Assoltem l'alcaldessa de Calaf, un dels municipis afectats en declaracions a la xarxa de comunicació local. El territori no veu tan clar que sigui tan estratègic per la part econòmica de la comarca. Aquesta comarca ja sabeu tots que és una comarca deprimida, que tenim un elevat grau d'atur, però no veiem tots els municipis que formem part d'aquí de l'Alta Sagarra que diem, de tots aquests set municipis, un de la Molçosa més un de la Siana, que som els que en principi estem d'acord, anem tots alhora,
doncs no veiem tan clar. De moment continua la preocupació a la comarca de l'Anoia i també del Solsonès per la possibilitat que finalment s'acabi extreient urani. Un projecte pendent d'autorització però que ha posat en alerta 8 municipis d'aquestes dues comarques.
En un partit que s'ha decidit a la pròrroga.
Amb aquesta victòria els mariners ja dominen l'eliminatòria per 2 a 1 i si diumenge guanyen el quart partit es proclamaran campions. També en Baterpolo avui comença la final de la Lliga Femenina que disputen el Sabadell i el Mataró. El partit començarà a dos quarts de set de la tarda a la piscina maresmenca Joan Serra. I en futbol el Barça torna avui a la feina després de tres dies de festa. La plantilla blaurana començarà a preparar el derbi d'aquest diumenge a Cornellà al Prat. Ho fa després que el club hagi renovat fins al 2017 el contracte del defensa Adriano Correia. Avui també s'entrena a l'Espanyol.
Notícies en xarxa. Ràdio Taspers 98.1 FM Ràdio Taspers 98.1 FM
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i comencem a aquesta hora el Just a la Fusta d'avui, dijous 23 de maig. Comencem de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, també amb ella farem un repàs de l'actualitat, General del Dia, a través de la premsa.
I parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius, avui que ens hem llevat ja amb un cel també completament serè i en què sembla que les temperatures són menys fredes que ahir.
A les 11 i 10 parlarem amb Joan Torner, que és qui està darrere del torneig Joan Petit. De fet, és l'animal, l'organitzador d'aquest torneig en les diferents poblacions des de fa 13 anys i parlem amb ell a partir de les 11 i 10. A més, també farem tertúlia amb la Joan Algarra, el Pere Oliver, l'Alina Santa Bàrbara i la Montse Larrea, cop a dos quarts a dotze.
I a la tercera hora tindrem a la Maica Dueñas, que ens parlarà de teatre, i també parlarem amb Lluís Monges, que demà divendres farà una conferència per parlar de les formes de religiositat de Sant Just. En l'ada de mitjana, tot plegat serà a partir de les 12.10.
Us acompanyarem des d'ara i fins a la una del migdia i també a ritme de bona música. Just a la posta.
Avui comencem amb Bani Bisuit i aquest Shiny Days...
Bona nit.
Don't you leave me sitting here. Got a lot of imagination for all horrible things. But you're ready in the car.
Bona nit. Bona nit.
Oh, darling, bring me my shining days And take away the rainy days Ah, ah, ah Ah, ah, ah
Fins demà!
I'm still waiting for you to give me more and more. Oh, baby, bring me my shining days. Bring me my shining days back. And he said, oh, darling, bring
Fins demà!
Estem escoltant Just a la Fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fira de Botigues al Carrer
Els comerços enjustencs i els artesans instal·laran les seves paradetes al Parc Maragall en aquesta fira que té com a principal objectiu ajudar en la lluita contra el càncer infantil. D'aquesta manera es col·laborarà amb el projecte de la Fundació Amics Joan Petit, Nens amb Càncer, amb les aportacions que facin els clients i també amb els 5 euros que han pagat els comerços per participar-hi, que es destinaran al projecte de la Fundació. Precisament la presidenta de la Unió de Botiguers i Comercians, la Júlia Durant, ho explicava ahir al Just a la Fusta.
cada parada, des de les botigues al carrer, tindran una guardiola, i aquesta guardiola, esperem que les persones que tant s'hi compren com si no compren, basegen o mirin el que vulguin, que tinguin una petita aportació, o no, no, cala que fora gran, però bueno, i que sigui petita sempre és molt benvinguda. Amb aquesta guardiola, i encabats una vegada passada aquesta venta o tres cap de setmana, tot allò que hagin pogut reunir ho farem a servir per donar-los amb aquestes criatures
Així doncs, durant tot el cap de setmana hi haurà paradetes al Parc Maragall, amb els productes, els comerços i artesans de Sant Just, i a banda de les paradetes també hi haurà jocs i activitats infantils, i malauradament una de les activitats que hi havia previstes, la festa de la cervesa, s'ha hagut de suspendre per problemes logístics. Però l'AUBIC ha previst un pla B i es farà un tast de cerveses gràcies al celler de Can Mata. Es tastaran 5 cerveses, el tast costarà 5 euros,
i segurament es farà un sorteig de cerveses entre les persones que existeixin. El primer tas serà dissabte a les 7 de la tarda i diumenge a la 1 del migdia. I com que aquest cap de setmana, sobretot dissabte, hi haurà moltes activitats del Joan Petit a la Bona Aigua, hi haurà un petit tren que connectarà el complex amb el parc. Curiós, això, tinc ganes de veure-ho. Sí, jo també. I bé, de moment és el que tenim aquest cap de setmana a Sant Just amb aquesta fira de les botigues al carrer.
Molt bé, doncs això d'una banda, passem a parlar d'altres qüestions i parlem ara d'una exposició que s'estrena avui. Aquest vespre, concretament, és una mostra que es podrà veure al celler de Can Ginestà i es titula Papers i dibuixos. És obra de l'artista Rosa Tarruella, que és el primer cop que exposa Sant Just, i és una mostra basada en la tècnica del gravat, amb quadres de gran format i de tons obris. No és colorista, sinó que juga bàsicament amb el blanc i el grafit en blanc i negre.
És una exposició fruit d'un procés que va començar el 2007 i influenciada per elements com la terra i el bosc. Tot i això, Tarroella creu que el paper de cadascú quan observi l'exposició és important. La mostra s'inaugura a quarts de vuit i es podrà veure fins al dia 16 de juny al celler de Can Ginestar. Tapes i dibuixos. Això és una de les novetats que tenim per aquest vespre. Acabem parlant d'un últim tema. D'en clau política, Oriol Junqueras, Anna Simó i Joan Tardà participaran el dia 1 de juny.
de la trobada comarcal d'Esquerra Republicana que es farà a Sant Just. Hi haurà de tot aquell dia. La trobada comarcal començarà a les 10 del matí a la sala d'actes de la vagoneta amb el congrés del partit a nivell comarcal i a les 12 es farà un debat sobre la conferència nacional. A la tarda els actes de la festa es traslladaran al Casal de Joves, a les dues hi haurà un dinar i un acte polític i es lliuraran obsequis als nous militants del partit. El preu del dinar és de 10 euros,
El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, la portaveu del partit del Parlament, Anna Simó, i el portaveu al Congrés, Joan Tardà, intervindran a l'acte central que s'emmarca amb el lema 2014 decidim llibertat. Tot plegat, aquest acte començarà a les 4 de la tarda al Casal de Joves. Doncs això serà la setmana que ve. Gràcies, Andrea, i fins ara. Fins ara. Estem escoltant Just a la Fusta.
Passa un minut d'un quart d'onze, de seguida ens fixem en l'actualitat general del dia, ho farem però després d'escoltar una mica més de música i ara ho farem a ritme dels Manel que toquen aquest vespre justament al Primavera Sound, fan aquest debut, de fet comencen la seva gira en aquest festival, avui cap a dos quarts de nou i el que fem és escoltar una cançó del seu últim disc, que escoltarem en concret
Una de les cançons que forma part de la part final d'aquest disc. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. El condensador de fluzo.
El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern.
Un cop a la setena planta vaig saludar la secretària. Ja hauria pogut fotre'm el peu la porta avall, cridar sentit que hem de parlar.
ens parla. Odi em sap greu, però t'equivoques i del tot no has calculat que estic molt boig. Enguardia, enguardia.
un barret ben divertit retar-lo a un duel irrequerit l'espasa o estirar-me dels cabells com posseït notar-lo ben acollonit mirant-me mirant-me
Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts o cinema.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7.30 a 8.00.
El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. 6 minuts i dos quarts d'11, s'arrem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola.
I comencem parlant de la notícia més destacada d'avui dimecres en els diaris. Avui passa per un nom concret, José María Aznar, l'expresident del govern i les seves declaracions fa un parell de dies, una entrevista en TN3 i les reaccions que aquesta entrevista ha causat. El periòdico ens mostra una imatge seva bastant gran, la notícia de fet ocupa més de la meitat de la portada, i veiem una imatge de José María Aznar, seriós,
I el titular és, claus d'una vendeta. Aznar obre un altre front al govern. El dirigent fa un any que mostra el seu cabreig en reunions privades. Està molest per la gestió de cospedal dels casos de Correa i Bárcenas i diu també que intenta corregir el camí erràtic davant la crisi i frenar el sobiranisme. És el tema del dia avui al periòdico. També ens diu en aquest sentit que Rajoy evita polemitzar amb l'expresident popular i afirma que no canviarà el rumb.
I també veiem dos articles d'opinió als titulars, que m'han fet molta gràcia. L'Anton Lozada escriu Aznar Mann, l'expresident de Ferro, i en Joan Tàpia, un don perfecto saltibèric. És com ho tracta el periòdico. El diari Ara ens diu que el PP fa pinya contra l'atac d'Aznar.
malestar a la Moncloa, consternació entre els populars per l'endenada de l'expresident espanyol. En Rajoy diu, no em trobaran en cap polèmica, però no canviaré de política econòmica. I Cristóbal Montoro diu també, les enyorances melancòliques les deixo per a un altre dia. I per últim, La Vanguardia, perquè el punt avui en portada no en parla, no parla d'Aznar avui.
A l'avantguàrdia ens diu que Rajoy confirma la seva política i es mostra indiferent amb Aznar. Dues veus de l'aznarisme, Montoro i Posada, identificant l'exlíder amb la nostàlgia i el passat i el PP-Fapinha amb el president enfront de la deslleialtat del seu antecessor. Molt bé, doncs això és el que tenim com a gran tema del dia a les portades. Avui és un tema que ja queda més avall en els digitals i queda amagat per altres qüestions. Per exemple, l'Ara.cat ens obre parlant-nos de la lluita contra el dèficit
Europa farà desaparèixer el secret bancari. Aquest any Bruxelles forçarà les empreses a tributar on s'instal·lin per evitar casos com el d'Apple. Això d'una banda, després també se'ns parla de tot aquest tema de Londres, que de fet és la notícia amb què obre el 324.cat.
I ens diu que assassinen un soldat a Londres en un presumpte acte terrorista. Ens ensenya també un vídeo, explicar les reaccions de tot plegat i les nit del darulls que hi ha hagut avui. I és el tema amb qui obre el 324.cat. També, com dèiem, ens ho explica el diari Ara, que ens diu Alerta a Londres per un atac bàrbar. Cameron assegura que la decapitació d'un home en ple carrer és un acte terrorista.
També diu Lara que el PP i Ciutadans es queden sols intentant frenar la llei de consultes al Parlament. I d'altra banda, el 324.cat ens parla també que tallen una hora l'accés al port a l'inici de la vaga contra el bloqueig dels convenis. I que la Gard declara davant del jutge per l'anomenat Cas Tapí, la directora general de l'FMI, podria ser imputada formalment per complicitat
En falsedat documental i malversació de fons públics. I un últim apunt, també el 324.at ens parla d'una campanya a favor d'un avortament legal i lliure. Diu que polítics com Elena Valenciano o Gaspar Llamazares, actrius com Lola Herrera o Aitana Sánchez Gijón i periodistes com Julio Otero o John Sistiaga són algunes de les cares d'aquesta campanya. Passem de nou a les portades, altres apunts que tenim avui, Andrea.
Doncs aquesta qüestió que destacaves tu, el que ha passat a Londres, a La Vanguardia trobem en clau internacional l'assassinat d'un soldat en ple carrer que emociona la ciutat. El govern es reuneix en gabinet de crisi per la sospita que es tracta d'un atac islamista. I en fotografia han agafat una imatge d'un dels atacants
amb les mans encara ensangonades i explicant a una persona que hi havia al carrer en un vídeo el que havia fet i per què. Diu, mai no estareu segurs i veiem aquest home amb el ganivet a la mà parlant a la càmera i de fons veiem també el cadàver del soldat que va matar.
Això ho trobem a La Vanguardia i la resta de portades també ho destaquen. El diari ara ens diu Lucas, fill de la ciència. L'Hospital de Sant Joan de Déu va presentar ahir el Lucas, el primer nen que neix a l'estat d'una mare a qui van transplantar part del seu propi teixit ovàric, extirpat fa 12 anys. I veiem que el nen ja ha crescut, potser té més d'un any segur, amb...
amb la seva mare i amb un dels metges que va tractar tot plegat. Una imatge molt maca. Al diari El Periódico trobem un suspens que talla una carrera. Ens acosta avui al diari a una jugadora del Girona, que es diu Sílvia, que pot perdre una beca per jugar a bàsquet per no aprovar gimnàstica. Ah, sí? Una cosa curiosa, no?
I per últim, el punt avui, la imatge que han triat, i de fet la notícia més destacada, és l'estàtua de Colom de Barcelona, l'últim fitxatge blaugrana. Sembla ser que per un tema promocional, una campanya promocional, li han posat una samarreta del Barça de Qatar Orways, diria? Sí, és la nova, és la de l'any que ve. Sí, Qatar Orways, sí, doncs l'estàtua de Colom. I veiem una imatge de Colom molt a prop amb aquesta samarreta del Barça.
Curiós, sí, sí. Suposo que veure-ho ahir devia cridar l'atenció. Molt bé, m'ho imagino. Passem ara cap a què passava fa uns quants anys, fa 20 anys. La Vanguardia era diumenge i presentava entrevistes. Atenció als presidents de la Generalitat i també al del PP. Per tant, a Pujol i a Trenar. Pujol deia que el pressupost seria la prova del futur govern i a Trenar deia que el franquisme sociològic estava present al PSOE.
