L'Assemblea Nacional Catalana proposa ampliar de punta a punta l'Avinguda Diagonal de Barcelona. Proposa omplir-la l'11 de setembre d'aquest any, segons que ha pogut confirmar Catalunya Informació. Per fer-ho possible es calcula que caldria superar el milió i mig de participants de la via catalana. Es preveu que la proposta s'aprovi definitivament a l'Assemblea General, que l'entitat farà aquest dissabte.
La consellera de Benestar Social vol tenir enllestit abans de l'estiu el pacte global contra la pobresa, un pacte que, segons ha dit al matí de Catalunya Ràdio Neus Monté, ha de tenir el màxim consens tant de les entitats socials com del món polític.
I la pianista ucraïnesa Regina Ternitschko, de 27 anys, ha guanyat el primer premi del concurs internacional de música Maria Canals. Aquest premi es va donar a conèixer ahir al Palau de la Música i el lliurement de premis es farà avui al Saló de 100 de l'Ajuntament de Barcelona. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars.
El Barça presentarà recurs a la prohibició de la FIFA de fitxar fins a l'estiu del 2015. Segons ha sabut Catalunya Ràdio, la FIFA ha investigat 31 jugadors menors del planter blaugranar. En 10 casos s'ha infringit la norma. Tots són fitxatges posteriors al 2010. La FIFA qualifica de greu la responsabilitat del Barça, però el club diu que cap jugador està en situació administrativa irregular i defensa la tasca formativa de la masia.
A la Champions, victòries del Madrid i del París-Saint-Germain. Al Bernabéu, Madrid 3, Borussia Dortmund 0. Cristiano Ronaldo va ser canviat per unes molestes al genoll. A part dels princes, París-Saint-Germain 3, Chelsea 1. Ibrahimović va acabar lesionat. Amb bàsquet al top 16 de l'Eurolliga, primera derrota del Barça a la pista del Milà per 91 a 63.
I el temps, dia gris i plujós. Al matí aquestes pluges se situaran cap a la meitat oest del país i cap al migdia avançaran cap a la resta del territori. Les més importants se situaran al Pirineu. Gran part d'aquesta pluja anirà acompanyada de fang, l'ambient molt suau i amb màximes més curtes. Ara mateix a Barcelona tenim 15 graus. A Girona en tenen 13, a Tarragona 14 graus ara mateix i a Cervera 10.
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dijous 3 d'abril.
Un programa comencem de seguida parlant de les notícies de Sant Just. Amb l'Andrea Bueno també amb ella farem un repàs general de l'actualitat del dia. Avui, que a més a més tenim un dia gris, plujós, encara no plou gaire, però ha plogut ja i ho farà després. En parlarem també en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius. Sabem quina és la previsió del temps i també què és el que ha passat fins ara, aquesta pluja de fang que ha fet aquesta nit.
A les 11 i 10 avui recordarem la data del 3 d'abril del 1979. Avui fa 35 anys de les primeres eleccions democràtiques i el que farem serà fer una tertulia amb alguns dels que hi van ser en aquell moment. Josep Maria Masjuan, que encapassalava la llista del suc, també hi serà
Isaura Martínez, de Convergència, Vicenç Rodríguez, del Front Nacional Català, també que va en Ajuntament amb Esquerra, i del PSC serà Josep Lluís Soler. També hi haurà l'arxiver Jordi Amigó, tot plegat per fer durant mitja hora un repàs del que va passar ara fa 35 anys. I després, com que el dijous, tertúlia amb el Jordi Agulló, la Montse Larrea, la Joan Algarra, el Pere Oliver i l'Alina Santa Bàrbara.
I a la tercera hora del programa, com cada dijous, tindrem també el teatre amb la Maica Dueñas, que ens portarà a les novetats de la cartellera teatral, i també parlarem de vins amb l'Àstric Goldstein del Celler de Can Mata. Just a la posta.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia.
Salutem ara l'Andrea. Bon dia, Andrea, què tal? Per parlar d'actualitat Sant Justenca, les notícies de Sant Just. Comencem parlant avui de xifres d'atur, Andrea. Sí, perquè es van conèixer ahir al migdia i podem destacar que l'atur ha baixat en 39 persones el mes de març a Sant Just. És la primera davallada de l'atur al municipi en els 3 mesos que portem d'any i la més important de com a mínim els últims 3 anys. Ara la xifra de desocupats a Sant Just arriba al 777.
L'última davallada important de l'atura a Sant Joost va ser el desembre de l'any passat, quan va caure en 35 persones, i el novembre de 2010, quan 33 persones van trobar feina a Sant Joost. Ara hi ha 39 desocupats menys que al mes de febrer al nostre municipi. Al Bas Llobregat i a Catalunya també s'ha produït una tendència a la baixa. A la comarca, per exemple, ara hi ha 68.074 persones sense feina, quan al mes de febrer la xifra estava a punt d'arribar a les 69.000.
I a Catalunya la desocupació ha baixat en més de 5.100 persones, 5.119 en concret, arribant així als 624.000 aturats apuntats a les llistes d'ocupació.
Déu-n'hi-do, són aquestes xifres d'atur que repassem cada mes, aquest cop aquesta dada positiva, en tot cas, per tant, una bona notícia entre cometes, perquè tot això s'ha d'agafar sempre molt amb pinces. Més coses, parlem ara d'aquest cicle de documentals i muntanya que va començar ara fa un mes i que es fa aquest vespre també. Sí, exacte, avui amb la projecció del documental Pau Escaler Go to the Paradise, un audiovisual sobre aquest escalador que va morir en un accident a la muntanya fa tot just dos anys.
La projecció, com deies, forma part del primer cicle d'audiovisuals de Muntanya de les Sees i comptarà, de fet, avui amb el seu director, Eduard Miguel. I la idea inicial que tenien per fer aquest documental era recollir les experiències de Pau Escaler i del seu amic i company David Palmada i explicar als espectadors per què escalaven en gel. Però unes setmanes després d'acabar el rodatge, Pau Escaler va morir en un accident d'escalada a Gabarní. La idea del documental, per tant, es va haver de replantejar i això és el que explicava precisament ahir el seu director, Eduard Miguel.
Fa dos anys, en Pau, mentre estava escalant, va tenir un accident, i l'accident el va tenir just unes setmanes després que nosaltres acabéssim el rodatge d'una pel·lícula que teníem previst fer amb ell. La idea inicial era completament diferent del que ha acabat de sortir, evidentment nosaltres no preveiem que passés això. Es tractava no només d'agafar en Pau, sinó que agafàvem altres escaladors, concretament també un amic seu, en David Palmar de Palut,
Doncs després de parlar amb la família de Pau Escalés va decidir fer aquest documental i d'aquesta manera retre un homenatge a l'escalador perquè tothom conegués per què arriscava d'alguna manera la seva vida per la seva passió. És un documental que ha passat per molts festivals de muntanya d'arreu del món com a Bilbao, França, Paquistan i Eslovàquia i es podrà veure aquest vespre també a la Sala Piquet de la Taneu a les 8, un acte que, com dèiem, també comptarà amb la presència del seu director Eduard Miguel.
Molt bé, doncs una activitat d'agenda per avui. Acabem parlant d'una última qüestió, parlem del que hem dit abans al principi, que en parlarem àmpliament d'aquí una hora, que és que avui fa 35 anys de les primeres eleccions democràtiques. Sí, les primeres eleccions municipals democràtiques es van celebrar el 3 d'abril de 1975, després de la Guerra Civil i la llarga dictadura, i també el dia 19 d'aquest mateix mes es van constituir de nou governs locals democràtics.
A Sant Just aquell govern estava format per la llista unitària entre Esquerra Republicana i el Front Nacional, Convergència i Centristes de Catalunya. I el primer alcalde va ser en Toni Malaret, cap de llista de Front Nacional i Esquerra. A l'oposició hi eren el SUC i el PSC i avui reviurem d'alguna manera aquell procés.
amb persones que han format part de les llistes a les primeres eleccions municipals democràtiques a Sant Just, com són Josep Maria Majoan, que era quarta a la llista del SUC, Isaura Martínez, de Convergència, Vicenç Rodríguez, del Front Nacional i Esquerra, Josep Lluís Soler, del PSC, i tot plegat. Hem anit, d'alguna manera, amb el testimoni de l'Arxivet Municipal, Jordi Amigo, perquè ens posi també una mica en context. Exacte, en parlarem a partir de les 11 i 10, aproximadament.
I com sempre és moment de fer l'apunt musical del dia...
Els coneixes, Andrea? Franz Ferdinand, pot ser? No, són We Are Scientist, sí, sí que és un estil així, eh? És un diu de Califòrnia, està abert a Nova York, format per Kit Murray i Chris Kane, i que rompen força l'escena musical india amb el seu segon disc, que era With Love and Squalor, que és aquest que sentim de fons.
Està bé aquesta cançó. Potser no fa gaire per un dia com avui, que és així gris i tot plegat, però en tot cas és una de les seves cançons més conegudes. Aquest any tornen amb una nova entrega de ritmes New Wave i guitarres amb el seu ja cinquè disc. L'han titulat TV en francès, que arriba després de publicar Business Casual Hippie l'any passat i d'incorporar a les seves files l'exbateria de Razorlight.
Andy Barrows. Els taloners d'aquesta nit seran al trio de Glasgow Pous perquè actuen, en parlem de fet perquè actuen avui aquest dijous al City Hall de Barcelona. I el que fem doncs és escoltar, aquesta és la seva cançó més mítica, doncs una cançó d'aquest últim disc que tenen que es diu TV en francès, escoltem una que es diu Make it Easy. Són així, sembla que arrenca amb menys força però va creixent.
Estem escoltant just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracà amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs en llibres i agenda de concerts al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tal va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com
Un quart i mig, doncs, ens hem equivocat de sintonia. No toquen les notícies de Sant Just, sinó les notícies a nivell més general, Andrea, que a més ens sembla que ja plou, no?
Doncs des d'aquí no ho veig, perquè el terra està mullat. Per tant, no veig gairebé la muntanya, llavors és allò que ja... Però bé, hem tingut una pluja un pel·lín còmode de fang. Sí, sí, sí. T'has fixat avui amb els cotxes de terra? Sí. La terra està plena de fang. I a la nit vaig arribar a casa amb un pèl tard i vaig arribar amb la bossa, amb l'abric també. També tacat de fang? Sí, molt divertit. Doncs bé, els diaris avui encara no em parlen, demà potser ens trobem alguna foto, perquè això alguns ho fan. Al 3.64 hi ha alguna foto, és un pluviòmetre ple de 10 amb fang.
L'hem de penjar també a la web de la ràdio. Parlem de notícies. Avui destaquem un titular destacat de cada diari perquè cadascú aposta per un tema concret, no, Andrea? Sí, i el diari ara aposta per un tema propi. És un informe del govern al qual ha tingut accés l'ARA que revela l'abast de l'ofensiva uniformitzadora. Diu, ha estat autonòmic. El titular és 157 mesures.
recentralitzadores, com dèiem, és un informe al qual ha tingut accés l'Ara, un informe del govern, i ens diu que un terç de les lleis aprovades pel Partit Popular laminen l'autogovern i suscaven els pilars de l'autonomia. Per tant, aquest és el tema principal avui al diari Ara, de fet és el tema més destacat, i el tema més destacat també
En portada al periòdico trobem el tema del dia. És el nou cop al Barça. El club recorrerà i apalarà al tribunal d'arbitratge. La FIFA sanciona l'entitat i li prohibeix fitxar jugadors fins a l'estiu del 2015. La contractació de menors de 18 anys i allunyar-los de les seves famílies és el motiu del càstig. Com dèiem, és el tema del dia al periòdico i també en parlen tots els diaris.
I per últim, a La Vanguardia, en clau internacional, ara també en parlarem, ens parlen de França. Hollande imposa la seva línia avall. El president francès situa la seva gent als llocs clau del nou govern i Segolem Royal torna a primera línia com a ministre d'Ecologia. És la notícia més destacada de La Vanguardia avui en portada. Molt bé, doncs actualitzem ara aquesta informació a través dels digitals.
Que parla el 324 d'una notícia que s'ha produït aquesta matinada. Almenys 4 morts i 16 ferits en un tiroteig en una base militar de Texas. L'autor de l'atac, que ha acabat suïcidant-se, era un veterà de la guerra de l'Irak que estava en tractament psiquiàtric per depressió, ansietat i altres trastorns. La mateixa base ja va viure en episodi semblant el 2009 per part d'un psicòleg militar musulmà que va provocar una massacre en suport dels talibans.
Després també es diu que el Barça presentarà recursos a la FIFA, no hi ha res de nou, però també tema destacat en primer lloc i altres qüestions derivades de tot plegat. I en política Mas declara ja pel setge al Parlament. El president de la Generalitat presentarà testimoni per videoconferència en el quart dia del judici.
I en esports van per feina i ja toquen les semis, és el que diu el 3-24 referent a la victòria d'ahir del Real Madrid. A l'Ara.cat ens parlen també d'aquest tema que t'estapen també la seva portada, que ens deies ara, més de 150 mesures de Rajoy que limiten l'autogovern. I després, atenció, Andrea, perquè el segon tema, és a dir, quan mires la portada et trobes aquest engros, però al costat ja, a la dreta, més petitet, titular. Per què plou fang?
I és l'apunt meteorològic que explica que les tempestes de sorra de Sàhara carreguen l'atmosfera d'una pols que el vent empeny fins aquí, que el fenomen és freqüent els mesos d'abril i maig i que es pot estendre fins al nord d'Europa. De fet, és el primer que li he preguntat al Carles aquest matí per què està plovent fang. I t'ha resol, no suposo? He dit bon dia i després he preguntat això del fang.
Molt bé, dictar-resol suposa la pregunta, no? Sí, sí, sí. Canviar per l'explicació? No, no, no, correcte. Per tant, doncs, tots plegats ho veuen igual. I a La Vanguardia llegim més qüestions. També destacant aquest veterà de la guerra dirà que se suïcida i deixa 3 morts i 16 ferits a Fort Hood. I bàsicament aquestes són les novetats d'aquest matí.
Fins demà!
Tornem però ara cap als diaris, ens fixem en les imatges del dia. Doncs avui la protagonista, podríem dir, als diaris és Ségolène Royal, la nova ministra d'ecologia del govern francès, i en fotografiar ens l'ensenyen al diari Ara i a la Vanguardia, sent aplaudida per alguns presents, alguns assistents ahir després d'altres fes de poders a França. La veiem, com dèiem, al diari Ara i a la Vanguardia, molt somrient, també posant pels fotògrafs,
I al diari Ara veiem també una fotografia de quatre jugadors del Barça, quatre jugadors menors de les categories inferiors, m'imagino. Ens diu que la FIFA sanciona el Barça amb un any sense poder fitxar. Aquestes són les fotografies que trobem a l'Ara, a l'avantguàrdia.
La imatge d'un infermer català que està lluitant contra l'èbola a Guinea. És, de fet, l'únic metge català de Metges Sense Fronteres que està treballant allà per lluitar contra aquesta malaltia, contra aquesta epidèmia. A l'avantguàrdia també en portada veiem la imatge d'uns ciclistes per Barcelona, pels carrers de Barcelona, i ens diu, bicicletes només a les voreres molt amples. Sembla ser que les voreres de l'Eixample quedaran lliures de bicis, perquè ho ha prohibit l'Ajuntament,
I per últim, el periòdico. L'única imatge del dia són cues enormes, llarguíssimes. La fira de l'Hospitalet de Llobregat, on veiem desenes de visitants esperant ahir un taxi a la sortida d'Alimentària, i el titular és que Alimentària triomfa per sobre de les previsions. La fira superarà els 140.000 visitants en la seva edició més internacional.
Molt bé, doncs és el que tenim avui les imatges del dia. Ens passem ara a obrir pàgines internacionals i ens has dit que ens parlaries de França, no, Andrea? Sí, i del nou govern francès, perquè Hollande, segons ens diu l'avantguàrdia, lliga curt Valls. Diu que François Hollande ha confiat la direcció del govern francès, Emmanuel Valls, és el seu últim recurs per intentar alçar el cap després de la desperta socialista a les municipals de diumenge. Diu, però...
Aquesta no és en absolut la solució que hauria desitjat perquè troba Valls massa independent i massa ambiciós i per això ha decidit lligar-lo curt, com pràcticament ha fet amb la resta de membres del govern. La composició del nou gabinet, més reduït, són 16 ministres i paritari entre homes i dones i equilibrat entre les diferents ànimes del Partit Socialista, mostra fins a quin punt el president en vol mantenir el control. Els holandistes ocupen alguns dels càrrecs clau sense que Manuel Valls hagi pogut en canvi col·locar ningú seu.
Tots ells, els membres del govern francès, són holandistes de primera hora, amics personals des de fa molts anys del president francès, d'una lleialtat, diu l'avantguàrdia, a tota prova. I una de les protagonistes també en aquest sentit és Segolent Royal. L'avantguàrdia titula l'etern retorn de Segolent Royal i ens diu que la candidata socialista a l'Elisi l'any 2007 torna al front. Ens diu també que en Mitterrand la va preferir a ella i no a Holand per fer-la administrada a Medi Ambient l'any 92. I com dèiem, també veiem algunes imatges de...
de Royal. Deu ser curiós, no?, haver estat... Perdó. Sí, sí, sí. Dic que haver estat ministre de Medi Ambient l'any 92 i tornar-ho a ser el 2014, perquè... Sí, sí. En 22 anys, suposo que tot el tema de plantejar-se o de com es mira o quina prioritat té el medi ambient, deu haver canviat. Home, ha de canviar, sí, sí, bastant. Doncs ara, segons en Royal, que torna a la plana política a França, i mira, avui és una de les protagonistes, com dèiem, en portada i també a les pàgines interiors, en clau internacional dels diaris.
