logo

Justa la Fusta

Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena! Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!

Transcribed podcasts: 2119
Time transcribed: 260d 13h 6m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ràdio d'Esperm, sintonitzes Ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio d'Esperm, 98.1, Ràdio d'Esperm, 98.1.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
És una cosa molt dura, eh? S'ha de pujar de l'IVA...
Està manxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada.
L'única solució, jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia.
Cal posar optimisme al manià.
El Jutgen està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
Que sigui, que sigui, que estigui davant.
El principal són els interessos de Sant Just.
Sempre he estat acoste algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta.
Perquè hi ha d'esperança, no? Si es fa bé.
Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
Bon dia, Sant Just.
Ara mateix són les 10 i 20.
Benvinguts al Just a la Fusta, al magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Avui són dijous 25 de febrer del 2021.
I com cada dia, us convidem a estar amb nosaltres fins la una del migdia.
Començarem amb els titulars de les notícies de Sant Just amb la Lua López i farem el Dia Internacional d'avui 25 de febrer.
Després passarem a la lectura de les portades de la premsa també amb la Lua i donarem les 5 claus informatives del dia.
Tancarem la primera part del programa a les 10 i 50 amb la predicció meteorològica d'en Carles Rius.
A segona hora avui farem entrevista a Sergi Seguí, portaveu del grup municipal d'Esquerra de Sant Just i regidor de l'oposició de l'Ajuntament per tractar l'actualitat santjustenca i els temes més candents de l'actualitat del Foblap.
Després farem secció d'ecologisme, natura i medi ambient.
De 12 a 1 avui rebrem a la gent del programa històric Veus de la Parròquia que com sempre anuncien, comuniquen i opinen sobre la Bona Nova de Jesucrist.
També sobre la vida de l'Església, la societat i el món.
Finalment tindrem a la Maica Ruinyas per parlar de teatre i que ens esbelli quines són les estrenes teatrals que triunfan a les sales catalanes.
Monòlegs, musicals, comèdies, dramas, teatre infantil...
Com sempre, segur que té alguna recomanació pel cap de setmana.
Tot això serà de seguida.
Ara us deixem amb un tema musical i comencem, no marxeu!
Aquest és un tema de Bad Bunny i Rosalia.
Es diu La noche de anoche.
La noche de anoche fue
Algo que yo no puedo explicar
Espera, ando y dándole sin parar
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Cabanero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat...
De veritat que...
Jo no puc...
Així jo no puc treballar.
Algú farà aquesta, no?
No, no, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passigolla.
La colla passigolla.
Ui, ui, ui...
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esbert.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
Hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les parelles lingüístiques a vxl.cat.
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
100 milions i mig de futurs.
Mola, Lua.
Molt bon dia.
Bon dia, Núria.
Anem a fer ara els titulars, les notícies de Sant Jús,
aquesta actualitat del poble que ens cal saber per estar al dia a dia, no?
Exacte.
Avui, recordem, som dijous ja, 25 de febrer, acabant aquest mes,
que té només 28 dies.
Ja està, ja ho tenim aquí.
Sí, sí, eh?
Està a tocar aquest final, ja el veiem.
Final de mes, final de setmana, perfecte tu.
I a més a més, fa bon dia, fa solet.
Sí, sí, no ens podem queixar.
No, doncs no.
Vinga, som-hi, doncs, Lua.
Doncs comencem amb que 16 noves instal·lacions fotovoltaiques en coberta,
propietat de l'AMB, i 12 noves fotolíneres metropolitanes seran a realitat aquest 2021,
amb una potència instal·lada total de 1.314 quilowatts.
El municipi de Sant Jús es troben en licitació coberta a solars,
amb una potència a pic de 53,46 quilowatts.
Les instal·lacions formen part d'un programa finançat amb fons europeus FEDER,
que l'AMB gestiona gràcies al conveni signat amb la Generalitat de Catalunya.
Amb una inversió total de prop de 6 milions d'euros,
preveu que a finals del 2023 l'AMB tingui una potència de generació instal·lada de 5 megawatts.
L'AMB dissenya des del 2019 plans personalitzats per a cadascun dels municipis metropolitans
que indiquen quin potencial de generació d'energia solar fotovoltaica tenen
i com prioritzar les inversions.
17 municipis metropolitans ja disposen d'aquests plans
i a finals del 2021 tots tindran el seu full de ruta de producció.
El projecte s'inscriu en l'actuació Ajuntaments 100% Renovables
dins del programa Marc d'Actuacions en Energia i Clima de l'AMB,
que impulsa la neutralitat d'emissions dels seus ajuntaments
amb l'objectiu que tots els consums energètics d'edificis municipals i enllumenats públics
siguin 100% Renovables el 2030.
A finals del 2021 l'AMB triplicarà la potència d'instal·lacions fotovoltaiques de propietat.
La xarxa de fotolineres, de les quals aquest 2021 se n'executaran 12
amb un cost aproximat de 0,8 milions d'euros,
completen les actuacions previstes.
L'objectiu del programa és que cada municipi disposi almenys
d'una d'aquestes instal·lacions a finals del 2021,
que formarà part d'una xarxa metropolitana única
d'electrolineres i fotolineres de gestió integrada.
Actualment l'AMB té 7 fotolineres en funcionament al territori
i 3 més construïdes a punt d'entrar en servei.
A finals d'any es preveu que el nombre passarà a ser de 22.
Una d'aquestes fotolineres en licitació es troba al nostre municipi,
a Sant Jús, prevista just aquí davant, al pàrquing de la policia local.
Seguirà la tecnologia V2G, que és Vehicle to Grid,
un sistema en què l'energia pot ser venuda a la xarxa elèctrica
per al conductor d'un vehicle elèctric o híbrid
quan aquest estigui connectat en els moments en què no s'utilitzi pel transport.
Quan les bateries dels cotxes necessitin ser recarregades,
el flux s'invertirà i l'electricitat fluirà de la xarxa al vehicle.
Fixa't tu que bé, aquesta posada en marxa d'aquest conjunt de fotolineres...
I serà just aquí davant, eh?
Home, doncs sí, ho tindrem aquí davant de la ràdio,
davant de promoció econòmica...
Exacte, almenys a mi només em faltarà el cotxe elèctric i ja ho tindríem.
Sí, sí, només tindrem la fotolinera i ens faltarà el cotxe, eh?
Exacte, ja està.
Hem dit, l'UA, que són 12 les que es posaran en marxa en tot el Baix Llobregat
o les que posaran en marxa AMB?
És de tota l'àrea metropolitana.
Vale, a l'àrea metropolitana se'n col·locaran 12
i una la tindrem aquí a Sant Just.
Bueno, doncs, o sigui, tot és per apostar per aquestes energies renovables.
Sí, sí.
Per tant, endavant.
100% renovables el 2030, jo crec que és una gran aposta.
Home, doncs sí, perquè el primer pla,
que estan mirant com...
El mar, sí.
Sí, sí.
I si t'hi fixes el barret, dius residència a l'Alzina.
Exacte.
Fent referència també.
Molt bé, també altres titulars, doncs, alarma,
sobretot a l'UAV, per aquest brot de Covid a la vila.
Important.
De moment, a 40 alumnes, però, clar,
comença a fer testos a veure quants més estan infectats i infectades.
i després també aquesta negació de la quota mínima dels autònoms a l'alça.
Per tant, de moment, potser es queda igual aquesta quota.
Seguim, doncs, amb més portades.
Doncs sí, continuem amb l'avantguàrdia,
que obre amb aquesta negociació del govern central i el PP
que ultimen el primer gran pacte de la legislatura.
El repartiment per a la renovació de la cúpula del poder judicial
reserva dos llocs per a Podem i un per al PNB.
En fotografia, la vacuna solidària arriba a l'Àfrica.
Ghana es va convertir ahir en el primer país del món
que rep vacunes a càrrec del programa COVAX,
que impulsa l'Organització Mundial de la Salut.
A la imatge, a l'aeroport d'Acra.
Ghana és un dels 92 països d'ingressos mitjans o baixos
que rebran dosis de franc a través del COVAX.
El Regne Unit i la Unió Europea han estat els principals donants.
També Sánchez denuncia un nou pla d'ajuts a empreses d'11.000 milions.
El finançament beneficiarà els sectors més afectats per les restriccions,
com el turisme, la restauració i el comerç.
I també fa referència que a partir del març,
les farmàcies catalanes ajudaran Salut a fer 10.000 PCRs diàries.
I marxem cap a Alemanya perquè estableix un precedent
condemnant per tortures a Síria.
Alemanya va condemnar ahir a quatre anys i mig de presó
un ciutadà sírià per detenir opositors
i portar-los a consciència a un centre de tortures del règim de l'Assad.
És la primera vegada al món que es dicta una sentència sobre Síria
com aquesta en virtut del principi de jurisdicció universal.
El jutge.
Deixen semillhibertat els presos del procés entre crítiques al fiscal.
En cultura, exposició tot sobre Mart i les seves advertències.
I per últim, en esports 3 a 0 a l'Elx,
el Barça recupera el tercer lloc.
Doncs sí, Lua, efectivament totes aquestes notícies
són les que estan a la portada de la vanguardia.
Sembla mentida, sembla que hàgim llegit ja tot el diari.
La vanguardia sempre ho fa.
Sí, doncs sí.
En primera plana posa de manifest aquesta negociació
entre el PP i el govern central
per aquest, diuen, primer gran pacte de legislatura.
També a nivell internacional.
Hem marxat fins a Alemanya per el tema de les tortures.
i, doncs bé, aquest jutge que deixa en semillhibertat
els presos del procés.
I aquest pla d'ajuts també de Sánchez
per 11.000 milions a les empreses.
També destacat del Barça,
que sembla que recupera una mica.
Remonta una miqueta.
Sí, eh? A veure, amb aquest 3 a 0 a l'Elx.
Molt bé, doncs, Lua, hem comentat l'avantguàrdia.
Ara ens falta un per això, eh?
el periòdico.
Exacte, ens falta el que fem sempre últim,
que és el periòdico,
que obre amb aquestes mesures anticrisi del govern
per a empreses i autònoms.
Les Pymes rebran una cinquena part
de l'ajuda que necessiten.
Economia última,
un pla d'equitacions i transferències
d'11.000 milions per al turisme i l'hostaleria.
València ja ha posat en marxa
un programa d'assanejament amb fons europeus.
I en una entrevista al president de Pymec,
Antoni Canyete,
que diu que no s'entendria que rescatessin bancs
i no Pymes.
En fotografia,
ha vist vacunats al teatre.
Nombroses persones grans
ingressades en centres geriàtrics de Madrid
i que ja han sigut vacunades contra la Covid
van assistir ahir a una funció especial
organitzada pel Teatre de Gran Via.
Sanitat,
reclama a les autonomies
un pla comú per a Setmana Santa.
També fa referència a aquesta declaració judicial
i és que Bárcenas diu que va entregar
a Guirre 60.000 euros d'un constructor.
En referència a esports,
aquest Barça,
que diu l'Elx va aguantar el Barça al Camp Nou
fins que va voler Messi per 3 a 0.
I per últim,
fa referència a aquesta exposició de Mart
i diu que el CCCB repassa el vincle cultural
amb el planeta vermell.
Doncs sí,
l'U, efectivament,
també aquesta primera fotografia
que surt al periòdic,
com d'uns avis passejant per...
També és entranyable, eh?
Avui les voltades...
Sí, sí.
Surten aquí, doncs,
tres avis passejant,
suposem, clar,
per la Gran Via.
Clar,
fent cua, no?
Potser pel teatre.
Fent cua, sí,
o per voler entrar a la sala,
clar,
a veure el teatre,
aquestes primeres activitats.
Recordem, però,
que també el govern està comentant
que estem a les portes
potser d'una quarta onada
amb el tema d'aquestes variants.
Sí, sí.
Que està una mica el tema descontrolat.
A veure...
Caldrà veure també per Semana Santa,
cada cop falta menys...
Sí, deixen una mica, no...
Sí, sí,
falta menys,
encara queden algunes setmanes,
òbviament,
però cal estar a la White.
I també, doncs,
destaca el periòdico
aquesta victòria del Barça.
I el tema de Bárcenas,
que posen el punt de mirar
a Guirre,
que avui la sentíem també,
amb declaracions,
doncs bé,
òbviament despudricant
contra l'extresorer del PP.
Exacte.
Molt bé,
doncs,
Lua,
ja hem llegit les portades
dels diaris
d'avui 25 de febrer.
Els redients
s'escoltaran, per això,
a la una
amb l'informatiu complet
de les notícies de Sant Just
i també a les set
amb l'informatiu del vespre
i, a les hores en punt,
amb els butlletins horari
dels titulars
de les notícies de Sant Just.
Sí,
amb tu ens veiem demà al matí,
com sempre.
Molt bé,
doncs,
Lua,
fins demà.
Fins demà, Núria.
Adeu.
Vinga,
i ara deixem
un tema
de Nora Jones.
I waited till I saw the sun
I don't know why I didn't come
I left you by the house of fun
I don't know why I didn't come
I don't know why I didn't come
When I saw the break of day
I wish that I could fly away
Instead of kneeling in the sand
Catching teardrops in my hand
My heart is drenched in white
But you'll be on my mind
Forever
Out across the aimless sea
I would die
I would die in ecstasy
I would die in ecstasy
But I'll be a bag of bones
Driving down the road alone
My heart is drenched in white
But you'll be on my mind
Forever
Ever
Something has to make you run
I don't know why I didn't come
I feel as empty as a drum
I don't know why I didn't come
I don't know why I didn't come
I don't know why I didn't come
I don't know why I didn't come
Well, I don't know why I didn't come
Doncs vinga, anem a fer ara, tot seguit, la predicció del temps amb el Carles.
Hola, Carles, bon dia.
Molt bon dia, què tal?
Molt bé, amb temperatures bastant agradables i amb el cel bastant clar.
Sí, avui hem començat un altre cop amb boira al matí,
aquests núvols s'han anat trencant, no ha estat tan persistent com en dies anteriors,
la boira avui s'ha trencat més aviat, i ahir també es va trencar,
o sigui, finalment el sol va ser el protagonista i, a més, es va disparar la temperatura.
Vam superar els 17 graus al migdia, que és un valor més de finals de març o de principis d'abril,
que no pas del mes de febrer, però estem vivint una segona part de l'hivern molt càlida,
molt sol, molt tranquil·la, i realment, doncs, els mapes a curt o mig a termini
tampoc no ens avisen de cap canvi radical ni d'una tornada a l'hivern.
Així, doncs, que seguirem amb un temps bastant tranquil.
Avui ens creu un front, però ara és un front que...
Bé, li diem front perquè...
Li diem front per dir-li alguna cosa, no?
Alguna coseta, pobret, perquè sense nom faria pena.
El que tindrem és aquests núvols que estan en Canara, tenim el sol com a protagonista,
però a partir del migdia veurem que hi ha núvols alts i prims que aniran creuant al país.
És un front que sí que dona precipitació a Portugal, que ho està donant a Cantàbria,
però quan arribi aquí arriba molt descafeinat, arribarà desfet,
i creuarà per sobre nostre aquesta tarda, vespre, nit, deixant aquests núvols alts i poca cosa més.
O sigui, potser darrere ser una miqueta més d'aire fred, però molt poca cosa.
Avui la temperatura màxima, creiem, esperem, que quedarà una miqueta més curta.
No s'arribarà als 17 i potser ens quedem entre els 15 i els 16.
Tot i així, hem baixat fins a 10, ahir la mínima va ser de 12,
o sigui, ja hem baixat un parell de graus.
Per això calculem avui que al migdia, doncs, aproximadament...
No serà tan, tan càlid.
No, però...
Però igualment, clar, no, no.
O sigui, fred no en farà, o sigui, que seguirem amb una tònica bastant avorridota.
Demà serà un dia molt semblant al d'avui, amb buiretes al matí,
aquestes boires es trenquen, el sol té el protagonisme,
tenim així alguns núvols baixos que queden a punts de la costa,
però el sol sempre té protagonisme,
i no només divendres, sinó que també el cap de setmana
sembla ser que serà una situació molt semblant.
Si demà canvia una mica el cap de setmana, però vaja, no li veiem massa esperances,
i seguiríem amb un temps molt igual tots els dies.
O sigui, el que tenim avui, se repetirà demà divendres,
també dissabte, diumenge, el cap de setmana,
amb unes temperatures que variaran molt poc,
entre els 15 i els 16 graus de màxima,
mínimes entre els 11 i els 8,
o sigui, que tampoc, depèn de si la nit queda serena,
doncs tenim una miqueta més de fresqueta,
però vaja, que tampoc no re de l'altre món,
o sigui, que de moment...
De moment tot igual, eh?
Sí, tenim un temps bastant avorrit, sense grans canvis,
allò del frontet d'avui ho hem dit,
si hagués sigut una època on hi hagués més activitat,
és que no cal ni comentar-ho,
perquè és un temps que només ens passa a la cua
i no ens farà massa cosa més.
O sigui, que temps molt tranquil i molta estabilitat,
i de moment no hi ha massa canvis previstos pel cap de setmana,
o sigui, que de moment sembla que el cap de setmana serà bastant tranquil.
Molt bé, doncs ens quedem amb aquestes informacions,
tu, mantenim igual el dia, multiplicat per divendres,
per dissabte, per diumenge, almenys.
Bé, no hem volgut entrar amb la setmana vinent,
que tampoc no té pinta que hagi de passar massa cosa,
però vaja, els temps, a vegades el temps canvia...
Sobtadament.
...de vuit hores, sí, a vegades canvia una miqueta,
i potser, qui ho sap, doncs tenim una situació diferent.
Ja ho veurem.
