Escolta el ràdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Correm. Correm per arribar abans. Correm perquè ens esperen. Correm perquè ens fan córrer. Perquè tots corren. Correm per ser els primers. Per no fer tard. Perquè ens agrada. Correm per impressionar. Correm perquè estem contents. Perquè estem enfadats. Correm perquè ens distraiem. Correm, correm i correm. Fins que deixem de córrer.
L'accés de velocitat és incompatible amb la vida. No corris. Viu més. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Bon dia, Sant Just. Són les 10 i 8 minuts.
Benvinguts al Just a la Fusta, el programa més matiner de Ràdio d'Esvern.
Avui és dimarts 4 de desembre de 2018.
Com cada dia us convidem a estar amb nosaltres fins la 1 del migdia.
Començarem fent un resum de les notícies de Sant Just amb l'Imanol
i després repassarem les portades impreses i digitals.
Sabrem el temps gràcies a la predicció del Carles
i tancarem la primera hora amb un resum de les celebracions internacionals d'avui, 4 de desembre.
A segona hora tindrem a la gent de l'Associació de Transplantats i Malalts Apàtics de Catalunya,
tindrem al president de l'associació, en Josep Maria Martínez, i també a la Puri Marsà.
Tancarem el Just a la Fusta d'avui i com cada dimarts
amb l'espai de desenvolupament personal de la Paula Folk.
Després remetrem el programa d'ahir al vespre Sant Justenques, conduït pel Sergi Pont.
Tot això de seguida, ara un tema musical i comencem, no marxeu!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un ràdi us возможность
dalt per dir queush el Entrepreneur
i el Fabiacol
семь.
Ab moi,
un té más bék qui app altra.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta proposta va rebre el bon negatiu del PDCAT, que no veu amb bons ulls la remodelació que proposa l'actual executiu.
De fet, el grup municipal del PDCAT tampoc està d'acord amb la nova disposició de la pròpia plaça dels Estudis Vells.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És que t'he vist moure la boca però no t'he escoltat i he pensat, bé, m'he quedat sort, no passa res.
Sí, sí.
No, em anava a dir que la modificació del pla general va ser també un altre tema que vam parlar amb el Sergi.
potser més breument
però a més a més
també amb el Pere Bosch
i amb el Josep Maria Cortés
que van venir ahir
sobre el tema
dels estudis vells
i tota la plaça
Realment, és a dir, reformulen
la zona i com funcionava
i aleshores a la gent li pot xocar
però sí que és veritat, anem a ser sincers
jo tampoc és que, bueno, no sé
si soc un gran fan o no d'Ajuntament
no soc un gran fan d'Ajuntament, diguéssim
però sí que és veritat que el Joc Jovenívols
era un lloc
que estava certament bastant deteriorat
es veia un parc
que necessitava
alguna cosa, vés a saber què
el PDeCat, ahir, pel que ens van dir
era que no hi estaven, o sigui que van votar
i vam votar en contra
vam votar en contra
perquè era una, s'havia fet
en contra de
del que pensaven, bueno, del que deien
els veïns
no en contra del que deien els veïns
és a dir, va ser sense la participació
dels veïns
sí que és veritat
que
però clar, els veïns
que l'Ajuntament està
actualment
en un litigi
tot i que hi ha, diguéssim
està en una segona fase d'un litigi
la primera ja l'ha passat
i ha sortit favorable
a l'Ajuntament
és a dir, que tenen raó
en el fet que
poden remodelar Can Sagrera
que és el triangle aquest de Can Sagrera
que parlen
que és aquell espai verd
Arrasare el Monte
sí, Arrasare el Monte
que és aquell espai verd
que allà no hi ha res
només era
o sigui, fora visualment
es veia maco
ara, jo no volia
ficar un peu allà dins
no, no
per les possibles conseqüències
que jo podia tenir
sí, jo tampoc
és a dir, sí que era maco
de veure
ara, vés a saber
que han fet quan has arrasat
i suposo que replantaran
és a dir, sí que fa una mica de llàstima
perquè hi havia molt de verd
estan fent un parc allà ara
estan fent un parc
és aquest parc del que
sí, sí, sí, el parc de Can Sagrera
exacte
però realment serà més obert
hi haurà més espai
hi haurà unes verdes
jo visc
al costat d'aquest parc
bé, al carrer Indústria
però a la part de dalt
o sigui, molt a prop
i
realment no em sembla malament
que allà hi ha
o sigui, prefereixo que hi hagi un parc
que no que hi hagi
el Monte
que no hi hagi
el Monte
que hi havia abans
sí
ara, tampoc sé molt bé
saps
treure aquest tros
què és el que implica
perquè sé que també hi ha
el tema de la casa aquella
de Can Sagrera
no?
sí, Can Sagrera pròpiament
sí
això ho desconec
però, bueno
jo com a ciutadana
veig el parc
i m'incita a entrar
doncs, no sé
a donar-hi una volta
o a seure
o a veure alguna cosa
que sigui de
maco, saps?
i que pugui
clar, és que
molts dels arguments
jo dir que
molts dels arguments
que es crimien
diguéssim
des d'aquesta
facció contra
l'arrasament
aquest de Can Sagrera
era que
precisament
són terrenys patrimonials
Can Sagrera és un edifici
molt arrastat
clar, jo a nivell
d'aquests papers
protegit per patrimoni
i aleshores
diguéssim que
aquesta zona
forma part de Can Sagrera
seria el jardí de Can Sagrera
clar, jo això ja
carregar-t'us
digui
d'alguna manera així
i és per això
que han estat a litigi
de fet
seria carregar-te
per patrimonial
de Sant Just
ara
ara jo he escoltat
algunes raons
o coses
que han corregut
per WhatsApp
que dius
això
no m'ho passo
vull dir
no em diguis
que defens
fins aquí
clar, exacte
això
jo no defensaré
que no es faci res
aquí per aquest motiu
m'ha arribat
que si era
un espai verd
que dius
no, a veure això
vull dir
era un racó
de
permeteu-me les paraules
de porqueria
vull dir
allà
ni fauna
ni flora
vull dir
és que allà
allà hi havia
autènticament merda
o sigui
jo passo per allà
davant
i el que hi havia a dins
vull dir
jo tampoc
voldria posar un peu allà
vull dir
que la fauna i la flora
sí
potser alguna rata
com a fauna
però
que no
vull dir
que no
bueno no sé
és el que penso
realment
sí, sí
són d'aquests espais
això
que estaven una mica
ara a nivell patrimonial
i a nivell de papers
i de coses així
el que tu vulguis
perquè no en tinc ni idea
i segur que
que hi ha coses
vull dir
clar
no, vaja
això és bàsicament
incomprensible
és l'únic que diuen
és que la gent
està en el seu tren
el jardí
estàs carregant el jardí
d'un edifici
que és patrimoni
diguéssim
públic
i que és
jo per això
jo per això
doncs entenc que la gent
o es queixi
o demani
el que sigui
el que sigui seu
sí, però tampoc
era un jardí
que tingui
no, exacte
no eren els jardins
de
no el jardí
del laberint d'horta
no sé què dir-te's
no, exacte
no era per Cervantes
exacte
així que
bé
aquestes coses
és tan discutible
però tan poc arribable
a una conclusió
que
òbviament
tots tenen raó
i s'acabarà fent
a mi em va arribar
per WhatsApp
una
una petició
d'afirmar
de
mira, ara
te la llegiré
en un moment
sí
sí, sí
sé que des dels veïns
es van
doter-me
diferents moviments
per aturar
aquestes obres
i perquè
el Trianglac
ensagrera
conservar-lo
enmig d'aquest espai
del poble
d'aquí a
a què
bé, ara no
no ho trobo
però
sí, el cas és que em va arribar
ah sí, aquí
una petició
llavors la petició
change.org
diu
aturar les obres
al parc de Can Sagrera
de Sant Just d'Esvern
diu
l'Ajuntament de Sant Just
d'Esvern
ha començat les obres
al parc de Can Sagrera
d'això és de fa
uns mesos
val?
diu
ha començat les obres
al parc de Can Sagrera
destrossant una zona verda
i en conseqüència
les espècies existents
consolidades
des de fa temps
tant de flora
com de fauna
abelles, ocells, dragons
algunes d'elles
protegides
així com els ametllers
típics del paisatge
Sant Justenc
volen excavar
la parcel·la
per rebaixar
el seu nivell
i encimentar-la
per la construcció
de dues pistes
poliesportives
bé
dragons
abelles
etc
no sé
és que clar
sí que tenen raó
que realment
es carreguen
un espai
perquè allò
estava molt deixat
també
estava molt deixat
però sí que tenen raó
que el que fan
és posar-hi ciment
això és un fet
diríem
perquè a més
això
com que
es veurà
diguéssim
estar dins del mateix projecte
de fer
aquests habitatges
de protecció oficial
a l'altre cantó
serà com
un braç
diguéssim
i aquest braç
i també
està dins d'un plat
de posar més
zones d'aparcament
a Sant Just
al centre
al barri centre
que el consideren
que arriba fins allà
també per promocionar
el comerç local
etcètera
perquè sembla que
si no vas amb el cotxe
ningú ho va comprar
en aquesta vila
de Déu
doncs
clar
l'obra pot ser
macro obra
diguéssim
i planteja un model
més enllà
del que suposa
les pròpies obres
planteja un model
de com estan
portant el poble
aquests espais
de creixement
que
és que
de fet
no se sap
cap on aniran
però també
és el mateix
que representa
l'espai de la carretera
que serà el nou barri
això
a un nivell
molt molt
molt molt més reduït
òbviament
molt molt molt
molt més reduït
però
sí que són espais
de creixement
que s'ha de tenir en compte
com estava Sanchos
i com
allò que ens queixem
tot això abans
eren camps
i ara ho veiem encimentat
i ens fa cosa
doncs
comença així
espai a espai
i anant-lo remodelant
que estigui bé
o estigui malament
això
també es veu
amb el temps
o no es veu
amb el temps
o vés a saber
és molt difícil
continuem amb els titulars
vinga va
perquè avui 4 de desembre
la circulació del tram
entre Maria Cristina
i Francesc Macià
es veurà aturada
entre les 8 i les 10 de la nit
no s'oferirà aquest servei
degut als actes
de celebració
dels 25 anys
del centre comercial
l'Illa Diagonal
de fet
es tallarà completament
el trànsit en aquest punt
de la Diagonal
per poder garantir la seguretat
d'espectadors
i espectadores
del piro musical
que ha organitzat
l'Illa
en principi
només es restringirà
la circulació
durant aquestes dues hores
tot i que l'horari
pot patir modificacions
segons les necessitats
de l'acte
correcte
hi ha un piro musical
una actuació en foc
festa grossa
a l'Illa Diagonal
els 25 anys
sí
tenim algun altre titular
Immanuel?
un últim titular
perquè Albert Camí
que havia obert
la productora
en Muntfilms
per realitzar la sèrie
Sant Jus Fiber
ha arribat al seu objectiu
avui es tanca oficialment
aquest crowdfunding
de fet en unes hores
es tanca
havent sobrepassat
la xifra de 10.000 euros
que necessitàvem
per efectuar la producció
l'acció de la sèrie
estarà ambientada
als anys 80
quan una potent droga
molt addictiva
ha arribat a Sant Jus
un grup de policies
amb mètodes curiosos
s'encarregaran
de trobar
les principals xarxes
de tràfic
d'aquest narcòtic
una sèrie
perfectament ambientada
en l'època
en la que hi actuen
Sant Jus Tencs
i Sant Jus Tenques
de la talla
de Clara Segura
o Lluís Montfort
de fet
aquesta és una
de les seves apostes
més fortes
tots els personatges
estaran representats
per veïns i veïnes
del poble
doncs
sí
han aconseguit
els diners
han aconseguit els diners
i sepa de bona fe
que estan molt contents
i encara que semblava
una quantitat
desorbitada
és a dir
tothom deia
10.000 euros
10.000 euros
poc a poc
però també és veritat
que
tampoc cobreixen
totes les despeses
que suposo
jo crec que
muntar una sèrie
són moltes despeses
encara que no
i si la vols fer bé
i si ho vols fer
diguéssim
amb cara i ulls
i sé
que necessitava més diners
i ja van dir
bé fins aquí
perquè ja sembla
una xifra
bastant
grossa
i ja han arribat
i estan molt contents
i és bo
que puguem tenir
una sèrie sobre
Sant Jús
i que a sobre estigui
que surti aviat
no?
sí, sí
jo si puc
hi vull aparèixer
seguríssim
home
que es passin
per la ràdio
i facin
algun
algun plano
de la ràdio
els mitjans
de comunicació
exacte
i jo em vull
fotre trets
amb el Carlitos
que els dos
apareguem
amb una pistola
i
bé
i anirà més
amb la tralleta
que així guanyo segur
que ell té molt bona punteria
ai senyor
ja se li veu
gràcies Imanol
de res
tornem en uns instants
llegint les portades
dels diaris
fins ara
adeu
Són gairebé
dos quarts d'onze
i ara direm
el dia internacional
bé
avui és el dia
nacional d'Andalusia
dimarts
4 de desembre
és el dia de l'any
que els partits
i les organitzacions
de l'àmbit
del nacionalisme andalús
reivindiquen
com a dia nacional
d'Andalusia
tot i no ser
el dia oficial
l'oficial
és el 28 de febrer
perquè precisament
el 28 de febrer
de l'any 1980
Andalusia es va
celebrar
el referèndum
sobre la iniciativa
del procés
autonòmic
d'Andalusia
el 4 de desembre
però
no està reconegut
per cap organisme
governamental
com a festa
oficial
tot i que
alguns representants
dels partits
nacionalistes
andalusos
assisteixen
a actes
commemoratius
a més a més
Andalusia
aquests dies
està sent
bastant
sonada
per als mitjans
de comunicació
també perquè
van haver-hi
les eleccions
autonòmiques
el passat diumenge
i
doncs bé
els resultats
han estat
i estan sent
molt comentats
i estudiats
i també analitzats
a 4 de desembre
va ser
escollit
aquesta data
per les manifestacions
que van tenir lloc
l'any 1977
a favor
de l'autonomia
andalusa
aquestes manifestacions
són considerades
per
els andalusos
com un acte
de consciència
nacional
durant aquest dia
gairebé
dos milions
d'andalusos
van sortir
als carrers
de les principals
ciutats
i en els llocs
amb un gran nombre
d'immigració
andalusa
enfonsant
segons els nacionalistes
el mite
que andalusia
no existia
un sentiment
de diferenciació
ni voluntat
de reivindicar
institucions
d'autogovern
aquest dia
recordava més
el 4 de desembre
de 1868
quan el poble
de Càdiz
es va alçar
en armes
per reivindicar
la república federal
el 4 de desembre
també commemora
l'assassinat
del treballador
Manuel José García
Caparrós
a mans
de la policia
durant la manifestació
autonomista
de Màlaga
Caparrós
era un jove
de Màlaga
que va escalar
la façana
de la diputació
provincial
la seva única ambició
era penjar-hi
la bandera
d'Andalusia
en un balcó
on únicament
hi havia
la bandera
d'Espanya
amb aquest enzill
gest
buscava
fer entendre
al món
que hi havia
una unió
andalusa
que aquesta comunitat
igual que totes
tenia les seves
pròpies particularitats
i aquestes
havien de ser
tingudes en compte
poc després
les càrregues
de la policia
van començar
van ser moments
molt convulsos
i tot va acabar
amb un jove
de 19 anys
molt atrets
per l'esquena
Garcia Caparrós
un treballador
que com tots els seus
companys
l'únic que buscava
era que els andalusos
tinguessin
unes millors oportunitats
va acabar sent
assassinat
doncs bé
ja ho sabeu
avui dimarts
4 de desembre
és el dia
nacional d'Andalusia
no és el dia
oficial
el dia oficial
és el dia 28
de febrer
però
record
a Caparrós
doncs bé
també
se celebra
el dia 4
res
ara
us deixarem
amb un tema
musical
i
en pocs minuts
tindrem a Limanol
també per fer
les portades
dels diaris
i
family
anemol
wow
i
no
ël
no
tosi
i
b
a
u
at
molt
o
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Ràdio Desbend, 98.1
Ràdio Desbend, 98.1
6 minuts a dos quarts d'onze del matí, esteu sintonitzant Ràdio Desbend.
