de matrícules instal·lats a les carreteres. Seran de moment 19 màquines instal·lades a la xarxa viària. Segons el Servei Català de Trànsit, hi ha un milió de vehicles ara mateix a Catalunya sense passar la inspecció tècnica obligatòria. Joan Josep Isern és el director del Servei Català de Trànsit i ho ha explicat a la xarxa.
L'únic que demanem és les condicions mínimes de seguretat, que són les que marca l'AITB, les expressions tècniques. Aquestes les ha de tenir un instant reclar, i si no, no pot circular, perquè és que si circula tenim un alt risc d'accidentalitat a les carreteres. I és veritat que la majoria dels accidents que tenim avui en dia a les carreteres catalanes hi participen vehicles que estan en aquest cas.
Per tots sants, entre avui i demà sortiran de l'àrea de Barcelona 450.000 vehicles. Representants del Departament d'Ensenyament i pares d'alumnes de l'Urgell es reuneixen avui per intentar resoldre el conflicte generat al menjador escolar. Una quarantena de famílies es neguen a pagar el servei perquè els seus fills han de desplaçar-se per anar a escola. Ensenyament, però, diu que no hi ha cap excusa per no pagar una part de l'àpat perquè el cost del transport l'assumeix l'administració. La presidenta del Consell Comarcal de l'Urgell, Rosa Maria Mora, demana comprensió als pares des de la xarxa.
El transport el garantim des de la Diputació i el Consell Comarcal, que ens en fem càrrec a la totalitat. O sigui que cos zero, perquè pensem que els nens tenen el dret i l'obligació d'anar a escola cada dia. Amb el tema del menjador, com m'ho heu dit, també la meitat, el 50% se'n fa càrrec a la Diputació. El que demanem, perquè Ensenyament ens ho diu, és que els pares hi aportin...
la quantitat, la diferència. Jo entenc els pares, els entenc, però en els moments que estem també entenc que l'administració ho passi malament i que tots plegats, tots, i hem de fer un petit esforç. Rosa Maria Mora ha defensat que les famílies amb una situació econòmica més greu tinguin garantit el servei i assegura que cap menor es quedarà sense dinar. Notícies en xarxa
Fins demà!
Bona nit.
Molt bon dia, passant 6 minuts de les 10 i comencem avui aquest Just a la Fusta i comencem sense sintonies, que no tenim un petit problema tècnic i mirarem darrere el de seguida. En tot cas, comencem igualment el programa, el Just a la Fusta d'avui, dijous 31 d'octubre i tenim també, saludem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Què tal?
Per parlar d'actualitat és estrany fer-ho així en silenci. Sembla com si estiguéssim fent un assaig o alguna prova d'aquestes. Però bé, en tot cas, les coses per explicar existeixen igualment. Expliquem primer en tot cas què és el que farem aquest matí. Començarem parlant de les notícies de Sant Just, com sempre. I a més a més també el que farem serà parlar d'actualitat, la premsa del dia a través de les portades...
contrabortades, articles interessants amb el Mar Marbat. També parlarem del temps, encara que sigui telefònicament, connectarem amb el Carles per saber què ens espera de cara aquest cap de setmana llarg de tres dies, i parlarem aquesta primera hora amb un dels veïns de la nova promoció de Masllui, els pisos, uns pisos que sí, on s'acaben d'instal·lar fa relativament poc, fa un mes, que sembla que tenen problemes amb les línies de DCL que diuen que no poden instal·lar-la, mirarem de saber doncs quin és
la seva problemàtica i d'altra banda també el que farem serà parlar a les 11 i 10 aproximadament amb en Francisco Vizcaíno fins ara president de l'Hockey Club Sant Just i també amb en Jordi Garolera que fins ara era vicepresident i ara passa a ser president parlarem doncs d'aquest canvi, d'aquest relleu a la Junta de l'Hockey Club Sant Just farem tertúlia amb la Joana Algarra, el Pere Oliver
la Montserrat Rea i la Lina Santa Bàrbara, i també tindrem a les Tricolstein del Salle de Campmata, que ens parlarà de vins. Avui centrats amb la castanyada, segurament, per tant, vins dolços i aquestes coses serà altes, segurament. I teatre amb la Maica Duñes. Doncs això pel que fa al sumari, però no puc canviar de sintonia, Andrea, per donar-te pas.
I parla de les notícies, parlem, però, de Joan Margarit. Ens hi fiquem ja, sí, perquè Joan Margarit és protagonista aquests dies, no només arreu de Catalunya, ara també a Mèxic, perquè li han atorgat el Premi de Poesia del món llatí 2013. Atorgan aquest premi a Mèxic i és el primer cop que un poeta en llengua catalana rep la distinció. El poeta l'ha rebut conjuntament amb el poeta José Emilio Pacheco, mexicà José Emilio Pacheco,
Cada any aquest premi s'atorga a un poeta mexicà i també a un altre del món llatí i aquest cop ha estat guardonat Joan Margarit. La cerimònia de lliurament es farà el proper 10 de novembre al Centre de Mèxic i el premi està valorat en uns 7.000 euros per la concessió d'aquest guardó que es va crear l'any 2007 per reconèixer la trajectòria del poeta i promotor cultural mexicà Víctor Sandoval.
Margarit està considerat com una de les màximes figures de la poesia catalana, és autor de més de 30 llibres. El 2008, de fet, va rebre el Premi Nacional de Poesia i el de Literatura de la Generalitat, tots dos per casa de Misericòrdia, i també el Premi Rosalía de Castro a la seva obra completa.
I com a últim apunt podem destacar que Margarita ahir va estar a les escoles amb aquest acte d'inici del novembre literari, que aquest mes d'octubre també li han dedicat la Setmana de la Poesia de Sant Cugat del Vallès i que dilluns mateix marxa a Mèxic a recollir aquest premi i també a fer tres recitals diferents, entre ciutats diferents de Mèxic.
és el que tenim amb en Joan Margarit. Doncs perfecte, ara de seguida parlem d'una altra notícia, perquè avui a ple municipal, Andrea. Sí, és l'últim dijous de mes, i la llei de dependència, les beques menjador i l'actualització cadastral... Home, molt bé!
Doncs, com deia, la llei de dependència, les beques menjador i l'alcolització cadastral s'entraran la sessió d'avui, aquest ple del mes d'octubre, a l'Ajuntament. Els partits que forma l'equip de govern, que són PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just, presenten una moció sobre la situació de les persones amb dependència a Catalunya i una altra per garantir els ajuts de beques menjador.
i d'altra banda Convergència i Unió entra una moció a favor de la retirada de la sol·licitud d'actualització del valor cadastral. Les mocions cal destacar que es debatran com sempre a la darrera part del ple i a banda de les mocions també es preveu que s'aprovin de forma provisional els impostos per l'any que ve i la modificació de les ordenances fiscals i reguladores dels preus públics a l'Ajuntament.
El ple debatrà aquests punts i d'altres avui a partir de les 7 i a la part final s'obrirà el torn de prems i preguntes dels regidors i del públic assistent. Tot plegat a les sessions de l'Ajuntament de Sant Just.
Doncs aquest vespre ple que promet, demà no ho podrem explicar perquè no hi ha ràdio, però dilluns sí que podrem recopilar una mica com ha anat tot plegat. A més a més també recordeu que demà el que sí que podreu consultar a través del web de l'Ajuntament és els punts de l'ordre de dia d'aquest ple municipal. Si voleu saber com han anat també podreu tenir l'oportunitat de sentir-ho. I acabem amb un últim apunt, Andrea.
Doncs no sabia ben bé quin tema triar i faré una mena d'amics de dues notícies. D'una banda, un recordatori que avui és l'últim dia per apuntar-se a la 37a cursa de Carts de Coixinets aquesta mitjanit. La cursa se celebrarà el cap de setmana del 16 i 17 de novembre als carrers Freixes i Creu del Padró.
I les inscripcions, com deia, a través d'internet es poden fer fins avui a les 12 de la nit i les presencials es podran fer únicament aquest vespre al Casal de Joves de 8 a 9. Tota la informació relacionada amb les inscripcions la trobareu al web dels cars, carsdecoixinets.org. I un últim apunt molt breu per recordar-vos que el cementiri de Sant Just amplia el seu horari per tots sants fins al dia 2, fins aquest dissabte.
L'equipament obrirà de 9 a 6 de la tarda per tal de facilitar les visites de les persones que hi vulguin anar, com fan cada any. Demà divendres es farà un acte en honor als difunts amb una cantata a càrrec de la cura a l'harmonia a les 12 del migdia i la pregaria que es fa cada any es farà aquest cop dissabte a les 5 de la tarda al cementiri.
Molt bé, doncs són aquestes les notícies d'avui. Hem dit que, a més a més, pendents aquests cap de setmana llarg de tres dies. Avui fa bon dia, a més a més, Andrea. Sí, fa fred, però si estàs sota el sol es nota una mica de caloreta. Un dia tardor, però tot plegat a companyia una mica. O sigui que, en tot cas, el que fem ara és parlar de la notícia musical del dia per donar pas de seguida també a l'actualitat.
Avui parlem de Beck. No sé si els coneixes, si t'agraden... He llegit alguna notícia d'ells, ara fa res. No recordo què deia. Anuncien que traurien el disc. Ah, molt bé.
De fet, fa gairebé un any que David Campbell va mencionar que estava treballant en un nou àlbum i des de llavors s'havia mig confirmat que arribarien dos nous discos de l'artista, un d'acústic i un d'elèctric. I per acabar l'espera, ell ja ha publicat diferents singles al llarg de les últimes setmanes. De fet, el que farem és escoltar una d'aquestes cançons, aquesta que sentia Mera Louser, i el que fem és escoltar un d'aquests singles que ha anat presentant, que a més ens sembla que hi ha videoclip inclòs, i que es diu Jim. Molt bé.
Que en principi no s'inclourà per això el proper disc, però bé, l'ha publicat així solitàriament. En tot cas, és aquest tastet a l'espera dels fans pel proper disc. Molt bé. Fins ara. Fins ara.
Fins demà!
Bona nit.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smurf Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat. Passen dos minuts d'un quart d'onze del matí.
I aquesta hora saludem el Marc. Bon dia, Marc. Què tal? Molt bon dia. Bé, molt bé. Per parlar d'actualitat de les portades d'avui, quin és el tema principal del dia.
Comencem avui amb la portada del periòdico, perquè un titular bastant populista, podríem dir. Trànsit es llança a la caça de vehicles sense la ITB. L'antiguitat del parc mòbil fa pujar la sinistralitat. 19 equips lectors fotografiaran des de demà milers de matrícules de cotxes. Per tant, tothom està previngut i ningú podrà dir que no se l'havia avisat. Un milió d'automòbils i motos
circulen ja per Catalunya sense haver passat la revisió. Per tant, el periòdico que informa, repeteixo que 19 equips lectors fotografiaran des de demà milers de matrícules de cotxes i un cop aquestes matrícules de cotxes siguin fotografiades seran investigades a veure si han passat...
les ITVs, això ho destaca el periòdico en portada que comparteix una imatge, Carme, que jo crec que havíem de destacar, que és d'alternatori de la ronda de dalt de Barcelona, on interiorment el periòdico en parla i és un article que...
És un reportatge que m'agrada molt on els tauts estan tunejats. Ah, sí. Tauts tunejats on es pot triar... Hi ha un catàleg fins i tot de caixes de morts decorades amb imatges i colors que les famílies poden elegir. Així, a la fotografia veiem...
Un taut amb la moraneta, un altre blau i grana del Barça, i un amb una partitura. Déu-n'hi-do. Doncs curiós, no?, la imaginació d'aquesta gent. Es veu que prové d'Anglaterra, eh? Ah, sí? Sí. És la tradició de la mort britànica, una mica. I avui dia de tots sants, a la portada del periòdico, aquests tauts tonejar.
Molt bé, doncs és el que tenim en aquesta portada. Tenim més notícies, per exemple, què ens destaca el punt avui? El punt avui, el titular que ens deixa avui, preus deprimits, davallada l'IPC, baixa un 0,1%, la primera caiguda de l'índex
des de l'octubre del 2009. I el futur, ens diu, els empresaris temen una deflació que dificultaria la recuperació i els experts la descarten. Per tant, amb les notícies, podríem dir, després d'una última fornada de notícies esperançadores, el punt avui...
que ens mostra un gràfic de l'evolució de l'IPC de l'estat espanyol on en aquest octubre del 2013 és la més baixa amb aquest menys 0,1%. I finalment avui tenim també el diari Ara. I el diari Ara ens deixen el titular El PSC opta per la conllevància amb el PSOE. Conllevància és la...
paraula que utilitzaven ahir Navarro i Rubalcaba, que resignen el desacord sobre el dret a decidir. La presidenta andalusa, Susana Díaz, va forçar a votar amb UPID i el PP. Per tant, recordem ahir, ja ho destacàvem i parlàvem d'aquestes petites diferències que van haver-hi en el govern central i en el Congrés dels Diputats, on membres del PSC van votar
diferent a membres del PSOE quan es votava sobre el dret a decidir i ara aquest desencaix federal on el PSC opta per aquesta conllevància amb el PSOE.
Doncs és el que tenim avui a les portades. Actualitzem la informació a través dels diaris digitals. Per exemple, el 3-24 ens obre per l'anòs de col·legi de farmacèutics perquè el president d'aquest col·legi ha dit aquest matí a Catalunya de ràdio que a hores d'ara no sap res perquè ens desapareix. Justament avui tenim problemes tècnics, ens desapareix la...
La generació d'hores d'ara no sé res del conseller referent a aquests nous impagaments que estan dificultant les coses, per dir-ho suaument, als farmacèutics de Catalunya. Sí, de fet podríem dir que hi ha un risc d'abastament, també ho parla...
el diari ara en portada, on les farmàcies han decidit, o ahir decidien plantar-se i no avançar més diners dels medicaments amb el conseqüent risc de devastament. La mesura s'havia pres davant l'anunci de la Generalitat, com explicaves, que no pot afrontar, diu, el seu deute de 416 milions en el que queda d'any.
I també en primer lloc destaca el 3-24.cat, que el Madrid s'emborratxa de gols contra el Sevilla, referent a aquest partit d'ahir, que va quedar 7-3. Déu-n'hi-do. Sí, déu-n'hi-do. Sembla un partit de tenis, eh? Sí. Va haver-hi un moment de 3-2, que semblava que algú patia, però res. Ningú va patir, eh?
I finalment el diari ara continua destacant en primer lloc aquesta resignació de Rubalcaba i Pere Navarro. Això pel que fa a l'actualització d'aquest matí, passem ara a la informació internacional. Què tenim avui, Marc?
Doncs la informació internacional, Carme, que segueix d'espies, seguim jugant espies. Sí, continua el joc. I a part, a més a més, cada cop ens apropem més. Vull dir, no em sorprendria que al final el tema de l'espionatge acabés a Sant Just, perquè va començar als Estats Units.
I ara ja el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, fins i tot ahir va fer algunes declaracions al respecte. Rajoy, de fet, ahir evitava aclarir si el Centre Nacional d'Intel·ligència Espanyola va ajudar els Estats Units a interceptar trucades. El president diu que serà el director del Centre d'Intel·ligència qui donarà aquestes explicacions al Congrés i als serveis secrets francesos
admeten que sí que van transmetre dades als nord-americans. Per tant, sembla que aquí tothom està embolicat en el tema. Recordem que tot neix a partir dels possibles espionatges dels Estats Units a Europa.
i que el gran artífax de tota la història és Keith Alexander, el director de la NSA, d'aquesta agència nacional secreta americana, que va assegurar en una comissió parlamentària, que és fals, que l'agència nacional americana expiri les comunicacions dels ciutadans europeus, i va dir que ell...
Va rebre dades de milions de trucades de les agències d'intel·ligència de França i Espanya. Ara Mariano Rajoy demana explicacions. El president del govern va dir ahir que no tenia constància que Espanya hagués estat espiada i va aludir a sumar-se a la iniciativa franco-alemanya.
Però, tot i així, va ordenar el ministre d'Exteriors a convocar l'ambaixador dels Estats Units per demanar explicacions. Per tant, es van tirant la pilota al terrat un als altres per treure's una mica les culpes.
Doncs és el que tenim així més destacat en clau internacional. Tenim alguna altra cosa, també algun altre punt? Sí, deixem destacar-te una notícia que ha parlat el periòdic o en les pàgines d'internacionals, on malauradament hi ha hagut una tragèdia humanitària en el Sàhara. S'han trobat 87 immigrants morts de 7.
al desert del Níger. Les víctimes, entre elles, 48 nens i 32 dones intentaven arribar fins a Algèria i alguns cossos explica un testimoni horroritzat que van ser devorats fins i tot per aixecar els cadàvers. Van ser trobats ahir, com dèiem en aquest ple desert del Sahara, a una desena de quilòmetres de la frontera algeriana
i es considera la pitjor catàstrofe humanitària de l'última dècada en aquest país africà. En total han mort 92 persones des de començaments d'octubre en aquest trasllat de petites poblacions o de petits poblats del centre del Sàhara quan s'han intentat traslladar cap a Algèria a principis i al llarg d'aquest mes d'octubre.
