Tots els arrestats són veïns de Palamós i de Palafrugell i als seus domicilis i han trobat telèfons mòbils, càmeres de fotos, targetes de crèdit, ordinadors portàtils, tots ells procedents de robatoris així com diverses drogues. Els preus han caigut el mes de gener i, en relació al desembre, un 1,2% a Catalunya. Es tracta del descens més gran de la inflació dels últims 35 anys quan va començar la sèrie històrica de l'Institut Nacional d'Estadística. La davallada de preus s'explica per la campanya de rebaixes del primer mes de l'any.
En relació al mes de gener de l'any passat, els preus pugen en canvi un 3,3% a Catalunya, és a dir, en els darrers 12 mesos, si es fa el balanç de l'últim any. Sis dècimes més que el conjunt d'Espanya, on la inflació interanual s'ha situat en el 2,7%. Els treballadors de l'empresa Derbi fan aquesta hora una assemblea a la factoria de Martorelles després que ahir la multinacional Piaggio els comuniqués la decisió de tancar la fàbrica. Les negociacions entre la firma italiana i una empresa suïssa que volia quedar-se a aquestes instal·lacions
I també la plantilla Noen Prosperat i Piatge finalment presenta avui un expedient de regulació que afectarà un central de treballadors. L'alcalde de Martorelles, Ròmul Velasco, ha explicat a la xarxa que s'està treballant ara per aconseguir nous llocs de treball a la zona però que el projecte trigarà mesos. Sí que és cert que estem fent negociacions, és a dir, nosaltres hem modificat el nostre polígon industrial, l'hem fet més atractiu i algun tipus d'empresa petitona amb possibilitats d'instal·lar-se al municipi
intentarien aprofitar les instal·lacions de piatges si és possible. Però, esclar, això és una feina que trigaran tard uns mesos i, per tant, aquests contractes acabaran segurament extinguits d'aquí 30 dies aproximadament.
Bon dia, us parla Joan Barberà. Avui comença la Copa del Rei de Baterpolo a la piscina de la Sant Sebastià en una cita organitzada per l'Atlètic Barceloneta. Obriran la jornada de quarts de final al Club Natació de Ràssia i al Sant Andreu a partir de les 3 de la tarda. A continuació Canoe Barcelona, Mediterrani Barceloneta i Navarra Sabadell. En tenis de taula, dos partits per avui a la Superdivisió Masculina a dos quarts de vuit. Irún Borges i Sant Sebastián de los Reyes, Serra Escala. Escoltem el jugador de l'equip gironí, Ramon Mampel, en declaracions a la xarxa.
Les claus és fer punt sobre els nacionals. El seu jugador xinès marca bastant la diferència i...
I bé, és complicat treure bé algun punt. Passa per guanyar l'Alfredo Carneros i el Carlos Franco. I trobar-li els punts sobre aquests jugadors. Aquest partit entre el San Sebastián i el Ser l'Escala a dos quarts de vuit. A la Lliga Lep de Bàsquet, el River Andorra, que dirigeix el català Joan Penyarroia, rep la visita de l'Aurència a les 9 de la nit. El Força Lleida juga demà contra el Breogan i en futbol sala. Avui el Barça rep l'Escar Lugo a les 9. Notícies en xarxa
Just a la Fusta. Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10 i comença amb aquesta hora el Just a la Fusta d'avui divendres 15 de febrer.
Un programa en què començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno i també amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa per fixar-nos en les notícies més destacades, en les entrevistes, articles, interessants, cultures, forts i una mica de tot. També en aquesta primera hora parlem del temps amb el Carles d'Andre di Rius per saber què ens espera aquest cap de setmana que demà dissabte més a més celebra Carnaval, per tant convé saber
com s'ha de preparar tothom. Més coses. A partir de les 11 i 10 parlarem amb l'alcalde de Sant Just, Jure Perpinyà, per parlar d'actualitat Sant Justenca. I també a la segona hora parlarem amb la Rosa Maria García, que és presidenta del Patinatge Artístic de Sant Just, que aquest dissabte celebra un campionat durant tot el dia a la Bona Aigua.
Més coses. A partir de les 12 i 10 parlarem amb la Martina Rogers, responsable de la productora Paral·lel 40, que és la que ens acosta cada setmana, cada mes, el documental del mes. A més, que serà la setmana que ve, dilluns, ens explicarà quin documental serà i què és el més destacat d'aquesta pel·lícula.
A més a més també tindrem la cuina amb la Carme Amador i repassarem les estrenes del cinema d'aquesta setmana. Tot plegat a partir d'ara mateix i acompanyem-vos també, com sempre, a través de La Bona Música. Comencem. Just a la posta.
Avui comencem amb Dead Cup for Cutting. Love of mine Someday you will die
Fins demà!
I got my knuckles bruised by a lady in black
I held my tongue as she told me, son, fear is the heart of love. So I never went back. If heaven and hell decide that they both are satisfied, illuminate the nose on their vacancy signs.
If there's no one beside you When your soul embarks Then I'll follow you into the dark You and me Have seen everything to see From Bangkok to Calgary And the soles of your shoes Are all worn down The time for sleep is now
It's nothing to cry about Cause we'll hold each other soon In the blackest of rooms If heaven and hell decide That they both are satisfied And illuminate the nose On their vacancy signs
If there's no one beside you when your soul embarks then I'll follow you into the dark. I'll follow you into the dark. Estem escoltant Just a la Fusta.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Ara passen els 10 minuts de les 10 i és moment de repassar les notícies de Sant Just amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, molt bé, i tu? Bé, a punt, ja amb la mirada, pensant en el cap de setmana, que és un d'aquests dies, avui sobretot, però especialment demà, que hi ha molt moviment, Sant Just, eh? Sí, la festa gran del Carnestolta es tindrà lloc demà, o sigui que ja estem tots preparats per viure-la amb ganes. Tens disfressa, eh, Andrea? Sí.
Bé, sí, la mateixa que vaig utilitzar la setmana passada pel carnestoltes oficial a tot arreu. Menja Sant Just. Doncs jo ho saps. Sí, m'imagino que sortiré demanat. No participes al concurs per això? No, és que no m'he apuntat, no m'he apuntat. I no, no, no, de tota manera tampoc no és gaire original, eh? No, però bueno.
Demà et descobrirem, no? O vols dir-la ara? No, no, demà, demà. Demà, millor, demà. Doncs comencem parlant del carnastoltes, que, com deies, se celebra aquest cap de setmana especialment demà aquí a Sant Just. Sí, participaran... Demà a la tarda, demà a la tarda, sí, sí. Hi participaran més de 500 persones al concurs de disfresses, del concurs de carnastoltes, una xifra que supera la de l'any passat, quan es van presentar unes 450.
Tot començarà cap allà a les 6 de la tarda, al Parc Maragall, i els participants hauran de desfilar aquella hora davant del jurat amb les seves disfresses. I també podem destacar que aquest emplaçament és una de les novetats del Carnestoltes d'en Guanyes en Just, perquè amb l'augment de participació amb què ha comptat el concurs els darrers anys, l'organització havia decidit canviar el lloc on es fa la desfilada davant del jurat. Davant del mercat, recordem-ho, allà entre Bonavista i Raval, doncs aquell lloc havia començat a quedar petit i per això s'ha decidit traslladar
al Parc Maragall. Per tant, la festa començarà a les 6 i aquí, al Parc Maragall, les persones hauran de desfilar davant del jurat, que les puntuaran, després els representants del col·lectiu de la plaça de la Pau faran el pregó i tot seguit començarà la ruapa als carrers de Sant Just, amb l'acompanyament del grup de percussió van d'Andarà. Acabarà la ruapa a la plaça Camuapa i allà seguirà la festa amb xocolata de ball i el lliurament de premis a les millors disfresses.
Des de l'organització, una de les regidories que organitza Totplegat, Cultura, el regidor Sergi seguia assegurat que estan molt satisfets amb la participació, sobretot ara que es nota des de fa anys que van augmentant en nombre de participants.
La gent que s'anima a jugar, a disfressar-se, a formar part del seguici, o que també el que valorem molt és que es creïn grups, es creïn comparses, de gent que tingui les mateixes inquietuds i puguin fer una cosa comuna. Tot això és el que ens agrada i el que ens mou a l'hora d'organitzar aquesta festa. I bé, la prova està en que s'ha anat augmentant de participació en aquests darrers anys.
I destaquem també que a banda de la festa de Carnestoltes que es farà demà a Sant Just, a la plaça Camuapa, i al Parc Maragall i després finalitzarà la plaça Camuapa, també tindrem el Carnestol Fest, a l'equipament de la plaça de la Pau, on la temàtica d'aquest any serà què vull ser de gran. Per tant, si voleu assistir-hi, heu d'anar disfressats en funció de com us veieu d'aquí a uns anys. Si aneu disfressats, l'entrada serà gratuïta.
I si no, doncs haureu de pagar dos euros. Però vaja, podreu participar al concurs de disfresses del Carnestolfes, que inclou premi individual, premi del públic i millor comparsa. Això demà la nit. Doncs interessant també una manera d'allargar el Carnestoltes. Més qüestions de Sant Just, de coses que es fan avui, divendres. Avui tindrem dues conferències molt interessants, organitzades per entitats diferents. Però vaja, la primera serà
Una que tindrà lloc a dos quarts de sis de la tarda al Centre Social El Milenari sobre el present i el futur de les pensions. Aquesta conferència és el des de diàleg per la independència que organitzen des de la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana, és a dir, Sant Just per la Independència, i la impartirà Ignasi Marimón, que és de la sectorial de jubilats de l'Assemblea Nacional Catalana. Marimón ha destacat que les pensions quedarien garantides a Catalunya, si Catalunya s'independitzés,
I també parlarà àmpliament del Fons de Reserva de les Pensions, un fons estatal que compta amb més de 60.000 milions d'euros, que es destina a garantir els subsidis, però que, segons Maribond, no són uns diners reals per culpa de la mala gestió dels anteriors governs i del govern actual. Aquesta conferència serà dos quarts de sis de la tarda al Centre Social al Milenari, avui, i, com deia, és oberta a tothom. Ja esteu interessats.
I encara una altra xerrada que es fa també aquest vespre, Sant Just. Sí, a l'Ateneu, sobre els reptes polítics i econòmics actuals de la Unió Europea. Serà en una tertúlia amb el periodista de TV3, Carles Prats, que és el conductor del Telenoticies Migdia i excorresponsal de TV3 a Brussel·les i París. Aquesta tertúlia l'ha organitzat la secció de cultura de l'Ateneu i Carles Prats n'és el convidat pel seu coneixement de la política i economia a nivell europeu perquè durant molt de temps, com deia, va ser corresponsal de la televisió pública catalana a París i també a Brussel·les
on conviuen gran nombre d'institucions polítiques europees. Avui de política i economia parlarà l'Ateneu Carles Prat. Serà a dos quarts de nou del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu i, com sempre, és oberta a tothom. Una xerrada interessant per conèixer una mica més la Unió Europea, que sí que és veritat que potser, fins i tot pensant en les últimes eleccions europees, jo almenys personalment ni me'n recordo de...
de quan van ser o de com va ser aquella campanya, i en canvi, segurament en les que arribin, que si no m'equivoco és del 2014, o les properes, jo crec que ha de ser aviat, perquè fa molt de les anteriors, o el 2013 o el 2014, m'imagino que el 2014 encara no n'hem sentit a parlar, segurament potser hi prestem una mica més d'atenció. Sí, amb tot el que està passant. Ja ho va dir Carles Prats, abans d'ahir a l'entrevista, que a vegades els ciutadans sí que ens sentim una miqueta allunyants d'aquestes institucions...
les institucions europees, les institucions que estan a Brussel·les, perquè hi ha moltes institucions que generen una gran quantitat d'informació que a vegades ens fan estar una mica perduts. Doncs, Andrea, en tot cas, aquest vespre podem sortir una mica més de dubtes a les 9 o a la Taneu. Clar que sí. D'aquí a poca estona, de fet, després d'una cançó ens repassarem l'actualitat general del dia. Gràcies, Andrea. Molt bé. Fins ara. Fins ara.
Ho farem després d'escoltar Jarvis Cocker i aquest Tonight. It all starts tonight Tonight's the night, I guess So let's go take some drugs
And let's go have some sex The first time it's alright The future starts tonight And you cannot make everything alright But you could stop being wrong
And someone's getting born And someone's getting killed Somebody falls in love Somebody falls from a windowsill But do you just sit tight
Bona nit.
Oh, well, the past avows the future The world is changing shape And someone's getting a kiss And don't for goodness sake Tonight Tonight
Fins demà!
Tonight. Tonight. Tonight. Oh, tonight.
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Nits electrònica, ara és... Beats. Beats. Molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya. Estem escoltant just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
5 minuts i dos, quarts d'11 del matí. Salutem ara l'Andrea. Bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. Per repassar l'actualitat del dia a través de la premsa, primer de tot destacarem la notícia del dia, Andrea. Més que la notícia, potser avui és el tema del dia, que és la corrupció, un tema que ja cansa molt, almenys a mi, personalment. Per exemple, al diari Ara, el titular que trobem és l'ataca s'escampa, amb el subtítol corrupció.
El cas Pokémon, de suborns a càrrecs públics, desembarca a Catalunya amb quatre detinguts i també ens diu que Bustos deixarà l'alcaldia de Sabadell i perdrà el càrrec al PSC, però continuarà com a regidor a l'Ajuntament. I en fotografia veiem un policia amb un pas de muntanyes, després de fer quatre escurcolls, que també ahir van detenir l'alcalde Sant Hilari Sacalm, Robert Fàuria, un treballador del Consell Comarcal i dos directius de l'empresa que gestiona els tributs de tots els municipis de la selva, excepte Lloret.
És una de les notícies més destacades avui. També ens diu, pel que fa al tema dels espionatges, que la policia investigarà milers de dossiers de Mètodo 3. Els informes tracten sobre polítics, jutges, fiscals i empresaris. També ens diu que Bustos abandona tots els seus càrrecs, excepte el de regidor. D'altra banda, a l'avantguàrdia, la xarxa d'espionatge va fer 500 informes de polítics. Els principals afectats pels seguiments són de CIU, però també hi ha socialistes i populars.
I també en aquest sentit es diu que la policia crea un equip per investigar els dossiers elaborats sobre dirigents i empresaris. I al punt avui, el titular que més destaca és el PSC sacrificar bustos, però la fotografia que s'endú més protagonisme és aquest moment de l'operació anticorrupció que va tenir lloc ahir a Girona, en què recordem van detenir l'alcalde Santelari Sacalm.
Doncs és el que ens diuen els diaris i passem ara a explicar el que tenim als diaris digitals, que van en línies diferents, de moment almenys a l'Ara.cat tenim que les rebaixes fan caure dràsticament els preus al gener, han baixat un 1,2%, que és la caiguda més alta en 35 anys. En els últims 12 mesos els preus han pujat un 3,3% a Catalunya, 6 dècimes més que el conjunt de l'Estat, és a dir, 1,2% és respecte al mes anterior.
Se'ns parla de la reforma local que vol fer el govern espanyol. Atenció, perquè diu que el govern espanyol vol estalviar 3.500 milions d'euros, menys regidors i menys competències. El Consell de Ministres aborda la reforma local. La nova llei començarà a tramitar les properes setmanes al Congrés amb l'oposició dels ajuntaments.
