Exhaurides la meitat de participacions del número 1714 de la Grossa de Cap d'Any que aquest matí s'ha posat a la venda en un supermercat de Sant Andoni de Vilamajor. L'1 de desembre es farà un sorteig per vendre l'altra meitat de les botlletes.
La policia índia ha detingut un cirurgià com a responsable de la mort d'una quinzena de dones durant una campanya massiva d'esterilització. El metge, guardonat fa poc per les autoritats del país per haver arribat a les 50.000 operacions, hauria intervingut més de 80 pacients en 6 hores i amb instrumental rovellat.
Catalunya Informació. En esports, Leo Messi, Neymar i Munir marquen amb les seves seleccions. Messi ho va fer de penal en el triomf de l'Argentina sobre Croàcia per 2 a 1. Neymar en va marcar 2 en el Turquia 0, Brasil 4. I finalment Munir va fer el gol de la selecció espanyola sub-21 que va perdre 1 a 4 amb el Bèlgica.
Javier Faus, el vicepresident econòmic del Barça, respondrà avui les acusacions d'Agustí Benedito i ho farà al Club de la Mitjanit. Al mateix programa Benedito va explicar que no sap quins són els fonaments de la querella que li vol presentar Faus i el va instar a donar les explicacions al jutjat. Benedito va descartar cap pacte amb ningú de cara a unes futures leccions.
I al temps les temperatures avui han quedat més curtes, amb més fred a les zones més enclotades del Tirineu i Prepirineu. Sol amb bandes de núvols alts i prims a la meitat nord. I algun banc de boira matinal, migdia suau, amb temperatures una mica més altes. Fem ara repàs de temperatures. 5 graus a Lleida, 6 a Girona, 12 a Tarragona i 14 a Barcelona.
Just a la fusta. Molt bon dia passant 5 minuts de les 10. Aquest ara comença el Just a la Fusta d'avui dijous 13 de novembre.
I comencem el programa que us acompanyarà des d'ara fins la una del migdia amb moltes coses. Primer de tot parlarem de les notícies de Sant Just. En Andrea Bueno també en Villa farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa. Parlarem dels temes més destacats de política internacional, de cultura, esports, entrevistes, una mica de tot.
A la segona hora parlarem amb Ramon Segret, historiador que aquest divendres demà s'encarregarà de fer la xerrada sobre història vinculada amb la guerra de successió, en aquest cas sobre el marc europeu del conflicte, és el cicle històric que organitza la CEAS un cop al mes. En parlarem cap a les 11 i 10, després farem tertulia d'actualitat amb l'Alina Santa Bárbara, la Joan Algarra, la Montse Larrea i el Jordi Agulló.
I a l'última hora del programa, avui el que farem serà enregistrar Víctor Puertas, que demà actua a Sant Just, acompanyat amb la Big Mama en el concert del cicle de jazz de la Taneu. Serà a la tercera hora, no us ho perdeu, a partir de les 12 i 10.
I a més a més també tindrem la cuina. És l'última recepta que ens apropa aquesta setmana el Sergi Claramunt de la tasca dels rifenyos. Amb aquesta tancarem el cicle de receptes que hem estat fent durant l'últim mes amb la tasca dels rifenyos. I tot plegat comença ara i s'allarga fins a la una del migdia. Comencem.
I comencem parlant de les notícies de Sant Just, per això salutem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, bon dia. Per parlar de qüestions enjustenques avui, per on comencem, Andrea? Doncs comencem en clau de gènere, perquè demà divendres arrenca acabar el quart congrés de les dones.
L'espai Maragall de Gabà acollirà aquest congrés que enguany té com a eix central les dones com a agents de canvi social i econòmic.
Aquesta quarta edició, doncs, convida a reflexionar sobre temes com l'emprenedoria femenina i enfemení, les noves organitzacions dels temps de treball, el lideratge de les dones en els moviments socials o la femenització de la pobresa. D'àlama de diferents experts, com ara sociòlogues, emprenedores i economistes, entre altres, es debatran totes aquestes qüestions. A més, hi haurà espai perquè els municipis que són subseu de la cita, com Sant Just,
exposin els treballs que han dut a terme prèviament el Congrés. En el cas del nostre municipi, l'exposarà dissabte, a partir de les 12 del migdia. En concret, es presentaran les activitats vinculades amb les dones que s'han fet a Sant Just, com ara les que van tenir lloc durant les festes de tardor al Mas Lluí, amb l'explicació teatralitzada de les figures de les dones que donen nom als carrers del barri. Per tant, comença demà a acabar el quart Congrés de les Dones. Molt bé, doncs n'estarem al cas també.
Més coses, Andrea? Seguim en clau de gènere, si et sembla, perquè aquest mes de novembre, el dia 25 de novembre, se celebra el Dia Mundial contra la Violència envers les Dones i a Sant Jocs ja han arrencat oficialment les activitats que comemoren aquesta jornada. De fet, ahir es va inaugurar al Casal de Joves una exposició contra la violència masclista. Es tracta de la presentació de l'exposició Amor, interrogant,
que es pot visitar al Casal fins al 17 de novembre. La mostra ofereix un punt de vista crític sobre la violència masclista a través de diferents imatges, fotografies i dibuixos i jocs de paraules també en referència a la violència dins d'una parella. En el marc d'aquest mes de conscienciació, podríem dir, el dia 23 de novembre es farà la segona marxa del Bas Llobregat contra la violència masclista i participaran 11 municipis de la comarca i la trobada a Sant Just serà a dos quarts de 12 del matí a la plaça del Gualden.
Des d'allà es caminarà per la carretera Reial amb el grup de dones que vindran des d'Esplogues de Llobregat fins a arribar a l'acte central de la jornada que tindrà lloc al Parc Torreblanca. Allà, la jove Sant Justenca i alumna de l'Institut Clara Granados interpretarà quatre cançons pròpies contra la violència envers les dones, acompanyada de la seva guitarra. I d'altra banda, el dia 25, com és habitual cada any, davant de l'Ajuntament es farà un acte commemoratiu amb la lectura del manifest i diferents lectures musicades i teatralitzades amb alumnes de l'Institut
i també aquest any amb la col·laboració de Just Teatre. Des d'allà arrencarà una marxa a peu amb Batucada, del tracte Sant Just fins al Casal, on es farà una actuació de petit format del grup de joves de teatre social de l'equipament i es projectarà la pel·lícula El tren de la Libertat.
Molt bé, doncs un novembre amb clau de genera moltes coses aquí també al municipi. I acabem amb una última qüestió, Andrea. I parlem dels cars de coixinets. Aquest cap de setmana tenim festa grossa aquí a Estanjust i 118 cars baixaran aquest cap de setmana pels carrers Freixes i Creu del Padró. Dissabte i diumenge se celebra la 38a cursa de cars de coixinets en la qual hi participaran 236 corredors i corredores que són els mateixos que l'any passat.
Dissabte 15 es faran les verificacions, els entrenaments i els cronometratges, de dos quarts de deu fins les sis de la tarda, aproximadament. I diumenge, dia 16, serà el torn de la cursa, de 9 a 2. Hi ha vuit categories, recordem-les, elevents, infantils, cadets, juniors i seniors, masters. Aquestes són les categories generals. I després hi ha les categories especials, com són veterans, a partir de 30 anys, fèmines, a partir de 13 anys, i mixta, categoria mixta, la cosa així dels CARS,
amb homes i dones a partir de 13 anys. La parella ha d'estar formada per un home i una dona. L'organització, formada per una desena de persones, preveu que la cursa plegarà unes 4.000 persones al voltant d'aquest circuit urbà, format entre els carrers Freixes i Creu del Padró, i ja, com a últim apunt, l'entrega de premis als guanyadors tindrà lloc el 29 de novembre a les 6 de la tarda al Casal de Joves, amb una cerimònia especial que es farà pels corredors.
Molt bé, doncs també de cursa que arriba de setmana, després confirmarem amb el Carles si finalment sembla que el temps no és tan complicat com semblava, és a dir que en parlarem d'aquí una estona. I també en aquesta primera hora parlarem de més actualitat a través de la premsa del dia, ho fem però sempre després de posar una mica de música al matí.
I avui ho fem parlant de concerts.
És Cat Power, que aquesta cançó de fet és Sea of Love, forma part d'un àlbum que té de versions i avui actua a l'Auditori. És cantant i compositora de pes, el seu nom va començar a convertir-se en un referent alternatiu després del seu quart àlbum, que era l'any 98, Moonpeaks, gravat a Austràlia i després va continuar amb uns quants discos més, de fet de grites, del 2006 li va valdre un reconeixement unànime tant de públic com de crítica
I aquest disc de versions està molt i molt bé, perquè té versions una mica de Lisa Minelli, dels Rolling Stones, de la Velvet Underground, també de Bob Dylan o de Janis Joplin. Molt variat. Sí, sí, sí. Es diu directament, sembla que es diu The Covered Record, sí.
I el que presenta una mica el principal d'aquest vespre però serà l'últim disc que es diu Sand, que el va treure ara fa dos anys i que té temes com aquest que l'obra que es diu Chiroqui. Avui a les 9 de la nit, Cat Power a l'auditori i les entrades valen...
Encara en queda per això. Em sembla que sí. Encara en queda alguna. És de la mar del 16è Festival del Mileni. Van entre 20 i 42 euros. Ah, molt bé. Sí, platea 42 i 20 segon anfiteatre. Però sí, sí, no està malament. Endavant.
I never knew love like this When the moon, the earth, the sky I never knew pain like this When everything dies I never knew love like this The sun see you and I I never knew pain I never knew shame
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
1, 2...
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
El Consorci per a la Normalització Lingüística i Apren Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just Desbem darrere el mercat.
Un quart i mig d'11, saludem ara l'Andrea de nou. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, de nou la política és el tema principal del dia, després que Rajoy finalment ahir va compareixer per parlar una mica del que havia passat al 9N. Tres dies després del 9N, tots els diaris en parlen. De fet, l'Ara potser és el diari més gràfic, més il·lustratiu.
El titular destacat és no, no i no, amb majúscules, diu no reconeix que el 9N va ser un èxit, no està disposat a pactar una consulta vinculant i no fa cap proposta de solució alternativa. Rajoy, impassible, veiem una fotografia de Mariano Rajoy que després comentarem, però vaja, aquesta és la notícia destacada.
Al diari Ara, al periòdico llegim res a acordar, la política, Rajoy es nega a pactar una consulta després del fracàs, segons va dir, de diumenge, i la justícia, els fiscals resolen les seves diferències sobre les querelles del 9-N. I per últim, la Vanguardia ens diu Rajoy rebutja dialogar amb Mas per a un referèndum, el president defensa la seva actitud assenyada i equilibrada durant el 9-N, i va dir també m'oposaré a tota reforma de la Constitució que liquidi la sobirania nacional.
En aquest sentit també llegim, en referència al dret a decidir, Mas llençarà la seva proposta de futur en un gran acte amb la societat civil. I pel que fa a la qüestió de les carelles, també trobem a l'avantguarda que els fiscals de Catalunya van discrepar dels seus superiors en la carella. El text enviat des de Madrid qualificava la Generalitat de govern sediciós.
Doncs ens fixem ara en els digitals que actualitzen la informació d'aquest matí. L'IP6 manté invariable, el 0,1% a l'octubre a Catalunya. És la notícia més destacada del 324, que també ens diu que Polònia fa el salt als escenaris. La productora minoria absoluta estrena aquest dijous. Polònia, el musical, la independència tenia un preu.
Detingut, el metge que va fer l'esterilització massiva a l'Índia. El metge va operar en 5 hores 83 dones, a les quals s'havia pagat prop de 20 euros, 13 han mort, 20 estan en estat crític i la resta estan ingressades en observació.
I encara en política catalana Mas explora amb Junqueras la continuïtat del procés sobiranista. El president de la Generalitat es reunirà aquest matí amb el líder d'Esquerra i a la tarda amb el socialista Miquel Iceta en una nova tanda de converses.
I l'Ara.cat també ens comença parlant de política. Mas i Junqueras aborden un nou escenari. El nou escenari en una reunió al Parlament. El líder d'Esquerra va presentar ahir el seu full de ruta cap a la independència mentre el president de la Generalitat va rebre el referèndum.
Són les notícies d'aquest matí, les qüestions que tenim també al Mundo, al diari El Mundo. Llegim el diari ara, se'n fa ressò que demana a Rajoy que lideri el procés de reforma constitucional i el país, mentrestant assegura que el president espanyol i Mas es poden convertir en obstacles per qualsevol solució a les relacions Catalunya i Espanya.
I a la Vanguardia, finalment, excepte en els titulars d'aquest digital, el president llançarà el dia 24 el seu full de ruta davant la societat civil, és el que diu la Vanguardia, mas comença avui la ronda de contactes, i el dia 24, que és la setmana que ve, no, el dilluns de l'altra setmana, és a dir, d'aquí uns 10 dies, diu que presentarà una mica el que hagi sortit de tot plegat.
I després també se'ns parla de moltes qüestions en clau política, però també d'altres històries, per exemple, que Martín Villa vol declarar davant de la jutge Servini, l'exministre vol defensar-se sense fer servir com a parapet la llei d'amnistia, per això hauria d'haver comès algun delicte que fos objecte d'aquesta llei.
I també se'ns diu que hi ha bombarders nuclears russos que volaran fins la costa dels Estats Units. No havien arribat fins al Golf de Mèxic ni en temps de la Guerra Freda i sembla que el Kremlin replica així les acusacions d'introduir tropes a Ucraïna. Un tema, per tant, que no s'acaba, tot i que se'n parli menys.
Ens fixem ara en les imatges del dia, Andrea. Doncs avui tenen com a protagonista el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. El diari ara, a sobre del peu de foto, Rajoy impassible, diu el peu de foto tres dies després de la massiva votació independentista, el president espanyol va evitar fer cap gest polític i ho fiar, diu tot, a la fiscalia. I veiem, han agafat una fotografia de Mariano Rajoy, un mig pla, i el veiem com amb cara de... no saber què li estan preguntant, amb cara d'incertesa, i com dèiem la companya al peu de foto, Rajoy impassible.
També el veiem a La Vanguardia i al periòdic, una imatge molt similar a ell entrant justament a la sala de premsa de la Moncloa, que és on va compareixer ahir Mariano Rajoy. El veiem, com dèiem, a La Vanguardia i al periòdic, una imatge molt similar. D'altra banda, al diari Ara, ara en parlarem, veiem una imatge de Barack Obama i del president xinès, perquè ahir van acordar en aquesta cimera dels països Asia-Pacífica,
un acord contra el canvi climàtic. D'altra banda, també llegim, veiem en fotografia de portada, volíem dir, el primer aterratge de la història en un cometa. El veiem a la Vanguardia. Les primeres imatges d'aquesta sonda europea Philae canviarà dades per aclarir si els cometes van portar l'aigua dels oceans a la Terra.
