Un món de corrupció i tràfic d'influències amb una mena de manual cínic sobre els mitjans de comunicació. La setena novel·la d'Eco tracta temes que ja apareixen a obres anteriors com els complots, les mentides i també la corrupció. Número zero el public en català Rosa dels Vents, en castellà Lumen.
Esports, Josep Antón Aïsa.
El Barça viatja a Istanbul sense Juan Carlos Navarro per problemes musculars, una baixa que suma la de Justin Doelman. El partit de demà jugar porta tancada i és que el Galatasaray continua sancionat per l'Eurolliga després dels incidents al mes de novembre amb afició de l'estrella roja que van acabar amb una persona morta.
És l'últim partit del top 16, el Barça té pràcticament coll avall, que serà segon de grup i que la setmana que ve començarà a disputar el play-off previ a la Final Four contra l'Olimpiakos. Ernest Bacià, Catalunya Ràdio, Aeroport del Prat. Més bàsquet, NBA, Memphis, 110, Nova Orleans, 74, amb 15 punts de margasol. Avui comença el màsters d'Augusta de golf.
Avui, en Amboll, Champions, quart de final, Zagreb-Barça. A la Lliga Femenina de Bàsquet, avui, Conquero, Uni, Girona, és el segon partit semifinal. Ahir, Cadí i la Seu, va empatar un a un l'altre semifinal contra el Perfumeries Avenida de Salamanca. Fins aquí, les notícies. Ràdio Tosfer 98.
Justa la justa.
Bon dia, passen 6 minuts de les 10. Arrenquem aquesta hora del Just a la Fusta. Comencem de seguida parlant de les notícies de Sant Just en Andrea Bueno. Amb qui també farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de les portades dels digitals. Parlarem també de cultura, d'esports i una mica de tot en aquesta primera hora.
on, com cada dia, també tindrem la secció musical i parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius. De nou tenim un dia de sol amb temperatures però que sonen una mica fredes.
Més qüestions avui a partir de les 11 i 10. Farem una entrevista en relació a la conferència històrica de les CES que es fa aquest divendres, aquest cicle històric que un cop al mes tracta diferents aspectes de la guerra de successió a Catalunya d'ara fa 300 anys. En aquest cas, avui dijous, entrevistarem a Júlia Beltrán, que és professora d'arqueologia cristiana.
A dos quarts de dotze, Tartuli d'actualitat amb l'Alina Santa Bàrbara, la Joana Algarra, la Montse Larrea i en Jordi Agulló. I a la tercera hora parlem de teatre amb la Maica Dueñas. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
I comencem saludant l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia, què tal? Per parlar primer de tot avui d'aquest projecte de la xarxa de Ciutats Educadores, no? Sí, perquè avui i demà tindrà lloc unes noves jornades de treball d'aquesta xarxa temàtica a la memòria de les ciutades que lidera a nivell estatal l'Ajuntament de Sant Just.
Màlaga acull avui i demà aquesta tercera trobada de la xarxa amb representants d'una dotzena de ciutats que participen d'aquesta xarxa. Recordem que la primera trobada va tenir lloc el maig passat a Sant Just, municipi que lidera el projecte, i la segona a Barcelona. I Sant Just lidera aquesta xarxa des de fa mesos a nivell estatal per tractar la manera en què les ciutats recuperen la seva memòria històrica.
A Màlaga, avui i demà es reuniran representants dels municipis i ciutats participants, com ara el Cala de Guadaira, Sargossa, Ribes, Bacia Madrid o Santiago, per tal de parlar de conceptes i experiències vinculats amb el patrimoni i la memòria de les ciutats. A més, està previst...
que avui i demà es reuneixi el jurat del concurs Tats de Memòries en Moviment per resoldre i atorgar definitivament els premis als vídeos participants. Recordem que s'hi van presentar un total de vídeos i que en els propers dies sabrem qui són els guanyadors d'aquell concurs Tats de Memòries en Moviment. Molt bé, doncs estarem pendents de com ha volgut anar tot plegat.
Més qüestions, ens fixem ara en les CES perquè tenim un parell de qüestions vinculades amb aquesta entitat, Andrea. Sí, d'una banda, destaquem que avui es projectaren a l'Ateneu dues de les pel·lícules del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Toralló 2014, unes projeccions que s'emmarquen en la segona edició del cicle de Divisuals de Muntanya que organitza les CES.
El festival projectarà aquests llargmetratges a una vintena de poblacions catalanes i Sant Just n'és la primera. En concret es podran veure a la sala Piquet de l'Ateneu Missió en Antàrtic, guanyadora del Premi Gran Valira, la millor pel·lícula d'esports de muntanya, i també Guides i Sí, guanyadora del Premi de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya a la millor fotografia.
Aquest tour pel Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló es podrà veure avui a les 8 del vespre a la Sala Piquet de la Taneu i a més comptar amb la presència del director del festival, Joan Saleric, que parlarà d'aquest esdeveniment. Cal destacar que l'entrada és gratuïta i com dèiem serà a les 8 a la Sala Piquet.
I un altre punt vinculat a les SEAS, és una bona notícia que hem de destacar, i és que un grup de socis de l'entitat han assolit el cim del Calapatar, a l'Himàlaia. És un pic de 5.580 metres que van fer el passat 4 d'abril una dotzena d'expedicionaris, entre els quals hi ha els enjustencs Germán Català, Anna Torrella, Bruna i Marc Català i Patricia Delgado, i a més...
En l'ascensió els van acompanyar quatre xerpes, el Chawan, Nigma, Maila i Sonam. Els santjostencs van assolir el cim del Calapatar, tot i les dificultats a causa del fred i del vent, però ho van poder fer perquè el temps era favorable per aconseguir-ho. I en arribar al cim, els companys de la CEAS hi van plantar la senyera de l'entitat.
Molt bé, i acabem amb un punt solidari, Andrea. Sí, perquè demà, divendres, el que organitza la primera edició del Fast Truck, que és una festa solidària que faran al Casal de Joves, una festa oberta a tothom, organitzada pel Grup Truck, que és el grup dels joves més grans de l'agrupament Escolta Martin Luther King.
Hi haurà una xerrada solidària, una botifarrada popular i concerts per cap de fons per als seus campaments i per donar a conèixer l'experiència de l'Ousman Omar, un jove de 27 anys nascut a Ghana que viu a Catalunya des de fa 10 anys. De fet, va sortir del seu país en pastera i ara està vivint a Valldoreix i l'Ousman donarà a conèixer la seva experiència personal i els seus projectes a Catalunya.
Un d'aquests projectes és un projecte d'educació digital que vol tirar endavant amb el seu germà que viu a Ghana. És un projecte conegut com a NASCO ICT World, que és una iniciativa educativa que dona suport als estudiants de Ghana en el camp de la informàtica. De tot plegat parlarà l'Ousman Omar demà al Casal de Joves a partir de les 7 de la tarda.
A partir de les 9 hi haurà botifarrada i concerts a preus populars amb els grups Seikos i Los Amantes de Amparo. Si voleu assistir a la botifarrada, el preu és de 5 euros amb botifarrada beguda i l'entrada al concert. I si només voleu anar al concert, l'entrada només us costarà un euro.
Molt bé, doncs són les primeres notícies del dia. Més informació, com sempre, als butlletins horaris i a la una, als Sant Just Notícies, edició migdia. I ara, de seguida, parlem de més actualitat. Abans, però, una mica de música. Parlem d'un videoclip que ha sortit, que és d'aquesta cançó que sentim ara, que es diu The Fake Headlines. Sí, sí.
Però què és una versió, aquesta cançó? Resulta que Andrew Bird, no sé si et sona, Andrea, el tens... Em sona. Algún com n'hem parlat? Sí, potser... Bé, va tenir com un moment com, diria, ha vingut a versant algunes vegades, si no m'equivoco, i bé, en tot cas, ara el que fa és presentar un disc de versions, amb diferents versions, eh? I aquesta, per això, és del grup de New Pornographers, que és un grup relativament recent, també,
ha versinat una cançó seva que es diu Good People Rock, que és aquesta que sentim ara, i ara ha publicat també un videoclip que està protagonitzat per un titella. Ah, mira. Sí, és bonic de veure, a més a més. Ells, això, doncs, en fan aquest disc que es dirà, el disc que es dirà, perdó, Good People Rock,
I la cançó és The Fake Headlines. I bé, en tot cas, el disc sortirà el dia 14 d'abril, per tant, ben aviat. I ara també versions de grups com Hot Ship o Beach House, vull dir grups així relativament nous, com també The Talisman On Air o Elvis Perkins. Per tant, doncs, bastant curiós. Tinc aquí davant la llista de les 12 cançons. I el que volia buscar ara era sentir com sonava aquest tema, la seva versió original. Mm-hm.
És maca, eh? Aquesta és maca. Està molt bé. Doncs la versió original és aquesta. Ara sincera amb l'original. A veure, la comparació.
Fins demà!
És diferent? Sí, bastant. M'agraden les dues, eh? No sé quina m'agrada més. Diferent, eh? Sí. Aquesta és l'original, eh? Que les versions siguin diferents sempre té gràcia, eh? Sí.
Després hi ha un grup que es diu TV Under Radio, que té aquesta cançó que es diu Family Tree. I ha versionat aquesta cançó. Sí, la primera cançó que obrir el disc és la que sentíem abans, aquesta de The New Pornographers.
Doncs, Andrea, m'he equivocat, eh? Una cosa, és a dir, no, tot el que he dit fins ara era cert, és a dir, que aquella versió és d'Andrea Obert, que versiona de New Pornografes, que eren els que sentíem de fons, però el que passa és que aquests altres noms que deia, és a dir, no és un disc d'Andrea Obert, sinó que és un disc, una recopilació benèfica, per i a l'Obert Project, que sortirà a la venda el 14 d'abril, per tant, hi ha diferents versions. Sí, que no només és ell versionant... No, no, no, exacte. Molt bé.
Per exemple, el que dèiem abans d'Elvis Perkins. Elvis Perkins fa una versió d'Alec Unsworth o Micka P. Hinson fa una versió de King Chrisot. I King Chrisot al seu torn en fa una altra de Hot Chip. Vull dir que estan tots una mica barrejats, m'hi sembla, que es fan tots entre si.
I aquesta versió, clar, no la tinc, aquesta és l'original, però dic, clar, no tenim les anteriors. Per tant, de moment, com que sortirà el disc el dia 14 d'abril, l'única que es pot escoltar fins ara és la que dèiem abans, aquesta que sentíem, que és aquest The Fake Headlines. Hem vist d'on veníem abans, quedem amb la versió. Fins ara.
I wrote the news today And it turned outside the midway rides And as my money flew Singing to the pockets you Could only know your shame Knowing what the good ones do
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
You'll cry You'll cry You'll cry You'll cry You'll cry
Believe me, come back Fake headlines Believe me, come back Fake headlines
Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Uf!
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
5 minuts i dos quarts d'11, cop d'ull a l'actualitat del dia amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Avui les portades de tots els diaris es fan ressò d'aquestes detencions 11 jihadistes ahir a Catalunya.
Sí, a La Vanguardia ens diu que els jihadistes detinguts volien atemptar a Barcelona. Els Mossos troben fotos i vídeos d'edificis emblemàtics com a possibles objectius. El grup, en el qual hi ha cinc catalans, captava joves per a l'estat islàmic. En fotografia de portada veiem el presumpte responsable d'aquesta trama jihadista desarticulada que va ser detingut ahir al matí.
a Sabadell, moment que precisament recull aquesta fotografia de portada. També llegim un altre article vinculat amb aquesta qüestió que diu de vigilant de pap a fervent islamista. L'origen català d'alguns radicals capturats causa sorpresa.
El diari ara també ens diu que volien atemptar a Catalunya. Els Mossos desarticulen una cèl·lula jihadista preparada per actuar a Barcelona i clarament vinculada a l'estat islàmic, segons el conseller Ramon Espadaler. La fotografia de portada ocupa tota la primera plana del diari ara.
Veiem el moment de la sortida del seu domicili de Sabadell al cap de la cèl·lula jihadista desmantallada ahir pels Mossos d'Esquadra. És la imatge destacada de la jornada i el tema principal a l'ara. I el periòdico, també el tema del dia, es titula El jihad a casa. Espadaler afirma que s'ha evitat un atemptat. Detinguts 11 membres d'una cèl·lula terrorista, 5 d'ells conversos a l'Islam.
i els objectius eren la plaça de Catalunya, el Parlament, les Arenes i una comissaria de Sabadell. En fotografia de portada han triat en aquest cas la imatge de dos Mossos d'Esquadra del grup d'elit dels GEI custodiant un dels detinguts al seu domicili. Llegim també alguns articles vinculats amb aquesta qüestió.
Fernández Díaz vincula el jihadisme i el sobiranisme, el cervell és de Sabadell, el perruquer de Can Llong, així es titula l'article, i per últim també llegim un article de Jordi Moreras titulat l'utopia salafista. És sens dubte avui aquesta qüestió la més destacada a les portades.
Doncs continua en les portades dels digitals. El trail ara.cat, per exemple, explica el que ha dit aquest matí el conseller d'Interior Espadaler, a RAC1, ha assegurat que a casa nostra hi ha fenomen jihadista i que el canvi en les atencions d'aquest dimecres és que s'havien fet aquests passos per atemptar. Després també diu que el Ministeri de l'Interior manté que nous catalans va connectar diversos cops amb islamistes radicals. El número 2 de Jorge Fernández Díaz lamenta que la fundació vinculada
a Convergència hagi volgut integrar de forma indiscriminada tot el que pot tenir certa simpatia cap a posicions polítiques. I la Vanguardia també continua obrint amb el mateix tema que treu en paper, és a dir, amb aquesta voluntat dels jihadistes de tant en punts clau de Barcelona. Després també hi ha un perfil dels tres jihadistes catalans detinguts,
i Interior reitera el que dèiem, que nous catalans va connectar amb jihadistes. D'altra banda, a banda d'aquesta qüestió, que també la tenim el 324, vinculada una mica a aquest tema, que és que el govern demanarà la compareixença de Fernández Díaz al Congrés. Espadaler considera que el ministre d'Interior va ser imprudent per vincular nous catalans amb el jihadisme i per acusar diverses mesquites de Catalunya de fer proclames radicals.
I a banda d'aquest tema, altres qüestions. Mas capela al Yes We Can Obama i al We The People per reivindicar el procés en aquesta estada que està fent pels Estats Units.
Interrompen unes hores les emissions de TV5 Monde en un atac reivindicat per l'estat islàmic, també ho tenim avui el 3-24, i després absolven una vintena d'acusats que suposadament obligaven a prostituir noies xineses.