I també se'ns diu que cau un meteorit als orals. No sé si ho has vist, Andrea, o has dit alguna cosa. No, no ho havia sentit. Doncs mira, em sembla que fa una setmana, aquesta setmana, si no la passada, l'Oriol Regat ens parlarà d'aquell meteorit. Sí. Si no m'equivoco, però potser és una altra cosa. Però diu que almenys hi ha hagut 500 ferits en una pluja de meteorits als orals. L'ona expansiva per l'impacte dels diferents fragments ha trencat els vidres d'alguns edificis. Han desplegat milers d'agents dels serveis d'emergència.
i hi ha el meteorit vist des d'una càmera de seguretat, vist des d'un cotxe, vist des d'un altre cotxe, tot això a través de la web del diari Ara. El 324.cat, en canvi, ens titula Tots contra tots. Hi ha una imatge del país, el periódico, l'avantguarda i la razón, el mundo, les portades dels diaris directament, i diu que els presumptes seguiments i escoltes legals haurien estat generalitzats a la majoria de partits, i no només catalans, sinó també de la resta de l'estat encarregats
per la majoria de formacions. Segons ha pogut saber Catalunya Informació, també podrien haver afectat empresaris, jutges i fiscals. Interior dona bar semblants als casos d'espionatge i assegura que els investigaran a fons. També se'ns avisa d'aquests 250 ferits, en aquest cas la meitat del que ens diu el diari ara, en caure un meteorit als orals, un esteroll de fregar avui la terra, és el que també se'ns explica, és a dir, és aquesta la notícia que deia de l'Oriol Rigat. Es fa abraçar també d'aquests preus que baixen tres dècimes i que a derbi
a l'hora de tancar una notícia que vam saber ahir. També, finalment, un apunt més, que és que arran dels fets que van passar ahir a Johannesburg, que Pistorius està acusat de matar la seva nòvia a trets i avui compareix davant d'un jutge a Pretoria, Nike retira un anunci de la seva pàgina web que definia Pistorius com una bala a la recambra.
És el que tenim més destacat d'aquest matí de divendres. Passem però a fixar-nos en altres apunts que tenim a les portades, Andrea. Ens centrem ara en La Vanguardia, que la imatge precisament, és una imatge que li dediquen també a alguns diaris, és la imatge de Pistorius i de la seva parella en una imatge del mes de novembre i comenten molts diaris en portada també aquesta notícia. Però La Vanguardia, un altre dels titulars més importants que ha destacat en portada és La recessió s'agreuja a l'eurozona i tanca l'any amb una caiguda del 0,6%.
Brussel·les descarta canviar de política malgrat els efectes de l'austeritat i ens diu que el factor greujant va ser la caiguda d'Alemanya, conseqüència de la reducció de la demanda internacional d'exportacions. Tot i això, Brussel·les diu defensa la política d'austeritat. D'altra banda, trobem el punt avui en portada que Foment esquiva el debat sobre la sobirania i n'hi parla del pacte fiscal. Uns 300 empresaris reclamen que es faci un pacte pel creixement. Això ho trobem en economia del punt avui.
El periòdico de Catalunya avui al tema del dia diu SOS del comerç. El passeig de Gràcia uniqueix on hi haurà reformes. Ens diu en portada que les vendes a Barcelona van caure el 5% l'any passat i més de la meitat de les botigues van reduir ingressos. La campanya nadalenca i les rebaixes van punxar per la supressió de la paga extra dels funcionaris. I també ens diu que el sector reclama a tries, a l'alcalde, inversions a la ciutat per activar el consum. Com deies, el tema del dia al periòdico...
I per últim, en portada del diari ara també tenim aquesta notícia que comentava Estuara, el motor de derbi s'atura, el grup Piaggio no arriba a un acord per salvar l'empresa de Martorelles i presenta un hero per als seus 120 treballadors. Doncs és el que tenim també destacat en altres temes dels diaris. Ara ens fixem en el més llegit, que el 324.cat passa per al primer lloc detingut, l'alcalde de Sant Iliçacalm en relació amb una trama de suborns. El segon tema...
Òscar Vistorius ha excusat formalment, com dèiem, també per la policia, de l'assassinat de la seva nòvia, i el tercer, més de 250 ferits, en caure un meteorit als orals. En el cas de l'Arapuncat, també el més llegit és la detenció de l'alcalde de Senyora Elissa Calm. El segon tema és el tema que comentarem en la notícia curiosa, que és que una noia es casa amb l'assassí de la seva germana Bessona. I el tercer, OMS, que interroga Mar Gallo i li pregunta què faran, ens retiraran al passaport perquè no viatgem?
És el que tenim el més consultat d'aquests diaris digitals. D'aquí passem ara a obrir el diari de revés. I comencem el punt avui, Andrea, que avui no tenim cap entrevista, de fet. No, avui acabem ràpid amb el punt avui perquè la contra la dediquen a l'Associació de Municipis per la Independència, que només publica en una pàgina en vermell.
Des dels pobles i ciutats avancem cap a la independència i unes xifres són 682. Es refereixen a que formen part de l'associació 648 ajuntaments, 28 consells comarcals, una diputació, 4 EMDs i un consorci. I aquesta és la portada del punt avui avui. Però tenim altres, vaja. Sí, a veure què més tenim. Exacte, el diari ara tenim l'article doble i setmanal de Xavier Bosch que avui diu Diari de Versions
I l'antídot del cinisme. El diari de versions és l'apunt positiu, podríem dir, d'aquesta contraportada, on parla de Jordi Basté, el conductor del programa El Món Arracú, que diu que cada matí, poc abans de les 8, el programa obre amb una idea atípica del Basté. Diu, en diu diari de versions, i consisteix a fer-nos sentir una cançó original i veure quantes adaptacions diferents se n'han fet.
Diu que la mateixa lletra, pràcticament la mateixa partitura, però tot sona prou diferent amb un segell propi, la lletra. Després, el que explica el Basté, a partir del davantal de les 8, torna a ser un diari de versions, o del PP, o de Ciu, o del PSC, o del PSOE. La música de la corrupció, diu, és la mateixa, només en varia l'estil de cada partit, o finançament irregular, o alcaldes esquitjats, o diners cap amunt i avall, o tràfic d'influències, o mentides dites, mentre com un nàufrag s'intenta treure el cap des del mig del famer.
I d'altra banda, l'antídot al cinisme és l'apunt negatiu de la contraportada del Xavier Bosch i ens diu que avui a l'hora de dinar tornarem a tenir l'especte clar de cada divendres amb la vicepresidenta del govern espanyol, la Sorella Sánchez Santamaria. Diu que ho folla i segura compareixerà en roda de premsa per explicar-nos la decisió setmanal.
que es pren al Congrés dels Diputats per laminar, diu, el poder de Catalunya. Diu, avui amb quin criteri trencat en surt? Li tocarà a les infraestructures, a la imposició dels toros, als horaris comercials o a la llengua? Potser dels ajuntaments. Potser, sí. Tot i que suposo que en aquest cas s'estendrà tot l'Estat. Passem cap al periòdico on llegim el següent titular. Ara el problema és, atenció, que ja no hi ha quasi exposicions...
de tractors. Ho diu Joaquim Déu, que diu que en el món rural les col·leccionen tractors i ell en té uns 30, molt antics. Se'ls restaura, els porta per fires i se'n sap els sants i senyes. Diu que a ell li agrada el tractor antic dels anys 40 cap enrere, dels de rodó de metall, i diu que en deu tenir uns 30, i la majoria són d'aquella època. Li ensenya al periodista el Mauricio Bernal alguns dels tractors, li ensenya un internacional, un model titan, és un tractor conegut perquè va ser un dels primers fabricats en cadena als Estats Units,
I bé, doncs parla en aquesta entrevista de la seva afició pel món dels tractors i diu que el Mauricio Bernal diu qualsevol diria que això, aquesta col·lecció pot ser farralla i diu el Joaquim Déu és exactament el que diu la meva dona, diu no és fàcil, estic casat i tinc dues filles petites i aquesta és una afició molt absorbent, passa moltes hores al taller i diu que tots els col·leccionistes de tractors que coneix tenen problemes amb les seves dones. Doncs és el que trobem avui al periòdico.
A la contra de l'avantguàrdia, diu, soc el menys jove dels que conec, però no vell. Avui el Víctor Amela parla amb Santiago Santiberi, empresari naturista, que diu, avui fa 100 anys, o sigui, és un dia especial al de seva vida, diu però que se sent molt jove.
Diu que igual últimament li molesta una miqueta el genoll. Diu que el cor li funciona de primera, la prova és que les dones encara en fan falta, diu que quan veu una noia pel carrer se li van els ulls i que encara necessita tenir vida sexual amb la seva parella, diu almenys un cop per setmana. Explica com li ha anat a la vida, parlar de la seva família, de la seva dona que va morir fa 11 anys.
I bé, doncs, el Víctor Amela li pregunta que què fa per conservar-se tan bé als 100 anys, avui fa 100 anys, i bé, doncs, parla de què esmorza, de què dina, de què sopa, i bé, és una entrevista molt interessant, bàsicament, no tant per parlar de la trajectòria com a professional de Santiago Santiberi, sinó més per parlar de la seva vida i, doncs, què fa per mantenir-se, com es manté als 100 anys. Amb 100 anys, no? Vull dir que suposo que pot ser un bon exemple. Se'l veu bé, eh, la fotografia? Sí, sí.
Diu que està com un marrec. Sí? Sí. Mira. Doncs és el que tenim a les contraportades d'avui. Aquestes entrevistes o articles que sempre, si tens un moment, acostuma a venir de gust de llegir i de vegades és més fàcil que fer en segons quins articles. I ara sé que havia avisat i que llegiríem la notícia sobre la noia que es casa amb la seva germana, però és que me l'he llegit i la trobo...
Avorrida? La trobo forta, com per tractar-la dins del món de l'absurd, vull dir, és una notícia de successos directament i que prefereixo que ens quedem amb aquest titular. Si algú té interès, doncs que...
que ho busqui, però en tot cas, em refereixo una... Tal com està el món, segurament trobaràs alguna altra cosa. No, fer bromes, exacte, sí, sí, sí. De fet, volia parlar d'aquest asteroide, no? Que, mira, ha anat tot el que tenia a veure setmana, setmana, setmana. Però diu que és un asteroide que és el D14. En principi, mira, mentre torno a recuperar aquesta informació, recordem el que n'havia dit Oriol Rigat l'altre dia, que ell va dir que
Li estranyava que no hagués passat tant com tot el que va passar amb el cas del 21 de desembre, del 2012, tot això, perquè no deixarà de ser una cosa que en principi hi ha moltes coses d'aquest estil previstes per cada X temps i que tampoc no cal fer-ne un era massa i que s'imaginava que els mitjans donarien molt ressò a tota aquesta informació.
Clar, suposo que el que ha coincidit és que han caigut aquests meteorits que han deixat aquests 500 ferits a Rússia i que, doncs, coincideix tot plegat amb què avui ha de caure un... ha de... Caure un meteorit? Impactar un asteroide. Contra la Terra. On se sap, això? A veure, diu que... A més, al lloc on ho llegim hi ha una imatge d'un asteroide al costat de la Terra, que està molt bé. Sí. Diu que...
Clar, que això passaria 10 quilòmetres. 10 quilòmetres de diàmetre? Espera, diu que això. Això és molt. És avui un estrell de 47 metres de diàmetre, perdó, a 27.000 quilòmetres de la Terra. És el que passarà a 27.000 quilòmetres. Fa pensar que podria impactar. Sí. Passarà a 27.000 quilòmetres. Està lluny, no? Home, si no. Jo crec que sí. Llavors, l'article diu... La pregunta no és quan xocarà, ai, com si xocarà, sinó quan...
Durant el passat ja n'hi ha molts que han xocat, tal, bla, bla, bla, fa com una mena d'anàlisi. I que el que comença a preocupar és quan són més de 15 metres. Per exemple, aquest que va passar ara fan 50 metres. L'últim que va caure semblant va ser el 1908 a Sibèria. Una mica lluny, per tant, perquè és una gran regió però no hi va passar gairebé res. Va morir dues persones per això.
Si una asteroide com el que s'aproxima caigués sobre la Terra, un cràter, crearia un cràter d'un quilòmetre i mig, seria com una bomba entre 10 i 20 megatons depenent de l'asteroide. Llavors, és inquietant, què passaria? Es fan diferents preguntes i diu que el segon millor país, el país que més inverteix en tecnologia per detectar aquest tipus d'objectes és als Estats Units, i el segon, atenció, perquè és Espanya, i especialment l'Observatori de Mallorca.
que és el que va descobrir justament el 2012 aquest asteroide d'A14 bé, en principi no creiem que hagi de xocar però suposo que avui durant tot el dia no diu res de l'hora avui durant tot el dia, tampoc no diu el lloc doncs a veure si anem coneixent aquesta informació
per intentar fer alguna cosa al respecte. Exacte, suposo que molt no podrem fer-hi, però bé, en tot cas, gràcies, Andrea, i que vagi bé, fins després, bon dia. Que vagi bé, Carme.
Un moment ara per fer un cop d'ull a la premsa del dia, obrim diaris i ens fixem en diferents articles que val la pena tenir en compte si tenim una mica de temps.
Comencem pel punt avui i llegim la crònica de tota aquesta nova operació anticorrupció a Catalunya, un article de Nuri Forns que titula Què hi fa Pokémon a la selva? Diu, són quarts d'onze del matí, a les portes del Consell Comarcal de la Selva, Santa Coloma de Farnés, hi ha un rètol en castellà que avisa que avui el Consell és tancat i és des de les vuit del matí aproximadament, però són uns quants els que, malgrat tot intentant fer-hi alguna gestió sense saber que a dins,
hi ha agents de duanes que tenen retinguts a la sala de plens els treballadors i alguns càrrecs polítics fins que no acabin de fer el seu escorcoll. Amb compte gotes en van sortir els treballadors quan els agents decideixen que no tenen res prou interessant per aportar fins que cap a quarts de dues de les oficines només queden els gerents, Joan Burjacs i el personal de secretaria, intervenció, gestió econòmica de personal i tresoreria.
Després també se'ns diu que tot i que el ritme que anem acabarà sent un titular més, Pokémon ens hi acabarem acostumant quan encara no hem paït ni Mercuri ni Clotilde. Se'ns continua descrivint el que va passar, diu que els de dins han hagut de deixar el telèfon mòbil en una taula i no poden trucar a ningú ni rebre trucades, però des de fora en fan ús constantment preguntant a qui poden explicar què està passant i declejar missatges frenèticament i es van obrir
Es van obrint escletxes d'informació. És quan va sortir el nom de l'operació Pokémon, diu. Però els que s'esperen fora del Consell Comarcal no entenen que hi té a veure Santa Coloma amb una operació que va començar a Galícia. Se'ns acaba dient que Sant Hilari no és fins a quart de quatre de la tarda que Robert Fauria surt de l'Ajuntament, acompanyat de dos vigilants del municipi i de gens del cos de Duanes. Camina en pas ferm, intenta fins i tot somriure, però no diu res. No pot, de fet.
I aquí, fora de l'Ajuntament, s'alegra de la seva detenció i és clar que en aquests casos sempre hi ha els jutges espontanis i sembla que cada cop n'hi ha més. Són tots uns xorissos, diu un d'aquests jutges aficionats, mentre passa davant de l'Ajuntament. Ja se sap que, segons la veu popular, tots els polítics són uns corruptes. És la crònica dels fets ahir a la comarca de la Selva, arran d'aquesta nova operació de corrupció a Catalunya.
I ara marxem cap a Irlanda del Nord a través del periòdico que ens parla d'una obra polèmica en aquest país. Diu que un musical a Belfast ironitza sobre els costums i hàbits sexuals dels nord-irlandesos. Entre fer la guerra o l'amor, els nord-irlandesos han semblat sempre més inclinats que pel primer. Ni el foc provocat des de les bandes paramilitars ni el de l'infern, que prometia des del púlpit de l'església presbiteriana l'Illiracicle i en Pasli, convidaven a desmalenar-se a gaire.
