a Sabadell, la cocapital ballesana, els treballadors es manifestaran a les portes d'IKEA, una de les empreses per a les quals aquesta multinacional hi treballa.
Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 28 anys que presumptament va ser l'autor de l'agressió sexual a una dona a la sortida del metro de l'Hospital de Vallvitge, a l'Hospitalet de Llobregat. L'atac es va produir a finals de novembre, quan la dona anava caminant cap a la feina per una zona poc il·luminada. L'home la va saltar i la va apagar, però no va consumant l'agressió. Ara mateix es troba en presó. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Un dia divendres a les portes d'un cap de setmana carregat de competició esportiva després de les vacances de Nadal. Diumenge a les 7 de la tarda, Barça i Espanyol es veuran les cares en el derbi del Camp Nou. Tots els equips segueixen esgotant les últimes hores per preparar un dels partits més esperats de la temporada. D'aquí a una hora, la plantilla blaurana farà el tradicional entrenament de Nadal a portes obertes al ministadi i després visitarà els nens ingressats. Per al partit de diumenge, Tito Vilanova podrà disposar de pràcticament tot l'equip.
Cesc, Adriano i Song ja han rebut l'alta mèdica. Per la seva banda, l'Espanyol s'entrenarà també d'aquí a una hora, a portes obertes, en aquest cas, a la ciutat esportiva de Sant Adrià. Cristian Álvarez i Raül Rodríguez són dubte per al derbi. En motor, tot preparat perquè comenci aquest dissabte a Lima una nova edició del Rally Dakar. Avui es faran les últimes verificacions de tots els vehicles participants.
A terres peruanes, el director de la pròvia, Etienne Lavin, ha lamentat l'absència per lesió del català Marc Coma. Recordem que aquest ral·li Dakar 2013 comença dissabte al Perú i s'allargarà fins al dia 20 de gener, després de passar per terres argentines i xilenes.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 10 i 5 minuts.
Sant Just tanca el 2012 amb 808 persones sense feina. Són 11 més que fa un any i 4 més que el novembre. Aquesta és la xifra de desembre de les persones apuntades a les llistes d'ocupació que va fer pública ahir el Ministeri de Treball. Al Baix Llobregat, la dada de desembre ha estat més positiva, igual que el conjunt de Catalunya, i ara hi ha un total de 71.396 persones inscrites a les llistes d'atur, que són 520 menys que el novembre. En aquest cas, però, l'augment en un any
és de 5.000 persones. La Unió de Botigues i Comerciants fa avui divendres el sorteig de Reis i ofereix la tradicional xocolatada. Fins a aquest migdia encara es poden aconseguir butlletes per participar al sorteig de la UBI, comprant en qualsevol dels comerços de Sant Just associats a la Unió de Botigues i Comerciants. Sorteixen tres premis
I també n'hi haurà algun pel públic que avui a les 6 de la tarda s'acosti a la xocolatada que es farà davant del mercat. A més a més que des d'ahir i fins dissabte ja he instal·lat un patja reial davant del mercat. També ho organitza l'UBIC com cada any perquè els nens i nenes puguin fer arribar les cartes dels Reis que arriben demà dissabte. El patja hi serà en horari de matí d'11 a 2 i també a la tarda de 5 a 8. Tot plegat perquè demà dissabte arriben els Reis d'Orient. A Sant Just ho celebrarà amb la 61. Nena cabalgada, la rebuda es farà
a la plaça Varadaguer, com cada any, on l'alcalde lliurarà la clau amb el Sió, Gaspar i Baltasar perquè puguin entrar a totes les cases de Sant Just a deixar els regals. Els reis arribaran cap a la set i l'inici de la cavalcada serà a l'avinguda Indústria a prop del casal de Joves. Des d'allà enfilaran fins a arribar a la plaça de l'Església, on adoraran el pessebre i vent i el nen Jesús i el rebarà també mossèn Joaquim Rius. Després aniran fins a l'Ajuntament i se l'adoraran a tothom des del balcó del consistori i un cop s'acabi aquesta rebuda, la cavalcada continuarà. Més a més, aquest any...
La novetat és que incorpora també el grup de percussió Van Dandarà. I parlem encara de la cavalcada, perquè des de les 5 de la tarda, de demà dissabte, justes que faran motors per la rebuda dels Reis a la plaça Verdaguem, la tradicional venda de globus i el pessebre vivent, que estarà ubicat a la plaça de l'Església. I, a més a més, es farà el programa especial de Reis a Ràdio d'Esvern. Com cada any, entre les 5 i les 7 de la tarda,
Els nens i nenes podran trucar a la ràdio al 933723661 i intervenir al programa en directe. Amb aquesta trucada demanarem als Reis d'Orient que els deixin un regal per ells quan passin per Ràdio d'Esvern. El programa el conduirà Jordi Domènec, presentador de La Penya del Morro, cada tarda a Ràdio d'Esvern i comptarà amb la participació de diversos col·laboradors de la ràdio.
I de moment això és tot, més informació d'aquí a una hora, a partir del butlletí de les 11.05.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Just a la Fusta. Molt bon dies, divendres 4 de gener. Comença en aquesta hora un nou recopilatori dels millors moments d'aquests tres mesos del Just a la Fusta. Durant aquests dies de Nadal, des de les 10 i fins a la 1, cada matí us hem acompanyat amb un repàs de les diferents accions, com ara els llibres amb el Diego Marcos, els invents amb l'Area Renoui,
La volta al món per les ciutats amb la Irene Pujada, els reportatges del comerç local amb l'Anna Díaz i una mica de tot, ho hem anat repassant des de les 10 i fins la 1 al migdia cada matí i avui hi tornem, és l'últim dia però dilluns ja tornarem amb el Just a la Fusta amb el seu format habitual. Avui però encara farem un repàs també incluent algunes entrevistes o seccions destacades d'aquests tres últims tres mesos del 2012.
I això sí, a les 11 i 10 continuarem amb les entrevistes d'actualitat. Avui parlarem amb Ramon Aguader, que és un dels responsables de la comissió de la cavalcada de Reis, que arriben demà. I com cada dia també ho acompanyarem tot plegat amb una mica de musical.
Just a la fusta.
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua? On l'aigua viu?
La màquina del temps Dos minuts i tres quarts d'una del migdia, com cada dijous i sentim també, doncs, ja ens ho avisen, aquesta màquina del temps
que ens traslladen a algun punt de la història per descobrir algun invent que fem servir habitualment amb l'Alerta Noi. Bon dia, Lea. Bon dia. Avui ens anem bastant lluny també, una mica més o menys sempre fem això, eh? Sí. Acostumem-nos o 150 anys enrere o principis de segle XX. Sí, la veritat és que sí. Potser hauríem de fer algun de més endavant, no? Però... Clar, però el de més endavant ja seríem... És que els tenim molt vistos ja. Ja els coneixem més. Ja els coneixem molt, la història.
Però ens en anem... Com tu molt bé has dit, ja fa 150 anys, ben bé, i concretament anirem a l'any. 1.869. Per parlar del confit per amastegar, de goma dolça i aromatitzada. Avui parlarem del xiclet. El xiclet.
No lo olvides. Doble mint es doble sabor, doble fresca.
No oblidem un anunci divertit i molt representatiu de l'època. Molt antic. Sí, ho saps de quin any és? Això és dels anys 60. No sé exactament de quan, però... És divertit, per això de veure's. I tot el que sona al voltant no hem pogut trobar millor qualitat. Però bé, ens hem fet una idea ja que estem parlant de xiclets i que parlem de fa temps. De fet, bastant més enrere dels anys 50, però en tot cas no hi havia anuncis quan es van crear els xiclets. No, no, ni molt menys, de fet.
Xiclet, avui començarem a parlar a partir d'un moment en el qual va arribar al món occidental, però això ja fa anys i panys. Mira, parlem una mica de què és exactament. És una llaminadura per malestar amb gust dolç i si bé la majoria de les actuals em preen una base de plàstic neutre, l'acetat polivinílic. Fins fa relativament poc temps el xiclet utilitzava encara la saba d'un arbre tropical. Per això es diu xiclet. El seu nom prové de la paraula xiclet.
Nautalchicle, que és un polímer gumós que s'obté de la saba de l'arbre Manilcara chicle, un arbre de la família de les sapotàcies originari de Mèxic i Amèrica Central. I pel seu sabor dolç i aromàtic, nombrosos pobles ameri-indis l'utilitzaven per amastegar. Així doncs, com ja deus
Intuir de xiclet ja en mastegaven els maies, fins i tot, individus d'una civilització estesa a l'Amèrica Central exterminada pels conqueridors espanyols. A més, ara que estem amb això de 2012 que s'acaba el món, segons els maies... Parlem molt d'ells, doncs... Dic, va, parlem del xiclet avui. També s'ha comentat, fins i tot per això dic que ja fa molt de temps, que els filòsofs de l'antiga Grècia tenien com a costum mastegar xiclet per fomentar el raonament. També era... Clar, li diem xiclet ara perquè entenguem què és, però també era com una mena de substància que sortia dels arbres. Una regaleta...
Sí, una substància que treien els arbres, llavors ells feien com unes boles i s'ho mastegaven. Però bé, tornem al continent americà, que és on realment va sortir l'invent. El que mastegaven els maïs es tractava d'aquesta substància lletosa extreta del zapote, un arbre originari de la zona, que un cop coagulada es convertia en una matèria gomosa i compacta que els maïs anomenaven xiclí.
Doncs veus, també surt la paraula xiclet. Sí, sí, se m'han tingut bastant, a més a més, no derivat gaire. No, no, què va. Vull dir, realment és una de les poques coses allò de dir, continuat amb la paraula tal qual, ha canviat molt poc. Segurament els maies m'estaven aquest primitiu de xiclet, que no contenia cap altra substància afegida per a proporcionar-li gust o aroma, amb finalitats d'higiene en vocal.
no rentaven potser les dents o ho feien d'aquesta manera i es mateixaven. Això hi ha gent que un dia no et pot rentar les dents al migdia i també hi ha qui ho fa servir, no? Sí, i ho fem, sobretot quan estàs a la feina que a vegades no has fet. És una manera ràpida. Contràriament al tabac, els conqueridors no van sentir cap curiositat per aquella goma i el seu ús resta reduït a petites comunitats indígenes. Precisament el tabac, que sí que es va, evidentment ja en saps, que va tenir molt d'èxit i el van importar, també es mastegava.
És veritat, o les fulles de coca, no? També, mastegava, sí. Coca més cap avall, més Colòmbia i tot allò, però sí, també mastegar. El costum de mastegar, de fet, de mastegar la goma arrelant entre els pobles que habitaven al nord-est dels Estats Units, on els primers colonitzadors de Nova Anglaterra en detectaren i limitaren l'ús. El 1850, en John Curtis comercialitza unes pastilles de parafina amb el nom genèric de Chewing Gum,
Ja tens aquí també el nom en anglès, goma de mascar. Allà no es diu xiclet, es diu chewing gum. Però encara trigaria uns quants anys a assolir popularitat. Ironies del destí, l'origen de la moderna indústria del xiclet vingue propiciada per un dictador, un dictador i general mexicà, Antonio López de Santana, protagonista de la massacre del Álamo de l'any 1836.
Aquest home havia estat expulsat del país pels revolucionaris i es va establir a State Island, a un barri de Nova York, on va fer missat amb Thomas Adams, un fotògraf i inventor de Nova Jersey. El mexicà, mentre vivia a State Island, a Nova York, es va fer portar un carregament de xiclet natural, el qual era molt aficionat. Va dir, jo m'ho vull continuar mastegant i fent... Bueno, mastegava, bàsicament. Mantener el costum, no? Sí. Adams, el fotògraf, va fixar que l'excitador mastegava contínuament xiclet i pensar utilitzar industrialment
aquesta matèria, en substitució del cautxú, que arribava a preus estratosfèrics per a l'època. No obstant, la resina es va mostrar massa tova, va ser molt tova, i Adams va perdre grans quantitats de diners en el procés després d'haver intentat emprar aquesta matèria per fer neumàtics de bicicleta, joguines, botes de pluja i màscares.
no li va servir la massa aquesta que es va servir per xiclet, sí. Mira, veus, avui hem parlat d'un que fracassa també, que sempre diem que ens acaben sortint els il·luminats i de moment també parlem d'aquest fracàs i més no d'aquest. Va fracassar però després va triomfar, va ser això, com dic, un fracàs absolut, va decidir doncs què fèiem tot allò, tot aquell estoc que havia acumulat. I per tant, va veure que la gent jove mastegava en aquell temps una parafina,
el meu material i va fer-ho ell va dir, jo faré servir aquest estoc que tinc ho posaré en forma de boles de goma ho barrejarem sucre i així doncs va ser el primer xiclet que va patentar el 1869 l'any que hem dit al principi i que dos anys més tard va començar a comercialitzar-la en massa sota la marca Adams New York Chewing Gum o sigui que d'aquí va sortir el xiclet
El 1875, uns anys més tard, va tenir la idea de barrejar el producte amb xarop d'oró i regalèsia per donar-li més sabor. Clar, perquè una cosa és mastegar, però l'altra és quan ja tenia el gust, encara era tot més llamin, eh? Mai més ben dit. És diferent. Vull dir, segurament atreia més gent, també, no? Exacte, sí. Si no s'haguessin enganxat. El 1886, en William White, un altre emprenedor de Cleveland, Ohio, va produir el primer xiclet mantolat, el Yucatán.
Tots tenen noms de... De les zones, no? De les zones de Mèxic, sí. El Llucatán. I el promoguer per mitjà d'una estratègia publicitària, aleshores revolucionària. Ara ho veiem normal, però aleshores contractar una actriu, l'Anna Held, famosa pel seu llarg i esbelcoll, entre altres atributs, per fer-la aparèixer en públic, mastegant xiclet.
i proclamant les virtuts del moviment continu de la mandíbula, no era molt normal. Però ell ho va fer i va triomfar. Clar, tothom volia veure aquesta meravellosa actriu, que triomfava a l'època, mastegant aquella cosa estranya, que era nova. I ja va començar una mica a fer-se conèixer tota la societat, el xiclet. White, precisament, també va construir un imperi del xiclet, a part d'Adams, que també tenia el seu imperi, l'Adams New York Chewing Gump,
I aquest segon, l'Adams, el fotògraf, si recordeu, el 1888 va instal·lar, per contractar Cal White, perquè estava veient que també li estava agafant el terreny, va instal·lar les primeres màquines exponedores al metro de Nova York. Ja veus que estem enlluny i ja va posar unes màquines. 1888, sí. Tot el tipus de coses que fan les podríem fer avui en dia, no? Sí, la veritat és que sí. Però tots dos joves serien superats per un altre jove industrial de Chicago anomenat William Wrigley, qui el 1892 llançà l'Spearming i l'any següent el Joyce Fried.
