Un home de 31 anys, veí de Barcelona, ha mort. I l'accident també ha fet un ferit de gravetat, un home de 42 anys, un ferit del qual encara no s'ha especificat l'estat. Tots dos han estat traslladats a l'Hospital del Mar de Barcelona. El sinistre ha deixat un segon ferit, que ha estat traslladat a l'Hospital de Sant Pau. Hi han intervingut quatre patrulles dels Mossos, policia local de Santa Adrià, Guàrdia Urbana de Barcelona i quatre ambulàncies del CEM.
Uns 700 veïns de la comarca del Pallar Sobirà estan a aquesta hora sense llum. És a causa d'una incidència vinculada amb la neu. Endesa espera recuperar el subministrament a partir de les 11 del matí.
Són veïns de l'alt A9. Protecció civil activat en fase de prealerta del pla Neucat. Aquesta nit ha nevat amb intensitat al Pirineu. A Viella han caigut 36 centímetres de neu. A Núria, per exemple, hi ha la bona aigua 59 centímetres de neu. Protecció civil ha activat una altra alerta. Aquesta és pel Fort Vent, que m'ho fa a Catalunya. Els cops són especialment forts a l'Empordà. Per exemple, a Port Bou ja s'han registrat ratxes de fins a 100 quilòmetres per hora.
Expectació a la comarca de l'Alt Empordà per les sancions que prepara el Govern Central contra la prostitució a la carretera i en el marc de la nova llei de seguretat ciutadana. El Govern Central treballa en l'elaboració d'aquesta nova norma que preveu multes de fins a 600.000 euros per manifestacions no autoritzades. Tomàs Gil és expert en dret constitucional.
que es pugui sancionar, que n'hi hagi una pressió social organitzada des del punt de vista de l'estat democràtic en relació a impedir que en un parc públic es puguin consumir estupefaents o que es puguin exercir accions de prostitució. Finalment, el govern central aprovarà l'anomenada llei Fernández la setmana vinent. Notícies en xarxa
just a la pusta.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 d'avui divendres 22 de novembre. És el moment de començar el Just a la Fusta d'avui, que, com sempre, durarà des d'ara i fins a la 1 del migdia i tindrem moltes coses. Començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, Carme. A punt per conèixer detalls de notícies vinculades amb el cap de setmana, etcètera, etcètera. També parlarem de l'actualitat del dia a través de la premsa, el recull que fem cada dia amb el Marc Marvà i parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius.
A la segona hora, a les 11.10, parlem amb la Laia Òbia de la productora Paral·lel 40, perquè avui es projecta el documental del mes Sant Just, que és a Pro For Adoption, i fa bastant bona pinta. Parlem amb ella perquè ens doni més detalls a la segona hora del programa.
També farem la tertúlia amb la Mercè i la Cristina, d'actualitat, com cada 15 dies, i cap a dos corredors, aproximadament, connectarem amb l'Institut de Sant Just, en aquesta secció que fem també cada divendres, per sentir què és el que pensen els nens i nenes de l'Institut. Posem-li 10, es diu, en la secció. Queren palca i tot, eh? Sí, amb una música molt guai. Sí, sí, sí.
I a la tercera hora tindrem a la Rosa Sort amb les notícies curioses dels videoclips amb la Clàudia Barberà i les estrenes de cinema amb el Xavi Roldán. Tot això a partir d'ara i fins l'una del migdia i com sempre comencem amb les notícies de Sant Just.
I començarem, Andrea, parlant de... T'ho he preguntat abans d'entrar i ja me n'he oblidat. I la veritat és que no recordo l'ordre, per tant parlarem d'una activitat que tindrà lloc aquest cap de setmana a Sant Just i de fet a tot el Barç Llobregat, perquè se celebrarà diumenge en concret la primera marxa del Barç Llobregat contra la violència masclista. És una marxa mancomunada amb altres municipis de la comarca que acabarà amb un acte central al parc de Torreblanca.
i a Sant Jus totes les persones que hi vulguin participar estan citades diumenge a les 10 del matí a la placeta del Walden. Allà hi haurà una activitat de Qigong amb tot i Bernstrom, de l'estudi de dansa Totoguri, un esmorzar i es lliuraran mocadors de color lila i aleshores s'arrencarà la marxa cap al parc de Torreblanca.
Allà es farà l'acte central que comptarà amb la lectura del manifest contra la violència masclista amb Sio Lerma, que és guanyadora de la sisena edició del Premi Literari Delta. També es farà un record a les dones assassinades aquest any i una actuació de l'Escola Municipal de Música i Dansa, Miquel Pongilupi. Tot plegat per commemorar el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència de Gènere, que és dilluns, dia 25 de novembre. I recordem que Sant Just...
El grup d'activitats es farà dilluns a la tarda amb uns actes que impliquen directament el jovent. A la plaça Verdaguer es farà una representació teatral, la lectura del manifest contra la violència de gènere i una lectura musicada de poemes amb alumnes de l'Institut. I al Casal de Joves, també dilluns, es farà un taller de defensa personal en clau de gènere i s'inaugurarà una exposició de fotos titulada Dona Viva de l'associació Dona Viva d'Arenys de Amunt, que es podrà visitar fins al dia 2 de desembre.
Molt bé, Andrea, t'he tret un segon el micròfon, però no, irem cap a la intenció. Parlem ara del documental del mes que es projecta aquest vespre a Sant Just. Sí, aquest vespre, quarts d'an nou, tindrà lloc la nova projecció del documental del novembre, que com has dit serà Approved for Adoption, dels directors Jean i Loren Boló, que és un documental que es va fer entre França i Bèlgica l'any passat.
i es passarà en versió original en francès, amb subtítols en català. I si voleu anar-hi, que sapigueu que l'entrada pels socis i sòcies costa 3 euros, els socis i sòcies de l'Ateneu, i 5 euros per la resta, pel públic en general. Recordeu que serà dos quarts de nou del vespre, la sala del 50 anari de l'Ateneu, i d'aquí una estona coneixerem més detalls amb la Laia Òbia.
Exacte, que serà d'aquí una hora aproximadament. I acabem parlant d'un congrés o unes jornades de portes obertes per la gent que es vulgui casar, no? Sí, que se celebraran aquest cap de setmana a l'hotel HLG City Park Sant Just, és la dotzena fira de casaments i comunions d'Euphoria Celebraciones.
Una fira que ofereix les darreres tendències en aquest tipus d'esdeveniments. Un dels objectius de la fira és donar idees a les persones que ja assisteixin a l'hora de preparar un banquet o una celebració així, per exemple, pel que fa als vestits, a les flors, a les fotos i als vídeos, a les invitacions o fins i tot pel que fa a la perruqueria.
L'hotel HLG City Park també mostrarà les seves instal·lacions per poder fer una boda, un banquet o una comunió en els jardins que tenen i en el saló d'actes. L'entrada és totalment gratuïta i es duraran a terme diferents concursos, si voleu assistir-hi, que es farà demà i dissabte, demà, dissabte i diumenge, volíem dir, des de les 11 del matí fins les 8 del vespre. Doncs ja ho sabeu, aquí a Sant Jus, la gent que es vulgui casar té una oportunitat per descobrir noves tendències. Exacte.
Ara passen 10 minuts de les 10 i és moment de fer l'apunt musical del dia. Avui hi ha alguns concerts a Barcelona. De mi xiva no en parlarem perquè en vam parlar dimecres, que és quan començaven a fer aquest final de gira. I el que fem és parlar de la iaia, que també actua avui, de fet a la 2 de l'Apollo. Al costat? Sí, al costat. Molt bé. Una mica més d'hora, per això em sembla, que és actuant a dos quarts de nou.
presenten de fet el seu segon disc, aquest que sentim de fons es diu Explosor i forma part del seu primer disc que es deia Les ratlles de banyador i ara presenten un que es diu Onés la màgia, és una mica més fosc, no és tan així folk i popi i tenen so més electrònic i sí, no és tan amable tot plegat però bé, en tot cas promet i els acompanya també de talonera
Núria Graham que també és una molt bona veu del panorama actual és a dir que és un concert que pot ser una bona proposta per aquest vespre entre 12 i 15 euros suposo que 12 si es compreu encara ara i 15 si aneu directament a la taquilla però no sentirem aquesta cançó explosió sinó que sentirem una versió que tenen d'Antònia Font del guai d'Antònia Font que jo la trobo gairebé millor que l'original en sèrio? mira que ja és bona l'altra
A veure què et sembla. A veure què et sembla.
que sexy, que dolça, que freda, oh yeah. La zebra passa un semàfor i cos dismonta un bidet, cosmètics i margaretastor, ja sé com s'escriu, Juliet, jo canto a la rosa i al cactus i també...
Hi ha pis que hi ha un pistatxo avui. Que divertit el que escric quan estic avorrit. Per exemple, el teu cos al jersei d'estallit al carrer blanc de sol. El meu cos a damunt, per exemple, el teu llit de perombra i llençols amb el termo espatllat. Per exemple, a dormir.
Jo canto a la lluna i l'estrella, a la jungla i al bosc animat, trenal, baixet, l'avioneta i el teu sumari aquí aparcat. Jo canto a la fruita vermella i quan acabi riuré, que la veig nena o fas princesa, oh yeah.
Que divertit el que escric quan estic avorrit, per exemple, el teu cos al tercer i destanyit, el carrer blanc de sol, el meu cos a damunt, per exemple, el teu llit de penombra i llençols amb el termo espatllat, per exemple, dormits.
T'ha divertit el que he escrit quan estic avorrit. Per exemple, el teu cos al xercei d'estanyit al carrer blanc de sol. El meu cos a damunt, per exemple, el teu llit de penombra i d'ençols amb el terme espatllat. Per exemple, dormir...
Just a la fusta.
En punt un quart d'onze del matí, és moment ara de posar-nos el dia de l'actualitat i fer un repàs a la premsa d'avui, per això saludem el Marc Marbà. Bon dia Marc, què tal? Molt bon dia. T'he trasllegit tots els diaris i ara ens expliques una mica què és el més destacat. Rebassem les portades que també diguem que hi ha varietat i avui comencem a parlar del diari ara que porta una exclusiva bastant potent.
Sí, exclusiva del diari Ara, amb el titular on ens deixa el nou Camp Nou. Per tranquil·litzar tothom, no és que s'hagi construït, sinó que s'ha descobert on es podria fer o quina seria la zona.
on el nou Camp Nou es faria exactament. Entre Barcelona i l'Hospitalets, si els socis del Barça voten per fer un nou estadi, serà a cavall de les dues ciutats, perquè tothom ens entengui entrant a Barcelona des de la Diagonal, des de Sant Just, doncs a mà dreta, on...
Hi ha els esports UV i entre... O sigui, una mica abans ja era el Camp Nou. Sí, exacte. Entre els esports UV i el Camp Nou actual, en aquella zona, quedaria una mica encaixonat entre el Polo, l'Hospitalet Nord, totes aquestes zones. Hi ha un espai, hi ha el Ministadi també. Estiria Terra.
El Ministadi, doncs, el que es portaria és a vendres i el Ministadi té uns camps anexes propis, també, que aquells camps anexes també s'haurien de fer servir i en aquesta zona hi hauria el Nou Camp Nou i també s'entén que el Nou Palau Blaugrana.
Per tant, això és el que porta el diari ara. Es veu que fins i tot hi ha un preacord a tres bandes, preacord entre Futbol Club Barcelona, Ajuntament de l'Hospitalet i Ajuntament de Barcelona i, per tant, si es dugués a terme es faria en aquesta zona de la ciutat. Hem de dir, però, que recordem
El Nou Camp Nou només es farà si els socis voten a favor en una consulta que està prevista fer l'any 2016. Una consulta que sembla que s'allargui més que la consulta de la independència. Són les dues consultes que Catalunya està pendent. I es posarà a consulta. Podran votar els 200.000 socis del Barça per decidir si el Nou Camp Nou es farà o no. I avui aquest projecte emblemàtic a la portada del diari Ara.
Molt bé, doncs és la primera portada que repassem. Ens fixem ara en la del periòdico. Què ens explica? Setja a les vagues. Aquesta és el titular que ens deixa Rajoy mirar a la dreta amb una altra reforma. El president anuncia una llei per regular els serveis mínims en conflictes laborals. La iniciativa arriba després de l'aturada d'escombriaires a Madrid i acontenta l'ala dura del PP. Recordem, ahir el periòdico destacava
que es farà una llei en contra, una llei per fer més complicades les manifestacions. Ara també anuncia una llei per regular els serveis mínims en conflictes laborals. Per tant, totes les vagues, totes les manifestacions, totes les reivindicacions que s'estan fent, doncs sembla que amb aquestes noves lleis tot serà una mica més complicat. Molt bé, doncs és el que tenim al periòdic, La Vanguardia. Quin titular principal ens porta?
Rajoy anuncia una rebaixa de l'IRPF que s'aplicarà el 2015 recordem conseqüència d'ahir de l'entrevista que va tenir Mariano Rajoy que ho destacàvem ahir justament pel matí amb l'última hora i aquesta confirmació que baixarà l'IRPF bé, fins que no ho veiem crec que no s'ho creurà ningú però això és el que diu és la voluntat que ha expressat de moment és això només
De moment ja sembla que sigui molt. El president pretén mantenir el mateix equip ministerial, tota la legislatura, i algunes de les frases que ens queden del president del govern central és que no tinc intenció de remodelar el meu govern abans de Nadal i si puc no ho faré amb tota la legislatura, això en relació amb alguns ministres com a
José Ignacio Bert, que diu, Bert ha complert el programa electoral del PP. Ha estat molt valent, té el ple suport del govern i del president. Per tant, noves reformes, si hi hagués nous ajustos perquè fossin necessaris, no serien dels nivells que hi ha hagut fins ara. No tocarem l'IVA curt termini, el que sí que volem és abaixar l'IRPF.
Doncs a veure si al final es compleixen els seus pronòstics o les seves promeses. Ja sabem que no és de complir promeses. El que diu que no descarta tocar l'IVA, això potser sí que ens ho creiem.
A veure si... Sí, exacte. Això segurament no és tan difícil de mantenir-se, de complir-se. Passem ara a actualitzar la informació a través dels digitals. El 324 ens obre a parlar-nos d'aquest succès de Londres en llibertat sota fiança als dos acusats d'esclavitzar tres dones durant 30 anys. Les dones van ser rescatades el 25 d'octubre.
en un pis del sud de la capital britànica. És el tema principal d'aquest digital. També ens diu, però, que comença la temporada d'esquí, que aquesta setmana obren la majoria de les estacions d'esquí catalanes i dijous, ahir, ja es va avançar la de Masella.
Després també se'ns parla de l'esborrany per convocar un referèndum sobiranista consultiu el 2014. TV3 i Catalunya Ràdio han tingut accés a aquest esborrany del document dels partits favorables del dret a decidir per demanar a l'Estat el traspass de competències que permeti fer la consulta sobiranista. El portaran al Parlament el 4 de desembre i en cas que guanyés el sí, Estat i Generalitat haurien de negociar per tal de convertir en realitat jurídica la voluntat del poble.
I també, en lletres bastant grans, avui, justament fa 50 anys, de l'assassinat de JFK. Passant que portem tota la setmana com a Morando, ja no sabem quin és el dia... És avui, el dia oficial. És avui, oi? Més qüestions. Lara.cat ens continua parlant del tema del Camp Nou, però també destaca d'aquest matí declaracions d'Albert Rivera, el president de Ciutadans, que ha dit a Catalunya Ràdio que Catalunya té una història pròpia, sí, i la regió de Múrcia també.
Diu que no sap què farà si mai guanya el sí la independència, encara no ho ha decidit. I bé, aquests són... Es muntarà un iglú a Finlàndia i marxarà el país. Són aquests alguns dels temes que destaquen d'aquest matí, és l'actualitat d'aquesta hora.
Passem ara per l'enclau internacional, Marc, què ens destaques avui? Sí, doncs... Ai, abans m'he colat una portada, no? Anem a roda, anem a roda teva perquè destacaves el... Ah, ens hem colat amb una portada... El punt avui, com que no tenim el diari, però l'havies impresa i tot, val la pena comentar ni que sigui què ens diuen, no?
La portada del punt avui on ens diu en la recta final és una portada molt semblant a la del periòdico de Catalunya on després d'aquesta entrevista de Mariano Rajoy diu la política catalana afronta un final d'any decisiu per posar d'acord al bloc sobiranista l'acostament entre els partits topa amb diversos esculls i després dona tres punts que són diguéssim els tres reptes que els hi queda a la política catalana
Des d'ara fins al 31 de desembre d'aquest 2013. Punt número 1. Siu i Esquerra discrepen sobre com pactar la consulta amb Madrid. Punt número 2. La pregunta continua en debat a poques setmanes del límit. I punt número 3. La possibilitat d'una llista sobiranista a Europa es manté. Molt bé, doncs és el que ens diu el punt avui. Ara sí, en clau internacional, que de fet és que deies que enllaçàvem una mica amb aquesta informació que estàvem comentant.
