i entre ells el Cornellà, l'Hospitalet, i els Blanquiblaus, un de segona, que podria ser Sabadell, o bé un de primera.
Pel que fa el temps, a primera hora les temperatures seran una mica més altes que no pas ahir. Al migdia les termòmetres sortiran prop dels 25 graus. Ambient estiu, per tant, que ens acompanyarà ja tot el cap de setmana. Aquesta hora, temperatures a alguns municipis del país. A Manresa, al Bages, també a Roses, a l'Alt Empordà o a Tàrrega, a l'Urgell, 12 graus. En el cas d'Amposta, al Montsià, la temperatura 16 graus.
Just a la fusta.
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10. I aquesta hora comença just a la fusta d'avui, divendres 17 d'octubre. Un programa amb moltes coses. Començarem de seguida parlant de les notícies de Sant Just. Amb l'Andrea farem un cop d'ull a l'actualitat del dia a través de la premsa.
Parlarem del temps amb el Carles Hernández de Rius per saber qui ens espera aquest cap de setmana. I a la segona hora, cap a les 11 i 10, entrevistarem la historiadora Eva Serra, que aquest vespre fa una conferència de les CES, la primera del cicle històric per parlar, en aquest cas avui, sobre la Catalunya abans de 1.700.
I a dos quarts de dotze parlem d'una iniciativa solidària, Càritas, que fa una recollida d'aliments. I a partir d'ara cada mes hi ha una recollida específica, es demanant uns aliments concrets. Sabrem una mica més com funciona tot plegat. Cap a dos quarts de dotze amb la Núria Jiménez. També avui divendres farem un cop d'ull als concerts d'aquest cap de setmana. I a la tercera hora de la secció de la xarxa 06, avui descobrirem com funcionen els e-apps.
Ho farem amb dues de les responsables del centre d'assessorament psicopedagògic que està situat a Esplugues i que dona atenció tant a Sant Just com a Esplugues. Serà a les 12 i 10 aproximadament amb la Carme Riera i la Susana Guinart.
I acabarem les receptes de Cuina Miracle. Des de fa un mes que cada divendres, Miracle Serra de Cuina Miracle ens porta una recepta diferent. Avui serà l'última, serà cap a l'última hora del programa.
Tot plegat des d'ara i fins la una de la migdia. Comencem.
I ho fem parlant de les notícies de Sant Just. Bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per on comencem aquest divendres? Comencem parlant per una incidència que ha tingut lloc aquesta nit matinada i aquest matí fins i tot al Walden, una incidència elèctrica que ha afectat a 420 clients de l'edifici. Des de les dues de la matinada que els veïns no tenien llum, aquests 420 clients, i tampoc tenien aigua perquè el subministrament d'aigua al Walden funciona a través d'una bomba elèctrica, per tant, si no hi ha llum...
evidentment tampoc pot haver-hi aigua. Sembla ser que dos quarts de nou, quan passaven cinc minuts, dos quarts de deu, perdó, tothom havia de tenir llum al Walden, perquè a partir del moment que s'ha produït la incidència, la companyia elèctrica Fexendessa ha començat a treballar i han col·locat tres grups electrògens que a hores d'ara ja proveeixen, abasteixen d'aquest servei. Els clients del Walden es tractava d'una incidència que ha tingut lloc en un cable subterrani, una varia, en un cable que estava a final de línia,
i per tant fins que la companyia ha aconseguit trobar la veria han passat unes quantes hores. Es preveu que la companyia arregli durant el dia d'avui aquesta incidència però per fer-ho treballaran de forma subterrània. Per tant és un mètode eficaç, el que passa és que serà un mètode una mica complicat perquè han d'obrir la calçada, han de treballar internament el subsol i després han de tornar a tapar, asfaltar i tot plegat.
i per això els treballs tindran lloc pràcticament tot el dia d'avui. No se sap a quina hora es podrà restablir el servei a través de la xarxa habitual. I des de la companyia adverteixen que en el moment en què la Café Xandesa connecti els clients a la xarxa habitual,
Segurament es produirà un altre tall de llum que pot durar entre uns segons i minuts, però vaja, volen avisar els clients... Que serà una mica menor per això, no? Exacte. Però que torneran a perdre la llum. Sí, però seran uns minuts. Bàsicament només per connectar aquests 420 clients a la xarxa d'Efects Endesa i no a aquests tres grups electrògens.
Molt bé, doncs, en tot cas, gràcies per explicar-nos com està aquesta situació. Si algú vol trucar a algun dels afectats de Walden, ja sabeu que teniu línies obertes, aquí al programa podeu trucar al 933-723-661.
Més coses, Andrea. Doncs ara parlem de solidaritat perquè després en parlarem i coneixerem aquest projecte més ampliament. El rebost de Càritas iniciarà demà la campanya Omplim la cistella davant del mercat municipal. La intenció és que tothom que pugui aporti els aliments i productes necessaris per garantir l'imprescindible per alimentar-se.
i subsistir cada mes. De fet, el rebost de Càritas proporciona un llistat detallat del que es requereix per ajudar les famílies que més necessiten. Aquest mes d'octubre, el rebost de Càritas demana que la gent aporti ous, tonyina i sardines en llauna, llets, amides, cremada, sucre i gel de dutxa. Per tant, no només aliments, sinó també productes de primera necessitat per la higiene. La recollida de productes s'endrà lloc de matdissabte 18 d'octubre de 10 a 1 davant del mercat i també els dissabtes 15 de novembre i 13 de desembre.
Doncs en parlarem també d'aquí una hora aproximadament. I acabem amb una última qüestió, Andrea. Un punt d'agenda de cara a aquest cap de setmana, tant demà, dissabte com diumenge, i és que Just Teatre estrenarà l'obra a la Coca-Cola Calenta, que dius ja d'entrada del títol...
Sobta. Sí. Doncs es podrà veure demà dissabte i diumenge a la sala del cinquantenari de la Taneu, una representació que s'emmarca en la programació de les festes de tardor. La Coca-Cola Calenta és obra del mallorquí Joan Guas. La direcció va a càrrec de la Maica Dueñas i la representarà demà dissabte a les 9 del vespre a la sala del cinquantenari de la Taneu i diumenge a les 6 de la tarda. El preu de l'entrada és de 10 euros pel públic en general i de 8 euros als menors d'edat, persones jubilades, socis i sòcies de la Taneu i joves amb carnet jove.
Demà hi assistirà l'escriptor, l'autor de l'obra de la Coca-Cola Calenta, en Joan Guas. Vindrà des de Mallorca per veure l'estrena de fet mundial, perquè encara no s'ha vist enlloc, cap escenari. I també es presentarà demà el llibre La Coca-Cola Calenta, un llibre que s'ha editat després d'escriure aquesta obra. Ara s'ha editat i demà el podreu comprar i, si voleu, fins i tot el Joan Guas, que els podria signar demà a la Taneu.
Home, doncs no està malament, no? Una bona proposta. Una bona oportunitat. Sí, sí. Aquest dissabte, eh? I diumenge, per això. I diumenge, també, sí, sí. Demà a les 9, diumenge a les 6.
Doncs són algunes de les notícies més destacades d'aquest matí de divendres. Més informació, com sempre, als butlletins horaris i a la una, als Sant Just Notícies. I de seguida parlem de més qüestions d'actualitat. Ens fixarem, per tant, en el recull de premsa que fem cada dia abans, però posem una mica de música, també, aquest matí de divendres.
I avui parlem d'un grup, André, no sé si els tens controlats, si t'agraden o si més no et sonen més o menys bé, que són els xarango, ara de seguida els sentirem com sonen, que és un fenomen, t'agradarà més o menys, però es veu que són un espectacle en concert. Jo no els he vist mai, en concert.
Doncs aquest divendres hi ha un concert al Prat de Llobregat, de fet, és el Festival Esperanza 2014, on actua xarango, calima, microguagua... Manu Chau també, no? I Manu Chau ens en actua demà, per això. Però sí, sí, sí, és al Prat de Llobregat, de fet, a la zona de Sant Cosme, directament, i avui a tres quarts d'una xarango, a les dues calima, que fusionen flamenc, jazz i rumba,
I microguagua són els que comencen en un quart de 12, abans hi ha Xicos y Méndez i també los autorizados menys coneguts. Els més coneguts serien microguagua, després xarango, després calima. Sí, a partir de tres quarts d'una xarango, calima i microguagua. Festa gran, és gratuït. Vull dir que el Parc Nou, el Prat de Llobregat...
Pinta bé, pinta bé. I demà, allà a la mateixa llau, que trobarà menotxa. És a dir que, Déu-n'hi-do, a aquest festival. Sí, sí. Tot això són alguna de les propostes del cap de setmana, en clau musical, Andrea. Molt bé. Fins ara. Fins ara, Carme. Vinga, encendres, foc a la plaça. Oi, oi, oi, oi, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai.
Fins demà!
De les valls fins a les dunes, el teu cos sota la lluna, m'atrapa quan cau la nit. I al matí sempre m'aparta, no hi seré per despertar-te, em va agradar estimar-te ahir. De les valls fins a les dunes, el teu cos sota la lluna, m'atrapa quan cau la nit.
I al matí sempre m'aparta, no hi seré per despertar-te, em va agradar estimar-te ahir. Jo soc músic de carrer, del teu pas soc dita llaira.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nosaltres de segon llesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Uf!
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 o 11 de la nit.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. El 9 de novembre, si vols podràs participar i votar.
Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat Generalitat de Catalunya Just a la fusta
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig, doncs, és moment de fixar-nos en l'actualitat del dia a través dels diaris. Comencem avui, com sempre, pel tema principal. Andrea, avui parlem de les targetes opaques. Sí, i també de les fiances que han imposat Rodrigo Rato i Miguel Blesa. Al periòdico llegim escàndol per les targetes B, fiança de 19 milions per a Rato i Blesa. El jutge els acusa d'administració deslleial continuada.
És el que trobem al periòdico. A l'avantguàrdia ens donen més dades sobre aquesta qüestió. Diu fiances milionàries a Blesa i Rato per les targetes opaques. El jutge imposa 16 milions a l'excap de Caja Madrid i 3 a l'exministre. I Andreu dona 3 dies als imputats abans d'embargar-los als béns.
I per últim, el diari Ara, en un raconet de la portada, no li dóna tanta volada aquesta notícia, però també ens diu 19 milions de fiança per a Blesa i Rato. Els expresidents de Caja Madrid tenen 3 dies hàbils per aportar els diners, i si no, com llegíem a La Vanguardia, doncs els embargaran els béns.
Doncs és el que tenim al tema principal d'aquest matí. Esperem que tot plegat continuï tractant-se, tot i que tenim també més qüestions. En clau política dels digitals ens destaquen l'entrevista d'Urguel Junqueras que ha fet aquest matí a Catalunya Ràdio. Descarta donar suport als pressupostos si no són per una Catalunya independent. Ha assegurat molt emocionat que cal fer unes eleccions immediates per proclamar la independència.
I també des de matí de l'Atalunya Ràdio, Sánagam Miguel Ángel Rodríguez insisteix que hi ha un evident paral·lelisme entre Mas i companys. L'exportaveu d'Afnar considera que no té cap sentit que el govern català no en sigui una querella contra ell. Recordem que va dir que Mas el que demanava era que la fusilessin.
També l'Ara.cat destaca declaracions d'Auriel Junqueras aquest matí a Catalunya Ràdio. Deixem de donar voltes innecessàries i fem la independència el més aviat possible. És el titular que destaquen, tot i que també se'ns explica, se'ns parla del documental El Madrid Real, la llegenda negra de la Glòria Blanca, que es va emetre ahir dijous. Un treball del periodista Carles Torres que ha generat polèmica a diversos mitjans de Madrid. Per exemple, els tertulians de Pedrerola acusen el sense ficció de manipular la història del Madrid a partir del tràiler d'un documental.
I sembla que, segons l'ABC, el Club Madrileny manifesta que TV3 menteix i que diversos aficionats s'han posat en contacte amb el club per expressar la seva queixa. Sembla que estudiaria denunciat TV3 i també Carles Torres, el director. Mentrestant, aquest director ha dit a RAC1 que fa tres dies que arrep amenaces de mort
va demanar disculpes a Ignacio Zocco perquè la promoció de TV3 extreia una frase seva i la tria de context, que és aquest tràiler que dèiem ara en què els tertulians es ficaven, diu que ell jo gairebé caic de cul quan la vaig veure. És el que diu Carles Torres que traguessin de context aquesta frase d'Ignacio Zocco en aquesta promoció.
I un punt més també a l'Ara.cat, el setmanari britànic The Economist, diu que Artur Mas està a la corda fluixa. Diu que el 9-9-N genera confusió i alerta de les dificultats de la llista única per Siu. I la Vanguardia ens obre amb un altre tema. Dos dels ingressats donen negatiu en la primera prova de la bola. Es tracta d'un dels pacients que va ocupar l'ambulància on Teresa Romero va ser traslladada a l'hospital del Corcon i d'un ciutadà nigerià que va arribar amb l'avió d'Air France.
I el Carlos III confirma que la infermera Teresa està anant cap a la curació. I un últim apunt, sembla que usuaris utilitzen Instagram per vendre i comprar droga. Narcotraficants pugen fotografies de substàncies il·legals i els usuaris les compren de manera molt senzilla. Ho llegim avui a la Vanguardia Digital.
Anem ara cap a les fotografies del dia, Andrea, què tenim? Doncs avui tenim un dels protagonistes de les fotografies, és Rodrigo Rato, després de conèixer aquesta fiança imposada pel jutge. El diari ara el veiem sortint de l'Audiència Nacional i el periòdico també, en aquest cas, fecant-se en el cotxe de l'Oscar. El conduiria després de declarar a l'Audiència Nacional.
D'altra banda, al periòdico veiem Oriol Junqueras, perquè avui l'entrevisten i destacen també un titular, el president d'Esquerra, diu que no hi pot haver ombra de corrupció en els compromesos amb la independència. És també una de les notícies del dia avui al periòdico i el veiem a ell, com dèiem, en portada.
