Cinto Verdaguer de Rubí, el Vallès Occidental, s'ha declarat en fallida i ha denunciat l'anterior president de l'organització per la presumpta apropiació indeguda i malversació de fons públics per valor de més de 86.000 euros.
Troben un tauró guineu al davant de la costa de Sant Pol, al Maresme. Valério Vereda. Una embarcació de la confraria de pescadors Sant Elm d'Arenys de Mar el va capturar ahir. Es tracta d'un exemplar de 3 metres de llargaida i de 160 quilos de pes. El tauró guineu acostuma a trobar-se amb profunditats superiors a 30 metres, però als últims anys ja hi ha hagut captures o avistaments a diferents punts de la costa catalana.
Es tracta d'una espècie amb perill d'extinció, ja que se n'ha eliminat el 80% de la població mundial els últims 15 anys. Es valora sobretot la qualitat de la seva carn i les aletes i la pell s'utilitza també per a la confecció de cuirs.
Atlètic de Bilbao-Barça serà la final de la Copa del Rei de Futbol el 30 de maig. Els bascos van eliminar l'Espanyol per un global de 3 a 1. Els Blaugrana van eliminar el Vilarreal per un global de 6 a 2. Ara la federació buscarà una seu per la final. El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, demana això.
Nosaltres el que demanarem serà a la Federació Espanyola el camp més gran possible. Per què? Perquè volem, evidentment, que tenir el màxim de socis que puguin assistir a la final i per això donem el camp més gran possible que estigui lliure i que sigui disponible, sigui el que sigui, evidentment, però evidentment el més gran, sisplau.
Madrid i València semblen les seus més ben situades. En bàsquet, el Manresa ha fitxat el pivot lituà Vilmantas-Dilis. 27 anys, 2-0-8, va jugar a la xarquia de Màlaga. A l'NBA, Memphis ha guanyat a Houston, 100-102, 21 punts de Marc Gasol. Minnesota ha perdut en Denver, 85-100. Ricky Rubi ha fet 10 punts. També en bàsquet, Eurolliga, avui a tres quarts de nou, Panathinaikos-Barça. Fins aquí les notícies.
L'oracle. Deixar les coses tal com estan. Això diuen els espanyols als sis quan se'ls pregunta sobre el model territorial. Doncs d'enquestes i de l'estira i arronça de Convergència i Unió a les Corts parlarem aquest dijous a l'oracle amb Josep Lluís Clarias, senador portaveu de Convergència i Unió al Senat. L'oracle de Xavier Graset. Serà fent tertúria a l'oracle amb Rosa Massagué, Eva Piqué i Judit Carrera.
L'oracle de Xavier Grasset, de dilluns a divendres, de 3 a 4 de la tarda. Segueix-nos a facebook.com barra l'oracle Cat Radio, el Twitter oracle Cat Radio, a l'app de Catalunya Ràdio o a catradio.cat.
Justa la puesta.
Molt bon dia, passant 7 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dijous 5 de març. Arrenquem de seguida el programa parlant de les notícies de Sant Just, també farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia i parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles i Hernández de Rius, després de les pluges d'ahir, les temperatures que són baixes, tot i que avui ens han llevat ja amb el cel ben clar. Música
A Tres Corts ens revistarem en Neus Calleja, que demà divendres farà una conferència a Sant Just per parlar del telèfon de l'Esperança. Avui sabrem què és el que s'explicarà també en aquesta xerrada.
A les 11 i 10 més actualitat, en aquest cas política, entrevistarem a Guillermo Francesc, que és oficialment ja el candidat de Ciutadans per Sant Just a les eleccions municipals. I a dos quarts de dotze, tertúlia amb l'Ina Santa Bàrbara, Pere Oliver, Joan Algarra, Montse Larrea i Jordi Agulló.
I a més a més, com que va dijous, parlem de teatre. Serà a la tercera hora del programa amb la Maica Dueñas, que ens explicarà quines són les novetats de la cartellera teatral. Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia. Comencem.
Passen 10 minuts de les 10. Salutem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat, avui no se'n sent veig el Pilot Vermella, oi que no? Ai, és veritat, cert. No, ho dic perquè tu ja ets molt disciplinada, però penso en els tertulians que sempre estan pendents del Pilot Vermell. En fi, ja els avisarem, exacte. Aquí tindràs un munt. Exacte.
Parlem de notícies de Sant Just, comencem parlant avui d'una trobada empresarial que hi ha la setmana que ve a Sant Just. És el dia 18 de març, no, és la setmana que ve no l'altra. El dia 18 de març se celebra una trobada per crear oportunitats de negoci a Sant Just. Es tracta d'una trobada que impulsa el Servei de Promoció Econòmica de Sant Just amb l'objectiu de connectar empreses i comerços del municipi i de fora del municipi.
Així s'intentarà crear sinergies entre ells, fer negoci i dinamitzar el teixit productiu d'indústria i comerç local. Les empreses interessades en participar-hi han de registrar-se prèviament de manera gratuïta al web de Getting Contacts, que és l'empresa encarregada de l'organització d'aquesta trobada, i els participants, després d'inscriure-s'hi, rebran una agenda tancada d'entre 6 i 8 contactes segons el seu perfil i interessos. Al llarg de la jornada també hi haurà la possibilitat de fer contactes informals entre totes les persones participants a la jornada.
És una trobada que es farà a l'hotel City Park Sant Just el proper 18 de març a partir de les 9 del matí i també si hi ha convidat empreses de municipis propers com Sant Joan d'Espí o Sant Felí de Llobregat. Els registres s'han de fer al web gettingcontacts.com i si no, també sempre podeu accedir-hi a través del web municipal
Parlem ara d'una xerrada que es fa demà divendres sobre el telèfon de l'Esperança, Andrea. Sí, i demà, després d'aquí una estoneta, sabrem més detalls sobre aquesta xerrada. Una xerrada sobre el telèfon de l'Esperança de Barcelona, carreg de la seva directora, Neus Calleja, i de Robert Rodergas, patró de la Fundació Ajuda i Esperança.
El telèfon de l'Esperança de Barcelona és una organització no governamental gestionada per la Fundació Ajuda i Esperança. Actualment compta amb prop de 200 voluntaris que tenen les trucades de persones que necessiten companyia, comprensió o recursos per solucionar les seves angoixes i problemes puntuals.
És un servei que està disponible 24 hores al dia. Durant tot l'any disposen de diverses línies a disposició de tothom qui necessiti simplement un acompanyament, una veu anònima, confessional, que la judia aclari la situació per la qual està passant sense jutjar-lo. Doncs de tot plegat es parlarà demà divendres a les 6 de la tarda l'equipament de les escoles en aquesta xerrada sobre el telèfon de l'Esperança que organitzen Justícia i Pau, la parròquia dels Sants Just i Pastor i l'Associació de Veïns de Sant Just.
I acabem aquest rapes parlant del recital poètic que es fa aquest divendres, Andrea. Sí, amb les poetesses Blanca Llum i Anna Pantinat. Són les convidades a aquest nou tast poètic a l'Ateneu, que organitzen l'Escola Escriptural de l'Ateneu i el Celler de Can Mata. Anna Pantinat és poetessa i música, ha publicat els llibres Construcció de la nit i De sobte a un estiu i ha guanyat els premis literaris Ventura Gasol i Joan Guas. I de la seva banda, la poetessa Blanca Llum és també editora i traductora i ha publicat cinc llibres. El primer va ser La cabra que hi havia i l'últim, per exemple, ha estat
Ponyetera Flor. Molt bé. També ha editat l'obra d'Àngel Guimarà, Arnau de Vilanova i Salvador Espriu, entre d'altres. I des del celler de Can Mata, com sempre, aportaran els vins que els assistents podran degustar. Seran els vins Barco del Corneta, de les Terres de Castella i Lleó. Sí, el vam tastar aquí a la ràdio, aquest via. I bo? Estava bo? Ahir, justament. Molt, molt. No, no, no, el primer de la temporada. Què dius? Sí, al setembre.
Doncs mira, el recuperarem demà, divendres. Doncs mira, el barco del cornet, que estarà demà en aquesta degustació, en aquest tas literari, i el Nita, un vi del priorat, no sé si aquest també l'heu provat. Aquest em sembla que no, eh? No, doncs mira, el podríem veure per la setmana que ve. Doncs el recital poètic serà demà a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet, ara t'ameu.
Perfecte, de fet, a més a més, obrirà també tots els actes una mica relacionats amb el Dia de les Dones, vull dir que tot queda molt lligat. Concentrat demà. Exacte. Doncs molt bé, Andrea, de seguida parlem de més actualitat, més informacions a nivell general a través del recull de premsa. Recordem també que teniu més informació a Sant Justenca, als butlletins horaris i a la una, als Sant Just Notícies, i a més a més, sempre que vulgueu, al web de la ràdio, radiodesvern.com.
Normalment aquesta hora parlem de música, Andrea. Avui tenim alguns problemes tècnics, per tant, crec que ho haurem de deixar per després de la publicitat. Alguna cosa farem, trobarem algun sistema, perquè tenim ja alguna proposta per avui a nivell de concerts. Per tant, no et deixarem sense els concerts. De seguida, o en algun moment o altre, no sé si de seguida, ho farem. Que vagi bé i fins ara.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonoras o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Som un caracà, amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concert al cinema. Uf!
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Bona nit.
Passen 5 minuts d'un quart d'onze, de moment no hem tingut encara la cançó del dia. Ara sentíem aquesta sintonia dels diaris, Andrea, que mai sentim tanta estona. Ai, mira, la llum s'ha encès. Sí, perquè el Carles ho ha arreglat ja, està aquí treballant per resoldre tots els problemes tècnics, que no són pocs aquest matí. No hem tingut cançó, però hem tingut film musical. Sí, exacte, aquest riff de guitarra...
Meravellós. En fi, parlem d'actualitat, ens fixem en les portades dels diaris. Avui ens sembla que també hi ha temes diversos, no? Sí, de fet, l'únic tema comú és el passi del Barça a la final de la Copa del Rei, però bé, és un tema que m'imagino que ja comentarem després en portades esportives.
Cada diari avui destaca un tema diferent. Al diari ara ens parlen del riu Ebre i d'aquesta crescuda del riu Ebre. Alerta fluvial titulan Ple a vessar. Els pantans catalans reben l'excepcional crescuda de l'Ebre al 100% de la seva capacitat.
Hi ha el govern i poblacions afectades com Mirabet, criticant la gestió ministerial dels embassaments. En fotografia de portada veiem un dels veïns de Mirabet, que ahir vivien amb angoixa la crescuda de l'Ebre, que va anar a camps i amenaçava d'entrar a les cases. De fet, veiem aquesta pujada espectacular de l'Ebre, veiem aquest veí amb una mena de caiac, ramant al costat de les copes dels arbres i al costat de cartells de trànsit.
perquè ens en fem una idea de tot el que està passant a la Ribera de l'Ebre. D'altra banda, el periòdico ens parlen del Mobile World Congress, a últims dies d'aquesta fira del Congrés, és el tema del dia, camí cap als 100.000. La Fira Tecnològica de Barcelona aconsegueix un nou rècord de participació i aspira a superar-lo el 2016. I també ens diu bones xifres de negoci en un certamen sense incidents i amb excel·lent organització.
I per últim, a La Vanguardia ens parlen de política europea, suport europeu a Rajoy pels atacs de Xipres, Juncker i Holand envien missatges a Atenes perquè compleixi les regles i acaba dient a La Vanguardia que Espanya pacta un pla de connexions energètiques amb França i Portugal.
Més notícies que ens fixem ara en els digitals. El 324 ens explica que Mas Culell denuncia que Madrid pressiona les autonomies perquè incompleixin l'objectiu de dèficit. També en política, Convergència basa la seva refundació en l'estat propi. I també en clau internacional, l'estat islàmic executa els homosexuals llançant-los des del terrat dels edificis.
Són els titulars principals d'aquest matí del 3-24. L'Ara.cat ens obre amb l'economia, també la Generalitat, que reclama 900 milions a l'Estat per l'augment de la recaptació d'impostos. Aquest matí el conseller d'Economia, Andreu Masculella, passa pels matins a TV3 i ha dit que ell busca aquests 1.800 milions per quadrar la despesa social dels comptes del 2015. Música
El PP acusa el govern de fer servir els diners que presta l'estat en aventuretes d'un estat fictícil. Portaveu adjunt dels populars al Parlament assenyala que el procés condueix a moltes barbaritats.
I pel que fa també al temporal de vent, la tramuntana ha fet caure una gran vestida al ple centre de Girona. L'accident s'ha produït molt a prop de l'escola Ximenis, però no hi ha hagut danys personals. I també un apunt més, molta de 3.500 euros per Erdogan per insultar un artista.
A l'avantguarda ens obren també en clau econòmica el que explicàvem de Masculell, que considera que les polítiques de Montoro ofeguen Catalunya, també el Parlament que aprova els pressupostos del 2015 amb estructures d'estats rebaixades. I continua tot el tema que està sortint del cas de Fernando Alonso, que es veu que es va despertar de l'accident pensant que tenia 15 anys.
Diu que l'historiant no reconeixia la seva parella ni la seva representant, només el seu pare, i creia que havia tingut un accident amb un car. És a dir, que déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, l'accident que ha patit Fernando López. El cofundador de Microsoft troba un book japonès enfonsat a la Segona Guerra Mundial. L'expedició de Paul Allen troba en Aigües Filipines una de les embarcacions més grans de la història naval. Música
Són les notícies principals d'aquest matí, ens n'anem a parlar d'altres qüestions. En clau cultural, Andrea, què ens portes avui? Avui parlem d'una exposició que podem visitar aquests dies al Caixa Fòrum, ho trobem al periòdico i també al diari Ara, però ens centrem en com ens ho explica. El periòdico és una exposició sobre la cultura mochica, una cultura peruana anterior.
Els incas llegim pensant el Perú, antic és pensar la cultura inca, però la seva fama no es deu tant al fet que va ser la cultura de màxim esplendor que va viure la zona, sinó que va ser la que es van trobar els espanyols quan van arribar al continent. Quan Francisco Pizarro va desembarcar a Amèrica del Sud l'any 1532, el territori estava governat pels emperadors incas i això és el que van explicar els cronistes i això és el que ha quedat en l'imaginari humà.
Però abans dels incas hi va haver moltes altres civilitzacions al territori, entre elles la Moxica, que es va desenvolupar a la costa nord del Perú entre els segles I i VIII. Segons el director del Museu L'Arco de Lima, Andrés Álvarez Calderón, diu que aquesta cultura va ser sofisticadíssima, importantíssima i desenvolupadíssima, i a la qual Caixa Fòrum li dedica aquesta última exposició, l'Art Moxica de l'antic Perú. És una mostra que podem veure fins al 7 de juny.
Trobarem 200 peces entre ceràmiques, joies i objectes cerimonials provenents d'aquell museu, del Museu Larco, que expliquen una cultura eminentment agrícola i amb grans coneixements hidràulics que va convertir l'àrida zona costanera del país en verdes valls de cultiu que han perdurat fins a l'actualitat. Així ens ho explica el periòdico, aquesta mostra que podem veure al Caixa Fàrum fins al dia 7 de juny.
I ara parlem de teatre, parlem de l'obra El Testamento de Maria, una obra que podem veure al teatre lliure i que fa diverses preguntes. Què passaria si la verja Maria expliqués la seva versió de la història? Què dirien els evangelis si ella, com a testimoni privilegiat dels fets, els hagués deixat escrits?
Ja que Maria no ho va fer, l'escriptor Colm Toivin, sí. L'irlandès, que per cert té casa d'estiuetx a Ferrera, el Pallars Vira, va aventurar-se a fer baixar dels altars aquell personatge de la iconografia universal per convertir-la en una dona de carn i ossos. En part pel plaer de jugar a inventar una nova aroina grega i en part per petició de Meryl Streep.
Llegim el diari ara que la Maria del monòleg El Testamento de Maria és un camperola pagana a qui li han pres el fill i viu amb escepticisme i fatalisme la seva conversió en un suposat messias. És una obra que representa Blanca Portillo. Blanca Portillo fa un monòleg, és el primer monòleg
de l'actriu i el debut teatral, també d'Agustí Villaronga, i assegura Portillo que no se sent sola a l'escenari perquè explica el testamento de Maria als espectadors. En això es basa, doncs, que ella no se senti sola damunt de l'escenari, com dèiem, al teatre lliure. Molt bé. I acabem amb un altre punt. No tenim música, Andrea, encara, eh? Oh...
De tota manera us parlaré d'una iniciativa que jo com a mínim quan l'he llegit m'ha sorprès bastant, em sembla una bona opció. És la tria que han fet un dels grups més influents a la història del hip-hop, Butan Clan, que jo personalment no els coneixia, que només posarà a la venda un exemplar, un, del seu últim treball, Once Upon a Time in Shaolin, l'única còpia del disc que es vendrà al millor postó i només es podrà comercialitzar d'aquí 88 anys.