I d'altra banda, avui ens acostem a Itàlia perquè també a l'avantguàrdia ens diu els secessionistes del Veneto urdien un recambolesc pla militar. Detingudes 24 persones que volien assaltar Venècia amb un tanc artesanal. El moviment independentista del Veneto, la industrialitzada regió del nord italiana amb capital a Venècia, ha provocat alarma per la seva inesperada deriva terrorista. La policia va llançar ahir a Trenc d'Alba una gran operació que es va assaltar amb 24 detinguts...
i que va permetre desarticular un grup obstinat a dur a terme una acció, segons qualifica la Vanguardia de Rocambolesca, però potencialment perillosa, de fort impacte mediàtic a la plaça Sant Marc, per a la qual estaven construint de manera artesanal una espècie de carro blindat armat amb un canó. De fet, el veiem amb una fotografia en aquesta notícia a la Vanguardia.
El complot, que podria haver-se materialitzat coincidint amb les eleccions europees a finals de maig, tenia molts paral·lelismes amb un episodi acorregut a l'any 97. També llavors es va produir un assalt secessionista a una de les torres de la plaça de Sant Marc, utilitzant un tank de fabricació casolana. Per tant, la Vanguardia fa aquest paral·lelisme amb allò que va passar l'any 97. I ens diu també que el líder de la Lliga Nord critica els arrestos, aquests 24 arrestos, i anuncia una manifestació de solidaritat.
Doncs és el que tenim en clau internacional aquest matí. Fixem-nos que passava un altre 3 d'abril de fa més anys, per exemple, de fa 20 anys, 3 d'abril del 94.
Un turista espanyol mort en un atemptat a Istanbul, també n'hi havia tres de ferits, quan va explotar una bomba, la segona en pocs dies, al Gran Besar de la ciutat turca. I s'entrevistava Enrique Martínez Robles, que era secretari d'Estat d'Hisenda, que deia que la llei del delicte fiscal faria més eficaç la lluita contra el frau.
Dissabte 3 d'abril de 1999, fa 15 anys, deportació massiva, era el titular de La Vanguardia, l'èxode de 230.000 kosovars en una setmana es convertia en tragèdia. La comissària Bonino demanava tropes terrestres per detenir la barbària i a la imatge eren milers de refugiats de Kosovo que estaven aglutinats a l'estació de Pristina que eren expulsats en trens especials sèries cap a Macedònia.
i també el subtítol diu com a la llista de Schindler. La borsa havia caigut un 1% el primer trimestre de l'any i Ibèria cancel·lava més vols dels previstos per l'aturada. 3 d'abril del 2004, desactivada una bomba en la via de l'AVE Madrid-Sevilla. Interior assegurava que l'explosiu de l'artefacte de 12 quilos coincidia amb el de l'11M. L'atemptat frustrat bloquejava 14.000 passatgers a l'inici de les vacances de Setmana Santa.
Cop a ETA a França amb la detenció del seu cap militar Mobutu. I els socialistes marín i rojo presidien el Congrés i el Senat.
Acabem amb la portada de fa cinc anys. El G20 pacta un full de ruta contra la crisi. Estats Units firma amb França i Alemanya un bilió de dòlars pel FMI i el comerç. L'acord recull nous compromisos en matèria de regulació i control financer. I els principals punts del comunicat passaven per aquest FMI, per la regulació, pel comerç i pels paradisos fiscals.
I a la imatge, esperit de camaraderia, entre ells líders com Angela Merkel, Rodríguez Zapatero, Barack Obama i Cristina Fernández, entre d'altres. Eren els temes més destacats d'ara fa 5 anys, un altre 3 d'abril.
Ara passen quatre minuts de dos quarts, doncs ens fixem en les contraportades dels diaris d'avui. A La Vanguardia llegim que els mil primers minuts de vida determinen l'existència. Déu-n'hi-do aquest titular, eh? Sí, és xocant. Avui ho diu Nils Bergman, que és expert en neurociència perinatal. Diu que els mil primers minuts de vida determinen l'existència, la salut i el desenvolupament per a tota l'existència.
Diu, la separació mare-nador després del part i durant el primer període crític crea un estrès tòxic que provoca canvis hormonals, metabòlics i cognitius que afecten la salut i la durada de la vida. Diu, les mares cangurs fiquen els seus nadons prematurs en un sac de pell on hi ha els mugrons, un mètode amb 200 milions d'anys d'antiguitat. Es tracta de l'ADN dels mamífers, però ho hem oblidat. Diu, fiquem els nostres nadons prematurs en màquines...
Quan en realitat el contacte pell amb pell i la lactància materna és el que el nostre ADN espera, i si el nadó no ho rep, l'ADN s'adapta a aquest lloc inhòspit. Diu que la incubadora el fetus li canvia el metabolismo. El fet que mare i fill estiguin pell amb pell durant aquells mil primers minuts, que són clau,
fa que els circuits neuronals de la intel·ligència emocional es connectin. La migdala, que és el cervell emocional, es connecta amb el lòbul prefrontal, que és el cervell social. Asegura Bergman que el cervell del nadó percep que aquest món és un lloc difícil en lloc del circuit de l'oxitocina, connecta el del cortisol, que, atenció, és l'hormona de l'agressivitat. Déu-n'hi-do. Doncs mira, avui descobrirem coses amb aquesta contra de la van guàrdia. Al periòdic ho llegim que una persona tractada no pot transmetre el VIH.
Avui ho explica Ferran Pujol que li van diagnosticar el VIH l'any 86. El 2007 va crear Checkpoint, que és un centre comunitari per a la detecció del VIH. Asegura que el tractament ens ha mostrat de manera irrefutable que quan una persona està tractada i aconsegueix una càrrega viral indetectable no pot transmetre per via sexual el virus a ningú més. Asegura que hem d'estar molt contents, permet a les parelles estables no usar el preservatiu de les seves relacions i la societat acabarà entenent que una persona tractada no pot transmetre el VIH.
Ell està seguint diagnòstic precoç i prevenció biomèdica, això vol dir que pren una pastilla. Diu, als anys 80 no sabíem quin gira agafaria l'epidèmia. Es van fer campanyes dirigides a la població general i el que ara s'anomena poblacions clau. En població general tenim una incidència amb nesca acceptable per sota, perdó, d'un 0,1%. El que no és acceptable des del punt de vista epidemiològic és la incidència que tenim entre els homes que tenen relacions sexuals amb altres homes.
En aquesta població no només no s'ha estabilitzat, sinó que s'ha incrementat. Asegura que quan una epidèmia està concentrada amb una prevalença tan elevada en només un grup de població, és lògic que el brot estigui allà i els nous casos se segueixin produint entre aquest grup concret. És a dir, no és cert que les persones s'infecten perquè es despreocupen més que abans. Asegura que s'infecten perquè tenen més probabilitats d'infectar-se. És el testimoni de Ferran Pujol avui.
I acabem amb la contraportada de l'Iari Ara. Vull l'assignar a Viviana Vallver i li fa una entrevista a Daniel de l'Orden que diu que només és cine. És director de cine, assegura que voler és poder, assegura que és controlador proflexible, hipocondríac i maniàtic, és el creador de Barcelona nit d'estiu i s'ha convertit en un petit gran fenomen i ara diu que es prepara per rodar-ne la segona part. Asegura que sempre, sempre, sempre serà director de cine, diu que els seus pares són els pitjors crítics del món,
Perquè per a ells tot el que roda és la millor pel·lícula del món. Això sí, de la seva mare diu que s'endú una gran lliçó. Ell que només assina, és el que li diu la seva mare. La Viviana assegura que el Dani és directe explicant històries i també ho és responent a preguntes, però no sempre. Asegura que en els temes personals s'escapa. Asegura el Dani que acabar un rodatge és molt trist. A mi m'agradaria no tenir casa i anar saltant de pel·lícula en pel·lícula. Diu, m'enduria el meu coixí i la físio perquè tinc molts mals d'esquena.
També explica a la Bibiana com es comporta el Dani durant l'entrevista. Afirma que no para de tocar-se la manigada, el jersei i els cabells, diu, és una manera de pensar les respostes. Diu que parla molt, sense por, sense tabús, a cop d'impuls, i que significa emocions i vivències en mans, braços i cos.
Respira, diu, la ràbia, les ganes i l'energia dels 25 anys i assegura que el cine permet viure històries que no viuràs mai i permet magnificar aquelles històries que a la vida són normals. Per exemple, una relació amorosa sempre és molt més intensa si la vius a través d'una pel·lícula. Doncs és aquest punt de vista que tenim avui al diari Ara.
I acabem aquest repàs amb la notícia curiosa del dia.
I es tracta d'una nova moda que ha aparegut, Andrea, el que passa que ara estic buscant un nom exacte, perquè ho vaig sentir i vaig dir, això ho hem d'explicar a la notícia curiosa, per veure si el trobo, perquè és com una moda que té a veure amb el rellotge, es diu clocking, o clocking crec que no, perquè no ho he acabat de trobar. Una moda amb el rellotge. Sí, relacionada amb els rellotges, però la idea és molt més absurda, és una d'aquestes modes tontes, que és gent que es fa fotos, en principi a llocs que estiguin bé, si te'n vas de viatge, o a Nova York, o llocs així...
i et poses davant d'algun edifici o és igual, o és igual, si te la vols te la pots fer a la ràdio, eh? Sí. Mires quina hora és, per exemple, ara que són les 10.40, no? Doncs poses els teus braços com si fossin les agulles del rellotge. Sí, et fas fotos i les penges. I ara això s'ha posat de moda. Es veu que s'ha posat de moda. Ara intento mirar quin nom té tot plegat. O sigui, en funció de l'hora que sigui, no? Exacte. No, no, no, a més llocs, eh? Vull dir que no és una cosa de...
Però vull dir, si et fas una foto davant del Big Ben a Londres, per exemple, a les 10.40 t'has de posar els braços com si fossin les 10.40. Exacte, exacte. I té un nom, això, com un nom molt raro, eh? Vull dir, molt sense gaire importància. Un nom...
És que el clocking no és, perquè l'he buscat i a veure si... Em parlaven ahir al programa 23-24 i ara l'estic rescatant, a veure si ens en parlen perquè en tot cas és igual d'absurd, però la cosa era que no és una cosa només d'aquí, sinó que està passant a nivell estranger i que ho van fent diferents persones al seu ritme, vull dir, cadascú és com quan s'ha posat de moda
fer tot el tema dels selfies ara sembla que ja no en parlem tant jo no crec que els famosos es facin hores posant les mans com el rellotge ho trobaria més estrany ara el que està molt de moda és fer com el senyal de victòria però al revés
Saps? Allò, sí, fer com... Sí, ja ho he vist en moltes fotos. No ho sabia, això. Sí. I hi ha molts jugadors de futbol, també. He vist algunes fotos a Instagram. Clocking, es diu. Sí, sí, sí, perdó. Si vols fer el modern, fes clocking. Perdó. Doncs sí, sí, sí, sí. Segur que és el modern, això.
Però m'ha costat trobar-ho, eh? Vull dir que així buscant per la xarxa no he trobat molta informació sobre el clocking. Hi ha exemples de fotos de gent? Jo els vaig veure ahir en aquest reportatge i sí, sí, vull dir, hi ha gent així una mica ridiculament, no? Perquè la gent, la resta del món...
Segueix funcionant i bé, doncs a veure si... No sé, suposo que encara no ens ha arribat tant. Igual d'aquí un temps ho sents, Andrea, i recordes que ho vam explicar aquí, però... Bé, és com qui va a la Torre de Pisa, no? I es fa la típica foto allà aguantant la... Sí, no sé com aconsegueixes que això es faci i es converteixi en moda, eh? Això també... Ja...
Home, no ho sé, jo encara no ho coneixia, per tant no crec que estigui gaire estès per aquí, però vaja, potser ens sorprenem i anem per Barcelona algun dia, doncs ens trobem a gent fent coses estranyes. Ara ja sabrem per què ho fan, exacte. Em vindré, que vagi molt bé. Igualment, Carme. Gràcies i bon dia.
Fins demà!
Dos minuts i tres quarts d'onze del matí. Ens fixem ara en més coses que tenim a dins dels diaris. Per exemple, ens aturem en una entrevista que tenim al diari ara a Ricard Cervera, que és cap de saber de malalties autoimmunes de l'Hospital Clínic. Ell diu que hem de treure els pacients de l'armari.
Diu que aquestes malalties impliquen que les pròpies defenses en algunes persones i en algunes circumstàncies es tornen boges i en comptes de defensar-nos ens ataquen. Hi ha més de 100 malalties autoimmunes i poden atacar la pell, les articulacions o el sistema nerviós. Després n'hi ha que s'han genitalitzat i que les malalties autoimmunes són les malalties autoimmunes sistèmiques. El lupus, per exemple, n'és la més paradigmàtica.
Diu també que al voltant de dos anys des de l'inici dels símptomes és quan arriba el diagnòstic del lupus perquè els símptomes són molt variats i poden semblar altres malalties. I també diu que ara es diagnostica més però que també ens preguntem si hi ha més casos reals. Hi ha la hipòtesi higiènica que diu que amb els anys hem controlat més les malalties infeccioses que són una forma d'estímul del nostre sistema immunitari, un sistema que si no està estimulat és més feble i pot produir al·lèrgies o altres malalties del sistema immunitari.
Una entrevista en clau sanitària que trobem avui al diari Ara. Tenim més coses, per exemple, avui al periódico que ens explica un cas molt curiós relacionat amb la pintura de Gauguin.
Un jubilat de la Fiat tenia a casa, sense saber-ho, dues importants teles impressionistes. Els olis van ser robats a Londres el 1970, però durant 40 anys han decorat la cuina d'un treballador de la Fiat actualment jubilat. Va ser així fins que el seu fill, amb l'ajuda d'experts en art, va descobrir que es tractava d'una tela de Paul Gauguin i una altra de Pierre Bonnard. La primera té una cotització d'entre 15 i 35 milions d'euros, mentre que la segona té un preu estimat d'uns 600.000 euros. Música
La Fortunat actual propietari és un sicilià amant de la pintura que treballava en una planta de l'empresa automobilística Fiat de Turí i que ara viu retirat a Sicília. Els va comprar al 74 en una subhasta d'objectes perduts per, atenció, 45.000 lires que són uns 24 euros. Ahir van ser presentades en públic a Roma.
I acabem aquest recull de premsa amb un article que tenim avui a les pàgines d'opinió de La Vanguardia, el signe Imà Montsó i el títol a Llum.
I parla d'aquesta setmana que celebrem la resistència d'una i el naixement d'una altra revista. L'Avenç arriba als 400 números i ho celebra amb un especial somptuós que cal gosar llegir. Dic gosar perquè ja fa temps que Josep Maria Muñoz i el seu equip han anat aconseguint la difícil proesa de convertir-la en una revista cada vegada més atractiva sense perdre el rigor que sempre l'ha caracteritzat, un esforç que era necessari per alliberar la revista de l'etiqueta que tenia fa temps. De revista només apta per a aficionats de la història i minories molt il·lustrades.
I la mateixa setmana, diu, apareixia 14.cat de la mà d'Eva Piqué, envoltada per col·laboradors com Lolita Bosch, Ana Sae, Elisenda Roca i un grup entusiasta decidits a contagiar cultura.
I diu Imà Monçó que si resistir amb una revista cultural en aquests temps és una bogeria, resistir amb una revista cultural en català és gairebé un miracle. I en aquest miracle només els lectors hem de decidir si apostem per tenir un país amb la cultura viva que es mereix. Què podem dir per animar aquesta majoria de lectors que per mandra o per por infundada d'avorrir-se es perden el plaer d'accedir a unes pàgines que ens porten la bellesa i el consol de les paraules amb sentit.
Em temo, diu Montsoc, que no hi ha res convincent a dir, mentre el lector no se senti en efecte contagiat per la necessitat de parar-se a llegir i donar-se en el dia a dia un espai per la reflexió. Ho trobem avui al diari A la Vanguardia, a les pàgines d'opinió, i enllacem això també amb el resum dels apunts culturals d'aquest matí.
Per exemple, que el Boig per tu de Shakira és la cançó més viral al món a través de Spotify. La versió catalana també continua entre les tres més escoltades a l'iTunes Espanya. La Seca Espai Bross estrena la versió de Joan Ramis, rescatada per Jordi Carbonell, de Lucrècia i la menorca catalana del segle XVIII. Ignacio Martínez de Pisson presenta una novel·la de la comunitat jueva a Melilla.
I la maquinança de Jesús Moncada, arribar al Born Centre Cultural, l'exposició recull fotografies que l'escriptor va fer del poble abans de desaparèixer sota el pantà. I una punt final, Regina Txernitschko guanya el concurs Maria Canals, el Premi del Públic ha recaigut en el jove Sergei Beliapski.
I ens fixem ara en les portades esportives. La tempesta perfecta és el que titula el nou esportiu i a la imatge directament tempesta. Cop al Barça, cop al model, la FIFA sanciona el Barça amb una multa i dos períodes de fitxatge sense poder fer tres passos per irregularitats en la contractació de deu menors.
L'esport diu que la FIFA voriveix fitxar el Barça i posa escàndol a la imatge del president actual del Barça, Josep Maria Bartomeu, i també diu que les conseqüències, un català estiguen, no podria venir, l'esperança és que si concedissin la cautelar es podria fitxar en el període de transferències, i després també que el Barça anuncia aquest recurs i demana a última instància aquest cautelar.
I també en aquesta línia el Mundial Deportivo titula Missil al Barça i diferents informacions referents a les conseqüències i a la reacció del primer equip. Just a la fusta
10 minuts i les 11 després dels esports. Acabem aquest repàs i el que fem ara és parlar de la previsió de cara a les properes hores i també tenint en compte el que ens ha passat ja o el que ha passat aquesta nit. Per això saludem a Carles de Renet i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, què tal?
Bé, bueno, esperant una mica... Tots estàvem molt pendents, no? D'aquest dia avui ens hem llevat en un dia gris, el fang... L'esperàvem, sí, sí. El que és més empipador és el fang, potser, no? Que veus la gent que va pel carrer, no es posa el paraigua, que en cauen gotetes després quan arriben al lloc de feina. Què t'ha passat? T'has tacat tot?
