Just a la fusta.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i aquesta ara comença el Just a la Fusta d'avui dimecres 18 de juny.
Comencem ara el Just a la Fusta d'aquest dimecres, un programa amb moltes coses. Començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També farem un repàs de l'actualitat general del dia a través de la premsa. Parlarem d'actualitat, d'entrevistes, cultura, esports, una mica de tot. I també, en aquesta primera hora, tindrem moment pel temps. Amb el Carles Hernández i Rius rebessarem les pluges que van caure ahir a Sant Just. I també, doncs, quina és la previsió de cara als propers dies, avui que ens hem llevat amb un cel més clar i amb les temperatures força més baixes.
A les 11 i 10 parlarem d'actualitat Sant Justenca, en clau política en revistarem el portaveu del PSC a Sant Just, Joan Bassaganya. I a més a més també cap a dos quarts de 12 farem tertúlia esportiva amb l'Enric Riba i el Carles Hernández i Rius avui.
Parlarem, per tant, del Mundial, dels partits que han anat passant i també dels que han de venir, per exemple, avui que es juga la selecció espanyola. I a la tercera hora del programa, avui parlem d'astronomia amb l'Oriol Rigat, que dilluns no el vam poder tenir, avui el tindrem aquí en directe, i a més a més també de l'actualitat de la Taneu, amb el seu president, l'Albert Nacer. Bona tarda.
Tot plegat des d'ara i fins la 1 del migdia. Comencem?
I ho fem saludant a l'Andrea. Bueno, molt bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui comencem parlant de medi ambient, perquè demà dijous hi ha algunes qüestions aquí al municipi vinculades amb aquesta temàtica. Es fan coses. Exacte, sí, demà és la segona sessió per debatre sobre el futur de Collxarola. Recordem que el primer debat sobre la serra va tenir lloc la setmana passada i va tractar els usos del parc, els usos que se li ve de donar al parc. En aquesta ocasió, demà es tractaran temes urbanístics, com...
com ara les masies de la serra, els vials, les portes d'entrada a Collserola, equipaments, entre d'altres. La sessió de debat serà demà a les 7 de la tarda a la sala Agidor Consult a Can Ginestà. El primer debat, com dèiem, va tenir lloc la setmana passada, el dia 10, dimarts, i la documentació que es tractarà demà al vespre. A Can Ginestà es pot consultar l'espai participar del web santjust.cat.
Són unes reunions que són obertades a tothom i, com dèiem, en aquest espai participa del web sanjus.cat també podeu trobar el document de resum, un informe de com va anar la setmana passada en el marc de la primera trobada sobre el Consell. Volem saber una mica què és el que s'ha tractat.
Molt bé, doncs això demà dijous. A les 7. I continuem parlant però de medi ambient, no? Perquè la setmana que ve tenim més coses. Sí, el dia 26 es farà un taller per reduir el consum i la factura energètica a les llars. Per tant, molt interessant si volem reduir les nostres despeses a casa.
Es farà en el marc de la Setmana Europea de l'Energia Sostenible 2014, que se celebra del 23 al 27 de juny en un munt de ciutats d'arreu del continent. El taller tindrà lloc al Centre Cívic Joan Maragall a les 6 de la tarda i a la sessió es donaran consells per utilitzar menys energia, entendre el rebut elèctric, que a vegades aquestes coses són una mica complicades. També s'ensenyarà a baixar els costos fixes i variables, a reduir la potència contractada i a aprofitar la discriminació horària, entre d'altres temes.
L'objectiu de les activitats de la Setmana Europea de l'Energia Sostenible és sensibilitzar tothom de la necessitat de fer un consum responsable de l'energia, a l'hora que nosaltres amb tallers d'aquest tipus també ens beneficiem. Molt bé, doncs serà el 26, que és dijous.
I acabem parlant de curses, Andrea. Sí, parlem de la primera cursa solidària Sant Just d'Esvern per Sant Joan de Déu, que se celebrarà dissabte a la tarda i que ja compta amb més de 400 persones inscrites, de moment. Cal destacar que des del Club Atlatisme Sant Just asseguren que en aquest tipus de cursa la gent sempre acostuma a apuntar-se els últims dies i esperen que aquesta setmana encara s'hi apuntin moltes més persones.
Recordem que les inscripcions són obertes, s'han de fer al web championship.cat. Hi ha dues categories, la categoria Open Promoció, que inclou les més petites, i l'Open Popular, des de cadets fins a veterans. La inscripció Open Promoció costa 2 euros i Open Popular 10 euros. I a més a més es col·labora amb una causa solidària perquè el 60% d'aquests diners recaptats de les inscripcions es donaran a l'obra social Sant Joan de Déu, que s'estinaran a projectes de recerca en oncologia infantil.
És una cursa de 5 quilòmetres pels adults i de 300 o 600 metres pels més petits. Serà, per tant, una cursa bastant assequible que té com a objectiu aplegar el major nombre de participants possible per col·laborar en la investigació del càncer infantil. La sortida serà des de la plaça Camuapa. La cursa de les categories més petites i també la categoria de persones discapacitades començarà a les 6 de la tarda i a 3 quarts de 8 està previst l'inici dels 5 quilòmetres de la cursa gran de l'OPM Popular.
Molt bé, doncs tu t'hi has apuntat, Andrea? Doncs és que no puc, no estic aquí aquest cap de setmana, la veritat. I la veritat és que m'agradaria, perquè l'any passat em vaig quedar... No, és veritat, és que marxo fora. Em vaig quedar amb les ganes l'any passat, amb la Sansi, i aquest any dic a veure si... Però mira, m'ha coincidit amb una cosa que tenia ja prèviament i no puc. Tu sí?
No, no, tampoc, tampoc, però bé, jo tampoc faig curses, li dic, pare, tu també estàs entrenada. Sí, però ara fa molt de temps que no corro, però bé, és que m'hi hagués apuntat segurament, no sé si els 5 quilòmetres em costarien molt, però bé, a veure si l'any que ve no em coincideix res, intentaré obrir-me un foradet a l'agenda. Molt bé, doncs bé, en tot cas, ja ho sabeu, encara inscripcions obertes, eh? Parlem ara, fem l'apunt musical del dia.
És dimecres i per tant ja podem començar a anar de concerts, etc. És avui l'Eliogada, l'actua sènior, que el coneixíem abans com a sènior i el cor brutal. És una de les formacions més estimulants, sorgides de l'escena independent valenciana. El seu líder...
que és una mica el màxim artífex, també, segons llegim a Time Out, és Miquel Àngel Landete, i ara, doncs, es passa a presentar-se en solitari per l'Helio Gaval, amb el seu pop electritzant, que sentim ara, embarrejant, també, doncs, la tradició indie nord-americana dels 90, però amb un punt així com més de mala llet, també, i aquesta veu que entra bé. Ha publicat ara un disc que es titula El poder del voler, i aquesta cançó es diu El cel de les illes Caiman.
Fins demà!
Fins demà!
Aquelles coses semblen més fortes quan no eres tu qui les fa. Aquelles coses
Fins demà!
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. I relaxa't.
Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon llesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessor cinema.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres a dos quarts de vuit del vespre en aquesta emissora 98.1.1 de la freqüència modulada.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Passen quatre minuts d'un quart d'onze. Aquesta hora tornem a saludar l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, comencem a fixar-nos en els diaris, que avui tenen una mica de tot, no és d'aquests dies en què la cosa estigui clara. Exacte. El periòdico, per exemple, han apostat per...
Parlar d'economia, de fet és el tema del dia, diu menys impostos per a les rendes altes el 2015. Isenda es reuneix amb els agents socials. La reforma fiscal afectarà tots els trams de l'IRPF i el tipus màxim serà inferior al 50%. També ens diu que la indemnització per a acomiadament tributarà si supera els 2.000 euros per any treballat. És la notícia del dia al periòdico, el tema del dia en aquest diari. D'altra banda, el diari ara ens parlen de memòria històrica i ens diu que Vert bloqueja el retorn dels papers de Salamanca.
Madrid reté la meitat dels documents reclamats amb l'excusa d'una sentència del Tribunal Constitucional que diu que s'han d'identificar els propietaris originals. I per últim, a La Vanguardia, la notícia d'estacada ens parla del rei. Diu que el rei dóna pas a una etapa històrica amb la Déu al tron. Ja sabem, ara aquests dies molt intensos.
A Madrid, Joan Carles I sanciona la llei d'abdicació aprovada per les Corts, ho farà avui, i el monarca culmina quasi quatre dècades de transformació de la societat espanyola. En aquest sentit, avui l'editorial de La Vanguardia també va parlar d'aquest canvi al tron espanyol i es titula Llums llargs per a un regnat. Són aquestes les notícies destacades a les portades dels diaris que, com dèiem, avui no coincideixen, però bé, són els temes més destacats a cada rotatiu.
Fins demà!
Doncs continuem parlant justament del rei Joan Carles, perquè el 324 ens obre dient que el rei signa avui la llei que posa fi al seu mandat. Joan Carles primer farà efectiva aquesta abdicació sancionant la llei orgànica aprovada pel Parlament. A l'Ara.cat, en canvi, aposten pel PSC, declaracions de Miquel Iceta, que ha dit que la foto del 9N no hi hauria estat mai. El candidat del primer secretari del PSC critica el full de ruta de Mas i diu que la llei de consultes no serveix a preguntar sobre la independència.
D'altra banda, els bombers treballen per controlar el foc de Tibissa en les pròximes hores. També se'ns destaca al diari Ara que l'incendi ha arrasat més de 800 hectàrees de la Ribera d'Ebre, quasi tantes com les de tot el 2013. Tots els veïns desallotjats ja han tornat a les seves cases.
Tremusa, que no descarta abandonar el grup liberal si la convivència amb UPE i de Ciutadans no funciona. L'eurodiputat de Convergència lamenta a Catalunya Ràdio que ALDE està en una batalla descarnada pel nombre de diputats de la coalició on se situa en Europa.
I passem ara a l'avantguàrdia, que ens parla també del Mundial. Espanya avui posa la seva estrella en joc davant de Xile. Diu que una nova ensopegada provocaria l'inesparat comiat del Mundial 2014 dels vigents campions.
I després tenim que el rei Felip reorganitzarà la Zarzuela i hi haurà una minigira per tres països, per tant, informacions referents a la corona. Els reis viatjaran a Marroc, França i Portugal a les properes setmanes. Hi ha altres temes que també alguns ens els has comentat. I després, un netejador frustra un atracament en veure que la pistola del lladre era de joguina. Diu, es ha ficat amb mi el dia equivocat, ha explicat, entre cometes, l'heroi de Londres, que és el sobrenom que li ha donat la premsa. Hi ha vídeo i tot, eh?
Sí, del moment. A l'avantguàrdia. Són aquests els temes principals d'aquest matí. Tornem a les portades ara en imatges. Què tenim? Què ens explica en els diaris? Al diari ara tenim un tema que comentaves en clau fotogràfica. Foc, vent i pluja. Veiem l'incendi d'Ativissa que crema un miler d'actàrees abans de ser estabilitzat. Veiem l'incendi i un helicòpter com intenta apagar les flames.
És la fotografia més destacada al diari ara, aquesta incendi d'Ativissa. I també veiem Artur Mas als Estats Units. Està de visitar el país i ens diu que Mas augura un conflicte si no es permet el 9-N. El president de visitar el país Nord-Amèrica demana sentit democràtic a Rajoy.
Són les fotografies del diari Ara. Al periòdico veiem una imatge de Marc Gallo en el fòrum primera plana del periòdico i diu que la consulta seria una catàstrofe. El veiem amb aquest fòrum. Marc reclama al govern que no amenaci que faci alguna proposta, també ens diu al periòdico.
I a aquest diari, també en portada, veiem una imatge de Xavi Hernández amb bicicleta a la concentració de la selecció espanyola a Curitiba, al Brasil, i el titular és Xavi s'escapa. Bartomeu i Zubi Zarreta negocien amb el representant del capital la seva marxa a Qatar. I per últim, a La Vanguardia.
trobem més fotografies, com més habitual. La més destacada és una fotografia d'uns nens en un camp de refugiats del Kurdistan, a 40 quilòmetres del Kurdistan, a causa d'aquests atacs dels jihadistes a l'Iraq. Veiem aquests nens a sota d'una tenda de campanya. Els jihadistes, ara en parlarem en internacional, van atacar ahir la localitat de Bakuba, a només 60 quilòmetres de Bagdad, i entre els refugiats que fugen d'aquesta violència no hi falten els nens.
I dues fotografies més, d'una banda una imatge de Leo Messi, ens diu el fiscal demana l'exculpació de Messi en clau esportiva, i una fotografia també de l'actriu Cameron Diaz que porta a Barcelona el sexe casolà. Són aquestes les fotografies d'avui a les portades.
Doncs d'aquí ens n'anem a les pàgines internacionals, obrim aquestes seccions i cap a quin país n'anem, primer de tot avui, Andrea? Primer de tot ens n'anem cap a l'Iraq, llegim a l'avantguàrdia en clau internacional que els jihadistes assetgen Bagdad. L'exèrcit iraquí estabilitja el front a tot just 60 quilòmetres de la capital. Els jihadistes de l'Eis van atacar ahir la localitat de Bakuba on continuen lluitant contra les unitats militars governamentals a només 60 quilòmetres de Bagdad.
Aquest nou abans, després de les conquestes de Mossul, Tikrit i Tal Afar, per força d'influir en l'ànim dels bagdadins, encara que sigui molt difícil ocupar una població de més de 5 milions d'habitants en barris fortificats convertits en guetos. Ens diu el diari que durant la sal jihadista de Bakuba es va cometre una altra matança de 44 detinguts a la comissaria de la policia, que uns van atribuir als atacants i altres als guardians del calabós.
L'aviació uriaciana ha continuat bombardejant posicions de leis. A Fallujah, per exemple, a la ciutat sunnita rebel, per antonomàsia, que està en poder dels jihadistes des del gener, els insurrectes van aconseguir fer caure un helicòpter. I en fotografia a l'avantguàrdia veiem els xiïtes formant grups de voluntaris armats a Bagdad. Els veiem dins d'un tren on sembla que fins i tot els més petits són benvinguts i de fet veiem a un nen...
deixant veure una pistola a la seva mà a través de la finestra del tren. Una imatge que reflexa la realitat que ara mateix està vivint el país. I ara ens quedem a Europa i parlem de Noruega, perquè també llegim a La Vanguardia que el país prohibirà els captaires als carrers a partir del juliol.
Noruega, que és el país més ric d'Europa en termes de renda i benestar, no s'escapa de la tendència europea de posar murs als pobres. Aquesta setmana ha decidit prohibir la mendicitat. La prohibició la podran aplicar a partir del 1 de juliol autònomament als ajuntaments i s'espera que serà d'ambit nacional a partir de l'estiu de l'any que ve. Els municipis que introdueixin la mesura podran multar els captaires que la vulnerin, un recurs considerat absurd pels crítics perquè aleguen que els captaires no tenen diners per definició.
També se'ls podrà ficar a la presó fins a tres mesos. Sí, és aquesta llei que proposen des de Noruega. És el projecte de llei que es va començar tramitat dilluns al Parlament i que serà votat en segona lectura demà dijous, perquè divendres el signi el rei de Noruega. La llei ha estat iniciativa del Partit del Progès, que és una força dretana i xenòfoba que forma part del govern de la primera ministra, Ernest Solberg, en coalició amb el seu partit al Partit Conservador.
Doncs són les noticis que ens arriben avui en clau internacional. D'aquí passem als apunts culturals d'aquest matí de dimecres. Aquí parlem, per exemple, del Ministeri de Cultura, que no tornaran ni la meitat dels papers reclamats de Salamanca, no sortiran de l'arxiu si els propietaris originals han desaparegut o no se n'identifiquen els hereus. No sortiran, per tant, de Salamanca si no hi surten aquests propietaris, és un dels titulars d'aquest matí,
En Clau Teatre, el Seix Gelaber dirigirà al TNC un espectacle de danses sobre el Barça. Ara se't trobarà futbol, directament, i el que passa que el vol... És original. No, però es lliga amb ball, és a dir, ball, amb anglès. Ah, ball, d'acord. Sí, sí. Però pronunciat seria... Bueno, no sé què volguin dir-li futball perquè és a la catalana. L'acord és que comptarà amb set ballarins i imatges dels partits.
La pluja d'ahir va obligar a suspendre el concert de Rafael a Pedralbes, aquest festival que es fa als jardins de Pedralbes que va començar dilluns, que continua més o menys cada dia durant un parell de setmanes, doncs aquesta actuació es trasllada a aquest divendres 20 de juny. Tom Koopman i Tini Matot inauguren la segona edició del Vaxelona amb l'art de la fuga, el festival barceloní dedicat a Vax, creix en pressupost, espais i durada i es farà d'aquí un mes, del 20 al 27 de juliol.
Enciclovèdia Catalana recull per primera vegada en un llibre de bibliòfil tots els poemes visuals de Joan Brossa que van ser editats en serigrafia i l'otografia. Per tant, els amants de Joan Brossa que no s'ho perdi. Neix el portal Barcelona Dades Cultura, una web que unifica tota la informació cultural de la ciutat i és un portal impulsat per l'Ajuntament que permet consultar les xifres de festivals, principals festes de la ciutat o també la relació de les entitats amb les subvencions.
