Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. I us saludem per començar una nova edició del Just a la Fusta d'avui, dilluns 16 d'abril.
Avui farem un programa en què tindrem moltes coses. Començarem parlant d'actualitats injustenca amb el Sergi Pont d'aquí una estona, una setmana que es preveu molt intensa pel municipi. També amb ell farem un cop d'ull per les portades dels diaris que continuen parlant de la polèmica aixecada aquest cap de setmana arran de la cacera del rei, la cacera d'elefants del rei per Botsuana.
I parlem del temps en aquesta primera hora en què continua aquesta variabilitat, dies de sol, dies de núvols, no sabem massa què ens hem de posar. En parlarem amb el Carles René di Rius d'aquí una estona també en aquesta primera hora de programa. I també tindrem temps per parlar de curiositats, les notícies més absurdes que passen arreu del món tindran un lloc cap al final d'aquesta primera hora d'avui.
I a partir de les 11 parlarem amb en Pere Bassaguer de la xerrada que farà demà dimarts sobre les participacions preferents. I farem la tertulia habitual dels dilluns, ara que fa dies que no tenim els tertulians habituals, com són la Carme, el Jaume, el Vicenç i el Josep.
I a la tercera del programa parlarem amb la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Injustens, amb l'Andrea Fiter, que és una de les moies que ha escrit un dels estudis que apareixen a la miscel·lània d'aquest any i que es presenta divendres. Farem cuina amb la Carme Madó i, a més a més, també tindrem l'apartat d'astronomia amb l'Oriol Rigat.
Com dèiem, doncs, moltes coses i, per tant, comencem tot seguit. I comencem escoltant una mica de música. Avui escoltarem els Mishima amb aquesta cançó del seu últim disc que es titula Els Crits.
Just a la fusta, Sant Jús en directe. Sembla que no la tenim a punt. Sentirem tot seguit una altra cançó preparada. Just a la fusta, el magazín del matí.
La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge.
Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat.
Fins demà!
Fins demà!
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 13 minuts de les 10, un moment de parlar de l'actualitat del municipi. Per això saludem el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Avui dia d'estrena oficial ja, eh? Després d'aquestes amenas de transició. Avui, debut de Sant Solitari. Doncs, per on comencem?
Doncs mira, comencem amb una notícia de rabiosa actualitat, perquè des de primera hora del matí la parròquia compta amb uns convidats d'excepció. Sant Jus és avui escenari del rodatge de la pel·lícula Geni, de Marc Coll, i la gravació durarà tot el dia i tindrà lloc a l'interior de l'església, on es recrearà una celebració d'una comunió. L'actrius Sant Jus tenc a Clara Segura, és una de les protagonistes de l'escena, on també participarà la coneguda Nora Naves, guanyadora també de Premis Goya,
I a banda dels actors principals del film, també hi prendran part una cinquantena d'extres. Bona part són nens que estan fent la catequesi Sant Just i familiars seus, també. La pel·lícula de la jove directora Marc Coll és una producció d'Escandal Films, la productora de l'Escac, que per cert han comentat que estan molt contents de la rebuda que han tingut a Sant Just, tant per part de l'Ajuntament com de la parròquia, sobretot, que és la que ha cedit aquest espai per fer el rodatge.
Està bé, després segurament tindrem el Jaume que pujarà per dalt també, a veure si... Sí, sí, tothom que passi durant el dia d'avui per davant, doncs veurà quin és l'ambient, exacte. Doncs això és la primera notícia, passem a parlar de més coses del municipi. Doncs sí, perquè avui comença la setmana de l'activitat física i l'ambulatòria de Sant Jus ha organitzat diferents activitats per commemorar-ho, no? Això serà del 16 al 20 d'abril, és a dir, durant aquesta setmana l'activa, diríem, fins a divendres.
Dimarts a les 6 de la tarda hi haurà infermers, infermeres i un fisioterapeuta al parc que hi ha davant de l'ambulatori per ensenyar a la gent com es fan servir les màquines per fer exercici ubicades al parc. Dimecres a les 10 començarà també una caminada popular des de l'ambulatori. A més a més, el mes un gallego oferirà un refrigeri per a tothom qui vagi. I tots els dies de la setmana, a les 12 del migdia i a la 1, i a les 5, les 6 i les 7 de la tarda, es faran tallers per gent gran per aprendre a caure i tornar-se a secar
adreçats a aquest col·lectiu. Per tant, una setmana d'activitat frenètica a l'ambulatori. Sí, en parlarem també amb ells en aquesta segona hora de programa, segurament perquè ens expliquin més detalls de com anirà tot plegat o com s'està preparant aquesta setmana intensa, com deies. I acabem parlant d'economia. Sí, repassem el balanç econòmic del municipi i és que l'Ajuntament de Sant Jus està sanejat després de tancar en positiu el pressupost del 2011.
La xifra arriba als 711.255 euros positius, tot i que podria superar el 1.600.000 euros si la sumem al romanent líquid de tresoreria. Un romanent que serviria en bona part per aixugar deutes, tot i que també es faran inversions especialment en serveis socials. El deute de l'Ajuntament és baix, de fet és un dels pocs consistoris que no cedirà al pla d'ajustament de l'Estat pel pagament de proveïdors, el que és una bona notícia per l'Ajuntament de Sant Just. I d'altra banda...
Una mala notícia és que la Generalitat podria deixar d'atorgar ajudes pels plans d'ocupació. Aquests programes estan subvencionats en bona part pel govern català i ara Josep Perpinyà va assegurar que l'Ajuntament mirarà de pal·liar les conseqüències, tot i que està clar que la majoria de diners venen de la Generalitat. Per tant, serà complicat que es pugui restituir totalment aquest servei. Doncs, molt bé, d'aquesta manera tanquem aquest repàs. Sant Justenc, tornem a parlar d'aquí pocs moments. Gràcies, Sergi, i fins ara. Molt bé, fins ara.
I ara sí que sembla que els tenim a punt. Escoltem els Mishima amb aquests crits del seu últim àlbum, L'Amor Feliç. La nina es desperta amb el so del silenci de l'instant recent passat. Cor ple, món buí, firmaments com brases a
els gris i la moixa de quan ho sentim els gris de vegades quan hi penses descobreix allà mateixa sospirant per ser el forat podria ser el que falta o allò que supia amb la ceguesa d'aquells que fan el sol els gris amb la ceguesa d'aquells que fan el sol els gris
La joguina al fons d'un riu. Sovint sense adonar-se, bat les ales i al voltant li creixen mil, milions de flors. Frans i orgulloses, l'eternitat és els colors. I la força amb aquells que fan cançons dels gris. I la força amb aquells que dels gris fan cançons.
de la nina quan somriu la mateixa llum intensa de la nina quan somriu la mateixa llum intensa de la nina quan somriu
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig del matí, moment per fer un cop d'ullar l'actualitat, per això tornem a saludar el Sergi. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. I parlem de portades, un cap de setmana molt marcat, com dèiem, per tot aquest tema, aquesta polèmica del rei que són elefants, que sembla que portarà cua tot plegat. Doncs mira, ja m'has dit el primer titular del punt. Sí, sí, el safari del rei porta cua. Has vist? Si ho diu tothom és que... Exacte.