Sí, perquè informació, si més no, xocant en els temps en què vivim i sobretot en el país en què s'ha produït. 30 anys d'esclaves, 3 dones, van fugir ahir d'una casa de Londres on vivien aterroritzades.
I ho han estat fent durant 30 anys vivint sota l'esclavitud, ni més ni menys, de dos senyors grans anglesos. L'esclavitud domèstica de tres dones sense aparent relació familiar entre elles, que durant tres dècades van treballar per una família sense atrevir-se mai a escapar-se.
Es veu que sí que els deixaven sortir de casa, però mai els van deixar escapar-se. Les víctimes de l'esfereïdor delicte són una noia de Malàisia o una senyora de Malàisia de 69 anys, una irlandesa de 67 i una anglesa de 30 que va néixer en captivitat. Per tant, si va néixer en captivitat, tota la vida sent una esclava, 30 anys d'esclavitud, un home i una dona, tots dos de 67...
van ser detinguts ahir en connexió amb aquest succés. Les tres dones van sortir, s'explica, pel seu propi peu de la casa, és a dir, després de 30 anys d'esclavitud acabes sortint pel teu propi peu de la casa. La policia no ha revelat l'adreça exacta perquè... algun sonat, jo crec que... Encara exacta, sí, sí. Encara podria fer alguna cosa greu. El 25 d'octubre, després de diverses setmanes de contactes,
Amb representants de l'organització no governamental Freedom Charity les van ajudar a sobreposar-se la por de potencials represàlies i ara mateix no se sap de quin tipus d'amenaces o càstig eren objectes.
es troben amb supervisió mèdica i psicològica en un parador desconegut ha sortit això a la llum doncs quasi un mes després s'ha tingut molt tancat diguéssim el tema no s'ha explicat perquè recordem des del 25 d'octubre que va existir això i el que sí que han dit els metges és no ha existit cap tipus de delicte sexual i les víctimes tenien un grau de llibertat limitat per tant
Com a mínim no hi ha hagut abusos, si més no, això és el que diuen els metges. Però Déu-n'hi-do, estar tancat a casa durant 30 anys és un abús tan important. Ser un esclau, és a dir, el segle XXI ha tingut durant 13 anys esclaus a Europa. A Londres. A Londres, sí, sí. Doncs Déu-n'hi-do, tenim més temes en clau internacional, Marc?
Doncs també ho deies, i avui, finalment, després d'aquesta llarga setmana, 50 anys de la mort de Kennedy, unes 50.000 persones et apairan avui amb invitació d'Eli Plaza, que és una de les places americanes més famoses, Dallas, que es troba a Dallas. Dallas rep un milió de turistes a l'any, i a Texas el més visitat és a l'Alamo. I podrem veure la Vanguardia, si voleu,
com una reproducció del que va passar ara mateix fa 50 anys, el tret que va rebre John Fitzgerald Kennedy amb aquest cotxe presidencial que passejava i una reproducció una mica gràfica
del que va passar exactament, des d'on va rebre el tret i també una explicació de Lee Harvey Oswald, que va ser l'acusat un cop ja mort de qui va disparar en aquell moment president dels Estats Units. Doncs una bona manera de recordar una mica tota aquesta història i entendre una mica millor què és el que va passar ara fa 50 anys. Més temes, la fotografia de portada, que també fa dies que no la repassem. Què hi tenim?
Doncs avui la fotografia de portada coincideix en primer de tot el Punt Avui i el periódico amb el cigarret electrònic. Veiem dues persones fumant aquest cigarret electrònic perquè va amb consonància que la Generalitat equiparà el vaporitzador
el tabac i el vetarà en edificis oficials. O sigui, Salut vetarà els ICICs, que es diuen així ara, de manera moderna, i el govern els vol prohibir els espais públics tancats. Per tant, dues fotografies en portada, tant en el diari El Punt com al periódico,
de gent fumant aquest cigarret electrònic. El diari Ara, fotografia aèria d'aquesta nova zona del Nou Camp Nou, aquesta zona que explicàvem entre Barcelona i l'Hospitalet. Recordem que el Nou Camp Nou ja té zona a Barcelona i entre Barcelona i l'Hospitalet en cas que es construís i que la consulta sortís positiva. I La Vanguardia, fotografia de portada
ni més ni menys que del monument del president Kennedy a Dallas amb la figura del seu fill saludant el funeral i amb flors a sobre d'aquest monument. Em quedo amb la fotografia de la Vanguardia amb aquest monument del president Kennedy a Dallas i amb algunes flors a sobre seu perquè amb molt poc ens diu molt aquesta fotografia.
Molt bé, Marc. Doncs ara mirem una mica enrere. És moment de fer retrospectiva i fixar-nos en altres portades del 22 de novembre. Per exemple, fa 20 anys, el 93, el titular principal era en clau econòmica, moderació en la caiguda de beneficis empresarials. El 85% de les societats que cotitzava la vol s'havia reduït.
La plantilla era el tema principal. També es parlava d'un ferit greu als incidents que hi havia hagut pel 20N a Madrid. Hi havia hagut un altercatge entre grups d'ultradreta i antiracistes. Hi ha una imatge d'aquests grups d'ultradreta que comemoraven fer un homenatge a Franco i a José Antonio.
i amb banderes nazis, directament amb l'insignia nazi i després que havien xocat, doncs, ho havien coincidit fins i tot s'havien trobat a prop on hi havia una manifestació antiracista i havia acabat una mica malament tot plegat. Això fa 20 anys. En fa 15, el 98, el PP van patjar en 4 punts el PSOE, el tema principal, la confiança en Naznar creixia però Borrell li superava en preferències i Maragall es convertia en el dirigent socialista més valorat a tota Espanya.
Sánchez Llibre era el nou home fort d'Unió, s'havia designat com a secretari d'organització, i França i Espanya s'agradaven l'enllaç de l'AVE pel 2004. Entre França i Espanya, és a dir, aquest AVE que arribarà d'aquí 15 dies, això era fa 15 anys d'aquesta notícia.
Fa 10 anys, abalt del PSOE a Maragall per negociar amb Esquerra. El comitè federal donava suport a l'estratègia de Zapatero. Pujol desautoritzava Rajoy per reunir-se amb empresaris i Zaplana acusava el PSOE de l'auge d'Esquerra.
També se'ns anunciava que el príncep Felip i la Letícia Ortiz es casarien el 22 de maig de l'any següent i de les armilles reflectants als cotxes, al cap de sis mesos, era l'ús d'aquesta peça que seria obligatori i s'anunciava ara fa deu anys obligatori que de cop que se sortís del cotxe en plena calçada i ara ja ens hi hem acostumat a veure. Sí, en aquell moment va ser molt... Sí, sí, ara m'ha sorprès veure-ho així com a portada. Vaig aixecar molta polseguera i ara és el més normal del món, no? Sí, sí.
I la fotografia és la Barcelona del Fòrum, és la imatge del Fòrum a mig fer, eren les obres que l'estaven fent tot just fa 10 anys, al litoral de Barcelona, escenari del futur Fòrum Universal de les Cultures, que ara també és molt escenari, sobretot de molts concerts i festivals. Podem veure com era aquesta imatge a mig fer, aquí al litoral barceloní. El Fòrum és allò tan gros que s'ocupa un cop a la setmana, no?
Això que jo penso que hi ha festivals i coses encara almenys poden donar una rendibilitat, perquè si no fos per això... I skaters que hi patinen, perquè poc més. I fa 5 anys, 22 de novembre del 2008, l'Ukoi l'oferia 9.000 milions d'euros pel 30% de Repsol, era aquest el tema principal. Després se'ns deia que als Estats Units reconeixia que perdia poder i influència. El Consell d'Intel·ligència Nacional advertia al govern...
Sobre aquesta nova realitat, els crítics del PP s'organitzaven contra Rajoy, eren Eduardo Zaplana i Carlos Aragonés, això fa cinc anys, i també se'ns parlava de Magdalena Álvarez, la ministra que tornava a somriure a Catalunya, trepitjava una obra de Barcelona des del mes de febrer.
i havia visitat la Tessut, que era la nova terminal de l'aeroport del Prat. Això fa 5 anys, 22 de novembre del 2008. D'aquí ens n'anem a les contraportades d'avui divendres, 22 de novembre, però del 2013. Comencem per la de la contra de la Vanguardia. Em va degullar d'orella a orella i em va clavar 16 punyalades.
Sí, la veritat que testimoni molt dual que tenim avui a la Contra de la Vanguardia, Marta Anguita, protagonista d'un documental sobre el maltractament. La maleta de Marta, es diu aquest documental. El seu exmarit va decidir atropellar-la i degullar-la. Després d'11 anys de presó està en llibertat, el seu marit, i ella és una pròfuga. Només Amnistia Internacional va decidir ajudar-la, però continua sent una dona alegre, ens explica l'Imma Sanchís,
capaç de riure de la seva pròpia desgràcia i valenta. Dirigida per Gunter Schweiger, protagonitza el documental La maleta de Marta, que explica aquesta història i la dels agressors en programa de rehabilitació a Salzburg, on hi ha més morts per violència sexista que a Espanya. El ministeri austríac ha decidit utilitzar aquest documental perquè els nois entenguin aquesta profunditat del maltractament
i la gent que l'interessi veure'l se matrà aquest diumenge, dia 24, a les 12 de la nit, a la 2 de Televisió Espanyola. I explica Marta Anguita, i realment el testimoni és bastant tenebrós, hem llegit-ho, quan diu, el seu marit la va apunyalar i també em va degullar, expliqui-m'ho, pertanyo a una família de classe mitjana alta i als 18 anys...
vaig començar a sortir amb el que es va convertir en el meu marit, em vaig casar als 26 i em vaig separar als 45. Mai no li vaig aixecar la mà, mai, el seu maltractament era psicològic, però jo no me n'adonava, van ser les altres persones les que em van obrir els ulls, em menyspreava sovint, no serveixes per res, ets una mala mare, sense mi no sobreviuries i m'insultava davant de les meves filles, tot et va anar pitjor...
Fins que els amics la van insistir que la tornaria boja i que s'havia de separar. I, per tant, finalment es va separar quan les seves filles tenien 11 i 13 anys i un any i mig després va tenir lloc l'agressió. És a dir, un cop ja separada Marta Anguita, un any i mig després va tenir aquesta agressió, però ella li dóna molta importància al llarg de tota l'entrevista
el maltractament psicològic que va patir anteriorment i el fet d'ella no sobreposar-se en aquest maltractament psicològic diu que és el que la va portar al seu agressor un any i mig després de la separació a sentir-se valent per atacar-la.
La veritat que un testimoni per aprendre'n molt. Ens pot ensenyar alguna cosa Marta Anguita i aquest reportatge diumenge dia 24 a les 12 de la nit a la 2 de Televisió Espanyola la maleta de Marta.
Doncs molt interessant aquesta entrevista i, evidentment, també aquest documental. Avui podem fer aquest testet a la contra de la Vanguardia. Passem ara cap al periòdico on llegim que a la Caixa em veien com un bitxo raro l'Antipreferents. De qui ens parla? Ens parla d'en Jordi Urrutia, que va ser tècnic informàtic a la Caixa, a la Ietana i a Bànquia.
I realment és espectacular llegir aquesta entrevista perquè em pots adonar de quantes persones van col·laborar o van prendre partit o van ser responsables de tot el que va passar amb els canvis de les preferents, sobretot a la Caixa i a Bankia. Perquè en Jordi Urrutia era un dels tècnics informàtics
que va permetre, o era un dels tècnics informàtics que va dur a terme els canvis a nivell tecnològic que hi havia. Els diners que tenien la gent a la Caixa passaven de ser de termini fix a preferents i després passaven a ser de preferents, passaven finalment en borsa a ser accions. I ell era un dels tècnics informàtics de Caixa Lailletana i de Bankia
que anava fent aquests canvis i ens explica que ell al·lucinava del que li demanaven que fes. És a dir, ell es anava sorprenent i anava fent preguntes i deia però aquests diners que vam posar en terminis fixes ara els hem de canviar-los a preferents i aleshores ell a poc a poc explica que a través de la seva feina i del que li demanaven que anés fent
se n'estava adonant de l'estafa que s'estava produint, que ell va intentar-ho. I que ell també estava col·laborant, no?, en el fons. Clar, ell estava col·laborant en el fons, però alhora ell no era el responsable, sinó que ell l'únic que feia era obeir ordres que li demanaven. Però que ell va ser una de les persones que, com a informàtic, com a tècnic informàtic,
va portar tot aquest procés i que li van caure les llàgrimes, explica, quan un dia va sortir de l'oficina i es va trobar 100 persones davant de l'oficina on ell treballava protestant en una manifestació i va veure dos senyors de 60 anys plorant perquè aquells diners que tenien, doncs,
Es va sentir responsable, es va sentir responsable i ara ell ja ho ha deixat i ha escrit un llibre sobre tot això que explico. El que em sorprèn és que en tota l'entrevista no diu com es diu el llibre. Ah, estrany. No diu com es diu el llibre. Ostres, no en fallo, no? Molt estrany. El seu autor i el protagonista és en Jordi Urrutia.
Doncs un testimoni també molt interessant avui, de moment portem dues contraportades que val la pena llegir. Acabem amb la contraportada de Lara, que és aquest doble article setmanal de Xavier Bosch. Avui tenim La vida segons Woody Allen i La veritat segons Malala.
Sí, i avui en Xavier Bosch, si hi ha coses que és un article d'opinió, avui és article d'opinió, perquè directament parla d'en Woody Allen, de la seva experiència pròpia d'en Xavier Bosch quan va anar al cinema a veure Blue Jasmine i aquesta nova pel·lícula de Woody Allen on Xavier Bosch
considera que Woody Allen s'ha fet gran, diu, perquè Woody Allen d'aquí 10 dies farà 78, explica, i sembla que tot d'una en la seva pel·lícula anual tingui pressa per explicar-nos coses de debò. Això és el que pensa Xavier Bosch.
on diu que aquesta bona pel·lícula de Blue Jasmine sembla que sigui com una redempció de Woody Allen on ara se li acabi el temps i vulgui començar a explicar coses de veritat després d'estar més de 15 anys fent riure a tot el públic.
l'altra mitja part de la contraportada la veritat segons la malala per ell recordem la malala que va rebre ahir en el Parlament Europeu d'Estrasburg aquesta insígnia doncs aquesta malala Joseph Zay va ser a l'Eurocambra donar-lis una altra lliçó segons ell en rebre aquest premi Zakharov doncs ell considera i li dona tota la
recolzament per les paraules que va deixar ahir malala. Recordem, una de les sentències era els nens que no poden anar a l'escola no volen un Xbox, ni un iPhone, ni xocolata. Volen un llibre i un bolígraf. Doncs l'aprovació total de Xavier Bosch a la contra del diari Ara.
Doncs ho llegim avui, com deies a Lara. Acabem ara aquest repàs amb la informació cultural i també la informació esportiva. Comencem per la cultura. Us expliquem que els Monty Byton tornen l'1 de juliol amb un únic espectacle a Londres, també que s'han donat els Grammy Latins i que s'ha premiat a Miguel Bosé, Marc Anthony, Alejandro Sanz y Mala Rodríguez, per exemple...
I l'actor Hugh Jackman ha revelat aquest matí a través d'Instagram que pateix un càncer de pell lleu. L'actor australià s'ha retratat després que li extirpessin un carcinoma de cèl·lules basals i demana als seus seguidors que es facin revisions mèdiques i que facin servir crema solar. I en clau arquitectònica, 17 propietaris d'obres de l'arquitecte Antoni Gaudí s'assumen a la declaració de Maduro, un lobby per vetllar pel llegat d'Antoni Gaudí.
i l'última punt que fem és que han detingut un mosso d'amagatzem per filtrar el nou disc d'Extremaduro. Passem ara a l'actoria esportiva Marc, que ens diuen les portades dels diaris.
Doncs els tres diaris catalans que aposten cadascú per un tema diferent i la veritat que temes interessants i més no els temes que ens deixen en portada. Comencem per El Mundo Deportivo, amb un titular d'aquests semàntics que diu Pinto Bien.
Pinto bien i surt una fotografia de José Pinto en portada amb els seus números, amb els seus registres. 63 partits, 50 gols encaixats. El suplent de Valdés té l'ocasió única de guanyar-se
la renovació 38 anys que té el porter andalús serà titular durant un mes i mig realment si es guanya la renovació amb aquest mes i mig doncs per mi em sorprendrà bastant però bé, 38 anys segueix a la banqueta del Futbol Club Barcelona José Pintó en aquesta portada del Mundo Deportivo que també destaquen a peu de pàgina
La rotura de Messi és de 6 centímetres, recordem el trencament de Leo Messi, que el trencament de Leo Messi en el bíceps femoral, 6 centímetres és el que s'ha confirmat i ho dic perquè 6 centímetres és bastant, és un trencament bastant important.
