Joan Maial demostra la seva vitalitat en el concert que va fer ahir a la nit a l'Auditori de Barcelona, dins del Festival del Mileni. Maial és tot un mite del blues que aquest 2014 ha fet 80 anys i 50 de carrera musical.
Catalunya Informació. En esports, Leo Messi deixa dubtes sobre el seu futur al Barça en una entrevista al diari Argentí Olé. Messi recorda que tot i que ell ha dit que sempre li agradaria quedar-se al Barça, a vegades les coses no surten com un vol. Diu que ara només viu el present i que el futbol fa moltes voltes.
Messi i Cristiano Ronaldo només es van enfrontar durant 45 minuts al temps que van coincidir al camp en el Portugal 1, Argentina 0. En altres partits aquesta matinada, Xile ha perdut amb l'Uruguai per 1 a 2 i la selecció espanyola també va caure ahir 0 a 1 amb Alemanya. Va debutar el blanc i blau Casilla. El Brasil va guanyar Àustria per 1 a 2.
I el Barça manté el nom de president Núñez pel museu. En un comunicat, el club va mostrar tristesa per la situació personal de l'expresident. La junta directiva va fer efectiva la renúncia als avals que Joan Laporta i set exdirectius havien de presentar arran de la denúncia del soci Vicenç Pla.
I el temps avui serà un dia assolellat a tot el país amb una marcada diferència entre les temperatures matinals i les que hi haurà al migdia, que seran molt suaus. A la tarda apareixeran bandes de núvols alts i al vespre el cel s'anirà tapant a la Costa Daurada. Fem repàs de temperatures. Ara mateix dos graus a Lleida, 4 a Girona, 10 a Tarragona i 14 a Barcelona.
Justa la fusta. Justa la fusta.
Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fosta, d'avui dimecres 19 de novembre.
Comencem el programa d'avui parlant primer de tot de les notícies de Sant Just. També parlem de les notícies a nivell més general. Farem un cop d'ull a la premsa del dia i parlem del temps amb el Carles Hernández de Rius, d'aquest temps de sol i encara de fred per saber què ens espera de cara a la resta de la setmana.
A les 11 i 10 entrevistarem Gina Pol, regidora de Polítiques de Gènere. Va parlar del Congrés de les Dones que s'ha fet aquests últims dies del Baix Llebregat. I farem tertúlia esportiva cap a dos quarts de dotze amb el Carles Hernández i Rius i l'Enric Riva.
A la tercera hora tindrem l'Albert Macià, que ens parlarà de l'agenda i les activitats de l'Ateneu. A més a més, també parlarem avui amb Patrícia Gabancho, periodista i escriptora, que demà parlarà a la taula rodona que es farà a la sala d'Esdia del Cònsul sobre el 1714 i la ficció.
Tindrem també l'espai d'astronomia amb Oriol Rigat i els llibres amb la Silvana Bob. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
I comencem saludant l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca. Avui comencem parlant primer de tot... Del mercat català. Exacte, sí, sí, m'ho has dit, però mira, he perdut la memòria ja, eh? Que tindrà lloc la setmana que ve a Sant Just. Sí, ja s'acosta, 10 dies, no? Sí, sí.
Sí, és veritat, avui que som dimecres i, efectivament, dissabte de la setmana que ve, el cap de setmana del 29 i 30 de novembre, en concret, i podem destacar que augmenta el nombre de parades que en guany participaran d'aquest mercat de Nadal, 150 parades s'instal·laran a la plaça Camuapa, 25 més que l'any passat,
Al mercat de Nadal les donaran, doncs, cita, totes aquestes parades de comerços, artesans i serveis locals, amb l'objectiu de mostrar i oferir els seus productes al públic. Un esdeveniment que arriba a la seva quarta edició i que organitza l'Unió de Botiguers i Comerciants. Al mercat de Nadal donarà el tret de sortir de les activitats de Nadal a Sant Just i, a banda de poder conèixer i comprar els productes dels comerços i artesans del municipi, també hi haurà moltes activitats familiars, com ara tallers, un cagatió per als nens i nenes i un trenet que voltarà pels carrers del poble.
A més, repetirà l'espai dedicat a la salut, on es faran activitats de prevenció, promoció i atenció de serveis públics i privats que treballen en aquest sector, en el sector de la sanitat. I d'altra banda, en el mercat de Nadal es farà l'encesa de l'any humanat nadalenc, que a més anirà acompanyada d'una actuació feta per nens i nenes i organitzada per l'Associació Amics del Barri Sud.
Al web municipal, sanjus.cat, podeu trobar el programa d'activitats complet del cap de setmana del 29 i 30, també els horaris i els estants diferents que hi haurà aquell cap de setmana. Molt bé, doncs serà aviat, cap de setmana 9 al que ve, l'últim de novembre.
Parlem de més coses ara d'una activitat que es fa avui a la Biblioteca Jomarerit, Andrea. Sí, és la commemoració del 25è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants. En concret, és una hora del conte que celebrarà aquesta efemèride el dia 20 de novembre de 1989.
L'Organització de les Nacions Unides va aprovar aquesta Convenció dels Drets dels Infants per protegir els seus drets, els drets dels més petits. I per això la Biblioteca Joan Margarit s'assuma avui amb una hora del conte especial. Serà en Montmas i amb el conte Passegem pel món. És una activitat dirigida a infants a partir de 3 anys i l'aforament és limitat. L'hora del conte per celebrar aquest 25è aniversari serà avui a dos quarts de 6 de la tarda a la sala Isidore Consulta Can Ginestà.
Molt bé, doncs una altra activitat d'agenda. Acabem parlant de l'ANC, que demà fa una reunió extraordinària, Andrea. Sí, és una assemblea per pensar el full de ruta del procés fins a les eleccions. És una convocatòria que organitza les accions en justenca de l'ANC.
L'objectiu d'aquesta trobada és tractar una sèrie de preguntes que ja s'han plantejat i que han anat sorgint arrel del 9-N. Per exemple, es plantejarà què s'ha après del 9-N, si s'ha de recolzar una candidatura unitària o candidatures en punt programàtic, quin hauria de ser el grau d'inplicació de l'ANC a les eleccions i quin hauria de ser també el treball prioritari de l'Assemblea Sant Justenca, de la secció Sant Justenca.
Aquesta sessió extraordinària de l'ANC Sant Just serà demà dijous, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala d'actes del Centre Cívic Salvador Espriu, per explicar, com dèiem, el full de ruta del procés fins a les eleccions. Molt bé, doncs, uns dies moguts, eh, Sant Just? Hi ha moltes coses, però molts estils diferents. Anem parlant, com sempre, aquí Just a la Fusta, i de seguida parlem de més notícies, més actualitat a través del recull de premsa, que fem sempre abans, però l'apunt musical d'antigua...
perquè ja arriba Nadal. T'has parlat ara del mercat de Nadal, no? I aquests dies vam parlar de la cançó de l'anunci de la loteria l'altre dia. Em sembla que també hi ha diferents grups que aprofiten aquestes dates per treure alguna Nadala i uns dels que ho han fet són un grup que es diu Los Campesinos. No sé si et sonen.
No, però... Cantarà en anglès, eh? Ells no llançaran només un tema, sinó que serà un EP amb sis pistes. Per exemple, una versió del Lonely Disks Christmas de Mood Inclosa. No és com She and Him, que tenen un disc sencer, però en tot cas sí que seran sis cançons. Sí.
en aquest EP que sortirà a la venda el proper 8 de desembre. I obre amb aquesta que sentim ara que es diu One Christmas Combs, que és una manera alegre de dir, no sé, amb la Nadala, no? Doncs anem a escapar motors i tenim temps de cansar-nos, però ara que encara falta, ens fa gràcia, no? I'm not letting go When you get to the hotel
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
One, two. Smooth. Yes.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Veus de la parròquia?
Paraula viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Estem escoltant just a la fusta.
Passen quatre minuts d'un quart d'onze. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Saludem de nou per parlar ara d'actualitat a nivell més general. Ens fixem, per tant, en un dels temes més destacats del dia, que és de nou. Serà el tema de la setmana, segurament, no? La fiscalia ja en vam parlar ahir. Avui hi ha aquesta reunió, per tant, demà tornarem a saber com ha anat tot plegat. Però bé, en tot cas, parlem de com estan les coses i què ens diuen de moment els diaris.
Doncs el titular destacat al periòdico és que el govern denuncia la ingerència inacceptable del PP. Torres Dulce maniobra per blindar la querella. El fiscal general persegueix el suport de la Junta per acusar Mas, Ortega i Rigau de desobediència i també ens diu que el cap de l'exèrcit alerta sobre la debilitat de l'Estat davant Catalunya.
Aquesta és una de les notícies més destacades al periòdico Emportada. La Vanguardia, en aquest sentit, ens diu que els governs de Rajoy i Mas s'acusen de pressionar els fiscals. El PP atribueix la rebel·lió fiscal a Catalunya a l'ambient, entre cometes, nacionalista. I la negativa, subscriure la querella contra el president, es va repetir dos cops. I també la Vanguardia ens ofereix un article titulat Qui és qui a la Fiscalia, una mica per situar els lectors en aquest tema.
Per últim, el diari Ara, amb un racó de la portada, llegim Mas convida Rajoy a Palau mentre Torres Dulce prepara la querella. El cap de l'estat major de l'exèrcit, el general Jaime Domínguez Buch, compara el procés català amb la pèrdua de les colònies l'any 1898.
Doncs, Déu-n'hi-do, és el que ens arriba avui des de la premsa. Ens fixem ara en més qüestions en clau política també a través dels digitals. És com ens obren avui els diaris, perquè el 324 Barresim le diu que Rajoy rebaixa eslogan.
La reforma constitucional del PSOE, el president espanyol, es mostra disposat a dialogar amb Mas i els partits de la Cambra Baixa sobre Catalunya, ho ha dit aquest matí al Congrés dels Diputats. Després, també el 324 ens diu que la policia italiana obté imatges dels rituals secrets de la màfia calabresa. Els agents detenen 40 membres de l'organització i per primer cop aconsegueixen material de la cerimònia d'iniciació dels nous membres de la banda.
I WhatsApp que encripta els missatges per poder protegir-los dels pirates. Sembla que els missatges inclouran per defecte una contrassenya i només es podran veure els que participen de manera oberta i acordada en la conversa. Sort, no? Que és una mica el que ens pensàvem fins ara, en realitat.
L'Ara.cat ens diu que Torres Dulce reuneix amb la cúpula fiscal per plantejar la seva querella contra el 9N. Els fiscals catalans es neguen a presentar una querella, tot i que acaba a catalan la decisió de Torres Dulce. I Gaspart diu que Núñez mereix que respecti la seva feina al Barça, és el que ha dit el matí de Catalunya Ràdio sobre l'entrada a presó de Lluís Núñez.
I la Vanguardia que ens obre parlant-nos de Rajoy, que diu que assegura que respectarà la decisió de la Fiscalia, sigui una o una altra. El president sosté que l'executiu ha complert la seva funció respecte al 9N i ara són els fiscals els que han de decidir. Després també diu que el govern de Rajoy i Mas s'acusen de presonar...
els fiscals, el que ens comentaves ara, i un apunt de successos, que és que el 45% dels motoristes morts només tenia carnet B, per això sembla que la DGT estudiarà aquesta proposta de l'Ajuntament de Barcelona que revisi l'accés automàtic dels conductors de cotxes a motos de 125.
D'aquí ens anem ara, Andrea, a les fotos del dia. Avui el protagonista en clau fotogràfica és l'atemptat salvatge que va tenir lloc ahir en una sinagoga d'un barri ultra ortodox de Jerusalem. Veiem les tres portades que coincideixen en destacar.
gent plorant després d'aquest atac. Per exemple, al periòdic ho veiem un jueu ortodox plorant per aquest atemptat d'ahir a Jerusalem. Ara ho comentarem també en clau internacional. Al diari ara també veiem persones plorant a la sortida d'aquesta sinagoga. Dos palestins armats amb ganivets, destrals i una pistola van entrar ahir en aquesta sinagoga i van matar quatre rabins i van ferir vuit persones mentre pregaven.
I a La Vanguardia veiem com algunes de les persones que hi havia ahir a l'exterior de la sinagoga, després de l'atemptat, netejaven les taques de sang de l'Alterra després d'aquest atac brutal. És una de les qüestions més destacades en portada avui en format fotogràfic. També veiem a La Vanguardia en portada un nen que es diu Bruce, que pateix desnutrició i...
El veiem amb la seva mare a l'hospital de Cavesi, a Burundi, i llegim a la Vanguardia un reportatge titulat Un indret amb el 60% dels nens desnudrits. Burundi, amb 10 milions d'habitants, ocupa la primera posició a l'índex global de la fam. També veiem en clau política, en aquest cas, al diari Ara, una imatge de Gaida Montellar. Llegim que presidirà Foment 4 anys més. I, per últim, al costat del titular Doha guanya la cursa pel Mundial d'Atletisme, veiem una imatge...
de la ciutat d'Adoha, en clau esportiva. Això a La Vanguardia.
Molt bé, doncs són les imatges del dia. Ens fixem també en el més llegit, ara. El 324, el més consultat, és que el cap de l'estat major compara la situació a Catalunya, el que ens deies abans, en la pèrdua de les colònies del 1898. El segon tema més llegit és que CET contractarà uns 230 treballadors temporals per la fàbrica de Martorell
I el tercer, la crida urgent per trobar famílies d'acollida temporal per cinc cadells d'una de les gosses salvatges de Saròs. Això és el que més ha interessat els lectors del 324. Música
A l'Ara.cat, el més vist és que enregistren violacions a pingüins per part d'ossos marins a l'Antàrtida. Això és el que més crida l'atenció dels lectors d'aquest diari. El segon, doncs, que doja serà la seu del Mundial de l'Atisme 2019. I després també les declaracions del cap de l'exèrcit.
A La Vanguardia ens parlen primer de televisió, o ens parlen, no. De fet, la gent consulta més qüestions televisives, com ara que Maria Casado trenca a plorar després de fer callar Corri Valenzuela. Es veu que això va passar a les manyanes de Televisió Espanyola. No sé, ara sí, la Maria Casado presenta aquell programa. Doncs sí, que sí, que es va posar a plorar després d'això.
Bé, en tot cas és el més consultat de l'avantguarda. I el segon tema que Rius Tomejiti respon amb una dura carta a Fran Cuesta i el tercer, que científics russos descendeixen per primer cop al final del món. A la fi de la món.
Tornem ara cap als diaris i obrim pàgina internacional. Andrea, cap on anem ara? Doncs ens anem cap a Jerusalem, aquesta notícia que comentàvem en fotografies avui als diaris. A La Vanguardia llegim mort a la sinagoga assassinats quatre rebins en un atemptat palestia a Jerusalem...
Jerusalén va patir ahir el primer atac dins d'una sinagoga dels últims sis anys i mig. Quatre ravins van morir a sang freda i sis van resultar ferits, dos de gravetat. Al barri de Harnoff, habitat sobretot per jueus ultraortodoxos, hi ha moltes sinagogues, però la de Queillat Neitorà és la més gran. A les set del matí a dins hi havia desenes de feligresos que resaven el xagrit, que és l'oració matinal jueva.