Molt bé, doncs, Carles, gràcies per les prediccions del temps,
demà tornarem a la mateixa hora,
amb més informacions de la Meteo.
Que et tinguis un bon dia.
Igualment, que vagi molt bé.
Adéu.
Adéu.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mobile.
informatiucomarcal.com
Doncs seguim parlant de més actualitat informativa.
Anem a repassar alguns dels titulars
que hem comentat amb la Lua
sobre les portades dels diaris.
El diari ara posava de manifest
que la CUP demana presidir el Parlament
a canvi d'investir a Aragonès.
Esquerra ho veuria amb bons ulls,
mentre que Junts per Catalunya
manté que el més normal
és el que els hipertoqui amb ells.
Primer moviment de transcendència
entre les negociacions per la investidura.
La CUP vol aprofitar la bona mà
que li brinden els nous diputats
del 14 de febrer
i que la fa torna a ser decisiva
per desencallar la legislatura.
Així, els CUPaires reclamen presidir el Parlament
a canvi de donar els seus vots
per fer president de la Generalitat Pere Aragonès.
Segons han pogut saber alguns mitjans,
l'aposta per comandar.
La segona institució més important del país
passa per davant de la possibilitat
d'entrar a formar part del govern
i és una condició sine qua non
per investir el candidat d'Esquerra.
De fet, la CUP ja ha posat dos noms
sobre la taula per encapçalar la institució.
El de cap de llista, Dolors Sabater,
i el del número dos de la candidatura,
Carles Riera.
Res serà fàcil.
Tot i que Esquerra veuria amb bons ulls
que els CUPaires, doncs això,
presidissin la cambra catalana,
junts per Catalunya no tant.
Els de Laura Borràs recorden
que en els últims anys
la presidència del Parlament
sempre ha sigut per la segona força
independentista més votada
i, per tant, creuen que els pertoca
a ells presidir la cambra.
Tot s'haurà de veure
amb les futures negociacions.
Anem a més notícies,
perquè també hem comentat
aquest broc de Covid-19
que afecta una quarantena d'estudiants
a la vila universitària
de la Universitat Autònoma.
La universitat està obrint un expedient
per aclarir l'origen dels contagis.
Tenim sobre la taula
aquest brot a la UAB.
De moment, suma per ara
24 estudiants contagiats
i 20 més pendents
del resultat de la PSR.
Segons han pogut saber
alguns mitjans,
i també ho han confirmat
fons a la universitat,
el Departament de Salut
ha informat
al centre universitari
que s'ha detectat
aquest broc de Covid
a la vila universitària
de la UAB,
el complex residencial
amb unes 2.000 places
d'allotjament
amb pisos compartits
per als estudiants del campus.
Segons els mateixos fons,
la UAB obrirà
un expedient informatiu
per saber l'origen
d'aquest broc,
i avui o demà,
com a molt tard,
es faria un cribatge
als residents
de la vila universitària.
Els estudiants
que han donat positiu
i també els que estan pendents
d'una PSR
de moment estan aïllats
en pisos
que ja es van deixar buits
a l'inici d'aquest curs
en el marc del protocol
de la universitat
davant de la pandèmia
per si calia
fer confinaments selectius
com ha acabat passant.
La majoria dels afectats
tenen símptomes lleus
o bé són asimptomàtics.
Es tracta d'aquest brot,
el primer,
amb aquestes característiques
que es detecta
en una universitat catalana.
Des del mes d'octubre
els estudiants universitaris
fan classes telemàtiques,
unes restriccions
que han generat
molt de malestar
entre la comunitat estudiantil.
A mitjans de febrer,
però recordem
que el govern
va relaxar una mica
les mesures
i els alumnes
de primer curs
sí que tenen
algunes hores presencials
als campus.
I sí que s'havien detectat
alguns brots
en residències d'estudiants
a l'inici de curs,
abans,
però,
que es decretés
la docència virtual.
Anem també
a parlar
sobre
més confinaments
i és que
el confinament
fa disparar
les denúncies
per accés
de velocitat
a Barcelona.
Els sinistres
de trànsit
han baixat,
això sí,
un 38%
el 2020,
però les infraccions
detectades
pels radars
gairebé
s'acaben
doblant.
La reducció
del volum
de trànsit
vinculat a la pandèmia
ha tingut dues cares
a Barcelona
durant el 2020,
una de positiva
i és la reducció
de la sinistralitat
i l'altra,
que és la que preocupa
els responsables
de seguretat
de la ciutat,
és aquest increment
de la velocitat
fins al punt
que els radars
van detectar
gairebé
el doble
de conductors
que pitjaven
l'accelerador
més del permès.
S'ha passat
de 347.173
denúncies
a 604.173.
104,
gairebé
el doble.
I els mesos
en què
n'hi ha hagut
més
són els
de confinament
més dur
quan els conductors
circulaven
pràcticament
sols
a les carreteres
per la falsa
sensació
de seguretat
que feien
els carrers buits
com ha denunciat
la regidora
de mobilitat
Rosa Alarcón
en el balanç
anual
de la sinistralitat
de la ciutat.
No hi ha sorpreses
pel que fa als punts
que concentren
més topades
són aquells
amb més volum
de trànsit
on se circula
a més velocitat
i on els semàfors
es coordinen
per afavorir
el vehicle.
Encapçalen
el rànquing
al carrer Aragó
i la Gran Via
sobretot
a la confluència
amb altres
vies molt transitades
com el carrer Valmes.
tant Alarcón
com el tinent
d'alcalde
de seguretat
Albert Batlla
han coincidit
en remarcar
que el de la velocitat
és un tema
que preocupa
i que els portarà
a anunciar mesures
amb la col·locació
de nous radars.
Se'n van anunciar
20 de nous
de fixos
al centre de Barcelona
aquest 2021
i el pla
es detallarà
la setmana que ve.
També s'està mirant
de reduir
el límit de velocitat
a 30 km per hora
en el màxim nombre
possible de carrers
o en els canvis
de la coordinació
semafòrica.
D'aquests últims
ja se n'ha fet
el carrer Consell de Seny
des que s'ha posat en marxa
la pacificació tàctica
de la via.
Doncs bé,
ja ho sabeu,
en marxa està
aquest pla
per millorar
el trànsit
de la ciutat de Barcelona.
Prop d'un centenar
menys d'ingressats,
94 pacients concretament
menys dels que hi havia ahir,
tot i que encara
hi ha més de 1.800
persones ingressades.
A les UCIs
també ha baixat
el nombre de malalts
amb Covid,
18 malalts menys que ahir.
Són però encara molts,
569
els pacients crítics.
Pel que fa de funcions
han mort 22 persones
a les últimes hores.
Sobre vacunats,
Salut informa
que ahir es van posar
33.000 vacunes,
concretament
31.500
primeres dosis
i 1.500
segones dosis.
És un dels dies
amb un increment
de vacunacions
notificades més alt
des que va començar
a vacunar-se
ara fa dos mesos.
Per fer-nos una idea,
ahir es van notificar
10.000 vacunacions
i abans d'ahir
prop de 14.000.
En les últimes 24 hores
en canvi
33.000.
Més notícies
amb Carlos Baraibar.
El líder d'Esquerra,
Oriol Junqueras,
insisteix a defensar
un govern
el més ampli possible
que garanteixi
una legislatura
estable i llarga.
En una entrevista
al matí de Catalunya Ràdio,
Junqueras ha instat
els partits
a deixar de banda
els vetos.
Que tothom,
insisteixo,
a l'empòs
i els interessos
del país,
els vetos
creuats
dels uns
cap als altres.
No es tracta
d'anar dient
no, no,
jo amb aquest
no vull fer-hi res,
no, jo amb aquest
no em cau bé,
aquest no hi vull treballar.
No, no,
el que hem de fer
és treballar tots
al servei del país.
No estem aquí
per sentir-nos còmodes
personalment,
sinó que estem aquí
per ajudar
que el nostre país
se'n surti.
Junqueras ha emplaçat
el govern espanyol
a reactivar el diàleg
com més aviat millor
i ho ha qualificat
de molt decebedor
el paper de l'executiu
del PSOE
i d'Unides Podem.
Junqueras, a més,
s'ha mostrat sorprès
per la decisió
del jutjat de vigilància
penitenciària
de no suspendre
el tercer grau.
Els naixements
a Catalunya
podrien caure
un 20%
a causa de la pandèmia.
Ho ha avançat
el matí de Catalunya Ràdio
el director
del Centre d'Estudis Demogràfics,
Albert Esteve,
tenint en compte
les primeres dades
que arriben
del mes de gener
en comparació
amb l'any 2020.
Fa una colla d'anys
que estem baixant
el nombre de naixement
al voltant del 3 o 4%.
Probablement això,
jo crec que es pot consolidar
una baixada del 20%,
probablement respecte
a l'any passat
i això voldria dir
tenir una fecunditat
de les més baixes
que s'han registrat mai
a Catalunya i a Espanya
perquè ara tenim
de promig
per les dones nascudes
a Espanya
1,17
i potser tenim
una fecunditat
que pugui estar
al voltant d'1
que és molt,
molt, molt, molt baixa.
El 7 d'octubre
és la data del judici
entre el PDeCAT
i Junts per Catalunya
per dirimir
qui es queda
amb la propietat
de les sigles de Junts.
La formació de Bombaí
va denunciar
la de Puigdemont
perquè considera
que aquests
es van apropiar
irregularment
del nom del partit.
Avui s'ha fet la vista prèvia
a la ciutat de la justícia
on les dues parts
han defensat els seus arguments.
Ciutat de la justícia,
Maria Núria Revelle.
Hola, bon dia.
Agustí Carles,
advocat de Junts per Catalunya,
ha rebatut en aquesta vista
el retret
que li fa al PDeCAT
d'apropiar-se
del capital polític
del Partit Demòcrata.
S'ha referit així
a un acord
de la Junta Electoral Central
del 14 de gener
d'aquest any.
Junts per Catalunya
es va presentar
a les eleccions generals
del 10 de novembre del 2019
traient més del 5%
dels vots
i per tant
aquí ja se li reconeix
un capital polític
propi de Junts per Catalunya.
El fet que el reconegui
com a grup polític significatiu
vol dir que Junts per Catalunya
no tot és el PDeCAT.
La lletrada del PDeCAT
sosté que els de Puigdemont
s'han fet de manera irregular
amb les sigles de Junts
i confonen la ciutadania.
Maria Núria Revelle,
Catalunya,
Ràdio Ciutat de la Justícia.
El primer ministre britànic
Boris Johnson
demana paciència
als seus ciutadans
a l'hora de fer plans
per les vacances
i avisa que és massa d'hora
per saber
què es podrà fer aquest estiu.
Johnson va presentar
dilluns
un pla de desescalada
del confinament
al Regne Unit
que hauria d'acabar
a finals de juny.
En el mateix sentit
que Boris Johnson
s'ha pronunciat
al ministre de Transport
britànic
Grant Shapps.
Bé,
em temo
que ara és massa aviat
per fer reserves
tant a nivell nacional
com internacional.
Bàsicament
perquè ara
no es pot sortir de casa
excepte
per algunes raons
i anar de vacances
no és una d'elles.
Ara no puc fer
cap recomanació
excepte
que us quedeu a casa
i seguiu les normes.
I és que les autoritats britàniques
estan preocupades
perquè els seus ciutadans
no es barregin
amb les poblacions
no vacunades
a l'estranger.
El Regne Unit
és el tercer país
de tot el món
amb més gent vacunada
proporcionalment
amb la seva població.
El Tribunal de Justícia
de la Unió Europea
condemna a Espanya
a pagar una multa
de 15 milions d'euros
per no haver aplicat
la Directiva Europea
de Protecció de Dades Personals.
Brussel·la, Jordi Baró.
Bon dia,
multa milionària a Espanya
per no aplicar
una llei europea
15 milions d'euros
a partir d'avui
que imposa
el Tribunal de Justícia
de la Unió Europea
a l'Estat
per no haver adaptat
la Directiva de Protecció
de Dades Personals
amb processos penals.
La disputa es remunta
a fa tres anys.
El 2018
la Comissió Europea
va demanar
les primeres explicacions
a Espanya
per la falta
d'aplicació de la llei
i Espanya va assegurar
que el procediment administratiu
estava en curs
i que el retard
esdevia
al context polític
amb el govern
en funcions.
La Justícia Europea
sentencia avui
que hi ha un incompliment
per part d'Espanya
de les seves obligacions
i destaca
que ha persistit
perquè el maig
de l'any passat
quan van acabar
les al·legacions
per escrit
tampoc s'havia pres
encara cap mesura
per aplicar la llei.
A banda de la multa
de 15 milions d'euros
s'assumaran
89.000 euros més
per cada dia
de retard
en pagar a partir d'avui.
Jordi Baró,
Catalunya Ràdio Brussel·les.
Els esports
amb Montserratia.
A aquesta hora
el Barça
fa un entrenament
de recuperació
després de la victòria
a Ida Van Nelts
per 3 a 0
que el situa
provisionalment
a 5 punts
del líder
l'Atlètic de Madrid.
Van marcar dos gols
Messi i un Jordi Alba.
El pròxim partit
és dissabte
també de Lliga
al camp del Sevilla.
A la Champions
victòria de Madrid
0 a 1
al camp de l'Atalanta
a l'anada dels vuitens.
L'equip blanc
va aprofitar
l'expulsió
d'un jugador
de l'Atalanta
des del minut 17.
Avui el Lliga
Europa
Nàpols
Granada
2 a 0
favorable
als andalusos.
Manchester United
Reial
Societat
els Donostiarres
amb poques opcions
van perdre
0 a 4
i Villarreal
Salzburg
0 a 2
per als gruguets.
En atletisme
4 catalans
a la llista
per a l'europeu
amb pista coberta
que es disputa
la setmana que ve a Polònia.
Són
Esther Guerrero
als 1.500
Xenia Banach
als 60 tanques
Maria Vicente
al Pentatlor
i Adelmeixal
als 3.000 metres.
I a l'ND
els punts
de Riqui Rubio
que ha forçat la pròrroga
no han servit
els Minnesota
per guanyar.
Han tornat a perdre
davant Chicago
per 133
a 126.
Els Lakers
continuen
la seva davallada
han perdut
114 a 89
a la pista
de Juta
i Jàs
Margazola
ha notat
8 punts.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia.
Bon dia.
Són les 11 i 7 minuts.
Us informa
l'Ua López.
A finals del 2021
l'AMB triplicarà
la potència
d'instal·lacions
fotovoltaiques
de propietat.
16 noves instal·lacions
fotovoltaiques
encoberta
i 12 noves
fotolineres
metropolitanes
seran una realitat
aquest 2021
amb una potència
instal·lada total
de 1.314
quilovats.
Al municipi
de Sant Just
es troben
en licitació
cobertes
solars
amb una potència
de pic
de 53,46
quilovats.
La xarxa
de fotolineres
de les quals
aquest 2021
se n'executaran
12 amb un cost
aproximat
de 0,8 milions
d'euros
completen
les actuacions
previstes.
L'objectiu
del programa
és que cada municipi
disposi almenys
d'una d'aquestes
instal·lacions
a finals del 2021.
Una de les fotolineres
en licitació
es troba
al nostre municipi
a Sant Just
prevista
al pàrquing
de la policia local.
Seguirà la tecnologia
Vehicle to Grid.
Al projecte
s'inscriu
en l'actuació
ajuntament
100% renovables
dins del programa
Marc d'Actuacions
Energia i Clima
de l'AMB
que impulsa
la neutralitat
d'emissions
dels seus ajuntaments
amb l'objectiu
que tots els consums
energètics
d'edificis municipals
i enllumenats públics
siguin 100%
renovables
el 2030.
L'AMB
posa en marxa
el primer visor
d'equipaments
metropolità.
El visor
d'equipaments
de la Metropolis
de Barcelona
és una eina digital
que aglutina
un conjunt
de dades geogràfiques
amb informació
exhaustiva i precisa
de tot tipus
d'equipaments
que tenen
la funció
de proporcionar
un servei
a les persones
i milloren
la qualitat
de vida,
potencien
la cohesió social
i impulsen
la competitivitat
dels entorns
empresarials.
La novetat principal
és que proporciona
una radiografia
de conjunt
i recopila
tota la informació
relativa
als equipaments
o de si la titularitat
és pública
o privada.
Aquest nou instrument
neix de la necessitat
de disposar
d'informació
detallada
sobre els diferents
equipaments
del territori
metropolità
per millorar
la planificació
urbanística
i ajustar-la
a les necessitats
municipals.
Divendres es projectarà
Sant Feliu de Llobregat
la pel·lícula
Al final de la vida
de Carlos Benpar.
Es tracta
d'una projecció
molt especial
ja que és
un llarmetratge
del 2008
que per decisió
del seu director
només es projecta
un cop l'any.
Així doncs
aquesta serà
la catorzena
projecció
anual
de la pel·lícula.
El llarmetratge
té dos protagonistes
absoluts
la mare de l'autor
i el propi cineasta.
Rodada pocs mesos
abans de la mort d'ella
quan només ell ho sabia
la mare reviu
la vocació cinematogràfica
del fill
recreant instants
d'aquella època
a la vegada
que narra
la seva pròpia
història personal
entregada totalment
al seu fill.
La seva única projecció
anual
concentrada sempre
el dia 26 de febrer
de cada any
té una explicació.
Es tracta d'una data
que no és casual
ja que aquell dia
de 1964
mare i fill
van veure la pel·lícula
que afirmen
que va determinar
el seu destí.
La projecció
d'aquesta pel·lícula
doncs serà
efectivament
demà 26 de febrer
a les 6 de la tarda
al Cinebaix.
I això està tot
per les 11.
Tornem amb més informació
al bolletí horari
de les 12 del migdia.
Fins ara mateix.
Bet aquí una vegada.
Un programa de comptes
que realitza el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores
de Comptes
de l'Associació de Mestres
Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del dematí.
Us hi esperem a tots.
Atenir-hi,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
đầu yere!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs bé, ara mateix, passar un minut d'un quart a dotze del matí,
seguim el magasin Matinal de Ràdio d'Esberna, el Just de la Fusta,
segona hora del programa.
Avui som dijous 25 de febrer i ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres en Sergi Seguí,
portaveu del grup municipal d'Esquerra de Sant Just,
regidor de l'oposició al ple de l'Ajuntament.
El tenim per parlar de l'actualitat Sant Justenca
i dels temes que, bé, més afecten el dia a dia
en la ciutadania del poble.
Ja el tinc al telèfon, saludem-lo.
Hola, bon dia, Sergi.
Bon dia, Núria.
Doncs bé, comencem, si et sembla, amb un tema.
La setmana passada ens va deixar el poeta Joan Margarit.
Esquerra, vau tenir la regidoria de cultura durant uns quants anys.
No sé si això us va fer estar en contacte amb ell per més motius,
però bé, el cas és que és un amor molt sentida aquí al poble.
