logo

Justa la Fusta

Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena! Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!

Transcribed podcasts: 2119
Time transcribed: 260d 13h 6m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

So you better go back to your bars, your temples, your massage parlors.
One night in Bangkok makes a hard man bumble. Not much between despair and ecstasy. One night in Bangkok and the tough guys tumble. Can't be careful with your company. I can feel the sample walking next to me.
Ara escolta's, ràdio despert. Sintonitza's, ràdio despert. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio despert. 48.1. Ràdio despert.
Bé, doncs queda circulació molt intensa amb bosses de retenció del Nus de la Trinitat fins a l'altura de la Vall de Brons, Sentit Llobregat, després que han retirat un turisme que ja havia variat a l'altura de Sarrià i que havia congestionat el trànsit, Sentit Llobregat.
A banda s'han reobert tots els carrers de la C-25 de Rajadell, Sentit Lleida, després que han retirat el camió que hi havia accidentat, i pel que fa al transport públic, Renfa ha informat que queden retards superiors als 45 minuts a la línia R3, després que aquest matí hi ha hagut un atropellament que ha obligat a tallar una estona la circulació entre la Garriga i Figaro.
Continua a establar dins la gravetat de Teresa Romero, l'auxiliar d'infermeria infectada per la bola. En total, ja són 14 les persones ingressades en observació a l'Hospital Carlos III de Madrid. La segona símere dels partits pro-consulta acaba sense concrecions, però amb la voluntat de continuar treballant pel 9N i amb la idea que la setmana vinent serà decisiva. Aquesta reunió encapçalada pel president Mas, que pretenia ser discreta, es va fer al Palau Robert de Barcelona.
L'Assemblea Nacional Catalana i Omnium Cultural pintaran de groc les façanes de les cases del poble nou del Delta de l'Ebre. Aquesta acció forma part de la campanya País Groc i es farà aquest diumenge coincidint amb el 12 d'octubre, el dia de la hispanitat.
La força antieuropea Euclid aconsegueix per primer cop entrar al Parlament britànic Douglas Carswell manté l'esco que ja tenia amb el Partit Conservador després d'imposar-se amb el 60% dels vots en les eleccions parcials de la circunscripció de Clacton.
Els Mossos desmantellen un grup especialitzat en assals violents establiments comercials a la demarcació de Barcelona i aquí es vincula amb una trentena de robatoris amb botigues de telefonia, calçatis, roba i hotels. Els sis detinguts van fer servir armes de foc en alguns dels seus atracaments.
Els impulsors de la primavera árabe a Tunísia, l'activista paquistanesa Malala, Josep Zai o el papa Francesc, entren els candidats a ser premiats avui amb el Nobel de la Pau, el nom es farà públic d'aquí una hora, a les 11. El cantant anglès Morrissey, líder del grup The Smiths, actua aquest vespre al Sant Jordi Club de Barcelona i és el debut en solitària a Catalunya de Morrissey que presenta el seu últim disc, World Peace is None of Your Business.
En esports, Marc Márquez ha fet el sisè millor temps a la segona tanda d'entrenaments lliures al Japó, en què el més ràpid ha estat Peró d'Ovicioso davant de Lorenzo. A la primera sessió, Márquez ha caigut sense conseqüències. A la Fórmula 1 es fan els primers entrenaments al circuit rusta Sochi. La prova està marcada per les mostres de suport al pilot Jules Bianchi.
I amb futbol derrotat a la selecció espanyola a Eslovàquia, per 2 a 1, van encaixar els gols en una errada d'Iker Casillas i en un contracop tres minuts abans del final. Al titular van jugar als catalans Piqué, Alba Busquets i Cesc, i també al blaugrana Iniesta. Avui Luis Suárez torna a jugar amb l'Uruguai en un amistós contra l'Arabia Saudita.
I al temps avui un front poc actiu farà augmentar la nuvolositat, especialment al Pirineu i Pre-Pirineu de Lleida amb algun ruixet al matí. A la tarda, alguns ruixets dispersos i les temperatures màximes que baixaran a Reu. Ara mateix tenim 14 graus a Manresa, a la capital del Bages, i a Trem, al Pallars Jussà. 15 a Girona i 19 graus a Reus, al Baix Camp. Ara passen...
just a l'aposta.
Molt bon dia passant, 5 minuts de les 10. Aquesta començarà el Just a la Fosta d'avui divendres 10 d'octubre. Començarem de seguida el programa parlant de les notícies més destacades de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un repàs de l'actualitat general del dia a través de la premsa i ens fixarem també en el temps parlarem de la previsió meteorològica en aquesta primera hora amb el Carles Hernández de Rius.
A les 11.10 en registrarem l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, i després cap a 3.15 de 12 parlarem també amb el cap de la policia local, Joan Ramon Fabra, per parlar dels premis conviu que es van lliurar ahir justament. I a l'última hora del programa tindrem la secció de la xarxa 06. Avui descobrirem com funcionen diverses escoles per a aquesta frenja d'edat a Camoapa.
I a més també tindrem la cuina, una recepta més com cada setmana durant aquest mes amb la Miracle Serra, la cuina Miracle. Us acompanyarem des d'ara i fins a la una del migdia començarem les notícies.
i per això saludem l'Andrea. Bona tarda, què tal? Bona tarda, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitats enjustenca, avui tenim diferents qüestions en clau política, primer de tot. Sí, comencem parlant d'iniciativa, perquè el Lluís Monfort serà el cap de llista del partit a les eleccions municipals l'any que ve. L'Assemblea Local d'Iniciativa per Catalunya Verge ha decidit aquest dimecres al vespre que serà l'actual portaveu d'iniciativa l'ha encarregat d'encapçar la llista. Recordem que actualment
Lluís Monfort és el segon tinent d'alcaldia, president de l'àrea de servei de la persona, regidor de polítiques educatives i acompanyament a l'escolaritat, regidor de joventut a banda de A, com dèiem, portaveu d'iniciativa des de l'any 2013. Lluís Monfort és el tercer candidat confirmat per les eleccions del maig de l'any que ve, juntament amb Sergi Seguí, de Junts per Sant Just o d'Esquerra, i de Montserrat de Brera, de Convergència i Unió.
Molt bé, doncs mira, una nova notícia política, vull dir que realment s'està aclarint tot a poc a poc. I parlem d'altra banda ara del PSC, Andrea. Sí, també parlem de les eleccions de l'any que ve perquè la secció local del partit ha iniciat el procés de primàries per triar cap de llista. L'executiva del partit es va reunir dimecres també i es va acordar obrir el calendari que el proper 20 d'octubre haurà de ratificar l'assemblea local.
Segons aquest calendari que ha aprovat l'executiva local i que en 10 dies haurà de validar l'assemblea, el període de presentació de candidatures a cap de llista serà del 17 de novembre a l'1 de desembre. Les votacions tindran lloc els dies 12 i 13 de desembre i la intenció és que puguin votar tots els militants i simpatitzants de la secció local del PSC. I ja que parlem dels militants del partit, aquest vespre els socialistes reconeixeran la dedicació i confiança dels seus militants i simpatitzants
seran un acte que atorgarà tres guardons a tres militants destacats, un acte que es va fer per primer cop l'any passat i aquest acte començarà a les 7 de la tarda al Parc del Parador, també hi haurà un pica-pica posterior i aquest acte d'homenatge comptarà també amb la presència del primer secretari general del PSC, Miquel Iceta, i amb el primer secretari de la Federació, Antoni Pobeda.
doncs serà aquesta tarda també en clau política, són les notificacions que destaquem d'avui, però tenim més coses perquè és divendres i per tant parlem també una mica de gent d'Andrea. Tenim un munt d'activitats aquest cap de setmana, segurament no ens avorrirem i comencem parlant primer de tot d'una activitat que es farà demà a l'equipament de les escoles, es tracta de la segona edició del Sónic Solidari, que preparen des de Sónic Solidari
per recollir diners pel projecte de formació de joves de Camoapa, un projecte que l'entitat va engegar fa 10 anys i que consisteix en finançar els estudis dels nois i noies que fan secundària al poble en Nicaragua, que és germana a Tamsangost. El Swing Solidari començarà demà a les 7 de la tarda fins les 10 de la nit al claustre de les escoles amb la música en directe del grup The Older Jazz Band. A més, l'entrada és voluntària a partir de 4 euros.
Això d'una banda, demà també, a les 8 del vespre, l'escola d'escriptura de la Teneu, el Celler de Can Mata i la Breu Edició ens faran un dels seus tastos literaris. La primera degustació de vins, meridad amb lectures de textos del curs, serà de la mà de Víctor Soñol i de la seva obra Birnam.
Sonyola és poeta i editor, ha escrit una vintena de poemaris, ha guanyat nombresos premis i demà estarà aquí Sant Just llegint aquest poemari. I també acompanyarà l'acte a un bisang de corb de denominació d'origen terra alta, de gentilesa del celler de Can Mata. Demà a les vuit a la sala Piquet de la Teneu.
Sí, es pot anar a fer swing i després anar directament cap aquí també, està tot a prop. Sí, clar, el que passa és que això comença a les 8, al TAS literari, i el swing s'allarga fins a les 10, però bueno, almenys tenim una hora per ballar swing, després això, i ja després, si encara seguim amb més ganes de festa, podem anar a acostar-nos cap a la seu de l'entitat de la Casa Regional d'Extremadura,
que demà arrenca la seva setmana cultural. Demà amb el pregó a càrrec de Manuel Zapata a quarts de vuit i també amb la degustació de vi, un pica-pica i l'actuació dels alumnes dels tallers de música. I ja per últim diumenge al matí, Cepa Alnos, ecologistes de Catalunya organitza el segon passeig creatiu per la Vall de Sant Just per inspirar-se, aquest és l'objectiu, per fer aportacions que més endavant apareguin en un llibre que l'entitat està preparant sobre la Vall de Sant Just. I si voleu anar-hi, el punt de trobada diumenge serà a la plaça Barraguer a dos quarts d'onze del matí.
Això serà diumenge matí. Molt bé, doncs una altra activitat. Aquest cop no solapen tant per això, perquè a part d'aquelles dues... Ens podem triar. Potser demà al vespre serà una mica complicat, però si correm una miqueta ho podem fer tot. Perfecte, Andrea. Doncs aquestes són les notícies més destacades d'aquest matí.
Com sempre n'hi haurà més a partir dels bitlletins horaris, també l'1 dels senyors notícies, i ara de seguida parlem de més actualitat. Ho fem per després de posar música aquest matí. Tenim aquell problema dels divendres, Andrea, que és que no sé per què no sona el que vull que soni, però avui vull anar de concerts. Molt bé. Sí. On? Doncs al Palau Sant Jordi. Home, déu-n'hi-do. No està gent normalment. Ara a veure si podem recuperar la sintonia, si més no. Anem a veure, ja som res. Ah, no?
No, no, no, bé, però en tot cas a veure si podem recuperar-ho, perquè avui actua en Morrissey. És l'ex líder de The Smiths, que presentarà el seu nou àlbum, que és World Peace is Now, No Fear Business. És el desè àlbum de la seva carrera en solitari, el va publicar el juliol d'aquest any, i bé, en tot cas recull unes cançons ara potser més combatives que les anteriors. A més a més, també ha passat per Madrid, de fet ahir va actuar a Madrid,
i avui actuar a Barcelona, aquest concert en serà que encara queda d'entrada, i volíem sentir-lo molt rici perquè està bé sentir-lo, és una de les cançóres que... Comadat de qui estem parlant, no? Exacte. A veure si ho podem resoldre, perquè si més no després de la publicitat, puguem sentir un o algun tema d'aquest, o tot agrada o no? Sí, sí, està molt bé, m'agrada. No aniré al concert, però va bé. Després de la publicitat, el sentirem, fins ara. Fins ara. Smooth Jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara, divendres, dissabtes i diumenges, de 10 a 11 de la nit. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara, divendres, dissabtes i diumenges, de 10 a 11 de la nit.
Què passa si a un cotxe li treus l'HERBAC? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
i ara sí que tenim el Morrissey a punt, ho hem dit després de la publicitat, sentiríem un tema de Morrissey. Ens quedem amb Sweathead, és una de les cançons més conegudes, no és de l'últim disc, però en tot cas una de les representatives de Morrissey que segurament tocarà aquesta nit.
Why do you come here? And why?
Why do you telephone? Why send me silly notes?
No, no, no.
I had to sneak into my room just to read my diary. It was just to see, just to see all the things you knew I'd written about you. Oh, so many illustrations. Oh, but I'm so very sick of you.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon llesó i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Bits, molt més que nits d'electrònica. Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit. És molt.
Connecta't al català.
A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Just a la fusta, al magazine del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat. El Kiosk et ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig d'onze, se la dem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per l'obrir diaris, ara fixar-nos una mica en quins són els temes més enlledats a Sant Just que més afecten, doncs, o més afecten, no? Més tracta la premsa. Un matí més, com aquesta setmana, doncs, la notícia principal del dia és tot el cas de bola, perquè tu plegats sembla que s'està fent més ros cada dia. Sí, exacte.
Tots els diaris en parlen, el periódico segueix sent el tema del dia. Diu després de la polèmica per la successió d'errors, Sanitat accepta canviar el protocol de la bola. El Ministeri incrementarà la seguretat dels professionals que atenguin infectats. En pitjor, també ens diu l'estat de salut de Teresa Romero ingressada a l'hospital Carles III. També llegim un reportatge en aquest diari titulat Blindatge per a TOS i una anàlisi titulat El que amagar la bola.
El diari ara llegim unitat de mínims... Ai, perdó, m'estava pensant en un altre titular. El que comentàvem abans, Teresa Romero han estat crítiques a la malalta de bola la contagiada de bola que està ingressada a l'Hospital Carles III de Madrid. L'auxiliar d'infermeria a 44 anys contagiada va empitjorar ahir de forma alarmant a l'hora que creixia la polèmica per la gestió tècnica i política d'aquesta crisi sanitària.
i per últim, a l'avantguàrdia, llegim l'Hospital de la Boles precipitant la confusió, personal del Carlos III de Madrid es nega a treballar a prop del virus, el centre canvia els protocols i aïlla dues plantes per a pacients i el conseller de sanitat torna a donar la culpa a la malalta. I un punt més a l'avantguàrdia, és que l'auxiliar contagiada es troba en estat molt greu.
Doncs Déu n'hi do, tot aquest tema és el que més lloc ocupa les portades i evidentment també és el tema central als digitals. El 324 ens diu que l'exiliar d'infermeria està en situació molt crítica. També la vanguardia és com ho diu, Teresa Romero es troba estable, mentir per tant el mateix que el del paper, estable dins la gravetat si tant no hi ha canvi. Tot i que també se'ns diu que l'hospital Carlos III va ampliar tres plantes l'àrea per la bola
i altres punts derivats del 14, que s'augmenta a 14 en nombre d'ingressats per l'alerta de bola. Més temes que tenim aquest matí els digitals perquè l'Hara.cat també ens parla d'aquesta estabilitat de l'auxiliaria d'infermeria tot i aquesta gravetat.
i d'altra banda ens diu que Mato admet errors i que envia els protocols pel seguiment dels casos sospitosos de vola. En tot cas, més qüestions. A la Barça s'adhereix finalment al pacte nacional pel dret a decidir, el club a través del seu president lliure una carta a Joan Rigol, exposant la postura que Sandro Rossell ja havia informat a l'anterior Assemblea de Compromissaris.
I el 314 adverteix que avui serà una tarda de detalls, ahir va ser, perdó, una tarda de detalls a l'aila 3 per fum a Fontana. També un apunt més barceloní, que és que hi haurà fulles de plàtan al terra de la Diagonal. Sembla que el nou panot incorpora avenços tecnològics com uns editius que capten les partícules amb suspensió i rebaixen la contaminació i fan que sigui més fàcil de netejar.