És el que ens diu, com comença aquest article, Begoña Arce, des de Londres. I llavors ens parla que des de fa uns dies a l'Òpera House de Belfast triomfa un musical titulat El que m'ha sutrat de l'Ulster. La seva autora, Andrea Montgomery, ha muntat amb el comedient Noel Amac Kieber l'espectacle sobre els gustos sexuals dels seus veïns basant-se en 100 entrevistes anònimes. Al qüestionari es podien comentar estils i preferències a l'hora d'entrar a l'espectacle.
en aquest tema. Una de les cançons de l'espectacle estarà dedicada a Iris Robinson, que és l'esposa del ministre principal, que la primera dama de l'unionisme va protagonitzar un gran escàndol quan es va destapar la seva relació extramatrimonial amb un jove al qual recompensava generosament aquests favors. Alguns teatres d'Irlanda del Nord han decriminat l'oferta de posar aquesta obra en cartell i la companyia va haver d'augmentar, aguantar la presència d'indignats puritans a la porta del Riverside Theater a la localitat de Kollerend.
I del sexe d'Irlanda del Nord passem a parlar de l'amor a la Índia i al Paquistan. De fet, és una història que es diu Tothom contra Sant Valentí i l'explica Jordi Joan Baños, corresponsal de l'Índia per la Vanguardia i ho escriu des de Novadel i diu que els dies
Dels enamorats ha aixecat els últims anys l'oposició dels sectors extremistes, religiosos a l'Índia i al Paquistan que llença manifestos i assetgen les parelles. Diu que l'odiós costum d'intercanviar targetes en sèries suposadament romàntiques amb cors vermells s'ha expandit ja fins a la República Islàmica del Paquistan. Centenars d'homes del partit islamista Jamaat-Islami van proposar de substituir el dia dels enamorats pel dia de la decència. I la branca estudiantil s'esgargammallava dimarts davant del centre de premsa
i prometia actuar si les autoritats no ho feien. Diu que diverses parelles han estat agredides a un restaurant de Musa Farnar pel Xif Xena, que recorda que a l'Índia del Pakistan la regla continua sent el matrimoni concertat pels pares, només quan no és així es parla de casament per amor. El Panjab, al mateix partit, ha fet una crida als progenitors que diu «compte amb les vostres filles que hi ha moltes violacions».
I un altre, hotels i restaurants, que diu que nosaltres no tenim res contra ningú, però en cas de vulgaritat, la responsabilitat per qualsevol pèrdua o mal serà dels propietaris. Diu també que ja molt moviment hindú Jirí Ramzena va protestar contra la vulgaritat de Sant Valentí cremant targetes amoroses i fent una crida al veritable amor cap a pares, germans, parents i mestres. Un article interessant per conèixer aquesta situació al Paquistan, avui a La Vanguardia.
I acabem aquest reull de premsa amb l'entrevista que fa avui Àlex Guterres del diari Ara a Jesús Moreno, que és propietari de Discos Revolver. Va ser dels responsables de convertir el carrer Tallers de Barcelona en el dels discos. Ara la majoria de botigues ja no venen vinils i compactes.
sinó més aviat roba per discos. Revolver aguanta com a temple de la música a la ciutat. Hi ha una imatge d'ell amb una cavallera negra de heavy però amb samarret de Pink Floyd i Jesús Moret no es defineix com a musicalment eclèctic. Té 53 anys i en fa més de 30 que ven vinils i ceders al carrer Tallers de Barcelona. Diu que ell va arribar-hi a principis dels 80, que venia d'una botiga de discos de segona mà i que li va sortir l'oportunitat
de muntar-ne una de pròpia diu que alguna botiga de discos ha de quedar i volem ser nosaltres és el titular que s'ha destacat també diu que respecte al futur estan en una lluita permanent buscant noves tendències seguint el dia la música que surti mirant de tenir preus competitius cada cop tancant més botigues però alguna botiga de discos ha de quedar i volem ser nosaltres la música no desapareixerà i el vinil tampoc tot i que diu que al CD en canvi li queda poc de vida
També diu que és antidescàrregues, que no es baixa en música i que li agrada el format físic, que una descàrrega la tens en un ordinador, sense entitat i un vinil de 180 grams et dona un so increïble i treus moltes conclusions quan escoltes la bona música així i amb un bon equip.
I fem ràpidament un cop d'ull a les portadores esportives que avui ens diuen, ens parlen d'objectiu central, és el que ens diu el mundo deportivo. Diu que Tito dona l'hoquei a Neymar i l'objectiu central, diu que el Barça última anàlisi de mercat per portar el millor reforç
En aquest eix diu que Hummels del Borussia i David Luiz del Chelsea són els més destacats. El nou esportiu ens diu central de compres, també ens parla d'aquesta situació, i en canvi el diari Esport ens parla d'una altra història, ens diu clàusula anti-Madrid.
Parla de Deulofeu, diu que val 10 milions, que el seu preu el posa a l'abast de Florentino, que vol repetir l'operació Figo de cara a les eleccions. 100 milions, el jugador només vol triomfar el Barça i acceptaria un blindatge alt. Són les portadores esportives d'avui divendres 15 de febrer.
Just a la fusta, el magazín del matí. 10 minuts i les 11, moment per parlar del temps amb el Carles Hernández de Rius i per saber quin temps hem d'esperar
Aquest cap de setmana, sobretot, tenint en compte que demà dissabte Sant Just viurà la festa del Carnestoltes i, per tant, serà una tarda de passejar-se pels carrers de Sant Just i convé saber si farà fred, si farà sol o, ben bé, quin temps farà.
I per això saludem aquesta hora Carles Hernández de Rius. Molt bon dia, Carles. Bon dia, què tal? Molt bé. Està avalat? Sí, sí, sí, estàvem parlant justament això, no? Que demà és dissabte i a la tarda hi haurà moviment aquí Sant Just. Sí, que hi haurà moviment, molt de moviment. A més, és un dels pocs llocs, suposo, de Catalunya que hi haurà bastant de moviment. Ahir deia el Sergi Seguí que no, que hi ha més llocs. Hi ha més llocs. Molins de Terrell, per exemple. També fan el carnestoltes foradores. I altres pobles, es veu que sí. Està molt bé.
Doncs bé, mentre un ha enterrat la sardina, nosaltres comencem una festa grossa que sembla, tot indica, que no serà tan perfecta pel que fa a la meteorologia com hem anat seguint durant la setmana. Tampoc no hem de fer un crit d'alerta ni suspendre coses, perquè teòricament, i això ja és completament teoria, perquè no hi ha cap front que ens estigui creuant, estem dins d'un anticicló, i és una situació estranya, de núvols baixos a prop del litoral, i és tremendament capritxosa aquesta situació, perquè
si pot caure alguna cosa és perquè els núvols ploren, no és per fer-ho poètic, però és perquè hi ha tanta humitat carregada als núvols que pot donar alguna goteta.
Que no pas pel fet d'un front amb aire fred en alçada, amb núvols desenvolupats que donen precipitació. No, és la pròpia humitat que cau a terra i podria donar algunes roines, algunes gotetes. I ara explicarem quan, teòricament, aquestes gotes poden fer acte de presència i que no haurien de suspendre res. De moment han començat el dia amb molt de sol, però com podeu comprovar, cada cop que l'anticiclo el tenim més a sobre, cada cop els núvols es fan més destacats, curiosament, a la costa central. I ara tenim un ressol amb alguns núvols. Són núvols lletjos, perquè el que fa és
L'anticicló et dona molta mala visibilitat, les humitats són més elevades i se't formen aquests núvols que són com petites buirines a molt poca alçada que fan una miqueta la guitza, intervoleixen el cel, no fan ni sol ni núvol i és una cosa així una mica estranya. Però bé, és el que tindrem avui i el que tindrem també durant el cap de setmana. Una situació d'influències de vents marítims de tot el que és la costa central. Això ho abarquem des del sud del Maresme ben bé fins a la costa d'Aurada al Baix.
Al Baix Penedès també fins i tot podrien arribar aquests núvols. A la resta de Catalunya, si heu de marxar fora de Sant Just aquest cap de setmana, tindrà un temps molt estable, agradable i tranquil. Fins i tot a Alta Muntanya és on podríem dir que farà més bon temps, perquè potser a l'interior algunes boires ja comencen a ser dominants, sobretot de cara al diumenge, encara no dissabte.
però si pugem a alta muntanya ens anem a esquiar i podem gaudir d'aquest paisatge inhibat que tenim al Pirineu, i a més a més el sol és el gran protagonista i les temperatures també acompanyen tot això que tindreu. Però bé, si ens quedem aquí a Sant Jus, que és el que hem de fer, perquè hi ha el carn estoltes, doncs tindrem uns dies una mica grisos. Avui el que dèiem, tenim alguns núvolets, aquesta tarda poden ser una mica més destacats, amb estones de resol, temperatures que no varien massa, potser si els núvols aquests són prou emprenyadors com per tapar el cel al migdia...
La màxima no arribarà als 14 graus d'ahir, potser es queden entre els 12 i els 13. Ara gairebé en tenim 12, són 11,7 aquí a Can Ginestar, o sigui que pràcticament els 12 ja els tenim. 3 no en faran.
Fred, no. La sensació, ara en parlarem, o sigui, no farà vent, però sí que la humitat serà molt elevada i si les temperatures estan per sota els 7 o 8 graus, doncs tens aquella sensació de fredor. És el primer dia amb molt de temps, potser són dues setmanes, però que he trobat a la moto que hi havia la humitat, però feia molts dies, suposo que el vent del nord que deia és que tots estàvem, la pell més resseca, el cabell, això que queda tot com més... Més llest.
Més curiós, i menys habitual, si més no, aquí, a prop de Barcelona, que estem a prop del mar, suposo que és per això. Sí, són situacions estranyes, perquè el cabell se talli és a molt, i aquesta situació ha durat molts dies. És una influència que Barcelona tampoc no és molt marcada, als dos extrems del país sí que ho és molt més, però sí que no acostuma a ser massa habitual que la humitat sigui molt baixa durant molts dies. Doncs bé, aquesta humitat la recuperem.
Clar, a l'hivern, quan les temperatures estan al voltant dels 10 graus, 2 graus amunt, 2 graus avall, entre màximes i mínimes, quan passarà aquest cap de setmana i les humitats són elevades del 70-80%, si estàs quietet al carrer, doncs tens aquella sensació que et puja pels peus, no és aquell fred de dir no noto la cara perquè el vent m'està matxacant, però sí que tens aquella sensació d'humitat i conjuntada amb el fred, doncs és una mica de malestar. I és el que tindrem al cap de setmana. Llavors, demà dissabte probablement ja sigui un dia bastant tapat, això és el que ens indiquen els mapes, no ha de precipitar,
I podria caure alguna goteta a la tarda, però estem parlant de gotes, que no han de suspendre res ni han de tirar enrere res. En un principi, les gotes que puguin caure no arribaran ni al litre i no arribaran ni a comptabilitzar. O sigui que podria caure alguna gota, però és una pluja molt minça, és el que deia, a més com... No cal portar el paraigües al vols sudans. No, no. Tu has tingut alguna vegada l'experiència de creuar un núvol?
o una zona amb molta boira que vas caminant i hi ha molta boira i se't va mullant la cara, doncs és una mica aquesta situació, no? És com si fos un espersó molt finet, com allò que posen a Sevilla quan fa molta calor pels carrers.
nit, nit, nit, podria caure alguna coseta una miqueta més interessant, podria, eh?, podria, doncs, ja tenir prou desenvolupats els núvols, com per donar alguna precipitació, i també podria passar aquesta situació diumenge al matí, diumenge al matí també podria caure alguna gota una miqueta més destacada, algun plugim, que se li diu en català, podria caure del llarg del diumenge al matí a Sant Jús, perquè amb aquests núvols, aquesta càrrega d'humitat, doncs, els núvols cada cop són més destacats i fins i tot poden deixar alguna...
alguna goteta. Els mapes més eufòrics pel que fa a quantitats de precipitació marquen la possibilitat de 5 litres per metre quadrat a Sant Jus diumenge. A la dissabte marquen entre 0 i 1, o sigui que són coses molt petites. Poca cosa. Sí que semblarà que sigui molt amenaçador, perquè tindrà molta mala visibilitat, els núvols seran molt baixos, estan a molt poca alçada, i sembla que, oi quin dia més gris, oi quin dia, això està a punt de ploure, però jo crec que la cosa aguantarà, crec.
no les ganes de poder celebrar el carnestoltes com toca, sinó pel punt de vista dels mapes. Tampoc no ho indiquen tants mapes i tot és possibilitat. No parlen d'episodi de precipitacions, d'arribar d'un front, de tot això. Serien quatre gotes, no? Serien quatre gotetes, però tampoc no venen allà per un front desfet. Són gotetes que acaben molt fines i que han prou feines mullent el terra. I d'altra banda, també destacar el fet aquest que si hi ha la humitat molt elevada, el sol no fa acte de presència en aquestes èpoques de l'any
doncs les temperatures es quedaran curtes. Si avui podem arribar un altre cop als 14, al cap de setmana si quedem tapats durant tot el dia, no baixaran molt les mínimes, però amb valor d'entre els 10 i els 11 graus no ens el trobarem de sobre durant tot el cap de setmana. O sigui, hi haurà poca evolució pel que fa a màximes i mínimes. Hi haurà poc marge perquè ens quedarem amb aquesta humitat i amb aquest cel tapat.
Dilluns es podria complicar, però ja, amb l'arribada d'un front que enviaria béns allavantats de Marcapaterra, però aquests béns ja tindrien prou recorregut marítim com per començar a donar precipitacions cap a la costa. I sembla que la setmana que ve no farà fred, farà el temps normal d'un mes de febrer, però sembla que se'ns desperta una mica d'activitat inestable. I pel que fa a precipitacions, i tant de bo sigui així perquè...
Si estem mirant només cap al Pirineu, veiem que hi ha gruixos espectaculars, que ha precipitat moltíssim, que tenim unes reserves d'aigua espectaculars, tot el que tu vulguis. Per aquesta banda estem bé, però per l'altra banda, vivim al costat d'un parc natural que es diu Collserola, que ha plogut poquíssim, tant desembre com gener, com aquest febrer. A Sant Jus només hem recollit 24 litres, quan lo normal seria gairebé estar plotant del 100%.
I això, doncs... Cent, no? Sí, sí, entre 80 i 100 litres. En gener? No, en aquest episodi de gener-febrer i mitjans de desembre haurien d'haver caigut molts més litres. Llavors, clar, l'ambient, el terra està molt sec, ha plogut molt alta muntanya, que això per reserves d'aigua consumible està molt bé, però hem de regar el país, hem de regar les nostres muntanyes del voltant i necessiten que plogui.
I potser la setmana que ve és un episodi de pluja una mica destacat, que podria acabar amb sorpresa el diumenge, si tots els mapes indiquen això, entre el 23 i el 24 de febrer, perquè conjuntament, amb aquesta inestabilitat que podria anar fent durant la setmana, potser el diumenge se li ajuntarà també una irrupció d'aire fred de centre Europa, que podria portar-ne abans en llocs poc habituals. Déu-n'hi-do, doncs aquest febrer estarà... Te'n recordes? La previsió aquella Yankee ho va dir, que el febrer seria bastant animador i bastant actiu. Doncs mirem.
Mira, doncs els haurem de fer més cas. Sí, sí, mira que hi creiem poc, però de moment s'està comportant. O sigui, que aviam la setmana que ve, que hi ha més activitat pel que fa a la pluja, com fa l'alcalde a vegades, ara... M'he trobat una persona que m'ha dit, diu, per què no plou o quan plourà? Això m'ho diuen els meus pares sempre, que tenen jardí a casa, som privilegiats, i em diuen, per quan plourà, Carles, dic.
Hi ha possibilitats aquest cap de setmana, però... Doncs mira, la setmana que ve potser tenen possibilitat que pugui plorar i no hagin de regar. Doncs a veure si hi ha sort. Gràcies, Carles. Molt bé. Que vagi bé, bon cap de setmana i bon carnestaltes. Igualment. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador, els organitzadors del Congrés de Telefonia Mòbil que es farà a Barcelona. Estan preocupats pel retard a les obres de la línia 9 del metro i a l'impacte que això tindran els visitants quan arribin a través de l'aeroport del Prat. Quan falten només 10 dies perquè comenci aquest saló del mòbil, demanen a l'administració que agilitzi els treballs. Barcelona, Montse Hidalgo, bon dia. Bon dia, el conseller delegat a l'empresa organitzadora del Congrés de Mòbil s'ha mostrat convençut
de les millores en serveis i comoditat de la nova ubicació d'aquest congrés de mòbils al recinte firal de la Gran Via de l'Hospitalet. John Hoffman ha reclamat, però, que tanivestessin les obres de la línia 9 del metro, ara per cert aturades, i que considero fins i tot més importants que la millora de les connexions internacionals a l'aeroport.
