del govern espanyol i el primer ministre grec Mariano Rajoy fa aquest gest de suport a Antoni Samaràs, que aspira a ser reelegit a les eleccions del 25 de gener. Enviat a Especial Atenes, Albert Calatrava. Bon dia. La situació econòmica dels dos països, la immigració, la lluita contra el terrorisme llihadista són els temes que assenten la trobada entre Mariano Rajoy i Antoni Samaràs, però el moment escollit per la reunió en menys de dues setmanes per les eleccions no amaga l'objectiu principal de la visita, donar suport al líder del partit conservador grec amb unes enquestes que assenyalen com a guanyador
Sirisa, el partit de l'Esquerra Radical. Albert Cladrava Catalunya, Ràdio Atenes.
Després d'eliminar el València, avui l'Espanyol sabrà el seu rival als quarts de final de Copa. Serà el guanyador de l'eliminatòria Sevilla-Granada, 2-1 pel Sevilla a l'anada. En bàsquet, el Barça ha sortit fa uns minuts cap a Israel. Partit demà de l'Eurolliga a la pista del Maccabi. Aeroport del Prat, Ernest Macià. El Barça de bàsquet marxa cap a Teladip sense dos dels jugadors més importants. D'una banda, Juan Carlos Navarro, ja fa setmanes que està lesionat. De l'altra, Brat Olisson...
qui teòricament hauria d'haver començat ja a viatjar amb l'equip, però que finalment dilluns al Barça li va fer proves mèdiques i s'ha determinat que el jugador encara estigui dues setmanes més lluny de les pistes. Xavi Pasqual, tècnic del Barça de bàsquet, no podia amagar la preocupació a l'aeroport aquest matí.
El tram final va notar una molèstia a la mateixa zona. No és exactament el mateix. Per precaució que no pugui anar més, hem decidit que pari un paret de setmanes més mínim. El Barça s'enfronta al Macavi de Tel Aviv aquest dijous. Tant els uns com els altres tenen una victòria i una derrota a l'inici d'aquest top 16. Tel Aviv és una de les pistes més difícils de la competició. El partit es juga aquest dijous a les 8 i 5 minuts, horari català.
Fins aquí les notícies. Just a la fusta.
Molt bon dia, ara passen 6 minuts de les 10. I aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dimecres 14 de genet.
Un programa avui amb moltes coses, començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buena, també farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa i parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius. A la segona hora del programa parlarem d'un musical que s'estrena aquesta setmana a Sant Just sobre Harry Potter i parlarem amb cinc dels seus protagonistes que vindran aquí a l'estudi en directe.
A més, farem tertulia esportiva amb el Carles Hernández i Rius, l'Enric Riva i a la tercera hora tindrem Astronomia amb l'Oriol Rigat, l'Actoritat de l'Ateneu amb l'Albert Macià. Parlarem de llibres amb la Silvana Boc, de Curiositats amb l'Arnau Consul, efemèrides i de vins amb l'Estric Olstein del Salí de Can Mata.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
Saludem a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui comencem parlant d'artes just. Sí, últimament no deixem de parlar d'art al municipi, tenim moltes coses vinculades amb el món de l'art. I ara parlem del col·lectiu, com deies, Artes Just, perquè fa una crida als santjustencs i santjustenques vinculats amb el món artístic.
per crear una exposició conjunta al mes d'abril. Es tracta d'un projecte que pretén omplir tots els espais i parets de Can Ginestar amb obres de persones del poble vinculades amb el món de la música, la fotografia, la poesia i les arts plàstiques i visuals. Es preveu que aquesta exposició s'instal·li a Can Ginestar del 16 d'abril al 31 de maig i tindrà com a tema principal la natura com a font d'inspiració artística.
Molt bé, no està malament. Ja vinculant moltes disciplines artístiques, entre altres idees, per exemple, la sala de ponent de Can Ginestà s'utilitzarà, o es preveu que s'utilitzi, com a sala d'audiovisuals amb projeccions, zones d'elecció d'imatges artístiques inspirades en la natura. Les propostes s'han d'enviar abans del 20 de febrer a l'adreça de correu artajust2 arroba yahoo.es i es farà una tria de les obres que s'exposaran a Can Ginestà.
S'hi poden presentar un màxim de 3 obres per persona. I pel que fa a les imatges, han de ser fotos digitalitzades de 18x24 i 300 megapíxels. Per a més informació, podeu escriure al col·lectiu que promou aquesta exposició col·lectiva, aquesta gran mostra col·lectiva, Artajust, a l'adreça artajust2.es.
Doncs és la primera notícia del dia, parlem d'un altre tema ara, de Harry Potter, justament on anunciàvem, d'aquí una hora en parlarem amb alguns dels seus protagonistes, però explica'n, Andrea. Doncs sí, és que aquesta setmana s'estrenarà a Sant Just l'obra Un musical innominable, una paròdia dels llibres del mag Harry Potter, tot i que el títol potser no porti a pensar directament en Harry Potter.
La companyia Wizard Musicals portarà a sobre de l'escenari de la sala gran de la Taneu aquesta obra divendres i diumenge i ja s'han posat a la venda les entrades anticipades per assistir-hi. Els personatges de les històries de Harry Potter apareixen a un musical innominable, tot i que amb algunes variacions i amb algunes novetats. El musical en concret pren com a referència les novel·les de Harry Potter i la pedra filosofal, que és la primera, el calça de foc, el misteri del príncep i les relíquies de la mort. És una obra d'humor per tots els públics
dirigida per Marina Esquiafino. Com dèiem, es representarà divendres a les 9 del vespre i diumenge a les 6 a la Sala Gran de l'Ateneu i les entrades ja es poden comprar a la Secretaria de l'Ateneu. L'entrada general costa 15 euros i hi ha descomptes per a socis i sòcies de l'entitat i menors de 12 anys. I a taquilla costaran una mica més cares, un preu de 18 euros.
Molt bé, doncs en parlarem d'aquí una hora ampliament. És una altra de les notícies del dia. Acabem amb un altre punt també cultural, Andrea. Sí, pel cap de setmana, en aquest cas, també per dissabte, la poetessa Sònia Moll i la pianista i compositora Sant Justenca Clara Peia protagonitzaran un text literari a l'Ateneu aquest dissabte. És el primer recitat literari que organitza aquest any l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu i, a més, com ja és habitual en aquest tipus d'activitats, anirà acompanyat d'un vi o cervesa artesana.
La poesia anirà de la mà de Sònia Moll, poetessa i filòloga, autora dels volums de Non si mal en un, i Déu en algun lloc, i també del volum de prosa Creixen malgrat tot les tulipes. De la seva banda, la Sant Justenca Clarapella, és tecnista i compositora, compta amb cinc discos propis.
dos d'enregistrats amb el grup Xasar i diferents col·laboracions amb altres grups i músics i, a més a més, ha musicat algunes composicions, alguns poemes de Sònia Moi. Per tant, també ho podrem veure aquest dissabte a la tarda. El recital serà a dos quarts de vuit del vespre a la sala del cinquantenari de la Taneu i és oberta a tothom.
Molt bé, doncs és una altra de les notícies del dia. Com sempre, més informació als butlletins horaris i també a la una, als Sant Jus Notícies, a edició de migdia. El que fem de seguida és parlar de més notícies, més actualitat a nivell general. Abans, però, posem una mica de música aquest matí de dimecres.
I ho fem amb una novetat, perquè he dit que a Forcati tornen quins sugui. És una mica difícil de pronunciar, no sé què vol dir aquesta lletra i aquesta paraula. Bé, en tot cas, a dit que a Forcati recordem que un dels membres fundadors de la banda va marxar.
Però bé, en tot cas, ells volen continuar endavant i han volgut deixar-ho clar des del començament i el mateix títol d'aquest nou treball, que és Kintsugi, ara sí que ho explicarem, fa referència a un art japonès basat en la reparació de ceràmica trencada amb una resina composada feta per medalls preciosos.
Per tant, doncs, volen reparar-ho tot plegat. Va marxar al setembre Chris Walla, que és el membre fundador de la banda, i ells han decidit, doncs, tirar endavant, doncs, un àlbum que sortirà el 31 de març amb Atlantic Records. De moment ja presenten una primera cançó en avançament que es diu Brothers on a Hotel Bed, que és aquesta que estem sentint de fons. Sí.
No longer easy on the eyes. These wrinkles masterfully disguise. The youthful boy belongs.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
You may tire of me As our December sun is setting Cause I'm not who I used to be
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz.
Smooth Jazz Club. I esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert o cinema. A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. La informació més propera al Just a la Fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbert, darrere el mercat.
Un quart i mig d'11. Salutem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Ara, per parlar d'actualitat, ens fixem, com sempre, en el tema principal del dia, a les portades dels diaris. Avui, quins destaques, Andrea? Doncs avui parlem de jihadisme un dia més i de les mesures que els governs estan aprovant per fer front al jihadisme. A la Vanguardia titulen El govern del PP i el PSOE pacten contra el jihadisme. El terror ataca el cor d'Europa.
L'executiu i l'oposició acorden que legislaran junts les noves mesures i els punts crítics són el control de webs i el registrat de passatgers. També llegim que els atemptats de París donen ales a l'altra dreta a Europa i un altre article vinculat amb la privacitat i aquest debat sobre la privacitat i la seguretat dels missatgers en xarxa. Llegim a la Vanguardia, els governs volen veure-ho tot.
És una de les notícies més destacades avui a l'avantguàrdia. La més destacada al periòdico ens diu que Espanya farà una llei contra el jihadisme. El govern central busca un gran acord polític. El PP i el PSOE pacten una norma específica per combatre atacs com el de París. I el projecte es tramitarà al marge de la reforma del Codi Penal.
I per últim, el diari Ara ens diu en portada que la Unió Europea intenta desencallar el registre europeu de passatgers vinculat amb aquesta qüestió i també ens expliquen que el nou director de Charlie Hebdo presenta un número especial del qual es distribuiran avui més de 3 milions d'exemplars.
3 milions que justament ja s'han esgotat, és el que expliquen els digitals, tant la Vanguardia com el 324 Obre amb aquesta informació. S'esgoten els exemplars d'aquesta edició especial, a més a més també hi ha hagut diferents cues en molts quioscos per aconseguir-ho. Els estaliments francesos només permeten la compra d'un exemplar justament per persona, tenint en compte aquesta demanda massiva.
És la principal notícia que obre aquests digitals d'aquest matí. També el 324 parla d'aquest pacte d'estat PPSOE contra el jihadisme. Després l'Ara.cat ens obre amb una altra informació que és que la justícia europea aplana el camí a Draghi perquè tregui l'artilleria i compri massivament deute públic. Valida en principi el pla anticrisi que el Banc Central Europeu va fer el 2012 i que aixecava sospicàcies a Alemanya.
I també l'Ara.gat fa referència al que ens deies ara d'aquesta tirada de 3 milions d'exemplars, doncs sembla que augmenta la tirada a 5 milions. La venda d'aquest número es mantindrà durant dos mesos i els ingressos del primer milió de vendes aniran destinats íntegrament a la revista. Periodistes i clubs van denunciar el Barça davant la FIFA pel cas Masia, ho llegim a La Vanguardia, Blatter anirà a la relacció i el club no confia en un possible indult.
I després la dansa que s'associa al Barça, Seja Labert, analitza la qualitat del moviment de Messi, Iniesta o Puyol a l'espectacle futball, jugant una mica, per tant, amb aquest nom.
Són les notícies d'aquest matí. Tornem ara als diaris. Ens fixem en les imatges del dia. Andrea, cap on ens portes? Una de les imatges més destacades la trobem avui al periòdico. Els supervivents de l'atemptat a Charlie Hebdo emocionats ahir en aquesta roda de premsa que vam fer a París per presentar el nou número després de l'atemptat que, com comentaves, ja s'estava anent aquest matí.
Presentació emocionada, veiem a tots tres en portada del periòdic, amb un director i dos il·lustradors més. És la imatge més destacada del dia, aquesta emoció. I a l'avantguàrdia també veiem el primer ministre francès, Manuel Valls, emocionat, seguit de l'alcaldessa de París, Anna Hidalgo, en aquest funeral que es va fer ahir a la capital francesa.
en honor als policies que van morir en aquests atemptats de París de la setmana passada. Veiem a Manuel Valls darrere de François Hollande, el president de la República, i Valls aixugant-se les llàgrimes amb un mocador. Per tant, també l'emoció estava servida ahir en aquest funeral.
El diari Ara, vinculat amb aquesta qüestió, veiem també els tres il·lustradors de Charlie Hebdo que van presentar el nou número de la revista París. Els veiem amb una imatge petita i és aquesta la notícia més destacada en format fotogràfic. D'altra banda, el diari Ara, la imatge del dia, és el president de la Generalitat, Artur Mas. Llegim Mas demana confiança, ahir va fer balanç
de la gestió del govern el 2014 i va destacar que per primer cop comença a haver-hi indicis que s'estan sortint de la crisi econòmica i que Catalunya redueix l'atur a un ritme més elevat que Espanya. Veiem Artur Mas en portada de l'Ara en un moment de la seva intervenció. També veiem una imatge del president en portada de La Vanguardia.
I una última imatge, dues últimes imatges les trobem en portada de La Vanguardia. D'una banda, en clau cultural, veiem la façana marítima, veiem un museu que hi ha al port de Barcelona, llegim projectes per a la façana marítima de Barcelona. I per últim, a La Vanguardia veiem una imatge d'Irina Shaik, que és la nòvia de Cristiano Ronaldo, del futbolista, i la veiem en portada de La Vanguardia al costat de la pregunta on era Irina? Imagino que al dia de la Gala dels Globus d'Or, suposo.
D'on són les imatges del dia? Els globus d'or, no. Volia dir de la pilotadora. De la pilotadora. Exacte.
Ens fixem ara en el més llegit als digitals. El 324 és una persona que intenta travessar la frontera amb 94 iPhones enganxats al seu cos. Després en parlarem amb la notícia curiosa del dia. En segon lloc, Mahoma, portada al nou Charlie Hebdo. I el tercer és que tenen tres homes a la Cerdanya per cultivar marihuana.
Més notícies. El vídeo d'una nena de 4 anys que manté a ratlla 6 pitbulls, nou èxit viral, és el més vist a l'Ara.cat. El segon tema és un diari jueu ultra-ortodox que elimina les dones de la foto dels líders mundials a París. I en tercer lloc Mas es compromet a no fluixar amb el procés, tot i que l'acord amb Junqueras no arribi. Música
A l'avantguàrdia, el més vist, Franco Estaga confessa que va patir un càncer fa dos anys. En segon lloc, un pescador ugandès que mata el cocodrill gegant que va devorar la seva dona embarassada. Una història molt rocambolesca en clau de successos.
I el tercer tema més vist és, de fet, una entrevista de la Contra de la Vanguardia, però una que recupera. Entrant en aquest diari, la versió digital fa salir la maroteca i diu, us en recordeu d'aquesta Contra? Doncs una de les contres que va ensenyar ahir ha estat una de les notícies més vistes del digital, que és aquella en què un advocat ambientalista, Agustín Bocos, deia no us oblideu d'apagar el wifi a la nit. Música
En punt dos quarts d'onze, obrim ara pàgina internacional, Andrea. Cap on anem? Doncs parlem ara de Vladimir Putin i dels actes de parlar alliberament del camp de concentració d'Auschwitz, perquè sembla ser que el president rus no hi anirà, no existirà aquests actes. Llegim a La Vanguardia que fa 70 anys l'exèrcit de la Unió Soviètica col·laborava per alliberar Europa de l'amenaça nazi empenyent des de l'estat, des de l'est, perdó,
Després de patir la invasió en la pròpia pell i perdre 27 milions de vides, els soviètics van arribar fins a Berlín. És per això que el fet que el president rus Vladimir Putin no vagi d'aquí dues setmanes a Polònia per comemorar l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz és realment significatiu. Així ho confirmava ahir el seu portaveu, després que transcendís que Varsovia no ha enviat cap canvi d'invitació formal a Moscou. El cap de premsa del Kremlin va assenyalar ahir que l'agenda de Putin està massa carregada
I també ens diu a l'avantguàrdia que l'absència del líder rus es notarà més que la de qualsevol altre dirigent mundial, ja que va ser l'exèrcit roig el que va alliberar aquest lloc, escenari de la mort d'un milió i mig de persones, la majoria jueus. Sota el mandat d'Adolf Hitler es calcula que a l'Alemanya nasi van ser assassinats 6 milions de jueus. I sembla que, segons l'agència Reuters, l'absència del president Putin es deu a les tensions amb Occident pel conflicte d'Ucraïna.
És una de les notícies destacades en clau internacional avui als diaris. I ara parlem d'Itàlia, perquè el president de la República Italiana, Giorgio Napolitano, oficialitzarà avui la seva dimissió, ja anunciada en el seu discurs de cap d'any, després que culminés ahir el semestre de presidència italiana de la Unió Europea. El substituirà provisionalment en les seves funcions, tal com fixa la Constitució el president del Senat, l'exfiscal antimàfia Piero Grasso. Napolitano ara té 89 anys...
i ahir va rebre un homenatge espontani de la gent davant del Palau del Quirinal. Deia que estava molt content de tornar a casa. El seu successor, això sí, és una incògnita, de moment tenen aquest successor provisional, la d'escollir una assemblea especial que es podria reunir ja a finals d'aquest mes, composta per les dues cambres del Parlament i 58 delegats de les regions italianes.
Doncs és el que tenim avui més destacat en clau internacional. Tornem cap als diaris. Bé, agafem uns altres diaris ara perquè el que volem fer és parlar de les notícies esportives, que és el que ens diuen, per tant, els diaris l'abrims esportiva d'aquest matí.
Per exemple, l'esport diu fitxar a Messi és impossible, Madrid, City, United, Chelsea i PSG renuncien a una operació inviable, el traspàs total supera els 500 milions d'euros, qualsevol club del món incompliria el fair play financer, ni el jugador s'envolarà, ni el Barça rebaixaria el seu preu. De fet, Leo torna a parlar, vaig sortir per dir la veritat i aclarir falsedats.