D'altra banda, el diari ara, el protagonista és Josep Antoni Durán i Lleida, en aquest cas, en una fotografia de fa una setmana, en les Jornades Ideològiques d'Unió Democràtica de Catalunya, acompanyant el titular Durán s'encalla. El líder d'Unió no troba suports en els moviments cristians per al Plataforma Catalunya al centre i el polític democràstic suspès a limitar l'iniciativa a UDC a l'espera de 9N i al RUM de Mas.
També els dos protagonistes més a la portada de l'ara són la Marta Rovira, secretaria general d'Esquerra, i Jordi Turull, portaveu d'estiu al Parlament, que els ha entrevistat en Toni Bassas. Rovira diu l'objectiu una majoria clara per declarar la independència. I Jordi Turull diu l'objectiu votar el 9N i fer el CIM amb les plebiscitàries.
I ara ens centrem en les imatges de La Vanguardia. Sí. Veiem d'una banda Artur Mas ahir al Parlament parlant per telèfon amb la jaqueta i uns papers a la mà. Convergència Democràtica pressiona Esquerra per a la llista electoral unitària liderada per Mas. D'altra banda, el ministre d'Afers Exteriors, Marc Gallo, diu a La Vanguardia que Espanya torna al Consell de Seguretat de l'ONU gairebé 10 anys després i el veiem a ell abraçant-se amb el seu homòleg turc.
La fotografia ha destacat la Vanguardia, per això és un avió que feia escala ahir a Madrid Barajas, perquè ahir es va activar el protocol d'emergència a l'aeroport de Madrid per degoteig de nous casos pitosos de bola.
Com dèiem, a Tenerife ahir va ser ingressat un infermer arribat de l'Iberia, que es considera un cas sospitós del risc de bola, i a l'Hospital Carlos III de Madrid hi van entrar tres persones amb símptomes, entre les quals un home que van portar a la mateixa ambulància amb què havien traslladat Teresa Romero, que tu ara deies que havia donat negatiu en aquesta prova, i un passatger a Nigeria d'un avió procedent d'aquest país de Nigeria amb escala a París,
que va activar el protocol d'emergències a Barajas. I veiem un avió amb dos infermers vestits de seguretat. I dues fotos més. Una imatge de Michael Jackson, diu la Vanguardia, el mort que guanya més. I per últim una imatge d'una andana de Ferrocarrils de la Generalitat, amb un dels Ferrocarrils, i ens diu la Vanguardia que Ferrocarrils planeja una parada a Francesc Macià. Saps per quin any? No. És que ho he sentit aquest matí encara ric.
a veure... No està molt bé, perquè s'han de fer aquestes coses a llarga vista, però clar, sentir una notícia dient que aquest any... Quin any diries? 2025. 23.
Bé, mira, per planejar, el 2023, ara que és 2014, més 9 més, no? Sí. Doncs 36. Doncs mira, el que passa és que segurament no serà el... O sigui, el problema d'això és que recordo que quan deien que el metro arribaria aquí a Sant Just, no? Sí.
Jo recordo que calculava i pensava, ui, però jo quan tinc 22 anys ja no me n'estaré, saps, per dir-ho d'alguna manera, i per tant estaríem parlant ja de fa 5 o 6 anys que hauria d'haver arribat. No, si per planejar també poden fer això, que el metro arribi tan just, per exemple. Exacte. No sabem quan arribarà, però per planejar. Algun dia. Sí, exacte.
I ens fixem en les notícies més llegides dels digitals, aquests apunts que a vegades no són els més curiosos, no són els més documentats, però sí que són curiosos. Per exemple, el 324, en què multen per accés de velocitat d'un cotxe que anava sobre una grua a l'espluga del Francolí. Música
I, per tant, és la notícia més llegida perquè la gent no entén què passa. També que ingressa amb febre un dels contactes de baix risc, el que deia Teresa Romero, i també aquest passatge que ara hem dit que ja no hi és. Això és el més llegit. I la primera, doncs, és el que dèiem, que supera una mica l'actualitat, és més del món de successos o de les notícies curioses, fins i tot.
Després tenim també a l'ara.cat, el més llegit, quatre escenaris d'unitat i el paper de la NCI Unión pendent de les plebiscitàries. L'estat de salut dels ingressats del cas d'Ebola també és el més seguit. I declaracions de Marta Rovira, que ahir va dir que estem disposats a fer el que calgui si el primer ple després de les plebiscitàries
Després de les eleccions es declara la independència. A l'avantguarda m'ha seguit el cas de bola a Madrid. El segon és que retiren la pel·lícula Nabel a França per altercats en les projeccions. I el tercer és un anunci que mostra uns pits i que causa 517 accidents en un dia a Moscou, Andrea. Música
Déu-n'hi-do. 517, eh? Fort. Déu-n'hi-do. Aquests temes sempre apareixen. Aquí recordo que havia passat alguna cosa semblant, però clar, 517 en un sol dia en una ciutat és bastant espectacular. En fi, ens n'anem ara cap a les notícies internacionals.
I primer de tot ens centrem en les pàgines de La Vanguardia, llegim Sèrbia mira cap a Rússia, parlem de Vladimir Putin, perquè en plena crisi política entre la Unió Europea i el Kremlin, Valgrat va acollir ahir amb solemnitat i fervor el president de Rússia, Vladimir Putin. Ara a oest significa Unió Europea.
organització amb la qual Sèrbia ja negocia la seva incorporació, mentre que Est és Rússia. Per a Sèrbia, una amistat històrica, amb llaços eslaus, religió ortodoxa i dependència de les inversions i l'energia russa. La Vanguardia recorda que la major part del petroli que consumeix Sèrbia i més del 90% del gas natural és rus.
La visita de Putin, una visita breu, es va produir en un moment molt important per als dos països. Atacat des de l'oest pel seu paper en la guerra ucraïnesa, el president rus no va poder triar millor lloc per ser ovacionat. La desfilada de l'exèrcit serbi per comemorar el centenari de l'inici de la Primera Guerra Mundial i el 70è aniversari d'alliberament de Belgrat en la Segona Guerra Mundial per l'exèrcit roig i els partisans iugoslaus. De fet, en fotografia, acompanyant aquesta imatge, a l'avantguàrdia,
Veiem com un munt de ciutadans servis saludaven ahir Vladimir Putin, aixecant fotografies directament, cartells, amb la seva imatge, amb la mateixa imatge, la imatge de primer pla de Vladimir Putin. I és el que es va viure ahir a Belgrat, com dèiem, aquesta rebuda tan càlida al president rus.
I ara parlem dels morts que està produint el temporal a la Napurna, que ara ja arriben a 29. Estan continuant ara les tasques de salvament després del rescat de més de 150 persones. Ens quedem a l'avantguàrdia. El Nepal va començar molt malament la temporada alpinística, la primavera passada, amb la mort de 16 nepalesos enterrats per una allau a la glacera del Kombut, a l'Everest.
I l'acabarà pitjor amb un mínim de 24 víctimes mortals aquesta setmana al circuit de la Napurna, els quals cal sumar 5 persones engolides per una allau al camp base d'Olagiri, una muntanya de 8.167 metres d'alçada. La intensa tempesta de neu provocada pel ciclò Hudut va propiciar el desastre que s'ha agafat la vida dels guies nepalesos i dels seus clients d'Israel, Canadà, Vietnam, l'Índia, Polònia i Eslovàquia.
alguns dels més de 150 muntanyencs rescatats en vida van lamentar que ningú no els avisés que s'acostava un canvi de temps en una època de l'any, en què normalment el temps és l'idoni per la pràctica del senderisme a la zona, sobretot de l'Anna Purna. També ens diu la Vanguardia que l'exèrcit i grups de voluntaris continuen rastrejant a la recerca de supervivents, per tant, hi ha un mínim d'esperança per ells. I també ens parla d'una expedició de vuit esquiadors catalans que es troba sana i estalvia al camp base de l'Anna Purna.
Doncs, adonis, són les notícies que tenim avui en clau internacional. Ens fixem ara en la informació esportiva del dia.
El diari Esfort parla del partit del Barça contra el Madrid la setmana que ve. Diu així jugarà el Barça en el clàssic, a l'atac, al Bernabéu, i a la imatge Neymar, Luis Suárez i Messi.
I també és la mateixa fotografia, no és la mateixa, però sí els mateixos protagonistes els que tria el Mundo Deportivo i diu il·lusionant. És aquest el titular per parlar justament també del mateix tema d'aquest partit pel Clàssic. Diu que tots tres, el Trident de Luxe, estan a punt pel Clàssic.
L'esportiu avui en la portada parla d'hoquei. Diu, estic orgullós, la històrica selecció catalana d'aquest Macau serà homenatjada dissabte a Vilafranca amb un partit commemoratiu dels 10 anys del títol mundial bé per a sortir per Catalunya abans del veí d'Espanya. És el que titulen i la fotografia està dedicada també a aquest equip d'hoquei.
I els diaris de Madrid l'has entrevistat avui a Vicente del Bosque, diu que no m'aniré abans de França 2016, ni tampoc seguiré després. I el Marc també parla del clàssic, diu Plan Barça, la llibreta de Carlo, diu que ha programat per trencar el malefici del Liverpool i arriba el clàssic en ple rendiment i a l'imatge, doncs, un moment de l'entrenament d'aquesta setmana.
És la informació esportiva d'aquest divendres. Tornem ara cap a les contraportades dels diaris.
I comencem pel doble article que es fa a Xavier Bosch els divendres. Avui es titula d'una banda el país dels retrets estalviables i de l'altra Black is Black. El país dels retrets estalviables agafa com a referència aquella frase que va deixar anar Pep Guardiola quan va rebre la medalla d'honor del Parlament. De fet, Xavier Bosch confessa...
Una persona que ha memoritzat, de fet, aquell discurs que va fer Pep Guardiola. Sí, diu, de fet, és el dia que Pep Guardiola va rebre la medalla, va fer un discurs que bastants culers i alguns catalanistes recitem de memòria en lloc del part nostre quan apaguem el llum. Diu, però el que més ha quedat d'aquella diada és el seu consell final. No oblideu que si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora... No, però si ens aixequem ben d'hora, però ben d'hora, ben d'hora... Jo no me'l sé, veus?
i no hi ha retrets ni excuses i ens posem a pencar som un país imparable creieu-me que som imparables és veritat que el tema dels retrets i les excuses normalment no es diu tan sovint quan algú parla referència a aquest discurs es diu som un país imparable o es diu si ens aixequem ben d'hora però la part del mig s'acostuma a obviar exacte
Doncs diu, el creiem. Podríem ser imparables, però no ho serem. Ha quedat palès a només tres dies que no es compleixen les condicions anteriors. Diu, i els retrets que s'han atribat Mas i Junqueras, Arrera i Mas, se'ns han decebut més fins i tot que la trencadissa del Malaït i Arruda Porcellana. I també fa referència als retrets que va sentir arracuda Marta Rovira i Dolors Camats. Diu, dues polítiques de les quals em refio. Cap a Josep Rull diu que ja no m'enfiu tant. Fins i tot diu, em van fer mal.
I per últim, Black is Black ens parla de les targetes opaques, les targetes B. Diu Rodrigo Rato, abans de ser el primer president de Bankia, va ser vicepresident primer del govern d'Aznar, ministre d'Economia d'Espanya i president del Fons Monetari Internacional en l'època del boom.
Rato es creia intocable i ara el tenim imputat per la causa principal de Caja Madrid. Hem sabut que, segons els papers de Bárcena, es va cobrar 216.000 euros en sobres del PP i per rablar el clau del deshonor l'han pescat beneficiant-se de les targetes Black de Bankia.
Diu, és ridícul veure com un president del fons monetari anava tot sovint al caixer a retirar diners de mil en mil, indignant descobrir que dos dies abans que el destituissin en van atreure 16.000 i acaba dient, és aclaridor saber que en cinc nits consecutives de febrer va tirar de beta fins a 2.169 euros en clubs i sales de festa, diu l'eufemisme de sempre. Doncs és l'opinió de Xavier Bosca, avui al diari, ara.
Ens anem ara cap a La Vanguardia, on tenim una entrevista que ens deixa aquest titular. Els personatges foscos són els més emocionants. Avui entrevista Víctor Amela a Francesc Orella, actor. Vaig néixer a Barcelona i visc a Vallvidrera. Pel que fa a la política, diu que està emprenyat i és escèptic, però sense perdre l'humor.
Diu, actuar és jugar com a professió, jugar a ser d'altres per ofici. Diu, tot això va començar de petit. Mentre llegia una novel·la de Verne, vaig triar un personatge, em vaig imaginar l'aspecte i el vaig començar a declamar amb veu alta. Diu, algun estrany gent em portava a caracteritzar-me de bar, de butxí, de lladre, de malvat, amb una dent negra, un ull blanc, moltes cicatrius. I diu, els personatges foscos eren els que més emocions em transmetien en pel·lícules, llibres i vaig voler generar-les jo en els altres. Diu, ser el bo era anudir.
Diu, resulta que gairebé tots els personatges que ha encarnat en cinema i televisió són malvats, foscos. Diu, no hi ha res com un bon malvat i assegura que la duresa del seu físic l'ajuda. Diu que el seu últim malvat ha estat el coronel Rodríguez Galindo, el torturador de la caserna de la Guàrdia Civil d'Inxaurondo, cap dels assassins de la Saïc Zavala.
prenent-los per atarres. Diu, eren dos joves de 18 anys i no estaven en cap comando, però els agents de Galindo, Ballo i Dorado els van sagrestar i els van torturar al Palau de la Cumbre de Sant Sebastián. Diu, els pobres no van cantar res, esclar. Diu, els van matar, els van portar a una fossa, els van disparar un tret al cap i els van enterrar en calç viva. Diu que tot això s'explica en la pel·lícula L'Essa i Favala.
Ell encarna el coronel Enrique Rodríguez Galindo, s'estrena avui als cinemes, per això l'entrevisten també, i Amé la recorda per últim que Aurella, a banda d'aquesta pel·lícula Lassa i Zabala, també estrena al TNC l'obra El president el proper 5 de novembre, en preestrena Assalt el 25 i 26 d'octubre.
Doncs ho tenim avui a La Vanguardia. Podem descobrir una mica més aquesta faceta de l'actor Francesc Corell. Acabem aquest repàs de contraportades amb la del periòdico. Els set mesos vam començar a veure que la Maria era diferent.
