This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
del país. Aquesta hora, temperatures, Barcelona, 13 graus, 10, a la ciutat de Tarragona, 9 a Girona, en el cas de Lleida, la temperatura, 6 graus. Bon dia. Ara, passen 4 minuts de les 10. Catalunya Informació. David Badia.
Justa la fusta.
Molt bon dia, passant 4 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dilluns 15 de desembre. Comencem un programa on de seguida repassarem les notícies de Sant Just en l'Andrea Bueno, farem també un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa i parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius, avui que ens hem llevat amb el cel gris i amb pluixes des de primera hora.
A la segona hora, cap a les 11.10, el que farem serà parlar de la marató després dels actes que es van fer aquí a Sant Just. Ahir, diumenge, per la marató, en què s'han recaptat més de 2.000 euros, parlarem amb la presidenta de l'associació de com va anar tot plegat aquí al municipi. I a més a més farem tertúlia d'actualitat amb la Carme Madon, Josep Coderc, Vicenç Riera i la Palmira Varell.
A la cartera ara tindrem la vicepresidenta del centre d'Estevi i Sant Justencs, la Maria Quintana, per parlar de les activitats que prepara l'entitat, especialment la ballada poètica que es fa el cap de setmana que ve. També tindrem avui, com cada 15 dies, l'Elisabet Isern, de l'Arbolari. Avui ens explicarà com preparar el cos per les festes. És a dir, ara que venen uns dies de menjar molt, ell ens dona alguns consells per depurar una mica el cos abans i després de festes.
i acabarem el programa parlant d'economia amb el Manel Ricoll. Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia comencem.
I el que fem ara és saludar l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui comencem parlant d'empresa, una de les millores que aportaran els supostos que s'aprovaran la setmana que ve. Sí, és que l'Ajuntament de Sant Just l'any que ve subvencionarà empreses que s'instal·lin al polígon del Pont Reixat. Com deies, és una de les mesures que l'equip de govern prepara per al 2015 per dinamitzar i potenciar el teixit econòmic i productiu del municipi.
Durant un període màxim de 6 mesos, l'Ajuntament de Sant Just assumirà el 30% del cost de lloguer de les empreses que vulguin instal·lar-se en algunes de les nous industrials del Pont Reixat. D'aquesta manera es facilitaria l'establiment de més empreses al terme municipal de Sant Just. I d'altra banda, es rependran les subvencions a empreses que contractin aturats del poble. També subvencions durant uns 6 mesos aproximadament del 30% del cost.
Aquestes dues mesures es van presentar a un grup d'empresaris la setmana passada divendres, en una trobada que es va fer amb membres del Consistori, i a banda d'aquestes propostes per incentivar l'economia i la creació de llocs de feina, l'Ajuntament de Sant Just introduirà també l'any que ve subvencions per cobrir despeses i taxes fiscals,
per subvencionar establiments comercials que s'obrin al municipi. Establiments que vulguin convenciar la seva activitat aquí a Sant Just. L'Ajuntament també introduirà aquestes ajudes per cobrir aquestes despeses fiscals que es requereixen per obrir un negoci. Molt bé, doncs és la primera notícia del dia. Parlem de més coses perquè el cap de setmana que ve arribarà, ara sí, al mercat d'anar
Recordem que es va haver d'ajornar el mercat de Nadal que estava previst pel 29 i 30 de novembre, per aquell cap de setmana que va ploure tant. Doncs finalment aquest cap de setmana tindrà lloc el mercat de Nadal a la plaça Camuapa. Dissabte i diumenge s'espera la participació de les 150 parades de comerços artesans i serveis locals que s'instal·laran allà a la plaça per donar a conèixer els seus productes als ciutadans i ciutadanes.
El mercat de Nadal arriba a la seva quarta edició i l'organitza l'Unió de botigues i comerciants amb el suport del Consistori. A banda de poder conèixer i comprar els productes dels comerços i artesans del municipi, també hi haurà moltes activitats familiars com ara tallers, un cagatí o un trenet que voltarà pels carrers del poble.
A més a més hi haurà una granja escola d'animals i repetirà l'espai dedicat a la salut. En concret es farà dissabte un esmorzar, tallers de ioga, manualitats, maquillatge, espelmes, espectacles infantils i actuaran també un grup de gospel i de folk i una xocolatada, que això va molt bé ara que fa tant de fred,
I diumenge hi haurà conferències, tallers de boles de Nadal de Patsbork, maquillatge i cupcakes, teatre infantil, una actuació dels alumnes dels tallers de música, entre d'altres. Tot plegat dissabte i diumenge, com dèiem, aquest cap de setmana, a la plaça Camoapa.
I acabem parlant d'una última punt, parlant de cultura, Andrea, d'una exposició. Sí, recordaràs el projecte en honor d'Humberto Rivas, que organitzaven i impulsaven des de l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret, juntament amb la Laura Baringo, l'artista Laura Baringo. És el projecte Explica Mon Conte i Dijous, l'Espai de Lliure Creació.
inaugurarà l'exposició resultant d'aquest projecte. Consistia, recordem-ho, en il·lustrar amb una fotografia un conte infantil. Les fotos que es van presentar durant tota la setmana passada s'exposaran a partir de dijous a l'espai de lliurecreació en format de mostra express.
I és una mostra que també voldrà retrohomenatge al fotògrafo Humberto Rivas, que va morir l'any 2009 i que va ser un d'ells inspiradors d'aquest projecte. La inauguració tindrà lloc dijous a dos quarts de vuit del vespre a l'espai de lliure creació al carrer Bonavista número 105 i com és una mostra express, doncs només es podrà visitar fins diumenge, en concret al divendres de cinc de la tarda a vuit del vespre, dissabte d'ons del matí a dues i de cinc a vuit del vespre i diumenge únicament d'ons del matí fins les dues del migdia.
Recordem que les imatges es podran adquirir per 5 euros, les imatges que s'hagin presentat, i es destinaran aquests beneficis a tirar endavant nous projectes a l'espai de lliure creació Carme Malaret. Perfecte, doncs estarem al cas de com a tot plegat i dijous, és el dia que s'inaugura aquesta mostra express.
De seguida parlem de més qüestions d'actualitat, ho farem després de sentir un tema musical, perquè és el que fem cada matí a aquesta hora, després de les notícies de Sant Just. Avui, Andrea, ja parlem una mica de Nadal, perquè s'acosta tot plegat. Ja és una mica tot el que va sortir en un vincle de Nadal. Exacte, ja tenim els indicatius aquells nadalencs d'aquí a la ràdio. Per tant, tot queda lligat. Tenim un per aquí.
Així que he d'haver inaugurat el Nadal directament. I el que fem és parlar de versions, perquè no sé si recordaràs que havíem parlat alguna vegada d'Shi and Him, que els agrada bastant el tema de versions, i tenen un disc de fet amb versions ja només de Nadal. Ara el sentim una mica malament.
Han publicat ara Clàssics, que és un disc que indica que està format exclusivament per versions de temes atemporals.
i sembla que no n'han tingut prou, i el que hem fet ara és una nova versió aquesta que sentim del clàssic de Beach Boys, que es va estrenar la sèrie, de fet, New Girl, on surt ella a Zoideth Channel, i que ara ja es pot escoltar per complet online.
I de fet fa poquet de ments que ens vam parlar ja es va estrenar també una versió multitudinària d'aquest tema on hi havia Brian Wilson, Stevie Wonder, Chris Martin de Coldplay, Kylie Minogue, Elton John, entre molts altres. I era aquesta que sentíem de fons que era, a més a més, un vídeo molt bonic i com una orquestra.
i ara hi ha el director que dona pas i van apareixent cada una d'aquestes veus que més alguna es pot identificar. No sé per què ens la sentim així.
Bé, és una llàstima perquè se'n sent malament, per tant, doncs no podem... No la podem gaudir. Ara sent la cassilla, no? Sí. Ja t'has de t'arrencar. Oh...
En aquest cas val molt la pena veure el vídeo, perquè crec que m'encadaria més fins i tot amb aquesta que amb l'última, perquè estava molt i molt bé, la vam gravar per la BBC, i el vídeo és preciós, molt nadalenc. En tot cas l'haureu de buscar, sentir-la amb millor qualitat,
Va feina? Sí.
I en tot cas, ens quedem ara sí amb aquesta que anunciàvem ara, la de She and Him, que ara ja l'hem trobada almenys amb so de qualitat, però busqueu aquest vídeo del Golden Only News amb aquestes grans estrelles de la música, que val la pena. Aquesta també és simpàtica i és, mira, una altra manera d'entrar cap al Nadal, Andrea. Un dia d'aquests que fem programa, ja parlem també de versions així, nadalenques modernes.
I may not always love you But long as there are stars above you You never need to doubt it I'll make you so sure about it God only knows what I'd be without you
i no.
i només sap què seré sense tu. Si haguessis d'anar-me'n, com si fos tu que no t'estiressis, el món no faria res a mi. Aleshores, què hi hauria de fer? Només sap què seré sense tu.
God only knows what I'd be without. God only knows what I'd be without. God only knows what I'd be without. God only knows what I'd be without.
Justa la fusta!
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements, i els millors articles per regalar a aquells que més estimes a aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I si et dónes dalt al web xaviervillar.cat, obtindràs un 10% de descompte en les teves compres. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87 Bis, de Sant Just Desvern.
El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbolari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i renells naturals per millorar la salut. Fórmules de fitoteràpia i consulta de flors de vac. Ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i el telèfon 93 371 20 67.
Celebra el Nadal al restaurant de la Teneu. Al cafè de la Teneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la barassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de vacíos, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada amb família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web Café de l'Ateneu Pones. Estem al carrer de l'Ateneu 3 i 5 de Sant Justesberg. Restaurant Café de l'Ateneu.
Els Pastorets de Sant Just tornen a l'Ateneu. Els dies 19, 21, 22 i 23 de desembre, tens una cita amb els Pastorets de Sant Just a la sala del Cinquantenari. Nous personatges, noves escenes i noves històries en l'adaptació del text és teu de Pep Albany.
Recorda, 19, 21, 22 i 23 de desembre, a les vuit del vespre, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. No et perdis un dels muntatges més esperats de l'any, els Pastorets de Sant Just. Ara escoltes de Vilbeste
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició en nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat. El Kiosk et ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el Mercat.
Un quart i mig, doncs, és moment de parlar d'actualitat a nivell més general, per això fem com sempre aquest parall, el recull de premsa, i començant, primer de tot, repassant el tema principal a les portades dels diaris. Saludem l'Andrea Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Avui és un d'aquests dies en què cadascú aposta per un tema diferent, no?
Sí, exacte, cadascú té un tema del dia com deies diferent. La vanguardia, per exemple, ens parla d'economia, i ens parla del preu de la benzina, diu que el preu de la gasolina enfronta l'Estat i les patrolleres. Els ministres Guindós i Sòria acusen les companyies de no repercutir la caiguda del cost del cru i el pes dels impostos sobre l'import dels combustibles impedeix de verificar si s'apliquen rebaixes.
i clau econòmica, la Vanguardia ens diu que les autopistes de peat ja guanyen trànsit per primer cop en vuit anys. És un dels temes destacats a les portades estals diaris. El tema del dia al periódico avui ens diu que un jutge indaga una trama corrupta més de l'AVE català, presuntes irregularitats en alta velocitat. Ferrovial va subornar i va donar regals als càrrecs de dif, segons anuncia un exempleat, i el cas s'assuma al que investiga un instructor de Barcelona per malversació a la Sagrera.
I per últim, el diari Ara ens parla d'educació, també és un dels temes del dia. El govern regularà l'ús del mòbil a l'escola, l'ensenyament prepara un marc legal que instarà a aprofitar els smartphones com a eina educativa, i el projecte preveu un alt grau d'autonomia per a cada centre a l'hora d'aplicar la normativa. Per tant, tres temes ben diferents avui com a principals a les portades.
Doncs d'aquí passem a l'informació amb els digitals, que ens expliquen, per exemple, l'Ara.cat ens dona l'última hora, que és que l'esquerra finalment dona marge al govern i renuncia a l'esmena a la totalitat dels pressupostos. Després també tenim que França prohibeix també la plataforma Uber de contractació.
de vehicles i el conseller Santi Vila, que ha vist Esquerra, l'ambició nacional ha de ser compatible amb fer funcionar el lloc quotidià al conseller. Aquest matí ha passat els matins a TV3 i s'ha declarat partidari desgotar la legislatura si les eleccions han de servir per canviar el govern i no per substituir referèndum. Admet que el procés sobiranista ha fet suportable el sacrifici per les retallades.
També l'Hala.cat parla de la marató que va tenir 409.000 espectadors i un 19,5% de 4 mitjana durant tot el dia. El programa solidari va ser líder indiscutible durant tot el matí i fins a la sobretaula i va recuperar el primer lloc durant el vespre i el prime time.
Obre, de fet, amb aquest tema ben gros, diu que la Marató arriba als 8 milions, 800 i 104 mil 16 euros. És el titular destacat també en fotografia al programa més llarg i més solidari de l'any que combina sensibilització, entreteniment i divulgació per recaptar fons per finançar projectes de recerca científica sobre les malalties d'alcohol.
324 parla d'una tempesta amb calamars a quin un de les costes del Garraf i un home armat que reté una desena de persones en un cafè al centre de Sydney. De fet la vanguardia actualitza aquesta informació explicant que cinc d'aquestes persones han escapat d'aquest cafè de Sydney que està pres en principi per un presumpte islamista. Un home d'uns 40 anys reté en un estaliment de la ciutat australiana un número indeterminat de moment de persones. És la notícia amb la cobra
La Vanguardia, que també parla d'altres qüestions, com que Esquerra cavita presentar una esmena a la totalitat per negociar els pressupostos i que el preu de la benzinera enfronta govern i patroleres. Els ministres Guindós i Sòria acusen les companyies de no repercutir la caiguda del cos del cru.
Tornem als diaris ara per fixar-nos en les imatges del dia.
I per on comencem, Andrea? Doncs comencem per la portada de l'avantguàrdia, ara en parlarem en clau internacional, però veiem diferents autoritats japoneses comptant les paperetes de les eleccions d'ahir, recompte guanyador per AVE al Japó, com dèiem, ara en parlarem en clau internacional. També una fotografia del jutge Ruth, diu l'avantguàrdia Ruth, un jutge amb data de caducitat.
Són les fotografies destacades a l'avantguàrdia. També veiem una imatge de Luis Enrique. Diu Luis Enrique arrenca pitjor que els seus antecessors. I al diari Ara veiem una imatge de la marató, del final de la marató, el moment de pulsar aquest polsador on sempre ens diuen la xifra recaptada aquest any. Al diari Ara no concreten la xifra. M'imagino que al reglament de l'edició encara no s'havia fet pública.
Però sí que ens diu un cor que no s'atura, la Marató de TV3 torna a mobilitzar la solidaritat dels catalans i aconsegueix una milionària recaptació per a la investigació de les malalties cardíaces. I veiem, doncs, algunes de les persones com Anna Mònica Terribas que van ajudar a prem aquest polsador.
I, per últim, al periòdico veiem dues fotografies. D'una banda, el mestre César Bona, l'únic espanyol que aspira al Nobel dels docents, amb 49 mestres seleccionats entre 5.000 de 127 països. És un tema que trobem al periòdico. El veiem fent classe al col·legi on treballa, al col·legi Saragossa Puerta de Sancho, ens diu el titular El Millor Profe,
I per últim una imatge de Joan Uller recitant Gil de Vietma davant del fer-a-trat de Joan Barril. Ahir va tenir lloc el funeral a l'Ajuntament i és el que veiem també amb una fotografia emportada. L'últim cafè amb Joan Barril. Ho trobem al perill. Doncs és el que tenim avui a les imatges del dia. Passem ara a fixar-nos en el més llegit.
I el 324, el més vi, són els vídeos nadalencs amb més èxits d'aquest 2014. Després, una notícia sobre la Marató, que arriba aquesta xifra, aquests 8.854.000 euros. I en tercer lloc, uns desconeguts que agraeixen un agent municipal a Lleida.