I també llegim aquest matí a l'Ara, un altre punt, que la compra-venda d'habitatges creix un 23% al febrer a Catalunya, dada que s'ha sabut, per tant, fa poca estona. I a La Vanguardia ens parla també de ciència. Diu que el xoc de la Terra amb un altre planeta va poder originar la Lluna. Avui no tenim el Riga i no en parlarem. La setmana que ve. Sí, exacte, ens recordem. I un apunt que s'allunya de tots aquests grans titulars que hem anat comentant...
Que passa per Facebook, Andrea, però l'empresa, eh? Perquè publica l'avantguàrdia ben amunt, doncs, com és l'interior de la nova seu de Facebook. Sí. No està malament. L'interior, exacte, de la nova seu, doncs, on hi ha aquesta empresa. És que se me'n va la imatge tota l'estona, eh? Per això estic allargant una mica aquesta informació. O sigui, les instal·lacions.
Sí, es veuen sostres alts, sofàs blancs. Diu Marc Zuckerberg que la construcció de l'edifici ha costat menys del pressupostat, però que s'ha acabat abans del previst. I sí, sí, fa bona pinta. És a dir, la imatge, quan la veus, sembla com la d'un edifici gran, però com amb molt jardí, també hi ha aquesta sensació de moltes plantes, hi ha molt de verd, molt de blanc i molt de verd, i sostres alts. És una mica la sensació inicial. Clar, el veiem buit, també, l'edifici. No veiem la gent treballant, tampoc veig els ordinadors...
Així, primer cop d'ull, entenc que potser és la porta d'entrada a tot plegat. I bé, en tot cas, doncs, és una mica la informació que també treu ferro una mica i que està ben amunt en aquesta porta de l'avantguàrdia. Suposo que és d'aquestes que té clics, no? Sí, segurament. Perquè, a veure com és, veus la foto aquí... La gent té curiositat. I vols mirar, exacte, si el teu lloc de feina s'assembla o no...
Aquest lloc. És una nova seu que l'ha dissenyat Frank Gehry i l'han penjada en un missatge al profil de Facebook de Marc Zuckerberg aquesta setmana. Diu que està entusiasmat amb aquesta nova casa i que els treballadors aquests dies estan traslladant al nou edifici. Han inundat la xarxa social ells mateixos també amb imatges i vídeos.
del nou Facebook. Clar, ara veig una imatge com panoràmica que ha penjat un dels treballadors de tota la instal·lació i és impressionant, perquè és molt gran. Clar, clar, jo veia ara només l'entrada, però clar, és molt gran, moltes plantes, molt jardins, molt espai verd, sostres altíssims, grans finestrals i molta llum. Que els treballadors estiguin còmodes, no?
Exacte, molta llum, molt de blanc, serien una mica les consignes, alguna part així també d'art. Clar, hi ha molta gent que ha anat penjant fotos i aquesta notícia ha anat recuperant les fotos perquè ens fem una idea de tot plegat. Molt bé. Tornem cap als diaris. Ara parlem, Andrea, de cultura.
Per on comencem avui? Comencem parlant de patrimoni. És una notícia que trobem a tots els diaris. Ens centrem en el periódico de Catalunya i com ens va explicar aquest diari. Una jutja ordena enviar peces del Museu Nacional d'Art de Catalunya a Aragó. La Generalitat i el Museu recorreran el verdict d'un jutjat d'Òsca. Les obres comprades per la Generalitat als anys 83 i 92...
I pel Museu Nacional d'Art de Catalunya l'any 94, l'ordre santjoanista del Reial Monestir de Cixena, a Òscar, s'han de tornar els seus anteriors propietaris i s'han de restituir el seu emplaçament original, segons aquesta sentència publicada ahir pel jutjat de primera instància d'Òscar, davant la demanda que el seu dia va presentar al govern d'Aragó.
La jutja, Maria del Carmen Aznar, basa la seva decisió en el fet que el Reial Monestir de Sixena va ser declarat monument nacional l'any 23 i, per tant, va passar a ser B d'interès cultural l'any 85. Es tracta d'un centenar de peces, entre fragments de pintura, llibres, casulles i altres objectes que no es mostren a la col·lecció permanent del manac.
i que el govern aragonès valora en 49... Ara m'estic liant. Perquè aquí t'ho està dient en pessetes, també. Vaja, en euros seria 299.634 euros, peces que de moment no sortiran del museu, els responsables del qual, juntament amb la Generalitat, afirmen que, com dèiem, recorreran aquesta sentència perquè consideren que la compra va ser completament legal en el seu dia.
És una de les notícies culturals que, com dèiem, llegim avui als diaris que tenim sobre la taula en paper. Parlem ara de teatre, parlem del TNC i de l'obra que podem veure a Purga, l'obra que Ramon Simó dirigeix al TNC, una obra basada en la història de Sofí Oxanen sobre l'opressió en l'Estònia estalinista.
La brutal història de l'elit, és la protagonista d'aquesta història, és resultat indestriable de l'època que li va tocar viure a l'ocupació russa d'Estònia. La política marca ara la pell d'aquesta dona, que es veu obligada a prendre decisions vitals, qüestionables i censurables per poder sobreviure i mantenir l'esperança de l'amor.
Les ferides d'una ja vella elit es reobren quan apareix al patir de casa seva la Zara, una jove maltractada que fuig de les màfies de proxenetes. És l'any 92, després de la independència d'Estònia, i resulta que aquella noia que està sent carn de canó és la neta de la germana de l'elit. Sobre, per tant, aquí el begul dels records.
Carme Elias interpreta l'elit vella, que ara memora el martiri que va viure en el passat, i Maria Molins és aquella elit jove que no només va ser torturada i obligada a torturar, sinó que també va haver de casar-se amb un antic comunista que li garantís la seguretat. I deixem davant del teatre, parlem ara, si et sembla, de música i d'un nou recopilatori que, publicant els Gertrudis, diu l'ara que tornen a la festa amb el disc 15-15-15.
Samarreta d'imperi, pantalons que no lliguin gaire, i una camisa oberta, tot gust vermell per no perdre l'aire. Samarreta d'imperi. Doncs l'Eduard Acebo de Gertrudis, el Gertrudis diu, ens faltava alguna cosa a la vida, i els seus companys al grup, Xavi Ciurans i Xavi Freira, hi estan d'acord, 3 anys després d'haver plegat vera, es tornen amb un disc recopilatori, 15, 15, 15, 15 amb lletres, 15 amb números i 15 amb números romans, i si ve baixa,
i una gira de 15 concerts que començarà oficialment a la sala Apollo de Barcelona el dia 9 de maig. Diuen que no era un adeu definitiu aquell, si només havia t'un descans, tocava trencar la rutina de treballar un disc, treure'l, fer una gira i preparar el següent, i per això, després de la gira de tripular de l'any 2011, van desconnectar. Ara, aquest retorn, que ells mateixos descriuen com Gertrudis fent un homenatge a Gertrudis, és un disc que han d'escarregar lliure a la seva web que plega 15 cançons que expliquen la història d'aquest grup nascut a la Garriga fa
15 anys. A més, destaquen i destaquen també col·laboracions del Guèmiquel, de Xarango i també d'Adrià Sales, de La Pegatina.
Doncs és la... Sí, sí, sí. Aquesta és la versió que obre aquest disc, aquesta versió renovada, la versió 2015 de Sant Larreta. Ens anem ara a parlar d'esports, Andrea.
I parlem del que diu el Mundo Deportivo, per exemple, parla del 4-0 d'ahir del Barça contra l'Almeria, preparats pel Turmalet, és el que titula aquest diari. Diu que el Barça va superar sense problemes l'Almeria amb un golàs de Messi, dos de Suárez i un de Bartra. Luis Enrique va economitzar esforços de cara als difícils compromisos de Lliga i Champions.
L'esportiu titula fons d'armari diu un Barça amb força canvis fa un pas més per guanyar la Lliga amb una golejada que el manté 4 punts de Madrid.
I l'esport ha triat un altre tipus de titular, diu confiança en Neymar, el Barça necessita la millor versió del brasilès, preveuen rotacions per consolidar el lideratge i afrontar els propers partits decisius. M'estranyava, m'estranyava perquè trobava un titular molt arriscat, és la portada d'ahir aquesta, en el lloc on la consultem habitualment.
no la tenim disponible encara. Bé, i en tot cas, els diaris de Madrid, que parlen també de la victòria en el cas del Real Madrid d'ahir, Cristiano tira del carro, és el que diu el diariàs, va marcar el seu gol número 300 al Madrid i li va donar el segon a James. I en aquesta línia, o de fet una mica més centrada en l'equip, el Marc que diu la Lliga no es tira.
no es llença, seria, si ho traduísim. Diu que el Madrid se sobreposa a un gran ratllo i a la imatge apareix, per això, justament, triant un moment del partit de dia en què Cristiano està tirat per terra. No sé si amb un doble sentit o no, a diferència del diari.
És el que tenim avui en clau esportiva. Ens n'anem ara a les entrevistes interessants que tenim avui als diaris. Per exemple, a La Vanguardia, a la Contra, llegim que deixeu de subsidiar l'atur i subsidieu la feina. Andrea.
Doncs ho diu Arthur C. Brooks, que és president de l'American Enterprise Institute i és catalanòfil. Es va casar... Diu, em vaig casar amb una catalana del Clot fa 23 anys. Ell va néixer als Estats Units. Diu, i ja veu que parlo català. Diu, la meva dona tenia 28 anys i jo 29.
quan l'any 91 vam decidir anar-nos de Barcelona als Estats Units. Diu, no era gens fàcil, jo no tenia títol universitari i la meva dona no parlava anglès. Diu, ens havíem de reinventar, jo seria immigrant al meu país i la meva dona estava angoixada. Pensava que acabaria empidulant, però li vam fer quatre ofertes de feina en un mes. Em va acceptar una d'ajudant per a professors d'hispans que no parlaven espanyol i li va encantar. I diu, jo em vaig posar a estudiar, per descomptat, i com que no havia anat mai a la universitat, era lliure de prejudicis i realment volia aprendre i no només obtenir un títol.
Em vaig concentrar a combinar economia, política i cultura i em vaig doctorar a la Rand Corporation l'any 98 després de 7 anys d'universitat. El 2001 vaig aconseguir ser professor a la Universitat de Syracuse. Diu, vaig passar de ser músic a professor d'economia i després a dirigir l'American Enterprise, institució de la nova dreta.
El Lluís Amiguet, que és qui l'entrevista, li pregunta quina és la clau per a un país amb èxit. I ell respon, creure en les persones i apostar pels quatre pilars fonamentals de l'ésser humà. La fe, la família, la comunitat i la feina. I el Lluís Amiguet en aquest cas li pregunta, fer significa religió? I diu, significa sobretot una tolerància incondicional amb totes les creences, però, diu, acaba, també una aposta pel futur. Creure que pots fer alguna cosa per tothom i així també per tu.
Molt bé, ens anem ara cap a una entrevista que publica avui el diari Ara, les pàgines d'opinió, i citem els autors a escriure llibres que només ells poden escriure.
Doncs és l'entrevista que Salvador Almanar avui fa a Joan Carles Girbés, la cara de Sembra Llibres. L'editorial Sembra Llibres va irrompre fa poc més d'un any en el mercat amb la vocació de plantar la seva llavor en el complicat món cultural valencià. L'aposta passa per explorar l'actualitat publicant llibres que ajuden a comprendre el present. Després de passar molts anys vinculat a una gran empresa editorial del País Valencià, un expedient de regulació d'ocupació va deixar Girbés a l'atur.
Però durant els mesos que va estar desocupat mai va arribar a estar parat i va col·laborar i assessorar diverses editorials mentre en el seu cap rumiava la idea de crear un nou segell. Llavors va tenir la sort de trobar la persona que el va animar a fer realitat un dels seus somnis. Sembra Llibres acaba de celebrar el seu primer aniversari. En 12 mesos s'han convertit en una referència i diu Girbés que hem constatat amb alegria
que efectivament hi ha un bon nombre de lectors que connecten amb una iniciativa com la nostra, que explora sobretot l'actualitat amb llibres que ens ajuden a comprendre el present des de bastants diversos. Per exemple, al seu catàleg hi ha tres llibres que parlen de fets molt concrets a la realitat valenciana, com són el tancament de Canal 9, l'accident del metro i la figura d'Ovidí Munlló.
Diu també, al País Valencià només un 4% de la població llegeix en català. I Salvador Almanal, periodista, li pregunta, no és un suïcidi empresarial editar llibres sols en aquesta llengua? I Joan Carles Girves respon, el suïcidi seria no fer res per capgirar aquesta dada. Precisament perquè tenim uns índexs de lectura tan baixos, el repte és més gran i el potencial de creixement més ampli. Editem des del País Valencià, però amb la voluntat clara i explícita d'arribar a tot el nostre territori lingüístic natural.
i acaba dient que les barreres autonòmiques generen molts obstacles que sovint resulten més mentals que reals. I acabem aquest repàs amb el periòdico. Sèrbia és una escola increïble d'esportistes. Doncs ho diu un coneixedor, un gran coneixedor d'aquesta realitat, és Jordi Sampietro, el bàsquet al Bancora a Belgrat, i ara és un imant per als amants d'aquest esport.
Ell, de fet, quan era més jove, competia en natació. De fet, va estar competint al Club Natació Barceloneta durant cinc anys de la seva infantesa. I NEF i Psicologia li van donar teòrica per practicar el que és avui, un pont entre el que considera el millor bàsquet europeu i els apassionats d'aquest esport.
Diu que de la piscina la pista va passar una mica per atzar. Els meus primers contactes amb l'esport van ser la natació i després el futbol, però una mica més tard em van oferir ser preparador físic d'un equip de bàsquet. Jo era molt jove, l'entrenador era experimentat i amb titulació superior, la màxima que concedeix la Federació Espanyola de Bàsquet i des d'aleshores vaig quedar enamorat del bàsquet.
i de Sèrbia. Diuen els meus anys d'entrenador, volia millorar i professionalitzar-me i vaig decidir sortir fora. Jo sempre he admirat el bascat balcànic i el 2004 van oferir ser part de l'estaf tècnic del Laboví 063 i després de l'Estrella Roja. Després de la meva entapa com a entrenador, vaig treballar com a scout per diverses empreses catalanes que busquen jugadors a Sèrbia.
I fa 4 anys vaig fundar BBB, és una pàgina web que és belgradobasketball.com per oferir això i més. Entre altres coses, també organitgestades per aficionats que vulguin venir a veure partits a l'Eurolliga, l'Eurocap i la Lliga Adriàtica. I acaba dient, i també aprofitem, per mostrar els llocs més emblemàtics de Belgrat.