Ho diré una altra vegada. La línia 9, la 9 és la nova, és important per a nosaltres. Lamento una cosa, no haver exigit que s'acabés la línia 9 com a condició per venir aquí. Però necessitem que la gent vingui cap aquí des de Gran Via perquè vindran a Barcelona, en tant que els sigui fàcil fer-ho, i ja veurem què passa aquest any, però els asseguro que necessiten començar a excavar.
Hoffman ha encoratjat a aprofitar les oportunitats de la capitalitat del mòbil per al naixement d'empreses de tecnologia i innovació. Només el Congrés en els darrers cinc anys ha tingut un impacte econòmic de 1.800 milions d'euros i ha generat 40.000 llocs de treball temporals. Aquest any hi esperen 70.000 visitants.
Avui es farà efectiva la dimissió de Manuel Bustos com a alcalde de Sabadell. En un màxim de 10 dies, el consistori celebrarà un ple per escollir el nou alcalde. Des de l'oposició, el president del grup municipal de Convergència i Unió, Carles Rossinyol, ha explicat avui a la xarxa que no descarten una moció de censura si es fa evident que Bustos continua governant a l'ombra.
S'ha de fer un pla extraordinari per fer la investidura del nou alcalde. El previsible és que no plantegin una persona que estigui imputada perquè, si no, per això ja tenint el bustos, no? En aquest pla, evidentment, nosaltres no li donarem suport. El que passa que, bueno, tenen 13 de 27, per tant, una majoria simple clara, digui.
Després veurem el següent ple, que és on es concretaran, han de concretar quin és el plantejament de govern que fan. Aquí és on nosaltres ja tindrem moltes més pistes i aquí, depèn del que facin, sí que ens podríem posar d'acord per, de forma breu, plantejar una moció de censura.
Manuel Bustos ha estat alcalde de Sabadell durant els últims 13 anys i ahir va anunciar la dimissió, tot i que continuarà com a regidor.
35 anys, quan va començar la sèrie històrica de l'Institut Nacional d'Estadística que mesurava l'augment de preus. La davallada s'explica per la campanya de rebaixes d'aquest primer mes de l'any. En relació al mes de gener de l'any passat, els preus pugen un 3,3% a Catalunya. Són sis dècimes més.
que el conjunt d'Espanya, on la inflació interanual s'ha situat al 2,7%. Entrar al Parc Güell costarà 8 euros si es compra l'entrada el mateix dia de la visita i un euro menys, 7 euros, si es compra amb ventilació. Hi haurà, però, excepcions. Segons l'aprovació inicial que n'ha fet la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Barcelona, no hauran de pagar els veïns dels barris adjacents i tampoc totes aquelles persones que s'inscriguin en un registre de visitants del Parc Güell.
Els barris que queden lliures de pagar són el Coll, Vallcarca, Penitents, La Salut, el Carmel i Can Baró i l'Ajuntament viu avui en una nota que els rendiments obtinguts per la venda de les entrades al Parc Güell revertiran en el manteniment i la millora del conjunt del parc.
Bon dia, us parla Roger Castillo. Avui comença la Copa del Rei de Waterpol a la piscina de Sant Sebastià de l'Atlètic Barceloneta, el gran favorit per fer-se amb el títol. Obriran la jornada de quarts de final al Club Natació Terrassa i al Sant Andreu a partir de les 3 de la tarda. A continuació, Canoe Barcelona, Mediterrani Barceloneta i Navarra Sabadell. En tenis a taula, dos partits per avui la superdivisió masculina, dos quarts de vuit, Irun, DKB Borges Vall i Sant Sebastián de los Reyes ser l'escala. Escoltem el jugador de l'equip gironí Ramon Manpel en declaracions a la xarxa. L'objectiu és...
Un bon partit, sabem que és un equip fort, que té bons jugadors i està bé ara a la taula classificatòria, però amb la intenció d'intentar fer alguna cosa positiva. Aquí a l'escala vam fregar l'empat i intentarem repetir l'actuació d'aquí i intentar millorar-la.
Els alts francesos, nova jornada del Mundial d'esquí de muntanya amb la cursa de ratlleus. Ahir, or per a Kilian Jornet, plata per a Mireia Miró i bronze per a Marta Garcia. I en futbol, el Barça prepara el partit de demà contra el Granada. El davanter David Villa ha rebut l'alta hospitalària. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Bueno, més de 500 persones participaran demà del concurs de carnestoltes de Sant Just. Els participants desfilaran davant del jurat amb les seves disfresses a partir de les 6 de la tarda al Parc Maragall. Aquí, les més de 500 persones que participaran del concurs lliuran les seves idees davant del jurat, que les puntuarà en secret, i després, representants del col·lectiu de la plaça de la Pau faran el pregó. Tot seguit començarà la rua pels carrers de Sant Just amb l'acompanyament del grup de percussió Banda Andarà.
La rua acabarà a la plaça Camoapa i allà seguirà la festa amb una xocolatada, un ball i el lliurament de premis a les millors disfresses. Més qüestions al present i futur de les pensions és el tema del proper diàleg per la independència. Es farà aquesta tarda a dos quarts de sis al Centre Social El Milenari. La impartirà Ignasi Marimon de la sectorial de jubilats de l'Assemblea Nacional Catalana. Marimon ha destacat que des del govern central volen fer creure que en una Catalunya independent no quedarien garantides les pensions.
Tot i això, Marimon confirma que si Catalunya s'independitza, les pensions sí que estarien garantitzades. Un altre dels temes que tractarà Ignasi Marimon a la conferència d'avui, que organitza Sant Just per la independència, és el fons de reserva de les pensions. La conferència tindrà lloc a dos quarts de sis de la tarda, com dèiem, al Centre Social El Milenari. I acabem amb una altra conferència que tindrà lloc avui, aquest vespre,
es debatrà a l'Ateneu sobre els reptes polítics i econòmics actuals de la Unió Europea. Serà una tertúlia amb el periodista de TV3, Carles Prats, conductor del Telenotícies Migdia i excorresponsal de TV3 a Brussel·les i París. Aquesta tertúlia l'ha organitzat la secció de cultura de l'Ateneu i Carles Prats, n'és el convidat pel seu coneixement de política i economia a nivell europeu. Durant molt de temps va ser corresponsal de la televisió pública catalana a París i també a Brussel·les, on conviuen gran nombre d'institucions polítiques.
A Brussel·les, per exemple, hi ha el Parlament Europeu, on es debaten la major part de les lleis europees que ens afecten a tots i totes. Dons de política i economia parlarà avui a l'Ateneu Carles Prats, conductor del TN de TV3 i excurs responsable a Brussel·les i París. Serà dos quarts de nou del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de la ràdio.
radiodesvern.com, que vagi bé, molt bon dia.
Bona nit.
I got a love that keeps me waiting. I'm a lonely boy. I'm a lonely boy.
I'm a lonely boy I'm a lonely boy
Bona nit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. The hill of the leaves every afternoon from five
Tu seva al Ràdio Dustburn. Però què seva? M'ensenyar a mi a tu què fa? Bé, vostè m'ha dit que ho volia així com a internacional. No, jo no l'he dit això. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The hill of the lips. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada els divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Just a la fusta. Dos minuts i un quart de dotze del matí. Aquesta hora, com cada quinze dies aproximadament, saludem l'alcalde de Sant Just, Jurer Berpinyà. Molt bon dia, què tal? Bon dia, què tal? Molt bé. Per parlar de diferents qüestions vinculades amb l'actualitat Sant Justenca, d'una banda, hem sabut fa poques setmanes, o em sembla que va ser la setmana passada, que es contractaran persones aturades de llarga durada per part
d'entitats sense ànim de lucre, com són Esprocea i Solidança. És una contractació que inclou una vintena de persones i que 16 serien de Sant Just. Per tant, una notícia d'aquestes de potenciar d'alguna manera o altra o intentar reactivar tota aquesta situació d'atur. Bé, el que hem fet, diguem-ne, és acollir-se a una línia que l'administració ha posat damunt de la taula, de subvenció, de posar recursos econòmics perquè es pugui pal·liar una mica aquestes
Mancances terribles que hi ha en un sector de la població que és que no té feina o que en aquest cas fa bastants mesos, diguem-ne, que no té feina, no? Per tant, és un col·lectiu molt concret, molt feble i benvingut sigui això amb l'esforç, diguem-ne, tant de l'Ajuntament com de la Generalitat, perquè pràcticament són recursos a meitat i meitat, són 60 i 40, no? 60 de la Generalitat i la resta, doncs, ho posa l'Ajuntament de Sant Just, no? I bé, són aquelles coses que estem obligats a fer...
i que espero i desitjo que, malgrat les administracions que haurien d'ajudar-nos més, no poden perquè tenen pocs recursos, anirem seguint, complementant o impulsant aquest tipus de plans d'ocupació perquè, insisteixo, pots ajudar a un número determinat, com tu dius, en aquest cas a 16 persones de Sant Josep d'Esverro.
Com es farà la tria? Bé, s'està fent una selecció, diguem-ne, amb la col·laboració de promoció econòmica i, per tant, del SOH i han de reunir les condicions, que són aquestes, de llarga aturada, que faci molt de temps que no estiguin treballant i, aleshores, amb uns perfils determinats. Crec que a les properes hores això estarà seleccionat, si no està allà, pràcticament, perquè vaig veure diferents reunions l'altre dia a l'Ajuntament, no?
Doncs és una de les novetats que hem conegut en les últimes setmanes, una bona notícia. D'altra banda, també quan vam parlar l'últim cop, que és fa 15 dies, l'endemà del ple municipal, ja vam parlar també de tota la situació dels habitatges de Promunça, aquesta promoció de 54 pisos que s'havia de fer el sorteig ara fa 10 dies aproximadament i que es va decidir ajornar perquè hi va haver
Un problema, finalment, amb el finançament. Bé, molt preocupat, perquè realment l'Ajuntament i Promunça vol fer coses, vol fer habitatge, no? Vol també ajudar que l'economia modestament es mogui, perquè aquells que podem fer coses, doncs, per convenciment, perquè en política d'habitatge encara hi ha gent o hi ha gent que la necessita, per tant, el sector privat és molt difícil que faci aquests habitatges de protecció oficial amb aquests preus, no?
Doncs preocupat perquè quan realment teníem ja dit i beneït aquest finançament amb unes entitats bancàries, que té una situació complicada i permeten no dir el nom, però bé, sortia avui també a la premsa, ens comuniquen que una horda que ve de fora, en aquest cas d'Europa, no els permet fer aquest tipus de finançament en el sector públic i concretament en el sector immobiliari perquè tenen unes condicions
que aquest poc crèdit que poden donar ha d'estar al 80% a les pimes i al 20% al sector immobiliari també lligat al sector públic. I allò que estava acordat deixa de ser vàlid i, per tant, el que decidim és... Això era dimecres a la tarda, el dilluns era sorteig, i, per tant, vam decidir ajornar-ho i incrementar insistentment les negociacions amb altres entitats bancàries.
perquè, aviam, si és possible, doncs tenir aquest recurs a crèdit. No té res a veure, evidentment, perquè jo crec que estem en una situació favorable des del punt de vista de sanejament, perquè tant l'Ajuntament com Promunça són sòlids, però és un tema, evidentment, que ens hem trobat com qualsevol empresa avui dia, o qualsevol comerç, o qualsevol autònom,
que va renovar una pòlissa o va demanar un crèdit per tirar endavant els seus projectes i es troba en una situació complicada o li diuen que no. Per tant, ara l'Ajuntament jo crec que per primera vegada s'ha trobat el que s'està trobant una gran part de la població del sector empresarial i econòmic d'aquest país. O els bancs d'alguna manera comencen a dir sí
a tots aquells que volem fer coses, perquè, insisteixo, fer un bloc d'habitatges vol dir també donar feina a diferents rams de la construcció, els del vidre, els fusters, el ram de paleta, l'estructura, i, evidentment, per complir aquella voluntat de continuar fent habitatges a Sant Lluís. Per tant, doncs, malament, malament perquè, insisteixo, aquells que volem fer coses, si no ens deixen fer coses,
aquest país no tira endavant. Seguirem treballant aquests dies amb altres entitats bancàries i desitjo que les properes hores, els propers dies, tinguem solucionat aquest tema. En cas d'aquesta promoció, el que caldria ara és que alguna altra entitat bancària fes aquest finançament. Efectivament, però Munsa no té un capital al calaix per fer operacions. El que fa és com qualsevol persona que tingui un sentit comú. És a dir, escolta'm,
Vaig al banc, demano aquests diners, que són els que necessito per fer l'operació, la construcció, durant 18 mesos, que és el que es prevé a l'obra, i, per tant, aleshores començo a cobrar aquests habitatges que he vengut, retorno el crèdit i ja està. És una cosa tan senzilla com això. Però, clar, insisteixo, ens està passant com qualsevol empresa que té un projecte damunt de la taula de finançament i, per tant, no el troba. I això és preocupant. Ja portem uns quants anys així. Perquè l'economia es mogui, els bancs s'han de moure.
i si els bancs no donen crèdit, doncs no tirarem endavant, no? És veritat que estem una mica millor que fa uns mesos, tot plegat, és veritat que sembla que el sector comença a moure's i que comencen a obrir portes, però ens hem trobat, insisteixo, amb una negativa inesperada, perquè una vegada més allò que tens ben lligat, doncs resulta que de lligat res, no? I encara que sigui un acord amb una altra entitat bancària, en principi no haurien de canviar les condicions? No, no, no, nosaltres demanem una...
Un finançament per la construcció d'aquests habitatges i, per tant, després s'obroga el crèdit d'aquells veïns que comprin l'habitatge amb aquesta entitat. Per tant, no té res a veure, absolutament, són les mateixes condicions. Ni el cos per l'Ajuntament, tampoc. No, de moment no coneixem que ens demanen una altra cosa que allò que en qualsevol operació ens demanen, no?
Bé, insisteixo, la part positiva, que tothom ho sap i aquest municipi ho sap, doncs l'Ajuntament està molt cerejat, no té deute i esperem que això sigui un aval, també, per promuntar una empresa que va tancant superàvit, diguem-ne, els comptes l'any passat, no? Per tant, bé, potser ho entendria en aquells casos que dius, home, no està molt fort aquesta empresa o aquest Ajuntament o el que hi sigui, no? Però no és el cas i, per tant, són hordes que venen de Brussel·les amb una entitat que està pràcticament intervinguda, no?
Les persones que havien de participar en aquests sorteig, com ho han rebut? Bé, els hagi comunicat. Jo penso que, a més a més, la majoria, quan a part s'ha parlat personalment, tenen un escrit, han entès perquè quan han vist la situació d'aquestes entitats és normal.
Aquí anava a pensar fa 10 anys que quan vam comprar això, perquè això era un sol que es va comprar amb els propietaris del Mas Lluís, l'Ajuntament va comprar-ho, ho va comprar amb una entitat molt sòlida i finalment ara resulta que és una entitat intervinguda. Bé, és així, aquest sol està hipotecat amb aquesta entitat i per tant s'ha de buscar un finançament que solventi aquest fet d'aquesta hipoteca sobre el sol i a més a més
el finançament d'aquesta construcció. Jo crec que en les properes hores tindrem la solució d'això. Doncs anirem parlant també, anirem explicant tot el que és el que passa respecte a aquesta promoció, l'habitatge de Promunça a Mas Lluí, parlem però ara d'altres qüestions injustenques i parlem de l'Ateneu, aquestes obres de la façana de l'Ateneu, encara que siguin unes obres menors, però que d'alguna manera, quan passa una cosa així, també val la pena poder-ne parlar.