A la Vanguardia el més vist són declaracions d'Isabel Mateos a Telecinco, que va acudir al plató d'un tiempo nuevo que es va mostrar indignada amb el seu motiu, que és la Pechotes.
Un dels tigres de Putin es menja un gos després d'entrar a la Xina.
I a l'Hara.cat, el més llegit té a veure, les 3 més llegides tenen a veure amb la Marató d'una banda d'Annie Jiménez que crea el caos al plató de la Marató, un vídeo on es veu com descoloca els presentadors Quim Masferrer i Mònica Terribas, després la Marató per les malalties del cor que s'acosta aquests 9 milions de recaptació,
i en tercer lloc, i és el tercer tema més llegit, Garau, el nen de cinc anys que té el cor amb només tres caixetes i una doctora màgica.
Primer parlem del Japó, ahir van tenir enlloc les eleccions legislatives al país, llegim a claperadora victòria d'AVE, el conservador partit liberal democràtic del primer ministre Shinzo Abe va obtenir ahir un triomf devastador en les eleccions anticipades convocades per ratificar la seva política econòmica, bastant agressiva.
A partir d'ara i durant els propers 4 anys, disposarà d'una còmode majoria absoluta per impulsar les reformes estructurals necessàries per consolidar la reactivació econòmica. Els comissaris van registrar un mínim històric de participació de tan sols el 52,7%, la qual cosa equival a una abstenció del 47,3%. El Partit Liberal Democràtic, per tant, va obtenir 290 dels 475 escons.
lliça i el seu soci governamental, el budistan Nou Komaito, 35. Pel que fa a la principal força opositora, el progressista partit democràtic es va haver de conformar amb 73 escons. Per tant, diferència bastant considerable. Amb aquests resultats, a veu avalada la seva línia d'actuació i l'agressiva política econòmica, deia ahir, diu, vull donar les gràcies a la gent que ens ha votat, gràcies a ells podrem mantenir l'administració actual i continuar la nostra feina.
i és que Shinzo Abe, com dèiem, va convocar aquestes eleccions anticipades amb l'únic objectiu d'aconseguir el suport dels ciutadans per prosseguir amb la seva estratègia per treure el japon de la letergia de més de dues dècades de recessió, una línia d'actuació que es basa en una política monetària molt flexible, suport massiu a la inversió pública i unes reformes estructurals per modernitzar els sectors menys productius del país. Abe va avançar que la prioritat per als propers quatre anys serà la de fer tot el possible per aconseguir la recuperació econòmica
i reforçar les relacions diplomàtiques i la seguretat del Japó. És una de les notícies destacades avui en clau internacional. I del Japó ens anem cap a Turquia, a l'Avanguardia, ens quedem a l'Avanguardia, ens diu detenció massiva de periodistes a Turquia, almenys 31 persones. L'Agència Turca d'Avall a la nit la xifra fins a les 57. La majoria de periodistes van ser detingudes en batudes de la policia turca en 13 províncies del país.
Les operacions van començar de matinada i continuaven ahir a la nit. Mentre es produeien les protestes de centenars de persones que concurejaven, la llibertat de premsa no es pot silenciar. Aquestes operacions s'emmarquen en la lluita carnissada que mantenen ara el govern turc, en especial el president Erdogan i el seu antic soci en l'ombra, la confraria religiosa liderada per Fetula Gulen, un clerga musulmà exiliat als Estats Units des de l'any 99. Erdogan acusa Gulen de formar un estat paral·lel amb l'objectiu d'enderrocar el govern, cosa que Gulen nega.
Segons els mitjans locals, l'operació pot arribar a afectar un 150 periodistes afiliats al moviment de Gulen, entre els quals hi figura el capeditor del grup mediàtic Zaman, que és un vaixell insigni d'un conglomerat d'empreses que formen part d'unes xarxes o d'altres precisament de Gulen. I també un altre atingut va ser el número 1 de la televisió Samanyolo, que és un altre grup mediàtic que ofereix un gran espai als extensos sermons gravats de Gulen.
i per últim la Vanguardia ens diu que els detinguts tenen en comú precisament haver donat suport mediàticament a les purgues contra opositors en el passat en especial quan es tractava de camalistes i eren realitzades per membres de la policia afiliats a la secta Gulen. Doncs és el que tenim avui en clau internacional, algunes de les notícies més destacades a la premsa ens fixaran en la informació esportiva.
I avui a Les Portes pregunta a què juga Luis Enrique. La pelen directament en aquesta segona persona. Diu que el tècnic no l'encerta ni amb l'estil ni amb el sistema de joc ideal. Els fitxatges no encaixen i 15 alineacions en 15 partits dificulten l'adaptació. Diu que és la pitjor arrancada, ha perdut més partits i ha marcat menys gols que Guardiola, Tito i Martino, que eren líders.
L'esportiu prefereix parlar d'una altra qüestió. Avui hi ha sorteig de Champions a les 12 del migdia. Diuen que no tots són iguals. El Barça desitja evitar la Juve, el City i l'Arsenal en el sorteig de vuitens de final de les Champions, que es celebra avui.
I el Mundo Deportivo titula pena màxima, 7 a 1. Els hàrbitres han pitat 6 penaltis més a favor del Madrid que el del Barça, això només aquest any. En l'era Florentino són 18 més pels merengues, és el tema que trien en portada.
El diari es diu Cristiano Valt per tres i el Marc titula operació tempesta de desert. Una tromba d'aigua impeticable, l'estai de rabat i els blancs jugaran demà a Marrakech. Diu que ja toca pilota. Parlen d'aquesta arribada del Madrid al Mundial de Clubes.
Passen 10 minuts, tornem cap als diaris en paper. Ara les contraportades del dia. Comencem a parlar del diari Ara, l'article semanal de Carme Colomín, que avui es titula Radibrafia dels combatents. Avui ens parla de reclutaments de joves jihadistes. A la primera part d'aquest article llegim jo no soc un terrorista, soc un provocador. És el que deia desafiant Fuad Bel Qassem davant del jutge, un provocador que ja va ser condemnat a dos anys de presó per incitació a l'odi contra els no musulmans.
Era dijous l'últim dia del macroprocés a la ciutat de la justícia d'en Vers contra Belkacem i 45 joves acusats d'haver marxat a lluitar a la guerra siriana. A la sala diu que no n'hi havia més d'una desena perquè la resta no han tornat. Belkacem era el líder d'una organització salafista radical anomenada Sharia for Belgium, erat dissolta, que volia un estat islàmic a Bèlgica. De fet, Colomina ens diu que Bèlgica va ser un dels primers països d'Europa a actuar contra aquestes xarxes de reclutament i el primer que va posar en guardia l'Unió Europea.
Diu també que l'expert en contraterrorisme Richard Barrett, antic membre dels Serveis d'Intel·ligència Britànics, va publicar fa uns mesos un informe sobre els combatents estrangers a Síria i l'Irak. Diu que la gran majoria són joves d'entre 18 i 29 anys. Se'ls escriu com alienats, sense objectius i sense un sentiment d'identitat o pertinença.
i explicaria per què hi ha un nombre tan alt de conversos entre aquests joves que busquen donar un sentit a la seva vida. Diu també que les noves tecnologies han actuat com a multiplicadors en la disseminació de l'odi i en el reclutament i per això el fenomen s'ha fet molt més gran que la guerra de l'Afganistan, és el que apunta un funcionari europeu.
I per últim, ens diu que el pas de combatent a terrorista no és automàtic ni inevitable, això segons Richard Barrett, aquest expert britànic, i la majoria dels que tornaran no suposaran una amenaça a terrorista, sinó que necessitaran suport per xocs post-traumàtics, és el que asseguren a Brussel·les. Diu que els europeus per això s'han posat a treballar per evitar i controlar nous possibles reclutaments.
Aquesta entrevista que tenim avui... No és una entrevista, sinó que és una entrevista de contes. Parlava d'unes declaracions que li havia informat a partir d'una entrevista a Carme Colomina. Ens n'anem ara a la Contra de la Vanguardia. Aquí sí que tenim una entrevista amb el següent titular, només la justícia pot posar fi a un cicle d'odi i violència. Una entrevista molt interessant avui a la Contra de la Vanguardia.
A la Guàrdia, un senyor que es diu Burgenthal, supervivent d'Auschwitz i jutge internacional, llegim que explica la seva història als camps de concentració i durant el nazisme. Els meus pares van fugir de Hitler a Txecoslovaquia i allà vaig néixer jo l'any 34, però de seguida els feixistes van arribar al poder i van fugir a Polònia, perquè el meu pare, José Esteban, sabia que era la llista negra.
Diu que just el dia que intentàvem fugir a Anglaterra a través dels Balcans, els alemanys van bombardejar el nostre tren i vam escapar-nos camps a través, però ens van capturar i ens van posar a treballar en una fàbrica i després ens van traslladar fins a Auschwitz. En arribar el pare i a mi ens van separar de la mare, després ja el camp gitano d'Auschwitz ens van separar del pare. Diu que jo tenia deu anys.
i sentia els crits dels desgraciats que portaven a gasar. De vegades aconseguia dormir convençent-me que era un malson. L'any 45 ens van fer sortir a tots del camp davant d'abans russ en el que després es va dir la marxa de la mort. Diu, de fet, vaig perdre dos dits del peu per congelació quan caminàvem sobre la neu. També explica que uns anys més tard, dos anys més tard, es va retrobar amb la seva mare. El seu pare malauradament va morir en un d'aquests camps de concentració.
I diu que a partir de tot plegat es va fer jurista internacional, ha rebut de fet el premi Reconeixement dret i societat del bufet Roca Junyeng i va ajudar Garzón a processar Pinochet. En aquesta entrevista també aprofiten per parlar de lleis internacionals.
Lluís Amiguet d'Entrada li pregunta si serveixen i ell respon. Però això va canviar després de Nuremberg i la convenció dels drets humans, que van ser redactats precisament per juristes que havien patit Hitler i Stalin. I els seus genocidis avui almenys, diu, serien perseguibles.
Aquestes lleis evitant més genocidis és la pregunta que fa Lluís Amiguet i ell respon que als meus alumnes els dic que aplicar els drets humans és com tocar notes amb diversos pianos. A cada país sonen diferents. I un últim punt pel que fa a l'ajut que ell va aportar a Garzón. Diu que va dedicar moltes hores a ajudar Garzón a processar pinotxet i va valer la pena.
I d'aquí saltem cap al periódico. L'elegància és educació, ser amable i generosa. Doncs una entrevista bastant diferent, com pots tenir tu i segurament fa el títol. Avui entrevistem l'Alícia Borràs, que és model d'alta costura. Va ser maniquí de Pertegaz i Miss Espanya l'any 65. Diu que ara està esplèndida als 70 anys.
Diu que havia lluït fins i tot peces de Dior, però als 27 anys va abandonar la professió per consagrar-se a la família. Es mantenia en un silenci discret fins que aquest mes de setembre passat va captar flaixos i mirades al Madrid Fashion Week, al tancar la col·lecció d'Andrés Cerdà, va desfilar amb un vestit negre de puntes i el cabell platejat.
Diu l'Olga Marino, que és qui l'entrevista diu, vostè estava esplèndida. Ella respon, diu, la veritat és que ara em maquillen d'una manera increïble, en la meva època no era així. Tampoc hi havia estilistes ni els muntatges de llum i decoració tan espectaculars. Diu que el meu pare era sestra, molt bo, i un dia va llegir al diari un anunci del modista Pertegas que buscava maniquins per alta costura, va escriure i li van contestar, i diu jo encara no havia fet els 18 anys. El primer que va fer Pertegas va ser mirar-me les cames, em va veure alta i prima, i va dir que sí.
Diu que li agradaven gairebé etèries. Volia que caminessin com si no toquéssim el terra, el coll llarg com un signe. I també explica com va ser la seva tria com a miss Espanya. La final va ser a les Palmes de Gran Canària. Recordo que com a jurat hi havia Lola Flores, la princesa Doge el Loje a Marisol i el propietari de Cebado. I també parla de com ha evolucionat al llarg d'aquests anys. L'Olga Marino diu que la bellesa no caduca, doncs, perquè vostè és l'exemple.
Diu, el que no es pot fer als 70 anys és lluitar contra l'edat. No tinc res en contra de les cirurgies, si un dia crec que necessito ho faria, però no per aparentar menys edat, sinó per mi mateixa. Per sentir-me millor em faria vergonya, diu el Photoshop. Quina gran mentida. Qui no aprèn acceptar-se té una vida difícil i no serà mai feliç. Molt bé, doncs és el que tenim en aquesta entrevista al Periódico. Avui, contres diferents, eh, també, però bastant interessats, totes. D'aquí saltem ara cap a la notícia curiosa del dia.
Ens porta Andrea cap a una d'aquestes propostes de matrimoni poc comuns. En aquest cas ens porta cap a Holanda. Un home va llogar una grua a la ciutat d'Isselstein, que és el centre, perquè el fes passar per damunt de la casa de la seva nòvia i el deixés al jardí, amb la idea de fer-li la proposta de matrimoni les primeres hores del matí del dissabte.
Ah, que la grua deixés a ell. Sí. Ell es va penjar de la grua? Sí, hi va haver una imatge amb una grua, sí, sí, sí, que en principi la ia és que la grua el portés doncs en aquest jardí, que es colava al seu jardí, no?, per entendre'ns. Sembla que això va llogar la grua, etcètera, etcètera, i llavors la grua que volia fer servir va caure en una casa. Què dius? Sí. Desgraciadament, quan es va intentar aixecar, la grua va relliscar i va tornar a caure a la casa, una altra vegada.
Estaven buscant la millor manera d'aixecar la grua sense que et torni a caure. Sembla que l'home va aconseguir saltar i posar-se saia estalvi. Ningú més va quedar ferit. La gent de la casa on va quedar la grua va quedar conmocionada. Normal, per dir-ho suposo d'una manera tranquil·la. Les autoritats encara no sabien si caldria tirar a terra la casa.
per aconseguir aixecar la grua. I es veu que la nòvia almenys ha acceptat la proposta de matrimoni i la parella ara està de vacances, segons la premsa l'endega. Sí, sí. Diu que tenien planejat un viatge a París, la policia els va dir que no calia cancel·lar-lo. I per tant, no sé si se n'ha anat o no, però pot ser que sí, perquè almenys això ha sortit bé, però déu-n'hi-do, perquè a més no és la casa de la nòvia, la casa de la tira a terra. O sigui, segur que és la casa de la nòvia i segur que no marxen de viatge.
No, no, també. Esperem que l'assegurança almenys ho cobregi tot, perquè quin disgust. Haurà sortit cara, aquesta proposta de matrimoni. Com a mi m'ha dit que sí. En fi, exacte. Que vagi bé, Andrea. Igualment, Carme. Bon dia. Bon dia.
En punt tres quarts d'onze, el que fem ara és obrir diaris per fixar-nos en alguns temes que resulten interessants avui a la premsa i comencem, per exemple, amb el diari Ara, l'article de Sebastià del Zamora dedicat a Joan Barril,
Mort aquest dissabte, un pur d'en Joan Barril és el títol de l'article i comença dient que deu fer 7 o 8 anys abans que la crisi s'imposés i ens tornéssim tots com ens hem tornat a Barcelona, encara hi havia restaurants amb cava de puros. Llocs on després de dinar, si tenies temps, podies triar un cigar i formar-te lentament al teu gust. Recordo uns quants locals locals que oferien això. Un d'ells era el Pirates, al carrer Ausiasmarc, molt a prop de l'Auditori i de l'Smoog.
i continua dient que amb servidors de tant en tant s'ha permès anar a dinar al Pirates gairebé sempre a gaudir del seu foie i els seus tomàquets que són extraordinaris. Inhabitual del local era en Joan Barril.