És que alguna cosa passarà. La lleuda crítica és agreusar el mal moment de la institució monàrquica esquitxada pels escàndols. A més a més, han estat diverses coses consecutives que agreusen, no?
que quan passi una nova cosa... Sí, que sembla que ja no se sap què més pot passar. Porti més rebombori, sí, sí. Home, aquest matí, a fet, sentia una tertúlia en què hi havia partidaris de la monarquia, etcètera, etcètera, i eren bastant crítics, per dir-ho segurament, amb el comportament del rei. De fet, Tomàs Gómez, va ser ahir al matí, va dir que el rei hauria d'escollir entre les seves obligacions o l'abdicació. Unes declaracions ja prou contundents
Sí, sí, sí, exacte. De les portades, de fet, d'ahir em sembla que només era la del Mundo, justament, la que recriminava directament, o sigui, la que, més enllà d'informar com feia en el País la Vanguardia, que deien el rei es recupera després de tal, amb titular general, el Mundo, suposo que amb uns interessos concrets, el que deia era... Se sap que... O sigui, arran d'un accident, se sap que el rei portava quatre dies de cacera cap allà, és a dir, que era una mica més incisiu, en aquest sentit,
De fet, no deu ser la primera vegada que ha anat de caça major. S'ha sabut per aquest fet, però no deu ser la primera vegada, probablement. Passem a altres temes. El punt avui, de fet, el tema més destacat del punt avui, és els deu enganys de Rajoy. I diu, el president del govern espanyol ja ha incomplert la majoria de les promeses electorals importants. Diu que, per exemple, no ha posat els impostos,
Revalorar les pensions, no abaratir l'acomiadament, no aplicar una amnistia fiscal, no tocar la sanitat ni l'educació, no congelar els sous dels funcionaris, compromís d'estabilitat pressupostària en el 0,4%, complir l'Estatut perquè és la llei, presentar un pla global i no un degoteig...
i encarnar la veu econòmica del govern. Per tant, aquests són els 10 punts que el punt, valgui la redundància, diu que ha enganyat Rajoy. Déu n'hi do, de moment. Deu ser... Ja han passat els 100 dies, em sembla, a més a més, no? Sí, sí. Per tant, ja es pot començar a fer balanç oficialment. Exacte. Hi ha altres temes que destaca el punt avui, molt breus, diu Sarkozy, lluita per recuperar posicions, perquè fa la cursa cap a l'Elisi,
I un reportatge del cas nord-català. Diu que la política francesa troba diferències a la Catalunya Nord. Recordem que també hi va haver unes localitats de la Catalunya Nord que van dir que volien independitzar-se de França, com és el cas de Font Romeu, per exemple. Doncs bé, fan un reportatge sobre aquest tema. Està bé, perquè molts cops és el que queda més oblidat. Per tant, val la pena que se'n parli també. Passem ara al país, que ens diu que la zarzuela...
Asegura que va informar Rajoy del viatge del rei a Botsona. La Moncloa només admet que sabia que el monarca viatgeria a l'estranger i don Juan Carlos ja camina amb ajuda de crosses. Doncs aquest és el titular destacat. De fet, la fotografia és dels prínceps d'Astúries amb les seves filles també a la clínica anant a veure el rei. Aquest és el titular principal. També se'ns diu que l'alcalde de Santiago...
informa els consellers de la seva dimissió. El jutge decideix avui si imputa el Popular per defraudar 300.000 euros. Obama suposa a Cartagena a la legalització de les drogues i encara en apunt en clau internacional, Hollande, un antieroi a la porta de l'Elisi. El candidat socialista referent a les eleccions franceses arriba preferit a la recta final de la campanya.
Doncs aquests són els apunts més destacats. També en tenim un altre que ens diu Seràs el meu mecenes. Ens diu que la crisi impulsa el crowdfunding, que és el micromecenatge a través d'internet. Aquestes webs com Vercami, em sembla que també el que fan és impulsar que la gent pugui aportar una quantitat mínima, però perquè diferents projectes puguin sortir a la llum, que si no, no podríem fer-ho. I finalment, en clau esportiva, arrenca la setmana d'alta tensió,
Mou amenaça de nou al Bayern, el Madrid passa per Múnich abans del gran clàssic. Clar, no havia pensat això. I el Barça torna al principi, visita el Chelsea, on es va gestar el Pep Tint l'any 2009. Doncs això és el més destacat d'avui. Doncs el periòdico destaca altres temes bastant diferents. Diu front comú pel poder financer català. Diu consens per unir Banc Sabell i Catalunya Caixa.
Diu, l'operació compta amb el suport de la Generalitat, la Cambra de Comerç i Foment del Treball. El nou banc seria el cinquè en actius després de CaixaBank, BBVA, Santander i Bankia. Un altre tema que destaca amb una fotografia, ho destaca gràficament, diu, Barcelona s'anima amb la cursa. I surt una fotografia de la cursa del Corte Inglés que es va fer ahir al matí pels carrers de Barcelona.
I bé, doncs un munt de gent aixecant les mans i passant sol d'allò més bé fent esport. Exacte. Altre tema que destaca, com no podia ser d'altra manera, el monarca ja camina amb crosses i no es necessita calman, és el que comentàvem fa un moment, i la zarzuela assegura que el rei va avisar Rajoy de la cassera Botswana. Llavors a sota també reprodueix les paraules de Tomàs Gómez,
que és el cap del PSOE de la Comunitat de Madrid, i Joan Carles ha d'escollir entre les seves responsabilitats i l'abdicació. Per tant, aquestes declaracions bastant contundents. I per acabar, diu que el periòdic allança avui un informatiu audiovisual, d'aquests així amb el codi QR, que ara s'està posant molt de moda, i per cert que Radio d'Esverb també ha fet innovacions... Sí, sí, exacte, nous canvis que ja anirem parlant, però... Sí, ja anem comentant.
A principi, exacte. També es modernitza i es posa al dia, no? Sí, sí. És que quan es modernitza avui en dia el té complicat. Mort, segurament. Exacte. Bé, doncs passem ara al canal de notícies del 324, que com a punts nous d'aquest matí ens diu que comença avui el judici contra Breivik, l'autoconfés de la pitjor tragèdia de la història de Noruega, que investiguen la mort violenta d'un home, Sant Andreu de la Barca, també que la Cezuela assegura que Rajoy sabia que el rei era Botsuana, però que el PP ho nega,
i que l'acusació particular en el cas de l'hotel del Palau demanarà penes d'entre 6 mesos i 7 anys de presó. Això és el més destacat com a novetat d'aquest matí del portal de notícies del 324. El diari Ara també obre amb el rei, amb una fotografia del rei en primer pla, i diu, en el punt de mira, la polèmica pel safari del rei obre el debat sobre l'abdicació i creixen les crítiques per l'opacitat informativa de la Zartuela.
Altres temes. El Fons per a les Pensions està exposat a la crisi del deute. Per tant, aquí obre les portes a que...
les pensions puguin patir les conseqüències també d'aquesta crisi. De moment, una de les partides que menys s'ha tocat, però ja ho veurem. I Ara Esports diu, el duel de golejadors marca la setmana decisiva per la Lliga. Ronaldo i Messi estan empatats amb 41 gols, un rècord mai vist en la competició. I l'Espanyol goleix el València 4-0 i recupera el somni de jugar a Europa. Per tant, dia feliç pels pericurs.
Doncs passem ara a la seva versió digital, que ens diu també, com dèiem, que Breivik desafia el tribunal en l'inici del judici per la matança d'Otoya. L'autoconfés ha arribat amb actitud desafiant i ha estirat el braç amb el puny tancat, a més amb una cara impassible. Vull dir que si mireu la fotografia fa por, fins i tot. El país tem que pugui utilitzar el procés com una plataforma mediàtica. L'autor de la matança d'Otoya era conscient dels seus actes, segons un nou informe psiquiàtric.
que també se'ns diu que la prima de risc arrenca la setmana disparada, els 440 punts. La rendibilitat del bo espanyol repunta, per tant, fins al 61%, després que l'IBEX va tancar divendres, la pitjor setmana de tot l'any. Això és el mes nou d'aquest matí. També se'ns comenta que el ministre de Cultura, d'Educació, planteja ampliar les hores lectives
I els alumnes, el govern espanyol reuneix les conselleries d'educació per debatre l'ajust de 3.000 milions. Això és, doncs, el més destacat d'aquest matí de dilluns, 16 d'abril. A La Vanguardia també tenim tema monàrquic. Diu que la Caixa del Rei deriva en una polèmica política.
I la fotografia no és del rei, sinó que és de Rajoy, envoltat de micròfons. I diu, Mariano Rajoy es va mostrar content per la salut del rei després de visitar-lo ahir a la clínica, on també es va traslladar al príncep Felip amb la princesa Letícia i les seves filles, les infantes Leonor i Sofía. Diu, la de Zarzuela acabeix que el govern central n'estava informat en tot moment i el PSOE evita desautoritzant públic les veus crítiques amb el viatge a Botswana, fent referència a les declaracions de Tomàs Gómez.