Avui entrevistant a Jorge Agustí, que és el creador de la primera associació d'amiparèsia infantil. Ell és el pare d'una nena que la pateix. Diu, la Maria és la més petita de totes tres. Diu, té vuit anys i com que era la tercera, cap als set mesos vam començar a notar diferències. Diu, sempre se seia cap al mateix costat. Tot ho agafava amb l'esquerra. Diu, li vam comentar al pediatre, però ella ens va dir que no era res.
Diu, vam insistir i insistir, vam acabar el neuròleg, al cap de tres dies ja estava el resultat de la ressonància, diu, i és que es veia. Diu, es veia una taca a l'escàner, el diagnòstic era que tenia amiparèsia infantil. Diu, no és una malaltia, insistim molt en això, és una condició neurològica i el que fa és dificultar el moviment d'una meitat del cos. Diu, vindria a ser com un ictus en un adult, és una zona del cervell que es mor, segons la zona del cervell que et toqui t'afecta d'una o altra manera.
Diu que hi ha nens que no es poden moure, discapacitat intel·lectual i per això s'havia de veure cap on evolucionava. Diu que se'ns va caure una mica el món a sobre, va ser horrible, però ara a nivell cognitiu està perfecte, per fortuna.
però li va quedar la seqüela motriu a la part dreta del cos. Té dificultats de moviment, per entendre's, i ens parla com està ara mateix la vida de la Maria, què ha de fer per afrontar aquesta condició. Diu, sobretot l'obligar a treballar molt, ha de fer fisioteràpia, piscina, anar al psicòleg, estar en teràpia amb altres nois que tenen el mateix problema, i això és molt important perquè a partir de certa edat entenen què passa i necessiten desfogar-se. Doncs està molt bé també aquest testimoni avui al periódico.
Ens fixem ara en la punt curiós del dia. No sé, Andrea, si algun cop has pensat que en realitat la teva vocació no era la de periodista? Sí, molts cops. I has pensat ja en quina seria la teva vocació? Jo sempre havia pensat... Bé, sempre havia... Jo anava per ser psicòloga. Sí? Sí, sí, sí, abans que era periodista, ara era psicòloga. Vaig canviar la opinió, mal temps, sí, però... No sé ara si podria fer-ho.
Mai se sap, pensa que mai és massa tard. Per exemple, Martina Pardi, que és la corresponsal d'Irlanda de la cadena britànica BBC i ha estat durant 10 anys aquesta corresponsal, ha decidit deixar la seva carrera professional i convertir-se en monja en un convent de Belfast.
Sembla que després de 25 anys de carrera davant de les càmeres ha decidit que la seva vocació real és buscar la fe de Déu com a monja en un convent de Belfast. Actualment ella treballava des de fa 10 anys com a corresponsal a Irlanda per la BBC i ho anuncia a través del seu perfil de Twitter. Diu-me'n vaig de la BBC, aquí hi ha la meva declaració, que Déu els va donar així.
I dins d'aquest tuit hi havia aquest document on adjuntava les seves raons per fer aquest gir a la seva vida. Bé, en tot cas, ella diu, per exemple, que agraeix sobretot als seus companys, als seus amics de la secció de política, que els desitja el millor.
També se'n recorda dels actuals polítics britànics, el desitja sort en els projectes que estan tirant endavant. I des de la cadena pública del Regne Unit també donen molts elogis per la que ha estat corresponsal durant més d'una década, Kathleen Carreger, que és la directora d'informatius de BBC. Reconeix que se n'ha anat una de les periodistes amb més talent que ha conegut.
Ella va ser fotografiada, aquesta periodista, la Martina, amb les seves noves companyes de vida. Ja el convenc. Sí, el que fa en les proximitats de la catedral de Sant Pere. Asegura que és un canvi difícil d'entendre, però que és una decisió molt meditada.
i que li dona gran felicitat. Per tant, aconsegueix fer aquest canvi, que està bé, encara que trobi una mica més tard del que potser seria habitual, però mira, haurà viscut dues vides diferents. Sí, sí, mira, si ara mateix és feliç, o més feliç encara que quan treballava, una decisió valenta l'ha portat a la felicitat. Exacte, doncs mira, l'ha portat a un convent de Belfast. Sí, sí, no, és molt diferent. No, per aquí tirar no crec que no.
No, no, no. Ho ha decidit 25 anys després de la seva carrera. Vull dir que potser a quin temps ens ho pensem. Bé, potser... Mai se sap. Potser també podem fer un canvi, però no crec que el meu vingui per aquí, eh? No ho sé. Mai se sap, evidentment. Ja ho dius bé. Em vindré. Que vagi bé, Carme. Que vagi molt bé i bon dia. Tres minuts i tres quarts d'onze parlem ara de la cultura.
Ens fixem en els apunts culturals del dia. Com dèiem, parlem primer de tot de Michael Jackson, que guanya 110 milions d'euros l'any després de mort. Déu-n'hi-do amb aquesta dada. El sud-àfricà Brett Bailey porta a Girona un mag vet de verdi convertit en senyor de la guerra.
Soberania Nacional, que cau del 9 d'Occionari Espanyol, la 23a edició, té 23 temes nous relacionats amb el procés. Termes nous. El món de la cultura recorda el pallasso Monti, la seva filla lamenta que els darrers anys van ser molt durs perquè no va tenir recolzament. David Selva es dirigeix Julio Manrique en un timó d'Atenas, més punk, segons diu ell, que Ada Colau.
Més de 350 escriptors firmen un manifest per independència. Són Jaume Cabré, Ebert Sánchez Pinyol, Enric Casasses, Josep Maria Espinàs, també hi és nàrcis, com a dir-ho, Quim Monzó, entre molts altres. Entre 350, de fet, firmen. I la Fira de Música de Vilaseca es farà en una edició especial a Barcelona. Sarà els dies 24 i 25 d'octubre, la setmana que ve, a l'Art Santa Mònica.
I ara és moment d'obrir diaris i aturar-nos en altres informacions que ens semblen interessants d'aquest divendres a la premsa. Per exemple, l'entrevista a Pablo Carmona, portaveu de Guanyem Madrid, la Favo i Mariona Ferrer i Fornells al diari Ara. El titular és Guanyem Madrid està a favor de les consultes, com la del 9N...
Ell també diu que la democràcia comença pel que és proper. De fet, Pablo Carmona fa dues dècades que predica aquest lema i ara se l'ha fet seu també Guanyem Madrid, el moviment que pren el nom del de Barcelona per construir una ciutat més habitable i digna de ser viscuda.
Se li pregunta què comparteixen i diu que és guanyant Barcelona i és la idea del sentit profund de la democràcia, la necessitat de generar nous codis ètics en política que facin que la relació entre representant i representat sigui de control directe, de vigilància i no només de delegació, que sigui la ciutadania qui fa un programa i sigui el representant qui l'executi. Aquest sentit de democràcia radical, creu, diu, que és el que compartim.
I també se li pregunta quins són els principals problemes de l'Ajuntament de Madrid. Diu que, primer de tot, la centralització de la presa de decisions. Els districtes tenen molt poques competències i es donen poca veu als ciutadans. I, en segon lloc, les polítiques públiques es fan a favor de sistemes empresaris, sobretot a favorir oligarquia madrilenya. I hi ha un gran problema, evidentment, de caràcter urbanístic, immobiliari i ambiental. Una entrevista que tenim avui al diari Ara.
Continuem amb aquest repàs ara a través de La Vanguardia. Amb l'entrevista que fa na Jorge Ezepe de guanyador del planeta, autor de Milena o el fèmur más bello del mundo, ell diu que escriu per saber com pensa i que l'atribut més gran de la nostra societat és l'èxit immediat, no importa com.
Diu també que li gratifica dir coses a través de la literatura, però com a lector voràs i agraït, entén que el que ha de fer és explicar una història amb codis literaris, va semblar en humana i creïble.
I diu també que a ell li sobren personatges, que és conscient del seu abast com a novel·lista, que ell vol ser eficaç, mantenir l'actor a les seves pàgines, que no té el talent d'un mestre en la indagació de l'ànima humana, que admireix on va en vil, però no els seus desplegaments estilístics, els seus desplegaments estilístics s'escapen a les meves lligues. És l'entrevista que avui fa a La Vanguardia a l'últim Premi Planeta.
I acabem amb el periòdico, una notícia, un reportatge que tenim, de fet, a les pàgines de Societat. Els títula l'inquilí, que no ho és, i diu que un avi de 90 anys reclama que un home que viu il·legalment al seu pis de Canet de Mar des del 2012 se'n vagi i l'ocupant, que no ha tingut mai contracte, ha recorregut el seu desallotjament.
Diu que ell i la seva dona no són una parella desemparada i desesperada que no tinguin per menjar, que el lloguer que no els paga l'inquilí, que no és inquilí, els aniria bé. Serien una mica més de 500 euros mensuals, però que no depenen d'aquesta quantitat per viure. Tots dos tenen pensions modestes, una vivenda davant del mar i davant de la Nacional 2 i un cabreig, diu, de campionat.
Pere, que va dedicar la seva vida a l'agricultura, baratar els terrenys dels seus pares i el Nunt, el 69, va aixecar un bloc de dos pisos, un garatge i un magatzem. Guàrdiava sempre els ha tingut llogats i li han donat una renda. Però el 2012, un dels seus dos inquilins va invitar un altre home a viure al pis.
I sembla que ara al segon pis hi viu aquest inquilí que en realitat està ocupant un pis que no és seu. Una història que explicant avui al periòdico. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
9 minuts i les 11, ara parlem del temps.
I saludem ara el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, i vos? Bé. A punt per parlar del temps, un dia més de sol, i he llegit en diferents llocs, que el cap de setmana serà molt bo. Sí, sí, sí, no, realment és un cap de setmana d'aquests de comiat d'estiu, podríem dir, perquè serà un cap de setmana d'estiu, i llavors la gent pot aprofitar per recordar-se'n d'aquest cap de setmana tan maco. Tot i que el cap de setmana que ve tampoc no pinta massa malament,
estem parlant i estem recordant durant tota aquesta setmana el fet que no hi ha massa canvis a la vista, que no sembla que hagin de passar massa coses al llarg dels propers dies pel que fa a la previsió meteorològica, i el que estem veient molt sovint i durant molts dies és que les temperatures realment poden ser espectaculars.
Avui hem tingut una miqueta d'avens del... En general han sigut sempre sud-sud-oest, però en alguns moments del dia s'han girat una mica cap a nord-nord-oest. Tot i així, avui la temperatura només ha baixat fins als 18,8 graus, que realment és un valor...
que és molt elevat, no ha sigut a les 6 del matí quan és habitualment la temperatura més baixa, sinó que ha sigut a dos quarts d'una de la matinada. O sigui, que durant la nit la temperatura ha anat pujant i aquest matí ja cap a les 6-7 del matí estàvem amb gairebé 21 graus a Sant Jús. El vent s'encarregava de no permetre baixar aquesta temperatura i ara estem a 21 graus i mig, o sigui que...
Des de negra nit, que són les 7 del matí. Sí. Fem parèntesis. 7 del matí, negra nit. Això és el normal i el tradicional, però les 7 del matí és negra nit.
I a les 7 del matí teníem 21 graus i ara tenim 21 graus un altre cop. O sigui, que seguim amb uns valors, tot i que el sol ha sortit, ha fet el seu acte de presència i teòricament està escalfant l'ambient. Però és perquè ens donem compte que no és el sol, sinó que és el vent el que està provocant aquestes temperatures tan elevades. Hauríem d'estar amb valors una miqueta més baixos aquest matí.
però el vent aquest del sud, sud-oest, arriba molt rescalfat, segueixen les precipitacions. Avui no seran tan intenses, avui només afectarà el nord de Portugal i el sud de Galícia, però la resta del país també es notarà una mica de pujada de temperatures. El que passa és que nosaltres ja venim amb uns quants dies de temperatures elevades i això pot fer que els termòmetres tornin a apretar fins als 26, potser a punts del prelitoral, el mateix litoral,
al voltant dels 25 graus, i cap a l'interior es poden superar els 27 graus. Algú apuntava ahir que es podríem veure algun 29 avui. Doncs no seria d'estranyar alguns punts càlids típics de Catalunya que poguessin arribar a aquests valors que són d'estiu. O sigui, no hem d'enganyar ningú. Que ningú es pensi que és un valor normal, sinó que estem bastant per sobre. I el punt àlgid d'aquestes temperatures tan elevades el tindríem entre diumenge i dilluns, probablement.
Dimarts es mantindrien i potser a partir de dimecres comencem a normalitzar una mica el termòmetre. No s'esperen canvis, és ben curiós. Només hi ha alguns mapes que ens diuen que potser el diumenge gira una miqueta de llevant al litoral i podria portar alguns núvols a prop del litoral. Però només hi ha un mapa, que ho digui. Els altres parlen de sol, de tranquil·litat i de temperatures. O sigui, sense gaire cosa canviar. No, no ha de canviar res.
Llavors hem estat mirant molts mapes, l'anticicló va agafant diferents formes però sempre el tenim influenciat. La setmana vinent s'instabilitza bastant el temps entre dimecres i dijous a bona part del Mediterrani però Catalunya també queda una miqueta al marge d'aquesta situació. Ho haurem d'anar confirmant però sembla ser que tot afectaria cap a Grècia, Itàlia i aquí no veuríem massa precipitació però sí que indirectament amb la posició de l'anticicló a partir de dimecres les temperatures tindran tendència a baixar.
Entre dimecres i dijous baixaran, però clar... O sigui, parlarem de tardor, eh? O sigui, que ningú es pensi que ara de cop i volta farà fred, sinó que tornarà la tardor. Què vol dir? Tornarà com a principis d'aquesta setmana o més fresca? Una mica més fresca, eh? Potser amb valors de 22, 23 graus...
de màxima i les mínimes sí que es notaran, perquè ara entrem en un procés de dies que si seguim amb aquesta influència del vent, clar, les temperatures mínimes seran extremadament altes. Parlar de 20-21 graus de nit, clar, són valors de ple mes d'agost, tot i que no hi ha la sensació que hi ha de deixar fogota emmarcada, però bé, perquè el vent s'encarregarà també de secar una mica l'ambient, o sigui que no suarem, però l'ambient s'estarà bé. O sigui, és d'aquells dies que dius, bueno, em vaig a sopar a l'exterior, puc sopar a l'exterior...