Bé, és una enfangada important, és això que recordem a vegades, que els vents del sud arrosseguen molt de pols del desert del Sàhara, quan es formen depressions a latituds baixes, com ha estat en la zona de la meitat sud de l'estat espanyol, doncs aquest vent ha portat totes aquestes partícules, aquesta inestabilitat, aquest front que a poc a poc va arribant a Catalunya, i un cop aquest front comença a escarregar, com que porta aquestes partícules de pols, les deixa anar al terra i queda tot ben enfangat i ben lleig.
O sigui, tota aquella gent, tampoc no ho vam avisar massa, però tota aquella gent que aquesta setmana ha dedicat temps o hores a rentar el cotxe, doncs n'haurà de dedicar unes quantes més. Sí, sí, jo conec un cas d'una persona que potser feia 3 o 4 anys ja que no l'havia anat a rentar i el va portar a rentar dimarts. Curiós, no?
És un visionari. Bueno, esperem que no t'arri 3 o 4 anys, perquè la polsa aquesta realment queda el cotxe. No serà blanc, el cotxe, oi? Sí, és blanc. 3 o 4 anys amb rentar-lo? Sí, sí. L'home que li van anar a rentar, perquè a més va ser així, el va renyar fins i tot a aquest nivell, eh?
Sí, sí, home, és que clar, un cotxe de blagues fa molt, molt bé, sinó de tant en tant se li ha d'anar fent. Bé, en definitiva, l'haurà de tornar a rentar, o sigui que en una setmana, en tres anys, haurà de rentar el cotxe dos cops, i el fet és que potser la precipitació més intensa quan ens arribi també ajuda a netejar una miqueta els cotxes, perquè quan hi hagi més intensitat i el front acabi de passar no serà tan fangós i probablement la pluja, quan sigui una miqueta més intensa,
pugui netejar una miqueta aquest cotxe. Però aviam, el que tenim ara són pluges febles, ha anat fent durant la nit en que hi hagi algunes precipitacions, ara portem dos litres i mig, 2,6 a Sant Jús, és poqueta cosa, les terres estan molls, hi ha molta humitat, i la màxima inestabilitat ara ho tenim cap a les comarques...
del Pla de l'Urgell, les comarques de l'interior de Lleida, comarques també de Tarragona, també el litoral de Tarragona està precipitant i fins i tot en algunes zones la precipitació és important, és intensa. Això a poc a poc s'anirà apropant, o sigui que al llarg del dia d'avui aniran caient aquestes gotetes, recomanem el Paregua perquè aquestes gotes estan carregades de fang i embruten, més que una altra cosa,
I, d'altra banda, a partir d'aquest migdia, cap a les 12, la precipitació també ens ha d'afectar a tots. O sigui, que acabarà plovent a tot arreu. Ara potser sí que tenim, podrem dir, un blanc de precipitació, on pràcticament no plou, que abarcaríem des de Manresa a l'interior, des del Baixes fins al Baix Llobregat, el recorregut del Llobregat, com si diguéssim. És una de les zones on menys plou, però la resta de Catalunya està precipitant, hi ha precipitacions...
de diversa intensitat, però plou a Girona, plou a Lleida, plou al Pirineu de Lleida, i l'únic... Fins i tot a la ciutat de Barcelona està precipitant una miqueta més que aquí, és el que passava l'altre dia, que plovia Sant Girona. Sí, era al revés. Doncs ja et dic, és una cosa de l'Anoia, del Garraf, del Baix Llobregat, del Bages, però que tard o d'hora també acabarà precipitant en aquestes zones.
Plujar és que hi ha diferents avisos del servei meteorològic de Catalunya per intensitat, perquè poden caure 20 litres en mitja hora, per acumulació de litres, que en algun punt de Catalunya poden arribar als 100 litres per metre quadrat, o sigui que hi ha tota una sèrie d'avisos, i també per l'estat del mar, perquè avui en aquesta situació, si ho has pogut comprovar avui sortir al carrer el vent en alguns moments fa alguns cops forts, i això pot revoltar una miqueta el mar, el tenint una mica empipadot, i també hi ha un avis del servei meteorològic fent referència a l'estat de la mar.
Tota aquesta situació anirà passant al llarg del dia d'avui. El que dèiem ahir, la precipitació més intensa a Sant Just està entre les 12 al migdia i les 6 de la tarda i a partir d'aquell moment, a partir de les 6, començaria a fluixar una miqueta. No ho farem net, però sí que comença a fluixar una mica. Quants litres cauran, més o menys? A Sant Just podíem estar entre els 15 i els 20.
O sigui, si les previsions l'encerten, podríem estar amb això. Però, clar, pot ser que plogui més, pot ser que plogui menys, això en funció, perquè tenim diferents punts de tempesta que pot ser una miqueta més destacats. L'episodi pot ser una mica més important, perquè el divendres no acaba de fer net. És un dia on el sol és el protagonista...
però tindrem moments en què, sobretot al matí encara hi haurà restes d'inestabilitat que pot afectar el litoral de Barcelona i de Girona, i de cara a la tarda es poden formar nubulades, tempestes que en un principi afecten el Bages, el Vallès, i després baixen cap al litoral i podrien acabar tocant. Això és més difícil, podrien acabar tocant Sant Jús, no és descartable, però el que és més probable és que el divendres al matí encara hi hagi algun ruixat així estrany.
Dominarà el sol, però podem tenir aquestes situacions així estranyes. Com que el sol demà ja deminarà, la temperatura s'inflarà fins als 18 graus aproximadament. Avui portem bones notícies per tu. Aquesta temperatura dissabte, un cop hagi passat aquesta variabilitat del divendres, entrarà una miqueta de vent del nord.
Aquest vent del nord fins i tot ens donarà bona visibilitat, cosa que aquesta setmana ha costat bastant poder veure lloms més enllà de 4 o 5 quilòmetres sense tenir neblina o ara mateix tenir aquesta polsa en suspensió que fa un parell de dies que la tenim. La teníem ahir i avui també. Doncs el fet és que dissabte, entre una miqueta de tramuntana, netejarà l'ambient, però aquesta tramuntana no serà prou com per refredar el termòmetre, sinó que, al contrari, tindrem valors al voltant dels 20 graus, o sigui que és un valor molt agradable per dissabte, amb el sol com a protagonista...
Diumenge potser és una mica més xep-xep, no serà un dia tan espaterrant, perquè potser afluixa la tramuntana. Hi haurà més núvols. I potser hi ha algun núvolet més, no serà un dia jo de blau, un cel cereblau, sinó que hi haurà algun núvol, però el sol és el protagonista igual. Aquest diumenge també tindrem valors al voltant dels 20-21 graus.
I és que anem enfilant el termòmetre perquè sembla que entre dilluns i dijous de la setmana vinent algun punt de Catalunya pot arribar als 25 o 26 graus, o sigui que la temperatura es pot inflar bastant més. A Sant Jús no, a Sant Jús arribarem als 22 o potser 23, però tenim un inici de la setmana que ve càlid, de primavera avançada, tot i que ha de començar. O sigui que bones notícies, estabilitat a partir de demà, alguna tempesta puntual de mitja tarda a demà a la tarda, però vaja, a partir de llavors tenim tranquil·litat, bon temps i temperatures molt agradables.
Molt bé, doncs mira, és la primavera també, no? Sí, aquests els hi baixos. Demà donarem les dades del que he fet avui, exacte. I després, doncs, un cap de setmana pronosticat, en aquest cas, doncs, en positiu, no? Molt, molt. Si el bon temps vol dir positiu, sí.
Home, després que hagi plogut és positiu. Com que ja ha plogut, no tens mala consciència de voler el sol. Això mateix. És així, eh? És un dels caps de setmana que permetrem als amants de la sequedat i del sol que, com que ja haurà plogut dijous, que pugui fer sol i que no ploqui el cap de setmana. Perfecte, Carles. Doncs que vagi molt bé. Molt bé. I bon dia. Igualment.
Dos minuts i arribem en punt a les 11 de la matí, moment en què connectarem amb el butlletí de Catalunya Informació, ens posarem també el dia de l'actualitat Sant Justenca i després tornem, ja us ho hem dit, farem tertúlia per recordar aquests 35 anys que fa les primeres eleccions municipals democràtiques. Serà a partir de les 11 i 10, com dèiem, i després també la tertúlia habitual dels dijous, tot això després de les notícies.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Bon dia, són les 11.
de la Generalitat, Artur Mas, declara que els manifestants del setge al Parlament tenien una actitud violenta i que mai havia viscut una situació com la del bloqueig del Parlament al juny de l'any 2011. Artur Mas ha declarat en castellà i el president del Tribunal li ha agraït. Els Mossos obren una investigació interna per aclarir la mort d'un home ahir a la plaça Molina de Barcelona després de ser detingut per set agents. Avui també el conseller d'Interior es reuneix amb els càrrecs de la policia catalana.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya suspès temporalment l'aplicació del 25% de les classes en castellà en una de les cinc escoles afectades per la sentència. La Fundació Escola Cristiana, la qual pertany al centre, considera que això tranquil·litzarà les escoles, però puntualitza que la batalla encara no està guanyada.
La consellera de Benestar Social vol tenir enllestit abans de l'estiu el pacte global contra la pobresa, un pacte que, segons ha dit el matí de Catalunya Ràdio Neus Monter, ha de tenir el màxim consens tant de les entitats socials com del món polític. Els experts coincideixen que avui el Banc Central Europeu mantindrà el tipus oficial al 0,25%. També descarten de moment mesures monetàries per evitar la deflació a Europa.
Nova esllavissada, talla la carretera d'accés a Portainel, Pallars Subirà, la incidència obligada a tancar l'estació d'esquí. És la tercera vegada que passa des que ha començat l'any. Demanen 28 anys de presó per a un home acusat d'agredir sexualment les seves dues fillastres quan tenien 4 i 5 anys. El judici es fa aquest matí a porta tancada l'audiència de Lleida. El pedrastre hauria arribat a apuntar amb una pistola d'aire comprimit les nenes per obligar-les a tenir relacions sexuals amb ells.
Catalunya Informació. El Barça presentarà recurs a la prohibició de la FIFA de fitxar fins a l'estiu del 2015. Segons ha sabut Catalunya Ràdio, la FIFA ha investigat 31 jugadors menors del planter blaugrana. En 10 casos s'ha infringit la norma. La FIFA qualifica de greu la responsabilitat del Barça, però el club diu que cap jugador està en situació administrativa irregular i defensa la tasca formativa de la màgia.
A la Champions Madrid 3, Borussia Dortmund 0. Cristiano Ronaldo va ser canviat per unes molèsties al genoll, però el club no hi dona importància. I per ell, sincerament, 3 Chelsea 1. Ibrahimovic va acabar lesinat, però no es va precisar el temps de baixa. Ambàsquet al top 16 de l'Eurolliga, primera derrota del Barça a la pista del Milà per 91 a 63.
Fa el temps, les pluges més fortes cauran aquest matí a les comarques de Lleida i Tarragona. Durant el dia s'aniran estenent a qualsevol punt i a la tarda la pluja serà forta a la meitat nord. Hi haurà algunes acumulacions de més de 100 litres per metre quadrat. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea. Bueno, l'atur baixa en 39 persones al mes de març a Sant Just. És la primera davallada de l'atur al municipi en els 3 mesos que portem d'any i la més important de com a mínim els últims 3 anys. Ara la xifra de desocupats a Sant Just arriba al 777.
L'última davallada important de l'atur a Sant Just va ser el desembre de l'any passat, quan va caure en 35 persones, i el novembre de 2010, quan 33 persones van trobar feina a Sant Just. Ara hi ha 39 desocupats menys que el mes de febrer al nostre municipi. Al Baix Llobregat i a Catalunya també s'ha produït una tendència a la baixa. A la comarca ara hi ha 68.074 persones sense feina, quan el mes de febrer la xifra estava a punt d'arribar a les 69.000.
Més coses aquest vespre a la CEAS recordarà l'alpinista Pau Escaler projectant el documental Pau Escaler Go to the Paradise, un audiovisual sobre aquest escalador que va morir en un accident a la muntanya fa tot just dos anys. La projecció forma part del primer cicle d'audiovisuals de muntanya de la CEAS i comptarà amb el seu director Eduard Miguel.
La idea inicial del documental era recollir les experiències de Pau Escaler i del seu amic i company David Palmada i explicar als espectadors per què escalaven en gel. Però unes setmanes després d'acabar el rodatge, Pau Escaler va morir en un accident d'escalada a Gabarní. La idea del documental, per tant, es va haver de replantejar. Aquest documental l'ha passat per molts festivals de muntanya d'arreu del món i ara, avui, es projectarà a la sala Piquet de la Taneu a les 8 del vespre, com dèiem, avui mateix.
I acabem recordant que l'actriu Sant Justenca Clara Segura explicarà demà divendres al vespre les seves vivències amb Pere Casaldàliga. Serà un acte que organitzen el grup Nostra Dona i Sant Just Solidari. Segura ha format part de la minissèrie Descal sobre la Terra Vermella i demà explicarà als Sant Justencs com va ser conèixer el bisbe Pere Casaldàliga, un referent de la teologia de l'alliberament i que TV3 ha plasmat en aquesta minissèrie que es va emetre la setmana passada en dos capítols.
Segura parlarà de les seves vivències de Casaldàliga demà a les 8 del vespre a l'edifici de les escoles. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia amb la informació més ampliada. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Sí, sí, sí, sí.
Just a la fusta T'hi esperem
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Ufff!
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
1, 2...
Ara passant 12 minuts pràcticament de les 11 i ara parlem de política en clau municipal perquè avui, 3 d'abril, se celebren 35 anys, es comomenen 35 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques. El 3 d'abril de 1979 van tenir lloc els primers comissis després de la dictadura i el dia 19...
d'aquest mateix mes es van constituir els nous governs locals democràtics. A Sant Just avui el que hem volgut fer és recordar-ho amb alguns dels protagonistes de l'època i per això hem convidat en Josep Maria Majoan i l'Isaura Martínez, el Vicenç Rodríguez, estem pendent que arribi també, i en Josep Lluís Soler dels diferents bons partits que hi eren, que hi van ser en aquella època, i també el Jordi Amigó, Arxivé Municipal. Molt bon dia a tots quatre. De moment, què tal?
Molt bé, i tu? Per recordar una mica com va anar tot plegat, que d'alguna manera són 35 anys, és a dir, que hi ha una mica de perspectiva històrica per entendre'ns, i primer de tot per això volia preguntar-vos com recordeu aquell moment, és a dir, ara que hem passat també aquests 35 anys, que ja han passat moltes coses, molts més governs municipals, però com ho recordeu aquell abril per entendre'ns? Com ho vau viure? Bé.
Jo, personalment, que em dic Isaura, molt bé, molt bé. Era una novetat per mi, jo no em havia dedicat mai a la política, perquè soc d'una època que la política era molt difícil de ser-hi, i va ser la primera cosa que vaig fer. Vaig entrar, m'ho van demanar per entrar a l'Ajuntament, bueno, suposant que guanyéssim, des de luego.
I jo molt bé, perquè vaig aprendre moltes coses que no sabia, perquè era una novetat per mi. Jo, molta alegria. I la resta? Sí, bueno, de fet...
Nosaltres ja portàvem, abans d'entrar a l'Ajuntament, portàvem ja un bagatge d'alguns de nosaltres, treballant en política, evidentment a la clandestinitat, com a estudiants o com a treballadors o com el que fos, i aquí Sant Lluís concretament,
i hem creat un organisme que s'endeia la Comissió de Forces Polítiques que ens dedicava a fer un seguiment de l'Ajuntament que hi havia llavors i preparant, de fet, la plataforma per després, més endavant. Bueno, amb intenció de governar, evidentment. Dius, com us ho va prendre? Doncs amb il·lusió. Sí. Home, d'il·lusió sempre s'entén, perquè penses que pots fer alguna cosa pel teu poble que vius? Sí, sí. Bé, jo explicaré una altra anècdota, perquè, mira,
La meva impressió va ser molt forta després de les eleccions, sobretot. Primer les vam preparar molt bé, jo penso que les vam preparar molt bé perquè hi havia un conjunt de gent molt treballadora, molt pancona, vam fer unes pancartes precioses i amb una certa aspiració una mica il·lusòria, vist aquest moment, de què podíem guanyar, per alguna cosa.
Llavors, el dia dels resultats, de fet vam quedar primers, però jo de seguida, i sobretot amb una experiència que vaig tenir molt divertida, que és com anàvem cantant la victòria, vam quedar primers al suc.
molt poca distància dels dos partits, sobretot dels socialistes i del partit... I del Front Nacional. I del Front Nacional, exacte. Llavors, darrere veniu... Nosaltres, sí. Que és el grup brigat del Soares, en definitiva, no? Sí, sempre. El CDC, oi? Bé, doncs, pujar pel carrer Evadó. I Convergència era l'últim. Convergència era l'últim, sí.
perquè el senyor Malaret s'ha de presentar per Esquerra Republicana. Pujant pel carrer Badó i cantant la victòria amb grans il·lusions a tots, ens van tirar una gallega d'aigua per sobre. I jo no sé si van identificar que érem el suc o no, però jo em vaig fer una reflexió ja després d'anar a Barcelona, que no vull dir allà, que era una mica estrany que Sant Just fos manat per un partit comunista. Em pensava que això era un resultat raro.
i em penso que no és coherent amb la història d'aquest poble. I tot això va aportar coses de després, que si en cas ja te les explico. Clar, clar, suposo que el primer moment, d'alguna manera lligat també amb el que comentàveu, aquesta il·lusió vostra també és la que vivia, fins i tot, suposo, la gent, no?, a l'hora d'anar a votar. Era un moment molt especial, també el fet que fossin, en totes les primeres, però el fet que siguin les municipals, que és com d'una cosa que en principi t'afecta més directament, m'imagino que això també ho devíeu notar, no? Sí, una gran novetat era...