Barcelona lloga oficines a preus dels anys 80. La caiguda de les rendes per falta d'inquilins afavoreix que les empreses redueixin costos. Notícia econòmica. En internacional destaca que Sarkozy i Hollande rivalitzen amb mítings massius. El president apel·la a la majoria silenciosa amb els sondejos en contra. I per acabar, en plan esportiva, l'Espanyol escalfa el València amb un 4-0. Esclafa, perdó. No escalfa. Esclafa.
I el Barça va a totes en 7 dies d'infart. Doncs d'aquí enllaçem les portades esportives. L'esport ens diu amb l'esperit del Iniestazo. I llavors ens diu 6 de maig del 2009, el dia que va començar tot i Iniesta torna a Stamford Bridge, on va marcar un gol que va canviar la història del Barça. Per tant, doncs, estarem també setmana...
Juga demà passat al Barça, no? Per tant, d'aquí dimecres m'imagino que anirem fent remembers d'aquell partit. També se'ns diu el poder de Messi, el viatge a Londres de l'equip i el llibre de Cesc, ja fent referència, suposo, a novetats de Sant Jordi. El Munt Reportiu ens diu quina setmana...
en relació al partit que toca aquest dimecres i el clàssic de dissabte, és a dir, setmana de Champions tant pel Barça com pel Madrid, i de fet setmana, i la setmana que ve també, no? Vull dir que són deu dies intensos més que només una setmana. Sí, sí, entremig el gran clàssic. Exacte. I llavors ens ensenya una fotografia de Messi, diu que el Barça juga el dimecres la Champions davant del Chelsea i dissabte la Lliga davant del Madrid.
Pep viatja avui cap a Londres amb tota la seva artilleria i medita fer canvis a l'11 titular. Doncs això és el que ens diu. També se'ns diu que André recorda la primera persona al seu inoblidable aquell gol, aquell Inestazo. No ho havia sentit mai així, Inestazo. Bé, ara ho he vist en els dos diaris, no sabia que es coneixia d'aquesta manera. Sí, alguna vegada algun patriotista suposo haurà tingut aquesta ocorrència, dir-li així. Sí, sí. Però vaja.
Doncs també se'ns diu que no ha golejada a prop, ha de nou a l'Europa Liga, l'Espanyol, i pel que fa al Madrid, Nacho Casas denuncia que a Mou li va tocar la cara. Sí, un joc a l'Sporting que es veu que va tenir un petit aldarull amb Mourinho. Després del partit. Sí, em sembla que va ser, si no m'equivoco, en una acció en què la banqueta de l'Sporting va tirar una pilota al terreny de joc amb l'ànim d'aturar el partit,
cosa que tampoc s'ha de fer, tot s'ha de dir, i Mourinho es va emprenyar fora de si, com acostuma a passar amb el tècnic portuguès, i es veu que va acabar. Doncs això, donar-li un cop a Nacho a casa. Ens diu el diari Arde Múnich, és el titular, bueno, Crema Múnich també queda bé, diu el Madrid viatja avui i li donaran suport 3.000 aficionats, i hi ha una imatge, doncs, de l'estadi, d'aquest estadi, entenc,
De quin color és? De l'Alianz Arena. Són vermells i blancs? És que és un estadi d'aquests... Saps com aquell que volíem fer al Camp Nou, que havien d'anar canviant de color? Sí. És com una mena de pneumàtic, d'aquesta forma, i el color no te'l puc dir perquè va canviant. D'acord. I llavors ens diu també que el president del Bayern escalfa la semifinal parlant de Mourinho. Diu que el tema de Mourinho amb els àrbitres és una paranoia...
diu que vol ajudar la gent d'Espanya, però no a pagar el sou de Cristiano i Benzema. Bé, tot això era el que va dient el president del Bayer i que el Madrid en respecta més a nosaltres que a ells. Bé, doncs aquestes són les declaracions enceses del diariàs, el marca...
ens diu que Robben repta al Madrid. És la fotografia d'aquest jugador, justament. I diu, jugaré a la final, és el que va dir aquest jugador. A veure si és veritat. Sí, veurem demà com va aquest partit, ja no anirem parlant. De moment tenim aquests dos dies de prèvia, o sigui que serà una setmana, com dèiem, intensa. Em sorprèn que no s'hagi parlat d'un tema als diaris esportius, que és la mort d'un jugador a Itàlia.
No sé, em sembla que va ser dissabte, potser ho van tractant al diari d'ahir. Que va morir directament al camp, no? Una mort d'aquestes sobtades. No és el primer cas. I passa més amb els futbolistes, no? Amb corredors em sembla que també, però així amb esport d'equip sobretot s'han dit en casos de futbol. El futbol també és més conegut, però és que hi ha hagut bastants casos ja en els darrers anys. Tothom recorda el d'Antonio Puerta o Dani Jarque. Per tant, un problema...
que potser s'hauria de mirar d'evitar. Doncs sí, està clar. D'aquesta manera acabem aquest repàs per les portades d'avui. Gràcies, Sergi. Molt bé. I fins després, que vagi bé. Bon dia. Just a la fusta.
Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern,
O al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu.
L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.com. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esverda.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
The Hill of the Leeds, every afternoon from five to seven. A radio does burn. Però què? El senyor Marito, què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia així com a internacional. No, ja no li he dit això. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leeds. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi...
L'agafo jo, que tu estàs conduint. No, no, ja l'agafo jo, passa mal. Però si és la Rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho. Dóna'm. Rita, estic conduint. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Tres minuts i tres quarts del matí, moment de parlar del temps amb el Carles Renanet i Reus. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme. Avui sí que fa dia primaveral, no?, una mica? Home, han estat més primaverals el cap de setmana que no pas avui, però sí, sí, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Ahir podíem veure com el cel era espetalant. Però hi es van atapant. Home, clar, però és primaveral, la primavera és una miqueta de tot cada dia. Què vol dir, que el sol és primaveral? Sí.
Avui, quan he sortit de casa, he tingut la sensació, que no tenia idea de fa dies, de dir, vale, estem a la primavera. I vas fixar el dissabte que van arribar les primeres uranetes, que ja les teníem partit molt tant. Doncs dissabte, quan van començar a créixer les nubulades així una mica fortes, de cara a la tarda, doncs les uranetes van començar a fer així una mica a volar. Sempre que volen una mica altes les uranetes, les uranetes vol dir que hi ha possibilitats de precipitació. Les vam poder... Bueno, jo era el primer cop que les veia per aquí Sant Just aquesta temporada. O sigui, és una altra d'aquells...
d'aquells ingredients que ens porten a tenir més clar a la primavera. Però realment un cap de setmana espectacular, d'aquells de dir, carai, com creixen els núvols, a més hi havia molt bona visibilitat i els podies veure molt bé com creixien, com s'ennegria tot el cel, i al migdia ens va caure un ruixat entre les 3 i les 4 a la tarda de Sant Jús. Ahir. Entre les 2 i les 4. Ahir, diumenge. Sí, fins i tot un llamp va caure, crec que dins del mateix terme municipal, perquè va tremolar tot. Sí? I si no era el terme municipal de Sant Jús seria les plugues.
però Déu-n'hi-do la patacada que va fotre. I aquella sensació, aquella tremolor, és el que comentàvem l'altre dia quan parlàvem de terratrèmols, a vegades sents com una petita explosió i aquell moviment és bastant semblant al tro molt proper d'una tempesta al que podria ser un terratrèmol petit. Quan la intensitat és molt poca i tenim la sensació que ha passat allò com si hagués caigut alguna cosa d'algun camió molt gros, doncs és aquesta, el patapum aquell tremolor.
