Avui també s'estrena la comèdia negra sobre l'obsessió per la popularitat Maps to the Stars, amb la qual Julian Moore va guanyar el premi a la millor actriu al Festival de Canes.
A l'Europeu Indoor d'Atletisme, a Praga, d'aquí uns minuts, Didac Sales comença a competir en Sala en Perxa. Desperés, Pau Fradera farà els 400 llisos i Victòria Saulera als 800. A la tarda, competirà a Delmechal en els 3.000. Didac Sales explica amb quins objectius ha viatjat a Praga. A Praga, adonar-ho tot i intentar estar entre els finalistes, clar.
A les 4 comença la Copa de la Reina d'Huquet i Patins a Lloret. Els partits són Manlleu i Igualada, Palau de Plegamans, Mataró, Gijón, Esfèric, Terrassa i Voltregal, Corcon. Avui també hi ha el Llevant eibar de futbol, primera divisió. El Tenerife, Barça, en futbol sala. El Conquero de Huelva, un i Girona, a la Lliga Femenina de bàsquet. I el Lleida, Clavijo, a la Lliga Lep. A l'Eurolliga, Galatasaray, Real Madrid. Ahir el Barça va guanyar 77-81 a la pista del Panatinaicós. Amb motores disputa la segona jornada del Rally de Mèxic.
Sebastià Nogies surt amb el millor temps després dels dos especials d'ahir. Fins aquí les notícies. Just a la fusta.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, divendres 6 de març. Arrenquem el programa de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. En quin moment farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia.
I en aquesta primera hora parlarem també del temps, amb el Carles Hernández i Rius, avui que ens ha llatat amb un dia de nou clar, amb el cel ben blau i amb aquest sol que sabrem, per tant, en aquesta hora si ens ha d'acompanyar també la resta del cap de setmana.
Més qüestions. A les 11.10 avui entrevistarem Gina Pol, regidora de Polítiques de Gènere, perquè diumenge és 8 de març, Dia Internacional de les Dones, i Sant Just el comemora entre diumenge i també avui divendres.
Més qüestions a dos quarts de dotze. Tornarem a connectar avui amb l'Institut de Sant Just per fer el posem-li veu, com cada divendres. A dos quarts de dotze ens explicaran l'actualitat des del seu punt de vista. I a la tercera hora mirarem de parlar amb la Mariona Sales, una alumna de Sant Just que ha guanyat el Premi Semborit d'Òmnium Cultural.
Tindrem la Raquel de Manuela amb els seus contes i estrenarem avui seccions sobre les necessitats especials d'alguns infants. Serà l'última part del programa. Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Ara passen 8 minuts de les 10 i ara no és encara moment de repassar portades. Sí, de ser de l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. S'ha avançat aquesta veu, eh? Sí, mira. No ho sé, avui anem tots molt ràpid, però no anàvem per aquí. Tot el seu moment, tot el seu moment. Ara primer parlem de Sant Just. Exacte. Després parlem d'altres coses més generals. I parlem primer de tot del dia de la dona, Andrea, perquè com dèiem, diumenge és 8 de març, però avui ja hi ha alguns actes a Sant Just. Sí.
Sí, hi ha diferents activitats. El Casal de Joves, per exemple, dedicarà avui tota la tarda, com fa cada any, a la celebració del Dia Internacional de la Dona. Sempre li dedica diferents actes, diferents activitats a l'equipament. Hi haurà classes i tallers de Bollywood, salsa i teles, i també una breu representació del grup de teatre social del Casal de Joves, vinculada amb el Dia de la Dona. A més, es lliuraran els premis al concurs de microcurs sobre el Dia de la Dona que ha organitzat l'equipament, tot plegat a partir de les 6, i aquesta nit, a més, tindrà lloc el sopar ball de les dones a l'Ateneu.
Demà a la tarda, entitats com Just Dona i Dona i Empresa han programat una sortida al teatre per veure l'obra a la Plaça del Diamante de Joan Oller, protagonitzada per Lolita Flores, serà a l'Àtrium de Viladacans. I Can Ginestà acollirà diumenge l'acte central del 8 de març, una jornada que, com dèiem, es comemora per reivindicar la igualtat entre homes i dones. L'acte central serà diumenge a partir de les 12 del migdia, als Jardins de Can Ginestà, sota el lema Canya per la Igualtat,
Es farà un vermut commemoratiu. Tothom també podrà expressar el seu desig respecte a la igualtat. Podrà fer-se fotos en fotocall, si voleu, amb els vostres cartells. I també podreu participar d'un tast de cervesa. Tot això serà diumenge al matí per commemorar el dia 8 de març, el Dia Internacional de la Dona.
Doncs aquesta és la primera notícia del matí. Tenim més, Andrea, parlem d'urbanisme també. Sí, ens fem ressò d'un debat que s'ha generat darrerament les últimes setmanes a Sant Just, arrel de la construcció de l'edifici que s'està fent al carrer Raval.
Podem desagrar que l'equip de govern i el grup majoritari de l'oposició, Convergència i Unió, defensen la legalitat d'aquest edifici. Com dèiem, aquestes darreres setmanes s'ha generat un debat al poble, al voltant d'aquesta construcció, al ple del mes de febrer també se'n va parlar, i és que alguns veïns de la zona no estan d'acord amb l'alçada de l'edifici, que trenca amb l'harmonia de la resta d'edificis i cases de la zona centre, que són molt més baixos,
el govern municipal defensa que la construcció d'aquest edifici és legal i que s'està duent a terme segons el planejament inicial, que data de principis dels anys 2000-2002. El planejament va tirar endavant gràcies als vots a favor del govern d'aleshores. L'alcalde Josep Perpinyà, l'alcalde d'ara,
Explicava fa uns dies aquí al programa que la intenció del consistori era densificar el centre del poble i adquirir la propietat de la masia de Can Freixas i de l'esplanada del parc del Canigó i que aleshores els va semblar correcte, els va semblar bé aquella idea de densificar el poble. Potser ara, amb l'edifici que s'està construint, no sembla tant una bona idea, però vaja, l'alcalde era precisament això el que explicava fa uns quants dies, el just a la fusta. Això dona que reflexionar.
Et dius, home, semblava que això més o menys hi havia una certa complicitat de la gent, no? És veritat, el debat aquest de ciutats concentrades, m'he dit, no dispersar municipis o creixements, sinó concentrar les coses. Al mercat, recordo perfectament també que parlava, si hi hagués més gent aquí millor, no? A les botigues també. Potser tot això, quan ho veus, dius, home, potser no és això. Es va explicar als veïns fa un any, a l'agost també es va explicar, diu, planta baixa i 3 i un àtic...
Doncs la idea era, per tant, construir un edifici que comptés amb una planta baixa, tres pisos i un àtic, però sembla que la construcció és més alta i han sorgit moltes veus en contra de l'edifici. El ve de febrer es van plantejar preguntes com ara si la construcció d'aquest edifici era legal, que sí que ho és, i si s'ha modificat el planejament inicial aprovat pel govern d'aleshores i per la Generalitat.
que no ha estat modificat. Això sí, l'alcalde també responent a algunes preguntes de veïns i veïners de Sant Jou està explicat que al barri centre no hi ha cap altre planejament urbanístic previst.
I acabem parlant de punts d'agenda, Andrea, per avui divendres. Sí, perquè avui tenim moltes coses. Parlem d'una conferència d'entrada que es farà a les 6 de la tarda a l'equipament de les escoles, una conferència sobre el telèfon de l'Esperança. I és que els darrers anys ha augmentat el nombre de trucades al telèfon de l'Esperança. Avui se'n parlarà en aquesta xerrada a les escoles que organitzen Justici i Pau, la parròquia i l'associació de veïns.
El telèfon de l'Esperança recordem que és una organització no governamental gestionada per la Fundació Ajuda i Esperança que té com objectiu atendre trucades de persones que necessiten companyia, simplement comprensió o recursos per solucionar les seves angoixes i problemes puntuals. Ja tenen 24 hores al dia, els 365 dies de l'any, tot plegat gràcies a un equip de docents voluntaris.
Doncs a tot plegat se'n parlarà aquesta tarda amb la Maria Neus Calleja, que és la directora del telèfon, i amb Robert Rodergues, que és patró de la Fundació Ajuda i Esperança. Això serà avui a les 6 a l'equipament de les escoles. D'altra banda, a l'Ateneu, no gaire lluny, tenim un recital més tard, a dos quarts de vuit, un recital poètic amb les poetesses Blanca Llum...
i Anna Pentinat, que recitaran alguns poemes dels seus poemaris. Per exemple, Anna Pentinat ha escrit Construcció de la nit i de sobte a un estiu i Blanca Llum, La cabra que hi havia, aquest és el primer llibre, i l'últim, Punyetera Flor. El celler de Can Mata també aportarà els seus vins perquè tothom els pugui degustar. Això serà avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de la Taneu i un apunt més també a la Taneu en clau musical.
Us recordem que avui és divendres i avui toca concert de jazz a les 10 amb el Lluís Coloma Trio, una activitat que organitzen Oners Jazz Series i l'Ateneu. L'entrada general costa 10 euros per al públic, en general 8 euros per als socis de l'Ateneu i 6 per als menors de 30 anys, tots amb consumició inclosa.
Doncs una bona proposta per avui divendres, un minut i arribem a un quart d'onze. Més notícies de Sant Just als butlletins horaris i a la una a l'informatiu. I ara de seguida parlem de més notícies a nivell més general. Ho farem però després de posar una mica de música també aquest matí amb una proposta, Andrea, per aquest vespre. De fet, bastant a prop també, no cal ara ni a Barcelona. A veure...
L'Edge Festival que arriba al seu desè aniversari convertint de nou l'Hospitalet en la capital de la música indie. Tots els cap de setmana de març, a partir del d'avui, hi haurà concerts als escenaris de les dues sales de sala mandra. Un cartell bastant variat i avui els que comencen són els Mishima, que sentíem ara.
que sentim ara, que defensaran l'ància de cura, un disc que va sortir fa gairebé un any, el setè àlbum d'aquest grup de Barcelona, i obrirà l'escenari, abans que ells, per tant, farà la talonera, Joana Serrat i el seu pop d'arrel nord-americana, que l'altre dia en parlàvem, que estava justament a l'auditori. Les entrades van dels 15 als 18 euros i tot plegat comença avui a dos quarts de 10 de la nit. Fins a perdre el punt
I ens quedem amb un altre tema d'aquest àlbum de l'ància que cura, que es diu Mentre es preveixen les flors, que ens recosta cap a les notícies. Molt bé, fins ara.
Mentre es va fent de dia, les abelles bronzeixen, el gust remena la cua al ritme d'una espessó. Ara la pàgina passa i fa que el núvol es mogui i descobreixi un avió que pinta al cel una ratlla i passa lent com la tarda mentre floreixen les flors, mentre floreixen.
Mentre s'obri la nau no passis moure el paisatge d'hi foc encès a ballar i tu sents la seva escafó que es construeixi la casa que el nen s'estimi la mare mentre vol el falcó
Ara el vent mou els arbres i escala foca coberta mentre floreixen les flors, mentre floreixen. L'àmpidus, l'àmpidus, l'àmpidus, l'àmpidus, l'àmpidus.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert o cinema.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Passant sis minuts d'un quart d'onze. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Saludem ara de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat ens fixem en els diaris, els temes principals que tenim avui a les portades. Què ens expliques? Doncs avui coincideixen els tres en parlar-nos de corrupció. El diari ara ens diu Gürtel entra en campanya. Judici. El jutge Pablo Ruth envia Bárcenas Correa i 38 imputats més al banc dels acusats. Implicats l'exministre Anamato i el Partit Popular partícips a títol lucratiu de la trama delictiva del partit.
Aquest és el tema del dia al diari Ara. També és un tema molt destacat avui al periòdico en portada. Ruth obre el judici per la corrupció lligada al PP. Finalitza la primera instrucció del cas Gurtal. El jutge fixa fiança civils per 449 milions per a 40 imputats, dels quals 88 són per a Bàrcenes. I també ens diu que l'exministre Namato és considerada en la interlocutòria responsable civil a títol lucratiu.
I, per últim, la Vanguardia també ens en parla. Ens diu que Ruz envia a judici 40 imputats al cas Gurtal. Els titulars ja veiem que van a la mateixa línia. El jutge demana 450 milions en fiances, dels quals 88 a Bárcenas i 22 a l'esposa. I el Partit Popular i l'exministre Mato seran jutjats, com dèiem, com a beneficiaris.
Doncs aquest encara és el tema principal avui als digitals, i més no el 324, que ens explica, ens diu Cas Gürtel, fianxes i multes, i fa un resum amb xifres. Diluís Bárcenas, 88 milions, Rosalia Iglesias, 22, Francisco Correa, 60, etcètera, etcètera.
i explica, per tant, el que té a l'arros d'enviar a judici tres extresores del PP pel cas Gürtel. És el tema principal del 3-24, que també destaca declaracions d'avui de Joan Rigol. El matí de Catalunya Ràdio ha dit que la nostra feina és reactivar el procés sobiranista. És la feina, per tant, evidentment s'entén, del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que afronta avui la primera reunió després del 9-N amb l'objectiu de llançar un missatge d'unitat.
Un informe encarregat per la família Dani Eastman conclou que el fiscal argentí va ser assassinat. Andalusia obre la campanya avui d'uns comissis que qüestionen el bipartidisme, és un dels temes que vereix el 3-24 i el més destacat de la Vanguardia, que diu que arrenca la primera campanya electoral de l'any.
I després també tenim més qüestions, per exemple, en clau política, des de l'avantguàrdia, ens diu que a Convergència Josep Rull diu que el procés no s'hauria referat en una llista unitària i també diu que seria un error que l'ANC concorrés al 27S perquè fragmentaria més el sobiranisme. És l'opinió de Josep Rull que recull avui l'avantguàrdia.
També explica que Harrison Ford és ferit després d'un accident d'avioneta que ha quedat ferit. L'actor, que és un experimentat pilot, sembla que presentava alguns talls al seu cap i s'agnava. I el seu fill, això sí, ha comunicat a través de Twitter que està bé.
I finalment també tenim a l'Ara, se'ns obre amb l'arrencada de la reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, amb la vista posada al 27S, i també destaquen declaracions de Maria Delores de Cospedal aquest matí. Ha dit que el PP és l'única veu contra el populisme, la demagogia i els personalismes.
I Andrea fa poca estona que s'han dit que hi ha alguns dels noms que hi haurà a Cap Roig. Ah, a veure. Ben Harper i Lady Gaga amb Tony Bennett són els caps de cartell d'aquest festival de Cap Roig. Mira. M'agradaria que anar a un concert. Bé, m'agradaria. De Cap Roig. No diria un concert de Lady Gaga, però seria sorprenent anar a un concert de Lady Gaga i que cantés la versió de Sound of Music que va fer a la gala dels Oscars. Exacte. No sé si l'has vist. Sí, sí, sí. Jo, quan miro aquell vídeo, he vist un parell de cops i em quedo impressionada. Sí, sí, sí.
En fi, també actuaran Pablo Alborán, Bustamante, Mishima i Blaumut, entre d'altres. Per exemple, Blaumut seran Núria Grèiem, també els Amics de les Arts, Pepa Pic, Joan Miquel Oliver, Rosario, Antonio Orozco, Julieta Venegas, Miguel Bosé, Macaco, David Bustamante, ja l'hem dit, i Alejandro Sanz. Són alguns dels noms que passaran aquests anys. Home, és un bon cartell. Sí, sí, sí, exacte. Quinzena edició, la que arriba aquest estiu. Aquest estiu encara falta, però bé.
I mira, enllacem ara amb la informació cultural que tenim avui als diaris, Andrea. Però on comencem?
