Veu que la Fiscalia de Ceuta i el PSOE demanin a la Guàrdia Civil les imatges íntegres de la tragèdia de Ceuta, on com a mínim haurien mort 15 immigrants quan intentaven entrar a territori espanyol. L'ONG Caminando Fronteras diu al matí de Catalunya Ràdio que aquestes imatges són clau per saber exactament què va passar.
La policia suïssa té el copilot d'un avió d'Ethiopian Airlines com a presumpt autor del segrest de l'aparell. L'home, que hauria demanat asil polític, ha forçat l'avió a fer un aterratge d'emergència a Ginebra. Tots els passatgers estan sants i estalvis. Matteo Renzi, líder del Partit Democràtic italià, rebrà aquest matí l'encàrrec per formar govern del cap d'estat Giorgio Napolitano. Renzi tindrà dos dies per presentar la seva proposta de nou executiu.
La indústria tanca el seu segon any en negatiu. Tant les vendes com el nombre de comandes van caure l'any passat més d'un 2% a Catalunya. S'acaba la tancada de més d'un mes al centre d'atenció primària del barri de Rocafona de Mataró. Els veïns que protestaven per les retallades en el personal sanitari mantindran les reivindicacions per reclamar la reducció del temps d'espera per ser atesos.
Gravity triomfa els premis de cinema britànic, els BAFTA, amb sis guardons, inclòs el de millor director per Alfonso Cuaron. L'altre gran victoriosa ha estat 12 anys d'esclavitud, amb dos premis, el de millor pel·lícula i el de millor actor protagonista.
Catalunya Informació. Els esports. El Barça marxa d'aquí mitja hora cap a Manchester on demà s'enfronta al City als vuitens a final de la Champions. Els blaugranes s'entrenaran aquesta tarda a la Tijata Stadium. Al vespre, trobada entre Josep Maria Bartomeu i Ferran Soriano, el director general dels anglesos. L'equip local pendent avui de Fernandinho.
L'Espanyol aconsegueix una victòria de prestigi al 9-7 a més per 1-2 contra l'Atletic Club, els primers de fer-ho a la Lliga, amb gols de Sergio García i Coloto. A segona, Girona 6, Lugo 0 i a l'NBA, triomf de la conferència Est a l'All-Star, 163 a 155. Màxima apuntació de la història en aquesta final. El jugador més valuós ha estat Kyrie Irving.
I pel que fa al temps, boires, matinals, mala visibilitat i temperatures entre 5 i 7 graus més baixes que ahir. Jornada estable amb núvols alts que aniran arribant de sud a nord. Les màximes es recuperaran, una pertorbació mediterrània portarà ben d'agregal de cara a demà. Temperatures ara tenim 8 graus a Barcelona, 6 a Tarragona, 1 negatiu a Lleida i 3 a Girona.
Just a la pusta.
Molt bon dia, ara passen 4 minuts de les 10 i aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dilluns 17 de febrer. Comencem el programa d'avui parlant de les notícies de Sant Just. Començarem tot seguit amb l'Andrea Bueno, que ens posarà el dia de l'actualitat. Amb ella també farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa dels diaris. Per tant, sabrem quins són els temes més destacats d'aquest matí de dilluns. També ens fixarem en entrevistes interessants, contraportades, cultura, esports i una mica de tot.
Cap a tres quarts d'onze entrevistarem Ligi Espejo, secretària de la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana per parlar d'una nova iniciativa de l'entitat al municipi.
Com sempre també sabrem quina és la previsió del temps amb el Carles Hernández i Rius i a la segona hora entrevistarem a Eloi Sala, director de l'Escola Canigó, perquè avui justament aquesta tarda comencen les visites escolars en aquest centre. La setmana que ve seran Montseny i Montserrat, però avui comença l'Escola Canigó, per tant sabrem quines són les principals característiques d'aquest centre educatiu.
A dos quarts de dotze, tertúlia d'actualitat amb la Palmira Badell, que com sempre ens portarà una carta per introduir-nos a aquesta tertúlia, una carta referent a l'actualitat. Tindrem també el Vicenç Riera, la Carme Amador i en Josep Coterc. I a la tercera ara parlarem de l'actualitat del Centre d'Estudis Sant Justencs amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana.
I parlem d'astronomia amb l'Oriol Rigat, a més a més també tindrem alguna altra qüestió que descriurem al llarg del matí. Tot això a partir d'ara i fins la una del migdia.
Ara passen 6 minuts de les 10. Salutem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia, molt bé. Avui, no et queixeràs que fa fred i fa sol. Sí, fa fred. No em faria molta gràcia que plogués, però bé. No, home. No ha de ploure, oi? No, molta vinta no fa, em sembla. No li he preguntat a Carles. Jo crec que avui no sembla que faci aquest efecte. Ara és dia d'hivern. Sí, per això t'ho dic, que sé que t'agrada. Ja tornarà, ja vindrà el calor. Ja tornarà, no? Bé, en fi, parlem de notícies de Sant Just, Andrea.
Doncs comencem parlant d'educació, si et sembla, perquè l'escola Canigó és el primer centre de Sant Joost a obrir les seves portes als pares i mares, serà avui a les 4 de la tarda i dimecres a les 9 del matí. La segona escola en fer jornada de portes oberta serà a Montseny la setmana que ve, els dies 24 i 27 de febrer, i ja al març serà el torn de l'escola Montserrat, els dies 6 i 7, i de l'Institut amb una única visita el dia 6 de març a la tarda.
Les jornades de portes obertes a l'Escola Brasol Municipal Marrex seran els dies 24 i 29 d'abril. Recordem que són unes visites a les escoles que serveixen per explicar als pares i mares l'organització del projecte de cada centre, per ensenyar les seves instal·lacions també, sobretot de cara al procés de preinscripció que comença el proper 11 de març, que s'acabarà el dia 21 de març,
I si voleu més informació sobre aquestes jornades de portes obertes, sobre els criteris de selecció i de puntuació a les preinscripcions, podeu consultar el web de l'Ajuntament de Sant Jus, que és santjus.cat. Així doncs, avui Canigó, que és la primera escola a obrir les seves portes als pares i mares.
Més coses d'aquest dilluns, Andrea? Parlem de política, perquè la secció local de l'ANC ha instal·lat un punt fix de recollida de vots per la independència, el Centre Cívic Salvador Espriu. Aquest punt és a l'equipament tots els dimarts de 7 a 9 del vespre i el primer i tercer diumenge de cada mes. La campanya Signa un vot per la independència té com a objectiu recollir signatures per reivindicar i demanar una sèrie d'exigències emparades en el dret de petició reconegut a l'Estatut de la Constitució i avalat per la legislació internacional.
La primera reivindicació s'adreça al Parlament perquè faci tot el possible per aconseguir una consulta vinculant per preguntar als catalans si volem ser o no ser un estat independent. La segona petició és pels càrrecs electes i demana que en cas que no es pugui celebrar aquesta consulta, el dia 9 de novembre, que es consideri aquest document, aquesta assignatura, com una papereta de vot pel sí a la independència.
A Sant Just recordem que ja s'han fet algunes campanyes d'aquest tipus per recollir vots en el marc d'aquesta campanya i ara, com dèiem, el centre cívic Salvador Espriu serà un punt fix on podreu depositar els vostres documents. Trobareu tota la informació i també el calendari de les jornades que podreu visitar al centre cívic per depositar la vostra papereta al blog de la secció local de l'ANC, que és santjustparlindependència.blogspot.com. Doncs també en parlarem d'aquí una estona amb una de les seves responsables.
I acabem amb un últim apunt. I és un apunt per tenir en compte aquesta setmana i parlem ja, comencem a parlar ja de festa major, estem a febrer però és igual. Falta mig any, eh? Sí, però és que el nucli convoca aquest dimecres la primera reunió per parlar de festa major, de les activitats. La comissió de festes de Sant Jus vol començar a preparar la festa gran del municipi i per això convoca tothom qui vulgui aportar idees a una primera trobada.
La idea no només és aportar propostes, sinó que tothom proposi idees, activitats, suggeriments i també, per què no, coses que no van funcionar l'any passat totes s'ha de posar sobre la taula per començar a treballar sobre la festa major. Aquesta reunió serà aquest dimecres a les 7 de la tarda a la sala Piquet de l'Ateneu. I també us recordem que podeu anar seguint l'activitat de la comissió de festes al seu blog festessantjust.blogspot.com
Molt bé, doncs ja ho sabeu, on estarem al cas a tot plegat, perquè sempre ara que s'ha revifat una mica aquesta festa, doncs convé tenir-la ben al cap. Anirem parlant al llarg de les properes setmanes i mesos d'aquesta festa major d'estiu. Ara passen 10 minuts de les 10 i és moment de posar una mica de música aquest matí. De seguida repassem l'actoritat general del dia, però abans un apunt musical.
Es diuen Coriolà i aquesta cançó es diu Diamants, és l'avançament del seu nou disc, que sortirà el dia 11 de març, el dia 9 el presenten a la Sala Polo de Barcelona, ja té portada d'un disc que es diu El debut, molt bonica la portada, realment si li podeu fer un cop d'ull, almenys... El disc es diu El debut? El debut, sí, és el seu segon disc, per això.
i presenten aquest Diamants, que és aquest tema pop-rock amb moltes guitarres, que bé, tot que també té una secció de vent, és a dir que fa bona pinta, i de moment presenten en aquest disc, d'aquí menys d'un mes, aquesta cançó, exactament d'un mes, no el dia 9, el presenten en concert, i el dia 11 surt el disc, és a dir que serà complicat aprendre les cançons abans del disc, però bé, en tot cas podem aprendre'ns Diamants.
Fins demà!
Sentis que s'aparen dels llums que ens van enlluant, com si no s'incidenen. Tots que ens miren sense veure'ns, estàtues d'altres reines,
Fins demà!
Tenim a creure que ha vist l'estat de dos coixos que ballaven. Tots ens miren sense veures, estàtues d'altres regnes, des dels aparadors.
Tots ens miren sense veure'ns, estàs les altres feines, des d'alçaparadors.
Bona nit.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio dos Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. Connecta't al català.
el Consorci per a la Normalització Lingüística i Apren Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'opereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passant 3 minuts d'un quart d'onze, com sempre fem un cop d'ull a l'actualitat general del dia, a través de les portades dels diaris, Andrea, quin és el tema principal aquest matí? Doncs avui no hi ha un tema principal a les portades, cada diari tira una mica per diferents temes. El diari ara, per exemple, el tema del dia diu canvi de tendència cap a la despenalització del cànnabis.
A Washington i Colorado, els Estats Units, legalitzen el consum per a fins recreatius. Pel que fa a Catalunya, el govern estudia regular els clubs de fumadors de marihuana i internacional el consum ja no és delicte en 20 països com Portugal i Bèlgica. És la notícia del dia en portada del diari Ara, un dels temes de...
La jornada A la Vanguardia, en clau internacional, ens diu que Suïssa es tira l'acord amb la Unió Europea i veta els croats. L'efecte del referèndum. Els emigrants de Croàcia no obtindran la residència. Indignació del govern de Zagreb per aquest tracte de país de tercera.
I per últim, el punt avui, avui no tenim el periòdico, però tenim el punt, ens diu Els joves d'esquena als cotxes. És la notícia econòmica de la jornada pel punt. Les dificultats laborals fan que es retardi la decisió d'adquirir el primer vehicle. Ho trobarem a l'apartat d'Economia del punt avui. Molt bé, doncs són les notícies d'aquest matí. Autoritzem ara aquesta informació amb els digitals. Per exemple, el 324 llegim que el copilot és el... Perdó, eh?
L'atac de cos just llegint aquest titular del copilot, que és el segrestador de l'avió a Tiub. La policia suïssa ha informat que el copilot de l'avió a Tiub, que ha fet un reratge d'emergència a l'aeroport de Ginebra aquest matí, o aquesta matinada, millor dit, és el responsable d'aquest segrest. El copilot s'ha entregat a les autoritats i ha demanat asil polític. Tots els passatgers ja han abandonat l'aparell Sants i Estalvis. L'avió feia la ruta entre Addis Abeba i Roma.
La realitat supera la ficció, em fa ràbia dir aquest tòpic, però en aquest cas crec que realment ha fet el gir més inesperat d'aquesta pel·lícula dels fets. Edimburg veu ridícul que Barroso compari Escòcia amb Kosovo. Després també tenim, ho hem anat sentint al llarg d'aquest matí, ara el bulletí també ens ho recordaven, que Gravity és la gran triomfadora dels BAFTA amb sis premis.
Les Glòries supera el primer avorable sense trànsit a la rotonda inferior. Ho llegim també al 324 i a l'Ara.cat el tema principal és aquest que ens comentaves ara, aquest que treuen en paper, que és la despenalització del cànnabis. A La Vanguardia llegim també al seu digital algunes notícies d'aquest matí.
I trobem que els nous comptadors de la llum són un mal negoci pel consumidor. Les elèctriques coneixeran el detall, els hàbits dels milions de famílies. Aquestes no podran controlar el seu consum i pagaran un 40% més car el lloguer de la Smart Meter. I Soria diu que la llum es pagarà a l'any o pel que valgui cada hora.
I una altra notícia que tenim a l'avantguàrdia, volíem dir digital. Barcelona inicia un pla per salvar les botigues amb encant de la ciutat. L'Ajuntament decretarà aquest mes una paralització dels permisos de noves activitats i obres que afectaran a menys 400 comerços emblemàtics.
Passem ara de nou a les portades en paper per fixar-nos en la imatge d'aquest matí. Les imatges d'avui, Andrea, quines són? Doncs avui no tenen res a veure amb els temes del dia que hem comentat, excepte el punt avui. Això sí, veiem a un jove i a un venedor d'un concessionari il·lustrant la notícia que sembla ser que els joves tenen moltes dificultats per accedir al seu primer vehicle, per comprar el seu primer vehicle. Veiem aquesta imatge del concessionari.
D'altra banda, al diari Ara, una altra de les notícies que destaquen en portada, sobretot en format fotografia, és que la primera casa de Rodoreda a Romanyà es posa a la venda. Veiem en imatge una imatge del jardí d'aquesta casa amb uns llibres i un llibre que diu Rodoreda Romanyà, il·lustrant aquesta fotografia. També una imatge de José Manuel Durao Barroso, el president de la Comissió Europea,
I a La Vanguardia sí que trobem altres imatges. Per exemple, les cendres de la Canuda, un incendi al marc antic de Sant Cugat va destruir ahir una part del fons de l'antiga llibreria barcelonina. Veiem imatges de com va quedar aquesta llibreria. També una fotografia petita de la frontera suïso-francesa a Verdonea, però de Ginebra.
i la fotografia de la jornada en portada de La Vanguardia són la parella formada per Angelina Jolie i Brad Pitt. Sí, perquè sembla ser que ahir van ser un dels convidats als Premis BAFTA i sembla ser que no se'ls esperava i per això van cridar molt l'atenció aquesta presència.
I també dues imatges per acabar dedicades a esportistes d'una banda a l'espanyol que va guanyar ahir a Sant Mamés 1-2 fent història perquè crec que encara ningú no havia guanyat en lliga el nou estadi. I també una fotografia per la Florence Clipagat que va guanyar la mitja marató barcelonina i va fer el rècord del món amb la seva categoria. I bé, són les fotografies que tenim avui als diaris. Perfecte, doncs varietat. Ens agrada una mica de tot.
I ara obrim pàgina internacional, Andrea. Doncs avui ens centrem a les declaracions de José Manuel Durau Barroso, que va dir serà molt difícil, senyor impossible. Es refereix a una Escòcia independent, formant part com a estat de la Unió Europea. Diu que quan la cadena BBC li va preguntar sobre les possibilitats d'Escòcia, de continuar formant part de la Unió Europea en cas que es declara independent del Regne Unit,
Ell diu que no va sortir del guió a l'hora de donar una resposta legal a la qüestió reiterativa. Diu que un nou estat, procedent d'un altre estat membre de la Unió Europea, hauria de demanar l'ingrés al club, que va firmar en línia amb l'anàlisi que sempre ha fet el servei jurídic de la comissió. Diu que aquest reingrés, va afegir, haurà de ser aprovat pels altres membres. Segons el seu pare, aquest tràmit serà molt complicat,
Diu, serà extraordinàriament difícil obtenir l'aprovació de tots els estats en l'entrada d'un nou membre procedent d'un dels estats membres. Per exemple, hem vist que a Espanya s'ha oposat fins i tot al reconeixement de Kosovo i és fins a cert punt un cas similar perquè es tracta d'un nou país i diu, crec que serà molt difícil, si no impossible, que un nou estat membre que vingui d'algun dels nostres països pugui tenir l'acord de la resta. Són declaracions que va fer ahir Durao Barroso, que recull avui la Vanguardia i, de fet, també el diari Ara.
