Diu, sí, escolti, però és que hi ha 18 milions dels altres, eh? Declaracions avui que obre portes a la ciutat de Barcelona una nova edició del Saló Internacional del Turisme. El trànsit, quina és la situació a aquesta hora? Rac Roger Serra, bon dia. Hola, bon dia. Ha millorat moltíssim el trànsit ja en aquesta xarxa viària. Destaquem un accident que s'ha produït per les comarques de Lleida. A l'autovia 2, a Tàrrega, hi ha un carril tallat en sentit Barcelona, diguem-ne, no hi ha molta cua, prudència en aquest tram.
de l'autovia A2, accident que talla carril a Tàrrega en sentit Barcelona. I pel que fa a les vies properes a la ciutat comptal, poca cosa, la veritat, queden aturades puntuals a la V23, però ja són a tocar de la diagonal. De fet, és la mateixa diagonal d'entrada a Barcelona i la ronda de dalt, la ronda electoral, perdó, com a molt intensa en sentit Llobregat entre Prim i la Barceloneta. És tot des del RAC. Bon dia.
Bon dia, us parla Arnau i molt. Barça-Riga el segueix viu a l'Eurolliga després de guanyar aquest dijous a la pista del Penatina i cos per 60-70. Amb aquesta victòria a l'OCA d'Atenes els blauranes han empatat l'eliminatòria dos partits i per tant forcen un cinquè enfrontament de la sèrie que es disputarà el pròxim dijous al Palau. També en basc a la Lliga Lepor. Els dos equips catalans juguen avui a les 9 de la nit. Partits corresponents a la jornada 26. Força a Lleida Corunya i l'OBE Oscar Barça B. Però totes les mirades se centren avui en el partit entre el Burgos i el River Andorra, qui guanya el partit d'aquesta nit
s'assegurarà l'ascens matemàtic a l'ACB. En futbol avui a les 9 de la nit, el Sabadell rep el recreatiu en el partit que obre la 35a jornada de segona divisió. Lluís Carreras recupera el central Pablo Ruiz i el davanter Aníbal Zurdo. Els arlequinats, dotzents amb 46 punts, volen acostar-se al 50 que dona la permanència virtual.
En motor, Laia Sanz ha guanyat la prova d'enduro als Jocs Extrems. La catalana s'ha imposat amb autoritat en el seu debut als X Games del Brasil. També en motor, des de les 9 estan en marxa els primers entrenaments lliures de Fórmula 1 al circuit de Barany. Mas està marcant el millor temps, seguit per l'historià Fernando Alonso. Notícies en xarxa
Just a la Fusta Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10, comencem aquesta era el Just a la Fusta d'avui divendres 19 d'abril.
Començarem aquesta primera hora parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través dels diaris. Farem un repàs a premsa destacant portades, contraportades, entrevistes, articles interessants i una mica de tot.
Més coses també parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández de Rius perquè ens expliqui si finalment avui arriben pluges i si baixaran les temperatures també de cara a aquest cap de setmana. A la segona hora la dedicarem a parlar de la miscel·lània, la 18a miscel·lània del Centre d'Estudis Injustens que es presenta avui aquesta tarda a l'Ateneu. Parlarem amb els cinc autors que han fet els quatre articles que apareixen
en aquesta miscel·lània. Serà a partir de les 11.10 i parlarem amb Júlio Ochoa, amb Coral Torra, amb Jordi Contías, Miquel Almela i Ramon Campreciós. I a la tercera hora tindrem les seccions habituals dels divendres. Per tant, tindrem el Manel Ripoll que ens parlarà d'economia. Avui ens explicarà què passa quan es creuen la curva de l'oferta i la de la demanda per tancar aquest cicle.
que vam començar fa unes setmanes. I el C. Besalies ens farà un cop d'ull a l'actualitat de la setmana a nivell polític. Ens parlarà també de les eleccions a Venezuela, de les previsions pessimistes del Fons Monetari Internacional i de transparència al món municipalista. Tot plegat a partir d'ara mateix i fins a la una del migdia.
Just a la pusta.
Regardez-moi. Je suis le plus beau du quartier. Je suis le bien-aimé. Dès qu'on me voit, on se sent tout comme envoûté, comme charmé. Lorsque j'arrive, les femmes, elles me frôlent de leur regard penché. Bien malgré moi, oui. Je suis le plus beau du quartier
Est-ce mon visage Ma peau si finement grainée Mon air suave Est-ce mon allure Est-ce la grasse anglo-saxonne De ma cambrure Est-ce mon sourire Ou bien l'élégance distinguée De mes cachemires Quoi qu'il en soit
C'est moi le plus beau du quartier. Mais prenez garde à ma beauté, à mon exquise ambiguïté. Je suis le roi du désirable et je suis l'un des aliens. Observez-moi. Observez-moi de haut en bas, vous ne verrez pas tout comme ça. Je suis le favori.
Regardez-moi. Regardez-moi.
Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!
Per parlar d'activitats, sobretot centrades ja en aquests dies, perquè estem mig de Sant Jordi, o no, mig no, estem de Sant Jordi ja directament. Sí, sí, totalment de ple, perquè... O sigui que, exacte, comencem parlant de la miscel·lània del Centre d'Estudis Sant Justens, que també es presenta en el marc d'aquest Sant Jordi. Sí, que es presentarà aquesta tarda, a les 7 de la tarda, i pinta molt interessant, és la 18a miscel·lània del Centre d'Estudis, i aquest cop el llibre compta amb 4 articles diferents, tots centrats en la història de Sant Just, com és habitual...
en algunes de les seves famílies més destacades o en episodis concrets de la història de Sant Just, podríem dir. De fet, Julio Ochoa ha elaborat el tema aquella nit d'octubre, 75 anys de l'ombardeig de Sant Just. Coral Torres, encarregat de l'anomenat Història dels Tudor. Miquel Almela i Jordi Contia són els responsables de l'article Rallotges de Sol de Sant Just. I Ramon Campreciós ha escrit 125 anys dels estocadors Campreciós. I de fet,
L'altre dia parlem amb la Maria Quintana, que és la vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs, i ens donava més detalls. La història dels Tudor, que és aquí els que tenien la masia de Can Ginestar, hi ha els rellotges de sol de Sant Just, que és una curiositat, és una feina molt ben feta. També hi ha tota la història dels camp preciós estocadors, i jo crec que val molt la pena. I també hi ha el bombardès de Sant Just, que són temes molt interessants.
Doncs, si esteu interessats en conèixer més detalls de la miscel·lània i també de comprar els primers exemplars, ho podeu fer avui a partir de les 7 de la tarda a la sala del cinquantanari de l'Ateneu. Molt bé, doncs això d'una banda, a més a més també recordeu que d'aquí una hora aproximadament parlem també amb els seus protagonistes. Més coses de Sant Jordi, Andrea.
Hi ha tanta cosa que no sé ni per on començar, però vaja, començarem parlant del Carrau Blau, perquè celebrarà la seva diada particular al seu Sant Jordi aquesta tarda. La plaça de la Pau serà d'alguna manera el nucli de les activitats que estan preparant i que inclouen una exposició que es diu Embolica que fa fort, amb treballs que han fet els alumnes del Carrau, també la presentació d'un llibre que es diu Volum i que han fet la Soledat Sants i la Marta Avalada, és el número 14 de la col·lecció Fragments,
i també activitats pels nens i nenes, una activitat que es diu Divendres als Parcs, i concretament Juga, Toca, Mira, Pensa i Pinta, que també tindrà lloc amb les arts plàstiques. Això serà a partir de les 5 de la tarda avui a l'equipament de la plaça de la Pau, i d'altra banda també us recordem que demà dissabte els apagats llums de Cama Blanca i el Drac de Sant Just preparan una bona festa a partir de quarts de 9 del vespre, amb el 6è Correfoc, que arrencarà des de la plaça Verdaguer,
i una festa posterior al local dels Dimonis, al centre cívic Salvador Espriu. I acabem també parlant de l'activitat, una de les activitats centrals de Sant Jordi, per no dir l'activitat central, que es farà durant tot el matí de diumenge a Can Ginestà i als jardins de Can Ginestà, amb la venda de roses, de llibres, visites a la Casa de Cultura, portes obertes, ballades de sardanes, ballades amb l'espai de dansar Marta Roig, etcètera.
doncs aquest cap de setmana serà un cap de setmana molt intens també pel que fa a Sant Jordi. Molt bé, doncs sí, activitats per tots els gustos i acabem parlant d'una última qüestió. D'una conferència que es farà aquesta tarda. Tens raó, tens raó. Una conferència, ahir vam parlar amb el conferenciant que és l'enginyer industrial Andreu Valls i que avui a l'Ateneu explicarà
els 100 anys de les primeres centrals hidroelèctriques al Pirineu, 1911-1916. És una tertúlia que han organitzat des de la secció de cultura de l'Ateneu i que explicarà com es van originar aquelles fàbriques productores d'energia. Les centrals de la zona de Capdella i Trem, al Pirineu, van permetre per primera vegada subministrar energia a gran escala a les fàbriques de Barcelona i Rodalies. Tot i això, aquella decisió d'establir-les allà, tan lluny de Barcelona,
Anem en contra del que podia pensar molta gent, perquè no veiem possible que l'energia que produïen arribés a la capital catalana. Però els fets històrics van demostrar que finalment van acabar sent molt útils, perquè pocs anys després va esclatar la Primera Guerra Mundial i finalment va ser una forma de produir energia útil. I si esteu interessats en conèixer més detalls sobre aquelles primeres centrals hidroelèctriques, que sapigueu que la tertúlia començarà a dos quarts de nou del vespre, avui a la sala Piquet de l'Ateneu.
Molt bé, doncs també interessant, molta cultura veig aquests dies, Andrea. No para, ens hem de desdoblar d'alguna manera. Exacte, gràcies i que vagi molt bé. Molt bé, fins ara. Passen 17 minuts de les 10, de seguida ens fixem en altres qüestions que passen més per l'actualitat, més general ho fem després d'escoltar
Nacho Vegas i la gran broma final.
Dejan los tambores de sonar y un gonfa anuncia la retirada. Se discute la capitulación mientras se aproximan carcajadas. Obtuve un premio por miedo a padecer
La misma grieta de la pared
Alguien dijo habrá que demoler, no sé cómo no lo vi llegar. Era el día de la gran broma final. Ha cundido el pánico en Madrid.
Salen fotos en la prensa rosa. En la alfombra roja habla el director. Él sabe cómo se hacen bien las cosas. Puede que el tiempo te dé la razón. Pero no queda tiempo. Hoy es el día en que dos planetas estrellarán.
Mientras tú concedes entrevistas y ahora ya me empiezo a preguntar ¿Cuál de estos chistes es el mejor? ¿El del día en que te hablé de amor sabiendo que daban temporal? ¿O el del día de la gran broma final?
Como un mar me presente ante ti, en parte agua y en parte sal. Lo que no se puede desunir es lo que nos habrá de separar en el día de la gran broma final.
Bona nit. Bona nit.
Cuando no es posible ser feliz y te asustas como un animal es el día de la gran broma final. Cuando te griten con rabia
Fins demà!
Un golpe seco y casi un grito y luego ya no te molestes, ya no hay nada que arreglar. Es el día de la gran broma final. Ya nada será igual.
Tras el día de la gran romantina. Esa manera.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
Parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlant de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema. Nits Electrònica ara és Bits. Bits.
molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia.
Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Fa un mes tenia dos fills, ara també. Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele, ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Tres minuts i dos quarts d'onze. Salutem de nou l'Andrea. Bon dia, Andrea. Per parlar d'actualitat, comencem repassant la notícia més destacada de les portades.
El diari ara, avui només tenim tres diaris, avui ens falta el punt, avui també ho destaquem, i podem dir que tant l'Ara com l'Avantguarda i el periòdic o no, però li dediquen la seva imatge de portada a l'accident, en principi, que va tenir lloc ahir a Texas. De fet, la portada del diari ara veiem una imatge d'aquella fàbrica que va explotar i la devastació, de fet, que va provocar, el titular és aquest, Devastació a Texas,
La destructiva explosió d'una planta de fertilitzants va arrasar ahir al petit poble de West, a Texas, amb un balanç de fins a 15 morts i 160 ferits. Es desconeixen les causes de l'accident. I a la Vanguardia també ens diu que la tragèdia s'instal·la als Estats Units, també fent referència als atemptats a Boston l'altre dia. Ens diu que una terrible explosió en una fàbrica de Texas, en principi fortuïta, a causa més de 10 morts,
i Obama convida Boston a tornar a córrer, però l'atemptat continua sense aclarir-se. I avui en portada de La Vanguardia trobem les fotografies dels dos sospitosos. Són imatges molt petites i se'ls veu de lluny, però ens diu La Vanguardia que l'FBI va fer públiques ahir les fotografies dels dos sospitosos d'haver col·locat aquelles dues bombes a la marató de Boston.
Déu-n'hi-do, doncs això és el que se'ns explica, almenys són els temes principals i de fet, si ens fixem en l'actualitat que continua d'avui, va per aquí, perquè de fet és que han detingut un sospitós de l'atemptat de Boston i n'han encerclat un altre. Hi ha confusió, però, respecte a la mort d'un policia a trets a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts i la possible relació d'aquest tiroteig amb l'atemptat a Boston. Segons informa el diari de Boston Globe, la policia hauria tingut un sospitós de l'atemptat, però també estaria relacionat amb la mort del policia.
L'FBI, però, segura que investiga si aquesta connexió existeix. L'Ara.cat també ens parla d'aquest policia mort i el detingut en aquesta gran operació policial a Boston. En principi, suposo que s'explicarà què ha passat, perquè a Watertown hi ha un detingut i els agents estan buscant porta a porta un altre sospitós. I l'FBI, que ha publicat les imatges dels dos sospitosos de Boston, l'agència d'intel·ligència mostra...
imatges dels dos individus que duien motxilles sospitoses. Clar, tot plegat encara és molt sota sospita. Les instantànies seran distribuïdes a tots els països. Aquests són els temes més destacats, perquè ha passat tot plegat també aquesta matinada. Hi ha més coses, però, per exemple, Ada Colau ha passat pels matins de TV3 i ha dit que afirma que la via judicial és l'única opció pels afectats dels desnonaments
La portaveu de la plataforma d'afectats per la hipoteca ha afirmat que l'aprovació de la llei hipotecària amb els vots del PP i sense contemplar la decisió en pagament només deixa en opció els afectats per desnonaments. I d'altra banda, en un altre tema, el portaveu del govern, Francis Combs, la ITC Catalunya Ràdio, que la pinya hi és, hem de mirar de fer la consulta i de parlar-ne menys, que hi ha pinya i que assegura que es van treure de context les paraules del conseller Gordó en què obria la porta a un possible ajornament de la consulta.
Són els temes d'aquell matí, Andrea. Passem, però, a fixar-nos en altres qüestions que tenim també en portada avui. Bàsicament, també és una mica el que comentaves avui als diaris parlant d'habitatge. Per exemple, el diari Ara ens diu que Catalunya perd 582 milions per al lloguer protegit. Retallada, el PP suprimirà els ajuts als promotors d'habitatge social per llogar.
Afectats, 21.000 famílies es veuran perjudicades per la dràstica mesura i reacció al conseller Vila alerta la ministra Pastor que perilla la bona sintonia. Això trobem en portada del diari Ara. En política, a la Vanguardia, ens diu Mas crida l'ordre als seus consellers i fa baixar el suflé. El president troba compatible el diàleg amb Madrid i mantenir el rumb sobiranista.
