Abans hem explicat força el trànsit aquest matí. En un d'ells un motorista ha quedat ferit greu a l'autopista AP7 a Sant Cugat del Vallès i l'han hagut de traslladar al Parc Taulí a Sabadell. Raca Duara Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Doncs així és, finalment torna la tranquil·litat a la xarxa viària. Després d'un matí convuls i amb diferents accidents i complicacions. En principi, ja circulació neta i fluïda pel que fa a la xarxa viària. Però obrim diaris i fem... Comencem pel diari ara on el bestiar els demora.
L'article es titula gent que mereix un respecte. Comença a parlar d'unió Marta Llorenç, que va sortir ahir a demanar respecte per al seu partit i els seus dirigents, començant pel senyor Duran i Lleida, i suposem per ella mateixa. Diu que no faltaria més, va explicant tot el que ha fet el seu partit referent al cas Pallarols, i després també se'ns diu que la secretària general del PP i presidenta de Castella la Manxa, la senyora de l'Hospital també va sortir a demanar respecte. Perquè al seu entendre, el president Mas no va ser respectuós amb el president Rajoy,
a l'hora d'inaugurar el TGV de Girona i Figueres, sinó que hi va mantenir una actitud desafortunada i ruïna. Per tant, doncs ens torna situant tot aquest cas i finalment el que diu Alza Mora és que davant de tot aquest personal respecte líssim només ens queda un dubte. Els ciutadans mereixem algun tipus de respecte o pensem seguir insultant la nostra intel·ligència cada dia sense cap mena de còrum. És el que es planteja avui Sebastià Alza Mora al diari Ara.
Més coses al diari El Punavull, arran de la mort de Manuel Mota, que era l'ànima de pronòvies, hi ha una crònica de Maria Josep Jordan explicant qui era Manuel Mota fer anar una mica més enllà. Se'ns diu que comença l'article dient que Manuel Mota adorava el vestit de núvia de Gris Kelly, una obra de la criadora de vestuari de Hollywood Helen Rose, amb puntes i botonadura fins al coll que li va inspirar el disseny que lluiria
al seu casament aristocràtic Genoveva Casanova. Se'ns parla de Manol Mota com un home amable, somrient i sensible, que durant 20 anys ha estat cap creatiu del gegant nupcial Pro Nòvies. També creador de Valenciaga i de Drey Hepburn, que li agradava la dama clàssica i amb estil i que s'ha recordat sobretot pels vestits camisers
amb aires de caftan que lluïa Carolina Kurkova a la passarel·la, per exemple. I finalment, a més, se'ns fa l'últim punt, diu que li agradava inspirar-se en els anys deurats del cinema. Per exemple, My Fair Lady, que és el que va despertar el seu interès per la moda, però que, per sobre de tot, respectava la personalitat de cada dona. És el que explica Maria Jose... Maria...
Josep Jordan, el punt avui en referència a la mort de Manuel Mota. I ens anem cap al periòdico per parlar d'habitatge, se'ns parla del compte enrere de Berneda,
Diu que els veïns de la Masia de Can Riera, un dels vestigis rurals de Sant Martí, tenen ordre de desnonament pel pròxim 1 de febrer, sempre que no aconsegueixin impedir-ho, una cosa que per la qual ja fa mesos que lluiten. L'1 de febrer en principi és el dia que hi ha previst fer el desnonament, segons assenyala la notificació judicial
que han rebut el Diego i l'Isabel, que són els dos últims veïns de Can Riera, una masia voltada d'un desenjelat aparcament de camions, a la Berneda. Una mena de verd oasi semi-rural, segons llegim en aquest reportatge, el periódic on, mig d'un hostil i grisa zona industrial, un dels últims vestigis agraris de Sant Martí, que després de ser buidat, la ciutat té previst enderrocar-lo, per això cato l'indret del famós Pla Prim, que preveu la construcció de milers de pisos a dos passos de la futura estació de l'AVE de la Sagrera.
Doncs és el que se'ns va explicant, se'ns alerta, se'ns avisa que pot passar d'aquí a pràcticament un mes a la barneta. I atenció, avui acabem amb aquest recull de premsa amb l'article del Quim Mons de la Vanguardia en què fa referència
La llibreria Catalunya diu, com anava a tancar la llibreria Catalunya si l'altre dia al telediari que donava la notícia del premi Nadal que va guanyar Sergio Vila Sanjuan hi van posar com a fons una foto del tenista Nadal. Tanca Catalunya i no serà l'última a fer-ho. En les últimes dècades hem vist tancar un munt de llibreries una rere l'altra. Ens parla de diferents exemples, ens parla també de la seva experiència amb la llibreria Catalunya i diu, de totes les notes d'acomiat que n'he llegit em remouen els budells les que gairebé donen la culpa del tancament al McDonald's que s'instal·laran en aquell local, com si la llibreria tanqués
voluntat de la perversa cadena d'hamburgueses. Diuen ja que arribant a un pas de la santificació i escriuen que on hi va haver lectura lenta ara hi haurà menjar ràpid. Dimarts, el versió RQ Sergi Pàmies feia una defensa del menjar ràpid en contra de l'exesperant lentitud de molts restaurants ineptes.
De fet, llavors acaba l'article fent referència també lligant menjar i literatura, però és aquest article de mites, per posar una mica les coses al seu lloc, de Quim Monzó sobre el tancament de la llibreria catalana.
Ens fixem ara en els diaris esportius. El diari esport titula La pilota d'or no descansa, referent a Messi. El canvi al bon aeroportivo el protagonista d'avui és Neymar.
I em diu que el brasilé vol jugar a Messi i el seu desig és venir aquest estiu al caràcter conscient que necessita el Barça per progressar. Diu que ell em pressiona.
I d'altra banda passem ara a repassar què és el que s'ha d'explicar des del diari esportiu al Nou, que ens diu la pilota que compta després de la festa d'Azur i Cleo Messi seran dels al·licients d'aquesta nit al Camp Nou en aquest partit de Copa del Rey.
i dels esports passem a la cultura perquè us expliquem ara que la joveníssima companyia, la Hydra, desembarca a Barcelona amb el viatge iniciàtic de 6 joves orfes. Són un grup de joves que tenen tots menys de 20 anys i que avui estrenen a Barcelona, l'Anau Ivanov, aquesta obra. A més a més són actors que després d'haver començat la televisió fan aquest salt als escenaris teatrals, una companyia que es diu la Hydra.
I acabem aquest repàs per l'actualitat del dia amb un punt musical.
I és que el grup Gels, que l'hem escoltat alguna vegada aquí just a la fusta, un dels membres d'aquest grup, que és Chris Owens, ara publica un disc en solitari, el publicarà dilluns que ve, dia 14, i es podrà escoltar, evidentment, es podrà sentir aquesta faceta del membre d'aquest grup en solitari, veure com se'n surt sense l'Estele directe del grup Gels,
Treball es titula Elisandra i el publica Turnstile al proper dilluns. Un llançament que serà via mundial. Veurem com se'n surt aquest membre del grup Girls.
Per tant marxem encara escoltant aquest grup, encara que no és el que sentirem a partir de dilluns, sentirem la seva nova faceta, sinó que el que fem ara és acomiadar-nos aquesta secció de recull de premsa a través d'un dels temes més coneguts d'aquest grup, d'aquell grup que té nom de noies.
I don't like the girls that I love. No one can take you more than I can make you an offer. Cos I'll be the one but you won't. I've been messing with so many girls. Who could give a damn about who I am? They don't like my bony body. They don't like my dirty hair or the stuff that I say.
Oh, oh, oh
No, no, no.
Everything will be all right, that woman loved me. I'll meet a woman who loves me, me, me, me, me, me, yeah. I'll meet a woman who wants to ride around the corner. And you'll be the girl that I love. And you'll be the girl that I love. And you'll be the girl that I love.
You'll be the girl
Passant 3 minuts de 3 quarts d'11, parlem ara del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, Carme. Sembla que ja ha arribat el fred, no? Una mica està arribant. Home, una miqueta més sí. Aviam, ara sí que ja estem entrant dintre del que podria ser una miqueta la normalitat. Parlar que ara, pràcticament, a punt d'entrar, passen 3 minuts de 3 quarts d'11.
Estem en 8 graus com a 7, ja és una temperatura bastant normal per l'època, fa fred si surts al carrer, tot i la presència del sol. Avui tenim molta mala visibilitat, alguns núvols, és aquest front que ha passat, nosaltres només esquitxàvem una miqueta el cel, el teníem una miqueta més brut. També hi ha moltes boires que estan marxant, està bufant una miqueta de vent del nord-oest, és una renovació d'aires progressiva, el que dèiem aquesta setmana pel fet de marxar aquest anticicló. I ahir ja ens vam quedar amb la temperatura mitjana,
d'un mes de gener, que són 13 graus. Ahir ens vam quedar amb aquests 13 graus. Recordem l'evolució, perquè potser molta gent no ho acaba de creure, dilluns 19, dimarts 16, ahir 13, avui potser 14, divendres estaríem entre els 12 i els 13, i al cap de setmana al voltant dels 12 graus.
O sigui que la temperatura a poc a poc es va normalitzant i pel que fa a les mínimes, doncs també han anat baixant a poc a poc. Avui la mínima a Sant Just ha estat de 5 graus, 5 i mig. Ja és una temperatura també normal del mes de gener per ser a Sant Just. I de cara als propers dies, doncs podria encara baixar una miqueta més i no es deixarà d'estranyar que durant el cap de setmana a Sant Just tinguem una mínima entre els 3 i els 4 graus. O sigui que a primera hora i a última hora, doncs també tindrem una certa sensació de fred acusada, fruit d'aquest. És que estem a l'hivern i toca passar fred.
Pel que fa al cel, avui dijous les temperatures les recuperem una miqueta. Com has sentit, ahir vam fer 13 però avui podem arribar als 14, perquè tenim la presència del sol, tenim aquests núvols alts, pararà el vent i potser al migdia pot augmentar una miqueta la temperatura. Però és un augment momentani, ja que a partir de demà divendres i sobretot dissabte i diumenge, l'aldessens ha de ser progressiu.
No hi confiem gaire, però hi ha alguns mapes que s'aventuren.
Diumenge baixen les temperatures, estarem al voltant de 10 o 11 graus de màxim a Sant Just, i que de cara al dilluns encara baixen una mica més, o sigui que potser dilluns tindrem valors que estaran clarament per sota dels 10 graus, 8, 9 graus a Sant Just, a Barcelona crec que serà una miqueta més. Però bé, sí que queda bastant clar que aquesta evolució de descens de temperatura no acaba amb el cap de setmana, sinó que durant la setmana vinent continuarem amb valors bastant clars pel que fa a temperatures. Déu-n'hi-do.
I pel que fa al cel, que dèiem que ara hem desviat el tema, avui tenim aquests núvolets, demà divendres més sol, tant divendres com dissabte seran dos dies on el sol podria dominar d'una manera una miqueta més clara, i diumenge sembla ser que podríem tenir alguns núvols més. Diumenge ho hem anat comentant durant tota la setmana, sembla que es va confirmant, però la meitat nord de Catalunya hi haurà una certa inestabilitat i diumenge no s'hauria de descartar
el fet que aquesta meitat nord tinguéssim fins i tot algunes precipitacions. Com que els valors són baixos, en alguns punts poden ser de neu. Pensem que avui la cota de neu està al voltant dels 1.500 metres a Catalunya.
però clar que, com que hi ha aquesta evolució de descens, de cara al diumenge podria estar al voltant dels 800 o 900 metres. En alguns punts de Catalunya, si hi ha precipitació, a la meitat nord, hi ha aquesta alçada, doncs podríem veure flocs de neu perquè hi ha una certa inestabilitat. Pel que fas en just diumenge, tindrem alguns núvols més, no s'esperen precipitacions, però sí que serà un dia bastant més variable. Clar, per aquí afegim el pas del front, humitat elevada i temperatures més baixes, o sigui que els 3 toms seran freds. Aquest any els 3 toms no seran...