Tots dos productes perfumats i amb gust de frita, que es van convertir ben aviat en els ciclets més venuts dels Estats Units i, per tant, del món. En William va fundar la marca Brickleys, que deu sonar. Sí, una mica, però no l'identifico. Ah, que són com allargats. A vegades s'assemblen els mentos. Ah, s'assemblen els mentos. Però l'origen és el ciclet, Brickleys. Per a Espanya, demolidora. Una cosa que també era molt atrevida per l'època.
va decidir enviar 4 mostres gratuïtes a cadascú del milió i mig d'abonats al servei telefònic dels Estats Units per correu. Més que fa 100 anys gairebé i que és una despesa bèstia. Molt, vull dir, un milió i mig de persones. Va agafar el llistí, com que al llistí sortien les adreces, va anar-ho enviant persona per persona. 4 anys més tard, va repetir l'experiència, el 1919, quan el nombre d'abonats s'havia incrementat fins als 7 milions i, evidentment, va ser un èxit rotund i es va guanyar el primer lloc amb vendes durant molt, molt, molt de temps.
Clar. I, de fet, continuem endavant amb més millores, no? Sí, va haver-hi altres... Detallets d'aquests que fan que encara sigui més atractiu. Exacte. Va haver-hi altres... Diguem-ne... Empresaris? Sí. Sí.
Emprenedors. Sí, emprenedors que van anar millorant el xiclet o van anar incorporant noves coses que el feien més atractiu. El 1906, Frank Henry Fleer va afegir un nou tipus, un nou tipus de composició elàstica, i l'hi va anomenar el Bibler Bubler. Bàsicament va néixer el xiclet per fer bombolles. Clar, és que vas veient primer amascar, després va començar a agafar el sabor.
I després vam començar a fer que es fos elàstic i podessis fer un bolles. Mira. El supercicle. El supercicle. El supercicle.
Cicle Boomer, el supercicle, sabores fresa i venta. Fresa i venta. Però me'n recordo molt d'aquest anunci. I tant. 1995. Sí, sí, sembla, es veu molt antic per això. Home, el boomer, o sigui... Encara existeix, m'ho estava preguntant abans. No, crec que no, eh? Era el millor. Comprar-te un boomer... Però durava molt poc, eh?
Però tu compraves allò per cinc pessetes, un duro. Un duro, me'n recordo, me'n recordo molt. Jo cada tarda de llissabte quan anàvem al cau, passàvem primer pel quiosqu i anàvem tota una colla, ens compravem el xiclet i arribàvem al cau amb el xiclet. Va ser un boom, realment. Un duro, sí, sí. El boomer, boom, boom, boomer. Doncs també, precisament, un altre emprenedor, el Walter Diemer, va millorar-lo també al xiclet i a casa. Això va ser més o menys al 1928 i també el va anomenar...
Double Bubble. O sigui, primer era el Bebelbubble i ara el Double Bubble. Però ja veus això, doncs que primer mascavem, després sabor, després feia bombolles i després era de color rosa, que era el més característic, no? Fins i tot a les pel·lícules dels anys, que eren més rebels, els rebels de les pel·lícules americanes, menjaven xiclet i era de color rosa a les pombes. Feien bombolles. Ara hi ha uns tan fans, no? De bombolles? Bé, no, potser no tantes. No es veu tant. No.
Bé, la moda, sigui com sigui, de mastaga a xiclet, va despertar una gran controvèrsia, perdó. Moralistes, educadors i intel·lectuals van alertar de les possibles conseqüències negatives. Com sempre que hi ha alguna cosa en una moda, doncs sempre han de sortir persones que diuen que potser té conseqüències negatives. Un costum que consideraven, a més a més, vulgar i degradant. Com ja t'he dit, això era com rebel. Hi havia metges que sostenien que podia ocasionar oclusions intestinals, assecar les glàndules celibals, però tot resulta fals.
I és comprovar que mastegar goma exercita els músculs facials, els relaxa, a l'hora que evita o que rebaixa l'estrès. Hi ha determinats experiments de l'audatori que suggereixen, a més a més, que mastegar xiclet estimula la memòria, la tensió-concentració, redueix l'ansietat i l'estrès i pot ajudar a combatre la demència. Quantes coses, no? Moltes. Sí. I, a més a més, també diuen que treu la gana, a vegades. Sí. Allò que tens una mica de gana i potser encara no pots anar a dinar, menja-te un xiclet i veuràs com se't passa una miqueta.
Va ser precisament alguna d'aquestes característiques, el tema de l'atenció, concentració i estimular, el que van fer que durant la Primera Guerra Mundial l'exèrcit britànic comprés més de 10 milions de barretes de xiclet Brickleys al mes per als seus soldats desplegats al camp de batalla. Els hi proporcionaven el seu paquet de xiclets. Per la mateixa raó també l'exèrcit dels Estats Units li inclogué les racions de campanya durant la Segona Guerra Mundial i per tant els soldats americans
es van convertir en els principals propagadors del costum de mastegar xiclet a tot el món. Això també, les pel·lícules, suposo que és així, i llavors és quan hi ha... Samarreta blanca, pantalons així més de tal, i mastegant xiclet, és rebel, és soldat, és jove... Bueno, sempre ha tingut com aquest toc, el xiclet. Per això sempre ha continuat, potser la moda, i s'associa amb alguna cosa moderna. I finalment, doncs, l'altre gran punt crucial de la història del xiclet va ser quan, el 1950, va aparèixer el primer xiclet sense sucre.
Tampoc porten tant sucre, no per això? Home, Déu-n'hi-do. Sí que s'ha dit que una de les coses que no és bona del xiclet era el tema que podia facilitar l'aparició de les càries. Perquè sí que té bastant de sucre. Llavors, clar, quan van aparèixer el sense sucre va ser com un gran boom, també. I ara, evidentment, gairebé tots, crec, són sense sucre. Ja no n'hi ha molts amb...
Tal qual amb sucre. Els bubbles, com en deien, el boom boom boomer. Hi ha alguna marca aquí de catalana o espanyola? No. Bueno, Joanola, per exemple, que ja m'han parlat una vegada, ara està fent també xiclets. Ah, sí? No sabia. Però fa molt poc, eh? A més a més.
Sí, ni algun altre. Però ara m'has agafat que no ho sé. Jo t'ho miraré i t'ho diré. Molt bé, perfecte, Lea. Doncs gràcies per acostar-nos una setmana més. Algun dels invents o algun dels objectes de la vida quotidiana i saber d'on venen. Gràcies i que vagi bé fins la setmana que ve. Adéu, fins la setmana que ve. Adéu, bon dia.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. La informació més propera al Just a la Fusta.
Bona nit
Bona nit. Bona nit.
La, la, la, la, la La, la, la, la La, la, la, la You make me feel La, la, la, la La, la La, la, la
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
You make me feel You make me feel You make me feel You make me feel You make me feel
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta.
I els dimarts parlem sempre de llibres, de literatura, i ho fem amb el Diego Marcos, de la llibreria Resenya. Molt bon dia, Diego. Hola, bon dia. Per repassar les novetats literàries i destacar alguns dels llibres que podem trobar, avui comencem per un d'aquests llibres...
que és bastant difícil de llegir si vols portar-lo al transport públic i aquestes coses, no? Pel seu pès, si més no, que l'estic veient. Sí, sí, sí. I és l'hivern del món de Ken Forret, que no sé quantes pàgines deu tenir, però a primer cop vull impressionar, si més no. Entre 990 i 1.000, té. No arriba a les 1.000. Déu-n'hi-do. Però, bueno, jo suposo que això que no arribi a les 1.000 deu ser una cosa que s'ha proposat l'editor per no espantar ningú, perquè ja l'entrega anterior, això és una trilogia.
La trilogia del segle, no sé si està traduït al castellà com a trilogia, perquè en la contraportada posa la trilogia de The Century. És el segle en castellà, i és del Ken Follett. Llavors, en aquesta segona entrega de la trilogia...
A veure, comença el 1933 i acaba el 1949. I pels que ja hagin llegit la primera, són cinc famílies a través de les quals el Ken Follett es proposa d'explicar-nos una mica el que va passar tot el segle XX. Hi ha una quantitat brutal de personatges...
que de vegades un ha d'anar fent una mica d'esforç mental de retenir els personatges per poder-los seguir després qui és cadascú. I clar, aquí comença el 1933, com ja he dit, ens explica tota l'ascensió del nazisme a partir del 1935, em sembla,
hi ha intervenció també de personatges d'aquestes cinc famílies que venen voluntaris a lluitar a la Guerra Civil Espanyola. Ens parla de la invasió de Polònia, Segona Guerra Mundial i Guerra Freda, que arribava al final de Segona Guerra Mundial i principi de la Guerra Freda. El que jo no entenc és com que en Folet no sé si han estat un parell d'anys
que va sortir l'entrega anterior, la caiguda dels gegants, com en un parell d'anys ens pot proporcionar... Deu de tenir un equip brutal, això d'entrada. No sé si escriu parell... A veure, l'estil és Ken Follett. Jo el que he llegit de Ken Follett és allò que veus que hi ha un estil. Suposo que com a mínim supervisa, supervisa bastant, però el que sí que ha de tenir...
És com el cas de Woody Allen, no? Segurament, amb el cinema, que treu una pel·lícula per any... Jo em vinc a referir en que deu tenir un equip brutal de gent buscant informació. Documentació, clar, tot està molt ben documentat, no? Sí, sí, sí. Perquè, a més a més, abans de treure La caiguda dels gegants, que és la primera part d'aquesta trilogia, ell va treure la segona part de Los pilares de la Tierra, que també era un llibre de més de mil pàgines.
que ara no recordo el títol del llibre, però també era un llibre de més de mil pàgines. O sigui, que té una producció que a mi em sembla brutal. Jo sempre l'he considerat un mestre de la literatura, però diguem que coneix molt bé el seu ofici. Et pot agradar o no la manera d'escriure d'ell. A mi, sincerament, em semblen excessius els seus llibres. Els Pilars de la Terra em va semblar excessiu. Un llibre també de
que és el que pràcticament tothom coneix, els Pilars de la Terra, un llibre de més de mil pàgines, que allà podien haver sortit tres llibres, no? Jo recordo que ho estava llegint i hi havia un moment, hi ha molta gent que parla, els Pilars de la Terra com una gran novel·la i de més. Jo recordo que l'estava llegint i ja hi havia moments que pensava, mira, o que acabi la catedral o que li acabin de cremar i la tirin a terra, no l'acabi mai, perquè és que això és un tornar a començar cada dos per tres, no?
I la veritat és que em va cansar. Després d'això he anat fullejant altres coses, i el que he vist, o el que trobo, és això, que té molt d'ofici i sap molt bé fer les trames, fer-les pujar. Quan són llibres de tantes pàgines, deixar-les que refredin una mica, aquests moments són d'usos de passar, però després et tornes a trobar una altra pujada, no?
I és això al que em vinc a referir, que és un escriptor que coneix molt bé el seu ofici. Molt bé, doncs aquesta és la primera proposta d'avui. En tenim més, passem ara al primer viatge de Nuestra Vida, un llibre de Juan Luis Arsuaga. Ara dedupto la meva lletra, Arsuaga. Sí, a veure, Juan Luis Arsuaga és codirector junt amb Leudal Carbonell. Sí, sí.
de les excavacions de Tapuerca. Llavors, el primer viatge de nostra vida. A mi és un llibre, i l'he portat bàsicament per això, perquè això és una cosa que he pensat moltes vegades, sobretot quan veig un bebè. Quan veig un bebè i parlo amb la mare com ha anat al parc, etcètera, i demés, penso en això. El primer viatge, un viatge que és amb una distància molt curteta, molt curteta,
però que possiblement sigui el viatge més complicat que fem a la nostra vida. I això és al que es refereix el Juan Luis Arsuaga en aquell llibre. Clar que jo, allò pensant com li havia donat aquest senyor per escriure un llibre bàsicament sobre el parc, sobre el naixement de les cries humanes, per dir-ho d'alguna manera, em trobo que, clar, aquest
senyor en el seu dia quan va fer la tesis doctoral sobre la pelvis humana la pelvis femenina i suposo que a partir d'aquí ell hauria d'ajuntar prou informació sobre el tema com per després poder-nos oferir un llibre com aquest i és que clar, ell no deixa de ser en certa manera un científic es dedica a la investigació llavors clar
Ens fa allò... És que el llibre és una mica dents, saps? Per llegir-lo és d'aquells que no el pots anar llegint de forma seguida. Has d'anar... Has d'anar poquet a poquet, sí. Perquè et va establint i et va una mica parlant de com ha estat l'evolució humana o l'evolució del part amb els humans, no? Et va establint paral·lelisme entre els grans simis
que un part d'un gran simi, segons diu ell, no dura més de dues hores, i el que dura un part d'un humà. Quan es va produir, o com es va anar produint a poc a poc tot el canvi, assegura,
que la naturalesa o la natura no busca solucions. La naturalesa troba solucions, no les busca. I llavors hi ha un punt molt curiós que està només al pròleg on ell fa servir una metàfora o explica, per exemple, perquè entrem en situació abans de començar el llibre, fa que t'imaginis que tu estàs a dins d'una cova. Aquesta cova s'està inundant.
i només hi ha una sortida molt petita. Llavors, has d'anar cap a la sortida, treure-te el casc amb la llum, quedar-te les fosques i llavors comprovar que per aquella sortida només et passa el cap i et passa el cap d'una manera determinada, no entrar i passar i ja està, sinó que l'has de girar, un cop l'has de girar
i has encaixat el cap, has de posar la barbeta contra el pit i llavors has d'anar empenyent i entrant a dins del forat recordar les curbes que fas amb el cap perquè són les que després hauràs de fer amb les espatlles i hauràs de fer amb tot el cos per sortir. Hi ha un estudi d'anatomia brutal i hi ha això de les diferents comparacions entre les pelvis dels humans
i els simis, i això, i el per què, una de les causes de per què els parts humans són més complicats, per exemple, és que el nostre cervell és molt més gran. Al ser molt més gran, hem de ser expulsats de l'útermatern
abans o mentre puguem sortir. Això què implica? Que el cos encara no té el desenvolupament necessari i per això som bastant més inútils, per dir-ho d'alguna manera,
que els simis a l'hora de néixer. Un llibre que he trobat molt interessant, però ja dic que és bastant dents. Per dir, és posat, segurament, també. Doncs d'aquí sí que ens n'anem amb un altre registre totalment diferent. És el cas de Joel... Elvis Riboldi. I el restaurant xinès. Elvis Riboldi és un personatge, ara també, al voltant dels vuit anys, que...
ha començat a publicar La Galera. Són llibres d'aquests amb una certa similitud amb el Jerónimo Stilton. M'explico una mica. Són llibres bastant il·lustrats, que estan una mica entre el còmic, que ara li diuen novel·la gràfica, no es diu còmic, i el llibre normal. O sigui, amb molta il·lustració i molta vinyeta.
