia i fins i tot la justícia, no?
perquè els ajuntaments o les entitats que diàriament estan en contacte amb el poble, amb les seves necessitats, pateixen amb les seves problemàtiques, intenten ajudar amb els mitjans que tenen. Això ho dic també perquè conec els uns ajuntaments, però sobretot el nostre, el de Sant Just, que està en el peu del canó per poder ajudar a la problemàtica i ho està fent. Si tot això pràcticament s'elimina i es centralitza a distància i pràcticament
sense financiació i, a més, això comporta una sèrie de prejudicis enormes. Entre ells, la pèrdua de llocs de treball, també. Sí. Per tant, és un d'aquests canvis que també anem parlant diverses vegades aquí a Sant Just, però que potser fins que no ens hi trobem directament, que ens neguin un servei, potser no n'acabarem tampoc de ser del tot conscients. Bueno, aquest és l'objecte una miqueta de la trobada, no? Entre tota la gent que hi participem, amb una contribució...
d'idees i de sensibilització, l'obrem, prendre consciència que no hem d'esperar que això passi, sinó que abans ens hem de moure. Exacte, avançar-nos una mica que sigui massa tard, no? Exacte. I, finalment, també un altre qüestió que es tractarà aquest dimecres serà el quart capítol sobre l'economia a través de la història. En aquest cas es parlarà de l'any 1 a l'any 1000. Déu-n'hi-do, molt de temps, no? Sí, això de l'economia a través de la història és una qüestió...
que vam estar al grup de Justícia i Pau perquè creiem que estudiant l'evolució de la humanitat des del paleolític fins a l'actualitat podem anar entenent com ha funcionat la qüestió de la riquesa i l'economia com ha anat funcionant al llarg del temps la pobresa com ha estat la riquesa com s'ha repartit i llavors a través de totes aquestes etapes anem a parar a l'actualitat i llavors anem contrastant
el que és la situació anterior des de l'any 1 o dels de la prehistòria fins a l'actualitat. Contrastant les situacions, en què s'ha millorat, en què s'ha perjudicat. I llavors també arribarem, creiem nosaltres, a entendre l'evolució de l'economia en el moment actual i una miqueta cap on anem. O sigui que tot això ens pot ajudar a saber una miqueta
a què ens porta la situació actual de la crisi. Exacte, o sigui, situar-ho d'alguna manera o poder-ho traslladar també a aplicar-ho en l'actualitat, no? Exacte, a través de la història podem entendre una gran evolució del que ens ha passat al llarg del temps en aquesta matèria i una mica la progressió del present i del futur i quins són els camins que podem triar.
Doncs molt interessant, doblegat serà aquest dimecres a partir d'un quart a 10 del vespre és aquesta trobada que organitza Justícia i Pau no sé, cada quant les acostumeu a organitzar aquestes jornades, Jesús? Bé, nosaltres que també ens trobem per tracar els temes de Justícia i Pau que ens afecten i afecten a l'Estat també i al planeta i això ho fem un cop cada mes i llavors aquests temes d'avui
sobretot el tema de la història, cada mes emetem un capítol. Ja hem emitit l'etapa de la pedra, del Paleolític, hem emitit l'etapa de l'agricultura, que en diem nosaltres, que de fet comença en el Neolític, continua després totalment allunada dels 2.000 anys fins a l'actualitat, perquè verdament la terra ens dona de menjar a tots,
i després doncs
Això ho fem un cop cada mes, ja n'he meditat quatre. Perfecte, per això és ja aquest quart capítol, això en relació a aquest tema de la història, l'economia a través de la història. Exacte. I aquest cop a més també es tractarà, com dèiem, aquests altres temes, la reforma de l'administració local i també la mort dels 15 immigrants a Ceuta en la seva fugida cap a Europa. Tot plegat. Aquest dimecres, com dèiem, a un quart de del vespre, a la parròquia del Sant Justi Pastor. Avui n'hem volgut parlar amb el president de Justícia Pau, Sant Justi Jesús Castro. Moltes gràcies, Jesús.
A vosaltres. I que vagi molt bé. Moltes gràcies a vosaltres, una altra vegada. Gràcies, bon dia. Adeu.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
I avui a aquesta hora estrenem una nova secció, tot i que la col·laboradora ja havia passat pel programa. Saludem per això, l'Alea Ardenu, i bon dia, l'Alea, què tal? Bon dia, Carme! Quant de temps? Molt! Potser fa un any, eh? Una mica més, però no pas gaire diferència. Jo crec que uns nou mesos, un part, eh? Per tant... No he tingut un fill, eh? No! Després d'aquest procés has decidit tornar a la ràdio, tot i que canviarem una mica els últims anys, els últims mesos, havies parlat, ens havies descobert molts invents, la història de molts invents...
I avui has decidit, o avui, o a partir d'ara, a partir d'ara d'aquesta setmana has decidit que canviaràs una mica aquest estil, eh? Sí, miraré venint de tant en tant, quan pugui, que entendré que sigui cada setmana o cada dues, i parlaré una mica del que vaig veient al meu voltant, notícies d'actualitat, barrejades una mica amb notícies d'aquelles que quan les llegeixes dius, estem una mica bojos, tots plegats, no? Una mica tipus notícies curioses, però no li vull dir notícies curioses a la secció...