Un altre protagonista en format fotogràfic és Jean-Claude Juncker, el veiem a la Vanguardia, admet accés fiscal a Luxemburg, anuncia un pla contra l'opacitat. I, per últim, el periòdico, en clau cultural, és el tema del dia, és una iniciativa sociocultural, no és només cultural, sinó també vinculada amb la crisi econòmica. Diu Barcelona, exhibeix els retrats de 13 persones sense casa. Ho trobem al periòdico, la proposta busca acostar la cara més dura de la ciutat i en fotografia de portada han triat
La imatge de l'Helena Fabregat, una d'aquestes protagonistes davant del seu retrat que ha fet l'artista Pepa Poc. Doncs són les imatges que trobem als diaris d'avui. Ens fixem ara en què és el més llegit a tres noves digitals.
I per exemple, a La Vanguardia, el més vist és la sonda Roseta que aterra en un cometa, el seguiment que se'n va fer en directe, després també el sorteig de la 11, que té molt d'èxit en aquest diari, i finalment també la roda de premsa en directe d'ahir de Mariano Rajoy.
El diari ara, el més llegit, és que Rajoy tancar la porta a un referèndum pactat amb Mas, després el full de ruta de Jonqueras, que són eleccions en un programa comú, govern d'unitat i referèndum sobre la Constitució catalana, i en tercer lloc, la sonda Roseta, també aconsegueix eterrar el Cometa Xuri, deu anys després.
El 3.24, el més destacat de declaracions de Rajoy d'ahir al migdia. Després, els radars que més multen a Catalunya, és la segona notícia més consultada d'aquest digital. I finalment, el robot Filare que fa història i aconsegueix aterrar per primer cop sobre un cometa.
Són les notícies d'aquest matí les més llegides d'aquí. Obrim ara pàgina internacional per fixar-nos en altres aspectes avui cap on ens n'anem primer de tot, Andrea. Doncs primer ens n'anem cap a Pekín i com dèiem parlem de l'eix Asia-Pacífic. En clau internacional la Vanguardia ens diu acord per un nou clima, un acord pactat entre els Estats Units i la Xina per lluitar contra l'escalfament global.
La Xina i els Estats Units es van posar d'acord ahir per difondre un missatge a tot el planeta. Les dues principals potències mundials, alhora principals països contaminants, es van comprometre a lluitar contra el canvi climàtic a uns nivells que representen tot un repte per a tots dos països. Junts, el president dels Estats Units, Barack Obama, i el de la Xina, Xi Jinping, van anunciar un acord sense precedents
per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Un pacte que el mandatari dels Estats Units va qualificar d'històric i que té per objectiu transmetre a la resta de països l'urgent necessitat d'arribar a un acord satisfactori en la cimera sobre el clima que se celebrarà a París a finals de l'any que ve.
La Xina és la primera vegada que es compromet en públic a posar data per començar a reduir les emissions. El seu president va declarar que el gegant asiàtic arribarà als nivells màxims d'emissions el 2030 i que després es començaran a reduir. I va avançar també que aquell any, el 2030, un 20% de l'energia que produeixi el seu país procedirà de fons netes i renovables. És el tema més destacat avui al diari La Vanguardia, també una notícia que trobàvem al diari Aranclau Internacional,
I un dia més parlem del conflicte de l'Orient Mitjà. Israel i Palestina, ens diuen La Vanguardia, estan cada dia més a prop d'una guerra religiosa. Atacs contra una mesquita cisjordània i una sinagoga vora Galilea. Els incidents i les provocacions entre tots dos territoris són continuos. Ahir, per exemple, uns desconeguts van intentar incendiar una mesquita al nord de Ramala. Després algú va llençar una bomba incendiària contra una antiga sinagoga a Shefaram, una població árabo-israeliana tocant la Galilea.
Mentrestant, diu la vanguardia, les autoritats municipals de Jerusalem van donar el vistiplau inicial a la construcció de 200 habitatges al sector oriental, anaccionat en la guerra de 1967. L'alcalde d'Almogair, al nord de Ramala, va assegurar en referència a aquest atemptat que ahir de matinada un grup de colons jueus procedents de l'assentament de Xilo van incendiar la mesquita, van cremar els alcorans i el primer pis va quedar totalment destruït.
D'altra banda, els danys a la sinagoga d'Aixafaram van ser molt petits. I l'avantguarda ha destacat aquesta qüestió, aquest conflicte a l'Orient Mitjà. Déu-n'hi-do. Doncs és el que tenim un dia més en clau internacional.
Parlem d'esports avui l'esportiu. Entrevista a Nani Roma i ho porta en portada. Mai no em conformo, és el titular que destaquen. I a la imatge, ell, amb la seva moto, fotografia a casa seva, diu que el primer piló català guanyador del Dakar en moto i en cotxe té ben assumit el rol de capdefila, és un esportista, mai es conforma, treballo per ser el millor i ser millor vol dir guanyar.
L'esport parla de futbol i li redica la portada a Neymar, Super Neymar, és el que diu Festival de Croc Laugrana en la golejada de Brasil. El davanter confirma que està en el millor moment de la seva carrera. Va marcar dos gols del 0-4 final i va fer una assistència en un altre partit magistral. I amb més petit també se'ns diu que més si va ser el millor d'Argentina, que va guanyar per dos gols a un a Croàcia. El Brasil jugava ahir contra França.
El Mundo Deportivo parla de fitxatges i, de fet, titula Reus a tiro, no ho traduiré perquè és complicat de traduir l'expressió, diu que el Barça i els grans d'Europa van darrere d'ell, pot sortir per 25 milions, no ha renovat i és íntim de Ter Stegen. I també el Mundo Deportivo es fixa en Neymar, que diu que fa un altre recital i que Messi marca el gol del triomf.
També Reus és el protagonista avui del diari Marca, diu que és l'objectiu del Madrid, en aquest cas, i diu Mou es creua per Reus, justament. Per tant, suposo que ens entraríem a parlar de cara als propers mesos. I l'has parlat de Cros que millora els números de Xavi Alonso.
Quan passen cinc minuts de dos quarts, doncs ens fixem en les contraportades del dia. Avui comencem a parlar del diari ara, l'article setmanal de Francesc Canosa, Andrea, que avui es titula Desimputació funerària. Sí, a veure com expliquem això. Avui Francesc Canosa ens diu, per entendre què va passar diumenge, a dia nouena, a Galanal se mentiri. Diu, si passegen, s'ho miren tot.
ens parla de les plantes dels arbres habituals que trobem als cementiris, com poden ser els xiprers, les palmeres, diu, o rosers romanís, l'espígol també. Diu, no trobaran en un cementiri una pomera, un parer o un cirerer. No n'hi ha, a la mental. Si agaféssim un préssec o un kiwi, ens estaríem menjant el padrí, la tieta o el cosí.
Diu, en relació amb tot això, diu, diumenge molta gent va entendre que no podem menjar-nos a nosaltres mateixos. Som més un xiprer que una pomera. Tots els catalans, quan caminen cap al xiprer, ho veuen clar. Distingeixen la malva natural de l'argelaga de plàstic, tota aquella gent gran a prop de la mort, votant vida. I les llàgrimes. Si comptés totes les persones que he vist plorar, es podria muntar una multinacional de llàgrimes d'esperança. Es pregunta per què ploraven. És cert, ploraven pels que no hi són. Era un dels actes d'espiritisme col·lectiu més grans que s'han fet mai.
ploraven pel pare, la mare, el tiet i la tieta que hagués volgut votar i ja no hi és. I acaba dient, però crec que diumenge molta gent plorava perquè assistíem a un funeral definitiu, el del 1714.
I a La Vanguardia avui una entrevista, un personatge curiós, no? El titular és aprofito bé el temps, estic canviant el món. No està malament. Avui, tant a la contra de La Vanguardia com a la del periòdico, trobarem dos nois emprenedors i que han deixat tota la vida que tenien aquí. Fé temps que no sentíem parlar del tema emprenedors, no? Està molt de moda durant un temps, parlar de gent que canviava de vida, de cop... I a més, des de molt joves, ara ho veuràs. A veure.
La contra de la vanguardia, avui Víctor Amé l'entrevista a Anxo Pérez, emprenedor de l'aprenentatge. Diu, es dedica a aprofitar el temps. L'enemic de la vida no és la mort, és el desaprofitament. I des de petit veure que desaprofitava el temps i les meves capacitats em matava. Als 5 anys jo podia reproduir una melodia al piano sentint-la una sola vegada, però ningú no ho va valorar ni incentivar. El meu professor de piano estava més atent a detectar errors que a valorar i estimular el que feia bé. Diu, no em va fer costat.
Per això, als 15 anys vaig tocar el dos als Estats Units. Allà els meus pares tenien un parent i ho vaig aprofitar. Vaig descobrir que valoren l'esforç. Tant fas, tant val. Sí, vaig fer de tot. Vaig repartir pizzes, vaig tallar gespa, vaig jugar en un equip de futbol, vaig tocar el piano en un cabaret, va fer de ballarí de swing, actuar en un musical. Diu, però dos anys després em vaig tornar a sentir desaprofitat i vaig elaborar una llista amb el que podia fer. Ensenyar espanyol, anglès, francès, guitarra, piano i vaig imprimir targetes.
però tenia 18 anys i em sombrava feina, però al cap d'un any em vaig tornar a sentir desaprofitat, no vaig enviar currículums i vaig fer el que aconsello a qualsevol aturat, buscar quina necessitat podria satisfer i la vaig localitzar. Em vaig oferir com a intèrpret dels detinguts hispans a la comissaria de policia. Em van contractar, poc després em va reclutar el xèrif i després al Tribunal Superior de Virginia i després al Senat dels Estats Units i als 20 anys treballava per l'FBI.
Diu, vaig viure escenes de pel·lícula, batudes de peixos grossos llatins al narco, entre moltes altres. I ara publica un llibre que es titula Los 88 Pell daños de l'èxito, els beneficis del qual aniran a l'orfenat Fuling a la Xina. I en aquest llibre...
Per que us feu una idea de com va sorgir la idea de fer aquest llibre, diu Un moment atreveix-te. En un restaurant, en Xo Pérez va veure a César Alierta, president de Telefònica, se li va acostar i li va deixar anar. Li diré la cosa més boja que ha sentit mai, si vol. Alierta, el president de Telefònica, va voler, el va escoltar i avui el seu mètode 8bels.com ensenya xinès en 8 mesos als directius de Telefònica i s'està expandint per la Xina. I en aquest llibre, el 68 de l'any és de l'èxitó, explica les claus del seu èxit.
No està malament, mira. Molt interessant. Sí, sí, i tant, i tant, descobrir aquest personatge. Al periódico en tenim una altra d'emprenador que diu que hi ha oportunitats però la Xina ja no és el paradís.
Doncs avui entrevistant a Xavi Terren, fa sis anys va agafar les maletes i se'n va anar a la Xina sense saber l'idioma, ara és casa seva, és llicenciat en turisme, exjugador de bàsquet, model, traductor, emprenedor, és un noi de Sabadell, va néixer l'any 84 i qualifica la seva vida com una aventura divertida pel mantell d'opcions que se li va obrir quan va emigrar a la Xina. Diu, en la meva etapa jugant a bàsquet vaig viatjar moltíssim, vaig jugar en totes les categories, fins i tot a l'ACB, però només un partit.
Em pagaven els estudis i em donaven 500 euros al mes. Aleshores, la meva mare es llevava a les 6 per netejar escales i vaig entendre que s'havia de fer el que fos perquè la família mengés. Li vaig prometre a la meva mare que no deixaria els estudis. A Galícia vaig començar enginyeria química però amb tant d'entrenament no vaig poder seguir i quan vaig tornar a Castelló em vaig matricular a Turisme.
Ell va començar a fer un curs per correspondència de xinès i va decidir agafar les maletes i anar-se'n cap a la Xina. Diu, em van parlar de Hanzhou i de la seva universitat, que és la tercera millor del país, se'n van anar cap allà. Diu, tenia estalvis, uns 12.000 euros, pensava que si no em descontrolaven podien durar un parell o tres d'anys, però tenia clar que no faria marxa enrere. Diu, durant la primera setmana, és quan va arribar el cop de sort, així li diuen,
Em van parar pel carrer i em van preguntar si m'agradaria fer de model. La Xina pot ser un país molt racista, diu, però en el meu cas, per bé que tinc l'estereotip que els agrada, blanquet, una mica rosset, un 90, totes les portes que podien estar mig tancades se m'han obrit. Aquesta feina és la que m'ha mantingut fins al dia d'avui i ha fet de model de roba, ulleres, productes de compres online...
I fins i tot, diu, el meu futur està entre Hanzú i Xangai. Ara tinc registrada la meva empresa Hong Kong, que es diu 52 Sports, que en xinès sona com a I Love Sports. I acaba dient que la seva idea és compaginar l'esport i el món dels negocis. Doncs és la contrada avui del periòdico.
Parlem ara de la notícia curiosa que ens porta avui cap a Alacant, Andrea, perquè a Dènia en concret. Es veu que hi ha un home que ha col·locat al seu pati làpides i dos tauts perquè aquest pati dona al costat d'un altre pati i d'un restaurant. Llavors em sembla que l'home del restaurant ha denunciat que això ho ha fet en realitat per espantar els clients del restaurant. Es veu que el veïno ha parat de molestar, entre cometes, per intentar aconseguir que es tanqui aquest establiment.
ubicat al centre d'Edènia des que va voler fa uns mesos. Diu que, degut a les suposades molèsties que li causa l'activitat hostelera al pati, en un principi va col·locar a la vista dels comensals objectes de roba, com sostenidors o pijames, i ja fa algunes setmanes que van més enllà, i va passar a la roba interior, a les làpides il·luminades amb focus de tipus LED, amb l'objectiu que molestessin una mica...
a la clientela. Diu que el veí va fer un pas més quan, el dilluns passat, quan va venir al restaurant a les 7 del matí, va col·locar un taut sobre un endami i després un segon taut, també. No són barats, a més, els tauts, vull dir que realment té uns diners per poder fer aquesta inversió. Si inverteixes temps i diners en fer això...