Sí, moltíssim.
És evident perquè és una gran pèrdua no només pel poble,
sinó per tota la cultura, per tot el país.
en general, no només per la poesia.
Jo crec que la figura d'en Joan va traspassar el món de la poesia,
de la literatura, no?,
i s'ha convertit en un referent indispensable per la cultura del país.
i, a més a més, teníem la sort de poder-lo gaudir al nostre municipi.
No era estrany trobar-se el Joan caminant tranquil·lament pel carrer Bonavista
o regirant llibres que el llibre té o anant a la biblioteca a fer consulta, no?
En Joan era una persona molt accessible, ja ho vaig deixar dit a les xarxes de seguida que vaig poder, no?
Però amb en Joan, sempre que li demanaves alguna cosa, evidentment es mirava l'agenda,
perquè era un home molt ocupat i amb moltes obligacions,
però si li permetia no tenia mai un no per Sant Just.
I el vam poder gaudir moltes vegades amb actuacions de molta qualitat,
perquè recordo dues especialment,
una al vestíbul de la biblioteca, que no s'hi cabia,
només era un dia que plovia, era l'octubre,
i va fer una actuació amb el seu fill Carles, el saxo, magnífica.
Ells dos ja feien recitals junts, perquè a Joan li agradava molt el jazz
i al Carles, doncs, toca peces de jazz amb el saxo on era excepcional, també.
I ells dos ja tenien un espectacle, per dir-ho així, no?
Que vam tenir el gust i el plaer de tenir-lo en petit comitè a la biblioteca, no?
I també recordo una conversa que ens va regalar també amb un dels seus grans amics,
a Can Ginestar, que va ser espectacular, no?
Volem sentir dues persones amb aquests coneixements aquí al costat de casa, no?
I és una gran pèrdua per això, per aquestes dues dimensions que tenia ell.
Jo ja el coneixia abans de ser regidor de cultura
i després he pogut tenir molt més contacte, evidentment.
I a més conec el Carles, el seu fill, des de fa moltíssims anys
i ha estat una pèrdua molt sentida, de veritat.
Tot sigui en bons records amb en Margarit.
I tant.
Seguim ara amb més temes, Sergi.
Com és el cas de la participació de la ciutadania Sant Justenca,
debaten ses també a les xarxes, també al darrer ple,
sobre si l'actual equip de govern compta amb l'opinió dels Sant Justencs.
Sant Justenca és l'hora de prendre algunes decisions
o desenvolupar alguns plans.
Des d'Esquerra esteu satisfets amb les opcions?
Això sí que dona l'Ajuntament.
No, no, sempre poden ser més i millors.
Sí que és cert que hi ha processos engegats, com pot ser el de la casa de la dona.
i sí que és cert que també el Pla d'Actuació Municipal,
doncs ja explica una mica les línies estratègiques de l'equip de govern,
però no, sempre podrien ser millor.
Recordem que quan vam seguir nosaltres,
doncs el Pla d'Actuació Municipal es va votar per la ciutadania.
i crec que és una línia que si es perd es deixa de fomentar aquesta participació.
És a dir, l'excusa que no hi participa mai ningú,
sempre són els mateixos,
o la poca participació que hi ha no és representativa de la ciutadania,
són excuses que poden servir per descartar aquesta participació ciutadana,
però que jo crec que ha de ser al revés,
que ha d'incentivar encara fer-ho molt millor,
perquè encara participi molta més gent.
Però clar, és l'excusa senzilla.
Com que participa poca gent,
deixem de fer aquesta participació ciutadana
perquè l'esforç no paga la pena,
jo crec que és el contrari.
El que hem de fer és saber
per què la gent de Sant Just no participa en aquests processos
i intentar millorar-ho.
Potser no ens dirigim al públic objectiu que toca,
potser volem abarcar massa,
potser el més senzill seria fer grups més partits,
de participació.
Jo crec que a aquest equip de govern li falta una mica amb Esquerra,
en aquest sentit.
I sí que és cert,
per exemple, us posaré un exemple molt clar,
amb el veïnat del barri de la Miranda, Canigó,
es va fer una trobada amb representants del veïnat
i el regidor de mobilitat
per parlar sobre el pla de mobilitat derivada
de la institució de Miranda.
Els partits de l'oposició van poder ser com a oients,
sense veu, diguem-ne,
i allà els veïns van fer tot un seguit de propostes
i ja van anunciar que les farien de manera molt més acurada
presentant al·legacions en el projecte,
perquè sempre per escrit pot ser molt més detallat
que en una reunió,
que sempre et pots deixar coses.
Bé, doncs,
aquestes al·legacions s'han respost amb una...
Bé, per començar l'oposició encara no hem vist
si s'han respost en aquestes al·legacions,
però sí que el veïnat ens ha fet saber
que els hi ha respost d'una manera molt genèrica.
I no pots fer una reunió amb veïnat
i dir-li que tot el que t'han proposat,
absurdament tot,
no serveix i no aplicarem res.
Clar.
Sí que es pot trobar alguna cosa que millori
allò que tu has pensat, no?
Però si es presenta un invento 100 al·legacions
i les 100, les descartes totes,
home, doncs no em digueu que una,
una, no podria ser bona idea
i intentar aplicar-la, per exemple, no?
Per tant, participar,
o per més gran participació ciutadana,
no és fer reunions per escoltar
i després no fer res.
Clar.
Això és una participació que nosaltres no entenem així, la veritat.
A les xarxes socials també el veïnatge,
els veïns i veïnes d'aquesta zona,
de la Miranda,
també posaven de manifest
que s'havien fet un conjunt de preguntes
en el darrer ple, en el mes de gener,
i que no es van respondre
o s'havien canviat de forma de llegir les preguntes
que havien enviat perquè es llegissin durant el ple.
Sí, de fet, des que som als plens telemàtics,
el tema de la participació ciutadana
ha canviat, no?
Evidentment, la gent ja no pot assistir a la sala de plens
i fer la seva pregunta,
sinó que l'han d'enviar prèviament per correu electrònic, no?
Clar, això fa que hi hagi d'haver un cribatge,
entenem que hi ha un cribatge,
i desconeixem quin és l'original
i quin és el que al final s'acaba llegint
i s'acaba responent, no?
Llavors, en aquest sentit,
la CUP ha entrat un prec
que va en aquesta línia, no?
A l'emoció de...
Ai, a l'emoció, perdó.
En el ple d'avui, no?
En el ple d'avui.
Han entrat un prec en aquesta línia,
cosa que recolgem de totes totes.
Els precs ni es voten ni res similar,
però en aquest cas,
entenem perfectament que s'hagi presentat
i els donarem tot el suport.
I s'ha de trobar una manera
que la gent pugui participar
d'una manera molt més directa
amb els plens telemàtics,
ja sigui habilitant el xat de YouTube
o alguna qüestió similar,
perquè fer aquesta pregunta prèvia
fa que hi hagi això, no?
Que hi hagi una feina de cribatge
que, bé, com que és de cuina cap a dins,
doncs la resta no sabem exactament
què és el que s'està cuinant
o amb quins ingredients es cuina, no?
I al final, quin és el plat que ens presenten.
Sense marxar de participació ciutadana,
això ens serveix també per encara
el següent tema,
ubicat també amb el que fa per urbanisme.
Es va escoltar els veïns
quan es van reunir
la gent de Torre Blanca
per al tema de la modificació
del Pla General Metropolitana
en aquella zona,
Torre Blanca, carretera?
Això és diferent.
A veure, en aquest sentit,
el veïnat de Torre Blanca
que va assistir a un dels últims plens,
bàsicament el que va demanar
va ser que no es construís un edifici.
És a dir, el veïnat que ja s'havia comprat
el seu habitatge, no?
Suposo que la promotora els hi deuria dir
que allà no s'hi construiria mai res, no?
El que passa és que hem de saber
que quan un sol està qualificat d'equipament,
equipaments també són pisos dotacionals
de lloguer per gent jove, per gent gran,
per famílies monoparentals,
per famílies nombroses, etcètera, etcètera.
La tipologia és la que vulguem,
però també s'hi pot fer.
El primer projecte
projectava l'edifici encarat
a un carrer i amb una alça d'aix.
Jo crec que en aquest sentit,
si t'has escoltat algunes reivindicacions
dels veïns, perquè el projecte
que se'ns va presentar havia canviat
l'ubicació dels edificis
i a més a més els havia nivellat
a unes quotes més baixes.
Per tant, en aquest sentit, sí.
El que passa és que aquí sí que és cert una cosa.
Quan hi ha participació ciutadana
hi ha dues vies confrontades, no?
La que defensa l'administració
i la que defensa l'administrat.
I s'ha d'arribar a un punt mig, no?
I el que defensava en aquest cas l'administrat
era que allà no s'hi construir res.
Doncs, home, si podem construir
20 habitatges de lloguer,
doncs fem-los, en aquest sentit.
Nosaltres estem a favor de la construcció
d'aquest edifici d'habitatge.
Ara, que es pot fer de tal manera
que quedin més separats
de la façana de l'edifici
que ja està construït,
que quedin més baixos,
que tot això es pot treballar.
I jo crec que aquí sí que hi ha hagut
un cert diàleg.
És veritat que, com passa sempre,
la resposta que dona l'administració
no satisfà l'administrat,
perquè no satisfà la seva reivindicació màxima
que és que allà no s'hi construixi res, no?
Bé, en aquest sentit,
que tot es pot fer millor, sí.
Que es pot fer amb més diàleg i més reunions,
sí, també, també.
És veritat.
Però en aquest sentit,
o en aquell espai de Torre Blanca,
home, s'ha fet millor
que en d'altres espais del municipi,
però s'ha fet perfecte.
Clar.
Bé, Sergi,
seguim amb més temes del ple,
del ple del mes de gener,
perquè es va aprovar per unanimitat
aquest canvi de calendari,
no, de les comissions informatives.
Com ha anat per aquest ple del mes de febrer?
Entenc que ja heu tingut la informació
uns dies abans, no?
Sí, de fet,
deu dies abans del ple.
Abans ho teníem una setmana abans,
ara ho tenim deu dies abans.
Penseu que,
per l'oposició,
que no tenim dedicació horària a l'Ajuntament,
diguem-ne,
més enllà del nostre temps lliure,
poder disposar de tota la setmana
per poder buscar documentació,
per poder mirar tots els expedients,
doncs com més temps tinguem millor.
Abans, què ens passava?
Doncs que el dilluns a la tarda
ens convocaven amb l'ordre del dia
per la comissió informativa del dimecres.
Per tant, teníem un dia i mig,
per dir-ho així,
per intentar saber de què van els temes
que van a la informativa,
per entendre'ns.
Perquè amb tan poc temps
no pots mirar-te tots els expedients
i tots els tràmits que pengen d'un expedient.
Quan fas la informativa,
i quan tu tens aquesta visió prèvia
i fas la informativa,
pots demanar preguntes,
pots entrar més al detall.
I després,
dijous, divendres, cap de setmana,
i tota la setmana següent,
fins al dia del ple,
per entrar més al detall
i preparar-te exactament el ple.
Preparar els intervengers,
preparar el posicionament de vot,
preparar quines preguntes faràs,
etcètera.
Si això,
podem guanyar temps,
millor.
És a dir,
si el dijous,
tard,
divendres al matí,
ens convoquen les informatives
pel dilluns,
ja tenim el cap de setmana
per fer-los aquesta prèvia,
i després de les informatives
ja tenim 10 dies ben bé
per poder-nos preparar el ple.
Tot i així,
tot i que tenim més temps,
bé,
continuarem tenint punts d'urgència
en el ple,
continuarem tenint mocions
que es presenten un dia
i al cap de tres
canvien el redactat
perquè s'ha arribat a algun acord.
Bé,
aquestes coses no ens les traurem de sobre,
però com a mínim,
doncs ara disposem
d'una mica més de temps
per poder-nos preparar bé
tot el que ve al ple,
que en aquest de febrer no és poc.
També,
en el torn de preguntes,
es va tractar el tema
de la programació
de l'espai cultural
de la primera planta del mercat.
Com ha quedat el tema?
S'ha esclarit una mica com,
o almenys quines bases
es faran servir
per la programació
que hi haurà com el celler?
Bé,
ho hem aclarit
després de llegir
l'article de la Vall d'Averg,
d'aquest mes,
on la regidora
fa unes declaracions
que en aquella sala
no hi ha bases
per presentar-se
i que a més a més
està oberta
a artistes
d'altres municipis
i que,
diguem-ne,
la sala de Can Ginestà
quedarà per artistes locals
de petit format
i l'espai
de sobre del mercat
podrà ser
per obres
de gran format
i que a més a més
està oberta
a artistes
de tota la comarca
o de la resta del país
perquè s'ha de donar
aquesta
lliucràsia,
diguem-ne,
en aquest espai.
Nosaltres creiem
que és un error,
creiem que és un error
perquè
està molt bé
intentar posicionar-se
a la comarca
i al país
i creiem
que s'ha de fer,
però també creiem
que hi ha d'haver
igualtat d'oportunitats
per a tothom
i per tant
no ens sembla bé
que la sala
diguem-ne,
diguem-ne així
entre cometes
petita
que fins ara
era l'única
que era la sede
de Can Ginestà
que quedi només
reclosa,
diguem-ne,
pels artistes locals
i a més a més
hagin de presentar
un seguit de documentació,
hagin de presentar
un projecte,
etcètera,
etcètera,
per tant els fem passar
tot un seguit
de procediment administratiu
que ens sembla correcte
perquè al final
si volem que hi hagi
una certa qualitat
i hi ha d'haver un cert privatge
i al final
d'aquest procés
hi ha una comissió
que otorga
un seguit de puntuacions
i que fan
que els projectes
doncs
siguin més ben
o més malvalorats,
diguem-ne,
però en canvi
la sala gran,
entre cometes,
la sala que es vol potenciar,
doncs
la seva programació
està s'edit.
Ja.
Edit
i per tant
de manera totalment subjectiva
i això
creiem que no pot ser
de cap de les maneres.
No pot ser,
tothom ha de poder accedir
a aquest espai.
És a dir,
unes bases públiques,
no?
Voldríeu,
més o menys?
Unes bases,
exactament,
volem unes bases públiques
i volem que tothom
pugui tenir la mateixa oportunitat
perquè si no,
el que ens està passant
o el que ens passarà
és que si no coneixes
la persona adequada
no podràs exposar
la primera planta
del mercat municipal.
Serà així.
El resum és aquest.
Una altra qüestió,
Sergi,
que també va tractar
la Montse,
va ser,
la Montse Molinero,
va ser,
fer referència
als cartells
de la nova campanya
de recollida
de residus
en què,
doncs bé,
apareixien els cartells,
imatges,
figures femenines
llançant la brossa
i,
doncs bé,
ho veu comentar
que no era una campanya
del tot igualitària
perquè no es veien
figures d'homes
o masculines
que,
doncs bé,
fessin aquest gest
de llançar la brossa,
no?
Heu vist si s'han canviat
algun tipus de cartells?
No,
en principi no.
No, no,
en principi no han canviat res.
Continua tot igual
amb aquesta campanya informativa
i no crec que ja ho fàssim
perquè el cost
de fer aquest canvi
seria bastant alt.
Seria tornar a dissenyar,
tornar a imprimir,
tornar a descol·locar,
tornar a col·locar
i entenem que no canvia una mica
que és un descuit
des de l'inici.
Molt bé,
i ara marxem ja al ple d'avui
i simplement comentar
com a cosa destacada
també d'Esquerra
és aquesta benvinguda,
no?,
a la Desiré
com a nova regidora.
Sí, sí,
la Desiré
ocuparà el lloc
del Jordi Porta
que va renunciar
a l'acte
a l'últim ple
de gener
i ja s'ha fet
tota la tramitació
perquè la Desiré
pugui recollir
la seva acta
de regidora
i per tant
avui
serà el segon punt
de l'ordre del dia
i per tant
podrà participar
de la resta del debat.
De fet,
defensarà
els punts
de l'àrea
de patrimoni
i de territori.
Com sabeu,
des d'Esquerra
ens dividim
les intervencions
en el ple
i la Montse
farà els punts
de l'àrea
de serveis
a la persona
i en Jordi
feia els de territori
i ja decidiré
substituir en Jordi
i per tant
defensarà
els mateixos punts
que defensava ell
i també
tres de les mocions
que ja presentades
també les
defensarà
allà
el nostre posicionament
per tant
arribar i moldre
com aquell que veu.
Sí, eh?
Déu-n'hi-do.
I també toquem
un tema de salut
perquè el butlletí
del mes de febrer
hem vist
que hi ha la intenció
de començar a redactar
el pla local de salut.
Quins eixos creieu
des d'Esquerra
que ha de tenir
aquest pla a Sant Jus?
És a dir,
que polítiques
que s'han de tenir en compte
polítiques sanitàries
per aquí al poble.
Primer hem de tenir en compte
que les competències
en salut
les té la Generalitat
no les té l'Ajuntament
però sí que és veritat
que entenem
que l'Ajuntament
doncs evidentment
ha de fer
polítiques complementàries
a les que faci
la Generalitat
i evidentment
de foment
de la salut
entre la ciutadania.
Per tant,
aquest hauria de ser
el marc
en què ens hauríem
de moure
i evidentment
quan parlem de salut
no parlem només
d'anar a l'ambulatori
per entendre'ns
estem parlant
de moltes més coses
estem parlant
de foment
de l'activitat física
i de l'esport
entre la gent gran
però no només
sinó entre
tota la ciutadania
del municipi
estem parlant
dels usos
i dels hàbits
en quant al transport
i la mobilitat
per exemple
bé, hi ha tot un seguit
de línies
estem parlant també
de suport
en salut mental
de psicologia
de suport
a famílies
en situacions
de risc d'exclusió
etcètera
etcètera
que és tota una línia
que molt sovint
oblidem
aquesta de la salut mental
i que és importantíssima
també
que des de l'Ajuntament
es poden feccions
per fomentar-la
i jo crec que
hauríem de moure'ns
en aquests eixos
més complementaris
al que seria
doncs això
anem a l'ambulatori
no?
perquè és el primer
que penses
quan penses en salut
penses en el lloc
quan has d'anar
a curar-te
per entendre'ns
i no
a la prèvia
hi ha moltes possibilitats
que podem explotar
des del món local
molt bé
Sergi
no ens queden
més minuts
per comentar
més temes
llàstima

