7 a Bandallou, sentint València a conseqüència d'un camió que ha volcat aquest matí. Continuen els desviaments i, en canvi, ha millorat la circulació tant al túnel de la Ronda del Mitjà Barcelona i també a la Ronda de Dalt-Sentit Llobregat perquè a tots els punts hi havia hagut accidents que dificultaven la circulació.
Josep Antoni Durán i Lleida avisa que Unió Democràtica es trencaria si s'hagués de posicionar ara davant la pregunta de la consulta en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio. El dirigent democràstic també ha assegurat que el govern espanyol no té voluntat de reunir-se amb el president Artur Mas a curt termini.
La presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho, lamenta en declaracions al matí de Catalunya Ràdio que el president Mas no estigui liderant la reforma del sistema de finançament. Camacho reunirà amb els presidents del País Valencià, Murcia i les Balears per impulsar un nou model que també serveixi per aturar el procés independentista.
Som escola demana que no s'apliqui la sentència judicial que obliga 5 escoles a fer el 25% de les classes en castellà encara que no prosperi el recurs que s'ha presentat. L'entitat demana a la Generalitat que doni instruccions precises en aquest sentit.
Quàrdia d'evacuació de civils de Homs a càrrec de l'ONU i la mitja lluna roja a l'Alto Alfoc s'ha prorrogat fins demà. Fins ara s'han rescatat unes 1.200 persones. Representants del govern i de l'oposició siriana continuen les converses de pau a Ginebra.
L'Ajuntament de Barcelona lliure aquest vespre els Premis Ciutat de Barcelona 2013. En un acte, el Celola de Cent són 20 guardons per diferents personalitats o entitats de la cultura, com ara l'escriptor Jaume Cabré. L'actriu clara assegura el ballerí Roberto Oliván el projecte del nou Bord Centre Cultural o la productora Underground Films. Catalunya Informació. Ara als esports.
El Barça Manel Arroyo és el nou vicepresident de Comunicació, mentre que Toni Freixa deixa de ser el portaveu de la directiva. Pau Vilanova serà directiu per a la relació amb l'Espanyes, tal com va avançar ahir Catalunya Ràdio. Bartomeu vol acostar-se a Jogan Cruyff i parlar de l'acció de responsabilitat amb els membres de la Junta.
Avui el Calderón Atlètic de Madrid, Real Madrid, els matalassers amb moltes baixes han de remuntar un 3-0 en contra si volen ser el primer finalista de la Copa. El Barça s'entrenarà aquesta tarda i hi haurà llista de convocats per a la semifinal de demà contra la Real Societat.
Pel que fa al temps, cops de vent que han passat dels 120 km per hora aquesta matinada al Camp de Tarragona, a l'Ebre i també a l'Alt Empordà. Anirà afluixant, però no desapareixerà del tot el vent. Temperatures més baixes, amb una sensació de fred acusada, augmentaran els núvols i aquesta tarda podria ploure a la meitat oest del país. A aquesta hora, Barcelona, 8 graus, 2 a Girona, 0 a Trem i 8 a Tarragona.
just a la pusta.
Molt bon dia, passant 4 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta, d'avui dimarts 11 de febrer. Un programa que començarem repassant les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, també amb l'Andrea farem una mirada a l'actualitat general del dia a través de la premsa.
I en aquesta primera hora també parlarem del temps amb el Carles d'Ernendi Rius després del vent d'ahir. Avui sembla que tot plegat està una mica més calmat, això sí, amb el cel clar i les temperatures més baixes. En parlarem cap a tres quarts d'onze, també de què ens espera de cara als propers dies. A la segona hora entrevistarem Llorenç Rey, portaveu de Ciu a l'Ajuntament de Sant Just per parlar d'actualitat política en clau municipal.
Farem tertúlia d'actualitat i, a més a més, a la tercera hora tindrem tres membres del col·lectiu Artes Just, Montserrat Sastre, Natàlia Caó i Enke Maquinec, que exposen aquests dies a Sant Joan d'Espí, a Cat Negra.
Farem la sessió dels dimarts de coaching amb el Francesc Corbella i també parlarem amb Miracle Serra, de Cuina Miracle, per parlar amb el curs de la xerrada teòrico-pràctica que es fa demà, que fa demà Cuina Miracle, en aquell cas sobre pastisseria casolana. Tot plegat des d'ara i fins la una al migdia.
I comencem parlant de les notícies del municipi amb l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar de l'actualitat d'avui dimarts. Per on comencem? Comencem parlant d'educació, si et sembla, per recordar-vos que la setmana que ve comencen les visites a les escoles públiques de Sant Just de cara al període de preinscripció del nou curs. La primera visita serà a l'escola Canigó dilluns que ve a les 4 de la tarda i dimecres 19 a les 9 del matí.
Normalment les escoles fan aquestes visites en horari de matí i en horari de tarda. La segona escola en obrir les seves portes als pares i mares serà a Montseny els dies 24 i 27 de febrer i ja al març serà el torn de l'escola Montserrat els dies 6 i 7 i de l'institut amb una única visita el dia 6 de març a la tarda, a un quart de set.
Les jornades de portes obertes a l'Escola Presol Municipal Marrex, com sempre passa, seran més tard, en aquest cas els dies 24 i 29 d'abril. Aquestes visites a les escoles serviran per explicar als pares i mares l'organització del projecte de cada centre i per ensenyar les seves instal·lacions. D'aquesta manera, les famílies hauran de decidir a quina escola inscriuen els seus fills i filles el proper curs 2014-2015. És un pas previ al procés de preinscripció que començarà en les properes setmanes.
Perfecte, doncs anirem parlant també de cara als propers dies, amb el que ens anem acostant. Més coses? Doncs seguim parlant d'educació, però d'educació en l'esport, perquè el Consell Esportiu del Bas Llobregat aposta pel joc net en l'esport escolar gràcies a un programa que es diu Jugar Bird Play.
És una iniciativa que pretén fer un canvi en el model competitiu actual i apostar per una alternativa que sigui original respecte a l'esport federat. L'objectiu principal és l'educació en valors i hi participen els equips que pertanyen al Consell, que aquí a Sant Jús són els equips de futbol i futbol sala, tot i que més endavant es pretén ampliar tots els esports. Per tirar endavant aquest repte s'incideix en el calendari, en l'estructura de la competició, en el sistema de puntuació i en el rol actiu del públic, tècnics i esportistes.
Pel que fa al calendari, per exemple, es pretén que els entrenaments no tinguin la finalitat única de competir el cap de setmana, sinó que els nens es motivin per aprendre i per compartir. El sistema de puntuació no només tindrà en compte el fet de guanyar més partits que l'adversari, sinó també el bon comportament dels jugadors a sobre del terreny de joc. Per exemple, aquest programa, el Jugaver Play, incorpora una targeta nova, que és la targeta verda, que premia el bon comportament dels jugadors sobre la pista.
Per tant, els jugadors fins a la categoria de la B, és a dir, fins als 10 o 11 anys, tindran punts extra si han tingut un bon comportament amb la resta de persones que formen part d'un partit. Tot plegat es podrà votar i es podrà seguir de manera telemàtica a través d'una aplicació mòbil, l'aplicació Birdplay, disponible pels sistemes operatius Android i iPhone, i a través d'aquesta aplicació es podrà votar, entre altres coses, el comportament que ha tingut l'equip contrari a sobre del terreny de joc. Una iniciativa molt interessant, en
Sí, sí, i tant, estarem al cas també perquè realment sembla tot plegat molt sorprenent, no?, de primeres. Innovador també. Exacte. I acabem... No, ja hem acabat. Encara ens queda una altra cosa, oi? Ara tenia el dubte, no he comptat bé, Andrea. Sí, doncs ara parlem de transports perquè la línia L10 d'autobús ha incorporat un vehicle híbrid a la seva flota, la línia que va des del Prat fins a Sant Feliu, passant per Sant Just,
ha inclès un autobús amb motor de tecnologia híbrida diesel-elèctrica, una novetat que forma part del compromís de l'àrea metropolitana de Barcelona per oferir un servei de transport públic sostenible i de qualitat. I una cosa que m'ha sobtat, així com anècdota, és que l'L10, els autobusos de l'L10 són de color verd, oi? Sí. I el vaig veure ahir per Sant Jus, aquest L10 híbrid és de color groc. Que curiós, pots confondre, no?
Doncs d'aquesta manera, amb aquesta incorporació, es minimitja l'impacte ambiental i es millora la qualitat de l'aire. Recordem que el sistema de propulsió híbrida s'està estenent en els autobusos metropolitans de la ciutat de Barcelona i ara també arriba a la línia L10 per millorar la qualitat de l'aire. Molt bé. Doncs mira, una bona notícia, no? Sí.
En clau medi ambiental i de traspàs. Exacte. Doncs d'aquí ens n'anem. De seguida repassar l'actualitat general d'aquest matí a través dels diaris. Abans proposem una mica de música. Avui, amb aquesta melodia inquietant, parlem de In Your Room, és com es diu aquest tema, però que és de Rush Midnight. No sé si et diu alguna cosa aquest nom. No.
Doncs mira, és Rush Manning, és el nom que va escollir quan va deixar de dir-se Twin Shadow i es va passar a dir aquest altre nom, aquest Rush Midnight. I llavors ara, per exemple, ha tret fa pocs dies aquest tema, aquest In Your Room, que és el single que fa de carta de presentació del que serà el seu homònim primer àlbum. I mira, sona així, primer tema. Endavant.
Molt festiu, potser, per ser dimarts, eh? Però, bueno, mira... Exacte, directament. Sí, sí, a veure si li fem un descobriment per la llista. Endavant.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica.
No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòliques al cor de Sant Just Desver, darrere el mercat.
Ara passant 20 minuts de les 10, saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar de nou d'actualitat. Ho fem ara a través de la premsa i comencem repassant les portades del tema principal d'aquest matí. Avui cal destacar que no tenim el punt avui, tenim el periódico L'Ara i la Vanguardia i tots tres coincideixen a destacar com un dels temes principals el nom d'Iñaki Ordangarín. El periódico diu el fiscal demanarà 17 anys de presó per a Ordangarín.
Tracte final en la investigació del cas NOS. Horrac també estudia a sol·licitar una pena de 15 anys per al soci del duc, Diego Torres, i el Ministeri Públic mantindrà que es desimputi la infanta i el seu secretari. És un dels temes principals del periòdic en portada. El diari Ara també ens en parla i ens diu que el fiscal demanarà presó per a Nyakir Dengarín. Horrac reclamarà 700.000 euros a la infanta.
I per últim, La Vanguardia també ho destaca en portada i diu que Ortan Garín pot fer front a una pena de 10 a 17 anys. Ho destaca més breument en portada La Vanguardia, però també ho trobem a la primera plana. I és el que ens destaca com a una de les notícies principals als diaris d'avui.
Molt bé, més coses. Parlem ara d'actualitat a través dels digitals. El 3.24 ens parla de Durant, que ha avisat des dels micròfons de Catalunya Ràdio aquest matí que Unió es trencaria si ara es debatés el vot a la consulta.
també ha indicat que encara no ha fixat si farà campanya pel sí-sí o pel sí-no. Segons durant, però aquesta qüestió ara no toca perquè encara no s'ha convocat la consulta. Per tant, fins al setembre, tenint en compte aquesta premissa, no farà campanya.
Les ventades toquen sostre amb 145 quilòmetres per hora. El temporal de vent ja ha arribat al seu màxim. Si ahir els cops de vent van ser dels 130 quilòmetres per hora, aquesta matinada se n'ha solit el 145 al camp de Tarragona. És molt, eh? És molt. En parlarem després amb el Carles.
El PP impulsa a limitar la justícia universal. El Congrés dels Diputats ha bat avui una proposició de llei del PP per limitar els judicis a delictes comerços a l'estranger. La proposta arriba l'endemà que un jutge de l'Audiència Nacional ha dictat ordre de detenció contra l'expresident xinès Jiang Zemin. Bartomeu renova la seva junta. El president del Barça ha renovat la seva junta directiva i ha anomenat com a vicepresident primer Javier Faust, a més d'establir una nova vicepresidència que estarà ocupada per Manel Arroyo.
també ha anunciat que Toni Freixa deixarà d'exercir com a portaveu de la Junta Directiva.
A l'Ara.cat també ens parlen de Durant, que creu que Unió es trencaria el mateix titular verdant que el 3-24, si ara abordés la doble pregunta de la consulta. I en aquesta mateixa línia també tenim la Vanguardia, que ens parla de Durant, tot i que diu que confirma, en aquest cas, l'absència de diàleg amb el govern i preveu eleccions anticipades. És com ens ho expliquen des d'aquest diari, com ens ho expliquen en aquesta entrevista aquest matí.
avui al matí de Catalunya Ràdio. Santa Maria descarta una reunió de Rajoy i Mas i l'ubica en un carreró sense sortir de la vicepresidenta. Insisteix en que celebra una consulta com la que planteja el govern no està a l'ordenament jurídic. I bàsicament aquests són els temes d'aquest matí. Més coses, tornem ara cap als diaris i ens fixem en les imatges d'avui.
El periódico, la imatge més destacada, és una manifestació que va tenir lloc ahir convocada per la plataforma Som Escola, una manifestació que va reunir prop de 2.000 persones davant la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, un clam per la immersió. La plataforma denunciava els atacs a la immersió escolar en català arran de la resolució del tribunal que estableix el 25% de les classes en castellà.
Veiem aquesta imatge com a destacada. I el periòdico també ens mostra una imatge d'Andreu Masculell, del conseller d'Economia, que concedeix una entrevista al periòdico i diu un premi a la llei estatal que no recentralitzi i quedaria desert. I també veiem una fotografia de Pepe Rubianes i el titular Un carrer per a Rubianes, perquè el periòdico promou una iniciativa per demanar un espai públic dedicat a l'actor que va morir l'any 2009.
Això pel que fa al periòdico, a la Vanguardia veiem una fotografia de la plaça del Magba, feta des de l'interior del museu. Diu a la Vanguardia, al Magba, una plaça per a la cultura. El museu programarà actes al carrer després de la incorporació de l'antic FAT. I també veiem una fotografia de David Trueva, ahir a Barcelona, i una entrevista que ha concedit a la Vanguardia, en què diu que s'han d'escoltar i respectar les raons dels catalans. Sobretot, m'imagino que arran de les declaracions que va fer el lliurament dels Goya fa un parell de nits,
I per últim al diari ara veiem una fotografia d'Iñaki Urdangarín i de la infanta Cristina, unes imatges petites, en petit format, però la imatge del dia és un anunci que sembla ser que es va posar en una marquesina de Barcelona, col·locat sense permís, un anunci que defensava la pedofília.
veiem aquest anunci en portada del diari Ara i llegim el titular. Qui ha posat aquest anunci pedòfil? L'Ajuntament de Barcelona, a l'altar pel diari Ara, va procedir ahir a la nit a retirar un anunci en defensa de la pedofilia col·locat sense permís per algú desconegut en una marquesina d'una parada d'autobús davant de la Sagrada Família. I veiem aquesta fotografia d'aquest anunci que en principi s'ha d'haver retirat aquesta nit. Déu-n'hi-do, és molt impactant també aquesta imatge perquè...
sorprèn, sobretot perquè no sap massa cap on para. Aquest matí sentia que s'ha consultat la web que posa i que no existeix. Per tant, és tot una mica... La web de l'anunci. Sí, la web que posen, és a dir, posa a dir, ja està aquesta web, tal, qual, no sé què, no existeix i no hi ha... no es pot trobar. Facilament em sembla el rastre de tot plegat a internet, per tant, tot plegat un misteri complicat de resoldre. Exacte.
Obrim ara pàgines internacionals. Andrea, avui cap on marxem, primer de tot? Doncs cap a Suïssa i de l'avís que Brussel·les ha fet al país. Diu que el vot afectarà els seus lligams econòmics. Es refereix al rebut suïs pel referèndum a la lliure circulació que tia el debat a la Unió Europea. Ens diu l'avantguàrdia que la Unió Europea fa més de mig segle que desmunta obstacles i aixeca barreres a la cooperació i la circulació de persones, béns i capitals.
I el resultat del referèndum suís de diumenge, a favor de limitar l'entrada de ciutadans de la Unió Europea, doncs acosta el club a fer el contrari, reactivar les velles traves, introduir barreres i instaurar limitacions en aquest país. I les relacions econòmiques i comercials entre Berna i els 28 països de la Unió quedarien afectats si el vot es tradueix en una legislació contrària als acords vigents. És el que va advertir ahir la Comissió Europea
Per tant, si Berna legisla el que s'ha votat, la Unió aplicarà la clàusula guillotina, que ha d'invalidar tots els acords. És una de les notícies que trobem avui als diaris. A l'avantguarda ens ho expliquen àmpliament. I d'altra banda, ens anarem ara cap al diari Ara...
perquè llegim un article titulat La Unió Europea reobre el diàleg amb Cuba. Els socis europeus acorden posar fi al veto polític que va impulsar el govern d'Aznar l'any 96. La Unió Europea obre una nova etapa de relacions amb Cuba després de congelar el diàleg l'any 96 a proposta del govern espanyol del PP. Ahir els socis van acordar normalitzar les relacions amb l'Illa,
L'illa caribeña era fins ahir l'únic país llatinoamericà que tenia congelades les relacions amb els 28, però els socis europeus volen fer un pas endavant per normalitzar les relacions diplomàtiques i comercials amb Cuba com a resposta als gestos d'obertura del govern de Raül Castro. I sobretot després que els Estats Units també hagin anunciat un acostament
a l'Havana. Els ministres d'exteriors de la Unió Europea van acordar formalment ahir rellençar el diàleg amb la negociació d'un acord polític i de cooperació que s'ha gestat durant gairebé un any. Això sí, la resistència d'alguns socis europeus han darrerit l'impuls d'aquestes negociacions.
Doncs és el que tenim en clau internacional aquest matí. Fixem-nos ara què passa amb un altre. 11 de febrer del 94, per exemple, de fa 20 anys, González i Pujol posaven a punt el gir autonòmic, que era el tema principal, també en fotografia, i es deia que el PP prevenia el PSOE davant de les demandes de CIU.