Però ara ens centrem en una altra notícia, en clau internacional, que trobem a l'Ara i que té a veure amb Kiev, amb la crisi política ucraïna. Ens diu l'Ajuntament de Kiev a canvi de l'amnistia. Els manifestants ucraïnesos van abandonar ahir l'emblemàtica ocupació del seu quartier general, l'Ajuntament de la Ciutat. Els presos han estat alliberats, però la solució a la crisi política sembla llunyana.
Les forces opositores ucraneses van fer ahir aquest gest altament simbòlic, van alliberar l'Ajuntament, que mantenien ocupat des de l'1 de desembre. Els homes d'Esbot Vodoba, Llibertat, van deixar l'edifici en formació gairebé militar i el seu comandant va firmar l'acte d'entrega. El primer entrar a l'edifici va ser l'ambaixador suís, que en representació de l'Organització per la Cooperació i la Seguretat a Europa va declarar que es tracta, sens dubte, d'una etapa important, però no és la fi del procés i encara no estem davant la resolució del conflicte.
novetats per tant a la crisi política ucraïna doncs n'estarem al cas com anem fent cada dia també en aquesta secció d'internacional, gràcies Andrea però no t'acomiado, no sé perquè et dono abans d'ara les gràcies ara encara és moment de fer un cop d'ull el que passava l'altre 17 de febrer
Per exemple, he sentit avui que fa 17 anys va començar a saber li ganar aquest concurs. Això no sortia, eh? La portada a la Vanguardia, però sí, sí, 17 anys fa avui. Déu-n'hi-do, eh? Home, només. Està en antena, un programa de televisió. Tothom fa broma amb que aquesta... Des del 97, Andrea, eh? No, no, sí, em sembla perfecte, eh? Però és que com tothom diu Jordi Hurtado... S'han fet bromes que Jordi Hurtado portava molts anys fent-se li ganar. Que no ha canviat, a més a més.
No, van canviant algunes proves i això. La meva avi és molt fan. El meu avi també. Però és molt interessant. Sí, sí, sí. Els participants són molt cracs. No, i algun cop que l'he vist, també, trobo que a més està ben fet, realment, que t'enganxa i fa pensar, descobreixes coses, ens agrada. Per això durar 17 anys, no?
Però bé, exacte, sí. No parlem del que va ser fa 17 anys i tampoc aquest tema crec que aparegués a la portada de la Vanguardia, sinó que parlem d'altres qüestions. Per exemple, el que va ser fa 20 anys, la crisi dels Alcans. Espanya rebutjava enviar més tropes a Bòsnia. El govern disposava d'un pla de replegament dels seus cascos blaus davant d'una possible complicació del conflicte. I el president del COI, que demanava pau a Sarajevo, era Juan Antonio Samaranch en aquell moment, i a la imatge a Paregell, perquè també s'estaven fent els Jocs Olímpics d'hivern.
Grècia forçava el bloqueig patroler i comercial de Macedònia. Grècia havia decidit bloquejar aquest avastiment comercial i patroler a l'exrepública iugoslava de Macedònia, tancant l'estratègic port de Salònica a l'activitat comercial del país veí, amb l'excepció dels carregaments humanitaris com aliments i medicines. I d'altra banda, comissions obreres defensaria augments salarials del 3,5%.
Fins demà!
Més coses, 17 de febrer del 99, d'això en fa 15 anys, rebel·lió kurda a Europa per la captura del seu líder. Ocalan seria jutjat a Turquia després de ser aprèsat a Quenya en una fosca operació, ocupació d'una trentena d'al·legacions gregues amb la presa d'alguns... No em surt la traducció automàtica, Andrea, d'alguns rehenes, com es diu? Costatges. Exacte.
Després, en política, donar-hi Pujol, gràcies, pacten l'estabilitat sense agressions fins al final de la legislatura, això fa 15 anys, i un projecte de dos túnels per creuar Montjuïc. Hi ha una imatge del túnel al carrer Lleida i el túnel al carrer Miramar. Jo no tinc molt clar si això... A Miramar és on hi havia els estudis de televisió espanyola, sí que hi ha un túnel allà, segur. Sí? Vale, doncs l'altre, segur que també, però no els tenia controlats. Doncs sí, sí, d'aquella zona a prop de l'anella olímpica, fa 15 anys. Música
En fa 10, Espanya obria un altre front contra l'eix franco-alemany. Aznar Berlusconi i altres quatre líders europeus desafiaven a Chirac i Schroeder. Els sis governs exigien el compliment estricte del pacte d'estabilitat a la Unió Europea i Blair es desmarcava de la carta i s'aliava amb Berlín i París.
En política catalana, Carot replicava a Maragall que el Trivertit continuava perquè Esquerra volia. PSC i Esquerra s'imposaven una treva després de l'endenada, això sí que ja no me traueixo ni traduïdor, del president. Carot anunciava que Esquerra donaria el seu suport a Zapatero perquè presidís el govern. Això fa 10 anys, 2004.
I també es destacava que havien concedit a una lesbiana l'adopció de les filles de la seva parella. La llei Navarra propiciava que una dona adoptés a les filles bessones de la seva companya. Això sí que d'alguna manera en 10 anys sí que ha avançat. I acabem aquest repàs amb la portada del 17 de febrer del 2009.
Era un dimarts i es deia que el Tribunal Constitucional negava a Catalunya els símbols nacionals. El Tribunal admetia el terme nació al preàmbul, però no en altres referències, i el sector progressista del Constitucional es quedava en minoria en aquest punt.
També es parlava d'economia. El Santander baixava sense liquiditat el seu fons més gran. El banc suspenia el reemborsament dels partícips al rebre peticions per 2.617 milions. I després també es parlava del xoc entre dos submarins atòmics a l'Atlàntic.
Són alguns dels temes d'ara fa 5 anys, un altre 17 de febrer. Tornem a la realitat, els diaris d'avui, ara per aturar-nos a la part de darrere de tot dels diaris, a les contraportades, a veure què descobrim, quins articles o entrevistes descobrim aquest matí.
Per exemple, l'avantguàrdia has de saber perdre per poder guanyar. Ho diu Rosa Perdina, farmacèutica emprenedora, té 57 anys i és un clar exemple, diu, d'emprenedora creativa, però també del fet que ningú no és profeta a casa seva i de com els interessos creats s'imposen el bé comú. Ha creat un laboratori que comercialitza medicaments amb dosi única, una cosa que mai ningú n'ha fet,
i que representa un estalvi considerable, públic i privat, en la despesa de medicaments. Però la idea s'enfronta als interessos de les grans companyies del sector farmacèutic, a les quals temen enfrontar-se els polítics espanyols. Diu, són els nostres veïns, el Ministeri de Salut francès, els qui l'hi estan plantejant. La Rosa va començar molt jove, diu, vaig acabar la carrera de farmàcia amb 22 anys i dos fills i vaig muntar un petit laboratori...
Vaig muntar un petit laboratori d'anàlisis clíniques i la Imma Sant Sis li pregunta, i per què es va casar tan jove? Diu, em vaig quedar embarassada als 19 anys i aviat vam tenir el segon fill, per això estava encantada. Diu, pocs anys després d'aquell primer laboratori vaig muntar la segona empresa als 30 anys.
Era una dona divorciada i amb dos fills al meu càrrec. Vaig vendre a laboratori d'anàlisi i vaig crear, sense gairebé recursos, una companyia que desenvolupava medicaments genèrics per a tot el món, amb seu a Bombay, a Berna i a Xangai. Diu, em vaig fer rica, però del que més he après, amb diferència, és d'arruïnar-me. Moralment, avui sé adaptar-me molt més bé a les circumstàncies i les visc amb alegria, amb acceptació. Va llentint les possibilitats i he après que em puc tornar a aixecar.
Molt bé, doncs interessant avui aquesta entrevista, aquest testimoni a la Vanguardia. Més coses ara al diari Ara. L'article setmanal d'Antoni Bassas avui torna a parlar de futbol, em sembla, perquè titula Els 20.000 que falten. Sí, des d'una perspectiva positiva. Diu Carles Reixac, admetia ahir a l'entrevista dels 40 anys del 05, que a ell li agradava Martino, perquè era un paio normal.
I avui en dia trobar un tio normal ja és molt important. Diu, quanta raó. Tant normal que dissabte, després del 6 a 0 al Rayo, Martino va afirmar. Avui s'han divertit 35.000 persones més de les que es van divertir en alguna nit de la Copa. Diu, però ens falta convocar-ne 20.000 més. I jugant així, estic segur que vindran. I acaba dient Antoni Bassas...
Enorme Martí no podria amagar-se darrere els fets, lidera la Lliga, finalistes a la Copa, a punt per jugar demà contra el City, però no. L'entrenador sap que la connexió emocional entre el soci i l'equip ha perdut complicitat en la mesura que la comparació entre el present i el passat resultava negativa per al present, una mica com aquella parella que va fent. Diu, treu-li passió a una relació i te n'acabaran faltant 20.000.
Doncs acabem ara l'última de les contraportades d'avui, ens queda la del punt avui, on llegim que en aquest país si no ets corrupte ho tens malament. I avui parlem de pintura, d'art, de futbol i de corrupció. Tot junts, eh? Una mica tot barrejat.
Realment val molt la pena llegir aquesta entrevista amb en Ferran Martorell, publicista i expresident del Real Club Deportiu Espanyol, futboler de naixement que ha dedicat mitja vida a la publicitat i l'altre mitja al futbol base. Ara té la terrassa de casa plena de teles, pinzells i tubs de pintura. Diu que està indignat amb la corrupció i per això ha decidit abocar la seva protesta en la pintura.
Diu, pinto contra la corrupció en el sentit espanyol de la corrupció. Els països nòrdics ser corrupte no està ben vist. Aquí, si estafes, ets llest. Hi ha qui es manifesta en pancartes, però si poden estafar, ho fan. El mateix passa a Itàlia, en Berlusconi o a Grècia. Diu, als quadres, ell escriu coses a inscripcions intel·ligibles. Diu, he escrit coses que no volen dir res, però em descarrego de la dosi de corrupció que m'emprenya. És la meva manera d'expressar-ho.
Diu, sempre m'havia agradat l'impressionisme, però com que ara està de modè, vaig decidir fer art contemporani. Em centro sobretot en la corrupció, tot i que també he fet quadres de l'Espanyol i del Barça, que la meva dona és molt culer. I acaba dient que el futbol també és un negoci. Els clubs ja no competeixen i només pensen a guanyar. Doncs són les contraportades d'aquest matí. Acabem aquest repàs amb la notícia curiosa del dia.
que avui passa pel naufrag, aquell famós naufrag, recordes, Andrea, que s'ha salvat i tot plegat. No sé si saps que ha pogut explicar el seu viatge a les primeres persones que va trobar a les Illes Marshall gràcies a algunes paraules de l'espanyol apreses pels illencs amb la sèrie de dibuixos d'hora exploradora.
Com? Com, però? A veure, resulta que aquest senyor, el Berenga, no? Va arribar a... Aquest home era Xileu o alguna cosa així? Ell... No ho sé, a veure si ho diu més avall. Ara no tinc controlat. Era José Salvador a l'Alberenga. I...
Va arribar a Ebon, al sud de les remotes Illes Marshall, fa dues setmanes, 13 mesos després d'haver salpat des de Mèxic en una llanxa de pesca de 7 metres en un material de fibra de vidre i els seus motors es van avariar i es van quedar sense èl·lics. Llavors el nàufrag va arribar a l'arxipèleg vestint només uns calçotets fet malbé i amb el cabell i la barba molt crescut, tots ho hem vist, i diu que ell deia que havia sobreviscut alimentant-se d'ous i tortugues
que caçava amb la mà, bevent aigua de la pluja, tot això ja ho sabem. Em sembla que fins ara no se sabia què havia passat en la seva primera trobada amb els habitants d'Ebon. Diu que ell va aconseguir arrastrar el seu embarcament nedant fins a la vora d'una illa de la nit del 29 de gener. Diu que ell, cansat, es va dormir a la sorra on el cant dels galls el va despertar i llavors està molt detallada aquesta informació.
Diu que a la illa veïna, en la que va desembarcar aquest nàufrag, se farà de per un braç de mar de pocs metres, els seus dos únics habitants, que són Amy Livock-Metto i Russell Light Drake, van veure un home que cridava amb una llengua incomprensible i feia movir els braços amb un ganivet a la mà. Diu que no tenien por, però que estaven sorpresos. Van anar cap a ell, diu que... Deia algunes paraules en anglès assenyalant el ganivet, això, els de l'illa, eh? I dient, deixa'l, deixa'l.
i que el Berenga, amb el cabell llarg i afamat, va deixar immediatament el ganivet i es va desmoronar a la platja, que llavors els dos illens li van preparar una mica de menjar, tal qual, mentre l'home escrivia el nàufrag en un paper, unes paraules, la dona va prendre l'escrita, es va dirigir a l'illa principal per alertar de la presència del nàufrag i l'alcaldessa d'aquella zona va reunir un petit grup format pel responsable sanitari, el cap de la policia i l'única estrangera que residia Evon, que era una estudiant noruega d'antropologia...
I es van dirigir a algunes provisions de cocos i bananas per trobar aquest senyor, aquest nàufrag. Diu que el fill de l'alcaldessa coneixia algunes paraules d'espanyol, que és el que parlava aquest nàufrag, que havia après veient amb els seus fills els dibuixos animats de la dora exploradora a la televisió. Diu que amb aquestes nocions i els dibuixos traçats pel nàufrag va ser com el grup va entendre finalment la seva història. Era nàufrag. Era del Salvador, ell.
i va estar 5 dies a Ebon abans que la patrulla marítima el traslladés a la capital de les Illes Marshall on va volar després cap a El Salvador i aquesta és la història una mica, aquests detalls de com van ser els primers dies que segur que tot això tenia per una pel·lícula segur que sí, la gent especulava si ja havia venut els drets de la seva vida que s'afanyi, que s'afanyi segurament home, molt bé, curiós sí, sí, tant, em vindria, moltes gràcies i que vagi molt bé, bon dia
I parlem ara d'esports. Portades esportives, l'esport títol ha tornat i en primer pla trobem-hi Niest, Neymar i Messi. El Mundo Deportivo avui s'aventura a parlar de l'11 contra el City.
Diu que Martino repetirà la fórmula de Noeta i ajuntarà quatre mitjos. Falta saber qui acompanyarà Messi a l'atac del Barça. Pedro és el preferit per davant de Neymar i Mas Xerano dubta per un cop. I el nou esportiu ens parla també del repte, que el repte és Europa. Diu que l'equip va demostrar cap nou contra el Rayo Vallecano gastant un gran nivell de joc. El Barça vol marcar i intentar que Valdés no encaixi cap gol.
En cultura, ja ho hem comentat, Gravity s'endú 6 guardons, és el gran triomfador dels premis britànics BAFTA. I també s'endú uns quants 12 anys d'esclavitud. I a la Berlinale, el cinema asiàtic és el gran triomfador. L'os d'or de la Berlinale va ser pel thriller xinès Black Cole Cinaes, del realitzador Diaoy Nan, mentre que Richard Linklater va ser coronat per millor director per Boyhood.
L'última altra mesa dels papers de Salamanca arribarà les properes setmanes, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, assegura que tenen el debat aparentment tancat amb el Ministeri. I els arqueòlegs desenterren un nou sarcòfag inviolat a l'antiga Tebas.
Aquests són alguns dels titulars principals d'aquest matí. De seguida ens posem al dia amb la previsió del temps.
Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara, no és de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts o cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Ràdio des Veros
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Un minut i tres quarts d'onze, de seguida parlem de l'actualitat de l'Assemblea Nacional Catalana, que ha instal·lat un punt fix de recollida de vots per la independència al centre cívic Sabadó Espriu, un punt que és l'equipament tots els dimarts de 7 a 9 del vespre i el primer i tercer diumenge.
de cada mes. Recordem que la campanya ha signat un vot per la independència, té com a objectiu recollir signatures per reivindicar i demanar una sèrie d'exigències emparades en el dret a petició reconegut a l'Estatut, la Constitució i avalat per la legislació internacional. Estem mirant de contactar amb Lígia Espejo, secretària de l'Assemblea Nacional Catalana aquí a Sant Just i amb ella doncs parlem tot seguit d'aquesta iniciativa. Lígia Espejo
Gràcies.
I mentre contactem el que fem és posar una mica de música aquest matí. Abans hem conegut com sona el nou avançament de Curiola, ara ens n'anem a sentir una altra qüestió en clau internacional. I sentim a Chet Faker, és australià, per tant marxem lluny, que aprofita l'estrena del seu nou single per anunciar els detalls del seu àlbum de debut. La cançó es titula Talk is Cheap, que és la que sentirem a continuació.
Ho descobrim a través del portal musical Indispot, aquest portal de referència que vam servir ahir molts matins a la cançó del dia. Avui hem parlat d'una altra qüestió, però en tot cas ho aprofitem per parlar-ne ara d'aquest Chet Faker. Que s'ha cansat de ser un simple secundari, tot i que de luxe, i posar-se al servei de les Say Lulu, Follow Me, o també amb el seu compatriota Flium.