No, perquè seran agrupades per temes, no vull dir, d'alguna manera ja li pensarem un nom i la setmana que ve potser ja tenim, o l'altra, i ja tindrem com a etiquetar-ho. Sí, ja anirem fent, no començava mai, jo tenia ganes, ja trobava falta molt. Que no sigui per falta de títol. Exacte. A veure, comencem avui, ens vols parlar a partir d'una cosa que va ser aquest dissabte, no? Sí, veus, avui porto molta, molta actualitat. Imagino, Carba, que et deuries assabentar com tothom del gran tema el dissabte, no?
Una mica tard, me'n vaig assabentar. Sí, no? Bé, per qui no ho sàpiga encara, dissabte va caure WhatsApp, el sistema de missatgeria per mòbil, durant unes quatre hores a nivell mundial. Què va passar? Doncs que la gent es va tornar boja, boja de què està passant. Jo vaig veure gent tornant-se a reiniciar el WhatsApp cinc, sis vegades, dient... Pensa que si està de mitja conversa són moltes hores, no? Sí, però bueno, sisplau, què està passant?
Jo no em vaig assabentar. Així veiem el meu nivell d'estar enganxada. No, no, no em vaig assabentar en aquell moment. De cop i volta vaig llegir a les 12. Oh, què ha passat? Tothom allà al Facebook dient-ho. No sé. Em va fer molta gràcia que precisament fos la setmana en què Facebook ha comprat WhatsApp, que es pengés i que passés tot això. No sé si és casualitat, però no havia passat mai. Tantes hores, a més...
I això em va fer pensar. Em va fer pensar que estem una mica tarats, tots plegats. Vaig arribar a veure missatges al Facebook de gent dient, mare meva, aquesta nit he hagut de trucar per quedar. I vaig pensar, si estem arribant als nivells de que trucar per quedar ja és de la prehistòria, malament anem. Clar, clar, és que anem molt ràpid. Home, fa poc ara, trucar per quedar. Ja es feia poc amb els SMS, imagina't. Sí, sí, imagina't amb les cadenes que es feien. I ja feia 10 anys que no he trucat per quedar. Mare meva.
La fet és que a mi em va sorprendre moltíssim això i vaig dir, això és un bon tema per començar el dilluns. Em va sorprendre bàsicament això, la insistència de la gent tornant a reiniciar el programa, la bogeria de la gent, mare meva un dissabte què fem sense el whatsapp, per tant, què va fer la gent, què va fer tothom i què va passar?
que es va intentar descarregar una altra aplicació per poder enviar-se missatges instantanis. Quina? Doncs l'aplicació que la tinc aquí, ja ni me'n recordo del seu nom. Telegram, no? Telegram, això, sí. Jo no l'he provat encara, eh? És un avionet, la moticona, així blava.
Què li va passar a Telegram? Va començar a rebre peticions, posant molt contents els directius, van dir, mira que bé, estem rebent aquí moltes allaus de peticions per baixar-la, però clar, tantes peticions, tantes, que es va saturar.
Per tant, va haver-me'n que no funcionava ni Telegram ni WhatsApp i tot per una allau... Si estàvem en comunicats? Sí. Deien que hi havia Telegram 100 registres per segon. Que fort. Imagina't. O sigui, realment, l'ús del WhatsApp és descarat, no? És total. Ja et dic, això potser passa un dimecres de 10 a 2 del migdia i no, no t'estan. Perquè un dissabte de 8 a 12, que és quan tothom vol quedar i vol aprofitar la nit de dissabte, que és... Hi ha alguna cosa, exacte.
Però bé, em va sorprendre molt això, no? La bogeria que teníem tots plegats, que teníem tots plegats, el fet que remarqués que s'ha de tornar a trucar per telèfon, mare meva, i abans com et penses que es feia? Es trucava al fix i es feien cadenes. Al fix, imagina't. Imagineu-vos. Clar, però jo crec que és impossible imaginar-se això ja, no?
Què faríem sense mòbil? La comunicació d'aquell moment? És a dir, no crec que ens canviaria del tot el nostre funcionament. Però bé, estem tots xalats, què vol dir? Vas carregar-se corrents d'un altre i que se s'aturi... Els directius de la Tegna van llançar un comunicat dient que estaven molt contents al principi i després van llançar un altre comunicat dient que ho sentim, és que no donem l'abast. Per tant, està clar que quan passen aquestes coses tothom es torna boig i no hi ha solució a esperar-nos. El curiós és que hi passa tanta i tanta gent, és a dir, senyal que sí, que realment hi ha alguna cosa.
Jo crec que estem massa enganxats a les tecnologies. Segurament. Què faríem sense elles ara mateix? Mira, he estat un cap de setmana que gairebé n'he tingut bateria i realment per això no m'he assabentat del Telegram i tot això, però mira, és la meva manera de desconnectar. No, no, està bé, està bé. Jo et recomano, ha sortit una notícia ara parlant de tecnologies, que ja també em fa sentir que això està passant.