Dos cosins palestins de Jabel Muqaber, al barri de Jerusalem Oriental i que és bastió de Hamas, van entrar al temple jueu armats amb una pistola i un ganivet de carnisser. Es deia en Rassan i a Diabú al Jamal. No van despertar sospites perquè un d'ells treballava en un colmador proper. Van disparar contra els feligresos i amb el ganivet van intentar degollar-ne alguns. El crit de Déu és el més gran.
Un israeli que va emigrar de l'Argentina fa 20 anys i que estava allà assegura que explicava que va sentir trets i va veure com entrava un dels agressors i faria sense ordre ni concert amb el ganivet de Carnicer. Diu, no entenc com només van matar 4 persones. Diu, podria haver estat molt pitjor però sembla ser que hi va haver un noi molt jove que va agafar una cadira i es va plantar davant del terrorista que disparava i li va picar amb la cadira.
Diu, llavors van veure com altres persones es van llençar sobre ells i alhora un policia que havia sentit trets s'hi va enfrontar des de la porta. És com anar ahir aquest atemptat salvatge, com dèiem, a una sinagoga d'un barri de Jerusalem. És una de les notícies més destacades avui a tots els diaris en clau internacional, si més no, la més destacada.
Però una altra qüestió que també recullen els diaris, com a tema principal en clau internacional, ens porta cap a Colòmbia i llegim que el diàleg a Colòmbia penja d'un fil. Això ho trobem al diari ara. Les Farc reivindiquen els segrets d'un militar i reclamen al govern una treva per poder negociar.
Quan es compleixen justament dos anys de l'inici del diàleg formal de pau entre el govern colombia i les FARC, el procés passa ara per un dels moments més delicats. El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, va anunciar la suspensió de les converses arran del segrest del general Rubén Darío Alzate i de dues persones més.
Ahir, després d'haver insinuat que el rapte era un muntatge, un grup autònom de la guerrilla va reivindicar l'acció, que obre ara interrogants sobre el futur del procés, mentre que l'equip negociador instava l'executiu a buscar una treva bilateral, com la manera sembla ser més efectiva per posar fi a aquesta absurda guerra. Segons el professor de Ciència Política de la Universitat Javeriana, amb el qual han parlat des del diari Ara...
Ens diu que les FARC es comprometen a abandonar el narcotràfic com a font de finançament. També s'ha avançat en l'àmbit de la participació política amb l'acord de permetre la futura reconversió del grup armat en partit polític. En aquesta qüestió, però, encara cal concretar temes importants com són les garanties de protecció a l'oposició política, tradicionalment molt castigada al país, a Colòmbia, i sobretot un repte fonamental, segons Lara, la definició d'una fórmula de justícia alternativa que satisfaci totes dues parts i també l'opinió pública.
Doncs és el que tenim avui en clau internacional. Ens fixem també ara en la informació esportiva d'aquest dimecres 19 de novembre. Aquesta no és la sintonia, eh? A veure si ens entra temps, ara sí.
Messi és el protagonista de les portades d'avui. Inquietant, Messi, com titula el diari Esport, diu, ja no estan rotunds sobre el seu futur i destaca declaracions d'ahir al diari Oler. Sempre vaig dir que volia quedar-me al Barça, però de vegades no tot es dona com un vol. Des de l'any passat venen també crítiques, per mi també.
També inquietant és l'adjectiu que fa servir el nou esportiu, tot i que ells ho titulen fresc i inquietant. Parlen, per tant, d'aquestes declaracions en què insinua que manté la idea d'acabar la carrera al Barça, però les circumstàncies podríem fer que canvies d'opinió. I el fresc és per com va jugar ahir al partit.
I el Mundial Esportiu que titula Atenció a Messi. Leo vol fer un gran any amb el Barça, tot i que deixa una porta oberta sobre el futur. I, per tant, també primer pla de Leo Messi en aquest diari esportiu.
Doncs passem ara a la informació de les contraportades. Comencem per la del diari Ara, que signa cada dimecres Josep Ramoneda i avui titula el seu article Cosmopolitisme i d'entitats, Andrea. El primer article, titulat Idees, han citat dos filòsofs. El filòsof francès Marcel Gaucher, que es pregunta, l'ambició universalista està abocada a la desaparició en l'època de la globalització?
Diu, en una línia semblant, el també filòsof francès Pierre Manet constata, més que els progressos de la mundialització, estic impressionat pels de la fragmentació. Diu Ramonet, els dos discursos van a la direcció de desmitificar el caràcter homogeneïtzant de la globalització i certa idea simplificadora del cosmopolitisme.
deien que les xarxes socials trencarien fronteres físiques i mentals, obrint les persones a relacionar-se amb gent d'arreu del món. Però el primer efecte ha sigut reforçar els vincles ja existents. Quan un té un mitjà de comunicació, en primer lloc, diu, el fa servir per comunicar-se amb qui s'ha relacionat sempre i només a partir de consolidar aquestes relacions s'ha expandit la projecció cap enfora. En aquest sentit, diu que el que diferencia l'afirmació identitària del sectarisme és la relació amb la universalitat. I per últim, el segon article, a Ideals,
Diu, aquests dies es comemora el centenari del savi Julio Caro Baroja i li agrada una cita seva i directament la cita diu, d'ell és la més contundent definició dels ideals que he llegit mai. Simplificacions de les idees conforma a un esquema maniqueu, segons el qual el bé és al seu costat i el mal és a l'altre cantó i defensant el bé es pot arribar a tot i sentenciar el robatori, el segrest i l'assassinat.
Doncs doni-do, avui Ramona del diari Ara. A La Vanguardia tenim el següent titular, atenció, perquè diu que posem en òrbit el seu satèl·lit per 200.000 euros.
Avui entrevistan a Gloria García Cuadrado, que és fabricant i llançadora de nanosatèl·lits des d'Espanya. De fet, ella diu, té 40 anys, diu i estic embarassada de Celestia Aerospace i del seu segon fill, que es dirà Armand. En concret, explica què és això del projecte Celestia Aerospace. Comença parlant de la seva trajectòria, com es va vincular amb tot aquest món. Diu, em vaig llicenciar en físiques a la UB i en empresa aeroespacial a la Universitat Internacional de l'Espai, a Califòrnia.
També vaig dirigir al Valle, que és el clúster aeroespacial barceloní fins fa dos anys, quan em vaig decidir a invertir el meu capital a fundar Celestia Aerospace per democratitzar l'espai i posar-lo a l'abast de les pimes. Diu, un microsatèl·lit serveix per assajar en condicions de microgravetat.
Les indústries farmacèutiques i bioquímiques la requereixen per a cristal·litzacions de proteïnes i les electròniques per al treball amb semiconductors i les aeroespacials per a assajar accessoris. Diu, i n'hi ha més usos. A Lluís Amiguet, el periodista, li pregunta quant cobrarà per llançar satèlits. Diu, ja estem tancant preacords per 200.000 euros, 50.000 euros per al desenvolupament del microsatèl·lit, 100.000 euros pel llançament i 50.000 per l'operació. Diu, crec que són xifres molt raonables.
Diu que els satèl·lits més petits són cubs de 10 centímetres i poden pesar d'un quilo a 10 quilos. Diu que avui podem reduir costos perquè els seus components ja estan a qualsevol smartphone i són de fàcil accés al mercat. I un últim apunt d'incuració amb aquest negoci.
Diu, fins ara les empreses que volien treballar en òrbita s'havien d'afegir a llançaments des d'una de les tres estacions espacials que hi ha al món, que eren programats amb rigidesa i subjectes a canvis habituals en els quals el seu satèl·lit era l'última prioritat. Diu, ara, amb Celestia, amb aquest negoci, simplement convertim en real el que ja és possible i, a més, ho fem rendible. Molt bé, doncs mira, és el que tenim avui interessant de descobrir a la Vanguardia.
I al periòdico un altre personatge. Vaig passar un any llibuixant els carrers i museus de Roma. Avui entrevisten a Miquel del Pozo, que és arquitecte amb ànima, així el defineixen. Sota l'etiqueta coixinet MA140 porta l'emoció de l'art a tots els públics. De fet, la Gemma Tremolles, la periodista, comença la entrevista destacant. Si volen intimar amb l'ànima de Miquel Àngel, connectin-se els diumenges a les 10 de la nit
A l'etiqueta de Twitter, coixinet MA140, és de Miquel del Pozo. Diu, no cal ser experta en art, l'únic que es necessita per disfrutar de la iniciativa d'aquest jove arquitecte barceloní és un compte de Twitter i molta curiositat. Diu que amb aquesta iniciativa, el Twitter, pretenc compartir la meva mirada sobre l'art, explicar la reacció que l'art provoca en mi i intentar despertar l'interès i la curiositat perquè després cadascú vagi a veure l'obra original i experimenti el que provoca estar davant d'ella.
Diu, a mi els dos llocs que més em commouen són el Panteó i la Capella Sixtina. El Panteó, que és aquell temple circular dedicat als déus a Roma. Diu, té una proporció única que t'acull com el ventre matern. Quan hi entres, notes que alguna cosa es mou en el teu interior i a mi m'agrada pensar que això és l'ànima. L'artista posa la seva ànima en l'obra. Diu, l'art és el llenguatge que hem creat als éssers humans per parlar amb l'ànima. L'altre és l'amor. I això és el que vull que la gent experimenti amb l'art.
Asegura que ell va començar estudiant arquitectura, estudiava segon quan vaig fer una optativa d'història de l'art, que em va ensenyar a descobrir més enllà del que vèiem, i la meva vida va canviar i ja no vaig poder seguir amb arquitectura. Em vaig matricular a Història de l'Art, tothom em deia que això no em portaria enlloc, però jo tenia claríssim que allò era bàsic per poder avançar com a persona.
Diu, i a tercer se'n va anar d'Erasmus a Roma. Diu, és que el primer dia de classe la Sapienza ens va ensenyar una pintura de Leonardo, que és als Museus Vaticans. I ella es va preguntar, què faig aquí quan podria estar mirant directament el quadro? Doncs diu, i ja no vaig tornar a classe. Em vaig passar tot l'any recorrent Roma amb una llibreta. És algú que fa carament dels seus instints, no? Perquè està molt bé, s'escolta ell mateix. Ho té molt clar, ho té molt clar.
Doncs es va passar tot l'any recorrent Roma amb una llibreta, dibuixant esglésies al carrer, copiant pintures als museus i rebuscant en biblioteques. I des d'aleshores, doncs que està Roma fent el que més li agrada. Molt bé, doncs és el que tenim avui en aquesta contraportada del periòdico.
I la notícia curiosa del dia avui ens porta cap a Nova York, en concret al Times Square, perquè sembla que aquest lloc exhibeix la pantalla més gran del món. De fet, hi ha una imatge i és bastant impactant. Sembla que aquesta plaça va inaugurar aquest dimarts la pantalla numèrica d'alta definició més gran del món, gairebé tan ample com un camp de futbol americà.
Ja tenen allà moltíssimes pantalles, no? El Times Square és el carrer, oi? Sí, mira, és la típica imatge que sempre deiem, exacte. Però aquesta, clar, va de de la baix, és tota una pantalla, un edifici que no sé quants metres fa, a veure si ara tenim la dada, però bé, en tot cas, les primeres imatges es van projectar des d'aquesta pantalla a la nit amb l'exhibició d'una pel·lícula mostrant muntanyes, un ocell i gratacels estilitzats també, explosions de color, clar, a més de banda sonora.
Sí, la pantalla està instal·lada sobre la façana d'un hotel i equival a 8 pisos d'alçada, uns 23,74 metres per 100,5 metres de llarg, cobrint d'ample, entenc, no? Cobrint tot l'espai entre els carrers 45 i 46, el cor mateix de Times Square.
I sembla que, tot i les temperatures congelades que fan, que hi ha, centenars de turistes i també gent de Nova York van immortalitzar aquest moment amb els seus telèfons mòbils, quan la pantalla de 2.300 metres quadrats transmetia en bucle aquesta pel·lícula que comentàvem ara de les muntanyes i l'ocell i els grotes de cels. I bé, tot que són 24 milions de píxels, una densitat sense precedents per una superfície com aquesta...
I l'enorme pantalla també està associada a càmeres d'alta definició per, eventualment, filmar a la multitud que transiti per aquests carrers. Això em faria gràcia. Trobo que tindria més sentit, no? Home, sí. I difondre les imatges en directe, fent servir també les xarxes socials. I a banda d'aquest documental que deies, o d'aquesta pel·lícula, era com l'estrena, no? Sí, era l'estrena. Però, per exemple, després del 24 de novembre, hi haurà el primer anunciant publicitari, aquesta pantalla. Qui serà? Google.
Home, molt bé. I el cost per lloguer aquest espai no s'ha publicat, però sembla que supera els 2,5 milions de dòlars per quatre setmanes. Segons The New York Times. Per favor.
Bé, clar, has de tenir la rendibilitat suficient com per exposar-te a Times Square i a sobre la pantalla més gran. Clar, no sé si... Això ja algú em diria de tot, eh? Però suposo que Google, que ja tothom el coneix igualment. No sé. Per què vols publicitar-te? Surt allà. O és el prestigi que dona sobre el Times Square i ser el primer. Ja, oi, imagino que és una mica de tot, eh? Perquè...
Quina necessitat tens de publicitar, també, si ets el buscador de referència. Però bé, suposo que són estratègies empresarials. Exacte, segur que sí, segur que tindríem les respostes ràpides i algun expert en marketing. I en Google, molt bé. També, en fin, Andrea, que vagi bé i bon dia. Bon dia.
Quatre minuts i tres quarts d'onze. Ens fixem ara en els apunts culturals d'aquest matí. Parlem, per exemple... ...del Festival Als Orans del Gospel, que eixample horitzons. Ho llegim avui al diari Ara. També tenim que a Raid és la segona confirmació del cartell de Primavera Sound. La banda anglesa es reunirà per primer cop des del 96 per referir només nou actuacions. Una d'elles serà la del Primavera Sound. Música
I a la temporada alta que arriba amb noms com Angélica Lidl i Jan Fabra, són els plats forts de la setmana dels creadors. I Roger Mas tancarà a l'Apolo, la gira torna pel camí de les Serps.
Steve McQueen rodarà un film sobre l'activista, cantant i actor norteamericà Paul Robeson. El triomfador dels Òscars amb 12 anys d'esclavitud assegura que és el projecte dels seus somnis. I el Museu del Prado celebra el seu 195è aniversari.
Són aquests els temes més destacats en el cultural d'aquest dimecres.
Més coses, doncs fixem ara obrim diaris en altres temes interessants. Per exemple, avui al diari Ara, una entrevista a Jordi Oloque, que és investigador en biomedicina, músic i escriptor. Ara acaba de publicar la seva primera novel·la, juvenil, de ciència-ficció. Ell resideix actualment a Xile, la seva polivalència. Per tant, és evident perquè escriptor a la marge, com dèiem, també és músic de rock i investigador en biomedicina.
El seu primer llibre es titula Exos, una novel·la científica adreçada a joves.