Tant càlits com la Cavalcada de Reis, o tan càlits com el Dia de Reis, que vam tenir uns dies espaterrans, o també dies macos com Sant Esteve. Nadal no, Nadal va ser una mica més envuïrat, però Sant Esteve va ser un molt bon dia. Doncs sembla que aquesta festivitat dels Tres Toms estarà marcada pel fred i per un dia variable, amb bastants núvols i amb sensació de fred, perquè el sol no podrà fer la seva feina.
Anirem seguint. Anirem continuant amb aquesta evolució. Aquest canvi d'aires, anticicló que es retira, molt potent i que ens ha acompanyat durant gairebé un mes, comptant desembre i gener. I ara aquest canvi d'evolució que ens marca el que queda de mes de gener, que és molt.
doncs anirem tenint diferents canvis amb dies més freds i altres dies més càlids. O sigui, sí que hi ha molta variabilitat pel que fa a les temperatures durant el mes de gener. Hi haurà dies molt freds i hi haurà dies que tornarem a recuperar valors de 14 i 15 graus. Aquesta és la previsió. I també hi haurà dies de pluja que també estan previstos, sobretot la setmana que ve començarien. Molt bé. Doncs ja anirem parlant. Bones notícies, doncs. Sí, perquè estem a dia 10 avui i encara no tenim ni una gota registrada al plobiòmetre. Però el gener és sec. El gener és sec. Molt bé, Carme. No passa res.
Gràcies, Carles. Que vagi bé, bon dia. I del temps passem a escoltar els Beats House amb el seu tema Zebra.
Ah, ah, ah...
You know you go, but you don't got a word. Always this child, but I'm so wild. Don't I know you've been in the rest of all this century? All this century?
I love to stand in the white sand. Dirtiness for miles, ice for mild and wise. Don't I know you better than this? Only essential, only essential.
Anyway, run, you run the boys Black and white boys Archie and the mothers Anyway, run, you run the boys Black and white boys Archie and the mothers
Don't ask for miles, I smile a while. Who wastes time to focus on the wild? Don't I know you better than the rest? All of them sent you, all of them sent you from here.
Anyway, run, you run before us. Black and white walls are to the farmers. Anyway, run, you run before us.
Run, you run before us Black and white horse Arching among us Anyway, run, you run before us Black and white horse Arching among us
Just a la fusta. Sant Jús en directe. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de 7.30 a 8.
En bas, on bas, ets de plàstic, el groc, carall, tu ets de metal, el groc ja val, oh, prig de llet, el groc bas i fet.
Però tu, tu de plàstic ets, però no ets cap envàs i si no ets cap envàs tu on vas? Encara que siguis de plàstic, si no ets envàs al groc no hi aniràs. Encara que siguis metàl·lic, si no ets envàs al groc no hi aniràs. Si no ets un envàs
Pregunta on vas. En vasonvas.cat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Som les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Aite Polo i Oriol Pujador. El conseller de Govern del Banc d'Espanya, Guillem López Casasnovas, defensa que s'exigeixin responsabilitats i també penes de presó si es demostra que membres d'aquesta entitat supervisora han comès algun delicte. Són declaracions a la xarxa. La Fiscalia ha atuat instàncies del Banc d'Espanya i hi ha moltes persones encorçades. Si això es tradueix en clau interne, ja hi ha realment
constància, objectiva, que algú en la comissió ejecutiva, com diuen aquest esborrany d'informe de dispectors, ha mirat cap a l'altra banda i no ha fet el que li era el deure degut. Doncs a mi em sembla que s'han d'exigir responsabilitats i això passa des de dimissions i si hi ha penes de presó, penes de presó.
Aquesta és la reacció, doncs, de Guillem López Casasnovas després que la fiscalia hagi demanat dades al banc d'Espanya per aclarir la denúncia de l'associació d'inspectors d'aquesta entitat supervisora que apunta que la institució ha mirat cap a una altra banda davant d'alguns indicis de delicte. Els Mossos d'Esquadra i la policia nacional han desmantellat un grup especialitzat en distribuir bitllets falsos arreu de l'estat espanyol.
S'han detingut 17 persones, dues d'elles a Santa Coloma de Cremanet al barcelonès. Després de declarar davant del jutge, 11 dels arrestats han ingressat a la presó sense fiança. Els investigadors calculen que durant l'any passat aquesta organització va arribar a introduir al mercat 70.000 euros, amb bitllets falsos de 200 euros.
La resta dels presumptes membres de la xarxa van ser detinguts a Madrid. Tots els arrestats ja tenien antecedents policials per delictes semblants. De l'Ajuntament de Mataró al Maresme, l'oposició en bloc demanarà explicacions en el ple d'avui per la dimissió de la regidora d'Administració i Atenció Ciutadana. Carolina Soler, encarregada de l'Àrea Econòmica, deixa el càrrec quan encara no s'han presentat ni aprovat els pressupostos municipals per aquest any. Mataró Ràdio, Clara Sánchez, bon dia. Bon dia, sorpresa per la dimissió de la regidora
d'administració i atenció ciutadana de l'Ajuntament de Mataró, Carolina Soler, per part dels grups de l'oposició. La majoria de formacions amb representació al consistori materoní demanen explicacions a l'executiu de Joan Mora per la marxa de la fins ara responsable de l'àrea econòmica i també pel seu relleu per part de l'economista i historiador Ramon Reixac.
El PSC, Iniciativa i la CUP preguntaran el ple d'aquest vespre pels motius de la marxa, atès que en el darrer ni mig han plegat també quatre càrrecs de confiança. Els socialistes consideren que la renúncia de la regidora pot ser un entremanc perquè prosperin els pressupostos. El Partit Popular i Plataforma per Catalunya, en canvi, asseguren respectar la decisió de la fins ara regidora i afirmen que en cap cas qüestionaran quins han estat els motius que l'han portat a deixar el seu càrrec.
Més de 6.500 persones ja tenen bitllet de tren per viatjar en els propers dies en la nova línia d'alta velocitat Barcelona-Figueres a l'Alt Empordà. Són bitllets comprats amb ventilació per ser utilitzats al llarg dels propers dos mesos segons fons de Renfe i per viatjar tant en els trens avant com en els AVE. Per cert, la companyia recorda que un miler de persones ja han visitat l'AVE que està aparcat a l'estació de Girona i obert al públic. Aquest tren d'alta velocitat de l'estació de Girona es podrà visitar fins demà.
El Tresor Públic Espanyol acaba de fer la primera subhasta de deute d'aquest any i ha aconseguit col·locar més diners dels previstos. En concret, el Tresor ha aconseguit 5.817 milions d'euros, molt per sobre de la previsió màxima d'emissió que era de 5.000 milions. A més, l'èxit d'aquesta subhasta també s'ha traduït amb interessos més baixos. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Roger Castillo. El Barça rep avui el Córdoba a partir de dos quarts de deu en la tornada als vuitens de final de la Copa del Rey. Ho fa amb l'avantatge del 0-2 del partit de nada. Per aquest partit descansen Piqué, Xavi, Pedro i Niesta, mentre que Leo Messi sí que jugarà aquesta nit. Adriano torna a la llista de Jordi Roura, que dirigirà l'equip. Avui també s'enfrontaran al partit de Copa del Rey, el Getafe, contra l'Etit de Madrid i el Betis, que arribarà a la visita del Las Palmas.
També en futbol victòria del Sant Andreu a la Copa de Federació, els barcelonins han guanyat per 5-1 el Villarrobledo en l'anar als vuitens de final d'aquesta competició. La tornada es disputarà el 24 de gener a Terres Castellanes. En Waterport Alètic Barcelona s'ha clasificat per als vuitens de final de la Lliga de Campions. Ho fa com a primer de grup quan encara falten dues jornades per disputar-se. Els mariners han guanyat el Brescia i l'Itàlia per 9-7.
a la piscina de Sant Sebastià. I amb basquet Àlex Barrera firmat amb la penya per les properes dues temporades. L'escorta català, format a les categories inferiors del club, signa el primer contracte professional de la seva carrera i un darrer punt de motor. Avui es disputarà la sisena etapa del ràtli de cart. Serà la primera etapa íntegra en terreny xilè. En cotxes, Nani Roma va guanyar l'etapa d'ahir. Notícies en xarxa.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Aquest matí s'ha publicat la llista d'admesos i no admesos en l'adjudicació de 54 pisos amb protecció oficial de règim general de venda al Mas Lluís.
Se situa al carrer Violeta Parra números 8, 10, 12 i inclou en places d'aparcament i traste. Al web de promonsa3bdoples.promonsa.cat podeu consultar el llistat i el procés que s'asseguirà a partir d'ara. Teniu temps per presentar reclamacions a la llista fins al dia 18 de gener, mitjançant un formulari al local de Promonsa durant l'horari d'oficines.
Les més qüestions aquest divendres i dissabte se celebra la primera marató 2.0 de donants de sang. Aquests dos dies es farà al Palau Robert de Barcelona i la novetat és que ja es pot reservar ara per internet. També es podran fer donacions entre divendres 11 i el dia 18 a l'Hospital de Sant Pau, al Clímic i a la Vall d'Hebron. Els últims dos anys ja s'havia fet una marató de donació de sang però aquest és el primer cop que s'ha fet el llançament 2.0 en què la difusió es basa en les xarxes socials. Les reserves es poden fer per internet i de moment ja s'hi han apuntat
2.000 persones. Tothom qui tingui entre 18 i 65 anys i pesi més de 50 quilos pot donar sang. Això sí, entre donació i donació han de passar com a mínim 3 mesos. La Marató de Donants serà aquest divendres i dissabte i ja podeu fer una reserva a través de la pàgina web maratodonants.cat. Recordem també que dimarts que ve el banc de sang i teixits també s'instal·larà a Sant Just davant del casal de Joves per apropar-se a la ciutadania Sant Justenca.
Fem un punt més per explicar-vos que el punt net del Mercat Ambulant de Sant Just regala compost a canvi de residus. Des de principi d'any, les persones usuàries que porten residus per reciclar el punt net del Mercat Ambulant reben a canvi una bossa de compost obtingut del compostador de la Deixelleria Municipal. Recordem que el punt net és un punt de recollida de residus petits. Pot ser oli de cuina, roba, petits aparells electrodomèstics i elèctrics. Des de l'any 2009 s'instal·la el Mercat Ambulant als dimecres
al matí i les tardes del primer dimecres de cada mes. També funciona com a punt de reparació de petitge electrodomèstics. I de moment això és tot, la informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una i cinc. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de radiodesvern.radiodesvern.com. Molt bon dia.
L'estat espanyol i l'estat espanyol i l'estat espanyol i l'estat espanyol i l'estat espanyol
And it's time To win me your love again I will win it all I will win it all Love, oh love Can bring me your love someday I will win it all
Oh, well...
pay my fight to win, make it all again. I will be there. I will be there. Love, oh love, can break down the wall someday. I will be there.
Oh, eh, oh, eh...
I'm loving you
Try, baby, try to trust me.
Just shoot it!
No. No.
I'm still loving you
I'm still in love with you I'm still in love with you I knew you loved me
M'agradaria veure-la.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smurf Jazz Club. T'hi esperem.
Tu, Seba. Al Ràdio d'Espanya. Però què, Seba, el meu senyor Marito què fa? Bueno, vostè m'ha dit que volia xins com a internacional. No, jo no li he dit això, no he sentit coses. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The hill of the lips. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi. Ambas, on vas? Ets de vidre?
Albert! Oh, pot de cigrons! Albert, vas! Cordons! I tu també! Embas de perfum! Patapum! Però tu de vidre ets! Però no ets cap envàs! I si no ets envàs, tu on vas? Encara que siguis de vidre, si no ets envàs Albert no hi aniràs. Encara que vinguis de morano, si no ets envàs Albert no hi aniràs. Si no ets un envàs,
Pregunta on vas. En vas on vas puncat? Separa bé la nostra responsabilitat. Generalitat de Catalunya amb el finançament de Covidrio. El condensador de flujo. Un programa reconegut per l'ONU.
Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu,
Potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. Per seguir l'actualitat del Baix Vilobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. I ara és hora de saludar la Carme Mando. Bon dia, Carme, què tal?
Per fer un bon plat, una setmana que en principi estàvem una mica... ahir vam aprofitar diferents ingredients cuinats ja que ens havien sobrat d'aquests dies de Nadal, també vam fer un plat.