Atenció a curiositats ara, el segell més car del món que arriba als 9 milions de dòlars en una subhasta. Un segell? Sí, sí, sí, el més car del món, clar. I després que descobreixen un Picasso amagat sota el célebre quadre del pintor L'Habitació Blava. Sempre passen coses d'aquestes? Últimament ho pensava, estan apareixent obres originals, artistes... Bé, perfecte, perfecte. Si vas a veure alguna cosa... Has d'anar amb ull, per si hi ha cas.
I Barcelona comença una mena d'homenatge a una generació literària, la ciutat on no era la figura de Gabriel García Márquez i posa el seu nom a la Biblioteca de Sant Martí. Per tant, rendeixi homenatge a un grup d'escriptors llatinoamericans.
Són els titulars destacats en clau cultural d'aquest matí. D'aquí passem, quan són en punt dos quarts d'onze, a les contraportades.
Comencem per la del diari Ara, on avui llegim que el retaula de les irresponsabilitats, l'article setmanal de Josep Ramoneda. I a Impunitats parla des de tres punts diferents de l'actualitat política, actual no va dir, però l'actualitat és actual, evidentment.
A Impunitats trobem escena primera. Fa una mena de resum de tres temes principals que centra l'actualitat. Diu, mentre els nostres governants culpen Europa de les mesures impopulars que han de prendre, Dorou Barroso, l'altre escolanet de les Açores, feliçment, en fase d'acomiat, culpa els dirigents espanyols d'haver tapat la crisi. Extraordinari exemple per a la ciutadania. La culpa és sempre de l'altra. Escena segona, diu, el rei abdica i molta gent s'ho pren com un senyal que s'imposa un canvi de cicle, una readaptació del règim polític
però des de dins i des de fora de la política s'apela al rei per què posi aquest canvi en marxa. I a Sena Tercera, el jihadisme es llança a la conquesta de l'Iraq i es posa en evidència fins a quin punt la intervenció estrangera va convertir aquell país en un estat fallit. I per últim, el segon article, Narratives, comença dient que la màxima informació no és garantia de veritat, li falta direcció i, per tant, sentit. I acaba dient que l'edició massiva de missatges no fa una narrativa, sinó que genera molt soroll i força dispersió.
Doncs és l'opinió de Ramon Edavui al diari Ara. D'aquí passem a La Vanguardia, on llegim que la banca d'inversions era com una capsa de bombons. Avui Rainer Bosch, exalt càrrec financer alemany, expert en banca d'inversions, és el protagonista d'aquesta contrada, La Vanguardia. Ell tenia 18 anys quan es va ficar al sector de la banca d'inversions.
Diu, era molt llaminer perquè el sector s'internacionalitzava i apareixien els ordinadors personals. Dels seus companys de la banca d'inversions, diu, molts col·legues es van adonar que no estaven actuant correctament, que havien corromput les normes morals, venent, per exemple, accions de Lehman Brothers, sabent que no valien res, van abandonar i se'n van anar a produir vi.
Això és el que es pot veure, el que explica el documental que ell protagonitza, Master of the Universe, dirigit per Marc Bauder, que es va presentar a Barcelona. Asegura, a més, que la crisi no tindrà fi i que el pròxim país de l'eurozona que caurà serà França.
I parla d'aquest documental també, àmpliament. Diu, es pot veure, per exemple, en aquest documental com executius de Goldman Sachs confessaven davant la comissió d'investigació nord-americana que havien venut productes tòxics. Ell, de la seva banda, diu, jo sempre vaig mantenir els principis en els quals em van educar, però cap a l'any 1998 la societat va començar a allunyar-se d'aquests valors. Jo vaig decidir plegar, diu, i als 49 anys, el 2008, es va retirar del món financer i ara es dedica a viure.
Molt bé, doncs és el que tenim a l'avantguàrdia. Al periòdico, avui una entrevista diferent també, amb els meus fills fem llistes de coses impossibles. Qui és, Andrea? Doncs és la Sílvia Gironès, que és mare i coach educativa. Ha escrit un llibre perquè cap nen torni a dir prefereixo morir-me que estudiar. Això és el que va dir el seu fill quan estudiava educació secundària obligatòria, el seu primer any.
A l'ESO, això evidentment li va impactar molt, diu que Silvia Gironès va deixar de preocupar-se per l'educació dels seus fills i va començar a ocupar-se d'ella. Ha creat un llibre teòrico-pràctic que es diu Prefiero morir a estudiar, que és un mètode per ajudar els nens a descobrir els seus somnis, a entrenar el seu talent natural i a treballar per fer realitat les seves idees. És l'educació del segle XXI.
Diu que el meu fill ho va dir en un context molt concret, diu no s'ha de llegir en un sentit literal, però és veritat que cada matí es despertava dient que no volia anar a l'institut. Hi ha molts nens que diuen aquesta frase o coses semblants. Diuia que l'escola està pensada per a nens que tenen una combinació d'intel·ligència lingüística i lògico-matemàtica i els altres es queden despenjats. L'escola hauria d'adaptar-se i personalitzar l'educació segons l'interès de cada nen perquè si estan motivats aprenen molt més de pressa.
Diu, això es pot fer dedicant dues hores a la setmana a treballar en projectes propis, i no com el crèdit de síntesi que fan ara, que només és una setmana i no poden escollir ni el tema ni el mètode. I d'aquí ve la idea de fer llistes impossibles amb els seus fills, és una forma de començar a materialitzar la seva creativitat.
I un últim apunt, quan diu que la Gemma Tremolles, la periodista, li diu, quan els nois estan amb el WhatsApp, la tele o els videojocs, també estan la mar de concentrats i feliços. I la Sílvia respon, i si els deixéssim fer, estarien així tot el dia. Però si des de petits els ensenyéssim el concepte de projecte, a tenir una idea i a treballar per portar-la a la pràctica, aquesta dinàmica els acompanyaria tota la seva vida. Doncs mira, un punt de vista interessant avui també de llegir el periòdico.
I acabem aquest repàs per les notícies d'aquest matí, ara amb el que tenim avui, la notícia curiosa que ens parla del Mundial. Andrea, no sé si tu coneixes molta gent que hagin escut el mateix dia que tu.
No, la veritat és que no. Bé, bueno, sí, dues persones segur, dues persones que conec personalment i després sé que famosos i també és el Dia Mundial del Medi Ambient, però personalment que hagin nascut el mateix dia que jo, dos, tres. Jo conec poca gent, però és curiós perquè tinc un cosí meu que és del mateix dia que jo, d'un altre any, però som del mateix dia. I som 20 cosins. T'ho dic perquè ara, perquè entenguis per què dic tot això i perquè parlo del Mundial, perquè la història és de la numerologia...
i l'estranya paradoxa de l'aniversari. Sembla que hi ha un grup de matemàtics que s'ha dedicat a estudiar la curiosa estadística de les dates de naixement, que és aquesta anomenada paradoxa de l'aniversari. Encara que sembli estrany, 16 dels 32 equips que participen en la fase final del Mundial Brasil compten en els seus equips amb jugadors que comparteixen data d'aniversari, o sigui, dels 16-32 dins del seu mateix equip.
Diu que és una data que no sorprèn als matemàtics perquè hi ha estadístiques que demostren des de fa temps que hi ha més d'un 50%, de fet un 50,7% per ser exactes, de possibilitats que en qualsevol grup de 23 persones, dos d'ells, celebren l'aniversari el mateix dia. Per això t'he dit el meu cas, que som 20 cosins i només som aquests dos, però convertim. Diu que...
Tothom dirà, ah, però jo anava a classe i no hi havia ningú, o potser sí que hi havia algú, encara que no siguis tu mateix, perquè també és un 50, que és un poc, però és la meitat. Diu que encara que sembli desafiar la lògica, la paradoxa de l'aniversari existeix i el Mundial, amb aquests 32 equips de 23 homes cadascun, ho confirma, perquè la meitat justament confirmaria aquest 50%.
sembla que les matemàtiques tracten amb el que és contraintuïtiu, diuen a diari, alguns dels matemàtics, i així l'equip del país anfitrió té dos jugadors nascuts, per exemple, el 25 de juliol, i després diu que si la meitat dels equips té dos jugadors que comparteixen aniversari, cinc fins i tot ho tenen per partida doble, o sigui que hi ha dues parelles que comparteixen aniversari, que són Argentina, França...
Corea del Sud, Suïssa i Iran. Diu que és difícil, convence la gent, però ja que si ve sempre és exacte, diuen aquests matemàtics, que amb 32 equips i 23 jugadors, cadascun 50% fins i tot és menys que el resultat esperat, matemàticament parlant.
I que diu que alguns celebraran fins i tot el seu aniversari durant el Mundial, això ja no entra gaire dins del matemàtic. I bé, en tot cas, diu que si els equips arriben a creuar-se a vuitens de final també hi haurà d'uns jugadors, això ja són curiositats que destaca la notícia, eh? Però bé, en tot cas, diu que per fins i tot fer callar més els escèptics, els numeròlegs de la pilota...
Van anar encara més enllà i van afegir que els equips de Sud-àfrica, 31 dels 64, tenien dos jugadors que complien anys al mateix dia, sempre per tant a prop d'aquest 50%. Mare meva. Diu que de vegades en matemàtiques no és útil intentar explicar les coses a la teva dona, fills i veïns, però que ha aprovat la paradoxa de l'aniversari unes 20 vegades en conferències i només ha fallat una vegada.
Jo ho provaré, eh? Ara m'ha picat la curiositat. Sí, no? A mi també. Però aquestes coses, o sigui, vol dir alguna cosa en concret? Que potser hi ha més gent... O sigui, no entenc l'objectiu d'aquest estudi. No, no, no. Simplement és casualitat. No, ells creuen que no és casualitat perquè, com si diguéssim, sempre es confirma.
Creu que és una teoria matemàtica. És la meva morologia, també. Cadascú té les seves teories, eh? Soc bastant escèptica, crec, en aquest cas. Doncs ja saps. L'hauria d'estudiar, però em sembla molt curiós, la veritat. Sí, sí. No, doncs mira, també... A partir d'ara... Sí, sí. El que passa que hem d'estar en grups de 20, eh? Però bé, en tot cas, quan anem per algun lloc... Jo no tinc tants cosins com tu. Ara tampoc no. Ah, jo vins al meu grup aquest ja l'he comprovat. Ara ho hauria de provar, doncs, en altres llocs. En un altre grup. Molt bé. Però clar, de més de... Ha dit 23, ells diuen, no? Em sembla.
Sí, va repartar els jugadors convocats per aquí. Doncs bé. Interessant. Curiós. Molt bé. En fi, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé. Bon dia.
Quatre minuts i arribem a tres quarts d'onze. Moment per obrir diaris i fixar-nos en diferents qüestions destacades avui als diaris. És a dir, entretarem a diferents entrevistes, articles o qüestions que trobem interessants. Per exemple, avui l'article de Joana Bonet a La Vanguardia, títolat Tirana a l'acció, on comença dient benvingut a la sobrecàrrega electoral, perquè vosaltres no només heu de decidir constantment entre te i cafè per integrar el blanc o de sègol, per acertar molt oibrufè,
sinó entre centenes de canals de televisió, milers de productes del supermercat o milions de finestres que podeu arribar a obrir a l'ordinador. L'obsessió per triar forma part de la nostra configuració identitària afavorida per un sistema que apel·la a la intel·ligència i a la responsabilitat del consumidor o l'actor, però també al consum de massa. Es diu també que es diu que escollir és descartar i pensem que en la major part de les ocasions es tracta d'un dictat entre el sentit comú i les nostres preferències.
Diu també Joana Bonet que després de dècades d'estudis científics sobre aquesta capacitat humana que ens ha divinitzat, un petit grup de filòsofs, teòrics, legals i psicòlegs que estudien el terreny de la cultura insisteixen que les constants eleccions a les quals ens veiem forçats han arribat al punt de tiranitzar-nos. Un dels assajos sobre aquest tema diu que és Tyranny of Shoesing de Renata Sàleg.
i raona que la llibertat d'elegir i l'immens catàleg de possibilitats a què ens enfrontem no ens aporten més felicitat o més justícia i la seva conclusió és que o canviem el llenguatge neoliberal de l'elecció o escollir serà una altra d'aquestes relíquies del passat que liquidarà el món emergent.
I acaba concloent Jana Bonet que no hi ha més supèrbia ni sentiment de plenitud que sentir-se apagat d'un mateix per haver triat allò que porta acompanyant-nos des de fa temps i encara no ens ha decebut, sigui un perfum, la cafetera o el marit.
Passem ara al periòdic on avui parlem d'educació.
Un reportatge titulat Començar de càpita nou parla de l'efecte de les auditories pedagògiques d'ensenyament, una escola del Prat que acomiada tota la seva plantilla per intentar millorar els resultats dels alumnes. Els mestres que se'n van si han deixat la pell és el que clamen els sindicats. I el reportatge comença dient dues nenes juguen soles al pati vuit de l'escola Pompeu Fabra del Prat de Llobregat. És dimarts a la tarda, amenaçada a ploure i el centre, que aquesta última setmana de curs ja fa jornada intensiva, fa unes hores que és tancat.
Diu també que la Pompeu Fabra comia del curs i també tots els seus professors després que la Generalitat hagi anunciat que el pròxim curs canvia el 100% de la plantilla. Una mesura inèdita fins ara a Catalunya i que ha suscitat el rebuig de sindicats i docents, que és l'única sortida possible, segons diu la Generalitat, per posar fi al cicle de mal resultats acadèmics que any rere any han encadenat al centre.
Segons Rigau era tan complexa la situació i s'havien de canviar tantes coses que s'ha optat per fer un reset, tancar per canviar el projecte pedagògic i els docents i tornar a posar el comptador a zero. Una decisió que compta amb el suport de l'AMPA de l'escola i de l'Ajuntament del Prat, que tal com explicava ahir la tinença d'alcalde, fa anys que demana que s'actuï en aquest centre perquè els seus alumnes tinguin les mateixes condicions que la resta d'escolars catalans.
I es pregunta què té de particular aquest col·legi que obliga a prendre aquesta decisió i, segons la regidora, no es tracta d'un problema d'alumnat ni de barri i, possiblement, el problema és que s'ha caigut en una inèrcia de la qual ara ja és impossible sortir si no es fa un gir pedagògic radical. Segons els sindicats, és un centre que fa frontera amb una zona molt complexa, com és el barri de Sant Cosme, amb un absentisme escolar i que, a més, ha de conciliar estudiants d'orígens molts diversos.
Ensenyament ja ha designat una persona perquè agafi les regnes d'aquest col·legi a partir del setembre i des dels sindicats es queixen perquè és una decisió injusta pels mestres que han estat allà fins ara, que sí han deixat la pell i que no ha tingut cap avaluació negativa. Els que siguin titulars de les places suprimides tindran prioritat per ser recol·locats, això sí, als centres que sol·licitin com a alternativa. Ho llegim al periòdico aquest canvi en l'hora de tractar els centres educatius.
I acabem aquest repàs amb l'entrevista que llegim avui al diari Ara a Xavier Teros, que és poeta, cronista i antropòleg. Ell diu que Barcelona és una ciutat amb una memòria molt selectiva. Ha de publicar Barcelona a cau d'orella, compta amb milers de notes que guarda i també amb fotografies de Consuelo Bautista.
I ha sortit, segons diu Catalina Serra, un homenatge en forma de guia d'una ciutat que ja no té gaire secrets. Diu que Barcelona s'ha tornat més antipàtica, bàsicament perquè s'ha convertit en una mena de parc temàtic. Sempre recordo aquella frase de Lord Byron, diu Xavier Teros, que diu que l'home en Marta mata el que estima. D'alguna manera és el que li passa al turisme, que acaba destruint el que ve a buscar.
Un llibre fet pel barceloní a qui li interessi la ciutat per ajudar-lo a trobar-hi el que hi ha i el que queda, però també saber recordar el que hi havia abans quan una sèrie de Barcelones molt properes desapareguessin. Diu que d'alguna manera aquesta ciutat té molt poca memòria, que és una memòria selectiva i creu que és important tornar-li la memòria pels que hi viuen.
I amb aquesta entrevista passem ja a l'actualitat esportiva d'aquest matí. Per tant, els titulars de les portades dels diaris esportius d'avui.
I avui, per exemple, el Mundo Deportivo titula una final parlant del partit d'aquest vespre entre Espanya i Xile. A la Roja només li val guanyar per continuar i del Bosque demana més compromís. Iniesta parla a part del vestidor i assegura que podem passar el partit des d'avui a les 9 del vespre.
I també parla del Barça, el Mundo Eportivo, diu Luis Suárez, Van Persi o Hazard. El Barça vol fitxar un davanter il·lusionant i maneja una llista final amb aquests noms. També es parla de la Cimera per Xavi, que hi ha al Camp Nou. El centrecampista podria tenir un precontracte amb l'àrabí de Qatar.