Una notícia que diu que et dona un decàleg sobre com portar amb estil i glamour, diguem-ne, les Google Glasses. Home, tu te l'has provat algun cop? No. Jo sí. Mira. I crec que estil, és complicat tenir-ne, almenys estil estètic, ja. Per tant, imagina't tota l'altra, suposo que parla la línia de l'ètica, aquest decàlegs.
És que em sembla molt fort que facin un decàleg d'això en una premsa, el periòdico. Tenint en compte que la majoria de mortals no hem vist les Google Glasses i no les veurem de moment. Jo ho he fet de manera molt excepcional perquè una persona les té i tothom qui li veu se les volen provar i fer-se una foto. Doncs mira, d'aquesta persona que coneixes potser li podies dir algunes de les conductes, el codi de conducta que Google ha llançat. De fet, l'ha tret Google i ha publicat la notícia, com deia això, al periòdico.
Entre altres coses, una cosa molt simple, no siguis gruller o pertorbador, respecte als altres. Si cal explicar el que portes a la cara, ho hauràs d'explicar les vegades que calgui, perquè la gent es queda molt sorpresa quan veu una persona amb unes ulleres tan fines i amb una pantalleta.
has d'assumir que cridaràs l'atenció per tant, no diguis allò de tothom em mira pel carrer, per què? Bueno, noi o noi, és normal que et mirin pel carrer cridaràs l'atenció amb unes ulleres a les quals els hi vas parlant i et vas buscant coses per internet no les portis a fer esports de risc això sembla evident, però hi ha gent que encara no acaba de se les emporten per determinats esports i pels mapes i totes aquestes coses se les emporten doncs no te les emportis per fer esquí aquàtic i coses així
Sisplau, en moderació, deia, no les usis amb accés, pensa que amb això al final acabarà semblant una persona d'un altre planeta, sempre amb unes ulleres allà posades, buscant, buscant, a part, estar sempre tan connectat, no és sa, fins i tot això ho diu Google, eh? Sí, també et diu que sempre pots bloquejar-les, que no cal que sempre les portis obertes, de manera que estàs parlant amb qualsevol persona i t'està buscant, ei, què tal, com estàs? I t'està buscant, ei, què tal, com estàs?
És veritat que li has de donar l'ordre, cert. Però bé, et diuen que també demanis permís, a vegades si estàs amb gent en públic per utilitzar-les, perquè és això al final com amb el mòbil, que estàs el dia amb el mòbil, i no demanes ja permís per deixar de parlar amb la gent i connectar-te. Com es diu aquesta paraula que fan servir ara per si estàs en grup? El fobing, no? Això, el fobing.
I bé, i això, i que diuen que exploris al teu voltant també, que no t'oblidis que hi ha món al voltant i que, sisplau, és molt més bonic que les Google Glasses, que costen, no sé si jo vies, uns 1.500 dòlars. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do, és moltíssim. Suposo que deu endurar, no? Vull dir que no és d'aquests gadgets que d'aquí un any caduca.
No, però jo crec que segurament acabarem tenint l'ús en una forma una mica més estètica, no? Potser com ulleres de miopia, potser fins i tot tu pots fer miopi i això, no ho sé. Jo és que ja després de veure tot el que m'ha evolucionat amb els últims anys... Exacte, fa difícil. Suposo que, ara diria, jo mai les vull tenir, però suposo que potser acabarem cedint tots.
Jo tinc curiositat per veure com és, però em fa com mandra haver de tu allò allà. Ho trobo incòmode. És massa. Sí, sí, no sé. Jo crec que estem arribant ja a un punt de bogeria amb la tecnologia. També he llegit ara aquests dies que hi ha fins i tot aplicacions. Bé, les aplicacions ja és un món que és enorme i cada vegada estan més...
No, a dir, estem més bojos, perquè ja a cada aplicació n'hi ha una... Home, cadascuna ha de superar-ho, no? Cadascuna ha de ser més exagerada. Sí, però jo aquesta trobo que ja fins i tot és allò de fins i tot mira-ho tu, no cal que t'avessin. Hi ha una aplicació de Facebook que es diu Breaking Notifier, notificació de ruptures,
que resulta que tu, si hi ha alguna persona de la qual estàs enamorada i està posant allà que té una relació amb parella, doncs si algun dia aquella parella trenca i canvia en l'estat de matrimoni o amb parella a solter, doncs t'enviarà un missatge i et dirà, sabies que el Lluís ha trencat amb la Marta? Doncs ja tens via lliure per intentar anar cap al Lluís.