Això és...
I Manol, sempre em surt això, és el matí de...
I no, no és el matí de...
És el just a la fusta.
Bé, començarem ara a llegir les portades dels diaris.
Tinc aquí al davant el País, que obre l'edició amb una notícia de PP
i Ciutadans diu que pugnen per presidir el govern andalús.
Moreno i Marín es veuen amb igual legitimitat per liderar el canvi.
Vox es mostra disposat a donar el seu recolzament per acabar el règim socialista
i el mal resultat electoral dispara les hostilitats entre Pedro Sánchez i Susana Díaz.
Una altra notícia, doncs, el papa vol demanar tancar el pas als gais en el clero.
Francesc reflexiona sobre el celibat en un llibre, entrevista amb un missioner espanyol.
Què més?
Notícies internacionals.
La eurozona aparca una altra vegada la gran reforma per apuntalar la moneda comú.
També el còlera de la França, que es va buidant, diu,
la ciutat de Nevers, reflexa el descontentament que agita la revolta dels armilles grogues.
Exacte, sí.
I l'última notícia també destacada.
Espanya promet descarbonitzar la seva economia a la cimera del clima.
Sánchez planteja un pla de transició per a les conques mineres.
També es destaca que, a nivell de cultura,
una exposició per al mòbil amb les 36 obres de Wermer.
I també fan una entrevista, els del diari País,
als ministres d'exteriors dels dos bàndols del Llemen.
Ara passem a un altre diari,
Passem al Mundo, que obre la seva edició
amb una fotografia, literalment,
de les celles de Susana Díaz,
com estan...
com arrugades...
Sí, sí, sí, Manol, no em posis aquesta cara.
Les celles com arrugades,
l'afront de preocupació.
Aquesta imatge va acompanyada del titular
que diu que Sánchez demana el cap de Díaz
per aferrar-se al poder.
La direcció socialista,
empuixa la dirigent andalusa
a la dimissió per al·ludir responsabilitats
i buscar el recolzament de ciutadans.
Altres notícies, també.
Forn i Rull s'assumen a la vaga de fam
per pressionar a Junqueras.
També altres notícies,
desauciada l'anciana
que va acusar el seu net d'estafar-la.
Altres coses, doncs,
bronca per la placa del 15M
que Carmina
avui instal·larà a Sol.
Bé, aquestes són les notícies
més destacades del Mundo
i ara, si anem a la Razón,
que obre edició,
dient que Sánchez
agitarà un front anti-dreta
per resistir.
Altres novetats, també,
a la Razón,
diu que Ferraz marca la sortida a Díaz
que resisteix a dimitir.
També que Casado pactarà
amb Abascal,
menys suprimir les autonomies.
I també es destaca
que el CDR prepara en un boicot
el Consell de Ministres de Barcelona.
El diari digital,
el diario.es,
què ens diu?
Doncs, en primer lloc,
que els principals líders europeus
rebutgen les aliances
com la que busca el PP en Vox
i Ciutadans.
Susana Díaz planta cara a Ferraz.
Ella diu que regenera
allò que està degenerat.
Altres notícies.
Bé, surt un mapa aquí
sobre què van votar
els veïns
a les eleccions andaluses
fan realment una infografia
on surten els resultats electorals
carrer a carrer,
que ara mateix no entraré
perquè tampoc
és el tema.
altres notícies.
Intento que no siguin
de caire polític,
però, clar,
vaig baixant i tot el que
hi ha sobre política,
especialment també
per les eleccions andaluses,
per exemple,
a veure.
Internacional,
diu,
lliçons gregues,
així es van
lliurar
de l'extrema dreta
a la illa de Creta.
també que
a nivell tecnològic
diu
viajé
80.000
quilòmetres
a Uber
i això és el...
O sigui,
vaig viatjar
8.000 quilòmetres
a Uber
i això és el que
vaig aprendre
com sociòloga.
Bé,
i això és el més destacat.
Ara,
l'Imanol
ens llegirà
les notícies
de la premsa catalana.
Efectivament,
i començo
amb les portades impreses
i concretament amb Lara
que titula
Rull i forn
s'afegeixen
a la vaga de fam.
Diu també Lara
que els exconsellers
de Junts per Catalunya
s'assumen a l'acció
de protesta
dels seus companys de presó
i també que
al Tribunal Constitucional
s'escuden
la complexitat
de la causa
per justificar
els retards.
Recordem que fan
vaga de fam
perquè encara
no han revisat res
del cas.
Exacte.
Sembla que es començaven
a moure o no?
Com que es començaven
a moure o no?
La gent
dels tribunals.
Els tribunals?
Ui.
No ho sé, eh?
Potser ho he somiat
la veritat.
Sí.
En fi, no ho sé.
Segurament.
Sí.
La fotografia
és per Josep Lluís Núñez
mor ahir
i l'ara titular
mor el pare
del Barça modern.
Diu Josep Lluís Núñez
1931-2018.
En altres titulars
de l'ara
també
diu
que Sado saluda
l'èxit de Vox
i li obre els braços
del PP.
També que la model
convertirà les galeries
en passatges d'accés públic
i que el Brexit
pot posar en risc
la recerca universitària catalana.
Una notícia
la que li he fet
un cop d'ull
i es veu
que és que hi ha molts vincles
entre les universitats catalanes
i les britàniques
i que s'alimenten
molt mútuament
de personal.
Diguéssim,
tant cap a una banda
com cap a l'altra
i aleshores
trencar aquests vincles
sembla ser
que trencaria
moltes sinergies
que ja s'han creat
en centres de recerca.
Però a nivell científic
també?
O sigui,
una cosa és que
bé,
suposo que faltarà
que a nivell polític
doncs
sí que hi hagi
les conseqüències
que hi ha d'haver
amb el Brexit
i la sortida
i tal.
Home,
si tu has demanat
una visa
per venir a fer recerca
aquí
la cosa canvia.
Si no hi ha
trànsit
diguéssim
lliure de gent
la cosa
empitjora
perquè a més
doncs
rep ajudes
molts dels programes
que porten
la gent cap aquí
és dels programes
Erasmus
que paga Europa.
Sí, sí, sí.
I aleshores
no tenir aquests diners
també complica
el fet
que vinguin
cap aquí
perquè clar
no reben
aquestes subvencions.
I és clar
i els centres de recerca
molts cops
el que t'estan dient
és
paguem a gent
que està treballant
a partir de subvencions
europees
cosa que també és
una mica llestimós
però vaja
sí, sí.
És com funciona
el tema
en fi
deixem-ho així.
Passo una altra portada
a La Vanguardia
que titula
Els exconsellers
Rull i Forn
s'afegeixen
a la vaga de fam
sembla la notícia
del dia
gairebé
està mirant el periòdico
ràpidament
i no
ho posa menys destacat
diguéssim en portada
però també ho posa
diu La Vanguardia
que els presos
d'Esquerra Republicana
no comparteixen la iniciativa
però hi donen suport
i també que Puigdemont
es reuneix amb dirigents
dels partits independentistes
la fotografia
és per Casado
i el
el president
del Partit Popular
Andalusia
candidat a la Junta d'Andalusia
que ara no sé com
Martínez?
És Moreno
no sé com
això Moreno
però ara ben bé
no sé
el nom
en fi
i diu
Euforia el PP
mira diu Casado i Moreno
possible president andalus
no eren afins
dins del PP
però hi van mostrar
sintonia plena
en fi
també titula
La Vanguardia
que Casado
es disposa a forçar
un govern del PP
i Ciutadans
Andalusia
amb el suport de Vox
diu que Ciutadans
resisteix
ara per ara
a negociar
amb l'extrema dreta
mentre la direcció
del PSOE
assenyala
a la porta
Susana Díaz
sí
sabem que
aquest matí
tenim una reunió
extraordinària
la directiva
diguéssim
cúpula
diguem així
com vulguem
del Partit Socialista
o Espanyol
i sembla que
Susana Díaz
hauria de plantejar-se
algunes coses
podríem parlar
de minuts
que encara hi és allà
però vaja
més titulars
Morenúñez
22 anys
al capdavant del Barça
i amo d'un imperi
mobiliari
Josep Lluís Núñez
el president
del Futbol Club Barcelona
que ha ocupat
més temps
al càrrec
i empresari
de la construcció
amb una firma
que té
5.000 milions
en actius
Núñez i Navarro
Núñez i Navarro
sí, sí
és una immobiliària
que tots
hem vist pel carrer
i que crec
que tots
també sabem
que ha estat esquitxada
per diferents casos
de malversació
de malversació
no, corrupció
feien el
Tot es mou
de la TV3
per la tarda
com
anaven passant imatges
mentre es parlaven d'ell
i
i passaven
també
aquella entrevista
que li feien
que li van fer TV3
en què començava a plorar
no has vist mai
la imitació
que li han fet
al Cracòvia
sí, sí
ho veia
estava escoltant música
no escoltava
el que deia
i mai he entès
o sigui
mai he arribat
a saber
per què plorava
tu saps
el motiu
no, la veritat
la veritat
la veritat
la veritat
és que no
el Cracòvia
en principi
plorava
perquè perdia diners
o sigui
que devia ser
perquè perdia diners
clar
tot era
un euro
sí, sí
però
limites molt bé
ara
no sé
magníficament
però
no sé ben bé
perquè plorava
la veritat
la veritat
no he vist mai
aquesta
continua amb els titulars
i ho vaig buscar
periodisme d'investigació
sí
i recordem també
parlant de
diguéssim
de la part
que Núñez
Núñez
està de presó
també per
sí, sí
per
diguéssim
moviments fraudulents
dins de
Núñez i Navarro
en fi
un altre titular
de La Vanguardia
4 ferits
en un tiroteig
a 9 barris
diu
la causa del greu incident
és una ruptura sentimental
sí, vas veure el vídeo
com
sí que l'he vist
el vídeo
un tiroteig
i a més a més
va venir un cotxe
com un Mercedes
o no sé
un cotxe molt gran
i que dos després
es desploumen
al final
sí
i se'ls
s'emporten
a ficar a dins del cotxe
els que estan
mal ferits
sembla allò
una trama
o sigui
però molt cafquià
però
però no és que
els hi dona
no sé
els hi dona
com un
o sigui
estàs mai
no
no
no
a veure
no
home
hi ha un
allà al costat
no hi ha un allà al costat
que fa de cop
ui
home però per què
li han disparat
no no
però que a ell no li disparen
que sí
però si arriba després
i llavors el mira i fa bum
no
o sigui
els hi disparen a tots
ah sí
a tots
sí
llavors
a tots
llavors se'n va el cotxe vermell
queden allà els tres
vull tornar a buscar el vídeo
és que jo
reconec que el vaig veure
saps allò que
estàs fent altres coses
de fons
tens la televisió
i llavors
em va semblar
que un arribava després
i que de cop
es desplomava
no sé
no en aquell també
el van disparar
era un ajustament de comptes
entre dos clans
es veu
entre un de nou barris
que li deien
entre el clan del tio Pepe
o alguna cosa així
i el clan que els van disparar
era un clan
del barri La Mina
o sigui
un ajustament de comptes
saps
i van disparar
en el tio Pepe aquest
en el seu fill
i
a dos dels seus fills
perdó
i a la seva neta
o sigui
van haver-hi quatre ferits
i en un moment
després de disparar-los
va passar un cotxe
i els van
els van agafar
i els van
o sigui
ni ambulància
ni res
els van agafar
els ferits
allà a mitja sagnança
els van ficar al cotxe
i se'ls van emportar
a l'hospital
però que dius
mare meva
piqui blinders
no barris
mare de Déu
després ja mirarem
el vídeo un altre cop
continuem amb els titulars
i Manol
vinga va
amb el periòdico
que titular
Ciutadans exigeix
la presidència
a canvi d'aïllar Vox
diu que
també que el PSOE
empeny dies de dimitir
i rebutge cedir la Junta
i avançar les generals
també que milers d'andalusos
clamen contra la irrupció ultra
i que els interessos dels partits
poden eternitzar
la negociació
en Dalusia
la fotografia
és
per una d'aquestes reivindicacions
no sé
ben bé
com dir-ne
anti-ultres
anti-fascistes
anti
ves a saber
ben bé
contra la irrupció de Vox
jo crec que és la forma
més correcta de dir-ho
contra la irrupció de Vox
en aquest arc parlamentari
si més no
més titulars del periòdico
Forn i Rull
s'assumen a la vaga de fam
a la presó
diu
el de Juni dels presos
de Junts per Catalunya
no on és
l'independentisme
tot i la cimera
de Bèlgica
també un titular
per Núñez
diu
mor als 87 anys
el constructor
que va canviar el Barça
amb una fotografia
de pobra home
amb una cara
una mica
no sé
mirada perduda
si més no
últims titulars del periòdico
Tiroteig a Nou Barris
per una disputa familiar
aquest titular
del que parlàvem ara
i per últim
que els senglars
causen 2.000 accidents
a l'any a Catalunya
i aquí
Sant Jurs
1999
del 2000
devem ser
el 99,9%
que
la presentació
a tota Catalunya
no sé si així
però sí que a Collserola
hi ha un alt grau
de xocs
contra senglars
encara que no ho sembli
home és que
clar apareixen de cop
i ara no tant
i a més que de cop
perden la por
o sigui
es van acostumant
a
a la presència
sí
a la presència
dels humans
bé recordem que també
hi ha batudes
diguéssim
de caçadors
i aquests
els van controlant
cap on van
i cap on no van
que sembla que sigui
una cosa així
de fet
jo mai n'he vist cap
per la nit
no n'he vist mai cap
no
i mira que ha vist
que al carrer Indústria
que diuen que a vegades
baixen fins allà també
sí
a vegades eh
puntualment
però no no
sí
vaja
i si et mous
diguéssim
a prendre alguna cosa
a la plaça Mireia
a l'estiu
bueno
cap a dalt
diguéssim
de Collserola
et trobes seguríssim
i el que és més impressionant
és que
sí que hi ha molta gent
allà normalment
no sé si molta gent
però sí
un nombre de gent
prou elevat
com per dir
com per que sigui
una massa social
i apareixen mares
amb les seves cries
que això també impressiona
perquè normalment
sembla que els faria més por
o sigui
sí que són zones més
no
fràgils
i mira
en fi
i passo
a les portades digitals
amb l'última hora
de la nació digital
que
ara
he baixat una mica així
a veure
quines notícies trobo
i
la primera
que
el primer titular
és
mor una dona
de 84 anys
a Palamós
després d'esperar
s'ha urgències
durant 7 hores
l'hospital de Palamós
és un dels més
importants
i es passa
durant 7 hores
més titulars
de la nació digital
partits i entitats
negocien
des del setembre
l'estratègia
per internacionalitzar
el judici
de l'1 d'octubre
també
que una banda
musical militar
marcarà
el ritme
de la festa
aniversari
de la Constitució
Tarragona
més titulars
Felipe González
sobre la irrupció
de Vox
cita
no ha de preocupar tant
també que el PSOE
dona per part dut
el govern d'Andalusia
que Forn i Roll
s'afegeix
amb més pressió
a l'Estat
amb aquesta
vaga de fam
Roca i González
que ahir van fer
aquesta trobada
amb principades
de la Constitució
defensen
la vigència
de la Constitució
i el diàleg
enfront
la crispació
i per últim
que Luca Modric
guanya la pilota d'or
sense Messi al podi
molt bé
gràcies Imanol
per les notícies
ara
en breus
farem el temps
amb el Carles
fins demà
fins demà
adeu
xim
100% música relaxant
Smooth Jazz Club
Cada dia, de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
T'hi esperem
Ara que ja no us en recordeu
de les vacances d'estiu
i que estem quasi bé a les portes del Nadal
Nosaltres seguim al peu del canó
Passa't per la plaça Mireia
Cada tarda, de 5 a 7
a Ràdio d'Esvern
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva, cinema sense...