Avideu Mort és el que titula el diari Esport pel partit d'aquest vespre de la selecció espanyola i també diuen Xavi, adéu pactat. I l'esportiu li va dir que la portada a Xavi el mostra amb bicicleta i titula Última etapa. Us diu que Xavi té de ser dimarts del Barça aquest estiu, ho té clar, a la mig campista deixarà el club de la seva vida en les properes setmanes, el Vallès està molesta amb l'Utxo per no assegurar que comptava amb ell i també amb Zubi i la directiva.
Són els titulars esportius d'aquest matí. Així acabem aquest repàs. Ens queda només parlar del temps.
9 minuts i arribem a les 11. Parlem ara del temps, després del dia variable que vam tenir avui. Sabrem què ens espera, ens hem llevat amb un cel molt clar que ja s'ha tapat. Per tant, ara ens ho resol tot el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Primavera del tot, eh? Sí, avui podríem dir que avui és el comiat de la primavera. Sí? Sí. D'aquest dia així grisot, amb una temperatura ara de 21 graus, d'una mínima que està... Natifeia fresca, eh? Per sota dels 15. 14,7 de mínima a Sant Jus, o sigui, és una temperatura...
d'aquelles que fins ben bé el mes de novembre potser amb una mica de sort no la tornarem a recuperar, a no ser que vingui un dia així de molt de fred, però serà una mica estrany perquè cada cop estem més a sobre de l'estiu. El fet és que tenim temperatures baixes perquè realment a tot el país hi ha hagut tempestes, ha hagut calamar-se. Sant Jus ens hem mantingut una miqueta així d'aquella manera perquè ha sigut... no fot ràbia perquè dius a vegades...
Aquesta pluja està tremendament benvinguda. Ja sé que pot emprenyar moltíssima gent, sobretot el personal que gaudeix de les activitats de la bona aigua, perquè se'ns van estroncar la festa de la bona aigua allà a la plaça Camoapa. Activitats de fer de curs, potser també, no? Sí, però vull dir que aquesta pluja després es troba a faltar moltíssim, perquè d'aquí un parell o tres de dies ja estarem farts de la calor, el cap de setmana ja no sabrem on fotre'ns perquè farà molta calor, i no parlem d'onada de calor, però farà la calor normal que toca per l'època,
i els boscos ho pateixen, i aquesta pluja és molt benvinguda a la serralada de Collserola, si no que els diguin els de Divissa, però a la serralada de Collserola realment aquesta precipitació ens va molt bé per, sent cauts, retardar una miqueta el perill d'incendis, que és altíssim sempre, l'estiu el clima mediterrani, i el fet d'aquesta precipitació durant el mes de juny sempre és molt benvinguda perquè tot ho retardem una miqueta. Tenir el sotabosc ben humit realment va molt bé.
El que dèiem, a Sant Jus municipi tampoc no és que fos la gran precipitació del segle, perquè només ens van caure 6 litres per metre quadrat, després de matinada han caigut un litre més, o sigui que estem al voltant dels 7 litres. Això te semblava que ahir la nit plovia, eh?, cap allà a les 12, a quarts de 12, no? Sí, hi havia episodis de pluja realment espectaculars, o sigui, des de Sant Jus podies veure com el mateix Sant Feliu i tocant més lluïs. Ah, és que anaves lluïs, sentia pluja.
Si estiguéssim a Mas Lluï, si tinguéssim una altra estació, que no n'estem demanant una altra, però si tinguéssim alguna altra estació per Mas Lluï, o si hi ha algun país de Mas Lluï que tingui una estació i ens pugui passar les dades, probablement allà la precipitació va ser més intensa, perquè podries veure com la cortina d'aigua era molt més marcada mirant cap a Molins de Rei i tocant la para alta de Sant Feliu.
També podíem veure com la ciutat de Barcelona es podien, i en aquella precipitació, sobretot cap a la zona d'Altibidabo, doncs bastant més intenses, però Sant Jus, quan just la tempesta més important, que baixava justament pel mateix camí del Llobregat, doncs arribava al nostre municipi i es va decantar més cap a l'altre cantó i la tempesta forta, la intensa, fins i tot pedra, doncs va tirar més cap al cantó de Sant Boi, se n'entreu de la barca i després va anar cap a mar, no?
I a Sant Just es van quedar una miqueta al marge, vam enganxar a Rasquillo, una que va caure per Barcelona, aquesta que baixava pel mateix riu Llobregat, i vam recollir uns quants litres, però realment no som els més privilegiats, sinó que la pluja va ser minsa, el que passa que, clar, al passar entre dues tempestes molt importants, vam veure llamps, vam sentir trons, vam veure ventades, tots els ingredients, i clar...
el fet d'aquest desplomament d'aire fred que teníem i que avui està acabant de passar doncs ha provocat que la temperatura mínima baixés fins als 14,7 ara tenim gairebé 22 graus 21,7 no és normal en aquesta època de l'any a les pràcticament 11 del matí doncs tenir aquesta temperatura hauríem d'estar bastant més per sobre però bé, és dels últims dies ja podríem dir d'aquesta bosseta d'aire fred que ens ha visitat
que la tenim encara una miqueta a sobre, però que aquesta tarda ja només començarà a afectar comarques de l'est de Barcelona i comarques ironines. A la resta, difícilment les tempestes ens puguin afectar, perquè aquesta bossa d'aire fred, si ens imaginem en alçada, va marxar en cap Itàlia, està agafant cap al Mediterrani, i encara queda una miqueta a la part est de Catalunya, que encara aquesta tarda podríem tenir alguna tempesta. No descartem, tampoc, que Sant Just es vegi beneficiat aquesta tarda per la precipitació. Encara?
Sí, aquesta tarda sí, perquè encara hi ha una miqueta d'aire fred, encara tenim aquests núvols, no recomunta la temperatura i el que va fent el sol per dalt és activar una miqueta aquesta possibilitat. És més probable cap a les comarques de Girona, però mai es pot descartar aquesta possibilitat. A partir de demà, què passarà? Doncs es retira aquesta bossa d'aire fred, torna a l'estabilitat i pràcticament demà ja n'hi parlarem de tempestes a Catalunya, o sigui que ni les tempestes aquestes típiques de muntanya les tindrem.
Demà comencen a recuperar una mica el termòmetre, avui podem arribar a 23, com a molt 24, si el sol fa una miqueta de gresca al migdia, que és difícil, i de cara a demà ja podríem arribar als 25 o 26, o sigui que demà ja, com que el sol tindrà tot el seu protagonisme i estem a l'època que estem, doncs demà les temperatures màximes s'enfilaran. Les mínimes també quedaran, potser la nit de dijous o divendres encara serà una mica fresqueta perquè els costa més de recuperar-se les mínimes, perquè encara tindrem la ressaca d'aquesta bossadaire fred,
però ja a partir de divendres, temperatures de 27 graus de màxima al voltant dels 18-19 de mínima, i les mínimes aniran pujant i les màximes es aniran mantenint. Cap de setmana, molt tranquil. Hem anat dient durant la setmana que el diumenge potser hi havia més núvols, doncs sembla ser que no. Potser hi ha alguns núvols a prop del litoral tarragoní, poc importants, però el sol hauria de ser el protagonista, o sigui que entrem de ple estiu coincidint amb el cap de setmana. I de cara a la revetlla, doncs sembla ser...
que seguiríem amb una certa tranquil·litat, o sigui, dilluns i dimarts, rebetlla i dia de Sant Joan són dos dies plàcids, la mínima està al voltant, la previsió entre els 20 i els 21 graus, o sigui que és perfecta, les màximes al voltant dels 27 graus, perfectes, el dia de Sant Joan un sol espaterran, o sigui que també molt bona notícia per tots.
I l'única possibilitat d'alguna tempesta a Sant Jús així a llarg termini és probablement entre dimecres i dijous. O sigui, podrien arribar a tempestes a la tarda de dijous. És 26. Però encara queda, no? Encara queda molt. Sí, però vull dir que... Poso aquesta dada perquè l'estabilitat és total. Avui estem a 18. De principi d'estiu, no? Són 8 dies seguits de molta tranquil·litat, d'estiu, de temperatures agradables, de sol, o sigui, per gaudir-ho tot. I el Sant Joan just cau en ben estabilitat. O sigui, que no hem de patir massa de moment.
Perfecte, Carles, doncs molt bé, moltes gràcies. De res. I demà tornem a parlar-ne, encara que serà més avorrit, no hi ha? Començarà a ser avorridor, però sí que podré fer deures per divendres. Exacte, divendres, el resum de la primavera, que ha sigut periodeta. Que vagi molt bé i gràcies. Molt bé, bon dia.
Dos minuts i mig i arribem ja a punt a les 11 del matí, moment en què connectarem amb el butlletí informatiu de Catalunya Informació. També ens posarem el dia d'actualitat amb el del Sant Jus Notícies. I després continuarem, tindrem el portaveu del PSC, Sant Jus, Joan Bassaganyes, i també farem tertúlia esportiva, tot plegat, com dèiem, després de les notícies. A les notícies ens hi arribem amb una mica de música.
Avui el que volem fer és escoltar M. Ward, ja que hem parlat ara que arriba el bon temps i de seguida entrem a l'estiu. Pensem que és un personatge que fa algunes cançons que poden recordar una mica el bon temps i convidar a tenir ganes d'estiu. El que escoltarem serà de seguida una cançó del seu últim disc, el disc que es titulava Westland Companion, i ens quedem amb Primitive Girl. Ara sí que ens entra aquesta cançó.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Els bombers confien controlar avui el foc que des de diumenge crema a Tivissa la Ribera d'Ebre. 25 mitjans terrestres i 5 daeris són els efectius avui sobre el terreny. Les flames han arressat unes 800 hectàrees segons els agents forestals.
En marxa una investigació dels Mossos i la Policia Nacional per Delictes contra el Freu Fiscal, que de moment ja ha comportat una trentena de detinguts al Maresma, al Baix Llobregat i al Bages, entre d'altres indrets de l'Estat. L'entremat hauria defraudat més de 12 milions d'euros a l'agència tributària.
Últim dia del regnat de Joan Carles I. El monarca firmarà aquesta tarda la llei que farà efectiva la seva abdicació i tot seguit passarà a ser capità general de les forces armades a la reserva. Avui fa un any de la riuada al Pirineu que va arrossegar cases i ponts i va fer danys per valor de 100 milions d'euros. El síndic d'Aran anuncia al Catalunya el dia a Lleida que si la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre sanciona Indessa per la riuada demanaran que els diners reverteixin el territori.
Almenys 21 persones mortes a Nigèria per l'explosió ahir d'una bomba a prop d'un centre de retransmissió dels partits de la Copa del Món de Futbol, segons fonts mèdiques. L'acció terrorista s'emmarca en una cadena recent d'atacs similars atribuïts al grup islamista Boko Haram.
La pedrera romana del mèdul a Tarragona obre avui al públic després que s'ha museïtzat l'espai. El conjunt, Patrimoni Mundial per la Unesco, té un centre d'interpretació, miradors i diversos itineraris. Catalunya Informació. Ara els esports. El Mundial de Futbol avui a Espanya. Així la partida a les 9 del vespre. Maracanà. Els espanyols només els val la victòria per seguir endavant. Del Bosque anuncia alguns canvis al titular. Avui també es juga a l'Austràlia, Holanda i al Croàcia, Camerún. Ahir empats del Brasil, a 0 amb Mèxic...
de Rússia i victòria de Bèlgica. I pel que fa al temps, les tempestes no seran tan extenses com ahir. A partir d'aquest migdia i durant la tarda poden caure les comarques interiors de Girona i també de Barcelona. A mesura que avanci la tarda podran afectar punts del Prefirineu Lleidatà i cap al Montsec. Localment poden ser fortes calor molt suau aquest migdia.
A aquesta hora Barcelona, 22 graus, 21 a Girona, 19 a Lleida i 22 també a Tarragona. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Demà tindrà lloc la segona sessió per debatre sobre el futur de Collserola. En aquesta sessió es tractaran temes urbanístics, com ara, les masies a la serra, els vials, les portes d'entrada a Collserola, equipaments, entre d'altres. La sessió de debat serà demà a les 7 de la tarda a la sala Ejidor Cònsul de Can Ginestà. El primer debat sobre Collserola va tenir lloc la setmana passada i va tractar els usos del parc. La documentació que es tractarà demà al vespre, Can Ginestà, es pot consultar a l'espai participat al web sanjus.cat.
La setmana que ve es farà un taller per reduir el consum i la factura energètica a les llars. Serà el dia 26 i es faran el marc de la Setmana Europea de l'Energia Sostenible 2014, que se celebra del 23 al 27 de juny. El taller tindrà lloc al Centre Cívic Joan Maragall a les 6 de la tarda i a la sessió es donaran a conèixer consells per utilitzar menys energia, entendre el rebut elèctric i s'ensenyarà a baixar els costos fixes i variables, reduir la potència contractada i aprofitar la discriminació horària, entre altres temes.
L'objectiu de les activitats a la Setmana Europea de l'Energia Sostenible és sensibilitzar tothom de la necessitat de fer un consum responsable de l'energia. I acabem parlant de cultura. Els extrems són el fil conductor de les obres dels alumnes dels cursos municipals d'Arts Plàstiques, que es podran veure a partir de demà a Can Ginastà. Pràcticament tots els espais de la Casa de Cultura acolliran a partir de demà dijous els treballs a l'alumnat dels tallers d'Arts Plàstiques en l'exposició que s'inaugura com a cluenda del curs.
I tenint en compte que l'any passat el tema de les obres va ser el color blanc, el contrast i l'impacte que causarà la mostra és molt destacat. Demà s'inaugura aquesta exposició, serà a dos quarts de vuit del vespre al celler de Can Ginestà. Serà això sí una mostra representativa de la gran quantitat d'obres que els alumnes han fet al llarg del curs. L'exposició es podrà visitar fins al 7 d'agost.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Ara passant 9 minuts de les 11.
I a aquesta hora parlem d'actualitat amb el portaveu del PSC, l'Ajuntament de Sant Just i també regidor d'Ocupació i Innovació, Joan Bassaganyes, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Avui comencem parlant justament d'aquesta segona part, d'aquest segon nom, la regidoria d'Ocupació i Innovació, perquè aquesta setmana ja n'hem parlat del programa Sant Just es forma, que s'engiga aquest mes de juliol i lluny ens vam parlar amb els responsables que invertiran aquests cursos.
però una iniciativa, en tot cas, adreçada a la gent de Sant Just, empresaris, autònoms o comerciants, per seguir formant-se. Efectivament, tots aquests col·lectius que mencionaves paguen unes quotes a la Seguretat Social en concepte de formació i molts cops no les utilitzen perquè no tenen suficient temps ni estructura com per poder fer aquesta formació.
Aleshores, el que fem és posar a l'abast d'aquests col·lectius diferents píldores formatives que entenem que són suficientment transversals com perquè empreses de diferents perfils se'n puguin beneficiar.
Provarem a veure com va, de moment amb aquells comerços i empreses amb qui s'ha contactat ha rebut una bona resposta. El que passa aquí un cop més és que molts cops aquestes iniciatives perquè vagin endavant i tinguin suficient massa crítica es topen amb un problema que és el de la manca de temps que tenen molts comerciants i petits empresaris. Però en tot cas crec que val la pena, si més no, intentar-ho, no?
Perquè també hi ha diferents horaris que es pot intentar, suposo, ajustar una mica. Intentarem ser flexibles, però evidentment no crec que puguis acabar fent una formació a toc per cada comerç. Necessites un agrupament mínim.
Clar, de fet comença aquest juliol, però la idea és que puguin continuar també al setembre, em sembla, no? Efectivament. Per tant, una formació que s'engega abans de l'estiu per entendre'ns, o tindre l'estiu, però abans de l'agost, que és quan la gran majoria de gent fa vacances, però després també seguirem d'avant, tot plegat.
Ara farem un tanteig, una petita prova pilot, i si veiem que hi ha una mínima resposta, la idea és que aquest projecte es mantingui obert indefinidament. Al final, no té cap cost per les empreses.
Per tant, amb aquesta idea de seguir, de millorar l'ocupació també a través de la formació, no? Gent, en aquest cas, que no està aturada, perquè només és per treballadors o també s'hi poden apuntar gent que està aturada? No, aquestes són per cotitzants. Per això, vull dir que no només, perquè els cursos per aturats n'hem anat parlant també al llarg d'aquest curs, que n'hi ha hagut bastants, però en aquest cas s'amplia justament pensant en gent que ja té feina però que...
No només tenen feina, sinó que tenen un petit negoci. Exacte, i que d'aquesta manera poden millorar, per entendre'ns. El que es tracta és que la gent que té petits negocis, tampoc no m'agradaria que s'entengués com una lliçó,
s'aturin un moment i captin alguns coneixements que els poden ser molt útils en el seu dia a dia. Perquè totes les empreses, inclús les més petites, han d'anar innovant, que és un concepte que potser s'ha utilitzat molt però que és necessari,
i sobretot anar millorant en la seva gestió. I aquestes píldores formatives van en aquesta direcció, millorar les tècniques de venda, de gestió, etc. Són molt adaptades a les necessitats reals de les empreses, no són filosòfiques,
ni teòriques, sinó que són, insisteixo, molt orientades a respondre necessitats concretes del món empresarial, sobretot de la petita mitjana i microempresa.