I d'altra banda, els Estats Units i els Països Aliats acordaven un pla per contenir la guerra de Bòsnia. Christopher reunia a Washington els ministres d'exteriors de Rússia, França, Gran Bretanya i Espanya. Aquests eren els temes principals ara fa 20 anys. En fa 15, el 23 de maig del 98, Irlanda votava per la Pau l'altíssim grau de participació a l'Ulster...
de tradició abstencionista feia preveure un sí majoritari. I també se'ns deia que hi havia sis consumidors de Viagra que havien mort per causes desconegudes. La FDA investigava si ho havien combinat amb algun altre fàrmac. També ens anantava a l'entrevista Rafael Bérec, secretari d'Estat. Deia, espero que hi hagi una gran sorpresa en el desenllaç del judici per tot el tema dels gals.
I per acabar ens parlava també de l'Expo de Lisboa. Ens deia primer dia sense cues i la imatge dels Reis. Una mica més a prop parlem ara de què passava ara fa 10 anys. El 23 de maig del 2003 l'ONU donava legitimitat a l'ocupació d'IRAC. El Consell de Seguretat alçava sancions que havia imposat a Saddam l'any 90 i Powell trencava el gel en París sense rebaixar les tensions.
La imatge, però, passava pel socialisme, una imatge on apareix José Montilla, Pasqual Maragall, Joan Clos i Zapatero, tots ells, doncs, ara ja apartats de la primera línia política, i això és de fa deu anys, diu que Zapatero va passar per nou barris i el líder socialista va dedicar més temps a elogiar les virtuts de Maragall com a futur president de la Generalitat, encara no havia passat per la Generalitat, que parlar sobre candidats municipals. Zapatero diu que veia un futur brillant per Espanya si guanyava Maragall.
Sembla que fa sigui molt de temps, no? I en realitat són 10 anys, exacte. Han passat coses. I finalment es parlava del segisme d'Argelia, que s'havien dut més de mil vides. I acabem amb l'avantguàrdia de fa 5 anys. La portada la dedicaven en primer lloc, atenció, a Aznar, que arropava els crítics i censurava el Girre Rajoy. L'ex-líder mostrava el seu profund disgust per la marxa d'Ortega Lara i San Gil i Rajoy
que aquell dia seria aprovat, apujat pels alcaldes, deia que no fallaria als votants. I mira, cinc anys després... Exacte, sí, sí. Pràcticament el mateix, molt semblant, vaja. Sí, sí, sí, és interessant. La Unió Europea permetria que s'empresonés immigrants sense papers durant 18 mesos i el col·lapse judicial a Catalunya era pitjor fora de Barcelona.
I finalment també se'ns deia desgovern al Barça, Roni al Brasil i Messi a Pequín. I una imatge de Messi quan duia el cabell llarg. No sé si us recordes, Andrea. Sí, sí, sí. Ara està més guapo. Sí, sí, ha millorat una mica. L'estètica. Doncs bé, és el que apareixia en aquesta portada de fa uns quants anys. Ens n'anem ara cap a les contraportades. I comencem per la contraportada de la Vanguardia, que avui ens parla de Mirades.
I entrevistan avui a José Luis Cuerda, cineasta, director, diu «Tinc una confiança cega en l'intercanvi de mirades». La periodista Laima Sanchez li pregunta què li ha passat en aquests últims 10 anys i ell explica «He tingut un infart cerebral que em va deixar al costat esquerre agarrativat de pota i braç, també he fet diverses pel·lícules, he escrit alguns guions, m'he quedat vidu, he vist créixer en saviesa i bellesa les noves dues filles i no em queixo, excepte del món en què vivim, que no m'agrada gens ni mica».
Diu que la vida no és xauxa, però tot i així és millor que nosaltres. Si sabéssim adaptar-nos als ressorts que mouen la vida, que són més savis que els que nosaltres hem imposat culturalment, ens aniria millor. I el motiu pel qual l'entrevisten, per la seva trajectòria, és perquè ha publicat un llibre titulat Si hi ha maestres una cabra, llevas mucho adelantado, on parla dels seus pensaments, de reflexions i també d'alguns dibuixos. També apareixen alguns dibuixos.
Doncs curiós aquesta entrevista avui a la Contra de la Vanguardia. Passem ara cap al periòdico on llegim que enlloc hi ha els camins de Collserola. Avui entrevisten en David Giró, que té 39 anys i ell mateix es defineix com a friki de la bici, ho diu ell, i és ambaixador d'una marca nord-americana, d'una marca de bicicletes. Té un blog a internet que va posar en marxa fa poc més d'un any, on mostra això que l'apassionen en bici i ja l'han consultat 85.000 persones.
I és ambaixador d'una marca de bicis, una marca artesanal de bicicletes de titani que es fa als Estats Units. I clar, la periodista no entén això i li pregunta com es va fer ambaixador. Diu, per casualitat, vaig arribar a la inauguració d'una botiga de bicis amb la meva bici i em vaig trobar als distribuïdors oficials de la marca. Ja sabien de mi, se'n van acostar i em van oferir que fos el seu ambaixador. Faig la mateixa feina que feia abans però ara en pagant.
Ell no és ciclista professional, vaja, que no s'hi dedica. Diu que treballa com a compositor de música per a publicitat, documentals i anuncis, però dedico més hores al hobby que a la feina. Diu que el dia que no tinc feina no compong música, però sí que vaig a Collserola cinc dies a la setmana, perquè, com deia el titular, enlloc del món hi ha els camins que hi ha a Collserola. Doncs mira, també interessant de llegir, ja que tenim també Collserola tan a prop, avui podem llegir aquesta contra el periòdico. Ens n'anem ara cap a l'ara, on tenim que soc l'antidiva.
La Bibiana Ballbé avui entrevista Zahara, una cantant estrella del rock o del pop, segons es miri. 17 anys damunt dels escenaris, incomptables concerts i un grapat de tòpics trencats perquè no veu, no fuma, no és droga i és una noia responsable i madura. Diu que no és droga, diu jo soc molt mojigata, soc de les que fan servir les targetes de crèdit com a cullera per menjar arròs abans que per fer ratlles de coca.
Diu que mai es queden números vermells, en vermells no, però en números justos sí. Diu que té els comptes al dia i els calaixos impecables, també parlar d'amor, la Viviana Bellbé sempre pregunta per aquestes coses. Diu que cap crisi? No, en tots els casos ens vam desenamorar alhora i llavors tot és fàcil. Que ja no ens estimem? Doncs ho deixem aquí.
Que volem ser amics, doncs som amics i punt. Pur pragmatisme, equilibri real. I diu també que treballa amb dos ex seus, amb dues exparelles. Mira, doncs és una manera de fer que podem llegir avui el diari ara amb la Viviana Valldé. I acabem amb el punt avui on llegim el següent titular. Fer la ruta de la seda és com empaitar un fantasma. Aquesta entrevista avui m'ha agradat molt. Entrevista en Pablo Strubel, que és economista, viatger i editor. És basenet del doctor Troeta.
i ha estat gerent de la Sociedat Geogràfica Espanyola. Ha viscut a Turquia, a Malàisia i amb la seva parella. Ha escrit una mena de manual, un manual per a Rodamons, que han titulat Com preparar un gran viatge. Parlant d'això, parlant sobre viatjar, per què la gent viatja, ell diu que per conèixer la riquesa d'altres llocs i cultures, per descobrir l'altre i les seves diferències, tot i que en el fons tots som iguals,
I diu que viatjar fugint de la rutina o d'un trencament de parella és un error. Cal fer-ho en positiu, amb la passió de sortir i de compartir. Diu que per viatjar no calen diners, diu, però ens costa molt despendre's de l'ordinador, el telèfon, la roba neta diària i dona alguns consells per viatjar. Diu que cal ser generós i receptiu. Si ho fas, el que rebràs serà tan excitant que t'oblidaràs de no prendre cafè o de no poder dormir en un bon llit. Com més viatges, més t'obres i el 99% de les persones, diu, són bona gent.
i acaba dient que el món sempre ha estat tan segur o tan insegur com ara. Avui no es pot anar a Mali i potser demà no es podrà anar a Grècia. Una entrevista molt xula. Doncs molt interessant, exacte, sí, sí. Fa ganes de llegir aquesta entrevista avui a la contra del punt avui.
D'aquí ens n'anem, però la notícia curiosa del dia, que avui és, de fet, sobretot el vídeo, que és un amant que ha escapat per la finestra perquè la van enganxar a un fregàntic. O sigui, estava a casa de la seva amant, va arribar el marit i això va passar a São Paulo i es va escapar per la finestra. Llavors, una parella discutia en un balcó mentre l'amant, el que suposadament el marit l'ha enganxat, escapa per la finestra com pot.
No se sap potser si és un muntatge o quina història hi ha, però la cosa és que el vídeo ha causat furor a internet. I qui l'ha gravat, un veí o un tipus així? Per això es diu que no se sap si és que ho van fer algun muntatge, però en tot cas, doncs... Sembla una pel·lícula. Sí, sí, exacte. Ai, pobre. Bé, pobre, mira. Sí, sí, exacte. T'arrisques a segons quines coses, no?, si fas aquestes coses. Què passa que, clar, s'hauran vist tots per internet i això no sé com era derivat, doncs, en tota aquesta situació. Desastre.
En fi, gràcies, Andrea. Que vagi bé i fins ara. Bon dia.
Fem ara el recull de premsa, obrim diaris i ens fixem en diferents qüestions. Per exemple, amb La Vanguardia avui ens aturem a la secció de política per quedar-nos amb l'anàlisi que fa Enric Juliana de tot el cas Aznar. I fa un perfil de José María Aznar, el títol, l'article, el professor Moriarty, diu que Aznar s'ha convertit en el professor Moriarty de la política espanyola. Hi és i no hi és. Parla poc, però tothom l'escolta quan pren la paraula. Sembla l'absent.
però presideix la fundació política amb més pressupost i amb més influència social. Es passa el dia viatjant a l'estranger, però a Madrid se li atribueixen molts moviments entre vestidors. Aznar està contra tots, contra gairebé tots. S'ha convertit en el gran antagonista del grup dirigent del seu partit, de l'oposició d'esquerres i dels nacionalistes catalans i bascos que ja titlla sense embuts de traïdors.
Continua dient Enric Julián Aznar, el cavaller castellà que mira de cara l'entierro del conde d'Orgat amb un bigoti que hi és i no hi és, amb un somriure que es transforma fàcilment en ganyota i amb una eficaç i contundent claredat argumental que ha sabut construir un cap magnètic al seu voltant. És temut i és temible.
I acaba dient, però, Enric Julián, que Rajoy no se dirà que els ministres estan amb el seu president i que el PP té una estructura vertical difícil de trencar des de fora del carrer Gènova, per molt que s'esforci la premsa aliada amb Moriarty. Hi ha una dada a tenir en compte aquests dies, mentre que el jutge Ruz, magistrat seriós, instrueix el cas Gürtel i es coneixen nous atals del forat de Bànquia. Aznar té cap magnètic, però no té immunitat parlamentària. Convé saber-ho.
És l'article que signa avui Enric Julián a la Vanguardia. D'aquí saltem cap al periòdico i parlem d'una iniciativa curiosa vinculada amb el trànsit i amb aprendre a conduir. És Barcelona Vial. I és una primera guia d'examen pràctic de conduir de Barcelona que ofereix un recorregut virtual per les zones d'examen.
De fet, el reportatge parla amb els seus impulsos que són Daniel Cervera i Fernando Caldito i els fotografien justament el conegut Stop de la Mort a Barcelona, al barri del Poble Sec. Diu que intenten solucionar la idea d'estalviar temps i diners d'una persona que es vol triure al carnet de conduir. La pàgina web és bcnvial.com i és una de les primeres guies d'examen de conduir de la capital catalana. L'objectiu diu que és que l'alumne vagi preparat
a les pràctiques amb un aprenentatge previ a les localitzacions i les localitzacions apreses. Diu que hi ha tots els errors habituals amb els quals més gent suspèn i que, per tant, el que ells intenten és solucionar una mica aquests punts. Diu, per exemple, que alguns senyals de la ciutat han estat batejats a causa del gran nombre de suspensos amb noms com aquest, Stop de la Mort, ubicat a la intersecció del carrer Aníbal amb Margarit,
i que és una guia que es dirigeix tant a futurs conductors com també als seus mestres. L'accés a la pàgina web, que pertany a reduir la mitjana de pràctiques per alumne, és parcialment gratuït. Per accedir a la totalitat dels continguts és obligatori registrar-s'hi i pagar 20 euros el primer mes. Daniel Cervera és un jove professional de l'educació viària i Fernando Caldito, un programador informàtic. Interessant aquesta iniciativa que ens detalla avui al periòdico.
Saltem cap al diari ara i parlem de Grècia. Llegim un article a la secció d'opinió d'Eusebia Iensa, helenista. Va dirigir l'Institut Cervantes d'Atenes entre el 2007 i el 2012 i parla del retorn a la tradició d'aquest país. Diu que avui els grups proclamen l'orgull de ser-ho
en una Europa que qüestiona la seva gestió dels recursos públics. Per quarta vegada es dedica un congrés internacional amb 60 ponències al folclore d'una illa d'uns 300 quilòmetres quadrats. Parla també dels anys entre el 36 i el 49 en què la dictadura del general Metaxás, la Guerra Mundial i la Guerra Civil van amenaçar la supervivència de la nació grega i que va comportar com a gest de tu afirmació nacional
el retorn a la cultura popular en totes les seves facetes. Diu que com en aquells anys tan foscos, els grecs ara han girat novament cap a la seva rica tradició folclòrica per proclamar l'orgull de ser grecs en la mar d'una Europa que els qüestiona cada dia més. I diu que a Gràcia, almenys la recuperació de les tradicions populars té un efecte balsàmic i permet vestir ponts que altrament serien inviables. El congrés al qual
Es refereix, diu que dóna una interessant descripció de l'illa de Carpatos a mitjans del segle XIX, Grècia i Alemanya, separades per la política econòmica però unides per la tradició, tot un exemple, seguint els moments difícils com els actuants, diu avui Eusebia Llensa al diari Ara.