Ara actua en solitari i sembla que li agrada molt el jazz, es nota en alguns dels seus temes, potser no tant en el que sentirem a continuació, en aquest Talk is Cheap, que és el single que ha presentat aquesta setmana. El defineixen com sensual, vellotat i deliciosament sincopat.
Desprèn un aire despreocupat, tot i que està tot cuidat fins al més mínim detall, i que tant el seu videoclip, com també és una mena de stop motion molt bonic en què la naturalesa continua el seu curs, venen acompanyats o estan davant dels morros de Melbourne, literalment. L'estrena d'aquest Talk is Chip ve acompanyat del flamant anunci del primer àlbum de Faker, que es dirà Build on Glass, i estarà a la venda a partir de l'11 d'abril. Ara sentim aquest Talk is Chip.
de, com dèiem, recordeu aquest nom, Chad Faker, des d'Austràlia.
Bona nit.
Fins demà!
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio just a la fusta.
10 minuts i les 11, l'ho explicàvem fa una estona, l'Assemblea Nacional Catalana, la secció local, ha instal·lat un punt fix de recollida de vots per la independència al Centre Cívic Segur d'Espriu els dimarts de 7 a 9 del vespre i el primer i tercer diumenge de cada mes. Ara en parlem amb la secretària local de l'ANC, l'Elígia Espejo. Molt bon dia, Elígia. Hola, bon dia. Aquest nou punt de recollida es fa efectiu a partir de demà o ja ha començat?
De fet, ja va començar ahir, el del diumenge es va començar ahir, no ens va donar gaire temps de fer-ne difusió, però va ser una porta en marxa, un escalfamotor. I com va anar? Deu rebre ja algunes visites? Vam rebre, va venir algunes visites, no gaires, també cal dir que, a més que no vam fer gaire difusió...
que també va coincidir amb l'estelada humana que feien a Sant Feliu i sabem que hi ha molta gent que volia anar-hi i els vam animar que hi participessin. Una estelada humana, perdona que et talli, però que és portada avui de La Razón, imatge més de la meitat de la pàgina, la cobertura que potser no ha tingut per alguns mitjans catalans, la fa en aquest cas La Razón.
És cert, és cert. I sabem que hi ha molta gent de Sant Jusk i van anar. I pensem que aquests potser també haguessin vingut al centre cívic, però ens va semblar que era més important animar-los a que anessin a l'estelada. Per tant, d'alguna manera vau començar ahir, però suposo que també a l'espera que tot plegat vagi avançant, no? Sí, sí, sí. El boca-orella pensem que farà molt, ens ajuda a poder explicar-ho avui aquí i fer-ne difusió amb...
que anem repartint les bústies i tot el que puguem. Clar, perquè a més a més no hi ha límit per acabar aquesta campanya, com si diguéssim. Aquesta campanya ja us vam dir que vam fer una arrencada així, més massiva, l'11 i 12 de gener, i ara se'n preveu una altra també a tota Catalunya el 22-23 de març, però ja us vam dir que era una cosa d'anar fent, d'anar fent, d'anar fent, i que no paràvem.
I en aquest sentit ens ha semblat que, a més a més de fer les paradetes que anem fent, tenir un punt fix de referència era bo. Per tant, d'alguna manera també perquè la gent pugui conèixer-vos i saber què feu des de l'assemblea. Sí, és que aquest punt de fix, sobretot els diumenges, pensem que ha de ser una mica una espècie trobada, una espècie trobada informal, de debat, de...
Fins i tot la plataforma de sortida del proper projecte de l'Assemblea, que estem a punt ja de tirar endavant, que és el País de Tots. Quin projecte és, aquest? Sí, ja us anirem informant més endavant, però si es tracta d'anar a buscar totes aquelles persones que tenen dubtes o que no ens coneixen encara o que tenen un cerracel perquè els manca informació o veuen pros i contres...
poder-ne parlar i poder-ne treure prou explicacions i argumentari, com perquè acabem sent molts, va destinat a ampliar la majoria social a favor de la independència.
Per tant, en aquesta línia, una nova campanya, com si diguéssim? Una nova campanya que és molt del tu a tu. Cadascú de nosaltres som una petita boteta i mica en mica omplim la pica. I llavors es tracta que la gent que ja ha votat ens porti gent per votar, però la gent que ja ha votat...
També que vinguin perquè parlarem sobre arguments. Moltes persones a les paradetes ens deien jo conec tal persona que sí, però no, que veu clar, però veu pegues. I no sé què dir-li. Doncs que vinguin, tant uns com altres, perquè en parlarem. Tenim material. Amb una paradeta no tenim els recursos que podem tenir un punt fix, com són vídeos i connexió a internet, documentació escrita i, sobretot,
poder fer tertúlia i parlar-ne entre tots. Clar. Doncs, d'alguna manera, suposo que són aquests petits passos que aneu fent, no?, per anar creixent també aquesta secció local des d'aquí Sant Just, per fer-ho una mica més gros, no?, també tot plegat? Sí, sí, per descomptat, per descomptat, i esperem això, que la gent que diu ja hi vaig anar, ja els conec, que vinguin, que tenim moltes més coses per parlar, per informar, i sobretot per escoltar, perquè ens interessa molt saber les persones convençudes
com és on convèncer. I les persones que encara no ho estan, què els fa angúnia, quina pega hi veuen. Perquè ens interessa saber-ho tot.
Clar, clar. Suposo que d'alguna manera aquesta és la feina que s'haurà de fer des de l'Assemblea, des d'ara fins al novembre d'aquest any, no? Sí, sí. De fet, ja hem començat la campanya del dret a decidir amb la taula pel dret a decidir. I això ho compartim amb moltes altres entitats.
però nosaltres, de fet, hem començat ja la campanya del sí-sí, perquè no ens n'amaguem ni molt menys, tot el contrari. El que volem és la consulta, un sí-sí, un resultat sí-sí, i amb això estem. Esteu contents de la resposta que hi ha a Sant Jus per part de l'Assemblea, o creieu que us falta suport, com si diguéssim?
A veure, totes les persones que venen a col·laborar, a donar-nos suport, o que ens aturen pel carrer i ens diuen estem molt contents del que feu, seguiu endavant, això ens anima molt i ens agrada. Ara bé, hem de ser més. Sabem que hi ha molta gent que està amb nosaltres i no ens venen a veure, i ens encantaria que ens vinguessin a veure, perquè tenen moltes coses a portar, a parlar, a dir propostes...
I ens agradaria créixer més, sí, sí. Creieu que encara hi ha gent que associa massa a l'assemblea a política, com si diguéssim?
Suposo que sí, però aquest massa és un tema que sempre nosaltres qüestionem. Perquè és que tot és política. A veure, si s'apullen els preus i se bajen els sous, això és política. Si s'apulla el metro, també és política. I un nou país també és política, evidentment. Però, clar, és que si ens mantenim al marge, també és política. Això és el que ens agradaria...
que la gent veiés que estem en un moment tan crític del país que el no fer res, el no escoltar i el no dir res i l'abstenir-se i estar al marge segueix sent política. Això és el que han de tenir clar. Clar, d'alguna manera suposo que és un any en què també tot aquest concepte de política potser adopta un altre sentit, no també? O li hem de donar un altre sentit? Exactament, exactament.
En tot cas, ja ho sabeu, a partir d'ara, dimarts de 7 a 9 del vespre i primer i tercer diumenge de cada mes, l'assemblea s'instal·la al centre cívic d'Espriu per explicar tot això també, per recollir aquestes signatures i per d'alguna manera arribar més a la població de Sant Just.
I si em permets un momentet, també, anunciar que aquest divendres muntarem paradeta al davant del mil·lenari, de 11 a dos quarts de dues. És una petició que ens han fet diversos familiars de persones que viuen al mil·lenari, que els costa anar a l'Ateneu, fins i tot, o que els costa fins i tot anar a la paradeta al mercat. Doncs aquest divendres estarem allà. Que se'n recordin a portar el DNI i que ens vinguin a veure, perquè ho fem per vosaltres. Aquest divendres a quina hora?
D'onze a dos quarts de dues del matí. Perfecte. I el dissabte també estarem a la plaça Maragall, al punt d'inici de la Rua de Carnaval. Si algú entre disfesa i disfesa vol aprofitar, ni que sigui per informar-se, també estarem allà. Per tant, no pareu. Encara que tingueu aquest punt fix, continuen aquests punts mòbils diferents dies de la setmana.
Exactament, i recordeu que ja us anirem informant, però que el dia 22 i 23 de març hi haurà una altra recollida massiva a tot Catalunya i que estem preparant també actes a l'Ateneu una altra vegada i paradetes al carrer i més coses. Perfecte, doncs moltes gràcies a l'Ig Espejo, secretària de la secció local de l'ANC, que vagi molt bé i fins aviat. Moltes gràcies a vosaltres. Adeu, bon dia.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Mig minut i arribem a les 11. Ara sí que connectem amb el butllet informatiu de Catalunya Informació, sentim també el del Sant Just Notícies i tornem després de les 11 amb més coses. Parlarem amb Eloi Sala, director de l'escola Canigó, que avui obre portes aquesta tarda de cara a la preinscripció. També sabrem quina és la previsió del temps de cara als propers dies i parlarem, farem tertúlia d'actualitat. Tot això després de les notícies. Fins ara.
Són les 11.
A Salt Massiu, aquest matí, a la tanca de la frontera entre el Marroquí i Malilla, unes 50 persones haurien aconseguit entrar avui a Malilla segons fons policials. Mentrestant, avui es preveu que la Fiscalia de Ceuta i el PSOE demanin a la Guàrdia Civil les imatges íntegres de la tragèdia de Ceuta, on com a mínim haurien mort 15 immigrants quan intentaven entrar a territori espanyol. L'ONG Caminando Fronteras diu al matí de Catalunya Ràdio que aquestes imatges són clau per saber exactament què va passar.
Matteo Renzi, la nova estrella de la política italiana, ja ha arribat al palau del Quirinale, on el president li ha d'encarregar que formi govern. Es concreta així el traspàs de poder, després que Renzi forces la retirada del fins ara primer ministre i company de partit Enrico Leta.
Brussel·les suspèn les negociacions sobre la participació de Suïssa en els fons europeus DR més D i en el programa Erasmus per l'intercanvi d'estudiants universitaris. És la resposta a la decisió de Berna de limitar l'entrada de treballadors estrangers. La indústria a tancar el seu segon any en negatiu. Tant les vendes com el nombre de comandes van caure l'any passat més d'un 2% a Catalunya.
S'acaba la tancada de més d'un mes al centre d'atenció primària del barri de Rocafonda de Mataró. Els veïns, que protestaven per les retallades en el personal sanitari, mantindran les reivindicacions per reclamar la reducció del temps d'espera per ser atesos.
I Gravity i 12 anys d'esclavitud triomfan els premis BAFTA, els premis del cinema britànic. Gravity del mexicà Alfonso Cuarón ha estat la més preniada amb 6 estatuetes. I 12 anys d'esclavitud s'han endut dues, entre les quals la de millor pel·lícula. Catalunya Informació. Els esports també titulars. El Barça viatja cap a Manchester. Aquesta tarda l'equip s'entrenarà en l'escenari del partit de demà contra el City. Es desplacen 23 jugadors. L'equip local s'entren aquest matí per Nenda Fernandinho.
Els Jocs Olímpics de Sochi, el català Adrià Díaz i la madrilenya Sara Hurtado disputen la final de patinatge artístic. Martèn Forcada disputa la cursa de viatlo 15 quilòmetres.
I el temps, boires matinals, mala visibilitat i temperatures entre 5 i 7 graus més baixes que ahir. Jornada estable amb núvols alts que aniran arribant de sud a nord. Les màximes es recuperaran. Una pertorbació mediterrània portarà ben d'agregal de cara a demà. Ara mateix a Barcelona tenim 12 graus a Tarragona, 11, 7 a Girona i 3 graus a Lleida. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. L'escola Canigó és el primer centre de Sant Just a obrir les seves portes als pares i mares de cara al procés de preinscripció. La primera a visitar l'escola serà avui a les 4 de la tarda i dimecres a les 9 del matí. La segona escola en fer jornada de portes obertes serà en Montseny la setmana que ve, els dies 24 i 27 de febrer.
I ja el març serà el torn de l'Escola Montserrat els dies 6 i 7 i de l'Institut amb una única visita el dia 6 de març a la tarda. Les jornades de portes obertes a l'Escola Bressol Municipal Marrec seran els dies 24 i 29 d'abril. Aquestes visites serviran per explicar als pares i mares l'organització del projecte de cada centre i per ensenyar les seves instal·lacions.
Més qüestions. L'Ajuntament de Sant Jus s'assuma el recurs d'inconstitucionalitat a la reforma de l'administració local. El consistori treballa amb federacions de municipis d'arreu de l'Estat per intentar aturar la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local aprovada pel Congrés que afecta els municipis de menys de 20.000 habitants.
és necessari el suport de 1.200 ajuntaments perquè el recurs tiri endavant. L'Ajuntament és un dels ajuntaments contraris a la norma i per això treballa amb la Federació de Municipis i l'Associació de Municipis de Catalunya, entre altres organismes, per tramitar el recurs. D'altra banda, l'alcalde del municipi, Josep Perpinyà, ha instat a la Generalitat que elabori com abans millor la seva llei de governs locals.
Perpinyà assegura que serà igualment restrictiva i que limitarà competències, però tot i això, el fet que si no tingui majoria absoluta al Parlament, obre la porta a que la resta de partits puguin votar per modificar-la.
I acabem destacant que el cicle cultural Espai A torna aquest diumenge a Sant Just. L'Espai A és un circuit d'arts arsèniques amateurs que porta una cinquantena d'actuacions per una quinzena de teneus catalans, entre ells el de Sant Just. Espectacles de dansa, teatre, cancoral i música formen part d'aquest cicle, tots protagonitzats per companyies amateurs del país. Aquest diumenge l'Espai A torna a Sant Just amb una obra de teatre. El títol de l'obra que es veu a diumenge és Antígona a Nova York amb la companyia figarenca T4.
L'obra començarà diumenge a les 7 de la tarda a la sala del cinquantanari de la Taneu i les entrades costen 8 euros pels socis de l'entitat i 10 per la resta. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una més ampliada als Sant Just Notícies edició en migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
And we'll have Halloween on Christmas. And in the night we'll wish this never ends. We'll wish this never ends.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorals, fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat Just a la fusta, el magazín del matí.
Dos minuts i un quart de dotze a l'Escola Canigó. És el primer centre de Sant Just que obre portes als pares i mares. Ho fa avui en la primera visita a l'escola que es fa avui a les 4 de la tarda i també aquest dimecres, aquesta setmana, a les 9 del matí. La resta de centres ho faran a partir de la setmana que ve. Tot plegat perquè la preinscripció serà a partir de l'11 de març i ara és moment de poder conèixer a quina escola volem portar els nostres fills. Per això avui parlem amb el director de l'Escola Canigó, Eloi Sala. Molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Aquestes visites que, com sempre, s'han acostumat a fer una de matí i una de tarda i que serveixen per explicar una mica el funcionament del centre i també conèixer les instal·lacions, no? Sí, l'objectiu d'aquestes reunions és que les famílies, amb una decisió tan important com és la d'escollir l'escola dels seus fills, disposin de la màxima informació per poder fer l'elecció amb tota la informació necessària. Què s'explica en aquestes trobades?
Els hi expliquem amb una hora i quart, que tampoc és molt, intentem explicar-los aquells aspectes més destacats del nostre projecte educatiu, al mateix temps que també se'ls informa d'aquells serveis i activitats complementàries que l'escola té, com són el menjador escolar, les activitats extraescolars, etc. Quines són, per exemple, algunes de les característiques o particularitats de l'escola Canigó? Nosaltres els diem que la nostra escola té un projecte educatiu molt consolidat, es va aprovar l'any 91,
tot i que s'ha anat actualitzant i adaptant a les noves necessitats i exigències de la societat, i està pensat per a una formació global de les persones. En la nostra carta de compromís, que és un document més recient i que també han de signar totes les famílies, també posem molt l'accent en la necessitat de la implicació dels pares i mares en la educació dels fills com algun factor clau en l'èxit escolar.
I, evidentment, l'objectiu prioritari que com a escola tenim és que tots els nostres alumnes finalitzin aquesta etapa amb les competències bàsiques assolides. I això vol dir que adquireixen tots aquells aprenentatges que han de ser la base de la seva posterior educació. Clar, suposo que, no sé si en els últims anys heu notat que venen més pares, venen menys pares, i l'interès de les famílies per conèixer més a fons el centre ha crescut o al revés?
base a l'experiència de l'any passat. Sí, penso que ara al disminuir l'alumnat a infantil, que és una notícia que per altra part està recollint la premsa diàriament, possibilita que els pares tinguin més opcions a l'hora d'escollir centre. Penso que això és positiu, que els pares tinguin
I puguin triar, no? Perdona, com? Que puguin triar, per tant. Sí, sí, que puguin triar, sí. Recordem que l'escola Canigó té dues línies, és a dir, que d'alguna manera són 50, no?, els que podrien entrar bé 3. L'oferta de 3 és de 50 places. I, de fet, normalment l'acostumeu a omplir, no? Sí, sí, sí. D'altra banda, no sé si hi ha places en altres cursos aquest any que ve.