Normalment Messi no s'havia trencat tant i 6 centímetres, alguns deien, s'està fins al mes de gener perquè es vol recuperar perfectament d'aquesta lesió, fins i tot vol fer una petita pretemporada. Home, trencant-se 6 centímetres... La cosa vara de bo, no? Segurament...
Vull dir que ve molt just a principis de gener. Ja és el termini exacte, vull dir que no para per res més que per recuperar-se de la lesió. No es posarà en forma ni farà tot això que s'explicava, sinó que 6 centímetres és des del dia que es va trencar en partit de Lliga fins, en teoria, el 5 de gener o el dia 11 de gener es recuperarà perfectament d'aquesta lesió.
Doncs és el que ens diu l'esport, no? No, com un deportiu. Ara sí que anem cap a l'esport. A l'esport ens diu patates calientes. Patates calientes.
Jo ho deixo interpretar com la patata caliente, allò que és el clàssic joc que et crema a les mans. I diu, Zubia ha de decidir en un mes el futuro de seis canteranos. Entenc que el patata caliente no seran los seis canteranos. Però bé, això és una interpretació meva. Diu, Bartra és una de les patates calientes o és un dels patates calientes. El Barça li ha hecho una oferta però aún no ha contestado.
amb aquestes renovacions on t'ho havia de decidir el futur en un mes d'aquests sis cantarans, una altra és Montoya, on el Liverpool el vol, Sergi Roberto, on es planteja una sessió ara al desembre,
Tello, que està descontent amb la seva situació actual. I després, dos jugadors com són Isaac Cuenca, que necessita jugar i el club ja li busca una alternativa aquest mes de gener. I recordem a Sanàbria, que s'ha de prendre una decisió gairebé immediata. Se l'ha de convèncer perquè segueix i s'ha de fer en el plaç d'una setmana. Per tant, aquesta portada de l'esport...
amb temes de decidir per al gran secretari tècnic Zubizarreta amb aquestes sis patates calientes que abans del mes de gener s'ha de saber ja alguna cosa i tots sis ja sabran el seu futur doncs veurem com acaba tot plegat acabem aquest repàs amb la portada del nou esportiu que avui no sé si tenen aquests titulars els que ens té acostumats o van una mica més pel camí neutre
Sí, té un titular que tira bastant també per l'humor i es diu Serveis Mínims. Serveis Mínims és el titular del nou esportiu i tot bé, conseqüència de les baixes que ahir es va també reconèixer la baixa d'Albes que engreixa aquesta llista de baixes de se suma a Leo Messi se suma a la baixa de Tello, se suma a la baixa de Víctor Valdés. Per tant
La llista de baixes i el Tata Martino perd la meitat dels titulars contra el Granada. Podria haver de recórrer el filial per completar fins i tot la convocatòria. Molt bé, doncs és el que ens deixa aquesta portada esportiva. És l'última en què ens fixem avui. Gràcies, Marc, i que vagi bé. Fins ara. A vos, fins ara.
Ara passa un minut de tres quarts d'onze, és moment per parlar del temps i per això saludem tot seguit el Carles Hernández i Rius, que ara entra ja a aquest estudi per parlar de la predicció de cara a cap de setmana, d'aquestes temperatures tan baixes, aquest fred que tenim ja d'hivern, pronosticat i instal·lat del tot entre nosaltres aquí a Sant Just i de fet a tot Catalunya.
Bon dia, Carles. He anat fent una introducció així llarga, però que veia que tu prenies amb calma. Quan hi ha poques coses a dir... Home, poques coses? Podem parlar de rècords, no? Rècord d'aquest mes de novembre, de temperatura baixa avui, 6,3 de mínim a Sant Just...
Un cop de vent bastant important, hem tingut cops de vent entre les 3 i les 4 de la matinada, superiors als 55 km per hora, aquest vent del nord, nord-oest, que ha bufat amb molta intensitat, no sé si us heu aixecat aquesta nit, però podríeu sentir com aquest vent xiulava a les finestres, si estàveu en alguna zona o no, o ben facta de presència, si esteu així molt arrasarats, doncs no, però el vent ha estat un dels protagonistes d'aquesta nit.
Dues coses per aquest cap de setmana. Una és les temperatures. Seran fresquetes, però és que la sensació de fred encara serà més acusada. Encara que mirem el termòmetre i veiem 12-13 de màxima al migdia, tant dissabte com diumenge, la temperatura de sensació és fumuda. Per exemple, aquest matí.
Estàvem amb 9 graus a Sant Jús, aproximadament, cap a les 9 o 10 del matí, quan la gent va amunt i avall, nens a l'escola, però la temperatura de sensació era de 4 graus tan sol. El vent és empipador i la sensació al cos, amb la proximitat del mar i amb aquest vent que és nord-est, que és agregalat...
doncs el que provoca a vegades és que la sensació de fred sigui molt acusada i fins i tot el vent podria ser empipador, perquè aquest flux que comentàvem aquesta setmana, que ha anat girant una miqueta, que ens arribava una miqueta rescalfat fins i tot dijous, però que ara ja és del nord, doncs es manté. Tenim un anticicló, que al seu centre està a les Illes Britàniques, i que va enviant, sense parar, aquest vent del nord, que arriba de latituds molt altes i envia aire força fred,
a casa nostra. Les nevades espectaculars, si voleu, dilluns parlarem una miqueta de bruixos, perquè és que aquest cap de setmana obren unes quantes estacions. Avui ha obert la Masella, o sigui que els bruixos de neu segueixen acumulant-se. No cal mirar la muntanya. A 700 metres d'alçada, la capital de la Vall d'Aran, a Viella, aquesta nit han caigut 30 centímetres de neu. O sigui, si a baix, a 700 i escaig metres, cauen 30 centímetres, imagineu-vos com està el Port de la Bonaigua, el Port del Comte, que anaven nevant aquesta matinada...
I a més a més també ha nevat en zones, aquest gregal també ha arribat a provocar nevades al Pirineu de Girona, que està menys acostumat a tenir grans quantitats de neu, doncs també està enfarinant tota aquesta zona. Si ara poguéssim mirar, si ens n'anessim a Collserola i miressim cap a l'horitzó, miressim cap al nord, veuríem el Pirineu blanc, o sigui que a vegades des del mateix tibidà es pot veure el Pirineu, o si ens n'anem, que tingui la gran sort avui de poder passejar per la muntanya, que realment és un dia preciós per poder-ho fer,
doncs pugem a algun dels pics que tenim, al Coll de les Torres o al Tororrodó, i en aquestes zones mirant cap a l'horitzó podem veure com el Pirineu realment està blanc. És una imatge preciosa, que avui em sembla que hi ha algun d'aquestes revistes de cap de setmana que van amb els diaris, que també la imatge és la neu, no?
Algunes pistes obren aquest cap de setmana i creiem que ja pràcticament està assegurat l'obertura de cara al desembre o del pont de la Puríssima de les pistes d'esquí. Semblava que no, però al final, mira, fa tres setmanes es deia, ui, ja veuràs. Sí, sí, sí, no feia por. Ens hem carregat la temporada de bolets, però bé, tot el que és l'altre, tota l'arribada de l'hivern... Però ara no, d'aquí dues setmanes, o sigui, si obre la setmana passada, d'aquí dues setmanes no se'n podran trobar. El problema és el vent ara.
O sigui, tenim tots els ingredients per fotre en l'aire els bolets. Les temperatures agradables que hem tingut estaven bé, però la sequera ha anat fatal perquè no s'han pogut desenvolupar massa els bolets. I ara que hem tingut un període de pluges important, on després podríem tenir... Clar que es poden trobar bolets, els llocs arrasserats, amb molta ombra es pot trobar algun tipus de bolet.
però realment el fred... És més difícil. Sí, el fred els tira enrere bastant amb els bolets i el vent, quan és així de nord, també tira enrere tots els ingredients perquè no es facin bolets els hem tingut aquests últims dies després de les precipitacions.
I res destacat, doncs això, que el vent i les temperatures serà el més destacat d'aquest cap de setmana, un cap de setmana on ha de lluir el sol. Hi ha alguns mapes que s'aventuren el diumenge al matí a deixar alguna precipitació, és cert, però no ho hem fet massa cas perquè són molt poquets. Hi ha una certa inestabilitat, hi ha una bosseta d'aire fred que està al Mediterrani, que hauria d'afectar més la zona de Marsella, el golf de Lleó, que podria afectar una miqueta la Catalunya Nord aquest cap de setmana.
Però alguns mapes ho baixen una mica més i podria tocar algun punt de la costa Brava, fins i tot amb nevades per sobre de 400 metres. Clar, fotrà fred i allà on hi hagi precipitació podria ser granulada. I alguns mapes baixen fins al barcelonès, però és complicat. Hi ha molts mapes que pràcticament ni en parlen de precipitació i del que parlen és d'això, d'un ambient fred. De cara a la setmana vinent...
Ho hem anat comentant al llarg d'aquesta setmana, que fins i tot podria fer més fred. Sembla ser que afluixa una mica aquesta previsió de més fred, però no afluixa el fet que hagin de pujar les temperatures. Potser les màximes sí, però seguim amb aquesta porta oberta del nord que seguirà ventilant i seguirà enviant aire del nord, que això sempre provocaria que encara que el termòmetre vagi fluctuant i les màximes puguin pujar una miqueta fins als 13 graus, potser la setmana que ve la sensació serà de fred.
i el tanto allà on encalmi el vent. Perquè havíem tingut 6 graus, però han sigut 6 graus per culpa del vent. Si no haguéssim tingut vent aquesta nit, la temperatura hauria caigut fins als 2 o 3 graus, tan sols. El vent està mantenint que aquesta temperatura tampoc no pugui variar massa, no pugui baixar massa. Per això dient que si la setmana que ve té tendència a fluixar el vent i només tenim la porta oberta, com si diguéssim, podríem parlar de temperatures mínimes més fredes, encara que les màximes siguin més altes. Pluja?
De moment, no. Hi ha un front que ens ha de visitar entre dimecres i dijous que podria fer una miqueta la gitza, potser podria portar precipitacions. En algunes zones, doncs, d'aquelles poc habituals, doncs, podria acabar en forma de neu perquè l'ambient serà fred, però vaja, que sembla ser que grans precipitacions no ho anirem seguint la setmana que ve. Però sí, hi ha un front entre dimecres i dijous
I després, entre divendres i dissabte, n'hi ha un altre. O sigui, hi ha dos fronts a la recàmera que podríem fotre una mica la polleta. Divert, també tindrem el mercat de Nadal. Aquest cap de setmana tenim cars que, tot i que no plou, farà molt de fred. Sí, i el cap de setmana de la fira de Nadal, que dèiem, potser dissabte al matí ens plou i després s'arregla, però l'àmbit serà fred.
Molt bé, doncs entrem a l'hivern directament, no? Així també fa més Nadal i tot plegat, no? Perquè he vist que també amb la fira de Nadal coincidint amb la fira ja s'encenen els llums. Sí, encara. Abans del pont del desembre. Crec que avui s'encenen a Barcelona. Ja? Si no va ser ahir o avui s'encenen a Barcelona els llums i nosaltres ho farem coincidint amb la fira de Nadal el dia 30. Bé, la temperatura acompanyarà, tot i que ja he vist alguns locals que ja fan Pampallugues, que no sé si és tot l'any, però ja n'he vist algun de local per Sant Jus que ja fan Pampallugues, sí. Molt bé, Carles, doncs gràcies i bon cap de setmana. Igualment.
Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb els de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música... També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta.
93 473 96 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. Just a la fusta. Dos minuts i mig i connectem de seguida amb la xarxa. Mentre hi arribem, el que fem serà escoltar una cançó dels Mishima, aquesta que es titula Els Vespres Verds.
Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó que em volia robar un altre concedit des de la primera impressió.
Càlids, vespres, verds, grocs, ultraves, blaus, opers, taronges, despostes, la vida mai nostra, amb negadors als vins que bevem quan fugim de la primera impressió.
Gàlids, vespres, verds, grots, us trobes, blaus o perds. Tronges, les postes, la vida mai nostra. Amb liegadors els fills que bevem quan fugim a la primera. Impressiones, el meu amor.
Fins demà!
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El govern espera que les mines d'Iberpotes no hagin de tancar. Aquesta tarda alcaldes, treballadors i govern faran front comú per evitar que una sentència judicial acabi amunt dels motors econòmics del Bages. L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès atura el projecte per construir un miler d'habitatges a l'entorn de Can Fontanals. La neu obliga a suspendre el transport escolar de 200 alumnes. El Pallars Sobirà també ha deixat més de 2.000 abonats sense llum.
Esports a la Lliga Leport, avui a les 9, Burgos-Força-Lleida, i a la mateixa hora la Lliga Femenina, Cadí-la-Seu-Conquero de Huelva. I a la Lliga de Futbol Sal, avui també a les 9 de la nit, el Marfil-Santa Coloma visita la pista del Santiago.
Aquesta tarda, com dèiem, hi ha una reunió clau a Manresa per abordar el futur de les mines d'Iberpotas. El Consell Comarcal del Bages ha convocat el Fòrum de la Mineria i es reuniran al voltant d'una mateixa taula representants de la Generalitat, ajuntaments afectats i empreses mineres. L'objectiu és evitar el tancament de les mines de Sallent i Balsareny, que són un dels motors econòmics d'aquesta comarca.
Les mines han de tancar en compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·la la llicència ambiental que la Generalitat va donar Iberpotes l'any 2008 per explotar les mines. El jutge considera que es va donar el permís sense fer l'avaluació ambiental que exigeix la llei i destaca que l'empresa no ha establert un programa de restauració de la zona. Des de la Generalitat esperen que el recurs presentat als tribunals per evitar el tancament tiri endavant. I a més, el govern també treballa conjuntament amb l'empresa perquè compleixi la normativa ambiental.
Juli Gendrau és delegat del govern a la Catalunya Central i ho ha explicat a la xarxa. Nosaltres no contemplem que fracassi. Aquí sí que tenim molt clar que la cosa ha d'anar bé perquè en aquell moment, almenys pel que se'ns diu de l'assessoria jurídica, entenem que la cosa ha d'anar bé.
Des del territori reclamen a Ibar Potash un pla de futur econòmic, ja que si es tanca aquesta mina es poden quedar al carrer 600 treballadors. La CUP admet que és molt difícil arribar a un acord amb Esquerra Republicana per presentar-se plegats a les eleccions europees. En declaracions avui a la xarxa, el diputat David Fernández reconeix contactes amb Bildu per parlar d'aquesta candidatura conjunta. La CUP, però, rebutja anar de la mà d'Esquerra perquè ho veuen incompatible amb el sí dels republicans als pressupostos.
Per nosaltres és una dificultat política, ho és, que fem una campanya unitària a la Unió Europea, com planteja Euskal Herria Bildu, amb Esquerra, quan aquesta mateixa setmana s'han aprovat uns pressupostos que consagren la venda de patrimoni públic i de privatitzacions. Per tant, des de l'esfera social és molt difícil. Quan nosaltres estem reclamant no obeir a la troika...
David Fernández també ha dit que la CUP veu el PSC definitivament fora del bloc del dret a decidir i matisa que és la direcció del partit que es despenja del consens.
Les nevades provoquen incidències a la comarca del Pallar Sobirà. Han deixat fins a 2.300 abonats sense llum aquesta matinada i s'ha hagut de suspendre el transport escolar a la zona d'alta muntanya. Ara són 270 els abonats sense subministrament elèctric, però han arribat a ser-ne 2.300.
Són habitants de quatre municipis de la vall d'Ànau, Esterra i d'Ànau, Espot, Guingueta d'Ànau i Alànau. El motiu és un cable que s'ha variat per la neu i el gel. Segons Endesa, s'hi està treballant des d'aquesta matinada i la companyia preveu tenir la varia solucionada cap a mig matí. A més, la neu ha deixat sense escola avui 205 nens del Pallar Sobirà al suspendre's al transport escolar al nord de la comarca.
L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha aturat el projecte de construir un miler d'habitatges a l'entorn de l'Avinguda de Can Fontanals. El consistori s'ha negat a modificar el Pla General Metropolità. Cugat.cat, Judit Canyamares. Sant Cugat ha aturat la proposta de construir un miler d'habitatges a l'entorn de Can Fontanals.
L'Ajuntament ha negat a tres societats la modificació del Pla General Metropolità, a partir de la qual volien impulsar l'operació urbanística. El projecte incloia la construcció d'un miler d'habitatges, però necessitava que el sol urbanitzable on es volia tirar endavant la iniciativa passés a ser sol urbà. El consistori no ha donat el vistiplau a la modificació en considerar que no és el moment oportú per a aquest desenvolupament urbanístic, tal com ha explicat a 4.cat el Regió d'Urbanisme Pere Casajoana.