El Carles, ara ràpidament
ens farà la predicció del temps
Hola, bon dia, Carles
Molt bon dia, què tal? Com estem?
Bé, molt bé
Sí?
Sí, sí, sí
Doncs anem a parlar una miqueta d'aquest temps
tan esplèndid que tenim aquests dies
és una llàstima perquè
els dies laborables d'aquesta setmana
que són pocs, doncs els dies són molt bons
i potser quan arribi el pont
no seran tan, tan, tan macos
però bé, avui ens hem aixecat
amb un dia amb un cel serè, clar
però tenim una certa influència d'un anticicló
que a vegades ja al mes de desembre
quan tenim els cels aquests tan macos
també comporta unes temperatures molt baixes
però curiosament aquesta setmana
estem parlant en tot moment
de temperatures que són realment
molt agradables
unes temperatures
que avui han baixat fins als 12 graus
que és molt poquet
i que de cara a les properes hores
els propers dies
doncs fins i tot s'enfilaran una miqueta més
avui al migdia podem arribar als 17-18 graus
però és que demà dimecres
podem encara pujar una miqueta més
podríem estar tocant els 20 graus
aquí a punts del litoral
és una situació anticiclònica
que els vents no són massa freds
i això provoca
doncs que el sol pugui escalfar
les horetes que té
i les temperatures s'enfilen
no tenim massa complicació
també tenim alguns núvols
aquest matí realment està molt bonic
perquè teníem uns núvols alts
quan sortia el sol
i ha fet un dibuix molt bonic
a l'horitzó
sí, aquests dies els dibuixos
sí, són molt xulos
perquè són núvols alts prims
que juguen amb la posta de sol
amb un sol que ja és molt baix
i això provoca que
doncs ens puguin fer
aquests tons
i aquests colors tan bonics
el que dèiem avui
seguiríem jugant
amb aquesta variabilitat
en moments del dia
doncs aquests núvols prims
poden fins i tot
esmortir una miqueta el sol
però el que dèiem
la temperatura pujarà
o sigui que el sol
podrà fer tota la seva feina
i aquesta variabilitat en el temps
aquest cel així variable
amb moltes estones de sol
i també alguns núvolets
demà
doncs el continuarem tenint
i a més a més demà
la previsió és que les temperatures
s'enfilin una miqueta més
i si avui arribem als 18
demà potser toquem 19 graus
o sigui que són dies
molt agradables
però el que fa a les mínimes
avui hem baixat fins als 12
no és una temperatura extremadament freda
els matins no està fent fred
i la propera nit
i la de dimecres o dijous
seguiran sent nits
molt agradables
les temperatures mínimes
no tenen tendència
a ser massa fredes
fins que no arribem
al final del cap de setmana
que és quan la tendència
és que puguin baixar una miqueta
i de cara al dijous
que ja és el primer dia festiu
i el divendres sembla que el sol
es vol imposar una miqueta més
però no ens enganyem
o sigui si estem parlant d'avui i demà
dos dies una mica variables
amb sol i núvols
i temperatures molt altes
dijous i divendres farà més sol
però les temperatures
començarien a recular una miqueta
el normal seria estar
entre els 13, 12, 13, 14 graus
de temperatura
estem amb 17 i 18
o sigui que això
la tendència és quan deixem
de tenir aquesta influència
càlida de l'anticicló
a que tot vagi una mica
cap al seu lloc
i és el que passarà
els dos dies
els dos primers dies festius del pont
perquè tant dijous com divendres
seran dos dies
on les temperatures reculen
no farà molt de fred
però sí que baixaran
cap als 15 o 16 graus
o sigui que seran
una miqueta més curtes
que aquests dos dies excepcionals
podríem dir que són
avui dimarts
i demà dimecres
dijous i divendres
temperatures una miqueta més baixes
però domini del sol
i de cara al dissabte
els mapes continuen
doncs mostrant-se
una miqueta
dubtosos
del que podria passar
alguns ens marquen
fins i tot alguna precipitació
és bastant probable
que el dissabte
tinguem uns dies
amb alguns núvols més
seria un dia
on podrien dominar
una miqueta més
els núvols
el dissabte
i la temperatura
podria caure
una miqueta més
de cara al diumenge
tornaria a fer
una miqueta més de sol
però
les temperatures
seguirien baixant
una mica
o sigui que el dissabte
potser ens estem
entre els 15 i els 16
és molt progressiu
diumenge
baixarien cap als 15
o sigui que serien valors
una miqueta més normals
però el que dèiem
amb la situació
que tenim de nit
no sembla que hagi de fer
massa fred
o sigui que de matinada
i al vespre
seguirem amb uns dies
doncs
podríem dir
que força agradables
i el que comentàvem
dels dies següents
al cap de setmana
doncs amb aquests sols
i núvols i temperatures
que tenen tendència
a baixar una miqueta
i sí que és cert
que ja un cop
hagi passat el diumenge
hagi passat el pont
la temperatura
es radicalitza
una miqueta més
amb la seva baixada
i és bastant probable
que entre dilluns
i dimecres
de la setmana vinent
ja parlem de valors màxims
al voltant dels 10 graus
que és normal
però com que tindrem
forces núvols
i això encara està
per determinar
si arriben precipitacions
les temperatures mínimes
tampoc podran baixar massa
però bé
ja seran
no seran 12 com avui
sinó que seran 8 o 9
o sigui que
la tendència
d'aquests propers dies
és d'estabilitat
tenim molta tranquil·litat
seguirem de prop
demà dimecres
aquesta possible
petita precipitació
que podria caure
durant el dissabte
que això és molt poca cosa
i no sembla
que hagi de passar res
i d'altra banda
unes temperatures
que encara que el sol
vagi a més
els propers dies
doncs baixaran una mica
i coincidint amb el cap de setmana
doncs es mantindran
i a partir de la setmana vinent
sembla
que tiraríem ja
cap al desembre congelat
allò de temperatures màximes
de 10 graus
confusa es retira
sí, confusa es retira
doncs aquí encara no es retira
perquè acaba de començar
però ja ens congela una mica
i la setmana vinent
serà força més freda
i més ennubulada
o sigui que ja seria
una setmaneta més d'hivern
a poc a poc
anem caminant
cap al canvi d'estació
i és bastant habitual
ja es notarà
doncs que ja anem notant
un fred una mica més marcat
així doncs a gaudir
a gaudir
a més la gent
que té festa aquests dies
que no només
és els dies festius
marcats
sinó que tota la setmana
doncs l'ha pogut gaudir
realment són dies esplèndids
amb alguns roguets
però s'estan molt bé
aviam
tota aquella gent
que se me'n vagi
a planes de l'interior
de cara als propers dies
allà sí que les boires
a vegades són persistents
i és bastant probable
que durant el pont
doncs a les valls
faci més fred
que a la muntanya
o sigui que si ens n'anem
amb una vall
a passar el dia
doncs farà fred
i si pugem a dalt de tot
de la muntanya
doncs la temperatura
serà bastant diferent
o sigui hi haurà
temperatures més agradables
a alta muntanya
que no pas a les valls
i d'altra banda
doncs això
que si viatgem
jo què sé
a veure els avis
que viuen al Pla de Lleida
doncs és bastant probable
que trobem un ambient fred
i un ambient amb boira
i amb boires
que els hi costarà d'aixecar
però bueno demà
de vacances
gràcies Carles
això és tot
adeu
que això no farà
canviar d'opinió
a la Fiscalia
i a la Ministra de Justícia
Dolores Delgado
no veu motiu de queixa
en la lentitud
del Constitucional
perquè diu que són
els terminis habituals
de l'alt tribunal
Madrid Jordi Prats
bon dia
hola bon dia
la Fiscal General
de l'Estat Marejo
se assegura que la Fiscalia
mantindrà la seva actuació
en relació al procés
tot i la vaga de fam
desde el punto de vista personal
como no
pero respeto profundamente
sus decisiones
y eso no implica
que la Fiscalia
vaya a modificar
su criterio
va a seguir rigiéndose
por los principios
de legalidad
y actuando conforme a derecho
ya el Tribunal Constitucional
ha manifestado sus tiempos
y creo que sobre eso
no podemos decir nada más
que expresar la preocupación
por supuesto
la ministra de justicia
de Dolores Delgado
creu que en relació
en relació a los motius
Sant de la vaga de fam
el Tribunal Constitucional
ja ha explicat
que está donando los pasos correctos
Delgado
per ser alertat
que en lideri de Vox
hi ha elements
anticonstitucionals
i per tant
diu
que caldrà estar
matents
amb aquesta formació política
Jordi Prats
Catalunya
Ràdio Madrid
Pedro Sánchez defensa
que se suprimeixi
de la Constitució
la inviolabilitat del rei
i creu que Felip VI
en seria partidari
en una entrevista
a diverses televisions
amb motiu
del 40è aniversari
de la Constitució
el president del govern espanyol
ha defensat
que tindria prou consens
per tirar-la
endavant aquesta reforma
ara bé
no seria possible
en aquesta legislatura
perquè és una reforma important
que requereix
un procés més llarg
que la limitació
dels aforaments
que s'engegarà ara
Presidente
la inviolabilitat del rei
s'ha quedat vieja?
