Just a la Fusta. Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10 i aquesta hora comencem al Just a la Fusta d'avui dijous 19 de setembre. Començarem el programa parlant com sempre de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, que ja tenim a punt. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia, Carme. Molt bé, i tu?
Bé, a punt per començar un nou Just a la Fusta on a més a més a part de les notícies repassarem també l'actualitat del dia en aquesta primera hora i parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius, avui que ens hem llevat amb el cel gris, ara que ens toca un dia de cada, parlarem doncs de què és el que ens espera de cara a avui dijous i també pensant ja en el cap de setmana que per a alguns, pels qui treballen a Barcelona, no és el cas d'aquí la ràdio, d'aquí Sant Just hi serem encara dilluns i dimarts, però ja aquí pot tenir doncs un cap de setmana llarg, per tant doncs
i convé saber més a fons d'eurovisió. A més a més, també estarem pendents del Dia Mundial de l'Alzheimer. Se celebra oficialment el dia 21 de setembre, que passa que a Sant Just ja demà hi ha diferents activitats. Per tant, avui parlarem amb l'associació del Baix Llibregat de familiars amb malalts d'Alzheimer. Per tant, això serà cap a les 12 i 10.
per explicar-vos què és el que es farà i altres qüestions vinculades amb aquesta malaltia. A més a més també, després de 12 farem una tàtoria habitual dels dijous, la tornem a recuperar aquesta temporada amb la Joan Algarra, la Linda Santabarbara, la Montse Larrea i el Pere Oliver.
I a partir d'ara també fem un canvi de dia, recuperem una secció també de la temporada passada, la secció de vins amb l'Street Goldstein del celler de Can Mata, que passarà a fer-se els dijous, ja més a prop del cap de setmana també. I avui, a més a més, atenció perquè ens ha promès que tastaríem, Andrea, alguna cosa o altra. Per favor. Sí, sí, si vols entrar quan fem la secció... Correré molt ara fent judicis i coses. Molt bé, doncs tot això a partir d'ara i fins la una del migdia. Just a la fusta.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Com deiem doncs, som un cop d'ull de l'actualitat Sant Just. Tenc amb l'Andrea, avui comencem parlant d'una proposta interessant per les empreses aquí al municipi. Exacte, Sant Just encapçala un projecte compartit amb Sant Joan d'Espi per impulsar la competitivitat de les empreses locals
L'objectiu del pla és ajudar-les a introduir-se a la internacionalització, a més de l'estalvi energètic i la contractació de recursos humans. A través de la subvenció de la Diputació de Barcelona, el projecte contracta una persona experta en comerç internacional amb un pla de treball que inclou accions com assessorar, formar i acompanyar aquestes empreses que volen iniciar-se o ve consolidar la seva activitat exportadora. La tasca d'aquest expert es fa en grup a través de jornades i seminaris de formació i també de forma més personal, assessorant
a les empreses per fer el seu pla d'exportació i d'internacionalització. D'aquesta manera es pot analitzar si un producte és viable per analitzar aquesta viabilitat de l'acció. I un altre objectiu del programa és orientar les empreses sobre subvencions i programes d'altres administracions que els ajudin a tirar endavant d'alguna manera la seva activitat. Molt bé, doncs una bona proposta. Anirem parlant també en els propers dies per saber-ne més coses. Més qüestions parlem ara d'obres a Sant Just
També un tema que el veïnat el preocupa, evidentment la gent que necessita aquestes obres. Exacte, i parlem de les obres de millora, en aquest cas de l'Avinguda Doctor Rivalta, que començarà la setmana que ve. Els treballs han de millorar la recollida d'aigües, la pavimentació de la via i de l'esplanada del costat de l'edifici de la carretera reial, que és una parca en els veïns, i es connectarà pels vianants amb el passatge de Santa Gertrudis.
També s'introdueixen millores pel que fa a l'eficiència energètica perquè es posarà un allumenat tipus LED de molt baix consum, com s'ha fet a tot el poble. Em té la gestió per controlar el nivell domínic i per optimitzar d'aquesta manera la despesa. Per tant, la setmana que ve comencen aquestes obres, aquests treballs de millora de l'avinguda del doctor Rivalta. Perfecte, doncs també ja estarem al cas de tot plegat. I acabem parlant de festes, en aquest cas del barri sud.
Sí, perquè es celebra aquest any el seu 53è aniversari durant els propers dos caps de setmana. Va llargar la festa tot el que poden, jo crec. Aquest dissabte es farà una masterclass de frontó i diumenge el grup de percussió bandandaran, que abcel·larà una cercabila pels carrers de Sant Just i també es farà un vermut popular. I la setmana que ve es farà un sopar en ball.
L'entitat veïnal fa 3 anys que es reuneix per celebrar el seu aniversari amb tota la comunitat. De fer el primer cop que ho vam fer era quan celebraven els 50 anys. Aquest dissabte, per tant, a les 12 del migdia es farà una masterclass oberta a tothom al frontó del Parc de Salvador Espriu. Diumenge es farà aquesta cercabil a partir de les 11 p.m. pels carrers Tudon, Aratè, Creu, el Parc de Salvador Espriu, el carrer Roqueta, Salet i Font, i a més davant del centre cívic es farà un vermut popular.
i dissabte, dia 28, també faran un sopar popular amb all i pregó inclòs, però la identitat del pregoner, de moment, es manté en secret. És un misteri. Sabem que és una dona, només.
Ah, sí? Sí, perquè es veu que vaig sentir l'entrevista ahir, que van fer l'apènyer del Morri i van explicar que aquest any el dediquen, han de fer el pregó, a les dones del Barri Sud, sobretot, i també a Sant Just, sobretot al Barri Sud, i llavors el Jordi li va preguntar si és una dona i va revelar que sí que era una dona. Ah, molt bé. Coneguda al barri. Això ho ha descartat ja la meitat de la població. Exacte. Doncs això serà aquest cap de setmana i el que ve al Barri Sud. Molt bé, perfecte. Doncs bastantes coses, també, Sant Just, com dèiem, no s'atura a banda dels cursos que hem anat vient també
Ara parlem de seguida d'actualitat en nivell més general, abans però com sempre la nota musical del matí. Avui parlem de Best Coast, no sé si els coneixes Andrea? No. Si et sonen? No, tio, a mi no. Què és? Com sona? No està malament, eh? Sonen així.
Es van donar a conèixer fa un parell d'anys al Primavera Sound i estaven bé. Era un grup així nou que no els coneixia darrere, els vaig descobrir així. 2010 van fer un disc exacte i després en van fer un altre fa un any que es deia The Only Place que no va tenir gaire...
i ara sembla que tot i això continuen fent coses i ara treuen un EP, un disc, amb unes quantes cançons i sembla que no estarà malament. El que diu la pàgina, ho llegim això, el web Indispot, que és de música així indie, que estan molt al dia i aquestes coses.
Mirarem de sentir una de les cançons seves típiques, mirarem de sentir una cançó d'aquestes noves que han publicat i que de moment es poden sentir a través d'internet. Sentirem una cançó que es diu I don't know, I don't know how. Aquesta es diu The only place. Doncs sentim una cançó de les noves per començar el matí. Perfecte. Fins ara. Fins ara, Carme.
To tell you I miss you To tell you I care I don't know how To tell you it's right When it feels so wrong For you to be near
I've been in trouble I've been let down But please tell me now You're sticking around
I've seen a million things I've seen around town
You see me everywhere you walk around without a care. You see me everywhere you walk around without a care.
Just a la fusta. Encara no has tastat el menú especial celebracions del restaurant El Niu? Vine amb els teus familiars i amics a celebrar qualsevol esdeveniment amb els millors plats a un bon preu. Per 29 euros podràs degustar un primer plat a base de pica-pica i un segon escollir entre carn o peix, amb pa, postres, beguda i cafès. I el menú infantil per només 17 euros.
El Niu convidarà el menú a la persona protagonista de la celebració i l'obsequiarà amb un regal sorpresa de la casa. Informa't del nostre menú especial de celebracions al web restaurantalnews.com o al telèfon 93 473 40 58. Restaurant Al Niu.
Vine al restaurant del Centre Social El Milanari. Al restaurant El Milanari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets sòcia-sòcia del Centre Social El Milanari, el menú et costarà set euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà número 1. Restaurant El Milanari.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilíngua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Automatis i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 3505 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. 100 Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Passen tres minuts d'un quart d'onze, moment per veure'ns el dia de l'actualitat, per això tornem a saludar l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. I ens fixem en el tema principal de les portades dels diaris d'avui. Avui destaquem que tenim només l'avantguàrdia al punt i l'ara, per tant ens falta el periòdico. Però vaja, als diaris tots coincideixen, a més amb fotografia de portada, a parlar del Barça,
Ens centrarem en una altra qüestió que també apareix a tots els diaris en un format bastant breu, tot s'ha de dir, excepte a l'avantguàrdia, que ens diu que el govern anula per tercer any l'extra dels funcionaris. Mascarell espera ingressar 1.600 milions, una part amb taxes noves, i el conseller confia que l'executiu del PP se vingui a pagar els deutes.
Diu que Andreu Mascolell ho va confirmar ahir, que els funcionaris catalans es tornaran a quedar sense pagar extra el 2014 per no retallar més. El conseller espera incrementar els ingressos en 1.600 milions amb més impostos, alguns dels quals pactats amb Esquerra, i cobrant deutes. És com ho veu l'avantguàrdia. El punt avui, en un format breu però amb una fotografia del conseller, diu que el Mascolell confirma que seguirà retallant l'any que ve. En aquest cas no especificar on, però una de les pagues extras dels funcionaris és un d'aquests àmbits.
I, per últim, el diari Ara ens diu que els funcionaris tampoc no tindran a pagar extra el 2014. I aquesta és la notícia comuna, podríem dir, a Parc del Barça, a tots els diaris avui. Molt bé, doncs és un dels temes principals d'avui dijous 19 de setembre. Ens fixem ara en com se'ns actualitza la informació i el tema principal almenys al 324.cat. I ara el .cat ja passa per Síria, l'ha desatxifrat en un any i mil milions de dòlars al cost de destruir
l'Arsenal Químic, el president sirià que ha demanat a Obama que escolti el seu poble, assegurat que serà un procés tècnicament molt complicat i afegit que tindrà un cost molt elevat. El president assegurat que està compromès a complir l'acord de desenomament químic segellat entre els Estats Units i Rússia.
D'altra banda, més novetats que tenim en aquest matí el 324.cat és, per exemple, que l'Argentina reclama la detenció de policies espanyols durant el franquisme a la justícia argentina. A més, un ordre de detenció internacional contra quatre membres dels cossos de seguretat espanyols presumptament implicats en casos de repressió i tortures durant la dictadura franquista. La magistrada ha actuat després que el maig Amnistia Internacional li va fer arribar la documentació relativa presumptes tortures.
Aquests són alguns dels temes d'aquest matí, de moment tenim poques novetats, en tot cas ja sabem que a aquesta hora l'actualitat encara és el moment en què vagi girant. Per tant, és moment de fixar-nos en altres qüestions ara en clau internacional. T'ho diràs, Andrea?
Doncs a l'avantguàrdia tenim una notícia que també destacant en portava, que té a veure amb Berlusconi, que diu que es resigna i evita precipitar una crisi. Diu que Berlusconi no provoca la crisi i el Cavaliere es resigna a l'expulsió del Senat, però diu que seguirà en política.
La Junta de la Cambra Alta vota a favor de prendre l'ILESCO per la condemna de presó recent i la pujada de l'IVA és més amenaça per al govern l'ETA que la sort de Berlusconi. Hi ha una fotografia a l'avantguàrdia que el PO de Foto diu jo segueixo. És una imatge presa de la televisió del vídeo de 16 minuts que Berlusconi va gravar per insistir que tot i haver estat condemnat per frau fiscal continuarà en política encara que els altres senadors l'expulsin de la Cambra.
i també parlem de les eleccions a Alemanya, que seran aquest diumenge, i tenim a la vanguardia, més enllà de la correcció electoral formal, la campanya alemanya ignora els temes més greus de la crisi. També llegim un reportatge que es titula la rebel·lió dels partits nants, prop de 25 partits marginals, el 6% d'altres del 2009 participen a les eleccions federals de diumenge. I il·lustrant aquesta notícia,
amb alguns cartells electorals de la CDU, amb la imatge d'Angela Merkel, la seva candidata, i de l'SPD amb el líder Steinbrück en un carrer de Berlín. Són aquestes notícies. Doncs Déu-n'hi-do, som del que passa arreu del món. Ara ens aturem i ens fixem en què passava un altre 19 de setembre d'altres anys. Per exemple, comencem avui per fa cinc anys, pel 19 de setembre del 2008.
Se'ns deia la portada pla d'emergència financera als Estats Units. Recordem que venim de la fallida de l'Eman Brothers ara fa 5 anys. I diu que el govern federal es plantejava assenejar el deute de les entitats. Els bancs centrals injectaven 125.000 milions d'euros. Començava una mica el que ha acabat passant o les conseqüències que encara estem pagant d'alguna manera de tot aquest crac. Després se'ns parla també
del Tribunal Constitucional que justificava el retard de l'Estatut. Reivindicava aquest tribunal la seva capacitat per dictar sentència abans de la renovació i el Suprem també deixava fora de la política l'esquerra a Versale.
I d'altra banda, fa 5 anys que Barcelona es descobria a la mirada de Woody Allen. Ja fa 5 anys, doncs aquell viki Cristina Barcelona. No sé si la vas arribar a veure, Andrea. Et va agradar? No. Crec que va ser una cosa general, que no va acabar d'agradar gaire. Sobrevalorades totalment. Més qüestions, ara fa 10 anys, el 19 de setembre del 2003, el Fons Monetari Internacional demana, però deia, que la Unió Europea no creixeria com a Estats Units. I no es va equivocar. El creixement global del 2004, ara fa 10 anys d'això.
seria del 4% atribuït a la tirada nord-americana. Espanya veia reduïdes les seves previsions però augmentava més atenció que la mitjana europea. I França i Alemanya pactaven un pla econòmic comú, això fa 10 anys. I l'altra banda, l'AVE, que arribaria per fi a Catalunya l'11 d'octubre de fa 10 anys, el tram de Madrid a Lleida, que s'inauguraria amb un any de retard als convois,
Anirien a una velocitat menor, sense superar els 200 km per hora. Encara va faltar uns quants anys perquè arribés fins a Barcelona. I fa 10 anys, la notícia principal era en clau política.
PP i PSOE temien noves demandes nacionalistes després de la treva d'ETA. Ardança recordava que el pacte de Curia i Nea incluïa l'indult de tots els presos, i aquest tema era el principal, copava unes quantes pàgines de Dins de la Vanguardia de fa 15 anys, del 98. Llumberda la missió del vídeo de Clinton davant del Gran Jurat, el Congrés decidia difondre la comprometedora Cinta en nom de l'interès públic.
i Jordi Pujol que deia que conèixer la història servia per construir el futur. És el que va dir en una conferència el dia abans i que apareixi això a la portada el dissabte 19 de setembre del 98. I ens anem encara més lluny fa 20 anys. La Generalitat preparava una llei per fomentar l'ús social del català. La nova legislació es presentaria al Parlament el mes de novembre.
i també es feia referència a Gaudí-Dona, el casc àntic de Barcelona, i el casc àntic de Barcelona i també el Born, que eren el marc d'aquests dies del Saló Gaudí-Dona. Més de 90 expositors presentaven les col·leccions per la pròxima Primavera d'Estiu, i hi ha una imatge d'aquesta escena.