La banda va fer l'anunci ahir al MoMA de Nova York. L'objectiu, segons van precisar els components del grup, és deixar clar que la música té un valor. La còpia del disc es guardarà en una caixa forta a Marrakech i el preu de venda no es podrà fer públic. Segons la revista Forbes, tanmateix, la banda ja ha rebut una oferta de 4,4 milions d'euros. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. No participarà, suposo, Andrea, no? No, no. Tantada ni els coneixia, però vaja, encara que conegués el grup i m'agradés molt, no sé jo. És massa, és massa.
En fi, va, parlem d'esports.
Després dels dos partits d'ahir, de fet, del Barça contra el Villarreal i de l'Espanyol contra l'Atlètic, que avui, evidentment, els diaris ens expliquen aquests resultats. El rei de Copes vol un altre final. És el que... No, no, això és la portada d'ahir, de l'esport. No pot ser que diguin això, perquè ja ho deien ahir i amb quatre de poc amb el que va passar. Però veig que no està actualitzada aquesta... La portada de l'esport no la tenim, tenim...
La del Mundial Deportivo que diu final de Reis i bé, en tot cas es diu Barça i Atlètic Reis de Copes lluitaran pel títol del 30 de maig a Madrid o València. I destaquen aquest 1 a 3 del Barça contra el Villarreal i també diu que el somni perico dura 41 minuts. Els lleons es van fer amos del partit i van sentenciar la primera meitat.
L'esportiu va una mica més enllà i diu Copa de les Nacions, és com titulen avui després d'aquests partits. Diu que el Barça no dona peu a la remuntada local i jugarà a la final de la Copa per cinquena vegada en els últims set anys. I parlen també del somni trencat, en aquest cas de l'Espanyol, després de perdre ahir per 0-2 a casa seva.
cop d'ull també a la premsa de Madrid que ens diu, el diari ja es diu, tots els camins porten al Bernabéu és el titular destacat, diu final de cop a Barcelona, l'ètica i polèmica a la vista a dates del 30 de maig, el Calderón i Montjuïc tenen concerts Camp Nou i Sant Mamés no són neutrals, Mestalla i la Cartuja estan curts d'apurament i el Madrid no fa comentaris fins que s'oficialitzi la petició
En tot cas, el titular d'ells ja és el tema del camp, hi ha un pas més enllà, tot i que també destacant el resultat més petitet i també es parla de busquets que va patir un fort cop en un turmell i perill a la seva presència al clàssic.
Joc de trons és el que diu el Marca per parlar d'aquest Barça Atlètic que serà jugar el 30 de maig. Barça i Atlètic superen amb claredat el Villarreal i l'Espanyol. Vuitena final entre tots dos, la més repetida, junt amb l'Atlètic Real Madrid.
I què ens diuen les portades dels diaris, Andrea, del tema Barça? A veure si coincideixen també amb el tema rei de copes o van per un altre camí. El diari ara parla d'aquesta qüestió, són una mica més neutrals, diuen Barça i Atlètic, un clàssic a la final de la Copa.
Veritat, totalment. La Vanguardia diu el Barça disputarà la final de la Copa, aquest és el titular més gran, i el periòdico repeteix amb la mateixa idea. El Barça d'Altètic es tornen a veure amb la final i ens diuen que els blaugranes guanyen al Villarreal i l'Espanyol perd contra els Vascos. Molt bé. No s'ha quedat cantant, eh? Com la Branca Esportiva. No cantan jocs de paroles, exacte. Estan originals. A vegades ho són, eh? Sí, sí, sí. Avui veig que, clar, van jugar ahir més tard i van típica. Tirem. No ens meteu gaire. Ens anem a parlar ara de les contraportades.
De fet, les entrevistes, més que contraportades, avui al diari Ara seleccionem aquesta entrevista que tenim a les pàgines d'opinió i no tinc el titular, Andrea, perquè bé he muntat el títol de la contraportada. Estupendo. Doncs avui tenim una entrevista molt interessant. Ja aviso que les entrevistes d'avui són per parar-se una estona i llegir-les amb calma. La Dília Carabaca, que és la presidenta de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat, és l'entrevistada avui a una entrevista
Una de les pàgines del diari ara diu a ningú li fa mal els ulls que tots siguin corbates en les negociacions de pau. Diu fa tot just un segle, l'any 1915, el món vivia els primers mesos d'una guerra que va dur encara tres anys més i que es va cobrar la vida de set milions de civils. Llavors un grup de dones empreses per idees feministes i progressistes es van reunir a l'AIA per reclamar la pau.
uns homes entestats a fer la guerra. Era el naixement de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat. Presidida ara per aquesta advocada i activista, Dilia Carabaca, una dona de Costa Rica, l'Institut Català Internacional per la Pau ha reconegut l'entitat amb el Premi Constructors de la Pau i per això ha estat aquests dies a Barcelona.
Diu que la Lliga va sorgir del moviment sufragista i de la voluntat de revertir la situació d'opressió del 1915. Es van fer 20 resolucions que reflecteixen el sentiment feminista de voler tenir la igualtat de drets en tots els camps, de tenir una veu en els acords de pau perquè poguessin tenir incidència en els acords oficials.
Diu que l'ONU ho va reconèixer l'any 2000, quan es va aprovar la resolució 1325. Es van necessitar explicar 85 anys per reconèixer que les dones hem de tenir veu en les negociacions i en la construcció de la pau. Que es compleixi és una altra cosa, diu. Nosaltres, de tota manera, hi empenyem cada dia. I acaba dient que Costa Rica, el seu país, va abolir l'exèrcit fa 60 anys, però la pressió perquè el recuperem és molt forta.
Doncs és una de les entrevistes destacades d'avui, ens anem a la contra del periòdico, en llegim que una dona en el poder no recolza les altres dones. Doncs avui tenim una altra dona lluitadora a la contra del periòdico, és la Pilar Perdices, que va estudiar belles arts sota la dictadura, els seus pinzells diu que es van fer un lloc en un món d'homes.
Diu que ella va néixer en plena república, vaig viure a Menorca els dos primers anys de la meva vida, després el meu pare el van destinar a Palència, a Alcalá, i la guerra ens va sorprendre al bandol nacional. La mare i jo la vam viure tota a Saragossa. El pare el van afusellar a Bellxite, i com que teníem família de Menorca a Barcelona, ens vam instal·lar aquí, al barri de Gracieta. Aleshores, doncs, hi viu aquí. A la postguerra les noies estudiaven comerç, però jo vaig elegir art. Quan pinto, sento la llibertat, per això la meva pintura no se la pot encasellar, encara que l'anomenen abstracte.
Amb 19 anys vaig començar a treballar a la botiga d'objectes d'art i porcellana d'una cosina de la meva mare i quan m'avorria dibuixava objectes de la botiga. I un dia un professor de l'Escola d'Arts i Oficis els va mirar i em va invitar a assistir a les seves classes. Ell feia tercer nivell i tot així em va voler a la seva classe. De dia em vaig apuntar tachigrafia i maconografia i de nit Arts i Oficis. I a explicar una altra anècdota, diu... Jo vivia amb el meu marit a Saragossa, ens vam anar a viure a la seva ciutat i a finals dels 60 vam tornar a Barcelona...
I una mica em va demanar que la companya és examinar-se a l'Escola de Belles Arts. Una vegada allà vaig preguntar si podia passar l'aprova jo també, diu, em van deixar, i vaig entrar a l'Escola de Belles Arts.
Molt bé, i a La Vanguardia llegim. Jo era un nen mariet a la vergonya dels meus pares. Doncs avui tenim un home lluitador, també avui a la contra de La Vanguardia. És Eduard Lluís, escriptor, que en una relació infantesa en un barri marginal del nord de França, té només 22 anys.
I perquè ens fem una idea, explicaré i llegiré el que diu aquell quadradet, aquell rectangle de color taronja que hi ha a la Contra la Vanguardia. Diu, Estremidor, Eduard, Luis i Edi Belegol són la mateixa persona, els separen, això sí, uns quants anys. Quan va aconseguir fugir de la misèria de la seva infantesa i refer la seva vida, es va canviar el nom.
I va escriure per acabar con Eddie Belaguer, en què no només narra sense victimisme els maltractaments infligits sense excepció pels seus pares i el seu entorn pel fet de ser homosexual, sinó que aconsegueix trobar-ne els motius i fa un retrat de la pobresa, la xenofòbia i l'homofòbia de determinats guetos del nord de França, votants del Front Nacional que maltracten les dones.
Diu, jo provinc d'una regió assolada per la pobresa, on el destí de les persones està escrit per endavant, el meu entorn era molt violent, el meu pare alcohòlic i a l'atur arran d'un accident a la fàbrica que li va destrossar l'esquena, i la meva mare va treballar durant alguns anys cuidant gent gran, però ell la va obligar a deixar-ho perquè en aquella cultura no estava ben vist que una dona mantingués el marit.
Diu, vivíem dels ajuts, anàvem d'amagat al menjador social, diu, jo recordo casa meva com un lloc fred, fosc, la televisió sonava tota hora i a mi, jo vaig ser rebutjat des del principi, jo era un nen marieta i els meus pares se n'avergonyien, a l'escola em pagaven diàriament, m'insultaven i m'escopian.
Diu, jo de fet feia el mateix quan era més jove, durant anys, cada matí m'he repetit, seré un paio dur, em vaig esforçar a tenir nòvies, les vaig menysprear, les vaig pagar, vaig menysprear un nen gai, vaig representar un paper, l'exclòs exclou, el dominat reprodueix la dominació. Diu, si m'haguessin deixat triar entre l'institut o convertir-me en el paio més dur del poble, el que treia totes les noies i jugava a futbol, no ho hauria adoptat, ho hauria abandonat tot,
per ser el supermascle. Ara ha publicat aquest llibre, com dèiem, per acabar amb Eddie Belegol, que és com el seu alter ego, i diu que encara ara segueix vivint en un món de ràbia permanent, va aconseguir fugir de tota aquella misèria, i al final l'entrevista, l'Ima Sanxís li acaba preguntant, vostè ha tornat al seu poble? Diu, no, el meu germà va veure el llibre i va venir a París amb un bat de baisbol per matar-me.
Una sensació molt dura que ha viscut aquest noi. Doncs avui el seu testimoni a la Vanguardia.
Ara passen vuit minuts de dos quarts, doncs ens fixem en una notícia curiosa del dia que avui ens porta cap a Berlín, Andrea, perquè sembla que algú es va endur les aixetes de la encara incompleta seu a Berlín del Servei Alemany d'Intel·ligència Estrangera i va causar una gran gotera arran d'aquest robatori. Sembla que les autoritats van ser informades d'aquest robatori...
en aquest ampli i complex, i bé, en tot cas, bàsicament no es va poder precisar quantes aixetes s'havien robat, però el que sí que estava clar és que s'estava fent aquest trasllat i tot plegat, i en tot cas, les goteres, les deletores del que havia passat.
Quin disgust, no? Si estàs acabant d'habituar o adequar un espai o sobre, si t'emporten les goteres... Les aixetes i a goteres... Desastre, no, no? És un robatori d'aquests aparentment tontos, però que segurament encara del més maldecaps dels que es podrien pensar. I no se sap qui ha estat, aviam. De moment, no. Estem buscant els culpables.
En fi, és una de les notícies curioses d'avui. Acabem ara, Andrea, hem aconseguit gràcies al Carles i la seva persistència. Jo ja hauria desistit fa estona. Però podem fer la punt musical que volíem fer avui al principi.
perquè avui és dijous, com bé deies, i alguns concerts, per exemple, la Bienquerida actua avui al City Hall, presentant les seves nous cançons. De fet, ara el que fan és presentar, juntament amb David Rodríguez, Premeditación Nocturnada y Alevosía, és un disc que recopila els seus tres maxi-singles d'edició limitada que ha anat publicant durant els últims mesos. Un conjunt de cançons que incideixen a la part electrònica com sentim i misteriosa, que ja caracteritzava Ceremonia, que era el seu últim disc. Sí, sí.
Tot i que ella continua parlant dels temes dels extrems de l'amor romàntic. Avui l'entrevista en el periòdico, per cert. Sí, doncs avui actua al City Hall de Barcelona. Ara diem a quina hora, diria que és a les 9.
A les 9. Molt bé.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
En punt 3, quarts d'11, aquesta hora parlem de la xerrada que es farà demà divendres a les 6 de la tarda sobre els 50 anys del telèfon de l'Esperança, un acte que organitza Justícia i Pau, la parròquia de Sant Just i Pastor i l'Associació de Veïns de Sant Just i serà amb Maria Neus Calleja, directora del telèfon de l'Esperança i Robert Rodergas, patro de la Fundació Ajuda i Esperança. Ara podem parlar amb la Neus Calleja que tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Per parlar una mica del que s'explicarà demà i d'aquests 50 anys ja d'aquest telèfon de l'esperança. Suposo que, en tot cas, ara n'hem parlant, però de primeres, aquests 50 anys, aquesta xifra, que Déu-n'hi-do, no? M'imagino que un cop es mira enrere s'ha vist que s'ha fet un munt de coses. Home, s'han fet moltes coses, sí. El que passa és que aquí hem de fer una petita puntualització perquè uns 50 és una xifra rodona...
Però no en fem 50 encara, ens queden una mica. En fem 46. Ah, o sigui, us avanceu, llavors. Home, malauradament, i això ho he de dir, suposo que d'aquí quatre anys seguirem en marxa perquè el que sí que notem és que cada vegada hi ha més trucades, cada vegada hi ha més persones que confien al nostre servei i això, per una banda, ens fa estar contents, però per altra banda, doncs, ens preocupa. Ens preocupa i és una cosa que nosaltres intentem transmetre a través de mitjans, a través d'entrevistes...
perquè qui hagi de fer alguna cosa prengui cartes, perquè veritablement fa 3-4 anys estem veient un increment important i això implica que les persones estan patint, que les persones segueixen tenint situacions en les quals no tenen amb qui parlar o de la manera que busquen amb nosaltres, de forma que jo crec que tots tenim uns clars deures
de millorar la nostra comunicació amb les persones que tenim al voltant. Clar, perquè el telèfon de l'Esperança dona atenció telefònica 24 hores durant tot l'any, no? Tot l'any, sí. 365 dies, 24 hores. Tenim dues persones, sempre voluntàries, que es van cedint part del seu temps per poder fer aquest espai d'escolta i acompanyament telefònic.
Per tant, com funciona? És a dir, si algú, o sigui, tothom qui vulgui pot trucar, llavors se li dona l'atenció, com és una mica el funcionament del plegat? Doncs mira, en el moment que algú té la necessitat de parlar, sigui perquè se sent sol, sigui perquè està vivint un moment emocionalment complicat, sigui perquè vol contrastar amb algú extern a la seva situació allò que li està passant, o senzillament perquè té necessitat de sentir-se acompanyat una estona,
trucar al nostre telèfon al 93 414 48 48 i a partir d'aquí una persona dels nostres voluntaris l'atendrà i l'acompanyarà el temps que necessiti perquè pugui explicar, perquè pugui contrastar o senzillament perquè pugui comentar allò que li ve de gust o que té necessitat. Els motius són molts per als quals una persona ens pot arribar a trucar. Qui és el més habitual per això?
A veure, el més habitual, diríem que estadísticament parlant, els darrers anys hem vist un clar increment de trucades que tenen a veure de forma força directa amb el que és un trastorn mental. Entre ells, sobretot la depressió o l'esquizofrènia. És a dir, en aquests casos no vol dir que siguin persones que només ens parlen d'aquesta problemàtica, sinó que aquesta problemàtica, evidentment, ens pot dificultar en un moment o altre el seu dia a dia...
o pot comportar una situació de neguit, o pot fer que la persona necessiti descarregar preocupacions vinculades a aquesta situació. Evidentment, una malaltia mental ja s'està lluitant molt avui en dia contra l'estigma que suposa una malaltia mental, però una persona, per exemple, que pateix una depressió important...
doncs moltes vegades necessita aquest espai, aquest acompanyament, al marge dels seus terapeutes, dels seus psiquiatres, dels seus tractaments i fins i tot de la família. És aquest espai extern en el qual jo puc descarregar coses. Després, per altra banda, estarien els conflictes de caïda personal, persones que en un moment donat estan passant un mal moment, sense que això impliqui una patologia, persones que potser volen contrastar algun aspecte emocional...
Persones que potser estan vivint un moment certament d'incertesa o de preocupació i que volen contrastar-ho amb algú que no està directament vinculat en aquella situació. Moltes de les casuístiques i entre elles, evidentment, la solitud, que no sempre vol dir estar sol.
moltes vegades implica sentir-te sol, no? I per altra banda estarien els conflictes més relacionals, conflictes de parella, conflictes amb els fills, els fills amb els pares quan ja són més grans, etcètera, etcètera. És a dir, que hi ha realment un ventall molt ampli de possibilitats, no? Clar, i a més estem parlant, diríem, dels tres grans grups, però fora d'això n'hi ha molts d'altres, eh?