Diu que no va donar importància a les discrepàncies públiques de membres del seu govern sobre l'estratègia en aquest procés sobiranista i va fer aquesta metàfora que el suflet baixarà. I per últim, el periòdico, el tema del dia, i és el que més destaca en portada, diu Sota control, reforma els Mossos d'Esquadra. Interior promou un canvi radical de la brigada antiabalots després del cas Quintana, aquella noia que va perdre un ull.
i 57 agents registren la petició de trasllat de la unitat policial més conflictiva. Les principals novetats, segons el periòdico, són que els comandaments seran rellevats després del canvi del cap d'unitat, els agents portaran geolocalitzadors en els operatius, els uniformes protegiran millor el cos dels policies i ens diu també que tindran un nou sistema de tanques per evitar el xoc amb els manifestants.
Doncs és el que està previst, doncs, de cara a, suposo, a properes manifestacions o serà més o menys immediat, no? M'imagino tot plegat. Sí. Molt bé, doncs és el que tenim als diaris. Ens fixem ara en què passava fa uns quants anys, un 19 d'abril del 93, per exemple. Ara fa exactament 20 anys, se'ns deia a la portada, ens parlava de política. Recordem, doncs, que s'anava cap a les eleccions i se'ns parlava de primeres tensions, diu...
Aquesta portada de La Vanguardia. Primeres tensions en el sí del comitè electoral del PSOE amb l'estar en el sector garrista per la reunió de González amb els dirigents renovadors a la vigília del comitè federal. Aznar, mentrestant, prometia duresa per negociar els temes agrícoles a Brussel·les.
I forces de l'ONU evacuaven Srebrenica, no sé si pronuncia mai aquest nom, després de la caiguda del reducte musulmà de Bosnia Oriental. El Consell de Seguretat imposava severes sancions a Sèrbia Montenegro. I el Barça que batia amb el Saragossa, la imatge eren Laudrup i Vaquero celebrant la victòria.
i ens n'anem ara cap a fa 15 anys el 19 d'abril del 98 on teníem la imatge del Barça en primer lloc i la fotografia que il·lustrava tota aquesta portada també era el primer tema el tema principal de la part de dalt el Barça campió desencadena l'eufòria un gol de Giovanni a punt del final va trencar l'atenció
I ens parla que el Barça no va desaprofitar l'oportunitat i es va proclamar campió de Lliga. Hi ha una imatge de tots els jugadors celebrant aquesta victòria i es reconeix això, per exemple, Abelardo, De la Penya, Roger, Òscar, jugadors que també fan pensar en l'altra època, Víctor Bahia, fa 15 anys, doblegat.
Després, una entrevista a Joret Borrell, a la Vanguardia de fa 15 anys, on deia que hem de fer tot el possible per evitar 8 anys de govern del PP. Això era l'any 98, i em sembla que el PP va estar-hi fins al 2004, no? Per tant, no sé si es va poder fer tot plegat. I, finalment, el suport massiu unionista a l'acord de pau a l'úlster. Assaltem ara directament cap al 19 d'abril del 2003...
Un dia, doncs, en què, de fet, el 2003, tota aquesta secció que hem començat a fer, cada dia se'ns parla, sobretot, doncs, de la guerra d'Iraq, d'una manera o d'una altra. Era, feia un mes, ja es caig que havia començat i tot plegat, doncs, començava. No tenim diari el 29 d'abril del 2003 perquè era dissabte de setmana, divendres festiu, m'imagino, per tant, de Setmana Santa. Per tant, doncs, hi ha aquest descans de la premsa. En tot cas, doncs, ens n'anem a fa 5 anys, 29 d'abril del 2008, doncs, ens deia que les hipoteques...
es podrien allargar sense cost afegit. El pla de Solves contra la desacceleració només retallaria a prop dues dècimes la caiguda del PIB i s'eliminava l'impost de patrimoni i arrebaixava 400 euros l'IRPF. Després també se'ns ens ensenyava l'estadi olímpic de Pequín a la falta de 111 dies pels Jocs Olímpics.
El papa defensava la ingerència de l'ONU i el govern exigia a València i Múrcia que no humiliés a Barcelona per rebre aigua. I també es feia una qüestió, es plantejava una cosa, avui la Vanguardia, ara fa cinc anys, que era si la propina estava en risc d'extinció.
Per què? Suposo que no en deixaven gaire. Ara fa cinc anys, no ho sé. Bé, en tot cas, és un tema que haurà així fa cinc anys. Ens fixem ara, però en les contraportades d'avui, divendres. Comencem pel diari ara amb el doble article setmanal de Xavier Bosch, titula Romàntics de l'estat propi i per favor. I a Romàntics de l'estat propi, Xavier Bosch menciona l'article que Jordi Barbet feia ahir a la secció de política de La Vanguardia,
En que dividia, d'alguna manera, els consellers que estaven a favor, o sigui, més a favor, més en contra de la consulta, els anomenava els pactistes i democristians, els d'Unió, els capdavanters del diàleg, Vila i Gordó, els sobiranistes pragmàtics, Puig, Ruït, Monté i Mascolell, i atenció, diu, els romàntics de l'estat propi. I allà apareixen Mascarell, Rigau i Oms. Diu que el diccionari de sinònims ofereix com a alternativa a romàntic les opcions de fantasiós o quixotesc.
Encara diu que encara podia ser pitjor. Què tal somiatruites de l'estat propi? La realitat és que dins del govern potser només queden tres consellers independentistes, però les enquestes entenen que, agradi o no, el nombre de tocaboires de l'estat propi és majoritari i creixent. Això d'una banda, i pel que fa a l'article Perfagor, avui Xavier Bosch parla de les olles que suposadament es van utilitzar per fer aquests atemptats de Boston,
Diu que la policia científica va determinar que l'olla a pressió era de la marca Fagor. A partir d'aquí, diu, hi ha falta de més informació rellevant. L'espiral periodística imparable va arribar a publicar en un tres i no res que l'olla estava fabricada al País Basc. Es pregunta Xavier Bosch. I? Diu que de seguida la web de Fagor va quedar col·lapsada i la gent de Centraleta no entenia res
del que els preguntaven i els responien que estan venent un milió d'ollars a l'any a 100 països del món, que no els mirin d'empastifar ara en aquest atemptat. Home, doncs no, és veritat. Exagerat. Exacte. Passem doncs ara cap al periòdico on llegim que la meva vida és molt llarga i és polimorfa, a més.
Avui entrevisten a Jordi Barceloneta, que el defineix Mauricio Bernal com un personatge, un blogger, un amant de l'art urbà, un guia també i un home a punt de matar el seu bell gat. De fet, l'entrevista comença d'una manera molt... m'atrevaria a dir que avorrida, perquè fins i tot, fins al cap de potser cinc preguntes, no comença a explicar en Jordi Barceloneta la seva vida. Molt malament. Només fa que preguntar-se que per què l'estan entrevistant, que la seva vida és molt llarga.
i diu, bé, doncs expliqui'm una història, i diu, bé, jo no sé molt bé què vol que li expliqui, sóc un urbanita més, això és tot, i bé, comença parlant del seu blog d'Art Urbà, em diu que el té des de fa un any, jo em queixo molt, i un dia els amics em van dir, doncs fes un blog per queixar-te, i això ho vaig fer, però alerta, el vaig batejar Barcelona mon amug, perquè malgrat tot jo aquesta ciutat l'estimo molt.
Molt bé, doncs és el que tenim avui al periòdic, aquesta història urbana i quotidiana, i acabem amb La Vanguardia, on llegim a la Contra, que quan vaig començar no tenia ni tocadiscos. Qui ens ho explica això, Andrea? En Raimon, el cantant, ens diu que ara fa 50 anys de trajectòria. Diu, és hora de reconeixements, guardons i homenatges per a Raimon, amb tota justícia. Perdó. És admirable sobreviure...
a 50 anys d'escenaris i continua vigent amb una vida artística tan rica i plena. I al llarg de l'entrevista parla de com va començar en el món de la música. Diu que ara publica els dos CDs de la seva actuació al Liceu. Diu que aviat actuaré al Palau i faig balanç i estic content de la feina feta i d'haver-me dedicat a això. Ell en principi tirava cap a professor d'història.
i diu que cantava, tocava i componia vaig compondre el vent i als 22 anys em van convidar a cantar a Barcelona i allò em va impressionar vaig sentir l'emoció del públic, em va commocionar era l'any 62, vaig voler continuar vivint aquella emoció la resta de la vida i des d'aleshores allà segueix el teu del canó cantant doncs ho podem llegir avui a La Vanguardia aquest record per Raimon acabem parlant però de curiositats parlem de Bèlgica, un succés curiós
que és que diverses prostitutes han frustrat un atracament a un prostíbul, o a Sant Itendria, a cop de consolador. Ha passat això a Turnai, una localitat belga que no sé si pronuncio bé el seu nom, doncs sembla que això que elles treballaven en aquest bordell i van agredir l'atracador amb consoladors i altres joguines sexuals.
havia passat doncs a més em sembla que era el matí o alguna cosa així va entrar això un home armat amb un ganivet i disposat a emportar-se com a botí el que hi havia dins la caixa
i les tres prostitutes que hi havia al local es van amagar per darrere, però van aparèixer llavors amb armades, amb joguines sexuals, entre ells diferents consoladors, per afrontar-se amb aquest individu, i segons va informar la fiscalia de la localitat, l'home es va espantar molt i se'n va anar, tenia només uns 30 euros que havia pogut agafar de la caixa. Ai, mare meva. Sí. Bé, mira, li van fer front. Sí, sí, exacte, està bé. Amb el que es va poder.
Molt bé, Andrea. Doncs moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Continuem aquest recull de premsa, ara obrint diaris i fixant-nos en diferents articles interessants que trobem a l'interior avui, però no parlarem dels articles, sinó que només destacarem entrevistes dels diaris.
I comencem destacant l'entrevista que tenim al diari Ara, una entrevista que es fa a un director. Música
Volíem dir, de fet, al periòdic o que entrevista el director Don The Road, la pel·lícula que s'estrena avui divendres, adaptació d'aquest famós llibre de Jack Kerouac. I sense entrevista el director, per exemple, diu que sense Jack Kerouac no existiria Bob Dylan.
Diu Walter Sals, que és el director, que va llegir la carretera als 18 anys en plena dictadura militar brasilera, que era una còpia clandestina, i que la joventut s'ha de regir pel desig d'alterar les coses i no viure com els nostres pares van viure. També diu que li atrauen les road movies, que són històries de personatges en crisi que s'acaben entenent millor.
Una entrevista interessant que tenim avui publicada al periòdico, en clau cinematogràfica. I ara passem també a una altra entrevista que tenim però a la Vanguardia i que és en clau esportiva. Se'ns entrevista el futbolista del Barça, Alexis. I el titular més destacat que s'estreu d'aquesta entrevista és que el Barça estic reaprenent a jugar a futbol. Diu també que et mira, Xavi,
Com a persona, sé que és un jugador extraordinari, però em quedo amb la seva educació. També parla de la companyonia, la humilitat, la senzillesa, que tot això va ser el que més li va impressionar quan va arribar la vestida del Barça i que vol fer les coses a la perfecció, però que potser pensar tant a fer-ho millor es gira en contra seu.
Hi ha diferents preguntes sobre com és ell, també si afirma que se'l prefereix el camp i diferents qüestions com li influeix també les crítiques i com ho està vivint. Una entrevista interessant i extensa avui a La Vanguardia a Alexis. La Vanguardia
I acabem amb una altra entrevista. En aquest cas, el diari Ara li fan a Fardosa Mohamed. És activista contra la mutilació genital femenina i ella és natural de Kènia. Va descobrir als 20 anys a Riyad que l'islam no obligava a la mutilació genital femenina. Des de llavors s'organitza amb altres infermeres a Nairobi per acabar amb aquesta pràctica i lluitant per la tolerància zero. Ella diu, imagina, hauríem de menstruar i parir
per un forat de menys d'un centímetre. Titular que posa la pell de gallina i és el que podem trobar en aquesta entrevista avui al diari Ara.
I passem rapidament a parlar d'esports. Tenim avui Messi a tope, és el que ens diu el diari Esport, arran del partit, sobretot de la setmana que ve. El Mundo Deportivo entrevista David Villa i diu volem tornar a Wembley i tots dos també fan referència que Rossell ahir va dir que es tornaria a presentar. De fet, a l'esport titular Rossell 2022 i al Mundo Deportivo declaracions d'ell mateix en presentarem.
I el nou esportiu ens parla directament de Sandro Rossell. Diu, fa el pas. Rossell anuncia que es presentarà a la reelecció a la presidència de la Barça el 2016 per acabar tots els reptes iniciats. I també es fa ressò, el nou esportiu, que les federacions estan amb l'aigua al coll i ho van anunciar en un acte a la Rambla Catalunya de Barcelona. En clau cultural, el seu obre el cicle de l'anell del nivell 1 amb el Wagner més ecològic.
Dissabte arriba a Barcelona. Robert Foster i Derrenco actuarà en el cicle Primavera Primera Persona del CSSB, el Festival Literari i Musical. Se celebrarà els dies 3 i 4 de maig i també hi participaran els escriptors Jonot Díaz i Shalom Oslander. Els catalans llegeixen 4,3 llibres cada any i les xifres de consum cultural en 7 claus. Baixa sembla la compra de llibres però en canvi puja el consum a través del préstec a les biblioteques, la cessió i la pirateria també.
Els llibreteres esperen mantenir les vendes de l'any passat per Sant Jordi i també us expliquem que des de Las Vegas Disney anuncia les dates d'estrena de la nova trilogia d'Star Wars, les pel·lícules d'aquesta nova trilogia. I serà entre el 2015 i el 2019.
Són aquestes les notícies culturals d'avui divendres, o almenys algunes de les més destacades. Ara el que fem és parlar de música i us expliquem que Inspira ha presentat ja l'avançament del seu proper disc.
és aquest grup barceloní, volíem sentir-lo, però sembla, doncs, que no el tenim a punt, però, en tot cas, avancen tres cançons, de fet, un disc es vendrà a principis de maig i és Amunt, es publicarà, doncs, com dèiem, d'aquí a no res, d'aquí 15 dies, i ja tenen programats uns quants concerts, per exemple, passaran pel Music Hall de Barcelona, actuaran a València, Girona, Sant Cugat, Arenys de Mar i altres festivals. De moment, publiquen El Refugi de les Hores, Més fort que mai, i el tema que dona nom al disc, que és Amunt, són les cançons, doncs,
que ja poden escoltar-se en principi. Ara mirarem de sentir-les de seguida.
i mirem de sentir aquestes cançons que podem trobar directament a través del seu web. Ens quedem amb una de les seves cançons més antigues. Al web de la Mundo Sonoros se suposa que podeu escoltar les noves cançons.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Música Música
Anys i panys que ens obren finestres per ser cada cop més a prop teu. Anys i panys que ens obriran portes per ser més a prop del teu cop.
Fins demà!
I després de sentir aquest tema dels Inspira, un dels seus temes del seu anterior disc, el que fem és parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius, que ens explicarà la previsió de cara a avui, aquest cap de setmana.
Bon dia, Carles. Bon dia. Perquè en principi ens havies dit que avui sembla que serà un dia passat per aigua.