No tens aquella sensació d'aixar fogo, d'estar suant i de tenir calor, però perquè el vent s'encarrega de mantenir una humitat força baixa, llavors està bé. En definitiva, és una temperatura realment molt ideal, perquè són humitats una miqueta baixes i no fan massa calor. El que dèiem, entre dimecres i dijous podria haver aquesta situació d'inestabilitat del Mediterrani, que a nosaltres ens enviarà una miqueta de frescor.
I això sí que es notarà més a la nit. Durant el dia baixen una mica, de 27, baixar 24 o 23, doncs tampoc no és massa, però sí que de 21, baixar 14 o 15, sí que es nota més pel que fa a primera hora del matí i a última hora del dia. O sigui que tornaríem una mica a la normalitat, una mica de normalitat una mica per sobre a partir de dimegres i dijous,
pel que fa a les temperatures, perquè si no parlem del cel és perquè el cel no deberia massa i continuem mirant-nos-ho amb molta lupa. Avui ha sortit ja el dissabte que ve, que és el dia 25, és el dia tot just abans de festes de tardor, però ja és un cap de setmana de molta festa i el dissabte 25 continua l'estabilitat i continua sense haver-hi camis. O sigui que de moment, estem parlant d'una setmana i un dia, la tranquil·litat sembla serà protagonista.
Perfecte, Carles, doncs ho aprofitarem aquesta setmana, no? Era lliure i aquestes coses. Sí, sí, sí, molt. Que vagi molt bé i bon dia. Vinga, reveure.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat. Volem de seguida Francesc Calarrozas, ara titulars de Catalunya Informació.
Catalunya Informació. Soc les 11. Oriol Junqueras demana emocionat eleccions immediates per proclamar la independència i negociar després amb l'estat espanyol. Esquerra condiciona el seu suport als pressupostos a la convocatòria electoral. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, Junqueras assegura que no votarà uns pressupostos per una autonomia. Només ho farà si són uns pressupostos per un nou estat.
Es rodeeix dràsticament la càrrega viral de l'auxiliar d'infermeria en Bebol a Madrid, mentre estan dos dels tres sospitosos ingressats d'ahir a l'Hospital Carlos III. No tenen el virus, segons revela la primera analítica que els han pogut fer. Encara no es tenen els resultats de dos casos més amb febre alta.
En llibertat sense cap citació judicial, l'alcalde del Canal, el Republicà Alfons Monserrat i el regidor d'Urbanisme ha retingut durant l'escorcoll que hi va fer la Guàrdia Civil al Consistori. Esquerra denuncia motius polítics i persecució en l'actuació policial. Ha presentat la seva dimissió el president del Tribunal de Palació que aquesta setmana ha absolut l'exprimer ministre italià Silover Lusconi per l'anomenat Carruvi. Es tracta d'un gest de protesta contra la decisió majoritària dels altres membres del Tribunal.
L'artista Domènec Fita farà un mapping a la façana de la Catedral de Girona coincidint amb les fires de Sant Narcís. Reproduirà campanars i elements característics de la ciutat.
El dramaturg argentí Claudio Tolcacir va sacsejar ahir al Teatre Lliure de Montjuïc amb Emília, un dur retrat d'una família en el pare i la seva infantesa només han estat estimats per la mainadera. Gloria Muñoz, Malena Alterio i Alfonso Larenta d'altres interpreten aquesta dura i brillant obra que només es pot veure fins al dia 26. Catalunya Informació. Ara els esports en titulars.
Sorteig atractiu per als equips catalans, per als setzents de la Copa del Rei, Oscar, Barça, Sabadell, Sevilla, Alavesa, Espanyol i Hospitalet Atlètic de Madrid, amb anada el 3 de desembre i tornada el 17 de desembre, menys el Cornellà a Real Madrid, en què l'anada jugarà el 29 d'octubre i la tornada el 3 de desembre. El Cornellà jugaria al camp de l'Espanyol, aquest partit d'anada.
En marxa ara la resta de quadres, ronda de vuitens, quarts i semifinals. El Barça jugaria a vuitens amb el guanyador del Valladolid Ells i l'Espanyol amb el del Rayo València. A vuitens també hi podria haver derbi madrileny de primera. Han quedat aparellats l'Hospi Real Madrid i el Cornellà Atleti. Pel que fa al Sabadell, s'enfrontaria si passa a vuitens el guanyador del Granada Còrdoba.
I al Mundial de Motociclisme, primera jornada positiva per a Tito Rabat, que aquest cap de setmana a Austràlia es pot convertir en campió del món de Moto2 i avui el Barça de bàsquet debut a l'Eurolliga contra el Bayern de Múnich al Palau. Pel que fa el temps, sol amb alguns óvuls prims, l'ambient serà càlid, màximes pròximes als 30 graus fins i tot a l'interior. Al cap de setmana, sol durarà moltes hores, més estigüent que no pas de tardor.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Restablir-te el subministrament elèctric a l'edifici Walden. A les dues d'aquesta matinada, 420 veïns a l'edifici s'han vist afectats per la varia d'un cable de la companyia Fexendessa i s'han quedat sense llum i sense aigua durant més de 7 hores. I és que el subministrament d'aigua al Walden arriba gràcies a una bomba elèctrica.
Segons fons de la companyia, passats 5 minuts de dos quarts de 10 s'ha pogut restablir el servei als clients afectats gràcies a la instal·lació de 3 grups d'electrògens. Durant el dia d'avui, Fexendessa repararà el cable per poder connectar els veïns afectats per la variada nou a la xarxa elèctrica convencional.
Més qüestions. Ja s'han obert les inscripcions per participar de la 38a cursa de Carts de Coixinets de Sant Just. Queda un mes perquè se celebri la cursa de Carts el cap de setmana del 15 i 16 de novembre i l'organització ha obert les inscripcions a través d'internet. Dissabte a 15 es faran les verificacions, els entrenaments i els cronometratges i diumenge serà el torn de la cursa.
Les inscripcions online es poden fer a través del formulari que trobareu al web dels cars, carsdecoixinets.org. El període d'inscripcions per internet es tancarà el 30 d'octubre a les 12 de la nit. Les inscripcions presencials es faran al Casal de Joves el mateix 30 d'octubre de 7 a 8 del vespre. I l'últim dia per fer l'ingrés de l'import de la inscripció serà l'endemà, el 31 d'octubre.
I un apunt més per recordar-vos que el rebost de Càritas inicia demà la campanya Omplim la cistella davant del mercat municipal. La intenció és que tothom que pugui aporti els aliments i productes necessaris per garantir l'imprescindible per alimentar-se i subsistir cada mes. De fet, el rebost de Càritas proporciona un llistat detallat del que es requereix per ajudar les famílies que més ho necessiten.
Aquest mes d'octubre el repost de Càritas demana que la gent aporti ous, tunyina i sardines en llauna, llet semidescremada, sucre i gel de dutxa. La recollida de productes tindrà lloc demà dissabte 18 d'octubre de 10 a 1 davant del mercat i també els dissabtes 15 de novembre i 13 de desembre.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segons d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concerts o cinema.
El 9 de novembre, si vols, podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre, tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 o 11 de la nit. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Tres minuts i un quart de dotze. Aquesta hora parlem del cicle històric de la CES, que comença avui divendres. Un cop al mes hi haurà una conferència vinculada amb els fets del tricentenari. I la primera, la d'avui, és sobre Catalunya abans de 1.700. Serà càrrec de la historiadora Eva Serra i podem parlar amb ella. La tenim a l'altre cantó del telèfon ara. Molt bon dia.
Doncs bon dia. Una xerrada que dèiem que es diu Catalunya abans de 1700, per tant, potser aquests dies estem sentint moltes coses de 1714, però ens hauríem de remuntar a més enrere en el cas d'avui, no? Sí, la idea és bàsicament parlar des de la postguerra de 1740 fins a 1700 o una mica més enllà. I bé, aleshores suposo que s'ha de parlar...
que va significar la derrota de 1940, després, en canvi, les recuperacions que hi ha en cap entorn de 1680, i de com és una etapa de guerres continuades, però que és una època també, en un moment terminat, de molta recuperació i de molt dinamisme econòmic, però també de moltes novetats polítiques.
sense les quals segurament no explicarien l'opció que es fa a finals del segle i a començaments del segle XVIII. Clar, per tant, la Guerra dels Segadors és un moment d'inflexió molt important per Catalunya. La Guerra dels Segadors és un punt d'aquests d'inflexió? No, és un moment crucial, i aleshores, un moment crucial que no va tenir els resultats que probablement s'esperaven, i aleshores, per tant, recuperar-se respecte a aquest moment...
i el que va significar l'intervencionisme de la monarquia després que va caure Barcelona l'any 1652, doncs això és tot un període de 50 anys fins a la Guerra de Successió, que és un període amb molta complexitat, però és molt interessant políticament, socialment i econòmicament. Tot aquest període abans de 1700, doncs?
Sí, i llavors probablement, segons que em vagi que continua la segona conferència, doncs diré alguna cosa més llarga o més curta sobre els cors de l'any 1702 i els de 1756. Però això depèn molt de qui sigui la conferència que ve després de la meva. Clara deia que són uns anys que políticament són molt interessants. Per què?
Perquè hi ha alguns moviments, com per exemple la revolta dels Barretines, que va ser tan important des del punt de vista de mobilització popular com des del punt de vista de resistència política. I que també va tenir les seves conseqüències i aquestes conseqüències sempre són, d'alguna manera, en part negatives, però també demostren la capacitat de reacció del país.
i per tant aquesta revolta s'explicarà així com també s'explicarà la reacció política que segurament és el tipus de funcionar d'una manera mancomunada per part de la Generalitat el Consell de Cent i una cosa que se'm deia braç militar i que de fet és una mena de prepartit polític i que van començar a treballar d'una manera mancomunada i que és molt important per resistir
que és aquesta etapa dels anys 90 fins al 1700. I anaven de costat la mobilització popular i la part política? Hi ha una part política que realment reclamen que no s'apliquin els allotjaments i que estiguin en compte les constitucions de Catalunya, que són les que d'alguna manera regulen aquest malson que és això dels allotjaments de tropes.
Jutjaments que s'entenen a la mesura que la segona meitat del segle XVII, fins i tot malgrat el tractat dels Pirineus, és una etapa de guerra constant. I això és aquest moviment.
és important tant des del punt de vista social com des del punt de vista polític. Socialment com era? Com es vivia en aquella època? Perquè ara dèiem que eren guerres constants, que tot plegat hi havia... Socialment és un país encara amb una agricultura molt dinàmica on el vi, la vinya i, per tant, el vi i l'aigua ardent s'imposen. Aquesta agricultura és una agricultura molt lligada al gran comerç i, per tant, vol dir que és una societat amb una...
per una banda, amb una agricultura molt dinàmica i, per l'altra banda, amb una capacitat comercial molt considerable. I, aleshores, molt considerable i molt vinculada gens anglo-holandesos. Per tant, d'alguna manera, tot això també condiciona una mica les revoltes o les relacions que hi hagi entre... Bé, la revolta és per treure's de sobre els tropes. Però, clar, tot això necessita un marc polític perquè...
aquesta revolta tingui una sortida en política, no? I aleshores el problema és que en aquests moments les institucions reaccionen però estan molt condicionades per la política del virrei i per tant l'intervencionisme real. I per tant someses a possibles destitucions i tot això engendra una situació complexa.
Estem parlant amb Beba Serra, l'historiadora que aquest vespre farà la conferència que obrirà aquest cicle de la CEA sobre la Catalunya abans de 1700. No sé si el Tractat dels Pirineus, d'alguna manera, és el que desencadena tota una situació o un conflicte que es va arrossegant molt, molt, molt de temps? No, el Tractat dels Pirineus, per una banda, el que fa és fragmentar el país i dividir-lo i portar una part del territori en mans del Regne de França. I això...
De moment, en certa manera, no s'ho creu, però com que és un país, és una situació, la del següent mitjà del segle XVII, constants, guerra, sempre es pensa que el tema de la Catalunya Nord serà un moment determinat o l'altre, serà assolventat i el país es reunificarà. Això fins a l'ínec encara es pensa, és a dir, que més enllà del Tratat dels Perineus, encara hi ha el pensament que això no serà una cosa definitiva.
i té el seu paper, clar, dintre de tot el conjunt de conflictes. Clar, d'alguna manera ara amb els últims anys, o amb l'últim any sobretot amb tot el tema de la commemoració del tricentenari, tots estem com mirant més enrere i fixant-nos més en la història. No sé si per això teniu la sensació que hem anat tard, que potser hauríem de ser més conscients d'on venim i de quina és la història. Però és que n'hi ha cap moment històric que no s'expliqui sense la situació anterior.
I aleshores, de la mateixa manera que nosaltres ara tenim uns problemes gravíssims, que estan molt lligats a l'època de transició, que no es van resoldre bé els nostres problemes, i després l'intent no reaixit d'un nou estatut, que ja es veia que no sortiria, no s'explica la situació actual sense aquesta situació anterior.
doncs exactament igual, és a dir, l'opció cap a... cap a... dels bigatans, és a dir, l'opció cap a... cap a no acceptar Felip Quint, doncs està molt relacionat a tot un període anterior. Hauríem de revisar l'història més sovint, potser. Bé, la història sempre es llegeix a partir de... de circumstàncies. És una... és dinàmica la interpretació de la història, perquè...
S'interpreta molt sovint segons les circumstàncies que un està vivint. Però, de totes maneres, la revisió de la història no és una cosa negativa. És intentar treure lliçons del passat. En un moment determinat s'entrada en un tipus de lliçons, en un altre moment determinat s'entrada en un altre tipus de lliçons. Però sempre, com que la realitat social és molt complexa, sempre hi ha possibilitats sobre el passat
d'extreure'n lliçons. Clar. De vegades ara es fan també molts paral·lelismes entre el que passa ara, d'alguna manera, i el que passava fa 300 anys. Això té alguna cosa a veure realment? No, tenim un problema molt greu, que és això de l'estat espanyol. En aquell moment, potser encara no era com a estat, no funcionava, era una monarquia imperial, amb ambicions imperials, que obstaculitzava molt el desenvolupament del país.