al ple d'avui
hem estat consultant
també l'ordre del dia
deu-n'hi-do
tots els punts
i les mocions
que hi ha
a fer
a debatre
per tant
paciència i sort
per aquest vespre
gràcies Núria
i que vagi bé
que tingueu
molt bon dia
moltes marxeres
igualment
bon dia
adieu
adieu
que vagi bé
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
tiu
adieu
adieu
adieu
t 나
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
La gent t'assenyala veure que vas vestit diferent
Et prens el dia tot rient i amb ben poca cosa estàs content
Dispara, el ritme no para i amb aquesta melodia penso sempre en sóc ara
I no vull deixar de somiar que en un altre lloc surti el sol de mà
El sol brillarà per tots igual, brillarà per tots igual, tots igual
Era 12, la Generalitat al teu costat
Sóc llavor, sóc planta, sóc flor
Sóc la llavor que desperta el teu amor
Sóc la llavor que està a prop teu
Sóc la llavor del canvi i la transformació
Sóc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure
Sóc llavor, sóc la teva planta, sóc la teva flor
Fem créixer el verd
Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs
Ara escoltes Ràdio Despert
Doncs vinga, perquè ara ha arribat el moment de fer la secció de Natura i Medi Ambient
Avui no tenim a l'arbre Agulló el telèfon, no tenim a l'Oleguer Ferraz
Que és membre del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
El que s'anomena ALNUS CEPA
Ecologies de Catalunya, també
Saludem-lo perquè tenim ja l'Oleguer al telèfon
Hola, Oleguer, molt bon dia
Hola, bon dia
Hola, bon dia
Doncs bé, com comentàvem
Digue'm
No, no, digues, digues
No, dic que normalment fem aquesta secció de Natura i Medi Ambient
Amb l'arbre Agulló
I l'altre dia ens va comentar que seria molt bona opció
Doncs tenir aquests minutets d'avui i aquesta setmana
Per tenir temps per parlar una mica amb tu
Sobre la feina que esteu fent des de l'associació
Des del Centre d'Ecologia i els projectes alternatius
CEPA
Ara mateix, en quins projectes?
O què és el que teniu més en ment per seguir treballant?
Bàsicament
Jo no soc la millor persona per explicar-te com està funcionant el CEPA
Perquè bàsicament jo formo part de la secció de Sant Jus
Que és la de l'Alnus
O de l'arbre també
I amb l'arbre, bàsicament, el projecte que tenim
Que ja us haurà explicat ell
És el del manteniment de la Devesa
O bost de roures i els dines que estem creant
Al Torrent de Can Cortés