Doncs és el que tenim avui en aquesta entrevista al periòdico. Acabem parlant, en aquest rapes que fem amb l'Andrea, de la notícia curiosa de l'IA que avui ens porta cap a Hawaii. Molt bé, eh? A la platja. Més o menys, perquè, bé, tot que serà un museu qui acabarà mostrant al públic els objectes rescatats però d'un llot reial enfonsat fa 191 anys a la costa de Hawaii. Què dius? Sí, el 1824.
Sena que Richard Rogers, un caça tresors de Hawaii, ha treballat amb científics del Smithsonian durant cinc anys, en períodes de quatre setmanes entre el 95 i el 2001, per rescatar de les peces de les restes d'aquesta nau, d'una nau que es coneixia com Lijo Lijo. Diu que hi havia pertinences del rei que incluïen objectes d'or i de plata, també mans de morter poi hawaianos, no sé com són,
gemes, ganivets i altres antiguitats. Després del naufragi, el botí havia quedat sepoltat sota uns tres metres i tres més de sorra. Hi ha algunes fotos del que hi ha, del que es podria veure i, per exemple, un anell de marfil vegetal que van trobar en aquest naufragi.
Em sembla fascinant tot això. Sí, sí, sí. És curiós, eh? Molt bé. La perviència dels objectes. I tot això ara ho recuperen. O ho han recuperat ja? Crec que ho han anat recuperant i ara s'exposa. Ah, mira. Sí, s'han recuperat durant aquest temps i ara es pot veure en un museu, en aquest museu de Hawaii, sí. Vaja, ben lluny. Una mica. En fi, Andrea, que vagi molt bé. Igualment, Carme. I bon dia. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Ara passa un minut de 3 quarts d'11. Abans de parlar del temps, com sempre, posem una mica de música aquest matí a punts musicals del dia.
Us hem parlat en aquesta estona de Gertrudis, que publica nou recopilatori, també de la versió que fa Andreubert de Déu ni un Pornogràfers en un recopilatori, com dèiem, benèfic, però ara parlen d'altres propostes en clau de concerts, per exemple, per avui. Podré excusar-me per parlar, potser de coses sense sent, que em faran mal.
Perquè els glaus celebren els seus 20 anys sobre els escenaris. Seran avui al Lut de Gas, en un concert on hi seran també l'Axe en Busto, Sidoní, Love of Lesbian i Blaumut. El grup de Bagú celebrarà aquest aniversari amb els beneficis que recopilin. Seran per l'Associació Catalana d'Afectats per la Fibromiàlgia. Aquesta és una de les cèrcions més conegudes, els teus ulls glaus.
de la foscor. Ara fa 20 anys del disc Finigirem, la maqueta, de fet, que van autoeditar-se. La timidesa del principi ara, com puc ser jo? He vist mirats que es van cansant a poc a poc dels meus consells, a mi mateix.
I avui cadascun dels convidats cantarà una cançó sencera de Claus. A banda dels que hem dit també seran Bet Rodergues, Joan Dausà, Xuarma o Joan Masdeu. La idea diuen que cadascú es faci seu al tema que canti. I a banda del concert d'avui també en faran una altra Torruella de Montgrí amb també alguns convidats de luxe.
I tots els concerts seran enregistrets en directe. No saben, diuen, però si després es publicarà, perquè és el primer cop que es fa i no saben com sonarà, però bé, en tot cas, doncs, és el que han decidit. Després faran una parada, després d'aquest doble concert de celebració, pensant un nou disc que no té data de sortida. Un camí sense oblidar.
Els teus ulls claus. I en una altra línia diferent avui, concert també l'Elio Gaval. És el Gorg Màgic Festival.
Hi haurà triple concert, The Missing Leech, que el sentim ara de fons, presentaran els seus sacs sejant al Sotabosc, un treball on... juguen amb l'antifolc. I actuaran també Liana Lull i Ran, Ran, Ran.
Les entrades per toblegat costen 6 euros.
Fins demà!
Parlem de més notícies en clau musical, perquè Los Planetas han anunciat, han estrenat dos temes, havien anunciat recentment nou EP, i ara doncs s'ha sabut que han fet públics ja aquests dos temes de dobles fastigues. L'EP sortirà a la venda el dia 4 de maig, en pre-venda a partir de demà, el 10 d'abril, ha dit el segell del Primavera Sound.
i tot plegat s'ha estrenat dins de Disco Grande. Les cançons es diuen motores de combustió i estadística i sentim un fragment de com sonen dins d'aquest tema de Disco Grande dins del programa de Radio 3. Ara de seguida ens fixem en com sona. Ara sí.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
És així com sona aquest nou tema de les planetes. Els podeu escoltar a través de diferents pàgines que s'han fet ressò, per exemple, la GNS Pop, que publica el link d'aquest programa de Ràdio 3, de Disco Grande, on Julio Ruiz va presentar, van a conèixer aquests dos temes. Són dos motores de combustió i estadística. Els planetes es publicaran en un nou EP que sortirà el dia 4 de maig.
I acabem amb un altre punt de novetats, perquè sembla que Sharon Van Etten ha anunciat EP per juny, una novetat, és una debutant.
o pràcticament debutant, perquè ella va publicar ara fa gairebé un any Are We There, un disc que va agradar a molta gent i que ara el que farà serà publicar en format dp també 5 cançons a partir del dia 9 de juny. Es dirà I Don't Want To Let You Down.
I una de les cançons que hi serà serà Tell Me, que és un tema que es va gravar a mitjans de desembre. Des d'Indispot aplaudeixen molt aquesta cantant i especialment que inclogui aquest tema que dèiem. Aquesta és una de les noves cançons que apareixeran a aquest EP del dia 9 de juny i es diu justament, com es dirà, Tot el treball, I don't want to let you down. Amb ella arribem a les 11.00.
Just a la fusta.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Bon dia, us informa Neus Bonet.
Avui mateix traslladaran a Madrid els 11 detinguts ahir, acusats de formar una cèl·lula jihadista que volia atemptar Catalunya. Ho ha confirmat el director general dels Mossos, Albert Batlle. Parlament, Marc Jurado. Bon dia. Si el jutge d'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, ho vol, podrà interrogar els detinguts demà mateix al matí, segons acaba de confirmar Batlle.
Aquesta tarda es portarà el trasllat cap a Madrid, on demà es posarà a disposició del jutge d'instrucció número 1 de l'Audiència Nacional. I a partir d'aquí ens esperen les determinacions que vulgui establir el jutge. Hi ha secret de sumari i és per això que Batlle mesura molt les seves paraules. Amb tot, preguntat pel fet que els detinguts ja s'estiguessin preparant per atemptar Catalunya, el director de la policia no ho ha negat. Marc Corrado, Catalunya, Ràdio Parlament.
L'associació musulmana Batani de Reus assegura que la mesquita de la ciutat no és radical, David Badia. El president de l'associació, Gilal Tarku, ha explicat al Catalunya al dia a Tarragona, Catalunya i Formació, que el ministre de l'Interior és un irresponsable. Tarragona, Colla Ballester. Bon dia. Gilal Tarku troba imprudents i lamentables les declaracions del ministre de l'Interior a Catalunya Ràdio, Jorge Fernández Díaz. Va citar les mesquites de Reus i Torre d'Embarra com dues de les més radicals.
considero que no hi ha una misquita radical. Hi ha persones que volia ser que passen dels límits de la pràctica religiosa, però de cap manera una misquita radical.
Gairebé tots els grups de l'oposició al Parlament han plantat el conseller de Salut, Boi Ruiz, que havia de debatre la creació del Consorci Sanitari de Lleida. Parlament, Cesc Armengol. Hola, efectivament. Tots els grups de l'oposició, Tret de Convergència i Unió, Òscar Republicana i la diputada Marina Geli, s'han aixecat de la Comissió de Salut en senyal de protesta per l'aprovació durant les vacances de Setmana Santa dels estatuts del Consorci Sanitari de Lleida. Critiquen que la conselleria no ha respectat la majoria parlamentària que li va demanar
debatre més profundament sobre la creació d'aquest consorci. Marta Ribas, d'iniciativa, ha argumentat així la plantada. Si el govern, si el conseller de Salut no respecta el Parlament i no respecta la democràcia, els representants de la ciutadania, que som les diputades i diputats d'aquest Parlament, no tenim més remei que deixar de respectar-lo amb ell. Iniciativa ha demanat al conseller Boi Ruiz que dimiteixi. Tots els grups s'han aixecat demanant un ple extraordinari de salut.
Cesc Armengol, Catalunya Ràdio Parlament. El govern francès investiga el ciberatac d'aquesta matinada contra la cadena televisió TV5. Asegura que reforçarà els mitjans tècnics i humans de lluita contra el ciberjihadisme. El director general d'aquesta cadena internacional francòfona ha dit que l'atac comès suposadament per l'estat islàmic no té precedents en la història de la televisió.
L'expresident de la Comissió Europea, Romano Prodi, descarta la sortida de Grècia de la zona euro. Creu que s'arribarà a una solució de compromís perquè a ningú no li interessa un trencament intern i perquè enviaria al món un senyal de feblesa, però ha qüestionat l'actitud tant d'Atenes com de Berlín en la crisi. Una guerra duríssima. Una guerra duríssima que estan lliurant, eh? Grècia traient pilotes fora i parla de la guerra passada i han estat molt provocadors.
I Alemanya sempre té l'actitud de predicadora, sempre està donant llisonetes. I, clar, ha creat un sistema...
La plataforma Aturem la C32, contrària a la prolongació d'aquesta via entre Lloret i Blanes, espera recollir 10.000 firmes per frenar el projecte a Girona. Maria Rovira. Bon dia. La plataforma reclama que la Generalitat es replanteja una infraestructura que veuen innecessària, massa cara i amb alt impacte ecològic. Ho ha explicat el Catalunya el dia Girona, Joan Mora, un dels representants d'Aturem la C32.
Creiem que s'han de prioritzar la millora de les infraestructures que ja existeixen, que seria la carretera que uneix Blanes i Lloret, i no apostar per noves infraestructures privades que trinxen el territori.
L'Espanyol juga avui al camp del Vila Real i Sergio González farà rotacions a l'equip. El partit comença a les 10 del vespre i amb Catalunya Ràdio Indirecta des de dos quarts de deu. També avui l'Atlètic Club València i el Getafe. A Barça manté la distància de 4 punts sobre el Raià Madrid, després de Gologer i l'Almeria per 4-0 i la victòria blanca a Vallecas. I última hora de futbol des de Girona, Tomàs Llebre.
A la Champions d'embol avui el Barça afronta els quarts de final a nedar a la pista del Zagreb croat a les 8 i a la Lliga Femenina de Bàsquet. Conquero 1 i Girona, segon partit semifinal a les 9 del vespre. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts. Us parla Andrea Bueno. Nova jornada de treball de la xarxa temàtica La memòria de les ciutades, que lidera a nivell estatal l'Ajuntament de Sant Just. Màlaga acull avui i demà la tercera trobada de la xarxa amb representants de la dotzena de ciutats que participen d'aquesta xarxa. La primera trobada va tenir lloc el maig passat a Sant Just i la segona a Barcelona.
A Màlaga avui i demà reuniran representants als municipis i ciutats participants per parlar de conceptes i experiències vinculats amb el patrimoni i la memòria de les ciutats. I a més, està previst que es reuneixi el jurat del concurs Tats de Memòries a Moviment per resoldre i atorgar els premis als vídeos participants.
Obert el termini per presentar reclamacions pel que fa al cens electoral. Fins al 13 d'abril es pot consultar la inscripció al cens vigent i presentar reclamacions si s'escau davant la delegació provincial de l'oficina del cens electoral. Es pot consultar el web de l'ENS si es disposa de certificat digital a través de la pàgina cd.ine.gov.es. Presencialment es pot consultar l'Ajuntament en horari de matí i també dilluns dia 13 a la tarda. El dia 17 s'exposaran les rectificacions.
I acabem destacant que el Norsepa, ecologistats de Catalunya, ha publicat el seu llibre Estimar i gaudir la vall de Sant Just. És una obra col·lectiva, fruit dels passeig creatius, que l'entitat ha convocat en alguna ocasió per la vall per tal que els assistents plasmessin creativament el que els inspirava l'entorn natural.
A partir d'aquí, més d'una ventana de Sant Justencs van escriure poemes, van fer dibuixos i pintures i van fer fotos sobre el que els transmetia a la vall de Sant Just. Tot això és el que s'acull en aquell llibre, que es podrà aconseguir per Sant Jordi a la paradeta d'Òmnium el dia 19 d'abril. El preu del llibre Estimar i gaudir la vall de Sant Just serà de 12 euros per al públic en general i de 10 per als socis de l'entitat. Mentrestant, es pot consultar diferents equipaments, com ara la Biblioteca Joan Margarit.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també a la una als Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
La conocí en un bar de Madrid donde bebes champán y te sabe a Coca-Cola. Coca, Coca-Cola. Se me acercó y me invito a bailar y con la voz muy grave dijo me llamo Lola. Lolo, lolo, lolo, lolo, lolo, lolo.
Y bailé con ella sin pensar lo que vendría después, lo que podría pasar con Lola, Lola, Lola, Lola.
Lola, lola, lola.
Música Música Música
Bona nit.
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
Un minut i un quart de dotze. Aquesta hora parlem de la conferència que es farà demà a la sala del cinquantanari de l'Ateneu en el cicle històric de les CEAS. En aquest cas es tractarà de la vida quotidiana a la Catalunya del 1700 a través de l'arqueologia. Serà amb Júlia Beltrán d'Heredia, professora d'arqueologia, que ara la tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Júlia. Molt bon dia. Per parlar una mica del que s'explicarà demà, d'aquesta vida quotidiana a la Catalunya de fa 300 anys, no? Sí, exactament.
A partir de les troballes que hem fet al bord durant molt de temps d'excavació i de recerca, podrem veure una mica la vida quotidiana, com eren les cases, què costums hi havia al carrer, quin era el paper de la dona, una miqueta de tot.
És a dir, que una mica l'arqueologia és el que ens permet entendre com vivien o com era el dia a dia. Més enllà dels fets que coneixem més, potser com serien fets més relacionats amb guerres, amb qüestions més d'estratègia, aquest seria més el dia a dia. Sí, seria més aviat la vida quotidiana, que hi havia les cases, que hi havia les cuines, el tema del lloc, per exemple, que es feia molt al carrer...
productes que van arribar al moment, com el tabac o la xocolata, i què repercussió va tenir la societat a través dels objectes. Hem trobat més de 4.000 peces senceres en molt bon estat. Ostres, Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, sí, és un conjunt molt impressionant. I, per exemple, quins són els objectes que més es repeteixen o dels que més hi ha? Doncs en aquest moment, un dels més indicatius potser són les pipes. Hi ha una varietat i milers de pipes
i en fragments, ara em refereixo a fragments, a peces senceres i aments. I les icres, aquesta mena de tasseta per prendre xocolata que es va convertir en tot un hàbit social i que enganxava a la societat de l'època. Perquè també devia ser bastant innovador en aquell moment. Sí, clar, primer és molt innovador perquè no n'hi havia, això comporta que la novetat i que les famílies més benestants agafen aquest hàbit.
i després ja es fa una mica més popular i, bueno, l'hàbit de prendre xocolata, també café i té, que tot bé, més o menys alhora, també es genera nous peces, nous objectes que abans no hi havia, no?, abans de consumir aquests productes. És interessant.