Tothom a qui l'interessa pot adreçar-se a promoció econòmica per apuntar-se a algun d'aquests cursos que comencen aquest mes de juliol. Aquest projecte Sant Just es forma. D'altra banda, també pel que fa a ocupació, em sembla que les últimes dades referents a l'autoregistrat, que ja hem dit de vegades que potser no són les més fiables, però diria que Sant Just ha millorat una mica en relació a les últimes dades de l'any passat, que van ser una mica més negatives. Sembla que els dos últims mesos hi ha hagut una masseta bastant important.
Efectivament, el que deies, les dades de l'atur registrat no són molt significatives en quant a col·lectiu jove, perquè hi ha molta gent jove que es dona de baixa o no renova, no actualitza el seu registre a l'atur.
però en canvi sí que són bastant significatives col·lectius que han estat receptors de prestacions d'atur. Si estem parlant de gent de més de 35 anys, a partir d'aquí comencen a ser les dades bastant fiables.
És veritat que s'han d'agafar una mica amb prudència, llavors a vegades aquestes dades no queden exactament corroborades quan es publiquen les de l'EPA, que estan basades en enquestes i que aprofundeixen molt més...
però en tot cas considero que és una bona notícia haver baixat d'aquest 9%, estem actualment al 8,8% i per tant com et deia jo un dia jo crec que s'ha tocat fons, el pitjor ha passat no vol dir que
Primera, no vol dir que la recuperació sigui molt ràpida, ni tampoc vol dir que la recuperació siguin els paràmetres que hem tingut en les èpoques d'abonança que vam viure no fa tants anys. Però, en tot cas, el missatge d'optimisme que m'agradaria llençar, perquè convenen missatges d'optimisme també, és que el pitjor ja ha passat. Tot i que, esclar, per la persona que perd la feina just en aquest moment, doncs...
Em pot semblar que el discurs és molt triomfalista, però en l'agregat, en el conjunt de la població, jo crec que sí que s'ha passat el pitjor. Ha estat l'últim any o l'anterior? O sigui, 2013 seria l'any en què s'ha tocat fons o potser seria fins i tot el 2012?
No, jo crec que a mitjans dels 13 es comença a viure la inflexió, o com a mínim el descens de la caiguda. Per començar a pujar has de primer deixar de caure, i crec que és en aquest estadi en què estem ara mateix.
Estem parlant d'actualitat amb el regidor d'Ocupació i d'Innovació, Joan Bassaganyes, i també porteu del PSC a Sant Just i per això també volíem parlar de l'actualitat justament del Partit Socialista, perquè en les últimes setmanes està sent bastant moguda. D'una banda, després de les eleccions europees hi va haver la dimissió d'Alfredo Pérez de Rubalcaba, en aquest cas referent al PSOE, després també la setmana passada, fa just una setmana,
que el primer secretari del PSC, Pere Navarro, també decidia plegar i des de llavors també s'ha parlat de moltes coses, de cap on havia d'anar el partit, si s'havia de fer regeneració, si s'havia de canviar alguna cosa o altra. En tot cas, ara sembla que després del calendari que es va establir el cap de setmana, hi haurà Congrés el dia 13 de juliol, més o menys, si no m'equivoco, i on es decidirà qui serà primer secretari, que de moment el candidat és Miquel Iceta.
Com ho veieu des del PSC aquí a Sant Jús? Hi ha una postura comuna? N'heu parlat? Com esteu vivint aquesta situació que hi ha dins del partit? Sí, ho vam afrontar en una assemblea que vam convocar la setmana passada, just abans que hi hagués el Consell Nacional d'aquest cap de setmana.
I en aquesta assemblea el que s'hi vaig poder copsar és que hi havia un sentiment unànime vers la necessitat que hi havia de tancar l'etapa de l'anterior direcció encapçalada per en Pere Navarro. Es veia evident...
que la recuperació de la confiança ciutadana per un costat i el tancament de totes aquestes desaveniències que hi ha hagut en el si del PSC no les podia dur a terme aquelles persones que havien estat fins ara al capdavant del partit.
I ara s'obre un procés de primàries que jo penso que sovint no s'esmenta suficientment, que és un exercici molt democràtic.
i en el qual cada persona és un vot i tant suposarà el vot de la persona del militant de base que no ha tingut mai cap càrrec com el del fins ara primer secretari del PSC. I a partir d'aquí cadascú té la seva voluntat i el que us puc dir
perquè sovint en aquest sentit a l'imaginari col·lectiu hi ha algunes consideracions que no s'ajusten a la realitat és que els militants del PSC som ciutadans lliures i al final votem qui més ens agrada. Que no hi ha nas directrius per entendre'ns?
Jo crec que potser fa 50 anys es podia controlar la voluntat d'una organització, però en l'actualitat pensar que un senyor des de Cornellà, des de Terrassa, des de Barcelona, des on sigui, és capaç de mobilitzar en una sola direcció un col·lectiu tan gran i heterogènic com és el de militants del PSC,
Em sembla que és conèixer poc la realitat, no només d'un partit, sinó de la societat. Avui en dia, afortunadament, els ciutadans som lliures i podem expressar-nos com volem.
I ara s'obre un procés, hi ha de moment un candidat, que és en Miquel Iceta, que és una persona, jo crec que té un avantatge i un inconvenient, l'avantatge és que és una persona molt intel·ligent, segurament de les més intel·ligents que hi ha no només al PSC sinó a la política catalana,
Però també és veritat que Miquel Iceta té un defecte i és que és una persona que ha estat molts anys en política i segurament no és la imatge que millor representa la renovació que molta gent està esperant.
Per tant, esperem, si en les properes hores hi ha moviments, hi ha candidats alternatius, jo crec que seria desitjable que n'hi haguessin i que a partir d'aquí poguéssim anar a una confrontació democràtica d'idees i que guanyi el millor, no? Per poder-ne triar un o altre, no? Correcte. Per exemple, el que està fent el PSOE jo crec que bastant bé. Vull dir...
llavors es diu que és una olla de crisi i que hi ha problemes internos un exercici de democràcia interna com és un procés de primàries doncs evidentment que està pensat perquè hi hagi diferents alternatives diferents discursos que es puguin confrontar i que la gent al final es colliqui és el que li agrada més és el que es fa als Estats Units cada cop que hi ha un procés de primàries i
I el que no podem fer és voler que hi hagi primàries i quan hi ha un partit és una olla de grills. Segurament no només és per tot el que ha passat abans que plegués també Pere Navarro, els comentaris de l'olla de grills, de les veus que potser apareixien ja quan en principi hi havia una direcció marcada. Vull dir que les qualificacions també venien per tots els últims mesos, tot el que havia anat passant dins del PSOE.
Sí, sí, efectivament hi havia hagut alguns diputats que havien tancat la disciplina de vot i s'havia visualitzat molt
que hi havia diferents sensibilitats dins del partit, però inclús en aquesta qüestió jo a vegades no acabo d'entendre per què no poden haver-hi en determinades votacions vots en diferents sentits. És que no estem obligats a pensar tots el mateix, jo en aquest sentit
Soc molt obert, no sé potser si soc ingenu, potser sí. Per tant, suposo que el que ha passat també al Congrés dels Diputats a l'hora de parlar de la votada de l'abdicació del rei, que justament s'ha intentat marcar que tothom votés el mateix, tampoc hi estàs d'acord, no?
No, no. També crec que s'hauria de donar llibertat en aquests casos, recalcant, però, que el que es votava era l'abdicació, si acceptàvem o no, l'abdicació del rei. D'alguna manera, simbòlicament, potser, és a dir, s'anava una mica més enllà, no? O almenys, si només no, el debat que s'obria una mica que us podia obrir era si es parlava de república o monarquia.
Jo crec que aquest és un debat que s'ha d'afrontar, però no en aquest moment. S'ha d'afrontar, que és complicat, no vull pas dir que sigui fàcil de plantejar. Segurament ara s'ha posat a sobre la taula i, escolta, jo crec que el panorama polític
l'estat espanyol està canviant molt i a una velocitat molt ràpida i coses que fins ara semblaven impensables jo crec que, i dic en tots els sentits en tots avui en dia jo no les veig com tan improbables Tornant a la PSC haguessis preferit que es presentés Núria Parlón en comptes de Miquel Iceta?
Bueno, Núria Parlón, el que a mi em feia més por és que no repetís l'experiència d'en Pere Navarro, que era una persona que era un alcalde ben considerat a la seva ciutat, però després, un cop fora de la seva ciutat, va demostrar que tenia moltes dificultats per interpretar el que passava al país. Jo crec que aquest va ser el principal problema d'en Pere Navarro.
I la Núria Parlant no la conec personalment, no he seguit tampoc molt la seva trajectòria. Sé que està valorada com una bona alcaldessa, però jo el que em fa por és que el PSC no es quedi atrapat com un partit d'alcaldes metropolitans. Jo crec que hi ha vida més enllà de l'àrea metropolitana, hi ha vida més enllà de les alcaldies...
I el que segurament ara necessita el PSC és una persona que conegui tot el territori i que tingui capacitat de recosir el PSC. Pensa que ara mateix el nostre partit, en determinats punts del país, està en procés de separació. I el que a mi no m'agradaria és, insisteixo, que el PSC s'acabés convertint en un partit
única i exclusivament de l'ània metropolitana a Barcelona. De fet, el plegat també es fa pensar justament en que d'aquí un any hi ha eleccions municipals, no? Suposo que en aquesta línia que comentes. Sí. De fer un canvi a temps, entre cometes. Correcte. Sobretot aquesta clasca quan el partit va perdent, va perdent, va perdent, el que no és plausible és fer un discurs de aquí no ha passat res, no estem tan malament...
Tota la gent que estem treballant en els ajuntaments i que estem molt en contacte amb la ciutadania, veiem que evidentment tenim un problema greu i davant d'un problema greu s'ha de reaccionar i s'han de buscar respostes.
I és el que estem intentant fer. No sé si ens en sortirem o no, però convé que el partit reconfiguri el seu discurs, es torni a cosir, agrupi les diferents sensibilitats que té...
i sobretot que sigui un partit que tant en l'eix nacional com en l'eix esquerre-esdeta doncs adopti unes posicions prou nítides com perquè siguin primer comprensibles per la ciutadania i segon adjectives si més no pel nostre electorat
Sant Just, en principi, des del PSC, heu comentat que fins després de l'estiu no es triaria cap de llista de cara a les operes municipals. Arran de tot plegat, heu tornat a parlar de possibles calendaris o no ho teniu sobre la taula? No, jo crec que es mantindrà aquest calendari, tenint en compte que el primer secretari s'escollirà el juliol, crec que és el 14 o el 15, no me'n recordo.
I jo em sembla que a continuació es disolen totes les executives de les agrupacions i s'han de nombrar noves executives. Jo m'imagino que aquest procés s'afrontarà al setembre i a continuació haurem de designar qui és el nostre candidat a l'alcaldia de Sant Just.
La veritat és que primàries per estatuts estem obligats a convocar-les. Però poden ser, clar, amb un sol candidat, no? Sí. O sigui, es tracta de si es presenten un, dos o... Correcte, però això ja depèn dels militants. Bé, en tot cas n'anirem parlant. Moltes gràcies, Joan Bassaganyes, regidor d'Ocupació i Innovació i portaveu del PSC i l'Ajuntament de Sant Just. Que vagi bé i bon dia. Moltes gràcies a vosaltres. Bon dia.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concert al cinema.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres a dos quarts de buit del vespre en aquesta emissora 98.1.1 de la freqüència modulada.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Bona nit.
Ara passen dos minuts de dos quarts de dotze. Aquesta hora fem tertúlia esportiva. Avui saludem l'Enric Riva, el Carles Hernández i Rius i també s'ha quedat a la tertúlia Joan Passaganyes. Molt bon dia a tots tres, què tal? Bon dia. I de seguida també s'hi afegirà Jordi Domènech. Per tant, avui no tertúlia, tertulians diferents. Exacte. Tenim diferents qüestions perquè hauríem de parlar del Mundial, però també hauríem de parlar de Xavi. Per tant, no sé per quin tema preferiu obrir.
Tu manes? Sí? Vos manes, sí. Doncs què? Parlem del Xavi i després ja passem al Mundial, que és més llarg, no? Sí, és bastant més important el Xavi que el Mundial.
I també s'acabarà abans, no?, perquè el tema de Xavi està a punt d'acabar-se, sí. Està decidit, no?, ja. Llegit avui... Bueno, va ser... L'esportiu dona per fet, ja. Aviam, el que passa és que han jugat una miqueta amb nosaltres, no? O sigui, quan el... Quan el Luis Enrique va dir a la roda de premsa que s'havia de parlar amb el Xavi, s'havia de dir una miqueta, aviam, què seria la temporada vinent pel Xavi al Barça, i si ell estava disposat a tenir aquest tipus de temporada...
deixava entrever una miqueta a Luis Enrique que no seria un titular indiscutible. Però això se li va aplaudir que digués això, no? L'any passat ja hauria d'haver estat no un titular indiscutible, el que passa que no hi havia petites irregularitats i el tenien allà fixo, com gran part de l'equip, però un tio que el tens allà, que pot adormir un partit, que pot controlar al mig del camp amb trenta i pico d'anys, que se n'hagi d'anar, jo ho trobo una mica... Jo el que no entenc és això, és el que he dit tu, és el que això ho fa això, no? És a dir, o tot o res, és a dir, el Xavi de cop i volta ha de portar l'equip o de cop i volta no serveix.
No ho entenc. És a dir, no pot haver-hi un intermit? Segons la premsa espanyola, la selecció campiona del Mundo, teòricament, anava sobre la batuta d'en Xavi. O sigui, Xavi arriba el mes de juny com a un dels... Bueno, avui. Però era un dels que marcava la pauta al mig del camp i encara ho pot fer. I, teòricament, és la millor selecció del món, segons la premsa espanyola. Llavors, clar, arribes i dius, de cop i volta ens traiem de sobre aquest pallo perquè resulta que no...
Una mica sorprenent. Aviam, si la premsa té raó. El que està molest és ell, també. Diu que està molest amb el que va dir justament Luis Enrique, pel que he llegit. És molt fàcil, eh? Si es tenen el mòbil, es truquin i es parlin i ja està. I com que no li va agradar el que va dir, per això decideix marxar a Qatar. Dubto que el Xavi tingui la pell fina. Això no va dir, eh? Després de 20 anys al Barça, ja he tingut moltes opcions de tenir la pell fina, sobretot quan el vangall el col·locava on li sortia la fava, perquè teníem dos tios a la mateixa edat, o potser el Xavi és una mica més gran que el Víctor...
que el... ja ho diré demà. Que qui? Víctor Valdés? El Víctor Valdés, que es va enfrontar... Però són perfils una mica diferents, eh? Sí, però aquest xaval en 20 anys es va enfrontar amb el bengal, i el bengal al Xavi el posava on li sortia de la fava, també. I el Xavi no es va queixar mai, quan estava pujant al barri. Clar, però tenia una edat diferent, una experiència, no?, i un prestigi diferent que ara.
Jo crec que el que li està passant aquest estiu al Barça és que està afrontant el procés de renovació que ja havia afrontat l'any passat. Si volem renovar la plantilla, doncs hem d'acostumar que noms significatius marxen i donen pas als jugadors amb altres parts. També hi ha una qüestió estètica. Allò que deies fa una estona, que t'escoltava, visualitzar una cara nova. La gent vol que hi hagi cares noves
per visualitzar aquest canvi que és real, que no són quatre retocs. Però segur que la gent té ganes d'aquest canvi? I que el Racki t'ha de visualitzar el gran canvi? Jo crec, en aquest sentit, el que a mi més em sorprèn és no tant la marxa d'en Xavi com la d'en Cesc Fàbregas, que quan el van fitxar aquí estava predestinat a ser el relleu del Xavi. De fet, el relleu de Xavi i Iniesta era en Tiago Cesc, ja no hi són cap dels dos. A mi el que em preocupa, bàsicament, és a dir, no és que marxi Xavi, que també...
em preocupa quina és l'alternativa m'imagino que deuen confiar molt en Rafinha perquè, és a dir, que marxi Xavi ho podria arribar a acceptar que marxi Serres també, que marxin els dos home, són un parell de jugadors importants, no sé qui portarà al centre del camp sempre s'ha dit que la màquina de fer funcionar el Barça estava al centre del camp
Jo crec que el que està passant aquest any és que estem pagant la mala planificació dels últims dos o tres anys. O sigui, el Barça ha estat paralitzat amb el fitxatge de Neymar tres anys i en aquests tres anys s'ha permès que se'ns escapés un jugador com Javi Martínez, que ens aniria molt bé.
S'ha permès que Thiago Alcántara se n'és al Bayern de Múnich per 25 milions només, quan era el jugador que havia de liderar. És increïble, és a dir, jo no sé si Thiago arribarà mai a ser un... Però és a dir, que per no jugar 3 partits més, que algú no sapigués que jugant 3 partits més...