O sigui, l'estat civil que posen al Facebook i aquestes coses, no? Sí, però clar, això ho pots veure tu, ho pots anar a comprovar, no pots mirar... No, no, hi ha una aplicació que perquè tu no hagis de fer el gest, t'avisa. T'avisa, home, perquè ho deixis de comprovar-ho, perquè veus que té parella, llavors, doncs... Mare de Déu, això ja aniré a fer destina, eh? I que sigui l'aplicació que et descarreguis, que tinguis allà el mòbil, que algun dia te l'agafi algú i et digui, això què és? No, això és per saber si... Malament, malament. Sort que encara hi ha gent...
amb dos dits de front. Això està bé, ens ha agradat gent que suposa una mica aquesta bogeria, no? Estic molt d'acord amb aquesta caixera i reconec que alguna vegada jo ho faig pel carrer i no m'acaba d'agradar, però estem tots enganxats. I resulta que hi ha una caixera d'un supermercat que, això ja fa un temps, però bé, venia avui el cas, es va negar a atendre una clienta perquè parlava pel mòbil. Allò que fem d'aprofitar cada moment, estem al carrer un moment, que et truco, que contesto el correu, que tal, doncs hi havia una clienta, una jove de 26 anys,
la Jo Klerk, que va deixar les coses del seu carro a la cinta d'un supermercat de Crayford, als afores de Londres, i ho va fer, evidentment, mentre parlava per telèfon. S'ha d'aprofitar el temps, no puc estar mirant al meu voltant allò que fèiem. Jo he fet alguna cosa, de parlar per telèfon, o que et truquin i l'agafis igualment i segueixis fent. Sí, tots ho hem fet, jo crec. I realment... Però mira, en aquest cas, la caixeta... Hauríem de prendre la lliçó, no? Sí, sí, sí, i tant.
La caixera va decidir que ja n'hi havia prou, que estava farta, que ella no era un zero a l'esquerra, que ella volia que la midesin a la cara, li diguéssim bon dia i atendre aquesta clienta. Per tant, es va enfadar. Es va enfadar i li va dir que no, que no la pensava atendre fins que no penxés el telèfon. Evidentment, la clienta, molt furiosa, això és curiós, molt, molt furiosa, no es podia creure el que estava passant,
I li va dir que era una cosa del més normal del món i que purament dit així amb el lleig que s'havia de fotre. Jo soc la clienta, faig el que vull. Tinc la raó. Doncs bé, la caixera no va baixar del burro i li va dir que ets una maleducada, no ho vull entendre. Total, al final van haver de cridar els representants del supermercat, es va muntar un bon pollastre.
i van aconseguir atendre la clienta, no aquesta caixera sinó una altra, i el cas va arribar lluny, la clienta volia que la compensessin i va deixar l'empresa en una situació molt incòmode. No sabem ben bé què va passar amb la caixera, si li van posar una amonestació, si la van fer fora o què. El cas és que es va fer una notícia i va arribar molt lluny i va ser molt aplaudida aquesta caixera.
Bàsicament per això, de dir, sisplau, no perdem les formes, i més enllà de dir bon dia o no, el mínim és que no t'atenguin com un robot. Exacte, perquè suposo que hi ha supermercats on funciona així, no? Sí. Pots anar a Estats Units, imagino que això és Londres.
Però si hi ha una personal davant, normalment encara se li ha de tenir un punt de respecte. Sí, si més no això, doncs no està parlant pel mòbil sense... i enfadar-se fins a aquest punt, no? Però bé, coses de la tecnologia de Carme. Exacte, sí, sí, ja veig que la cosa va d'extrems i tenim encara una última qüestió que ja seria relacionada amb el final de la secció i de la vida, no? Fins i tot. Això ja és només com per dir bàsicament el titular, no? Un home, això et deia que estem molt rojos, un britànic de 72 anys ha demanat que l'enterressin amb el mòbil
i que el truquessin per comprovar-se si estava mort. L'home té por. Però això suposo que ho diu perquè hi ha gent que s'ha dit de vegades que està com mort però no ho està, no? Deixen curiositats d'aquestes. Ho parlarem un dia perquè en tinc moltes notícies d'aquest estil de mort, una mica humor negre, però això ja és alcohol. A part com saps que tinc descobertura allà dintre.
Noi, i bateria. Quan el tens a la butxaca i tu estàs a girar i no et pots girar. Mare meva, on arribem? Jo crec que el que volia era simplement descansar en pau amb el seu estimat telèfon mòbil. La veritat, m'he quedat amb el titular. No, era una petició que encara no ha passat. No s'ha mort, aquesta persona. Era, diguem-ne, que sortia com el seu testament.
Molt bé. Fins aquí ho deixaria amb Carme, ja. Exacte, amb aquest últim apunt acabem aquesta primera secció d'avui, que hem descobert les bogeries del món de la tecnologia i dels telèfons mòbils, les aplicacions i tot plegat. La setmana que ve, o l'altra, tindrem algunes altres curiositats d'algun altre d'aquests mons del nostre dia a dia, ja. Molt bé, Carme. Moltes gràcies i que vagi bé, bon dia. Gràcies, bona setmana.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. No.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio d'Esveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com 12 minuts i arribem en punt a la una del migdia. Per tant, anem tancant ja el just a la fusta d'avui, dilluns 24 de febrer.