Doncs és el que tenim avui en clau internacional. Passem ara a fixar-nos què passava fa uns quants anys, un 31 d'octubre, la vigília de tots sants, per exemple, ara fa 20 anys, 1993. Declaracions d'Iglésias Zamora, després dels seus secrets, durant 117 dies, deia he viscut en un taüt, es va mentalitzar per sortir en les mateixes condicions en què va entrar per la seva família espanyola.
I la seva empresa, el que havia dit el dia abans, després que es fos alliberat d'aquest segrest i apareix juntament amb la seva dona i els seus tres fills. També se'ns diu a la portada de La Vanguardia que la policia buscava a De Benedetti després que el jutge decretés ordre de presó.
Això pel que fa a Itàlia i l'illa de Barcelona, que s'apressava per obrir portes al novembre, era el nou centre comercial. Fa 20 anys. Sí, doncs mira, ara hauria de fer alguna cosa, aniversari o alguna cosa. Sí, és el 20è aniversari de l'illa. Sí, perquè encara no vaig que es digui l'illa diagonal, sinó que es deia l'illa de Barcelona encara en aquell moment.
i diu el nou centre comercial delimitat per l'Avinguda Diagonal i els carrers Entensa, Nomancia i Déu i Mata, l'illa de Barcelona obrirà el novembre, clar, potser no va ser ara, ja ens ho recordaran segurament, per aprofitar la tirada de les compres de Nadal, que se suposa que ja es fan ara, cosa que potser encara és una mica d'hora, però sí, sí, fa 20 anys de l'illa Diagonal.
Fa 15 anys, 31 d'octubre del 98, la portada deia que l'audiència donava suport a Garzón contra Pinochet, revolució unànima sobre la competència de la justícia espanyola per investigar els crims de les dictadures xilena i argentina. Després també se'ns insistia en que el govern volia que l'AVE arribés com abans millor a França.
Hem dit que fa 15 anys i encara no hi ha arribat. Les pymes i els professionals podran cobrar en 20 dies els deutes inferiors als 5 milions. El govern presentava el nou projecte de llei que facilitaria el cobrament de deutes a morosos.
I atenció, perquè fa exactament 10 anys, 31 d'octubre del 2003, era el dia abans d'unes eleccions importants per Catalunya. De fet, el titular era que Catalunya afrontava una cita electoral històrica. Mas obria campanya contra... Ah, no era el dia abans, era l'inici de campanya, perdó. Mas obria campanya contraposant estabilitat davant del pacte d'esquerres. Maragall advertia...
Els seus electors, que una victòria estreta no assegurava el canvi, Rajoy proposava als votants de centre de Siu i PSC que apostessin per Piqué, i Carot atacava els Convergents i Saura demanava el vot dels joves. Hi ha una imatge de...
Saura, Maragall, Mas, Piqué i Carot, tots ells 10 anys més joves, en alguns casos es veu molt aquest pas del temps obrint aquestes campanyes electorals. També se'ns deia que l'economia dels Estats Units creixia un 7,2% en el tercer trimestre i es parlava de dolor per la mort de Joan Perugge el dia abans.
I fa cinc anys Sabatero buscava a Sotamèrica suports per anar a la cimera del G20. ETA intentava una massacra a la universitat només dos dies després que s'haguessin detingut a quatre membres del comando naferroa. Hi havia hagut una reparició a la Universitat de Navarra i només havia avisat de la col·locació d'un cotxe bombant a un campus però no va especificar en quin.
I a les 11 del matí va esclatar un Peugeot 307 blanc en un aparcament de la Universitat de Navarra i va causar 21 ferits lleus.
I la inflació, que queia un punt a l'octubre i se situava al 3,6%. La baixada del petroli explicava aquest descens, que era també el més gran en 7 anys. Ara dèiem que feia 4 anys que no baixaven, doncs fa 5 anys parlaven d'una altra xifra, una altra dada. També l'avantguarda de fa 5 anys es feia ressò de la castanyada o el Halloween i titulava Generació Halloween o com apuntar-se a totes les festes.
Eren les notícies de fa uns quants anys, tornem però a la realitat. Els diaris d'avui ens fixem en les contraportades. Per exemple, comencem per la contraportada que signa avui Viviana Ballbé al diari Ara, on titula La imaginació és màgica. I avui Viviana Ballbé que ens parla d'Àngelo Palma, un home que sembla que no hagi volgut definir la seva edat perquè posa de 20 a 50 anys i després de llegir tota la contraportada de Viviana Ballbé...
El seu objectiu és transmetre el que és aquest home a través d'aquesta contraportada. L'Àngelo Palma sembla que sigui un home desorganitzat, molt caòtic, es tracta, sobretot, però d'un gran i gran publicista que ha treballat per empreses com Ikea o BMW i, si llegim aquest article de Bibiana Ballbé, per començar l'ha escrit al revés, és a dir, ha començat...
per al final i acabat per al principi de l'entrevista una cosa ben caòtica per intentar definir aquest personatge com és Angelo Palma ella ho ha fet segurament com el va veure i com el va sentir Angelo Palma que ens explica que la creativitat és l'art de la supervivència és més gran que el màrqueting o qualsevol altre camàndula de fet és la més gran de totes les camàndules ens parla Angelo Palma de la
publicitat i sobre les idees el gran tema potser d'avui de la societat de les idees, Angelo Palma diu més val una mala idea executada en el món de la publicitat que una de bona dins d'un calaix per tant
la Bibiana Vallbé, que si llegiu aquesta Contra veureu que comença per al final de l'entrevista dient-se adeu amb l'Angelo Palma i acaba l'entrevista en el moment en què se saluden al principi. Un reflex caòtic del que també és aquest home de 20-50 anys, un dels millors publicistes que tenim aquí ara mateix a Barcelona i segurament a tot l'estat espanyol.
Molt bé, doncs passem ara cap al següent contraportada, que ens arriba des del punt avui on llegim que a la xarxa ens hauríem de considerar com una marca.
I ho firma la Núria Escalona, que m'ha unit en el seu primer llibre, que es diu Digitalk, del màrqueting directe a la comunicació 2.0. Aquest llibre on la Núria Escalona parla de les seves dues grans passions, el món digital i la publicitat. Si llegíssim aquest llibre, trobarem una radiografia de la xarxa des del seu naixement fins a l'actualitat i també una guia sobre com podem actuar i enfortir la nostra presència...
a internet, una mica aquesta moda actual, o més que moda, aquests anàlisis actuals que es fan de com a dia d'avui hem de vendre'ns a internet, com donar i mostrar-nos a través de la xarxa. La Núria Escalona ens diu que la comunicació ja no va només en un sentit,
És a dir, ja no és una comunicació directa o indirecta de només un canal i això lliga amb el màrqueting directe, com explica sobre el qual David Ogilvis ja va teoritzar als anys 60. És respectable que algú no vulgui ser gaire actiu a internet, però em sap greu dir que hi acabarem tots a dins. Ho firma la Núria Escalona en aquesta entrevista feta per el Xavi Aguilar avui a la contraportada del Punt Avui.
I acabem amb la del periòdico, on llegim que avui, si no ets polivalent, busca't la vida per ser-ho. I ens ho explica Edu Jiménez, que va estudiar dret i també va estudiar periodisme. Ves quina casualitat. I ens diu que hem de ser polivalents i diu que es reinventa, treballa i es recicla cada dia. Una entrevista molt i molt curiosa, que m'ha agradat molt, de la Catalina Gaia, aquesta periodista...
que ha pogut parlar i conversar amb l'Edu Jiménez, que diu que aquesta generació del 35, que l'Edu Jiménez té 35 anys, és una generació que es troba en el pont entre el món modern i l'antic, que es tracta de les últimes generacions que...
no van créixer amb el mòbil a la mà i que han nascut aliens a les xarxes socials i que són la generació que ha de fer aquest transbassament una mica tecnològic per necessitat a la feina. I sobre aquest titular que ens deixa, l'Edu Jiménez, que ens diu que s'ha de ser polivalent, ens explica que avui dia, si no és polivalent,
T'has de buscar la vida per ser-ho. A vegades et pregunten si saps fer alguna cosa i si veus que pots fer-ho, encara que no sigui la teva especialitat, més val que diguis que sí, tot i que d'altres vegades has de dir que no. Per exemple, ens posa una anècdota que ha tingut ell, l'Edu Jiménez treballa, però també treballa, diguéssim, no guanyant-se la vida com a periodista...
però de hobby té el periodisme i escriu cròniques per una agència i diu que si li demana una crònica de rugby, tot i que no en tingui ni idea, es llegeix el reglament, diu que en sap molt i que tira endavant. Molt bé, doncs mira, una bona manera de prendre's la vida.
I ja acabem amb les contraportades, ens n'anem ara a les notícies culturals del dia. Avui estrena l'última pel·lícula de David Trueva, que ell diu que són les persones insignificants, les que li interessen. També la cantant barcelonina Sara Pí presenta el seu disc Way Cup al cicle Músiques Sensibles del Foller del Liceu. Aquesta cantant barcelonina que arriba avui
presentar aquest primer discatret. Després també, en clau musical, però en una altra línia, Sara Covart s'hi guanya la 18a edició del cicle El primer Palau. La violinista barcelonina va interpretar el 17 d'octubre un programa amb obres per violir sol de Bartók i Bach.
I Blackie Books comença la col·lecció en català. L'editorial barcelonina treu el primer títol en català, que és Quan jo tenia 5 anys em vaig matar, de Howard Butten.
I encara més a punts, el pianista cubà Bebo Valdés, que rep l'homenatge de 25 músics en un espectacle del Festival de Jazz, i Daniel Barenboim, que deixarà el seu càrrec a l'escalada Milà al gener del 2015. Són en algunes de les novetats culturals o les notícies culturals d'avui, dijous 31 d'octubre. I de l'esport passem cap al revés, de la cultura passem cap a l'esport.
I comencem parlant avui, com sempre, de les portades esportives. Marc, per quina vols començar avui? Quina tries? Doncs avui totes les portades que estan d'aniversari, perquè 100 dies del Tata Martino que farà demà a la banqueta del Barcelona. Comencem per el nou esportiu.
que ens deixen titular arrelat. Com dèiem, el tata Gerardo Martino complirà demà 100 dies al Barça, el nou destaca que està integrat a l'equip i al club i amb uns resultats espectaculars en la Lliga i la Champions. En Clau Perica, deixa'm dir-te, el nou esportiu també posa en portada
que Kameni té a paraulat el retorn al club. Per tant, Quico Casilla, que té molts números per ser traspassat l'estiu vinent, i ahir en parlàvem de Quico Casilla, precisament a la tertúlia esportiva, doncs sembla que Kameni té a paraulat tornar a l'Espanyol, ja que acaba contracte el mes de juny. Per tant...
els pericos tranquils perquè Kameni pot ser el relleu de Kiko Kassija en cas que el barceloní marxi de l'Espanyol aquest estiu. Doncs són les notícies que destacen avui els diaris esportius. A més a més pendents també que demà hi ha aquest partit important.
Sí, demà tenim aquest derbi important, recordem a les 9 de la nit el Camp Nou i al respecte també, Carme, deixa'm dir-te, el Mundo Deportivo també destaca en portada i encara li dona més ressò al diari Esport.
Interès per Lewandowski. Tu vi pregunto per les condicions contractuals del delantero polaco. Per tant, són informacions que arriben després que, recordem, el secretari tècnic del Barça fes un viatge allà en pec fa un parell de dies cap a Alemanya i on el Mundo Deportivo ens destaca...
També amb un joc semàntic avui, Tata 100 dies Teta, on no coneix la derrota a l'entrenador argentí del Barça. El seu atac és el més golejador, excel·lent gestió amb Neymar i ha ressuscitat Alexis i, com dèiem al diari Sport, Lewandowski fitxaje en cartera. Per tant, informacions que es van desgranant a poc a poc després d'aquesta visita de Zubizarreta a Alemanya.
Molt bé, doncs estarem al cas de com evoluciona. També, tot plegat, acabem aquest primer repàs amb la notícia curiosa del dia ara, que ahir parlàvem de concurs de barbes, te'n recordes? Sí, a veure què em sorprèn. Doncs avui parlem de bigotis. Bigotis, molt bé. Sí, perquè arriba una campanya que es diu Movember, és a dir, amb la M en lloc de la N de novembre,
I sembla que és la sisena edició, per això d'aquest concurs, ja fa més temps que es fa. I bé, en principi es fa una crida a tots els homes del planeta que es deixin créixer la barba al bigoti. Aquí a Barcelona? No, això surt de... diria que és des de Madrid.
i en principi els homes que s'involucrin en aquesta moda bigotuda han de començar el novembre amb tota la cara afaitada i anar esborrant a poc a poc la perilla i la barba per tenir el resultat d'un perfecte bigoti i llavors pots concursar el concurs Man of Movember
que promou la pàgina web del projecte. També, a categoria femenina, el millor bigoti dibuixat, que això ara està com molt de moda, també. Ah, sí? Sí, sí. I es diu... Hi hauria mis Movember, sí, dins del món així modernet. I diu, però, clar, només deixar-se bigotis massa sosos, s'ha de personalitzar, per exemple, pot quedar com un camioner, si te'l fas al voltant de la boca, com un senyor que tingui com amb remolins i tot plegat. Tot plegat, doncs, una mica la idea és...
donar ales a la imaginació, un moviment que va començar fa 6 anys, que té com objectiu recaptar fons per la salut masculina i la lluita contra el càncer de pròstata i de testicles, i la plataforma fa un desplegament de material descarregable, vídeos, fotos i tot plegat, i per investigar també després en el càncer masculí, l'any passat va tenir molt d'èxit, i em sembla que hi va haver una participació, tenia l'edat d'aquí, de 6.000 persones en participar a la salut espanyol. I es van recaptar 85.000 euros, per tant, no està malament.
Bé, Marc, doncs gràcies i tornem després. Després, bé, bon dia. Que vagi bé, bon dia.
Tres minuts i tres quarts d'onze, aquesta hora parlem de més actualitat a través ara d'obrir els diaris i aturar-nos en diferents parts. Per exemple, comencem en el cas de La Vanguardia, aquesta notícia que ens comentava el Marc fa una estona, aquests tauts tonejats que hi ha al tanatori de la ronda de dalt que ofereix aquest catàleg de caixes de morts decorades amb imatges i colors triats per les famílies.
Aquesta mort a l'anglesa que demana pas a Barcelona, el més cridaner és el ceretrat del Barça, potser arribarà també amb el de l'estelada. El tanatori ofereix una línia de tauts temàtics. I tot plegat s'acompanya amb un article de Joan Barril que titula Els morts vivents i que diu que hi ha un dia a l'any per recordar els morts. Mal assumpte quan un mort estimat només se'l recorda una vegada a l'any. Per pal·liar l'oblit es combina els supervivents en els cementiris. Aquests dies que s'acosten estaran més concorreguts que l'IKEA.
L'activitat, diu Joan Barril, del dia de difunts o de tots sants, contrasta amb la placidesa dels cementiris dels dies laborables. Flors marcides que van a les escombraries per ser renovades, per flors acabades de tallar, la drap i el neteja vidres perquè la pols no impedeixi veure el nom del mort, una escombreta per treure la terra que s'ha anat acumulant a les portes dels nínxols.
Ell parla de quan va veure la tomba familiar que hi ha al cementiri de Montjuïc. També diu que s'interessa pels veïns, amb qui potser acabarà convertint edifici una mica més lluny i algunes tombes a terra fetes amb granit morat i antics panteons amb notables grups escultòrics. Però potser el més important és la fotografia grugenca de l'home o la dona, les restes dels quals es troben a l'interior del nínxol.
I acaba fent una última mirada al lloc en el qual deixaré de ser. Diu, a la placeta del davant hi ha espai per amics que vindran al dol. Potser algú dirà unes paraules escrites per mi i, com Miguel Hernández, els aconsellaré que se'n vagin del seu cor cap als seus assumptes. És l'article que publica avui Joan Barril al diari El Periódico.
Més notícies, per exemple, el punt avui. Ens aturem a l'article que trobem de seguida a la primera pàgina i que signa Vicent Partal, que titula Rit llegint estallers, i comença dient que aquest dia va tenir molta sort. Era el març del 2007 i passava unes hores a Nova York. Vaig baixar a Manhattan i enregistrar-me a l'hotel entre els fulls de propaganda que hi havia al taulell vaig trobar que l'urri llegia poesia catalana
al Barix Snow Center, l'única nit que jo havia de passar a la ciutat. Es va aconseguir una entrada i amb el jet lag pressionant-li el cervell va baixar caminant fins al carrer 37 a la banda de Nova Jersey. Feia fred, era de nit i al centre diu Vicent Bartal em va semblar un espai desolat entre la novena i la desena avinguda però vaig estar content de la sort que tenia.