I tenim aquest personatge, l'Elvis Rivoldi, que és un nen, diguem, hiperactiu, i que les fa de l'alçada d'un campanar. En aquest cas, que la primera entrega, per ara van tres llibres publicats d'aquest personatge, parla del restaurant xinès, i és que ell a l'escola sempre té els seus més i els seus menys, els seus problemes, la majoria de les coses li surten malament,
I es troben que un bon dia troben una publicitat d'aquesta en una bústia, en la bústia de la casa, que inauguren un restaurant xinès al barri. I decideix anar al restaurant xinès, però clar, no tenen diners per pagar el compte. Llavors, se les han d'enginyar per aconseguir els diners, i al final hi ha un amic, que és un ex-hippie que es dedica a la fotografia, que els convida. A tot això apareix per...
per l'escola, un nen xinès, també. Un nen xinès que és de la família dels xinesos que han muntat el restaurant. I, paral·lelament, comencen a desaparèixer gossos del barri. Llavors, comença la història per aquí, que desapareixen els gossos i han obert un restaurant xinès.
Llavors, què passa? Hi ha una mena de bulo, de publicitat enganyosa, que fa que el restaurant xinès aquest vagi cada vegada menys, fins que arriba un extrem en què quasi ha de tancar. Llavors, el nen xinès ha de marxar de l'escola, s'han fet bastant amics amb l'Elvi Rivoldi, i l'Elvi Rivoldi decideix investigar què està passant amb la desaparició dels gossos.
I resumint, és això, és l'investigació de què passa amb la desaparició dels gossos, fins que troben tots els gossos guardats, els tenen segrestats, i precisament el personatge que es dedica a fer això, la seva intenció era enfonsar el restaurant xinès, perquè no li agradaven els xinesos, simplement. Déu-n'hi-do, doncs és aquesta història adreçada en públic més jove,
que és amb la que tanquem aquest repàs per llibres que fem cada dimarts amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Moltes gràcies, Diego, i fins la setmana que ve. Gràcies a tu, Carme. Que vagi bé, bon dia. Adéu, bon dia.
I com cada dia, moment de posar-nos a la cuina per fer algun plat amb la Carme Madó. Bon dia, Carme, què tal? Hola, què tal? Molt bé. Avui què cuinem? Continuem així amb aquesta línia d'anar fent estómac per Nadal? Bueno, sí, però avui farem un plat que es diu plat de cullera, que no en fem mai. És veritat. No en fem mai i de tant en quant també, perquè diu que demà començarà a baixar la fresqueta. Home, jo, mira, cada setmana m'he estrenat i he fet un caldo de verdures, eh? Molt bé, no? Sí.
Mira, justament el dia de les eleccions, com que tenia temps, mentre tenia tot posat, dic, va, dic que aprofitaré. I mira la Carme, que vegi que tant en tant m'esforço per fer alguna cosa. Bueno, de les coses que jo recomano em sembla que no, però bueno. Bueno, farem un potaje, com es diu en la llengua del reino. Sí, em sembla que no té gaire traducció. Jo recordo que a l'escola em traduïen potatge, però no crec que sigui ni correcte. Bueno, aquí es pot traduir com farem una cassola de patates, va.
amb suquet. Llavors agafem 5 patates grans, aquestes blanques, les pelem o les rentem, si voleu, perquè la pell de les patates encara que sembli que no porta molt de vitamines, però bueno, les pelarem i les tallarem a quartos. Les deixem una miqueta amb aigua, no s'han de posar allà 4 hores amb aigua, rentar-les per haver-les tocat. Res més.
Agafem més quilos de musclos, els posem en una paella que s'obrin sols, traiem la meitat de la closca. Això ja ho tenim fet, eh? Perquè no posem la closca sencera perquè no ens ocupi tant de posto. Agafem, a part, un puerro, que aquesta vegada no hi posarem ceba, posem un puerro que dona molt bon gust, és molt més dolç i molt més suau el gust. Amb dos puerros, eh? Els podem tallar i que faci xutxup, eh?
tens pebre vermell d'aquest choricero que diuen? Mira, això sí que ho he fet i ho he fet servir el teu consell algun dia que he fet peix així al forn amb patates perquè tingués més color i perquè a més no varia el gust i ho he fet més d'una vegada i no t'ho havia dit mai i no varia el gust, eh? S'ha de tindre pebre a casa totes aquestes peixes que ara tenim a l'abast s'han de tindre totes, eh?
Llavors agafem un pebrot vermell, xac-xac, o el tallem a trossets i el passem també pel puerro i tot això. A part ja tenim els musclos, que els musclos no s'han de cobrar gaire, només s'han d'obrir. Agafem els xipirons, que són petitets, que ja te'ls donen mig nets, els passem una miqueta per la paella que agafin una miqueta de color, però tampoc tenen que cobre's perquè amb el xup-xup de...
Llavors ho posem tot en una cassola d'aquestes de fang. A mi m'agrada molt cuinar amb cassoles de fang, a tu no? Ho he provat alguna vegada i és veritat, eh? A mi m'agrada. Però clar, jo ho he fet algun cop que he de fer una cosa com més abundant, no? Sí, però jo tinc una així que és així individual. A mi m'agrada molt cuinar amb fang, ara ja no es porta, però a mi sí.
Llavors agafem... Tot torna, eh? Sí. O si teniu una olla una miqueta més grandeta, tireu tota la ceba, el pebrot, els xipirons, les patates, tot a dintre d'aquesta olla, i agafeu un fumet de peix, que aviam, que el podeu comprar tranquil·lament de les mil marques que hi ha, boníssimes totes, per no posar-hi aigua, perquè si no hi tens que afegir sal i tens que afegir més ingredients. I amb el sucet aquest de peix ho cobreixes...
Tires una cullereta de pimenta morrón, pebre vermell, i ho fas cobre, que bulli. I llavors, que quedi caldetre, les patates que es coguin en tot això. I és un plat exquisit, barat o... Bé, barat o potser els xipirons no són tant. Però bé, tampoc deu posar dos quilos de xipirons. Es poden comprar també congelats, eh? Jo sempre ho dic, eh?
I llavors és el plat que no fem quasi mai, però que és de cullera, que abans es menjava més de cullera. Sí. Perquè tens que ser caldós. Com a l'hivern és més agradable. Tens que ser caldós. No, i també és que jo, com que a l'estiu també menjo caldo, o sigui que... Sí? Sí, per sopar. Jo menjo una sopeta sempre. Perfecte, Carme. Doncs teniu aquí un plat de patates amb musclos i xipirons de cullera. Molt bé. Doncs gràcies i fins demà. Fins demà. Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
Bon dia, us parlem Montse Hidalgo i Maite Polo. D'aquí una hora es farà la inauguració oficial del desdoblament de l'eix transversal amb un acte al punt quilomètric situat a l'altura de Sant Sadurní d'Usur Mort a la comarca d'Osona. El presidirà el cap del govern català Artur Mas, acompanyat del conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila amb d'altres autoritats. Aquesta hora la comitiva visita el centre de control i conservació de l'empresa Sedinsa en el municipi de Porreig, al Berguedà. Porreig, Lluís Sànchez i Montcarvajal, bon dia.
Bon dia, així és el president de la Generalitat Artur Mas, el conseller de Territori i Sostenibilitat Santivil a diverses autoritats, juntament amb alcaldes de poblacions per on passa l'eix transversal, visitant el Centre de Control i Conservació de Cedinsa a Porreig, al Berguedà. El president de la concessionària Cedinsa, que gestionarà l'eix fins al 2040, Pedro Maqueda, ha dit que l'obra retornarà a Catalunya perquè reactivarà l'economia de punta a punta de país. Però Maqueda també s'ha lamentat que no hi hagi més obra pública en l'actualitat
i en un futur immediat. D'aquí un moment el president Artur Mas i les autoritats pujaran a un autobús i faran un recorregut per la nova via desdoblada fins a arribar al viaducte d'usur mort a Osona. Allà hi haurà parlaments del conseller de Territori i Sostenibilitat Santibila i del mateix president Artur Mas. I llavors es donarà el desdoblament de l'eix per inaugurat.
Abans d'assistir a l'acte, el conseller Vila ha ressaltat en declaracions a la xarxa els elevats costos de finançament de l'obra i no ha descartat la possibilitat que la nova autovia s'hi acabi instal·lant un peatge. El criteri general és que qui contamina paga i qui fa servir una infraestructura paga. Per tant, no l'hi vull assegurar en aquests moments perquè la nostra prioritat
serà d'incorporar mesures que discriminin positivament els vehicles eficients i que en aquest cas castiguin la mobilitat de pesants.
El conseller Vila ha deixat clar també que el govern català no abusarà dels peatges a l'ombra. La línia 5 del metro de Barcelona funciona només per una via entre les estacions d'Orda i la Vall d'Hebron. La incidència tècnica afecta quatre estacions d'aquesta línia, que és la blava. El servei es realitza de manera alternativa, primer en un sentit, després en el sentit contrari, cosa que provoca retards en la circulació del metro de la línia 5.
D'aquí una hora els treballadors de l'empresa de fusta Estradema de Solsona es manifestaran a Lleida en protesta per l'expedient de regulació d'ocupació que pretén acomiadar tota la plantilla. Els representants dels treballadors i de la direcció han reprès les negociacions. L'empresa ha ampliat l'oferta d'indemnitzacions de 25 a 27 dies per han treballat amb un màxim de 14 mensualitats i també ha fet una nova proposta de recol·locacions.
Demà és previst que es tornin a manifestar a les portes del nou IKEA de Sabadell, el Vallès Occidental. L'empresa Tradema pertany a la multinacional Sonae, que és el principal proveïdor de la coneguda marca sueca de mobles de baix cost. Mercabarna donarà 50 tones de salmó fresc i fruita per al dinar de reis de menjadors socials de Barcelona i Sabadell, el Vallès Occidental. Al mercat de Barcelona ha cedit també un magatzem al Banc d'Aliments Barcelona. Maricarma Gallego, bon dia.
Bon dia. Amb el menjar que cedeix Marcabarna es podrà elaborar el menú per a unes 200 persones usuàries de menjadors socials. Les més de 200 empreses del mercat cediran cada setmana 50 tones d'aliments frescos amb independència dels excedents. Josep Tejedo és el director de Marcabarna. Hem decidit que el banc d'aliments necessita un servei de continuïtat de vestiment.
i hem fet un acord de compromisos de dir, bueno, anem a veure si al BAN d'Aliments podem regular que sempre tingui producte. No si realment hi ha molt d'un producte i sobre, per dir-ho d'alguna manera, intentem i ho fem que vagi al BAN d'Aliments. L'any passat, el mercat de vestiments de Barcelona va cedir més de 500 tones d'aliments al Banc dels Aliments.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Aquest cap de setmana torna a la competició de la primera divisió de futbol i ho fa amb un dels partits més esperats de la temporada. Diumenge a les 7 de la tarda, derbi al Camp Nou. Barça i Espanyol segueixen preparant el partit. En aquests instants, tots dos equips comencen l'entrenament d'avui i tots ho fan a porta oberta. El Barça al miniestadi amb totes les entrades exhaurides i l'Espanyol a la ciutat esportiva de Sant Adrià. En clau esportiva, els blauranes Cesc, Adriano i Song ja tenen l'alta mèdica, mentre que els blanc i blaus Christian Álvarez
i Raül Rodríguez són dubte per al partit de diumenge. Canviem de qüestió, no quell sobre patins, avui es disputen 3 partits de la tretzena jornada de l'Hockey Lliga, tots 3 a partir de les 9 de la nit, Blanes Lleida, Reus Deportiu Alcoi i Xum Massanet Calafell. I en futbol sala avui a un quart de 10 de la nit, el Barça rep la visita del Colegios Arenas Galdar de Canàries, mentre que l'altre conjunt català de la categoria, el Marfil Santa Coloma, jugarà contra el Fisiomedi Amadec Manacó a partir de dos quarts de nou del vespre.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5. Demà arriben els Reis d'Orient i Sant Justos a celebrar amb la 61ena cavalcada. La rebuda es farà a la plaça Verdaguer, com cada any, on l'alcalde lliurarà la clau amb el Sió, Gaspar i Baltasa perquè puguin entrar a totes les cases de Sant Justos a deixar els regals. A més a més, per anar a escalfant motors, des d'ahir que hi ha instal·lat un patge reial
davant del mercat municipal per recollir les cartes dels nens i nenes. Serà també avui tant al matí com la tarda i fins i tot també demà al matí. A més a més que demà al matí també hi ha un altre patja que passarà per la fira d'artistes i artesans ubicada al paradó, tot plegat per escalfar motors de cara a la cavalcada de Reis, que serà demà a la tarda. I recordem també que des de Ratllo d'Esvern tornarem a fer el programa especial de Reis
en què els nens i nenes poden trucar entre les 5 i les 7 de la tarda, demà, per explicar com viuen aquest dia de Reis i només amb aquesta trucada ja demanarem que els Reis els deixin una joguina a la ràdio.