L'esportiu diu que es fa valer, però parla de Neymar, que ja ha fet més gols que en tota la temporada passada i referma la seva condició de crac amb actitud i rendiment. Ha fet 17 gols.
I el Mundo Deportivo parla avui dels secrets de la pilota d'or. Cristiano es va limitar a seguir un guió amb crit inclòs mentre que Leo va improvisar. També hi va haver moments d'atenció. Di Maria i Florentino, per exemple, es van evitar. La gent de Cristiano ja treballa perquè Cristiano guanyi la propera pilota i que la gala va ser fluixa. Van haver de recórrer a una escola, fins i tot, per omplir la catifa vermella. És el que explica avui el Mundo Deportivo.
Sembla que Cristiano també li va dir a Messi que el seu fill parla d'ell. Parla, per tant, de Messi, el fill de Cristiano. El diari ja es titula Pilota d'Or Col·lectiva. Diu que la IFE, que tria el Real Madrid com a millor club del món de 2014, la plantilla va celebrar els premis entonant aquest siu, aquest cri d'estrany que va fer Cristiano Ronaldo.
I el Marc que diu Cros davant la remuntada. Adoro jugar al Bernabéu, va ser una gran dergència fitxada pel Madrid. Cros no juga sol, Cristiano no juga sol, l'important és l'equip, és el que diu referent a aquest partit que es juga demà dijous, encara falta. I d'aquí passem a les contraportades del dia.
Comencem per la del diari ara, l'article setmanal de Josep Ramoneda, titulat avui de fonamentalistes i de trifulgues. Diu Ramoneda, tot allò que és inefable és perillós perquè no és susceptible de ser discutit. Les religions es funden en anunciats que no són susceptibles de verificació. Dir que Déu existeix és una veritat que no es posa en dubte, una proposta que no s'examina, s'accepta o no s'accepta.
Aquesta és la base del fonamentalisme. El que està en la veritat inafable té dret a imposar-la els que estan en l'error. I d'aquest raonament es pot passar fàcilment a donar per bo qualsevol mètode per fer-ho. Per això, la democràcia necessita la laïcitat, l'acceptació del principi d'increença, és a dir, la possibilitat de qüestionar els prejudicis compartits.
Diu en aquest sentit que la cultura democràtica ens allibera de prejudicis, que tan fàcilment es converteixen en absoluts. I per últim, a la segona part de l'article, titulat Pujolisme, llegim. Es fan moltes especulacions, però la clau de les trifulgues d'aquests dies en el món sobiranista rau en una qüestió ben senzilla. Els números no surten. Falten vots, encara falta convèncer molta gent perquè unes eleccions permetin fer un salt qualitatiu en el camí de la independència. Artur Mas ha perdut la pressa, ha ideat la fórmula
Tots al voltant de mi, per si una mena de miraculosa bola de neu nacional pogués fer créixer les expectatives i per compartir riscos. De moment, el que ha aconseguit és la propagació de la desconfiança i acaba dient Ramoneda si Esquerra sempre ha tingut recel sobre les vertaderes intencions de Siu, ara la malfiança és mútua.
A La Vanguardia tenim una entrevista avui amb un historiador molt interessant que a título diu que no es pot viure contra els altres, Andrea. Doncs és l'historiador Keith Lowe, experta en la Segona Guerra Mundial. Parla de tot el que va comportar la Segona Guerra Mundial, d'episodis també molt desconeguts, jo crec.
Diu que la Segona Guerra Mundial, li diu l'Aima Sanchís, la Segona Guerra Mundial no es va acabar amb el suïcidi de Hitler. Ell respon, s'ha escrit moltíssim sobre aquesta guerra i el punt final sempre es posa amb la rendició alemanya, però el període que va de l'any 45 al 49 va ser tan atros com la guerra.
No existia cap estructura en la societat, ni policia, ni mitjans de comunicació, ni transport, ni escoles, ni carreteres practicables, ni sistemes d'abastament. Els ciutadans estaven femolecs i extenuats, les economies col·lapsades, no hi havia institucions ni nacionals ni locals, no existia cap tipus de barrera i la gent podia fer el que li donés la gana.
Diu que molta gent es va prendre la justícia per la seva mà, es torturaven les persones als carrers, eren penjades dels pals d'il·luminació. Per exemple, a França, uns 10.000 francesos van ser executats després de la guerra i a Itàlia, unes 15.000 persones. Asegura l'OU que hi va haver revenges terribles a tot arreu i també les dones van ser un col·lectiu que ho van passar especialment malament. Les dones van ser violades en massa durant la guerra i van patir moltíssim i van continuar patint després.
També ens diu que ens parla de l'odi envers els jueus que va comportar el nazisme. L'odi envers els jueus es remunta molt lluny en el temps. Els anys anteriors a la guerra simplement el van despertar i el van convertir en l'horror que tots coneixem. Després els jueus eren mal vistos en països ocupats com Polònia, Ungria, l'actual Ucraïna, la Unió de Republiques Socialistes Soviètiques i Txakoslovàquia. Una vegada diu, has obert la capsa de Pandora, ja no es pot tancar. Es va necessitar molt de temps per fer-ho. I acaba...
Entrevisten a Keith Lowe avui a la Contra de l'Avantguàrdia perquè ha inaugurat a Barcelona l'espai Humanitats al Palau Macaia de l'Obre Social a Caixa.
I al periòdico llegim que el far de Buda era com la nostra pròpia Torre Eiffel. Qui ens ho diu, Andrea? Doncs l'Antonio Cabezas, conegut com el nen del far, és l'únic supervivent de l'última família que va habitar el mític far de Buda, el Delta de l'Ebre. Diu, jo he nascut al costat del mar, té 91 anys, l'Antonio Cabezas. Concretament, vaig néixer al far de Punta Almina, a Ceuta. Més tard ens van traslladar al Panyal Vélez de la Gomera, en un clavament militar espanyol al nord d'Àfrica, on vaig aprendre a llegir i a escriure.
I l'any 35 vam arribar al far de l'illa de Buda, al Delta de l'Ebre. Diu, estava en un lloc aïllat, al qual només es podia accedir amb barca. Als matins el meu pare ens feia classe a la meva germana Manolita i a mi i després anàvem a pescar o a caçar. Teníem un hort amb unes cindries delicioses, cabres, gallines i ens fèiem un far de peix, angules, anques de granota i carn d'ànec. Un cop per setmana un barquer ens portava al TVO i Flash Gordon.
Diu que allà era molt feliç, diu... El far he passat els millors i també els pitjors anys de la meva vida perquè que un dia et treguin de llit i vegis com es crema casa teva, doncs la Gemma Tremolles en aquest moment li pregunta, doncs, què va passar? I ella explica que abans de la batalla de l'Ebre, l'oficial Enrique Lister, de l'estat major republicà, va ordenar destruir el far perquè no caigués en mans nacionals. El 21 d'abril de l'any 38 hi van calar foc i hi havia tanta fusta que al cap de quatre dies ningú podia acostar-s'hi de la calor que desprenia.
Però el far va aguantar i després li van posar una càrrega de dinamita i ni així van aconseguir enderrocar-lo. Diu que va ser el mar l'únic que ho va poder fer. Diu que el mar va agafar el que era seu. El far es va enfonsar durant un temporal l'any 53. Hi ha gent que assegura que va sentir el soroll de l'estructura que pesava 187 tones precipitant-se al mar. Avui dia el far està a 4 quilòmetres de la costa, enfonsat a 10 metres de profunditat. Déu-n'hi-do. Doncs una bona història que tenim també avui al periòdico.
És bon dia de contres, Andrea, eh?
I el que fem ara és parlar de la notícia curiosa del dia i ja l'hem avançat perquè és la més llegida del 324. És aquest home que intenta travessar la frontera amb 94 iPhones enganxats al cos. Sí, l'han detingut les autoritats xineses perquè es tractava de traficar amb aquests iPhones de contraband que s'havia enganxat al seu cos. Semblava un Iron Man, exacte. Sembla que si veus la fotografia a les xarxes socials te'l donaràs també...
perquè és la riota, realment. El que passa, clar, és a dir, porta tots aquests iPhones enganxats, però evidentment duia roba sobre aquest cos. Però un cop li treuen el jersei i ho veus, és bastant increïble la imatge. Sí, sí, sí, és un home que va intentar creuar la frontera entre Hong Kong i la Xina amb aquests 94...
iPhones, models 6 i 5S, enganxats al cos i a les cames amb plàstic i cinta adhesiva. És el que explica el diari South China Morning Post. El presumpte contrabandista va ser detingut al pas fronterer de Futian després que els agents veiessen que caminava amb dificultat. El van escorcollar i van trobar prop de 100 mòbils sobre la roba col·locats com si formessin part d'una armadura directament.
Els investigadors calculen que aquest butí de comissat pujava a uns 300.000 yuanes, que serien uns 43.300 euros, poca broma, tot i que encara no se sap si el que volia era revendre'ls o si volia fer-ne alguna altra cosa.
Què has de fer amb prop de seu mòbil? Hong Kong forma part de la Xina des del 97, però són independents econòmicament i comercialment es manté també la frontera entre dos territoris. Llavors sembla que els iPhones, els iPads o altres productes d'Apple són una mica més econòmics i avançats a Hong Kong que la Xina i per tant un dels productes estrella pel contrabande. Una mica arriscat portar-ne tants. Home, sí.
Segur que va trigar el seu a posar-se tots aquests anys per ser enganxats. Segur que sí. M'imagino que no estaria sol preparant tot aquest assalt. Ha de ser una mica ridícul. Tot plegat. És una de les notícies del dia, la notícia curiós, en aquest cas, per acabar aquest repàs que fem amb l'Andrea. Gràcies. Que vagi bé, Carme. I que vagi bé. Bon dia.
Un minut i tres quarts d'onze, punts culturals d'aquest matí. Us expliquem, per exemple, ho hem comentat a primera hora, que Seja la Verda analitza la qualitat de més i ni està a Puyol en un espectacle que es diu Futball, per tant, en relació de dansa i futbol.
Més coses, la seu científica del Museu de Ciències Naturals es traslladarà al fòrum. Barcelona dona el vistiplau, el solar proposat per la Generalitat, que apagaria el nou edifici. L'operació alliberarà el castell dels Tres Dragons a la ciutadella. Woody Allen, que escriurà i dirigirà una sèrie de televisió. El director assumeix el projecte d'una primera temporada pel servei online d'Amazon.
David Fincher i Ben Affleck rodaran una nova versió del clàssic de Hitchcock, Estranja en un tren. L'autora del guió de Perdida, l'anterior film del cineasta i actor, estan negociacions per escriure l'actualització de la pel·lícula. Girona inaugura la biblioteca més gran, que ha costat 15 milions i mig, s'ha obert amb 9 mesos de retard per desavinences amb el ministre Bertsch.
L'Orfeo català vol modificar els estatuts per aconseguir una gestió més àgil i moderna. La proposta serà efectiva si l'aprova l'Assemblea Extraordinària de Socis, que es farà el dia 10 de febrer. I Joan Miquel Olivec actuarà al Vida Festival. El cantant exlíder d'Antoni Afon publicarà un nou disc en solitari aquest mes d'abril.
Són aquests els apunts culturals d'aquest matí. De seguida parlem del temps.
Passen dos minuts de tres quarts d'onze, aquesta hora saludem el Carles Hernández i Rius per parlar del temps. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Parlem del temps, avui que fa sol, fa una mica de fred aquest matí, no? Perquè jo he sentit a primera hora que no feia gens de fred i no sé què, i he pensat que no està malament tampoc. Bueno, són 12 graus, aviam. No estem tenint un hivern de freds rigorós, sí que quan acabem aquest espai parlarem de possibilitat de freds rigorosos la setmana vinent,
però de moment és un hivern normal, i llavors com que estem on estem, vivim on vivim, i tenim la proximitat del mar, i no és un mar excessivament fred, doncs els hiverns a Sant Just no és que siguin allò espectaculars, hi ha moments puntuals a la història, que tot just fa uns dies celebravem els 20 anys, 20? De quin? 30 anys d'una nevada espectacular, que jo la recordo molt jovenet,
que va coincidir fins i tot que les primeres volves de neu caien justament amb la cavalcada de Reis, que ens vam aixecar en un dia de Reis amb força neu i que podies jugar pels carrers del poble en aquelles èpoques, ara jo ja parlo així d'aquelles èpoques que passava un cotxe cada 20 minuts i que podies fer el burro pels carrers. Recordo jugar pel carrer Creu i pel carrer, sobretot el carrer Monistrol, que era un carrer molt menys transitat, que va caure un bon to perquè era més d'un pam de neu i els nens podíem jugar, estem parlant de 15-16 anys, o sigui, nens una mica grans, però podíem fer una mica el burro
amb la neu i va ser una nevada i una fredurada bastant important va ser no només el propi dia 6 que ens vam despertar perquè va ser la nit de Reis com si diguéssim i després el dia següent també el dia 7 que ens vam aixecar amb una bona tongada de neu durant tot el dia de Reis va estar nevant
I després el fred va ser molt intens durant bastantes jornades, o sigui que entre el 7 i el 10 de gener, parlem de l'any 85, doncs van haver uns quants dies de fred rigorós i fins i tot ara faria riure, no? Però es van suspendre classes pel fred. Ah, sí? Perquè no donava prou de si les calefaccions d'aquella època ja els nens estaven navigats o havia fallat les canonades d'aigua perquè s'havien glaçat...
i es van sostener fins i tot algunes classes. No a Sant Jús, però sí que en alguns punts de Catalunya i a Sant Jús va ser uns dies de molt fred. Això seria fred rigorós. Nosaltres el que tenim ara a Sant Jús és un fred normal, que jugues allò amb els 4 o 5 graus de mínima, que avui no han estat així, i també amb màxims al voltant d'entre els 10 i els 12 graus, que seria un fred, podríem dir això que diem, normal, per un mes de gener. Què ens arriba? Doncs avui ens arriba un front, ens està creuant un front. Sí, no el veiem, eh? No es veu per enlloc. Mires el cel i està ben serè i ben maco.
és un front que arribava molt desgastat, que arribava molt
amb molt poca intensitat, és un primer pas a la retirada de l'anticicló, aquesta és una de les bones notícies, podríem dir, pels que ens agrada la meteorologia, una miqueta més de moviment, que tampoc no està de més, doncs ja ens està bé que ens arribi aquest front. La pressió atmosfèrica, recordem que començàvem setmana a 1042 hectopascals, la tenim a 1027, això són altes pressions, i això vol dir que aquest front ha intentat passar, l'anticicló s'ha retirat una miqueta cap a les Açores, cap a Canàries,
i ara estem més oberts a diferents fronts i altres aires i una situació una mica diferent de la que teníem amb aquell anticicloi que no passava res. Llavors avui ens ha creuat un front, és un front molt esquifit, que no creiem ni que hagi donat precipitacions al Pirineu, potser el de llei d'alguna de Feble, però el que sí que està fent és fer baixar les temperatures per un cantó. Avui la mínima ha estat d'11 graus. Probablement d'aquí uns quants dies parlarem que 11 graus pugui ser com a molt la màxima i sent molt positius.
Aquesta mínima ha estat resultant d'aquest front que ha creuat, que ha tapat el cel durant la nit i no ha permès que pogués baixar la temperatura, però ara hem d'estar atents al termòmetre, perquè a les 3 de la matinada arribàvem a 13 graus, o sigui, que ens ha pujat, la mínima ha estat una mica més aviat, que ha estat cap a les 11 del matí, però ara estem amb 12 graus, o sigui, que xoca una miqueta el joc que estem tenint, o sigui...
torno a repetir, a les 12 de la nit teníem 10 graus, a les 3 de la matinada se'ns ha fotut a 13 graus el termòmetre, i ara, en comptes d'anar pujant per la presència del sol, està baixant. Què està passant? Està entrant vent del nord. Després del front aquest, el que notarem nosaltres és una entrada bastant marcada de nord. Es notarà més als dos extrems del país, com és habitual, que ja el vent serà una mica més destacat, però ja començarem a notar que aquest vent del nord és un aire més fresc, un aire que es renova, i això provocarà que tinguem una situació de més fresqueta.
Quan ho començarem a notar, aquesta tarda, quan se'n vagi el sol, les temperatures baixaran una miqueta més que no pas en dies anteriors. Ja podem estar en valors per sota dels 10 graus, que està a la mínima d'avui, i quan ens n'anem a dormir probablement estiguem per sota dels 6 o els 7 graus. Demà ens aixecarem amb un dia de fred normal, al voltant dels 4 o 5 graus, que és una temperatura més normal, no tan càlida com els últims dies.
i de cara al dia de demà serà un dia d'impàs. O sigui, avui parlarem de tranquil·litat, demà serà un dia d'impàs, un dia... Serà com avui, doncs. Sí, farà solet i estem a l'espera d'un altre front. O sigui que demà dijous, entre els dos fronts, doncs tindrem un dia de tranquil·litat, de temperatures que al migdia poden enfilar-se als 12 o 13 graus, que també és un valor normal, però les mínimes continuen sent fredes. A partir de la nit de dijous...
Arriba un front, aquest sí que és una miqueta més actiu, aquest sí que el notarem. I ens aixecarem ja amb un divendres força tapat, completament tapat, amb un ambient força més fred, perquè de nit les temperatures hauran baixat, l'ambient ja serà una miqueta més frescot, i el divendres serà un dia gris, tapat. Els mapes ens indiquen que entre les 12 i les 6 de la tarda ens podria fins i tot caure alguna precipitació. Sempre parlem de situacions de pluja feble, però podria caure alguna coseta al migdia. O sigui, que tinguem en compte que el divendres al migdia ens podria plorar una mica a Sant Just.
I de cara a la nit, a la tarda podríem tenir una pausa, però a la nit es podria reactivar una miqueta i potser la pluja és una miqueta més intensa, la nit de divendres a dissabte. Un cop ens hagi passat el divendres, durant la matinada tindrem encara una certa variabilitat, amb temperatures baixes, realment divendres serà un dia que es notarà...