Diu que l'Urrita amb Lori Anderson i Pati Smith era a punt de recitar una selecció molt completa de poetes catalans. Entre el públic, gent molt jove, van repartir un llibret amb els poemes en català i en anglès i amb un pròleg, crec, recordar del Jaume Sobirana.
Diu que quan es va acabar tot plegat ningú parlava i jo tenia llàgrimes a punt de saltar-me dels ulls. Orgullós del meu veí de Borgesot, feliç de veure que uns versos valencians a postguerra esborronaven aquells xiquets post-tot de Manhattan i agraït, molt agraït, a aquell home que tanta música m'havia ensenyat de jove. És l'homenatge que fa avui Vicent Bertal des del periòdico a l'Urrit, que recordem que va morir diumenge passat.
I acabem destacant una entrevista molt interessant avui al diari Ara, que fan a Jorge Pérez Calvo, la fa a l'Arabonilla i la fa al metge i autor d'alimentos que curen. Ell és format a l'Hospital Vall d'Hebron i uneix la medicina més moderna amb els coneixements mèdics tradicionals. Alimentos que curen sosté que la millora del nostre estat de salut físic i mental comença per l'alimentació.
Diu que menjar bé vol dir que s'ha d'intentar que el 75% de la ingesta energètica provingui de carbohidrats complexos, com cereals integrals, hortalisses i llegums. Després, disminuir al mínim o evitar, diu, la ingesta de greixos saturats i colesterol, cosa que vol dir reduir o evitar la proteïna animal no marina, carn, ous i embotits, i promoure la ingesta de proteïna d'origen vegetal com llegums i derivats de la soja.
Diu que hi ha malalties que milloren amb una dieta adequada, com ara la fatiga crònica, la fibromialgia, la gastritis, les hiernes de llat, els problemes intestinals, les al·lèrgies, la migranya, l'engròixa i l'insomni. També problemes d'artrosi, de libido i de força i com a tractament coadjuvant en el càncer. També protegeix les malalties degeneratives i parla també de combatre l'estrès.
Diu que podem parlar del cansament com a font d'estrès i un cansament que és digestiu, digestions lentes, infló de panxa, tendència a la flatulència o cansament durant el dia i això indica que ens falta energia des del punt de vista digestiu. Una força digestiva que, segons Perez Calvo, està molt relacionada amb l'energia de la persona i per això esclau seleccionar bé el que menges. El sistema digestiu necessita energia calenta i la proporcionen aliments com els cereals integrals o el peix salvatge.
Són algunes de les reflexions que fa avui Jorge Pérez Calvo al diari Ara, en aquesta entrevista que li fa l'Arabonilla. I amb aquest repàs acabem aquest cop d'ull que hem fet per l'actualitat del dia. De seguida el que fem és parlar de la previsió del temps.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i bum, un mort, i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta. 10 minuts i arribem a les 11 del matí. És un moment ara de parlar del temps. Per saber quin temps farà de cara aquests 3 dies de festa que arriben demà. I tenim el Carles R.N.D. Rius avui per telèfon perquè ens ho expliqui. Bon dia, Carles, què tal? Bé, bastant de fred, no?
Sí, perquè encara ens està bufant vent del nord als dos extrems del país i això el que provoca és que la temperatura no es pugui aixecar. És el que dèiem, que tindríem un dia encara amb tramuntana que, tot i la presència del sol, no faria que les temperatures s'animessin massa. Clar, estàvem acostumats que els dies que estaven una mica tapats, doncs sí que podríem tenir temperatures una mica més fresques, però el que encara no teníem assumit el mes d'octubre és el fet que, tot i la presència del sol, el termòmetre no s'enfili gaire. És una situació que és nova per nosaltres, podríem dir, no estàvem massa acostumats.
I avui és aquest dia, que fa un sol preciós, tenim alguns núvols alts, són molt poc importants, bufa el vent del nord, un vent del nord que és potent perquè arriba fins i tot a Sant Jús d'Esvern, i això ha provocat que avui tinguéssim una mínima de 12 graus a Sant Jús. L'ambient avui és fresc i amb prou feines arribarem als 18 o als 19 graus, tot i la presència del sol, perquè encara tenim aquesta influència de la tramuntana. Al llarg del dia d'avui que la tramuntana fluixarà, aquesta tarda ja perdrà força els dos extrems del país i quedarà un temps una miqueta més tranquil.
I el que deies tu, demà divendres potser recuperem una mica els termòmetres, perquè com que no hi haurà l'altra muntana, doncs la màxima es podrà enfilar una miqueta més, serà un dia encara en general força tranquil, amb el sol com a protagonista, alguns núvols per ser bonic, però serà un tots sants bastant tranquil, amb una màxima que podria arribar gairebé a tocar els 20 graus, ens quedarem entre els 19 i els 20, una mica més alta que avui, i la menina continuarà sent fresca, les properes nits serà fresques al litoral i fredes fins que anarem cap a l'interior, i el fet no és que
Hi ha un front que ens ha de creuar dissabte i és un front que ens fa ballar una mica amb la previsió. Alguns mapes ens indiquen que podria caure fins i tot alguna gota dissabte. Serà una variable. Si amb sol i núvols, no esperem que hagi de caure massa cosa, però sí que alguns ens indiquen que aquests núvols en algun moment podrien donar alguna precipitació. Creiem que a Sant Jus és difícil, que això podria descarregar més cap a la zona nord-est de Catalunya, cap a les comarques de Girona,
Però no es pot descartar la possibilitat que algun ruixat despistat pugui caure en algun punt de Catalunya. Dissabte les temperatures seguiríem amb estabilitat, potser passem dels 10 graus a Sant Jus si el sol agafa una mica de protagonisme, però ja et dic que serà un dia variable, amb sol i núvols.
I diumenge estem pendents de tornar a repetir aquesta situació, que pràcticament tot Catalunya fa sol, però un cop hagi passat el front potser se'ns queden alguns núvols mandrosos cap al litoral central, el delta del Llobrecat, el Garraf, el Maresme... Ens podem fer una miqueta l'equip de diumenge, però ja ho veurem, no està massa clar. Jo crec que anirem jugant amb els sols i els núvols un altre cop i diumenge podríem baixar una mica les temperatures després del pas d'aquest front de dissabte.
Sembla ja definitivament que la setmana que ve tornaria a passar un altre front més empenta i que potser podrien arribar precipitacions, fins i tot a Sant Just, amb una nova davallada de les temperatures. Déu-n'hi-do, per tant, doncs comencem el novembre forts. Sí, però vull dir que el termòmetre es mou amb lo normal, o sigui, ja tenim al top aquest mercat de 20 o 21 com a molt, i llavors hi ha els dies que oscil·len, hi ha dies que estarem potser 16 o 17, altres que podríem arribar als 20...
Però jo de 24 a 25, els tiüets de Sant Martí, de moment no se'n veuen. Sembla que a l'estiuet se'ns ha avançat. I ara hem viscut prou, no? Viscut, gaudit, petit, el mes d'octubre. Molt bé, doncs bé, estarem... viurem el que ens toca, no?
Sí, jo crec que és un cap de setmana que pot estar força bé, perquè tenim una miqueta, tenim tardor, tenim els arbres ja amb aquests canvis de colors que es poden gaudir a bona part de Catalunya, tenim aquests vespres que donen més sensació d'estar apropant-nos a l'hivern que no pas a l'estiu, o sigui que és un cap de setmana típic del 2 de novembre i és el que hem de gaudir, una castanyada que al migdia s'està bé, però en canvi a la primera vegada del matí o al vespre ja fa la fresqueta típica d'aquesta època.
Molt bé, Carles, la viurem també d'aquesta manera. Esperem que vagi molt bé i que tingués bon cap de setmana. Perfecte, igualment. Adéu, bon dia. Bon dia.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Els nens no saben res de tot el que hem après.
Els pitjors
s'estan fent aquests, però quan les mares salven fan que trepollin les ciutats. En lloc d'aquest film
Seguiràs a mi, que si a les mans m'esclaten, faré uns bons i pocs artificials. I som tan uva d'aquests, la corda ja l'aguanta, fem el ridícul,
I si el vent segueix sent bé, però els arbres ja no ballen, serà qüestió d'aquest sagrat.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. En marxa a la vaga de 24 hores a Renfe, sense incidents i amb compliment dels serveis mínims. Fins a les 5 de la tarda només circulen un de cada 3 trens. L'àrea verda del centre històric de Manresa es posarà en funcionament l'1 de gener, però al desembre ja començaran les proves. L'Almarès matindrà una nova colla castellera. Dimarts que ve començaran a fer els primers assajos.
Esports a les 8 del vespre arrenca la setena jornada de la Divisió d'Honor Femenina d'Envol. L'esportiu Castelldefels rebrà la visita del líder al Vera Vera de Sant Sebastià. I en Ukei Patins avui comença Vilanova i la Geltrú. La Euro Ukei Cap Sub 15. Jornada de vaga a Renfe sense incidents i com dèiem amb compliment dels serveis mínims. Així ho asseguren fons de la companyia i després de superar l'hora punta d'aquest matí.
Ara circula un de cada tres trens a Rodalia, si no serà fins a les 5 de la tarda, quan els serveis mínims s'ampliaran a dos de cada tres trens fins a dos quarts de nou del vespre. A l'estació de Sants de Barcelona aquest matí no gaire usuaris havien pres la precaució d'arribar abans per agafar el tren.
Bé, doncs això està sent una vaga molt rara. Ha estat passant d'ahir que estava a tope, avui que està a desert. No sé si la gent s'ha fet pont, però està sent una vaga una miqueta... Bueno, massa tranquil·la per mi, bé, però molt tranquil·la. Que volia saber quins tens de via perquè els que normalment agafo jo, avui, com que està en vaga, no funcionen. I m'ha hagut de modificar l'horari. Des de les vuit i mitja ara agafarem el de les d'ou, si podem. Ara no sé si el podrem agafar o no podrem agafar.
A 24 hores, Renfa coincideix avui amb una reunió entre el Departament de Territori i diversos alcaldes de les comarques del Ripollès, La Garrotxa i Osona. Demanen la integració tarifària fins a Ripoll, és a dir, que els usuaris amb un sol bitllet puguin agafar rodalies, metro, autobusos i ferrocarrils en aquesta zona.
L'àrea verda de Manresa funcionarà a ple rendiment l'1 de gener. El desembre, però, ja s'iniciarà la fase de proves. L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha destacat des de la xarxa de comunicació local el gran consens que aquesta iniciativa genera entre els veïns. No passa el mateix al barri de la Balconada, tot i que Junyent està convençut que aquest tipus d'aparcaments s'acabarà implementant per l'ampliació de l'Hospital Sant Joan de Déu. Els hi afecta els seus aparcaments com a veïns i allà també volíem implantar-la i hi ha hagut una...
una reacció veïnal en el sentit d'estar en contra que en aquest lloc al voltant de l'hospital no es reordeni les places d'aparcament amb la zona verna. Estem en converses i hem de veure...
hem de veure quin és el punt d'equilibri perquè és evident que l'hospital ara està acabant la segona fase d'ampliació. Pel que fa a les finances municipals, l'alcalde de Manresa ha xifrat en 4 milions i mig d'euros el deute que la Generalitat té en aquest consistori i ha lamentat que s'hagi fet enrere en el compromís de pagar-lo abans de final d'any.
Prop de mig milió de vehicles sortiran entre aquesta tarda i demà de l'àrea metropolitana de Barcelona en motiu del pont de la Festa de Tots Sants. A les 3 de la tarda començarà el dispositiu especial de trànsit i s'allargarà fins diumenge. Ho ha explicat a la xarxa el director del Servei Català de Trànsit, Joan Josep Isern, que també ha recordat que l'autopista AP7 és una de les vies que es preveu conflictiva.
Aquesta és l'autopista que estarà més carregada. En els trams on sempre tenim més problemes, que és per la part sud, en el Vendrell, i per la part nord, a la Roca, en aquest sentit ampliarem de comú acord amb Avertis el número de cabines, tant a l'anada com a la sortida, perquè hi hagi més disponibilitat de pas i, per tant, no hi hagi aquestes zones conflictives de tap que es produeixen quan hi ha una aglomeració important de vehicles.
Aquesta tarda, demà al matí i diumenge, el carril Busbau de l'autopista C58 estarà obert a tots els vehicles. La colla castellera de l'Alt Maresme començarà dimarts vinent als assajos a l'escola Sant Jordi de Pineda. Cada dimarts i divendres al vespre, els membres d'aquesta nova colla castellera començaran les trobades per preparar-se i aprendre a fer castells. Ràdio Pineda, Olga Diegues, bon dia.
Bon dia. La colla castellera de l'Almaresme ja ha començat els assajos. Cada dimarts i divendres al vespre, els membres de la nova colla castellera fan les trobades per preparar-se i aprendre a fer castells. Mar Ruiz, impulsor de la colla, ha explicat que el nom de castellers de l'Almaresme ja és oficial i que, tal com s'havien proposat, serà representativa de tots els pobles de l'Almaresme.
Si ens quedéssim en castellers de Pineda o castellers de Calella o del Malgrat, la població que s'hi podia arribar identificada seria menor. I per crear una colla castellera que tingui capacitat de continuar en el temps, has de tenir un bon coixí de població. La colla ja té una vuitantena de socis. Els assajos dels castellers de l'Almaresme seran a l'Escola Sant Jordi de Pineda durant el 2014 i la seu serà itinerant. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. La llei de dependència, les beques menjador i l'actualització cadastral s'entraran al ple municipal del mes d'octubre a l'Ajuntament. Els partits que forma l'equip de govern, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just, presenten una moció sobre la situació de les persones amb dependència a Catalunya.
i una altra per garantir els ajuts de beques menjador. D'altra banda, Convergència i Unió entra una moció a favor de la retirada de la sol·licitud d'actualització del valor cadastral. A banda de les mocions, es tractaran altres qüestions a la sessió d'avui. Per exemple, es preveu que s'aprovin de forma provisional els impostos per l'any que ve i la modificació de les ordenances fiscals i reguladores dels preus públics de l'Ajuntament.
El ple debatrà aquests punts i altres avui a partir de les 7 i a la part final s'obrirà el torn de pregs i preguntes dels regidors i del públic assistent. Tot plegat a les salades sessions de l'Ajuntament.
Més qüestions. El poeta Sant Justenc Joan Margarit guanya el Premi de Poesia del món llatí 2013. És el primer cop que un poeta en llengua catalana rep la distinció. Margarit l'ha rebut juntament amb el poeta mexicà José Emilio Pacheco i és que és un premi que s'atorga cada any a un poeta mexicà i a un altre del món llatí.
Margarit, considerat com una de les màximes figures de la poesia catalana, és autor de més de 30 llibres. El 2008 va rebre el Premi Nacional de Poesia i el de Literatura de la Generalitat, tots dos per Casa de Misericòrdia, i també el Premi Rosalía de Castro a la seva obra completa. La cerimònia del lliurament del Premi es farà el 10 de novembre en el marc de la quinzena trobada de poetes del món llatí, que se celebrarà als Estats d'Aigües Calientes i Sant Luis Potosí al centre de Mèxic.
I un últim apunt per recordar-vos que avui és l'últim dia per apuntar-se a la 37a cursa de Carts de Coixinets. La cursa se celebrarà el cap de setmana del 16 i 17 de novembre als carrers Freixes i Creu del Padró. Les inscripcions a través d'internet es poden fer fins aquesta mitjanit a les 12 i les presencials es faran avui mateix al Casal de Joves de 8 a 9 del vespre. Tota la informació de la cursa la trobareu al web dels Carts, carsdecoixinets.org.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
And we'll have Halloween on Christmas And in the night we'll wish this never ends We'll wish this never ends
Bona nit.
Don't waste your time on me You're already the voice inside my head Don't waste your time on me You're already
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Connecta't al català.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i, bomba, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Ràdio Despert, sintonitzes. Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Ara passen tres minuts d'un quart de dotze i aquesta hora parlem d'actualitat, parlem de Sant Just i en concret parlem del veïnat de Maslluí i saludem per això el Jordi Ibero. Molt bon dia, Jordi. Molt bon dia. Per parlar, és un dels veïns de la nova promoció de Rube de Maslluí, una promoció on fa relativament poc que hi viuen i avui ens vols explicar una problemàtica que teniu vinculada amb la DCL. Correcte.