Diu també que en Barril i jo no vàrem ser mai amics, segurament al contrari, mai em vaig interessar per la seva literatura ni pel seu periodisme, tot i que els llegia de tant en tant. Els de Mora diu que crec que ell li passava el mateix amb mi perquè aquestes coses solen ser mútues. Érem dos peixos nedant dins les mateixes aigües, però sense fer gaire cas l'un de l'altre. Però aquell dia, fa 7 o 8 anys, vaig entrar al restaurant Pirates on havia quedat per dinar. En Joan Barril ocupava la millor taula, com sempre, i crec que bevia xampany.
Anava ben acompanyat, ens vam saludar cordialment, com sempre, i jo vaig passar cap a la meva taula.
i diu que quan va passar una estona, ja havia demanat el cafè, va comparèixer la cambrera amb una safata que sostenia un puro, li va posar al davant i li va dir que era de part del senyor Barril. Va girar els ulls cap a la seva privilegada taula i diu que a Joan Barril li va correspondre amb un somriure. Era un bon cigar, diu el Zamora, ara no recordo quin, però segur que era avà i dels bons, de fet. Diu que no sóc fumador de puros, no he passat de les cigarretes Malboro, que són la pesta,
però em vaig aixecar, vaig anar a la taula d'en Joan Barril i li vaig donar les gràcies pel seu present. Segurament no ens enteníem en el periodisme, la literatura ni les idees, però em va fer el favor de fer-me sentir respectat amb un gest senzill.
Li diu també que quan es va seure a l'entrada de la seva mort, com que no tenia cap porú, va encendre un mal burro i li va desitjar bon viatge. Diu que espera que a l'altra banda mantingui el somriure, sornaguer i les seves idees. Sembla una collonada, però com tanta altra gent, el trobaré a faltar. Que et guardi en taula el Pirates Barril, demà em compro un robusto número 3 i me'l fumo a la teva salut.
No, no, no, no.
I també avui el periòdico edifica uns quants articles, per exemple, Pere de Rostes o Josep Maria Espinasca, el títol de les rialles a la subtilesa poètica.
I diu que recorda el barril, per exemple, aquell barril que quan jo el tractava sovint jugava a viure amb un constant entusiasme, el barril que feia un programa de ràdio amb una ampolla de xampany a la taula, el barril gastrònom, el de les rialles que el sexejaven, i alhora d'una subtilesa poètica.
Diu també que era un apassionat per viure els plaers, el dels sentits i els del cervell, amb un punt d'improvisació, suposo, perquè es deixava arrossegar pels jocs de la vida, però no per l'enveja o la regúnia, en el fons, una barreja de treballeria i d'innocència. Diu que no va aspirar mai a la transcendència, diu Espinàs, i potser per això ens enteníem. Potser a la senyora vida tan autoritària no li agrada aquesta independència i ha dit prou.
i ara em diuen que, condemnat a morir, l'havien desconectat. Terrible paraula aplicada a un home que sempre s'havia dedicat a establir connexions de mirades i paraules per lligar idees. I acaba dient, Espinàs, amic Barril, d'anys enrere recordo les teves frases, sempre enceses, com bombetes de colors brillants. Potser és massa difícil sobreviure llargament quan allò que busques és abocar-te en els instants.
I acabem amb l'avantguàrdia, l'article de Sergi Pàmias avui a les pàgines d'esports. El titula la identitat desorientada i diu que sabem que amb la independència del joc i el resultat de Luis Hendrik que se li en foten els diagnòstics que fabricen una opinió publicada a la qual ignora legítimament.
Diu que per sentint de la prescripció pedagògica de l'entrenador haurem de veure com se les empesca el club per marcar una línia que aclareixi els dubtes més evidents. Una línia que no caigui ni en la desqualificació paranoica ni en la resignació insípida. Li agradi o no a l'entrenador, el passat certifica que els bons resultats no són suficients per a contentar la parròquia. Les legislatures de Van Gaal i Robson en són una prova i encara que el resultat continua sent la prioritat que més influeix en la satisfacció del col·le, està demostrat que no s'hi val tot.
Diu que és legítim que Luis Enrique renuncii a il·luminar-nos amb quatre idees sobre el seu llibre d'estil, però algú ha de suplir aquesta renúncia de funcions. Sense llibre d'estil és lògic que a mesura que s'acombulen els dubtes i els partits com el de dissabte el club transmeti una sensació de desorientació i arbitrarietat.
en el rendiment que no té res a veure amb la qualitat de gairebé tota la plantilla o amb la maldat dels que puntifiquem sobre la realitat culer. Si hem d'assenyir-nos a la refutabilitat dels fets, és lògic que molts culers arribin a la conclusió que l'estil del Barça es basa en l'exigència, en l'esforç i la confiança en la superioritat del talent sobre l'atzar. I el dubte que provoca aquesta constatació és, es pregunta, Sergi Pàmies, ens conformem amb això?
Fins aquí l'actualitat del dia, de seguida parlarem del temps.
Abans però repassem els titulars culturals d'aquest matí.
Per exemple, que 4.000 visitants en dues hores arriben al nou museu del disseny o que pirates informàtics roben el lío de la pròxima entrega de James Bond. A més, descobreixen a l'illa de Java el gravat més antic fet per l'ONU.
I ara sí, serà demà a Carles R. N. D. Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Per parlar del temps, bé, avui, amb un cel gris, amb pluja, no?, una mica de vent, fins i tot. Sí, sí, és una situació de llevant, és com aquella que vam viure... En fer aire. Sí, aquell cap de setmana que s'havia de fer la fira, ja no me'n recordo... Sí, el cap de setmana aquell del 29-30 de novembre. A 15 dies, sí. A 15 dies.
Vam tenir una situació de llevant ampli, grossa, que ocupava bastants dies i que ens havia de tractar durant molt de temps. I ara tenim una situació de llevant express, perquè és vista i no vista. És aquella depressió que comentàvem que s'havia d'anar seguint durant el cap de setmana, perquè hi havia opció.
que baixés cap al Marroc o hi havia l'opció que travessés l'estret de Gibraltar i agafés camí cap a les Illes Balears. I ha fet les dues coses. Durant la cap de setmana se'n va anar cap al sud però després s'ho va repensar i va dir que en comptes de tirar cap avall torno cap amunt i agafo el recorregut que m'agrada més que és creuar l'estret i alimentar-me i fer-me grossa.
amb la temperatura de l'aigua del mar del Mediterrani, perquè tot i estar a l'hivern, el Mediterrani en general, si comparem amb altres marges, és un mar podrien dir gairebé càlid, perquè no és com l'Atlàntic Nord, ni temperatures realment molt baixes, sinó que és un Mediterrani que li costa molt de baixar de temperatura durant l'any. Estem en una situació al Mediterrani.
que no té influències massa importants de corrents oceàniques i no té aquesta castanya tan forta de tenir un ambient en les aigües fredes. Les depressions, quan arriben aquí, es troben amb aquesta escalforeta del Mediterrani, es realimenten, es fan més grans...
Ha volgut recular el diumenge, començar a donar precipitacions.
Ahir a la nit vam poder començar a veure llamps i trons cap al vespre nit. Va ser una tempesta que es va situar al garraf. Nosaltres vam tenir una miqueta de pluja, però bueno, val el suficient, com per empipar una miqueta ja el vespre nit d'ahir, que hi ha unes gotetes molt finetes de senjús, molt poca cosa. Durant la matinada ens han caigut 4 litres per metre quadrat, que ja la cosa s'ha anat animant una mica més.
i ara des d'aquest matí ens han caigut cinc mesos. Portem uns nou de recollits a Sant Just, camí dels deu, i aquesta precipitació anirà fent. Ja ens ha sorprès la quantitat, perquè si ens haguéssim anat a dormir, hagués vingut aquí directament, sense haver vist cap mapa, hauria dit que suposo que tindrem uns cinc litres en tot el dia, i ja en portem deu.
Tot el que és del Maresme cap amunt i del Baix Penedès cap avall està plovent amb més intensitat i tot. La del Baix Penedès estava previst. Tot el que era la zona de Tarragona al sud de la costa tarragonina, allà estava previst que hi hagués precipitació important. No estava prevista cap a Sant Fliu de Guíxols, el Baix Empordà, cap al Maresme, no estava prevista aquesta precipitació, però des del matí
Hi ha hagut un parell de tempestes que hem descarregat amb molta força i segur que hi han recollit uns quants litres. El que és la costa central que ens afecta a nosaltres està entrant precipitació, és moderada, va fent, durant tot el dia d'avui anirem gaudint o patint aquesta precipitació, però que va amb molta velocitat.
A l'horitzó de l'any que ve s'accelerarà, s'envà cap a Mallorca i notarem un canvi molt radical pel que fa al temps, perquè d'aquests núvols i aquesta precipitació, avui cap al vespre, els vents giraran a Gregal. El que es va fer amb càmera lenta el 29 i 30 de novembre, avui serà en un dia només. Aquest vespre ja ens entrarà al Gregal, s'emportarà tots aquests núvols i començarà a entrar vent del nord.
Molt de vent als dos extrems del país, o sigui, el normal. Quan hi ha moltíssim vent, ens afecta també a nosaltres. Quan hi ha molt de vent a Catalunya és perquè a la costa Brava i el Delta de l'Ebre rebrà vents superiors als 100 km per hora, que és on estan acostumats. Aquí hi farà vent, però tampoc no és una situació de ventades com vam tenir a principis de desembre.
i d'altra banda hem de dir que de cop i volta passarem d'una humitat gairebé al 100%, com estem patint ara, a demà al dematí teniu humitats tremendament baixes, fruit d'aquest vent del nord, o sigui que canviarà completament i dràsticament la situació. Pel que fa a temperatures, unes temperatures que avui són més baixes, tenim un dia gris, estem al desembre, és normal que quan es tapi una miqueta el cel, doncs tinguem...
Tinguem temperatures baixes i, de cara a demà, la sortida del sol. Però amb el vent, el termòmetre s'enfila una miqueta més, però el vent no serà molt intens, però hi serà present, doncs farà que tinguem sensació de fred. Demà serà un dia fresquet a Sant Just, molt semblant a l'avui, però amb sol, però tranquils. Tranquils, els amants, el bon temps, perquè a partir de dimecres
Parlem de sol, parlem d'anticicló. Encara hi ha una certa influència de vents del nord, però no afectarà Sant Just, afectarà els dos extrems del país. I a partir de dimecres les temperatures inflen. Dimecres podem arribar als 15 i entre dijous i divendres gairebé 16 o 17. M'afia dies que no arribàvem.
Molts dies. Dissabte vam arribar a 16 graus. Bé, no, sí. Feia molts dies. I avui potser també. Sí home, esclar, si no hem estat fent fred... Però bé, hem estat 15 dies amb temperatures baixes. Fret rigorós no l'hem tingut. Bueno, encara no arribarà l'hivern. També és cert que encara no arribarà l'hivern, vale. Però fred rigorós l'hem tingut algun dia molt puntual, però tampoc no és res de l'altre món, i estem pronosticant que ben bé fins d'ivendres tindrem bones temperatures. Molt bé, doncs ho anem parlant, Carles, que vagi bé. Molt bé. Bon dia. Bon dia.
Catalunya Informació. Sol·la junta.
Esquerra Republicana no ha presentat finalment esmena la totalitat dels pressupostos de 2015 tal com han fet la resta de grups d'oposició. Amb això, podria facilitar que els comptes opressin el primer tràmit parlamentari aquest mateix dimecres. Els republicans sí que presenten però esmena el retorn a la llei d'acompanyament.
Aquesta hora el govern espanyol firma, amb representants sindicals i també patronals, l'acord sobre la nova ajuda de 426 euros mensuals destinada als aturats de llarga durada amb càrregues familiars, una ajuda quedant en vigor l'any que ve. L'home, que reté un nombre indeterminat de persones en un cafè de Sydney i Austràlia, actua per motivacions polítiques, segons el primer ministre Toni Abbott. La policia confirma que negocia amb el segrestador que ha llançat ja proclames islàmiques.
La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio recapta 8.864.016 euros per la investigació de les malalties del cor. La recaptació final pot créixer, ja que es poden fer donatius fins al pròxim 31 de març.
Populacions del Garraf com Sitges o Sant Pere de Riba recuperen la normalitat després de la pedregada d'ahir. La intensitat d'aquest fenomen va obligar a tallar la 71, on van quedar alguns cotxes atrapats i va haver fins i tot d'intervenir-hi una màquina llevaneu. Catalunya Informació. Ara es posen titulars.
El Barça sabrà a les 12 el seu rival de vuitens de final de les Champions. Ho podreu seguir per Catalunya Ràdio. Mentrestant, l'equip prepara el partit de tornada de copa de demà contra l'OSCA. És a les 10 al Camp Nou. No jugarà Dani Alves, que es baixa per una elongació al bisaps.
L'Espanyol va guanyar 2 segons al Granada amb un gol d'Estoani a l'últim minut. A segona, la nova Creu Alta al Sabadell va expulsar dos socis per haver fet gestos de simbologia nazi. Pel que fa als marcadors, derrotes del Sabadell i al Girona i victòria del Llagostera. 3 segons davant la Ponferradina.
I a la Lliga Andesa de Bàsquet la Bruixa d'Orman Resa va superar el València 78-77 i el Barça va guanyar el Saragossa 90-67. L'NBA Kobe Bryant ha superat Michael Jordan i ja és el tercer màxim anotador a la història de la competició. Els Lakers han guanyat Minnesota per 94-100 amb 26 punts de Bryant.
I pel que fa al temps avui continuarà plovent a qualsevol punt del país, els ruixats més importants, però la costa i el prelitoral, a l'interior, més febles. Pont de Val Pirineu a partir dels 1.600 metres. A la tarda s'enfurtirà el vent als dos extrems del país. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parlarà Andrea Bueno. Els ajuntaments de Sant Just, Sant Joan d'Espi, Esplugàs i Barcelona estudien prolongar la Diagonal fins al riu Llobregat. És un projecte de gran embargadura que s'ha anat treballant internament durant l'últim any. El projecte consisteix a allargar la vinguda Diagonal de Barcelona fins a la ciutat esportiva del Barça, Sant Joan d'Espi.
La idea és habilitar els dos laterals de la P-23 perquè hi circulin bicicletes i vianants. Després d'un any de treball i de valor del projecte, ara els quatre ajuntaments han de seguir afegint-hi idees i propostes per desenvolupar un document nou que presentarien a la Generalitat i al Ministeri.
Més qüestions aquest cap de setmana torna al mercat de Nadal de la plaça Camoapa. Fa 3 setmanes es va haver de suspendre per culpa del mal temps i finalment tindrà lloc aquest cap de setmana. Dissabte i diumenge, 150 parades de comerços artesans i serveis locals s'instal·laran a la plaça per donar a conèixer els seus productes als ciutadans i ciutadanes. A banda de poder conèixer i comprar els productes dels comerços i artesans, també hi haurà moltes activitats familiars, com ara tallers, un cacatíó per als nens i nenes i un trenet que voltarà pels carrers del poble.
Al web municipal Santjust.cat trobareu tot el programa d'activitats, el programa complet, i els horaris del marquet de Nadal d'aquest cap de setmana a la plaça Kamuapa.
I un punt més per recordar-vos que aquesta setmana els Pastorets de Sant Just pujaran a sobre de l'escenari de l'Ateneu, en concret divendres del dia 21, 22 i 23 de desembre. Per tercer any consecutiu els Pastorets de Sant Just pujaran a la sala de l'Ateneu per representar una obra basada en l'obra de Pep Albanyell Esteu per fer les seves representacions com a novetats destacant un canvi d'escenari i la introducció de noves escenes i personatges.
La sala del cinquantanari de la Teneu acollirà de representacions dels Pastorets de Sant Just enlloc de la sala municipal. Les representacions tindran lloc, com dèiem, els dies 19, 21, 22 i 23 de desembre a les 8 del vespre a la sala del cinquantanari de la Teneu. Les entrades es poden comprar de forma anticipada a la Secretaria de la Teneu, a la Cançalderia Foscalva del Mercat Municipal i a la papereria de l'escrivà a l'illa Walden. El preu de l'entrada anticipada és 7 euros i a la guixeta és de 8 euros.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies d'advisió migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com, i també a les nostres xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Que vagi bé, molt bon dia.