El dèficit públic havia arribat a la suma de 3,7 bilions de pessetes el 1993, que era el doble de l'any anterior, i els servis de Bòsnia desafiaven l'últim àtom dels aliats i amenaçaven amb estendre la guerra.
I la fira Arco 99 descobria el nou art francès.
El govern demanava tolerància zero per tot Espanya. El tripartit sol·licitaria una reforma legal al govern per aplicar la mesura als conductors. Els experts asseguraven que qualsevol nivell de consum d'alcohol era un risc. Això ara fa 10 anys, el 2004. Mentrestant, també es deia que el 25% dels catalans entre 30 i 34 anys, és a dir, un de cada quatre, vivia amb els seus pares. Un estudi del govern assenyalava que els joves, això fa 10 anys, retardaven cada cop més la seva emancipació. En principi, el 2004 no hi havia crisi.
I el 58% de la població que tenia entre 25 i 29 anys continuava també a la casa dels pares. Això ara fa 10 anys, el 2004. Després, 11 de febrer del 2009, fa 5 anys, la trama del PP atrapava polítics i empresaris. Després també es deia que Zapatero retallava la despesa per pagar l'atur.
Els empresaris del metall demanaven crèdit i menys impostos. I després també es deia que a la Costa Brava es venien fotos de les Bahamas, una publicitat que utilitzava fotos que no eren justament imatges de la Costa Brava, tot i que diríem que no tindrien res a envejar, que hi ha racons a la Costa Brava bastant atractius.
Això eren altres temes d'altres onze de febrer. Tirem ara cap als diaris d'avui i ens posem amb les contraportades. Comencem per la del diari Ara, on llegim Democràcia i control emocional, és el titular de l'article de Sabato Cardús.
Diu, i evidentment parla de democràcia, diu que en una societat democràtica fer justícia no és ni revenjar-se ni un linxament. Primer, perquè es parteix de la presumpció d'innocència abans de la condemna ferma d'un tribunal de justícia, un principi que ja és un veritable fre a la temptació de fiar-se del prop instint, és a dir, d'arrestar sotmes els propis prejudicis, i després, perquè un cop complerta la pena per anar ben orientada a la reinserció social i no al càstig,
El possible delicte queda saldat definitivament amb la societat. El pres queda redimit i pot recomençar la seva vida social sense el pes de la culpa. Diu, per això és tan greu veure la incapacitat d'aplicar aquestes virtuts democràtiques als presos d'ETA que ja han complert la seva condemna o constatar linciament mediàtic de la infanta Cristina abans de ser jutjada.
o llegir les condemnes genèriques de tota la classe política per la sola corrupció d'uns pocs, o descobrir el veïnat es crida-se en un detingut, ni que sigui pel supòsit d'haver conmès un crim abjecte. I és el que ens diu avui Salvador Cardús, que il·lustra amb una imatge de la infanta Cristina entrenant als jutjats de Palma dissabte amb la seva declaració.
Molt bé, doncs és la primera contraportada d'aquest matí a La Vanguardia. Llegim el següent titular. Està sa és molt més que no està malalt. Ho diu la doctora Puchalski, que és metgessa i que inclou l'espiritualitat en les cures pal·liatives. De fet, dirigeix l'Institut de Salut i Espiritualitat de la Universitat George Washington. Explica que li resulta fàcil posar el seu carisma al servei dels altres perquè aquesta generositat és una forma d'egoisme transcendent. Diu que s'entrega a la seva professió
i a canvi rep dels seus pacients encara més energia positiva que la que els havia donat. Explica el cas d'una dona, que crec que és molt il·lustratiu per fer-vos una idea del que va a l'entrevista avui. Diu, vaig tenir una pacient que es negava a admetre que es moria de càncer. L'oncòleg que la portava em va explicar que, malgrat els sedans, aquesta negació la feia patir més enllà del dolor físic. Jo vaig parlar amb ella i la dona diu que ja sabia que es moriria. Diu, el que passa és que no volia admetre-ho, no volia admetre,
perquè no volia que els seus fills s'adonessin que passessin pel mateix que va passar aquesta dona quan la seva mare va morir de càncer de mama i va patir el càncer de mama. Llavors li vaig preguntar com podia ser bona mare, ara que ja sabia que viuria molt poc, i quina imatge de si mateixa volia deixar els seus fills.
Llavors va parar de plorar i em va contestar vull que els meus fills s'adonin que tenen una mare forta que sap morir amb dignitat perquè la meva fortalesa també els servirà a ells a la seva vida. Diu això és el que els vull deixar. Aleshores els va fer passar a l'habitació. Els seus fills ja van dir que ja sabien que es moriria però el petit va dir que no li volien dir per no veure-la patir. Diu es van abraçar sobre el llit i ella va tenir així un bon final envoltada dels seus fills.
És l'entrevista que tenim avui a la Contra de la Vanguardia. Acabem amb la del periòdico. Allò contrastàvem amb la resta de Machu Picchu. Ho diu David Crespi. Un dia de turisme per la Ciutadella Inca va trobar una porta. Ningú l'havia vist i tot apunta a una troalla fabulosa. Diu, va ser el segon dia a la tarda. Anava cap a la sortida quan em vaig perdre. Estava en un lloc on no havia estat abans i em vaig sentir confós i llavors la vaig veure.
Vaig veure una discontinuïtat a la paret, una discontinuïtat que sí que em va fer pensar immediatament en una porta i que ningú sembla ser que l'havia vista abans. Diu, ha llegit qui sap si per la zero o pels designis valaitosos d'algun déu Incai, que aquest home francès, Baïda Sant Cugat,
executiu de la indústria automotriu, acabava de fer una troballa increïble sense voler-ho i sense buscar-ho i sense haver-ne gens d'arqueologia. Era l'abril de l'any 2010 i Crespi era un altre turista al Machu Picchu i simplement passava per allà amb la seva gorra, amb la seva motxilla, però allà hi havia aquesta discontinuitat, aquesta porta.
Diu, vaig mirar al darrere i vaig veure pedres posades de qualsevol manera, cosa que contrastava amb la resta del Machu Picchu, com si haguessin sigut posades de pressa per tapar alguna cosa. I diu que soc enginyer i per formació em va sortir a mesurar la distància de la porta als extrems de l'edifici i diu que estava al centre. Vaig tenir la sensació d'estar descobrint alguna cosa, vaig fer fotos de prop i de lluny i com més m'allunyava més tenia aspecte de porta. Una història molt curiosa avui al periòdico.
Doncs d'aquí passem ara cap a la notícia curiosa del dia. Que bé, curiosa, curiosa, no ho sé, en tot cas, Andrea, descobrirem què és el que hi haurà avui en una festa que hi ha a Estats Units, a Washington, sí.
És un sopar que és el primer del segon mandat del president dels Estats Units, Barack Obama, i que sembla que es prepara com si fos una boda. Hi ha un sopar a 350 convidats i la seva col·locació a les taules encara s'està ultimant, i serà François Hollande. De fet, és un dels convidats d'aquest sopar de gala aquesta nit a la Casa Blanca.
I encara no han triat com col·locaran les taules? Tot plegat perquè, com que arrel de la ruptura, justament Dolan, amb la que fins fa poc era la seva parella, Valerí Trier-Veyler, doncs que en principi l'anava acompanyada, tot això es veu que ha d'estar dotat una mica aquest protocol. Diu que els convidats seran rebuts, primer per Obama i la seva esposa, al Saló Blau de la Casa Blanca, per després anar a cap a una carpa gegant als jardins de l'ara sud,
on se servirà el sopar. Entre el més esperat d'aquest sopar, d'aquesta ballada, que s'acabarà amb una actuació de la cantant de Nova York, Mary Blige, i haurà saber quin vestit lluirà Michelle Obama i de quin dissenyador. Després també hi ha el menú, que és curiós, perquè per això l'hem triat una mica.
Hi haurà, per exemple, per primer plat, hi haurà caviar, dirinois, acompanyat per ous de Pensilvània, i 12 varietats de patates procedents de Nova York, a Idaho i a Califòrnia. Molt americà, no? Sí. Després hi haurà manida, per això. Americanes, sí. Que se servirà en un gran pot de vidre, que constarà de raves, petites pastanagues i encià. Trobo que és molt a gust, no? Típica, no? Sí. Amb una vinagreta de vi vermell, i serà un tribut als cultius d'aquest hivern,
L'Hort de la Primera Dama. Plat principal. Però són de l'Hort de la Primera Dama, no? Sí, però no crec que ho cultivi ella, no teniu que li cultiva, no? Carn de vedella d'una criada, no, no, caranja familiar de Colorado, acompanyada de formatge blau de Vermont. I pel que fa a les postres hi haurà un pastís de xocolata Hawaii, combinat amb mandarines de Florida i gelat de vainilla. També hi haurà dolces típics dels Estats Units, com per exemple el cotó de sucre i una selecció de vins de California, Washington i Virginia.
Si vols saber més detalls, per exemple, de la curació de les taules, la cap de disseny floral de la Casa Blanca. Cap de disseny floral. Sí, tenen cap de disseny floral. Ha creat uns centres inspirats en estil francès gràcies als seus estudis a París durant gairebé 15 anys. I bé, a la sala continuaran també diferents sofàs. Això t'explica una mica l'advocació que hi haurà. A Mercants també, segur. Sí, no, no, d'estil parisenc, encarregats en 1817 pel llavors president dels Estats Units, James Monroe. Tinc tota la informació, Andrea.
I bé, sembla que hi ha aquesta trobada entre Obama i Oland, amb una mica tot aquest sopar. Avui t'he explicat què és el que hi haurà, el que no sabrem demà. I és un sopar per celebrar què? És el que estava esperant, perquè en principi veig que esperen a Oland, o sigui, aquest president francès. De fet, a La Vanguardia en parla.
participa a aquest sopar de gala, però no sé si és una cosa que ell participa o si simplement tot aquest sopar és per fer-li l'honor a François Zolan. És el dubte que he tingut, perquè aquí la notícia que he trobat és com que tot ho donen per fet, eh? A veure si... A la Vanguardia en parla i ens diu que Obama es torna francòfil i ens diu que rep amb honor Zolan d'aliat predilecte per aquest sopar i també comenta això que ens deies tu, que la Casa Blanca s'ha obligat ha estat obligada a modificar les invitacions per la baixa de Tiers-Beller com a primer
Sí, sí, és Obama que rep Holan amb els màxims honors, 350 convidats, aquest menucot explicat, aquesta decoració floral, tot això per Holan. I clar, el canvi de cadira suposo que deu anar lligat pels protocols, suposo que als solters se li deu buscar una companyia diferent, no ho sé, potser es busca que hi hagi com un ambient, no ho sé, m'ho estic inventant, per tant, no ho sé.
El protocol de Casa Blanca se m'escapa bastant. I això és avui. Aquesta nit? Potser demà tenim informació o alguna... Exacte, perquè aquesta nit, clar, tenint en compte que tot va 6 hores més tard, però clar, ja també sopar més d'hora, potser és a les 8, per exemple, seran les dues de la matinada d'aquí, eh? Anem a primera hora a veure si els digitals ens en parlen. Molt bé. Gràcies, Andrea. Que vagi bé. Que vagi bé. Fins ara, bon dia.
5 minuts i 3 quarts d'11, moment ara per la informació esportiva. El Tata vol seguir, és el titular d'avui del diari Esport, diu que ja prepara la propera temporada, s'ha reunit ja amb Zubizarreta i se senten forces per liderar el proper projecte esportiu.
Els seus plans immediats passen pel porter Ter Stegen, que ha donat l'hockey a aquest fitxatge, Rafinha i tres fitxatges. Demana un central, un centrecampista i un davanter.
És el tema més destacat d'aquest diari, el nou esportiu titula Pla M, amb una M ben grossa i en groc, parla de Messi, i és la seva fotografia, la d'ell, la que trobem a la portada. Sevilla, Messi es va fer present en la seva màxima expressió, va tornar a ser decisiu i va estirar el carro de l'equip. Els seus companys coincideixen en assegurar que mai no han dubtat de la jerarquia de l'argentí.
També el Mundo Deportivo li dedica la portada avui a Leo Messi. Rècord total. Leo està a dos gols de superar els 335 gols de Zarra en totes les competicions. I hi ha un seguit de rècords. Per exemple, màxim golejador de club en futbol espanyol. Primer seria Zarra amb 335 i el segon ja és Messi amb 334 i màxims golejadors de la història de la Lliga. El primer és Zarra amb 251, el segon Hugo Sánchez amb 234,
En tercer lloc hi ha Raül amb 228, seguit per Di Stefano amb 227 i Messi segueix de prop amb 226 gols. Són les notícies esportives d'aquest matí, parlem ara de cultura.
I parlem, per exemple, del que va dir ahir el ministre de Cultura, Bert, no puc ser dos llocs alhora, mentre l'Esquerra General de Cultura afirma que s'han d'encaixar les crítiques, el PSOE demana la dimissió del ministre. La Fundació Mapfre reuneix 120 obres poc vistes de Pablo Picasso, l'exposició Picasso en el taller, són els espais íntims de l'art i la vida de Pablo Picasso.
I el Biblioteca Breve premia l'humor de Fernando Aramburu, avides pretensions, una sàtira despietada del món literari actual.
Més coses, avui Barcelona celebra la seva projecció cultural i entrega els 17 Premis Ciutat. L'acte es farà al Saló de Cent de l'Ajuntament de la Capital Catalana i entre els premiats hi ha l'actiu Sant Justenca Clara Segura per la seva trajectòria teatral. El conseller de Cultura Ferran Mascarell confia en que de seu vella serà patrimoni de la humanitat. L'Ajuntament de Lleida ha registrat oficialment la seva candidatura davant de la Generalitat.
I un thriller extra sec noruec engolleja res més a la Berlinali. Aimé Bois-et-Chantès, la immersió en el teatre d'un mestre que ja no té, ja no ha de demostrar res a la gran pantalla. I acabem encara amb una última qüestió, ara en clau musical.
La sentent de fons és l'Anna del Rey, que sembla que no han sigut nou disc. Ultraviolence serà el nom de l'àlbum que llançarà aquest mes de maig i serà el tercer disc de la cantant nord-americana. I la cantant nord-americana.
Ja havia anunciat que publicaria el nou àlbum aquest 2014. La cantant nord-americana però no va confirmar fins ahir la data i el nom d'aquest nou àlbum en una conversa improvisada amb un grup de fans. Aquest títol, Ultraviolence, vol retre homenatge als mètodes expeditius dels personatges de la pel·lícula de la taronja mecànica d'Stanley Kubrick.
Ell ha dit que està enamorada d'aquest disc, que té un sentiment romàntic cap a ell. Referent-se al nou àlbum que arriba amb el risc de quedar-se eclipsat per l'èxit del seu debut, el Born to Die, del 2012. I amb aquesta melodia acabem aquest repàs per l'actualitat general d'aquest matí i de seguida ens posem al dia pel que fa al temps.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat del Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Ara, passant 3 minuts de 3 quarts d'11, parlem del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Ric de mi mateix. Sí, està bé, això. Perquè hem arribat a un punt amb la tecnologia que ja no sé enviar ni un SMS. Són tantes... Fem tan ràpid, no? Exacte, que no recordem de com es feia. No hi ha massa temps de... Home, jo fa molt temps que no n'envio cap, eh? És que sí? Doncs aquest és el problema que tinc jo ara en aquests moments. Però bé...
Parlem d'altres temes interessants, com és el fet que el vent és el gran protagonista d'aquesta nit. A Sant Jus hem tingut un cop de 65 km per hora, o sigui que és una bona castanya de vent. Hem tingut vent sostingut durant gran part de la nit, entre els 40 i els 50 km per hora. La senyera de la penya del Moro ha aguantat, que aquesta és l'altra notícia positiva, perquè sempre que hi ha ventades fortes es desmunta.
Però Déu-n'hi-do. I a més a més les temperatures han baixat, o sigui que la sensació de fred ha estat molt marcada. Penseu que quan tenim valors una mica baixos i el vent és molt marcat, les temperatures cauen en picat. La temperatura de sensació avui a les 8 del matí, per exemple, a Sant Jus era d'un grau, només. Però clar, és que teníem un vent de 40-50 km per hora amb un valor mínim dels 6 graus, que entre les 7 i les 8 del matí és el que hem tingut...
Doncs clar, tot això ha ajudat a que la sensació, el cos, probablement sigui el dia més fred d'aquest hivern, i com no hi hagi algun miracle, no hi haurà... Però per sensació, no per termòmetre, eh? Ja, ja, sí que... Però si hi ha un miracle, doncs potser és el matí més fred que tenim. De la setmana. Sí, per tant, de la setmana segur, dic d'aquest hivern.
No, la setmana passada va fer més fred, no. Però de sensació, no. O sigui, sí que hem tingut algun dia amb valors de 4 i 5 graus, però aquests 6 graus d'avui, ajuntant-hi el vent, la temperatura de sensació va baixar fins a un grau i mig. O sigui, que com a sensació ens quedarà aquest dia d'avui com el més fred d'aquest hivern, perquè, bueno, sí que els mapes varien una miqueta de cara a molt llarg termini i volen portar-nos la setmana vinent una setmana una miqueta més freda.
però tampoc no són grans fredolades, o sigui, irrupcions d'aire fred i aquesta situació que comentem que fa molt que ens acompanya i que la seguim mantenint continua amb nosaltres, tot i que tindrà una petita aturada. Avui encara no, avui...
Seguim amb la influència d'aquests fronts que van creuant per Catalunya, que viatgen de nord-est cap a sud-est, i avui aquest front ens arribarà de cara aquesta tarda. El vent ha d'anar perdent força, a més d'una manera molt ràpida, entre aquest matí entre ara i el migdia pràcticament.
Ja no parlarem d'un vent destacat. Sí que hi haurà la influència d'aquests vents del nord-oest, perquè hi ha la circulació aquesta, a vegades pot girar una mica ponent, però bàsicament la circulació és aquesta, però ja no serà tan marcat. I a més a més, en llocs on n'és poc habitual el vent, com és Sant Just, a mesura que avancin les hores, anirà fluixant.
També ha de acabar amb les hores, cada cop tindrem més núvols. Si t'hi fixes ara i mires el cel, veuràs que hi ha com un tel de núvols alts. I això és un altre front, més a saber quants on portem, que viatja cap al nostre país i que taparà força el cel de cara a aquesta tarda. Sobretot a les comarques de Ponent. Aquest és un front que arribarà a Catalunya...