Més o menys lleuger, més o menys dimarts passat, què farem avui? Jo avui volia, havia pensat de fer, però com que puja una miqueta el pressupost, que era un rap, això ho deixarem per la setmana que ve, perquè ara estem amb la ressaca. Llavors anirem una cosa una miqueta més econòmica, igual de boníssima, i que als nanos també els encanta més que el peix, perquè als nens...
Serà unes hamburgueses de carn normal. Si la prepares tu, poses la meitat de tocino i la meitat de vedella o del que tinguin, que és molt més gustosa. Les poden fer a casa també, les hamburgueses, diria així, justament amb nens. A més, ells també s'encanten. Fas una hamburguesa ben contundent, això poses una miqueta de pa ratllat dintre de l'hamburguesa.
Agafes una llema d'ou, la partes i la llema ho guardes. És com si fessis un besteig tàrtarà, t'agrada? Sí, m'agrada. Però s'ha de vigilar, no? Vull dir que no quedi massa cru. O que sigui carn bona. Que vigilis, no vols comprar qualsevol hamburguesa. No, no, quan fas un besteig tàrtarà t'has d'anar al carnicer i dir-li aquest tros. O fer això o fer-la tu a casa sabent què fas. Estem pensant que les fem a casa.
Agafem un ou, barregem una miqueta perquè tingui més proteïna i tot, fins i tot pels nens. I ho fregim. I agafem un tomàquet, que ara hi ha uns tomàquets boníssims. Cosa no normal, perquè tota aquesta temporada ha sigut nefasta pels tomàquets. Talleu i rodaixes, els passeu una miqueta per la paella amb una miqueta d'oli.
i llavors ho feu servir com de coixí, la meitat d'una hamburguesa i un tros de tomàquet. Els nanos menjaran l'hamburguesa i es menjaran el tomàquet. Clar, una bona cosa doncs. I és una cosa, aviam, està bé de preu. Ara veieu que us volia recomanar el RAP i de veritat ho deixo per un altre dia. La setmana que veu l'altre ja hem pogut fer una mica més de calaix. Ja ens oblidem de les festes. Molt bé Carme, gràcies i fins demà, bon dia.
El condensador de fluxor. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a ràdio d'Esvern.
En vas? On vas? Ets de plàstic? El groc! Carall! Tu ets de metal? El groc ja val! Oh! Prig de llet! El groc vas i fet!
Però tu, tu de plàstic ets, però no ets cap envàs i si no ets cap envàs tu on vas? Encara que siguis de plàstic, si no ets envàs al rock no hi aniràs. Encara que siguis metàl·lic, si no ets envàs al rock no hi aniràs. Si no ets un envàs
Pregunta on vas Amb vasonvas.cat S'apara bé la nostra responsabilitat Generalitat de Catalunya amb el finançament de Coembes Ràdio t'espera, 48.1 FM Ràdio t'espera, 48.1
Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de 7.30 a 8.
Whoa, whoa. Whoa, whoa. Whoa, whoa.
Our house, in the middle of our fields Our house, in the middle of our streets Our house, in the middle of our fields Our house, in the middle of our fields Our house, in the middle of our fields Our house, in the middle of our fields Our house, in the middle of our fields Our house, in the middle of our fields Our house, in the middle of our fields Our house, in the middle of our fields
In the middle of our street, our house. In the middle of our... Our house here has a crowd. There's always something happening and it's usually quiet now. Our mum, she's so house proud. Nothing ever slows her down in a man she's not allowed. Our house. In the middle of our street, our house.
Father gets up late for work Mother has to iron his shirt Then she sends the kids to school Sees them off with a small kiss She's the one they're going to miss and helps away
In the middle of our street, our house. In the middle of our... I remember when I said that everything should be
We'll wait if we take them We'll come between them To dream it All the worst is Sunday best Mother's tired, she needs a rest The kids are playing up downstairs Sisters sighing in her sleep Brother's got up at night to feed We can't hang around Our house in the middle of our street
In the middle of our street, our house In the middle of our street, our house In the middle of our house Was our castle and our keep, our house In the middle of our street, our house That was where we used to sleep, our house In the middle of our street, our house
In the middle of our street, our house. In the middle of our, our house. In the middle of our street, our house. Was our castle and our... Something tells you that you've got to get away from it.
I had to leave you and go away But I think about you every day In the morning and in the afternoon
I wish that I could see you soon And when I held you I felt so fine It was like there was nothing left on my mind It was like Rockaway Beach in the month of June I wish that I could see you soon I had no plans to meet you, baby I had a million things to do, baby But you hit my heart with a harpoon
I wish that I could see you soon, the angels go. How long till you can see her? And I'm like, the sooner the better. Do you really think she will wait for you? Well, I have no way to say and there's nothing I can do. Well, I have no way to say and there's nothing I can do. Go!
Now listen, now that I am across the sea I wonder if you're gonna wait for me or if you're gonna find a new boy to spoon. I wish that I could see you soon and if you wait a little my pretty friend until I
Come back to hold your hand We'll be like bugs when they break through a cocoon You know, I wish that I could see you soon It's been a while since I felt like this And now I've found someone I really miss Under the sun, under the moon I wish that I could see you soon, angels I want to can see her
I'm like, the sooner the better. Do you really think she will wait for you? And I'm like, there's no way to say and there's nothing I can do. Well, there's no way to say and there's nothing I can do.
In charge again. How long till you can see her? And I'm like, well, it's too late about her. Do you really think she will wait for you? And I'm like, there's no way to say and there's nothing I can do. Well, there is no way to say and there is nothing I can do. Well, there is no way to say and there is nothing I can do. No way to say and there is nothing I can do.
Passa un minut de dos quart a dotze. De seguida ens posem amb la tertúlia d'actualitat. Ja, com veieu, a través de la càmera es van incorporant també els seus llocs. Els tertulians habituals del dijous, la Joan Algarra, la Lyn Santabàrbara, el Pere Oliver i la Montserranera.
M'agrada molt.
Passen dos minuts de dos quarts de dotze i cada dijous aquesta és el que fem més feta Artúlia amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montserrania i la Lilina Santa Bàrbara. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Molt bon dia. Bon dia, bon dia. I bon any. I bon any.
Que és el primer programa del 2013 que fem junts, no? Com ha anat, doncs, el Nadal? Bé, dintre de tot. D'una pura normalitat familiar. Sí, el mateix. De reunió en reunió i de... Nosaltres aquest any hem tingut poques reunions però hem caminat 20 números amunt, 20 números avall. I de taula en taula i menjar una miqueta massa. Massa, massa. I per molts anys que pugui ser així, perquè el fotut és passar el Nadal en un hospital o en una circumstància dura, per tant... O veure un règim d'aquells tants sabers
Ara farem exercici i dieta i perdrem el que hem guanyat. De vegades odiem amb els amics que ens trobem pel carrer. Si ens trobem pel carrer és bona senyal. Bicicleta i natació. I la Joana ja ho vam recomanar. Bicicleta fa ella, natació fa ells jo. Són dues possibilitats. També la de caminar molt cada dia és molt recomanable. És la més barata. Si pots, si pots. Tot depèn que portis les sabates adequades.
Això mateix. Si no neda i l'aigua et sosté. Ahir ho vam recordar. Volontaris pel planeta aigua es necessiten. Tindrem els campeonats de natació del món de natació. La meva filla i el meu nen ja s'han apuntat com a voluntaris. Jo també. Clar que sí. No, jo no me'n puc apuntar perquè deu estar-se amb molta estona.
Joana, que es necessita gent també per escriure, per participar en els bulletins dels clubs, per fer moltes coses diferents, per fer la tira còmica. Pots participar en moltes coses. I bé, ja van tenir una reunió.
Va tenir una reunió amb el Jordi que va anar als dos. En tot cas, les festes han anat bé i comenceu l'any amb moltes propostes noves. Des de les maques fins a les preocupants. Volia treure un tema, ja el despatxarem de pressa perquè abans l'estaven parlant.
que és aquesta plataforma de gent que se sent estafada per la banca, la plataforma es diu estafats per la banca, i davant de diferents bancs i caixes, en diferents punts de Barcelona, van repartint octavetes dient que els estafen els bancs, que els estafa un... Ells donen un... Els estafa tothom. Tothom, la Caixa Penedesa, el Banc de Sabadell, la Caixa Catalunya, Caixa Sant Ander, Banca Síbica Nova... Em sembla que hi són totes. Suposo que està referit amb les preferents, m'imagino. Suposo que està referit amb les preferents.
Hi ha altres coses, però el que jo ve... Perdó, Carme, tu em sents a mi? Jo sí, no em sents.
Em sents a través del micro? Ja està. Jo no et sento i... Ja intentarem arreglar-ho. Mentre el Pere ens explica de què es queixen aquests usuaris. Aquests usuaris textualment diuen en el seu pamflet que ja abans de començar vam poder comprovar el tarannà que demostra la caixa dia a dia també en front de la seva situació i de les seves reivindicacions.
Diuen que havien de tenir una reunió a les torres Mordors de la Caixa de Diagonal, els van donar llargues per anar a la caixa de la Via Laietana i els van donar llargues, un tracte absolutament intimidatori de vigilants a les portes de l'edifici i es queixen d'això en els seus conflets.
que tenen els seus calerons en alguna mena de llibreta que no els poden treure. I com que no els poden treure, estic parlant de persones de 80 anys. I molts estalvis. I aleshores es troben que no poden treure els seus calerons. I no sembla que els puguin treure. No sembla que la situació hi hagi una solució.
I a més és curiós que ahir, abans d'ahir, en un article a l'hora de Josep Ramoneda que es deia Decència i intimidació està parlant precisament d'aquest tema dels bancs i caixes i deia són l'expressió de la impunitat amb què han operat sectors del món empresarial, financer i polític convençuts que entre ells s'ocouen i entre ells s'ho mengen i que si hi ha problemes ja pagaran el seu Josep Ramoneda en aquest article. Més clar no pot ser. Que més clar no pot ser. Aleshores dius
Quan parles amb algú dels bancs i caixes, sobretot de la caixa, no es preocupa si tot està perfecte. A més, si traieu tots, com aquesta gent demana, que vol treure els seus estalvis, tindríem el que la Lina estava dient fa un moment. És que si traiem tots els estalvis dels bancs i caixes, tenim un corralito. Un corralito argentino, però aquí, a la catalana.
I tu ho plantejaves abans molt bé, digues el que et deies abans fora de micro. No, l'única cosa que estava dient és que és clar, n'hi ha notícies que sí, però es tenen que donar, verificar i tot això, perquè el que no es pot fer... Sabeu quan... Podem comparar amb una pel·lícula de l'Oeste quan fan l'estampida. Quan fan l'estampida no hi ha ningú que controli tot l'arròs. Aleshores doncs, ojo, ojo, perquè la gent angoixada, que prou angoixa tenim el dematí que a vegades
i a sobre d'això et posen aquesta angoixa i com deia el Pere abans,
de condicions físiques, aquí necessito unes ajudes i aquest d'allò m'ha servit a mi per no molestar amb els meus fills o per ajudar els fills que també podria ser. I no es pot tocar perquè allò està congelat, està congelat no surt. Ara jo em pregunto,
La culpa part dels bancs, que això ja no cal que diguem res, perquè són entitats, és com una cosa etèria, perquè no és el responsable. És un núvol, com el de la telefònica. No toques, això mateix.
doncs, independentment d'això, esclar, van fer aquelles coses d'orros preferents. Els estalvis preferents. Però que t'enganyaven d'entrada. T'enganyaven i no t'enganyaven. Això va parlar una i jo també la reconec. No crec que tots els empleats de la banca siguin uns incompetents i a més ho hagin fet amb allò. No, no, és que a més a més els caps, no, una mica, un mutxo.