La baixada. El dissabte serà un dia variable, encara al matí, amb una certa inestabilitat, encara amb alguns núvols, però sense precipitació. I a mesura que vagi avançant el dissabte, el sol anirà guanyant terreny. O sigui, serà un dissabte que començarem amb núvols, però... Però s'arreglarà, eh? S'arreglarà. Però no us espereu un dissabte de trenceta, de mànigues de camisa... És un dissabte que sí que al migdia podria arribar el sol, però farà fred. L'ambient serà de 8-9 graus, fins i tot...
després del front de divendres es generarà una miqueta de vent, i el vent sempre se veu que en pipa una miqueta i dona més sensació de fred, i sobretot a Sant Jús, que tenim la humitat del mar molt a prop, i de cara al diumenge parlaríem de sol, o sigui que de tranquil·litat, ja amb unes temperatures normalitzades i baixes, i fins i tot de nit, la nit de divendres a dissabte, la de dissabte a diumenge, la de diumenge a dilluns seran nits fredes de valors baixos, de dos, tres, potser arribem a fer el rècord del 2015, aviam si tenim sort.
I aquest fred es queda amb nosaltres, això ja és llarg termini, setmana vinent, que és amb el que volíem acabar, i arriben precipitacions de cara al dimecres. Llavors... D'aquí una setmana, per això. Sí, fred rigorós, dilluns, dimarts, precipitacions dimecres, potser dimecres, no, Sant Just no, però sí que podria nevar fora del Pirineu el dimecres en alguns punts de Catalunya.
Estem mirant encara l'activitat que pugui tenir aquest front, però allà on hi hagi precipitació fora del Pirineu, a cotes una miqueta elevades que encara no podem dir on, doncs podria arribar la neu. O sigui, no ens seria d'estranyar que cap a Manresa pogués caure algun floc de neu, o cap a l'interior de la plana de vi pogués caure algun floc de neu, i ja ho veurem. Però si el fred continua sent rigorós i ens arriben precipitacions dimecres, poder veiem la primera enfarinada fora del Pirineu a Catalunya.
Doncs en estarem pendents de tot plegat, en estarem al cas. Carles, moltes gràcies. Molt bé. Que vagi bé i fins ara. Fins ara mateix.
5 minuts i arribem a un punt a les 11 del matí, moment en què connectarem amb el butlletí informatiu de Catalunya Ràdio. També ens posarem el dia de l'actualitat Sant Justenca amb el butlletí dels Sant Just Notícies. Tornarem després, parlarem d'un musical innominable, aquesta paròdia dels llibres del Marc Harry Potter que porta la companyia Visar Musicals aquest divendres a la Sala Gran de l'Ateneu. Ho farem tot plegat després de les notícies, de la publicitat després de les notícies.
I a les notícies hi arribarem amb una mica de música.
Avui ho farem amb els Vampire Weekend, que sembla que podrien treure un nou disc aquest 2015, de moment, però ens quedem amb un dels temes del seu últim disc, que és el que van treure ara fa tres anys, es titula Modern Vampires of the City, tenen temes com aquest. Mornings come, you watch the red sunrise.
No one's gonna watch you as you go From a house you didn't build and can't control
So listen. So listen.
So listen, oh man So listen, oh man Don't wait Don't wait Don't wait So keep that list of your thinking mind Don't forget the rich ones who were kind
Oh, you ought to spare your face the razor, because no one's going to spare the time for you. Why don't you spare the world a traitor, take your widget back and leave before you lose?
The sun's coming out Coverground Coverground And if you find some love for these clowns Turn around Turn around We have a sleep on the floor of our high school gym Thinking of you and wondering if anyone else could begin
Listen, don't wait. Don't wait. So listen, don't wait. So listen, don't wait. Don't wait for me.
L'àrea musical. Bon dia, us informa Neus Bonet.
Augmenta de 3 a 5 milions d'exemplars el tiratge del primer número del Charlie Hebdo des dels atemptats de París. El setmanari satíric amb una caricatura de Mahoma a la portada s'ha esgotat amb poca estona els quioscos francesos. D'altra banda, han detingut el polèmic humorista francès Yedoné per apologia del terrorisme, conegut per les declaracions i bromes antisemites després dels atemptats. Va dir al Facebook que se sentia com Charlie Colibali, un dels terroristes de les accions d'ara fa una setmana.
Notícies breus, Marriera. Comissions Obreres confia a tancar un acord sobre salaris amb la patronal abans que s'acabi aquest mes de gener. Si no, serà massa tard. Avisa el seu líder, Ignacio Fernández Touxo. Madrid, Xell Feixes. Bon dia. La patronal s'ha limitat a indicar que estan negociant amb els sindicats, però Touxo parteix de la base innegociable que els sous han de créixer. Yo no soy partidario de establecer una cifra de crecimiento de los salarios. Sí una garantía de que los salarios van a crecer.
y que la determinación concreta se realice en cada uno de los sectores y en las empresas. Txell Feixes, Catalunya, Ràdio Madrid. Els investigadors han començat avui a analitzar el contingut de les dues caixes negres de l'avió d'Era Asia que es va estaballar fa dues setmanes al mar de Java. Els dos dispositius van arribar ahir a la nit a Jakarta, la capital indonèsia, i s'espera que les dades que contenen puguin aclarir les causes de l'accident en el qual van morir les 162 persones que hi viatjaven a bord.
Baixen els impagaments als comerços catalans. El novembre de l'any passat es van tornar a Catalunya un 1,9% dels rebuts que s'havien de pagar en les compres a termini. En diners són més de 64 milions d'euros, segons dades de l'Institut d'Estadística. Comparat amb el mateix període de l'any 2013, representa una caiguda del 30%, un percentatge lleugerament superior al de la mitjana estatal.
El Japó ha aprovat el pressupost militar més gran de la història per fer front al paper cada vegada més important de la Xina. El govern nipó ha donat llum verd a destinar 36.000 milions d'euros cada any a defensa, xifra que representa un augment del 2%. L'increment del pressupost va lligat sobretot...
a la compra de més avions, drons i terrenys a l'arxipèl·leg de Mami, al sud del país, per desplegar-hi soldats. El Japó i la Xina mantenen des de fa temps disputes territorials, sobretot per les illes Senkaku, administrades per Tòquio però reclamades per Pequín. Des que el conservador nipò Shinsu Abe va arribar al poder el 2012, el pressupost de defensa ha anat augmentant cada any.
Primera reunió del ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, amb els responsables de salut de les comunitats per abordar el tractament dels malalts amb hepatitis C. També hi ha sobre la taula acordar un protocol comú per l'actuació sanitària davant la mutilació femenina. Madrid, Àngels Lafuente. Bon dia.
Un protocol a nivell de tot l'Estat que preveu la participació dels serveis socials per combatre l'ablació de nenes de famílies d'origen estranger residents a Espanya. Un sistema de prevenció de la mutilació femenina que a Catalunya funciona des del 2001. D'altra banda, la reunió d'avui està previst que els responsables autonòmics aportin el registre genètic, el grau de fibrosi dels pacients amb hepatitis C i els centres i les unitats especialitzades amb l'objectiu de saber exactament quants malalts hi ha, la seva situació clínica i de quins recursos es disposa.
Àngels Lafuente, Catalunya Ràdio, Madrid. Esports, Josep Antona, Isa. Ara a les 11 el Barça s'entrena, després Lluís Enrique farà la roda de premsa previ al partit de Copa Elx. A l'anada 5 a 0 pel Barça. Avui jugant Sevilla-Granada, 2-1 pel Sevilla, Atlètic-Celta, 4-2 pels de Bilbao.
Getafe-Almeria 1-1 el primer partit i Reial Societat-Vilarreal 0-1 pels gruguets a l'anada. Ahir es van classificar per quarts l'Espanyol i el Màlaga. El Dakar etapa entre Calama i Salta. Coma defensa el lideratge en motos amb 5 minuts i mig d'avantatge sobre el portuguès Gonsalves. En futbol s'ha l'avui semifinals a nada de Copa.
Marfil Santa Coloma, Pozo Múrcia i Inter Movistar Barça. En hoquet patins, avançat de Lliga, Mataró Liceo. A la Champions de Baterpolo, aquesta tarda, Radniki de Sèrbia, Atlètic Barceloneta. En tenis, Albert Ramos ha passat a la tercera ronda del torneig d'Oklan, Nova Zelanda, però Tomi Robredo ha renunciat a jugar per lesió. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea Bueno. El jutge Santiago Vidal conduirà divendres al vespre una tertúlia a l'Ateneu. Vidal és magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona, membre de Jutges per la Democràcia i lidera un grup de treball que redacte un esborrany per a una futura Constitució catalana. El jutge parlarà divendres dels set paquets capitals a la justícia a Catalunya, present i futur.
Vidal també parlarà de les mancances de l'exercici de la justícia des de la transició i algunes propostes necessàries de cara al bon funcionament de la justícia a la Catalunya del futur. El magistrat conduirà aquesta tertúlia divendres a les 8 del vespre a la sala Piquet de la Taneu i l'organitza el grup de tertúlies de l'entitat.
El col·lectiu Artejust fa una crida als santjustencs i santjustenques vinculats amb el món artístic per crear una exposició al mes d'abril. Es tracta d'un projecte que pretén omplir tots els espais i parets a Can Ginestar amb obres de persones del poble vinculades amb el món de la música, la fotografia, la poesia...
i les arts plàstiques i visuals. Es preveu que l'exposició s'instal·li a Can Ginestat el 16 d'abril al 31 de maig i tindrà com a tema principal la natura com a font d'inspiració artística. Les propostes s'han d'enviar abans el 20 de febrer a l'adreça de correu artajust2.es si poden presentar un màxim de 3 obres per persona.
I acabem recordant buscar la poetessa Sònia Moll i la pianista i compositora Sant Justenca Clarapella protagonitzaran un tast literari a l'Ateneu aquest dissabte. És el primer recital literari que organitza aquest any l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu i, a més, anirà acompanyat d'un vi o cervesa artesana. Tot plegat començarà a dos quarts de vuit del vespre, com dèiem, dissabte, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Ara passen 11 minuts de les 11. Aquesta setmana s'estrena a Sant Jus l'obra Un musical innominable, una paròdida dels llibres del mac Harry Potter. La companyia Wizard Musicals portarà sobre l'escenari de la Sala Gran de la Taneu aquest espectacle divendres i diumenge. I avui al Just a la Fusta tenim alguns dels responsables d'aquest musical. Tenim la directora Marina Schiafino, també a l'Alba Grau, productora i actriu, i els actors Marc Caballero i Laura Ibars. Bon dia a tots quatre, què tal?
Per parlar una mica d'aquest musical, un musical que hem dit que fa una paròdia, per tant, dels llibres de Harry Potter. No sé si llavors els amants d'aquesta saga, que n'hi ha molts, els agrada o no els agrada. Com s'ho prenen en altres casos que ho hagueu vist?
Els hi apassiona, els hi agrada molt. Sí, també. Per tant, no s'ho prenen com una burla, no? No, que va. A les seves històries. És un món d'amor. Pensa que està fet des de... O sigui, més friquís que nosaltres de Harry Potter, no hi ha ningú. Va, per tant, està fet amb aquesta intenció, ja. Exacte, exacte. Està fet des del cariny i des del respecte, sempre. Vull dir, mai ofendríem a ningú, ni a cap seguidor, ni res. Ens l'estimem molt l'obra i el que volem és riure una mica amb tothom. I hi ha coses de tots els llibres, pràcticament?
Sí, en realitat, sí. És com si fos una línia que passés per tots els set llibres, per totes les trames, i llavors agafa un fil conductor que agafa des del principi, des del primer, fins a l'últim. Agafa coses de tots.
I aquest fil conductor és una cosa que us heu inventat o és alguna cosa que ja es troba en els llibres? Es troba en els llibres. O sigui, se segueix molt la història de la pedra filosofal, però al final, és que no volem fer spoilers, però engloba altres parts d'altres llibres. O sigui, petites referències, no? Com surt la idea de fer un musical d'aquesta mena? Com se'ls va acudir? Bé, bueno, Wizard Musicals és una companyia...
relativament nova, portem des del 2011 fent espectacles, i no n'havíem fet mai cap de nova creació, per dir-ho d'alguna manera. Aleshores, Wizards som jo i el meu company, que és l'Adrià Corral, aleshores ell va tenir la idea, ell avui no pot estar aquí, però...
Però va ser cosa seva, m'ho va proposar un dia i em va dir, Alba, he decidit que farem un musical per odiar en Harry Potter. I li vaig dir, em sembla meravellós. Ens hi vam posar, vam cridar a la Marina i de seguida vam tenir el guió enllestit, cançons fetes i vam fer el convocacàsting.
Clar, perquè a més a més és en format musical, vull dir que a més a més d'escena paròdia té l'ingredient aquest extra que és un musical. Ho ha complicat el fet que sigui un musical o al contrari, ho posa una mica més fàcil?
Ostres, jo crec que per nosaltres, que som tots, venim tots de formació del teatre musical, a nosaltres és més fàcil, perquè en realitat és el que més ens agrada. I també perquè és una clau, és molt més fàcil explicar... Per nosaltres, com a mínim, és molt més fàcil explicar històries a través de la cançó, a través de la música, perquè ajuda molt a posar-te molt ràpid en situació. Amb quatre acords, ja saps si aquella persona està trista, està contenta, és molt fàcil expressar a través de la música. Clar.
Per tant, suposo que hi ha moltes, moltes cançons en aquesta obra, o no? N'hi ha 17? Deu-n'hi-do. Entre 15 i 17. Entre 15 i 17, no? Déu-n'hi-do. No està malament. Quant dura en total l'espectacle? Dos hores i mitja, més o menys. Perfecte. És a dir, que també deu ser cansat per a vosaltres, no? Pels actors. Això és. Però com almenys ser una comèdia i tal, tu mateix et rius i llavors se't fa més... més a mi, no? Bé, de vegades jo no sé. Més a mi.
Quanta estona portem aquí quan ja portem dues hores? Dic, ostres, quina escena toca, és que ja no sé, porto tanta estona entrant i sortint. Clar, els tres protagonistes, pobrets, bueno, pobrets, a veure, entre cometes, pobrets, estan tota l'estona en escena, vull dir que ells són els que tenen el pes de l'obra, girem el torcer, i clar...
Estan tota l'estona. Clar, de fet, aquí tenim alguns dels actors, com dèiem, que sou feu de Draco Hermione i el professor Quirrell, no? Exacte. Tinc ben apuntat. Sí, sí. I, per tant, en total, quants actors sou per això? O sigui, fins a quants personatges hi ha?
Som 15 actors dalt de l'escenari. Els personatges n'hi ha. Això suposo que alguns rebeteixen, no? De fet, excepte els sis protagonistes, que són els tres, el Harry, el Ron Hermione, el Voldemort, el Quirrell, el Draco i la Ginny, excepte aquests, la resta d'actors tots fan un mínim de tres personatges. Mínim.
Sí, que surten molts personatges. Sí, havíem d'englobar tots els personatges que apareixen realment a la saga i tot i així no apareixen tots ni molt menys. Com deien abans, amb el fil aquest conductor que hem trobat no es necessiten tots els personatges sinó que portem l'espectacle des del començament fins al final amb els mateixos personatges que són uns quants però...
Però no són tants com apareixen els llibres, però clar, igualment, que hagi vist les pel·lícules sabrà que hi ha molts personatges. I a l'hora de dirigir-ho, Marina, ha estat difícil que hi hagi tants personatges que vagi del primer, que surtin coses de tants llibres, com t'ho has plantejat?
Va ser una mica un atraco per part de l'Alba i de l'Adri quan ho vam venir a proposar perquè jo tinc formació d'actriu però com a directora no vull dirigir mai res, el primer que dirigeixo i va ser una mica de por de tenir 15 persones sota la meva ala, va fer una miqueta de por. Però bueno, sobretot quan t'hi poses també no és tant pensar, o sigui, jo intento no pensar en un global sinó no pensar escena per escena. En aquesta escena qui surten? Aquest, aquest i aquest. Vale, doncs vinga, anem a treballar amb això. A la pròxima escena surten uns altres que resulta que és el mateix actor però està fent un altre personatge. Bueno...
Ja ho pensareu quan arribem a la següent escena, perquè si m'ho intento mirar tot com un bloc de dues hores, em moro. Quant de temps ho heu preparat? Perquè ja l'heu estrenat a Barcelona, eh? Van començar els assajos a l'abril, potser? Sí, l'abril no està. L'abril va ser el càsting. El càsting va ser final de març. Això sí, març-abril va ser el càsting, el juny vam començar assajar...
Vam parar a l'agost, vam fer vacances a l'agost, i a l'octubre vam estrenar, és a dir, junts, juliol, setembre, octubre, quatre mesos. Que tampoc és tant de temps, no? Suposo, o sí? És el normal per un musical d'aquestes característiques. Devent de les hores i això, sí, sí, clar, potser una obra de text d'una hora i mitja, en dos mesos hi ha gent que hi ha la prop musical, que has de fer les cançons, les coreografies, molta gent necessita molt de temps, sí, sí.
I va anar bé l'estrena, per això, a Barcelona. No esteu contents? Sí, vam tenir 1.200 persones, vam venir a veure-ho. 1.200 espectadors en quatre funcions i nosaltres vam sortir molt contents. I per sort, i pels comentaris de Facebook, Twitter, aquestes coses, el públic també va sortir molt content. A la gent que no li agrada Harry Potter li pot agradar? O a la gent que no ho coneix, que diguis que jo m'agraden els musicals, que no sé res de Harry Potter. Pot entrar també en l'obra, creieu?