Sí, l'oferta és una mica residual, que tenim els altres cursos, per exemple, inicialment s'oferta, encara no és una oferta definitiva, s'oferten també dos places, tres places i quatre, i després també en algun curs estan sobre ràtios, en primer també hi ha una oferta de tres places, en segona n'hi ha una, en algun altre curs, tercer o quart estan sobre ràtios,
I a cinquè, sisè, també n'hi ha dues. Per tant, alguna plaça concreta perquè algú que li interessa ho pot provar encara? Sí, jo penso que els pares el que han de fer és fer la sol·licitud en el centre que més els agradi, que és el que els dona les màximes possibilitats.
De fet, aquestes visites es fan gairebé un mes abans de fer la preinscripció perquè fins i tot es puguin estar repartides perquè també es pugui anar a tots els centres i després, en funció de tot plegat, decidir quina és la primera opció. Les coordinem amb les altres dues escoles públiques per tal que no hi hagi coincidències i que tinguin nova possibilitat d'assistir a més d'una. Jo penso que...
Tenint en compte que la preinscripció comença l'11 al 21 de març, és un pla suficient, però és l'habitual en tots els centres concertats. Alguns ja fa força dies que comencen a fer jornades de portes obertes. Hi ha marge, per tant, d'alguna manera, per tot plegat. Sí, els pares han de tindre temps de visitar més d'un centre i després de país reflexionar una mica la molta informació que s'ha de tenir des de l'escola.
i que els ha de permetre prendre aquesta decisió, que no sempre és fàcil, després hi ha d'altres factors que de vegades la família acaba tenint també molt en compte, tot i que són més secundaris, o proximitat al centre o d'altres aspectes. No hauria de ser potser el punt principal, però en alguns casos potser es busca aquesta practicitat, no?
Segurament que sí, no? Tot i que jo penso que hem de ser aspectes secundaris, però això ho ha de decidir cada família. Està clar. Suposo que també en aquestes visites, m'imagino que també us deuen fer moltes preguntes, no? Els pares i mares suposo que deuen intentar resoldre les seves inquietuds aquests dies. Intentem que la informació que se'ls doni ja sigui molt complerta, però bé, després finalitzada tota la reunió, primer se'ls dona ja un dossier informatiu força complert,
es fa tota la reunió amb una pel·lícula que dura uns 14 minuts, també amb un powerpoint, amb la intervenció de membres de l'equip directiu i de professors, i al final, evidentment, hi ha un torn de preguntes, però tot i així, també els donarem la possibilitat de sol·licitar, si continuem tenint algun dubte, una entrevista personal. Això abans de la preinscripció, fins i tot. Evidentment que sí, abans, o quan comenci la preinscripció, que tinguin la màxima informació...
per poder prendre la decisió. Molt bé. Són dues visites. Recordem una que és avui a les 4 de la tarda i dimecres a les 9 del matí. Suposo que la que acostuma a venir més gent és la d'avui, la de la tarda. No, el curs passat va ser al revés. Curiosament, em sembla que hauria de ser així, però una qüestió laboral.
Però bé, pot canviar el curs passat, hi va haver alguna reunió que l'assistència va ser massiva, prop de 100 persones. Però bé, canvia molt això, canvia molt d'uns cursos als altres. En tots dos casos es pot veure el funcionament normal del centre per entendre'ns perquè hi ha els nens en aquella hora a l'escola, no? La que fem avui a la tarda no, perquè comença a les 4 i un cop finalitza la reunió, que acostuma a durar una hora i mitja,
els nens ja han sortit, únicament es pot veure alguna de les activitats extraescolars de tarda, com és el funcionament de la biblioteca, o bé l'anglès extraescolar, algunes de les activitats esportives que es fan. La que sí que poden veure és la que es fa amb horari de matí, i aquí també intentem que els alumnes de sisè tinguin protagonisme explicant-nos-hi algunes de les activitats que han fet. Ells directament, no? Sí, una mica de participació també per part d'alguns alumnes de sisè, sí.
Molt bé, doncs ja ho sabeu, avui a les 4 de la tarda i aquest dimecres a les 9 del matí, l'Escola Canigó és el primer centre públic de Sant Just que obre portes a pares i mares de cara a aquesta preinscripció escolar que es farà el mes de març. Avui n'hem parlat amb l'Eloi Sala, director de l'Escola Canigó. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Fins aviat. Bon dia. Gràcies. Adéu.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. L'Albert Quiles va tenir...
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Fins demà!
Cinc minuts i dos quarts de dotze, saludem ara el Carles i l'Anna de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Per parlar del temps, que després d'un dissabte primaveral... Sí, molt. Molt primaveral, eh? Molt, moltíssim. A més amb la llum i feia aquest cel ras que a les quarts de set encara veia llum i s'endevinava ja. Divendres ja s'ensumava la primavera, però dissabte ja... Va ser primavera total. Pensava que mi quedava, però vaig veure que no, eh?
No, no, ho vam avisar, eh? No vam poder fer l'espai, però vaja, que vam avisar que tindríem un cap de setmana bastant diferenciat. I un seria, doncs, una il·lusió que poden tenir alguns i l'altre, doncs, és una tornada a la realitat, eh? Els núvols... Fins i tot vam tenir moments a Sant Jus el matí que teníem sol i estava precipitant. El matí va haver precipitació, va ser poc important, però va ser un moment puntual cap a les 12, a l'una del migdia, més a les 12...
Va haver una aturada bastant important durant el migdia i a la tarda es van reactivar les precipitacions i es van caure 6 litres per metre quadrat, que no està gens malament. Ja estem rondant els 70 litres, portem una bona recopilació d'aigua amb aquesta situació de nord-oest i de diferents fronts que ens van visitant. Durant la nit ha anat precipitant, la temperatura a mida que anava plovent anava caient
I hem arribat a una mínima de 4 avui. Avui teníem... I quants litres? Perquè déu-n'hi-do, no? 6. 6 ha anat fent. Ah, doncs poca cosa. Bueno, no, aviam. Sembla que plovia més. No, va ploure 6 litres, està bé. Ah, sí? O sigui, no és una pluja torrencial, però aviam, o sigui, durant la nit, amb el seu procés, doncs no, està bé, són...
Potser et sembla a vegades que plou moltíssim, és un moment puntual que et cau molta precipitació, però costa. Parlar d'un litre per metre quadre és precipitació. Penseu que al matí va ploure i no va arribar ni a comptabilitzar l'estació. Les quatre gotes que van caure no van arribar dècimes.
Llavors, sí que en necessites una miqueta més, i a vegades amb tempesta, quan cau la precipitació amb molta intensitat, doncs potser sí que tens aquesta sensació, no? Però miràvem les intensitats ahir, em sembla que vam arribar a 7 litres per hora en algun moment, que era el màxim. 7 litres per hora és un moment puntual que tens una intensitat molt alta de precipitació. Penseu que quan hi ha tempestes superes els 50, els 60 i els 70 litres per hora, tot i que no arriba a ser una hora plovent així, sinó que és menys temps, no?
Aquest matí, a més, és espectacular, perquè a part de la baixa de la temperatura teníem una boira col·locada a tot el Baix Llobregat, que pràcticament no es veia res, o sigui, era un dia d'aquests d'hivern que veies foscos. Tot ben moll, a més a més. Clar, o sigui, hi havia tanta humitat, i la humitat i la boira la teníem a sobre, que quan ha començat a aixecar-se una miqueta la boira, perquè és normal en aquestes contrades, s'ha aixecat una miqueta la boira, ha tret el nas al sol, que ja comença a escalfar una miqueta més que altres mesos,
doncs al marxar la boira ha quedat tot xop, clar, o sigui, teníem encara les gotes dels arbres, totes les gotes d'aigua encara estaven ben col·locadetes perquè la boira s'havia encarregat de conservar-les i de mantenir-les, i quan ha tretat el nas al sol avui era un dia d'aquests llampans, doncs que amb la sortida del sol veus tot el reflex de les gotes d'aigua, el mobiliari urbà, els arbres, a tot arreu. Ha estat un dia força maco i a més a més que aquesta humitat elevada també et donava una sensació de fred més marcada.
Ara tenim 9 graus només, és una temperatura força baixa. Avui s'enfilarà al migdia perquè tenim molta estabilitat, el sol fa la seva feina ja en aquestes èpoques de l'any i això provocarà que avui puguem arribar als 15 o als 16. O sigui, que hem sortit de casa molt abrigats i potser aquest migdia ens emprenya una miqueta la roba. És aquella època de les capes, no, llavors?
Sí, encara no hauríem d'arribar, eh? Perquè pensem que estem a 17 de febrer només. Les èpoques de les capes és més a finals de març i potser primer és d'abril. Però bé, sí, avui és un dia així una miqueta estrany perquè la temperatura màxima al migdia, doncs, sobretot a ciutat, eh? O sigui, a l'interior, a Sant Jus, parlem de 15, 16, que si t'has abrigat molt al matí perquè realment feia fred, potser sí que tens una miqueta de molèstia, però vaja.
que tampoc no serà molt marcada. A Barcelona potser sí, a Barcelona es pot arribar a 17 o 18 graus, i si al matí a Ciutat Diagonal hi havia 4 graus, com a Sant Just, aquest migdia pot apretar una miqueta més. Les zones influenciades per l'area metropolitana, aquí sí que tenen unes pujades més fàcils de temperatura. Però bé, 15-16 graus.
De cara a aquesta tarda augmentaran els núvols. Cada cop en veurem més, es tindrà tapant una miqueta més el cel, i és un front que arriba, sense pena ni glòria, creuarà aquesta nit per Sant Just, però no donarà massa coses més a... No hi haurà pluja. No aportarà res, no. Dimarts tindrem un impàs, sembla que dimecres arriba, un impàs vol dir que tindrem més sol amb temperatures una miqueta més baixes, perquè ja haurà passat una altra d'aquest front que comentàvem d'aquesta nit.
Dimecres sembla ser que arriba un altre front. Aquest sí que potser, i encara ho deixem a la recàmera perquè és molt variable el temps que tenim aquesta setmana, amb alts i baixos amb molta irregularitat perquè fan les temperatures. Dimecres tornarien a pujar una mica les temperatures amb l'arribada d'un front una miqueta més càlid. Dimecres potser sí que cau algun ruixadet de cara a la tarda, no està massa clar, o sigui que ho anirem confirmant durant la setmana perquè els fronts, a mesura que arriben, es veuen més actius o menys, però costa de planificar-ho a molt llarg termini.
i sembla que dijous tornaríem a parlar d'estabilitat perquè divendres ens arriba un altre front. Aquest sí que podria donar alguna pluja i falta on col·loquem aquest front.
Ho diem perquè el front de divendres potser arriba de cara a la tarda i potser ens empastifa una miqueta el dissabte al matí. No està massa clar. Recordem carnestoltes a Sant Just. Llavors sembla que entre divendres a la tarda i primera hora del matí de dissabte podria caure aquest front que podria deixar algunes precipitacions i una baixada a les temperatures. Home, com és tradició, carnestoltes a Sant Just, sempre d'anar associat a una baixada a les temperatures. No farà un fred rigorós, com altres anys.
però sí que de cara a la tarda de dissabte s'espera un temps estable, però més fresquet, una temperatura de 7-8 graus, que tampoc no és un fred molt, molt, molt. Com que la gent acostuma a portar unes robes bastant més primetes perquè van disfressats, potser em prenia una mica més aquest fred. A part del Barça a les 8 del vespre...
el dia de Carles, totes tenim aquesta situació, que haurem d'anar perfilant durant la setmana viam on arriba a petar, perquè la setmana passada la pertorbació estava el dissabte i aquesta setmana és entre divendres i dissabte. Sembla que reculo una miqueta cap a divendres, que això ja seria beneficiós per tots. Doncs a veure si ja és sort. On anirem parlant, Carles, on anirem seguint. Moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Ara passen tres minuts de dos quarts de dotze. Aquesta hora és moment de fer tertúlia, com que dilluns, amb el Vicenç Riera, la Carme Madó, en Josep Coderqui, la Palamira Badell. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia. Bon dia a tothom. Avui, com és habitual, comencem parlant amb la carta de la Palamira, tot i que avui serà un resum de la carta, no em sembla? Oi, mira, és que em vaig veure una que em va semblar que estaria bé per començar la setmana així distesa,
I l'he agafada, però m'he equivocat de diari. Això passa, passa. A veure, no era un tema punyent. Era el tema que ens havien anat preguntant cada dia en el diari. Hi havia una columna petitona que deia per què us sembla que el camp del Barça ara està tan buit?
i ahir van sortir les contestes de la gent i la gent ho diu contundentment que no es pot acceptar aquests horaris entre mig de setmana i aquests preus
Anava d'això, més o menys. Imagineu-vos un dimecres o un dimarts, que és quan costumen a jugar, a les 10 un aficionat, un soci que ve de Girona o de Lleida o de Tarragona, perquè nosaltres encara ho tenim aquí mateix, però imagina't el que es trigui a sortir del camp i que hagi d'arribar a Lleida, per exemple, no?,
no té per què acceptar-ho, aquest soci. Però és la primera vegada que es fa un partit a les 10 de la nit? Potser tants cops seguits. Jo crec que ha estat gener i febrer. Ara s'ha posat a moda. Però quan és un puntual s'accepta. Si aquest partit el puc veure des de casa tranquil·lament,
A veure qui agafa el cotxe i se'n va a aquelles hores. Per tant, les contestes han estat aquestes. Em sap greu perquè, esclar, la carta era molt ben feta i ja està.
Però la idea és aquesta, no? Clar, clar. I, a més a més, penso que avui podia sortir a fer mal el Barça, havent guanyat com va guanyar, de la manera tan estrepitosa com era set gols. Tot i que dissabte sí que hi havia gent, no? Sí, perquè era dissabte i era més d'hora. Era a les vuit, no?, si no m'equivoco. Clar, és un horari... I, de fet, demà no és aquí, però, en tot cas, els partits de Copa d'Europa són a trets quarts de nou, que és una bona hora, no?, perquè la gent normalment ja ha plegat de la feina...
Sí. I acaba quarts d'onze, que està bé, per tothom, no? Per tothom, no. Per tothom, no. Aquesta hora és hora de ser a casa, ja. Però, bueno, no és el mateix que... Clar, però si fessin a les sis o a les set no hi hauria ningú, tampoc la gent estaria a la feina. Clar, és que no estem mai contents. Si fos el migdia també ens molestaria perquè la sogra fa la paella a les dues. És que... No, no, no. No, Carme, tu perquè ets perica.
Home, que avui estàs d'anar contra el camp de l'Atlètic d'Illau, que no ho havia fet encara ningú. Els pericus estan de sort aquesta setmana també. No, però si em fa la feta que de tot s'està fent un gran massa. Jo hi posaré també la meva. Digues, digues. Jo crec que no s'hi ha anat tant al camp de futbol per dues coses. Primera, per l'horari.
Però segona, perquè estàvem molt acostumats a que sempre es guanyava. I els colers són molt malament jo, eh? Sempre es guanyava. Ahir no, dissabte també havien rebaixat el preu, eh? També s'ha de saber això, eh?
Que una cosa és pagar 60 euros i l'altra és pagar-ne 19. A quina hora van jugar dissabte? Dissabte a les 8. Però ara, en el moment en què hi ha aquesta lluita entre l'ètic de Madrid, Real Madrid i Barcelona, ja veuràs com anirà augmentant. Anirà augmentant encara que sigui l'hora que sigui. Anirà augmentant. Sí, sí, però a les 10 dimecres jo també entenc que la gent es quedi a casa.
Manu, si el pots veure per la televisió, és que de gana. Aquest és l'altre problema. El pots veure per la televisió. De fet, són els que acostumen a manar i a pactar els horaris. Són evident en els poders, els drets televisius. Si no hi haguéssim totes les televisions que pots comprar al partit i tot aquest rotllo, no sé com funciona això...
La gent aniria al camp, segurament. De tota manera, sí que el preu influeix, perquè en el cas del cinema, per exemple, que aquí s'enfeliu perquè hi ha el Cinebaix, que sí que costa un preu 6 euros o 5 els dilluns, per exemple, però els cinemes de Barcelona costen 9 o 10 euros. I, en canvi, ara amb aquesta oferta que hi ha els dimecres, que fins al mes de març o abril, costa 3 euros i també s'han generat cues... 3 euros 95, nena.