I això jo crec que és un element que encara hi estem lluitant. Hi ha un tipus d'estructura política que no et deixa sobreviure. I això em sembla que és bastant antic i bastant lluny dintre de la nostra història.
Clar. Se'n poden aprendre suposo moltes coses per això del que ha passat durant tots aquests anys. Em imagino que en un moment ara que també s'estan construint moltes coses o estan vivint coses noves, mirar enrere és bo o hem de mirar cap endavant sense tenir en compte el que ha passat? No, és que s'ha de... és a dir, no pots tirar cap endavant si no saps sobre quin terreny estàs trepitjant. I el terreny que estàs trepitjant te l'explica el present i el passat.
Per tant, és a dir, no és que sigui bon i dolent, és que per saber on estàs has de veure com hi has arribat i com hi has arribat i veure quins efectes hi han hagut, quines virtuts hi han hagut i sobretot això has de construir una perspectiva de futur. És a dir, no és unes ganes de mirar el passat, és una manera d'entendre el present
A partir d'aquest, segurament està condicionat per les circumstàncies passades. Està clar. Per tant, formaria part una mica de tot aquest procés natural, no?, per entendre'ns de... Sí, bé, és igual. De la mateixa manera que vitalment les persones, individualment, en cada moment de la seva vida...
vinen de situar-se i s'expliquen què ha passat, m'he estudiat bé, no he estudiat bé, he tingut feina, no he tingut feina, m'he casat, no m'he casat, he tingut fills o he tingut fills, i a partir d'això organitzar el seu futur, els països fan igual. Està clar. Doncs aquest vespre, avui a les 8, a la Taneu, conferència sobre la Catalunya abans de 1700, serà amb la historiadora Eva Serra, avui hem pogut parlar amb ella, moltes gràcies. Que vagi molt bé i bon dia. Va ser bé, molt bé.
1, 2...
El dos devia abordar quan ha sorretit tres a rampell. No ho admetràs però et veus en el mirall de l'ascensor i et trobes guapa. Uns amics fan sonar el plat, són des de l'altra banda del carrer.
Sóc un motor accelerant sobre el pont de la Valltada. Que soli un roc en roc abaixin les persianes, tots els comerciants. Que hi hagi una conversa contes, sota una luna clara. Al barri d'Ontranquil Aliella, que hagi arribat el dia gran.
La cara de la Teresa s'ilumina quan un cotxe ve de cara, ve de cara. Uns macarres us saluden al semàfor i somriuen.
I mentre arrenquen el més xulo, abans que se'l mengi la nit, et mirar els ulls i juraries que viu. Que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor ressonant com un exèrcit de timpals. L'amor ja es va proponent com un incendri forestal.
Teresa Rampell, l'únic amor per fi, i retorna la ciutat. La dina decidida entre billars, Teresa Rampell, detecta els sud-esters mentre t'apropes a la vostra tau.
Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments. És el ball dels teus malucs el balanceig de les arracades. I ja no importa tant ni semblen tots els desastres que hagis fet.
I passa un enemic i feu les paus amb un brindis de corbates. I mentre cantem i les dones del món amb la meravella de passeig s'unien a trobar una dona amb la teva cara.
s'interrompen uns minuts els videotweets i ara hi solt un periodista estressat molts de petits i no hi ha hagut prejuranies que diu que ve l'amor que ve l'amor que ve l'amor ressonant com un incendi de timbals
L'amor ja es va atropenant com un pils tropical. Des de Rampell avui l'amor per mi retorna a la ciutat. L'amor retorna a Teresa i ja diries que el comences a notar.
És a les mans de la gent, és als joves quan ballen. I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs. I forgaràs els seus racons per revelar el poder que s'hi amaguen.
I ets una altra que decide encastar l'aigua salada I ets una altra que decide encastar l'aigua salada
Fins demà!
Just a la fusta.
En punt dos quarts de dotze, el rebost de Càritas inicia aquest dissabte la campanya Omplim la cistella davant del màrquet municipal. La intenció és que tothom que pugui aporti els aliments i productes necessaris per garantir l'imprescindible per alimentar-se i subsistir cada més. En parlem ara amb la Núria Jiménez de Càritas. Molt bon dia.
Hola, bon dia. Per parlar d'aquesta campanya que es farà durant diferents dissabtes, un cop al mes, davant del màrquet municipal. I una mica de diferències aquest cop també demanareu productes específics cada vegada, no? Sí, perquè mira, de fet, té un fons, Càritas, que prové dels excedents de la Unió Europea. Però sempre són els mateixos productes, vull dir que hi ha una limitació en contra de la diversitat de productes.
i realment, esclar, predominen els hidrons de carboni i aleshores el que ens hem estat plantejant aquest estiu és a veure com diversificar una mica això i garantir
un lot bàsic, o sigui, que cada mes les famílies puguin rebre un lot bàsic, perquè si no abans era només donàvem el que teníem. I sí que la població contribuïa, però era més del mateix, no? Exacte, potser hi havia molt d'arròs o els típics paquets més de farina... Exacte, per dir-te una cosa, arròs en tenim per tot 2015, vull dir que no necessitem arròs, no? Aleshores, doncs,
És molt d'agrair el gest que fa la gent, que aporta ajuda alimentària, però també hem de veure que potser més val portar menys, però portar d'allò que realment necessitem, que la gent, també ho entenem, no pot fer un esforç superior al que la seva butxaca no li permet, però això ja és així, ja s'accepta i s'agraeix.
però aleshores és millor que també us donem una orientació del que realment faria falta. Per tant, que és una mica el que es fa ara amb aquesta nova campanya, no? Exacte, sí. Que comença justament demà dissabte. Què es demana per aquest dissabte, Núria? Doncs mira, hi ha una sèrie de productes que ja venen relacionats amb un cartell que fem i després també donarem un petit recordatori a les persones...
perquè a vegades un entra al supermercat de la seva confiança i està allà i diu ara me'n recordo si això sí o això no és un paperet petit on tindrà apuntat els productes ous és una cosa nova que introduirem ous és una proteïna molt bàsica
i bona per a la salut de les persones, després tunyina i sardines a llauna, que també són proteïnes, aquestes de peix, llet semidescremada, ens trobem amb molta gent que no pot prendre la llet sencera, i després sucre, que potser no és tan bàsic, però una mica,
i productes per la dutxa, per la gent. Exacte, que de vegades ja sabia que es poden portar, però potser no és el que més porta la gent, no? Sí, d'això normalment no ens proveïm si no és del que ens porta la gent. Aleshores, això és una cosa que si en podem optar aniria molt bé perquè així garantiríem que tothom tindria una ampolleta per la dutxa.
Exacte, perquè llavors aquesta recollida es farà aquest dissabte durant tot el matí, no? Sí, de 10 a 1, estarem davant del mercat. Serà amb aquest llistat d'allà, és a dir, que es podran portar aquest tipus de productes. I llavors els altres dissabtes que hi ha programats, que són el 15 de novembre i el 13 de desembre, seran aquests mateixos productes els que demanareu o seran uns diferents?
Aquests seran uns productes bastant bàsics perquè n'hi ha d'altres que ja ens venen a través del canvió de la Creu Roja, no? I ara està programada una... diríem una càrrega d'aliments que ens arribaran entre finals d'aquest mes i primers del mes que ve, però nosaltres a final de mes també tindrem el recompte, no?, de tot el que tenim i el que ens fa falta. Per tant, pot ser que d'un mes per l'altre canviem alguna cosa, eh?
Aleshores, doncs, bé, és veritat que tot s'agraeix, però demanem, doncs, això, diem, si no en pots comprar dos, compren un, però que sigui un producte que realment pugui ajudar les famílies, no? Estar una mica millor, més ben ateses. I, és clar, què costa això, què ens costa, aquest lot, segons el promig de famílies actual, no? Doncs ens va costar uns 320 euros al mes.
el total d'aquests que demanem que necessitaríem per el nombre de famílies actual que sempre oscil·la unes 25 famílies i seria un lot mensual és un lot mensual
Per tant, el que es fa ara és millorar una mica aquesta tensió, que no sigui només el que deies al principi, que no sigui només donar aliments, sinó que aquest lot tingui un sentit també a nivell d'alimentació. També t'he de dir que hi ha una cosa, que és una iniciativa que han tingut unes persones d'aquí de Sant Lluís, que s'han convocat a altres famílies i ens garantiran cada mes els llegums cuits.
Això és una cosa realment molt lluable perquè, fixa't, agrupant-se a diverses persones poden garantir els llegums cuits. Quina diferència? A nosaltres ens proveixen llegums secs, amb gra. Però què passa? Que hi ha persones que, o perquè estan soles,
o perquè no tenen condicions a la seva vida, o el que sigui, o perquè no ho han fet mai, i aquestes coses costen una mica introduir, perquè s'han d'aprendre. A veure, jo mateixa, a mi els cigrons sempre em surten malament. Vull dir que... Sí, a vegades és més fàcil comprar-los cuits directament, no? O perquè a vegades, al ser persones grans, o... A veure, doncs, obrir un pot fa que al vespre, quan has de prendre només un cot de llet, es puguin menjar un platet de llaguns, no?
Doncs això anirà molt bé, perquè això són proteïnes també, eh? Clar. Llavors, doncs, aquestes famílies... Aquesta és una iniciativa que, clar, aquestes persones ens deien, fixa't, només que uns quants més féssim el mateix amb un altre producte el tindríem garantit, perquè tu poses a lo millor 10 euros o 5 euros cada mes, i amb uns quants, fixa't tu, garantim això.
És a dir, una mica aquesta idea de sumar esforços, no? Sumar esforços i anar dirigint-se a un producte que realment sabem que és bàsic, no? Clar, des de fa uns anys, Caritas Perroquial gestiona el Banc d'Aliments de Sant Just en Conveni amb l'Ajuntament. Com evoluciona tot plegat? És a dir, els últims anys, vam parlar que ara fa 3 o 4 anys es va notar molt, doncs,
que va començar a haver-hi més gent o gent que potser no t'imaginaries. Això ha canviat en els últims dos anys o continua anant a més? Quina és la situació? Mira, realment, nosaltres les famílies que tenim no venen mai directament. Si ve algú, el derivem ràpidament. Són els serveis socials qui seleccionen aquestes famílies i les acompanyen. Nosaltres fem un acolliment quan ve una persona per primera vegada perquè se senti acollida com a persona, eh?
I que d'alguna manera una cosa que les persones mateixes ens diuen és que tenen molta vergonya d'haver d'anar a demanar aliments. És una cosa que impacta molt quan t'hi trobes en aquesta situació. Però nosaltres mirem que bé d'explicar que alimentar-se és un dret i que aleshores aquest món més aviat d'aliments
però ens sobren, vull dir que aleshores en aquesta situació s'hi pot trobar qualsevol també és veritat que arriben persones diferents que mai a la vida s'haurien imaginat que es podien trobar en aquesta situació i evidentment els serveis socials són els que tenen més dades d'això nosaltres amb això som molt discrets i senzillament atenem a les persones i els donem
el que rebem també això ha de ser així aleshores doncs podem rebre amb espècies o també es pot rebre amb diners i nosaltres compraríem el que fa falta també ho feu d'aquesta manera o és menys habitual? és menys habitual però a vegades ha vingut alguna donació que ha vingut per exemple per setembre ens va venir de perles perquè no teníem llet i aleshores vam poder comprar llet i després també un supermercat d'aquí al poble mira
Diré el nom perquè Última Hora és una cosa pública, es veu que això està a internet també. Dia ens va donar uns vals...
per comprar aliments, perquè era un premi que havia rebut al supermercat de la seva empresa. Vol dir que les treballadores s'ho van treballar bastant, això. I això ens va ajudar molt, molt ens va ajudar. Vull dir que a vegades poden succeir aquestes coses que en un moment donat arriben que hi ha un company que diu això és la providència.
No, no, clar, de vegades en el moment just, no?, passen aquestes coses. Suposo que també de cara, ara encara som a mes d'octubre, però normalment de cara a Nadal, també doncs aquestes recollides s'incrementen, també doncs les fan a les escoles. No sé si aquest any ja teniu pensat alguna cosa nova. Això és una cosa que organitza des de la... Em sembla que és la regidoria de solidaritat i nosaltres sí que també ens volem posar en contacte amb ells per...
en aquesta carta que enviaran a les escoles, perquè es fa aquesta campanya, que és una cosa ja tradicional, que també pugui ser el màxim d'efectiva. Que es pugui concretar una mica, per tant, entenc. Exacte, es pugui concretar una mica i que també es pugui explicar a les famílies, que són les que aporten. Clar.
per què demanem això i no una altra cosa. Exacte, això que explicàvem ara, que tothom pugui ser conscient una mica del que es vol i d'aquests lots que dèiem ara, d'aquests lots bàsics per les famílies que no s'ho poden permetre. Avui n'hem parlat perquè justament demà dissabte, recordeu, a partir de les 10 del matí hi haurà aquesta recollida de productes
del rebost de Càritas. Aquesta campanya omplim la cistella. I si poden portar, doncs, ous, tunyines, sardines en llauna, lleig semidescremada, sucre i gel de dutxa. És això, no? Doncs n'hem parlat avui amb la Núria Jiménez. No sé si vols afegir alguna última cosa. Bé, mira, si explicar de camí que...
El que es fa aquí és que nosaltres gestionem aquest conveni, gestionem el banc d'aliments com a càritas, i és una cosa que la fem conjuntament, diríem, amb el suport de l'Ajuntament, perquè l'Ajuntament pot donar uns altres recursos a les persones o orientar-les, cosa que no podem fer nosaltres, però...