Jo crec que sí que hi ha alguns punts a l'obra que si ets fan de Harry Potter els entendràs millor. Riuràs més. Home, també està bé que tinguin algun gag. Per exemple, nosaltres coneixem de gent que ha vingut a veure que no era fan de Harry Potter, que no s'ho havia llegit ni no havia mirat les pel·lis. La meva àvia. I li va agradar, eh? Exacte. La història en general s'entén perquè és molt senzilla. Vull dir, sí que passen moltes coses perquè amb dues a les mitjans havíem de posar set llibres...
Però s'explica d'una manera molt senzilla perquè al ser una comèdia és tot molt així. Però clar, sí que és veritat que moltes bromes la gent que no ho coneix es deu cada cop perquè riuen, no? No, però en general jo crec que és una comèdia que per si mateixa és una comèdia, vull dir, tampoc el que siguis fan de Harry Potter per veure... Per depèn de quines situacions que et facin riure, vull dir, les situacions són molt comunes, són dos personatges que entren en un conflicte i que es resulten de forma còmica, que a més aquests personatges es diuen Harry Potter i Ron Weasley, bé, doncs sí, però
és a dir que pels fans de Harry Potter té tot aquest plus perquè hi ha tot aquest bagatge i pots trobar moltes més coses no sé si algú us ha dit això no és així o això no m'ha agradat algú que sigui fan crítiques d'aquestes de la gent que té una obsessió gairebé potser amb Harry Potter
No, no. Que jo recordi, el que són fans de Harry Potter surten contents. Sí que de vegades hi ha això que comentava el Marc, d'algú que no és superfan, que no s'ha llegit els llibres, que diu, hòstia, doncs això...
Això no ho sé per què ha rigut la gent, no ho he entès, però és normal. Fem gags pels friquis, evidentment. Friquis com nosaltres, vull dir. O sigui, friquis, però com a paraula positiva i amb amor. Friquis amb amor, amb tot l'amor del món. Però clar, nosaltres defensem en tot moment que només amb que sàpigues qui és en Harry Potter, vull dir, és un mag que viu a Hogwarts, punt. I està, no cal saber més per poder venir a entendre l'espectacle i riure una estona. Exacte.
La presenteu aquí a Sant Just divendres i diumenge i després heu comentat que també feu força gira, aneu a diferents municipis també. O sigui que esteu portant-la per bastants llocs. Suposo que esteu contents, no? Sí, sí. La nostra intenció és ara poder fer una gira així...
maca, completa, que puguem anar una mica pertot arreu, perquè la gent que no ens va poder veure a Barcelona per tema de distàncies, doncs, tard o d'hora estiguem a prop de la seva llar i puguem venir-nos a veure. Veu estrenar-la a la tardor, no? A Barcelona, veieu? Sí, a finals? No, el 10, 11 i 12 d'octubre.
i ara és la segona vegada per entendre'ns és aquesta és a dir que fa també uns quants mesos i entre l'estrena i ara costa després doncs tornar a assajar sense tenir en compte doncs el que va passar o com és aquest període de tres mesos que suposo que deu ser una mica diferent també senyora directora molt malament tots ho han fet molt malament s'han relaxat no? és una obra d'aquestes que com a totes les obres quan ja te la saps
ja te la saps, ja ho tens com gravat en el teu codi genètic. Aleshores, quan estàs a casa teva i intentes pensar en una rèplica, dius com era això? Per un moment que et poses amb el company i el company et diu la d'això, ja et torna, ja et torna tot. I potser sí que el primer dia, pobrets, estaven una mica encara, una mica de vacances encara, però aquesta última setmana hem fet una mica d'apretada, estem assajant cada dia i els hi surt esplèndid. Bueno, ho fan molt bé.
I el ritme es recupera ràpid. Segur que sí. Per tant, és una companyia abans que ens comentaves que va néixer el 2011, que és per tant relativament jove. Ara esteu, suposo, centrats del tot en Harry Potter, però teniu altres projectes en ment o penseu que hi ha alguna altra cosa?
Pensem en coses, pensem en coses, però de moment no... Tindrem la boqueta tancada. De moment... Pensem en coses, ho deixem aquí. Perfecte. No, i aneu fent, perquè, com dèiem, actueu aquestes setmanes en just, però després teniu aquestes altres obres programades. Us heu passat bé també com a actors, preparant-ho, no només fent-ho, sinó preparant-ho? Moltíssim. Molt, molt, molt. Molt divertit.
fora de lo normal, massa divertit a vegades, la Marina a vegades s'ha de posar borde perquè ha de dir sisplau, per favor, prou de fer broma perquè és que clar, com que dins del mateix espectacle hi ha moltes bromes, sense voler tant en vas, tant en vas, tant vas a fer més bromes, més bromes, més bromes i fas les que no estan a l'espectacle i la cosa no funciona. Acabarà durant cinc hores al final. Per tant, és el mateix text el que també ens feia que us ho passéssiu bé. I tant.
el mateix text, 15-17 cançons, suposo que, pràcticament, per tant, és un musical dels que durant tota l'estona gairebé s'està cantant, no? M'imagino? No, eh? No. No ho creguis. Hi ha bastant de text. Hi ha bastant de text. Sí, sí. Perquè hi ha cançons que són molt curtetes, però de text n'hi ha part d'una i per vendre. Perfecte.
i llavors en un musical d'aquest tipus que és més difícil la part en què heu de concentrar-vos a cantar la part en què llavors de cop heu de fer text o justament la combinació de les dues coses això que cadascun crec que deu tenir la seva preferència jo crec que depèn de la persona potser hi ha alguns que se'ls dona millor posar per text i altres que amb les cançons jo per exemple em sento més còmode amb les cançons jo també així en principi de primer moment potser
Jo he de dir que amb el Draco, que ha sigut un personatge que qui ho vingui a veure ja ho veurà, que és un personatge molt especial, amb unes cometes molt grosses. Bé, és un personatge curiós. I sí, per començar, jo soc una noia i el Draco Malfoy és el malo de la pel·lícula, és un noi. I bé, ha estat tota una aventura fer aquest personatge. I jo també soc actriu de musical, sempre...
M'atreviria a dir que sempre he estat més còmode amb les cançons que amb el text, però el Draco, que és així d'especial, té unes escenes de text molt divertides i m'enriqueixen més com a actriu que no pas les cançons. Per tant, aquest cop he de dir que amb les escenes de text m'ho passo millor. I tu, Marina, t'ho has passat bé també dirigint-los en tot aquest espectacle?
És el que dèiem abans l'Alba, que a vegades he tingut una mica ganes de matar-los quan es posaven a arribar, però no, són una companyia que la veritat és que és un gust treballar amb ells perquè es porten molt bé, treballen molt ràpid, els costa molt poc agafar dinàmiques per enriquir, escenes que a vegades jo venia amb una idea de mira això, fem-ho així, fem-ho això, tal, i ells plantejaven alguna cosa que finalment realment acabava sent millor que el que jo havia plantejat i escolta, ha sigut un gust, vull dir, tenir gent tan proactiva és molt...
I sota Barcelona, com a companyia esteu ubicats a Barcelona. Sí, la companyia va néixer a Sabadell, que és d'on som jo i l'Adrià Corral. Vam començar a preparar les primeres cosetes que vam fer a Sabadell, però de seguida que vam començar a tenir espectacles ben muntats i que els volíem estrenar, ja vam estrenar a Barcelona, tot el que hem fet ha nascut a Barcelona. I a Sant Justi heu estat alguna vegada? Teniu algun vincle, alguna relació o no?
Vincles. Sí, vincles d'amics i... Jo vaig cantar l'estiu passat amb una... Com es diu això? Una orquestra. Ah, mira. Ser de gent de la companyia que, com que som uns 20... Som uns quants, ser de gent de la companyia que ha actuat el mateix Ateneu, on actuem nosaltres aquest cap de setmana.
Doncs mira, veus, tot queda... Just també que té molt d'art, doncs segurament tot queda lligat. Doncs us podem veure aquest divendres a les 9 del vespre i diumenge a les 6, és a la sala gran de Taneu. Les entrades anticipades es van posar a la venda dilluns, l'entrada general costa 15 euros, hi ha descomptes pels socis i socios de l'entitat i també pels menors de 12 anys i a taquillar... Ho estic dient malament. No. Les entrades costaran 18 euros, sí? No. Sí, sí, sí. Sí, és així.
Sí, però... Perdó, volia fer un petit afegit. Que era que hem mogut uns quants fils i, per sort, podem dir que... Podem oferir un descompte que és que compren les entrades a Trapaló durant tot el dia de demà... Demà dijous. A les 12 de la nit de demà. Ah, perdó. Aquesta mitjanit, eh? Aquesta nit estigui a casa. Doncs estaran al 50%.
si es compren anticipades per internet perfecte, doncs també queda dit i tant sí, sí, val la pena i abans de marxar per això m'he dit que cantareu, no? què cantareu? a veure, quina part és del musical? és el final de tot perquè era l'única cançó que diguem que estiguem així tots, que puguem fer una miqueta és el final però no fem cap espòiler és la cançó que diu Estiu i que es troben és quan tots els companys de classe es troben per celebrar que ja comença l'estiu
Perfecte, doncs és una bona manera, jo crec, també tens d'acabar. Per tant, jo us poso la música, no?, perquè teniu música, i vosaltres entreu quan toqui, no? I tant. Que t'ho diguis.
Tenim l'estiu per recordar el que hem viscut a Hogwarts Tenim temps per sentir-nos sols però ens trobarem als nostres cors Espero que les aventures siguin els meus somnis cada nit I més igual si és tard o d'hora jo sé que ens espera un bon estiu
No vull deixar-te sol, però això no és per sempre, no és per sempre. Encara que ho fos ja saps que mai voldria que això m'enfonsés. Tu ets la part de mi que allà on vagi sempre em fa millor. Puc intentar no plorar, però ningú ha de dir adéu.
Doncs perdoneu perquè ens ha espatllat a la meitat d'aquesta actuació que estava anant tot molt bé. Exacte, ens ha greu perquè quedava tot fantàstic i a la meitat de l'arxiu ens posa una E i un 83 i s'ha aturat. Hem fet una part a capela. Exacte, i ha quedat també la Marta bé. Molt bé, jo crec que amb aquesta actuació final també promet que ens fa venir encara més ganes d'anar-vos a veure aquest divendres o aquest diumenge. Hi ha dues oportunitats que aquestes setmanes aquí a Sant Just.
Moltes gràcies per explicar-nos aquí el Just a la Fusta. La Marina Schiafino, no sé si ho estic pronunciant bé. Sorprenentment bé. Sí? Moltes gràcies. En cara d'ostres. Gràcies. També a l'Alba Grau, a la Laura Ibars i al Marc Caballero. Que vagi molt bé i ens veiem aquest cap de setmana. Moltíssimes gràcies. Adéu, bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Come on to my love.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concert al cinema. A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que Veus de la Parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Ara passen quatre minuts de dos quarts de dotze, és el moment de fer tertúlia esportiva.
I, per tant, el que fem és saludar l'Enric Riva i el Carles Hernández i Rius. Bon dia a tots dos. Bon dia. Per parlar d'activitat esportiva, ara feia uns dies que no feia en tertulia i hem passat força coses, eh? Potser no tant a nivell futbolístic. Hem tingut sort d'anar a fer tertulia, perquè si no... Segurament, exacte, no hauríeu de menjar-vos les paraules... No hem quedat retratats com la majoria de gent, no?
Exacte, perquè... Hi era hora, per això. Sí? Quina cosa hi era hora? Hi haurà les periodistes d'aquest país retratats.
Però ja han convocat eleccions, eh? Sí, sí. Però els periodistes han quedat retratats. A part de les eleccions, que també és una d'aquelles coses que ja és més de gestió, que sí que aquí, llavors, dins del món periodístic o des del món propi soci, suposo, també, la imatge del senyor Zubizarreta sempre s'ha tingut com menyspreada perquè dius aquest home que fa aquí, perquè el veies parlar i deies, bueno, tot està bé i tal, no sé què, no veies un tio amb trampera que estiguis buscant, que portés, que estic mirant i tal, o sigui, potser a vegades no s'han d'explicar les feines que fas, no?
però és un tio que no tenia la trampera, que necessitava un director tècnic, han passat els problemes que hi ha hagut, ha hagut un problema amb la FIFA bastant important, tot això ha condicionat una miqueta aquesta situació i quan el senyor Subizarreta parla de la directiva i diu que la directiva ja estava informada que no és un problema d'ell sinó que és un problema del Barça... Home, és que el Barça ha tingut molts follons aquest any passat, tot s'ha de dir, és a dir, començant pel tema FIFA...
Continuant pel tema dels avals. Que sembla que ell va marxar. Pel cas Neymar, en aquest cas. Després hi ha hagut el tema agenda de Messi, que no és directament relacionat amb el Barça, però també tenim també un altre judici per la façana de la Masia, amb l'empresa concessionària. És a dir, és un no parar. Suposo que les empreses d'alt nivell també estan acostumades a que els faci això. Quan hi ha molts calés al darrere que et presentin una demanda també deu ser relativament habitual.
Però és que els estan perdent tots i després a nivell esportiu jo crec que la cosa és potser la menys dramàtica. Ah, el tema de la FIFA també és... De no poder fitxar. De no poder fitxar, és a dir, el Barça queda molt retratat. Molt. Clar, a partir d'aquí jo crec que la fugida de Sandro Rossell va ser de totes totes un punt covarda per mi i que Bartomeu s'ha trobat amb tot aquest marrón una mica i no l'ha sabut reconduir.
Jo crec que tu veus un tio segurament honest i un rat i el que tu vulguis, però s'han de convocar eleccions, és trist, però és així. A mi no m'agrada que hi hagi... És a dir, el que no pot ser és que no hi hagi cap president del Barça que acabi mandat, perquè és que hi ha tants interessos, tan do dintre uns i altres. És a dir, que tot acaba malament. És a dir, hi hagi qui hi hagi, perquè si ara torna a la porta, que és la més probable...
Passaran a atacar els altres, a fer guerra bruta els altres. Així no arribarem mai enlloc. I ara que es perdin dos partits, què és el que ha passat realment? S'han perdut dos partits? Sí.
ja tenim el merder recordem que a l'època Laporta va ser una mala temporada que es va muntar una moció de censura que a més a més va guanyar per un 60% de vots i que van aguantar en contra de l'opinió de tothom i l'any següent guanyem el triplet vull dir que és que tot plegat fa una mica de fàstic si ho soc sincer
Però jo volia insistir molt, perquè jo sempre he estat molt partidari en aquestes tertúlies d'aquest programa, a parlar molt malament de la premsa esportiva d'aquest país, perquè s'ho carregaven tot per no res, i que la seva referència del Barça era el millor moment de la història del Barça amb en Guardiola endavant. I dius...
Vale, aquell Barça va ser espectacular, però no és el punt de referència, o sigui, jo és un moment puntual, que ho ha tingut el Barça, hi ha clubs centenaris que no ho han tingut en sa vida, i que si la referència sempre ha de ser aquell equip, pots arribar al punt, fa 15 dies, a RAC1, abans de començar un partit de futbol, dient al comentarista, no el mateix presentador, dient que el Barça no en tenia ni P idea...
de què jugaven, m'entens? O sigui, la crítica va ser espectacular, abans de començar el partit. Jo l'altre dia vaig sentir... Era el partit de l'Els. L'altre dia, en un programa a la tarda de RAC1, hi havia el Víctor Lavanyin i de TV3. I de veritat que a mi em va ofendre moltíssim, perquè se n'en fotia directament. Aquest és un porter de discoteca que li van col·locar dins de TV3. No, no, no. Jo no sé què és, però jo les opinions les respecto totes. És a dir, de veritat, pots pensar que aquest equip és dolent, que és millor, que és pitjor.
Però són opinions personals, això ho pots opinar tu. Sí, d'acord, d'acord, però és que Reia, no? Li deien, però escolta, li deien... Vale, s'està criticant a Bartomeu, no? Però si guanyem la Champions, perquè sigui el tio Reia, dient... Però si és impossible que el Barça guanyi la Champions...
Dius, impossible, per què? És a dir, el Barça no té un mal equip. És a dir, té una davantera que la voldria qualsevol equip del món. L'altre dia ho va fer bé, no? És a dir, tens Messi, Neymar i Luis Suárez. Passa que ens quedem a vegades amb les converses del que diuen l'Andrea i dels periodistes, ens quedem amb l'opinió d'aquests personatges
que jo segueixo dient, i és molt important, haver jugat a futbol a vegades abans d'estar opinant, i sobretot també estar dins d'un vestidor, i a aquesta gent jo els hi donaria la teràpia. A vegades sí que hi ha gent, a vegades, dins del que és l'organigrama de TV3 i de RAC1, que són els que més escolto, que sí que són exesportistes, encara que s'hagin dedicat al periodisme, són esportistes i han estat en un vestidor i més o menys poden saber com es comen les coses allà dintre.
No, no, però a part del Gerard, hi ha el... Com es diu? El Joan... El Valls, em sembla que és el que imiten el Caracònia. Sí, Xavier Valls. Aquest ha jugat a futbol i era molt bo. El passa que els genolls el van cascar, no? Però vull dir que és un tio que ja sap els intringollis una miqueta, també. I aquesta gent es mereix al meu respecte. Però els altres personatges que...
Tiren merda i vinga, tira merda i vinga, tira merda. I parlar així tan frescament, dient que el Barça no en té ni fava de què nassos està jugant, quan hi ha una estructura, hi ha un equip, hi ha una pressió, s'ha tingut que readaptar, s'han introduït coses noves. Si aquest any, si aquest any el Barça no té estructura, i ara us queixeu, hòstia, l'hem passat, us en recordeu amb el Tata?