Sí, sí.
Dites-moi d'où il vient, enfin je saurai où je vais. Maman dit que lorsqu'on cherche bien, on finit toujours par trouver. Elle dit qu'il n'est jamais très loin, qu'il part très souvent travailler. Maman dit travailler c'est bien, bien mieux qu'être mal accompagné. Pas vrai ? Où est ton papa ? Dis-moi où est ton papa ? Sans même devoir lui parler, il sait ce qu'il ne va pas, à sacrer papa.
Dis-moi où es-tu caché, ça doit faire au moins mille fois que j'ai compté mes doigts. Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es?
Per què, que hi creiem o no, hi haurà un dia on no hi creiem. Un dia o l'altre, tots seran papà, i d'un dia a l'altre hem disparat. Seran-nos detestables? Seran-nos admirables? Des geniters o des genis, digue-nos qui, de naissance, és irresponsable?
Ho té, va, va, ho té. Ho té, va, va, ho té. Ho té, va, va, ho té. Ho té, va, va, ho té. Ho té, va, va, ho té. Ho té, va, va, ho té. Ho té, va, va, ho té. Ho té, va, va, ho té. Ho té, va, va, ho té. Ho té, va, va, ho té. Ho té, va, va, ho té. Ho té, va, va, ho té. Ho té, va, va, ho té. Ho té, va, va, ho té. Ho té, va, va, ho té. Ho té, va, va, ho té. Ho té, va, va, ho té. Ho té, va, va, ho té. Ho té, va, va, ho té. Ho té, va, va, ho té. Ho té, va, va, ho té. Ho té, va, va, ho té. Ho té, va
¿Dónde está tu papá? Dime, ¿dónde está tu papá? Ni siquiera he tenido que hablarle, él sabe lo que no le va bien. ¡Ah, sacre papá! Dime, ¿dónde estás escondido? Debe ser al menos mil veces que he contado mis dedos.
Ton papa, dis-moi où est ton papa Sans même devoir lui parler Il fait ce qui ne va pas À sacrer papa Dis-moi où est-tu caché Ça doit faire au moins mille fois que j'ai Compté mes droits Où t'es, papa, où t'es ? Où t'es, papa, où t'es ? Où t'es, papa, où t'es ? Où t'es, où t'es ? Papa, où t'es ? Où t'es, papa, où t'es ? Où t'es, papa, où t'es ?
Justa la fusta.
Ara passen 11 minuts de les 11 i aquesta el que fem és parlar dels actes de la marató que es van fer ahir diumenge aquí a Sant Just perquè avui s'ha conegut la xifra total que arriba gairebé als 9 milions a tot Catalunya i parlem també de què és el que s'ha de recaptar i com va anar aquí a Sant Just els actes que es van fer a favor d'aquesta recaptació de fons per les malalties del cor.
En parlem amb la Maria Àngels Tevado. Hola, molt bon dia. De l'associació que s'ha creat aquest any per la Marató i que ha organitzat aquests actes que es van fer ahir diumenge a la Teneu de Sant Just. Com va anar tot plegat? Fantàstic. Va ser impressionant perquè vam recaptar 1.622 euros.
L'Andrea ens ha comunicat el que es va recaptar a les altres activitats que es van organitzar amb els diferents clubs dípics de Sant Just i es van recaptar 1.825 euros, per tant, això vol dir que a Sant Just es van aconseguir més de 3.000 euros, cosa que està molt i molt bé.
Era el primer cop que es feia en aquesta activitat concentrada en la participació de moltes entitats. M'imagino que es confiaven que funcionaria, però suposo que també hi havia una mica l'expectativa de veure com la gent respondria, perquè de vegades mai se sap. Sí, efectivament. Però es buscava que hi participessin el màxim d'entitats possible,
i alhora fer un matí ple d'entreteniment. Jo crec que això es va aconseguir. Es va aconseguir perquè tothom va ser molt bonic tenir una oportunitat de veure què feien les diferents entitats, agrupacions del poble, i la veritat va ser tothom ho va fer molt bé. Va ser tot el matí, no? Tot el matí. I tant la gent que participava com la gent que va venir de públic va respondre bé, s'ho van passar bé.
Molt bé, molt bé, va anar arribant tothom, amb els nens, amb la família, i veies que la gent que li brillava els ulls, perquè el nexa d'unió que tothom tenia quan estàvem allà era el de participar, tothom era conscient que estaven participant en un acte solidari. I això es respirava, es respirava tota l'estona. I bé, i pel que fa a les actuacions, ja dic, va ser molt variada,
des dels valls de Saló, que van ballar des d'un claquer a una rumba flamenca, va ser tot, tot molt, molt variant. Per tant, també fa que el públic pugui ser bastant variat, no, en aquest sentit? Sí, que tothom podia trobar una cosa o una altra que li omplís més, però molt bé, molt divers.
A més a més hi havia una entrada puntual de 53 euros, per tant, tots aquests 1.600 s'han aconseguit a partir d'aquesta entrada, és a dir que està molt bé, no? És una entrada amb un preu força simbòlic, que més o menys tothom pot fer una aportació, per mínim que sigui, que s'aconsegueix, finalment, aquest resultat important, que és una mica l'esperit, l'essència de la marató en general, no? Sí, sí, sí. I com que es va omplir, perquè realment es troba absolutament ple,
Després hi havia també els alumnes d'Arts Plàstiques que van fer durant tot l'espectacle quadres inspirats amb el cor. Està molt bé. I després es venien a la sortida, tothom podia agafar el que volgués i donar un valor simbòlic també. I bé, això va contribuir a que la suma fos més alta. I la xocolatada també tot plegat va sumar.
La xocolatava també tenia aquest esperit lúdic. Tornareu l'any que ve? Suposo que era en funció del que passés diumenge. Ens deia l'altre dia que la intenció era consolidar-se, però suposo que un cop visc com ha anat. Ho tenim molt clar. I la veritat és que estem molt satisfets, molt contents.
I voldria aprofitar aquesta finestra oberta que arriba a tots els enjustents per donar les gràcies des d'aquí a dues persones que han estat en el anonimat però que és important el que han fet perquè han contribuït molt a que tot sortís tan bé i tan rodó.
Estic parlant de la Mercè Castellbí, que des de l'Ajuntament ens ha donat un cop de mà professional, seriós i supereficient, i el de la Mari Àngels Portuguès, que també ha sigut una persona que ens ha obert, ens ha fet el camí molt pla en contactar i en coordinar el tema de les entitats. Moltes gràcies a les dues, perquè realment són uns cracks.
Queda dit també, per tant ara pareu màquines. Per tant, per entendre'ns, fins l'any que ve, suposo que com que ara us heu constituït, m'imagino que potser es preparen més temps o alguna cosa així, però la idea suposo que serà aquesta, no? Fem una tira amb col·laboració amb diferents entitats. Exactament, sí. Doncs perfecte, moltes gràcies Maria Àngels, que vagi molt bé, enhorabona també per la teina Feta i per aquesta coordinació, i que vagi molt bé. Gràcies, bon dia.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de cobla o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Insorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomercal.com. Just a la Fusta, el Magazine del Matí.
Continuem parlant de les activitats que es van fer a Sant Just ahir diumenge per recaptar fons per la Marató. Ara saludem en Miquel Rabarté. Molt bon dia, Miquel. Molt bon dia a tothom. Per parlar en aquest cas del que es va fer amb els diferents clubs díbica de Sant Just perquè vau aconseguir també més de 1.800 euros. No, hem fet 1.285 euros. 1.285. Perfecte. Doncs està molt bé, no? Vull dir que realment... Està superbé per ser el primer any que ho fem,
Una cosa que mai havíem fet a darrere dins de tot el nostre llit, per fer una utilitat solidària, ens vam quedar tots molt sorpresos de la participació de tots. Són uns diners aconseguts només a maïd i diumenge, no? A maïd i diumenge sí. Vam fer una participació del concurs de fal, que van haver-hi uns 63 participants.
A més a més, fèiem una ativitat amb ponis i després anàvem a passejar en carro amb l'Opera Campadrosa, ja portàvem un carro antic de pagès, que sortia per aquí a la muntanya. Molt bé, no està malament, no? Per tant, va anar bé tot plegat? A part de la recaptació, la gent s'ho va passar bé, va funcionar? S'ho va passar molt bé, tothom va necessitar, vam fer també una botifarra de solidària, també.
Per dinar? Es posa a dinar. Ah, molt bé. Perfecte. I suposo que és el primer any, és el que també ens comentava, ara parlàvem amb la Maria Àngels del que es va fer també a l'Ateneu, suposo que el que dona és ganes de continuar, de tirar endavant. Sí, sí. En principi, a l'any que ve tenim intenció de veure l'èxit d'aquest any, a l'any que ve...
Penso que continuarem i és bo fer una altra, amb les tragèdiques de Sant Just, en Campa Rosa, de ser una experiència realment positiva. Perfecte. Doncs és el que es va fer ahir diumenge. El temps encara es va comportar, no? Perquè avui veient el dia que ha fet ara... Sí, el demà dia tothom deia que passarà, però es va aguantar molt bé el dia, inclús el migdia va sortir el sol i tot.
La gent va acompanyar-me perfectament. En el vostre cas concret, el fet que també hi participin molts nens és també una manera de conscienciar, m'imagino. Sí, totes les nens que vam muntar, totes portaven un corb, era obligació concursar amb un corb, tant el que va era un oponi com ells mateixos.
Ens alegrem que funcionés aquesta activitat dedicada per a la Marató. Primer any que se'n just concentra dos actes enfocats a la Marató de TV3 i es van aconseguir aquests 1.285 euros.
en el cas de les activitats dípiques, ara ens ho explicava el Miquel Reverter de Pony Club Catalunya, i uns 1.600 en el cas de l'Ataneu. Per tant, en total són gairebé 3.000 euros a Sant Just, que està molt i molt bé. Està superbé. Exacte, perquè a més a més és la primera vegada, és a dir que a partir d'ara s'ha d'anar cap amunt. Moltes gràcies, Miquel. Molt bé, bon dia a tothom. Que vagi molt bé i bon dia. Bon dia. Fins aviat.
Just a la fusta.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes a aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I si et dónes d'alt al web xaviervillar.cat, optimaràs un 10% de descompte en les teves compres. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, a 87 Bis, de Sant Just Desvern.
El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbolari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remells naturals per millorar la salut. Fórmules de fitoteràpia i consulta de flors de vac. Ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 20 67.
Hola, ja soc a casa. Molt bé, i què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla si provem el rincon d'Estanbull? El restaurant tur del carrer Salvador Espriu? Exacte, fan kebabs molt variats, ampollastra o vedella i també plats combinats que barregen la cuina oriental amb productes de casa.
Però, i si em ve de gust algun plat vegetal? Cap problema! El Rincon d'Estanbull també ofereixen amanides i kebabs vegetals. A més, al pis de dalt hi ha un menjador Haima per sopar en un entorn el més pur estil oriental. M'has convençut! Avui sopem al Rincon d'Estanbull. Al carrer Salvador Espriu número 5B de Sant Just des Bern. Telèfon 692 81 11 32 i també a Facebook. Rincon d'Estanbull.
Els Pastorets de Sant Just tornen a l'Ateneu. Els dies 19, 21, 22 i 23 de desembre tens una cita amb els Pastorets de Sant Just a la sala del Cinquantenari. Nous personatges, noves escenes i noves històries en l'adaptació del text és teu de Pep Albenell.
Recorda, 19, 21, 22 i 23 de desembre, a les 8 del vespre, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. No et perdis un dels muntatges més esperats de l'any, els Pastorets de Sant Just. Ara escoltes la Vila Esperança
Just a la fusta.
Tres minuts i dos quarts de dotze. És moment de fer tertúlia ara amb el Vicent Riera, la Carme Madó, el Josep Coderc i la Palmyra Badell. Molt bon dia a tots quatre. Què tal?
Per parlar una setmana més d'actualitat, avui voleu començar amb una carta. D'aquí és avui? Ho sentiu bé vosaltres? Jo sí. Jo tinc interferències. Doncs hauràs de agafar els altres cascos, potser. Ja està, ja està.
Porto una carta que jo animo a que ho faci més persones. És un amic del Vicenç que li va passar una carta i em sembla molt bé. Que els juguins ens enviïn cartes a la ràdio és perfecte. I les llegirem i passo a fer-ho. És del senyor Joan Artigues.
Esperem que us sentin perquè jo els hi he dit dos quarts de 12. Encara l'altre dia us vaig fer en retard, us en recordeu? Si vols Vicenç fem temps dos minuts fins que podem esperar perquè connecti. Primer podem parlar d'una qüestió que porta la Carme. No és una qüestió, és un comentari que li he fet al Josep, el meu amic.
d'una cosa que venia al diari, un tema dels jutges russos, que és una cosa que no puc entendre. A mi se m'escapa tot aquest canvi de jutges que... Mira, l'altre dia a la televisió, saps que jo estic a la televisió d'Esplugues, vam tindre un abogat del Col·legi d'Abogats de Sant Feliu.
Jo li vaig preguntar si era bo que la gent sàpigués avui dia el nom de tots els jutges. Abans no s'ho sabien. Abans no s'ho sabien. Ningú sabia què era el jutge. Ara s'han convertit en estrelles. Què passa amb els jutges ruts? Perquè no anaven al pal que van els altres?
És que sóc tan... Es nota que tens metges adolescents. Sóc de carrer, sóc de carrer. De poble, de poble. No, de carrer, directament. I em semblava una persona molt sèria i molt competent. I com que la cosa no anava com volen que vagi els altres, t'ho compines? La meva opinió personal, primerament... Només volia dir això. Aquest jutge es va fer càrrec provisionalment del que està portant. Això és veritat. Això és veritat.
Però que en aquests moments es parli de teòrol, home, quan ja ha fet molta indigació sobre tots els problemes de corrupció i així, és una mica sospitós. Potser ha arribat a un punt que no interessa.
Exacte, exacte. Almenys ja que va començar a acabar-ho. Exacte, jo crec que ja havia de continuar. A veure, se n'acaben gaires d'aquests problemes, d'aquestes qüestions, s'arriba fins al final a tots. El moment que passi amb una altra casa, no sé, que no s'acabi, que passi amb una altra. Sí, però és el que diu el senyor Josep, és sospitós. És molt sospitós. A més, volia dir això, perquè precisament...
Ja et dic que l'altre dia m'estava parlant amb aquest abogat i diu, dic és que abans ningú sabia qui era qui. Eren persones... eren una altra mona ara, avui en dia, tots sabem la seva vida. Hi ha disposicions. Aquest justament no s'ha benegloriat del seu nom. No, no, no. No diu res. Per això m'agradava. Són els més que l'ha d'estar mencionant. Els mitjans de comunitat seu que ho escampen
Són els de més que ho estan mencionant. No ha fet de garçons. El garçons sí que es donava. Volies tenir... Buscava més... Potser va ser el primer que va ser un jutge estrella. Sí, sí, sí. Un jutge mediàtic. Bueno, sí, estrella.
Era aquest comentari que volia fer perquè el veig una bona persona aquest home, mira tu. Jo crec que és una persona que està molt entregada a la seva feina i que va fent. Jo el que veia era que el puro jove que es veu, no sé si ho és. Sí que és jove. La feinada que tenia. Que deu tenir 50 anys aquest noi o menys. Però bueno, només era això i prou i que em sembla que
Amb l'avançat que té tot els procediments aquestos, que som molt sospitós que ara, digui-me, ara s'ha de cuidar el titular. El titular que és un senyor que no ho veu conèixer, perquè és clar, l'han hagut d'anomenar de nou. I hauran de passar 6 o 7 mesos abans aquest senyor no s'ha de llegir les 5.000 pàgines que hi ha, mitrestant la nena vivint a Suïssa amb el nen.