I el que fem a aquesta hora és aturar-nos a llegir diferents qüestions que tenim avui als diaris. Per si tenim temps avui durant el dia recordar-vos que hi ha alguns articles o entrevistes interessants. Per exemple, el reportatge que trobem avui al periòdico a l'apartat de Societat titulat Les Noves Comunes explica que un grup de jubilats s'uneixen en un projecte de vivenda col·laborativa a Santa Oliva que els socis
s'assisteixen entre ells i es doten de serveis per quan siguin dependents i s'explica una mica quines són les claus, l'origen al nord d'Europa als anys 60, el grup que regeix en règim assembleari emparat en la Lliga Catalana el 2007 i també explica les despeses baixes i els avantatges fiscals que suposa tot plegat.
Fins i tot hi ha un nom, que és el co-housing. Es planteja aquest article assignat per Víctor Vargas Llames si és possible disposar d'una vivenda per sempre sense pagar hipoteca ni lloguer. I diu que ho és, fins i tot sense rebre l'anerència o haver tingut el gran gust de saldar deutes trinco-trinco amb el Premi de l'Euromilions. L'altra alternativa, més plausible, és el dret d'ús, l'essència sobre la qual reposa el projecte de co-vivenda o co-housing, o si es prefereix, el vicing i el car-sharing aplicats al sector immobiliari.
Els seus partidaris diuen que és ajuda mútua, integració i responsabilitat personal o racionalitza la vivenda, l'adapta a la situació i a la vida moderna. Tot plegat ho diuen, per exemple, des de l'associació Sostre Cívic, una associació que consagra la cerca de fórmules d'accés a la vivenda sense finalitats especulatives. Molt interessant avui aquest reportatge a doble pàgina al periódico.
També ens aturem al diari ara, a les pàgines de Societat, en aquest cas, però a l'apartat d'immigració, un reportatge també fet sobre el terreny a Melilla. El somni dels menors marroquins a Melilla és colar-se en un vaixell de càrrega. Desenes de menys al carrer intenten viatjar com a bolissons de l'enclavament espanyol a la península, és el que llegim.
en aquest reportatge signat per Cristina Mas, enviada especial d'aquest diari, de l'Iari Ara, a Melilla, que comença dient «Oi, suerte, barco». Amb aquestes tres paraules n'hi ha prou per resumir el drama dels menors marroquins que viuen a l'escullera de Melilla mentre esperen l'oportunitat de colar-se dins d'un vaixell de càrrega que els porti a la península. De mitjana són una trentena i la majoria nois que tenen entre 10 i 17 anys.
El temps el juguen contra perquè quan compleixin la majoria d'edat ja no tindran l'oportunitat d'obtenir el permís de residència com a menors no acompanyats que aconsegueixen els que arriben a la península. Melillas poden estar en un centre d'acollida de menors però quan compleixen els 18 el retiren la residència, una pràctica que el defensor del poble va considerar incorrecta el 2008 i que ha posat en mans de la Fiscalia.
I acaba dient també que tenen un vaixell preferit que fa diverses rutes als Jazires i Màlaga que salten entre les roques de sota el far de Melilla i s'enfilen a la tanca que dona accés als trencaunes del port perquè fa uns mesos les autoritats van tancar la porta amb un cadenat.
Tinc familiars de Maria, diu el Murat. Jo a Bilbao, afegeix l'Abdel Null. Quan se'ls pregunta on són els pares, abaixant el cap, molts fans que són nens del carrer, el seu somni europeu es diu ser mecànic de cotxes. El Zójer en té prou dedicant-se a cosir sabates a València, tot i que normalment passen desapercebuts. Dijous es van convertir en protagonistes. Els diaris locals explicaven que dos menors de l'escollera havien rescatat els subsaharians d'una pastera que s'havia tirat a l'aigua fugint de la Guàrdia Civil.
Ho trobem avui al diari Ara i acabem a les pàgines de Cultura de la Vanguardia amb aquest repàs de la recerca de la joia literària perduda. Sembla que llibreries de referència constaten un augment de les vendes de llibres de fons. Les novetats ja no són el que més es ven, els taulells de l'AIE i la central.
i expliquen que la pirateria ha fet caure les vendes dels llibres de butxaca que ja s'obtenen de franc o que l'actor barceloní arran del tancament de llibreries es resitua Això és el que diu Lluís Morral de la llibreria Laie i d'altra banda Antoni Ramírez de la Central també ha detectat aquest fenomen la Central és una llibreria de fons però sí que és cert que ara venem menys novetats, entorn d'un 35% la resta són llibres que ja fèiem més d'un any i mig que estaven publicats
També coincideixen els llibreters en dir que els més venuts de Sant Jordi no són els 10 títols que apareixen al top 10, sinó a la suma de tots els altres. L'actor català és més divers i més exigent que el retrat dels gustos que ofereixen les llistes o els aparadors de les cadenes. És el que conclou aquest article avui a les pàgines de Cultura de la Vanguardia.
Doblegats són alguns dels articles interessants i reportatges bàsicament que avui ens podem trobar oi avui recomanem dels diaris.