I aquest augú és el que ha de, ara, pilotar la reconstrucció del Barça. Sí que ho sabien, el que passa és que potser s'emputxacava X calés portant amb el tio. Jo crec que necessitàvem fer caixa per afrontar el passatge del tema. És una manera de posar-ho al mercat sense dir que te'l vens. Correcte.
També s'incorpora a la tertulia el Jordi i Domènec. Jordi, què tal? Què tal? Bon dia. De què parleu? De Xavi. De bàsquet. Molt bona notícia. Molt bona notícia que Xavi va ser. Sí, Xavi ja no... No, no, no. Ho penso sincerament, eh? Molt millor el Rakitic, que és un jugador que el Sevilla està acostumat a fer el que li surti de la fava i ara arribarà i s'adapten al Barça. No, no. Jo no parlo de Rakitic. Jo em sembla molt bé que Xavi ja... Si no vol continuar jugant 15 minuts, que és el que li ha ofert Luis Enrique. Ah, tu has parlat amb Luis Enrique. No.
No, però Luis Enrique ja ho va dir a la roda de premsa quan la van presentar. Malgrat ser molt amic de Xavi, liderar les coses clars i parlar amb ell, i llavors si no compta amb ell, perquè Xavi no està per jugar 40 partits l'any amb els 90 minuts... Però potser sí, però Xavi potser no vol aquesta posició i per això decideix marxar. Llavors això és una decisió de Xavi. Però a mi em sembla molt bé que està fent Luis Enrique, de fer fora i fer una neteja. Va, que salades. Però és que el Barça no ha baixat a segona, eh?
Ni s'ha quedat eliminat a la primera ronda de la Copa. Ha fet una temporada espectacular i el que marcava al mig del camp era el Xavi, eh? És que quan va marxar, quan va arribar a Guardiola, el Barça tampoc havia baixat de segona, senzillament no havia guanyat aquell any i va fer neteja amb Ronaldinho, amb Deco, i jo crec que això s'ha de fer ara. Estem en aquest punt. Però estem fent neteja de
tius que es dedicaven a passar sobre abans de jugar a futbol. És el cas del Xavi, eh? Carles, jo discrepo que el Xavi, jo crec que aquest any ha estat un 50% del Xavi dels bons temps i jo sóc un admirador de Xavi, però... Si el Xavi ha estat malament i és puntual, fotem-lo al carrer.
Però qui ha estat bé del Barça aquest any? Pregunta. Però el Xavi té 34 anys, suposo que li atribueixen aquesta mala temporada a l'edat. Però és que, aviam, fixeu-vos, jo no sé què passarà amb Xavi, eh? És a dir, no sé, però Pirlo, Pirlo, Pirlo, val? És un tio que té més anys que Xavi i ha convertit la Juve en campiona d'Itàlia, està comandant Itàlia al Mundial...
Jo el que dic és que aquí passem del tot al res, jo insisteixo, crec que Xavi no ha fet la seva millor temporada, que no està per jugar 40 minuts, ai 40 partits, d'acord. Escolta'm, l'altre dia Espanya va perdre 5 a 1, eh?, amb una base del Barça que no està en forma. Però és que... I no ho ha vist ni el del Bosch, això. Però, cara, llavors tu què dius? Que si no l'ha fet ningú...
i hem de fer fora tots. Però el Xavi se'l posa en forma, com farà el Luis Enrique, amb la resta de jugadors, i és un tio que en mitja hora et pot matar un partit al mig del camp. Però si el Xavi no ha volgut... Ara direu que Luis Enrique canviarà el 100% al Barça i començarà a jugar al contrataque. Jo crec que serà un equip molt més vertical. Jo crec que sí, i els jugadors que té són de perfil molt més vertical. No tens cap jugador com Xavi.
el joc del Barça el definia Xavi l'estil del Barça el marca Xavi és a dir, és una declaració d'intencions claríssima per si en diria Xavi que jo no m'esperava s'ha de reconèixer que és valent jo a vegades també em queixo d'aquests anys que no s'ha fet res a priori per si en diria Xavi a mi em sembla complicat ara potser d'aquí un any diem olé
El problema, Enric, per mi és que aquest any la gent ja no tindrà paciència. No, no, no. Que és quan s'havien de fer els canvis. N'hi hagués hagut una mica més. Aquest any la gent hagués entès, i més amb tot el que va passar a l'estiu, que hagués estat un any de transició.
Però, esclar, ja vas un any endarrere i jo crec que aquest any, si els resultats i el joc no acompanyen els primers partits, el Camp Nou serà... l'ambient serà complicat. Per mi la gran pregunta és, després de 3 o 4 anys, Subi serà capaç de fitxar un central? El trobarà o no? Està intentant fitxar el suplent del Paris Saint-Germain.
I no podem. 25 milions més Dani Alves, que he llegit que hi va ser el millor de Brasil. Clar. És que, aviam, el sistema del Barça és espectacular, el sistema de joc. No és un sistema de joc acabat. El que passa és que estem valorant que és un sistema que ja s'ha acabat perquè aquests jugadors no han estat en forma. O sigui, i sense estar en forma, el sistema de joc del Barça et porta a estar lluitant per la Lliga, a estar lluitant per la Champions i a arribar al final de la Copa. O sigui, dius...
Aquest sistema està acabat. No. Posem tios que s'adaptin al sistema aquest que ens ha fet flipar durant 5 anys, els adaptem, que ja són de la casa, posem Sergi Roberto al mig, Carles... No ha estat competitiu al Barcelona. Però perquè no estava en forma, però si s'ha vist... Una cosa és que sigui discutible el fet de fitxar o no fitxar Xavi, però a mi em sembla que el fitxatge de Rakitic és bo. És un bon fitxatge. El fitxatge de Rakitic és bo veient-lo jugar al Sevilla.
El Rakitic... Però bueno, això passa amb tot, és a dir, qualsevol jugador juga en un altre equip i ha de venir aquí, si no no fitxaries a ningú. Però no estem parlant d'un lateral, estem parlant d'un tio al mig del camp, eh? És un pallo que ha de portar el motor i ha de ser el que connecta entre la defensa i el davant. Veurem què tal s'adapta, però... I el senyor Rakitic a Sevilla feia el que li vol sortir a la fava. Però jo a priori veig que és un fitxatge que es podria adaptar. Ara veurem, veurem.
Però no estem dient que l'aficionat no té paciència i que aquest any enfilarà més prim? Potser anirà bé de primeres. Provem-lo. Ja veuràs tu el primer. Aquest tio ho lluita molt. Aquest tio agradarà. Que se la jugués el president i el director esportiu. Sí, sí, està clar. Aquest any saltaran. Aquest any han tingut una mica per tot el que ha passat
Però jo el que insisteixo, potser s'equivoquen, però és que jo crec que està bé que facin alguna cosa que per això cobren. Ja està, és a dir, Xavi, estic puc estar... A mi el que m'empiparia realment és començar la temporada, que ve dient que el fitxatge torna a ser Puyol. Sembla que moli, no? Si no fitxem 10 tius cada any, no mola. Però això no s'ha fet en anys. Si Xavi se'n va, és que és evident que s'ha de fixar algú. No, el Xavi ho foten fora.
No, no, no. Xavi se'n va. Un moment, un moment. Si algú no vol estar al Barça, que no estigui, no passa res. També posem-nos tot al seu lloc. Xavi se'n va a Qatar, és a dir, se'n va guanyar calés. Pur i dur. Sí, és veritat el que diuen. Però ho han fet molts. Guardiola ho va fent al seu moment, Ierro ho va fent al seu moment. Sí, però el que vull dir és que no se'n va competir. Se'n va guanyar calés.
Quan tu te'n vas a jugar a l'Alali, no te'n vas a competir, te'n vas a guanyar calés. És a dir, que has decidit que la teva carrera com a futbolista s'acabava. És que Xavi jo crec que cada vegada et veu més, que ja no dona de ser. Pot ser que ell mateix no es trobi bé, perquè té molts problemes, no sé, ben bé els tendons. Diu que també està molesta amb la directiva i amb Zubi, eh? No ho està veient. És una manera de tapar que te'n vas per calés. Carles, Carles, jo vinc a la teva perquè dius, no, és que no estan en forma els jugadors. D'acord, és que a part de no estar en forma, cada vegada ho estaran menys.
hi ha corregut més. Amb el tema de l'edat, cada vegada són més grans aquests jugadors i ara són irrecuperables. Com et passa? No, no, no. Tu no has vist l'altre dia a Espanya. No has vist com va jugar l'altre dia a Espanya? Però això és la forma física, però aquests tios posats. Que no, que ara tornaran. Piqué té 26 anys i també està perdut. Piqué té 26 anys i va...
27 Bé, doncs el Messi té 27 i hi havia un partit que va córrer més al Pinto que al Messi
Col·lega. Per això? No, no, és que aquí hi ha molts factors. No, no, és que aquí hi ha molts factors. Més i fora, no, Carles? Home, si no està en forma, té 27 anys, potser es pensa que està al final de la carrera. Això és una coctelera infernal, perquè primer tenim... No és coctelera. No, no, no, escolta un moment. Aquestes anys s'han passejat per tots. En forma, no estan en forma, d'acord. Després tenim el tema de l'edat, que cada vegada són més grans, i això influeix, i després també tenim que són gent que s'ha cansat de guanyar.
i que són gent... Llavors, tot això, no només és un factor, són diferents factors que llavors costa molt recuperar aquests jugadors. Com ho fem? Perquè tots els que s'han guanyat tot. Escolteu, jo crec que... Doncs com s'està fent, canviant dues o tres coses bàsiques. Xavi fora, per exemple, Cesc fora, com ha marxat, Albert també haurà de marxar, Pedro també haurà de marxar. També? Sí, poc a poc. I és el que volia fer Guardiola, com se'n va anar. Tots a canvis. Sí, sí, sí. O sigui, tots aquests. Ah, i espera't, hi estem regalant les perles del Barça B i el Sergi Roberto l'enviem a Grècia, ja ho tinguem tot. Sergi Roberto se'n va a Grècia. No, no.
no, però vull dir que també està sonant com intercambi. No, però no marxarà, home, perquè ara al mig del camp qui tenim? Tenim Iniesta... Ara no tenim. Tenim Busquets i Ràquidis. Tenim aquests tres mig del camp. No, i Rafinha, no? Rafinha i Sergi Roberto. Està, bueno... Espectacular. Com que filarem prima aquest any i l'afició estarà la primera que salti... Ara, a mi em costa molt d'imaginar Iniesta sense Xavi, eh? Doncs que l'Iniesta no anirà al mig del camp.
on anirà? ha d'anar més en puntes, és gran no li pots donar el pes del partit a 29 o si té 27 o 28 anys 29, 30 jo pels perfils que estan sonant i per les baixes que s'estan donant jo crec que el Barça anirà a jugar amb dos puntes que seran Neymar i Messi
Tu ho estàs revolucionant tot. I un equip molt més vertical. Sí, un canvi total de model. Sí, jo crec que ja no tindrem el mig camp. El mig camp aquest del Tiki Taka ja no el tindrem. I que serà un equip del partit del Rayo 04. Del? El partit del Rayo 04 que va ser tremendament vertical i es va encarregar l'entrenador. El Tata va flipar, és aquell partit de la fons. El dia de l'entrenador va s'emparar. Però és que el model aquest del Tiki Taka només te'l dona un jugador com Xavi.
Jo l'únic que veia un relleu era el Thiago, que era el relleu natural, que és un jugador diferent. Sí, perquè és més de la penya. És més insegur. Xavi no perd una pilota. No perd una pilota. Thiago en perdia moltes. Però és un jugador que et permetia donar... És molt important un tio així, Jordi, de veritat.
Jo no dic que no sigui important, però si vol marxar, que marxi. És que no tindràs una persona obligada quan no vol estar. No puc dir que és un error de qui sigui, de Luis Enrique, o de qui sigui que l'està cagant amb el Xavi, perquè tu tens una pilota, tens una pressió d'aquí, tu controles la pilota, poses d'esquena... Tampoc és oficial que marxi, potser estem especulant i no se'n va. No, no, no, jo crec que... Ha sortit per molts llops. Jo crec que sí, eh? Sí, sí. Però de totes formes, o sigui, tu dius que és un error de Luis Enrique o no, perquè Luis Enrique, si veu que el Xavi no està preparat per jugar, li diu, mira, això és el que hi haurà. Potser sortiràs 15 minuts cada partit com a màxim.
I si Xavi no vol, doncs no vol que marxi. Vull dir, no hi ha problema. De fet, aquí a mi m'agrada que tenir un entrenador així, que malgrat ser amic de Xavi, li hagi dit les coses com són. I això vol dir que Luis Enrique posa a matura. I això és una mica el que es necessita, perquè el Tata s'ha encolumpiat. És el que es demanava, també. Tenim el que es demanava i ara tots som pegats. Jo estic d'acord que hi ha hagut una manca de lideratge total. Total, eh? És a dir...
Hi ha hagut una manca de lideratge. Amb què? Amb el Cruyff. Què ha dit en Johan? En Johan ha dit, va tirar d'idiotes els que volien fer fora del Xavi del Barça. Ell precisament va ser una persona molt expeditiva amb tots aquells jugadors que feien... Que li portava perles que no coneixia ningú i jugava amb evidència als periodistes. No és la persona més adequada per donar
jo soc un fan de Cruif fins fa poc m'he declarat cruifista obertament però es juga a Twitter és on es viu al món donc el trobo totalment sempre avantatgista és a dir, fa la quiniela sempre els dilluns i ja està i a més a més no guanyarà mai res si fa la quiniela els dilluns no guanyarà mai res ja no té credibilitat, diu les coses per interès tu no però ell fa per fer mal a la directiva o a qui sigui si la directiva decidís que li renau el contracte també diria que tampoc està bé
S'ha de posar amb... El de Cruyff s'ha de matisar molt. Escolteu, parlarem del Mundial, perquè ahir vaig riure moltíssim. Esteu mirant els partits o què? Jo no gaire. Avui no tenim els Seves i l'Emilio, que són els que se'ls deuen mirar. Ahir vaig riure molt amb Telecinco perquè han muntat un hashtag...
que es diu... Podemos dos. No, no. Podemos sí, la roja sí puede o alguna cosa així, ¿no? Claro que podemos. No, no, no. La roja sí puede o... Parla de la roja, ¿no? Sí. Llavors, estava parlant del Telecinco, pero que todos con el hashtag... I l'altra, del costat del Maldini, li diu... Oye, i diu, pero... Li diu... La verdadera roja és Chile, li diu...
Diu, hombre, pero la nuestra Diu, ya, pero históricamente la Roja siempre ha sido Chile Diu, pero bueno, nosotros también podemos ser la Roja, ¿no? El altre diu, sí, sí, claro, pero bueno Diu, la Roja, nosotros somos... Claro, todo el mundo es que va a favor de Chile Es que Maldini, no sé si heu seguit els partits Bueno, que també ho sabíem, però és un malalt de futbol Maldini ho sap tot Ja que veig de Twitter A l'època, quan no hi havia crisis A l'època de les Vaques Grasses Jo tenia el Canal Plus i era espectacular veure aquest tio Aquest aprenies futbol
I estima que això s'ha perdut moltíssim en el periodisme esportiu. Aquest era un sang. A mi fa molta gràcia perquè li anava dient això. És que la Roja és Chile. Jo no sé qui ha fet aquest cast. En aquesta línia, el Marca, si obriu la portada del Marca Digital avui, us trobeu una imatge d'un Crist.
amb els braços oberts i una bandera espanyola, i el titral és Cristo, ten piedad. Sí, és el que els cal, eh? La ficción acude al cerro de Corcovado. I és, més que futbol, el tema és pietat de Cristo. Home, necessitarà ajudar demà. Ah, no, avui, no. Avui a les 9. Jo crec que avui Espanya queda fora del Mundial.
No, jo no crec. No, no, jo parlo del que crec. Jo crec que avui guanyaran justet, però guanyaran. I potser empaten a Austràlia, que pot ser més ridícul. I tot queda obert a l'última jornada.
Sabeu que si Holanda es deixa guanyar, Espanya pot caure, no? Sí. Però no es pot deixar guanyar. Holanda és capaç, eh? És capaç, eh? I a més, a més, podria ser que Brasil fos segona de grup i, per tant, interessés ser segon de grup. És a dir, tot plegat fa molta gràcia. Per cert, un país de punts sobre el Mundial, no estaré d'acord amb mi, però tema grafit i l'espray aquell de les faltes, m'agrada molt. O sigui, no sé si us ho veu fixat. És espuma de feita. No és nitrogen líquid, per això desapareix ràpid, però és que m'agrada molt. El que passa
és una pena, perquè això només ho utilitzaran per al Mundial i no ho faran ni a la UEFA, ni a la Lliga, ni allò. Em sembla increïble que no es faci servir sempre. Per això t'ho dic. És a dir, no hi ha dubte, les barreres no es poden avançar. Si s'avancen, queden retratats. Si busques l'espectacle i hi haurà més gols amb les barreres ben col·locades. És una decisió que no té discussió. Jo crec que s'implantarà. Home, espero que sí. També hi ha una altra cosa que m'agrada molt d'aquest Mundial, que és que a partir de 31 graus poden parar els partits temps mort.