Depèn del cine. Alguns són 3. Són entre 3 i 5. Si suposo que el cine és que val 10, et costa 5, eh? Però, bueno, hi ha molta diferència. No, no, ja, ja, ja, però no ho sé. És que... Segurament el preu influeix molt. Sí, sí. I poder veure el partit des de casa. I poder veure-ho des de casa, esclar. Abans la gent... Que no té res a veure, eh? És que, esclar, vull dir... No té res a veure en el camp que n'has de casa. No és el mateix. L'únic que passa és que a casa veus més coses que al camp.
l'avantatge sobretot per mi l'avantatge és que a casa si et despistes t'ho repeteixen i el camp no el camp si no ho veus ja està torneu a fer vosaltres sou de futbol? us agrada mirar el futbol? seguís-lo? us en diu per la ràdio? jo faig una cosa m'agrada que guanyi el Barça començo a mirar-lo
Me'n canso. Tanco. Bueno, tanco. Passo a un altre programa, una altra cosa i tal. I de tant en quant el que faig. A veure, quan estan... Ah, mira, doncs van guanyant. Jo tinc un veí que només la manera de cridar... I ja està. Així vaig fent fins que guanya o perd. A mi m'agrada el Barça.
Tot i així, el dissabte, a l'hora del futbol, jo era a l'església per sentir un concert d'orga. Molt bé. Que va ser preciós. Jo també estava fent un concert el dissabte, a aquella hora del futbol. L'altre dia et vaig sentir per la ràdio. Sí? Però no feia cap concert, suposo. No, amb el catcher, com es diu això? Amb el coach. Sí, sí, no parlàvem de música, per això.
Estic cada dia, Carme, de 10 a 1. Va ser que vaig anar a la ràdio. Això va que era el dissabte. Que ho repetiu. El concert, que jo perquè ara estem aquí, canto a una coral. Ah, el diumenge. Era el diumenge a la tarda. Diumenge de 6 a 8 del matí, és molt d'hora. De 6 a 8 hi ha alguns moments de seccions. Em poso la ràdio. La vas posar molt d'hora. En cas molt...
No m'aixeco, però... A quart d'avui toco una cosa així. Sí, sí, fem una recopilació. Com que tens una veu tan maca, bueno, continuem així. Bé, tot casera, perquè sí que és veritat que tu deies, Carme, ara, que fa molt temps d'això del futbol, però sí que el gener i febrer, el que portem des de Passat Reis, hem estat cada dimecres en partit del Barça a les 10 de la nit, que després també seria l'altre de si... Jo crec que conec gent que ja... Jo perquè tampoc soc molt fan, i que de tant en tant el miro, però...
que està fins i tot una mica avorrida tant partit, tants cops dos dies per setmana i tant parlar del tema només és Madrid, Barcelona, Barcelona, Madrid Madrid, Real Madrid no hi ha jo vaig del Barça però és massa massa s'està fent un pèl massa el que jo trobo que no hauria de ser és que ja se sap d'en Tuvi que ha de ser o del Real Madrid o del Barça
Els demés competeixen però no guanyen la lliga. Home, ara ja era l'ètic de Madrid. Aquest any hi ha una mica d'emoció. Ara ho estan fent i he digut res. Ara també. Era l'òpio del pueblo. L'òpio del pueblo, deien. Quan hi havia problemes ens plantaven un partit de futbol.
un partit de futbol o algun problema del ídol i llavors la gent es distreu i ara també ens despisten quan la cosa s'està entorbiant ens foten un altre problema però ara no es diu tant la gent se'm passa ara avui ja estic emprenyada a veure perdoneu perdoneu és que jo tinc aquest pronto amb el tema de la llum si és segur és tan amable d'explicar-m'ho perquè jo ja m'hi he perdut això ja és el coubo
A mi ja només em falta això. Es veu que som els que paguem el rebut més car, eh? D'Europa. No cal que m'ho diguis, eh? D'Europa, sí. Però és que ara aquesta cosa que volem fer ara... Què serà això? Depèn de l'hora que ensenguis la llum. Depèn de l'hora que ensenguis la llum.
Depèn dels aparatos, posaran un aparell que depèn si en aquell moment jo m'asseco el cabell, farà una pujada. Si enxufo el rentavaixelles, una altra tarifa. Si poso la rentadora, depèn de l'hora, una altra tarifa.
Si ara ja llegir el rebut, si hi ha algú capacitat perquè m'expliqui desglosar un rebut de la llum, del gas o de l'aigua, si és tan amable que ens truqui... El truco només bé d'una manera. Que tu contractis una quantitat de llum, un quilo a tatge, més aviat baix. Tenint en compte que de totes maneres...
hauràs de sotmetre els aparatos que tu ensenguis a que no es passin... Si tu tens encès, si tu vols tindre encès, la rentadora, el televisor, la nevera, la rentaplats... No puc pensar tant els ploms. Totes aquestes coses,
necessitaràs contractar per molt i llavors pagaràs molt. Ara, si dius, no, jo en contacto vas, però només tindré encès la rentadora.
Sí, però nen, tanca la nevera. Quan hagi de posar el rentaplats... Desenxufo la nevera? La nevera és el que està menys. Aquest matí ho deia el Basté, Raku, que consti ara que... Bueno, és igual, estava escoltant Raku i estava dient...
És que tots els problemes saps on van aparar? A la gent gran que no s'entera de res, que no podem entendre aquestes coses.
perquè quan diu connecti amb la pàgina web de no sé què tu creus que una persona de vuitanta i pico d'anys té de connectar-se a la pàgina web? el senyor Josep és l'agrada avis i el Vicenç tenen més de vuitanta i ho fan oi una cosa eh que en vés de fer-ho et demana que en vés de fer-ho en paper
ho facis per internet però llavors no demanes el desglosse que no el trauràs de cap manera és la feina que hi ha per treure el desglosse jo sempre dic una cosa una cosa que no costaria gens però que costa molt d'organitzar és doncs ara farem tot un cada un dia a la setmana que tancarem tots els llums perquè podem estar dues o tres hores sense llum perfectament
I que s'hi notessin ells. Perquè ells s'hi notarien. Seria fantàstic. No ho sabem fer. O un dia sense pa. Costa molt. Que ens apugen el pa. Un dia a la setmana sense pa. Però no ho fem. No ho fem per què? Perquè ho podem anar pagant. Però és que aquest dematí precisament la col·loquia a la ràdio era aquest. Que aviam...
A vosaltres perquè saps funcionar, a tu també. La majoria no. Però la majoria de gent ja de la nostra edat, no els diguis que entre a la pàgina HB33 i que demani el desglosser. Perquè no te n'enteraràs de res, home.
Jo no sé si ho sabria fer, eh? Jo ja dic que no. A més, és que el de Zoologia... El de Zoologia, el que hauria de ser, no te l'envien. És d'una manera que és molt limitat, entens? És molt limitat. No pots saber exactament... És que no els interessa que ho entenguis. Interessa que paguis la factura i ja està.
I que com més gastis, millor. Perquè llavors, si estic a casa, per exemple, lligint el vespre, tinc una lampareta d'aquestes d'Helogen, aquesta petita, que tècnicament, gasta molt poc. Això és el llibre. No, bueno, que jo lligés així. Però llavors què tinc? S'enxufa la nevera? No, la nevera no cal que la toquis. Jo, rentadora, no en tinc. Perquè allà, al millonari... Ah, tu perquè ets una primera... Ah, exacte. Ni més ni menys que això.
Tinc el privilegi de tenir una bugaderia i vaig a rentar allà. Però, esclar... Però ja te'ns faran així, també es cullaran, eh? També, també, també gastarem. També gastarem i potser arribarà un... Ara, jo també pago...
L'haig de fer servir monedes. Les monedes faran de posar dues. El que està complicant la vida necessàriament és per distreure'ns d'altres coses. Ara tothom, tota la gent està parlant del tema del rebut de la llum. Ja està, no hi ha cap problema. I quan d'això ens faran alguna altra cosa amb la llengua?
Sí, sí, la qüestió és quan... Ojo, que això ja em fa... Ara ja em fan cas, una altra cosa, vinga. Sí, sí, sí. No, les coses com siguin, la qüestió és amargar-nos la vida. A veure... No, jo... Tota marga. No, no, jo no. Jo no me la margo la vida. Josep, els quatre que estem aquí...
No s'ho amarguen de moment. Hi ha gent que ja la té amargada. Hi ha gent que està molt malament. Ahir, on vaig escoltar què deien, d'una població d'aquí a Espanya,
Cada tres persones, un està per sota els nivells de la misèria. Llendada a la pobresa, que diuen. No, no, per sota. Ja estan a la pobresa. De tres, cada tres persones, un. És molt fort, això. El que em meravello, també, ara vaig dir una tonteria de les meves, però, bueno, que si hi ha realment aquest tant per cent...
Per què no passa algú? Per què no estem al carrer? A veure, estem... Jo sempre dic una cosa. Quan van pujar els trevis a una passeta... Home, no te'n recordes? No tenies canessa. Quan jo feia el servei militar... Jo tampoc. Perquè jo soc més jove. El van pujar a una passeta quan jo feia la bilí? El van pujar a una passeta.
i es van tombar en vies i jo el que volia. Jo, que era de viació en aquell temps, que no era l'exèrcit de viació, no es posava en res, ens van fer anar tots a la plaça d'Espanya armats, armats, perquè havia... Contra el poble. Sí, perquè... Escolta, escolta, això te'n puc donar una mica de raó. Jo aquells moments, aquells moments d'aquella vaga, estava a Fiscalia Jurídica Militar.
I va haver-hi una reunió, el que hi tenia, entre els militars jefes i tal, si es declarava l'estat de guerra a Barcelona. És que va ser... Va ser fort. Afortunadament no es va declarar l'estat de guerra. Però van ser uns moments molt prions. És més...
I ara, aprofitant, et diré totes les conseqüències d'això, perquè ja estava a Fiscalia, arrel van haver-hi alguns fets desgradables que van ser detinguts i van ser passats a Consells de Guerra. A Consells de Guerra. El fiscal jefe meu, quan informava, si no era que hi hagués hagut algun fet d'armes, tota la jurisdicció civil, tota la jurisdicció civil.
Jo vaig rebre una trucada un dia, perquè estava jo a l'oficina, rebo la trucada, el fiscal general, sí, sí, sí, dígame, de parte de qui? Del governador civil. Me'n vaig, don Enrique, se deia Enrique, el fiscal, li llaman de govern civil.
Y yo sentí que usaba el don Enrique molt. No, no, no, yo informo que pasen a la jurisdicción civil, porque esto no es delito, que pasen a la jurisdicción civil y tal. Nada y tal. Y pedísimo el fiscal. Pero ahí he hecho el teléfono y arriba a la oficina y dijo, a partir de hoy, si vienen del gobierno civil a buscar alguna causa y tal, nada, que se entiendan conmigo.
No les deixen anar. I va haver-hi un... També va ser que van sortir els estudiants de la universitat també, a col·laborar amb tota... Va ser una cosa molt moguda. Tant és així que hi va haver-hi una pugna, aquesta pugna,
i la pugna del governador civil era l'Acedo Colunga. I ara explicaré el perquè que hi havia haver aquesta reacció entre ells. Van intervenir en el judici a companys, tant l'un com l'altre.
L'Enrique de Carol, que li tocava fer la qualificació fiscal, sí, va fer la qualificació fiscal, però jo sé que va fer una qualificació fiscal que, tot i demanant la pena de mort, que és veritat, no obstant, posava moltes fites perquè s'hi poguessin agafar i poguessin defensar-lo i que no li poguessin posar la pena de mort. Però la Cedo Colunga, que va ser el que va...
Anar a judici amb nom de la fiscalia, perquè llavors ell treballava a la fiscalia, va ser més dur que el mateix fiscal jefe que havia fet la qualificació. I el van condemnar mort.
doncs van quedar enemistats, eh?, vull dir, l'Enrique de Carol i el fiscal del jefe. Perquè, ara estic parlant d'història, no? Sí, sí. Saps per què? La raó és perquè l'Enrique de Carol va ser, quan al temps de la Guerra Civil, va ser detingut i portat a l'Uruguai, al barc uruguai que feia de presó,
perquè ja no acabien de donar el model a l'uruguai. I gràcies, gràcies a nens companys, no el van matar, a l'Enric de Carol. I ell això, clar, ho portava com a agraïment, vull dir, i sempre m'ho havia dit, de dir, com a companys se hizo una injusticia, se hizo una injusticia, perquè jo me l'apreciava molt, i m'apreciava molt l'Enric de Carol,
Ara no es podria repetir una situació així. Avui en dia no es podria repetir una situació així. M'estimava i jo me l'apreciava perquè, no és mentida, ell em passava les qualificacions que feia.
I passa, Coder, me la passes de màquina? Sí, sí. Clac, clac, clac. I quan estava mig fent la calificació, ja sortia del despatx. Oye, Coder, ¿cómo tienes esto? Ya se lo termino. No, no, no, no lo termines. No, dámelo, dámelo, dámelo. Així, una calificació passava quatre i cinc vegades del seu despatx a la meva màquina d'escriure. Però sempre, si no variava
la sol·licitud de pena, perquè més o menys es veia obligat a demanar, sí que variava la forma de plantejar els fets, de manera que es poguessin agafar per defensar. I jo li vaig dir un dia, dic, dona Enrique, usted sufre mucho cuando hace una calificación.
Dice, Coder, ¿quién les defiende a estos muchachos? Perquè estan normalment en un consell de guerra de defensa un capità, un comandant, però no té cap carrera d'advocat ni res.
¿Quién les defiende, estos muchachos? Ja m'ho va fer així. Perquè era una bona persona. Aquestes interioritats, m'agradava viure-les. I sempre són coses que es poden explicar, evidències.
no cal tornar allò que jo deia els trenvies o jaleu no, però que sí que ens hauríem de saber revelar no, però ha sortit el tema aquest que en Maravella que el...
la qualificació que es diu de gent pobra que hi ha actualment de pobra pobríssima i gent sense feina i que no hi hagi una rebel·lió no tan violenta com aquesta dels tranvies perquè aquí s'hi va ajuntar el poble i els estudiants que va ser també
Sí, sí, sí. A veure, és que ara em sembla que facis riure per una passeta, per una passeta d'aquell moment. Sí, sí, què dius? A veure, a veure. Home, en el cas del Terat d'Esport Públic hi ha una associació que jo l'he vist en alguns caros, l'altre dia de fet passava per un lloc amb moto, però vaig veure com...
Es manifestaven, a més, d'edats diferents, de gent gran i jove, que també van fer una protesta més coneguda a Sants, no, no, em refereixo per l'augment que hi ha hagut del transport públic aquest últim any, sí que no és la plataforma del transport públic, és una altra cosa que és en contra de l'augment de la T10, que és la targella més utilitzada, i que, clar, el que passa que, bé, tampoc se'ls ha fet... O sigui, jo sé que quan van fer la protesta a Sants vaig veure res a molts mitjans, per això me'n vaig assabentar, eh?,
i ara l'altre dia això vaig passar per un lloc i vaig veure que també estàvem protestant i que d'alguna manera protesten contra aquest augment de la T10 el que passa que bé és la protesta i fan el que poden però em refereixo que tampoc no estan aconseguint res i és a dir que sí que existeixen algunes coses potser encara en format petit ara mateix. El ideal seria que poguessin fer totes les persones que fem servir per exemple la T4 que soc jo la gent de la meva... això no comprar la targeta aquesta
i estar una setmana sense que ningú fes servis de transport. Amb això el que has de fer amb els peatges es va fer el no vull pagar. El no vull pagar quanta gent ho va fer? El va fer més gent del que ens pensem el no vull pagar. Jo conec molta gent. Clar, el problema és aquest. I pots estar una hora perfectament. Seria fantàstic. I un dia, i un dia, i tot un dia.
perquè la gent no l'altre dia ho vaig dir-ho aquí que parlem molt així entre nosaltres, entre els amics i tal però després no som capaços de fer res ho vaig explicar l'altre dia, no vull repetir-me d'uns que van anar a un dinar t'ho vaig dir es van encaixar tots al dinar però ningú es va venir en seu timat jo crec que ho és correcte és dir, escolta
sí que tornarem perquè sàpigues però la gent no, no ho fem això quan sortim jo, vaja que ens han fotut però ningú a dintre ningú diu res
I així ens va, si no es luce el pelo. No? Perquè el que fem és deixar d'anar aquest lloc. Ja no hi anem més. Sí, així estem. També és una altra manera de portar-hi. No, no, perquè la gent... Jo és el que faig, eh? És la manera de respondre. Però si tu és un lloc que tens un apreci per aquest lloc, per proximitat, per comoditat, que et sap greu, és com si un dia no dines bé a l'Ateneu, per exemple, que és emblemàtic per nosaltres...
Què faig? Ah, doncs mira, no m'agrada el menú que fan cada dia, ja no torno més. No, escolteu, aviam si varia una mica el tema. Però això en aquest cas sí que es pot fer, el que passa que en cas d'algú que ha de pujar el preu... No ho fa la gent, no ho fa la gent. Si hi ha prou confiança sí que ho fas, però en un lloc que et cobren més el compte no hi vas més i ja està. Si hi ha confiança encara menys perquè llavors em fa d'anar amb tu. Si és un lloc que repeteixes, doncs esclar, has de dir-ho.