I arribats fins aquí, és moment ja d'acomiadar-nos, tancar aquest just a la fusta d'avui, dilluns 24 de febrer, i agrair la gent que l'ha fet possible. Per tant, l'Andrea, bueno, als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández de Rius, a la previsió del temps, avui hem entrevistat també a Carme Miró, directora de l'escola Montseny, el Joan Bassagany, esportaveu del PSC, hem fet tertúlia amb la Carme Madol, Vicenç Riera, en Josep Coderc i la Palmira Badell...
Hem parlat del Centre d'Estudis Sant Justens amb la Maria Quintana i de l'actualitat d'aquesta entitat. També hem entrevistat Jesús Castro, president de Justícia i Pau Sant Just, per l'acte a la jornada oberta que fan aquest dimecres. I finalment també hem parlat amb la Léa Ardenoui, que ha tornat a la ràdio estrenant secció, parlant del món de les curiositats avui tecnològiques.
Us ha parlat Carme Berdó i ara us deixem amb el Sant Just Notícies a la mida i migdia amb l'Andrea Bueno i recordem que tornarem demà a partir de les 10 i fins la 1, com sempre, fins a les hores que vagi molt bé, que passeu un molt bon dilluns.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
El ple de febrer aprovarà dijous un recurs d'inconstitucionalitat contra la reforma de l'administració local. Es preveu que quatre dels sis grups de l'Ajuntament votin a favor. Tot i això, el portaveu socialista Sant Jus no és gaire optimista pel que fa a la decisió que pugui prendre després el Tribunal Constitucional. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dilluns 24 de febrer. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Precisament l'Arçal serà un dels temes que tractarà Justícia i Pau dimecres en una trobada oberta a la ciutadania. A banda d'aquesta qüestió, l'entitat tractarà altres temes d'actualitat com és la immigració i també parlarà de l'economia a través de la història. Avui segueixen les visites a les escoles de Sant Jus de cara al procés de preinscripció pel proper curs. Aquesta tarda a les 4 és el torn de l'escola Montseny amb una visita guiada a càrrec d'alguns alumnes. La següent jornada de Portes Obertes serà dijous al matí.
I el Mar i Sant Just Can són les comparses guanyadores del nou concurs de Carnestoltes. En categoria individual va guanyar les Pantaocells i el millor grup van ser els Mòtars. Aquest cap de setmana seguirà el Carnaval de Sant Just amb més festes.
Bon dia. El ple municipal del febrer aquest dijous aprovarà un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. Es preveu que quatre dels sis grups de l'Ajuntament votin a favor. És una moció única que es debatrà a molts municipis arreu de l'Estat per aturar la reforma de l'administració aprovada pel govern central al desembre. Tot i això, el portaveu socialista a l'Ajuntament de Sant Jus, Joan Bassaganyes, no és gaire optimista al respecte. Sant Jus Notícies.
La intenció dels municipis que rebutgen aquesta norma és presentar al Tribunal Constitucional un recurs que aturi la reforma que afectarà a les localitats de menys de 20.000 habitants, com Sant Just, i que preveu retallar competències als ajuntaments en matèries com educació, serveis socials, ocupació o habitatge. Perquè el recurs tiri endavant, cal el suport de 1.200 ajuntaments de tot l'Estat que assumin més de 7 milions d'habitants. Joan Bassaganyes, portaveu del PSC a Sant Just, confia en que la suma de municipis grans facilitaria aquest objectiu, ha dit el Just a la Fusta.
Sí, el que passa és que si hi ha dos o tres importants que s'hi adhereixen, estic pensant en Barcelona i Saragossa, dos municipis importants on no governa el Partit Popular, a nivell poblacional ja quedes molt a prop d'aquest mínim exigit de 7 milions d'habitants.
Tot i la mobilització dels ajuntaments en contra de l'Arçal, Bassaganyes creu que el recurs no tiraria endavant. Apunta que els antecedents del Tribunal Constitucional no són gaire esperançadors pel que fa a l'autonomia local. Els antecedents no són molt esperançadors. Crec que en tota la història recent o tota la història moderna del Tribunal Constitucional s'han presentat 15 recursos per defensar l'autonomia local i tots 15 han estat revocats. Per tant,
Si ens atenim als antecedents, aquests no ens conviden precisament a l'optimisme.
Joan Bassaganyes assegura que els serveis tècnics i jurídics dels ajuntaments treballen ara per estudiar com afectarà la llei als municipis. La reforma, d'altra banda, traslladarà competències dels ajuntaments a administracions superiors, com les diputacions. En aquest sentit, Bassaganyes apunta que la inseguretat sobre la reforma és major perquè la Diputació de Barcelona no vol assumir aquestes competències. A nivell local, el portaveu socialista ha tornat a denunciar que aquesta incertesa cohibeix els càrrecs dels ajuntaments de tirar endavant projectes.
Com que hi ha tantes incerteses, fa que siguis molt més conservador a l'hora de plantejar noves polítiques públiques. Per exemple, en matèria d'ocupació, ens agradaria poder impulsar nous projectes, però tenim unes certes incerteses que fa que no sapiguem si val la pena engegar-los.