5,6 litres per metre quadrat, una precipitació molt benvinguda. Anem sumant. Més d'abril que estem tot just ara a l'Equador i que estem ja amb 33 litres per metre quadrat. Clar que venim d'una sequera important durant tot l'hivern, però com a mínim l'abril s'està mostrant bastant normal per l'època. Si la propera quinzena és més o menys igual, ja podem firmar, perquè 60-70 litres...
en un mes d'abril, hauria de ploure molt més, però bé, com a mínim ja posem la primera pedra i aviam si el maig i el juny es comporten igual de plujosos. Ho diem perquè la primera quincena ha estat plujosa, com ho dèiem ara, gairebé 34 litres per metre quadrat a Sant Jús, i aquesta setmana tenim previsions que la pluja podria tornar a fer acte de presència. Però de moment no, el que dius tu, dia primaveral, perquè fa sol, si no, no ho és, però avui tenim un dia... No, volia dir doncs equivocat, sol primaveral. Sol primaveral.
que el sol de la setmana passada era encara més hivernal. Sí, però avui ja han baixat, eh? Estanem a 13 graus només, eh? No, no, no, no fa calor. Però no sé, hi ha alguna cosa, no sé què és, potser són les oranetes... Potser ets tu, Carme. No, no, no. Has tingut alguna cosa que tenia a veure amb el temps. Sí, avui has notat així... Sí. I aquest cap de setmana no ha sigut avui puntual. Bé, molt bé. Doncs el fet és que tenim alguns núvols encara, creixen algunes nubolades aquesta matinada...
Encara podíem trobar algunes precipitacions cap a la selva, cap a l'alt i el baix Empordà. Aquestes precipitacions han marxat cap a la Catalunya Nord. I ara la resta de Catalunya, doncs, de moment no tenim massa precipitació. Sí que és probable, però no es veu des del radar que estigui nevant a tot el que és la cara nord del Pirineu. A més, la nevada es pot intensificar durant aquesta nit i durant el dia d'avui poden caure 50 centímetres més de neu nova, sobretot a la cara nord del Pirineu. La cota de neu està molt baixa, o sigui, hi ha previsions que avui
A la vall d'Aran nèvia qualsevol cota. Pensem que la vall d'Aran més o menys està al voltant dels 700 metres, o sigui que en aquella zona podria anar a qualsevol punt. I aquesta nevada podria continuar durant tot el dia. O sigui, el que n'hem tingut en tot l'hivern ho estem tenint a la primavera. Ho dic perquè tinc tres amics avui fent muntanya i deuen estar distrets, per una banda per la nevada i l'altra pel vent, que és un altre dels ingredients...
que avui ens porten, no sé si aquesta sensació teva, però ens porten a que tot i tenir una temperatura bastant semblada la setmana passada o el cap de setmana al vent del nord, et frena una miqueta. I si el sol no pica de valent i et deixa una bona estona, ahir es notava, estàvem en una terrassa, si estaves a l'ombra anaves engecatat, i si el sol et treia el núvol i et sortia el sol, si et tirava sobre, et foties en bànic a curta. És el que passa amb aquestes situacions, normalment ja a la primavera, que van creixent nubulades, si toca el sol s'està bé, però si es tapa necessites alguna cosa per aplicar-te.
temperatures al voltant dels 15-16 graus, ha estat un cap de setmana bastant més fresquet, no ha sigut allò valors estiuencs, i avui tampoc ha de ser un dia molt espaterrant, tot i la presència del sol, esperem uns 16-17 graus, i demà i dimecres més o menys tindrem la mateixa situació, o sigui que aprofitem.
la primera meitat d'aquesta setmana, perquè després es pot complicar una miqueta més. Com a mínim tenim més inestabilitat. Llavors avui tenim això, aquestes nevades al Pirineu, potser alguna precipitació una mica més ampliada cap a altres zones del Pirineu avui, sobretot el Pirineu també gironí, amb vent del nord que bufarà intens als dos extrems del país, però netejarà l'ambient. A la costa central normalment això se'ns gira i a vegades quan tenim el vent aquest de tramuntània i mestral als dos extrems del país, a la costa central se'ns formen aquests núvols.
Però bé, serà un dia bastant tranquil i no esperem precipitació, però la primavera és molt punyetera. Demà, dimarts, seguirem parlant de tranquil·litat, de sol al matí, temperatures que amb la presència del sol i sense núvols ens poden filar fins als 17, 18, fins i tot 19 graus, i de cara al dimecres, doncs a poc a poc s'anirà ennubilant la cosa. Cada cop atindrem més núvols, cada cop estarà més ennubulat, i ja esperem que durant la nit els núvols ja siguin presents a tot arreu.
No estem parlant d'un episodi de pluja generals, però sí que podrien anar fent i els núvols seran presents dimecres, dijous i bona part de divendres. Sembla que el cap de setmana es podria tornar a arreglar, però el diumenge podrien tornar a haver precipitacions. Això està vinculat amb un Sant Jordi. O sigui que anirem molt a poc a poc aquesta setmana. Sí, anirem a poc a poc, aviam com va la situació, com va evolucionar la setmana, perquè és primaveral i d'un dia per l'altre ens pot canviar. Però de moment és una setmana que ens quedaríem amb aquest titular. La primera meitat, bastant tranquil·la,
i la segona meitat amb una mineta més d'activitat. Molt bé, doncs gràcies, Carles, i ho anirem seguint. Molt bé. Fins ara, bon dia. Just a la fusta. 11 minuts i les 11 del matí.
Bona nit.
she's a primitive girl don't like to boast from a natural head to a natural toast the girl's got a lot of what they call her most yes she's a primitive girl but she don't like to boast and I'd like to think I'm a primitive guy I see the difference the difference between what I want what I need and a primitive
Just a la fusta. Sant Just en directe. Recte final per arribar a les 11 del matí. Aquesta hora saludem el Jaume Sucarrats. Bon dia, Jaume. Hola, molt bon dia. I tracte final, perquè estem acostumats a fer-ho sempre a l'última hora del programa i ara directe final de la primera hora m'ha semblat estranya. Canviar l'horari avui una miqueta. Exacte, ho hem avançat una mica.
Bé, doncs en tot cas, notícies curioses. Comencem parlant d'una que va sortir bastant, no?, aquests dies. Se n'ha parlat perquè és bastant curiós. Sí, un segrest una mica estrany. La policia alemanya rescata d'un balcó un home que és assetjat per una nymphòmona.
Hi ha molta gent que hauria desitjat no ser rescatat en aquest moment. Tot s'ha de dir. És una notícia que ens arriba des de Berlín. Es veu que la policia alemanya ha hagut d'auxiliar un home que s'havia refugiat al balcó d'un apartament per escapar d'una dona que, després de diverses hores de passió i sexe que havien tingut, li exigia encara més sexe als seus amants.
Segons això, ha publicat aquest divendres la premsa local d'Alemanya. Es veu que l'home té 43 anys, que va conèixer la dona el dilluns passat en un bar de Múnich i que va acceptar la invitació d'anar a casa d'ella. Esgotat, després de mantenir relacions durant diverses hores, l'home es veu que va voler marxar però que la dona no el va deixar sortir de l'assetjament. Llavors l'home va ser quan es va haver de tancar el balcó, va trucar a la policia i va venir la policia a buscar-ho. Es veu que quan van arribar els agents de policia
La dona també va intentar assetjar els agents de policia, però tampoc va tenir èxit. Home, que si venien a aturar-la seria estrany, no? Finalment, la dona va ser envanillada i la van traslladar a la comissaria i està, de moment, ha de compareixer en un tribunal sobre sospita d'assetjament sexual i privació de la llibertat. Déu-n'hi-do. Doncs curiós, però també fort, perquè ens ho prenem així, en sentit de l'humor, però...
Bé, però millor que hagi estat per aquest motiu que no que li hagués volgut fer mal, no? Sí, no mal, clar, però no el deixava sortir de casa, no? No, el tenia allà al balcó, no sé, no sé, devia ser una situació graciosa de veure, de viure no ho sé, però de veure-ho menys.