I a part fem una mica de seguiment de la política local
Per si podem intervenir en qualque cosa
Doncs bé, parlant, per exemple, d'aquest projecte de Can Cortés
Com s'està esdevenint?
Què és el que esteu fent ara?
Quines són les tasques de manteniment?
Bé, mira
Amb l'Alnus portàvem des de l'any 98
L'Alnus va néixer el 1997
I un dels objectius principals
A part de la defensa de la vall
Va ser contribuir a la millora dels ecosistemes
I per tant vam començar a fer un viver
On vam recollir primer a glans d'alsines i roures
I ho vam tembrar en un viver que teníem
I al cap d'un any i dos anys
I així anar continuant
Vam anar reforestant un sector de la vall
Que és el Torrent de Can Cortés
Una mica més enllà de Can Caler
Molt bé
Tinc entès que us van cedir un espai per fer un viver, no?
Exactament
Primer vam utilitzar
Els antics bucs d'assaig musical
I ja quan es van fer aquests bucs
Bé, perquè es van fer el casal de joves
I després van eliminar aquell tros
I ens van portar el que eren els horts de Can Cardona
On allò continua vigent
Però nosaltres ja ho vam abandonar
El tema del viver
No sé si cap al 2009 o una cosa així
Perquè ja consideràvem que teníem pràcticament tot preforestat
I calia fer el manteniment de tots els arbres
El que passa és que en els últims anys
Hi ha hagut baixes
Hi ha hagut una mica de vandalisme
Que s'han trencat arbres
També hi ha hagut el sanglar
Que és un d'aquests vàndals
No humans, però els humans també
Vàndals animals
I una mica cadascú s'ha fet el seu viver a casa
I de tant en tant
Anàvem plantant uns quants arbres més
A part de fer el manteniment
Que és la tasca que s'està fent més
Sobretot per part de l'arbre
Que és qui dirigeix l'operació
Perquè més o menys cada any
Quants arbres podeu arribar a plantar?
De fet, ara últimament
Més que plantar estem sembrant
Però també l'any passat
Potser vam plantar una dotzena
O així
No és gran cosa
Són arbres que tenen dos o tres anys
En algun cas
Algun que en té més de deu
Però
L'important és fer el manteniment
Perquè és una zona
Que s'embruta
S'embruta bastant
De la vegetació tipus verdissa
S'ha d'anar
Sobretot després de les pluges
D'hivern, primavera
Creix una barbaritat
I ara mateix
Tenim més o menys controlat
Després de fer unes quantes
Repassades
Diguem-ne
De estassar
I treure vegetació
Que molesta
I és una zona
Actualment
Que està molt bé
Per fer-hi un passeig
I un descans
I una desconexió
Perquè quan vau arribar
En el torrent de Can Cortès
Què era el que us vau trobar?
És a dir
Us vau trobar en un espai
A la muntanya
Però què era el que li passava exactament?
En el seu moment
Quan vam començar a finals del segle passat
La zona estava bastant assolellada
I amb poca vegetació
Estava bastant pelat
Perquè s'utilitzava enlloc
O sigui
No, bueno
Era una part de
De la vall
Que havia quedat abandonada
Dels altius
Cultius
D'en Mellers
I
Oliveres
Que queda algun rastre
Però
Hi havia
Algun pi puntual
En el torrent
Per exemple
Hi ha un parell de figueres
Al principi
I també hi ha
Un parell de
Després
O sigui
Que queden restes
Del que havia estat
La vall antiga
On es cultivava
I
I la resta
Doncs era matoll
Bàsicament
Però
Havien passat
Unes èpoques
De bastants estiu secs
Se suposa
Perquè
Després la cosa ha anat canviant
I
I la cosa ha anat evolucionant
I on vam sembrar
I plantar
Arbres petits
En pocs anys
Van estar enviïts
Per la vegetació