Més coses, aquesta tarda la Unió de Botigues i Comerciants farà el sorteig de Reis i oferirà la tradicional xocolatada. Fins a aquest migdia encara es poden aconseguir les botlletes per participar al sorteig de la UBI, compren en qualsevol dels comerços de Sant Just associats a la Unió de Botigues i Comerciants. Sortegen tres premis i també n'hi haurà algun pel públic que a les 6 de la tarda s'acosti avui a la xocolatada davant del mercat. Els regals que sortegen són sortides de cap de setmana per dues persones
I per les persones que s'acostin al mercat municipal, es rifarà un lot de productes de bellesa de la perruqueria Esperança. I els nens i nenes també tindran premi. Són unes banderoles per rebre el risc d'ama dissabte.
I acabem aquest butllet explicant-vos que encara queden places per alguns dels cursos municipals d'arts plàstiques que comencen dilluns que ve. Hi ha vacants a retaula, sobretot pels grups de la tarda, històries de l'art i experiència plàstica. El retard de l'hora d'iniciar les classes ha reduït la demanda en alguns casos, per tant, tothom qui vulgui encara és a temps d'apuntar-se a aquestes disciplines. Els tallers començaran amb un trimestre de retard a causa de la polèmica derivada de la gestió dels cursos. Al setembre es va fer un concurs públic per adjudicar aquesta gestió, es va atorgar a la societat cooperativa La Fundació
però l'alumnat va reclamar el professorat que hi havia hagut durant els últims anys. Això sumat a la dificultat d'arribar al consens entre el professorat entrant i l'anterior, va precipitar que la fundició renuncies i finalment es va obrir un altre procediment i es va adjudicar a la gestió l'empresa Gaudín Crianart formada pel professorat que ho havia coordinat durant els últims anys.
Les classes, com dèiem, començaran dilluns i si us interessa apuntar-vos en alguna d'aquestes disciplines on encara hi ha places, podeu fer-ho a Can Genestà. I de moment això és tot. Més informació al butlletí de les 12 i, com sempre, també a través del web de la ràdio, www.radiodesen.com.
Aquest dia vol passar com un autobús buit que ningú voldrà agafar, que ningú voldrà agafar. I serà molt avorrit, jo voldria que fos ahir.
i posar-nos a jugar, que serà més divertit que posar-nos a pensar que el dia és un autobús que no porta ningú. Però si tu estàs al meu costat i em vols dir
com potser que estiguis trist tenint-me aquí tots els dies autobús que agafem s'aniran omplint de llum i de gent
però si encara no estàs llest per marxar o vols seguir el teu camí jo estaré en un banc a la para de següent esperant
Fins demà!
Passen 12 minuts de les 11, ho dèiem amb el bolletí, i demà arriben els Reis d'Orient i Sant Just es prepara per viure a la 61 nena cavalcada de Reis. La rebuda es farà com sempre a la plaça Verdaguer, com cada any on l'alcalde lliurarà la clau amb el CIO Gaspar i Baltasar perquè puguin entrar a totes les cases de Sant Just a deixar els regals. Parlem aquesta hora de la cavalcada de Reis aquí a Sant Just amb un dels responsables d'aquesta comissió, Ramon Aguadé. Molt bon dia.
Hola, bon dia. Queda un dia encara i una mica més, per tant suposo que ja està tot preparant-se, però no sé, com ho esteu vivint de moment? Com esteu? Bueno, estem vivint, treballant tots, preparant tot el que s'ha de fer i tenim feina fins demà, a l'hora que arriben els reis, per portar-los amb les carrosses a la plaça de Verderer.
És la 61ena cavalcada aquest any, per tant són molts anys ja de cavalcades aquí a Sant Just. Encara hi ha nervis? Encara hi ha alguna... aquesta sensació, almenys el moment en què passa tot plegat, doncs de veure com anirà? Sí, sí, encara que fa molts anys que ho portem molt bé, però al moment de sortir encara hi ha nervis perquè estigui tot a punt. Que tot funcioni, no? Funcioni.
I no sé si la cavalcada de Sant Just té alguna cosa d'especial, alguna cosa que la caracteritzi, per exemple. Home, el que pot caracteritzar és que fa molts anys que som un mateix grup de persones de Sant Just,
que ho preparem tot, ho fem tot amb molta il·lusió i som sempre una colla que ho fem tot desinteressadament i ara ja estem també més contents perquè ja amb les reunions que fem ja venen nois més joves que nosaltres perquè nosaltres ja estem tots jubilats, no? Sí, que pot haver-hi un relleu, no? Ja es comença a veure. Ahir vam tindre una reunió, ja van vindre sis nois, sis senyors més joves i ja els vaig dir que
que ens fa molta il·lusió veure'ls allà perquè, clar, nosaltres tard o d'hora ho hem de deixar-ho. Porta molta feina per parar la cavalcada? Sí, sí, la feina és coordinar-ho tot, normalment ja tots saben el que han de fer, però, esclar, jo sóc una mica el responsable que funcioni tot bé, llavors avui mateix hem anat a descarregar les botelles d'hèlio per poder inflar els globus, vaig al magatzem on hi ha les carrosses,
que sempre hi ha alguna cosa que no es troba, però sí, tot funcionarà bé. A l'hora d'arribar, de vegades els Reis han vingut d'alguna manera o altra diferent. No sé si aquest any se sap de quina manera arribaran els Reis a Sant Just. Com sempre, amb unes carrosses que nosaltres tenim preparades molt guapes i llavors arriben els Reis amb les carrosses aquí a la plaça de l'Ajuntament.
El recorregut també més o menys és l'habitual, no? Sí, és el de sempre. Recordem una mica, per si algú no el sap, en principi se surt des del casal de joves, no? Exacte. Tres quarts de set sortirem del casal de joves. I llavors des d'allà es va fins a la plaça Verdaguer, per tant, hi ha com aquest doble recorregut, no? Perquè hi ha primer una part d'enfilar cap amunt i després un cop s'ha fet la duració pessebre, també s'ha parlat des del balcó,
torna a circular. Sí, llavors sucirculem, seguim plaça Campreciós, pugem Carribador i anem a la residència dels avis, que és una cosa que els avis ens agraeixen molt perquè reviuen una altra vegada el que és el dels reis, a més a més ja els donem carmelos i algun tortell i està molt bé.
que segurament també els fa tanta il·lusió com als nens, no? Dèiem abans fora d'antena. O més, o més. I llavors ja sortint d'allà, ja acabem de fer el recorregut pel poble i fins que ja se'n van als reis a repartir els joguets.
Hi ha algun carrer on es concentri més gent o que sigui més complicat? Tot està molt ple des que sortim d'allà al casal de joves, a Miguel Reverter, arribem aquí dalt a l'Ajuntament, que és on és la festa gran, que és on els nens i els pares viuen els reis de molt a la vora, que van avasar el Jesús.
Aquí hi ha el mossèn també, després va anar a l'Ajuntament, aquí és el més maco dels Reis, encara que estan molt de rato, però és que és molt maco i es viu molt els Reis. Després hi ha gent fins a arribar al carrer Bonavista, cantonada Creut.
Tot això fins ara està ple de gent. Després, l'altre, hi ha més poqueta gent, però potser fem el recorregut. Clar, el moment aquest de l'espera aquí a la plaça és un dels moments més màgics, no? Segurament. Sí, es fa pesadet, però és el que és més maco. Llavors, també tiren molts carmelos als reis, tirem uns 800 quilos de carmelos i ja està, llavors...
D'un i dos, són molts, no? 800 quilos? Sí, però hi ha gent que ens diu que no tirem carmelos. Ah, sí? Hi ha gent que encara diu que sou uns tacanyos que no tireu carmelos. I, bueno, vull dir, però no. És una festa, bueno, ja ho saps, tothom queda satisfet, com veus els nens i els pares i tot.
De fet, segurament és una d'aquestes tradicions en què encara que passin els anys, a part que es manté, que potser no ha canviat tant la manera de fer-ho? No, no ha canviat quasi gens, per dir-te alguna cosa. L'únic que es preparen carrosses noves, vull dir, els vestits dels reis fa uns anys que es van comprar nous...
Però el guapo d'això és que ho fan tot, tot ho fem d'aquí Sant Lluís. Per exemple, planxar els vestiders dels pares, d'això, ho fan persones d'aquí Sant Lluís. Tot col·laborem, tot són gent de Sant Lluís que fa molts anys que ho fem. Per tant, hi ha molta implicació, no?, de la gent del poble. Total, total. A més a més, també hi ha molta... vull dir que de vegades en el cas de la cavalcada o altres activitats hi ha gent que marxa més, però sí que és un dia que fa la sensació que la gent...
estar aquí a Sant Just, no?, que es queda a casa per viure-ho des d'aquí. Jo crec que sí, jo crec que encara que estiguin a fora, la gent ve aquí, per el que ja ha viscut un o dos anys la cavalcada d'aquí a Sant Just,
venen aquí per poder viure-ho, per el que et dic, perquè viuen a vora dels Reis, vull dir que com... Es viuen de prop, no?, a més a més. I els toquen, quan baixen a la plaça de l'Ajuntament, vull dir, els toquen als Reis, hi ha anècdotes que els nens li donen el xupete, vull dir que es viu molt, molt, molt a la vora dels Reis.
Clar, el fet que sigui aquesta proximitat és el que ho diferencia potser també d'altres cavalcades més grans. Jo crec que sí, jo no he pogut veure-les mai perquè fa 60 anys que estic aquí organitzant i no he vist les altres, però segons en diu la gent, per exemple la de Barcelona és en plan de crítica, però que es veu que veuen els Reis de molt lluny, i aquí inclús els toquen i ja es veu que hi ha molta gent, jo soc del poble...
i hi ha molta gent que no la coneixes i dius, hosti, i com és que venen aquí, no? Ha dit que fa 60 anys que està en l'organització de la cavalcada? Sí, jo sí, tota la vida, com anaven en cavalls al principi, ja el meu pare és el ferrer del poble, ja arreglàvem els cavalls i posàvem les ferradures, els pintàvem els cacs diferents, negres, els fèiem en purpurina, vull dir que... Per tant, hem viscut totes les cavalcades, i de ben a prop, no? Tota la vida, sí, tota la vida.
I de tots aquests anys és difícil, eh? Però no sé si hi ha alguna anècdota d'algun any que recordi així especialment que l'arribada fos d'alguna... o que plogués molt o que passés alguna cosa especial. Bé, un any ens va començar a nevar i a mig recorregut jo, com que sóc el que coordino, vaig dir la banda, que de una banda s'ha de dir...
Ja podem anar cap a casa perquè, esclar, ja havíem fet el principal, que era aquí la plaça de l'Ajuntament. Però no, anècdotes, anècdotes. Un any ens vam fer vindre més d'hora i no hi havia ningú a la plaça. No, no, la gent ve, com arribem nosaltres, veus que ve la gent, estan acostumats a vindre a les 7. I un any vam voler fer-ho mitja hora abans,
No, és un costum que costa de canviar. No hi havia ningú i és que també el poble està acostumat a les set, que és com arribem. I quanta gent hi participa a l'organització ara, actualment? Som una vintena dels xicots, llavors n'hi ha les senyores que participen en els vestits dels reis, en arreglar els pajis, tot això, que són unes set o vuit també més, eh?
Déu-n'hi-do. Per tant, no és un grup molt, molt nombrós, però suposo que a l'hora d'organitzar-se ja funciona, perquè fins ara ha anat tot bé. Funciona sol. Si no hi havia reunió també funcionaria, perquè cadascú, com jo passo llista de les coses que s'han de fer, cadascú sap el que ha de fer. Per exemple, ahir vam fer una reunió perquè, clar, va passar que no passi res, i cadascú sí, això ja ho tinc, jo també, els tractors també, això també, i funciona sol i més a més ho fem molt a gust.
Per tant, demà aquesta cavalcada de reis, aquesta 61-ena cavalcada, els reis que arribaran cap a les 7, no sé si en el moment en què pugen per casal de joves també els acompanyen ja nens i tot plegat, o si és més després. No, no, sortint del casal de joves ja està ple de gent, ja hem de posar una mica de balles,
Perquè, si no, els reis no poden arribar a les carrosses. Clar. No, no, no, hi ha gent, ja et dic, a tot arreu hi ha gent. I pel temps... Tot vagi en plan, per tot per a mà. Val, gràcies. Adéu, bon dia. Adéu, adéu, adéu-siau.
estem escoltant just a la fusta.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener dóna vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua? On l'aigua viu? Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
1, 2...
I els dimecres, a aquesta hora, és moment per parlar d'astronomia. Ho fem amb l'Oriol Ricat, membre del grup astronòmic d'Esvern. Bon dia, Oriol, què tal? Hola, bon dia. Amb qui parlem sempre a través de l'altre cantó, de l'Skype. És aquesta connexió que fem més enllà del telèfon i que ens permet fer aquesta secció setmanal en què ens expliques una mica diferents curiositats del món de l'astronomia. Sí, sí.
Bé, aviam què explicarem. Ens anirem una mica enrere i parlarem que va haver-hi un moment que la gent normalment té molt assumit que durant l'edat mitjana la terra la gent es pensava que era plana i no va ser fins que va venir Cristòforo Colón que va dir que és rodona i podem anar a l'altra banda. Per tant, creiem que fa uns 500 i escaig anys, però tu ens trasllades més enllà.
Sí, doncs, que això no és veritat. És a dir, ja molt abans, sobretot a l'època grega, ja es tenien indicis que la Terra era rodona. Llavors, potser la gent del poble no ho tenia tan clar, però els grans pensadors ja ho havien anat intuint. En aquest cas, ens en anem als 580 abans de la nostra era, quan Pitàgores... Déu-n'hi-do, doncs, Déu-n'hi-do, vull dir, molt lluny, molt lluny. Sí, sí, sí, sí, doncs això estem parlant de quasi fa 2.600 anys,
a Pitàgones, ja amb la seva escola pitagòrica i alguns dels seus deixebles, van intuir que la Terra era esfèrica per una raó... Aviam, si ens hi podem fixar la próxima vegada. Quan hi ha un eclipse de Lluna, l'ombra que tapa la Lluna és rodona. No és quadrada ni és rectangular, sinó que acostuma a ser rodona. Aviam, això no és tan fàcil d'intuir, perquè també podríem dir, home, és rodona perquè la Lluna és esfèrica, però clar...
assumir que la Lluna és esfèrica, també podríem assumir que la Terra és esfèrica. A partir de llavors, més o menys, aquesta idea ja la vam anar tirant endavant. Però va ser bastant oblidada i no va ser fins quasi 200 anys més tard, quan Aristòtil ja va dir que per ell també la Terra era rodona i ell va fer servir un argument bastant simple, però bastant consistent. A més...