Ara, si vas un cop sol... I posar l'Ateneu com a referència, eh? Sí, sí, sí. Podria dir a, no sé, a Can Carbonell o al Niu o qualsevol. Sí, o a l'Aigua. A l'Ateneu ja en casa, eh? A l'Ateneu ja sabem que tenen el costum, no sé per què, de posar-hi cosetes així pel voltant del plat. Sí, com pebre o així. I hi ha una persona que no n'anarà més a l'Ateneu perquè els plats estan bruts.
Es deu pensar que allò és sutxa, de la xamaneia. I és un adorno. I és un adorno. Bueno, però clar, ja no anem més a la teneu. A més de dir, escolta'm, què és això que hi ha aquí? Diran, doncs és pebre. Però ja no anem més. I així no es luce el pèl.
En fi, se'ns acaba el temps, moltes gràcies. Gràcies, Carme. Tornem dilluns que ve. Adéu-siau. Ara ens anem a fer un recorregut turístic. Molt bé, on aneu? A averiguar el que diu que volen posar un tanatori aquí a darrere de la Maiola. Com que m'han portat la contrària. No és a darrere de la Maiola. Ara pel Miran serà de xòfer i ens portarà a fer una ruta turística. Que vagi bé, adéu-siau.
I nosaltres connectem tot seguit amb les notícies. A les 12.00 anarà el bolletí de Catalunya Informació i després també el del Sant Just Notícies i encara ens queda la tercera hora del programa. Catalunya Informació
Són les dotze. Multa al Banc Santander de 17 milions d'euros. La Comissió Nacional del Mercat de Valors sanciona l'entitat de Botín per no informar els seus clients sobre els riscos d'un producte financer. El banc ja ha presentat recurs.
Una família valenciana reclama al Ministeri d'Educació 17.000 euros de compensació per les despeses d'escolarització d'una filla en una escola fora del seu poble per la inexistència d'oferta en català. La demanda es basa en la llei verd que diu que l'administració ha de sufragar les despeses dels alumnes que no puguin trobar una plaça en la llengua que desitgen en una escola pública.
Matteo Renzi, la nova estrella de la política italiana, ja ha arribat al Palau del Quirinal, on el president li ha d'encarregar ara que forme govern. Es concreta així el traspàs de poder, després que Renzi forcés la retirada del fins ara primer ministre i company de partit Enrico Leta.
El nombre de famílies que demanen que els seus fills facin religió a l'escola ha baixat un 7% l'última dècada a Catalunya, segons dades a què ha tingut accés Catalunya Informació. Segons els portaveus de les diferents religions consultades per aquesta emissora, les escoles no informen bé les famílies del dret a demanar que els seus fills rebin aquesta formació en horari lectiu.
A Salt Massiu aquest matí, a la tanca de la frontera entre el Marroc i Melilla, unes 50 persones haurien aconseguit entrar a Melilla. Mentrestant avui es preveu que la fiscalia de Ceuta i el PSOE demanin a la Guàrdia Civil les imatges íntegres de la tragèdia de Ceuta d'ara fa 15 dies.
Gravity i 12 anys d'esclavitud triomfan els premis BAFTA, els premis del cinema britànic. Gravity, del mexicà Alfonso Cuarón, està la més premiada amb 6 estatuetes i 12 anys d'esclavitud. Se n'han dut dues, entre les quals la de millor pel·lícula. Catalunya Informació. Ara als esports. Antoni Subisarreta destaca el progrés del Barça i les bones sensacions després del 6-0 contra el Rayo. La Lliga preadverteix que això no garanteix res de cara al partit de demà al camp del Manchester City. L'equip blaugrana s'han anat aquest matí cap a Anglaterra.
El viatlló de 15 quilòmetres i la prova de cross de surf de neu dels jocs de Sochi previstes per avui s'han suspès a causa del mal estat de la neu i la boira.
I pel que fa al temps, cel ha enteranyinat al centre i sud de Catalunya amb presència del sol gairebé generalitzat a tot el país. Al final del dia quedarà mitjanubolat cap a les terres de l'Ebre. Lleuger descens pel que fa a les temperatures. Demà el temps canviarà amb més núvols i migdia més fresc. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea. L'inici de construcció dels parcs del Mas Lluí està més a prop d'estrès que l'Ajuntament de Sant Just hagi guanyat un contenciós contra els propietaris dels solars que els han de fer. Aquests propietaris no adquirien el compromís de construir-los amb una data fixa en el calendari i ara aquesta decisió judicial els obliga a fer aquests parcs.
D'altra banda, un d'aquests parcs té previst comptar amb una zona de joc o unes pistes esportives a prop del Parc Europa, un projecte que es va aprovar fa dos mesos i que es va presentar als veïns. De fet, l'alcalde de Sant Just assegura que quan es va presentar ningú va portar arguments negatius. Ara, però, el veïnat del Mas Lluit de Sant Feliu sembla ser que no hi està d'acord.
Més qüestions. L'ANC ha instal·lat un punt fix de recollida de vots per la independència al Centre Cívic Salvador Espriu. Aquest punt és a l'equipament tots els dimarts de 7 a 9 del vespre i el primer i tercer diumenge de cada mes. La campanya Signar un vot per la independència té com a objectiu recollir signatures per reivindicar i demanar una sèrie d'exigències emparades en el dret de petició reconegut a l'Estatut, la Constitució i avalat per la legislació internacional.
A Sant Just ja s'han fet algunes campanyes per recollir vots en el marc d'aquesta campanya i ara el centre cívic Salvador Espriu serà un punt fix on podreu dipositar els vostres vots.
I un apunt més per recordar-vos que el nucli convoca dimecres la primera reunió de festa major. La Comissió de Festes de Sant Jus vol començar a preparar la festa gran del municipi i per això convoca tothom qui vulgui aportar idees a una primera trobada. La reunió serà aquest dimecres a les 7 de la tarda a la sala Piquet de l'Ateneu. La idea és que tota la gent que hi assisteixi proposi idees, activitats i suggeriments per muntar una bona festa major 2014.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
1, 2...
Ara passen 9 minuts de les 12 i saludem la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justens. Molt bon dia, Maria. Molt bon dia. Ja et feia un càrrec més alt, eh? Ai, ai, ai, no, no, no, no, per favor, no. Com que l'any que veia de canviar, no, el president? Sí, perquè s'ho tens pensat. Eh? No sé si ho tens pensat.
Bé, ara... Ara t'enganxo aquí, sí. No, no, ara estem per lo que estem. A vegades és quan surten... Bé. Ara estem per lo que estem. I ens centrem, exacte, estem a més a més, encara queda un any, acabem de fer aquesta assemblea, és a dir, que han de passar moltes coses. Bé, el que passa és que de la setmana passada, ara, tampoc et puc explicar grans novetats. L'únic que puc dir sí és que aquest dimecres tenim reunió...
en cultura per posar en marxa ja el que és el dia de la poesia, cada any al mes de març. 15 de març, no és? No, normalment és el 21. Ah, és veritat, tens raó. Però no sé si és 21 o 22, de vegades una mica això balla.
Però ja ens han convocat per anar a la reunió i, doncs, a fer feina. I això és del que es tracta. Ara és el més imminent que tenim, és això. L'altre, doncs, van seguint els seus passos, els seus cursos. Jo només també dic a la gent que volta per Sant Jus i no passar pel carrer de la Creu, doncs, que passi pel carrer de la Creu. Els edificis que han tret a la reunió. Que rebran, doncs, el gran espai que queda. Aquells pisos del davant s'hauran de posar ulleres de sol ara, quan faci sol, perquè la llum que tindran és impressionant.
També saber que la caseta de la senyora Costa no va a terra, que això per mi ha sigut una... Això ho heu tractat des del centre, també? No, no, no. Això no crec que hagi calgut. El que sí que ara estem fent és una passejada, anem a dir, per Sant Lluís, investigant tots els rètols que estan malament. Això que vam dir l'altre dia, és veritat. N'heu trobat més? Bé, jo no hi he pogut anar per qüestions de salut, de tenir metges així, però...
Ja hi ha qui se n'ocupa d'anar fent fotos i tot això per portar-ho després a l'Ajuntament, dels grans disbarats i petits disbarats que hi ha a la nomenclatura dels nostres carrers i de les nostres parades d'autobús.
I de moment, per tant, esteu fent encara aquesta recerca, no? Sí, sí, sí, encara s'està fent. Un cop la tingueu, llavors la portareu a l'Ajuntament, no? El que passa és que la nostra feina a vegades és de formiga. Clar, clar. Són feines que d'un dia per l'art he patat, bum, surt tot. No, perquè el mateix que s'està fent dels desapareguts i morts de la guerra civil...
que mira que en fan, encara en surten, encara en surten. Vull dir que és una cosa que s'ha d'anar amb molta paciència, amb molta dedicació i no atabalar-se, per entendre'ns. Doncs com aquesta feina n'hi ha d'altres, d'investigar, de mirar, de comprovar, de no fallar, de veure que aquella cosa que tu vols dir és la correcta o la que vols demostrar és la correcta. I aquestes coses no es fan d'un dia per l'altre.
és aquest pas progressiu que per això anem parlant també els dilluns per anar explicant aquests petits passeig més enllà del gran acte que pugui haver-hi a veure si la setmana que ve ja puc explicar més coses del dia de la poesia a veure encara ens han de trobar hi ha alguna cosa decidida o de moment encara res jo només tinc la convocatòria i ara doncs dimmecres anirem a la reunió i posar fil a l'agulla
Molt bé, doncs anirem parlant aquí i ho anirem seguint, com sempre. Moltes gràcies, Maria. Molt bé. Que vagi molt bé. Bon dia.
Falten dos minuts per arribar en punt a un quart d'una del migdia. D'aquí una estona parlem d'astronomia. També farem un repàs dels Premis BAFTA, per exemple, que es van entregar ahir al vespre i es diu que són una de les prèvies destacades de cara als Oscars i en aquest cas van triomfar Gravity i també 12 anys d'esclavitud. Parlem d'aquí una estona després d'escoltar aquest Fire amb aquest The Suburbs, un tema que de fet dóna nom també al seu últim àlbum, es títula igual.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Passen quatre minuts d'un quart d'una del migdia. Ara fem un repàs. Algunes de les informacions que ens troben avui als diaris no ho hem fet de primera hora i per tant hem baixat aquesta secció a aquesta hora del matí per recordar-vos alguns dels apunts on creiem que val la pena aturar-se avui dilluns.
Per exemple, parlem avui en primer lloc del diari Ara, on tenim una entrevista a Albert Claret, que és president del Consell de Joventut de Barcelona, que diu que els joves han estat al camp de proves de la precarietat laboral. Ell és nascut el 1986, té, per tant, 27 anys, i ha fet un diagnòstic a tot el poder als joves, a dir, per edicions de les llums, una crida a posar fi a la desesperança d'una joventut sotmesa a la precarietat.
Diu que durant anys s'ha tolerat que cobressin menys els joves i visquessin en menys pensant que era transitori, però amb la crisi s'ha demostrat que la precarietat ha vingut per quedar-se i afecta a tothom. Som les primeres generacions en què aquesta precarietat serà present al llarg de tota la trajectòria viral.
Diu que no tenim la visió esperançada del futur que van tenir els nostres pares, ni estem en una lògica d'un benestar que ha de ser progresiu, ni d'uns mecanismes d'inserció social que recompensen l'esforç. No tenim confiança en el futur, ens aterreix. I tot, malgrat els anys invertits a formar-nos.
Diu que se'ns acusa d'haver perdut la cultura de l'esforç i que no ell no hi està d'acord. La majoria de gent jove que ara ho està passant malament està demostrant una tenacitat molt gran intentant trobar una sortida dins o fora del país.
i que per resoldre la precarietat i l'exclusió calen reformes estructurals molt grans, però el que sí que es pot fer de manera immediata és apoderar els espais d'autoorganització de joves que ja existeixen i incloure'ls en la presa de decisions, i que això ajudaria a contrarrestar l'exclusió en la resta d'àmbits i a reduir la sensació de frustració general.
Vull llegir avui l'entrevista que s'entrevissa dins del diari ara.
I lligat justament amb tot plegat, avui al punt avui, ho hem comentat a primera hora, ens parlava que els joves allarguen cada cop més el moment de comprar-se el primer cotxe, però lligat amb tot plegat també hi ha la idea que treure's el carnet de conduir ja passa als 23 anys. Les autoescoles constaden que els joves tenen menys pressa per treure's la llicència de conduir i que endarrereixen la decisió 5 o 6 anys. Les grans ofertes són el reclam pels clients de menys edat.
Posa d'exemple el cas de l'Ariadna Gelambí, que en aquest cas ella complirà els 19 anys al juny i ja ha fet una vegada l'examen pràctic del carnet de conduir, tot i que reconeix que el seu cas no és com el de tots els joves, perquè la seva àvia diu que li va obrir un compte des de petita i als 18 anys els va donar els diners per poder treure's aquest carnet de conduir. Actualment es mou en moto per l'àrea del Maresme, però no és gaire còmode quan fa mal temps i la limita, diu, en els expressaments més llargs com ara per anar a Barcelona.
Diu que es voldrà comprar un cotxe nou propi, que també farà el primer rodatge, de tota manera, amb el de la seva mare. Diu que és un cas que sí que s'assembla a molts dels que viuen en les àrees més mal comunicades. Maria Olivera, per exemple, presidenta de la Federació d'Autoescoles de Barcelona, reconeix, això sí, que l'edat per accedir al carnet de conduir s'ha retardat uns 5 o 6 anys.
I d'altra banda, Afra Blanco, que és portaveu nacional de la Balota, els joves de l'UGT, reconeix que el vehicle propi hauria de formar part del nostre capital personal perquè la mobilitat és molt important i no tenir carnet de conduir és a l'hora un hàndicap afegit pel jove que està buscant feina perquè l'imita.
El Punt Avui dedica una doble pàgina a parlar d'aquesta situació dels joves i els cotxes, els joves sobretot dels 18 als 23 i com ha canviat tot plegat en aquest sentit.
I acabem parlant d'un reportatge que tenim avui a La Vanguardia a la secció de tendències. El titula Pares de cap de setmana.
I diu que la inseguretat laboral i les llargues jornades impedeixen la paternitat compromesa. La natalitat de moment, en canvi, en els països on la implicació de pares i mares és més gran, com en els països nòrdics, i que diu que molts homes veuen difícil trobar ara temps per dedicar als fills. Lligat en tot plegat, la natalitat continua baixant des del 2008. De fet, en relació al 2008, aquest 2013 va caure un 6,2%.
I parla, per tant, d'homes que no es volen assembrar els seus pares però que tanmateix tornen a reproduir les seves actituds perquè en aquest cas són les dones que han de renunciar encara a la seva projecció laboral i reduir-ne les jornades o flexibilitzar-les. Ho explica aquest reportatge també arran d'un vídeo sobre la vida d'un home en una societat amb els rols canviats que triomfa a la xarxa.
Diu que el protagonista parla de diferents imatges, per exemple, que porta el seu nen a la guarderia i no s'altera quan el creua una dona fent footing, una xerrada amb l'amo de la guarderia, qui anima a treure's el vel i a deixar-se el bigoti.
Una dona que viu al carrer l'increpa i crida que no el provoqui movent el cul a la bicicleta o un grup de noies que l'amenaça mentre l'ataca sexualment. Va a la comissaria on és tractat en Faradó i la dona policia dubta del seu testimoni. Després de declarar arriba la seva dona tard alegant que tenia una reunió important en la qual ha aconseguit doblegar els seus oponents i quan surt de la comissaria el protagonista. Qui no s'assigna nom es trenca i crida contra la societat que el subjuga i a ell això el molesta.
Un vídeo que l'ha dirigit la directora francesa Eleonora Porrie, que aconsegueix la reflexió en fer patir un home al masclisme. El curt porta a l'extrema grana d'escenes i opta pels estereotips com a forma justament de denúncia. Ens ho explicaran avui en aquest reportatge a doble pàgina a La Vanguardia, en la secció de tendències.
just a la fusta i després d'aquest repàs parlem ara de cultura i es van donar lliurar els premis de cinema als BAFTA i ara en parlem destaquem quines són les pel·lícules que han guanyat més guardons en les diferents categories
I si hem de parlar de noms, hem de parlar de gravity. D'aquí una estona parlarem d'astronomia amb l'Oriol Rigat i ell justament ens en parla fa unes setmanes també destacant-nos els components relacionats amb l'astronomia i aplaudits d'aquesta pel·lícula.
Gravity va rebre sis estatuetes, que són quatre més que 12 anys d'esclavitud, que s'han donat les distincions de millor pel·lícula i millor actor pel seu protagonista. Chiu-Tel Elio, fora els sis premis de Gravity, n'està pel director, el mexicà Alfonso Cuarón, pels efectes especials, el so, la música original, la fotografia i també com a millor film britànic.