Sí, encara no s'ha fet per això. Una cosa curiosa no s'ha fet encara. Però aquí no hi ha mai 31 graus, no? No cal copiar-ho. Aquí no cal copiar-ho. Home, sí que n'hi pot haver, 31 graus. Però si s'acaben al maig els partits. I el Gamper, també. El Gamper pausa per... Em sembla que portem dues lligues començant a l'agost, no? Sí, tens raó, tens raó.
I després hi ha una altra innovació que també és molt interessant, que és la de gol fantasma. Sí, però jo no hi estic d'acord, amb aquesta. No t'agrada? No. Doncs el gol de Benzema no hauries posat a marcador, no? Si no... Què és aquesta? Per mi és part del fútbol. És com el tenis. La de la barrera sí que m'agrada, crec que és la necessària, però l'altra...
És més econòmic que dos tios al costat de la porteria. No, no, tampoc. A la Champions hi ha un quart àrbitre al camp. Quart i cinquè, hi ha una cada porteria que no sabeix per res. Per res. Perquè hi ha un penal als seus morros i ningú li fa ni cas. No, mai, mai. I ja s'ha utilitzat això, l'ull de Falcó aquest? Sí, sí. I li van donar a gol o no? Sí, sí. L'àrbitre va mirar el marcador, el marcador va posar gol...
Aquesta és una altra. El videomarcador repeteixen els gols i l'altre dia, per exemple, contra Espanya i Holanda, li vam fer falta Casillas a l'àrea petita, que el porter no es pot tocar. Per tant, el gol contra Espanya no hauria de pujar el marcador. I van repartir la imatge i els jugadors, el Piqué i el Xavier, diuen a l'àrbitre, mira, mira el videomarcador. No, però no pots mirar l'àrbitre. I no passa res. Com que no passa res? Què passa?
S'ha equivocat per això el joc. Sí, però jo crec que això influeix negativament. Determina la resta de l'àrbitrat. Tu si no has vist el partit perquè estàs distret amb les crispetes pots veure-ho pel videomarcador i l'àrbitre pren una decisió i s'ha acabat. Però és que si l'àrbitre sap que s'ha equivocat, això pot influir. Els jugadors, una cosa que et diguin... No, determina la resta del partit. Sabeu que l'has cagat. I que no tenen una tele a la mitja part i veuen la repetitió de les jugades a la mitja part i també determina.
una cosa és que algú de la banqueta li digui al jugador no mira, és que sí, era falta o no era falta però l'altre és que el propi jugador ho vegi però m'estàs dient una jugada que pot interpretar que no es falta ell
No, però és que era claríssima. No, per tu. No, no, per mi i per tot l'estadi que ho heu veure en aquell moment. I l'àrbitre segur que... No parles amb molta gent, tio. Tu pots parlar amb tot l'estadi? Perdona, perdona, allò era falta. Per cert, ja que parles de tot l'estadi, gran, gran Pau Ramírez. Què li passa? Home, estàs RAC1 fent totes les cròniques. De tota manera, aviam, no té RAC1 no ha pagat l'acreditació de ràdio, d'acord? No. N'ha pagat una, que és la d'en Costa.
Llavors en Costa va amb Audiogó. I el Pau l'envien amb el mòbil a Descaqueo, que no pot fer transmissions, i el so és de l'època en què José María García... Però retransmet els partits, també? No, no, no. Però si hi ha algun moment important o pot arribar, retransmet un tros de partit.
Però RACU no és la ràdio líder Sí, però no amb sous Amb sous de les estrelles sí Amb els de les estrelles sí Amb els que estan a sota no tant No farem parlar d'això Però se'm fareu creu dels mitjans que hi ha a RACU realment Tampoc no hi ha tanta diferència I torna en el partit d'ahir Em va agradar molt el porter de Mèxic Guillermo Ochoa Diu que ens el van oferir gratis El Minguella va sortir ahir allò que fan a la porteria de BTB I aquest tampoc no fa mala sang
I ell va dir que els va oferir el Zubi ara fa unes setmanes que no ho coneixia. També és vantatxista, això, però vaja. Va jugar molt bé, no diu? Molt bé, va fer les parades espectaculars i és un porter molt solvent. Però aquí volem un porter que sàpiga en els peus, eh? Amb les mans no ens importa.
Tu creus que el Claudio Bravo sap jugar amb els peus? No ho sé I el Ter Stegen? No en tinc ni idea No els he vist jugar mai cap dels dos El Ter Stegen no l'has vist mai? Doncs la temporada passada va fer dos canyos Sí, quan va fallar Va fer un misto i un canyo A l'arcadi li ves el 324 només ho traia això Veurem, veurem Qui voleu que guanyi el Mundial?
El Carles ja li haig preguntat, i el Sebas i l'Emilio també. Eh, i per cert, no sé cap comentari, però jo dic que es va dir que seria una catombe el partit. Però no esperava menys de tu, Carles. Ah, vale. El d'Espanya? Sí. I demà què passarà allò? Avui què passarà, doncs? Que va en funció dels que posin. Si posa aquests que posa avui, el Pedro no fotrà res a davant, però si em posa el coc al mig del camp i em treu el CES, pot millorar una miqueta el joc d'Espanya avui. Tu vas amb Holanda, que guanyi un moment. Què tal ha estat, Xile?
Xile està bé, el que passa és que està molt bé físicament, molt... Però l'Alexis és del Barça i no estem bé. No. Som molt ràpid sortint, o sigui que... Però amb Xile corre que no vegi. No, l'Alexis corria al Barça. Un moment del partit ens podien trobar amb una robenada, un altre cop. No, crec que és una... Ah, d'acord. Alexis és un jugador que amb Xile és recent important i jo me'n recordo quan el Barça va fitxar... Va fitxar Alexis, jo estava viatjant i estava amb un italià. I em va dir, hòstia, estava jugant a l'Udinese. Sí, senyor. I em va dir, que veu de fitxar el millor jugador d'Itàlia.
però sí que està malament a Itàlia ben content i després em va decepcionar moltíssim a quin nivell a Itàlia no perquè en un jugador en contraatac es veu que era boníssim i segurament si el Barça hagués estat un equip de jugar contraatac jo crec que sí i a més a més i això no és una crítica a Messi que quedi clar, és a dir, hi ha jugadors que al costat de Messi els costa compatibilitzar el seu joc Neymar per exemple és a dir, no dic que sigui culpa de Messi però no sé si juguen...
El millor joc de la temporada passada va ser... Tu veus Neymar en Brasil? Ahir, per exemple? Neymar jugaria millor sense Messi? Home, quan van jugar Pedro, Alexis i Neymar van jugar uns quants partits de titular i va anar bé. Això no ha de ser una crítica a Messi. Per mi Messi és indiscutible. No pots tenir dos jugadors fent el que li surti a la fava al mig del camp.
Perquè, clar, és que desestabilitzes molt la resta. Cesc, per exemple, que gràcies a Déu ha marxat, com dèieu. L'heu tingut allà castigat, allà al mig, ara posa't aquí, ara si el nen baixa puja, i ara si el nen se'n va a l'esquerra posa't al mig. Triomfarà, Cesc. Clar, que tornarà a triomfar. I a més... No ho entenc, perquè el Chelsea l'any passat va fitxar Matic, que és un jugador precisament per fer la feina organitzador. Però veuen més capacitat, Cesc, per substituir amb el...
Amb el Lampard. Amb el Lampard que no passa. Però el Lampard no és un perfil més defensiu? No. És un mitjà molt bona arribada. Sí, té arribada, però també defensa molt, no? I tenim un tio amb moltes ganes, la gent que ve, jugant contra el Barça en una semifinal de la Champions i demostrant el que és el Cesc. Una llàstima. Una llàstima molt gran. Sí, jo al Cesc me l'hauria quedat. Sí, jo també. Jo al Cesc, jo havia dit aquí que li hagués donat les regnes del Barça.
Sí, exacte, així és com Xavi, penso que... És un tio que jugant a la posició del Xavi és molt coherent. Qui serà capità si se'n va Xavi? Bueno, si se'n va Xavi, Víctor Valdés, Puyol... És que no calen. Cadava Messi, no? I Mascherano, jo crec. De perfil, l'únic aquest és Mascherano. I Mascherano seguirà? Sí, l'han renovat. Però el perfil capità queda Mascherano. És a dir, Iniesta... Ah, Iniesta, potser. Iniesta és molt bon xaval, però és un peix bullit. Busquets.
Sí, però també era càpita Messi, i no sé si és molt líder de... Diuen que és un líder silenciós. Però primer capítol seria estrany. Bueno, no m'heu dit amb qui aneu, eh, al Mundial? Jo amb Volanda, ja ho he dit. Sí, però els altres no. Argentina, no és igual, no, és indiferent. A mi més igual, també. Jo no... Molt bé. Jo amb el sol exoespanyol.
Molt bé. Doncs mira, una mica de tot. Llavors hi ha emoció. Sí que vaig veure un partit. Vaig veure Bosnia-Herzegovina i juguen de conya. Tant Bosnia-Herzegovina com Croàcia juguen molt bé. Ei, que juguen molt bé. Croàcia-Rakitich. No, perquè no tenen qualitat individual, però com a estructura del camp, com a equip i com a posicionament són espectaculares. I ho té un mig del camp, Croàcia brutal.
No, Croàcia no juga al Rakitic, segons Telecinco només juga al Modric i ja està. La Croàcia de Modric, xaval. En sèrio, jo crec que Rakitic serà un molt bon fixatge pel Barça, de debò. M'ho diu el nas. A mi també. Al Barça també li falta un davanter, eh?
que no en parlem i... Higuaín, Higuaín. Bueno, segons el Mundo Deportiu avui n'hi ha tants, vull dir que no hem de patir. Luis Suárez, Higuaín, Van Persi, Casar... Van Persi jo crec que seria el millor. Sí, clar, però... I Eto? L'Abuelo. Eto es va oferir o alguna cosa així? Va sonar, va sonar, eh, Eto? Sabeu qui m'agradaria a mi el Reus del Borussia del Mundo? No, però diu que no, eh? El Mundo Deportiu diu que no estan bé les converses. Jo crec que l'any que ve jugarem sense extrems, eh? Directament?
Jo crec que canviarà el dibuix del Barça. De totes maneres, es pot jugar bé, també, sense extrems. És a dir, que jo no començaré a criticar a priori. Ho va demostrar Bancal contra Espanya. 5-3-2 i com atacaven, eh? Exacte, i se'l havien menjat, eh? Doncs, veurem. Se'ns acaba el temps. Moltes gràcies, Enric, Carles i també avui els convidats puntuals, exacte, espacials, Jordi, Domènech i Joan Bassaganyes. Que vagi bé i bon dia. Molt bé, gràcies.
Connectem tots aquí amb el butlletí informatiu de Catalunya Informació, també amb el dels enjus notícies i tornem de ser parlant d'astronomia i d'ataneu. Catalunya Informació
Són les dotze.
El Port de Barcelona rebutja el fons d'accessibilitat que preveu crear el Ministeri de Foment. Es tracta d'un recurs per finançar els accessos al conjunt de ports espanyols que es dotaria amb el 50% dels resultats anuals dels ports que tenen beneficis, com és el cas del de Barcelona.
Acord Convergència i Unió PP pels horaris comercials a la capital catalana s'estableix una zona turística coincident amb els barris de Barcelona amb més afluència de visitants, en la qual els comerços podran obrir tots els diumenges de l'estiu fins a les 6 de la tarda.
Els bombers confien controlar avui el foc que des de diumenge crema a Tibissa, la Ribera d'Ebre. 25 mitjans terrestres i 5 daeris són els efectius d'avui sobre el terreny. Les flames han arrasat unes 800 hectàrees, segons els agents rurals.
En marxa una investigació dels Mossos i la Policia Nacional per delictes contra el frau fiscal, que de moment ja ha comportat una trentena de detencions al Maresme, Baix Llobregat i Bages, entre altres punts de l'Estat. Aquest entramat hauria defraudat més de 12 milions d'euros a l'agència tributària.
Una altra frau, en aquest cas a Lleida, on han desmantallat una trama que hauria defraudat 750.000 euros a la Seguretat Social i al Servei d'Ocupació durant dos anys. Feien contractes falsos estrangers, hi ha 25 detinguts i aquesta operació continua oberta i pendent de localitzar-ne al màxim responsable.
Un de cada quatre catalans viu un procés d'exclusió arran la crisi. És una dada avançada d'un informe de Càritas que es presentarà oficialment a l'octubre. Això vol dir que més de mig milió de llars catalanes tenen problemes per arribar a finals de mes.
I la pedrera romana del Mèdol a Tarragona obre avui al públic després que s'ha museïtzat l'espai. El conjunt Patrimoni Mundial per la Unesco té un centre d'interpretació, miradors i diversos itineraris. Catalunya Informació. Els esports ara mateix també en titulars. Avui el Mundial segon partit de la selecció espanyola a les 9 del vespre contra Xila. Els espanyols només els val la victòria maracanà. Xavi Hernández podria ser un dels canvis de Vicente del Bosque.
I el blaurana Xavi Hernández podria deixar el Barça perquè tard tant el club com el jugador posaran facilitats per rescindir els dos anys de contracte que li queden. Ahir va començar a pactar-se la sortida després que fa unes setmanes Xavi ja va parlar amb Luis Enrique.
I al temps les tempestes no seran tan extenses com ahir. A partir del migdia i durant la tarda poden caure a les comarques interiors de Girona i de Barcelona. A mesura que avanci la tarda podran afectar punts del prepirineu Lleida i cap al Montsec. Localment poden ser fortes, la calor molt suau. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea. El juliol es posarà en marxa el programa Sant Just es forma, un pla de formació contínua per a empreses, comerços i autònoms. És un programa que engega el Servei de Promoció Econòmica de Sant Just. Es tracta d'una prova pilot que consisteix en oferir cursos per a petites i mitjanes empreses, comerços i autònoms amb l'objectiu d'ampliar la seva capacitació i competències.
Les àrees de formació són diverses i tractaran l'atenció al client, habilitats directives i de gestió d'equips, habilitats comercials i de comunicació i iniciació a les finances. Aquestes sessions estan bonificades en la seva totalitat en el cas dels treballadors contractats per empreses i el 50% en el cas dels autònoms. Per a més informació us podeu adreçar directament al Servei de Promoció Econòmica de Sant Just.
Més coses. Més de 400 persones s'han apuntat de moment a la primera cursa solidària Sant Just d'Esvern per Sant Joan de Déu. Se celebrarà dissabte a la tarda pels carrers del municipi i el Club Atletisme Sant Just, que organitza la cursa, espera que aquesta setmana s'hi apuntin moltes més persones.
El 60% dels diners recaptats a les inscripcions es donaran a l'obra social Sant Joan de Déu, que es destinaran a projectes de recerca en oncologia infantil. És una cursa de 5 quilòmetres pels adults i de 300 o 600 metres pels més petits. Hi ha dues categories, la categoria Open Promoció, que inclou les més petites, i l'Open Popular, des de cadets fins a veterans. Open Promoció costa 2 euros i Open Popular 10 euros. Les inscripcions s'han de fer al web championship.cat.
I acabem recordant que l'Escola de Música de l'Orfeo Enric Morera obre el període de matriculació pel curs 2014-2015. Es poden fer presencialment a l'Escola de Música, de dilluns a dijous de 5 a 6 de la tarda, a la Secretaria de l'Ateneu, de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre, o al correu electrònic ataneudesvern.gmail.com. Al seu web, escolaoem.cat, trobareu el full de matricular.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. El Sant Just Notícies, edició migdia. Fins aleshores, molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Don't let your love in the hate Lord, you gotta keep the faith Keep the faith, keep the faith Oh, gotta keep the faith Keep the faith, keep the faith
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorexions, fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Peus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres a dos quarts de buit del vespre en aquesta emissora 98.1 de la freqüència modulada.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Un minut i un quart d'una del migdia, a aquesta hora saludem l'Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia. Avui estem contents perquè et tenim aquí directament a l'estudi per parlar d'astronomia. Avui veig que vens, a més a més, també preparat, amb el teu hipatitud plegat. De què ens vols parlar?
Bé, és una notícia que va sortir no fa gaire, tot i que és recurrent, i la volia aprofitar perquè fa un parell o tres de setmana vam parlar del límit de l'espai, si eren allò 100 quilòmetres i com ha anat tot allò.
Bé, això què venia? Doncs, en certa manera, hi ha una nau d'una companyia que diu Virgin Galactic i que, bàsicament, el que volen fer és enviar turistes a l'espai. Per un bitllet així, baratet, baratet, de 250.000 dòlars, doncs, podrien pujar a l'espai, estar uns minutets amb gravitat zero i tornar cap a baix.