Arribarà a les comarques de Ponent amb una mica d'entitat, sembla que allà podria deixar alguna precipitació, però la resta el que tindrem és un augment dels núvols aquesta tarda, però passaria sense pena ni glori, tampoc no esperem ni precipitacions. Un cop hagi passat aquest front, el que dèiem, ja com una pausa una mica important o marcada...
que això hi podríem ajuntar dimecres, dijous, divendres, que a Sant Just tindrem un temps força més estable. Les nits ens quedaran una mica fredes, però els dies cada cop seran bastant més càlids. Avui potser ens quedem amb un valor al voltant dels 12 graus.
però demà ja pujaríem als 13, dijous als 15, i potser divendres podem arribar als 17 graus. O sigui que, a mesura que vagi avançant els dies laborables d'aquesta setmana, cada cop veurem com les temperatures màximes són més altes. Això és perquè el vent, després del pas d'aquest front, girarà una miqueta ponent, sempre és una miqueta més rescalfat, i això, amb l'ajuda del sol, i que el vent no serà massa important, permetrà que les temperatures es puguin enfilar una miqueta. I parlem d'això que dèiem la setmana passada, o que parlàvem ahir mateix, que tindríem un temps una mica primaveral,
arribant al cap de setmana. I aquesta és la paraula clau, al cap de setmana. No està massa clar. Sembla que ha de ser estable, però una miqueta més fred. Però ho deixarem amb incògnita, perquè encara hi ha alguns mapes... Encara pot canviar, no? Sí, perquè són molts dies de tranquil·litat, aquesta circulació de fronts continua sent present. Aquesta previsió que estem fent l'estem fent només per Sant Just, perquè probablement amb els vents de nord-oest, oest, doncs el Pirineu pugui evolucionar diferent i puguem tornar a parlar de precipitacions.
però bàsicament el que esperem ara els propers dies és una pujada de temperatures màximes i d'altra banda també una estabilització del temps, o sigui que ara de moment no parlarem de masses complicacions, com a mínim el que resta de setmana laboral. Coincidint amb el cap de setmana, ens esperem una miqueta i aviam què passa.
Ja estem fent previsions de cara al dia 22. Carnestoltes, no? Sant Jus, què tal? I de moment portem una setmana i escaig que ens marca pluja. Feble, però ens marca pluja i fred. Home, és normal, és un dissabte. És un dissabte, és tradicional a Catalunya i a Sant Jus, per excel·lència, que ploqui el dissabte.
Però sí que és cert que, mira, si fos aquest cap de setmana que ve, potser alguns mapes, no volíem dir-ho, però alguns mapes indiquen 19 graus de màxim al dissabte. O sigui que hi ha molt bona temperatura per dissabte i a més temps estable. Però de cara al dissabte 22 ja fa molts dies, i això és bona notícia perquè quan estem tan lluny potser s'arregla a mesura que ens anem apropant, però fa molts dies...
que el dia 22 es marca plogims i ambient fred. Un altre cop és d'aquella tradició també que quan els s'enjustencs treuen el nas al carrer a l'hivern per fer alguna activitat... Normalment els carnestoltos de Sant Just també són així, vull dir que la gent ja s'espera, suposo, no? Sí, sí, sí, però... Ja estaria bé que tinguéssim un carnestoltos d'aquests. Mira, aquest any no fa fred, ni fa vent, ni fa res, i mira, podem estar al carrer una estoneta, perquè fa uns quants d'anys que no passa això, però bé, aviam què passa.
Val, Carles, on anirem parlant. Gràcies i que vagi bé. Bon dia. 6 minuts i les 11 abans de connectar amb el butlletí de Catalunya Informació. Encara tenim temps de fer un cop d'ull dins dels diaris. Abans no ho hem fet, ens hem deixat i volíem destacar alguns dels articles on va la ben avui aturar-nos.
Per exemple, en l'article de Mario Serra que publica avui la seva columna diària a La Vanguardia. El títol a l'halterofília de l'alteritat i diu que l'exercici més complex que ens permet la ment humana és posar-nos en la pell d'algú. Ara en diuen empatia, però fa anys predominava el terme filosòfic de l'alteritat. Tant en tant, en l'àmbit artístic es donen coincidències nominals que fan palesa l'alteritat.
Posa diferents exemples per acabar parlant que aquesta temporada es dona un fenomen semblant per entre una novel·la i una editorial. Per acabar-ho de dubar, totes dues, l'una i l'altra, i es diuen l'altra. La novel·la L'altra, de la Marta Rojals, apunta esdevenir la gran revelació de la temporada literària. L'altra és l'altra editorial i representa el debut empresarial d'Eugènia Brogi, exeditora d'Empúries. Són l'una i l'altra dues sòlides mostres de la potència de l'alteritat. L'altra editorial arriba a les llibreries amb els nois de tenis sala
Una novel·la que afosqueja per explorar els efectes de la pèrdua de dos germans per a l'accident de trànsit i l'última nit de James Salters.
I l'alteritat novel·lada de Marta Rojals supera les expectatives del seu notable debut en primavera, estiu, etcètera, publicat el 2011. Resseguim el sismograma mental que traça l'aventura sexual amb un jove informàtic d'una dissenyadora una mica madura, casada amb un periodista a l'atur. Rojals explica de manera magistral la devastació interior del personatge amb un model de llengua magnífic, un gran sentit del ritme i una depuració estilística que barreja narració, diàleg i pensament amb agilitat.
És l'opinió, el punt de vista de Mario Serra, que explica avui, que descriu avui des de les pàgines de La Vanguardia.
I atenció, el que ens explica avui al diari Ara, a les pàgines d'Estils, és com fer la volta al món en 18 mesos i amb família. Parla de la Carina i l'Albert, que han fet servir els seus estalvis d'anys per dedicar-se a viatjar per tot el globus amb els seus dos fills, que ara tenen 5 i 7 anys. 540 dies són els que la Carina, l'Albert, el Bernat i l'Abril hauran dedicat a visitar un total de 17 països.
amb una despesa mitjana diària de 65 euros a tots 4 que han anat entre els 50 i els 80 euros, un pressupost low cost. Van decidir-ho a l'agost del 2012, es van posar Rúm a Singapur, al sud-est asiàtic, amb només un bitlleig fins a Malàisia. Era el principi d'un viatge que els duria fer la volta al món en un any i mig. Amb ells viatjaven a l'Avernat i l'Abril, els seus dos fills, que llavors tenien 3 i 5 anys.
Van passar, com dèiem, per Singapur, Malais i Indonèsia, Vietnam, Cambotja, Laos, Tailàndia, Birmània, Sri Lanka, Nepal, Dubai, Miami, el Perú, l'Equador, Bolívia, Xile i Colòmbia.
El Bernat es connecta amb els companys de l'escola per Skype i els nens han tastat la serp de Vietnam i els insectes a Tailàndia. Tot plegat ho explica avui en detall de quina manera ho han pogut fer aquesta família, aquests 18 mesos, tots 4 junts, 24 hores al dia plegats, viatjant, coneixent i descobrint molt. Una bona història en doble pàgina publicada avui al diari Ara.
I acabem recomanant-nos avui el que demana el periòdico, aquest carrer per Pepe Rubianes, també l'article d'opinió signat per les viudes de Pepe, és un col·lectiu format per Joan Manuel Serrat, Joan Gràcia, Joan Lluís Bozzo, Carles Fabià i Lucila Aguilera, entre d'altres, que parlen d'aquest domarç que es compliran 5 anys de la mort de Pepe Rubianes.
I parlen també d'aquesta demanda d'aquest carrer. A més a més, aquest diari publica també un devassall de paraules, un llibre de cites de l'actor galaico català que resulta enciclopèdic en aquests anys de tuit. Recull frases parlant del seu ideari, de teatre, de sexe, independència, economia, civilització, Espanya i treball, entre altres coses.
I referent a Catalunya, per exemple, diu que aquest país és molt surrealista, ja que ha tingut i té com a símbols un goril·la blanc i una verge negra. Avui, doncs, tres pàgines del periòdico per recordar Pepe Rubianes. I dit això, connectem tot seguit amb el botlletí de Catalunya Informació.
Són les 11.
Josep Antoni Durán i Lleida avisa que Unió Democràtica es trencaria si s'hagués de posicionar ara davant la pregunta de la consulta. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, el dirigent democràstic ha també assegurat que el govern espanyol no té voluntat de reunir-se amb el president Artur Mas a curt termini.
La presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho, lamenta en declaracions també al matí de Catalunya Ràdio que el president Mas no estigui liderant la reforma del sistema de finançament. Camacho es reunirà amb els presidents del País València, Múrcia i les Balears per impulsar un nou model de finançament que també serveix i diu per aturar el procés independentista.
Soma Escola demana que no s'apliqui la sentència judicial que obliga 5 escoles a fer el 25% de les classes en castellà, encara que no prosperi el recurs que s'ha presentat. L'entitat demana a la Generalitat que doni instruccions precises en aquest sentit.
L'any passat es van crear a Catalunya 17.700 empreses i això és un 9% més que l'any anterior. És el percentatge més gran també des que va començar la crisi. El nombre d'empreses que van tancar també va créixer. Se'n van dissoldre 3.000 però l'increment va ser un dels menors dels últims anys.
El govern espanyol prepara un paquet de mesures per ajudar empreses solvents a reestructurar i refinançar el seu deute. És l'anunci que ha fet el ministre de Guindos, que assegura que el dèficit de 2013 es complirà tot i les desviacions d'algunes comunitats.
La Xina i Taiwan inicien avui converses oficials històriques, les de més alt nivell des de la fi de la Guerra Civil el 1949. El comerç pot ser-ne el centre, deixant de banda les diferències polítiques. El partit comunista xinès es manté ferm en el principi d'una sola Xina.
I els sanglars han causat uns 5.000 accidents de trànsit durant els últims 6 anys a Catalunya. La majoria dels sinistres són lleus, però han suposat un cost d'uns 27 milions d'euros, segons que ha explicat el director territorial d'agricultura a Girona. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars.
Álvarse Manel Arroyo és el nou vicepresident de Comunicació, mentre que Toni Freixa deixa de ser el portaveu de la directiva. Pau Vilanova serà directiu per la relació amb l'Espanya, tal com avança ahir Catalunya Ràdio. Bartomeu vol acostar-se a Johan Cruyff i parlar de l'acció de responsabilitat amb els membres de la Junta.
Avui el Calderón, Atlètic de Madrid, Reial Madrid, els matalacers amb moltes baixes han de remuntar un 3-0 en contra si volen ser el primer finalista de la Copa. El Barça s'entrenarà aquesta tarda i hi haurà el llista de convocats per a la semifinal de demà contra la Reial Societat.
Hi ha el temps, cops de vent que han passat dels 120 km per hora aquesta matinada al Camp de Tarragona, l'Ebre i l'Alt Empordà. Anirà fluixant, però no desapareixerà del tot. Temperatures més baixes, amb una sensació de fred acusada. Augmentaran els núvols i aquesta tarda podria ploure a la meitat oest del país. Protecció civil, per cert, rebaixat a prealert aquest pla procicat per fort vent, per la millora, com us deia, de les condicions meteorològiques. Tot i això es demana encara precaució a la part sud del país, perquè es preveu que encara hi pugui haver algun cop de vent
fort. Temperatures a aquesta hora, la més freda la trobem a Lleida, 5 graus, a Girona 8, 10 a Barcelona i 12 graus a Tarragona. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 4 minuts, us parla Andrea Bueno. Dama a dimecres arrenca un curs de formació per a persones aturades a Sant Just. Es tracta d'un curs de competències bàsiques que organitza promoció econòmica i està dividit en 7 mòduls diferents. L'objectiu d'aquest curs de competències bàsiques és dotar d'una sèrie de coneixements a persones que s'hagin quedat a l'atur, de manera que els ajudin a tornar a entrar al mercat laboral. Es tractaran, per tant, competències digitals, lingüístiques, d'autonomia iniciativa i matemàtiques, entre altres.
El curs de competències bàsiques dona un total de 15 sessions i es poden cursar individualment o tots en conjunt. A més, una de les intencions principals és poder aplicar tots aquests coneixements a la pràctica. Si voleu més informació sobre les preinscripcions, us heu de posar en contacte amb el Servei de Promoció Econòmica trucant al telèfon 93 480 4800.
Seguim parlant d'educació perquè la setmana que ve comencen les visites a les escoles públiques de Sant Joc de Car al període de preinscripció. La primera visita serà a l'escola Canigó dilluns que ve a les 4 de la tarda i dimecres 19 a les 9 del matí. La segona escola en obrir les seves portes als pares i mares serà a Montseny els dies 24 i 27 de febrer i ja al març serà el torn de l'escola Montserrat els dies 6 i 7 i de l'institut amb una única visita el dia 6 de març a la tarda. Les jornades de portes obertes a l'escola Bressol Municipal Marrec seran els dies 24 i 29 d'abril.
I acabem destacant que l'Ajuntament de Sant Just ha engegat un programa per dinamitzar les entitats del poble. Es tracta del programa Movem Sant Just, un pla de formació i dinamització per al sector associatiu que té com a objectiu millorar el funcionament de les entitats i la seva tasca. Es va posar en marxa a finals de l'any passat amb un qüestionari que es podia omplir a través del web municipal que volia conèixer el nivell de participació dels enjustencs en associacions. El programa Movem Sant Just proposa una sèrie de sessions formatives per a entitats que van començar al gener i que s'allargaran fins l'abril.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta.
Passen 11 minuts de les 11. Aquesta hora parlem d'actualitat política en clau municipal i per això saludem el portador de Ciu a l'Ajuntament de Sant Jus, Llorenç Rey. Molt bon dia. Bon dia.
Ens queda ara ja una mica lluny l'últim ple municipal. De fet, són 10 dies només, però de vegades quan passen ja més d'una setmana queda lluny, però en tot cas es van parlar diferents qüestions, algunes que creiem que val la pena recuperar. Va ser un ple que el debat va ser sobretot durant les mocions, una mica, i recordem que hi va haver un parell relacionat amb la sobirania. Una era per expressar la satisfacció per l'acord entre la majoria de forces polítiques del Parlament a l'hora de convocar la consulta,
un text presentat per l'equip de govern que també va rebre el suport de Siu i, en tot cas, potser el més significatiu també és que no a tot arreu el PSC s'ha pronunciat d'aquesta manera. No sé, des del seu punt de vista, com veu que s'enjusten els socialistes diferents siguin, en aquest cas, de l'executiva? Jo, igual que hi ha per més endavant, per altres vegades que pugui succeir coses similars...
No entraré en el joc de qüestionar una cosa o una altra pel que fan allà o el que fan més enllà. Considero que hi ha temes que a mi el que m'importa veritablement no és el que digui la direcció d'un partit a nivell local, vull dir que m'interessa és...
defensar que a Sant Just hi hagi aquesta tendència majoritària favorable al dret a decidir i a partir d'aquí, si l'agrupació local de qualsevol partit divergeix del que pugui fer en un altre moment la seva... No seré jo qui vagi a posar el dit a la llaga per...
per molestar ningú, jo el que vull és el màxim consens, i ojalà també ho tingués el Partit Popular, i bueno, seria més fàcil, perquè només tenen representacions són just, i aquests no tenen fàcil, seria de tot arreu. Aleshores ja tinc...
En tot cas, sí que d'alguna manera sí que torna a fer referència o aquesta votació dona a entendre que el món municipal funciona diferent de vegades, no?, del que passa fora dels ajuntaments. Per això l'estic dient, vull dir que, no ho sé, no?, vull dir, és una mica... Tindria que passar més inclús a...
molts altres mons. Ahir vèiem a la premsa anglesa que s'aprovava el tema que els adults no poguessin fumar quan hi havia un nen dintre del vehicle i tots els partits han donat llibertat de vot als seus parlamentaris perquè poguessin votar el que es vulgués. S'ha d'entendre que hi ha d'haver una coherència de grup dintre de qualsevol partit perquè només faltaria que es veguessin coses excessivament altissonants
Però que hi hagi una homogeneïtat, que hi hagi una uniformitat, doncs jo estic totalment d'acord i a favor d'aquesta petita llibertat, i més encara la política municipal.
Se'n va provar un altre també que demanava l'adresió a la taula pel dret de Citi, en aquest cas es va provar amb els 11 a favor de Ciu i Iniciativa, una història que també venia d'alguna manera que s'havia tractat ja al setembre, no? Sí, sí, sí. El cert és que hi ha una sèrie d'emocions que al final acaben sent reiteratives contínuament i més que en veurem, vull dir... De fet, recordo que en una altra entrevista ja fa mesos o potser l'any passat fins i tot deia que estava cansat que les emocions no parlessin de Sant Jus, no?
Bé, aviam, si tu que has venit de tots els plens municipals veuràs que jo, tot i que sigui el portaveu de Siu, en totes aquelles mocions que no fan... Aviam, sí que tot, evidentment, acaba afectant la vida municipal de Sant Just,
Però totes aquelles que d'alguna manera són més institucionals o són més promogudes per l'Associació de Municipis, per la Federació, pel Consell Comarcal o per les direccions generals de qualsevol partit i que d'alguna manera es presenten fotocopiades a tots els municipis o a quasi bé tots els municipis de Catalunya, en les quals hi ha uns argumentaris a favor i en contra realitzats per les direccions dels partits,
doncs les respecto, però com que no soc partidari d'elles, doncs no hi entro en el debat i delego a la gent que hi ha dintre de la meva formació, que a més a més tenen potser més representació com a president local del partit, el que sigui institucional, i em recebo la meva participació
aquelles coses que realment facin raó directa a les clavegueres de Sant Just, l'allumenat de Sant Just, els llocs de treball de Sant Just, els impostos de Sant Just i la nomenclàtora de Sant Just. Evidentment, el dia que arribi la consulta i a Sant Just s'haigui de debatre perquè a Sant Just es pugui fer aquella consulta realment, l'altre dia va haver-hi una cosa important i és que va dir que ho deia però una vegada perquè quedés clar
que si l'alcalde va dir si el president de la Generalitat o el Parlament a mi em demanen el cens per fer aquesta votació, jo l'entregaré perquè considero que és la meva autoritat. El dia que això s'hi ha d'arribar a un debat, encara que sigui supramunicipal, evidentment sí que és una decisió a prendre per l'Ajuntament de Sant Just i aquell dia sí que hi estarem. O que no hi hagi ni tan sols debat i així no tindrem que discutir res.