I acabem parlant d'una iniciativa solidària que ens retrata avui el diari El Punt Avui. Es titula el reportatge Deixar un cafè pagat i va justament d'això, una iniciativa del cafè pendent que convida els clients d'un establiment a deixar pagat un cafè perquè se'l prengui una persona sense recursos. Una pissarra a l'exterior, mal que els bars, cafeteries i restaurants que participen en la campanya i que recull el web cafespendientes.es. Un restaurant de les Corts també incorpora menjars preparats.
I el gest és senzill, algú que digui cobre amb dos cafès en lloc d'un i així deixo pagat un cafè pendent. Es pot fer, per exemple, algun estaliment com Wiki Apads, un restaurant de les Corts o també d'altres bars de Barcelona.
Una iniciativa que també es copia d'una altra proposta semblant que ja existeix a Nàpols. Avui ens ho expliquen i ens explica també quins establiments s'han acollit a aquesta iniciativa de deixar cafès pendents. I ara ens n'anem cap al món dels esports per parlar de les portades esportives que avui, en el cas del món de l'esport, ens parlen sobretot
de Neymar i un titular molt semblant. L'esport titular Santos demana més, rebuig en oferta del Barça de 23 milions per Neymar. I el mundo deportivo directament diu en demanen més i la imatge també és de Neymar, en aquest cas assegut al terra.
Parla d'aquest rebuig de l'oferta del Barça, que en aquest cas diu que és de 20 milions per a aquest jugador. I també ens adverteix el Mundo Esportivo que a Thiago se'n podria anar per 18 milions. El centrecampista té ofertes del Chelsea, el Manchester, el Bayern i el City. El nou esportiu, en canvi, ens fa estadística i ens diu que el Barça goleja al Madrid en les últimes cinc temporades.
15 a 4, ens parla de títols, el Madrid té una Lliga, una Copa del Rei, dues Supercopes d'Europa, i en canvi el Barça suma quatre Lligues, dues Champions, dos Mundials de Clubs, dues Copes del Rei, dues Supercopes d'Europa i tres Supercopes d'Espanya.
Parlem ara en clau cultural i parlem en primer lloc de Montserrat Cavaller que s'esplén als recitals de Santander i Bilbao per una infecció vocal. Michael Douglas torna al cinema. I Sílvia Pérez Prius s'assuma al concert solidari contra l'Alzheimer. La Fundació Pasqual Maragall uneix Joan Manuel Serrat, Noa, Barbara Hendricks i Miguel Poveda, més agrada també
de Sílvia Pérez Cruz, del concert del dia 28 de setembre al Palau Sant Jordi. Glocks anuncien el seu retorn i surten de gira per finançar el disc que publicaran el 2014. És la banda de Joffre Bardagy, que reuneix després de 10 anys i que actuarà l'1 de juny al Cidecart de Barcelona. Leipzig es reconcilia amb Wagner en el bicentenari del seu renaixement.
I el Primavera Sound arrenca amb una nit de concerts gratuïts al recinte del Fòrum de Barcelona. Acabem parlant justament del Primavera Sound amb la notícia musical del dia. Avui comença el festival, de fet la part forta avui, divendres i dissabte, són els dies que forma en bar la programació al Fòrum.
I un dels temes o un dels grups que podrem sentir avui més esperats és Dear Hunters.
Són aquests que sentim de fons, són alguns dels grans noms d'avui, de més a més, però també es podrà gaudir d'altres grups, com, per exemple, Animal Collective, Més tard de la nit, també hi haurà Dinosaur Jr., o Fag Buttons, Grizzly Beard, L'Hereu, Escampa i la Brigada, fins i tot en horari de tarda, o Manel, Cap al Vespre, també ho hem comentat abans, Savage, Terebit, Devots, Whitefans o Wild Nothing, entre altres.
A més també d'un dels esperats a nivell nostàlgic sobretot que seran els de Postal Service que actuaran també avui a les 11 de la nit. Aquests que sentim són els Dear Hunter que actuen avui a l'escenari Raven a les 11 de la nit justament també.
Bona nit
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar.
Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
La informació més propera al Just a la Fusta. Un minut i mig i arribem a les 11 del matí, moment en què connectem la xarxa i també sentirem el bolletí dels Sánchez Notícies. I tornem després amb la segona hora. Parlem amb Joan Torner, president de la Fundació Joan Petit, Nens amb Càncer, i també farem tertúlia amb la Joan Algarra, el Pere Oliver, la Lina Santa Bàrbara i la Montse Larrea.
Bona nit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà de l'Ajuntament de Barcelona, Antoni Vives, justifica l'acció publicitària que ha vestit del Barça l'estàtua de Colom. Vives diu a la xarxa de comunicació local que l'acció suposa uns ingressos per a la ciutat de Barcelona. Em sembla que no podem barrejar les coses. Aquí estem parlant.
d'una campanya d'una empresa que aprofita, que estem arreglant el monument a Colom en el marc del 125 aniversari de la seva implantació i s'ha de posar una vestida i aleshores això permet, com fem en tants altres llocs de la ciutat, això permet que hi hagi uns ingressos que després nosaltres utilitzem per allò que ens sembla més avient. És un cas excepcional i aquests ingressos en van aparar entitats cíviques a la ciutat.
El monument de Colom lluirà a la samarreta del Barça fins al 9 de juny, segons el contracte signat per Naic i l'Ajuntament de Barcelona. El consistori rebrà uns 100.000 euros que destinarà, com dèiem, a finançar projectes socials. Els sindicats, comissions obreres i la UGT de Catalunya han convocat per avui una jornada de lluita pel bloqueig de les negociacions amb la patronal foment del treball sobre els convenis col·lectius.
6 de cada 10 convenis no es prorrogaran més enllà del mes de juliol per falta d'acord. Hi ha mobilitzacions convocades al llarg del dia a ciutats d'arreu de Catalunya. A Barcelona en aquests moments es manifesten els treballadors del comerç tèxtil al centre de la ciutat. Barcelona, Jordi Casino, bon dia.
Bon dia amb aquestes accions que combinen vagues, manifestacions i concentracions i que es faran durant tot el dia. Els sindicats volen denunciar la desprotecció que diuen de molts treballadors i treballadores atès que la reforma laboral aprovada pel govern central anul·la l'ultraactivitat dels convenis si no s'actualitzen abans de juliol. Aquest és el cas dels treballadors del sector del comerç tèxtil que es manifesta en aquesta hora des del passeig de Gràcia fins a la seu defoment del treball.
A la via Lalletana, Esteban Sanàbria és membre de la mesa negociadora de comissions obreres. La patronal ha bloquejat la negociació d'aquest conveni perquè sap que un cop perdi la seva vigència, la jornada màxima anual s'incrementarà, desapareixen els complements en cas d'incapacitat temporal, en cas de malaltia dels treballadors i de les treballadores, anirem al salari mínim i això és el que busca la patronal.
A la seu de Foment, a les 12, hi ha convocada una concentració a la que tenen previst sumar-se els treballadors del sector del transport de mercaderies de la demarcació de Barcelona. La majoria de les mobilitzacions han estat convocades pels sindicats avui davant de les seus de les patronals. Per exemple, a Mataró, a les 12 del migdia, a Girona, Sabadell, Terrassa, Granollers, Vic i Tarragona. L'alcaldessa de la Junquera, Sònia Martínez, assegura que farà tot el que estigui a les seves mans per tancar el macroprostíbul que hi ha en aquest municipi. Tot i això, en declaracions de la xarxa, ha reconegut que és difícil que el pare d'aix tanqui.
Jo batallaré dintre del que estiguin les meves mans, sé que és difícil, perquè parlem d'això que si legalment tenen tots els permisos, però és un negoci que no m'agrada que estiguin en el meu municipi, perquè també aquest tipus de negoci crec que hauria d'estar més reglamentat a nivell legal,
i a part perquè ens adona aquesta mala imatge, perquè a tota França no hi ha ningú que no conegui el nom de Paradais, la Junquera, que fan aquesta similitud. L'alcaldessa d'aquest municipi de l'Alt Empordà ha dit que els ajuntaments haurien de poder tenir més pes per decidir si volen o no aquest tipus de negocis.
Els Mossos d'Esquadra han detingut 36 presumptes membres d'un grup organitzat de lladres violents a Catalunya. Els imputen una cinquantena de robatoris comesos a bars, restaurants i habitatges de les comarques del Baix Llobregat i l'Alpenedès i també a la ciutat de Barcelona.
Els detinguts són veïns de Gabà, Sant Boi de Llobregat i Viladacans i estaven especialitzats també en la venda de drogues a menors d'edat. Dels 36 n'hi ha 6 que han ingressat a la presó i uns altres 3 són al centre d'internament d'estrangers de Barcelona perquè són estrangers en situació irregular.
El Barça s'està entrenant des de fa uns minuts a la ciutat esportiva. Després de tres dies de festa i ja amb la Lliga a la Butxaca a la Plantilla, Blaurana comença a preparar el derbi
D'altra banda, l'Espanyol ja fa mitja hora que s'està entrenant a Sant Adrià. També s'ha entrat en el partit d'aquest diumenge a les 8 del vespre a Cornellà contra l'equip de Tito Vilanova. En bascat avui comencen els play-offs dels quarts de final de la Lliga CB. Barça i Bilbao juguen el primer partit de l'eliminatòria a partir de 3 quarts de 9 al Palau Blaurana. Xavi Pasqual té les baixes de Pete Michael i Nathan Jawa i l'Australià substituït per Lucas Mabroke Falidis. Avui també juguen al València, bascat Caixa-Aragossa i el laboral Cotxa Gran Canària.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Buena. Un mes de 60 comerços i artesans participaran aquest cap de setmana de la fira Botigues al carrer.
Tant dissabte com diumenge, els comerços enjustencs i els artesans instal·laran les seves paradetes al Parmaragall en aquesta fira que té com a principal objectiu ajudar en la lluita contra el càncer infantil. De fet, es col·laborarà amb la Fundació Amics Joan Patint Nens amb Càncer i amb el seu projecte amb les aportacions que facin els clients. Així doncs, durant tot el cap de setmana hi haurà paradetes al Parmaragall amb aquests productes dels comerços i artesans de Sant Just i a banda d'això també hi haurà jocs i activitats infantils.
I com la festa de la cervesa s'ha hagut de suspendre per problemes logístics, el celler de Can Mata oferirà un pla alternatiu amb un tas de cerveses. Costarà 5 euros i segurament es farà també un sorteig de cerveses. El primer tas serà dissabte a les 7 de la tarda i diumenge a la una del migdia. Més qüestions. L'Ateneu celebra aquest cap de setmana la Setmana de l'Ateneu. La inauguració es farà demà a dos quarts de vuit del vespre amb la presentació d'una exposició d'Ateneu a la Sala Piquet.
Dissabte al matí es farà l'esmorzar al Patí del Roure, costarà 5 euros pels socis i 6 pels qui no ho són. I a les 10 començarà un concurs de dòmino per parelles, un concurs de cartes i un torneig de ping-pong. A més, a quarts d'11 del matí, l'Escola de Música de l'Orfeo Enric Morera farà un recital. Divendres al vespre, un nou concert. En aquest cas, el mal saxofonista Llibert Fortuny farà un concert de jazz poc convencional amb l'espectacle i de cop sol. El preu de l'entrada serà de 12 euros pel públic en general i de 10 euros pels socis de l'entitat.
D'altra banda, diumenge al migdia es farà una ballada de sardanes amb la Copla Rambles i l'agrupació sardanista Sant Just i també el reconeixement, el lliurament de diplomes als socis i sòcies des de fa 25 i 50 anys. I acabem amb una punta en clau política. Oriol Junqueras, Anna Simó i Joan Tardà participaran l'1 de juny de la trobada comarcal d'Esquerra Republicana a Sant Just. La trobada comarcal d'Esquerra començarà a les 10 del matí a la sala d'actes de la Vagoneta amb el congrés del partit a nivell comarcal.
i al migdia s'iniciarà un debat sobre la conferència nacional amb els assistents. A la tarda, el centre neuràlgic dels actes de la festa serà el casal. A les dues es farà un dinar republicà i un acte polític, i es lliuraran obsequis als nous militants del partit. El preu del dinar és de 10 euros. El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, la portaveu del partit al Parlament, Ana Simó, i el seu portaveu al Congrés, Joan Tardà, intervindran a l'acte central de la jornada, marcat amb el Nema 2014, decidint llibertat.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Just Notícies edició migdia a la 1 i 5. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Impossible, impossible, impossible I remember years ago Someone told me I should take caution When it comes to love, I did Show them all I know now Show them all
Fins demà!
ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Lluís, durant el 8.1. Smooth Jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7.30 a 8.00.
El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tal va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
Just a la fusta.
En punt un quart de dotze, de seguida parlem de la Fundació Joan Petit Nens amb Càncer perquè aquest dissabte se celebra la tretzena Festa Torneig a Sant Just, al complex esportiu municipal La Bonaigua, un acte solidari que pertany a lluitar contra el càncer infantil i que enclaurà jocs i activitats lúdiques i esportives al matí i un torneig d'hoquei amb la participació de centenars de nens i nenes a la tarda. En parlarem amb el president de la Fundació Joan Petit, Joan Torner, d'aquí una estona.
Ho farem després d'escoltar una mica més de música. Ara amb Belen Sebastián. I'm the singer
Now you're an actress.
So says your resume, you men of cop, you couldn't hide your way out of a paper bag. You got lucky, you ain't talking to me now, little miss lucky. Lock your eyebrows for the crowd, get on the airplane.
Bona nit.
Bona nit.
I'm fixing people's nails I'm knitting jumpers I'm working after hours I've got a boyfriend
I've got a feeling that he's seeing someone else, he always had a thing for you as well. Though in the face of my rivals, I swear I'm right, I make quite an arrival. The men are surprised by the language, they act so discreet, they are hypocrites, forget them.
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
I aquesta sintonia ens indica que és l'hora de ficar-nos a la cuina i pensa ja en el dinar d'avui. Per això tenim la Carme Amador preparada. Molt bon dia, Carme. Hola, bon dia. I a punt per fer un nou plat. Sí. Què prepararem avui? Avui encara que és dijous i el tema de l'arròs ja saps que moltes vegades ja ho he dit. Sí. És massa sapigut el tema de l'arròs.
farem uns filets de llenguado que poden ser de gall, tranquil·lament, amb una salseta d'ametlles. Molt bé, eh? Llavors, vull dir, si podeu, el llenguado, perfecte, com totes les coses, sempre. Però és que el gall, francament, és molt més contundent que el llenguado, perquè és més grossut, i omple molt més, i a més, ara ja demarato res, eh? Perquè abans, sí, el gall era com si, ara no...