Sin duda alguna
lo que pasa
es que eso es una reforma gravada
que exige otro tipo de reforma
con otras mayorías
en el Congreso
y en el Senado
además
del refrendo
por parte
de los ciudadanos españoles
pero yo estoy convencido
de que
el jefe del Estado
y yo
desde el punto de vista
de lo que represento
como presidente del gobierno
creo que no habría
ningún problema
al contrario
l'article 56
de la Constitució
diu que la persona del rei
és inviolable
i no està subjecta
responsabilitat
ni civil
ni penal
la comissió d'investigació
sobre l'aplicació
de l'article 155
del Parlament de Catalunya
demana la compareixença
de Mariano Rajoy
Pedro Sánchez
i Albert Rivera
entre altres representants espanyols
així com els membres
del govern de Puigdemont
que són a la presó
i a l'estranger
Parlament
Marta Xidor
bon dia
bon dia
bon dia
l'objectiu
l'objectiu és que compareguin
en qualitat de testimonis
per explicar els motius
que van motivar
l'aplicació dels 155
uns i com afectats els altres
a banda de l'expresident espanyol
també s'ha demanat
la compareixença
de Soreia Sánchez
de Santa Maria
María Dolores de Cospedal
i José Ignacio Zoido
així com l'actual president
dels populars
Pablo Casado
també s'ha demanat
la compareixença
de Pedro Sánchez
i la vicepresident espanyol
actual Carmen Calvo
la llista creix
amb el senador
José Montilla
Miquel Iceta
i el popular Enric Milló
delegat del govern espanyol
a Catalunya
durant l'aplicació
del 155
pel que fa als membres
del govern de Carles Puigdemont
la comissió també
n'ha demanat la compareixença
i es citarà
el mateix Puigdemont
Lluís Puig
Clara Ponsatí
que són a l'estranger
així com Oriol Junqueras
Jordi Turull
Josep Brull
Joaquim Forn
Dolors Bassa
i Raül Romeva
que són a la presó
són només alguns dels noms
que s'han proposat
que també inclou
representants sindicals
econòmics i socials
Marc Teixidor
Catalunya Ràdio Parlament
Després de 18 hores
de reunió
els ministres d'economia
de la zona euro
han arribat a un acord
de mínims
per reforçar la unió bancària
però han estat incapaços
d'avançar
en els dos principals
escolls de la negociació
un pressupost per l'eurozona
i el fons de garantia
de dipòsits
els responsables d'economia
de l'euro
han pactat tres documents
que els caps d'estadi
de govern discutiran
la setmana que ve
destaca la creació
d'un mecanisme
que en cas d'emergència
permeti salvar bancs
en situació de fallida
quan els recursos
del fons únic de resolució
no siguin suficients
els ministres d'economia
de la zona euro
també s'han posat d'acord
perquè el fons europeu
de rescat
l'anomenat MEDE
tingui més competències
en la supervisió
i vigilància dels països
cosa que fins ara
corresponia a la comissió
i finalment han pactat
que els estats
amb dificultats
que no necessiten un rescat
puguin obtenir
sota condicions
crèdits
per alleujar
la seva situació
el Regne Unit
si volgués
podria fer marxa enrere
unilateralment
en el Brexit
aquesta és l'opinió
no vinculant
de l'advocat general
del Tribunal de Justícia
de la Unió Europea
en qualsevol cas
la qüestió ara mateix
no està sobre la taula
dels britànics
Brussel·les
Marc Larroia
Bon dia
el magistrat
creu que el Regne Unit
podria revocar
l'article 50
si obté l'aval
del Parlament Britànic
l'opinió de l'advocat
no anticipa
la decisió dels jutges
i per tant
cal esperar
la resolució definitiva
tot i que la majoria
de casos
sol ser respectada
aquesta visió
contrasta amb l'opinió
de la Comissió Europea
el Consell
i el Govern Britànic
que ho veuen
com un perillós precedent
que generaria incertesa
l'advocat general
en canvi
creu que la revocació
de l'article 50
s'hauria de fer
amb respecte
als principis
de bona fe
dels estats
i evitar així
que cap estat
amenaci la Unió Europea
per aconseguir-ne avantatges
Marc Larroia
Catalunya Ràdio
Brussel·les
Save the Children
proposa implantar
a Catalunya
un nou recurs
per atendre
els menors
víctimes
d'abusos sexuals
es tracta
de les cases
dels infants
un model
que aglutina
en un únic espai
tots els serveis
i professionals
que atenen
els menors
Barcelona Mar Riera
bon dia
bon dia
aquest model nord
i que també s'aplica
als Estats Units
permet que en un únic centre
treballin coordinadament
els serveis policials
jurídics
i socials
i d'aquesta manera
el menor
només explica
una vegada
el seu cas
Emily Ribas
és la responsable
en temes d'infància
de Save the Children
un acord de govern
que estipuli
quins departaments
quines direccions
quins recursos
són necessaris
s'haurien de rectificar
els protocols
perquè la Barnajus
la Casa dels Infants
sigui l'únic interlocutor
l'única porta d'entrada
per rebre notificació
per fer les entrevistes
i també per fer un tractament
l'any passat a Catalunya
es van rebre
més de 500 denúncies
per abusos sexuals
Mar Riera
Catalunya
Ràdio Barcelona
els esports
amb Jordi Turrià
Fa una hora s'ha obert
al Camp Nou
l'espai memorial
per recordar la figura
de Josep Lluís Núñez
que va ser president
del Barça
del 1978
al 2000
i que va morir
ahir als 87 anys
l'actual president
del club
Josep Maria Bartomeu
ha passat fa només uns minuts
pel matí
de Catalunya Ràdio
va significar un canvi
un canvi
un canvi
l'entrada
de Josep Lluís Núñez
amb un grup de directius
de joves
de 40 anys
en aquells moments
doncs
bé
van fer un canvi
la fisonomia del club
han estat 22 anys
de presidència
que van ser
molt bons
pel club
amb moltes canvis
amb moltes organizacions
i evolucions
i el Barça
que tenia avui en dia
doncs
no s'entendria
sense la seva figura
avui Espanyol-Càdix
tornada dels 100 de final
de la Copa del Rei de Futbol
a l'anada
el conjunt andalus
va vèncer per 2 a 1
el partit
que començarà
a dos quarts de 10
el podreu seguir
a Catalunya Ràdio
també avui
la Federació Internacional
del Latisme
la girà als millors de l'any
en una gala
que es fa a Mònaco
on també s'ha de decidir
si es reintegra
la Federació de Rússia
suspesa fa 3 anys
per un escàndol
de dopatge
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bon dia
passen 7 minuts
de les 11 del matí
En l'últim ple municipal
es va decidir modificar
el Pla General Metropolità
a l'entorn de la plaça
dels Estudis Vells
això comportarà
una reordenació
de l'espai públic
al voltant d'aquest punt
del municipi
Avui 4 de desembre
la circulació del tram
entre Maria Cristina
i Francesc Macià
es veurà aturada
entre les 8
i les 10 del vespre
No s'oferirà
aquest servei
degut als actes
de celebració
dels 25 anys
del centre comercial
l'Illa Lleguenal
Albert Cami
que havia obert
la productora
Moon Films
per realitzar la sèrie
Sant Just Fiber
ha arribat al seu objectiu
Avui es tanca oficialment
aquest crowdfunding
havent sobrepassat
la xifra
de 10.000 euros
VEVIDIA
A band that's blowin' Dixie, double fall time
You feel alright when you hear the music ring
Now you step inside but you don't see too many faces
Coming in out of the rain to hear the jazz go down
Competition in other places
But the horns, they blowin' that sound
Way on down south
Way on down south, London town
Check out Guitar George
He knows all the chords
Mind his strictly rhythm
He doesn't wanna make it cry all soon
If Danny knows guitar is all he can't afford
When he gets up under the lights
To play his thing
And Harry doesn't mind
If he doesn't make the scene
He's got a daytime job
He's doin' alright
He can play the honky-tonk like anything
Savin' it up Friday night
With the sultans
With the sultans of swing
Then the crowd of young boys
They're foolin' around in the corner
Drunk and dressin' their best brown baggies
In their platform, so
They don't give a damn
About any trumpet playin' band
It ain't what they call rock and roll
And the sultans
Yeah, the sultans
They play creole
Creole
Also
That's not
Yeah
Yeah
Yeah
Yeah
Yeah
Yeah
Yeah
Yeah
Yeah
Yeah
Yeah
Yeah
Yeah
Mm
Yeah
Yeah
Yeah
They ant
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Són les 11 i 13 minuts, estem a 4 de desembre, dimarts, a 12 dies de la marató de TV3 aquest any dedicat a la lluita contra el càncer.
Fa un parell de dies també es va celebrar el gran recapte del Banc d'Aliments. Per què reals aquests dos actes, la marató i el gran recapte?
Doncs perquè tenen molt a veure amb els convidats que tenim avui a l'emissora a Ràdio d'Esvern.
Tenim a Josep Maria Martínez i a la Pilar Marsà, que són de l'associació de trasplantats i malalts apàtics de Catalunya.
Estan vinculats per al tema de la solidaritat.
El mes de desembre és el mes solidari per excel·lència, inevitablement lligat també a aquestes èpoques de festes nadalenques que ens fa pensar i reflexionar també amb els que tenim al voltant.
Ara els donem la benvinguda. Hola, bon dia als dos.
Bon dia, Núria, què tal?
Bé, molt bé.
Benvinguts aquí a Ràdio d'Esvern, és un plaer tenir-vos.
Moltes gràcies per donar veu a la nostra associació i estem molt agraïts que ens hagis invitat.
Parlàvem de solidaritat.
Què feu a l'associació?
Vosaltres quins serveis doneu o quina és la vostra funció?
Doncs mira, bàsicament el que fem és donar suport a totes les persones afectades de malalties apàtiques i trasplantades de fetge.
Hi ha llurs, famílies i cuidadors.
També un altre objectiu que tenim és conscienciar la societat de la importància de la donació d'òrgans i sobre la prevenció de malalties hepàtiques.
I també una altra funció nostra, evidentment, és aportar la nostra veu davant les administracions públiques.
Bàsicament, aquests serien els nostres tres objectius.
Ja fa uns anys, he parlat de la marató, però fa uns anys la marató de TV3 va dedicar al tema, va ser, la causa va ser el tema dels transplantaments d'òrgans.
Vosaltres heu experimentat des de fa uns quants anys un creixement pel que fa a la donació o socis a la vostra associació?
Mireu, quan la donació d'òrgans sí que és veritat que fa com 4 o 5 anys estaven gairebé a la cua del nostre país.
Sí que és veritat que Espanya és el país on més donants d'òrgans n'hi ha.
Llavors, des de fa 5 anys s'està fent una feina aquí a Catalunya de conscienciar la societat de la importància de la donació d'òrgans.
I a dia d'avui sí que podem dir que hem millorat molt, però encara queda molta feina per fer.
Jo sempre que parlo dic, penso en les persones que estan llistades per a, que a dia d'avui són a Catalunya 1.226,
i hem de conscienciar la societat que aquestes persones necessiten un òrgan,
un òrgan que quan nosaltres ja no estem aquí doncs no serveix per res.
Llavors és una de les funcions nostres importants fer activitats, xerrades sobre la importància que té la donació d'òrgans.
L'any passat, per exemple, a Catalunya van haver-hi en total 471 donants que van fer possible 1.106 trasplantaments.
Són 1.106 persones que gràcies a aquesta donació doncs estan entre les que jo m'incloc i el fill de la Purí també estem vius aquí gràcies a la solidaritat i generositat de donar els òrgans.
Com va ser, Josep Maria, la teva experiència?
Bé, no sé si ens vols explicar una mica com va ser el teu procés.
Jo crec que explicant l'experiència de cadascú ajudes a molta gent que està passant la mateixa situació.
La meva experiència, bé, la meva experiència personal, jo vaig estar 16 mesos en llista d'esperes per a un òrgan
i durant aquest període doncs tens un canvi d'emocions, un desequilibri emocional molt important.
T'enfades amb tothom, no vols parlar amb ningú, sents angoixa, no saps quan arribarà la trucada.
És un període molt complicat que moltes vegades donen ganes de baixar els braços i dir fins aquí he arribat, no vull continuar.
Però gràcies als professionals de salut, metges, metgesses, infermeria i gràcies a la gent que tens al teu entorn
doncs penses, almenys fes-ho per ells però també per mi.
I això és el missatge que sempre donem sobretot a la gent que està en llista d'espera
que ens desesperem perquè estem esperant un òrgan, sabem que cada dia estem pitjor
però que afortunadament vivim en un país que aquesta trucada arriba i que al final sempre és feliç
i això és el missatge que hem de donar.
I Puri, el teu fill és molt jove.
Sí, mi niño tiene ahora 16 años y bueno, trasplantaron con 13 meses la primera vez
perquè el que tenia era una tresia d'ibes biliares, que és el conducto biliar que estava mal formado
i bueno, le hacía, bueno, coger hemorragias y bueno, total que a los 13 meses le hicieron el primer trasplante
y luego pues como no le funcionaba bien porque la vía biliar todavía no le echaba las bilis
que tenía que echar con las cacas, pues le tuvieron que hacer un nuevo trasplante con 23 meses.
y entonces, bueno, pues al segundo trasplante le fue bastante bien.
Lo único que tiene es lo de la vena porta, que la tiene en el tipo de trombosis portal
y de vez en cuando pues nos da algún sustillo, ¿no?
Porque le da hemorragias y bueno, pero al día de hoy está bastante bien.
Ya tiene 16 años y bueno, lo hemos vivido todo muy mal.
porque claro, el primer trasplante no sabes a lo que vas.
Pero cuando tú ya sabes todo el proceso de lo que era pasado en el primero,
cuando te dicen que tienen que hacerle un nuevo segundo trasplante,
pues es todavía mucho más doloroso y mucho dolor.
Porque órganos para niños tan pequeños, ¿también hay lista de espera?
Sí, sí que hay lista de espera.
Lo único que cuando hay un niño que está bastante mal, como un adulto,
lo ponen en lista de alerta cero.
Entonces el primer hígado que venga, pues se lo ponen al niño
o a la persona que esté en lista cero.
O sea que funciona bien.
¿Tu hijo ahora puede hacer vida más o menos normal?
Sí, bueno, él hace vida normal, incluso está jugando a fútbol.
O sea que bien.
Y va al instituto y bueno, los estudios y todo se lo ha sacado bien.
Y bueno, el día de hoy, pues bien, está bien.
Ara la Pilar ha dit això d'alerta zero.
Ens expliqueu una mica com funciona el tema de les llistes d'espera.
Sí, mira, la llista d'espera, quan diem llista d'espera,
la gent es pensa que és per temps d'espera.
I no té res a veure amb la llista d'espera,
l'esplantament de fetge va per la gravetat del pacient.
És a dir, que el que deia ella de l'alerta zero
és quan ja a aquella persona, doncs, li queden poques hores de vida
i llavors busquen un fetge o a la resta d'Espanya o a Europa,
perquè també es busca en Europa.
Llavors funciona d'aquesta manera.
Tu estàs esperant un òrgan
i si hi ha una persona que està pitjor que tu,
doncs aquest òrgan serà per aquesta persona.
Sempre és per la gravetat,
no per el temps d'espera que estiguis en llista.
i com deia abans, és un temps que és complicat
i que torno a dir a la gent que està en llista
d'espera que no s'esperi
perquè el sistema actual aquí a Catalunya
sobre el tema d'esplantament
funciona força correctament.
Jo crec que és el millor que hi ha al món
i per això venen aquí a veure com funciona
perquè està donant millors resultats.
Des de l'associació també oferiu ajuda,
suport per dir-ho d'alguna manera psicològic,
perquè és el que tu deies,
que durant uns mesos és una incertesa
d'esperar que et truqui o no.