I finalment a l'avantguarda llegim també que hi va haver crits nazis ahir a l'acta institucional del 9 d'octubre a València, un grup d'ultradreta que portava simbologia feixista va desfilar pel centre de la ciutat en la processió cívica organitzada per les autoritats.
Tornem ara cap als diaris per fixar-nos en les fotografies. Encara no acostumes amb les sintonies, de vegades no les poso. A tots els diaris la bola segueix sent un dels protagonistes, però també tenim altres temes comuns. Per exemple, al diari Ara veiem una de les habitacions de l'Hospital Carlos III de Madrid a Aïllat. Veiem una pacient,
Hi ha un metge amb el vestit protector. La finestra és la protagonista d'aquesta habitació. A la vanguardia veiem una imatge de Teresa Romero, una imatge d'arxiu, i també com traslladaven ahir malalts a l'Hospital Carlos III, on hi ha la Teresa Romero, que són enviats a altres centres, i veiem com traslladaven una dona en cadira de rodes al personal sanitari. La ficaven a dins d'una ambulància.
I per últim, al periódico, veiem la imatge de l'habitació actual de Romero. De fet, la veiem a ella al seu llit. És la imatge que trobem al periódico, la imatge estacada.
I d'altra banda, una altra de les qüestions que han destacat avui els diaris, per exemple, al periódico llegim que el futur del 9N tensa la reunió del bloc sobiranista, una reunió que va tenir lloc ahir al Palau Robert. Al periódico veiem una imatge d'Oriol Junqueras i d'Artur Mas, d'altra banda, sortint d'aquesta reunió. Esquerra, iniciativa i la CUP exigeixen al govern que intensifiqui els preparatius i Mas torna a parlar de plebiscitàries.
i en aquest sentit també a la vanguardia. Veiem com entrava el president de la Generalitat ahir al Palau Robert on va tenir lloc aquesta reunió. Els partits del 9N es donen màrgia per trobar alternatives. L'últim protagonista de la jornada en format fotogràfic és Patrick Modiano, que ha rebut el Premi Nobel segons l'Ara, el Nobel de la memòria, i segons la vanguardia, el Nobel Corona, la carrera de Patrick Modiano. I veiem la seva mateixa imatge en les dues portades d'aquests dos diaris.
Molt bé, doncs són aquestes imatges, les que il·lustren també la premsa. Passem ara a obrir pàgina internacional, Andrea, i cap on anem?
Un dia més ens en anem a Turquia. Llegim a la vanguardia que el país descarta enviar tropes a Síria si no l'acompanya en altres països. L'OTAN nega que s'hagi debatut una zona coixí en territori sirià. Encara està disposada a una incursió militar a Síria, però no ho farà sola. Ahir deia el ministre d'Exteriors que Turquia assumeixi en solitari una operació terrestre no és un enfocament realista.
Entre els combats entre les milícies kurdes i l'estat islàmic ja s'acosten al centre d'Akobane, que recordem que és l'enclavament curt al nord de Síria, que està resistint el setge islamista des de fa més de tres setmanes. L'exposició en respecte a una possible invasió al país veí no canvien encara. Una matança sembla imminent a la ciutat de majoria kurda, però Turquia no aconsegueix trobar socis per una operació terrestre, malgrat que ja hi ha un consent generalitzat que l'abans de l'estat islàmic Dirac i Síria no es podrà aturar només amb bombardejos.
I parlant de l'estat islàmic, llegim també a La Vanguardia que els jihadistes exploren el seu màrtir més jove. El nen que veiem a la imatge en aquesta notícia a La Vanguardia és el màrtir més jove de l'estat islàmic mort amb el seu pare en un recent bombardeig dels Estats Units a Síria, segons un vídeo que circula a internet entre simpatitzants del grup jihadista.
Les imatges, la tonticitat de les quals no es pot verificar, mostren un nen d'uns 10 anys que es fotografia vestit per la guerra amb tota mena d'armes. Està el veu amb un home identificat com el seu pare, que sembla que el va portar amb ell a fer la guerra santa. I el vídeo entre recitacions de l'Alcorá s'anomena el petit pel seu nom de guerra i també cadell del Baghdadi, que és el nom del líder de l'estat islàmic.
És aquesta una de les notícies que trobem avui en clau internacional als diaris, a l'avantguàrdia en aquest cas. Seguim el mateix diari i ens anem ara cap als Estats Units i llegim l'avantguàrdia a la revenja de Harvey Milk. El Tribunal Suprem dels Estats Units dona un reconeixement tàcit als matrimonis de persones del mateix sexe. Aquesta setmana a Washington han contribuït a la celebració dels drets als homosexuals.
Diu la vanguardia, en obrir el nou curs judicial, el Tribunal Suprem va anunciar que per acabar a prendre cap decisió sobre els recursos plantejats contra els patrimonis de persones del mateix sexe. L'absència d'arguments d'aquesta inacció ha obert el meló de les especulacions. La no acció judicial es va interpretar, tot i això, com una victòria tàcita de l'altre model de família que la moral vaticana estigmatitza.
Inmediatament es va aclarir el camí cap als matrimonis del mateix sexe a Indiana, Oklahoma, Utah, Virginia i Wisconsin. Segons un recompte ràpid, els casaments homosexuals van passar a ser legals a cop i volta amb 24 estats, 19 on ja eren vigents i 5 adfrontats a un recurs davant el Suprem, més el districte de Columbia. Un càlcul meditat aleva la xifra a 30, curt termini, ja que 6 estats més estan en la mateixa situació que els altres 5. I fan aquesta vinculació amb Harvey Milk perquè recordem que va ser...
El primer càrrec públic obertament homosexual, quan feia 11 mesos que ocupava el càrrec, temps que va aconseguir passar una ordenança local a favor dels gais, ell i l'alcalde George Moscone van ser assassinats. Per això és com un símbol dels drets dels homosexuals als Estats Units.
Molt bé, doncs déu-n'hi-do. Avui també a la primsa internacional, o a la primsa en la secció internacional, bé potent. Ens n'anem ara a la informació esportiva que tenim a través de les portades dels diaris esportius. Com sempre, aquesta hora fem aquest repàs d'informació. I avui comencem parlant dels diaris del diari esport que parla Víquer Casillas amb portada.
Recordem que ahir va haver partit de la selecció espanyola i per això l'esport titula Iker Kanta i la Roja fa el ridícul. Castellas es va empassar al primer gol i la selecció va acusar el cop sense cap capacitat de reacció.
i també fan un reportatge que m'ha fet gràcia perquè el titulen les quatre cares de Luis Enrique i llavors diu, és un pare amb Neymar, un tutor amb Munir, un cap amb Piqué i un company amb Xavi. Però el que em fa gràcia, a part que això estigui bé o no, és que el que fan és posar quatre fotos d'ell amb quatre actituds diferents. Una rient, una cap cot, una seriós i llavors m'ha fet riure. L'altre va estar abraçant a Neymar. El plantejament. No, no, perquè és la seva cara, només per això dic que és com divertit.
No crec que fos la seva intenció, que fos divertit. L'esportiu parla de Luis Suárez encàret a Madrid. El que es diu és que disputa avui amb l'Uruguai, el primer dels dos amistors que li han de servir per guanyar ritme competitiu i completar la posada a punt per l'esperat debut en el clàssic del Bernabéu.
El Mundo Deportivo també diu Axeman Suárez, el col·legiador del Barça passa avui la primera prova seriosa de cara al clàssic i també diu que la Roja no aixeca cap. També és l'actitud dels diaris de Madrid, l'AS diu Espanya continua al Mundial i el marca Vallacante directament. Per tant, avui la pregunta esportiva crítica amb el partit de Gildespram.
Passen 4 minuts de 2 quarts d'11, moment per les contraportades del dia. Comencem a parlar del diari ara amb el doble article setmanal de Xavier Bosch titulat avui Bruguet i el Reino i qui perdrà abans els papers?
El Bruguet i el Reinyú han començat a fer lliçons de periodisme. El periodisme consisteix a dir que Lord Jones ha mort, tot de gent que no sabia que Lord Jones vivia. La definició de Chesterton és prou exacta. En pocs dies, per exemple, Quim Bruguet ha passat de ser un catedràtic de ciència política conegut, tant sols pels seus alumnes, amics i familiars,
A ser un personatge amb boca de tothom perseguit per les càmeres, insultat i linxat fins al punt de desaparèixer de Twitter, amb l'ànim, diu, suposo, de fer un ojos que no ven. Traïdor, botiflei, tonto útil de l'unionisme són les coses més suaus que li han adjibat el motiu. Nomenat com a membre de la Comissió de Control de la Consulta, a proposta iniciativa, en va plegar al cap de poques hores perquè considerava que és impossible que el 9N es pugui votar amb garanties democràtiques. Ens parla de Kim Bruguet, catedràtic de la Universitat Autònoma, en aquest primer article.
i aquí perdrà abans els papers, ens parla d'aquell exseguidor de la penya que va ser emmanillat, detingut i posat a disposició judicial per haver mostrat una estelada a la pista del CAI Saragossa. Diu Xavi Bosch, la consciència, com a escut moral, com a argument de bona fe, és un valor remarcable però no serveix com a prova en un judici. Un estat de dreta és aquell lloc on en un cas de la meva paraula contra la teva sempre desempata l'autoritat a favor seu, esclar.
Diu que els agents li van dir al noi, segons el seu advocat, que l'estalada generava conflicte i violència. La policia nacional li va dir a l'Àlex, a aquest noi, segons Fons d'Interior, que les banderes impedien la visió d'altres espectadors. Doncs és l'opinió de Xavier Bosca Liària.
A l'avantguàrdia llegim que l'ordinador bioinspirat reconeix expressions facials. De què ens parlen, Andrea, a veure, explica'ns. Doncs avui Albert Ferth, que és premi Nobel de Física, la seva espintrònica va permetre fabricar el disc dur dels ordinadors, dels PCs.
D'entrada comença l'entrevista d'una manera simpàtica amb el Lluís Amiguet. Li dono una primícia per haver-me esperat tanta estona. Ja tenim resultats en Bio Inspired Computing, una nova tecnologia inspirada directament en la manera com funciona el nostre cervell.
Consisteix en que els circuits del nostre cervell són plàstics i adaptables, les connexions entre neurones, la sinapsi... Les connexions entre neurones, la sinapsi, es van configurant i reconfigurant segons el tipus i quantitat d'informació que transmeten en cada instant. En canvi, els transistors d'un ordinador sempre són iguals. Per això podem descriure el cervell com un ordinador vivent que no només té múltiples connexions en paral·lel sinó, a més, plasticitat en aquestes connexions.
i a Lluís Amiguet fa una descripció de com considera que és Albert Fert, aquest premi Nobel de Física, que és una glòria científica de França, Europa i amb la seva bènia de la Catalunya del Nord. Diu, però la seva filla li ha sortit guionista de cinema i el fill fotògraf. I un últim punt curiós d'Albert Fert, jo crec que ha res a veure o pràcticament res a veure amb el que es dedica a ell. Diu, tinc 76 anys i m'encanta el jazz, la poesia i el cinema i vaig dirigir una pel·lícula molt dolenta.
Molt bé. I al periòdicon tenim aquest titular, que quedi clar, el gran infern el visc a casa meva.
Avui la protagonista de la contra del perièdicó és Antonia Mesa, que té una malaltia rara, sensibilitat química i electromagnètica, i la seva vida és molt, molt difícil. Diu que als 18 anys va ser quan em van receptar aquell medicament i jo me'n vaig prendre una pastella i em vaig posar malament, molt malament. Vaig tenir tèquicàrdia, tremolors, ufecs... Em pensava que aquell dia em moria, el cor em saltava i no podia respirar, però el cert és que feia dos anys que em sentia malament, des que vaig arribar a Tarragona, en realitat.
Diu jo fins als 15 anys havia viscut a la línia de la concepció, a cadis, on no hi havia cotxes ni fàbriques, res, allà estava bé, però arribar aquí vaig començar a passar-ho malament, emmarejava aquella pels carrers i als 18 anys amb aquella pastilla va petar tot. Fins que un dia, als 48 anys, a l'hospital clínic li van dir tres paraules que diu només qui ho ha viscut sap què se sent quan et diuen aquestes tres paraules que són hipersensibilitat, química i electromagnètica.
Diu que explica en aquesta entrevista què implica tenir aquesta malaltia. Diu de tot. Jo no puc estar en contacte amb colònies, suavitzants, sabons, desodorants. Tinc tot el dia les finestres tancades perquè entren les olors de la roba que tenen estès als veïns, tots aquells tòxics. Si deixés obert, m'ofegaria, vomitaria. És molt desagradable explicar-ho. No vull, diu. Me'n va és la mucositat, se'm tanca la glòtis, m'ofego, tinc una crisi terrible.
Viu que a nivell de químics tinc molts problemes. Al menjar, per exemple, només puc menjar pollastre ecològic, poma, i ha de ser golden, tofu, cibada, terroibos, patata, ou, i acaba dient que el pollastre ha de ser ecològic i el pollastre ecològic és molt car, així que no en menjo sovint. Per tant, avui ens amplien aquesta malaltia a la contra del periódico. Doncs una entrevista interessant de llegir.
Fem ara la punt curios d'aquest matí.
I parlem de fet de l'extrem on arriben algunes xarxes socials o l'ús de les xarxes socials perquè sembla que un lluitador d'arts marcials d'estats units tuiteja en directe el seu arrestament.
Ara ho expliquem.
L'havien de detenir per una ordre de cèrrega i captura en contra seva per no acudir a una cita amb la justícia al setembre. És aquest lluitador dels marcials mixtes i es va tancar a casa seva i va començar a narrar al seu Twitter el que estava passant, a més de transmetre a la policia perquè es negava a ser arrestat.
No es desitja ningú en cap mal respecte a la policia, però és una exageració, però una cosa que podia haver-se solucionat amb un pagament d'una fiança. Això ho deia en un tuit. Ell té 33 anys. I anava dient, tinc tots els meus papers a l'oficina, els anava a presentar al tribunal aquest matí. M'he despertat tard, no he pogut sortir perquè hi ha un regiment de soldats molt equipats.
I ell va rebre una carta d'ordre de cerca i captura per no presentar-se a la vista programada pel 8 de setembre, que ara el judici és el que s'enfronta per agressió física i assatjament, en tot cas per no fer cas d'una ordre d'allunyament de la seva companya sentimental.
Se li va emportar una fiança, atenció, de 200.000 dòlars. I bé, en tot cas, el curiós del cas era això, doncs, que ell, a part de no entregar-se, ho anava explicant obertament per les xarxes socials. Sí, anava donant els seus arguments i les seves explicacions. 4 hores més tard, per això es va entregar. Es veu que la policia ha fet esclatar un petit explosiu a la porta per poder entrar a casa. I es va entregar a ell. I llavors va dir, bueno, va, perdo de titejar-ho.
Gràcies. Que vagi bé.
Dos minuts i arribem a tres quarts onze, fem els apunts culturals d'aquest matí. I comencem recordant que l'escriptor Francesc Patric Modiano és el Nobel de Literatura de 2014, es va anunciar ahir. En música Nell Young està a punt de publicar un disc amb orquestra i cor, és Story Tone, que inclourà deu cançons i arriba només mig any després del disc de versions a Letter Home.
Quatre pel·lícules amb segell català arriben al BCI London Film Festival, no esperant tenir tant d'èxit de fora, és el que diu Carlos Marqués Merced, director de 10.000 km, que és una de les produccions que es projectaran a la capital britànica.
Una escultura recorda a Madrid Antonio Mingote, l'Ajuntament dedica un espai al dibuixant escriptor i acadèmic al Parc del Rètim. I avui si mireu Google, veureu que hi ha un nou doodle, aquest cas dedicat a Francisco Gine de los Ríos, que avui fa 175 anys que va néixer aquest pedagog filòsof i acegista espanyol.