Fet aquest repàs d'aquesta retrospectiva, aquesta mira d'enrere, tornem cap als diaris d'avui, d'avui 19 de setembre, i ens n'anem ara a les contraportades. I comencem per la contra de l'avantguàrdia, atenció al titular que diu, en Enjotet III va tenir un harem de més de mil dones. A veure, Andrea, ens hauràs de situar una mica, eh, perquè... Hem tingut comentaris per aquí fora, també, amb aquest titular. Avui entrevista Víctor Amela Antonio Cabanas, que és egiptòleg i novel·lista. És expert, per tant.
En Egipte diu que tot va començar, aquesta fascinació per l'Àntica Egipte des de quan tenia 11 anys perquè va veure una foto en un llibre de la màscara funerària de Tutankamon i diu que li va resultar misteriós tot plegat i va començar a descobrir molts detalls sobre la seva vida i la seva mort. Diu que tenia un gran coratge i era molt intel·ligent però una salut fràgil, el va portar a una mort prematura amb 18 anys.
perquè tenien acrosi avascular del segon i tercer metatercià del peu esquerre. Diu que necessitaven molts bastons per caminar fins a 140, que els van trobar a la seva tomba. Diu que els utilitzava perquè se li inacrosaven els ossos del peu i per això anava a coix, una malaltia degenerativa òssia causada per l'andogàmia perquè els seus pares eren germans. I bé, parlar també d'Amelotep III, de totes aquestes dones que tenia, més de mil dones, dels seus fills també perquè va tenir un munt,
i m'ha sobtat també, i acabarem amb això, amb aquesta contra, parla també d'un dels seus personatges predilectes, que és Oremep, que era del poble, va ser escrivall després generals, general i que era tan popular que hauria pogut prendre el poder a Muritut en Camon, però es va saber esperar. Diu, i quan va governar ho va fer genial, va deixar una dicta fa 35 segles que ara ens trauria de la crisi. Sobre els magistrats va dir, no acceptaran gratificacions ni s'aprofitaran del càrrec.
La Mela mencionava Bárcenas i diu que s'imposaven càstigs molt sabers contra els abusos. Els funcionaris se'ls tallarà el nas, els soldats els clavaran 100 bastonades i hi haurà mort per qui es deixi comprar. Déu-n'hi-do. Doncs el que llegim avui contra de la vanguardia. Passem ara al diari Ara. Avui l'entrevista que fa semanalment la Bibiana Ballvé. Legim M'agradaria desaprendre el cine.
Avui entrevistar Quique Maillot, director de cine, i diu que anava per científic però va deixar les matemàtiques pel cine. Li hauria agradat ser estrella de rock and roll però s'ha convertit en director i productor de pel·lícules. Se'l coneix bàsicament per la pel·lícula Eva, per la sèrie Arroz Cubat i per videoclips mítics. I diu que ara s'acaba d'estrenar com a productor amb la pel·lícula Barcelona a nit d'estiu.
Li agrada imaginar com seria la vida si no fos com és. Diu que no rendeix mai, que té vertigen, però el temta a l'altura. Diu que el morbo al pot i que és fan de viure la vida. Molt bé, doncs ho llegim avui. Normalment la gent que treballa està vivent a Valverde sempre és fan de viure la vida i aquestes coses, o almenys sempre aconsegueix treure'ls i aquests titulars.
Acabem avui amb la del Puna 8, que diu o et reinventes o marxes fora i jo no vull anar-me'n. De qui ens parlen? De la Maria Ríos, que és propietària d'un bar que es diu La Casa de la Pradera. És una noia que va néixer a Santiago de Compostela, és una noia jove, va néixer hores després de l'intent de cop d'estat del 81, amb els pares a punt de fer les maletes per si havien de sortir que m'ajudeu-me. Diu que és dissenyadora i fotògrafa i que el millor màster laboral és muntar un bar.
el qual ha posat el nom d'una sèrie que va marcar, diu, una generació, la Casa de la Predera. Diu que fins al punt, li agradava tant, fins al punt de decorar-ne el bany amb fotos gegants de la família protagonista, la família Ingalls. Diu que volíem una decoració divertida, una mica rústica i un pèl friqui, que conservés l'amplitud de l'espai mantenint-hi les rajoles originals. Un bar on tot fos molt relaxat, tot i que els caps de setmana s'omple. I, si teniu curiositat, que sapigueu que està al carrer Carretas, al Raval.
Molt bé, doncs ho llegim avui al punt avui. Canviant de tema, passem ara a la notícia curiosa del dia, tant si perquè hem trobat a Madrid l'os de penis, dos més antic del planeta. Sí, ho he llegit. Sí, se n'ha anat cada grup d'investigadors, hem trobat en un jaciment de Torrejón de Verasco, un poble de Madrid, 5 ossos de penis d'una espècie d'os prehistòric que va viure fa 9 milions d'anys, segons el centre superior, sí, sí.
d'investigacions científiques es tracta del fòssil més antic del planeta d'aquesta mena i dona pistes sobre el comportament sexual d'aquests animals. Els autors de la Troballa, segons llegim el 324, asseguren que la mida mitjana dels fòssils, uns 24 centímetres, és més gran que la dels ossos actuals i per això concloen que la mida del penis podria haver facilitat una còpula més llarga i més efectiva en la fecundació, segons el que explicava l'investigador Juan Avella. Sembla doncs que aquestes còpules llargues es donen en espècies que tenen trobades sexuals menys freqüents
Parla qual cosa assegurem que les poblacions de susprehistòrics estaven molt fragmentades. Curiós, és una troballa que s'ho ha publicat a la revista Plus One i han participat, entre d'altres, també l'Institut Català de Paleontologia Miquel Cruzafon i el Centre Superior d'Investigacions Científiques, al CSIC. Aquestes coses mai deixen de sorprendre. No, no, exacte, la ciència no té límits, he tot plegat.
Gràcies, Andrea. Que vagi molt bé. Bon dia.
I avui comencem parlant d'Escòcia, l'article de la crònica que fa Quim Aranda, el punt avui que titula 500 lliures per decidir-se. Comença dient amb el cor o amb la butxaca? Amb què votaran els escossesos? Què prioritzaran abans, la bandera o la cartera?
A un any del referèndum els gurús de torn elaboren tota mena de conjectures sobre la fer que defineixen com a cap dalt a l'hora del resultat final. Aquesta més aviat faixuga tasca especulativa contribueixen, és clar, a les empreses demoscòpiques que es freguen les mans davant la llada de feina dels propers dos anys. 2014, eleccions europees al juny i plebiscita el setembre. 2015, eleccions generals britàniques.
Diu que el que decidirà el resultat final serà la vivesa i la intel·ligència del debat que des d'ara mateix viu Escòcia. Diu també que per acabar-ho de complicar tot una mica més, en una altra enquesta, l'arquitut social dels escocesos, quan es demanava a la gent com creien que seria el futur del país i quines podrien ser les conseqüències de la independència, si arribés, el 58% no ho tenia gens clar, admitien que no en tenien ni idea i, per tant, que el futur, per definició, és incert.
De fet, també es diu que si estiguéssim convençuts que 100 independents perderien poder adquisitiu per valor de les esmentades 500 lliures, el suport de la independència cauria al 18%. Per això acaba dient Kimaranda que 500 lliures de més o de menys decidiran la relació de Dimbork amb Londres. S'ho pregunta i diu que si s'ho permeten, les xifres estan arbitràries com qualsevol altre. Podrien haver-ne dit mil i els resultats, en un sentit i altre, encara haurien estat més extrems. És a dir, el que acabarà decidint la qüestió seran la vivesa i l'intel·ligència,
del debat que ja des d'ara mateix viu a Escòcia, democràtic, obert, sense concessions, per debat, al cap i a la fi, se'n diu democràcia. I parlem ara d'un fenomen curiós que llegim al diari ara, que ja té nom, segurament us hi heu trobat alguna vegada fent un sopar, fent un cafè,
o simplement potser fins i tot anant a comprar alguna cosa en què el vostre interlocutor no us ha fet cas perquè tenia una altra cosa molt més interessant a fer que normalment passava per la pantalla del seu mòbil. Doncs resulta que això ja té nom i que es diu Fubin.
Una plataforma australiana i cita una enginyosa campanya per aturar aquesta pràctica, ho llegim avui al diari Ara, i és aquesta pràctica que diem ara. Aquest fobing, una combinació de les paraules angleses, font telèfon i es no vinc que és ignorar. Tot plegat s'estesa tot el món, se'ns parla de diferents exemples que, possiblement, han sonat al món i sembla que, per conscienciar la societat contra aquests fenòmens, ofereixen molts serveis.
una carta personalitzable per enviar-la als followers que coneguem fins a cartells per descarregar, que es poden penjar en cafès i restaurants, amb missatges curiosos com ara deixar el telèfon a la butxaca i tinguis una conversa amb el món real. O bé, respecte al menjar, la música i la persona que et fa companyia. També a stophaving.com fins i tot s'ha habilitat un mur de la vergonya per compartir imatges de followers que hagin comès el crim d'ignorar algú amb el mòbil. És l'única manera
Datorar-los, diuen sempre, doncs amb un to d'humor. Molt curiós, doncs, aquest fenomen i aquesta plataforma que avui ens explica ampliament el diari Ara.
I acabem parlant encara de més històries que tenim avui a la premsa. Ara ens fixem en l'avantguàrdia a les pàgines de cultura, encara arran de la mort de Martí de Riquet es planteja, sabis per què, diu, parla de la desaparició d'arudits com de Riquet van deixant la cultura en mans de la Wikipedia.
Per exemple, que els estudis de romàniques, que has de veure què, són a punt de desaparèixer per les retallades. Per exemple, el director de grau de Periodisme a la Facultat de Comunicació Blanquerna, Josep Lluís Micó, diu que som incapaços de concentrar-nos i, per tant, de retenir res. El mateix humanoniversitari s'ho planteja perquè cal saber res des del web
Cada vegada més el web 3.0, que és el web semàntic capaç de relacionar i dotar de significat les dades aïllades. Encara som al 2.0, allò que Manuel Castells anomena autocomunicació, som emissors i receptors a l'hora. Però això també està canviant.
Per tant, la Vanguardia avui planteja aquest debat en narrant de diferents opinions de catedràtics i universitaris, i a més a més també publica dos articles, un de Jaume Vallcorbe, que titula el millor lector parlant de Martí de Riquet, que dic que va ser un dels millors lectors que mai ha conegut, i ho va ser per començar perquè estimava profundament la literatura. I acaba dient aquest article que Riquet va ser un home que estimava i que jugava, d'aquí la seva profunda, seriosa humanitat i el seu enorme sentit de l'humor,
un llegat cultural com a expressió de la suma noblesa de l'esperit humà, i que ens la va saber apropar amb la carn i la sang d'aquesta mateixa noblesa, que és una manera de dir la seva mateixa dignitat. I Xavier Albertí, director artístic del Teatre Nacional de Catalunya, titula el seu article Un precedent de Ionesco, diu que l'obra teatral El triomf de la fonètica és quinze anys anterior a la Cantant la calva,
i que els pacats de joventut sovint il·luminen aspectes de la personalitat madura i ens permeten entendre el molt de los d'algunes intimitats que de vegades resulten prou més idiosincràtiques que molts gestos públics i rutinaris. Estic convençut, diu Xavier Albertica, que d'alguna manera és el cas d'aquest petit llegat que ens ha regalat Martí de Riquier. Dos tresors teatrals que afortunadament també ens han reviscut a les circumstàncies.
Aquests són alguns dels articles que trobareu avui si teniu temps per dedicar una estona a llegir el diari. Ara ens fixem de nou en les portades, en aquest cas parlant d'actualitat esportiva. Per què, com dèiem, va jugar el Barça i, per exemple, les portades dels diaris generalistes tenim llegim a l'avantguàrdia
Un Messi de Champions i la imatge és de Messi abraçant-se a Alves per celebrar el seu primer gol. També l'Ara Diu recita el Messi. El Barça de Messi, Neymar i Tata Martino es va estrenar ahir a la Champions contra un Ajax amb una golejada liderada per un nou hat-trick del jugador argentí. I també el nom del crac del Barça és el que surt a la portada del punt avui. Messi porta el Barça a la golejada contra l'Ajax 4-0 i la imatge
és d'un dels gols que va fer Messi el partit d'ahir. I l'esport titula Messi també en fa tres, en comparació al que va fer el dia abans Cristiano Ronaldo, és el que decideix triar esport. I el Mundo Deportivo també titula Festival Messi.
D'altra banda, el nou esportiu prefereix apostar per euro més si el Crac argentí presenta les seves credencials a les Champions amb un altre trio de gols, una altra bona actuació de Neymar i de Víctor Valdés que atura un penal i deixa la porteria a zero.
I de l'esport passem a la cultura, us expliquem que hi ha un cicle a la Filmoteca i una obra de teatre a la Seca que explora en univers del poeta Joan Brossa. D'Au al Set porta la fúria avantguardista l'emblemàtica La Ricarda. Una curiositat, Santiago Serón denuncia al musical Escuela de calor per utilitzar el seu títol. La producció en Cartell de Madrid no ha demanat ni permís
ni ha pagat els drets d'autor per utilitzar el títol de la cançó de Ràdio Futura. Manon Escobar suspèn els concerts perquè ha d'incrementar el seu tractament contra el càncer i, encara en última punta, al Festival de Sitges acull les últimes pel·lícules de Terry Gilliam i Robert Roderiguet.
Aquests són alguns apunts de l'actualitat del dia, de seguida parlarem del temps, abans però una mica de música, i de seguida tornem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7,
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exteriors. I també parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de consorci o cinema. Connecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic. Diuen que havia plogut, que un dia el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia el cotxe de cara i... un mort i l'altre casi.
vaig aconseguir tenir menys culpa, perquè jo no condueixia, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
I'm the singer I'm the singer in the band You're the loser I won't dismiss you out of hand You've got a beautiful face It would take you places You kept running You've got money You've got fame Every morning I see your picture from the train Now you're an actress
If I said your resume, you may have caught You couldn't hide your way out of a paper bag You got lucky, you ain't talking to me now Little miss plucky, lock your eyebrows for the crowd Get on the airplane, you give me stomach pain I wish that you were here
We would have had a lot to talk about, yet until then We nearly signed it with our blood and understanding I thought that you would keep your word, I'm disappointed I'm like a baby, it's a fault I haven't known When things don't go my way I have to
Go up in the face of my rivals. I scream and rap, I'm a quiet and a rival. The men are surprised by the language. They act so discreet, they are hypocrites, I fuck them too.
You always loved you You always had a lot of style I'd hate to see you on the pile I've nearly made it You've got the essence, dear If I could have a second skin I'd probably dress up in you You're a star now I'm fixing people's nails I'm knitting jumpers I'm working after hours I've got a boyfriend
I've got a feeling that he's seeing someone else He always had a thing for you as well You're in the face of my rivals I swear I'm right, I made quite an arrival The men are surprised by the language They act so discreet They are hypocrites, forget them
So fuck them too. Da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da.