Sí, tenim suport emocional a través dels psicòlegs,
tenim dues psicòlegs tant d'adults com d'infantil
i intentem també des de la pròpia associació
el nostre voluntariat testimonial
perquè tots hem passat per aquest procés
i llavors, per exemple, també anem als hospitals
a visitar gent que està en llista d'espera
i ingressats per tal de solventar tots els dubtes que tenen
perquè tenen aquesta angoixa i no saben què és
el que vindrà després i sempre l'expliques.
A la gent de llista d'espera t'expliques el procés com va
i a la gent que està ingressada comentar
que en el post-resplantament també té els seus problemes emocionals,
el tema de rebuig és un tema molt important,
sempre tens la por a rebutxar l'òrgan
i també expliques una miqueta tot el que en principi et pot passar
i tot el que s'hauria de fer per tal de portar bé la malaltia.
Entrant ja, abans ja ho hem comentat,
però dades, les dades actualitzades de l'AUCAT,
l'AUCAT és l'organització catalana,
ara, espera, l'organització catalana...
Catalana de trasplantaments.
Això de trasplantaments, ara les segles no em sortien.
Tranquil·la.
Tenim dades actualitzades o les últimes del número de trasplantaments?
No sé si ho has dit abans.
Sí.
Bé, l'any passat es van fer 1.206 trasplantaments d'òrgans,
de 160 de fetge,
el que el trasplantament que més es fa és perquè n'hi ha més d'esperança de ronyó
i aquest any anem més o menys per la mateixa línia.
A més d'octubre anàvem per gairebé els 900 trasplantaments,
o sigui que més o menys arribarem amb aquesta data.
Cal dir que fa dos anys que, per primera vegada,
s'havien passat els 1.000 trasplantaments i que continuem.
en quant a llista d'espera no varia gaire.
Estem en 1.226 de persones que estan esperant un òrgan
i fluctua poc durant tots els anys
perquè els que es desplanten són els mateixos més o menys
que entren en llista d'espera.
Llavors, per això, d'aquí la importància del tema de la donació d'òrgans.
Quan hi ha dades de donants?
Sí, l'any passat a Catalunya van haver-hi 471 donants.
D'aquests, 333 eren donants cadàver
i 138 donen vius,
que també és un tema que és important d'explicar
perquè la gent no ho sap,
que tant ronyó com fetge es pot donar en viu.
Si ronyó sabem que tenim dos,
doncs podem funcionar en un.
i el fetge, doncs, amb un trosset és un òrgan
que en dos mesos es torna a regenerar
i tornes a tenir el teu fetge.
Llavors, és important també que en donant viu,
doncs també es pot donar.
Perquè la llei, aquí a Espanya,
per ser donant, es faciliten els tràmits
o és una mica complicat?
Mira, una cosa és la llei,
una altra cosa és la pràctica.
Llavors, nosaltres sempre parlem de la pràctica.
La pràctica és que si tu vols ser donat d'òrgans,
l'important és que ho diguis a la família i al teu entorn.
Llavors, hi ha altres mecanismes que sí que diuen
que pot ser donant.
Hi ha la targeta de donat d'òrgans,
que ho facilita a l'organització catalana de trasplantaments,
que nosaltres, a totes les nostres xerrades,
a totes les activitats, ho portem
per la gent que es vulgui fer el carnet
i ho porti a la seva cartera.
Això ja indica que és donat d'òrgans.
Una altra manera de fer-ho és a través de les voluntats anticipades.
És una altra manera.
I la tercera és,
ja sabeu que hi ha la història clínica única
i informatitzada de tots els hospitals.
Hi ha un apartat en el qual tu pots dir
que vols ser donat d'òrgans.
Però, sempre diem el mateix,
l'important és que la família ho sàpiga,
que el metge, sempre que arriba el moment,
el que fa és preguntar a la família
si vol donar els òrgans o no.
I tu diries que hi ha molts mites
o moltes idees preconcebudes a l'hora de la donació.
O sigui, hi ha gent que realment no té motius, no?
per decidir que vols ser donant o no.
Bé, hi ha molts motius religiosos que no són certs.
Per cert, aquest any l'Organització Catalana de Transplantament
està fent unes sessions a totes les religions
que hi ha en el nostre país
i cap religió prohibeix la donació d'òrgans.
El que passa és que hi ha la meitat que és així.
S'està intentant fer una educació
de cara a totes les cultures,
budistes, musulmanes,
a totes les religions,
per explicar que no és així.
Una altra de les mites que hi ha és que
jo a més de 65 anys no puc donar un òrgan.
Això és fals.
O sigui, tota persona pot ser donant d'òrgans.
El que es mira és si l'òrgan està bé o no.
és més, el percentatge més alt de donants a Catalunya
són persones majors de 65 anys.
O sigui, que és un mite que també s'ha de trencar.
I una altra mite, per la part que ens toca a nosaltres,
és que diuen que les persones transplantades
no poden donar d'òrgans.
És fals.
També, si l'òrgan està correcte,
està bé,
evidentment es pot donar l'òrgan també.
Molt bé.
Ara hi entra en un tema més científic.
Abans la Pilar ens ha explicat...
Puri, Puri.
Ai, Puri, Pilar.
Puri, perdó.
Abans de presentar llavors com a Pilar.
Puri, perdona.
La Puri ens ha explicat
els problemes que va tenir el seu fill de ben petit,
però segur que també hi ha altres motius,
malalties, malalties, malalties,
que fan que al final s'hagi de fer un transplantament.
quins altres motius malalties també hi ha
per arribar a fer un transplantament?
Et refereixes a hepàtiques?
Sí.
Bé, és que hi ha una gamma molt de malalties,
depenent ja, per exemple,
de les persones que tenen hepatitis C,
que per cert,
amb aquests tractaments que,
afortunadament, des de fa quatre anys s'estan donant,
i la gent, molta gent s'està curant,
però pot ser un motiu d'arribar a un transplantament,
o malalties genètiques,
hi ha malalties que es transmeten hereditàriament,
que també ho són,
o per malalties per mal hàbits
de...
del menjar o de l'alcohol o etcètera.
Que aquí sí que nosaltres,
tal com has fet i ens has presentat,
des d'aquest any es diem
associació de malalts i transplantats hepàtics,
perquè creiem que és molt important treballar
la prevenció de malalties hepàtiques
des d'un principi.
Llavors, el que estem fent és...
ens hem marcat com objectiu fer xerrades
a la gent jove,
ho estem fent a la gent de quart d'ESO
i primer de batxillerat dels instituts de Catalunya,
doncs parlar una miqueta de la importància
de la bona alimentació,
de no beure massa alcohol,
o no beure alcohol millor.
Els bons hàbits.
Els bons hàbits,
o sigui, el sexe que sigui segur, etcètera, etcètera.
Perquè a l'associació teniu diferents seus,
o sigui, no esteu centrats en Barcelona,
de fet, la Purier també és la representant, no?
Jo soc delegada del Vallès,
sí, soc delegada.
I què feu a les diferents seus?
Doncs mira, seus,
la seu central la tenim a Barcelona
d'aquest any,
llavors tenim delegacions al Baix Obregat,
aquí en Hospitalet,
tenim el Vallès Occidental a Terrassa,
tenim a Comarca Gironina,
a Tarragona,
i al Maresme,
i a l'Alpenedès.
Llavors,
des d'aquestes delegacions,
el que fem són activitats
més properes al territori,
perquè creiem que és fonamental.
I així ho estem veient
des que estem treballant des de les delegacions.
És més fàcil arribar-hi
a tot,
a instituts,
a ajuntaments,
als metges,
als professionals,
i estem fent més activitats
que no pas abans
quan estàvem molt centralitzats
a l'Hospitalet.
I a l'Hospitalet
també és la nostra
seu, entre cometes,
dels pisos d'acollida,
que és un tema que no hem comentat,
però, bueno,
gestionem pisos d'acollida
per la gent que...
Familiars i pacients
que no tenen recursos,
que ho gestionem
a través de sabers socials
als tres hospitals
que trasprenden aquí a Barcelona,
que són Belvitge,
Clínic i Vall d'Hebron.
I allà estan,
doncs,
perquè creiem que
el familiar
ha d'estar a prop del pacient
per tal que la recuperació
sigui més ràpida
i més eficaç.
i bàsicament és això.
Creiem que
el tema de delegacions
ens ha fet
impulsar a fer
més activitats
i a ser més coneguts
i tenir més visibilitat.
Ara estem treballant també
a la ciutat de Lleida,
que l'any que ve,
si deu bon,
doncs,
tindrem també la delegació d'allà.
Polito, com a delegada,
la gent que es posa en contacte
amb vosaltres
o que us truca
o us ve a veure,
normalment,
què us demana?
informació?
Us demana algun servei
en concret?
Sí, bueno,
ens piden informació
de com funciona
l'associació,
el tema dels trasplants,
gent que necessita
també
que li hables
i li digues
que tot funciona bé,
gent que està
para trasplantar,
i, bueno,
i fem eventos
a Terrassa.
El teu fill
ha fet
algun cop
algun testimoni?
No,
no perquè era...
No,
no quiere participar
de momento,
no.
Bueno,
suposo que també
era molt petit
quan...
Sí,
és que tenia 13 meses
i pràcticament
tampoc no se acuerda
de nada.
No,
perquè ell
el que tenia
era això,
lo de la trecia
de vies biliares.
Hi ha
molts nens
que nacen
si la vies biliares.
La majoria
de la tècnica del casall.
són trasplantats
perquè no tenen
viabilitzar.
llavors,
llavors la tenen
que formar
i a partir d'aquí
li llaman
la tècnica del casall.
Tu quan et vas
posar en contacte
amb l'associació?
Va ser de casualitat?
Bueno,
fue de casualidad
cuando el niño
estaba ingresado
en el hospital
que era pequeñito.
Entonces,
pasaron por ahí
por el hospital
el presidente
que había anterior
y bueno,
a darnos información
sobre la asociación.
Y bueno,
yo ya me hice
socia de la asociación
hace ya 14 años.
Déu-n'hi-do.
Sí,
muchos.
¿Cuánto nos
tiene la asociación?
Pues está funcionando
desde hace 32 años.
32 años?
Sí,
sí,
déu-n'hi-do.
Que gracias
a toda la gente
que han estado
durant tots aquests anys
doncs l'associació
continua viva
i aquí estem
intentant doncs
que cada vegada
creixi més,
que es coneguin més
i així
d'aquesta manera
poder ajudar més
a la societat.
També la junta
que esteu ara
és una junta
molt activa?
Sí,
activa.
Sí,
fa dos anys
que hi som
i bueno,
hem fet
tot el que ja
fins ara
us hem explicat,
tot el tema
de delegacions,
pisos d'acollida
en teníem un,
ara en tenim dos
i bueno,
intentem...
També feu altres,
també feu coses,
activitats amb altres associacions,
no?
Sí,
sí,
estem molt en contacte
amb altres associacions
de trasplantats
igual que amb l'Organització Catalana
de Transplantament,
fem activitats conjuntes
com la caminada
d'agraïment al donant,
etcètera.
Sí,
tots tenim el mateix objectiu,
o sigui que tots
treballem en la mateixa línia,
sobretot amb el tema
de la donació d'òrgans
perquè
és el tema
que més
ens toca.
i ara ja per anar acabant,
dades del Baix Llobregat
n'hi ha?
O teniu informació
o algun...
Tenim
molt poques dades
a nivell de comarques.
De comarques, oi?
Si vols,
jo em comprometo
a parlar amb l'Organització Catalana
de Transplantaments,
que ens donin dades,
perquè si es demanen
en concret,
llavors sí,
te les donen,
però sempre et donen
dades en general.
Però jo em comprometo
que les tingui,
que les donaré
perquè les faci saber.
Val.
Clar,
a nivell de...
Bueno,
per saber,
no?
Sant Jus,
ubicar-ho al Baix Llobregat
per saber,
doncs,
quanta gent
del Baix Llobregat,
per exemple,
jo què sé,
necessita un transplantament
o quanta gent
és donant
del Baix Llobregat
per ubicar-ho una mica.
Llista d'espera
i donats.
Sí, sí.
Doncs,
jo no et preocupes
que jo això
t'ho faig saber.
Val.
Puri,
Josep Maria,
moltes gràcies
per haver estat avui
aquest matí
al Just a la Fusta
amb nosaltres.
Moltes gràcies
a vosaltres.
Moltes gràcies
a vosaltres
i a tu en concret
per donar-nos la veu
i ja sabeu
tota la gent
que vulgui saber
sobre nosaltres
a la web
ath.cat
doncs,
allà hi ha tota la informació.
A més a més,
per Facebook
també aneu actualitzant
totes les activitats
que feu,
que no pareu.
No pareu.
No pareu.
Facebook i Twitter
ens busquen
l'associació
de malalts i transplantes
hepàtics,
allà estem.
per donar-los.
De fet,
jo crec que som
una de les associacions
de transplantats
i de malalts
hepàtics
més actives,
realment.
Així ens ho han dit.
Sí,
sí.
Així ens ho han dit.
Sí,
sí.
Molt bé.
Gràcies a la gent
també que col·labori
amb nosaltres
perquè, bueno,
fem obres de teatre,
fem algun monòleg
i tota aquesta gent
també s'ofere
a ajudar-nos
i a fer coses solidàries.
Hay que agradecer-los
també.
Per ser,
ara que diu això
del teatre,
estem gestionant
a fer una obra
per la comarca
aquí del Baix Obrerat.
Ah, sí?
Sí.
No sé si serà
en Hospitalet,
però ja,
quan ho tinguem concretat
ja us ho direm.
D'acord.
Doncs ja ens ho passes
i ja ho farem saber
els oients.
Perfecte.
Moltes gràcies
i que tingueu els dos
un bon dia.
Gràcies.
Igualment.
Adeu.


I said,
hey, babe,
take a walk
on the wild side.
All right.
Ha!
Jackie is just
speedin' away.
Thought she was
Jim Dean
for a day.
Then I guess
she had to crash.
Valium
would have helped
that fashion.
and she said,
hey, babe,
take a walk
on the wild side.
I said,
hey, honey,
take a walk
on the wild side
and the colour girls
say,
do-do-do,
do-do-do-do-do.
Do-do-do-do.
Do-do-do-do-do.
Do-do-do-do.
Do-do-do-do.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Just a la Fusta!
Vivim Sant Just en directe!
Cada matí de 10 a 1!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
En l'últim ple municipal es va decidir modificar el Pla General Metropolità a l'entorn de la Plaça dels Estudis Vells.
això comportarà una reordenació de l'espai públic al voltant d'aquest punt del municipi.
avui 4 de desembre.