Exacte, com a veïns. Bé, doncs passem a una altra notícia. Avui veig que vens també... Un invent. Exacte, un invent aquests curiosos. Sí, un invent que no li hagués anat malament amb el protagonista de l'anterior notícia, perquè es veu que arriba un preservatiu amb viagra. És una novetat, es diu el preservatiu blau.
i es veu que és un preservatiu que compta amb un gel que fa la funció de la viagra. Es veu que només de posar-te'l ja t'estimula el penis i que pots aguantar moltíssim. Això és una notícia que l'hem tret del Wall Street Journal. Un diari de prestigi, no? Un diari de prestigi amb l'apartat de coses científiques, que és una novetat que segur que triomfarà moltíssim. Deu ser el mercat encara, per això.
perquè si és un nivell científic igual, només acaba de sortir... Només dius que potser estan fent proves? No ho sé. Bé, no ho sabem. Després aniré a mirar a les farmàcies si ha arribat. A veure si entraves. Passem a més històries, ara sí, d'aquestes que són tan estranyes que acaben, com dèiem la setmana passada, fregant la tragèdia. Aquesta notícia, si la sentissin els de Sálvame Deluxe i aquests programes del Corazón, es posarien les botes perquè...
Té tots els elements per ser una història d'aquest tipus. Una noia, una nòvia, enganya el seu novi perquè es casin i li diu que té càncer.
L'excusa és aquesta. Sí, que té càncer i, bueno, en fi, no és tragèdia. Una nòvia va fingir que tenia càncer terminal per poder estafar i d'aquesta manera es va poder pagar el casament i, a més a més, una exòtica lluna de mel que la va fer el Caribe. Es veu que es diu Jessica Vega, és de Nova York i té 25 anys i va enganyar el seu propi novi diguent-li que s'estava morint de leucèmia i que li quedava menys d'un any de vida.
es veu que aquesta de Jèssica es va casar amb en Michael O'Connell, que és el part de la seva filla, una nena té un any, es van casar el 2 de maig del 2010. Sí, ja fa temps, ara s'ha sabut tot. Sí, però s'ha descobert el pastel ara fa poc. Es veu que la parella se'n va anar a Aruba, al Caribe, una exòtica lluna de mel, i el més tràgic de tot és que tot ho van pagar els amics i familiars, ja que s'havien enterat de la tràgica notícia de la seva companya,
van decidir que li pagaven fins i tot el vestit de núvia. O sigui, li van pagar tot.
A més a més, a part d'amics i familiars, gent de fora que se n'havia assabentat de la notícia que havia sortit en alguns mitjans de comunicació, també van pagar diners amb aquesta parella pel seu casament. Déu-n'hi-do. Es veu que quan van tornar de la Lluna de Mel, van passar els mesos, el marit, l'Oconel, que es veu que treballa a la construcció, se'n va adonar que la seva dona no estava engreujant, sinó que estava igual de bé de sempre.
Va ser llavors quan ell va decidir trucar a l'hospital per demanar una mica d'informació sobre el càncer que patia la seva dona i va ser en aquell moment quan li van dir que la seva dona no tenia càncer i va poder descobrir que era tot una falsificació que s'havia fet ella mateixa.
A més a més, és fort, perquè ella sap que després ho descobriria, no? Vull dir, que ho va fer sabent que només volia tenir una boda a la seva vida, no? Perquè, clar... És que no ho sé, no tinc encara... O es va ficant dins de la història i llavors no saps com sortir, no ho sé. Sí, no sé com va acabar. Bueno, no sé què pensava ella. El que sí que sé és que es van separar, l'home va demanar el divorci, i que ella va negar haver inventat la història, i el que va dir va ser que el seu home l'havia deixat perquè ell era un abusador.
Clar, quan et diuen això després de sentir aquesta història no saps per on agafar-ho. Es veu que la setmana passada la noia, la Vega, va ser detinguda i està declarada culpable de 5 càrrecs. Mar, de moment, està a la presó de Condado de Orange a Nova York. Déu-n'hi-do, doncs, un conte segons quines mentides. Sí, sí, una història curiosa, curiosa.
I ara ens explicaràs com va salar l'aigua del mar de manera casolana. És un mètode que segurament hi ha gent que ja coneix, però que avui ha vist un anunci que l'he trobat molt interessant i és una manera que ens pot servir per estalviar aigua i, a més a més, per aconseguir sal marina i tot per cuinar. Exacte.
Només necessitem un cuvell gran, que podria ser un cubo mateix que fem servir per fregar, un cubo, un got d'aigua, un plàstic d'aquests que fem servir per embalar, de vegades per entrepans, el mític plàstic perxpant, no? No sé com es diu.
Per expan és el blanc, eh? Seria el paper film, no? Jo volia dir aquell tan transparent, no? Que fan pels bocats i així. Doncs bé, un cordill necessitem per lligar i una pedra. Com ho muntem això? Doncs anem al mar, agafem aigua de mar i emplanem el covell. Llavors, al centre del covell hi posem el got buit.
O sigui, que quedi cobert d'aigua pels voltants. Llavors, tot això, passem el plàstic per sobre, de manera que quedi tot tapat, com si fos un invernadero. Ho lliguem ben lligat, perquè quedi tot ben recte, i posem la pedra just a sobre del plàstic per la part on hi ha el got, de manera que quedi tot el plàstic inclinat cap al centre...
Amb una pedra petita, doncs, no? Amb una pedra petita, sí, exacte, que no ens passem amb la pedra i no fordéssim el plàstic. Es tracta-lo just perquè quedi tot el pes cap al centre. I ho posem al sol. D'aquesta manera, el sol comença a fer un efecte hivernacle, l'aigua s'evapora i es queda enganxada al plàstic i com que està en inclinació, s'inclina cap a baix on hi ha el got i et va quedant l'aigua ja desalada a dintre del got. Doncs mira, una bona... I en el plàstic t'hi queda la sal. Una bona manera de fer sal, de manera...
ràpida i natural. Si voleu veure aquest anunci, que és molt interessant, es diu My Grandmother Mary, i es veu d'una dona gran, d'una àvia i el seu net, com utilitzant això fan servir des que fan el cafè, cuinen, fins i tot l'aigua per la dentadura postissa de la iaia, de tot. Curiós, curiós.
Enllacem aquesta notícia amb l'última més ràpidament, que és justament de minerals, la història. Sí, aquesta és una notícia que ens ha cridat bastant l'atenció, perquè pensàvem que ja estava gaire bé tot descobert aquí, però no, han descobert un mineral únic en el món, a Cantàbria. Has fet un equip d'investigadors de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, que, juntament amb els de la Universitat Complutense de Madrid, han descobert l'actualitat,
cova d'El Soplau, que està a Cantàbria, un tipus de mineral que es diu, a veure si ho dic bé, Facagnaita 3R. És únic en el món. Se n'hi ha trobat un de similar fa uns anys a Itàlia, però es veu que amb aquestes particularitats que té aquest, que és la primera i la més sorprenent que hagi sortit en una cova...
Doncs és l'única vegada que s'ha trobat aquí a Espanya. Ara estan investigant quines propietats li podran treure i a veure quin profit se'n pot treure. Sempre va bé saber que es descobreixen encara coses noves. Doncs gràcies, Jaume. Moltes gràcies a vosaltres. I fins després, que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. 20 segons, reconectem amb Com Ràdio per saber què és el que ha passat arreu del país. També sentim el botlletí informatiu dels Enxos Notícies i tornem després a les 1 i 10 amb moltes més coses fins ara mateix.
Com Radio. Noticias.
Bon dia, Soles 11. Us parlem mai de Polo i Oriol Pujador. La prima de risc espanyola continua a nivells màxims d'aquest any. L'indicador que mesura la confiança dels inversors en l'economia d'un país cotitza aquesta hora per sobre dels 440 punts de diferència amb el bo d'Alemanya, que és el que marca la referència, és el nivell més alt des que l'executiu de Mariano Rajoy governa. Espanya ha de pagar més un interès superior al 6% per col·locar el seu deute.
En paral·lel a la borsa, l'Ibex ha capgirat també la tendència de primera hora del matí i ara mateix torna a les pèrdues. L'indicador de referència a la borsa espanyola cau un 0,5%. Els Mossos d'Esquadra investiguen el crim d'un home aquest matí a l'aparcament de l'estació de Ferrocarrils a Sant Andreu de la Barca, al Baix Llobregat. Segons les primeres informacions policials, el cos presentava una ferida d'arma blanca al coll i ha aparegut entre dos cotxes que estaven aparcats a l'estació.