També dir que després hi haurà el novembre la campanya de Banc d'Aliments de Barcelona. El gran recapte, no? El gran recapte. I aquesta gran recapte, també perquè hi ha persones que això no ho saben, no arriba aquí a Sant Lluís, això. Encara que estiguin posats en els supermercats, aquests aliments no van a Sant Lluís. Ja. O sigui que ells tenen conveni segons quins municipis o segons quines entitats...
però com que tenen una altra forma de distribució que no és tan garantista, doncs aquí l'Ajuntament va optar per fer-ho per un altre camí, no?, això. Llavors jo penso que és més adequat el camí que s'ha triat aquí a Sant Just, eh? Aleshores, doncs, mira, una altra cosa, mira, aprofito per dir
i que penso que un dia també el podríeu convidar, és que aquí a Sant Lluís tenim uns nois que porten endavant, tiren endavant el que se'n diu fruita solidària. Què és aquesta campanya? No la coneixíem. És que en realitat s'han constituït en un grup, s'han reconegut els establiments col·laboradors d'aquell poble, que són fruiteries i verdularies,
i ens porten cada mes producte fresc, de fruita i verdura. Ens ho porten al mateix dia, i nosaltres, perquè no tenim frigorífics, i això també ens dificulta a vegades la conservació de segons quin aliment, doncs ho hem de donar al mateix dia. I aquests nois ho fan voluntàriament, són voluntaris, han tingut aquesta iniciativa, i realment això permet que, encara que només sigui...
una vegada al mes puguem donar aliments frescos, no? Sí, i tant. Home, doncs és una bona iniciativa, ja mirarem de parlar-hi, també. Sí, doncs tenen un bloc, o sigui, que es pot mirar... Sí, també, són d'aquí Sant Just. Sí, es pot mirar, fruita solidària, es pot buscar, connectar-se amb aquest bloc i veure una mica, doncs, com ells s'organitzen, no?
Perfecte, doncs ja el consultarem també perquè tot són, en el fons, iniciatives que passen justament per això, per poder aconseguir que les famílies que no poden ara també puguin menjar d'una manera adequada, que en el fons és una necessitat bàsica important de cobrir. Moltes gràcies, Núria Jiménez, per explicar-nos aquestes iniciatives. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Gràcies a vosaltres.
Just a la fusta. Sant Just en directe. Dos minuts i tres quarts de dotze. De seguida el que fem és parlar dels concerts de cara a aquest cap de setmana. Ho fem de seguida. No marxeu perquè ho farem després de la publicitat. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
El 9 de novembre, si vols, podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre, tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. Passa un minut de 3.12 i el que us dèiem, ara parlem dels concerts que hi ha de cara als propers dies, especialment pensant en el cap de setmana, perquè hi ha molta oferta els propers dies a Barcelona. Comencem parlant d'una proposta per aquest vespre, que sona així.
Fins demà!
És Agnes Obel, és danesa, té 33 anys i actua avui al teatre principal. I com sentiu, doncs, es mou en aquest folk sensible, aquesta veu que captiva des del principi, actuarà aquest vespre al teatre principal de Barcelona.
Down by the water the riverbed Somebody calls to somebody says Swim away the current and float away Down by the river every day Oh my God I see How everything is strong In the river deep
Faig que busquin, però, un altre tipus de proposta. Tenim la sala CdCard de Suicide of Western Culture en una altra línia.
Una banda electrònica del moment que agrada a tot aquest públic, és un duo barcelonès, van debutar ara fa 3 anys i ara ja continuen endavant. Presenten, fan aquest concert avui també amb Joan Esaluna a la Sala Sidercar. I encara més coses per aquest mateix divendres.
Des de Joan Colombo, aquest vespre, aquesta nit, serà a la sala 2 de l'Apolo. Això és la filia i la fòbia al seu últim treball.
I si res d'això, ni Joan Colomo, ni The Suicide of Western Culture, ni Agnes Obelos convents, encara tenim una altra proposta. Que és la que sentim a continuació. Per un altre tipus de públic, avui al nit s'actua Erol Alcan.
Són propostes per aquest divendres. En tenim més de cara a demà dissabte, per exemple, a la sala Ras Matas Club tindrem aquesta formació que es titula Crocodrills i que té temes com aquest.
I dissabte, en una altra sala, la sala Vivaldi actua Cooper I told you that I love you I told you once before You knew I would desert you I don't believe you're bleeding on the floor
Cooper actuarà a la sala Vivaldi aquest diumenge i encara tenim més propostes de cara als propers dies i el que fem ara és parlar d'un grup que hem sentit fa poca estona és la cançó que hem sentit fa no fa ni una hora al principi d'aquesta segona hora de fet no és que sigui un grup sinó que és James Vincent McMorrow
Settled in the same specific place I'd refuse to go Drink it from a cast and iron blade Instead of cold will It's offered a night Actuarà dimecres a la Sala Polo de Barcelona Considered craving Nothing may seem
I ben a la vora, a la sala del costat, a la sala 2 de la Pol, el mateix dimecres, hi haurà aquesta altra proposta.
I no deixem... Són els glas animals, no deixem l'Apolo perquè hi ha més propostes. Fem de cara la setmana que ve, dijous, actua Taisegal. Amb temes com aquest.
Fins demà!
Són algunes de les propostes de cara als propers dies. Hem fet una selecció d'alguns dels concerts que podeu trobar a Barcelona. També a primera hora avui hem recordat que aquest vespre, de manera gratuïta, també actua Xarango al Prat de Llobregat. I acabem encara amb una última proposta, també per avui, divendres. En aquest cas parlem del cicle nou que es fa al Museu Europeu d'Art Modern que està al Barri Gòtic de Barcelona. És un nou cicle de concerts acústics
i de proximitat que vol reivindicar la cançó d'autor i de la música de Real Folk. I és un sigle que comença justament avui. I on, evidentment, no sentirem temes com aquest que tenim ara de fons de Thais Segel, sinó que tenim propostes d'autor. El primer que passarà per aquest concert és Ramon Mirabet.
presentarà Happy Days, el seu primer disc, i també l'acompanyen The Crap Apples i el seu pop amb caràcter. Això serà al Museu Europeu d'Art Modern de Barcelona, l'entrada de 7 euros amb consumició inclosa, avui a les 9 de la nit. Amb Ramon Mirabet i aquest l'estud ens n'anem fins a les 12 del migdia, tornem després a més coses. C'est un endroit qui ressemble a la Louisiana, a l'Italí,
Un million d'années.
Fins demà!
Il y a plein d'enfants qui s'enroulent sur la pelouse. Il y a plein de chiens. Il y a même un chat, une tortue, des poissons rouges. Il ne manque rien. On irait dessus. Le temps de l'entendre. Et la vision.
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Catalunya Informació. Bon dia, són les 12.
El president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, ha demanat avui eleccions immediates per proclamar la independència i per després negociar amb l'estat espanyol. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, Junqueras ha condicionat el seu suport als pressupostos a la convocatòria electoral. Asegura que no votarà uns comptes per a una autonomia perquè diu que només ho farà si són uns pressupostos per a un nou estat.
Es redueix dràsticament la càrrega viral de l'auxiliar d'infermeria en Bebola. Mentrestant, dos dels tres sospitosos ingressats ahir a l'Hospital Carlos III de Madrid no tenen el virus. Segons es revelen la primera analítica que els han fet. Encara no es té els resultats de dos casos més en febre alta ahir. En llibertat sense cap citació judicial, l'alcalde d'Alcanar, el republicà Alfons Montserrat i el regidor d'Urbanisme retinguts durant l'escorcoll que la Guàrdia Civil va fer ahir al Consistori.
Esquerra denuncia motius polítics i persecució a l'actuació policial. Els Mossos d'Esquadra tornen a detenir el professor d'una escola de Molins de Rei al Baix Llobregat, detingut fa dues setmanes per tinença de pornografia i assetjament a menors a través del Facebook. Se'l relacionaria ara amb un altre delicte similar.
Els millors curtmetratges del món se citen aquests dies a Badalona, arran del festival Filmets que celebra el seu 40è aniversari. I aquest any ho fa amb els Estats Units com a país convidat d'aquesta edició d'aniversari.
Els dos equips catalans de segona B s'enfrontaran als dos equips de Champions de Madrid. Els setzents de la Copa, Hospitalet, Atlètic de Madrid i Cornellà-Reial Madrid. Aquest és el primer partit que jugarà el 29 d'octubre, possiblement a l'estall de l'Espanyol. La resta de parallaments de setzents, Òscar-Barça, Sabadell-Sevilla i a l'avés espanyol.
A vuitens el Barça jugaria amb el guanyador del Valladolid Ells i l'Espanyol amb el del Rayo València. A vuitens també hi podria haver derbi madrileny de primera, pel que fa al Sabadell s'enfrontaria si passa el guanyador del Granada Còrdoba. No hi haurà final Barça-Madrid, però els Blaurana podrien jugar amb els dos equips madrilenys als quarts.
I al Mundial de Motociclisme, Titor Rabat pot ser campió del món de Moto2 aquest cap de setmana a Austràlia. La cursa a partir de les 5 del matí aquest diumenge a l'Univers MotoGP de Catalunya Ràdio. I avui el Barça de bàsquet debut a l'Eurolliga contra el Bayern de Monika al Palau a partir de dos quarts de deu.
Sol arreu, amb només alguns núvols prims, un ambient càlid, màximes que es van enfilant i que poden ser de 30 graus en les comarques de l'interior. De cara un cap de setmana, molt sol durant moltes hores, amb un ambient més estiuent que no pas tardore. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. La 25ena cursa de l'Associació de Veïns a Sant Jus Diumenge voldrà conscienciar la població sobre la pobresa energètica. Aquest cop consciència sobre els talls de subministrament energètic que pateixen moltes famílies perquè no poden pagar les factures és la causa central. La cursa també reivindicarà com una crida a l'Ajuntament perquè ajudi les famílies afectades per aquesta problemàtica al municipi. Per això, a més, l'entitat té previst presentar al ple una moció sobre la pobresa energètica.
La 25ena cursa de l'Associació de Veïns és una activitat gratuïta i es farà diumenge a partir de dos quarts d'onze del matí. Arrencarà el Parmaragall i s'acabarà la plaça Camuapa.
Més qüestions. Els artistes de Sant Just obriran els seus tallers el proper 25 d'octubre. Un grup d'escultors i pintors santjustencs han decidit que aquell dissabte donaran a conèixer a la població les seves obres i la seva manera de treballar a través d'aquesta iniciativa que ja es fa a altres barris i zones de Barcelona. La intenció d'aquest grup d'artistes és crear un mapa on s'ubiquin els tallers que obriran el 25 d'octubre per tal que la gent sàpiga quins espais pot anar a visitar.
Per això fan una crida a altres pintors i escultors que vulguin obrir els seus tallers el dia 25 d'octubre d'11 a 2 i de 5 a 8 perquè apareguin en aquest mapa. Si esteu interessats, heu de trucar al telèfon 609 67 46 25. 609 67 46 25. Quan el mapa estigui enllestit es podrà consultar al web municipal santjust.cat i en uns polletons informatius.
I un apunt més per recordar-vos que Just Teatre estrena aquest cap de setmana l'obra La Coca-Cola Calenta. Es podrà veure dissabte i diumenge a la sala cinquantanària de la Taneu, una representació que s'emmarca en la programació de les festes de tardor. La Coca-Cola Calenta és obra del mallorquí Joan Guàs i la direcció de l'obra va càrrec de Maica Duinyas.
Es representarà demà dissabte a les 9 del vespre a la sala del cinquantanari de l'Ateneu i diumenge a les 6 de la tarda. El preu de l'entrada és de 10 euros pel públic en general i de 8 euros als menors d'edat, persones jubilades, socis i sòcies de l'Ateneu i joves amb carnet jove.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. El Sant Just Notícies edició migdia a la una. Mentrestant, recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com, i a les nostres xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Que vagi bé. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
El 9 de novembre, si vols, podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre, tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
I avui a la secció de la xarxa 06 el que fem és conèixer la tasca de l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògic que dóna suport al professorat i als centres educatius en la resposta a la diversitat de l'alumnat. Són els EAP, aquí a Sant Just, en tenim unes plugues que donen atenció als plugues i també a Sant Just. I parlem amb dues de les professionals d'aquest centre, que són la Carme Viera i la Susana Guitart. Molt bon dia.
Bon dia. Hola, bon dia. Per explicar una mica, cada setmana recordem que estem fent en aquesta secció de les xarxes d'exercits diferents entrevistes de diferents seccions amb responsables d'àrees molt diverses vinculades amb l'etapa educativa dels 0 als 6 anys i avui volíem primer de tot conèixer, saber en què consisteix ben bé aquest EAP, que no sé si vosaltres dieu EAP, EAP, si dieu aquest equip d'assessorament, no sé quin és l'argot professional, per dir-ho d'alguna manera.
Sí, en diem EAP, i som els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica, com bé has dit tu abans al començar, que formem part, juntament amb el centre de treballament, formem part tots junts del que se'n diu un servei educatiu. En el nostre cas, també com ja és referit, estem ubicats a Esplugues i donem atenció a les escoles d'Esplugues i Sant Just, escoles públiques i concertades. Per tant, bastantes, no?
Sí, en total em sembla que són unes 17 de públiques, són dues escoles bressols, em sembla que són 11 de primària i 4 de secundària, i a part les escoles concertades.
Per tant, seria una mica l'àrea d'unes 17 escoles i esteu situats a les esplugues, com dèieu, i llavors una mica com funcioneu, quin paper juga aquest ZEAP en les escoles?
A veure, nosaltres, la nostra funció fonamental és acompanyar els alumnes i les famílies, per exemple, en aquesta etapa que estem parlant, de 0 o 6 anys, doncs quan els acompanyem en tot el que fa referència a la valoració quan un nen té una necessitat, preveiem que presenta necessitats educatives,
i també en com serà la millor oferta escolar que podem oferir en aquella família. De fet, hi ha un primer moment quan un nen és molt petit, que a vegades ha anat a la llar d'infants i a vegades no hi ha anat,
a nosaltres ens arriba, si és que hi ha alguna dificultat, o bé a través de la pròpia llar d'infants, o bé sobretot a través del FEBIAP, que és el centre d'atenció precoç, que en el nostre cas estem vinculats al Sant Joan de Déu. A partir d'aquí, nosaltres fem la valoració tant cognitiva, diríem, o d'evolució de l'infant, com la social, que a vegades també requereix, i que la Susana és qui ho porta.