Potser per això es van provocar aquests resultats i ja tirant endavant la dificultat va ser fer el govern i jo vaig quedar també una mica sorprès de la política del meu partit
perquè el Suc havia defensat molt el pacte amb tots els partits, per tant, de lluitar conjuntament cap a la democràcia, en una situació que no era la d'avui, però que també té semblances amb la d'avui. Sí, fer pinya, per entendre'ns una mica. Sí, però com si a l'hora de la veritat no hi ha això als partits, fa molt de mal. I no va haver manera, si el Suc volia que, si havíem quedat primers, fóssim alcaldes.
Esclar, els socialistes no volien que fossin alcalde, potser sí que volien, però volien que manéssim conjuntament. I tampoc va voler apujar el Malaret, la qual, llavors, hi era un moment que jo pensava, doncs el Malaret qui ha sigut? El líder de l'oposició, el que ens va ajudar a marxar per la llibertat, el que va ser capaç d'enfrontar-se amb la policia sense una cosa que no vull dir, però sense ronçar-se com m'hauria ronçat jo mateix, perquè era jove i no tenia experiència d'enfrontar-me a la Guàrdia Civil.
I, per tant, uns anys després vaig escriure a la Vall d'Avers que l'error va ser no fer unes forces unides. I llavors, bueno, vosaltres enviaven un oficial, però en aquest moment per mi ero més dolents que els altres. Ja, ho entenc molt bé. Era un tema una mica matemàtic. De tota manera, com diu molt bé el Josep Maria, nosaltres teníem un pacte previ, vam fer un pacte previ, socialistes i PSU.
de manera que respectàvem el cap de llista que fos més votat, el respectàvem i votàvem per ell. El cap de llista va ser per pocs vots, com ell diu, per 40 o 50 vots, no me'n recordo, però va ser el del PSOE per a nosaltres, almenys les de l'agrupació de Sant Just, perquè una altra cosa són els aparells del partit, que en aquells moments ja en teníem, no érem tan forts com són ara, però en aquells moments ja hi havia els seus llavors,
Doncs almenys de Sant Josep em diuen, no, rato, respectem el pacte, tots votem l'alcalde, l'Homedes, que és el que havia presentat el cap de llista del PSUC. El que va passar, esclar, no en teníem prou, perquè érem 4 i 4, 8, i la majoria eren 9. La distorsió era nosaltres. I llavors, lo lògic era que estiguéssim conjuntament, que ho féssim conjuntament amb el Front Nacional de Catalunya, que en aquell moment, bueno, era un cas curiós perquè havia tret també 4 regidors, igual que els altres,
però aquí va haver-hi un tema de personalisme, com ha dit abans l'Antoni Malaret volia ser alcalde a totes-totes i per tant hi va haver manera de posar-se d'acord les forces d'esquerres, teòricament i llavors va haver-hi allò que en dèiem el pacte que era absolutament increïble que era, amb tot el respecte, l'OCDE, Convergència i el Front Nacional de Catalunya resultat, l'alcalde d'Antonet Malaret i per tant
Frustració per part d'Iniciativa i del PSUC. Val a dir que podíem esforçar més la màquina. Estic d'acord amb el Josep Maria. Si haguéssim tingut l'experiència tots plegats. Clar, també era el primer moment, no?, d'alguna manera. Però, bueno, en fi... Bueno, nosaltres, com que teníem un cap de llista, que era un home molt conegut al poble, que era Pere Pedrosa...
Doncs ell va semblar que, com a cap de llista, donar suport a l'Antoni Mararet, que era una persona molt coneguda al poble i que havia defensat molt bé totes les circumstàncies catalanistes, doncs ens va semblar que donant suport a ell quedàvem bé amb el poble. Clar, vam quedar malament amb els socialistes i amb els d'iniciativa, però clar, havíem de fer una cosa i vam fer aquesta.
clar, segurament també es va començar a veure que funciona diferent, no?, amb els pobles. Sí, i de moment vam donar suport, però nosaltres en aquell moment no vam entrar ni al govern, eh? Nosaltres vam quedar donant suport fins que hi va arribar un moment que vam dir, bueno, aquí s'ha acabat la història, o hi som o no hi som. És cert, és cert, perquè va aquesta coalició... Sí.
Poc sòlida, evidentment, va durar mitja legislatura, si vols, no recordo. Sí, mitja, mitja. Aproximadament. Clar, era una mica, suposo, difícil. La relació entre els partits, per això, era bona, en general, oposició i govern? Jo, personalment, penso que sí, que era la que menys política era de tots els que eren allà. Jo pensava que realment cadascú defensava les seves idees.
Amb respecte es pot anar a tot arreu. Jo d'aquella època vaig treure moltes amistats, que les he conservat. Jo també ho penso que sí. Jo també ho penso que era molt diferent d'ara, tot aquest entramat del començament, que va passar això, tal com heu explicat entre tots. Però després ens vam entendre molt bé, perquè jo recordo que vam votar els pressupostos
Em sembla que tots, però nosaltres segur. Sí, sí, tots. Perquè sempre pactàvem primer què havíem de fer. I això de pactar era de sentit comú per mi. Si un pacte vol dir que ara s'ha de dir alguna cosa perquè l'altre pacti. Si un està al govern té una mica més de poder, no sé quin, perquè això no sap contra ningú, que els que estan a l'oposició. I tot això feia que els pactes es fessin i el pressupost considerés que havia de ser això. I va ser això? Sí, sí. Està per rogar, no? Per corroborar el que diu. Per corroborar el que diu. Intento tirar...
El disc tu, que el tenim tots una mica arroballat, però intento recordar, per corroborar això, recordo que al cap de dos anys i mig va haver-hi canvi d'alcalde. Per una qüestió d'empresa. Per una qüestió d'empresa i tal, i va haver-hi canvi d'alcalde i llavors se'n va aprofitar, en certa manera, Convergència, que va posar el seu cap de llista, que era el menys votat, però va ser el cap de llista perquè van recolzar-lo les mateixes forces que hi havia.
Aquell any el pressupost el van fer l'oposició, us ho dic així de clar. El pressupost el van fer l'oposició i el govern el va acceptar, tal qual. Veus que hi havia bon ritme, hi havia bon ritme. Com a anècdota, eh? Com a anècdota. Per tant, era una cosa que funcionava molt entre tots. No penses que hauria de ser? Si estava bé el pressupost perquè havíem dit que no. No havíem sàpigut més nosaltres, no sabíem més ells. No, una altra anècdota, si voleu, no ho sé.
Del mateix estil és que el Josep Sánchez, que era el segon de llista del PSUC, doncs col·laborava amb el Crespo. Segon? No era tercer, ell. I el segon, qui era, Carrasco? No, tu, em sembla. No, jo era el quart. Però de què anaves? Doncs en Maria va ser el primer després. Jo és que ara no. No, no, el tercer era Carrasco. Abans era el Sánchez, sí, sí.
I el Sánchez és un home que estava molt interessat per les coses socials, encara es viu, per sort, i estava interessat molt pel tema de la formació de la gent jove. Llavors aquí es van muntar uns talers que potser ja començaven a anar abans, no me'n recordo.
Però aquesta dia es col·laborava amb el que va ser el regidor d'Educació i Cultura. Sí, el regidor que era, que és el que de fet manava per dir-ho d'alguna manera, va acceptar la proposta que va fer ells i si era bona s'havia d'aprofitar. Això és el que ens hem oblidat amb aquests anys. I el Misaure, el Misaure se n'en recordarà.
Jo, diguem-ne, perquè a l'oposició ens vam crear el govern a l'ombra, allò que es deia llavors, no? I marcàvem les diferents regidories. Recordo que la regidora, el segon part del mandat, va ser Isaura, va ser l'Isaura, del regidor de la cultura, i ens en teníem perfectament. Recordo que pactàvem els actes, els no sé què, els programes de cultura. Es deixava davant una mica, potser, aquesta idea més de partit que després ha anat... Jo penso que pensàvem més en el poble, en la gent que ens redollava, que no pas en els partits, penso jo.
Perquè si ens posàvem d'acord amb coses que no eren iniciativa del que m'anava per dir-ho d'una manera altra vegada, doncs vol dir que nosaltres anàvem tots a una pel poble. Clar, en aquell moment, quan vau començar a governar o a formar l'Ajuntament, quins eren els principals reptes o problemes que us vau trobar aquí a Sant Jus que caldria solucionar en primer lloc?
Jo era un problema, el que vaig tenir més greu va ser el problema d'ensenyament d'una escola d'aquí, l'escola catalana que hi havia de l'Ateneu, que havia de tancar per circumstàncies greus. I em vaig proposar a veure si podia fer alguna cosa, i clar, ho vèiem molt negre. Però una vegada, per una pura casualitat d'acompanyar un company en una reunió que hi havia de Madrid, d'ensenyament,
No, era de sanitat. Em vaig, no sé com va ser, que vaig parlar amb la persona que venia de Madrid d'ensenyament. I en aquell moment em va dir que, quan m'hi era ben, que era el que volia veure. I vaig anar i vaig conseguir que l'escola aquella no hagués de tancar. Bé, va tancar, però la vam traslladar a lo que és l'escola Montsenya. Això era un repte molt important perquè hi havia tres cents i pico de nanos que es quedaven al carrer, clar.
Molts eren de Sant Lluís i altres eren de fora, però els altres de fora feia anys que estaven a l'escola de l'Ateneu i havies de fer el mateix. Aquest era el repte més especial, més important. I després l'escola d'adults, tirant-la més endavant, que faltava mestres i també vam aconseguir un mestre. Aquest era el més important en aquell moment, que és el que jo coneixia. Jo recordo que s'han posat, com deia l'Isaura, certes llavors per tirar endavant,
Evidentment, com que havíem de ser crítics, vam criticar bastant el fet que no s'invertís tot el pressupost municipal, perquè val a dir que l'antic ajuntament neofranquista, ho dieu ni com vulgueu, els residus que tenien, curiosament, perquè és dels pocs ajuntaments a Catalunya que no ens van deixar deutes. Això hi ha que reconèixer-li en el Sánchez i companyia que eren els d'allò. És cert, ens van deixar l'ajuntament, no pas amb un superàvit brutal, però ens el van deixar net. Amb la qual cosa...
Jo, frase meva, dic, bueno, ens hi podem lluir perquè realment partim, podem agafar un nivell d'endeutament important i podem tirar endavant. El que va passar és que en aquest primer mandat, per tots els problemes que hem dit abans, canvi d'alcalde, la veritat, la veritat és que van fer poca inversió, el que era d'allò. I ens ho van deixar-ho bastant bé, perquè llavors els esquerres van entrar després i francament penso que ens hi vam lluir, vull dir que...
Déu-n'hi-do el que vam arribar a fer. Bueno, nosaltres vam obrir el camí i vosaltres vam poder posar la capa de sobre. No, no, i a més tampoc vau deixar un endeutament, sinó al contrari. Ens vau deixar superar, i de bon, jo recordo. Ho veus, ho veus que ho feien bé. Ho feien bé, veus? I jo també recordo que vam defensar molt que l'Ajuntament anterior, tot i...
ser el que fos des del punt de vista dels seus orígens, però vaja, també van deixar i ha comprat Can Ginestà. I això ho vam reconèixer des del primer moment. Nosaltres vam rebre Can Ginestà, que ho vam anar a veure nosaltres llavors. També volia dir una cosa, no enlligada a la meva regidoria, bueno, estava amb la porció, no tenia regidoria.
no lligada a res, però que no sabia aquesta entrevista teva amb els de Madrid, no la sabia, i me n'alegro, no la sabia. Però va ser una pura casualitat. Bé, però la casualitat també tenia darrere... Però jo, clar, vaig aprofitar l'oportunitat. Però tenia molta empenta darrere, vull dir que d'alguna manera...
A veure, l'Ateneu va crear la seva escola, que és l'escola que nosaltres veu arreglar, i la va crear com la meva dona era l'Ajuntament de l'Ateneu, perquè jo treballava a Rora Sensat i estàvem molt preocupats pel tema d'educació, i d'educació catalana i d'educació activa.
Encara hi ha algunes coses que me n'arrepenteixo d'haver-les dit, però bueno, si voleu us les explico, però no tenés que haver-me Sant Just, no? No tenés que haver-me Sant Just. I llavors també hi va haver una pressió conjunta, jo diria, eh?, que l'Ajuntament fes un esforç. Sí, sí.
perquè aquesta escola passés a pública. I hi havia experiència a alguna altra escola, vam ser de les primeres. La primera, la primera. Quan vam anar a la Generalitat, no, la primera. Perquè una escola d'hospitalet ens tridava nosaltres a veure com ho havíem fet. I el dia que vam anar a la Generalitat, el que ens va atendre, que no me'n recordo com es deia, en aquest moment, doncs ens va dir, així, sentat a la taula. Com ho fem, això?
A nosaltres, que no sabíem com ho veiem de fer, perquè van passar mestres i alumnes, que era molt difícil. Molt difícil, això. I d'aquí va venir que després una sèrie d'escoles d'error sensat que veien aquesta idea van anar passant. Van anar passant. Jo no sabia si era la primera o la segona. La primera era la primera. Ja dic que el que ho va fer ens va dir com ho fem. Clar, clar. M'agradaria...
a punt d'una cosa des de fora, que tenim amb nosaltres aquí a l'Isaura. Va ser la primera dona regidora. Sí, senyor. Érem 17 i jo sola. No, no. La primera legislatura vaig ser jo sola. Aquest programa ha tingut la sort i l'encert de poder tenir avui entre nosaltres l'Isaura, que va ser la primera dona regidora però de la història del municipi. Perquè és que no hi havia hagut mai
ni a la República, ni, evidentment, amb el franquisme tampoc. Vostè és la primera dona regidora que va entrar a l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, perquè penso que ni a l'oposició, els partits, el SUC i el PSC en aquest moment, tot eren homes,
I jo, si em permeteu, no sé, m'agradaria aprofitar-ho per demanar-hi a la Isaura com es va sentir, vostè, allà dintre sol, envoltada, 16 homes, i com la van convèncer? Va venir el Suárez en persona convèncer a l'hora que parlem del Suárez? No, no va venir del Suárez. Mira, jo em vaig sentir bé. No vaig tindre cap problema. Qui la va agradar, vostè?
A mi me'l va cobrar una persona que ja no viu, que era el Ginebra. Ginebra era una persona que coneixeu el Ginebra. Ell ens van convocar una sèrie de persones que van anar casa per casa a demanar a persones que es posessin a la llista, perquè era una coalició de centre.
I aleshores van vindre, van preguntar al meu marit, no, no, jo no, jo no vull participar, jo no, no. I llavors ell em va dir, tu no ho faries? Jo li vaig dir, home, sí, per què no? Vaig tirar una mica així pel davant. I em va convèncer. A més a més, el cap que hi havia en aquell moment, que era el Pere Bedrosa, doncs era una persona que la coneixia molt bé i vaig pensar que m'hi trobaria bé i que faríem la campanya junts i que estaria bé.
Per tant, vaig tirar endavant. A mi m'ha agradat sempre participar pel post que he viscut. Jo havia format part de la Creu Roig aquí, havia aconseguit la primera ambulància que van tindre el poble, del polígon industrial, vaig ser jo personalment, que vaig anar a cada una a demanar i van pagar la primera ambulància. Jo ja volia participar i em vaig pensar que si arribava a entrar a l'Ajuntament podria participar-hi i podria fer coses al poble i em vaig fer. Vaig fer el que vaig poder fer.
Com em vaig trobar? Bé, no, les persones que eren eren totes persones educades, cadascú diria el seu punt de vista i podries no estar d'acord, però bé, el respecte comença respectant l'altre i per tant no vaig tenir cap problema, cap.
Jordi, des de la perspectiva d'arxivar una mica, és a dir, no estan allà com el seu cas, però en aquests 35 anys, d'alguna manera, què és el més important que va passar aleshores per Sant Just? Va condicionat d'alguna manera o com ha seguit funcionant?
No t'acabo d'entendre. És a dir, mirant les eleccions d'aleshores, el que va passar a les hores, el que va passar als partits que van sortir o l'entesa que hi va haver, o el que es va fer en els primers anys, si ha afectat Sant Just el funcionament que ha tingut al llarg dels altres anys, dels altres governs... Ells han tocat un tema molt important, que és que no van ser uns ajuntaments que creessin un dèficit excessiu i van ser uns ajuntaments que van pensar en crear un patrimoni
És a dir, que els ajuntaments que han vingut després s'han anat trobant un patrimoni que ells van posar en valor. Per exemple, hi havia Can Ginestar, però Can Ginestar s'havia d'arreglar. Després van tenir pensaments de no fer unes hipoteques excessives durant els primers mandats i van posar bases per desenvolupament del municipi.
que no van hipotecar els consistoris que van venir al darrere, que han permès tenir un creixement econòmic i un pressupost sempre bastant equilibrat. L'Ajuntament no ha tingut que ser mai intervingut per qüestions econòmiques i això una mica també és fruit d'aquests primers mandats i de la manera que van fer la transició l'Ajuntament del Rodolfo amb l'entès amb les forces polítiques, perquè aquí les persones que estan aquí assegudes...
ells pactaven fins i tot des de l'any 76, 77 i 78 amb l'Ajuntament del Rodolfo pactaven coses, això si volen ho podrien explicar però vull dir que era un Ajuntament postfranquista l'alcalde era el senyor Rodolfo Sánchez però les forces polítiques de l'oposició Sant Jús van tenir un paper important perquè Can Ginestat es va comprar però també estaven ells al darrere per ajuntar perquè es comprés de fet fèiem reunions jo penso mensuals amb el
Com jo, aquella de forces polítiques que he citat abans, fem reunions mensuals i érem acceptats allò i vaven donant idees, sugerint idees, perquè evidentment, clar, estaven...
en fase del franquisme o el neofranquisme, o digueu ni com vulgueu, estava en fase terminal, i per tant hi ha que creir en la gent que estava en el consistori llavors, el fet que ens demanessin idees noves i tal, i intentessin això, i no es van endeutar, aquest és l'important, com es deia, no es van endeutar i tal. I això, de tota manera, això, que de fet l'Ajuntament estava sanejat,
Però, per altra banda, també, aquesta mica de desgavell que hi va haver en el primer mandat va permetre que, com deies, la pregunta era aquesta, com ha influït el futur? Doncs ha influït que l'Ajuntament ha pogut anar sense grans endobtaments ni hipoteques econòmiques, però tampoc hipoteques polítiques, perquè
No ens enganyem, Sant Just segueix tenint govern d'esquerres durant... fa molts anys. 31 anys. Des de llavors. I, clar, sociològicament potser no és el que li correspon. Però gràcies a aquesta bona gestió ha continuat el tema, vull dir.