Ell diu que és molt amic d'una física que va triomfar amb la novel·la Amor Quàntic i que li va proposar repetir la fórmula, però dintre dintre hi ha aspectes de la biologia. Ell abans hi havia escrit històries curtes i llavors diu que el protagonista d'aquesta història, els científics del seu planeta, l'envien a la Terra per investigar-la. Ell creu que l'envien per estudiar la biologia del planeta, però en realitat tenen altres intencions, com ara que volen destruir els éssers humans perquè els culpen de tots els mals.
També se li pregunta si el fet de barrejar ciència i ficció no pot confondre el lector jove. Ell diu que és una de les claus no confondre, que es distingeixin clarament els codis de ficció i quan hi hagi ciència també que quedi clar. També és una novel·la per adults perquè diu que amb aquestes poden aprendre moltes coses.
Ens anarem ara cap a l'avantguàrdia, les pàgines de tendències, on hi ha un viatge al país més famolenc. És el primer reportatge d'una sèrie d'uns quants que fan des de Cabesi, Rosa Maria Bosch i Àlex García. En viatges especials expliquen que reduir l'esnutrició crònica que afecta el 58% dels nens de Burundi és la prioritat d'un país que no ha superat el llaç de la guerra.
I tenim imatges, tenim també diferents gràfiques amb informacions sobre aquest país i ens parla d'exemples concrets, com ara la Leoni, que no aconsegueix que el seu fillet se'n passi la llet terapèutica, o el Charles, que passa el test de la gana i no es fa pregar per menjar la pasta de cacahuet. Un reportatge de doble pàgina molt interessant avui a la Vanguardia.
I acabem avui amb el periòdico que entrevista a les pàgines de Cultura el Javier Cerques, que ara publica L'Impostor. Ell diu que el que va fer Marco ho va fer tot el país, perquè aquesta novel·la es basa per tant en aquesta història, la d'Enric Marco, que no només va mentir fins a passar per deportar els camps de concentració nazis, quan en realitat...
va ser un treballador voluntari a Alemanya, sinó que tota la seva vida va ser una mentida, perquè ni va lluitar a Mallorca ni va ser un resistent antifranquista, va passar dècades en recerca i captura com a delinqüent comú, va abandonar dona i fills, i Javier Cercas ara se centra en aquesta figura i el titula la seva novel·la El impostor.
Diu que aquest home no es fa passar per un heroi per diners, sinó perquè l'estimin l'impostor, soc jo i ho ets tu. També diu, sembla que tots vam sentir franquistes i això és una falsedat i una impostura com una casa. També diu que en la transició amb 50 anys s'inventa un passat d'heroi de la guerra, de víctima dels nazis i que el gran pecat d'aquest país és la intolerància. Diu, anem malament si no som capaços de tenir un debat civilitzat.
Són alguns dels fragments d'aquesta entrevista que publica avui el periòdico Javier Cercas. Fins aquí l'actualitat del dia, de seguida parlem del temps.
Doncs a seguida sabrem quina és la informació meteorològica avui que ens hem llevat amb el cel de nou, completament clar, un cel blau i net de núvols i amb les temperatures força fredes. Sabrem doncs què és el que ens espera de cara a les properes hores.
i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Saludem el Carles Granaderrius. Bon dia, Carles. Bon dia, què tal? Per parlar del temps, perquè tots dieu molt això de l'estiuet, però no l'hem notat encara. Aviam, el dilluns vam arribar a 16 graus, ahir vam arribar a 17 graus, 17 graus. Sí, ja sé que és el migdia. Molt agradable. Però és que els matins no són d'estiuet. No voldràs un estiuet a les 3 de la matinada. Però al matí avui feia molt de fred.
No, però no tant com ahir. No? No, no, no, què va? No té res a veure. Aviam, és el que comentàvem, el vent és un dels ingredients aquests que són punyeteros. Si fa vent, la sensació de fred és molt marcada, però avui ja no fa vent. Ara ja tenim pràcticament 13-14 graus a Sant Jús, avui podem arribar als 18 tranquil·lament. No és un fred extraordinari. Jo crec que el fred estaria si estiguéssim per sota dels 10 graus i estigués bufant vent. Però aquest vent ha afluixat, ja s'ha acabat, la influència de vents del nord plega per uns quants dies.
I ara el que tenim és una situació una mica diferent. Avui les temperatures es poden enfilar fins als 18 graus, fa sol, o sigui que el sol avui s'estarà, podríem dir que molt bé. Però clar, és el que diem sempre, a finals de novembre, quan diem estiuet, diem estiuet amb diminutiu. No diem dies d'agost en ple més de novembre. Ja ho sé, m'esperava alguna cosa més.
Bé, però encara està arribant. Vam parlar de la segona meitat de la setmana. Avui dimecres podem arribar als 18, potser una miqueta més. Demà dijous i divendres són dos dies on es pot arribar als 19 o 20. O sigui que són dos dies que les màximes puntualment arriben a aquest valor. Però, clar, després no s'allarga fins les 8 del vespre als 20 graus. El que tenim és, en el moment que el sol marxa, en aquestes èpoques de l'any la temperatura comença a caure també. Però bé, a partir de divendres ja tenim una influència bastant marcada de béns del sud.
Aquests vents del sud són càlids, o sigui, no ens arribaran, no farà fred molt marcat i, a més a més, les nits ja no seran tan fredes com la que hem tingut avui, de 8 o 9 graus, sinó que la temperatura pujarà fins als 11 o als 12. Aviam, estem en un estiuet, però és relatiu. També hem de parlar que a partir de divendres, quan comencen a bufar aquests vents del sud, tenen bastant recorregut marítim i això podria provocar
El que hem anat dient durant tota la setmana, doncs que el cap de setmana no seria espectacularment maco, perquè aquests vents del sud... Sí, amb forces núvols, divendres començarà, dissabte potser una mica més, i diumenge fins i tot podríem parlar d'alguna gota o alguna precipitació a punts del litoral de Tarragona i de Barcelona. O sigui que es van tapant els cels, però no patiu per la tapada de cels, perquè clar, o sigui, aviam, si no hi ha el sol, la temperatura no s'enfila massa, però amb aquesta petita influència de vents del sud tampoc la permet que baixi massa. O sigui que tot i estar al cel tapat tampoc no farà un fred extrem.
Però aviam, el mes de novembre, si no hi ha sol, està tapat, encara que tinguem influència de vents del sud, les temperatures no superaran els 15 graus si el dia està tapat, 15 o 16, clar, si vas amb màniga curta tindràs fred, perquè amb 15 o 16 graus sense sol... Ja, no estic volent una màniga curta.
No, però vull dir que és un estiuet, però és relatiu, per això li diem estiuet, tampoc no esperem aquí la gran calorada. Així doncs, el que tenim ara per ara és avui un dia de pausa entre vents i a partir de demà comença a bufar-nos aquests vents del sud, que demà serà minso, però demà permetrà que les temperatures mínimes i màximes pugin bastant a tot arreu, sobretot a punts de la costa. També recordar-vos el que hem anat comentant durant la setmana, el fet que
A la costa anirem amb aquesta situació, però si viatgem cap a l'interior, hem d'anar, jo què sé, som comerciants i ens anarem cap a altres punts de Catalunya, sobretot a les planes interiors, aquesta situació d'anticiclor i aquests vents del sud pot provocar que es formin moltes boires i que puguin ser persistents. Allà on hi hagi aquesta boira, doncs allà sí.
que com que l'aire fred pesa més, doncs en aquestes fondalades les temperatures siguin clarament més baixes que no pas el que tindrem a la costa. O sigui que aquest estiuet és només pels privilegiats del litoral i el prelitoral. A la resta, doncs, tampoc no els hi arribarà aquesta abonança. Aquestes boires poden anar més i després s'ajuntaran amb aquests vents del sud i aquests núvols de punts del litoral.
Així doncs estem una miqueta a l'espera d'aquesta situació, que podria anar canviant progressivament, el que dèiem, de dijous encara farà sol, però divendres ja començarem a tenir alguns núvols. Divendres podrien ser més importants cap a Tarragona que no pas a Barcelona. Dissabte sí que ja els podem tenir una mica per tot arreu, sobretot al litoral. I diumenge el que dèiem, hi ha aquesta possibilitat...
que alguna gota, tampoc estem parlant de grans precipitacions, però alguna goteta durant el matí i alguna miqueta més destacada a la tarda podria caure. O sigui que no és com pots comprovar un cap de setmana espectacular. I ja veurem, perquè el del diumenge és una mica front, perquè es complica una mica la situació al Mediterrani, i ja veurem com ens afecta. De moment ens està dient això. Els mares ens diuen que cauran algunes gotetes, no parlen de grans precipitacions, que sí que podrien arribar diuns, però ara sí que ja ens aventurem a que se'n vagi molt la previsió i no la podem assegurar. No, encara queda, encara queda.
Encara sembla que amb aquesta influència de vents del sud sí que podríem confirmar una mica aquest augment de núvols, sobretot al litoral, entre divendres i dissabte. Molt bé, Carles, doncs n'estarem pendents de tot plegat. Perfecte. Gràcies. I ja disfrutarem el migdia de l'estiuet de Sant Martí. Això mateix, avui demà. Que vagi bé, bon dia.
Veus de la parròquia. Paraula viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert. Una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
3 minuts i arribem de seguida en punt a les 11 del matí. Com sempre, el que farem a aquesta hora és connectar amb el butlletí informatiu dels Sants Just Notícies de Catalunya Informació. Tornarem després, amb més coses, en revistarem a Gina Pol, regidora de Polítiques de Gènere, i parlarem també d'esports. Tot això a la segona hora, després de les notícies. I a les notícies hi arribem avui. De la mà de Susson Stevens.
I swim across Lake Michigan I sell my shoes I give my body to be back again In the rest of the room To be alone
Fins demà!
Fins demà!
To be alone with me To be alone with me
Fins demà!
Bon dia, són les 11.
La Junta de Fiscals de Sala, un òrgan només consultiu, analitza els pros i contres de la querella.
Gairebé 750 milions de persones al món no tenen habitualment accés a l'aigua potable i 1.800 milions més utilitzen fons contaminades amb excrements. Ho diu l'últim informe de l'Organització Mundial de la Salut que destaca que 1.000 milions de persones defecen a l'aire lliure amb el risc sanitari que això comporta.
La plataforma en defensa del CENI ha demanat a la defensora del poble que recorri la indemnització que el govern espanyol ha pagat pel projecte Castor. L'entitat argumenta que l'administració no pot repercutir el cost d'un servei inexistent. Càritas comença una campanya contra la pobresa energètica a Girona. Voluntaris i tècnics assessoren les famílies que no poden pagar la llum o el gas.
Els serveis d'intel·ligència de França identifiquen un segon ciutadà d'aquesta nacionalitat enrolat a l'estat islàmic. El noi apareix entre els butxins en el vídeo de l'execució d'un grup de presoners sirians i d'un treballador humanitari nord-americà difós aquest cap de setmana pels islamistes.
El Museu del Barça continuarà dient-se president Núñez. Avui l'expresident blaurana i vicepresident en època Núñez, Joan Gaspar, ha defensat la decisió que ahir va prendre la Junta. El matí de Catalunya Ràdio ho ha dit, coincidint amb els 30 anys del museu. El Club de la Mitjanit, en Pere Escobar, es fa avui des d'allà.
Barça i Espanyol entrenen a aquesta hora pel retorn a la Lliga. L'Espanyol visita divendres Sant Mamés i el Barça rep dissabte al Sevilla. En bàsquet els blaurana viatgen cap a Alemanya, on demà juguen contra el Bayern, partit d'Eurolliga. En futbol sala, el Barça debut avui a les 9 a la ronda èlit de la UEFA futsa el cap contra el campió hongarès, el Beret Lluf Falun.
I l'edició 2015 del Rally de Car començarà i acabarà en el mateix punt. A Buenos Aires, a l'Argentina, del 4 al 17 de gener passarà per territori argentí, xilè i bolivià. L'organització endureix la prova i es recuperen les etapes marató per a totes les categories. Es faran de manera consecutiva però en escenaris diferents.
El temps força sol a tot Catalunya, ambient suau al migdia, a la tarda apareixeran alguns núvols alts i al vespre el cel començarà a nubular-se per la Costa Daurada. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts per l'Andrea. Bueno, augmenta el nombre de paradetes que participaran del Mercat de Nadal de Sant Just. 150 parades s'instal·laran a la plaça Camoapa l'últim cap de setmana de novembre, 25 més que l'any passat. Al Mercat de Nadal de la plaça Camoapa es donaran cita a totes aquestes parades de comerços, artesans i serveis locals amb l'objectiu de mostrar i oferir els seus productes al públic. El Mercat de Nadal donarà el tret de sortida a les activitats de Nadal a Sant Just. A banda de poder conèixer i comprar els productes dels comerços i artesans,
També hi haurà moltes activitats familiars. Més coses. L'historiador i escriptor Jordi Mata i la periodista Patricia Gabanchó conduiran demà dijous una taula rodona sobre el 1714. És una de les activitats del novembre literari i entre tots dos debatran sobre la ficció i assajos del 1714. Aquesta activitat, aquesta taula rodona, tindrà lloc demà a les 8 del vespre a la sala Isidore Consol de Can Ginestà.
I un apunt més per recordar-vos que la Biblioteca Joan Margarit s'assuma avui a la commemoració del 25è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants. El 20 de novembre de 1989, l'organització de les Nacions Unides va aprovar aquesta convenció per protegir els drets dels més petits. Per celebrar aquesta efemèrida, un dia abans, avui, a la Biblioteca Joan Margarit, organitza una hora del conte especial. Serà en Montmas i el conte Passegem pel món. Serà a dos quarts de sis de la tarda. És una activitat dirigida a infants a partir de tres anys.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies Edició Migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
No, no, no, no, no, no.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passen 11 minuts de les 11, aquesta hora parlem d'Actoritat Sant Justenca i avui ho fem parlant del quart congrés de les dones del Baix Llobregat que es va celebrar el cap de setmana passat i saludem per això la regidora de Polítiques de Gènere, Gina Pol, bon dia. Molt bon dia. Un congrés que es va fer, de fet, el 14 i 15 de novembre i van participar més de 500 persones i es van fer diferents debats proposats a l'entorn de les dones com a agents de canvi social i econòmic. Sant Just hi va participar i com va anar tot plegat, Gina?
Doncs van ser dos dies, és a dir, una tarda de divendres i un matí de dissabte, i van haver debats en què s'entraven en dos aspectes. El divendres era més un debat més econòmic i el dissabte era més un debat més social amb el paper de la dona en aquest entorn, bé econòmic o bé social. I les conclusions es repetien els dos dies. S'ha fet molta feina des que es va començar a lluitar per la igualtat home-dona, però encara en queda molta per fer. I depèn quin àmbit econòmic, doncs és evident que queda molt per fer quan encara sentim declaracions de gent que diu...
Ai, és que si aquesta persona ha de quedar embarassada durant aquest període, doncs jo no la contractaré en una empresa. Si ja partim d'aquella gent que encara pensa així, vol dir que encara hi ha molta i molta feina per fer. Per tant, quan parlaven les dones que participen al Congrés, deien, no volem ser pessimistes, però encara hi ha aquesta realitat que no hem superat. No volem ser pessimistes, però...