Comencem parlant, si et sembla, de literatura. Parlem dos llibres que es publiquen aquests dies a Catalunya. Llegim el diari ara l'obra pòstuma de Francesc Garriga, que va morir recentment, i ahir l'original de Barcelona es va omplir ahir al vespre de gom a gom, de gent que volia assistir a la presentació, tristament pòstuma, del seu últim poemari, Swing, que edita la breu Edicions. Ahir li van retrar homenatge, doncs,
en aquesta llibreria. La presentació s'havia de fer l'11 de febrer, amb la presència de Francesc Garriga, però l'absència del poeta va fer que fos una vetllada agradolça, segons deia, per exemple, Esther Andorra, que és l'editora de l'Abreu. També explicava que, a partir d'ara, a partir de Swing, la tipografia de tots els llibres de la col·lecció a la batra serà la Garamont, perquè era la que més li agradava a Francesc Garriga.
Es publica ara aquest swing de Francesc Garriga, l'obra pòstuma del poeta. I també parlem d'un altre llibre que justament ahir es va fer la presentació d'aquest llibre d'Hilary de Cara, un home, un poeta, un poeta volia dir, un autor de Manacó.
Premi Carles Riba, amb el llibre que presenta, Refraccions, on carrega contra l'endogàmia del món editorial. El poeta, escritor i professor mallorquí, Hilary De Cara, té una llarga trajectòria i amb el seu últim poemari, Refraccions, que ha dit a Proa, que tindrà una segona edició, ha guanyat el Carles Riba, diu, però malgrat tots els premis cada vegada que el presenten, hi ha un lament, és poc conegut. Diu que si no tens un peu a Barcelona, difícilment et coneixen, De Cara no es mossega la llengua a l'hora de parlar, diu també que és insubornable...
I en opinió d'aquest poeta, la literatura catalana té un problema. És endogàmica, necrofílica i centralista. Diu, ara que ha deixat de donar classes, el poeta pensa dedicar més temps a escriure, independentment del cas que se li faci. I també ens parla del seu llibre, Refractions. Diu, és passió amorosa, però també passió per un mateix i per les coses. De cara a parlar d'escenaris i personatges viscuts, estimats i contemplats des de la proximitat o des de la distància.
És el que trobem avui en clau literària als diaris, ho llegíem al diari ara. Ara parlem de teatre i seguim parlant de les Illes Balears. Tu et sono la paraula acura. Saps què vols dir la paraula acura? Crec que no. És una paraula mallorquina que vol dir matar una bèstia traspassant-li el cor.
Déu-n'hi-do, una paraula amb molts matisos, eh? Difícil de fer-la servir, no, en sèrio. És una paraula que et dona títol, i de fet d'això va l'obra, que presenta a la seca Espai Brossa, l'obra Acurà, de Toni Gomila, on es parla de la pèrdua de la identitat mallorquina.
Diu, ell és el director, és l'actor d'aquesta obra, diu, els temps canvien per bé i per mal, ho diu el periòdico, els porcs, els de quatre potes al pororers no els ha anat gens malament, pateixen menys, penjats en una grua o tractor, ganivetada i en un parell de segons adeu, a fer sobreçada. Diu, l'acte podria angoixar més d'una urbanita, però a Mallorca hi estan acostumats. Gomila diu que no és fàstic, diu, és una mort molt ràpida i a la meva família, que sempre ha fet la matança, som molt nets.
L'actor sap del que parla a Acurà, és el seu debut per la Porta Gran en la dramatúrgia, un monòleg projectat a fenomen de l'escena recent que ell mateix protagonitza sota la direcció de Rafael Durán i on la podrem veure a l'Espai Brossa fins al 22 de març. Parla del ritual ancestral de la matança del porc i l'elaboració de la sobrassada, qüestions identitàries de la seva illa natal i li serveixen com a metàfora de l'ànima d'un poble.
Sí, curiós el que trobem. Fins el dia 22 de març a l'Espai Rossa. I acabem parlant de música. Parlem d'un concert amb els germans amb una actuació dins del Festival del Mileni. El trio Rockabilly, Kitty, Daisy i Luis presenten demà el seu tercer disc, A Bikini. Ara fan un pas endavant pel que fa a So, en el seu nou disc, el poc original The Third, i és que és el tercer disc.
Els germans d'Urham ja no graven a la cuina de la seva mare, com en els dos anteriors. El trio Rockabilly va adquirir el que havia sigut un restaurant hindú de Candem a Londres i es va construir el seu estudi ideal. Després van trucar a Mike Jones, de The Clash, com a productor. Aseguren que segueixen sent ultras del que és vintage, res de samplers en aquest disc.
Diuen que en la seva carrera s'ha notat sobretot la influència del rockabilly, el country i el western i el rock and roll dels 40 i 50, encara que de cert es cola, a més del hip-hop, també el funk dels anys 70. Com dèiem, actuen demà a la Sala Bikini de Barcelona, al Festival del Mileni, i ens diu el periòdico que per a drama dels endarrerits no queden entrades a la venda.
Doncs els volíem sentir, Andrea, eh? M'estaves mirant, no? Sí, sí que podem, però que estava amb altres coses no t'he fet cas. És per saber si realment... Jo no els coneixia, eh? Jo tampoc. És per saber si realment val la pena. En tenim entrades, però vaja.
Simpàtic. Sí. A veure, anem a mirar una altra cançó que es diu Baby Bye Bye. Baby Bye Bye. Que és de l'últim disco. Aquest, pensant que és d'un d'aquest... Sí, exacte, d'aquest del 2015.
2015, eh? Vull dir que carrerament és veritat que acaba de sortir. Anem a mirar una altra de l'anterior que es diu Going Up The Country. Té moltes, moltes escoltes, eh? Estic veient aquesta. Fa més temps, suposo, que tira. I'm going up the country, babe, don't you wanna go? I'm going up the country, babe, don't you wanna go? Take you to some place I've never been before.
No està malament. Està molt bé, m'agrada, no? Sí, sí, allà estem ensengats sense entrades, eh? Ja, és veritat. Si ho haguessis hagut abans. Exacte. Va, mira, els deixo una mica per fer els esports. Vinga, va.
L'esportiu diu va de retro i a la imatge apareix Florentino amb les mans aixecades. Diu que Florentino en tot cas torna a... apareix a tot el tema de l'estadi. L'estadi de l'ancienista apareix com l'escenari més factible per la final de la Copa contra l'Atlètica a causa de les reticències del Real Madrid de cedir el Bernabéu. This brand new game that I just want to play.
És que no puc llegir exactament què diu allà dramatita de la portada del diari, eh? Això és el que teníem després a l'interior i a la imatge sí que apareix Florentino. Aquest tema també és el que diu l'esport, que titula directament boicot a la final. El Madrid es nega a cedir el seu camp per la final de la Copa. El Club Blanc té por d'una victòria i l'eufòria del Barça al Bernabéu. Barça i Atlètic han d'amenatge a la federació que la seu sigui Madrid. L'estadi madridista reuneix les millors condicions pel partit i el Madrid ja es va matar una excusa, recordem-la, dels lavabos a la final del 2012.
Por al Barça. És també com titula avui el Mundo Deportivo i a la imatge apareix Stoicov, Andrea, aixecant perquè va celebrar l'últim títol del Barça al Bernabéu davant del Detis. Oh, mira. De Copa, eh? Ah! Quants anys? 1997.
18 anys. El Real Madrid no vol deixar... Sí, sí, no semblava tant, eh? Quan no havíem dit, quan han dit 97, jo segurament aquest partit potser el vaig veure, no? Recordo... Segurament, sí, sí. En el teu cas no, però en el meu cas eren dels futbolistes que agradaven, no? Doncs ja fa 18 anys, tot plegat. Mare meva. El Real Madrid diu això, no vol deixar el Bernabéu per la final de la Copa i Rita Barberà ofereix més talla com a seu i València, per tant, es queda com la favorita per la final. Just that we're going and say what?
A veure com ens ho expliquen des de Madrid, tot plegat. I efectivament, l'As diu... El Madrid diu no. I no use to me running. I'm screaming and crying.
El Club Blanc ja va dir el 2013 a la FEF que no organitzaria més finals, una gira d'ici-dici-descarta, Montjuïc i Alcanderón, que amb Nou i Samamés no són neutrals. I bé, en tot cas, també donant una altra dada, que és que, segons el sector d'hostaleria, una final de la Copa pot deixar a la ciutat 15 milions. El Barça vol més talla i l'Atlètic prefereix la cartuja, és el que diu avui el diariàs.
Se'ns acaba aquesta cançó també, eh, Andrea? Sí, sí, ens queda només parlar molt ràpidament de la portada del Marca, que parla del primer president detingut, és el que ens diu avui en portada.
Archanko, ex-president de l'OSASUNA i dos dels seus directius han passat la nit de comissaria. Avui declara endavant del jutge pel presumpte desviament de 2,4 milions. No es descarten més detenció. Sí, són les notícies esportives del dia que ens porten ara sí cap de nou als llaris generalistes amb les contraportades, Andrea.
Comencem avui per la contraportada del diari Ara, on tenim el doble article de Xavier Bosch, que avui tenim una quelarra nacionalista i després un heroi per accident.
Doncs una que la re nacionalista vincula la final de la Copa del Rei amb els polítics espanyols. Llegim, no m'enseia venir. El més divertit d'aquests dies és escoltar el neguit per aquestes teles de Déu de tota gent que no suportaria que tornés a sonar l'himne del Barça al Bernabéu i que aleshores ho disfressen de valors patriòtics espanyols. Esclar, diu, ja no em refereixo a parlar del...
d'on jugarà finalment la Copa del Rei. Diu, quan escoltes, per exemple, a Tomàs Roncero dient que el Bernabéu no es pot convertir en una que la rena nacionalista on així li el rei i l'Hina d'Espanya et comences a divertir. Diu, ahir Javier Tebas, encara president de la Liga de Futbol Professional, feia la declaració absurda del dia anunciant que mirarien d'impedir la xiulada sense admetre que això seria impossible.
I d'altra banda, a un heroi per accident, ens parla d'Albert Rivera. Diu, no m'ensia a venir. Les enquestes d'aquí i d'allà donen uns magnífics resultats d'Albert Rivera i tot d'una llegeix un munt d'anàlisis que li treuen tots els mèrits. Com més puja, més s'intenta desinflar el globus. I es fa la pregunta al Xavier Bosch per què puja tant, Rivera?
Diu perquè és un jove sense complexos, perquè té pel·lica en un país amb greus llacunes d'oratòria, perquè no ha patit mai el desgast de la responsabilitat de govern ni tampoc se li ha trobat, més enllà de la fer canyes, res que l'esquitxés en la pandèmia de la corrupció. No entenc, però, que en les interpretacions de per què pujaria tant ciutadans a Catalunya no es citi el gran motiu. I diu Bosch perquè s'emporta al llarg els vots d'un PP que fa vergonya, que ha governat en crisi, que està de corrupció fins al capdamunt, on els papers de Barthena revelen que fins i tot Rajoy cobrava en negre.
És l'opinió de Xavier Bosch avui al diari Ara, que ens porta ara cap a la Vanguardia, on tenim aquest titular. Els policies més cultes són els antiadelots. A veure, Andrea, explica'ns. Avui entrevisten a la contra de la Vanguardia Sebastián Roa, que és inspector de policia en actiu i novel·lista, i publica a El Ejército de Dios.
Diu, comença a parlar, en Lluís a Miquel li fa la pregunta de per què ha escrit novel·la medieval si tenia material propi a relats policíacs. I ell d'entrada explica dos casos que et fan pensar que no volia escriure realment sobre aquestes coses. Diu, la meva primera ordre d'escorcoll va ser en un petit club d'Amenisses a València, on entre les escombraries vaig trobar el cos d'un nou nat cosit a punyalades. Diu, prefereixo no recordar-ho i menys escriure-ho.
Diu, i un altre cas que ens va amargar la vida, ja d'inspector, va ser l'home llop, un delinqüent sexual que sense dir res destrossava ganivetades el rostre de les noies guapes que trobava. Diu, entén, perquè no vull exclure sobre aquestes coses. Diu, també hi ha bons moments, això sí, com quan es va escapar el ximpanzé d'un cirque castelló. El seu cuidador era un italià que ens va prevenir que tenia la força de cinc homes.
Diu, a més, la meva de l'edat i mitjana és el present. Poderosos que posen els seus interessos privats per sobre de tothom i un fanatisme religiós molt semblant a l'actual. En això es basa la seva novel·la. Diu, com a policia he après a detectar mentides, especialment de ciutadans que denuncien robatoris inexistents per cobrar l'assegurança. Són més del 15% de les denúncies com a mínim. Diu, donen massa explicacions i solen canviar de versió.
I també parla de bona gent, punt optimista en aquesta entrevista. Diu, s'ha disparat l'atur en aquest país, però ha baixat el crim. Bona policia, es pregunta Lluís Amiguet, diu, no, bona gent, que s'ha buscat la vida i fins i tot ha furgat les escombraries abans de delinqui. Diu, aquesta societat ha demostrat maduresa en la recessió, excepte alguns poderosos, els que menys ho necessitaven, que robaven més fons públics que mai.
Doncs, Déu-n'hi-do, avui aquesta entrevista s'interessa en La Vanguardia. Acabem amb la del periòdico, que ens deixa aquesta idea. Diu, i en el moment indicat, el dron expulsa les cendres. Doncs, a veure, aquesta és la història de Jordi Francos, que ha pensat el que no ha pensat ningú, escampar les cendres dels morts des d'un enginy volador. Diu...
Tot va ser arrel de la meva mare, arrel de la mort de la meva mare. Ella ens va demanar que les seves cendres s'escampessin aquí, a la platja de Vilanova, i això és el que van fer, però a mi, diu, no ho sé, mentre complia amb la seva voluntat em va semblar tot molt fred. Això va passar fa 13 anys i des d'aleshores ens rondava aquesta idea. Diu, la idea de fer alguna cosa perquè escampar una cendre resultés, doncs això, menys fred.
I vaig tenir la idea de fer-ho amb un dron. Diu, ho he pensat perquè sigui una cosa emotiva, una experiència emocional. Jo vinc del món de l'aeromodelisme, és la meva afició, ho ha sigut des de fa més de 25 anys, és que quan en tenia 8 em va regalar el meu primer avió. De manera que el primer que se'm va ocórrer va ser escampar les cendres fent servir un avió de radiocontrol.
Diu, el problema era de tecnologia. Les cendres d'un mort pesen uns dos quilos i per aixecar aquest pes a terra cal un avió amb molta envergadura i molta potència de motor, amb més d'uns 100 metres de pista ben bons per arrencar. Diu, un dron, en canvi, és perfecte per això i acaba dient que quan van aparèixer els drons a mi se'n va obrir el cel. Doncs és la informació que tenim avui al periòdic. Mira, és curiosa, eh? Sí, sí. La història m'ha agradat, m'ha agradat. Vull estar en que ningú hagués pensat això abans. Sí, exacte, és el que passa amb les bones idees, segurament. Molt bé, molt bé.
I el que fem ara, Andrea, és avui parlar de cafè, la notícia curiosa del dia, perquè no sé si has dit aquesta setmana que prendre 3 tasses de cafè al dia redueix el risc de mort per malalties cardíques i respiratòries. Pem de 3 tasses de cafè? Sí, sí, sí.
Jo en prenc dos. Podria pensar al revés. Sí, em sembla que també, més o menys, no és dos. Devent del dia, un parell. Si no, després no dormo. Exacte. Doncs diu que també podria tenir efecte preventiu amb l'Alzheimer i altres històries, en tot cas, això també hi ha estupis que diuen al contrari, és a dir que bé. El que fem ara, Andrea, és explicar unes quantes funcions alternatives a aquest que dèiem ara, el tema malaltia, que es veu que tenen, per les quals pot servir el cafè, per exemple, no sé si sabies que poden servir per eliminar l'olor de les mans.
Com és? Doncs diu que això, a vegades, jo què sé, imagina que has preparat una mica d'un dinar, alguna cosa, si has tallat ceba, costa molt que se'n vagi l'olor de la ceba, per exemple. Doncs diu que la solució podria ser agafar una mica de cafè que quedi en el colador de la cafetera, posar-lo a les teves mans i fregar-te per tota la superfície. Després ho neteges amb aigua pèdia, òbviament, i l'olor hauria desaparegut. És una de les funcions per les quals podria servir el cafè.