No és que siguin menors, és veritat que són menors. No, són molt destacades, compartim el que podria passar. De fet, és rebussar una paret, una paret que és propietat de l'Ateneu, que l'Ajuntament ha ajudat amb això, perquè a través d'una empresa, diguem-ne, que ens ha demanat posar diferents publicitats en el municipi, doncs li ha demanat... Va oferir això, de fet, va oferir-ho. Escolta, nosaltres podem estar disposats a fer coses pel municipi i, per tant, això podria ser una alternativa. Benvingut, eh?
vam acceptar que si és la Taneu qui rebés això i, per tant, el que vull dir és que quan s'enderroquin aquests edificis que tenim al carrer de la Creu, aquesta façana que ara es veu es veurà moltíssim. Per tant, està molt bé que puguem trobar, directe o indirectament, el fet que s'arregli aquesta paret perquè serà molt vistosa, molt més d'ara. Recordar que s'inaugura a les escoles el 26 d'abril...
És una obra que, personalment, el govern té molta il·lusió, perquè en parlem de fa molt de temps, no? És l'antiga Escola Montserrat, doncs, rehabilitada, i que diferents serveis, principalment educatius, musicals, i d'altres, diguem, entitats que estaran allà, faran que jo tinc una vida molt potent, no? I conseqüència d'aquest trasllat, doncs, és lògic, que en un calendari amb prudència, a l'estiu podíem fer-ho, és difícil, però, bueno, mirarem si
Si he dit que no, ja ho diré en el seu moment, però en el cap està la il·lusió de poder derrocar aquests edificis per l'estiu. I quedaria, evidentment, un dels reptes que teníem del carrer Creu és obrir definitivament amb un carrer molt més ample, molt més obert i que tindrà accés a tota aquesta zona. El que farem d'entrada és un projecte molt suau, molt tranquil, de fer accessible la pista Montserrat
Per tant, enderrocarem aquests edificis, però farem amb un projecte, diguem-ne, amb un cos molt modest, la possibilitat que s'accedeixi lliurement en aquesta pista i es converteixi en un espai de joc lliure, com podrien ser els estudis vells, perdó, els jocs juvenívols. Per tant, es tractaria en primera instància de fer això. L'enderroc dels edificis, el que nosaltres encara li diem a molta gent, l'antic Correus, no?
i després fer accessible aquesta pista perquè els nanos, i no tant nanos, puguin jugar fins que hi hagi un projecte de molta més embargadora en un futur, que ara no és el cas. Serà un canvi atractiu, encara que sigui un primer pas, no? Visualment, molt. Visualment, perquè molt.
A més, molt a prop de la zona més cèntrica del poble, vull dir que hi hagi un moviment, encara que sigui com sigui, però m'imagino que si tot plegat ho facilita, doncs també ajudarà que hi hagi aquest moviment per aquesta zona concreta. Pensa que traslladem els tallers de música, per tant, hi haurà molta més gent al centre, també va bé, el que és l'escola d'adults, Sant Jus Solidari, per tant, és evident que hi haurà molta gent en aquest entorn,
doncs fent coses, i a més coses molt atractives, perquè la formació i l'educació principalment ha estat un dels pilars d'aquest govern municipal durant molts anys, i tenim cura, posem recursos, i aleshores això, moltes vegades, quan estàs invertint en aquests àmbits, després pots dir amb tranquil·litat que el municipi té una convivència, doncs que dius, i això com és que ha passat, no? Doncs bé, perquè hi ha gent que vol que sigui així, però hi ha gent que també pensa que aquest àmbit s'ha de cuidar, no?
D'altra banda, també s'està preparant un homenatge a en Toni Malaret, primer alcalde democràtic de Sant Just. Quan serà i com serà? Bé, això és una cosa que ja vaig plantejar al govern i també als companys de l'oposició. Crec que en Tonet Malaret es mereix un homenatge institucional, un reconeixement. Va ser el primer alcalde democràtic l'any 79, anys molt complicats, realment molt complicats. Ell va ser alcalde pràcticament tres anys, però jo crec que l'Ajuntament i el poble de Sant Just li deu un reconeixement, no?
Per tant, farem una declaració institucional, si tot va bé, espero que sigui el ple d'abril, coincident amb Sant Jordi, i estem absolutament tots d'acord de fer aquest reconeixement i hem parlat també amb la família de compromete'ns a batejar algun espai de Sant Lluís. S'ha parlat i en aquests moments ho veiem factible, el que passa és que precisament aquesta plaça tardaria molt
però veurem si ho posem o no en aquesta declaració. Ens agrairia que la plaça, precisament aquesta de l'Ateneu, doncs aquesta de les escoles, en el seu futur... Sí, aquell lloc on hi ha la pista, com si diguéssim, no? Exacte, quan hi hagués el parc, doncs sigués batejat en nom del Malaret, no? Bé, insisteixo, anys complicats, ara també ho són, molt, aquests anys són molt complicats, no? Però jo crec, o creiem, que l'any 79, doncs agafar...
L'Ajuntament i tirar endavant que sorties del no-re, en una situació pràcticament de re i començar a tirar, es mereix, i després també perquè el que ha significat també en el món cultural i d'identitat nacional, Antonit Malaret ens va deixar fa uns anys, va ser també regidor de l'Ajuntament.
Tot plegat fa que això sigui una cosa molt coherent, a més, personalment em fa molta il·lusió, no deixa ser un successor meu, i això cal reconèixer-ho institucionalment i ho farem així. Doncs també una bona notícia per Sant Just. D'altra banda, mirem una mica més enllà, avui està previst que el govern espanyol planteji la nova llei que planteja que hi hagi, a nivell de la reforma local, que hi hagi menys regidors, menys competències,
i sou limitat als alcaldes. Com ho veu, tot plegat? Bé, molt complicat i molt preocupat, perquè la proximitat de l'administració de l'Ajuntament fa que, per moltes coses i per molts motius, doncs, no només per sensibilitat i per coneixement del que passa en el territori, no?, perquè per moltes coses jo crec que no pot venir un real decret de Madrid que ens digui que aquells municipis de menys de 20.000 habitants tindrem, doncs, una limitació important de competències i, a conseqüència d'això, doncs, es limiti també la democràcia, no?,
Molt preocupat, perquè ha estat el municipalisme el que ha avançat o ha fet tirar aquest país endavant, no?, moltes vegades. I aleshores, bé, és un real decret que ha entrat i ha sortit del Consell de Ministres no sé quantes vegades, perquè des del mes de juny, doncs, tinguem projectes que han entrat i han sortit. El divendres passat o l'altre, no recordo, va tornar a sortir. El ministre Montoro el portava a l'ordre del dia i després, per una sèrie de dubtes en l'àmbit d'educació, principalment i de sanitat, el va tornar a treure, no?
I a més a més aquestes coses que tu dius, de limitació de regidors, etcètera, podríem estar d'acord amb alguna sèrie d'aspectes. Segurament l'administració s'ha de primar, segurament l'administració ha de ser molt més racional, optimitzar recursos, però parlar de competències perquè tinguis menys de 20.000 habitants, mireu, la identitat d'un poble no va en funció de la població. Aquest país ha tingut o té municipis amb una llarga història d'identitat i que ha lluitat molt aquell municipi
perquè Catalunya sigui el que és i són pobles de 1.000 habitants, 5.000 habitants, 7.000 habitants, no? I, per tant, no els pots dir ara que pràcticament no tindran ni representació democràtica ni tindran competències o tindran les mínimes, no?
De quines competències s'havia parlat? Bé, les bàsiques. És veritat que molts ajuntaments al llarg d'aquests anys de la democràcia hem fet més del que l'Aïe ens deia, però l'hem fet perquè ningú ho feia i perquè realment teníem ganes de modernitzar i oferir a la població, als teus ciutadans, uns serveis públics de qualitat. Si no ho hagués fet l'Ajuntament, els ajuntaments, pràcticament aquest país no hauria avançat des d'aquest punt de vista. Clar, si només has de fer gestió de clavegaram,
il·luminació i neteja d'escombraries, gestió de residus i quatre coses més, doncs home, potser fer política aquí no sé si té sentit, potser gerències ho poden fer molt bé, però i després crec que això de reduir regidors, insisteixo, en el cas diuen un 30% de regidors, podríem estar d'acord amb alguns casos, però també això pot anar
en contra d'aquells partits més modestos, per exemple. Podrien anar en contra dels partits més modestos, que no tenen tanta representació com els partits grans, i això ho poden rebre, no? No ho sé, tot plegat em preocupa, em preocupa. Si realment aquests decrets o aquestes normes de Madrid sapiguessin tots que el canvi és substancial i que realment serà una panacea en moltes coses, doncs, home...
però el que he llegit i el que tinc damunt de la taula em preocupa. Què em preocupa avui? Doncs la política d'habitatge. Em preocupa l'educació, per exemple. Coses que, dius, aquest govern municipal de Sant Just ha destinat centenars i centenars de recursos i hores perquè això sigui possible. Que hi hagi administracions...
que no coneixen el territori de Sant Lluís o que estan molt més llun, que gestionen els teus serveis públics, home, no em sona bé. Clar, perquè llavors d'aquí dependria, Generalitat? Sí, no, en principi Diputació, en primer lloc Diputació de Barcelona, no estic descalificant la Diputació de Barcelona, estic dient que la proximitat de com gestionen l'escola Bressol, ho coneix en aquest cas,
les persones, els professionals que estan davant d'aquesta Escola Bressol i el seu govern municipal, que l'ha creat, que coneix les necessitats del seu municipi, que el financia pràcticament perquè la Generalitat no ho fa i ho financiem nosaltres, conjuntament amb l'esforç o el pagament, evidentment, dels pares i les mares.
Clar, en política d'habitatge. Escolti, vostè no faci res en política d'habitatge que no li toca. Home, doncs hem fet 1.000 habitatges a Sant Just. Quantes famílies, a partir d'ara, segons aquest decret, estarien a Sant Just amb aquesta política d'habitatge? Zero. Absolutament zero. Per tant, què vol dir això? Que el municipi seria d'una altra manera, no? Absolutament. Quan vam fer, per exemple, una operació d'habitatge al Camp Roig prioritzant...
la joventut, l'accés als joves a menys de 35 anys, doncs estaven fent dues coses. Dos, una, evidentment no és el mateix pagar una hipoteca pública, diguem-ne, una hipoteca amb un cos d'un habitatge públic o privat. Per tant, estem... D'entrada, la diferència econòmica és substancial, però segona, fixa't tu, després del temps, que ho sabíem, estimulàvem a la natalitat. És a dir, han nascut molts nanos en aquests llocs, no?
Tot això, que és una voluntat de dir com vols el teu poble, tot són coses que s'acaben amb aquest real decret. S'acaben o no t'has d'inventar altres històries. I això em preocupa molt. He parlat d'educació, he parlat de...
però et podria fer un llistat de temes que, si això és així, doncs aquells pobles de menys de 20.000 habitants quedem en una situació complicada. Seguirem lluitant i analitzarem, no? I aquelles coses que necessitem, doncs ja buscarem la manera d'impulsar-les perquè pot ser que ningú ho faci. Per tant, això em preocupa molt perquè el futur del municipi
aquest model que tenim de Sant Just pot estar tocat amb aquest real decret o com a mínim en qüestió i això personalment a mi m'agrada saber sempre on vas aquesta vida i quan no saps on vas doncs estic i estem inquiets. Segurament el govern de proximitat és un dels que potser fins i tot se salva de tot el que està passant arran dels últims casos que van apareixent cada dia que fa que la política es plantegi com en hores baixes que la sensació...
per part de la ciutadania és com que no se sap fins a quin punt ja prendre's tot el que va sortint i tot el que no va sortint. Suposo que també per la classe política és difícil, no? En el cas que no s'estigui justament en aquesta primera línia
o en aquestes esferes, que és on estan sortint tots aquests casos. Bé, molt trist, molt trist per aquesta situació, diguem-ne, de persones que se dediquen a la política, normalment lligats a l'alta política, en alguns casos no, perquè surten exemples d'ajuntaments petits, però jo crec que això, o la democràcia l'entén. Mira, hi ha una cosa, vull dir al revés. La part positiva és que, finalment, el sistema democràtic això ho treu. Finalment, la democràcia nostra, escolta, tot això ho treu, per tant, enhorabona. I tota aquesta gent que ha fet tot això...
cap mena de... o sigui, contundència absoluta, contundència absoluta, perquè hi ha moltíssima gent, milers i milers, doncs, de regidors, regidores, alcaldes, de municipis, diguem-ne, modestos, que ho fan per vocació, perquè els hi agrada, perquè veuen que el seu municipi es transforma, no?, i és injust que tothom es posi en el mateix sac. Què representa això? El 3 o el 4%, l'1, no ho sé, de tota la classe política, però el mal que ha fet això la democràcia i la credibilitat, diguem-ne, del sistema polític és tremenda, no?,
Aleshores ve una llança a favor de tota aquesta gent que està treballant, ja no parlo de municipis de mil habitants, on l'alcalde pràcticament va allà perquè compagina la seva vida o agrícola o el que sigui, o empresarial o familiar, però és que hi ha centenars i centenars de polítics que ho fan per vocació i volen veure el seu municipi que es transforma i que després marxen, que no es queden a la política, després marxen, no?
I això és evident que o fem coses ràpides o aquest sistema està tocat per molts anys. I el fet que passin tots els partits, no cal fer una mica més d'autocrítica, potser, en cada cas concret? Bé, cadascú ha de fer aquesta autocrítica a les seves direccions. És evident que ha d'haver-hi una contundència i també ser generosos i mirar cap a casa. No pots mirar coses de fora, només a l'altra banda.
Aquí sembla ser, perquè les notícies estan a tot arreu, pràcticament a tot arreu. Bé, inquiet per això, inquiet i a favor de tota la gent que fa política absolutament per vocació, que està uns anys, se'n va i després torna al seu lloc o forma part d'un altre àmbit de la seva vida o del seu món laboral. Doncs suposo que també n'anirem parlant en les properes setmanes perquè sembla que van sortint coses o que si més no, no es tanquen les coses.
que van sortint. Abans d'acabar, també volia recordar que aquesta demana és carnestoltes i que s'enjust una mica més tard. Em parlàvem l'altre dia amb el regidor de Cultura d'aquest salt d'una setmana, però se celebra demà i amb participació important perquè hi ha hagut més de 500 persones apuntades, finalment. Bé, molt content. Molt content per això perquè fa vuit anys ens vam sentar a la taula una sèrie de persones...
hi havia un regidor, tenim un regidor molt animat a l'equip de govern que va plantejar recuperar el carnestoltes conjuntament amb les escoles, amb les entitats, amb la Unió de Botiguers i després de vuit anys veus que aquella participació que va ser modesta al començament, doncs ara més de 500 persones s'han apuntat això vol dir que hi ha ganes de fer coses, hi ha ganes en aquest cas de celebrar aquesta festa i de passar-s'ho bé, per tant demà
hi haurà els carrers de Sant Just des del Parc Maragall fins a la plaça de Cat Moapa, sortint a les 6 de la tarda, més o menys, i no sé a qui no s'arribarà, perquè això és molt lent, doncs tindrem tota aquesta rua de persones de Sant Just, molts crios, molts nanos, pares, mares, avis, i tothom allà donant recolzament i participant d'aquestes activitats que penso que van molt bé en aquests moments.
de situació complicada, perquè te'n van del cap els problemes o les inquietuds, o una part de les inquietuds i els problemes, i tu passes bé amb els teus veïns, amics i família.