Clar, clar, i tant. Suposo que, exacte, en cada època té les seves coses, però quan apareixen aquests nous objectes, indiquen una mica també o permeten fer aquesta idea de com entendre com funcionava tot plegat. I altres coses que permetin, és a dir, que no siguin potser tan noves, però que també permetin fer una idea de quines característiques tenia el seu dia a dia que hi hauria...
Bé, sobretot peces vinculades a la casa, a la casa i a la cuina, al revors i a la taula, una miqueta per veure com eren les taules de l'època, quina passia tenien, que es podien fer les baselles per encàrrec, hi ha moltes baselles en el seu nom, en el nom del propietari o de la família, també la religiositat, com estava molt a l'interior de les cases, a través de les piquetes o de molts,
elements de caire religiós, figuretes, terracotes, el joc dels nens, el joc de la mainada, aquestes tiretes que es feien per socialitzar els nens, tant siguin nenes com nens, amb vessants molt diferents, lúgicament, o el tema de la superstició, i és que ja dona per molts. Clar, clar, clar. No, no, exactament. Home, 400 objectes que ens deies abans...
Bueno, 4.000 objectes, perdona, exacte. Més de 4.000 objectes sencers, eh?, amb molt bon estat, i després molts objectes fragmentats, eh?, de fragments de pipes, hi ha milers, eh?, crec que van trobar 8.000 i pico, eh? Clar, clar. Doncs, Déu-n'hi-do, suposo que a més a més es continuen, no?, vull que es poden trobar més coses, Júlia.
Bueno, ara de moment no. El BOR és un centre obert i té un projecte estable, està tot excavat i pràcticament tot estudiat. El que passa és que el BOR és molt important perquè ha servit a nivell d'objectes per muntar una mica les bases, perquè el que hi ha al BOR hi ha en altres punts de les ciutats, que sí que s'està treballant. Jo crec que la cultura material d'aquest període, ara en aquest moment en Barcelona, es coneix molt i molt bé.
Per tant, exacte, potser és un període que també amb tota la commemoració m'imagino que també ha servit per avançar en tots aquests estudis Exactament, ha servit, jo crec que ha sigut un gran impuls i jo mostraré a la conferència un munt d'objectes trobats, salvo tots molt bonics Es poden veure aquests objectes d'alguna manera? Sí, hi ha no tots, però hi ha una gran part exposaves al mateix bord hi ha una sala d'exposició
que es pot veure una miqueta aquesta vida quotidiana a través de la ceràmica, de les peces de metal, de les civelles, de les firetes... Hi ha tota una sala gran en una exposició estable que es pot veure al llaciment i després visitar l'exposició. Val. I alguna cosa que t'hagi sorprès de tots aquests objectes? Alguna cosa que t'hagi cridat més l'atenció, que no t'esperessis trobar?
Bé, potser hi ha una peça que és bastant divertida, que és un biberó. Un biberó que té una forma com d'un porquet, que semblaria com si fos una guardiola, però no és una guardiola. És un biberó que segurament també era per nets petits i també hi ha unes peces segurament per al malàs, per donar el brou a la boca, per facilitar... Bé, el biberó és una peça una miqueta més
Bé, singular, també en un rellotge solar molt petit, d'os, ja bastant peses així o ulleres, no?, les ulleres del segle XVIII, doncs, bastant ben conservades. Déu-n'hi-do, home, són coses que solament no ens esperem, no?, que existeixin. No, no, no, a veritat que no.
Clar. Doncs són algunes de les investigacions que permeten entendre una mica com era aquesta vida quotidiana ara fa 300 anys, que en algunes coses és evident que ha canviat molt, però en d'altres potser fins i tot ens sorprendríem de com s'assemblarien, no? Alguns costums? Sí, ni tant, ni tant. Moltes coses que tenim ara que no són d'ara, que venen de fa molt de temps i algunes que ja venen del temps dels romans. Hi ha peces que sí que s'han perdut, formes que s'han perdut, però la majoria es conserven i
Bueno, s'han modernitzat una mica les matèries primeres, ara tenim plàstic i moltes coses que abans no hi havia, però la base és pràcticament el mateix. Per tant, m'imagino que de vegades, exacte, mirar una mica d'on venim suposo que també impacta veure que en 300 anys moltes coses canvien, però d'altres es mantenen. Suposo que els costums costa molt canviar-los també.
Sí, sí, no ha canviat tant, no ha canviat tant. Moltes costums es poden reconèixer en temps molt antics. Clar, en aquest cas estaríem parlant del període del 1700, en principi hi havia també, era una època en què hi havia la guerra, suposo que es convivia per això amb tot plegat d'una manera entre cometes, perquè també tenint en compte que havia durat molts anys, es convivia, no? És a dir, hi havia la guerra però es feia vida igualment. Sí, certament, la vida...
La vida quotidiana estaria afectada per les circumstàncies de la guerra, però la població seguia mantenint i intentant mantenir les seves costums. No sé què n'hauria canvi. Doncs aquest divendres es podrà saber una mica més de tot plegat de com era aquesta vida quotidiana a la Catalunya en el 1700 a través de l'arqueologia amb Júlia Beltrán de Bèdia, professora d'arqueologia. Avui hem pogut parlar amb ella. Moltes gràcies, Júlia. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia.
Fins aviat, gràcies.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Saludem aquesta hora quan passen, falten 5 minuts per dos quarts de 12, el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Per parlar del temps. Demano disculpes per no estar a l'hora que tocava. Bé, no passa res, mira, mitja hora tard, algú que estigués pendent de tu, doncs l'hem anat arrossegant fins ara, segurament. Això i tant. Perquè t'ho havíem anunciat i per tant has aparegut. I guanya el programa, trobo. Exacte. Parlem del temps que tornem a tenir un dia de sol i de fred.
Sí, tornem un altre cop amb aquesta situació que ens està portant aquest mes d'abril de temperatures mínimes força fresques, força baixes, no fresques, és la paraula que has dit tu, fred, perquè al matí realment t'has d'abrigar per anar amunt i avall, tot i que la gent ja comença a veure-la vestida amb unes prendes ja molt més primaverals i no van tan abrigats, però la temperatura reflecteix el que podria reflectir qualsevol matí del mes de gener que no fos extremadament fred. O sigui, una temperatura mínima de 6 graus o estar a 8 o 9 graus a primera del matí a Sant Jus no és res estrany de l'hivern.
i amb aquest anticicló continuem amb una situació encara una mica marcada pel vent del sud-oest, aquest vent, com que és marítim, és un vent molt fluixet, estem dins d'un anticicló, però és marítim i envia aquesta frescor que encara té l'aigua del mar cap al litoral català. A l'interior les temperatures són més fredes també de nit,
i durant el dia a l'interior es poden enfilar una miqueta més perquè no tenen la influència marítima, però nosaltres, en canvi, portem molts dies mantenint aquesta temperatura. La setmana passada comentàvem que estarien forces dies durant la Setmana Santa al voltant dels 16 o 17 graus, i això ha superat la Setmana Santa i encara avui dijous, dimarts, dimecres i dijous tenim la mateixa màxima, o sigui, no es mou el termòmetre.
tot i que avui tenim esperances que es pugui enfilar una miqueta més però estem parlant de variacions d'un o dos graus que tampoc no s'arriba a notar massa ahir vam fer 16 graus de màxima avui podem arribar al voltant dels 17 com a molt demà divendres podria fins i tot enfilar-se una miqueta més al termòmetre i podria arribar als 18 però tot això que guanyem entre avui i demà
Ho perdrem el cap de setmana. Ho diem perquè no és que hagi de ser un cap de setmana dolent, ja vissem que no ho és, és un bon cap de setmana, però tenim un front que arriba completament descafeïnat, que intenta entrar a l'anticicló i no té prou activitat com per poder fer mal.
i el que sí ens aportarà aquest front és una miqueta d'aire fred en alçada. En aquestes èpoques de l'any, a la primavera, l'aire fred en alçada es tradueix en tempestes, normalment. Avui els mapes ens diuen que el dissabte ha afluixat una mica aquest pronòstic de tempestes. Sí que estaran cap al sistema ibèric, potser cap a l'Aragó, cap a Saragossa, Terol, però difícilment arribaran a Catalunya. Aquestes tempestes de l'interior de la península que acaben arribant
a l'interior de Catalunya potser es queden allà i no arriben a diferència dels mapes d'ahir però sí que les de diumenge podrien escombrar bona part de l'interior i arribar fins i tot al Vallès o sigui que diumenge a la tarda mantenim aquesta possibilitat de tempestes anem directes a les tempestes però clar hem de parlar que bàsicament és un bon cap de setmana és un cap de setmana de sol a tot arreu l'únic que a la tarda aquests núvols que van creixent al migdia doncs poden acabar espategant tempestes sobretot diumenge dissabte hem perdut una mica esperances i demà ho acabaríem de confirmar
I seguim amb molta tranquil·litat, allò de l'abri l'aguas mil que diuen els castellans, doncs no es presenta... Vam tenir el març, no?, una mica... Sí, una mica més mogudet, però sembla que seguirem amb molta estabilitat i es podria enfangar tot una miqueta de cara a finals de la setmana vinent. Hem estat mirant mapes, la setmana que ve la comencem amb molta tranquil·litat.
i amb un temps força estable, però potser se'ns complica força el temps a partir de dijous, divendres, i no sabem si al cap de setmana. Però fins llavors sembla ser que parlaríem d'estabilitat. Falten molts dies, però, com a mínim, si és avorrit el temps actual... Ens aniríem a quant? Quants dies quedarien? Ens aniríem cap al 15, al 16, cap al 17 es podria complicar. 16, 17. Falta molt. No vols que es compliqui el 17? No, que es compliqui. Doncs no es complicarà. En fi, anem parlant, Carles. Que vagi molt bé i bon dia. Bon dia.
Un minut i arribem a dos quarts de dotze. De seguida fem tertulia.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de conçer al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Ara passa a minut de dos, quarts de dotze, és moment de fer tertúlia amb en Jordi Agulló, la Joan Algarra i la Montse d'Arrea. Molt bon dia a tots tres, què tal? Molt bon dia. Saludem a l'Alina, que està... Que el Jordi no li tenia el micro obert. Ara sí, Jordi. Ah, vale, bon dia. Ara sí, ho sentit com de fons. Saludem a l'Alina. A l'Alina sí, la saludem, que està una mica delicadeta, bueno, ja està una mica més bé, però tenia la veu que no semblava a ella. Doncs sense sent li enviem una abraçada, eh? I tant que sí. Si és que ens escolta.
Jo crec que sí Si no, a veure si la rep Abans d'entrar a qualsevol tema volia parlar també amb el Jordi perquè hem parlat durant aquests dies perquè finalment un projecte que havíem comentat també en aquesta tertúlia tot el tema d'aquest llibre que es volia fer de les passejades literàries a Collserola doncs ja és una realitat i el tenim molt bé, està en marxa
No ho seria pas. Està a fora del tenent. Exacte. Tu diràs, que bé.
Sí, estic enmig de... Sí, és ambivalent, molt content, molt, molt, i alhora una mica fatigat, perquè m'ha agafat també 10 dies de malalt, i en tot l'estrès del repartiment, d'acabar de fer tots els trastos, la subvenció que no arriba...
Nosaltres ara hem donat 25 a la biblioteca, que ja s'està repartint, però la subvenció no arriba. No és culpa d'ells, és del temps que ens acull, que ha de signar, fins a coses burocràtiques. Vindrà, vindrà, perquè encara que trigui les subvencions arriben. Sí, però ens fa una molèstia perquè s'estan acabant els llibres, és una forma de dir, s'estan acabant...
i volíem, si n'hi haven ingressos, tornar a reeditar el dia 11 per a tenir el dia 19. Ah, molt bé. Per Sant Jordi, clar. I així, nasti i plasti, perquè aquesta vegada hem hagut d'adaventar, i molts centenars de diners, nosaltres particulars. I això ja crema, això ja crema.
A més de fer tot l'esforç, encara has de posar el monetari. Ja sabia que sortirien i estan sortint. I que vendran i que sortirà. Però tornar-ho a fer, no. Home, clar, i posar-ho a Sant Jordi seria una gran ajuda. Sí, Sant Jordi és l'òmnium cultural que també ha subvencionat en 100 euros.
La contrapart de l'oferta ha sigut que s'emporten 50 llibres a vendre ells. Es venen a 12 i es queden 2 euros en el dia 19. Però ja els que quedem restants, ja els estem avisant els autors i la gent que són de l'Alnus, que ells tenen una rebaixa i paguen a 10,
que corrin perquè si no l'hauran de comprar al dia de Sant Jordi perquè s'han esgotat i no en farem més És una bona notícia en part per això que s'hagin esgotat No, no, és una cosa per això t'ho dic que estem molt molt contents el que passa és que jo que m'estic portant a la batalla doncs també crec que és més malalt És això que ha coincidit que t'has encostipat
Sí, sí, sí. En fi, doncs, no, no, recomanable. Per tant, qui vulgui pot consultar la biblioteca, també, no? La biblioteca en tenim 25 i ho repartiran a totes les entitats com us han donat a vosaltres, eh? Això ja pertany a la directora fer del repartiment, eh?
repartiran a totes les entitats del poble i es pot consultar ahir. Però és vent, no? Està a la venda. Si està a la venda, al públic 12 euros. És en fotos de colors. Ara el veu, està fora. Sí, ara ho mirarem. El preu és molt barat pel que és.
I contents del resultat, per això, no? Suposo, de com ha quedat. Sí, un any de... Com hauràs vist, ja posa primavera del 14 al primavera del 15. Un any de treball, saps? Un any de treball. Un any de treball. L'últim parell de mesos han hagut de fer un equip de redacció, de tal, buscar un...
un expert en maquetació. No, no, tot vol temps. Tot requereix un esforç, no? Tot requereix un esforç. Home, i si la cosa resulta, doncs et compensa. Jo crec que sí. I és una satisfacció. I a més a més segur que podreu fer una segona edició.