Justa la fusta.
En directe final d'aquesta primera hora, passen 4 minuts de 3 quarts d'11 i és moment de parlar del temps amb el Carles R. André de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Veig que mires la planta que tens al teu costat, que s'ha fet gran, no? Sí, s'ha fet molt gran. I, a més a més, que la tia s'apropa, que per nosaltres sigui que les branques... Jo que dic que les plantes busquen el sol, la música, les veus, doncs aquesta planta s'està apropant cap a on acostuma a sentir
doncs que allà em veus o que sona música o alguna cosa. I també l'altra mirada és perquè tinc una casa que li estan caient totes les fulles i aquesta sembla que no tingui cap tipus de problema en Navidad. Quina llàstima, la de casa se m'està pensant i aquesta cada cop és més grossa. Hores de fer un trasplantament petit. Podríem fer un canvi. També, també. Home, aquí si no aviat no hi acabarem, a l'estudi. Bé, en tot cas, parlem del temps. Avui aquest dia gris de nou, que remet a la tardor i tot plegat.
Sí, els dies assolellats es comporten com ahir, amb màximes que fins i tot cap a la tarda feia calor. Als 26 graus de màxima que vam tenir ahir, hi havia moments de certa calor, perquè tampoc no bufava cap ventet, com hem tingut en els últims dies que fos una mica agradable, o sigui que no bufava gaire cosa, i aquella calor la tenies així com molt present, el sol encara apreta una mica aquestes èpoques de l'any.
Hem de dir que hi ha molta diferència entre els dies que tenim alguns núvols i els dies que no. Avui ha tornat a entrar un altre cop la tramuntana molt forta. És fruit d'aquesta tramuntana que bufa els dos extrems del país, que es formen aquests núvols baixos a punts del litoral central, que fins i tot en algun moment poden donar alguna precipitació, que és més habitual que la dongui al mar, però que alguns d'ells poden tocar i no seria descartable.
a poblacions com Sant Just, però del litoral del Baixo Bregat o de l'Astralonès o fins i tot del Garraf, doncs puguin tenir algun ruixat puntual aquest matí. També aquests núvols seran presents durant bona part del matí i a la tarda podrien començar a trencar una mica, però els anirem tenint. Clar, si recordem el dimarts, que també vam tenir un dia força tapat, la temperatura va baixar fins als 22 graus ahir amb el sol, 26.
anem oscillant amb aquest joc de que si el sol fa acta de presència i de tots els ingredients pot apretar encara en aquest sentit de l'any però la que tenim quatre núvols queda molt frenat, és el que està passant ara que la temperatura màxima no s'està enfilant tant com ahir i d'altra banda les nits és l'inversa, quan tenim la nit serena podem fer baixar les temperatures però quan la nit és una mica tapada com ha passat avui que s'ha començat a tapar de matinada doncs els valors mínims no baixen tant i es queden als 18 graus en comptes de 16. És aquesta oscil·lació que tenim amb els núvols que ja no passarà més
perquè la tendència és que el sol de cara a les properes jornades doncs domini el territori. Avui acabaran aquests núvols, la temperatura quedarà una mica més curta, però ja de cara a demà parlaríem d'una situació de més estabilitat, amb el sol com a protagonista, amb temperatures que durant la primera del matí i al vespre són més fresquetes, les nits no variaran massa, però sí que al migdia s'està bé. No estem parlant de calor, eh?, s'està bé. O sigui, són 25, 26, són temperatures...
que són agradables i si bufa una miqueta de brisa o una miqueta de ventet, doncs fins i tot s'està prou bé. Es pot estar al sol, prendre el sol, no? Llavors aquesta previsió no només és per divendres, sinó que també seria demà passat dissabte.
Diumenge serà un dia una miqueta més variable. Podem tenir alguns núvols, algun ruixet al Pirineu, però vaja, que el sol seria el dominador i la setmana vinent l'engegaríem amb forta tranquil·litat. I potser les temperatures màximes no siguin tan agradables com el cap de setmana. Potser baixem fins a 24, però estem parlant de tantes petites oscil·lacions que pràcticament no afecten.
I aquesta és una mica la previsió, que sembla que la cosa pinta bé. I aquells que tenen un pont que costa de veure aquest final de 2013 en el calendari dels mortals, doncs... El podran aprofitar, no? El podran aprofitar bastant bé, perquè tot pinta... Es podrà banyar la gent i tot? Sí. Home, l'aigua del mar encara està molt agradable. Més que el juliol. Sí, i al migdia, doncs amb tota aquesta temperatura i amb aquest solet que s'espera, jo crec que sí, la gent pot fotre potser l'últim banyet, però sí que... perquè l'altre cap de setmana sí que pinta una mica més fosc. Sí? Complicat.
Així ho diuen els mapes. Aquest serà bo, l'altre no ho sembla tant. Notícia Carme, els congressistes espanyols s'estan plantejant tornar un altre cop a l'horari
de fa 70 anys enrere. Home, mira, justament fa dos dies vaig tenir una conversa així de bar, poc informal, però vaig dir aquella dada que sempre em dius que en realitat aquí anem al horari perquè els nazis bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla
O sigui que potser acabarà canviant. Per què ho farien? L'horari que ens toca a nosaltres és l'horari de Londres. Haurien de ser una hora menys. Jo crec que la cosa quedaria tota igual i no s'hauria de tocar aquesta suma d'horari. Seríem com Portugal, no? Sí. Portugal està dins de la humanitat i és que estem a dintre. Llavors a França sí que seria diferent. Sí. Seria un horari més natural. Que les 9 es faci de nit en comptes de les 10 de la nit.
a l'estiu, és un horari normal que a l'esnòdoc, que no estem dintre de nit. L'abril a l'esnòdoc, i a la tardor, ara ja seria de nit a les set quasi.
Sí, però estem parlant del tardor, que les 7 es faci... Tampoc no és això. I a l'hivern? Una cosa és la posta. 5 de la tarda, eh? Sí, però una cosa és la posta de sol i l'altra és quan el sol ja acaba de marxar i tenim la foscor. A l'hivern 6 de la tarda és la nit, per tant a les 5 seria plena nit. Podria ser. Els nens a l'escola... Sí, el màxim, que és el desembre,
El màxim que tenim aquí ara seria dos quarts de sis. Això és el que passa a Itàlia per llum. L'altre dia estàvem gravant falques aquí a la ràdio de la gent que fa els programes a la tarda, vespre, nit. I gent que es descontrola perquè parlen de les deu del vespre. Però l'estiu és les deu del vespre, perquè se'n va el sol a dos quarts de deu de la nit i a les deu de la nit tenim el vespre.
Clar, a l'hivern se'n va el sol, quan és el màxim, eh?, a dos quarts de 6 de la tarda, a les 6 és nit. Llavors, clar, a les 6 ja no és vespre, és nit. Entrem en un joc... Jo crec que seria més natural. Seria més lògic i... Bueno. Sí, sí. Clar, jo soc molt de més foscor, però pas claror. Però bé, tampoc no cal que a les 10 de la nit sigui de dia. Doncs a veure, molt bé. A no anar a dormir tan tard, a aixecar de més d'hora pel matí, i el que diu el guardiola, que si aixequem ben d'hora i fotem candela, ja deu que ens pari.
És una cosa que s'està planejant, s'està planificant. Potser d'aquí tres anys canvien. No serà d'un dia per l'altre, però... No, no, no, clar, o sigui, però vull dir que tampoc no és un canvi allò de dir... Serà un any que diran... Simplement no canviarem l'hora i ja està. En comptes, quan arribem al mes de mar, no farem el canvi d'hora i ja s'ha acabat. No ens hem de preparar.
Però a veure si avança, perquè és com lo dels festius intersemanals que havia d'entrar en vigor molt d'hora i tampoc acaba d'avançar. Fins que tinguem a tenir un altre pont d'aquells aquaductes no tornarà a aparèixer el debat. A veure, doncs ho anirem seguint. Demà hauríem de parlar de l'estiu. Si vols demà podem parlar de com anar l'estiu.
i fem una mica de mini previsió de com anirà la tardor. O dilluns, com que ha arribat la tardor, fem la previsió i així queda com més repartit. Perfecte. Deixo més temps. Gràcies. Gràcies, Carles. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Tres minuts i mig i arribem en punt a les 11 del matí, en moment en què connectarem amb el butlletí de notícies de la xarxa per actualitzar-nos i saber què passa arreu del país i també sentirem el butlletí informatiu del Sant Just Notícia. Tornarem després amb la segona hora del just a la fusta abans però el que fem és acostar-nos a aquest punt horari de les 11 amb una mica de música. Ho fem amb la Liliana del Bremen.
Liliana, les teves mans ensenyen les teves mirades des de l'ull fins al crotet. Com dos vèrtexs i un segment et dibuixes el serrell. Liliana, les teves mans Liliana, que veig cremat.
Lluís, com sempre, ben cuidat, i te'ls reculls cap a un costat. I aquí, desquieta i espectant, a una classe magistral que no podré donar-te mai. Liliana reneguem-se.
d'abismes ideals, per tu m'alica el teu camí si fa un abisme tan real que per ordinisme sabia a tu per sortir-te'ls m'ha acceptat.
perquè et tinc tan amabasta del costum que em fem desig i et tinc a prop que tu em somrius i jo em confonc i tu no ho dius. I sempre em creu alegre el teu estil d'entusiasme, però la imatge no em retreu d'aquesta cara de temps estaria.
No té un repòs ni un plegable que s'entens i a del destí no n'hi ha prèvi. Molt bona nit, mirem quin món s'està enfusquin, mirem quin món s'enfusquin.
i tens molt temps per despertar i aquests canzons seran lliurets i en un segon veuràs clar i a cada pas seràs capaç de fer que el camp sigui sembrat i aleshores el que hi hagi se'ls colparà però tens la vida per davant i no sé com te'l colparà
A un desig descontrolat faràs bandera pel passat tindràs records molt ben guardats i avui no n'hi diràs en una notícia estètica. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador. L'alcalde de Barcelona assegura que la línia 9 del metro no estarà acabada fins d'aquí a 15 o 20 anys. Tri es confia que les inversions de l'Estat permetin excursar aquests terminis. Es redueixen a la meitat els avals de la Generalitat per als impagaments del lloguer. L'executiu cobria els retards fins als 6 mesos, però ara només seran 3. Preocupació l'Ajuntament de Tarragona per la vista Barcelona Wall, que veu difícil instal·lar-se a Catalunya si se surt de la Unió Europea.
Esports, el Barça lidera el grup H de la Champions empatat amb el Milan després de superar l'Àgex per 4-0.
L'alcalde de Barcelona assegura que la línia 9 del metro no estarà acabada fins d'aquí a 15 o 20 anys. Xavier Trias ho ha reconegut aquest matí en declaracions a la xarxa de comunicació local. L'alcalde de Barcelona avança que les obres quedaran aturades durant un llarg període de temps. Si no hi ha inversió del govern central o si no canvia la situació econòmica, Xavier Trias ha reconegut que caldrà un calendari de dues dècades per finalitzar la línia 9. Que va per molt més llarg del que ens pensem.
És que no sé què pensa la gent, però aquest és un projecte que a la part del mig d'aquest projecte se'n té per temps. Jo sempre dic... Per temps què vol dir, alcalde? S'atreveix a posar una data, un calendari? Igual 15 anys, 20 anys. No sabem, depèn de com baixi la situació econòmica del país i que tinguem algú que sigui capaç de fer aquesta inversió o que un dia, amb el govern de l'estat,
A la xarxa de comunicació local, aquest matí, Trias ha confirmat també que es farà una consulta als ciutadans abans de presentar candidatura als Jocs Olímpics d'hivern. La Generalitat reduirà la meitat dels avals que dona als propietaris de pisos de lloguer. Fins ara, el govern català garantia a aquests propietaris el cobrament de fins a 6 mesos en cas d'impagament i sempre que s'hagués iniciat un procés judicial. Es tracta d'una mesura que es va posar en marxa per incentivar el lloguer a pisos buits.
Ara la Generalitat planteja retallar aquest aval a tres mesos amb l'argument que la nova normativa estatal agilitza els processos de desnonament. Ho ha explicat el director de l'Agència Catalana de l'Habitatge, Jaume Forn, en declaracions a la xarxa de comunicació local.
Es limita tres mesos, però jo entenc que els propietaris no haurien de notar-ho. Nosaltres sí que hem baixat aquest topall, però per què? Perquè ha baixat el termini de tramitació d'aquestes demandes. Per tant, entenem que no hauria d'haver impacte significatiu respecte de la cobertura d'aquesta mesura, perquè estem fent el mateix que abans, cobrir el temps que durava el procediment de desnonament. La reducció dels avalls al lloguer es farà efectiva tant bon punt s'aprovi el nou pla de la vivenda a finals d'aquest any.
A l'Ajuntament de Tarragona hi ha preocupació per l'anunci de Barcelona World que veu difícil quedar-se a Catalunya si, finalment, Catalunya surt de la Unió Europea. Aquest és un projecte que donaria treball a 17.000 persones. Escoltem amb declaracions a la xarxa la portaveu de l'Ajuntament de Tarragona, Begoña Flúria. Barcelona World és un projecte molt interessant que nosaltres sempre hem posat, però també hem generat dubtes sobre si realment era un projecte sòlid. Per tant, aquestes manifestacions d'ahir, home, generen preocupació.
Generem preocupació perquè les expectatives que ha generat la Generalitat amb aquest projecte són molt altes en quant a generació d'activitat econòmica, i per tant, que hi hagi dubtes al voltant de si el seu futur depèn de determinades coyuntures, doncs és preocupant. És preocupant, existeixo en aquest cas concret, però també és preocupant amb altres temes.
Responsables del Barcelona World plantejaven ahir els perills que suposarien per al futur del macrocomplex que Catalunya no formés pas de la Unió Europea. Els Mossos d'Esquadra ha investigat l'abandonament d'un nadó al municipi de Premià de Dalt, a la comarca del Maresme. Uns veïns el van trobar a la criatura dins d'una bossa que algú havia deixat davant de la porta de casa seva.
Les tasques d'investigació dels Mossos s'entren en el municipi de Premià de Dalt i en l'entorn de la localitat. Els veïns d'aquesta població del Maresme es van trobar al petit cap a les 11 del matí quan sortien de casa al carrer Johan Sebastian Bach. El nadó està fora de perill a l'Hospital de Mataró. Quan rebin l'alta se'n farà càrrec la Direcció General d'Atenció a la Infància i la Adolescència. I a Lleida han detingut també un veí acusat de robar material presumptament valorat en més de mil euros en una finca agrícola d'Almacelles, a la comarca del Sagrià.
L'acusant d'endur-se material de ferro utilitzat en obres, vestiments, bidons i una barbacoa d'obra. El detingut, que té antecedents per fets semblants, va passar-hi a disposició judicial i va quedar en llibertat amb càrrecs. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Bueno. Sant Justen capçala un projecte compartit amb Sant Joan d'Espi per impulsar la competitivitat de les empreses locals. L'objectiu del pla és ajudar-les a introduir-se a la internacionalització, a més de l'estalvi energètic i la contractació de recursos humans. A través de la subvenció de la Diputació de Barcelona, el projecte contracta una persona expert en comerç internacional amb un pla de treball que inclou accions com assessorar, formar
i acompanyar les empreses que vulguin iniciar-se o consolidar la seva activitat exportadora. La tasca d'aquest expert es fa en grup a través d'ajornades i seminaris de formació i també de forma més personal, assessorant les empreses per fer el seu pla d'exportació. D'aquesta manera es podran analitzar la viabilitat de l'acció.