Si nosaltres estem al port, en aquest cas no hem d'anar gaire lluny, anem al port de Barcelona, o pugem a Montjuïc, millor, i ens fixem quan marxi el vaixell que va cap a Mallorca. Si l'anem seguint, ens fixarem que de mica en mica el vaixell es va fent petit, però no es va fent petit per la part de dalt, és a dir, el que abans serien les veles, o en aquest cas serien les semanelles, sinó que es va fent petit per la part del casc, del vaixell, sinó que es va com enfonsant.
I, per tant, el que faria és això, doncs, que com que la Terra té una petita curvatura, a mesura que te'n vas allunyant, et vas enfonsant, diguéssim, a poc a poc, fins que només queden, en la seva època, les veles, on, en aquest cas, ens quedaríem a Xemeneia, no? Mira, amb aquest argument, doncs, va quedar bastant, diguéssim, clar, i, a més a més, més endavant, l'Església va agafar com a referent moltes de les idees d'Aristòtil,
i, per tant, això va quedar com bastant instaurat. De totes maneres, no va ser fins, un altre cop, uns 150 anys més tard, quan era d'Òstenes, un famós pensador grec, en aquest cas ell vivia a Alexandria, els seus camps eren l'astronomia, la matemàtica, sobretot la geografia, i va ser director de la Biblioteca d'Alexandria.
que en aquells moments era una biblioteca fundada per Ptolomeu, un dels generals d'Alexandre Magna, que quan es va morir es van dividir les terres i li va tocar, en aquest cas, Egipte. I Alexandria va fundar el que seria la biblioteca, però més que la biblioteca era un centre de pensament i d'estudi,
i és on es van arribar a plegar milers i milers de llibres de l'antiguetat i, per tant, ser bibliotecari era tenir accés a quasi tot el saber que hi havia. El sol és el 20 de juny, per Sant Joan, en aquest cas, amb un pou que hi havia, un pou molt fons, assenyalava que en aquell dia el sol estava en el cènic i, per tant, no feia ombra. Això li va intrigar molt i el que va fer és que el mateix dia,
Ell estava a Alexandria, en aquest cas no tenia un pou, però va a llotges de sol, i va medir la ombra a Siena, no hi hauria ombra. Ell va fer una medició que més o menys li va anar a 7,2 graus, que era la distància que falta.
la distància rodona, el Sol no incidia de la mateixa manera a dos punts separats de la Terra. És a dir, que hi havia llocs on la ciutat o la Terra estava més a prop del Sol i llocs on estava més lluny. Per tant, ell el que li faltava era saber la distància que hi havia entre Alexandria i Siena.
En aquest cas, aquí és on comencem a haver-hi, podíem trobar els errors, ara primer ens els saltarem, i ell va dir, doncs, diguéssim, o una persona calamadís o una taxant fins a Siena, comptant els passos que feia i així pogués saber quina distància era. Déu-n'hi-do aquesta mesura, també. Quan fem la reconstrucció d'aquesta distància, generalment posem uns 5.000 estadis, aquesta era la mesura que ell va fer, 5.000 estadis,
Això va anar canviant, perquè l'estadi dels egipcis eren 300 colzes, i depèn de com midíssim els colzes, la distància era més llarga o més petita. S'anava entre els 135 i els 166 metres. Després, els romans també l'han fet una mica diferent, i se'n va anar cap als 185. És a dir, que les mesures aquí podran ser més o menys llargues, depenent de quin patró agafés.
De totes maneres, considerem que agaféssim el patró de l'època dels romans, que és l'època que s'utilitzava al segle II abans de Crist, perquè en aquella època els romans ja estaven a punt de conquerir tot el món. Tenim que la distància que Eretòsten es va medir era que aquests 5.250 estadis o 5.000 estadis eren uns 800...
40 quilòmetres. Això feia aquell marit, pom, pom, pom, pom, se n'anava molt a prop, molt a prop, molt a prop a la distància que nosaltres ara sabem de la Terra, que són uns 40.000 quilòmetres. Tot això ja dient que els estadis són tants metres i tants metres i tants quilòmetres. De totes maneres, com que aquest estudi ve segons de la mesura que ell prengués,
està bastant acceptat que realment ell va tenir un error. Primer, exactament ell, l'únic que va fer, va dir ell mateix, de manera empírica, va ser la distància de graus que feia l'ombra a Alexandria. Per tant, falta una mica més matís. 7,2 graus. Sí, de totes maneres, l'error veiem que no són 7,2 graus, sinó que són 7,08 graus. És a dir, hi té un petit error de dos dècimes de grau.
Després, la distància, com ja he mig comentat, pot ser més o menys llarga, perquè, primera, el número exacte d'estadis jo no l'he pogut trobar, la gent parla entre els 4.500, 5.200, o sigui, ja comencem a variar-ho bastant, i després la distància d'aquest estadi, també en metres, difereix molt. Bàsicament, s'atribueix a que
la seva mesura va ser molt propera entre un 1% i un 17%, depèn de la mesura que féssim, de la real. Per tant, era molt, molt, molt ajustada. El problema va ser que més tard van venir altres estudiosos que van poder repetir la mateixa mesura i, en mica en mica, la van anar reduint. És a dir, van passar que cada vegada la Terra era més petita. En el cas va ser la Posidònius
que la va fer quasi més de la meitat petita del que caldria. Això, en principi, seria un error, però aquest error el podem donar-li les gràcies, que més endavant, ja en el 1492, Cristòfol Colón va dir, home, si només és aquesta distància, puc anar amb vaixell fins a l'altra banda. I aquí va ser on va fer aquesta aventura d'anar fins a les Índies,
travessant tot el mar desconegut que teníem llavors, que després va ser el mar Atlàntic, i fins a arribar a les Índies.
I quan ell va arribar a on se suposava que era, només estava a la meitat de camí, per tant, la mesura en què es basava d'aquella època era bastant errònia, comptant que, per exemple, Eretòstenes la va fer bastant exacta, i a partir d'aquí vam descobrir tota una altra meitat de terra, en aquest cas tot el continent americà, i per tant, tot i que més endavant van haver-hi errors, doncs aquests errors ens van ajudar que la terra fos més petita i poguéssim atrevir-nos a anar-la a descobrir.
Clar, devia ser apassionant, no?, realment, viure tot aquest moment de descobriment. Vull dir que ara també, però com que tot ja va molt més enllà, el fet de descobrir una cosa on tu vius, m'imagino que devia ser impactant viure en aquella època, pels que s'hi dedicaven. Home, a part dels pensadors que potser tenien més recursos, la gent tenia la idea que més enllà de les illes canàries, l'únic que hi havia era un penyassegat on caia l'aigua,
I, per tant, la Terra era plana i més enllà hi havia res. Doncs el Tartar, en aquest cas, l'Infern, el que fos, no? Per això Cristófol Colón va tenir molts problemes amb els mariners, que més enllà d'on anaven tenien problemes ja perquè era anar a un lloc on ningú havia anat. En aquest cas ja ens n'en queden pocs d'aquests, per tant, només tenim l'espai i l'espai...
És molt llunyà i no hi podrem arribar mai, però ells el tenien més a prop. O sigui, el seu descobriment eren petits descobriments, cosa que nosaltres els hem de fer més grans. Un altre exemple de la frontera era quan als Estats Units no era Estats Units i, per tant, només hi havia la costa oest i la costa est i entremig no hi havia res i, per tant, hi havia frontera i hi havia exploradors que anaven a explorar-ho.
Això a la Terra, doncs, ara ja no ho podem fer, ho haurem d'anar més enllà i anar a descobrir, doncs, Mart, Júpiter, Saturn, les llunes d'Urà, però, bueno, com que no tenim naus com Colom va tenir, doncs, haurem de contactar, en aquest cas, nosaltres, des d'aquí Sant Just, amb el telescopi. Molt bé, doncs, avui hem fet aquesta retrospectiva, no?, per situar-nos una mica en el moment en què es començava a descobrir que la Terra era redona,
I que va bastant més enllà del que ens pensem de vegades, i és aquesta època dels 500 anys, ens has dit, no? Abans de Cris? Sí, sí. Fa 2.500 anys, alguna gent tenia coses molt clares. És a dir, vam arribar a una època on potser l'Església va tenir un dogma, en aquest cas era més el que era històtil, nosaltres érem el centre de l'univers, i potser no tenia l'element tan oberta, però no hem de pensar que perquè siguin antics i fa 200...
Ai, 2.500 anys eren tondos, sinó que realment de vegades seríem més espavilats dels que ens pensem. I si haguéssim seguit la mateixa progressió de coneixement i no ens haguéssim estancat després dels romans fins que arribés el Renaixement, doncs haguéssim tingut, en aquest cas són més de 1.000 anys de coneixement accelerat, doncs potser no seríem on estem avui, sinó més allà. Molt bé, Oriol, doncs no sé si vols afegir algun apunt més...
res més. Doncs per avui ho deixem aquí. Moltes gràcies. La setmana que ve, més a punts astronòmics. Gràcies, Oriol, que vagi bé. Bona setmana. Bona setmana. A reveure.
La, la, la
Bona nit.
This is a happy end Cause you don't understand Everything you have done Why is everything so wrong This is a happy end Come and give me your hand I'll take you far away
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua? On l'aigua viu?
Un minut i dos quarts durant el migdia, un moment per parlar de comerç Sant Justenc, amb l'Anna Díaz, bon dia, Anna, què tal? Hola, una altra vegada. Sí, hola de nou. Avui per presentar-nos un nou local comercial, una nova botiga, no?, del teixit comercial de Sant Just. Avui ens parles, de què ens parles?, d'una botiga de roba, no? De roba de nens i complements que es diu Top BB & Kids. La propietària és la Consol Leal, que va obrir aquesta botiga fa tres anys, però primer va posar en marxa una web
és a dir, www.topbb.com i el que fa és rebre tant roba per nens fins a 12 anys com complements diversos que té en estoc llavors, com he dit, va començar amb la web però després va veure que necessitava ampliar el negoci va decidir obrir un local aquí a Sant Just i ara és on hem anat a parlar perquè ens expliqui una miqueta més què té en aquesta botiga comença a explicar-nos què és el que podem trobar
diu que la roba que es cull segueix una miqueta la línia del seu estil, tot i que sempre s'adapta a allò que té més sortida per tal de tenir més vendes.
Bueno, roba i complements per a nens van començar fins a 6 anys i ara ja estem a 12 i a l'estiu ja farem fins a 16. Tot el que és roba, després complements molt de regal també, una mica així també fem sabates, una mica de tot. El fort és la roba, eh? Tot és el nostre. El teu gust és el que predomina, no? Sempre tens tendència a comprar el que a tu t'agrada o el que tu li posaries al teu fill. O sigui que és veritat que vas variant una mica en funció del que veus que et demana la gent.
Els passos per comprar per internet són molt senzills i la consola ens detallarà quins passos, si ens interessa comprar per internet, haurem de seguir. La principal diferència de vendes entre el que es ven a la botiga d'aquí de Sant Just i el que es ven a través de la web es fa bastant palesa. És un procés d'unicomerç normal. Tu entres dintre de la botiga, vas omplint el carrito de la compra que diem
i pots pagar amb targeta de crèdit o per transparència bancària. I una vegada nosaltres tenim aquí, o sigui, està confirmat que hem rebotat el pago, el que fem és que enviem la comanda en 24 hores. Té els mateixos productes oferit a la web com a la botiga, però hi ha una gran diferència entre el que es compra més a la seva botiga i el que es compra a través d'internet. La diferència, a veure...
Jo penso que està més en el tema de roba, la gent encara no s'arrisca molt a comprar roba per internet, pel tema del tallatge i tot això, tot que no hi ha problema perquè es pot canviar, tornar, però són més reacis. Es ven molt més tot el que és el tema de complements, ninos, maletes, tovalloletes, mantetes, els complements es venen molt millor. No, l'única diferència és que si tu no fas una comanda mínima hem de cobrar les despeses d'enví.
Els clients que entren a comprar a la botiga són variats i no es podrien agrupar en un horari concret. I el que comenta la Consol és que de cara a Nadal, per afrontar una mica la crisi, es planteja fer descomptes per promocionar les vendes i ajudar així al negoci. Vull una mica de tot, eh? La veritat és que no et podria dir... Hi ha de tot, hi ha les àvies que venen a comprar els nets, com les mamas que compren pels seus fills. No s'hauria dit. La veritat és que...
De vegades vens molt al matí, altres a la tarda, n'hi ha dissabtes del matí que va molt bé, n'hi ha altres que no. És bastant imprevisible. I més ara, amb el tema de la crisi, està bastant incontrolable tot i entre les que venen cada temporada. Ella comentava que com va obrir fa 3 anys en plena crisi no ha notat un gran canvi, però sí que veu que els clients s'ho pensen més a l'hora de comprar.
Per gestionar la web i per tenir-la al dia ens explica com ho fa i com que té tantes vendes a través del portal vol començar a vendre fora d'Espanya. El que passa és que encara ho està preparant. Al principi va ser la web perquè vam pensar que era un tema... Jo estic convençuda que internet serà una cosa molt forta d'aquí uns anys. La resta d'Europa es ve molt.
per internet. Hem fet modificacions a la web perquè a partir de l'any que ve ja puguem vendre a la resta d'Europa. Tu, quan reps el producte, normalment alguna marca sí que té les fotos ja amb alta resolució perquè tu les puguis penjar, però si no tu fas les fotos, les passes pel Photoshop, les carregues, fas la descripció del producte i ja està. La web és www.topbb.com i la botiga es troba al carrer Bonavista número 51.
Podem trobar roba per nens i nenes fins a 12 anys. Molt bé, Anna, doncs avui hem conegut aquesta botiga de tot bé bé per roba infantil i complements. Molt interessant, moltes gràcies. I que vagi molt bé. Bon dia. Fins demà. Just a la fusta. Sant Just en directe. A les voltes, la viuda es veu.
Sunrise, sunrise, looks like morning in your eyes, but the clocks held 9.15 for hours. Sunrise, sunrise, couldn't tempt us if it tried, cause the afternoon's already coming.