Després tindrem en teoria si paguen les subvencions, tindrem uns guanys, potser de 600 o 600 euros, però jo ja estic quemat. Ho han de fer els diners a la mà. Els diners a la mà dic ara que ens arriben per 50, però fem 50, ja tenim pressa, ja se n'hi ha venent o el que sigui.
Molta gent em preguntava, i el tendran a la llibreria? Doncs també es pot deixar a la llibreria i dir-los que poden guanyar 3-4 euros. És que és molt interessant. Però ja no vull cremar. Ara estic finyosa de distribució, per bústies, per no sé què, buscant la gent, en telefon, en correus. Has de moure'm molt. És una feina molt fàcil. És una llista a la mà i anar...
És una feina feixuda, i tant. Molta feina i molt mal pagada, que diguem. No, encara que no sigui un benefici, però cobrir per tornar a reeditar, d'altra manera no pots exposar un capital. Normalment quan es fa una cosa d'aquest tipus ho fas ben bé per voluntari. Sí, perquè t'agrada.
La búsqueda de les subvencions també va ser accelerada, perquè s'havien donat 93 euros. L'Ajuntament, vaig anar a parlar amb el regidor, que li va agrair això, el de l'Esquerra Republicana, és el... Sergi Seguir. Sergi Seguir. Sí, que és el de cultura. Vas parlar personalment amb ell, que me'l vas trobar davant del metge, l'especialista que em porta a mi del sucre, i estava allí. I vaig aprofitar-li i vaig dir, escolta, un projecte així...
Un contact espontani. El metge no pot escapar. Ja no, el metge no. I un projecte així, que són 23 persones del poble que participen i tal, és bastant difícil de posar d'acord amb 23 persones del poble. Per el tema, fer dues sortides i tal, va conscienciar, va donar una cita a l'Ajuntament, ho va veure i va buscar la fórmula. Va buscar la fórmula que a la biblioteca li quedaven encara a fons de l'any,
doncs diu, mira, que la biblioteca compra per 300 euros, però a l'hora de 300 euros han sortit a 12, doncs en 25. Està bé, està bé, la manera d'ajudar, no? Exacte, de vegades és trobar el camí, no? És trobar el camí, sí, perquè hi ha petits fondos que es poden destinar a coses així, però clar... Sí, que ja era un pressupost ordinari que ja tenen,
Però si no trobes el camí d'entrar, ja queda. Clar, si no ho saps, no, no. Ella va tocar per telèfon a veure per on hi ha, a veure per on hi va trobar aquí. Exacte. Molt bé, doncs és aquesta. Com és el títol, Jordi? Que ara no el tinc al davant i no el recordo. Gaudir i estimar la vall de Sant Just.
Doncs el dia 19 el podem trobar també aquí, al jardín que ens hi ha. El dia 19 se celebra aquí al Sant Jordi. Aquest any és el diumenge abans de Sant Jordi. Abans, si algú té per a si vol pagar, si és autor, si no és autor, pagarà igual 12 euros. Autor o del TEPA.
D'aquests 23 autors, ja, eh? Sí, ja 23 autors. 23 autors poden comprar els que vulguin sempre amb preu subvencionat. Aquest és l'avantatge, eh? Si m'acorda d'això. Ah, clar, si vols comprar dos i vols regalar un, mira, ho tens fàcil. Ja estan fent-ho, eh? Quan han comprat 4, ja 7 o 8 persones. Ja tinc les comandes a la butxaca i 20. Bueno, ja està bé.
Aquesta setmana, el dimarts, amb els tertulians que teníem, els preguntava, ja gastàvem una mica en temps d'aquí un mes i mig a les eleccions i tot plegat, no parlàvem tant en clau política, sinó en clau de poble, i els deia què creien o què demanaríeu a qualsevol govern, independentment de quin color tingui, que li falta a Sant Just, tenint en compte el que hi ha ara, potser moltes coses ja us estan bé, però sempre hi ha alguna cosa a millorar,
N'hi ha qui en veu moltes, n'hi ha qui en veu menys, però vosaltres què creieu que faltaria potenciar? Mira, ara mateix vinc enfadadíssima, li he comentat a la Montse, les escales des de la font a dalt, a la placeta de davant de l'Ajuntament, les persones que van amb els escàters aquests, els escàtings, els joves, els joves, els monopatins, això veus? És més fàcil dir-ho en castellà que no en anglès.
Doncs, escolta, hi ha un esborama, l'últim graó, espantós. O sigui, ha sortit un tros com d'uns 6 o 7 centímetres, però el tros sencer... Un queixal. Sí, els altres estaven tots marcats. Però, o sigui, de l'última vegada que vaig pujar les escales que devia ser l'últim dijous...
Doncs, escolta'm, això és nou, és d'ara d'aquestes festes. Jo demanaria, almenys, que aquests nanos, aquests nois que s'encarreguen de la vigilància, que hi ha una parella que no té... La Guàrdia Urbana, l'Agència Cívica. No, no, l'Agència Cívica, això, que no em sortia. Doncs, aquests que realment tinguessin una mica...
d'autoritat per evitar aquestes coses. Primer, això i després la eterna lucha de les defecacions dels gossos. Al nostre carrer, escolta'm, és que és una vergonya. És una vergonya. Abans d'ahir, afortunadament, que era bastant al costat de l'arbre. Allò era espectacular. Aquell gos era un gos gros. No anava sol.
Doncs escolta'm, que conscienciem les persones que tenen mascotes. És difícil d'entrar en aquest sistema perquè jo que el passejo jo també tinc gos, eh? I jo el passejo, vull dir, i realment trobes, ja, defecacions espectaculars aquell gos qui el porta.
Era abans que els gossos anaven sueltos, ara no poden anar sueltos. Els agents cívics tenen una autoritat per penalitzar aquestes persones o no tenen autoritat? No, només que per advertir. Per això jo demanava que tinguessin una autoritat.
I ara la guardia urbana urgentment, si el castell, perquè es personi allí, sigui a testimoni, o hi facin alguna foto. Recordem que hi ha unes multes instal·lades aquí, Sant Jus, per tot aquest lloc. Però bueno, has d'agafar l'infractor, l'has d'agafar... La via pública no és d'elit a fer fotos. Per tant, poden fer fotos, que s'emprenya l'implicat, però el dret a fer fotos seran tots. Vosaltres, jo, tot en la via pública. El que sigui un...
No és un lloc privat, no és un lloc públic. No, no, sigui la persona que sigui. En això va arribar a jutge per, a més deia, dels paparazzis. I el jutge va determinar que la vida pública que s'aguanten, però és lliure, per fer fotos a qui sigui. A qui sigui. Dintre d'un paf o tal, no. No en un lloc tancat, sinó a la vida pública. Per tant, aquí es poden fer una foto, quedar-la a la guardia urbana, per tant, practicar la prova i entregar-la a la guardia urbana. Això és el treball.
Jo, escolta, a més que això és un perill. Si em permés que conteste la pregunta, si ja pronto voti, el diré. Primer, recordo que una declaració simbòlica, però, de l'Ajuntament, en aquest Ajuntament no permetrà que ningú passa gana.
I, per tant, no sigui caritat, si no fem un salt, sigui un dret. El que entrega caritas, que està molt bé, que és fantàstic, no sigui com a caritat, sinó que sigui com un dret.
No, és una declaració simbòlica, però té importància per l'efecte d'humillació i de dignificació de les persones. Ja, ja, de la persona que ho necessita. Dos, el carril bici que fa anys, tres literatures que estem dient que s'hauria de connectar, que ara la gent va pel Sant Joan de Déu,
Això, definitivament, que es posen d'acord i que el tiren davant. Trobo a prontobote que la idea d'allargar la diagonal i en la qual el lateral serien carrils bicis i passeig. A mi, personalment, sense més estudiar, la troben fantàstica perquè el carril bici el connectaria Esplugues, Sant Jus, Sant Feliu, Sant Joan d'Espí, seria...
Seria una idea fantàstica perquè, a més, de passeig a peu com de passeig en bici. Això està en projecte per això, no? No sé si està en estudi. No, no està en projecte, però per llarg termini. És a dir, em vam parlar amb l'alcalde de saber si començaria una cosa aquí dos anys o tres i... No.
És que és clar, s'ha de conjuminar... Però està provat que està, eh? O sigui, un, dos, com a mínim tres o quatre ajuntaments. No, però això sí que està. Això està bé. D'acord amb experts i tècnics, jo així a prontobote trobo que és interessant. Després, l'altre tema és seguir investigant el tema de rebaixar la quantitat de residus que fem, de quina manera que s'estudia, que segueix estudiant saber de quina manera es pot fer millor...
Sí, jo l'altre dia ho comentava. L'altre és que la protecció de Coixerola siga realment efectiva. Perquè, es vulgui o no vulgui, i ara, si em permeteu, un minut. No, i tant. Tenim temps a sobre. El que era director del Museu de la Ciència d'aquí, de
Jorge... Va, no m'acordo mai del nom, perdona. Va fer un article que deia, la Tercera Guerra Mundial ha començat. És impactant, eh? Diu, la Tercera Guerra Mundial, ja no és com els anys 80, que és la fi de l'era nuclear. Ara està entre els defensors del medi ambient i els que no tenen consciència del que és el medi ambient.
hi ha molta persona que no entén exemple local els que han construït el monstre que n'hi ha allà davant del mercat del mil·lenari per interès econòmic remuntar dos altres pisos són d'aquests que no tenen consciència
Però qui ho permet, això? No, no, per llei. És permès. Ho han permès, han fet una excepció. O sigui, per amplada de carrer, per totes aquestes coses. No, no, no, no és autoritzat. L'únic que vam fer era l'excepció. L'Ajuntament va anar i va aprovar una excepció. Quan la gent no s'entera, resulta que ja s'havien passat els plaços.
allà pertany dintre d'esta guerra mundial que s'està desenvolupant gent insensible al problema que té la humanitat que és la del medi ambient i la preservació del medi que és del que vivim no s'entenen, no es donen compte l'economia va per davant i el PIB altre cas que ha passat en el poble
fotre un pàdel mira que jo jugo al pàdel i m'agrada a tocar arras aquí la paret i això ja és el pai de conxerola per a grans rics perquè no volen anar a jugar a la zona industrial quan hi ha espais a punta de pala i indústries tancades on es fan uns pàdels preciosos jo vaig a Sant Feliu a un pàdel que està en la zona industrial on es poden aparcar dissabtes, diumenges...
Entre setmanes hi ha grans avenguts per aparcar. Però no, que se'l monten allà, a la muntanyeta, país. Clar, perquè es respira oxigen. Un grup privat, país. És privat, és privat. Sí, és municipal, que els autoritza, però el dona a un grup privat de gran élite.
Esta sensibilitat, no sensibilitat pel medi ambient, és la Tercera Guerra Mundial. Vull dir que s'hi adonen des de l'Ajuntament que això no és possible.
Això no és possible. I seguir potenciant... I els residus. Els residus, menys consum d'aigua, més consum de plaques... Fa 4 o 5 anys, sortint d'aquí, del programa que fem els dimecres a la nit, em vaig trobar a la Montse Riverola. I estava contenta. Diu, mira, hem aconseguit, a poc a poc, que es fessin, com a mínim, de 65 a 85...
Hem pujat a l'estriamenta dels residus i ara és al revés. Cada cop... Cada cop es barreja... No, no, el meu marit agafa cada dia unes empipades perquè a casa amb tota aquella cura, això aquí i això allà... Mare de Déu, a l'orgànica m'han fotut tot el plàstic allà... En el vidre, en colles de plàstic. Però escolta'm, les caixes les deixen a terra...
Què costa donar-li una petada i entrar-les dintre del... La xafes amb una petada. Ell es dedica, ara ja no té tanta força, però es dedicava tota una estona a xafar-les. Diu, és que jo sóc l'escombraire del carrer, per això què és? Perquè, esclar, les escombraires no estan per aquestes comèdies. No. És que no és la seva feina.
És que s'ha complicat tant també que s'hauria d'estudiar la manera. Molins de rei tenien una fàbrica de triatge, em sembla que la tenen. Què volia dir? Que ells recollien l'orgànica per una banda i tot l'altre anava en una altra bolsa on en una cinta es passava i la gent traien el pom, pom, pom. Sí, van triant, sí.
L'ideal de dir que la gent tingui, com jo tinc sis coses, perquè coses de residu especials, els vidres, el plàstic, el paper, l'oli, és molt idealista. S'ha d'estudiar la manera que es faci i no tant. No tan idealista. El pis nou que vam comprar...
Idealista en el sentit que la gent ho faci. Però escolta, ja estaven les seves quatre cubetes, i a més a banda la cubeta de l'Ajuntament. Les que ens van donar l'Ajuntament fa temps, crien tres bosses de colors, que jo encara en tinc dues, perquè jo les utilitzo, que hi havia la verda, via la groga,
per baixar el reciclatge i allò trobo que s'hauria potser de tornar a repetir seria una bona manera però de totes maneres el que es refereix al Jordi és que la gent no està conscienciada això és a part no, perquè si l'Ajuntament fa un dispendi i la gent no li ha de respondre és un diner que gastem nosaltres que s'ha d'anar per dues bandes
no complicar tant i a veure si reduïm a tres tal fer les llocs de triatge comarcals i a prop de la població i serien llocs de feina sí, són llocs de feina exactament directes
I, a més, el que recupera el paper, el metall, el lío i tal, també té un valor. Sí, i tant. També és una forma d'ingrés, a part que s'ha de subvencionar... Ara, suposo que ha baixat una miqueta l'ingrés, perquè això... I, alhora, el control de la policia cívic, que hi ha una normativa cívic, la Guàrdia Urbana, que pot sancionar, s'hauria de... I com? Doncs anant als llocs a veure què la gent fa tal, i dir, a veure com està això, i no és tot orgànic, eh? Multa.
Jo crec que és a Suïssa. La primera dia ha vist, la segona multa. Que tu compres un tíquet que et serveix per l'any, és un tíquet que tu pagues per això del reciclatge, i aleshores tu el poses a la bossa. Tu tens l'obligada a posar-lo a la bossa. Amb el qual aquesta bossa, quan l'obren, saben el que hi ha dintre i saben qui l'ha tirat.
Clar, són coses que potser són una mica complicades, però que tu ja pagues aquest tíquet quan el compres. Per tant, si tu no ho fas bé, evidentment que estàs denunciada, perquè està marcada la bossa. A Ústria tenen un descompte dels impostos. Hi ha molta gent que encara ignora que el blau és pel paper.
i que el groc és pel plàstic encara ho ignoren mira, ho ignoren perquè ho volen ignorar mira que fan campanyes que som tontos o ho fan veure? i ho posa al davant el plàstic és complicat perquè refereix al plàstic hi ha unes i no sé què que es poden reciclar tot allò de més plastiquito que tapem l'emmorzar no, això va a rebuig és complicat la plata també va en aquest amb el groc vull dir la plata que tu utilitzes
I ara els porrespan també. Jo seria partidari d'una xarxa que dona treball. Estem parlant de faltes de manca de treball, però això és una forma. Sí, és una manera de donar treball. Jo suposo que si donés molts cèntims, la cosa es faria. És interessant això, i es poden buscar altres. Nosaltres no tenim totes les solucions. No, no tenim totes les solucions.