Però perquè les teves amants faran olor cafè o perquè simplement neutralitza l'olor? No, exacte, que se'n va l'olor. No ha trobat mai. Més coses, per exemple. És un exfoliant per la pell. És un benefici, és conegut per molta gent, la gent en aquest estudi. Diu que agafis un grapat de grans de cafè, és a dir, grans, grans, no només hi ha quan està en pols per posar-lo a la cafetera. No, i tampoc les capsules més greus, tampoc. Doncs diu que les barreges en mitja cullerada d'oli d'oliva
Sí, un grapat de grans de cafè, mitja collada d'oli d'oliva i fregar-nos la pell durant alguns minuts, deixar-ho reposar i al final només hauràs de rentar-te la cara amb aigua. Així aconseguiràs una pell llisa i estirada perquè la pròpia textura del cafè molt permet remoure les cèl·lules mortes que s'hagin pogut quedar a la teva cara. Cafè i oli.
Més coses, fa allunya les formigues, cosa interessant perquè diu que d'això es tracta d'expulsar una mica de cafè del sobrant de la cafetera per les zones on volem que els animals no tornin a passar i amb això n'hi haurà prou perquè les formigues no tornin a trepitjar aquesta zona.
Sí que no ho havia sentit. Jo tampoc, perquè normalment van a la menjar i pensaria, és un netejo que si no vindran. Ja, el que passa és que també diuen que tiren molt al menjar dolç, per això dic, no ho sé, potser ja com és amarg. El tema exfoliant sí que l'havia sentit, doncs? Havia sentit això del cafè, lo de l'oli no, però seguro. Però sí que havia sentit que el cafè tenia efectes exfoliants. Nutreix el cabell.
Nodreja el cabell. Diu que es tracta de fer barreja de cafè i aigua al tamany d'una tassa i el producte que obtinguis ho apliques després d'haver-te rendut el cabell deixant-ho reposar uns 20 minuts i finalment tornes a rentar-te el cabell. Home, és una mascareta bastant econòmica. Aigua i cafè. Sí, un cafè maricà pel teu cap. Diu que amb això obtindràs un cabell suau i brillant, una pràctica que es recomana fer un cop a la setmana perquè sigui un resultat més satisfactori.
Sí, després de rentar-te el cabell et poses aigua el cafè, deixes actuar 20 minuts i després... Te l'aclareixes, sí, sí, sí. Més coses. Per plantar, faria d'abono, no em surt la paraula ara en català, adob, exacte. Doncs per tots els aficionats de tenir plantes, jardins, ara que ve la primavera, per exemple...
Doncs diu que es pot agregar cafè molt a la terra on es vol sembrar i bé, en tot cas permet un ràpid creixement i a més a més de qualitat.
Té moltes possibilitats, el cafè, m'agrada. Sí, sí, sí, en portem 5 més. Les explico o què? Sí, sí, la veritat és que m'interessa. No em vull fer passar amb el tema cafè, però també per tanyir-te el cabell. Diu que és una de les alternatives potents als tints de cabell habitual i que, bé, en tot cas, diu que es pot fer, si es vol aconseguir un resultat satisfactori, és mantenir el cabell durant un temps en cafè, després passar-li aigua, aclarir-lo i així aconsegueixes també
brillantó i suavitat. Sí. Però bé, clar, en tot cas és estrany el color del tint, no? Perquè... Caleta de ser marró, o sigui, turó de cafè. Diu que en principi també pots tenir, de fet, tela i tot, però no sé, ho trobo una mica estrany, però en principi diu que funciona. Aquest no el provarem. Bé, de tota manera, si provarem... A part el color, és que... Bé, clar, si el vols tenir perquè tens el cabell blanc és normal, però vull dir que el trobo com un color molt habitual, no?
Sí, és bastant normalet. En fi... Bueno, quan provem allò de la mascareta i tal... Clar, potser ja s'ensenyeix, també. En fi, combat l'estrès... Les estries, les cel·lulitis. Diu que només cal fer servir que les cremes que s'utilitzen per aquests temes, habitualment, si mires el prospecte, diu que contenen cafeïna. Oh, mira-ho.
Diu que, per tant, proposta de remei casolà per evitar comprar aquests productes, doncs es fa una mescla de les restes del cafè, també, que normalment queda a la cafetera, vull dir, avui estem amb la Nostalvi, juntar-ho amb oli de coco, remoure-ho bé i fregar-ho la pell fent uns moviments circulars durant uns minuts. I després, doncs, passaria aigua, eh, també, vull dir, no et quedis allà amb les restes del cafè engançades. Però, en principi, per combatre tema saluritis. Producte desinfectant.
En quin sentit? Doncs, per exemple, netejar el lavabo. Diu que és un producte que té lleugeres, propietats abrasives i àcides, cosa que el fa perfecte per netejar la pica del lavabo, per exemple. Diu que ho barregis amb una mica de detergent, també, i que, en principi, si ho fas amb barreges amb el cafè, no hi haurà ni rastre de brutícia. També, per exemple, per netejar tuberies.
Diu que això s'hauria d'abocar cafè molt pel forat, no? No em surt un bo clavar en català ara i deixar córrer l'aigua pel desaigua. No em surt, eh? Em surt canonada, però no és... Bé, en tot cas seria el forat de la canonada, no? Per entendre'ns, és veritat que de vegades jo algun cop el llenço per la pica, no? Deien que va bé i justament és veritat per evitar que s'encalli, que s'embussi. Jo no ho havia sentit mirant.
També fa de repel·lent de posses en les mascotes, Andrea. En aquest cas s'han de fer servir pòsits de cafè humits i quan vagis a banyar el teu gos o gat fregar-li amb això. Diu que això ajuda a no tenir posses al cos.
Ambientador. Ambientador. Ambientador. Ambientador.
A cafè. Sí, sí, sí, clar, clar. Olor a cafè. Diu que, clar, és una aroma forta i perdurable. T'ho dic que tranquil. I a vegades aquí a la ràdio quan fem cafè sí que fa l'olora de cafè. Sí, sí, sí. Jo crec que m'agrada més l'olora gairebé que el cafè. Sí, sí, sí. Una gran alegria. En tot cas, si no vols fer-ho així, pots fer una alternativa que seria utilitzar un mitjó.
Que no utilitzis mai més, si pot ser. Que faci bona olor. O un tros de tela permeable que permeti que l'olor de cafè es propagui per totes les dependències. I després també li pots afegir, no sé, diu, closques de diferents fruites perquè tingui un altre tipus d'aroma. Que fem taronja. I tot això, clar, consideres que a casa teva tingui un olor molt agradable. Ara, la imatge d'un mitjó petjant de la casa no m'acaba de convèncer. No sé com es podria resoldre el tema.
Ostres, potser amb alguna bossa o alguna funda que sigui una mica més maca, com a mínim. Sí, sí, perquè el tema millor jo crec que aquí no ho han trobat bé. No, no, no. M'anem bé, doncs sí que té propietats del cafè. Sí, sí, sí, sí. I els diners que ens estalviaríem també en productes, no? Sembla ser xampus, mascaretes... Cremes anticellulitis... Per favor, comprem cafè. És màgia, exacte. És la solució a tots els nostres mals. Em vindré. Que vagi bé, Carme. Bon dia. Bon dia.
La informació més propera al Just a la Fusta. 10 minuts i les 11, parlem del temps.
Vuit minuts i les onze ja, eh? Carles, bon dia. Molt bon dia. Té anunciat així com a menys deu i hem sentit una mica la cançoneta i està bé, ho dic perquè ara, clar, l'hora i l'últim que havia dit segurament eren deu minuts per les onze i ha quedat estrany. En fi, parlem del temps que... Sempre és mea culpa, eh? No és culpa del just a la fusta, això, eh? No. Avui, dia esplèndid de nou, eh? Sí.
Fa fred, encara es nota, eh? Bé, perquè... Al matí i a la nit encara es nota, tens raó. Sí, sí, perquè han calmat el vent. Clar, o sigui, de tenir una nit amb vent bastant potent... O sigui, ja ho vam tenir la petita... El petit tast el vam tenir ahir una mica cap a les... No, i abans d'ahir, a les 3 de la matinada, que encara no bufava vent, havia acabat de passar el front, i és el que vam comentar, que la mínima va ser en aquell moment, que vam baixar fins als 7 o 8 graus.
Clar, o sigui, després es va començar a activar el vent del nord i aquest vent del nord va fer pujar la temperatura. I tot i que vam arribar a una mínima al matí, la mínima va ser de 7, però vull dir que durant el matí, que és el moment de la mínima, estàvem a uns 9 graus en vent, la sensació era de fred però el vent no deixava baixar el mercuri.
Clar, aquesta nit ja ha baixat molt el vent, hem tingut algun copet de 7-8 km per hora, però això ha permès tenir una nit serena, esplèndida, el que comentàvem ahir, amb una lluna espectacular, que avui havies de baixar la persiana si no semblava de dia. Sí, sí, sí. Jo a les 9 de la nit, però que és quan justament la lluna enfocava cap a la finestra on estava, cap a la porta d'aquestes, que és tot vidre, i vaig tancar el llum i semblava que hi hagués un llum de fora...
Voleu fer el favor de cuidar els veïns? Espectacular, sí, sí. Doncs el fet és que, com que han calmat el vent, la temperatura avui ha pogut baixar amb normalitat i avui el termòmetre el teníem a 6 graus només a les 8 del matí. O sigui que això, vull dir, porta un contrast bastant marcat i anem una miqueta al tanto perquè al llarg dels propers dies...
Potser avui demà, no tant, perquè la màxima no s'enfilarà tant, però és que ahir amb el vent se'ns va afilar moltíssim la màxima, perquè penseu que quan acaba de passar un front tenim moments de nord-oest però a vegades se'ns apunenta una miqueta el vent. I aquest moment d'apunentar-se a vegades, perquè és un joc que juga entre el nord, nord-oest, oest...
en aquest joc, en el moment que agafa ponent, se'm rescalfa el vent i em dispara la temperatura, i va passar, o sigui, vam estar en 14, 15, 16, i de cop i volta va fer una estoneta de ponent, pam, ja teníem els 17 i mig col·locats al migdia, no? Avui no creiem que arribem a aquesta situació de 17 i mig, 18, creiem que ens quedarem amb els 16, 17, que és un valor també que està per sobre del que és normal, seguim dient que si algun dia tornem a la normalitat, que quedi clar que portem uns quants dies que els valors són superiors als normals per l'època,
Però allò que deies tu aquest matí quan has entrat a la ràdio, aquella sensació de primavera que té el cos, probablement és perquè el teu cos està preveient ja que la setmana vinent tindrem valors de 18-19 i fins i tot algun dia de 20. O sigui que sembla que sí que es va imposant, el març va avançant, la setmana vinent és molt tranquil·la, és anticiclònica i tindrem aquests valors que cada cop es poden inflar una miqueta més.
Però de moment el que tenim avui és unes temperatures màximes una mica més baixes, perquè no hi haurà aquest ponent, però el sol s'està bé, 16-17 graus tampoc no és una cosa que hagi d'anar massa abrigat, però hem d'anar al tanto el que tu deies. A la matinada les temperatures poden baixar, potser no tindrem 6, potser no serà tan baixa, però sí que 7-8 graus a última hora i a primera hora del matí, quan el sol fot el camp i al matí que hem de sortir al carrer, ens hem d'abrigar. No hi ha gens d'humitat.
No, perquè hem tingut encara... Tenies tant de ressaca del vent, eh? O sigui, encara estem en aquell procés que les humitats aniran guanyant terreny al llarg dels propers dies. Bona pregunta, perquè al cap de setmana aquesta humitat anirà augmentant, perquè el vent del nord deixa de bufar, les humitats poden començar a fer acte de presència i probablement la nit de dissabte, diumenge... Ja serà una altra cosa, eh? Sí, els cotxes els trobarem molt. És que ahir vaig ascendre a una rentadora ahir a les 9 de la nit i estava seca aquest matí. Sí, sí. M'he quedat parada.
És aquesta situació, aquest ambient tan sec que ens arriba després just d'un front humil. Bé, quan bufa vent del nord, no. Quan ens acaba de creuar un front, si després entra darrere a ser una miqueta d'aire, sempre és un ambient una mica més sec. Si el vent és aponentat, normalment l'ambient és molt sec. En el moment que l'anticiclò s'imposa, que és el que anem ara, i que ja no tenim influències de vents, el mar guanya.
I llavors les humitats se'ns disparen i sobretot, no és que estiguem nosaltres al litoral, però estem afectats pel Mediterrani perquè estem molt a prop i això fa que les humitats puguin fer acte de presència. No hi haurà vent, estarem en baixa d'oli, que es diu popularment, i això provocarà aquesta situació. El que dèiem, avui i demà, potser 16-17, diumenge potser s'enfila una mica més la temperatura, sol garantitzat durant tot el cap de setmana, i la setmana vinent la comencem amb tranquil·litat, la comencem amb anticicló, continuen les previsions marcant gairebé 8 dies de tranquil·litat i potser,
A mitjans de setmana es pot enfilar una mica la temperatura. Dimarts, dimecres, dijous podrien pujar valors de 18-19 graus i de cara al divendres i al cap de setmana podria recular una miqueta i tornar als valors d'avui, 16-17. O sigui que tampoc no estem parlant de grans fredurades. Sí que és cert que ja la previsió ens marca d'aquí una setmana, el diumenge, pluges i en aquesta època de l'any, quan hi ha un dia de pluges, les temperatures... Es nota, eh? Sí, és el que va passar dimecres. Clar, clar, exacte. Està bé aquest canvi, una mica de tot.
no tenint només una cosa o l'altra sí, el que passa és que esperàvem un hivern una miqueta més ha estat un hivern bastant light ja en parlarem quan fem el resum de l'hivern no ha estat malament depèn del lloc ha passat massa ràpid per mi sí que ha passat ràpid vam començar amb els freds cap al mes de desembre i cada cop estem reduint l'hivern a dos mesos potser encara ens queda després i fins a l'abril o el maig no hem d'anar amb màniga curta
Ah, que a l'abril ja anirà amb menys curta, no? Però molt bé, ja m'estava ja. Bé, no, però vull dir que de vegades costa que arribi.
Jo crec que costa més que marxi l'estiu. No, jo crec que s'allarga. El que s'allarga, crec que és veritat que és la... Tothom està en contra, eh? Perquè tothom diem que no existeix l'entretemps i tot això. Però, en realitat, crec que costa que arribi l'hivern, que és el que dèiem ara, costa una mica més posar-te l'abric o alguna cosa així, però és que els últims dos anys, l'estiu-estiu del juny, fins a finals finals, no hi ets. Vull dir que el tema màniga curta i sandàlies. Per tant, jo crec que el que s'allarga és l'entretemps. D'acord. Vaig al revés de totes les teories i ja està. Molt bé.
No estàs d'acord, eh, Carles? No, home, no gaire. No, el que passa és que tant la primavera com la tardor són dues èpoques de transició i la transició ens porta dies d'un cançó i dies d'un altre. Llavors, no s'acaba d'acceptar ben bé el que és. Exacte.
És normal que diguis... Estèmia primaveral... Clar, la primavera, escolta'm, és que això ni asa ni vèstia, o sigui, és que no és ni hivern ni és estiu, hi ha dies d'hivern i hi ha dies d'estiu, i això emprenya, o sigui, clar, seria perfecte, o sigui, la nostra primavera perfecta, recomano a la gent que se'n vagi a Escandinàvia, eh?, i que se'n vagi a l'estiu de vacances, que s'estigui el mes d'agost a Noruega, per exemple, a Oslo, i allà gaudirà de la primavera.
perquè són temperatures màximes de 20-21 graus i mínimes de 15 o 16, s'està a la conya, el solet s'està molt bé, a la nit tens aquella fresqueta puntual que no has de suar ni tens calor, i és allò de la primavera. Però és que aquí la primavera se li diu a l'entretemps, i a l'entretemps és d'alts i baixos. Si tinguéssim una primavera de 3 mesos amb 20 graus de temperatura màxima i 10 de mínima, estaríem tots feliços, però no és ben bé així.