Els obligaven a oferir aquest producte. Allò era molt llaminer. D'això mateix. La miqueta que tinc me donarà més. Què ha passat ara? I això és real.
que van a treure i diuen que no, que estan entre 10 anys. El senyor que comentava de 99 anys. De 98 anys, l'amic de tota la vida. El seu és gent, no t'amoïnis ara. D'aquí 10 anys seran seus. El seu gendre va anar i diu que vinc aquí amb una metralladora i m'ho dones a la porta. No, ja no busquem la força. Això tampoc se'n veig. Jo us ho diré que això ho sé de veritat.
que no m'ha passat a mi, però és igual. Si vols treure, per exemple, que té pobra que tingui 15.000 euros o dels 15.000 euros. D'aquells d'allò tu no pots tocar els teus cèntims. El que sí que pots demanar és com si diguéssim un emprèstat que has d'anar pagant una comissió i li adelanten els cèntims dels teus propis diners.
Hi ha més carregant interessos a lo largo. Si demanes diners, també ho entens, perquè és una entitat lucrativa. Jo em vaig trobar fa 15 dies a Madrid i dic que ara se m'han acabat els quartos i no porto ni llibreta ni res.
Me'n vaig anar a la caixa, com que tots estem fitxats, a la caixa ho veuen i et donen els diners. I naturalment, per fer aquesta operació, et cobren un tant per cent elevat que després quan veus la llibreta que no valia la pena demanar-ho. No, home, t'han carregat un tant per cent. Sí, que valia la pena. Però per anar amb el DNI?
A mi no m'han cobrat mai per anar amb el DNI a treure diners. En una altra ciutat, en un altre lloc, en una fira. Jo em refereixo a un lloc on la caixa no és casa teva. Ja m'ho crec, perquè no entenc per què ho han de fer. Si en principi formen part d'una altra caixa que és una altra entitat. Però et presten un servei i te'l cobren. Perquè tu has anat a treure diners a la caixa on tu tens la llibreta. No, no, no, no.
S'ha anat a un lloc on la caixa té una estant d'una fira o una sucursal en una altra ciutat que no és un altre lloc. No és una quantitat mínima. A cadascú que s'hi troba, 3 euros d'aquí, 6 euros d'allà... Si us fixeu, jo tinc la llibreta. Tinc una tarja també però és la llibreta. Jo funciono amb la llibreta. La llibreta sí, mireu.
perquè te cobren el gas, el telèfon, el que sigui, de gasto de llibreta, que era 0,80 fa 5 mesos, en aquest moment són 2.05. Cada mes, cada mes, cada mes, mes, mes, 0,30.
d'enviar-te la correspondència, que te l'envien un cop al mes. Un cop al mes i et truquen a les 8 del dematí despertant-te. I jo no sóc una altra gent. I la meva targeta també puc treure diners, però ull, perquè si no la trec amb el que és els queixers que ells tenen, també em cobraran.
Tot i traient diners de la meva conta. I a més, t'ho envien per correu i t'ho envien per mail. Jo dic, per què tanta burocràcia? Si m'ho envies per internet, per què m'ho envies per correu? No cal que t'ho enviïn per correu. T'ho envien tot dues o tres vegades i dius... No, perdona, Pere. Uno por tanto y uno por si lo pierdes. No, i a més, tu no pots dir, clar, que és el que ens passa a molta gent, que de números no hi entenem un borrall.
No, però encara que no entenem si que entenem. Entenem si de 100, però quan ens tornes només... De lo més fàcil sí que ho entenem. Perquè ara et pressionen amb aquell lloc de factura de paper, ho facis a través d'internet o correu electrònic. Però clar, la gent que no hi entenem gaire amb això, costa molt entrar-hi.
Aquestes alçades no ho vull aprendre. A tots els llocs on hi ha ordinador de tant en tant se't trava i se't clava. Jo porto dies esperant que vingui un tècnic a arreglar-me l'ordinador. Jo tinc correu electrònic però no vull entrar en aquesta dinàmica. Que m'ho enviïn en paper, ho sento. Jo vull tenir-ho a les mans, ho sento.
El programa de ràdio de 60 i més, que fem un guió previ cada setmana, la setmana passada el vaig fer des d'un cibercafè. O sigui, vas amb un cibercafè, clar, i llavors allà et deixa l'ordinador, però també has de... Has de pagar. Has de pagar per això.
Per cert que és molt sorprenent que si utilitzes els serveis d'ordinador d'un hotel o d'un lloc d'aquests té un preu normalment bastant elevat i si vas amb un cibercafè paquistaní...
No, una pregunta misteriosament, amb què fan negoci aquesta gent si jo he estat una hora aquí treballant amb l'ordinador i m'han cobrat 40 cèntims. Depèn dels tributs que paguin. Garrativadi és molt perillós. Com és que estan barats i en canvi quan estàs en un hotel i fas servir internet, resulta que et cobra 10 minuts d'internet. És el que deia Joan, els impostos que paga l'hotel són diferents del que paga un petit establiment.
I també el marge que vol guanyar l'hotel suposo que també ha de ser diferent per força que el del petit comerciant. Els altres ho fan per número, per quantitat i ells ho fan selectament. Perquè la banda ampla els deu costar més o menys el mateix. Evidentment, la banda ampla deu ser igual.
entre tots ho paguem tot. I què puguem pagar? Mentre puguem. Quan els de baix de tot se'ns acabi la pasta, jo ho comentava aquest matí amb la meva dona, si se'ns acaba la pasta passarem a pau pèrrimos. Jo espero que no arribem en aquest moment, perquè cada dia estan parlant els economistes de la crisi però a cop hi ha d'estrenyes, cada vegada més tots al cinturó, cada vegada que estem menys, consumim menys,
És una roda. És un gos que es mossega a la cua. Si tu guanyes poc, gastes poc. A la vegada gastes menys. I aleshores els establiments venen menys i tothom fabrica menys i se salva les exportacions per al dia que la resta d'Europa o allà on enviem les exportacions no comprin. I passant a un altre tema, sense enyalar ningú, però quan sents i veus en les notícies
que els diners de fons públic que estaven destinats a ajudar els aturats van per finançament d'un partit. I que això ha passat en diversos partits i en diverses ocasions. En diferents partits. Gairebé a tots. I que presumint només... Clar, un dels partits més joves al Parlament, com que és molt jove i no ha estat mai al poder, nosaltres no ens ha passat mai. Jo sento parlar aquest meravellós que va ser campió de natació de Catalunya, Albert Rivera.
L'admiro per la seva qualitat de nedador. A la universitat va treure una graduació molt alta en oratòria. El portaveu encara és més dràstic, més punyent.
Sí, però ell té una cosa molt grana a la seva favor, que és jove, la seva joventut i que és jove en el món de la política. I que és guapo. No, que s'explica bé i hi ha moltes coses que tot i que li pots donar la raó.
No té la raó de la joventut, encara no. Però li pots donar la raó, s'explica molt bé. No oblidem que és un campió de natació de Catalunya. L'autolítica ajuda poc. Tot ajuda, la presència física. Tu t'imagines que ara la Marina García, campiona de natació d'Espanya, de la natació mediterrani,
o et dono noms, o Cine Cian, que també ha estat medalla de plata, que aquests ciutadans ara es fiquessin a la política, doncs el ve vist als seus cartells, la seva figura, als seus cossos de noi atractiu i esplèndid, que han sigut un medalla d'or, campionats d'Espanya, l'altre, medalla de plata als campionats de Tòquio. Què li ha passat? Ha sigut una campiona i ha perdut el seu club.
Segons comentava no ho sé perquè jo no conec del tema.
de retribució, no sé com funciona això, i es va posar fort i el club va dir que prou, que s'havia acabat. Però per això que, en certa manera, s'hi vergi en política, per dir d'alguna forma. Si el teu partit és jove i entra amb tota la bona fe, pots presumir que això nosaltres no ho hem fet mai. Encara. Però tots els partits que porten anys... Però és el que dèiem abans, el micro tancat.
Per què no hi ha una llei de partits? Per què no volen? Perquè s'han posat tots els partits perquè no vol que els hi controlin els cèntims. Els Estats Units...
Tenen un control de totes les persones que volen aportar diners al seu partit. A la campanya. A la campanya hi ha manteniment. Tant que sigui una empresa com que sigui un particular. És igual, no passa res. Hi ha un partit que ha tenido su rol dan, un altre que ha tenido su plena feta, presuntos. I el fliqui floc del Felipe de principis de la democràcia.
Clar, els alemanys també els van dir unes cèntims. L'empresa flick i va dir tant alegrement, ni flick ni floc. Sembla que en els últims temps sí que...
Potser perquè hi ha més consciència o gent més enfadada, ja estan destapant-se més casos de corrupció.
Si els partits estiguessin que mantenir dels afiliats es moririen de fams. No arribarien allò. No, perquè clar les campanyes costen molts cèntims. Mantenir el partit costa cèntims. I la gent cada cop és menys idealista les coses que en siguin. Perdona Montse, veus cada comentari que et quedes demoniatu. Perquè una de les cabezas pensantes de l'actual govern que diu
el que li surt de la boca, el que vol. Sí, sense pensar-s'ho gaire. Ho has dit d'una manera com si diguessis el que les ha de donar. El diari és clar, no sé si és veritat o mentida, és una persona, dic dona eh, que jo no vaig a fer les coses de les dones però tampoc no. Doncs escolta, i resulta que té un sou
no sé si són 120.000 euros cada mes. Netos. Està bé, no? Es pot viure bé. Suposo que pots anar al mercat tranquil·lament. Però és que el que està dient moltes vegades dius, ei, al tanto, vamos a ser austeros todos. Todos, todos. Perquè amb 120.000 euros pots mantenir una família numerosa. I tant que sí. I no amb 600 euros. És a dir, que no correspon, encara que considero i encara que és veritat, que molts polítics vocacionals cobren poc.
perquè un director d'empresa potser cobra més, o un secretari d'aquests mateixos polítics cobra més que el polític en si. Però encara així tot, la cosa no està clara. Jo em pregunto, per exemple, a la Cospedal, que ahir va estar parlant,
Ella té dos càrrecs polítics. És la secretària del partit. Segurament, clar. És la presidenta de Castellalamancha. Si no cobra de una no tindria que cobrar. No ho sabem, no ho podem dir.
Clar, perquè si resulta que anant retallant, retallant, retallant, de la mitjana classe, o de la classe mitja, a la classe baixa, petita, treballadora, pensionista, llavors què passa? Que nosaltres som els que estem escanyats. No els altres. No la cúpula. La cúpula està... Deien aquest dematí que els directors, els directors de tot, l'havien augmentat i l'obrer havia disminuït. Home, i tant, evidentment.
Evidentment. El canto. I qui compra? Qui va al mercat? Qui mou els diners en qualsevol país? De la mitja a la baixa. La setmana passada va sortir que, no recordo qui ho havia denunciat, però que hi havia uns quants diputats del Congrés, entre ells el president del govern i altres partits, tant Soe com PP, que estaven cobrant
Dietes d'habitatge, tot i que vivien a Madrid. I a més dietes que no eren... que no eren ni refineres ni sucoses. I a més gent que no viu a Madrid però que està vivint a Boadilla del Monte. Que no es queden a dormir a Madrid. Si no vivies en Madrid i vivies en Boadilla del Monte pots anar en trenvia. I això fins i tot trobo que ha tingut poc ressò.
Ha sortit com una notícia? Són molts diners. I diners públics. Un cas evident que es pot dir perquè sortia al diari. Cada setmana venia a fer-se el massatge.
No oblidem que amb temps de vaques grasses o no tan grasses en aquest país
s'ha llançat molt de diner perquè inclús les empreses privades per enviar no els seus executius sinó també els seus tècnics en viatges de treball fa 20 anys o fa 30 anys anaven a motels de quatre estrelles amb totes les dietes pagades.
era l'estatus nou ric i tot això. I progressivament l'empresa privada això ho ha anat reduint, reduint, reduint lentament. O sigui que si un tècnic als anys 80 anava a un hotel de 5 o de 4 estrelles, no, no, ja fa anys que va amb un de 3, després amb un de 2, després...
Tu mateix dius que no cal que gastem tant perquè jo vaig a treballar i vas fer un acord perquè les coses vagin sortint. Però en el món privat se n'ha fet progressivament. Sembla que en altres estaments això no s'ha fet. Hi ha senyors que han dit que han d'anar...
L'eurodiputat no pot anar amb un avió amb classe normal. Té que anar amb business. I llavors no es pot barrejar amb els del viatge d'incerç? No, no. Que no li encomanessin alguna cosa. No li encomanessin alguna cosa, no té que anar. La grip aviar.