I des de les persones voluntàries, que normalment són les que tenen aquestes trucades d'aquestes persones, suposo que el que es fa bàsicament és escoltar, no? És escoltar, però no escoltar i estar, sinó escoltar de forma empàtica. I això vol dir que has de transmetre la sensació que estàs pendent de la persona, de la seva problemàtica, del que t'està explicant. Pots fer un cop de mà, potser m'oferir algun punt de reflexió...
algun aspecte que potser la persona vivint aquella situació li està passant per alt, que això és molt habitual, perquè quan vivim un moment difícil potser estem molt tenyits d'aquella situació d'incertesa i de preocupació i potser se'ns passen per altres coses que des de fora potser es veuen més fàcilment. I el que intentem sempre és acompanyar la persona en aquest procés i,
Si potser hi ha alguna opció que li ha passat per alt i que nosaltres li podem plantejar, no com un consell o com el que has de fer és això, perquè en cap moment és el que pretenem, sinó potser des del punt de vista de, mira, però com estàs dient, a mi se m'acut, o has pensat en això, i aleshores és la persona qui, amb tota llibertat, decideix si ho fa, si no ho fa, si ho segueix, si no. Però molt sovint el que intentem és obrir una mica l'expectativa, obrir una mica la situació...
perquè la persona tingui en compte altres coses i, evidentment, darrere de tot això està la contenció de l'angoixa que en aquell moment pugui transmetre. I tot això ho fem d'aquesta manera senzilla, que és l'escolta empàtica. Aquestes reflexions, aquestes reformulacions, aquest retornar allò que estem sentint perquè la persona amb allò pugui treballar la seva situació.
Per tant, Déu-n'hi-do, també la tasca del voluntari és important i deu ser dura, segurament, en alguns punts. A veure, hi ha moments que sí, que no és fàcil, és així de senzill, però també és veritat que la gran majoria de les vegades reps molt també de les persones que truquen.
I quan una persona que t'ha estat transmetent una situació que veus que està patint, que tu potser tens la sensació que has fet poc per ella, que no has pogut ajudar-la tal com voldries, i la persona t'agraeix molt l'atenció que ha rebut i em diu que li ha estat de gran ajuda, doncs això reconforta molt també els voluntaris.
M'he fixat, a més a més, que per ser voluntari s'ha de ser major de 27 anys i menor de 68, aquesta franja concreta que acoteu pel tema del voluntariat. Per què aquesta edat? A veure, és una edat molt àmplia, eh? Sí, sí, però en tot cas sí que a vegades estem més acostumats que sigui a partir dels 18, no? Per això dic que m'ha sorprès aquest 27, suposo que és el punt de maduresa que demaneu, eh? Això per una banda, a part del que és la maduresa personal, tot i que a vegades hi ha persones...
Ara ja tendim més a dir preferentment majors de 27, perquè a vegades et trobes gent amb 23, 25, que és molt madura i que podria fer aquest voluntariat. El que passa és que les persones que ens truquen majoritàriament són entre 40 i 60 anys. Aleshores, a vegades manifesten situacions...
que potser en una edat més temprana, clar, potser no les has viscut, que no vol dir que hagis de viure tot el que la gent t'explica, però potser et costa més d'entendre. Aleshores, és com una manera de crear aquestes sinergies i d'afavorir aquesta empatia que és necessària en totes les trucades. Però, d'altra banda, malgrat que hi ha persones que estan molt capacitades i que ho sabem i que a vegades formen part del nostre voluntariat, en aquestes edats...
diríem, per sota dels 27, el que trobem és que hi ha molt poca estabilitat, no emocional, sinó... Econòmica. No, no només econòmica, sinó a nivell personal, a nivell familiar, a nivell laboral... És a dir, són coses que, clar, et canvien molt les circumstàncies en poc temps. Sí. Poden canviar molt. Aleshores, clar, ens hem trobat persones que amb moltes ganes, amb molta capacitat, potser al cap de dos o tres mesos no han pogut continuar...
Un canvi en els estudis, un canvi a la feina, un canvi de circumstàncies personals o familiars. I, clar, això fa que a vegades tens tendència a buscar gent que tingui un compromís més ampli. Està clar. Una altra de les característiques d'aquest telèfon de l'esperança i que suposo que és el que fa que tanta gent el faci servir és el tema de l'anonimat, de la gent que pugui trucar i mantenir-se amb aquesta discreció, segurament. Sí.
és un dels nostres puntals. És a dir, una de les coses que fa que aquest telèfon s'hagi mantingut durant tant de temps a nivell social, en la capçalera potser de persones que ens poden trucar o que saben on adreçar-se, és bàsicament el fet que és un servei permanent, 24 hores, 365 dies, que és un servei portat a terme per voluntaris,
De manera que no actuem de forma professional, sinó que l'únic que volem ser és una veu amiga per estar al costat de l'altre. No estem per sobre de ningú, ni per sota tampoc, evidentment. I el tercer punt és el que em comentaves, l'anonimat i la confidencialitat. La persona que ens truca no ha de deixar dades, no ha de donar nom, no ha de donar cap mena d'identificació personal, ni tan sols tenim identificació de trucades.
i sap que en aquell moment aquell voluntari o voluntària que l'està tenent estarà al 100% per a ella. Però un cop vengi el telèfon s'haurà acabat aquesta comunicació. Aleshores això fa que aquesta persona tingui la total seguretat que allò que explica queda allà. I que no hi ha ningú ni hi ha cap manera que després puguin explicar o fins i tot li puguin dir allò que em vas explicar què tal.
A vegades tu no vols que després ningú et pregunti sobre... Encara que tornis a trucar, eh? Vull dir que encara que tornis a trucar un altre dia. No hi ha una continuïtat en aquest sentit. No, perquè la persona quan torni a trucar, que evidentment hi ha molta gent que torna a trucar, sobretot quan són situacions cròniques com pot ser un problema de solitud, com dèiem abans, no? Saben que sempre hi som i estableixen aquesta vinculació i a vegades ens diuen que som com la seva família. Però quan tornen a trucar, tornen a parlar amb qui en aquell moment està la guàrdia. Clar.
De manera que si fan aquesta vinculació, que no és una dependència, perquè la dependència sempre comporta alguna cosa negativa, i nosaltres el que intentem és acompanyar i estar al costat d'algú, això no és negatiu per cap banda, i potenciar que la persona tingui les seves relacions, no només quedar-nos nosaltres amb ella, ni molt menys. Però aleshores aquesta persona, quan torna a trucar, truca amb qui en aquell moment està el telèfon, per tant, es vincula a l'institució, es vincula al servei.
I per això nosaltres podem dir que oferim les 365 dies les 24 hores. Perquè si jo només pogués parlar amb una persona dels prop de 180 voluntaris que tenim en actiu, només podria trucar quan aquella persona ve. I per tant, seria una franja horària molt concreta i molt escassa. Déu-n'hi-do, quants voluntaris teniu realment?
Home, és que cobrir 24 hores dues línies telefòniques tots els dies de l'any no és gens fàcil, eh? No, no està clar. I d'un punt de vista voluntari, eh? Pensa que, sigui quin sigui l'horari, si és de nit, si és a les 8 del matí, si és a les 10 de la nit, si és un cap de setmana, si és un dia de Nadal, sempre tenim dues persones de forma voluntària que venen a cedir part del seu temps. És que això es diu aviat...
Home, exacte, un dissabte de matinada o és igual, un dia entre setmana de matinada, un dia de Nadal, Déu-n'hi-do. Sempre. Tu, Neus, quant temps fa que hi ets, el telèfon de l'Esperança? Doncs mira, jo farà prop de 18 anys. Déu-n'hi-do. I encara et queda corda per ser-hi, m'imagino, no? Encara en tens ganes. Bé, mentre pugui i mentre pensi que jo puc aportar alguna cosa al telèfon, doncs intentaré, clar, evidentment. T'acabes estimant molt, eh?, el tema dels serveis.
Jo crec que totes les feines són boniques, sempre i quan disfrutis fent-les. Aleshores, si tu gaudeixes del que fas, i a més a més és un entorn com el que tenim, que el món del voluntariat té comuns valors que no els trobes potser sempre en altres bandes. I veus que la gent, l'esforç que fan de forma altruista...
És un ambient molt maco i cal gaudir-lo. Sí, sí, vas dir que es nota segurament la manera que tens d'explicar-ho també. Demà es farà aquesta xerrada aquí a Sant Just a les 6 de la tarda, l'equipament de les escoles organitzada per Justícia i Pau, la Parroquia del Sant Just i Pastor i l'Associació de Veïns de Sant Just. Hi haurà en Robert Roderguez, patró de la Fundació Ajuda i Esperança i també la Neus Calleja, directora del Telèfon de l'Esperança amb qui hem parlat avui. Moltes gràcies, Neus. Gràcies a vosaltres i a veure si demà ens veiem.
Que vagi molt bé, segur que sí. Fins aviat, bon dia. Que vagi bé, adeu.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Neus Bonet.
La notícia de la multa l'explicava Catalunya Ràdio en directe a l'alcalde de Mirabet, Toni Borrell.
A banda del seu afany recaptatori que tenen i no sàpiguen gestionar i resoldre els problemes que vivim cada dia o puntualment, vull dir, més a més ara que ens haguem de trobar en aquest estofat dels 3.600 euros del saneixament i que, com repetir això, segur que els pobles de Logroña o de Saragossa o de Riuamunt, que no sigui tramèver català, segur que no els hi giren.
Notícies breus, David Badiam. Protecció Civil manté en fase de prealerta el pla procicat per la provisió de forts vents durant tot el dia. De fet, es demana extremar la prudència a les comarques de Barcelona i Girona, també el Pirineu i Prepineu, on el servei meteorològic de Catalunya preveu ratxes que podrien superar els 90 km per hora.
De fet, aquesta nit ja hi ha hagut valors alts, com ara els 120 km per hora a la Tosa d'Alp, a la Cerdanya i també els 108 a Núria, al Ripollès. El conseller d'Economia, Andreu Mascolell, denuncia que el govern espanyol colla les comunitats per fer que incompleixin l'objectiu de dèficit. En declaracions a TV3, el conseller avançat que avui demanarà al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, una reunió extraordinària del Consell de Política Fiscal i Financera per tractar aquesta qüestió. Mascolell vol que la nova autoritat fiscal independent s'hi pronunciï amb urgència.
La Xina aguantarà aquest any el pressupost de defensa un 10%, ho ha anunciat el primer ministre xinès en un discurs al Parlament. En aquesta mateixa sessió, el primer ministre ha anunciat també que l'economia, el PIB, creixerà al voltant d'un 7% aquest 2015, una mica menys que l'any anterior. De fet, és increment més baix dels últims 20 anys.
El defensor del Ciutadà de Girona diu que no s'ha tocat fons en els problemes d'habitatge, no han disminuït les peticions de la gent que no poden pagar les hipoteques o els lloguers. Girona, Isabel Joanola. Bon dia. El defensor del Ciutadà, Ramon Llorente, ha dit a Catalunya Ràdio que la situació no ha millorat a Girona per a la gent amb més problemes econòmics.
pel que jo veig a la meva oficina, aquesta recuperació que és desitjable i que han de buscar tots, no està arribant encara i, per tant, els nivells del 2009 cap aquí s'estan mantenint. L'estat islàmic manté assetjats uns 350.000 civils a la ciutat de Deir al-Zur, al nord-est de Síria, des de començaments d'aquest 2015. La gent viu en barris sota control del règim siriat de Baixar al-Assad, segons apunta l'Observatori Siriat de Drets Humans.
Comencen les actuacions prèvies a l'ampliació del bulli de la Cala Montjoi de Roses. Es preveu augmentar un 20% l'edificació actual i que estigui acabat el 2016 a Cala Montjoi Carme Canet. Bon dia. Lluís Biosca, de l'equip de Ferran Adrià, ha explicat per Catalunya Ràdio quines obres es faran. Es fa una planta més del que ja era la cuina. Es fa un altre edifici d'uns 80 metres aquí al costat. Després també hi ha un magatzem, que és molt antic, que es reforma tot. I després hi ha unes reformes a la part antiga del restaurant.
Carme Canet, Catalunya Ràdio, Calamontjoi. Esports, Josep Antón Aïssa. Madrid i València són les opcions preferides per acollir la final de Copa Barça-Atlètic de Bilbao del 30 de maig. Ell van quedar definits els finalistes, els Blaugrana van eliminar el Vilarreal i els Bascos a l'Espanyol. El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, demana un camp gran i fora de Barcelona per la final.
És de la federació espanyola, no és de la nostra. Demanar un camp gran perquè ja sabem que els socis del Barça, quan hi ha una final, ens volquem tots moltíssim, per això donem un camp gran. I que hi hagi aquesta experiència que parlo ara de viatjar a una final que està molt bé passant un dia en una ciutat.
Avui fan proves mèdiques a Sergio Busquets, que ahir es va lesionar el turmell dret. En bàsquet, aquest vespre, 3 quarts de 9, el Barça juga a la pista del Panathinaikos, partit de l'Eurolliga. Els dos equips estan empatats a la tercera plaça del grup. També avui Sabadell-Sant Andreu a la Lliga de Waterpolo i Borges-Cartagena a la Lliga de Tenis Taula. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea Bueno. Tots els infants de Sant Just que comencin P3 al curs que ve tenen plaça assegurada en una escola pública del municipi. En total s'obriran 125 places per a nens i nenes de 3 anys entre les 3 escoles públiques i la concertada Madre Sacramento.
El període de preinscripció, el segon cicle d'educació infantil primària i secundària obligatòria tindrà lloc del 10 al 17 de març i per això els centres educatius de Sant Just fan jornades de portes obertes per tal que els pares i mares decideixin a quina escola volen matricular els seus fills i filles. Avui ho fa l'escola Montserrat a les 4 de la tarda i l'Institut de Sant Just a un quart de set.
Més coses. El 18 de març se celebra una trobada per crear oportunitats de negoci a Sant Just. Es tracta d'una trobada que impulsa el servei de promoció econòmica amb l'objectiu de connectar empreses i comerços del municipi i de fora del municipi. Així s'intentarà crear sinergies entre ells, fer negoci i dinamitzar el teixit productiu d'indústria i comerç local. Les empreses interessades en participar-hi han de registrar-se prèviament de manera gratuïta al web de Getting Contacts, l'empresa encarregada de l'organització.
Els participants rebran una agenda tancada d'entre 6 i 8 contactes segons el seu perfil i interessos. Aquesta trobada se celebrarà el 18 de març a les 9 del matí a l'hotel City Park Sant Just.
I acabem destacant que avui arrenca la segona edició del cicle d'audiovisuals de muntanya de la CEAS. És una selecció de reportatges de muntanya i excursionisme que es projectaran un cop al mes a la sala Piquet de la Taneu. Un reportatge sobre la Concagua obre el cicle avui a Concagua, al Sentinella de Pedra, a carrac del Sant Justenc i soci de la CEAS, Herman Català. Tot plegat avui a partir de les 8 a la sala Piquet de la Taneu. L'entrada és gratuïta.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Let's get drunk on our Tuesday night.
It's hunting season and the lambs are on the road Searching for meaning But are we all lost stars Trying to light up the dark
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta.
Tres minuts i un quart de dotze, que ara parlem d'actualitat política amb Guillermo Francesc, que és ja oficialment el candidat de Ciutadans a Sant Jus. Molt bon dia. Hola, bon dia, Carpe. Vam parlar ara fa un mes i mig, quan era la proposta de Ciutadans per Sant Jus, però encara faltava un últim pas, no?
Correcte, faltava el pas definitiu de l'aprovació del Comitè Executiu, que ja ha sigut aprovat recentment fa 15 dies, amb la qual cosa ja podem dir oficialment que som el candidat. Per tant, ara, exacte, un cop fet aquest últim pas definitiu, estem ja menys de tres mesos d'aquestes eleccions municipals, dos mesos i mig una mica aproximadament. No sé si fareu alguna presentació oficial, algun acte, per donar-te a conèixer aquí Sant Just...
A nivell general, si teniu alguna cosa prevista en aquest sentit? Tenim pensat fer un acte el 22 d'abril, dimecres, al voltant de les 8 del vespre. Encara no sabem el lloc que està per a terminar, però segurament serà el 22 d'abril, dimecres, a les 8 del vespre.
Amb algun representant a nivell del Parlament, alguna cosa? Intentarem comptar amb un diputat, sabem que és difícil, tenim en aquest moment només 9 diputats al Parlament i dos eurodiputats al Parlament Europeu, amb la qual cosa hi són moltíssims candidats que es presenten de ciutadans, però intentarem comptar amb algun d'ells, segur.
Encara falta perquè hem dit que això serà el mes d'abril, per tant, quant més s'aproximin, quan falti només un mes perquè aquestes eleccions municipals, suposo que ara un cop ja està aprovat el teu nom i entenc també la resta de noms que configurarien l'executiva, ara m'imagino que el pas més important és acabar de configurar el programa, no sé si el teniu ja del tot preparat, en quin punt esteu en aquest sentit?
El programa està en fase d'elaboració. El que sí que et puc dir és que tenim els quatre eixos bàsics de punt on es desenvolverà el programa i on naixerà. Llavors, això sí que t'ho puc dir. Tenim els quatre eixos bàsics d'on partirem. Quins són aquests eixos?