I de la cultura enllaçem amb el recull de premsa que fem a l'interior dels diaris. Comencem però parlant justament de Patrick Modiano. Avui al diari Ara, Marina Espasa dona cinc claus per entendre el món de l'escriptor francès. I diu, per exemple, que un dels elements claus és la melanconia. No hi ha cap altre escriptor tan melanciós com Modiano, tant capaç de mirar enrere mentre es curta l'horitzó que té al davant.
També la memòria. Diu que un escriptor treballa la memòria no és original, però és que Modiano n'ha fet el centre de la seva creació. A les seves novel·les sempre hi ha algú que prova de recordar, reconstruir i posar en ordre peces d'un trencaclosques que no encaixa. També la clandestinitat. Un dels temes recurrents a Modiano d'origen jueu és l'ocupació nazi de París, un dels grans tabús encara avui a França, a través d'uns personatges que s'amaguen que diuen de nit que són il·legals o delinquents.
I un parell de punts més d'atmosfera de somnis. Sembla que, com si es tractés d'un escriptor de novel·la negra, diu Marina Espasa, la majoria dels llibres de Modiano passen de nit i tothom duca verdina i pistola.
I finalment, flaner de cafès. No s'entén la veritat d'hora de Modiano, si no és en moviment, el flaner que va inventar Baudelaire s'ha arrencarnat del tot en aquest parisenc d'adopció que reivindica l'art del passeig com un dels bo arts. Passejar sense rumb fix i sense pressa i deixar que siguin l'etzer i l'estètica els únics jutges de la nostra vida.
I avui a La Vanguardia trobareu una explicació de com és la diagonal que ve. Les pàgines de viure, les pàgines Salmó, s'explica que la gran amplitud de les voreres perfila com el punt fort de l'avinguda reformada. Les terrasses dels bars i restaurants tindran una imatge diferenciada.
Hi ha uns quants inconvenients que durant el procés d'obres ja es manifesten i que s'han de resoldre els propers mesos. Per exemple, el carril bici és una qüestió dels que més preocupen els usuaris de la bicicleta perquè amb aquest vial molts cops l'ocupen moticicletes o altres vehicles que no respecten la línia contínua. Un altre problema que es planteja és si hi haurà prou places per motos o al final les grans voreres es veuran ocupades per aquests vehicles.
Tant cadran com d'aquestes infraccions acometen les motos a l'hora de passar-se pel carril bici, després també el carril lateral que molts conductors han comentat que és massa estret, especialment per autocars, autobusos. I el tema de l'aparcament que dèiem ara de les motos, recordem que abans hi aparcaven unes 2.500 motos, després de les obres hi haurà 800 places.
Sí, com sigui, avui la vanguardia fa una analitzada de com estan en tota aquesta situació.
I acabem recomanant-nos avui que passeu pel periódic o les pàgines de tema del dia. Hi ha una explicació gràficament a través de diferents dibuixos de com és el protocol per col·locar-se el vestit de seguretat en el cas de la bola a l'avançar de l'aïllament i com hauria de ser també la retirada d'aquest vestit. S'explica perquè es pugui intentar una mica millor tota aquesta situació que cada dia anem sentint i anem comentant. Doncs ells avui ho posen en format gràfic. Val la pena aturar-se. Les pàgines principals del tema del dia del periódic
I fins aquí l'actualitat del dia. De seguida parlem del temps. Estem escoltant just a la Fusta.
Per això saludem el Carles Hernández de Ríos. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, bon dia. A punt per parlar del temps. Avui que tenim aquest dia així grisot, eh? Sí, és un dia marcat sobretot per la boira baixa. Ens ha sorprès el fet que al matí teníem un bon sol, a primera hora, quan ha sortit, i després els núvols baixos han anat apropant, s'han anat conquerint tot el que és la serra de Collserola, i pràcticament se'ns ha tapat, i hi havia moments que pràcticament no vèiem les muntanyes properes aquí a Sant Just, els turons properes aquí a Sant Just,
Ara continuem amb aquesta boira, realment la humitat és elevadíssima, estem a un 93% a Sant Just, hi ha molta humitat, avui els cotxes ben xops, i els carrers allà on t'hagin regat no s'ha sogat, segur, perquè tenim aquesta situació de humitat molt elevada, i la temperatura tampoc no és res de l'altre món, ara en tenim 18, gairebé 19, hem baixat fins als 17, i avui la temperatura quedarà una mica més curda, fruit d'això que tu deies, d'aquests núvols baixos, aquests núvolets no deixaran que el sol pugui fer tanta feina, també hem de recordar que
Tenim aquest front que afecta la península ibèrica, que avui ja el tenim una miqueta més a sobre. Arriba descafeïnat com havíem previst, arriba molt desfet, però bé, va portant les seves cosetes, com per exemple que a hores d'ara estiguin arribant algunes precipitacions cap a la zona de Saragossa, cap a l'Aragó, també cap al Pirineu Lleida, el més extrem, més cap a la Vall d'Aran, doncs també cauen algunes gotetes, i a la resta continuem amb aquesta certa tranquil·litat.
És cert que ahir comentàvem, i avui també ho hem de dir, que probablement aquesta tarda puguin créixer nublades i puguin créixer roixats. Aquests roixats serien més habituals cap a les comarques del Delta de l'Ebre, cap a tot el que és la franja de Ponent, cap al Matarranya, doncs allà també, també cap al Pirineu. I no es descarta la possibilitat que algun d'aquests roixats també puguin afectar la Catalunya central, cap al Vallès, els dos Vallès, el Bages...
per aquella zona també podrien haver-hi ruixats aquesta tarda i és que hi ha una certa inestabilitat, com dèiem, el front ens arriba. Es queda com una mica estancat, amb una pausa molt clara i molt marcada, i ho indiquen tots els mapes que és dissabte, però es queda aquí com mig estancat, com qui no vol la cosa, amb una miqueta d'aire fred en l'alçada, el dissabte s'està com reconstruint, però deixarà que el sol faci la seva feina, i darrere seu n'arriba un altre,
És un altre front que empaita aquest que tenim ara sobre nostre, que arribaran a juntar-se, com si diguéssim, i ens podríem portar un diumenge bastant més variable. En el moment de la seva fusió, un és fred, l'altre és càlid, podríem provocar una certa variabilitat en el temps, i també és un diumenge difícil de preveure perquè s'ha d'anar seguint hora per hora. És allò que els mapes ens indiquen un matí variable, molt tapat, amb fins i tot algun ruixat,
obertura de clariana, es tarda molt tranquil·la i cap al vespre de la nit es podria tornar a reactivar i podrien tornar a arribar les precipitacions. Els mapes continuen molt amb la línia que les pluges més destacades estarien durant la matinada i el matí de dilluns. Més o menys cap al tard de diumenge. Seria bastant cap al tard. Creiem que el diumenge, ara ens comentava un company, aquest cap de setmana què faig? Me'n vaig, em quedo, què faig? No sé ben bé què fer. Si vas a mirar el global del cap de setmana,
hem de dir que el dissabte serà realment molt bo i que el diumenge al matí podem trobar algunes comarques catalanes que hi ha alguns ruixats, algunes precipitacions que aquí podem incloure Sant Just i cap a gran part del dia se'ns obriran aquests núvols, podrà treure el nas al sol, no serà un dia espaterrant però com a mínim tindrem una miqueta de solet i després a la tarda es podria tornar a complicar i potser plouria la nit, o sigui que en general el cap de setmana és bo. Tenim aquests moments puntuals del diumenge que pot haver una certa inestabilitat.
Avui sí que és un dia el que dèiem, un dia així variable, amb forces núvols i fins i tot amb aquestes botetes, que les tindrem a prop de Sant Just, però sembla que no hagin de tocar Sant Just per res. Cap al nord del Bajobregat, potser cap a Montserrat sí que cau alguna gota, però sembla que aquí ens veurem. I de temperatura?
I les temperatures van baixant una miqueta, serà molt progressiu, avui queden més curtes que ahir. Ahir va fer molta calor. Sí, però no vam arribar als 25. No és una estació que necessito una polla. La tarda, les 7 o les 8 de la tarda, feia calor. 24,6, 24,8, sí que va aguantar molt, però no vam arribar als 25 graus. A vegades se'ns en va molt ràpid la mà, Barcelona 28, Tarragona 30...
Sí que feia calor perquè hi havia molta humitat. La sensació pel termòmetre no està marcant grans exageracions.
Aquests 24, gairebé 25, no sabem en quin grau d'humitat podrien tocar-nos un altre cop de cara el cap de setmana que ve. Pel que dius tu de les temperatures, la pregunta és comença a baixar una mica avui, avui ens podem quedar amb 24, 23, 24, que tampoc aquestes petites variacions de temperatura, pel que fa a les màximes, tampoc no són molt marcades en aquesta època.
En funció de com estigui la humitat, està bé. I ahir feia calor, feia xafogor, i la sensació era aquesta que la humitat era molt elevada durant bona part de la nit. Després hem estat tota la nit gairebé amb 18-19 graus i cap a l'hora de sortir el sol, cap a quarts de 8, doncs quarts de 8 surt el sol, que dirien els nostres ramasavis pagesos.
Jo sempre l'he de fotre a la pura, si no no malament. Llavors la temperatura baixa una miqueta, que és quan el sol surt i s'ha baixat fins als 17. Però bé, hem tornat a recuperar els 19, el sol fa acte de presència i demà baixen una miqueta més, tot i la presència del sol. Demà és el dia més significatiu, no perquè dius dissabte fa sol, però en canvi les temperatures 22-23 queden recolades i podríem dir que demà seria el dia normal per a l'època que estem de sol amb aquestes temperatures.
Hem tingut uns dies, tant dijous com divendres, amb molta amplitud tèrmica. Les màximes i les mínimes estaven molt separades. Ara no hi haurà tanta separació perquè baixaran una mica les màximes. Amb això volem dir que les mínimes no experimentaran grans canvis. Els 16 i 17 seran habituals la nit de dissabte a diumenge. De cara al diumenge, la temperatura pot caure una mica més frit d'aquests núvols. Al matí sobretot. A la tarda, si es treu el nas del sol, podríem tornar a arribar a aquests 22 o 23.
i de cara al dilluns potser una miqueta més baixa, podríem baixar els 21-22. Bona part de la setmana seguiríem així, al voltant dels 22 graus. Sembla ser que després del dilluns, dimarts, dimecres, dijous, faria un bon sol, però les temperatures serien les normals per la tardor, i potser a partir de dijous i al cap de setmana podria arribar una altra tongada de caloreta, no, no, amb el temps no, de caloreta, i podríem tornar a pujar a 24.
Dins del que és la normalitat. La de fet, el setembre també va començar a morir així des que es va ploure molt, per tant seria una mica de tardor. Jo espero, amb tanta bonança i tanta tranquil·litat i tan poques coses que passen, espero que no s'ho estigui guardant tot Sant Pere per la nostra festa de tardor, les de Sant Just, no les de Sant Feliu. I esperem que la cosa no evolucioni massa malament. Avui miràvem mapes amb molt llarg termini, és la curiositat, és allò que vam atalgar.
doncs ens portava un diumenge, 26, que és el dia de senyors al carrer, en pluja i en fred. Però, falten tants dies que millor que ho diguin ara que no pas després. Exacte. En Ficarles, doncs moltes gràcies i que vagi bé, bon cap de setmana. Igualment.
2 minuts i una mica més i arribem en punt a les 11, connectarem amb el Gullet Informatiu de Catalunya Informació, també amb el dels Sant Just Notícies i tornem després, entrevistarem l'alcalde i també el cap de la policia local Joan Ramon Fàbar ha parlat dels premis Conviu. A les 11 hi arribem amb el Pau Allve i l'amic del Cirerès.
Trencant-nos fem-nos l'un a l'altre, sense fer-ho expressament. És l'errònia simbiósia en la que hem entrat de ple. Tan amor cert que s'encerta i tan poca conjunció, queden fort les margarides, queden totes de cartó.
De debò que jo t'estimo i sé que a tu a mi també, però això ja no és comestible, això ja són esbalzers. Mantenim la compostura, recusin els escúsics, derrient les noves guies per no ser-nos desagradits.
per poder seguir veient-nos que això nostre ha estat molt bé i no perdre l'esperança dels amics dels iranés però seguint trencant-nos fem-ho sense fer-ho expressament és la ròmia simbiós i algun dia n'aprendrem
Catalunya Informació. Les 11, bon dia.
Contru han estat molt crític Teresa Romero, l'auxiliar d'infermeria infectada per l'Ebola. En total ja són 14 les persones ingressades en observació a l'Hospital Carlos III de Madrid. Un brot de l'Ebola que es tractarà avui al Consell de Ministres i a la primera reunió de tots els consellers de Salut amb la titular de sanitat, la ministra Anna Matorz.
La segona cimera dels partits pro-consultes va acabar ahir al vespre sense concretar res, amb la voluntat de continuar a treballar amb el nou N i amb un missatge que la setmana vinent serà clau per la consulta sobiranista. Una reunió encapsulada pel president Artur Mas ahir a la nit al Palau Robert de Barcelona.
El Consoll General del Poder Judicial obre expedient al magistrat de l'Obiència de Barcelona Santiago Vidal i el situe a les portes de la suspensió. El motiu és haver participat a la redacció d'una hipotètica Constitució catalana i haver-se manifestat a favor del nou N.
El rei del nord tampoc ha reaparegut en els actes d'aniversari del Partit del Poder, que es feien avui de matinada, i s'incrementen així més encara els rumors sobre el seu estat de salut, i és que aquí en Jong-un no apareixen públic des de fa més de cinc setmanes. Els Mossos han detingut un noi de 16 anys pel robatori de cinc cotxes a Lleida. Quatre dels vehicles han aparegut al fons del Canal de Serós, que aquesta setmana l'han buidat per fer-hi feines de manteniment.
Catalunya Informació. El Barça s'adhereix al pacte nacional pel dret a decidir quan falta un mes pel 9N, segons ha confirmat el matí de Catalunya Radio el president Joan Rigol. El president blaurana Josep Maria Bartomeu va enviar a principis de setmana una carta a Rigol en què explicava quina era la seva postura sobre el 9N.
Jornada discreta per a Marc Màrquez als entrenaments de MotoGP al Japó on ha estat sisè el de Cervera Vigila de prop, Pedrosa i Rossi, que de moment els té al davant. Aquest diumenge té la primera oportunitat de guanyar el títol. A la Fórmula 1 es fan els primers entrenaments al nou circuit rus de Sochi. La prova està marcada per les mostres de suport al pilot Jules Bianchi. El futbol derrota de la selecció espanyola a Eslovàquia per dos a un amb la participació de sis catalans.
I s'acabe de saber, la jove activista pakistanesa Malala Yousafzai ha estat condecorada en guany amb el Premi Nobel de la Pau 2014. Una jove que, recordem, entre d'altres vivències, disortadament va viure l'ADC tirotejada pels extremistes del seu país quan anava a l'escola. Malala Yousafzai també té en la seva disposició trajectòria, entre d'altres, el Premi Internacional Catalunyà.
Divendres, en què ens creu un front poc actiu de núvols, que els fa augmentar especialment el Pirineu i el Pre-Pirineu de Lleida, amb algun ruixat avui al matí. Aquesta tarda, ruixats dispersos i amb temperatures màximes que baixen arreu. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i gairebé 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. Lluís Montfort serà el cap de llista d'Iniciativa per Catalunya Versa a les eleccions municipals l'any que ve. L'Assemblea Local del Partit ha decidit aquest dimecres que l'actual portaveu d'Iniciativa serà l'encarregat d'encapçalar la llista ecosocialista. Actualment, Lluís Montfort és segon tinent d'alcalde, president de l'àrea de serveis a la persona, regidor d'educació, acompanyament a l'escolaritat i joventut,
i portaveu d'iniciativa des de 2013. Montfort és doncs el tercer candidat sant justent confirmat per les eleccions del maig de 2015 ajuntament amb Sergi Seguí per Esquerra Republicana i Montserrat de Brera per Convergència i Unió.