Ja han trobat el truco i està a la part, eh? Perfecte. Llavors agafem unes ametlles que ja les venen picades, eh? Trossejades, no picades. D'acord. O sigui, que notis l'ametlla. Totes les botigues tenen aquelles bossetes ja, la Fussalba mateix té de tot, fruits secs, de tot. Però no triturat amb un, dos, tres, ni aquestes coses, sinó filatejat, ametlla filatejada, eh? Val. Llavors agafem el llenguado o el gall, quan vulgueu,
passem per la paella, o el grill que tingueu, una miqueta de mantequilla, una miqueta d'oli, a mi m'agrada molt, hi ha coses, aquestes coses de sac-sac, m'agraden una miqueta de mantequilla, li donen un toc especial. Mira, ho passeu per la paella, pels dos cantons que estigui rosset, ho poseu en un plat, i en aquella paella mateix, arrossegeu una miqueta les ametlles. Però aneu ràpid, perquè si no, el peix també es repredarà.
Allò de sac-sac ho tireu per sobre el lenguado. Teniu un plat exquisit. Això es diu en francès lenguado de la menyer, que vas a un restaurant i demanes això i pagues una clatellada. I ho podem fer a casa, no? I ho podem fer a casa, que no hi ha res més que això, lenguado de la menyer. És amb mantequilla i amb melles picades. Podeu acompanyar amb una bona amanida, o una miqueta d'arròs blanc, o una miqueta de pasta, o com vulgueu, però és un plat contundent, eh?
I, bueno, a mi m'agrada molt, perquè és una manera... Una manera diferent de menjar peix. I, a més, com que no té espines, com que el gall tampoc té espines. I llavors ja pots agrair a tothom. A la gent, que no sé per què, moltíssima gent que no li agrada el peix, encara no ho entenc. Però, bueno, és una manera de menjar peix perquè és agradable. Perfecte. Doncs ens apuntem, Carme, i ho provarem. Vinga. Que vagi molt bé. Bon dia.
Oh no, here comes that sun again That means another day
It's so hard to do and so easy to say.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
They say time will make all this go away. But it's time that has taken my tomorrows and turned them into yesterdays. And once again that rising sun is dropping on dawn.
Once again, you, my friend, are nowhere to be found And it's so hard to do and so easy to say But sometimes, sometimes you just have to walk away Walk away and head for the door
Just walk away. Walk away. Walk away. Just walk on. Turn and hit for the door. Just walk
just a la fusta. Dos minuts i dos quarts de dotze. Aquest dissabte se celebra la tretzena festa Torneig Joan Petit al Complexo Esportiu Municipal de la Bona Aigua, un acte solidari que n'hem anat parlant durant tots aquests dies que parten lluitar contra el càncer infantil i que enclaurà aquest dissabte jocs i activitats lúdiques i esportives al matí i també el torneig d'hoquei amb la participació de centenars de nens i nenes a la tarda.
A més a més, es complementa també amb altres activitats que es faran durant el cap de setmana i que s'han anat fent al llarg d'aquest mes. Ara amb qui parlem és amb el president de la Fundació Joan Petit, que és Joan Torner, el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Joan. Hola, bon dia. Tot un torneig, tot un esdeveniment que, com hem dit, ja fa dies que s'està coent aquí a Sant Just, que es fa cada any en un municipi diferent. De fet, aquesta és la tretzena edició. Però parlem una mica de l'origen de tot plegat, de l'origen del Joan Petit.
Bé, d'un sordíssim, una festa torneig de nens de 3 a 6 anys que comencen a practicar un esport, doncs parteix la idea que hi havia un nen, que era el Joan Petit, que es va trobar en un accident i aquest accident era que va tindre un tumor. Aquest tumor era disputar un partit contra un rival molt difícil i, a més,
que no jugava gins net, que era el del càncer infantil. Arrel d'aquí al Joan Petit li anava a practicar jugar, nedar, córrer, fer esport, ja que ell deia sempre que quan fos gran li agradaria jugar partits de veritat, el que va suposar això va inspirar el fet de fer el 2001 un primer torneig, el Palau Blaugrana,
en què els més petits, els que començaven a practicar aquest esport del hockey, fessin un homenatge als nens que, com de la seva edat, que en aquests moments es trobaven als hospitals lluitant per sobreviure en el partit que els havia tocat. D'aquí va sortir la festa del Joan Petit i aquest esperit de fer-ho festiu, de fer-ho obert, alegre,
que realment que fos una festa va convertir no només que es fos un torneig d'esport de base, sinó que cada any és creixent i n'és incorporant i n'és fent difusió del càncer infantil. Això ha sigut a nivell de pedagogia, en les xerrades que s'han fet a les escoles, a les activitats, a les taules rodones, en els concerts, a tot el que hem voltat en la festa del Joan Petit de cada ciutat que s'ha anat fent,
Nos ha fet créixer la festa i li ha donat una dimensió amb la qual s'han implicat moltes entitats, molts de clubs, tot el teixit social de la ciutat tenen un teu sort organitzat. Realment l'esperit s'ha viscut molt bé. D'aquesta petita idea que tenen els nens de jugar i de créixer, de fer-se grans, va sortir el Joan Patí.
De fet, la màgia o la força de tot plegat també és possiblement el fet de poder tractar o poder parlar del càncer infantil, que és una malaltia brutal que existeix i que és difícil i molt delicat parlar-ne, i poder-ho tractar alhora combinat amb una cosa alegre i optimista, no? Exacte. Jo penso que aquest és l'èxit de l'esprit de la festa, o sigui que traslladar i viure-ho d'aquesta manera...
i saber que a vegades front a les dificultats que ens trobem del dia a dia i que relativitzen els problemes que tenim nosaltres diaris, veure que hi ha problemes molt més greus que encara no estan resolts, com pot ser aquest estudi que dediquem aquest any als beneficis del Joan Petit, a estudiar aquest tipus d'humor.
que ajudarà segurament a la supervivència d'aquest percentatge que encara queda en aquest tipus de tumor, doncs això jo penso que és molt maco. I per nosaltres també és molt maco, com a Fundació Joan Petit, que la feina que estan fent els oncòlegs, tots els equips d'oncologia dels diferents hospitals nostres, de casa nostra, que estan treballant en la recerca del càncer infantil...
doncs que això també es pui i arribi, diguéssim, arribi a través d'aquestes festes i aquestes xerrades, arribi a nosaltres. Quan va néixer, és a dir, el 2001, el primer cop que es va fer, ja hi havia la idea que es pogués repetir cada any o va ser arran de com va anar tot plegat que es va agafar després aquesta direcció de fer-se cada any en un lloc diferent?
Sí, en principi les coses han de tindre continuïtat i les coses jo penso que l'esforç i el compromís suposen que una cosa tingui força perquè vas traslladant aquest testimoni. De fet, aprofito la pregunta per dir que el símbol de la festa és aquesta cullera
Era un dels jocs en què van passar moltes estones a l'hospital, amb aquestes taules que et porten de menjar, que són rectangulars, que són com una pista de hockey, de bàsquet, de handball, és a dir, és una pista que té la proporció aquesta, i el fet aquest de jugar amb una cullera i fer-ho servir d'estig i fer córrer un tros d'oliva, un paper embolicat i això, fer-ho servir de pilota, doncs aquest símbol de la cullera...
ja la idea ja va ser que aquesta cullera tenia que ser el testimoni i que es tenia que anar passant de ciutat a ciutat. I amb broma, amb broma, ja em portem, aquest any amb Sant Lluís, ja portem 13 ciutats que han viscut, i a més, molt emocionant ha sigut, han viscut la festa d'aquests petits, d'aquest homenatge que fan els petits. I l'element de la cullera, que a més d'aquesta història, i que físicament, visualment, també té molta força, no? Després als nens els agrada molt també tenir-la. Sí, sí, sí. Està molt bé perquè...
els nens, tot i que tots volem guanyar, entenen molt bé que estan jugant aquests partits en aquests dies, i potser per molts d'ells els primers partits que juguen amb molt de públic, amb el pavelló tot ple, amb àrbits de veritat, amb porteries, amb tot l'equipatge, i entenen que per sobre del resultat hi ha el fet de fer l'esforç de jugar...
a fer l'esforç que quan caus patinant t'has de tornar a aixecar i de tornar a continuar patinant, i que el regal, la medalla que se'ls dona és aquesta cullera que es dona a tothom, a tots els participants. No hi ha trofeus, sinó que la medalla és aquesta cullera penjada amb una cinta, amb un cordill, que s'imposa al final a tots els que han participat a la festa, també gravada,
en la cullera. I en aquest cas el club i la ciutat de Sant Just d'Esvern ja té en possessió perquè estan en dipòsit i ja té la cullera que fa més d'un metro en dipòsit en les vostres viteïnes. Són 13 edicions, a més a més, també com dèiem. Suposo que el fet de fer-se també cada any en un lloc diferent, per tant,
que també s'implica gent i entitats diferents, també és viure-ho de manera intensa cada any. No sé si és aquesta la sensació o què és el que destacaries de poder-ho fer cada any, fer cada any aquest torneig en un lloc diferent. Sí, sí, realment el fet aquest de passar el testimoni i que cada ciutat se faci ser el Joan Petit, és a dir, que cada ciutat passi a ser una ciutat Joan Petit tot aquest temps que dura tots aquests actes, no només la festa de dissabte, sinó que el diumenge,
també hi ha una altra cursa, hi ha hagut taules rodones, hi ha hagut xerrades, hi haurà més actes durant la resta de l'any, doncs el fet que es visqui així i que cada ciutat es faci seva els actes i les activitats, doncs fa que sigui molt emotiu i que realment es visqui i s'entengui molt bé el sentit del per què es fa un Joan Petit i per què la ciutat se'l
se'l fa seu i que tots els actes i les petites col·laboracions i les petites coses que han arribat d'una escola que ha fet un ingrés perquè han fet una festa i que saben per què el dediquen d'aquella classe, realment és emocionant i és extraordinari. Deies que els nens entenen també aquesta idea de no només guanyar, sinó també la importància de participar-hi.
són petits, a més a més, vull dir que com ho viuen? O almenys en aquests anys com has vist que ho viuen tot plegat? Són conscients d'on participen, també? Sí, els pares, el club, a través d'un dibuix que porten, que simbolitza aquests nens que estaven a un hospital i que volen jugar a fer esport, doncs els nens petits entenen molt més bé i quan senten a parlar, i això forma part d'un dels objectius
que ens van plantejar a l'hora de tirar endavant la Fundació, és que s'entengués de manera normal, i els nens ho entenen molt bé, i entenen traslladat amb les paraules que ells saben, inclús amb l'auca de la collira, que la podeu veure també a través de la pàgina web, doncs entenen que a vegades hi ha nens que poden estar a la seva classe,
que poden tindre una malaltia, aquesta malaltia és un tumor que els està matant unes cèl·lules dolentes, i que això suposa fer uns tractaments, i que aquella caiguda de cabell, quan hagin acabat el tractament, tornarà a sortir el cabell, i que això pot passar tant en els grans, amb algun familiar gran, amb algun avi, amb algun familiar que tinguin, o algun conegut, o amb algun de petit. Jo penso que això els dona molta fortalesa,
I això és un exemple també, malauradament, per a cada família, quan fem les conferències, les xerrades, els metges ens diuen que una de cada tres persones patirà un càncer a la vida. Això ens ajuda també a ser més forts davant d'aquests entrebancs que tenim. I penso que també els nens que tinguin un company, que tenen a la classe, que saben d'algun conegut,
i que nosaltres hem viscut de mirar de manera, no pels nens, sinó pels grans, que quan veiem un nen sense cabell o inflat pels fàrmacs de la químio, ens el mirem com un estrany o quasi, nosaltres ens hem trobat amb experiències que amb aquest nen no hi juguis, el càncer no es contagia...
Ells entenen molt bé i quan se'ls explica agraeixen molt al nen que es troba malalt que se'l tracti de manera com els altres. És a dir, és un nen que està passant per una situació momentània i que es curarà i, per tant, ells entenen molt bé que han de ser amics, han de jugar amb ell, la classe és un més, que ja li tornarà a creixer el cabell i penso que això forma part d'aquest aprenentatge, d'aquesta difusió que...
que envolta també el Joan Petit. Estem parlant amb Joan Torné, president de la Fundació Joan Petit. Aquest any, com dèiem, es fa aquí Sant Just. Com ha anat l'acollida? Com us heu sentit? Com us esteu sentint? Perquè, de fet, el dia fort encara és dissabte que ve. Sí, realment, des de moment, tots els actes que hi ha han sigut extraordinaris i la implicació és la manera en què ho està vist des de l'UQESA
Ha sigut molt maco que totes les entitats esportives de Sant Just s'han implicat, i he tingut quasi totes les especialitats esportives, s'han implicat en acompanyar el dia de la festa i col·laborar amb voluntaris, en patinatge, el bàsquet... No continuo perquè són totes les entitats que han fet costat, en aquest cas, en el club de hockey Sant Just,
amb voluntaris, amb cedir l'espai de les instal·lacions, amb canviar horaris, amb organitzar, paral·lelament, això que dèiem, curses de bicicleta, de caminades, és a dir, organitzar, i per una altra banda, organitzar també per la Fundació Actes, és a dir, que sigui fantàstica. A part d'això, el comerç de Sant Just, doncs, estic al corrent, que hem posat aquestes
aquestes guardioles també per fer les donacions i un tant de la botiga al carrer també per la Fundació. Hem de mirar de complir aquest objectiu d'aquest tipus de tumor que ens vam plantejar aquest any. Ho aprofito un moment, tenim que dir que aquest any la persona o el metge que està al cap davant d'aquest tumor
ha sigut precisament el doctor Josep Sánchez de Toledo, de la Vall d'Hebron, que ha sigut el català de l'any. O sigui, coincidències que hem tingut... Sí, sí, més a més, bona setmana que s'ha sabut, no? Exacte. Ha sigut molt maco perquè precisament el tipus de... Bé, nosaltres, per dir-ho, ens vam pensar, perquè ja havíem plantejat que aquest any ajudaríem en aquest laboratori, en aquest hospital, per aquest tipus de recerca. O sigui que realment ha estat molt bé...
ha estat molt bé que tinguis aquesta coincidència. Per tant, tot plegat acaba lligat amb aquest torneig jo empatit i sempre passa que quan hi ha un ressò mediàtic de vegades sembla que tots plegats entenguem una mica millor la importància de tot plegat, o sigui que ha estat benvingut també en aquest cas. Sí, tot i que continuarem dient...