En tot cas, sí que afecta més a Sant Just. L'altra moció que es va tractar era aquesta moció de rebuig en contra d'aquesta reforma de l'administració local, que va rebre també suport de PSC, Junts per Sant Just, Iniciativa i Convergència i Unió, una llei que ja s'aplica aquest 2014, tot i que ara estem una mica a principis d'any i va entrar en vigor d'alguna manera el de gener, si no m'equivoco. Per tant, s'està una mica a l'expectativa, suposo, de veure què pot passar amb tot plegat.
és que tenim un país en què sempre estem a l'expectativa cada setmana tenim un Consell de Ministres que no sabem quina reforma ens faran tenim una verborrea legislativa increïble que es tradueix després en una inseguretat total des de la inseguretat jurídica del pobre ciutadà que ja no sap per on al ciutadà li afecta a nivell laboral i a nivell d'hisenda que són les dues coses que més
li afecten directament i després l'administració és que realment s'estan tornant bojos. Quan dic que s'estan tornant bojos, ja no els que fan les lleis, sinó que s'estan tornant bojos els pobres que les tenen que aplicar, perquè és que els interventors i els secretaris ja no saben cada dia aviam amb què es trobaran i a més a més quina és la interpretació i la reinterpretació perquè es publica qualsevol ordre i després hi ha aclariments i aclariments i aclariments
Després a l'hora d'aplicar-ho tampoc està tan clar com funciona, no? Vull dir que cadascú llavors s'ho troba i s'ho ha de manegar. El problema està que estem en un país que ens agrada molt poc de debatre i molt de manar.
Aleshores, quan s'intenten consensuar les coses és impossible perquè portem mil anys debatent temes importants sense posar-nos d'acord. Aquí tindríem les famoses llistes obertes, la llei electoral catalana... O sigui, tenim... que realment jo no sabria a qui li tinc que donar la raó. O sigui, per un cantó el diàleg és imprescindible i el consens també.
Aleshores, aplicar totes les coses via el que està fent el Partit Popular, que és aplicar el gran rodet, aprofitar-se de la seva majoria absoluta i fer un punt i més de lleis que realment donaran fins allà on arribi la legislatura d'ells, perquè cada una que fan, els altres et diuen, el primer que faré serà de rogar això...
I això no és massa coherent, però també és cert que no hi ha hagut cap... amb totes aquelles importants que s'havia d'arribar a un gran pacte, en poques, en poques, en poques s'hi ha arribat. S'hi va arribar amb la d'ensenyament, amb el seu moment, s'hi ha arribat amb alguna, amb alguna de la laboral, però realment hi ha algunes que costa molt d'arribar al consens.
potser hem de canviar de polític, no potser hem d'arribar a polítics que es puguin asseure en una taula, com els senyors que es van asseure a fer la Constitució, que anem des de l'extrema dreta a l'extrema esquerra, van arribar a uns punts en comú. Potser és que ja queden pocs d'aquests polítics i el que hi ha només són gent que vol ejecutar la seva voluntat i no fer cap tipus de diàleg.
i que en el fons després és el que condiciona la manera de viure de tothom i després això ens porta als radicalismes que ens trobem a la forma de viure de cadascun al carrer de fet aquesta llei també condicionarà la manera de governar des de Sant Just anirem parlant al llarg d'aquest any quan sàpiguem una mica més coses però també sobretot serà molt important de cara a les eleccions del 2015 que no falta tant, un any, quatre mesos
Sí, però és que té tants dubtes tota l'aplicació, perquè al final, aviam, jo no sóc un gran expert en aquest tema, llavors tampoc voldria posar-me de peus a la llena, aleshores sí que d'alguna manera el que jo he interpretat de la llei és...
que els ajuntaments o les administracions locals que estaven duant a terme determinades tasques ja no tenen per què dur a terme aquestes tasques perquè les farà algun organisme supramunicipal. I per seguir-les desenvolupant tindran que demostrar que d'alguna manera són més efectius que aquest organisme supramunicipal. Econòmicament. Econòmicament.
Aviam, és que parlen també d'efectius, perquè econòmicament, econòmicament, què estem parlant? Que una biblioteca o una guarderia municipal surt més barata si la gestiona? Serà veure també aquí les qualitats o els estàndards o el que un vulgui marcar. En qualsevol cas, el que sí que serà serà molta més paperassa.
i també s'evitaran algunes determinades actuacions que es feien per alguns municipis amb uns costos molt per sobre dels costos reals o dels costos mitjans d'altres organismes que potser per major volum tinen millors treus i recursos. O sigui, tot tindrà la seva... Tampoc crec...
Crec que hi ha coses bones, probablement, d'aquesta llei, i jo he votat en contra d'aquesta llei, però segurament hi ha coses que seran bones. El que passa és que també estem posant la llaga, com si el gran mal dels mals de la deuta d'aquest país fos l'administració local, i tenim uns quants municipis que han fet bestieses, però la gran deuta, em te'n recorda, primer de tot, la gran deuta d'aquest país no la té l'administració, sinó que la té l'empresa privada.
Vull dir, la gran deute d'aquest país no succeeix a altres països del nostre entorn, vull dir, la gran deute del nostre país la té l'empresa privada. I quan passes a l'administració, la principal deute la té l'administració central. I aquí s'està carregant el motxuelo, al final l'administració municipal, que acaba sent l'última més endeutada després de totes les administracions i dintre del sector...
De l'administració pública, o sigui... Acaba sent un gest de cara a Brussel·les, potser, més que una realitat. Sí, nosaltres creiem que realment és més un gest que la realitat del que succeeix.
Hi ha uns quants casos molt sonats i molta corrupció política, urbanística, municipal, que esquitxa i que s'ha convertit en que sembla que tot sigui això. I clar, hi ha molts milers de municipis i uns quants són els que s'ha d'anar a la premsa. En tot cas, n'anaríem parlant al llarg d'aquest any. Tornem cap al ple, a l'apartat de brecs i preguntes des de Convergència i Unió van demanar també pel cos de les cartes que l'Ajuntament havia enviat per respondre les signatures que s'havien fet en contra de la reforma del cadastre.
Creu que no s'hauria d'haver respost? O era una pregunta referent només per saber quant costava? No, no és això. A més, demanem diverses coses. El primer de totes, el cost, per saber-ho. Que això anava lligat amb el fet que el projecte municipal passi a tindre una tirada que torna a ser mensual i demanàvem el cost d'això.
Principalment el que demanàvem era el seguiment que se n'havia fet de la llei de protecció de dades d'aquests llistats, que d'alguna manera cada vegada més la gent està més conscienciada que no vol estar dintre de determinades llistes o no llistes. El que demanàvem era, primer de tot,
tècnicament s'havien complert legalment tots els requisits que requereixen per poder fer aquests llistats i si després aquests llistats tenien els controls de seguretat pertinents i després l'Ajuntament en respon que sempre es contesta a la ciutadania.
Aviam, potser sempre s'ha contestat quan hi ha una manifestació massiva. A molts ciutadans el que s'arriba és que és un ajuntament que es caracteritza pel silenci administratiu i per no respondre a moltíssimes de les demandes individuals. I després jo vaig posar un exemple que em semblava molt adonador i molt clar, o sigui, hi ha molts catalans que hem signat una declaració en favor del dret a decidir.
Jo entenc que si per part del ministre que correspongués, ja sigui el d'interior o sigui el d'Hisenda, rebem una carta en la qual em diu, escolti, senyor Llorenç Rey, jo s'ho explico, realment vostè li estan inflant el cap perquè la veritat és que les balances fiscals són així, tal, tal, tal, faig la meva explicació del que aquell senyor ministre creu que és la seva veritat,
I a continuació li diu, així entre línies, i que sàpiga que vostè ja sabem qui és, ja sabem on viu i ja sabem el que pensa.
A partir d'aquí, probablement, molts ciutadans es sentirien més coartats per aquesta administració que no pas sentir-se contents que el ministre li hagi respost la seva petició. Ja entenc, però suposo que d'alguna manera tot plegat depèn del to de la carta. Sí, sí, per això ho estic dient. Per això mateix ho estic dient, pel to de la carta i per la forma d'això.
En tot cas, es va donar satisfet per les respostes? Se li ha fet arribar més detall? No, he rebut una part de respostes i ara estic esperant l'altra part de resposta a la qual m'han dit que em donaran tot tipus d'aclariments i estem esperant de poder tenir una reunió per tenir aquests tipus d'aclariments. També referent al cos del butlletí, no?
Exacte, aquests sí que han arribat ja. I els satisfà la resposta? Bé, tinc la informació. Ara falta analitzar-la i fer les nostres valoracions. Referent de nou al cadastre, que és una mica d'on venia també aquesta primera petició, s'ha continuat d'alguna manera la comissió que es va parlar? S'ha fet alguna cosa més? Hi ha hagut més converses?
Sí, a veure, nosaltres tenim voluntat, a vegades que tot continua sent barruer com és sempre. Mira, et puc posar-te un exemple, se'ns convoca els grups polítics per fer una reunió o per crear una comissió de seguiment sobre el cadastre.
se'ns explica que es crearà una comissió i que si a nosaltres ens sembla bé, aquesta comissió s'ampliarà a associacions veïnals i a gent que pugui estar interessada. Que si a nosaltres ens sembla bé i a voluntat es crearà això, si no, no val la pena començar perquè ens estiguem tirant els trastos, fem una reunió i quedem així. Quedem que se'ns enviarà un informe, una espècie de protocol...
de com estaria establerta aquesta comissió i quines actuacions faria i com es faria tot això i tal mentre estem esperant que se'ns enviï aquest protocol d'intencions se'ns comunica que ja han quedat una reunió amb les associacions de veïns i nosaltres diem home, a mi em sembla perfecte tens tota la llibertat del món però ens vas dir que primer teníem que estar tots d'acord i llavors convidaries els veïns ara resulta que has convidat els veïns sense haver-nos ensenyat cap tipus de paper
Però, bueno, escolta, endavant. Col·laborem entre tots. Però ara, la segona part. Aquesta setmana rebuen un correu electrònic de tota una sèrie de dades del cadastre que en aquesta reunió se'ls ha donat a les associations de veïns que resulta que nosaltres, que estem en l'Ajuntament, no la tenim. Aleshores, ara tinc que anar a l'Ajuntament en què m'expliquin això. Diran, ah, no ho té, ja t'ho dono.
Però, aviam, és el que diem, costa molt de treballar i de confiar quan ja parteixes de la base que se t'aïlla i se't dóna el mínim d'informació possible i tota aquella que tens és perquè la vas demanant i escarbant. No hi ha cap voluntat real de col·laborar ni d'entre totes tirar les coses endavant. Esteu cansats de tu plegats?
Jo, sincerament, bastant. Bastant. Bastant perquè tot es malinterpreta i tot se li intenta buscar una vessant de...
Jo crec que la gent del govern té la imaginació que l'oposició està per fer oposició sí o sí. Jo per mi tinc un concepte de l'oposició que és el col·laborar. Sempre he estat disposat a col·laborar i m'emprenya moltíssim quan el senyor alcalde moltes vegades que està disposat a fer de mestre d'escola dels anys 50 i ha renyat a tothom,
t'acusa de posar pals a les rodes quan mai a la vida mai a la vida he posat pals a les rodes sempre he sigut honest a mi mateix puc estar equivocat però he sigut honest a mi mateix i defenso que vinc aquí a treballar per col·laborar i per entre tots fer les coses el millor possible i quan una cosa no la veig bé dic que no la veig bé però no perquè el govern hagi dit el contrari ho dic perquè és que no la veig bé
i moltes vegades poso per davant inclús el meu pensament que les voluntats del partit o del que sigui perquè considero que sóc un representant de la ciutadania i això ho estic dient jo que no m'estic venent ara per res perquè he manifestat des de fa moltíssim temps que jo no seré el candidat a la propera legislatura o sigui, no m'estic venent en res ni m'estic defensant de res es tenc la mà moltes vegades per col·laborar
i després tinc xascos quan em trobo informacions com aquestes i llavors em tinc que sentir dels meus companys, ho veus Llorenç com a l'alcalde tanrere tot el dia i tu vas amb el lliré a la mà, seguiré anant amb el lliré a la mà perquè seguiré pensant que s'ha de col·laborar, però m'emprenya molt quan enrenyen
Quan rellen en públic amb coses que realment no són així de certes. Està clar. En tot cas, ara que ha fet referència, no sé si ja tenen candidat o algun procés marcat per quan es decidirà qui serà el candidat. Hi ha un procés intern on probablement aviat se sabrà qui és el proper cap de llista. Que jo no seré. Està clar, anirem parlant en tot cas. Moltes gràcies, Llorenç Rey, portaveu de Ciu a l'Ajuntament de Sant Just i fins aviat. Bon dia. Adéu, bon dia.
Just a la fusta.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat del Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passant 5 minuts de dos quarts de 12, fem tertúlia d'actualitat amb el Jaume Campreciós i en Jordi Farràs, aquí saludem tot seguit. Molt bon dia a tots dos, què tal? Bon dia. Estàvem aquí fent la pretertúlia, no? Exacte, us he vist molt atents, avui a més llegint tots els diaris abans d'entrar, o sigui que suposo que... Sí, perquè no teníem res més a fer, ja que són els diaris posats aquí, intentem llegir alguna cosa, el que passa és que tots tenen el mateix.
Sí, estan sentats, bueno... Ja no saps de què fer. No, és que ara estàvem comentant que el diumenge vam anar d'excursió amb la SES, que vam anar a les mines del Priorat de Bellmunt, i el Jaume diu que estan constipats, que no, que es va cansar molt. Li ha passat factura, eh? Sí, sí. Però bueno... No? Sí, és clar. És que hi ha una comarca tan sé que com aquella tenien el bici de Passaiga per les Rieres, i no haver-hi puntons. La cosa... Un es va rentar els peus.
I potser no era el més adequat, no? No, no, no. L'aigua estava molt freda, això sí, però ens ho vam passar molt bé. Ja és això, llavors, no? Sí, sí, vam fer una visita a les mines de Bellmunt del Priorat, que les recomana. És una visita molt recomanable per la gent, sabran com treballaven els miners. Vam estar dins les mines i és una cosa extraordinària. I saber com treballava aquella gent en aquelles èpoques allà dins... Impressiona, no? Suposo. És impressionant.
La setmana passada vam parlar també amb el conferenciant que divendres va fer la conferència de la xarxa de les CES i realment era molt interessant tot el que explicava, vull dir que el món de la mineria almenys per mi és molt desconegut. Jo crec que és desconegut per un 90% del país. Sí, és veritat, i és molt més important del que ens pensem segurament, no?
Sí, que n'hi ha en èpoques, en èpoques de guerres europees, precisament de la primera guerra europea, aquí es va fer molt negoci amb les mines del país. I després també hi ha aquest tema, un tema tecnològic, és el que has d'explicar. Minerals que sempre havien sigut no tinguts en consideració,
que les noves tecnologies són bàsics, per tant, això pot portar a un canvi d'obrir antigues mines o buscar per antigues mines materials que el seu dia van ser abandonats. Això arribarem.
Això arribem. De què parlem, Carme? No ho sé, abans parlava aquí fora de sentit parlant de tot aquest tema, ja no el cas de la infanta, sinó el tema que ha derivat i que ara és el debat, és què va passar, qui és l'espia, qui ho ha descobert, és a dir, és una subtrama que potser és fins i tot per despistar una mica del tema en si. En tot cas sí que té gràcia perquè és misteriós, trenca una mica amb el guió escrit de les coses.
mirat des d'una perspectiva relativa i amb un punt més informal. A mi avui no ho sabia, avui he vist una mica les imatges que estan per terra i que està la infanta per darrere i a més a més les lletres que van sortint del que va dir el fiscal. Llavors això és al·lucinant perquè de la manera que està gravat
sigui gravar com dèiem amb ulleres així com estigui fet però bueno al final cap jo crec que se li ha donat molta importància però és una cosa que em sembla que ja n'estem una mica cansats de sentir aquest tema i l'altre ahir estava parlant també que vaig sentir la Palmira també que va fer uns rodolins que em van agradar molt i la Palmira ja sabem com és i ho va fer molt bé
Llavors jo crec que parlar d'aquest tema, no sé si voleu parlar, si el Jaume ho vol comentar, però a mi ja és una cosa que és massa pesat. Trobo més dolent el que ens està passant a nivell de català a l'escola i el que ens estan fent al nostre país. Ahir va tornar a haver-hi aquesta protesta, no? De fet, a Barcelona va d'alguna manera defensar...
Aquest som escola i recordem que l'últim cop que sabem és que en aquestes escoles, que si un sol alumne ho demana, un 25% de les places hauran de ser en castellà i un 25% és molt, eh? Un 25% és molt. Jo crec que anem a una reflexió en aquest tema, vull dir, en aquest hi ha altres, vull dir, estan...
tornant bastant enrere a un concepte que molts pensava que havia estat superat. Tornem a la Unitat d'Espanya. I tant, doncs, compte que no, que continua igual, amb coses balades indirectament, vull dir, amb notícies que poden ser mentides, però que es poden mobilitzar com això de comptar les estalades que hi havia als ajuntaments al municipi de Sant Saloni,
deien que algú anava apuntant les adreces, després l'altre dia una fotografia a una revista del Boix Llobregat, els soldats passant-se per la carretera, que semblava que siguessin la columna que el 39 havien entrat a Barcelona. Se sap què ha passat amb això?
No, jo sudo que són manioles, que sempre s'han fet... El que passava a Collsarola, no?, que això sí que va sortir... Un que va ser més repetit es va... Més repetit, i bueno, ja es veus, a fin de cap, no deixa de ser un quartel que està situat al costat de Collsarola. Però ve els passejar pel mig dels carrers d'aquests pal·lants i ja és una sensació diferent. Per tant, ja el millor... A veure...