El Tata va arribar allà i va dir, foteu el que us doni la gana. Ara tot just fa un any, el mes de novembre del 2013, va dir, foteu el que us doni la gana. I el Messi no me'l toqueu, que és el meu nen. I el Barça jugava a fotre el que els donava la gana. Ara sí que hi ha estructura. S'ha recuperat la pressió al mig del camp.
s'està millorant molt físicament. Al principi de temporada, com tot equip, excepte el Madrid, doncs van començar una mica fluixos perquè és normal, però després s'està agafant un to físic que realment està molt bé. I no és aquests dos últims partits. L'estructura del Barça, a vegades, amb un autocar de sis defenses i quatre migcampistes i un davanter que el posen a darrere el porter, doncs és molt difícil trobar els forats. I a vegades tens el dia i a vegades no. Però jo crec que el Barça és un gran equip que juga molt bé a futbol...
i que ha tingut que vindre a l'Elgi que li fotin una pallissa o vindre a l'Atlètic de Madrid que ja té un renom fer el ridícul en una primera part perquè ha jugat bastant pitjor l'Atlètic de Madrid en aquella primera part que molts equips que estan lluitant per no baixar al Camp Nou i ara sí
No, perdona, o sigui, hi ha un partit contra el Granada que el Granada fot un partidàs i li dona 30 voltes al partit que va fotre l'Atlètic de Madrid. I comencem a valorar una miqueta els equips com estan jugant, com li estan jugant al Barça i l'Opeco fan. L'Atlètic de Madrid, el dissabte passat, el diumenge, va fotre el ridícul a la primera part i es va menjar al partit i li podia haver caigut 4 en comptes de 2. I a la segona part...
Li van fotre un bon toque amb aquell equip, es va revifar, però el Barça tenia el partit ja com està en controlat. Doncs perfecte, molt bé. A mi hi ha una cosa també que em fa molta gràcia, perquè el Carlos parlava que l'any del tatà va sent molt nefast i aquesta és la idea que ens queda a tots, no? De fotre joc d'equip, eh? Però tot i així, recordem que el Barça es queda a un gol de guanyar la Lliga, que fins i tot l'arriba a marcar i l'àrbitre l'anula, i que el futbol també és això.
és a dir, una jugada concreta que hagués fet que Tata guanyés la Lliga no sé si hagués fet que Tata continués perquè crec que n'estava fins als nassos i hagués marxat però vam quedar un gol de guanyar la Lliga i fixeu-vos en les coses i ho poso a l'altra banda
l'any del triplet, si a Iniesta no li surt aquell xut que no li ha sortit mai més, doncs no s'hauria guanyat el triplet. Vull dir que... Que també hi ha aquest punt de factor sort i que són tots... I no podem evitar-ho, eh? Són molts resultadistes, tots. Uns més, d'altres menys. Però, clar, és que... Però ser resultadista el mes de desembre, tio... És que vas a carregar-te'l aquí. Tu què vols? Bé, no és el que deia el Messi. Mira, per primer cop han sabit el Messi al canal del Barça...
Va, vaig veure un tio que jo què sé, que potser s'havia fotut una birra abans d'anar a l'entrevista, perquè és que el vaig veure, suelto, sense la timidesa aquella... El diumenge, eh? Sí, dient les coses claríssimes, i dient, diu, què voleu, carregar-vos a l'equip? I a més és premsa d'aquí, a mi que em vinguin de Madrid a carregar-se a l'equip, ja ho trobo normal, igual que la premsa d'aquí es pot intentar... Això li vam preguntar, no sé si ho sentia el diumenge a la roda de premsa a Lluís Enrique, la vaig sentir sencera, que és una cosa que no faig normalment, però ja que ho faig, doncs ho aprofito per dir la tertúlia esportiva. Molt bé, Carme, així portar
I vam fer-li una de les preguntes que li feien Serra, que té un mitjà de Llatinoamèrica, i li va fer una pregunta que li preguntaven què li semblava a Luis Enrique, que justament la pressió de la premsa, no sé com ho va fer anar, vingués justament de la premsa catalana i no de Madrid. I Luis Enrique, la seva resposta va ser, va riure i va dir, és una molt bona pregunta, no tinc una bona resposta i no va contestar, però que...
Realment va riure, que és difícil que rigui Luis Enrique. Carme, jo tinc una teoria al respecte. És molt estrambòtica, eh? La puc dir o què? Sí, i tant. Per això estem. Aquest estiu no es pot fitxar. No es pot fitxar, d'acord? No hi ha Mundial. No hi haurà Copa. No hi ha res. Hi haurà eleccions.
Fins fa quatre dies no hi havia eleccions. Fins fa quatre dies hi havia dos mesos de vendre diaris, sense res. Ara ja hi ha alguna cosa.
Sí, tu creus que ho hem fet per això? És que si no, no s'entén, Carme, és que no ho entenc. És una teoria, és una teoria, que no es basa en res, però tu imagina't dos mesos sense poder vendre fum. Sense vendre fum, perquè jo quan compro el diari a l'estiu, que jo soc dels que el compren, perquè com que tinc més temps, m'agrada seure en fer un cafè i que em diguin que fitxarem aquell, que fitxarem altre, no m'ho crec, però és com el que compra l'Ola, no? I li diuen que la Belén Esteban és no sé què, ja ho entenc.
Però és que... Jo pensava amb ells i dic... Què faran aquest estiu sense Mundial, sense Eurocopa, sense fitxatges? Perquè no pots especular que fitxarem aquell o aquest.
Era dur, eh? Sí, sí, sí. És molt estrany, però ja era hora que la premsa rebés un patacasso, a més dels intocables, eh? Perquè fins a cert punt, si surt el Bartomeu i diu quatre paraules bendites a la premsa catalana esportiva, se la passaran per allà perquè poden sentir-se superiors. Però, clar, hi ha una sèrie d'intocables que per l'aficionat aquest no me'l toquis, eh? Leo Messi, Mascherano, que el Mascherano també es va posar com les cabres a la lloc.
La fe de capitán, una mica. Es va dir, ah sí, tu saps, no sé què, a tu qui t'ho ha dit, saps? Aquestes filtracions que el tio es va posar xulo amb un que li preguntaven, clar, aquesta gent és intocable, el que no pots posar és el Pou, o el Torquemada, o qui sigui, que estiguin per sobre, demà serà no Messi, ja estem arribant a un punt que dius, aviam si en sabràs tu més que ells, també, m'entens? Ja m'està bé que hi hagi aquest toque, també. Avui, per exemple, ja no només des del punt de vista Barça, que a la premsa esportiva hi ha molta mala llet.
Avui havia el resum del partit de l'Espanyol. A vegades els meus germans, són pericos, m'ho comenten. Tenen la santa malalteta TV3 que quan foten la imatge del públic han d'ensenyar una bandera espanyola. I avui dic, va, avui és un dia que dona més el resultat que no ensenyar al públic. Una entrada pobra, 17.000 aficionats, fred, hivern, una eliminatòria a l'Espanyol no està jugant espectacularment bé, que per cert el Rafa Cano i el Jordi Domènech van disfrutar perquè van anar a veure el partit. Sí, és veritat.
I foten el reportatge, ensenyen al públic, foten el primer cop a l'espanyol, fasca, primer pla d'una bandera espanyola amb l'escut de l'espanyol al mig, no? És a dir, mala llet, també. També té aquell puntet de mala llet de sempre anar a buscar les pessigolles. I jo, en aquest sentit del caire perico, que sempre ho sento a la família,
I en aquest sentit de dir, vaig a carregar-m'ho tot i a rebentar-ho tot el mes de desembre perquè potser és això, tinc dos mesos que no sabré què dir i hauré d'omplir els diaris molt primets i hauré de posar fotos de les dones dels esportistes fent vacances. Xavi en Ibiza. Potser que els hi vagi bé que es dediquin una miqueta a prendre i a escoltar. I si ets aficionat al Barça, julleres, fot com el del Canal Plus el diumenge.
El del Canal Plus el diumenge, el patacasso que me li foten al pobre Neymar, allà, ah, bueno, mira, ui, s'ha fet mal. Ah, és que clar, no van parlar ni de targeta ni de res, o sigui, són gent que s'ho miren fredament, són clarament del Madrid...
i van amb els interessos de qui sigui, excepte amb el Barça. Conyet, feu el mateix a la príncia catalana, tio? De totes maneres, jo sí que tinc... El dia que va jugar Noeta ja ha passat molt i ja s'ha comentat, eh? Però sí que jo soc crític amb el fet de donar aquest avantatge de no jugar amb els teus millors jugadors
pel fet que tornen el dia 2. És a dir, si realment no poden jugar el dia 5 perquè no han entrenat prou, haurien de tornar abans. Però aquest és el detonant una miqueta del Zubizarreta, no? No, no, no. El detonant de Zubizarreta... El detonant de Zubizarreta és quan li pregunten a Canal Plus sobre la sanció i si ell... Bueno, l'acusen de responsable, diu... Hem de recordar, no cal que informi el president del que ha passat...
Perquè el president, quan va passar tot això, era el vicepresident esportiu. I repeteix diverses vegades, vulguem dir que, en definitiva, qui va prendre les decisions era el vicepresident esportiu, que és Bartomeu. I el dia de següent se'l carrega. És així. Però el que sí que crec és dir, jo no sé què va passar...
perquè corren mil rumors que el Luis Enrique va voler fer venir els jugadors abans, que els jugadors es van plantar, que d'aquí ve tot el problema amb Messi... Això quan? Això el dia de cap d'any, és a dir, van tornar el dia 2. Algú va passar.
Però és una cosa que passa dins de l'equip. Que això els va castigar, se suposa, no? Bueno, un càstig no, aviam, si arribes el dia 2... I hi ha un partit de Camp de la Real, que te'n vas a l'altra banda del país i has anat, no sé... També és una falta de respecte als altres, però clar, però és que no entenc... És a dir, el que no pots fer, si tens un partit de Camp de la Real el dia 2, el dia 5, perdó...
no sé si era el dia 5, crec que era el dia 5, no, el dia 4, no pots fer que les teves màximes estrelles, de les quals en depens, no té sentit, no té cap sentit, no té cap sentit. Llavors, probablement... Hem de parlar de l'espanyol, però si no ens fotran bronca. A més a més, va fer-nos passar una nit màgica.
Bé, és que aviam, el partit de... Bé, jo per acabar això del Barça... Bé, és igual, va, parlem de la seva, és igual. El fet és que el partit de Nadal va tenir molta medallet, també, perquè li va fotre el segon gol a última hora. No, no, va ser un partidàs. Se va jugar molt bé, tothom tenia la por aquella de que hi ha el Madrid, que acaba de guanyar, el València acaba de guanyar amb el Madrid, que arriben molt forts...
i l'Espanyol va plantejar un partit realment molt bo, i va sortir-li molt bé, i va sortir amb aquell mal gust de boca de dir, hòstia, s'ha perdut 2 a 1, i per poc que faci el València el Powerade, ja estarem fora de la copa, no? Bé, doncs, ahir se li posa una miqueta de cara, jo ja patia, perquè al minut 60 dius, hòstia, porta des del minut 14 de la primera part, amb 10 jugadors al València, ha hagut de fer canvis... L'Espanyol ha apretat molt... L'Espanyol estava apretant, estava tenint oportunitats, aviam, les oportunitats eren molt clares, però les pilotes se n'anaven a la segona graderia, si n'hi ha...
I dius, bueno, el minús 60 es compleix una miqueta aquell treball, aquesta feina que s'havia fotut l'Espanyol. Ha trucat l'Ignasi Carles dient que, a banda del que deies tot a TV3 i tot aquest tema de la bandera, que el periòdico, per exemple, diu que no surt res avui, pràcticament, de tot aquest tema, i que, en canvi, quan el Barça juga segons 15 amistosos... És igual, si tindrà un fort i mig per un partit contra l'Els que van guanyar 5 a 0. Probablement divendres al matí tinguem un resum del Barça espectacular.
I és un partit que qui anirà a veure... De tota manera, en el cas del periòdico, és una empresa privada, en el cas de TV3 és una empresa pública. L'enfocament hauria de ser una miqueta diferent. El que és veritat és que a l'Espanyol li queda una banda del quadre bastant bonica per arribar a la final, una oportunitat. En qui li toca? D'aquella banda del quadre queda el Sevilla com a fort, però jo crec que el Sevilla... Que ho sabrà avui, no? És a dir, que l'Espanyol pot contra el Sevilla. Sí, i tant.
i llavors podria arribar a una hipotètica final perquè la banda dreta del quadre és on hi ha el Barça l'Atlètico de Madrid i el Madrid avui uns dos quedarà fora
I la segona eliminatòria és Barça contra el que quedi d'aquestes dues. Sí, que es pot trobar un dels tres, si tot va normal, es pot trobar un dels tres a la final i això pot donar ales, pot ser molt guapo. Exactament. I a més a més, també pot ser que com que els equips aquests estiguin ja classificats per la Champions, només el fet d'estar a la final et doni plaça per la Copa de la UEFA de l'any que ve, que no és poca cosa.
No, no, jo crec que si juga la Lliga a l'Espanyol, en aquest sentit, el doble partit que aquest contra el Sevilla, si és que cau, però vaja, que bàsicament sembla ser que sí, és on es juga la Lliga aquest any a l'Espanyol, eh? Perquè, aviam, la Lliga la porta prou bé, hi ha equips que l'Espanyol em sembla que ha perdut els dos últims partits i continua en la mateixa posició que estava fa... Ho va trampejant. Sí, o sigui, que per que vegis el delta baix que hi ha... És una via d'entrada a Europa bastant, entre cometes, viable.
viable, és a dir, de poder jugar la temporada la UEFA i a l'hora de fitxar jugadors que sàpiguen que estàs a l'Europa League i una mica d'il·lusió perquè és que jo tinc molts amics pericos que estan molt destrempats molt, molt, molt i llavors, ostres uns quarts contra el Sevilla i després s'hi passen unes semis i omplir el camp de l'Espanyol
Perquè el que dius tu ahir era una remuntada bastant viable, no diré fàcil, perquè no era fàcil, eh? Però és aquell puntet que té de la poca confiança, que pugui tenir ara l'aficionat. S'han perdut socis, però suposo que n'ha perdut tothom amb la crisi, amb els últims anys, però si hi hagués una miqueta més d'eufòria esportiva a la Lliga, si es nés cinquè o sisè, ahir s'omple el camp. I falta això, no? O sigui, aquell puntet de dir, hòstia, mira...
amb el València han guanyat, doncs potser el proper partit de Lliga en comptes de 17 són 25 o són 30, no ho sé el que va habitualment al Camp Perico però falta una mica de trempera que la gent que no és sóc... Hi ha cosetes, no? Ha tornat al central mexicà que és molt bo i que ha jugat una mica a Copa però que ara ja haurà de començar a jugar en Lliga tens el Caicedo que està consolidant-se tens el Sergio García que està cada dia millor ara els ha sortit un lateral esquerre jove molt bo és a dir, que l'Espanyol va traient gent
I que, per tant, és a dir, jo al principi dubtava bastant de l'entrenador, del Sergio González, però sembla que... És aquella paciència que comentàvem al començar la temporada. Hi ha equips que no es pot tenir, no es pot anar per la vida com el Córdoba fotut amb el Xapi. Saps? O sigui, un equip, un tio que et puja, que saps les dificultats que tens i quan portes quatre partits de liga, que et toquen partits més importants contra els que estan a dalt de tot, destitueixes l'entrenador. Dius, t'has sonat. Això és una condemna de segure divisió. Perquè ser directiu de futbol és complicat, eh?
De tot, de tot. Perquè és que la pressió i no prens les decisions... No vull tornar al Barça, no? És a dir, la sensació que Bartomeu decideix convocar l'accions, i ara tornem a...
Crec que la et prenen deu minuts. Que al matí no ho té previst i a la tarda sí. És a dir, no és normal això. No és normal tenir dirigents amb aquestes decisions així. És complicat, és complicat. El cas de l'Espanyol és una mica diferent perquè al ser una societat anònima els que manen, manen. I aquí és difícil, no? Tot i que un dels màxims accionistes no va gairebé mai a les juntes.
Però vaja, jo crec que l'Espanyol... És que és per herència, allò. Una de les qüestions claus que podrien facilitar una mica... Es parlava, que no sé si s'ha acabat fent, que de la Lliga de Futbol Professional demanaria un crèdit per poder donar aire als clubs que deuen calés amb hisenda, que es pagaria els diners a hisenda i que es pactarien períodes... Clar, és que l'Espanyol cada any ha de pagar una pasta a hisenda...
que el deixa totalment... Ara depenen... També sembla que es podria canviar. Però és que penses, per exemple, Estuani, no? Ara sembla que el gol fitxava un jugador a un equip turc, que no havia sentit en ma vida, que el patrocina una empresa de té molt important d'aleshores.
però dius, com pot ser que Estuani prefereixi anar, amb tot el respecte, a un equip turc? Segurament li pagaran més diners, no? Que està l'Espanyol. Pensa que l'Espanyol hi ha hagut algunes temporades que ha estat molt... Se n'ha parlat no massa bé d'ell, i és un tio que ha tingut molts altibaixos. Home, farem que sap que el volen vendre. Llavors, aquest suposo que estava esperant, és una mica així la història d'aquell porter que també tenia l'Espanyol, que ara està al Màlaga, que aquell també cada any volia marxar, no? Doncs...
Jo crec que l'Estuani, ara, si li ve una oferta i és econòmica i està més bé, igual com a revenja del que ha patit l'Espanyol durant els últims anys, que no vingués ningú a portar-se'l, doncs i ara pel CUP me'n vaig. Però està fent una molt bona temporada, també ha de mirar per ell, i si l'Espanyol d'aquí un parell o tres de mesos està col·locat a les semifinals o a la final de la Copa amb passaport gairebé directe a l'Europa League, ja s'ho pensarà l'Estuani. I en el cas de Copa pel Barça, qui preferiu, Madrid o Atlètic de Madrid? Atlético.
És que el Madrid està molt bé, encara que perd un partit contra el València i algun sonat de la roda de premsa diu que hi ha crisis. Per l'únic que ha de patir una miqueta el Madrid ara, tot l'equip està perfecte, el Cristiano Ronaldo ha anat passat de voltes per guanyar aquesta pilota d'or que ja té i ara físicament probablement tingui alguns petits problemes.
i també frenar una miqueta aquest ego d'aquest home que sembla que és l'amo del Madrid i a vegades deixem evidència companys i això pot portar una miqueta de mala maró perquè el Bale, per exemple, o se'n va al juny o tardarà poc a enfotre el camp perquè el tracte que està tenint per part d'un company provocant que tot un camp a casa se't tiri el coll perquè hi ha un que està aixecant els braços quan no li passes la pilota i ell que no la passa mai...