Si et dic que hi ha un tant percent elevat del Baix Llobregat que en aquests moments està precipitant i que la precipitació a Sant Just pràcticament podríem dir que està entre Molins de Rei i Sant Feliu està plovent. Ah, sí? Sí, hi ha petits nuclis de tempesta. A més, estan seguint tot el que és la frontera entre el Vallès i el Baix Llobregat. En aquesta frontera tenim precipitacions a hores d'ara i estan començant a créixer bastants nuclis. També enfront del mar en tenim uns quants. Cap a l'interior, cap a les comarques de Lleda també hi ha nuclis de tempesta, o sigui...
que aquest front va arribant, està portant aire fred, i això el que està provocant és que vagin... O sigui, allò que dèiem ahir que arriba el front, molts núvols i precipita, però el que està provocant aquest front amb aire fred que porta associat és que estiguin creixent amb una certa facilitat núvols de tempesta a diferents punts de Catalunya. I si a hores d'ara estan creixent ja tempestes, que encara, dius, no et tocaria, o la temperatura tampoc no ha pogut enfilar-se massa avui, estem parlant que avui tenim un valor de 16 graus, si recordem el que teníem dilluns, que estàvem pràcticament a les portes dels 21...
Realment la cosa ha canviat bastant. Les mínimes no han baixat gaire aquesta nit, hem estat amb un valor de 12 graus, que tampoc no és un valor allò molt abusarat, però sí que a les 9 del matí estàvem entre els 13 i els 14, que això feia molt 10 dies, ben bé, que no passava tenir aquests valors a les 9 del matí. Sempre havíem superat ja més creix els 15 graus i les mínimes estaven al voltant dels 14.
Baixen una mica les temperatures. També hem de clarificar una miqueta que quan arriba un canvi de temps tenim estant que sembla que hagi de fer fred fins i tot. I amb aquestes últimes previsions aquesta setmana hem fet molta referència a la baixada important de les temperatures. La temperatura ahir ja va baixar dels 23 de dimecres.
Ahir vam passar una màxima de 18, són 5 graus de diferència. Clar, si sumem el que baixarà avui, que avui en profenes arribarem als 17-18, perquè si descarrega alguna tempesta el termòmetre li costarà de pujar dels 17, ja estem parlant d'un ventall important, el que passa és que està una miqueta més progresiu. Quan sensitivament el nostre cos notarà més aquesta refrescada serà aquest vespre.
Aquest vespre entraran ja vents del nord, netejarà molt l'ambient, s'emportarà molt aquest ambient càlid, aquesta bossa d'aire càlid que teníem amb nosaltres aquests dies, que ens ha portat a la platja, ens ha portat a molts llocs, i el que provocarà, doncs, és que sortís al carrer i diguis, bueno, una miqueta més fresquet, que està una miqueta més bé, fa fresquet al matí, ja està bé, la jaqueteta al matí, que això no sé per què, bueno, sí que ho sé, perquè les temperatures han pujat, però aquesta jaqueteta del matí, d'última hora del dia, ens caldrà aquesta nit, i suposo que també, vaja, pràcticament segur cap de setmana.
Com que és primavera, recordem que no haurem d'anar ni amb abric ni amb bufant dels migdies, sinó que com que és primavera, els migdies estarà bé. Són les temperatures típiques agradables de primavera. O sigui que si diumenge teníeu previst venir a Sant Jús a gaudir del Sant Jordi que fem a Sant Jús a Can Génestat, doncs estarà realment molt bé. El solet estarà bé, no hem de patir per la calor i que no hi hagi cap agosarat allò amb pantalons curts al Barques i samarreta de Tirants, perquè podria tenir una miqueta de fred, fins i tot, no? A no ser que estigui tot el dia al sol.
Després, les activitats d'aquesta tarda. Continua aquesta previsió de possibilitats de tempestes. Com que ja han començat i estan descarregant aquest dematí plovia entre Barcelona i Badalona i ha descarregat un bon xàfec, aquest matí cap a les quarts de set del matí, entre quarts de...
a les 6 del matí, estaven caient algunes gotes de Sant Jus i han arribat a mullar el terra aquesta petita franja de pluja quan ha arribat al mar s'ha reactivat moltíssim, tot i que el mar està fred doncs ha crescut i s'ha fet una tempesta realment molt grossa, o sigui que veient l'experiència d'aquest matí, també d'aquest migdia com estan creixent, no seria d'estranyar que aquesta tarda puguem tenir algun ruixat en forma de tempesta important important tempesta important amb la quantitat d'aigua en poca estona, sí
S'està reactivant molt el cel, les tempestes estan creixent... A partir de quina hora? No ho sabem. No, això no se sap. Si vols et dic l'hora, des de les 12 del migdia d'avui, d'aquí una estoneta, fins a les 12 de la nit, tenim moltíssims números que alguna tempesta enganxi sent just.
Si aquesta tempesta, com ha passat la de les 6 del matí, només passa per Sant Just, comença a formar-se, cauen quatre gotes, se'n va al mar i allà descarrega, doncs cap problema. També n'hi ha hagut una altra una mica més destacada que ha descarregat fa una estona entre Barcelona i Badalona. Tampoc no ens ha enganxat a nosaltres, un mosquit tigre. Un moment.
És el primer que mates, no? De la temporada? No, no, el segon. A casa n'hi vaig matar un l'altre dia. Fa aproximadament mitja hora, enfront de Montserrat, cavall entre Collbató, Martorell, hi havia una altra tempesta amb nuclis grocs al radar, o sigui que també estava descarregant amb certa intensitat allà. Van començant a créixer i no seria d'estranyar que d'aquí poca estona alguna gota també caigui a Sant Jus, o sigui que
Es va desenvolupar en aquesta situació. A mi em sap greu, perquè hi ha activitats aquesta tarda, hi ha l'activitat de l'Ampa del Canigó, aquestes festes al parc que tenim, al parc Canigó, també hi ha activitats a la plaça de la Pau. Aquestes sí que potser les podem salvar una miqueta, tot i que hi ha activitat fora, també tenim alguna activitat que serà dins de la... Com es diu jo? L'equipament, que abans es deia vagoneta, i ara no es pot dir vagoneta, i està a la plaça de la Pau. I aquests poden anar acompanyats d'algun ruixat o alguna tempesta aquesta tarda. Això no ho treu ningú. Cap de setmana, demà dissabte, aquesta nit ja,
Entren vents del nord, a més potents, tot el que és el canal de l'Ebre i tot el que és la zona de l'Alt i el Baix Empordà notaran la tramuntana, notaran aquestes ventades. Les temperatures tindran tendència a baixar, no cal dir que el Pirineu aquests dies ha estat prou bé i ara farà fred, o sigui, el Pirineu, si viatgeu aquest cap de setmana, el Pirineu farà fred, les temperatures estaran per sota dels 10 graus i a la costa serà una època primaveral.
temperatures de primavera. Llavors dissabte el que tenim és aquesta situació de vents, l'ambient serà molt net, podrem tenir una gran visibilitat, encara veurem passar alguns núvols, encara alguns núvols faran de trànsit per Sant Just. I no es descarta la possibilitat, això s'hauria d'anar seguint i demà ho acabaríem de confirmar a través del web de radiodesvern.com, que a la tarda puguin tornar-se a desenvolupar tempestes.
Més probables, comarques de l'interior de Barcelona i de Girona, però es podrien desenvolupar tempestes. Diumenge, dia de sol, ja no hi ha tantes tempestes, temperatures màximes una miqueta més altes, però les mínimes seran fresquetes, o sigui que molta diferència entre màximes i mínimes, però sol. Molt bé, doncs un bon resum, Carles, i podem aprofitar el cap de setmana, igualment. Serà primaveral, una mica de tot. Gràcies, Carles, que vagi molt bé. Bon dia, bon cap de setmana.
Connectem tots aquí amb la xarxa, també amb les notícies de Sant Just i després segona hora del Just a la Fusta dedicada a la miscel·lània. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Marta, Patricio i Oriol Pujador. El RAC veuria amb bons ulls que l'AP7 fos gratuïta per als transportistes a les comarques de Girona. Ho ha dit avui en declaracions a la xarxa de comunicació local el gerent de projectes de la Fundació RAC Xavier Roestes i el dia en què ha quedat prohibit el pas de camions de gran tonatge per la Nacional 2. El normal és que tinguessin una via que fos gratuïta. Ara l'hi anava a demanar. Apostem per la gratuïtat? Des del RAC no ho veuríem malament. Ho veuríem lògic. Només per als transportistes? Sí.
Des d'aquesta mitjanit, els camions de quatre eixos no poden passar per la Nacional 2, l'única via gratuïta en direcció a França. El Departament de Territori i el Ministeri de Foment han pactat uns descomptes d'entre el 35% i el 50% per aquells transportistes que des d'avui es veuen obligats a circular per l'autopista.
L'associació que plega els transportistes de Girona ja ha calculat que la mesura els costarà 8.000 euros l'any i per aquest motiu han explicat també en declaracions a la xarxa que demanaran aquests diners a l'administració. Avui obre portes a Barcelona una nova edició del Saló Internacional del Turisme, una mostra on el sector turístic es marca el repte de recuperar el turisme interior. Ho ha dit a la xarxa de comunicació local el president del Saló Internacional del Turisme, Raimon Martínez Fraile,
que ha reconegut que les dades de l'any passat no van ser bones. A nivell interior de l'Estat, la situació, per exemple, l'any passat no va ser gaire bona.
No sabem com serà el comportament. L'any passat vam baixar un 30% a tota Espanya. Frailer també ha reconegut que el sector turístic català sobreviu gràcies als estrangers, sobretot els russos, però demana no descuidar altres mercats turístics com el britànic i l'alemany. Ens ha quedat restablert el servei elèctric al Canà, a la comarca del Montsià, després que aquesta matinada on haveria de 6 sense llum 2.700 abonats. Segons informa la companyia elèctrica Andesa, el servei s'ha anat recuperant progressivament al llarg de la matinada i en aquests moments ja no hi ha cap client sense llum.
L'averia ha estat causada de matinada, però com dèiem s'ha resolt per la caiguda d'un cable quan faltaven pocs minuts per les 4. D'altra banda, la companyia ha dit que investigarà els motius de la caiguda d'aquest cable. El ple d'avui a l'Ajuntament de Tarragona té previst posar fi a la moratòria per obrir mesquites a la ciutat. És previst que aprovarà la modificació del nou pla d'ordenació urbanística que regularà les llicències. En declaracions a la xarxa de comunicació local,
El tinent d'alcalde de Seguretat Ciutadana i Territori del Municipi, Carles Castilló, ha explicat en què consisteix aquest pla. L'hora d'obrir necessàriament en un edifici independent. Cuidado, no anar-se'n als porígons, sinó obrir en un edifici independent. Amb quin pensament? Amb afavorir la convivència i amb evitar els conflictes entre veïns. Llavors, amb aquesta norma general d'anar-se'n a edificis independents, el que fem és posar-li dues excepcionalitats. Una, si hi ha un centre preexistent en un edifici de veïns,
O, segona situació, si un nou centre que no és preexistent vol anar-se a la trama urbana, el que ha de fer és presentar-nos simplement un pla especial. L'equip de govern fa un any que bloqueja la situació, però la moratòria s'ha exaurit i no es pot porrogar més temps. Els Mossos d'Esquadra han detingut dos joves per robar en 24 trastets d'un mateix bloc de pisos a Sant Fritós de Baixes. Els fets van passar el 9 d'abril quan un veí va alertar la policia fora de servei que hi havia dues persones
amb actitud sospitosa a l'aparcament de la comunitat. La gent va observar que dos joves sortien de la zona dels trasters amb diversos objectes. Després de comprovar que s'havien forçat algunes de les portes, la gent els va aconseguir arrestar. De moment, la investigació continua oberta i els Mossos d'Esquadra no descarten que els dos joves, uns 18 anys i l'altre menor d'edat, hagin participat en robatoris d'altres trasters a la comarca del Bages.
Bon dia, us parla Arnau Imó. Avui a les 9 de la nit, el Sabadell rep el recreatiu on el partit cobra la 35a jornada de la segona divisió de futbol. Lluís Carreras recupera el central Pablo Ruiz i el davanter Aníbal Zurdo, mentre que té la baixa del migcampista Juanjo Ciércoles. Els arlequinats, dotzens amb 46 punts, volen acostar-se als 50 que donen la permanència virtual. A la divisió d'honors de futbol, avui a les 10, el Barça s'enfronta al Colegio Arenas Galdas de Canàries. Si guanyen els de Marc Carmona, s'asseguraran el primer lloc a la Lliga.
Explicar-vos que Barça i Espanyol s'entrenen en aquests moments per preparar els partits de Lliga d'aquest cap de setmana. Els blauranes reben la visita del Llevant demà a les 8 del vespre al Camp Nou, mentre que els blancs i blaus tenen un important partit al camp del Getafe. Els de Javier Aguirre poden certificar la permanència de forma matemàtica. Aquest partit entre l'Espanyol i el Getafe se celebrarà el diumenge. En bàsquet, el Barça riga el segueix viu a l'Eurolliga després de guanyar aquest dijous a la pista del Panathinaikos per 60-70 amb aquesta victòria a l'OACA d'Atenes.
Els blauranes han empatat l'aliminatòria dos partits i, per tant, forcen un cinquè enfrontament de la sèrie que es disputarà el pròxim dijous al Palau. I amb motor s'han disputat ja els primers entrenaments lliures de Fórmula 1 al circuit de Barany. Ferrari ha dominat. El brasiler Felipe Massa ha estat el més ràpid per davant del seu company Fernando Alonso, mentre que Rosberg ha estat tercer. Notícies en xarxa Tot seguit,
les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Aquesta tarda es presenta la 18a miscel·lània del Centre d'Estudis Sant Justencs. Aquest cop el llibre compta amb quatre articles diferents, tots entrats en la història de Sant Just, en algunes de les seves famílies més destacades o en episodis concrets de la història. Juli Ocho ha elaborat el tema aquella nit d'octubre, 75 anys,
del bombardeig de Sant Just. Coral Torres, encarregat de l'anomenat Història dels Tudor, Miquel Almela i Jordi Contia són els responsables de l'article Rallotges de Sol de Sant Just i Ramon Campreciós ha escrit 125 anys dels estocadors Campreciós. La presentació de la miscel·lània serà avui a les 7 a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. Més coses. El Carreu Blau celebrarà Sant Jordi aquesta tarda. La plaça de la Pau serà el nucli de les activitats que estan preparant
i que inclou en una exposició la presentació d'un llibre i activitats pels nens i nenes. L'exposició que s'inaugurarà es diu Embolica que fa fort. La mostra es presenta avui a partir de les 5 a l'equipament de la plaça de la Pau i està formada per peces de reciclatge creatiu de tot l'alumnat del taller de plàstica. A més es farà una activitat que es titula Juga, toca, mira, pensa i pinta i a dos quarts de vuit del vespre es presentarà el llibre titulat Volum, el número 14 de la col·lecció Fragments de Soledat Sants i Marta Balada.
I un últim apunt en clau esportiu. La unificació entre el futbol club Sant Just i l'Atlètic Sant Just no serà possible a curt termini. De fet, el president del futbol club Sant Just, José Antonio Domínguez, considera que perquè s'uneixin els dos clubs encara haurien de passar molts anys. Els conflictes i disputes entre les juntes d'un dos clubs fan que ara per ara la unificació sigui impensable. De fet, Domínguez ha avançat la creació de la figura de dos mediadors de problemàtiques entre els dos clubs del municipi.