Més qüestions, la setmana que ve començaran les obres de millora de l'avinguda Dr. Rivalda. Els treballs han d'améliorar la recollida d'aigües, la pavimentació de la via i de l'esplanada del costat de l'edifici de la carretera on aparquen els veïns i es connectarà pels vianants amb el passatge d'Arsanta Gertrudis. També s'intrudiran millores pel que fa a l'eficiència energètica perquè es posarà un enllumenat tipus LED de molt baix consum amb telegestió per controlar el nivell domínic i optimitzar la despesa.
I acabem aquest bulletí recordant-vos que Sant Just s'assomarà demà a divendres a la conmemoració del Dia Mundial de l'Alzheimer, que se celebra el dia 21 de setembre, aquest dissabte. Al municipi i a la resta de la comarca es faran diferents activitats de sensibilització, moltes d'elles organitzades per a l'Associació de Familiars d'Alzheimer del Basllobregat. A Sant Just les activitats les encapçala l'Associació de Gent Gran, que prepararà xerrades i la projecció de documentals vinculats amb la malaltia. Serà demà a partir de dos quarts de sis de la tardar al mil·lenari.
i les activitats que organitza l'associació de familiars d'Alzheimer de la comarca a Sant Just seran davant del mercat i al centre d'atenció primària. Allà instal·laran taules informatives i per fer peticions demà mateix. S'han programat sota el lema mai no caminarà sol. I això és tot de moment. La informació local tornarà a les 12 i 5. També al Sant Just Notícies edició migdia. I si voleu seguir informats de l'actualitat del municipi ho podeu fer a través del web de la ràdio.
No! No! No!
Hello there.
The angel from my nightmare The shadow in the background of the moor The unsuspecting victim Of darkness in the valley We can live like Jack and Sally If we want Where you can always find me And we'll have Halloween on Christmas And in the night we'll wish this never ends We'll wish this never ends
Fins aquí el programa d'avui
Where are you? And I'm so sorry I cannot sleep, I cannot dream tonight I need somebody and always This sick, strange darkness Comes creeping on, so haunting every time And as I stared I counted The webs from all the spiders Catching things and eating their insides Like indecision to call you
And hear your voice of treason When you come home and stop this pain tonight Stop this pain tonight Don't waste your time on me You're already the voice inside my head Don't waste your time on me You're already the voice inside my head
Don't waste your time on me You're already the voice inside my head Don't waste your time on me You're already the voice inside my head Don't waste your time on me
No, no, no.
Just a la fusta. Smooth Jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, pom, va, un mort i l'altre casi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho.
Això és espectacle. Un minut i un quart de dotze. Un moment ara per parlar de teatres. Dijous i, per tant, doncs parlem de teatre amb la Maica Duenyes. Aquí avui tenim l'altra cançó del telèfon. Molt bon dia, Maica. Què tal? Hola, bon dia. Com estem? Bé, normalment...
Estem acostumats a sentir-te una mica més tard i avui ho fem per telèfon i en tot cas per poder començar a parlar de teatre i aquí just a la fusta. I tant, perquè malgrat que les coses van mal dades molt i molt, la veritat és que la gent del teatre s'ha posat les piles i intenten per tots els mitjans de fer les nostres presentacions, de buscar nou textos, de treballar.
de treballar, perquè és difícil avui dia, perquè ja saps que ha baixat molt el número dels tractadors, ha baixat molt, molt les ajudes per fer producció, en fi. De totes maneres, ahir el Teatre Romea es va fer l'estrena oficial, perquè, de fet, aquesta obra va començar a representar-se de cara al públic el dia 7 de setembre, que ja fa... Ja fa uns quants dies que... Sí.
I la veritat és que és normal quan es tracta d'una obra d'aquestes característiques, que ha de tenir com una mica d'arribatge fet, saps? Estem parlant de l'obra Un aire de família, que és una obra de dos autors francesos, Agnès Jaouy i Jean-Pierre Bratchett, que està dirigida per al Pau Durà, que s'han sortit molt bé d'aquesta direcció,
I que està interpretada per un repartiment absolutament de luxe. Imagina't. És una família, evidentment, com diu el seu nom de la obra, l'aire de família. I n'hi ha tres germans. Un és el Francesc Orella, l'altre el Ramon Madaula i la nena, la petita, és la Cristina Genevat. Déu-n'hi-do. La mare de tota aquesta colla és la Maise Gil.
I després n'hi ha dos, diguem-ne, afreixits de la família. La dona del Jordi, del Ramon Madaula, que ho fa la Haga Tarroca, que per cert, ahir estava tot el teatre, allà al Teatre Romea. I un altre, diguem-ne, que també és part de la família, encara que fins al final no se sap, que és el Jacob Torres, el Tomàs, que és el nòvio,
més mig nòvio de la Cristina Genevat, del personatge que fa la Cristina. Bé, tota aquesta gent de què parla, què passa? Doncs passa una mica el que passa a totes les famílies quan es reuneixen, per exemple, per Nadal. O, en aquest cas, no es reuneixen per Nadal. Estan celebrant a l'aniversari fa anys la dona de Jordi, del Ramon Madaula, la Gata Roca.
i es reuneixen en un bar que porta l'altre germà, el que fa el Quim, que és el paper del Francesc Sudella, i es reuneixen per celebrar l'aniversari d'aquesta noia. I a partir d'aquí és quan comença tota la història i és quan realment... Jo penso que és una obra... Mira, van escriure aquesta obra fa 20 anys. Mira, encara és actual, no, suposo? Sí, és absolutament actual.
A més a més té una gran proximitat perquè és molt reconeixible. Tots ens podem sentir identificats amb algunes coses. Exacte. Comença la cosa mig bé i acaba malament. Aquest aniversari, aquesta família que es reuneix per celebrar una data important. És una mica com si estiguéssim mirant des de fora
a una família qualsevol en un dia que es reuneixen tots. Per tant, dura una hora i mitja, hi ha moments que baixa una miqueta el ritme, però tot i així penso que el Pau Durà, el director, s'han sortit molt bé d'aquesta obra. I bé, és un tros de vida, un tros de vida d'aquesta família. Jo penso que agradarà, jo l'estava veient,
i recordava amb gran carinyo, no sé si tu la vas veure, el Passat al riu, que vam fer aquí a Lluís Teatre. Passat al riu és una obra que també parla de la família i d'un tema molt familiar, i que va tenir un gran èxit de públic, m'agrada molt i és així que la vam tornar a programar aquí a l'Atenció de Sant Lluís, i una miqueta em va recordar aquesta obra de...
del passat del riu. Bé, també recorda una mica obres de Filippo, d'escola... O sigui, són els personatges que són molt humans, i tots tenen els seus defectes i, evidentment, les seves pintures, no? Com la majoria dels mortals. Segurament. I la història és una mica tragicòmica, com és la vida, no? Sí, sí.
ho passes molt bé i a vegades... És més difícil. Ho passes molt malament. Jo penso que és una obra que aguantarà molt bé, molt bé, molt bé al Teatre Romea, i que realment la gent que li agradi aquest tema, que és un tema jo crec que tern, perquè tots tenim família, no?, i tots tenim problemes a vegades amb la família, doncs tothom que vagi sortirà animat. Ahir, l'estrena, ja saps que les estrena són una mica...
Vam ser diferents del públic en general, perquè jo sempre he dit que els escenes van als amics i als enemics, i llavors ja no va rebre, però la veritat és que la gent va agrair molt, i després els comentaris en general eren bons. Ja podem començar a recomanar des d'avui.
Fins quan la podem veure? No, va per llarg. De moment no té data de sortida perquè és el que t'estava dient. O sigui, la gent del teatre està fent un gran esforç perquè la cosa funcioni i vagi una mica avall. De totes maneres, ja avançar una mica, que a partir de l'octubre, a principis d'octubre, al Romea faran doble programació.
Per tant, podrem veure La nit just avant els boscos. Aquesta sí que l'havia vist. Sí, sí. Jo, la primera vegada que la vaig veure, aquesta obra, la vaig veure interpretada per el Mingo Raffles, en un teatre petitíssim que ja està tancat, que era el Teatre Malic, que era com la saleta d'una casa a quatre voltes, però una saleta petita. I em va sorprendre molt, perquè és un monòleg,
però estava tan ben fet que fins i tot podia sentir la mala olor. No era veritat, he dit que fes mala olor. Però si et deixaves portar per la història, doncs podies encara sentir la mala olor. Déu-n'hi-do. Sí. I bé, ja parlarem més sovint i més ampliament... I tant, sí, sí. Perquè n'hi ha coses molt interessants aquest any,
el problema econòmic que pateix el teatre. Perfecte, Maica. Doncs t'esperem aquí la setmana que ve per parlar-ne amb més detall de tot plegat. D'acord. Que vagi molt bé i moltes gràcies. Gràcies. Adéu, bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Els millors plats de Sant Just els tastaràs al restaurant El Niu. Tenim una gran varietat de plats tradicionals innovadors, tot combinat amb el millor servei i la millor qualitat des de fa més de 20 anys. Perquè gaudeixis menjant a un bon preu, t'oferim els nostres menus de migdia a 12,50 euros, i si prefereixes un bon sopar, també tenim menú de nit per 16,50 euros. I els caps de setmana també servim menus al migdia i a la nit per 20,50 euros.
Tampin el niu i tasta les nostres famoses fondis artesanals, formatges i paters i tria un bon gintònic de la nostra carta especial. Per fer la teva reserva, truca al 93 473 40 58 o entra a restaurantalniu.com. Restaurant al niu.
Vine al restaurant del Centre Social El Milanari. Al restaurant El Milanari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milanari, el menú et costarà set euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esbern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà número 1. Restaurant El Milanari.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilíngua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Automatis i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per anadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. 100 Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Just a la fusta.
Com un ganivet que talla tot un dia enter en trossets. Com si el temps es pogués dividir com si res. És com dir que el temps és un rellotge. Ja fa massa temps que ens hem deixat endur pel ritme feixut. Ritme que no és vida ni present ni futur. Hi ha un soroll que viu entre nosaltres.
El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure per tu, sense paraules. Hem de trobar temps per estar molt més temps junts, sense comptar les hores passades perduts entre les sades.
Has de controlar que els teus maleïts instints maternals estan destrossant la teva parella. Almenys fes-ho parella. La gent que ens ajuda és qui ens dona la mesura del temps.
lloc sense cobertura. Temps fa que vam oblidar el camí que porta aquell paradís on els necs són nens i els grans han de reneixer.
El ritme que ens imposa més el ritme que ens fa viure per l'ús munt sense esperances. Hem de trobar temps per estar molt més temps junts sense comptar les hores passades perduts entre abraçades.
Bona tarda!
que van deixar de jugar, que van oblidar totes aquelles dreseres que porten a París sense les presses. Tems fa que vam oblidar el camí que porta aquell paradís on els nens són nens.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
Passa un minut de dos quarts, de dotze del matí, per tant, com queda dijous a aquesta hora, recuperem aquesta tàrtulia d'actualitat amb l'Alina Santa Bàrbara, el Pere Olívia, la Joan Algarra i la Montse Larréa. Molt bon dia. Hola, bon dia. Com és que no et sento? A l'unís o no? Doncs és cosa dels cascos. Si no, agafa aquests, potser fallen.
Ara sí, Pere? No. Et sento a intervals. Si vols provar de canviar els cascos... No, ara sí que et sento. No et moguis, passa com amb el mòbil. Veig que, a més a més, Pere, véns també amb la teva llista.
molt llarga, veig avui, però és que és molt treballador i té temps per fer-ho. A més, feia mesos que no ens vèiem, no sé per on voleu començar. Hem passat tot l'estiu i els intelectuals, per dir-los una paraula bonica que tenim en aquest país més enllà de l'Ebre, o sigui, segueixen molt atrejant, o sigui, dient barbaritats. Però jo dic, si jo ho diés, si aquestes frases les diés jo què sé, el senyor que ha liquidat el bou de Tordesillas, que veus, mira,
Deberia ser un pobre bruto. Com deien... Com deia l'acudit d'Angila, podria romper piedres a cabezazo limpio i sense bonya. No notaria cap animal. Però no, no. Són personatges com Mayor Oreja, que situa el govern en la mateixa hoja de ruta que ETA. ETA va ser l'avantguàrdia del moviment nacionalista. Després va venir Barretxe i ara el govern de Catalunya.
i diu el senyor Oreja que aquestes barbaritats les haurem d'afrontar amb serenitat. Nosaltres ja fa molt temps que gastem serenitat per escoltar-los. El senyor president del Tribunal Constitucional, o sigui, tampoc és un senyor... Un xisgaradil. Don Francisco Pérez de los Cobos segueix mantenint que
Perdona, després continues perquè tens molt.
Per això el ministre verd ha de espanyolitzar els catalans. Quina barbaritat! A mi em sobleva la sang perquè he estat 34 anys treballant al Grupo Planeta.
com moltes altres editorials de Catalunya, està propagant i fent una difusió amplíssima de la cultura espanyola i amb tot l'amor i amb tot el carinyo. Molts catalans estan participant en millorar dia a dia el diccionari de la Real Acadèmia de la Lengua Espanyola i són catalans.
O sigui, el nostre amor per la cultura catalana en aquest humil programa de ràdio, la Joana i jo, hem dit el dia que toca el seu naixement, ahir mateix em penso que va ser, i aquí hem parlat de Machado, d'Albert i de Juan Ramon Jiménez, de tots els que toquen. No, i quan es tracta de llegir un article no el traduïm, el llegim amb la llengua castellà o en català. L'última barbaritat que hem llegit, però s'ha deia d'un economista, un senyor que es diu Juan Velarde,
que estava parlant a Telemadrid, de que l'independentisme està pujant d'una manera imparable, i diu, es partero, tuvo que bombardear Barcelona. Ah, sí? Diu, i què haurem de fer ara? Que si podíem arribar a aquest estem, va dir, ah, no lo descarto. No lo descarto. I així podíem seguir... És molt cansat, al final. Sí, que la sensació... Cada vegada que obren la boca, és per dir lo malvats que som els catalans. Una bestiesa grossa, grossa, grossa.
Si no ens volen, que ens deixin. No ens volen aguantar com som, però sí que ens volen perquè ens necessiten. Rosadías va dir fa poc que hi ha independentistes, igual que hi ha defensors de la pena de mort.
Una cosa preciosa. És una barbaritat, no sé si va ser Alfonso Rojo o un altre periodista de l'ABC, ara no recordo exactament quin, però sí que van escriure textualment que aviat per entrar a Catalunya les pobres petites espanyoles havien de posar xaleco antibales per defensar-se dels catalans.
És una veritat darrere l'altre. És una mentida, un insult darrere l'altre. Això és el pitjor, que siguin mentides? És que fora d'aquí... Si fos veritat nosaltres mateixos ho combatríem. Perquè és que cada dia tenen posada intereconomia, el Canal 13, el Canal 5... Jo l'altre dia, fent saping, perquè faig a vegades, vaig caure sobre el Canal 13, crec que és el 13, no l'havia escoltat mai, de veritat, no l'havia escoltat mai.