De moment no se saben les circumstàncies en què s'ha produït la mort a l'espera de l'autòpsia, que li faran en les properes hores. A partir d'avui i fins al proper 30 d'abril, els camions de més de 19 tones no podran circular per l'eix d'Abracons entre Torolló, la comarca d'Osona i la vell d'Ambàs a la Garrotxa. Aquests vehicles s'hauran de desviar per la C-17 i la Nacional 260 a causa de les obres al viaducte de Mas Rubió. Girona, Sònia Tobert, bon dia.
Bon dia. Dels tres carrils que hi ha a la zona afectada per les obres, només se n'obra un per cada sentit a una velocitat màxima permesa de 40 km per hora. Hi poden circular els vehicles amb l'excepció dels camions de més de 19 tones de pes màxim autoritzat i els vehicles articulats que s'han de desviar per la C-17 i la Nacional 260. El delegat del govern a Girona o del Casa de Sús ha explicat que la restricció és per motius de seguretat.
És en una zona en la qual el pendent és molt gran, el que es fa és aquesta restricció per als camions de més de 19 tones. És una zona de viaducte baixant cap a Joanetes i compten que amb 15 dies més o menys es podria reprendre amb normalitat la circulació. Segons Casa de Sus, les obres són per arreglar un problema de construcció que presentava el viaducte de Marc Rubió. Els treballs es fan de dia i de nit perquè el 30 d'abril ja es pugui normalitzar la situació, com Ràdio Girona.
Es preveu que la reina Sofia visiti avui el rei Joan Carles a l'hospital de tornada d'un viatge a Grècia. El monarca el van operar del maluc dissabte a la matinada després d'haver patit una caiguda durant una cassera d'elefants a l'Àfrica. D'aquí una hora es farà públic un nou comunicat mèdic, però de moment l'hospital ha confirmat que el rei ha passat bé la nit i es recupera de forma satisfactòria de la implantació d'una pròtesi. El príncep Felip el substituirà en dues audiències previstes per avui al Palau de la Zarzuela. La primera d'aquí una hora on rebrà les darreres promocions d'avocats de l'Estat.
D'aquí una hora, a Madrid, el ministre d'Educació, José Ignacio Berta, es reuneix amb els consellers d'ensenyament de totes les comunitats autònomes per comunicar-los una retallada adicional en el pressupost de 3.000 milions d'euros. El ministre proposarà augmentar la ràtio d'alumnes per aula i podria passar dels 25 alumnes actuals als 35 o als 40. També proposarà augmentar les hores lectives del professorat i apujar les taxes universitàries.
La retallada ha topat amb els rebuig dels sindicats del sector de l'ensenyament, que abans de la reunió a Madrid entregaran un manifest al ministre.
Bon dia, us parla Joan Barberà. Barça i Madrid aparquen la lluita pel títol de Lliga, primera divisió, per centrar-se en la Lliga de Campions de Futbol. Els blauranes viatgen aquest vespre cap a Londres, on dimecres s'enfronten al Chelsea en el partit d'anada de les semifinals de la màxima competició continental. Els homes de Pep Guardiola entrenaran a la ciutat esportiva de Sant Joan d'Espia a la tarda i tot seguir...
Seguit agafaran el vol cap a Anglaterra. El migcampista del Barça, Javier Mascherano, alerta de la qualitat dels londinens. En els anys que he jugat a la Premier sempre ha estat un rival que amb el Liverpool me l'he enfrentat en quartos, en semifinals de Champions, i sempre han estat molt difícils. Crec que tenen jugadors amb molta experiència i que, obviamente, va ser una eliminatòria molt difícil.
I demà arrenquen les semifinals, arrenquen les semifinals de la Champions amb el Bayern de Munic-Rei al Madrid. Els alemanys mai han perdut a casa en partit corresponent a les semis. Encara en futbol, destaquem que l'Espanyol és a només un punt d'Europa després d'agolejar el València per 4 a 0 a Cornellà al Prat. Avui el conjunt blanc i blau estarà pendent del partit que tanca la jornada primera entre el Getafe i el Sevilla. El conjunt andalús té els mateixos punts que els espanyolistes, 45%.
I en envol, destaquem que el Barça rep avui la visita de l'Acadèmia Octavia, un partit corresponent a la jornada 25 de la Lliga. Sobal, la cita és a les 8 del vespre al Palau. Recordem, divendres els blaugranes s'enfronten al Copenhagen a la Lliga de Campions. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Sergi Pont.
Des de primera hora del matí la parròquia compta amb uns convidats d'excepció i és que Sant Just és escenari avui del rodatge de la pel·lícula Geni de Marc Coll. La gravació durarà tot el dia i tindrà lloc a l'interior de l'església on es recrearà la celebració d'una comunió. L'actriu Sant Justenca Clara Segura és una de les protagonistes de l'escena on també participarà la coneguda Nora Navas. A banda dels actors principals del film també hi prendran part una cinquantena d'extres. Bona part són nens que estan fent la catequesi Sant Just i familiars seus.
Les retallades compliquen la connexió del tram baix amb el tram Besòs. El diari Ara ha publicat que l'enllaç de les vies als tramvies no és una prioritat en l'actual context de crisi. Recoder va admetre que és difícil sofregar l'obra. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, assumeix que serà difícil completar la connexió del tramvia en aquest mandat, però no la descarta definitivament. De fet, Trias s'ha decantat perquè el tram baix connecti amb el Besòs a través de l'Eixample, pel carrer Provença.
El trajecte també recorreria a les imatacions de la Sagrada Família i al carrer Cartesena, un dels punts més delicats. La connexió amb el tram Besòs es faria per la plaça de les Glories.
L'Ajuntament de Sant Jus està sanejat després de tancar en positiu el pressupost del 2011. La xifra arriba als 711.255 euros positius, tot i que podria superar el 1.600.000 euros si la sumem al romanent líquid de tresoreria. Un romanent que servirà en bona part per aixugar deutes, tot i que també es fan inversions en serveis socials.
El deute de l'Ajuntament és molt baix. De fet, és un dels pocs consistoris que no s'adherirà al pla d'ajustament de l'Estat pel pagament de proveïdors. D'altra banda, la Generalitat podria deixar d'atorgar ajudes pels plans d'ocupació. Aquests programes estaven subvencionats en bona part pel govern català. Josep Perpinyà assegura que l'Ajuntament mirarà de pal·liar les conseqüències.
Doncs aquesta ha estat tota la informació de moment. Nosaltres tornem amb els bulletins horaris a partir de les 12.05 i amb el Sant Just Notícies Edició Migdia a partir de la 1 i 5 minuts. També podeu seguir informant-vos a través del web www.radioesvern.com. A les nostres xarxes socials hi ha el web www.informatiucomarcal.com. Mentrestant, que passeu un molt bon dia.
A l'escena final fa aterrar un aviós entre el parc i la gran patacada dona pas a un silenci brutal. Els vianants s'aproximen primer atònits, després expectants que cada segon que passa
Té més nombres de ver-la pel mar. I quan la porta, finalment s'obre, la gent crida i comença a aplaudir. Tots dos saluden, es besen i ell li diu... Nena, ara ja som més que amics. Sona un orquestre i el plafon a negre i surten les lletres finals.
Fins demà!
Avui, nit d'estrena, de comiat, un actor posa el punt i final. El nostre home té una idea, no s'hi val a dubtar. Potser és l'última oportunitat.
Willis, it's such a great pleasure to meet you at last. No és pas un crac en idiomes, però almenys aquest tros se'l porta preparat. Tots dos es miren i el món s'atura. Ai, la se tingués un minut per dir-li gràcies per les aventures, per tot el camí que em recorre.
marxa per l'ambigüitat i és que l'home n'hagués tingut prou amb un gest d'un somriure de complicitat que no arribarà mai perquè hi ha un guarda espatlles que el paguen per això que li fot una empenta i que cal en rodó que queda estès a terra que es pensen que és boig oh my god oh my god oh my god
L'home que doble en Bruce Willis de fora al cinema sent la seva veu. Uns vianants intenten reanimar-lo, entre dos l'agafen i el posen de peu. L'home els diu que en Bruce Willis és un amic seu, però ningú no se'l creu.
La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona.
Vinga a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21, la Rambla, el servei de la comunitat. Essència.