Sí, sí, segons el coproprietari del restaurant, que ha intentat amagar part d'aquests elements amb una planxa blanca, de fet, hi ha una fotografia i es veu, és a dir, es veu com una planxa blanca que tapa, suposo que hi ha les làpides, però sí que es veu encara un parell de teguts per sobre, i diu que l'Ajuntament estudia la situació, tot i que veu difícil actuar, perquè en realitat tot es troba a la propietat privada del veí, i llavors, per tant, en principi, tu si vols tenir teguts al teu pati, els pots tenir,
I per tant, segons el teu propietari del restaurant, diu que aquest senyor busca un conflicte, ens vol fer mal, està destrossant el nostre negoci, bla, bla, bla, i que desconeix l'impacte econòmic negatiu que li està creant tot plegat, perquè no sap quina gent deixa d'anar per això, però el que sí que té por és que aquest home no pari fins que aconsegueixi el seu propòsit i es pregunta que no sap què serà el proper.
Perquè, clar, el tema de làpides i taurs crec que ningú se'l podia imaginar. Ja, la veritat és que és molt original. Això, sincerament, és original. Però aleshores no se sap com està afectant el restaurant, no? Aquesta... No es pot saber, perquè, clar, ens sembla que fa poc que ha obert, també, llavors no pots comparar, no? Perquè suposo que no és que hagis... Potser no perds clients, sinó que potenciar els clients que vénen un dia, potser després...
No tornen, no sé, a veure, també pot haver-hi restaurants a costat d'un cementiri, vull dir que el tema tegut tampoc no... Sí, al meu poble n'hi ha, per exemple, a la costat del cementiri tenim... I aquí a l'escola Montseny està al davant del cementiri i en principi la gent no deixa d'anar a aquesta escola perquè hi hagi un cementiri a costat, però clar, teguts a una casa és raro.
Ja, però bueno, mentre la gent que estigui allà menjant no s'espanti pel veí ni pel que el veí faci res, realment el veí pot tenir el que vulgui al seu pati. Mira, a la vegada els hi fem promoció, perquè estem parlant d'ells i no crec que parlessin d'aquest restaurant d'Adenia. Doncs que facin un Halloween permanent. Exacte, que li donin la volta tot plegat. Regmentar-se a morir. Mai millor dit, també. Sí, veus que ja tot lligat amb les contres del dia. Exacte. Findria, moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia.
En punt 3, quarts d'11 ens fixem ara en els titulars culturals d'aquest matí de dijous 13 de novembre. I us expliquem que ha mort els 81 anys David Mackay, l'arquitecte de la Vila Olímpica.
que neix al Festival Barcelona Pensa, és la filosofia a l'abast de tothom. Barcelona acollirà 30 activitats del 17 al 22 de novembre, la setmana que ve, coincidint amb el Dia Mundial de la Filosofia, amb l'objectiu de treure la filosofia fora de les aules acadèmiques. Mort Henry Jackson, fundador del grup Sugarhill Gang, conegut com a Big Bang Hang, va ser un dels pioners del hip-hop i artífecs del tema Rapper's Delight.
Avui el diari ara entrevista Hanif Qureshi, que diu que l'art és eròtic, sexy, transgressor i brut. L'última paraula és la setena novel·la d'aquest novel·lista i guionista britànic i que passa majoritàriament a la gran casa de l'escriptor Mamoun Azam, on s'instal·la un biògraf que vol descobrir els seus segrets sentimentals. Qureshi parla de l'èxit, literatura, multiculturalitat, sentit de l'humor i P.G. Woodhouse.
Murakami opta al premi de la pitjor escena de sexe. L'escriptor japonès està entre els deu finalistes de la revista Literary Review gràcies a la seva última novel·la.
I acabem amb un últim apunt, que és que fa 30 anys de la ICA Virigin de Madona. Amb aquests apunts acabem l'actualitat general d'aquest matí. De seguida parlem del temps.
Saludem aquesta hora el Carles d'Hernander i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, què tal? Per parlar del temps, un altre dia esplèndid, eh? Sí, no, realment són aquests dies que ens bufà una miqueta de vent del nord-oest, que són molt nets, hi ha molt bona visibilitat, hi ha contaminació tot i està al costat d'una gran ciutat. Realment són molt d'agrair. A més, si tens uns quants dies grisos de precipitació al principi de la setmana,
i després de cop i volta passes d'un extrem a l'altre, o sigui, reducció de la humitat. Recordem quan va ser el dimarts al vespre, estàvem aquí a la ràdio, i quan es ponia el sol se'ns va muntar una boira espectacular que no vèiem ni la penya al moro, ni els turons, ni vèiem res.
I de cop i volta al dia següent ens aixequem amb un dia realment esplèndid, i realment avui hi ha aquesta continuïtat, no? I aquesta alternança entre dies d'aquells grisos, de quedar-se a casa, després de cop i volta dies espectaculars, doncs és un combinat realment molt maco. I també tenim... Gaudim d'aquest privilegi, no? Perquè hi ha altres zones del món on realment... Sempre plou. Sí, i que l'alternança aquesta tan radical tampoc no hi és tan present, no? I la nostra climatologia ens aporta aquestes situacions... Tenen més dies grisos, no? A molts llocs.
Sí, i a vegades, doncs, aquests, per exemple, a tot el que és la zona gantàbrica, els fronts van passant un darrere l'altre. Aquí sempre tenim allò, bueno, aquest arriba descafeïnat, amb alguns núvols alts, i així ens proporciona realment unes postres de sol precioses, o d'altra banda, les boires baixes que es formen quan hi ha altres pressions, com avui, que podem pujar-nos a qualsevol turó. Ahir, no sé si era ahir, o abans d'ahir, podíem estar a Santa Maria de Canal, a dalt de Berga, i hi havia la imatge d'una càmera, d'una de les càmeres que té TV3, i veies tot aquell mar de núvols que anava a funcionar, no? Després te'n vas a les canalles i dius, no...
Diu, el mar de núvols que se ve allí, esto es único en el mundo. Dic, sí, sí, clar. No t'has mogut més a Canàries, però a Catalunya tenim fenòmens que realment són preciosos. Hi ha països, hi ha zones del món on farden molt d'aquesta situació que a Catalunya la tenim com una cosa normal. Quan hi ha boires baixes a les pundelades i puges a dalt d'un turó i veus com circulen aquests núvols. Això també passa en molts llocs del món, no només a Catalunya.
Aviam, doncs aquest contrast, fent aquesta introducció, aquest pròleg tan bufó, aquesta introducció ens serveix per dir-vos que del dia que tenim avui, el que tindrem demà, no té res a veure. O sigui, avui tens aquest somriure que se't nota a la cara, que vas acompanyada amb el dia, com si diguéssim avui, Carme, i demà potser la cara és diferent, tot i que és divendres... Però plaurà, eh?
Sí, demà és un dia... Porteu dies anunciant-ho, més a més, eh? Vull dir que tots som conscients. Sí, perquè és un front bastant clar i, a més, avui ha començat a afectar tot el que és la zona de Portugal, de Galícia, va avançant pel Cantabri, que aquesta tarda probablement ja estigui tot el que és la zona de les Castelles i després, doncs, demà al matí ja el tindrem a Catalunya.
Ha anat perdent una mica d'apistonada. A principis de setmana parlàvem d'un front tremendament important, divendres amb pluges. Avui els mapes el desfiguren una miqueta, però tot i així tindrem precipitació. Feble, molt semblant potser a la del dimarts, aquell lloc que anava fent, perquè tampoc no és una pluja molt intensa.
I d'altra banda, avui les temperatures són notícia, avui els valors màxims poden arribar als 18 o 19 graus. Què està passant? Doncs que tenim la influència del nord-est, d'aquella porta oberta que parlàvem ja fa molts dies, però hi ha moments del dia que aquests vents es fan una mica deponent. El vent deponent no arriba tan fred i això fa que la temperatura màxima acompanyada del sol pugui inflar-se una miqueta més.
I aquest front s'ha recargolat una miqueta el que arriba demà i ens entrarà pel sud-oest. O sigui que entrarà per les comarques interiors de Tarragona, afectarà les comarques, les planes a l'interior de Lleida i després anirà escombrant-ho tot, arribarà a la costa i després acabarà sortint per Girona. I el ser sud-oest, la previsió ens marca que demà divendres, tot i la presència dels núvols a la pluja, tampoc no farà un fred extrem. Aviam...
Estem al mes de novembre, ja és una avançada tardor, i quan el sol desapareix les temperatures baixen. Però no serà un fred rigorós de 8 o 9 graus, sinó que serà un fred relatiu, perquè aquest front ens arriba de sol. Però clar, humitat. Les temperatures no són de 20 graus, són de 14 a 15, tens la sensació de fred, la humitat se't fot dintre, però no serà un fred extrem. No és allò com el diumenge o el dilluns.
El que tindrem és aquest pas d'aquest front, passa molt ràpid, passa durant el divendres, hi ha moments del dia on pot haver una precipitació una miqueta més intensa, que podria coincidir amb el migdia, i cap a la tarda i al vespre podríem un altre cop començar-se a trencar la situació, deixar moltes més clarianes, i al tanto perquè a la nit se'ns obren les clarianes, ens marxa el front, i el que tindrem és vent del nord un altre cop, aquest front farà girar els vents. Com el d'avui.
Més, més vent, més vent, i no tant de nord-oest, sinó gairebé nord. I això provocarà que el cap de setmana dissabte ens aixequem amb un dia de sol, hi haurà les restes de humitat, amb un dia que serà força més fred, que la matinada ja serà més freda, creiem que la mínima de divendres o dissabte podria estar al voltant dels 7 o 8 graus, o sigui que el matí dels cars ja farà força fresca, i serà un cap de setmana fred.
No serà un cap de setmana càlid. No tindrem núvols, farà sol dissabte, però farà fresca. Les temperatures al migdia dissabte no seran com les d'avui, sinó que seran de 14 a 15, són valors una miqueta més baixos, i serà un cap de setmana de tardor. Podrem contrastar molts colors, els arbres, els arbres comunicaven les fulles, molt bona visibilitat amb el vent del nord, però farà una miqueta de fred.
I el diumenge ens creu aquell famós front que portem tota la setmana anunciant-lo. Què farà al final? Res, tindrem un dia una mica variable. Farà sol, en general, tindrem alguns núvols que aniran passant una mica trencats, potser hi ha alguna precipitació enfront del mar, que és quan aquests fronts tenen molt poc empenta, quan arriben al mar es desenvolupen una miqueta més i poden deixar alguna precipitació.
cap a les Illes Balears, però creiem que potser en el Pirineu poden tenir alguna nubulada, algun ruixat, alguns núvols una mica més destacats, però en general, pel que diuen els mapes, no ha de passar res. Serà un dia variable, amb sol i núvols, amb fresca, perquè si el sol queda una mica més esmorteït, doncs farà més fresca que dissabte, i ja anunciàvem que dissabte farà fresca, però bé, serà un cap de setmana típic de tardor, tardor avançada, però sembla que la pluja la parquem, i això és una moltíssima bona notícia per a l'organització dels casos. Bé, demà què faran, per això?
Demà tenen el tema de la palla, que arriba el circuit, que es comença a muntar. No, no, jo tampoc, però m'imagino que demà tindran un dia una miqueta més complicat, s'ha de posar la palla en bosses, mentre s'aguanti quan col·loquen la palla dins la bossa, i un cop ja està tancada la bossa, la palla ja és igual. El circuit es pot muntar amb una mínima de pluja, i el dia següent, si està sec, doncs perfecte. Tampoc no estem parlant d'unes pluges torrencials... No serà com dimarts. Serà com dimarts, que anirà fent, no? Sí, sí, anirà fent, i sí, el que dius tu.
I la setmana vinent la iniciem força fresqueta, les temperatures no tenen massa intenció de recuperar-se, o sigui que seguirem aquesta influència de nord i potser la segona meitat de la setmana... No ens traiem l'abric, ja? Potser la segona meitat de la setmana seran dies més semblants als d'avui, on les màximes a vegades són agradables, però vaja, l'abric sempre l'hem de tenir a prop.
Sí, sí, però aquest any ens l'hem posat ràpid. L'abric, no la jaqueta. És a dir, hem fet una mica... Un canvi radical. Sí, la jaqueta d'entretemps és un tòpic, perquè ho diem sempre, però no ens l'hem posat gaire. Però és que l'entretemps és perquè hi ha les botigues que l'han de vendre. No, però vull dir, home, d'entrar un abric i una jaqueta prima, jo sempre tinc, no sé, una caçadora o alguna cosa així. Vale, però és que s'utilitza molt poc. Molt poc.
S'utilitza molt poc. Potser a més de març, no? Es fa servir més la part de primavera que la part de tardor. Sí, bueno, perquè tenim aquí... Però, bueno, anem jugant amb el sol, eh? El que passa és que quan vens de l'estiu, el sol cada cop té menys presència, les temperatures van tirant avall, però pràcticament fins que no t'arriba una ventada com aquesta que hem tingut de gairebé 15 dies de fronts atlàntics que treuen l'escalfor i te la...
te la deixen en un raconet i ja t'entra una miqueta el fred i fas aquest canvi radical, també hem de dir que el mes d'octubre aquest any ha estat extremadament càlid. Sí, sí, sí, per això. Ha estat un mes una mica punyetero perquè és just aquell moment de la transició de la jaqueteta que a nosaltres no ens ha passat i hem passat directament de pràcticament estiu de 25-26 graus a tornar al fred. Potser sí que la primavera, però això va com va cada any. Depèn de l'any, exacte. Tens anys que són molt marcades aquestes dues estacions i hi ha altres anys que els canvis són molt més radicals.
Molt bé, Carles, doncs gràcies i que vagi bé. Bon dia. Adéu. Arribem de seguida al punt horari de les 11, connectarem el butlletí de Catalunya Informació, també el del Sánchez Notícies, i després continuarem, parlarem del marc europeu Una guerra de successió amb l'historiador Ramon Segret i farem tertúlia després de sentir les notícies, a les quals arribem amb Ayoko de Manel.
No haurà estat senzill venir fins aquí. És espantós com la gent parla, tot i que de lluny sempre m'ha semblat. Prou forta per no amargar-te, jo et reconec que em van convèncer amb facilitat. No ho vaig pensar, però ara confio que em comprendràs. I és que des de mon pare el que
com de parícia fins als barrets tan arriscats i des com dos però avui he entès que us estimàveu com molts no haurem estimat mai però avui he entès que us estimàveu
Per molt que ho intenti hi ha coses que no puc canviar.
Per molt que m'hi esforci he anat predicant tantes beneveritats. I és que si en general tots els canvis ja em posen tan nerviós entre cançons plenes de xiscles i el teu maleït tambor i entre la teva cara rara que la nena em feia por era tan fàcil que t'unéssim
He entès que us estimàveu. Com molts no haurem estimat mai, però avui he entès que us estimàveu. I t'ho explico així, covard, una propietat que ell no en sé.
ja veuríem qui seria el guapo que cantés ja veuríem qui seria
Catalunya Informació. Bon dia, són les 11. Cau la sinistralitat de les carreteres catalanes respecte al 2013. El nombre de morts en accidents de trànsit ha baixat d'un 13% i el de ferits greus d'un 8%.