Des de l'Ajuntament de Sant Jus, segons Bassaganya, se seguirà aplicant la normativa existent i seguint els objectius previstos fins ara, com són mantenir un baix endeutament, fer millores a la via pública i intentar que els serveis socials arribin al major nombre possible de santjustencs. Sant Jus Notícies
Doncs precisament la reforma de l'administració local serà un dels temes que tractarà justícia i pau dimecres en una trobada oberta a la ciutadania. A banda d'aquesta qüestió, l'entitat tractarà altres temes d'actualitat com és la immigració i també parlarà de l'economia a través de la història. Sant Just Notícies.
El president de la secció local de Justícia i Pau, Jesús Castro, assegura que l'Arsal, la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, representa un retrocés pel que fa a la llibertat, a l'autonomia i a la justícia dels governs locals. Castro ho ha explicat al Just a la Fusta. Els ajuntaments o les entitats que diàriament estan en contacte amb el poble, amb les seves necessitats, intenten ajudar amb els mitjans que tenen. Això ho dic també perquè conec els uns ajuntaments, però sobretot el nostre, el de Sant Just, que està en el peu del canó per poder ajudar...
a la problemàtica i ho està fent, no? Si tot això pràcticament s'elimina i es centralitza a distància i pràcticament sense financiació, això comporta una sèrie de prejudicis enormes, entre ells la pèrdua de llocs de treball, també.
assegura també que la proximitat es veuria greument afectada amb la implicació amb la implantació de la reforma. A banda d'aquest tema, la trobada de Justícia i Pau també tractarà la immigració a través de la mort de 15 immigrants a Ceuta a la seva fugida cap a Europa fa uns dies. L'últim tema previst serà el quart capítol sobre l'economia a través de la història de l'any 1 a l'any 1000. La jornada de Justícia i Pau serà dimecres a la parròquia de Sant Just. Començarà a un quart de Déu del vespre i s'acabarà a les 11 de la nit aproximadament.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ara passant 7 minuts de la 1 i parlem d'educació, com hem avançat en titulars. L'escola Montseny obre les seves portes aquesta tarda als pares i mares de cara al procés de preinscripció. El centre farà la primera visita avui a les 4 de la tarda i la següent serà dijous al matí a dos quarts de 10. Sant Just Notícies.
Cada any les escoles de Sant Just expliquen als pares i mares amb fills en edat de començar l'escolarització, els seus projectes de centre i la seva metodologia per tal d'ajudar-los a decidir on inscriuran els nens al curs següent. L'escola Canigó va fer Portes Obertes la setmana passada i ara és el torn de Montseny. Les seves jornades inclouran visites guiades pel centre a càrrec d'alguns alumnes de cinquè. Ho ha avançat Carme Miró, directora de l'escola Aljust a la Fusta. La intenció és fer una ruta per l'escola, que aquest any tenim una novetat,
i és que acompanyaran alumnes. Va ser una proposta dels mateixos nens que volien ensenyar a la seva escola i farem dues rutes, com a mínim perquè agafin una idea, i després acabarem a la biblioteca on sí que explicarem una mica el nostre projecte educatiu de centre, el projecte lingüístic de l'escola, farem una anàlisi de les competències bàsiques, els ensenyarem la web, passarem un vídeo...
L'escola Montseny té una línia P3 i pel curs 2014-2015 compta amb una quinzena de germans. Una de les característiques més destacades al centre és que és una escola verda des de fa més de 10 anys. Ha donat més detalls Carme Miró. Són des del 2003 escola verda, ens hi sentim com a tals, vull dir que és un dels nostres projectes estrella. Treballem molt més altres coses que penso que els pares també ho han de saber. Quan un porta a una escola els seus fills ha de conèixer una mica quins projectes té...
També veuran l'anàlisi de les competències bàsiques, els resultats que tenim, que són molt bons i que puguin preguntar-nos i tots aquells dubtes intentarem solucionar-los.
Les visites a l'escola Montseny seran avui a les 4 i dijous a dos quarts de 10 del matí. La setmana que ve serà el torn de l'escola Montserrat, el torn de les visites a l'escola Montserrat el dia 6 a les 4 i el dia 7 a dos quarts de 10 del matí i també de l'Institut amb una única visita el dia 6 de març a un quart de 7 de la tarda. L'escola Canigó les va fer la setmana passada i les jornades de portes obertes a l'escola Bressol Municipal Marrex seran els dies 24 i 29 d'abril.
Tot plegat, com dèiem, de cara al procés de preinscripció del segon cicle d'educació infantil, primària, centres integrats i educació secundaria obligatòria, que es farà de l'11 al 21 de març. Per a més informació sobre les jornades a portes obertes i sobre els criteris de preinscripció i els criteris de puntuació, podeu consultar el web de l'Ajuntament, www.sanjus.cat.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ho hem destacat en titulars. El Mar i Sant Just Can són les comparses guanyadores del nou concurs de carnestoltes a Sant Just. En categoria individual, dissabte va guanyar les Pantaocells i el millor grup van ser els Mòtars. Sant Just Notícies.