L'etapa aquesta de 0 a 6 anys és molt important. Nosaltres com a EAP treballem des dels 3 fins als 16, és a dir, la franja que nosaltres agafem és molt més àmplia, de 3 fins a 16. Però en aquesta primera fase de 0 a 6 anys, o de 3 a 6, en el cas que comencen a assistir a les escoles, és molt important sobretot el tema de detecció, no?
de detectar quan abans millor que hi hagi alguna possible disfunció, ja sigui per una discapacitat, per un trastorn que pugui presentar el nen o per causes que fan més referència a l'entorn d'aquella criatura. Quan abans tot això es detecti, abans es podrà treballar i posar mesures. Per tant, és idònia, és una etapa idònia per fer feina. Clar.
que aquesta detecció per això ve per part d'aquest altre centre o de les escoles, no? Suposo que a vosaltres us arriben ja quan algú ha fet una detecció d'algun d'aquests casos. Depèn. A vegades, normalment sí, quan l'afectació és important ens arriba des de vegades fins i tot des del mateix hospital, perquè a vegades hi ha nens...
els de gran prematuritat, que ja l'hospital ha diagnosticat i ha dit coses que nosaltres hem de veure com ajustem la nostra resposta educativa en aquelles necessitats que tenen aquells alumnes. El FEBIAP és un altre bon lloc de detecció i que ens arribin els alumnes més afectats, però moltes vegades, i cada vegada ens hi trobem més, hi ha molts alumnes que no van a la llar d'infants, per exemple,
que des de pediatria tampoc s'ha vist que hi hagués res que cridés excessivament l'atenció i que sí que ens els trobem a P3, quan comencen l'escola, amb dificultats que a vegades hem de detectar des de l'escola i nosaltres reiniciar aquest circuit. Evidentment estem parlant de casos menys greus, sobretot mèdicament. Són nens que no passa res, la família no ha detectat
res que els preocupi, però que un cop estan dintre l'escola, nosaltres sí que veiem que necessiten, doncs, potser d'aquests recursos que abans hem dit. Clar, i quins tipus de recursos són? És a dir, un cop s'ha detectat, vosaltres llavors el que feu és assessoreu directament als professionals, a les famílies, què és el que oferiu?
De fet, és com un treball amb tres eixos. Un seria l'atenció a la família, un altre seria l'atenció a les escoles, als equips docents, l'assessorament, i l'altre seria la coordinació amb tots els serveis de la comunitat. Són tres eixos.
I per tant que tots estiguin ben coordinats suposo que també és important. Exacte. Sí, en aquest sentit, com deia abans la Susana, de fet nosaltres l'acompanyament el fem durant tota l'etapa obligatòria i fins a deixar-los, diguéssim, situats en la posta obligatòria. O sigui, els nois que ja per si sols segueixen el camí acadèmic que està previst, doncs no passa res, però sovint hi ha distorsions a mig camí i s'han de buscar alternatives i tot això.
En aquest sentit, de buscar entre tots els eixos la millor adequació educativa per a un alumne, cada vegada veiem que necessitem més treballar amb xarxes, on s'impliqui serveis socials, pediatria, espluga, estem treballant molt des d'aquest àmbit.
De fet, sí, són responsabilitat els nens, de les famílies, de les escoles i, de fet, de tota una comunitat, no? Clar, perquè el tipus de necessitats o el tipus de casos que trobeu més sovint, quins són? O depèn, cada cas és molt específic, no sé si es pot generalitzar o si...
Podria ser, no? Però, de totes maneres, a veure, potencialment també és una... Tot l'alumnat de les escoles potencialment ho són, alumnat per poder ser atès per l'EAP, eh? Tot. Però nosaltres ens centrem, sobretot, no? Dic potencialment perquè en qualsevol moment poden aparèixer problemes amb qualsevol nen i amb qualsevol família, no? Per tant, són problemes que no siguin excessivament greus, no? Sí, sí, també és lleus a més greus, no?
però en els que nosaltres ens ascendrem sobretot són en aquests que són diferents. És una mica el tema aquest de l'atenció a la diversitat, del nen que pot tenir una discapacitat o que pot presentar un trastorn o que pot presentar necessitats educatives per causa del seu entorn desfavorit.
De vegades sentim en els últims anys que cada cop hi ha més trastorns en aquesta etapa educativa. És que n'hi ha més que abans o és que ara es detecten justament més de pressa o simplement hi ha aquest fenomen de dir no, no, a aquest nen li passa això, anem cap aquí. Com ho veieu? Jo diria que...
Una mica de tot, no? És veritat que es detecten més, és veritat que els professionals i les famílies potser estem més amatents a com evoluciona la criatura. També hi ha un fenomen social que penso que és molt important de l'època que estem vivint. És un fet que les famílies vivim un estrès per conciliar la nostra vida laboral, la nostra vida familiar,
vivíem en un moment de múltiples estímuls que arriben als infants, igual que ens arriben als adults, i que això condiciona i dona peu a altres tipus de dificultats que es concreten a l'escola que potser temps darrere no hi eren. Evidentment, si parlem de les afectacions que sempre hi ha hagut, un nen que té un problema motriu, un nen que té una paràlisi cerebral, doncs això hi són com hi eren, diguéssim,
Però hi ha tot un altre ventall que requereix la nostra intervenció, que nosaltres en diem problemes emocionals, problemes que venen derivats de la diferent atenció, de l'atenció que es donen als alumnes. També penso que hi ha tot el tema de com la situació econòmica actual està afectant les famílies. És a dir, que la crisi també s'ha notat en la vostra feina, en aquest sentit. Sí, també, lògicament.
Perquè quan hi ha problemes econòmics se'n desencadenen molts altres al darrere d'una situació econòmica difícil. No sempre, però generalment és així. Després d'un problema econòmic, d'una situació d'atur, pot desencadenar altres problemes. A vegades es puguin donar una desestructura de la família, una separació, a vegades traumàtiques, conflictes, de convivència, tot això va incidint en els nens.
I, esclar, a les escoles això es detecta, no? Ha evolucionat molt la vostra tasca en els últims anys? És a dir, ha canviat més o se segueixen, encara que estigui canviant la situació, per exemple, per qüestions de crisi o el que tèiem ara, no?, d'aquests estímuls. Tot i això segueix en el mateix patró o ha anat canviant?
A vegades, jo diria que, grosso modo, segueixo el mateix patró. No voldria deixar de dir que potser hem fet molta referència a tot el que és detectar les necessitats, que de fet és una de les nostres funcions,
Però la paraula assessorament va lligada també a vincular-nos amb els centres per tal d'ajudar el professorat a trobar allò que dèiem abans, a trobar quin és el millor suport que podem donar no a aquests nens que, diguéssim, tenen una situació concreta, una afectació concreta, sinó a la resta de l'alumnat. Per tant, hi ha tota una funció, diríem, d'orientació pedagògica
que normalment als centres és molt ben rebuda i que, per tant, nosaltres hi treballem amb molt de gust, que va paral·lela amb aquesta altra d'avaluar, d'emetre informis per a l'administració. Nosaltres, de fet, som els tècnics
que estem entre l'administració i l'usuari, en el sentit que és a través dels informes tècnics que fem nosaltres que poden arribar els suports o els ajuts, no sé, un nen que necessiti una cadira...
trip-trap, em sembla que es diuen, una cadira determinada perquè té un problema d'alçada, perquè pateix un enanisme i necessita això, que pugui arribar aquest suport al centre, doncs requereix que l'afició, que és una altra persona que forma part de l'EAP, emeti un informe que digui que això és així.
Però jo penso que també hem de tenir molt present aquesta altra funció, diguem, d'orientació, més que d'orientació i d'anar del bracet dels mestres. Sí, de fet és de col·laboració, de treball més de col·laboració.
Per una part hi ha tot el tema més d'atenció directa, que és el que dèiem, alumnat i famílies a casos concrets, i després hi ha tot aquest treball, per dir-li d'alguna manera més indirecta, que és això, la col·laboració i la participació en projectes que tinguin les escoles, en benefici de l'alumnat en general, que seria la part aquesta més preventiva.
Poden ser, per exemple, plans d'absentisme, programes de reutilització de llibres, protocols de detecció de maltractaments, ajudar amb els indicadors perquè puguin detectar si es dona situacions de desatenció. Bé, tota la feina que s'adreça a tota la comunitat educativa en si, no? Clar, per tant, la relació amb el centre suposo que és molt constant, no?
Sí, aquí anem un cop a la setmana. Som personal extern, i això ho hem de tenir molt clar, perquè vol dir que hem de ser molt respectuosos amb el funcionament i amb el tarannar al centre. Clar, també en veieu 17, suposo que veieu moltes maneres de funcionar diferents. I en si, a vegades, aquesta visió que ve una mica de fora, que estem dins però estem fora, també ajuda que les mirades des de dins siguin unes a altres, no?,
perquè no els hi hem d'anar a dir res de nou al professorat, i ni a donar això, ni explicar grans tècniques, ni eines específiques, ni res, perquè ja les tenen totes. Tenen la formació, tenen les eines, tenen l'experiència. A vegades és més aquesta mirada que ve de fora i que comparteix amb tu el que estàs vivint i que el dia a dia tu no et deixa veure...
Moltes vegades, de quina manera abordar-ho. És un acompanyament. Amb les famílies teniu relació directa? Sí. També. I per tant, suposo que és aquest que dèiem, un treball amb tothom, d'alguna manera. És més difícil amb les famílies? Normalment...
Bé, normalment no. Sempre la relació amb la família ve en el sentit de donar suport al centre. A vegades sí que hi ha una família que vol parlar directament amb una de nosaltres, amb la Susana més, perquè a vegades són temes que
que tenen a veure amb situacions familiars més enllà del que és escolar, però amb les persones, amb els psicopedagogues de l'EAP, acostumen a ser entrevistes per ajudar a orientar o entendre el que li està dient l'escola, per fer de pont entre professionals externs, com els professionals del CDIAP, o quan són més grans d'altres serveis, i l'escola i nosaltres.
A vegades la família demana directament la nostra ajuda per poder parlar amb nosaltres perquè té alguna problemàtica concreta que sobrepassa l'entorn escolar. Llavors també treballem aquí.
I a vegades l'atenció que donem nosaltres és més atenció al que és àmbit educatiu, pròpiament. Ens interessa el benestar del nen com a escolar i sobretot com a infant, que hi ha tots uns drets de l'infant al darrere. Aleshores, a les famílies el que s'hi fem és atendre un primer nivell,
per poder veure quin grau de consciència tenen del problema que està patint el fill, quins recursos té la família, quines dificultats, tot el que són factors protectors o de risc de la família, i llavors en funció d'això es valoren quines són les dificultats que tenen.
i on podem ajudar a incidir perquè allò, no?, al trobar solucions entre tots repercuteixi en benefici del nen. Quan les situacions són més greus, aleshores nosaltres ja, no?, aquest primer nivell ja ens sobrepassa, no?, i llavors ja ho passem més a altres equips més especialitzats, no?, si haguessin coses greus més en lo social, estic pensant, eh?, que hauria d'anar més cap a uns serveis socials,
o fins i tot equips d'atenció especialitzada en família, que porten casos d'alt risc. Tot això ja intervindrien altres, però nosaltres fem aquest primer nivell. I des de l'EAP, quins recursos us farien més falta? Què us caldria que digueu, mira, aquí realment necessitaríem més o més gent o més suport, no sé, més qüestions materials, no sé...
De fet, el que potser ens aniria molt bé, d'entrada, és poder disposar de més personal, evidentment. Fa tres anys, em sembla, si no m'equivoco, hi va haver una retallada significativa en el nostre equip.
Per tant, això ens va obligar a reestructurar una mica l'atenció que fèiem en els centres. Seguint les directrius del departament, la nostra prioritat és atendre les escoles públiques de primària i les de secundària en col·laboració amb el psicopedagògic que ja hi ha a dintre el centre.
I aleshores nosaltres hem anat reestructurant al màxim les persones que treballem allà per atendre les concertades a diferents nivells i diferents graus també segons els recursos que té cada centre. Però sí que això ens està representant una merma important, per exemple...
de treball personal la feina de l'escola ens absorbeix el temps complet d'estar a l'escola perquè hi podem estar poc és com a màxim un dia un dematí a la setmana i això va a vegades en detriment d'uns espais més de reflexió més de poder compartir tot i que ens reunim evidentment l'equip ens reunim un cop a la setmana
per compartir totes aquestes coses, però anem una miqueta trebats en quant a aquests recursos. Aspectes materials, no sé. Però el fet de no abastar la totalitat de les necessitats fa que et veges obligat sobretot a prioritzar
Per exemple, en el meu cas, clar, elles són quatre psicopedagogues, com a treballadora social jo estic sola, llavors, esclar, has de prioritzar d'una manera o d'una altra, no? I en aquest cas, doncs, es prioritzen zones, es prioritza, en aquest cas, una zona concreta, eh?, del que és el nostre territori, es prioritzen escoles, escoles concretes, no per res, sinó perquè aglutinen més quantitat de...
d'alumnat i de famílies amb situació de dificultat social, i aleshores es prioritzen també casos, els més greus per davant dels que no ho són tant. I els casos sí que s'atenen tots, els de les escoles prioritàries i els de no prioritàries, perquè a vegades pot sorgir un cas molt difícil en una escola...
que no és prioritària, però aquell cas s'ha d'atendre i allò emergeix i és el primer que hi ha d'haver, no?, aquesta tensió. I aleshores, això, ens hem trobat per una part la davallada del que són recursos personals, però clar, és el que hem patit a l'EAP, és el que pateixen les escoles, és el que diríem que pateixen els hospitals i és una cosa que és generalitzat, no?,
Hi ha, per una part, això. I després també la dotació de recursos, que també ha baixat, no? En aquest cas, dotacions econòmiques, per exemple. Estic pensant en coses molt concretes de temes escolars, no? Per exemple, no hi ha beques de llibres en aquests moments a Catalunya. Beques per demanar llibres no hi és. I això obliga a que s'hagin de pensar altres maneres de fer les coses, no? Reutilitzacions, la cosa és que quedin, no?, coberts.