El primer eix es basarà en un ajuntament net, obert i transparent pels ciutadans. Ens importa moltíssim la transparència i la generació democràtica. Creiem que això és importantíssim. En un segon punt, que nosaltres diríem un projecte il·lusionant pel nostre poble, es fomentarà bàsicament amb una primera part que prioritzarem les persones,
amb una segona part que serà el foment de l'economia i l'empleo. I un tercer punt dintre d'aquest apartat seria la humanització del poble i del poble. I l'últim quart punt vindria a ser un ajuntament leal a la Constitució.
D'aquests diferents punts, per exemple, en el primer que comentes de la transferència, com es voldrà fer? Quines propostes hi hauria concretes per tirar endavant aquest procés de transparència dins l'Ajuntament? És un tema que ens importa moltíssim, sobretot en el moment polític en què estem, en la desconfiança política que hi ha cap als polítics.
I una de les mesures que volem prendre és que a la seva electrònica de l'Ajuntament es pengi, per començar, diguéssim, la renda de cada un dels regidors i de l'alcalde. És a dir, ara mateix surt el que vindrien a guanyar un regidor i l'alcalde i l'equip de govern, però no només això, sinó que volem que també surti la renda, el patrimoni,
La declaració de béns i patrimoni, no? De cadascun. És a dir, per una banda, en aquest sentit. Després també proposem ficar entre la sede electrònica una agenda on es vegi clar quina és l'agenda de l'alcalde, dels regidors, què faran, què deixaran de fer, quins diners es destinaran directament a cada grup municipal. És a dir, hi ha una sèrie de cosetes que, en aquest sentit, per tema de transparència...
Enfocades també, per tant, de cara al web municipal, en aquest cas, no? Correcte. És a dir, en tema de transparència, per exemple, nosaltres hi ha alguna cosa que a nivell de partit pensem que no és correcta, i és que avui dia, quan vas als ple municipals, no tens la informació penjada a la pàgina web de les distintes mocions que es presentaran dintre del ple. Nosaltres creiem que això és importantíssim, perquè si un ciutadà
vol anar al ple, ha de saber, ha de tenir la informació, participar, per poder defensar i poder parlar. També parlaves de l'ocupació, en aquest cas, per tant, suposo que també, no sé si teniu alguna proposta concreta, si teniu alguna línia que creieu que caldria treballar més...
A Sant Just actualment tenim una bossa de treball. L'Ajuntament hi destina moltíssims calers a la dinamització econòmica del municipi. Sabem que és difícil, és un tema complicat perquè no podem mentir. Sant Just està molt a prop de Barcelona, tenim Cornellà molt a prop, Sant Feliu, entre altres poblacions amb centres comercials molt més grans que el nostre i amb un comerç més important.
Però sí, jo crec que hi ha mesures que es poden prendre i s'ha de mirar. És a dir, per exemple, el tema de la bossa que tenim de treballadors aquí a Sant Jús, jo crec que potser s'ha de donar una volta i hem de buscar una sinergia comú amb alguns headhunters, amb una casa de treball temporal, hem de buscar un conveni amb les universitats o amb els empresaris aquí a Sant Jús. Jo crec que hi ha coses, propostes que es poden fer, es poden desenvolupar.
Què creieu que caldria fer millor des de l'Ajuntament a banda d'aquests temes concrets que proposeu ara des de Ciutadans en alguns àmbits on creieu que des d'un Ajuntament o des de l'Ajuntament o que no ha fet prou bé per vosaltres segons el vostre criteri l'actual equip de govern? Jo crec que la proximitat, és a dir, el que no pot ser que...
amb un poble tan petit, la relació sigui de client-providor. És a dir, som un poble que som 17.000 habitants i trobo que de vegades hi ha massa distància entre el ciutadà i l'Ajuntament, inclús alguns barris que poden estar abandons en aquest sentit, o deixats. Per exemple? Peixolets, la Miranda, són barris que fa anys que demanen
un toc d'atenció a l'Ajuntament amb mesures d'urbanització i no s'ha fet res. Per tant, caldria incidir més també en aquests barris, per exemple. Jo penso que sí. Des de fora, Carme, també és molt fàcil parlar-hi i un cop estàs dintre, els nombres són els que hi ha i al final hi ha un pressupost i s'ha de quadrar. Però jo crec que al final és un tema de prioritats. És un tema de dir, bueno, on volem anar i on volem destinar els diners. Llavors, a partir d'aquí, construir...
Estàs d'acord amb la gestió de pressupost que s'ha fet en els últims 4 anys des de l'Ajuntament? Si et soc sincer jo no estic d'acord. Hi ha partides que a mi m'agradaria revisar, mirant el pressupost, hi ha partides que no les entenc. Quines partides? Doncs mira, per exemple, hi ha una partida de gestió de...
que vindria a ser del manteniment del casal de joves, que, per exemple, l'import puja... Et parlo del pressupost del 2014, perquè el 2015 encara no el tinc a les mans, no l'he pogut aconseguir. Estava destinat un import de 263.000 euros només al casal de joves. Jo, per exemple, això ho trobo desproporcionat. Potser després s'hauria d'entrar dintre i potser desgranar-ho. Però des de fora, quan tu veus aquesta partida...
Per mi no és raonable. Una altra partida que trobo desproporcionada és el manteniment de l'escola Canigó de neteja 111.000 euros a la partida del pressupost. Ho trobo desmejorat. Llavors, jo crec que el que s'ha de fer és ajustar el pressupost i quadrar les partides.
Això per tot el que fa també a la gestió de pressuposts, estem parlant amb Guillermo Francés, el candidat de Ciutadans a les properes eleccions municipals aquí a Sant Just, ara fa 15 dies vam saber també aproximadament 15 dies vam saber que a la plataforma Guanyem es presentaria, finalment es vol presentar
a les eleccions municipals com a agrupació d'electors. En vam parlar també a l'última entrevista perquè ja havia sorgit aquesta plataforma des de Ciutadans. Per tant, en aquell moment era com vèieu que aparegués una plataforma així. En aquest cas ja han dit la seva intenció de presentar-se. Des de Ciutadans, què us sembla o com veieu el fet que aquesta plataforma es presenti a les eleccions municipals?
A mi em sembla molt bé. Tot el que sigui debatir i fer política, encantat, i sumar idees i buscar coses en comú. Perquè al final, Carme, jo tinc molt clar, tant el Partit Socialista, nosaltres com a Ciutadans, com a Partit Popular, Convergència, al final el que volem és governar i fer-ho el millor possible pel nostre poble. I tot el que sigui sumar, i com més siguem, millor. És a dir, anem a buscar i anem a treballar.
i anem a fomentar la baralla interna. No, anem a fer això, anem a fer l'altre. Això és el maco i com més millors, com més millor sem. Parlem també d'una altra casa a nivell de Sant Jus que hem conegut les últimes setmanes, és la capacitat dins de Convergència i Unió, que la candidata a Montserrat Nebrera va decidir ara fa 3 setmanes
renunciar a ser la cap de llista. Quinze dies més tard, l'Assemblea va aprovar la proposta de l'executiva, que és, per tant, l'Aia Flotats és ara la candidata de Convergència i Unió. Quina opinió teniu del que ha passat a dins de Convergència, en aquest cas de Montserrat Nebrera i en aquest canvi de nom? Si més no, perquè des de Convergència defensen que el programa i la resta de l'equip és el mateix. Jo, si que soc sincer, no em vull ficar en casa els altres. Cadascú
Però t'ha sorprès, en tot cas, la renúncia de Daniel Brera? Home, sorprèn pel pas que va donar ella venint d'on ve d'un passat, però en aquest moment està la Laia a flotar-se i felicitar-la i donar-li tot el meu recolzament i benvinguda sigui i anem a sumar, anem a buscar punts en comú per treure aquest poble endavant.
La coneixes personalment? Sí, ens hem trobat amb algun ple, amb algun acte aquí al municipi. Ja l'he volgut felicitar personalment i sí, sé que la conec. Doncs bé, en tot cas això pel que fa a les últimes notícies que tenim referents a les eleccions municipals. Abans de marxar també volíem parlar en clau nacional perquè justament ahir el període que va publicar una enquesta referent de com quedaria el Parlament de Catalunya si hi hagués eleccions aquests dies.
que donava un resultat molt positiu per a Ciutadans. No sé si, perquè de vegades parlem d'enquestes i de vegades dieu, no volem fer liar-nos de les enquestes, però quan les xifres són tan bones, no sé si la sentència és la mateixa o quin valor li doneu, si més no, a aquesta enquesta que publicava ahir el periòdico. No, a veure, les enquestes són enquestes i això s'ha d'haver reflexat a les urnes. És a dir, si és cert que quan tu treballes
i veus aquestes enquestes, treballes amb una motivació afegida, dius, ostres, tinc un recolzament de la població, la població està veient la meva feina, i això et fa treballar amb més ganes, amb més il·lusió. Però crec que nosaltres hem de partir, hem de continuar treballant fort, dur i des de humilitat, i no de ser-nos aportat per les enquestes, que és merament unes enquestes, una intenció, que després s'ha de reflectir en les urnes al dia de les votacions.
Per tant, d'alguna manera, podrien donar alguns indicatius, però entenc que és evident que, a més a més, d'aquí al setembre poden passar també moltes coses, hi ha les eleccions municipals que suposo que també seran importants, per tant, encara queda per tot plegat.
Sí, no, encara queda i jo crec que seran unes accions municipals molt complicades per tothom, en el sentit que molts ajuntaments estaran atomitzats, hi haurà molts partits, no només aquí a Sant Jus, segurament tinguem consistori amb diferents partits i molta representació, que després també això s'haurà reflexat amb el Parlament.
Exacte, és a dir que d'alguna manera segurament el que pugui passar el mes de maig després pot acabar passant també al Parlament de Catalunya Sí, perquè jo crec, el meu punt de vista personal i parlant amb els meus companys nosaltres amb la situació política que hi ha ara mateix que veiem que el 24 de maig són les eleccions municipals una mica amb clau plebiscitori
Jo crec que, segurament, tothom diu... Per tant, coincidiu amb Convergència i Unió, eh?, en aquest sentit. En el cas que les municipals són una abansala d'aquestes del 27 de setembre. No sé què és el que ha dit la meva companya, la Laia, no ho he pogut sentir, però sí crec que en aquest moment, en el context actual, jo crec que...
hi haurà un punt de plebiscitària. És a dir, jo tinc molt clar que segurament que molta gent ja ho diu, que l'Ajuntament és diferent, que molts cops votes a la persona, hi ha altra gent que vota a la marca, però jo crec que en aquestes eleccions especialment potser incidera una mica més la marca de partit o la ideologia que no tant la persona. També aquí Sant Just, eh? Jo crec que a tots els municipis, tant de Sant Just com al Baix Obregat,
doncs ho haurem de veure què passa anirem parlant també aquí a la ràdio avui hem volut parlar amb Guillermo Francesc que com deien fa uns dies va ser la setmana passada en Sena que va ser oficialment programat programat que és una paraula molt estranya però en tot cas va ser l'últim pas que faltava perquè havíem parlat ara fa un parell de mesos candidat per tant oficial de Ciutadans a Sant Just moltes gràcies
Gràcies a tu, Carme, per poder estar aquí amb tu un dia més i esperem que sigui la segona de moltes els pròxims 4 anys. Doncs anirem parlant. Que vagi molt bé, gràcies i bon dia. Gràcies a tu.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlant de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
A un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
En punt dos quarts de dotze, moment per fer tertúlia avui amb la Montse Larrea, la Joan Algarra, l'Alina Santa Bàrbara i el Jordi Gulló. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Molt bon dia. Bon dia. A tothom i a tothom que ens escolta. Un dia esplèndid. O i tant. No. No? Fotia un vent horrible. Ah, sí?
ara ja no tant ha anat a portar la filla avui encara no hem fet el temps i fotia un vent ja m'estava aporant malalt del vent sí, aquest dematí ha caigut ara el sol i darrer el vidre és preciós el vent ha caigut, però no fort com aquest dematí no el fa ara
Home, és el bonic dels dies aquests de pluja, com el d'ahir, no? Que l'endemà, quan et lleves i fa aquest cel... No, no, però escolta'm, ahir a migdia, que a les 3, els camps de l'autopista atabaladíssima, blanc tot, semblava que havia nevat, tota la calamarsa... Està bé, perquè avui no hem fet encara l'espai del temps. L'estic fent amb vosaltres. Ah, ja.
No, no, ja m'agrada. I està el dia amb la feina al Carles. Bueno, ja fa goig que a 10 minuts de palacer del matí ja comença a calarejar. Jo dic, carai, si està calarejant, ja m'aixeco corrent i ja anava. Ja es veu el canvi, a mi m'ha passat perquè...
A vegades expliquem intimitats, eh? Normalment és cap a quart de deu a les deu, quan entra la llum directa, a mi només m'entra de deu a dotze i mai hi soc, no? I a vegades s'avança i llavors avui m'ha sorprès perquè he vist un quart de deu abans de marxa i ja entra. Ja entra la llum, sí que es nota que anem cap a la primavera.
I ahir la tarda també va allargar molt el dia. Sí. Després de tota la tormenta. Es nota molt, eh? Perquè quan va passar, va escampar i es nota. Ara jo me'n fa donar el Jordi perquè avui fa un dia esplèndid. I si n'hi ha vent, doncs se'n l'aprenem. Però fa temps. No, però a mi em fa... Em descomposa el cos de tal manera que ara m'emporta urgències. La ventada que hi ha històrica.
6 hores en urgències. Em feia mal al cor, em feia tot i tal, i no sabia ni què. I sempre no ho té. I aquest matí, en una estoneta de res, de aparcar el cotxe, toca l'aire i ja s'ha descomposat. Bé, tu perdonem per això, perquè el dia és clar i maco i perfecte. Per qüestió de salut.
I també tenim, ja que parlem de temes de meteorologia, tot el tema de l'Ebre, ho dic perquè és un tema d'actualitat lligat també amb els fenòmens meteorològics. En estan controlant aquest matí i encara mancaven 70 centímetres per arribar
a Miravet, per arribar al Catania. Jo voldria dir d'una cosa de construcció humana d'història. Sí, de desastre humana. Això dels rius és normal. La riquesa dels faraons venia per les riguades que tornaven a adobar la terra.
El que l'humà no ha de fer és el burro de posar les cases i les poblacions al costat de zones inundables, amb que siguin un marge cada cent anys. Per què? Perquè t'estàs arriscant que se te quede tot fet pols.
de que baixi una mica més a dalt mira, ve tenint el castell una mica més a dalt fes el problema més a dalt si no el fas a tocar del riu perquè cada 30 anys, cada 40 passarà això però és més còmode per abastar-se d'aigua
Doncs ja han de saber que tenen la desgràcia que corren aquest risc. I això és el que vull dir. I això que desembassen l'aigua, perquè déu-n'hi-do... Bueno, si controlen, però saps què passa? Que a les companyies hidroelèctriques li interessa que hi hagi un caval molt alt dintre dels pantans. Quan arriben, que ja tenen suficient i deixen anar l'aigua, no baixa poquet a poquet com baixaria normal. No, baixa a tota marxa. I és quan es produeixen les riuades.
i després l'altra borrada del tema per als alguns de fer demagotja parlem del travessament de l'Ebre això són coses que ara el travessament de l'Ebre no li fa res no afecta per res que traiguin 250 i sin embargo arriba l'estiu que va amb mínims i el deixen sec i passarà com el segura que el segura què ha passat? que les terres més riques estaven al final del riu i ara és una claveguera
perquè com l'han deixat sec han quedat els fangs bruts i tota la zona aquella ha quedat arrasada com morta i que porta nutrients que van sobreporant-se a sobre en el riu de Londres contaminat terriblement durant el llarg de tota la revolució industrial
6 metres de contaminants en el fons de fangs contaminats profundament de metalls els ecologistes i la gent va quedar sorprès que de cop i volta ja no ho contaminen fan mesures que prohibeixen tirar a les barques el tema controlen tot i ara es pot pescar en Londres perquè ha passat el miracle que els fangs que han vingut darrere són neig
hi ha un metro de fang net a sobre de 6 metros acumulat durant 100 anys que són profundament contaminants però aquells 6 fan d'aïllant aquell metro d'aigua el fa d'aïllant i es pot pescar en Londres que pescar vol dir de menjar de menjar es pot menjar el peix que pesques en Londres és un miracle que tots han quedat estranyats però és que la natura és molt intel·ligent i molt sàvia
I escolta, a més a més, quan passa per un lloc, a la curta o a la llarga passaran deu, cinquanta, cent anys. Què va passar a Viesques? Clar, clar que sí. I som tan intel·ligents els seus humans que estem imbuïts de la prepotència i ens creiem en Déu. Sí.
I pensem que la mare natura, de quan en quan, surra i nos deja en nuestro sitio. Estan parlant de les edificacions al costat del mar. Ah, també. Quan vinguin una mica els tres lleus que també hi ha...