Com que atenent les circumstàncies actuals es va considerar que no era el moment oportú, ateses que encara quedaven per consolidar parts del municipi com Boipalleres i Campmates, i que encara quedava un creixement potencial d'habitatges i, per tant, de població, es va considerar que no era el moment oportú de fer aquest desenvolupament. La negativa a aquesta modificació del sol ha passat pel ple d'aquesta setmana.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Aquest diumenge se celebra la primera marxa del Vas Llobregat contra la violència masclista. És una marxa mancomunada amb altres municipis de la comarca que es farà per comemorar el Dia Internacional per l'eliminació de la violència de gènere, que se celebra dilluns.
A Sant Jus, totes les persones que hi vulguin participar estan citades diumenge a les 10 del matí a la placeta del Gualden. Allà hi haurà una activitat de qigong amb tot i ben stronda, l'estudi de dansa tutoguri i un esmorzar. També es lloraran mocadors de color lila i arrencarà la marxa cap al parc de Torreblanca, que és on tindrà lloc l'acte central.
comptarà amb la lectura del Manifest contra la violència masclista amb Sio Lerma, guanyadora de la sisena edició del Premi Literari Delta, un record a les víctimes d'aquest any i una actuació de l'Escola Municipal de Música i Dansa Miquel Pongilope.
Més qüestions. Aquest cap de setmana se celebra la 37a cursa de cars de coixinets. Finalment seran 118 cars, els que es llençaran pels carrers Freixes i Creu del Padró. És la mateixa xifra de participants que hi havia apuntats pel cap de setmana passat. Hi ha hagut algunes baixes i algunes altes en la participació, però finalment serà el mateix nombrat de cars. El canvi de data, però, ha fet que es produeixin alguns canvis, com ara que no es podran oferir ni al servei de transport de cars ni al taller de reparació.
Tot i aquest ajornament, el plàning d'aquest cap de setmana es manté igual que el passat. Les verificacions, els entrenaments i els cronometratges seran demà de dos quarts de 10 a 6 i la cursa diumenge de 9 a 3. Podeu seguir tota l'actualitat dels cars al web de l'entitat carsdecoixinets.org.
I acabem recordant que Artes Just inaugurà l'exposició Diàlegs aquest vespre al Palau Falguera de Sant Feliu. És una mostra col·lectiva que han creat una quinzena d'artistes sansjustencs i que recull diferents tècniques artístiques. La mostra ocuparà totes les sales que hi ha al Palau Falguera de Sant Feliu i és que cadascun dels quins artistes presenten entre dues i cinc obres.
S'inaugurarà avui a les 8 del vespre i es podrà visitar fins al 15 de desembre. Durant la inauguració es podran recollir els dibuixos i obres que alguns artistes d'Estar Just han creat per col·laborar amb el projecte de la Fundació Amic Joan Petit Nens amb Càncer. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aquesta hora parlem del documental del mes que es projecta avui, aquest vespre, a l'Ateneu, a la sala del cinquantenari. Com sempre, saludem l'Alaia Augi de la productora Paral·lel 40. Molt bon dia, Alaia. Hola, bon dia. És la productora que ens fa arribar cada mes aquest documental aquí a Sant Just. Aquest mes es pot veure Proc for Adoption, que és un documental d'animació. Sí, de fet és un d'aquests híbrids.
que hi ha gent que el classifica com a documental, hi ha gent que el classifica com a animació, però n'hem volgut fer una aposta perquè una mica tot i que serveix de l'animació com a manera d'explicar les coses, el que explica és una història real i a més a més té un punt...
fort també d'imatge real enregistrada amb una càmera. Per tant, va canviant, va combinant una mica. Sí, de fet, el que jo crec que dona la màgia aquest documental i que jo crec que per això el considerem documental és que el documental parteix d'un moment actual, d'una cosa que passa i que s'enregistra amb la càmera i llavors utilitza l'animació per construir tot allò del qual no pot tenir imatge real, que són els records,
amb les pors, les emocions, tota una sèrie de coses que si no tens una càmera que entra dins del teu cervell és impossible explicar, no? I crec que en això troba l'equilibri just. Home, és un bon recurs, no? Sí, exacte. I això, llavors, és una història sobre adopció, és una història autobiogràfica, és a dir, el director de la pel·lícula és el protagonista de la pel·lícula,
i també és l'autor del còmic en el qual es basa la pel·lícula i això, ell el que fa és partir de la seva edat actual, superada la quarantena, ell és d'origen coreà, adoptat per una família belga i el que decideix és intentar tornar a Corea per trobar el rastre de la seva mare biològica i si pot reconciliar-se una mica amb els seus orígens, amb el país que el va veure néixer.
Aquest viatge a Corea l'enregistra amb una càmera, però tota la reconstrucció de la seva infantesa fins a la seva adolescència la fa a través del còmic. Per tant, molt interessant el viatge que planteja i la manera com pugui resoldre aquestes qüestions més estilístiques, però que el punt de partida és potent.
Sí, de fet, parlant amb la gent, això és l'adaptació d'un còmic que es diu El color mel, i és un còmic que ha venut molts exemplars a tot el món, i tota la gent que ha llegit aquest còmic em deia després de veure la pel·lícula, ostres, a diferència del que acaba passant sovint, que és que quan una pel·lícula és l'adaptació d'un llibre, tothom diu que el llibre és millor que la pel·lícula, en aquest cas tots estem d'acord, i a més hi ha unanimitat en això, que la pel·lícula
Gràcies a aquest diàleg entre imatge real i il·lustració, aconsegueix molts més matisos i un missatge molt més potent que el que aconsegueix el còmic. Una bona opció per veure aquest vespre. A més a més, quants premis? El seu cartell ja veiem que està d'alguns festivals, si més no. Sí, ha fet un recorregut per festivals francesos i canadencs. Va obrir el Docs Barcelona en aquest any. El Docs Barcelona va ser la película inaugural i després va tenir un parell de sessions.
va acumular gairebé mil espectadors, és a dir, que la rebuda va ser boníssima i jo crec que seguirà fent recorregut. L'última notícia que hem tingut de la distribuïdora internacional
és que estan intentant que la pel·lícula opti a l'Òscar, el millor documental, és a dir, que han presentat tot el que calia presentar i ara estan esperant la resolució de l'acadèmia. Clar, perquè fa poquet, no? És del 2012, vull dir que és bastant recent, també. Sí, és un documental molt recent i tot just ara s'està començant, després del recorregut de festivals, tot just ara s'està començant a estrenar-se a diversos països. Ara aquest mes, per exemple, en Junck, que és el director i il·lustrador, autor del còmic,
Estava presentant el documental a Corea del Sud, o sigui, al seu país d'origen, que era com un moment bastant màgic i de tancament del cercle. S'ha estrenat a casa nostra, a través del documental del mes, s'ha estrenat a Bèlgica, s'ha estrenat a França, s'ha estrenat als Estats Units. O sigui que jo crec que està començant a enlairar-se aquesta pel·lícula i crec que té molt record.
En sentirem a parlar, no? Segurament. Per tant, doncs, val la pena que avui la puguem anar a veure aquí a l'Ateneu. Recordeu que pels socis l'entrada costa 3 euros, pels socis de l'Ateneu, i per la resta 5 euros, i és aquest a prop fora d'opció que a mi m'ha fet venir bastantes ganes d'anar-hi. És a dir que crec que pot ser realment una bona opció. Gràcies, la Jaòbia, de la productora Parallel 40. I tornem d'aquí un mes. Molt bé, fantàstic. Que vagi bé, bon dia. Moltes gràcies.
Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Nits electrònica ara és Bits. Bits. Molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
I a aquesta hora saludem la Marce i la Cristina. Molt bon dia, què tal? Molt bon dia, Carme. Hola, buenos dias. Com cada dues setmanes per fer tertúlia de diferents qüestions, avui m'heu dit que voleu parlar de Photoshop, és a dir, d'alguna manera, d'aquesta tècnica que es fa servir tan sovint en el món de la moda, no?, i que crea aquests cossos inexistents, per dir-ho d'alguna manera, no? Sí, sí, és que una cosa és utilitzar i l'altra és abusar,
Abusar, vull dir, perquè és que hi ha, a vegades, vull dir, ara, per exemple, aquí podem veure, vull dir, que hi ha fotografies que dius, però, vull dir, si això, vull dir, si el que estan fent, vull dir, són cossos irreals, inclús a vegades... Anorexia, sí, sí, sí. Cuando ellas no lo están, yo supongo que también debe de venir...
Porque últimamente, como están poniendo unas tallas y están poniendo un peso obligatorio, no les debe de gustar y las deben de querer aún más anoréxicas.
Però això està creant un problema, vull dir, a les jovenetes. Impressionant, eh? Perquè es fixen en aquests models... Que no es la realidad, que luego las ves y que tienen un cuerpo precioso, pero que no están anoréxicas. Però és que inclús ara hi ha hagut... Bueno, vull dir, ara comença a haver aquesta moda, vull dir que entre mig de les cames...
Això ho vaig llegir fa poc, que a Amèrica es buscava l'espai aquest d'entre... Entre cuixa. Exacte. Per entendre'ns que entre les dues cames caminant hi hagi un espai separat, no? Ja, però és que això és una mala formació. Ara, inclús, o sigui, hi ha noies que inclús s'estan operant per tenir una mala formació. És que dius, no algú maco, sinó una mala formació? Perquè això no és real, vull dir...
Lo real es que les dues cuixes es toquin. No, además, no solo no es real, sino que no es estético. Están creando una estética y te estás operando para dentro de cinco años que te digan que eso que tú te has operado ya no sirve y vamos a operarnos de otra manera. Clar, el tema de les operacions d'estética, ara perquè ha passat una mica, o diguem que la crisi tots ens ha fet, potser, reflexionant segons quines coses, però fa cinc o sis anys que era una altra història. Jo recordo que quan tenia...
18-20 anys, etc. I a dia... O sigui, fa una mica més, eh? Però recordo gent que pels 18 anys els regalaven, doncs, una operació d'estètica. Sí, sí. A les noies, eh, normalment? Però que és curiós que els mateixos pares et regalin... Que hi ha casos i casos, però vull dir que és com...
No sé, trobo que és estrany ja inculcar aquesta idea de regalar una operació per canviar una part del teu propi cos. Pues sí, porque eso es algo que si tienes un problema real, no es que esté en contra. No, no, no, per això dic que és... Més que res com a caprici, és una mica més estrany. Tú ahora os fijáis y fijaros en mujeres que pasan de los 60 que se hayan operado.
Da pena ver-les, són totes iguals, tenen unes cares... A part d'això, fixa't-ho, això que tu dius, Cristina, a la platja mateix, jo em vaig quedar sorpresa, vaig veure, normal, una dona jugant a les pales amb el seu marit, i és que em vaig quedar aclaparada quan vaig veure una cara més o menys jove sobre un cos...
de una persona bella. La cantina natural. Feia un afecte esgarrifós. Y además es que todas quedan iguales. La Ana Obregón, habéis visto, yo veo a Ana Obregón y digo, uy, ya se le ha ido la mano. La Presley, pobre mujer, cuando la ves y no hace Photoshop. No es verdad, cuando la has visto sin Photoshop,
Porque le hacen Photoshop. Cuando la ves en Photoshop, dices, hija mía, se te ha ido la mano. En cambio, ¿os acordáis la Bordiu? Que son de la misma edad y que esa mujer no se ha retocado. La ves que es como si ahora fuese una la joven y la guapa y la otra la fe, la vieja.
Es que es como una caricatura Es un muñeco Es horroroso No le puede gustar a nadie Y es poco a poco que Empiezas con 40 Y cuando ya llegas a los 65 Ya se te ha ido la mano del todo Y eso es un descontrol Eso ya no hay marcha atrás Se te ha ido la pinza Ya no hay marcha atrás Es veritat que és difícil suposo Que un cop entres Encontrar el equilibrio
Siempre decían, la Presley tiene el equilibrio, el equilibrio, pues mira, ahora con 60 te puedo decir que de equilibrio mirarla sin Photoshop y se le cae la cara.
Sí, sí, no, no, no. No tienes presión. No tienes presión. Parece mayor. Però és que, inclús, vull dir, allò vull dir que si mires a les dones, vull dir, més o menys, vull dir, amb possibilitats, d'una certa edat, la pell de tan fessa peelings arriba a ser, saps com aquestes dones molt, molt velles que tenen aquella pell tan fina, tan fina, vull dir, doncs,
Tenen aquesta pell D'acord que sense cap arruga I estillado, sí I los labios con botox És tremendo Vull dir, allò que l'efecte Encara fa envellir més Sí, queda feo De muñeca Parece que siguen todas muñecas Y vas por la calle Y ves la que está operada y la que no Porque las que están operadas Y ya llevan años operándose
Yo no digo una operación, pero una tras otra, es que se les ve a todas, son iguales. És curiós, a més a més, que en el fons suposo que a elles és perquè els agraden més, no?, d'aquesta manera. Jo suposo que deu arribar a un moment que ja no saben què fer. Que no, que no se reconocen. Perquè, per exemple, una pobreta, vull dir que té molts Inés, però vull dir, és la...
¿La duquesa? No, no, no. Pues la hija también se le está yendo la mano, ¿eh? La hija de la duquesa. La Donatella. La Donatella. ¿La Versace? La Versace. Madre de Dios, esa mujer. Se les queda a todas caras de May Jagger.
Parecen el Mike Jager, todas. Es tremendo, sí. Se les queda cada de Mike Jager. I creieu que en aquest cas ja seria per gent més gran, però que tots aquests models que la gent es vagi operant també influeixen en les adolescents, per exemple? O que en aquest cas això és diferent? Vull dir, perquè elles es mirallen amb les jovenetes. Per tant, que no s'operen, normalment. Yo creo que las adolescentes es más operación de nariz.
De pecho. Sí, però així es comença. Però jo penso que, per exemple, les models, potser sí que es deuen retocar alguna cosa perquè totes es troben alguna cosa que no està bé, però amb el Photoshop què passa? Doncs que li treuen qualsevol tipus de defecte. I la joveneta d'ara el que mira és allò. No té ni un gran, no té ni una ruga, no té res. Exacte, quan no és veritat.
Ninguna té cel·lulitis i després les vés en directe i tenen cel·lulitis. A mi em fa molta gràcia perquè de tant en tant la meva filla fa gràcia perquè compra el Quore aquest. És una revista que surten les fotos sense Photoshop. A vegades l'agafes i dius, mare meva... Te anima, te anima.
però si són mortals si són mortals, claro és que és verdad vull dir, perquè jo em vaig quedar impressionada perquè vaig pensar, per exemple, en la Jennifer López que dius, oh, estupenda vull dir, els videoclips que fa però després resulta, o sigui, que amb una fotografia que no hi havia a Photoshop
una panxa d'una flàcides, però algo... I que dius, oi, pues claro... És humana. Però si és humana, pues és normal. De fet, aquesta revista és l'altre extrem, que és com de... fer que no siguin tan celebrities, per dir-ho d'una manera. Les desvesteix, per dir-ho d'una manera. Però me parece bien que haya eso. Les desvirtualitza. O sea, es una manera que te están vendiendo una información que no es cierta. De tota manera, jo crec que, algun cop que n'he parlat també amb gent...
Jo a vegades veig una mica que pot causar també l'efecte contrari, perquè és a dir, de tants defectes que t'ensenya, també et genera la sensació de dir, bueno, no passa res, perquè és a dir, et mostra els defectes, però te'ls critica. Saps què vull dir? No et diu, mira, està bé, perquè són com totes canteories. Ja t'entendo, sí. Però a la vegada et senyala cada cosa que tenen. Claro, porque si no igual no lo compraría nadie. Clar, no, no, i a mi imagino que és una bona estratègia de marketing. És una estrategia de marketing total, porque como estamos todos tan obsesionados,
Con la belleza. I a los hombres también los pone con esas barrigas y todo. Y dices, uy, pues si parecía que estuviera mucho mejor. En el cuore sale todo. Clar, clar. No, no, això suposo que... M'imagino que en les altres revistes s'encarreguen, doncs, que hi ha... Del glamour. I potser fins i tot segons qui supervisa, no? Abans que es publiquen les seves fotos. I tant, i tant. Ya te digo que la Presley, por ejemplo, sale en el hola.
Y sale impecable. ¡Ay, cómo se mantiene y tal! Sale en el cuore y dices, Dios mío, Dios mío, esta es la realidad. O en la tele. Si yo la he visto en televisión, en una entrevista, que ahí no hay Photoshop, dices, madre mía, qué mal estás. A la semana siguiente te sale en el hola y parece que sea una niña de 20 años.
No, no, no, no, no es tan mayor, no. Lo que lleva toda la vida en la revista es porque se casó muy joven. Pero no es una mujer muy mayor, 60 igual. ¿Sí? Sí, sí, vamos a ponerle 60. No tiene más. Pero es que si tiene la misma edad que la otra, que la... Bordiu...
Y han crecido las dos y una parece su hija, ¿vale?, que estará más gordita, que no estará tan retocada, que todo lo que tú quieras, pero le ves una lozanía que a la otra no se la ves...