Més política local, la secció local del PSC inicia el procés de primàries per triar cap de llista. L'executiva del partit s'ha reunit aquesta setmana i ha acordat obrir el calendari que el proper 20 d'octubre haurà de ratificar l'assemblea local. Segons el calendari que va aprovar l'executiva local i que en 10 dies haurà de validar l'assemblea, el període de presentació de candidatures a cap de llista serà del 17 de novembre al 1 de desembre.
Per cert, els socialistes voldran reconèixer avui la dedicació i confiança dels seus militants en un acte que començarà a les 7 al parador i que comptarà amb la militància del PSC i també el primer secretari general del partit, Miquel Iceta, i el primer secretari de la Federació, Antoni Pobeda.
I un apunt en clau solidari. Sant Joan Solidari prepara per demà la segona edició del Swing Solidari. Es tracta d'una vetllada de música i ball que té com a objectiu recollir diners pel seu projecte Formació de Joves de Camoapa. Demà dissabte organitzen aquesta sessió de música i ball a partir de les 7 de la tarda fins les 10 de la nit al claustrà de les escoles amb la música del grup Dioders Jazz Band en directe. L'entrada és voluntària a partir de 4 euros.
I això ha estat de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
How it all turned to lies Sometimes I think that it's better To never ask why
Gotta get up and try, try, try Gotta get up and try, try, try Funny how the heart can be deceiving More than just a couple times Why do we fall in love so easy?
Even when it's not right.
You gotta get up and try and try and try. You gotta get up and try and try and try. Never worry that it might be ruined and doesn't make you want to cry.
When you're out there doing what you're doing Are you just getting by? Tell me, are you just getting by, by, by? When there is desire there is gonna be a flame When there is a flame someone's bound to get burned But just because it burns doesn't mean you're gone
You gotta get up and try, try, try. Gotta get up and try, try, try. You gotta get up and try, try, try. Gotta get up and try, try, try. Gotta get up and try, try, try. You gotta get up and try, try, try.
Just a la fusta, al magazine del matí.
Passen 10 minuts de les 11, ara parlem d'actualitat amb l'alcalde de Sant Just, Josep Pinyà, bon dia. Bon dia, com estem?
Bé, aquí a punt per saber diferents qüestions. Primer de tot, per això, volíem parlar de l'acte que hi va haver ahir en relació als Premis Conviu. Després en parlarem amb Joan Ramon Fabre, però en tot cas, uns Premis que es van lliurar ahir a Sant Just, com va anar tot plegat? Bé, un acte molt emotiu, jo crec que amb un grau de sentiment i d'humanitat, perquè vam fer un reconeixement a 20 persones que realment estan o han destinat o estan destinant moltes hores de la seva vida a la col·lectivitat, als demés.
i penso que això s'ha de fer aquests actes d'agraïment i de reconeixement, i per tant va ser un acte molt emotiu, perquè hi va haver intervencions d'aquestes persones totalment inesperades, perquè van desitjar, malgrat que no estava escrit en el programa, expressar aquest sentiment que tenien. I jo crec que això caracteritza molt Sant Just Desver i per tant estic molt orgullós d'aquest municipi, perquè et dónes compte que hi ha moltíssima gent que de forma desinteressada destina moltes hores als altres.
Què aporta una iniciativa d'aquest tipus? Bé, aporta això. Això va sortir del col·lectiu de la policia local, de fet, d'entitats que t'estaven dient, escolta, coneixes aquesta iniciativa o fixa que està fent aquesta gent o aquesta entitat que ja coneixem i tal i que qual?
i tot plegat vam posar en marxa aquests premis, que és cert que a vegades és un reconeixement i que segurament això és bo, però recordo que hi havia alguna persona que em deia que no cal que em reconegui res perquè jo seguiré fent el mateix i no necessito res.
Però hi ha molta satisfacció personal quan tu prestes o deixes de fer coses i les fas pels altres. Però nosaltres creiem com a institució i aquesta comissió que hi havia també de veïns i tal, que són els que han triat o escollit aquestes persones, que em consta que va ser molt difícil perquè hi havia molts noms.
Però jo crec que cada dos anys fer aquest acte està bé i que fer aquests reconeixements és positiu. Però molt satisfet, la veritat és que es va crear un ambient de molta emoció i molta humanitat.
Doncs, com dèiem, en parlarem després amb Joan Ramon Fabra, cap de la policia local, que és qui va impulsar doncs aquests premis. Parlem d'altres qüestions, per exemple, en clau d'urbanisme, perquè han començat fa unes setmanes les obres de la Plana Vilxuleig, unes obres bastant esperades, també. Bé, sí, el que fem és recuperar ja propostes o projectes antics, que per la situació econòmica, evidentment, no vam poder complir compromisos, això és així, i ho hem explicat, i per tant,
finalment podem fer aquestes obres d'arranjament de l'entorn del passamon Falcone i que ja fins i tot s'ha canviat la parada del bus de lloc perquè no podia fer-se aquesta obra sense això. Però permeten fer una reflexió més global d'aquestes inversions en els parcs públics o la via pública perquè és una notícia o és un posicionament o un fet que demostra que les coses estan canviant en positiu.
En aquests moments, l'Ajuntament de Sant Just o l'equip de Govern està posant en marxa aquesta obra de Montfalcone. Ja ha aprovat l'arranjament de la plaça de la Pau. Una bona part de la plaça de la Pau, en les properes setmanes començarà una obra. Sabeu, i sabem tots plegats, que també estem a punt, perquè a l'àrea metropolitana això ja ho ha adjudicat l'inici de les obres de la plaça d'Antoni Malaret al centre.
Per l'altra banda, hem fet dos encàrrecs molt significatius. Un és l'obertura dels jardins de Can Freixes. Hem encarregat a l'àrea metropolitana que ens faci un projecte per obrir els jardins a la masia a Can Freixes.
Crec que és un punt, un pulmó molt important al centre del poble que definitivament ens atrevim ja a obrir-lo o fer camí per obrir-lo a la població. I quan es farà? Bé, ara m'han carregat això. No em diguis ja quants... Calendari. Però demostra que les coses van canviant i que som capaços tots plegats de proposar coses i saber que les podem fer. I per l'altra banda també dir-te
que hem demanat la revisió de tot el parc de la bonaigua, un projecte que va quedar sobre la taula fa anys, que era impossible executar-lo per la situació econòmica, perquè hi ha una de les unitats d'habitatge del sector privat que tira endavant, que és el de la bòvila, seria el sector on està més a prop de la masia acampadrosa, perquè ens entenguem, i per tant, si això tira endavant, que ja ens han dit que tira endavant i estan fent els tràmits per tira endavant,
una part del Parc de la Bona Aigua l'ha de fer aquesta unitat d'habitatge privada. Per tant, hem de revisar aquest projecte, l'hem d'actualitzar.
i això vol dir que també estan passant coses. Per tant, fixa't una cosa que és encarregar el projecte d'obrir els jardins de Can Freixes, la revisió i aprovació d'aquest nou Parc de la Bonaica que connecta amb el Parc de Qüell Serola, l'inici de les obres de la plaça Antoni Malaret, l'inici que ja ha començat de les obres de la plaça i entorn de Montfalcone, aquesta inversió a la plaça de la Pau,
I també, si t'estàs donant compte, ens estem donant compte, estem fent inversions puntuals, per exemple en Velcap, ara al carrer Tudona, que ha començat la obra. Coses més petites. Més petites. I el Mas Llull? El Mas Llull és l'altre gran parc que comença ara, hi ha les màquines aquesta setmana. El de Julià Quieta, no? Exacte. I per tant, d'aquí sis mesos haurem acabat tota l'organització del Mas Llull. Si això m'ho preguntes,
Fa un any hauria semblat imprudent parlar d'això i en aquests moments som capaços d'explicar-ho. Algunes coses ja es veuen, altres estan a punt i altres som capaços d'encarregar projectes de futur.
que aquests anys està de forma aturada, amb ganes de fer coses, impulsar coses, no podíem fer-ho de cap de les maneres i ara estem en una situació d'impuls, tornar a recuperar les coses i de projectar perquè Sant Just des d'aquest punt de vista sigui millor. I hi ha més diners?
Estem de treballar amb el pressupost. En aquests moments dir-te que serà un pressupost que no serà com els darrers anys que sempre anàvem a la baixa. Som capaços tots plegats segurament de prou amb pressupost a l'alça i hi ha algunes administracions que tenen una situació una mica més favorable. Com pot ser l'àrea metropolitana, la Diputació també, la Generalitat no, és una situació molt complicada.
però jo crec que hi ha un entorn que ens atrevim a dir que som capaços de fer aquests encàrrecs o d'iniciar millores a l'obra pública.
A banda d'aquesta barbra supostària, també hi ha qui es pot pensar que s'acosten les eleccions i que de vegades els últims anys d'eleccions es fan moltes coses. No sé si no es fa por rebre aquesta crítica. Bé, l'assumiríem, però jo crec que és un error. És una coincidència, per tant. És un error perquè moltes coses aquestes que t'he dit ja han començat. Per tant, si d'aquestes 5 o 6 que t'he dit ja han començat. Per tant, si les treus...
Hi ha altres que estem obligats a fer projectes de futur, és a dir, unes eleccions municipals no han d'aturar res. Al contrari, li has d'explicar a la població que, escolta, que hi ha projectes i que aquests projectes després són els que s'ejecten en l'any 2016, com ara s'estan executant coses que vas preveure anteriorment.
Si perquè hi ha eleccions has d'estar aturat i no fer res, doncs jo crec que és perdre un any. Aleshores hi ha molta il·lusió amb Can Frejas, hi ha molta il·lusió amb Antoni Malaret, aquests jardins... Però que sombrincipi sí que abans de la primavera estaria.
Mira, abans de... Per exemple, el part del Masjui, les dates que ens donen, i ja sé que sempre m'ho apuntes, això tu, no? I el que ha de dir que s'acaben, no? Això es pot acabar per Sant Jordi. L'Antoni Malaret té dos fases, una es podria acabar per Sant Jordi i l'altra no, l'altra seria després d'estiu, que és una obra llarga.
La plaça de Pau és una obra d'arranjament que pot començar per Nadal i té una ejecució molt curta. El carrer Tudona l'estem fent i s'acabarà aviat. I, per l'altra banda, Montfalcone també s'acaba en dos o tres mesos, no és una obra complexa. I al parc de la Bonaio i Can Freixes aprovem els projectes en els propers mesos, sense calendari d'ejecució.
Perquè aquí, insisteixo, Camp Freixas serà un pressupost 100% municipal i el part de la bona aigua revisat i aprovat, molt bona part, els paguen els privats. Per tant, no puc avançar un calendari perquè, doncs, depèn de l'evolució de la construcció d'aquests habitatges i de la voluntat política d'anar impulsant aquest calendari amb les modificacions oportunes de planejaments.
Ho anirem seguint, també en clau urbanística, que està engegada la unitat ràpida. Com està funcionant? Doncs molt bé, la veritat és que estem molt satisfets d'aquesta iniciativa que vam prendre, de tenir una empresa àgil i ràpida al carrer. En aquests moments, en 6 mesos, ha fet més de 200 actuacions, petites actuacions. No tenen a veure amb aquestes que deia mare, no és per grans projectes. És una empresa que el que fa és mantenir la via pública,
Tots coneixem que hi ha moltes coses a fer a la via pública, hi ha molts llocs que necessiten intervenció, i el que fa aquesta empresa és actuar ràpidament en un lloc determinat, perquè un veí diu una cosa o perquè nosaltres sabem que ja hi ha un problema. Principalment, fixa't que l'existència de tot aquest arbrat que tenim a Sant Lluís, que hi ha molts arbres, és clar, efectivament creixen i les arrels aixequen moltes voreres.
i una de les missions també és això, també és en temes d'equipaments, també és en altres aspectes, però les voreres té prioritat. Ara estem fent el carrer Tudona, insisteixo.
des de l'ambulatori fins a Ereter i tot seguit anirem des d'Ereter fins a Miquel Rabarté, perquè és una buleria que està molt malament, perquè ens entenguem, van de farmàcia, perquè ens entenguem tots plegats. I continuarà aquesta nitat ràpida o era una pasta temporal? Això ho tenim per 4 anys, són 350 milions d'anys, i per tant tenim un contracte de dos anys més dos anys, i jo crec que això ja dic que l'any que ve estarà en el pressupost, evidentment, perquè està així aprovat,
i aleshores ens va molt bé, la veritat. I estem també utilitzant les noves tecnologies i molt aviat amb un sistema app des de qualsevol mitjà, com pot ser un telèfon, doncs un veí ens podria dir, escolta, he vist això, us ho faig arribar, aquesta fotografia, i ja em direu, no? I ho posaríem d'entre dins d'aquesta actuació ràpida i quan toqui, toqui. Jo crec que la participació interactiva del veïnat
amb aquest tipus d'actuació a la via pública funcionarà molt bé. Doncs n'estarem pendents també. D'altra banda ara comentàvem qüestions de pressupost, un pressupost que comentava que serà a l'alça. El ple municipal d'aquest mes, per això d'aquest mes d'octubre, es va atranjar les ordenances municipals per l'any que ve. No sé si ja estan enllestides i se sap si augmentarà molt poc. No, l'equip de govern ja s'ha manifestat amb això, amb fer les reunions de govern.
i per tant portem a ple la congelació dels impostos, és a dir, 0 euros, amb els grans impostos, com pot ser a l'IBI, no augmentarà ni un euro. Que l'any passat va augmentar aquest 2,5%. L'any passat va augmentar el 2,5 per sobre de l'IPC, ho hem de reconèixer perquè vam dir, escolta, necessitem un esforç per això. Ara, com deia abans, l'activitat econòmica del municipi i els diners que venen de fora sembla que les coses estan molt millor, per tant,
no cal demanar-li més esforç fiscal a la població de Sant Just des de els impostos que són els que paguem tots, principalment és l'IBI. I per tant no hi haurà ni un euro d'augment, estarà congelat, zero. I en algun cas concret que no li afecta a tota la població podria ser que arribéssim a l'1% o el 0,5, alguna cosa.
Són impostos que no afecten a la població, són coses molt concretes. La Plusvàlua va tenir un compromís amb aquesta comissió de veïns.
per quan va haver-hi l'augment del valor cadastral, que vam dir que farem això, però aquest augment del 10% del valor cadastral no ha de comportar cap despesa extra pels veïns, per tant hem d'ajustar aquesta voluntat, que malgrat puja el 10% del valor cadastral no li costi res a mon veí. Però l'IVIC és el que paguem tots, doncs el 100% serà 0.
Doncs això es debatrà en el ple d'aquest mes d'octubre. No sé si abans en parlaran amb oposició. Sí, es fan reunions, bé, les normals i les legals és la Comissió Informativa d'Economia i per tant també amb alguna reunió monogràfica que es pugui fer amb l'oposició explicarem això. Jo crec que ja tenen notícies que anem per aquí.
i aleshores espero i desitjo que, com que no hi ha augment de la pressió fiscal, ens pot anar a favor, perquè si no, què és el que es vol. Però bé, sempre hi ha aquest debat i respectar l'opinió dels companys que no governen, que també aporten coses, i jo crec que l'oposició moltes vegades ens la seva participació i propostes cal escoltar-les.
El ple d'aquest mes d'octubre és quan es tractarà tota la qüestió de les dues ordenances i el pressupost és més endavant. Ho anirem explicant també al llarg dels propers mesos. D'altra banda, avui s'ha celebrat aquest tracte d'homenatge a la militància al PSC i Sant Just i seran dues grans figures del partit, com són Miquel Iceta i també Antoni Poveda.