El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern.
O al telèfon 93-372-6710. Essència. Espai de vida. Passant 13 minuts de les 11, demà dimarts a dos quarts de set al Centre Social de Milenari...
es farà una xerrada sobre les participacions preferents. Anirà a càrrec Pere Massaguer, coordinador de la DICAE i de l'alcalde de Sant Just, Joret Perpinyà, i avui en parlem amb ell, amb el coordinador de la DICAE, Pere Massaguer. Molt bon dia. Hola, bon dia. Aquest tema de les participacions preferents que últimament cada cop sona més i que d'alguna manera encara hi ha qui desconeix una mica què vol dir tot plegat. Comencem, per tant, pel principi. Què són aquestes participacions preferents? Bé, a veure les
Les participacions preferents lluny d'assemblar-se al que seria el clàssic de tota la vida, una imposició a termini fix, són productes de risc, són productes bastant complexes, tenen un caràcter perpetu, és a dir, que són per tota la vida. La rentabilitat està condicionada a l'existència de beneficis suficientment distribuïbles i...
A més a més, no està garantitzat pel fons de garantia de dipòsits. A la pràctica, aquest producte és com si, d'alguna manera, et casessis amb l'entitat financera. Confies en la seva evolució, en la seva manera de fer. Diguéssim que et converteixes en un obligacionista. El que vindria a ser, perquè ens entenguem, serien com accionistes de segona divisió.
les participacions preferents ho tornen drets econòmics, però no drets polítics. És a dir, no pots participar en la Junta d'Accionistes, no pots revisar el llibre de societat... En fi, que és un producte que els bancs i caixes, d'alguna manera,
l'han utilitzat per créixer, diguéssim, perquè les participacions preferents computen com a recursos propis i els anava molt bé per poder-se capitalitzar i créixer. Clar, sobretot s'han fet o s'han dut a terme més en aquests últims anys, arran de, m'imagino, a punt que esclatés tota aquesta crisi, m'imagino que calia ampliar tot aquest capital i aleshores és quan es van començar
fer famosos sorgir aquests dipòsits amb un interès alt, un interès al 7%, i que, a més a més, en principi, el dipòsit no és allò que t'has d'esperar molt de temps, sinó que em sembla que era anual, també, que podies treure-ho. O sigui, que els avantatges eren molt aparentment... De primera, semblaven que fossin interessants per atrapar, suposo, també a molts clients. A veure...
De fet, hi ha emissions de participacions preferents ja des dels anys 90. Això es venia venent, però no de forma massiva. El que va passar, com bé has dit, a principis del 2009, una mica on va explotar la bombolla immobiliària i va fer fallida l'Eman Brothers, els bancs i caixes de l'estat espanyol tenien necessitats de capital, necessitaven capitalitzar-se.
I aleshores van començar a comercialitzar, a vendre massivament, amb campanya activa, participacions preferents entre minoristes. Com bé has dit també, un dels ganxos per poder col·locar aquest producte era el tipus d'interès.
que en un primer termini era això, un interès alt del 6 o 7%, i després passava a el que les entitats financeres ni dirien collar, no? És a dir, un mínim d'un 3%, un màxim del 8%, o bé, et donaven un mínim més a l'eudívor, no? Fins ara no hi havia cap mena de problema, perquè les participacions preferentes podien comprar a vendre,
es podien negociar en el mercat allà. És un mercat molt poc transparent i les entitats financeres, sobretot a partir de 2010, van incorre en una mala pràctica bancària, que era que agafaven, quan algú volia vendre, que ells ho havien vengut, que seria líquid en qualsevol moment, etcètera, el que feien, quan tu volies vendre, era agafar els teus títols i col·locar-los a un altre client de la mateixa entitat, però d'una altra oficina.
Aquesta pràctica els ha quedat prohibida perquè ho estaven recol·locant sempre al 100%, quan aquest producte ja tenia un descompte. D'altra banda, un dels grans problemes que hi ha ara amb aquest producte ve derivat també del tractat de Basilea III. Determinen que a partir del 2013...
aquest producte ja no el podrà computar com a capital d'alta qualitat, com a recursos propis, tal com ha estat dissenyat i comercialitzat aquí a l'estat espanyol. És a dir, amb el pagament d'un cupó, un interès fix. I llavors què passarà? El que passarà és que, clar, aquest producte el tindran que eliminar del mercat. Els productes amb caràcter perfectament seran eliminats. El que Basilea no vol, d'alguna manera, és que
aquests productes es comercialitzin amb el pagament d'un cupó, sinó que el pagament d'interessos ha de quedar a discreció de l'entitat. És a dir, si la Junta d'Accionistes o l'entitat mateix decideix que aquell any es poden pagar interessos, es poden pagar interessos i si decideix que no, doncs no. És a dir, que aquest 100% no ha de ser per sempre, no? Aquest que comentàvem al principi. Correcte. I per tant això... Digues, digues. No, dic que el pagament d'interessos, de totes maneres, te'l poden suspendre en qualsevol moment.
Dic, per tant, la gent que tingui aquestes participacions preferents, què li passa ara o què li passarà a partir d'ara? Què ha de fer? Bé, és que depèn de l'entitat financera. Perquè al principi comentàvem també que és implicar un caràcter permanent, no? Per tant, suposo que desligar-se'n no deu ser senzill. Com que les regles del joc han canviat, els primers interessats en treure aquests títols a sobre o convertir-los en un altre producte són les pròpies entitats financeres.
És un producte molt devaluat, és un producte que no vol ningú i a curt i mig plaç segur que no recuperarà. Aleshores, davant de tota aquesta problemàtica, les entitats ja ho estan començant a canviar normalment amb accions. Hi ha una sèrie d'entitats financeres i les que ens toquen de més a prop, com podrien ser Unim o Catalunya Caixa, encara no han proposat cap sortida
perquè estan a l'espera que Catalunya Caixa sigui subestada i d'unim, en aquest cas, que el BBVA prengui possessió. Aleshores, quan el BBVA i el banc entrant a Catalunya Caixa prenguin possessió, aleshores oferiran algun tipus de sortides. Des de l'associació, de totes maneres, animem a totes les persones que reclamin, que facin visible el seu problema per com, sobretot, com se'ls va comercialitzar aquest producte en origen. On han de reclamar?
Adreçant-se a DICAE, per exemple? Ho poden fer a través de DICAE, que d'altra banda també estem creant una plataforma d'afectats per fer força amb les demandes de conciliació i amb les negociacions que durem a terme amb les entitats. O bé, ho poden fer per la seva banda, que seria reclamant primer el servei d'atenció al client,
quan els hi contestin... De cada entitat, no, això? El servei i atenció client de cada entitat, correcte, i en el moment en què els contestin, que tenen un termini màxim de dos mesos, en funció de la resposta, doncs, elevar la petició a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Hi ha bona resposta? O sigui, hi ha resposta a gent que hagi protestat que se li hagi dit alguna cosa o és complicat tot aquest procés, també? Home, la veritat és que nosaltres sí que detectem, i ho dic, que les entitats financeres
tenen d'alguna manera por a aquesta pèrdua de confiança de la ciutadania que fa a ells. És un problema que afecta, calculem des de l'associació, a un milió de persones. Nosaltres tenim la fe, la confiança, en que no sabrà arribar a la via judicial. Pensa que...
aquest producte està dissenyat per inversors professionals, per inversors institucionals, i el que va passar, com dèiem, a partir del 2009, és que es va començar a comercialitzar massivament entre clients amb un perfil conservador, que entenem que no tindrien que tenir aquest producte, ni molt menys convertir-se en accionistes, quan eren persones estalviadores de tota la vida, que només buscaven tenir els seus diners en un producte segur, per si van anar el dia de demà,
doncs tenien alguna situació sobrevinguda i necessitaven al capital. Clar, perquè de fet afecta molta gent gran, no?, sobretot aquest problema també. Sí, nosaltres el que estem veient a les múltiples assemblees que estem fent per tot Catalunya és que la majoria de gent, et diré un 70-80%, són gent gran. Però això no es creu que també hi ha gent jove que necessita el diners per accedir a una vivenda o que s'ha quedat a l'atur...