Exacte. En fi, Carles, que vagi bé. Molt bé. I tornem la setmana que ve que tinguis un cap de setmana. Igualment. Bon cap de setmana.
Bon dia, us informa Neus Bonet.
La CUP no participa a la reunió del Pacte Nacional pel Dret a decidir que està en marxa el Parlament. En aquesta primera reunió, després del 9-N, els representants polítics, econòmics i sindicals favorables al procés sobiranista debaten sobre com cal encarar els pròxims passos que s'han de fer. Fins a les eleccions del 27 de setembre, Parlament tres a sales.
Bon dia. Els representants de la CUP no hi són perquè aquesta formació està redactant la seva pròpia proposta del full de ruta i fins que no l'acabi es vol mantenir al marge dels espais de diàleg relacionats amb el procés sobiranista. En aquesta reunió, en canvi, a diferència d'altres vegades, sí que hi assisteixen els eurodiputats de Convergència i Unió, Esquerra Republicana i Iniciativa per fer balanç de com han rebut les institucions europees la demanda sobiranista catalana. La reunió l'encapçala, com sempre, el president Mas, també el president del pacte, Joan Rigol, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert.
Teresa Sales, Catalunya Ràdio Parlament.
Notícies breus, David Badia. Es mantenen estabilitzats els cavals de desenvasament dels pentans de Maquinensa, Ribarroja i Flix, a 1.800 metres cúbics per segon. En post, Aulalia Ferrer. Bon dia. Les condicions meteorològiques acompanyen. L'aigua del riu arriba sense problemes al mar perquè no hi ha temporal de llevant. La crescuda no afecta el delta. Manuel Ferrer és l'alcalde d'en posta. El tram final del delta de l'Ebre, de moment, no hem patit encara aquesta problemàtica.
Els pescadors i la indústria del marís s'estan fregant les mans. Els nutrients que porta aquesta crescuda faran que hi hagi bona producció de musclos, ostrons i llagostins. Eulàlia Ferrer, Catalunya Ràdio, Emposta.
El canvi de l'euro cau per sota del dòlar i 10 centaus a nivells de 2003. El programa de compra de deute del Banc Central Europeu n'ha accentuat la depreciació. Pel govern espanyol és una bona notícia per les exportacions. Madrid, Àngels Lafuente. Bon dia. Valoració positiva per part del secretari d'Estat de Comerç Jaime García Legaz destaca que l'actual situació de l'euro davant del dòlar afavorirà l'intercanvi comercial.
Un euro un poquito más débil siempre es una buena noticia para nuestro sector exterior. Eso es sin duda una buena noticia que nos va a ayudar en 2015. Àngels, la Font de Catalunya, Ràdio Madrid. L'estat islàmic ha derrocat les ruïnes de Nimrud, l'antiga capital dels Asiris, situada al nord de l'Iraq, segons assegura el govern d'aquest país. Els jihadistes han destruït amb buldoses les restes del ciutat, que va ser construïda 13 segles abans de Cris. Nimrud és a la riba del riu Tigris i va ser la capital de l'imperi Asiri, que s'estenia pel que ara és Egipte, Turquia i també l'Iran.
El cap militar de la branca siriana d'Al Qaeda ha mort en un bombardeig al nord del país, segons han informat l'agència oficial siriana i l'ONG Observatori Sirià pels Drets Humans. Es tracta de Abu Hamam al-Suri, considerat el cap militar del front al-Nusra, que hauria perdut la vida juntament amb altres dirigents de l'organització. De moment no s'ha pogut establir la data exacta dels bombardejos ni de si va ser obra de l'aviació siriana o bé de la coalició internacional que lidera els Estats Units.
Lady Gaga i Toni Bennett actuaran junts al Festival de Cap Roig el 17 de juliol. És un dels concerts destacats del cartell del Sartament de Calella de Palafrugell, al Baix Empordà. El cartell s'ha presentat aquest matí a Barcelona. Josep Martín. Bon dia. El Festival de Cap Roig tornarà a presentar un cartell ple de grans estrelles internacionals. Arrencarà el 10 de juliol a Mastinc i continuarà l'endemà.
amb Ben Harper i el dia 17 arribarà el duet format per Lady Gaga i el veterà Tony Bennett. Fins el 16 d'agost a Calella de Palafrugell es podran veure actuacions com les de Passenger, Miguel Bosé, Pablo Alborán, Alejandro Sanz, Julieta Venegas, per exemple. La música catalana estarà representada per Mishima, Joan Miquel Oliver o els amics de les arts. El cartell no està encara totalment tancat i l'organització espera superar els 43.000 assistents de l'edició de l'any passat. Josep Martín, Catalunya Ràdio Barcelona.
A les 11 el Barça torna als entrenaments per preparar el partit de Lliga de diumenge contra el Rayo. La Federació Espanyola de Futbol no forçarà la situació i segurament més talla serà la seu de la final de Copa contra l'Atlètic de Bilbao perquè el Madrid és reticent a cedir al Bernabéu. En declaracions a Catalunya Ràdio, Miguel Ángel López, director de partits de la Federació Espanyola, es mostra comprensiu amb Florentino Pérez. Les cuestiones también son muy loables decirles, es decir...
Yo comprendo que ponerse en contra una directiva de una afición, pues a lo mejor tampoco es bueno. Tampoco la federación va buscando eso. A l'NBA aquesta matinada, 21 punts de pau gasol en la victòria de Chicago sobre Oklahoma, 108-105. Ahir a l'Eurolliga el Barça va guanyar la pista del Panathinaikos, 77-81. Avui juga el Madrid a la pista del Galatasaray. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea Bueno. El 18 de març se celebra una trobada per crear oportunitats de negoci a Sant Just. Es tracta d'una trobada que impulsa el servei de promoció econòmica del municipi amb l'objectiu de connectar empreses i comerços de dins i de fora del municipi.
Així s'intentarà crear sinergies entre ells, fer negoci i dinamitzar el teixit productiu d'indústria i comerç local. Se celebrarà l'hotel City Park Sant Jus el 18 de març a les 9 del matí. Per participar-hi us heu de registrar al web gettingcontacts.com o bé accediria a través del web santjus.ch.
Aumenta el nombre de trucades al telèfon de l'Esperança i aquesta tarda se'n parlarà en una xerrada a les escoles. Justici i Pau, la parròquia i l'associació de veïns han organitzat una conferència per parlar del passat i del present del telèfon de l'Esperança i dels seus reptes de futur en l'any del seu 46 aniversari.
El Telèfon de l'Esperança és una organització no governamental gestionada per la Fundació Ajuda i Esperança que té com a objectiu atendre trucades de persones que necessiten companyia, comprensió o recursos per solucionar les seves angoixes i problemes puntuals. L'atenció telefònica és continuada 24 hores al dia, els 365 dies de l'any, gràcies a un equip de 200 voluntaris. La conferència sobre el Telèfon de l'Esperança serà avui a les 6 de la tarda a l'equipament de les escoles.
I un apunt més, les poetesses Blanca Llum i Anna Pantinat recitaran un nou nou tast poètic a l'Ateneu aquest vespre. L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu i el Celler de Can Mata es tornen a obrir avui per fer un recital que convida aquestes dues poetes i que anirà acompanyat d'una degustació de vi. Anna Pantinat és poetessa i música i de la seva banda Blanca Llum també és poetessa, editora
i traductora. Des del celler de Can Mata portaran els vins que els assistents podran degustar. Seran els vins Barco del Corneta de les Terres de Castella i Lleó i el Nita, un vi del Pirat. El recital serà avui a dos quarts de vuit del vespre a la Sala Piquet de la Taneu.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
que te vea y que me quede tomando la luna juntos la luna tú y yo expectantes a que pase algún cometa o baje un platillo volante
Fins demà!
Cada día yo no puedo aconsejarte, ya es muy duro lo que llevo. Dejemos que corra el aire y digámonos adiós.
Que sigas suspirando por algo que no era cierto. Me lo dicen en los bares, es algo que llevas dentro. Que no dejas que te quieran, solo quieres que te abracen. Y publicas que no tuve ni valor para quedarme. Yo rompí todas tus fotos, tú no dejas de llamarme. ¿Quién no tiene valor?
¿Quién no tiene valor para marcharse? ¿Quién no tiene el valor para marcharse? ¿Quién prefiere quedarse y aguantar? Marcharse y aguantar.
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta. Dos minuts i arribem a un quart de dotze.
Aquest diumenge és 8 de març, Dia Internacional de les Dones, una data que serveix per continuar reivindicant les desigualtats entre dones i homes. A Sant Just es fan diferents actes, tant diumenge com també avui divendres, i per això el Just a la Fusta hem convidat a Gina Pol, regidora de Polítiques de Gènere. Bon dia. Molt bon dia.
Per parlar una mica de tot plegat, dels actes que es fan durant aquests dies i també del que es reivindica, de fet avui una de les coses que es fa és el casal de joves, que segurament és un dels col·lectius on més cal incidir en tots aquests temes. Doncs si ara que justament tenim ja vigent el segon pla de gènere, la població jove o el jovent de Sant Jús són un...
un objectiu prioritari per l'Ajuntament perquè és en aquell moment on comences a perfilar, depens quins comportaments, també si estàs complint amb uns determinats estereotips, amb unes determinades maneres de comportar-te que potser en algun moment no són igualitàries com haurien de ser-ho i encara hi ha subordinació o dominació del noi pel damunt de la noia. Per tant, és important que...
a través d'activitats lúdiques o de la manera que ells mateixos o elles mateixes hagin planificat, com és el tema del casal de joves, que fan o un hip-hop o teatre social, coses que els motiven, poder introduir-los una mica del plantejament aquest de dir, segur que la teva vida, els rols, home, dona, estan ben equilibrats o en algun moment a casa o bé a l'institut o bé en algun entorn creus que hi ha algun desequilibri o...
O el tema de l'ús del mòbil, creus que t'obliga o que t'està generant algun tipus de control excessiu que tu potser consideres normal i t'hauries de plantejar si no hauria d'anar per aquest camí? No s'avança prou ràpid amb el tema dels joves? Perquè de vegades diem tot el que cal...
tot el que cal reivindicar, on cal millorar, i alhora es fa una mirada enrere i es diu sí, però en 50 anys s'ha avançat molt. Però potser en aquests últims anys, en què tot plegat són jugues, evidentment que ja s'han trobat un món diferent en aquest sentit de les desigualtats i per tant potser la consciència de reivindicar-ho ja no sembla tan necessària.
Saps greu perquè a vegades depèn quina enquesta o depèn quin comportament et fa pensar que hem anat enrere, que hem retrocedit. Hi ha enquestes que s'estan fent a l'entorn universitari, que figura que ja tens una edat en la que t'has plantejat més coses, que encara el paper de la dona o la dona a la llar o la dona en aquesta esfera privada encara la continuen...
veient d'una manera normal, o tenen alguns greuges que dius, però si hauria d'estar superat, si això ja no ens hi hauríem de trobar. Per tant, en alguns moments jo crec que s'ha retrocedit. És veritat que és molt difícil, perquè implica canviar comportaments que tenim històricament, alguns arrelats per l'entorn familiar, per la cultura de l'entorn al que vivim, vull dir que és difícil de fer-hi front. Hi ha gent que ho té superassumit, vull dir que no passa res, que ho té, és superigualitari, en cap moment acceptarà, depèn quin rol, però d'altres persones que potser
per l'històric que han rebut a casa o pel que han anat veient, no s'han replantejat mai aquest posicionament. Hi ha enquestes universitàries que realment et sorprèn molt, o aquest control de la dona, o inclús, si alguna vegada l'he donat un cop, et sorprèn molt. Hi ha enquestes que estan fora de lloc, serien pròpies de fa 20 o 30 anys enrere, no de l'època en què ens trobem.
Déu-n'hi-do. És, per tant, un dels sectors, un dels col·lectius on més cal incidir segurament en tot el tema dels joves. Per això volem començar a incidir abans. Potser l'institut és un bon entorn on plantejar-te coses, però abans, els últims anys de primària, hi haurà que també allà hem de poder fer incidència. Perquè, si no, es van consolidar, depèn quins comportaments...
o coses que no vinculem amb la igualtat home-dona però que un bullying o depèn de quines dominacions que està fent el grup cap a la persona diferent, això també implica uns rols de dominació que tampoc no són acceptables i ens estem trobant que succeeixen. Famílies que han de canviar la criatura de l'escola perquè li estan aplicant al grup una pressió
indiscriminada, no? I això no es pot tolerar. Hem de ser iguals, iguals. Igual home-dona, dona-home és igual. No podem estar per damunt perquè té un tret diferent o perquè el trobem que aquella persona és més feble, no? Hem de respectar el conjunt de les persones que formem part d'aquest món. Una altra cosa que es fa avui també és el tradicional sopar i ball de les dones a l'Ateneu. És una de les activitats que no falla, no? Aquesta suposo que és impossible de canviar.
Consti que com a regidor em vaig arribar a plantejar si era una modalitat d'acte o de trobada que es podia canviar d'alguna manera. El format. El format o intentar introduir la presència d'homes en aquest sopar que és tradicionament de dones. Però aquí el Consell de les Dones té una força important i ens han comentat que no, que preferien que hi hagués un espai només de trobada femenina, un espai on fossin elles només, que no hi hagués...
cap ingerència masculina i no van acceptar fer un canvi de format. Per tant, el que fem és que tot el cap de setmana, vinculat al 8 de març, hi hagi moltes portes d'entrada. Sí que és veritat que el sopar és només per dones, el teatre de demà també és només per dones, però, per exemple, el vermut del diumenge és homes i dones. Entre els joves mai hi ha hagut distinció. El jovent accepta la participació de nois i noies i de fet, quan han fet vídeos, quan han fet...
Qualsevol tipus de projecte sempre participen a la part, és a dir, que no hi ha aquest problema, però hi ha un gruix d'un segment de població que vol tenir un espai de trobada propi i molt reservat només a dones. Ho entenc, em costa perquè jo ho faria més obert,
Clar, perquè segons com pot tenir un punt de contraproduent, perquè en què es reivindica la igualtat, estaria bé també que es pogués fer, com en el cas dels joves o en altres casos, que sigui una mica més global. Però bé, en tot cas és una cosa que ve de més lluny, no? O si féssim només un acte, aleshores sí que ens costaria d'entendre, però en què la varietat és el que té la gràcia també de la comemoració del 8 de març, doncs com que hi ha diferents espais que tu tries en quin vols participar...
doncs et dona la potestat de poder dir aquest és més reservat i més exclusiu i aquest altre és molt més lúdic o també és de reflexió però molt més obert en públics molt diferents. Per tant, jo crec que en la varietat està el gust i que com a mínim tothom pugui dir que jo aquí m'he trobat a gust i he anat en aquest i ja està.
I aquest any ja, una de les novetats que comentaves ara, que és aquest vermut commemoratiu amb el lema Canya a la Igualtat, s'ha volgut, per tant, intentar que tingui també un to més festiu, potser, el Dia de la Dona, aquest any? Sí, amb Dona i Empresa sempre hem intentat que fessin coses diferents a les que estàvem habituats. Jo crec que una experiència molt xula que vam fer amb aquesta entitat va ser l'IPDAP que vam fer davant del Casal de Joves i una manera de reivindicar el Dia de la Dona, doncs,
d'una manera molt amena, molt divertida i molt diferent del que s'havia fet sempre aquí a Sant Jús. I aquest any anem a una altra modalitat, anem a fer una tapa, una canya, canj i n'està, que ho tenim aquí al costat, i la idea és que d'una manera informal, amb un fotocall que elles han preparat, que és una imatge de fa uns anys de la festa de Tres Toms, que es veu tot de dones,
doncs a través d'aquest fotocall que t'acompanya tu allà davant puguis posar el teu missatge, la teva frase, la teva reivindicació i ho fem una mica més visual. Així com hi ha entorns molt privats, perquè una cosa és un sopar tancat amb una sala de lataneu, aquest altre és, jo surto a un espai totalment públic que és Can Ginestar i allà en els seus jardins jo visualitzo la meva frase i aquelles fotos les penjarem, les mourem per xarxes socials. És un altre plantejament d'acte, molt més obert, més juvenil i més...