El problema, bàsicament, que tenim és que un cop vam venir instal·lants ara fa ara un mes, vam començar a donar d'alta els serveis i buscant el que vol ser ministro del telèfon, vam contactar amb diverses operadores i totes ens deien el mateix, que només ens ho podia proveir a Movistar. I el problema que vam tenir quan vam anar a parlar amb Movistar és que, bueno, vam anar a donar l'alta, bàsicament, no hi havia cap problema, ens vam fer un contracte, tot perfecte, i ens vam trucar uns dies més tard,
dient-nos que hi havia un problema i que no podien donar d'alta el servei. I aquest problema consistia en que no hi ha prou connexions i, per tant, a la centraleta de Sant Just, que és la de Sant Feliu, la que ens toca a nosaltres, i que, per tant, no es podien proveir de línia. Això vol dir que no es podien proveir ni de línia de telèfon ni de DSL. I això no ens saben dir quina solució té, perquè, bàsicament, fins que no ens doni un veí de baixa, nosaltres no podem tenir línia. Clar, som 55 veïns,
aquella promoció, i no ens donen cap mena de solució. De fet, la instal·lació de Telefònica no arriba fins a casa. És a dir, la instal·lació no entra a l'edifici. Tota la instal·lació està feta a dins de l'edifici. L'arquitecte ens va comentar que va parlar amb Telefònica, però ells no ens donen... No arriba la instal·lació de cables fins a casa. De tal manera que, a més a més, se'ls va cedir, se'ls va firmar un conveni per la cessió de la infraestructura per donar servei,
i perquè s'han de donar d'alta les línies de l'ascensor d'emergència, que són obligatòries, i com que no ens donen cap solució i no hi ha telèfons, s'han hagut d'instal·lar línies mòbils. És a dir, vosaltres, aquests 55 veïns que esteu vivint des de fa un parell de mesos, no em sembla? Sí, de fet encara no ho són tots perquè estem entrant, s'han anat signant ara les entrades als diferents pisos, les compres...
I anem entrant. I tots els que estem entrant ens trobem exactament el mateix problema i tots ens donen la mateixa resposta. Clar, no podeu tenir telèfon fix i no podeu tenir DCL tampoc. Vull dir que de vegades va bastant lligat però possiblement, potser sí que amb mòbils tots una mica trempegem la idea de la telefonia. Però sí que la DCL i més de vegades gent que treballa a casa o gent que ho necessita per la seva vida diària.
Sí. De fet, jo necessito la DSL perquè jo necessito poder-me connectar a la feina i no puc des de casa. Clar, això representa un problema molt important.
i no ens donen cap solució, no ens deixaven fer res. Si no m'equivoco, em sembla que també altres promocions de Mas Lluí sí que tenien també aquesta necessitat de connectar-se només amb telèfon i crec que era l'únic que tenia l'accés a la zona o alguna cosa així. Sí, perquè em sembla que hi havia fibra només i per tant només et pot provar telèfon. Això, només hi ha fibra òptica. Però en tot cas, clar, en principi hauríeu de tenir el mateix dret de poder-ne tenir també vosaltres. Això és el que és surrealista. Vosaltres heu parlat amb l'Ajuntament de Sant Just?
No, hi ha un veí que sí que s'ha posat en contacte, els he enviat un correu i estem a l'espera d'aviam què ens responen. Jo, de totes maneres, també ho intentaré parlar, però, clar, entenc que això és una cosa... Clar, no sé com va exactament, però entenc que per poder vitalar i per poder cedir els permisos, entenc que ha d'haver dit totes les instal·lacions fetes.
I en aquestes línies telefòniques no hi és. Clar, exacte, la possibilitat que es pugui fer, no? És a dir, una cosa és que encara no hi hagi les línies telefòniques, però l'altra és que us diguin que fins que algú no es doni de baixa, cosa que és difícil, no? Molt. Si només hi ha una companyia que pot donar servei i hi ha 55 noves cases que ho necessiten, potser és una mica complicat i no seria un mecanisme gaire adequat per donar el servei.
Sí, de fet, nosaltres vam parlar amb l'arquitecte de l'obra i ens va comentar això, que s'havia sentat el conveni, però no responien. Per això es va fer la instal·lació de línies mòbils de l'ascensor i que l'única comunicació que tenim per part de telefonitat és que el departament de màrqueting ha de decidir si li interessa o no per aquesta persona, cosa que em sembla...
Clar, m'imagino que aquí sí que llavors potser podria intervenir un ajuntament o algun altre, encara que sigui en qualitat d'administració pública, per pressionar en aquest cas l'única companyia que pot oferir aquest servei. Correcte, això és el que demanem. Vosaltres esteu organitzats, n'heu parlat entre vosaltres, o heu parlat amb l'Associació de Veïns de Maslluí, com funcioneu? Jo ja he parlat amb l'Associació de Veïns i els he comunicat per veure si es poden
moure-te amb ells, ja m'han comentat que estan intentant mirar aviam què és bricament, si amb l'Ajuntament els comunica alguna cosa, i per part nostra estem parlant amb tots els veïns intentant buscar aviam què podem fer, perquè clar, la solució que ens dona moltes vegades és, quan més veïns truqueu, abans els interessarà la telefònica fer la instal·lació. Clar, també és veritat, sí, a vegades malauradament funciona així, no?, segurament.
Clar, però jo entenc que hi ha unes necessitats comercials i que s'ha d'amortitzar una infraestructura, però, clar, és que no ens donen ni la possibilitat, perquè nosaltres ja estem demanant línies, el que passa és que no ens les posen. És que rebeu un no directament, no? Directament. No és un no només, sinó és un no i no sabem quant tindreu. Literalment, a mi, la noia de la botiga, quan vaig fer el contracte a la botiga de Sant Feliu, em va dir no et puc dir si això serà demà, si serà d'una setmana, un mes o un any.
Llavors, la indefensió és important, però, clar, no tenim cap mena de solució. Exacte. Mirarem de parlar també, d'intentar esbrinar de quina manera es pot resoldre, perquè realment és una situació d'aquestes complicades i que, en principi, exacte, poder tenir telèfon a casa i tenir ADSL hauria de ser possible, no? I menys. A més, no estem parlant que estem en un poble allunyant i desconnectat, és a dir, estem a Sant Jus, al costat de Barcelona. Són coses que frapen i que no acabes d'entendre.
Està clar. Una nova promoció que, com dèiem, està situada a Maslluí, que a més a més també fa poc és un barri que està començant a engegar, que tot plegat va potser una mica més lent del compte, però en tot cas mirarem de saber també com avança tot plegat. En general, els nous veïns que esteu vivint en aquesta comunitat, suposo que aquest és el problema principal. No sé si també teniu altres queixes o... No, basicament el problema és aquest. Un cop ja es va obrir el vial, que era un dels problemes que els quals no podíem entrar a casa, que al final es va obrir el vial...
ja es va poder fer l'entrada i la recepció dels pisos, perquè, clar, no ens podíem entrar a la promoció perquè no s'havia inaugurat al carrer i, per tant, era un problema per entrar. I, no, com hem entrat, de fet vam tenir problemes amb l'enllumenat, però tot això ja s'ha solucionat, gràcies a Déu.
I el problema bàsicament que tenim és aquest, és un problema de comunicacions, que no tenim telèfon de cap manera. Està clar. I avui dia és un problema important. Sí, mirarem de seguir on estarem al cas i mirarem de tornar a parlar també ben aviat per saber com esteu i també si se us arregla agrairem que ens ho comuniqueu. Moltes gràcies Jordi Ibero per explicar-nos avui aquí a la ràdio i ja sabeu que podem tornar a parlar ben aviat. A vosaltres, moltes gràcies per tot. Que vagi molt bé, bon dia. Igualment bon dia.
Quatre minuts i una mica més per arribar en punt a dos quarts de dotze del migdia. De seguida farem la tertúlia dels dijous abans, però posarem una mica més de música aquest matí de dijous. A més a més, també us avisem que finalment l'entrevista amb Francisco Vizcaíno i Jordi Garolera de l'Hockey Club Sant Jús no podrà ser avui dijous, sinó que serà la setmana que ve. I ara posem música, ara sí, amb la Russian Red.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
En punt dos quarts de dotze, és moment ara de fer tertúlia, com que dijous, aquesta hora, saludem la Joana Algarra, la Montse Larrea i l'Alina Santa Bàrbara. Bon dia a totes tres, què tal? Molt bon dia. Avui el Perol Ivern el tenim, que també és un habitual dels dijous. Sí. Exacte. Està al cel·la del com.
Avui li deia a la Joana que quan he sentit aquest matí que s'inaugurava he pensat, segurament avui el Pere em farà falta, eh? A més, està en bon instant perquè com és membre de l'associació de comiqueros i no sé quantes coses més, doncs esclar, està tot el suyo.
però a part d'això és que ell hi disfruta ell s'ho passa si tota la vida s'ho passa i gran s'ho passa en gran, sí, està bé tota la vida que està ninotaire i dibuixant de retos i de tot per tant avui segurament no ens ho estarà escoltant queda saludat però en tot cas s'hi recupera a través del podcast que no se sap mai
Però bé, en tot cas, avui dijous, a més a més dia, que és un dijous una mica divendres, no?, perquè demà, avui és la castanyada, demà és pensants. No sé si us sou de celebrar aquesta festa amb castanyes, panellets... Ho hem fet, habitualment ho hem fet. Ara jo diria que estic una mica saturada.
De castanyes? O estic en baixa forma. És que és el que passa. Perdoneu, perdoneu-se, és el que passa que la Montse ha rebut moltes castanyes i ja diu, ja no vull rebre cap nit. A mi personalment, de totes les festes de l'any, els dolços d'aquesta viada són molt llaminera, però els panellets, potser, és de les coses que menys m'agraden. Les castanyes, els caquis i els moniats... Són molt cars, els panellets, eh?
Mira, l'altre dia el meu marit va comprar mitja totzena a euro per panellet. Per-los també surt molt car, perquè els pinyons estan molt cars. Bé, però sempre resulta un pèl més baratet. Ara que dius els pinyons... I és més agraït, no? L'altre dia, no?, que va sortir que havien robat. Havien fet un robatori de pinyes d'aquestes pinyoneres, però per un valor molt important. Molt important. Bé, havien portat...
Un camión, 50.000 quilos. I el van trobar? Sí, sí. I el van pescar infraganti. Ah, bueno, sí, sí. Els Mossos d'Esquadra els van enganxar infraganti. Per valor em va dir una quantitat d'euros així... Molt, molt, molt important, no? Molt potent. Clar, perquè és molt còmodo anar a robar les pinyes pinyoneres, que són les que, clar, que donen un rendiment. Aquest material és caríssim. Sí, sí, em va cridar l'atenció.
A mi ni m'agraden les castanyes, ni m'agraden els panellets, ni m'agraden els caquis, ni m'agrada... Tot el que sigui dolç. I els panellets, potser un d'amella o un de pinyons i encara... Un de pinyons, sí. O no, però un, eh? A mi els de pinyons sí que m'agraden. Sí, sí. Els de pinyons, clar, van ser de pinyons...
Això, euro per panellet. El meu marit va venir esperbarat i no el vam comprar per nosaltres perquè ell és un diabètic i no pot menjar-ne. No pot menjar. I jo m'engreixo com una tocinita i tampoc. Però, bueno, pel noi que... Pobrecito, el nene de la cosa. Sí.
el meu nen també fa festa no pobrec, serà per demà perquè avui està de guarda ara saps què passa? que han substituït bastant aquesta festa per el Halloween ho han posat ja tant així que representa que els crios es tenen que disfressar i estan introduint aquesta festa a mi no m'agrada em va fer gràcia que un va dir jo ja he trobat la paraula que és el Castaway Castaway
Perquè és castanya del wind. La combinació, no? Casta wind. Adiós. No, no, això ho van dir un reporter. És una manera d'enganyar. Jo no ho havia sentit. Sí, que és veritat que hi ha gent que s'apunta a les dues coses. Jo, per exemple, que fa... No l'havia celebrat tampoc molt, eh? A casa meva, la castanyada, així, dient familiar. A l'escola havia fet panellets i després, quan ho he començat a fer més amb amics i que sí que ens reunim per fer una mica de castanyada...
I després, quan hem sortit i hem anat a algun bar, llavors t'acabes trobant que els bars estan decorats amb el tema. Jo que és que tota aquesta cosa de tots els anys i els difunts no m'agraden. No, no, que acaba de dir alguna cosa més. Per tant, no, no, vull dir que tot plegat és una barreja, tot i que jo prefereixo. Jo vaig coincidir, l'única vegada que he estat a Nord-Amèrica, va coincidir que era el dia de Halloween. Bueno, no, no era exactament, encara no havia arribat, no havia arribat al final de mes.
Però, mira, el dia 24 d'octubre jo estava a Denver. I, bueno, total, que vam haver d'anar perquè, bueno, és igual, problema familiar, però vam anar a un consultori, que la meva cunyada tenia que tenir un crio i no sé què, i ja estava. Tot el consultori, que era també per pediatria... Unes carvasses...
Tot amb les finestres dels diferents departaments, tots amb cotó, com si fossin d'allò, com telaranyes, com si... Bé, les infermeres que corrien per allà, totes portaven, totes anaven...
I en totes les cases de l'urbanització aquella que havíem nosaltres, les grans carabasses... Carabasses il·luminades. O sigui, com una cosa, saps? Sí, sí, ho tenen molt. I ara aquí també. Jo l'he viscut a fora d'aquí, l'he viscut. I se celebra molt, la canalla van disfressada, passen porta a porta demanant carnels i xutxes, i se celebra molt. Això es comença a fer qui.
i si vols llegir el llibre que em parla d'això és el llibre Matar un rius senyor que explica aquesta història me'n recordo i això que jo l'he llegit però bueno és clar és que l'ho leia des de l'edat media això és una mica difícil perquè hi ha un crim al dia sí, sí
No, no, potser jo aquella pel·lícula de Halloween que era tan super, super, que feia tanta por, jo a partir de llavors tampoc. De totes maneres, jo aquesta festa, ni castanyada, ni visitar els cementiris, ni res, és una festa, perdoneu-me,
És molt típica, molt clàssica, però no m'agrada. No m'agrada, ho sento. Avui a mi m'ha sigut un problema perquè haig d'anar al cementiri. I clar, dona molt el sol, allà al nit dels meus pares i ma germana, i haig de canviar les fotografies.
cada any, clar, netejar-ho bé i no sabia si tenia fotocòpies de les fotografies afortunadament encara en quedaven si no el meu marit m'ha cridat m'ha dit de tot i tant, a més li dona molt el sol si plou li entra aigua a través del vidre jo tampoc no tinc costum d'anar no, no, no
A més, és que és una llàstima, perquè jo en tot l'any m'he recordat a la meva manera dels meus morts, però demostrar als altres que haig d'anar... Un cop a l'any a netejar-ho. No, no, ho trobo absurd. I pots anar quan tu vulguis. Jo no sé, ara estic parlant des de la ignorància...
Sí, a Mèxic, que tenen tanta... Ui, avui parlava. Avui, avui... O sigui, la cosa de la mort la tenen molt assumida. I aleshores fan aquells escaletets, eh? Amb bolsos dolços, el que els dona... Busquen el menjar que li agradava al difunt, van al cementiri i s'ho mengen allà... I feu frenes. Avui explicava, amb un establiment comercial molt important...
de prop de Madrid, una secció, han dedicat una secció que venen coses de tipus mexicà i han muntat un taüt i han posat les flors que diu que són grogues i sobretot grogues i color carbassa.
I llavors tenien un mariachi i cantaven. Han dedicat al Jiménez, que va ser un autor de cançons mexicanes molt important. Hi havia el mariachi cantant i totes les begudes que li agradaven. O sigui, era un recordatori perquè avui feia anys. En dues parts, no? O sigui, toquen la part trista de la manca d'aquesta persona, però al mateix temps ho celebren
Com perquè l'estan recordant, no? No, perquè en l'altra banda d'aquest mur que és invisible per tots nosaltres existeix. Diu que quan marxa, ho explicava el cotó, que quan marxen, que moren, marxen, però...
El moment de tornar és quan l'esperit es torna a introduir dintre de la família i estan contentíssims, contentíssims d'estar amb ells i, escolta, fan una festassa. Celebren, celebren molt. La mort per nosaltres, que és una cosa trista i moltes vegades no incomprensible, perquè ja la vida ens ensenya que nacemos y morimos, vull dir que venim i marxem.
Però aquesta transcendència... Ensenyar la vida però és difícil d'acceptar-ho de vegades. Això és cultura. Ara ho has tocat. Això és cultura. Té la costa d'acceptar-ho. Quan ets petit i comences a entendre que ja et vas fent grandet i comences a entendre que te n'aniràs i que els teus avis se n'aniran.