Surprise, surprise, couldn't find it in your eyes, but I'm sure it's written all over my face. Surprise, surprise, never something I could hide. When I see we met,
Now the night Throw its cover down It won't be again And if I'm right It's the only way
All right. Here we go again.
Give a little bit Give a little bit of your love to me Give a little bit I'll give a little bit of my love to you There's so much that we need to share
So send a smile and show you care. I'll give a little bit, I'll give a little bit of my life for you. So give a little bit, I'll give a little bit of your time to me.
Fins demà!
Now's the time that we need to share
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Osona, a l'altura de Sant Sadurní d'Usur Mort, a mig trajecte d'aquest traçat de l'autovia. L'acte el presidirà el cap del govern català, Artur Mas, acompanyat del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i d'altres autoritats. Lluís Sánchez i Mont Carvajal, a la comarca d'Osona, bon dia. Bon dia. En aquests moments, el president de la Generalitat, Artur Mas, i tota la comitiva d'autoritats estan desplaçant-se per l'eix transversal en autocars. Som a l'altura de Vic, a Osona. Circulem pel carril dret
perquè a l'esquerra encara hi ha cons. És previst que d'aquí un quart d'hora, aproximadament, o 20 minuts, arribem tots al viaducte de Sant Sadurní d'Ozur-Mort, situat al quilòmetre 195 de l'eix, allà el conseller de Territori i Sostenibilitat Sant Tíbi de Plànol, i a continuació el president Tomàs pronunciarà un Parlament. El viaducte de Sant Sadurní d'Ozur-Mort té 500 metres i és el més llarg de la cinquantena que hi ha al llarg de tot l'eix, una obra que té 14 punals i una cinquantena d'enllaços.
L'eix connecta la comarca de la Sagarra amb la de la Selva. S'han desdoblat 143 quilòmetres i la inversió ha estat de 734 milions d'euros. Fa una estona, el president de la constructora sedinsa concessionària, Pedro Maqueda, que gestionarà l'eix fins al 2040, ha assegurat que l'eix serà positiu per Catalunya, però ja ha lamentat que no hi hagi més obra pública. De fet, es calcula que mentre han durat les obres, de l'eix s'han generat 4.000 llocs de treball directes i indirectes.
L'eix transversal va ser inaugurat l'any 1997 i el desdoblament quedarà oficialment inaugurat avui, 4 de gener del 2013, una de les inauguracions d'obra pública que es faran en aquests temps de crisi. Aquesta hora els treballadors de l'empresa del sector de la fusta Tradema de Solsona comencen una manifestació a la ciutat de Lleida per protestar pel tancament de la planta. Lleida, Marta Serret, bon dia.
Bon dia. Els treballadors de Tradema han traslladat fins a la capital lleidatana les seves reivindicacions, amb una manifestació que ara, quan és a punt d'arrencar, congrega una setantena de persones. Tenen previs recorrer tot el centre de Lleida, sortint de la seu dels sindicats i arribant a la delegació de la Generalitat, però passant abans per tot l'eix comercial. Al llarg del recorregut, els representants del comitè d'empresa reunen
amb l'alcalde de la ciutat, Angel Ros, i el president de la Diputació i el diputat de Solsona, Miquel Padilla i Márquez Carré. Precisament la Diputació va aprovar divendres una moció contra el tancament de la planta.
Agents del cos nacional de policia han detingut un home a qui es considera el principal distribuidor de cocaïna a la zona de la Costa Brava i també al sud de França. La detenció l'han fet a l'autopista AP7, al peatge de Massanet de la Selva, quan l'home viatjava acompanyat d'un presumpte còmplice cap a Lloret de Mar.
Els Reis d'Orient continuaran arribant en helicòpter aquest any a la capital del Baix Camp, a Reus, malgrat la reducció del pressupost de la cavalcada. L'Ajuntament de Reus i els patrocinadors han fet un esforç per pal·liar la disminució del pressupost, que és d'un 10%. Reus, Júlia Siribets, bon dia.
Bon dia. Aquest any els Reis repartiran 4 tones de caramel sense gluten als nens de Reus. La cavalcada serà similar a la d'altres anys en contingut i forma, tot i que ha patit una davallada d'un 10% en el pressupost respecte a l'any passat. L'esforç de les entitats reusenques, de l'Ajuntament i de l'aportació de patrocinadors privats han fet possible que la celebració es mantingui gairebé intacta, fins i tot l'original arribada dels Reis Mags en helicòpter.
Joaquim Sorió és el regidor de Cultura. La cavalcada d'enguany repetirà el recorregut de l'any passat i sortirà a les 7 de la tarda del carrer Ample. Arribaran a la ciutat en helicòpter per sobrevolar carrers, cases i places. En total sortiran 9 carrosses, dues d'elles amb temàtica renovada, i hi participaran unes 400 persones. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Joan Barberà. El València vol comptar amb la cessió del jugador del Barça Isaac Cuenca, que aquesta temporada encara no ha debutat per lesió. L'entrenador de l'Espalma, Sergio Lovera, que va dirigir Cuenca al planter blaugrana, en parla a la xarxa. Aquestes situacions ja són molt avalorades de dins, des de fora és molt difícil el sapiguer dir
o donar una explicació respecte a això. Jo crec que si veritablement no té els minuts que hauria de tenir i sortint d'una lesió pot ser bo que tingui aquests minuts. Seria una bona opció, però jo penso que té nivell per recuperar-se dins del Barça i per continuar demostrant que és un jugador important dins del primer equip. Aquest cap de setmana torna a la competició a primera divisió i ho fa amb el partit diumenge Barça-Espanyol.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Tot a punt per la cavalcada dels Reis d'Orient. Demà dissabte, que és quan arriben, Sant Just celebrarà amb la 61-ena cavalcada i la rebuda es farà, com sempre, a la plaça Verdaguer, on l'alcalde lliurarà la clau amb el CIO Gaspar i Baltasar perquè puguin entrar a totes les cases de Sant Just a deixar els regals. Els reis arribaran al nostre municipi cap a les 7 de la tarda i l'inici de la cavalcada serà a l'Avinguda Indústria, prop del Casal de Joves. Enfilaran el seu camí cap a la plaça Verdaguer, pel carrer Salvador Espriu, Todona, Miquel Reverter,
i Verge dels Dolors, després el rebran el mossèn Joaquim Rius, la plaça de l'Església, on adoraran el pessebre vivent i el nen Jesús, i després sí que aniran fins a l'Ajuntament, on saludaran tothom des del balcó del consistori. Un cop s'acabi la rebuda, la cavalcada continuarà per la plaça Campreciós, que arribador també es passarà per la llar Nostra Senyora de Lourdes a saludar els avis, el carrer Bonavista, Creu i Ramla de Sant Just, entre uns quants altres, per tornar a arribar de nou al casal de Joves.
Des de les 5 de la tarda ja estaran els calfant motors per la rebuda dels Reis a la plaça Verdaguer, amb la tradicional venda de globus i el passebre vivent que estarà ubicat a la plaça de l'Església. I com cada any, demà dissabte, programa especial de Reis a Ràdio d'Esvern. Entre les 5 i les 7 de la tarda els nens i nenes podran trucar a la ràdio, el 9-3-372-366-1,
i intervenir el programa en directe. Amb aquesta trucada demanarem als Reis d'Orient que els deixin un regal per ells quan passin per Ràdio d'Esberna. El programa conduirà Jordi Domènec, presentador de La Penya del Morro, cada tarda a Ràdio d'Esberna i comptarà amb la participació de diversos col·laboradors de la ràdio.
I acabem aquest butlletí parlant de sardanes perquè l'agrupació sardanista Sant Just fa una crida a la ciutadania de Sant Just perquè s'apunti als cursets per ballar sardanes. L'entitat organitza el 27è curset d'ensenyament de sardanes que es farà cada dissabte a la tarda durant dos mesos. Són sessions gratuïtes i el primer dia serà el 12 de gener. El curset s'adreça tant a persones que no han ballat mai com pels que ja en saben.
Una mica. Actualment la grupa cisordanista de Sant Just té un centenar de socis i sòcies i a les ballades compten amb gent que s'afegeix a ballar. Tot i això, des de l'entitat, creuen que encara falta gent i consideren que no reben prou suport dels mitjans de comunicació. L'horari del curset és de 2.47 a 2.49 del vespre. Durant 8 dissabtes, a partir del 12 de gener, les inscripcions es poden fer al Centre Civil Jo Maragall.
I de moment això és tot. Més informació a l'1 i 5, als Sengels Notícies, edició migdia.
Fins demà! Fins demà!
Gràcies.
So you're heading down the road in your taxi for four And you're waiting outside, Jim's front door But nobody's in, and nobody's home till four So you're sitting there with nothing to do Talking about Robert Ryder and his motley crew And where you gonna go, and where you gonna sleep tonight? And you're singing a song, singing this is the life And you wake up in the morning when your headphones twist the stars Where you gonna go, where you gonna go, and where you gonna sleep tonight?
Fins demà!
And you're singing me songs, thinking this is the life And you wake up in the morning and your head first was the size Where you gonna go, where you gonna go Where you gonna sleep tonight And you're singing me songs, thinking this is the life And you wake up in the morning and your head first was the size Where you gonna go, where you gonna go Where you gonna sleep tonight And you're singing me songs, thinking this is the life And you wake up in the morning and your head first was the size Where you gonna go, where you gonna go Where you gonna sleep tonight
Fins demà!
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un pessebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu!
Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el pessebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu.
A les portes, la diuda es veu. Sintonitzes, la diuda es veu. Per la diuda es veu. Per la diuda es veu. Per la diuda es veu. Per la diuda es veu. Per la diuda es veu.
Fins demà!
But it's a pretty sound
No, this is how it works. You appear inside yourself.
Bona nit.
On the radio.
Ara passen 12 minuts de les 12 del migdia, un moment per continuar parlant
de coses que afecten a Sant Just i que passen a Sant Just i per això saludem aquesta hora l'Urdes Gallego que és la nova directora de la residència Vitàlia a Sant Just s'ha posat cap de banda al centre a finals d'aquest estiu i ara que ja fa alguns mesos que hi és volem parlar amb ella d'aquesta experiència. Molt bon dia l'Urdes Gallego Hola, bon dia Com han anat aquests primers mesos? Més o menys són dos mesos i mig, no m'imagino suposo que un temps per conèixer ja una mica més a fons aquesta residència Vitàlia i el que es cou a dintre Doncs han sigut uns mesos bastant intensos
perquè és una residència bastant gran, que té una capacitat per 190 places, i malgrat el que pugui pensar la gent, hi ha els residents, hi ha els familiars, hi ha una plantilla d'uns 85 treballadors, i encara que tingui experiència a gestionar residències, primer has de veure una miqueta el terreny que porta, conèixer-lo, crea una miqueta la teva línia,
i després s'enfocar una miqueta de cara a portes enfora. Però primer, sobretot, has de conèixer com funciona a nivell intern. I com funcionava aquí Sant Just? Quines són les característiques d'aquí al centre de Vitàlia? Abans hi havia una línia de treball que podria entrar una miqueta en omplir la residència, però em van contactar amb mi i especialment ens hem centrat a donar servei, però en tots els sentits. Servei als familiars, servei als residents,
servei als treballadors i després, sobretot, que sigui una miqueta el referent d'aquí a la zona, a la zona de Sant Just i als voltants. És a dir, no només del municipi, sinó una mica municipis propers, també. Municipis propers i, sobretot, també crear, afiançar i donar a conèixer els vincles que estem establint i que tenim amb l'Ajuntament d'aquí de Sant Just. De fet, una de les últimes propostes que vam parlar fa pocs dies també amb la regidora Gina Pol de Serveis Socials
és aquest projecte de les places Respir, justament destinats a familiars, a cuidadors, a persones dependents, que poguessin tenir com un mes de Respir, és el nom justament d'això, i poder tenir els seus familiars a la residència vital durant aquest període de temps concret. No sé si s'ha començat a fer algun cas, si serà per més endavant...
Ja s'ha començat a fer aquest servei i és important que la gent el conegui, que la gent sàpiga que existeix aquest servei i que qualsevol persona que tingui problemes a nivell social que s'adreixin a l'Ajuntament, a serveis socials, perquè hi ha un ventall de possibilitats que poden gaudir i un d'aquest ventall és aquest servei de respir. I també és una manera de conèixer la residència, de veure com treballem, de veure com...
com estan, i no és pel resident ben bé, moltes vegades també és especialment per la família, que tenen una càrrega important i necessiten aquest descans o aquest respiro. I què més ofereix des de la residència a Vitàlia? Quins altres serveis que deies que comentàvem, que treballeu juntament amb l'Ajuntament, per exemple? Especialment és això, i ara també hi ha un projecte a nivell de voluntariat que està creant l'Ajuntament, que no està molt madur encara, però...
a nivell de voluntariat, doncs, poder col·laborar. I després, justament ahir, doncs, també a nivell de formació pel personal de l'empresa, doncs, van vindre de l'Hospital Brogi a fer un curs de formació de dues hores per personal. Van estar molt contents. I, de moment, estem una miqueta això. I després, a nivell de festes locals, també, doncs, col·laborar, informar o participar, doncs, informar i col·laborar i estar en contacte, bàsicament. Això és important.
És relativament... Fa pocs anys que existeix aquesta residència aquí a Sant Jus, per tant, és una mica aquest moment també de donar-se a conèixer el poble, integrar-se una mica en tot plegat. Sí, es va inaugurar l'any 2009, aleshores, doncs, vull dir, va ser molt gran, també es va omplir de forma molt ràpida i, doncs, bé, poder es va gestionar d'una manera i ara, doncs, volem donar una miqueta un canvi, una volta a la forma de portar-la la residència. És poc temps, és poc temps i...