Com més alegre, no? On també hi ha una part de reivindicació. Allà la frase pot ser la més dura que vulguis, faltaria més. I pots replantejar i mentre fas la cervesa comentes el tema que apartoqui, eh? Però té un altre caire. Doncs serà diumenge, a partir de quina hora? Això serà a les 12, no? A partir de les 12 i calculem cap a la 1, que és quan la gent més o menys ja s'ha mogut més, és quan tindrem més participació.
I un altre dels actes clau en tota aquesta celebració, no es farà aquell cap de setmana, però s'engloba dins dels actes del Dia de la Dona, que és la presentació de la miscel·lània de les dones, un llibre que ha implicat molt d'esforç, però que vam parlar ara fa unes setmanes, quan s'ha començat la campanya de micromecenatge, que finalment també ha tingut bona resposta. I, en tot cas, una part de la història important de Sant Just.
Personalment és un projecte que m'agrada molt, perquè és veritat que ve de molt lluny, és a dir, fa molt de temps que s'hi ha treballat. Sí que volíem arribar més per les alçades del 8 de març, però a l'hora de tancar els textos, de revisar tot el contingut, de portar les fotografies, doncs el procés a vegades és el que és. Per tant, vam dir, per Corants en Salut garantim que a finals de març segur que el podem presentar en garanties. Ara ja està tot a impremta, està tot tancat. Per tant, el llibre segur que el podrem llegir aquella setmana del 24 de març.
i permet recuperar una història que havia quedat molt amagada. Hi ha dones de Sant Jusk que han viscut vides molt i molt complicades, molt i molt complexes, han tingut realitats molt diferents de la que tu i jo com a dones estem vivint ara, i et permet descobrir un món que a vegades coneixies per la teva àvia o per depèn quina persona, però amb tanta profunditat i amb tantes reflexions incorporades no l'havíem viscut mai. I que tinguem el centre d'estudis
que intentem fer que això sigui una continuïtat. Ara són 50, però per què no es pot fer d'aquí uns anys una segona edició amb 50 dones més? És una generació que ha viscut la guerra, que ha viscut la postguerra, que ha viscut els inicis de la democràcia i que la vida l'han viscut molt diferent a la nostra. I es nota molt quan algunes dones són de generacions una mica més endavant que elles, que els criteris eren uns altres, que els entorns familiars eren uns altres, que allò que en el marit es compartia i no es compartia era molt diferent. Per tant...
et permet valorar tot el que tenim nosaltres ara, tot el que queda per fer, i elles també poses en valor una vida que havia quedat en el seu entorn familiar i que potser tu no sabies què malament s'havien passat quan la guerra les havia obligat a marxar de casa seva, com havien viscut de malament els seus pares treballant a la mina o treballant a debat quines fàbriques, i poses en valor també la xarxa d'acollida que tenia Sant Just, perquè moltes d'elles que venien de fora van arribar aquí
Quan no era una tieta, era una cosina que estaven aquí servint en una casa o servint a canginestar quan era una masia. Et permet conèixer fàbriques de l'entor que acollien a molta gent, que acollien a moltes dones que venien a treballar. Per tant, jo crec que la feina que ha fet l'arxiu, inclús buscant imatges de l'època,
és molt maca, jo crec que no hauríem de perdre, que a partir d'aquí s'hauria de difondre molt perquè tothom ho posi en valor i reconegui que tenim gent supermaca a Sant Jus i que ha fet una feina interna a la seva casa, amb les seves famílies, el seu entorn, molt maco. Segurament gràcia també és que moltes d'elles són vives, vull dir que són un testimoni de la història i que per tant podran gaudir de vegades aquest homenatge es fa molts cops a títol pòstum i que ja no poden sentir-se tant a prop, per tant suposo que això també serà especial.
A vegades arribes tard per reconèixer amb una persona tota aquella contribució que li he donat al poble i moltes d'elles estan vives, estan superactives. La mateixa Joana que col·labora aquí a la ràdio. És a dir, són persones que continuen sent molt dinàmiques, que fan molta feina, que moltes d'elles han estat implicades en moments veïnals en el seu moment. Qualsevol tipus d'entitat, sigui la que correspongui o la que més l'hagi motivat.
Per tant, és gent que s'ha de valorar molt tota la contribució que han fet per Sant Just, siguin o no de les originàries de tota la vida del poble o les que van venir als anys 30, als anys 50 i que han fet família aquí i que han arrelat aquí. La història de les dones està menys explicada, creus, que la dels homes, per entendre'ns? És a dir, com que normalment està més a la sonada dels homes, almenys en aquesta època, eh?
més actes concrets, potser tenien més implicacions en coses més globals, en aquest cas són personatges que tenen vides en un entorn potser més petit i fa que a nivell general estigui menys explicat o menys valorat.
Clar, perquè el centre d'estudi sempre s'havia centrat en aquella història pública que havia passat al municipi, no? Qui havia creat les CEAS, qui havia originat la iniciativa, com s'havia reforçat, no sé, el món de les sardanes... Per tant, era l'esfera pública en la qual les dones durant una època no hi eren presents, teníem una presència molt petita, per tant...
Aquella història de les dones era molt reduïda. Sí que hi ha casos de dones que havien portat l'ataneu o que havien fet activitats importants a entitats, però quedava molt diluïda o quan es parlava dels reconeixements polítics les alcaldies eren sempre masculines, aquests de govern sempre masculins en una primera època de democràcia. Vull dir que fins que no s'ha anat consolidant aquest espai públic de la dona...
a les miscel·lànies tenir una presència molt petita. Quan comences a indagar que l'esfera privada de la dona era molt amplia, molt variada, que feien de xarxa de molta gent, doncs això es pot posar en valor. I això és el que ens faltava d'aportar en aquests estudis més de patrimoni, d'aportació cultural, dinàmica, de societat.
I això és el que recupera aquesta miscel·lània tan femenina, 50 perfils de dones de Sant Just amb característiques molt diferents. Hi ha la que ha treballat a casa seva i ha tirat endavant la família sent un puntal, la que havia combinat a dins i fora la feina...
i la que directament no havia tingut família havia fet una feina exterior o pública molt important, com podia ser la Bufill. Per tant, tenim exemples de tot tipus, la que s'havia dedicat al món religiós, hi ha també el recull d'una monja que explica la seva vida com era. Per tant, són casuístiques molt diferents, on es demostra que la dona està preparada per qualsevol àmbit, l'únic que li has de donar espais perquè els pugui ocupar, i tingui el mateix dret que un home, estaria allà present.
Es farà el dia 24, la presentació, el 24 d'aquest mes. A la Taneu. I seran elles com serà aquest acte? Doncs estem preparant com el podem organitzar perquè tothom pugui tenir paper i veu i puguem escoltar diferents realitats. Estem intentant treballar alguns reportatges més audiovisuals per recollir tota la feina que s'ha fet en aquests anys i la idea és que elles tinguin un paper protagonista, que puguin venir amb les persones que considerin familiars, que puguem reconèixer que aquell dia tinguin els seus llibres, que puguin indagar com ha quedat tot,
Estem buscant el millor format perquè estiguin molt a gust i els puguem fer un reconeixement amb elles, que són les protagonistes. També hi ha molta gent que ha col·laborat de forma altruista, que ha fet el buidatge de les entrevistes d'una hora de vídeo, la persona que ha fet després la sinopsi de la seva vida, qui després ha elaborat el capítol pertinent aglutinat en un àmbit, sigui l'educatiu, el cultural, el de la immigració... És a dir, podem parlar de més de 150 persones que d'una manera o altra i han contribuït.
I la ràdio molt, per exemple, fent-li difusió i participant, i algunes persones d'aquí també treballant de forma altruista. Vull dir que hi ha molta gent implicada. Per tant, és un projecte molt ric a nivell de participació i d'implicació ciutadana. Doncs una presentació, i en parlarem també perquè serà el dia 24 de març, en aquesta presentació de la miscel·lània de les dones. Es farà a les escoles, l'acte? No, es farà a Taneu mateix, a la sala municipal.
Serà, per tant, d'aquí a 15 dies. Un dels actes també s'engloba dins d'aquesta celebració del Dia Internacional de les Dones. La majoria d'actes concentrats, evidentment, en aquest cap de setmana, és diumenge, aquest 8 de març. Hem parlat avui amb la regidora de polítiques de gènere de Sant Júrge i Napol. Com creus que hauria d'haver millorat d'aquí a 10 anys, per exemple, en clau de dona? Si penséssim ara, el 2025, algun aspecte que s'hagués hagut de millorar segur?
Segur, segur és la incorporació total de l'home a l'esfera privada, sense cap mena de problemes, és a dir, que la cura de les persones, la cura de la llar, estigués totalment equitativa entre dones i homes sense problema, no amb l'obligació aquesta que et toca a tu o que encara crea problemes dins la llar, i després la incorporació a feines, qualsevol tipus de feina, amb la mateixa retribució que correspongui, poder progressar a la feina sense cap mena de...
d'aturada perquè tu d'aquí poc has de ser mare, perquè tu ja has estat mare o perquè tu has de cuidar el teu pare perquè ja és gran. És a dir, aquest griuge que tenim la dona quan hi ha algú que depèn de tu de cura implica un griuge a l'hora de projectar-te en la teva feina, en la teva carrera professional. I això no pot ser, és a dir, no pot ser que només pensem en la dona quan ha d'haver algú que ha de tenir cura d'un infant o d'una persona gran o del que correspongui.
Això ha d'estar compartit, o com a mínim la legislació laboral t'ha de permetre que durant aquell temps ho tinguis un coixí per poder-ho fer, si vols fer-ho. Que no sigui obligatori perquè soc la dona i ho he de fer, no, no. La llei em permet que sigui home o dona i em permet que durant aquell temps jo tingui un coixí per tirar endavant, no que sigui un impediment per progressar en la teva carrera, perquè tu has fet els estudis igual, treballes igual de bé, tens les eines per fer-ho, l'únic.
que algú t'ha posat una trava o pensa que tindràs unes traves i, per tant, a tu no et promociono, però, com que has de ser mare d'aquí dos anys, doncs no ets la meva candidata. Això no es pot pensar així. Això és injust i és un greu ja. Doncs veurem què passa també durant tot aquest temps. Mentrestant, doncs, que el continuarem reivindiquant en dies com aquests. Recordem, doncs, que avui, diumenge, sobretot la majoria d'actes aquí, Sant Just, del Dia Internacional de les Dones. Avui n'hem parlat amb la regidora de Polítiques de Gènere, Gina Pol, moltes gràcies. De res, a tu. I que vagi bé. Fins aviat. Bon dia.
Moltes gràcies.
En punt dos quarts de dotze és moment de connectar amb el Posem-li-veu, amb l'Institut, aquest programa amb qui cada divendres a dos quarts de dotze connectem els alumnes del taller de ràdio a l'Institut de Sant Just que ens expliquen un munt de coses des del seu punt de vista. Connectem, per tant, ara mateix i fins a les dotze amb els Posem-li-veu. Tots els divendres i des de Sant Just es veu.
Bon dia Sant Jus, com esteu?
Avui l'equip del programa Posem-li Beu us porta un programa especial amb el motiu del Dia de la Dona. La Mariona i jo, l'Emma, presentarem el programa per aquest motiu. En primer lloc tenim la coordinadora del projecte Dones de la Ràdio, Isabel Pijuan. Presentarà els continguts del programa. Els participants del programa d'avui seran els alumnes de comprensió lectora de primer i segon d'ESO i l'alumnat voluntari de quart d'ESO i segon de batxillerat.
Al final del programa tindrem amb nosaltres el director de l'Institut, el Jesús Margarit, que avui especialment farà la cluenda del programa. Doncs bé, esperem que disfruteu i comencem amb posem-li veu.
Molt bé, donem la benvinguda al plató de ràdio de l'Institut a la Sabel Pijuan, que avui ens acompanya. Bon dia. Hola, bon dia.
Bé, avui, la veritat, em plau molt presentar-vos aquest projecte interdisciplinari, transversal, que aplega alumnat de diferents cursos i que està emmarcat dintre l'ILEC o Pla Lector de Centre. El projecte es diu Dones a la Ràdio i permet unir les commemoracions del Dia Mundial de la Ràdio que ja ha passat fa pocs dies,
amb el Dia Internacional de les Dones que es commemora el 8 de març següent.
El projecte consta de diferents parts en les quals es rememora els orígens del feminisme, el perquè de la commemoració del dia 8 de març, es llegeix la declaració institucional corresponent i es complementa amb textos d'escriptores que han reivindicat el paper de la dona al llarg dels temps.
Finalment es fa anunci de les activitats coeducatives, que de fet això s'emmarca en tot un mes de la dona, amb unes activitats coeducatives que van des de visionats de pel·lícules al llarg dels diferents cursos fins a conferències d'especialistes sobre temes com dones científiques...
o tallers especials per tractar les relacions afectives en clau de gènere. En fi, esperem que sigui del vostre interès i que gaudiu amb aquest programa. Moltes gràcies.
Fins demà!
A continuació, escoltarem la lectura que faran la Beatriz i la Carlota de la declaració institucional del 8 de març de 2015, Dia Internacional de les Dones.
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya afirma en el seu articulat que l'etiquetat de gènere és un valor de la societat catalana i en el març d'aquest ordenament jurídic que ens empara, els poers polítics han d'emprendre polítiques actives per a reconèixer les dones com a objectes socials i polítics, superar el model endocèntric i reconèixer l'expertesa femenina, així com les aportacions que les dones han fet i fan en totes les esferes polítiques, socials, econòmiques i culturals.
Equitat és un substantiu femení que prové etimològicament del llatí i la primera vegada que sempre en la nostra llengua és del 1669. I fa referència específica a la llei natural, a la necessitat d'adaptar la forma jurídica a les particularitats de cada cas concret per evitar una interpretació rígida dels perceptes.
L'equitat de gènere és un concepte complex vinculat a les polítiques de cooperació, al desenvolupament de guarda, a una estreta relació amb la reflexió al voltant dels drets humans i la justícia social, que reconeix amb el punt de partida d'homes i dones és diferent i, per tant, les necessitats són també diferents i cal identificar-les i tractar-les per corregir el desequilibri. Així, l'etiquitat de gènere estableix la necessitat de reconèixer la diferència entre dones i homes per poder garantir la igualtat d'oportunitats i de tracte.
En aquest sentit, comprendre el fet que als homes i a les dones tradicionalment se'ls ha atribuït papers i responsabilitats públiques i privades diferents és el primer pas per poder aplicar a l'acció del govern el tractament i la perspectiva, al mateix temps, dels homes i de les dones i atorgar amb dues experiències, tradicionalment consignades pels rols de gènere, la mateixa valor social.
L'equitat de gènere precisa que com a societat prenguem conseqüència i respecte del fet que el treball domèstic i familiar no és prescindible, perquè la qualitat de la vida humana que depèn i, per tant, el discurs d'omissió d'aquesta realitat és un objecte a l'hora de planificar una disposició dels temps i del treball remunerat
que respectiu i garanteixi el benestar de la ciutadania. Les polítiques per a la igualtat d'oportunitats entre homes i dones han centrat la seva acció en l'àmbit del mercat de treball remunerat i Catalunya ha assolit fitxes importantíssimes en aquesta direcció. Això no obstant, la base que articula la societat catalana no pot ser només el mercat de treball, ja que la societat que posa en el centre la feina remunerada enlloc
de la qualitat de la vida humana, esdevé una societat amb uns fonaments dèbils. El progrés social no és possible sense les dones i, per tant, l'equitat de gènere és avui un horitzó imprescindible per poder aconseguir posicions d'autoritat femenina que permetin introduir l'expertesa de les dones en la gestió pública.
I aquesta és una qüestió clau, no només per a les dones, sinó també per al futur polític de Catalunya, que vol dir també el seu futur social i cultural. És necessari, en aquest sentit, un canvi individual que es converteixi en una transformació col·lectiva, un canvi en la valoració personal, social i política de les diferents esferes que conviuen i que són el motor real de les societats occidentals.