José Antonio Domínguez i Miguel Ángel Parejo seran les dues persones que mediaran en disputes entre els clubs. I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora també al Sant Just Notícies, edició migdia a partir de l'1 i 5. I també us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Llego tarde, como siempre, ya lo ves. ¿Qué hora es? No quiero contarte lo mismo una y otra vez. Hablo poco.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Ara passen 12 minuts de les 11 i a aquesta hora parlem de la 18ena miscel·lània del Centre d'Estudis Sant Justencs, que es presenta avui a les 7 de la tarda a la sala del cinquantenari de la Taneu. Aquest cop el llibre compta amb quatre articles diferents, tots centrats en la història de Sant Just. Es parla del bombardeig de Sant Just, de la història dels Tudor, dels rellotges de sol de Sant Just i dels 125 anys dels Estucadors Compressiós. A partir d'ara, durant aquesta hora, parlarem amb els autors d'aquests diferents articles i comencem saludant el Miquel Almela i el Jordi Contías. Molt bon dia. Hola, bon dia.
Hola, bon dia, Carme. Autors dels rellotges de sol de Sant Just. Un tema que suposo que, m'imagino que fa temps que us interessava, si més no, tot aquest tema, perquè de primeres a mi em va sorprendre aquest títol, aquest tema de, ostres, no sabia que hi havia que donava de tant i suposo que heu descobert coses en aquest sentit. D'on va sortir la idea de fer aquest treball?
A veure, nosaltres, com tu saps, tenim un museu virtual que està penjat a la xarxa, en la qual en aquests moments hi ha 400 peces fitxades i relacionades, no? I vam veure que allà hi havia, doncs, 26 rellotges de sol existents que van fotografiar, van fitxar, etcètera, etcètera, i això donava peu a poder desenvolupar una mica aquest tema, no?
Després també vam tenir la sort que al publicar l'abans de Sant Just, el llibre aquest per fascicles, la cosa és molt interessant, perquè el 100 fascicles et permet llegir i contemplar les imatges més detalladament, perquè si no és un llibre grossot així, que no és manejable, doncs vam estar veient que hi havia moltes fotografies, i també guardades a l'arxiu municipal,
que donaven peu a contemplar un cert número de rellotges de sol desapareguts, que, al haver tirat a terra les cases que els suportaven, evidentment s'havien perdut. Aquests rellotges de sol van ser uns 8 o 9 rellotges més, que això feia un corpus important per desenvolupar el treball aquest. I que, per tant, aquests que ja no hi són ara s'han pogut descobrir arran d'aquestes fotografies. Exacte.
I s'ha descobert alguna cosa més? És a dir, s'ha pogut saber què se n'ha fet, com si diguéssim? No, d'aquests rellotges, evidentment, s'han perdut. Tenim les imatges i prou. Després vam tenir també la sort de poder descobrir un llibre a la Biblioteca Municipal, que és un llibre del Joan Amades, que és Els rellotges de sol, publicat a Palma de Mallorca el 1987.
Aquest llibre parlava, curiosament, dels rellotges de sol, els rellotges de sol, de dos exemplars, a l'hostal de Can Remendo. Això, nosaltres vam fer gestions i no sabíem aquest hostal de Can Remendo on era. I al final vam tenir la sort que el Pere Font recordava que de petit ell havia parlat i es parlava de l'hostal de Can Remendó.
I realment no era un hostal, perquè a Sant Just hi havia hagut dos hostals, l'hostal del Garrufer, a dalt, a l'antic, al centre del poble, i l'hostal de la carretera. I aquest hostal era un misteri, ningú sabia massa bé el que era. Al final, amb documents de l'arxiu municipal vam veure que el senyor Ramendó tributava com a taverner i tenia una taverna.
Però es veu que feia les seves trampes i allotjava gent també. Per tant, en purisme sí que hi havia un hostal. I d'aquest hostal, el senyor Joan Amades explicava les llegendes, els textos que hi havia en aquests dos rellotges de sol. De fet, de fotografies, després en vam poder, a través d'una foto del Julio Ochoa, vam poder fixar una imatge...
L'altre rellotge no l'hem pogut controlar, però tenim les fitxes dels dos. Sí, jo voldria posar en context el número de rellotges. Estem dient que en l'article aquest que sortirà en aquest Sant Jordi de la miscel·lània del centre d'estudis, en aquest article es recullen una trentena de rellotges de la vall de Sant Just.
però segur que n'hi havia molts més. De fet, us puc dir que l'inventari més o menys oficial que fa la Societat Catalana de Neumònica, que és aquest nom que engloba la majoria de la gent que es dedica a estudiar els rellotges de sol,
quan parlem de rellotges de sol de paret, només de paret, perquè n'hi ha de molts tipus, ell, en aquest inventari semioficial, es diu que als països catalans n'hi ha formalment inscrits uns 2.700. A la nostra comarca, al Baix Llobregat, uns 170. Per tant, els nostres 30, no sé si són molts comparat amb aquests 170,
però... Home, és significatiu, no? Segurament. Vull dir que són uns quants, no? Sí, són uns quants. Tenen compte totes aquestes xifres. La veritat és que portem quasi quatre anys ja de quan en quan dedicant-nos a aquest tema i buscant llocs. Per exemple, en vam trobar un fa ben poc, fa tres mesos, un que pràcticament ni els propietaris de la Masia el coneixien, perquè el vam trobar adosat a una paret d'una barraca on es
Sembla que treballaven al final de la finca uns operaris o uns pagesos, no?, que el feien servir, és molt rústic, molt, i el feien servir, doncs, suposem, per saber l'hora que tenien que pujar per Nadirà o coses així, no?, que realment... De fet, ens ha ajudat molta gent, perquè hem localitzat rellotges perquè hi ha gent, per exemple, recordava la llegenda, el que deia un rellotge de sol desaparegut, que no en tenia imatges, de l'Avasia Carola...
Però que una persona de Sant Just recordava, quan era criu, passava per allà i veia la llegenda que explicava, doncs això, tu sense sol i tu sense fe, ni tu ni jo no som res. I aquesta persona recordava aquesta llegenda i sabia que allà hi havia un rellotge de sol. Aquesta persona es va donar la pista i vam poder posar aquest vers en el recull.
i aquest que diu el Miquel de fet el Toni Enguera va ser el que ens va dir hi ha un rellotge de sol i ens va dir allò que hi va dir allà si no està a la vista això i demanar a veure si sí hi havia un rellotge de sol com el Miquel diu ni la propietat tenia idea de per què hi havia un rellotge de sol allà baix
Clar, avui dia la gent ja no treballa de pagès i el rellotge de sol ha perdut la seva funció bàsica, que és donar l'hora als pagesos bàsicament de les masies. Cada masia tenia el seu rellotge de sol. Per tant, m'imagino que tots aquests que he trobat tenen bastants anys d'història en el darrere. Sí, sí.
I en aquest cas, per tant, el fet que també la gent s'hagi pogut implicar, suposo que també fa pensar que no s'acaba aquí, sinó que se'n poden trobar més, no? És possible que ens sorgeixi algun altre, perquè nosaltres seguim donant veus a veure si algú encara ens pot donar alguna pista més. No renunciem a pensar que n'hi ha d'altres, que encara no estan visibles.
N'hi ha molts que han desaparegut. Per exemple, a la façana de l'església hi havia un rellotge de sol. Però, esclar, després, a posteriori, es posa un rellotge de campanar i quan es crema l'església a la revolució del 36 i es refa a posteriori, doncs, evidentment, ja no es torna a posar el rellotge de sol perquè no té valor d'ús. No serveix per res un rellotge de sol donant l'hora a un campanar que et marca les hores. Ja, evidentment.
Ni algun que tingui alguna particularitat així especial o que us hagi, doncs, enguriosit més que algun altre? Sí, jo faria esment, per exemple, els dos rellotges de sol que tenen a Can Cuscoll. És una cosa particular perquè tenen un rellotge de sol orientat a l'est i un rellotge de sol orientat a Ponent a la mateixa cantonada.
De tal manera que durant tot el dia tenen garantit la possible lectura, quan hi ha sol, de l'hora. Al dematí i a la tarda. És una curiositat. Està ben pensat, segurament. Estan molt junts, estan a la mateixa cantoradeta. També podríem parlar dels rellotges de sol aquests del jardí o... Sí, nosaltres ens hem dedicat a la nostra búsqueda bàsicament als rellotges de sol, que es diuen de paret
i declinants, perquè n'hi ha de paret que només valen els que estan exactament orientats al sud. Els declinants són els que tenen alguna inclinació cap a l'est o cap a Ponent, no? Aleshores, a part d'aquests, n'hi ha molts de tipus de rellotges. Hi ha relloges que són horitzontals, n'hi ha de jardí, n'hi ha que es diuen equatorials, n'hi ha d'esfèrics, n'hi ha de gegants...
Tant en Jordi com jo em sembla que hem estat visitant a l'Índia una mena de parc tecnològic antic dedicat als rellotges de sol que són gegantins. Hi ha alguns que tenen més de 50 metres de diàmetre i que jo he pogut constatar com tenen precisions
molt properes al segon. O sigui, veiem l'ombra solar que es va movent, que es va movent segon a segon. Això és fantàstic. Clar, clar. Ara em sembla que fins i tot és un objecte decoratiu, però durant molt de temps va tenir tot aquest significat real, aquesta funcionalitat que comentàvem. Exacte. I a Sant Just hi ha una trentena, més o menys, heu recopilat almenys en aquesta trentena de rellotges de sol. Després jo també voldria esmentar
que hem aprofitat aquest petit article dins de la miscel·lània que publiquem aquest any per fer un petit apartat per veure si la gent s'anima a construir més rellotges de sol. De tal manera que, aprofitant les noves tecnologies, internet, etcètera, estem donant les eines molt senzilles per construir un rellotge de sol i, a més, que marqui l'hora...
bé amb la màxima exactitud possible aleshores animem particularment aquí a tots els veïns que busquin primer una paret que estigui orientada més o menys cap al sud est o est i allà no necessiten tampoc gaire espai només necessiten un metre quadrat o potser una mica més
i que segueixin les instruccions que publiquem en aquest article i veuran que realment és senzillíssim poder llegir d'entrada l'hora solar, perquè voldria distingir que una cosa és llegir l'hora solar de Sant Just i una altra cosa és llegir l'hora civil, que es diu l'hora oficial, que ens marca les institucions. De tal manera que en els rellotges...
moltes vegades s'indiquen les correccions a fer per passar de la lectura solar del lloc on està posat el rellotge a la lectura oficial que ens dona el rellotge de busques. Hi ha tres correccions a fer, una perquè al lloc on estem, a Sant Just, tenim una cosa que es diu longitud, que ens separa uns graus del Meridia de Greenwich, que és el que marca la nostra hora oficial.
Per una altra banda, hi ha una diferència més complicada d'explicar, que és que la durada dels dies solars no és exacta com la durada dels dies oficials. Els dies oficials tenen 24 hores per 60 minuts, per 60 segons. En canvi,
Els dies solars no, són diferents. Per tant, cal aplicar una correcció diferent en funció del dia de l'any per ajustar l'hora. I finalment, evidentment, falta també aplicar la correcció del sistema a l'estiu i l'hivern una o dues hores. Doncs molt interessant aquest article que recull en aquesta 18a miscel·lània. Aquesta tarda recordem que es presenta
a les 7, a la sala cinquantenària de l'Ateneu i hi haurà també, suposo que Miquel Almela i Jordi Contillas també explicareu una mica tot el que, o menys part del que heu fet durant tot aquest procés. Exacte. Estàs convidada, si vols. Moltes gràcies. I serem allà a les 7. D'aquí una estona parlem també amb la resta dels autors. De seguida arribar a la Coral Torra per parlar-nos de la història dels Tudó. Moltes gràcies a tots dos i molt bon dia. A tu, gràcies.
Estem escoltant just a la fusta. Què se n'ha fet d'aquella banda de rock? Saps quina dic?
Els han posat aquest matí. Creus que els faria gràcia saber que amb tant de temps, des de tan lluny, pensem...
Què va passar-li a aquella banda de rock? Potser una nit. Van fer un concert final molt trist. O van mirar-se després d'un assaig l'any infernal. I ho van sabent.
Fins demà! Fins demà!
S'agradaran en els seus dits. Creus que a vegades es treuen els acords d'aquells grans fills i els van cantant
Sabran que almenys per tu i per mi durant un temps l'han fet de tot. Fos un amic el més divertit que se n'ha fet aquella banda de rock que ha transcendit.
Els han posat aquest matí. Estem escoltant Just a la Fusta. I aquesta hora continuem parlant de la 18a miscel·lània del Centre d'Estudis Sant Justens, que es presenta avui a les 7 de la tarda. Ara saludem la Coral Torra. Molt bon dia. Hola, molt bon dia.
que és l'autora de l'article de la història dels Tudor. Qui són els Tudor? Bé, els Tudor eren un... en Jacint Tudor era un botiga de teles que va arribar a Barcelona des de Montmaneu i va fer fortuna com a botiga de teles
i quan va tenir la fortuna feta es va venir a comprar una casa aquí a Sant Just, a manera de torre d'estiuetj, i es va comprar el que avui coneixem com a Can Ginestar, que aleshores era una masia abandonada, que havia estat de la família Durant, i feia deu anys que estava abandonada i es venia mancant públic, i ell se la va comprar i la va... Va tenir bon ull, no? Sí. Quin any era? Quina època era això? Era el 1696.
Fa molt de temps, doncs, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Llavors, en aquella època, les distàncies encara eren més àmplies, no? Sí, sí, esclar. I al principi de segle XX també venia gent a estiuejar. Sí, sí, esclar, en aquella època pujar des de Barcelona fins a Sant Just devia ser tot un viatge, no? Sí, sí.
I això era aquest personatge que no es va acabar d'ubicar a Sant Just, per això, no? No, no es va ubicar a Sant Just perquè ell vivia a Barcelona. Llavors aquí, perquè li cuidés la casa i les terres, tenia un mesuber, que era en Josep Amigó, que era de la família dels Amigó del Baluat, de Santa Creu d'Olorda. I aquest mesuber, al llarg també de totes les seves generacions, va estar aquí de mesuber també 200 anys, quasi bé.
Déu-n'hi-do. I ja es deia Can Ginestar en aquell moment? No, en aquell moment es deia Can Tudó. La masia de Can Ginestar existia, però era en un altre lloc. Era una masia que estava al costat de Can Cardona, a la vora del que és ara el rentapeus. I aquesta masia pertenia al Ginestar des del segle XV...
Però el Ginestar era una família de mestres de cases, molt important en aquella època, i tenien la masia, doncs, allà. Llavors, aquesta masia de Can Ginestar, molt temps després va ser coneguda com Can Rodas, i ara està completament desapareguda. Déu-n'hi-do. I va ser important el paper dels Tudor en el cas de... a l'hora de donar-li vida, com si diguéssim, aquí Can Ginestar?