De totes maneres, els titulars ens donen una mica d'esperança. Diu que el banc d'Espanya respondrà davant del fiscal. Torres Dulce requereix els informes dels inspectors sobre la gestió de les caixes. Els bancs no podran disparar els tipus d'interès per intentar captar nous dipòsits.
A buena hora, dijo el rei H. Crec que és el 3% que no poden passar d'aquesta xifra. I com a notícia bona, no sé si és bona, però el dibuix aquest que ve avui a la portada del periòdico, que diu que el Suprem legitima la continuïtat de Chávez i que Chávez està millorant, té el contrasentit que sembla que el mural de Caracas del retrat de Chávez l'hagin encarregat a la Cecilia per fer una versió de l'exceomo.
Perquè jo no sé si es veu per la webcam. Ha fet una mena de monstre. I representa que era quan jove. Imagina't ara com estaria el pobre home. Està realment malalt. Jo crec que sí. Quatre operacions amb poc temps.
Podria fer-li dibuixos d'aquest nivell. No li favoreixen gaire. Li podria haver encarregat amb un dibuixant d'un cert nivell. Si pobretes que li han fet aquí més connexió, és que és un patiment. Això dels torres, dels taxis, també déu-n'hi-do.
Ah, això del taxi. Surt un dia i el següent dia ja ho han d'anul·lar perquè ningú... Sí, però resulta que és clar que la gent es quedava sense guanyar. Ja ho he escoltat aquest matí, però si realment és veritat que s'obren 2.000 taxis a Barcelona, una llicència de taxi, ja t'he entès,
Que costa un rineral. Ara no vull dir la xifra perquè no ho recordo exactament. Qui té que absorbre aquestes llicències? Qui les ha de comprar? Perquè si les compra un particular, al taxi no li poden retirar. Si les compra l'entitat metropolitana del taxi, les ha de pagar.
perquè estan valorades, perquè aquest senyor que ha comprat una llicència de taxi ha pagat uns diners. No sé si ha pagat exactament el mateix que demana o menys i ara vol més. Però aquí hi ha un problema molt gros. Montserrat, segons la informació d'avui del perièdic, hi ha 10.480 llicències actives.
que miren com és lògic pel seu propi interès i per la seva petita empresa. La pressió del sector fa que els torns s'anul·lin una setmana després d'aplicar-se. L'administració admet que l'única solució definitiva és la retirada de llicències. Per a qui la retiren? És un diners, però s'ha de comprar.
Jo ara ja us explicaré perquè ja no queda temps. Tenim que dir adeu a tots sols. Continuant amb el de les classes, l'altre dia que vaig anar a Barcelona vaig caminar des del club de futbol que vaig anar al Censo fins a Calbocetelo, en francès vaig anar caminant xinoxano que vaig acabar super esgotada. I després d'estar molt rara tornar allà vaig agafar un taxi perquè era molt tard i vaig venir a Sant Just amb un taxista.
Jo us ho explicaré les anècdotes del taxista. La setmana que ve això, Valdirina. Continuarà. Continuarà. Hi ha d'ells que tenen idees per arreglar la política, per arreglar el mor i arreglar-ho tot. Però n'hi ha que no, n'hi ha de tot.
i tot el rato m'està explicant totes les coses. Molt, molt car. Tornarem a parlar la setmana que ve i hem encetat aquesta nova secció.
Vull dir, torna-te'n set a l'any o nou per recuperar d'aquestes accions de tertúlies amb el nou any. Tenim els contertúlies tots rejuvenits. Gràcies a tots quatre, Lina, Pere, Joan i Montse. Que vagi bé, bona setmana. Bona setmana. Mitja minuti connectem amb la xarxa per sentir el bulletí de les 12 i tornem després també amb el bulletí dels San Just Notícies en l'Andrea Bueno i després
parlarem dels tres toms de teatre i d'invens. Just a la fusta.
són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador. Els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional han desmantellat un grup especialitzat en distribuir bitllets falsos de 200 euros arreu del territori espanyol. S'han detingut 17 persones, dues d'elles a Catalunya, en concret al municipi de Santa Coloma de Grameneta, el barcelonès. Els investigadors calculen que durant l'any passat aquesta organització va arribar a introduir al mercat 70.000 euros en bitllets falsos. El sergent dels Mossos, Sergi Sánchez,
Explica't a la xarxa com funcionava aquest grup. Els bitllets falsificats encara que simulaven les mesures de seguretat dels bitllets autèntics d'euro els delinqüents el que feien a l'hora de pagar era entregar un bitllet autèntic de 200 i quan el comerciant l'havia comprovat i l'havia passat per la màquina detectora de bitllets falsificats i el donava com a bo el delinqüent el que feia era li agafava el bitllet li deia que s'esperés un moment perquè creia que tenia un bitllet més petit
i en aquell moment aprofitava per canviar el bitllet i entregar-li un defalsificat. Després de declarar davant del jutge, 11 d'aquests arrestats han ingressat ja a la presó sense fiança. Tots els detinguts a més tenen antecedents policials per delicte semblants. Una veïna de Tarragona ha passat la nit fora de casa per un incendi que es va declarar ahir al seu pis. El foc es va declarar poc abans de les 11 de la nit en aquest habitatge situat al carrer 20 del barri de Bona Vista de Tarragona i la dona va resultar intoxicada pel fum.
i traslladada a l'Hospital Joan XXIII, on després va rebre l'alta. El menjador ha quedat calcinat. El pis està situat a la planta més alta d'un edifici que en té tres i, segons els bombers, ha quedat inevitable, ja que les flames han afectat les instal·lacions dels subministraments. A Tarragona, el Partit Popular de la Ciutat vol que la Universitat Rovira i Virgili passi a dir-se Universitat de Tarragona.
Els populars presentaran una moció amb aquesta petició de canvi de nom en el proper plenari i intentaran aconseguir el suport de la resta de formacions polítiques.
Bon dia, el portaveu del Partit Popular a l'Ajuntament de Tarragona, Alejandro Fernández, creu que s'ha de corregir el que considera un error històric i posar a la Universitat Rovira i Virgili el nom d'universitat de Tarragona. Asegura que fa 22 anys, quan es va crear aquesta universitat, els criteris per posar-li el nom van venir establerts des de Barcelona i amb la intenció, diu, d'emerginar la marca Tarragona. Fernández lamenta que Tarragona sigui l'única capital de província de Catalunya on el seu nom no apareix a la universitat.
El que volem és trencar...
amb un greuge comparatiu de Tarragona respecte a la resta de capitals catalanes, que és absolutament injustificable. No estem anant en contra de ningú. Per una raó molt senzilla, ningú se pot sentir perjudicat. Per què? Perquè la universitat no es diu universitat ara mateix de Valls o de Reus o de Tortosa, ara mateix es diu Universitat Rovira i Virgili. No estem intentant treure el nom d'una altra població per posar el nostre. El ple de l'Ajuntament del proper 18 de gener debatrà aquesta moció presentada pels populars.
Welling ha aconseguit un nou rècord de passatgers. L'aerolínia catalana va transportar l'any passat gairebé 14.800.000 persones, que són un 20% més que en l'any 2011, segons el balanç que acaba de fer públic. Això significa que Welling va incrementar l'ocupació dels avions fins pràcticament al 78%. Només en el mes de desembre de l'any passat van volar amb Welling més de 960.000 usuaris. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Roger Castillo. El Barça rep avui el Córdoba a partir de dos quarts de deu en la tornada als vuitens de final de la Copa del Rey. Ho fa amb l'avantatge del 0-2 del partit de nada. Per aquest partit descansen Piqué, Xavi, Pedro i Niesta, mentre que Leo Messi sí que jugarà aquesta nit. Adriano torna a la llista de Jordi Raurach, que dirigirà l'equip. Avui també s'enfrontaran en partit de cop al Getafe, contra l'Ètic de Madrid i el Betis, que rebrà la visita de les Palmes.
En bàsquet el Barça prepara aquest matí el partit de demà d'Euroliga contra l'Olimpiakos. Tots dos equips han sumat una victòria i una derrota de moment al Top 16. Els de Sheibasqual tenen un partit de lliga severi, un menjar al migdia, però l'acumulació d'enfrontaments no preocupa el pivot entet al mig. Primer vez este año que jugamos viernes por la noche y domingo por la mañana. Y, a ver, tenemos que acostumbrar en estas cosas porque, no sé, a futuro puede pasar.
Una punt més de bàsquet, Àlex Barrera ha firmat amb la penya per les properes dues temporades. L'escorta català ha format a les categories inferiors del Club Signa el primer contracte professional de la seva carrera. A Waterpool, l'alètic balsometa s'ha classificat per als vuitens de final de la Lliga de Campeons. Ho fa com a primera grup i quan encara falten dues jornades per disputar-se. Els mariners han guanyat el Brescia d'Itàlia per 9 a 7 en la piscina de Sant Sebastià.
Ibregau una punta de motor. Avui es disputa la sisena etapa del Rally de Cards. Serà la primera etapa íntegra en terreny xilè. En cotxes Nani Roma va guanyar l'etapa d'ahir i és ara cinquè a la general. El francès Estefan Peter Ancel segueix com a líder en motos. Olivier Penn segueix a la primera posició de la classificació. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. El Casal de Joves ofereix nous tallers per aquest trimestre i estrena sessions de degustació. Les inscripcions ja són obertes i n'hi ha per menors de 18 anys i també per joves fins a 40 anys. Continuen alguns dels tallers que van començar al trimestre anterior i que han tingut molt bona resposta, com la hip-hop, trapezi o producció musical. També es recupera el taller d'introducció a la guitarra, que invertirà el músic Sant Justenc Francesc Cardona i també hi haurà ball amb parella, que aquest trimestre practicaran el rock and roll i l'estil indie hop.
El taller de cuina es trencarà fort ni canvia de dia, ara es farà els divendres i el de tècnica fotogràfica i tractament d'imatge ara s'oferirà també a majors de 18 anys. Com dèiem, una de les novetats d'aquest 2013 és que es faran degustacions, la primera serà dimecres que ve, i es tracta d'un tast de cerveses. És imprescindible ser major d'edat per assistir-hi. El mes de febrer es farà una degustació de vins i al març un altre de formatges. Aquestes sessions costen 8 euros.
Més qüestions, aquest divendres i dissabte es celebra la primera marató 2.0 de donants de sang. Aquests dos dies es farà al Palau Robert de Barcelona i la novetat és que ja es pot reservar ara per internet. A més, també es podran fer donacions entre demà divendres i el dia 18 a l'Hospital de Sant Pau, al Clínic i a la Vall d'Hebron. Tothom qui tingui entre 18 i 65 anys i pesi més de 50 quilos pot donar sang. Això sí, entre donació i donació han de passar com a mínim tres mesos.
La Marató de Donants serà com dèiem demà divendres i dissabte. Ja podeu fer la reserva a través de la pàgina web maratodonants.cat. I dimarts que ve us recordem que el Banc de Sang i Teixits també s'instal·larà a Sant Just al Casal de Joves. I acabem aquest bulletí recordant-vos que aquest matí s'ha publicat la llista d'admesos i no admesos en l'adjudicació de 54 pisos amb protecció oficial de règim general de venda al Mas Llull. Se situa en el carrer Violeta Parra i inclou en places d'aparcament i traster.
El web de Promunça, promunça.cat, podeu consultar el llistat i el procés que s'asseguirà a partir d'ara. Teniu temps per presentar reclamacions a la llista fins al 18 de gener. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als anys o notícies a edició migdia. Mentrestant podeu seguir l'actualitat local al web de radyodesvern3bw.radyodesvern.com. Molt bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
The Hill of the Leaves, every afternoon from 5 to 7. Al Ràdio d'Espanya. Però què? Sabeu què fa? Vostè m'ha dit que el volia com a internacional. No, jo no li he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi.
Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de 7 i mitja a 8.
Justa la fusta.
Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia. Aquest diumenge se celebra la festa dels tres tombs a Sant Just. Arriba com cada any aquesta festa que ara celebrarà a la plaça de l'Església. Parlem aquesta hora amb dos dels seus organitzadors. Començarà allà, que són el Robert Santacana i el Ramon Guadé.