I bé, amb aquesta nova línia de direcció, bàsicament el que volem és donar un servei a tota la zona aquesta que hi ha aquí a Sant Jus. Sí, aquest és una mica l'objectiu que us marqueu així a mig termini, d'alguna manera. Sí, sí, sí. I sobretot que a vegades hi ha moltes etiquetes amb les residències, la gent venen amb una càrrega emocionant molt forta, que vegin que és com estar intentant que sigui el més semblant l'estada al més semblant a casa.
i és una miqueta que també volem transmetre. Com ho viu la gent que hi ha a la residència vital i a tot plegat? Perquè suposo que també és una experiència, en alguns casos potser és difícil, no? Tothom és això, és com intentar estar a casa, però com que no hi ets, suposo que es deuen viure casos molt diferents, no? Hi ha casos de tota mena, hi ha familiars que venen demà i tarda, que estarien les 24 hores, hi ha familiars que a vegades no venen, però per això estem nosaltres,
el que sí que està clar, que també és una feina totalment vocacional, vull dir, ens ha d'agradar molt, és una feina que carrega molt, que estem amb persones, que som molt demandants, però és una feina realment també molt... a mi em dóna moltíssima satisfacció, que és molt grata. Després volia ressaltar també que nosaltres hem muntat una planta, vull dir que moltes residències volen posar unitat de demències. Nosaltres el que vam fer és, seguint l'exemple de l'altra residència que tenim a Sant André de la Barca,
posar la unitat de llitats i totes aquelles persones que necessiten unes cures especials, uns cuidadors especials, doncs estan tots en una planta i estan supervisant les 24 hores del dia. I és una miqueta bastant innovador, és una altra manera d'afrontar l'assistència i la gent també està bastant contenta.
I és una de les novetats, no?, una mica, també, de tot plegat. Sí, sí, sí. Suposo que també és un moment d'aquests en què és un equipament nou, per tant, tothom també ha d'acabar de saber com funciona, d'entendre, doncs, quin és el ritme, no?, d'aquesta residència. Comentaves abans que, en general, doncs, a vegades està, potser, doncs, que té estigmatitzat, potser, no?, el concepte de la residència, però que segurament això també està canviant molt, no?, amb els últims anys, també,
tot el tipus de funcionament ha canviat bastant, també hi ha molta més gent gran, s'ha allarga també l'esperança de vida, suposo que tot aquest concepte està canviant. Està canviant bastant, també la manera de funcionar les residències, els espais que tenim nosaltres també, abans les residències tenia una sala, marcaven unes normatives, la Generalitat ens marca unes normatives perquè tenim places concertades, que això és important que la gent també ho sàpiga,
que si no tenen els recursos econòmics que podem tramitar les places vinculades. O sigui, tenim places públiques i places concertades en la Generalitat. Nosaltres tenim molts espais, tenim el jardí, juguem molt amb els colors, amb l'animació, amb l'equip d'educadors socials. Volem dinamitzar molt els residents, això és molt important. Vull dir, que l'última etapa de la seva vida, que no sigui l'última, que sigui una més fins on arribi.
Una bona idea, doncs, de plantejar-s'ho, segurament, també. I quanta gent hi ha actualment? Perquè han dit que són 190 places, estan ocupades totes, doncs. Tenim places lliures en aquest moment, i un dels objectius que també tinc, doncs, és això. Qualsevol objectiu d'un director, doncs, és obtenir el 100% d'ocupació, en aquest moment no hi ha 100%, i és arribar a la qualitat per a mi és molt important. Com és? No sé si es pot definir una mica, es pot resumir un dia a dia dins de la residència.
Seria una miqueta com en un hotel. Hi ha l'hora d'aixecar, l'hora d'esmorzar, al dematí, a partir de les set i mitja del dematí s'aixequen, després s'esmorzen, després passen automàticament a les teràpies d'animació, les teràpies cognitives, les teràpies de fisioteràpia, després les dutxes que corresponguin, els banys, l'hidratació oral, els sucs, el segon esmorzar, el dinar...
i el dematí passa bastant ràpid, les tardes són sempre una miqueta més lentes per la gent, i després està una miqueta més de caiguts, i la tarda també és quan vénen, sobretot, quasi tots els familiars. Jo també passejo molt per la residència, m'haig de fer veure, m'han de conèixer, no només gestionar a nivell de números o a nivell de treballadors, sinó parlar, comentar, estar amb el resident, viure una miqueta el dia a dia, és com una família molt gran,
i com el dia a dia de qualsevol casa és la mateixa residència però multiplicant per 190 persones. Clar, segurament per ells també és necessari tenir persones de referència, que imagino que els seus cuidadors concrets ja ho són, però que pugui haver-hi algú a qui adreçar-se, que sàpiguen que poden parlar amb tu si necessiten fer-ho. Sí, jo estic tot el dia, totes hores, a qualsevol moment, també hi ha les coordinadores, hi ha les infermeres, hi ha les recepcionistes...
És un equip important, un equip complet, un equip que està molt motivat, que té moltes ganes i jo també estic molt contenta amb l'equip que hi ha, que necessita una persona que sigui el timó, que els doni les forces, les energies i que sigui un referent pels treballadors i pels familiars i pels mateixos residents. Quanta gent hi treballa?
Doncs uns 80-85 treballadors tenim en plantilla. És molta gent, sí. I havies estat en una altra residència, també, a part de la de Sant Just? Sí, ja porto... De fet, jo havia començat com a fisioterapeuta. Jo soc fisioterapeuta, diploma en fisioteràpia. Havia estat molt en voluntariat. Em vaig especialitzar en Parkinson i després jo ja vaig estar en residències. Ja s'hi ha unes residències de 190 places, no. L'última, aquesta de 140 places, era la zona del Maresme. Però ja que tinc una experiència dilatada...
amb residències com a treballadora i després gestionant. Doncs, per tant, un repte, no?, segurament, aquest fet que sigui una residència bastant més gran que la residència. Sí, molt maco. És una de les més grans de la zona. Sí, molt interessant. Estic molt contenta, estic molt contenta, tinc moltes ganes i un repte molt maco. Estic molt contenta. Doncs, moltes gràcies, Lourdes Gallego, directora de la residència Vitàlia Sant Just. Avui hem volgut conèixer una mica més com es viu a la residència Vitàlia i també com funciona a Randons que fa...
ara una mica més de dos mesos, que té nova directora a la residència d'Itàlia. Que vagi molt bé, moltes gràcies i molta sort. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia.
It's up to you. All I can do I've done. Memories don't go.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Red, red, wine, you make me feel so fine. You keep me rocking all of the time. Red, red, wine, you make me feel so grand. I feel a million dollars when you're just in my hand. Red, red, wine, you make me feel so sad. Anytime I see you go, make me feel...
Un moment per parlar ara, com cada 15 dies, en principi, de ciutats o de la volta al món a través de la cultura, amb la Irene Pujadas. Bon dia, Irene, què tal? Bon dia, Carme. Ara, això de quinzenal ho hem tingut una mica, amb aquest pont per mig ens ho hem saltat una mica, però en principi sí que serà la idea. Per tant, continuem presentant-la així. Avui ens n'anem a Dublín. Exacte. Ens n'anem a Dublín, que bé, si ens vols introduir així una miqueta musicalment, Carme...
per posar-nos allò...
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Em sembla que sí que directament ens situarem en terres irlandeses. És molt folclòric, exacte. Bé, comencem amb les dades aquestes així... Bàsiques, una mica de context directe, per si algú pensa que no sap ben bé on cau Dublín. Que esperem que no passi, però bé. Dublín és la capital d'Irlanda i té una població de mig milió d'habitants, tot i que l'àrea metropolitana compta amb 1.120.000 habitants, que vol dir que no és gaire gran, de fet, però és la capital...
que és la ciutat més gran de Islanda, no? La ciutat va ser fundada el 1841 ni més ni menys que pels víquings, que la van crear com a base militar i centre de comerç dels claus. No és un origen gaire digne, però bé. I així com a dates, allò una mica anades del temps,
Del 841 passem directament al 1922 en què Dublín va devenir la capital de l'estat lliure irlandès i després la República d'Irlanda. És a dir, que els britànics van acceptar la independència d'Irlanda i aquesta va començar a existir oficialment com a tal, després de molt temps, de molts problemes i aquestes coses. El nom. El nom de Dublín és un derivat de l'irlandès Dublín, així separat, que significa llacuna negra i que es referia a la llacuna que es formava per l'estancament del riu Pòdol abans de desembocar en el riu Lífim.
que va mantenir-se fins al 1700 i va ser canalitzada després per temes que la ciutat havia de créixer i totes aquestes mandangues. Però llavors es veu que els normans, quan estàvem per allà, van carregar-se la separació, van ajuntar el nom i tenim Devlin o Dublín, que és el que coneixem ara. Molt bé, doncs no sé si es coneix massa l'origen del nom, per tant també ens hem situat del tot en saber l'origen justament del nom actual de la ciutat.
Aquesta noia que estem sentint és la Kathy Davy, que és una cantant irlandesa. Per canviar una mica de matèria, no? No només sentir la música tradicional i també introduir-nos en l'actualitat. Sí, sí. Si no, seria una mica injust. Què més ens expliques de Dublín?
Sí, molt ràpid. Alguns dels edificis més coneguts de Dublín són el Trinity College, que és la famosa universitat on ha estudiat molta gent famosa i totes aquestes històries, i el Castell, que és una mena de cosa immensa, no? Jo, quan vaig anar-hi, em vaig quedar molt, molt, molt encantada amb l'Irish Film Institute. És un cinema, vull dir, va ser com la Filmoteca de Catalunya, però a l'Urlandès.
Però l'edifici és preciós i, no sé, era un lloc molt, molt acollidor. Vull dir que segurament si aneu a Dublín no anireu al cinema, però... Ens l'hauríem d'apuntar, no?, per tenir allò... Sí, sí, a mi, de veritat, és el que em va agradar més. La ciutat Dublín em va agradar, el que passa és que també vaig anar amb unes expectatives molt altes, he de dir-ho. Però bé, és una ciutat bonicota, ben bonicota, amb uns voltants preciosos, vull dir, l'Anda és... És d'aquestes persones que sempre hi plou, no?,
Sí, sí, clar, clar. Però, bueno, llavors també és frondositat. També és fer del seu alcant, exacte, aquestes coses. Aquí no ens plou, però s'acaba, eh? Molt bé, Irene. Doncs anem entrat ja en les dades bàsiques i ara el que fem és entrar directament, no? Ara sí, amb la cultura. Exacte. I ens portes avui el llibre de James Joyce. Sí, perquè vull dir...
Començarem l'apartat literari per parlar d'un dels grans il·lustres dublinesos, que no podria ser menys, que és Jim Joyce. Joyce va néixer i va créixer a Dublín i va estudiar, no al Trinity sinó a l'University College, que és de la mateixa ciutat, i bé, tot i que va passar la major part de la seva vida fora de Dublín, com a mínim a nivell literari va tornar molts cops, sobretot amb aquest gran recull de contes superconegut, que és els dublinesos, que es va publicar el 1914, tot i que a Joyce l'havia escrit 30.000 anys abans, però...
Bé, és una mena d'història molt llarga, que es veu que va tenir 30.000 problemes per editar-lo. Però en tot cas, l'objectiu de Joyce era retratar una mica l'ambient de Dublin i el caràcter dels dublinesos, no? Llavors, clar, l'època en què ell va començar a escriure el llibre era just com els anys abans de la independència i eren anys com de molta pressió, moltes tensions, molts dubtes, llavors... I bé, jo tinc una gran teoria sobre com afecta el clima en les persones...
I allà passava, no?, segurament, vols dir? Sí, vull dir que crec que tots els contes són així com molt grisos, molt així de coses estranyes que passen i molt de com es coneixen els personatges a si mateixos i... Molta introspecció d'un dia de pluja. Sí, sí. Llavors, exacte, exacte, total i absolut. I la imatge que això els ofereix la classe mitjana i baixa no és com dolça i alegre, sinó més aviat d'una ciutat plujosa i grisa i uns habitants que es comporten tal com la ciutat està, no?, una mica...
però és molt bo, està molt ben escrit, i és famós sobretot per les epifanies, que són una mena de moments en què Joyce retratava com els personatges entenien coses de sobte, allò que sotapareix la llum, doncs a la majoria de contes hi ha com aquest moment en què un personatge de sobte ho entén tot i... Veu la llum. Exacte, i això està molt ben escrit. És densa, vull dir que s'ha d'entrar també... Jo només m'he de llegir tu, no així, vull dir que no puc jutjar gaire, però sé que vaig dir...
Déu-n'hi-do, no se'm comptes de llegir-te al metro, segurament. No, no, no, no. Jo vaig cometre el gran error d'intentar-me'l llegir en anglès, perquè vaig dir, Irene, és a llegir en anglès, però no, clar, clar, va ser una gran tonteria, me'l vaig comprar i després a la biblioteca el vaig agafar en català perquè vaig pensar que no farà res de bo. Ja tindrem prou, exacte. Però bé, en tot cas, aquest és segurament un dels millors llibres que ha de llegir-se si es va a Dublín, per allò de la conya de llegir-te coses del lloc, però justament a Dublín ja hi tenim molts altres escriptes il·lustres, premis, nòbels i històries, com ara
Oscar Wilde, Beckett, George Bernard Shaw o William Butler Yeats. Vull dir que és una ciutat que a nivell literari... Té potencial, eh? Sí, sí. I amb aquest canvi de to passem ara a l'àmbit cinematogràfic. Sí, passem a l'àmbit cinematogràfic i segurament aquesta banda sonora us sona d'una pel·lícula així molt conecudeta, molt maca...
molt d'estar tots així agafarets, que és guants, que passa a Dublín i que entendreix tothom. I a mi em va agradar molt, però també he pensat que era una pel·lícula molt i molt coneguda. I bé, el que us vull recomanar de fet és una altra, que és Veronica Guerin. Que si voleu posar el trailer? Doncs vinga, així entrem directament per saber de què va aquesta pel·lícula.
Algunes històries que poden canviar el món, no? És el que llegim també a través d'aquesta història que ja veiem que és intrigant, no? D'alguna manera i que se situa, doncs, a Dublin. Sí, sí, sí. No sé si la coneixereu. De fet, va ser un hit bastant gros de fons quants anys.
però la pel·lícula està molt bé i il·lustra els problemes amb les drogues que va haver a Dublin durant els últims 30 anys del segle XX. Veronica Guerin era una persona de carn i ossos, era una senyora de veritat, tot està basat en una història real. Ell era una periodista que treballava pel Sunday Independent i que va començar a investigar i escriure sobre el tràfic de drogues a Dublin. En plan, va començar a fer... Ficar-se en matèria, no? Sí, però...