Això del tíquet està molt bé. A Alemanya el que feien és passar per les cases. Perquè ho recullen, fan el porta-porta. En comarca. Passen per allí i destapen la bolsa i si veuen que ho han fet mal de tal li foten a multa. El debat del porta-porta el vam tenir aquí. Sí, el vam tenir. Però va ser un desastre perquè molta gent deixava... Nosaltres s'anaven de vacances, ens deixaven les bosses a la porta de la porteria
No, escolta, començaven a sucar i era un desastre. No estava bé estudiat. Per això dic que l'Ajuntament també ha de participar en aquest estudi de trobar solucions. Abans ja et dic, va haver un temps que la cosa anava per bé i després... Ens hem perdut una mica. Sí, força. Quan més campanyes fan, pitjor. En aquesta legislatura ha sigut un èxit a les dues.
el bus metro. Sí, molt bé. Hi ha que seguir trobant solucions. El carril bici està encara ahí. I l'altre bus, el que va també pels barris, també està bé, el mini. Ah, sí, el mini. El carril bici que dius tu... Aviam, a Miquel Reverter, a la part on hi ha el solar aquell tan gran,
Clar, està pintat com si fos un carril bici. Està pintat amb la ratlla blanca i hi ha la bicicleta allà marcada. Però és un carril que també és peatonal. Hauria de posar les dues coses. S'havien de separar, sí. En pla voluntarista, davant de les pressions, la Costi Rubio, quan era de tal, ho va pintar. Això no està adequat. Jo l'altre dia caminava per aquest carril i va passar una bicicleta a tota pastilla. Això no està adequat. I si se m'emporta per davant? Què? Perquè allà posa bici.
La culpa és teva per passar pel carrer. La culpa és meva, no, però és que n'hi ha cap més lloc. Només hi ha l'opció de... Només se pot passar per allà, vols dir, Montse? Sí, sí. Miquel Rebarter és la part última de carrer Miquel Rebarter. On està edificat? Aquest és el quiosco de vegades. Sí, el xiringuito...
Aquest tros és tan precari. Aquí al costat, per tant. Sí, és la mà esquerra, diguéssim, anant cap al xiringuito, que és entre indústria i el passeig de... Com se diu aquest passeig de... De la muntanya. No, no. No, el de... Sí, és només que ha passat del carrer indústria. Miguel Reverter es diu, o sigui...
Sí, Miquel Robert. Bueno, aquell trosset que dona, que hi ha un aparell dels cotxes i tot això per aparcar, que dona el fiosc. Doncs allà hi ha un carril pintat bici perquè hi ha una bicicleta. I els vianants per on hem de passar? Perquè va passar una bicicleta... Això devia estar precari, no? Això està precari del tot, això no serveix. Una altra cosa és l'avioendúcia, que és molt ample a la vorera, llavors a la dreta van al carril bici... Perquè hauria de ser...
un partit, si més no, oi? A part que quan van per carril bici, per aquest tipus, han d'anar màxim a 20, eh? Que va, va passar com una exhalació. L'altre dia parlaven un ciclista que té consciència a la muntanya, perquè em baixaven a 50 per hora, a 60, aquí a la Font de la Beca, a la pista,
el perill és que vinguin crios jugant que els pares es confien i els tios giren la curva a 50-60 derrapant i no tenen temps de fer res li estan per encontrar un crió allò ho van pintar i ha quedat pintat l'adrenalina no sé què jo també ho he fet i tal
Tu que passes per allà, Jordi, fixa-t'hi. Està pintada la ratlla com si fos carrer el bici i hi ha una bicicleta així a la part de dalt. Això va ser l'acosti rumio i estan precaris. Això s'ha de borrar. I en el teu cas, Montse, alguna cosa que creguis que també caldria que milloréssen just? Caldria millorar. Home, jo, aviam, ara així de sobte, no ho sé, trobo que hem millorat amb força, sobretot amb el transport on ens podem queixar.
i la neteja continua fent-se força bé jo veig que la neteja el millor de tot és qui no respecta la gent no la respecta però és que la gent ens han de reeducar ens han de reeducar l'altre aspecte també que diria de molta força social és que no tenim possibilitats és un poble i els pressupostos són curts però sí que tenim altres
no acceptar cap desousi en el poble. Ah, desousi. I l'Ajuntament fer el càrrec com un prèstec, com un prèstec a temps de la... de la... com es diu? De la... això de la...
De l'adhesió en pagament, vols dir no? No de la hipoteca, de l'alquiler, del lloguer. No, no hi existeixen aquests pisos. Aquest càrrec de lloguer no acceptar que sempre no els controls adequats, que no sigui on cal, que no sigui... Hi ha aquests pisos que s'han creat per la gent que li ha gastat. Ha tingut una desgràcia que s'han quedat alt, que això estigui com a dret. Si tu assegurs aquest dret de que ningú no perd la vivenda...
I assegures el dret que menjarà per dret, no per caritat. Això és difícil. No, però jo, escolta'm... La ciutat pot fardar com parla, de ser de qualitat de vida, de ser tal... Però mira, jo tinc constància que l'Ajuntament es fa càrrec d'alguns d'aquests temes, eh? Quan ha passat hi ha aquests pisos que dèiem que...
Sí, però a banda dels pisos, en plan particular, també té un benestar social, ho dic perquè jo vaig a vegades a les reunions de benestar social, i hi ha un pressupost per aquests casos que ja tenen una de llarga durada, un atur de llarga durada, o que ja se'ls ha acabat, o que per malaltia el que sigui, i es fan càrrec dels gastos. O sigui, llum...
amb lloguer i aigua. Jo el que estic dient és que tinguin la valentia de posar en els programes electorals tots els partits d'aquí. Que ho posin i que ho executin. Que ho posin, que ho posin la valentia, perquè així es poden dir què passa.
jo tinc constància que es fa en molts casos que tinguin la valentia de posar-lo en el programa electoral i diguem Ciudadans, el PST l'altre, Guanyem ERC, Convergència el PP, que tinguin la valentia de posar-lo però escolta'm Jordi, tu en consciència tu creus que la gent que vota llegeix els programes electorals? jo crec que no, oi? jo crec que no però si els partits aquests el col·loquen però si no el llegeixes no estàs enterat et pots buscar la contradicció més fàcil
Ara ho han estat fet de bona voluntat, que s'agraeix. De bona voluntat ho han estat fet i s'agraeix, però que ho poses en el programa electoral. Que vagi bé. Fins diges que ve. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia.
Part del col·lectiu musulmà de Torre d'Embarra considera massa radical l'imam de Reus, que és qui els predica. L'alcalde d'aquest municipi ha explicat a Catalunya Ràdio que han demanat permís per fer una nova mesquita més moderada. Tarragona, Colla Ballester. Bon dia. Fa uns mesos que musulmans de Torre d'Embarra, el tarragonès, han demanat permís per fer una nova mesquita. A diverses poblacions del camp de Tarragona, l'imam que predica és el de Reus. Enric Grangel és l'alcalde de Torre d'Embarra.
població musulmana de Torra d'Embarra no combregui la forma de fer d'aquest imant i van demanar una llicència per posar una mesquita nova, més moderada.
Dos morts en el tiroteig que hi ha hagut aquest matí al Palau de Justícia de Milà, segons informen els mitjans italians, i un dels morts seria un jutge. De moment no estan clares les circumstàncies dels fets, però tot apuntaria que l'autor dels trets seria un imputat en un cas de fallida fraudulenta, que hauria començat a disparar quan estava a punt d'entrar al judici. La policia encara buscaria l'home dins del tribunal.
El govern francès obre una investigació sobre el ciberatac contra la cadena internacional francesa TV5M, un atac sense precedents comès suposadament per l'estat islàmic. Per això, Joan Carles Peris. La situació a TV5M encara ha estat lluny d'haver-se normalitzat. De moment no es pot emetre la programació normal, no serà possible segurament fins a les 6 d'aquesta tarda. L'atac va començar a les xarxes socials de la cadena i es va estendre a tota la producció, segons la directora d'emitants digitals, Elen Tamur.
Tota la xarxa mundial ja està restablerta des de les 10, però pel que fa a la producció pròpia encara no estem en antena. Se'ns ha retardat perquè el sistema de producció torna a donar-nos problemes. La cadena que emeten per tot el món, especialment per la francofonia, no havia rebut cap amenaça i es considerava ben protegida davant possibles atacs informàtics. Joan Carles Pérez, Catalunya Ràdio, París.
Ciutadans insisteix que no farà cap pacte Andalusia amb el PSOE mentre els senadors Grinyan i Chaves no deixin els seus escons, ho ha dit Albert Rivera a Barcelona. I nosaltres no creiem ni en l'aforament ni en que els imputats estiguin a les cadires assentats en un Parlament o en un Senat. Per tant, si no marxen i segueixen assentats allà, nosaltres no podrem seure a parlar Andalusia de reformes econòmiques, de llei electoral, de democràcia o d'educació.
El Girona Futbol Club ha sortit del concurs de creditor. El pacte de pagaments a Misenda ha estat clau per la resolució favorable del jutjat mercantil. Patxi Otamendi, president del Girona. Hem tingut la sortida del concurs de creditor amb un 62,5% de les saltacions. Avui és un dia molt important per el Girona Futbol Club, històric, crec jo.
per nosaltres és un dia molt, molt especial. Ahir era un dia bàsic per nosaltres, per poder tenir avui el vot positiu d'Hisenda. Realment ahir era el dia clau per nosaltres. El d'avui ha sigut un procés, entenem. També en futbol aquest vespre a les 10, Vilareal Espanyol, partit de Lliga, el podreu seguir en directe per Catalunya Ràdio. També jugant avui a l'Atlètic de Bilbao, València i el Xcatafe. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 3 minuts per la Andrea Bueno. Avui es projectaran, ara teneu, dues de les pel·lícules del festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló 2014. Aquestes projeccions s'amarquen en la segona edició del cicle d'edivisuals de muntanya que organitza les CIES.
El festival projectarà aquests llargmetratges d'una vintana de poblacions catalanes i Sant Just n'és la primera. En concret es podran veure la sala Piquet de la Taneu, Missió en Antàrtic i Vides i Sí, dues de les pel·lícules més reconegudes de l'edició passada del Festival de Cinema de Muntanya de Toralló. La sessió serà avui a les 8 del vespre, la sala Piquet i l'entrada és gratuïta.
I seguim parlant de les SEAS i us expliquem que un grup de socis de l'entitat han assolit el cim del Cala Petar. A Limala ja és un pic de 5.580 metres que van fer el passat 4 d'abril una dotzena d'expedicionaris, entre els quals hi ha els enjustencs, Germán Català, Anna Torrella, Bruna i Marc Català i Patricia Delgado. A més, en l'ascensió el van acompanyar quatre xerpes. En arribar al cim, els companys de les SEAS hi van plantar la senyera de l'entitat.
I acabem recordant-vos que el CAU organitza demà divendres la primera edició del Fast Truc, una festa solidària al Casal de Joves. És una festa oberta a tothom organitzada pel grup Truc de l'agrupament. Hi haurà una xerrada solidària, una botifarrada popular i concerts per recaptar fons per als seus campaments i per donar a conèixer l'experiència de l'Ous Manomar, un joven escotagana que viu a Catalunya des de fa 10 anys. Tot plegat començarà demà divendres a partir de les 7 de la tarda.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als 100 Jus Notícies edició migdia a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
We'll wish this never ends.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concessor cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Ara passen 12 minuts de les 12 del migdia.
De seguida parlarem de teatre amb la Maica Dueñas, com cada dijous a aquesta hora. Avui, a més a més, també tindrem la Rosa Maria Vallès, la directora de la biblioteca, que en Genestà, per parlar de l'actualitat de la biblioteca. Ens explicarà, per tant, quines són les properes activitats que tenen preparades de cara a Sant Jordi, sobretot i com encaren aquest mes d'abril. Serà cap a la segona part de l'última part d'aquest programa, volíem dir, d'aquest just a la fusta que ara engeguem
La tercera hora de seguida, com dèiem, parlarem de teatre amb la Maica Dueñas.
El que fem abans és parlar una mica de música. Avui hem repassat algunes de les propostes musicals que hi ha per aquest vespre, algunes de les novetats musicals, però estem en temps de primavera i són molts els grups que en fan, que publiquen per tant avançaments dels àlbums que estan a punt de sortir i alguns els que s'hi han posat també són els cromàtics, sonen així.
En principi, el disc, per això, hauria d'haver sortit el mes de març, de moment ja som a dia 9 d'abril i encara no ha sortit, però bé, en tot cas, aquest grup cromàtics el que fa és avançar un tercer tema titulat Infilms, que sona així. Un sol que podria recordar, segons apunta, per exemple, Indispot, a M83.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Doncs sona bé aquest tema de cromàtics que traurà disc aviat, aquesta cançó es diu Infilms.
Fins demà!
I una altra notícia que hem conegut aquesta setmana, aquesta notícia és un nou videoclip que arriba a través de la cançó de l'últim tema presentat per Joan Miquel Oliver. Es diu Flada Cactus, la cançó que ha presentat fins ara, viat traurà el disc i el que ha fet aquesta setmana és llançar el vídeo d'aquest tema.
Un tema que ara de seguida sentim com sona. I una peça, un clip que ha dirigit Guardes Forestales, un equip de realitzadors format per Mai Balaguer, Jordi Fàbregas i Óscar Lorca. I el vídeo es va rodar a l'aeroport de Lleida al Guaire.
Cel ponent posant colors. Benzineres polsagoses. Bars de copes aviacions. Tinsa fosca perillosa.
No m'he vist en condicions, més val que m'acarreguis personatges. Apareix ell vestit com d'astronautes, i també un grup de noies vestides amb roba de colors, que trenca una mica amb el gris del ciment de l'asfalt d'aquest aeroport, que fan una coreografia que ha creat Anna Hierro.
És Flors de Gactus el primer avançament d'aquest disc Pegasus que traurà aviat. Un hotel passant s'hivern Jo tocava sa guitarra Jo escrivia en un quadern Benzineres polsagoses Destanyits a mostradors Tinsa fosca i luminosa
Jo m'he vist en situacions. És val que me carreguis personatge. Pensava en els teus ulls, els teus cabells. Els teus anònims s'identificaven. I jo esperava trist i tot sonar. Bens i negres pols a buses. Flors de càctus a visions.