Jo penso que les persones que han entrat als diversos ajuntaments que hi ha hagut han pensat més en el poble que en el propi partit. Això s'ha mantingut, no? Jo crec que sí que s'ha mantingut. La primera vegada que es va manar en un ajuntament democràtic
Tots eren una mica novatos a funcionar. No vol dir que haguessin d'ells treballat políticament abans. Però en aquell moment, posar-te dintre l'Ajuntament i a veure què fem i com ho fem, era el començar. Llavors vam obrir uns camins que ells després van modificar i encara ho van millorar. Això que va fer la Isaura com a regidora de...
marcar com una prioritat el tema educatiu, sí que potser ha marcat bastant aquest ajuntament. Aquest ajuntament el tema educatiu l'ha tingut sempre molt amb les seves prioritats. Perquè, com ella ha dit, era el primer ajuntament que reclamava que una escola catalana, de fet, passés a la xarxa pública. La Generalitat començava, el Departament d'Educació començava i s'iniciava llavors...
No era el freqüent. Llavors, clar, que un ajuntament s'impliqués tan a fons en temes educatius a l'any 79, doncs això haurem d'esperar a mandats posteriors, cap als 82, 83, 84, perquè els ajuntaments es néssin entrant. Però aquí Sant Just, això ja va marcar-ho la Isaura des del començament. De bon començament, ja...
A veure, perquè va ser una cosa conjunta, eh? Jo, sense donar mèrits ni treure mèrits, però penso que va ser molt conjunt i que l'idea de l'educació la teníem molt posada els altres, també, eh?
Bé, la demostració és que quan vam traspassar l'escola a pública no vam tindre solament dificultats a l'edifici, perquè vam haver de decidir quin terreny donàvem per fer l'escola. I me'n recordo de tu que vas dir una paraula, que em va fer molta gràcia, clar, teníem aquells davant del cementiri. I tu vas dir...
Bueno, mira, doncs l'amor i la vida. Me'n recordaré sempre que em va fer molta gràcia. O perquè mai he pensat que l'amor s'hagi d'amagar. No, jo tampoc ho he pensat mai, això. Me'n recordo d'aquest debat, me'n recordo. Per això ja estic d'acord, perquè jo m'ho he pensat mai. Els meus fills els he portat els de mentiri quan érem petits a portar florets pels avis. Vull dir que tampoc... Jo ho vaig trobar molt encertadíssim.
Però pensa que no vam tindre solament la dificultat de traspassar els nanos i fer una escola, sinó que vam haver de traspassar mestres que no estaven acabats, que van haver de fer cursos, i això la Generalitat també ens ha de dir una cosa, que en aquells moments també ens va ajudar molt. Volia dir una cosa, també. Una, per recuperar una mica el dels dics ajuntaments, aquest poble tenia una tradició que l'Ajuntament ajudava l'Ateneu, per exemple, perquè era una institució clarament catalanista,
I l'alcalde, concretament, i abans ja no ho sé, perquè no hi era, l'alcalde, el Sánchez, el Rodolfo Sánchez, va fer els ulls grossos quan venia el Raimon, en un moment que no era ben vist, també va venir el Montlló, en fi. És a dir, i en general...
Sempre que es podia fer una cosa en català, es feia encara que estigués prohibida. No dic sempre, és una mala expressió, però moltes vegades. Per tant, hi ha una tradició de col·laboració i la gent que estava al Ajuntament abans també. Per tant, tot això ja fa temps. Era una cosa que poble, eh? I té a veure amb la guerra de sa vida, la seva història, però ara no hi entrarem. Una cosa que volia dir, perquè ara sí que jo he anat a buscar la nena, que no volia ser els avis, i m'he d'anar. Però volia dir...
que és molt important l'inici de la política de l'habitatge, per a mi en aquell moment, si recordeu, a part d'això de l'escola, que és molt important, es va començar a parlar d'habitatge, i d'habitatge perquè els nanos de Sant Jus, o noies, o nanos, vull dir, gent adulta, que no haguessin de marxar. I això dona origen a tot el tema de l'habitatge de Sant Jus, que va ser, aquí sí, que va ser clarament...
Es va començar a parlar i es va començar ja a intervenir amb el tema del balding, que era una oportunitat per tot això. Ara no me'n recordo prou. Vam posar un marxa al segon mandat, es va començar a parlar. Això mateix. La sort que els equips de govern que vam tenir, val a dir-ho,
també era gent bastant preparada és a dir destacava abans el tema de l'ensenyament hi havia molta gent que en sabia culturalment preparats i a nivell de gestió alguns també que veníem de l'empresa sabíem una mica com gestionar no pas un ajuntament però sí sabíem com gestionar una empresa i llavors a partir de l'operació Waldenset fins a la que
Vaig, durant molts anys, ser responsable, va ser l'inici d'això que deia el Josep Maria. També d'una política, clarament, vam arribar...
Ara marxarem tots, eh? Per ser-hi que sí, quan... Sí, sí, no, acabo, acabo. O continuem, si voleu, perquè el tema aquest dona per bastant de si el tema del retenir els joves a Sant Just, justament buscant-los un habitatge i tal. Sant Just d'Esvern va arribar a ser, durant uns quants anys, no solament en termes relatius, sinó inclús dos anys en termes absoluts,
el productor número 1 de Catalunya d'habitatge social. Déu-n'hi-do. Sí, sí, és veritat. Déu-n'hi-do. Doncs se'ns acaba el temps, eh? Ho dic perquè em sap greu, perquè realment donaria per molta estona més, perquè hem parlat només mitja hora, però ja és complicat de resumir, no? També, en tan poca estona, però en tot cas agraïm molt que hagueu pogut venir al Josep Maria Majoan, a la Isaura Martínez, al Josep Lluís Soler i també al Jordi Amigó. Que vagi molt bé i fins aviat. Gràcies. Molt bon dia. Adéu, adéu.
Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Dos quarts i mig de dotze, aquesta hora fem tertúlia amb el Jordi Agulló, la Lina Santabarbara, la Montse Larré i la Joan Algarra. Molt bon dia a tots quatre. Molt bon dia. Avui m'he cobrat els cinc minuts extres que us havia anat donant les últimes setmanes.
ja ho feies, ja ho feies si els hi vaig donant, no, no tenia com les reserves de l'estat ara ja posem el comptador zero i la setmana que haurem d'entrar a dos quarts en punt bé, en tot cas hem fet aquesta tertúlia per recordar això que avui fa 35 anys d'aquestes primeres eleccions al d'ajuntaments i hem volgut fer aquest repàs aquí a Sant Just avui, a més a més, un dia d'aquests plujors, grisos que convida a sortir al carrer
Molt bé. I sobretot amb la quantitat de serra i de fang. Exacte. Bé, mirem-ho des del punt de vista positiu. Positiu. I vaig estar allà a prop, aquí per front de l'institut, que ja toca la natura una mica, el camí aquell del mas, que es diu, i està esclatant la primavera de manera espectacular. Oh, i tant. I el diumenge sortirà el sol.
Les margarides, el topatipo de flors i tal, fan una bellesa espectacular. Fan un cuixi. És curiós, eh? Experts. He estat a fora una setmana i tenia una hortència que l'havia retallat.
I en una setmana que he estat a fora ha fet una explosió de fulla verda que penses, és possible que en una setmana hagi canviat tant. Pot ser, no? Segurament, perquè portava molts dies sense pluja realment, eh? Sí, tenia els troncs, no tenia res, i tenia petits brots, però és que ara no són brots, és que són fulles. Ara ja són fulles, clar. Està preciosa. I avui encara ha de ploure, eh? O sigui que millorarà. Avui millorarà.
I quan algú es queixava que hi havia fang, dic, no us amoïneu, que avui segurament el millor ja no cau més fang, i ho neteja. A la tarda, a la tarda. Jo tinc des de... Perquè van donar pluja. Des d'aquella estiu fa uns quants anys la sequera, m'apunto amb una llibreta que apunto moltes coses, una llibreta de cada any, que és anual. En pla meteorològic? No, no, no. De tot, de tot. Com si fos un diari. Dies que plou. Un diari.
A les hores, en el mes de gener d'aquest any, va ploure molts dies seguits. Ho tinc anotat. El mes de febrer, poquets. I el mes de març, pràcticament, només que dos. I ara comença l'abril amb aquesta cosa. Ho tinc, eh? Vull dir que... En abril, au es mil. Plou aquí, eh? A Sant Jus.
no vol dir que potser està molt bé però vull dir que us ho podria dir des del teu balcó veus ploure no tinc balcó però si tinc finestreta tens pati també segons a vegades al telediari quan parlava de pluja
És com si hagués... Parlava de Madrid, no? Clar, potser Madrid plou, però potser no plou. No, no, però bueno, vull dir, si plou a Madrid, fixeu-vos que quan venen aquestes tallotes... Dos dies després, plou a Barcelona. Sí, anem a darrere. El que passa és que aquestes borrasques, o diguis com es digui, venen ja molt desfetes, quan són de ponent.
el que passa és que ara tenim llevantada ara tenim llevantada llavors és potent si tenim algun dubte li telefonem a l'home del temps d'aquí de la ràdio d'Esperma que està molt enterat i a més amb aquella veu maca que té ens ho diu bé ens ho explica de pe a pa doncs bé, a part del temps no sé si vosaltres teniu algun tema que vulgueu tocar alguna notícia positiva, Alina? la més positiva de tot
A més de la pluja, a més de la pluja. Sí, a més de la pluja, que per mi és sagrada, la pluja m'agrada molt, doncs una positiva positiva, almenys, que encara queda gent que es sacrifica pels altres. I parlo d'aquest infermer que s'ha anat a Guinea a combatre i a pulsar, perquè és expert, amb aquest brot, que és molt, molt, molt, molt perillós, de l'Ebola. Sí, sí, sí.
Aquesta per mi és una cosa que dius que encara queden persones. No, encara queden. Hi ha moltes persones. Però aquest mateix s'ha afinat a ficar-la a la boca del lloc. Ell risca la seva vida per ajudar els altres. És difícil. És que ja tenen tres països.
Guinea, Guinea-Conakry i Sierra Leona. Aleshores, per exemple, n'hi ha malalties que aquestes, això ja no seria tan positiu, que degut a aquest trans ciego de persones, si és que es pot dir això, que això ha de ser per vins, però és igual, doncs aleshores han tornat a venir aquí la tuberculosis, per la cosa aquesta, el serampió i coses d'aquelles que semblava que estaven erradicades. I els bitxos? I els bitxos?
Bueno, i els bitxos que venen, que són... Mira, el cargol. El cargol. El cargol. El cargol poma. Sí, el cargol. És espantós, eh? I l'abella assassina. Sí. Aquesta que és gran i es menja. I la mosca negra. O sigui, caballeros, caballeros i senyores, o caballeros i senyores, tu, ara ja ens n'anem a la cosa negra. En busquem una altra més positiva, vull dir... No, perquè no podem...
Positiu, positiu. La veritat és que a vegades et costa trobar una cosa positiva. Sembla que la gent ens volem eliminar mútuament, els uns amb els altres. Vull dir, una guerra que no condueix a res. En lloc de buscar l'entesa, el que busquem és el desacord.
Jo sempre dic, com a part positiva, que per malament que estiguis, mal humor, males circumstàncies, només que et lleves al dematí, obres la finestra i pots veure el sol ennoblinat o no,
ja en tenim que donar gràcies a Déu. Ja és positiu, eh? La Lluna no, perquè la contaminació lumínica no te la deixen. Estones. No, davant de casa meva sí, quan està molt gran, molt gran. Això és el que diu el meu amic, el Pepe Bonta, el primer omzetol, que...
que és premi de la pau aquí en Catalunya, del Parlament, que cada dia que s'aixequem poden donar gràcies, depèn del cafè, perquè hi ha 14 vegades de bombes atòmiques capaces de destruir la Terra. I el nivell de...
de bogeria de la humanitat i en les mans de qui estan exacte, en mans de qui estan i els problemes que s'arrosseguen ara el problema palestí que s'arrossega i no hi ha manera, no hi ha solució i tot el rotllo porta a desesperacions
N'hi ha una cosa xula l'altre dia aquell senyor que porta aquelles americanes tan xules. Ah, sí. El Salamartín. El Salamartín estava dient que havien tingut com una espècie de congrés d'economistes en les quals hi havia moltes persones que eren professors o professores en aquest cas de la universitat americana i resulta que en els països de Cuba i tota aquesta gent hi havia dos grups. O sigui, a la sala on estaven donant-se les conferències hi havia dos grups.
El grup d'homes que anaven tots vestits de blanc, som aquell tipus de vestimenta que porten els càrrecs, i el grup de dones que pràcticament portaven el vel i totes celles de negre. I la cara tapada. I moltes d'elles la cara tapada. I per mi era una mica... Sobtada. No, no, al·lucinant. Més que sobtat, al·lucinant que professores, companyes d'ell, que ho sap, de les universitats allà, estiguessin allà d'aquella manera.
Perquè estaven els altres perquè les controlava. No, no, no, les dones amb una banda, vestides de negre, com abans a les eglésies, quan feien els enterros, no, no, quan feien els enterros, en recordeu-s'ho, jo me'n recordo molt de lluny, però ja era, els homes amb una banda, les dones amb una altra, quan venia un enterros.
O bé, a l'enterro del carrer, anaven sols a la mena els homes i les dones escaraven. El desenvolupament econòmic ha portat a la cultura i aquestes dones tenen una contradició tremenda. Perquè per alliberar-se d'aquell vestit, que a sota van uns texans de luxe, de superluxe i tal...
I pintades i vestides. Tenen que anar als temples del consumisme, o sigui, al gran supermercat. O sigui, vols dir que estan... Que tenen que demostrar encara aquesta submissió. Sí, sí. Però arriben al supermercat i es troben a la sotana aquella. I quan pugen en un avió, quan pugen en un avió, jo tinc ahir un familiar que treballa ahir. Un covai? I pugen a millor 30, sí, covai, tot això. Un covai, un covai, un covai.
Pugen a mi o trenta dones en un avió, en Satana, d'aquella, i al quart d'hora... I al quart d'hora resulta que no en veu ningú. No veu cap ni una. Van entrant al lavabo i no n'hi ha ningú, ja. Es van canviant, es van canviant. I a l'inrevés, quan va acabar aquells països, van totes acidentals, quan pugen a l'avió, i abans d'haver de baixar de l'avió, veu que n'hi ha trenta també en Satana. Sí.
Són aquells efectos del cine de ficció, no? Sí, sí. El tipus Magolari, no? Diu que l'única nota de color seria la seva americana. Una cosa també així molt malament, que van quedar empatats, però l'Atlètic de Madrid va jugar bé.
També va quedar empatat l'equip del Pep. Sí, però jugava fora. I què en dieu del tema del Barça? No el partit, sinó aquesta part? Creieu que és una qüestió política que va més enllà d'això? Jo diria que sí. No és creïble, sinó que...
Hi hagi una mano negra. De tota manera, l'error hi és, no? Abans d'ahir, a les 2.30 que estic fent el dinar, poso la tele a la sexta, i diuen, gran notícia, Catalunya Segunda, Catalunya Segunda, canvia a la quarta, i el mateix, gran notícia, Catalunya Segunda, han sancionat, no podrà fitxar, tindrà que porar al porter Pinto, no sé què, dic...
És una notícia de futbol. És una notícia de futbol que m'estàs venent. És increïble. Una notícia positiva. Jo no miro mai aquestes cadenes. No, jo tampoc. No, perquè és que el Guanyomi està aquí. Que es barregen moltes coses, no? A mi m'agraden. A vegades m'ha fet gràcia. No, no, no.
independentment del Guayami que pot agradar però no m'agrada la cadena això és igual tota la caverna perquè mira jo de tota la vida la caverna no està a la sexta una caverna de l'autre lado no és que es digui la sexta però vull dir és que a mi no m'interessa jo érem una fan de Ràdio Nacional des de tota la vida primer perquè no feien publicitat i feien uns programes molt bé tota la vida i d'una temporada aquí
l'únic lloc que la sento és al quarto de bany mentre s'endutxo perquè no tinc allà perquè em costa molt de sintonitzar Catalunya Ràdio amb aquell aparatet que tinc Catalunya Ràdio a vegades sembla com si haguéssim tocat un botó i s'hagués posat en marxa un dispositiu no ho entenc ara que esteu una mica lligats amb ella sí, els botlletins que fem horaris o els de Catalunya Informació i al migdia també sentiu l'informatiu
A alguns els hi hauria de dir, i veig que ja no soc sola, que jo també sempre tenia o Sant Just o Catalunya Ràdio. Doncs ara deixeu Sant Just i així sentiu els mulletins de Catalunya Ràdio i ja està. No, no, però ja hi ha interferències.
Moltes interferències. Saps què passa? No s'ha agafat tan clar. Que en un espai molt petit hi ha un munt i menys... Però en una altra època ja ha tingut aquest problema, perquè a mi de vegades, sense tocar la ràdio, s'ha escapat. Sí, s'ha escapat. S'ha escapat, s'ha escapat. I dius, bueno, què passa? Si tu no has bellugat per res la ràdio, jo sempre la tinc posada. Perquè és la que més escolto, vull dir, em cau bé escoltar-la. Sí.
a mi em rebenta una mica la publicitat això és el que em fa ràbia d'alguna cosa hem de viure naturalment l'altra notícia per a mi és que un senyor es permeti predicar la guerra civil
i amenaçar de camps de concentració, d'afusellament i tal, per part d'uns, perquè els altres són ben pacífics i ni ho pensem, ni se'ns ocult, ni res. I que ho facin en tot el sinisme del món i que aquesta organització no el denuncien.
i el poder que té però tota l'organització que hi ha gent de molt bona voluntat que no el denuncien que no el denuncien que predica l'odi, l'assassinat la tortura això ha estat ara fa poc i jo penso que potser les directrius des de dalt de tot potser li donaran una mica de palo fa molts anys que aguanta no, no fa molts anys que aguanta que era molt amic del directiu primer
Però ara ha canviat les tornes. I ara potser li diran, ei, potser tindrà una miqueta de... De totes maneres, no és ètic. Ni és ètic, ni el lloc, ni la manera. Ho ha fet per dues vegades.
seguides, eh? Un funeral d'estat. Un funeral d'estat. Teòricament també és estrany que funcioni així, no? Un funeral amb una persona que va aconseguir un alleugerament de tota l'atenció. Sí, perquè era bastant contemporitzador. Era un home tranquil.