La comparsa escolar de l'escola Montseny, amb uns 200 participants, va anar disfressada del mar, amb sirenes, peixos i pirates, entre d'altres. Es van endur el primer premi, que era un espectacle d'animació infantil per fer al centre. La millor comparsa va ser Sant Juskant, inspirada en la muntanya russa Dragon Camp de Portaventura, i va guanyar un lot de productes ibèrics.
D'altra banda, dos motards es van endur el primer premi en la categoria de millor grup, amb motos fetes a mà. El premi eren entrades per anar al Parc del Tibidabo de Barcelona. I per últim, el martit vestit d'espantaocells va guanyar el primer premi en la categoria d'individual, amb un mal de compra de 100 euros per vas canviar els comerços de l'Aubic.
Sant Jús Notícies. I aquesta setmana seguiran les festes de carnestoltes a Sant Jús per a joves i grans. Dissabte, el Casal de Joves tindrà lloc al Carnaval més jove, una festa de disfresses per a joves de 12 a 16 anys. Es farà a la Sala Utopia de l'Equipament i és una activitat gratuïta. I la Casa Regional d'Extremadura també farà un carnestoltes, en aquest cas infantil, a les 6 de la tarda, amb música, pallassos i brenar, dissabte. I a les 10 de la nit, una festa per adults, amb concurs de disfresses inclòs. Tot plegat serà a la seu de l'entitat.
Sant Just Notícies. El Servei de Promoció Econòmica i el Casal de Joves organitzen dimecres un seminari per aprendre a fer el currículum vitae en anglès. És una sessió adreçada a persones que vulguin buscar feina fora de l'Estat o millorar les seves possibilitats de mobilitat internacional. Ho ha explicat un dels responsables del Casal de Joves, Sergi Arrada, a la Penya del Morro. Fem aquí una sessió per preparar el currículum vitae en anglès.
Si no té currículum en anglès pot portar el que tingui, en català, castellà, el que sigui. Aquí se'ls explicarà com és el currículum internacional o europeu i tot això. Els ajudaran i a part la gent que vingui, si després vol demanar una cita individual, doncs la podrà fer a més a més.
És una sessió que es fa en el marc del programa de mobilitat internacional de Sant Just que orienta els joves del municipi a l'hora d'iniciar un projecte de mobilitat fora del país, ja sigui per estudiar o buscar feina. El seminari per aprendre a fer el currículum serà dimecres de 6 a 8 del vespre al Casal de Joves. Cal portar un currículum a la sessió, ja sigui en català, en castellà o en anglès.
i s'ha de fer inscripció prèvia per participar-hi. Ho podeu fer a través del telèfon de promoció econòmica al 93 480 48 00. 93 480 48 00. Sant Just Notícies. I per cert, que també cal fer inscripció prèvia per un curs d'or turbà que farà el Casal de Joves aquesta setmana. De fet, arrencarà aquest dijous i s'acabarà dijous 20 de març. És a dir, seran quatre sessions que es faran de 5 a 7 de la tarda. El curs d'or turbà serà teòrico-pràctic...
i tindrà lloc a l'Hort Municipal de Sant Just. El preu de la inscripció és de 20 euros i les places són limitades. Les podeu fer a través del web del Casal de Joves.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I quan passen 13 minuts de la una parlem d'esports. Can Meli que està preparant un munt de campionats els propers mesos. Un dels més destacats serà un torneig de padel solidari que destinarà tots els fons recollits a la Fundació Toret, dedicada a la investigació de la síndrome de Toret.
Sant Just Notícies. Can Mellic bull d'activitat aquests dies amb la participació del club en campionats diferents de tenis, pedal i squash i soft racket. De fet, fa dos caps de setmana va acollir el Campionat de Catalunya de segona categoria d'esquash amb una bona participació. Ara es preparen per organitzar un torneig de pedal per recaptar fons per a la Fundació Toret, que investiga la síndrome de Toret.
un trastorn neurològic que provoca tics motors i vocals crònics. El campionat serà del 7 a l'11 d'abril a les instal·lacions del club. Ho ha avançat Oriol Vega, coordinador esportiu de Can Meli, cal just a la fusta. És un torneig solidari de pàdel. Tots els fons aniran destinats a la Fundació Touret, que és una fundació amb aquesta síndrome, amb aquesta malaltia molt desconeguda. Hi haurà molta participació de jugadors de pàdel de la zona i es podrà jugar durant aquella setmana del 7 a l'11, just abans de Setmana Santa.
Es preveu que hi participi més del 50% de jugadors i jugadores del club. A banda d'aquest campionat, a Can Mèl·lic també prepara un Open Amateur de Padal al mes de juny. Pel que fa al tenis, recentment el club s'ha proclamat campió de Catalunya de més de 45 en la categoria d'argent. Això, per tant, permet l'ascens a categoria d'or. Ho ha explicat Oriol Vega. Hi participa aquest any en campiones de Catalunya veterans. Sense anar més lluny, fa 15 dies el club es va...
es va proclamar campió de Catalunya més 45, amb categoria argent, de veterans, i ha assolit l'ascens d'or.