I s'apusca sinuosa. He avisat alguns amors. Més val que m'acarreguis personatges. Pensava en els teus ulls, els teus cabells. Els teus anònims se'n comunicaven. I jo callava trist i tot sol. Més val que m'acarreguis personatges. Pensava en els teus ulls, els teus cabells.
Pastels anònims se descontrolaven i jo tornava a tristar.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Això és espectacle.
Un quart i mig d'una és moment per saludar la Maica Dueñas, com indica aquesta sintonia. Bon dia, Maica. Bon dia, bona hora. És hora de parlar de teatre. Ens situem... Ens deies la setmana passada, a més a més, que hi havia moltes coses que s'estrenaven aquests dies, no? Sí, però mira, avui començarem...
parlant no d'estrena estrena sinó de reestrena perquè ja saps que ara ens sembla perfecte s'ha agafat el costum que si una cosa funciona doncs la tornen a programar i ens sembla perfecte això perquè abans hi havia coses que eren molt bones duraven 4 dies i ja no podies tornar-les a veure o sigui que en alguna cosa hem adelantat doncs es torna a poder veure el versus teatre cloaca
Em sona que no havíem parlat, oi? Sí, vam parlar d'ella. La vam fer al febrer, a principis de febrer. Va estar, penso que dos mesos o un mes i mig. I ara torna a partir d'avui. A partir del dia d'avui, 9 d'abril. Estarà pocs dies, per la gent que no l'hagi vist l'altra vegada, que ho tingui en compte perquè...
En principi, està programat fins al 26 d'abril. O sigui que hi ha poquets dies per veure-ho. Funciona de dijous a dissabte a dos quarts de nou i després el diumenge a les 6 de la tarda. És un espectacle en català. La veritat és que és molt interessant perquè, si més, no és original. Sí, cloaca és de Maria Gosk.
Està dirigida per l'Òscar Molina. L'adaptació, perquè era una novel·la, l'ha fet el Roger Pera. Sí. I els actors són quatre homes i una dona. Els actors són Xavi Casans, Miquel Citxar, Ramon Godino, Pep Papell. I...
I la veritat és que està interessant. I la noia, evidentment, encara que no hi hagi només una, Constantina Ticova. Hi ha música en directe i no sé si te'n recordaràs com hem explicat que anava. Peter és un funcionari públic que col·lecciona pintures que estan descartades dels museus. Aquestes pintures que els museus ja no les programen i les tenen allà perdudes, no?
I el problema comença quan resulta que l'informen, a través d'una trucada, que aquestes pintures han adquirit un valor, un valor molt gran, que ha pujat molt, diguem-ne, el preu d'aquestes pintures, i que ha de tornar-les.
I llavors per ajudar-la, per ajudar-li, si més no, doncs apareixen els seus amics. Jan és un polític ambiciós a l'espera d'un càrrec superior que vol pujar dins del partit.
I casat, però que no li va massa bé en el seu matrimoni. Després està el Tom, que és un advocat que en principi sembla que ja no és drogadicta, però que resulta que sí, que continua en la drogadicció. I Martin és un director teatral d'avantguarda,
i bé, tots tres venen a ajudar-lo a resoldre aquest problema i al final de tot resulta que també arriba una noia que d'alguna manera és la que decidirà o la que arreglarà o no arreglarà el problema perquè això no ho podem dir
Cloaca va tenir molt bones crítiques, va haver-hi moltíssima gent que la va anar a veure, per tant... Una nova oportunitat. Sí, una nova oportunitat. I després, també al Versus Teatre, podem veure una obra que, en principi, pinta bé. Sí? Sí. És una obra que es diu El viatge d'Orfeu. Molt bé.
I com diu el seu títol, parla d'un viatge, però d'un viatge molt especial. I és una proposta, jo diria, que agossarada, perquè és una mena d'híbrid de teatre, de dansa, de música... Està dirigida pel Josep Galindo, el text, i la dramaturgia l'ha fet el Pablo Ley...
I dient aquests dos noms, pots imaginar-te que els actors, que són uns quants, són alumnes de l'escola Eòlia. Ja han fet uns quants projectes d'aquests que han funcionat. Sí.
I aquest viatge d'Orfeó també té molt bona pinta. Si més no, jo aniré a veure-lo. A provar-lo, amb accepta. És una mena de viatge especial, un viatge una mica poètic, amb música i acció, una mica de tot. I parlar del difícil que és fer-se gran.
Per tant, tots els que surten són gent molt jove que tenen aquest problema, no? Això per al que fa el Teatre Gaudí, el Viatge d'Orfeu, el Versus Tornacloaca...
I després també m'agradaria parlar d'una altra cosa que torna, que va tenir molt d'èxit també, va estar molt pocs dies, tot sigui dit, al Cercle Maldà de Barcelona, fa un parell o tres de mesos. També vam parlar aquí de Canava, és Mares i filles. Mares i filles, diguem-ne que el text i la direcció està a càrrec de David Pintó, que la música i la direcció musical és de la Clara Penya,
Y las personas que interpretan a que estas maras y fillas son la Nina...
la Mariona Castillo i la Clara Penya que les acompanya al piano. És un musical, evidentment, i parla, com no podia ser d'una altra manera, dels pares, o en aquest cas de les mares, i les filles. Són dues dones amb un vincle molt estret, com sol passar, una mare i una filla, però que en un moment donat necessiten separar-se per continuar la seva vida...
pròpia, la seva vida, la seva manera, i el conflicte surt quan una d'elles no vol que això passi, que se separin. És un musical, són dues dones que canten meravellosament bé,
I a través de les lletres de les cançons podem anar veient com és el problema que tenen aquestes mares i filles. Molt bé. Al Teatre Gaudí, també. Perfecte. Després, avui s'estrena, millor dit, l'estrena oficial és demà. Jo, si puc, aniré demà a l'estrena oficial. Però avui ja es pot veure al Teatre Goya la Plaça del Diamanter.
Ah, molt bé. Sí, la Plaça del Diamante... Ja l'havien feta, també. Aquí a Barcelona no. Aquí a Barcelona no havia arribat? No, la Plaça del Diamante ha fet temporada a Madrid con un èxit de públic i de crítica increïble. Sí, sí. Ha fet gira per Espanya...
i ara arriba al Teatre Goya la Plaça del Diamant la Plaça del Diamante perquè és en castellano és de la Mercè Rodoreda la Plaça del Diamant l'adaptació i la direcció d'aquest espectacle és del Joan Oller
I la colometa, la famosa colometa de la Mercè Rodreda és la Lolita Flores, la filla de la Lola Flores. La veritat és que les crítiques han estat increïbles, fantàstiques. Per tant... S'ha d'anar, no? Sí, s'ha d'anar.
No estan massa dies aquí, també cal dir-ho. Jo suposo que d'aquí a res les localitats estaran exaurides perquè comença avui, dia 9, i acaba el 2 de maig, encara que l'estrena oficial és demà. I, clar, és un monòleg, evidentment. Jo me'n recordo que fa ja uns quants anys, jo no sé si tu vas arribar a veure-ho, vam fer la plaça del Diamant al Borràs
amb la direcció del Joan Ollet també i la feien tres grans actrius diguem que era la jove la de mitjana edat i la gran sembla que sí no l'he vista però la recordo ara que ho dius
No va tenir massa bona crítica, tot i que eren unes actrius fantàstiques. Ja. La més gran era la Montserrat Carulla. Però, vaja, sigui quin sigui, eren tres actrius magnífiques i no va tenir massa bones crítiques. Perquè, clar, era... No deixava de ser un monòleg, encara que fossin tres actrius, que no interactuaven entre elles. Vull dir que cadascú n'explicava un tros de la història de la Colometa, no? I llavors es feia una mica feixut
Perquè, a veure, una cosa és llegir un llibre i una altra cosa és escoltar-lo, no? I estaven, a més a més, tota l'estona assegudes en un banc i tal. Així que jo tinc moltes ganes d'anar a veure la Plaça del Diamante, que ens proposa una altra vegada el Joan Ollé amb la Lolita Flores, que serà una altra cosa, perquè la Lolita Flores no deixa de tenir el coratge i la força de la seva mare i, per tant...
El drama... El té dintre, no? Exacte. El drama té flor de pell, vull dir que serà una... Jo penso que serà una colometa molt maca. Què més tenim? Ah, una notícia.
Ahir dimecres va començar, perquè sí, es pot dir que va començar, clar, l'última trobada. L'Abel Folk va sortir de l'hospital fa un parell o tres de dies i a partir d'ahir nit ja es pot veure una altra vegada l'última trobada a la sala Villarroel.
Jo crec que, clar, el problema és que tenir un teatre tancat val molts diners, no? I suposo que ha tornat tan ràpid a l'escenari, després d'una pneumonia i d'estar ingressat a l'hospital, suposo perquè, clar, el teatre no pot estar tancat i si no anaven amb aquesta última trobada, doncs havien de programar un altre espectacle, m'imagino.
suposo que l'Abel es cuidarà molt i només farà la funció i després es cuidarà i estarà a casa seva, perquè no és massa ràpid. Ha estat, penso que set dies. Sí, una setmana, no? Sí, sí. Però, bueno, és un espectacle, l'última trobada, ja ho hem explicat moltes vegades, és l'últim espectacle que vam poder veure en vida...
a la Rosa Novell ha tingut molt d'èxit es va estrenar a l'octubre de l'any passat al Teatre Romea el Teatre Romea va tenir més de 9.700 espectadors
que són molts, eh? Cada dia estava ple, ple, ple. Després han fet gira per Catalunya, que ja no la feia la Rosa Novell, la feia la Navarra Xina, que és la que fa ara el paper que feia la Rosa Novell. I durant la gira per tota Catalunya han tingut més de 4.800 espectadors. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do, eh? Estem parlant de molta gent, eh? Molta gent.
Per tant, és un espectacle d'absolut èxit. I espero que aquí a la Villarroel també li vagi molt bé i podem gaudir d'aquesta última trobada, que sembla que cada vegada que dic el nom tinc ganes de plorar perquè sembla que fos premonitori, no? Amb aquest títol, amb aquesta última trobada. Sí, com a mínim per la Rosa Novell sembla que sigui premonitori.
Bé, avui s'estrena, i això sí que és una estrena, al Teatre Nacional una obra que es diu Purga. Sí. És del Sophie Oksanen i parla una mica de la relació de... de... com t'ho diria jo...
de poder i de la relació de submissió de les persones. Està ambientada a l'Estònia, que es va fer independent el 92, feia més o menys 3 anys que havia caigut el mur de Berlín,
I són dues dones, dues dones, la Sara i la Hilde, de Carme Elías en aquest cas, i l'Andrea Portella, és una nova jove, una noia jove.
i una dona gran, evidentment, que és la que fa la Carme Iles. El director és el Ramon Simó, que ha afegit aquesta obra, que és molt dura i molt bèstia, ha afegit una mena de flashback gravats perquè el públic vegi el que havia passat fa uns quants anys i fa en un altre moment de la vida d'aquestes dues dones.
I perquè, clar, és una obra molt violenta. Parla una mica de... Tu saps que quan estava a l'estat soviètic, doncs era això, no? Era els que manaven i els altres que assumien que els altres manaven, no? Era una violència...
molt, molt, molt forta la que existia allà. Clar, de fet, sembla que la gent que viu en aquest estat de violència també es converteix una mica en violent. I una mica d'això parla aquesta purga que s'estrena avui al Teatre Nacional de Catalunya. També pinta bé.
És curiós perquè això és un drama, un drama dur i fort. I l'altre dia vaig anar a veure al teatre, a la sala Montaner, Jo Maté, a mi hija. Sí? Déu-n'hi-do. Sí, sí, que també és un tema durillo, durillo, eh? Però que estava ple al teatre, eh? Jo Maté, a mi hija, s'acaba aquest diumenge, per la gent que vulgui anar-hi,
I parla, va ser una cosa que va passar realment. La protagonista d'aquesta història truculenta era una dona gallega i ella va engendrar la seva filla
Perquè volia que fos una dona lliure i que portés a les dones a la llibertat que en aquest moment no tenien, no? I la va engendrar amb aquesta idea i per aquesta raó, no?
Quan la nena es converteix en dona, ja és gran, doncs per més que la mare ha intentat que sigui el que ella volia, doncs resulta que no, que la dona no és així.
i llavors la mata perquè no havia vingut a aquest món només per fer això i com que no ho pot fer això doncs la mata i el més greu de tot això és que és una història real que va passar la dona evidentment després de matar la seva filla va anar a la presó evidentment penso que va ser l'any 34 que va anar a la presó i durant la guerra civil es va perdre
Es va perdre on estava, o sigui, es va perdre... Estava desapareguda. Exacte. O sigui, estava la presó i quan va començar la guerra, doncs que van passar moltes coses...
Però, finalment, quan ja era molt gran, penso que als anys 70, es va descobrir que estava en un psiquiàtric. O sigui, que és una història de veritat. Sí, sí, fosca, sí, tant, a més a més. I aquesta de purga del Nacional no és ben bé de veritat, perquè és una obra, ja dic, d'un autor...
Però no deixa també de tenir connotacions que ha passat, no? Perquè a la Unió Soviètica aquesta guerra entre poders és molt bèstia. Bé, ara ens n'anem al lliure.
perquè podem veure dues coses en principi interessants Julio Manrique dirigeix El curiós incident del gos a mitjanit és una versió teatral d'una novel·la de Marc Haddon que és una novel·la que s'ha llegit moltíssim i que ha tingut molt d'èxit i s'estrena justament avui aquesta nit i estarà fins al 10 de maig o sigui un mes, un mes sencer
És una adaptació teatral, ja dic. Es va estrenar al Nacional Teatre i el protagonista és un noi de 15 anys que interpreta el Pont López, com no podia ser d'una altra manera. Ara tots els nens jovenets... I és un matemàtic amb alguns problemes de conducta.
I bé, doncs aquesta obra del curiós incident del gos de metjanit té un repartiment fantàstic, perquè és la Mireia Xalà, l'Ivan Benet, la Carme Fortuny, la Cristina Genevat, que també ha signat la traducció. Habituals de Manrique, eh, doncs? Sí, sí, sí, la gent que habitualment parla, o sigui, treballa amb el Julio Manrique. El Norberto Martínez, Xavier Ricard i el Pont López, que fa el prota,
el nen aquest jovenet, que és un matemàtic amb problemes de relacionar-se. I després continuem amb el lliure perquè també s'estrena la sàtira de Fran Cinqué, opereta d'una banca privada. Ja saps que estan fent un cicle que parla dels diners, no? Sí, ho hem parlat un cop. De les corrupteles i tal. Però, curiosament, aquesta obra no és d'un autor d'ara,
ni molt menys, perquè és de Rudermatt. O sigui que fa molts i molts anys que està escrita, no? Però, curiosament, ara ve molt bé posar-la en marxa. S'estrenarà el sense d'abril, el dijous que ve. Ja en parlarem d'ella. La versió que ha fet el Sergi Belbell de l'obra de Rudermatt m'han dit que és superxula.
i la dirigeix el Josep Maria Mestres. Per tant, també té molt bones expectatives. La setmana que ve parlarem una miqueta més d'aquesta obra que també es pot veure al Teatre Lliure. Perfecte, doncs hauríem d'anar acabant, Maica. I després, per acabar, anem a...