I d'altra banda, la gran estafa americana s'ha hagut de conformar amb dos premis, entre ells el de millor guió original. Kate Blanchett s'ha endut l'estatueta de la millor actriu per la pel·lícula Blue Jasmine, de Woody Allen, i els premis BAFTA, diu, han acostumat a dir, que són també una altra de les principals etapes de cara als Oscars.
I ara sentim de fons o mirem de sentir de fons alguna part de la banda sonora d'aquest Gravity, que com dèiem ahir es vendu aquests premis a la millor banda sonora també.
Bé, en el cas de la Cartellera també encara es pot veure en pocs cinemes, la que encara es pot veure a més llocs és, en aquest cas, 12 anys d'esclavitud, que es va estrenar una mica més tard, i possiblement de gala als Òscars, en funció de com vagi tot plegat, l'una com l'altra també aterraran amb força els cinemes catalans.
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. You're always in my heart. You're always on my mind.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Just a la fusta, el magazín del matí. Ara passen tres minuts de dos quarts d'una del migdia.
I aquesta hora parlem d'astronomia amb l'Oriol Rigat. Aquí tenim l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Oriol. Hola, molt bon dia. Avui per parlar principalment de Galileu. Sí. Aquesta figura que de fet és clau, una mica és un dels principals de tot el món de l'astronomia.
Doncs sí, per això en volíem parlar una mica, però clar, això ve de l'efemèride que el 15 de febrer, aquest dissabte, va fer 450 anys que Galileu va néixer. Déu-n'hi-do, eh? Se n'ha parlat massa poc, creus, d'aquesta efemèride? Home, doncs sí, perquè jo crec que almenys em mereixerien que la recalquessin de tant en tant, perquè la gent sàpia qui és i no quedi com, bueno, un...
un home de la mitjana que va fer alguna cosa. Ara intentarem fer-ne cinc cèntims de la seva vida, però jo crec que n'hauríem d'estar més empapats d'aquest tipus de figures que van fer tot un canvi de revolució científica i de pensament a l'època medieval, que sortíem encara d'una època fosca, i per tant l'hauríem de reconèixer més del que està reconegut.
Què és el més important de Galileu, Oriol? Aviam, Galileu, això, va néixer a Pisa, o sigui, és un home que va ser, no encara no d'italià, sinó que estava en els comptes italians, a la Toscana,
Va ser físic, matemàtic, filòsof, però ell, quan va estudiar, va estudiar Medicina. El seu pare, tot i que era molt conegut, el seu pare era conegut per ser intèrpret de lleut i compositor, ell també ho va ser, però va entrar a la Universitat de Pisa, al Ducat de Florència, amb la intenció de fer Medicina. El que passa és que a ell la Medicina no li va interessa gaire, tot i que la va acabar.
i es va passar a les matemàtiques. I allà, gràcies a alguns professors de matemàtiques, es va introduir molt a l'astronomia. Sí. Bé, l'astronomia en aquella època encara era, diguéssim, era molt tosca, en el sentit que era a simple vista. Teníem un gran astrònom d'aquella època, que és el Tico Brahe. Tico Brahe tot era amb edicions fets amb grans instruments,
com més gran era instrument, més precisió tenia, però cap era òptica, tots eren només per fer referències estrelles.
I una cosa que hem de tenir en compte és que quan va néixer allà a Galileu hi havia un llibre que corria per a Europa, un llibre que havia escrit Nicolau Copèrnic, feia uns 50 anys, que parlava no sobre el geocentrisme, que era el que estava basada a l'Església, sinó amb el heliocentrisme, és a dir, on demostrava que el centre de l'univers no era la Terra, sinó que ho era el Sol.
Això Copèrnic, no? Això Nicolau Copèrnic, sí. Ell va redactar un llibre, tot i que es va publicar just quan ell va morir. Hi ha qui diu perquè, com que les seves idees eren molt polèmiques, no s'atrevia a publicar-lo en vida, quasi com aquell qui diu. Però, de totes maneres, de mica en mica va anar voltant per Europa, aquestes idees es van escampant. Galileu va ser molt receptiu, ell ja tenia algunes idees, que això no era ben bé així.
Sobretot va començar ja a rebatre-ho en el 1604, quan va aparèixer una nova. Una nova, per recordar als oients, és una estrella que augmenta de brillantor. De vegades és una estrella que ja podem veure, i de cop i volta es fa molt més brillant. De vegades és una estrella molt dèbil, que a simple vista no podem veure, però que aquest augment de brillantor ens la fa visible.
Hi ha hagut escrits on hi ha hagut estrelles que diuen que s'han pogut veure de dia. Això quasi en diria una supernova, perquè són molt més brillants. Aquesta nova, no n'hi ha per tant una estrella que augmenta de brillantor. Doncs sí, perquè el que feia, sobretot amb els filòsofs, era disputar-los la tesi d'Aristòtil, que Aristòtil es basava en la immutabilitat del cel. És a dir,
que el cel era fixa i immutable i que no podia variar. Amb aquesta filosofia d'Aristòtil és la que bàsicament defensava l'Església, és a dir, que tot és fixa i immutable i res canvia. I és la que no volien ni tocar, no?, de teoria també. Clar, clar, i de cop i volta apareix, en aquest cas, una estrella nova. Si això canvia, doncs serà que el altre no és tan cert.
També hi havia altres fenòmens que havien intentat trencar aquest tipus d'idea. Un eren els cometes. Però una de les explicacions que se'ls donava era que era un fenomen atmosfèric. Sí, era un fenomen que passava a l'atmosfera de la Terra i, per tant, sí, podien variar i passar per allà davant i no passava cap problema. Bé...
Tot va tenir un canvi bastant radical quan, a partir del 1609, Galileu es va assabentar de la invenció del telescopi. Que quedi clar que ell no el va inventar. O sigui, ell va descobrir que ja s'havia inventat, no? Sí, sí, sí. Home, era un bon estudiós pel que comentes, no? Perquè també va aprofitar els coneixements de Copèrnic, no? Vull dir que estava molt al cas per entendre'ns.
Sí, sí, sí, era una ment molt desperta i també, diguéssim, una mica rebel, eh? Vull dir que suposo que devia veure que la varietat establerta no era certa i, per tant, la volia rebatre. L'invent del telescopi, que és, bueno, hi ha qui diu que és d'origen holandès. Jo m'estimaria més dir que era un instrument que corria per l'època, tampoc no ha de ser pas un invent concret, i, bàsicament, és dintre d'un tub posar dues òptiques, una comca i una...
que fa que quan mirem per un cantó ens augmenta a la distància el que estem mirant, bàsicament per veure quan s'acosten els vaixells atacar les ciutats. El que sí hem de donar-li a Galileu és que ell va pensar...
Hem donat-li una altra utilitat, i l'utilitat era, ell va també dominar molt l'òptica, el va refer, ell va pensar unes distàncies, i va aconseguir fer un llargavistes de 20 augments, però en comptes de mirar vaixells que venien de la costa, ell el va dirigir cap al cel.
Sembla fàcil, però el canvi, vull dir, perquè hem de mirar el cel a la nit, ell ho va fer. I a partir d'aquí, diguéssim, sí que va inventar el telescopi no com a instrument, però sí que com a objecte d'observació dels estels, és a dir, l'objecte en si ja existia, eren llargavistes, però encarar-lo cap al cel, doncs diguéssim que va inventar el telescopi com a objecte. Com el coneixem ara, no? Sí. La funció que té ara.
Doncs això mateix, que no només és per mirar la llunyania, sinó que podem observar el cel i, en aquest cas, augmentar els petits astres que puguem veure al cel. En aquest cas, ell, sobretot, ho va fer molt amb la Lluna, on t'ha de veure que tenia cràters. La Lluna era cràters, tampoc no era una Lluna, diguéssim, fixa i immaculada, sinó que, bueno, aquelles taques que tenien, doncs era perquè té cràters, té uns impactes.
I sobretot també perquè quan va enviar el telescopi a Júpiter, i això nosaltres ho podem demostrar si ho fem amb petits llargavistes, un petit llargavistes que és més o menys, és una mica més d'augment ja del que tenia Galileu, veurem que si enfoquem a Júpiter, a Júpiter aquests dies el tenim entre la constel·lació d'Orió i els bessons, és una estrella molt brillant que la veiem dalt al cel,
doncs veurem que Júpiter té unes estrelletes al seu voltant. Clar, va veure que no era una sola estrella que brillava molt, sinó que tenia uns puntets al costat. Ell, en dies consecutius, ho va continuar observant i va veure que aquests petits puntets es movien. Ell li va donar un nom, diguéssim, encarat als seus patrocinadors, en aquest cas va ser el que li pagava tots els...
tots els diners perquè ella es pogués dedicar a la investigació i no tant a l'ensenyament. I li va, com es diu, va donar a conèixer a tot el món que Júpiter tenia uns satel·lits, tenia uns petits planetes. Doncs, ostres, aquests petits planetes canviaven, dius, com pot ser, si...
El cel és immutable, per tant, tot ha de ser fix, mai ha canviat, i com és que ara descobrim que hi ha molts més puntets que no fan voltes a la Terra, sinó que fan voltes a un altre planeta. Això, amb el temps, va anar portant, i escrits que ell va anar fent, hi ha sobre els principis dels sistemes del món, aquest va ser la clau del seu enfrontament amb l'Església, on donava a conèixer la teoria del...
heliocentrisme, que es contraposava al geocentrisme que fins ara teníem, és a dir, on la Terra era el centre de l'univers i de cop i vol passava a ser una part on el Sol era el centre de l'univers. Encara no ens havíem anat més lluny del nostre sistema solar, la Sol de les Galàxies, vindrà a principis del segle passat, és a dir, cap allà al 1925 vam començar a discutir
si hi havia coses més enllà de la nostra galàxia, vull dir, que tampoc n'estan recent. Per tant, no ens anem tan riure del que coneixien en aquell moment Galileu, sinó que hi era un pas molt, molt, molt gran trencar amb aquest corrent de coneixement que era proposar això, que no era el que se'ns explicava, és a dir, la Terra no era el centre de l'univers, sinó que en aquest cas ho era el Sol.
De fet, ara mateix, d'alguna manera, és molt fàcil veure que, oh, com podien no entendre-la, etcètera, etcètera, però, clar, era molt trencador el que proposava en aquell moment, no? Vull dir que era complicat d'acceptar, fins i tot. Sí, perquè hi ha una cosa que els podria disculpar. O sigui, la teologia no entraria, però com a método científic es pot explicar...
Dóna molts fallos al geocentrisme, però científicament es pot explicar. És a dir, nosaltres no hem sortit del planeta, per tant estem tancats en el nostre planeta i veiem com es mouen les coses. O podem explicar que la Terra és el centre, hi ha uns moviments i unes coses que ens afecten. Clar, una ment molt més oberta va fer que tot això es simplifiqués. És a dir, justificar el geocentrisme hi havia uns quants, uns moviments molt raros. És a dir...
dintre de l'òrbita, per exemple, de Júpiter, ell mateix feia una altra òrbita, un punt, i això feia que es mogués endavant i endarrere. I, en canvi, amb l'heliocentrisme, era tan fàcil com que la Terra, que és un planeta més interior que Júpiter, l'adaventar-lo fa que el planeta Júpiter es retraci. És a dir, només per visió de perspectiva veiem que Júpiter torna endarrere amb la seva òrbita. Però, bàsicament, és perquè la Terra l'està adelantant al ser una òrbita més interior i més tancada. Clar,
explicacions podien ser vàlides, però, clar, com si diguéssim, com més simple sigui, té més punts de ser veritable. És a dir, llavors, a part d'això, Galileu es va trobar un problema que va ser l'Església. En aquell moment se li va fer un judici, era quan la Inquisició estava en el seu auge més fort, i, per tant, va ser condemnat. La seva condemna
En principi, bueno, li van acabar es reduint i va quedar, doncs, amb claustrat a casa seva. És a dir, no podia sortir, bueno, ell no era pobre, és a dir, tenia una casa una mica gran, vull dir, tenia un jardí, va continuar fent observacions i, però, bueno, i es van prohibir tots els seus llibres, els seus i els del Copèrnic i tot el que tingués referència amb l'heliocentrisme. Déu-n'hi-do. No va poder ser fins quasi un segle després,
que, vistes les evidències, ja va ser Benet XIV, va començar a permetre que es poguessin publicar els llibres, les obres completes de Galileu, així com el llibre de... va treure tots els llibres favorables a l'eleocentrisme d'un índex que van fer de llibres prohibits. Això va ajudar de cap mica en mica, a part de molts filòsofs que van sortir més tard, vull dir,
amb pensaments racionalistes com el Descartes o més empírics com el Bacon o el Boyle, van fer que la ciència, i a partir de llavors també vam tenir les teories de Newton, on va posar la gravetat. També en aquells dies va ser quan van sortir les tres lleis de Kepler, és a dir, a partir dels estudis de Tycho Brahe, més l'eleccionisme de Copernic,
Kepler ens va donar a dir que la Terra, per exemple, no fa voltes perfectament esfèriques, que era una altra de les coses que des de Aristòcil teníem fixes, sinó que fem una petita elipse. I a partir d'aquí les coses començaven a quadrar i eren més fàcils d'entendre. Era quan les prediccions dels moviments dels planetes es feien més certeres. És a dir, hi havia molts fallos que s'havien d'actualitzar molt sovint perquè, clar, nosaltres seguíem fent que tot era...
era un cercle i tot era perfecte, i realment no ho és, és tot una mica imperfecte. No tot té la mateixa òrbita, ni tot té el mateix centre. Un avenç d'aquest tipus, ara? És a dir, que sorprengués tant, ara es podria equilibrar alguna cosa? Seria potser descobrir que a Mart hi ha vida, o alguna cosa així, i no creure'ns-ho? Ho dic perquè, clar, és molt fàcil jutjar-ho des d'ara, no?
Sí, home, clar, des d'avui en dia sembla fàcil dir, home, com és que no se'n va adonar abans? Ara fa quatre dies parlàvem que fa 50 anys que hem enviat un satèl·lit a fer voltes a la Terra, que ens ha donat una visió més gran de com és el planeta. Per tant, ja era molt avançada. Jo, avui en dia, és difícil fer un trencament d'aquest tipus. Suposo que serien, no sé...
Descobrir que hi ha altres universos, per exemple, que no només n'hi ha un, sinó que n'hi ha d'altres. Són universos bombolla, per exemple. Ens ho inventem, perquè no ho sabem si pot ser real. És a dir, veure que no només som nosaltres l'univers, que el nostre univers és enorme, sinó que a més a més n'hi ha d'altres, per exemple. O...
Descobrir, per exemple, que tot el que teníem pensat fins ara dels àtoms no és ben bé real, que canvia, que és d'una altra manera. Això ens desmuntaria una mica les teories que tenim fins ara. Ara estem preparats per canviar-les. És a dir, si surt una teoria, aquesta és la diferència amb el dogma. És a dir, totes aquestes sectes que quan diuen no, això és així perquè és així, és veritat i està escrit, i això no canvia.
La ciència té l'avantatge que si una cosa es descobreix que és mentida o que no és certa i que es pot millorar, es canvia i es millora. No hi ha cap problema. I algú ha rebatut una cosa que fins ara donaven per bona i resulta que no era ben bé certa i que l'ha canviat. I no hi ha cap problema, es canvia. Aquesta és la diferència entre la ciència...
i les sectes dogmàtiques, és a dir, que ens imposen un coneixement. El que té la ciència és que aquest coneixement és notable, pot variar, a partir de més coneixement podem canviar, doncs mira, aquesta teoria no era ben bé certa, la canviem, ostres, però no la podem estar canviant, però és que si no era veritat no tenim per què mantenir-la, sinó que cada vegada l'anem perfilant i l'anem acurant més a el que seria la veritat, que tampoc és una veritat absoluta, sinó que és una veritat...
que amb el temps l'anirem canviant. És això, és el que comentava abans. A principis del segle passat, el 1925, encara no sabíem què hi havia més enllà de la nostra galàxia. Doncs, ostres, no fa pas tant d'això, no fa ni un segle.
I llavors, ostres, de cop i volta ara sabem que l'univers és immens, que té 13.700 milions d'anys. Vull dir, pot ser que d'aquí un temps descobrim que encara és més gran o que hi ha més coses més enllà. Per tant, no ens hem de tancar. Segurament, d'aquí un temps, les teories d'Einstein no seran certes del tot. Però, bueno, a partir d'aquest coneixement que ha fet aquest científic, ens donen...
el pas per evolucionar i conèixer més coses. És a dir, no ens estanquem amb el que tenim fins ara. Perquè tot pot anar més, no? Clar, això és el que va fer Dalileu. Molts el consideren el pare de la ciència moderna, però no perquè ell fes aquest canvi, sinó que ell va donar el pas de, ostres, no només ell, vull dir, és injust que només se li doni a ell aquest pas, sinó que va ser...