L'equitat de gènere, com a valor intrinset de la societat catalana, requereix pensar i estructurar les organitzacions a partir de l'experiència d'homes i dones amb l'objectiu de garantir l'accés a l'esfera pública en igualtat de condicions i sense perdre qualitat de vida, perquè les dones mai no hi hem estat disposades.
Els versos de la poeta i feminista catalana Marie Churda així ho expressaran l'any 1976. No canviarem agulla i fills per eines agressives. No volem igualtat. Doneu-vos, sense escàndol, ocasió obrida als ulls, les portes i les finestres, després les nostres mans. Afarem allò que més el que convingui per anar fent, naturalment, lo miracle.
Aquest any, des de l'Institut Català de les Dones, amb l'acompanyia institucional Tu mous fitxa per l'equitat del gènere oferint la societat catalana perquè n'acompanyi aquest gir en primera persona del singular i plantegem la necessitat de moure fitxa per l'equitat de gènere a títol individual amb la voluntat que aquest canvi
en la percepció subjectiva, inicia una veritable revolució en el nostre imaginari col·lectiu, com a poble.
Fins demà!
I've gone down to old rock bottom. Now I know the love in my heart was true.
Fins demà!
Molt bé, i ara continuem amb les alumnes Alexia Oguet i Alexia Peris, que ens parlaran dels horitzes del 8 de març.
El 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Es va triar aquesta data per celebrar per commemorar la mort el 1911 de 140 treballadores. Que feien vaga en una indústria tèxtil a Nova York, quan el patró va calar foc a la fàbrica. És una diada tradicional, aprofitada per reivindicar el feminisme.
Continuem amb aquest programa especial del Dia de la Dona. Tot seguit, els alumnes de segon de batxillerat, Toni Ejarque, Sergi Valdezate i Júlia Albert Díaz, ens faran una lectura de l'escrit de Clara Campoamor. L'any 1931 a Espanya es proclama la Segona República. En aquest context, les dones es poden escollir però no poden votar.
Clara Campoamor, jurista i política espanyola, defensora dels drets de les dones i principal impulsora del sufragi femení a Espanya. Però la seva lluita no va ser fàcil. El seu primer obstacle va ser els seus companys del partit d'esquerres i republicans que temen el vot de les dones ja que aquestes influenciades per l'Església votarien al partit de dretes. Tot i així, Campoamor aconsegueix el seu objectiu l'1 de desembre de 1931, el vot per a la dona.
Las mujeres. ¿Cómo puede decirse que cuando las mujeres den señales de vida por la República se les concederá como premio el derecho a votar? ¿Es que no han luchado las mujeres por la República? ¿Es que al hablar con elogio de las mujeres obreras y de las mujeres universitarias no está cantando su capacidad? Además, al hablar de las mujeres obreras y universitarias, ¿se va a ignorar a todas las que no pertenecen a una clase ni a la otra? ¿No sufren estas las consecuencias, ignorar a todas las que no pertenecen de legislación?
¿No pagan los impuestos para sostener al Estado en la misma forma que las otras y que los varones? ¿No refluye sobre ellas toda la consecuencia de la legislación que elabora aquí para los dos sexos, pero solamente dirigida y matizada por uno? ¿Cómo puede decirse que la mujer no ha luchado y que necesita una época, largos años de república, para demostrar su capacidad? ¿Y por qué no los hombres? ¿Por qué el hombre, al advenimiento de la república, ha de tener sus derechos y han de ponerse en un lazareto de los de la mujer?
Pero, además, señores diputados, los que votasteis por la República y a quienes os votaron los republicanos, meditat un momento y decid si habéis votado solos, si os votaron solo los hombres. ¿Ha estado ausente el voto de la mujer? Pues entonces, si afirmáis que la mujer no influye para nada en la vida política del hombre, estáis, fijaos bien, afirmando su personalidad, afirmando la resistencia a agatarlos.
¿Y es ese nombre de esa personalidad que con vuestra repulsa reconocéis y declaráis, por lo que cerráis las puertas a la mujer en materia electoral? ¿Es que tenéis derecho a hacer eso? No. Tenéis el derecho que os ha dado la ley, la ley que hicisteis vosotros, pero que no tenéis el derecho natural fundamental, que se basa en el respeto a todo ser humano. Y lo que hacéis es detentar un poder, dejar que la mujer se manifeste y veréis como con ese poder no podéis seguir detentándolo.
Señores diputados, he pronunciado mis últimas palabras en este debate. Perdonadme si os molesté. Considero que es mi convicción la que habla, que ante un ideal lo defendería hasta la muerte, que pondría, como dije ayer, la cabeza y el corazón en el platillo de la balanza. De igual modo, Breno colocó su espada para que se inclinara a favor del voto de la mujer, y que además sigo pensando, y no por vanidad, sino por íntima convicción, que nadie como yo sirve en estos momentos a la República Española.
Bona nit.
Les alumnes Lola i Carol han volgut participar en aquest programa especial del Dia de la Dona, amb un breu resum de la història del feminisme. L'escoltem a continuació. El 8 de març s'ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents.
La celebració no es basa en un únic fet, ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica i el sentit dels símbols i significats també. Antecedents. Des de l'inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar als treballs salarials. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent les responsables del treball de cura de les persones dels grups familiars ni les activitats domèstiques.
Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l'aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reeducació de la jornada laboral, la limitació de l'edat de treball de les criatures, la prohibició de l'horari nocturn per les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.
D'aquesta experiència, Catalunya no em va quedar al marge. És un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d'Igualada van fer l'any 1881, en demanda de millores condicions de treball. Els fets de Nova York. A l'origen de la commemoració del 8 de març com a dia internacional de la dona, tradicionalment s'han destacat diversos fets puntuals.
La vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857. L'incendi de la fàbrica Cotton o el Triangle Shirt Waste Company de Nova York. El dia 25 de març, a l'indústria tèxtil on treballaven 500 persones, amb la seva gran majoria dones immigrants noves. En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l'any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.
Wow.
Fins demà!
Fins demà!
A continuació, la Paula i l'Anna Sánchez ens llegiran uns poemes de bruixa d'Adol de Maria Mercè Marçal. 8 de març. Amb totes dues mans alçades a la lluna, obrim una finestra en aquest cel tancat. Herebes de les dones que cremaran ahir fent amb una foguera amb l'estrall i la por. Acudiran les bruixes a totes les edats, deixaran les escombres per pasturar el foc, cosis i draps de cuina, el sabó i el blauet dels pots i les cassoles, el fregar i els orquers.
Deixarem les escombres per pastura del foc, els pots i les cassoles, el blauet i el sabó, i la cendra que resti no la canviarem ni per l'or ni pel ferro, per ceptres ni punyals. El fum dibuixarà l'inici de la història, com una eura de joia en tot el nostre cos, i plourà, i farà sol, i dansarem a l'aire de les noves cançons que la terra rebrà. Vindicarem la nit i la paraula dona, llavors creixerà l'arbre de l'alliberament.
Fins demà!
This goes out to... You know who this goes out to.
I ara l'Elisabet i el Júnior ens parlaran dels actes que hi ha a Sant Jús d'Esvern el 8 de març. Divendres 6 de març, a les 18 hores, al Casal de Joves, mostra de cursos i tallers de salsa, bollywood i hip-hop, classe oberta de salsa i bollywood, mostra del grup de teles, breu interpretació del grup de teatre social i lliurament del premi del concurs de microcurs del Dia de les Dones 2015.
A les 19.30 hores, a la sala cinquantenari de l'Ateneu, recital poètic amb les poeteses Blanca Llum i Anna Pentinat, degustació de vi i de cervesa artesana. I a les 21 hores, a la sala municipal de l'Ateneu, servit pel restaurant de l'Ateneu, sopar avall de les dones.
Dissabte 7 de març, a les 19.45 h des del Parc del Parador, desplaçament en autocar. Teatre, la plaça del Diamante, dirigida per Joan Olley, protagonitzada per Lolita Flores. Via Internacional de la Dona, 12 hores, Jardins de Candinestar. Vermut, commemoratiu del 8 de març, Canya per la Igualtat. Dimarts 24 de març.
A l'Institut de Sant Just es faran al llarg del mes diverses activitats coeducatives i de sensibilització.
Gràcies.
Fins demà!
I per acabar, la coordinadora farà la cluenda d'aquest programa especial.
Bé, moltes gràcies a tots, al taller de ràdio de l'Institut que ens heu permès venir aquí i parlar de dones a la ràdio. Moltes gràcies també al Dani Martínez, amb tota la tasca que ha fet de distribució dels temps i tals. A tota la resta d'alumnat, els noms als quals ja hem dit que han col·laborat llegint textos i preparant tot el treball sobre el feminisme. I, en fi, moltes gràcies...
a tots els oients per haver-nos atès durant aquesta mitja hora. Que tingueu un bon 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Bon dia.
També esmentar, com ha dit la Isabel Pijuan, que aquest dia 8 de març sigui un dia maco per a tothom i més que recordar les coses dolentes hem de pensar en el futur i en les coses bones que hem de fer i què podem fer, perquè pensar en el passat no serveix de res, val més.
mirar cap al futur, mirar cap a un futur feliç per la dona i feliç per tots i sobretot aquesta paraula, la felicitat que estigui entre nosaltres. Moltes gràcies. I amb tot això arribem al final del primer programa. Esperem que us hagi agradat. Us esperem el divendres que ve en un programa amb moltes coses interessants. Fins la setmana que ve. Adeu.
Fins demà!
Dos minuts i arribem en punt a les 12 de la migdia. Per tant, tanquem ja aquesta segona hora. Agraïm als alumnes de l'Institut de Sant Just i aquest posem-li veu especial del Dia de les Dones. Tornarem, com deien, divendres que ve a connectar. Ara el que fem de seguida és actualitzar-nos, sentir el butlletí de Catalunya Ràdio, també el de Sant Just Notícies.
I tornem després amb la tercera hora de Just a la Fusta. Parlarem de contes amb la Raquel D'Emanuel, també d'una nova teràpia vinculada pels nens amb necessitats especials. Tot plegat serà després de les notícies i també ens fixarem en els concerts destacats i novetats musicals del cap de setmana.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonoras o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i a gent de conces al cinema.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Bon dia, us informa David Badia. La recessió augmenta la desigualtat i la discriminació de les dones. Des de l'any 2008 s'ha reduït de manera alarma l'ocupació femenina i també les ajudes socials per a les dones, a la vegada augmentant la precària de laboral que afecta aquest col·lectiu. Denuncia de diverses entitats socials, Barcelona, Cesc Armengol. Hola, bon dia. Dues terceres parts de les persones beneficiàries de Càritas són dones.
En els últims 5 anys gairebé s'ha doblat el nombre de famílies monomarentals, des que la dona és l'únic suport. Les dones suposen el 83% de les persones cuidadores de gent gran i de criatures. Aquest fet, la retira del mercat laboral o ja no hi entren.
com tampoc cobren la prestació com a cuidadores de la llei de la dependència i això fa que en el futur no rebin ni subsidis d'atur ni jubilació. Per tot plegar les entitats socials alerten que es dibuixa un panorama del futur pessimista que un cop superarà la crisi la dona haurà, diuen, de tornar a començar.
La reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir s'ha acabat. Partits i entitats sobiranistes s'han reunit al Parlament cap a tres quarts de deu del matí amb la mirada posada. En les eleccions del 27 de setembre, Parlament 3 a Sales. Bon dia. Estem ara a l'espera de la compareixença del president del pacte, Joan Rigol, i les explicacions que doni del resultat d'aquesta reunió. Sabem, a priori, que la trobada havia d'aprovar un document de crida a la defensa dels valors cívics i democràtics en l'exercici del Dret a Decidir.
En aquesta reunió, i diferència d'altres vegades, hi han assistit els eurodiputats de Convergència i Unió Esquerra Republicana i Iniciativa, però, en canvi, no hi han assistit els de la CUP. Tres a Sales, Catalunya, Ràdio Parlament. La zona euro va tancar l'any 2014 amb un creixement del 0,9%. Segons l'Eurostat, l'Oficina Europea d'Estadística, les economies d'Alemanya, Espanya i Estònia han liderat aquest repunt. L'anterior, el 2013, es va tancar amb un retrocés de mig punt.
L'UNESCO qualifica de crim de guerra l'atac dels jihadistes de l'estat islàmic contra la ciutat històrica de Nimrud. Al nord de l'Iraq, datada del segle XIII abans de Crist, les restes de la capital de l'antic impèrie siri han estat destruïdes amb maquinària pesant. L'UNESCO ja ha denunciat els fets davant del Consell de Seguretat de l'ONU.
I la soprano Montserrat Caballé ha d'anar a jutjat el pròxim dia 12 de maig. Serà per confirmar el pacte que va arribar amb la Fiscalia i que li evitarà anar a judici. La Viva va acceptar una pena de mig any de presó i paga una multa de 240.000 euros per haver estafat agent de mig milió d'euros corresponents a l'exercici 2010, com va simular que vivia a Andorra.
La policia ha detingut aquest matí un altre expresident d'Ossassuna, Pachi Izco, un exvicepresident i l'actual director de la Fundació per presumptes irregularitats al Club Navarrès. Els altres tres exdirectius detinguts ahir declaren ara davant del jutge. A l'europeu indordat l'atisme, Pau Fradera ha quedat quart de sèrie en els 400 llisos, amb 47 segons, 63 centèsimes i l'han eliminat. El Salam Perxa, Didac Sales, ha superat de moment el llistó en 5,45...
I d'aquí uns minuts ha de competir Victòria Sauleda en els 800 femenins. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Fins aquí les notícies.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. Tots els infants a Sant Jus que comencin P3 al curs que ve tenen plaça assegurada en una escola pública del municipi. És el compromís de l'equip de govern de cara al procés de preinscripció que comença dimarts 10 de març. En total s'obriran 125 places per a nens i nenes de 3 anys entre les 3 escoles públiques i la concertada Madre Sacramento.
Així doncs, hi haurà una línia a les escoles públiques Montseny i Montserrat i a la concertada Madre Sacramento i doble línia a l'escola Canigó. Recordem que el període de preinscripció, el segon cicle d'educació infantil, primer i secundari obligatòria, tindrà lloc del 10 al 17 de març.
Més coses del Servei Local de Català ha obert la convocatòria per participar del concurs de prosa i poesia en català per a no professionals. Fins al 24 de març hi ha temps per presentar els escrits. Una de les novetats és que aquesta edició la presentació s'haurà de fer a través d'internet. Hi ha quatre categories de participants, nois i noies de 9 a 11 anys, joves de 12 a 14 anys, joves de 15 a 17 i adults de 18 anys en endavant. I els premis també varien en funció de la categoria.
El termini d'admissió és el 24 de març i el lliurament dels premis als guanyadors es farà en el marc dels actes de celebració de Sant Jordi a Sant Just. Podeu consultar les bases del concurs al web santjust.net barra servei local català.
I acabem destacant que aquesta nit a les 10 hi haurà un nou concert de jazz a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. Aquest cop hi actua el Lluís Coloma Trió. El preu de l'entrada general és de 10 euros, de 8 euros per als socis i sòcies de l'Ateneu i de 6 euros per als menors de 30 anys. Totes aquestes entrades inclouen una consumició. El concert serà avui a les 10 de la nit, com dèiem, a la sala del cinquantenari. L'organitzen l'Ateneu i Energia Series.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, ràdio d'Esvern.com. Bon dia!
Bona nit.
¿Por qué no dejas que abandone la torre si soy tu reina? ¿Por qué no dejas que me compre el zapato si soy tu reina, si soy tu reina, si soy tu reina?
Si soy tu reina, ¿por qué no pintas el mundo en colores? Si soy tu reina, ¿por qué no plantas tu corazón en el mío? Y los dejas florecer y los riegas luego al amanecer.
Bona nit.
Gràcies.
Just a la fusta.