Sí, sí, la verdad. Y siempre parecía que ella fuese la que estaba estupenda, la superclase, la hoy, que todo le sienta bien. Claro que le sienta bien todo, está delgadita y todo lo que le pongas. Y además a cualquiera que esté con su talla y le metas Armani, si le metas Versace y Dolce y Gabbana, van a estar bien. Cualquiera. Cualquiera. Cualquiera, como en estos programas de antes y después.
que van hechas una porquería y luego la... Por ejemplo, claro. Claro. Tú maquilla, pinta y ponle otra prenda encima y verás tú que sale... A ver, ¿verdad qué? Sí, sí. Claro. Sí, sí. Y es que es espectacular. Es espectacular. No cal fer operacions. No hace falta. Si a veces es simplemente maquillaje, peinado y prendas buenas...
Y todo el mundo... Y saberte colocar. Bueno, claro. Y la pose. Y un buen fotógrafo. Y todas somos top models, tú. Cada una con su talla. Pero tan como también para lo de las tallas hay modelos, anda que no hay XL y es tan estupenda. Hombre, también había toda la campaña que va a fer el DAF, ¿no? Que era en aquesta línea. Exacto. Y oye, y habían chicas monísimas. Y además es que la sociedad...
Tiene que llegar un momento que realmente esta delgadez tan extrema no la queramos, porque no la queremos ni para nuestras hijas, porque están machacando el coco. Però és que, a més a més, és curiós que les noies acabin agafant aquest model de superprim, d'acord?
Quan preguntes amb els nois, vull dir... No les llega esta información. No, no, no, però és que... No, no, no els hi agraden. Claro. No és veritat, que no és un model... Perquè tu parles amb els nois o amb els homes, i llavors, o sigui...
I la típica frase que t'acaben dient, quiero chicha. Clar, vull dir que tampoc se les ha de dir, és que vols agradar el sexe posat. No, és que ni tan sols hi ha. No, lo que es gordo es que estás intentando cambiarles a ellos. ¿Cómo es posible que esto no te guste?
Y no hay manera, lo intentan, lo intentan, lo intentan, la moda lo intenta, lo intenta, pero no entra. Es una cosa solo de las mujeres.
Sí, sí, és un tema, botigues d'ella i prou. Y gracias a Dios, ¿eh? Porque lo tendríamos fatal, ¿eh? Sí, claro, en la gran... Però és que, al igual del cas, és que amb els homes, vull dir, bueno, també hi ha la... Bueno, vamos a ver, es lo mismo que un hombre, yo, por ejemplo, no conozco a nadie, ni los músculos, ni los hombres anoréxicos. No, però és que... ¿A qué mujer le gusta un hombre anoréxico? Actualmente, vull dir, se están...
Estan inyectant els músculs per inflar-los. Però a ninguna mujer le gusta això. Pasa lo mismo. Yo no conozco a ninguna mujer que le guste això, el croissant. Y ellos están metidos en un rol croissantero. Pues es lo mismo que el rol de las anoréxicas.
Sí, és el mateix el rol de les anorèxiques que els croissants. Sí, és una bona definició. S'ha acabat el temps. Moltes gràcies, Mercè i Cristina. També teníem per més estona. Que vagi molt bé i tornem d'aquí 15 dies. Gràcies. Bon dia.
Ara passen 3 minuts de 2 quarts de 12 i és moment, com cada divendres, aquesta hora de connectar amb l'Institut de Sant Just, aquest posem-li-veu, aquesta secció que ha arrencat ara fa 15 dies i que de seguida ens portaran moltes coses, entrevistes, actualitat, us sentirem d'aquí a no res. Ara connectem amb ells i enllacem amb una cançó i de seguida sentireu aquest grup d'alumnes de l'Institut de Sant Just.
Fins demà!
Yo, listen up, here's the story about a little guy that lives in a blue world and all day and all night and everything. Tots els hilandres i des de Sant Just de Sveu. Tots els hilandres i des de Sant Just de Sveu.
Bon dia, Sant Just d'Esverns. Som la Daniela i el Josi i tornem a estar amb vosaltres. És el nostre segon programa en directe. Avui una mica més segurs que en el primer. Esperem no cometre tantes errades, silencis, canvis de paper, els nervis del directe. En un principi teníem preparat per aquest programa parlar-vos de la cursa de cars, però com ja sabeu es va haver d'anul·lar el temps.
La previsió pel proper cap de setmana, que serà quan es faci la cursa, sembla positiva. En el proper programa us informarem, ja que entre nosaltres hi ha força participants, alguns d'ells molt veterans i altres primerencs. Sort a tots ells i elles!
Ahir vam tenir la sort que ens visités Assumpció Cantalusella, autora del llibre L'amor secret del rei en Jaume, que hem llegit als alumnes de tercer i que ens introdueix en els esdeveniments catalans del segle XIII. Assumpció Cantalusella, una autora fascinant que ha escrit diversos llibres, com ara El Falcó del Comte o Corpus de Sang, pel que va guanyar el premi Pere Caldés.
també col·laboradora en diferents diaris catalans, com El Punt o Lara. Podem dir que és una escriptora important dins de la literatura històrica catalana. El llibre que hem llegit fent un repàs històric ens endinsa en un món medieval, un món que ens explica com una persona pot arribar a lluitar pels seus drets i o les seves posacions. Auriem Viaix d'Urgell és la seva protagonista. Les entrevistes les treballarem a la classe, però l'hem entrevistat per a la ràdio. Escoltem-la!
Bon dia, estem aquí amb Assumpció Cantalosella, escriptora catalana i antiga professora. Ens ha vingut aquí a parlar del seu llibre, L'amor secret del rei en Jaume, i li voldria m'agrair. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. M'agrada molt ser aquí enmig de vosaltres, de veritat. Dedico la meva vida pràcticament a escriure. Des de l'any 81 que faig novel·la. Havia començat amb periodisme.
Es pot dir que des de nou anys i deu ja començava a escriure, no?, cosetes petites i tal. Llavors vaig passar a fer el meu diari, després vaig passar a escriure el programa de la Festa Major del meu Poble i després amb un grup vàrem muntar la revista i va ser quan vàrem començar el punt, que ara és el punt avui, i llavors amb aquesta colla va ser increïble, vull dir que em va ser emocionant poder començar un diari. També era corresponsal d'un diari que sortia, que se'n deia El Mundo,
que sortia d'aquelles èpoques, dels anys 70, i llavors també era corresponsal de Girona. És a dir, que vaig començar amb el món del... que m'agrada molt, eh? El periodisme m'agrada moltíssim. Llavors, a les classes van venir una mica perquè, de fet, va anar a l'aigua, l'empresa on estava, que era la de El Mundo, i va sortir l'oportunitat, que no era com ara, de poder entrar en un institut, que no era com ara, eh? Va venir a buscar una professora.
I primer vaig dir no, em quedo aquí al periodisme. I després vaig dir sí, l'any següent vaig a fer classe. I m'agrada moltíssim fer classe, però el contacte amb la gent, m'encanta el contacte amb la gent i ho trobo molt a faltar ara perquè ara no faig classe, però també faig mítings i xerrades, estic ficada en tota una sèrie d'històries d'aquestes d'ara i faig xerrades i això m'agrada. I m'agrada molt venir aquí amb vosaltres. Has fet classes a Tarsers?
Bé, jo essencialment vaig fer nocturn durant moltes èpoques.
I tenia gent de 20, 22 anys, i m'agradava moltíssim, perquè estaves en contacte amb la gent, amb el llenguatge d'ara, modern, i sempre estaves al dia de tot. Fins i tot hi havia unes noies que es pintaven les ungles que no estudiaven. I es pintaven les ungles amb estrelletes, que això va estar de moda ja uns anys enrere. I pensava, aquestes per fer-te l'estiu, vas pintar les ungles com elles. Estaven encantades de la vida amb les meves ungles, no? Però llavors vaig passar a diurn. I a diurn vaig tenir tercers. I...
Per mi va ser la troballa, perquè em feia molt tangúnia a passar a fer éssos. Estàvem acostumats a fer gent més gran. I els tercers sou una edat nois que encantadora, que ja no sou allò de nens petits, heu obert els ulls a la vida, sou encantadors de veritat. I m'ha agradat moltíssim els tercers, eh?
El grup aquest que tens aquí davant està llegint el teu llibre. Aquest llibre se'ls va demanar perquè ja saps que a tercer la literatura catalana comença per la literatura medieval.
Ha estat una forma d'introduir-los en tot aquest món. Amb ells aquest llibre els ha introduït aquests vessants que encara no coneixien. T'agraïm moltíssim que hagis vingut i veuràs que moltes de les entrevistes que et faran van en la línia d'entendre algunes facetes del llibre que ells desconeixien, en poques paraules.
Bé, molt bé. Aquí se m'ajunten a mi dues coses, no? D'una banda, estar en contacte amb la gent que ara ja he deixat d'estar-hi, amb la gent jove, que això ho trobo a faltar, però molt, ho he trobat a faltar molt. D'estar en contacte amb la gent ja hi estic, perquè com que escric m'envien a grups de lectura i coses d'aquestes que sí. Però, esclar, el contacte de cada dia a classe l'he trobat molt a faltar.
I, per altra banda, l'honor, més ben dit, la joia que és poder parlar del que tu has escrit amb els lectors. Això és una passada. O sigui, quan tu has escrit no saps mai qui el llegirà, qui no el llegirà. I quan tens qui t'ha llegit, tant si li ha agradat com no, però et parla del que tu has fet, això és fantàstic.
Ell suposo que també tenen alguna cosa a dir que us vingui un autor, una autora del llibre que esteu llegint. Què ha representat per vosaltres, Laura? Ens ha fet molta il·lusió perquè teníem preguntes i dubtes del llibre i tu ens has pogut resoldre. I que moltes gràcies per haver vingut des de tan lluny aquí a l'Institut i esperem que et vagi superbé més endavant.
Que bé, gràcies, eh? Espero que sí que vagi bé. Escrip tot el dia. I vosaltres, hi ha algú que tingui oficial de literatura a les vostres classes? No sabeu cap futur escriptor o escriptora? No sé, suposo que als concursos que fem hi ha gent que ja se li veu que...
Se li dona bé i suposo que més endavant podran fer alguna cosa relacionada. Segurament que sí, perquè sigui tot aquest món creatiu, sigui el que esteu fent ara vosaltres, Eric i Raül, aquest món creatiu sigui en televisió, en aquest cas ràdio, en el que sigui, i quan fes el meu és com si fes-ho televisió, és veritablement. O literatura, perquè crees, i crear és fer servir l'imaginació que tots tenim, tots tenim imaginació.
Assumpció Cantalosella ha vingut a l'institut i participarà en els grups de tercer d'ESO en unes entrevistes preparades per als alumnes i, a més a més, els dona suficient informació perquè puguin desenvolupar un projecte que estan fent de literatura des del món trobador fins a Bernat Metge. Així que t'agraïm moltíssim la teva participació també en el seu projecte.
Els agradarà fins a Bernat Metge. És apassional la literatura catalana en aquesta època i sobretot si la vas situant a dins l'història. Està molt lligat tot sempre. Tots els divendres i des de Sant Just des Ves.
La cançó de la setmana és Raking Ball, de la cantant estadounidense Miley Cyrus, també coneguda pel personatge de Disney Channel, Hannah Montana, que segons diu, vol deixar de ser. Aquesta cançó es va publicar fa molt poquet el 25 d'agost d'aquest any 2013. El vídeo d'aquesta cançó ha creat molta polèmica, com també l'ha creat el seu canvi radical d'un dia per l'altre. I Raking Ball ha arribat fins al número 1 en més de 15 països. Amb ella us deixem.
Fins demà!
Fins demà!
Don't you ever say I just walked away I will always want you I can never lie Running for my life I will always want you I came in like a wrecking ball I never hit so hard in love All I wanted was to break your walls All you ever did was
Fins demà!
I never meant to start a war I just wanted you to let me in I guess I should have let you in Don't you ever say I just walked away I will always want you I came in like a wreck
Bona nit. Bona nit.
Avui, a la vegada que estem emetent aquest programa i dintre de les activitats de la Setmana de la Ciència, alumnes de primer i tercer d'ESO i primer de batxillerat estan realitzant una exhibició d'experiments químics. A nosaltres tenim a la Nerea, al Marcos i al Marc que han vist què està passant fora.
Bueno, fora hi ha gent de tots els cursos, també de primer de l'ESO, fent experiments de taller de tinta invisible i coses així per la Setmana de Ciència.
Els alumnes de tercer d'ESO estan fent experiments a l'hora del pati. Ara us explicarem en què consisteixen. És una activitat fent memòria al dia de la ciència on l'alumnat de l'institut fa activitats com per exemple taller de tinta invisible, com ha dit la NEDEA, coet de bicarbonat o circuits elèctrics.
Els alumnes de batxillerat han fet un experiment que consisteix en una safata prena d'aigua. M'explica un tap que floti sobre la safata i se li posa paper cremat. Després es posa el got a sobre del tap i la safata s'eleva. Ens han explicat que és un tema de pressió.
Els alumnes de segon d'ESO han preparat una sèrie de maquetes i uns formatges que han fet ells mateixos casolans. Nosaltres també ens ho vam encarregar de fer l'any passat i estan exposats al voltant del pati on han preparat una sèrie de paradetes a la part de l'edifici nou on qualsevol que vulgui pot anar i provar-hi els nous formatges casolans que han preparat.
I vosaltres creieu que és una activitat divertida, que sí, hi ha molt moviment? Sí, bueno, jo me'n recordo l'any passat que vaig tenir que quedar amb el meu grup i que, bueno, se'ns va trencar... No, no, no, tota la llet que vam comprar al super i vam haver de tornar-la a comprar. Sembla que el pati està molt animat, hi ha molta gent passant-se per les paradetes, provant-ho...
Molt bé. Doncs moltíssima sort a tots els que estan aquí fora, primer, tercer i primer de batxillerat, que tinguin moltíssima sort. I, bueno, doncs, desitjar-vos moltíssima sort, que tot vagi bé i...
I fins a la propera setmana. Adeu. Just a la fusta. Doncs moltes gràcies a aquest grup d'alumnes de l'Institut de Sant Just perquè et posem-li veu.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Nits electrònica ara és bit.
Fits. Molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música... També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning...
I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta. 93 473 96 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. La informació més propera al Just a la Fusta.
7 minuts i arribem a les 12 en punt del migdia.
Un moment en què connectarem amb la xarxa, també d'aquí una estona, els d'aquí 7 minuts, connectem també amb el butlletí informatiu del Sant Just Notícies i tornem però encara amb més coses. Encara ens queda una última hora on tindrem les notícies curioses amb la Roser Sort, també tindrem els videoclips amb la Clàudia Barberà que avui ens parlarà de Scorsese.
i a més a més també les estrenes del cinema amb el Xavi Roldán tot això a més a més acabarem també parlant dels trending topics i l'actualitat del dia amb el Mar Marvà per tant tot plegat després de les notícies no marxeu gaire lluny perquè a més a més ens acostem encara a ritme de bona música
Ho fem amb Ben Harper. I una de les cançons que forma part de l'àlbum Burn to Shine. Oh, baby, now let's get down tonight. Baby, I'm hot just like your vin. Oh, I need your lovin'. Well, baby.
It makes me feel so fine. It helps to release the mind.
Sexual healing is good for me Sexual healing allows something that's good for me Whenever these blue teardrops are falling My emotional stability is leaving me There's something I can do
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Heal me, my darling. I can't wait for you to operate, my darling. Please don't cross to me, it's not me. Heal me, my darling.
Bona nit.
Just a la fusta, el magazín del matí. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El govern espera que les mines d'hiberpotes no hagin de tancar. Aquesta tarda alcaldes, treballadors i govern faran front comú per evitar que una sentència judicial acabi amb un dels motors econòmics del Bages. Esquerra Republicana guanyaria les eleccions a Catalunya si es fessin ara, segons el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió. Ciutadans seria la tercera força. Aquesta tarda s'inaugura a Fira de Girona al Saló Tot Nubis. Vol promocionar els restaurants de la capital gironina per acollir invitacions de casaments.
Esports a la Lliga Femenina de Bàsquet, a les 9 de la nit, que di la seu Conquero de Huelva, també a les 9 a la Lliga Leport, Burgos Força Lleida.
Aquesta tarda, com dèiem, hi ha una reunió clau a Manresa, a la capital del Bages, per abordar el futur de les mines d'Iberpotes. El Consell Comarcal ha convocat el Fòrum de la Mineria i es reuniran al voltant d'una mateixa taula representants de la Generalitat, els ajuntaments afectats i les empreses del sector. L'objectiu és evitar el tancament de les mines de Sallent i Balsareny, un dels motors econòmics més importants d'aquesta comarca.