L'exministre Rodolfo Martín Villa disposat a declarar davant la jutja argentina que estudia els crims del franquisme. Asegura que vol defensar-se. També es planteja demanar compareix al Congrés dels Diputats. Els esforços de l'Agència Europea de l'Espai se centren avui a localitzar exactament enlloc on va aterrar ahir el robot Filae sobre el cometa 67P. Les primeres imatges que han arribat confirmen que la missió especial Roseta va anar bé, però el robot va rebotar tres cops en l'aterratge.
Artur Mas i Oriol Junqueras comencen els contactes aquest matí per explorar la via de les eleccions plebiscitàries. Els republicans prioritzen el programa davant d'una possible llista unitària amb quatre punts. Independència, justícia social, plena ocupació i lluita contra la corrupció.
Una cinquantena de presos d'ETA denuncien per la via judicial la vulneració dels seus drets i sol·liciten altres i altres centres penitenciaris prop d'Euskadi. És la primera vegada que els presos utilitzen la via judicial per acabar amb la dispersió penitenciària. La inflació es manté invariable a Catalunya el mes d'octubre i se situa al 0,1%. Catalunya és una de les quatre comunitats que tenen aquesta taxa en positiu. Al conjunt de l'Estat els preus han baixat una dècim en els últims 12 mesos.
Un nen d'11 anys i els seus avis de 70 han mort en l'incendi d'un pis a Araal, a Sevilla. El pare del nen ha quedat ferit greu. El foc s'ha declarat al menjador i ara la Guàrdia Civil n'investiga l'origen. Catalunya Informació. Titulars d'esports. Leo Messi, Neymar i Munir marquen amb les seves seleccions. Messi ho va fer de penal en el triomf de l'Argentina sobre Croàcia per 2 a 1. Neymar en va marcar 2 en el Turquia 0, Brasil 4. I finalment Munir va fer el gol de la selecció espanyola sub-21, que va perdre 1 a 4 en Bèlgica.
El vicepresident econòmic del Barça, Javier Faust, respondrà avui per primera vegada a les acusacions d'Agostí Benedito, que el senyal ha de tenir interessos amb Qatar. Faust passarà pel club de la mitjanit on ahir Benedito es va mostrar tranquil en cas d'haver de passar pels jutjats. I l'espanyol Sergio Gondález afirma que el vestidor no ha dubtat d'ell. Ahir va passar pel Catalunya Vespre Sports a explicar que vol un equip agressiu i que també jugui. El tècnic entén que Raül Tamudo hauria de tenir un càrrec al club.
El dia serà assolellat amb unes temperatures molt agradables. Demà arribarà un front que deixarà el cel ennubolat i pluges que seran moderades a la meitat oest del país, però que poden arribar en qualsevol punt. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts per l'Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Jus se retirarà de l'increment dels valors cadastrals el primer trimestre de 2015. L'any passat el Consistòria es va afegir a la proposta de l'Oficina Regional del Cadastre de pujar els valors cadastrals a Sant Jus, ja que estaven antiquats i molt per sota dels valors de mercat.
L'objectiu era incrementar la base dels valors per evitar augmentar l'IBI. Ara que l'Ajuntament ha assolit uns valors més equilibrats i equiparats als valors de mercat, es pot retirar d'aquesta mesura. Recordem que després d'un intens debat amb les associacions de veïns, partits polítics i ciutadans, l'equip de govern va decidir afegir-s'hi l'any passat per evitar que els sanjostens haguessin de pagar més diners en el rebut de l'IBI.
Més coses. Sant Just participarà del 13è Congrés Internacional de Ciutats Educadores aquesta setmana. Avui arrenca a Barcelona aquesta cita sota el lema Una ciutat educadora, una ciutat que inclou. El Congrés permetrà conèixer 150 experiències de 102 ciutats educadores de 16 països, entre les quals hi haurà Sant Just. Els regidors d'Educació i de Cultura, Sergi Seguí i Lluís Monfort, presentaran el treball de la xarxa La memòria de les ciutats, que lidera i coordina a nivell estatal l'Ajuntament de Sant Just.
I acabem recordant que una exposició contra la violència masclista ha obert a Sant Joostè les activitats el 25 de novembre, Dia Mundial contra la Violència envers les Dones. Es tracta de la presentació de l'exposició Amor, que es pot visitar al Casal de Joves fins al 17 de novembre. La mostra ofereix un punt de vista crític sobre la violència masclista.
En el marc d'aquest mes de conscienciació, el dia 23 de novembre es farà la segona marxa del Bas Llobregat contra la violència masclista i el 25 de novembre l'acte commemoratiu a Sant Just amb la lectura del manifest davant de l'Ajuntament i lectures musicades i teatralitzades amb alumnes de l'Institut i membres de Just Teatre.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nosa de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Dos minuts i un quart de dotze, aquest divendres, demà a les vuit del vespre. La Taneu continua amb el cicle històric de la CEA sobre la guerra de successió. Aquest cop amb la conferència que tractarà del marc europeu del conflicte amb l'historiador i soci de la CEA, Ramon Segret. El tenim ara a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Bon dia.
Per parlar d'alguna manera, durant tot aquest cicle es parla d'alguna manera de diferents aspectes de la guerra de successió espanyola i en aquest cas es parlarà d'aquesta vessant perquè era un conflicte aquesta guerra de successió a nivell europeu també, no? Exacte, exacte, sí, sí, és això. És a dir, tal com vam planificar les conferències,
es pot dir que pràcticament totes parlen del conflicte a casa nostra. Però com que aquest conflicte, en principi, va ser molt més extens que la Parínsula Ibèrica i molt més que Catalunya, i a més a més va començar, diríem, fora de casa nostra, després d'una primera conferència que es va fer el mes passat sobre com era Catalunya abans d'aquesta guerra,
Ara que comencem pròpiament a parlar de la guerra, la primera conferència, que serà aquesta demà a la tarda o demà al vespre, tracta de l'aspecte internacional del conflicte, perquè llavors a partir d'aquí totes les altres conferències ja se centraran en la península ibèrica i molt més concretament a Catalunya.
Clar, és veritat que sí que n'hem anat sentint últimament, a més a més coincidint ara amb el tricentenari, s'ha parlat molt d'aquest conflicte aquí, però que potser, tot i que tots sabem que hi ha aquesta part important vinculada amb Europa, però la coneixem menys, no?, el públic en general, vull dir. Sí, suposo que sí. Per això ens va fer gràcia, o vam creure interessant, d'incloure...
d'incloure aquesta conferència. I a més a més la primera, perquè diríem, és per aquí com comença. Per situar una mica, no? Exacte. Per tant, es parlarà del context que es vivia en aquell moment o es parlarà de quin va ser el paper d'Europa d'aquesta guerra en tot plegat? Bé, en principi l'esquema de la conferència de demà és bastant senzill. Parlar de les grans potències europees, és a dir, quina era la situació...
l'equilibri inestable, perquè les guerres eren continuades en el segle XVI, XVII i XVIII, malauradament a tot sempre ho ha estat, però en aquests segles van ser particularment conflictius i bèl·lics a Europa. Doncs es comença parlant de les grans potències, els seus interessos, i que això, davant de la causa concreta de la guerra, que va ser la mort de Carles II de la corona espanyola sense hereus directes,
com es van posicionar aquestes potències i com que hi havia interessos contraposats va esclatar un conflicte. Per tant, d'alguna manera és veritat que les guerres són constants fins pràcticament l'últim segle, però que en aquest cas aquesta va ser particularment més intensa o les conseqüències que aportaven ser més destacades que altres o simplement li prestem més atenció perquè a nosaltres ens afecta més?
A veure, jo no en soc un gran expert sobre el tema, però la meva impressió particular és que a nosaltres li prestem molta atenció perquè ens va afectar d'una manera importantíssima i tràgica. Jo penso que en aquesta edat moderna, és a dir, al segle XVI, XVII i XVIII, a Europa hi van haver forces guerres. Aquesta va ser particularment important i va haver batalles, diríem, molt encarnissades. Però...
Uns anys abans, una cinquantena d'anys abans, a meitat del segle XVII, hi va haver la guerra dels 30 anys, que potser a nosaltres ens va afectar tant, però el que va ser el centre d'Europa, sobretot el món germànic, va ser terrible. Encara avui dia hi ha memorials i la recorden. És a dir, que a mi se'm fa difícil dir que una guerra va ser pitjor que una altra. És a dir, totes realment portaven...
morts, fams i destrucció de collites, destrucció, diríem, de ciutats, pobles, etc. Perdó. No, no, no. No, no, i anava a dir, en quant als resultats, doncs bé, totes tenen els seus resultats. Aquesta, en principi, va ser un intent, és a dir, aquesta que va acabar internacionalment, no per nosaltres, va acabar amb la pau d'Utrecht, va representar un cert equilibri entre aquestes grans potències
de les quals va sortir fonamentalment guanyadora el Regne Unit, el que nosaltres diem a Anglaterra, que malgrat no endur-se la part del lleó, podríem dir, de les conquestes territorials, però en canvi sí que se'n va endur la potència marítima, la capacitat de comerç i, bé, diríem, de qui va iniciar la seva carrera cap a ser una potència...
econòmicament i socialment, molt més moderna que moltes altres d'Europa. És el que la permet, per tant, consolidar-se en aquest sentit. Sí, sí. La Gran Bretanya o el regne únic que tenim al segle XIX, dominant tots els mars, d'alguna manera fa el seu enlairament en aquest moment. I França? Justament li passa l'efecte contrari? França, diríem, aparentment no guanya ni per res. El que passa que
diríem, sí que aconsegueix una dinastia burbònica en l'estat espanyol, però tampoc li representarà a la llarga cap mena de benefici. Pensem que França no trigarà ni cent anys a tenir la revolució i, diríem, estroncar-se la monarquia burbònica. Per l'altra banda, França el que perseguia, sobretot, era el seu eixamplament de fronteres, que, diríem, no era espectacular en quant a territoris guanyats, però que sí que mica a mica anava apuntalant les seves fronteres
cap al món flamenc i al món germànic. Luis XIV sempre volia trobar l'espai vital, l'espai natural, les fronteres naturals de França. La seva gran proposta o la seva gran aposta era arribar fins al Rhin i va arribar parcialment perquè, per exemple, va aconseguir l'Alsàcia, que encara avui dia, evidentment, forma part de França, però l'altra gran il·lusió seva, que era aconseguir el Flandes,
espanyol, podríem dir que havia estat o que estava sota el domini espanyol, això no ho va arribar a aconseguir, que seria la Bèlgica d'avui dia, que segueix sent un estat diferent. Exacte. Per tant, d'alguna manera, les dues grans potències eren aquestes dues, no? Gran Bretanya i França. Sí, també cal considerar l'imperi, l'imperi germànic, l'imperi germànic, el que passa que potser quedava una mica més excèntric respecte a l'eix aquest que ens és més proper.
I, per altra banda, hem de pensar que el que era l'imperi espanyol, malgrat que passés hores baixes, no deixava de ser una potència molt considerable, sobretot per les seves colònies americanes.
Clar, clar, que també, d'alguna manera, també queden afectades, no?, per tot plegat. Exacte, sí, sí. I el Tractat d'Utrecht, per tant, que és el que posa punt i final, almenys a nivell d'edates històriques, aquesta guerra, marca, per tant, determina una mica la situació d'aquestes potències, també en aquest cas, doncs, de l'imperi espanyol, i és com determinant, no?, per tot aquest moment. Bé, diríem, respecte a el que és l'imperi espanyol, el Tractat d'Utrecht el que marca és que
la monarquia espanyola perd totes les possessions europees fora de la península ibèrica. És a dir, hem de considerar que durant tots els segles XVI i XVII la monarquia espanyola, a més a més del que és la península ibèrica, diríem, tenia les illes de Sardenya, Sicília, tot el sud d'Itàlia, que era el regne de Nàpols, el milanesat, que és tota... no tant com la llombardia d'avui dia, però més o menys, tenia el franc contat, que era una part de la vergonya francesa,
tenia el Flandes, és a dir, totes aquestes possessions les perd, sí, sí. Totes aquestes possessions les perd. És a dir, a canvi que les potències contràries als Borbons reconeixen
una dinastia borbònica a Espanya, capçalada per Filip V, aquesta monarquia perd o ha de cedir totes aquestes possessions europees fonamentalment a l'imperi alemany o austríac, com que vulgui dir. Per tant, d'alguna manera és el preu que ha de pagar, per entendre'ns. Sí, sí. Ara que vull dir, s'hagués pogut sortir més o menys bé perquè a Amèrica li quedava intacta.
Diríem que, d'alguna manera, les causes de la davallada espanyola eren més profundes que perdre uns territoris o no perdre'ls. Què més té d'important aquest tracte d'Utrec, en tot plegat? Bé, diríem, d'alguna manera intenta...
establir un cert equilibri entre aquestes grans monarquies, l'espanyola, la francesa, l'imperi austríaco, pròpiament l'imperi alemany, i la Gran Bretanya o el Regne Unit. Com d'altres paus, perquè aquesta no és l'única, sempre es comença dient que és pau perpètua, s'hauran acabat tots els conflictes i tal, i evidentment acaba sent tot una pura parlar per parlar perquè no passen ni
poquíssims anys, en què torna a esclatar una gran guerra a Europa, potser no tant com aquesta, però va ser la de la quàdrupa aliança, que llavors, curiosament, França salia amb Gran Bretanya, salia amb l'imperi, contra Felip V d'Espanya, perquè intentava recuperar els territoris italians. És a dir, que no va trigar ni... Aquesta guerra, més o menys, va ser per allà, als 1720 o així,
És a dir, que no va trigar, com qui diu, ni 10 anys, en què va tornar a esclatar una altra guerra. I després d'aquesta n'hi va haver una altra, i una altra, i una altra. És a dir, que momentàniament intentaven acabar una guerra i establir un cert equilibri, però no hi havia cap mena de
podríem dir, de fonament sòlid perquè això no tornés a passar. Això realment fins l'última part del segle XX no ha passat, no? Exacte, exacte. Es pot dir que almenys a Europa el món és molt diferent, però almenys a Europa fins a la Segona Guerra Mundial, que potser sí que va ser una cosa tan desastrosa que avui dia es va prendre seriosament el fet d'evitar-ne una altra, doncs que per això no n'hem tingut una altra. Jo diria que, i en aquest cas, la de successió de la corona espanyola està clar,
que les guerres no és que acabin, diríem, per ganes de la pau o d'entendre's i tal, sinó que acaben per esgotament. És a dir, el principal promotor d'aquesta guerra, que va ser Lluís XIV, el monarca francès, en el 1712, o sigui, més o menys això, un any abans de la pau d'Utrecht, i potser fins i tot dos anys abans, veia que el seu país estava ja tan exhaust
que no hi havia altre remei que demanar un armistici o intentar una mena de pau honrosa. És a dir, que moltes guerres acaben així, perquè ja ho han destrossat tot i ja no poden seguir. No tenen més, podríem dir, exèrcits, sobretot diners, perquè consumim una quantitat de diners terribles i arriba un moment que han de plegar per això. També Anglaterra ja n'estava tipa i també volia plegar. I això va ser, en certa manera...
una de les causes de la nostra desgràcia, perquè tothom va plegar menys nosaltres, que vam seguir. I llavors d'aquí va venir el fet de aguantar ben bé un any més i amb la pèrdua, diríem, de final.