Bé, sí, perquè, de fet, jo he trobat un inventari del 1770 i, bé, o sigui, referencia tot el que hi ha dintre de la casa i era una casa bastant ben equipada i bastant important, no?, perquè hi havia llibres, hi havia quadros, hi havia molts estris, moltes coses, vull dir, no era només una...
allò una masia per anar a passar un estiu, sinó que era una casa ben feta i ben formada. I un capell va morir? Va continuar la seva família, també? Sí, la seva família va anar continuant. El net va arribar a ser un polític molt important al temps de Carles III, que va estar a Madrid tot, en el Consell de Castella. Inclús va firmar lleis atacant a Catalunya, o sigui que tampoc no... Eren botiflers de sempre, o sigui, es van posar de seguida al costat de Felip V,
i van anar tenint aquesta trajectòria. Després però ja van desaparèixer, com si diguéssim, de Sant Jús. Sí, després de la Guerra del Francès, és quan ja els ve la decadència, perquè, clar, amb la Guerra del Francès tot el que tenien a Barcelona ho van perdre,
I llavors es van endeutar i ja van haver de vendre propietats i... Es van vendre també Can Ginestar. Es van vendre Can Ginestar, sí. Que llavors suposo que és quan devia tornar a canviar de nom, com si diguéssim. Bé, ells s'ho van vendre el 1816.
amb un personatge que es deia Murnau, que era el que li devien cèntims amb ell. Llavors els van vendre a Can Tudó per pagar el deute que tenien. O sigui, no van treure cap benefici d'aquesta venda. I 15 anys després, quan aquest Murnau ja s'havia mort, els seus hereus van ser els que ho van vendre en els modules Ginestar. D'acord, clar.
I tot això d'alguna manera és el que s'ha explicat en aquest article que apareix publicat a la miscel·lània. Sí, explico tota la història, tota la vinculació que tingueren també amb la història general de Catalunya, perquè esclar, estaven ficats també en la societat d'aleshores. Segurament són representatius d'almenys d'una època concreta. Sí, d'una època i totes les guerres i batulces que hi havia, que era una guerra contínua, des de la guerra dels segadors.
Fins pràcticament en Carles III, que era una guerra contínua, entre francesos, castellans i de tot. Déu-n'hi-do, i a mig de tot plegat hi ha aquest component sanjustec, aquesta mesida que en gent està, que fa, d'alguna manera, suposo, eix principal de tot plegat. Sí, sí, sí. Doncs és aquesta història del estudo, que, com dèiem, és un dels articles que apareix en aquesta 18a misal·lana del Centre d'Estudis Sanjustencs, que es presenta aquest vespre,
I avui n'hem parlat amb la seva autora, amb la Coral Torra. Moltes gràcies, Coral. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies.
We have stayed too long.
Fins demà!
We'll never know if Americans seem such a bore. Embarrassing still, we are hanging on. We'll stay too long. And we'll let take a trip, see the euro signs. Our money is gone, where do we belong? We'll stay too long.
Fins demà!
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. I continuem parlant, a aquesta hora, dels articles que formen aquesta 18a miscel·lània del Centre d'Estudios Sant Justencs. Ara saludem el Julio Ochoa, que tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Juli. Hola, bon dia. Autor de l'article Aquella nit d'octubre,
75 anys del bombardeig a Sant Just d'Esvern. Un títol bastant explicatiu, ja. Efectivament. Va ser una nit d'octubre de fa 75 anys. Què s'explica, doncs, en aquest article? Es descobreix alguna cosa que la gent no sap o realment hi ha molta gent que no té constància del que va passar? Efectivament. S'ha parlat bastant, però n'hi ha poques idees clares, almenys quan m'hi vaig poder començar a ficar.
Es parlava que si havien sigut els alemanys, si havien sigut els espanyols, si havia sigut qui havia sigut. Bueno, s'ha esbrinat i era. També es deia quantes bombes hi havia caigut, si una, si hi ha dos, si moltes, si aquí, si a Can Biosca... No, s'aclareix que una cosa és el bombardeig a Can Biosca, que també s'esmenta, i l'altra és el fort de la carretera, que és el que parlem. Es parla de qui són els autors materials, que van ser els italians.
de quines esquadretes i quins avions, inclús, d'on els noms dels aviadors que ho van fer i el tipus de bombes que van deixar caure. Déu-n'hi-do, per tant, un estudi molt detallat, no?, de tot plegat. Sí, ha calgut consultar bastants arxius, mobilitzar molta gent, contactar amb molts testimonis, però bé, el resultat és que ha quedat perfilat en què va consistir aquell bombardeig.
Encara hi ha, per tant, testimonis que puguin explicar el que va passar aquell dia? Sí, sí, es recullen, eh? Suposo que, per tant, sempre que es recullen uns fets de la història recent, m'imagino que el fet que encara hi hagi història viva, com si diguéssim, ho fa fins i tot més emocionant. Sí, he inclús procurat, per donar-li més vitalitat a la cosa, no interpretar el que deien els testimonis, sinó transcriure-ho, perquè n'hi ha el record, n'hi ha la vivència d'ells.
Va més viu i més punyent. Està clar, i a més a més segurament encara que sigui aquesta transcripció justament fa que cadascú pugui interpretar directament per si sol aquestes paraules, no? Efectivament, és el que ho persegui. A més a més, com dèiem, fa 75 anys, suposo que comença a haver-hi ja aquesta una mica de distància, prou distància,
com per poder parlar de tot el que va passar ara fa 75 anys, o encara cal una mica més, què et sembla, Juli? No, jo penso que ja ha passat temps per poder ser més objectius que en altres èpoques. I estudiar el context que va comprendre tot el fet del nostre bombarder, que va ser una cosa marginal concretament dins les coses de la guerra. Sí, sí, clar, és l'acte puntual que parlaríem d'aquí Sant Jus, no?
queda ben clar que és el que ara el bombardeig de Sant Just és el que ara se'n diria efectes col·laterals. No era un objectiu Sant Just. Suposo que això va passar també en altres poblacions, el fet que... Sí, sí, per exemple, el sagnant bombardeig de Granollers també va ser una cosa col·lateral completament. No anaven a perseguir l'emportantat que van arribar a fer.
Aquí Sant Jus, afortunadament, no van matar ningú, podien haver fet una autèntica carnisseria, però va haver la sort que no van matar ningú, i és que no perseguien fer res aquí Sant Jus. Què és el que més recorda la gent que ho va viure? La gent el que recorda és l'ensurt que es van emportar, perquè no s'ho esperava ningú. És a dir, estaven superacostumats a veure com venien a bombardejar Barcelona, que realment n'hi havia objectius d'interès per l'enemic.
i Sant Just era una mena de zona segura a la proximitat de Barcelona i segura. I quan vam veure que els hi queden les bombes a sobre, doncs ja n'hi ha gent que es va encarar, però se m'ha perdut completament. Comentes també que fins i tot hi ha els noms dels aviadors i tot plegat. Ha estat difícil trobar tota aquesta informació? Hi ha una cosa. Treballàvem molt bé.
treballaven molt bé, eren molt freds i molt meticulosos, i ho portaven tot perfectament recollit. Llavors, és la feina d'anar-ho a localitzar i anar a perseguir les dades, però quan finalment s'hi arriba, et trobes que és que ho tenien tot registrat, amb els seus noms, cognoms, i després encara realitzant-ho, he perseguit una mica més i acabo dient què ha sigut de cada un d'ells. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, doncs.
No falsament dels atacants, sinó també dels d'aquí. Doncs molt interessant aquest article que es pot trobar en aquesta 18a miscel·lània del Centre d'Estat i Sant Justencs. Es presenta aquesta tarda a l'Ateneu. Per tant, moltes gràcies, Juli, per explicar-nos aquest capítol d'aquesta miscel·lània. Gràcies a vosaltres. I també part de la nostra història. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en Mart. La roba estès al meu agost, un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot.
Un biorritme elemental, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres preus.
Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixa endavant de la ciutat la tarda llarga i potser més, molt més la nit.
Un altre lloc, un altre temps, on parlarem amb altres veus. El meu secret subtitulat, camins d'arròs, camins de blanc. Esperarem que baixi el sol i sota l'arbre parlarem del temps.
Un biorritme elemental i un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxiques a les mans caminarem els passos d'altres veus.
Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat la tarda llarga i potser més, molt més la nit.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Just a la fusta.
Ara passen dos minuts de tres quarts de dotze del matí i aquesta hora acabem parlant d'encara un altre article que apareix en aquesta 18ena miscel·lània del Centre d'Estudis Sant Justencs. Ara parlem d'un altre d'aquests articles que és el de 125 anys dels estocadors Campreciós i en parlem amb el que ha escrit aquest article que és Ramon Campreciós. Molt bon dia, Ramon. Bon dia. Que per tant, doncs, entenc que és sobre la seva història també. Bueno, sí, és que no és una història, és
És un record de tots aquests anys. De tots aquests 125 anys, que no és poc. No, 125 no hi ha estat tots aquests anys. No, no, clar, ja m'imagino, però vull dir que suposo que és el recull de tot aquest temps, que és exacte, un bon grapat d'anys. Què s'explica, doncs, durant tot aquest temps? Doncs mira, jo, diguéssim, vaig començar d'estocador perquè no vaig anar allò més perquè a casa ja eren estocadors.
el meu avi ja feia d'estocador. Ara, jo no el vaig conèixer. I llavors nosaltres érem tres germans, falta un just, i llavors ens van agafar pels letells i el que passava en aquell temps tenies 12 anys, acabaves al col·legi i cap a treballar. I treballar, on vas anar a treballar? Doncs amb tu pare i els germans. I així vam anar fent.
Però li va acabar agradant, també? Sí, sí. Mira, com que no coneixes res més, al final t'agrada. Ara, no és aconsellable, per mi, és treballar del mateix ofici sempre en el mateix lloc. Li hauria agradat canviar una mica? No agradar, és que és necessari, perquè a cada lloc que treballes de nou s'aprenen coses noves.
En canvi, diguéssim, treballant com érem els tres germans, sols. Llavors, t'has d'inventar moltes coses. Clar. I el tema de treballar amb la família, com ho van portar? Ah, molt bé. Ens vam tindre alguns dies unes baralles a les altres, però els germans, sempre n'hi ha un moment o altre que et piques, que al cap d'una estona et fots el far de riure. Està clar.
I quan vostè s'hi va posar, quants anys portava ja de tradició a la seva família, amb tot plegat? Doncs mira, jo per data estic molt malament. Més o menys. Jo, diguéssim, el meu avi, el 800, 900, el segle passat, no el passat, esperem,
Ja són de segles, em sembla. A finals del XIX. A finals del XIX. Llavors jo a sobre finals d'any el meu avi es va posar d'estocador aquí a Sant Jus, amb un altre senyor que també era aquí a Sant Jus. No sé si tu l'has conegut, que es deia que el tot deia. Jo no el conec, però... No, havia sigut... Al final va acabar sent...
el secretari de l'alcalde de Guàrdia Urbana és el que manava més ell, manava més ell que l'alcalde. Déu-n'hi-do, doncs, llavors. I llavors es van posar, diguéssim, el meu pare era paleta i al casar-se amb la meva mare, que el seu pare era l'estocador, llavors el pare va deixar de paleta i es va posar d'estocador.
I llavors va vindre ja el 36, la guerra. Totes les eines que teníem i tot el material que tenia el meu pare ens ho van requisar. Va vindre del front i vam tornar a començar de nou. Però llavors era el meu pare i ja érem els tres germans. I després els seus fills també van continuar? Sí. Jo tinc dos nois i tots dos fan destocadors. El que ara fan
això que et diuen ara que treballen pel seu compte però sense diner empreses d'acord, són autònoms com si ho diguéssim doncs en tot cas però s'ha continuat la tradició per tant d'alguna manera o altra vull dir que Déu-n'hi-do que eren de la família nostra
Hi ha els dos germans, que queden el Joan i el Raimon, i el meu nebot, el Josep Maria, que també fa d'estocador. Per tant, una bona saga. Era tota una família, però llavors un li va semblar que fent per una manera, fent d'una altra, i ara són tres empreses, però també només amb un treballador cada empresa. I dins del mateix camp? Vull dir que Déu-n'hi-do, realment tota la tradició familiar en aquest sentit.
Sí, ells l'ofici el tenen après, diguéssim, tots tres igual. Exacte. Ara no tots són iguals, sinó sempre n'hi ha un que una cosa la sap fer més bé que una altra. Clar, cadascú s'ho ha fet després, s'ho ha fet seu, com si diguéssim, no? Exactament. Doncs aquests 125 anys dels estocadors compressiós que repassen en aquest article que apareix a la 18a miserània del Centre d'Estudis en Justencs,
i que es presenta aquesta tarda a la sala del cinquantanari de la Taneu. Suposo que s'explicarà també una mica, no?, tot plegat en aquest acte d'avui. Sí, jo, diguéssim, l'explicar-ho, jo el que passa és que jo no soc d'aquest ofici d'explicar res, ni d'escriure res, perquè jo l'únic que he escrit durant la meva vida és la carta de la nòvia, com era l'Emili. Jo m'he dedicat amb les eines de la mà a fer el tocador.
Però jo no soc d'escriure cap llibre de res, perquè aquest llibre me l'han escrit. Però ho ha pogut recollir, no tot plegat, si més no? Sí. Exacte. En tot cas, doncs, és aquests 125 anys que queden recollits en aquesta miscel·lània, que a partir d'avui es presenta i també diumenge hi seran exemplars aquí als Jardins de Can Genestà. Avui anem a parlar també amb Ramon Cambraciós. Moltes gràcies. Res. I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
Just a la fusta, el magazín del matí. Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica.
Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb noix de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts o cinema. Ufff!
Doncs ara sí que hem repassat ja tots els articles d'aquesta 18a miscel·lània que, com hem dit, es presenta avui a les 7 de la tarda a la sala cinquantenari de l'Ateneu. Hem parlat amb tots els autors i ara ens acostem ja cap a les 12 de la migdia en què connectarem amb la xarxa abans però escoltarem a Pale Blue Eyes dels Clems Night. Sometimes I feel so sad
Sometimes I feel so happy But mostly you just make me mad Baby, you just make me mad And girl Your pale blue eyes
Linger on Your pale blue eyes I thought of you as my mountaintop I thought of you as my peak And I thought of you as my everything
I've had what you could not keep That I've had what couldn't keep Finger on Your pale blue eyes
Bona nit
Linger on Your pale blue eyes Linger on
Your pale blue eyes Skip a life completely Stuff it in a cup She said money is like us in town It lies but can't stand up
Linger on, your pale blue eyes Linger on, your pale blue eyes
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Fa un mes tenia dos fills.
Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Són les dotze. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlen Marta Patricio i Oriol Pujador. L'Associació de Transportistes de Girona promoure una campanya perquè els camioners que no puguin passar per la Nacional 2 reclamin els diners del peatge a l'administració. En declaracions a la xarxa de comunicació local, el secretari general de CETRANS, Carlos Palacio, ha explicat que el cost de passar per l'autopista AP7 serà de 8.000 euros l'any per cada camioner, uns preus que no estan disposats a assumir.
animar les empreses i ajudar-les a que reclamin tots els peatges que a partir d'avui s'hagin de pagar a l'administració que ens està obligant a passar per l'autopista. És a dir, la responsabilitat de no poder passar per la Nacional és de l'administració. Nosaltres reclamarem tots els peatges que a partir d'avui s'hagin de pagar a l'administració com a responsabilitat patrimonial. De fet, aquest matí un grup de camioners ja ha protestat a l'autopista, ho ha fet en dos punts, a Massanet de la Selva i a la Jonquera, i és que des d'aquesta matinada els camions de gran tonatge ja no poden passar per la Nacional 2,
Una mesura que pretén evitar l'alta sinistralitat en aquesta carretera. En els últims 5 anys han mort més de 65 persones només a les comarques de Girona. La comunitat educativa donarà finalment suport a la jornada de vaga convocada per el 9 de maig al Conjunt d'Espanya i en contra de la llei verd. Els sindicats i associacions de pares, mares i professors han presentat un calendari de mobilitzacions que arrencarà la setmana que ve. Barcelona, Joan Porta, bon dia.