Ho han fet altres vegades, jo em digo, una vegada a l'any ho fan. Però en aquests moments aquestes coses són més susceptibles. I llavors perquè veus que tot va coincidir un dia després de l'entrada de la Fuerza Nacional per la carretera a Barcelona. És que coincideix, el set de altres cinc anys que coincideixi fa molt d'efecte. Jo crec que són elements que...
tothom anirà jugant en aquests moments per anar tocant el vora viu perquè la gent es vagi una mica... Escalfant, no? Però hauria de ser el contrari, no? En principi haurien d'intentar... Sí, però després també hi ha uns altres partits que diuen que això s'arribarà a un enfrontament i la pregunta que he fet algun dia aquí que fa altra gent, dic, bueno si hi ha un 55% que està a favor i un 45% que no el 55% té de cedir al 45%
I quan són 45 anys. I aquesta és una disputa molt heavy. Exacte, molt complicada. Suposo que fins que no s'hagi d'aplicar la pràctica...
Jo que l'altre dia vaig anar a veure l'obra de teatre a la nit del poble. Sí. I va d'aquest tema, més o menys. Jo reconec la lligació del llibre, no l'havia vist antigament cap més versió. Aquesta versió és compartiment actualitzada. Suposo que mantenint tot l'esquema...
però actualitzada. I el discurs és aquest. El discurs és qui té raó, un que té la raó o la gent. I que lliga una mica amb tot el tema del poder. Tot és el poder. Qui mana la democràcia, qui pot escollir...
A més, el tema aquest de la llei verd, per exemple, el referent a l'educació, és això, ara s'ha decidit, quan ja es va aprovar i es va dir que quan entri un altre govern es traurà, però per tant tornaríem a estar en aquesta mena de cicles molt curts per a l'educació que fan que després el nivell de formació sigui el que és, també aquests canvis constants a l'hora d'educar.
Més enllà de tot el temps, però vull dir que si es van canviar les lleis d'educació cada any, o cada tres anys, tu plegat té poc sentit, encara que no dominem la matèria. Jo no la domino i canvis sempre n'hi ha hagut. I no sé fins a quin punt la societat també té una seta de culpa entre això de l'ensenyament. O, a veure, sempre hi ha hagut gent que ha deixat els estudis...
hi havia hagut gent a fora i gent que s'hi culpulava el treball molt jove. Clar, també es parla que el tema de la formació professional durant molt temps potser no es va tractar prou bé i en canvi era molt necessària i en altres països tot aquest tema de prendre bé un ofici s'ha tractat una mica millor. Jo crec que és més el problema aquest d'estructura de feina que tots desitgem per als nostres fills el millor dir que si tu ets X vols que el teu fill sigui X al quadrat
Ho entens? I aquesta superació pot arribar a això, a tindre les universitats amb molta gent i que després has vist que a la llarga moltes feines...
Han augmentat el que digueixen, no dic que siguen més bons ni més dolents, però sí que obliguen a tindre un títol que fa molts anys no era necessari. S'ha anat canviant tot. I no sé si és per bé o per dolent. Perquè hi havia gent que no tenia títol i tenia 5.000 anys d'experiència.
No ho viuen tant. Jo crec que la cosa que va canviar molt, i jo recordo, sobretot a l'època, els que són de la nostra edat, més o menys, però reconeixo que el que vam intentar és donar als fills, si volien estudiar-los, i vam donar totes les facilitats del món perquè poguessin estudiar, perquè nosaltres en principi teníem una ensenyança molt diferent.
Hi ha hagut un overbooking a l'universitat, això sí, el que eren els oficis, això no s'ha fet perquè no es considerava que en principi que no hi anaven, i en canvi abans, quan tu començaves a treballar, començaves a treballar d'aprenent i no tenies pràcticament cap sou, sinó que anaves a aprendre.
I tots aquests anys d'ofici han anat creant una sèrie de gent que han sigut molt bones amb els seus oficis. Doncs ara actualment això es va deixar i què ha passat? Doncs que tot el que són oficis no hi són. Llavors han ensenyat i t'exigeixen. I exigiem el primer qui va com a aprenent que no té ni idea, encara que tingui només una mica de tiro, el primer que t'exigeix és un sou molt elevat
que en aquests moments, a sobre que t'han d'ensenyar, t'han de pagar. Llavors abans no es feia, abans t'ensenyaven i tu no cobraves el que volies. O sigui, jo crec que s'ha canviat una mica el xif. Ara es vol tornar a recuperar una mica tot això a través de les escoles de formació professional,
però falta que... La cultura de tots plegats, que hi hagi una consciència. I a més a més que el que surti d'allà, que pugui entrar en un lloc a aprendre, perquè de l'escola aquesta no el prens. És a l'hora de les pràctiques, a l'hora de començar a treballar i que siguin en les pràctiques reals. Jo crec que, a veure, jo conec una mica l'escola industrial dels anys... A finals dels 60 i 70, i hi havia molta gent que anava a estudiar
Però eren de tarda. Molta gent aquell al matí era aprenent i a partir de les 6 de la tarda o les 5 anaven a estudiar allà. Gent de més d'aquella època de 14-15 anys. De veritat que els menors podien anar a aprendre i d'allà van sortir a la seva època gent molt ben preparada. El que passa és que després, el que diu el Jordi, això es va...
Es van anar canviant. Aquesta escola van caient en desús. Amb un nom. I la gent estudiava a la universitat i es van anar perdent. I així crec que és un dels problemes de la societat. I també és cert que actualment moltes feines ara són xuletes perquè hi ha noves tecnologies. Però n'hi ha d'altres que segurament també s'han d'aprendre... Es tenien d'anar fent i anar aprenent. Vull dir, a veure, fan això d'oficis.
A vegades et sobta en alguns reportatges de televisió o girem notícies que hi pugui haver una escola de pastors. Sí, sí, però existeix, no? Existeix. A més, també és quasi en overbooking. I, doncs, una cosa que si això ens ho haguessin dit fa 20 anys... No us ho hauria sigut hagut, no? Era impossible. Mentalment era impossible acceptar-ho. O fa dos dies que algú, no sé per què...
També és veritat que ara hi ha aquest retorn cap a tot el tema del camp, no? Per tant, hi ha gent que també decideix anar-se'n a fer de masover, fins i tot. Sí, masover... També semblaria estrany, ara potser fa 20 anys que algú amb 25 anys anés a fer això. Ahir sortia, crec que és el d'Urgell, un poble que es diu Usera, que sortia que era tot de neus rurals.
és un pola que està molt bé, jo recordo haver anat algun dia per allà, amb els companys de les Cees, i crec que hi ha una o dues persones que fan formatge de cabra boníssim. Hi ha neurals, però el que vaig llegir aquests dies era un escultor. Per tant, és... Tot aquest canvi. En un moment de canvi segur, no? En un moment de canvi de moltes coses, i per l'altre, a veure, tornant a... I això, per la mateixa vegada, aquí, un moment laboral,
La gent, i aquesta ha perdut una o dues generacions de gent per la feina. Vull dir, han passat molts anys sense que hi hagués una planificació. La gent anava a buscar el diner... Fàcil. No, fàcil. Era difícil, vull dir, fàcil. Les feines... Sense preocupació. No, no, no. Vull dir, obres. Deman obres a l'obra...
Gent sense... Diner. Corria el diner, no? Corria el diner. No fàcil, no perquè 9 hores cada dia o 10 transportant, potser són els quins materials, de fàcil no en té res. Però sí que sense un esforç intel·lectual o d'estudis previ. Sí, sí, exacte. O de prendre un ofici. I que molta gent que havia sortit acabant els estudis amb 15 anys o sense acabar-los i en lloc d'anar, el que dèiem ara, a formar-se en un ofici directament cap a l'obra...
cap a l'obra, i a guanyar un diner... Això passava, com si diguéssim, als meus coetanis, a la meva generació, perquè era el moment del boom, vull dir, quan jo... Bé, quan tenia més o menys 15-16 anys, per tant, era a principis dels 2000, i era el moment en què hi havia molta oferta, en aquest sentit, plegat. I, doncs, això crec que ha fet una mica de mal en general, perquè...
Però bé, la societat és una cosa constant, canviant. Nosaltres pensem sempre que l'antic era millor, però no sé si està per vindre o no. Per tant, et has d'anar adaptant els temps i cada generació deu pensar que la seva generació és l'última que li ha sortit tot malament.
que els altres no sé què. Cadascú sap mirar el seu malic. Els nostres nens diran el mateix. Ells van viure bé i nosaltres estem en circumstàncies. Gràcies a Déu el temps va canviant i anem adaptant al temps. Si estem parlant dels 75 anys de la guerra espanyola, tots els que van anar a la guerra estan parlant de les èpoques que us van passar malament. Nosaltres podem parlar de la nostra època que...
que era la postguerra i ho passàvem d'una altra manera. Els nostres fills ja estan parlant d'una altra època, que és les teves edats, i els que venen els nets, aquells plaran la seva. I clar, sempre cadascú fa lo seu. I nosaltres estem preocupant del país que estem ara, que fins ara l'hem estat defensant i el continuem defensant. I estem parlant dels sudafricans que estan per allà baix, que l'estan passant malament...
El que és Amèrica del Nord i del Sur també l'estan passant malament. Tot el món va canviant, però és molt difícil portar les coses com són. L'únic que tenim molt clar és que els poders polítics són molt forts i les economies grans encara són més fortes i ens estan fent anar com volen.
I la pressió que hi ha dins dels governs polítics, o els grups de pressió que pressionen els polítics, segurament. Els polítics són polítics, però a darrere hi ha altra gent. Exacte, segurament són els que més força tenen, no? Sí, sí, vull dir, el govern pot dir que vulgui, però els bancs després d'acord puja en l'interès un 1%, i se'n va tota la planificació econòmica.
a Campistarau. De fet, ara ja no, però fa un any i mig que cada dia sentíem a parlar de la prima de risc i de qui comprava el deute. Ho vam aprendre. Ho vam aprendre i ja no ens serveix per res, sembla, perquè es va buscar molt a les pàgines d'economia per trobar-ho. Ara hi ha un altre tema econòmic. Penso que hi ha les preferents
Sí, exacte. Bueno, aquest és més social, però vull dir que en aquell moment semblava que tot depenia, o que potser sí que depenia tot d'allò, però que tot el nostre futur depenia d'aquella prima de risc que fes aquell dia. Si poc ara hi és, eh? El que passa és que no se'n parla. Però perquè ara està molt millor. Ara està a la meitat.
Sí que hi és. Però, llavors, a veure, això, al mínim, amb molts, els he demostrat que, al fin i al cap, un estat viu de préstams. Exacte, l'en deute, no? Sí. No sé jo que digui, que començo l'any i digui, enguany, no devaré ni un raó a fora. No. Cada any,
quan aprovan el pressupost ja diuen que s'endaltaran que no entenc i per tant no sé si la que té cada any ens altem és igual a la que paguem de delta o l'augmentem que els interessos els paguen i canvien cada any també en funció de funció i doncs dius avui han vingut no sé quants milions de lletres i al final dius si algun estat algun dia
digués, no pago factures, ni res, no pago delta, ni endavant només, vull dir, ja deixant estar que els països no tornin... Sembla impossible, no? Vull dir, tal com estem ara, crec que l'expulsarien de tot arreu. No, no, una cosa és que t'expulsessin. Va, ho accepto d'això. Però l'altra vull dir, es podia mentir del mateix ritme o és necessari endaltar-te per mentir del mateix ritme?
No, no, clar, suposo que es pot lligar també al consum de les famílies que ara han deixat d'endeutar-se, no?, d'alguna manera. Sí, vull dir, a veure, ara ho diu, l'altre dia vaig llegir que l'estalvi familiar havia tornat a augmentar.
per la primera cop amb molt de temps, no? Amb molt de temps. Vull dir que, per tant, abans la gent era més... o era més generosos a comprar... I estàvem acostumats... És el que se'ns venia, no? Que si et podies comprar un cotxe tranquil·lament, anava canviant de... Hi havia l'anunci d'una caixa que deia ho vull, ho tinc. Sí, ara hem canviat molt els anuncis de caixa. Sí, però no creguis. Aquesta mateixa caixa fa un anunci molt semblant. Què diu ara, per això? Segur que ha canviat el lema i te'l disfressa una mica, eh? Sí, però això jo...
és aquest negoci que va baixant fins que arriba la sucursal i també la sensació dic, sembla que és una caixa que a més a més està en molts problemes i sembla que l'anunci sigui repetit d'aquella època perquè en el fons suposo que jo a més a més que no saps com quedarà tampoc però jo crec que els bancs són els que tenen més el poder
I nosaltres, encara que ho faci a l'estalvi, a l'estalvi, si el que el pot fer, intenta posar-la en els bancs aquests. O sigui, el que estem fent és mantindre tot aquest sistema. Home, costa molt sortir-ne, suposo. Sí, però els nostres avis ho posaven sota una rajola. Sí, segurament encara n'hi ha que ho fan, eh, també, o que ho han tingut a fer. Sí, però ara, Jordi, ho poses sota una rajola, i tu ets un gran estalviador? La pregunta que es me la faig. Després, però quan soc casualitat,
apareix un dia una inspecció fiscal i encara que siguin teus, diu que tot això és diner nega que estàs bloquejant. I la feina està ben justificada perquè ara no t'hi han comprovat del banc. Això és veritat, eh? Això és veritat. Per això, exacte, perquè estem dins d'aquest sistema, tornem a estar... A veure, a més a més, ens han acostumat. Quantes vegades, i on passa, surts de casa i portes...
parlant físicament, 5 euros. Sí, sí, exacte, i pots estar dies. Porten la visa. Porten la targeta. Tot i que ara també, no sé si us ha passat, però m'he trobat a bastants llocs, bars, més que restaurants, bars o locals comercials, sempre n'hi havia algun, però me'n trobo més sovint que abans que no accepten targeta. Sí.
Està començant a canviar això? I a pujar l'import, que com mínim una compra... Exacte, o que no puguis pagar 5 euros o 6 en targeta, que és normal. Això és qüestió dels comerços, perquè legalment no poden fer-ho. Això t'anava preguntant. Si tu tens un comerç i acceptes cobrant visa, has d'entrar dins el joc aquest. Llavors el joc és que has de cobrar la targeta amb el que sigui. Però pots no acceptar-ho? Sí.
com a comerç. Teòricament no podies acceptar o tindries que deixar d'acceptar la visa. Hi ha molts indrets que posen. Si jo puc pagar dos euros amb visa, en tot cas, no? Tens el dret del món, que passa que ja depèn del comerç si tu ho acceptes, però està obligat a fer-ho. És el sentit comú, no? Sí, però bueno, jo m'he trobat, nosaltres m'he trobat a la botiga per cobrar 3 euros amb visa, clar, contra l'abocat
El que et treu el banc, el que passa és que moltes vegades us val més cobrar i fer la venda que no deixar de fer la venda, perquè jo si vaig a un lloc que m'hi he trobat algunes vegades, he anat a comprar en un lloc i no portar sentis, pagar amb la visa i eren 10 euros, no me'ls han acceptat. Aquí quedes amb el material i tu quedes amb tot i jo no me'n vaig. És el risc que corres, exacte. Per a més, això que diem, tenen els bancs i els costums, ens han acostumat
primer, no portar diners a sobre, topar el banc, i ara el banc et cobra per tot. Entres al banc... Ara, quan reclames, a vegades t'ho tornen i no... Depèn del saldo que tinc. Com més temps, més fàcil és. Com et posis quan vas a parlar amb ells. Exacte, però l'altre dia em va passar. Tenia que pagar una petita factura a un industrial i vaig pensar, faré una transferència.
perquè no tinc banca electrònica, vas al banc i et coben 3 euros. Si vas a cobrar un taló, el que vas cobrar, si la teva conta no és teva, també et cobren. I arriba un moment que es vam acostumar, es pensaven que això dels bancs eren les cases de la caritat. Exacte. I és mentida, vull dir, és un negoci com un altre. I per l'altre cantó ens queixem, però tots, com anem al banc i posem...
una quantitat de plàstics, dius que a poc que em paguen, em podien pagar més. Entraven al seu joc. Entraven al seu joc. Això és veritat, és veritat, que en el fons estem entrant en aquest funcionament, no? Exacte, vull dir, estàs dins d'una mecànica que és molt difícil poder anar a sortir. Està molt clar que si tens un saldo molt elevat al banc, t'ho perdonen. A veure, és aquell famós acudit. Si tu deus...
mil euros a un banc, tu tens un problema. Si tu li deus 100 milions d'euros a un banc, el banc té un problema. Sí, sí, no, no, tota la raó, exacte, no és ni acudit, no, directament, ja és com una... Com una expressió, vull dir, tu tens 10, 10, no sé...
dos rebuts d'o que sigui, els tornes i t'amarguen la vida. O un dia, per allò que sigui... Encara que sigui només un dia, eh? Això sí que és veritat, que és el que molts cops es queixa gent, no? De dir, tant de temps dins d'un lloc i després no hi ha un tracte preferent a no ser que tinguis una gran... A la que estiguis en números vermells ja estàs. Per equivocació o perquè...
L'empresa on treballes estàs acostumat a que t'ho ingressin el dia 28 i aquell es posa malalt. Ja no et poso que l'empresa estigui malament econòmicament. Que es posi malalt, o del banc, o qualsevol tonteria, un problema d'internet, perquè tu es fa per transferència... Sí, sí. Que pot passar, exactament. Telemàticament. Tu ingressis el dia 1, tu arribes a números vermells, perquè t'ha arribat qualsevol cosa que tu tens el dia 1, perquè estàs segur, i et troca a pagar els 5-10 euros de sanció. Mhm.
Està clar, això dic que en realitat costa molt sortir-ne el teu plegat. En fi, avui hem fet tertulia amb en Jordi Ferraz i en Jaume Camprecios, hem tocat una mica de tot, i hem parlat molt de societat, sobretot. Com que no hi ha el Josep, no sé què li passa. Està recuperant-se, està fent repòs, per tant, si ens està escoltant el salutem. Estarà unes quantes setmanes de repòs, per tant, li enviem una abraçada des d'aquí, no sé si ens està escoltant.
En tot cas, aviat el tornarem a tenir també aquí a la tertúlia. Moltes gràcies a tots dos, Jaume i Jordi. Tornem d'aquí 15 dies. Que vagi bé. Bon dia. Connectem tot seguit amb el Gulletí Informatiu de Catalunya Informació i tornem després encara amb la tercera hora del Just a la Fusta.