De fet
La primera vegada
Va continuar el calor
I vam tenir
Molta mortalitat
Dels
Dels que vam plantar
Els primers anys
I ho vam haver de tornar
A recuperar
I a partir d'aquí
Sí que sí que hi ha
Quan ha crescut
Ha crescut la vegetació
Al voltant
I costa molt
De mantenir
D'acord
Vosaltres
Més o menys
L'acció que realitzeu
A Can Cortés
Aproximadament
Que ja aneu
Una vegada al mes
O cada setmana
Més o menys
Com és la vostra activitat?
És
Ocasional
I ocasional
Per part de
La majoria
Dels voluntaris
Dels voluntaris
Dels voluntaris
I sistemàtics
Quasi cada setmana
S'hi pot
I ell
Va fent
Tema de
Neteja
I manteniment
A part
A part de
Com dir
Que és un bon lloc
Per anar
A fer una
Reunió
D'estracis
En aquests dies
Hola
Et has comentat
També al principi
Que a part
D'ara
D'aquest projecte
Que teniu
Entremans
Sobre
El torrent
De Can Cortés
També
Esteu al cas
De les polítiques
Municipals
Pel que fa
Al tema
De
Medi ambient
Ara mateix
Quines creieu
Que s'haurien
De potenciar
O que s'estan
Duent a terme
I que ho faríeu
Diferent
O que teniu
Alguna opinió
Al respecte
Mira
Estem bastant
A l'expectativa
De com evoluciona
El tema
Del porta a porta
En la recullada
De residus
Perquè és una cosa
Que nosaltres
Havíem demanat
Ja
Des del començament
Quan vam crear
L'entitat

Ja ho vau demanar
Llavors
Ja demanàvem
La separació
De matèria orgànica
Bàsicament
Però és que
En la manera
En què es feia
Ja
En alguns municipis
Que ho havien començat
De manera
Pilot

Ho feien
Amb aquest sistema
Porta a porta
Que era el sistema
Que li dèiem
Residu mínim
Que és un sistema
Que havia ideat
El CEPA
L'entitat
On l'any 2009
Ens vam integrar
L'ALNUS
D'acord
Nosaltres ja hi participàvem
Dintre del que era
La plataforma cívica
Per la reducció
De residus
I aquí ens vèiem
En moltes entitats
Entre elles del CEPA
Que coordinava bastant
I després
Ja ens vam decidir
Integrar-nos
Però sempre
Hem defensat
Un sistema
De separació
Dels residus
On la polèmica
També és que
Nosaltres no volem
El contenidor
El contenidor groc
Simplement volem
Una separació
De contenidor
Orgànic
I inorgànic
I després
D'això
Ja hauria de passar
Per una planta
De triatge
I a partir d'aquí
És molt més
La gent
I el procés
Doncs és més eficaç
És més eficaç
Perquè en el contenidor groc
Bàsicament
Bàsicament
Hi ha aire
Una mica de plàstic
I envasos
Però bàsicament
És aire
I és molt costós
El transport d'això
Pel poc benefici
Que s'entreu
Que és un percentatge
Molt baix
Aleshores
Sí que
Com que ara ja
Finalment
Sembla que s'ha decidit
L'Ajuntament
A començar
Amb el porta a porta
Amb la matèria orgànica
Va tardar anys

Però ho va acabar fent
Perquè al final
Doncs hi ha tota
L'àrea metropolitana
Encara no tot
Està implementat
Però pràcticament
I Sant Just
Va ser un dels
Que
A veure
No pioner
Però sí que
S'hi va afegir
Primers

Sistema porta a porta
Però
Amb els contenidors
Amb xip
No?
Això és

O sigui
El porta a porta
Tu t'estàs referint
Als comerços
No
No sé exactament
Jo diria
Que en alguns llocs
Perquè ara
El que està fent
El que està fent
L'Ajuntament
És tot el tema
De la campanya
Dels contenidors
De la recollida
Selectiva
De residus
A través dels
Contenidors
Amb xips
No?
Contenidors
Els del gris
I els de
Crec que
L'orgànica
Amb sistema
De targetes
I de xips
I de més
Ahà
Vale
Això és al que
Et refereixes?
No
No em refereixo
A això
Perquè
Potser ho tinc
Mal entès
El porta a porta
És el que estan fent
També a Sant Just
Que va començar
Fa poquet
Però amb els comerços
Amb els comerços
És a dir
Exacte
Sí, sí, sí
Ara he tingut
Un creuament mental
Que ha començat
Amb els comerços
I el que estaria bé
És que continués
Amb la població
Perquè hi ha moltes poblacions
Que ho fan així
Sí, sí que n'hi ha
I sobretot per llocs
Com són la zona centre
Doncs és ideal
Tu creus que pot funcionar
El tema dels residus
Amb xips
O fa falta realment
Que la població
Estigui molt, molt conscienciada?
Fa falta més conscienciació
La veritat
És a dir
El tema dels xips
Nosaltres no ens hi hem ficat

Però
Es pot provar
A veure què tal
Em sembla que és bastant curto
Però
És una manera d'obligar
Jo crec que no s'ha fet prou
Divulgació i conscienciació
Però bueno
El tema és que com que
La gent no acaba de fer-ho bé
Doncs al final
S'obliga tothom
A fer-ho bé
Amb aquest sistema
I bueno
Provem a veure com funciona
Amb l'arbre
També vam estar parlant
En algun dels programes
Sobre
El fet d'arribar
Al residu zero
Tu creus que això seria possible?
Arribar al residu zero?
A curt termini no
Hauríem de canviar
Moltes polítiques
Sobretot
En temes d'envasos
I embalatges
Que haurien de ser
Tots
Hauríem de tornar
El tema reutilitzable
I tot això
Per tenir
Una aproximació
Al zero
Perquè el zero
És impossible
Però
Una aproximació
I reduir
Més d'un 50%
Del
Rebuig
Que estem tenint
Actualment
Això encara es podria
Molt bé
Doncs
Olaga
Jo no sé si
Vols comentar
Altres temes
A nivell de polítiques
Municipals
Que
Que s'estiguin
Posant a terme
O fent
Ara
Desenvolupant