Doncs demà, vivendres, a les 8 del vespre, a l'Ateneu es farà aquesta conferència sobre el marc europeu del conflicte en aquest cicle històric de la CEA sobre la guerra de successió. Serà amb l'historiador Ramon Segret. Moltes gràcies. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i bon dia. Bon dia.
5 minuts i dos quarts de 12, després de parlar d'aquesta conferència, de seguida el que fem és parlar d'actualitat a la tertúlia que fem cada dijous, com sempre, a dos quarts de 12. Serà, després de sentir un tema musical, ho fem amb aquesta cançó de Dirty Projectors, que es diu About Today.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
How could I hope to seize the tablet of values and redact them?
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
You're already dead, you're already dead, but you're about to die.
En punt 2.12, aquesta hora fem tertúlia d'actualitat amb la Montse Larrea, la Joan Algarra, l'Alina Santa-Bàrbara i el Jordi Agolló. Molt bon dia a tots, què tal? Molt bon dia. Per parlar d'actualitat, la setmana passada veníeu, el Jordi no el teníem, però veníeu, estàveu...
Bastant alterades, eh? Si no recordo malament, és el dia que també es van dibuixar i tot plegat. Avui no tenim els alumnes de les classes de pintura. El que passa és que això de dibuixar, sí, sí, ens van dibuixar, però no ens van treure gaire favorits.
no, no era com una caricatura era una caricatura ja, ja, ja, no m'agrada les caricatures m'agrada que m'éssagués guapa és com la caricatura, clar els defectes s'asseguritzen oh clar, naturalment és broma ens va fer una cara bastant simpàtica perquè s'ho va passar molt bé ell s'ho va passar pipa tu no ho veies perquè estava amb aquell racó l'estella estava d'esquena no li veia la cara veia
Ell no deia res. Cada cosa que deia em reia. A veure, avui hem de parlar de moltes coses perquè, clar, tot va tan ràpid, no?, i passen coses que sembla que estigui molt lluny, ja, el 9N, eh? Jo tinc una cosa optimista, però és igual. Al final, no? Sí, ho deixarem al final. Per no quedar amb mal sabor de boca. Com veu viure el diumenge, si és que veu viure, si és que no veu anar a votar? Clar, que no veu anar a votar, tu diràs. I tant. El diumenge, perdona, Jordi,
El diumenge, esclar, només que hi havia un centre on podies anar, potser també és debut a això. Però sigui el que sigui, era una riada, una riada de gent d'anar, venir... Hi havia tots amb tots, havia una expressió alegre, com vulguem dir. Era una festa. Sí, era una festa. Jo no sé fins a quin punt cada un anava al que...
Escolta, molta gent també va votar a la seva idea, eh? Però és que era com una alegria, com una alegria que sortia de dins. En teníem ganes, vaja. Sí, la gent tenia ganes, sí. A menys que sigués per fer la punyeta al senyor Rajoy. Perquè, de fet, érem desafiament, eh? Érem desafiament, eh? Érem desafiament. No, és que estem tots en desobediència, eh? Les persones, com el Jordi, suposo que ara parlarà ell, que són, doncs, com si diguéssim, més...
No, no, no. Més conscients del valor d'unes certes coses, doncs potser... Que ens ho expliqui, no? No serà, no serà. Deixem-ho. Entre el dia murri que dona les enyoràncies ja...
la morrinya que diuen els gallecs, em va entrar el record que en el 1971, del segle passat, 1971, ja parlem del segle passat. Una llei que era com la de fer el servei militar, jo era un boig per tota la societat. Confortava a presó. I et va costar carn. No, això és el segon.
El problema no tenia por. O sigui, quan la gent pensa en la por, no té por. O que el fusella, com deia Blas Penyal, això no fa por. El que era dur és el refús i el terror de tot l'ambient. Familiars, amics i tal, que et consideren boig.
Llavors feia un salt en la història i dia 45 anys després... 45 anys després, eh? Sí. I mig poble està fent la desobediència civil entregant el carnet d'identitat. Sí, sí. Això ho poden piratejar i havíem dit que no, que cuidarien i tal, però ho poden piratejar, se'l poden quedar i tal. Sense cap por, sense aquella alegria, entonces m'entraven ganes immenses de plorar. De plorar. I vas començar a plorar d'emoció.
és un salt a la història enorme i en aquest salt a la història enorme dic, este poble no el para ningú no, ja no el para ningú podrà endarrerir, fer tal això te n'ho va dir, costarà més costarà menys però ja no l'atura ningú quan està disposat a saltar lleis injustes que les lleis injustes ja ho diuen Gandhi, ho han dit sempre si no, no s'hauria superat l'esclavitud no s'hauria superat
el dret del vol de la dona si no eren lleis injustes que van desobeir el pujar damunt d'un autobús de blancs per tant per mi ha sigut una petita gran alegria així ho has quitat en el film també des del punt de vista personal veure el salt i el teu punt personal és bastant col·lectiu amb molta gent que hi hem anat
que hem dit, pensar de desobeir desobeir-ho tots no, però a més és que la idea de desobeir no és per desobeir l'alegria de votar això mateix, l'alegria de votar i de poder votar i ensenyar el teu carnet dir soc fulano de tal i vull votar i registreu-me
Va, que ens portin a tots, com deia, que sempre us faig com anècdota la meva tia, que ens portin a la presó i dir, te mantieni, además te vienen los grupos de cantantes a dins tres. A veure't, a menys parte el tiempo. Sí, vale. A tots. El col·lega David Fernández, per exemple, ha dit, ja podeu venir, aquí estic.
Sí, clar. Acepto el que voleu fer. De fet, d'entrada, implicaven el Mas i la Lila. El Mas és el timpampum de tot. I la Joana Ortega. Clar, perquè és la que va llegir els resultats. Quan he vingut amb la Joana, no hi havia res encara perquè avui no he pogut llegir el diari. El que passa és que no escolto la ràdio
i m'ha fet gràcia perquè avui en un dels comentaris de la ràdio deien que aquestes paraules que van ser fora de context i que no eren les adients de la senyora Camacho referit al fiscal diu que ja amb la Camarga amb aquella famosa ja deia que ella tenia un amic fiscal
Aquí s'ha demostrat. Són coses d'aquelles que jo no sé els polítics, hasta on t'arriba la seva capacitat de raciocini per davant d'un micro dir el que diuen. I de la manera que ho ha dit, amb aquella certesa. Perquè el fiscal que va parlar ja la va posar a ratlla.
Això és delicti. Això és delicti. Diuen, de fet, que per això hi va sortir Rajoy. Perquè havia d'arreglar una mica tot això, clar. Tant si és veritat, com mentira és delicti. Aquesta bona senyora... Ella no està facultada per ser el portaveu de cap fiscalia.
ahir va sortir també un fiscal menys de la fiscalia del seu partit entre cometes però ella en aquell moment va dir que la fiscalia ja havia decidit ella ho va firmar aleshores ella en aquell moment era la portaveu de la fiscalia que farien això com si ella fos fiscal jo si tinc ocasió de veure la tele que no m'agrada
Però el que sí que a vegades em fa gràcia, el guaiomi. Perquè sí, perquè ells no és que s'ho inventin, és que posen... No, no, no, ho critiquen. No, no, surten els talls, tant a la ràdio com a l'allò. Sí, que van col·locant. I aleshores diu, a veure, anem a aprofundir, bueno, vamos a aprofundizar por qué esta especie de lío que hay con el pueblo catalán y bla, bla, bla.
I per què? Perquè s'ha revelat la gent i perquè ha dit prou, no? I surten els talls. Dice, perquè sí, perquè jo... I ha començat a anar, mira. Jo crec que aquest, si el podeu veure tot aquest... Vosaltres que teniu i sabeu aquestes coses d'ahir...
És que veus verdaderament que dius, però què feu, fills meus? Que des de l'hablar en català en privat, la llengua preciosa, hasta espanyolizar a los niños catalanes. No, no, hay un largo recorrido de despropósitos. Aleshores dius, bueno, nenes, va, eh?
Ah, és que fins i tot el d'això als Estats Units, l'Obama ha dit que li semblaria molt bé un referèndum i que ell ho acceptaria, clar, un referèndum sempre que estigués dintre de la legalitat. Dintre de la legalitat. Però com ho sale ayer el senyor? Clar, clar, i a més, el tema d'ahir, fins i tot el que em sorprèn, o el que... Ja no sé si em sorprèn o no, però que dimarts... Tu et sorprèn com algú, ja?
dimarts quan Artur Mas va fer aquella roda de premsa vaig sentir molta gent que el va criticar i li va dir ostres no pot ser perquè tornes a oferir-te per pactar i ens han dit que no i pensava bueno suposo que i llavors que realment dimecres quan veus aquesta roda de premsa fent la roda de premsa i l'altre estava dient que potser ho va fer perquè ja sabia que li dirien que no igual ja la estratègia ja no sé per on va sí, sí
Home, ell va dir que s'havia d'actuar amb astúcia, esperem que realment astúcia va tenir... Per fer aquesta votació, que ha sigut molt simbòlica, però ha sigut, si més no, votació, han hagut de buscar escletxes i escletxes i al final plantar cara al govern. No, no.
Ha sigut un atreviment extraordinari del govern i de la gent que hem anat a votar. Perquè, escolta'm, estem allà amb el nostre DNI. I com feia broma a la Lina, en qualsevol moment, però qui vindrà? Els Mossos. Els Mossos? De qui són? A sota de quin manament estan? De la Generalitat. Què era allò que vam trobar aquell dia que anàvem les 3 a pujar a l'escala, que puja cap a Can Ginestar des d'aquí baix...
I que va saber que eren dos Mossos d'Esquadra o de la policia? D'Esquadra, d'Esquadra. Eren dos Mossos d'Esquadra. Guapots ells, molt macos. Sí, i estaven així. I jo dic, ei, i si no els deixen passar, què? Us en recordeu? I es van posar riure. I ara, diuen, mira, i intentaríem, no sé què, diuen, va, passi. Negociar, intentaríem negociar. Sí.
Bueno, la situació és alegria pel diumenge i ara estem en l'impàs aquell que el MAS... A l'expectativa, com us deia la... Sí, que el MAS, segons diuen les enquestes i tal, ho té una mica magre. Si va separat, van en candidatura separada i llavors no ho vol.
Vol anar de cap. Però aquest dematí, perdona, que talli... Hi estem en aquest joc. És difícil, eh? Però pels pressupostos, com ja l'esquerra ha dit que ells no votaran els pressupostos...
Llavors, estan una miqueta el PSC que potser s'aliaran, esclar, depèn de si s'entenen o no. Bueno, apujar-lo pels pressupostos, no? Un joc en el qual no tenim que, crec jo, els ciutadans entrar. No, no, és política d'ells. Clar, clar, ells juguen el seu tema. Això és política, no?
Això és política. Això és política. O politicaria, també. Ara la paraula jo crec que està... Política és lo gran. Sí. L'objectiu que tenim. I l'altre és politicaria. Partidisme massa. Actes petits són aquests que són politicaria. Sí.
Esperem que això no visse. És que ell diu que parlarà amb tots avui. Avui comença, ara està parlant amb el Jonqueras i a la tarda parlarà amb Miquel Iceta. Llavors em sembla que avui he llegit que l'Avantguàrdia veia que el dia 24 expressarà el seu full de ruta. Jo no sé i no opino, bueno sí que opino perquè ara estic opinant, perdoneu.
Però, clar, és que les posicions massa, massa radicals en un moment com aquest... Són difícils. Es té que tenir molt, molt, molt... Molta mà esquerra. Molta mà dreta. I tenen que parlar molt de ser. Sí, els perros i tot. Sí, perquè si no, no hi ha manera. I com aquí n'hi ha posicions molt radicals, no va bé. El pacte unitari no el faran. No, el pacte unitari... Ho trobo molt difícil. I aleshores tot se'n va amb focs artificials. Amb petits...
No, eh? En petits focs. Diu, la pòlvora, tot s'ha gastat en pòlvora. Sí, sí, sí. Tenen que ser molt conscients del que fan. I no anar amb pressa, si la història... La història ja té 2.000 anys de la nostra era. Escòcia van trigar 15 anys, eh? No, però... I van poder votar, i per poc, doncs mira, no va sortir. Una cosa 100% independents.
No, no cal. Potser tampoc no ens interessaria massa. Això ho pensem la gent gran, que hi hem viscut de totes, perquè hem passat 40 anys d'estratós, de foscós, de tot. Després la transició va ser com una manera de respirar i passàvem per totes.
Per tant de sortir-ne. Però ens pensàvem que seríem millor del que ha sigut. Escolta'm, vinga-se en compte una cosa. Hi ha un matís que sí que m'agradaria, Juanita, que la gent gran, major de 80 anys, que recorden la Guerra Civil i que van ser derrotats, humiliats i silenciats durant tants anys, aquí jo tenia molt clar...
Sí, aquest sí. Teníem molt clar què és el que volen i radicalment volen un país nou. Sí. Que no tinga res a veure amb Espanya. El teníem molt clar, potser els altres, ja ha de ser tanta cavall, ja som més pragmatis. Però és difícil, eh? Hem escut una altra cosa. I curiosament, que es pensaven que els xiquets de set genys, a donar-los el dret i el partit i tal, resulta que han sortit i han fet enquestes i han votat molt pocs i els pols que voten diuen no, és que no estem preparats.