El Joan Petit penso que és una festa amb tota la humilitat que hem de tenir i amb tota la tasca que fem, perquè tothom és voluntari, tothom hi dedica moltes, moltes hores. Jo, quan vaig venir a través del president del club a presentar la feina que tindriu a Sant Jus, vaig dir, penseu que us estic enredant,
perquè us esteu fent càrrec de ser Ciutat Joan Petit però això us comportarà moltes hores, moltes feines molt de temps inclús de treure del son treure d'altres coses i realment érem conscients que hi dedicarien molt esforç i s'està veient i penseu que és una llàstima perquè hi ha 8 clubs a Catalunya que s'han quedat fora
És a dir, tindrem cap a 250 nens, cap a 30 clubs de Catalunya i de fora de Catalunya que vindran a Sant Just el dissabte, i malauradament hi ha hagut 8 clubs, m'assembla que és, 8 clubs que no podran participar perquè vam tallar ja perquè no hi havia més cabuda. I és una llàstima perquè et sap greu dir que no a nens que són que el Joan Petit és una referència ja, eh?
Déu-n'hi-do, doncs. Tot plegat serà aquest dissabte, com dèiem, el dia de la festa grossa del Joan Petit aquí a Sant Just, a partir de les 10 del matí a la Bona Aigua, per tant, doncs, ja tornarem a viure-ho directament, també tornarem a parlar en aquest programa que farem especial a la Bona Aigua. Moltes gràcies, Joan Torné, president de la Fundació Joan Petit, i molta sort amb tot plegat. Moltes gràcies a vosaltres, i només recordo de dir-vos que també cada any tenim un padrí de la festa, i que a Sant Just teniu un padrí molt especial, que és el veí vostre,
i futbolista, l'Érica Vidal, que coincideix, i per això es va escollir, que coincideix que ella ha passat també per un altre tipus de càncer, que és d'adults, però que ella padrina i dona sentit també a la festa del vostre poble. Exacte, sí, ens l'havíem deixat perquè de tant acabessin sempre...
El tema principal l'havíem obviat, però sí, sí, està clar. Hi ha moltes coses. Hi ha moltes coses més que segur que ens deixem, però a través de la pàgina web i a través de la informació que anem donant, segurament que hi ha molts altres actes d'entitats que ens hem deixat. No anirem parlant també al llarg d'aquests dies. Moltes gràcies, Joan. Que vagi molt bé. Adéu, bon dia. Moltes gràcies a vosaltres i gràcies a la ciutat de Sant Just. Igualment. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smurf Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
Tendències, entrevistes, tallers...
Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
Passant dos minuts de tres quarts de dotze, vull demanar disculpes perquè entrem molt més tard del que tocaria en aquesta tertúria.
Amb la Joana Algarra i la Montse Barre, avui, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Que a més a més, avui tampoc tenim, ja ha vist la setmana passada, el Pere i la Lina. Avui estan de molt esbarjo. Exacte, i nosaltres farem aquesta tàrtula express, em sap greu, perquè s'ha anat tot una mica més tard del que havia d'anar. Bé, mira, les coses són com són. Un altre dia ens doneu 15 minuts. Això, la setmana que ve entrarem 10 minuts abans. Cada dia, cada cop que venim, un parell de minuts.
I anem recuperant. I recuperem aquests 15 que avui us he pres. En tot cas, no sé si voleu parlar d'algun tema en concret, si teniu ganes de parlar de noms propis o de què voleu parlar. Veig que tens una vallona concreta, eh, Joana? Sí, sí, sí. No he tingut temps avui de preparar-ho bé. Mira, em sembla una meravella...
que aquesta pobra senyora, pobra, en el seu moment, ara molt feliç, que als 20 anys li van haver d'extirpar els ovaris, avui dia pugui tenir un fillet d'un any i mig, que és, aquí a la fotografia, està preciós. Home, és una d'aquestes bones notícies, no?, que alegra una mica pensar que almenys la ciència i la medicina és plegat de mà. Si creguéssim amb els miracles, semblaria un miracle. Si creguéssim, perquè, clar, actualment, aviam, la ciència sí que és ja un miracle.
exacte tot i les retallades del que estan vivint doncs que és evident que una cosa no treu l'altra però que imagina't si tinguessin més partides suposo suposo que sí que tindríem més ocasions investigació més investigació i més investigació exacte però és una meravella i tant diu en Lucas ja té 10 mesos diu metges de Sant Joan de Déu van fer possible l'embaràs de la mare tot i que no té ovaris amb teixit ovaris congelat
L'hospital ha atès 250 nens i nenes per preservar-los la fertilitat. O sigui que, escoltem, que la gent faci aquestes coses...
és que vol dir que la ciència, mica en mica, van fent uns avenços. Home, hi ha una mica d'esperança, no? Com veus, notícies així que poden aparèixer a la portada, al costat de l'Aznar o d'altres coses, almenys... Sí, perquè altres coses es garrifen. Aquesta et queda com una alegria, et queda una... Penses que la humanitat encara té bons sentiments que treballa per això, no? I que té ocasions d'aplicar-los. A part d'això, congelat, no?,
Sí, sí, sí. Fan aquestes tècniques de congelar i que poden estar un temps. I que pugui tenir vida després d'aquesta congelació. Sí, perquè la congelació es veu, passa i tot, que a vegades diem, no, això no té microbis perquè està congelat, mentida podria. O sigui, ens mantenen vitals i a la primera ocasió es posen en marxa. Oi que hi ha diverses personalitats, perquè ja no són...
certs especials, que s'han fet congelar, oi? Perquè potser durant... Això es deia de Walt Disney. Després vam dir que no era veritat i tot plegat. Vam desmentir, però aviam, creiem que pot haver-hi algú que hagi fet conservar el seu cos. Podria ser, sobretot, si té molts milions. Llavors, jo ho comentava amb la Joana, que això es garrifa una mica, perquè no saps els límits...
que és el mateix que dèiem la setmana passada, la clonació, d'alguna manera. És quan es barreja això, biologia, ètica... És el que deia jo ara, mira, el doctor Mengele està en marxa. La ratlla vermella, aquelles famoses ratlles que ens posen, de no traspassar la ratlla vermella, perquè llavors sí que posa... Però també, suposo, aquest tema, ara ja el tenim molt més interioritzat, però quan es va començar a fer tota la inseminació artificial, imagino que també hi ha, encara existeixen alguns dubtes, no?, d'algunes...
Vull dir, hi ha qui pot creure que algú pot pensar que en realitat hi ha gent que troba que hi té el sentit, però el fet de les donacions anònimes i tot plegat,
Doncs hi ha qui desconfia més, no? Bueno, però hi ha vegades que es congelen, sobretot, quan... Quan és un avenç brutal, eh? No vull dir que estigui... Però a vegades, com en el cas d'aquesta senyora, si hi ha un tumor que pot interferir perquè s'ha de treure i s'ha de treure els ovaris o el que sigui, doncs...
mal congelar-ho és el seu propi el seu propi òbul i si hi ha persones que tenen normalment no hi ha comerç amb això és absolutament voluntari per llei
O sigui, està prohibit la venda d'òvuls. Però això és com els òrgans, no? En realitat també hi ha el tràfic d'òrgans, quan la donació d'òrgans és importantíssima. Però molt així com tràfic d'òrgans segur que existeix, el que passa que, aviam, està penalitzat. I tant, penalitzat. Però que es continua fent. El problema és que algunes persones que s'han vengut un renyó
per subsistir o per problemes d'economia. O bé que l'han raptat i després s'ha adonat que tenia una cicatriu, que li havien pres un ronyó. És el que deia jo dels nens que desaparegien al Brasil, els meninos de rua.
que en un temps es va fer un reportatge conforme que aquells nanos eren reptats precisament pels òrgans. O sigui que realment és que el tràfic en persones...
Això és una cosa que la naturalesa ha permès. Això d'aquesta mare amb aquesta criatura és normal, és a través de tot un procés absolutament legal. Ara, quan realment les coses poden significar que és una cosa de tipus mercantil... Mercantil. Escolta'm... Llavors hi entra el ser humà, no? Hi entra la persona que...
mercadeja o trafica amb tot el que se li posa per davant sense cap mena d'escrúpols aquest és el problema o sigui allò de la maldat humana que existeix si estigués el Pere diria que som menys del 50% de bons
I més del 50% encara són feres, encara són malvats. És el que ella li deia l'altre dia que em van riure a mi a casa. Dic, sí, perquè fulano és àngel i demònio. Les dues coses al mateix temps. Sí, perquè té coses molt bones. Era d'una persona que era molt prop nostra.
té coses boníssimes i, per contra, té coses que dius, però això és maldat pura, això és perversitat. I dius, mira, totes dues coses conflueixen amb aquest set, que som una meravella de la creació, perquè avui parlava un senyor dels que estan a Tapuerca i que estan examinant i parlaven de la foniatria i del moment en què les paraules, o sigui, els sons guturals,
es van convertir en paraules i en significat de les paraules. Clar, perquè en principi no hi havia paraula, hi havia sons. Sons, o sigui, ja resulta que diu, la llengua no té huesos. La llengua, a sota de tot, té un os que es veu que és el que transmet el so cap a la laringe i tot aquest sistema que tenim de produir sons.
O sigui que a sobre que estan traient cossos de data puerca, a sobre, dintre dels cossos, també estan examinant tots els pros i contres d'aquells escalets que estan trobant. Perquè aquella pel·lícula que vam fer, que ens representava que era la prehistòria, que es deia En busca del fuego, que per cert estava ben documentada, no? Oh, clar, suposo. Sí, jo crec que sí, no? Sí, per fer aquestes coses. Però en aquell moment no hi havia paraules.
Eren crits o sons. Eren sons guturals, perquè deia que, segons quines èpoques de l'esquelet, encara som com els simis. Perquè els simis, entre ells, s'entenen. També s'entenen. Es comuniquen, com els gossos i tot. El que passa és que nosaltres no ho percebem. Però la nostra base, els nostres cosins germans antics, es veu que ja tenien... Eren els sons. Sí, sí, sí.
I mica en mica, doncs, s'ha anat la naturalesa. Classificant els sons. Clar. Sí, sí. Bueno, una altra bona notícia. Aquesta seria més bona, la que a les Illes. Oh, i tant. A les Illes es publica, oi? Sortirà el diari ara.
amb la qual cosa ja és un altre tipus de premsa però positiva perquè amb tot el que s'està escombrant en contra del català que si sembla que siguem el rebuig del món ara actualment som al punto de mira
De tothom, no? Sembla que almenys hi haurà... pots tenir una altra alternativa, no? A l'hora de llegir el diari, suposo que... Clar, i a més a més que les idees es conserven bastant neutres amb això, no? Que ells consideren que l'origen de la seva llengua és el català i que... Hi ha de tot.
Jo de tot. Jo vaig fer... Però menys que amb altres regions, no? Potser menys que amb altres, menys que a València. Perquè imagina't, ahir vaig escoltar un reportatge sobre un equip que estan preparant-se per als incendis a València, a Torrent, tothom coneix Torrent, i la pròpia, la pròpia periodista... No, no, la periodista que feia el reportatge Torrente, i Torrente, i Torrente, i Torrente.
Si tu mateix no conserves el toponímin que és, llavors, escolta'm, i sobretot m'agrada perquè, tornant a l'ara...
perquè és un diari que m'agrada moltíssim i que té unes opinions que pots treure, o sigui, de tota mena, a favor, en contra, i cadascú expressa el seu... És un diari d'opinió, però d'opinió bastant oberta. Una mica com La Vanguardia, també. La Vanguardia és bastant liberal, perquè hi escriu gent, que parla amb molta gent,
I també tenen el seu lloc. Té una tradició també, l'avantguàrdia concreta, no? Tot i que sí que és veritat que, a més a més, el que li falta ara potser que és tota aquesta tradició de l'apartat d'internacional, de tenir tants corresponsals, però que ho guanya amb un altre entorn. Comença, comença ara. És un diari que, diguéssim, no abarca, no té una... No, no, vull dir que té una altra funció que també està molt bé. Encara pràcticament estan volquers. Sí, perquè és molt jove. És molt jove. I jo ja de bon principi em va agradar moltíssim.
Bueno, té un bon director, no? Sí, home, l'has escoltat aquesta persona. Sí, sí, per tant, saps per on va. Sí, molt centrat. Sí, sí, i el que explica té una línia directíssima i claríssima. Sí, sí, és el que expressa el diari. Sí, exacte. Bé, i una cosa que no m'agrada gens és que aquí posa una empresa sol·licita buscar urani a la noia. Dios con nosotros.
O sigui que m'agradaria acabar amb una mica més de... Espero que es tingui prou sentir comú perquè no es destrossin les comarques. De moment el fracking s'ha aturat, no? S'ha aturat, aviam. S'ha posat sobre la taula, no? Que ja és molt, segurament. S'ha d'estudiar. Durant cinc anys és com si fos un lapsus... No, un lapsus, perdona. Un impàs. Un impàs. Com si fos un impàs de tenir més...
més informació però la informació és que si et fumen una bombada a sota terra té que repercutir o sigui, els neixements d'aigua la línia freàtica se'n va a Norris tot pot quedar desviat sí, sí
Aquesta seria la nota no tan positiva. No és negativa, exacte. Avui hem fet aquesta Tartuli Express amb la Joana i la Montse. Han sortit coses interessants, per tant, encara que sigui poca estona, sempre va bé. Moltes gràcies a totes dues i tornem la setmana que ve. Que vagi molt bé. Bon dia.