Les mines han de tancar en compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·la la llicència ambiental que la Generalitat va donar a Iber Potas l'any 2008 per explotar les mines. El jutge considera que es va donar el permís sense fer l'avaluació ambiental que exigeix la llei i destaca que l'empresa no ha establert un programa de restauració de la zona. El govern no hi està d'acord i per això hi va presentar un recurs. El delegat de la Generalitat a la Catalunya Central, Juli Gendrau, s'ha mostrat convençut en declaracions a la xarxa que tirarà endavant.
El govern de la Generalitat ja al seu moment i el mateix president ja va anunciar que es presentava un recurs de recessió perquè creu que aquesta sentència està desmesurada, creu que aquesta sentència no correspon amb el que està fora de lloc i per tant estem gairebé convençuts i el jurídico diu molt clar que tenim la raó.
Els alcaldes de Sallín i Balsareny reclamen a Iber Potash, també des de la xarxa, un pla de futur perquè no es quedin sense feina si sense treballadors. Esquerra Republicana seria la primera força política al Parlament si les eleccions es fessin demà. Així ho assegura l'últim baròmetre del centre d'estudis d'opinió que donen els republicans entre 37 i 39 diputats.
Tot i això, la intenció directa de vot respecte del baròmetre del passat mes de juny és una mica menor. També Convergència i Unió retrocedeix lleugerament, tot i que la distància amb els republicans es manté. La federació assoliria entre 34 i 36 diputats. Al tercer lloc al Parlament se'l disputarien Ciutadans, amb una forquilla d'entre 15 i 17 escons,
i el PSC, que aconseguiria entre 14 i 16 diputats. Per darrere dels socialistes, el CEO situa el Partit Popular amb 13 o 14 diputats, Iniciativa per Catalunya Verds amb una forquilla que va dels 12 als 14 escons, i la CUP pujaria fins als 6 o 7 representants parlamentaris.
Un apunt d'informació de serveis que acabem de conèixer. Una topada de dos camions a l'autopista AP7, prop de l'àrea del Montseny, en direcció a Girona, obligat allà dos carrils. L'incident al sinistre ja provoca dos quilòmetres de retencions. És, insistim, informació de serveis i d'última hora. Més qüestions. Aquesta tarda obre les portes a Fira de Girona, al Saló Tot Nubis, que arribarà a la 22a edició. Fem Girona, senyor Tobert. Bon dia.
Bon dia. El Saló Tot Novis ha fet un gir en aquesta edició i aposta per convertir Girona en el lloc ideal per casar-se. Per això es potencien estants com els de restaurants gironins de primer nivell o els dels indrets més romàntics de la demarcació. També s'organitzen tallers, sobretot el que comporta una celebració matrimonial, amb novetats com les que explica el president del Comitè Executiu de Fira de Girona, Domènec Espedaler.
unes classes de coaching per assessorar a les empreses amb tota una sèrie de tendències de la moda, del protocol, continuant amb que els dissenyadors de Girona, que també col·laboren des de fa molt temps a la Fira i ara també al Saló, poden orientar també les parelles de quina manera han de decorar la seva casa...
Un recorregut pels millors hotels de luxe del món, novetats en les desfilades o classes de ball, són altres de les propostes. Als tribunals, un jurat popular ha considerat culpable d'assassinat l'únic detingut pel crim d'una dona a Reus l'any 2012. Reus Digital, Joan Marc Salvat, bon dia.
Bon dia. El crim va ocórrer el 20 de juny del 2012 en presència de la filla de dos anys després d'una relació tempestuosa i violència habitual en l'àmbit familiar, segons recull el jurat. L'acusat va confessar els fets al 112 i, a continuació, els Mossos van acudir al domicili. El jurat no ha donat validesa a la versió de l'acusat, que va argumentar legítima defensa i haver actuat sota els efectes de la cocaïna i l'alcohol, ni que patís cap trastorn. La fiscalia i l'advocat de la Generalitat sol·liciten 29 anys de presó, mentre la defensa ha sol·licitat la pena mínima de 10 anys.
Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Aquest cap de setmana se celebrarà la 37a cursa de cars de coixinets. Seran finalment 118 cars, els que es llançaran pels carrers Freses i Creu del Padró. És la mateixa xifra de participants que hi havia apuntats el cap de setmana passat. Hi ha hagut algunes baixes i altes a la participació, però finalment, com dèiem, serà el mateix nombre de cars els que es tiraran pel circuit.
El canvi de data, però, ha fet que es produeixin alguns canvis, com ara que no es podran oferir ni el servei de transport de cars ni el taller de reparació. Tot i l'ajornament, el plàning d'aquest cap de setmana es manté igual que el passat. Les verificacions, els entrenaments i els cronometratges seran demà de dos quarts de deu a sis i la cursa diumenge de nou a tres.
Més activitats, en aquest cas per aquest vespre. Avui a dos quarts de nou, nova projecció del documental del mes. Aquest novembre es projectarà Approved for adoption de Jung i Loren Boló, un documental fet entre França i Bèlgica l'any 2012. Es passarà en versió original en francès amb subtítols en català. El preu de l'entrada pels socis i sòcies de l'Ateneu és de 3 euros i de 5 per la resta. El documental del mes, aquesta nova projecció, tindrà lloc avui a la sala del cinquantanari.
I un apunt més per recordar-vos que les escoles de Sant Jus s'assumen un any més a la campanya solidària de recollida d'aliments. Cada Nadal els centres educatius instalen un punt de recollida de menjar per tal que tothom qui pugui aporti aliments de primera necessitat. Càritas, Creu Roja i la Fundació Banc dels Aliments se n'encarregaran. Els aliments que es volen recaptar són oli d'oliva, pots de llegums cuites, cartrons d'abrou, llaunes, llet en pols, llet semites netada i pasta.
La campanya també s'obre per recaptar productes higiènics com ara pastilles de sabó per rentar la roba o bolquers. La campanya de donació d'aliments comença dilluns. Càritas i Creu Roja els recolliran el dia 12 de desembre i el Banc d'Aliments el 19. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. El Sant Just Notícies edició migdia a partir de la 1. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I feel it in my finger I feel it in my toe Love is all around me And so the feeling grows It's written on the wind
Fins demà!
Bona nit.
I see your face before me As I lay on my bed I kind of get to thinking Of all the things you said Oh yes I did You gave your promise to me And I gave mine to you
I need someone beside me In everything I do
Fins demà!
Un moment ara per parlar de videoclips, com cada divendres amb la Clàudia Barberà. Bon dia, Clàudia, què tal? Hola, bon dia. Et veig amb fred, eh? Fred, fred, es nota que ha arribat. Sí, amb bastanta força. En tot cas, avui, ara comencem a sentir ja aquesta veu.
Exacte, exacte. Michael Jackson, tornem una mica als orígens de la secció aquesta, perquè és la primera cançó que vam posar ja fa unes quantes setmanes. En aquell moment vam posar la de Thriller, però ara tenim la de Bat, que és el del segon àlbum que va treure el Michael Jackson. I escoltem un moment la cançó i ara expliquem per què això.
Amb el seu segon àlbum, el Michael Jackson decideix tornar a realitzar una superrealització, un superaudiovisual per promocionar el CD, tal com va fer el primer thriller, va fer el primer videoclip a la història que tenia història. És a dir, el primer videoclip... Ja començava fort, no? I ara el segon, el llistó estava alt, per tant no podia defraudar tampoc. No, no, va fer un videoclip aquell de thriller amb tota la història del cine, autocine a davant, el va dirigir John Landis, també un director de cine,
I realment va ser el primer videoclip que va trencar amb tota l'estètica de videoclips. Anem a gravar la banda només tocant i anem a il·lustrar exactament el que diu la lletra per fer un part més enllà i per posar una mica la divisió i crear... Bé, al contrari, no crear la divisió, sinó fer que no se sapigués si era una història que feia servir una cançó per explicar alguna cosa més o era una cançó que estava explicada a través d'una història. És a dir, que ja començava a fer com un gènere híbrid entre curtmetratges i...
i videoclips. Interessant, interessant aquí la fosta del Michael Jackson. Es nota que tota la part de la imatge també li interessava, la part de l'espectacle, la part de la música. Però anava a buscar un component més, un component narratiu que anés molt més enllà i que transcendís molt més enllà de la cançó. En aquest cas, Michael Jackson va buscar Martin Scorsese. Martin Scorsese, llarga trajectòria filmogràfica. En aquell moment havia fet poques coses. Havia fet una pel·lícula, dos...
Havia gravat un curtmetratge del qual parlarem més tard, però llavors apareix Michael Jackson i li diu, mira, gravarem un videoclip, et sembla bé? Sí, sí, d'acord, es posen d'acord. I Michael Jackson supera el Landis, el John Landis, encara que semblés impossible en minuts, i fa un videoclip de 18 minuts. 18 minuts, que si el voleu veure al YouTube us dic que haureu de veure'l en dues parts, perquè no està tot sencer. L'heu de veure en dues. Llavors, el 1987, que és l'any en què surt aquest videoclip,
Martin Scorsese se'n posa molt més enllà del que havia fet jornalís. És a dir, no només fa una historieta que és la introducció del curt, sinó que fa tot un curt, un curtmetratge amb una història, una narració, i al mig posa la cançó com a mecanisme més narratiu, que no pas com a excusa per arribar al videoclip, com potser la thriller. Llavors reinventa una mica aquesta mena de narració, curtmetratge amb videoclip al mig.
De què va el videoclip? Ara tot això està molt bé, d'acord, hem fet un videoclip de 18 minuts, s'han passat una mica, segurament no ho posarà en barrac 105 perquè és molt llarg, però de què va? Doncs mira, el Michael Jackson va ser qui va portar la història del que passa en aquest curt.
a partir d'un fet que va passar a la realitat, que la va voler transportar com a la ficció i així com deixar-lo en el record. El fet que va inspirar a Jackson va ser l'assassinat d'un jove anomenat Daryl, això es diu que el Michael Jackson en el vídeo, si surten crèdits i tot, ell no està anomenat com Michael Jackson, sinó que es diu Daryl. Doncs aquest noi va ser assassinat pel fet que anés a una escola diferent del barri on s'havia creat, una escola privada, més pretensiosa, llavors la gent del seu barri li va agafar com una mica de mania i de...
d'enveja i el van matar. No n'hi do, eh? La història és potent. Sí, la història és potent d'entrada. Llavors, què es fa amb això? Doncs Michael Jackson i Scorsese agafen aquesta història i l'adapten en aquest videoclip. El que ens hem de situar és que Michael Jackson, òbviament és Deryl, és aquest protagonista, però ell no fa acabar la història amb un assassinat, sinó que la fa acabar com...
que no el mata, sinó que a través de la cançó pot demostrar que es pot fer molt més enllà i que no tot és mort. I això, exacte. Sí, sí, dona com una lliçó moral, és el que ve a fer. Doncs el començament del vídeo musical és en blanc i negre, tota la història, el que no és videoclip en si, és blanc i negre i el que és videoclip, que potser ve a ser com més la imaginació del noi...
i més la lliçó moral és color, és la cançó pròpiament dita, i comença amb un estudiant que surt a classe i en torna a la ciutat, que és la ciutat on s'havia criat, on hi ha tota la banda d'amics d'aquests a la infància, el comencen a seguir i veuen que ja comencen, les primeres diferències són que el Deryl reacciona diferent davant dels delictes, és a dir, s'ha tornat un home, un noi assenyat, que ja no es roba...
Ja no està incitat com en aquest tipus de delinqüència. Llavors, l'inciten a delinquir a un home, al metro, i en comptes de fer-ho, l'ajuda. I a partir d'aquí, quan ells l'estan a punt de matar, ella es revoluciona, es treu la màscara, es treu el blanc i negre del vídeo, i de cop passa a ser un videoclip totalment dels 80, ple de colors estridents. És també la idea, no? A més, en el moment suposo que era bastant revolucionari.
Exacte, sobretot això, una revolució, una nova revolució dins el món del videoclip en el camp de Michael Jackson que no parava de portar noves maneres de posar en escena la música. I doncs això, després, per això, durant aquests dos o tres minuts que dura la cançó en dins els 18 minuts,
ens trobem amb una coreografia, segell Michael Jackson, tots ballant, ben, molt ben ballant, molt ben realitzada, dins del metro, i al final es torna a acabar, torna a estar en blanc i negre i dient, com si fos un, bueno, com si fos no, és un curtmetratge posat amb una cançó a dins.
Molt bé. Molt recomanable. És una experiència diferent del que s'entén com a videoclip. Sí, sí. De fet, Martin Scorsese, per això he vist que ja tenia fetes dues grans pel·lícules. És a dir, que quan fa això ja ha fet, a part de Taxi Driver, ha fet també Toro Salvage. És a dir, que ja era una mica consolidat, no suposo? Exacte, exacte. No estem davant d'un novatillo que comença aquí, no. No era tan emergent, com si diguéssim. Ja tenia una mica de recorregut al darrere cinematogràficament parlant. Exacte. I, com tu has dit, les dues pel·lícules aquestes són molt recomanables
però hi ha un curtmetratge que no diré que sigui desconegut perquè crec que molta gent el coneix però jo us el recomano perquè és de fàcil accés el teniu al Youtube o no el pugueu mirar bastant fàcil accés que duren 5 minutets només 5 minutets i és altament recomanable i us recomano com mireu malgrat la redundància és del 1968 i es diu The Big Shave
La gran afaitada. Aparentment, no us vull donar cap explicació, perquè aquí cadascú ho entén diferent i cadascú ha d'agafar les significacions que ell cregui que ha de treure i extreure d'aquests 5 minuts. Objectivament, el que veiem és un home. Primer veiem un lavabo net i un home que es va afaitar. Està amb música de fons, forma part també d'aquest comaratge. Exacte.
Jo deixaré que cadascú tregui les seves conclusions, però és evident que el que vol explicar el Martínez Corsessen no és només un home que s'ha feita. I segurament el context històric en què està fet, que va al Vietnam, afecta. Afecta i és digne de parar-s'hi a pensar per què aquest home s'ha feita així, com ho fa i què vol dir en aquests cinc minuts. Són cinc minuts que valen la pena.
Doncs interessant de recuperar més una tercera part del que dura el videoclip que va dirigir 20 anys després de la camisa de Michael Jackson. Exacte, qualsevol diria que hauria de ser al revés. Molt bé, Claudi, també ens vols recomanar, així com per acabar, i deixem potser el tràiler, traiem aquesta música intrigant i bé, m'he deixat a mitges, m'he quedat a mitges d'aquest curt perquè no l'he vist. A la llista, a la llista. Exacte. I el que fem és...
Taxi Driver, els 5 minuts passant ràpid, si voleu és Martínez Corsese, potser Taxi Driver. És un, al fons, jo crec que no deixa de ser un western dels de l'oeste, però situat en una gran ciutat. Doncs, mira, escoltem una part, ni que sigui d'aquest trailer, de la versió doblada al castellà. Eh? Eh? Más rápido que tú, hijo de perra, que te has figurado. Te he visto venir, borde...
Bueno, aquí estoy. Anda, atrévete. Empieza tú. Atácame. Ni lo intentes, cobronazo. ¿Hablas conmigo?
M'agrada molt el Robert De Niro, més tan jove, eh? Ara em fa més mandra, tot i que és un bon actor, eh? Però... La seva època d'aurada, potser. Sí, sí, sí. A mirar-lo tots. Exacte. Gràcies, Clàudia. I tornem la setmana que ve. Que vagi bé. Bon dia. Adeu. Con quien punyeta crees que estás hablando? Just a la fusta. Sant Just en directe.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Un quart i mig d'una del migdia. Saludem aquesta hora la Roser Sor. Bon dia, Roser, què tal? Bon dia, Carme.
Per parlar de notícies curioses, una setmana més ens has fet una mica de recull de curiositats, coses que passen pel món i que realment són ben estranyes, Roser. Són notícies que realment no trobem... No, no, no les trobem a la premsa habitual. I quan les trobem, Déu-n'hi-do del que trobem, perquè és el que diem, que són curioses i tant com curioses de sentir. Quan les veus, dius, sí, això no és molt normal.
Per exemple, tenim que una persona crema casa seva i llença el seu cotxe per un precipici perquè l'havien embargat, eh? I és la gent... Mecanismes que s'inventen, doncs, per sobreviure, com si diguéssim. Doncs sí, atenció, que ha passat a Grècia i no seria estrany que passés aquí o més vegades, ja que el tema està una mica... Pot donar idees, no? Complicat...
i com està el panorama actualment que embarguen cases, sobretot per la crisi, de què passés això. Doncs un grec de 50 anys que em va ser a casa i llença el cotxe per un peny assegat per no donar-ho al banc, perquè li havien embargat. A l'arribar els bomber, segons informen alguns mitjans de comunicació,
L'home estava tan tranquil·lament fumant-se un cigaret darrere la casa amb un cesa de foc. Que m'ha fet gràcia perquè, o sigui, la cosa és ja... L'home ja crema la seva casa i a sobre el tio tan tranquil, l'home tan tranquil fumant-se un cigaret darrere la casa seva mentre s'estava cremant tot allò allà darrere. Clar, clar.