Estem també
Una mica
A l'expectativa
De com
S'acaba
Desenredant
El tema
De la vall
Que és un dels motius
Pels quals
Nosaltres
Vam començar
A moure'ns
També
I muntar
Moviment
Ecolocista
Per
Per defensar
El que és
La caixerola
De l'urbanització
De la vall
Actualment
Vam tenir
Vam tenir
Una lluita
Bastant
Important
On vam
Muntar
Manifestacions
En 2000
No recordo
Si era
2003
O 2004
I
Tot això
Al final
L'Ajuntament
Va desembocar
Molt conveni
En els propietaris
On sembla
Que ara
Hi ha
Un projecte
Informació
Pública
Per acabar
De desenvolupar
Urbanísticament
Sectors
Que han de compensar
En aquests propietaris
I simplement
És per
Estem una mica
Al tanto
A veure
De com
Desembocarà
Això
Perquè sí que
S'ha fet
Si és important
La gestió
Que es va fer
Per l'Ajuntament
D'aturar-ho
No ha aturat
Coses
Com
Com el Mas Lluï
Que el Mas Lluï
S'ha urbanitzat
Ja pràcticament
Completament
Queda un altre
Projecte
Que és el de
La bona aigua
Que això està
Per desenvolupar
I ho acabaran
Desenvolupant
Perquè aquest no
L'han aturat
Però quedaven
Unes clapes
Que eren
Al costat
De Can Candeler
I de
Can Biosca
I
Això
Sembla ser
Que es pot acabar
Trasladant aquest sostre
A altres llocs
Per tant
És interessant
I aquí serà interessant
Que hi participi
La gent
Amb aquesta
Informació pública
Que s'està donant
Que es donarà
En breu
I
Tots hi podrem
Participar
I dir la nostra
Doncs així esperem
Que ho comentin
De manera pública
Tan aviat
Com es faci possible
Oleguer
No tenim més minutets
Hem de connectar
Catalunya Ràdio
Ha estat un plaer
Compartir aquests minuts
Amb tu també
Hem canviat de veu
Avui
En lloc de l'arbre
T'hem tingut a tu
Res més
Esperem que tinguis
Molt bon dia
I que acabis
A tenir bona setmana
Molt bé
Gràcies
Un plaer
Adéu
Adéu
La plaça Mireia
És un programa
Per parlar de tot
Amb humor
Caballero
Una de ràdio
Una de què?
Una de ràdio
De veritat
De veritat
Que
Jo no puc
Així jo no puc treballar
Algú per aquesta
No, no, no
Som una bona colla
I tant
Passi golla
Passi golla
Es posa molt calent tot
De dilluns a divendres
De 5 a 7 de la tarda
A Ràdio d'Esvert
Un lloc de tots
I per tots
Efectivament
T'encoentres mal
O algo
Socorro
Com protegir-nos de la Covid-19
En el dia a dia
Millor a l'exterior
Que a l'interior
Millor amb poques persones
Que amb moltes
Millor dins la teva bombolla
Que a fora
Millor poc temps
Que amb molt temps
Millor persones de risc baix
Que de risc cald
Informa-te'n a
CanalSalut.gencat.cat
Sistema de Salut de Catalunya
Generalitat de Catalunya
A cavall
De dos llocs
Despullar
Vers el món
Esquivant
Decisions
Somiant
Que perdo avions
No tingués
M'ha per res
Tants anys
I només he après
Que no tinc temps
per pensar que no tinc temps per pensar.
No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar que no tinc temps.
No tinc temps per pensar que no tinc temps
per pensar que no tinc.
Em convides
a dinar
i a mitjàpat me n'he d'anar.
Em sap greu
de debò
però faig tard
a no sé on.
270 vots en del PSOE, PP, Vox i Ciutadans
han tombat al Congrés la iniciativa d'Esquerra Republicana
que pretenia posar el punt i final
a l'enviolabilitat del rei.
Una proposició no de llei que instava el govern espanyol
a impulsar les modificacions legals necessàries
perquè totes les persones siguin iguals
davant de la llei deia i també que hagin de respondre
davant de la justícia amb les mateixes condicions.
Unides Podem, Junts, PDeCAT, PNB, Vildo i BNH
han donat suport a la iniciativa
que es va debatre dimarts passat
debat en què els socialistes van argumentar el seu no
per considerar que l'iniciativa d'Esquerra
anava contra els principis de la Constitució.
Jordi Prats, Catalunya Ràdio Marec.
El líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, insisteix a defensar
un govern el més ampli possible
que garanteixi una legislatura estable i llarga.
En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, Junqueras ha instat els partits a deixar de banda els vetos.
Sobre la possibilitat de la CUP que assumeixi la presidència del Parlament,
Junqueras defensa un acord global.
Els processos de negociació s'acaben quan s'acaba tot el procés de negociació
i que és impossible negociar per parts trossos,
anunciar acords parcials, propostes d'acords parcials,
perquè això l'únic que fa és torpedinar el procés de negociació
i nosaltres volem que la negociació surti bé.
Doncs precisament sobre la presidència del Parlament de Catalunya,
el PSC proposa que la presidenta sigui Eva Granados.
Els socialistes volen fer valer que són els guanyadors de les eleccions
el 14 de febrer per obtenir la presidència de la Cambra Catalana.
Eva, compte, bon dia.
Hola, bon dia. El candidat del PSC, Salvador Illa, ha fet l'anunci aquest matí
en la primera reunió del nou grup parlamentari del PSC
que està format per 17 diputades i 16 diputats.
I una Cambra que ha de ser presidida per una persona, per tant, d'esquerres.
Una persona que tingui aquesta mentalitat de Cambra.
I que, a més a més, nosaltres voldríem que fos una dona.
Per tant, la proposta que farem als socialistes per presidir el Parlament de Catalunya
és la companya Eva Granados.
Salvador Illa ha afegit que, com a guanyadors de les eleccions,
tenen l'obligació moral de presentar-se a la investidura
i, en aquest sentit, ha concretat que treballen
per fer un govern bipartit amb en Comú Podem.
Recordem, però, que amb els vots de les dues formacions
no en tenen prou per formar govern.
El jutge de vigilància penitenciària manté també el tercer grau
per l'exconseller Joaquim Forn.
Com ja va fer ahir amb la resta de presos de Lladoners,
el jutjat no ha admès les mesures cautelars que demanaven la Fiscalia
i Forn podrà continuar en règim de semillhibertat com a mínim
fins que prengui una decisió definitiva.
Amb la interrogatòria d'avui sobre Forn,
tots els líders independentistes empresonats
podran continuar amb el tercer grau penitenciari.
L'amenaça de conseqüències penals i de sancions econòmiques
ha convençut el Consorci del Museu de Lleida
per tornar a l'Aragó la vuitantena de peces
que faltaven del conflicte sobre l'art de la Franja.
La consellera de Cultura en funcions, Àngels Ponsa,
assegura que ho fan a contracor.
La seu d'Urgell, Eloi Barrera, bon dia.
Bon dia. Tot i que la justícia encara no ha resolt
el recurs del Museu de Lleida
perquè no s'haguessin d'entregar les 83 peces a l'Aragó,
la feina ja s'ha començat a fer
i s'ha enviat un pla d'entrega on s'especifica
que les peces es traslladaran a Barbastre
en dos viatges, els dies 5 i 10 de març.
Àngels Ponsa reconeix que ho han hagut de fer a contracor
però que no se la podien jugar.
Perquè no tenim una altra alternativa.
L'altra alternativa és...
Ja l'hem vist, les amenaces, amenaces penals,
amenaces econòmiques, amenaces...
Perquè no teníem una altra.
Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, la seu d'Urgell.
Acte de vandalisme contra el moral
que l'artista Rock Black Block
va pintar per defensar la llibertat d'expressió
i a favor de Pablo Hasél.
L'obra la va tornar a repetir diumenge
a la plaça de les Tres Xemeneies
al districte de Sants Montjuïc de Barcelona
després que tècnics de l'Ajuntament de la Capital Catalana
esborressin la primera versió que va fer fa dues setmanes.
En aquesta segona obra s'hi veien les imatges del rei,
el rei emèrit i el dictador Franco
que ara han esborrat en pintura.
L'artista en declaracions de Catalunya Ràdio
considera que aquest atac a la seva obra
evidencia la societat en què vivim
i donarà més volada encara a l'obra.
Passi de ser un mural meu
a convertir-se en una obra
o en una performance
que fa una radiografia de la societat.
Per tant, crec que més que espatllar-la
crec que l'han complementat
i han culminat l'obra.
Han fet que desaparegui dels murs
però ara la viralitat, un altre cop,
d'aquest mural a les xarxes socials
es posarà a tope.
Rock Black Block diu que
s'hauria estimat més que qui no estigués d'acord
amb la seva opinió i amb la seva obra
ho hagués expressat en un altre mural
i no a sobre de la seva pintada.
Els esports amb Montse Raya.
El Barça és a 5 punts
del líder de la Lliga, l'Atlètic de Madrid
de forma provisional
després del triomf ahir davant l'Elx
per 3 a 0.
El Barça ja s'ha posat al dia
dels partits pendents de l'inici de la temporada.
Els blaugranes s'entrenen a aquesta hora
i dissabte jugaran a la Lliga al Camp del Sevilla.
Avui hi ha partits de tornada
dels setzents de final de la Lliga a Europa.
El Granada defensa amb 2 a 0
al Camp del Nàpols.
La Real Societat ho té complicat
perquè juga amb un 0 a 4 en contra
al Camp del Manchester United
mentre el Villarreal rep el Salzburg
amb un 0 a 2 a favor de l'anada.
En atletisme, 4 catalans a la llista
per a l'europeu en pista coberta
que es disputa la setmana que ve a Polònia
són Esther Guerrero als 1.500,
Xenia Banach als 60 tanques,
Maria Vicente Alpentarló
i Adelmeixal als 3.000 metres.
I els organitzadors dels Jocs de Tòquio
han anunciat que el relleu de la torxa
arrencarà com estava previst
el 25 de març a Fukushima.
Durant 121 dies recorrerà al Japó
amb moltes mesures de seguretat,
sense aglomeracions
i amb els corredors amb mascareta.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 7 minuts.
Us informa l'Ua López.
L'AMB posa en marxa
el primer visor d'equipaments metropolità.
El visor d'equipaments de la Metròpolis de Barcelona
és una eina digital
que aglutina un conjunt de dades geogràfiques
amb informació exhaustiva i precisa
de tot tipus d'equipaments
que tenen la funció de proporcionar un servei a les persones
i milloren la qualitat de vida,
potencien la cohesió social
i impulsen la competitivitat dels entorns empresarials.
La novetat principal és que proporciona
una radiografia de conjunt
i recopila tota la informació
relativa als equipaments en una única base de dades,
independentment de qui la gestiona
o de si la titularitat és pública o privada.
Aquest nou instrument neix a la necessitat
de disposar d'informació detallada
sobre els diferents equipaments del territori metropolità
per millorar la planificació urbanística
i ajustar-la a les necessitats municipals.
Divendres es projectarà
Sant Feliu de Llobregat
la pel·lícula
El final de la vida
de Carlos Benpart.
Es tracta d'una projecció molt especial
ja que és un llarg metratge del 2008
que per decisió del seu director
només es projecta un cop l'any.
Així doncs, aquesta serà
la catorzena projecció anual de la pel·lícula.
El llarg metratge té dos protagonistes absoluts,
la mare de l'autor i el propi cineasta.
Rodada pocs mesos abans de la mort d'ella,
quan només ell ho sabia,
la mare reviu la vocació cinematogràfica del fill,
recreant instants d'aquella època
a la vegada que narra la seva pròpia història personal,
entregada totalment al seu fill.
La seva única projecció anual,
concentrada sempre al dia 26 de febrer de cada any,
té una explicació.
Es tracta d'una data que no és casual,
ja que aquell dia de 1964
mare i fill van veure la pel·lícula
que afirmen que va determinar el seu destí.
La projecció d'aquesta pel·lícula serà
demà 26 de febrer a les 6 de la tarda al Cinebaix.
A finals del 2021,
l'AMB triplicarà la potència
d'instal·lacions fotovoltaiques de propietat.
16 noves instal·lacions fotovoltaiques encoberta,
propietat de l'AMB
i 12 noves fotolineres metropolitanes
seran la realitat aquest 2021,
amb una potència instal·lada total
de 1.314 quilowatts.
Al municipi de Sant Jús
es troben en licitació cobertes solars
amb una potència pic de 53,46 quilowatts.
La xarxa de fotolineres,
de les quals aquest 2021
se n'executaran 12
amb un cos aproximat de 0,8 milions d'euros,
completen les actuacions previstes.
L'objectiu del programa
és que cada municipi disposi
almenys d'una d'aquestes instal·lacions
a finals del 2021.
Una d'aquestes fotolineres en licitació
es troba al nostre municipi, a Sant Jús,
prevista al pàrquing de la policia local
i seguirà la tecnologia B2G, Vehicle to Grid.
El projecte s'inscriu en l'actuació
Ajuntaments 100% Renovables
dins del programa Mar d'Actuacions
en Energia i Clima, de l'AMB,
que impulsa la neutralitat d'emissions
dels seus ajuntaments
amb l'objectiu que tots els consums energètics
d'edificis municipals i enllumenats públics
siguin 100% renovables el 2030.
I això ha estat tot per les 12.
Tornem amb més informació
als Enjust Notícies de la 1 del migdia.
Fins ara mateix.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mobile.
informatiucomarcal.com
Hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona
amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les parelles lingüístiques
a vxl.cat
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
100 milions i mig de futurs.
Visión Marmolank.com
Fins demà!
Ha arribat el moment d'acollir a la gent de veus de la parròquia aquest programa, aquest espai que fem el Just a la Fusta aquesta temporada i avui tenim amb nosaltres la Dolors Cardona i en Jesús Castro que venen des de l'entitat Sant Justenca Justícia i Pau. Saludem-los, ja els tinc a l'estudi. Hola, molt bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia, doncs a l'espera estem que ens presenteu el tema d'avui, Dolors, amb moltes ganes.
Mira, el nostre tema es tracta de la Convenció sobre els drets dels infants, que el dia 20 de novembre és l'any que se celebra, doncs, bueno, jo què sé, quan es va fer, que va ser el 20 de novembre del 1989.
D'acord.
El per què d'aquesta Convenció? Convenció no vol dir llei.
És diferent.
És diferent. No és una llei.
La Convenció va ser el compromís a nivell mundial de gairebé totes les nacions menys d'ugues que van decidir posar-se al costat de les Nacions Unides per fer un projecte pels infants.
tot el segle XX, fins a molt més abans del 89, els nens es havien convertit, els infants, cuidat-ho, vull matitzar una cosa.
Què entenem per drets dels infants?
L'etapa que comprèn des dels 0 anys fins als 18 anys normal o 16 anys en alguns països en què han fet el subtracte dels 16, no?
Llavors, per què es fa una Convenció? Perquè s'havia vist que al llarg del segle XX els nens i els joves eren molt vulnerables des del punt de vista grans enfermetats, epidèmies, guerres, màfies,
i s'havia de regular d'alguna manera que els països agafessin el compromís perquè tot aquest front d'injustícies de cara a l'infant o al jove, doncs no tingués lloc.
Perquè, Dolors, tot això són els drets, no? Els drets bàsics dels que dona la Convenció en aquest sector de la població que has comentat fins als 18 anys.
Sí. Com agafa la Convenció? Com veu l'infant o jove? El veu amb un individu, petitet o jove, amb drets i deures.
Amb drets i deures. Els drets bàsics d'un infant i d'un jove, d'un infant contínuament per no matitzar tant, eh?
Però el dret d'un infant és, sobretot, primer hi ha necessitats bàsiques. És a dir, se l'ha d'alimentar, se li ha de donar ensenyament, se l'ha de protegir, se l'ha de, jo què sé, respectar moltíssim,
i dret a tenir una família que cuidi, perquè és la base i perquè això es pugui tirar endavant, una família que pugui posar en marxa totes aquestes necessitats bàsiques.
Quan ens posem en la part dels drets, si l'esdreç d'un individu és que el seu pensament sigui respectat, que la seva llibertat sigui respectada,
que la seva manera d'actuar sigui respectada, que sigui escoltat, que, no sé, hi ha tots uns matisos que ho aplicaríem amb la gent gran,
que ho fem, pels drets humans, és això, ho és posat a la figura del nen i del jove.
Sobretot, han de ser escoltats, acollits, respectats, i, bueno...
I, Dolors, quins altres drets també dona, otorga la convenció dels drets dels infants?
Bé, els altres drets bàsics serien, sobretot, drets culturals, és a dir, el temps lliure del nen ha d'estar molt respectat,
sobretot, quan diem dret individual, aquest nen ha de tenir un nom, ha d'estar identificat,
és foleret de tal, amb el seu cognom, no pot ser una cosa, ha d'estar totalment identificat.
Després també hem parlat de la seva salut, el seu benestar, ja hem dit educació,
totes les activitats que l'ajudin a fer gran, tota la creativitat d'aquest infant que pugui sortir,
respectant, sobretot, la diversitat, perquè parlem de diversitat,
però hi ha moments en què aquesta diversitat no s'acaba d'entendre.
La manera de ser adult, un infant, ha de tenir diferents camins.
Les escoles han de donar diferents camins, no solament un camí de coneixement.
Hi ha un nano que desenvolupa molt la seva part pràctica, la seva part manual.
Hem de... un infant és...
Suposo que hi ha models d'escoles que són més propícies, no?,
també a fomentar, doncs, diferents àrees de coneixement de l'infant,
altres que potser són més estrictes en algunes matèries.
Suposo que també pares...
Un nen no és un element consumista.
No el podem posar dintre d'una societat perquè hi hagi tot un bagatge econòmic d'empreses,
del que sigui, que necessitaran tal persona amb tants coneixements.
No.
Un infant té tot el que ell pugui desenvolupar, la societat ho ha de saber agafar.
Clar.
No ha d'haver-hi un sol camí per ser, només per un tipus d'empreses, objecte de treball, objecte de persona vàlida.
No.
Ha d'haver-hi més camins.
També els infants tenen el dret, per exemple, de poder-se expressar, no?
Exacte.
La llibertat d'expressió és molt important.
És importantíssim.
El respecte a la seva opinió.
Un jove, i ho estem veient ara arrel del que ha passat amb el cantant,
no solament ha sortit perquè li han pres el dret a l'expressió, sinó que també està demanant
que el seu futur és molt negre.
Clar.
Que aquí ens hi hem de posar tots.
Aquest futur d'aquest jove que està estudiant el batxillerat o que està fent,
ha d'estar garantit perquè sàpiga que d'aquí uns anys, sigui el camí que ell hagi escollit,
és necessari.
Per tant, es necessita una planificació social, i ara em centro aquí a Catalunya,
una planificació de dir què és el que farà falta a cada època i quants camins
hi poden arribar-hi els nanos.
Això em porta a parlar també, des de Justícia i Pau, quin és el vostre paper?
És a dir, una mica el treball que feu des de l'entitat per aquests drets de l'infant.
Mira, en general, quan parlem, la base de Justícia i Pau és sobretot, a part del no a la guerra,
a part de tot això, és sobretot els drets de les persones, els drets de les persones.
Per tant, automàticament, quan va sortir aquesta convenció, automàticament Justícia i Pau,
no solament és la mundial, ja el dret a l'infant ja ho va tenir molt clar.
Com ho portem aquí a un nivell de poble, a un nivell senzill?
Doncs, bueno, nosaltres hem fet un recorregut.
Nosaltres hem fet un recorregut i primer una reflexió.
El nostre treball de Justícia i Pau és denunciar i defensar qualsevol situació
en què no es compleixin aquests drets, dintre de la nostra perspectiva senzilla.
Actualment, a nivell mundial, els nens i nenes, que veiem, estan patint moltíssim.
Les guerres d'Àfrica estan matant infants continuament, estan violant les nenes petites,
han fet soldats nen. Vull dir, a aquests nens se'ls ha pres la seva vida.
Llavors, també hem de tenir en compte, a part de les guerres, tot aquest canvi climàtic
que ha portat que molts grups se'n vagin d'un cap a l'altre,
perquè el tema de la fam és molt present.
El tema de la fam infantil és molt present.
Àfrica és un dels continents en què es pateix moltíssim.
Tenim el cas del Yemen com a cas molt extrem i d'altres que no en sabem,
perquè els mitjans d'informació tampoc hi arriben i no ens ho acaben d'expressar.
Després també veiem que els desplaçats i refugiats,
i la gent que ve immigrada, que ve cap a Europa a buscar una millor situació
per la seva vida, hauríem d'haver-hi polítiques europees
que expliqui tot això, que els aculli.
Ja sabem que estem en una època de crisi
i que potser és difícil tirar endavant les nostres pròpies perspectives,
però això es pot fer.
Això Justícia i Pau ho té clar. Es pot fer.
Llavors, davant de tot, primer, aquesta introducció,
nosaltres, què hem fet?
Des de molt de temps, hem intentat denunciar i visualitzar
petites situacions que nosaltres estem tenint.
Ja en l'any 92 va fer un treball molt interessant,
fixa't, em vaig molt enrere, eh?
Sí, Déu n'hi do l'any 92.
L'any 92 era un moment que, posem, aquí a Catalunya, aquí a Sant Jus,
teníem un benestar.
Molts nanos que eren del nostre país tenien la seva escola
i ja ens començava a arribar a immigració.
Aquest tema després el Jesús te'n parlarà
des del punt de vista del dret a tenir menjador escolar.
Però ja hi havia un benestar.
Què passava a les escoles?
Es començava a parlar d'una violència
de nanos que dintre de la classe patien.
Violència, dió que sé, assetjaments, coses d'aquestes.
I vam fer tot un estudi
en el qual agraïm molt, en aquell moment vam agrair molt les escoles
perquè vam poder fer unes enquestes
i vam poder arribar a una sèrie de conclusions.
I la conclusió bàsica és
a pesar que eren nens que ho tenien en aquell moment tot,
no eren feliços.
Què estava passant?
I a partir d'aquí es va anar fent tot un treball
potser més senzill.
L'escola potser vam sortir més
d'aquelles festes d'aniversari tan bèsties que es feien
i arribar més a tots els nens
a fer festes d'aniversari en què tots eren convidats.
És un exemple, eh?
Clar.
Vull dir, es va intentar crear una sensibilització.
Va ser un tema molt interessant.
Després ja ens podríem situar a la Guerra de Bòsnia.
La Guerra de Bòsnia, a part que es va denunciar aquesta guerra,
es va fer una recollida important d'aliments,
pensant en tots aquests nanos.
I en aquelles trobades es mencionava molt
el patiment de les dones i dels infants.
Això aquí Sant Just, la recollida.
Aquí Sant Just.
Eren unes trobades semanals
que denunciàvem la guerra,
però automàticament visualitzàvem
el dolor d'aquelles dones
i sobretot dels infants,
perquè hi eren mitjans de mercaderia.
Hi havia una violència ja no solament
de matar un tret al cap,
sinó que abans de matar-los els feia patir moltíssim.
Després ens vam implicar molt
en el tema del menjador
i aquí m'agradaria molt
que fos el Jesús que ho expliqués,
perquè ell més o menys
ho va portar molt com a justici i pau
i va ser un treball de quatre anys.
Jesús, et passo la paraula.
Gràcies, Dolors.
Bé, en aquella època
Càritas, Càritas a nivell comarcal,
recordem que la comarca del Baix
té 29 municipis
i en aquella època
tenien uns 650.000 habitants,
ara en tenen més de 770.000.
Llavors, d'aquests 650.000
es va treure unes conclusions
aquesta enquesta que es va fer bé.
Una de les coses que sortia a l'enquesta
és que hi havia una població
estimada amb uns 15.000 infants
que no tenien accés
a un àpat diari.
Aquests infants
estaven escolaritzats,
però no podien fer un àpat,
només podien fer un àpat i prou.
Els hi faltava l'àpat fort,
que és el del menjador,
el del migdia, no?
Sí.
Llavors, justici i pau,
el que vam fer va ser
fer gestions a través
de la Conselleria de la Generalitat,
que portava el tema
de la Conselleria d'Ensenyament
i a l'entitat comarcal
del Baix d'Obregat
i la veritat és que
no ens en vam sortir.
I com que no ens en vam sortir,
vam arribar a la conclusió
que havien de fer una queixa
als síndies de Greuges.
La queixa la vam fer
explicant que hi havia
aquests infants
que no tenien aquest àpat necessari
pel seu desenvolupament,
entre altres coses,
i aquest treball
amb el cíndic,
el treball va durar quatre anys.
I llavors,
en l'intermig,
com que nosaltres veiem
que això es llargava
i cada vegada els nanos
que es quedaven sense àpat,
cada vegada, cada any,
eren més dombrosos,
vam acordar
fer una demanda.
i un coneixement
de la situació del problema
als 29 ajuntaments
de la comarca.
Ens vam posar en comunicació
i els ajuntaments
van començar
a ser actors
del problema,
perquè, a més,
són els que estan davant
de la població,
els que reben
les primeres necessitats.
per tant,
van ser receptius.
I en un temps
que va durar
entre mitjany
i un any,
primer va ser
l'Ajuntament de Castelldefels
que va acceptar,
va encaixar el problema
i es va posar a treballar,
després va ser el de Corbera,
però al cap d'entre mitjany i un any
ja es van incorporar
els 29 ajuntaments.
de la comarca,
alguns a Barcelona,
alguns escoles a Barcelona
i algunes escoles grans,
també,
de Barcelona,
i sobretot el Vallès,
el Vallès també,
i el Maresme.
I la realitat
és que al cap d'aquest any
els ajuntaments
van acceptar
fer-se càrrec
de tots els infants
que no tenien
aquest àpat
i van obrir inscripcions obertes
a les famílies,
a cada poble,
per compensar
aquest dèficit d'alimentació.
Això se'ls va fer
i no només això,
sinó que al final
els ajuntaments
el que han fet
ha sigut incorporar
com un deure
a la població fixo
i que en els pressupostos
de cada any
de cada ajuntament
ja hi figura
com partida obligada.
La veritat és...
se'ns queden poquets minuts,
Jesús,
ho dic perquè no sé
si la Dolors
també vol acabar
de rematar el tema.
És que ens podríem
estar parlant una hora aquí.
És molt interessant el tema
però el temps és el...
Llavors nosaltres
dintre de la línia
del que podem fer
és, fixa't,
juguem a base
de fer cartes,
no deixar el tema,
el tema de la immigració
que és un que hem tingut
molt a prop
com va ser el tema
d'atendre
l'agent de Calai,
Justícia i Pau
s'hi va implicar
amb un company,
vull dir,
hem anat molt coordinats
inclús amb l'administració
per ajudar a entendre
aquest problema
de la immigració.
Quan se'ns va donar,
se'ns va demanar
implicació a nivell
d'entitats
pels immigrants
que van arribar últimament
també ens hi vam implicar.
I una companya nostra
ha fet reforç,
bé,
estem,
amb aquest tema
estem sempre a punt,
no?
Sí, sí.
Llavors,
què podríem dir?
Què és el que ara
més ens preocupa?
Jo crec que ara
el que més ens preocupa
i, bueno,
farem cartes
i anirem treballant
i agafarem d'aixòs
és el tema
de com arriben les vacunes
amb els infants
als països més difícils.
Nosaltres,
un dels temes principals
que tenim a les reunions
és Àfrica,
tots aquests conflictes
que no es veuen.
I ho fem córrer
a través de Justícia i Pau d'Espanya
i, inclús,
vull dir,
estem fent un treball de...
Sempre hem de parlar
de sensibilització.
La gent està sensibilitzada,
però no els de dalt,
que és el que estem intentant,
doncs,
que a darrere hi ha una gent
que recolza
totes aquestes coses.
què podríem dir
dels drets als infants
per acabar el tema.
Els drets als infants
hem de veure
sempre davant nostre
un infant
que és un individu
amb tots els drets
i amb totes les coses
que faríem
per les persones grans.
No han de ser
ni un producte
de mercaderia,
no han de ser mai
res de tot això.
Ni una...
Ni molts pares
s'han de treure del cap,
jo opino personalment,
que els nostres fills
els hem d'escoltar
moltíssim,
hem d'acceptar
com ens arriba
a cada fill
i donar-li
totes les eines possibles
perquè es puguin
desenvolupar
com a persones grans.
I no sé si aquí
he d'acabar el tema.
Sí,
ha estat realment
una molt bona conclusió,
Dolors,
amb el tema,
doncs,
d'acceptar
que els pares
i mares
han d'acceptar
una mica
els infants,
els fills,
els seus gustos,
el que els agrada,
deixar-los expressar
amb total llibertat,
que vagin formant
també al cap i a la fi
la seva personalitat.
Són edats claus
en què cada infant
també va desenvolupant
una mica
la seva manera de ser
i no obligar-los,
no fer-los ser
d'una manera
en concret.
No,
només diria
un petit matís.
Hem de tenir clar
que als nens
els hem de donar
una ètica
i uns límits.
Això sí.
Això és important
perquè la vida
d'esquadre
s'ha de saber
en queixar-ho.
Molt bé,
doncs,
Dolors,
Jesús,
ha estat un plaer
tenir-vos els dos
i compartir
aquests minutets
de veus de la parròquia
amb vosaltres.
Moltes gràcies
per tot, Núria,
i fins una altra.
Una abraçada
i que tingueu bon dia.
Gràcies, Núria.
Gràcies.
Nadeu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Això és espectacle.
Això és espectacle.
amb Maica Duenyes.
Doncs som-hi
perquè ja som dijous.
Estem a la tercera hora
del programa
i tenim a la Maica,
Maica Duenyes,
per parlar-nos
de teatre
i d'aquestes novetats
que sembla que hi ha
a les sales de teatre.
Hola, Maica,
bon dia.
Bon dia.
Bon dia
a tots els agents
de Ràdio Besert
i especialment
anar als teatreros.
Clar.
Que cada setmana,
tres de setmana,
escolten aquest espai
del Just a la Fusta.
Mira,
avui el que he fet
és en principi
buscar alguna cosa
per a nens,
que això ja saps
que intento fer-ho sempre,
i després també
parlar una mica
de les sales petites,
perquè
ho estan passant fatal
amb això de la crisi,
no?
Doncs les petites
encara pitjor,
perquè,
evidentment,
són...
i encara
queden menys
botar
si respectes,
no?,
el 50%.
Clar.
I m'agradaria
començar parlant
del Teatre Regina,
del jove Teatre Regina,
que fa molt de temps
que no parlem d'ell,
perquè ha estat tancat
bastant temps,
que és el que
t'estic dient,
els teatres petits,
o sigui,
el 50%
de l'ocupació,
doncs,
no li surten
els números,
no?
Clar.
Però en aquest cas,
doncs,
ara,
doncs,
ara començaran
a fer
un espectacle
que va tenir
molt d'èxit
l'any passat,
i van haver
de suspendre,
evidentment,
i ara
ho recuperen.
I la veritat
és que
val la pena,
perquè
és veritat
que és un espectacle
per a nens,
però
la família
també s'ho passarà
superbé.
És per tots els públics?
Sí,
sí,
jo crec que sí.
És més per als nens,
perquè els nens
són els protagonistes.
Però t'explico
de què va.
Mira,
es diu
El misteri
d'Hodini.
Hodini ja saps
que va ser,
bueno,
bé,
el maig
més famós
i l'escapista
més famós
de tota la història.
Ah,
el gran Hodini,
sí,
sí.
Exacte,
sí.
Doncs El misteri
d'Hodini
és una proposta
teatral,
però és interactiva.
Ah,
caram.
Què vol dir?
Que els nens
juguen
i treballen
i tal,
i han fet
un espectacle
de màgia,
de teatre
i d'escap room,
que ara està de moda.
Ah, sí,
un escape room.
Doncs,
un escape room.
Llavors,
ells han dividit
aquest espectacle
en dues històries
de 25 minuts
cada una.
Ah.
evidentment està basat
en el famós personatge,
evidentment.
Ah,
Hodini,
sí.
Sí,
sí.
I llavors
hi ha un gran xou
en rigorós directe
on podrem veure
jocs de mans,
jocs de màgia,
de tot,
no?
però en un moment
donat
hi haurà
una dona
del públic
que farà
un comentari
que no li agrada
el que està veient.
I per altra part,
d'una manera
simultània,
una periodista
molt jove
resulta
que ha rebut
una carta
d'Udini
i, bueno,
la qüestió
és que...
Però això està preparat,
això està preparat,
Maica.
Evidentment.
Ah,
val.
Evidentment.
Però el públic
no ho sap
i els nens tampoc.
La qüestió
és que
en la primera part
de l'espectacle,
aquests 25 minuts,
n'hi ha
la meitat
dels nens,
nens,
no pares,
els nens,
que juguen
a l'sketroom
i llavors
doncs
hi haurà
una estèrie
de pistes
que guiarà
els més petits
a iniciar-se
en aquest
món
animàtic
de l'sketroom,
no?
I llavors,
bueno,
descobriran,
doncs,
moltes coses
del teatre.
Ostres!
Clar,
clar,
perquè llavors
és un espectacle
una mica
no és el mateix,
però una mica
recordar
pel davant
i pel darrere,
saps?
D'acord.
per una part es veu,
la primera part diguem-ne,
es veu un espectacle.
I per l'altra
el que passa darrere.
Exacte,
sí senyora.
Llavors,
la meitat
del públic
hi haurà
una emoció
amb el show
de màgia,
com ells he dit
abans,
no?
I
l'altra meitat
descobrirà
a partir
del pati
de butaques
i del recorregut
que faran
per tot
el teatre,
el teatre
jove,
el teatre
regina,
i seguint
les pistes
que trobaran
els camerinos
i els passadissos
i tot això,
doncs,
serà,
bueno,
jo crec que és
un
interessant,
una interessant
trama
i és
a més a més
molt original.
Cal dir
també
que si tu
vols
només
anar
amb els teus
nens
a veure
la meitat
de l'aventura
aquesta,
també ho
pot fer.
Ah,
d'acord.
Sí,
en el moment
de recollir
les entrades,
pots escollir-ho,
ho pots demanar.
Tu pots escollir
si vols
la mitja
d'aventura
aquesta
o tota
sencera.
Jo penso que
val la pena
de veure-ho
tot sencer,
la veritat,
perquè són
23 minuts
cada un,
o sigui,
que és molt
poc el temps.
Sí,
jo crec que
val la pena.
És molt,
molt interessant.
En el seu dia
quan la van fer,
ja dic,
que la van haver
de deixar
per l'or del Covid,
hi havia
unes crítiques
fantàstiques,
meravellós,
bueno,
tothom,
bueno,
molt,
molt,
molt,
bones paraules,
bones crítiques.
Sí,
sí,
no està
indicada
l'edat
dels nens,
no?
Però jo crec
que nens
a partir dels
5-6 anys
fins a
jovenets,
6 anys,
saps?
Jo crec
que s'ho poden
passar
superbé,
perquè,
ja dic,
la meitat
del públic
assistent
estarà
buscant
les pistes
i fent
el recorregut
per al teatre,
per la part
que no veu
el públic,
i l'altra
meitat
estarà
veient
el xou,
diguem-ne.
Molt bé.
o sigui,
que el jove
teatre
regina
penso que
ha començat
bé.
Bones apostes,
eh?
una bona proposta
que es va quedar
una mica
parada
per el Covid
i que ara
torna
i val la pena
d'anar-hi, eh?
I si voleu
portar els nens
a una cosa
més clàssica,
més a tota la vida,
doncs podeu anar
a veure,
no ho sé,
hi havia una vegada
una reina
molt bonitosa
que preguntava
cada dia
al xou mirall
màgic
qui era
la dona
més bonica
del món.
Això és la
Blancaneus,
no?
Molt bé,
molt bé,
premi per la Núria,
premi per la Núria.
Bé,
doncs la Blancaneus
que és un conte
de tota la vida,
no?
Doncs es podrà
també anar a veure
a la sala Arts,
una altra sala
petitona,
que val la pena
d'anar-hi
perquè fan coses
molt interessants.
La sala Arts
està al carrer
de Junqueras
de Barcelona.
Vale.
Tu te'n recordes
quan feien
l'anunci
de la Casa
de les Mantes?
Ah.
de la Cinco,
doncs aquest carrer
que va
des de la plaça
Antinaona
fins a la
Via de la Lletana.
És un carrer
molt curtet
que tothom
que vas a Barcelona
ha passat alguna vegada.
I aquí
està la sala Arts,
que és una sala
petita,
jo hi he anat
alguna vegada
i està molt bé,
és còmoda,
és acollidora.
i aquí
justament
us podreu
veure
aquesta
Blanca Nieves
i les
7 nanites
i els
personals.
Doncs també
ens l'apuntem.
Sí,
aquesta
diguem-ne
que és
la clàssica
per nens,
no?
Estaran
fins al 13
de març.
Vale.
I la fan
els sabres
a la tarda
perquè la
del jove
teatre
regina,
que no ho he dit,
em penso,
ells continuen
amb aquest horari
tan infantil
que és el diumenge
a les 12.
O sigui
que aquest
el misteri
d'Udini
es pot anar a veure
el diumenge
a les 12
del mixtiu.
Sí.
Bé,
la Blancaneus
la fan els dissabtes
a la tarda
a dos quarts
de cinc.
Vale.
Bueno,
una bona hora, eh?
El temps
el temps de dinar
i després de portar
els nens
tranquil·lament
al teatre.
Recordeu
que quan
quan ho posen
o si ho diuen
jo també ho dic
que els menors
de dos anys
no paguen
sempre que no
ocupin seient.
Clar.
Si ocupen seient, sí.
Si estan
a les famílies
de sa mare
o de sa pare
doncs no
no ocupen.
I es pot veure
doncs
cada dissabte
fins que acabi
el mes de març
es pot veure
doncs
a les quarts
a cinc.
a les cinc o trenta.
I aquí
en la mateixa
sala
ja per als adults
per als grans
no per als nens
per als adults
també podem veure
una obra
molt, molt interessant.
Jo no sé
si tu te'n recordes
perquè és una
una pel·lícula
antiga
d'Alfred
Scott
que es deia
Climid Perfecto.
No l'he vist
però em sona.
No l'he vist
però sí que em sona.
Doncs
estan fent
Climid Perfecto
en castellà
ara l'estan fent
en castellà
Climid Perfecto
i a partir del 13
del mes de març
es pot veure
la mateixa obra
en català.
O sigui
hi ha dues opcions
o la veus ara
o la veus ara
en castellà
o més endavant
en català.
Exacte.
Climid Perfecto
és una obra teatral
encara que jo
t'he parlat
de la pel·lícula
perquè es va ser
molt famosa
la va rodar
al 1954
i va tenir
molt, molt, molt
d'èxit
però en realitat
Climid Perfecto
és una obra teatral
de Frederic Nock
i curiosament
va ser estrenada
en una representació
radiofònica
que llavors
es feia molt
a la BBC
el 1952
i després ja va passar
als escenaris
als escenaris
de Londres
i després
als escenaris
de Nova York.
I de què tracta
aquesta obra, Maica?
Doncs mira
és la...
Jo me'n recordo molt
molt bé
de la pel·lícula
la veritat
és un home
un tenista
retirat
un tenista
que planea
assassinar
a la seva dona
que és molt guapa
i...
evidentment
ja saps per què
la vol assassinar
no?
Per heretar
la gran fortuna
La fortuna, clar