Són les dotze. Notícies en xarxa. Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. Un grup d'estudiants i de treballadors de la Universitat de Barcelona ocupen el rectorat des d'aquest matí a l'edifici històric de la plaça Universitat de la Capital Catalana. Segons un comunicat que han fet públic fa pocs minuts, ho fan per mostrar el seu rebuig a la reducció de personal de la universitat, tant de professors com del personal d'administració i serveis. Exigeixen a més...
A la Secretaria d'Universitats, la derogació de les pujades de les taxes de matrícules també demanen transparència en els pressupostos de l'equip de govern de la UB i que se'ls comuniquin les decisions sobre la continuïtat laboral dels treballadors d'aquesta universitat.
Unes 150 persones es manifesten a aquesta hora pel centre de Barcelona en la jornada de vaga convocada avui pels sindicats Comissions Obreres i la UGT de Catalunya. És en contra del bloqueig de les negociacions amb la patronal sobre els convenis col·lectius. 6 de cada 10 convenis no es prorrogaran més enllà del mes de juliol per falta d'acord. Barcelona, Jordi Casino, bon dia. Barcelona, Jordi Casino, bon dia.
No tenim aquesta comunicació amb el centre de la ciutat, la recuperarem de seguida, que sigui possible. En tot cas, continuem amb el relat de la informació. Més qüestions. El tinent d'alcalde d'Hàbitat Orbà de l'Ajuntament de Barcelona, Antoni Vives, ha justificat l'acció publicitària que ha vestit del Barça l'estàtua de Colom a la capital catalana. Vives ha dit a la xarxa de comunicació local que entén el malestar dels seguidors de l'Espanyol, però recorda que aquesta acció permetrà uns ingressos importants per a la ciutat.
Jo puc entendre el problema sentimental de les persones, el que passa és que estem parlant, com vostè diu molt bé, d'una campanya per una banda de publicitat i per una altra banda estem parlant d'una notorietat determinada que la té qui la té. I això vol dir que permet tenir aquests ingressos que ens van bé per tal d'ajudar certes entitats a la ciutat i a partir d'aquí jo crec que la resta no respon...
diguem, a la lògica objectiva sobre la qual hem de parlar. El monument de Colom lluirà a la Samarata al Barça fins al 9 de juny. Intentem denou la connexió amb el centre de Barcelona amb el nostre company Jordi Casino, que és seguint la manifestació d'unes 150 persones del comerç tèxtil. Barcelona, Jordi Casino, bon dia.
Bon dia. Darrere una gran pancarta on es pot llegir no a l'incompliment patronal per un conveni. Ja aquests 150 treballadors, com deies del sector del comerç tèxtil, acaben d'arribar ja davant de la seu de foment del treball a la via Laietana, on s'han trobat amb una altra protesta de treballadors de transports de mercaderies de la demarcació de Barcelona i també del sector de l'hostaleria. Durant el seu recorregut, els treballadors del tèxtil...
han entrat en algunes botigues de grans marques per expressar la seva reivindicació, això sí, sense incidents, algunes però han optat per abaixar
A aquesta hora, comptant també els de transport de mercaderies i els d'hostaleria, uns 300 treballadors, els que tallen en aquests moments el trànsit a la via Laietana, a l'alçada de la catedral, en els dos sentits de la circulació. Al llarg del dia d'avui també hi ha previstes diferents concentracions i protestes per part dels funcionaris, dels treballadors del sector del lleure i dels ensenyaments no reglats. A la tarda a les 6 hi ha convocada una manifestació conjunta que començarà a la plaça de Catalunya.
El cantautor Georges Mostaqui ha mort aquest matí als 79 anys a la localitat francesa de Nissa. Mostaqui va néixer a Egipte, tot i que la seva família era d'horigen grec. No obstant això, se'l considera un cantautor principalment francòfon. És l'autor de cançons com Maliberte, La Danbrun i L'Emetec. Mostaqui va fer el seu últim concert precisament a la ciutat de Barcelona. Va ser l'any 2009.
I fruit dels seus problemes respiratoris, només va poder interpretar 3 cançons. Realment se'l va poder veure al costat de la cantautora catalana Marina Rossell, que va homenatjar-lo amb el disc Marina Rossell, Canta Mosta aquí.
Bon dia, us parla Eduard Cabrè. En Bater Polo, l'Atlètic Barceloneta ha superat el Sabadell en el tercer partit de la final de la Lliga. Els barcelonins s'han imposat a la piscina de Can Llong per 7 a 8 en un partit que s'ha decidit a la pròrroga. El gol de la victòria l'ha fet Marc Minguell, que diu a la xarxa de comunicació local que ara esperen rematar la feina ben aviat.
Sabíem que el partit es decidiria en petits detalls i així va ser. Es va decidir en un gol gairebé els últims segons de partit i hem aconseguit ficar el 2 a 1 a l'eliminatòria, recuperar el factor piscina i ara tenim dos partits per rematar-ho. Amb aquesta victòria els mariners ja dominen l'eliminatòria per 2 a 1 i si diumenge guanyen el quart partit es proclamaran ja campions de Lliga. També amb Baterpolo avui comença la final de la Lliga femenina que disputen Sabadell i Mataró. El partit començarà a dos quarts de set
a la piscina Maresmenca, Joan Serra. I en futbol, Oriol Alzina, director tècnic de Llagostera de segona B, la pròxima temporada compaginarà aquest càrrec amb el també de direcció esportiva del Palamós, de la tercera divisió. El Palamós presentarà el nou responsable esportiu Alzina aquesta tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Oriol Junqueras, Anna Simó i Joan Tardà participaran el proper 1 de juny de la trobada comarcal d'Esquerra Republicana que es farà a Sant Just. La trobada començarà a les 10 del matí a la sala d'actes de la vagoneta amb el congrés del partit a nivell comarcal. I al migdia es preveu iniciar un debat sobre la conferència nacional amb els assistents. A la tarda, el centre neuràlgic dels actes de la festa republicana serà el casal de joves. A les dues es farà un dinar i un acte polític
i es lliuraran obsequis als nous militants del partit. El preu del dinar és de 10 euros i els tiquets per assistir-hi s'han de comprar de forma anticipada a la granja Carbonell. El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, la portaveu del partit del Parlament, Anna Simó, i el seu portaveu al Congrés, Joan Tardà, intervindran a l'acte central de la jornada, emmarcat amb el lema 2014 Decidim Llibertat. Canviem de qüestió en clau cultural. Aquest vespre s'inaugura una nova exposició al celler de Can Ginastà.
Es titula Papers i dibuixos i és obra de l'artista Rosa Tarroella, que exposa per primer cop a Sant Just. Es tracta d'una mostra basada en la tècnica del gravat, amb quadres de gran format i de tons sobris. No és colorista, sinó que juga amb el blanc i el grafit en blanc i negre. L'exposició és fruit d'un procés que va començar el 2007 i influenciada per elements com la terra i el bosc. Tarroella combina la seva activitat a Barcelona i a Polònia, on també ha exposat, i aquest vespre serà el celler de Can Ginestar durant la inauguració, però també se la podrà veure cada dissabte.
Papers i dibuixos s'inaugura avui a dos quarts de vuit i es podrà veure fins al dia 16 de juny al celler. I acabem aquest botlletí parlant de fotografia. 125 participants de 24 països del món han participat del quart concurs internacional de fotografia de Sant Just. En total, el certamen ha registrat 1.086 fotos. Per tant, s'ha tornat a superar les xifres de participació d'edicions anteriors.
Recordem que enguany hi havia tres temes, monocrom, color i esports. A partir d'aquí, un jurat seleccionarà les 50 millors imatges que s'exposaran als balcons del carrer Bonavista entre el 15 de juny i el 16 de juliol. Aquest serà l'inici del concurs popular. Totes aquelles persones que hi vulguin participar hauran de triar la imatge que més els agradi i entre les persones que hagin votat la foto més popular es farà un sorteig. El premi serà segurament un cap de setmana a un parador nacional.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia i us recordem que també podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Aunque sigas suspirando por algo que no era cierto me lo dicen en los bares es algo que llevas dentro que no quieres que me quieran solo quieres que te abracen y publicas que no tuve ni el valor para quedarme yo rompí todas tus fotos tú no dejas de llamarme quien no tiene el valor para marcharse quien no tiene
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlant de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts o cinema. Tendències, entrevistes, tallers...
Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
El condensador de Fluzó. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. La informació més propera al Just a la Fusta.
Un minut i un quart d'una al migdia aquest divendres, demà a les 7 de la tarda, el Centre d'Estudis Sant Justencs organitza una conferència sobre la comunitat perroquial de Sant Just durant la Baixa Edat Mitjana. Serà amb Lluís Monges, director, doctor en Història Medieval i es farà a la sala Isidore Cònsol de Can Genestà i ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Lluís. Hola, molt bon dia, com estem? Per parlar d'aquesta situació, és a dir, de les formes de religiositat popular a Sant Just a la Baixa Edat Mitjana, que és pràcticament
de quan són també els primers documents del municipi. Efectivament. La veritat és que hi ha una part anterior, que seria l'altra de mitjana, que és quan trobem en els documents els primers esments del nom de Sant Justes Verde i després ja d'una forma més àmplia, a partir del segle XIII comencem a trobar gran quantitat de registres on es parla de la parròquia de Sant Justes Verde. I quines característiques tenia aquestes formes? Com eren?
Bàsicament el que farem a la xerrada és explicar una mica el que és la parròpia de Sant Just, com s'organitzava, quins són els seus criteris i bàsicament com hi ha tota una política dirigida al bisbat de Barcelona de com havien de desenvolupar-se aquestes pràctiques del que entenem que és la religiositat popular i el cristianisme ortodox catòlic que prové de Roma. Una mica com s'ha de comportar la gent, quines festes s'han d'observar...
quins ritos s'han de seguir, on s'han de trobar, com ho han de fer, com han de fer el culte, tot el que és la litúrgia, tot ha estat perfectament establert i ningú se'n podia sortir d'aquest guió.
Clar, o sigui, venia donat, no? Ja no era cap a una cosa independent de Sant Just. Exacte, tenim el rector, mai més ben dit el nom de la comunitat parroquial, que és el rector de l'Església, que és el que dirigeix, el que ensenya als altres com han de fer les coses i el que d'alguna forma controla que cap de les seves ovelles, entre cometes, s'es desviï de les normes i de les formes que es volen establir.
De fet, estem parlant de l'edat mitjana, que és un moment en què la religió ho era tot, no?, pràcticament, vull dir, teníem molta força, no? Sí, sí, no és ben bé tot, però és una part molt important, és a dir, hi ha tota una superestructura ideològica que ve controlada per l'Església Catòlica Apostòlica Romana, que és la que decideix com s'han de comportar les persones, quins costums s'han de seguir i observar, des de quan neixen han de ser batejats, han de complir una sèrie de rituals,
com s'han de casar, el que és la monogàmia, tota una sèrie de costums que encara són fills d'aquests costums que es van implantar durant tota l'edat mitjana, perquè hem de pensar que venim del paganisme romà i que l'implantació de tots aquests costums no serà una qüestió senzilla, sinó que veiem com durant tota l'edat, la baixa d'edat mitjana, s'aniran implantant aquests costums i l'Església vetllarà perquè ningú s'aparti d'ells i que intenti respectar-los, que no va ser senzill. Clar, que segurament, de fet ara, potser els últims 30 anys s'ha canviat molt, però...
Fins fa no tants anys molts d'aquests costums també eren obligatoris, vull dir, el fet d'anar a mi, sabatejar, etcètera, etcètera, i ara potser no és obligatori, però moltes d'aquestes festes les tenim incorporades o interioritzades, alguns costums de la religió catòlica, i en canvi en aquell moment era encara una cosa més d'imposició, suposo. Sí, més que d'imposició, també ho vivíem com una cosa absolutament normal, però sí que hi havia, de fet, una mica el que es farà més émfasi en aquesta xerrada és amb el fet que realment...
el lloc de sociabilitat per excel·lència del món medieval és la parròquia, és l'església parroquial. És el lloc d'informació on es troben els fidels, on s'intents que hi havia tot tipus d'informació, on al rector s'explica el que està passant fora, perquè clar, ara amb internet o amb la televisió en un moment sabem què passa a l'altra banda del món. En aquell moment les notícies costava molt que hi arribessin i era el rector normalment el que les feia arribar. Llavors també...
des de dir qui no convivia amb la seva dona, qui estava escomunicat, amb qui no es podia parlar, quan vindria el bisbe, quan vindria alguna personalitat important. Tot això es feia a través de la parròquia. Es trobaven per les festes, es trobaven per fer negocis a l'església, es trobaven per tot en el que era l'església. I el dia a dia de la vida sortia d'allà. I, de fet, potser el símbol més clar de tot això és el campanar, amb les campanes que anaven marcant el devenir diari,
de com havien de funcionar els dies, perquè tampoc no hi havia rellotge i era a través del campanar que podien organitzar-se. Clar, per tant, era més que un lloc de religió, sinó que també hi havia molta la part social, que ens dius ara. Exacte, exacte. I el tema popular, perquè també veig que suposo que va lligat amb tot això que estem comentant ara, és a dir, la gent també tenia el seu moment no només d'escoltar el rector, sinó d'interactuar entre si?
Efectivament, és a dir, tot el que són les festes religioses. De fet, moltes vegades el que trobem és que l'Església catòlica el que fa és intentar moldellar i adaptar els seus criteris filosòfics, ètics, estètics...
el que és molts costums molt arrelats en el poble, en la gent, que provenien d'època pagana i que, d'alguna forma, li han de donar una pàtina cristiana per justificar tota una sèrie d'actes socials de relació de les persones que es feien en aquell moment. I, bueno, doncs es trobaven allà, feien les fets i moltes vegades, i s'ho podien anar al marge. De fet, una de les coses més curioses que trobem
És com algunes de les constitucions d'aquell moment el que diuen és que en els cementiris no es podia anar a fer negocis, per exemple, o no es podien anar amb prostitutes, per posar un exemple també, perquè era una de les coses que surten perquè eren llocs de trobada, en definitiva, i es feia absolutament de tot. I la mort com es vivia? La mort estava més normalitzada que el que podia estar en aquests moments perquè, aviam, la teníem més propera.