I aleshores vaig quedar aturada un moment.
Vaig sentir tantes barbaritats que vaig pensar que no són d'aquests... No, no, és que vaig canviar. No són d'aquest segle. De la manera que van vestits, viuen anclats en els anys 50, més o menys, no? El meu fill diu que són, com t'ho vaig comentar ahir... Cabernícoles. No, no, no, no. Home, no ho entenc. Son mesetarios. Son mesetarios porque van tan bien vestidos, tan trajeados.
Jo a intereconomia no la miro perquè em posa de mal humor. Un moment que va sortir aquell nen que té aquella careta tan mona i va dir en un segon que el meu marit també fa sapi. Tantes barbaritats no? Va dir en un moment, però és que el Mas el va insultar.
La gent dels pobles de Castella no va trajeada com tu dius, sinó que van vestits molt senzills i tenen una manera d'expressar-se amb una senzillesa extraordinària. Però estan bombardejats tot el dia per un tipus de premsa i televisió que no tenen una idea de formació.
perquè els tenen influïts aquest tipus d'edat de gent. I quan parlen amb nosaltres i coneixen catalans de prop, veuen que no... Que hi ha una diferència del que els hem explicat, el que hi ha. A més, quan parlen del desconeixement que tenim de la cultura espanyola i diuen aquestes verbalitats, i veuen que... Això no cal més que vingui a qualsevol quios.
de la Rambla o d'allà del poble, que sigui quantes publicacions hi ha exclusivament en català i quantes en castellà, però si això és una mentida com una catedral. I a més jo diria que és totalment al revés, si tu preguntes quants poetes de llengua catalana coneix un senyor de Valladolid o de Zamora... Ningú no, cap.
I en canvi nosaltres coneixem tots. Gairebé els coneixem tots. Els coneixem, els estimem, els memoritzem i els propagem a través de les emissions de ràdio. Però ho han convertit de tal manera que cada cop estem pitjor. Ells mateixos amb aquesta actitud estan fomentant l'independentisme.
perquè la gent se sent injustament, maltractada. I no se'n dóna en compte perquè ahir mateix que parlava el ministre de l'interior. I el ministre de l'interior és català. No, però jo penso que no n'he nascut aquí. Deu haver nascut aquí. I el seu germà està a l'Ajuntament de Barcelona. Li han fet un rentat de cervell perquè el que va arribar a dir
S'havia de defensar. La Blanquerna no té justificació. La Blanquerna sí que és el que s'hi han denunciat tots. Com que aquí es va cremar una bandera espanyola...
que destaquin això, que subratllin la bestiesa, perquè és una bestiesa de quatre ximbles, i això ho posin com a titular en lloc de la quantitat de milers de persones que van sortir pacíficament al servei social. I per la contra aquests quatre descebrebrats que van cremar la bandera espanyola, són quatre descebrebrats
No són quatre els que van anar a l'Encerna. No és representatiu. No és representatiu, perquè els que van anar allà sí que estan afiliats. Però això sí. No, no. Són partits legals, eh. I són partits legals, eh. I són partits legals, eh. I són partits legals, eh. I són partits legals, eh. I són partits legals, eh. I són partits legals, eh. I són partits legals, eh. I són partits legals, eh. I són partits legals, eh. I són partits legals, eh. I són partits legals, eh. I són partits legals, eh. I són partits legals, eh. I són partits legals, eh. I són partits legals, eh. I són partits legals, eh. I són partits legals, eh. I són partits legals, eh. I són partits leg
Aquell xicot que va cremar les fotografies a Girona li van fer judici. Era un nano que tenia 14 anys. Aquest era de la polèmica de l'escrit.
Aquests quatre no pertanyen a un partit. Són quatre celebrats. Però els que van entrar dintre de la Blanquerna no són quatre. Eren més de quatre. Anaven a quedar descobertes.
i van pagar la gent, el Sánchez Llibre, que el van tirar per terra, que després va sortir el que havia de llegir, el dia següent va sortir a TV3, el que va llegir, que era el de l'Hagat, no sé què, no sé quantos, i va dir jo no, no, és que el van tirar a terra.
És absurd que no sigui il·legal aquest partit. És absurd que no sigui il·legal. Però no ho és. No hi ha punt de comparació entre aquests quatre celebrats i el que van fer els altres.
d'extrema dreta no siguin il·legals perquè mai s'ha fet net d'una transició com caldria. Hi ha un arrossegament del que hi havia. Exacte, tant el Partit Popular i el PSOE potser no tant, però també n'hi han, hi ha molts franquistes convençuts que s'han canviat de camisa i intentat ser demòcrates però que segueixen simpatitzant amb aquestes idees del passat. I aleshores la part més extrema d'aquests moviments rancis són els que ja no caben.
en els partits, diguéssim, oficials de la dreta o de la dreta moderada i se'n van als extrems perquè necessiten reivindicar. De totes maneres, tampoc no és que sigui una dreta molt, molt moderada. No. Perquè si fos moderada no faria el que està fent.
Crec jo. Una dreta que suposa frontalment una consulta. Hi ha una llengua que existeix. Ha augmentat el nombre de persones independents però ara ja...
hi ha persones que volen també participar en la consulta per dir que no. Doncs que ho diguin. Ja està. Des de quan no és legal que s'hi facin a consulta? No ens ho deixaran fer. Un dels titulars de tots els diaris és una Déu a un Savi, de com la desaparició d'erudits com Martí de Riquet... M'ha deixat la cultura al mans de la Viquipèdia, em fa molt de gràcia, perquè la Viquipèdia l'ompliment de tots. I en canvi aquest home
Havia de saber llatí, en sabia greu, en sabia greu. Era un dels sabis. Era un intel·lectual. Era un sàvi. Hem de pensar que les humanitats ja no són obligatòries a l'estudi. S'ha anat perdent i perdent. S'ha pendut el fil conductor. Jo ho veig, ara els meus fills ja són grans. El meu net és un celebrat que no estudia res. Però els nebots que tinc, que són molt estudiosos,
Sempre quan tenen algun problema tiren mà de la buitbièdia. A vegades, sí, sí, exacte, però a vegades no. Perquè els fa mandra, i a vegades la meva menuda, la meva joveneta, a vegades una paraula que et diu ja, i aquesta paraula què vol dir això? Doncs que no tens en mà un diccionari. Busca perquè et donarà més referències que les que et puc donar jo. Busca el diccionari. Els fa mandra obrir el diccionari. Perquè no estan acostumats. És el més còmode, només per caure.
Pitchar un botonet... Però el botonet diu la paraula. Jo tiro mà del diccionari quan vull saber una cosa. Encara soc de la vella escola. Tiro mà. Aquest senyor, Martí de Riquet, va col·laborar amb tot un equip fent diversos diccionaris, entre ells va col·laborar en l'edició espanyola de l'encyclopèdia la rus i en el diccionari Planeta de la llengua espanyola
Molt amb el Don Quixot també. Va fer estudis. Jo tenia el parell de llibres que estudiava el Quixot. Aquest senyor és filòleg i, per tant, ha anat a l'Arrel a estudiar l'etimologia de cada paraula, el seu significat, el seu origen grec, el seu origen mentí, el seu origen greu... Era un estudiós. Era un filòleg.
que ho va fer sempre amb aquesta senzillesa, amb aquesta humilitat i sentit de l'humor. Aquesta ironia fina. Sí, alguna vegada l'havia sentit en alguna entrevista.
i les deixaven a molts sols moments. La revista de filologia, proèmios, que va ser durant anys. Una fonda. Després la van suprimir perquè no era comercial. Si la dits a una empresa és per guanyar cèntims. Si mires els personatges quan s'expliquen, per exemple aquests dies que han estat parlant del Tribunal Constitucional, i quan mires
la prepotència que tenen aquests personatges que surten és que la prepotència la porten reflectida en la seva imatge.
una persona més estudiosa d'això, d'això, d'això, no. Surten arrasant, o sigui, surten trepitjant a tothom. Vosaltres, ara canviant una mica, vau veure aquella pel·lícula que es diu L'informe pelicano, no? Sí. Una pel·lícula molt amena que et distreu molt. Sí. Doncs veieu el que passa allà amb el tribunal... El del Estats Units. El del Estats Units. Clar. Què passa? Que si tota la trama no la dic perquè el que vulgui veure és molt... És molt interessant. Intrigant i està molt bé. Sí, sí. Doncs què fa?
que és clar, aquí tens els que són republicans, podríem dir, els que són demòcrates, els que són així. Doncs aquí passa igual. I allà es carreguen amb un per una sèrie de coses. I l'altre per un altre. És a dir que...
perquè són tots de la tendència que no convé. Aquí pensem que alguna cosa per aquí va als estilos. Hi ha una cosa que m'ha agradat ara, ara que has dit de carregar-se, em ve a la memòria que el Senat italià ha donat el primer pas per expulsar les coses. Això seria la bona notícia per a pensar.
I pobre hombre, pobre hombre, lo ha aceptado por no disgregar y molestar a la política del país.
També prepotent, també... Ha sigut de tot. Bueno, ha sigut d'un petit corc... Sí. Però bueno, tenint en compte una cosa, que el votaven perquè els agradava. Abans és com un mafiós. Sí, és un mafiós. Però en un país en què la màfia té tant de poderització... Però és una màfia diferent, una màfia diferent que la màfia de les pistoles. Llegies el Cavalieri. Aquesta és costera. Cavalieri. Cavalieri. No, eres el Cavalieri.
Jo tinc una novel·la que no surt. La vaig trobar per casualitat. I és a finals del segle XIX.
I ja passa el mateix. La prepotència d'aquest personatge és que té frases que gràcies que li riuen els italians, però que dius des de lluny... La senyora Merkel no creu que és massa complicit?
Quan li va fer la perorata que li va fer. Quan el van acusar de que empaitava les menors va dir que és al revés, totes les dones d'Itàlia... Possiblement sí. No ho dic a la paraula perquè no s'ho sent. És un personatge que passarà a la història. Tornem al primer de tot.
Jo no sé com em penseu vosaltres, però el factor de ser encadenant, allò que tenien a les bombes, el detonant, molt bé és la paraula exacta, doncs quin ha sigut? Ja ara, ara en aquests moments, ficar-se amb la llengua. Us en recordeu que fa almenys dos anys que ho vaig dir-ho? No perquè d'allò, sinó perquè es veu.
Quan a algú la fibra sensible és quan fan aquesta paròdia, aquests atacs frutals i aquesta despreci total d'una llengua que tot serveix per comunicar-te amb els altres.
doncs aquí és un dels factors, aquesta una, i l'altra fins ara, aquí correctàvem, i això també ho sabeu, aquella època de victimisme. Bueno, sí, però bueno, és clar, negociadors... i ara els hi ha sortit un gallito, i com els hi ha sortit un gallito que els hi ha plantat cara diu, ostres, i ara tenen que posar tota l'artilleria a punt.
El bombardeig. El bombardeig.
Aquesta podrien dir verí, perquè és un verí, va filtrant-lo, va calant, per la zona mesetària, que dius tu, i per la zona d'Extremadura, i per la zona d'Astúria, i de Gallet. L'altre dia va sortir el Susso del Toro parlant, i li va dir al 23-24, a la nit.
Quan ja va acabar la revista, va dir que quan es parla una cosa bona a Madrid, de Catalunya, ho censuren. No es pot dir que hi ha censura. Aquella persona que ha dit aquella cosa, el ministre de l'exterior, li han tocat el crostó de quina manera?
El lector en va dir el que havia dit i que es reafirmava. Joana, que ha dit Maravelles de Catalunya i Nyaqui Gabilondo. Se li ha d'agrair. És una persona que té la ment oberta. Al final, cada cop que algú diu alguna cosa respectuosa sembla que li fem una festa. Hauria de ser la cosa més normal de molt. Doncs és notícia. Es van queixar dels intelectuals espanyols.
de fora de Catalunya. La veritat és que no acabaven d'entendre com es posaven una mica el cantó d'aquí per defensar una sèrie de coses. La cultura espanyola. I es van quedar molt sorpresos els intel·lectuals d'aquí o uns quants d'aquí, perquè uns quants d'aquí també passen d'allà.
Hi ha una cosa molt greu, de Tortosa cap avall, a la que entres a Vinaròs, ja ha tallat tota la comunicació en Catalunya, no es pot veure TV3, no arriben els diaris d'aquí, a molts pobles, no només de Castella, perquè aquest estiu he estat a Castella, però també molt al País Valencià, a molts llocs, l'única premsa que arriba és el Mundo, ABC... Ens recorda que els que governen són els Peperos. I això no.
Però n'hi ha en molta part del poble, si vols que parlem en Valencià també, que tu ho saps també, i això no, i això es vol en la cosa normal, i no el que està passant que des de la rica, fins al camp, i fins al que n'hi ha ara, que semblava que tenia més obertura.
No me'n penso, no sé com es diu. Semblava que anava a donar per a mi, però ja havia dit que no, que res. Que no, perquè, no te'n dic, que li han tocat el crostó. Alberto Fabra, el president. I ara escolteu una altra cosa que encara és més xulo, que a mi que m'agrada molt la cosa de Mallorca. Doncs ara el president també, que fet. El vausar. Però escolta'm, si dius que aquest senyor, l'altre dia, el meu fill té un resident que em va a l'equip, que és d'allà.
Si aquest tio no el coneixia en pas de res. Però allà l'han posat. Crec que estan demanant ajuda.
A part d'ajut estan fent la vaga i diuen que veurem quant durarà. Ahir ja començava a baixar la intensitat. El que no aconsegueixo entendre no ho entendré mai de València. Jo també. El que no aconseguiré entendre mai és que diguin que la seva llengua és una cosa diferent amb un editorial.
i a més escrit en valencià o en català la manera del valencià o com li vulgueu dir, en el diari Levante, no a les províncies, perquè les províncies és el retro, sinó en el diari Levante que deia... Que és el més obert. No, no permetrem que eixa manifestació de la diada que eixa via entre dins del país valencià perquè defensem la nostra llengua i la nostra llengua és el valencià, no és el català. Jo ho deia, però escolta, si estàs utilitzant
Si són els mateixos enxetius. Que va ser unificat el 1932 en el tractat de Castelló. Estàs parlant igual que nosaltres. I els enxetius i les formes valen tant. I el val que val valen tant per valenciar pel català com el balear. I si escrius UI, H-U-I al lloc d'UI tothom t'entendrà. I si poses UI al lloc d'UI tothom t'entendrà. Aleshores, el que estan parlant, el que parlen a la franja que el denomina en la pau, que el denomina en la pau,
Clar, tenen un...
Aviam, en la Pau, quin llenguatge és? Què és que se l'han inventat? No, és català, és per no dir que és català. Per allavòrens, amb què es rigeixen? En quin diccionari tenen per ampliar la seva? El castellà té modismos. El català també té modismos. Clar que sí. I els pot tenir... Tu diràs que a Jaén parlen igual que a Cádiz o Pérez. No, no, no, de cap de les maneres. Però en canvi parlen de modismos garitanos, modismos urubenses... Això és normal.