L'altre al carrer el Millet passejant amb la cadira de rodes però passejant. Sí home, amb la cadira de rodes. Jo l'he vist pel carrer ara. I va anar el judici per fer pena i no s'ho va creure ningú. Però quan va pel carrer ara va amb la cadira de rodes quadrades.
Perdoneu, continuem amb el tema. Han passat els minuts i ja són dos quarts. El Vicenç els hi ha dit a dos quarts. Té un títol a qui pugui interessar i diu així.
tant com siguem capaços de restablir la nostra escala de valors, les quals sembla haver oblidat, en relació a nosaltres mateixos i a la societat en la que vivim. La nostra aptitud i, per tant, els nostres actes ens formaran com a persones de bé. Segurement, si aconseguim aquest objectiu, ens projectarà cap a un futur sense crisis globals i sense conflictes armats sobre la Terra, quan sigui aquesta la filosofia on imperi el bé comú.
i aquesta escala de valor sigui aplicada de manera general com a objectiu personal. Destarrada les nostres mens, la crueltat, la intolerància, la manca de consideració envers els demés, la manca d'escrúpols, la manca d'altruisme enfront a l'egoisme, la manca de respecte pel dret bàsic al treball del ser humà. Tot això cal que ho tinguin present, les persones cridades exercien la política a les empreses i als mitjans financers a qualsevol nivell de l'organigrama.
Alerta, doncs, polítics, financers i gestors d'empreses. Pensin que vostès podrien ser cridats a rendir comptes de possibles males praxis en l'exercici del seu treball. Atenció a les escoles de MBA, és a dir, Master d'Administració d'Empreses. Hauran d'adequar les tècniques de gestió en algun simpòsium interescoles i entitats financeres
Ja s'ha qüestionat la gestió empresarial de la majoria de titulats, no pas per manca de preparació, ben al contrari, sinó per no aplicar bones dosis de caritat cristiana on requereix fer-ne ús en les relacions comercials, laborals o simplement entre les persones en general.
Alerta les entitats financeres. Haurien de ser conscients que la major part del capital que disposen és dels seus clients. Per tant, en les operacions on impliquin moviments de diners, han de recordar que tenen una gran responsabilitat moral i jurídica davant els seus impositors qualsevol que sigui la fórmula en què hagin fet l'ingrés a caixa.
No hauria de ser veritat la filosofia de gestió per judicials següent. Si guanyo, guanyo jo, però si perdo, perds tu. Reflexionem. Espero que encara arribem a temps i es rectifiquin les ja citades praxis i filosofies de gestió, donat que ja hem vist on ens han portat des de l'últim terç del segle passat.
Només quan les parts actors que intervenen en qualsevol transacció econòmica, comercial o associativa, obtinguin beneficis justos materials o d'una altra naturalesa. Tant sols així, podrà completar-se, consolidar-se, una bona relació entre col·lectius humans.
Un autoexamen diari davant del mirall analitzant algun error de praxis del dia anterior. Seria una bona teràpia per ajudar-nos a millorar la nostra actitud i respecte als altres i generar la seva acceptació. Només així, amb voluntat desmena, es mantindrà durant anys una bona relació, una amistat satisfactòria. S'hauran desenvolupat les profundes arrels que generen vida i en conseqüència també desplegar fiabilitat. Joan Artigues.
Escolta, felicitats. Molt bé. L'hauria d'enviar a l'avantguàrdia. Això es detecta un bon criteri d'aquest senyor. Tot això els hauria de passar a totes les empreses, a tots els...
els centres municipals, els ajuntaments, tot això, perquè la gent s'ho vagi empassant. Perquè, de fet, la crítica està molt bé. Perfecte. Jo animo a... El que passa és que està tan fet molt bé tot, que la feina es aplica tres cosetes.
Per això em sembla un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un...
No, no, ja és directament... Si no, tornarem a caure en el mateix pou. Clar, de fet, ara que en principi es parla que no es va tan pitjor, sinó que potser en principi el més pitjor ja està deixat enrere, seria el moment en què... Què vols dir, que la crisi hi hagi història? No, no, jo no dic això. Dic que justament quan es parla de segons quines xifres, ara sembla que no són tan dolentes com les de fa 3 anys. Llavors, dic que potser justament el moment en replantejar-se més això que no quan a sobre estem pitjor.
Bueno, però jo crec que les crítiques ara també van una miqueta encaminades en què tenim les eleccions a sobre. I val més calmar-ho tot una miqueta. I ara s'han calmat tots una miqueta, crec. Jo l'únic que he trobat de bo fins ara és que s'ha deixat la bonzina tu. Que s'ha deixat la bonzina. Jo li diria a Joan Artigues, a la persona que no tinc el ple de conèixer, però bueno... Jo sí, jo sí.
Si el veiés et diria que sí, però no ho sé ara en aquest moment. Compenja internet això tu? Compenja internet? No ho fa, això està a internet. Som els últims on anem d'arribar. Em felicito perquè em sembla d'una coherència. Millor hi ha gent que no estarà d'acord. Cadascú té la seva lectura de les coses. Però a mi em sembla perfecte el teu que dius, Josep.
Jo crec que molt de mi hi ha moltes persones que m'agraden que no fan res de tot això i creuen que ho estan fent. Creuen que ho estan fent. Creuen que estan fent tot això. Creuen que ells ja ho fan bé. Això mateix. I per tant els hi relliscarà.
Perquè els números són els números. I els resultats són els resultats. Exacte. Aquest és el problema. Què a veure amb l'esfantat? Si pot ser tot, millor. Home, si veus qualsevol partit és el bon joc. Si veus la Barça... Vols que guanyi, oi?
Bé, és que ja està del futbol. És un exemple. De futbol ja no n'hi ha. Estem ja malejats. És molt difícil tornar endarrere. Jo crec que tota la base, i s'ha de buscar el sistema d'aginar-ho, és trobar un nou sistema econòmic. En el segle XXI,
que ja hem ben entrat al segle XXI, encara s'estigui aplicant les teories econòmiques del segle XX o del segle XIX, em sembla un error. Perquè cada vegada hi ha nous elements industrials que han de fer canviar aquesta política. No pot ser que la mateixa política que s'ampliava per una fàbrica
en què amb vint talers necessitava com a mínim vint persones, avui en dia s'apliqui la mateixa doctrina en una fàbrica en què vint talers només necessita una persona. Sí, però és que ara n'hi ha vint talers de marxina. Per tant, l'economia ha de variar.
Crec que una de les coses que s'ha de buscar és que l'economia de les empreses canviïn. El que hauria de canviar és la mentalitat. A partir d'aquí ja es canviaria tot. Ahir em va sorprendre molt una reunió d'industrials que els fa molta por això de la independència.
I jo dic això vol dir poca confiança en el seu producte. Això és poca confiança en el seu producte. Per tant, són senyors que s'han de replantejar. O que els han amenaçat. Que no els compreguem.
Però si hi ha confiança en el que fas... Si tu tens confiança en el que fas, t'ho fas. Ja poden dir el que vulguin. Ja m'ho compraré un altre. No m'ho compraran perquè hi ha un senyor, per exemple, de València que ho fa millor que jo. No sé si us heu fixat en l'anunci de Castellbland aquest any. Acaba?
Espanyol, eh? Sí. Cava espanyol, diu. Sí, el Cava d'Espanya. No m'hi he fixat. Sí, fa dos dies que l'estan fent. Perquè clar, el Cava, la gent el representa a Catalunya, però és que el Cava és una marca que no poden canviar, no poden dir xampany. Perquè els de xampany ja van dir que xampany són ells.
El de Castellblanc, que té el mercat que l'any passat va tenir una bona baixada, no és el cava català, és el cava, directament, saps? I tots són ton peles. De totes maneres, jo el que deies tu del segle XIX, XIX, el segle XX, el canvi, jo crec que és una guerra que només la poden guanyar, crec jo, la gent jove, els que venen ara a darrere.
Aquests són els que hem de canviar el món. No la guanyarem pas nosaltres, que ja estem jubilats. No val, això de dir que en el segle XX era tal cosa, això ja no val. Si preguntes a gent jove qui era Tarradellas ja no ho saben.
Home, depèn de quina gent jove, no? Estic posant un exemple extrem. I crec que és un món nou, que és la gent de 40, 40 anys, 50, que tenen que pitjar els més joves. Jo voldria veure quants de gent jove coneix, segur que ha sentit a parlar de Franco, però no ha sentit a parlar del que va fer.
Tu estàs aquí i aquí tens noció de moltes coses però hi ha molta gent que a casa seva no se n'ha parlat i no ho sap. La meva educació a banda de casa, a l'escola i a l'institut t'expliquen coses de la història també en aquest sentit.
Però és que això no ens ho explicaven, almenys jo. No, clar, però nosaltres ja sí. S'explica ara ja. Ara, però a casa la família, nens, aquí a Robastesa, o no és veritat, no es parlava de res, vivíem amb allò. A casa meva, de qüestions polítiques i qüestió del món i tot, sí.
Parlàvem de casa meva, no? Jo vaig viure tots els anys... Jo sempre havia sapigut els noms dels ministres, perquè el meu pare es llegia el diari en veu alta.
Jo vaig viure aquests anys com si m'hagués tocat viure allò. Sense consciència. Jo reconec i li agraeixo molt al meu pare que m'ho vagi fer. Perquè hi ha molta gent com tu que diu que era un tema tabú.
Escolta, jo l'altre dia em deia que no, no pot ser, això és la mentida que diguis això. Estàvem parlant dels vint anys... El tabú no sortia al diari. No, home, no. Era tabú. No sé si fa vint anys... La qüestió de sexe no, que no se'n parlava. Però haver-la a diàleg. Fa vint anys que han tirat el mur de Berlín? Vint? Vint i cinc? Vint i cinc. Tens raó. Jo, l'any 51,
L'any 61 jo estava a Berlín quan vam fer el mur. A mi no em va faltar. Perquè jo tenia una altra guerra. I ho reconec. Perquè jo no estava implicada mai. Jo estava treballant. Estava fargant plats. No era la meva guerra. I aquell moment no era el teu país. No era el meu país i no era el meu moment. No t'afectava. Però com pots dir això? Doncs sí. Ho dic perquè és veritat.
Jo no feia de paleta. Doncs jo ho recordo, perquè el meu pare això m'ho explicava. Sí, però jo estava allà pencant i el tema polític ja tenia prou feina, que no sabia ni... només sabia dir Morgan i Brad Burr, no sabia dir res més. Llavors, tot aquest problema a mi no em va faltar absolut.
Ara després amb els anys que vas aprenent o que vaig viure o que vaig veure o que vaig llegir. I ara llegint-ho, per sempre a la 2 fan un programa que és genial.
A la 2 fa uns programes de la Segona Guerra Mundial i diu que va representar Chapo. I bastant neutral, tant d'un cantó com de l'altre. I aquí acabo. Encara queden un quart d'hora. A vegades la gent diu com va ser la invasió de Polònia en quin any?
No em preguntis en data. Més tard. També vaig trobar un altre holgòrio d'aquests. Vols dir que no es provoca tu? Va ser al principi de la guerra. No, no, després. Quan va ser després de Berlín, que va ser la invasió de...
I també mai he trobat el mateix merder. A mi no m'ha fet cap afecte. Jo el mur de Berlín no l'he vist físicament. Jo sí, l'he vist ara. Sí que he vist en un bosc l'alembrada. Ah, bueno, sí, he estat a Osbitx, he estat a... No, bueno, una altra cosa és estar en un camp. He estat a Mauthausen. Però l'alembrada, un bosc que ens va portar una...
persona que vivia aquí però que vam anar a Alemanya amb l'Orfeó i ens va portar fins al punt on es partien les dues Alemanyes. A mi em va fer molt defecte. Aquella lembrada de dir
Aquí hi ha l'altra part del meu país. Però és que encara vas ara a Alemanya i passes a l'altre cantó i encara veus la gran diferència. Avui vaig estar jo fa sis mesos o set a Alemanya a Berlín. I encara veus ara... Home, però Berlín ha canviat molt també. La part antiga s'ha rejuvenit molt, justament. Sí, però encara pots veure hoquera, eh? Pels edificis, però per dir que els edificis... Home, sí, sí.
Però vull dir que queda molt maco de dir jo he participat i he patit per això i per allò en èpoques perquè tenies altres problemes i pensaves que el teu problema era sobreviure. Tu com ho veus això? Exactament. Era el meu problema. El problema és ara. Jo m'agradaria parlar més d'ara.
Per què s'ha de fer una marató per treure calés per ajudar que la ciència avanci quan això guanya un jugador de futbol?
Venia una carta de la vanguardia. Com que la situació així i l'interès dels manaires és la que és, almenys aquesta gent que poden arribar a fer avenços tenen la manera de poder fer-ho. Escolta, jo ho puc, el que no puc és que s'hagi...
amb quatre petades guanyi molt més que fent una marató. Això és demagogia. Això és així. Sentim el que es vulgui, però és la veritat. Ahir o abans d'ahir, avui que som dilluns a la d'dissabte, venia una carta precisament d'això. Per què el tema de recollida d'aliments i tot això, que em sembla molt bé.
Per què s'ha de fer això quan estem pagant uns impostos? Que l'Estat... Ho podeu mirar a la Vanguardia de dissabte. Ja veureu una carta d'un senyor. Per què no els hi arriba? En aquesta gent, si no ho fem nosaltres, no els hi arriba.
Per tant, doncs ho hem de fer. És un debat interessant, aquest. Jo, també, aquest cap de setmana he sentit opinions. Jo, com veig un metge d'aquests que salva una vida, una, que en salven moltes, treballant allà, posant-hi el seu saber, els anys que li ha costat d'estudiar, i arribant a aquest punt, i que això no... I que se li hagi retallat el sou.
i que no cobrin res. Però la sort és que els metges, sobretot els metges, són gent que ja no es mouen... Les peles són importants però crec que la seva professionalitat està per sobre que els hi pagui més o menys perquè jo he vist... Jo soc testimoni i tu al meu costat ets testimoni. Som testimonis que primer és la persona i després ja parlarem dels peles.
Jo he estat ingressada fa dos anys i no sabia si acabar d'arribar a traspassar a l'altra banda. Jo no vaig notar res que hi hagués retallades.
Tu has tingut algun problema? No. Vaig estar atesa al 100%. Els que s'ho passen malament són ells, els que estan treballant. Aquests són els que haurien de guanyar.
Hi ha un atac allà on la gent és un gran professional, són mestres i metges. Sanitat i ensenyament és allà on ells posen el dit a la llaga i és on un país
és l'essència d'un país, ensenyament i sanitat. D'acord que hi ha d'haver empreses, que hi ha d'haver... Però una persona amb l'educació, amb un nivell, i que tu sàpigues que tens cobert això, per mi és la vida de...
L'altre dia, parla tu que vull posar la directa i jo ja saps que ara que em doneu peu, em deien uns amics meus que m'haig establissat amb un coral de molts pèls i també t'agrada veure que hi ha gent jove que dedica hores de la seva vida a fer aquestes coses, que també és una cosa que ahir va ser.
i vaig trobar uns amics d'on jo em preson treballava, què tal, i els nens, bueno, els nens, com eren els nens? Els homes. Els homes, què tal, oi? Deus estar preocupada pels teus nets. I jo?
Jo no em puc preocupar pels meus nens. Estan els seus pares i està la vida que jo els hi donava per lluitar. Jo no em vaig de preocupar. Estaries preocupada si els hi anés malament? No, són ells que tenen que lluitar. És l'avantatge de ser àvia.
Ja no és responsabilitat teva, ja ho has passat bé. Com ets? No canviaràs mai? És que és així? Jo no puc fer res, jo estic fora del circuit. La feina teva ja està feta. La meva ja està feta. Aleshores espero que ells valguin. Parlo dels meus, com de tots, però al principi parlo dels meus i del meu fill.
i de la seva companya, ja són prou forços que passos per sortir endavant i treure els seus fills. Jo no m'haig de preocupar, sóc la persona més feliç del món. No et preocupes perquè veus que tiren endavant, si no, et preocuparia. I perquè confio que d'una manera o altra tiren endavant. Però que per mi que digui, la preocupació hi és. Exacte. Però ella no es preocupa i ho entén perquè veu que van bé.