i també
perquè té
la...
la intuïció
o digue-li
el que vulguis
que ha comès
una infidelitat
No, mira
Eh?
I llavors
vol fer-la
bueno, va matar-la
El vol mandar
Sí, exacte
Però
per fer-lo això
doncs
ell no vol matar-la
ell
perquè vol buscar
una
una quartada
lògicament, no?
Perquè
després
quan estigui vorda
que no comencin a
pensar que és el marit
a París
Exacte
Llavors
està buscant
una quartada
i
està
un antic
amic
de la universitat
i
el convèn
evidentment

perquè
quan ell
no estigui
a casa
es tranguli
a la seva dona
Uh!
Aquesta és
la pel·lícula
és una
pel·lícula
de suspens
com
com és normal
d'Alfred
Skidscott
Estava molt
molt
i molt
ben interpretada
però
ho aconseguirà?
Mmm!
Això de matar la dona?
No ho sé
millor no ho desvetllem mai
que millor que deixem a l'audiència
que tingui l'experiència
d'anar
a veure allà
a la sala arts
aquesta obra
Jo crec que és
molt interessant
l'obra
i
el repartiment
són
l'Albert Cuello
el Jordi Gràcia
l'Emilia
Marcet
el Ramon Garrido
el Toni Figueras
i el Carles Cruces
ja dic
a la sala
Sartre
Junqueras
i
val la pena
penso
d'anar a veure
aquest crimen perfecte
no voleu
veure-la ara
que és en castellà
podeu
a partir del dia 13
comprar ja
les entrades
per veure
aquest espectacle
perquè llavors
es podrà veure
en català
comença
comença
a les 8
i
posen a nota
que
per favor
com a
molt tard
a les 19.45
per això
que li han de mirar
la temperatura
Sí, la temperatura
les mans
els peus
i tot això
que fan
abans d'entrar
al teatre
que evidentment
com jo sempre dic
el teatre
és una cosa
en fi
molt
i molt segura
si vas sol
com si vas acompanyat
de la teva
bombolla
no
no passa
normalment
quan la gent
es contamina
és quan surt
del teatre
i va prendre
una copa
quan es queda parlant
al vestíbul
dels llocs
a les entrades
exacte
doncs això
això a la sala
molt bé
una sala petita
molt acollidora
que s'agrada
si no ho anem mai
i ara parlem
d'una altra sala
que també
hem parlat
alguna vegada
fa molt de temps
quan es va inaugurar
jo diria
que vam parlar
de la sala
on
la sala
la sala on
està al carrer Nàpol

molt a prop
és una sala
també
petita
i molt
molt espacial
perquè
jo recordo
que
les parets
eren
d'obra vista
o sigui
no està
bueno
és una sala
molt
molt xula
i en aquest
cas podem veure
una comèdia
una comèdia
doncs
de gent
que
bueno
que té
les mans
trencades
de fer comèdia
i de què va
doncs mira
que passa
el temps
passa molt de temps
en el terrat
de casa seva
i des del terrat
i des del terrat
de casa seva
doncs contempla
esclifica
i sap
i sap
de les vides
dels altres
del sindari
una miqueta
fardera
per dir-ho
d'una manera
i bueno
és el seu entreteniment
no?
Està al terrat
allà
i quan entena
de tot
de tot el que passa
al vegin d'ari
no?
llavors
un matí
que ja està allà
perquè a més a més
porta la seva cadira
i tot
o sigui
per estar cómoda
que està allà
al terrat
mirant
què passa
al seu voltant
doncs
el veí
del tercer segona
entra
o sigui
veu
aquesta dona
que està al terrat
veu entrar
el veí
del tercer segona
no no
entra al terrat
va al terrat
al veí
del tercer segona
i es trobant
en el terrat
clar
l'eugèmia
i el veí
del tercer segona
i què passa?
doncs
passa una cosa
molt
molt de comèdia
però
però que si et passa
de veritat
et tens una mica
difícil
doncs
que es queden
tancats
dins del terrat
es tanca la porta
i des de dins
no poden
no poden
no poden
obrir
es queden
tancats
a l'home
evidentment
és un accident
no?
l'home té
moltíssima pressa
perquè ha d'anar
a una reunió
de feina
i la senyora aquesta
l'Eugènia
té moltes ganes
de xerrar
i xerrar
i xerrar
i llavors
bueno
és una comèdia
perquè clar
els dos veïns
no tenen
no tenen res
en comú
del mateix edifici
però no tenen
res en comú
i quedar-se
molta estona
doncs
allà al terrat
tancat
penso que és
una obra
original
i bueno
doncs
no sabem
com estava l'obra
com es diu
per això
l'obra
Maica
no ho hem dit
el Feliz del Terrado
ah
vale
Feliz del Terrado
i quins horaris
que és
el kit de la qüestió
comença
el 28
d'aquest mes
o sigui
al final de mes
el diumenge


i estarà
fins al 27
de març
dura
gairebé un mes
un mes

dura una hora
més o menys
els horaris
doncs
fan uns horaris
bastant oberts
segons els dies
fan un passe
a les 5 de la tarda

i un altre passe
a les
a les
a les
a les
a les
a les
a les
a les
a les
a les
a les
a les
i
i ens queda
per saber
doncs
bueno
com acaba
aquest
aquest
bueno
no sabem si acabarà bé
si acabarà mal
o
o què
bueno
això
s'haurà d'anar a veure
escolta


queda obert
això està
a la sala on
que està el terrenèpol
al costat de la
de la
al costat de la Sagrada Família
de la Sagrada Família

passem a una altra cosa
a una altra sala petita
que aquesta
si t'hem parlat
alguna vegada
a veure
si és la que penso
i fa
i fa
i fa
molt pocs
en realitat
que s'ha inaugurat
10 al 7
ui
doncs sí
mira
ho estava pensant
eh
l'estava pensant
a veure si en aquesta
no la diré per si de cas
però sí sí
molt bé
10 al 7
està
al poble sec
i
i aquests dies
presenten
un espectacle
de dansa

però no és només
de dansa
és una
és un teatre
documental
diguem-ne
i
bueno
parlar
una mica
de tot
és un espectacle
de dansa
que està
interpretat
per
per l'encarni
Sánchez
que està dirigit
per el Martín García
Guirado
i que

un actor
convidat
per dir-ho d'alguna manera
que és el Guillem
Cordier
no és ben bé
no és ben bé
dansa
perquè també
hi ha moltes
moltes imatges
gravades
i
jo diria que
és
bueno
potser entre
dansa
teatre
i documental
va ser
va guanyar
el Premi
Dau
del 2020
i estarà
al Teatre
Dau
al Sec
des del 24
de febrer
fins al 2
de març
molt bé
que bé
mira
també
una altra
una altra
novetat
a veure
t'escolto
ara
a la sala d'aquest

podem veure
una obra
molt
molt
molt famosa
de la Virginia Woolf
que es diu
Una habitació
pròpia
una habitació
pròpia
la dramaturgia
l'ha fet
la Maria Ruiz
i la direcció
també

i la
la que lo interpreta
és una
grandíssima
actriu
que feia
anys i anys
que no venia
a Barcelona
la Clara Sánchez
la Clara Sánchez
bueno
fa
una meravellosa
interpretació
d'aquest
assaig
de Virginia Woolf
i
està considerada
una joia literària
del segle XX
aquesta obra
i
és bona
perquè
a pesar
que han passat
molts anys

fa un discurs
molt
molt
lucid
i molt dur
sobre la igualtat
de gènere
i la igualtat
de l'economia
també
ah mira
perquè clar
jo sempre dic
que una de les coses
que s'ha de lluitar
per aconseguir-ho
és que les zones
que fan
la mateixa feina
econòma
tinguin
el mateix sou
i això
i això no s'ha aconseguit
encara
fent la misma
feina econòmica
i no es cobra
el mateix
això
això serà
a partir del dia 3
de març
està pocs dies
perquè el 21
ja s'acaba
i
bueno
jo la recomano
perquè
l'obra
és molt bona
molt dura
bueno
ja ho he dit
està considerada
la joia literària
del segle XX
o sigui
que no cal dir
res més
la Virginia Woolf
doncs
fa un teatre
molt
molt punyent
i
jo crec que valdrà
la pena
d'anar-hi
a veure-la
això hem dit
que la fan
a la sala d'aquest
eh
vale
Maica
no ens dona temps
de comentar
cap altre
cap altre
doncs res
acabo per dir
molt ràpidament
te'n recordes
de Django Edward
Django
aquest
pallasso
mim
bueno
és un home
famosíssim
i el podrem veure
a la gleba
a la gleba
que també és
un espai
molt petitó
del 25 de febrer
al 14 de març
amb un nou espectacle
que diu
Oliva a la deriva
ai mare
Django Edward
per riure
per riure
per riure
i per
també per
sorprendre
perquè
moltes vegades
fa coses
que sorprendran molt
Django Edward
a la gleba
i ja està
ja acabem
molt bé
ja està
ja ens deixem aquí
home
Déu-n'hi-do
les coses
que hem repassat
potser ens animem
a veure
algunes de les obres
que ens has comentat
o també gent
que vulgui anar
amb els seus fills
filles
o amb els seus nets
netes
a veure també
aquestes propostes infantils
que ens has fet
al principi
Maica
que acabis de tenir
un bon
con les dues
molt interessants
eh

les dues
o sigui
que si no teniu nens
també volíeu anar
també
també home
cap problema
no passa res
no
Maica
que acabis de tenir
un bon dijous
i una bona setmana
i també ja
cap de setmana
d'acord
Molt bé
Fins la setmana vinent
Gràcies
Adéu Maica
Adéu
Adéu
Vinga va doncs
ara ja gairebé
són la una del migdia
això significa
que ens hem d'acomiadar
del programa d'avui
nosaltres tornarem
demà
a les 10 del matí
aquí al 98.1
FM
el Just a la Fusta
al magazín matinal
de Ràdio d'Esvern
amb més accions
més actualitat
més entrevistes
no us ho perdeu
estarem també
fins la una
ara us deixem
amb l'informatiu
migdia
amb els titulars
i les notícies
de Sant Just
recordeu que avui
per la tarda
i cada dia
de 5 a 7
hi ha la plaça Mireia
al magazín de tardes
conduït per Mireia Redondo
una abraçada
i nosaltres
tornem demà
aquí a Ràdio d'Esvern
que vagi bé
a Ràdio d'Esvern
a Ràdio d'Esvern
a Ràdio d'Esvern
a Ràdio d'Esvern
per la tarda
Ràdio d'Esvern
Fins demà!