Ni el Maria, el Maria és absolutament diferent a la resta d'Andalusia. El diccionari mateix de la llengua espanyola diu que si heu un modisme que es parla jaent i jaent en determinats pobles es diu en aburrición en lugar de aburrimiento, por ejemplo, pues allí es correcto. I aleshores es permet que siguin modismes els diferents de la llengua castellana. S'accepta això?
però no el resta. En canvi, la llengua catalana, no. I en Huesca, en Huesca... El poble parla diferent. En Huesca els veus d'allò parlen la fable.
La fable és que en el lloc de l'H posen una F. I veiem que hi ha altres llengües. De l'estat espanyol que hi han estat totalment arrasades. El bable i el castur han estat totalment arrasats. Ara intenten aragó.
elements, respectar una mica aquest principi de respecte. Evidentment hi ha una part de València que ja fa anys que està completament castellanitzada. Ho crec. Alguns pobles totalment. Si vas per Bunyol, Utiel, Raquena, a tots aquests pobles es parla integralment de tothom en castellà, ja no parla ningú. Estan espanyolisats.
Parla valencià i també s'entén perquè ja van estar molts anys els aragonèsos. En canvi, es parla encara molt valencià als pobles de l'Almaestrat de Castelló. Molta gent de Castelló diu que són la Catalunya Nord. En el Grau, en València, que és com si fos aquí la Barceloneta, vostè també ha parlat del Grau. No, on es parla encara molt el valencià és al Cabanyal, el barri de mar de València. I, per contra, a la Can també es parla.
O sigui, que València queda com una illa. Depèn de quins pobles de la Cannes parlen català i de quins parlen castellà. Depèn de la proximitat amb Múrcia. Però jo tinc una amiga que és del País Valencià i parlen com nosaltres. Perdona, la raó històrica és perquè els aragonèsos, a la part d'Utiel, Raquena, Buñol, van estar 300 anys els aragonèsos allà que van arribar abans que els catalans i els valencians. I aleshores, de qui ve que parlin castellà? En València, si la gent de la capital
Sí, parlava en valencià, és que eren de Llaura Hors. Sí, no tenien importància. No era finó? No, no, no. Com aquí, moltes famílies de postguerra, que tampoc era finó parlar català. Però aquí se mantuvo. La gent intelectual aquí a Català no mantuvo. I les famílies i tothom. Però la gent fina... Depèn d'aquí exacte, això que diu la Joana. La gent fina enviava els seus nens
a internados extranjeros porque aquí no se contagiaran. Tampoc podem ignorar que hi ha catalans intel·lectuals que han preferit la llengua castellana. I és molt respectable. Els escriptors que més han volgut traspassar fronteres i anar de seguida... Terenci Mois és un dels que va començar escrivint en català i després va seguir tot en castellà. Hi ha altres escriptors com Joan Mercè,
I això ho crec, perquè la manera d'expressar-se... Això demostra el nostre bilingüisme. O sigui, no és millor tenir dos llengües, tres llengües, quatre, com aquest pobre senyor que s'ha mort.
que era un erudit. Només que sometres amb una sola llengua. Una gran de llibre. Llibre de què?
Martí de Riquel era precisament un gran coneixedor del bilingüisme i a més, moltes de les seves obres estan castellà i moltes de les seves obres estan català. Però fixa't allò que quan fan el Gran dictat, moltes vegades que fan alguna paraula i per l'arrel, per l'etimologia que dèiem abans, diu això va amb bac o no va amb bac. Encara que català sigui diferent, no.
però n'hi ha moltíssimes paraules que venen d'això. Aleshores se sap si aquell sap de què va l'assumptu, sobretot en qualsevol medicina. Deixa'm dir una última notícia positiva. Estan fent al Teatre Victòria la Tabernera del Puerta, companyia de sarsuela més sarsuela dirigida pel Lluís Caval, que és una companyia catalana que ha renovat completament la sarsuela.
Fins al 29 d'aquest mes es pot veure. Enveja la tavernera del puerto, que és la burgueseria de... La tavernera del puerto i segueixen traficant amb cocaïna, que és una cosa molt contemporània. Mare de Déu!
Ja vol va re-surgir, la Censuela. Està molt bé, però que diuen que el muntatge és esplèndid i que té unes crítiques magnífiques. Doncs l'anirem a veure. Se'ns acaba el temps, hem començat bé, aquesta tàrtulia. Se n'acabarà un curs que hi haurà moltes coses per comentar, o sigui que l'esperem cada dijous, gràcies a tots quatre. Joana, Pere, Montse i Lina, que vagi molt bé. Bon dia, guapes.
Arribem tan seguit al punt de les 12. Connectarem amb la xarxa per actualitzar-nos del que passa ara del país. També sentirem el bitllet informatiu dels senyors notícies i tornarem amb més coses. Parlarem del Dia Mundial de l'Alzheimer i també de vins amb l'Street Golfing del Silla de Can Mata que avui ens farà tastar. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maité Polo i Oriol Pujador. La Generalitat reduirà la meitat dels avals que dona als propietaris de pisos de lloguer. Fins ara l'executiu cobria 6 mesos en cas d'impagament i ara en seran 3. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, assegura a la xarxa que es farà una consulta ciutadana abans de presentar candidatura als Jocs Olímpics d'hivern. Preocupació a Tarragona després que els promotors del Barcelona World assegurin que el projecte no es farà si Catalunya surt de la Unió Europea. Esports amb Ater Polo femení Any Espart tornarà a jugar al club Natasia Sabadell.
I en futbol el Barça lidera el grup H de la Champions empatat amb el Milan després de superar i l'Àgex. La Generalitat, com dèiem, reduirà la meitat dels avalls que dona els propietaris de pisos de lloguer per protegir-los en cas d'impagament. Fins ara, el govern garantia el cobrament dels rebuts durant mig any, sis mesos. Això sí, sempre que s'hagués iniciat un procés judicial. Però aquesta garantia quedarà reduïda ara tres mesos.
Els APIS, els agents de la propietat immobiliària rebutgen la reducció dels avals i constaten que la Generalitat triga a pagar aquests ajuts en alguns casos fins a 10 mesos. El president del col·legi d'APIS, Joan Uller, avisa des de la xarxa de comunicació local que el govern pretén aplicar més restriccions a aquest aval en lloguer.
El mecanisme d'establiment de l'arrendament es fa a través de les bolses locals d'habitatge o les bolses públiques d'habitatge. Clar, això ja arriba al límit dels nostres principis. L'executiu reconeix un retard de quatre mesos en els pagaments d'aquests avals per al lloguer. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha assegurat avui a la xarxa que hi haurà consultes ciutadanes abans de presentar formalment la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern.
Els alcaldes del Pirineu asseguren que els jocs ja generen prou consens i que no cal fer cap consulta. En declaracions a la xarxa de comunicació local, Xavier Trias ha supeditat també la presentació de la candidatura a no haver de fer cap infraestructura que pugui malmetre el Pirineu. Si nosaltres veiem que estem ben situats per guanyar els jocs, ens presentarem. Si no, no. I, a més, abans de fer-ho, farem una consulta. I s'ho hauran de mullar tots.
i s'hauran de mullar tots, perquè jo vull saber els partits. Jo no em puc presentar a buscar un jocs olímpics sense el suport del PP, del PSC, d'Esquerra Republicana, voldria d'iniciativa i iniciativa ja diu que de cap de les maneres. Sobre les obres de la línia 9 del metro, l'alcalde de Barcelona ha reconegut que caldrà esperar 15 o 20 anys per veure finalitzat el tram central de la línia.
L'Ajuntament de Gramunt a la comarca de l'Urgell retirarà totes les banderes de la Unió Europea de la façana del Consistori. No obstant això, hi deixarà la bandera espanyola i la catalana en compliment d'una sentència judicial. Radio Tàrrega, Aleix Cruz, bon dia. Bon dia. L'Ajuntament de Gramunt retirarà totes les banderes de la Unió Europea de la façana del Consistori, menys l'espanyola, l'europea i la catalana, en compliment d'una sentència judicial.
L'Ajuntament de Gramunt considera que ja va donar compliment a la Lleida Banderas davant les peticions de la delegació del govern espanyol a Catalunya. Davant la resolució del contenciós administratiu per part del jutjat de Lleida, l'Ajuntament de Gramunt es veurà obligat en aquests moments a donar compliment a la sentència.
Segons ha explicat l'alcalde Bernat Soler, la sentència no demana penjar la bandera espanyola que ja era present al consistori a Gramuntí. La sentència el que diu és que les banderes dels països europeus generen interferències per tal que la bandera espanyola es vegi bé i de forma preeminent al com marqui la llei. I per tant, en aquest sentit, ens veiem obligats a retirar les banderes europees. Bernat Soler ha assegurat que avui l'estat espanyol ha guanyat una sentència al mateix temps que està perdent un país.
Preocupació a Tarragona després que ahir els promotors del Barcelona World assegureixin que el projecte no es farà si Catalunya surt de la Unió Europea. La porta veu de l'Ajuntament de Tarragona, Begonja Floria, ha lamentat amb declaracions a la xarxa que el projecte no sigui sòlid. Barcelona World és un projecte molt interessant que nosaltres sempre hem posat, però també hem generat dubtes sobre si realment era un projecte sòlid. Per tant, aquestes manifestacions d'ahir, home, generen preocupació.
generen preocupació perquè les expectatives que ha generat la Generalitat amb aquest projecte són molt altes en quant a generació d'activitat econòmica i, per tant, que hi hagi dubtes al voltant de si el seu futur depèn de determinades coyuntures, doncs és preocupant. És preocupant, existeixo, en aquest cas concret, però també és preocupant amb altres temes. Els promotors proveuen construir el primer hotel del Barcelona World l'any vinent. Notícies en xarxa.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia, són les dotze i cinc, us parla Andrea Bueno. La Teneu es marca com a reptes aquest nou curs, millorar les seves instal·lacions i seguir recaptant socis i sòcies joves. Per això l'entitat manté la quota jove que va introduir a principis d'any per tal de facilitar
que el jovent del municipi s'hi apunti. La quota jove de Rataneu consisteix en 20 euros l'any pel jovent fins a 20 anys i 30 euros anuals pels joves entre 21 i 30. Un preu molt reduït en comparació amb la tarifa general pels socis i sòcies, que és de 90 euros, 5 menys que l'any passat. D'altra banda, pel que fa a les activitats de Rataneu aquest curs destaca el canvi d'horari del documental del mes, ara es farà l'últim divendres de mes, i una altra novetat és que el 4 d'octubre començarà un cicle de música i teatre amb un grup italian.
Més qüestions, el Casal de Joves inicia el curs també amb l'objectiu de potenciar molt més el servei d'informació juvenil. En aquest punt s'informa d'ofertes de feina per al jovent, de cursos de formació ocupacional i d'altres temes que poden interessar els joves de Sant Just. Ara, per tant, es vol donar més visibilitat als canals de comunicació d'aquest punt d'informació a través del blog, del Twitter i del Facebook. Si el voleu consultar, ho podeu fer a l'adreça sijsantjust.blogspot.com.
D'altra banda, el casal ha obert el període de matrícula pels tallers d'aquest trimestre. La majoria començarà en la segona setmana d'octubre, excepte el de hip-hop, que està a punt d'arrencar. I un últim punt per recordar-vos que el barri Sud celebra el seu 53è aniversari durant els propers dos caps de setmana. Aquest dissabte es farà una masterclass de fronter i diumenge el grup de percussió abandonarà en capçalarà una cercabila pels carrers de Sant Just i un vermut popular.
La setmana que ve es farà un sopar en ball. L'entitat veïnal fa 3 anys que es reuneix per celebrar el seu aniversari amb tota la comunitat, un barri format a ran de veïns que hi van arribar als anys 60. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies d'Edició Mitzdia a partir de la una i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat santjustenca al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Gràcies per atendre'ns.
Seguramente por la mañana Cuando despiertes no quede nada Un día más entrará por la puerta Y yo me habré ido por la ventana Solo te pido que cierres los ojos Que yo quiero ver cómo bailas Vamos a ver cuánto resiste Un corazón hecho de porcelana Días que vuelan Noches que andarán Sueños que olvidarán
Hoy es el día de hoy.
Avui és el dia.
que ver contigo esa lluvia de estrellas que cayó por el camino. El día que estuvimos a punto de perdernos dejaron de girar, los planetas nos miraba el universo. Y sabía que todo era distinto, que no hicimos caso a las señales del destino cantándola la lluvia bailando como indios. Sabemos que es el día que comienza el infinito.
1, 2, 3...
No?
Vine al restaurant del Centre Social El Milanari. Al restaurant El Milanari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets sòcia o sòcia del Centre Social El Milanari, el menú et costarà set euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esbern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà número 1. Restaurant El Milanari.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilíngua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Automatis i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697-70-3505 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Saint Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre. Smooth Jazz
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb Noia de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara i... un mort i l'altre casi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Just a la fusta, el magazine del matí.
En punt, un quart d'una del migdia, Sant Just ha sumat demà divendres a la commemoració del Dia Mundial de l'Alzheimer, que es celebra dissabte, 21 de setembre. A la municipi i a la resta de la comarca es faran diferents activitats de sensibilització i moltes d'elles les organitza l'Associació de Familiars d'Alzheimer del Baix Llibregat, i a aquesta hora parlem amb la presidenta d'aquesta entitat, la Maria Rosa Giné. Molt bon dia, Maria Rosa. Hola, bon dia.
és una d'aquestes dates, aquests dies mundials que existeixen perquè, d'alguna manera o altra, cal recordar, cal conscienciar que existeix aquesta moment. Home, és un dia per sensibilitzar la població, per una jornada de portes obertes per explicar tot el que fem i una jornada també de sensibilització de cara a la gent en general, a la societat i també perquè els polítics i a tots els que, d'alguna manera, tenen alguna cosa a veure. Cal més conscienciació?
Home, jo crec que sí, actualment, anem a veure, és un dels col·lectius que està greument afectat per tot el que està passant, per les retallades amb la dependència, i també amb la menaça de la congelació de pensió, no vull dir, tot això recau sobre la gent gran, i molta d'ells són els que pateixen la malaltia d'Alzheimer. Llavors, doncs, clar, sempre plou sobre mullet, no?, i això...
Crec que s'ha de dir així en veu alta i d'alguna manera d'entre tots intentar defensar aquest greu joveja que ens ha anat desplegats. De fet, parlaves ara de la retallada d'independència. Imagino que és una d'aquestes retallades que fa mal en general, perquè alguna vegada que sentim
de vegades només sentim la notícia, però de vegades sentim testimonis directes i és una d'aquestes partides que hauria de ser de les més intocables. Hauria de ser intocable de totes totes, perquè pensa que un malalt d'Alzheimer és totalment depenent ja des del moment que té el diagnòstic, perquè no es pot valdre per ell mateix, perquè necessita atenció les 24 hores del dia, perquè arriba un moment que no es pot ni vestir-se, que no sap menjar, que ha oblidat tota la història de la seva vida, que no sap qui el cuida,
És un malalt que necessita una tensió constant. La llei de la dependència es va... Primer semblava que fos una panacea que seria un allargeriment per moltes famílies, però a l'hora de la veritat és la família la que ha de donar el 100% de la seva capacitat envers el malalt. Mai ha arribat a ser com a tal aquesta llei de la dependència?