Catalunya Informació. Són les dotze. Unió Democràtica es trencaria si s'hagués de posicionar ara davant la pregunta de la consulta. Així ho admet Josep Antoni Durán i Lleida en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio. Durán també ha confirmat que no hi ha diàleg entre els governs espanyol i català per la consulta.
El president de la COE, Joan Rossell, creu que la independència de Catalunya destrossaria les relacions amb Espanya. Aposta per obrir un debat amb els pros i contres de la independència, tal com s'ha fet a Escòcia i al Regne Unit. Ha mort Shirley Temple, antiga estrella infantil de Hollywood. Tenia 85 anys i ha mort a Califòrnia de causes naturals, segons ha anunciat un portaveu de la família.
L'any passat es van crear a Catalunya un 9,3% més d'empreses que el 2012. És l'increment més gran des de l'inici de la crisi. La majoria d'aquests negocis van ser a la construcció i al comerç. També va créixer el nombre d'empreses que van tancar, però menys que els últims anys.
La Xina molt descontenta i del tot oposada a la decisió del jutge de l'Audiència Nacional Espanyola Ismael Moreno d'ordenar la detenció de l'expresident xinès Xi'an Semin i quatre exals càrrecs perquè ingressin a presó incondicional. El magistrat els acusa dels delictes de genocidi, tortura i l'esa humanitat al Tibet.
Els dirigents grec i turc de Xipra reprenen les negociacions per la reunificació de l'illa, sospeses des de fa prop de dos anys. A la trobada es ratificarà el full de ruta de les negociacions sota els auspices de l'ONU.
Els senglars s'han causat uns 5.000 accidents de trànsit durant els últims 6 anys a Catalunya. La majoria de sinistres són lleus, però han suposat un cost d'uns 27 milions d'euros, segons el director territorial d'Agricultura a Girona. Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça reestructura la directiva. Javier Faust passa a ser vicepresident primer i de l'àrea econòmica. Se suprimeix la figura del portaveu i a reforça comunicació amb la vicepresidència de Manel Arroyo.
Avui tindrem el primer finalista de la Copa del Rei de Futbol a les 9 de la nit Atlètic de Madrid-Reial Madrid amb els metal·lesers sensibilitzats pels arbitratges. El Barça s'entrena aquesta tarda per preparar la tornada de semifinals de demà a Sant Sebastià.
I pel que fa el temps, el cel s'anirà ennúvolant cada vegada més, sobretot a les comarques de Lleida i Tarragona, on podria caure algun plugim durant la tarda. Hi haurà nevades dèbils al Pirineu de Lleida, entre els 600 i els 1.000 metres. El vent bufarà una mica més moderat. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. El Consell Esportiu d'Albes Llobregat aposta pel joc net en l'esport escolar gràcies al programa Juga Birdplay. És una iniciativa que pretén fer un canvi en el model competitiu actual i apostar per una alternativa que sigui original respecte a l'esport federat.
L'objectiu principal és l'educació amb valors i participen els equips que pertanyen al Consell. A Sant Jus, per exemple, són els equips de futbol i futbol sala. Més endavant s'ampliarà a tots els esports. El sistema de control de les puntuacions de tots els agents es gestiona amb una aplicació mòbil, l'aplicació BearPlay, disponible pels sistemes operatius Android i iPhone. A través d'aquesta aplicació es pot votar, entre altres coses, el comportament de l'equip contrari.
Més qüestions? La setmana que ve comencen les visites a les escoles públiques de Sant Jus de cara al període de preinscripció del nou curs. La primera visita serà a l'escola Canigó dilluns que ve a les 4 de la tarda i dimecres 19 a les 9 del matí. La segona escola en obrir les seves portes als pares i mares serà Montseny els dies 24 i 27 de febrer. I ja al març serà el torn de l'escola Montserrat els dies 6 i 7. I de l'Institut amb una ònica visita el dia 6 de març a la tarda.
Les jornades de portes obertes a l'Escola Bressol Municipal Marrec seran els dies 24 i 29 d'abril.
I acabem recordant-vos que divendres s'acaba el període per apuntar-se al concurs de disfresses de Carnestoltes. L'horari per fer les inscripcions és fins dijous de 9 a 2 i de 4 a 7 i divendres només al matí de 9 a 2. La rua i el concurs de disfresses es faran dissabte 22 de febrer a la tarda. Aquest any hi haurà 4 categories de disfresses al concurs.
La millor comparsa guanyarà un lot de productes ibèrics, la millor comparsa escolar, un espectacle d'animació infantil, el millor grup guanyarà entrades per al Tibidau de Barcelona i la millor disfressa individual, un val de compra per valor de 100 euros abans canviar a qualsevol comerç de l'Eubic. Trobareu tota la informació sobre Carnestoltes al web municipal santjus.cat.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I've been roaming around, always looking down at all I see Painted faces through the places I can reach You know that I could use somebody You know that I could use somebody
Fins demà!
Just a la fusta.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal.
Fins demà!
I ara parlem d'art. La setmana passada es va inaugurar una mostra del col·lectiu Artes Just, del Centre Jujo Alcat Negra, Sant Joan d'Espí, que es podrà veure fins al dia 2 de març. És l'exposició Forma i Color de les artistes Enque Maquinec, Natalia Cao i Montserrat Sastre, que formen part del col·lectiu Artes Just. I avui les hem convidat al Just a la Fusta. Molt bon dia a totes tres. Què tal?
Bon dia, un dia esplèndid, a més. Sí, avui sí, avui tenim sort. Després d'aquest vent hem estat de sort. Aquesta exposició, anem a parlar d'aquesta exposició que es diu Forma i color i que es va inaugurar dijous passat. Com va anar aquesta inauguració? I ja ho sé? Molt bé. Ens vam sentir molt acollides i que les nostres obres estaven recolzades i estaven valorades.
per tota la gent que ens va acompanyar. Perquè és una mostra que hi ha una mica de tot, no?, com si diguéssim, vull dir que té aquest títol també suposa justament per poder englobar aquesta varietat, no? Exactament, perquè, bueno, com hi ha pintura, hi ha tapis i hi ha escultura, doncs forma i color, vull dir, és un nom molt adient a tot, sí, sí.
A més a més, suposo que també el fet que hi hagi diferents disciplines també pot ajudar que més gent es pugui dir, mira, potser m'interessa la pintura o una altra cosa, però llavors t'hi acostes i descobreixes alguna altra història amb què estàs menys familiaritzat, no? Exactament.
Es va inaugurar la setmana passada Sant Joan d'Espí. No sé si ha passat per altres llocs a banda de Can Negre, si ha estat en altres municipis, aquesta mateixa mostra. No, la mateixa no. I està previst que passi per altres llocs, per Sant Just, per exemple? Sant Just i jo en setembre.
Al setembre, d'acord. Per tant, arribarà, eh? La tindrem. La que diu jo és en què? Que si no aclareixes... És veritat? Així és veritat. Bueno, l'accento te delata. La que té accent és en què? Hombre, és que mi mare diu això acento si no falla. Te delata. Que és la que fa tapissos. Exacte.
Per tant, serà una mostra teva, la que tindrem al setembre. I Doni, Doni Abreu, l'escultor. També som dels Artes Just. Clar, aquest col·lectiu, Artes Just, n'hem parlat altres vegades, però recordem una mica com va sorgir, per algú que no ho hagi sentit.
tu estabas al principio bueno va ser el 2007 que l'Ajuntament va remodelar Can Ginestar llavors va invitar els artistes entre cometes significatius del poble i bueno vam estar allà
I llavors d'aquí va sortir la idea de, bueno, i per què? Vull dir, encara que nosaltres, cada un de nosaltres, tenim les nostres trajectòries de fa molts anys, no vol dir que col·laborem junts amb algunes exposicions. I llavors per això es va crear aquest grup d'artejús. Llavors, vull dir, ja han fet diverses exposicions des de llavors. Parlo a partir del 2007. El 2010 vam fer...
Mirades de dones, una exposició al Palau Falguera de Sant Feliu. Aquesta exposició també va estar exposada, valga la redundància, al Casal de Cultura Robert Brilles d'Esplugues.
vam després tornar aquí a Can Ginestar amb la mostra Arbres, això va ser a l'11, i aquest any passat vam estar al Palau Falguera amb aquesta mostra, que ara no me'n recordo. Que en vam parlar, estan aquí a la ràdio també, exacte, amb diàlegs. Sí, al Palau Falguera, que vam ser 15.
Tots d'artes just. Sí, tots d'artes just. No, tots no. El col·lectiu engloba una trentena de persones. Sí, perdó. Sí, sí, perquè no solament el col·lectiu està obert al que és artista plàstic. Vull dir que també hi ha escritors, hi ha poetes i tot això. Vull dir, engloba la gent que està interessada i que li agradi l'art. El que passa és que, clar, la mostra més visible...
sempre són una mica les creacions plàstiques a través de les exposicions. Clar, clar, exacte. És la manera que teniu d'exposar el vostre art, no? Sí, sí. En tot cas, després, suposo que quan tracteu altres qüestions, ja és el moment en què potser podeu trobar-vos tots els artistes que formeu part del col·lectiu, però bé, en tot cas, suposo que el camí de les exposicions i aquestes mostres són el vostre, no?, per entendre'ns. Sí, sí.
Durant aquest temps que heu anat creant aquest col·lectiu o que heu anat tirant endavant aquestes exposicions que comentàveu ara, heu vist que hi ha una mirada diferent, que la gent té més ganes d'anar exposicions, que ens costa més a tots plegats. Com veieu el moment de l'art ara mateix, a Sant Just i Voltants, que heu exposat per aquí a prop?
jo la veig positiva perquè tant en Sant Feliu com aquí ara Sant Joan aquestes últimes exposicions han estat visitades vull dir que sí hi veus gent que va seguint que es busca, no? sisplau, ja disseu-me vull dir que sempre acaba vull dir que sí que hi ha interès sí, sí, sí jo valoro positivament
Tot això. Natàlia? Sí. No soc capaç de respondre perquè no sabria, no tinc la comparació tant. I en tot cas, us agradaria exposar més sovint aquí Sant Just, per exemple?
Bueno, ens agradaria ara, aquesta primavera, vindrà un grup de pintores, que també són membres d'Artejús, que com dèiem abans, elles ja tenen la seva trajectòria d'haver exposat individualment o col·lectivament, però també són membres d'Artejús i em sembla que sobre Mars o així es posaran... Sí, el 15 de Mars...
15 hores, sí. Després la Enke Matxindet amb el d'Ogni Abreu, com ella ha dit, i estem rumiant una propera exposició. Col·lectiva també. Col·lectiva del grup, sí. Individuals ja farem. Sí, sí.
No, no estem, diguéssim, reposades. Estem una noia, veig que hi ha feina, eh? Sí, sí, sí. Amb activitat. Creieu que hi ha prou suport aquí a Sant Just? Els artistes, ho dic perquè hi ha molt moviment també, no? Justament ara, vosaltres sou un bon exemple, us sentiu recolzades?
Bueno, sí, però sempre és poc. Sempre falta, no? No sé si és perquè nosaltres som molt exigents i tenim ganes de fer moltes coses o què, però bueno. Què trobeu a faltar? En aquest sentit que diguéssim, mira, m'agradaria que hi hagués més això o que això pogués ser més fàcil. No sé si hi ha alguna cosa que digueu, que tingueu clara que us agradaria que hi hagués més aquí Sant Just en relació a l'art.
Bueno, és difícil de contestar aquesta pregunta. Jo porto aquí vivint només 4 anys, a Sant Jús, i per lo petit que és aquest poble, les coses, la quantitat de gent que es dedica...
a l'art o que està interessada, diu-n'hi do. O al centre cívic aquest de Can Ginestar, per lo petit que és Sant Jus, la biblioteca, no ho sé, té un gran espai. Jo ho trobo que sí. I hi ha tota aquesta, que clar, jo no coneixia res, però tot això del carrer Oblat, de la Soledat Sants... O sigui que aquí, sí, hi ha molta gent que després la Carme Malaret, els tallers d'aquí, que són de molt bona qualitat, que no és...
Hi ha molta formació, no? També que suposo que això ajuda que potser la gent... Que jo m'hi veia artístic, jo he al·lucinat bastant. A mi m'agrada molt. Per el petit que és aquest poble, això és... Déu-n'hi-do. Una idea i la resposta... Por lo menos...
Escuchan. Sí. De verdad. Y esto ya es mucho. Es lo importante, ¿no? He ido por muchos sitios y ni escuchan. En el fondo supongo que es lo más importante, ¿no? Poder sentir que el que el vols explicar, o que interesa. Sí, es que si encajas, pues te cogen. Vamos a decirlo así, ¿no?
Doncs, en tot cas, avui estem parlant d'aquesta exposició Forma i color, que, com dèiem, es pot veure al Centre Jujol Can Negre fins al 2 de març, és a dir, tot aquest mes de febrer, no? Encara. I ens sembla que és cada dia, no?, que es pot veure. Té horaris similar a Can Ginestà, jo crec, no? Sí, domenys al matí... El dissabte està tancat. Exacte. I divendres per la tarda. Per la tarda, sí. El més és de dilluns a divendres, de 10 a 13 hores,
de dilluns a dijous de 17.30 a 20 i diumenge de 12.14. Per tant, no hi ha excusa, eh? Tothom pot trobar un horari que li vagi bé per veure una mica aquesta exposició que ara tinc aquí el tríptic i veig una mica una hora de cadascuna i realment pot valdre la pena, no? I el fet de poder veure el que dèiem al principi, no?
una mica de tot, jo crec que pot ser molt interessant, segurament, aquesta barreja de forma i color. Té l'Alicienda, està també al centre Can Negre aquest, que és una casa curiosa del Jujol. Per visitar-la, sí. Només l'espai ja val la pena, segurament també. Sí, exacte.
Molt bé, doncs fins al dia 2 de març serà aquesta exposició Forma i color d'Enke Maquinek, Natalia Cau i Montserrat Sastre, membres del col·lectiu Artes Just. Avui hem volgut parlar amb elles aquí al Just a la Fusta. Moltes gràcies a totes tres. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé, molta sort. Gràcies. Adéu, bon dia. Bon dia.
Un quart i mig d'una de migdia, aquesta hora parlem ara de coaching, per això saludem com sempre el Francesc Corbella. Molt bon dia, Francesc, què tal? Hola, molt bon dia, doncs bé. Avui per parlar de la por a la feina. Sí, és una cosa que, bueno, hem parlat alguna vegada de la por, no? Però, bueno, avui podríem introduir aquest ingredient dins de l'àmbit laboral. Sí. Perquè és una cosa que és bastant freqüent tenir por, el que passa que no ho identifiquem com a tal, no?, quan estem a la feina.
Clar, normalment no anem amb por a la feina, no sé que sigui una cosa molt exagerada. Sí, exacte. La majoria de gent va amb altres sensacions a la feina, negatives fins i tot, però normalment no ho identifiquem com a por. No som conscients que tinguem por, com per exemple quan puguem sentir situacions de por. És a dir, la por és una emoció que identifiquem fàcilment, o sigui, és bastant natural a nosaltres sentir por en les persones, en els animals en general...
Però, en canvi, a la feina, doncs, sembla que no, que no el que sentim és una altra cosa, no? Les primeres persones que van estudiar el tema de la por a la feina van ser cap als anys 80 i va ser en, diguéssim, la professió o una de les professions més antigues de la història de la humanitat, que és la militar, no?
És a dir, els exèrcits són col·lectius de persones que, evidentment, la sensació de por és molt elevada. És clara, no? És evident perquè hi ha un risc molt clar, no? Vull dir, es pot identificar fàcilment. Fàcilíssimament. El que passa que, clar, i això és un problema que els psicòlegs, els americans, als anys 80, quan van estudiar el tema, no els quadrava, no? Perquè, és a dir, que un militar senti por es pot considerar normal, no?
Però llavors, clar, no els interessava que un militar sentís por com una cosa normal. Els militars no havien de tenir por. Llavors és quan es va introduir un concepte una mica així difús que ha arribat fins als dies i que s'ha estès per la societat de forma més freqüent, que és el de l'estrès.
llavors parlem de persones estressades això ho hem sentit més vegades i fins i tot parlem de nivells d'estrès però en el fons, quan parlem d'estrès estem parlant de por no hi ha gaire diferència entre estar estressat i tenir por la sensació de vegades és diferent perquè l'estrès pot ser perquè estàs atabalat perquè no arribes més o depèn no, és exactament per això el que passa és que en el fons el que estàs sentint quan estàs atabalat és por
Perquè la por ve associada sempre a perdre alguna cosa. I quan estàs sentint estrès és perquè tens por que aquesta feina que estàs fent no acabar-la a temps, o fer-la mal feta, o que vingui al teu cap i et recrimini alguna cosa. Llavors aquest estrès, que en el fons és por, és el que tu sents. Llavors tens aquesta sensació estressant a la feina, o aquesta sensació estressant durant el teu dia, en el teu dia a dia, no?
I en funció d'aquest grau de por o d'estrès, dius que vas més estressat o menys estressat a la feina, no? És una mica un concepte que les persones d'avui en dia estem més acostumades a sentir, el tema de l'estrès, però que hem de ser conscients que les persones que visquin estressades, en el fons, són persones que viuen amb por. Són persones que tenen por. Sí, tenen aquest sentiment, encara que segurament ni l'han dit mai per aquest nom, no? Sí, fins i tot pot ser que encara s'estiguin saltint algunes, diguin, ostres, doncs no...
No m'ho he plantejat així. No m'ho he plantejat d'aquesta manera, no? Per tant, tots podem haver sentit por algun cop a la feina. Possiblement, si hem sentit algun moment d'estrès, també haurem sentit aquesta por. Exacte, en el fons és el mateix, per tant, és molt probable que molta gent que ens estigui sentint se senti identificada o amb la feina actual o amb una feina que hagin tingut en algun altre moment de la seva vida, o fins i tot en l'època d'estudiant, o en l'època d'exàmens, que podríem dir...
que són èpoques en què els estudiants van molt estressats, doncs en el fons és això, és aquesta por, en cas dels estudiants, por a suspendre l'examen, por a que em facin fora, a repetir curs, etc. Estem parlant d'això. Aleshores, a la feina, que és el que ens portaria avui, les situacions d'estrès o de por...
venen donades molt per la relació que hi ha entre el jefe, el propietari o el jefe o el superior, i els treballadors. Diguem que n'hi ha dos tipus de lideratge en aquest aspecte. El lideratge que crea complicitat amb els treballadors, que s'anomenarien lideratges ressonants, és a dir, que l'emoció ressona i hi ha bona sintonia, i després hi ha els lideratges dissonants, que són aquells lideratges en els quals entre el treballador i els d'això no s'acaben d'entendre.