A mi em feia molta pena quan la meva iaia es anés. Però llavors tu te'n dones compte de la realitat, que tu també te n'aniràs. Amb el meu net, i permeteu que expliqui una anècdota, anava al cor a cantar, se'm va encaparrar i amb 10 anys va anar a cantar al cor i va cantar 3 temporades.
i una era molt amic del senyor Jossa, el Celsigui, molt amic, i aquell senyor va cantar, i ell també cantava, i mira, mira Miquel, això i allò. El dia que el senyor Jossa, el Celsigui, va morir, doncs el meu marit diu, ell va preguntar, i s'ha mort? I com és que s'ha mort? Diu, que el vols veure? Diu, ah, jo sí...
I va anar, i li va ensenyar, li va explicar, doncs, bueno, a la seva manera, el trànsit. I el nano va quedar molt conforme, no es va entristir, diu, bé, esclar, ho va entendre. La bronca que li van fumar els companys al meu marit. Què és això, pobra criatura? Escolta, em té 11 anys ja, eh?
Els fills han de saber-ho, han de saber que la cosa és finita i que s'ha acabat. De tota manera una cosa és saber-ho, no? Recrear-se, mira, parlant de coses així, que no és ben bé família, però que una noia, una cosina llunyana, tal, tal, és igual. Doncs es mor la seva mare i amb la seva filleta, que tenia sis anys...
la mare ja de 3 dies morta amb aquell rigoris mortis i amb l'allò freda del cadàver, tens que donar-li un petó a l'àvia. Home, està aquí no, eh? Perquè la pobra nana ho va dir a mi, diu, és que estava tan geolada. Això és ma cabra. Propera que se m'ha mort, que no són tant, evidentment, com a la vostra casa, però bueno, que ja tens experiències, clar. I
no els he volgut veure mai i és una qüestió personal jo prefereixo recordar-los vius jo quan va morir el meu home que a més era inesperat i que el juliol estava estupendo i el de sempre va morir i no va morir pas con una cara d'allò al teut
Va estar tancat amb una foto i una dedicatòria que els va fer la filla, molt d'allò, somrient, tal com estava el Julián. I algú deia, no, bueno, va venir molta gent, no? Doncs jo ho trobo
bé, això de tancar la taula i jo també els he dit, fora la taula no, tu tens que tenir aquell record aquell record d'aquella persona no veure aquelles altres accions em sembla que l'altre ja és morbo i ara aquests últims que he anat, perquè desgraciadament la setmana passada, 3 tots 3 estaven al taul tapat doncs vale, perfecte és que
Allò és com si diguéssim el xassis d'un cotxe.
el que cregui que aquests xassis dintre tenia un motor que encara existeix, que és l'amor, perquè és l'amor que tu li tens, i mentre tu li tinguis, i el record, aquesta persona viurà, doncs ja tens prou. El xassis ja està adeu. No, no, no, què és? És el record. És el record que tu tinguis. I ara continuant amb coses així transcendents, vaig llegir abans d'ahir, no sé si ho vau veure, o ahir va ser...
una contraportada a La Vanguarda, que és una de les coses que més m'agrada, que parlava a un fotògrafo, penso que és japonès, el Descobrir els arbres. Té unes exposicions, no has llegit, Carme? No. És bonic. Vaig llegir el titular, em va parlar aquí al Marc quan fem les contraportades i vam comentar-la. Aquest és molt bonic i aleshores veus la transcendència de les coses. Quan aquest senyor descobreix els arbres, com si els arbres...
Jo, com a sabres, m'agraden molt. Jo us ho vaig explicar, allò de los cipres es creen en Dios. Us ho vaig explicar a vosaltres, aquí per ràdio, també. És que és molt bonic, que los cipres es creen en Dios.
Estan els dos nanos, el que sàpiga l'argument ja ho sap, no? Estan els dos nanos i un li diu a l'altre, que per cert és el que està malalt, li diu, jo, diu, quan me mori, voldria que m'enteressin sota d'un pi, perquè un pi és com si els braços t'acollissin. En canvi, un xiprer és com si et tallessin per la meitat.
I això, o per exemple, els homes parlen, diu, tant de bo si els homes parlessin com els arbres, que no criden, susurren. Vull dir que aleshores tu te pots treure tota aquesta cosa. I aquest senyor parlava que un dia ell vivia a Tòquio i aleshores se'n va anar perquè estava com ofegat i tal, ben típico. I aleshores se'n va al bosc i veu un arbre que li va donar, a l'obrir els ulls va veure que aquell arbre deia fotografia'm.
Fa gràcia, eh? I era com una transcendència, i aquestes coses són boniques. Aleshores, també, amb això de l'amor, n'hi ha persones que veuen molt més allà. No és que tinguis que veure aquell esperit, ni que tinguis que veure res, però l'amor la tindríem que enfocar d'aquesta manera. L'amor és com un somni, com diu el poeta, que dius com... Però sempre ens l'han pintada fosca, negra... La nostra cultura. No, no, la nostra sí, però vull dir que
Jo crec que des de... Per això t'he dit que des de petits hem d'estar conscients que és clar... I no donar-li aquesta cosa negra i trista. El que passa és que és aquella buidó. L'amor és la buidó física per a les persones que estan al costat. Aquella buidó física, la buidó física. Sí, sí, que no hi és. Que se'n parla poc.
No, és que jo crec que tindria que parlar-se, no és que ni se parli poc ni molt. Però a vegades és una cosa natural. Natural, és que és una... Com que de principis o de culturalment ens costa fer-ho natural, hi ha d'haver alguna manera que ens ajudi a poder-ne fer la naturalitat. Això va a famílies.
això va a famílies hi ha famílies que ho troben tan natural ja ho he explicat o sigui, el meu marit va considerar normal que aquella persona tan amistosa hagués de representar pel meu fill que havia marxat i que l'havia de recordar jo l'he vist de morts de petita perquè me'n recordo
que quan ja tenia 8 anys se'ns va morir una companya de classe i la vam anar a veure i la vam veure a la caixa i tenia 8 anys la meva amiga de l'escala teníem 7 anys i la vam portar amb braços la caixa la vam portar a les companyes la meva mare no em va deixar jo he treballat 5 o 6 anys a l'hospital
Sí, que n'es vist. I he tingut la gran sort, per això que dic, i això que la mort també la veig així, però he tingut la gran sort que cap malalt...
dels meus, que jo els cuidava en tot aquest període de temps, que han estat diferents. Cap se mor, i quan he arribat potser m'he trobat al llit buit i que ha fet pena més o menys i tal, però veure'l al si no, perquè no. I hi ha coses que, inclús quan la meva mare va morir, el que estava amb ella en aquell moment, jo havia estat també amb ella, però el que estava amb ella era el meu germà.
I vull dir que és la que més impacta. I la del meu marit, i la del meu marit. Estava el meu fill. Jo sí, jo mai a la vida havia tingut fora de... Mai, mira, amb uns cinquanta i escats anys, no, no havia tingut cap mort d'allò, molt... Molt propera, molt propera. Fora d'aquesta nena, que ja et dic, la meva mare no em va deixar, i em va impactar molt veure el taüt blanquet i que la tracineta estava allà dintre. Sí.
Això, però, van passar anys i res. Ara, desgraciadament, últimament, les dues persones que em quedaven a la família se'n van morir als braços, pràcticament. Tant la meva germana, primer, una dona amb 50 anys, tota la vida encara per davant,
I després, ma mare, que era ja molt gran, vaig estar amb ella tota la nit, i, bueno, l'acompanyo, tant. Després, com una... Ha marxat, doncs ha marxat. És impactant, eh, deixem-se... Sí, oi, tant, perquè després el buit que et deixen... Primer, a ma germana sí que la vaig estar cuidant molt temps, la meva mare, 24 hores. Però, després, a la meva mare em costava...
Mira, ara trucaré a la mama perquè li farem això, li preguntaré això, li consultaré. Bueno, no hi és. Torno a repetir. El mort no és mort. Està en el record del que tens a dintre i que es parla i que es parla. Està en un altre punt. En un altre estadi. Hem fet un homenatge. No he tot plegat. També està bé parlar en el fons en temes que es parlen. I també, torno a repetir,
I si vols que parlem més, també dice la vida tras la muerte, no? Que això s'han escrit molts llibres. Molts llibres. No, no, molts llibres, perquè hi ha gent que durant una època s'ha quedat com a catatònicos o fum a l'hiatge i que en realitat no se'n mor.
que per això a vegades diuen d'esperar, que quan un es mora han d'esperar perquè les coses... Sí, però avui dia és... La pel·lícula aquell agost, que està sent en una zona intermèdia. No, no, no, però aquell és una cosa. Aquell és un debat complicat, un debat que n'importa moltes feines, perquè cada escú diu la seva, però com no hem traspassat...
afortunadament, no hem traspassat aquest espai... No ho sabem. No ho sabem. No, no, no, la Carme ha dit una cosa molt bona, no ho sabem. Qui de nosaltres és el millor de quan en quan no està més mort que viu? Escolta, és veritat o no? És el que existeix, que si un dia et despertes al dematí i no et fa mal res... És que estàs mort. Això ho diu el meu fill. Ai, mira que em fa mal aquí, que em fa mal allà. Mare, si et fa mal, senyal que estàs vivant, no et quins...
No, però sí que és veritat. No, però jo tornant una mica a lo del senyor Josa, a vegades ara li pregunto al Miquel, al meu net, tu te'n recordes del senyor Josa? Diu, Clàvia, clar que me'n recordo, que maco que era aquell senyor, i quina llàstima que marxés, però ho diu tan natural, o sigui que ell acceptarà... Perquè en aquell moment ho va acceptar. Sí, sí, sí, jo crec que sí. Sí, perquè molta canalla els fa molt de respecte i no volen entrar.
Però els adults no d'una forma morbosa, no d'una forma macabra, no d'una forma que els pugui afectar. Sí que en els moments adients, perquè costa molt de dir les coses en el moment que corresponen, però han de saber que sí, que no... Perquè moltes vegades, inclús per baixar els fums, algun nano que es pensa que és el rei del mambo. Sí, hi ha mons adults que no volen entrar, per on dir fum. No, no, jo vull recordar com era...
No, no, no, però és que veus això? Jo crec que sí que és veritat, perquè les faccions d'aquella persona que està en el tot no és el difunt. Sí, jo el teu marit va ser el primer que vaig veure amb la caixa tancada. I després la d'allò que va fer la...
Mònica, aquell escrit que li va fer la composició d'allò va fer la Cristina del retrat i d'allò però el que li diu és per sortir molt conformada però dius adéu però te'n vas carregat de moltes coses l'altre dia vosaltres ja sabeu que nosaltres més bé no som religiosos
i diu que quan et presentes davant portes les mans amb alguna cosa d'algú que has fet bo doncs diu, i què porto? doncs portes el carinyo de tots els teus si a tu t'estimen alguna cosa bona hauràs fet i aleshores això és l'important a mi una vegada que em va impactar més un amor va ser quan el mossèn que hi havia abans em diu, escolta Lina, tu que coneixes tanta gent que me pots dir d'aquesta persona
Ah, per fer un... Sí, sí. Jo no vaig a Piguet què dir-li. Per fer la lectura. I em va fer una llàstima horrorosa de no posar en evidència una... I l'únic que vaig dir, bueno, està en mare i esposa. Punto. És que no en sortia res més. No en sortia res més. I aleshores, doncs, allò és d'una soledat... Havia donat poc. Havia donat poc de sí. Poc de sí.
I també la que em va fer, esclar, tinc més anys que Caracuca, que em va fer molta pena, va ser una senyora que vivia allà al carrer davant de la botiga vostra. Sí. I que a morada aquella és la francesa. La francesa. Que encara se n'anava al cotxe de fúnebre i darrere la gent, te'n recordes? Que fa anys se n'anava darrere per portar a la iglesia. Només que anava una persona.
i jo no la coneixia de res i quan vaig veure allò que passava per davant de casa meva amb una sola persona darrere em va fer una pena això em va passant a mi també amb un amic molt nostre que tenia molta relació era una persona molt culta que tenia molts gossos liava marilins i era una persona
jo havia parlat molt amb ella però potser en vida no havia tingut en boc una relació fora d'aquest tracte de veïnatge no havia tingut una relació però fins i tot el veïnatge hauria pogut anar a l'enterro
no és que tinguis que anar però vull dir que amb un d'allò jo no la recordo quan va morir en canvi la recordo perquè ella sempre no la recordo o no estava aquí perquè jo havia parlat molt amb ella perquè sempre que em veia em parlava en francès sempre
I li agradava. Oh, clar, era una manera de poder expressar-se amb la seva llengua. I ja que parlem, perdona, avui estic molt interrompona, eh? No, no, no, per favor. Per quan no et deixem parlar. No, però ja que estem així, que queda molt poquet, una de les coses que sí que recomano a tothom és, sobretot si el familiar és d'una persona jove o el que sigui,
que no recreen el donar les condolències, que no recreen amb aquelles preguntes, insulces, i d'allò, i tot això. Només que una abraçada, i aquí entens si em necessites. De vegades a mi em va ser un cop de dir, és que no sé gaire què dir, i no em sap greu, però és l'abraçada el que compta més, i ja està. Escolta, una abraçada i dir, aquí entens pel que necessitis. I un tema...
Perquè a vegades la gent ho sento, som morbossets, eh, tots. La abraçada és transmetre la teva força, el teu calor. L'acompanyament. I què us sembla l'actitud d'aquest senyor president de la Diputació i tot aquest enrenou que també és diputat a Cortes Valencianes i tot i que no va voler fer un minut de silenci pel Nil. Per què?
Pues muy bien que cuando él se muera pues que también le den medio segundo de piteo. Resmorin els seus. És fort, eh? Jo trobo molt fort, això sí. A quina mena... Perquè, a la més, aquest xicot ha mort d'accident. Cuidado. 20 anyets. Ha mort d'accident. Ha mort sobtadament. Sí, sí. És una cosa molt trist. Molt trist.
És a dir, que a vegades les persones, i sobretot els que estan en una certa categoria o certa posició, haurien de mesurar moltíssim el que diuen. El que fan i el que diuen. Sí, sí, perquè no estan fent-ho per ells. És que representen entitats i una manera de sentir d'aquelles persones que l'han votat.
Jo si l'hagués votat, et juro que m'hagués decebut. Seria l'última vegada. Extraordinàriament. Extraordinàriament. El seu comportament. I a més l'excusa que va donar. Sí, que primero los colores o no sé què. Bueno, jo ho vaig llegir ahir. Ah, no? Què va dir?
Perquè era nacionalista. Era nacionalista. És fort, posar aquest motiu, no? Aplicar la política en un acte, en un moment així, és denigrant. A un xaval de 21 anys. És terrible. Mira, això és el que es guanya. Les lluances que nosaltres li fem. Sí, sí. El Barça i l'Espanyol ja s'han posat d'acord que li faran el minut de silenci. Sí.
Bueno, Carme, i tu què? Quines experiències tens de condolència i de tot això? No, no, de tu davant d'això, quina actitud? Bueno, és aquesta cosa, que justament sempre he intentat com evitar el moment de veure algú directament, no? Sí, no, no, això em sembla correctíssim. Sí, sí, sí.
per això dic que també suposo que va lligat potser no tant amb l'edat sinó amb la manera de ser perquè jo fora d'aquesta nena fins als 50 i tants no em vaig trobar llavors em vaig trobar de sobte no, dic mentides
Fins als 23, però no em vaig trobar en aquell moment de la mort, el meu sogre. També va ser molt... vam anar molt aixent. Clar, també depèn molt del procés, però és una cosa de sobte. Va ser de sobte, també. Però després ha passat molt i molt de temps fins que va arribar un altre moment i mira, segons t'agafa l'edat i l'experiència i la manera de conformar-se, doncs... No, i l'efectivitat que tens envers l'altre, perquè a vegades n'hi ha persones que...
sempre sap molt de greu jo respecto molt la idea de la Carme perquè ella sí que recordarà la persona com era no tindràs l'última imatge que de vegades costa de treure del cap o de la retina sí, sí tu la recordaràs com ella era
Mira, en el llibre una de les coses que jo sempre poso moltes vegades en el llibre del recordatori de condolències és aquest si el dolor es pogués compartir jo estic amb vosaltres una abraçada, punto que vols fer-li és que l'alegria a vegades es comparteix el dolor a vegades no es comparteix mai et pots posar en el lloc de l'altre la veritat
Una abraçada. Bueno, entre els vius i entre els vius, eh? Si vas pel carrer, escolta, Carme, tu que ets jovenet, si vas pel carrer veus un noi guapo, l'abraces perquè diu, vinga, compartís. Se ho deia aquell mossèn, com era el padre...
del Salvador i deia sempre és que la gent se tendria que abraçar més és una manera de transmitir no carinyo jo si em trobo al carrer que no em coneixi i m'abraça molta gràcia no em farà home i sobretot és cultura perdoni usted pero aquí hay distancias amigos sin roce
Bé, doncs moltes gràcies a totes tres, Lina, Joana i Montse, i tornem la setmana que ve. Que vagi molt bé i bona setmana.