Aquestes petites puntualitats, si el Madrid se la sap tirar endavant, guanyarà la Lliga tranquil·lament. Un equipàs espectacular i està molt bé físicament. Ja ho veurem, perquè físicament jo els veig molt més passats de voltes que els altres. Jo els veig que físicament, des del principi de temporada, estan a un nivell molt alt. Han jugat el Mundial, de clubs... Tenen una plantilla molt bona. Sí, sí. És a dir, molt àmplia.
És a dir, si no jugava a Visco, jugava a Modric. No, però podríem escoltar, l'altre dia deien, no sé quin assos va ser, premsa catalana, parlant del Barça, deien, és que aquest és l'equip titular, és que això no s'ha de tocar.
Veu com el Madrid pràcticament no fa rota i sempre juguen... Aquest és l'equip. El que ha guanyat l'Atlètic de Madrid és l'equip que no s'ha de tocar. Deixem-nos d'invents. Però com vas dient aquestes coses? Quan saps que t'has gastat una pasta amb tot el que tens assentat a la banqueta, ho estàs mantenint, són nanos que estan pujant, molts són joves que s'han d'anar adaptant, no pots anar dient aquestes coses. Ara que juguin aquests 11, quan el Barça només juga cada diumenge, cada 15 dies, oi?
M'entens? O sigui, és que salten d'un cantó a l'altre quan es posen eufòrics sense cap tipus de criteri. El Madrid té una banqueta bestial i el Barça té una banqueta bestial i s'ha derrotat. I s'ha acabat, perquè és que hi ha molts partits. És molt fàcil fer la travesa els dilluns, per això. És que, clar, tots opinem a posteriori. O, bé, o, bueno, no, la gent opina també en anterioritat, però és igual. Sí, sí, ja hem començat aquesta teutólia amb frances d'aquestes. Abans del partit de l'Eix, el Barça no en té ni fava d'aquest naso juga. Al·lucina.
De tota manera, Cristiano Ronaldo, jugador impressionant, i possiblement es mereixia la pilotadora aquest any. Com a la guanyar en diferència, eh? Tot i que a la final de la Champions no va jugar gaire bé, ha fet una temporada increïble. I Messi no ha fet la seva millor temporada.
Bueno, és que aviam, tenim els dos millors jugadors del món. Si un va fluix, l'altre s'ha d'emportar. Perquè, en definitiva, són dos tios que són determinats. Tampoc tenim clar quins són els criteris de la pilota d'or, no? Perquè un any la guanya Cannavaro, perquè he guanyat un mundial... Però, clar, bueno, sí, jo crec... Crec que va amb espònsors, això, no? S'ho van repartir. Adidas Nike, no vols dir? Pot ser, pot ser, no ho sé. De totes maneres, és a dir, l'únic que fa gràcia és el crit que fa, que se'l veu tan forçat. És a dir, no li surt natural...
Li va dir la seva dona, oi, voy a chillar, eh? I la dona va dir, pues yo no vengo. Va, com puc fer així, llavors va cridar. Però és que no li va sortir natural. Però vaja, és una anècdota, eh? Tampoc, exacte. D'això no en fem notícia. Exacte. En fi, doncs, estem enredinguts, això sí, no? Hem començat el 2015 amb moviment.
Demà partidàs, cap de setmana partit, i aviam com va. T'imagines que no guanya, donar al Barça? És igual. No, que per 6-0. No, però que seria trist que no guanyés igualment, no? Però també hem d'entrar en la lògica de que juguem amb reserves, eh? Torna a jugar amb el Barça d'aquí de setmanes, he vist. I la motivació no serà altíssima. Això segur. En fi, que vagi bé i bon dia. Adéu.
Bon dia, us informa David Badia. Han trobat morts dins del cotxe dos joves que ahir es van perdre el bosc a Camp de Bano, en el Ripollès. Segons sembla, haurien mort intoxicats pel fum del motor. Girona i Jabel Jonola.
Bon dia. Els dos joves es van perdre ahir a la nit i van trucar als 112 que va activar els equips d'emergència però no els van localitzar. Eren en una pista forestal on el vehicle en què anaven va quedar embarrancat pel fang. Aquest matí els han trobat morts a l'interior del cotxe. Podrien haver mort intoxicats pel fum del motor quan van posar la calefacció i es va taponar el tub d'escapament.
Notícias breus, Carme Montero. Al-Qaeda de la península Aràbiga ha reivindicat en un vídeo l'atemptat contra Charlie Hebdo a París com a venjança per les ofenses a Mahoma del setmanari satíric. L'edició especial d'avui de la revista s'ha esgotat en poca estona i el tiratge ha augmentat de 3 a 5 milions d'exemplars. París, Marialba Gilbert.
Les rotatives treuen fum i intenten que aquesta tarda es pugui distribuir almenys part de la segona edició. Mentrestant, l'advocat de l'humorista Diedoné, que va tutejar Soc Charlie Colibali i que ha estat detingut aquest matí, ha qualificat d'exagerada aquesta detenció. L'apologia del terrorisme és quan un fet provoca directament un acte terrorista. I no veig en quin moment Diedoné ha provocat una acció terrorista. Crec que ens estem passant, que ens hem tornat una mica bojos.
Espèce de folie ambiante.
A més, ara s'ha reunit el Consell de Ministres i estem pendents del resultat d'aquesta sessió extraordinària. Maria Alves Ilavert, Catalunya, Ràdio París. Mi ple suport del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el seu mòleg grec, Antoni Samaràs, davant l'avenç de formacions d'Esquerra com ara Sirisa. Enviat especial a Atenes, Albert Calatrava. Bon dia. Tot i que no se'ls ha citat explícitament tan Sirisa com Podem han estat presents a la roda de premsa, Mariano Rajoy ha advertit que Europa necessita estabilitat i no incerteses. I afegia... No conviene...
Sobre el possible avançament electoral a Catalunya, Rajoy ha assegurat que la decisió no seria una bona notícia, ha afirmat que no es convenien avançar eleccions i ha insistit que cal sentar-se a la recuperació econòmica. Albert Cladrava, Catalunya Ràdio, Atenes.
El Tour de França acaba d'anunciar els 22 equips que competiran en guany. Destacar la presència dels equips Sky, Movistar, Astana i Katusha. Amb 5 equips, França tindrà majoria al Gran Grup, on també hi haurà un equip sud-àfricà. El Barça s'entrena ara per preparar el partit contra l'Elxa demà. Xavi Neymar fan treball específic a la sessió i participen 6 jugadors del filial. A l'Espanyol, avui Raül Rodríguez fa roda de premsa de comiat...
abans de fitxar pel Houston de la Lliga dels Estats Units. En bàsquet, el Barça ha marxat a Tel Aviv, partit de l'Eurolliga demà a la pista del Maccabi, sense Oleson, baixa per lesió durant dues setmanes. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i gairebé 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. Divendres arrenca una nova edició de la Marató de Donants de Sang 2.0. El Banc de Sang engega aquesta campanya per segon any consecutiu per animar a donar sang després de les vacances de Nadal i sobretot per aconseguir més donants joves. Tindrà lloc del 16 al 23 de gener.
Tot i que una de cada tres donacions la fa un menor de 35 anys, segons el banc de sang, calen uns 25.000 nous donants joves per substituir les persones que deixen de donar sang. Per això, la marató de donar sang porta Parlem Enguany Donar Sang Et Fa Gran. La marató comença divendres i els dies intensos seran precisament divendres i dissabte, ja que s'habilitarà un punt de donació especial a la Torre Agbar de Barcelona. Per Donar Sang heu de concertar visita a través del web donarsang.cat.
Més coses avui s'obren les inscripcions per participar d'un itinerari ciclista pel Parc de la Font Santa. Tindrà lloc dissabte 24 de gener al matí i consistirà en aprendre a posar a punt la bicicleta i conèixer aquest parc metropolità. És una activitat dirigida a famílies amb nens i nenes a partir de 9 anys i les inscripcions són gratuïtes.
Com dèiem, avui s'obren les inscripcions per participar d'aquesta activitat que es farà el dia 24 de gener al matí. A dues heu de fer les inscripcions al Museu de Ciències Naturals de Barcelona enviant un correu a l'adreça activmuseuciències.com o al telèfon 93-256-2220.
I un apunt més per recordar-vos que fins al febrer es pot visitar al cim de Can Ginestà la mostra Els relats del 39 Interpretacions Plàstiques. És una mostra que han fet els alumnes d'experiència plàstica dels tallers d'arts plàstiques municipals per retre homenatge als santjustencs i santjustenques que van viure a l'entrada de les tropes nacionals a Sant Just.
el 25 de gener de 1939. Per la commemoració del 75è aniversari d'aquest efemèri de l'any passat, es van recollir una quinzena de testimonis de les persones que van viure al final de la Guerra Sant Just i ara, un any després, es presenta aquesta mostra. Podeu visitar aquesta exposició, els relats del 39, interpretacions plàstiques, el cim de Can Ginasta fins al 10 de febrer.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
que ya no piensas en mí que ya no crees en la gente que tomas pastillas rosas y te has vuelto ni vista y sueñas o no soñar entraría en tu luz con una canción sencilla tres notas y una bandera
Fins demà!
Estaría tan lejos de ti que ya no recuerdo el momento en que te dije por última vez que el cielo se está abriendo y se abre bajo tus pies.
Just a la fusta.
Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia, saludem l'Oriol Rigat. Bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia. Per parlar d'astronomia, una setmana més, avui què ens portes? Avui volíem tornar cap a Mart, perquè les notícies de Mart venen contínuament.
I per celebracions, una ens tocarà el dia 25. La volia esperar pel dia 25, però com que el que hem volgut celebrar ho hem fet ja, estem parlant d'un planeta que està molt lluny i per tant les coses no van sincronitzades del tot. Però què tenim? Tenim el Robert, moltes vegades hem parlat, que hi ha un petit robot que van enviar els americans a Mart i que es diu Opportunity. N'hi havia dos.
L'espírit i l'opportunity. En principi l'espírit era un rover que era més ambiciós perquè la zona on va anar era més escarpada, més complicada, també tenia més possibilitats de treure bons resultats.
I l'Opportunity, que era el seu germà Bassó, el van enviar a una zona, diguéssim, una plenúria, que era més sosa però més segura que pogués aterrar sense cap problema. Han passat els anys, l'Espírit es va enganxar amb una roca i va quedar allà enganxat i d'allà el van apagar.
I, en canvi, l'Opportunity continua caminant després del dia 25 de gener, que farà 11 anys. O sigui, fa 11 anys que tenim un robot funcionant per la superfície. Estava programat perquè funcionés 90 dies.
I, bé, doncs, déu-n'hi-do els dies que està funcionant. I com ho han celebrat? Bueno, han pujat a una muntanyeta que tenia molt a prop, que quan va aterrar, doncs, com que, clar, va anar a parar una plenúria, doncs, no hi havia res, doncs, semblava impossible que hi pogués arribar, eh? Doncs, finalment, hi ha arribat. Hi ha arribat. Està a uns 130 metres d'alçada d'aquesta superplenúria.
I, bueno, doncs, en certa manera és la manera que tenim de celebrar aquests 11 anys d'aquest robot que continua funcionant tot i que últimament ha tingut uns problemes d'amnèsia.
Bueno, ja són 11 anys programat per treballar 90 dies, doncs ja són molts. Té un problema amb una memòria flash que funciona malament i per tant perd la memòria, com ell qui diu, i es receteja i té tenir molts problemes. Al final han detectat que una de les celdes que té aquesta memòria, en té 7, doncs n'hi ha una que dona falla, en aquest cas la número 7.
Fins ara estava treballant el dia, rebia les ordres del que havia de fer cada dia i quan anava a dormir solidava del que havia fet el dia abans. Esperem que un cop rebi aquests comandos, l'únic que farà és que dirà que no gravi res en aquest lloc de la memòria perquè si no la cosa ens complica una mica. Tot així ha anat viatjant per Mart i Déu-n'hi-do, no ha sigut com el Curiosity, que ara parlem del Curiosity,
i d'algunes, diguéssim, algunes coses que s'han anat trobant amb aquest altre rover. El rover Curiosity el van enviar fa dos anys, també els americans, és un senyor cotxe, diguéssim, aquest ja no va amb panells solars i està programat per funcionar dos anys, però com que ja els porta, doncs la cosa suposo que anirà per més llarg. Doncs tenim diverses coses. Hem comentat que va trobar evidències que on va aterrar havia tingut temporades que allò s'havia omplert d'aigua, que havia tingut aigua corrent amb...
Se n'ha parlat moltes vegades de l'aigua de mar, doncs en aquest cas el cosícide va trobar evidències, és a dir, ara ja ho podem donar com a segur, segur, segur. En certa manera, també ha trobat alguns compostos orgànics, que no vida, i d'això també en vam parlar. I finalment, doncs ha sigut molt curiós, hi ha hagut una investigadora d'una universitat de Virginia,
que porta 20 anys estudiant aquest tipus d'imatges que fan els Roberts a mar, i ella és geòloga, biogeòloga, i a més a més, si vas anar fixant, es diu Nora Novke, la Universitat de Old Dominion de Virginia, i bàsicament és que ha vist fotografies de les fotografies, diem qui ha sigut, perquè si no sembla que ens ho inventem,
ha dit que les fotografies veuen vestigis de coses que podrien ser, bueno, no ha dit fòssils, sinó que hagin sigut creades per l'acció biològica. És a dir, per un animal. Que en algun moment, o bactèria, o algun tipus de...
de vida, per exemple com serien els esculls de coral. El coral són uns bitxets ben petitets que formen grans extensions d'una roca, en aquest cas de coral. En certa manera ha fet un estudi en tot de fotografies comparant fotografies fetes a mar, fotografies fetes a la terra.
sobretot amb roques que hi ha a Austràlia, que és una de les roques més velles que hi ha a la Terra, tenen 3.200 milions d'anys, han sigut poc erosionades i, per tant, hi veu similituds, és a dir, amb poca activitat geològica que es conservin aquest tipus de traces, entre cometes, biològiques.
Bueno, en certa manera, això ha creat molt de rebombori, perquè diguéssim que les fotografies són plausibles, diguéssim, que s'hi assemblen bastant, però estem acostumats. Mart és el planeta per excel·lència que la gent ha vist i s'ha imaginat coses. El tenim molt vist aquest, no? És el que més o menys, a part de la Terra, evidentment, és el gran planeta i Saturn, que sabeu que té un anell. Sí, sí, però Mart ha sigut el planeta per excel·lència que la gent s'ha imaginat, que allà hi viuen homes de color verd...
que tenen ciutats, que feien canals, que feien grans extensions vegetals, coses, bueno, des de finals del segle passat, l'altre, doncs la gent s'inventava mapes d'unes civilitzacions a mar, després tenim, doncs, H. Wells, que va fer la Guerra dels Mons, això va crear, bueno, un rebombori també espectacular als Estats Units amb el programa de ràdio que es va fer després el...
L'Orson Welles, i ha sigut un planeta que tothom, la gent, n'ha vist coses que realment no són, en certa manera, en poca mesura es compliran, i per tant, aquest podria ser un altre d'aquests moments, que la gent veu coses a les fotografies que realment no són. De l'Opportunity i de l'Espirit i també del Curiosity, també la gent n'ha vist, doncs,
una ombra i una roca, doncs que allò era, doncs no sé, un fòssil, un marcià, qualsevol cosa, que no ens ensenyen la part de darrere perquè darrere hi ha una ciutat, les coses d'aquestes. Doncs, bueno, en aquest cas no som tan optimistes, sinó que veiem, doncs, bueno, el que he vist, doncs, algunes traces que abans ho hem vist amb algunes roques, que semblen com si haguessin passat cucs, per exemple, o que, bueno, que s'haguessin fet unes esquerdes molt similars a unes zones que hi ha aquí a la Terra,
Bé, els de la NASA van dir que allò s'ho van estar mirant però que no els hi van fotre gaire cas i que per això van tirar endavant i que no van analitzar més del compte.
Bé, més que res perquè, clar, la responsabilitat que hi ha sobre els que porten el rover, que com és que ells no havien vist això i que no s'havien aturat a investigar-ho, no? Bé, sí, és molt fàcil també dir que una foto que es va fer fa tres anys, sembla que allà potser hi havia alguna cosa, però que en aquests rovers té rodes, vull dir, no està fet per parar-se en una zona i quedar-se anys allà analitzant. Tu què creus per això, Oriol?
Alguna cosa jo crec que es trobarà, alguna cosa algun dia, però hem de pensar que qui és el que es trobarà? Potser un fòssil que diuen que ja va haver-hi vida microbiana, és a dir, que va començar a formar alguna cosa, però que per l'estructura del planeta no va poder tirar més endavant, és a dir, va perdre la seva protecció magnètica, per tant, la seva atmosfera va desaparèixer, el que ja és una mil·lèsima part de la Terra...
els ratxos ultravioletes esterilitzen la superfície del planeta Mart és a dir, perquè la gent ho entengui és com si estéssim radiant contínuament bueno, és com no, s'radia contínuament de ratxos ultravioletes a la superfície per tant, no hi viu res a la superfície
Si podem trobar-hi alguna cosa, és potser una mica terra. És com aquí la terra també que trobem vida a les xamanelles oceàniques, que és on surten els volcans de l'escorça terrestre, que surten allà, que fa molta calor i l'aigua que és molt freda. Hi ha un puntet on hi viuen uns petits microbis, que es diuen termòfils, és a dir, que poden viure en condicions extremes, en aquest cas de temperatura molt alta,
I, bueno, doncs, són, diguéssim, vulgarment, són bitxets, d'això, a humanets verds, doncs, em falta molt, i d'aquí a que fossin intel·ligents ja seria molt. Llavors, la gent ha de començar, doncs, a distingir també que ja no estem buscant homes verds extraterrestres a altres planetes, sinó...
possibilitats que realment la vida realment no és una cosa tan extraordinària que només hagi passat aquí a la Terra, sinó que hi ha moltes més possibilitats que es reprodueixi i que es pugui desenvolupar a altres llocs. Encara ens costa creure'ns-ho, això.