Encara a nivell social, la cura de la família, el que és la distribució interna en una família, encara és molt femenina i encara l'home té poca presència quan has d'abordar gestions internes de la família, digue-li cuidar els fills i les filles, o bé tens una persona gran i n'has de tenir una cura.
Sí que hi ha petits avenços, però on implica un canvi de societat molt ampli, doncs sempre hi haurà puntes que no estaran ben resoltes, o aquests exemples que destaquen i dius, un dia, si potser no hem avançat, però també hem de pensar que és una punta que destaca i com a mínim quan surt tothom s'hi mostra en contra, que seria bastant complicat de resoldre si quan algú diu això, a sobre la majoria de la societat digués, i tant, té tota la raó del món, no hem de contractar dones embarassades...
Aleshores sí que diríem, ens estem equivocant amb l'estratègia perquè no hem satisfet aquesta resposta. És més efectes pràctics, en realitat. I per tant, aquests són els aspectes on caldria incidir més, és a dir, coses que ja es veuen i que ja d'alguna manera s'és conscient en general a nivell de societat que s'han de canviar però que cal incidir-les, és aquí on caldria incidir?
centrar-se més o hi ha altres aspectes també que caldria així a nivell de prioritats, vull dir, evidentment tot és molt ampli però altres coses concretes que sortissin Com a prioritat més compartida per tothom i que va sortir també els dos dies és que hem d'incidir molt amb la població petita no? Des de...
Des de les escoles de primària, secundària... És a dir, tothom que està encara amb estudis de primària i secundària cal fer-li molt més pedagogia, molt més intentar trencar rols que, per exemple, els mitjans de comunicació estan fomentant de manera incorrecta. Quan parlem ara de les joguines de reis, és típic que quan hi ha un joc de construcció és el noi que està jugant o quan hi ha un bebè que t'has de comprar aquest nino perquè l'has de cuidar, qui el cuida és una nena. És a dir...
Des d'estereotips que els petits veuen a la tele i que acaben pensant que són norma habitual, això s'ha de trencar, i des de la implicació del professorat també es demanava que cal que dins de l'estructura normal de l'escola, com una classe més, igual que fas català, castellà o matemàtiques, doncs pugui haver alguns tallers que periòdicament es van fent de relacions igualitàries, el respecte d'una amb l'altra...
que hi ha rols que no són els que s'han de perpetuar, és a dir, que això hauria de ser com una matèria que es respirés en el conjunt de les aules, digue-li els més petits o els més grans, però que hauria d'estar integrada d'alguna manera. Potser no ha de ser una assignatura obligatòria, però sí que ha de ser alguna cosa que per a dir que vagin tractant. Igual que, per exemple, ara tenim escoles a Sant Just que tracten el medi ambient d'una manera contínua, el reciclatge és molt important, doncs
que aquesta filosofia del respecte a l'altre... Que en principi els mestres ja transmeten, se suposa, no? O no es fa prou? Sí, però potser com queda molt més difuminat, o potser la gestió, doncs hi ha gent que, o hi ha mestres fins i tot, que pensen que depèn que ja està superat, dius no, perquè en el rol de família, si tu mires...
amb profunditat, doncs potser aquell pare continua fent les mateixes tasques que el seu pare feia fa 50 anys, la mare continua fent les mateixes, clar que n'hi ha molts que no, que hi ha nova distribució de tasques, però n'hi ha d'altres entorns on no. Per tant, això, com que és un canvi a llarg termini, sí que el professorat o les empreses hem de seguir implicant-les.
Per tant, incidir sobretot en l'educació, en aquest sentit. Volien incidir en la part del jovent, que encara està per formar i per millorar, depèn de quins conceptes, que depèn si vas a una població bastant més adulta, com que està molt més consolidat d'una manera de pensar, et costa més. No vol dir que es deixi de banda, s'ha de treballar igualment, però potser pots fer un moldeig més acurat quan ets més jove que no quan ja tens una edat més avançada.
Doncs són aquestes algunes de les conclusions d'aquest quart congrés de les dones del Baix. És un congrés anual, no? El fan cada quatre anys. Ah, cada quatre anys. Per tant, són molts anys que s'està fent. És el quart, però llavors vol dir que fa bastants anys que està en marxa. Hi havia gent que havia anat a molts d'ells i clar, el que consideraven era aquest desencís, no? Perquè també consideraven que amb la crisi hi ha uns criteris
una filosofia neoliberal, imperant de capitalisme, on el que ha perpetuat és un model determinat molt més centrat en la figura masculina, en el patriarcat, que li diuen. I aleshores consideren que la crisi no ha ajudat gens a avançar amb reptes que potser amb un ans s'havien anat avançant, però que han quedat totalment estroncats amb la crisi. I aquí sí que incidien molt en la filosofia a nivell mundial,
que no acompanya a aconseguir una igualtat home-dona, com tampoc no aconseguim que les desigualtats socials es redueixin, la crisi les ha incrementat, per tant era un punt negatiu de la crisi, no ha estat una oportunitat per millorar això, sinó que ha anat en negatiu en alguns aspectes. És a dir, que ara s'està pitjor que fa vuit anys, per exemple.
en alguns aspectes sí a nivell global. Hi ha camps on s'ha avançat, però d'altres on s'havia fet molta feina hi ha hagut com un retrocés. Per tant, el que elles demanaven bàsicament era semna conscients i aboquem esforços per combatre-ho, perquè si pensem que estem en millors condicions i no fem res, es perpetua la situació. Per tant, siguem proactives i demanem la implicació de l'home també en aquesta lluita, tot i que aquí també hi ha molt debat si l'home ha de participar o no, però...
ni que el lideratge fos femení, l'home ha d'anar al teu costat o un pas enrere, però hi ha d'anar-hi igualment. Perquè la ciutat és... Hi ha dos sexes a la societat. Per tant, avancem plegats... Seria fer el mateix, no al revés, no? Home, per una vegada aquí participaven homes. De fet, una de les taules la liderava i coordinava un noi jove que ha fet un màster en matèria de relacions de gènere i agents d'igualtat. Per tant, és important que...
que l'home s'impliqui, amb la figura que vulgui, més o menys, però la lluita és dels dos sexes, perquè el que volem és un món millor, sigui tothom amb el mateix, amb papers allò equilibrats, no desequilibrats per un camp o per l'altre. Això és el que es va tractar en aquest quart congrés de les dones i aprofitant que també tenim la regidora de polítiques de gènere aquí i que aquesta setmana, la setmana que ve, de fet, se celebra el dia 25.
És el dia contra la violència masclista. Hi ha diferents actes. De fet, aquest diumenge també hi ha un a nivell comarcal, que és la marxa contra la violència masclista del Baix Llobregat. És a nivell comarcal, no? Exacte. És la segona vegada que es fa. L'hem passat va ser la primera i aleshores tots els municipis de la comarca fan una crida a homes i dones perquè el diumenge vagin a caminar
en contra de la violència masclista. Cada municipi ha articulat un punt de sortida. A Sant Just fem la sortida des de la placeta del Gualden i la idea és que a tothom que s'agrupilla ens esperarem que arribin les dones i els homes d'Esplugues, ens aplegarem amb tots ells i aleshores baixarem cap al parc de Torreblanca.
L'hem passat va ser... És a dir, és d'aquí a Torreblanca, vull dir que és una marxa molt laica per entendre'ns. Per nosaltres sí, i a part anar de baixada. No, però dic justament perquè pugui participar més gent, que no és una caminada molt llarga, sinó que en principi està bastant adaptada. És molt asseguible. A les 11.30 quedaríem allà al Walden, aniríem baixant tranquil·lament, hi ha gent que baixa amb llaços liles o es posa alguna peça de color lila...
I a Torreblanca, a la zona més propera al tram baix, allà es faria un acte. Hi ha una noia de Sant Just molt implicada que està a l'institut, que es diu Clara, que ella ens cantarà unes cançons perquè té un discurs d'igualtat molt ben treballat i és superjoveneta.
i hem pensat que seria un bon lloc perquè altra gent la conegui, li escolti unes lletres que ha escrit ella mateixa, arran d'experiències que ha tingut... I jo crec que la participació de Sant Just aquest any és diferent, perquè està representada per una persona molt jove, molt implicada, i amb un discurs superben treballat i superclar de relacions amb una dona molt iguals. Va tenir ella un capítol allò que es va sentir incòmode per uns nois que li increpaven i tal a nivell sexual, i dius...
xapó, no?, xapó perquè no et vas arronsar, vas treure pit i vas, alhora vas elaborar una cançó de denúncia, vull dir que moltes felicitats per aquesta manera de concebre el món, està superbé. Serà diumenge tot això, diumenge al matí. Tot això és diumenge, i aleshores el 25 és dimarts, el dimarts a la tarda, a les 7 de la tarda davant de l'Ajuntament, també tenim tot un grup de l'Institut que treballen amb la Isabel Pijuan, temes de lectures en clau de gènere. Fa molts anys que es fan també aquests actes aquí, Sant Lluís, que ja és com una cosa d'aquestes que saps que
aquell dia segur que es fa i que la participació de l'institut hi ha sempre, també, no? A part, la Isabel ha comentat un tema que és curiós, diu, tinc més nois apuntats a fer aquestes lectures que noies, i he de buscar l'equilibri pel costat contrari, no? Per tant, que nois vulguin venir a llegir i que estiguin implicats en un acte contra la violència està superbé. I després el que faríem seria, a través de Just Teatre, la Maica ha triat un text que denuncia els maltractaments i la violència que hi ha en un entorn de guerra, he buscat un text més vinculat a un conflicte bèl·lic,
I després baixaríem cap al casal de Joves, on allà també a Teatre Social faria una petita interpretació vinculada a aquest tema i veuríem com a punt i final aquest reportatge o documental del tren de la llibertat que volia denunciar que per culpa d'un ministre com el Gallardón podíem perdre els avenços que s'havien fet en matèria de llibertat per poder avortar si és necessari. 30 anys enrere això no es podia fer, ara volíem que 30 anys després tampoc no es pogués fer i per fi...
s'ha aconseguit aturar-ho, però el reportatge està molt bé, perquè veus una lluita de fa 30 anys que era totalment igual a la d'àrea. Deies, com pot ser si es va superar? Si ja vam tenir dones i homes de manera interna a qualsevol país donant-nos suport, com és que ara tornen a sortir per demanar el mateix? Et sents una mica com que dius, m'estan prenent el pèl? És veritat que ho volen fer? I sí, sí, ho volia fer, per sort no ho acabarà fent, no?, el govern, però hi havia en risc un avenç que deies, és impossible que ara amb això vagi enrere.
Per tant, aquest reportatge serà el casal de joves. És a dir, que començarà tot plegat a la plaça Verdaguer. A quina hora? A les 7 de la tarda, entre que baixem... Implicarem a la gent entre les 7 i les 9 del vespre estaran entretinguts una miqueta més. Per tant, donem una mica de denúncia i que la gent participi en el format que vulgui. Pot venir només a veure la pel·lícula, pot estar només a l'acte institucional, pot fer el que vulgui, però si pot passar en algun moment o altre, en algun lloc o altre...
doncs millor que millor, perquè jo crec que si no ens impliquem tots en la lluita, tots i totes, no ho resoldrem. Per tant, jo crec que s'ha de fer. Doncs aquestes dues cites, un moment d'una banda el diumenge, amb aquesta marxa com una a Baix Llobregat, i a més també amb aquesta participació important Sant Just Tenca, i després dimarts amb aquest doble acte. Aquí Sant Just, avui n'hem volgut parlar amb la regidora de polítiques de gènere, Gina Pol, també...
del que es va fer el cap de setmana passat al Congrés de les Dones del Baix Llobregat. I, per tant, quedeu citats a això, eh? Diumenge que ve i dimarts que ve. Moltes gràcies, Gina Pol. Doncs content que vingui molta gent. Moltes gràcies. Esperem que sí. Que vagi bé. Bon dia.
Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Just a la fusta. Sant Just en directe. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores, fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concert al cinema. Veus de la parròquia?
Farà una viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert. Una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. La informació més propera al Just a la Fusta.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
Fins demà!
Dos quarts i mig de dotze és moment de fer tertúlia esportiva, com que dimecres a aquesta hora.
I el que fem de moment és saludar el Carles. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? De seguida s'incorporar també l'Enric a la Tartúlia, tot i que no tenim... no hem tingut jornada de competició, no? És el que dèiem la setmana passada. És com si s'hagués acabat el futbol i s'hagués acabat tot el cap de setmana. No, però ara ve un mes superintens. Sí, home, clar, però vull dir que portem un trote de dir... 15 dies, 15 dies. És moltíssim.
15 dies, però... Sí, oficial seran 15, perquè en realitat només hi ha hagut un cap de setmana de pausa, el que passa que no hi ha... Ja, però si començem a comptar a partir del dimarts, que ja no es parla de futbol i al cap de setmana ja no hi ha futbol... No, 15 dies, Carles, perquè va haver partit un dissabte i només hi ha hagut un cap de setmana de descans. Dos? No. Un, un. Ai, Enric. Hola. Bon dia. Hola. Ara sí. Només un, perquè entre setmana últimament hi ha partits i ara no n'hi ha. Però Messi he dit que potser se'n va, no?
Home, tard o d'hora marxarà el Messi, eh? Avui totes les portades, eh? El nou esportiu també titulen Inquiagant Messi. Bueno, és que, clar, sempre li fan la mateixa pregunta i llavors el tio sempre respon igual. I el dia que la resposta diu, bueno, potser algun dia sí que hauré. Oh, daltabaix.
Daltabaix perquè el Messi se'n va, però no només pel fet futbolístic ni esportiu, sinó perquè ho ha dit així, balà, balà... Bueno, escolta'm, si ha de marxar, que marxi... Bueno, troba algú que li pagui els 20 milions d'euros nets que cobra, eh? I la clàusula i totes aquestes coses, esperar que acabi contracte, bueno, aquest home es renova contracte cada any, no? El marit potser els pagaria. No, no ho crec. Cristiano i Messi, el mateix equip...
No m'estranyaria Si es tracta de pagar i no pagar Gràcies Andrea Tens assistent del cafè No, li he demanat per favor Que és un cafè A l'Enric amb els cafès que fa Aquest que se li han fotut ara és per un mes Una setmana i mitja tens cafè ja Està un moment a poc a poc
Tots els punts que té l'Andrea els ha perdut. No, no, és broma, eh? A sobre me l'ha agraït. No, no. No es preocupa. No s'han de treure de context les paraules del Messi. El Messi diu que tard o d'hora... Sí, per avorriment, i així poden obrir-me alguna cosa, però jo crec que aviam, el senyor Messi tard o d'hora acabarà pràcticament, doncs, no estan a dalt de tot el que és el futbol,
i quan no estigui dalt de tot el que és el futbol i ja no sigui un tio competitiu anar a Barça, doncs podria canviar de colors abans d'acabar la seva carrera esportiva. És que hi ha un moment, el que passa és que és encertar-lo, eh? Hi ha un moment en què el Barça hauria de vendre es Messi. Ja sé que és molt antipopular això que estic dient. Ja es va dir abans, no? No, no, jo no dic que el moment sigui ara, eh? Però hi ha un moment...
encara el jugador deixarà de donar el rendiment que ha donat durant aquests anys potser aquest moment ja ha arribat, potser encara li queden dos anys o potser no arribarà mai, no ho sé però un jugador un cop el tens amortitzat esportivament i econòmicament vendre-te'l en la fase final de la seva carrera no és tan descabellat perquè imagina't que jo què sé que el Paris Saint-Germain, perquè només serà un club d'aquest estil li doni per pagar 150 milions d'euros
És a dir, acabes fent un balanç i dius, bueno, Messi, l'he tingut, l'he gaudit, en la seva plenitud, ha estat a Can Barça durant 10-12 anys i quan se'n va em deixa caixa 150 milions d'euros. Com diria una persona que no sé si m'està escoltant, xampany i pastes, tu.