Bé, tot això és una peripècia una mica llarga, perquè si ara fem memòria la gent no es pensarà que ha passat tant de temps, però fa 10 anys que la nau Stepsir One va ser la que va guanyar aquell premi en Zari, que eren 10 milions de dòlars.
i que era la primera nau que fos reutilitzable i anés a l'espai, en aquest cas per sobre els 100 quilòmetres d'alçada, i retornés en menys de dues setmanes, fes tres vols. En aquest cas va ser aquesta companyia, la de la Starship One, la que va guanyar. Hi havia altres companyies que li anaven darrere, però d'això ja fa deu anys.
Ara l'octubre farà deu anys. Passa ràpid, eh? Tot plegat en aquest món, a més a més. Jo la veritat és que a mi m'ha sorprès perquè jo no li hagués posat tant de temps. Vam començar els dos vols seguits, el vam fer a finals de setembre i a l'octubre del 2004. Per tant, ara farà deu anys. Dic, ostres, això ho trobaria com una cosa més recent. Per tant, alguna cosa ha passat, alguna cosa ha passat que no...
que aquests promesos bitllets de turisme especial no hagin funcionat. Bé, un cop van guanyar aquest premi, va haver-hi aquest magnat, aquest ricatxon, diguéssim, el Branson, de Virgin, que va comprar aquesta companyia i se'ls va prometre molt felices oferint aquests bitllets per anar a l'espai. Bé, doncs... Clar, clar, és que era molt llaminer, no?, a més a més...
Sí, sí, a més a més, doncs això, som com algú excèntric que vulgui pagar aquests diners per anar a l'espai, doncs només ha de ser gent molt rica. Tu ho faries o què, si els tinguessis? Home, si a mi ens obressin, sí, no hi ha cap problema, com anar de viatge i qualsevol cosa. Doncs mira, si els tinguéssim i et sobren, no et venen d'aquí, doncs ho faríem. De totes maneres, també necessites unes condicions i una mica de seguretat. Clar.
No té res a veure, però recordem l'avió del Concorde. El Concorde era un avió que només utilitzaven la gent molt rica perquè feia el viatge que era tant Londres com París, Nova York, en tres hores. Va haver-hi un accident i d'allà van deixar de funcionar. És a dir, suposo que no te la pots jugar amb aquest tipus de gent. Amb els altres sí, gent com nosaltres sí, pots anar en tren i es pot estimar, no passa res que l'endemà surt un altre.
però amb aquesta gent aquestes coses que les demandes són milionàries i aquí ja no se les poden jugar d'una cosa a l'altra van passar 4 anys va ser el 2008 quan finalment es van presentar les naus aquestes que anirien a l'espai no era la mateixa que del concurs perquè del concurs era només per un pilot i el que volem és amortitzar de seguir la companyia
i el que vam fer és una nau on hi cabien i hi anaven dos pilots i sis persones i també la cabina era una mica àmplia perquè un cop estiguéssim en gravetat zero es poguessin treure els cinturons de seguretat i flotar una miqueta
Era una falta de gravetat una mica falsa, és a dir, tot i que la trobes a faltar, és a dir, la gravetat és molt poqueta. I què notes llavors, si és tan poqueta? No, no, no, vull dir que no és que no tinguin gravetat, sinó que hi ha les dues coses, que la gravetat de la Terra és molt petita, perquè estem molt amunt, i la segona és que estem amb caiguda lliure cap a baix, i això fa que contrarrestem la gravetat amb la caiguda, i per tant estem flotant.
això faria que hi haurien uns 3 o 6 minuts de gravetat zero i per tant podries fer fotografies, hi havia finestres tot el que s'hauria d'utilitzar bé, d'aquí a que aquestes naus sortissin va passar un any hi havia la Starship 2 i la White Knight 2 la White Knight és un sistema curiós, l'explico ràpid és amb aquesta la White Knight, és una nau nodrisa és a dir, és un gran avió que porta l'altra nau acoplada a sota
Aquesta nau puja fins allà als 14.000 metres i la deixa anar i aquesta obre el seu motor i puja directament cap als 100 quilòmetres. Aquesta nau ha funcionat, la tenien, és molt més grossa que l'altra, ha funcionat bé i ha passat alguna cosa amb la nau petita, perquè des del 2009 fins ara...
Si ja la tenim construïda, com és que no s'han fet prou proves? Què ha passat, no? Què ha passat? Bueno, hi ha hagut una quantitat de rumors molt gran i una bàsicament és que es veu que després d'un parell de viatges que vam fer, van començar a sortir unes esquerdes a les ales. Aviam, també explico com funciona aquesta nau. No és un avió, bàsicament diguéssim que és com un coet amb unes ales.
I aquest coet encena el motor, puja directament allà dalt i un cop està allà dalt mou les ales, les ales sobren i això el que fa és que freni, és a dir, fa una superfície de fregament amb l'atmosfera, fa que freni i torna a caure.
De totes maneres, aquestes ales fan de sustentació per planejar la part final quan ja estem molt tocant la Terra i arribar a baix. Unes ales una mica grosses i haurien de ser més consistents, perquè fins ara, fa molts anys abans del projecte Apolo, va haver-hi un avió americà, un projecte que teníem que era el X-15, i tot el que feien era una X, i un altre número en aquest cas va ser X-15, i era un avió que va superar diverses vegades aquesta barrera dels 100 quilòmetres.
Bàsicament era un coet amb un parell d'ales molt petites, no com aquestes que es mouen, sinó era un coet amb bales, i anava un pilot i pujava tota pastilla allà dalt, anava a una velocitat impressionant fins que més o menys no li van trobar més utilitat, van haver-hi alguns accidents al final quan ja estaven quasi superant els 200 quilòmetres d'alçada i més de 7.000 quilòmetres per hora, per tant era maig 7 a tota velocitat,
I, bueno, suposo que les prioritats van ser unes altres, en aquest cas el projecte Apolo per anar a la Lluna, i això es va deixar una mica apartat. En aquest cas era un avió molt compacte, les ales eren molt fortes, fetes d'unes aliacions de níquel i acers que fos resistent.
I en aquest cas, la nau moderna utilitza un material molt poc pesant, així una mica resistent, però no tant es veu, que es diu composite, és un material nou que s'ha fet, i per tant no acaba de donar les prestacions que hauria de ser-hi.
Aquesta és una. L'altra és que el motor que fan servir ells es veu que no té la potència que voldrien. Sempre hi ha pegues, eh? Sí, i per tant es veu que no arriba als 100 quilòmetres. I que fins i tot no arriba als 80 quilòmetres i mig. Que aquí és on s'estan agafant les parts legals dels contractes. És que el contracte diu que et pujaran com a mínim 50 milles amunt. Que aquí estem barrejant dos sistemes mètrics. El que fem servir nosaltres, el decimal i l'imperial, no?
Per què 50 milles? En aquest cas serien els 80 quilòmetres i mig, sinó perquè molts d'aquests avions de l'X-15, quan es van fer, van superar aquestes 50 milles. I molts d'aquests pilots tenen les ales d'astronauta. És a dir, en aquell moment, quan no es tenia molt clar on tindríem els astronautes, doncs ja els hi donaven. Per tant, es podrien agafar alguna referència antiga i dir, mira, és que abans els astronautes en aquesta alçada en tenien prou. De totes maneres, això és perdre molt, vull dir...
Bàsicament perquè no té prou potència i es veu que comença a vibrar molt l'avió i es veu que no pot estar engegat tanta estona com voldrien si no es podria partir amb dos o tres o quatre o mil trossets. Clar, clar. Aviam, això es podria intentar arreglar, però això ja fa que tot s'atraci molt més. Les coses no van com els hauria sortit i hi ha altres propostes que s'estan estudiant més endavant i, per tant, quan ho tinguin arreglat podria ser que hi haguessin altres empreses que estiguin oferint el mateix servei amb unes altres condicions.
Bé, més econòmiques també. Més econòmiques, això ja no ho sé, perquè un cop s'han de pagar, a més aquí, per exemple, els bitllets van començar amb els 200.000 dòlars i ara ja van per els 250.000, suposo que la inflació, aquestes coses sempre van pujant. I els gastos i aquestes coses, doncs tot va pujant una mica. Bé, fins aquí, doncs, bé, volia fer aquesta notícia que va sortir, fent-la relacionar amb allò que hem estat parlant del límit de Bon Carmen, que era aquest, els 100 quilòmetres, no?
Doncs bueno, no sé si ni pagant podrem arribar-hi, si no ho haurem d'esperar. Home, jo crec que sí que ho veurem, no? Això o què? O cada cop es va anar més difícil? No, no, de poder es pot fer, vull dir, el problema sempre és el finançament.
I aquí també hi ha algun problema, que es veu que l'enginyer que hi havia, l'enginyer en cap, clar, han passat 10 anys, es veu que s'ha retirat. I ningú pot seguir-ho? No té relleu. Potser els enginyers, normalment, això és una cosa que es podria comentar, normalment aquestes coses es mou una mica per genis, entre cometes, per genis. O sigui, gent que s'hi dedica exclusivament, a més a més, a aquestes coses. O que tenen la idea, només la tenen elles al cap i són els únics.
que ho poden resoldre recordem les dues figures que van haver-hi a les dues bandes de la guerra d'aquesta carrera per l'espai els russos tenien el Korolov
I els americans tenien un enginyer nazi que van agafar de la Segona Guerra Mundial que era el von Braun. Recordo això de nazi perquè de vegades quan ha passat a ser americà deixa de ser menys dolent. A les seves fàbriques dels míssils UV-1 i UV-2 utilitzaven esclaus i presos de camps de concentració. Per tant, ell deia que només volia fer coets però estava fent míssils que anaven directament a Londres i per tant...
Estava dintre del règim nazi, però ja se sap, aquestes coses canvien i passes a ser bona persona si arribes a la Lluna. Aquesta gent, diguéssim que només hi havia aquests dos, que eren els genis, i el von Braun va viure als Estats Units tranquil·lament i el Kuriolov va tenir una mort sobtada amb un any de gestió, va tenir un problema.
i a partir d'allà la carrera cap a la lluna dels russos va caure cap a baix. És a dir, tot i que hi hagi més enginyers, al geni només n'hi ha un. Vull dir, en aquell moment només n'hi havia un i no van poder fer aixecar l'N1, que era un cuet molt semblant al Saturn V dels americans, i per tant no els van poder seguir la cursa. No sé si aquest senyor s'ha retirat amb els diners de vendre la companyia al senyor Virgin,
però es veu que la cosa no acaba de funcionar. També els materials, suposo que si són tan moderns, no acaben de ser al top fiables, s'han de provar, i tot això, doncs, aquestes coses, doncs, bueno, ja ho anirem veient, però llàstima que han passat 10 anys, això que tu deies, que ja ho veurem. Bueno, han passat o hem perdut 10 anys per veure-ho, la cosa estaria més...
O sigui, ja la tindríem més fixa i més testejada si això hagués funcionat des del principi. Però com que no funciona, doncs seguim provant quines són les coses que funcionen. Més notícies, no sé, tenim més temps? Sí, sí, tenim més temps.
L'altra notícia també la volia relacionar amb alguna vegada que hem estat parlant d'aquestes vides, planetes extrasolars, a veure si podria veure vida o no podria veure vida. He agafat bàsicament aquestes dues notícies perquè són temes que hem anat parlant aquests dies.
Bàsicament és uns investigadors de la Universitat de Cambridge, Massachusetts, no de la d'Anglaterra, on han estat utilitzant les especificacions que portarà el satèl·lit James Webb. Aquest satèl·lit ha de substituir el Hubble.
és a dir, com a gran telescopi a l'espai. El problema és, si en cas un dia en parlarem, és que no és el mateix. Llavors no el pots substituir? Oh sí. Substituïm el gran telescopi, però no serà el mateix, perquè bàsicament el telescopi Hubble té una part molt important de l'òptic, és a dir, el que nosaltres podem veure, en canvi el James Webb serà bàsicament infrarroig. Infrarroig també és una oligodona que nosaltres no podem observar i l'univers té moltes coses a explicar-nos.
I, per tant, tampoc estarà col·locat en òrbita terrestre, sinó en un d'aquests punts lagranys que a vegades hem parlat, és a dir, lluny de la Terra, amb una òrbita una mica estable, perquè li afecti menys tot el que hi ha, doncs, les radiacions que vinguin de la Terra i tot això. I un d'aquests instruments que té, doncs, han fet teòricament què és el que podran observar amb ell. Això està bé perquè així anem preparant tots els estudis i observacions que hagi de fer aquest telescopi.
Un d'elles, en aquest cas, estan dient d'observar planetes, exoplanetes, semblants als de la Terra, que estiguin en una zona, diguéssim, habitable, o allò que pugui ser habitable, això també en vam parlar, però en aquest cas molt especial és que estigui fent voltes a nanes blanques. Bàsicament és que això s'observaria per espectrocomia i el que es fa és observar la llum d'aquests planetes
contraposant-nos amb l'estrella per això ha de ser una nana blanca perquè és molt concreta i ens separa més el que ens ve del planeta i què és el que volen observar d'aquest planeta? Quines coses en volem treure? Bàsicament la contaminació és a dir, com podem descobrir que hi ha extraterrestres o que hi ha gent vivint en aquests planetes bàsicament si han contaminat el planeta i com es pot saber això? Si hi ha contaminació està clar que sí
Sí, quin tipus de contaminació en aquest cas. Perquè primer el que busquen són marcadors biològics. Marcadors biològics podria ser, per exemple, el matar, l'oxigen... Clar, perquè és el que permet que hi hagi vida, en un sentit pràctic. I perquè ho creem nosaltres. Per exemple, el matar, bueno, també ho fan les vaques, però nosaltres ve d'origen orgànic el matar, en grans quantitats. Però també és vida, vull dir, si hi ha animals... Sí, sí, sí, per això mateix, o que més tard fessin bosses de gas perquè hi hagués hagut molta vegetació, hi ha vida.
Intel·ligent és una altra cosa, però això es pot barrejar una mica amb què podria ser de components naturals. Per exemple, si en aquell planeta hi ha hagut grans explosions de volcans, ho podria contaminar una mica i fer veure que hi ha vida i és una cosa natural. Una cosa seria buscar els clorofurocarbonats, que són els CFC, són els que destrueixen la capa d'ozó. I aquests com es produeixen?
Els produïm nosaltres, són els aerosols que fem servir. És a dir, només podem crear nosaltres. Seria molt específic que fessin servir també aquests... Sí, però és una manera... A més, queda l'atmosfera entre 1.000 i 100.000 anys. Per tant, tenim temps de veure si ho han utilitzat en algun moment. Pot ser que en aquell moment aquella civilització no ho utilitzi, però fa 50.000 anys els van utilitzar.
Quin és el problema? Llegint això he trobat que què farem? Que per detectar-los haurien d'haver unes concentracions 100 vegades superiors a les que tenim a la Terra. Això vol dir... Aquí no veurien contaminació per entendre'ns llavors. Si féssim servir aquests paràmetres, vull dir, no? No, no, si féssim servir aquests paràmetres ja no tindríem cap adusó. És a dir, hauríem d'imaginar una civilització que no sé si haguéssim pogut arribar a l'extrem de contaminar el planeta més que res. Clar, potser no existiria ja. Per detectar-ho, bàsicament.
De totes maneres, l'article anava a dir en altres paràmetres que tenen per observar, més fàcils, en aquest cas seria detectar oxigen, matar, seria molt més fàcil que aquests fluorocarbonats, i bàsicament oferia les possibilitats d'aquest telescopi en aquesta branca de l'astronomia. És a dir, detectar possible vida
sigui intel·ligent o no, exoterres, és a dir, planetes semblants a la Terra, una zona habitable al voltant de l'estrella que li toqui, i doncs que, bé, tot hem d'esperar que aquest satèl·lit el posin en òrbita, també anem molt atreçats,
recordem que no sé si era el 2006, era l'any que ja tenia prou vida el Hubble, veig que el van retocar una mica abans que els transbordadors deixessin de funcionar, una de les últimes visites va ser al Hubble, per allargar-ho, el pressupost d'aquest telescopi s'ha disparat milers de vegades, vull dir, és un...
una cosa horrorosa que vol dir en tancar-lo amb clau però clar, ja t'has gastat tants diners que com a mínim fes-lo pujar esperem que algun dia passi que no hi hagi cap problema i aquestes són algunes de les possibilitats que tindríem amb aquest tipus d'instruments Tu què creus? Que hi ha vida o no? Intel·ligent
Home, de vida n'ha d'haver-hi, no som una cosa extraordinària. Per tipus una civilització, per tant, organitzada. Podria ser, podria ser. És difícil, de totes maneres, potser no tan comuna com ens pensem, perquè si pensem el que ha passat a la Terra amb aquests 4.500 milions d'anys des que es va crear... També és veritat. Si no arriba a caure el meteorit de fa 65 milions d'anys, potser encara correrien dinosauris per aquí a sobre. Clar, clar. Per tant, tot el tema de...
L'evolució d'una espècie intel·ligent, això també és un dels apartats que alguna vegada estem dubte. És a dir, una cosa és que potser la vida en un planeta sigui algo comú. És a dir, si arriben els components dels cometes o què sigui, pugui generar vida.