Bon dia. Seran quatre setes les accions que ha previst arreu del territori la comunitat educativa. Debats, tancades, concentracions i manifestacions en reivindicació de la qualitat d'ensenyament als centres. Hageu expressat el portaveu del marc unitari de la comunitat educativa, Jaume Aguilar. Han reduït el nombre de professors, el tema de substituts, vull dir, no està resolt encara, vull dir, han millorat lleugerament respecte a la forma que va començar el curs.
Vull dir, a partir de Setmana Santa, vull dir, ha hagut una millora important, però no suficient. Hi ha tot el tema dels interins, hi ha el tema de recursos, diguem-ne, de la dotació de centres, que és insuficient. A la Setmana de Lluita la prendrà el relleu el proper dia 9 de maig la Vaga General de l'Educació a Catalunya.
El municipi de Mataró al Maresme ofereix assessorament jurídic gratuït als afectats per les preferents. Ara comença el procés d'arbitratge amb l'objectiu que els petits estalviadors puguin recuperar els seus diners. A través d'un conveni amb el Col·legi d'Advocats, l'Ajuntament de Mataró oferirà assessorament universal i gratuït als afectats. Així ho ha explicat l'alcalde de Mataró, Joan Mora.
La feina que ha fet la comissió des de l'Ajuntament de Mataró i amb l'acompanyament de la plataforma d'afectats, el Col·legi d'Advocats, etc., ha fet forat i realment aquest arbitratge que es proposa va en la línia del que nosaltres havíem demanat. I aquesta línia Mataró és la que avui està donant aquesta sortida als afectats, aconseguint primer l'objectiu principal, que era que aquells que avui tenen accions siguin tractats com si tinguessin les preferents. I després que aquests que tenen preferents
puguin recuperar el 100% dels seus estalvis. Declaracions de l'alcalde després que aquest divendres s'hagi reunit la Comissió Municipal d'Afectats pels Productes Financiers del Risc. Ja està tot preparat a Mercabarna per Sant Jordi. Es preveu que aquesta diada es vendran a tot Catalunya 6 milions de roses, de les quals 2 milions provindran de Mercabarna. Esther González.
Bon dia. La tradicional rosa vermella serà, com sempre, la gran protagonista d'aquesta diada de Sant Jordi. La crisi econòmica fa que el gremi de floristes aposti pel valor segur, davant d'altres colors que havien guanyat protagonisme anys enrere. Des de Mercabernà també fan una crida a apostar per la rosa amb valor afegit, és a dir, amb una presentació creativa feta pels floristes.
Enguany, el sector ha fet un gran esforç per mantenir preus i no repercutir la pujada de l'IVA en el preu final de la Rosa. Una decisió valenta, segons ha explicat la presidenta de Mercaverna, Sònia R. Casens. Faran un esforç especial aquest any, assumint l'increment de l'IVA, un increment important, un increment molt important, del 8 al 21%, i que, per tant, jo vull agrair i felicitar que s'hagi pres aquesta decisió, una decisió valenta,
Per aquest Sant Jordi es posaran a la venda al voltant d'un centenar de varietats diferents de roses, de les quals un 70% provenen de Colòmbia i l'Equador i un 10% d'origen nacional.
Bon dia, us parla Jordi Cervantes. En bàsquet, el Barça-Rigal segueix viu a l'Eurolliga després de guanyar aquest dijous a la pista del Panathinaikós per 60-70. Amb aquesta victòria, a l'OH d'Atenas, els blaugranes han empatat l'eliminatòria. Dos partits i, per tant, forcen un cinquè enfrontament de la sèrie que es disputarà el pròxim dijous.
al Palau. A la Lliga Leport, els dos equips catalans juguen avui a les 9 de la nit, partits corresponents de la jornada 26, Força Lleida-Corunya i Lobe-Oscar-Barça-B, però totes les mirades estaran centrades avui en el partit entre el Burgos i el River-Andorra. Qui guanyi el partit d'aquesta nit s'assegurarà l'ascens matemàtic a l'ACB. I avui a les 9 de la nit el Sabadell rep el recreativo en el partit que obre la 35a jornada de la segona divisió de futbol. Lluís Carreras recupera el central Pablo Ruiz i el davanter Aníbal Zurdo.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Aquesta tarda es presenta la 18.00 amb miscel·lània del Centre d'Estudis Sant Justens. Aquest cop el llibre compta amb quatre articles diferents, tots entrats en la història de Sant Just.
Juli Ochoa ha elaborat el tema aquella nit d'octubre, 75 anys del bombardeig de Sant Just, Coral Torra s'ha encarregat de l'anomenat Història dels Tudor, Miquel Almela i Jordi Contia són els responsables de l'article Rallotges de Sol de Sant Just i Ramon Campreciós ha escrit 125 anys dels estocadors Campreciós. La presentació de la miscel·lània serà avui a les 7 de la tarda a la sala del cinquantenari de la Taneu.
Més coses per aquesta tarda. L'Ateneu recordarà amb una tertúlia els 100 anys de les primeres centrals hidroelèctriques del Pirineu, 1911-1916. L'enginyer industrial Andreu Valls conduirà aquesta tertúlia que ha organitzat la secció de cultura de l'Ateneu i que explicarà com es van originar aquelles fàbriques productores d'energia. Les centrals de la zona de Capdella i Trem van permetre per primera vegada subministrar energia a gran escala
a les fàbriques de Barcelona i Rodalies. Tot i això, la decisió d'establir-les allà anava en contra del que pensava molta gent, ja que no veiem possible que l'energia produïda arribés a la capital catalana. La tertúlia a cent anys de les primeres centrals hidroelèctriques al Pirineu, com dèiem, serà avui a dos quarts de nou del vespre a la sala Piquet de la Taneu amb Andreu Valls.
I acabem amb una altra qüestió. Els ajuntaments del Bas Llobregat, el Consell Comarcal i agents socials han firmat el Pacte per la Indústria. L'objectiu és fixar els reptes que ha d'assumir la comarca per construir els fonaments d'un model econòmic basat en una indústria forta. Això ha de servir per sortir de la crisi i evitar que es destrueixin més llocs de feina. En els últims 5 anys s'han destruït més de 18.000 llocs de feina industrials i s'han tancat més de 800 empreses al Bas Llobregat, una comarca que porta un 10,8% del valor afegit brut de Catalunya.
El Pacte per la Indústria del Bars Llobregats ha signat aquesta setmana i tindrà una comissió de seguiment. A més, es treballarà de manera conjunta amb el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. El Sant Just Notícies, edició migdia, a partir de la 1 i 5. I també us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Jo que sóc més català que les anchoves de l'escala o els galets de Nadal. Jo que tinc una erecció quan pujo a Pedraforca o al Faigdrequi per Montserrat. Jo que voto Convergència i que tinc somnis heròtics amb en Jordi Pujol. Jo que sóc soci del Barça i no trago ni amb pintura els pericos de Sarrià.
Jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, el meu cotxe només sona, Lluís Llach. Jo que porto els seguidors com a poli, tot el mòbil, la senyera, el balcó. Jo que sempre ha defensat els productes de la terra, ara m'he enamorat d'una Joni de Castefa. Oh, Jennifer, em t'uneixeré el cotxe per tu. Oh, Jennifer, anirem a Pola i els dos junts i lluny.
Oh, Jennifer. Oh! Jo que sóc més català que el pi de les tres branques o la guita de la batulla.
Jo que sóc un gran entès de la cobla i la sardana i el mundillo casteller. Jo que sempre m'he enganxat als alials de TV3 i als matins d'en Coni. Jo que sóc més radical que el partit Mohamed Jordi en campanya d'actura.
Jo que sento devoció pel romesco i els calçots, i el pa amb tomàquet sagrat. Jo vull veure en Joel Joan actuant als pastorets, dirigit per Amanet i Jornet. Jo que sempre ha defensat els productes de la terra, ara m'he enamorat d'una txonida que estefa. Oh, Jennifer, em donaré el cotxe per tu. Oh, Jennifer.
Anirem a por aèri els dos junts i lluitarem pel nostre amor prohibit. Oh, Jennifer. Les ments estretes ens intenten per als peus repetir la història de Julieta i Romeu.
Fins demà!
Anirem a por ells dos junts i lluitarem pel nostre amor prohibit. Oh, Jennifer. Jennifer, oh, Jennifer, oh, Jennifer. Oh, Jennifer.
I lluitarem pel nostre amor prohibit. Oh, Jennifer.
I aquesta hora, com cada divendres, parlem d'economia, fem les píndoles que ens porta cada setmana Manel Ripoll. Molt bon dia, Manel, què tal? Hola, bon dia, Carme. Avui, per acabar de tancar aquest cicle de la demanda, de l'oferta i tot plegat, el que fem és explicar una mica què passa quan es creuen aquestes dues línies, no? Correcte, el que passarà és que apareixerà una cosa, un concepte nou que tindrem, i amb això tindrem els tres conceptes ja preparats,
i la gent se'ls podrà anar aprenent a poc a poc perquè els pugui conèixer, que es diu Equilibri de Mercat. Per fer una mica de memòria, ja que entre mig d'una cosa que vam comentar i l'altra va haver-ho de xipre i vam haver-ho de tallar pel mig, comentarem que la llei de la demanda ens comentava que a mesura que els preus pugen, la gent compra menys quantitat d'un producte, o sigui, com més carés, menys gent hi ha que estigui disposada a pagar els diners que val aquell producte. I la de l'oferta?
que és la que vam veure la setmana passada, ens comentava que a mesura que el preu d'un producte augmenta, hi ha més gent que està disposada a produir-lo. És a dir, també el mateix, quan el producte és més car, hi ha més gent que accepta els costos de produir aquest producte i s'anima a produir aquest producte.
I llavors totes dues lleis el que fan és generar dues corgues dins d'una mena de quadrat. Correcte, sí. El quadre que havíem anat fent per separat cada vegada que hem explicat això, recordem que fèiem com una L molt grossa, que fos igual en els dos costats, i llavors a la banda de l'eix vertical, de la banda vertical d'aquesta L...
i escrivíem una P, perquè aquesta línia ens marcava els diferents preus que hi podien haver, i a la banda de baix, a la dreta de tot, hi col·locavam una Q de la quantitat. Deixem-nos aquest dibuix dibuixat, perquè ara anirem veient, a mesura que dibuixem primer una de les corbes, i després l'altra, què passa quan es creuen, i ens servirà per entendre tot plegat com funciona. Molt bé, a veure... Comencem, doncs,
Comentant per què, i recordant una mica també de la setmana passada, per què són tan importants aquestes dues lleis i per què no es poden desgranar una de l'altra. La setmana passada vam acabar aquestes píndoles d'economia dient que fent el símil que eren igual d'importants com les dues fulles d'una tisora, perquè per separat no serveixen per res, però un cop les ajuntes, en el cas de les tisores, permeten tallar, i en el cas d'aquestes dues corbes, quan estan juntes, ens permeten crear l'equilibri de mercat. I per què, doncs, amb aquestes lleis? Per què hem d'anar juntes?
Doncs ens en ajuntes pel fet que una cosa és la quantitat d'un producte que el productor està disposat a produir i per l'altra banda el preu que el consumidor està disposat a produir
a fer servir per comprar-lo, o sigui, a pagar, d'acord? Això és el que cadascú individualment pot decidir, però això no és el que ens trobem en el dia a dia i en el món ni en els mercats, quan vas a comprar el mercat, quan vas a comprar la plaça, no et trobes això, sinó el que et trobes és el preu que s'observe en el món real, és aquest preu d'equilibri, que és el preu que satisfà
per igual o alhora, tant a l'oferta com a la demanda, ja que l'equilibri no és res més que el moment en què els consumidors consumeixen el que desitgen i els productors produeixen el que desitgen, també. D'acord. Llavors, analitzem una mica més plegat, no? Què passa si el preu és molt alt? Exacte. Per exemple, fiquem ara aquests supòsits perquè la gent ho pugui anar entenent. Si el preu és molt alt, el que passa és que...
Els productors volen produir-lo, evidentment, perquè és un preu alt, segurament té uns costos que no són tan elevats com aquest preu tan alt i, per tant, tothom s'anima a produir això. És el que dèiem, quan la carxofa la veníem a 3 euros, a 4 euros, clar, llavors tothom s'anima a produir carxofes si les vens a aquest preu.
I això, en canvi, com que són tan cars, cap consumidor compraria en aquell moment el que dèiem de les carxofes a 4 euros, i per moltes carxofes que es produïssin, si són molt cares, no les compraria ningú. Això és el que podria passar una mica amb els mòbils de tercera generació, sempre i quan els consumidors no es tornin bojos i paguin tots 500 euros per una marca de telèfon, com pot ser un iPhone o un Samsung Quadra. Si la gent es torna boja, aquests principis bàsics deixen de tenir el sentit que tenen. Però en principi...
Un mòbil que val 500, 600 o 700 euros, en principi no hi haurà tanta gent disposada a comprar-lo com un mòbil que valgui 100 euros. D'acord? En principi va per aquí. Que passa que hi ha alguns productes que això ho deuen trencar, aquesta llei, no? Exacte, però amb les carxofes sí que és claríssim. Quan és una carxofa val 4 euros, no la comprarem, però si val 1 euro, doncs sí que ens animarem a comprar-la. Llavors, si els productors produeixen molt,
com aquest cas seria, i ningú vol comprar el producte, imaginem aquestes carxofes a 4 euros, tindrem el que es coneix com a excedent o excedent de producció. És a dir, molt producte el sobrarà i al final del dia o al final de les setmanes, si no baixant el preu, l'hauran de llançar a la bessura. Això ho he comentat del tema de les carxofes perquè passa molt amb els productes agrícoles. Amb altres productes no es faran malbé, ni acabaràs baixant el preu més tard o més d'hora i acabaràs venent,
Rebaixes, no? Correcte. Que passa amb el cas de la roba, per exemple. Exacte, amb la roba no la tiraràs, però amb els productes frescos, doncs sí que si t'equivoques al fixar el preu, pot ser que hagis de tirar tot aquest excedent. Fiquem ara, mirem-ho al revés. Què passa si el preu és massa baix? Evidentment, si el preu és molt baix, si un iPhone val 100 euros o un iPhone val 50 euros...
o si les carxofes valen 10 cèntims o valen 1 euro, evidentment tots els consumidors es tornaran bojos i voldran comprar-ne grans quantitats perquè és molt barat. El problema el tindrem al revés, que els consumidors i els productors veuran que no els surt de compte produir-ho per un preu tan barat i no s'hi ficaran. I clar, per poder comprar, primer algú s'ha de ficar a produir-lo. Per tant, és això, és que s'ha de trobar el punt exacte en què tant uns com els altres estan contents.