Bé, molt contents des de la basana aquesta, diguem-ne, no institucional d'alcalde, sinó de partit, del partit dels socialistes de Catalunya, doncs perquè el primer secretari, el Miquel Iceta, ve a Sant Just, i a més fem un acte de reconeixement també a persones que han destinat molts anys a la seva vida, ho estan fent,
També de formar anònima i que no busquen res a canvi o que han fet moltes coses per transformar la societat, per aplicar els valors socialistes, alguns d'ells en acció de govern, com és la Clàudia Cortés.
Vull recordar que va ser regidora a l'inici, en anys complicats, i on va impulsar pràcticament la sanitat de Sant Just, amb totes les conseqüències dels serveis socials, partien de zero en aquells moments.
I ara és normal que vagis a l'ambulatori, no? És una cosa normal, no? Però aquells anys que ella va estar al front de... molt, molt difícils, doncs es dissenyava tots aquests equipaments i es dissenyava els serveis socials, es dissenyava la salut pública, no?
i per tant ens sembla que és una persona molt adequada perquè avui, i a més amb una edat molt avançada, ha participat en moltes entitats i també una vida molt activa des del punt de vista social, no només política, seran unes persones. Altres persones doncs, home, en Lluís Segura, exalcalde de l'Ajuntament de Sant Just i també en Lluïta Donat, pels valors en molts àmbits.
I l'altre, un altre militant històric, Pepe Fandos, que potser més de l'àmbit més anònim, però que és un dels primers militants del PSC, on sempre està. Saps aquests militants que passi el que passi, pot ser crític, però sempre està. I aquesta militància, jo crec que són persones que, en aquest cas el Miquel Iceta i l'Antoni Pove de la Primera Sagrada del Bejo Bregat, que com tu dius són càrrecs importants,
doncs estaran amb nosaltres un acte obert al parador, tothom pot venir i dir la seva i participar-hi. És un moment pel Partit Socialista en què cal una mica també aquest homenatge a gent que sempre hi ha estat o a gent que encara hi és. Ho vam fer-ho l'any passat. Que també era un moment més o menys delicat. És a dir, aquests anys més complicats pel Partit. Ens apleguem amb un acte concret.
És veritat que són moments significatius, però aquest reconeixement podria ser ara, malgrat la situació del país, o pot ser en moments amb molta més estabilitat o més potència, el que vulguis. Jo crec que s'ha de fer això, perquè moltes vegades la gent també ho espera, això. I jo crec que hi ha persones, ja he dit alguns noms, que realment sempre han estat, passi el que passi, sempre han estat allà. I això és molt, molt lluable.
L'executiva del PSC també ha decidit aquesta setmana obrir un procés de primàries i un calendari establert, i vam parlar amb el president de l'executiva Ramon López, que seria a partir del 17 de novembre fins al 1 de desembre, si no recordo malament el procés per fer aquestes primàries. No sé si ja t'he pensat si es presentarà.
Ho tinc pensat i ho expressaré a l'Assemblea el 20 d'octubre, la meva voluntat personal en aquella assemblea. La setmana que ve no l'altre, no? Sí, la setmana que ve. Per tant, efectivament, el primer secretari que em consta que ahir el vau entrevistar va explicar aquest calendari i per tant no crec que hi hagi cap sorpresa, però jo, per respecte a tot aquest procés, és una aprovació de la comissió ejecutiva, no de l'assemblea. La que prova les coses, els calendaris, doncs és l'assemblea, que és la sobirana.
i esperar aquesta assemblea i ja em manifestaré. Però jo crec que el partit ha fet una cosa molt bona, és fer primàries, que es presenti qui vulgui, que vingui la gent a votar.
i que, per tant, demostra una obertura i molt lluny d'altres processos que han fet altres partits. I que jo crec que aquesta és la línia. Jo crec que aquesta és la línia, en el meu partit s'està fent en els darrers temps, del primer secretari, de caps de llista, etcètera, etcètera, i jo crec que, escolta'm, participació, transparència, democràcia absoluta, i que anomenaments ha dit
Un dia, amb una votació, jo crec que això no és adequat. És cert que fa anys ho fèiem tots, és cert, però jo crec que aquesta és la línia per demostrar a la societat que qualsevol pot presentar-se, que aquí es tracta que tinguis recolzament i si no el tens, te'n vas cap a casa, així de clar. Però ja en el primer pas, no després, en el primer pas.
Esperem que l'assemblea aprovi aquest calendari i com deies hi ha unes dates que efectivament és el 17 de novembre a l'1 de desembre els candidats hauran de buscar els avals i després el divendres 12, si no recordo malament, dissabte 13, doncs els militants i els simpatizants que estiguin al cens podran anar a votar. Un calendari que estipula que tot plegat sigui després del 9N, justament.
Bé, ens semblava que no, però no era el 9N. Nosaltres sempre vam dir abans d'istiu que no teníem pressa per fer això. Home, em pots dir, ha condicionat el 9N? Segurament. Segurament. Però també vam parlar de fer-ho el setembre-octubre. Per tant, hem pres una decisió que si t'hi fixes a la comarca el veig oberats, un ho han fet abans, altres ho fan després. El que sí que vam coincidir tots és que seria bo que es fessin primàries. Dir que en el municipi de Sant Just, segons el reglament, no era necessari, però nosaltres ho fem.
La setmana passada, 17 de febrer, hi va haver un acte de suport del món local a la consulta. Els diferents ajuntaments que havien aprovat aquestes emocions que hem anat parlant també es van trobar en un acte al Palau de la Generalitat des de Sant Just i van anar a seguir. Exacte, el primer dient d'alcalde no vaig poder anar per un tema familiar.
Això es va comunicar tres dies abans, però vam estar representats. Com sabeu vam aprovar la moció amb 13 vots a favor dels 17 regidors regidors que hi han al ple. Quatre partits estem per la consulta, malgrat que tots som conscients que en aquests moments queda un mes i les dificultats són molt grans.
Per tant es preveu un desenllaç no sé quin, però m'agradaria que es votés, ho he dit sempre. Què li va semblar l'acte del dissabte per això? Bé, em va semblar bé. El que passa és que potser hi ha una vessant que no em va agradar gaire, perquè estàvem cridats segurament a aquells ajuntaments que estem pel dret a decidir.
que estem per la democràcia i que anem a expressar la democràcia i volem votar i que aquesta votació ha de ser lliure, amb totes les opcions posin el seu vot en aquesta urna. Què és el que no em va agradar? Segurament va ser una cosa espontània.
però semblava un acte de convocatori independentista. Per tant, espero i desitjo que això va ser totalment involuntari, va ser una expressió normal de la gent que estava allà, però si això sigués així, doncs m'inquietaria perquè segurament no estem convocant el dret a decidir, sinó que estem convocant una proposta concreta o una opció concreta. Però dit això, doncs si hi ha gent
que vol fer aquestes exposicions al Palau Sant Jordi, que ho faci. Però, per exemple, estic totalment d'acord amb les declaracions que va fer l'alcalde de Sant Feliu, perquè van sortir a la premsa, van sortir a tot arreu, i espero i desitjo pensar que va ser unes expressions, diguem-ne, absurdes, espontànies i no pensades.
Si el president de la Generalitat ens diu que és un acte per a la independència, segurament el posicionament de molts hauria estat diferent. Si és un acte com va dir la seva esplora plural de diversitat del dret a decidir, aquí estem tots. Absolutament tots. Tots o que sí, tots.
Va ser un acte de dissabte passat. Aquesta setmana han continuat les reunions a nivell global referent amb els partits que estan convocant aquesta consulta. De fet, ahir també hi va haver una reunió més que sembla que complica aquest camí.
I ara, de fet, falta menys d'un mes ja, perquè avui és 10 d'octubre, per tant, d'aquí un mes hi haurà passat aquest 9 de novembre. Quina sensació té del que pugui passar d'aquí fins a aquest llit? Amb molta preocupació. Amb molta preocupació i molt inquiet per la situació. Primera cosa.
Jo crec que aquí hi ha un culpable que és el govern de Madrid i el Tribunal Constitucional. Primera cosa. Jo crec que si no es vota hem de saber identificar qui ens ha dit no. Per tant, és un govern del Partit Popular i un Tribunal Constitucional que entén que s'ha de complir una llei però amb un procediment que no comparteixo.
Per l'altra banda, jo crec que s'està intentant tot per arribar al 9 de novembre. Però, i confio en les paraules del president de la Generalitat, l'Artur Mas, que diu que votarem, votarem, votarem. Però també li dic una cosa. Si ja sap que no votarem, sisplau, que ens ho digui ja. Que ens ho digui ja. Que surti i expliqui que no pot ser.
Hi haurà gent que ho entendrà, perquè els esforços s'estan fent. Hi ha gent que no ho entendrà i ho qüestionarà, però no podem seguir així cada dia. Per tant, què m'inquieta molt aquesta situació de trànsit i si hi ha un pla, com també es prezen a vegades,
El que passa cada dia és una decepció a l'entorn. Jo no ho faria.
No, no, o que el fem d'una altra alternativa o fem alguna cosa. Però jo crec que estem en un límit que tothom sap que amb un mecanisme tradicional, és a dir, convocar o no consultar amb els mecanismes tradicionals que són aquests mecanismes com són unes eleccions normal i corrents, això ja no es pot fer. O sigui, ja no hi ha temps de fer-ho. Aleshores, si hi ha alguna altra alternativa que no és un mecanisme tradicional, doncs que s'ho expliqui. Però jo crec que el president ha de sortir aviat i explicar-li a la població on estem.
si realment ens ho sorprèn, però jo li he sentit dir que votarem, que votarem, que votarem i jo li exigeixo votar. I si això no pot ser, doncs que ens ho expliqui allà, perquè s'està creant una incertesa molt gran i això és evident que en el meu entorn, en el teu i tot arreu, s'està dient que no es vota.
Sempre dic el mateix, jo crec que s'ha d'expressar la població, és evident que la sobirania està al poble de Catalunya, hem de fer possible que això sigui una realitat, però som conscients que si això no és així jo li demanaria que sortís el dilluns i dimarts i que ens ho expliqui.
Jo crec que en política és de ser valent, i si explica amb una frase no he pogut o no hem pogut, doncs segurament hi hauria un sector de la població que ho entendria. Hi ha altres que ho qüestionarien, no dic que no, però que ho expliqui ja perquè no podem continuar d'aquesta manera, perquè sembla que només parlem d'això cada dia. I els problemes són uns altres. I el cap dels dirigents també ha d'estar destinant hores i esforços amb els problemes reals de la població, que són molts.
i, per l'altra banda, que no hi hagi tacticismes en aquests moments de com es plantegen les eleccions presbicitàries o les eleccions normals. Hi haurà eleccions, estic convençut que hi haurà eleccions molt aviat, però que no es retraci això per veure si fem una candidatura d'una manera o si la fem d'altra, què passarà aquí i què passarà allà. Perquè saps què pot passar? Que l'associació civil que ja ho està demostrant, que ja ho ha demostrat en els darrers anys, sobrepassi tot això.
sobrepassi tot això. I per tant, queden uns quants negociant amb un despatx i la ciutat civil doncs decideixi. I això podria ser molt sa però també és molt perillós. Per tant, insisteixo, nosaltres estem i ens hem manifestat que volem votar el dia nou, demanar-li i he de creure que si el president no ha dit cada dia, cada dia, cada dia, cada dia, doncs que votarem i si no que ens ho expliqui allà.
Doncs veurem què passa, també n'estarem pendents com sempre. Abans de marxa també parlem de les festes de tardor perquè encara queda una mica, avui encara és 10 d'octubre, però la setmana que ve i sobretot el següent, ja arriben aquestes festes que també són de les més destacades al municipi.
Home, del 16 al 26. Fixa't que sembla que fa quatre dies que vam acabar la Festa Major i ja tornem a estar de festes. És evident que els pressupostos i els recursos són menys que abans, perquè hi ha altres necessitats, però jo crec que és evident també que la gent s'ha de distreure, sortir al carrer, i hi ha un dia fantàstic, que és el Sant Just al carrer, el dia 26, on ens ja trobem a l'entorn de la plaça Verdaguer, plaça Camp Preciós i carrers a l'entorn de Can Ginestà.
i de l'Ajuntament un dia molt maco però amb moltíssimes activitats. Si qualsevol persona que ja està al carrer obre el díptic i veu totes aquelles activitats on un munt d'entitats participen, on hi ha persones que hi participen i tal, això fa il·lusió. Aparquem, ja sé que costa, les inquietuds i els problemes del dia a dia i participem de les festes, que també ens ho mereixem.
Doncs a partir del dia 16, encara queda aquesta setmana de marge, però bé, tot passa molt ràpid. Anirem parlant de tot plegat, com sempre, cada 15 dies parlem amb l'alcalde de Sant Just, Julià Perpinyà, moltes gràcies, i fins aviat, que vagi bé.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conegudes o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegents de concerts o cinema.
Bits, molt més que nits d'electrònica. Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 hores o de la nit.
Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca. El meu plan era tornar aviat però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de Gresca. Se'ns va fer tard, va dir, no agafis pas el cotxe si vols et pots quedar que al pis hi tinc un quarto express per convidats.
i et deixo aquí sobre un pobre llit perquè ara no però després fot rasca ja veuràs si tens ganes o no vols aigua tu mateix pots fer, pots fer com si fossis a casa la manera com va dir bona nit i va picar l'ollet era fàcilment malinterpretable vaig augurar una nit per la posteritat, fer un 5, fer un 8 mil, fer calcom, difícilment igualable
ja no passava res. Només aquell silenci trencat pel meu somier, potser no era el seu tipus, millor que no fer res. I en una paret profund, impresa en blanc i negre hi havia un pòster d'anglabart, potser ell podria dir-me per què em ballava el cap.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre un pronom buc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre un pronom buc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc,
Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir riure però si ara hi vaig ella no ho vol. Després què? Després tot això acaba siguent un rotllo platatero. Em va convidar a fumar. I en un plenum seqüència una frase magistral. Una dona és una dona, no et preocupis tant se val.
L'endemà vam esmorzar. Ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar, ella em va fer un petó que encara no s'ha interpretat. Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc,
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre el bra nocturne. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Just a la fusta.
Un minut i tres quarts de dotze. Aquesta hora parlem dels Premis Conviu. Ahir es van lliurar 20 senyors tencs i senyors tenques, reconeguts doncs amb aquests guardons pels seus actes cívics de convivència i en benefici de la comunitat. I parlem ara amb Joan Ramon Fabra, cap de la policia local. Molt bon dia. Hola, què tal? Bon dia.
La policia va impulsar aquests premis fa dos anys. És la segona edició.
En una primera instància el 2012 la iniciativa era molt, diguem-ne, municipal i la diferència amb aquest any, amb la del 2014, és que s'ha obert més a la ciutadania i per tant, quasi tres quartes parts de les persones que estaven promogudes el premi venien o de sol·licituds directes de veïns que proposaven a una persona en base als valors que es mentaves abans
o d'entitats o d'altres departaments, per exemple, de l'Ajuntament, que podien proposar també gent. En total hi va anar bé, crec que eren unes 30 persones proposades per aquest premis, i es va crear un reglament, que també val a dir-ho... Per fer la selecció. Exacte, i aquest reglament té una comissió que està formada per persones de la societat, com poden ser...
presidents d'algunes associacions de veïns i uns tècnics. És la que es va encarregar d'estriar i puntuar totes les persones proposades fins que d'anar a 20, que és el que s'ha donat de premis. Els que es van lliurar ahir. Uns premis que suposo que els que els reben, m'imagino que encara que no sigui un premi simbòlic, però que deuen estar igual d'agraïts que si fos una altra qüestió.