Vull dir, la incertesa davant de la vida era molt més gran que en aquests moments. Hem de pensar que, a més a més, quan parlem de la baixada en mitjana estem parlant de la crisi del 1348, de la Pesta Negra, i, per tant, sabíem que la mortalitat era una cosa que estava a l'ordre del dia. Llavors, això què és el que va provocar? Doncs que hi hagués aquest contacte tan estret amb l'Església. I que tot el que era l'Església, els sants,
el rector es veiessin i es visquessin com els intermediaris necessaris per guanyar-se el cel i perquè el dia que morissin poguessin anar directament cap al cel. I d'aquí que trobem una gran quantitat de llegats pietosos quan la gent moria i feia testament per, d'alguna forma, intentar-se guanyar aquest cel, que sabien que a qualsevol moment podia arribar. Aquesta concepció també és evident que ha canviat molt. Estem parlant de l'edat mitjana, vull dir que això està clar, no? I de fet, la mitjana, o sigui, l'edat de...
L'esperança de la vida era molt menor. Era molt més baixa, esclar. Pensem que aviam, estem parlant que els registres de visita pastoral, doncs, en el 1414, per exemple, 21-25, ens parlen que hi havia uns 50 parruquians a la parròquia de Sant Just d'Esberna. És a dir, amb els càlculs que ens han fet, podrien ser una mitjana de 4 persones per família, unes 200 habitants al que era la parròquia de Sant Just d'Esberna a començaments del segle XV, per posar un exemple.
I tota aquesta documentació, és difícil accedir? Com has fet tot aquest estudi? Suposo que també és fruit d'anys, eh? No sé. Sí, sí, és una cosa que es va fer fa molts anys. Aviam, no és fàcil. Primer has de saber paleografia, has de poder llegir aquells documents que estan escrits en una lletra que no seria difícil en si mateixa, però sí que hi ha tota una sèrie de breviatures que s'han de conèixer perquè si no és difícil d'arribar i t'has d'acostumar a aquesta lletra. I després s'ha de saber una miqueta de llatí perquè, clar, aquestes fonts estan escrites en llatí.
I llavors, si no, no les pot interpretar de cap de les maneres. Salvant això, jo crec que després és últimament senzill. Les fonts les tenim a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona, les tenim a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Són arxius molt especialitzats, s'ha de tenir uns certs coneixements, això és indubtable, i si no, difícilment s'hi pot arribar.
I, en tot cas, és diferent el que passava a Sant Just que a Sant Feliu, per exemple, parlant d'una parròquia propera? Per començar, el que hem de dir és que Sant Feliu pertanyia a la parròquia de Sant Just. És a dir, Sant Feliu com a parròquia no existia. No es va ascendir o independitzar de Sant Just fins a començar més del segle XVI. Llavors, la parròquia de Sant Jurens, concretament,
del que seria el carrer Rectoria de Sant Feliu fins al nord-est, tot allò pertenia a la pàrroquia de Sant Just. I va acabar així. Però vaja, trobem una sèrie de costums, de tendències que es van repetint en gairebé totes les pàrroquies de la comarca de la societat i que Sant Just, d'alguna forma, participa de totes aquestes... del que serien aquestes tendències que es van produint. Que bàsicament és que, aviam...
les grans elites religioses de Barcelona acabaven controlant i dominant les rendes que es produïen des de les parròquies del Baix i Obregat. Per exemple, la majoria de rectors de Sant Just o de la resta de la parròquia del Baix i Obregat, sobretot després de la Pesta Negra, després del 1848, gairebé tots eren o canonges de la catedral de Barcelona, o priors i prioresses dels grans monestirs de la ciutat de Barcelona...
que s'anaven repartint les rendes més importants i Sant Just tenia una renda força elevada per aquell moment, estem parlant d'unes 100 lliures d'aquell moment, i això és el que s'anaven repartint. Per tant, hi ha com una exacció que es produeix des de la ciutat de Barcelona, des d'aquestes parròquies rurals de l'entorn, que volen controlar-les, que volen assegurar-se un abastiment...
i que és una forma de premiar després a nivell polític una sèrie de càrrecs i de persones fins al poder d'aquell moment. Clar. Ells eren conscients, els rectors, del poder que tenien? Suposo que sí, no? Per descomptat. Ells eren clarament conscients d'aquest poder. De fet, eren el que se'n deien el rector cura ànimes. Adéu-n'hi-do.
guiaven aquestes ànimes, les podien salvar d'anar a l'infern, que realment la gent s'ho creia d'una forma molt intensa, tot això. I a més a més, eren els notaris, eren els que portaven des que les dones no avortessin, des que els matrimonis es portessin a terme, des que els lextestamentais es fessin complir, és a dir, tenien un control absolut, sobretot, de la comunitat. I, de fet, un dels problemes és que potser de vegades era gent poc preparada i necessitaven una formació més elevada, que això...
és que s'intentarà canviar amb el Consell de Trento a mitjans del segle XVI, quan intentaran que el rector ja no sigui una persona més de la comunitat parroquial, perquè hi havia massa proximitat i de vegades s'amagaven i a ells descobrien moltes coses que, segons l'Església oficial, no s'havien de fer. Que això fins i tot avui en dia, d'alguna manera o altra, encara hi ha una part de l'Església que té molta força i molt poder, més influència de la que potser en principi caldria. Sí, sí, no, no, per descomptat. Una societat laica com la nostra no té cap sentit
el poder que encara avui en dia se li està donant a l'Església Catòlica. I una mostra és el que està passant ara amb la llei d'educació, clarament. Doncs, de tot plegat, bé, de fet, es parla de l'edat mitjana, en concret aquesta baixa d'edat mitjana, la comunitat perruquial de Sant Just, demà a les 7 de la tarda, en aquesta conferència que organitza el Centre d'Estudis Sant Justencs i que es farà a l'Església de Consol de Can Ginestà, serà amb el doctor en Història Medieval, Lluís Monges. Avui hem pogut fer un tastet. Moltes gràcies, Lluís. Moltíssimes gràcies a vostès.
I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. Adeu.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7.30 a 8.00.
Tres minuts i arribem a dos quarts d'una del migdia. Ara de seguida posem una mica més de música a aquesta tercera hora del Just a la Fusta. Avui finalment no podrà venir la Maica Duenyes, per tant no parlarem de teatre, però ara posarem banda sonora encara aquest matí de dimecres. I ho farem acompanyats per la iaia i la seva declaració de principis.
Fins demà!
a poc a poc el cotxe va, a poc a poc el cotxe va, però jo, jo ja m'hi he estimat.
I fer l'amor costa molt si vull fer-ho amb tu Twist and shout Twist and shout Twist and shout Twist and shout
Les ratlles del banyador. Les ratlles del banyador. Són com tu i jo. Cada un, cada un d'un color. I ens l'hem trobat, tant en tant.
Ens vam drogar, tant en tant, i ens droguem tant, que al final ja no se'ns fa estrany.
i un regal per Nadal i un regal per Nadal i ja ets normal i cantem tant malament i cantem tant
Tentant que al final ens queda dur.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passen dos minuts de dos quarts d'una de la migdia i el que fem és recuperar algun dels invents de la història dels invents que ens porta cada dijous la Llerda, i avui no la tenim amb un nou invent, tornarà la setmana que ve, però el que fem és recuperar la història d'on vénen els sostens.
La màquina del temps La màquina del temps La màquina del temps La màquina del temps La màquina del temps La màquina del temps La màquina del temps La màquina del temps
En sigui com sigui, aquesta setmana anirem a l'any. 1914. Per parlar de la peça de roba interior femenina, per sostenir el pit o els pits, o per cobrir-los. Avui parlem dels sostenidors. Hiya, Bobby. Hi, Ken. You wanna go for a ride? Sure, Ken. Jump in.
Parlem, doncs, d'aquesta peça que, en realitat, fa no té ni cent anys. O si els té, això, sí. Acabats de fer, no? Acabats de fer, o els farà. Exacte, estava ja creant. Sí, sí, sembla mentida, no? Sí, sí.
Bé, hi havia els corsers, no? Abans... Clar, ara en parlarem. Vinga, tirem cap a aquesta època. Sí, a veure, es considera... Parlarem d'una protagonista avui, però primer adelantem-nos. Es considera que qui va donar forma al primer sostenidor va ser el dissenyador de moda francès Pierre Poiret... Poiret. Poiret. Poiret. El 1907. Jo dic que l'invent era el 1914. Sí, sí.
Però com que el 1907, quan ho va fer aquest dissenyador de moda, no ho va patentar, sembla ser que no va... I a més a més no va tenir un gran èxit. No va passar la història per ser-ne l'inventor, doncs. Però hi ha qui diu ara que va ser ell. Un departidera ell, etcètera, no? Qui sí que el va patentar. I, per tant, va passar la història, com la inventora del sostenidor, va ser la jove Mari Phelps Jacobs. Llavors, parlem d'aquesta noia. Qui era? Qui era?
Doncs mira, era una noia de l'alta societat nova iorquesa que un bon dia de 1913 es va comprar un vestit de nit escotat, era una niña avient. Es va comprar un vestit de nit escotat per tal d'assistir a un acte social i ser la triomfadora de la nit. Però, quan se'l van provar, va observar horroritzada que es veia la cotilla, el que seria el corset.
I que duia sota, per tant, es veia tota la cotilla farcida de vernilles, civelles, tirants i llacets. I va dir, no, no, no, això no pot ser. Per tant, sense pensar-s'ho dos cops, Jacobs, amb l'ajuda de la seva donzella francesa, va agafar dos mocadors de seda, els unir pels extrems i cosir uns tirants fets amb cinta de color rosa i se'ls posar al tors, amb substitució de la cotilla. D'aquesta manera tan senzilla havien nascut els sostenidors. Fàcil, eh? Sí, sí.
La peça de llençaria que en pocs anys desterraria per sempre la cotilla de la Xobar femenina. La cotilla, també anomenada corset, era d'ús obligat des del segle XVI, quan fó introduïda per Caterina de Medici, esposa del rei Enric II de França. La funció d'aquesta faixa de la cotilla era modelar la silueta femenina d'acord amb un cànon estètic determinat, per mitjà de la compressió exercida per una estructura reforçada amb barnilles, sobrenatges, malucs, cintura, ventre i
pits. Sí, que afectava tot el cos, tota l'anatomia femenina. És curiós veure fotografies, que jo n'he vist fent la secció, de com era una dona sense res, la mateixa dona, i després li posaven el corset, i com li canviava, de cop tenia cintura. Perquè ara s'està posant de moda, segons quines botigues de roba interior femenina. Sí, torna una mica... Però bé, jo crec que ja no tan apartantant i tot, sinó més estètica, no pas... Més de realçar i aquestes coses. Ja m'agafo.
Formes. Sí, sí. D'aquí ve, doncs, el de la cotilla, l'adjectiu encotillada com a sinònim de constreta. Anaven més apretades que una altra cosa. Però bé, l'invent de la Mari Phelps Jacobs causa sensació entre el seu selecte cercle íntim. Va triomfar amb el vestit i amb l'invent.
i familiars i amics li van suplicar que els comercialitzés i alliberés la dona d'aquests enferfects innecessaris de la cotilla. Bé, de fet, més que dir-li o demanar que ho comercialitzés, van demanar permís perquè eren ells mateixos sostenidors. Llavors Jacobs, veient que podia ser un bon negoci, va dir ja ho comercialitzaré jo. I va demanar la patena el 1914. Inicialment Jacobs anomena l'invent braserí.
Un terme francès que fins aleshores definia una peça de roba interior infantil. Més endemà, el mot quedaria reduït a bra, que és la denominació habitual anglo-saxona del que nosaltres anomenem sostenidors. Paraula també provinent del francès suatén gauche. Ah, sí? Sí, suatén. Jacobs inicia la comercialització dels primers brasiers a través del seu pseudònim
Caris Crosby, és a dir, no volia que sortís el seu nom de Mary Jacobs. Per tant, apareixia un nom artístic. Un nom artístic, sí. Caris Crosby. Els sostenidors van tenir una inesperada acceptació social i les demandes van ser molt elevades, molt grans. El seu poder de subjecció, cal dir que era nul. No aguantava, no estava prou, encara no funcionava com ara.
però afavoria la moda que hi havia aleshores dels anys 20 de llisar els pits fins a convertir les dones en nines andrògines. Allò semblaven noietts. Però precisament la manca d'estratègia de màrqueting i publicitat van fer que l'empresa de la Caris Crosby o la Mary Jacobs acabés fent fallida.
Per aquest motiu i perquè ja estava cansada. Hem dit que era una nena avient i que no, tampoc volia treballar allò. No tenia res de tant gran negoci, segurament. Doncs va dir, mira, es va vendre la patent a la Warner Brothers Corset Company, que és una empresa fabricant de cotilles amb seu a l'estat de Connecticut, que no tenia cap connexió amb els magnats del cinema, per molt que es dinés Warner. Però la va vendre, això, magnats, per 1.500 dòlars. Mmm...
Al cap de 30 anys, els germans Warner havien fet una fortuna de més de 15 milions de dòlars. Comparem el que els va costar comprar la patent i plorem. La Mary Jacobs es dedica, en canvi, va deixar totalment aquest món i es dedica a la literatura. Escriu poesia i va ser editora d'autors com Ernest Hemingway i Dorothy Parker. Canvi total.
Acollits amb una notable acceptació, com ja hem dit, l'ús generalitzat dels sostenidors va venir impulsat, sorprenentment, per una confrontació dèl·lica. La primera guerra mundial, que durà del 1914 al 1918,
provocar una escassetat de matèries primeres imprescindibles per a la indústria de la guerra, incluent-hi bona part dels materials que s'utilitzaven per a la producció de cotilles. D'aquesta manera, abandonar la cotilla i passar-se als sostenidors va ser considerat una actitud patriòtica. Curiós, eh? Hi ha una dada que diu que amb la gran quantitat de cotilles que es van arribar a donar per patriotisme als Estats Units, van fer servir els materials que eren des d'això...
material... Què diria? Ferro. Ferro tampoc. Però sí, com si ho van fer servir per armament, es van estalviar no sé quants bilions i és com si haguessin rebut una inversió en dòlars perquè van poder fer servir el material de les cotilles per això, perquè no tenien reces en aquell moment. I llavors, clar, què més patriòtic que no dir dono la meva cotilla o les meves cotilles i ja em compraré un sostenidor. No, no, molt curiós. Sí.