I per tant és això el que comentem, que necessitem trobar el moment que consumidors i productors siguin feliços a la vegada. I això només passa quan el que produeixen els productors és exactament la mateixa quantitat que volen consumir els consumidors. I això segurament deu ser molt difícil, no?, aquest moment tan precís. Sí, és en aquest món perfecte en què no hi hauria excedent ni producció ni consumidors infeliços perquè hi hauria suficient producte per a tothom. És a dir, que no ens falta de res ni sobra de res.
Llavors, a veure, perquè ho puguem dibuixar i la gent que ens està escoltant, doncs ja havien dibuixat aquesta granela, d'acord? I ara ens fiquem primer a dibuixar la corba de l'oferta, que ens diu aquella quantitat que volen produir els productors. És una línia recta que va des de l'eix...
des d'on s'uneixen les dues parts de la L, a sota de tot, a la cantorada d'aquesta L, i va descrivint una línia progressiva, o sigui, cap amunt, i en forma de diagonal, o sigui, recta, diagonal, cap amunt.
Exacte, sí, o sigui que tindríem la L i se'n va cap amunt. En línia recta, no és una corba? No, és que depèn del producte, per fer-ho simple ho fem una recta, però depèn del producte aquesta recta es pot encorbar. En funció del preu, etc. Exacte, es pot encorbar. Llavors tenim ara dibuixada aquesta corba o línia de l'oferta i per dibuixar-la de la demanda el que fem és ficar-nos a l'extrem superior d'aquesta L i anem tirant una recta diagonal cap avall, al revés.
D'acord? Fins que hi haurà un moment que, evidentment, com que l'altre anava cap amunt i aquí estava cap avall, es creuaran les dues. Llavors, en aquest punt on es creuen, d'acord, és aquest famós punt d'equilibri que hem anat dient, que és el moment en què la quantitat d'uns i la quantitat dels altres els satisfà i, per tant, es fiquen d'acord i es forma aquest punt d'equilibri que és on es ficaran d'acord uns i els altres. D'acord, d'acord. Això no només passa...
amb la quantitat, sinó que també passa amb el preu. És a dir, en aquest punt d'equilibri s'arriba a l'acord que el consumidor està d'acord a pagar aquell preu i el consum... Paga el que vol pagar. Correcte. I el productor ha decidit, doncs, en produir aquell producte perquè ja sabia que el vendria aquest preu. Per tant, també està d'acord a vendre-ho aquest preu. Això és el que passaria en un món ideal si anéssim al mercat a comprar...
carxofes, calçots, o el producte que nosaltres vulguem, o peix, d'acord? Anéssim allà i veiem un peix que val 5 euros o unes carxofes que valen 1 euro. Si tu estàs d'acord amb aquell preu és que estàs satisfent les teves aspiracions que allò valgui aquell preu. I si aquell preu està ficat allà és perquè el qui l'ha produït ja està d'acord a vendre-ho en aquell preu.
Llavors, en aquest moment en què tu com a consumidor estigues d'acord amb aquell productor que ho està valent aquell preu, és on es formen aquestes dues corbes, que són les satisfaccions de cada un, es creuen i es forma aquest punt d'equilibri en què per tant preu i tanta quantitat arribes a un acord de transacció.
Difícil, segurament, no? I suposo que, a més a més, de seguida deu canviar, llavors, un cop encara que s'arribi a aquest moment ideal. A més... S'ha decut algun exemple en què hagi passat una cosa així? És complicat perquè qualsevol d'aquestes coses sempre fan servir, es fa servir un concepte en economia que es diu ceteris paribus, que vol dir mantenint tota la resta de coses inamovibles, o sigui, només es mou l'oferta i només es mou la demanda, però no hi ha impostos, però no hi ha intermediaris que es fiquen pel mig, però no tinc els costos que són tots fixes, tenint tot l'altre normal...
Si només es moguessin aquestes dues coses, passaria el que estem explicant. Però, evidentment, en el món de veritat, hi ha moltes més coses que afecten a l'hora que fixin el preu i a l'hora que tu vagis a comprar i acceptis pagar aquell preu. Déu-n'hi-do. Doncs això és la teoria, exacte, la teoria econòmica. L'expliquem cada setmana aquí amb el Manel Ripoll. Moltes gràcies, Manel. I tornem divendres que ve amb els conceptes econòmics. Buscarem coses noves per ara que tanquem aquesta carpeta. No obrirem una de nova. Doncs moltes gràcies, que vagi molt bé, Manel, i bon cap de setmana. Adeu, bon dia. Bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
I amb la mateixa paresa que un home o d'estarrer a un piano, inventaríem les estrelles del cel i cloverés de molt bon pistatxos. I amb la mateixa pobresa, a un clima se'n remb una llosta, i mos pensam que menjam de la fruta madura, la carn olorosa.
I és igual, si ja no mos tenen passetes, perquè robam el paper higiènic de sa biblioteca de Sant Sabentíssim, Ajuntament de Llosa. I amb sa mateixa igor clara, tots o mos se renten sa tara, recuperam sa puresa des dies de crisi que mos arruinaren.
I amb la mateixa mirada tots els homers que miren la lluna. Nosaltres miram la parola, les vidres que sonen a gotes de pluja. I és igual si mos engellen d'aquesta casa. Si mos hi menja la merda i es calda i es panxa per les taules de gotes i les bicicletes estan rebeades.
Fins demà! Fins demà!
I amb la mateixa paresa d'un home o d'estarrer a un piano, inventaríem les estrelles del cel i clove i estalmóven pistatxos. I amb la mateixa pobresa, un clímet se'n rend una llosta, i mos pensam que menjam de sa fruita madura, sa carn olorosa. I és igual, si ja no mos té,
per te robar-me's paper higiènic de sa mig la peta de s'encel·lentíssim Ajuntament de Llosa. Viure't sobre, viure's, futur per avali, amb atletisme d'imbècil i equilibrisme d'alcòlic. Viure't sobre, viure'm presonat,
dins un rellotge d'arena, viure dins un impidaranal. Viure't sobreviure el futur parabòlic, amb atletisme d'imbècil i equilibrisme del poli. Viure't sobreviure empresonat, dins un rellotge d'arena, viure dins un impidaranal.
Viure de morir-te de fam. Viure de morir-te de fam. De morir-te de fam. Just a la fusta, el magazín del matí.
I ara és moment per la cuina amb la Carme Amador, qui saludem com cada dia. Bon dia, Carme. Hola, bon dia. Avui, com que és divendres, el que fem és fer una recepta, però de postres. Què ens portes avui? Jo no sabia, i m'ha sorprès bastant, que hi ha molts nens que no els agraden els plàtanos.
Ah, no? No ho sabia jo tampoc. Jo tampoc. Però sí, és molt fàcil de menjar, no? En principi, és com la fruita... Sí, jo també. Jo et vaig dir que jo no soc una gran menjadora de fruita, m'avorreix molt la fruita. Saps? Sí, no tinc...
Bé, llavors buscant, buscant, dic, no pot ser. I a més, hi ha molts nens i persones grans al·lèrgiques al plàtan. Tu ho sabies? No ho sabia tampoc. No t'has de menjar el filet aquell que hi ha... Això ho vaig llegir en un llibre, eh? O sigui, es poden menjar la resta... Però el filet aquell que queda s'ha d'intentar... Treure'l. Déu-n'hi-do, doncs. Més elaborat llavors menjar el plàtan que una taronja. I explicar-te una història del filet aquest, que clar, no és el problema ara, eh? Que ho posava en el llibre aquest, eh?
Sí, sí, que té altres... Déu-n'hi-do. En tot cas, exacte, què fem? Agafem un parell de plàtanos. Sí? Madurs o és igual? No és igual perquè els hem de triturar. O sigui, si estan madurs aquests que estan i a lletjos es poden fer servir, no? Sí. Bueno, que a vegades els veu lletjos de fora... I de dintre estan millor, això és veritat. Agafem un parell o tres de plàtanos, dos iogurs naturals, ho tritureu tot, ben triturat, i una miqueta de mel per sobre.
ho poseu amb gotets o amb un bol d'aquests petits que tots tenim a casa i serveu un bon postre d'iogurt amb plàtano, amb una etiqueta de mel a sobre i no em direu que això no alimenta no, és potent també és potent, eh? plàtano i mel i tot plegat però la mel em verteix una cosa que els diabètics poden prendre mel això ho vas dir un dia i l'altre dia vaig confirmar amb un metge d'aquí Sant Just home, sempre estem parlant
Suposo que millor que sucre, però en principi molt no els deu convenir. No, i vaig veure una dieta d'un diabètic que posava per més mel. I, clar, aquesta persona està que va sobre arroz perquè no està... Però és com la fruita, que en principi no poden menjar fruita, suposo que s'han de regular també. La fruita també porta sucre. El que no pots agafar és una cullera de mel. Això ningú en principi, no? Ningú.
Agafes una punteta de mel i tines a sobre aquest batut de yogur. El toc final, molt bé. Home, és bo. Fa bona pinta. I a mi és molt fàcil. I els nens menjaran frita. Perfecte, Carme. Doncs una bona opció. Gràcies i que vagi bé amb el cap de setmana. Adéu.
The streets and the trees Over the dogs down below They'll bark at our shadows As we float by on the breeze Tonight we fly Over the chain that talks Skylights and slays
I'm wondering why happiness is so hard to find Under the doctor, over the soldier, over the bomber, over the potion, over the preacher
Fins demà!
Bona nit.
Moment ara per fer un repàs de la setmana a nivell polític amb el Seves Alies. Molt bon dia, Seves, què tal? Bon dia, aquí un altre cop. Sí, comencem. Tu vas avançar la setmana passada que avui parlaríem de nou de Venezuela.
Exacte, d'aquestes eleccions que van tenir lloc, eleccions presidencials després de la mort de Chávez i la Constitució deia que s'havia de tornar a convocar eleccions per tenir un nou president, no? Exacte. I ha passat, doncs, que Nicolás Maduro va guanyar les eleccions. Exacte, davant del seu opositor Enrique Capriles, que ja porta uns anys en l'oposició. I bé, la gran crida era Chávez para siempre, Maduro presidente, no?
Óigaseme bien, mi opinión firme, plena como la luna llena, irrevocable, absoluta, total, es que ustedes elijan a Nicolás Maduro como presidente de la República Bolivariana.
Doncs, què és això que sentim, Sebas? Doncs és la cançó lectoral que va triar Nicolás Maduro i és Chávez, no?, parlant i fent la seva retòrica. Molt representativa. Exacte, demanant el vot. Quants anys tenia el vot Chávez? Suposo que vam comentar quan va morir, però... Deuria veure ja els 50 llargs. Que ara tornant a veure la foto... No, no era gran, no era gran. Va pujar al poder amb 40 pocs i fa uns 15 anys, doncs 55, 60...
En tot cas, parlem de quins han estat els resultats d'aquestes eleccions. Doncs sí, com avançava, Maduro ha guanyat, però molt ajustat, i no es preveia aquest resultat tan ajustat, no? Amb un 50,6%, que són 7,5 milions de vots, davant de Capriles, que obté 49,07 vots, és a dir, 7,3 milions. Segons va informar el Consell Nacional Electoral, amb 99% del vot escrutat. I amb una participació del 78%.
És fort, eh? Molta gent. Exacte, és un país on no és vot obligatori, però la gent respon, no?, aquestes convocatòries. Llavors, després de 6 mesos que Chaves, recordem que el 2012 van haver-hi unes altres eleccions,
i Chávez va guanyar amb 10 punts d'avantatge sobre el mateix opositor, Capriles, amb 1,6 milions de vots, i ara Maduro ha guanyat amb només 200.000 vots de marge. Per tant, no podem dir que la victòria ha estat del xavisme representat en Maduro, que ha retrocedit sense el gran líder, tot i que seguiran 6 anys més en el poder. Són eleccions cada 6 anys, per tant...
I exacte, com hem vist aquests dies, no tothom ha acceptat des d'un principi aquesta victòria. Quines han estat les veus més crítiques? Per començar, qui ha alçat la veu primer va ser el rector del CNE, el Consell Nacional Electoral, Vicente Díez, que és
està molt lligat a l'oposició, és un consell on hi caben totes les veus, no només lligades al règim, o en aquest cas al govern, i va proposar el recompte del 100% dels vots físics que el sistema electrònic facilita, com es respaldo, el vot per contrastar els resultats, és a dir, una mena d'auditoria pel que fa amb un sistema electrònic. I què va dir? Maduro.
Doncs benvinguda a l'auditoria, que ja està estipulada l'auditoria i recorda que és l'únic lloc en el món, Venezuela, en què es fa auditoria del 54% de les urnes en cada elecció. I pensava que es feien més llocs. Doncs és un dels llocs més transparents i es facilita aquesta auditoria, però no en tenen prou, volen també una auditoria manual. I com ha reaccionat Enrique Gabriel? És un altre cop cap de l'oposició, per tant. Doncs Gabriel és una altra veu contrària a aquests resultats molt ajustats, només per 200.000 vots
Reacciona assegurant que no reconeixerà els resultats fins que no es comptin tots els vots, físicament, assegurant que tenia constància d'almenys 3.200 incidències en la jornada. I ara, si podem escoltar el que va dir Capril, és un fragment. ...ni con la mentira ni con la corrupción. Mi pacto es con Dios y con los venezolanos. Y menos pacto con la ilegitimidad, con aquellos...
que yo considero que no son legítimos, que han obtenido un resultado que anunció el Consejo Nacional Electoral sobre la base de todas estas incidencias del día de hoy. Yo quiero decirle al candidato al gobierno, el derrotado el día de hoy es usted. Capriles se basó en 3.200 irregularidades.
Almenys visualment és curiós la imatge que ensenya allò un plec de folis. 3.200 folis. On diu que hi ha totes les incidències registrades. Per tant, el que volen és observar bé tots els vots i fer una auditoria que no és possible.
Perquè és molt difícil. Si ja tenim el recurs electrònic, en principi, és més fiable. Doncs això és d'alguna manera el que ha passat. Els resultats han estat ben bé de 50 a 50, però, per tant, tenim una població dividida. Clar, el resultat ha sigut molt ajustat i Enrique Capriles es basa una mica en el canvi de règim que ha estat imposant la revolució bolivariana.
Per tant, la meitat de la població venezolana, després d'aquestes eleccions, té molts dubtes sobre les xifres oficials dels resultats de les eleccions presidencials i també exigeixen una auditoria manual perquè respaldi el seu vot. Per tant, el 50% aquest que va votar Capriles demana també que s'investigui. Des del govern, però, s'han llançat missatges sobre una possible acusació penal contra Capriles
per haver convocat protestes en les que, segons la fiscal general de Venezuela, van haver-hi 7 morts i 61 ferits i intents d'incendiar a diverses cases del partit del govern. Aquestes acusacions són una mica fortes, però el fet és que hi ha hagut enfrontaments violents entre els guanyadors i perdedors, diguem-ho així. Llavors, s'obre una petita escletxa en aquesta societat. Vèiem una Venezuela molt lligada al règim, però ara veiem que, amb la mort de Chávez, això es perd.
I tindrem sis anys en què Maduro serà president, si tot segueix igual, amb una població ben dividida. Déu-n'hi-do, veurem com va tot plegat perquè, evidentment, és difícil de gestionar un país d'aquesta manera. Exacte. Més coses. Parlem ara de... Deixem la planem internacional més llunyana i ens situem a parlar dels mals auguris del Fons Monetari Internacional envers Espanya arran de la crisi econòmica.