No valdria la pena, potser, fer-ho la setmana anterior, és a dir, la setmana de Carnaval normal. A vegades, en just, som una mica especials. Som una mica especials. Tenint en compte que hi ha tanta gent qui participa, realment, és a dir, que hi ha aquest esperit. Hem parlat amb les diferents entitats, ens semblava que desmarcar-se una miqueta i fer-ho aquest dissabte, que ja és habitual, retrasar-ho una mica, no? També ho fem a vegades amb...
amb Sant Antoni, no? Sant Jordi. Per tant, ja et dic que som una mica singulars i aleshores dient, escolta, sortim una mica de la normalitat i quan ja pràcticament tothom ha tancat carnaval, nosaltres fem... M'enterrà la sardina i tot. Molt bé, molt bé. Doncs moltes gràcies, Jureper Pinyal, alcalde de Sant Just, per parlar d'actualitat de Sant Justenca, com cada 15 dies. Gràcies i bon dia. Molt bé. Adéu seu, bon dia.
She came from Greece. She had a thirst for knowledge. She studied sculpture at St. Martins College. That's where I caught her eye. She told me that a tap was loaded. I said my case was ruined. Coca-Cola. She said fine.
I said, oh, I see what I can do.
I took her to a supermarket. I don't know why, but I had to start it somewhere. So it started there. I said, pretend you got no money. And she just laughed and said, are you so funny? I said, yeah. I can't see anyone else smiling. Are you sure?
Fins demà!
Bona nit.
I'm going to dance and drink and start a thing.
Fins demà!
Because everybody hates a tourist. Especially one of them who thinks it's all such a laugh. Yeah. And the cheap states of Greece will come out in the bath. We will never understand how it feels to live your life with no meaning or control and with nowhere left to go. You are amazed that they exist.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Nits Electrònica ara és Beats. Beats. Molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Smooth Jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, l'Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Tu seva a Radio Dursberg. Però què seva? M'ha dit que el volia així com internacional. No, jo no l'he dit, això. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The hill of the lips. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips, llavis, morro. En fi.
Estem escoltant just a la fusta. En punt tres quarts de dotze del matí parlem a aquesta hora de patinatge artístic perquè demà dissabte durant tot el dia se celebrarà un campionat de patinatge organitzat pel Club de Patinatge Artístic Sant Just i participaran patinadors i patinadores del club i també d'altres clubs en tots els nivells i categories. Una jornada que es farà a la bona aigua i ara en parlem
amb la presidenta del grup de patinatge artístic de Sant Just, que és la Rosa Maria García. Molt bon dia. Hola, bon dia. Un torneig que ara, abans d'entrar, comentàvem que ja fa molts anys que es fa, però que fa dos anys, és el segon any, que té un nom diferent, que és aquest torneig de Carnaval. Exacte, sí. Fins ara es feia només a nivell intern, només ho fèiem les nenes i nens del Sant Just.
i fa dos anys van obrir-ho a altres clubs participants, i coincidint amb les dates del febrer, que sempre és carnaval, vam decidir fer una competició de carnaval de patinatge, on els participants poden venir disfressats si volen. No és obligatori, per tant. No, no és obligatori. De fet, molta gent s'espanta, perquè les disfresses sovint no permeten patinar massa bé, però ja hi pensen i agafen disfresses amb les que puguin patinar bé, o les transformen una mica abans d'entrar a pista...
S'agafen les capes o s'agafen els vols de les faldilles i llavors poden patinar bé.
Clar, per exemple, què és el que es va veure l'any passat? Quins tipus de disfresses es poden...? Bueno, molts animalets, es van veure molts animalets, es van veure princeses, clar, es van veure indis, soldats... Bueno, una mica de tot, una mica de tot. El que donava a si també la imaginació i intentar pensar en una logística de patinant, segurament. Sí, exacte, sí, sí, de permetre... Sobretot, bueno, les més petites, aquest campionat, com deia abans, era només intern i era sempre pensat...
per donar una primera oportunitat a les nenes i nens que s'havien incorporat al club a veure com és una dinàmica de campionat oficialment, amb jutges oficials que t'estan puntuant oficialment. Els pares també donar-los l'oportunitat, ja que no és un esport que surti massa per la tele, massa per dir alguna cosa, no surt gairebé res. Llavors la gent desconeix molt com és el funcionament d'un campionat i era donar una primera oportunitat a totes aquestes nenes i nens per saber com funciona tot això.
ara continua tenint aquest mateix objectiu, però a l'obrir-se a altres clubs també donem l'opció de veure més nivell, més diferents categories que les nenes petites no veien, si es feien només internament. És a dir, és un campionat que puntua, és una qüestió més amistosa, com funcionarà tot plegat? Sí, és un campionat amistós, comença i acaba el mateix dia, no hi ha més rondes que aquesta, i participen en aquest cas vuit clubs, inclús el nostre. L'any passat també van participar set clubs, aquest any hem ampliat una mica més...
En total serem 132 patinadors i en principi es donen les classificacions i els pòdiums, es farà una classificació final al final del matí i una altra al final de la tarda i es donaran pòdiums en tots els nivells i categories que estiguin participant en aquell moment i també es farà un premi a la millor disfressa del matí i un premi a la millor disfressa de la tarda.
Està bé. I des de quina edat poden participar? O des de quina edat, en aquest cas concret, aquest dissabte, hi haurà nenes, sobretot, perquè nens, m'imagino que n'hi ha menys, no encara, patinant. Tenim alguns, però poquets. Bé, al matí seran les més petitones. Comencem a primera hora del matí, a les vuit i mitja del matí, amb les nenes una mica més grans, dins de les petites. Tot el bloc de les petites va al matí, ell de les més grans va a la tarda. Però comencem sempre per les més grans, per no fer matinar tant que les més petitones. I acabarem el matí amb les nenes
que tots just s'aguanten a la pista. Llavors, les més petites que tenim, que competiran, tenen al voltant dels 4 o 5 anys. Són nenes molt petites. Són nenes que han començat a patinar el mes de setembre, nosaltres. Llavors, tots just aprenen un circuit molt senzill, sempre van endavant, no saben encara córrer enrere...
És un circuit molt senzill, no els hi fem fer un disc de coreografia oficial, que seria dos minuts mínims, sinó que fan algunes un minut deu i ja està, perquè no dona per més, no? I els jutges puntuen la dificultat que se'ls ha dit que han de fer aquestes nenes, que potser només inclou patinar bé endavant, intentar creuar els peus, que és el que es fa per patinar, creuar, mantenir els braços...
alçats, a l'alçada dels ombros... En fi, quatre coses mínimes perquè sembli que està pentidant i no està caminant. Clar. Doncs suposo que, a més a més, també per a elles és com una oportunitat no de poder exhibir-se o simplement participar en un moment que hi hagi molta gent, no? Sí, sí. A més, estan molt emocionades i fa com dos mesos que preparen la seva coreografia, més llarga o més curta, però la preparen amb molta il·lusió i és un primer enfrontament allà al mig de la pista...
on sap que estan els seus pares, però és que hi ha tota la grada plena de pares, i llavors tres jutges, vestits de jutge, que li posaran unes puntuacions. La veritat és que és molt emocionant per elles, inclús algunes en l'últim moment abans de sortir de pista tenen una mica d'angoixa, perquè la situació és dura, han de superar moltes coses, i la veritat és que els serveix com a molt bona experiència. S'intenta al final del dia, quan es donen les classificacions,
mai es dona la classificació sencera, vull dir, es donen sempre els tres primers llocs, lògicament, campió, subcampió i tercera posició, però ni s'imprimeixen ni es publiquen els resultats finals de totes, de manera que ningú pugui saber qui ha quedat últim, penúltim o en posicions. Jo t'ho anava a preguntar, perquè dic que és un d'aquests esports, en el cas de patinetge artístic, com pot passar també amb la natació, els que estem habituats a veure la xicla sincronitzada, que també passa, que és aquests de...
que va amb jutges puntuant, o altres tipus de gimnàstica, en esports diferents, que segons com, sí que és veritat que hi ha esports individuals també, que és evident que un guanya, un perd, i que saps ben bé com va i es veu, però en esports d'aquests que també hi ha un jutjat concret, per tant també hi ha una part d'interpretació, que segons com pot resultar angoixant, potser pels participants, o que segons com t'ho prenguis,
I en el cas de gent jove, que és difícil. Exacte, sí, per això com que inicialment dic, i es manté aquest objectiu, és donar l'oportunitat de conèixer el patinatge a les petitones, a les més petites, s'intenta que no sigui una experiència traumàtica en cap moment, vull dir que sigui una experiència...
real i realment el patinatge té una classificació i com en tot es guanya o no es queda primer o no es queda segon però sí que intentem evitar això la publicació de les llistes i saber que tu has quedat últim potser ho intuiran però no està publicat la idea és aquesta la dinàmica de la competició
sigui divertida i per això també es va afegir el tema de les disfresses, però que alhora els mostri el que realment és el patinatge i com funciona. En els altres tornejos sí que se saben totes les notes per això? Sí, sempre es publiquen les llistes. La veritat és que a més estem, per sort o per desgràcia, jo crec que per sort, estem en la comunitat autònoma amb més nivell de patinatge artístic
no només dins de Catalunya, sinó també dins d'Espanya i també dins d'Europa i a nivell mundial. Vull dir que Catalunya, Barcelona especialment... Té molt nivell. Molt nivell. Estem en les primeres posicions del món en patinatge artístic, tant a nivell individual com a nivell de grups de xou.
que fa molts anys que lideren els pòdiums en els grups de Girona com els de Barcelona. I Sant Jordi de vegades també ha quedat bastant amunt, vull dir que per tant és una llàstima que no se'n parli tant del patinatge. Sí, és una pena, perquè a vegades allò, els que estem més implicats, veus notícies a vegades en la premsa o en televisió d'esports realment molt minoritaris, però surten... Tenis taula, per exemple, i que de vegades, sí, justament aquest mateix sentit en el bolletí d'esports que parlaven
I que m'ha sorprès també de dir, tens taula? Surt en un bolletí horari? I el patinatge no acaba mai de sortir. I jo torno a insistir que fa Olot fa 10 anys que lidera, és primer campió del món des de fa 10 anys. Sant Saloni ho ha estat durant 6 anys seguits.
Blanes és campió del món també, tenim un nivellazo, Reus també és un equip boníssim, i Sant Lluís ha estat tercer i segon a nivell d'Espanya, i en un campionat europeu també m'han quedat segones, tenim un molt bon currículum, el que passa és que aquí a Catalunya realment costa molt arribar al pòdium perquè, com dic, tenim el millor del món. De fet, per exemple, quan te l'avisen per això el patenatge artístic,
Jo sí que sento molta gent que li agrada, vull dir que és curiós que també s'ho deu anar lligat a que potser no interessa tant retransmetre'l, però vull dir que... Jo crec que tenim el handicap que hi ha el patinatge artístic sobre gel, que és espectacularment vistós, que amb molt poc impuls aconsegueixen molta velocitat i per tant és un esport molt visual. Comparat amb el patinatge artístic sobre rodes...
Queda més tosco el patinatge sobre rodes. De fet, necessites molta més força, és més difícil patinar sobre rodes que sobre gel. De fet, algunes patinadores sobre rodes han passat després a gel i han estat realment molt triomfadores perquè tenen molta força a les cames, perquè estaven habituades a fer més esforç.
Però visualment sí que és veritat que el sobregel resulta molt plàstic i sobre rodes costa més, sobretot la comparativa. I té més esponsorització, mou més diners el patinatge sobre gel i per això surt molt més en campionats en televisió. I el de rodes ens quedem una mica com l'esport pobre, preciós però pobre, dins del patinatge. És una llestima. En tot cas, aquest dissabte, demà es fa aquest campionat
organitzat pel Club de Patinetge Artístic de Sant Just. A partir de quina hora es podrà anar a la bona aigua? A partir de les 9 comencen el campionat, torno a dir, el bloc del matí és el bloc de les nenes més petites. Comptarem amb la participació, com ho acaben de confirmar, per donar els pòdiums a l'última hora del matí.
del regidor d'Esports i del regidor de Comerç, el senyor Joan Basaganyes i el senyor Víctor Murillo, els he dit al revés, que vindran a ajudar-nos a donar els pòdiums a les més petitones perquè la competició del matí acabarà sobre la una i precisament acaba amb l'actuació de les més més petites, que és un grup de cinc nenes només i que esperem que almenys aguantin el minut i poc que patinen.
Molt bé, doncs serà demà dissabte, durant tot el dia, tothom qui tinguin res pot passar per la bona aigua, perquè hi haurà moviment. A la tarda hi ha més nivell, no ho he dit, però a veure més nivell, enteneu, ja seran grups més grans, exacte. I actuaran també els grups de fora, clar, de Sant Lluís. Sí, sí, sí, clar, venen, sí, grups Sant Andreu, Vegas, Viladecans, Setdeu, Pallejar, Molins, Palau de Plegamans, tots aquests clubs vindran.
I la tarda començarà a les 4 i acabarà sobre les 6, 6 i mitja. Intentarem que no s'allargui més perquè les nenes puguin anar a la rua després de Carnaval. Que puguin fer tot, no? Que ja aniran vestides, suposo que és més fàcil. Sí, sí. Molt bé. Doncs serà demà dissabte a la Bona Aigua. Avui n'hem volgut parlar amb la Rosa Maria García, que és presidenta del Club de Patinatge Artístic de Sant Jús. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Bon dia. Adéu, bon dia.
4 i 3 i 2 i 1 i... Blanc Castella sortint d'un avió desapareixent
Totes les històries que has viscut s'han perdut per sempre en l'espai teu llàgrimes quan tenies sis anys excursions al col·le en autocar
a l'estiu, l'alcool barrejant-se amb la teva sang.
No tornaran mai més. N'hi ha que diuen
Però jo tinc la sensació que tothom pren decisions en funció del que ha patit, calculant el que pot patir, patint per si s'equivocarà.
Com si et descordessis el vestit. I allà on caigua el pots abandonar. Com les serps quan canvien la pell.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Unió Democràtica nega que mai hagi utilitzat els serveis d'una agència de detectius per aconseguir informació d'altres partits polítics. El líder dels democristians, Josep Antoni Duran i Lleida, ho ha assegurat després que diverses informacions assegurin avui que l'espionatge era una pràctica habitual entre els partits polítics a Catalunya. Barcelona, Albert Garcia, bon dia.
Bon dia, Josep Antoni Durán i Lleida ha assegurat que la direcció d'Unió Democràtica no té coneixement que s'hagi encarregat mai cap informe a cap detectiu. Durán ha afegit que no s'ha sentit espiat, tret d'un cas puntual als anys 80 en què hi va haver telèfons punxats. Pel que fa a la direcció d'Unió Democràtica i Unió com a tal, mai, mai, mai, mai ha contractat a cap detectiu. No sentim necessitat. Dos, m'he sentit espiat.
Tant se me fa, vull dir, el que parlo en un restaurant, no dic que pugui conèixer tothom, però serien en tot cas xafarderies polítiques que no tindrien més rellevància. Durant, Illeida ha qualificat la situació de gravíssima i ha demanat a la Fiscalia i a la Policia que actuïn amb rapidesa perquè s'està passant la ratlla de l'estat de dret. A les quatre detinguts ahir a Catalunya en l'operació Manga, derivada del cas Pokémon, declaren davant la jutgessa que investiga una presumpta trama de corrupció a través d'adjudicacions
de serveis públics. Recordem que entre els arrestats hi ha l'alcalde de Sant Hilari Sacalm i president també del Consell Comarcal de la Selva. La declaració es produirà demà davant la jutgessa a Lugo. Girona Senyat Obert, bon dia.
Bon dia. Les previsions del jutjat d'instrucció número 1 de l'UGO, que porta el cas de l'operació Manga, són que els detinguts en aquest mateix operatiu a Galícia i Astúria es passin avui a disposició judicial, mentre que els quatre arrestats a Catalunya ho facin demà dissabte. Es tracta de l'alcalde de Sant Hilari Sacalm i president del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria, dos directius d'una empresa que té un conveni amb el Consell per efectuar gestions tributàries i el cap de l'àrea de l'organisme comarcal que s'encarrega precisament de tributs.