Ara, clar, el directiu de futbol li fa pànic que un jugador pugui triomfar en un altre equip. Li fa pànic. Li va passar Gaspar amb Rivaldo. És a dir, Rivaldo el tenien venut en el moment que havien de vendre'l a la Lazio. Després de la xilena contra la Lazio. Exacte, per 8.000 milions. I Gaspar va fer un pas enrere i va dir no, me'l quedo. I l'any següent el va regalar. Perquè Rivaldo va fer una mala temporada, perquè va haver-hi conflictes, perquè tenia un sou molt alt i ningú el volia...
Tot i així va jugar fins als 42 anys Sí, i és un bon jugador Va anar a l'Olimpiakos i va guanyar la Lliga grega Però ja no era un crac mundial Trobar aquest punt És molt difícil I també jugues amb un tasticisme esportiu-polític De la directiva de dir Si me'l trec de sobri la cosa va mal dades
Sempre estàs jugant amb diners dels altres, que això sempre és molt important, el Can Barça. Llavors dius, jo ara me'l quedo i si després hi perdo, si fos una empresa privada, si fos Futbol Club Barcelona S.A. i hagués de respondre per uns calés, potser sí que se la vendrien. Escolta, tal com han anat tots, a la porta li demanen una pila de diners per haver tancat un balanç en negatiu?
Ja, però vull dir que jo crec que si els diners se'ls miressin una miqueta més, es faria negocis. Però on és aquell que hi ha por de dir, ens toca a les semifinals de la Champions contra el Paris Saint-Germain, amb un Messi una mica més explotòric, amb més en ganes, arriba aquí el Can Barça i en te'n fot 3. I dius, m'agrada com no ens l'havíem d'haver venut, és molt fàcil. Per què? Perquè a més a més la gent som, i m'incloca a mi, vantatxistes. És a dir, nosaltres debatem sobre el partit el dilluns. Sí, sí.
Llavors, clar, és que Lluís Enrique no hauria d'haver posat Jordi Alba, això el dia que Jordi Alba juga malament. El dia que juga bé, calles la boca. És que Lluís Enrique, com és que fa un doble pivot? Bé, el dia que surt malament... Clar, clar, és com quan hi havia aquelles guardiolades, com que sombraven bé, ningú les qüestionava. Per dir, al Madrid, Lluís Enrique fa jugar al centre del camp de l'any passat...
surt malament i és que per què hem fitxat no sé què, es qüestiona tot és complicat jo mai seria president del Barça primer que no tinc la pasta ni la capacitat però és un càrrec horrible és a dir, tothom es pensa que en sap
Quan ja tens molts calés i no saps què fotre, tenim aquesta experiència propera, nosaltres, amb algun paio... Sí, però amb clubs petits, però esclar. Home, home, al nivell que està. Però quan enrasques molts, vols algú més, i vols ser famós, i vols que la gent et conegui pel que fas... No, sí, sí, no dic que... No dic que no. Que et pintin la façana de casa, que me nassin els teus pares... Però, ostres... Tira morbo. El que jo vull dir és que la gestió d'un club esportiu no atén a la lògica empresarial més comuna. És a dir, tu pots...
fer-ho molt bé des d'un punt de vista teòric, sobre un paper, i que surti malament. I tothom... Vamos... Perquè tenen tota la llibertat de matxacar-te el que vulguin. Perquè hi ha tres diaris que viuen d'això, és a dir, d'analitzar les coses el dia següent. Això passa al Barça. Diaris i programes de ràdio, programes de televisió, canals de televisió específics, no? Clar, clar, clar. I també passa quan un club és propietat d'una persona i fot el que vol en un club. Però llavors en els seus calers...
Això ha passat amb Jesús Gil, però escolta que ho hagués comprat un altre. Ara, per exemple, amb el València estan tots encantats amb la compra del club per Peter Lim. Exacte. Quan aquest senyor, si algun dia passa, es cansa de la seva joguina, perquè no deixa de ser la seva joguina, els pot passar com els hi ha passat a altres clubs, que van pràcticament desaparèixer.
Mira el Màlaga, que s'ha salvat per pèls. O el Mónaco, que en un moment donat va haver-hi un tio que va voler invertir i ara s'ho ha venut tot. Bé, doncs ja està. El Chelsea sembla que Abramovich porta ja més anys. No surt a casa molt maca, la d'aquell barri, la de l'Abraboix. Bueno, aquest tio té tants i tants. Ja, però no es mou d'allà. Però aquests són molts. Llavors es mouen altres coses aquí. Jo no crec que la persona que es foti del capdavant d'un club és per perdre calés.
O sigui, pot ser un forofo, pot ser un Peterman, no? Que dius, soc un forofo, no en tinc ni idea. No, però en el cas del president o el directiu o l'amo del Chelsea, aquest tio amb la desintegració de la Unió Soviètica es va forrar. Però forrar és poc. Com tants d'altres, eh? Exacte, sí, sí, li van regalar totes les energètiques i, clar, llavors, tu has vist el llot que té? L'ha tingut a Barcelona aparcat durant un temps. És a dir, és un paio...
Pagar-li 10 milions a Mourinho és pura riure. Exacte. No sé què passarà amb Messi, però sí que jo crec que... Algun dia marxarà, eh? Quants en té? 28. I això és el que estan buscant. És a dir, el porten apretant molt de temps, eh? Jo no dic que no hagi de pagar Hisenda, però Hisenda... Espanya l'estan matxacant. Quan en qualsevol altre país tenim Messi a la seva lliga...
hauria de ser un patrimoni. Ostres, l'estan destrossant. Abans es fitxava el jugador con dinero de l'estado i ara el que fa és matxacar el jugador perquè fotgui el camp amargat. Són les diferents tàctiques que hi poden haver. Fiscalment, suposo que qualsevol crac del futbol mundial que vingui al Barça sap que tard o hora ha de passar...
de passar comptes amb Madrid d'alguna manera o altra. Bueno, aquí mateix també, aquí també se li busquen les passigolles des d'aquí. Puquet. Diferent. Puquet, l'any passat una miqueta. L'any passat va ser per matxacar-lo viu, crec, eh? Aquest any se li estan venent les virtuts d'assistent. Ara fa un any se'n va anar. Un mes.
Entrenar? No, l'any passat va ser de traca i pandereta, que el podien haver crucificat, com diu la falca del Justo a la Fusta. Però, de totes maneres, tenir un mal any, tenir un mal any, tampoc és... Doncs mira, amb la frase de l'Enric ens quedaríem, no? La promoció del Justo a la Fusta diu, tu falles un penal amb un Barça Madrid i quedes crucificat al Messi, no?
El Messi el va fallar contra el Chelsea, no contra el Madrid. No, però... No, no, era contra el Madrid, no? No el va fallar? El va tirar i no el va fallar? Va fallar contra... L'any passat en va fer dos, contra el Madrid, de penal, que el Barça va guanyar el Bernabéu amb Tata. Va fallar, però va ser a les semifinals de la Champions de fa dos anys, perquè l'any passat ens van matxacar el Bayern, crec. Va fallar un penal contra el Chelsea que donava la classificació al Barça per la final.
I aquell dia es va fer, el dia següent es va xiular i es va dir, bueno, a vegades el marca i a vegades es falla, no passa res. I la gent el va aplaudir quan va fallar. I llavors dius, bueno, hi ha una certa permissivitat, jo crec que qualsevol altre jugador fot una temporada com la del Messi l'any passat...
El que passa és que tenen la pell molt fina, també et dic una cosa, cobren molts calers, tu estàs al Barça, és com l'Ulge Enrique, l'Ulge Enrique ja sap on ve. A vegades em sorprèn que s'emprenyin per no sé què, escolta, que no són nouvinguts.
i va amb el sou, és a dir, va amb el sou has d'acceptar quan t'aplaudeixen però també has d'acceptar quan et xiulen i ja està, i no té més i intentar que serveixi per motivació per canviar-ho perquè a més a més que fas quatre cosetes i la gent la torna a tenir a la butxaca i jo dic que aquest any que a més ningú l'ha criticat, al contrari se l'està intentant ara comença a fluixar un altre cop una mica, però bueno ho ha fet bé, ho ha fet bé sí, però porta un parell de partits que torna a estar mirant el terra, dius, bueno
No sé. I ahir, justament l'entrevista també, la cara que té és com d'amargat. O sigui, ja no té els ulls aquells oberts de dir m'estic menjant al món. L'única cosa de l'entrevista que a mi fa una mica d'entre cometes és, diu, quan tot el que està passant en el Barça, jo crec que a la judicialització total del club, les baralles entre les famílies,
Jo crec que arriba un moment que... Però això està sent més quan no hi ha partits, també. Sí, però el d'aquest any és escandalós. Jo hem perdut, crec, aquest any. Jo també, jo també he perdut. Ara, sí, sí. Faus contra Benedito. Sí, sí. La directiva actual contra la directiva anterior. Dintre de la directiva actual segur que també hi ha... Soriano i Laporta tampoc estan, no sé si tenen alguna cosa...
És a dir, el cas de l'Ufekistan, el cas dels avals de Vicenç Pla, el cas d'Hisenda, el cas Neymar... És a dir, és que és una crònica... És una crònica judicial. I a part aquests nanos també que li tenien una referència... Potser ho veiem aquí. El cas Unicef, amb la FIFA, els fitxatges. Sí, sí. El cas Luis Suárez...
amb la mossegada. És que és tot plegat. I Albert Malen, que fixes un tio que és coix, que ja estava coix a l'Arsenal i que després de quatre mesos comença a entrenar amb el gran equip i ara falta que passin dues setmanes i es torni a lesionar, perquè és el que... L'altre dia parlava amb un anglès d'aquest paio i em deia, però sí, aquest tio cada dues setmanes té una lesió. I se l'ha fitxat, perquè és un habitual de les lesions. Igual l'aprofites una setmana cada mes. Jo he sentit que, he llegit en algun diari,
que els va fer una venda encoberta d'Alexis barata. És a dir, Alexis, per dir que s'havia venut bé, es va pagar 40 i escaig milions, i el Barçà a canvi fitxa Vermalen per 20. La intenció era vendre Pedro, i Pedro no el va voler ningú i van haver de vendre Alexis.
Però, bueno, si realment fas tot això d'Arsenal, Vermalen, 46, menys els de Vermalen, veurem Vermalen, què tal, no? Sí, sí. Tu i Ferreta va... No, no, jo he llegit el nombre de lesions que va tenir en els últims cinc anys i és espectacular. Totes petites, musculars... Sí, és el que et dic, tens dos partits al mes, un...
Bé, però per tenir un tio així jo crec que hi ha centrals bastant més bé físicament. I amb experiència. Et queda espullol. Anirà jugant un partidet al mes, no passa res. Bé, el que és cert és que ara mateix aquesta directiva amb tots els follons que té oberts només la pot aguantar l'equip. Això és una evidència. I a més a més els que estan a fora se n'han adonat i han obert la veda. És a dir, Benedito i Laporta han saltat a la palestra. I si les coses van mínimament malament
estàs gravant-ho, oi, Carme, això? Sí, farà una nova falca. Doncs hi haurà eleccions a final de temporada. Ah, sí? El juny? Si les coses van mínimment malament. Espero que no, eh? Jo sóc dels que espera que no.
Tu creus que l'altre dia l'Emili i el Carles eren bastant positius i optimistes comparat amb el que respira? Creus que pot guanyar coses? Jo crec que hi ha un bon equip, que s'ha fitxat un jugador com l'Ill Suárez, que és un jugador espectacular i que encara no hem vist. Crec que Rakitic és un gran fitxatge i fins fa quatre dies tothom ho pensava. Ha fluixat dos partits i ja sembla que hagi fitxat una tolla. Crec que Matí és un centralet que no és espectacular però que compleix l'expedient.
I en general Rafinha no l'he vist jugar prou per valorar-lo, sincerament. I l'única cosa que sí que crec que ha narrat, però tampoc n'estic segur del tot, és en Delofeu. Perquè la sensació és que quan el partit està tancat i l'alternativa de Pedro últimament és molt justeta. Però bueno, tampoc no vull... Però el Delofeu... Feeling. No, el Delofeu no és un tio... Té un caràcter per jugar tot el partit.
I no és un tio que el puguis tenir per moments puntuals, encara que ara estigui començant. Ara venen aquests nou partits en 29 dies, que comencen dissabte contra el Sevilla, a les 8 del mesbre. Gran Sevilla. Estarà bé, no, aquest? Pots ser un partit xulo, sí, perquè arriben rebentats, el virus FIFA passa a fer una avança.
A més han jugat... No seran dos caps de setmana, però han jugat tres partits. Ahir van jugar. No sé si han jugat. Han jugat dos, crec. Ahir van jugar Argentina. Argentina, Espanya. Entre tots. I va haver jornada entre setmana, la setmana que va acabar la lliga. Va haver jornada el cap de setmana. No tots, però han jugat dos. És a dir, que la selecció d'aquests tres d'altres n'ha triat dos. Crec que no n'hi ha cap que n'hagi jugat tres. I, per exemple, Messi ve d'Europa, ve de Londres, que és un avantatge...
Neymar va jugar a 8 anys de 8 minuts. I Neymar, però va jugar a Ústria, també. És a dir, crec... I Espanya? Cristiano, a la mitja part, va demanar el canvi. Espanya és igual. Espanya va jugar Piqué i pocs més, crec.
Ah, clar. Hi ha algú que és que just aprofita estar amb la selecció espanyola per dir que està a tope, ja. Bé, ja li passarà, no te preocupis. I Pedro va jugat alguns minuts, però no tots, crec. Sempre vull dir que la segona sabarreta del Barça hauria de ser vermella, amb una estrella. I dimarts que ve, a Puel-Nicosia. A priori, el més fluix del grup, però que va costar molt de guanyar el Camp Nou. No ens oblidem. Deu fer fred, no? No ho sé. Xipre, això, no?
no fa tant de fred encara jo és que penso que sortim d'aquí fa fred però potser no tant està bastant al sud això bé, és a dir el Barça ho té bé perquè pot empatar, no passaria res i llavors guanyant el Paris Saint Germain es classificaria primer de grup és a dir és el partit de descans podríem dir no, i el de l'Oscar també han d'anar amb 8 titulars
Després d'aquest, bé, la setmana que ve València-Barça, que jo no ho sé, però suposo que la València està bé, no? Complicat, està molt bé. I a més allà, diumenge a les 9. De fet, el Barça ara té 3 exàmens seguits, que és, en alguns intervals, Sevilla-València i París-Saint-Germain, en el qual es juga... Ha sentat Barça-Espanyol, eh?