A preguntes dels periodistes. A preguntes dels periodistes. Que no estan preparats i que això del vot als 16 anys, que ells mateix no ho veus. A 16 anys, cuidar-ho, eh? Em va quedar una mica de pedra. Però què hem viscut aquesta canalla? Hem viscut en la molicie. O sabeu què és aquesta paraula? No fotre res i viure com els sants. Deixar passar el temps. Perquè jo crec que no estan preparats.
I els 18, sí? Quina diferència hi ha entre els 18? Si ens posem en aquest punt, llavors... Una mica sí. Hi ha una mica més de madures. Avui dia no ho sé. És que a 16 anys pregunte'ls i què volen estudiar. Tampoc no ho saben. També tenen dret a opinar. Per tant, poden votar. Poden votar. Però que ho tinguin molt clar...
però amb 35 potser tampoc ho tenen molt clar mira, jo sé que jo en el fons no depèn tant de l'edat perquè tampoc no han viscut res bueno, amb 35 alguna cosa has viscut però vull dir en relació a la gent de 70 anys aquests han tingut un període de dals i baixos molt dur o del que un pensa i del que ha conegut els meus 16 anys jo em considero que en aquell moment era molt madura per
perquè em demanessin el meu parer. Tu eres d'una altra generació. Però què vol dir que la generació d'abans tots eren més madurs que els d'ara? Havien passat moltes menys. Això estic d'acord, però llavors vol dir que els de 16 d'ara no poden votar perquè són immadurs. No, no, han de votar. Sí que poden votar. Perquè tenen a l'abast més mitjans per enterar-se. I el criteri. No necessiten criteri perquè arriben a casa...
I encara que no guanyin un punyetero duro, doncs tenen el plat, tenen la play, tenen la tauleta, ho tenen tot. I els diners de butxaca. I tenen... Jo, si tenia un duret a la setmana, me l'havia de guanyar. Amb 13 anys, eh? I no és perquè els meus pares, però... I no és... No, no, no, ningú us creu el ret de votar, eh?
Però vull dir que potser no han viscut cap període així una mica dur. Com ara amb la crisi en algunes famílies ha canviat. Les lleis traten de ser objectives i si són factor de denúncia penal, són corresponsables penalment, com a adult, també han de tenir el dret que hi hagi persones que sí que estan madures, que ara no estan, però això és general. Oi que sí, ara...
La Carme. No, no, el dret al vot jo no els hi treuria. Però escolta'm una cosa, oi que ara hi ha el dret penal a partir dels 16 anys, ja els consideren un individu de ficar-lo a la presó, no al tribunal tutelar? És que se n'entraria en una idea de qui pot votar o qui no, perquè algú està informat i algú no. No només amb 20 anys, sinó amb els que siguin. Escolta'm, pel sol fet que hi ha gent gran que pensava que no aniria a votar perquè li prendrien la pensió,
ja veus el poc informats que estan perquè està clar, si ens prenen la pensió serà global no serà el que ha votat o el que no ha votat potser si castiguen a l'autonomia ens quedem, mira, vam perir però si castiguen a l'autonomia és que castiguen a tots
Els que viuen aquí. Els que voten i els que no voten. Això vol dir manca d'informació. Sí, i tant. Manca d'informació. Que vulguis anar a votar o no, això ja és el teu criteri. Però que pensis que no has d'anar a votar perquè et prendran la pensió, desgraciadament, si ens l'aprenen, no se l'aprendran a tots. Els que vagin...
I els que no vagin. Però això també va passar. En una de les votacions que van bé, que si no votaven Aliança Popular, va ser la propaganda. Però va ser la propaganda. Per això es manca d'informació. I en aquest programa, fa gràcia, una de les cunyes aquestes que hi ha. Diu, i per exemple, el senyor d'Andalusia, com es diu aquell, el que hi havia, que era del...
no els dos del PSOE i de l'altre que era del partidor Arenas també deia en un programa que feien aquesta propaganda que sabes que no envies el niño a estudiar a Catalunya perquè si no habla catalán no sé què, no sé quantos a l'altre dia el meu net que té 8 anys no, el de 13 anys en diu
Iaia, quan estava Franco, si els nens parlava en català, li estava en una bofetada? No sé d'on t'ho ha tret. Això no és veritat, això tampoc. Al contrari, que català no podíem parlar. Ho dic per la informació que dius, Carmen. Entre ells es parlen moltíssim, de moltes coses. Diuen, no, ni això ni l'altre. Perdona que et digui. Es podia donar el cas. Jo tinc una mica que li van donar. Que li van donar.
Sí, depèn d'allò com fossis, no? Segurament. No, no, mira... Un amic catedràtic que és mort, amic meu, molt amic, quasi família, doncs amb aquest li van donar una bufetada perquè tenia 14 anys. Mira, amb una cua de... Jo, des dels 5 anys, vaig col·laborar a casa meva perquè, bé, podia anar a buscar el pa perquè no havia de travessar cap carrer i dale que te pego. Bueno, la meva mare estava embarassada i em enviava el pa. Des dels 5 anys, eh?
I jo, amb unes cues espantoses. I la gent, a vegades, els crius, que anaven molts, els crius ens feien a banda. Però jo soc testimoni visual. Darrere meu, una senyora, parlava amb la veïna en català, i arriba un municipal que no sé, era castanyà,
hable vostè en cristiano això li van dir la meva àvia que s'ha cregut vostè li va contestar li va clavar una bufetada sí senyor i a callar-se jo em vaig quedar quan vaig arribar vaig arribar gairebé plorant no, no, és que hem d'anar molt amb compte això li van dir la meva àvia que parlés en cristiano jo no parlava castellà perquè havia vingut de Lleida
Aquelles senyores parlaven entre veïnes. El que passa, potser parlava massa en veu alta. És igual, però podia parlar. Sí, sí, va fumant a Clatellada. Va donar una època en què volíem abolir el català. Això ho farà tot arreu.
Perquè recordeu-se que en Austràlia, tu també, la gent... Els aborígenes, els aborígenes... Sí, pobrecillos. També agafen els fills petits, els agafaven, ara no. Ara no. Però els agafaven i els aportaven amb uns col·legis per reeducar-los. Sí, sí, els occidentalizaven. Sempre l'home ha volgut estar per sobre del home i manar. Dominar. Jo crec que això...
I a Mèrica del Sur, que no els hi han tret la seva llengua, els hi han imposat la nostra, perquè ells no parlàvem espanyol. I a més a més, evangelitzar-los contra les seves lleis. Contra les seves creences. Actualment l'únic país que ha fet en la Constitució recollir els drets dels natius és Bolívia.
Bolívia. Bolívia és l'Evo Morales, no? Sí, fan la doble educació en castellà i en el idioma propi. És l'únic, eh? En Xile són colonialistes 100%. I això es refleja que són espanyolistes 100%. Sembla que tenen complexa d'Espanya. Jo he estat allí. I al final ho he tingut que dir-los. Però vosaltres...
No és independentista d'Espanya, no és independentista, si ho teniu tan clar. Ui, això sí que no, eh? I es queden desconcertats. Ja no tenen alguna cosa. Ara, fixa't que de tots els potser són els que tenen menys accent americà. Ells tenen aymaras i tenen una altra maputges. Aymaras i maputges i es tenen absolutament dominats. Però en unes coses horribles. Si s'organitzen, es col·loquen 15 anys de presó. Mare de Déu. Per tindre organitzacions.
Però aquests moviments també aniran sortint Estaran valorats més endavant Estan desesperats Perdó No, no, no, dia perquè ara us anava a tallar Ja està No, que m'ha fet gràcia que això també és interessant Com fan els exàmens a Corea del Norte Ho has sentit? La Corea del Norte o al Sud? Al Sud és igual La del Sud va dir que és la competència És l'americana, no? La que té influències americana No, no, no, però diu...
tallen les carreteres perquè no sé tallen no sé què si l'individu no es presenta l'examen el van a buscar si no sé què, no sé quantos tenen no sé quantes hores és clar que el 30 minuts el comentarista deia que això anava també contra la llibertat personal del propi estudiant però aquesta deu ser la Corea del Nord no, no, és la del Sud la Corea del Nord només que d'això...
Assunto militar. En tema d'ensenyament són els que més continguts. No els més humanistes, els que més continguts són els dies. El que està per sobre de la mitja. De matemàtiques, de l'IA... Són els que estaven apujats per a Nord-Amèrica, no? Sí, ja.
El que passa és que la del nord va quedar sota el manament dels comunistes i aquell tio comunista que ha passat d'avi a pare i ara a fill i la dels...
I ara el net, o altres generacions, i el sud s'ha occidentalitzat a la seva manera. O sigui, ells tenen com a orgull, aspiren a ser el país més ben preparat del món. I a més, els pobres... Potser ho aconseguiran.
Oh, però és que no els deixen viure, eh? Ells no tenen dret a jugar ni a fer vacances. Estudiar, estudiar, estudiar. Els mètodes no tenen... És per això quan surten les dades de... Ser d'escolarització, sí. N'hi ha que es queixen justament per això. Hauríem de posar al costat l'índex de suïcidis. Sí, també podria ser perquè si no arriben... Valorar només amb xifres de vegades és perillós, no? Sí, sí, sí.
I alguna data que digués de nivell d'alegria de viure? No, gens ni mica. A veure quina tenen. També tenen problemes japonesos, eh, amb això? Mira, ahir parlant de l'ésser humà, que dintre de tot és tan superbèstia i que encara té arrels de fera. Salvatge.
i que la societat ens ha posat una capa tan primeta de civilització, no s'assembla meravellós que hàgim posat un aparell amb un d'això, amb un tros de... Amb un satèl·lit, no?
No, és un comet, em sembla. Un comet, un comet. Un comet, un comet. Sí, però no saben si aguantarà molt, eh? No, perquè resulta... Resulta que les potes que tindrien que haver-se enganxat, hi ha dos que no s'han pogut desprendre. I ahir comentaven amb el meu marit, sembla mentida l'ésser humà. Per què ho fan, això? No, per saber... L'origen de la Tierra. L'origen de la nostra galàxia. No sé si...
i això se sap. Sí! Està bé, està bé. Dic que és capaç, el ser humà, de fer coses tan meravelloses i realment després de fer contra el teu pròpia germà, contra el veí, contra aquestes bestiades de pagar, de matar, d'assassinar, de tallar colls. Però com és tu si...
Oh, com aquella maleta que han trobat a l'Ugo. Ah, sí, del nano. A veure, un momentet, eh? Abans de d'allò ens queda... Joana, perquè queda poquíssim, que tens alguna cosa important. És veritat, la notícia curiosa. Sí, la d'allò, la cosa bona també del ser humà és que podem somriure...
i donar les gràcies, que això la gent no ho sap. I jo crec que això és una cosa molt important. I perdonar. I perdonar. El sentiment de perdonar. Això t'ho fa un gocet, que et dones un cop i, pobreta, encara m'ha dit que... Però escolta'm, ja que som tan salvatges, com si fóssim
Llons o tigres... Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do a vegades, eh? Mira, sentint aquestes emissores de fora, que ara ja he deixat de sentir-les, però avui era un tros que era lúdic, ha sortit que en Madrid fan aquests dies, avui precisament, una espècie de, no diguem congrés, una reunió...
que gent molt sàvia i molt preparada del món fa unes conferències solament de 20 minuts. Entre aquestes persones anirà l'Albert Espinosa, també, que explicarà alguna cosa sobre les seves coses. I el senyor Reynolds, no sé si és doctor o no, és l'inventor del marcapassos, que ha explicat que el primer era una cosa monstruosa. Diu que l'ha anat perfeccionant i perfeccionant,
i ara està estudiant, que està a punt de sortir al mercat, un marcapassos infinitesimal, la meitat d'un gra d'arròs, que el col·locaran amb un catèter i, a més a més, estarà connectat amb el cardiòleg,
per saber en aquell moment si aquell marcapassos o aquella persona està en bones condicions o no. Això un. I després el senyor Cacabelos, que estudia més o menys el genoma, era més enrabassat, però jo ho dic que sí a la...
a la lleugera, perquè estava dutxant-me, precisament. Diu que estan estudiant la manera que, a través del genoma de les persones, si són probables malalts d'Alzheimer i que estan estudiant també una possible vacuna que en ratolins...
La primera part de l'estudi ja ha sigut positiu. Ara falta arribar a la part clínica. O sigui que la part de medicació sembla que està bé. I la part clínica ara està per estudiar, que falta poc.
o sigui que ja és meravellosa, eh? Coses positives. Són macos els seus humans, eh? Després de tot. Està bé, està bé, home, tenint bé la part d'esperança. Diu, diu, si es desprenen dels seus egoismes, són perfectes. I tant, que és el pitjor de tot, l'egoisme. Selfish. Doncs així acabem aquesta tertúria d'avui. Gràcies, Lina, Montse, Joana i Jordi. Tornem la setmana que ve. Molt bé, bon dia. Bon dia.
Connectem tots seguit amb el bollatí de Catalunya Informació amb el del Sant Just Notícies. Tornem després, entrevistant el músic Víctor Puertas. Catalunya Informació
Són les dotze. Espanya gairebé quadriplica l'índex d'atur de l'OCDE i continua al capdavant de la llista. Un informe de l'organització revela que més de la meitat dels joves espanyols no tenen feina.
sobre desnonaments a Barcelona marcat per la forta tensió entre el govern i l'oposició que considera que no es fa res per redreçar la situació. L'Ajuntament de la capital catalana assegura, però, que ha duplicat els ajuts per lluitar contra els desnonaments.
Artur Mas i Oriol Junqueras ja estan reunits al Parlament dins la roda de contactes que ha obert el president per explorar si hi ha consens per fer unes eleccions clavicitàries. Aquesta tarda es reunirà amb el PSC. Al mateix temps, el conseller d'Economia, Andreu Mascolell, manté també reunions per aconseguir suports per aprovar els pressupostos pel 2015.
L'exministre Rodolfo Martín Villa està disposat a declarar davant la jutge argentina que estudia els crims del franquisme, assegura que vol defensar-se i també es planteja demanar compareix al Congrés dels Diputats. L'expresident de la Renfa, Miguel Corsini, dimiteix com a conseller de Mútua Madrilenya pel cas de les targetes B de Caja Madrid. Corsini també ha tornat els més de 46.000 euros gastats entre els anys 2010 i 2012.
Ha quedat desconvocada la vaga dels transportistes per carretera, que havia de començar aquest dilluns. Han arribat a un acord amb Isenda pel qual se'ls tornarà íntegrament el cèntim sanitari.
I els esforços de l'Agència Europea de l'Espai se centren avui a localitzar exactament el lloc on va aterrar ahir el robot Filae sobre el cometa 67P. Les primeres imatges que han arribat confirmen que la missió especial Rosetta va anar bé, però el robot va rebotar tres cops durant l'aterratge.