Vària gent, en aquest cas va ser això, Copèrnic, va ser Kepler, va ser Newton, que van fer un petit canvi en tot un segle de pensar les coses d'una altra manera i aportar proves. Això bàsicament és molt important en la ciència, aportar les proves que això és així, no perquè ens ho creiem, sinó perquè ho podem demostrar. Per això moltes teories que no són demostrables sempre hi ha, o que són difícils de demostrar,
Hi ha algú que l'ha rebat perquè, hòstia, he demostrat que això no es compleix. Bé, doncs llavors canviem-ho, però fins llavors hem tingut uns paràmetres que ens hem anat vessant. Ja, clar que ja. En com arribar fins a aquests punts. Llavors, això és el que ens fa tirar endavant. De vegades ha passat, si hi ha hagut alguna teoria que, per exemple, el bosó de Quix, tan famós de fa quatre dies,
Està teoritzat des de fa més de 30 anys, però fins al dia d'avui no s'ha pogut demostrar. Però gràcies a que algú el va teoritzar, algú l'ha volgut buscar. I al buscar-lo, diguem-ne que entre cometes l'hem pogut trobar, diguéssim, encara no està del tot ben ajustat, però les coses van així. És a dir, que el pensament d'unes persones porta a que algú pugui donar aquest coneixement com a vàlid i més enllà donar-lo perquè ens ajudi tots a conèixer-ho tot una mica més.
De l'Ileu va ser això, sobretot va ser molt divulgador i es va enfrontar a l'Església i aquest enfrontament, a ell diguéssim que li va sortir malament i ha sigut a cap dels anys que se li ha reconegut, clar, clar. Que se li ha pot reconèixer tot aquest esforç que va fer, però suposo que tampoc no ho va fer ell. Ja, ja, ja, per ser un heroi de la ciència, no? Clar, clar.
que d'aquí 400 anys m'ho reconeixeran, sinó que ell estava convençut que aquestes coses no anaven així i gràcies a gent com ells fan que tirem endavant i tot i que hi hagi gent que tingui la ment reduïda i poc utilitzada i que ens vulgui estancar amb quatre parets, doncs sempre hi hagi algú que el vulgui obrir i vulgui fer-lo més gran i nosaltres no hem de tenir por de traspassar aquesta paret i anar més enllà.
i conèixer, doncs, això és el que tu dius. I si hi hagués vida en un altre planeta, o hi hagués vida a l'univers, quin problema hi ha? Vull dir, com si no tinguessin dret a que hi hagués vida més enllà, no? Doncs sempre tenim, com a espècies, sempre tenim por a les coses noves que ens puguin anar malament, però, en certa manera, hem de tenir la ment ment oberta i que el coneixement, com aquí diuen, que no ocupa lloc ni fa mal, és a dir...
Doncs, bueno, doncs això. Perfecte. Doncs, un bon exemple és Galileu, no, Oriol? És el que hem descobert a noi, també. Sí, sí, sí. Podríem fer això, doncs, que tant en tant anem recordant aquestes efemèrides i encara que un dia ens repetim, no fa mal tornar a repetir, doncs, qui va ser aquesta persona i què...
i en què ens ha ajudat a nosaltres a ser millors. Sempre descobrirem alguna cosa més. Moltes gràcies, Oriol Rigat, avui per aquest repàs com d'important va ser, d'alguna manera, Galileu, també per la ciència moderna. Gràcies i fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Que vagi bé, bon dia. Adeu, adeu.
6 minuts i arribem ja a la 1 del migdia.
I és moment, per tant, per tancar ja aquest Just a la Fusta d'avui, dilluns 17 de febrer, que agraïm la gent que ha fet possible aquest programa. Per tant, tenim a l'Andrea, bueno, els serveis informatius, i també a la producció d'aquest programa, el Carles Hernández de Rius de la Previsió del Temps. Avui també hem entrevistat a l'Oi Sala, director de l'Escola Canigó, perquè avui a les 4 de la tarda, de fet, d'aquí a unes quantes hores fan la jornada de portes obertes d'aquest centre, avui i dimecres a les 9 del matí.
A més a més també hem parlat amb Ligi Espejo, secretària de la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana, que a partir de demà de 7 a 9 aquesta secció local estarà ubicada al Centre Cívics Sabadó Espriu cada dimarts. I a més a més hem fet tertúlia amb la Palmira Badell, en Josep Coderc, la Carme Amador i el Vicenç Riera.
I en aquesta última hora hem parlat del Centre d'Estudis Sant Justencs amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana, i també, ara ho heu sentit, de Galileu, sobretot avui, i també de Copernic una mica, amb l'Oriol Rigat, del grup astronòmic d'Esvern. Us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb més coses a partir de les 10 i fins la 1 de migdia. Ara us deixem tot seguit amb el Sant Just Notícies, edició migdia, editat per l'Andrea Bueno.
Mentre ens acostem al punt horari de la una, en punt en què fem més marxar avui de la mà dels Mishima. I ho fem amb No existeix l'amor feliç, el tema que va donar nom a l'àlbum, l'últim àlbum, el del 2012, titulat l'amor feliç, justament. Que vagi bé, bon dilluns.
Mai res pertany del to, de l'home ni la seva força, ni la seva feblesa ni el seu cor. I quan creu que obre els braços, fa l'ombra d'una creu. Quan creu que ha atrapat la felicitat, la fa malbé. La vida és un estrany i dolorós divorci. No existeix l'amor feliç.
La seva vida sembla la d'aquells soldats sense armes que algú havia vestit per un altre destí de què no els deu servir llevar-se cada matí. Quan els trobem al vespre desarmats insegurs digues vida meva que ets muts i aguanta el plor. No existeix l'amor feliç
Vell amor meu, estimat amor, ferida meva, et porto ben endins com a un ocell ferit i aquests sense saber-ho ens miren en passat. Repetint després de mi aquestes paraules que us he dit i que pels teus grans ulls te n'avient van morir. No existeix l'amor feliç
El temps per aprendre a viure i ja s'ha fet massa tard que plorin en la nit tots els nostres cors alhora tots els laments que calen a canvi d'un calfret d'emoció tota la tristesa que fa falta per la mínima cançó tots els sanglots per una trista guitarra no existeix l'amor feliç
Ara escoltes ràdio d'Esbend, sintonitzes ràdio d'Esbend, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbend, 98.1, ràdio d'Esbend.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
L'escola Canigó obre les seves portes avui dimecres de cara al procés de preinscripció del curs 2014-2015. Cada any els centres de Sant Jus fan jornades a portes obertes adreçades als pares i mares per tal que triïn l'escola on apuntaran els seus fills. La preinscripció arrenca l'11 de març. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dilluns 17 de febrer. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
L'ANC instal·la un punt fix de recollida de vots per la independència al centre cívic Salvador Espriu. La campanya signa un vot per la independència, té com a objectiu recollir signatures per reivindicar una sèrie d'exigències al Parlament i els càrrecs electes. L'Ajuntament preveu començar la remodelació del barri centre abans d'acabar l'any. L'inici depèn d'una partida de prop de mig milió d'euros que el consistori encara ha d'ingressar. L'alcalde pronostica que abans d'acabar l'any ja es veuran les primeres passes sobre el terreny.
Aumenta la participació al concurs de Carnestoltes d'aquest any. Dissabte, 536 persones combatiran el certamen on es triaran les disfresses més originals de Sant Jú. Són 9 persones més que l'any passat. La festa es farà al Parc de Joan Maragall.
Bon dia. L'escola Canigó obre les seves portes avui i dimecres de cara al procés de preinscripció del curs 2014-2015. Cada any els centres educatius de Sant Just fan jornades de portes obertes adreçades als pares i mares, per tal que atrin l'escola on apuntaran els seus fills i filles. L'escola Canigó, com dèiem, és la primera a fer-ho. La primera visita serà avui a les 4 i la següent, dimecres, a les 9 del matí. Sant Just Notícies.
Aquestes visites, que s'acostumen a fer en horari de matí i de tarda, serveixen per explicar el projecte educatiu dels centres educatius, a més de les activitats complementàries que s'hi ofereixen. Eloi Sala, director de l'Escola Canigó, ha detallat al Just a la Fusta l'objectiu de la metodologia del centre. Està pensat per una formació global de les persones. L'objectiu prioritari que com a escola tenim és que tots els nostres alumnes finalitzin aquesta etapa amb les competències bàsiques assolides.
vol dir que adquereixen tots aquells aprenentatges que han de ser la base de la seva posterior educació.
El projecte educatiu del centre es va aprovar l'any 91 i s'ha anat actualitzant i renovant per adaptar-lo als nous temps i a les noves necessitats educatives. L'escola ofereix dues línies de P3, per tant 50 places, disposa de servei de menjador i activitats extraescolars i a més requereix el compromís dels pares a l'hora d'implicar-se en l'educació dels seus fills. Eloi Sala ha explicat com són les jornades de portes obertes a l'escola. Primer si els hi doni ja un dossier informatiu força complet,
Es fa tota la reunió amb una pel·lícula que dura uns 14 minuts, també amb un powerpoint, amb la intervenció de membres de l'equip directiu i de professors. I al final, evidentment, hi ha un torn de preguntes, però tot i així també els donarem la possibilitat de sol·licitar, si continuem tenint algun dubte, una entrevista personal.
La primera visita a l'escola Canigó, com dèiem, serà avui a les 4 i la segona dimecres a les 9 del matí. La segona escola en fer jornada de portes obertes serà en Montseny la setmana que ve, els dies 24 i 27 de febrer. I ja al març serà el torn de l'escola Montserrat, els dies 6 i 7, i de l'Institut amb una única visita el dia 6 de març a la tarda.
Les jornades de portes obertes a l'escola Brassol Municipal Marrec seran els dies 24 i 29 d'abril. Com dèiem, aquestes visites a les escoles serviran per explicar als pares i mares l'organització del projecte de cada centre i per ensenyar les seves instal·lacions. Tot plegat de cara al procés de preinscripció del segon cicle d'educació infantil, que es farà de l'11 al 21 de març.
Totes les reunions a les escoles de Sant Jus s'han programat de manera que no s'entorpeixi l'assistència dels pares i mares a les visites d'altres centres. Per a més informació sobre les jornades de portes obertes i sobre els criteris de puntuació en les preinscripcions, podeu consultar al web de l'Ajuntament, santjus.cat. Sant Jus Notícies
Ara passant gairebé cinc minuts de la una del migdia, l'ANC ha instal·lat un punt fix de recollida de vots per la independència al centre cívic Salvador Espriu. Aquest punt és a l'equipament tots els dimarts de 7 a 9 del vespre i el primer i tercer diumenge de cada mes. La campanya Signa un vot per la independència té com a objectiu recollir signatures per reivindicar i demanar una sèrie d'exigències emparades en el dret de petició, reconegut a l'Estatut, la Constitució i avalat també per la legislació internacional. Sant Just Notícies.
La primera reivindicació s'adreça al Parlament perquè es faci tot el possible per aconseguir una consulta vinculant per preguntar als catalans si volem ser o no un estat independent. La segona petició és pels càrrecs electes i demana que, en cas que no es pugui celebrar la consulta, es consideri aquest document com una papereta de vot pel sí a la independència. Lígia Espejo, secretaria de Sant Jus per la independència, ha explicat l'objectiu d'aquest punt de vot. A més a més de fer les paradetes que anem fent, tenim punts
de referència era bo. Sobretot el dels diumenges, pensem que ha de ser una mica una espècie trobada. Una espècie trobada informal, de debat... Fins i tot la plataforma de sortida del proper projecte de l'Assemblea, que estem a punt ja de...
de tirar endavant el que és el país de tots. A Sant Jus ja s'han fet algunes campanyes per recollir vots en el marc d'aquesta campanya i ara el centre cívic Salvador Espriu serà també un punt fix on podreu dipositar els vostres documents. A més, una altra idea de l'ANC, com sentíem, és fer d'aquest punt una plataforma de sortida d'aquest nou projecte de l'Assemblea, el país de tots. N'ha parlat Ligia Espejo.
a buscar totes aquelles persones que tenen dubtes o que no ens coneixen encara o que tenen un cert recel perquè els manca informació o veuen pros i contres, doncs poder-ne parlar i poder-ne treure prou explicacions i argumentari com perquè acabem sent molts va destinat a ampliar la majoria social a favor de la independència.
Des de l'ANC, per tant, segueixen fent campanya pel sí-sí al referèndum del dia 9 de novembre i per això, a banda de seguir fent recollides assignatures, volen promoure el debat. Per això, conviden a tothom qui vulgui acostar-se al punt fix del centre cívic Salvador Espriu els dimarts al vespre i el primer i tercer diumenge de mes, ja sigui per explicar els arguments a favor de la independència a les persones indecises o bé per aportar propostes. Segons Lígia Espejo, secretària de la secció local de l'ANC, encara cal aglutinar més gent.
Totes les persones que venen a col·laborar a donar-nos suport o que ens aturen pel carrer i ens diuen estem molt contents del que feu, seguiu endavant. Això ens anima molt i ens agrada. Ara bé, hem de ser més. Sabem que hi ha molta gent que està amb nosaltres.
I no ens venen a veure, i ens encantaria que ens vinguessin a veure, perquè tenen moltes coses a portar, a parlar, a dir propostes. A banda del punt del Centre Cívic Salvador Espriu, l'ANC seguirà recollint vots per la independència aquest divendres davant del mil·lenari d'11 a dos quarts de dues i dissabte al Parc de Joan Maragall. A més, els dies 22 i 23 de març es farà una nova recollida massiva arreu de Catalunya i la secció Sant Justenga de l'ANC també s'assumirà.
Trobareu més informació al blog de la secció local
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I seguim parlant de política. Des d'un altre punt de vista, l'Ajuntament de Sant Just s'assuma al recurs d'inconstitucionalitat a la reforma de l'administració local. El consistori treballa amb federacions de municipis d'arreu de l'Estat per intentar aturar la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local aprovada pel Congrés dels Diputats i que afecta els municipis de menys de 20.000 habitants. Es necessita el suport de 1.200 ajuntaments perquè el recurs d'inconstitucionalitat tiri endavant.
Sant Just Notícies. L'Ajuntament de Sant Just és un dels ajuntaments contraris a la norma i per això treballa amb la Federació de Municipis i l'Associació de Municipis de Catalunya, entre altres organismes, per tramitar el recurs. Ho ha avançat l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, el Just a la Fusta. El que estem fent és seguir tramitant conjuntament amb la Federació de Municipis, l'Associació de Municipis,
i els organismes que ja s'han manifestat en contra, doncs aquest recurs d'inconstitucionalitat hem d'aconseguir 1.200 ajuntaments, que davant de 1.200 ajuntaments que presentin aquest recurs podem estar amb unes possibilitats que això pugui ser aturat.
D'altra banda, l'alcalde ha instat a la Generalitat a que elabori com abans millor la seva llei de governs locals. Perpinyà assegura que serà igualment restrictiva i que limitarà competències, però tot i això, el fet que si no tingui majoria absoluta al Parlament, obre la porta a que la resta de partits puguin votar per modificar-la. Desitjo que el fet que no hi hagi majoria absoluta a Convergència, la resta de partits polítics siguin capaços d'anar a modificar aquest text, que continua retallant també.
proximitat també retalla serveis públics i en el fons hi ha una ideologia conservadora molt menys exagerada que la ideologia conservadora neoliberal del Partit Popular en els textos de la llei de racionalització però que s'hi sembla, precisament es parla molt del sector privat
Davant d'aquesta situació, l'alcalde de Sant Jus s'ha mostrat contundent, dient que l'Ajuntament defensarà els serveis públics. Josep Perpenya assegura que els últims 30 anys els serveis que s'han mantingut han aportat un sistema beneficiós. A més, ha tornat a denunciar que amb aquesta llei el govern central no reconeix el punt a favor dels ajuntaments que no estan endeutats.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I quan passen 10 minuts de la 1, parlem d'urbanisme. L'Ajuntament de Sant Just preveu començar la remodelació del barri centre abans d'acabar l'any. L'inici del projecte depèn d'una partida de prop de mig milió d'euros, que el consistori encara ha d'ingressar, però l'alcalde pronostica que abans d'acabar 2014 ja es veuran les primeres obres del nou parc al barri centre. Sant Just Notícies.
El consistori treballa ara en el projecte del que serà l'espai que han deixat els edificis que se n'han derrocat al carrer Creu. Allà es farà un espai obert a un parc que donarà entrada al claustre de les escoles i que també tindrà accés al pati del Roure de l'Ateneu. L'alcalde Josep Arvinyà assegura que fins que no es tinguin aquests diners no començaran les obres.
Quan hi hagi els diners, no anirem al banc a buscar diners per fer aquest projecte. Això s'ha d'aixir, perquè si no, en aquests moments això ho pagues a la llarga. Per tant, és un projecte que pot estar entre 400 i 500 mil euros. Creiem que la disponibilitat d'aquests diners pot estar a final d'any, perquè les coses van una mica millor.