Que va fer molta cosa i que després li van girar l'esquena. Sí, va saber fer les coses. I ara li posen tota classe de flors. Quan li van tombar l'esquena. La meva iaia deia, a buena hora dijo el rey Gatchas. Són uns poques vergonyes. Perquè no tenen consideració ni amb una persona morta.
ni amb una persona que ja s'ha mort ja ho va fer també quan la celebració de l'11M ja també va dir la seva si tira bombes incendiàries
El que passa és que, clar, ho diu amb tota la impunitat, no? És que li queden dos telediaris, eh? De cara a la galeria, sí, però seguirà tenint poder, aquest senyor, segurament. O tindrà poder de fer pressió, eh?
quan ell s'atreveix a fer això és que hi ha algun grup de poder que el recolza suposo que com sempre han de passar un parell de generacions no era ni el lloc ni el moment ni el moment mai quan ha parlat i sempre ha dit estirar vots ha sigut ni el lloc ni el moment
aquesta persona sempre ha tingut aquesta flor té vola per estar a l'Eglésia l'ha d'haver comprat anys enrere és un sector concret de l'Eglésia però també va estar a l'Inquisició
I segles. I molts segles. Val més no parlar de la Inquisició. No, no, la Inquisició va tenir tot el que va tenir, però també uns altres països també van avançar. Sí, no, no, evidentment. Vés-te'n anant a la Terra, com la Reina Maria, eh?
m'ha començat a tallar colls perquè la gent no creia i això acabem ben dràstics recordar que en Suècia també s'ha descobert que resulta que els més racistes i xenòfobos eren aplicats des del govern contra els gitanos i Alemanya
que vol treure fora tots els europeus el primer llibre del millenium el primer llibre amb molta gent no els hi va agradar i a més era boníssim era el més bo perquè posava de manifest tota la cosa del transport que hi havia allà que no era l'Olof Palmer no, no, no
Hi havia molta gent a favor, també. El que vas dir, ui, és que és una mica rotllo. No, no, no gens, eh? Allà estava la història. Perquè esteu tots els fils que porta el govern d'un país que teòricament seria un exemple per al món. No, d'exemple no, eh? Perquè n'ha fet de grosses.
Hombre, mira, entre ells matar a l'Olof Palme, que realment va ser una figura de la temperança i del bon estar. Sí, de la concòrdia. Es va fer un documental fa poc aquí, Sant Jus, ha hagut de veure sobre l'Olof Palme, justament. Ja, ja, ja. Se'ns acaba el temps, ens queda només mig minut per arribar a les 12. Bueno, però ens enfadem amb la Carme.
Per tant, si no es produeix un acte important, nosaltres ja estem d'acord. Exacte, ha sigut un extra. Ens hem qualificat, com deia el Jordi, teloneros. No, seria al revés, però bé sí, hem tingut més temps que vosaltres. No, ens hem apuntat a la manifestació de l'11 de septembre. Ah, exacte. En parlem la setmana que ve, en tot cas. Que vagi bé i molt bon dia. Gràcies a tots quatre.
Són les dotze.
El president de la Generalitat, Artur Mas, declara que els manifestants dels feits al Parlament tenien una actitud violenta i que mai havia viscut una situació com la del bloqueig del Parlament el juny de 2011. Mas ha declarat en castellà i el president del Tribunal li ha agraït.
Irene Arrigau diu que la decisió del Tribunal Superior de Justícia de suspendre temporalment l'aplicació de la sentència del castellà eximeix als directors de fer cap canvi a les classes. La decisió del TSJ només afecta l'escola Sant Bonaventura de Vilanova i la Geltru, però el departament confia que s'acabarà estenent a la resta.
Els Mossos d'Esquadra obren una investigació interna per aclarir la mort d'un home ahir a la plaça Molina de Barcelona després de ser detingut per set agents. Avui també el conseller d'Interior es reuneix amb els càrrecs de la policia catalana.
El fiscal manté la petició de 10 anys de presó per Fèlix Millet i Jordi Montull en la recta final del judici per les suposades irregularitats en la fallida construcció de l'hotel del Palau. També demana 4 anys i mig de presó per l'ex cúpula d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. 25 immigrants estan enfilats a la part alta de la tanca que separa el Marroc de Melilla. Aquest matí hi ha hagut un nou intent d'entrada en què han participat unes 200 persones.
Els experts coincideixen que avui el BSE mantindrà el tipus oficial del diner al 0,25%. També descarten de moment mesures monetàries per evitar la deflació a Europa.
La sisena Festa del Cinema supera les xifres de la convocatòria passada. Gairebé dos milions de persones han aprofitat aquests tres dies l'oferta per comprar entrades al cinema a dos euros amb 90 cèntims. L'èxit de convocatòria provoca que s'hagi ampliat la promoció dels dimecres low cost fins al 9 de juliol.
Els esports titulars. Sí, el president del Barça, Josep Marí Bartomeu, farà una roda de premsa aquesta tarda a les 7, que podreu ser en directe per Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. Bartomeu explicarà la versió del club després de la sanció que li ha imposat la FIFA per presumptar incorporació legal de futbolistes menors d'edat.
A la Lliga de Campions, el París-Saint-Germain i el Real Madrid, ahir van fer un pas important per classificar-se de cara a les semifinals. Real Madrid 3, Borussia Dortmund 0 i París-Saint-Germain 3, Chelsea 1. I la caravana de la Fórmula 1, Jasa Barain, on aquest cap de setmana es disputa la tercera prova de la temporada. L'alemany Nico Rosberg és líder del campionat.
I al temps, les pluges més fortes cauran aquest matí a les comarques de Lleida i de Tarragona. Durant el dia s'aniran estant a qualsevol punt i a la tarda la pluja serà forta a la meitat nord. Hi haurà algunes acumulacions de més de 100 litres per metre quadrat. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts per l'Andrea. Avui se celebren 35 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques. El 3 d'abril de 1979 van tenir lloc els primers comissos després de la Guerra Civil i la dictadura i el dia 19 d'aquest mateix mes es van constituir de nou governs locals democràtics. A Sant Just aquell govern estava format per la llista unitària.
entre Esquerra Republicana i el Front Nacional, Convergència i Centristes de Catalunya. I el primer alcalde va ser Antoni Malaret, cap de llista del Front Nacional i Esquerra. A l'oposició hi eren el SUC i el PSC.
Més qüestions en clau econòmica. L'atur baixen 39 persones al mes de març a Sant Just. És la primera davallada de l'atur al municipi en els tres mesos que portem d'any i la més important de com a mínim els últims tres anys. Ara la xifra de desocupats a Sant Just arriba al 777.
L'última davallada important de l'atura a Sant Jost va ser el desembre de l'any passat, quan va caure en 35 persones, i el novembre de 2010, quan 33 persones van trobar feina a Sant Jost. Ara hi ha 39 desocupats menys que el mes de febrer al nostre municipi. Al Baix Llobregat i a Catalunya també s'ha produït una tendència a la baixa. A la comarca, per exemple, ara hi ha 68.074 persones sense feina, quan el mes de febrer la xifra estava a punt d'arribar a les 69.000.
I acabem recordant que aquest vespre a la CEAS recordarà l'alpinista Pau Escaler projectant el documental Pau Escaler Go to the Paradise, un audiovisual sobre aquest escalador que va morir en un accident a la muntanya fa tot just dos anys. La projecció forma part del primer cicle d'audiovisuals a la muntanya de la CEAS i comptarà amb el seu director Eduard Miguel.
La idea inicial del documental era recollir les experiències de Pau Escaler i del seu amic i company David Palmada i explicar als espectadors per què escalaven en gel. Però unes setmanes després d'acabar el rodatge, Escaler va morir en un accident a Gavarní. La idea del documental, per tant, es va haver de replantejar. Aquest documental ha passat per molts festivals de muntanya d'arreu del món i avui a les 8 el tindrem a l'Ateneu. Es projectarà la sala Piquet de l'Ateneu amb la presència també del seu director Eduard Miguel.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. I mentrestant us recordem que també podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema. Uf!
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà. Música
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i un mort, i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Això és espectacle.
Un minut i un quart d'una del migdia, és moment de parlar de teatre, per això saludem la Maica Dueñas. Molt bon dia, Maica, què tal? Bon dia, bon dia. Per parlar, com sempre, de les novetats de la cartellera teatral i també d'altres qüestions relacionades amb novetats teatrals en el món del teatre, Maica, avui per on comencem?
Avui començarem per parlar de teatre per la canalla, per portar els nens a teatre. Al Teatre Sat de Sant Andreu tornen una altra vegada les Titiliteros de Binèfar, que són una companyia que ha rebut molts, molts premis.
i que bé, tenen el Premi Nacional de la Infància i la Joventut i que són gent que ho fan molt i molt bé i cada vegada que venen a Barcelona els crios gaudeixen d'una estoneta ben maca i ben interessant.
En aquest cas, l'espectacle que porten és la faula de la guineu. Dura 50 minuts. Està recomanada a partir de 3 anys, o sigui que els més petits ja podem portar-los a veure-ho. I la història és de... Evidentment, la pruta és una guineu...
que és molt, molt, molt astuta, i, doncs, d'alguna manera, a partir que ella li roba les gallines al senyor i tal, doncs, d'alguna manera, fan una metàfora sobre la relació que hi ha entre l'home i la natura.
i és un espectacle ple de poesia, bé, és la història d'un avi que viu als Pirineus i de la relació que comença amb aquesta guineu que li roba les gallines. Pot ser un espectacle molt maco. Sí, no? Sí, la veritat és que, tot i que no l'he vist, però ja és una...
El punt de partida està bé, no? El punt de partida és maco i, sobretot, los tititeros de Binèfar són una companyia que realment porten molts anys fent teatre per a nens i ho fan sempre molt i molt bé. Això, al Teatre Sant Andreu, alçat de Sant Andreu. I com gairebé sempre a tots els teatres, els horaris són el dissabte, en aquest cas el dissabte és de dos quarts de sis...
I el diumenge fan dues funcions, que això també està bé. Una a les 12 del migdia i una altra a dos quarts de sis. Per tant, tenim tres oportunitats el cap de setmana. I estaran el cinc, el sis, o sigui, aquest cap de setmana, i el proper, que és 12 i 13. O sigui, també estaran poquets dies, no és que estiguin tot el mes, però, vaja, tenim sis ocasions, no?
No està malament, eh? Mira que són més curtes. Sí, sí, aquesta faula de la Guineu. I després n'hi ha un altre que s'estrena avui, d'aquest la veritat és que sé molt poc, però també et diré que ho fan al Teatre Acadèmia, i al Teatre Acadèmia els espectacles que he vist fins ara infantils, que diguem que escolleixen, no?,
Són sempre molt interessants. En aquest cas es tracta de La mà de Taroa i és un espectacle visual on intervenen no només els actors sinó també audiovisuals i parla sobre la creació de la Terra.
Pot ser interessant. Aquest està dedicat a gent una miqueta més gran, els menuts una miqueta més grans a partir de 6 anys i penso que pot estar interessant també, no? Home, sí. A més a més, si parla d'algú que potser ens han estudiat o han començat a conèixer, és una bona manera d'entrar-hi. I també està fins al dia 13, és a dir, aquest cap de setmana i el proper.
I en aquesta ocasió a la Teatre Acadèmia només hi ha dues oportunitats durant el fin de setmana, que és el dissabte a dos quarts de sis i el diumenge a les dotze. Doncs deixem aquí els nens. Vinga, i anem cap als adults. I anem cap als adults, sí. Mira, avui...
3 d'abril, el T'estimo, ets perfecte, que estan fent el Goya Codorniu, fa una representació molt i molt especial. Ell l'han titulat Funció Guy Friendly.
i què farà? hi posa estima a qui vulguis però estima llavors el que ha fet l'Elisenda Roca que és la directora d'aquest espectacle és que ha modificat algunes escenes ja saps que el t'estimo ets perfecte surten dues parelles doncs ha modificat algunes escenes de manera que les parelles en comptes de ser heterosexuals són homosexuals
I el musical aquest... Només avui per això. Sí, només avui. El preu també és especial, molt especial, perquè són 18 euros. I la veritat és que jo penso que, si puc, aniré a veure-ho, perquè pot ser molt interessant aquest canvi de parella. Recordeu que el T'estimo, ets perfecte, és un musical molt maco, molt ben fet. Està interpretat per la Mercè Martínez, la Montse Riu, l'Ibal Lavanda i el Jordi Jordella.
i bé, interpretaran escenes noves, especialment adaptades per aquesta funció, per tant, pot ser molt, molt espectacular aquesta funció. I només, absolutament només, es podrà veure avui, dia 3 d'abril. I per cert, parlant de t'estimo, ets perfecte, ja et canviaré, també recordem que acaba el dia 13 d'abril i és improrrogable perquè alguns dels actors que intervenen en aquesta funció
ja tenen altres compromisos, per tant, sembla que aquí acaba el testí molt perfecte. Sembla, sembla. El que passa és que ja saps que ha tornat alguna que altra vegada, no és la primera vegada. Continuem. Porto coses molt diferents, totes teatrals, i per cert, parlant de coses teatrals molt diferents...
Aquest divendres a les escoles es podrà escoltar i veure a la Clara Segura en una conversa per parlar de la sèrie que va fer allà a Latinoamèrica. Això també d'alguna manera entra dins del teatre.
I això que diré ara també entra dins del teatre perquè és una lectura dramatitzada que faran el dia 7, el dilluns que ve, a la sala Bequet, però no a la Bequet d'aquí de Gràcia, sinó a la de Poblenou. A la sala Bequet Poblenou, que està al carrer Batista número 15. És una lectura dramatitzada d'escenes traduïdes en el curs que va fer Joan Sallent. Ja saps que a la Bequet es dedica a...
a fer nous autors i fa molts cursos de dramaturgia i d'escriptura i tal. En aquesta ocasió Joan Segent va fer unes classes de traducció de com s'ha d'enfocar un text per traduir-lo
I d'aquestes coses que s'han traduït, Marta Angelat ha dirigit aquesta lectura dramatitzada, que es podrà veure, com ja he dit, el dia 7 d'abril a les 8 de la tarda a la sala Bequet de Poblenou, que és el carrer Batista, número 15. El preu de l'entrada d'aquesta lectura dramatitzada són 3 euros, per tant, suposo que tothom pot gaudir d'aquest espectacle. Molt bé.
Un altre espectacle teatral, però que no és ben bé teatre. A veure... Al Teatre del Raval, de Barcelona, avui, aquest dijou, s'estrena Camilo Tango Show. El nom ja diu per on va la cosa, no?
Estarà fins al 13 d'abril. Tampoc és que estigui massa els dies. I només funcionarà dijous, divendres, dissabte i diumenge. Poqueta cosa, pocs dies. Ens hem de programar bé. Dura una hora més o menys i 15 minuts i és un espectacle, evidentment, de ball, de tango. Molt bé.
La companyia Tango Amado, que és la companyia que fa aquest espectacle, són dos reconeguts ballarins, la Verònica Palacios i l'Omar Quiroga. Són molt, molt coneguts en el panorama del tango internacional. I aquest espectacle parla de l'amor, de la buxeria, de la llibertat,
del glamour i la història que no sé com es representarà per tenir-la clara diuen que és la història d'un escriptor que és solitari i que després d'una crisi d'inspiració doncs rep a tres dones que simbòlicament representen la pell que és la ploma el cos que és el paper el cos del desig i
i la tinta que és la sang i amb aquests elements l'escriptor s'inspira donant vida a una història sobre el desig femení i d'aquesta manera comença aquest espectacle de Camilo Tango Show que a qui li agradi el tango ja evidentment no és una cosa que a Barcelona es ve així molt sovint
i penso que per la gent que li agradi el tango o que li agradi evidentment la música no s'ho ha de perdre a més a més és que estan poquets dies doncs res Camilo Tango Show al Teatre Raval de Barcelona de dijous a divendres a dos quarts de nou perfecte, doncs també queda dita tenim moltes coses, veig Jamaica són coses diferents totes una altra cosa que és diferent però que també és teatral molt teatral
Al Teatre Acadèmia de Barcelona fan durant les properes setmanes un festival d'òpera de càmera. És d'òpera de càmera de petit format, evidentment.
I es podrà veure, per exemple, des d'avui fins al 10 d'abril, es podrà veure Trouble in Haiti, del Leonard Bernstein. I després, el 6 d'abril, també, a dos quarts, hi ha un recital, a dos quarts de set, perdona,
Hi ha un recital de compositors catalans d'avui, de compositors contemporanis catalans, i per tant es podran sentir obres de Miquel Ortega, de Narcís Bonet, d'Albert Guinovar i d'altres compositors catalans d'avui dia.
N'hi ha moltes més coses, però ja anirem cada setmana. Les anirem explicant, no? De moment és això. Del 3 al 10, Aquest Trouble in Haiti, de l'honor Verstein, i el dia 6, concretament, al dos quarts de 7, un recital de compositors catalans d'avui, amb obres escrites justament per en aquesta ocasió. Per l'ocasió. Molt bé.
Què més tenim? A veure, què més tenim per aquí? Bueno, hem de dir que ahir es va estrenar, no l'he vist, però vaja, no me la perdaré, perquè ja la vaig veure en el seu dia, que vulgui.