És una d'aquestes festes que també fa molts anys que recalibra que algunes coses van canviant però és una tradició que l'essència es manté. Vull dir que no han canviat tantes coses segurament. I a més a més aquest nom, aquests tres toms, aquesta idea que també són aquestes tres voltes que repeteixen. Parlem una mica de com anirà tot plegat d'horaris perquè hem dit que serà aquest diumenge. Sembla que farà fred a més a més.
que ens haurem d'abrigar. I a quina hora comença tot plegat ben bé? A quina hora comença? La festa. Sí, exacte. El bu que digui m'agradaria anar-hi... Doncs mira, la festa al sis del dematí ja començarà. A la sis del dematí. Encendre el foc per preparar per l'esmorzar. Això es fa aquí que en gent està, no? Aquí que en gent està. Exacte. I després, és a dir... Desmorzar a missa. I després de missa, la benedicció.
A les 12, no? Exactament. No, a les 11. A les 11 la missa. Però llavors, un cop s'acabi la missa, més o menys serà cap a les 12, suposo. Més o menys. I és la benedicció dels animals que es fa allà a la plaça de l'Església, no? Exacte. I després comencen els tres tombs en si. Les tres voltes. Per on es fan, aquestes tres voltes?
Les 3 voltes es fan aquí al voltant. Arriba l'Abandarado, el capità de banderes, els cordonistes i tots els altres ponis i cavalls i bestioles que venen, beneïeix al mossèn, aquí a la plaça de Camp Preciós, i llavors baixen ja al carrer Verge dels Dolors avall, tiren repartent i pujant pel carrer a la sala. I llavors d'això es donen 3 voltes. I llavors, com ja s'acaba, es torna a anar aquí que en Ginestà
I llavors ja es fa la despedida, la banda toca la marxa i després es dona a tothom borregos, coca i vi. Això quan s'acaben les tres voltes, suposo. I és una bona estona o és més o menys ràpid, encara que siguin tres toms? No, no. Estan una bona estona perquè també com passem per la pasteleria Trilla,
Allà ens fan parar perquè els dona a tots els cavallistes i a tots els donen coca i vi. I no tenim pressa per dir-ho. Vull dir, són tres voltes que anem a poc a poc i molt bé. A pas normal, a pas dels cavalls.
Exacte, tranquil·lament. Sant Antoni és el patró dels animals. En principi pot venir tothom qui vulgui a Baneil el seu animal o com funciona? Tothom qui tingui un animal pot venir. I acostuma haver-hi bastanta gent? És a dir, a banda de... si fa ja gent nova cada any o en principi gent que ha vingut sempre... De un idò la gent que ve a la plaça Baneil i de un idò la gent que ve a portar animals.
Tant a cavalls com gats, com gos, com caperiguitos... O que es tinguin, no? Suposo que el més tradicional és més el tema dels cavalls i tot el gat, però que ara s'ha adaptat a l'actualitat, suposo. Sí, aquest any tenen molts llapans, els ponis que hi ha per aquí dalt, com es diu? El Pony Club. El Pony Club. Tots aquests ponis que hi han transpostos, tots venen cap aquí.
M'imagino que també hi ha ponis cavalls a part d'animals de companyia. Sí, gossos, en porten molts. I el meu company, el Robert, també periquitos o gats o el que tenen. I inclús algú que ho porten amb un cistell molt ben muntadet. És una festa molt maca de gent.
No a tope, però per nosaltres, que la fem, i l'hem tornat a rehabilitar, ho fem pel poble, i llavors volem que la gent del poble hi participi. I que no es veu que s'apaga, que no és una festa que es vegi que s'apagui cada any, no? No, no, no s'apaga de moment, mentre ens preocupem nosaltres. I de cavalls quants n'hi haurà, per exemple, més o menys? Home, hi ha els quatre fixos, que són els del capità Bandera, Bandarado i Cordonista,
Hi ha un carro que la comissió també té un carro que també ve. Potser que una trentena, no? Depèn, depèn. Si comptem ponis, ponis en venen uns 30 ja. No, queda força bé. Hi ha vegades venen algunes prugues que tenen un carro molt maco. És una festa pel poble que queda molt bé.
També hi ha diferents figures. Ara comentàvem la figura del cap de bandera, ho hem entès bé. També hi ha la banderat. Són tot de figures concretes. Recordo que vam parlar que la banderat era el tercer any consecutiu que ho feia una mateixa noia. Aquesta noia continua. Els altres tres els hem agafat jovenets, que són el Robert i el Robert.
Hi ha el Navinés i el Joaquín Carbonell que els fa molta il·lusió de fer-ho i no tenen cap problema que ho facin. I què han de fer aquestes figures? Quin és el seu paper? Pujar a cavall i tirar carmelos i fer les tres voltes, els tres toms. A aguantar-se del cavall. Per tant és una figura bastant agraïda. Sí, sí que són figures jovenetes, n'hi ha dos que tenen 80 anys.
però ens fa molta il·lusió que ho facin perquè ja ho havien fet de més jovenets i es van oferir i molt bé. Els Carmel es reparteixen durant tot el recorregut? Sí, tot mentre en quedi no els anem tirant. I hi ha música també? Sí, hi ha una banda que és la mateixa que ens ve pels Tres Tombs, que és una banda que... La mateixa que hi ha pels Reis. Ai, perdó, que va vindre pels Reis, és una banda molt animada,
i cada any repeteix perquè va davant i fa uns concerts que no vegis. I després tornem enrere ara, hem explicat com serà la festa en principi perquè si hi ha punti la gent que vulgui venir els seus animals, passejar per aquest recorregut dels tres tombs, i abans del Robert que a partir de les 6 es queda per fer la brasa, és a dir que hi ha aquest esmorzar de cavallers, és un altre dels punts.
però que no vinguin a les 6 a esmorzar. Ell s'ha referit a que nosaltres ja a les 6 encenem el foc perquè hi hagin les brases i estigui tot a punt. Entre 9 i 10 ja poden vindre que ja està tot a punt.
Però la gent que hi ve és la gent de la comissió o és tothom qui vulgui? Vé tothom. Per exemple, venen els que porten cavalls i així que aquests els hi es defranquil. Després els que venen del poble els hi cobren 3 euros. Perquè és un esmorzar potent, no? Vull dir que al principi hi ha una mica de carn a la brasa, no?
No, hi ha botifarra. Botifarra. Cansalada, pa amb... Ja d'això. Exactament. Amb tomàquet, no? Exacte. I amb tomàquet, si volen amb ball, un pa, diguéssim, aturrat o com vulguin. I el vi. I el vi, sí, home.
Tot això per anar escalfant motors fins a les 11, em sembla que és. Sí, llavors a les 11, com anem a missa, ja té el mossèn, portem borregos, que és lo típic dels tres tombs, coca també, i llavors ens guarden dos bancs, i llavors els que fan el que han dit de capità de bandera, bandera cordonista, van a la primera fila.
I els coordinadors, o com li vulguis dir, estem a la segona fila. I estem allà a l'ofici, molt bé, i després al sortir ells s'agafen els borregos que ha venit el mossèn i quan surten de missa també donem borregos i una estampa tradicional. Per tant, doncs un matí ben complet, eh, realment. A tope.
El far de fred t'han dit, però suposo que això com que sol sí que en farà no hi haurà impediment. No ens preocupa el fred. Mentre no plogui el fred no ens preocupa perquè avui tapes. He arribat a nedar per aquestes fetxes. De fet, aquesta festa aquí a Sant Just, quants anys fa que se celebra? Mira, jo tinc una fotografia a casa, que el meu pare se'l sigui, i posa l'any 1931.
Deu-n'hi-do. Ara fa exactament 80 anys. És d'aquestes festes que...
Suposo que també van aturades, no? M'imagino que hi ha hagut alguna època que s'hagi fet sempre. Sí, sí, va haver-hi una aturada, va haver-hi una època, i amb cavalls d'aquí Sant Just, pagesos, ja no n'hi ha. Clar, clar. Quan s'havia acabat tot això, es va acabar. I llavors, això no és ara per fer res d'extraordinari, però va haver-hi un any que el Ramon i jo ens vam dir, per què no comencem a fer-ho un altre cop? Però sense venir, només fer la festa de Sant Antoni, fer un ball a la Teneu. I llavors vam començar a dir-ho,
a fer un ball a la treu i ens vam anar engrescant fins que vam fer els tres tons. Però llavors tots dos sols ja no podíem fer-ho. Llavors vam agafar tota una colla de mics i entre tots els mics, que són potser 10 o 12 o 14, entre tots aquests ho vam anar muntant. I tots aquests ho vam continuar.
i és el resultat del que tindrem aquest diumenge. Serà, com dèiem, a partir de quart de deu, hem dit que comença l'esmorzant, sembla. I si volen, vinc a ajudar les filles del dematí. Això els valents que vulguin també s'hi poden afegir. I després hi ha aquesta missa a les 11 i després de l'eucaristia es fa la benedicció dels tres toms.
i posteriorment aquesta desfilada. Avui n'hem parlat amb Robert Santacana i Ramon Aguadé, dos dels organitzadors i impulsors d'aquests tres toms aquí a Sant Just. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Téu-me'n ja. Molt bon dia. Gràcies a tothom. Adéu, bon dia. Aquest dia vol passar com un autobús
que ningú voldrà agafar. Que ningú voldrà agafar. I serà molt avorrit. Jo voldria que fos ahir. I posar-nos a jugar. Que serà més divertit que posar-nos a pensar.
que el dia és un autobús que no porta ningú. Però si tu estàs al meu costat i em vols dir com pot ser que estiguis trist tenint-me aquí.
Tots els dies a autobús que agafem s'aniran un plin de llum i de gent. Però si encara no has desllest per marxar
o vol seguir el teu camí. Jo estaré en un banc a la para de següent esperant.
Ah! Ah!
Això és espectacle!
Doncs amb aquesta sintonia encetem la secció de teatre amb la Maica Dueñas. Bon dia Maica. Bon dia guapa. Avui a més l'hem deixat sonar eh, vull dir que... Ah m'encanta aquesta... Per cert...
No és teatre, però sí és teatre. Si a algú li agraden els musicals, que no es perdi Los Miserables. Ja l'he vista també. A mi em va agradar moltíssim. Està molt ben feta, molt, molt, molt. Canta el Russell Crown. A mi m'agrada, encara que es vegi que no és la seva especialitat, però l'estil com ho feia i això m'agrada també.
Surs amb una energia increïble, esmissarables al cinema. Doncs queda dit, això del que fa al cinema i entenc ara sí que fa al teatre. Bé, doncs començarem per recomanar coses per als nens, encara que ja s'han acabat les vacances, però podem portar-los dissabte i diumenge, que és normalment quan es fan les coses per als nens. El Jove Teatre Regina, el teatre per excel·lència per als nens,
Estrenen Pinocho. Pinocho és un conte de Carlo Goloni. Evidentment, els nens italians s'ho saben de cap a peus i la veritat és que és un conte que representa moltes vegades el teatre, el Pinocho. Aquí no té tanta tradició, ni els nens coneixen tota la història de la Guiveu. És veritat, és següent que un cop que és més d'allà. Sí, és molt més d'allà. Però en aquest cas, la companyia Dreams Teatre,
ho fa amb música original de Manu Guix, que és un gran compositor, ja ho sabeu. La versió i la direcció és de Julià Ferras i jo crec que és una revisió actualitzada del contact classic.
i porta moltes cançons, que això, sempre per als crius, jo crec que és el millor. Ajuda, no? Segurament, perquè estiguin al cas. Ajuda moltíssim, perquè a més a més, si són cançons de la millor que han sentit, ells mateixos la canten amb els actors. Bé, al Teatre Lliure de Montjuïc, ja saps que l'any passat van començar un cicle que estava dedicat als més menuts. Aquest any han tornat a fer-ho,
i curiosament comença en aquest cicle dedicat als més petits amb una obra que ja es va fer l'any passat. Jo la vaig veure i és molt mona, és una obra que passa bé, està dedicada als més petits a partir de dos o tres anys, i es diu Un bosc de cames. Per qui vulgui anar-hi, que sàpiga també que els horaris són gairebé sempre els mateixos, al migdia,
per al diumenge, diguem-ne, i després a la tarda, el dissabte fan dues funcions, al migdia i a la tarda. És un espectacle que parla una mica d'una nena que es perd al metro, es perd a la mà de la seva mama,
perdona, del seu pare, i llavors comença només a veure cames i cames. Clar, com que és molt baixa, és molt petita, només veu cames i cames i cames, pobretes, i ho passa supermalament. Però al final és, evidentment, és un conte, no?, i arriba bé, i a més a més, en aquest recorregut que fa la nena pel metro, a part de veure cames, també coneix gent.