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Què passa si... Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit. Bits.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Ara passen 11 minuts de les 12 del migdia i el que fem és parlar de música. En concret, ho hem anunciat a primera hora avui, ha sortit ja el cartell del Festival de Cap Roig i ens fixem, per tant, en alguns dels noms que seran en aquest festival que es fa als mesos d'estiu als Jardins de Cap Roig.
I el cap de cartell principal és aquest que sentim de fons, és Sting, que encapsada a aquest cartell.
No sushis trocola, hòa t'ú gays a wine.
Sens dubte serà un dels caps de cartell principal, una de les apostes principals. De fet, ara la web del mateix Festival de Cap Roig no s'hi pot accedir, per tant està ja col·lapsada. Comença el 10 de juliol l'edició d'aquest festival. L'any passat es van aconseguir 43.000 espectadors, es van fer 22 concerts, en un any de moment n'hi ha 18,
i el preu mig de l'entrada és de 53 euros, amb excepcions dels primers caps de setmanes en què les entrades van dels 180 als 20 euros.
És el dia que obrirà el Festival de Gatrotx, el dia de juliol, serà, per tant, el dia en què actuarà Sting. Fins el 16 d'agost, com dèiem, tots aquests concerts. Alguns altres dels noms són Rosario, Antonio Orozco, Bustamante, Miguel Bosé, Pablo Alborán o Julieta Venegas.
I després, com dèiem, hi ha també grans noms del panorama internacional, com Lady Gaga, que actuarà el 17 de juliol. Lady Gaga i Tony Bennett, un altre dels més destacats d'aquests festivals.
Seguim repassant altres noms dels que hi haurà en aquest festival de Cap Roig l'estiu que ve. Un altre nom és Ben Harper. No és la primera vegada, a més a més, que passa per aquest festival.
Ben Harper actuarà, de fet, l'endemà d'Esting, és a dir, el festival comença per la Porta Gran, comença a Esting el dia 10 de juliol, el dia 11 ho farà Ben Harper i el dia 17 Lady Gaga. But forever and ever seems to be around when it ends, so give me your forever...
Qui més podrem veure? Doncs, per exemple, el dia 5 d'agost, un altre dels noms que passarà per aquest festival serà... Algú que tocarà aquests temes seran passengers.
amb el seu Let Here Go que actuarà per tant en aquests jardins de Cap Roig. Well, you only need the light when it's burning low.
I en clau catalana uns quants noms, per exemple els Blaumut. Actuarà el dia 24 de juliol amb la jove Núria Graham.
Fes una foto del terrac que des d'aquí es pot veure mai. El dia 5 d'agost. No, dia 24 de juliol, volíem dir. El dia 6 d'agost, qui actua també és un altre grup català, Els Amics de les Arts. Ja no ens passa i no ens en amaguem, que duiem anys fent el paper, fingint que cada dia el rebíem com si fos el primer. Genial, que fort que ve.
I més noms de casa, de fet avui n'hem parlat a primera hora perquè actuen avui al Let's Festival, doncs els Mishima també seran a Cap Roig el dia 15 d'agost. No fem res, segur, i trobar el temps per poder perdre-lo amb tu. Per això avisa't, no et surti de la feina, si t'he de dir la veritat, fa estona que dèiem volum unor.
És molt probable que no vagi enlloc i hi hagi una determinació. Ho faran, aquest concert, el faran amb Joan Miquel Oliver. Ara sentim aquest tema, que és el del bon bon mallorquí, un album que ja té sis anys, però que aviat, al mes d'abril, hi haurà noves cançons de Joan Miquel Oliver. Recordem també llatrista d'Antònia Forn.
Ell va dir piscines. Altres noms, com dèiem Antonio Orozco, Pablo Alborán, David Bustamante, Rosario, Miguel Bosé, en diferents dies entre el 10 de juliol i el 16 d'agost. Que rotunda i que valent no va ser, precisament, no va ser un final feliç. Ell va dir quim monos, ell a maniquis,
Oh, Julieta Venegas, que actua el dia 3 d'agost. De fet, està preparant aquests últims dies el seu últim treball, que el presentarà per tant en directe el 3 d'agost als Jardins de Caproig. Tengo que confesar que a veces no me gusta tu forma de ser.
Luego te me desapareces y no entiendo muy bien por qué. En fi, són alguns dels noms confirmats aquests 18 concerts que hi haurà al Festival de Cap Roig. S'ha sabut aquest matí, us hem pogut explicar ara com sonaran els grups que actuaran a Cap Roig. Just a la fusta, Sant Just en directe.
Cinc minuts i arribem a dos... No, deu minuts i arribem a dos quarts d'una del migdia. De seguida, per això arriba la Raquel de Manuel amb els seus contes. Abans d'arribar-hi, però posem una mica de música ara amb una novetat musical. No parlem tant de concerts ni d'avui ni de l'estiu, sinó que ens quedem amb aquest tema que presenten els cromàtics, que es diu I can never be myself when you are around. I és el segon avançament de Dear Tommy.
No, no, no.
Fins demà!
Fins demà!
5 minuts i arribem a dos quarts d'una del migdia, com cada divendres, aquesta hora, el que fem és parlar de contes. Saludem a la Raquel de Manuel. Bon dia, Raquel, què tal? Hola, bon dia. La Raquel, i no només la Raquel, sinó que sentim també el Joel per aquí darrere, eh? El Joel. Que saludem molt ràpidament. Sí, sí, sí, que estàs pintant, oi?
Sí, està pintant. Doncs el Joel que està pintant i la Raquel que com cada divendres el que fa és explicar-nos a aquesta hora un parell de contes avui també. A més a més, avui parlem de la mort, Raquel. De la mort, sí. Cada vegada està molt bé. Hi ha molts contes sobre la mort. En portarem més de contes sobre la mort. I aquests d'avui són unes de traïció popular i l'altre, que és el primer que explicaré, és una adaptació de Gabriel García Márquez. Molt bé. Per escriure. I el primer es diu La muerte en samarra.
és el seu títol, i diu que hi havia una vegada un criat que va arribar aterrat a casa del seu amo. Diu, senyor, senyor, diu el criat, he vist la mort en el mercat i m'ha fet una senyal d'amenaça. L'amo li dona un cavall i diners i li diu, corre i fuig a la ciutat de Samarra. El criat, sí, agafa el cavall, vinga, vinga, marxa amb una pressa impressionant, mort de por, eh, aquella por que li tenim a la mort. I aquella tarda, el senyor es troba a la mort al mercat
I li diu, escolta amor, aquest matí li has fet al meu criat una senyal d'amenaça, diu. No, diu la mort, no era d'amenaça, no, no, sinó de sorpresa, perquè el veia allà tan lluny de sa marra i just aquesta nit l'he de recollir allà.
Així acaba aquesta història. Ens podem o no escapar de la mort? Això és la pregunta que queda aquí. Està molt bé aquesta història, eh? Sí, sí. No ho sé, clar. Està escrita la mort? No està escrita? No ho sabem. No ho sabem. Segurament no tenim la resposta, eh? Vull dir que podem donar-li les voltes que vulguem, però com que no és d'aquests misteris... Sí.
per sort, segurament, però que sí, sí, ens inquieta. I mira, un conte així ajuda, de vegades, quan algú no sap com explicar-ho, llegeix-li aquest conte. Explica-li aquest conte. Això tot ens inquieta perquè molt sovint li tenim por, no? Clar, mira, veus el Joel i et reclama. Hola, Joel! Tu li tens por a la mort?
No. Molt bé, ha dubtat però ha dit que no. Ha pensat però ha dit que no. Ell no en té, de por a la mort. Està bé. Doncs mira, no hauríem d'aprendre segurament. Segurament que els nens no tenen por a la mort. Són més els adults que tenim por a la mort.
En tenim un altre, no, també? És un conte també sobre l'amor i es diu El plat d'arròs i és un conte popular. No sabem qui el va idear. S'ha anat difonent, eh? Es va escoltant. Jo l'he escoltat en alguna sessió. El Joel potser l'ha escoltat algun cop, eh? Perquè veig que diu alguna cosa. Sí, no sé si què l'has escoltat, eh? El del plat d'arròs. El Joel li agrada molt l'arròs. Sí? Això sí. Doncs per això és això, que he reaccionat a l'arròs.
Hola Joel, tu pinta arroz que la mami explica un conte d'arròs, eh? Atenció. Diu que hi havia una vegada un home que estava posant flors a la tomba de la seva dona, en un cementiri, quan va veure un home xinès al costat que posava un plat d'arròs allà. Hola Joel, posava un plat d'arròs allà a la tomba? Sí.
I, escolta, l'home li diu al senyor xinès, amb una mica burla, «Perdoni, senyor, de veritat creu que el seu difunt es vindrà a menjar el plat d'arròs?» «Sí», va respondre el senyor xinès, «quan el seu vingui a olorar les seves flors».
Així cal aquesta història. Està bé aquesta, és més curta i més simple, però... És curta i més després de la mort, no? Quina relació tenim amb els morts. Exacte, que també és complicada aquesta, de vegades. Els rituals, no?, d'amor. Cadascú té els seus, no?, en principi. O cadascú hauria de tenir els seus, de vegades tenim només el que toca. Exacte. I potser hauríem de deixar que cadascú ho visqui com necessita. Sí.
El que sí que sabem que és important és fer un ritual de comiat, això sabem que ajuda sempre a tothom. És necessari, de vegades hi ha aquella gent que diu que jo no ho vull fer perquè ja està, però segurament és una manera de tapar-ho equivocada. Exacte, llavors hi podem portar un plat d'arròs, flors, cadascú a la seva manera.
i així anem sanant cadascú amb el seu ritme i bé, aquí tenim aquests contes de l'amor i en portarem més em fan pensar avui, eh, Raquel, sí està bé, perfecte, anirem parlant de l'amor de tant en tant portarem l'amor per aquí i tenim alguna altra agenda activitats per aquests dies
Sí, i una cosa que es fa aquí Sant Just, que segurament ja n'heu parlat potser aquí a Ràdio d'Esvert i ho desconec, però jo ho he trobat i ho podem tornar a dir, que he vist que al Centre Essència fan una activitat que es diu el Joc dels Contes, i és una activitat lúdica de creixement personal, i ells expliquen, són tots els dimecres de 6.30 a 8.30. Home, molt bé, Raquel, mira. Això ho hem de potenciar, llavors ja ho vaig explicar, potser ja ho han explicat al Centre Essència, però ho tornem a dir. Jo almenys al matí no n'hem parlat, potser a la tarda el Jordi, però jo ho desconeixia.
D'acord, doncs mira, ells ho presenten com una activitat que és una invitació a la reflexió, al treball interior i a l'autodescobriment a través de la utilització de contes ancestrals i contemporanis. Molt bé. Així que si algú diu, mira, jo vull senar coses, vull fer un procés amb els contes, en el Centre Essència teniu aquest espai. I després tenim dimarts 10, contes de García Márquez amb Rubén Martínez a la Biblioteca Bon Pastor de Barcelona, a les 7.00.
I dimecres 11, Comptes a l'Astrolabis, que ja n'hem parlat d'aquest bar. A Gràcia, no? A Gràcia. On és la de Bonpastor? La de Bonpastor? No sé exactament, no ho sé tu. Jo sé que hi ha una parada metro de Bonpastor. Tens raó, eh? Que deu estar pel Carmel, no? O part de Sant Andreu? Crec que és per la zona, exacte. És línia vermella, no? Línia vermella. Sí que és línia vermella. Exacte.
La tenim apresa de parking. Exacte, per allà. I llavors tenim aquí un contes a l'Astrolabis de Claudio Ledesma, que és un argentí que ha vingut aquí a Barcelona uns dies, i fa una sessió que es diu Vivir per a Contarlo, a les 9.30. I allà el tenim. Aquesta setmana no hi ha contes al Harlem.
Mira, estrany, eh? És molt estrany. És estrany, haurà passat alguna cosa. Alguna cosa que ha passat. Perquè normalment sempre aquest no falla, a més amb sessions molt diferents. Sí, alguna cosa misteriosa, aviam si escriuen un conte sobre aquesta sessió fantasma. Desapareguda. Desapareguda del Harlem, i ja ho sabrem. I això és l'agenda que hem trobat. No està malament per això, a més a més amb coses aquí a Sant Jús que ja ens agraden, perquè a temps que ho reivindicàvem, eh, Raquel? Exacte, exacte. Vinga, aviam si surten més contes a Sant Jús i a poc a poc.
N'anirem parlant aquí, en aquest espai. Raquel, moltes gràcies. Moltes gràcies. Que vagi bé i tornem a dir, vindràs que bé més contes. No sé si de la mort o d'alguna altra cosa. No ho sabem encara. Ja ens vindrà la inspiració. D'una altra cosa serà, no serà de la mort. La mort la deixem una mica per unes setmanes, d'aquí unes setmanes. Perfecte, ho anem combinant. També saludem el Joel, que l'hem anat sentint a la secció. Bueno, digues adeu, que ja ens acomiadem.
Ara està pintant. Clar, ara està concentrat, eh? El conte. L'arròs, no? L'arròs, la seva visió de la mort, més de saber. Està bé, està bé. Mira, ara sí que et diu coses. L'arròs, diu que pinta arròs. Molt bé, perfecte. Gràcies, que vagi molt bé. Moltes gràcies. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. Just a la fusta, el magazín del matí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Yeah, tell me what have you done?
Fins demà!
Fins demà!
Kiss you, baby Touch you, baby Love you, baby Oh, you're in control I'm a slave
Fins demà!
Ara passen 8 minuts de dos quarts d'una del migdia.
I el que fem a aquesta hora avui és estrenar una secció amb la terapeuta Mònica Flames. Parlarem cada 15 dies, dos cops al mes aproximadament, de les necessitats especials amb la Mònica, que la tenim ja aquí a la ràdio. Molt bon dia, Mònica. Hola, bon dia.
per parlar una mica de diferents qüestions. Avui introduirem una mica tot aquest tema. Ens explicaràs una mica en què ens centrarem a partir d'aquestes setmanes. Explica'ns, si vols, una mica què et dediques, presenta't una mica a aquest tema. Parlem d'anar a secrets especials, amb el món infantil. Per tant, si vols explicar-nos una mica qui ets, una mica en aquest sentit, endavant.
Molt bé. Mira, jo soc terapeuta especialitzada en una teràpia que es diu Tempraner Therapy, que he estat aprenent a Dinamarca i que ajuda a nens amb problemes d'aprenentatge, de desenvolupament i qualsevol problema del cervell, des de, per exemple, la dislèxia, hiperactivitat, l'autisme, problemes de moviment, danys cerebrals, síndromes... O sigui, tots aquests temes que hem anat sentint cada cop més, que anem sentint cada cop més, que es van detectant, una mica està centrada en tota...
amb totes aquestes qüestions a través d'aquesta teràpia, no? Exactament. Aquesta teràpia és una teràpia que treballa com a teràpia de rehabilitació o de tractament. I el que et deia, es poden tractar des de problemes escolars, els nens que tenen problemes a l'escola, d'escriptura, mates, etc., i també per temes més greus.
Per tant, seria en diferents àmbits. A més a més, també deies que es pot aplicar en temes adults i infantils, però ens centrarem en el tema del món infantil, no? Sí, és el tema que a més a més em mou més, porto més temps dedicant-me i a més crec que hi ha molta demanda, hi ha molts casos al reu del món. Llavors ens deies que es poden tractar des de problemes més lleugers fins a problemes més greus i això es faria a partir de la rehabilitació, Mònica.
Sí, a veure, quan estem parlant d'aquesta teràpia estem parlant d'un òrgan, que és el cervell i el sistema nerviós central, que necessita bastant de temps per recuperar-se si hi ha un problema. Amb la qual cosa, si tenim un problema greu... Sí.
o una disfunció greu, necessitarem molt de temps per recuperar aquest problema. Amb la qual cosa no funcionaria, per així dir-ho, si estiguessin fent una teràpia o una estimulació poc vegades a la setmana. Llavors ja entrem en el món del que es diu rehabilitació, que és repetició. És un plus constant, no? És constant, exactament. I ens deies al principi que és una teràpia que de moment funciona sobretot a Dinamarca.