Avui 4 de desembre, la circulació del tram entre Maria Cristina i Francesc Macià es veurà aturada entre les 8 i les 10 del vespre.
No s'oferirà aquest servei degut als actes de celebració dels 25 anys del centre comercial Lilla Tegonat.
un jejut.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Em van dir!
Fins demà!
per identificar què és el que volem o no volem,
quines són les necessitats, quins són els nostres valors,
els nostres objectius.
Per exemple, rebem una petició, sigui quina estigui,
i l'automatisme ja d'entrada és dir sí.
En aquell moment ens parem.
Ens parem perquè per frenar la tendència, bàsicament.
Llavors, qüestionar-nos internament si davant d'aquesta petició,
per exemple, podem o no podem suplir-la?
Potser podem, però no volem.
I aquí ja comença un dels conflictes.
Ostres, sembla que si no tinc una excusa, una justificació,
que em faci no poder, ui, haig de dir sí.
No, potser pots, però no vols.
I què et pot portar a no voler?
Pot ser una necessitat teva, per exemple, de descans en cas hipotètica,
que t'hagin oferit fer algun tipus d'activitat, anar a algun sopar...
Per exemple, vols venir aquesta nit, no ho sé...
Típiquíssim, sí.
Jo què sé, a sopar no sé on, no tens res a fer,
i vols dir que...
O sigui, podries dir que sí, però no et ve de gust.
Exacte.
Llavors, clar.
Llavors, clar, el fet de dir no és com,
ai, però si puc, com és que dic...
No?
És com, no hauria de dir no quan realment puc.
Home, la nostra convicció ja és suficient,
o la nostra necessitat ja és suficient.
Fixem-nos que aquí, davant d'un no a la petició de fer X activitat
o anar al cinema o anar al sopar,
estem dient sí, potser, a una necessitat nostra de descans.
I aquí ja porta implícit un valor.
És a dir, ara mateix estic valorant el descans a la meva vida.
Aquest argument ja és suficient motiu per dir no.
tot i poder anar-hi, però potser valorem que no.
O, bé, un altre exemple, no?
Això també sovint passa a les feines.
El teu cap et diu, fes aquesta tasca, aquesta tasca i aquesta tasca.
Però abans d'acabar una, ja és com, hauria d'estar fent l'altra.
És que en aquell moment, si diem que sí,
potser estem traicionant un valor nostre de,
ostres, doncs fer-ho ben fet.
O l'excel·lència o la qualitat, vés a saber.
I el fet de dir, no, ara no puc fer-ho perquè prefereixo
valorar la qualitat en aquesta tasca
i fer-ho després, per exemple,
sembla que no entra en els nostres esquemes mentals
perquè ens quedem en, estem dient que no,
a una petició del cap.
Llavors, ja anem a pensar en les conseqüències d'aquest no.
Quan, en el fons, dir no porta implícit un sí.
I aquest sí, segurament, és un benefici per nosaltres,
però també per la relació.
Per exemple, la relació entre el cap i un mateix, per exemple.
Sí, sí.
Per això també ens costa, o sigui, per això ens costa dir no, també, no?
O sigui, és com...
Ai, per això ens costa dir que...
O sigui, exacte, dir que no.
A què et refereixes?
Que, clar, a vegades...
Bé, és que és una mica...
És que ara no ho sabria explicar, però és...
quan t'ofereixen una cosa, o un pla, o...
Es dediquen...
O sigui, tu pots, per exemple,
doncs l'exemple que he ficat abans,
quedar, no?, per, jo què sé, per sopar.
Sí.
Pots, però no vols, o sigui, no et ve de gust.
I, clar, sembla com que hagis de dir que sí,
però tu vols dir que no.
Totalment.
I en el fons dir no també és un benefici per la relació,
perquè en el moment en què nosaltres diem no la petició d'anar a sopar
i diem sí al nostre descans,
també és un valorar la qualitat de la relació,
perquè potser si dius que sí, anar a sopar,
estaràs allà, desgana, estaràs per compromís,
llavors...
Has de desgastar la relació?
Totalment, perquè estarem fent alguna cosa obligada,
que en el fons ningú ens obliga,
és la nostra pròpia llibertat la que ens porta a dir sí.
davant de...
I que l'altra persona s'ho prengui bé o malament
tampoc no depèn de nosaltres.
D'un mateix, clar.
Totalment.
Llavors, es vincula molt el dir no
amb una agressivitat cap a la persona, no?
És a dir, t'estic dient que no a tu.
No, no, no, no és cap a la persona,
és un no a la proposta.
Llavors, aquí ja fem una separació
en la qual calibrem altres opcions,
altres possibilitats en la manera en com dir-ho, no?
És a dir, més enllà de dir que no als amics,
és dir no a la petició d'anar a sopar.
Ja, clar.
Llavors, clar.
I també, si l'altra persona s'ho pren com a alguna cosa personal,
o sigui, com si el no li hagués dit a la persona,
també és cosa de la persona,
o sigui, també...
Si jo et dic a tu que no,
o sigui, no et dic a tu que no,
et dic a no al pla, no?
Exactament.
Si tu t'ho prens com a algú personal,
també hi és un tema teu.
Sí, depèn de l'altra persona, en tot cas,
com reaccioni davant d'aquest no.
Clar.
Hi ha alguna cosa que sí que depèn de nosaltres aquí
per minimitzar el risc d'una resposta negativa
per part de l'altra,
que és la nostra assertivitat.
Aquí entraríem en un altre dels temes.
La assertivitat no deixa de ser
el dret d'expressar els nostres pensaments i sentiments
que significa respecte cap a nosaltres
i també tenint en compte l'altra persona.
Una cosa és dir, ah, doncs no,
i l'altra suposo que també pots dir-ho
de maneres diferents, no?
Exactament.
Ah, no, doncs...
Bueno, si no vols dir...
No sé si t'has obligat a dir motiu, tampoc,
però no em ve de gust o no.
Suposo que també les maneres.
Exactament.
L'assertivitat sempre comença parlant d'un mateix.
Mira, no vindré al sopar perquè prefereixo descansar avui,
avui, etcètera.
Llavors proposes una alternativa.
O no, o no la proposes.
Però l'assertivitat és parlar d'un mateix.
En el moment en què aquest no va justificat pel teu motiu
de és que mira, avui o no em ve de gust o prefereixo una altra cosa,
ja no hi ha atac contra l'altra persona.
Simplement estàs parlant de tu mateix, amb la teva necessitat,
amb el que vols en el moment, en el que valores.
Aleshores, d'aquí, la reacció de l'altre ja no depèn d'un mateix.
Però hi ha moltes maneres de dir-ho.
Ahir, per exemple, en una sessió amb una clienta,
vam treballar el respecte cap a ella mateixa i cap als altres.
En el moment en què ella exposava la situació,
en què en el moment en què rebia un atac, callava.
I no posava un fre en la situació.
Llavors, clar, aquí ho feia per evitar que la seva resposta fos agressiva.
Però, clar, vam estar parlant de fins a quin punt callant
respectava ella mateixa i també ensenyava com ella volia ser tractada.
En el moment en què calles, estàs dient sí a continuar tractant-me així.
En el moment en què poses un fre, estàs mostrant com vols ser el teu dret, etcètera, etcètera.
Llavors, vam plantejar la manera de, depèn de com es digui,
en el sentit de, depèn de com es posi el fre.
el valor pot ser des del respecte a un mateix i també cap a l'altre.
Escolta, mira, no m'agrada que em parles així perquè em sento atacat, etcètera, etcètera, etcètera.
Hi ha moltes maneres.
Llavors, un no s'associa a agressivitat, però no té per què.
Un no des de l'amor, no ens ho podem plantejar?
Amor cap a nosaltres i amor cap a l'altre?
Exacte, sempre tenim en compte més a l'altre, no?
O sigui, com es prendrà el no l'altre, en lloc de pensar que potser un no és beneficiós per un mateix.
Per un mateix, per la relació i a més a més, com s'ho prengui l'altra persona, no depèn de nosaltres,
però sí que podem influir a que tingui una resposta positiva.
Si som assertius, parlem de nosaltres mateixos, de les nostres necessitats, del que sentim
i també tenim en compte l'altra persona.
En el moment en què, davant la proposta del sopar, estem dient que no,
és per la nostra necessitat, però també tenim en compte l'altre
i li agraïm aquesta proposta, per exemple.
O en el moment en què, davant d'un comentari d'una altra persona que ens hem sentit atacats
i en aquell moment valorem el respecte i posem un fre a la situació,
també és una manera de tenir en compte l'altra persona,
en el sentit de, bueno, t'ho puc dir bé, però això no m'agrada.
No voldrà dir que sigui una frase lapidant i estem jutjant a la persona,
no, no, no, és que potser simplement ho hem interpretat nosaltres així,
però pel nostre valor, del respecte, posem un fre a la situació.
Ara, com ho digui, sí que dependrà de mi.
Llavors, si dic les coses més des del respecte, des del valor, de l'amor, per exemple,
és una manera de dir, d'influir a que l'altra persona s'ho prengui millor.
Però mai ens garanteix el 100% de la seva reacció.
Llavors, d'alguna manera, el tercer punt que englobaria aquesta assertivitat
seria l'autoestima.
És a dir, en el moment en què aprenem a dir no,
és una manera de reafirmar el nostre dret personal,
les nostres conviccions, no?
A fer-nos un lloc, no? A nosaltres mateixos.
Sí, exacte.
És una manera de posicionar-nos amb decisió, amb llibertat de decisió.
I aquesta posició és des de la confiança, des del
ei, em mostro, amb aquest no, m'estic mostrant simplement,
m'estic donant a conèixer.
És que potser, mira, anar a sopar no, però prefereixo un altre tipus d'activitat.
Home, aquí ja estàs dient molt de com ets.
Home, posar com en valor, no?, la nostra opinió.
Exacte.
Donar-li un valor.
Exacte. I amb això, exemples, mil, eh?, en el sentit d'estar en una feina
per contribuir en el somni d'una altra persona quan internament, per exemple,
no va amb el nostre.
Home, doncs dir no a aquesta proposta, tot i al confort,
és una manera de nosaltres connectar amb la nostra posició,
amb la nostra convicció i apostar pel nostre somni,
encara que, aparentment, un no sigui alguna cosa molt, molt boig.
O, per exemple, no sé, el típic, no?,
de s'ha de fer una quedada amb amics, amigues,
i s'ha de debatre sobre el lloc on es va,
o es diuen, bueno, propostes, no?
Tothom, bueno, tothom, uns quants diuen la seva proposta
i una persona, veus, que no diu res o que no participa,
potser aquella persona no es dona com prou importància
com per, o sigui, que no es dona el seu espai,
o sigui, no li dona espai a la seva veu, a la seva proposta, o no sé.
Totalment, en el moment en què callem,
estem reduint el nostre dret personal, no?,
i estem fent que la balança de la que parlàvem al principi
decaigui, la nostra, eh?, la personal,
i a la ve, la dels altres.
Llavors, clar, aquí, en el moment en què això ho perpetuem en el temps,
la nostra autoestima mimba totalment.
En el moment en què aprenem a dir no,
per dir-nos sí a nosaltres mateixos,
sigui pel que sigui,
estem connectant amb la confiança,
perquè estem afrontant la situació,
i és un entrenament.
És a dir, potser en un primer moment
ens sentim malament,
però a mesura que ho anem fent,
ostres, ens anem connectant més
amb la nostra convicció personal,
amb el nostre poder.
Aleshores, aquí ja anem amb autoestima per la vida, no?,
i amb seguretat de,
ei, la meva opinió és important,
igual que expressar els meus sentiments,
siguin quins siguin,
o els nostres pensaments,
els nostres desitjos,
el que necessitem,
qualsevol cosa que neixi d'un mateix.
És important posar-ho sobre la taula
i afrontar.
Simplement la por de les possibles conseqüències
que pensem davant de dir no.
Què és el que pot passar?
Què és el pitjor que pot passar si...
Exacte.
Ostres, l'altre s'enfadarà.
Sí, l'altre es pot enfadar
i prefereixes evitar el conflicte
amb l'altra persona
que no el teu propi conflicte.
perquè en el moment en què
dius sí a una petició externa
quan en el fons d'interrament
saps que no ho vols,
estàs dient sí
a tenir un conflicte amb tu mateix.
Sí, sí.
I aquí és posar-ho en una balança.
Estàs disposat a pagar aquest preu?
Estàs disposat a assumir-ho?
Perquè potser en el moment en què
pensem o som conscients
de la limitació que un mateix ens crea
al fet de dir sí
quan en el fons no ho volem,
aquí ja comencem a canviar.
perquè clar,
home,
quin preu estem disposats a pagar?
I aquí ja entrem en el quart punt
que és acceptar les conseqüències
de la nostra decisió.
Hi ha gent que no està disposat a acceptar...
No, clar,
i això...
Llavors...
Tenim un problema
perquè per una banda volem dir no
però no estem disposats
a pagar el preu
que l'altra persona s'enfadi,
que perdre una oportunitat...
ho volem tenir tot, no?
Volem que tot surti perfecte?
No.
És a dir,
en el moment en què diem no,
ens diem sí a nosaltres mateixos
i això comporta unes conseqüències.
Però és que no pensem que
dient sí quan no volem dir sí
també comporta unes conseqüències.
És a dir,
sigui quina sigui,
tot té conseqüències.
I a conseqüències.
Amb la qual cosa
és posar sobre una balança
de quin preu estàs disposat a pagar.
El preu d'allunyar-te de tu
i dels teus desitjos
i de la teva llibertat
per donar l'okei a altres persones
o donar-te a tu l'okei
i defensar-ho
tenint en compte
sempre l'altra persona
i assumint les conseqüències
del pitjor, pitjor, pitjor
que pot passar.
És que en el fons
aquestes conseqüències
no són tan terribles
quan anem reafirmant
aquest no a la nostra vida.
Perquè el dir no
es pot dir de moltes maneres.
Poso que la gent
diposita com molta importància
en la reacció dels altres.
Llavors per això també...
Exacte.
Veu com un perill.
Llavors és començar a fer-ho
i a més afrontar pors
que no es tracta
de deixar-les de tenir
sinó de veure
fins a quin punt són reals.