Jo tinc un record molt maco. Són aquells actes que són molt agraïts. Va ser un acte entranyable. Veus les persones que... Home, vull dir, són persones... Fixa't que el premi conviu si es degeixes el reglament. El que ve a dir és que el que busca és persones altruistes, persones que moltes vegades no són gaire conegudes.
perquè no són una entitat o són gent molt... Però que el dia a dia estan fent tasques que ens podríem quedar parats. Són persones que, això, altruïstament, estan fent aquestes activitats que propicien que les coses funcionin, que hi hagi més convivència, etc. És molt variat la tipologia. Penseu que tenien persones premiades que tenien... Una persona, per exemple, recordo que tenia 93 anys,
I hi havia joves també. Hi havia gent inclús amb minors valies. Vull dir que està molt bé. Va ser molt maco.
És un premi que es fa cada dos anys, això sí que es mantindrà. De moment el reglament és que sigui cada dos anys per començar a poder treballar. Penseu que s'han de fer les propostes, s'ha d'escollir i s'ha de fer tot això. I volem donar temps que la gent pugui anar pensant qui és el que es proposa. I per això, 20 premis cada dos anys igualment. Molta gent.
Ahir ho comentàvem, no home, durant el premi, semblava un principi que podies pensar que hi haurà tanta gent, que en portem 40, no? Però sí que hi ha molta gent, hi ha molta gent. I això és maco, també, eh? És maco poder arribar a aquesta conclusió de dir, ostres, hi ha més gent de la que em pensava que està fent aquestes tasques, no? Jo crec que posar en valor, això, posar en valor aquests valors valga la abundància d'això del truisme, de pensar amb els altres, de fer el bé,
d'ajudar, de donar coses gratuïtament, etcètera, etcètera, i de contribuir, a la fi, que aquest poble tingui unes festes maques, tingui gent que estigui col·laborant amb els necessitats, tingui no sé què, això és el que s'ha d'apropiciar.
Fins ara et trobaves això, que hi havia gent que portava, no ho sé, d'alguns dels premiats ahir, gent que portava tota la seva vida fent això, no? I mai ningú, per dir-ho d'una manera, li havia dit, escolta, no? Gràcies, no? Molt bé, i gràcies, no? I com deies tu, és un premi simbòlic. Bé, és un premi força maco, suposo que l'heu vist, és aquesta escultureta.
El que buscàvem és posar-la en una estanteria, és maco, no és el típic placa que de vegades s'obre. Jo crec que això també fa que qui vingui a aquella casa digui que tens el premi conviu.
Exacte, pots tenir el reconeixement més que es faci visible. Aquests premis Conviu 2014, com dèiem, es van lliurar ahir i posen en valor, destaquen aquests valors que comentàvem ara. De vegades parlant també amb la policia local, se'ns diu que a Sant Just en general la gent sempre col·labora molt, no? Que potser d'alguna manera també és com premiar o destacar aquesta actitud ciutadana de col·laborar una mica amb tot el poble.
La policia, penseu que si el poble té més convivència,
que participi, que col·labori. Per tant, en el seu moment es va fer així perquè pensem que aquests valors són els que, com a policia, també ens interessen. Bàsicament aquesta és la idea. També, d'alguna manera, posen en una altra posició la policia, que sempre l'associem només amb les notícies o amb un color més negatiu, tradicionalment.
A part conceitiva, no? Exacte. I en aquest cas, doncs és justament al revés, no? És per premiar i a més a més per una cosa bona que potser de primera es pot sorprendre, no? Sí, sí, suposo que pot sorprendre, però no tant, eh? Jo, si ho analitzes, és clar, el que estem demanant és que la gent sigui això, que sigui aquest esperit de convivència, que hi hagi aquestes ganes de fer les coses bé, d'ajudar, no? Alguns dels premiats, doncs, també eren propicats per la policia, no?
Recordo una persona que es dedica, que quan una veïna ens truca que està espantada perquè té un rusc d'avelles o d'espes i que no sap com resoldre la situació, aquesta persona és viola, que és una persona que li agrada molt el tema, i voluntàriament s'adici'ns, el truquem, a vegades interpestives, per broma,
I bé, ens ajuda, ell li entén molt, li agrada i resol la situació. Aquest és un exemple. I alguns són propiciats per la policia. Un altre senyor que gràcies a ell ens va avisar d'uns possibles delinqüents, ens va anar dient per on anaven i què feien i no sé què, i es va poder procedir a una detenció i s'hi va implicar molt aquest veí.
L'alcalde va dir una frase que em va agradar molt, que són aquelles persones que superen un plus. Tots poden fer una trucada, però aquest senyor no sols va fer una trucada, sinó que quasi es va dedicar a fer de policia. Simplement perquè creia que ho havia de fer, no? Exacte, i aquest plus és el que es vol agrair.
Doncs és el que es va fer ahir en aquest acte aquests Premis Conviu 2014. Ara hauríem de separar per tant el 2016, no? És a dir, fins llavors tampoc es poden presentar candidatures. Hi pot anar pensant, no?
Sí, això ja es publicitarà al botlletí, que hi haurà un moment que s'obrirà les sol·licituds. Home, i el que m'agradaria, i ahir una de les coses que esmentàvem amb els que estàvem parlant allà després, home, i m'agradaria que això es n'és canviant. El 2012 vam començar que era tot des del municipi, des de l'Ajuntament.
ara hem aconseguit un 30% de participació, però el que voldríem és que acabi donant la volta. Al final, els que tinguessin proposats per part de l'Ajuntament siguin al revés, el 30%, i que la immensa ciutadania pugui proposar a persones que consideren que s'ho mereixen. Seria molt maco. És a dir, que hi hagi aquest canvi, aquesta transició cap al que reconeix el mateix premi, segurament.
A veure si s'aconsegueix de cara el 2016. Avui hem volgut parlar d'aquests premis conviu amb Joan Ramon Fabra, cap de la policia local d'aquí Sant Just. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
Bits, molt més que nits d'electrònica. Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema. És molt jazz.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. 5 minuts i les 12, de seguida connectem amb les notícies, ens posem al dia de l'actualitat i tornem després amb més coses, les xarxes de justícia, cuina i encara més qüestions de cara al cap de setmana. Tot plegat després de les notícies, hi ha les notícies i arribem amb una mica de música, amb els grans Sebastian i aquest I want the world to stop.
Give me the morning, give me the afternoon, the night, the night. Let me step out of my shell that's wrapped in sheets of filthy winter disorder. Let me feel the air again, the talk of friends, the mind of some of my equals.
Give me the morning, give me the afternoon, the night, the night. Tinselton has followed me from Tinselton, to great adorable cities by the docks.
Girls are walking, moving their dirt, sunlight's low. The girls don't care as they fake themselves at us. I want you up to stop, to stay with me in the morning. Give me the afternoon, the night.
Handsome cities, population up and go. The workers move to the suburbs.
I want the world to stop I want the world to stop Give me the morning Give me the understanding I want the world to stop I want the world to stop Give me the morning Give me the afternoon I want the world to stop I want the world to stop Give me the morning Give me the understanding I want the world to stop I want the world to stop Give me the morning Give me the afternoon
I want to write a message to you every day at ten o'clock in the evening. Yell up in my city as this is your heart, this is your bow, this is your bridge.
Catalunya Informació. Són les 12. El Premi Nobel de la pau d'aquest any l'han concedit conjuntament a la jove paquistanesa Malala Yousafzai i a l'activista índi Kailash Satyarthi. Se'ls reconeix la seva lluita contra l'opressió dels nens i dels joves i pel dret dels infants a l'educació.
Continua estable dins la gravetat Teresa Romero, l'auxiliar d'infermeria infectada per la bola. En total, ja són 14 persones ingressades en observació a l'Hospital Carlos III de Madrid.
Imputat el segon inspector resident del Consell de Seguretat Nuclear Esco pel cas de la fuita de partícules radioactives de l'any 2007. La instrucció judicial del cas està ja a la recta final. Els Mossos han detingut un noi de 16 anys pel robatori de cinc cotxes al Lleida. Quatre dels vehicles han aparegut al fons del Canal de Serós. Aquesta setmana l'han buidat per fer-hi feines de manteniment.
El Consell Comarcal del Gironès posa en marxa un programa contra la pobresa energètica, la duant a terme a través dels serveis socials i els tècnics de medi ambient. I la comèdia negra Relator Salvajes, protagonitzada, entre d'altres, per Ricardo Darín, és el gran atractiu d'avui al Festival de Cinema de Sitges. Ahir, Antonio Banderas va revolucionar el festival quan va recollir el gran premi honorífic del certamen. Catalunya Informació. Els esports seran també titulars.
El Barça s'adreja al pacte nacional pel dret a decidir quan falta un mes pel 9N i una setmana per l'Assemblea, segons ha confirmat el matí de Catalunya Ràdio el president Joan Rigol. El president blaugrana, Josep Maria Bartomeu, va enviar a principis de setmana una carta a Rigol en què explicava quina era la seva postura sobre el 9N.
Jornada discreta per en Marc Màrquez als entrenaments de MotoGP al Japó, on ha estat sisè el de Cervera Vigila de Pròpia, Pedrosa i Rossi, que de moment, al ser al davant aquest diumenge, té la primera oportunitat de guanyar el títol. Catalunya Radius transmetrà la cursa a partir de les 6 del matí a l'univers MotoGP.
I a la fórmula 1 Rosberg, el més ràpid, els primers lliures, el nou circuit rus de Sochi. La prova està marcada per les mostres de suport al pilot Jules Bianchi. El futbol, derrota de la selecció espanyola eslovàquia per 2-1 amb la participació al partit de 4 catalans.
I el temps. Aquesta tarda el cel estarà més ennoblat amb alguns plogims i ruixats a l'interior del país. Les temperatures màximes baixaran arreu. Demà el temps aguantarà estable, hi haurà moltes estones de sol i diumenge al dia ja serà més insegur. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Lluís Montfort serà el cap de llista d'Iniciativa per Catalunya Verde a les eleccions municipals l'any que ve. L'Assembleia Local del Partit ha decidit aquest dimecres que l'actual portaveu d'Iniciativa serà l'encarregat d'encapçalar la llista ecosocialista. Actualment, Lluís Montfort és segon tinent d'alcalde, president de l'Àrea de Serveis a la persona, regidor d'Educació, acompanyament a l'Escolaritat i Joventut i portaveu d'Iniciativa des de 2013.
Més qüestions en clau política. La secció local del PSC inicia el procés de primàries per triar el seu cap de llista. L'executiva del partit s'ha reunit aquesta setmana i ha acordat obrir el calendari i que el proper 20 d'octubre haurà de ratificar l'Assemblea Local. Per cert, avui el PSC homenatjarà la seva militància en un acte al paradó. Serà un acte que comptarà també amb la presència del primer secretari general del PSC, Miquel Iceta, i amb el primer secretari de la Federació, Antoni Poveda. L'acte tindrà lloc avui a les 7 al parc del paradó i hi haurà un pica-pica posterior.
I un apunt més per recordar-vos que l'arxiu històric engega un fons fotogràfic a través d'Internet. L'arxiu i els serveis municipals informàtica han posat en marxa una eina de cerca d'imatges que permet consultar virtualment una bona part del fons fotogràfic de Sant Just. Aquest cercador s'emmarca dins el projecte Patrimoni 2.0 i podeu accedir-hi a través del web municipal Santjust.cat.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als St. Just Notícies d'edició migdia a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de St. Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Bon dia.
Baila. Baila morena. Bajo esa luna llena. Under the moonlight.
Seamos fuego en el cielo, escándalo en lo oscuro. Baila, baila morena, bajo esta luna llena. Baila, bajo esta luna llena.
Moltes gràcies per atendre'ns.
Bajo esta luna llena. Para morena. Bajo esta luna llena.
Just a la fusta. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara a divendres, dissabtes i domenges, a deu vegades a la nit.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extrarradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema. Estem escoltant Just a la Fusta.
Ara passen 11 minuts de les 12.
Cada setmana parlem de la xarxa 06 i ens centrem en diferents aspectes relacionats amb aquesta etapa educativa. Avui ens n'anem més lluny perquè parlem de l'educació infantil a Nicaragua, en concret a Camoapa, i de la tasca que s'està fent des del CDI,
de desenvolupament infantil des de Sant Just Solidari i per parlar de tot plegat ara saludem la Núria Jiménez que és coordinadora de projectes de Sant Just Solidari. A Nicaragua també saludem la Lourdes Molina que és cooperant, forma part també de Víncoles Estelí i és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona que treballa també a Camoaba. Molt bon dia a totes dues, què tal?
Per parlar una mica de tot plegat, de tot aquest projecte, aquest centre de desenvolupament infantil, aquest CDI que diem ara, que va sorgir fa bastant de temps, ja fa gairebé més de 25 anys, no?
Gairebé. No tants, perquè 25 anys és el temps que portem de germenament, però va ser un dels primers projectes. Exacte, és un dels que està treballat i evolucionat, perquè em passen moltes coses des del principi. Com va sortir aquest primer projecte? Amb quina intenció?
va sorgir perquè els infants més petits, a Camuapa, doncs hi ha molts llocs del món, també s'ha de dir, doncs d'alguna manera són una mica invisibles, no? Van, com si diguéssim, a remol dels adults, i una mica de les circumstàncies, i justament hi havia en un barri que a Camuapa li deien barrio escondido, ara l'han rebatejat, doncs una dona que feia uns menjadors
a les cases, en una casa, doncs feien uns menjadors i donaven menjar als infants. Perquè mentrestant les mares poguessin fer alguna cosa o també a vegades per ajudar l'economia familiar. I arrel d'això, doncs s'ha començat a pensar en com d'alguna manera aquesta dona que és una líder comunitària
que és la Guiraida, coneguda de tothom perquè allà és estimadíssima, es va poder parlar amb l'Ajuntament i comprometre també el Ministeri d'Educació, perquè aquest és un centre per a infants de 0-6 anys i aleshores allà com si diguéssim ja el que és Escola Bressol i Parolari. Dins d'aquest centre, d'aquestes dues parts, com si diguéssim.
Bé, és una etapa de vida. Aquí la tenim una mica trinxada. Separada però forma part d'una mateixa etapa. I per tant tot plegat va ser fàcil començar-ho a organitzar o com van ser aquests principis? Va ser un bon moment perquè a vegades les coses no són tan fàcils però es va aconseguir que l'Ajuntament s'hi impliqués i posés una part del personal
de cuina, el que en diuen maïnadera, i d'alguna manera també les hores d'any solidari amb la construcció de l'edifici, i doncs mira, vam aconseguir que el Ministeri d'Educació s'involucrés i posés mestres també.
Per tant, una feina de les dues parts, d'alguna manera, o una col·laboració comuna? De tres parts, diríem, perquè a vegades és difícil als ministeris lligar-los amb els ajuntaments. És veritat, això passa molt més a prop, segurament també és difícil.
I una mica d'això, ja hem dit que va néixer ja fa temps, com l'evolució que ha fet durant tot aquest temps, n'esteu contents del camí que han anat tirant tot plegat? És a dir, ja s'ha consolidat, ja està funcionant tranquil·lament, com ho valoreu tot això?
és un centre referent, perquè molts projectes es posen en marxa i es deixen que vagin sols. I aquest va sol, la veritat, s'ha de reconèixer, però a vegades també és molt difícil econòmicament que puguin fer tot el que seria necessari.