Sí, ja està bastant extesa arreu del món, als Estats Units, a Japó, als països escandinaus, però aquí és molt poc coneguda i arriba aquí a Espanya i concretament a Sant Just molt recentment.
En canvi, en aquests països fa més de 30 anys, no? Efectivament, té un recorregut de 35 anys amb molts estudis i, a més a més, ja ha estat... Des de l'any passat l'han reconegut, l'han aprovat com una teràpia oficial pels governs de Suècia i de Dinamarca i ho paga la seguretat social pels pares, les famílies que tenen un nen amb problemes de lesió o de disfunció cerebral.
I aquí a Catalunya quina és la situació? Ara aquí a Catalunya la situació és que de moment està reconeguda, ja s'ha aconseguit el reconeixement d'interès sanitari per l'Institut d'Estudis de la Salut.
Per tant, també comença, no? Podríem dir-ho que de moment comença aquí. Ens parlaries, ho dèiem al principi, deies alguns exemples d'autisme, dislèxia, també del TDA, ens sentim a parlar molt, i deia que cada cop ens sentim a parlar més, i això suposo que vol dir que en realitat aquests problemes d'aprenentatge van en augment, no?
Efectivament, sí. Per exemple, en els últims 10 anys el nombre de casos d'autisme, que també se sent molt a parlar, ha augmentat en un 300%, el qual és una dada bastant important. I això pot ser que sigui també perquè es detecta més?
Sí, hi ha una part que és que evidentment és impressionant la xifra. Tenim també més dades i tenim percentatges més alts a països on es detecta més i es porta més de temps de recorregut. Sí, hi ha una part d'això, però també després tenim un altre vessant que té a veure amb un augment de temes que poden causar aquests problemes.
Per tant, hi hauria una mica les dues parts, no? Exactament. Sí, tenim més detecció, se sap més, i per una altra banda també tenim factors de risc, com poden ser toxines, com poden ser pol·lució, temes o problemes que puguin passar, que passen en un moment del naixement o en un altre moment.
I són problemes que l'origen de tot plegat ve de molt lluny, ve una mica del principi de tot. Sí, aquesta és una cosa que també s'ha estudiat molt i és que molts d'aquests problemes s'originen durant el moment de la gestació.
també pot haver-hi un problema en el moment del naixement i després. Però normalment, evidentment, quan un nen té una disfunció o una lesió, és un problema que té un origen llarg, que ha tingut un problema en algun moment d'aquests moments que comentava. I entenem que, en principi, no tots els casos se'ls pot associar a una mateixa causa, sinó que depèn de molts factors diversos.
Efectivament. Sí que se saben quines són, per així dir-ho, els orígens o les causes que fan que el cervell o el sistema nerviós tingui un problema. El que no sempre són les mateixes causes, ni, per exemple, en diferents, per així, per exemple, l'aspectre autista, tenim moltes causes diferents i això s'ha d'avaluar, s'ha d'estudiar per veure com tractar el nen.
Per tant, les causes dependrien de cada cas en concret i en funció de cada cas també cal un seguiment o una rehabilitació determinada, segurament. Efectivament. Tot un plegat ve del cervell, que el cervell sabem que és un òrgan molt complex i molt desconegut també.
Efectivament, avui dia ja es comença a parlar molt, hi ha molta investigació, és tan complexa que té 100 bilions de cèl·lules, amb la qual cosa és una organització, una mica la comparació és imaginar que el cervell és com un país molt gran, com per exemple els Estats Units, que té molts estats, i que perquè funcioni, doncs, ha de haver-hi una comunicació entre els estats, no?
Déu-n'hi-do, la comparació és impressionant, no? I per tant, també faries una comparació, una metàfora amb el tema d'una avaria, no?, per explicar quan alguna cosa no funciona el cervell. Sí, perquè per comprendre què passa al cervell o què passa al sistema nerviós quan hi ha un problema, podem imaginar, per exemple, això, que estem als Estats Units i que l'estat de Michigan, que és un estat que té 15 milions de persones,
hi ha una avaria i es trenquessin tots els telèfons i tots els cables i es quedessin sense telèfon. Llavors, en aquest moment, a Michigan no es podria fer servir el telèfon, però a la resta del país sí. Amb la qual cosa primer ens plantejaríem, amb aquesta avaria, quant de temps es necessitaria perquè tot tornés a funcionar? Dies, anys o mesos?
i la resposta és que es necessitarien anys amb la qual cosa ja tenim una mica la proporció del problema que passaria al cervell amb la qual cosa algunes àrees funcionarien i altres no quan hi ha un problema al cervell hi ha àrees que continuen funcionant potser el nen pot veure, pot caminar però hi ha altres funcions que estan alterades o que no funcionen bé però el cervell pot adaptar-se, no?
Sí, efectivament. Aquesta és una de les altres coses que les últimes investigacions provenents de la neurociència han reconegut i ja ho saben. I és que el cervell es pot adaptar a les necessitats, a les condicions que estan passant. Amb la qual cosa té una plasticitat, té una capacitat molt gran d'adaptar-se i de regenerar-se.
Per tant, exacte, és flexible en aquest sentit. Efectivament. Llavors, amb això podem treballar-hi i si tornem a l'exemple de l'estat de Michigan que ha tingut un problema amb la comunicació dels telèfons, doncs hauríem de, per arreglar aquesta varia, podríem trobar, per exemple, el cablejat que uneix les àrees que funcionen amb les que no i un cop les hem trobat, doncs des d'una torre de control enviaríem un impuls
que inicies de nou la connexió telefònica. I d'aquesta manera, un cop s'ha retornat a la comunicació, les diferents àrees s'enviarien per així dir-ho tècnics que repararien a poc a poc el que no funciona. Per tant, és un procés. És un procés. Hem de trobar primer les vies
des de fora cap a dins del cos o des de dins del cervell cap a fora del cos que no estan funcionant. I podem afectar, podem estimular aquestes vies. Per tant, aquesta estimulació seria segurament una mica la clau per recuperar aquestes funcions? Sí, un cop has fet l'estimulació es poden crear noves neurones, es poden crear noves connexions
i, depenent, evidentment, de la gravetat o de la disfunció, es podrà regenerar totalment o parcialment. I què proposa aquesta teràpia trempana, per tant, per intentar-ho resoldre una mica tot plegat? Sí, és una teràpia que proposa una...
Una forma de recuperar aquestes funcions des de la via natural estimulant àrees amb pressió, es fa pressió amb els dits, a diferents àrees de la cara, del cap, de les mans i dels peus.
És a dir, totalment físic, eh? És totalment físic, però amb una base de saber quins punts estem estimulant. Anirem a estimular diferents lòvuls del cervell, per exemple. En funció del problema concret, en cada cas. I anirem a treballar per diferents llocs, per exemple les mans, la cara, perquè amb aquesta combinació ens assegurarem que arriba la estimulació que necessita el cervell i es pot recuperar.
Aquesta idea que tot està relacionat, que tot el cos està relacionat en realitat. Cada part s'encarrega d'una cosa diferent, no només la mà serveix per caminar, sinó que té altres funcions. Efectivament. Estudiant aquestes connexions, que són molt antigues i s'ha unit al coneixement de la neurociència, tenim ara una tècnica molt eficient. I, per tant, els resultats en alguns casos que heu provat, suposo que són satisfactoris, no?
Sí, a veure, els resultats són molt bons, s'aconsegueixen millores sempre, si se segueix el programa com es programa, i per això, per exemple, a Dinamarca ho han acceptat, no? Si no hi ha aquests resultats, no ho haguessin aprovat. Però sí, o sigui, hi ha resultats espectaculars, no?, de nens que tenen un pronòstic molt greu de no parlar...
o no veure, o no caminar, i que amb la teràpia comencen a fer moviments, a gatejar, caminar o veure. És molt impressionant, sí. I no només es treballa amb problemes escolars. No, teràpia temprana té un ventall de possibilitats de treballar, és molt ampli. Podem treballar com... És també una forma de fer un diagnòstic de salut, es pot fer un diagnòstic de salut amb...
amb la teràpia, veiem com està la persona i a més es pot servir per temes respiratoris, digestius, embarassades, nens petits, per nadons, és molt positiu perquè és molt suau i molt relaxant.
Per tant, d'alguna manera, a més a més, és una teràpia que es pot combinar amb altres tractaments, perquè de vegades algú diria, mira, jo és que el que vull fer és un tractament convencional, i per tant, si una cosa no em permet fer l'altra, però en aquest cas es podria combinar tot. Sí, no té cap efecte advers, i a més a més, com comentaves, sí, es pot combinar amb altres tractaments, perquè no tindrem mai un resultat que afecti altres tractaments. Val.
Per tant, una mica com a conclusió de tot el que hem explicat avui, Mònica, amb què ens quedaríem? Jo el que comentaria és que és una alternativa innovadora i molt eficaç per tractar els problemes tant del cervell, de l'aprenentatge, de comportament i altres problemes de salut i que podem ajudar. Es pot ajudar molts nens i moltes famílies, no?
Doncs exacte, en principi aquí a la ràdio anirem parlant cada 15 dies aproximadament d'algunes de les qüestions concretes, avui hem fet aquesta part més introductoria, però en tot cas parlarem més endavant d'altres afectacions concretes, per exemple la dislexia, l'autisme o altres dels casos que hem comentat avui.
Sí, efectivament. Aquesta és una mica la idea, no?, d'apropar la gent, doncs primer saber què passa, no?, perquè moltes vegades no se sap, o també quins signes ens poden donar una mica la idea que li passa alguna cosa al nen, i després què heig de fer, i després quines solucions hi ha, no?,
Jo crec que això és molt important, primer, perquè moltes vegades hi ha problemes que se sap molt poc i que a vegades sembla que no hi ha solució. I això jo el que dic és que sí que hi ha solució. Evidentment, segons el problema, podrem aconseguir una millora o que el nen estigui totalment bé, però ajudarem molt i, a més, la qualitat de vida augmentarà molt.
Exacte, per tant la detecció que deies també al principi important, no? Molt important, molt important perquè quan abans comencem a treballar amb Temperanotherapy abans tindrem els resultats. Per això que dèiem que el cervell està creixent, té una velocitat diferent quan som més petits i l'esplasticitat és molt més gran fins més o menys als sis anys, no? Després no és que no es pugui fer, es poden fer moltes coses, però aniré més lents.
Doncs n'anirem parlant. Avui hem volgut fer aquesta part introductoria amb la Mònica Flames. Moltes gràcies per acompanyar-nos avui aquí al Just a la Fusta i tornem d'aquí a 15 dies. Moltes gràcies. Que vagi bé. Bon dia. Gràcies. Adéu. Estem escoltant Just a la Fusta.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada. I tu? T'apuntes?
No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit.
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Cinc minuts i arribem en punt a la una del migdia. Tanquem aquesta hora el Just a la Fusta d'avui divendres 6 de març i ho fem agrair a la gent que ha fet possible el programa. L'Andrea, bon als serveis informatius i a la producció del programa. Carles i Hernández i Rius, a la previsió del temps. Avui hem entrevistat també la regidora de polítiques de gènere, Gina Pol, per parlar dels actes del Dia de la Dona.
Hem connectat també amb l'Institut, hem sentit la seva secció, el seu posem-li veu i hem tingut també la Raquel de Manguela amb els seus contes. Ara més a més també ho heu sentit fa poc estona, hem parlat amb la Mònica Flames de les necessitats especials dels infants i aquesta teràpia temprana.
I des de les 10 us ha parlat Carme Berdo i com cada dia us hem acompanyat durant aquestes 3 hores per explicar-vos què passa a Sant Just i fer-vos els matins una mica més entretinguts. Tornarem dilluns, com sempre, com cada dia, de 10 a 1 al migdia. Ara deixem de seguida amb el Sant Just Notícies, edició migdia, editat per l'Andrea. Bueno, per posar-vos el dia de tota l'actualitat Sant Justenca. Per per no estar res més, marxem, que vagi bé, que passeu un bon divendres i tingueu un bon cap de setmana.
Fins demà!
Well, you done done me and you bet I felt it. I tried to be chill, but you're so hot that I melted. I fell right through the cracks. Now I'm trying to get back. Before the cool done run out, I'll be giving it my best. This and nothing's gonna stop me, but divine intervention. I reckon it's again my turn to win some more luck.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Sant Just celebra aquest cap de setmana el Dia Internacional de la Dona. Can Ginesta acollirà diumenge a l'acte central de la jornada que es comemora el 8 de març per reivindicar la igualtat entre homes i dones. Durant tot el mes de març se celebren diverses activitats per aconseguir-ho. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia d'avui divendres 6 de març. En titulars destaquem altres qüestions a la jornada.
L'equip de govern i CIU defensen la legalitat de l'edifici que s'està construint al carrer Raval. Les darreres setmanes s'ha generat un debat a Sant Just al voltant d'aquesta construcció i el ple del mes de febrer també se'n va parlar.
El 18 de març se celebra una trobada per crear oportunitats de negoci a Sant Just. L'impulsa promoció econòmica per connectar empreses i comerços de dins i de fora del municipi. Se celebrarà a l'hotel City Park Sant Just. I també parlarem de les activitats d'aquest vespre. Avui a les 6 de la tarda xerrada sobre el telèfon de l'Esperança a les escoles i recital poètic a la Taneu a dos quarts de buit amb Ana Pentinat i Blancalló.
Bon dia, Sant Jus celebra aquest cap de setmana el Dia Internacional de la Dona. Can Ginestà acollirà diumenge a l'acte central de la jornada que es comemora el 8 de març amb l'objectiu de reivindicar la igualtat entre homes i dones. De fet, al poble, durant tot el mes de març, s'estan celebrant diverses activitats per aconseguir-ho. A l'institut, per exemple, es fan activitats coeducatives i de sensibilització adreçades als nois i noies. Sant Jus Notícies.
Segons Gina Pol, regidora de Polítiques de Gènere de Sant Just, el jovent és el col·lectiu on cal fer més incidència pel que fa a la igualtat entre sexes. Pol considera que és difícil trencar amb rols que la població té assumits des de fa dècades, però que cal intentar-ho, sobretot, amb el paper que juguen homes i dones a casa. Ha parlat el Just a la Fusta. Que encara el paper de la dona, o la dona a la llar, o la dona en aquesta esfera privada, encara la continuen...
veient d'una manera normal o tenen alguns greuges que dius, però si hauria d'estar superat, si això ja no ens hi hauríem de trobar. Per tant, en alguns moments jo crec que s'ha retrocedit. És veritat que és molt difícil, perquè implica canviar comportaments que tenim històricament, alguns arrelats per l'entorn familiar, per la cultura de l'entorn al que vivim, vull dir que és difícil de fer-hi front.
Per això, des de l'Institut de Sant Jus, fan èmfasi en la conscienciació de la igualtat entre sexes. A més, aquest treball de conscienciació també pot evitar comportaments abusius en el futur. Potser l'Institut és un bon entorn on plantejar-te coses, però abans, als últims anys de primària, hi haurà que també allà hem de poder fer incidència. Perquè, si no, es van consolidar, depèn quins comportaments, o coses que no vinculem amb la igualtat o madona, però que un bullying o depèn quins comportaments,
quines dominacions que està fent el grup cap a la persona diferent, això també implica uns rols de dominació que tampoc no són acceptables i ens estem trobant que succeeixen. La regidora de Polítiques de Gènere, Ginapol, considera que en els darrers anys s'ha avançat molt en matèria d'igualtat, però que encara queda molta feina a fer, sobretot per no fer retrocedir el que ja s'ha avançat. Per la regidora han quedat a assolir la plena incorporació de l'home en l'esfera privada, l'equiparació d'homes i dones a l'entorn laboral i que la llei empari les persones que hagin de tenir cura d'altres, siguin homes...
o siguin dones. Només pensem en la dona quan ha d'haver algú que ha de tenir cura d'un infant o d'una persona gran o del que correspongui. Això d'estar compartit o, com a mínim, la legislació laboral t'ha de permetre que durant aquell temps tinguis un coixí per poder-ho fer si vols fer-ho.