Sí, també seria important, tens tota la raó, perquè si l'Espanya el puntú és... És el Camp Nou o...? És el Camp Nou. És el Camp Nou. 17 de desembre. Doncs serien quatre partits que podíem fer passar unes vacances de Nadal molt complicades a Bartomeu i a l'equip.
no, no, venen dies d'aquests de... Camp del València és un camp històricament difícil el Sevilla ve molt fort cada lluny del títol de Lliga i amb opcions a la Champions perquè jugues a més que el Madrid va llançat perquè és una realitat, ara mateix el Madrid està com una moto, se'ls ha lesionat Modric però jo crec que en el fons serà una cosa bona per ells perquè serà isco titular definitivament i és un tros de jugador
Bé, però el Modric també. Sí, també, també. Igual que l'alemany aquest que han fitxat, Toni Kroos. Sí, aviam, a vegades quan tens tants partits t'interessa tenir totes les opcions al mig del camp per anar repartint. Les opcions al mig del camp és molt més cansat que en altres posicions i el Modric és una putada perquè no pots tenir jugant un tio diumenge, dimecres, diumenge... No, i a més Modric és com un deco, és a dir... Sí, sí, és un gran corrente. És bon atac, però també és bon defensa. A mi és el que m'agradava de deco, no? És a dir, deco...
no era Xavi i no era Busquets però era un bon treballador i tenia xut és una mica com Rakitic s'hauria una mica el perfil el que passa és que el Rakitic està demostrant que necessita continuïtat és una d'aquelles coses que a Can Barça ho has de fer molt bé per tenir continuïtat i l'espanyol juga aquest divendres divendres
Sí, sí, divendres, divendres. Jo tinc un sopar amb dos pericos i estaven contents. Buscaven un restaurant amb Canal Plus. Dic, home, no m'ho feu. Això un dia que ens veiem... Poc interessant el sopar, no? Bueno, són amics que fa com 3 o 4 anys que no ho veig. Culleres, doncs mira, quedeu un altre dia. Si no tenim... Són 4 i 2 són de l'espanyol. 3 quarts de 9?
Divendres? Sí, no sabia que hi havia partits un divendres de lliga. Ara n'hi haurà a les 12, les dues, és a dir, directament ja pensem en els espectadors d'Àsia. Els d'aquí ens poden donar pel sac amb una canya escardada. Bueno, això és com el Mundial de l'Atisme, no? I aquí tenim la gran sort que, bueno, hi ha un partit a les 11 a la nit, que és quan pensen en nosaltres. Ara fa temps que no n'hi ha cap a les 11.
No. És a l'estiu, no, que són les 11? Ah, no, Òscar-Barça a les 10. A les 10. Acabarà a les 12 de la nit, és un partidàs. I la tornada, si també la fan a les 10, també hi haurà molta gent al Camp Nou. Mira, Barça-Òscar a les 12 de la nit. No, a les 8. 16 de desembre. Un dimarts. Llavors, han d'omplir el camp, que ja ho estan fent, això és bo, amb el soci podem alliberar el carnet de forma solidària i convidaran els infants del casal del Raval i una pila de nenos, que és el que s'ha de fer.
Contra qui juga l'Espanyol, l'has dit? L'Espanyol juga entre l'Atlètic de Bilbao. Un partit difícil. Tot i que l'Atlètic no està en el seu millor moment, està últimament recuperant pistonada. Sí, sí. Però trobar-te un equip que està remuntada i tu que estàs allò anant coix... Sí, sí. És fotudet, eh? I a més, allà. Això m'has dit que és divendres, eh? De fet, l'Espanyol va ser el primer equip a guanyar a Sant Mamès. Sí, és divendres, a tres quarts de nou. Sí, sí, sí. Pobret.
I després, exactament, li toca el Barça, no, el següent? Ah, no, no, n'hi ha un altre d'entremig i llavors és Barça, que és el 7 de desembre. Déu-n'hi-do. Llavors, suposo que deuen parar per Nadal, no? Perquè si vénen aquests 28 dies sense parar... Sí, sí, sí. Per Nadal paren el cap de setmana que coincés amb el 25. El del 27, sí. Sí, sí, sí. Bueno, està bé, no? El de Reis no paren, que l'any passat ja havia partit el dia de la cavalcada. Bueno, el diumenge 4 de gener... No, és dilluns la cavalcada, no hi haurà partit. Bueno, hi ha algun partit dilluns, però no ho sé. Diumenge 4 de gener, Real Societat Barça.
i després ja és l'última s'acaba la ronda amb l'Atlètica de Madrid l'Espanyol que s'espavili per poder afrontar també els anals en tranquil·litat perquè com no puntui una miqueta més sovint s'està posant en zones ja una mica més perillositas i els empats esmirriats cada 3 jornades no són suficients com a mínim una victòria cal perquè es penalitza molt l'empat en un sol punt
Aviam, potser els sona la flauta a Sant Mamès. Un equip en plena pujada i els altres s'han de posar. Les piles han tingut molt de temps. Pensem que a l'Espanyol li marxen dos o tres jugadors. I han tingut temps per preparar-se. Però a l'Aliètic tampoc crec que ni marxin gaires, no?
A les seleccions. No ho sé, no ho sé, no ho sé. No ho miro mai jo a la selecció espanyola, no sé ni qui juga. Què vol dir cruel estrena el Quico Casillas? Bueno, perquè va sortir els últims 15 minuts i li van fer un gol. No, n'hi van fer un. Un xut des de molt lluny, estava plovent molt, la pilota li va botar la cara i va sortir disparada.
És d'aquelles que, vist per televisió, dius, ostres, això hauria pogut parar, però estic a tallar, plovent com plovia, pots-hi barrar-los en un camp rapidíssim, li bota un pam de la cara i la pilota surt, però volada. Llavors, jo no crec que sigui un error molt, molt greu. Potser hauria pogut fer alguna cosa més. Potser sí, però no passa res. No, no passa absolutament res.
En fi, doncs bé, diu que veig ara declaracions del pare de Messi. Diu que l'Aleu està content, però si un dia el club et diu que et volem vendre, caldrà estudiar-ho. Bé, és el club qui ho ha de dir, clar. És a dir, potser Messi sap alguna cosa que no sabem, i Bartomeu s'està plantejant vendre'l perquè ha de calibrar el balanç, perquè si no, quan vingui la porta, el denunciarà també. I hem entrat en aquest bucle, que serà sempre així. Aquella animalada que no va fer la porta, que va ser vendre's a Messi i poder deixar un Barça net.
Ho ha dit a l'avantguàrdia, sí, el pare de Messi aquest matí. Molt bé. En fi. Parem rotatius. En fi. Bé, en tot cas, diu que cada dia d'avui no hi ha res de res, eh? El pensament és quedar-nos aquí... Però com vols que et digui alguna cosa? Sí, mira, estem pensant que al mercat d'hiverns anirem a l'Atlètic de Madrid. A l'Assona! En fi, doncs res. Tornem la setmana que ve. A més, haurem de comentar dos partits perquè serà endemà de Champions. Per tant, doncs ja pararem de veure com ha anat tot plegat. Que vagi bé i moltes gràcies. Bon dia.
Mig minut i arribem a punt a les 12 del migdia. Connectem amb el butlletí informatiu de Catalunya Informació, també amb el del Sant Just Notícies. Tornem després. Entrevistarem a Patricia Gabancho, que demà serà a Sant Just per parlar del seu llibre sobre les dones i el 1714.
Són les dotze.
El fiscal general de l'Estat vol carellar-se contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau pels delictes de desobediència, usurpació de funcions, prevaricació i malversació. L'òrgan consultiu de la Junta de Fiscals de Sala està reunit per analitzar si la querella té arguments jurídics que la sostentin.
El ministre de l'Interior ha ordenat que s'investigui la filtració que es va fer al diari El Mundo sobre un suposat compte suïssa de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i que després va resultar ser fals. Jorge Fernández Díaz demana als grups de l'oposició al Congrés que, si tenen proves, demostrin que va ser ell qui va fer aquesta filtració.
Els centres catalans de salut mental per infants i joves estan saturats o alerta el síndic de Greuges en el seu últim informe sobre els drets dels infants. A més, denuncia que l'origen social d'aquests nens encara condiciona la seva escolarització i que cal reformar l'accés a la renda mínima d'inserció social per fer front a la pobresa infantil.
a la defensora del poble que recorri la indemnització que el govern espanyol ha pagat pel projecte Castor. L'entitat argumenta que l'administració no pot repercutir al cost d'un servei inexistent.
Gairebé 750 milions de persones al món no tenen habitualment accés a l'aigua potable i 1.800 milions més utilitzen fonts contaminades amb excrements. Ho diu l'últim informe de l'Organització Mundial de la Salut que destaca que 1.000 milions de persones defecen a l'aire lliure amb el risc sanitari que això comporta.
Woody Allen obrirà el Sweet Festival el 31 de desembre al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Van Morrison, Els Amics de les Arts, Bob Geldof, Luz Casal o Ara Malikian, també passaran pel nou festival fins a l'abril. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars.
El Museu del Barça continuarà dient-se president Núñez. Avui l'expresident blaurana i vicepresident en època Núñez, Joan Gaspar, ha defensat al matí de Catalunya Ràdio la decisió que hi va prendre la Junta. Coincidint amb els 30 anys del museu, el club de la mitjanit, en Pere Escobar, es fa avui des d'allà.
Barça i Espanyol entrenen pel retorn a la Lliga. L'Espanyol visita divendres Sant Mamés i el Barça rep dissabte al Sevilla. En bàsquet els blauran a viatge cap a Alemanya on demà juguen contra el Bayern, partit d'Eurolliga. I en futbol sala el Barça debuta avui a les 9 a la ronda elit de la UEFA futsal cap contra el campió hongarès Albert Lluch Palú.
I l'edició 2015 del Rally Dakar començarà i acabarà en el mateix punt a Buenos Aires, a l'Argentina, del 4 al 17 de gener. Passarà per territori argentí, xilè i bolivià. L'organització endureix la prova i es recuperen les etapes marató per a totes les categories. Es faran de manera consecutiva, però en escenaris diferents.
I el temps força sol a tot el país i ambient suau aquest migdia. A la tarda apareixeran alguns núvols alts i al vespre el cel començarà a ennubolar-se per la Costa Daurada. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts, us parla Andrea Bueno. El diumenge se celebra la segona marxa del Bas Llobregat contra la violència masclista. El proper dimarts, 25 de novembre, és el Dia Internacional contra la Violència envers les Dones i a Sant Just aquest mes és un mes de conscienciació sobre la causa.
Per això s'organitzen diferents activitats i aquesta marxa és una de les més destacades. Onze municipis hi participaran. La trobada a Sant Jus serà dos quarts a dotze del matí a la plaça Verdaguer. Des d'allà es caminarà per la carretera reial amb el grup de persones que vindran des d'Esplugues fins a arribar a l'acte central de la jornada, al Parc Torreblanca. Allà, a les dotze del migdia, la guanyadora del Premi Delta 2014 de narrativa escrita per dones, Sònia Martín, llegirà el manifest contra la violència masclista.
També alumnat de l'Institut de Sant Just llegirà els noms de les dones que han mort enguany a mans de les seves parelles o exparelles. I per últim, Clara Granados, veïna i alumna de l'Institut, interpretarà quatre cançons pròpies contra la violència envers les dones acompanyada de la seva guitarra.
Més coses. En el marc de la quarta edició del novembre literari, diumenge es farà un taller express de literatura a Can Ginestà. L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu organitza aquest taller, que consistirà en assolir unes pautes bàsiques per aprendre a escriure. Tindrà lloc diumenge a dos quarts d'una del migdia a la sala Esidor Consul i durarà una hora i mitja aproximadament. És un taller gratuït, però cal fer inscripció prèvia per assistir-hi.
Demà dijous serà l'últim dia per fer-les al correu electrònic clubbataneu arroba gmail.com, només proporcionant nom i correu electrònic, o bé posant punts a contacte amb la biblioteca Joan Margarit al 93475 6300 o al correu biblioteca arroba santjust.cat.
I un punt més per recordar-vos que el musical Mamami arriba diumenge a Sant Just. La companyia de teatre amateur de l'Avent d'Esplugues portarà a sobre de l'escenari de la sala Gran de la Taneu aquest musical basat en les cançons del grup suec AVA. Les entrades ja són a l'Avent. L'Agustín González dirigeix aquest espectacle que ja ha passat per l'Avent d'Esplugues. Allà es van representar quatre sessions, de les quals les tres últimes van haver de penjar el cartell d'aforament complet. Per tant, unes 800 persones ja l'han vist a l'Avent i ara a Sant Just
s'espera repetir èxit d'assistència. Les entrades per veure Mamamia diumenge a les 6 de la tarda a l'Ateneu es poden comprar de forma anticipada a l'entitat per un preu de 10 euros per públic en general, 8 euros per als socis i sòcies i 6 euros per als menors de 12 anys.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
The purpose of a woman's to love her man
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Ara passen 11 minuts de les 12. Aquesta hora parlem del novembre literari, d'una activitat que es fa demà dijous a les 8 del vespre a la sala Isidore Cònsol de Can Genestà i en què es tractarà de la ficció i assajos del 1714. Serà amb Jordi Mata i també amb Patrícia Gabancho, periodista i escriptura, obra de l'obra Les Dones de 1614. Ara la tenim altra que amb tot el telèfon. Molt bon dia.
Hola, bon dia, què tal? Per parlar d'aquesta taula rodona que es farà demà dijous aquí a Sant Justa, que en gent està. Ahir vam parlar justament amb Jordi Mata, vam parlar una mica d'aquest interès que ha generat tot el 1714. Sí, aquí anem trobant amb el Jordi. Sí, no? No és la primera vegada.
Justament el que li preguntàvem ahir era que el 1714, des de moltes perspectives diferents, però ha generat tant l'interès a l'hora d'escriure com també dels lectors, no? No sé si teniu aquesta sensació, també, a l'hora quan aneu a diferents llocs. Sí, sí, molt perquè realment no només han sortit molts llibres, sinó que els llibres han trobat molts lectors.
Jo crec que el problema que teníem amb el 1714, i parlo també per mi, és que el teníem massa centrat en l'episodi de l'11 de setembre de la caiguda de Barcelona, Rafael Casanova, Vigarroel... És a dir, un episodi militar molt tràgic, molt determinant, però molt centrat en això. I, en canvi, hem descobert que tot el cicle històric, almenys m'ha passat a mi, és molt més interessant. És a dir, que hi ha tot un procés de vocació de modernitat,
de conflicte europeu, de diplomàcia, de societat, de política, que de fet és el que a mi m'interessava d'explicar. Molt més que no pas el setge, que és molt èpic. Tot el que passa abans una mica, no? El que passa abans i el que passa després. Perquè el que a mi més m'ha sorprès és entendre que és una lluita entre modernitat i antigor, diguem-ne. La cosa obsoleta dels Borbons, que ja és una Europa molt antiga de noblesa terratinent,
i l'Europa de la burgesia comercial emergent, que és la que és classe dirigent a Catalunya, a Barcelona en concret. Llavors, aquesta disputa entre tradició i modernitat és la que porta a la guerra de successió. I el que és molt divertit, i amb això acabo la perorata, és que quan estudies de prop aquesta classe dirigent catalana, ells el que es plantegen, i ho diuen i ho deixen escrit, és que volem ser com Holanda.