Exacte, és una òptica europea que ens afecta, que afecta el conjunt espanyol. És a dir, aquest informe del Fons Monetari Internacional surt una setmana que el govern presenti el seu nou pla d'estabilitat, que intentarem seguir, si pot ser el divendres que ve, si no el següent, i recent arrencada una gira mundial d'experts que han impulsat les grans empreses espanyoles per defensar la fortalesa del país. Per tant, una setmana que el govern posi les cartes sobre la taula...
surt aquest informe de primavera de l'FMI i és demolador. Calcula que la recessió serà molt més aguda aquest any i no exclou que segueixin a 2014 i més enjà. Déu-n'hi-do. Què preveu, doncs, l'FMI? A veure...
Doncs pel que fa al curt termini, és a dir, del 2013-2014, ens hem de fixar en quatre indicadors. Primer de tot, el PIB, que és el Producto Interior Brut, la riquesa del país. I, bé, es situa en el 2013 en un 1,6 negatiu, és a dir, que el PIB seguirà en recessió, que ja porta... Sí, uns quants anys. Uns quants anys, exacte. Però el 2014 diu que repuntarà el 0,7% positiu. Per tant, tindríem un augment de vora el 2%,
Que això, en principi, és positiu. Per tant, es milloraria respecte al 2012, fins i tot, no? Sí, sí, sí, millora perquè el 2012 també queia, però, clar, portem anys en clara decadència. Per tant, em sembla que és des del 2008 o 2009, si no recordo malament. Per tant, sí, creixem, però... No són flors i violes. No, i també caldrà veure si el 2014 creixerem. Més coses. Un altre indicador... De taxa d'atur. Aquest...
Sí, el 2012 teníem una taxa d'atur del 25%, ara estem per allà, no? Doncs el 2013, a finals del 2013, es situarà sobre el 27%, per tant, encara pot créixer més aquest final del 2013, mentre que el 2014 preveu una caiguda al 26,5%, per tant, una caiguda al 0,5%, però clar, és superior al que tenim ara. L'actual, exacte. Per tant...
Sí, potser baixa, però un 0,5% és res. Sí. Déficit públic, com quedaria tot plegat? Un altre indicador és el déficit públic, és a dir, el que perd l'estat entre un any i l'altre. Sí. El 2012 es va situant al 7% negatiu. El 2013 diu que baixarà al 6,6% negatiu, per tant, tindríem...
tindríem una millor perspectiva d'aquest 2013, però el 2014 tornem a baixar al 6,9% negatiu. Per tant, una pèrdua any a any dels nostres diners, és a dir, hem de demanar crèdit perquè no hi ha diners. No hi ha diners i, per tant, hem de demanar-los. I tot plegat també reflecteix en el deute públic. Clar, el deute públic és l'acumulat del dèficit públic any a any.
El deute públic, el 2012, situa el 84,1%. Hem de recordar que Espanya és potser un dels països que menys deute públic té en el conjunt d'Europa. Però, clar, això en pitjora. El 2013 serà del 91,8%, perquè hem de sumar el dèficit públic que sumarem negativament.
el 2013 pujarà el 91,8%, i el 2014 pujarà encara més, a un 97,6%. Ens acostem al 100% del deute públic en tant percent del PIB. Recordem que quan arribem al 100% del PIB, tota la riquesa estatal serà igual al deute públic. Per tant, la riquesa generada a Espanya serà igual al que deu. Per tant, molt malament. Ens poden embargar el país, no? Això seria una perspectiva molt...
Molt negativa. I bé, tenim països amb deute superior al 100%, per exemple als Estats Units, o Japó, que em sembla que és superior al 200%. I Grècia com està en aquest sentit? Grècia em sembla que va bastant pitjor, em sembla que ronda el 120%. Clar, no t'ho sé dir ara amb certesa, però sí que és pitjor que el d'Espanya.
Doncs bé, això en tot cas pel que fa a aquests quatre indicadors i la més llarg termini, quines són les previsions de l'FMI? Hem parlat fins a 2014, però què passarà a partir del 2014, no? L'FMI descarta que el govern compleixi els seus objectius de reducció de dèficit ni el 2018. Per tant, el dèficit seguirà augmentant i amb això el deute públic. Per tant, rebassarem el 100% segur. A més, el deute públic no deixarà d'escalar fins a arribar al 110%
del PIB el 2018. Per tant, com acabo de dir, deute públic inflat. I pel 2018 encara espera un atur de quasi el 23%. Per tant, si baixarem del 27%, que creu que arribarem al 2013, però clar, baixarem en 5 anys un 4%. Això és molt negatiu, aquesta perspectiva. Déu-n'hi-do. I bé, per acabar, només per Grècia i Portugal, que són països rescatats, i Eslovènia...
que és on s'espera un altre auxili, s'esperen caigudes més agudes aquest any. Per tant, Espanya no és de les pitjors situades, si ens posem en el cantó positiu. I alguna cosa bona s'haurà destacat o no d'Espanya, l'FMI, a veure? Bé, si alguna cosa bona haurem de treure. En el seu informe de perspectives econòmiques mundials, l'economista en cap de l'FMI, Blanchard,
reconeix la millora de balança per compte corrent d'Espanya, és a dir, exportacions menys importacions. Recordem que les exportacions espanyoles han pujat, però l'alerta que el procés d'avaluació interna i de recuperació de la competitivitat es produeix de forma lenta. Per tant, a Espanya la seva productivitat no és la correcta ni evoluciona de manera adequada. Mentre que la demanda externa no és el bastant forta com per començar la dèbil demanda interna. Recordem que la demanda externa ha pujat, però la demanda interna és molt baixa.
i això fa que les importacions baixin i que les exportacions es notin. Però quan la demanda interna torni a pujar, la balança per compte corrent no serà un indicador positiu. D'altra banda, un altre cantó positiu, l'hem de destacar de Philip Gerson, que és el subdirector d'assumptes fiscals de l'FMI, que va defensar que Espanya havia aconseguit reduir el seu dèficit estructural
en 2,5 punts percentuals l'any passat, és a dir, el 2012, cosa que no s'aprecien en els resultats finals per les ajudes a la banca que van haver-hi el 2012, és a dir, el fons de rescat pels bancs. Va exigir, però, seguir endavant amb les reformes, com per exemple la laboral, i aquest Gerson creu que Espanya està en el camí correcte.
Déu-n'hi-do. Doncs el que ens espera, segons aquestes previsions, anirem parlant també si tot plegat canvia o hi ha qüestions noves, però ara ens centrem en fixar-nos en clau catalana. Avui ens ho has parlat d'ajuntaments, de fet. Sí, els ajuntaments que treuen un suspens en transparència online. És destacar el fet català més orientat en el fet municipal. El resultat és que més del 93% suspensen accés a la informació.
uns 64 municipis de 947. És la conclusió principal d'un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona que plasma la quantitat de dates que proporciona cada localitat, però recordem que és en pàgines web. I en què es basa aquest estudi? Bé, examina si certa informació de la que es busca està publicada o no en aquests llocs web, sense indagar en la gestió municipal. Per exemple, s'observa si la web figura en el pressupost anual de la institució
però no es corrobora si les inversions estimades s'han complert un exemple és que dos dels ajuntaments que obtenen una nota de 10 un és Sabadell i la seva gestió està sota sospita pel cas Mercuri i té imputat en Manel Bustos el seu exalcalde però això no s'indaga i veiem que el Sabadell té un 10 en aquesta... que curiós sí, només es busca si realment ofereixen aquesta informació i l'altre municipi a destacar que amb un 10 n'hi ha dos només és Sant Feliu de Llobregat molt bé
No hi ha cap llei que reguli l'accés a informació imprescindible? Doncs sí, la llei de bases de règim local, en l'article 69, fixa que les corporacions locals facilitaran la més ampla informació sobre l'activitat i la participació de tots els ciutadans en la vida local. I la conclusió és molt desfavorable pels ajuntaments, és que la informació que existeix és insuficient i, a més, molt deficient. Clar, aquesta llei diu que s'ha de facilitar aquesta informació, però no com. Ja, ja, clar.
I quina és la informació que es busca en les webs dels consistoris per veure si són transparents? Per exemple, quatre. Una és l'alcalde. Només el 43% de les pàgines web ofereixen dades bàsiques sobre l'alcalde, com nom, cognoms, foto i partit polític. La dada es redueix al 24% en el cas dels regidors amb cartera de govern i només el 17% amb els adils a l'oposició. I pel que fa al pla de govern...
Pla de Govern, un document tan elemental pel dia a dia d'un ajuntament. I només està a disposició en el 5% de les webs. A falta de regulació legal, la cap de l'estudi afirma que la difusió d'aquest map... Això no, perdona, el pressupost. Parlem del pressupost. Només un 24% informa del seu pressupost i un 4% s'atreveix a publicar els salaris dels edils.
I pel que fa a les concessions, el 88% comunica el que la llei denomina el perfil del contractant, que és els contractes i les concessions firmades per la corporació amb empreses, entitats o persones particulars. I encara un cinquè, les ordenances municipals, que es poden consultar en un 45% de les pàgines web. Només són cinc indicadors de molts altres. I quina nota se li dona a Sant Just? Doncs Sant Just és un dels municipis que sospèn. Em sembla que per sota del 25% del total. I
Jo ahir vaig fer la prova, vaig anar a buscar aquestes 5 dades. Sí, és que això t'anava comentant, que justament algunes d'aquestes sí que apareixen, no? Doncs t'he de dir que surten totes, menys les concessions, que potser sí que surten, però no les he sabut trobar. Per tant, jo crec que podria donar com un no, perquè si no les he sabut trobar. I clar, jo he buscat aquestes 5, que són una de les 5 més importants, llavors a mi em falla, no? Perquè això sí que surt.
Per tant, hauríem de buscar si altres no surten. De fet, entre els municipis, entre 10.000 i 20.000 habitants, on se situa Sant Jús, només un 22% aprova. I el Baix Llobregat, per exemple, aprova municipis com Sant Feliu, que té un 10, Esplugues, Gabà o Cornellà, entre d'altres.
Molt bé, doncs curiós de veure també l'estudi per això, per saber una mica en què més es basa, perquè alguns d'aquests temes sí que apareixen de l'Ajuntament, per tant, doncs caldria saber què més hi falta. I aquest estudi va tirant onades, per tant, no es flor un dia. Està bé, interessant, interessant. Molt bé, i acabem parlant directament de Sant Just, no?, en una notícia d'aquesta setmana. Sí, perquè Sant Just i Orp Amnècar,
sumen forces per tirar endavant projectes conjunts de formació i ocupació. El PAM Negers és una localitat d'Alemanya. Agermanada amb Sant Jusk. Agermanada del land de Baden-Württemberg, que és un dels lands més rics de la zona, recordem. I bé, el que busquen amb aquest agermanament, i ara s'estrenyen les relacions, és formar gent jove i de caire laboral que tinguin nocions d'alemany, si més no. Clar.
És a dir, que d'alguna manera també serviria, sobretot més a mig termini, en principi no hi ha un conveni concret, sinó que són diferents propostes que havien lligades amb aquests dos temes que ens deies, aquesta part formativa i després la part dones laboral per a gent que ja domini una mica més l'alemany, encara que no sigui potser tan jove. Sí, es busca la formació, però també l'ocupació, i és en aquesta clau d'ocupació que s'ha començat a enviar currículums de persones sans justenques, independentment de l'edat,
amb coneixements d'alemanys que vulguin treballar i formar-se allà. Si no se sap alemany, també s'ofereix la possibilitat de fer un curs intensiu i després entrar en el món laboral. I cosa a destacar, crec jo, que un cop que ja tinguin feina, els joves haurien de pagar la formació prèvia que han rebut per aprendre alemany i els acollirien famílies alemanyes. És una bona tècnica perquè tu no has de pagar des d'un principi aquesta formació,
Està bé, sinó que totes compten després del sou. Clar, i quan comences a treballar, això és una cosa interessant. Sí, sí. Doncs restarem al cas també d'aquestes iniciatives, si es concreten també en algun projecte concret. Avui ho hem destacat, doncs, aquest anàlisi de l'actualitat política que fem cada divendres amb els Seves Elies. Gràcies, Seves. A tu, Carme. I fins divendres que ve. Vinga, adiu. Que vagi bé amb un cap de setmana. Just a la fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Nits Electrònica ara és Bits. Bits. Molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Just a la fusta.
Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó, que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó, te'n volia robar un altre. Ho s'ha dit des de la primera impressió.
Càlids, vespres, verds, grocs, ultraves, blaus, opers, taronges, les postes, vida mai nostra, embriagadors els vins que bevem quan fugim de la primera impressió.
Càlids, vespres, verds, grocs, ho trobes, blaus o pells. Tronges, les postes, vida mai nostra. Embriagadors els vins que bevem quan fugim a la primera. Impressiones, el meu amor.
Fins demà!
Estem escoltant Just a la Fusta. 3 minuts i arribem en punt a la 1 del migdia. Per tant, tanquem aquest Just a la Fusta d'avui divendres 19 d'abril. La informació arriba de seguida. A partir de la 1 i 5 sentireu el Sant Just Notícies edició a migdia amb l'Andrea Bueno. Abans també el botlletí informatiu de la xarxa. I tornarem a partir de dilluns des de les 10 i fins la 1, com cada dia. Recordeu també que podeu recuperar sempre que vulgueu
qualsevol dels continguts, a través del podcast del Just a la Fusta, que trobareu al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Com dèiem, hi tornarem dilluns, agraïm la gent que ha fet possible el Just a la Fusta d'avui, per tant, l'Andrea Bueno, serveis informatius, el Carles Hernández i Rius, a la previsió del temps. També hem parlat avui amb Jordi Contillas, Miquel Almena, Ramon Campreciós, Coral Torres, Julio Xó, tots ells autors de la 18a miscel·lana i del Centre d'Estudis Injustencs, que es presenta
Aquesta tarda al municipi, també en aquesta última hora hem fet cuina amb la Carme Amador, hem parlat d'economia amb el Manel Ripoll i també hem fet un anàlisi de la política amb els seus alies. Us ha parlat Carme Amador i us deixem com dèiem amb les notícies i tornem a partir de dilluns. Que vagi molt bé, que passeu un molt bon cap de setmana.
Just a la fusta. Dance, be your sea on TV.
Slipp, little cot, making hold on my knees. Sunday morning. Sunday morning. I know things you're cooking when I come back home. Calips on the radio.
És la una.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem, Marta Patricio i Oriol Pujador. Satisfacció de l'alcalde de Bàscara, Lluís Lloret, després que els camions de gran tonatge ja no puguin circular per la carretera nacional 2 a les comarques de Girona. Aquesta mitjanit ha entrat en vigor la mesura i, per tant, els camions han de circular ja obligatoriament per l'autopista AP7. L'alcalde, aquest matí, ha alluat la feina feta pel Conseller de Territori i Sostenibilitat Santivila.
El conseller ha estat el que realment ha fet uns esforços com no havia fet mai ningú per aconseguir-ho i la reacció dels camions avui, perquè ha estat una lluita dura. Per tant, el conseller ha tingut l'acompanyament del municipi de Bascara, que crec que també hem ajudat que ell se'n pogués sortir també, perquè tots plegats crec que hem fet força.
La iniciativa pretén reduir l'alta sinistralitat registrada en aquesta nacional. Només en 5 anys han mort més de 65 persones en accidents de trànsit, però ha trobat amb el rebuig dels transportistes. De fet, avui els Mossos d'Esquadra mantenen...