Més que creure'ns-ho, distingir, és a dir, no estem buscant homes de color verd o de color gris, és a dir, no estem buscant homes, estem buscant petites cèl·lules, petites cèl·lules que s'hagin desenvolupat en alguna cosa de vida. Bueno, això ja en considerem vida, però clar, la gent en vida es pensa que és anar en un cotxe i tenir una ciutat. No, vida són tenir els petits microbis.
Microbis unicel·lulars, és a dir, la cosa més simple que puguem trobar. Això podria ser que trobéssim a la Lluna de Júpiter, a Europa, o per exemple en Celadus, a Saturn, que tenia aquests geisers. A diferents llocs pot ser que s'hagi pogut desenvolupar, perquè la vida pot haver vingut a través dels cometes, això és el que també hem anat a veure en aquests moments quan estem veient Rosetta en el...
en el cometa Churyumov, és a dir, s'analitzen aquestes coses d'on pot haver vingut, no? Vull dir, hi ha hagut altres focus, és a dir, la Terra només es va desenvolupar tot de partir d'un focus on hi havia diversos, és a dir, diguéssim, la llavor era una o eren diverses, no? Aquestes coses, doncs, només va caure la Terra, podia haver caigut a mar, també, o a altres llocs del sistema solar. Això és el que estem buscant i, doncs, bueno, per buscar-ho, doncs, s'han d'enviar naus a l'espai, hem d'enviar... Investigar i tant. Investigar i, bueno...
anar remenant una mica aquests altres planetes que tenim una mica lluny i que des de la Terra no els podem observar tan bé com si anéssim allà a trepitjar-ho. Que no cal anar-hi nosaltres i podem enviar un robot? Doncs esclar, per això és el que anem enviant.
Per acabar només dir que aquests dies tenim unes postres de sol molt maques. És veritat, eh? I mira, justament vaig sortir i a veure com el cel que quedava cap a les 6, que a més a més cada cop és més tard, i ho vaig pensar, de dir, ostres, val la pena, eh? I qui tingui una mica de vista hauria de veure Venus i Mercuri, just abans de pondre's del sol.
Després ja no, eh? No, no, perquè com van molt seguits, sobretot Mercuri desapareix molt de seguida i també estan molt enlluernats pel Sol, però bueno, es pot intentar veure, sobretot si hi ha una miqueta, una miqueta només de núvols o buidina cap a l'horitzó, és a dir, que la llum del Sol no ens enlluerni tant, l'hauríem de poder veure.
Més tard, jo encara no he pogut veure, avui ho vaig intentar des de Barcelona, però estic a plaça Espanya i allà la llum i de Montjuïc allò és espectacular. Tenim un cometa que està passant per la constel·lació de Taura, no és un gran cometa, però alguna cosa millor per poder veure amb uns llargavistes, això també ho podíem provar. Bé, doncs això, que la gent surti de casa, miri com es pon el sol i que disfruti una mica d'aquestes postes.
Perfecte, Oriol, doncs ens quedem amb aquest últim consell i no marxis gaire lluny perquè de seguida et sentim també parlar en el tas d'avui. Smooth. Yes.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
Fins demà!
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcter, no és de segon d'esso, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema. A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Just a la fusta.
Quatre minuts i arribem a dos quarts d'una del migdia. Aquesta hora ja tenim a punt tots els tertulians de la taula dels dimecres. L'Oriol Rigat, que ja l'hem saludat fa una estona, hem parlat ja d'astronomia. També tenim l'Albert Macià, president de l'Ateneu, l'Estric Goldstein, del Sller de Can Mata, i la Silvana Vogt i l'Arnau Consul. Bon dia a tots, què tal? Bon dia. Bon dia. Espera que tenia alguns micros apagats, eh? Hola, hola. Bon dia. Sí, sí.
Per parlar una mica de tot, avui a més a més, Silvana has demanat que vols ser la primera perquè has de marxar, no et pots quedar a fer el tas de vins. Sí, perquè he de marxar i perquè et porto una joia, realment. La setmana passada vaig portar quatre llibres i he fet deures, he llegit dos ja, poc per a mi, dos llibres en una setmana. Aquest 2015, quant portes, Silvana?
No els conto, però molts. He llegit El nen perdut, del Thomas Wolff, del Cercle de Viena, traducit per Marcel Riera, que tenia molt bona penta, que el Follner deia que l'únic escriptor millor que ell era el Thomas Wolff. No sé si tenia raó, però el llibre és molt bo.
És una història d'un nen, el nen perdut és un nen que mor als 11 o 13 anys, ara no recordo, i és un retrat que fa el Thomas Wolff, que a més a més era el seu germà, és una història verídica.
de quatre narradores, els germans, la mare o algun veí que, menjançant aquest narrador de quatre punts de vista diferents, expliquen tota la vida curta d'aquest nen.
i és molt líric, de tant en tant sembla que estàs llegint un poema, més que un llibre de prosa, i això, és un llibre curt per llegir en una tarda, dues hores, és trist, o sigui, et quedes... Tocat, eh? Tocat, però està molt i molt bé, sobretot es nota la gran feina del Marc Serriera per fer que aquest escriptor, que és famós per la manera en què escriu, i es nota això, el lirisme, la prosa molt acurada del Thomas Wolff, traduït per Marc Serriera.
i al final potser al principi costa entrar al llibre però al final quan el germà gran va a la casa on van viure tota la vida i on va morir el seu germà de tifus i parla amb la propietària nova i demana d'entrar a la casa per veure l'habitació del germà
i els records i tot això que és el final del llibre és molt, molt, molt potent. O sigui, al principi sembla molt tranquil, molt pausat i després ve aquesta càrrega emotiva que et toca, que et toca molt. Doncs ens apuntem a aquesta recomanació, eh? Aquest del nen perdut. De Thomas Wolff, de El cercle de Viena i insisteixo, les portades són una meravella. No em diguin que aquest llibre no és preciós. Entra pels ulls, eh? Sí, sí, sí.
I porto la segona persona del singular del Sallet Cachua Premi Bernstein 2011 d'edicions de 1984 de la col·lecció El Mirmanda i és realment una joia literària, és un d'aquests llibres que dius aquest posaré a la lleixa dels llibres joies
i explica la història d'un avocat àrab que viu a Jerusalén, amb la seva dona i els seus fills, i tot el que implica el context del conflicte amb un jueu palestí.
I és un avocat que és molt i molt i molt exitoso i tot l'esforç que ha de fer per continuar sent exitós, o sigui, la part de cara a la galerí, o sigui, s'ha de comprar un Mercedes que a ell no li importa perquè diu jo aniria amb un cotxe petit i no m'importaria res i he de pagar aquest Mercedes perquè si no sembla que l'avocat del costat és millor que jo. Jo soc l'exitós i això s'ha demostrat. Això passa molt a la nostra societat.
Llavors, clar, la casa més gran, els nens a la millor escola... I llavors aquest advocat un dia entra a una llibreria i descobreix la literatura. I aquesta escena a mi em va robar el cor perquè ve un home que no és de lletres, que és només la seva vida, les aparències i la part legal, i entra a una llibreria...
i compra un llibre i se n'adona que la llibretera le fa mala cara, perquè, clar, compra un llibre que sembla que literàriament no és molt bo, no? I ell es queda tocat, no?, amb aquest orgull, aquest amor propi de dir, he comprat alguna cosa que no... Que no estava bé, que no tocava, eh? Com quan anem a comprar un vino i agafem-la, i l'astri mira, et menjaràs això amb un formatge francès i...
Doncs llavors comença a llegir suplements literaris per a saber quins llibres s'ha de comprar, fa tota una recerca i llavors de tant en tant va i compra clàssics. O sigui, Tolstoy, Nabokop, totes aquestes joies de la literatura. Però com li fa tanta vergonya que a la seva edat la llibretera li digui aquest home encara...
no ha llegit a Tolstoi llavors demana que l'emboliquen per a regal mira és una bona estratègia és que hi ha gent en aquest país que encara no ha llegit a Novokop i fa que l'emboliquen per a regal i això m'ha entrat molt en aquesta escena és una meravella
Però la propera, perquè continuaré parlant d'aquest llibre, els llegiré una, perquè hi ha tota una crítica al sistema educatiu, com és el que amb els fills, en el patriotisme, de què serveix. És un llibre incòmodo, és un llibre que fa preguntes, és el que sempre intento dir, massa allà dels arguments. El que a mi m'agrada dels llibres és que plantegen preguntes.
i que et quedes pensant i donem toms a aquesta idea. I és un gran escriptor amb grans personatges i aniré portant cosetes perquè això, de moment, això, anar a una llibreria i descobrir la literatura. Segona persona del singular és el títol, eh? Segona persona del singular, Sayet Kachua.
I, a més, em vas avisar que avui sortia a la venda el llibre La quarta paret del Sorge Allendon, el mateix autor de Retorn a Kilibex, aquell llibre del que les vaig parlar, d'un espia irlandès, que és molt bo, molt bo, molt bo. Aquest senyor anava a venir a la presentació del llibre, La quarta paret, Sorge Allendon, edicions de 1974, col·lecció El Mirmanda, però era molt amic de la gent que van assassinar
el Charlie Hebdo, o sigui que va dir, sí, és suspès perquè estic molt i molt tocat, estic molt fotut, però avui surt el llibre i l'hem de comprar perquè a més d'un gran llibre, a més d'un gran escriptor, és com una manera de recolzar, d'apujar a una persona que ha perdut gent en aquesta barbaritat de París.
Doncs també queda dit, i abans de marxar a Selvana, recordem que aquest dissabte hi ha un acte, de fet també tenim l'Albert Cararropa, serà a l'agenda. Sí, i l'Arnau Cònsul. Sí, són tots, no sé si... Fomi. Jo només dic a la noia que toca el piano, a la Clara encara no l'ha escoltat, però la poesia de la Sònia molt, té el cor robat, és absolutament meravellosa, és una màgia, una llum, o sigui, que tothom vingui perquè serà un gran, gran, gran recital. Serà poesia i música, per tant, a
Serà poesia i música, i evidentment provarem alguna cosa, i en tot cas és... Bueno, encetem l'any 2015 i posats a encetada, encetem fort. Per tant, ho fem a la sala del cinquantenari, no esperem omplir amb 250 persones, però... No hi caben, eh, no hi caben. No hi caben, són 180. 196, exactament. 196, no, tampoc.
En tot cas, l'única vegada que ho hem fet allí, acompanyat, i ho fem evidentment perquè ho acompanyem amb música, aprofitant que hi ha un piano excel·lent, vam trobar l'estratègia, perquè no sembla que la sala està molt buita, de posar molt a prop el públic del piano, i per tant del poeta, que és el que sol passar a la sala de piquet on fem els recitals habitualment. I clar, la veritat és que va quedar molt càlid,
I això vol dir a la gent sobre l'escenari, que ja d'entrada és com trencar una mica la cintura. La idea és fer això, també. Tant de bo passi que això sorprèn l'allau de gent i potser uns quants se'n de queda baix. Perquè, clar, recordem que la Clara Peia, que és la pianista...
una pianista excel·lent, és Sant Justenca. I per tant, clar, potser arrossegue molta gent que habitualment no ve perquè no coneix aquests recitals. La Sònia Moll sé que també té amistat Sant Justenca, que s'està fent una campanya, diguéssim, més enllà de la que fem des de l'Ateneu, per animar gent i per tant, doncs, què sé jo, potser ens trobem que el 2015 fem un ple, eh?
Tot podria ser, no? En tot cas, crec que és un muntatge, no crec, sé que és un muntatge no només que fan avui, sinó que han rodat bastant, que no és només que hi ha una pianista que acompanya a la poetessa mentre recida la seva obra, sinó que hi ha alguns poemes musicats especialment.
O sigui, hi ha alguns poemes que no és que siguin intentats, sinó que l'espectacle és base justament en crear una música per a aquesta poesia que es llegeix. Crec que és de les millors coses que hauran passat pel nostre cicle de recitals. Doncs val la ben apuntar-se a l'edat des d'aquest dissabte a dos quarts d'avui. Hi haurà a vi també o no?
Sí. Alguna cosa. Alguna cosa. Estem tramitant. Estem fent aquí a veure què... No sabem si vi, si és comós... La cervesa, no? He llegit? No. Volíem fer proves, eh? Han corregut moltes. Hi havíem fer proves de cara al 2015, però potser d'entrada serà una cosa així... Va, donarem una pista explosiva. Pa!
Punt, ja està. Molt bé, doncs esperarem a dissabte, a dos quarts de vuit, a la sala del cinquantenari. És un dels actes que ja de l'Ateneu perquè cap de setmana, i ara l'Albert Maciel va dir que no ens explicarà altres qüestions, tot i que també avui, justament a les 11 i 10, hem tingut ja alguns dels components del musical que es farà divendres i diumenge, que han cantat i tot aquí a la ràdio, eh?
Sí, sí. Bé, aquest cap de setmana ve marcat per aquest musical, però jo crec que tenim un començament també explosiu, i és la tertúlia que tenim divendres, que també l'hàvem canviat de lloc. Normalment les tertúlies sempre són a la sala Piquet i l'hem passat a la sala cinquantenari, amb previsió que vingui molta gent, perquè tenim ni més ni menys que el jutge Vidal. És un canvi que s'ha fet de la tertúlia prevista...
És el segon canvi, perquè el jutge Vidal estava previst que vingués, em sembla que era el mes d'octubre, però raons d'agenda ho van impossibilitar, i ha vingut ara, que tampoc no era el mes que tenia previst, però és igual, el tenim aquí. El títol de la tertúlia és els set pecats capitals de la justícia a Catalunya, present i futur.
i crec que a present i futur, precisament, Martíutge Vidal... Està garantit. Està garantit que tindrem més gent de l'habitual a les tertúlies. Serà divendres a les 8? Això serà divendres a les 8 de l'espre. Perfecte. És possible que hi hagi alguns cartells, el primer cartell que es va fer, el grup que organitza les tertúlies va posar sala a piquet, com és habitual, el que passa que, vull dir, si algú beu sala a piquet, és igual. Un cop allà que ho busqui. Que ens digui a la del costat, que és una mica més gran.
S'ho trobarà, això. S'ho trobarà. I després tenim el musical aquest, el musical innominable, que és una paròdia musical de Harry Potter, que, bé, és una experiència nova. Hem treballat per portar-lo aquí una mica de col·laboració amb l'Avents esplugues, també. Sí.
I bé, esperem que tingui èxit. També hi ha una cosa novatosa, com al mínim pel que fa a la sala gran, que és que el que és per internet es poden comprar les entrades per atrapaló. Això ens han dit, no? Exacte, que hi ha durant un dia només, m'han dit per això. Tot i que els que són socis de l'Ateneu, si passen per l'Ateneu, la tindran a un preu una mica més reduïda. Exacte, i tenen el seu descompte. I això serà el divendres a les 9 del rit, en el qual hi ha un petit solapament amb el jutge, i diumenge a les 6 de la tarda.
Doble oportunitat. Doble oportunitat. En tot cas, divendres a la tarda és Ateneu. Divendres a la tarda jo crec que ja em tocarà gairebé dinar a l'Ateneu i a partir d'allà ja començar-nos a posar en una cosa i en l'altra. Un cap de setmana molt potent, per tant. Cap de setmana potent, sí, sí. Ja hem començat el gener amb força.
Doncs són les activitats previstes per aquest cap de setmana. Bé, a part d'aquesta, també tenim l'excursió del grup de matinals que fan el Torró de Magarola. Molt bé. Diumenge, no? Això és aquest diumenge, sí. Perfecte. Molt bé, doncs Déu-n'hi-do, força coses. Sí, sí. Un cop passat el parèntesi de les festes, que és un parèntesi molt relatiu, perquè també... Hi ha 8 pastorets, no? El ball de Capdalla, però...
una mica aquest relax, ara hem tornat a agafar marxa. Va anar bé el jazz del divendres? El jazz del divendres va anar bé. En aquest cas és de les poques vegades que jo no hi era, perquè no podem estar a tot arreu. Jo estava fora de Sant Just fins diumenge.
Però sí, sí, va venir força gent i va ser un recital preciós. Perfecte, doncs la Taneu que està molt en marxa. Ens queda encara parlar de més coses. Falten 5 minuts per 3 quarts d'una del migdia. Jo crec per això que ja podem començar amb el vi, no, Astris? Sí. El tenim aquí fa una estona, ens l'anem mirant. Avui, que ens has dit que més a més ens portes cap al nord, eh? Estem així hivernals. Sí.
Un víver tan negre, no? Sí. Ho dic bé, perquè és el que em sembla, però potser és aquest que enganya. Sí, això també és interessant, no? Veure com en diverses cultures, podríem dir-ho, com s'utilitza el nom del víver vermell, el tinto, el negre, és allò que dius... Negre es diu a més llocs?
No, és només català. Sí, sí. Més quan vas a Madrid. Ponga mi vino. Negro. Català, eh? Català, vostè. Nosaltres fem aquesta traducció literal. Literal. I si la fas literal, per exemple, del francès, si es llegeix un vi vermell, també es miren malament. Sí, però, per exemple, a Itàlia no el mirarien malament perquè també en diuen... També en diuen vermell. Rosso. Rosso, clar, evidentment. El rosso no és rosat, clar, és cert.