És com si un parlés xinès i l'altre parlés xaponès. És difícil, en el fons, quadrar una mica aquestes personalitats. De vegades, quan algú pot triar directament el seu equip, potser és més fàcil, però en el fons és complicat, suposo, arribar a aquest punt. És a dir, no només pel treballador portar-se bé i entendre què vol el seu cap, sinó també el cap intentar saber-ho compensar. N'hem parlat altres vegades amb altres qüestions.
Però sí que és veritat que en el fons és molt més important del que es pensa, possiblement, un cap d'alguna cosa. Sí, exacte. El tipus de relació que hi hagi entre el treballador i el cap és bàsica perquè la feina surti bé. És a dir, si no hi ha una bona sintonia, és probable que la comunicació no sigui el suficientment bona...
hi hagi errors, és possible que hi hagi coses que s'hagin entès malament, és possible que hi hagi coses que es facin més lentament del que es podrien fer i que, per tant, els plaços s'allarguin. És a dir, les conseqüències negatives, que no hi hagi bona sintonia, són molt altes. I en aquest aspecte, en aquesta possibilitat de coses que vagin malament, destaquen dos tipus de lideratges que m'agradaria comentar. A veure...
Bàsicament hi ha dos estils que no són gaire freqüents i segurament la gent els identificarà de seguida. El primer dels dos es diu el líder timonell o imitatiu. És aquest jefe que el que ell vol és que la gent l'imiti. Els treballadors pensen que m'han de veure a mi i quan em veuen a mi ja saben com s'ha de treballar en aquesta empresa.
És a dir, i un cop... Deixa clarar les seves regles, no?, una mica? Sí, exacte, jo soc l'exemple a seguir, una mica seria el lema d'aquest tipus de persones, i un cop m'han vist a mi treballar, doncs tothom ja sap com ha de treballar. Clar, és un tipus de persona que no està molt donada a explicar coses.
Perquè, clar, només m'han de veure a mi fer les coses, ja sabran com es fa, i a més a més, com que cadascú té la seva tasca, doncs cadascú ja sap el que ha de fer, no? No fa falta que a mi em preguntin coses, ni m'expliquin coses, ni em fiquin en històries, no? Cadascú té la seva tasca i ja està. Llavors, clar, això què crea? Crea una desconexió molt gran, no? Crea una falta de comunicació molt gran. Clar, si les coses van molt bé, és perfecte, no? Perquè...
Si cadascú sap el que ha de fer, si l'empresa funciona, és un tipus de lideratge que pot portar a que una empresa creixi molt ràpidament. Però en èpoques de vaques flaques, com se'n diu, clar, si n'hi ha problemes, què passa? Si no hi ha comunicació... També és més fàcil culpabilitzar i que llavors els treballadors se sentin amb menys responsabilitat, potser...
També podria ser, però potser tu pots posar les culpes en un treballador, però en el fons del que es tracta és que la feina surti, no de qui és la culpa per la qual no ha sortit la feina. I si del que es tracta és que la feina surti, és bo que no només tothom sàpiga què li ha de fer, sinó que quan té un problema pugui anar al líder a tenir aquesta comunicació, que hi hagi aquesta comunicació fluïda.
Aquest és un dels dos tipus de lideratge que no funcionen gaire bé. L'altre és el líder autoritari. Una mica el lema d'aquest tipus de líders és que les coses s'han de fer perquè ho dic jo.
És que t'evites discussions, no? Exacte. També és un líder com el d'abans que no explica gaires coses. És a dir, jo dic com s'han de fer les coses, tu les fas. I ja està. No hi ha gaire més a discutir. No estan acostumats a delegar.
És a dir, el que mana és el que mana i el que fa és el que fa. Són dues persones diferents. Són persones a més molt controladores, estan molt a sobre de la feina, que es faci bé, que es faci exactament com ell ha dit que s'ha de fer. Totes aquestes detalles molt escrupolosos els té molt a compte un líder autoritari.
I, a més a més, una altra característica curiosa és que només expliquen les coses quan estan mal fetes. És a dir, només hi ha comunicació amb els empleats, amb els subordinats, quan les coses han de fer d'una altra manera o millor.
Clar, això té un problema. I tu imagina't, Carme, que tu tens un jefe d'aquest tipus i que un dia et diu Carme, vine al meu despatx aquesta tarda. Clar, si el teu jefe és una persona que només es comunica per dir-te quan les coses estan mal fetes, què esperes que et dirà? Alguna cosa negativa segur, no? Vull dir, amb la previsió, amb aquesta revisió. I clar, quin clima crea això a la feina? Doncs crea un clima estressant, no? Perquè cada cop que el líder es dirigeix a algun empleat,
Doncs la sensació és que alguna cosa he fet malament, alguna cosa m'he equivocat, etc. I clar, la sensació d'estrès o de por a la feina és una sensació que és bastant genèrica amb els líders autoritaris. Són persones que no hi ha bon ambient gairebé mai en els llocs on treballen aquest tipus de persones.
Però a veure, tot i que hi hagi aquests líders que no acaben de funcionar, també és veritat que les persones també podem fer algunes coses perquè això millori. És a dir, encara que tinguem un líder d'aquesta mena, eh? Sí, encara que estiguem treballant en jocs, diguéssim que... A veure, jo veig difícil, eh, de primeres, que a vegades no treballes alguna cosa així i dius, bueno, m'adaptaré a aquesta manera de treballar, però normalment crec que poca gent intentarà canviar alguna cosa.
Doncs hem de tenir en compte, primer de tot, que canviar les coses depèn de tots dos. És a dir, no serveix, no val, o sigui, és fer-se trampes, dir, com que el meu jefe és així, jo no hi puc fer res. És a dir, no és veritat. És a dir, que el teu jefe sigui d'una manera determinada no té per què ser per tu un problema. O sigui, la gran virtut de les persones és convertir...
Això en un problema de l'altre. És a dir, si jo estic treballant amb un líder que té un problema, és el seu problema. No té per què ser el meu problema. Aleshores, què podem fer les persones per no tenir aquest problema que té el jefe? Doncs la primera cosa que hem de fer és comunicar-nos molt amb ell. És a dir, si ell no es comunica...
És el seu problema. Nosaltres sí que ens hem de comunicar. I de quina manera? És a dir, explicant el que fem, fent preguntes, com? Exacte, sí, sí. És això, és a dir, cada cop que tu no sàpigues una cosa com s'ha de fer, cada cop que no t'agradi com s'ha fet una cosa, cada cop que... Sempre li has de dir que no t'ha agradat com s'ha fet una cosa i tot. Clar, evidentment. Però la reacció pot ser negativa, no? Sí, pot ser negativa, però és el seu problema.
Clar, però això ens costa molt, eh?, d'acceptar-ho d'aquesta manera. Sí, és molt complicat, eh? Però no que tu diguis el seu problema, encara que t'estigui renyant, encara que sigui injust aquesta bronca, ens costa molt treure'ns... Tot va molt llicat amb el tema de la culpabilitat, eh?, que molts cops ens la carreguem massa. Sí, exacte. A vegades ens pensem que no és la nostra feina fer aquest tipus de coses, no?, que la nostra feina d'empleat no passa per dir-li al nostre jefe com s'han de fer les coses.
Hem de tenir en compte que, normalment, evidentment hi ha excepcions, però normalment quan a una persona li diem amb educació i bones maneres com faries tu alguna cosa, encara que sigui el teu jefe, ho reben bé. És a dir, la norma és que la gent ho rep bé, això. Una altra cosa és la forma que tu ho diguis. Si ho fas com una reprimenda, doncs, evidentment, a un jefe que a un empleat li reprimi... Hi ha casos difícils, eh, per això? Sí, sí, sí. Si ho fas en algun cas no actual, eh, ho dic perquè...
Però en algun cas que hi ha gent complicada. Sí, és veritat, però la norma no és aquesta. Clar, és veritat, exacte, quan trobes una excepció així també seria més difícil, suposo que hi haurien d'haver altres mecanismes, però és que en alguns casos també hem de donar més confiança, suposo.
Exacte, sí, sí, o sigui, la tònica general és que aquesta confiança es va generant amb el temps, no? Evidentment hi ha casos molt extrems amb gent amb problemes personals molt grans i que no accepten certes coses dels treballadors, dels seus empleats, no? Però no és el més habitual, no? L'habitual és que la gent, doncs, escolti els suggeriments i els acceptarà o no, això és una altra cosa, però com a mínim escoltar-los, doncs sí, no? Una altra cosa és que també hem de tenir en compte...
que quan les persones sentim aquest estrès o aquesta por a la feina, ens ho hem de qüestionar, no ho hem de deixar passar. A nosaltres mateixos. Sí, a nosaltres mateixes. I realment ser conscients, fer-nos una mica de preguntar-nos a nosaltres mateixos de què és realment del que estem tenint por.
És a dir, ser molt clars amb nosaltres mateixos què és el que ens genera estrès, què és el que ens fa por, què és el que pot passar, què és el que hem de fer perquè això no passi. Clar, molts cops és perquè si et carregues una responsabilitat gran, que dèiem abans, vols que surti la feina, que surti, que surti, que surti, encara que el preu sigui molt alt, no? Exacte. I clar, això a vegades és una posició una mica errònia, no? Perquè tot i que la sensació que tenim és una sensació de por...
En la realitat, la gent normal, en la gran majoria, les feines que tenim no són feines en què si ens equivoquem o si no surt bé una cosa... S'acaba el món. S'acaba el món. Però acostumem a creure'ns-ho, eh? Sí. O ens ho acostumen a inculcar, potser fins i tot. Sí, però a vegades, per això et dic que és important que ens avaluem nosaltres mateixos, no?, i paguem una mica de perspectiva. Puguem treure ferro, no?, i dir que la feina potser no és la més important. Exacte. O sigui, és molt important això, prioritzar, no?, i veure que...
Per davant està la família, està la salut, i molt endavant, o sigui, molt més enllà, tindríem la feina, no?, i tindríem les coses del dia a dia de la feina, i que si una vegada es fa alguna cosa malament, o sigui, hem d'aprendre a relativitzar els errors d'aquest aspecte.
Costa, eh?, tot això, segurament, més del que voldríem. Està bé, eh?, s'ha de treballar cap aquí, però en el fons m'imagino que cadascú, bé, és treballar també cap a un mateix, no?, i és en positiu. Sí, exacte, una mica és una feina de molt interioritzar, no?, de conèixer's molt a un mateix, i sobretot és una feina de temps, és a dir...
Que ningú es pensi que de la nit al dia passes d'estar amb un estrès 10 sobre 10 a figura superhappy, perquè ja et coneixes. Pots decidir plegar d'una feina per un cap? O creus que si algú decideix per què no pot més, pot generar frustració també? O és una decisió que pot estar bé prendre-la?
Pot estar bé prendre-la en alguns casos. El que s'ha de preguntar a qualsevol persona que estigui en aquesta situació, és a dir, que estigui a punt de deixar la feina per un cap, és si realment el que està fent és una cosa bona per ell o està fugint d'alguna cosa. És a dir, si aquesta deixar la feina és una fugida...
I la segona cosa és que el que s'han de preguntar és si realment no hi ha res a fer. És a dir, si realment deixar la feina és la solució fàcil o és la solució bona. A vegades no és el mateix. I si no és la solució bona, doncs potser inclús buscar ajuda en aquest aspecte. Vull dir, hi ha professionals que es dediquen a això.
i no tirar la coballola. Intentar buscar solucions, no? És a dir, no continuar igual, però trobar la manera d'encaixar-hi. El que no és gens aconsellable és fer com si no passés res. Ja. Això és el que genera estrès o coses pitjors, segurament. Sí, i això és molt freqüent, vull dir que la gent que diu...
Bueno, mira, jo passo molt malament a la feina, amb el jefe no el puc aguantar, però com que jo cobro final de mes i ja està, doncs, a veure, no, perquè en el fons tot aquest estrès, vulguis o no, encara que sigui de forma inconscient, passa factura. Clar, que com bé suposo és d'anar-te a aturar-se, cosa que ens costa molt a tots segurament, i preguntar-se si estem fent el que voldríem, no?, o el que...
el que ens agradaria fer en realitat, a vegades sí, a vegades el dia a dia ens porta per davant totes aquestes coses i no ens ho hem de qüestionar, i ens plantem un dia que, ostres, avui m'he trobat malament, m'he caigut pel carrer, aquestes coses que passen a vegades. I he vist la llum, de cop i volta, que passa alguna cosa, és veritat.
Sí, això és bastant freqüent i normalment ve donat per això, és una mica com la goteta acaba omplint el got a poc a poc fins que un dia vés el got. Exacte. No és una gota en concret la que hagi fet ves el got, és una suma de moltes.
Avui hem parlat una mica de la por i de com es gestiona una mica la por a la feina, relacionat també amb l'estrès i amb les relacions amb els nostres caps, amb aquesta secció i sessió de coaching que fem cada dimarts amb el Francesc Corbella. Moltes gràcies, Francesc. Molt bé, a vosaltres. Tornem la setmana que ve amb més coses. Perfecte. Que vagi bé. Bon dia. Adéu.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth jazz club.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
I ara parlem d'un nou taller de cuina teòrico-pràctic que es fa aquest dimecres a Cuina Miracle, organitzat juntament amb l'Ajuntament. Aquest cop sobre pastisseria casolana. En parlem amb la Mirecla Serra, aquí tenim ara l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Miracle. Hola, bon dia, Carme, bon dia. Són aquesta sèrie de xerrades teòrico-pràctiques que n'hem anat parlant ja des de finals de l'any passat, no? Sí, sí, sí. Bueno, estem molt contents, perquè és una cosa que té un èxit que...
Que bueno, tenim llista d'espera, tenim llista d'espera, no donem, no tenim prou dies. Això t'anava a preguntar, en aquest cas ja no queden inscripcions, no suposo? No, no queden i ja hi ha una pila de persones per si fèiem un altre dia. Déu-n'hi-do. El que passa és que jo els dies també els tenim organitzats per altres feines nostres, de quantes no puc estigar més el temps. Però si no, no, molt bé, funcionen molt bé, estic molt contenta.
I, de fet, normalment, aquest cop com que va de pastissos, normalment sembla que la gent els pastissos atreuen una mica més, no?, a l'hora de cuinar-los. Sí, sí, bueno, moltes coses tot, eh?, per això. La gent està molt contenta, bueno, surten d'aquí més contents que un xinxul. Mira, no, sí, els pastissos sempre fa gràcia perquè són coses dolces. A més, els ensenyem a fer dos pastissos que no són espanyols. Ah, bé. Els fem una tarta sàher, que és la sàher austríaca autèntica. Sí. I després els fem un pastís de formatge,
de l'estil americal, que té la massa per sota. Molt bé. La massa de galeta per sota. I, bueno, són dos pastissos diferents i que, bueno, a mi m'encanten. Llavors, després, mira, fem aquests dos. Més a més fa l'efecte que de vegades cuinar pastissos pot agradar molt, però alhora sembla que sigui com més difícil. No sé si és veritat o és un mite que tenim al cap, tots plegats. Sí, és una mica que... Saps què passa? Que és com tot. És pràctica. Perquè si tu només un dia en fas un...
i no et tira bé, a la millota ja et tira enrere. Però si tu ves que aquell dia dius, ostres, mira, és que has de sempre començar per coses molt fàcils. I si li vas veient coses fàcils i que pots, ja aniràs complicant la vida o ja aniràs buscant altres coses. Però està bé, no és difícil. Realment no és difícil. És fer una bona barreja adequada, justa i perfecta, i amb un temps de cocció, amb un forn, amb una temperatura ideal. Vull dir que no és molt difícil. No és una cosa que no...
Això pot ser com se vol. Jo no ho veig. A vegades em diuen, no, és que jo no soc principiant, eh? Dic, bueno, tot res que veure. Clar, fa por equivocar-se de vegades, no? Sí, bueno, però s'enduen la recepta. Llavors també ho veuen com es fa, com es fa davant d'elles. Llavors ja ho veuen, també. A més a més s'enduen la recepta. I després s'emporten, cadascú s'emporta la seva porció per provar-ho. Llavors tenen molts datos per poder-ho fer bé.
A veure, que a vegades els forns són diferents i les coccions també avidem, això. Ja, això dels forns és veritat, que costa trobar-li el punt de vegades. Cada un es coneix el seu de forn. Vull dir, el forn, encara que sigui en la mateixa marxa, a la millor et fa més calor per sota que per sobre, o a la millor l'aire te'l distribueix una mica diferent...
Sí, però l'has de conèixer. Jo el meu, jo el conec, i d'una banda se'n torna més que a l'altra. Quan em sembla que és el moment que veig que es comença a torrar per aquí, li dono una volta, i així ja s'ha igualat per tot arreu, saps? I això em passa amb el meu, que és industrial i és super extraordinari, és un forn. Però també em passa, vull dir que amb els de casa passa sempre alguna cosa. Però jo he fet pastissos tota la meva vida. Pensa que jo vaig començar a cuinar amb uns anys...
i la meva mare es va negar a cuinar i em va dir, ara cuinaràs tu, i efectivament, i jo què vaig començar a fer? Va comprar un llibre de cuina i em va dir, mira, ara, fes el que vulguis. Jo vaig dir, i puc fer madalenes? La meva mare em va dir, bueno, fes el que vulguis. I les primeres coses que jo vaig aprendre, va fer madalenes, que eren coses senzilletes, però que és molt fàcil i...
Ara sembla, de fet, que justament les magdalenes, les cupcakes i aquests pastissets tornen a estar com de moda, no? Sí, sí, sí. Sembla que s'ha descobert el món quan això feia 10 anys i que em va tosar lent. Però, bueno, ara no. Ara el que fa molts anys ja que s'ha posat de moda als Estats Units és la decoració de les magdalenes. Això, exacte. Aquesta part del barretet, no? Exactament. La part del darrere que quedi com si fos un pastís, saps? Un petit pastís. Realment és espectacular, eh?