Catalunya Informació. Els esports serà tan ben titulars. El màster de tenis a Londres, Marcel Granollers i Marc López es juguen l'accés a les semifinals. Aquest migdia, l'entrenador del Club Natació Barcelona, Toni Steller, serà presentat avui com a nou seleccionador eslovac. I a dos quarts de nou del vespre, el Barça femení jugarà a Bristol l'accés als quarts de final de la Champions. A l'anada van perdre 0 a 1.
El vicepresident econòmic del Barça, Javier Faust, respondrà avui per primera vegada Agustí Benedito, que l'acusa de tenir interessos amb Qatar. Faust passarà pel club de la mitjanit, on ahir Benedito es va mostrar tranquil en cas d'haver de passar pels jutjats. I a l'espanyol, el tècnic Sergio Gontález afirma que és un luxe tenir Sergio García a l'equip i voldria que Tamudo tornés al club. La plantilla prepara l'amistós de demà contra l'Olimpíc de Marsella. El mexicà Héctor Moreno tornarà a jugar després de la lesió, cosa que el situa de nou al mercat.
I el temps al dia serà assolellat amb unes temperatures molt agradables. Demà arribarà un front que deixarà el cel ennubulat i pluges que seran moderades a la meitat oest del país però que poden arribar a qualsevol punt. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!
Bon dia, són les 12 i 4 minuts. Us parla Andrea Buenot. Dama divendres arrenca a Gavà el quart congrés a les dones del Bas Llobregat amb Sant Just com a subseu de la cita. Vuit delegades de Sant Just participaran dels debats i activitats al congrés durant dos dies, divendres i dissabte. L'espai Maragall de Gavà acollirà aquest congrés que enguany té com a eix central les dones com a agents de canvi social i econòmic. A més hi haurà espai perquè els municipis que són subseu de la cita exposin els treballs que han dut a terme prèviament al congrés.
Sant Jus l'exposarà dissabte, a partir de les 12. En concret, es presentaran les activitats vinculades amb les dones que s'han fet al municipi, com ara les que van tenir lloc durant les festes de tardor al Mas Lluí.
Més coses cincs injustencs nominats als Premis de Reconeixement Cultural del Bas Llobregat 2014. En la vuitena edició dels Premis estan nominats l'actriu Clara Segura en la categoria d'Arts Escèniques, l'artista Carme Malaret en la categoria d'Arts Visuals, el poeta Joan Margarit opta al Premi Agna Canalies de Literatura, Soledat Sants està nominada al Premi Joan Arraspall de Pedagogia i Jordi Figueres a títol pòstum opta al Premi Joan García Nieto de Compromís Cívic.
Els premis es lloraran demà a les 8 del vespre a Viladacans i durant la cerimònia també es desvetllarà el Premi Personalitat Bas Llobregatina de l'any. Disputat en guany per l'actriu Sant Justenca Clara Segura i pel comunicador cornellanenc Jordi Evoleo.
I un apunt més en clau solidària. El rebost de Càritas reprèn dissabte a la campanya omplim la cistella davant del mercat municipal. La iniciativa va començar el mes passat i té com a objectiu que tothom que pugui aporti els aliments i productes bàsics per garantir que les famílies més necessitades puguin alimentar-se i subsistir cada mes. El rebost de Càritas proporciona un llistat detallat del que es requereix per ajudar les famílies que més ho necessiten i aquest mes de novembre demanant que la gent aporti ous, tunyina i sardines en llauna, llets, amides, cremada, sucre i gel de dutxa.
La recollida de productes tindrà lloc dissabte de 10 a 1 davant del mercat. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia a la 1. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. 1, 2, 1, 2, 3...
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Esteu fars que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Un minut i un quart d'una del migdia, de seguida ho hem anunciat, entrevistarem a Víctor Puertas, que demà faran concert a Sant Just en el marc del cicle de jazz de l'Ateneu, el faran la Vic Mama i parlarem amb ell d'aquí una estona. Ho farem una mica més tard del que teníem previst, per tant, el que avancem ara és la recepta de cuina que ens porta cada setmana, aquesta és l'última setmana, el Sergi Claramunt des de la tasca dels rifenyos.
I els divendres d'aquesta hora parlem de cuina. Cada setmana parlem amb algun restaurant de Sant Just. Avui el que farem serà acabar el bloc que vam començar fa unes setmanes amb la tasca del Rifenyos situada a la carretera Reial número 24. I per això saludem el Sergi Claramunt. Bon dia. Hola, bon dia. Avui, última recepta, ens portes cigrons a la vinagreta. Això mateix. Un plat molt fàcil de fer. I barat, segurament, no? Perquè els cigrons sempre... Sí, la majoria d'ingredients són ingredients que podem tindre a casa.
I, a més, hi ha algun, per exemple, que potser no el tenim a casa, però es pot substituir. Ara us ho explico. Molt bé. A veure, què ens caldria? Ingredients per unes 4 persones. Posaríem uns 700 grams de cigrons. Els podem comprar cuits ja, d'aquests de pot, perfectament. Mitja ceba morada, que, com us he comentat, la podem canviar per una... Si no tenim i no volem anar a comprar, podríem canviar per una ceba normal.
Olives negres, arrodanxes, set de tomàquet xerri, més o menys. I després agafaríem cogombrets, aquests petits amb vinagre. Això pels cigrons. I després per la vinagreta serien quatre cullerades de vinagre de poma...
10 cullerades d'oli, 2 cullerades de mel, 2 cullerades més de suc de taronja, sal i pebre. Per tant, tindríem ara tots els ingredients, que més o menys és veritat que tots els podríem tenir a casa, i llavors anem a fer la recepta. Per on comencem?
Bé, començarem per la vinagreta, que és el més senzill, que seria agafar tots els ingredients i anar-los incorporant. Més que res... Què és, amb els dúrmics o remenant... Remenant, amb una forquilla... Es pot fer, no? Sí, tranquil·lament. Això, que quedi ben barrejat, que quedi tot ben unit i ja està. Molt bé.
Llavors, bueno, començaria... És una cosa molt senzilla. Seria pelar la ceba, tallar-la ben fineta, rentar els tomàquets, secar-los, després partir-los per la meitat. Recordem que són tomàquets xerri, són dels petits. Clar, són petits. Tallem els cogombrets, també, molt finets, i ho ajuntem tot amb els cigrons. I simplement és col·locar la vinagreta per sobre i la vinagreta li dona un gust molt bo a aquest plat, que a més és saludable i...
Que sigui bastant especial, no? També, que no són uns cigrons de la manera habitual. Clar, no són cigrons de sempre, amb la vinagreta aquesta, que porta la mel, la taronja, li dona un gust bastant bo. Molt bé, i sí, els llegums sempre són més necessaris del que ens pensem. Pla tan fred, no? Pot anar a la nevera o és millor que sigui així? No, és fred, sí. Bueno, el temps està bé, però bueno, si el volem guardar a la nevera i menjar-lo fred, tampoc no hi haurà cap problema. Això sí, sempre tindrà separada la vinagreta i servir-la a sobre després. Clar, clar, és veritat.
Molt bé, doncs perfecte. Amb aquests cigrons de la vinagreta acabem aquest recull de receptes que hem fet durant aquestes setmanes amb la tasca dels rifenyos, amb el Sergi Claramunt. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi bé. Fins aviat. Bon dia. Fins aviat.
Just one thing makes me
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Fluso. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
A un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Tres minuts i dos quarts d'una hora del migdia, aquesta hora el que fem és fer la lectura de la premsa amb un altre, tot diferent que a primera hora, i per això el que fem és obrir diaris i fixar-nos en alguns temes interessants més enllà de les portades.
I comencem avui amb l'avantguàrdia. Avui ens parla d'una model de la talla 40. El titular és una model de la talla 40. La fa grossa en l'acció d'una dona normal per la campanya Calvin Klein apunta els canvis en la moda per la pressió social.
Esmila Dalvesio, que a la campanya d'aquesta temporada Calvin Klein apareix amb més o menys retocs i després també al costat situant una foto d'ella a través del seu Instagram.
Diu Mila de Devesio que s'ha posat a plorar quan Calvin Klein li va trucar per formar part de la campanya de roba interior d'aquesta temporada. No perquè tingui la llagrima fàcil, sinó perquè la seva talla és la 40, un volum fins ara que era impossible en la indústria de la moda. La sorpresa, però, no només ha estat ella, sinó que la tria de Mila va provocar una allau de reaccions.
A les xarxes socials sota la premissa incorrecta que la jove dels Estats Units havia estat elegida per anunciar específicament talles grans. I sembla que no, que amb altres noies forma part de la campanya sense més etiquetes. Per tant, hi ha canvis.
En aquests últims dies ja va explotar la xarxa contra Victoria's Secret, ho ha fet comentant la campanya de Calvin Klein. Per si quedaven dubtes, la firma nova llorquesa va fer públic un comunicat aclarint que mai no ha qualificat la top com a model de la talla gran, sinó que tenia les necessitats d'altres dones. Per tant, una polèmica que fa temps que dura, que sembla que ara podrien començar de manera molt petita a canviar algunes coses. D'ho explica avui la Vanguardia.
Al periòdic avui ens aturem a les pàgines d'Esports que parlen de Schumacher quan la vida s'apaga. És el titular d'aquest reportatge que expliquen que els especialistes no s'acaben de creure que Schumi pugui acabar portant una vida normal, viant qui s'hagués ingressat al Japó sense donar senyals de recuperació.
Parla d'aquestes situacions, la Fórmula 1 repara el seu final de festa amb Schumacher i Bianchi hospitalitzats i aquest article comença dient que el professor Sid Watkins, el mateix sobre l'espatlla del qual va plorar Ayrton Senna a la mort de Ronald Ratzenberger abans de perdre ell mateix la vida l'endemà, va alirar l'any de millora en la seguretat de la Fórmula 1 perquè mai més aquest esport es convertís en una ruleta russa que repartís vida i mort com aquell gran premi de Sant Marí.
Des d'aleshores, la Fórmula 1 va viure una època de millores que van fer pensar en un esport immuna a les desgràcies, com la mort d'Henri Surtes, que va rebre el cop d'un pneumàtic en una carrera de Fórmula 2 a Branshut, o la de Dan Wildon, el 2011, en un accident múltiple a la IndyCar.
Però la sensació era de seguretat que fins i tot accidents tan violents com el de Robert Kubik al Canadà el 2007 o el vol de Mark Webber a València mantenien els pilots fora de perill. Per tant, la sensació era que la Fórmula 1 era més segura que un plàcid descens per una pista d'esquí de Maribel, com el que va portar Michael Schumacher a lluitar per la seva vida durant mesos en un hospital de Grenoble.
I de sobte, diuen, un gran premi sota la pluja, una grua mal situada i Jules Bianchi i impacta brutalment amb el seu marús. Continua en coma a l'hospital de Yokaiki des d'aleshores, en una situació, diuen els amics i coneguts, irreversible, si no és que passa un miracle amb la decisió de desendollar-lo de la màquina sobre les espatlles dels seus pares.
Pot ser, però, continua dient l'article, que esperin el miracle similar al de Schumacher, que va sortir del coma 6 mesos després d'aquell accident d'esquí el 29 de desembre. La seva dona, Corina, ha medicalitzat la seva mansió a Suïssa amb els millors aparells i avanços de la medicina. Diuen que va costar 30 milions d'euros amb un equip de 15 fisioterapeutes, nutricionistes i neuròlegs, que costen 127.000 euros la setmana, pendent de l'epte camió campió alemany, que es va donar un cop al cap amb una roca
sense anar de pressa amb la mala sort de portar una càmera al seu casc que va concentrar el cop en només un parell de centímetres quadrats. Un article sobre la seguretat i sobre aquests casos de personatges i protagonistes de la Fórmula 1 que trobem avui a les pàgines d'Esports del periòdico.
I acabem amb el diari Ara, que entrevista avui el John Abbott, expert en neurociència i innovació educativa. L'entrevista la fa Selena Soro, aquest home que fa 30 anys que va fundar The 21st Century Learning Initiative, una plataforma on recull més de 400 articles, entrevistes i assajos amb propostes pràctiques per millorar l'educació, la majoria escrits per ell mateix.
Ell diu que biològicament l'adolescència impedeix que la societat s'estanqui.
Diu també que recomana als pares que llegeixin contes als fills, perquè quan llegeixes un conte a un nen que encara no sap llegir, de seguida s'interessa per aquelles paraules. Vol poder-les dexifrar per ell mateix. És qüestió de donar-los la confiança i la seguretat de fer les coses per ells mateixos. No hem d'educar els nens per ser bons estudiants, els hem d'educar per valer-se per ells mateixos. Pot ser molt complicat i sovint els pares, diu, els és més fàcil donar-li al nen una resposta que ensenyar-li a trobar-la per ell mateix.
Diu també que una de les seves preocupacions és que les feines que tenen a l'abasta avui dia els joves són bastant avorrides i per això només treballen pels diners. Donar als joves tasques que els suposin un repte costa més temps però és millor per al cervell.
I diu també que una vegada li van preguntar què és el primer que faria si fos ministre d'Educació i ell va contestar que dimitiria, si no és que pogués ser primer ministre, perquè els canvis que s'han de fer van més enllà del sistema educatiu. Una bona entrevista avui al Diari Ara.
I ara sí que de seguida parlarem amb Víctor Puertas del concert que farà demà a Sant Just amb la Vic Mama.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I'm a new soul. I came to this strange world, hoping I could learn a bit about how to give and take. But since I came here, I felt the joy on the field, finding myself making every possible mistake. I'm a new soul. I'm a new soul.
La informació més propera al Just de la Fusta.
5 minuts i 3 quarts d'una del migdia, que és per a parlem del concert que es fa demà a l'Ateneu de Sant Just, dins del cicle de jazz, un concert que serà a les 10 de la nit a la sala del cinquantenari, amb la Vic Mama i Víctor Puertas. Aquí tenim ara l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Víctor. Molt bon dia, com esteu? A punt per sentir una mica com es prepara aquest concert a demà, perquè no sé si et fa il·lusió fer un concert d'aquests a casa, d'alguna manera. Ara feia temps que no us vèiem aquí a prop, no?
Doncs sí, sempre fa il·lusió tornar, com en Torron. De totes maneres, vaig tenir la sort d'estar a l'estiu a través de l'esplai que muntava, a través de les festes de la festa major. Vaig poder estar amb un germà, amb The Suitcase Brothers, però també em fa molta il·lusió compartir amb la Big Mom, amb qui portem ja uns quants anys,
fotent-li, i a Sant Just, i a més a l'Ateneu, la sala mítica de l'Ateneu, el cinquantanari. Sí, serà una nit especial, però a veure si la gent s'anima i s'apropa. I has tocat per això el cinquantanari d'una vegada?