Va començar com escrivint quatre articles tontos, va començar a posar-s'hi bé, a posar-s'hi bé, a posar-s'hi bé, va començar a rebre amenaces, i no els hi va fer gaire cas i tal i qual, i finalment va ser assassinada el 26 de juny del 96. Déu-n'hi-dons, no m'agrada així, eh, la història. Mentre conduïa per una carretera, com va passant el moto pel costat i la va matar. Casualment. I és com una... Sí. I, bueno, és això, és com... És una mena de tribut a aquesta dona que...
que jo de fet quan vaig veure la pel·lícula ni ho sabia que a Dublin tampoc hi hagués com tant problema amb les drogues i tal però vull dir ara tampoc no sé com està actualment el tema però ni que sigui durant els anys 80 i tal que va ser quan aquesta dona va estar dura segurament també tot Europa i potser doncs sí exacte exacte sí de fet sí sí va entrar una mica però en tot cas la pel·lícula està molt bé com per bueno per saber qui era aquesta dona i per saber una mica sobre aquest tema molt bé doncs és aquest Veronica Guerin
que la podem trobar fàcilment, suposo.
I ara ens estava avançant una de les propostes musicals que tens a l'hora de parlar de Dublín. Exacte, això és el que hem sentit al principi, que és així molt folclòric i tradicional, però em faria gràcia parlar-ne perquè em sembla com la personificació de tots els tòpics que nosaltres tenim sobre Dublín i sobre Islanda, no? Són The Dubliners, com no podia ser d'altra manera, i és una d'aquestes típiques bandes de folk tradicional que van començar tocant informalment els pubs i han continuat tota la vida tocant informalment els pubs de Dublín, no?
Es van formar així en sèrie l'any 1962 i van començar dient-se del Ronnie Drew Folk Club i van canviar-se el nom per fer-se publicitat gràcies a la novel·la de Joyce, que digue'ls-hi tontos també, vull dir, van veure que s'havia publicat The Dubliners i van dir aquesta és la nostra i van apuntar-s'hi, no? I bé, el seu èxit, com no podia ser menys, es titula Seven Drunken Nights, set nits èbries, i totes les seves lletres són així i són...
les nostres nits al bar i la frondositat d'Irlanda i tot així. Una altra manera de viure-ho, no? S'han de viure a Dublín diferent. Sí, sí. Però per fugir una miqueta del tòpic, uns volia recomanar un altre grup dublinès que se'n va una mica d'aquest tòpic de la cervesa i la germanor.
I la música tradicional, no? Sí, perquè tampoc, no sé, hi ha altres coses, no? I us vull reclamar un noi dublinès que s'allunya, doncs, de tot això aquestes coses i fa coses com més tranquil·les i modernes. És aquest noi que esteu sentint, es diu David Kitt. Va néixer el 1975 a Dublín i va començar fent música...
a la seva habitació quan anava a la universitat, no per dir-ho d'alguna manera, vull dir molt en plan casolà. I el seu estil és així una mescla de pop i electrònica i va estudiar com música i tecnologia i no sé quines coses i fa com moltes històries de loops i és molt tranquil però no sé com el vaig descobrir i em va agradar molt.
I bé, això que esteu sentint ara és una versió de Dancing in the Moonlight que és així més tranquil·leta i més llunyeta. Curiós. Però té altres cançons molt macres així que podem acabar amb això Carmo. De fet no sé si vols marxar amb aquesta o alguna altra en particular.
aquesta olla està bé perfecte, prou bonicota doncs ens acomiadem amb aquesta volta al món per les ciutats a través de la cultura amb aquest Dancing Moon the Moonlight de Dublin, gràcies Irene i fins aquí 15 dies que vagi bé, bon dia
I should have been home by ten I won't get out till Sunday I'll have to say I stayed with friends But it's a habit worth forming If the means justify the end I'm dancing in the moonlight It's got me in its spotlight
It's alright dancing in the moonlight On this long, hot summer night guitar solo
I'm walking home, the last bus is long, long gone I'm walking home, the last bus is long, long gone
I'm dancing in the moonlight It's got me in its spotlight It's alright dancing in the moonlight On this long hot summer night
Passant 13 minuts de les 11, parlem aquesta hora de literatura, perquè avui dijous continuen els actes del cicle del novembre literàric i Sant Just, i a les 7 de la tarda tindrà lloc el Club de Lectura de Novel·la Negra, conduït per Paco Camarassa de la llibreria Negra i Criminal, basat en el llibre El poder del perro de Don Winslow. En parlem amb ell mateix, Paco Camarassa, el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia. No és la primera vegada que ve Sant Just, em sembla, conduint d'aquests clubs de lectura. Diria que hi ha hagut altres ocasions, no?
Sí, sí, he vingut diverses vegades i a més em vaig amb molt de gust perquè el millor que pot fer un coordinador és trobar-se un club de lectura amb els components com els de la Biblioteca de Sant Just, que són fantàstics. Perquè ja fa temps que existeix aquest club de lectura, per tant m'imagino que tothom ja ho agafa amb ganes, segurament, no? Vull dir que a l'hora de comentar alguna de les novel·les, en aquest cas aquesta que tindrà lloc avui, que és El poder del perro de Dan Winslow,
suposo que l'esperit o les ganes de tothom fan bastant. Sí, però a més a més la gent del club llegeix molt entre club i club. Moltes vegades anem una o dues vegades a l'any, fem aquestes sessions, i notes que estan a l'aguai d'autors nous, de propostes noves que estan fent, no? Llavors concretem la lectura d'un llibre que procurem que vagin variant una mica dintre del panorama molt ample que es diu...
que seria la novel·la Negro Criminal, que tothom pensa que és tot igual, però n'hi ha moltes diferències entre autors. Per exemple, en el cas de la que es comenta avui, quin tipus de novel·la és? La que es comenta avui és una de les millors novel·les que jo he llegit en els últims temps com a novel·la. A nosaltres ens agraden molt les novel·les que ens expliquen coses que no sabem normalment. Novel·les que expliquen que van molt més enllà de la notícia
o el treball de vosaltres els periodistes, no? En aquest cas és la història del narcotràfic en Mèxic, que és el que està a l'ordre del dia en aquest moment, dissortadament, cada notícia dels diaris, de paper, de ràdio, de televisió, però moltes vegades els periodistes no arriben a l'altra banda, no arriben al funcionament quotidià d'aquestes persones, d'aquests delinqüents, d'aquests capos. Hem vist algunes pel·lícules, però una pel·lícula és més limitada. Poder de per és una novel·la molt gruixuda, diguem-ne,
però que es llegeixen un cap de setmana en un res si no res, perquè enganxa molt. I parla d'això, de 30 anys, de com des d'un petit cultiu en un petit estat s'ha arribat a aquest problema que en aquell moment n'hi ha una guerra civil contra el govern i l'estat mèxicà. Déu-n'hi-do, per tant, suposo que a més a més un tema d'aquests trepidants que si llegeix de pressa suposo que encara enganxa més, vull dir que el fet que no sigui a vegades un llibre gruixut sempre fa que tot plegat sigui una mica més
passi més ràpid, no? Sí, però tot aquest tema de 30 anys ho agafa a través de diversos protagonistes que les passen moltes coses i moltes vegades necessita saber què és el que passarà a aquest petit retó que ha sigut bisbe i una mica la trajectòria personal. Combina molt bé la informació que et dones sobre un món que no coneixes a l'acció trepidant de cada cosa que passa. Cal dir que el tema del narcotràs, que és un tema...
És una novel·la amb molta violència perquè la realitat és així de violenta, però amb poc morbo, diguem-ne. No hi ha escenes morboses, no hi ha sang i fetge. No és gratuït, no? No és gratuït, exactament. La violència, inclús n'hi ha les pitjors escenes, la pitjor violència és aquella que no s'explica gairebé, hi ha moments molt terribles. Però és, ja et dic, apassionant a nivell del que sabem de la peripècia dels personatges i, efectivament, Mèxic no és...
no es parla només de Mèxic, es parla de San Diego, Nova York, Xina, Colòmbia, on hi ha molts escenaris, diguem-ne. Hem dit abans que la novel·la negra, encara que no ho sembli, té molts gèneres, no ho és molt ampli, tot plegat. Suposo que en els últims anys ha crescut una mica l'interès també, o ha tornat l'interès per aquest tipus de novel·les. Jo crec que sí. La novel·la negra en aquest moment s'ha convertit una mica en la novel·la realista del que la gent, diguem-ne,
el que Zola i els realistes de finals del XIX i principis del XX feien, que era descriure i denunciar determinades coses, ara ho fa l'ano de la negra. Vull dir, n'hi ha molta violència, n'hi ha molta violència quotidiana. Per exemple, en aquest moment, el Godard ha de resoldre un cas de les pitjors violències que hi ha quotidianes, que són els desnonaments. Els desnonaments no és simplement una qüestió, un acte bancari que té un crèdit, és tota una qüestió molt greu que s'està plantejant.
En temps de crisi, la novel·la negra es mou més bé. Per què? Perquè la novel·la negra, com te deia abans, il·lumina aquesta part fosca de la realitat. Quan pensem que Suzuki tanca la seva planta de motos en Astúries per portar-se a la Tailàndia, això està narrat perfectament per una... Ja ho sabem, però quals són les intríngoles? N'hi ha una novel·la que es diu Conexió amb Lorena, de Dominic Manotti,
que ens explica aquestes martingales dels traslladors d'empreses, no?, de les multinacionals. En temps de crisi, la novel·la negra ens ajuda a comprendre i, si més no, quan estem molt fotuts ens ajuda, ens entreten un cert, uns minuts. Clar, permet desconnectar d'alguna manera, però suposo que el fet, doncs, que això que ens comentava, no?, que hi hagi aquestes similituds o aquests punts de realitat fan, doncs, que és el que acaba de fer que enganxi, no?, a tanta gent. Sí, sí, efectivament, vull dir,
L'última novel·la de Marc Caris es diu Liquidació final i parla d'un senyor que fa el que ens agradaria fer a molts de nosaltres però que no ho fem. Per això no sé si perquè no s'atrevim, som una mica preguts o què, però hi ha un senyor que es dedica a matar, a assassinar assessors fiscals, perdó, a evasors fiscals, als grans evasors fiscals. Aquestes que llegim a la premsa i que moltes vegades quan no arribes a final de mes i veus les coses que passen als diaris te donen molta ràbia, no?
i dius jo, si puguera, però afortunadament no ho fem, perquè si no això seria un caos. Però potser això... A través de la literatura, no? A través de la literatura ho fan, no? O com diu Maruja Torres, que en la pròxima novel·la té ganes de matar una o dues persones que està bé matar segons quina gent, però la mata sent el paper. Això és la capacitat que tenen els novel·listes. Ningú després li aplica la llei.
Només se li aplica la llei d'una bona novel·la i és la llei dels lectors que diuen si li agrada o no li agrada. Clar, segurament permet escapar una mica d'aquesta ultracorrecció política, no? Sí, sí, la novel·la negra no pot ser correcta políticament. No, no, els que venen droga als carrers de Baltimore són negres, són negrates, són níger, no són ciutadans de color. No, no, vull dir, n'hi ha coses indeterminades, no es parla de fer-la mort quan algú va contactar amb una prostituta
No es parla d'evasions, no sé què, no, no. És tota una realitat molt fosca, molt dura, com és moltes vegades, encara que nosaltres no la vegem. Està clar. I a banda dels últims anys també ha crescut molt, suposo, l'interès per la literatura nòrdica, no?, arran de tot l'art són i tot el que ha comportat. Tot i això, suposo que aquí també hi ha, a banda dels tradicionals, hi ha també autors d'aquí que facin literatura negra interessant...
Sí, jo crec que sí, jo crec que cada vegada més. Afortunadament, un cert boom de novel·la negra ha fet que les editorials miren més aquí a casa nostra, que es comencen a traduir més coses, n'hi ha més novel·les traduïdes al català en aquest moment que fa 20 anys, quan va desaparèixer la cua de palla, i ara n'hi ha autors, n'hi ha autors que ja tenen una primera, segona, tercera novel·la, ja més consolidats, com la Teresa Solana, que tindrà una pròxima novel·la...
en març, com el Tia Benassar, hi ha col·leccions com Crims.cat, que inclús ja està traduint al català coses que encara no estan traduides al castellà, vull dir, n'hi ha un cert... I, per exemple, ahir feia públic una novel·la, la novel·la guanyadora del cinquè Premi Crims de Tinta, que convoca, diguem-ne, els Mossos d'Esquadra, que és una novel·la d'Andreu Martín, que és molt actual, molt actual,
perquè parla de triades xines, de màfies xines en Barcelona. I, bueno, no està escrita pel que va passar a Madrid fa un mes, perquè està escrita fa més temps, no? Són aquestes coses de la realitat i ens explica més coses. Clar, que a vegades avança la ficció, no? Segurament perquè vincula tot plegat. Com diu Andreu Martín, una novel·la té que ser verosímil, però a la realitat ningú li demana que sigui verosímil.
I és per això que moltes vegades la realitat supera la ficció. Està clar. Doncs aquesta tarda a les 7 d'aquest club de lectura a la biblioteca de Can Genestà conduirà justament Paco Camarassa de la llibreria Negra i Criminal. Serà a les 7 de la tarda. Que vagi molt bé i moltes gràcies per atendre'ns avui al Just a la Fusta. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé, bon dia. Segur que sí.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Montse Hidalgo i Maite Polo. Ja s'ha fet l'acte institucional d'inauguració del desdoblament de l'eix transversal. El president Artur Mas ha pronunciat el discurs oficial fa uns minuts a peu de l'autovia en un punt de la comarca d'Osona, acompanyat del conseller de Territori i Sostenibilitat Santibila i autoritats locals.
Mas ha destacat la importància d'incrementar la capacitat d'autogovern de Catalunya i ho ha il·lustrat amb l'exemple d'aquesta obra que s'inaugura avui, l'ampliació de carrils de la via que uneix la Plana de Lleida amb la comarca gironina de la Selva passant per la Catalunya central. Sense adornir d'usur mort a la comarca d'Osona, Lluís Sánchez i Mont Carvajal, bon dia. Bon dia. El president Artur Mas ha assegurat en el Parlament d'inauguració del desdoblament de l'eix transversal que aquesta obra era la funció vertebradora i econòmica per a la comunitat