Es va garantir els primers anys que els infants estiguessin ben atesos, que tinguessin una tensió de benestar, un lloc on estessin ben cuidats, alimentats, descansessin, poguessin moure's, les famílies poguessin anar també, tinguessin les portes obertes, les mares, principalment, perquè allà ve com a molts països de...
del món, les dones són les que tiren endavant les famílies, i aleshores doncs poguessin entrar, també hi ha classes per les famílies, alfabetització, i les famílies participen força. És important segurament també perquè tot plegat pugui evolucionar, aquesta implicació també per part de les famílies.
però aleshores volíem, i també el tema de la salut dels infants, perquè hi havia molts nens amb malalties respiratòries sobretot i que necessitaven tractament i això s'havia de cobrir, i això encara ho estem cobrint, ajudant que el pediatre del centre públic pugui, d'alguna manera, quan visita els infants al centre,
perquè no tots anirien al centre de salut. Si necessiten algun medicament, alguna cosa especial, això també es cobreix des de Sant Giosolidari. Perquè la medicació ja no entra dins dels serveis públics. Entra a l'atenció, però no als medicaments.
Després vam entrar en una següent fase, que és aquí on entra la Lourdes. Quanta temps fa que hi ets, Lourdes? Jo vaig començar a anar a Nicaragua per un màster en la universitat, però que comencéssim amb educació infantil vam començar el 2009 a la ciutat d'Esteli, que està a quatre hores de transport públic de Camuapa, que ens queda una mica lluny. Però el Sant Just Solidari em van demanar que ja que estàvem fent una cosa d'infantil
si podíem anar a conèixer el CDI de Camoapa i podíem involucrar l'equip a fer alguna feineta. Des del 2010 vaig començar a anar jo sola, però després hi hem estat anant amb un equip, que és l'equip Vínculos Estelí, que estem fent treball amb famílies i mestres a la ciutat d'Estelí.
ens hem involucrat amb l'equip de Camoapa i juntes amb l'equip del CD i nosaltres, doncs estem intentant aportar diferents projectes. I com és aquesta feina? Com són aquests projectes? Vam començar a veure com podíem fer innovació educativa dins del centre i les mateixes educadores vam plantejar la possibilitat de fer espais ambients d'aprenentatge, ambients de joc, perquè els infants tinguessin una participació més activa en el seu aprenentatge.
Primer hem fet això, després hem fet la relació entre exteriors i exteriors, el pati com a ambient educatiu també i la fluència entre el pati i l'interior d'una manera fluïda. Això està a mig treballar, no està aconseguit del tot però sí, s'utilitza el pati com hem fet uns muntatges allà fora que té un pont penjat, un espai pels petitons perquè puguin sortir al pati que abans no sortien mai.
Després vam fer implicar les famílies. La penúltima tongada va ser que les famílies vinguessin a jugar. Vam fer una gran festa dins de l'escola muntant jocs perquè infants i adults compartissin els jocs.
generalment els infants juguen, com a tot arreu del món, però els adults els deixen jugar. I com que les famílies són molt estenses, hi ha infants de totes les edats, això és molt ventatxós, juguen amb coses molt interessants, però els adults de vegades ni se'ls miren mentre juguen, fan una altra cosa. Llavors vam intentar fer això. I com va ser, aquesta introducció els va costar? No, interessantíssim, ens van sentir que ells estaven jugant perquè el que vam fer va ser posar jocs, que els adults poguessin jugar també i deien
Que bonito, yo no había jugado a esto desde que era chica. Van venir més mares i àvies que pares, però també hi havia baroners. I ho van disfrutar molt. Això va ser com una introducció per després fer una fira al carrer, una fira de joc al carrer. I l'última cosa que hem fet ha sigut el mes d'agost, començament d'agost, vam fer una fira de joc al carrer que la van preparar molt les mestres de l'equip del CDI i que l'equip Vincolos vam anar una setmana sencera
També per ajudar-los a acabar de preparar, i va ser un èxit. Això que va ploure, pots hi barrar-los. Però tot i així, teníem molts toldos. La Hiraida és una persona, la Hiraida del CDI, és una persona que és molt coneguda i molt estimada a tot Camuapa, a tothom els hi va donar suports. Teníem molts toldos i mira, sota els toldos també va funcionar, va fer un forat de sol i llavors va venir més gent, i molt interessant.
Els xoca el projecte que voleu desenvolupar o simplement no l'han fet mai i per tant és una cosa nova i un cop l'aproven els agrada? Jo crec que s'hi han implicat molt. Respecte d'altres centres d'estel·lí que nosaltres estem intentant fer això, els altres centres d'estel·lí no acaben d'implicar-se ni les mestres ni els pares del tot, com a equip sencer. S'impliquen mestres individuals i estan contentíssimes.
El que hem aconseguit és que és un equip que és una meravella. Hem aconseguit que tot l'equip s'hi sentís implicat. Hi ha mestres de les que venen del Ministeri i mestres comunitàries que són gent que generalment no tenen una formació acadèmica per fer de mestre.
al començament semblava que hi havia una divisió. Estes són les cuidadores i nosaltres som les mestres. Però amb el projecte de fer junts alguna cosa jo crec que senten molt empoderades, que diuen allà, i s'ho senten molt seu. I hi ha molt bona relació entre l'equip Vínculos, que són noies nicaraguenques, o sigui, l'equip Vínculos és un equip que està estilí i l'única que soc catalana soc jo. Els altres tots són nicaraguencs. I llavors hi ha molt bona implicació entre l'equip Vínculos i l'equip del CDI de Camuapa.
s'ha creat un lligam efectiu, que es truquen... Jo vaig dues vegades a l'any a Canuapa, però elles hi van intermedi. Quatre vegades a l'any es troben l'equip Vínculos i l'equip del CDI. Això ha creat moltes ganes de fer coses. L'equip del CDI funciona perfecte.
Jo diria que una cosa que també ajuda és que el model de centre els TDIs són més comunitaris d'alguna manera. Entenen més que l'educació és una cosa que va d'entrada i de sortida. És més purós el centre. Tenen un altre concepte d'educació que les escoles.
I això facilita molt que la participació, el que estiguin més oberts, també intercanviar. No els fa tanta por vi les portes. Vull dir, això és molt important, perquè això és una cosa que ens la podem aplicar a l'educació a tot arreu.
Aquesta idea que s'integri tot una mica més. Exacte, quin model de centre volem? Que també repercuteix en quina educació volem? Exacte, segurament, a més, en aquesta etapa educativa, que del 0 als 6 anys, potser durant molt temps no es va fer tant de cas en aquesta etapa, o es pensava que era una etapa més, i segurament és molt més important del que s'ha pensat, i possiblement tots aquests projectes sumen i fan que després la següent etapa tingui més sentit, o tot el que s'ha fet en aquesta època tingui aquestes conseqüències.
No sé si les famílies ho noten o ho viuen d'aquesta manera, encara és d'hora per notar aquests resultats o quina és la sensació que hi ha? Les famílies hi ha unes quantes que estan implicades en moltes coses del CDI, que participen en el suport a coses de l'alimentació o coses d'aquestes, i que de seguida s'han implicat a treballar amb això. I altres no tant, han vingut al dia la festa aquesta algunes,
i el dia de la fira al carrer era oberta, no era pel CDI, era per la població de Camuapa. I la veritat és que va passar, no vam fer una estadística, però va passar quantitat de gent de tota mena i es posaven a jugar a terra i s'interessaven per què es feia el CDI. Jo crec que va ser una bona cosa per difondre la idea de l'educació infantil i la importància de l'educació infantil, i de jugar compartint.
Crec que sí, que la sensibilitat per implicar-se a les famílies hi és. L'ataca d'Alice ha de fer gran. Aquesta implicació, o uns quants que sí i altres que no, també passa a tot arreu. És una cosa universal segurament del funcionament en general. Us fan falta de més recursos? Què trobeu a faltar?
Què és el que més fa falta? En principi hi haurien dues coses. Una és la part més material, que depèn molt de la disponibilitat.
pots fer més coses o menys dels projectes, projectes n'hi ha 100.000 però s'han d'anar fent de mica en mica en funció dels recursos cadents. I després hi ha una altra cosa que jo trobo que és molt important perquè són aquests altres recursos com per exemple l'equip de vínculos Esteli.
d'entrada a l'intercanviar amb altres, una cosa que allà no s'ha aconseguit encara és que els mestres de les escoles doncs es decideixin també. Tot i que, s'ha de dir, molts mestres van demanar de poder participar amb les activitats que feia el TDI, molts mestres, però allà la falta de sensibilitat pel Ministeri d'Educació, la delegada del Ministeri, parlant clar,
doncs ho va impedir. Perquè tenen un espai de formació que podien compartir. Però quan van saber el que feien els de la CDI ho volien fer també. Perquè a vegades els professionals no són els que posen els obstacles. I després ara tindrem una altra oportunitat del 2015 que són doncs uns estudiants de la Universitat Autònoma que aniran, que ja en altres ocasions ja han fet, però aquesta vegada han fet un conveni, Senyor Solidari amb l'Autònoma,
perquè enviar allà estudiants que s'involucraran i un dels projectes on es podien involucrar és al centre de CDI, igual que a la casa de la mujer o d'altres. I aquests estudiants si passen aquella de mesos, que no és una visiteta de turisme.
Són sis mesos i es poden fer moltes coses. Jo amb els recursos humans també volia afegir això. Nosaltres a Estelí ja tenim estudiants que venen sis mesos, per tant, quan estem allà i anem a Camuapa, els estudiants també venen. Els recursos humans són més. Durant un any tenim una noia
Un noi o un noi, d'un moment han sigut noies. Alemanya, que fan de voluntaris, joveneta, de 16, 17, 18 i després tenim cada 6 mesos 2 o 3 estudiants. Quan anem a Camoapa, aquestes 4 persones també són força humana. Aquesta vegada que vam tenir la Fira de Joc, com que va coincidir que era l'agost,
resulta que havien vingut la germana d'una de les estudiants, l'amiga de l'altra estudiant. I aquestes també ens les vam emportar i també van ser, aquesta vegada, 8 o 9, que estàvem col·laborant en la Fira de Joc. Això també són recursos i són recursos bons, perquè generalment s'impliquen molt i hem tingut sort i les hem sabut implicar, segurament. Tot suma, segurament, no? Sí, tot suma. Com us agradaria que evolucionés tot plegat? Si pensem d'aquí cinc anys, per exemple, cap on creieu que caldria tirar?
Des del punt de vista de la xarxa, jo penso que aniria molt bé que aquí, educadors, mestres i centres educatius coneguin aquestes experiències perquè puguin implicar-se més a igual a igual. Culturalment és molt diferent, la situació també.
però jo penso que això t'obre els ulls, t'obre els ulls al món i t'obre els ulls al que tu fas i et planteges moltes preguntes i aleshores això et fa avançar. Jo penso que és una de les coses que aniria molt bé que ens aprofitéssim des d'aquí, de veure com s'organitzen allà amb pocs recursos i amb molta imaginació i molta il·lusió.
Aquí també hi ha mestres superbons i molt competents. A vegades el problema és que un està més de portes endins. Fins i tot és un desvantatge perquè no repercuteix en la població propera.
perquè la gent es coneix què fan les escoles. És a dir, conèixer una mica més el que es treballa. Comunicar una mica més, que de vegades passen alguns sectors que es fan molta feina, però com que no és visible de primera, sembla que no existeix. Exacte. Ja, començant per aquí mateix. I després, si t'obres una mica més, encara t'adones que pots anar molt més allà.
Nosaltres, tant jo personalment com les estudiants que venen d'aquí, la veritat és que tens la sensació que tu deus aportar coses allà, però ells t'aporten a tu quantitat de coses. I tenir aquesta experiència encara que sigui a distància d'obrir-se, això que diu la Núria, jo crec que per les persones d'aquí és molt, molt important.
i si fem utopia, tu ens preguntes què voldríeu per futur, jo, si... Carta als reis, no? Sí, carta als reis. Jo diria, hem començat un fil amb aquesta relació estilí, o sigui, l'equip de vincol·los estilí i l'equip del CDI, hem començat un fil d'obrir-se més enllà del teu poblet, no?, de la teva ciutat. Doncs jo crec que això ha estat molt interessant, perquè nosaltres hem anat estilí, però els de Camoapa també hem vingut... Ah, i nosaltres hem anat a Camoapa, però l'equip de Camoapa
no totes, però una vegada tres i l'altra vegada tres més, han vingut a Estelí. Una vegada van venir per la Fira de Joc i una altra vegada... No, dues vegades han vingut. Una vegada van venir visitants i una altra vegada per la Fira de Joc. Això mateix, per intercanviar una escola, també d'Estelí, i una altra vegada a la Fira de Joc. Això ha anat molt bé perquè les de Camuapa és un poblet petit,
relativament petita, en una població petita, no havien sortit de Camoapa, no havien anat mai tan lluny com a Estelí. I conèixer altres mestres d'Estelí, a part de l'equip vincolós, conèixer la població d'Estelí, que és més gran, va ser una experiència. Llavors, fer la carta dels Reis, perquè sempre anem nosaltres a cooperar allà, i els diners de cooperació no s'utilitzen perquè vinguin gent d'allà aquí.
Si pogués fer venir un parell de persones d'allà, de Camuapa, fer una estada aquí a centres familiars, espais familiars, escoles o institucions... Que hi hagués aquest intercanvi, no? Que hi hagués aquesta possibilitat de venir aquí. Els queda molt lluny culturalment i molt lluny físicament.
però amb la màster d'Estelí ho vam fer, eren professors universitaris, però jo crec que encara que siguin educadores, també, amb els ulls oberts i amb l'acolliment que els podem fer aquí, es poden fer un intercanvi tan interessant per a elles, els hi obre tant món també, i ens obre tan bona a nosaltres, la gent que els acull aquí també se n'adonen que això de Nicaragua, si és pobra, hi ha molts problemes, però és més que un lloc pobra.
És millor amb idees, interessos i projectes macos. És molt diferent, m'imagino treballar allà que treballar aquí per això. Sí, és molt diferent però aquest intercanvi jo crec que és bon en les dues direccions. Aquí te n'adones quan venen que resulta que són gent que estan entre cometes vist des d'aquí enterrarits però tenen tantes coses que nosaltres hem perdut i que estaria molt bé que recuperéssim.
El tracte quotidià, les famílies aquestes més obertes, més estenses, faciliten que les criatures tinguin relacions més interregidoracionals. Hi ha una solidaritat mutua entre tots que funciona. Els nens són els teus fills, però no són només els teus fills, són també els nebots, si tothom es fa càrrec de...
Són infants de la comunitat. Tot això aquí ho hem perdut una mica. Ho recuperem d'una manera fictícia de vegades, muntant-ho i valorar-ho de dir que això funciona i per la mainada i per les famílies és molt més interessant.
Jo diria que, per exemple, allà, per educar, moltes vegades les persones tenen una formació molt bàsica, molt bàsica des del punt de vista acadèmic, no?, perquè la formació... Veure molts nois i noies els costa fer una secundària allà, perquè no tenen recursos, senzillament. Aleshores, doncs...
Una de les coses que em vaig preguntar la primera vegada, que vaig sortir d'aquí per anar a un país, diríem doncs, del que diem entre cometes, va ser on, vaig tornar dient, quin despilfarro de recursos que fem aquí. Tenim una quantitat de formació i màsters i no sé què, i postgraus, i tot això com reverteix després a nivell comunitari? Com reverteix? I allà, amb una formació molt més bàsica, la gent s'implica
Perdonar ja, començar a adonar del que has rebut. Vull dir, ja no cal anar a les campanyes d'alfabetització i tot això, que estudiants de secundària alfabetitzaven camparols. Vull dir, que és així, no?, que de seguida ha de revertir a la societat el que tu has rebut.
No t'ho pots quedar per tu i anar acumulant. I es dona d'una manera sociocultural. És així. No es pot imposar. I no és que hi ha uns voluntaris que ho fan i els altres no. És que és així, culturalment, antropològicament funciona així. I llavors això té un valor que es difumina molt més, que s'estén molt més. Per exemple, a les escoles hi ha els mestres i els que en diuen empíricos.