I a vegades no és tant la dotació, penso jo també, sinó l'anticipació de recursos. Ja no tant la dotació, sinó l'anticipació. Perquè ens trobem moltes vegades que, iniciat el curs, pot haver-hi algun nen que no tingui material. A vegades les escoles fan mans i mànigues perquè tothom estigui cobert, això està claríssim. Però a vegades no ho coneixen, que una família té una dificultat, no?
I el que no podem pensar a hores d'ara és que un nen es trobi sense material, tingui un mal de panxa el primer dia, no sabem què li passa, i que sigui que està vivint realment aquesta situació de desigualtat. Amb una suposada societat de benestar, això, que és una necessitat bàsica, hauria d'estar cobert. I cobert a temps.
No es tracta de fer les coses ja quan no toquen. Per tant, ara es troba que potser heu d'anar més tard el que voldríeu, no? Moltes vegades és així. O sigui, a vegades pot ser que ens trobem que iniciem el curs i no tots els alumnes tinguin tota la cobertura. I quan parlo d'aquesta cobertura parlo de necessitats bàsiques. És a dir, tenir els llibres, tenir el material escolar és una cosa que una societat de benestar social com la nostra s'ho ha de poder permetre des del primer dia. No pot ser que aquestes coses passin, no? I qui diu això diu també un menjador escolar.
No pot ser que les traves burocràtiques, a l'hora de sol·licitar una beca, que hi hagi una incidència concreta i no se li pugui concedir fins que no es presenta no sé quants papers... No. Els nens que necessiten utilitzar el servei de menjador des del primer dia haurien de poder accedir al servei de menjador.
I en tot cas, més tard, ja anirem valorant qui ho necessita, qui no ho necessita, qui ha de pagar, qui no ha de pagar. Però no dic serveis oberts a tothom, dic serveis oberts a tothom que ho necessiti. I això moltes vegades no és així. De tota manera, també hem de ressaltar que les escoles...
fan mans i mànigues perquè tot això sigui el menys evident possible per l'alumnat. Aquí hi ha un treball, i penso que l'escola està siguent un factor de protecció pels alumnes i de benestar i confort, que en els casos, sobretot amb necessitats socials, no tenen fora de l'escola. És el lloc on...
on hi ha pau, on hi ha somriures, on hi ha menjar, on hi ha escalfor, on hi ha... És la protecció més gran, la protecció més gran que hi ha i que ofereix realment una igualtat d'oportunitats a tot l'alumnat. Jo quan dic això em refereixo sobretot al que seria, què falta? Doncs falta compromís social i polític. M'estic referint a això. Evidentment, l'escola fa més del que pot fer perquè moltes vegades està sobrepassada, fent fins i tot el que no li toca, no?
Doncs avui hem descobert una mica millor com funcionen aquests EAPs, aquests equips d'assessorament i orientació psicopedagògic, que en aquest cas d'aquí a Sant Just estan ubicades a Esplugues i que donen servei, per tant, a l'àrea d'Espluguer i Sant Just. N'hem parlat amb dues de les professionals d'aquest centre, la Carme Riera i la Susana Guinart. Moltes gràcies a totes dues i que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies i bon dia. Bon dia, gràcies a vosaltres.
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes?
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
El 9 de novembre, si vols, podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre, tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. Estem escoltant just a la fusta.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Un moment per parlar de cuina. Saludem la Miracle Serra de Cuina Miracle. Molt bon dia, Miracle. Hola, molt bon dia. Avui hi ha últim dia d'aquest bloc de receptes que ens has portat des de les últimes setmanes i recordem que són receptes en què es cuinen fruites i que formen part d'un llibre que es diu així mateix, Cuina amb fruites, i que es presenta ben aviat, el 22 d'octubre. Ah, sí, sí, a les golfes de Can Ginestar a les 7 de la tarda.
Doncs una de les receptes amb les que acabem aquest blog és la que portem avui, que és conill rostit al cava amb raïm. Molt bé, exacte, això és. Bé, hem d'aprofitar que ara és l'època del raïm, eh? Exacte. Ara és quan ja la barema, la collita del raïm, i ara podem trobar un raïm a un bon preu, i a més dolç, i podem trobar uns bons raïms, uns bons raïms...
negres, uns bons reis mosquatells, en fi, podem trobar bon material. I per tant en podem fer servir per fer aquest conill, no? Esclar, a vegades en compres i te'n queda una mica a casa i dius, bueno, aquesta mica què? Doncs mira, agafes i poses un conill i queda de conya, ja veureu què veu.
Doncs a veure, què ens caldria? Anem a veure els ingredients primer. Mira, un conill tallat a trossos, una mica d'oli d'oliva i una mica de sal i pebre, una ceba tallada petiteta amb brunois, vull dir, és a quadrets petits, dues copes de cava, un brot de raïm que tingui uns 50-100 grams de raïm, uns quants grans de raïm, els que tingueu...
una fulla de llorer, uns grans de pebre de colors i una mica de mostassa. Jo li poso una mostassa suau, que no sigui forta. Què faig? Untarem el conill amb sal i pebre i la mostassa. Posem l'oli a la cassola i quan l'oli estigui calentó hi posem el conill.
el deixem que es dori, que quedi ben duradet, anem vagilant, vull dir, és un plat, a veure, que hem d'estar una mica per ell, anar-lo vagilant, anar-lo tombant, li posem el fuller de llorer, els grans de pebre de colors, i ho deixem a foc lent i que es vagi fent una mitja hora, més o menys, fins que estigui ben duradet, que quedi el conill ben tendret. Quan ja veieu que està a mig fer, hi poseu la ceba, i penso que en total això trigarà...
Un rato trigarà mitja horeta, des que hi poseu el conill. Quan hi ha la seva estigui deuredeta, hi podeu afegir el cava. Si no tinguéssiu cava i no us va bé d'obrir-ne, hi podeu posar un raig de vi blanc. També en serveix. Sí, queda bé també. Ho deixeu reduir, ho deixeu reduir l'alcohol, un parell d'immunitets i queda molt bé, així ja estarà.
Quan hagi passat tot aquest temps, ja conto que ja seran uns tres quarts d'hora, quasi una hora, i poseu el raïm. El raïm ha de ser l'últim moment. Vull dir, penseu que només ha de coure cinc minutets, perquè si no es desfa, és molt tendre, i és només perquè s'impregni una mica dels sabors de la salseta que us ha quedat allà. Un parell de voltetes i ja el teniu acabat. I ja teniu un plat fantàstic.
Sí, m'ha fet venir ganes de provar-ho. A mi també. Queda molt bé. Aquest conill rostit al cava amb raïm per acabar aquest bloc de receptes que hem fet durant les últimes setmanes amb la Miracle Serra, de Cuina Miracle. Moltes gràcies, Miracle. Moltíssimes gràcies. Us espero a tots per quan fem la presentació d'aquest llibre, que serà molt interessant.
I, bueno, és un llibre diferent. És un llibre que és Cuina amb les fruites, que és un llibre molt especial, és un llibre bastant únic al mercat, no hi ha gaire coses sobre aquest tema. I, a més, l'he vinculat amb pintures, i ara l'he explicat a la Carme, és una cosa molt diferent, molt nova i molt xula. Nosaltres l'hem passat molt bé fent, tal.
I, bueno, ara ja està a la impremta. Vull dir, de fet, està a punt de sortir. Sortirà el 22 d'octubre i farem una presentació aquí a Can Ginestà i ja en parlarem aquí amb nosaltres. Exacte, quan ens acosti la data també tornem a parlar. Exacte, això mateix. Perfecte, Miracle, doncs moltes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres i fins aviat, amics. Ja provarem les receptes. Molt bé, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu, bon dia.
Fins demà!
Bona nit, bona nit
Just you and me.
So, darling, what do you say? Does that sound like a plan to you? We can build our own little world where no one else can come through. We can live in huts made out of grass. We can grieve for the time as he walks past. We can press our feet into the dirt a little mud. No, it wouldn't hurt. Ba-da-da-ba-da-ba.
Bada-da-ba-da-ba-ba Bada-da-ba-da-ba Let's pack our bags And lie on the easy string
Fins demà!
T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessor al cinema. Uf!
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. El 9 de novembre, si vols podràs participar i votar.
Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya.
10 minuts i arribem en punt a la una del migdia. És moment de tancar el just a la fusta d'avui divendres 17 d'octubre i ho fem agraint la gent que ha fet possible aquest programa d'avui.
I ara seguim la sintonia que fem servir per tancar el programa. Agraïm a l'Andrea Bon als serveis informatius i a la conferència d'aquest vespre, l'historiadora que farà una conferència sobre la Catalunya abans de 1700, aquest cicle de la CES que s'estrena avui. Hem parlat, per tant, amb Beba Serra. A més a més, també hem descobert com funcionarà la nova campanya que engega el rebost de càritas demà dissabte davant del mercat. Ho hem fet amb la Núria Jiménez.
Que ens ha explicat, recordeu que demà recolliran ous, també tonyina, gel de bany i altres productes específics que concretaran demà mateix davant del mercat municipal per poder fer els lots per les famílies.
Hem repassat la agenda de concerts i a l'última hora del programa, ja ho heu sentit, hem parlat de les xarxes de l'U6, avui hem descobert com funcionen els EAPs, com és el d'Aquí Sant Jús, quins són les seves tasques principals, i n'hem parlat amb dues de les seves professionals, com són la Susana Guinart i la Carme Riera.
I també hem parlat de cuina, amb la Miracle Serra de Cuina Miracle. Avui amb ella hem acabat aquest cicle de receptes que hem anat fent durant l'últim mes. La setmana que ve tindrem un nou restaurant de Sant Just per explicar-nos, fer-nos descobrir més receptes. Tornarem dilluns amb més coses a partir de les 10 i fins a la 1 del migdia per acompanyar-vos en aquests matins i explicar-vos tot el que passa a Sant Just. Des de les 10 us ha parlat Carme Verdoi, que vagi bé, que passeu un molt bon cap de setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Was all my suffering When I held you that night I knew it felt so right
But I could never hide What I kept inside
És la una. Bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno.
El rebost de Càritas inicia demà la campanya Omplim la cistella davant del mercat municipal. La intenció és que tothom que pugui aporti els aliments i productes necessaris per garantir l'imprescindible per subsistir cada mes. Actualment atenen unes 25 famílies santjustenques. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui divendres 17 d'octubre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
restablerta el subministrament elèctric a l'edifici Walden. A les dues d'aquesta matinada, 420 veïns a l'edifici s'han vist afectats per l'averia d'un cable d'afecte sandesa, un problema que els ha deixat sense llum i sense aigua durant més de set hores. A l'informatiu també parlarem ampliament de les festes de tardor d'aquest cap de setmana. Avui, per exemple, conferències sobre la Catalunya abans del 1700 i demà, teatre a l'Ateneu. Diumenge, marxa solidària.
I obertes les inscripcions per participar de la 38a cursa de Carts de Coixinets. La cursa tindrà lloc el cap de setmana del 15 i 16 de novembre i l'organització ja ha obert les inscripcions per internet. Les presencials es podran fer el 30 d'octubre.
Bon dia. El rebost de Càritas inicia demà la campanya Omplim la cistella davant del mercat municipal. La intenció és que tothom que pugui aporti els elements i productes bàsics per garantir l'imprescindible perquè les famílies més necessitades puguin alimentar-se i subsistir cada més. Sant Just Notícies.
L'objectiu actual del rebost de Càritas és garantir cada mes un lot bàsic a les famílies que, a més d'hidrats de carboni, com ara arròs, pasta, galetes i conserves, també contingui altres nutrients que complementin la seva alimentació. És un lot que té un cost d'uns 320 euros mensuals, aproximadament. Núria Jiménez, de l'equip de Càritas, ha parlat d'aquest objectiu al Just a la Fusta.
que prové dels excedents de la Unió Europea. Però sempre són els mateixos productes, vull dir que hi ha una limitació en compte a la diversitat de productes. El que ens hem estat plantejant aquest estiu és a veure com diversificar una mica això i garantir que cada mes les famílies puguin rebre un lot bàsic, perquè si no abans era només donàvem el que teníem. I sí que la població contribuïa, però era més del mateix. Per dir-te una cosa, arròs en tenim per tot 2015.
El rebost de Càritas, per això, proporciona un llistat detallat del que es requereix per ajudar les famílies que més ho necessiten.
És molt d'agrair el gest que fa la gent, que aporta ajuda alimentària, però també hem de veure que potser més val portar menys, però portar d'allò que realment necessitem. Que la gent, també ho entenem, no pot fer un esforç superior al que la seva butxaca no li permet. I ja s'accepta i s'agraeix. Però aleshores és millor que també els donem una orientació del que realment faria falta.
Aquest mes d'octubre, per exemple, el rebost de Càrit es demana que la gent aporti ous, tunyina i sardines en llauna, llets, amides, cremada, sucre i gel de dutxa. La recollida de productes tindrà lloc demà dissabte de 10 a 1 davant del mercat i també els dissabtes 15 de novembre i 13 de desembre. Sant Just Notícies.
Des de fa uns anys, Càritas Perruquial gestiona el Banc d'Aliments a Sant Just en conveni amb l'Ajuntament. L'equip que hi treballa són voluntaris i voluntàries que se n'han anat organitzant al llarg d'aquests anys per tal de donar suport a la població santjostenca que més necessita. Actualment, unes 25 famílies són ateses per Càritas a Sant Just. Sentim de nou Núria Jiménez.
Nosaltres les famílies que tenim no venen mai directament. Si ve algú, el derivem ràpidament. Són els serveis socials qui seleccionen aquestes famílies i les acompanyen. Nosaltres fem un acolliment quan ve una persona per primera vegada perquè se senti acollida com a persona. Una cosa que les persones mateixes ens diuen és que tenen molta vergonya d'haver d'anar a demanar aliments. Però nosaltres mirem que ve d'explicar que alimentar-se és un dret. En aquesta situació s'hi pot trobar qualsevol.
La col·laboració ciutadana per això és molt important també a l'hora d'ajudar les famílies amb més dificultats. Per això des de Càritas agraeixen l'esforç que fan les persones de títol individual donant aliments i productes d'higiene bàsics. A més, segons Núria Jiménez, fins i tot hi ha famílies que s'han unit per garantir...