Per als més petits, a partir de dos o tres anys, un bo espectacle al Teatre Lliure de Montjuïc. Ja en parlarem més perquè tenen dos espectacles més preparats. Anem a veure les coses per grans. Podem començar parlant del que fan al lliure. Seguim amb el lliure en aquest cas de Montjuïc.
però en aquest cas és per a adults perquè ahir es va estrenar Los hijos se han dormido. Los hijos se han dormido és una adaptació de l'Algavina, de Txokhov. Sí, una obra molt adaptada. Una obra molt adaptada, sí. Jo ja saps que això d'adaptar les obres no m'agrada gaire, de totes maneres teniré.
però heu d'espavilar si voleu anar a veure-la perquè es va estrenar ahir i estarà només fins al diumenge. Los hijos han dormido és una obra que està dirigida per al Daniel Veronese.
la gran director argentí, que la majoria d'actors són de Madrid, hi ha la Malena Alterio, que l'hem vist en molt cinema, el Miguel Reyan, una sèrie de gent que...
La gavina de Chekhov és una obra magnífica.
Tot el que ha escrit Chekhov. Però ja ho veurem, a veure com Daniel Barino s'ha fet l'adaptació. Ja ho veurem. Ja en tornarem a parlar doncs, no suposo, un cop l'hagis vist. Intentaré anar-hi a veure i si m'agrada ho diré i si no m'agrada també. Encara que si voleu anar i teniu el vostre propi criteri està fins al dia 13, o sigui fins al diumenge. Bé, ara una altra estrena. Una altra estrena
que a més a més està molt bé perquè hi ha una cosa diferent. Una cosa diferent que s'està posant molt de moda, també t'ho dic. No és que no hi ha nada nuevo bajo el sol, però bueno, diguem-ne que és diferent. A la Sala Beckett s'estrena aquesta nit, aquesta nit dijous, una obra que es diu Si existeix encara no ho he trobat, d'un autor anglès, un autor britànic, que es diu Nick Pine. La tradució és de la Violeta Roca,
I la direcció és Marília Sanper, que és una directora i també escriptora sud-americana, que viu fa molts anys aquí i que ha fet moltes coses. Em sona, sí. Sí, sí. El repartiment són gent que fan teatre, alguns d'ells molt bons, encara que no tinguin un gran renom. La Patricia García, la Montse Germán,
el Carles Gelaber i el Pau Roca. Són els quatre intèrpretes de... Home, sí que són cares conegudes. Pau Roca, la Montse Germán... La Montse és, a més, una magnífica actriu. Jo he treballat amb ella més d'una vegada i és fantàstica, de veritat. Bé, doncs aquest és un espectacle de Sixto Paz Produccions i la novetat, en aquest cas, a part que s'estrena avui, és que la companyia amb el Sixto Paz Produccions,
Ha demanat a la sala B aquest de fer una manera de pagament diferent. És veritat, això ho he llegit abans per sobre al diari. Està molt bé, no? Llavors, el que faran és, tu vas allà a veure la obra o truques al telèfon i que et guardin una entrada i tal, i després, a la sortida de veure l'espectacle, pagaràs allò que creguis que s'ha de pagar. Està bé.
La sala Flyer també pagues després. El que passa és que la Flyer té una quantitat. Pots pagar 5, 10 o 15 euros. 5, 10 i 15 euros. En aquest cas no posen quantitat màxima ni quantitat mínima.
Però és el que t'estic dient, no hi ha res de nou a sota del sol. La obra parla una mica del que ens està passant ara mateix en aquesta societat tan comunicada que tothom està més sol que l'una. I que tothom busca, d'alguna manera, tenir algú que el recolzi,
que l'escolti quan parla i que li faci una mica de costat. D'això parla aquesta obra, si existeix encara no ho he trobat. Estaran un mes perquè a la Zala Beckett sempre programen un mes les obres, tant si en funcionen com si no. Per tant no hi ha volta de full, no? Sí, això passa sempre. Jo he treballat a la Beckett i ha anat superbé, superbé, superbé en algunes ocasions i quan acaba acaba i ja està.
Doncs aquesta obra, si existeix encara no ho he trobat, ja sabeu que podeu anar a veure-la i després pagar el que realment... Penseu que com que no tenien diners la productora a l'espai és absolutament buit, no han gastat en una sonografia ni res i ja veurem en què queda. Jo em pregunto, Carme, si realment
La gent després a la sortida no paga, què faran aquesta gent? No sé, suposo que no tothom pot no pagar. M'imagino que la gent que hi vagis no hi anirà perquè és gratis, no hi anirà amb una mica de consciència, possiblement. Ja, però a veure, són quatre actors?
Més els tècnics del teatre, més la gent del teatre. Si la gent paga 3 euros tampoc van enlloc. Jo aquesta fórmula la trobo molt arriscada. Però és marketing també, perquè ara la gent ha sortit a tots els diaris el de la sala Beckett. En canvi, si no hagués sortit això, avui no hi hauria pàgines de diari parlant de la Beckett.
Ja. Sí, això també és veritat. De totes maneres, jo sempre explico que jo vaig cada any a veure una companyia que fa teatre de Shakespeare només, només fa Shakespeare, d'aquí, de Catalunya, que es diu Shakespeare Parking, Parking Shakespeare, i ho fan a la part de les aigües, allà al costat de l'estació d'austubussos, saps? I ho fan sempre allà. I després, quan acaben,
passen al barret o a la bossa, perquè la gent doni diners. Per tant, no és nou tot això que estem explicant. Hi ha gent que ho fa de fa anys. I la veritat és que jo, com que ho fan tan bé, i com que tenen aquesta disposició de fer-ho a l'aire lliure, de dia, sense il·luminació, sense res, només allà posant-se els actors i tal,
li dono molt més que en una sala normal. Ja pot ser, ja pot ser. Però clar, no sé si tothom farà el mateix. Bé, doncs això és una estrena. Si existeix encara no ho he trobat, una estrena a la Beckett amb aquesta particularitat. I després parlem d'una altra estrena.
A la Seca, a l'Espai Brossa d'abans, bueno d'abans i d'ara també, fan una obra que es diu La tardor barcelonina. Fa bona pinta, eh? Sí. La tardor barcelonina és un homenatge a l'escriptor Francesc Pujols, que ara aquest any fa 50 anys de la seva mort. Parlant de 50 anys, és una...
Un parèntesis, també aquest any es conmemora 50 anys de la mort de Carmen Amaya. Ja en parlarem perquè es faran moltes coses dedicades a la Carmen Amaya i també hi ha la idea de fer alguna cosa teatral sobre la Carmen Amaya. Bé, doncs aquesta de la Tardo Barcelona és un homenatge al escritor Francesc Pujol. Pujol reflexiona amb molt d'humor sobre un tema doble
de la mort, el suïcidi, i és un text magnífic que ens arriba de la mà de dos actors. Hi ha el Jordi Busqués, que és la guitarra del Quimi Portet,
que fa la música però també s'estrena com a actor. A veure què tal. Després n'hi haurà proyeccions que reforcen una mica el moment que s'estava fent aquesta obra i jo també penso que estarà molt bé, és molt interessant. Es diu La tardor barcelonina, s'estrena avui també a la Seca Espai Brossa,
i estarà fins al 27 de gener. Això és una altra cosa que ha canviat, o sigui abans hi havia una estrena i tothom
no era una llei escrita, però tothom es posava d'acord perquè cada dia hagués una estrena. Doncs avui n'hi ha dos estrenes. A lo millor n'hi ha més, eh? Però almenys, no? I llavors, clar, què passa? Que als crítics això li fa molta ràbia. Perquè abans hi havia una estrena... I ja està. El dimarts, una estrena dimecres, una estrena dijous... Ara, si n'hi ha dos, ja han de començar a escollir a veure què.
Bé, això són 3 estrenes que hem parlat i ara en parlarem d'una obra que se'n va ja aquest cap de setmana, que està fins al dia 13 i que val la pena anar-hi també. Te'n recordes que vam comentar que el Tantarantana començava un cicle dedicat al Teatre Valencià. Doncs dins d'aquest cicle, l'última obra que es pot veure el Tantarantana i que acaba aquest diumenge es diu
Canciones de amor con queso. Ah mira, un bon títol. És un títol simpàtic, però no és un musical. Encara que posi canciones de amor con queso no és un musical. El que passa és que està ambientat en una hamburgueseria. I llavors n'hi ha una ràdio posada, la música,
I serveixen formatge, no? Sí, i se senten moltes cançons, totes molt populars, i que estan al record de tothom, no? I la història és una mica també de sis personatges que estan sols, que ens senten desvelguts, i que van a l'hamburgueseria buscant una sortida, buscant algú que els escolti,
O sigui, que estem parlant, s'està produint una cosa curiosa, perquè hi ha quantitat d'actors, d'autors... Que parlen d'aquest tema, no? Que parlen d'aquest tema. Alguna cosa deu voler dir, no? No, no, és que està claríssim. El temps de la informació a tot arreu és el temps que la gent està més sola. Però bueno, doncs això s'acaba el diumenge. Al tantarantana. Canciones de amor con queso. És molt mona, la obra.
i et fa pensar en aquest món que estem creant nosaltres mateixos. No és culpa de ningú, sinó de nosaltres mateixos. I per acabar, si et sembla bé, parlarem d'una obra que s'està fent a l'Almedia Teatre, que és el Càntic trencat.
El cantit trencat és de Henry von Kleist. Aquesta obra em porta a la meva gairebé infantesa, perquè va ser la primera obra que vaig fer jo al teatre. Un paper curtíssim, tenia 14 anys, i vaig fer un paperet de res. Està servido, no? És una obra molt bona, és boníssima. En aquest cas, la direcció i la dramaturgia és del Víctor Álvaro, la producció és de Gàtharó,
i l'Almeria Teatre s'ha especialitzat en una mena de posada en escena molt diferent d'altres teatres, perquè juguen molt amb la màscara, juguen molt amb les cares pintades, o sigui que fan un teatre molt especialitzat. L'obra és molt bona. Està basada en espaisos baixos, a prop de Utrecht,
I el dia que el conseller Walter realitza una visita per a examinar el bon funcionament de la justícia impartida per al jutge Adam, doncs aquell dia és quan comença la història. I la història està basada en una cosa que va passar de veritat. Un home que va matar una dona i després ell es va suïcidar. Una cosa també molt normal, ara mateix. Exactament. Llavors, el jutge,
El jutge Adam el que intenta aclarir és que en aquell moment quan va passar això es va trencar un càntic. I llavors el que vol dilucidar és com es va trencar el càntic perquè diu que si sabem com es va trencar
sabrem què va passar realment en aquell moment. Bé, i doncs d'aquesta... Això és el que passa a l'obra El càntic trencat de Henry Booth Clayton. L'obra és molt maca. Doncs ara ens l'apuntem. La posada en escena no l'he vist, no puc saber com el Víctor Álvaro l'ha fet, però realment les coses que fan a l'Almeria Teatre estan molt molt molt cuidades.
Pots entrar o no entrar en aquesta mena de teatre, també t'ho dic, però estan molt cuidades. Perfecte, Maica. Doncs unes quantes propostes per aquests dies. Sí, sobretot els que s'acaben, si teniu intenció. I la setmana que ve més teatre. Fins la setmana que ve. Que vagi bé, Maica, gràcies, adeu, bon dia. Just a la fusta. Sant Jús en directe.