L'home exclamava que aquesta gent no es quedarà res meu. Més tard va ser detingut per la policia, evidentment. Imagino que és com una manera de tirar-ho tot per la borda, no? No tinc res més a fer, no tinc res a perdre. Sí, sí, no tenim res a perdre i la gent ja arriba a uns extrems insospitats que cremar-se a casa perquè no s'ho quedi el banc. Vull dir, quan t'ha de donar-ho al banc, ho cremo i ja està, i no es queda res meu.
Déu-n'hi-do, més històries. Ara passem per Google, que també parlem de Grècia, perquè contracta un nen grec de 12 anys pel seu equip. Explica'ns-ho, Roser. 12 anys és molt petit, eh? Jo és que ho penso i clar, és que... Encara no van ni a l'institut, vull dir.
No, no, per això. A més explica que el gegant informàtic de Google ha incorporat en el seu equip un nen de 12 anys que formi part del seu equip de programadors, on treballaran el disseny d'una nova red social, un servidor per jocs a la red i un sistema de seguretat. Aquest nen es diu Nikos Adam, va ser trobar en una fila internacional sobre etats cibernètics.
Cosites de la vida que aquest nen explica que va anar a una fira amb el col·le, que presenten aquests treballs que fem quan som petits, que ens presentem i que són premis a vegades. I també els treballs són una mica de l'edat, no sobrepassa tant...
A la realitat, sí, és el que va ser descobert per Google durant una fira internacional de Salònica, quan es va realitzar una excel·lenta exposició sobre el tema. Després de comprovar els coneixements de programació que tenia el nen, que ja ha creat dues aplicacions informàtiques, l'empresa Google va parlar amb els seus pares per poder-lo incorporar a la seva plantilla. I sí, sí, dit i fet...
ara Adam desenvolupa diferents programes per Google de l'estil de Facebook que sortirà a la llum el gener del 2004 i el nen ja ha fet diverses rodes de premsa explicant realment què és el que havia creat perquè clar, un nen de 12 anys que...
Tot és una mica com poc, poc... Clar, està molt bé, suposo a nivell professional, evidentment per ell sol, però suposo que tota l'etapa escolar en principi també alguns coneixements bàsics també els haurà de tenir, no sé si com ho compaginarà. No, això és el que no ha donat massa informació en aquest diari, ni als pares suposo, que aquest nen suposo que seguirà la seva vida escolar, que això serà com un petit...
una petita aportació que en comptes de fer una activitat extraescolar de futbol com els noms normals, doncs, bueno, com a treballador de Google amb els pares segur que descontents no estaran perquè algun pessic de diners segur que se n'emporten tenint un fill tan posiciós com aquest. Doncs sí, sí. Vull dir que no... Són coses que a vegades, doncs, mira... Passen, no, no, no, i està molt bé poder-les aprofitar i només faltaria. Jo tinc un fill que em suporti i t'ho juro que li dono molt rendiment.
Roser, tenim també més coses, per exemple, una cosa molt estranya ara, que és una persona que s'aprima 60 quilos amb una operació i li surt un penis? Sí, sí, ho hem sentit bé, és un penis. Bé, les operacions que fem avui en dia que tothom supera per aprimar-se, de reduccions d'estómac i...
i tot aquest tipus de coses que la gent vol fer per no fer esport, perquè em dic jo perquè no es volen fer esport, també quan fas una operació d'aquest tipus és que també suposo que pateixes un grau bastant elevat d'estat. Clar, és una qüestió de salut, m'imagino, suposo que deu ser allà obesitat o algun tipus de problema ja greu. Doncs si una britànica de 38 anys es somet a una operació de reducció d'estómac, li van deixar tanta pell penjant entre les cames que tothom li va preguntar si s'havia fet una operació de canvi de sexe.
Però clar, és com... A més, és que la fotografia és horrible perquè és que es veu... No l'envenso a mirar. No, no, és que ni la miris perquè és que és horrorós. No, no es veu res però perquè està com tapat i porta la fotografia com està tapat.
I es veu una mica el bony, però clar, no es veu realment. Doncs sí, resulta que Helen Barrett va anar a la clínica per fer una reducció d'estómac. I ni més ni menys que 60 quilos li vam treure de sobre, vull dir, devia estar bastant grossa aquesta dona. Però amb tanta pell que li sobrava entre mig de les cames, se li va fer un bony. I allò semblava un penis.
Però clar, és com... Quan fas la reducció d'estómac, la meva pregunta és quan fas la reducció d'estómac, suposo que és això que diem, que et pallen l'estómac, te'l redueixen, te'l fa més petit perquè no mengis tant, però tot el que realment et sobra després no t'ho poden treure, no t'inclou anar a l'operació tan greu que et fas, perquè és una operació complicada, que es fa molt, però t'hi jugues una mica a la vida. A vegades amb aquestes coses hem sentit diverses notícies que la gent s'ha mort al quiròfan per aquest tipus d'operacions, vull dir que se n'anen al tanto.
i resulta que quan surt es troba amb tot allò penjant. Explica la noia que diu, em veig com un home, i aquesta dona està casada i amb un fill. Explica, em veig com si fos el meu marit, saps? I al final la dona va optar per anar a una altra clínica perquè li poguessin arreglar tot aquell malfer i treure's tota aquella pil sobrant. Encara que la clínica va fer un comunicat demanant disculpes pel que havia passat. Sí, bueno...
Només faltaria, no? Clar, no, és que a sobre, segurament, les clíniques, amb tot el morro, a més explica una mica que ella només havia fet una reducció d'estómac, que no s'havia fet una operació de cirurgia estètica com a tal de treure's pell o l'util de posar-se pit i això, que havia sigut una reducció d'estómac, que allò de més ja com que no incluïa en l'operació. Però clar, a veure, veient el que et fas, home, deixar-te tot allò penjant, doncs no sé, molta gràcia, no crec que faci, saps?
Benidorm. Doncs ens anem a una altra història, aquesta una mica angoniosa. I ara, mira, una curiositat que passa per Amsterdam, que són alcohòlics que netegen els carrers d'Amsterdam. Amsterdam, a canvi, de lleunes de cervesa? Coses rares passen... Però és un projecte de rehabilitació o no? Sí, a veure, jo no ho he entès molt bé perquè... No, no, és veritat perquè... El titular hi ha com font, no? Sí, sí, o sigui, representa... Mira, potser és una feina social... Que són alcohòlics,
que és un projecte, però clar, no és de rehabilitació, és com un projecte que fan perquè explica que diu que 10 alcohòlics crònics formen part d'un projecte d'una fundació per mantenir-los ocupats durant el dia i no causin molèsties. Suposo que ja no és de rehabilitació, suposo que deu ser gent ja amb problemàtica que ja no...
No crec que no es vulguin ja sometre a cap tractament, sinó que d'aquesta manera els hi volen proposar que deu lleunes de cervesa, deu euros i els hi donen tabac, a canvi que recollin els carrers d'Amsterdam. Embrotaven els carrers, creaven altercats als parcs i molestaven els nens i els pares. En vista de tanta problemàtica que ha tingut això, explica que és el que Amsterdam...
el ser una ciutat ja una mica que la tenim coneguda com la ciutat que pots fumar marihuana, és legal suposo que tot deu anar relacionat amb aquest tema que no només de la marihuana sinó que també suposo que amb problemes de la beguda i d'aquesta manera doncs, ara qui sap aquí perquè no tenim tants problemes però no estaria malament tota aquesta gent que realment embruta a canvi donar alguna cosa i així tots col·laboraríem una mica amb la netedat de la ciutat Sí, sí
La Fundació Rainbow ha trobat una solució per a ells, que es comblin els carrers a canvi de cervesa. No els donen la recompensa final de les 6 jornades, sinó que al començar els donen dues cerveses. Al llarg del dia, com per esmorzar, els donen dues més i al final de la jornada els donen una altra.
Això, diu, un dels alcohòlics explica que això és el que es dona l'estructura a les seves vides. És una manera de dir, bueno, mira, nosaltres bevem, tenim un problema, però a canvi, doncs mira, podem inclús ajudar a la societat a mantenir-lo més net. O per nosaltres també la consciència de dir, bueno, nosaltres tenim un problema. Em imagino que és com que de tota manera...
La idea és molt d'Amsterdam, no?, aquesta manera de fer, de dir, mira, passa això, per tant, com que no es pot apagar de cop, intentem gestionar la situació d'ara d'alguna manera, d'alguna manera també és com enganxar un conflicte o una qüestió problemàtica des de l'arrel, no?, i de moment anem fent això i ja...
Clar, encara que és una mica estrany perquè resulta que amb els diners, explica un d'ells, que amb els diners que els donen es compren més cervesa. Es diu, som els primers que entrem al supermercat a comprar a primera hora del matí quan acabem la jornada laboral, som els primers que estem al supermercat i amb els diners que ens donen ens comprem més cervesa.
Vull dir que deuen ser gent ja una mica amb problemes que ja no es poden tractar, perquè realment, a veure, un projecte no el veig gaire solidari, o sigui, solidari per part de la població de no crear problemes, però per part seva de dir, bueno, intentem ajudar d'aquesta manera a aquestes persones, recompensant-li amb alguna cosa de diners o amb unes altres coses, però també d'aquesta manera rehabilitar-los, que deixin de beure, saps? No donar-los diners o més cerveses perquè vegin més.
Vull dir que és una mica estrany. És una contradictori, llavors no sé si és justament per... Bé, en tot cas, aquesta curiositat d'Amsterdam, que realment aquesta accionatòria és curiós i en calin de tot, no? Des de les coses que ens fan riure a altres històries que també sorprenen i no tenen un lloc en les notícies habituals, eh? Molt bé. I aquesta última... Déu-n'hi-do.
A veure, un xinès que denuncia la seva dona per tenir els fills més lletjos del món i, atenció, no s'acaba aquí, sinó que serà indemnitzat.
És una mica, perquè fa dies que corre per les reds socials, jo ho tenia fa dies apuntat, inclús a la televisió jo ho havia sentit i ho he trobat una mica. La veritat és que no m'agrada gaire perquè tens els fills que tens, vull dir, no hi ha més i la genètica és la que tens, vull dir, no ho pots d'allò. I resulta que sí. Aquest xino es va casar amb la seva esposa després que s'hagués fet diverses operacions d'estètica i...
I ell mai li havia dit, o sigui, ella mai li havia dit que s'havia fet operacions d'estètica. Si busques a la fotografia ho pots veure que la dona realment, és exacte, que abans era poc agraciada, la veritat, eh? I si ell, l'home, diu, la nostra filla és increïblement lletja, fins al punt que m'horroritza.
A mi em sembla una mica greu, bé, i fa gràcia perquè, clar, tothom n'ha parlat i se n'han rigut molt, perquè allò típic que ve els programes i la gent que ho comentes fa molta gràcia, però veritat que fins a un punt de dir, ostres, tan lletja és la teva filla que és la teva filla, te l'has estimat tal com és, no? Bueno, ho crec jo...
Doncs sí, és el que el Jean Feng ha associat una solicitud de divorci a la seva esposa i a sobre l'ha denunciat per haver-li donat els vils més lletjos del món. El protagonista es va voler sotmetre a una prova d'ADN perquè crea que els seus vils no eren seus. Diu, no pot ser que siguin tan lletjos, perquè realment la dona, si la veus a la fotografia, és molt atractiva. Vull dir, realment... La genètica no la sap mai, no? Vull dir que això també...
No ho sé, em sembla curiós que es pugui denunciar a Berguís que... Sí, sí, no, i evidentment els fills eren seus, va donar positiu que eren seus els fills. La dona més tard va confessar que s'havia fet diverses operacions d'estètica abans de conèixer-lo, amb una suma de 100.000 dòlars... I no li havia dit mai, no? I no li havia dit mai.
Vull dir que té tela, eh? Ah, i llavors per això li paguen? No, llavors resulta que l'home va guanyar una demanda davant del tribunal pel que fa a la dona que tingui que pagar-la una indemnització de... Però perquè els fills són lletjos?
és que no s'ha quedat molt clar perquè explica que aquesta dona es va sotmetre a moltes operacions la va denunciar perquè no li havia dit que era lletja i que s'havia operat i que resulta que no entenia per què tenia els fills tan lletjos o sigui que tot va sortir una mica darrere de que per què tenia els fills tan lletjos es va fer una prova d'ADN i a partir d'allà la dona va confessar dient que s'havia fet moltes operacions abans de conèixer-la
Vull dir que... Històries estranyes, eh? I també has destacat una última frase, no?, d'ell. Diu, ell explica, diu, jo em vaig casar enamorat, però quan vam tenir el primer fill és com començar els problemes entre nosaltres. Jo no sé si això és veritat, jo crec que va veure el primer fill un darrere l'altre i...
I va veure que els fills diuen, què està passant? El que passa és que realment, trobo molt fort que si realment ho ha denunciat per aquí i serà d'indemnitzar per això, realment no entenc gaire com funciona aquest tipus de justícia. Si l'indemnitza perquè diu que la seva dona l'ha enganyat i a sobre li dóna la raó perquè s'havia fet operacions, això ja és discutible.
però encara, mira, però a sobre que l'hem de mirar perquè els seus fills són lletjos, això ja és per fer-s'ho mirar ja molt, ja, amb aquests problemes. Els japonesos estan una mica... Són xinesos, Robert. No, xinesos. En fi, moltes gràcies, Roser, una setmana més per acostar-nos a l'actualitat des d'aquest punt de vista una mica més humorístic i tornem divendres que ve. Molt bé, Carme, bon cap de setmana. Igualment, bon dia. Bon dia.
Sabeu on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs en llibres i a gent de concert al cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Pits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Bona nit.
T'he avisat per correu electrònic. Una crítica de tu cap a mi, no? Sí, sí, ho he llegit. Perquè estic molt decebuda. T'he de dir que jo vaig fer una convocatòria, ara explicaré aquí una mica la meva vida i tot plegat, però vaig fer una convocatòria que era, eh, vull venir a veure la vida d'Adel. Avui dimarts, no sé què, dia de l'espectador. Voleu venir? M'han dit sí, sí, sí. I dues hores abans de començar la pel·lícula algú m'ha dit, oh, és que dura tres hores, demà de matinar...
Bueno, anem a veure una altra pel·lícula i vam proposar la que vas recomanar la setmana passada, que es deia Qui em va tombar, mi vas dir que no estava malament. Bueno, la vaig recomanar, sí, em recances una mica. I vaig pensar, bueno, el xavi va dir que no estava malament, perquè jo si no crec que no l'havies anat a veure. I vaig accedir per amistat a veure aquesta pel·lícula i quasi marxo del cine. Sí? Tan malament et va semblar? Em va semblar molt malament.
O sigui, em va semblar molt espanyola i molt típica, que no ens anava res de nou, però em va semblar amb una violència gratuïta desorbitada. I ara, violència gratuïta. Totes les zones estan pagant. I no és Tarantino. Però és una violència...
Jo vaig trobar molta violència. Sí? És que potser estic una mica ja curtit, cosa que em fa. Jo també estic una mica plena, eh, amb el tema de violència. Sí? Sí. Potser els meus pares no em deixaven veure bola de drac i potser això em va influir, llavors. Ah, no, ostres. Per la violència, eh? Sí, sí, no, no, no, doncs això és bastant decisiu, eh, perquè... És un pas de la teva infància veure bola de drac i enfrontar-te a tota aquella violència gratuïta.
Ah, bueno. I a part d'això, tota la resta... No, no et va, no et va. La festa de les noies molt noies sorero... Totalment desaprofitades, totalment desaprofitades, però bueno, jo vaig dir que era una pel·lícula que recomanava amb certa arregança, però que segurament agradaria a la gent, i més o menys està agradant, però bueno, sí que és veritat que no és una gran pel·lícula, em sembla que no vaig arribar a dir-ho mai. No, no, no, això tampoc.
Aniré a veure la vida d'Adela, això segur, no sé quan, ni que treuï tres hores, o és igual, no visaré la agenda, que la vull anar a veure i ja està, directament, i aniré sola. Faràs bé. En fi, parlem de més pel·lícules, perquè n'hi ha bastantes i tenim molt poc temps, però parlem d'una família de Tòquio, primer, de tots.
i deixa'm que digui que aquesta setmana es caracteritza per tenir una llista de novetats poc cridaneres, diguem, a nivell de taquilla, només hi ha una que es tirarà molt al públic i totes les altres són una mica més petites o autorals o una mica més alternatives. I la primera és aquesta, una família de Tòquio,
que és una pel·lícula japonesa, un drama, que parteix d'una pel·lícula anterior, dels anys 50, que es deia Cuentos de Tokyo, un clàssic del cinema japonès d'un director que es deia Yasuhiro Ozu, que ara compleix 60 anys la pel·lícula, compleix 50 anys, es compleixen 50 anys de la mort del Yasuhiro Ozu, i llavors un senyor que es diu Yoshi Yamada, que és un senyor, un director japonès també bastant gran, que va treballar directament amb l'Ozu,
li ha fet aquest homenatge en formar d'una família de Tòquio, que és exactament el segon remake d'aquella. Jo, aquella pel·lícula, per mi, de veritat, és una de les meves pel·lícules preferides de la història, t'ho prometo. Penso que està, per mi, en el top 3 de millors pel·lícules mai fetes. Carai. Sí, sí, sí, de veritat. Llavors, clar, qualsevol remake d'aquella pel·lícula, doncs,
indudablement estarà per sota i serà una jugada una mica estranya perquè fer un remake d'una pel·lícula així però tot i així està molt bé és una pel·lícula molt sensible que et toca un altre cop els mateixos temes que aquell el conflicte de pares i fills i la melancolia i la soledat arribada a l'edat adulta o la tercera edat més ben dit i està tractada amb elegància i amb classe
Doncs ens apuntem també... Ens apuntem a la primera proposta d'avui. Passem cap a una altra. Aquesta sí que tindrà repercussió, no? Sí. Sentim una mica del tràiler? Vinga.