Jo vaig estar a Nova York ara fa... aquest any passat. Ara hi torno, ara hi torno d'aquí dos mesos. Sí? I, bueno, m'agrada molt, eh, per això. M'agrada molt, m'agrada anar per tot arreu. Ara he tornat del Japó fa 15 dies. Molt bé, per tant, agafa idees també, no? Així que, bueno, vaig estar turint ara en dues setmanes, ara hi ha un parell de mesos, i llavors m'encanten les botigues dels cloquecs, perquè a més hi ha molta tradició, és una cosa interessant, i... perdona'm. Sí? Sí?
Mira, és que m'han de fer una cosa aquí que hi ha una clienta i no estan per ella. És que t'enganxem enmig de feina, eh? Tot el directe, jo veig la senyora aquí. Bé, doncs, no, però vull dir que són molt maques, les botigues, els cupcakes, bé... És art, no també juguen una mica. Perquè té sucre, però jo em tornava l'ela, eh?
Jo li vaig dir, jo no marxo d'aquí sense menjar-me jo dos o tres d'aquests, eh? No marxo d'aquí, perquè, bueno, les decoracions són espectaculars. En aquest cas, aquesta setmana, com dèiem, no es faran cap cakes, però es faran aquests pastissos, aquest assatge d'aquest pastís de formatge, i es farà, és a dir, es cuina també en aquestes classes, no? El curs funciona, com funciona? Fé una explicació, no? Es fa el pastís davant d'elles, perquè vegin com es fa. El que passa que hi ha vegades, per exemple aquest de la Sager,
és una mica difícil perquè per rellenar-lo m'haig d'esperar que sigui fred. Llavors jo avui ja n'estic cuinant un de formatge i un de xocolata perquè a la nit, o a demà, quan vinguin ja estigui fred. Clar, clar, i així ja pugui... Perquè jo ja pugui posar per donar-los i per endur-los. Però davant d'elles se'n torna a fer un altre perquè elles vegin com es fa. Clar. Realment és el que fa més gràcia, no? A la gent li agrada veure com es fan.
A l'hora de cuinar a pastisseria, què és la més important? Tenir apamat al form, tenir paciència, hi ha algun consell d'aquests que diguis, mira, quan posis a fer postres... Home, tenir paciència, sí, però tampoc no és molt temps, perquè normalment un pastís d'aquests, com a molt, com a molt, s'ha tapat d'una hora, entre la preparació i la cocció. Està bé, poca estona, doncs, no? D'una hora, sí, entre preparar-lo i llavors, esclar, l'has de deixar refredat, però un quart d'hora més per si li fas...
una cobertura de xocolata, que és el que porta la Sanger, i el de formatge porta una marmelada de fruits vermells que jo ja la tinc feta. És a dir que no és difícil. I què passa? Mira, és com tot posar-s'hi, no? Posar-hi, posar-hi ganes, una mica d'il·lusió. I ostres, mira, jo quan no tenia aquest negoci de menjar cuinat, tots els dissabtes a la tarda em dedicava a fer pastissos. Però perquè m'agradava, eh? No hi havia cap obligació, jo ho feia per casa.
I la il·lusió a mi era que quan jo acabés a les 8 de les vespre o a les 9, tenia 3 o 4 pastissos allà fet i posava un mentel maco, tingueu una espècie de moble que els posava allà. Feia una il·lusió, jo mirava allà i dic, que maco, eh? I després començava a repartir, mira, per la família, pels amics, i allò ja ho liquidàvem, no? Però només érem 3 persones, eh? Però jo em feia 3 o 4 perquè m'encantava.
M'agrada és agradar-te, tot això és posar-t'hi i que t'agradi. Aquest dimecres i aquesta oportunitat, com dèiem, les places estan cobertes. Quanta gent hi participa? 8 o 10, no? 12 persones. Les places sempre són de 12, però vaig parlar amb la Laura del Centre Sivic i em va dir que en tenia 12 més en llista d'espera, però ara hem de veure si hi hauria possibilitats de fer-ho la setmana que ve o no...
perquè nosaltres també estem tirant endavant un altre projecte nou i, esclar, hem d'estar també per les nostres coses, no? Llavors, a mi m'agradaria fer-lo, però hem de mirar-nos a veure si podrem fer-lo. I després d'aquest, el proper quin és? El proper també serà molt interessant, perquè és cuinar amb poma. Ah, molt bé. I és cuinar, utilitzar la poma des d'un aperitiu hasta un postre. Vull dir, farem 3 o 4 plats, amb els 3 o 4 plats hi haurà poma.
Hi haurà un primer, un segon, bueno, aperitiu, primer, segon i postre. I tot hi haurà poma. Més que res perquè vegin que té moltíssimes... Mentre estan aquí, fem el curs, encara els expliquem moltíssimes més coses. No només acabem aquelles quatre receptes perquè elles, jo els dono receptes escrites, però elles no parem d'escriure perquè no parem de donar-los més informació.
Clar, és la gràcia, segurament, no? La gràcia també ens agrada dir, doncs mira, i també pot ser això, i també podries fer amb un suc de poma, també podries ser una gelatina de poma, que et serviria per guarnició d'un qualsevol plat de carn, no? Clar. I, bueno... Molt bé. A mi jo tinc ganes de fer-lo, perquè jo em fa molta il·lusió i m'agrada. Aquest serà el març, no? Miracle? Sí, aquest és el març. I llavors n'hi ha dos més ja programats per la propera trimestre, que crec que... Un és d'etapes
El d'etapa és superxul i superdivertit. Aquest sí que podem agafar bastanta gent, perquè ens dividim en dos grups, perquè com que són coses que les podem treballar més o menys en fred, llavors ens podem dividir en dos grups i fem 8 grups o 10 en un espai, 8 o 10 en un altre, aquests podem tenir més persones, i després en farem una altra de menjar vegetarià.
Molt bé, també, perquè cada cop hi ha més interès. Sí, pensa que jo aquí, amb el menjar que fem diàriament, sempre tinc com a mínim 3 o 4 plats vegetarians. Clar, que l'heu dir que no només la gent que és exclusivament vegetariana, sinó que l'interessa. No, no, a vegades perquè té gust. Sí, sí. I digues, ai, no tinc ganes de menjar carn, això està molt pesat, i després tinc que anar a treballar. Doncs mira, no, em posa en una manida, ahir vam fer una lassanya de verdures que tenia un aspecte fantàstic, va volar, va volar.
llavors, és clar la gent se'l demanaven perquè no pesa el menjar vegetari és més lleuger si, si, molt bé no portar greixos animals ni res, doncs és més lleugeret i tant, fa molt bona pinta, doncs aniríem parlant, miracle moltes gràcies i que vagi molt bé demà aquest de pastisseria casolana que pugi el pastisseria que pugi sempre ho podria i pujarà sempre puja, no? sí, sí, home, ho intentem
Que vagi bé i un bon dia Adéu Avui, a les 9 del vespre Emma de Música Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concert al cinema.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. 6 minuts i arribem a la 1 en punt del migdia. Per tant, tanquem ja aquest Just a la Fusta d'avui dimarts 11 de febrer.
I ho fem agrair a la gent que ha fet possible el programa d'avui. Per tant, l'Andrea, els serveis informatius, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb Llorenç Rey, portaveu de Siu a l'Ajuntament de Sant Just. Hem fet tertúlia amb Jaume Campreciós i Jordi Ferraz. Hem parlat amb Natàlia Cao, Enquema Quinec i Montserrat Sastre, membres del col·lectiu Artes Just.
Hem fet la sessió de coaching de cada dimarts amb en Francesc Corbella i també ara hem parlat la que heu de sentir a la Miracle Serra per parlar d'aquest curs que fa Cuina Miracle demà dimecres sobre pastisseria casolana. Us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà a partir de les 10 amb més coses, com sempre, i fins l'una del migdia. Ara us deixem amb el Sant Just Notícies, edició de migdia, editat per l'Andrea Bueno.
Fins demà!
Res més, que passeu un molt bon dimarts. Marxem per això, acompanyats d'una mica de música i per això us deixem el ritme d'aquest tema que es diu Holpe en Bem i forma part del grup de Lilos.
Fins demà!
En hytet du kravit per gèn.
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
En venn kan hjelpe oss alle især, når vi ikke husker hvem vi er. Når dagen jentok seg, alt gikk til vante vei, og du da sa til deg, vet noe hvem jeg er?
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
En venn kan hjelpe oss alle i seg, når vi ikke husker hvem vi er.
És la una, bon dia.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
El portaveu de Convergència i Unió considera que la reforma de l'administració local pot portar coses bones als municipis, però reivindica que els ajuntaments són els menys culpables del deute públic. Llorenç Rey creu que el govern central no té les idees clares respecte a la seva aplicació. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dimarts 11 de febrer. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
També en clau política, Llorenç Reyes segur està cansat d'algunes actituds del govern municipal. El portaveu convergent ha tornat a anunciar que els partits que formen part del govern no compten amb els grups de l'oposició en la presa de decisions. Nou èxit de Cuina Miracle en el seu taller de pastisseria casolana. S'han cobert totes les places pel curs, que es farà demà, i fins i tot hi ha llista d'espera. Demà s'aprendrà a fer un sager de xocolata i un pastís de formatge.
I parlarem d'art, perquè les artistes d'art és just en què Màquinec Natalia Cao i Montserrat Sastrex posen la mostra Forma i Color al Centre Jujol Can Negre de Sant Joan d'Espí, una mostra que inclou pintura, tapís i escultura a les seves especialitats.
Bon dia. El portaveu de Convergència i Unió a l'Ajuntament, Llorenç Reí, considera que la reforma de l'administració local pot portar coses bones als municipis, però segueix pensant que els ajuntaments són els menys culpables del deute públic. Sant Just Notícies. Llorenç Reí creu que la llei que va aprovar el Congrés al desembre i que ha
afectarà els municipis de menys de 20.000 habitants, com Sant Just, conté coses positives. Ho reivindicaven fa uns dies el president de l'Associació de Veïns i el president de la secció local del Partit Popular. Sembla ser que els ajuntaments, per exemple, podran oferir serveis si ho fan a un cost més reduït que administracions supramunicipals. Sentim el portaveu convergent, Llorenç Rey, el Just a la Fusta.
Econòmicament, què estem parlant? Que una biblioteca o una guarderia municipal surt més barata si la gestiona? Serà veure també aquí les qualitats o els estàndards o el que un vulgui marcar. En qualsevol cas, el que sí que serà serà molta més paperassa.
També s'evitaran algunes determinades actuacions que es feien per alguns municipis amb uns costos molt per sobre dels costos reals o dels costos mitjans d'altres organismes que potser per major volum tenen millors preus i recursos. Tot i això, Llorenç Rey creu que la reforma fa pagar justos per pagadors perquè castiga fins i tot a les administracions que han fet bé la seva feina. Recorda més que la major part del deute de l'Estat és culpa del sector privat. Jo he votat en contra d'aquesta llei, però segurament hi ha coses...
que seran bones. El que passa és que també estem posant la llaga com si el gran mal dels mals de la deuta d'aquest país fos l'administració local i tenim uns quants municipis que han fet bestieses. Però la gran deuta, em recordeix, primer de tot, la gran deuta d'aquest país no la té l'administració sinó que la té l'empresa privada.
El portaveu de Ciu a l'Ajuntament d'altra banda assegura que la reforma de l'administració local també comporta inseguretat dins la pròpia administració, sobretot per a les persones que l'han d'aplicar. I és que Llorenç Rey considera que ni el govern central, qui l'ha aprovat, té clar de quina manera s'ha d'aplicar. Sí que hi ha d'haver un control sobre el descontrol que hi ha pogut haver-hi molt temps amb l'administració perifèrica. Ara, d'això, aquest vulguer sotmetre tot algun control sense tindre ni tan sols clares les coses...
i que les administracions perifèriques tampoc ho tinguin, comporta realment que s'estan tornant bojos. Els pobres que han d'aplicar allò que alguns que tampoc estan massa bé han dictaminat. Lloren Rí, per tant, creu que ha d'haver-hi un cert control a les administracions, però també denuncia que el govern que exerceix aquest control no té les idees clares. Sant Just Notícies
I seguim en clau política quan passen quatre minuts de la una. El Llorenç Reia segur està cansat d'algunes actituds del govern municipal. El portaveu de Convergència i Unió ha tornat a denunciar que els partits que formen part del govern no compten amb els grups de l'oposició en la presa de determinades decisions. Un dels últims exemples és la comissió de seguiment del cadastre. Sant Just Notícies.
Uns plens enrere es va acordar crear una comissió de seguiment de la pujada del valor cadastral. Segons Llorenç Rey, la idea era consensuar alguns aspectes, primer amb els grups polítics, com Ciu, i després amb les associacions de veïns. El portaveu de Ciu assegura, però, que l'Ajuntament va decidir informar directament les entitats sense comptar amb l'opinió del seu partit. Sentim-lo.
de tota una sèrie de dades del cadastre que en aquesta reunió se'ls ha donat a les associacions de veïns que resulta que nosaltres, que estem a l'Ajuntament, no la tenim. Costa molt de treballar i de confiar quan ja parteixes de la base que se t'aïlla i se't dona el mínim d'informació possible i tota aquella que tens és perquè la vas demanant i escarbant.
No és la primera vegada que es protesta des de Siu per la manca d'informació entre l'equip de govern i els partits de l'oposició. A més, Llorenç Rey apunta que està cansat que es malinterpreten les intencions de Siu des del govern. Tot es malinterpreta i tot se l'intenta buscar... Jo crec que la gent del govern té la imaginació que l'oposició està per fer oposició sí o sí. Jo per mi tinc un concepte de l'oposició que és el col·laborar.
I m'emprenya molt quan el senyor alcalde, moltes vegades que està disposat a fer de mestre d'escola dels anys 50 i a renyar a tothom, t'acusa de posar pals a les rodes quan mai a la vida he posat pals a les rodes. En aquest sentit, Llorenç Rey ha tornat a recordar que no es tornarà a presentar com a cap de llista a les eleccions municipals del 2015. El portaveu de Siu ha explicat que hi ha un procés obert en el sí del partit per triar el candidat a cap de llista i que es coneixerà properament.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ara passen gairebé set minuts de l'una del migdia i parlem d'altres qüestions de feina en aquest cas. Demà dimecres arrenca un curs de formació per a persones aturades de Sant Just. Es tracta d'un curs de competències bàsiques que organitza promoció econòmica i està dividit en set mòduls diferents. Sant Just Notícies.
L'objectiu d'aquest curs de competències bàsiques és dotar d'una sèrie de coneixements a persones que s'hagin quedat a l'atur, de manera que els ajudin a tornar a entrar al mercat laboral. Es tractaran, per tant, competències digitals, lingüístiques, d'autonomia iniciativa i matemàtiques, entre d'altres. Mireia Riu, la formadora del curs, ho ha detallat al Just a la Fusta. Parlarem de competències comunicatives, parlarem també de noves tecnologies, després hi ha la part d'autonomia, una mica...
capacitat d'autoocupació, també d'aprendre a aprendre i després altres coses com matemàtiques o salut i també, sobretot, el tema de redacció de currículums i preparació per situacions relacionades amb el mercat laboral.
El curs de competències bàsiques són 7 mòduls que es desenvoluparan fins al maig en un total de 15 sessions i es poden cursar individualment tots en conjunt. A més, una de les intencions principals és poder aplicar tots aquests coneixements a la pràctica. Aprendre a utilitzar-ho, per tant...
A part dels conceptes o les idees que s'hagin d'explicar, sobretot es tracta de poder-ho veure aplicat en el món real, i aplicat en el món real també pot ser en pel·lícules o en exemples diversos, posar-ho en pràctica en tipus dinàmiques, jocs de rol i activitats d'aquestes, i també debat i reflexió, perquè l'important, en el fons, és després poder-ho posar en marxa.
10 persones formaran part del curs, tot i que 6 aniran variant. D'aquesta manera, més persones es podran beneficiar de les sessions. Sentim de nou la formadora, Mireia Reu. Serà un alumnat molt divers perquè en aquest curs hi haurà 10 persones, però d'aquestes 10, 6 aniran variant. De manera que realment el curs no es farà només per 10 persones, sinó que es seleccionaran les persones que més necessitarien cada competència en concret i, per tant,
el curs el podrà gaudir molta gent diferent. Si voleu més informació sobre les preinscripcions us heu de posar en contacte amb el Servei de Promoció Econòmica de Sant Just. Truquen al telèfon 93 480 4800. Les sessions es faran els dimecres al matí a l'equipament de les escoles.
I seguim parlant d'educació perquè la setmana que ve comencen les visites a les escoles públiques de Sant Jús de cara al període de preinscripció del nou curs. La primera visita serà a l'escola Canigó dilluns que ve a les 4 de la tarda i dimecres 19 a les 9 del matí. La segona escola en obrir les seves portes als pares i mares serà Montseny els dies 24 i 27 de febrer.
I ja el març serà el torn de l'escola Montserrat, els dies 6 i 7, i de l'institut amb una única visita el dia 6 de març a la tarda. Les jornades de portes obertes a l'escola Bressol Municipal Marrec seran els dies 24 i 29 d'abril. Sant Just Notícies.
Aquestes visites a les escoles serviran per explicar als pares i mares l'organització del projecte de cada centre i per ensenyar les seves instal·lacions. D'aquesta manera, les famílies hauran de decidir a quina escola inscriuen els seus fills i filles el proper curs 2014-2015. Un pas previ, per tant, al procés de preinscripció.
L'Ajuntament de Sant Just ha engegat un programa per dinamitzar les entitats del poble. Es tracta del programa Movem Sant Just, un pla de formació i dinamització per al sector associatiu del municipi que té com a objectiu millorar el funcionament de les entitats i la seva tasca. Es va posar en marxa a finals de l'any passat amb un qüestionari que es podia omplir a través del web municipal que volia conèixer el nivell de participació dels enjustencs en associacions. 191 persones van respondre al qüestionari i des de l'Ajuntament s'ha fet un vot.