I don't care why you hear this I don't care if I'm alone here Singing songs to myself There's nobody else around, around
Meet you up at the Indian part of the town The town shut down, the people left with the bags The kids heard there's not a sound, a sound But I'm not scared from there to here There's a small voice crying on the other side of the river from here
És too late to phone her now. What went wrong? Your grades were good. It would take a left wing robin who to pay for school. Your dad's a boozer and you keep him alive.
Just a minute Close your eyes If we settle for this compromise I'll stay with you The river looks so good tonight Oh, I don't know what's with your friend She met a boy and at the summer's end She said she'd had enough of playing games
I don't care cause I'm by myself on the fence it's never I can dance so I will stay and clean the mess they left behind But I dream as I set to scrub all the floors and walls I'm thinking of a song or two a boy, a girl and a rendezvous
Gràcies per atendre'ns.
No, no, no, no.
The benefits of being alive. There is a safe place, there is a safe place. There is a safe place, there is a safe place. There is a safe place, there is a safe place. There is a safe place, there is a safe place.
Just a la fusta!
Senyús en directe. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de 7 i mitja a 8.
El condensador de fluzó. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio Desvern.
Justa la fusta. Sant Jús en directe. Del migdia saludem a aquesta hora l'Alea Ardanui. Bon dia Alea. Bon dia Carme. Com han anat les festes? Molt bé, molt bé. Descans? Sempre va bé. Família? Menjar? Fret? Fret no, ara. Ahir abans ahir. Per cap d'any.
Jo no m'he posat cap dia el gorro. I avui? Tampoc. Ahir me l'hauria pogut posar. Però no, no, ha fet fred. Recordo de tres anys que era allò... Sí, això sí. Digo menys, ja torna el fred. Per tant, ja tindrem temps de brigar-nos. En tot cas, el que fem en aquesta secció, com sempre,
és explicar la història d'un invent i, primer de tot, mirem enrere. Sí. Avui farem més aviat un repàs. Tampoc és un invent així... Però bé, ja ho anireu veient. Avui ens en anirem a principis del segle passat. Concretament, a l'any... 1928.
per parlar del producte alimentari sotmes a congelació. És a dir, que avui parlarem del menjar congelat. Tan útil, no, segons com? Sí, perquè ara em sembla una cosa lògica, no? Que et sobri un menjar, el congeles. O compres menjar congelat a la nevera, calamars, croquetes, el que sigui. Però bé, fins no fa tant, això no era possible.
i tampoc era suposo tan fàcil saber quines propietats tenia, com ho podies conservar-ho bé quan s'havia de congelar. Ara tenim tots molt clar que si treus una cosa al congelador després no la pots tornar a posar a congelar si ha passat una estona. I per tant a més a més ens anem ben entrat al segle XX, no fa tant de temps. No, no fa ni cent anys. Justament a principis del segle XX hi havia molta gent que investigava al voltant de la conservació dels aliments
un camp que es preveia a cap dalt davant de la ràpida implantació del frigorífic. Clar, ja començava a les cases d'haver-hi el frigorífic. En Clarence Beards-Eye era una d'aquestes persones, era un biòleg de Brooklyn, de Nova York, que dedica els primers anys de la seva carrera a l'ensenyament. Però després va entrar a treballar pel govern americà com a naturalista i el 1912 va ser destinat a una zona preciosa
de l'Àrtic, concretament a la península del Labrador, al Canadà. I allà va tenir l'ocasió d'estudiar el sistema de conservació utilitzat pels escassos habitants d'aquelles terres.
on l'acció combinada del gel, les baixes temperatures i el vent els permetia congelar el peix acabat de pescar sense que perdés les seves propietats nutricionals. És a dir, va estar observant els habitants de la zona que, evidentment, a base d'angians i àngels van haver d'adaptar el medi i sabien com congelar el menjar de manera natural amb el gel que tenien al voltant i gràcies a les temperatures que tenien sempre allà. Per tant, el biòleg, el Virzai,
Concluir que la rapidesa del procés era fonamental. Has de fixar que pescaven els peixos i de seguida els congelaven. No esperaven ni una hora, ni dos, ni tres, o ni un dia més aviat. Perquè d'aquesta manera el gel, si es congelava ràpid, no produïa els cristalls que alteren la estructura molecular dels aliments. La base de tot, no? Exacte.
Deixar l'Àrtic, no, per això, suposo, aquest senyor? Sí. Sí, va estar més o menys uns cinc anys, o sigui que també deu néixer. Estic a tu cinc anys a l'Àrtic. Va tenir temps d'observar molt. Així doncs, el 1917 va tornar a Nova York i va decidir posar en pràctica els seus estudis. Va invertir en aquest moment ínfima quantitat
i en aquell moment tampoc no era gaire, de set dòlars, en la compra d'un ventilador elèctric, unes galleres de salmorra i moltes barres de gel. Abans les barres de gel les anaves a buscar per posar-les al congelador, al frigorífic, a la nevera. D'on es compraven? A algun lloc així l'Anglós.
La meva mare sempre explica que anava a buscar les barres de gel amb la galleda de petita a l'altra punta del poble i tornava i no sé si ho veies a fer cada dia o cada dos. Duraven gaire les barres de gel. Ell va comprar tot això, el ventilador, la galleda i les barres de gel, per reproduir o intentar reproduir si més no, les condicions ambientals hàrtiques. Fins a aconseguir, ell ho va intentar amb un producte que a molta gent no li agrada, a mi particularment m'agrada, com són els pèsols. Ell fins que no va aconseguir congelar els pèsols,
amb aquest procediment no va parar i va estar bastant de temps, però ho va aconseguir. Va aconseguir congelar-los i al 1924 va iniciar la distribució comercial a l'engrós a través de la seva pròpia empresa. Després de convèncer molts botiguers perquè se vinguessin a comprar o a llogar, també es podia fer en aquell moment, grans refrigeradors per conservar els seus productes.
Si no hi havia respostes suposo que no pot servir. Ell el que va fer és vendre un tipus de productes que es podien congelar i explicava com fer-ho però si la gent no tenia els mitjans no tenia cap sentit. Així doncs el negoci ja estava bastant llençat quan dos productors alimentaris, Goldman Sachs i Postum, et sona aquest nom?
Doncs evidentment et sona perquè són molt importants i ja ho era en aquell moment. Li van comprar les patents i les marques registrades per l'astronòmica xifra, Carme, de 22 milions de dòlars. El 1924, eh? A més, vull dir que estem parlant d'una època en què suposo que això seria una barbaritat. Bueno, si ara ja ho és, per mi val menys. Imagina't l'època que ella havia invertit només 7 dòlars. Vull dir, li va sortir molt bé, sí, aquests anys a l'Àrtic i tot.
L'hi van comprar. Només estem parlant que talla dels meravellosos anys 20. Tot això és abans del crac. José va tenir sort. O potser s'ho va gastar en inversions. No ho sabem. Va invertir-ho en altres coses. En Virzai era un emprenedor. I amb aquest capital va prosseguir la seva carrera amb invents tan variats com una lámpada de calor, un llum de parador,
o un arpó per marcar balenes. Marcar, eh, balenes? Varietat. Vull dir, ja recorda que era biòleg, per tant, suposo que les volia estudiar, doncs les podia marcar amb un arpó. Va inventar moltíssimes coses. És un home, com ja he dit, emprenedor. Així doncs, al 1930, va ser posada en marxa la congelació i empaquetat de menjar en envasos de cartolina enserada. Un procés també desenvolupat i patentat per Bitsay. O sigui, ell va continuar fent coses. L'únic que va vendre era la seva patent.
El producte, etiquetat amb la marca Birds, és que ara ho dic bé, Birds Eye, és una derivació del cognom de l'inventor que, desglossat en dues paraules, vol dir com ja, sabeu? Ulls d'ocell. Ell ho va etiquetar així, va separar el seu cognom amb Birds Eye. Llavors es coneixia així la marca de menjar, diguem-ne. Ell el que feia era vendre el menjar congelat. Va ser comercialitzat per primer cop el 1933. I el 1944, uns quants anys més tard, o sigui que l'empresa anava bé,
va començar a utilitzar vagons de trens refrigerats per transportar els productes a tots els Estats Units fins a esdevenir una de les marques més conegudes. Clar, aquí potser no la coneixem gaire, però allà és d'aquestes com si aquí diguessis, no sé, Findus o coses així. Exacte. A la dècada, ara ja deixem aquest senyor, que va ser l'impulsor i l'inventor una mica o el que va portar a les cases,
A la dècada del 1850, la combinació de les dues tecnologies emergents, el menjar congelat i la televisió, va donar com a resultat l'anomenat TV Dinner, el sopar de televisió. És molt curiós tot això, per això també volia comentar-ho. Segons una fórmula inventada per en Jerry Thomas, es tractava d'un àpat sencer presentat en una safata d'alumini dividida en compartiments, una mica com les safates de l'hospital.
que només calia descongelar i escalfar el forn abans de seure al sofà per sopar còmodament davant del televisor. Una mica l'escena aquella de Matilda, de la pel·lícula, que sopa sempre davant de la tele amb un... Bé, li donen la safata tal qual, amb banyeta l'escalfaràs. Doncs el fabricant Swanson, al posar a la venda el 1954 al preu de 98 centaus, clar, molt barat, amb una oferta inicial de podies escollir o bistec o tall rodó o pollastre o guaidin difregit, i l'acompanyament era sempre patates o pèsols,
Sí, suposo que te'n vols tenir interès en cuinar. No, era alimentar-se i poder continuar mirant la televisió, que era el boom d'aquella època. El primer any se'n van vendre més de 10 milions de capses i el terme TV Dinner va esdevenir un genèric del menjar ràpid casolà. Al 1986, les safates originals d'Alumini, fa 26 anys, van ser canviades per unes altres de plàstic, especialment dissenyades per al for microones. Clar, la gent ja no ho escalfava al for, sinó al for microones.
L'any següent la Simsonian Institution es distingia aquest producte com a icona de la cultura americana. De fet ho és, no? Segurament aquesta escena que deies possiblement que l'associem potser a pel·lícules o sèries de televisió, però que no ens ve el cap. Per sort aquí no ho fem, això. Però precisament aquí a Espanya els congelats van ser introduïts bastant més tard, que als Estats Units com sempre anem més tard.
Al 1958, l'empresa navarreza Alimentos Congelados va introduir-ho a Espanya. De totes maneres, la popularitat no arribava fins a la dècada següent, a finals dels anys 60-70, quan es consolidava la distribució del peix congelat que arribava a les costes gallegues, transportats per grans vaixells factoria.
Abans, però, va caldre la implantació dels refrigeradors amb congelador, com ja he dit, comercialitzat a l'estat des del 1952, però que, evidentment, va trigar molt i, a conseqüència de les precàries condicions econòmiques del moment, no es va generalitzar fins als anys 60. Per tant, evidentment, si no hi ha congeladors, no hi haurà menjar congelat. Actualment, el 98% de les llars de l'estat espanyol es consumeix producte congelat,
que representa el voltant del 6% del consum alimentari. No mengem només... Menjar congelat és un complement. Però gairebé tothom, i qui ho negui és que és... Aquest 2% té alguna cosa de menjar congelat al congelador. Doncs mira, avui hem sabut d'on ve aquest costum. Moltes gràcies, Alea, una setmana més per descobrir-nos què té en aquesta història. Gràcies. Que vagi molt bé i fins la setmana que ve. Adeu. Adeu, bon dia.
A més, també ens acomiadem i donem les gràcies a més de la Lleer de Null i a la història dels invents, a la Maica Duenyes, que ens ha portat al teatre, al Robert Santacana i al Ramon Aguadde, que avui ens han parlat els tres toms, la Carme Madó amb la cuina, la Joan el Garra, el Pere Oliver, la Lina Santabàrbara i la Montse l'Anea, a la Tartúlia, l'Andrea Bon, als serveis informatius, i el Carles Hernández i Rius, a l'Aprevisió del Temps. Us ha parlat Carme Verduy i tornarem a partir de demà a les 10, com sempre, amb moltes més coses. Ara us deixem amb el bulletí de la xarxa i tot seguit.
l'informatiu migdia amb l'Andrea Bueno. Que vagi molt bé, que passeu. Un bon dijous. És la una. Notícies en xarxa. Bon dia. Us parlo, Maite.