Kabul és una una peça fantàstica del Tony Kushner que el Mario Gas va dirigir en el 2007, ja fa uns quants anys al Teatre Espanyol de Madrid i que aquí es va poder veure al Teatre Romea només una setmana i era una preciositat una preciositat
Llavors, en aquesta ocasió, a casa és Homebody Kabul, que són dos parts. Una, que és un monòleg on una senyora, doncs, una senyora de mitjà, bueno, que és una mica rica i que està tranquil·lament a casa seva i tal,
i comença a parlar justament de Kabul, de la història d'Afganistan, de la manera com ells tenien una cultura i nosaltres d'alguna manera l'hem intentat esrebatar aquesta cultura. Kushner és un autor, aquest nord-americà, que en aquest sentit és molt, molt, molt actiu, molt actiu.
Ell sempre parla del mal que ha fet Occident cap a Orient. I en aquesta ocasió és una obra molt interessant. A mi em va agradar moltíssim. Però aquí és nou. No és precisament la mateixa obra que es va poder veure al Teatre Espanyol de Madrid i al Romea de Barcelona...
Perquè en aquella ocasió, com ja t'he dit, eren dues parts. I aquí només es fa el monòleg. El monòleg que l'ha traduït la Viqui Penya, la mateixa que l'interpreta. I és això, és el monòleg a casa, que es diu...
I és la primera part d'aquest dític de homebody que vulguis, que la veritat és que et deixa molt... Impacte? Sí, molt impactat perquè ens adonem... A mi em recorda una mica, alguna vegada l'hem parlat aquí...
d'aquella obra que vam veure també a l'Espai Lliure de Montjuïc, justament interpretat per ella també, que era A Premo a le Diàleg, de la Lluïssa Cuniller, que alguna vegada hem parlat, que també parlava de les barbaritats que ha fet el primer món en contra del tercer món. Doncs és una obra superinteressant que estarà fins al dia 20 a l'Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc amb Vicky Penya
fent aquest monòleg preciós i magistral i que ella mateixa ha traduït. Ella diu que han canviat molt poc les coses des que el Toni Kushner la va escriure, que fa ben bé 30 anys, o sigui que realment continuem fent mal a pobles que no tenen massa... Sí, és un teatre de...
De denúncia, diguem-ne. Bé, i després, avui també s'estrena al teatre Tantarantana, Barba Blava. Barba Blava. Per nens, per tant. No, no, no. És per grans i per grans. És el conte infantil? No, aprofiten el nom només. No és el conte infantil ni la història d'Enric Vuité, que era el Barba Blava, Enric Vuité d'Anglaterra. Exacte.
La companyia Les golfes de la Bohème avui mateix estrena en Barba Blava, L'esperança de les dones. És d'una autora de Dea Loher, està dirigida per la Lourdes Barba i al repartiment hi ha gent molt bona i que me'ls estimo moltíssim, moltíssim, perquè són grans, grans, grans actors. Està l'Àurea Márquez,
que és boníssima. Sí, i tant. El Xavi Ripoll, que és una meravella. La Clara de Ramó, l'Almodena Lomba, l'Empar... Bé, un repartiment. Són quatre dones per un sol home. O sigui que, mira, està ben acompanyat, en aquest cas, el Xavi Ripoll.
Els personatges de l'obra, doncs, bé, és un home molt insignificant, molt discret, molt perdut en la seva solitud i...
Té una mena d'incapacitat d'estimar, no? I descobreix per primera vegada l'amor, pur i sense límits. Ell la deixarà escapar, aquest primer amor, i el seu camí quedarà una mica marcat per la recerca d'aquest amor ideal que en el seu dia va tenir i va sentir i que ja segurament no podrà retrobar mai més.
És una obra que així d'entrada sembla interessant i, sobretot, ja dic, l'autora és de Aloher, que és una autora que ara mateix està molt de moda i que té grans obres que s'estan representant. I la interpretació és magnífica de l'Àurea Márquez, del Xavi Ripoll, de la Clara Ramón, Almudena Lomba i Ampar Capilla. Bé, jo crec que pot estar...
Molt bé, aquesta obra. Ja anirem a veure el Barba Blava al Teatre Tantarantana de Barcelona. Ens queda alguna altra cosa, Maica? Sí, ens queda una cosa petita.
A veure, per nens petits o de format petit? No, per gent gran, però que també és teatre, però dins del teatre, diguem-ne. Molt bé. Avui, aquesta nit, a les 9 de la nit, a la Biblioteca de Catalunya, a l'espai màgic de la Perla 29 i de l'Oriel Brogi, podrem veure Viatge de l'home que estornuda.
Què és aquest viatge de l'home que estornuda? Doncs és el tercer àlbum del Bruno Oro. Ah, sí, fan un concert llavors, no? Exacte. Es mou una mica entre el jazz, el funk i el latin.
I la banda que col·labora amb el Bruno Oro fa dos anys que va amb ell. Per tant, és una cosa que ja està molt feta. Ja tenen un rodatge. I serà només avui. Vull dir que vulgui anar-hi a aquesta presentació de l'últim disc del Bruno Oro. Ah, mira, a veure.
There's a new medicine revolutionary. You can sniff.
No canta gaire, eh, de moment, a veure si...
ell també toca el piano per tant combina tot plegat la veritat és que Bruno Oro és un magnífic compositor un magnífic músic i en aquest disc concretament canta en castellà en italià, en anglès vull dir que pot ser una nit super super màgica si aneu a la biblioteca de Catalunya a veure aquest viatge de l'home que estornuda amb Bruno Oro i la seva banda
Molt bé, doncs m'agrada el títol, aquest viatge de l'home gastornuda, crida l'atenció. Crida l'atenció i a més a més segur que ens agradarà molt aquest espectacle. I com ja veus, avui hi havia una mica de tot, no només teatre de text, sinó de moltes més coses que es poden veure en una sala teatral.
Perfecte, Maica. Doncs moltes gràcies i tornem dijous que ve amb més propostes, no? Fins dijous. Adéu.
A man with a horn will never get angry. Chasing women like a child, you gotta be happy. Open your eyes, let me introduce you to my hero. Below which it is, no world pseudogest. Laughing, jamping, dancing, ditching life with a little cookie. I wanna be like Harpal, Harpal. Welcome to Harpal and Harpal, Harpal.
I wanna be like Harpo, Harpo, welcome to Harpo land, Harpo, Harpo, yeah. Un uomo che etsa una donna, con tenerezza.
Agli occhi da pazzo e un sorriso che gioca con la stella.
Fins demà!
All right, ladies and gentlemen, let's do the Kooky Kooky.
Just a la fusta
I com sempre acabem el programa dels dijous parlant de vins amb l'Astrid Goldstein del celler de Camp Mata. Avui has decidit animar-nos a aquest vint mati gris, eh, Astrid? Sí. M'ha costat molt. Sí. Va, portem molts dies tastant blancs, molt peneders...
I al matí pensava, va, fem un negre, no? Però anava mirant i tot era com feixuc, trist. No acabava de... No, dic, va, tirem un dolç. Dic, és que últimament entre el dolç, Andalusia, el Birranci, dic, no, m'esperaré potser la setmana que ve, que ja estarem quasi bé tocant la mona de Pasqua, llavors potser quedarà molt millor, no?
Llavors hi ha arribat davant de la comèdia i dic, aquest dia tan fastigós, només el podem arreglar. És una bona manera de fer-ho, no? Sí, sí. Un vi que té una etiqueta que, si la veieu un dia, no us oblidareu, segurament, perquè jo l'he reconegut i fa més d'un any, o sigui que... Sí, sí, sí.
Un vi alegre, simpàtic, cachondo, desenfadat, tal com són els tres nois que hi ha al darrere. O sigui, si sempre diem que el vi reflexa qui hi ha al darrere, la terra i d'on prové, realment aquesta etiqueta reflexa molt més. Que seria el Toni Rapó en Ripoll, el Pep Aguilar i el Patri Morillo. Tres amics, tres col·legues...
que col·laboren amb moltes coses junts, tenen molt bon rotllo, i un dia se'ls ocorreix, per què no fer un propi... No ho feien. No, diríem que hi havia unes certes col·laboracions, el Toni Ripoll, que és el propietari del celler Pascona, que crec que sí que n'hem parlat, el vam tastar l'any passat en el tast...
de tertúlia futbolística i tot, doncs ell té un celler i el Pep i el Patri bàsicament el que porten fent al llarg de molts anys és assessorar i estar al darrere de molts cellers, però ells no tenen celler propi. Llavors aquí entra un punt de més que una col·laboració.
És aquest petit projecte de la comèdia. El celler, teòricament, es diu Ja le llamaremos. Ah, sí? És que tenen molta conya. Està bé, està bé. Home, és una bona idea. I tant, sobretot si esperes que et truquin.
si llegim aquí el que seria l'etiqueta perquè és una etiqueta quasi bé conjunta amb un vermell que ens agrada també aquest nas és espectacular perquè a més no és per res però aquestes ulleres i aquest nas existeix perquè si jo ara t'arribo a portar qualsevol d'ells tres aquí bé, amb les ulleres i el nas posat
Aquestes expressament, no? O sigui, són fetes per l'etiqueta. Són les ulleres vermelles. No, l'etiqueta crec que és escollida abans. Vaig tindre el plaer de veure tot el procés de l'etiqueta cap a on anava. Ho vaig passar molt bé. O sigui, fins i tot via WhatsApp. Són la conya.
Realment, són uns autèntics comedians. I, a més, aquí el que seria més que contraetiqueta el que forma part de l'etiqueta és això que et diuen l'escenari, t'expliquen el tipus de terreny, el gènere.
Carinyena i Garratxa, 60-40. O sigui, tornem a estar al Montsant, Falset, la zona més fresca del Montsant. Quan baixem cap a Falset, baixant el coll de la Teixeta, és la finca que ens queda a mà dreta. Jo sempre dic que és com un estil xató, perquè té la casa i el celler just enmig de les vinyes. Tot un privilegi.
I bé, la segona anyada, aquest 2012... Sí, la primera és l'11. Què buscarem aquí? Simpatia, frescor, alegria. És un vi que no té criança, pròpiament dita, no passa per barrica. És un vi jove, per ser consumit així, a qualsevol hora. En un moment, és a dir, per fer l'aperitiu, per un dinar... Jo crec que sí. El color és...
És maquíssim. Sí, m'agrada, eh? Més que costa. És un vermell morat, no?, per entendre'ns. Un vermell morat que et recordaria d'uns tocs així entre magrana i cirera. Sí, magrana, és veritat. Però té uns tocs així... Una miqueta més fosc, però sí, és això, eh? De magrana, cirera, és molt un reflex de la joventut, de les varietats de raïm. Sí, l'olor, eh?, és pura fruita. Sí, sí.
Sí, tot i que és forta, eh? És a dir, no t'arriba una olor dolça per dir-ho d'alguna manera que t'esperes d'alguns afruitats, no? No, és que clar, aquest color automàticament ens fa pensar en coses més dolces. I no és ben bé, o sigui, enganya una mica fins i tot, no? A l'hora de mirar-lo. Sí. Amb l'olor no és predominant l'alcohol, ja el notem fresc, no se'ns fa feixuc. Crec que ens incita... A veure, no? Anem a provar-lo.
Mira quina acidesa, quina frescor. Molt bo, eh? És llarg. M'agrada molt aquest vi. No pesa? L'he baixat un palet de temperatura, cal dir que el celler fa força fresca. Sí. Però el dia, com que, tot i que no és calorós, és molt humit. Sí, dona a entendre que, exacte, sembla que t'hagis de tapar amb una manta i menjar-te una sopa, no? Sí, però alhora és allò que diu, són aquells dies que et pesen, és un dia molt pesant. I us he pensat, baixa-lo un palet de temperatura i també el notarem més fresc.
A vegades el poder jugar així una mica amb les temperatures dels vins ens ajuden, perquè si jo ara l'hagués tingut, per exemple, allò que dius a casa, que notes aquell punt de fresca, poses la calefacció i a tant vas a 22 graus, ja hauríem perdut força. Per tant, l'hauríem de menjar una mica més, beure per primavera una mica, no?
I fins i tot tot l'any, ara que venim quasi bé ja estem abandonant les calçotades, encara tenim carxofes, anem amb forces verdures. Jo crec que és molt un vida de tot l'any, no?, perquè sí que la primavera et convida això, baixar-li la temperatura, perquè a l'hivern segurament no tant.
És fruita, mira, m'ha quedat al gust, fantàstic, predomina molt la fruita vermella, l'acides és llarga, és àmplia, o sigui, és un vi que neteja molt la boca. Sí, sí. I dona ganes de repetir, eh, per això, aquest vi, vull dir que és d'aquest suposo pertany pel punt aquest fresc, però convida, convida. Convida moltíssim. No es noten, per això, les fruites, no? O no les sabria distingir jo, per exemple...
És molt una combinació... No hi hauria un predomini, però potser l'amegrana, que té aquell punt àcid. No sé que a l'època de l'amegrana... És tardor, no?
Sí, estiu, tardor... Llavors moltes vegades tampoc la tenim com molt present. Clar, no és un dels nostres referents, no? No, però sí que seria... A mi em recorda aquell punt de... Fins i tot aquella cirera, quan encara és verda. Sí, amb un punt àcid també. Sí, aniríem a buscar un conjunt de fruites, però amb un component àcid bastant important, no? I és això, molt... Molt fresc, molt... Vinga...
Ràpid. Podríem dir que és el vi típic de la zona del Montsant, priorat per les varietats de raïm? Sí, però no, perquè la majoria busquen donar-li més criança, més consistència, més volum. Un vi per guardar. Aquí tenim tot el contrari. Són 10.000 ampolles. Sí, sí. Esperant la nova anyada... I van sortint, no? Amb què el podríem combinar? Amb...
Jo crec que té un joc fantàstic. Qualsevol cosa vols dir? A part de verdures, un risotto, una paella. Se m'obre la gana, eh, Astrid, parlant d'això. Sí, sempre, recordar-li aquesta hora. Atres, perdona el migdia i tot plegat, sí, sí, sí. Que, per cert, la setmana passada que vaig portar aquell escumós ancestral de bombolles, de gamè, de Borgonya, al migdia vaig anar a buscar la paella al mercat i li va quedar molt bé.
És allò que dius, a vegades pots intuir plats. A partir del 20, ara farem això. Però és allò que dius, realment, jo potser vaig intuir, però sí, que realment amb la paella va quedar bé. Doncs, una paella de verdures. Unes carns no molt fortes. Podem anar a buscar ous, carns blanques. D'acord, en pollastre, alguna cosa així. Exacte. No pequem, potser.
No amb una carn vermella, per dir-ho d'alguna manera, em quedaria, perdria sabor, no? No, perquè segurament ens les menjaria un pèl. Els formatges sempre hi queda bé, per això, no? Els formatges... O en aquest cas, no. Jo és que sóc molt dels formatges amb vi blanc. Vale, és veritat. Sí. Li podria quedar bé algun formatge així una miqueta cremós.
Però no és que res per l'acidesa, perquè és molt refrescant. Ens netejaria molt bé i és això, no és un vi allò molt fort, molt intens. Però segurament jo tiraria més cap als embotits, uns paters...
Es patés que també tenen, per tant, contrastarien una mica més, no? Sí, a més, si tenen tocs espaciats, jugarien, o sigui, crec que donarien més volum en total a la boca, no?, per característiques del plat i del vi. Sí, sí.
Si busquem coses molt suaus potser ens quedarà molt lleugir tot plegat. És el que tenen els maridatges, no? O busques afinitat o contrast. Exacte. Amb unes carxofes, perquè no, sempre són d'aquelles que sempre diuen les carxofes són complicades de maridar. Per què són? Pel tipus de gust? Pel gust, perquè són molt estringents.
Realment la carxofa, quan te la menges, és allò que et deixa una textura a la boca. A mi m'agraden. Però sempre ens diu que són complicades pel vi. Aquest vi li podria anar, crec que... Sí, sí, perquè és com un punt molt intermig, molt d'equilibri. És a dir, no és ni dolç, no és tampoc d'aquests forts forts... Però no és molt sec. O sigui, no et deixa la llengua allà molt rasposa, com hem trobat moltes vegades. És sobretot...
frescor. És un dels que la gent que no està acostumada o que quan entres al món del vi comences pel blanc, no? Exacte. És un d'aquests vins negres fàcil d'entrar-hi. Exacte, allò que algú diu vull començar a tastar vins negres però no sé si m'agradaran, m'agraden els vins lleugers. És perfecte. Aquest i l'interrogant, eh? Són els que jo m'anaria per entrar-hi.
Aquest any el Toni Ripoll del Celler Pascona ha fet l'Opetitor, que encara és més lleuger de color, més lleuger d'estructura i encara és més divertit. Un dia també el portarem o el portarem a ell, quasi bé. Home, i tant. Dirien que aquest matí l'he convidat a vindre, però per temps no arribava. Però és allò que diu, sí que n'hi ha ara, per sort, un munt de vins, de zones que teòricament són de fer vins consistents,
que estan fent tota una vessant de vins molt insinuosos, que combinin bé amb tot tipus de plat. Vi realment per beure, com passa per exemple al País Basc i altres zones, que la gent va beure vi pel plaer de beure vi.
I aquí moltes vegades... No, per combinar, no? Aquí anem més al menjar. Més al plat, a taula, assentats... Aquest jo crec que és un vi ideal per ara sortir a la terrasseta. Home, avui justament no sé si seria millor dia, al cap de setmana la guardem. Sí, perquè diuen que les temperatures seran... Farà bo, farà sol, exacte. Parlàndra que torna el bon temps, no sé si el tema tasts a l'aire lliure, Astrid...
Sí, sí, estem ja posats, la setmana que ve tornem als tastos a la fresca. No ho sabia, eh? Doncs mira, no ho sabia. Volia canviar el nom, però és allò que ahir mirava, set de la tarda, encara el dia de la tarda. Sí, no faràs dissabte, mantens vespre. Mantenc el vespre perquè la gent va més tranquil·la, més relaxada. Ara els dissabtes tornaran a ser que hi ha època d'impàs, allò d'escapades. I realment hi ha molts nens aquí a Sant Just que fan moltes activitats esportives.