Ara en Josep que veig que no teniu ganes de parlar. No, jo que tinc fills no em preocupo perquè veig que els meus fills estan en bona situació. Però si veies que estan en problemes faria tot el possible per ajudar-los. Però ja no estem parlant de diners, estem parlant que ells s'han de buscar la sortida dels teus nets
Ells han de buscar la sortida de la vida. Que se'n vagin o que... jo que sé tu. Però no és el nostre problema, ni el teu ni el meu. No és el meu problema. Però ves que veiessis que el teu fill està sense feina i que la teva jove també. Però estic parlant en genèric que crec que és el món d'ells. Que són ells que han de lluitar pel futur, no nosaltres. Indiscutible que són ells que han de lluitar pel futur. Però el que nosaltres tampoc podem renunciar
és aquesta preocupació que teníem quan érem joves.
i que s'ha anat transformant a mesura que s'han anat ben grans però que la preocupació la contenim. Però és una preocupació molt laxa. És a dir, jo els meus fills estan bé però jo tinc la meva preocupació sobre ells per al supòsit que una criatura se'ls hi posi malalta. Jo estic parlant d'economia, estic parlant de futur. Estem parlant de vida.
De vida, però... De vida possible. De vida possible, però coses que poden passar a la vida. Això ja és un altre, però jo de futur, són ells que s'han de...
I espavilaran, segur. Exacte, que s'espavilaran. I s'estan espavilant, però no puc desentendre'ls vosaltres. No, no m'heu entès. El futur no em puc fer. No m'heu entès, senzoma, que no m'ho heu entès. Sí, home, hem ajudat amb aquella votació que vam fer l'altre dia, i hem ajudat amb alguna cosa. Podem fer remes, una altra cosa. Home, sí, sí, jo penso que sí que podem fer.
Sí, però en té poc ja. I tu perquè tens quatre nets petits, però tu que ja tens la sort de tindre quatre coses que encara necessiten de tu i que tu pots donar-te, però jo que ja en tinc un de 20, l'altre que en farà 16... Clar, jo en tinc un que té una setmana.
Clar, ella ho veu també en una altra posició perquè té quatre nets, petits, i és l'edat. Ara sí que l'acabes de punyalar. Ara m'acabes de matar.
Tu és diferent, però jo aquí els tinc grans. Avui vens guerrera, eh Carme? Tu creus que els teus fills també estan preocupats perquè tu continuïs estant bé?
Clar, suposo que sí. Vull dir, la preocupació existeix. A què ho veus quan una festa ens és reunir amb famílies? A què ho veus? A que un es preocupa pels altres. Si no, no hi hauria aquest... Si hi hagués aquesta desconnexió total... Però no estic parlant de desconnexió. Jo prefereixo seguir preocupant-me, però tenir la companyia.
Exacte. La qüestió familiar, jo en part ho trobo de vegades exagerat, però admiro molt els andalusos, mi gente.
I els gitanos. Mijente. No et parlen del seu tio, de la seva cosina... Mijente. De tota la família. Nosaltres no tenim aquesta cosa.
Sentit de cohesió familiar. Sí que ho tenim, però no ho expresem. Ell és una persona gran, és algo gran. És veritat, el respecte és veritat. Avui com que la Carme ens deu no sé quants minuts... Però avui ja s'ha fet entre abans.
Les cultures aquestes dels andalusos i gitanos és dintre del seu món per admirar, perquè el profeta és l'avi, la persona més gran.
A mi aquesta dependència tampoc no tant. Tampoc consultant tant. A mi no em consulten en res. Jo crec que les meves filles han de fer la seva vida. A mi em han de consultar.
Doncs per què tant admires tant els gitanos? Jo no els admiro. No els admiro, però... És un sistema, per allò que ha començat el Josep, de dir... El respecte per la gent gran, per la gent gran. Però aquest respecte per la gent gran no cal que sigui el teu avi, pot ser el senyor veí del costat. Però si pot ser el teu avi, si pot ser... No, si m'enteneu perfectament.
S'ha d'acabar el temps. Bona Nadal a tothom. A torneu fins a les festes. Va, vinga aixequem les copes de xampany. Que vagi bé. La setmana que ve doncs festa, no? Ara ho parlem aquí fora, com vulgueu vosaltres. Doncs bones festes, si és així, cap problema. Que vagi bé. Adeu fins l'any que ve. Adeu-siau.
Catalunya Informació. Són les 12.
Esquerra no ha presentat finalment a Esmena la totalitat dels pressupostos de 2015 tal com han fet la resta de grups de l'oposició. Amb això, podria facilitar que els comptes superessin el primer tràmit parlamentari aquest dimecres. Els republicans sí que han presentat a Esmena de retorn la llei d'acompanyament.
El govern espanyol firma amb representants sindicals i patronals l'acord sobre la nova ajuda de 426 euros mensuals destinat als aturats de llarga durada amb càrregues familiars. L'ajuda entrarà en vigora el 2015. Quatre homes armats han entrat en un edifici de gan a Bèlgica i haurien pres un hostatge. La policia ha coordonat la zona. Aquesta acció no té cap vincle amb el terrorisme, segons la fiscalia belga.
Mentrestant, l'home que reté un nombre indeterminat de persones en un cafè de Sydney, Austràlia, s'hi actua per motivacions polítiques, segons ha explicat el primer ministre d'Austràlia, Tony Abbott. L'objectiu, segons la policia, és resoldre el cas de la manera més pacífica possible. Populacions d'Algarraf, com Sitges o Sant Pere d'Arribes, recuperen la normalitat després de la pedregada d'ahir. La intensitat del fenomen va obligar a tallar la C31, on van quedar alguns cotxes atrapats i va haver d'intervenir una màquina llevaneu.
Els esports eren també titulars. El Barça sabrà d'aquí uns minuts el seu rival als vuitens de final de les Champions. Ho seguirem aquí a l'antena de Catalunya Informació, també a Catalunya Radio. Mentrestant, l'equip prepara el partit de tornada de la Copa contra l'OSCA. Dani Alves és baixa, també Neymar fa entrenament específic. El partit és demà a les 10 al Camp Nou amb un 0-4 favorable de la nada.
L'Espanyola aconsegueix una victòria 2 a 1 a l'últim minut gràcies a un gol d'Estoani davant el Granada. A segona divisió, el Sabadell va expulsar dos socis de la nova Creu Alta per haver fet gestos de simbologia nazi pel que fa als marcadors, derrotes del Sabadell i el Girona i victòria del Llagoster a 3 a 1 davant la Pomferradina.
I a la Lliga Andesa de Bàsquet la Bruixa d'Orman Resa va superar el València 78-77 i el Barça va guanyar el Saragossa 90-67. L'NBA Kobe Bryant ha superat Michael Jordan i ja és el tercer notador a la història de la competició.
I el temps avui continuarà plovent a qualsevol punt. Els ruixats més importants seran a la costa i prelitoral, mentre que l'interior seran més febles. Pot nevar al Virineu a partir d'uns 1.600 metres. A la tarda s'enfortirà el vent als dos extrems del país. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts, us parla Andrea. L'Ajuntament de Sant Just subvencionarà empreses que s'instal·lin al polígon del Pont Reixat. És una de les mesures que l'equip de Govern prepara per 2015 per dinamitzar i potenciar el teixit econòmic i productiu del municipi. Durant un període màxim de 6 mesos,
L'Ajuntament de Sant Just assumirà el 30% del cost del lloguer de les empreses que vulguin instal·lar-se en algunes de les naus industrials del Pont Reixat. D'aquesta manera es facilitaria l'establiment de més empreses del terme municipal de Sant Just. D'altra banda, es rependran les subvencions a empreses que contractin aturats del poble. A banda d'aquestes propostes per incentivar l'economia i la creació de llocs de feina, l'Ajuntament també introdurà l'encabés subvencions per cobrir despeses i taxes fiscals per a establiments comercials que s'obrin al municipi.
Més coses d'ivendres s'estrenen als Pastorets de Sant Just. Per tercer any consecutiu, la Taneu acollirà la representació dels Pastorets Sant Justencs, que aquest any es basen en l'obra de Pep Albanell Esteu, com a novetats destaquen un canvi d'escenari i la introducció de noves escenes i personatges. Seran un total
de quatre representacions divendres 19, diumenge 21, dilluns 22 i dimarts 23, a les 8 del vespre a la sala del cinquantanari de l'Ateneu. Una vuitentena de persones estan involucrades aquest any totes sota la direcció del Sant Justenc Roger Cònsol. Les entrades es poden comprar de forma anticipada per 7 euros a la Secretaria de l'Ateneu, a la Cançaladeria Fossalva del Mercat Municipal i a la papereria l'Escrivall i a Walden. El mateix dia de la representació costaran 8 euros.
I un apunt més per recordar-vos que aquest cap de setmana torna al mercat de Nadal, a la plaça Camoapa. Fa tres setmanes es va haver de suspendre per culpa del mal temps i finalment tindrà lloc aquest cap de setmana. Dissabte a diumenge, 150 parades de comerços, artesans i serveis locals s'instal·laran a la plaça per donar a conèixer els seus productes als ciutadans i ciutadanes. El mercat de Nadal arriba a la seva quarta edició i l'organitza la Unió de Botigues i Comerciants amb el suport del Conshistori.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora, amb més ampliades. Sant Just Notícies, edició migdia, a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I remember years ago someone told me I should take caution when it comes to love I did.
And you were strong and I was not My illusion, my mistake I was careless, I forgot, I did And now, when all is done there is nothing to say You have gone and so effortlessly You have won, you can go ahead, tell them Tell them all I know
Oh, now, shouting from the rooftops Riding on the skyline All we had is gone, now Tell them I was happy And my heart is broken All my scars are open Tell them what I hoped would be impossible Impossible Impossible
I know. I know.
years ago someone told me
Impossible. Impossible. Impossible. Impossible.
Justa la fusta.
Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia. Aquesta hora saludem la Maria Quintana, vicepresidenta del centre d'estudi Sant Justeix. Bon dia, Maria. Hola, molt bon dia. Mira, jo i l'Angustipat et saludem. Sí, ja ho veig. Home, és l'època, no?, una mica. Sí, però aquest és una mica tossut, no se'n vol anar. És llarg. Sí, se'n fa bastant llarg.
En tot cas parlem de l'actualitat del centre, la setmana passada vam tenir festa, i ens queda molt a prop la Vallada Poètica. Sí, que farem a les 6 de la tarda a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. Aquest dissabte, eh? Sí, el dia 20. Aquesta vegada hem recollit els poemes que vam dir pels carrers els primers anys, que encara érem 10 anys o més joves,
i eren de poetes i poeteses de Sant Just i llavors els anirem a Xopluc. A l'interior, no? Sí. Perquè amb el fred que està fent suposa que algú vindrà. Recollim veus de sota el fred. I bé, hi ha alguna baixa, aquesta vegada per imperatius familiars, en els que les persones no escriuen els poemes,
però comptem com sempre amb el Pere Oliver, el Pere Font, el Pep Quintana, el Julio Choa i el Joan Basseganyes. L'hem captat. I les dones serem la Palmira Badell, la Berta Quintana, l'Anna González i una servidora i la Joana Algarra.
Per tant, meitat i meitat, eh? Sí, de 5 i 5, paritat. Aquesta vegada és paritat. Casualment és paritat. A més, també passa que amb el recull que han fet, i quasi quasi hi ha més poemes de dones que d'homes. Ah, sí? Sí. Mira. Però bé, tenim doncs el goig que el Pere Oliver, que en la segona passejada va escriure, ell escriu, vam publicar dos d'ell, doncs els dirà.
Aquest any no hi és per uns afers familiars, però també té uns poemes que llegirà el Joan Basseganyes. De gent del poble com és la Caterina Brillas, la Consola Morós, l'Elisa Fosalva...
Després hi ha la Sandra Casillat, els que es van dir l'any 2004, 2005, 2006, 2007, 2008 i fins al 2008, que van ser quan vam anar pel carrer. Els autors vindran, no? Segurament. Els hem convidat a venir. Que pot ser bastant entrenyable, tot plegat. Jo espero que sí, se'ls hi ha dit.
Se'ls hi ha dit, escolteu, que direm uns poemes vostres. Si volen venir, lògicament, contentíssims. A més, haig de dir que la portada, els llibres primers que es van fer, era un dibuix de la Maria Carme Navarra, molt simple però molt bonic.
I aquest any li hem demanat que ens el fes, però ja una mica més consistent, per entendre'ns. I ha fet una portada molt bonica amb la mateixa que vam fer, però ampliada, per entendre'ns.
I crec que pot quedar un acte entranyable i molt bé. I després hi ha les restolines. Exacte, no oblidem que són... Després tenim les restolines. I llavors... És una mica de pica-pica, no? Sí, i tant, el cava i els fruits secs i el torró, i les neules. I això és el que fem cada any amb molta il·lusió, amb molta, molta il·lusió, i esperem poder-ho continuar anys i anys més si deu vol. Home, segur que sí.
és l'acte que també tanca el curs. Sí, tanca el curs. Tanca l'any, per entendre'ns també. I nosaltres, això és el que toca, i qui ha mirat, de cara...
els propers mesos les coses que s'han d'anar fent. En parlarem el dia 22, jo et podré dir com ha anat la vetllada plàtica. Exacte, t'esperem per saber fer el balanç de com ha anat tot plegat. Encara ens toca treballar, encara que ens toqui la loteria, encara ens toca treballar. Per tant, vindrem aquí si no estem més angustipats que ara, però espero que no. Perquè hi haurà la vetllada i tot plegat, és a dir que d'aquí dissabte, no?
Jo espero que ja pugui respirar molt millor i la veu surti molt millor. La meva veu d'avui no és la de fa quatre dies, tampoc. Esperem que s'acabi de recuperar. Això mateix. Perfecte, Maria. Dono moltes gràcies. Que vagi molt bé. Que vagi molt bé dissabte i lluny ens ho expliques. Molt bé. Adéu, bon dia.
Ara és un quart d'una del migdia. De seguida ens en anem a parlar de nutrició i de dietètica. Ho fem cada 15 dies amb l'Elisabet Isern de l'Harbolari. Avui parlarem de com preparar el cos, ara sí, de cara a les festes. És a dir, de cara a dies de menjar moltes coses i, per tant, doncs, de dies d'excessos, com depurar una mica el cos, tant després, que ja és més habitual, potser, com també abans, aquests dies. Serà de seguida després de la publicitat.
No, no, no, no.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes a aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I si et dónes dalt al web xaviervillar.cat, obtindràs un 10% de descompte en les teves compres. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87 Bis, de Sant Just Desvern.
Celebra el Nadal al restaurant de l'Ateneu. Al cafè de l'Ateneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la barassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de bacios, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada amb família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web Café de l'Ateneu Pones. Estem al carrer de l'Ateneu 3 i 5 de Sant Justesber, restaurant Café de l'Ateneu.
Els Pastorets de Sant Just tornen a l'Ateneu. Els dies 19, 21, 22 i 23 de desembre, tens una cita amb Els Pastorets de Sant Just a la sala del Cinquantenari.
Recorda, 19, 21, 22 i 23 de desembre, a les vuit del vespre, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. No et perdis un dels muntatges més esperats de l'any, els Pastorets de Sant Just. Ara es pot tastar el Nil Masfer,
I ara és moment de parlar de nutrició, d'alimentació, d'una manera sana, el que fem per tant com cada 15 dies és saludar l'Elisabet Isern de l'Argolari. Bon dia, Elisabet. Bon dia. Avui, a més a més, pendents ja una mica del Nadal, eh? Aquesta època en què sembla que d'alguna manera o altra, en parlem de totes les maneres possibles amb el menjar. És evident que és un dels protagonistes també del Nadal. I importantíssims. I per tant, també en aquesta secció, parlarem una mica de veure com podem tractar-ho, no? Tot plegat.