El tribunal no ha precisat amb exactitud quins càrrecs imputa cada detingut, però a tots se'ls relaciona amb presumptes suborns per l'adjudicació de serveis públics. Per altra banda, des de Sant Hilari i l'equip de govern de Convergència i Unió, ha emès a primera hora del matí un comunicat en el que asseguren que donen ple suport a l'alcalde i demanen que se'n respecti la presumpció d'innocència. En el comunicat també asseguren que la detenció de Robert Fauri els ha sorprès i demanen que el cas s'aclareixi ràpidament.
Un camió amb més de 16.000 litres de líquid corrosiu ha bolcat aquest matí i ha patit una fuita amb un roig del camp al Baix Camp. El sinistre ha obligat Protecció Civil a activar el pla especial d'emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses. Cinc dotacions dels bombers treballen per aturar la fuita i transvesar el líquid corrosiu cap a un altre camió. El conductor ha quedat ferit lleu i el sistema d'emergències mèdiques l'ha traslladat a l'Hospital Sant Joan d'Arreu.
L'alcaldessa de Riu d'Aura, Eulàlia Massana, creu que l'ambició i el desconeixement és el que han portat el Partit Popular, Convergència i Unió i UPyD al Congrés, a no prohibir el fracking. L'alcaldessa assegura a la xarxa que perforar el terreny per extreure els gasos del subsol, com vol fer una empresa nord-americana a la Garrotxa, Osona i el Ripollès, provoca molts prejudicis. Això mai de la vida és inocu, mai de la vida no passa res.
Segona, aquestes empreses es porten tots els treballadors, fins i tot el càtering, per tant, llocs de treball ni directes ni indirectes, res. Ells venen, perforen, i quan han buidat el jaciment, perquè això es gasta i no es renova, se'n van i allà et queda la merda, i et queda el territori xafat i destrossat.
L'alcaldessa de Riu d'Aura assegura que l'empresa que vol fer fracking en aquest municipi a la Garrotxa signarà els contractes amb els propietaris del sol aquest mateix mes de febrer.
Bon dia, us parla Roger Castillo. Joaquim Rodríguez podrà competir aquesta temporada a les grans proves ciclistes. El Tribunal d'Arbitratge Esportiu ha readmès aquest matí el Catuix Arrús com a equip del circuit World Tour. D'aquesta manera, el puritó podrà mantenir el calendari previst amb el seu equip per aquesta temporada que inclou la presència al Tour de França.
Avui comença la Copa del Rei de Baterpolo a la piscina de Sant Sebastià, una cita organitzada per l'Atlètic Barcelonet, el gran favorit per fer-se amb el títol. Obriant la jornada quarts de final al Club Natació Terrassa i al Sant Andreu a partir de les 3 de la tarda. El capità dels barcelonins, Dani Hernández, explica quines seran les claus d'aquest partit a la xarxa.
estem treballant la defensa, comparar el seu jugador estrella, que és el Sergi Mora, i coordinar-nos bé, i que tothom sàpiga el que ha de fer, i que a l'última hora no hi hagi sorpreses. A continuació d'aquest partit es disputaran 3 enfrontaments, Més Canoe, Barcelona, Mediterrani, Barceloneta i Navarra, Sabadell. I en tenis de taula, dos partits per avui a la Superdivisió Masculina, dos quarts d'avui, Tiro, un DKB Borges, Vall, i Sant Sebastián de los Reyes ser l'escala. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Aquest vespre es debatrà a l'Ateneu sobre els reptes polítics i econòmics actuals de la Unió Europea. Seran una tertúlia amb el periodista de TV3, Carles Prats, conductor del Telenotícies Migdia i excorresponsal de TV3 a Brussel·les i París.
Aquesta tertúlia l'ha organitzat la secció de cultura de l'Ateneu, i Carles Prats n'és el convidat pel seu coneixement de la política i economia a nivell europeu. Durant molt de temps va ser corresponsal de la televisió pública catalana a París i també a Brussel·les, on conviuen gran nombre d'institucions polítiques europees. A Brussel·les, per exemple, hi ha el Parlament Europeu, on es debaten la major part de les lleis europees que ens afecten a tots i totes. Segons Prats, en ocasions, els ciutadans i ciutadanes no són conscients de la importància del que és la gisla a Brussel·les.
Doncs de política i economia parlarà avui a la Taneu Carles Prats a dos quarts de nou del vespre a la Sala Piquet. Més activitats. Sant Just acollirà el mes de maig la festa Torneig Amics Joan Petit Nens amb Càncer. És la tretzena edició d'aquesta festa que cada any es fa a un municipi català diferent per tal de contribuir a la lluita contra el càncer infantil i consciència sobre aquesta malaltia.
Es farà el proper 25 de maig i una de les entitats que estaran al capdavant de la jornada serà l'Hockey Club Sant Just. Una trentena de clubs d'hoquei de nens entre 3 i 6 anys participaran d'un torneig d'hoquei i aquest campionat coincidirà amb un munt d'activitats que s'estan acabant de perfilar, com ara conferències, una cursa popular o una exposició. La Fundació Amics Joan Patit Nens amb Càncer ha obert un compte corrent per tal que tothom qui vulgui pugui fer les seves aportacions contra el càncer. El trobareu al web de l'entitat www.joanpetit.net.
I una activitat més per aquest cap de setmana, en aquest cas, diumenge al matí, se celebrarà la festa del Rosers al Parc de Torreblanca. L'organitzen els ajuntaments de Sant Jus, Sant Joan d'Espí i Sant Feliu, el Consell Comarcal del Bas Llobregat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. És una festa gratuïta on es faran tallers i activitats per conèixer els valors botànics, històrics i culturals d'aquest espai verd. La festa del Rosers començarà a les 10 i s'allargarà fins la 1 del migdia.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, bon dia.
Fins demà!
Someone like you and all you know and how you speak Countless lovers under cover of the street You know that I could use somebody You know that I could use somebody
Just a la fusta Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu
27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Estem escoltant just a la fusta.
Dos minuts i un quart d'una del migdia, aquesta hora parlem del documental del mes, que aquest mes de febrer és el Planeta de los Caracoles, i a Sant Just arriba dilluns a la mà de la productora Paral·lel 40, i es farà, com sempre, a l'Atenea de Sant Just. Aquesta hora en parlem amb Martina Rogers, de la productora Paral·lel 40. Molt bon dia, Martina. Hola, molt bon dia. Per parlar d'aquest documental que ens arriba des de Corea del Sud. Sí, exacte, és un documental coreà, d'un cineasta coreà, que ara mateix és força emergent dins del món del documental,
ha guanyat molts premis a diferents festivals internacionals i és una història d'amor, he de dir. Està bé, doncs, per començar, no? Cada vegada són temes sempre molt més densos, doncs, mira... Sí, Déu-n'hi-do. Suposo que no deu ser molt fàcil per això, no? No, no, us explico. És una història, això, doncs, com deia, no? Molt sensible, d'amor, parla de l'empatia, de la solitud, també, i el seu protagonista és sorcec,
I es comunica amb la seva parella a través d'un sistema de signes tàctils. Per tant, difícil, no? Hi ha la relació entre tots dos? Sí, doncs la seva comunicació es basa bàsicament en aquest sentit, en el sentit del tacte. Ell, per sort, d'alguna manera, dit així, són estrany, però es va quedar sort i sec quan era petit a causa d'una febre i va tenir la sort de poder aprendre el llenguatge.
Per tant, ell sí que parla, tot i que no se sent a si mateix, però pot comunicar-se també amb el llenguatge, no? I després, doncs, entre ells, a través d'aquest sistema de signes tàctils, que et dic perquè us feu una idea, són petits copets amb la punta dels dits sobre la mà de l'altre. Per tant, el director, m'imaginava que partia d'una història real tot plegat, però explica la seva pròpia història, també, o no? Bé, no, de fet, el director... No, el director va conèixer el Yang Chang, que és el protagonista de la història, aquest noi sorsec,
i va començar una relació d'amistat. El director va estar durant més de dos anys gravant i quedant amb ells per fer el documental molt de temps. Per entrar directament o per entrar en profunditat en la relació que tenien, suposo, tots dos que m'imagino que si relacionen amb el tacte per algú que no relaciona així és més difícil d'entendre i a l'hora d'explicar després els altres a través d'un documental.
Sí, sí, exactament. A part té una sensibilitat molt tendra, ja veureu, però totes les imatges, com ell ens ensenya la seva manera de relacionar-se al dia a dia de la parella, com gràcies a la Song-Hu, que és la parella del Yong-chan, el Yong-chan es pot comunicar amb el món, li ensenya, l'acompanya a la platja i ell pot per primera vegada banyar-se al mar i conèixer què és el mar sense haver-lo vist mai, no?,
i haver-lo sentit, o altres situacions més de la vida quotidiana, de com cuinen, com mengen, com canvien una bombeta, per exemple, que és una de les escenes així bastant interessants, que és tota una odissea, no? Sí, sí, que segurament per qualsevol espectador que no tingui aquesta discapacitat, m'imagino que el sorprendrà, no? Si més no, veure com se'n surten i com ho viuen. Sí, exacte, i a més és això, el que dic és
ressalta molt aquest sentit, el sentit del tacte, tot i ser un mig audiovisual al cinema, on li sorprèn, perquè quan estàs espectador tot el que és tacte s'accentua. És com sentir la pluja, sentir el tacte dels arbres i de les fulles, i és molt bonic, és molt sensitiu. Clar, suposo que llavors això també és la feina que ha fet aquest director per fer-nos-ho arribar, per intentar posar-nos en la seva pell i possiblement fixar-nos més en tots aquests conjunt de detalls
que potser passen més desapercebuts i, com deies tu, que en cinema fins i tot sembla estrany fixar-se en el tacte. Sí, exactament. Una mica el que diu ell és que el que intenta és que veiem allò que normalment no es veu. Mostrar-nos coses, o sigui, la tasca una mica del documentalista, del director de documentals, és poder mostrar altres mons a través de les imatges. Parlem ara del director una mica, perquè ens has dit que era un director de Corea del Sud i que és un director emergent.
Sí, de fet és molt jove, té la mateixa edat de protagonista, que això també és curiós. Quina edat és? No de les exactes, eh? Bé, més o menys 30 o dir que és jove, jove. Sí, són joves. I ha fet altres documentals, també que han estat premiats i a més ha regut per l'Associació de Productors i Directors de Corea del Sud també un premi.
Va fer altres documentals que també han estat al festival d'ITFA, que és el festival número 1 de documentals del món que celebra Amsterdam. I un dels més destacats és Children of God, que tracta sobre uns nens i unes nenes que viuen en un crematori de Nepal. I va estar projectat al festival Hot Dogs de Toronto el 2009. Per tant, doncs ja té una mica de rodatge, no?, en aquest sentit, i experiència en tot aquest món. Exactament. Ves a buscar un nou mitjà.
I el Planeta dels Caracoles ha rebut algun premi, ha estat en algun festival? Sí, sí, n'ha rebut, ha estat multipremiat, ha estat tot un fenomen. Com us deia, el festival ITFA, que és el número 1 en documentals que celebrava Amsterdam el 2011, va rebre el premi Millor Llarmetratge Documental. També ha estat premiat al Festival Antena de Sydney, també per Millor Llarmetratge, per Millor Film Internacional Adocabip,
per Millor Documental Internacional, el Documenta Madrid, que també celebra Festival de Documentals aquí a Espanya, i l'Olitz Troba Brasil, els Silver Dogs d'Estats Units, vull dir que no es queda gens curta. T'experiència, sí, sí, està clar. Doncs és aquest Planeta de los Caracoles que es podrà veure aquest dilluns a l'Ateneu de Sant Just, és el documental del mes d'aquest febrer. N'hem parlat avui a la Martina Rogers de la productora Parallel 40, que és la productora que ens la costa cada mes. Moltes gràcies, Martina.
A vosaltres. I que vagi molt bé, fins a mes que ve. Gràcies. Adéu, bon dia. Adéu. La informació més propera al Just a la Fusta.
Whoa, whoa. Whoa, whoa. Whoa, whoa.
Fins demà!
Our house, in the middle of our street. Our house, in the middle of our... Our house, it has a crowd. There's always something happening and it's usually quite loud. Our mum, she's so house proud. Nothing ever slows her down in a message once allowed.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit
Bona nit.
Bona nit.
Ha arribat divendres i, per tant, a aquesta hora en què sentim ja aquesta sintonia que ens indica que parlem de cuina, parlem de postres amb la Carme Amador. Bon dia, Carme. Hola, bon dia. Què tal? Molt bé. A punt per saber què farem avui.
Mira, avui farem una cosa, tu has vist una vegada un cuiner que viu a Amèrica, que es diu Carlos Andrés? No, no conec. Sí, però aquest és un basc que viu a Amèrica, té dos o tres restaurants, i allà és com el del Bulli, aquí, però a Amèrica. I fa un programa els dissabtes al dematí, dissabtes a la tarda, em sembla, dissabtes a la tarda, sí, a la 2, que es diu, és en americà, en anglès,
I llavors hi ha el traductor que va repetint en espanyol, però ell fa tot un recorregut per Espanya. O sigui, ell parlant en anglès, si ho poso traduït a l'espanyol, no? Sí. I bueno, estava a vindre Sant Just a fer dos calçots una vegada, que va sortir amb el meu fill, per cert. Llavors ell va dir que una de les frites més preuades als Estats Units que venen d'aquí d'Espanya, que jo no ho sabia, són les figues seques, tu. Ah, sí? Cosa que jo...
Em sembla que molt poques vegades a la meva vida. A mi m'agraden, però... Sí, però són massa dolces. I diu que és una de les frites que més s'esporta als Estats Units. I ell ens va recomanar un postre facilíssim. A veure... O sigui, les prunes seques, sense pinyol... Prunes o figues? Prunes. Prunes seques i les figues seques. Perquè les figues normals...
A part que són caríssimes, tenen una vida molt curta. Els agraden molt les figues seques. Llavors, en un plat obres les figues per la meitat. Les prunes negres, sense pinyol, també les sobres. Una miqueta de brandi per sobre. Ho cremes.
Re, un segon perquè elimini l'alcohol i nata per sobre. I tens un postre exquisitíssim. Molt bé. La nata, evidentment, si la pots fer, perfecte. Sempre millor. Clar, ell allà té la màquina. Però em va sorprendre molt el tema de les figues. Sí, sí. Que diu que als Estats Units és... Mira, tampoc ho sabia. I llavors tenim un plat que el podem fer aquí tranquil·lament perquè tenim aquest producte i amb una miqueta de nata. I el conyac també es pot fer, eh?
Això i el crema si no passa res. L'altre dia parlàvem amb la meva estimada amiga i companya vostra, la Palmira, que de petits es donaven pa i vi i hem arribat aquí sense ser alcohòlics. Molt bé, Carme. Doncs gràcies i fins setmana que ve. Bon cap de setmana. Adéu.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també.
Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Va arribar el tiet en barba llarga, els avis feien dinar especial.
i estaven bé, i eren distretes, però era difícil treure's del cap, el fer volar, pel mar i la gent regala l'estat. Per fi a baix vam situar-nos a una distància prudencial, de la senyora,
Fins demà!
Fins que avorrim d'aquell espectacle va venir el Xavi i era bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i a les rampes tot el camp. Molts anys ens han fet com homes i malgrat que ningú ha apropiat. Vaig pensar en el terrenat i noves, però si mai és tot el tast i en aquest món.
Fins demà!
Just a la fusta. I quan passen quatre minuts de dos quarts d'una del migdia és moment de parlar de cinema. Hem parlat fa una estona del documental del mes que arriba dilluns a Sant Just però avui el que passa és que renoven
les cartelleres cinematogràfiques i el que farem ara és repassar les estrenes d'aquest cap de setmana. I avui començarem directament sentint el tràiler d'una de les grans estrenes més esperades, sobretot per segons quin sector del públic.
¿Sabéis lo que odio de los americanos? Todo. Y más a los cowboys. ¿Es americano? Sí, de Nueva York. ¿Es usted poli? Sí. Esto prometo. ¿Cómo sabe que soy poli? No tiene cara de abogado.