Que és exactament el que diem avui. I llavors té molta gràcia perquè dius, bueno, escolta, de quin projecte estem parlant perquè 300 anys després continuï sent-hi. I és que, clar, quan ells diuen volem ser com a Holanda, diuen el mateix que diem nosaltres. Volem ser com un país petit, pròsper i eficient de l'Europa del Nord. És a dir, que els paral·lelismes hi són, no només... Exacte. No, però aquesta és la gràcia, perquè estem parlant d'un procés de modernitat, que els borbons es tronquen.
a sang i fetge, com sempre i que de fet el que coneixem sobretot és el que deies ara també és el que ens comentava el Jordi que tots ens centrem en aquest 11 de setembre de 1714 i que segurament aquest tricentenari potser ens ha servit per veure una mica més enllà i anar al que ens comentes ara exacte, aquesta és la gràcia qualsevol fet històric o qualsevol període històric si t'hi acostes i comences a veure els detalls és molt més interessant que si penses en un rei o en una batalla
malgrat l'heroïsme que no li treu ningú, però és una població lluitant contra un exèrcit i això no deixa de ser molt èpic, molt tràgic. Està clar. En el teu cas has escrit Les dones de 1714. Com et va venir l'interès per descobrir aquesta part femenina també d'aquesta època? Home, em va venir per encàrrec, que és una manera de treballar molt periodística, que a mi m'agrada molt.
Però llavors, clar, te planteges el gran repte primer d'entendre l'època, que és tot això que dèiem fins ara, i després trobar dones que siguin representatives de cada un dels temes que jo volia explicar del cicle del 1714. El poder, la guerra, també el setge, però també l'exili, també la destrucció del Born, etc. Les conspiracions, com continua el procés, no s'acaba res el 1714, continua, perquè com que és un projecte col·lectiu, aquest projecte busca la manera de reaparèixer,
Llavors, tot això explicat a través de les dones, és a dir, a través de dones simbòliques de cada una. La repressió, òbviament, la viuda del general Moragas tenim en el llibre. Són set dones, no? Són set dones. Bé, una d'elles és Santa Eulàlia, perquè m'interessava molt el símbol de la resistència civil de Barcelona durant el setge, i Santa Eulàlia és això, és la patrona de l'Ajuntament, és la...
la que fa servir l'Ajuntament per cridar la gent a combat, a l'exèrcit aquest de gremis, perquè no hi havia exèrcit dins de Barcelona pràcticament, però llavors tenim també la gran senyora de l'exili, tenim la dona tràgica de la repressió, que és això, insisteixo, la viuda del general Moragues, tenim una dona absolutament domèstica,
que és la que viu al Born, aquest Born que va ser arrasat per construir la Ciutadella, que és la dona, a més a més, del Joan Quies, que és el cònsol d'Holan de Barcelona i que ens dona aquesta Barcelona cosmopolita del comerç. És a dir, que si vas buscant les dones adients, i hi són, llavors pots explicar tota una època i una societat.
Segurament és una cara que encara coneixíem menys, no?, de 1714. No es coneixia gens perquè fins i tot m'he trobat que, reseguint els itineraris del tricentenari, quan arribes a una població on hi ha una dona de primera fila que surt en el meu llibre, en les plaques o en els plafons que han col·locat la gent del tricentenari no hi són. Hi són els germans, però no hi és ella. Això m'ha passat amb la...
Manuela Desvalls, al qual, tot i que l'alcalde em va prometre que ara la incorporarien a la memòria. Com és que estan tan oblidades aquestes dones a la història? Perquè la història l'expliquen els homes i els homes es fixen en altres coses. És a dir, si de l'11 de setembre tenim aquesta imatge tan militar, si tan poc de la societat i tan en el fet bèl·lic, és perquè als homes els interessa explicar això.
I, clar, fins que no ha entrat una lleve d'historiadores o de periodistes, perquè en el meu cas no soc historiadora, que eixamples la visió i dius, escolta, què més hi havia, com es vivia, no? Què estaven fent les dones en aquell moment, no? Clar, que situa també, per tant, la part de la societat que, evidentment, és importantíssima per entendre què va passar, no? Sí, perquè llavors veus molt més la vida quotidiana, que els homes no te la donen.
Però és que, a més a més, resulta que teníem una reina a Catalunya, que és l'Elisabet Cristina, però és que també hi ha la reina Anna d'Anglaterra, hi ha la princesa dels ursins a Madrid, que era la confident i l'assessora de Felip V, per ordre del seu avi Lluís XIV.
que li posa aquesta senyora una mica de tutora. Llavors també hi ha una batalla de reines, per entendre's. És a dir, que també si t'acostes al poder també trobes els personatges que els representen, perquè les dones tampoc eren bledes, les dones s'anaven col·locant i feien el que podien. Una altra manera d'entendre aquesta història, d'aquest període històric. De totes elles, hi ha alguna que t'hagi sorprès o que diguis aquesta realment serà de conèixer perquè té una força important?
A mi em va sorprendre molt la reina, l'Elisabet Cristina, perquè no me l'havia trobada mai explicant, entre altres coses, perquè ella durant el setge, que és el punt de focus d'atenció, ella ja no hi és, perquè marxa quan el tractat d'Utrecht i se'n va vient amb el seu home, amb l'arxiduc Carles, que ja és emperador. Però és un personatge extraordinari, perquè a més és una dona molt jove, molt guapa,
que sedueix molt bé els catalans, és a dir, els catalans n'estan encantats, i després resulta que entre l'any 11 i el 13 ella queda de governadora general, perquè el seu marit se n'ha anat a Viena, i és una dona que ho fa molt bé, i en canvi és un personatge que no ha entrat en l'imaginari, i així que espero que ara hi entri. Clar.
Per tant, suposo que també, d'alguna manera, ara estem parlant d'aquest període històric del 1714, però m'imagino que també és una cosa que si pensem una mica i intentem pensar en els referents que tenim històrics, passen molts altres períodes, que no se sap o no es coneixen tantes dones. Jo m'imagino que qualsevol fet històric es pot veure des de la perspectiva de la dona si tens paciència per anar a buscar els personatges.
que d'altra banda són personatges molt difícils, no de situar, sinó d'investigar, perquè ara jo espero que, el llibre és una primera aproximació, però jo espero que hi hagi historiadores que diguin, escolta, anem a reconstruir la vida d'aquestes persones, perquè, per exemple, de la Mariana de Coupons, que és un personatge que s'ha fet molt popular, no en sabem res, és a dir, en sabem de qui és fill i amb qui es va casar i quants fills va tenir, i que era espia, i que espiava per la causa ostracista, no?
I sabem aquest episodi però no sabem qui és perquè les dones tampoc deixaven rastre en la història. Ja. Per tant, doncs hi ha molta feina a fer també en aquest sentit. Molta feina, però bé, jo només faig una primera aproximació. El que passa és que el que és divertit és que si tu mires les dones veus tota la història d'una altra manera.
Clar, clar, i tenim una altra perspectiva també que serà interessant de conèixer. Aquest dijous, com dèiem, a les vuit del vespre es parla de ficció i assajos del 1714 a la sala Isidora Consol de Can Genestà, en el marc d'aquesta quarta edició del novembre literari, en Jordi Mata i Patricia Cabanço avui hem pogut parlar amb ella. Moltes gràcies. Molt bé, gràcies a tu. I que vagi molt bé. Fins aviat, bon dia. Gràcies, bon dia, adeu.
Estem escoltant just a la fusta. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La Penya del Morro
Un quart i mig d'una del migdia. Aquesta hora parlem de l'actualitat de l'Ateneu amb el seu president, Albert Macià, que avui tenim a l'altre cançó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia. Per parlar una mica de les activitats pel proper cap de setmana, abans però també recordem com va anar el concert de divendres, perquè em sembla que va funcionar molt bé, no? El concert de divendres va ser un èxit absolut, no sols per la gent que va venir, que va venir bastant més gent del que és habitual en aquests
sinó sobretot pel concert en si. David Mama i Víctor Puertas ens van oferir realment, ens van satisfer molt a tot el públic, a tots els que estàvem allà escoltant-los.
Un concert d'aquests, per tant, de qualitat important i, per tant, valorar que el tinguem ben a prop de casa, no? Efectivament, suposo que això ja ho devia valorar molta gent perquè ja dic que va venir més gent de l'habitual, tot i que sempre dic el mateix, que estem parlant sempre de primeres figures del jazz i a vegades, malgrat això, no acabem de tenir la gent que volríem.
De tota manera, això, recordem que va ser divendres passat, és aquest cicle de jazz que es fa un cop al mes. Hi ha més cores per això que cap de setmana? Bueno, aquest cap de setmana l'estrella... Aquest cap de setmana tenim una actuació del grup musical del grup musical de l'Aventre Sant Just amb el Mamma Mia, que això serà a la Sala Gran el dimenge a les 6 de la tarda. Estem parlant
Estem parlant d'un espectacle de grans dimensions. Estem venent les entrades anticipadament i amb un ritme molt ràpid. El que ens va preveure complirem la sala.
i això s'ha de dir un mitjà. També recordar... Digue'm, digue'm. No n'hi ha aquest sentit una mica lluny, però que dic que pot estar bé i justament els dilluns deien que patien una mica per veure si vindria prou gent, però veig que funciona, no? De moment sí, de moment és un degoteig constant de gent que ens ve a buscar entrades i el ritme que anem ens fa preveure que això que complirà amb la sala gran. Perfecte.
la qual cosa nosaltres quedaríem molt satisfets de dos caps de setmana seguit amb activitats d'un gran èxit de públic. Molt bé, això serà diumenge a la tarda. Això serà diumenge a la tarda abans, però al matí hi ha un, dins del novembre literari, l'escola d'escriptura fa uns tallers d'escriptura ràpida, això es fa canginestar,
i com m'enganxes fora de casa i avui perquè m'he hagut de desplaçar una mica lluny de Sant Jurs, en aquest moment no tinc aquí al davant l'horari, però és l'altra activitat, la penúltima activitat que fem dins del novembre literari. Doncs després li preguntarem a la Silvana, que en principi ja la concretarem, però en principi és diumenge al migdia, no?
Això és diumenge, sí, últim al matí. O al matí, sí. No a les 9, o sigui, la gent podrà aixecar-se... No caldrà que matini la gent per participar-hi. Horari d'artista. Efectivament. I aquestes són les activitats que tenim previstes per aquest cap de setmana. Perfecte. Doncs són aquestes les activitats de l'Ateneu. Les repassem cada dimecres amb el seu president, Albert Macià. Tornem la setmana que ve. Avui una mica accidentats, en el sentit que no estem aquí, llavors...
no tenim la comoditat de no haver de recórrer a la memòria per recordar horaris, etcètera, que això sempre és una mica traïdol. No passa res. En tot cas, això, dimecres que ve sí que ja tindrem aquí i podrem parlar de... Tornarem a la normalitat. De com ha anat tot i del que vindrà també la setmana que ve. Moltes gràcies. Molt bé. Albert Macià, president de l'Ateneu, que vagi bé. Bon dia. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu-siau. Adéu, bon dia.
Estem escoltant just a la fusta. Veus de la parròquia.
Paraula viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
Un minut i arribem a dos quarts d'una del migdia. De seguida arriba l'Oriol Rigat per parlar-nos d'astronomia. Ho farem, però, després de sentir aquest sunrise de la Nora Jones. Sunrise, sunrise, looks like morning in your eyes, but the clock's held 9.15 for hours.
Sunrise, sunrise, couldn't tempt us if it tried, cause the afternoon's already coming.
Fins demà!
Now the night will throw its cover down It won't be again And if I'm right It's the only way
I aquesta hora parlem d'astronomia, per això saludem l'Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia. Membre del grup astronòmic d'Esvern, que cada setmana ens porta a algunes qüestions vinculades amb el món de l'astronomia. A veure, avui què ens expliques? La Lluna? Parlem de la Lluna, fijaries que no en parlàvem directament, no? Parlem de la Lluna, sí. És un cos que tenim aquí mateix, que sempre podem observar si tenim sort.
i que el considerem un cos mort, més que res perquè no té activitat, n'hi ha, és a dir, mai un objecte d'aquests queda sempre quiet, però nosaltres diríem que sí, que no ha variat durant milers d'anys i les poques variacions que té no són perceptibles, nosaltres no les podem veure. Quina és la notícia? La notícia ha sigut que
resulta que es veu que la lluna no fa tant temps que està apagada, sinó que, diguéssim, la notícia... El titular era que els dinosauris devien veure una lluna diferent de la que veiem nosaltres. Ara matitgem. Què vol dir diferent? Doncs diferent vol dir que podria ser que...
Quan diem dinosauris estem parlant de 65 milions d'anys, que és quan poblaven aquests animals tan grans per la Terra, que a partir de llavors va caure aquell meteorit a la Terra i es van morir. La cosa se l'han fet anar bé, ja sabem que un bon titular sempre ven. Resulta que una de les observacions que està fent una sonda que hi ha a la Lluna, una sonda americana que es diu LRO,
De vegades hem parlat de la MRO, que és Mars Recognized Orbiter, que està a Mart, doncs hi ha una sonda bessona que es diu Lunar Recognized Orbiter, és a dir, és exactament igual i la característica principal és que té un telescopi enorme.
Bàsicament és una càmera fotogràfica que fa uns detalls espectaculars de la Lluna. És la sonda que ha pogut fer fotografies dels llocs on van aterrar les naus de l'Apolo. Ho dic pels paranòics aquells, que sàpien que hi ha imatges. Ja sé que poden ser retocades, però bé, és això. Sempre, sempre. Sempre són més agradables de veure-les, no?
Sí, sí, i a més a més es poden intuir les trepitjades que van fer, perquè com que no hi ha erosió, bé, hi ha erosió de micrometeorits, però no és suficient perquè desapareguin en tan poc temps, es veuen els petits moviments que van fer els astronautes. Bé, amb una d'aquestes observacions que s'ha anat fent,
és que han trobat unes formacions estranyes i que, a partir d'analitzar-les, dedueixen que són uns petits volcans i el material, crec que en una d'aquestes zones va venir material amb les missions Apolo, tornem als paranoics, doncs amb aquests materials observats s'ha vist que aquest material és bastant recent. Quan parlem de recent, és entre 100 i 50 milions d'anys. Per tant, cau entre mig de quan hi havia els dinosauris. I això què seria, doncs?