En el moment en què diem no
ens adonem de
tot allò que m'imaginava
de...
em puc sentir culpable,
puc perdre,
puc connectar amb l'abandonament
o que m'excloguin,
o perdre oportunitats,
que s'enfadin,
etcètera, etcètera, etcètera.
Si nosaltres actuem des del
mira, no perquè prefereixo
això i això i això
i parlem de nosaltres,
dient-nos sí
a nosaltres mateixos
i també tenint en compte
l'altra persona,
òbviament,
les conseqüències
no són tan terribles.
i en cas hipotètic
que ho fossin,
la justificació
sempre la tenim,
que és la nostra convicció.
Què ens ha portat a dir no?
El que nosaltres hem volgut
des de la nostra llibertat
i aquest motiu
ja és suficient de per si.
No fa falta
una justificació
externa.
La convicció
està dins nostre
i aquest motiu
ja té pes.
A tu molta gent
a la consulta
et ve amb aquest problema?
De que se sent malament?
Total.
O de que no sap dir...
La famosa culpa.
Sí.
Passa molt.
Molt, molt, molt, molt.
És a dir,
home,
dius no
i et sents culpable.
Bueno,
et pots sentir una mica culpable,
però jo sempre
poso sobre la taula
la realitat,
no?
De quin és l'error,
no?
Quina és la culpa
amb la que estàs connectant?
És real,
no és real,
pots sentir malament,
però
acaba passant.
I això també
es va entrenant.
A mesura que
anem aprenent a dir no,
aquest sentiment de culpa
ja es va diluint
perquè
ens adonem que
és que
no som culpables,
al contrari.
És que estem
sent lliures.
Llavors
connectem més
amb la confiança
que no pas amb la culpa
o el sentir-nos malament.
i tu quins exercicis
o què els dius
que posin en pràctica?
Algun d'aquests punts?
Sí,
el primer punt
del qual sempre parteixo
és el que hem parlat
de coneixement personal.
És a dir,
primer,
sempre,
abans de saber
si volem dir no
o sí,
etcètera,
és
plantejar-nos-ho
internament.
És a dir,
parar l'automatisme
de dir sempre
que sí,
sí.
Aquesta és la tendència.
per què?
Doncs
per veure
o conèixer
i descobrir
dins nostre
què és el que volem,
quines són
les nostres necessitats,
quins són
els nostres objectius,
quins són
els nostres valors
i a partir d'aquí
anem guanyant
confiança,
anem plantejant
situacions,
no?
Perquè
si no,
després també
la gent
a la que
si sempre dius
que sí,
també ja
s'acostuma
que dius
o sigui
que la persona
digui,
saps,
que digui
que sí
i al final
ja genera
com una,
vull dir,
que sempre
és com,
no sé,
és com el típic
noi que demana
els apunts,
sempre la mateixa persona,
aquesta persona
també li diu
que sí,
que sí,
sempre que sí
i ja també es crea
com un cercle
que li demana
els apunts,
no sé,
estic posant un cas
a,
jo què sé,
amb el cap a la universitat,
no?
Totalment
i aquí,
mira,
ara m'has fet pensar
en una frase
que típica
quan passa això
de,
és que de tan bo
sóc tonto,
sí,
no?
Al final,
l'assertivitat,
l'aprendre a dir no
és,
sóc bo,
però no sóc tonto,
és a dir,
al final,
aprendre a dir no
va molt connectat
amb la bondat,
perquè és bondat
cap a nosaltres,
amor cap a nosaltres
i també els altres,
és a dir,
en el fons,
i que l'altra persona
s'enfadi o no,
si dius que no,
també diu bastant,
no?
de l'altra persona
o com?
Totalment,
però és a dir,
si realment davant d'un no
perquè necessites,
per exemple,
descans,
l'altra persona
s'enfada,
home,
doncs quin tipus de relació
estàs mantenint,
no?
En aquest cas,
és a dir,
on està l'empatia?
Llavors,
vols construir
aquest tipus de relacions
o vols al costat
persones,
doncs,
que puguin ser comprensives
o empàtiques,
respectuoses,
clar,
és que aquí entrem
en un altre terreny,
no?
Però sempre
és el fet
que aprendre
dir no
és dir sí
a moltes altres
variants,
no?
Llavors,
és començar
a entrar
en la nostra ment
en que
si ara dic que no,
a què estic dient
que sí?
Clar,
és pensar-ho així.
Clar,
és com
fer aquest paral·lelisme,
dic no
perquè vull dir no,
ok,
a què vull dir que sí
ara mateix?
Què és el que vull?
Què és el que necessito?
En cada situació
de la nostra vida
això
ho podem entrenar.
I pel que em preguntaves
de com ho treballo,
primer,
és a través del diàleg,
de coneixement,
de potència
de autoestima,
combinat
amb una sèrie
d'exercicis
de reflexió.
Llavors,
anant entrenant
a cada situació
de la vida,
quines dificultats
hi ha,
perquè,
clar,
aquí parlem
molt
en termes generals,
no?
Molt
d'absolut,
de,
mira,
hi ha quatre passos,
etcètera,
però,
en el fons,
és coneixement personal,
perquè cada persona
té una dificultat
a l'hora de dir no,
diferent.
Llavors,
cal treballar
a nivell específic
amb la persona
per potenciar
la seva autoestima
i millorar
la seva assertivitat
i ajudar-la
a acceptar
les conseqüències
d'aquest
no
que està dient
als altres
per dir-se sí
a un mateix.
Molt bé,
Paula,
molt interessant
aquesta sessió
de guanyar,
com hem dit,
guanyar
decisió
per poder dir,
bueno,
per dir que no,
per dir que no,
lliurement,
lliurement
i dir sí
a nosaltres mateixos.
Gràcies a tu
i ens tornem
a escoltar
la setmana vinent,
el dimarts que ve.
Exacte.
Gràcies i que tinguis
bon dia.
Igualment.
Adéu.
Nosaltres
ens despedim
en aquest moment
del dia d'avui
d'en Just a la Fusta.
Tornem demà
amb més notícies
i entrevistes.
Sant Justenques.
Un programa
d'entrevistes
amb reflexions
i històries personals
de dones de Sant Just
amb Sergi Pont.
Comencem
un nou programa
de Sant Justenques
avui
amb la Claustre Cardona.
Hola, Claustre,
què tal?
Hola, què tal?
La Claustre Cardona
que va néixer
a Sant Just,
va néixer
a Can Cardona
l'any 1950
quan tocaven
les campanes
de les 8, oi?
Del vespre, sí.
Això és el que
t'explicava la teva mare.
Sí.
Filla d'una família
coneguda
de Sant Just,
el teu avi
ha estat alcalde
i una persona
molt coneguda.
Com et va afectar
això
quan eres petita?
La gent deia
mira,
filla de Can Cardona.
No,
quan era petita
no,
potser més gran,
no?
Vull dir,
quan
quan ja formaves
part de
social,
no?
Que ja
sorties
de l'entorn familiar,
no?
Sí,
alguna vegada
ser de la casaquera
també
era una mica
problemàtic,
sí.
Podria tenir
les seves...
Lectures.
Exacte.
Vas anar
a les escoles
Núria
i vas anar
durant
3 anys
perdó,
vas estar
uns anys
a l'escola
fins als 12 anys.
Fins als 12 anys.
Fins als 12, perdó.
Aquí ho tenia mal apuntat.
Vas estar fins als 12 anys
a l'escola Núria
i aleshores vas haver de marxar
de l'escola Núria
i et van portar a Solsona.
Sí.
A veure,
el tema de...
A les escoles
Núria
van demanar
a casa
que em fessin estudiar
però en aquell moment
econòmicament
Can Cardón
estava bastant
avall.
La mare
feia de pagesa
i ella
que havia estudiat
per ser bibliotecària
i resulta que
va decidir
que no podia
estudiar jo
perquè no tenia diners
per pagar
un altre batxillerat.
El meu germà
ja estava estudiant
i aleshores
la seva solució
a aquesta situació
va ser
portar-me
a les monges
de Solsona
que ella
ja s'hi havia educat
perquè ella era
de Solsona.
Aleshores resulta
que allà
la cosa havia canviat
molt
de quan ella era jove
o quan ella era noia
que no
quan hi vaig anar jo.
Aleshores
a mi
per mi va ser un xoc
les monges
per dues coses
un el tema llengua
a les escoles
Núria
sempre havien parlat
en català
i a les escoles
de Solsona
les monges de Solsona
eren castellà tot
ja per començar
ja va ser un xoc.
A part
que em van posar
a segon de batxillerat
perquè per 12 anys
em tocava anar
a segon de batxillerat
però jo no havia fet
ni ingrés
ni primer
o sigui que
i després
també el tema religiós
recordo
que ho feien
vaig fer
exercicis espirituals
per mi va ser un xoc
anar a les monges
i m'escapava
quan podia
me n'anava
i al final
quan la mare
em va venir a buscar
per Nadal
li van dir
mira saps què
val més que te l'emportis
cap a casa
i la teva mare
agafa els trastos
i se't va endur
cap a casa
ella es pensava
que tindria un gran disgust
perquè a mi m'ha agradat
sempre
i m'agradava molt
anar a Solsona
per mi Solsona
ha sigut
el lloc
de ser lliure
i m'agradava molt
i pensava
però clar
una cosa era
anar-hi a l'estiu
i l'altra
anar-hi a
anar a monges
i es pensava
que em disgustaria
però no
perquè ella va dir
que no hi tornaries més
no hi tornaria més
cosa que no està veritat
i llavors
vas venir cap aquí
i vas anar a estudiar
a les monges
desplugues
sí perquè
no sabia on portar-me
el mes de gener
on havia d'anar a escola
i aleshores
va parlar
amb la mare
de la Berta Quintana
i que la Berta
anava a les monges
desplugues
i bueno
anàvem caminant
cada dia
fins a l'escola
i allà
allà
vaig fer un canvi radical
o sigui
vaig tenir una mica
la sort de la vida
que em traguessin
de les monges de Solsona
perquè no sé què hagués fet
de fet vas a acabar
el quadre d'honor
d'escola
exactament
vaig fer un canvi radical
i també
davant meu
la superiora
em va dir un dia
que fes venir
la meva mare
i davant meu
li va dir
home
és que és una llàstima
no facis estudiar
aquesta noia
aquesta nena
i jo mare
deixa'm
que jo vull ser mestra
ho tenies molt clar
que volia ser mestra
ho tenia molt clar
ja de petit
jugava sempre mestres
vull dir
sí
ho tenia molt clar
que volia ser mestra
i en considero mestra
mestra
dic en sèrio
vas estudiar
magisteri
vaig estudiar
vaig ser
aquell estiu
que havia perdut
el curs
vaig fer
l'ingrés
de batxillerat
vaig fer el primer
que em va preparar
la Núria
la Núria Bullic
vaig aprovar-ho tot
i quan vaig tornar
a començar el curs
ja estava fent
segon de batxillerat
llavors
vaig fer magisteri
quan vaig acabar
llavors accedia
a quart
o sigui
feies fins a quart
de batxillerat
i aleshores
feies ingrés
de magisteri
tres anys
de magisteri
i va
dins que la carrera
de magisteri
no va acabar
de complir
les teves expectatives
bueno
és que
era una època
determinada
era una època
dels anys 60
amb un
amb un muntatge
educatiu
molt
molt
desagradable
fins i tot
era moltíssima gent
a part de que
era moltíssima gent
doncs mestres
professors
vaja
molt
franquistes
la veritat
sí
entre tant
vas començar
a treballar
encara 16 anys
van començar
les escoles
de l'Ateneu
van reprendre
les escoles
de l'Ateneu
i
vas entrar a treballar
però va ser una mica
complicada
aquesta entrada
explica'ns-ho
sí
bueno
són d'aquelles situacions
que quan intervenen
molta gent
i gent
amb interessos
diferents
doncs a vegades
l'últim que arriba
és el que
té més problemes
bueno
a mi
va ser el senyor
Baños
jo en aquell moment
estava a la CEAS
era de la Junta de la CEAS
i el senyor Baños
que era el president
de la CEAS
un dia
va passar per davant
de Can Gardona
estava jo allà fora
i em va dir
escolta'm
t'he proposat
perquè
l'escola de l'Ateneu
reemprendrà
l'escola
i aleshores
tindran
una directora
i un ajudant
i hem pensat
que tu podies ser
l'ajudant
ostres
a mi em va fer
una il·lusió
no s'ho podeu imaginar
de veritat
va fer molta il·lusió
però després
clar
això que dic
quan hi ha molta gent
hi havia
el grup de joves
que en aquell moment
tenien canalla petita
i que el seu interès
més proper
era precisament
tenir una escola
i ja s'havia mogut
i havíem buscat
una directora
i un ajudant
per tant
no hi havia lloc
que jo pogués
ingressar a l'escola
i aleshores
sí que em van dir
que sense cobrar
el meu pare va dir
que això no era
que no era lícit
que no
i no ho volia
de cap manera
que anés a treballar
però jo ho volia
anar a fer de mestra
i el vaig desobeir
fins i tot
em va venir a buscar
i vas anar a treballar
tot i que el teu pare
no volia de cap manera
que hi anessis
sense cobrar
i també
el fet de ser
de la família Cardona
et va
jugant amb la passada
bueno
no
no és tant el fet
de ser de la família Cardona
era el fet
que s'havia de justificar
el perquè
potser sí
bueno
en aquell moment
el tema
de
de
de la gent jove
doncs hi havia
el PSU
que no era
ben bé PSU
que encara era
bandera roja
llavors
des del punt de vista
d'ells
la meva família
era una família
de terratinents
cosa que jo
vaig discutir
moltíssim
però es diu
meu pare
es treballa ell
la terra
no
no té qui li treballis
la treballa ell
la meva mare
va collir la verdura
o sigui que
m'hi vaig plantar
i tenia 16 anys
eh
i fins i tot
doncs quan vaig demanar
l'any
el primer any
finalment vaig cobrar
mil pessetes
perquè me'ls va pagar
ho vaig saber després
l'Antonet
de la seva butxaca
l'Antonet Malaret
i aleshores
l'any següent
em vaig plantar
que jo volia cobrar
6.000 pessetes
em sembla que era
perquè els altres
cobraven 12
i aleshores
em van dir de tot
que tu no tens vocació
i això sí que no
això sí que no és veritat
que etcètera
però vaig acabar
cobrant les 6.000 pessetes
sí
sí que eres
decidida
bueno
sempre he sigut
una mica guerrera
i doncs
la claustra
que va acabar
treballant
a l'escola Núria
perdó
l'escola de l'Ateneu
les escoles de l'Ateneu
i això va ser
durant una temporada
després vas passar
a una altra escola
exactament
bueno
mentre estava
a l'escola de l'Ateneu
vaig conèixer
l'escola d'estiu
de mestres
que per mi
va ser un descobriment
molt important
i vas aprendre
altres mètodes
també
d'ensenyament
sí
bueno
la primera cosa
que a mi m'ha agradat
molt explicar contes
molt
i disfruto
explicant contes
als nens
i la primera classe
que vaig anar
a l'escola d'estiu
hi havia
una persona d'aquí
Sant Just
Rosa Maria Pujador
que era mestra
d'una escola
a Sarrià
que estava explicant
com explicar contes
als nens
i
sempre que la veig
sempre li dic
és que a mi
va ser com
obrir
el meu món
no
després
aquell mateix any
vaig fer
classes
en el sistema
Montessori
vaig aprendre
a fer el Montessori
que ara torna a estar
de moda
durant anys
no se n'ha parlat
però torna a estar
de moda
que penso que és
un bon mètode
i
al cap de
dos o tres anys
ja no me'n recordo
quan
finalment
vaig marxar
de l'escola
de Teneu
vaig poder anar
vaig treballar un any
a l'escola
i després
a la següent escola
d'estiu que vaig anar
em van dir
estan buscant
hi ha uns mestres
que estan buscant
una mestra
per T3
i m'hi vaig presentar
i just era
la Rosa Maria Pujador
i
vaig accedir
a la plaça
de T3
amb una escola
de la Teneu
amb una escola
que l'Ajuntament
d'Esplugues
va muntar
era una prova
pilot
diríem
va ser un somni
això sí que va ser
un somni
vull dir
de veritat
per molta gent
la gent
quan la van tancar
els pares
ploraven
perquè era
el barri
més d'immigració
vull dir
no era
no teníem alumnes
d'Esplugues
originàries
d'Esplugues
eren
tots immigrants
i va ser
l'escola
va ser un somni
jo vaig aprendre molt
allà
va acabar tancant
també per problemes
amb els mestres
perquè no tenien
les condicions
no teniu
les condicions
no
Esplugues
el tema va ser
que no teníem
les condicions
havia de passar
a escola pública
perquè l'Ajuntament
no podia aguantar
havíem crescut
o sigui
estar des de P3
fins a segon
ja no podia aguantar més
i aleshores
per poder
continuar
s'havia de tenir
oposicions
i només una de les mestres
tenia oposicions
i a més no estava
disposada
a deixar
l'equip
jo sí que vaig deixar
l'equip
per això
també vas estudiar
pedagogia terapèutica
la Causa també
és una persona
que ha estudiat molt
perquè va estudiar
primer en magisteri
després en pedagogia
terapèutica
i després
veurem també
que vas estudiar
logopèdia
i vas entrar
a treballar
en una altra escola
vas anar
canviant d'escola
en escola
oi?