A veure, aquesta llei ja va néixer amb moltes mancances, perquè jo crec que van comptabilitzar, van fer els números malament, no? Primer semblava que n'hi havia pocs, però, clar, resulta que... Mira, de les persones grans, de les malalties de persones grans, es calcula que un 70% són els de Imer. Llavors, clar, hi ha un número gran afectat que potser no es va comptabilitzar convenientment.
Va ser una llit que va néixer una mica coixa, una mica així, i aquí hem arribat que cada vegada el got està amb menys aigua. És un got buit que està amb un ditet d'aigua. Què demaneu a les administracions o què haurien de fer? A veure, sobretot que es protegís de la família que té un malalt que està a casa i el cuida. Que no retallés per res la part
que és una part mínima de l'atenció als malalts, que tinguessin també avantatges en quant a l'atenció mèdica i tot això que no hagin de fer hores de cua. Afortunadament, ara estan estudiant una targeta que s'està instal·lant com a prova pilot aquí a Cornellà perquè no hagin de fer llistes d'espera, ni els hospitals, aquests malalts que a vegades
una hora d'espera els hi suposa per la família, una hora d'angoixa. I d'altra banda suposo que també és important més enllà de les administracions públiques conscienciar la societat en general, no? Home, per descomptat, però la societat en general cada vegada està més conscienciada. Perquè tots tenim casos, no? Perquè qui més i qui menys, o de prop, o perquè té família, o perquè té un veí, o perquè coneix un amic, cada dia se sap més què és la malaltia i el que comporta al cuidar-la.
A veure, a la societat, quan vam començar nosaltres el primer any del Dia Mundial de l'Alzheimer, que fa 20 anys, quan vam sortir al carrer semblava que parlàvem d'una cosa que ens ho havíem com mig inventat, no?, què és això de l'Alzheimer, no ho sabíem a la majoria ni pronunciar, però ara quan sortim amb les taules i amb la informació, qui més i qui menys s'acosta a la taula dient, mira, jo tinc familiar, jo sé el que és això, i, bueno, conscienciar,
la gent que ho va passar de prop i és el primer que s'ha conscienciat. Suposo que casos com el de Pasqual Maragall també ajuden a posar-ho de manifest. No només els pobres ploren, no? Ahir precisament vam tenir aquí al Prat una xerrada amb la Fundació Pasqual Maragall, el doctor Camí i em comentava això, que el senyor Pasqual Maragall va fent el mateix curs de la malaltia que tothom. Vull dir, s'està deteriorant, està en una fase ja bastant avançada,
Afortunadament, o diguem-ho en tracometes, és igual per tothom. Perquè si es pogués curar amb diners, llavors aquí hauríem ofetades. Fa poc sentíem que hi havia hagut un event científic per arribar-ho a curar. Com ho rebeu aquestes notícies? Que no, que no és veritat. Cada dia mundial estan dient... es fot algun laboratori o algun il·luminat que diu que té una medicació.
Només s'ha dedicat a totes les medicacions d'investigació que hi ha. S'han tombat quasi totes i només hi ha, en perspectiva, una o dues fins d'aquí 10 o 15 anys. O sigui, ahir el mateix Jordi Camí, el doctor Jordi Camí, ens ho va fer un palès. Vull dir que actualment no hi ha res que ho curi. Sí que hi ha medicació paliativa, no? Però que les investigacions estan encara molt lluny i ara, d'alguna manera, s'està intentant
fer investigacions per veure el diagnòstic del principi de la malaltia. A veure on està quan comença i a veure quins medicaments es poden iniciar de nou. És un misteri que les farmacèutiques no troben el camí de poder-la curar. Com ho hem de fer quan tenim un familiar que té Alzheimer?
A veure, sobretot no esperar que estigui avançat per anar primer al metge, segurament segon el neuròleg, i després, bueno, nosaltres, les associacions, estem fent aquesta tasca de formació i d'informació i cursos i, bueno, també l'atenció psicològica a la família, no? Bueno, doncs que nosaltres sempre diem que amb l'Alzheimer s'ha d'aprendre a conviure amb ell, no lluitar contra ell, perquè, clar, s'ha de saber com s'ha de tractar el malalt, s'ha de saber...
una mica la psicologia de tendre'l i no començar a barallar-se amb ell. És un malalt que va perdent totes les seves facultats i que arriba un moment que és una altra persona que no es pot parlar amb ell com si l'haguessis tingut d'ahir, que s'haguessis vist ahir mateix. Suposo que per tant pels familiars també és molt difícil, no? L'equip de la dificultat que et costa d'entendre que aquella persona amb qui has conviscut tota la vida
Arriba un moment que no et conegui ni sàpiga qui ets. Els familiars es revelen i d'alguna manera no acaben d'entendre el que està passant. Però és el desenvolupament de la malaltia. Va perdent totes les seves facultats fins que s'oblida de menjar, s'oblida de caminar, s'oblida pràcticament de tot. A partir de quina edat pot començar? Ni Alzheimer o no persona?
A veure, no vull alarmar ningú, però bueno, ja... Lo normal no és que sigui gent jove, però a partir dels 65 anys hi ha un 7% de la població que ho pateix. Però clar, a partir dels 80 ja són un 15%. Vull dir, un factor de risc és l'edat, no? La més edat, més números de la loteria. Tot i que actualment hi ha cada vegada gent més jove que la pateix.
I això en aquesta explicació no encaixa gaire. Clar, és una d'aquestes malalties que és evident que com la població més envellida sigui, més la tindrem, però el fet que sigui en gent més jove és difícil de diagnosticar. Sí, és el que no encaixa gaire. Vull dir que també és una altra cosa que em preocupa, que cada vegada hi ha més malalts sumats que no s'havien comptabilitzat. I per això el de la llei de la dependència no quadra en els números.
Doncs per tot això d'alguna manera és tan important que hi hagi aquest Dia Mundial de l'Alzheimer. Aquí a Sant Just, com dèiem, demà l'Associació de Gingrana de Sant Just també ve per a algunes xerrades i la projecció d'alguns documentals i vosaltres també sereu al davant del Mercat Municipal i el Centre d'Atenció Primària. Exacte, sí, sí. I avui mateix fem una xerrada a l'Hospital Moises Brogi amb tots els professionals que intervenen amb l'atenció a aquests malalts, els del CAP, els neuròlegs,
i crec que també és una xerrada que és interessant pel que tingui el problema, pel que vulgui saber més sobre aquest tema. Està clar. Doncs molt interessant i molt agraïts també per aquesta tasca que feu des de l'associació... Perdona, també fa una pel·lícula al Cineforum, aquí a Sant Just, i un taller de nutrició el dia 20, sí, i un taller de nutrició també el dia 10 d'octubre, o sigui que aquí també teniu ocasió, doncs, amb la delegada la Rosa Rost, de poder consultar-li qualsevol dubte que hi hagi.
Estarem al cas a tot plegat perquè és molt d'agrair aquesta feina que feu des de l'Associació Familiars de l'Alzheimer a la comarca del Baix Llobregat. Intentem, almenys, no? Exacte. Gràcies, Maria Rosa, general presidenta de l'entitat. Que vagi molt bé i bon dia. Molt bé, gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia.
5 minuts i arribem en punt a dos quarts d'una del migdia. Atenció perquè si ens esteu mirant a través de la webcam o a través d'internet i si no, recomanem que en aquell moment doncs intenteu fer-ho, perquè veureu a través de la càmera que tenim a punt 4 ampolles, unes quantes copes, perquè de seguida arriba la secció de 20 amb l'Street Goldstein, que del celler que mata cada setmana
En parlarem i avui ha de ser començar temporada tastant un most o diversos. Ara veig diferents ampolles, veig diferents copes, ara ens ho explicarà de seguida. Ho farem després d'escoltar una mica de música però el que us diguem, si podeu acosteu-vos a un ordinador, intenteu posar RayoDesert.com i fixar-vos en el que tastarem d'aquí una estona. Ho farem després d'escoltar Wilco amb aquest tema que forma part de l'Sky Blue Sky, és el You Are My Face.
I remember my mother's sister's husband's brother
Working in the gold mine, gold time filling in for sunshine. Filing into tight lines, ordinary beehives. The door screams, I hate you, hate you, hanging round my blue jeans. Why is there no breeze? No current, sea of leaves. No current through the water, why? No feelings I can't see.
I'll trust no emotion I believe in locomotion I'll turn the rust as we've discussed Though I must have let you down too many times In the dirt and the dust
Ah, no!
I have no idea how this happens All of my maps have been overthrown Happenstance has changed my plans So many times my heart has been outgrown Now everybody's feeling all alone
Can't tell you who I am When everybody's feeling all alone Can't tell you who I am
I'm looking forward towards the shadows chasing bones. Our faces stitched and sewing, our houses hemmed into homes. Trying to be thankful, our stories fit into phones.
No forces live so easily A gift given accidentally When we're not sure we're not alone
Just a la fusta, al magazine del matí,
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorades o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, pom, va, un mort i l'altre casi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Vilaubregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. InformatiuComarcal.com.
Passant quatre minuts de l'escor d'una del migdia, aquesta hora és moment de saludar amb aquesta sintonia l'Street Goldstein del cellar Can Mata. Bon dia, Street. Què tal? Bon dia.
Tornem a recuperar aquesta secció de vins. La camion de dia la passem a dijous, així estem al més a prop del cap de setmana, no? I tot queda més lligat, no? D'alguna manera, dimecres encara estem així més prudents, doncs dijous ja podem començar forts i veig que tu has pres el peu de la lletra. Molt, eh? Perquè ara el que dèiem, si algú ho està veient a través de la webcam, que s'hi fixi bé perquè tenim a punt unes quantes ampolles, unes quantes copes. També ens acompanya avui l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Que s'ha afanyat a fer bé la seva feina, si és ràpid, la seva feina, sempre fa bé.
per poder participar d'aquesta...
Bé, doncs d'aquest tast, no? Jo també tinc unes quantes copes aquí. Vull dir que avui, Astrid, anem forts, no? Jo crec que per començar el curs és perfecte. Primer m'has dit que calia explicar una mica com havia anat l'any, no? Sí, jo sempre des d'allò que si fem memòria de l'últim any, ja us he estat explicant si plovia, si no plovia, si havia fet sol, com havia estat, no? I realment veníem de dos anys de molta sequera. L'any passat va ser un any complicat.
I aquest, vam dir, d'un hivern no excessivament fred, va anar plovent, Déu-n'hi-do el que plovia, la primavera venia tard, sortien les notícies que seria un estiu fred però plouria, que seria normal. I bé, hem tingut sol, ha estat un estiu que no ha plogut excessivament, les temperatures, això sí, no han estat altes, i diríem que la maduració del raïm no és que hagi estat lenta, és que segurament ha anat al seu ritme.
Llavors ens hem trobat que si els últims anys fèiem, ja la veurem, cap a primers d'agost, mitjans, aquest any, quinze dies enrere. O sigui, seria una mica la normalitat, no? I a veure, m'he espavilat per buscar mostos, mostos que ja tindríem aquí un que encara no ha començat a fermentar i un que ja podríem començar a parlar quasi bé de què és un pi. Llavors en tenim,
Aquí a la dreta, un jardoner, que va ser baramat el 30 d'agost a les 4 de la matinada. Collit de nit, perquè tenim totes les dades. Per estalviar-nos oxidacions. Penseu que hi ha sucre, el sucre i la temperatura, què fa? Que comenci a fermentar, que hi hagi oxidacions. Tenim la maquinària adequada, que seria en aquest cas.
Tant pot ser a mà com en aquest cas suposo que haurà estat al tractor. Tenim el xardonet i el pinot noir que han estat varemats una a les 4 de la matinada del 30 d'agost i l'altra a la matinada en santa que és del 2 de setembre. I han estat tots dos varemats amb màquina i de nit.
És habitual això, la varama de nit? Sí, cada vegada més. Sí, jo vaig sentir aquest estiu, que era com una mica una novetat, alguna cosa així que... Home, és això, ens estem estalviant aquelles temperatures altes. Llavors, tot el que sigui, treballar amb temperatura adequada...
Tot arriba millor, tant la persona com sobretot el raïm. Després hem de tenir un producte que sigui fresc. Un raïm collit a les dues del migdia, que el portem al celler, que el premsarem i tot, si està al voltant ja dels 30 graus ja no l'estem controlant. Dirien que se'ns pot arribar a descontrolar. Els altres dos, que serien un macabeu i un xerelo, aquests han estat tots dos collits a mà. Molt bé.
Ens tenim aquí les dues varietats forànies, les típiques a la Burgonya. En el cas del Chardonnay ja estaria acabant la fermentació, per no dir que ja quasi quasi. Deu estar al voltant dels 13 graus. Si us fixeu té un color que semblaria un suc de fruites.
És estrany, si no d'abrimeres no diries com des. No tens rebar la vista, tampoc o què? Si l'haguessiu d'anar a comprar, jo crec que no ho comprau. El segon acabarà sent un rosat molt atractiu, però ara també és allò que dius, home, el color és maco, però el que fa l'acte de no haver clarificat els vins. Quan s'acaben de fer, realment, els vins són així.
Si anem cap al macabeu, sembla una miqueta més lleuger de color, o sigui, no sembla tan tèrbol. Aquest està a la meitat de la fermentació, o sigui, aquest està en procés de fermentar. I el primer de tots, el xarel·lo. No hi ha fermentació, van afegir els llevats fa tot just 48 hores.
I el notarem diferent, no? Jo crec que sí. L'Andrea ja ha començat a fer feina. Ja és allò que dic un nen. Jo he avançat. Llavors, què farem? Estarem a la inversa de quan ha estat collit. Molt bé. Total anem a això, amb uns 18 dies de diferència. Llavors començarem tastant aquest xarelo. Sí.
Que tant el chanelo com el macabeu seran utilitzats per fer cava, vivatge de cava. Per tant, ara això és most, directament. És most, aquest sí que és most. Ja no és llevat per aquí. D'acord. Una cosa que ens podria fer una mica de mal a l'estola. Ah, sí? Sí, perquè els tenim aquí. Per tant, tot el que pugueu, a partir d'ara, menjar amb força sucre també fermentarà.
No, s'hauria de tindre cura. Què hem de fer per fer el tast? Hem de fer alguna cosa especial? Olorar. Olorar, d'acord. No ve gaire de gust, amb l'olor, no? Gens, eh? Aquest... No recorda aquella fruita que heu deixat allà una mica exposada al formatge, no? Que ja gairebé comença a fermentar? Doncs té unes quantes olors que són desagradables.
Si l'olor és fruita, bàsicament és allò que dius no té gaire cosa més. Jo crec que val la pena tastar-lo. A veure, doncs, directament. S'ha de moure abans la copa o no s'ha de fer això? Potser està i ja està, no? Exacte. Ah, sí? És com un suc de fruita. M'agrada més tastar-lo que olorar-lo, em sembla. Quan el tastem està boníssim. Sí, sí. És molt bo. És com un suc de fruita, no? No és excessivament dolç, però déu-n'hi-do el dolçor que té. Fixeu-vos en la cides. És molt fresc.
He repetit, eh? Ha repetit. No, no, és que està deliciós. Penseu que encara no he començat a fermentar. Un cop fermenti, com que serà tant el xarel·lo com el macabeu utilitzats per a la buracaba, farà una segona fermentació dins de la ampolla. Per tant, aquí el grau que anirem a aconseguir estarà al voltant dels 10 graus.