No, però si ara ja fa anys que les playes del Marés, no és un drama. El Ministeri d'Obres Públiques es gasta una quantitat de milions i ve la primera tamborinada d'aquestes i ho tomba tot.
tomba fins quasi letal i la perspectiva és de pujada i ara estan ja els enginyers com sempre els enginyers venen a voler solucionar el tema i fan grans animalades grans encerts i grans animalades i estan inventant que si posar una paret aquí que si són de ja no sé què fer unes obres públiques immenses quan el mar i la força de la natura no la frenen també el problema són les vies del tren no la frenen, sí que és una tanca també és una tanca allà
I clar, com que l'aigua al mar puja, doncs clar, les vies estan allà. Entre això i la muntanya que està al costat queda molt poc espai. Molt poc espai, de tot. Sí, sí, és que hi ha llocs que l'aigua arriba pràcticament a les vies. Però que voler salvar-les és una tirada de diners absurda. I no hi ha manera que ho entenguen. Cada any passa igual. No hi ha manera. No, la línia riu. Aviam, explica. No, riu perquè m'agrada molt sentir el Jordi.
Perquè normalment, quan comencem, a vegades, si el tema no li interessa, es queda mut, no diu res absolutament. I ara, des de que ha arribat, com és un apassionat de la natura i és un apassionat de tot, està fent-ho amb un ímpetu que voldrien els polítics, en els seus mítings, fer-ho també com ho estàs tu fent ara.
continua, ja fa gràcia bueno, continua, sí, una cosa d'actualitat és en la Xina que imitant el model de desenvolupament que sempre han denunciat un desenvolupament vots que se la pensa en el P i B passant per damunt de tot de la contaminació de la natura passant de tot, doncs aquests ho han fet així estan a punt de traspassar als Estats Units sin embargo s'estan
Morint de salut. Fills que naixen ja en unes tares congènites impressionants i una senyora d'estes que ha abandonat el treball, una executiva d'ells, xina, treballadora, ha fet un documental. Han tingut 100 milions de 24 hores.
que ho han vist. De fet, ho han deixat fer pensant que no era tal i quan s'han d'anar a compte de la repercussió tan forta que té, hi ha els autoritaris d'allí... No sé ni com li han deixat. I parla d'això que la seu filla ha nascut amb una tara congènica de...
la contaminació i moren 60.000 persones cada no sé quan, no sé cada mes o cada tal, però causes directes de la contaminació. Veure-hi un núvol... Gairebé no veuen el sol. Un poig. Si volen ser una...
un règim, una mola de tal, una forma de funcionament humanitari, tenien que haver crescut més a poc a poc, tenien en compte la natura, les possibilitats, que és el que queríem els ecologistes. Ara, ahir, sí, suposo que ahir us vau enterar d'això que la capacitat cognitiva dels nanos, que està molt mermada en el siti, en els llocs on hi ha pol·lució.
i s'ha demostrat, s'ha fet un estudi i tota aquesta manera perdona, és que no m'oblidaré perquè hi ha d'allò a Dubai em penso que és, que està al costat del desert i que és tant d'allò jo tinc persones que han anat i tot això
Esclar, a l'aire del desert ve carregat de partícules de sorra, i entre això i entre els tubos d'escape dels cotxes, dels hotels, de tot, que n'hi ha una gran quantitat de coses de tipus pulmó. Sí, de tipus respiratori. I una altra cosa. I no ho veuen. No ho veuen.
en una altra cosa en plan cognitiu aquest estudi que s'ha fet aquí els nanos de l'entorn de la Sagrada Família rendeixen molt menys que els nanos de les escoles de Sant Cugat
O de Sarrià o d'aquí de Sant Jurs. Aquí tenim un nivell bo. Bueno, esperant. Si toquem-se el que us correspon. I si mireu la web de tal que ho acumula, vam fer una denúncia quan érem més Pepito Grillo, el grup d'ecologistes, pel trasllado de l'escola Montserrat al costat de l'autopista. Perquè hi havia informes científics
que ens deien això, d'un científic americano. Vam fer la denúncia, van dir, però com em meteu? No, mira, què tal? Posarem una barrera. I han posat uns arbres allà davant i ja està. I és el que estem dient. O van dir, mira, és el que sempre reclamen. Ja estem.
Bé, clar que aquella escola té millors condicions que la que tenien, però que es tenien a 60 metres de l'autopista. Que passin les arbres. Jo em pregunto per què l'han traslladat a l'escola, perquè ara resulta que on hi havia l'escola tot allò està en plan d'urbanització, no sé què farà...
S'està fent la plaça. Però per què els hi molestava l'escola? No hi cabien. No tenia suficient capacitat. No hi cabia tota la gent de l'escola. Tenien un local buitaller que el van reformar i tal. Però, claro, aquesta variant, que és quan es fa una cosa, s'ha d'enviar totes les variants, allò no és sucre.
que hi ha informes tècnics que diuen això. No se'ls acut. Està entre l'autopista i la carretera. No se'ls acut. Però els pares tremolaven també per travessar la carretera i tot això. Perquè si venien aquí a dalt al poble no hi havia aquest país. No era el mateix. El que passa és que, esclar, tenien aquells locals buits. Però si tot allò ho han desbrossat i tot està pla, perquè no enxamplaven el terreny que tenien. Això ja són coses de tipus administratiu. Per fer l'escola més gran, no?
Perquè, clar, demostra que hi havia terreny, no? No, però era privat. Era la casa dels senyors Costa. Clar, però ara tot això que ha quedat tan... Pensa que fa sis anys del trasllat oficial, és a dir, si hi ha el 2009, l'escola Montserrat va obrir, és a dir, un cop, això vol dir que no es va decidir el 2009, sinó que el trasllat doblegat ja ve de més enrere. I tot això fa un any o dos, un any, potser. Per tant, crec que... No, no, fa sis anys.
Ah, fa sis anys. Des del 2009. Sí, perquè el Joan era petit i ara ja va a l'institut. Sí, era petit ell. Seguint en aquesta reflexió, ja que hem entrat en medi ambiental, que és un dels efectes que afecten a la humanitat durant el militarisme, que la Xina també, ara augmentaran un 10%, després el militar, i mitjana...
A veure si estàs a punt de traspassar, com l'home que m'està unir, a veure si ho traspassin també. Dic, botgeries. Botgeries absurdes, que no es van enlloc. El Jorge, el que era el director del Museu de la Ciència de Barcelona, va fer un article que em va agradar molt, i deia, estem en la Tercera Guerra Mundial?
i llavors va argumentar i diu l'any 80 hi havia terror per les armes nuclears això ha quedat apavellat no és que s'hagi passat però ha quedat com en segon ordre però la tercera guerra mundial que estem fent és entre els que defensen la natura
I els que no tenen consciència, no que clarament estan contra la natura, que no tenen consciència, dient dos casos en el poble, perquè aquí és una ràdio local i hem de tocar el poble. Autoritzar el pàdel, a tocar del parc de Coixerola, d'élite, un pàdel d'élite, aquí, Sant Lluís d'Erbent, autoritzar el pàdel, a tocar, aquí està la paret i això ja es parla de Coixerola.
Quan hi ha indústries que estan tancant, que no tenen res, i molts pàdels estan en zones industrials. Però, call, aquí és d'elite, com és d'elite aquella... I no dona-se compte de l'animalada. No, no, és que és legal i tot legal perquè aquí encara són edificables.
No de ser contra l'animalada, que és una agressió, que la poses damunt del parc natural i tal, és això que estem parlant. No de ser contra els perills que tenim, no tenim contra la natura. Altre aspecte que no tenim contra, i estic atacant el meu veí, que és el de tal, que no s'hi adonen, que són partidaris de la Tercera Guerra Mundial contra la natura. L'Ajuntament, allí tots són cases petites, és una cosa històrica que es conserva,
uau, apareix un bloc a més espès pel mig i tot dos pisos més grans de l'autoritzat no, que és legal, que han demanat que els papers que els veïns no s'han enterat com no s'han enterat i va estar en exposició no, el problema de fons és que no tindrà sensibilitat de en quin món estem i on anem
No, perquè diu que ara tindrem dret a fer servir el parc de Can Freixas. O sigui, que l'habilitaran perquè el poble pugui disfrutar d'aquell parc que és molt maco, és un terreny molt maco. Sí, però això són persones les excuses, davant de la gran crítica que ha hagut. Però és el tema aquell, no és que l'havien sigut especialment contra la natura, que no s'hi ha donat compte que s'ha posat en el banc d'acabar en la natura, de pensar-se que tot és possessió.
dels éssers humans. Sentim, si voleu, l'alcalde referent a aquest tema, perquè vam parlar més fa 15 dies de què passava amb aquest edifici i vam parlar amb ell i d'endres sobre aquesta qüestió. Això dona que reflexionar. Semblava que això més o menys hi havia una certa complicitat de la gent. És veritat, el debat d'aquest...
de ciutats concentrades, m'he dit, no dispersar municipis o creixements, sinó concentrar les coses, el mercat recordo perfectament també que parlava, si hi hagués més gent aquí millor, les botigues també, potser tot això, quan ho veus, dius, home, potser no és això, es va explicar als veïns fa un any, a l'agost també es va explicar, planta baixa i 3 i un àtic...
I tenim també un altre d'aquests talls de veu referent a aquest tema. Que hi hagi més persones que visquin al centre i, per l'altra banda, una voluntat també, una necessitat conjunta, que era, home, ens agradaria ser propietaris de la Masia a Can Freixas, ens agradaria ser propietaris de l'Esplanada del Parc del Canigó, perquè ens agradaria, doncs, tots plegats, que cada escola tingués un parc públic on els nens i els pares es trobessin. I s'aprova aquest planejament on els propietaris que tenen propietats allà diuen, escolta, que passi ser públic la Masia a Can Freixas i que passi ser públic
Això ho valorem i l'esplanada, i per tant posem un valor en sostre en aquestes parcel·les i mira, sembla ser que coincidim. Això és el que va explicar. Sí, són les excuses, no ha de ser conté, que sempre hi ha altres solucions per no agredir un nucli urbà general que ve de la història, que queda ahir i tal. Ja estic d'acord que els...
les ciutats concentrades, i aquí l'exemple més flagant i parlem és Benidorm, i que es posava en el dubte als ecologistes. És una gran animalada, sempre l'hem criticat, però és millor que sorteros de tot el món sencer estiguin concentrats aquí que no expandits. Que no expandits, és veritat. Perquè què vol dir expandits? I ho veus allà a València. Expandits vol dir que muntanyes plenes de torres. Sí.
muntanya i muntanya plenes de torres, de les carreteres que arriben, l'enllumenat, el claveguerà, més val que es concentren en un indre concret, tots els orteros i tot el tal. No, no, és veritat, efectes de tal és més val així, en aquest sentit, però no és el cas de Sant Just en aquest cas.
Ara, una altra cosa que vaig llegir també, precisament el bolletí de Collserola. Vosaltres, no sé si els ecologistes teniu algun remei, però l'augment dels porcs anglès s'estan domesticant... No, però en això estem d'acord que... No hi ha batudes? Sí, que hi ha batudes, però es reprodueixen amb un...
Pensa que el gran problema també ha sigut que els caçadors que es diuen que són els primers ecologistes van importar porcs petits asilvestrats que no són d'origen d'aquí i són asiàtics i tenen 8 i 9 criatures a l'any. El jabalí d'aquí només en té un. No cria tant.
Només en té un. I llavors s'han barrejat un i l'altre. I tant hi ha una... A part que perden l'aport als humans, a part d'això és que hi ha l'explosió demogràfica. Per tant, nosaltres estem d'acord que es facin les batudes als caçadors i si s'han de fer cinc a l'any, no una, sinó cinc a l'any, doncs se'n fan cinc a l'any. Estem en això. Perquè el meu fill va sortir en bicicleta i ja per dins, eh? Diu que el número serien 600, en Coixerola. Ja, ja.
Va sortir amb bicicleta. El que no tendien de passar mai uns 600. I aleshores baixava d'aquí, baixava del vell solet, ja, tocant a Sant Just, i va veure de lluny, clar, entre dos llums és una mica antipàtic, i va veure de lluny tota una massa, va passar la porqueta, amb tots els porquitos darrere, clar, va frenar el noi. Clar.
Però, esclar, a Costa Vall va bé. No, us recordeu que no ho fa gaire. Van anar allà. Van anar allà davant d'allò del cap. I jo l'he vist i dic, és que la mare els ha portat... La mare els va portar a fer revisió i li han donat per les sengines d'un d'ells. I han donat... A la part de les palmeres de la plaça que hi ha a l'interior...
passa de la pau en concret també em van trobar aquí dalt aquí dalt passa molt aquí passa molt se va colar un jabato als horts als horts de municipals la tanca per sota va rascar i va passar la mare i tal no podien perquè era per sota i el pau tampoc no podia sortir
va destrossar tot i el sol estàvem fent veus de la parròquia i vam sentir un parell de trets i és que l'havien hagut de sacrificar perquè tenia tota la gent que estava prenent el sol els tenia clar perquè quan els ataquen volgues que no són feres
Ahir en els arbres que està a acabar el poble i comença tal, cada matí hi ha un refregat per terra. Segur que tot el torrent que va amunt no està... No, no, i si puja 60 creus per la carretera, també. Els alemanys van introduir el siluró en el... En una altra cosa. L'animal aquell, sí, prehistòric. Perquè així podien agafar un peso prehistòric. Sí, sí. No, però el tornen, sí. Tenen la regulació de tornar-lo a tirar, sí. Ara, en el nord d'Europa, en mengen, eh?
A la costa Brava estan intentant, aviam, quina mena de plat poden fer per aprofitar-los. Perquè, escoltem, allà a Aldaró, que és una fruell d'Alter,
Escolta, quan porti una mica d'aigua, a finals de primavera, el meu marit seu tan... Ai, aquí, quina il·lusió, aquesta aigua fresqueta. Dic, has vist on tens els peus? Sí, plens de... Hi havia una mica de represa amb una pedra, i tots aquests bichos allà...
Ui, ja vas que mengen, eh? Són animals, eh? El meu nebot li va, en una canya i una corda, li ha agafat el chorizo revilla. Mira que dolent, eh? El posa allí i s'enganxa al troc de carn. I escolta, tira d'ella i no solten, eh? Ni peristina, eh? No solten, eh? Va fer un bot, pobre!
el bitxo allà enganxat a la carn no soltava per res no soltava per res això és alterar la natura tal qual està introduir animals a l'octemps cargol poma cargol poma i no hi ha manera de cuinar-lo per treure-lo de moment no l'han trobat hi ha una espècie d'animal que ara estan pensant en portar-lo
Sí, perquè... Però aquests estudis són complicats perquè has de dir, cony, em portes aquell animal i aquell animal es criarà i què passarà en aquell animal? Quan s'acabi el menjar, què passarà? El fet més anecdòtic per il·lustrar és que havíem trobat un cuc
al laboratori que menjava les escombros se menjava tot no, no, les escombros de construcció més encara enorme, enorme i ja estaven quasi a treure-lo i diuen, hòstia que bé, mira ara desapareixerà que és un gran drama i un se li va córrer a preguntar i diuen, i quan s'ho mengen tot, què farà? s'ho menjarà a les cases també? però mal que ho vas pensar
S'hi van donar compte i el van exterminar. Home, claro, perquè quan això mengi això, si s'ha multiplicat la tira, començarà a menjar els seus blocs. Això passa amb aquestes espècies que es fan de laboratori, com aquells gossos alemanys que són tan bèsties, que és un producte de laboratori, que ara no me'n recordo com es diuen. El Doberman.
Sí. Tenen el cervell apretat i estan amargats. Estan amargats, sí. I a l'argentí també són dues espècies. Són espècies fetes que la natura no els ha fet. I mira, després tenim... Escolta'm, va venir un... I era un doberman petit, eh? O sigui, la classe enana ens vam venir a visitar allà. Sí, perquè ells són grandors, eh?
Sí, però aquella era nano. I resulta que la portava la mestressa a dir, no, déjil, si la nostra també està per aquí voltant. Diu, no, no sé què li vam dir a la dona, i com no ens vam poder mossegar nosaltres, vam mossegar la seva mestressa al nas, eh?
Jo no vull recordar coses molt dramàtiques, però han atacat les criatures. Tenen el cervell apretat, estan amargats, i si s'alteren... Aquestes coses de laboratori que fem els éssers humans, dius con nosotros. L'economia ha de tenir en compte aquest factor.
I encara no, només tenen en compte el PIB. I si arrasen, doncs arrasen. Això és el que diuen els hermanos Mars. És un tren que va a tota velocitat, que se'ls ha acabat el carbó, i com no tenen carbó comencen a desmuntar els bancs, els bancs, els bancs, el banc, hasta que allò de cop i volta meta tot i doncs queda la carcassa de ferro. Queda la carcassa de ferro i aturat a la via.
Això és la humanitat. Avançant només en el PIB. Avançant en el PIB, això és el que es passarà. Tenim notícia optimista tot i això, o no? Avui, a veure... Mira, és veritat, és veritat. M'he quedat tan clara parada amb tot això que res, senyors, avui fa sol. És un dia maco i va guanyar el Barça. I va guanyar el Barça.