Anem a parlar d'una comèdia perquè estem parlant de coses... Acabem amb una comèdia que es podrà veure al Teatre Borràs la setmana que ve. Es diu Núas i el director és l'Eduard Durant i el Jaume Morato i són un home...
i tres dones, a l'inrevés de la cloaca. El Pep Moné, la Mònica Pérez, la Monette Iruel, vull dir, i la història, és una comèdia àcida, sobre un personatge que és un director de cinema, que fa, evidentment, el Pep Moné,
i les tres dones de la seva vida. O sigui, la seva dona, la seva amant i la protagonista de la pel·lícula que estan rodant. Que, a més a més de compartir el projecte, tot aquest projecte de vida, que és el cinema, també comparteixen
al llit amb el director. I a partir d'aquí, doncs, evidentment, és una comèdia acida de riure i de passar-s'ho bé, no? Penso que estarà força bé aquestes nues que la setmana que ve podrem veure al Teatre Borràs de Barcelona.
Perfecte, doncs amb aquest últim apunt acabem Maica, moltes gràcies que vagi bé, diguem Hem deixat de dir una cosa per als nens molt ràpid, aquest cap de setmana al Coliseum es fa Pocollo i sus amigos potser a la gent que li agradi aquesta mena d'espectacles doncs que sàpiga que per als nens està bé, adeu Perfecte, gràcies Maica, que vagi bé, bon dia
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà. Música
La informació més propera al Just a la Fusta.
En punt tres quarts d'una del migdia, aquesta hora acabem avui el programa parlant de la Biblioteca de Can Ginestà, la Biblioteca Joan Maragrit, amb la seva directora, la Rosa Maria Vallès. Bon dia, Rosa Maria. Hola, molt bon dia. Cada X temps, perquè no tenim tampoc establert cada quan és, però de tant en tant el que fem és convidar-vos aquí al Just de la Fusta a parlar una mica de les activitats i les propostes que feu.
I ara que engeguem abril, que és un d'aquests mesos de les lletres, a nivell general, aquí tenim el novembre literari, Sant Jus, però a nivell general l'abril acostuma a ser el mes estrella. Teniu força coses, no, els propers dies? Sí, sí, sí, estem preparant Sant Jordi i bé, a banda de les activitats que farem, doncs estem preparant totes les novetats.
que són moltes, i que podreu veure a partir del 19 d'abril, que és el diumenge, que és el dia que es fa Sant Jordi a Can Ginestar. Doncs ja les tindrem totes exposades perquè les pugueu veure per grans i per petits.
De què seran, aquest cop? Les novetats de tot el més recent de novel·la, de llibre... O sigui, d'infantil també hi haurà, no? D'infantil, de música, de cinema, sí, de còmic, de tot. Sí, sí, sí, sí. Sí, sí.
Llavors, com a activitats, a banda del dia 19, que la biblioteca estarà oberta, farà portes obertes durant el matí mentre es faci tota l'activitat que ens hi ha. Hi haurà una activitat per als nens també el 19, que serà una activitat així una mica especial perquè ens vindran a visitar uns personatges que es diuen els Goblins.
Ah, sí? Sí, que sortiran primer al jardí i després portaran els nens que vulguin a la biblioteca i els explicaran històries. Són uns personatges que no parlen i potser els nens es voldran fer fotografies o, bueno, això pels petitons. Molt bé. Em està bé, eh? Promet tot. Sí, això serà a dos quarts d'una. A dos quarts d'una començarà i després continuarem a dintre de la biblioteca. Mhm.
I llavors, a banda d'això, el dia que és Sant Jordi, el dia oficial, el 23 d'abril, a la tarda, també tindrem una sessió de comptes al jardí, a les 6 de la tarda, amb una companyia que es diu De Parranda i que ens faran un espectacle que es diu Encantats de Conèixer. A les 6, al jardí de Can Ginestar. L'accés és lliure i nosaltres diem que està recomanat per nens a partir de 3 anys, més o menys. Però bé, com faran una mica de festa, els petits també ho seguiran, eh? Clar, clar.
Molt bé, doncs això és el que tenim així més especial de Sant Jordi. Centrat en tot plegat, exactament. Perquè, a més a més, aquí el dia oficial una mica és el diumenge, per tant, suposo que el 23, normalitat, no?, a la biblioteca? Sí, el 23 és normalitat i, de fet, és un dia que potser no és el dia que ve més gent a la biblioteca, però si fa bon temps, sí, sí, sí. És més abans i després d'aquest dia, sí, sí. Però bé, en tot cas, estarà oberta per qui vulgui anar. Sí, sí, sí, sí.
Llavors, a banda d'això, tenim tot aquest trimestre la programació de les hores del conte. Ahir ja vam començar amb la primera sessió de Baby Contest, que vam tenir un ple. Va haver gent que no va poder entrar ahir. Sí, sí, ahir la gent es va animar. Que són els més petits, a més a més. Són bebès, bebès, un, dos anys. Són molt petits, sí, sí, sí.
I llavors, bé, el maig tindrem la sessió de bebès també, el dia 6, la sessió d'hora del conte a partir de 3 anys amb la Montmas, que la sessió es diu De quin planeta ets? Ana Tarambana. I tancarem la temporada el 17 de juny amb el Santi Rovira, també amb l'hora del conte.
i llavors com a activitat a fora dels clubs de lectura que fem habitualment el maig tornarem a tenir un club de lectura de novel·la negra que serà el dia 6 de maig a les 7 de la tarda amb el Paco Camarassa que el llibre ja l'estem donant ara si algú es vol apuntar ja estan obertes les inscripcions el llibre que comentaran aquesta vegada no el tinc aquí
Poden passar per la biblioteca, no? Sí, poden passar per la biblioteca, sí, sí, sí. Que és d'aquest club que detenen tan bé com ara, que és una venència, eh, tot el tema novel·la negra. Sí, sí, sí, sí. Doncs això és l'activitat que tenim preparada. I a banda d'això, voldria també comentar que tornem a fer l'aula d'estudi, com portem fent ja bastants anys.
que estarà oberta maig i juny, en horari divendres, dissabte i diumenge, els divendres fins a les 12, dissabte també, i diumenge matí i tarda fins a les 9 del vespre. Una bona opció per a tots els estudiants, que tinguin un lloc tranquil, també el cap de setmana, que de vegades costa de trobar.
Sí, sí, sí. De fet, és un servei que es valora molt i que hi ha molta gent que el fa servir. I ve molta gent, per tant, eh? Sí, sí, sí. Tant les nits d'entre setmana, també? És a dir, els dies que s'allarga? Entre setmana... O és només divendres? No, l'únic dia que allarguem més és el divendres, eh? Sí, però, bueno, entre setmana també es nota molt, durant els mesos de maig i juny que hi ha estudiants, eh? Sí, sí, sí. Però funcionament nocturn, que és fins a les 12 de la nit, funciona bé, també. Només és el cap de setmana, sí. Però hi ve gent, igualment, encara.
Sí, sí, sí. Doncs és una iniciativa que, de tota manera, aquests dies és hora d'estudis, és a dir, no es pot consultar res de la biblioteca, entenc, no? Consultar, sí, el que no es pot utilitzar és el préstec. Però els llibres sí que estan a la base. Sí, sí, es poden consultar, el wifi també està en funcionament, però el que no es pot és fer préstec. Sí, sí, sí.
Doncs a partir del mes de maig, eh? Això serà... Sí, maig i juny, sí, els dos mesos. Perfecte, doncs una altra de les iniciatives que s'impulsa des de la biblioteca. Ara, com dèieu, suposo que esteu tots també amb el tema de Sant Jordi, m'imagino que és el mes immediat. Us porta molta feina o no, res amb el mes?
Home, sí, perquè preparar-ho tot per tenir-ho a punt aquest dia és complicat, perquè a més a més les editorials treuen les novetats molt tard. Llavors, esclar, estem esperant per poder incorporar el que surt també més recent, que és més llamine, i estem esperant, per exemple, ara estem esperant que ens portin llibres encara, que hem demanat. Vull dir que sí, és una mica contra rellotge, però bé, que fa molta il·lusió poder-ho fer, no? Clar. Sí, sí, sí.
I els llibres, per exemple, aquests que són premiats, que surten ara més o menys cap a aquesta època, la gent els ve demanada de seguida? Els descobreixen més endavant? O hi ha qui sí que ja té reservat? Hi ha molta gent que ja ho està esperant i llavors els apuntem. Si ja fem la reserva, si hi ha gent que està molt al dia i també hi ha molta altra gent que ve, mira, remena i s'emporta el que li agrada o que et demana que l'hi recomanis. Sí, sí, hi ha els dos perfils.
Hi ha algun que sàpigues que més d'una persona us l'hagi demanat, algun llibre dels que hagin d'arribar?
Doncs, de lo que és nobre, no ho sé ara mateix, no t'ho podria dir, no soc la persona que porta les novetats i ara no t'ho puc dir, però si vols t'envio els títols. De cara a Sant Jordi, doncs, en podem parlar perquè de vegades també dona pistes, no?, saber quins són els llibres més demanats o més reservats a les biblioteques. Sí, sí, esclar, sí, sí, normalment coincideix bastant amb el que es ve més, sí, sí.
Doncs moltes gràcies, Rosa Maria Vallès, directora de la Biblioteca Joan Margarit, per explicar-nos avui una mica aquestes activitats i propostes de cara a Sant Jordi, les novetats i tot plegar també d'aquest trimestre. Que vagi molt bé. Moltes gràcies. I fins aviat. Bon dia. Gràcies, bon dia.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Cin minuts i arribem en punt a la una del migdia. És moment, per tant, de tancar aquest Just a la Fusta. Ho fem agrair a la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bono, als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández de Rius, a la previsió del temps. Avui també hem entrevistat Júlia Bertran, professora d'arqueologia, per parlar de la conferència que farà demà sobre la vida quotidiana al 1700. I hem fet tertúlia amb la Joan Algarra, la Montse Larrea i en Jordi Agulló.
A l'última hora del programa també hem tingut el teatre amb la Maica Dueñas i hem parlat de la Biblioteca Joan Margarit amb la seva directora, la Rosa Maria Vallès. Tot plegat des de les 10 del matí. Us hem acompanyat, us ha parlat Carme Verdó i fins ara, fins a la 1 al migdia. Tornarem demà a més coses, com cada dia, per explicar-vos què passa a Sant Just i fer-vos els matins una mica més entretinguts. Ara us deixem amb el Sant Just Notícies edició Migdia. Andrea, que vagi bé, que passeu un bon dijous.
Fins demà!
Abrius aquest encisa i enleva fins a perdre el contacte amb tu mateix. Té la llum d'un matí de dissabte i l'elegància d'un prim que no et sents culpable. El perill el vols corra, tampoc els seus efectes. L'ànsia que cura no te la dona cap al projecte. Abrius aquest encisa i enleva, saps que mai serà teva. És com un oase o miratge i aquí la mira i ve.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins ara. Fins ara.
La brisa només bufa per tornar-te a sorprendre.
Però en una lloc, què era?
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Nova jornada de treball de la xarxa temàtica La memòria de les ciutats que lidera l'Ajuntament de Sant Just a nivell estatal. Màlaga acull avui i demà la tercera trobada de la xarxa amb representants de la dotzena de ciutats que participen d'aquesta xarxa.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jors Notícies edició migdia d'avui dijous 9 d'abril. En titulars asseguem altres qüestions de la jornada.
I a l'informatiu també parlarem ampliament de les CES, i és que avui segueix el segon cicle d'edivisuals a Montanya de l'Entitat. Demà prepara una conferència sobre arqueologia i, a més recentment, socis de les CES han assolit un cim a l'Himalaya. Els poetes Anahual i Ramon Buixeda, convidats al proper recital poètic de l'Ateneu. L'acte anirà acompanyat d'una degustació d'un vi del Penedès, gentilesa del celler de Can Mata, tot plegat dissabte al vespre.
I el Nocep Ecologistes de Catalunya publica el seu llibre Estimar i gaudir la vall de Sant Just. És una obra col·lectiva fruit dels passeig creatius de l'entitat. Es podrà aconseguir durant la celebració de Sant Jordi de Sant Just el proper 19 d'abril.
Bon dia, nova jornada de treball de la xarxa temàtica La memòria de les ciutades, que lidera a nivell estatal l'Ajuntament de Sant Just. Màlegà acull avui i demà la tercera trobada de la xarxa amb representants de la dotzena de ciutats que hi participen. Sant Just Notícies.
La primera trobada va tenir lloc el maig passat a Sant Just, municipi que lidera el projecte, i la segona a Barcelona. Sant Just lidera aquesta xarxa des de fa mesos a nivell estatal per tractar la manera en què les ciutats recuperen la seva memòria històrica. La Màlaga, avui i demà, es reuniran representants dels municipis i ciutats participants com ara alcalde Guadaira, Saragossa, Ribes, Bacia Madrid o Santiago de Compostela per tal de parlar de conceptes i experiències vinculats amb el patrimoni i amb la memòria de les ciutats.
A més, està previst que es reuneixi el jurat del concurs Tast de Memòries en Moviment per resoldre i atorgar els premis als vídeos participants. Recordem que d'aquest concurs s'hi van presentar un total de 26 vídeos. Sant Just Notícies
Ara passant tres minuts de la una del migdia, us recordem que segueix obert el termini per presentar reclamacions pel que fa al cens electoral. Fins al dia 13 d'abril es pot consultar la inscripció al cens vigent i presentar reclamacions si s'escau davant la delegació provincial de l'oficina del cens electoral. Sant Just Notícies.
Es pot consultar el web de l'ENS si es disposa de certificat digital a través de la pàgina cd.ine.gov.es. Repetim, cd.ine.gov.es. Presencialment es pot consultar l'Ajuntament de Sant Just en horari de matí i el dia 13 també a la tarda. El dia 17 d'abril s'exposaran les rectificacions. D'altra banda, totes aquelles persones que hagin de votar per correu ho poden sol·licitar abans del dia 14 de maig.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I us ho hem avançat en titulars. Avui es projectaran a l'Ateneu dues de les pel·lícules del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló 2014.