Connectem tots seguit amb la xarxa, ens actualitzem, sabem què passa arreu del país i també tindrem el botllet informatiu del Sant Just Notícies amb l'Andrea. Després ens queda encara l'última hora del Just a la Fusta d'avui dijous i també d'aquesta setmana. Tindrem a la Maica Dueñas amb el teatre també l'Stricolstein amb el món del vi, que avui, com dèiem, com que és castanyada, ens portarà algun vi per l'ocasió.
De fet, ja ens dic que ens portarà el Dols d'Orto Negre, per tant, en parlarem de seguida, i també el Marc Marbà amb l'actualitat i el Twitter. Tot això després de les notícies. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El Departament de Territori proposa ampliar la integració tarifària a la línia R3 de Rodalies, segons ha sabut la xarxa. Ho dirà aquesta tarda els alcaldes afectats d'Osona, la Garrotxa i el Ripollès. 19 lectors de matrícula es multaran a partir de demà els vehicles que no hagin passat la ITB. Sortiran de l'àrea metropolitana de Barcelona 450.000 vehicles. Un noi ha mort aquesta matinada a la zona franca de Barcelona en un accident laboral. Un camí ha atropellat el jove.
Esports en tenis en joc al campionat d'Espanya per equips masculins. I amb escat el Barça disputa avui la tercera jornada de l'Eurolliga a partir de 3.45 del vespre. El Departament de Territori planteja ampliar la integració tarifària a la línia R3 de Rodalies, segons ha sabut la xarxa de comunicació local. Així ho proposarà aquesta mateixa tarda els alcaldes i consells comarcals de la zona, és a dir, les comarques d'Osona, la Garrotxa i el Ripollès.
Segons ha pogut saber la xarxa, el conseller Santi Vila plantejarà ampliar la integració tarifària l'any que ve. És a dir, que un mateix bitllet serveixi per viatjar en tren, en autobús, en metro i en ferrocarrils més enllà d'on arriba ara la R3. La integració tarifària en aquesta línia només arriba fins a Vic, la capital d'Osona, i l'objectiu és que inclogui sis estacions més fins a Ripoll, com les de Manlleu i Torelló. L'alcalde de Torelló, Santi Vivet, espera claredat i compromís de la reunió d'aquesta tarda amb el conseller. Viveu, ha dit a la xarxa.
Tenim la sensació que tenim tants interlocutors, perquè ja dic Adif, Renfe, Generalitat... Costa molt, costa molt saber realment si es fa o no es fa. Vull dir, jo entenc que la voluntat és de fer, la voluntat és de... Se'ns ha dit que s'està treballant amb un nou sistema tarifari, tot això se'ns diu, però ho volem de primera mà.
La reunió d'avui coincideix amb una nova jornada de vaga a Renfa. Avui l'aturada és de 24 hores i fins a les 5 de la tarda només circula un de cada tres trens en compliment dels serveis mínims. A partir de demà trànsit començarà a multar els vehicles que circulin sense la ITB amb un nou sistema. Ho farà amb lectors de matrícules instal·lats a les carreteres.
De moment són 19 les màquines instal·lades a la xarxa viària, ja que segons els serveis català de trànsit hi ha un milió de vehicles sense passar la inspecció tècnica obligatòria. Joan Josep Isern és el director del servei català de trànsit i ho ha explicat a la xarxa. L'únic que demanem és les condicions mínimes de seguretat que són les que marca l'AITB, les expressions tècniques,
Aquestes les ha de tenir vostè en regla, i si no, no pot circular, perquè és que si circula tenim un alt risc d'accidentalitat a les carreteres. I és veritat que la majoria dels accidents que tenim avui en dia a les carreteres catalanes hi participen vehicles que estan en aquestes condicions. Entre aquesta tarda i demà es preveu que surtin de l'àrea metropolitana de Barcelona 450.000 vehicles en l'operació sortida de Tots Sants.
El col·lectiu Girona Avança, format per representants del sector turístic, iniciarà el mes de gener el projecte Restaurants del Cor. Gestionaran un menjador escolar per garantir que tots els nens que ho necessiten puguin dinar al col·legi. Per captar fons, aquest vespre organitzen un concert solidari a les festes de Sant Narcís. Fem Girona, Sònia Tubert, bon dia.
Bon dia. El projecte Restaurants del Cor s'iniciarà de manera experimental a una escola de Girona i té per objectiu que amb els mateixos diners de les beques de menjador es pugui alimentar més nens que fins ara. Per aconseguir-ho, el col·lectiu Girona Avança gestionarà directament un menjador escolar, com explica un dels seus membres, Xavier Nicolazzi.
Posarem un cuiner, evidentment, i aquest cuiner d'allà farà els menjars d'aquests nens d'aquesta escola concreta. I a part d'això, està molt clar que si uns pares no poden pagar els 3 euros que val el resto per poder accedir, és que aquesta gent està a l'atur. Per tant, el que farem és que aquesta gent col·labori amb nosaltres, ens ajudi.
Segons Girona Avança, una de les escoles de la ciutat, l'any passat es van concedir 40 beques de menjador, però només se'n van poder aprofitar una dotzena perquè la resta de famílies no tenien prou diners per acabar de cobrir l'import del menjador.
Un jove mort aquesta matinada atropellat per un camió ha estat a la zona franca, a la ciutat de Barcelona, en un accident laboral. Els Mossos d'Esquadra han rebut l'avís de l'accident a un quart de quatre de la matinada. Un camió de grans dimensions ha atropellat un dels treballadors d'una empresa de la zona franca de 22 anys i, segons el comunicat dels Mossos, li ha causat la mort. El noi està empadronat com a veí de la població gallega de Vila Gràcia d'Arousa. Els fets han comunicat al jutjat de guàrdia d'instrucció.
Els Mossos d'Esquadra han detingut dos germans acusats de conrear marihuana en una casa de la Mella del Vallès. Havien llogat la casa per fer-la servir exclusivament per al conreu del cànnabis i havien connectat el quadre elèctric de l'habitatge a l'enllumenat públic. Els joves hi fèiem visites curtes i diàries i hi havia màquines de ventilació funcionant tot el dia de les quals sortia una intensa olor de marihuana. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. La llei de dependència, les beques menjador i l'actualització cadastral s'entraran al ple municipal del mes d'octubre a l'Ajuntament de Sant Just. Els partits que formen part de l'equip de govern, PSC Iniciativa i Junts per Sant Just presenten una moció sobre la situació de les persones amb dependència a Catalunya i una altra per garantir els ajuts de beques menjador. D'altra banda, Convergència i Unió entra una moció a favor de la retirada de la sol·licitud d'actualització del valor cadastral.
I a banda de les mocions s'aprovaran de forma provisional els impostos per l'any que ve i la modificació de les ordenances fiscals i reguladores dels preus públics de l'Ajuntament. Tot plegat avui a partir a les 7 a la sala de sessions de l'Ajuntament.
Més qüestions. El cementiri de Sant Just amplia el seu horari per tots sants. Fins el dia 2 de novembre, l'equipament obrirà de 9 a 6 de la tarda per tal de facilitar les visites de les persones que hi vulguin anar. L'empresa concessionària que el gestiona, GIC de Nomber, preveu que unes 2.000 persones passaran pel cementiri aquests dies. A més, aquest any també es faran dos actes destacats per celebrar tots sants. Demà divendres dia 1...
Es farà un acte en honor als difunts amb una cantata a càrrec de la Coral Harmonia de Sant Just a les 12 al migdia. La pregària es farà dissabte a les 5 de la tarda. Una de les millores que s'han fet aquest any al cementiri és la construcció de 100 colombaris per cendres a l'interior de la capella i, a més, s'ha rehabilitat la capella, que s'havia anat deteriorant amb el pas del temps.
I acabem recordant que el síndic de Greuges atendrà els Sant Justancs i Sant Justancs el proper 14 de novembre. L'equip del síndic visitarà Sant Just aquell dia per atendre les persones i entitats que vulguin fer consultes o exposar queixes relacionades amb la vulneració dels seus drets. Qui estigui interessat en concertar una entrevista haurà de trucar prèviament al telèfon 900 124 124 o envia un correu a l'adreça sindic arroba sindic.cat. La visita serà dijous 14 de novembre al Centre Social El Milenari.
I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada. El Sant Just Notícies, edició migdia, a partir de la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. I can't go any further than this.
Fins demà!
Fins demà!
Can you leave me halfway?
Bona nit.
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
3 minuts i un quart d'una del migdia.
Fins demà!
I saludem ara la Maica Dueñas, bon dia Maica. Hola, bon dia. Per parlar de teatre, que m'has dit que hi ha moltes coses, eh? Sí, sí, tenim, jo no sé d'on surten els diners, però realment ara que està la cosa malament estan fent quantitat, quantitat de coses per tot arreu, s'estan estrenant coses i a més a més, curiosament, i això ho he dit moltes vegades,
Abans tenia en compte qui estrenava per no estrenar el mateix dia perquè els crítics anessin a tots els estrenes. Però això ja ha passat a la millor vida i ara avui, per exemple, tenim quatre estrenes. Avui mateix dimecres? Sí, sí. Dijous, perdó.
Quatre estrenes que hauran d'escollir els crítics, sobretot que escriuen, els crítics on han d'anar. Doncs comencem. Avui s'estrena una nova versió...
d'una obra, d'un espectacle que es diu Impositivo i que està interpretat per Los Morancos. Això vam fer també aquí a Barcelona la temporada passada un que es deia Impositivo 1, en aquell cas no posava 1, però en aquest cas sí que és Impositivo 2.
Dos, perquè tornen a repetir, però evidentment no repetiran res del que van fer la temporada passada. Los Morangos estaran a l'Apolo des d'avui pràcticament un mes. Per a la gent que li agradi aquest tipus de teatre, doncs que ja ho sap.
Després, avui també s'estrena un homenatge, ja saps que estem en l'any de Carmen Amaya, i que s'estan fent homenatges per tot arreu. Avui al Teatre Nacional de Catalunya s'estrena La Capitana. La Capitana és un espectacle de baile, de baile flamenco,
el director és el oyer i després n'hi ha, evidentment, n'hi ha cantaores, està la Maite Martín també com a cantaora, hi ha guitarristes i hi ha bailaores i bailaores. La capitana estarà pocs dies al Teatre Nacional de Catalunya, per tant, si teniu interès, doncs el que dic sempre, espavileu per agafar les entrades. Jo crec que serà un molt bon espectacle
I em sembla fantàstic que la gent se'n recordi d'aquesta dona que va passejar el nom del nostre país per tot el món. Exacte. I després també un altre homenatge que es fa a Carmen Amaya és Har.
JAR és una obra de Manel Veiga que en principi la vam veure quan es va estrenar la primera vegada fa 20 anys. Sí, es va fer a l'Institut del Teatre i ara, commemorant justament l'any de Carmen Amaya, s'estrena també aquesta nit JAR, de Manel Veiga,
Són dos actors, ell concretament, el Manel Veiga, que és també l'autor, i Pilar Martínez. Després, si tot va bé, doncs podrem parlar, fer una xerradeta amb la Pilar Martínez, que és l'actriu protagonista. Ja la tenim al telèfon, eh, si et sembla, Maica? Ah, doncs mira, sí, sí, llavors sí. Pilar...
Hola, bona, bon dia, com estàs? Bon dia, molt bé, encantada de parlar amb tu. Què, com recordes aquell heart de fa 20 anys o més? Uf, mira, em vénen dues paraules al cap, molta energia i molt de carinyo. Energia i carinyo.
Jo la veritat és que el vaig veure en aquell moment i tinc un record molt, molt bo d'aquesta obra. Explica'ns una mica de què va el Jar de Manol Veiga. Bueno, Jar és una paraula calor que no té traducció ni al català ni al castellà, que vol dir escalfo a l'ànima.
i a partir d'aquí és una mica una situació d'una retrobada de dues persones, un zidane i una zidana, que havien sigut amics quan eren petits i que la seva vida ha transcorregut per camins molt diferents. Ell s'ha anat a Madrid, ella s'ha quedat al Somorostro, perquè passa tot l'any 1963,
l'any de la mort de la Carmen Amaya. Sí, justament, sí, això no va dir. I a partir d'aquesta anècdota, diguem que van apareixent i aflorant coses, es va veient el món titano, el món paio, el confrontament dels dos mons, el més ric i el més pobre, i després no es parla mai de la Carmen Amaya tot i que és present absolutament des del primer moment,
d'una manera subliminal. Només hi ha dos moments, que són monòlegs interiors, que fa cadascun dels personatges, en els que sí que es parla directament d'ella, del moment de l'enterrament... És una obra...
en què aparentment no passa res, però passa de tot a nivell sentimental. Sí, això que anava a dir, jo la recordo com un tobogán de sentiments, que puxen, baixen, com una muntanya russa més que un tobogán de sentiments, de sentiments bons i també dels dolors. Sí, com la vida.
Escolta'm, en aquella ocasió hem comentat que era l'any que va morir Carmen Amaya. Ara es fa l'homenatge justament i comemorem l'any de Carmen Amaya. Però com us heu posat d'acord per tornar tots dos a fer el JAR? Com ha estat això? Realment no ha sigut idea nostra. Sempre que ens trobàvem amb el Manel, sempre fèiem la broma...
Perquè, clar, tu recordes que fa 20 anys érem més joves, evidentment. 20 anys més joves, sí, sí, es nota, es nota. Sí, sí, era una versió molt més energètica físicament, per entendre'ns. I sempre fèiem la broma de, uf, com per fer avui el hard, sempre fèiem. El que hem fet ha sigut reciclar una mica les energies i hem donat una visió molt més madura, jo crec que molt interessant. Però el moment de partida, el punt de partida, no va estar de part nostra.
Va ser el CAET, a Terrassa, que ens va proposar, justament com a part de la seva programació, una coproducció. I d'entrada ens vam quedar una miqueta de... Déu meu, què farem, si no podrem? Però bé, vam parlar amb tot l'equip, és curiós perquè és tot l'equip... El mateix equip de l'època, no?, de fa 20 anys, no? Sí, perquè va ser una experiència més enllà de l'experiència teatral.
Va ser una experiència vital. És com una obra que està tocada, és una funció màgica. Ahir vam fer una prèvia i molta gent que l'havia vist ens va dir la mateixa sensació. Va ser molt bonic. Ens va dir que és com que té un algo màgic.
és una obra molt maca cal dir que jo aquesta nit aniré a veure l'estrena però que evidentment de quan la veu fer és una obra que a mi el que em va sorprendre és això la quantitat de sentiments que surten de la relació entre els dos personatges i després també una cosa que em va que la tinc molt present i que em va sorprendre moltíssim
I és, vosaltres parleu en gitano, en castellà, però una mica a gitanao, no? Sí, sí, sí. I em va sorprendre, jo me'n recordo que vaig anar, jo en aquell moment no et coneixia,
I vaig baixar a baix als camerinos i et vaig preguntar, no? Tu eres gitana? No sé si te'n recordes, eh? No me'n recorde perquè jo ja tinc la sort de ser amica teva i això ja no ho recorde, ja recorda coses més. Sí, sí, vaig baixar a baix als camerinos i vaig dir que m'havia agradat molt l'obra i tal.
en castellà sempre, evidentment parlant en castellà, i et vaig preguntar, tu eres gitana? I clar, em va sorprendre moltíssim perquè Pilar Martínez no és gitana, a més a més parla el català com llengua vehicular, com llengua materna, o sigui que, a veure si ens dius alguna coseta en calor, va. Mira, en calor, només he de dir que fa 20 anys una gitana,
ens va venir a veure i va fer el mateix que havies fet tu, perquè que ho fes tu era un plaer, però que ho fes una gitana era bestial. Em va dir tu, em va dir, a ti lo que te pasa que eres gitana como yo. I li va dir, no, no, hija mía, no. Però és que ens acaba de tornar a passar, Maica, és al·lucinant, un familiar de la Maya, una noia, família directa de la Maya, ens va venir a veure Terrassa i també a la sortida ens va esperar,
I em va abraçar molt fort i em va dir, prima, tu tienes que investigar. I jo li vaig dir, no, no, no soy gitana, tu tienes que investigar, tu tienes algún secretillo en tu familia. Doncs res, investiga, investiga. Pilar, a veure si al voltant de 20 anys després te n'enteres d'alguna cosa. No, jo ja fa 20 anys li vaig preguntar a la meva mare i em va dir que no. Però bueno, no tant.
Que no hi ha res de Sant Gitana, no? No ho sabem, no ho sabem. Bueno, no et deixarem marxar si no dius una frase en calor, eh? Mira, t'ho dic a la velocitat real, mira. I a veure si...
Aviam, parlem en, com dius, que la gent no s'assusti, no?, perquè sí que s'entén perfectament tot. Sí, sí, s'entén perfectament, sí. Ho fem amb accent andalús, perquè, clar, la immigració... Sí, no, no, el Somorostro, jo vaig conèixer el Somorostro en aquella època i, evidentment, parlaven com tu parles en l'obra. Sí.