Avui vols explicar-nos justament de com depurar i desintoxicar el nostre organisme abans i després dels accessos. Ho tenim molt al cap, potser després, no? Allò de dir, després de Nadal, doncs ara ve un mes de gener, doncs més tranquil·let. Però tu també ens vols explicar que abans també és important.
Abans també és important preparar el cos, perquè realment en molt pocs dies, en 15 dies gairebé, ens reunim freqüentment, fem àpats bastant copiosos, es veu més del compte, es menja molt més dolç del compte, i és important això, depurar el cos abans i després.
Doncs mira, anem a preparar-nos, encara ens queden uns quants dies abans de Nadal, encara som a temps, no? Encara som a temps. Queda molt poquet pel Nadal, estem a les portes, però aquests consells ens poden facilitar, per no menys, de trobar-nos una mica millor. Clar. Què hauríem de fer o què podríem fer?
Doncs començo puntualitzant, que això ho he comentat també alguna vegada, que és important ser conscient que el nostre organisme pateix una antipsicació produïda per tots els accessos que fem habitualment. I no deixem això, que es recuperi de forma correcta.
Una alimentació incorrecta, per exemple el consum de tabac, medicaments, estrès, són els que poden produir alteracions al nostre organisme. Llavors el que fa el nostre cos és traduir
El nostre organisme tradueix aquest estrès tòxic en alteracions en tots els nostres òrgans, no? Exterioritzem tota aquesta intoxicació a través de la pell, a través del fetge, dels ronyons, del tracte digestiu i a nivell sanguini. El nostre creus és molt intel·ligent i necessita treure aquests tòxics d'alguna manera. És a dir, quan ens posem malalts per entendre ens suposa que és el cos que està reclamant alguna cosa que no funciona. Ens avisa.
És important escoltar-nos i veure què passa. Ostres, em pica la pell o m'ha sortit aquesta petita alteració o em fa mal el fetge, escoltem-lo. Què passa? Què passa? Després d'això d'haver escoltat la nostra cosa a través de la dieta podem desintoxicar el nostre organisme. Evidentment introduir, per exemple, verdures de fulla verda
En aquesta època les tenim. Peix no grasos, serien els blancs. Els arrossos i els cereals integrals, també.
la carn blanca, per exemple, com el pollastre, gall d'indie, fruites diurètiques, com la pinya que aprecem en aquestes festes. Ens fa un altre jugador una mica, llavors, no? Exacte. I també els xítrics, no? Com la taronja, les llimones, el pomelo. I també podem incloure el consum de fruits secs, també, com les nous, que ens aporten gran quantitat d'energia i pocs greixos. Doncs mira, hauríem de tenir més en compte, segurament, no?
Tot això és el que ens aniria bé ara també, és a dir, per preparar el cos abans de festes. Per preparar el cos abans de festes. Per tant, els aliments no són una dieta excessiva de no menjar res. No, no, no. I no consta, evidentment, de no menjar res, menjar als que ens toca. I si podem fer de 4 a 5 àpats al dia seria perfecte per tenir un bon equilibri.
I això en aquesta època d'any precisament tenim verdures i fruites de gran poder desintoxicant. És el que alguna vegada també he dit, la natura ens aporta el que necessitem en cada època. Aprofitem-lo. Per exemple, cito el brècol, que és ric amb betacarotè, amb potasi, amb magnesi, amb cinc, amb fosfor, els espinacs, que són rics amb calci, amb magnesi, també fosfor, ferro i àcid fòlic.
I és també temporada de carxofa. El mes darrer també en teníem de carxofa. I està molt recomanat per exemple en dietes de control de pes i ens ajuda a depurar el sistema hepàtic biliar. Mira, doncs perfecte. Aquestes tres apuntem, brècol, espinacs i carxofa molt recomanable. Què més hem d'evitar durant aquesta època de depuració?
Doncs evitar, per exemple, derivats làctics, podem substituir-los per llets vegetals, com llets o licuats, li diuen, d'arròs, de civada, de soja, de metlles, de ballana, de mil, n'hi ha moltes. Prendre infusions, també, com el té verd, que és un gran antioxidant.
Redueix també els nivells de greixos a la sang. El té vermell, per exemple, que és la mateixa fulla que el té verd, però fermentada. Encara és més depurativa i més desintoxicant. És a dir, anar-ho combinant això a mitja tarda, no? A mitja tarda, a mig matí.
o prendre el té quan et vingui de gust, però això, prendre de 1 o 2 tès al dia. El té blanc també, també és important, també, com el té vermell i el té verd, també és un gran antioxidant, baixa també el té blanc, els nivells de colesterol, és diurètic suau i ajuda a la eliminació de greixos, també.
També ens ajudarien si hem d'evitar els làctics. Per evitar el que fem llet de mitja tarda seria una bona opció. Introduiria algun liquat d'aquest tipus. Després us situo també el goji i la sai. El goji i la sai són plantes
que presenten els seus fruits, són fruits que tenen una substància de gran poder antioxidant i depuratiu. O sigui que les podem introduir diàriament, les podem prendre un grapat, un grapadet, amb l'esmorzar, per exemple.
No, és una fruita, petitones, són fruits petitons que s'introdueixen en algun altre... Pots introduir a dins de les amanides o prendre un grapat, com ara prenem pipes per exemple, doncs un grapadet d'aquests fruits. Goji i assai. I apuntem els noms també. I després ja us dic, per acabar, que les plantes diurètiques que podem trobar és el té, que ja ho he dit abans,
la cua de cavall, la fumària, el badoll... Tots aquests ens ajuden a que tinguem més diuresis. Eliminat toxines a través de l'orina. I després, per acabar de veritat, per recuperar el fetge, trobem el cardomaria, l'escarxofa... És una planta. Ara us cito unes plantes que són el cardomaria, l'escarxofa, el dent del lleó...
el bolo, l'hortiga i el rava negre. Seria important també de prendre d'una a dues infusions. I sobretot en aquests dies que mengem menys del compte. No, no, exacte. Doncs mira, són alguns consells que segurament també ens els podem aplicar. Tots es poden aplicar perquè tampoc són excessius. Vull dir que si algú vol intentar seguir-los al peu de la lletra hi haurà que es pot, no? Però si més no, com sempre diem, almenys una cosa o altra sí que la podem
i introduir tranquil·lament. Elisabet Isern, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Una setmana més per explicar-nos, donar-nos aquests consells per alimentar-nos una mica millor de manera més sana. Tornem d'aquí a 15 dies. Tornem d'aquí a 15 dies. Que vagi molt bé. Gràcies. I bon Nadal. Bones festes.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Up to the platform of surrender I was broad but I was kind And sometimes I get nervous When I see an open door Close your eyes Clear your heart Cut the cord Are we human? Or are we dancers?
My sign is vital. My hands are cold. And I'm on my knees looking for the answer. Are we human or are we dancers?
You're my regards to soul and romance They always did the best they could And so long to devotion You taught me everything I know Wave goodbye, wish me well You gotta let me go Are we human? Or are we dancers?
My sign is vital. My hands are cold. And I'm on my knees looking for the answer. Are we human or are we dancer? Will your sister be alright when you dream of home tonight?
No, no, no.
Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
el Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com. La informació més propera al Just a la Fusta.
Ara passen tres minuts de dos quarts d'una del migdia i aquesta hora és moment per parlar d'economia.
I per tant sabrem en Manel Ripoll, molt bon dia Manel, què tal? Hola, bon dia Carme. Avui per parlar de l'IRPF i l'impost de societats, dels impostos d'aquests més habituals, de tant en tant ens entenem a parlar, però potser no sabem ben bé què implica cadascun, avui ens ho vols situar una mica. Sí, la idea és una mica com que avui fem l'última càpsula econòmica de l'any.
doncs seria una mica sobretot per la gent que treballa en empreses o porta una empresa que han de liquidar o han de presentar aquest impost a finals d'any i també per la gent que, la gran majoria de gent que treballa
també de presentar l'impost de la renda de les persones físiques. Aquest impost és curiós perquè es presenta al juny, per allà a l'època de Sant Joan, més o menys, però el que estàs liquidant o rendint comptes és el que ha passat l'any anterior. Com que ara acabarem el 31 de desembre,
explicarem una mica com està fins ara aquest impost i què ens espera a partir de l'1 de gener del 2015 per tenir-ho en compte o per poder tenir present les possibles modificacions que hi hagi hagut perquè si això ens ho expliquen el 31 de desembre del 2015 tot i que no ho presentem fins al 2016 ja no hi podrem fer res. Per tant és millor saber-ho abans que comenci l'any per tenir totes aquestes coses en compte.
Llavors, recordant-ho una mica, fent una mica de recordatori per la gent que ens ha anat seguint al llarg d'aquestes diferents temporades, ràpidament el que recordem és que hi havia dos tipus d'impostos. Impostos directes, que seria l'IBA, i impostos indirectes, que seria l'IRPF o l'impost de societats, que és el que tractarem ara.
L'IRPF en principi el paguem tots o no? Sí, hi ha uns mínims exempts, una gent que si guanya molt poc els toca pagar zero, però ho han de presentar igualment conforme els toca pagar zero, i després en funció del que es va guanyant es va pagant més, perquè els impostos indirectes
es diuen indirectes perquè no els liquida directament la persona en si enfront de l'Estat. Tu fas la presentació de la declaració de la renta però cada mes a la teva nòmina l'empresa t'ho desconta, t'ho retén i és l'empresa qui li dona a l'Estat aquests diners.
El que fas tu el mes de juny és posar els comptes clars i veure si l'empresa t'ha retingut més del que tocava per tant l'estat et tornaràs diners o si t'han retingut menys del que tocava tu li hauràs de pagar a l'estat el que falta. Que de vegades passa allò que en principi potser t'han retingut menys del que et pensaves i et toca pagar més. Exacte o al revés, si podem passar les dues coses.
Veiem una mica, a grans trets, els números d'aquests dos impostos. Veiem la magnitud que tenen aquests dos impostos. Aquests impostos, més o menys, venen a ser l'IRPF, o més o menys, un 6,7 o 6,9%, del producte interior brú d'Espanyol.
mentre que l'impost de societats costuma ser entre l'1,8 i el 2,2% del producte interior brut. En els últims anys, fins al 2008, s'havia recaptat bastant amb aquests dos impostos. A partir de 2009-2010 punxa bastant la recaudació, comença la crisi i moltes de les empreses, per poder presentar impostos de societats, han de tenir beneficis.
Si no en tens, ja no et toca presentar impostos de societats. Per tant, moltes empreses que van tenir problemes no van poder presentar impostos de societats i es va punxar molt. Tot i que, des que entra el PP a partir de l'any 2012, pugen el tipus impositiu, si el percentatge que toca pagar,
No s'aconsegueix recaptar més perquè és el que deia abans, si no tens beneficis no toca pagar impostos i si pel que sigui de cada tratúri guanyes menys del que guanyaves abans i no arribes a aquest mínim, tampoc et toca pagar impost de la renda. Per tant, per molt que pugin els tipus impositius no aconsegueixes recaptar més.
L'altra gran cosa important, les magnituds, serien a què es destinen principalment el que recapta l'Estat. No només a través d'impostos de societat i IRBF, sinó també a través de l'IVA i altres impostos especials com el de la gasolina, el tabac, l'alcohol, etc.
A què ho dedica? Moltes vegades quan es fa l'enquesta al Centre d'Investigació Sociològica es fa enquestes, d'aquestes que es dediquen a FEM, la gent contesta que no veu clau on van a parar els seus impostos, que paguen impostos però no veuen... No saben en què repercuteixen. Exacte, no saben directament a què repercuteixen.
Més o menys, a grans trets, bàsicament el que van a pagar són, en primer lloc, el tema de pensions. En torn de 130.000 milions d'euros es dediquen a pensions anualment.
La segon partida principal de despesa seria la gent aturada. Entorn els 30.000 milions d'euros es dediquen a pagar la gent que està a l'atur. I per sobre, inclús d'aquesta magnitud de l'atur, que seria la tercera, la segona seria els interessos del deute.
Tot allò que sempre sentim. L'estat ha aconseguit col·locar tan deute a 10 anys o ha aconseguit la subhasta del tresor, ha funcionat i tot. Es dona això però tu dius que els diners que et deixin els hi tornaràs amb un interès. Aquests interessos que paguen anualment a l'estat espanyol estan entorn als 36.000 milions d'euros.
anuals. Perquè veiem més o menys les grans partides on va parar la gran majoria dels impostos que tant espanyols com catalans paguen quan liquiden els seus comptes a misenda. Entrant ja en el que seria primer de tot l'impost de societat, després d'haver vist aquestes dades macroeconòmiques per situar-nos una mica.
El que s'hauria de diferenciar, perquè hem dit que és un impost indirecte, que és un impost redistributiu, és a dir que qui guanya més paga més, la manera de distribuir-ho amb les empreses, el que fa és diferenciar tipologies d'empreses.
Hi ha la majoria d'empreses que van a parar el règim general. Hi ha tot un cert tipus d'empreses que es col·loquen aquí. Després, aquests dies que vam estar parlant de transformacions estratègiques de Catalunya, parlàvem molt que Catalunya té petites i mitjanes empreses, té Pymes, estan diferenciades, tenen un règim especial i depèn de l'any.
actualment sí, de cara al 2016. Pagant una cosa diferent. Sí, pagant un percentatge diferent. Després hi ha les empreses de nova creació, tota aquesta gent que està fent emprenedoria i crea la seva pròpia empresa, i no cotitza com a autònom, sinó que decideix, té prou massa crítica o és prou gran com per fer-se una empresa, les empreses de nova creació tenen un percentatge diferent, i després hi ha les empreses de crédit, que serien bancs, caixes d'estalvi, tot aquest tipus d'empreses que es dediquen al
al món del crèdit que tenen un percentatge especial. Actualment, 2014, el que liquidaran aquestes empreses, els del règim general seran en torno del 30%, les pimes els baixen una miqueta fins al 25%, la gent que crea noves empreses els hi fiquen al 15% i les entitats de crèdit estan com les de règim general al 30%. Montoro ja ha dit que 2015-2016, l'any que ve és any electoral, baixaran a aquests tipus impositius
Prou faran dos anys, una per una serà el 2015 i l'altra farà el 2016. Deixen el marron, hi ha dues opcions, o deixen el que vingui o estan tan segurs que tornaran a guanyar que et diuen el que faran el 2016. Ho podem veure de les dues maneres. La idea és que baixaran una mica.
aquest tipus positiu, per contra, perquè si no no podrien recaptar tot el que venen recaptant fins ara, amplien el que és la base impunible. Per entendre aquesta paraula, que sembla una paraulota això de base impunible, la base impunible és tot allò que es ficaria, com si l'empresa tingués un sac molt gros, tot allò que es ficaria dintre perquè després es calculi quin percentatge li has de pagar a l'estat. Llavors, fins ara hi havia tota una sèrie de coses que no es tenien en compte,
i que tu podies deduir quan no ho has de ficar dins el sac, o que estava exemi i no comptava, a partir d'ara, tot un sella d'aquestes coses, a partir de 2015-2016, sí que comptaran i per tant, sí que és veritat que el teu percentatge serà menor, però com que el que hi ha dins el sac és més gros, igual aquest número que multiplicaràs pel percentatge serà més gros. Llavors, depèn de com, pot ser que et surti a pagar més del que pagaves abans.