Però bueno, no va guanyar l'Espanyol. Home, tots no podem guanyar, va guanyar l'Illbao, que també està bé. Ara diuen, va, canviem de tema. Diu que estan buscant aquest camp tan gran i que volen fer-ne el Bernabéu. Però que no el volen fer perquè, si no, els d'aquí xiularan quan sortirem. De fet, aviam. Home, va dir, vas, que vol dir catalans junts. Aviam, aquesta copa s'ha de jugar en un lloc emblemàtic. I un lloc emblemàtic és Madrid. Aviam.
Però l'any passat havien d'arreglar els quartos de bany, aquest any diu, no, aquest any tenen molt malament el sistema elèctric. Ah, sí. El sistema elèctric, o sigui que dubto molt. Mestalla, jugarà a Mestalla. Ai, no, però dius Mestalla, no. El meu fill va anar-hi contra el Mallorca, també un campionat. Ha de ser un camp gran i...
que malament, jo pensava que em tiraven a baix els camps no, no n'hi ha tant que juguin amb un juïc jo bona notícia diria que és aquesta que este matí parava l'ara que diu, qui imagina fa 5 anys que un president de comissió fora és el David Fernández és una bona notícia les coses van canviant i són 5 anys no més
Sí, sí. I a més a més va ser molt atemparat. Sin corbata, sin tal, i ara tots ho veiem. Arremangat, informal, del tot. Però no deixa de ser un senyor advocat, eh?
No, i intel·lectualment, molt preparat. I s'explica molt bé. La noia que tenen també, té màsters de no sé què, i de dret, de no sé, 3 o 4 carreres. I l'altre, Pere Rufat, 7 i 10 homes, l'alemany, l'anglès, el curt, el curt, el català, el castellà, el 7, també, no són ningú. El quim és més agressiu.
o que no... No en saben. Calculant que tindrà uns quants escons, no?, que traurà... Suposo. Diuen que... Calculant que seria que nou. Nou a deu, deia. Sí, jo vaig sentir això, eh? Ara, clar, no deixa de ser... Sí, exacte, l'enquesta que sortíem ahir al periòdico...
No ho deia per fer propaganda, que són els meus. Ho deia per l'anècdota del periòdic. L'anècdota del periòdic que deia, això fa 5 anys, qui ho podia pensar? Això és veritat, totalment. En fi, s'acaba... I tant. I hem de seguir canviant. Ja no tenim temps, eh, Carme?
Ens queda aquest minut tonto que us acomiado, llavors em queda a mi mig minut, però bé, en tot cas, tampoc ens dona per gaire més, així que ens acomiadem. Gràcies, Jordi, Lina, Joana i Montse. Tornem dius que ve més coses. Adéu, bon dia.
Connectem en mig minut amb el bullet informatiu de Catalunya Ràdio, també amb el del Sant Just Notícies. Tornem després amb la tercera hora del Just a la Fusta. Ens queda encara parlar del temps. Després de les pluges d'ahir sabrem què va passar aquí Sant Just amb el Carles i Hernández i Rius i què ens espera els propers dies. I a més a més també parlarem de teatre amb la Maica Duenya. Estò plegat després de les notícies. Estem escoltant Just a la Fusta.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 12. Bon dia, us informa David Badia.
El president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, Xavier de Pedro Bonet, defensa la gestió que estan fent, assegura que a Catalunya pràcticament no hi haurà danys per la crescuda extraordinària de l'Ebre, a diferència del que ha passat a l'Aragoy i també a Navarra. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, també ha negat que actuin en benefici de les empreses hidrogràctiques.
B. Pedro Bonet també s'ha desvinculat totalment de la sanció de 3.600 euros a l'Ajuntament de Mirabet perquè el municipi no disposa de depuradora. Ha afirmat que és un tema administratiu.
Notícies breus, Carme Montero. Tots els grups menys. El Partit Popular aprova en tramitar una llei d'igualtat efectiva entre dones i homes. Parlament Ignasiabat. Bon dia. El debat s'ha centrat sobre les quotes i en això entupat l'ecosocialista Marta Ribas i el popular Sejo Santamaria.
Tal de bo no calguessin les quotes. Sap què passa que portem dècades i dècades i dècades patint els efectes nocius de les polítiques de no quotes. Te debo recordar que en el año 2009, gobierno tripartito, la ley de paridad, las cuotas no se cumplían. En el ámbito de los altos cargos de la administración de la Generalitat, solo el 27% estaba ocupado por mujeres. Ignacio Vá, Catalunya Ràdio Parlament.
El govern recuperarà l'any que ve el complement de productivitat dels funcionaris que fa 4 anys que no es paga. A partir d'ara, però es vincularà al complement d'uns objectius prefixats. I Mariano Rajoy adverteix al Grup Popular Europeu dels perills de la irrupció dels partits nacionalistes, populistes i també xenòfobs. Enviat especial a Toledo, Albert Calatrava.
Bon dia, Mariano Rajoy fa una crida per combatre moviments com els nacionalismes que segur aprofiten la crisi i el patiment de la gent per presentar propostes simplistes. Los radicalismos de derechas o de izquierdas, los nacionalismos, los partidos xenófobos, los inventos artificiales nunca han resuelto nada ni han hecho nada positivo en la historia.
El Consell Escolar de Catalunya presenta les seves recomanacions per a l'ús dels mòbils en els centres educatius Fira de Barcelona a l'Hospitalet de Llobregat Montse Poblet. Bon dia. El Consell Escolar no només està en contra de la prohibició. Recomana introduir la tecnologia mòbil a les classes, com ens comentava el president d'aquest organisme, Ferran Ruiz. La idea de prohibir que no correspon amb el sentit dels temps i que no és bo pels alumnes. Montse Poblet, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Esport, Montserratia. El jugador del Barça, Sergio Busquets, té una lesió al turmell dret i es baixa per a partit contra el Rayo Vallecano, una baixa que es podria allargar una mica més en funció de l'evolució de la lesió. Madrid i València són les opcions preferides per acollir la final de Copa entre el Barça i l'Atlètic de Bilbao el pròxim 30 de maig. I amb bàsquet aquest vespre a tres quarts de nou, el Barça juga a la pista del Panacina i Cos. En partit de l'Eurolliga, un partit que es pot veure per Esport 3. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i gairebé 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. Tots els infants a Sant Jus que comencin P3 al curs que ve tenen plaça assegurada en una escola pública del municipi. És el compromís de l'equip de govern d'aquest procés de preinscripció que comença dimarts 10 de març. En total s'obriran 125 places per nens i nenes de 3 anys entre les 3 escoles públiques i la concertada Madre Sacramento.
Com dèiem, el període de preinscripció comença dimarts i, com sempre, els centres educatius fan jornades de portes obertes per tal que els pares i mares decideixin a quina escola matricular els seus fills. Avui ho fan l'escola Montserrat, a les 4, i l'Institut de Sant Just, a un quart de set de la tarda.
Més coses. El 18 de març se celebra una trobada per crear oportunitats de negoci a Sant Just. Es tracta d'una trobada que impulsa el servei de promoció econòmica amb l'objectiu de connectar empreses i comerços del municipi i de fora del municipi. Així s'intentarà crear sinergies entre ells, fer negoci i dinamitzar el teixit productiu d'indústria i comerç local. Se celebrarà el 18 de març a les 9 del matí a l'hotel City Park Sant Just. Les inscripcions s'han de fer al web gettingcontacts.com o accedir-hi a través del web santjust.cat.
I acabem recordant-vos que el Servei Local de Català ha obert la convocatòria per participar del concurs de prosa i poesia en català per a no professionals. Fins al 24 de març hi ha temps per presentar els escrits. Una de les novetats és que aquesta edició la presentació s'haurà de fer a través d'internet. Hi ha quatre categories de participants, nois i noies de 9 a 11 anys, joves de 12 a 14, joves de 15 a 17 i adults de 18 en endavant. Podeu consultar les bases al web del Servei Local de Català, sanjus.net barra servei local català.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada als Sant Jus Notícies edició migdia a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jus. Està al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Won't somebody come take me home? It's that damn cold night Trying to figure out this life Won't you take me by the hand Take me somewhere new I don't know who you are
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Maybe I'm just out of my mind Yeah, yeah, yeah It's a damn cold night Trying to figure out this life Won't you take me by the hand Take me somewhere new I don't know who you are
I'm with you.
Ara passen 9 minuts de les 12, avui a aquesta hora el que fem és parlar del temps, del que va passar ahir, de la previsió. Avui encara no havíem fet la secció amb el Carles Hernanet i Rius, aquí saludem ara mateix. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Avui t'hem anat relegant, anant passant coses al programa i t'hem anat deixant pel final. Però aviam, aquesta opció que has triat avui probablement la puguem aplicar gairebé el que queda d'aquesta setmana i tota la setmana vinent.
Quina? Aquesta opció d'anar-me relegant. Sí, perquè no hi ha res a dir. No hi ha massa protagonisme. Home, avui sí, per això. Sí, però vull dir que el temps, a partir d'avui, el protagonisme el tindran altres coses, però la metodologia a Sant Just no. Quedarà bastant apagadet, eh, tot plegat. Ahir va ploure bastant, al final. Déu-n'hi-do, les tempestes, eh? Sí, es van revifar tempestes, a més a més vam tenir dues línies de tempesta bastant destacades que van arribar pel Vallès i que van escombrar tot el Baix Obregat.
i ens han donat una precipitació molt agraïda, perquè són 11,2 litres. No està malament. Sí, sí, la previsió era d'entre 5 i 7. Però sempre passa aquesta història, que si tens alguna tempesta que passa molt a prop, patapam, peta, no? I ahir entre les dues i les tres de la tarda ens va passar una de forta.
que va haver una intensitat de gairebé 40-50 litres per metre quadrat, o sigui que en una hora, o sigui que si hagués seguit plovent durant una hora haguéssim tingut una precipitació molt destacada, o sigui que va haver moments de molta intensitat, però és que en altres punts del Baix Obregat ha estat molt més intensa i ha hagut molta més precipitació, hi ha hagut calamarsades a TV3, ahir ensenyaven imatges de terrassa,
tot en farinat de blanc de la calamarsa. Tenim constància que en aquell horari que Sant Jus estava precipitant la tempesta, n'hi havia zones properes cap a l'altre cantó del Llobregat on estava pedregant, també la calamarsa feia acta de presència. O sigui, que Sant Jus ens va ploure, que és molt benvinguda, que és una precipitació que dins del que és el voltant del municipi, els municipis colindants, més o menys és el mateix...
I aquests 11,2 litres revifen una miqueta aquest pluviòmetre tampanós que tenim, que ara ja està a punt de tocar els 40 litres per metre quadrat. No els tocarà durant una bona temporada, perquè variarà ben poca la pluviositat dels propers dies, però bé, esperem que a mitjans o a finals de març ens tinguem algun altre episodi de pluja per anar revifant una mica.
Primavera, no? I si no l'abril, no? Són aquelles situacions ja que denoten una miqueta, o sigui, llamps i trons els tens quan l'estiu ja comença a plegar veles i comences a entrar cap a l'hivern i quan a l'hivern ja comença a donar notes que la cosa està fluixant i que comença a activar-se una altra situació, també tornem a sentir els llamps i els trons i ahir, realment si haguéssim tingut aquesta tempesta de nit haguéssim vist molta activitat lluminosa al cel perquè veies els llamps, senties els trons, les descàrregues...
I això ja t'avisa i és un reclam directe que la primavera la tenim a tocar. Aviam, després del front, que hem tingut el vent. A més, és una previsió aquesta setmana que tant com ho estan dient els mapes, ho anem explicant, i els mapes estan realment encertant-la un dia rere l'altre. És espectacular. I aquesta situació ens ha portat que després del front ens entri vent del nord.
Un vent del nord que ha bufat amb molta intensitat, com sempre, i acostuma a passejar als dos extrems del país. Aquí a Sant Just sí que ha fet algunes ventades una mica fortes, entre les 8 i quarts d'11 del matí hem tingut alguna ventada que ha superat els 30-35 km per hora, però ara es va mantenint en intèrvals entre els 10 i els 20 km per hora, o sigui que està fluixant una miqueta i probablement seguirà, no el perdrem del tot el vent, seguirà amb una certa influència durant tot el dia,
però probablement a partir d'aquesta tarda vespre fluixi una miqueta i la nit, tot i que farà una miqueta de vent, ja serà bastant més fluix entre 8 i 10 km per hora. Com que fluixarà el vent, seguirem amb aquesta influència de vents del nord i la nit serà completament serena. Avui encara podran gaudir de la llum d'aquesta lluna, amb molt bona visibilitat. És veritat, lluna plena avui.
I a més a més tenim aquesta bona visibilitat, aquesta claredat al cel, o sigui que serà una nit perfecta per observar-la. Llàstima que el grup d'astronomia d'aquí del municipi, que no sé encara si existeix, avui no puguin visionar-ho perquè realment avui és una nit perfecta. I el que provocarà això és que la serenitat aquesta pugui fer baixar les temperatures. Ja ho hem fet avui.
quan no ens ha bufat ben durant la matinada, que era a partir de les dues, les tres de la matinada, que és quan ha començat a bufar amb una mica d'intensió, perquè realment encara esperàvem la possibilitat d'algun ruixar, tot i des del migdia.
Teníem esperances que cap a la tarda o vespre alguna tempesta encara pogués tocar, però al final no va passar així. I el que ha fet és, un cop ha passat el front, hem tingut una petita calma, aquesta calma ha provocat que la temperatura pogués baixar fins als 6 graus, i després ha començat a reactivar-se el vent, i aquest vent ha fet pujar la temperatura, i ja no hem passat dels 9-10 graus durant tota la matinada, i ara ja estem pràcticament als 15 graus. O sigui que el solet s'està bé...
Si toca l'aire, doncs... Es nota, eh? Perquè ara la temperatura de sensació, fa un moment, quan hem mirat, estava a 10 graus, tan sols. Ahir s'agraia, per això, eh?, el fred d'ahir a la nit. Sí, perquè allò és un remember when. Clar, saps que no obrirà molt de temps, a més a més. Clar, que faci fred, perquè sé que tinc la porta oberta a molt bon temps. Som els últims bruts de l'hivern. Sí, i a més a més la... Podria encara tenir alguna fuetada al mes de març, però realment el que queda d'aquesta i la setmana vinent, no.
I si arribés alguna cosa, podria arribar coincidint amb el cap de setmana que ve, el 14-15 de març. O sigui que la resta de dies, i avui estem a 5, són gairebé 10 dies, podríem estar parlant d'estabilitat, de temps tranquil, d'anticicló, de poc vent, i de temperatures màximes que aniran oscil·lant, però sempre estaran per la banda aquesta dels 15, 16, 17 graus,
i les mínimes els hi costarà de recuperar-se, i sempre aquests primers dies, sobretot, el que queda aquesta setmana, fins al cap de setmana, anem una miqueta al tàntum, la primera hora del matí a última hora, perquè les mínimes encara seran força fresquetes. Molt bé, perfecte, Carles, doncs moltes gràcies. Molt bé. Que vagi bé, i com sempre, doncs demà més informació del temps, en principi, a l'hora que toca, cap a tres quarts d'onze. Doncs prepararem. Que vagi bé, bon dia. Bon dia.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracà amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
La informació més propera al Just a la Fusta. Passant 3 minuts d'un quart d'una del migdia.
És hora de parlar de teatre, per això saludem la Maica Duenyes. Bon dia, Maica. Bon dia. Amb aquesta energia que dona el cor de la teva. Exacte, exacte. Un dia de sol, també, d'aquests que t'agraden, esplèndid. És per aprofitar-ho. Bé, aquests dies Ràdio d'Esbera està fent aniversari, està celebrant l'aniversari. Sí, exacte, dilluns va ser el dia oficial. Perquè fa 31 anys vam començar tota una experiència i...
I que encara continua. I que encara continua, sí. Vem començar el 14 de febrer, dia dels enamorats, les emissions amb proves. A les 6 de la tarda fèiem emissions de 6 a 12 de la nit.
I en aquella època van passar moltíssims joves i no tan joves per Ràdio d'Esverm. Joves que volien dedicar-se al periodisme, altres que li interessava la ràdio només per hobby. I una de les veus que va estar molt de temps amb nosaltres i que després va emigrar a Catalunya Ràdio, la tenim avui aquí. I tu em preguntaràs, i què té a veure això amb el teatre?
Seria una mica exacte. Només no m'ho has dit abans d'entrar. Per tant, avui jugues amb aquest avantatge, Maica. Doncs la gent que escolta la ràdio des de les hores, els oients antics, recordaran aquesta veu preciosa de l'Anna Maria Ricard.
I la tenim aquí avui perquè ahir a la nit, ahir dimecres, es va estrenar una obra de teatre seva. Perquè l'Anna Maria va començar aquí com a periodista, va emigrar a Catalunya Ràdio i un bon dia, fa uns quants anys, va decidir que volia provar sort en aquest ofici tan especial que és el teatre. I ha provat sort i, vaja, aquí la tenim. Anna Maria...