Però, vull dir, ho fem quasi tot en castellà, en marxa, en andalús, i intercalen alguna paraula en calor. Però et faré ara, com un tast, et faré la més radical per entendre. Diu, ¿pretendes con de la trola tras un cristal que tot s'adivina? Me basta con ver tu senyo pa conocer que no dices la verdad. Hala, hala. T'ha quedat descansant, eh? Sí, sí. Però bueno, aquesta.
La més complicada. Una cosa que es va dir aleshores i que hem recuperat és que parlem molt amb els silencis també. Hi ha un ball de silencis bestials. En les mirades, amb els silencis... Sí, sí, sí. I plens de sentit i de significat.
i la gent surt, de veritat, del que hem estat a València també ara amb ella, hem estat una setmana allà. O sigui que ja veniu rodadets, eh? Sí, veniu rodats, eh? Perquè després heu anat a Terrassa, després heu anat a València, així que aquesta nit no hi haurà nervis, no? Bueno, sempre hi ha el P6,
Són bons, aquests nervis, no? Exacte, és necessari, a més, tenir el pesic aquí a l'estómac. Però, bueno, no, la disfrutarem. Moltes gràcies, Pilar Martínez. Molta merda per aquesta nit. Dóna-li un petó molt fort al Manel, al Manel Veiga, que és l'autor i a l'altre protagonista de Hart. I, per acabar, fins quan esteu al Teatre Acadèmia?
Fem fins al dia 24 de novembre. 24 de novembre, molt bé. Doncs esperem que la gent s'animi perquè és un teatre... Sempre que parlem del Teatre Acadèmia recordem que és un teatre gairebé nou, que està en un lloc que no hi ha cap més teatre, perquè està al carrer Buenos Aires, al costat del cort inglès de plaça Francesc Macià. Exacte.
I que és un teatre preciós, un teatre original, perquè no és com un teatre habitual. No és convencional en absolut. No és convencional, no. Però és un teatre, a mi, em dona sempre molt bon rotllo. Té un encant especial. Jo no el coneixia i quan vaig entrar em vaig quedar bocabadada.
Té també un aire com màgic. Sí, és un teatre molt original i que estàs bé allà dins, que hi ha bon rotllo. I a més a més n'hi ha molt poc aforament, o sigui que és un aforament bastant petit.
Hi ha moltes promocions, la gent que no posi d'excusa a la crisi, perquè hi ha la Tràtalo, hi ha moltes promocions, que s'animin i que vinguin perquè jo crec que ho disfrutaran. S'ho passaran bé, sí, perquè hi ha un moment de tot, una cosa per riure, una altra per plorar, una altra cosa per pensar, és una obra molt, molt completa.
Toquem el públic. Toquem no físicament, eh? Toquem emocionalment. Arriveu, no? Sí, jo crec que sí. Doncs, Pilar Martínez, moltes gràcies, guapa. Gràcies a tu. Aquesta nit tornaré a disfrutar a gaudir del teu arte. Adéu. Que vagi molt bé. Gràcies, guapa. Adéu, bon dia.
Bé, doncs, Harp, el teatre... Queda recomanat, eh? Queda molt recomanat. Sí, sí, la veritat és que l'altra vegada em va agradar moltíssim i suposo que ara una mica el que ha dit la Pilar Martínez, no? Amb el paix dels anys estarà com més assentada, com més... encara més rica, no? Clar, clar.
Bé, això s'estrena avui també. Hem dit que s'estrenen Los Morancos, La Polo, La Capitana, el Teatre Nacional de Catalunya també en homenatge a Carmen Amaya, que és un espectacle de baile, de bailaores, cantaores, guitarristes...
Har, que és aquesta que hem parlat ara amb la protagonista, amb la Pilar Martínez, que és una obra del Manuel Vega i que també s'estrena aquesta nit al Teatre Acadèmia. I per últim, l'última estrena d'avui és El policia de les rates, de Roberto Bolaño. No sé si recordaràs que fa... La temporada passada no, fa més, penso que fa un parell o tres temporades...
L'Àlex Rigola va dirigir una obra del Roberto Bolaño, que es deia 2666, que durava 6 hores, i que a mi em va agradar molt, tot i que cada hora es feia un descans, diguem-ne.
i algunes hores en van fer una miqueta llargues. Però tot i així, si hem de recordar en general aquesta obra, a mi em va agradar molt. Doncs justament l'Àlex Rigola torna a dirigir a Roberto Bolaño en aquesta peça que es diu El policia de les rates, que està interpretada, això sí, aquella era amb molts actors, el 2666,
2666, perquè era en castellà. I ara només n'hi ha dos actors per aquest policia de les rates. El Andreu Benito, magnífic actor, que ha treballat moltíssim amb l'Alex Rigola.
I el Joan Carreras, un magnífic actor que s'ha fet també una mica al teatre lliure dirigit per l'Es Rigola, perquè ell va començar amb l'Es Rigola, que havia fet més coses, però realment amb l'Es Rigola ha portat tota la seva carrera. Sempre recordem, per exemple, que el Joan Carreras l'últim que va fer...
dirigint per al Rigola va ser al Teatre Lliure de Gràcia que va fer una obra de Tennessee Williams la de que feia l'Alice Taylor i el Paul Newman la gata sobre la taula de la taula de la Tincalent doncs Joan Carrera és un magnífic actor ha crescut moltíssim com a actor des que va començar Andreu Benito ja no cal dir-ho
Rigola ja porta molts anys dirigint sempre posa el seu punt una mica estrany o una mica original en totes les obres que ha dirigit en algunes molt ben pensat les coses així que fa originals i en altres com que s'arrisca de vegades li serveix de vegades no doncs això també s'estrena aquesta nit El policia de les rates de Roberto Bolaño amb Andreu Benito Joan Carreras dirigit per Àlex Rigola al lliure de Gràcia
sobretot el Lliure de Gràcia no ens confonguem perquè a mi és d'una vegada passat d'arribar tard a l'obra perquè t'has confós a teatre podem continuar amb el Teatre Lliure però en aquest cas parlant del Teatre Lliure de Montjuïc perquè ahir dimecres es va estrenar una obra que a mi em va agradar moltíssim quan la vaig veure i que la recomano evidentment és una obra de text però em va agradar moltíssim és Afterplay
Afterplay són una parella de personatges, dos personatges, que són els perdedors de dues obres de Chekhov. Sí. Un és de les tres germanes, el germà. No sé si te'n recordes, que es casa amb una dona molt dominanta. No recordo.
i que es converteix en un pelele, en un desgraciat. I l'altra és de l'obra del Tio Bania. Diguem-ne que és la protagonista, perquè encara que és molt curat el Tio Bania, ella és la protagonista. És la neboda que acaba l'obra dient treballarem, treballarem, treballarem. També és un personatge perdedor.
En aquest cas, el Brian Field, que és un autor anglès, ara m'he quedat una mica així perquè no sé si és anglès o és... Americà. No, no, no, és anglès però no sé si és escocès, no ho sé. I com que ara estan així... Bé, Brian Field ha escrit moltíssimes obres precioses totes, una d'elles, per exemple, Dança d'Agost, que és una obra preciosa del que altra,
Aquí ha agafat aquests dos personatges que són perdedors, quan acaba l'obra es veu que estan enfonsats tots dos, i es fa retrobar-se, o sigui, es fa que es coneguin, perquè no es coneixen, clar, cadascú és d'una obra diferent, d'una història diferent. Que bo, està bé, l'idea està bé. Sí, molt bona, eh? Es coneixen en un bar.
que en un bar comencen una mica així per casualitat i comencen a veure i comencen a parlar i expliquen una mica la seva vida i la veritat és que és una obra molt, molt maca, molt petita però que t'ho passes molt bé. Això sí, una obra de text perquè són dos personatges que estan contínuament parlant de les seves experiències i tal.
Afterplay està en el Teatre Lliure de Montjuïc, justament en l'Espai Lliure, dins d'aquesta magnífica idea que ha tingut el Lluís Pasqual de la Xupluc, que ja saps que convida companyies que no tenen sortida, potser en altres teatres, i que ell els deixa a la sala de l'Espai Lliure per fer coses de petit format, sempre. Home, una idea molt maca, no? Molt maca.
I la veritat és que val la pena d'anar-hi a veure aquest afterplay, que estarà fins al 17 de novembre. No està en massa temps, eh? Vaig anar ahir dimecres i estarà fins al 17 de novembre. Val la pena d'anar-hi i l'hora de començar en aquest espai lliure de Montjuïc és a les 9 de la nit. Perfecte, doncs també queda dit.
I ara després, doncs, volia recordar que hi ha un parell de coses que estan superbé, que no són estrenes perquè ja porten uns dies... I que no ens hem de despistar, no? Sí. Una d'elles és cosmètica de l'enemic, que la fan a la sala Montaner. Això és una cosa que es va veure també la temporada passada. Està interpretada per el Lluís Soler i el Xavi Ripoll.
I la veritat és que és una obra magnífica, perquè són dos homes que realment sembla que no es coneixen, però que al final, bueno, no explicaré el final perquè si no trenco el misteri, però estan molt ben interpretats, tant el Lluís com el Xavi, estan fantàstics.
La història és molt interessant perquè des del principi es té una mica interessada per al que passarà. Manten l'interès, no? Sí, i després al final passa una cosa que no podem dir, però que està molt bé. I després, per acabar, podríem parlar d'una obra que s'està fent al Teatre del Raval.
que l'han prorrogat perquè ha tingut un èxit fantàstic i cada dia estaven exaurides les localitats i, per tant, la directora del Teatre Raval, l'Amparo, ha decidit prorrogar fins al 24 de novembre Goodbye Barcelona. És un musical...
És magnífic i ja dic, porta com dos o tres setmanes exaubides les localitats. El Wood Bay i Barcelona canten, ballen i parlen una mica de Barcelona, dels bombardeixos de Barcelona.
O sigui que és molt interessant l'obra aquesta. Justament també una obra que parla dels bombardeixos de Barcelona és Barcelona, concretament, que l'estan fent al Teatre Goya i que també està ambientada en la mateixa època que aquest Goodbye Barcelona que estan fent al Teatre Raval, però aquesta és musical.
O sigui, que tenim moltes coses per fer. Jo volia comentar una mica el que es pot veure amb temporada alta, però penso que ja no tenim temps. Ho deixarem per la setmana que ve amb aquesta entrevista que hem fet, que ha estat molt bé, però que, clar, ens hem allargat una mica més del compte. D'acord. Doncs, Maica, moltes gràcies. I ho tornem de lloc que ve, que vagi molt bé. Adeu. Fins la setmana que ve. Bon cap de setmana, eh? Exacte. Comencem avui. Adeu.
La informació més propera al Just a la Fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes al cinema.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Dos quarts i mig d'una se'ns ha col·lat ara aquesta cançó que no havia d'entrar. Per tant, saludem l'Estric Goldstein. Bon dia, Estric, què tal? Bon dia. Perquè el que sí que arriba és el moment de parlar de vins. Avui, a més a més, estic buscant la teva sintonia, eh? Ara sí. Avui tenim problemes tècnics.
I tot ens entra més tard al compte, en tot cas. Amb calma. Exacte. És final de mes. És final de setmana, avui és l'última secció del Just a la Fusta. Doncs amb calma. Exacte, amb calma, perquè a més a més, per tant, ja anem pensant en la castanyada, no?, que és aquest vespre. I el que fem és, avui em vas dir que parlaríem d'un vidolls, hem fet ja el retuit del que ens has comentat, no?, que és un vidolls de, a veure si no m'equivoco, d'olz d'orto negre. Sí, o sigui, t'he donat la mínima informació.
Només ens has dit això, avui ens endolcirem de Dols d'Horto Negre, sí que has portat que és... De la denominació de Montseny, de Priorat, i punt. I ja està, i m'has dit que no em vols dir res més i que el tastaré directament, no? Exacte, tant li s'ha arribat a la copa, i avui farem, en comptes de fer tota l'explicació i la introducció, avui fem-ho al revés. Molt bé. Primer tastem, perquè en la premsa sembla un vi negre.
Sí, sí, és veritat, l'he vist i dic que no em fa la sensació de ser aquesta idea del buscater i tot això. És un vi que visualment podria ser un vi negre. De fet, és un vi negre. No hi ha altre més. Què fem, per tant? Si l'olores...
Sí, llavors sí que es nota, eh? Ah, té un punt de dolçó. I quan l'he obert no el tenia tant. També ho haig de dir. Aquesta ampolleta acabada d'obrir realment fa olor només de vinegre. A la que l'anem deixant a la copa perquè l'he dut a més fresquet van sortint notes com de sobremaduració.
són aquestes notes dolces perquè dolç no sabem si ho és perquè fins que no el tastem és el que hem de provar llavors ens podem dir olorant podríem dir és un vi dolç no ho podem saber fins que no el tastem per tant podríem dir que fa olor de vi dolç o que té notes desprenen una mica això aquesta idea com de fruita però fruita seca més aviat seca, sobremadurada ens estaria donant una sèrie de pistes
Per tant, el que fem és fer ara... Podem tastar, no? Sí, jo crec que sí, perquè si no mantindrem a tothom aquí amb la incòmita. Fins i tot movent la copa és allò que... A mi em fa por moure-la gaire aquí dintre de l'estudi perquè tu estàs en la taula, però jo davant tinc moltes coses tècniques i pateixo a l'hora de moure gaire la copa. Però bé, en tot cas, anem a fer aquest tast.
Sí que és molt curiós, eh? Perquè a més a més és això que dius, no? Té el color d'un vin negre tranquil·lament. És ànima de vin negre. I és molt dolç. O sigui, té aquesta sensació de licor, no sé. Exacte. Té alguna nota de licor, és dolcet, rondaria més o menys els 100 grams de sucre per litre. O sigui, és allò que us és consistent. Entra molt bé, eh? Però entra molt bé. Jo dic que he fet un altre glop i tot, sí.
No deixa la boca gens amb palagosa. A més a mi el mosquatell em fa una mica de mandra en general. Però clar, això no és mosquatell. Exacte, vull dir que no és el... He dit mosquatell per dir la clàssica idea de vidols i de panellets i tot això. A més, sempre tenim bastant aquella confusió de què és un mosquatell, perquè en si un mosquatell és un raïm.
Sí, és veritat, és veritat. La garnatxa, mira que hem tastat vins negres, el fets amb garnatxa negra. I també sempre tenim aquella sensació de les garnatxes, sobretot les de l'Empordà, pensant en dolços. És una varietat realment fantàstica per fer vins dolços.
de tradicionalment o així en general estem més acostumats a potser acompanyar tot això de les castanyes dels canellets o el després de dinar amb el mosquatell o la ratafia, no? El mosquatell, la ratafia, la mistela, un vi de missa, o sigui, jo crec que tenim... Però aquesta opció m'està agradant bastant. Veig que és una ampolla molt petita, a més a més.
És una ampolla xicarrona. Sí, sí, sí. Sí, perquè la veritat és que el consum de vi dolç no acostuma... Clar, és una copeta petita, no el rebatirem en principi, no? Exacte. També, a veure, aquest vi... A veure, parlem de... Dolç d'Horto, situació... Això està a la població del Marroig. Denominació d'origen Montserrat, però comarca del Priorat. Com s'elabora...
Collint, pensa, pensa. Directament, és a dir, que és superartesà, no? Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Tots hem anat a la vinya al mes d'agost i està tot verd, eh? Encara és allò que s'està per madurar. Te'n recordes aquells raïns que et vaig dur? Sí, me'n recordo molt. Que hi havia algun que dius, home, està tovet, però no tenia aspecte de pensit. I te'n recordaràs bé que algun ja dius, que dolcet.
Doncs imagina't si el deixem a la vinya que ja es vagi començant a pensar. O sigui, de forma totalment natural cap a setembre, octubre, això dependrà molt de com hagi estat l'any climatològicament, com sempre en diem. Doncs podem anar passejant per la vinya i veurem com hi ha uns granets...
que es van pacificant, d'altres no. Hi ha varietats de raïm, com per exemple el cavernet, que un cop es comença a pensar, es penseix tot el guti. Ah, sí? Ostres. Sí. I he estat parlant amb l'elaborador del vi, amb el Joan Asens, aquest matí, perquè sempre m'agrada buscar aquell punt...