Doncs jo no destaco per la meva memòria, però em sembla que sí, alguna cosa hem fet alguna vegada. No recordo exactament amb qui, però em sembla que sí. Fa molts anys, eh, d'això? D'acord. Malauradament no vaig a Sant Just...
a tocar o no em conviden a tocar tant com m'agradaria, però sempre que es pot, si va. És veritat, això sempre ho dieu, i és veritat que ho remarqueu, i per tant és important també tenir-ho en compte. En aquest cas, aquest divendres, tocaràs amb la Big Mama, ella la veu i la guitarra i tu vol l'armònica, i heu fet alguns concerts junts últimament també, no?, en aquest format?
Sí, portem molts anys, no, però portem 4 o 5 anys plegats. Jo amb la Montse, de veritat és que, com et dic, és doble conseller especial per mi, perquè amb la Montse jo soc d'una altra generació, i jo recordo anar-la a escoltar quan estàvem al Víctor Uris, que tenia el duet amb aquest armonicista, i jo tenia 16 o 17 anys i m'anava a escoltar-los allà,
al celler de Caninastà i flipava era això era com un referent en aquell moment i mira, coses de la vida ara toqueu junts i ens vam posar a tocar plegats fa 4 o 5 anys vam començar com a duet vam tenir una altra formació quartet amb l'Isa Coll el baixista d'aquí de Barcelona i l'Olivia Roque
I amb el quartet sí que vam arribar a fer un disc, Blues All Over, però amb el duet sempre l'hem tingut allà pendent. Ara mateix és complicat perquè amb uns quants viatges que porto a sobre els últims anys i ella amb altres formacions no s'ha pogut fer, però està pendent el disc.
De fet, ara comentaves això, que tu l'havies vist aquí també fa molt de temps, i m'han comentat que en un d'aquests concerts, o en el concert que va fer, que ella em va dir que li havien comentat que hi havia algú que tocava bé l'harmònica i que et va fer pujar a l'escenari, pot ser això? Sí, sí, quan ets jove, ets inconscient, entre altres coses, i...
i no saps el que fas, i és com un joc, i llavors li van dir... No me'n recordo exactament com va anar, perquè et dic que la memòria no destaco, però... No hi fa temps, això. Recordo que el Miquel Avella, que és una eminencia del blues aquí a Barcelona, que el tenim a casa, allà a Sant Jus, i ell feia un programa allà a Ràdio d'Esvern durant molts anys, i era una mica el contacte, la connexió, no? I va dir, hòstia, aquest xaval aquí que ho està fent prou bé per tenir 16 anys, i...
llavors em va dir, bueno, puja a fer un tema, no? I me'n recordo especialment amb la Montse, i també no oblidaré un amb l'Artur Regada, quan estàvem contra l'aixista de l'Avella, estava amb l'Agusta Rats al piano i la Txell Sust a la veu, també d'aquest dia me'n recordo especialment, o sigui que...
És d'agrair, la gent que porta anys i que et deixa compartir en aquell moment, quan tens 16 o 17 anys, que no saps ben bé, encara no estàs on t'agradaria estar, però bueno, et deixen pujar i compartir moments, està molt bé. Una manera de començar. I des de llavors us veu una coneixent o va passar més temps després? Van passar molts anys, de fet. Jo vaig seguir tocant, amb un germà teníem ja el duet des de principis que estàvem tocant, perdona que s'ha sent molt soroll que estic aquí al carrer.
I va ser al cap d'uns quants anys. Com et dic, farà 4 o 5 anys que ens vam posar a tocar junts i alguna vegada sí que havíem compartit escenari, però puntualment. Ara, per tant, és aquest projecte més recent. Com funcioneu? Assageu sovint? Us trobeu quan teniu els concerts? Com és la vostra dinàmica? Bé, com et dic, últimament, per sort o per desgràcia, has de marxar fora a tocar i has de...
Has de fer altres coses que aquí a Barcelona no és precisament... Encara que em queixi molt, però a Barcelona és difícil viure de la música i has de viatjar. A qualsevol ciutat, crec jo, que t'has de moure d'on estàs. I llavors, aquests últims anys ha sigut més complicat de trobar-nos i poder fer més bolos a duets, però anem fent, anem fent. I com et dic, tenim aquest disc pendent per fer més endavant...
Ella està amb altres projectes també, treballa amb l'Ojo, l'original jazz d'orquestra de músics, té una formació a dueta que es diu Les dones del blues amb la Mirema Paricio, una pianista a Barcelona. La història és tenir... Ara mateix és això, és tenir diversos projectes per...
per poder compaginar-ho i el duet que tenim és un d'ells, no? D'alguna manera, és veritat que en general tots els músics odieu, però suposo que també, especialment amb els músics de jazz, l'escena que hi ha aquí és complicada, no?
És complicada, ja dic que no... Tot i que hi ha músics, no? Vull dir que no és una cosa que no n'hi hagin, sinó que és el circuit, per tant. No és que no hi hagi músics, el problema és que potser no hi ha un circuit. No m'agrada queixar-me gratuïtament...
perquè és com fàcil queixar-se i no dir que no hi hagi circuit. Hi ha un circuit relativament petit en comparació amb la de músics i la de bons músics, que hi ha de jazz a Barcelona i de blues també, però evidentment el jazz aquí és una ciutat més jazzera i hi ha molts músics que s'han d'anar cap a fora o fer altres històries per poder portar-ho. L'altre dia llegia un article...
que es la cantava més per cantants de rock i bandes de rock pop d'aquestes angleses i explicaven com vivien, no? I bàsicament tenia una feina pel matí servint cafès i després anava a tocar al teatre per 3.000 persones i és curiós, això, no? És el que hi ha ara mateix és complicat, és complicat perquè això de la música, doncs, el de menys és el concert d'hora i mitja, no? És tota la resta, no?
que has de currar, però bueno. Està pitjor o millor per això que fa 5 anys, per exemple? Bé, jo en tinc 33 i jo em considero afortunat, vull dir, puc viure d'això o puc malviure d'això, depèn de les necessitats de cadascú, però jo veig igual que fa 5 anys, aquest és el problema, que està igual, no?,
els catxers... Tothom està pitjor, de fet, no és una cosa nostra, només l'art en general o el teatre, la música, doncs sembla que no és una prioritat i llavors sempre retallen de on fa més mal als músics. És així. Però, bueno, ja et dic que alhora no ens poden queixar en llocs que és més complicat. Barcelona, així tot,
Té moviment, hi ha molta cultura, hi ha molts músics, hi ha sales que encara aposten per la música en directe. Al final és el que necessitem.
Doncs a veure si també aquí Sant Just, amb aquest cicle de jazz que s'ha iniciat, és aquesta una mica en petita escala, perquè Sant Just no és Barcelona, però a veure si també acaba de quallar tot plegat, perquè uns concerts funcionen bé, alguns costa més, però... Sí, sí, és d'agrair, ja no perquè m'hagin cridat per anar, que em fa molta il·lusió, perquè a més els conec el Joan Orpinell i tota la trupa de Sant Just que encara aposta per fer coses allà,
a Sant Just i ho fan com poden. I realment hi ha noms al Marco Mezquida, que va estar fa uns mesos. Per mi és un dels millors pianistes que hi ha aquí a Barcelona, de jazz. I van tenir les hores Sant Just de tenir-lo. No vaig poder anar perquè em coincidia, però són d'aquelles coses que potser la gent no és conscient, no? A vegades...
A vegades també és difícil promocionar-ho com s'hauria de promocionar, perquè tampoc no hi ha medis econòmics, bàsicament.
Doncs s'ha d'agrair a la gent de On Air ja sèries que estan fent aquests concerts i que hi hagi vidilla al poble. Està clar. Doncs no sé si aquest any també es presentareu a l'International Blues Challenge. Ho teniu pensat? Doncs estaria bé. Estaria bé. Per tercer any ja, però ja per pesar-los no ho veuran. Exacte. No, aquest any hem fet dos anys. El primer any vam anar a través de representar l'Associació de Blues de Barcelona...
I l'any passat vam tenir la sort de guanyar el premi de North Carolina, que feien com un concurs per agafar la banda que anava a Memphis. I el problema és que no et pots presentar tres anys seguits. I després de fer el segon lloc el primer any, doncs el següent any va ser complicat, aquest any últim, perquè era o cada primer o...
L'única cosa bona era cada primer i no ho vam fer. Llavors, et desinfles una mica, lo normal, no? De totes maneres, no et pots presentar 3 anys seguits amb la mateixa formació. I, bueno, ara hem de Sudquesoles, hem gravat un disc fa uns mesos amb col·laboracions que, la veritat és que no ens podíem creure. Està el Jerry Pornoi, que és l'harmonicista Derek Clapton, i està el Paul Osher, que també va estar amb Maddie Waters, que és una venència, el blues.
Sí, per dos xavals de Sant Jus no està malament. I llavors aquest any potser ens presentarem a la categoria de discos autoeditats, a veure si són a la flauta. I almenys mon germà que està per aquelles terres busquen a Texas el té més de prop que jo i només segur que vagi cap allà si sortim seleccionats.
Doncs esperem que sí. De moment, demà, recordem que a les 10 de la nit, no, a les 10 de la nit, exacte, a les 10 de la nit... Podem venir a les 9 i fem una canya tots. També, no? També és la bona opció. A les 10 de la nit de la nit de l'Oteneu aquest concert de jazz amb la Big Mama i el Víctor Puertas. Avui hem pogut parlar amb ell. Moltes gràcies, Víctor. Molt bé, molt agraït a vosaltres. Que vagi molt bé i que hi hagi molta sort. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia.
I després de parlar amb Víctor Puertas, tanquem ja el Just a la Fusta d'avui dijous 13 de novembre. I ho fem agrair a la gent que ha fet possible el programa d'avui. Per tant, l'Andrea Bono als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernani di Rius a la previsió del temps...
Avui també hem parlat amb l'historiador Ramon Serret, que demà farà una conferència de les CES sobre el context europeu en la Guerra de la Successió. I hem fet tertúlia amb la Línia Santa Bàrbara, la Joan Algarra, la Montse Larrea i el Jordi Egolló.
A més a més també hem parlat, ara heu sentit amb el Víctor Puertas, que demà serà a l'Ateneu de Sant Just fent aquest concert de jazz i hem tingut també la cuina amb el Sergi Claramunt de la tasca del Rei Fenyos. Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà a partir de les 10 del matí amb moltes més coses per explicar-vos què passa a Sant Just i fer-vos els matins una mica més entretinguts. Que vagi bé, que passeu un molt bon dijous.
Fala.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
They don't believe me.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
La propera conferència de la CEA sobre la guerra de successió situarà els assistents en el marc europeu del conflicte. Demà, l'historiador Ramon Segret explicarà el conflicte a nivell europeu, quines eren les potències implicades i també els seus interessos. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies, edició migdia d'avui dijous, 13 de novembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Demà arrenca a acabar el IV Congrés de les Dones del Bas Llobregat amb Sant Just com a subseu de la cita. Vuit delegades de Sant Just participaran dels debats i activitats i, a més, presentaran les activitats vinculades amb les dones que s'han fet al municipi. Una exposició contra la violència masclista obre a Sant Just les activitats del 25 de novembre, Dia Mundial contra la Violència envers les Dones. Es tracta de la presentació de l'exposició Amor, que es pot visitar al Casal de Joves fins al 17 de novembre.
120 cars participaran aquest cap de setmana de la 38a cursa de cars de coixinets. 240 corredors i corredores baixaran pels carrers Freixes i Creu del Padró. La categoria Senior Master augmenta participació i, per contra, cadets i alavins en perden.
Bon dia. La propera conferència de la CEAS sobre la guerra de successió situarà els assistents en el marc europeu del conflicte. Demà, l'historiador i soci de la CEAS, Ramon Segret, explicarà el conflicte a nivell europeu, quines eren les potències implicades i els seus interessos. Sant Just Notícies. El segle XVI, XVII i XVIII van ser uns períodes conflictius i molt marcats per les guerres. La guerra de successió va ser un episodi que involucrava les grans potències europees. Ramon Segret ha explicat al Just a la Fusta l'objectiu de la xerrada de demà. Quina era la situació...
l'equilibri inestable, perquè les guerres eren continuades en el segle XVI, XVII i XVIII, es comença parlant de les grans potències, els seus interessos, i que això, davant de la causa concreta de la guerra, que va ser la mort de Carles II de la corona espanyola sense hereus directes, com es van posicionar aquestes potències i, com que hi havia interessos contraposats, va esclatar un conflicte.
La guerra de successió va ser, doncs, un conflicte internacional que es va iniciar l'any 1701 i que va finalitzar dos anys més tard el Tractat d'Utrecht, el 1715. L'historiador Ramon Segret apunta que aquest tractat establia que la monarquia espanyola perdia totes les seves possessions europees a canvi que la resta de potències reconeguessin la dinàstia burbònica espanyola. Les illes de Sardenya, Sicília, tot el sud d'Itàlia, que era el regne de Nàpols,
el milanesat, que és no tant com la llombardia d'avui dia, però més o menys, tenia el franc contat, que era una part de la burgonya francesa... Totes aquestes possessions les perd. A canvi que les potències contràries als burbons reconeixen una dinastia burbònica a Espanya, capçalada per Felip V,
De les potències participants en aquest conflicte, segons Ramon Sagret, segurament la més beneficiada va ser el Regne Unit, consolidant el seu imperi marítim i comercial. Malgrat no endur-se la part del lleó, podríem dir, de les conquestes territorials, però en canvi sí que se'n va endur la potència marítima, la capacitat de comerç i de qui va iniciar la seva carrera cap a ser una potència...
econòmicament i socialment, molt més moderna que moltes altres d'Europa. La Gran Bretanya o el regne únic que tenim al segle XIX, dominant tots els mars, d'alguna manera fa el seu enlairament en aquest moment.
La conferència sobre el marc europeu de la guerra de successió amb Ramon Segret, historiador i soci de la CEA, serà demà a les 8 del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu. I a més, per complementar la xerrada, l'entitat organitza diumenge una excursió a Prats de Rei a l'Anoia per visitar els indrets on va tenir lloc la batalla de Prats de Rei durant la guerra de successió.
El preu de l'excursió és de 13 euros per als socis i sòcies de les CES i de 16 euros per als no-socis. És imprescindible, això sí, disposar de llicència federativa o pagar una llicència temporal per participar-hi. Se sortirà a les 7 del matí des del paradó. Trobareu més informació al web sanjus.org.