Bon dia. Bon dia, guapa. Què tal? Bon dia a tothom. Molt bé, molt contenta. Mira, després de l'estrena, l'endemà. Ara no farem aquesta estubida, eh? Perquè m'agradaria, perquè tens moltes coses a explicar, però com que hem de parlar de teatre, doncs ens posarem a parlar de teatre. Molt bé. L'obra que es va estrenar ahir a la Sala Atrium, de Barcelona, es diu La fórmula de la felicitat.
Això és molt arriscat dir-ho. Tens la fórmula, tu, de la felicitat. Mira, l'hem buscada. L'hem buscada tot aquest temps que hem estat treballant en aquesta obra, en aquest espectacle. He llegit moltes coses en el moment que estava preparant el text.
i pensem que com que ara se'ns ven molt això de la fórmula de felicitat, de com ser feliç amb 10 passos o tinc coses a fer per ser feliç, doncs que investigaríem per aquí i nosaltres donem fórmules i parlem i el que volem en el fons és reflexionar sobre la felicitat perquè és una cosa que tots tenim al cap, aquesta cosa de
volem ser feliços i ja en això estem reflexionant. L'Anna Maria Ricard suposo que ara, en aquest moment, és molt feliç perquè està ja fent el que realment volia fer des de fa molts anys, no? Sí, sí, sí. És veritat el que has explicat, que jo vaig venir aquí a Radio Desert, m'ho vaig passar molt bé, ho he de dir. Va ser una època preciosa, meravellosa, sí, sí, que tothom que estava en aquella època ho recorda.
Sí, sí, la gent, l'ambient, Ràdio d'Esvern, que suposo que ara ho continua sent, però clar, jo parlo d'aquells moments que era fantàstic. Ara som molt poqueta gent. No tant, mai que la tarda hi ha molta gent. Som menys gent al matí, però som 100 col·laboradors en total, tampoc no ho menys tinguem.
Però saps què passa, Carme? Que nosaltres anàvem d'excursió a passar el cas de setmana junts, anàvem a dinar junts, a sopar junts, a ballar junts... Tot ho feien junts, una colla enorme de gent, no? Per això, clar, és la il·lusió. Exacte. I bé, vaig passar a Catalunya, com has dit, i és veritat que ara...
Sempre m'havia agradat molt el teatre. Vaig estar amb la Maica, precisament, al grup de teatre que ella té a Sant Just. Hem fet moltes cosetes. I un bon dia vaig decidir que volia escriure teatre. Vaig anar a l'Institut del Teatre, vaig fer la carrera de direcció i dramatúrgia. I ara estic començant a fer coses. Obrint-se camí, no? Exacte. I avui molt feliç, és veritat, perquè després d'una estrena...
Tens la ressaca de l'endemà que ets molt feliç, sí. Jo me'n recordo que vas fer una dramaturgia que també suposo que et va donar molta felicitat, que és el Fuente Ovejuna. Sí. Perquè, a més a més, veu anar al Magro. I vam guanyar. Exacte, va tenir un premi i tot, no? Sí, sí, sí. I això era realment el començament de dedicar-te al teatre, en realitat, no? Sí, la veritat és que sí, perquè...
Això i un altre text que també vaig estrenar a la Salat, un que es deia Flors Carnívora. Sí, Flors Carnívora, sí. Que després s'ha pogut veure una altra vegada el Tantarantana, no? Exacte. I el Círcol Maldà també la vam fer. Sí, sí, va tenir una vida que Déu-n'hi-do. I van ser les dues primeres coses, sí, i han anat molt bé. Fonto de Juno, sobretot, encara estem fent molts...
molts bolos per a Espanya, bàsicament, aquesta versió actualitzada de Fuente Ovejuna. Maquíssima, preciosa era. I esperem venir a Barcelona, em sembla que tenim un bol a Barcelona, un altre a Viladecans, o sigui, jo crec que ara començarem per Catalunya a portar-la. O sigui, que podrem veure Fuente Ovejuna també aquí. Sí, sí, sí. I després una altra cosa que m'ha...
No vaig poder anar-hi a veure-ho, però m'hagués encantat, perquè n'hi ha unes actrius magnífiques fent aquest espectacle, que és de les supertietes, no? Oh, sí, l'infantil! Això és un infantil que tu has adaptat, diguem-ne, als contes de l'Empard Moliner, no? Sí, sí. I que has fet un espectacle d'això, no? Sí, sí, sí. Hem estat al círcul Maldara tot el mes de febrer, els diumenges, un espectacle infantil, familiar. El que passa que...
vam buscar que fos interessant pels nens, que s'ho passessin molt bé, però que els pares no s'avorrissin. I ens ha anat molt bé. És un espectacle que hi ha, com tu dius, tres grans actrius. Molt bones, sí. Jo l'he vist en altres espectacles. Sí, sí, i la Bàrbara Roth. I són magnífiques. I està dirigit per la Mònica Ophill. I realment ens ha anat tan bé que ara el círculo Maldà ens han demanat a veure si podem tornar. Hem mirat calendaris de les actrius, perquè com que són molt bones, treballen molt...
I tornarem al mes de maig al Cercle Maldà fent-ho dissabtes i diumenges. Doncs me l'apunto per a veure si puc anar-hi al mes de maig, dissabtes i diumenges. Dina perquè tu passaràs bé, baixa. Sí, segur, segur, segur. No, hem parlat de... Rèiem perquè, dèiem, en aquest espectacle infantil ha vingut molta gent gran. Ens ha fet il·lusió, també, això.
Jo ja he vist alguns espectacles d'aquest trio. Sí, són fantàstiques. I m'han agradat sempre. Però parlem de la fórmula de la felicitat. A veure, com va sorgir la idea? Està dirigida per Mireia Trias. Encara no t'atreveixes a dirigir tu mateixa les teves obres o no?
Em sento més camuda escrivint que dirigint, perquè dirigint fa més respecte. Jo sóc més d'escriure, però m'agrada molt dirigir. I el que estic sent també és fer d'ajudant de direcció de directors bons. Intento fer-ho per aprendre més. Ho faré dirigir perquè penso que m'agrada i tot, però...
Vull anar una mica poquet a poquet perquè li tinc molt de respecte i no em sento tan segura. Però ho acabaré fent, dirigir, perquè quan escrius una obra, clar, si te la posen a una altra persona, posa-la al seu punt de vista. I, clar, és molt diferent del que tu t'has imaginat quan l'escrivies. I està molt bé, això, eh? Sí, però, Anna Maria, amb això discrepo de tu perquè jo he dirigit obres d'autors que m'han enviat les seves obres i tal, i sempre els autors m'han dit, uau,
ha sortit molta més cosa de la que jo pensava. No, no, evidentment, això és una cosa molt bona, sí, sí. Però, o sigui, descobreixen coses al teu text que tu no havies imaginat mai. I no, no, evidentment, és molt positiu
El que passa és que tu a dintre, o sigui, t'agrada molt com ho han fet, han descobert coses noves, però a dintre et queda el coquet, o almenys a mi, que tinc una part que m'agradaria dirigir, de dir, ai, això jo ho havia sentit d'una altra manera, però en positiu tot, he de dir, que bo que és que et puguin fer una versió diferent del que t'havies pensat.
Això li passa molt als actors, que són actors i que es deixen dirigir per un altre. O sigui, directors que es deixen dirigir i llavors, clar, estàs fent d'actor, no pots dir la teva. El director és el director, no? Tu, encara que siguis director en una altra obra, no tens res a fer allà, no? I llavors és un... Bueno, està bé, és interessant, molt interessant. Sí, sí, és molt interessant, la veritat és que sí.
El repartiment d'aquesta fórmula de la felicitat està integrat per la Tilda Esplugues, una dona fantàstica, una actriu magnífica, el dient Calafell, la Cristina Nouguer, la Mireia Estrany, el Xavi Torres, tots dirigits per la Mireia Trias. La Mireia Trias ha fet molta cosa de direcció? No, aquesta és la seva primera direcció. Jo la Mireia Trias la vaig conèixer a l'Institut del Teatre, fent direcció i dramatúrgia,
Ella és una de les responsables de la sala Atrium i ella és actriu, l'hem pogut veure ara a Confidències a l'A, dirigida per la Magda Puyo, i volia estrenar-se en això de la direcció. Llavors la Mireia em va demanar, per què no em fas un text i el fem a la sala Atrium?
I això que em preguntaves abans de com va sortir, doncs em converses amb la Mireia, plantejàvem temes que ens poguessin interessar a tots. I vam dir, per què no parlem de la felicitat? Que no ens faci por, no és un tema banal, la felicitat al contrari. Això ens interessa a tots, la felicitat. Sí, sí, sí. I parlàvem de com ara això, no? Per tot arreu et diuen que has de ser feliç i que compris això seràs feliç i que facis això seràs feliç. I a partir d'aquí vam dir, vinga...
Parlem de la felicitat, és un tema molt gran, evidentment nosaltres parlem, fem un trosset, perquè és un tema enorme que el podríem agafar des de molts punts de vista, però ens vam llançar a la piscina i jo vaig començar a escriure un text sobre la felicitat.
És enclau d'humor, enclau de comèdia, enclau de teatre de negres... No, és enclau... Té un punt de comèdia i té punts foscos. És una estructura que a mi m'agrada de transitar entre les dues coses, no? Sí, hi ha un punt... La Mireia ho ha portat molt al terreny de la comèdia, ella, eh?
Però té els seus punts foscos i els seus punts més tràgics, si diguéssim. Però t'ho passes bé veient-la. Jo crec que disfrutes molt.
Veu estrenar ahir a la Sala Atrium de Barcelona, una sala que està al carrer València, gairebé cantonada a Passeig de Sant Joan. Ah, no, al Consell de Cent. Perdona, al Consell de Cent, cantonada a Passeig de Sant Joan. Exacte. I fins quan estareu a la Sala Atrium? Doncs estarem fins al 29 de març, estarem tot el mes de març, de dimecres a diumenge. Molt bé.
Sí, sí. I l'estrena d'ahir et van felicitar, va haver-hi gent de tot, suposo, com sempre, però així en general què vas treure de l'estrena d'ahir?
En general va ser l'estrena d'ahir que no, no, molt bé, tothom va sortir molt content, els que m'ho van dir a mi, clar, a vegades no saps si t'ho diuen de veritat o no, però la gent va sortir contenta, va ser un dia d'estrena, que ja saps, Maica, que els dies són dies difícils. Horribles, horribles per tothom. Clar, perquè hi ha uns nervis, clar, allà, un dia d'estrena es va ser tothom, es va ser amics i família. Jo sempre dic que als estrenes hi ha els amics i els enemics.
Exacte, això no va dir, sí senyora, ho has decidit molt bé. Llavors, clar, els anemics van a buscar les pessigolles allà on no n'hi ha i els amics com que t'estimen tant, tot el que veuen és fantàstic i meravellós. Llavors és molt difícil...
tu com a director saber si realment és el punt exacte del que has presentat. Jo crec que això ho sabrem els pròxims dies, que és quan vingui el públic de debò. Jo sempre ho dic, quan ve el públic de debò, la gent normal i corrent que no et coneix de res...
Està molt bé, perquè veus realment si agrada o no agrada i els comentaris que fan. Com tu dius, el dia de l'estreny és un dia molt complicat i especial. Molt complicat, molt. Doncs m'encanta parlar amb tu, Anna-Maria. Estic molt, molt, molt feliç que hagis començat en aquest món difícil del teatre i que et vagi tan bé.
perquè et va bé des del principi i això és un luxe, però també és una cosa que t'ha escurrat molt, que si no ho treballes molt, evidentment per molt bona que siguis, ningú et ve a trucar a la porta.
No, no, això segur que no. Però estic contentíssima que Anna Maria Ricard estigui presentant aquesta fórmula de la felicitat. Jo he de dir que tinc una de les primeres obres que va escriure Anna Maria, que la va escriure especialment per mi, i la tinc guardada, eh? Molt ben guardada i amb molt de carinyo. L'hem de retocar aquesta obra, perquè era la primera i...
Doncs quan vulguis la retoquem. La retoques, però jo no. I després també m'estic recordant de la primera cosa que vam fer fa molts anys, quan la ràdio començava gaire bé, que vam fer una obra a la sala cinquantenari de l'Ateneu, encara no existia el Just Teatre ni res. I jo aquella obra la recordo que ho vam passar molt i molt bé.
És que ens l'hem passat molt bé, maica. És que ens l'hem passat molt bé, sí, sí. Amb l'Oscar Ramos. Sí. I amb el, penso...
quin era l'altre, perquè éreu tres, tres en discòrdia. Sí, sí. El Raúl. El Raúl. El Raúl. El Raúl i el López Carrams. Exacte. Oh, com vam riure. Com vam riure, que bé, que ho vam passar. I en aquell moment ni Anna Maria pensava que es dedicaria al teatre. No, no, no. Jo sí que ja estava treballant professionalment, però just teatre tampoc havia començat ni a moure's. Exacte, exacte. Si eren els inicis, els inicis. Estem parlant de fa molts anys. Sí.
La fórmula de la felicitat. Anirem a veure-la, a veure si ens dona la clau per ser una miqueta més feliços. Encara que jo penso que la felicitat la porta a un dins, no ve de fora. No, no, exacte. És una de les coses que pots... Perquè llençem preguntes i llençem reflexions i està molt bé sortir i parlar de cadascú què és la felicitat o quina és la fórmula de la felicitat. Felicitats, parlant de la felicitat. Felicitats, Santa Maria...
Moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres i anirem a la sala Atrium a veure aquesta fórmula de la felicitat i a veure si ens ajuda a ser una mica més feliços. Gràcies, Maica. I us vull agrair també molt, em fa molta il·lusió que em facis una entrevista per Ràdio Desver, la ràdio que m'estimo moltíssim i en la qual hi vaig treballar molt i molt a gust i fa molta il·lusió ara estar a l'altra banda. Moltes gràcies. És diferent, no? Sí, sí, sí. Adéu, bueno, Maria. Adéu, gràcies. Adéu.
Això és qui la sigui la consigue, no? Exacte, i tant, ha quedat demostrat. Jo admiro molt l'Anna Maria Ricard perquè ha deixat una vida còmoda
amb una feina assegurada i estable per viure en aquest món del teatre que pot tenir de tot menys seguretat i me n'alegro molt que li estigui anant bé
Bé, que en parlem d'una altra cosa. Vinga, perfecte. La fórmula de la felicitat ja hem dit que la fan a la sala Atrium de Barcelona. Avui s'estrena La passió de Shirley. La passió de Shirley, ho vam comentar l'altre dia, té el Premi Millor Espectacle i una nominació a millor actor, millor actriu, Premi Popular de la XIX Mostra de Teatre de Barcelona. Molt bé.
I avui s'estrena, ja en temporada, diguem-ne, al Teatre del Raval. És un musical, i ara et parlaré d'uns quants musicals, perquè ara la gent ha descobert... Home, això funciona molt bé, no? Ha descobert els musicals, diria jo. Que no són precisament econòmics, no?, normalment? O què? Hi ha de tot. Hi ha una mica de tot. Els musicals, si tu ets un bon cantant i tens una història més o menys agradable...
Tampoc cal anar a vestir del segle XV. També, també. Home, a veure, Maricel, sí, ha d'anar del segle XV, no del XVI. També depèn de la quantitat de gent que hi hagi a la companyia, etcètera, etcètera. Bé, doncs, un altre musical es diu Vintage. La podem veure al Versus, al Versus Teatre de Barcelona. També s'estrena avui.
I és una mica un restrena perquè a l'estrena, estrena, la primera vegada que es va veure a Barcelona va ser a l'àtic 22 del Tantarantana. Però ara ja al Versus la cosa està una mica més enllestida. I van néixer com un projecte de graduació dels alumnes de l'institut.
i després resulta que al Dani Anglès li va agradar la història li va agradar com cantaven els nois aquells que ja dic que era un projecte de graduació i va començar a dirigir-los ell el Dani Anglès és un dels millors directors de musicals que tenim a Espanya no només al nostre país sinó a Espanya i la veritat és que ell
La gent que surt aquí són gent que ha treballat en Maricel, en Los Miserables, en el Ger, en el Jerónimo Stilton, en la Festa Salvatge... Vull dir que són gent que estan ja en la trajectòria... Que porten temps, eh? Sí, són tots molt joves, això sí, però...
I l'obra es diu Vintage, i parla una mica dels anys 80, quan tots eren una mica més joves. Un altre musical, aquest és una mica més seriós, s'estrena també avui a la sala Acadèmia. Es diu A la Burguesa, és un nou musical de David Pintó i Dani Campos,
I són dos personatges de l'alta burguesia vienesa de finals del segle XIX, o sigui que aquesta sí que la veuràs en vestit d'època, que estan molt avorrits, que tenen de tot en la seva vida, o sigui que estan vivint una vida privilegiada...
i decideixen en un moment fer una incursió al món dels pobres i posar-se com de pobres, no? Sí. Els vestits se'ls trenquen, se'ls posen de pobres, de miserables, i...