Bienvenidos, bienvenidos. Ha llegado la hora de seleccionar a un valiente y a una valiente que tendrán el honor de representar al Distrito 12 en los 74 Juegos del Hambre.
Ja ho han dit ells? Los Juegos de l'Hambre. La segona part, sí, és la que dic que potser és la que té més reclam a nivell de taquilla, és aquesta segona part de la saga de Los Juegos de l'Hambre, que es diu En Llamas, i que jo penso que és una saga que està prou bé per a adolescents, està bé, no és aquesta xorrada dels vampirs dels crepúsculos ni tot això, sinó que té una miqueta més de xitxa. A veure, si us agrada el cine, entre cometes, sèrio, no l'aneu a veure, però...
Però si resulta que teniu un nebot que us diu, va, acompanya-me a veure aquesta pel·lícula, segurament no se us cauran els ulls, que és el que va passar amb la primera entrega, que, bueno, no era una gran pel·lícula, però no està del tot malament. Arriba aquesta segona, amb la Jennifer Lawrence, que és la protagonista, que és un reclam estupendo, i jo crec que, escolta, dintre d'això ja no està tan malament. Molt bé, doncs també queda dit, una altra estrena en una altra línia, menys comercial, no? Però pot ser? M'estic equivocant? No.
De quina parles? De la següent, no? Camille Clodel. Ah, vale, vale. O és comercial. No, no, no, no és comercial, no és comercial, però com que tenim una llista d'unes quantes no sabia per on anaves. No, no, al contrari, és una pel·lícula totalment anticomercial, totalment autoral, dirigida pel Bruno Dumont, que és un senyor que fa unes pel·lícules molt personals.
I, a més, molt dura sempre a tractar això que deies tu de la violència, i això, doncs, és un tio que les seves pel·lícules són molt violentes. Ja, però jo la violència, és a dir... Exacte, no aquest tipus de... Ben feta, el que no m'agrada, doncs que m'agradi, però vull dir que fins i tot Tarantino, que crec que pot tenir punts que pots considerar que és gratuït o el que sigui, m'agrada, és a dir, fins i tot entenc que... No, no, no, i a més aquesta violència és totalment diferent, perquè és una violència molt més seca, molt més tranquil·la, no és una violència de tiros i de sang i fetge. Com Saneque, no?, una mica.
Exactament, està una mica més en la línia Haneke. I aquesta pel·lícula concretament no és violenta, no és truculenta, però és la història de Camille Clodel, que és l'escultora, és la història real de l'escultora, que va ser amant de l'Agust Rodin i que després de ser-ho es va tornar una mica boja i la van interna una mica la força en un internat.
És una pel·lícula molt fosca, molt dura, molt trista, molt... Fa pinta ja amb el trailer, eh? Molt impactant, sí, perquè a més, és una pel·lícula que s'ha rodat en un sanatori amb malaltes de veritat, malaltes mentals de veritat. Llavors, és una pel·lícula, doncs, també, vulguis o no, doncs, molt impactant. Però és una grandíssima pel·lícula que parla sobre la soledat i sobre la desexpressió humana i amb una classe i un nivell visual bastant impactants.
Doncs ens l'apuntem i Juliette Vinoix, que s'ha fet gran, no? Sí, està ja... Està d'aquí el tràiler i... Està una mica grandeta, però segueix sent una actriu... Com que no pareix tan maquillada com en altres i tot... Exacte, també fa una mica... Fa de malalta i tal, doncs... I és una mica això... És una actriu excepcional, ho segueix sent. Ens agrada, ens agrada. Acabem amb l'última pel·lícula, Planet Las Vegas.
Sí, aquesta és una altra comercialota que, bueno, tampoc aportaran massa res de nou, però, escolta, qui li agradi veure un repartiment d'aquests amb cares conegudes i una pel·lícula americana així, doncs, una mica distreta, doncs, es pot apuntar a aquest planet Las Vegas que protagonitzen, atenció, el Robert De Niro, el Michael Douglas, el Morgan Freeman i el Kevin Kline, quatre abueletes, sí, que se'n van a Las Vegas a celebrar, a buscar un d'ells en una escasa o no sé quina història, i, bueno, escolta,
Una pel·lícula comediata d'aquestes una mica inofensives, però que segur que té el seu públic, també. Molt bé. I, dit això, són una mica les estrenes que hem destacat d'avui divendres. Acabem, però, amb una proposta musical. Per la setmana que ve, eh? Últimament ens deixes temps per poder fer una mica l'agenda. Sí, per descansar una miqueta i repartir-se més els esdeveniments, perquè això és dijous de la setmana que ve, el dia 28, que venen a l'Apollo els dòcters, que és aquest grup que acaba de debutar aquest any amb un album que es diu If You Leave,
que sona molt bé, sona una miqueta folk, una miqueta tranquil·let, però que és molt xulo i que això que el presenten a la Sala Polo al dia 28 a les 9 per 20 euros, jo penso que és un dels concerts recomanats de la setmana, seguríssim, perquè és un grup que ha fet un debut bastant espectacular. Els haurem de seguir a la pista, però de moment tiren bé. Perfecte, et sàvia, doncs ens els apuntem, els deixem sonar una estona i tornem divendres que ve. Estupendo. Que vagi bé. Gràcies. Igualment.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Fits, molt més que nit electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com
Estem escoltant just a la fusta. Música
I want to see you in my very cool single wedding. Me.
I want to see you in my very cool single wedding night.
Just a la fusta, el magazín del matí. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Som un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts o cinema.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
Quatre minuts i arribem a la una en punt del migdia. Després de sentir aquest tema de bigot, és moment d'anar acomiadant el programa. Abans, però, és moment de repassar també l'actualitat del dia amb el Marc Marvà. Bon dia de nou, Marc. Bon dia de nou, Carme. Què és el que es comenta a Twitter a aquesta hora?
Sí, deixa'm destacar-te com a número 1 ara mateix tendència a l'estat espanyol, Mama 2013. Ah, de què va això? M'he quedat així una mica esturat. Què és Mama 2013? Són els Mnet Asian Music Awards, és a dir, són uns premis com a artístics que es donen a Àsia i aleshores sembla que tampoc tingui això amb molta transcendència, però se l'han portat Paris Hilton. Ah.
i llavors està comentant-se que ha plegat. I aleshores, clar, la gent es pregunta com és que Paris Hilton s'emporta al Music Award d'Àsia. És com si donéssim aquí els premis catalans, els Gaudí, i li donéssim a Paris Hilton també.
Seria estrany, eh? Seria... Despertaria també bastanta controvèrsia a Twitter, segurament. Sí, i aleshores, clar, aquests Net Asian Music Awards 2013 que estan aixecant rebombori i, doncs, clar, totes les bromes al respecte amb Paris Hilton.
i els asiàtics ja han sortit a la llum. Després també deixa'm comentar-te que el Barça, el nom Barça, s'està parlant i molt perquè... Per tot el tema del camp? Sí, perquè clar, portem, com ahir també ho comentàvem, dues setmanes sense partits, però en aquests últims dos o tres dies...
ha tornat a pujar el sufler entre les lesions de Víctor Valdés, de Tello i de Xavi i ara la d'Albes. I a sobre avui, que el diari ara ha tret el nou Camp Nou, on es pot construir el nou Camp Nou, doncs hi ha una mica de campanya a través del Twitter de barcelonistes, socis, no us creieu que no us enganyin...
i no voteu a favor de fer un nou Camp Nou. Vull dir, la campanya ja ha començat, gent intentant treure-li del cap la idea als socis que votin a favor, perquè la despesa aquesta econòmica, doncs, ara mateix no pot ser, i això és el que es mou a través del Twitter ara mateix. Doncs sort que tornen a jugar demà, no?, suposo, perquè... Sí, jo crec que... El Rossell respira tranquil que demà hi ha partit. A les 4, al Camp Nou, Barça-Granada.
Ah, és el Camp Nou? No. Sí, no? Sí, sí, sí. Barça-Granada al Camp Nou. Sí, sí, horari de nens. Sí, però jo crec que l'altre dia havien dit que no, que era Granada. D'acord. Camp Nou, Camp Nou, a l'esquadra. Molt bé. Doncs gràcies, Marc. Tornem la setmana que ve. Que vagi bé. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana i bons cars, eh? Exacte, doncs no oblidem. El car número 17, el car de la ràdio. De la ràdio. Molta sort. Que vagi bé, Marc. Adeu.
I també ens acomiadem, agraïm la gent que faig possible el programa, l'Andrea Bueno, la Laia Auvia, el Carles Hernanerdi-Rius, el Xavi Roldan, la Roser Sort i tota la gent que ha fet possible aquest programa d'avui, també especialment la col·laboració dels alumnes de l'Institut i la Clàudia Barberaus. Ha parlat Carme Verdó i tornem dilluns a les 10. A les totes, l'àdio d'esbert.
Sintonitzes l'àdio d'Espert, la ràdio de Sant Just, 98.1.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Ara escoltes ràdio d'Esperm, sintonitzes ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Jus.
Bon dia, és la una i un minut. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Aquest cap de setmana se celebrarà la 37a cursa de cars de coixinets. Finalment, 118 cars es llençaran pels carrers Freixas i Creu del Padró. És la mateixa xifra de participants que hi havia apuntats el cap de setmana passat quan s'havia de celebrar la cursa, però finalment, recordem-ho, es va celebrar per la pluja. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui divendres 22 de novembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
La història de l'adopció de l'il·lustrador d'origen coreà Jung és l'argument del documental del mes de novembre. Es tracta d'Approved for Adoption i es projecta aquest vespre a l'ataneu a dos quarts de nou. Aquest cap de setmana comencen els actes de lluita contra la violència masclista a Sant Just. Diumenges se celebra la primera marxa del Barç Llobregat contra la violència masclista, a la qual s'assuma Sant Just, que tindrà l'acte central al parc de Torreblanca.
I a l'informatiu també parlarem de l'exposició que inaugura aquest vespre Artejust al Palau Falguera de Sant Feliu. Es tracta de la mostra Diàlegs que ha cooperat totes les sales del Palau. La inauguració és a les 8.
Bon dia. Aquest cap de setmana se celebrarà la 37a cursa de cars de coixinets. Finalment, 118 cars es llançaran pels carrers Freixes i Creu del Padró. És la mateixa xifra de participants que hi havia apuntats el cap de setmana passat, que era quan s'havia de celebrar la cursa, però es va suspendre per la pluja.
Sant Just Notícies. Hi ha hagut algunes baixes i altes a la participació, però finalment serà el mateix nombre de cars, els que es tiraran pels carrers Freixas i Creu del Padró demà i demà passat, 118. El canvi de data, però, ha fet que es produeixin alguns canvis, com ara que no es podran oferir ni el servei de transport de cars ni el taller de reparació, ja que l'empresa que els anava a facilitar ja tenia un compromís. Un dels membres de l'organització, Just for Salva, ha explicat a la penya del Morro que aquest ajornament no ha comportat excessius mals de cap a nivell global en l'organització.
El nou departament, que és Seguretat, ha sigut fàcil, perquè hem pogut lligar ràpidament que l'espai volia tornar a muntar el circuit i el material que teníem l'hem pogut guardar temps i l'hem pogut solventar tots aquests temes. Jo sé que amb control tècnic, que és el tema inscripcions i corredors en general, sí que hi ha hagut més merder, perquè hi ha gent que es vol desapuntar, gent que es vol apuntar...
De moment, des de l'organització han confirmat que ja tenen speaker i ajudants al punt d'informació, al personal que els mancava. Joves de l'Esplai treballen des d'ahir muntant el circuit i aquesta tarda es col·locaran les bales de palla i les tanques. Tot i l'ajornament, el planning d'aquest cap de setmana es manté igual que el passat. Les verificacions, els entrenaments i els cronometratges seran demà de dos quarts de deu a sis i la cursa diumenge de nou a tres.
D'altra banda, també es farà un concurs a través d'Instagram durant el dia de la cursa amb les imatges que es pengen amb l'etiqueta CARS 2013. La imatge que l'organització triï com a guanyadora serà la de la portada del DVD de la cursa i, igual que l'any passat, els comentaris que es facin a Twitter amb l'etiqueta CARS 2013 es llegiran per megafonia.
I recordem també que en motiu de la cursa, a partir de les 10 d'aquesta nit no es podrà estacionar els vehicles privats als carrers propers al recorregut. Fins diumenge a les 4 de la tarda no es podrà aparcar al carrer Bonavista entre Sant Josep i Badó, al carrer Canigó, a Creu del Padró, a Freixes, a Dolors Modulell i Josep Modulell, al carrer Església i al carrer Mercat. Sant Just Notícies
Ara passen cinc minuts de la una del migdia. Ho hem destacat en titulars. La història de l'adopció de l'illustrador d'origen coreà Jung és l'argument del documental del mes de novembre que es projectarà aquest vespre a la Taneu. Es tracta d'Approved for Adoption, basat en el còmic de Jung, titulat Piel color de miel, sobre la seva pròpia experiència quan va ser adoptat per una família belga als cinc anys d'edat. Es projecta gràcies a la productora Parallel 40. Sant Just Notícies.
El documental és un híbrid entre imatges reals i animació, un conjunt que relata la història de l'il·lustrador Jung. L'autor va crear aquest còmic, venut a tot arreu, explicant la seva història des que va néixer fins al moment de la seva adopció. Ara el documental mostra amb imatges reals el viatge que va fer Jung al seu país natal, Corea del Sud, per trobar-se amb la seva família. Laia Òbia, de la productora Paral·lel 40, ha donat més detalls al Just a la Fusta. Ell és d'origen coreà, adoptat per una família belga, i el que decideix és intentar tornar a Corea per trobar...
el rastre de la seva mare biològica i si pot reconciliar-se una mica amb els seus orígens, amb el país que el va veure néixer. Aquest viatge a Corea l'enregistra amb una càmera, però tota la reconstrucció de la seva infantesa fins a la seva adolescència la fa a través del còmic.
Segons Laia Òbia, entre les persones que han llegit el còmic i que han vist el documental, hi ha unanimitat pel que fa a la barreja entre imatges reals i animació, i és que asseguren que el missatge que transmet la pel·lícula és més intens. I tota la gent que ha llegit aquest còmic em deia després de veure la pel·lícula, ostres, a diferència del que acaba passant sovint, que és que quan una pel·lícula és l'adaptació d'un llibre, tothom diu que el llibre és millor que la pel·lícula, en aquest cas tots estan d'acord, i a més hi ha unanimitat en això, que la pel·lícula
Gràcies a aquest diàleg entre imatge real i il·lustració, aconsegueix molts més matisos i un missatge molt més potent que el que aconsegueix el còmic. El documental Approved for Adoption està dirigit per Loren Boló i s'ha rodat entre França i Bèlgica l'any 2012. Té el recolzament de la crítica i, de fet, la seva productora està treballant perquè pugui optar a l'Òscar, el millor documental.
Approved for adoption es podrà veure avui a la sala del cinquantenari de l'Ateneu a dos quarts de nou del vespre. Es passarà en versió original en francès amb subtítols en català. El preu de l'entrada és de 3 euros pels socis i sòcies de l'Ateneu i de 5 per la resta.
Ara, passant vuit minuts de la una, ho hem destacat en titulars, aquest diumenge se celebra la primera marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista. És una marxa mancomunada amb altres municipis de la comarca que es farà per commemorar el Dia Internacional per l'eliminació de la violència de gènere, que se celebra dilluns 25.
A Sant Jús, totes les persones que hi vulguin participar estan citades diumenge a les 10 del matí a la placeta del Gualden. Allà hi haurà una activitat de Qigong amb tot i ben strom de l'estudi de dansa Tutuguri i un esmorzar. També es lliuraran mocadors de color lila i arrencarà la marxa cap al parc de Torreblanca, que és on tindrà lloc l'acte central. Comptarà amb la lectura del manifest contra la violència masclista amb Sio Lerma, guanyadora de la sisena edició del Premi Literari Delta, un record a les víctimes d'aquest