Bàsicament, una mica uns volcans, no tan espectaculars com la fotografia que he vist, que són uns volcans d'aquests com els que es veuen a Io, que són tan enormes que arriben a la sub... Veus realment com una barrua que surt a la Lluna? No, això no seria. Si no, serien més semblants als volcans que tenim a Hawaii. Hawaii són un tipus de volcans...
que no són gaire espectaculars, però contínuament van brugint aquesta lava. Funcionen encara. Sí, és a dir, no són piroclàstics, diguéssim, no són d'aquests explosius, sinó que bàsicament van traient allò, blup, blup, blup, van traient lava. I aquí és més o menys el que podria haver passat, és a dir, que em fa relativament poc, perquè normalment tots els estudis deien que feia mil milions d'anys que la Lluna ja no tenia activitat volcànica, diguéssim, però sempre encara n'hi ha hagut... I llavors el problema bé és que perquè hi hagués aquesta activitat,
Realment, a l'interior de la Lluna encara hauria d'haver-hi tenir certa activitat, que tingués un nucli una mica fos, és a dir, que provoqués que la roca estigués fosa i que vulgués sortir. Ja hem dit moltes vegades que la força de marea ajuda a això, és a dir, que la Lluna es deformi, aquí ens deforma sobretot l'aigua, que és el líquid que és més fàcil de deformar, però la Lluna també ella mateixa rep la mateixa força.
és més petita i, per tant, fa que de tant en tant pugui sortir aquest tipus d'objectes dintre la Lluna, de la Terra. Bé, hi ha observacions fetes per aficionats, normalment, que són els que observem la Lluna, n'hi ha que ho observen amb molta afició, nosaltres fem observacions un cop al mes que són purament visuals, però hi ha gent que observa algunes regions amb molt de deteniment, més que res perquè de vegades s'han detectat uns fenòmens transitoris,
se'n diuen, i és perquè de cop i volta hi ha hagut alguna cosa lluminós durant unes hores. De vegades hi ha impactes, això sí que s'ha vist, un punt lluminós, com ara sobretot tenim CCD, es fan vídeos i per tant es veu quan comença i s'acaba, es veu que hi ha hagut un petit meteorit. Hi ha hagut llocs que s'ha fet més lluminós i podria ser una sortida de gasos, per exemple, però clar, com que no podem anar-hi allà a comprovar-ho, si la resolució és massa petita, no ho podem veure. I això podria justificar aquest tipus de fenòmens, és a dir, que encara hi hagués certa activitat,
sobretot fa uns 100 milions d'anys n'hi havia més i per tant podia haver sigut que els dinosauris veiessin alguna cosa aquest era el titular bàsicament també volien venir aquesta notícia de vegades dient com és que aquesta notícia surt ara a part que ho descobreixen tot i que de vegades estan molt de temps comprovant totes aquestes coses
i és perquè el Congrés dels Estats Units vol retallar una mica més de la despesa de la NASA, i una de les sondes que han apuntat és aquesta, la LRO. Estadaria afectada. Més que arriba que diuen, home, la Lluna, la veiem sempre, és important. Per exemple, la Xina s'ho està prenent molt en sèrio, estan enviant sondes, fa poc encara tenen aquella que vam dir la Yuu, que és un petit conillet que va...
En volen enviar una l'any que ve, ells de poc a poc van enviant, bàsicament per treure'n resultats miners. No diguéssim ni a curt ni a mitjà plaç, però potser a llarg plaç sí que pot ser un lloc interessant. D'allà es treu l'heli 3, que es veu que aniria bé per la fusió nuclear, és un tipus de component interessant.
I en aquest cas, tenir una sonda amb aquest detall que ens pugui fer fotografies d'estructures molt interessants, es veu que la volen retallar. Quina millor manera de dir mira que serveix, que és important, és de tant en tant anar sortint notícies. Això és trist que s'obligui, però també passen fotografies del Hubble. De tant en tant veiem fotografies molt maques de galàxies i tot això. És la manera, no? De tant en tant els fan fotografies boniques també perquè la gent vol veure fotografies boniques.
Perquè sempre hem dit que les fotografies científiques són molt lletges. Normalment són en blanc i negre, borroses, i amb piquets, i doncs necessitem alguna cosa maca que ens pidi l'atenció. Bueno, si això serveix per saber que una cosa més de la Lluna, doncs perfecte i que duri. Molt bé, Oriol, doncs moltes gràcies. Que vagi bé i fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Bon dia. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat?
Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
La informació més propera al Just a la Fusta.
I'm tired of living my routine life. There is so much in the world that I'd like to soak up with my eyes. Well, baby, I never did stop you from going out to explore.
Fins demà!
And lie on the easy street And feel the water on our backs Where we can carry on dreaming Where we can finally Be where we'd like to be Darling just you and me Just you and me
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Un minut i tres, quarts d'una del migdia, recta final del Just a la Fusta d'avui, dimecres 19 de novembre. El que farem ara serà parlar de l'agenda de concerts de cara als propers dies de novembre.
I comencem parlant d'un concert bastant curiós que es fa justament demà dijous, format per les tres formacions següents. D'una banda Lídia Pujol, també hi seran Demapzels i Rinaldo i Clara. Ara mirarem de sentir algun dels temes, però en tot cas serà una proposta, aquesta triple proposta, la que es farà demà dijous a Barcelona.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Actuarán a partir de les vuit del vespre. Des de la Fundació Surt fan una crida participant a aquest concert, que a més és un concert solidari i que es fa per recaptar fons per la lluita contra la pobresa i per millorar la situació de les dones. Hi haurà en aquests tres concerts en directe Lídia Pujol, Demamsels i Renaldo i Clara a la Sala Bikini de Barcelona.
És la primera de les propostes que us expliquem per demà. Les entrades costen entre 15 i 30 euros. Però hi ha més coses. Els amants de la música electrònica tenen una cita amb Clint Bandit and the Hand Clippers.
Un concert que, de fet, serà aquest dimecres. Aquest justament no és demà, sinó que és aquest dimecres. Per tant, no hi ha problema de solopació horària. És una de les últimes sorpreses en l'escena house i ritme en blues anglesa, que no deixa de sorprendre. És el quartet Clean Bandit, que ha calat posicions últimament en les llistes i també en les pistes de ball. Sobretot amb un tema, el seu hit més destacat, que és Referee.
D'aquesta formació Clean Bandit que actua avui a Barcelona.
presenten, de fet, el seu primer disc que es titula New Eyes i ho faran avui a les sales de les mates. Les entradas costen 15 euros i el concert començarà a les 9 del vespre. La cançó que tèiem, que els està portant una mica a donar-se a conèixer, és aquesta. Coneguda, evidentment, per tot. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh,
We're a thousand miles from comfort. We have traveled land and sea. Doncs Clim Bandit actua aquest vespre a les Salars Matas de Barcelona. There's no place I'd rather be. I would wait forever.
Exalted in the sea As long as I am with you My heart continues to be Més temes per aquests dies, més concerts Royal Blood Passarà pel Poble Nou en concret per la sala 2 de l'Apollo demà a les 8 del vespre
Grup britànic, una de les grans revelacions del 2014 al Regne Unit. Només fa un any que existeixen, però la revista especialitzada NME ja els considera un dels noms més prometedors, no ens llegim a Time Out, de l'escena britànica. Demà presentaran el seu disc de debut a les Saladors de la Col·lo.
de una real bruta.
I canviem totalment de registre per parlar del concert que farà Maria Rodés demà dijous, també, a la sala Arte, situada a prop de l'Hospital Clínic al carrer Montaner. El vino en un barco de nombre extranjero Lo encontré en el puerto un anochecer Cuando el blanco faro sobre los veleros
Su beso de plata dejaba caer. El que farà Sara presenta justament aquest projecte, l'últim disc, Maria Cantacopla, on recupera i reinterpreta joies de la música andaluso, com aquesta que sentim de fons, que es titula Tatuaje. I en su voz amarga había la tristeza doliente y cansada. A les 8 del vespre a la sala arte. L'entrada és lliure.
Y ante dos copas de agua ardiente sobre el manchado mostrador, él fue contándole entre dientes la vieja historia de su amor.
Mira mi abraço tatuado. Aquí amb la col·laboració de referee. I una altra veu femenina actua també aquesta setmana, en aquest cas al City Hall i el mateix dijous, 20 de novembre.
És de dos quarts de nou del vespre i les entrades costen entre 13 i 17 euros. Es presentarà el seu últim disc just abans de començar a agradar el seu nou àlbum i ho farà després de diversos mesos sense pujar a l'escenari. Farà el punt i a part amb la gira al Deshielo on per primer cop utilitza tres formats de nou mateix concert que són l'acústic, el trio i en banda. Recuerdo que al llegar ni me miraste
Fui solo una más de cientos, sin embargo fueron tuyos los primeros boleteos. Cómo no pude darme cuenta que hay estancores prohibidos, que hay pecados compartidos, que tú estabas tan cerca. Me disfrazo de ti.
Te disfrazas de mí. Aquesta que ens es diu amb les ganes i forma part del seu ultim disc. En esta habitación gris muerdo el agua por ti, te deslizas por mí y jugamos a ser dos gatos que no se quieren dormir.
Mis anclajes no pararon tus instintos. I un altre triste que actua aquesta setmana, de fet també demà dijous a Barcelona, en aquest cas a la Sala Apolo, és Roger Mas, que farà un concert demà a les 1 del vespre. Les entrades costen entre 16 i 20 euros.
Faran una nova proposta al canvi de les serps, on amb banda i guitarra elèctrica repassarà els sistemes més emblemàtics i altres menys coneguts de la seva primera època. Són les set del matí, lluna d'abril, diumenge de Rams, i a la caseta d'enlloc, brossa d'ahir, ja hi hem embarcat.
La vella del fons del poc. Cent mil diumenges que dorm. I amb un esqueix de cançó ens surt el sol. Ens surt el sol. Darararam. Darararam.
Per tant, propostes de concerts per tots els gustos aquesta setmana a Barcelona. Estan a punt d'arribar àligues negres, amics i parents, petita festa que fem. Amb el Roger Mas acabem avui aquest just a la posta.
Aquest dimecres 19 de novembre i agraïm a la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bon als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui hem entrevistat Gina Pol, regidora de Polítiques de General de l'Ajuntament de Sant Just. També hem fet tertúlia esportiva amb el Carles Hernández i Rius i l'Enric Riva. Hem parlat
d'Astronomia amb l'Oriol Rigat. Hem tingut també a Patrícia Gabancho, que demà farà una xerrada sobre les dones de 1614. De fet, participarà a la taula rodona sobre ficció i assajos de 1714, en un acte que forma part del novembre literari a 112. I hem repassat també l'actualitat de l'Ateneu amb el seu president, l'Albert Macià.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdú i tornarem demà més coses, com sempre, de 10 a 1 del migdia. Ara us deixem amb els Sanjus Notícies a l'edicia migdia, a dir-te per Andrea Bueno, i per la nostra, res més. Tornem demà a les 10 i que vagi bé, que passeu un molt bon dimecres.
Fins demà!
Bona nit.
I fer l'amor costa molt. I fer l'amor costa molt.
Twister shop, oh, twister shop. Twister shop, oh, twister shop. Les ratlles del banyaró, les ratlles del...
Banyador, són com tu i jo. Cada un, cada un de un color. I ens vam drogant, tant en tant. Ens vam drogant, tant en tant. I ens drogant.
Fins demà!
i ja és normal i cantem tant malament i cantem tant malament però cantem tant que al final ens queda normal
Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Fer pedagogia entre els més joves és necessari per trencar estereotips en clau de gènere. Aquesta és una de les conclusions més destacades del IV Congrés de les Dones del Bas Llobregat, celebrat el cap de setmana passat a Gavà, Sant Just, n'era subseu.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies, edició migdia d'avui dimecres 19 de novembre. En titulars, destaquem altres qüestions a la jornada.
Diumenge se celebra la segona marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista. El 25 de novembre és el Dia Internacional contra la Violència envers les Dones i a Sant Just aquest mes és un mes de conscienciació. Aumenta el nombre de paradetes que participaran del Mercat de Nadal de Sant Just. 150 parades s'instalaran a la plaça Camoapa l'últim cap de setmana de novembre. Serà el tret de sortida de les activitats de Nadal a Sant Just.
I els escriptors Jordi Mata i Patricia Gabancho conduiran demà una taula rodona sobre ficció i assajos al voltant de 1714. Mata i Gabancho parlaran del 1714 a partir de les seves derreres novel·les. S'emmarca en la quarta edició del novembre literari.
Bon dia. Fer pedagogia entre la població més jove és necessari per trencar estereotips en clau de gènere. Aquesta va ser una de les conclusions més destacades del IV Congrés de les Dones del Bas Llobregat, celebrat el cap de setmana passat a Gabà. La cita va posar els fonaments de les futures polítiques d'igualtat a la comarca. Sant Just Notícies.
El Congrés girava al voltant de la premissa les dones com a agents de canvi econòmic i social, i en torn d'aquesta qüestió s'articulava en debats i altres activitats que implicaven homes i dones. El IV Congrés de les Dones del Bas Llobregat ha servit per posar de manifest que és necessari un canvi profund de valors. La regidora de Polítiques de Gènere de Sant Just, Gina Pol, assegura que molts dels assistents destacaven que els darrers anys s'ha avançat molt per reduir les desigualtats entre sexes, però que encara queda molta feina per fer.
Quan parlaven les dones que participen al Congrés, deien no volem ser pessimistes, però encara hi ha aquesta realitat que no hem superat. No volem ser pessimistes, però encara a nivell social, la cura de la família, el que és la distribució interna en una família, encara és molt femenina i encara l'home té poca presència quan has d'abordar gestions internes de la família, digue-li cuidar els fills i les filles, o bé tens una persona gran i n'has de tenir una cura, és a dir...
Per això, una de les conclusions del Congrés va ser que cal fer més pedagogia, sobretot entre la població més jove. Tothom que està encara amb estudis de primària i secundària, cal fer-li molt més pedagogia, molt més intentar trencar rols que, per exemple, els mitjans de comunicació estan fomentant de manera incorrecta. Quan parlem ara de les joguines de Reis, és típic que quan hi ha un joc de construcció és el noi que està jugant, o quan hi ha un bebè que t'has de comprar aquest nino perquè l'has de cuidar, qui el cuida és una nena. És a dir...
Des d'estereotips que els petits veuen a la tele i que acaben pensant que són norma habitual, això s'ha de trencar. A més, cal implicar activament el professorat i també els homes. A la potenciació dels estereotips de gènere que fan els mitjans de comunicació s'hi han d'afegir als efectes de la crisi econòmica. Segons Gina Pol, regidora de Polítiques de Gènere de Sant Just, la crisi ha fet que s'incrementin les desigualtats i no només en clau de gènere.
consideren que amb la crisi hi ha hagut uns criteris o una filosofia neoliberal, imperant de capitalisme, on el que ha perpetuat és un model determinat molt més centrat en la figura masculina, en el patriarcat. I aleshores consideren que la crisi no ha ajudat gens a avançar amb reptes que potser amb bonances s'havien anat avançant però que han quedat totalment estroncats amb la crisi. I aquí sí que incidiem molt en la filosofia a nivell mundial que no acompanya a aconseguir una igualtat home-dona com tampoc no aconseguim que les desigualtats socials se redueixin.
El Congrés de les Dones del Bas Llobregats es celebra cada 4 anys i aquesta quarta edició ha tingut sent just com a subseu. Hi van participar més de 500 persones implicades en els diferents debats proposats a l'entorn de les dones com a agents de canvi social i econòmic.