És allò que diu, som la mentida, com amb tan poc espai... Sí, al centre d'Europa som tirant més cap al vermell, no? Perquè els alemanys també en diuen rot, no? Sí, sí, és allò que diu. És negre, és negre, és vermell, és allò que diu. Granatós, és fosc, és fosc. Seria la intensitat, que és fosc. Aquest, sí, és vermellós, és fosc, és negre. És un vi negre, aquí, no? Diríem vi negre.
vi negre, en general sí que és allò que dius per en Gemma, hi ha algun celler de la Terra Alta o així que sí que et posa he vist vi roig, he vist vi vermell és allò que dius, suposo que una mica començant a reivindicar una nova moda una nova moda o com s'havia dit o una nova reivindicació de dir si és vermell, és vermell és que veníem d'una època encara en blanc i negre i aquí ens ha costat entrar en el món amb colors el vi blanc tampoc és blanc
i això en canvi a tot arreu sí que en diu en blanc més o menys doncs avui és allò que tenim un vi negre cap al nord del Roina que a més és allò que s'acostumen a ser bastant vermells tota la zona del Roina la varietat reina és la cirà és l'única varietat de raïm negre que trobem
És allò que dius, mira, que aquí estem acostumats a les grans barreges, als grans copatges. I a França sí que normalment és allò que, per exemple, la zona de la Borgonya, seria Pinot Noir i Gamé, que no es barregen entre elles. A la zona de Bordeu sí que trobem la Cabaret Franca, la Cabaret Sauvignon, Merlot, que les pots trobar soles, però bàsicament barrejades. Però a la zona del Roina,
trobem exclusivament la varietat xirà. I si la barregem una mica acostuma a ser amb raïm blanc, que és la bionyer. O sigui, és allò que té aquest punt característic.
que com a zona produeix uns vins altament intensos de color, altament intensos aromàticament, diríem que això està molt a prop de Lió, queda per sota de Lió, i se hi ha una mica la frontera entre la força del Mediterrani i la zona més... I el massí central, que ja és una zona bastant freda. És una zona que, si aneu a l'estiu, és càlida. Precisament no seria de les zones més fresques. Sempre hi va bufant aquella tramuntana.
Ells ja li diuen tramuntant allà. També? Però amb aquest nom? Sí, amb nom... Tramuntant. Sí.
És una zona que vinícolament és paral·lela al riu. O sigui, si anem al Roina, tant sigui per carretera, per l'autopista o amb vaixell, sempre tenim la banda més solana, o sigui, la banda que queda mirant el sol, sempre buscant aquell est...
és sud, o sigui, la banda més càlida és on hi ha totes les vinyes plantades llavors aquest vi del celler Domène Guerin no té denominació d'origen
És d'aquestes denominacions, és d'aquesta nova normativa a nivell europeu, que és una IEGP, que és la Indicació Geogràfica Protegida. Aquí també en tenim. I l'únic que fa és això, protegir una zona geogràfica, li dona potser una mica més de categoria que d'altres, com el vi de taula, el vi del país que tenen a la zona de França, però que en qualitat pot ser igual...
que una denominació d'origen. L'únic que aquestes finques no estan a la denominació d'origen, per exemple, Coterrotí, que seria on exactament li correspondria, però és una IEGP, qualitat la mateixa. Els preus acostumen a ser més econòmics, això també s'ha de dir, perquè és una zona que produeix, diríem que una de les grans...
bèsties, entre cometes, del que són els vins del Roina, perquè és una zona que, dius, entre el terreny granític que té l'alçada, el sol, és allò que diu, són vins molt corpulents. Per això, normalment, sempre s'afegeix una petita proporció de raïm blanc. Per compensar una mica. Per compensar una mica.
Tot i que els vins de bionyer de la zona són forts, consistents, corpulents, però no deixa de ser un rain blanc on l'aportació d'acidesa sempre serà més alta. És una mica com donar una mica de frescor. Això també és molt èpic a la zona de Rioja. Sempre s'havia barrejat amb una part de rain blanc. I no passa res. Té pinta de clàssic, aquest per l'ampolla, l'etiqueta...
Sí, no trobarien molta modernitat. No passa res. Està bé. El nom inclús del tipus de lletra, no? Així que sembla un escrit. Una ampolla clàssica. Això de la Champín, que seria el campet. Sí, jo crec que seria això. És una zona com molt... És campur, o sigui, són allò de... Les colines, és allò que dius. És com...
Les vinyes de més a baix serien les de menys qualitat. És una zona molt verda, tot i les centrals nuclears que pots arribar a trobar. S'hi troba també? El Roina, exacte. És una zona molt endogònia, també s'ha de dir, perquè sembla molt bucòlic tot el que ha explicat, però, clar, quan mires el riu des de dalt, és allò que dius... Perdoneix, eh? Sí, clar, la gran... Què, l'anem a tastar? L'anem a tastar. L'anem a tastar primer, no?
Sí, perquè a més és allò que dius ha anat perfecte, que n'he sigut parlant, perquè és un vi que jo crec que necessita una mica d'oxigenació. Potser jo no el decantaria, però el que hem fet, no?, de servir-lo, anar-lo observant i que es vagi una mica oxigenant. Sí, i l'olor ja és... Té una certa... És curiós, eh? És allò que dius, és molt penetrant, és molt intens... Sí.
Lliga amb la vista, que no transparenta. És profund, és un aroma molt profund. Per la varietat de raïm què és, que és la cirà, aquí hauríem de trobar molta oliva negra. Ah, sí? Jo no el sent devinar, eh, per això, amb l'olor. A mi em costa molt. Tampoc s'hauria de dir-te... El pinyol no en trobarem, per això. No, gens. El tastar-lo directament o què? Anem a tastar-lo i així anem fent via.
Sí que has trobat potser l'oliva, eh? Jo crec que sí. Potser perquè m'ho has dit, ara perquè ens ho has dit, però m'ha fet venir... Algun dels gustos m'hi ha portat. Que tampoc són dels aromes que un estigui tan més habituat a anar trobant, no? Normalment trobem més... Jo encara l'estic empassant, em sembla, eh? Per això. No és tant com l'oliva, sinó diria que és una mica salat, diguéssim. Ah, mira, això t'ho combro, veus? Sí que donen sensació. Sí.
I la sensació d'entrada que dius, bueno, ja veig pel color que això serà fort, no? Un vir aquest de... No sé si te roure o no. En tot cas, allò que te'n penses, dius, no. Doncs passa bé. I després et queda la llengua, jo, de dir si no, no. Té una acides molt fresca, una acides que no ets molt conscient que hi sigui, perquè no el treus àcid, però que va salivant durant l'estona. S'ha de mastegar, fins i tot. Aquest punt salat, sí, allò, no ho sé. Exacte.
I no pesa molt, és un vi que és relativament lleuger, o sigui, segurament el nas és com més fort, com més torrat, perquè és això, em sembla que només un 70% d'aquest vi passa per bota, la resta és jove, no? Són aquestes barreges, aquests mateixos copatges dins de la mateixa varietat de raïm que podem fer, una part envellida i una altra més jove. Acaba sent més suau del que sembla. Sí, és que la primera sensació és de, uau!
d'una corpulència. Quan l'olores, dius, això serà... Està espantant. És una zona que la denominació d'origen es diu Coterrotí, o sigui, rostida. Imagineu... La corpulència dels vins que tenen allà. Trobar vins així també és agraït, sense perdre l'essència del que són els vins.
Home, segurament aquest xica convindria a Astrid per això combinar-lo amb un àpat, no? No només amb els formatges típics, sinó dir, va, aquest xica... Jo crec que sí, ho havia pensat en un embotit. La veritat és que ja he estat a punt de portar un embotit, però que us el portaré la setmana que ve tot una mica organitzat, perquè és allò de dir, bueno... Vinguem preparats. Sí, que els tempos vagin una mica més, més clars per far més.
Però sí que li agraden molt els embotits. O sigui, és allò que dius... Més que el format de gràcia, eh? Jo crec que sí. Un formatge també li diré bé, però tu veig que arreglades més l'embotit, eh? Sí, sí. És una zona que es menja molt d'ànec, molta patata, molta grassa... Per tant, també podríem fer-ho, no? O sigui, geogràficament tenen una cuina bastant...
potent de calories ara ho estic de calories ja és allò que dius home, ja és una zona que a l'hivern és que els necessiten per aguantar llavors és allò de lligar els típics plats de la zona amb els vins però sí que és allò que dius és de les petites joies de trobar sí, mira, el primer que he pensat que no m'estava agradant però ara que he fet el segon també és allò que dius donar alguna nota
A mi aquestes coses em costen, eh? Les de fruites... Sí, és més tàcil d'enavinar. Estàs de punt als cursos, Albert. Exacte, ens ho vas posant cada cop més complicat, però està bé. Mentre anem fent i anem bevent, aprofitem també perquè l'Arnau ens expliqui algunes curiositats d'avui 14 de gener. D'avui 14 de gener...
Portava tres o quatre efemèrides del dia, i clar, lògic seria començar de més endarrer endavant, no? Per exemple, un dia com avui, al segle XVI, 1506, van descobrir l'Ocon, la famosa estàtua aquella tota condersonada, l'Ocon i els seus fills, doncs, bueno, hi havia un pagès que intentava llaurar allà el peu del món aquilí,
I, bueno, casualment, la zona que després s'ha descobert que hi havia la d'Homos Aurea de Neó. Li va sortir una estàtua de marbre de les poques originals gregues. I a partir d'aquí en podria dir d'altres. Al costat d'una vinya. Sí, certament. El món esquilíssim... No costa gaire, eh? Això és tot el món clàssic. Però és allò que dius ja ho posem-ho.
Entre vinyes i oliveres... Sí, sí, tenia una... Sí, això, pels que coneixen Roma una mica més, Santa Maria la Major, eh? Per allà a prop de Santa Maria la Major, doncs, bueno, evidentment llavors no s'ha urbanitzat, l'església sí que hi era, i doncs bé, doncs va aparèixer, i evidentment ja de seguida el papa, crec que era Juli II, va aturar i Miquel Àngels se'n va anar a estudiar a la contorció, i per dir, aquí es diu que...
Miquel Àngel va aprendre a fer més complicades o més complexes les seves escultures.
Fa 400, quants? Això és el 1506. Per tant, ens n'anem ja als 509 anys. Res, una femèrica, si tu vols, petita, però m'ha fet gràcia. El Laucón és d'aquelles imatges que tothom té al cap, no? Aquella estàtua, tant d'això, contorsionada, que després se n'ha fet mil acudits i mil reproduccions, i que, en fi, un dia com avui la van treure del terra i, per tant, es va redescobrir. Evidentment s'havia fet al segle II o III abans de Crist, algun magnat
greco-llatí, que tenia allí alguna parcel·la, doncs se l'havia fet portar. Si no és que va ser euro uns anys després. Però crec que em salto les que hi ha més endavant, en tot cas podem tornar-hi, perquè avui, fa tot just quatre anys, 2011, va passar un fet del qual encara d'alguna manera estem vivint les conseqüències i crec que lliga bastant amb una setmana com aquesta.
El president Saïd Benalí, de Tunísia, va tocar el dos, i quan dic va tocar el dos vol dir que el desembre havia començat una sèrie de protestes, si recordeu, perquè això evidentment tots ho tenim bastant a cap, una imatge esgarrifosa d'un venedor.
de productes amb volants, crec que era de fruita, es va prendre foc a l'Obonzo, davant de... crec que era del Parlament o del Palau Presidencial, on d'una manera... tota la política de Tunís passava per allí des del 1987, el senyor Ben Ali portava jo crec que més anys, fins i tot, que en Pujol manant, però, evidentment, amb un estil absolutament dictatorial, es feien en religia, amb una mena de...
d'aquella manera. Doncs bé, aquell estir a l'O11, aquella cremada, provoca una sèrie de manifestacions, no només a Tunísia, sinó que n'aniran senent a altres països, a Algèria de seguida, però també a Líbia el 13 de gener, a Jordània el dia 14, i després, el dia 26, a Síria. I entre mig a Egipte, al Yemen, a Humán... En fi, el cas és que aquelles manifestacions es van fent grans,
el Benalí promet una sèrie de reformes, sí, sí, tranquils, a més a més m'anirà el 2014. Això ho havia dit molts cops, la gent no s'ho creu, es queda al carrer i el dia de 14 de gener decideix que tot allò està fet d'un merder, se'n va, dona el poder, ell se'n va en secret via un avió francès però acaben anant a l'Aràbia Saudí
i deixa el país en mans del vicepresident, que el primer que fa és decretar la llei marcial, treure l'exèrcit al carrer i comença, tot i que alguns diuen que la primavera àrab va començar el 18 de desembre quan aquell pobre xaval, perquè li havien retirat la llicència per poder vendre productes al carrer, va fer el gest màrtir, si voleu dir-ho així, de prendre es foc al mig del carrer.
Digueu com ho vulgueu. Avui, fa 4 anys, ja fa 4 anys, perquè tots ho tenim bastant gravat, va començar la primavera àrab, de la qual, doncs, les conseqüències... Doncs sí, sí, no pensava que fes 4 anys, que són uns quants...
Doncs mira, amb aquesta efemèrida acabem també aquesta tertulia d'avui. Moltes gràcies. Arnau Consol, Astrid Goldstein, Albert Macià i Oriol Rigat, també abans hem tingut a la Silvana. Tornem dimecres que ve amb més coses. Molt bé. I tant. Molt bé. Doncs així sigui. Que vagi molt bé. Bon dia.
I també marxem, perquè falten només 4 minuts per arribar en punt a la una del migdia. Per tant, tanquem aquest just a la fusta d'avui dimecres 14 de gener. Tornarem demà amb més coses, com cada dia. Ara es deixem amb el Sant Just Notícies, edició migdia, després d'agrair la gent que ha fet possible el programa d'avui. L'Andrea Bona, els serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández de Rius.
a la previsió del temps. Avui hem tingut també entre nosaltres alguns dels responsables del musical de Harry Potter que es fa arribar aquest divendres i diumenge a l'Ateneu de Sant Just, una paraòdia de fet de Harry Potter amb aquest musical innominable. Hem fet tertúlia esportiva amb el Carles Hernández de Rius, l'Enric Riva, hem parlat d'astronomia amb l'Uriol Rigat, de l'Ateneu amb l'Albert Macià, de vins amb les trícols, tindres al cellar de Can Mata, de llibres amb la seva anaboc i d'afemenides, també ara amb l'Arnau Consul. Us ha parlat des de les 10, Carme Merdó, i tornem demà. Que vagi bé, que passeu un bon dimícres.
Ràdio Taspè, durant 8.1.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert o cinema. A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Aquesta setmana s'estrena a Sant Jus l'obra Un musical innominable, una paròdia dels llibres del mag Harry Potter. La companyia Wizard Musicals portarà sobre de l'escenari de la Sala Gran de la Taneu aquesta obra divendres i diumenge. Les entrades ja són a la venda. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dimecres 14 de gener. En titulars assequem altres qüestions a la jornada.
Santiago Vidal conduirà divendres d'una tertúlia a l'Ateneu. El jutge de l'Audiència Provincial de Barcelona parlarà de les mancances de l'exercici de la justícia i de propostes per al bon funcionament del sistema judicial. El col·lectiu Artajust fa una crida als artistes sanjustencs per crear una exposició al mes d'abril. És un projecte que pretén omplir tots els espais i parets a Can Ginestar amb peces d'art vinculades amb la natura. Hi ha temps per participar-hi fins al 20 de febrer.
I obertes les inscripcions per participar d'un itinerari ciclista pel Parc de la Font Santa. Serà dissabte 24 de gener i consistiran a aprendre a posar a punt la bicicleta i conèixer el parc. És una activitat gratuïta, oberta a famílies amb nens i nenes a partir de 9 anys.
Bon dia. Aquesta setmana s'estrena a Sant Just l'obra Un musical innominable, una paròdia dels llibres del mag Harry Potter. La companyia Wizard Musicals portarà a sobre de l'escenari de la Sala Gran de l'Ateneu aquesta obra divendres i diumenge. Les entrades ja són a la venda. Sant Just Notícies.
Els personatges de les històries de Harry Potter apareixen a un musical inúminable, tot i que amb algunes variacions. En concret, el musical pren com a referència les novel·les de Harry Potter i la pedra filosofal, el calze de foc, el misteri del príncep i les relíquies de la mort, però unides amb un mateix fil conductor, el de la pedra filosofal.
Una quinzena d'actors i actrius estaran a sobre de l'escenari de la Sala Gran de la Taneu, però hi haurà molts més personatges. La directora del muntatge, Marina Schiafino, i la productora i una de les actrius, Alba Grau, que interpreta a Draco Malfoy, n'han parlat al Just a la Fusta. De fet, excepte els sis protagonistes, que són els tres, el Harry, el Ron Hermione, el Voldemort, el Cuirrell, el Draco i la Ginny, excepte aquests, la resta d'actors tots fan un mínim de tres personatges, mínim.
hem d'englobar tots els personatges que apareixen realment a la saga i tot i així no apareixen tots ni molt menys com deien abans amb el fil aquest conductor que hem trobat no es necessiten tots els personatges
La major part dels actors s'han format en teatre musical i interpretaran més d'una quinzena de cançons. L'obra, Un musical innominable, és una paròdia de Harry Potter creada per seguidors de Harry Potter, que pretén fer arribar la història del jove mac a tots els públics, no només als fans de la saga. Sentim Marc Caballero, que dóna vida al professor Cuirrell, Laura Ibars, que interpreta Hermione, i Alba Grau.
Coneixem de gent que ha vingut a veure, que no era fan de Harry Potter, que no s'havia llegit, ni no havia mirat les pel·lis. La història en general s'entén perquè és molt senzilla. O sigui, sí que passen moltes coses perquè amb dues hores i mitja s'havien de ficar set llibres. Però s'explica d'una manera molt senzilla perquè al ser una comèdia és tot molt així. Però clar, sí que és veritat que moltes bromes la gent que no ho coneix es deu cada cop perquè riuen, no?
Només amb que sàpigues qui és en Harry Potter, vull dir, és un mag que viu a Hogwarts, punt. Ja està, no cal saber més per poder venir a entendre l'espectacle i riure una estona. Un musical innominable és una producció de Wizard Musicals, una companyia de teatre nascuda el 2011 de l'amada