Que sigui vida intel·ligent com la nostra podria ser una cosa més infregüent, és a dir, alguna mutació que faci que animals que viuen tranquil·lament en una selva o en una sabana, de cop i volta n'hi hagi un que baixi dels arbres, vagi amb dos potes i comenci a fer foc.
Doncs això ja podria ser potser una mutació una mica més infreqüent, si no molt casual. Llavors, d'aquí a que arribéssim, això va passar quan els micos van baixar dels arbres, bueno, els micos, els nostres van passats, això fa uns 6 o 7 milions d'anys. Ha passat molt de temps. Que n'hi ha d'haver-hi, per probabilitat, hi ha milers de milions d'estrelles, per tant, milers de milions encara més de planetes en algun tindran vides. Segur que no som els únics en aquesta galàxia
Però després hi ha una altra cosa, el rang temporal, és a dir, que coincidim els dos en el mateix moment. Pot ser que aquesta civilització ja s'hagi extingit o hagi evolucionat d'una altra manera i en canvi ara nosaltres estem sortint. Per això necessitem aquest tipus d'instruments per observar i poder-ne treure algun resultat. A veure si avancen.
En fi, doncs moltes gràcies Oriol per explicar-nos avui aquestes notícies i també fer aquestes hipòtesis finals sobre la possibilitat de la vida en altres planetes. Que vagi molt bé i tornem la setmana que ve. Molt bé, fins la setmana que ve. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia.
... ... ... ... ... ... ...
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i a gent de concessor al cinema.
Veus de la parròquia, en la finestra de justícia i pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres a dos quarts de vuit del vespre en aquesta emissora 98.1.1 de la freqüència modulada.
Just a la fusta.
Ara passen cinc nuts de dos quarts d'una del migdia, que ara parlem de l'Ateneu amb el seu president, Albert Macià. Molt bon dia, què tal? Bon dia. Per parlar una mica d'actualitat de l'entitat, parlem en clau d'agenda, perquè estem ja arribant a final de curs i vam comentar també la setmana passada que s'acaben diferents activitats, no? Efectivament, i mira, aquesta tarda tenim l'audició de final de curs dels alumnes de l'Escola de Música, això serà dos quarts de set de la tarda a la sala del cinquantenari, i amb això comencem...
I també aquesta setmana acaba el curs a l'Orfeó amb el seu concert d'estiu, que serà el dissabte a les 9 del vespre a la parròquia. I és un concert amb què s'interpretarà el requiem de Gabriel Forer, acompanyats de la coral d'Antics Escolans de Montserrat i del coral Turó del Vent de Lliçà. Molt bé, home, un bon concert, no?
Sí, hi haurà el Santi Vilarrugla a l'Orga, amb dos assistents, en Joan Cabó i en Joan Bosch, perquè és una peça que requereix que allà es toqui a quatre mans, a dos peus, i anar tocant registres, o sigui, és complex i jo crec que és un molt bon programa. Molt bé, doncs serà dissabte, no?, a la parròquia. Això serà dissabte a les 9 del nit, sí. I teniu alguna altra cosa el cap de setmana?
Bé, el cap de setmana ja no hi ha res més. El que sí que tenim és, en aquest moment, obertes les matrícules de l'Escola de Música. També val la pena recordar-ho. De cara al curs que ve, no? De cara al curs que ve. Tant els que continuen com els que vulguin començar ja poden passar per allà.
També recordar que tenim l'exposició del juny fotogràfic que es fa a la sala Piquet, l'exposició d'en Joan Fàbregas, sota el títol d'Oh la la. I finalment dir que també recordar que el mes de juliol hi haurà quatre tallers de circ, que ja tenim les inscripcions obertes, o sigui que el que li estigui interessat, són dos tallers, un primer de...
de Clown, que dona en Claret Papiol, possiblement un dels màxims especialistes que tenim en aquest país, que seran dos dissabtes, els dos primers dissabtes de juliol, i els altres dos hi haurà un taller de malabars i acrobàcies pels circlors.
Per tant, el primer dia quin dia és? El primer dissabte de juliol dels quatre que hi ha. De altra manera s'han de fer més inscripcions abans perquè aquí sí que tenim la limitació que si no arribem als mínims no podrem tirar endavant. Confiem en arribar-hi però lògicament necessitem que la gent passi per fer inscripció abans per les oficines de l'Ateneu.
De moment hi ha gent inscrita o sabeu de gent que s'hi ha interessat? De moment sabem gent que ha mostrat el seu interès, unes quantes persones, inscrites directament, no sé si ahir la tarda va passar algú. Sempre passa que tothom va a última hora, també. Jo no estava a Sant Josep i llavors no he parlat encara, tampoc em serviria per saber si s'ha fet alguna inscripció. Bé, en tot cas, tampoc no que la gent s'intenti animar perquè si no, si es va a última hora, suposo que es pot complicar. Quin és el mínim de persones?
Pel primer taller són 8 persones, pel segon són 10. Doncs esperem que s'hi arribi. Esperem nosaltres també. Perquè és una bona iniciativa, no? Una iniciativa, una cosa nova i esperem que la gent s'hi anem. I després, si un cop passat la data màxima que establim cap allà el dia 26 o 27 d'aquest mes per determinar si hi ha prou inscripcions per tirar, si ve algú també l'admetrem, sempre i quan no hi hagi tanta gent que sigui impossible...
Però, clar, si la gent s'inscriu tard, podríem arribar a haver enclausurat el curs per falta de gent abans. I això no ens agradaria que passés. De fet, és oberta a totes les edats, no? En principi, sí. Vull dir que és una activitat que no s'ha fet mai. En principi, no l'havíem vist mai, no? La teneu, almenys als últims anys? La teneu, com a mínim, que jo en tingui memòria, no.
I, per tant, una bona aposta de l'Ateneu. Jo sabeu que les inscripcions són obertes i seran els quatre dissabtes de juliol. Sí, o es poden fer els quatre si es fan els dos tallers, o els dos primers si es fa un taller i els dos últims si es fa l'altre taller. Són independents.
Doncs també va bé per si algú només vol provar, no? Exacte, però jo que... No, perquè aquells que potser marxin la segona quinzena de juliol, d'això, doncs que quedi clar, que poden aprofitar el primer o al revés, o si tornen... Dóna moltes opcions. Doncs anirem parlant també d'aquest taller de circ que organitza l'Ateneu. Moltes gràcies, Albert Macià, president de l'entitat. Gràcies a vosaltres. I que vagi bé, bon dia. Bon dia.
Als matins de 10 a 1 s'enjuça la ràdio, just a la fusta. Des yeux qui font baisser les miens, un rire qui se perd sur sa bouche. Voilà le portrait sans retouch de l'homme auquel j'appartiens.
Fins demà!
Un gran part de bonheur dont je connais la causa. C'est lui pour moi, moi pour lui dans la vie. Il me l'a dit, me l'a juré pour la vie. Et dès que je l'aperçois,
Des noies d'amor a plus finir. Un grand bonheur qui prend sa place. Des ennuis, des chagrins s'effacent. Heureux, heureux à en mourir. Quand il me prend dans ses voies, il me parle tout bas, je vois la vie
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Just a la fusta.
Seixanta i més
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Estem escoltant Just a la Fusta. En punt tres, quarts d'una del migdia, recte final del Just a la Fusta d'aquest dimecres. I ho fem parlant de música, agenda de concerts d'aquesta setmana. Primer ara us hem parlat que avui hi ha sènior i el cor brutal actual Helio Gaval, però hi ha més coses aquests dies.
Per exemple, el que sentim de fons és un músic cosonenc, es diu Guillem Roma i actua a la sala City Hall de Barcelona. Aquest dijous, demà, les entrades costen entre 8 i 10 euros i porta les cançons del seu últim disc, que es titula Nòmados, nòmades.
Un concert on anirà també acompanyat de la seva banda. Actuar demà dijous a les 9 del vespre a la sala City Hall de Barcelona.
I atenció perquè tenim encara més coses per aquesta setmana, per aquest dijous. Un registre totalment diferent. Parlem d'un concert que es farà aquest dijous demà al Palau de la Música i que forma part del programa del 25è Festival de Guitarra que es fa a Barcelona. Actua un nom dels grans.
És Diego El Cigala, un dels màxim exponents del Camp Flamenc actual, que després d'enlluar-ne el món al costat de Bebo Valdés amb, per exemple, l'àgrimes negres, ara presenta romances de la nuna tucumana.
Presentarà el seu últim àlbum que de fet van registrar en directe al Palau de la Música i que és on el torna a presentar demà dijous.
El concert serà desquarts de deu de la nit i les entrades costen entre 25 i 52 euros segons el lloc on sigueu. I apagándola después Ay, qué día tan oscura Sin tu amor no viviré Ya no estás más a mi lado corazón En el alma solo tengo soledad
Més concerts per aquesta setmana a Barcelona. Que pronto fue
I també per dijous és dia de concerts perquè demà al Sant Jordi Club actua Enrique Bumburi, l'ex-héroes del Silencio, que presentarà Palo Santo. És el seu 14è disc d'estudi, després de 4 amb héroes i 8 en solitari, també un amb Nacho Vegas i el col·lectiu Bushido. Aquest és Palo Santo i és el títol del disc que continua amb aquesta etapa de Roque.
Les entrades costen 40 euros i el concert és també a dos quarts de veu demà dijous. Cualquier propuesta desmerece consideración
I per si fos poc aquesta oferta, encara trobem més opcions per aquest dijous. En aquest cas parlem del festival Jardins de Pedralbes que es fa als Jardins de Palau Reial. I a chaque matin a vite, il me faut recommencer, j'avui.
Un exclusiu festival a l'aire lliure que va començar aquesta setmana amb concerts cada dia. Aquest dimecres, aquest dijous, volíem dir, serà el torn de Carla Bruni, la que sentim de fons, on repassarà el seu repertori i també presentarà el seu últim i quart disc que va publicar el 2013 a L'Irelle French Songs. Que recull cançons com aquesta que es titula Ja arrib a tuar i és la que obria justament l'àlbum. Des lundi, des lundi trist a pleurer
Les entrades costen, atenció, entre 15 euros, les que tenen pràcticament sense visibilitat, i 78 euros. ... ... ...
Però no hi anirà sola Carles Bruni, sinó que tindrà una talonera d'aquí a casa nostra. Serà la Maria Rodés, també una veu femenina, per tant, que presentarà el seu últim disc, Suenyo Triangular, i també suposem que portarà cançons de la seva última proposta, que és Maria Cantacopla. Aquesta que sentim és del seu últim disc, En Solitari.
En un registre més dolç, però el 2014, aquest any, ha publicat aquest Maria Canta Cobla, canviant una mica aquest format, i és el que ens imaginem que presentarà també en aquest concert, abans que actui Carla Bruni, als Jardins de Pedralbes, en aquest festival, demà dijous, a les 10 de la nit. Cuando de veras se quiere, el miedo es tu carcelero.
y el corazón se te muere si no te dicen te quiero y cualquier cosa te hiere como a mí me está pasando que me despierto llorando con temblores de agonía
Doncs de la Maria Rodés també es podrà disfrutar, podran disfrutar-la els que vagin a veure demà Carla Bruni als Jardins de Pedralbes. I si es pensava que s'havia acabat, encara ens queden més coses perquè aquest dijous a Barcelona sembla que no serà per concerts.
Canviem del tot de registre, això sí.
per parlar d'un concert que es fa a les sala 2 de l'Apollo demà la nit.
Els que busquen l'altre estil el trobaran a la sala 2 de la Polo amb aquesta banda de heavy blues psicodélic establerta a Barcelona. És Prisma Circus, un trio format per Alex Carmona a la bateria, Joaquín Escudero a la veu i al Baix Elèctric i també Óscar García a la guitarra Fas. Han convertit escenari en altres grups de l'escena i presentaran el seu últim dit titulat Reminiscences i hem dit que tot plegat és en un estil molt diferent del que hem presentat fins ara. Demà a la nit a Barcelona a les 10. Entre 8 i 10 euros costen les entrades amb consumició.
I així acabem, aquest repàs de propostes de concerts, ja no per la setmana, cap de setmana, sinó per demà, dijous, realment, a Barcelona. I també així tanquem el just a la fusta d'avui, dimecres 18 de juny. Agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bono, els serveis informatius i la producció del programa, el Carles Hernández de Rius, a la previsió del temps. Avui també hem entrevistat Joan Bassaganya, regidor d'Ocupació i Innovació i portador del PSC a Sant Just. Hem fet tertulia esportiva amb l'Andrea Riva, el Carles Hernández de Rius i avui amb el Jordi Domènech.
I a més a més també hem parlat avui d'astronomia amb l'Oriol Rigat, membre del grup astronòmic d'Esvern i de la Taneu, amb l'Albert Maciel, seu president.
Us hem acompanyat des de les 10, us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses, com sempre. Ara us deixem amb el Sant Just Notícies, edició migdia, editat per l'Andrea Bueno. I res més, recordar-vos que qualsevol dels continguts el podeu recuperar fàcilment, com sempre, a través del web de Rallot d'Esvern. Allà trobareu el podcast del Just a la Fusta i allà podeu recuperar qualsevol dels continguts del programa d'avui o dels altres dies. Per part nostra, res més, que vagi molt bé, que passeu un molt bon dimecres i ens tornem a trobar demà a les 10.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
La secció santjustenca del PSC considera que el PSC català ha de tancar l'etapa socialista encapçalada per Pere Navarro. És una de les conclusions extretes de l'Assemblea que el PSC santjustenc va celebrar la setmana passada. El seu portaveu diu que s'ha de recuperar la confiança de la ciutadania. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dimecres 18 de juny. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
El regidor d'ocupació de Sant Just es mostra optimista pel que fa a la tendència a la baixa de l'atur al nostre municipi. Des de fa un parell de mesos, les dades de població desocupada es van reduint de forma notable i l'índex d'atur ara es troba en el 8,8%. La setmana que ve es farà un taller per reduir el consum i la factura energètica a les llars de Sant Just. Serà el dia 26 i es farà en el marc de la Setmana Europea de l'Energia Sostenible 2014, que se celebra del 23 al 27 de juny.
La flama del Canigó passarà dilluns per Sant Just. L'arribada de la flama al poble és el que donarà lloc a l'inici de les rebel·les de Sant Joan. Aquesta és una tradició que se celebra des de fa més de 50 anys com a element d'unió dels països catalans.
Bon dia. La secció Sant Justenca del PSC considera que el PSC català ha de tancar l'etapa socialista encapçalada per Pere Navarro. És una de les conclusions extretes de l'Assemblea que la secció local va celebrar la setmana passada abans del Consell Nacional del Partit. El seu portaveu, Joan Bassaganyes, diu que ara és moment de recuperar la confiança de la ciutadania. Sant Just Notícies.
Basta Ganyes assegura que l'assemblea del PSC Sant Justenc va acordar que la dimissió de Pere Navarro com a primer secretari general del partit havia de donar pas a la necessitat de tancar l'etapa socialista que ell ha liderat i de solucionar les desavinences en el sí del partit. Basta Ganyes n'ha parlat el just a la fusta.
vers la necessitat que hi havia de tancar l'etapa de l'anterior direcció encapçalada per en Pere Navarro. Es veia evident que la recuperació de la confiança ciutadana i el tancament de totes aquestes desaveniències que hi ha hagut en el si del PSC no les podia dur a terme aquelles persones que havien estat fins ara al capdavant del partit.
De fet, és una opinió que d'alguna manera també comparteix l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, que veu la dimissió de Navarro com una oportunitat històrica, va el partit. Jo la veig com una oportunitat històrica, com una oportunitat de replantejar moltes coses, perquè la situació del PSC en els darrers anys era una situació complexa, difícil de gestionar, amb un tema principalment que ens ha fet mal, que jo crec que tothom ho sap, que és el debat nacional,
Ens ha agafat en una situació difícil, en uns posicionaments que, malgrat estar d'acord amb el dret a decidir, ens han posat fora de les forces polítiques del dret a decidir. El portaveu dels socialistes a Sant Jus, Joan Bacaganyes, considera, per tant, que cal una renovació del partit. Diu que el PSC és conscient que té un problema que el pot fer desaparèixer a molts llocs de Catalunya i que, davant d'això, s'han de buscar solucions. Però convé que el partit...
reconfiguri el seu discurs, es torni a cosir, agrupi les diferents sensibilitats que té, que sigui un partit que tant en l'eix nacional com en l'eix esquerre-esdeta adopti unes posicions prou nítides, com perquè siguin primer comprensibles per la ciutadania i segon, adjectives, si més no, pel nostre electorat.
Bacaganyes aposta més per les primàries dins del PSC. Asegura que són un exercici democràtic que permet triar el millor candidat per liderar el partit. Un exercici de democràcia interna com és un procés de primàries que està pensat perquè hi hagi diferents alternatives, diferents discursos que es puguin confrontar i que la gent al final escollir quin és el que li agrada més. És el que es fa als Estats Units cada cop que hi ha un procés de primàries.
I el que no podem fer és voler que hi hagi primàries i, quan hi ha, dir que un partit és una oia de gris, no? Pel que fa a un dels noms que sonen més força per liderar el PSC, Miquel Iceta,