I els pares van una mica arrotxegats per l'activitat del fill. I això també s'ha de tirar. I quan tornaran aquests tastos? Doncs dijous que ve, a quarts de vuit. Hem passat a les set de la tarda que fèiem, perquè ja era tardor i el dia era curt.
A quarts de vuit del vespre, dijous que ve, comencem amb un celler de la Terra Alta, celler Barberà Forés, vindrà la Carme Ferrer a fer l'explicació i el tas de quatre vins. Molt la pena, perquè a més van ser d'aquells primers cellers a desmarcar-se una mica del que són les típiques cooperatives de la zona.
A partir d'allà, bé, el dilluns 14 faig un tast al centre cívic Joan Maragall. Molt bé, canvi de públic. Canvi de públic i canvi d'horari, 6 de la tarda. Clar, és més per la gent gran, no? No ho sé, és allò que té aquell punt d'incògnita, no?
Serà una mica el que vam fer al Casal de Joves amb els olis, però no tan aglomerat, 9 olis, que se'ns en van anar 9 hores i pico. Aquí l'horari és un palet més reduït i ho fem una miqueta així més familiar. Després... I el del Casal de Joves, no m'imagino? Casal de Joves. Quin dia és? Sant Jordi. El mateix dia de Sant Jordi? Sí, per què no?
No és arriscat? Pot tindre un punt d'arriscat. Potser, és a dir, Sant Just és veritat que es fa el diumenge, però a vegades perquè justament... Però justament perquè potser aquell dia la gent és a Barcelona... És aquesta mentalitat Sant Justenca, eh? Tots anem a Barcelona, no? I per què no trencar els tòpics? I fer un Sant Jordi. Em sembla bé. Garnatges del món. Quina cosa més passional i més roja que una garnatxa.
Home, jo veig bé, jo, perquè això ho hem parlat altres vegades amb el regidor de cultura, però que les festes injustes puguin fer quan toca, no? No sempre pensar que la gent anirà a un altre lloc. No, la gent... Però és complicat perquè sempre ja ho hem fet així, no?
A pobles del voltant fa diferent. Falia que toca i quan arribes a les 7 o les 8 i vas. Igual que a Barcelona, que la gent també potser treballa a Sant Just. I després de Barcelona. Doncs el cap de setmana ens descol·locarem. O sigui, farem dos actes literaris. O sigui, serà una setmana... El de Sant Jordi. A veure, explica'm-ho, Asti, perquè tot això no ho tenia controlat i em va molt bé. Per Sant Jordi el que porta bàsicament el control seria l'Arnau. El dissabte, la tarda, l'Ateneu...
Aquest encara no sé ben bé cap a on faré el tast, perquè hem de pensar que farà calor. Podem anar en un joc d'aquests, allò entre buscar un vinegre d'aquest estil jo, a fàcil, alegre, que ens convidi a beure...
I l'endemà, l'Arnau sí que presenta el seu llibre del General Prim. Diumenge. Diumenge, al migdia, a la sala Isidore Cònsol, i fem un vermut. Molt bé. Farem un programa especial, també, de Ràdio d'Esberna Estrit, aquest dia. Sí, sí, que serà un dia una mica per aixec de bòlit i un vermut, sigui l'hora que sigui, perquè no la sé exacta, ens anirà més que bé.
Molt bé, perfecte. Doncs mira, hem acabat parlant de la intensitat d'aquest mes d'abril. Avui hem parlat de la comèdia, aquest vi negre. Sí, que ha estat una mica posar el dia al seu lloc. Allò de... Quan el dia és lleig, s'atreuen les ganes de fer qualsevol cosa i creus que potser estaries millor a casa llegint un llibre, obre una ampolla de la comèdia i...
M'agrada. I encarem el dia on t'hi faré, perquè és que realment és trist. M'agrada, doncs, aquest apunt final. Gràcies, Astrid. Molt bé. I tornem dijous que ve. Exacte. I ara ja començarem a parlar de mones. És veritat, encara ens quedarà l'altre dijous.
Sí, però ja per anar rumiant, perquè la varietat de vines... N'ha fent la idea, no? Sí, ja som padrins... Heu de tenir temps. Sí, perquè és això, regalem mones i... Exacte. I la meva fillola serà la primera a dir, quin vi em regales? Sí? Home, però no pot portar alcohol, no? No, però la tinc molt ben... Acostumada? Sí, és allò que... La meva fillola fa dos mesos em va dir, el conill de Pasco ja sap on ha de passar.
Molt bé, molt bé. O sigui, ara potser que ensenyem també que els ous de Pasqua van acompanyats amb un bidol, els pares, avis i padrins. Sí, que també cadascú tingui els nens que tinguin la xocolata i que els altres també puguin disfrutar. Per què no? Doncs gràcies, Àstrid, que vagi molt bé i bon dia. Bon dia.
I acabem, perquè falten només 4 minuts per arribar en punt a la 1 del migdia. El que fem, doncs, és acomiadar el Just a la Fusta d'avui, dijous 3 d'abril.
I agraïm a la gent que ha fet possible el programa d'avui, per tant, l'Andrea Bono, els serveis informatius, i a la producció del programa, el Carles Hernanedi Rius, la previsió del temps. Avui també hem fet tertúlia darrant del 35è aniversari de les primeres eleccions municipals dels ajuntaments democràtics, per tant, tres dels que van ser testimonis en aquelles primeres eleccions. Hem fet també tertúlia amb l'Alina Santa Bárbara, la Joan Algarra, la Montse Larrea,
Ella és el Jordi Gulló, hem parlat de teatre amb la Maica Dueñas i ara de vins amb l'Strick Goldstein del celler de Can Mata. I us ha parlat Carme Verdoy des de les 10 i fins la 1 del migdia. Tornarem demà a la mateixa hora com sempre per explicar-vos més coses que passen a Sant Just i també fer-vos una mica més entretinguts aquests matins. Ara us deixem amb el Sant Just Notícies, edició migdia de la mà de l'Andrea Bueno.
Per part nostra res més, marxem avui amb un tema que fa per un dia com avui dels Bright Eyes, es titula First Day of My Life. Que vagi bé, bon dijous.
I think I was blind before I met you.
And I don't know where I am, I don't know where I've been But I know where I want to go And so I thought I'd let you know Yeah, these things take forever I especially am slow But I realized that I need you And I wondered if I could
Remember the time you drove all night Just to meet me in the morning And I thought it was strange You said everything changed You felt as if you'd just woke up
Fins demà!
Bona nit.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Avui se celebren 35 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques. Es van celebrar el 3 d'abril de 1979 i el dia 19 d'aquest mateix mes es van restablir els governs locals. El primer govern democràtic el formaven Esquerra Republicana i el Front Nacional, Convergència i Centristes.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dijous 3 d'abril. En titulars destaquem altres qüestions rellevants a la jornada.
L'atur baixa en 39 persones el mes de març a Sant Just. És la primera davallada de l'atur al municipi en els tres mesos que portem d'any i la més important de com a mínim els últims tres anys. Ara la xifra de desocupats a Sant Just arriba al 777. Aquest vespre a la CES recordarà l'alpinista Pau Escaler projectant el documental Pau Escaler Go to the Paradise. És un audiovisual sobre aquest escalador català que va morir en un accident fa dos anys. La projecció comptarà amb el seu director Eduard Miguel.
Més de 50 parelles s'han apuntat al torneig de pa del solidari del Club Can Mèl·lic per col·laborar amb la Fundació Toret. El torneig arrenca dissabte i s'acabarà dissabte de la setmana que ve, 12 d'abril. I es fa per recaptafons per les famílies de la Fundació.
Bon dia, avui se celebren 35 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques. El 3 d'abril de 1979 van tenir lloc els primers comissis després de la Guerra Civil i la dictadura i el 19 d'aquest mateix mes es van constituir de nou governs locals democràtics.
Les primeres eleccions democràtiques a Sant Just es van viure amb il·lusió per la major part de la població i, sobretot, per les persones que formaven part de les llistes. De fet, alguns dels representants dels partits havien treballat en política des de la clandestinitat durant la dictadura. Avui han explicat la seva experiència al Just a la Fusta algunes de les persones que van formar part d'aquell procés democràtic ara fa 35 anys a Sant Just. Isaura Martínez, de Convergència, Josep Lluís Soler, del PSC, i Josep Maria Majoan, del PSUC.
I va ser la primera cosa que vaig fer. Vaig entrar, m'ho van demanar per entrar a l'Ajuntament, bueno, suposant que guanyéssim, des de luego, que vaig aprendre moltes coses. Abans d'entrar a l'Ajuntament portàvem ja, diguem-ne, un bagatge treballant en política, evidentment, a la clandestinitat. I aquí Sant Lluís, concretament,
I hem creat un organisme que s'endeia la Comissió de Forces Polítiques, que ens dedicava a fer un seguiment de l'Ajuntament que hi havia llavors i preparant, de fet, la plataforma per després. Bueno, amb intenció de governar, evidentment. Penso que les vam preparar molt bé perquè hi havia un conjunt de gent molt treballadora, molt pancona. Vam fer unes pancartes precioses i amb una certa aspiració una mica il·lusòria, vist des d'aquest moment, de què podíem guanyar.
A Sant Jus va guanyar les eleccions al SUC, llista liderada per Francesc Omedes, finalment, però el primer govern democràtic es va formar amb la llista unitària entre Esquerra Republicana i el Front Nacional, Convergència i Centristes de Catalunya. I el primer alcalde va ser Antoni Malaret, cap de llista del Front Nacional i Esquerra. A l'oposició hi eren el SUC i el PSC. Josep Lluís Soler, del PSC, ha explicat per què, finalment, va governar la coalició Esquerra, Front Nacional, Convergència i Centristes. L'Antoni Malaret volia ser alcalde a totes-totes,
I, per tant, hi va haver manera de posar-se d'acord les forces d'esquerres. Llavors, va haver-hi allò que em dèiem el pacte. Absolutament increïble, que era, amb tot el respecte, l'OCDE, Convergència i el Front Nacional de Catalunya. El resultat, alcalde de Torrent Malaret. Per tant, frustració per part dels d'Iniciativa i del PSUC. Val a dir que podíem haver forçat més la màquina. Estic d'acord amb el Josep Maria. Si haguéssim tingut més experiència a tots plegats,
De fet, Convergència, liderat per Pere Pedrosa, va decidir donar suport a l'alcaldia d'Antoni Malaret, una decisió que els va fer quedar malament amb algunes forces d'esquerra. S'ha parlat Isaura Martínez. Nosaltres, com que teníem un cap de llista, que era un nombre molt conegut al poble, que era Pere Pedrosa,
Doncs ell va semblar que, com a cap de llista, donar suport a l'Antoni Madaret, que era una persona molt coneguda al poble i que havia defensat molt bé totes les circumstàncies catalanistes, doncs ens va semblar que donant suport a ell, doncs quedàvem bé amb el poble. Clar, vam quedar malament amb els socialistes i amb els d'iniciativa, però clar, havíem de fer una cosa i vam fer aquesta.
La manera de fer política ha canviat molt els últims 35 anys. D'aquella època, els integrants de l'Ajuntament de Sant Just recorden el consens al que arribaven les diferents forces polítiques, ja fossin del govern o de l'oposició. Realment, cadascú defensava les seves idees. Respecte, es pot anar a tot arreu. D'aquella època vaig treure moltes amistats. Jo també ho penso que era molt diferent d'ara, tot aquest entramat del començament. Però després ens vam entendre molt bé, perquè jo recordo que vam votar els pressupostos
Em sembla que tots, però nosaltres segur. Perquè sempre pactaven primer què havíem de fer i això de pactar era de sentir comú per mi. Tot això feia que els pactes es fessin i el pressupost considerés que havia de ser això. I va ser això? Al cap de dos anys i mig va haver-hi canvi d'alcalde. Per una qüestió d'empresa. Se'n va aprofitar, en certa manera, la convergència que va posar al seu cap de llista, que era el menys votat. Aquell any el pressupost el van fer l'oposició, us ho dic així de clar. El pressupost el va fer l'oposició i el govern el va acceptar, tal qual.
Aquelles primeres eleccions municipals democràtiques i aquells primers ajuntaments democràtics van ser per Sant Just també molt importants pel que fa a la paritat. I és que Isaura Martínez va ser la primera dona regidora de l'Ajuntament de Sant Just. Ho ha recordat l'arxiver municipal Jordi Amigó. Isaura, que va ser la primera dona regidora però de la història del municipi. Perquè és que no hi havia hagut mai...
ni a la República, ni, evidentment, amb el franquisme tampoc. Vostè és la primera dona regidora que va entrar a l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, perquè penso que ni a l'oposició tot eren homes. Avui, doncs, fa 35 anys del retorn del dret a vot i de la democràcia arreu del país a nivell municipal. I el proper dia 19 d'abril, com dèiem, també farà 35 anys dels restabliments dels governs locals democràtics.
Sant Just Notícies. Ara passen 7 minuts de la 1 i parlem d'altres qüestions en clau econòmica. L'atur baixa en 39 persones el mes de març a Sant Just. És la primera davallada de l'atur al municipi en els 3 mesos que portem d'any i la més important de com a mínim els últims 3 anys. Ara la xifra de desocupats a Sant Just arriba al 777.
Sant Just Notícies. L'última davallada important de l'atur a Sant Just va ser el desembre de l'any passat, quan va caure en 35 persones, i el novembre de 2010, quan 33 persones van trobar feina a Sant Just. Ara hi ha 39 desocupats menys que el mes de febrer al nostre municipi.
Al Baix Llobregat i a Catalunya també s'ha produït una tendència a la baixa. A la comarca ara hi ha 68.074 persones sense feina, quan el mes de febrer la xifra estava a punt d'arribar a les 69.000. I a Catalunya la desocupació ha baixat a més de 5.100 persones, arribant als 624.000 aturats apuntats a les llistes d'ocupació.
Més coses, 16 alumnes de quart d'ESO de Sant Just fan pràctiques en empreses del municipi a través del projecte Connecta. És una iniciativa d'èxit escolar on col·laboren l'Institut de Sant Just, l'Escola Madre Sacramento, l'Ajuntament i les empreses i serveis que s'assumen a la iniciativa. Sant Just Notícies.
El programa Connecta va néixer fa 5 anys i vol servir per facilitar la transició entre l'educació secundària obligatòria i la formació professional des d'una perspectiva orientadora. S'adreça a alumnat de Quart d'ESO i a través de l'adaptació específica del currículum ofereix la possibilitat de posar en pràctica durant dos mesos
La seva vocació en una empresa, a més d'orientar els nois i noies a encarar el seu futur acadèmic en motivació. Les empreses i serveis municipals que hi participen aquest any són el taller de mecànica Bona Vista, Copi Flash, la clínica veterinària, la Creu Roja, l'Hospital Moïsès Brogi, el complex esportiu municipal La Bona Aigua, l'escola Bressol Municipal Marrex, Ràdio d'Esvern, l'Arxiu Municipal i el servei de tresoreria de l'Ajuntament de Sant Just.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I ara parlem de Medi Ambient. Una vuitantena d'establiments de Sant Just rebran les properes setmanes la visita d'informadors mediambientals per parlar-los del procés de separació de residus. Són establiments identificats com a grans generadors de residus orgànics que, si es recullen i se separen correctament, es poden transformar en compost de qualitat. Sant Just Notícies.
Un informador els visitarà per tal d'explicar-los més coses sobre el procés de separació de la fracció orgànica, per evitar-ne la presència d'impropis i per aclarir possibles dubtes. És una campanya patrocinada per l'Agència de Residurs de Catalunya. Entre d'altres, formen part d'aquesta vuitantena d'establiments, 38 restaurants, 7 centres educatius, 5 residències de gent gran, 3 hotels, entre d'altres. La fracció orgànica és la més inestable dels residus municipals a causa del seu elevat contingut en aigua, del 80% en pes...
i en matèria orgànica. I a Sant Just compta amb un alt nivell en el municipi pel que fa a la recollida selectiva. Tota la informació local a Sant Just Notícies.
Ara passant pràcticament 11 minuts de la una del migdia, obrim Plana Cultural per explicar-vos que aquest vespre la CEAS recordarà l'alpinista Pau Escaler projectant el documental Pau Escaler Go to the Paradise, un audiovisual sobre aquest escalador que va morir en un accident a la muntanya fa tot just dos anys. La projecció forma part del primer cicle d'audiovisuals a muntanya de la CEAS i comptarà amb el seu director, Eduard Miguel. Sant Just Notícies.
La idea inicial del documental d'Eduard Miguel era recollir les experiències de Pau Escaler i del seu amic i company David Palmada i explicar als espectadors per què escalaven en gel. Però unes setmanes després d'acabar el rodatge, Pau Escaler va morir en un accident d'escalada a Gabarnir. La idea del documental, per tant, es va haver de replantejar. Ho ha explicat el Just a la Fusta, el seu director Eduard Miguel. Fa dos anys, en Pau, mentre estava escalant, va tenir un accident...
i l'accident el va tenir just unes setmanes després que nosaltres acabéssim el rodatge d'una pel·lícula que teníem previst fer amb ell. La idea inicial era completament diferent del que ha acabat sortint, evidentment nosaltres no atreveiem que passés això. Es tractava no només d'agafar en pau, sinó que agafàvem altres escaladors, concretament també un amic seu, en David Palmar de Palut,
Després de parlar amb la família de Pau Escaler es va decidir fer aquest documental i d'aquesta manera retre un homenatge a l'escalador per tal que tothom conegués per què arriscava la vida per la seva passió. Quan va haver-hi l'accident vam fer una reflexió conjunta amb la família, sobretot vam treballar molt amb la família, de què havíem de fer, si operàvem tot o si volia la pena aprofitar-ne algun fragment. Entre tots vam coincidir que la manera que es coneixés realment
com era en Pau i perquè feia el que feia era tirar endavant un projecte encara que fos diferent. El documental Pau Escaler, Go to the Paradise, ha passat per molts festivals de muntanya d'arreu del món, com ara Bilbao, France,