Testem el segon. Vinga, doncs. El Macabeu. Aquest? Aquest sí, l'olores. Aquest l'onorem i aquest l'otem. A mi m'agrada molt. Sí, és una altra història, eh? És una olor dolça. Notes una mica de fruitat, suposo, no? Però fa una mica més de... Jo recorda molt més iombi. Sí, això te n'anava a dir. Fa més pinta de vi, eh, ja. Com canvia, eh? Sí. Home, el gust és totalment diferent, el primer. Ja es nota més aquesta i és molt més àsia, també.
Ens acaba de convèncer. Té més consistència. Té una mica de gas carbònic. Hem obert, hem de fer ara uns 20 minuts que els he servit. Per tant, ara s'estan escalfant. Mentre els tinc a la nevera a 4 graus dirien que els llevats no actuen. Els tenim completament paralitzats. Però ara que ja devem estar aquí al voltant dels 22 graus, els llevats aquí...
De fet, clar, és un vi que no comprarem mai així, no? En cap botiga ni cap restaurant. Vull dir que és un vi que normalment està a mig fer, no? No arriba a ser vi. Tenim un most i tres projectes. Exacte, tres projectes de vi. Exacte, que acabaran sent quatre. L'acidest també es nota. Sí, molt més que l'altre. Molt més que l'altre. Clar, és que l'altre encara és molt la fruita. És això, hem de tenir en compte que té la quantitat de sucre
a dient perquè després torni a fermentar. Si ara tinguéssim una quantitat de sucre per donar-nos un vi d'uns 13 graus, un cop féssim cava se'ns aniria a 14. Quant durarà aquest procés ara? Ara pot estar unes dues o tres setmanes més o menys. Després es deixa reposar i ja es faran gairebé els copatges per elaborar el cava. Molt bé.
Interessants, eh? Sí, sí, bastant curiós. Aquestes experiències que ens deies abans d'entrar que normalment no es poden fer. No es poden fer. Tu em comentaves que havies anat a un celler a l'estiu i et diuen ara els vins no es poden tastar. Clar, no es poden tastar perquè no són vins. Però clar, això ho tenen dins dels dipòsits i jo crec que és bàsic. De la mateixa forma que és interessant saber com ha estat l'any,
Després queda reflexat. Si hagués estat un any calorós no hi hagués invernament ara a setembre, hi hagués invernament a primers d'agost. I segurament aquesta acidesa seria més baixa. Si tenim una acidesa baixa segurament no podrem elaborar uns vins o uns caves amb una capacitat d'envelliment més gran. I això marcarà suposo també els vins que tindrem aquest any. Aquest any serà un any ideal
Per tindre uns vins o uns caves, que els podrem guardar molt més temps. És la relació sucre, cidesa, aroma...
Un sense l'altre quasi bé no té sentit ni l'alcohol. Testeu el piolot nua, el rosat. Aquest és el més rosat. Aquest de color entra bé, tot i que es veu una mica diferent. És atractiu. Si us fixeu ja comença a fer una mica de bombolletes. Aquí es veu molt bé a l'ampolla. Sembla com un lambrusco, no? Així d'aspecte. Exacte. Casa que la majoria de lambruscos el gas carbònic és injectat. Jo abans he comentat a l'Street, l'olor no m'agrada gens.
No, no, no. No canviem gens a veure. És allò que dius, no té cap atractiu. Quan tu compres un vi rosat i el tastes, són moltes fruitetes, són com un caramel. Però això no té res a veure. I això no té res a veure. Ah, el tenim a mitges. Què, el tastem, no, per això? Sí. A veure, què ens esperen? Primer de tot,
El carbònic es nota molt més que en l'entre. Què significa això? Que segurament els llevats estan actuant molt més en aquest vi que no en el macabeu. Fa més dies que està collit. Per tant, fa molts més dies que s'està transformant en un vi. Per tant, aquest gas carbònic ens està indicant que aquí la fermentació està molt més activa que no en el cas del macabeu. Segones, la llengua.
Pica, no? És com fa una sensació estranya. Recorda aquella llaminadura que... No me'n recordo com es deia, però que era com així gran... Bueno, que et picava la llengua, no? Que buscava aquest objectiu. Com els totxos aquells. Exacte, alguna cosa d'aquestes. Sí, sí, sí, això. Què passa? Que això és rei negre?
Els altres són raïms blancs. Normalment la pell, per obtenir un bio blanc, no deixem massar durant hores i dies la pell. Senzillament, una mica premsant, el que volem és tindre vins molt blancs, molt transparents. Però d'un rosat, què volem? Volem color. Si volem color, què necessitem? Les filles del raïm. Les filles del raïm tenen tenins.
Què és aquesta ansieda? Els tanins seria la matèria colorant, aquesta càrrega tànica que té. És allò que dius, tu quan menges una fruita amb pell i sense, la teva textura a la boca és la mateixa? No. Si tens pell, costa de mastegar. Només pensant en el raïm de Cap d'Any. Quan tens el raïm sense pell, passa ràpid, no m'has d'amastegar. Quan tens el raïm i el mastegues, el tens estona i la llengua queda
És clar, és veritat, és com si fos una altra fruita. Exacte, doncs clar, què volem? Volem color. Per tant, tenim tenins, és la típica frase dels vins negres, un vitànic. Aquest vi que veiem tan rosat ara, després es convertirà en un vin negre? O serà un vi rosat? Serà un vi rosat d'un color, com et diria jo. Com el Lambrusco, potser.
Potser no amb aquella intensitat tan forta. Afruïtadet, m'imagino. Serà un color vermell, no pensant en un color piratal. Crec que és un dels colors que determinen molt color piruleta. Té una intensitat més baixa, perquè aquesta varietat de raïm tampoc dona tanta matèria colorant. Si ara tinguéssim un marrot o un cirà,
amb els mateixos dies de massaració i fermentació no tindríem aquest color, tindríem molt més color. I aquest color llavors també depèn de com ha anat la collita. Com ha anat la collita de la varietat de raïm i del que volem aconseguir. Si no li vull donar color, les pells passen el mínim possible. Si li vull donar molt color,
Deixarem moltes més hores en contacte amb la pell, però també el que trobaré és aquesta força, aquesta tenicitat. El que ens aproparà molt més és que s'assembli a un vinegre, que potser no és el que volem. Penseu que el rosat és un virus. La vinegra no en tenim cap aquí. S'ha d'amagar que bé. Això no s'acaba avui, no? Això intentarem que sigui...
La setmana que ve, exacte. No avanço res. Encara ens en queda un, David, per això, per tastar. Encara ens en queda un, el Chardonnay. El primer que es va acollir el tastem ara, que ja seria el que estaria ja en procés d'anar acabant. És el que té justament un color més fosc, no? Més espès. És el més espès. Jo crec que l'olor és la més intensa de totes.
L'olor d'aquest jardonès. Ja sembla també. Ja recorda més algun tipus de vi. Aquí teníem sucre. En el primer teníem bàsicament sucre. Aquí bàsicament el que tenim és alcohol. I l'alcohol què fa? Evaporació. O sigui que tots els aromes també sobresurtin, no? A veure, heu tastat ja. Andrea, veig que encara també fa el glob. Com ho veieu? Quin volum, eh? Molt. Molt àcid. Més àcid? Sí, sí.
Molt àsit, no? Menys dents, potser, que l'altre, que l'abans... Menys, menys. Com a textura. I alguna cosa ara ho diré fatal, perquè soc zero experta, eh, però em recorda... Em recorda aquelles cerves alemanyes, saps, que tenen com... Suposo que deu ser, no sé què deu ser, però... Potser per la fruita, eh, però m'ha recordat allò... Per la fruita o pel llevat... Pel llevat, segurament deu ser això. Aquestes que tenen potència en el llevat més fort. A veure, aquest és allò que diu, sensació dolça l'heu tingut?
La que menys. Amb olor potser marca molt més, però aquí ja tenim l'alcohol. Tenim més fruita, tenim més pes, tenim l'alcohol. L'alcohol què fa? Que ens impregni molt més la boca. Aquestes varietats, tant el pinot noir com el xardonner,
A part de fer la fermentació alcohòlica, que la fan tots els vins, necessiten fer una fermentació que se li diu malolàctica, on l'àcid màlic del raïm es transforma en làctic. Si us fixeu tots dos, són molt més àcids que el macabeu i el xarel·lo. Pot ser. Són variedats que necessiten fer una segona fermentació per suavitzar-se. Aquest vi, així, tal com està,
És dur. És potent. Per tant, què li falta en aquest vi? La fermentació malolàctica. O sigui, fer una altra fermentació que surt de forma més espontània, un cop a fer la fermentació alcohòlica, perquè es suavitzi.
I llavors, suposo que, quan de temps des, aquest procés encara serà... pot durar una setmana. Ah, només una setmana. Unes setmanes. O sigui, depèn molt també de la temperatura i del seu procés, no? Realment, segurament aquest xardonet també formarà part del copatge del bon cava.
Però ja no seria una idea de fer vi i base. Ja, ja és una altra història. És allò que dius aquí, ja és allò que dius veiem aquí una estructura que no té res a veure amb els anteriors. És veritat, ja té un altre cos. Ara aquí si volguéssim jugar una mica diríem va, anem a fer un cava. Un cava amb les quatre varietats de raïm. Això podria ser un... Un mateix cava.
Exacte. Amb totes quatre. Ara jo es podria preguntar, a veure, tenim aquests tres mostres, què podem fer? Fem quatre vins sols separats, juguem i anem a fer un cava. Un té més acidesa, l'altre és potser més perfumat. O sigui, cada raïm té les seves qualitats i les seves característiques. Quan anem a comprar un cava normalment no està elaborat en una sola varietat de raïm.
Si no, aquí és un copatge, d'uns quants. Doncs ara aquí, si volguéssim, podríem jugar i cada una amb la seva característica. Molt bé. Això més endavant podríem de provar de...
Un cop ja estiguin tots els vins acabats, podria demanar que ens deixin allò que seria el vivase i podríem un dia... Per veure com vols, no home, seria molt interessant segurament. Però realment quan tastem vins sempre estem pensant com a un d'individual, no? És veritat, sí, sí, sí. I no pensem que a vegades tenim vins blancs fets amb dos, tres i quatre varietats de raïm. Per què? Perquè cada una li aporta la seva característica.
Aquest maca veu ja es veu, és molt més suau que aquest xardoner. Potser aquest maca veu sol per fer un vi se'ns quedaria molt curtet, no? Llavors, potser fent una mica això, un copatge... Podríem arribar a tindre una cosa... Molt bé. I agafar la característica d'un i les de l'altre. Exacte. I això també ho hem de tindre sempre en compte.
Molt bé, doncs ara crec que aprendrem moltes coses i a més si ho fem d'aquesta manera tan pràctica, o sigui que avui hem vist ja en quin punt estem, perquè és aquell moment que posverem. Exacte, i la temporada passada vam fer com molta, molta, molta teòrica i potser que ara que estàs apurada fem una mica més de pràctica. Entrem més en matèria, no? No, no, no, em sembla bé, em sembla bé. Sí, perquè si jo... Clar, jo vaig tastant. Hauré de córrer molt els dijous, però vinga va, es farà un esforç. Valga la pena, no?
Jo crec que val la pena perquè fas una aturada a la teva jornada. És perfecte però és maco de veure com ha estat l'any.
Aquesta sensació que no són càlids, podem fer una mica una memòria de com ha estat l'any. I penseu que això al mercat no sortirà de forma imminent. No, no, clar. El primer que sortirà serà aquest vi rosat, però ja serà de cara potser cap a març, abril, maig. Encara queda. O sigui, encara li queda molt de recorregut.
És el que dèiem, no està per ser consumit. No, ja es nota, es nota. O sigui, estem en els principis d'endà la pel·lícula. Sí, sí, ja ho veiem i mira, avui ho hem pogut tastar aquí en aquesta estrena d'aquesta nova secció de vins del Just a la fusta.
Moltes gràcies d'Ester i Goldstein per acompanyar-nos. La setmana que ve més, no? La setmana que ve farem vins negres. També amb tas i tot. Tindrem tas de most. Tindrem tas de raïm. I potser de vi. Ja veurem. És allò que dius, aquestes coses fins a última hora. Són coses que no les pots tindre a casa de forma així. Ai, mira, m'ho guardo. No, com que està
Estan creixent, s'estan fent, és allò que dius no... Potser val la pena deixar una mica la improvisació. Però sí, sí, serà negra. Doncs estarem al cas també la setmana que ve. Gràcies també a l'Andrea Bueno, que avui ens ha acompanyat a fer aquest cas. Gràcies a totes dues. I tornem doncs la setmana que ve. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu, bon dia.
5 minuts i arribem a la 1, en punt del migdia. Ha arribat el moment d'acomiadar-nos, acomiadar aquest just a la posta i agrair la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bono al Serveis Informatius, el Carles Hernández i el Rius a la previsió del temps. Avui hem parlat amb la Maica Dueñas de Teatre, com cada dijous, i hem fet artúlia amb la Joana Algarra, el Pere Oliver, l'Elina Santa Bàrbara i la Montse Larrea.
i en aquesta última hora hem parlat amb la presidenta de l'Associació de Familiars d'Alzheimer del Baix Llobregat per parlar de les activitats que es fan demà divendres, que dissabte és el Dia Mundial de l'Alzheimer i acabem de fer aquest tast de vins amb les Trigolstein del Celler de Can Mata, aquesta secció de vins que farem a partir d'ara cada dijous i ens ha acompanyat també l'Andrea Bueno. Us ha parlat Carme Verduy i tornarem demà a partir de les 10 i fins a la una del migdia. Que vagi molt bé, que passeu un bon dia. Us deixem ara amb ciència ficció dels amics de les arts i de seguida l'informatiu migdia
del Senyors Notícies, en Andrea Bueno. Una empresa japonesa té un prototip de màquina capaç d'esborrar-te els records Jo vaig veure la manera
i vaig escriure per participar a les proves pilot. M'ha vingut al cap mentre volava un diumenge al llit. Ens despertàvem mirant-nos els peus, comparant-nos els dits. I se m'escapa
A mitjà rialla ens he vist tan nens i amb tantes ganes mai vam sospitar que acabaríem així.
M'han posat en un hotel, una suïc descomunal. Es veu Tòquio des del cel, m'ha semblat un bon final. He fet una visita prèvia,
i he vist les instal·lacions, m'han presentat els responsables, que són la crem de la crem, tot súper maco, reia molt, arigato, arigato. I el que m'ha fet de traductor m'ha vist un pèl acollonit i ha dit, hi ha una part positiva, cap de lis, discos, llibres, llocs, que donarien molts per tornar a viure'ls com el primer dia.
Però mirant els legs i els electrodes m'he vist panxamunt un llit amb rodes mentre van passant les llums d'un passadís.
I he entès que demà serà una altra vida, que viuré feliç, una mentida, però per perdonar-te que li arribo aquí.
Arribaré a l'aeroport, no portaré cap record. Tu no em deixis preguntar, digues on hem de marxar. Porteu tot el cotxe a punt, fes-me cas tots dos ben lluny.
Tornar a començar en un bolet que tingui un nom que no puguem ni pronunciar.