Durant els anys 20, com ja hem dit, l'anomenada flipper era la moda que exigia a les dones un pit pla i un aspecte semblant, com hem dit, a un ullet. Per tant, tots aquells primitius sostenidors, com ja hem dit, no sostenien els pits, sinó que més aviat els aplanaven per mitjà de la pressió. Per tant, ja els anava bé a elles, però molta funció, què vols que et digui? No tenien. Va ser un emigrant, l'emigrant russa Ida Kaganowicz, més coneguda com la Ida Rosenthal,
que introduir la forma arrodonida amb copes separades i perfectament amutllables a la forma dels pits. Aquesta modista, emigrant russa-jueva, va alterar la tendència al promoure uns sostenidors que realçaven el gust, ja no amagaven les formes. Combinant la seva pròpia experiència com a modista i els patrons de paper, va agrupar les dones americanes en categories segons la mida del pit.
i va produir una línia de sostenidors que realçaven la figura femenina durant les diferents edats de la dona, tant a la pubertat com a la maduresa. Molt bé, va començar a traçar una mica el que seria ara, no hi ha? El que coneixem ara, sí. Exacte. La Ida estava segura que en el món de la moda la tendència acabaria sent realçar la figura femenina. Per aquest motiu, el 1928, Rosenthal funda l'empresa Maidenform, paraula que pot ser traduïda per forma de joveneta. Mhm.
Després d'una gran tasca en la que va mesurar el pit i l'esquena de centenars de dones de totes les edats, Roscental va establir un sistema de talles tan efectiu i pràctic que encara ara és vigent. El model que coneixem de tres talles de copa d'acord amb les diverses fases del creixement femení. Molt curiós, realment. Sí, sí.
I ara ens situem als anys 30 i hi entra també un altre personatge. Sí, un fabricant de pneumàtics, Dunlop. Dunlop va aconseguir transformar l'àtex, el líquid extret del cautxú, en un teixit elàstic comercialitzat amb el nom de l'àstex.
El nou teixit revoluciona la llençeria, especialment els sostenidors, que van adoptar una forma més simplificada i perfectament adaptable als volums del cos. Així, doncs, el 1935, la Warner amplia el tallatge amb un sistema de classificació de les copes segons les lletres A, B, C i D. Sistema que, amb algunes modificacions, segueix en ús. Ara tenim les talles. 90A, 90B, 90C. Queda...
Pels que no ho sàpiguen, ve a ser una mica la mida de l'esquena. Una cosa és la copa i l'altra és la mida de l'esquena. Bé, doncs, després de la Segona Guerra Mundial, anem avançant una miqueta, l'ús dels sostenidors es generalitza ja, totalment, fins a esdevenir imprescindible. Però a finals dels anys 60, una nova generació de dones contestatàries ho posava en dubte. El 1968, un nodrit grup de feministes, nova iorqueses,
van organitzar una protesta coincident amb l'elecció de Miss Amèrica pel seu caràcter, deien, degradant respecte a la condició femenina. Sí, bueno, encara duren ara, no?, aquests certaments, però bé, diguem-ne que en aquell moment van dir que això era degradant. Aleshores, el que van fer, una de les coses que diuen que van fer va ser emplaçar, bueno, col·locar un gran covell d'escombraries on van dipositar diversos objectes opressius cap a les dones, entre els quals un gran nombre de sostenidors.
l'episòdic es convertir en una llegenda urbana de proporcions universals, encorre la veu que s'havia fet una gran foguera i les dones anaven llançant els sostenidors. Però és bo que mai no va ser així. Aquesta idea de cremant els sostens en realitat és una llegenda urbana. Sí, una cosa és que després, a partir d'això sí que en algun acte es bon s'ha de fer, la guerra del Vietnam, els hippies, els sostenidors, com a actes simbòlics...
Ja va començar una mica això, doncs també als anys 70 el Rassó fou molt gran i consideraven els sostenidors com una opressió cap a la dona. I s'estenga el costum d'això, de prescindir-ne. Mentre en el món de la indústria de llançaria s'ensenien els llums d'alerta, de dir, ostres, imagina que ara... Però bé, no va ser així. It's a heartache Nothing but a heartache
Hits you when it's too late Hits you when you're down Per tant, va ser només una cosa més simbòlica, no?, que segurament després gent que havia seguit aquest moviment hippie, doncs, va acabar-se posant els sostens. Sí, sí, els homes cremaven les cartilles que els enviaven a l'exèrcit, no?, i les dones, potser, cremaven els sostenidors o se'ls treien. Sí, com sigui, a finals dels anys 60 i principis dels 70, vam preguntar a la modista, recordem-la, Ida Rosenthal,
si aquest moviment significava la desaparició del negoci dels sostenidors. I ella contesta el següent, també, Tela. Diu, tothom té dret de vestir-se o desvestir-se, però després dels 35 anys, la dona no té una figura que li permeti prescindir del sostenidor... El temps està al meu favor. Tot cau.
I de fet té raó no sentir que la gent els ha continuat fent servir durant tota la vida. Per tant, des de ben petites i fins a dones ben grans. Sí, ja no ens estraiem mai. De fet, ja dic, aviat es va consolidar l'ús dels sostenidors i de mica en mica es van fent igual de pràctics. I potser sí que de mica en mica es van anar fent més bonics. No m'agrada fer servir la paraula bonic, però és que és així. Ja van passar de la funció més pràctica...
Ah, doncs, que fossin una mica més estètics i bé, motiu de seducció, també. És un element més per seduir o per... La llençaria. La llençaria femenina i, doncs, picardia d'aquestes coses. Però bé, i res, doncs, com a curiositat, hi ha molts països, evidentment, no tot arreu es diu igual, no?, però, per exemple, l'Argentina encara diuen corpinyo, el sostenidor, sí, sí. Després tenim llocs com Bolívia que diuen, allà diuen sostén, però porta senos.
És molt visual, no? Porta senes, bueno, de fet, sostenidors. Sí, sí. És d'aguantar, no? Sí, aguantadors, no? I allocs encara continuen amb el brasier.
A Colòmia, a Xile, a Costa Rica, diuen brazier. I després tens l'exemple de la cua ajustador. Bé, te l'ajusta tot un poc. Però bé, bàsicament serveix això, el brazier, el bra, el sostén i el corpinyon només a l'Argentina. És curiós. Tot és per denominar el mateix. Cada llengua, sí, sí. O la mateixa llengua que en diferents països es diu d'una manera o una altra.
Doncs molt bé, Léa, avui hem descobert una mica la història dels sostenidors. Aquest sí que és un element de la peça quotidiana habitual de cada dia. Potser no pel món masculí, però... Però per les noies, exacte. I pel món masculí la coneix bastant. Per què negar-ho? Doncs d'aquesta manera tanquem aquesta secció d'avui, aquest invent. Hem recorregut cap a l'any 1914 per saber d'on venien els sostens. Gràcies a Léa i fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve, adeu. Adéu, bon dia.
M'aturen els Mossos i em treuen tres punts. Pugem a un taxi i ens vol estafar, però m'és igual. Avui estic de bon humor, ja som a casa,
I escoltem the cue la cançó de l'aranya que em feia por de patir. Caminem de quatre grapes a les sis del matí, com si el pis fos la sabana i nosaltres gazeles.
I falem.
It's been a hard night's day We should be sleeping like those But when I get home to you Tell me baby what we're gonna do That make us feel
Estirate aquí Estirate aquí Es un corazón Y no voy a dormir Estirate aquí Es un corazón Y no voy a dormir Estirate aquí Es un corazón Y no voy a dormir
El condensador de Fluzo. Un programa reconegut per l'ONU.
Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta.
5 minuts i arribem a la 1 en punt del migdia, per tant, tanquem ara aquest just a la fusta d'avui dijous 23 de maig. Agraïm a la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bono als serveis informatius, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps, avui hem parlat també amb Lluís Monges, ara fa una estona, que demà impartirà una conferència sobre les formes religioses de Sant Just de l'edat mitjana, també amb Joan Torner, president de la Fundació Joan Petit, que aquest divent, sabte, se celebra la festa de Torneig Joan Petit Nens amb càncer a Sant Just, i hem fet tertúlia
amb la Joan Algarra i la Montse Larrea. I tornarem demà a partir de les 10, com sempre, i us acompanyem cada dia fins a la 1 del migdia. Us ha parlat Carme Verdó i ara us deixem amb les notícies de Sant Just, l'edició migdia de l'informatiu de Sant Just Notícies, amb l'Andrea Bueno.
Ens arribem però amb una mica de música i ho farem avui amb Andy Obert i MasterFate. Que vagi molt bé que passeu. Un bon dijous. I when you look up at the sky All you see are zeroes
And all you see are zeros and ones. You took my hand and laid me down to watch a keeper door parade. And we let the kittens lick our hair and drink our chocolate lemonade.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
And if the green grass is six and the soybeans are seven, the June barks are eight, the weeds and thistles are eleven. The ones just hold the place, zeros make a smiley face when they come floating down from the heavens. Took my hand and led me down to watch a papillon parade.
And we let the kittens lick our hair and drink our chalky lemonade. He squeezed my hand and told me softly that I shouldn't be afraid, no.
Bona nit.
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. L'empresa Nestlé a Espanya ha anunciat aquest matí una nova inversió de la companyia per a la factoria que té a Girona. El grup agroalimentari suís destinarà en els propers dos anys 44 milions d'euros per renovar completament la factoria gironina que es dedica al cafè soluble. La inversió no suposarà cap nova contractació, però la companyia assegura d'aquesta manera que garanteix l'ocupació de tots els treballadors per als propers 40 anys. El conseller delegat de Nestlé a Espanya...
és Bernard Neumier.
La planta gironina, construïda a finals dels anys 60, compta amb una plantilla de 450 persones.
Hi ha mobilitzacions en marxa a aquesta hora convocades per Comissions Obreres i la UGT de Catalunya en el marc d'una jornada de vaga contra el bloqueig dels convenis col·lectius. A la plaça de Sant Jaume de Barcelona a aquesta hora s'hi concentren centenars de treballadors del comerç tèxtil del sector del Lleure i d'altres sectors. Barcelona, Ana Pruna, bon dia. Bon dia. En aquests moments, unes 300 persones convocades pels sindicats d'UGT i Comissions Obreres protesten contra la pèrdua dels convenis col·lectius que asseguran provocarà l'acomiadament de milers de persones.
Camil Ross és el secretari de Política Sindicals d'UGT. Avui durant el matí els sectors que tenen bloquejada la negociació col·lectiva i que poden entrar en ultraactivitat el mes de juliol, ultraactivitat vol dir que podien perdre els salaris que podien convertir en el salari d'eminents professionals de 645 euros, que ha fet mobilitzacions per alguns sectors del transport de mercaderies de lleure en vaga. Des d'UGT, Comissions Obreres han assegurat que seguiran actuant fins que la patronal accedeixi a negociar.
A la vaga ja estan convocats avui els transportistes. Al port de Barcelona, els picets informatius d'aquest sector han originat retencions aquest matí en un dels accessos i de retruc a la ronda litoral. Al port de Tarragona han tallat els accessos també al matí a les instal·lacions portuàries. Està en marxa a Granollers, al Vallès Oriental, la jornada central del MAC, el mercat audiovisual de Catalunya, a punt de trobada i d'intercanvi de professionals dels mitjans de comunicació, audiovisuals i de proximitat. Les ponències d'avui aborden, entre d'altres, qüestions
com s'ha d'adaptar al sector als nous temps per sortir reforçat de la crisi. Granollers, Joan Antoni Calderón i Sandra Valer, bon dia. Bon dia. En aquesta 14a edició, un dels reptes que es presenta és definir quines són les estratègies de futur d'aquest sector que no és alier a la crisi econòmica. En la seva intervenció, el MAC, l'alcalde de Granollers, Josep Malloral, em feia referència.
La confiança no es troba en el mercat, la confiança la podem aconseguir a partir de generar-nos tots plegats la convicció que aquest país té professionals, té empreses, té valors que ens han de permetre sortir de la crisi. Per tant, apostem per la competitivitat, apostem per generar confiança, apostem en definitiva per acompanyar el sector audiovisual com un dels elements essencials alhora
un dels elements importants a l'hora de generar motors econòmics en la represa que el país necessita. El MAC és una plataforma per a professionals del mercat audiovisual, sobretot de proximitat per a l'intercanvi de coneixements, també un espai de compravenda de continguts i tecnologia audiovisual.
Bon dia, us parla Jordi Pallarès. Comencem parlant de futbol. Oriol Alzina, director tècnic del Llagostera de segona divisió B, s'ha compromès també amb el Palamós de la tercera divisió per dirigir la parcel·la esportiva. Alzina compaginarà els dos càrrecs. El Palamós presentarà el seu nou responsable esportiu aquesta mateixa tarda. En Baterpolo, l'Atlètic Barceloneta ha superat el Sabadell en el tercer partit de la final de la Lliga. Els barcelonins s'han imposat a la piscina de Can Llong per 7 a 8 en un partit que s'ha decidit a la pròrroga. Amb aquesta victòria, els mariners ja dominen
L'eliminatòria per 2 a 1 i si diumenge guanyen, el quart partit es proclamaran campions. També en Waterpolo avui comença la final de la Lliga Femenina, que disputen el Sabadell i el Mataró. El tècnic del Mataró, Vicenç Terres, reconeix la superioritat de les sabadellenques, però no renuncia a donar la sorpresa.
Si els posem bé els braços i la Carla està bé, esperem que el partit de Mataró, si la gent bé ens anima i tal, puguem posar en dificultat el Sabadell. Sabem de la dificultat, sabem que és el millor equip d'Europa, però nosaltres ja la nostra final ja l'hem jugat. En bàsquet avui comença el play-off de quarts de final de la Lliga CB de bàsquet. Barça i Bilbao juguen el primer partit de l'eliminatòria a partir de tres quarts de nou al Palau Laurana.
Bon dia, és la una i cinc minuts. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Una trentena d'equips d'hoquei participaran dissabte de la tretzena Festa Tornat