O sigui, els que han entrat des d'una secundària a fer de mestres. Què vol dir això? Que nosaltres estem demanant que tothom vagi sense ser mestre a les escoles? No. Però això ens ensenya també què passa aquí, que no en tenim prou, doncs amb una diplomatura i tal, i això no es reverteix mai cap a fora. Sempre és el nostre currículum, no?
A veure, no sé, és una reflexió d'aquestes que de vegades convindria fer-les, segurament, que van més enllà fins i tot del concepte educatiu i que és més una qüestió sociocultural, segurament. No, i també aquest autopagament que tenim nosaltres de que la nostra cultura, les cultures occidentals, són el paradigma del que ha de ser quan vas en un lloc d'aquests, t'adones que hi ha coses molt més primàries, molt més bàsiques, molt més efectives, molt més emocionals.
que són tan importants o més que tot el que nosaltres valorem com a important i que també funciona. Tot és relatiu. L'important és la participació, la vida comunitària i que això aquí també es pot fer, diríem. No és que no es faci, també es fa. Que es pot recuperar, segurament. Es pot recuperar i es fa, també.
Però potser no es valora tant, es valora més la cosa formal. Jo la primera vegada que vaig anar a un país d'aquests que la Núria deia, diem que són del tercer món, va ser a l'Índia. I quan em preguntaven al tornar, què tal? Tot és relatiu, només deia que tot és relatiu. Perquè era aquesta sensació de dir allà és que hi ha tantes coses que, amb la misèria que hi ha i amb les desigualtats socials que hi ha, però hi ha tantes coses que són positives que tot és relatiu.
Jo també vull dir una cosa, perquè la tenim molt més propera, i la majoria es desconeix. Per exemple, Portugal és un país que sempre estem d'espatlla amb ells, no en sabem gaire bé res. Vaig fer un màster europeu de treball d'educació infantil i treball comunitari.
Em vaig sorprendre molt agradablement allà que estan en comunitats que realment són totalment camperoles o que són de l'interior i que tenen de la muntanya,
Es treballava d'una altra manera des del punt de vista de l'educació. I volent, jo gratant, dic a veure què passa aquí d'això d'on ve. Vaig saber que allà no té tanta importància el currículum.
com un estil de treball que ja s'aprèn a les facultats, que és el treball per projectes. I tu pots fer tot un procediment molt rigorós del treball que estàs fent a nivell educatiu, però no treballes d'aquesta forma lineal que has d'arribar allà, sinó que pots arribar-hi per molts camins i vincular-ho molt més a la realitat.
Jo penso que això és important també perquè és que a vegades ens quedem amb aquest cliché que ens arriba amb una formació inicial i que després costa canviar això quan arribem a la vida professional. No és veritat, segurament que és un sistema educatiu que ja s'està obrint, com deia d'ara, però que de vegades obrim una mica els ulls i ja es podrien fer moltes més coses.
I pensar més en l'horitzontalitat, que tota la comunitat participa del procés educatiu dels infants. Aquesta horitzontalitat et permet que vegis coses que les famílies aporten, que si tu mires des d'un punt de vista professional mal entès, doncs ni ho veus. Perquè tu ets el que saps i les famílies són les que no saben. Això és on et surt. Les famílies són les que cada dia estan fent coses pels seus fills i saben fer-ho.
Doncs molt interessant aquestes reflexions que ens han fet avui la Núria Jiménez i també la Lourdes Molina. Han parlat d'aquests projectes d'educació infantil a Nicaragua en col·laboració amb Sant Just Solidari. Moltes gràcies a totes dues. Que vagi molt bé i molta sort. Fins aviat. Moltes gràcies. Adéu, bon dia.
2 quarts i mig d'una de seguida arriba la Miracle Serra per parlar-nos, per portar-nos una setmana més una recepta de cuina amb fruita. Serà prou després d'escoltar aquest tema de The Killers.
On the corner of Main Street Just trying to keep it in line You say you want to move on and You say I'm falling behind Can you read my mind?
I never really gave up on breaking out of this two-star town. I got the green light, I got a little fight. I'm gonna turn this thing around, can you read my mind?
Good old days, the honest man In restless heart, the promised land A subtle kiss that no one sees A broken wrist and a big trapeze I don't mind, you don't mind Cos I don't shine, you don't shine Before you go
It's funny how you just break down Waiting on some sign I pull up to the front of your driveway With magic soaking my spine Can you read my mind?
Drop dead dream, a chosen one A southern drawl, a world unseen A city wall and a trampoline But I don't mind, you don't mind Cos I don't shine, you don't shine Before you jump Tell me what you feel
Can you read my mind? Slipping off into...
No, no.
La informació més propera al just a la fusta. Bits, molt més que nits d'electrònica. Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit.
Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2.
Un moment ara per parlar de cuina, saludem la Miracle Serra, molt bon dia Miracle. Hola, molt bon dia. De cuina Miracle, situada a l'Avinguda Indústria número 1, per parlar cada setmana, donar-se de diferent, cada setmana durant aquest mes, recordem que estem fent aquesta secció de cuina, en què cada mes tindrem algun cuina diferent d'aquí Sant Just, i hem començat amb cuina Miracle, per tant doncs tenim cada setmana la Miracle Serra.
que cuina amb fruites perquè recordem que aquestes recetes que hem anat parlant són del llibre cuinar amb fruites que es presenta aviat el dia 22 d'octubre i avui ja deixem estar una mica les amanides i els entrants que havíem fet fins ara per entrar ja en un plat d'aquests que voldrà més estona segurament. Bueno és una miqueta un plat més contundent, és més de fresqueta ja. Exacte es tracta d'una espatlla de xai al forn amb
Dàtils. Per tant, quins són els ingredients? Doncs mira, molt fàcil. Sempre seran ingredients, tots els que jo us ofereixo, molt fàcils. Són coses que es poden fer molt fàcilment. Mai seran complicades. Mira, una espatlla de xai, que també poden ser espatlles de cabrit.
i sal i pebre, 300 g de sabetes mini, que poden ser d'aquestes que venen congelades i pelades, perquè són una mica molestoses per pelar, però si teniu sabetes petites, naturals, millor. Una mica de sucre, una culleradeta, una copeta de jerez, si no teniu jerez pot ser cunyac o pot ser un birranxi,
una miqueta d'aigua, mentega i una cullonadeta d'oli de girassol, no massa, dos cinc grams d'àtils, d'aquests grossos, d'aquests que fan com un dit, que són molt grans, i ja ho tenim, els ingredients. Si ara us passo a explicar com... Com hauríem de fer? Quanta estona trigaríem més o menys? Home, això penso que trigarà una horeta, eh, al forn. S'ha de fer molt temps, doncs. Sí, una horeta. Una horeta perquè quedi ben meloset i ben tendret.
Posem l'espatlla de xai al forn, la salpabrem abans, amb una micarroneta d'aigua a la safata. La deixeu uns tres quarts d'hora o aixesta que veieu que està duradeta.
Quan està així adoradeta, que vosaltres la punxeu, i quan un pelillós ha sortit fàcilment o no ha sortit res de suc rosat, és que està feta i ja la podeu treure. Mentre s'està fent això, posem les sabetes a fer amb una paella amb una mica de rona de sucre i les deixem que es caramelitzin.
hi posem la miqueta de mantega també, hi afegim una copeta del cunyac o del vinranci, el que tingueu, i quan ja estiguin duradetes hi fiquem els dàtils. Deixem que s'avapori tot l'alcohol i ja podeu passar a muntar el plat. Jo, mentre agafo la espatlla de xai, la poso en una safata i tot el voltant amb els dàtils i les sabetes.
i el tenim. És un plat que no té sucs, no és gaire bafós, el xai no queda massa pesat perquè el greix amb l'aigua s'ha quedat diluït, no li afegiu olis afegits ni més grosses i ha de quedar croissantet a la pell, ha de quedar secet.
És espectacular. Si el feu, jo aquest plat el tenim posat al llibre, i el dia que el fèiem, bueno, estàvem desitjant acabar de fer les fotos per menjar-nos-en. A més, la barreja dels dàtils i les seves caramelitzades, suposo que també... Quedava diví. A més, visualment és magnífic. I d'una altra cosa, amb aquest plat quedaria molt bé
acompanyat amb una mica de cuscús cuinat sec, sense res, com si fos arròs, només el cuscús. Una tasseta. Això mateix. I llavors ho edifica una tassa de cuscús i la mateixa quantitat de cuscús que d'aigua. Posa l'aigua a bullir, jo li poso una punteta de color, de color angroc, llavors hi poso el cuscús, dues voltes i tapat en paper film i el deixeu així mitjoreta, quan ja l'escaldeu diguéssim, i després el tapeu.
i després ja podeu utilitzar-lo quan vulgueu. Podeu fer-ho fins al dia abans. És una cosa que li lliga molt. I llavors tindríeu un plat ben complet. Un plat ja de fresqueta. Moltes gràcies Miracle. Que vagi molt bé, bon dia.
A cavall de dos llocs despullat vers el món esquivant decisions somiant que perdo avions. No tingués-me per res tants anys i només he après que no tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar.
No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc. Em convides a dinar i a mitjà pet me n'he d'anar. Em sap greu de debò.
però faig tard a no sé on. Tot a mitges, cap per avall, tot fet i deixat estar. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar.
No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc. Perquè vaig
entre dos llocs d'escollar-nos al món esquivant decisions si obvien que per d'avions no tingués mapes, res, no, tants anys i només de fred, que no tinc temps per pensar
No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc...
No tinc temps per pensar que no tinc temps. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar.
8 minuts i arribem en punt a la 1 del migdia. És moment de tancar el Just a la Fusta d'avui divendres 10 d'octubre.
I ho fem agraïn a la gent que ha fet possible el programa d'avui, per tant, l'Andrea, bueno, al Serveis Informatius, i a la producció del programa, el Carles Hernández i Rius, a la previsió del temps. Avui també hem entrevistat l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, i el cap de la policia local, Joan Ramon Fabra, per parlar dels premis conviu.
En aquesta última hora, a més a més, hem parlat de cuina amb la Miracle Serra de Cuina Miracle i també a la secció de xarxes 06. Avui hem descobert el projecte educatiu de Sant Just Solidari a Nicaragua. Ho hem fet parlant amb la Núria Jiménez i també amb la Lourdes Molina, que treballa directament sobre el terreny.
Des de les 10 ha parlat Carme Verdó i tornarem dilluns amb moltes més coses, com sempre, per explicar-vos què passa a Sant Just i fer-vos els matins una mica més entretinguts. De 10 a una del migdia ens trobareu aquí a Ràdio Desvern. Ara de seguida arriba l'Andrea Bueno amb els Sant Just Notícies. Edició migdia per posar-vos el dia d'actualitats Sant Just 10. Nosaltres marxem. Res més que passeu un molt bon cap de setmana.
Bits, molt més que nits d'electrònica. Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agents de concés o cinema.
Just a la fusta.
If I talk real slowly If I try real hard To make my point here That you have my heart
Here I go I'll tell you what you already know Here I go I'll tell you what you already know If you love me
With all of your heart If you love me I'll make you a star In my universe You'll never have to go to work
You spend every day Shining your light my way If I talk real slowly If I hold your hand You look real closely, my love
I might understand Here I go I'll share what you already know Here I go I'll share what you already know
I'll make you a star if I ever live alone. You'll never have to go to work. You spend it every day shining your light my way.
Here I go I'll tell you what you already know Here I go I'll tell you what you already know
I'll make you a star in my own rivers. You'll never have to go to work if you spend it.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Una vintena de Sant Justencs i Sant Justencas van ser reconeguts ahir amb els Premis Conviu 2014. L'escola d'arts gràfiques d'Antoni Algaró va acollir l'entrega dels guardons que volen reconèixer els Sant Justencs que hagin destacat pels seus actes cívics de convivència i en benefici de la comunitat. Amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies d'edició migdia d'avui divendres 10 d'octubre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Lluís Manfort serà el cap de llista d'iniciativa per Catalunya avers a les eleccions municipals l'any que ve. L'Assemblea Local del Partit ha decidit que l'actual portaveu d'iniciativa serà l'encarregat d'encapçalat la llista ecosocialista. L'Ajuntament de Sant Just obrirà el públic als jardins de la masia Can Freixas. És un projecte que el consistori encarregat a l'àrea metropolitana. A més, també s'ha encarregat la revisió de tot el parc de la Bonaigua.
I també parlarem de les activitats al cap de setmana. Demà dissabte Swing solidaria les escoles, TAS literària a l'Ateneu i tret de sortida a la Semana Cultural de la Casa Regional d'Extremadura i diumenge segon passeig creatiu per la Vall de Sant Just.
Bon dia, una vintena de Sant Justencs i Sant Justenques van ser reconeguts ahir amb els Premis Conviu 2014. L'Escola d'Arts Gràfiques Antoni Algaró va acollir l'entrega dels guardons que volen reconèixer els Sant Justencs que hagin destacat pels seus actes cívics de convivència i en benefici de la comunitat. Els promou la policia local. Sant Just Notícies.
L'any 2012, la policia local va idear aquests premis per posar en valor el paper altruista de molts veïns i veïnes a l'hora d'ajudar els altres o col·laborar activament en la vida local. Aquesta ha estat la segona edició, que segons el cap de la policia, Joan Ramon Fabra, s'ha obert més a la ciutadania. Ha parlat el just Alaphosta. La diferència amb aquest any, amb el del 2014, és que s'ha obert més a la ciutadania. I per tant, quasi tres quartes parts de les persones que estaven promogudes el premi
venien o de sol·licituds directes de veïns que proposaven a una persona en base als valors que es mentaves abans o d'altres departaments, per exemple, de l'Ajuntament que podien proposar també gent.
L'objectiu dels Premis Conviu és, per tant, destacar els valors de generositat que potser sense ser-ne del tot conscients, aquesta vintena de Sant Justencs han demostrat. Persones altruistes, persones que moltes vegades no són gaire conegudes perquè no són una entitat o són gent molt...
però que el dia a dia estan fent tasques que ens podríem quedar parats. Són persones que, per això, altruïstament estan fent aquestes activitats que propicien que les coses funcionin, que hi hagi més convivència, etc.
El reglament dels Premis Conviu estableix que poden presentar candidatures, entitats locals, persones a títol individual, els serveis municipals i el Consell de Seguretat i Prevenció, Vialitat i Mobilitat de Sant Just. Aquesta edició s'han fet una trentena de propostes i d'aquestes una comissió ha destriat i puntuat les nominacions. D'aquí ha sortit la vintena de guardonats. Sant Just Notícies.
Els premiats han estat Ricardo Quezada i Angel Concillo per la seva col·laboració amb el rebost d'aliments, Núria Jiménez i Montserrat Giró per la tasca voluntària amb diferents entitats socials, Jaume Rui per la seva vinculació amb el món associatiu i per la seva tasca al capdavant de l'Associació de Veïns de Sant Just,
i Rosa Maria García per la seva dedicació com a presidenta del Club de Patinatge Artístic, entitat que no presideix des d'aquesta temporada. També han rebut un premi Conviu, Dolors Monclús per la seva tasca social ajudant a persones discapacitades, Miguel Ángel Castillo per la seva implicació en activitats esportives, Víctor Mazana per la seva col·laboració amb la policia local,
Lluís Rambant, per la seva vinculació amb l'Arxiu Històric, cedint el seu fons fotogràfic i joves dels habitatges socials de persones discapacitades d'Esproceat, com a exemple de bona convivència i civisme. Més homenatjats en estat, José Real, conserge dels habitatges del milenari, per la constant dedicació a la gent gran. Ramon Aguadé, de la Comissió de la Cavalcada de Reis, per contribuir a preservar la tradició popular. Pere i Eduard Pedrosa, per compartir el seu llegat a través del Museu de Camp Pedrosa.