D'acord? Això seria una mica aquesta idea pel que fa a impost de societat. D'acord. Una mica crec que és un dels punts polèmics de vegades sempre va apareixent i la base seria aquesta. Exacte, sí, la idea seria aquesta més o menys perquè la gent ho tingui una mica clar. Sobretot, el més important,
Si no tens beneficis, no et toca pausis. Si tens pèrdues, no tens que pagar a sobre impostos. Només és a partir de tenir beneficis i en funció del tipus d'empresa que siguis et tocarà un percentatge a un altre. Passant ara al que seria l'altre gran impost indirecte, que seria l'impost de la renda de les persones físiques. Aquest, com tot bon impost indirecte, també és redistributiu i per tant el que es fa és
També classificar les persones, no les classifica amb noms com abans que hem vist, règim general, PIME, empresa de crèdit. El que fa és, en funció del que guanyes, no ens la piquen en un tram. Hem de diferenciar que a la declaració de la renda, o quan fas l'IRPF, hi ha dos tipus de bases impunibles.
La base impunible general o la de les rentes del treball que és el que tu guanyes treballant o el que et paguen com a atur o com a pensió perquè entra aquí dintre és el teu salari, entra en aquesta base i després a l'altra banda tindríem el que és la base impunible de l'estalvi, o sigui tot allò que tu generes
estalviant els teus diners. És el que t'incentiven perquè puguis estalviar. Aquestes bases impunibles tenen percentatges diferents i això és important saber-ho perquè a vegades una sèrie de diners, a més de deixar-los sota el matalàs, els fiques a estalviar, et gravaran menys que si no els declares com rendes del treball.
Començant per rendes del treball, que és el que el 99% de la gent fa. Fins avui en dia hi havia molts trams. Quan va entrar el govern del PP va crear molts trams i en funció del tram pagaves més o menys. Aquella gent que guanyava fins a 17.700 euros l'any, que era el tram més baix, pagava un percentatge del 24,75%.
A mesura que va augmentant el que guanyes, qui guanya 53.400 euros estaria en torn d'un 43%. L'últim tram seria qui guanyava més de 300.000 euros que ho deixaven anar al 45%. Fent una enquesta, quan fan la declaració de la renda, es calcula qui declara què. Es calcula que només el 6% dels espanyols
Reconeixen la declaració de la renda que guanyen més de 60.000 euros. Tot el que era a partir de 60.000 euros no té sentit tenir-ho desglossat perquè només hi ha un 6% de la població que guanya això i ho pots agrupar tot junt.
que és una mica el que ens proposa Montoro de cara a 2015-2016. A partir del 1 de gener de 2015, es redueixen molt els trams, hi haurà només cinc trams diferenciats, però fa una mica de trampa perquè redueix els trams i com abans ens redueix amb el percentatge, abans dèiem que els que guanyaven menys els gravaven el 24-75%, ara els gravaran el 20%, que és menys,
Abans dèiem que el mínim era des de 0 fins a 17.700. Ara el mínim és de 0 a 12.450. Per tant, hem abaixat aquest mínim i aquesta primera gent sí que es beneficiarà. Tota aquella gent que guanyi menys de 12.450 euros sí que només els hi gravaran el 20% en contra del 24-75%, però el que guanyi ja 12.451 euros
li gravaran el 25% quan abans li gravaven el 24-75. S'ha de tenir en compte tot això. Aquest canvi que fan perquè aquests trams variaran respecte del que estem acostumats
i fan aquest últim PAC de més de 60.000 euros en endavant, que ho graven al 47%. Comparant-ho amb la resta de països de la Unió Europea, tant a Alemanya com a França com a Itàlia, parlant del tram sempre màxim, que és a més de 60.000 euros, aquí a Espanya estarà el 47%, al 2015 diuen que al 2016 el 45%, però ja veurem què passa al 2016, perquè el 2015 és l'any electoral,
i estarem en un tipus bastant semblant al que té Alemanya, França i Regne Unit que està al 45% i l'Itàlia està una mica per sobre al 48,33%.
D'acord? Llavors, pel que fa a la base de l'estalvin... És molt semblant, en realitat, no? Sí, en els diferents estats sí, perquè més o menys Brussel·les ve marcant bastant... Ja dóna una línia. Ja dóna unes indicacions del que s'ha de marcar. Llavors, és bastant semblant al que graven uns i altres, d'acord? Evidentment, si anéssim a mirar el que graven els països nòrdics seria molt més que el que graven aquesta sèrie de països que jo he comentat. Però era més o menys per comparar-nos amb els que graven
més o menys el mateix que el cas espanyol. Saltant ara a la base de l'estalvi, que és a dir, tots aquells diners que nosaltres decidim voluntàriament estalviar-los de cara al futur, aquí el tipus impositiu és menor. Fins ara hi havia uns trams, el que la gran majoria de gent
No és tant el que estalvia, sinó els interessos que et donen per estalviar. És diferent. Pots estalviar mil euros però només t'han donat un euro i mig al cap de l'any. Aquests dos euros és el que hauries de pagar impostos. No pels mil o dos mil que has decidit estalviar.
Avui en dia, fins al 31 de desembre de 2014, està gravat al 21% si està al viage com a màxim 6.000 euros. Amb interessos obtens 6.000 euros, el 21%. Com més diners o interessos reps, més augmenta, passa del 21 al 25 i del 25 al 27.
Ens prometen que de cara al 2015 i al 2016 es disminuirà. Ara ho teníem. Els que estalviaven fins a 6.000 euros al 21% baixarà al 2015 al 20% i al 2016 al 19%. Hi ha una certa promesa de baixar aquesta base de l'estalvi i a veure si així s'incentiva una mica més que la gent estalvi.
Estic en pauses perquè vaig assimilant-ho amb molta xifra i vaig intentant assimilar-ho tot plegat. Hem vist l'impost de la renda de les persones físiques en base general, base de la renda del treball i base de l'estalvi. Abans d'acabar el que farem és donar tres consells per a partir del 1 de gener del 2015, coses que canvien
respecte al que hem vingut a veure en els últims anys. Hi ha alguns canvis que s'han de tenir en compte perquè si no et penses que tot funciona com sempre, no te n'adonaries fins al...
juny del 2016, que és quan començaries a mirar què ha passat el 2015. I potser passaria per alt, no? Perquè de vegades hi ha gent que m'incloc, que directament ho deixes fer i no saps com ho podries canviar. Exacte, llavors és per tenir-ho una mica en compte. Els tres consells que donaríem seria el primer, aquella gent
que per desgràcia ha decidit estalviar els seus diners amb accions i que tenia accions sabran que certes empreses donen de tant en tant un dividend, que és com si fossin una espècie d'interessos. Fins avui en dia, els 1.500 primers euros que et donaven amb dividends no havies de pagar impostos i no els havies de ficar a la base impunible de l'estalvi. Estaven exemps.
Si no tenies diners, sabies que aquells interessos que anaven donant no havies de pagar impostos.
Això s'elimina. A partir de l'1 de gener del 2015, des del primer cèntim d'euro que et donin dividends, hauràs de declarar-los quan facis la declaració de la renda. No hi ha escapatòria. Fins ara, els 1.500 primers euros, te'n lliuraves, a partir d'ara no. El segon punt, per la gent que, a partir de l'1 de gener del 2015, que esperem que cada vegada siguin menys, perdin la feina,
i els indemnitzin. D'acord, he vist la indemnització corresponent per haver perdut la feina.
sempre i quan aquesta indemnització sigui inferior a 180.000 euros no ho has de declarar. Està exempt de pagar impostos. Aquest 2014 sí que els havies de pagar. Era més baix l'import. No era 180.000, era més baix. Això ho van ampliar perquè van estar parlant amb sindicats i van estar reunint-se govern i sindicats i patronal per veure quin import fixaven
perquè es considerés que ja era com una indemnització abusiva i per tant sí que s'hagués de pagar impostos. Tot i així, si algú guanyés o li paguessin com a indemnització 200.000 euros, els 180.000 primers euros no paga impostos, els 20.000 següents sí que pagaria. No és que tots els 200.000 ja toqui pagar-los, sinó que els 180.000 sempre estan fora de tributació.
I després hi hauria encara un tercer grup que quedaria afectat, oi? Sí, la tercera recomanació o tota aquella gent que sempre ha dedicat una part dels diners que estalvia a un pla de pensions, que és una cosa que s'hauria d'incentivar més i no es fa prou perquè
Crec que heu explicat alguna vegada que el sistema de pensions actual no sabem fins quan, però no serà etern i no serà com és avui en dia, per tant és important que la gent em pregui consència i comenci a fer-se un coixinet d'un pla de pensions alternatiu al que li pagarà l'Estat el dia que es jubili, per molt que hagi cotitzat. A partir d'ara,
Es limita l'aportació a aquest pla de pensions que tu decideixis fer-te a 8.000 euros l'any. Abans era un límit superior i ara aquest límit es redueix. Això per què? Perquè com tot, l'Estat vol...
que la gent gasti i consumeixi i no estalviï tant perquè si es consumeix més... Però és important que la gent tingui present això, que el màxim que podran ficar en el seu pla de pensions són 8.000 euros.
Perquè és interessant ficar-los en un pla de pensions, a part del dia de demà. Per què? Perquè aquests diners que fiques en el pla de pensions tampoc van a parar a la base impunible de l'estal. No has de pagar el 21% d'impostos. Et queda lliure, que ets 20.000. No és que no els hagis de pagar mai, sinó que el que es fa és diferir l'impost. Què vol dir això? Això vol dir que el dia de demà, quan tu rescatis aquests diners... Hauràs de pagar un impost. Hauràs de pagar menys que aquest 21%, però hauràs de pagar. Déu n'hi do, per això, no? És el que guanya el banc.
És el que guanyarà el que recaptarà l'estat. L'únic que si tu has ficat mil euros avui, fins que no et jubilis, aquests mil euros no han pagat mai impostos. No has estat 30 anys sense pagar impostos per aquests mil euros. Hi ha 30 hores de pagar impostos però només un any, no durant 30 anys. És aquesta idea. I es fa, sobretot per la gent jove,
una opció que si la gent a partir d'ara 2015 decideix un pla de pensions i estalviar-ho, s'obre una finestra de liquiditat. Això vol dir que aquesta finestra de liquiditat és a 10 anys vista, vol dir que d'aquí 10 anys s'obrirà una finestra i dirà que necessita aquests diners. Potser he anat ficant mil euros durant 10 anys i en tinc 10.000, m'he quedat a l'atur o vull comprar un cotxe o qualsevol cosa,
em farien falta aquests diners que he estalviat en un pla de pensions. S'obre l'oportunitat durant aquell any de rescatar-los i fer-los servir. Això fins ara no es pot fer. Si tu fiques diners en un pla de pensions, són pel dia que et jubilis. I ara obren aquesta porta perquè hem d'incentivar que la gent es comenci a fer aquests plas de pensions.
que com a mínim d'aquí 10 anys els podrà tocar que fins ara... Són molts 10 anys per això. Pots comptar on serem. Millor això és que no saber que no els veuràs fins al dia que et jutgin. Això està clar. Ja us sabria les 3 recomanacions de cara al 1 de gener de 2015. Perfecte Manel Ripoll, una setmana més per acostar-nos a qüestions econòmiques, desgranar-nos una mica aquests aspectes. Avui sobre l'impost de societats i l'IRPF tornem aviat. No sabem encara quant, de moment et diem bones festes, bon Nadal...
Moltes gràcies i que vagi molt bé. Molt bé, vinga, adeu, bon dia. I ja arribem al final del programa, queden 4 minuts per arribar a la 1 del migdia. Per tant, tanquem aquest Just a la Fusta d'avui dilluns 15 de desembre.
El tanquem agraïn a la gent que ha fet possible l'Andreu en els serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández Rius de la Provisió del Temps. Avui hem parlat amb Mari Àngel Estevada de l'associació de la Marató de Sant Just i Miquel Rabarté del Boniclub Catalunya pels actes que també aquesta entitat va organitzar per la Marató.
Hem fet tàrtulia amb la Carme Amadol, Vicent Riera, el Josep Coderc i la Palmyra Badell. Hem parlat de l'actualitat del Centre d'Estudis Injustengs amb la viceversa presidenta, la Maria Quintana. Hem tingut també les recomanacions de l'Elisabet Hisern de l'Argolari i hem parlat d'economia amb el Manel Ripoll.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb més coses, com cada dia, de 10 a 1. I ara de seguida arriba l'Andrea Bueno amb els Senyors Notícies. Edició migdia. Que vagi bé, que passeu un molt bon dilluns.
Loyalty is easy when you're king Doesn't matter who's around to bring
Some friend you turned out to be Looking cool but anyone can see That you don't know where you're going to But I have some idea
Capped out of everybody's wings. That's what all finally drew you in. Some friend you turned out to be. Looking cool.
But anyone can see That you don't know where you're going to But I have some idea Sorry, but I've got a train to catch
I'm gonna leave you in your schemes to hatch Some friend you turned out to be Looking cool but anyone can see That you don't know where you're going to
No, no, no, no.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Sant Just ha captat 2.907 euros en benefici de les malalties del cor. Durant tot el matí d'ahir van tenir lloc un munt d'activitats a la Teneu i al Boniclub de Catalunya, que van contribuir amb la causa de la Marató de TV3. A tot Catalunya s'han recaptat més de 8.860.000 euros. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'edició migdia d'avui dilluns, 15 de desembre. En titulars, destaquem altres qüestions de la jornada.
L'alcalde de Sant Just fa una valoració negativa del primer any de la Reia Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'administració local. L'assegura que ha comportat una feina innecessària al consistori. La va aprovar al Congrés dels Diputats el desembre de 2013. Aquest cap de setmana torna al mercat de Nadal a la plaça Camoapa. Dissabte i diumenge, 150 parades de comerços, artesans i serveis locals s'instal·laran a la plaça per donar a conèixer els seus productes als ciutadans.
i 10 sant justencs i sant justenques seran els lectors dels poemes de la vetllada literària d'hivern dissabte a l'organitge per desè inconsecutiu al centre d'estudis i enguany repassarà els poemes que es van llegir les primeres vetllades.
Molt bon dia, Sant Just recapta 2.907 euros en benefici de les malalties del cor. 2.907 euros que es van recaptar durant tot el matí d'ahir al municipi en el marc dels actes de solidaritat de la Marató de TV3. La sala municipal de l'Ateneu va acollir ahir un munt d'activitats ben diverses com ara ball, sona xocolatada, recitals de música i cant i entrevistes amb especialistes com la dietista Pilar Sant Pau i el doctor de l'àrea bàsica de salut Florenci Balle.
Aquestes activitats comptaven amb una entrada solidària de 3 euros i van aconseguir recaptar un total de 1.622 euros. Maria Angel Estevada, presidenta de l'associació Sant Justenca per la Marató de TV3, ha fet una valoració molt positiva de la jornada al Just a la Fusta. Es buscava això, que hi participessin el màxim d'entitats possibles i alhora fer un matí ple d'entreteniment. Es va aconseguir perquè tothom va ser molt bonic tenir una oportunitat de veure
que feien les diferents entitats, agrupacions del poble... Tothom era conscient que estaven participant en un acte solidari. I això es respirava.
A més, durant tot el matí, els alumnes dels tallers d'arts plàstiques municipals van fer diferents obres vinculades amb la marató que es venien al final de la jornada. Els alumnes d'arts plàstiques que van fer durant tot l'espectacle van anar fent quadres inspirats amb el cor. I després es venien a la sortida, tothom podia agafar el que volgués i donar un valor simbòlic també.
I bé, això va contribuir a que la suma fos més alta. I la xocolatada també tot plegat va sumar. D'altra banda, el Pony Club Catalunya es va enrecaptar 1.285 euros en unes activitats solidàries que organitzaven Pony Club, la Sípica Sol Solet i la granja Can Mèlic, amb la col·laboració de Can Patrosa. Miquel Rabater és el director de Pony Club Catalunya. Vam fer una participació del concurs de salt, un 73 participants,
A més a més, fèiem una ativitat amb ponis, una passejada en carro amb el Pere Campadrosa, que va portar el seu carro antic de pagès, que sortia per aquí a la muntanya. Les activitats del Boniclub Catalunya van comptar també amb una botifarrada solidària que va ajudar a incrementar les donacions per a la marató per a la investigació de les donacions.