Tots dos es troben creient que són pobres, tot i que cap dels dos és pobre. S'enamoren. Sí, però tots dos ho són, eh? És a dir, que els dos, no és que un ho sigui l'altre, no. No, no, no, tots dos, tots dos. I llavors, bé, hi ha una música i una direcció magnífica. Està produïtada per Albert Mora, que és un gran cantant.
I per l'Aia Piró, que també ha fet moltes obres musicals, de Sant Joan, baixa molta. I el David Pintó és l'actual ajudant de direcció del Maricel.
I també és el coautor que vam parlar en el seu dia, fa potser un parell o tres mesos, de Mares i filles, un musical també que feia en el círcul Maldatan, recorda? Sí, sí, sí. Que una d'elles era la Mina. Ai, la Mina, perdona, la Nina. La Mina fa molts anys que ella no canta. La Nina. Doncs el David Pintó és justament això, el coautor de Mares i filles i l'ajudant de direcció de Maricel.
Per tant, jo penso que aquest musical petit, de petit format, pot estar super, super bé. El Dani Campos, també, que és l'altre autor de l'obra aquesta de la burguessa, també ha fet Germans de Sant, Goodbye Barcelona, vull dir que són gent també que estan ja...
en la recta dels musicals oficials. A La Burguesa, aquest nou musical que s'estrena avui al Teatre Acadèmia de Barcelona. Tots dos musicals que estan molt bé, juntament amb La Passió de Shirley, que està al Teatre Raval i que també s'estrena avui i també és un musical.
I ara deixem els musicals per parlar d'una altra cosa, no? Vinga, canviarem la música també. Sí, canviarem la música per una obra que es va poder veure molt pocs dies en el grec d'aquest any. Sí. Jo vaig tenir la sort d'anar-la a veure...
Em va deixar, no sé, no tinc la paraula, de la boníssima, boníssima interpretació de la Blanca Portillo. Va impactar molt, eh, Betts? Molt, molt. És que fa una interpretació fantàstica. Jo ja sé que la Blanca Portillo és una meravellosa actriu i ho ha demostrat no només al teatre, sinó al cinema, a la televisió...
Però em va semblar fantàstica. La Blanca Portillo és la mare de Jesús al testamento de Maria, en castellano. El testamento de Maria, la Blanca Portillo fa de la mare de Jesús i explica la història de Jesús a la seva manera i d'ella també, no?
Curiosament, aquest espectacle el va dirigir una persona que no és precisament de teatre, és de cinema, és director de cinema, que és l'Agustí Villaronga, un magnífic director de cinema, i que s'estrenava com a director de teatre justament amb el Testamento de Maria.
I es podrà veure al Teatre Lliure de Montjuïc fins al 22 de març. Tampoc fa una llarga temporada, la veritat, perquè el grec no sé si va estar tres dies, em penso. Potser va fent gira per diferents ciutats? Clar, clar, clar. És que està fent tota l'estona fent gira, però m'hagués agradat més que estiguessin més temps perquè la gent ho disfrutés més. El Testamento de Maria és d'un irlandès, d'un autor irlandès, que es diu Colt Toibin,
I la Maria, en aquest cas, és una mica pagana, vull dir, no és una creient, creient, creient. Està entre l'amor i l'odi per al seu fill, perquè l'ha fet molt petit. Déu-n'hi-do. Sí, sí. I bé, és molt interessant l'obra. Evidentment, jo dic aquí, és un monòleg,
S'ha de saber què es va veure, no? Un monòleg que està pendent del que estan dient a l'escenari, no només del que estan dient, sinó dels silencis, de totes les emocions que es poden veure a l'escenari. Però val la pena d'anar-hi. A mi em va agradar molt.
I seguim amb el teatre lliure perquè comencen... El Pasqual, aquest any, ha dit que fa com una mena de recorregut per diferents jocs, no? Teatrales, teatreros, millor. Doncs ara li toca el torn a estar a Nàpols.
a Nàpols, que també és una gran productora de teatre, i podrem veure dues comèdies d'Eduardo de Filippo. Són, evidentment, companyies que venen d'allà, de Nàpols, del Teatre Nàpoli, i són dues comèdies curtes, que es poden veure una darrere l'altra. Però independents l'una de l'altra? Sí, sí, totalment independents. Estan del dia 6 al dia 8...
Això és horrorós, perquè és que no et dona temps de veure res. De divendres a diumenge, eh? Sí. I el director és el Francesco Saponaro, dirigeix la companyia napolitana del Teatre Uniti, i les dues comèdies breus de l'Eduardo de Filippo són Dolores Otaquiave, Dolors bajo llave, que és del 1958, i Pericolosament...
Periculosamente, que és de 1938. Són dos actes únics i són d'humor negre. Ja saps que l'altre dia vam estar parlant de l'Eduardo de Filippo, perquè al Nacional també s'està fent una, no? I és un home que té un geni fantàstic. Sí, el recomano. Evidentment, encara que no sàpigues italià, ja saps que al Teatre Lliure posen els subtítols allà. És veritat, sí, sí.
Escoltant, a part que a l'italià s'entén molt, però si tens algun dubte, diguem-ne, doncs pots recórrer els d'això. I després, el dia 11, i ho adelanto també perquè està de l'11 al 15...
dintre d'això que estem fent del passés per diferents ciutats teatrales, vindrà Litja Mangieta, que és de Nàpols, i estarà al Lliure de Gràcia també. Després de veure el de Filippo, podem veure aquesta magnífica actria napolitana,
que vindrà acompanyada d'una acordeonista de Vladimir de Sinenskov. No sé si ho he dit bé, perquè a mi el rus no... No el domines, eh? No, la veritat és que no. I la història va d'una dona siciliana que és molt lletja, però que és molt vital, que té molta...
i que es quedarà, com es diu sempre, per vestir sants, no? Que es quedarà soltera i sola en la vida, com deia la cançó. És un espectacle que parla de dones, d'homes, i que des que es va estrenar no ha parat de fer gires
per tot el món. Molt bé, doncs. Bé ben avalada, per tant, eh? Sí, sí. L'Itxia Mangieta estarà del dia 11, dimecres, al 15. Perfecte. O sigui que, si us interessa, heu d'espavilar, perquè si no... I després, parlem del dia 11, jo estic esperant, tinc molta il·lusió,
que arribi el dia 11, encara que no podré anar-hi el dia 11 a veure-ho, perquè el dia 11 és l'estrena oficial de la jornada particular de l'Hetor Escola. Podrem veure una Clara Segura magnífica, espectacular, com sempre, una gran actriu.
amb un paper preciós, en un paper que va fer fa ja molts anys la Sophia Loren, en aquesta història de la jornada particular. El seu oponent, el seu partener, és el Pablo Derqui, que en el cinema era el Marcelo Mastroian, i Pablo Derqui a mi m'encanta, és un actor també. A mi també m'agrada. Molt, molt, molt bon actor, molt bon actor.
Hi ha una tercera indiscòrdia, que l'obra de teatre que jo tinc i que vaig veure fa molts anys que la feia al Flotats i l'analitzaran, no surt, aquest personatge. Però l'Oriol Brogi s'ha ambientat... N'he inventat una altra? No. No, no, no. L'Oriol Brogi, en comptes d'agafar l'obra de teatre, justament l'obra de teatre...
Ha agafat la pel·lícula. I a la pel·lícula de la giornata particolare, de la Sofia Loren i el Marcello Mastroian, hi sortia una portera, la portenalla, que era la tercera en discòrdia d'aquesta història preciosa, una història d'amistat, de tendressa. A mi m'encanta, jo la llegeixo moltes vegades només per disfrutar de la història tan maca.
I comença oficialment el dia 11, dimecres que ve. Però el dia 10 també faran una preestrena, que si voleu, doncs truqueu a la Perla 29, que és la productora de l'Oriol Brogi, i a lo millor, o sigui, va, si a lo millor no, les entrades són més baratetes, o sigui que si teniu intenció d'anar-hi i voleu no... voleu... a veure, no voleu gastar tant, doncs el dia 10 faran una prèvia. Perfecte.
Jo crec que serà preciós de veure a la Clara Segura amb aquesta energia que té. I tant, home, a més s'enjustenca, no? Vull dir que l'hem de reivindicar des d'aquí. No, no, però la reivindico perquè és magnífica, eh? No perquè sigui d'aquí, eh? Sí, però normalment, exacte, això està claríssim, en parlaríem igual, però ja que és d'aquí, no? També està bé reivindicar la gent que és de casa nostra.
amb aquells ulls que té tan foscos, tan grans, que et mira i et deixa... I el Pablo Derqui, que és un actor com a la copa d'un pino. O sigui que... L'ambientació, l'Oriol ha respectat la de la pel·lícula també, que és una jornata en què ve el Hitler a Itàlia, a Roma, i que el duixer i tot el poble romà i dels voltants de Roma va rebre Hitler.
I es queden en un edifici de molts, molts, molts veïns, es queda sola. Ella, que és una dona mestressa de casa amb vuit fills, gran, i ell, que no es coneixen en aquell moment, que és un periodista radiofònic, un home que treballa a la ràdio, i que ha de marxar de Roma perquè han descobert que és homosexual i estan a punt d'agafar-lo per empresonar-lo.
I d'aquí sortirà una història, jo no diria... Quan dius una història de mort sembla que sigui un home i una dona, no? En aquest cas no és una història de mort a l'ús, però hi ha una amistat, una tendressa, uns moments màgics, preciosos.
Estic desitjant de veure-la, es nota, oi? Sí, sí, sí, quant de temps hi estarà? Estrena el dia 11, però fins quants hi estarà? No, de moment no té sortida. De moment no té sortida, però vaja. Molt bé. Hem d'espavilar-nos i volem anar a veure-ho. Això sí, això sí, que després d'aquestes sempre, no sé què passa, però volen, no? És el que va passar amb el Ray Liard. Clar, està, exaurides les localitats, exaurides les localitats i ens quedes, mira, amb tres pans de nassos.
Bé, i avui no volia començar per una notícia trista que suposo que tots conegueu. La Rosa Novell va morir aquesta setmana. Em vaig posar a plorar com una tonta, jo allà soleta.
perquè feia no res, havia estat amb ella quan va estar al Teatre Romea. Exacte, quan va tornar? Vam estar prenent un cafè i vam estar parlant i m'agafava de les mans. Suposo que quan et falta la vista, el tacte és molt important, no?
M'agafava de les mans i parlaven i parlaven i estava supercontenta del que havia fet en aquesta obra, de l'última trobada. Escolta, l'última trobada, per favor, es diu l'obra. I realment va ser l'última trobada amb el seu públic, no?
També estaven extraordinades les localitats cada dia, jo vaig tenir sort de poder anar-hi, vaig tenir sort de poder parlar amb ella, i estava molt feliç, molt feliç, molt feliç. És una llàstima gran, una pena gran, que s'hagi anat als 61 anys, em penso que tenia, no sé si tenia 60 o 61 anys...
perquè encara li quedava molt per fer. La Rosa Novell no només era actriu, sinó que, a més a més, havia dirigit moltes obres, era una molt bona directora, molt bona, i tenia una veu molt especial, havia fet també molt doblatge, havia doblat moltes pel·lícules per aquella veu que tenia tan personal, i era una bona persona.
Molt dedicada a llegir, molt interessada per als llibres, per les històries, per al teatre. I la veritat és que, ja dic, quan em vaig entrar em vaig posar a plorar com una idiota, perquè, clar, les coses no tenen remei quan passen, no? Però s'ha perdut una gran directora teatral i, a més a més, d'una manera molt bèstia. Perquè, clar, va tenir càncer, d'acord?
Li van donar quimio, d'acord? I sembla ser, segons em va explicar ella, que es va quedar cega per la quimio. Que això és molt bèstia, molt fort. I tot i que estava cega, una mica, diguem-ne que emparada amb el seu marit, l'Eduardo de Mendoza, que és un molt bon escritor...
va començar a rumiar en fer l'última trobada a l'Abel Folk que era el director de l'última trobada també li va recolzar va, va, fes-la, fes-la no et preocupis que ja veuràs com sortirà bé van arreglar una mica el seu personatge perquè no podia fer el personatge com estava escrit i estava fantàstica xocava una mica evidentment
que la regidora l'acompanyés fins a l'escenari cada vegada que sortia. Però era una llicència tranquil·lament, no? Vull dir que no ho era. Després ella començava, bla, bla, bla, bla, bla, bla, i es quedava amb el públic i era molt feliç. Me n'alegro, de totes maneres, tot i que és una barbaritat que s'hagi anat tan d'hora, me n'alegro que s'hagi anat fent una cosa que la feia tan, tan, tan feliç.
Totalment, doncs aquest record també des d'aquí, el just de la fusta, Maica, hem volgut acabar una mica parlant de Rosa Novell. Pobre Rosa Novell, pobra, quina llàstima. Doncs així que ve, Maica, tornem dijous que ve, com sempre, més teatre. Que vagi bé i bon dia. Adéu.
Cinc minuts i arribem en punt a la una del migdia. Per tant, tanquem aquest Just a la Fusta d'avui dijous, 5 de març. Agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea, els serveis informatius i la producció del programa, Carles Hernanedi Rius a la previsió del temps. Avui hem entrevistat també Neus Calleja, director del telèfon de l'Esperança, que demà farà una xerrada a Sant Just. També hem entrevistat a Guillermo Francés, número 1 de Ciutadans al municipi. Hem fet tertúlia amb l'Alina Santa Bárbara, la Joan Algarra, la Montse Larrea i el Jordi Agulló.
I hem parlat de teatre, ho he sentit ara amb la Maica Dueñas, amb qui també hem entrevistat l'Anna Maria Ricard. Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà divendres amb més coses, com cada dia, de 10 a 1 del migdia. Ara de seguida arriba l'Andrea, amb el Sant Just Notícies, edició migdia, per posar-vos al dia de l'actualitat Sant Justenca. Tornem demà, que vagi bé, que passeu un bon dijous.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Ciutadans reivindica la transparència a l'Ajuntament de Sant Jus com un dels seus objectius. Queden menys de dos mesos per a les eleccions el mes de maig i el partit ja triat el seu candidat oficial. Serà Guillermo Francesc que també reivindica una millor gestió del pressupost. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dijous 5 de març. En titulars destaquem altres qüestions a la jornada.
Aumenten les trucades al telèfon de l'Esperança i demà se'n parlarà en una xerrada a Sant Just. L'organitzen Justícia i Pau, la parròquia i l'associació de veïns per parlar del passat i del present del telèfon de l'Esperança i dels seus reptes de futur. Tots els infants a Sant Just que comencin P3 el curs que ve tenen plaça assegurada en una escola pública del municipi. S'obriran 125 places a P3, centre escola pública i concertada. Avui és jornada de portes obertes a l'escola Montserrat i a l'Institut.
I avui arrenca la segona edició del cicle d'audiovisuals de muntanya de la CEAS. És una selecció de reportatges de muntanya que es projectaran un cop al mes a l'Ateneu. Un reportatge de Germán Català sobre la Concagua obre el cicle aquest vespre.
Bon dia. La transparència dins de l'Ajuntament de Sant Just és un dels objectius principals de l'alcaldable de Ciutadans, Guillermo Francés. Recentment ha estat validat pel comitè executiu del partit i és ara oficialment el candidat de Ciutadans per a les municipals el 24 de maig. Sant Just Notícies.
El grup treballa aquests dies per elaborar el programa electoral, que se centrarà en quatre eixos bàsics. Se'ls ha tallat el just a la fusta Guillermo Francesc. El primer és un ajuntament net, obert i transparent pels ciutadans. És a dir, ens importa moltíssim la transparència i la generació democràtica. Creiem que això és importantíssim. En un segon punt, prioritzarem les persones,
amb una segona part que serà el foment de l'economia i l'empleo. I un tercer punt dintre d'aquest apartat seria la humanització del poble i del poble. I l'últim quart punt vindria a ser un ajuntament leal a la Constitució.
Pel que fa a la transparència i a la regeneració democràtica, Francesc considera que les dades que apareixen al web municipal s'han justpuncat sobre les rendes de l'alcalde i dels regidors no són suficients. Per això es reivindica incloure-hi la declaració de béns i patrimoni. A la seva electrònica de l'Ajuntament es pensi per començar, diguéssim, la renda de cada un dels regidors i de l'alcalde. Ara mateix surt el que vindrien a guanyar un regidor i l'alcalde i l'equip de govern,
Però no només això, sinó que volem que també surti la renda del patrimoni. Després també proposem ficar una agenda on es vegi clar quina és l'agenda de l'alcalde, dels regidors, què faran, què deixaran de fer.
A més, una de les seves demandes és que abans als plens municipals el web també es pugui consultar i llegir els textos de les mocions que es debatran a la sessió. Ara únicament es pot consultar a l'ordre del dia. Sant Just Notícies. Com dèiem, queden poc més de dos mesos per a les eleccions municipals el 24 de maig i des de Ciutadans consideren que l'equip de govern de Sant Just podria haver prioritzat millor les seves línies de treball aquest mandat.