sí
a veure
tot i que
hagi dit
que l'escola
aquesta d'Esplugues
va ser un somni
i que m'hagués agradat
anar
amb l'equip
que van anar a Cornellà
jo me'n vaig anar
a Barcelona
perquè
volia fer pedagogia
i
vaig comprar una moto
per poder anar a classe
i
llavors
podia anar a treballar
anava de vuit a nou
a la universitat
entrava dos quarts de deu
a l'escola
i a la tarda
quan plegava
tornava a anar a la universitat
fins a les deu de la nit
i vaig fer això
durant cinc anys
durant cinc anys
durant cinc anys
en aquella època
és quan et vas casar també?
Sí
I vas tenir fills?
Sí
Bé
la condició
de tenir fills
és que jo
hagués acabat la carrera
i
en tota la carrera
no vaig suspendre
cap assignatura
excepte
vaig fer un pla
d'estudis
que
jo era de pedagogia
però podies
agafar
assignatures
de psicologia
i
el tema cervell
a mi m'ha interessat
sempre molt
i
vaig agafar
l'assignatura
de cervell
de neuro
de desenvolupament
i em va costar
aprovar-la
que em van fer
repesca
a la vigília
de Sant Joan
i la vaig aprovar
però
m'ha costat
molt
i
vas posar
com a condició
de no tindre fills
fins que no
exactament
evidentment
amb aquest ritme
de vida
era difícil
a més a més
tenir fills
i poder-se
fer càrrec
després
després vas treballar
a l'escola
a Tau
aquí vas estar
una temporada
també
sí
em van venir
a buscar
em van estar dient
que necessitaven
algú
aquí
m'arrependeixo
una mica
perquè
llavors
jo he estudiat
anglès
vaig fer anglès
podia ensenyar
anglès
estava a l'escola
aquesta
que vaig estar
allà a les Corts
donava classes
d'anglès
a batxillerat
i podia
fer classes
però
a mi
m'agradava més
el tema
d'escola
escola
l'escola infantil
l'etapa aquesta
i vaig acceptar
però
llavors
el contracte
va i era temporal
vaig estar
tres anys
en contracte temporal
i quan
tocava ja
definitiu
em van dir
que
preferien
un noi
perquè
ja tenien
tot el parvulari
només hi havia noies
i que
preferien un noi
però bueno
l'ensenyament
de parvulari
sempre s'ha associat
molt
amb una feina
que fan dones
en aquest sentit
va
jugar a la contra
va sortir
perjudicada
d'alguna manera
van ser massa
moderns
pel fet de ser dona
d'alguna manera
vas perdre
aquesta feina
bueno
mira
saps allò
que diu
es diu
jo penso que a vegades
es compleix
allò que no hi ha mal
que per bé no vingui
doncs em sembla que passa
una miqueta això
perquè bueno
com que estava apurada
vaig fer oposicions
vaig tenir
em vaig presentar
per anglès
era una
era una aposta
una aposta
més segura
segura
perquè bueno
de la meva època
poquíssima gent
sabia en anglès
i
vaig apostar
per anglès
i aleshores
penso que
vaig aprovar
i aquí també
hi va haver
una d'aquelles
casualitats
coincidències
que és que el dia
que vas anar
a veure
on t'apuntaves
vas trobar
amb una persona
de Sant Just
sí
vaig trobar
amb una persona
que el tenia vist
i aleshores
ell se'n va acostar
i em va dir
oi que tu ets
de Sant Just
i dic sí
i diu
que has aprovat
oposicions
i dic
però sí
he aprovat
oposicions
i llavors
em va explicar
era el Manel Filella
que era
el director
de l'escola
no sé si en aquell moment
ja es dèiem
Montseny
i aleshores
com que
havien passat
va ser la primera escola
de Catalunya
que van passar
pública
del CEPEC
que era un grup
d'escoles
que va passar
pública
els van donar
una inspecció
els van donar
la possibilitat
de
de criar
dos mestres
però
amb les condicions
que tinguessin
oposicions
i llavors
ell mateix
em va preguntar
hi ha algú més
i sí
hi havia
Josep
Florença
d'Esplugues
que també
havia guanyat
oposicions
i ens van
agafar
per dos anys
al cap de dos anys
el fet d'haver guanyat
oposicions
ens obligava
a demanar escola
per tant
vam haver de
buscar l'escola
que volíem anar
aquí vas anar
a Sant Joan d'Espí
vaig anar a Sant Joan d'Espí
vaig optar per
com que havia estudiat
pedagogia
amb l'especialitat
de terapèutica
vaig optar
per l'aula
d'educació especial
va ser la primera vegada
que vas fer
canvi a educació especial
sí
era un camp
que t'agradava
especialment
bueno
sí
la veritat
és que sí
a mi
m'ho he passat bé
amb el que fos
tot aquest tema
més endavant
com dèiem
també vas estudiar
logopèdia
que anaves a l'hospital
de Sant Pau
també va ser un àmbit
que et va
cridar l'atenció
i et va interessar
home
això d'estar fent
pedagogia terapèutica
en una escola
també veies nanos
amb problemes
importants de llenguatge
llavors
vaig sentir parlar
de la logopèdia
n'havia sentit parlar
a l'escola Tau
hi havia una mestra
que estava fent logopèdia
i bueno
vaig decidir
que m'interessava
m'agrada moltíssim
i aquella assignatura
que vaig suspendre
i que vaig haver d'anar
a la repesca
sobre el cervell
a Sant Pau
vaig treure una matrícula
perquè és que
me l'havia estudiat tant
que
va costar tant
que al final
t'ho vas aprendre
del tot
i a partir
d'aquest moment
ja vas començar
a treballar més
per aquest àmbit
diríem
de la logopèdia
sí
em vaig presentar
prèviament
m'havia presentat
com a pedagoga
em va tocar
una plaça
a Sant Boi
però que no vaig ocupar
mai
perquè
prèviament
mentre estava fent
de logopèdia
vaig demanar
un permís
per anar
a un congrés
a Anglaterra
sobre trastorns
del llenguatge
i
com que
va haver demanar
un permís
van saber
que
tenia una formació
determinada
i aleshores
quan van crear
en aquell moment
a nivell
de Departament
d'Educació
s'estava creant
centres de recursos
per nens
amb problemes
d'audició
nens sorts
per deficients auditius
exactament
recursos educatius
per deficients auditius
que els primers
es van crear
a partir
de centres
d'escoles
de sorts
i en el cas
del Baix Llobregat
no hi havia hagut
mai cap escola
de sorts
i aleshores
van crear
llocs
d'itinerància
que anàvem
d'una escola
a l'altra
i anàvem
als logopedes
però va arribar
un moment
que també
es va crear
el crede
del Baix Llobregat
i com que havia demanat permís
per anar
a un congrés
havia tret
plaça
de psicopedagoga
i
etcètera
el va tenir fitxada
sí
ens van oferir
a les dues
que estàvem
a Cornellà
la meva companya
i a mi
ens van oferir
de
muntar
el crede
del Baix Llobregat
però la meva companya
s'havia presentat
també al mateix
concurs
de pedagogia
però
havia agafat
Hospitalet
i Hospitalet
no era
Baix Llobregat
i el seu inspector
no va donar
el permís
perquè pogués
incorporar-se
al Baix
per tant
va ser la directora
del Crede
exactament
tu sola
amb una miqueta
d'angúnia
perquè vull dir
no ho sé
però bueno
tot
tot va sortint
al final
si em van posar
una persona
d'ajudant
una persona
molt especialista
amb nens
amb pèrdues auditives
amb un mètode
que es deia
ja
verbotonal
que és un mètode
que es feia llavors
i bueno
després ja
de mica en mica
va anar creixent
l'equip
aquesta feina
és la que has tingut
durant els
20 darrers anys
de la teva
de la teva
carrera professional
fins al 2011
que és quan
va jubilar
quins són els projectes
més importants
o què és el que més recordes
d'aquesta etapa
de direcció
del Crede
bueno
hi ha el tema
el gran canvi
que va ser
el Crede
del Baix Llobregat
es va crear
l'any 91
de fet
el curs 91-92
em sembla que ja era 92
i
el
el canvi
o sigui
en aquella època
els nens
amb pèrdua auditiva
potser venien
en 4 anys
que se'ls acabava
de detectar
una pèrdua
profunda
i
és que 4 anys
de la vida
ja
a part els audífons
tampoc no eren
massa potents
etcètera
i en el temps
va anar millorant
i una de les coses
que ha representat
un canvi radical
no només han sigut
els audífons
sinó ha sigut
el tema
dels implants
coclears
la perda auditiva
generalment
és degut
a problemes
a nivell
de còclea
i aleshores
el que es fa
és fer servir
un implant
que fa
la funció
de la coclea
i això
és que
a part que
Sant Joan de Déu
que ha sigut
sempre un lloc
punter
pioner
doncs
en aquell moment
també
o sigui
van
dues coses
ells
implantaven
nens
i a més a més
també
feien que
les
les famílies
etcètera
poguessin
entrar en contacte
amb centres
que els orientessin
aleshores
entremig
una altra
cosa bona
l'screening
universal
que es fa
tots els nadons
només
néixer
primer només
es feia
Sant Joan de Déu
ho van anar
estenent
a tot arreu
i les clínings
privades
ara també
fan
aquest screening
que es detecta
si hi ha
una perda auditiva
si la primera
vegada
que es fa
que es fa
just que
acabats
de néixer
abans
de tornar
cap a casa
surt
amb problemes
se'ls repeteix
els tres mesos
si els tres mesos
mantenen
aquests problemes
se'ls torna
a repetir
els sis mesos
i els sis mesos
ens els enviaven
ja a nosaltres
és a dir
que s'ha avançat
molt
en matèria
de detecció
de...
és...
el canvi
és radical
vull dir
jo feia
els nens
aquests
amb pèrdua auditiva
que havien d'entrar a escola
a P3
feia el seu informe
havia de dir
com estaven
de llenguatge
és que
és que estaven
com qualsevol altre nen
vull dir
que podien
amb molta
capacitat
això sí que
ha sigut
una revolució
la veritat
des de l'any 2011
com dèiem
la claustre
està jubilada
però segueixes
sí
vinculada
amb aquest món
estàs
com a vocal
a Catalunya
d'una associació
també
sobre aquest tema
oi?
sí
sí
bé
sí
estic de vocal
en una associació
que es va crear
aquí a Catalunya
es va crear
tota una sèrie
d'otorrinos
que es van plantejar
que calia tenir
formar gent
logopedes
per poder atendre
els nens
que ells veien
i aquesta associació
és d'àmbit estatal
porta el nom en castellà
en aquell moment
té més de 40 anys
es diu
AELFA
són el nom
però vol dir
associació espanyola
de logopèdia
fonologia
i audiologia
i
bueno
va ser creada
pel doctor Parelló
aleshores
estic
com a vocal
a Catalunya
i la feina
que faig
és muntar
formació
i intentar
que els logopedes
que ja estan
exercint
puguin
anar-se posant
al dia
de les novetats
hi ha un problema
en la logopèdia
com altres
col·lectius
que
a veure
les revistes
científiques
estan en anglès
i aleshores
hi ha un percentatge
molt elevat
de persones
que no poden
llegir articles
en anglès
gr diese
parelló
rep 401
amion
que no poden
yang
com a
te
exhales
i
elijk