És la cinquena seqüela de la jungla de Cristal, es titula Un buen dia para morir i, com sempre, doncs, interpretada per Bruce Willis. Tranquilo, ja estàs a salvo. Que repetirà el seu emblemàtic paper de policia, detectiu John McLean. McLean que arriba a Moscou per arribar un pare, el seu fill Jack, que en el seu moment s'havia allunyat d'ell i que queda atoni del descobrir que treballa
clandestimament per protegir Comarov, un dator de la corrupció, imparant en el govern. Els McLean, que juguen al coll de l'empresa, es veuen obligats a superar les seves diferències per posar Comarov al seu lloc i frustrar també un delicte potencialment desastrós en el lloc més desolat de la Terra, que és Txernòbil. No li animes. Yo y mi chaval, vamos a inflarle. ¿De verdad? ¿De verdad?
Estàs loco? Doncs és aquesta jungla de cristal, 5, un bon dia per morir. De fet, es compleixen ara 25 anys des que la primera jungla de cristal va explotar les sales de cinema llançant aquest nou heroi cinematogràfic, John McLean, i canviant una mica el paradigma de les pel·lícules d'acció, perquè John McLean és algú que es pot reconèixer
I amb el que fins i tot és possible identificar-se. És el paper aquest d'home normal i corrent obligat per les circumstàncies a emprendre una missió extraordinària. És el que el separa dels reloirs de la historieta més habituals com Superman, Batman o aquests. És aquesta jungla de cristals 5. M'imagino que els amants de l'acció i sobretot els nostàlgics d'aquest tipus de pel·lícules, les jungles de cristals, aniran sense adoptar-ho a veure aquesta pel·lícula que s'estrena avui divendres.
Però no hi ha més, per exemple, tenim la pel·lícula La trama. Una pel·lícula del director Alan Ques, interpretada per Mark Wahlberg, Russell Crowe i Catherine Zeta-Jones. El títol original de la pel·lícula és Broken City i dura gairebé dues hores, una hora i cinquanta.
De seguida ens sentim al tràiler, primer, però això ens situem en aquesta trama que ens parla de set anys després d'haver-se obligat a deixar el seu lloc de policia a Nova York per un escàndol produït per un desafortunat tiroteig. El detectiu privat Billy Taggart, interoperatat per Mark Wahlberg, és contractat per l'alcalde de la ciutat, que és Nicolas Hosletter, que és Rachel Crau, perquè investigui la presumpta infidelitat de la seva dona, Catherine César-Jones. Per tant, tot plegat, fins i tot pot sonar-nos a l'actualitat. Diu que quan el seu posat amant d'aquesta apareix mort, però
Les coses ja s'allunyen de la realitat i es compliquen molt més del que Taggart podia haver previst. El detectiu no triguen a descobrir que no era més que un feó d'una partida molt més gran i s'endinsen una zona dels mons del crim, la política i els negocis.
El protagonista que és Billy Taggart, un dels personatges més rics de matisos que ha interpretat Maru Wahlberg. Billy és un antic membre de la policia de Nova York, com dèiem, que disfruta de la seva feina fins que va arribar massa lluny en la investigació d'un assassinat i ara malviu com a detectiu privat fins que li arriba aquesta feina. A més a més, ell i l'alcalde s'enfrontaran en una lluita que posarà justament a Billy a prova. Sentim tot seguit el trailer d'aquesta pel·lícula que s'ha traduït amb el títol en espanyol La trama.
Hay batallas en las que quieres luchar y batallas que procuras evitar. Esta es una en la que tienes que luchar. Cuando fui elegido alcalde, esto era una ciudad en crisis. ¿Quién dice que esto no ha cambiado? ¿Sabes qué soy? Paso a paso, he ido levantándola. Calma, no pasa nada, ¿vale? ¿Quién dice que no ha cambiado?
Señor alcalde, tú, a mis ojos. Un héroe. Gracias. ¿Te gusta la caza? Pruébalo. Se te daría muy bien. No sé si le he entendido bien. Encuentra al cabrón que se acuesta con mi mujer. Hecho. Katie, tú me guías. ¿Qué tenemos? Ya lo he visto. Y te va a gustar, Billy.
Y las he pagado. Cuando me llamó creía que era para otra cosa. Enseguida vas a ver de qué va esto. ¿Eso haces ahora, preparar ejecuciones? Le di unas fotos y no hice nada más. Esto no es lo que crees que es. ¿Tú te preguntaste por qué te elegí a ti? Porque te tengo. Solo queremos hablar.
És la trama, aquesta pel·lícula que s'estrena aquesta setmana, una pel·lícula que sembla interessant, interpretada, com deien, per Mark Wahlberg i Russell Crowe, i també el paper protagonista femení, que és de Catherine Zeta-Jones. Cambiem de tema i ara ens situem en la comèdia. Ens arriba un plan perfecto, Gambit, que és el títol original d'aquesta pel·lícula, que no arriba a la hora i mitja, interpretada per Cameron Diaz, Colin Ferd, Adam Rickman i Stanley Tatchy.
i és un remake de la comèdia britànica del 1966, protagonitzada de fet per Michael Caine i Shirley MacLaine, que aquí es va traduir pel títol La drona por amor.
Aquest plan perfecto se centra en un conservador d'art britànic, que és el que interpreta Colin Ferd, un conservador d'art privat. Idea d'un enginyós pla amb el que pretén enganyar el seu cap, que és l'Ionel Chavander, interpretat per Alan Rickman, que és l'home més ric d'Anglaterra, i també un altre col·leccionista d'art perquè compri un fals quadre de moner. Amb la intenció que el comprador piqui, Harry recluta P.J., que és Cameron Diaz,
una excèntrica i imprevisible reina del rodeig de Texas perquè creui l'oceà i es faci passar per una dona i que faci veure que el seu avi hauria recuperat el quadre al final de la Segona Guerra Mundial. I això resulta que el paper de Cameron Diaz, que interpreta Cameron Diaz, no acaba de resultar com havia previst el personatge a interpretar per Colin Firth.
Comèdia d'Embolics, d'alguna manera, aquest plan perfecto, aquest remei de Gambit que ens arriba des dels Estats Units, dirigida per Michael Hoffman.
Tots aquí sentim el tràiler d'aquesta pel·lícula que possiblement agradarà als amants de la comèdia i dels que tinguin ganes d'anar al cine a riure una estona i a passar una nit o un vespre sense haver de pensar gaire i riure una mica amb una comèdia com aquesta, que és un remake, com dèiem, d'una pel·lícula de l'any 66. El jefe me ha llamado. Le está esperando. ¿Qué? Esta es la historia de Harry Dean.
Un sufrido empleado del multimillonario Lionel Savandar. Echa un vistazo a esto. Ahora planea vengarse. Para ello necesitará una pintura falsa y una auténtica vaquera. ¿Qué le parecería ganar medio millón de litras? Vale. ¡Hola, abuelita! ¡Santo Dios! Estos señores tan simpáticos han venido a hacer una foto. ¿Así?
Un trabajo excelente nunca sospechará que es una falsificación. Los almiares de Monet. Shabandar lleva años obsesionado por encontrarlo. Almiares a la tardecera. Harry le habrá hablado del cuadro que me quiero quitar de encima. ¿Le apetece acompañarme a cenar? ¡Claro, gracias! Ese hombre es un cretino. ¡Qué mala cosa!
Comèdia d'embúlics, doncs, que ens arriba amb Cameron Diaz, com dèiem també Colin Self. Passem a fixar-nos en la següent pel·lícula, no sé si recordareu, Dos dies en París, una pel·lícula que va arribar ara fa... deu fet dos o tres... no, deu fet tres o quatre anys, potser ja, i doncs ens arriba ara en la mateixa línia aquests dos dies...
En Nueva York. Abans començarem sentint el tràiler i de seguida us expliquem més informació si no associeu la pel·lícula amb aquesta que us comentem. I en parlem d'aquesta comèdia, també més o menys romàntica, que ens arriba amb aquest títol, Dos dies en Nueva York. Voy a cumplir 38. Estoy gorda. Soy un auténtico coñazo. Eres francés.
¿Tengo que decir eso para echar un polvo? Sí, dilo. ¡Dilo! La... la familia de mi novia ha llegado de París con la fresca. A mi suegro le retuvieron 4 horas en aduanas por pasar 15 kilos de salchichón. Tengo que buscar en algún otro lugar. ¿Qué es eso? ¿Te han dicho alguna vez que te pareces a Beyoncé?
Fabíose. Puede que un poco más sexy. Estás toqueado porque haya venido ese tío. Lo siento. ¿Debería cabrearme? Si solo es tu ex acampando en nuestro salón. Lo siento, me vuelve loca. ¿Hay algo que deberías saber? ¿Estáis peleando? No. Ella normalmente no es así. Dije que no me cabrearía. ¿Qué coño te pasa? Desde que llegó tu familia pareces otra persona.
Esa lo que si no se cabrea. Es mi madre, así que sin lengua. Oye, ¿tu madre raya coches? No, claro que no, eso es imposible. Pues ahí por ahí un chofer de limusina que quiere denunciar. Bueno, ¿en serio? Esa es mi bata. Lo siento, no he encontrado las toallas. Tengo que ir. Vale.
Interpretada per Juli Delpi com a l'anterior, amb Gris Rock, Albert Delpi i Alexia Landora, pel·lícula d'una hora i mitja aproximadament, coproduïda per Alemanya, França i Bèlgica, i una comèdia, doncs, també...
que juga amb el tema de la família i el tema dels embolics. Diu que ara la Marion viu a Nova York amb el fill de tots dos, de fet ha trencat amb Jack, que és el que apareixia a la seva parella de dos dies en París, i la seva família l'accedeix visitar-la des de París, que va a Nova York, però ella no és conscient que l'entorn cultural és diferent del del seu nòvio americà, que és Mingus, interpretat per Chris Rock,
és bastant diferent del que esperarien el seu pare excèntric i la seva germana Rose, que ha decidit emportar-se també el seu ex, a més de la pròxima exposició de fotos de Marion. Tot plegat, doncs, provoca una combinació explosiva, que és la que hem pogut tastar en aquest tràiler de Dos dies en Nueva York.
Tenim encara més pel·lícules. El planeta solitàrio, una pel·lícula del director Júlia Lochtev. Ens arriba avui, tot i que ja es va fer l'any 2011. Àlex i Nick estan enamorats i compromesos per casar-se. L'estiu, però, abans de la seva vodada, s'hi deixen viatjar a les muntanyes del Cauca a Georgia.
Allà la parella contracta un guia perquè els porti d'excursió i tots tres s'aventuren dins d'aquell territori. Un paisatge molt obert i també a la vegada tancat i mentre caminen intercanviant anècdotes i jocs per passar l'estona.
El que passa, però, és que mentre van parlant, de sobte, una ensopegada, un gest que dura només dos o tres segons, fa que amenaça a dissoldre tot el que manté unida la parella. Una pel·lícula que interpreten Hanny Furstenberg, Gael García Bernal i Bitzina Gujavitz.
Segurament és una de les pel·lícules diferents de les que hem comentat fins ara. Un parell de comèdies romàntiques, onambulics i també la fungla de cristal i el thriller. Ara ens centrem en un altre tipus d'història que es titula, com dèiem, Un planeta solitari. També interessant a nivell de fotografia, aquesta pel·lícula. Sentim el trailer. ¿Qué más está? Yo me afitaré cuando volvamos. Vale.
Amigos míos, número uno.
No exista. Quince chimpancés. Quince chimpancés. Dieciséis chimpancés.
Nos embarga una misteriosa sensación. Las montañas se van acercando. Estamos abrumados y en silencio. És el trailer inquietant d'aquest Planeta Solitari que també s'estrena avui divendres.
Acabem ara amb una pel·lícula per a un públic familiar, es titula Yoko, és la història d'un petit jet i d'Himalaya, que s'agrada estat per a un caçador furtiu que espera enriquir-se, exhibint-lo a Alemanya. Però Yoko aconsegueix escapar-se i amagar-se gràcies a Pia, que és una nena d'11 anys. Quan el caçador el troba, la Pia i els seus amics estan disposats a córrer qualsevol tipus de riscos per ajudar. Una pel·lícula que és pel públic familiar, per a un públic infantil, i que s'estrena també avui divendres.
Sentim tot seguit el trailer d'aquest Yoko, que és el nom d'aquest yeti, que és rescatat per aquest conjunt de nens i nenes. En un pueblo de lo más normal, tres amigos están a punto de descubrir una sorpresa increíble. Yo, yo, yo, yo, yo, yo, yo, yo, yo, yo.
¿Qué pasa? ¡Tenemos un monstruo en el jardín! ¡Está guay! ¡Un yeti! ¡No puede ser! ¿Yo? ¿Sabes decir algo aparte de yo? ¡Yo, yo! Honramos a esa criatura. Es un espíritu que protege a animales y a niños. ¿Sabes la que se habría liado si te echara contra la gente? ¿Estás bien, tía? ¡Qué calor hace aquí!
Ese animal es de una especie rara. Es un yeti y es la criatura más buena del mundo. No, puedes hacerte invisible. Una pel·lícula que també recorda segons quines pel·lícules que arriben per Nadal, que ens arriba avui a les nostres pantalles, és Yoko.
I després d'aquest repàs per les diferents estrenes d'aquest cap de setmana, és moment de tancar el Just a la Fusta d'avui, divendres 15 de febrer. I per tant, agraïm a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bono als serveis informatius, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps.
Avui també hem parlat amb l'alcalde de Sant Jurs, Josep Perpinyà, amb la presidenta del patinetge artístic Sant Jurs, Rosa Maria García.
Amb la Martina Rogers, que és responsable de la productora Paral·lel 40, que ens fa arribar cada mes el documental del Mèdre Sant Just, que en aquest cas arriba dilluns que ve. I hem fet també la cuina amb la Carme Nadó, com cada dia. Us ha parlat Carme Verdó i tornarem a partir de dilluns amb moltes més coses. Ja ho sabeu, cada dia us acompanyem des de les 10 i fins a la 1 de migdia per explicar-vos què és el que passa, què és el que es mou a Sant Just. I tornarem dilluns a partir de les 10. Mentrestant, si us interessa, podeu recuperar qualsevol dels continguts d'aquesta semana
a través del podcast de la ràdio. El trobareu a www.radiodesern.com. Ara us deixarem amb el bolletí de la xarxa i tot seguint les notícies de Sant Just, l'edició migdia amb l'Andrea Bueno. Abans, però, marxarem amb una mica de música. I el que farem serà marxar amb els Mishima.
Escoltarem, doncs, un dels temes del seu últim àlbum, del seu L'amor feliç, i triarem, doncs, un d'aquests temes per marxar i per tancar aquest Just a la Fusta d'avui, divendres 15 de febrer. Marxem amb els crits.
La nina es desperta amb el so del silenci de l'instant recent passat. Cor ple, món buit, firmaments com brases extintits. I l'anguixa de quan no sentim els clics. I l'anguixa de quan no sentim...
Els gris, a vegades, quan hi pensen, es descobreix allà mateixa sospirant per ser el forat. Podria ser el que falta, o allò que supia, amb la cegesa d'aquells que fan el sol. Els gris, amb la cegesa d'aquells que fan el sol. Els gris.
La mateixa mor immensa, la jovina al fons d'un riu. Sovint sense adonar-se, bat les ales i al voltant li creixen mil, milions de flors. Frans i orgulloses, l'eternitat és els colors. I la força d'aquests que fa cançons dels gris,
I la força amb aquells que dels crits fan cançons. La mateixa llum intensa d'una llunyana nit d'estiu. La mateixa llum intensa de la nina quan somriu.
Fins demà!
Fins demà!
És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. El conseller de la presidència, Francesc Homs, ha demanat aquest divendres des de Madrid que la investigació sobre les escoltes il·legals i el presumpte espionatge als partits polítics es facin de manera urgent i arribin fins al final per a