I, a veure, m'ha agradat molt el que m'ha explicat, perquè moltes vegades és allò que parlem de varietats autòctones, forànies, que si són molt radicals amb les autòctones, que si es rebutjam les forànies... I m'ha dit una cosa que és realment simple. El clima és el que diu quines són les favorables per tindre.
llavors un cavernet marlot aquí a la zona del marroig que a més és una zona bastant calorosa el clima les rebutgeria i les que són autòctones les acull encara millor llavors aquí anem ja cap a això cap a setembre, octubre
i podem trobar en el mateix gotim raïms que estan en perfecte grau de maduració i d'altres que ja s'estan començant a pensir llavors ell què fa? aquestes que es comencen a pensir les va ja separant les selecciona a la vinya hi haurien altres vins dolços que seria agafar el raïm i ho seleccionar al celler ell bàsicament ho selecciona a la vinya allò ho va portant cap al celler
El tritura, o sigui, el gra de raïm el trenca.
i el deixa en un dipòsit de ser inoxidable allà. No afegeix llevats. O sigui, diríem que de forma totalment natural... És ecològic, per tant. Començaria més que ecològic, o sigui, un vi pot ser ecològic i afegir-li llevats perquè comença a fermentar. Per tant, ja és natural i tot el que pugui ser. Exacte, els llevats estan a la pell del raïm, per tant, és raïm, el trenquem, el trenquem bàsicament perquè aquells llevats que estan a la pell comencin a menjar-se tot el sucre que hi ha dins, a l'interior.
i el deixa el que seria un cicle llunar. O sigui, que realment viu molt amb la natura, amb consonants i la natura. Llavors, què fa? Els llevats, que són artificials, comencen a treballar molt ràpid. O sigui, són de fàbrica. És per fer producció ràpida, no? Els llevats naturals van al seu ritme i ell busca les condicions, diríem, estel·lars, més favorables perquè comencin a fer roba.
I què ho fa, amb lluna plena o al revés, amb creixent i tot això? Doncs mira, avui no li he preguntat, però sí que té moltíssim a veure. Que curiós, perquè això que la lluna ens influencia, ho sentim de tant en tant, però jo a vegades no m'ho acabo de creure. A l'hora de regar cultius i així té la seva influència. I avui, mira, justament no li he preguntat. Doncs bueno, comença a fermentar, el tindríem això, un cicle llunar...
A diferència de molts dolços, que són dolços i simplement dolços, aquest, quan el tens a la boca, notes una textura una mica més tànica, més de vin negre. Això ho fa aquesta fermentació durant tot aquest cicle al contacte amb les pells. Les pells són les que sempre donaran aquesta sensació més tànica a la boca. Ah, sí? Que curiós. Sí.
Si li traiem la pell, no tenim tenicitat, tenim la polpa. I la polpa, bàsicament, el que tenim... I suposo que és bona, no, també, la pell? Aquí està. És on tenim el color, tenim els aromes, tenim els llevats, tenim els tenins. O sigui, té força, també. Té força. En aquest cas, és allò que dius, és el que potser li acaba de donar la força en aquest vi, perquè, si no, potser seria dolç i punt. I jo crec que té molt més que un simple dolç. Va clar.
Un cop, ja diríem que no acaba la fermentació del tot, però Déu-n'hi-do, i el premsa i el té durant llarg.
un llarg període de temps, encara dins d'un dipòsit de ser inoxidable, acabant la fermentació. Per què? Perquè a l'hivern baixen les temperatures i els llevats no actuen, queden com inerts. Llavors, si ell cap a la primavera en seguida o en botellers, què passaria? Que pujaria les temperatures cap al mes d'abril-maig i si hi queden algunes restes de llevats i sucre, refermentaria dins l'ampolla.
Per tant, malament. Es perdria tota la feina. Tindríem gas carbònic i possiblement fins i tot ens sortiria el tapa. Això passa. S'ha d'anar en compte. I com que ell no vol afegir gaire cosa adicional... Ha de vigilar molt. És un producte molt artesanal. Llavors ell diria que embotella el cap quasi bé d'un any. Quan nosaltres el comprem
quasi bé ja diríem que fa l'any o dos que ha estat elaborat aquest és un 2010 ara el mercat hi hauria el 2011 a mi m'ha agradat, sempre m'agrada guardar així alguna anyada una miqueta més més antiga i no sé, amb què l'acompanyaries? jo crec que lliga bastant amb tot el tema postres, no? més que amb un aperitiu vull dir que ara justament quarts d'una és una mica fruit sec, sí, un aperitiu de fruit sec un aperitiu de fruit sec, sí
Podria anar bé. Sí, sí que lliga una mica amb fins i tot això, figues seques, tot això. Exacte. I fins i tot, per si atrevits, podríem fer algun variedatge, això, amb unes figues, alguna reducció. Jo li veig el formatge, també. Potser perquè m'agrada molt i li veig a tot arreu, però... Doncs, per exemple, amb un formatge... Per què no amb un idiazàbal, amb una miqueta de codony?
Sí, sí, m'està tenint moltes ganes de muntar un vermut o un berenar d'aquesta manera, eh? O sigui, portant galetes. Ah, sí? Mira, veus, doncs tu llavors apostes pel dolç directament. Aposto pel dolç, però crec que podem jugar. I sempre dins del maridatge, o sigui, amb el menjar pot agradar més o menys, però sí que hi hauria algun plat o això. Hi ha uns formatges per anar cap a postres, fins i tot, eh?
Xocolata negra, amb una sàcher, per exemple, també. Un brownie. Un brownie. Uns panellets. És que és això, com que no pica de dolç... Clar, clar, ens lligaria fins i tot si fem moniatos i tot això, o si fem caquis de postres, que també són de l'època, no? Abans en parlàvem ens quadraria, no? Ens quadraria, exacte. Per tant, no seria un dolç per pensar que em ve l'hivern, que venen X postres, no, no. És un vi per tot l'any.
Clar, clar. Molt bé. M'agrada, m'agrada l'idea. És atractiu, eh? Sí, és a dir que sí que és veritat que és hivern i que és quan ens quadra més el concepte de vidols, però de tota manera el podríem fer servir, no? Sí, perquè a l'estiu fent calor, la veritat és que coses dolces no és que ens vinguin gaire de gust. Però és allò que dius, té aquest punt dolç, però és que...
Estem les dues bevent. Sí, sí. O sigui, ens està provocant a veure més. Exacte. Per tant, té unes idees que no som conscients, que a més ens fa salidar. També és el que tenen les coses dolces, no?, que com que t'entren fàcilment, és el problema que a vegades ja que has de reduir-te i dir, només fem una copa, que és el que passa amb els mosquatells o les misteles, que en general es fa una copeta petita i ja està. Exacte, hi ha alguns dolços, això sí, també, una baixada de temperatura. Quina redòcia té? Aquests són 14 graus i mig, com un vi. Veus?
No, no, clar, clar. Com un vi. Per exemple, en Xana, que és l'any de 2011, on a més va ploure bastant a la primavera i la producció també és molt més gran, que la graduació és més baixa. D'acord. O sigui, aquí sempre anirà relacionat el grau de maduració del raïm
el que pugui fermentar i tindrem el resultat final. Com més grau tingui, més sucre residual. Molt bé. M'ha agradat molt l'explicació de com està fet aquest vi, que realment és un d'aquests processos que crec que val la pena conèixer si compres aquest vi o el tastes. Que no seria un vi típic, també ho haurien de dir. Mira que a la zona del Priorat de Realte tenim un munt de busquetells, de misteles, de rancis, però un dolç de raïm negre precisament no.
Això també ho trobem força a la zona de la Catalunya Nord, al poble d'en Selequis de Mogui, que també tenen dolços de garnatge negre. Si volem buscar coses similars, anem a la vessant de la Catalunya Nord, que també n'hi ha vins força interessants.
Molt bé, Astrid, doncs ens agrada, ens agrada la idea, avui hem descobert també cada dia, aprenem coses noves en aquesta secció de vins, però avui... Aquí s'apren més tastar. Sí, sí, això és veritat, he de reconèixer que vas tenir una molt bona idea a principi de temporada quan em vas dir que faríem coses més pràctiques. Sí. Pensava, bueno, a veure com va, però crec que sí, sí, és la manera de prendre. És molt més entenedor. Doncs molt bé, Astrid, ahir vau començar més a més el novembre literal i no...
Sí, serà un novembre que... L'altre dia parlant amb l'Arnau i la Silvana vam destacar molt el paper que també té el celler de Can Mat amb tot plegat, és a dir que ho hem de comentar. Sí, que també vam començar el novembre literari amb les ovelles de la Silvana, que diu ella,
I tastant un dolç de panses del mas de la caçadora del Joan Pujadas, que em sembla que alguna vegada també n'havien parlat. N'hem parlat, me'n recordo. Un dolç que també va deixar tothom... Garra ativat, no? Garra ativat de lo bo que estava. A més, va vindre el viticultor...
I ens el va acompanyar amb un coc, o sigui, una coca típica que fa la seva tieta Dolors. O sigui, ara ja és allò que literatura al vi i fins i tot el menjar més dolç. Doncs anirem parlant perquè al llarg d'aquest mes també hi ha diferents actes, és a dir que valdrà la pena tenir-ho en compte i anar-lo ressenyant també cada setmana.
Gràcies, Astrid Goldstein, d'El cellà que em mata una setmana més. Convirem la gent que si vol venir també es pot apuntar a fer aquest tast aquí a la ràdio. I donar idees, suggerències. Exacte, estem obertes a sentir noves propostes i preguntes, dubtes, tot el que vulgueu. Gràcies, Astrid, i que vagi bé. Bon cap de setmana. És la setmana que ve. Adéu.
6 minuts i arribem a la 1 en punt del migdia. És moment ara de repassar què és el que diu la xarxa, quins són els trending topics principals. I avui, ja que és 31 d'octubre, que aquest vespre, doncs, qui més que menys estarà la castanyada. I demà és 1 de novembre, tots sants. Ara en parlàvem també amb tot el tema dels vins. El que fem és saber com ho viu la xarxa. I per això primer saludem al Marc Marvà. Bon dia, Marc, què tal?
Molt bon dia, bé, molt bé, m'ho he passat molt bé. Sí? Avui t'ha agradat el programa, no em sembla? Sí, m'ha agradat molt el programa i també preparant la secció d'ara m'ho he passat molt bé. Sí, perquè m'hem pensat, estaria bé potser parlar una mica de tot aquest tema, d'aquesta idea de com es viu el Halloween o la castanyada i tot plegat, i has trobat coses bastant curioses, no? Per exemple, el Dia de los Finados, què és això? Sí, el Dia de los Finados, que se celebra...
sobretot a les Canàries, en concret a les Palmes de Gran Canària, que ve a ser el dia dels difunts, però podem dir que se celebra d'una manera una mica diferent i sobretot ho tenen molt sentit. Hem pogut veure i hem pogut investigar una mica i hem de dir que les Palmes de Gran Canària...
Ho viu a fons. Ho viu bastant. És a dir, jo crec que no hi ha tantes diferències com el Dia dels Difunts, però per ells no és el Dia dels Difunts, sinó que és el Dia de los Finados. Per tant, hem de fer especial menció per la gent de les Canàries, que demà celebrarà el Dia de los Finados.
Després també tenim el dia de Todos los Santos, que d'alguna manera de nom ens recorda, ja sabem, tots ho lliguem de seguida, però ens vols parlar de Holy Wins. Què és això? Holy Wins és una altra manera de celebrar aquest dia de Todos los Santos. Un nom poc comercial, eh?
Sí, sí, Hollywood és el que celebra la diòcesi d'Alcalá de Henares, que ho organitza des de l'any 2009, i és una manera ben estranya, o ben diferent, podem dir, de celebració, aquesta nit de tots els sants, on inclou una missa, una adoració eucalística i una evangelització, això de traduir en el moment...
i una que t'ha quedat sobre el cel, però aquí ve la cosa diferent, és que es disfressen de sants. M'agrada molt. Els més petits es disfressen de sants. M'agrada molt aquesta manera de trobar una alternativa per convèncer els nens i dir que si es disfressen de monstres, disfressem-nos de sants. Ens disfressem tots de sants, això és el calada en ares, si et dona temps, Carme, aquesta nit ho fan, vull dir, a disfressar-nos tots de sants.
Sí, i aleshores, doncs, és una manera diferent, i per això es diu Holy Wins, on mescla el Dia de Todos los Santos amb el Halloween. Una disfressa, però és la disfressa de sant.
Clar, d'acord. Doncs mira, és una alternativa, una mica tot plegat. Tenim més coses. Per exemple, has trobat què es diu amb el hashtag directament Halloween, no? Per exemple? Sí, hem posat dues contraposicions, Halloween i castanyada, i aleshores cada un tira per un cantó. Si et sembla bé, he fet una petita selecció dels millors tuits de Halloween de gent bastant anònima, eh?
Vinga, comencem. Comencem amb la ment. Diu, una aclaración. Halloween no es una fiesta americana, sino celta. Muchos besitos a todos y de nada. Doncs, home, muchas gracias a ment. Perquè jo crec que té raó, a part, que molta gent diu, això és una americanada, doncs, si en posem el punt sobre la I, és una festa celta.
Què més? Al Àngel Herrero, hoy todos a celebrar Halloween, típica fiesta española universitaria, muy tradicional y de gran arraigo en este país. Endavant. Doncs la veritat és que sí, perquè ens l'hem tret de sota la màniga i veient els tuits que venen a continuació, tots sabem a què va dirigida. Al Julio Pulido, es treu la careta i diu, este Halloween me voy a disfrazar de borracho como todos los años.
Endavant. Volem dir que aprofitem el Halloween per sortir de festa i per tot el que toqui. I n'hi ha més, no? També encara del Halloween. Sí, i et lleixo un últim que diu el Unelard en Halloween me voy a disfrazar de ese pequeño patinazo que das en la dutxa. Vull dir, és com volem dir més absolutament igual al Halloween perquè m'acabo de caure a la dutxa i no m'interessa gaire. I a l'últim minut repassem els tuits que hi hagi amb el hashtag castanyada que és una cosa més nostre de veure si hi ha alguna cosa perquè potser no se'n diu res.
Sí, però tenim un tuit que m'ha agradat molt, Postureig Lleida, que diu, celebrar la castanyada quan l'única castanya que hi haurà tota la nit és la que pillaràs. Molt bé aquest Postureig Lleida. I després, coses més a nivell informatiu, a la web de Barcelona...
a través del seu Twitter m'ha fet molta gràcia, que diu, ja tenim aquí, hashtag tots sants i la castanyada, sabeu on trobar parades de castanyes? I ho pots mirar, eh? Per tant, la web de Barcelona t'informa les paradetes de castanyes a tota la ciutat. No em sona, eh? No ho sé. A la plaça Camoapa potser hi ha alguna castanyera. Després es mirarem de dir-ho les notícies.
Doncs, Marc, moltes gràcies per aquest recull. Tu fas castanyada, Halloween? Jo sóc de castanyada, eh? Més que de Halloween. I disfressar-me de sant, segurament. Doncs que vagi molt bé. Bona castanyada. Adéu, bon dia. Connectem tot seguit amb les notícies. Que vagi molt bé i que passeu un bon cap de setmana. Ara escoltes l'adiu desbend. Sintonitzes l'adiu desbend. L'adiu de Sant Jus.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de conces al cinema. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
És la una i dos minuts, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. La nova promoció de veïns del Mars Lluí no tenen ni línia telefònica ni ADSL. Els primers que se n'han anat instal·len a casa seva tenen aquest problema des del primer dia. De moment, l'empresa proveïdora telefònica Movistar no els dona cap solució.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dijous, 31 d'octubre. En titulars destacem altres qüestions de la jornada.
La llei de dependència, les beques menjador i l'actualització cadastral ha debat al ple municipal d'octubre. La sessió tindrà lloc avui i, a més, s'han d'aprovar les ordenances fiscals i reguladores de l'Ajuntament per l'any que ve. Joan Margarit guanya el Premi de Poesia del món llatí 2013. És el primer cop que un poeta en llengua catalana rep la distinció. La Margarit l'ha rebut juntament amb el poeta mexicà José Emilio Pacheco.
I avui és l'últim dia per apuntar-se a la 37a cursa de Cards de Coixinets. Les inscripcions presencials també es faran a 8 de 8 a 9 al Casal de Joves. Per internet us hi podeu apuntar fins la mitjanit. La cursa es farà el 16 i el 17 de novembre.
Bon dia. La nova promoció de veïns del Mas Lluí no té línia ni telefònica ni ADSL. La cinquantena de veïns d'aquest nou bloc de pisos es va instal·lant mica en mica a casa seva i, de fet, els primers que ho han fet porten un mes vivint allà i, des d'aleshores, no poden tenir ni línia telefònica fixa ni internet. De moment, l'empresa proveïdora Telefònica Movistar no els dona cap solució.
Sant Just Notícies. Quan els primers veïns de la promoció de Rube, el Mas Lluí, van entreviure als seus pisos, van donar d'alta els serveis bàsics. El de telèfon i internet només el pot prestar Movistar, però l'empresa assegura que no ho pot fer perquè no hi ha prou connexions. Un dels veïns afectats, Jordi Ibero, ho ha explicat avui al Just a la Fosta. I aquest problema consistia en que no hi ha prou connexions i, per tant, a la Sant