Vull dir, afecta a tot tipus de gent, però és una part molt important, doncs, gent gran. I, ja per anar acabant, la gent és conscient que està accedint a aquestes participacions preferents? M'imagino que les conseqüències a llarg termini no, però vull dir que sí.
Algú que... Pot ser que hi hagi algú despistat, per tipus d'alguna manera, que no estigui al cas o... A veure, aquí el que passava és el que et dic. Vull dir, tothom, i això està molt arrelat a la societat catalana, tothom té molta confiança en la seva entitats. Sí. És com quan un va al mercat, a la seva parada de confiança tota la vida, doncs demanes quines taronges em recomanes o què puc agafar aquesta setmana. Això és molt...
és molt típic. Això també es feia amb les entitats financeres i com que era el producte que interessava més al banc, era el producte que es col·locava. Doncs, de tot plegat, se'n parlarà demà aquí Sant Just, al Centre Social a Milenari, una xerrada que anirà a càrrec de Pere Massagui, coordinador de la DICAE. Moltes gràcies per parlar amb nosaltres avui i on també hi haurà l'alcalde de Sant Just i de Perpinyà. Molt bé. Que vagi molt bé i molt bon dia. Bon dia. Adéu, gràcies.
Just a la fusta. Sant Jús en directe. Honey, loving you is the greatest thing. I get to be myself when I get to sing. I get to playing and being irresponsible.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
3 minuts i dos, quarts de 12 del matí, l'ambulatori de Sant Just ha organitzat diferents activitats per aquesta setmana, per celebrar
la Setmana Mundial de l'Activitat Física, que es celebra des d'avui i fins divendres. Per això tenim a l'altre cantó del telèfon la Sílvia Granollers, infermera del Centre de Salut. Molt bon dia, Sílvia. Hola, molt bon dia. Una setmana que suposo que sobretot s'adreça a Animal Col·lectiu de la Gent Gran.
Bueno, i la gent gran i tots, eh? Tots, tots, tots hem de caminar, hem de moure'ns, hem de fer activitat per mantenir-nos sants el més temps possible. La idea m'imagino que és centrar en una setmana per recordar, no?, aquesta idea que s'ha de fer de manera constant, és a dir, no només una setmana a l'any, sinó que és una cosa que cal practicar de manera diària.
I tant, tens tota la raó. De fet, aquest any, el Dia Mundial, que hi ha divendres sant, i per això des de la Generalitat es va decidir traslladar i passar d'un dia a 15 dies, una setmana, amb el nostre cas aquí a Sant Just, no? Per això també el que tu deies. Aquí a Sant Just...
Digues, digues. Digues, digues tu. No, dic que hi ha diferents activitats. Per exemple, cada dia hi ha uns tallers concrets, no? Diferents horaris, a més a més. Sí. Ah, per això tu parlaves també de la gent gran. Clar, clar. Clar, clar. Avui fins a divendres, a les 12, a la 1, a les 5, a les 6 i a les...
set de la tarda tenim un petit taller per ensenyar a les persones com caure a terra i sobretot com aixecar-se esperem que intentem explicar alguns trucos perquè la gent no caigui si estan a punt de caure com ho han de fer i la gent que ja ha caigut ensenyar el dia com hi ha que aixecar-se quatre consells que poden ajudar molt pràctic, no? sí, exactament
Això ho farem durant tota la setmana. Més coses que s'organitzen aquí a Sant Just per aquests dies. Doncs aquí l'Ajuntament va instal·lar en alguns parcs del poble, va instal·lar unes passarel·les amb una sèrie d'exercicis que es podien fer i l'any passat ja ho van fer i aquest any ho tornem a fer. El que està aquí al costat del centre de salut...
doncs aquest parc el dimecres a les 6 de la tarda tindrem un fichio que ens ensenyarà com s'ha d'utilitzar aquestes atraccions o mini-atraccions que hi ha en aquests parc. Clar, molt bé això perquè molts cops sí que tots hi hem passat i potser ho hem provat però m'imagino que no ho fem servir com hauríem de fer-ho, no? Segurament ens falta allò saber exactament per què serveix cadascun d'aquests aparells.
Tens raó, sí. Jo l'altre dia m'ho estava mirant i el que tenia amb el fisio diu, mira, això es pot fer així i aquí... Realment són unes màquines que serveixen per mobilitzar molts grups musculars, per l'equilibri... Realment són molt útils i pensem que potser el que tu deies estan poc utilitzats perquè ens els mirem però no acabem de saber per què.
D'altra banda, també hi ha una caminada popular que també no és la primera vegada que es fa, no? Ja fa anys que s'organitza aquesta activitat. Sí, aquest any serà el dijous a les 10 o al dematí. La sortida la tenim aquí en el centre de salut i farem un recorregut diferent.
el que es va fer l'any passat. Aquesta vegada, les persones que ja van venir l'any passat a la caminada, els vam demanar si podien venir, la setmana fa 15 dies, si podien venir. Van venir, van organitzar un recorregut, una hora, una hora i mitja, diferent, però clar...
pensaven ells que era interessant, perquè es feien diferents parts del poble, i sortirem aquí amb els nostres dorsals, Protecció Civil ens ajudarà durant tot el recorregut, i aquí en arribar, tindrem, com l'any passat, i gràcies al Messon Gallego, una ampolla d'aigua i una poma, i l'Ajuntament oferirà a tots un fulletó que s'ha editat per caminades...
que es fan per colxarola. Qui vulgui participar-hi, com ho ha de fer? Ha de venir al CAP, s'ha d'apuntar, pot venir aquell dia directament? Com funciona? Fantàstic. Per totes les activitats, les persones que vulguin perden venir en el moment, 5 minuts abans de començar l'activitat, i ja queden immediatament apuntades. I les persones que volem, nosaltres ho preferim, per exemple, la caminada, si ho volen inscriure's prèviament, aquí en el centre hi ha...
les persones de recepció, recullent noms i així nosaltres ja podem anar preparant dorsals, podem preparar també el diploma que es donarà quan s'acabi l'activitat. Doncs una de les activitats també així que ajuda. Suposo que el fet de fer-ho en comú també fa que la gent es motivi més, no? Pràctica esport. Sí, no? Diem que... És més fàcil. Sí, és més fàcil un per l'altre, oi? Exacte. Cada vegada sempre fa una mica més de mandra arrencar i un cop es comença suposo que
Això passa amb moltes activitats esportives, no? També que potser costa més el fet de posar-s'hi, però després no hi ha qui ho pari tot plegat. Sí, sí, sí. Aquí a Sant Jus hi ha molts grups de senyors i senyores que fan activitats conjuntes i realment sembla que l'Ajuntament i l'Ajuntament...
instal·lacions esportives promocionen, no? Molt que es faci això. Es mou bastant la gent, no?, aquí a Sant Just? Sí, sí, sí. I això és una cosa que cal mantenir i potenciar, oi? Exacte. Doncs esperem que funcioni també aquesta Setmana Mundial de l'Activitat Física, que ajudi a motivar més persones a moure's i fer esport, que és realment molt necessari. Avui hem parlat amb la Sílvia Granolles, infermera del Centre de Salut de Sant Just. Moltes gràcies i que vegin molt bé. Bon dia. Bon dia. Adéu. Adéu, bon dia.
Fins demà!
Elena, put those boots back on Kick the heels into the Brooklyn dirt I know it isn't dignified to run
I could be there when you laugh I could be there when you laugh
Fins demà!
Fins demà!
Passen 6 minuts de 2 quarts de 12 al matí. És moment de fer tertúlia. Per això saludem la Vicent Riera, la Carme Madó i el Josep Coderc. Molt bon dia a tots tres. Bon dia. Avui ens falta el Jaume. Per tant, doncs, li desitgem el bon dia des d'aquí. Per tant, exacte. Molts ànims. I el que fem, doncs, és fer tertúlia. Ara feia dies que no ens vèiem i van passant coses. El que passa és que també tenim un cap de setmana en què n'ha passat una de bastant sonada que segurament portarà força cua i se n'anirà parlant perquè ha derivat en...
amb diferents qüestions, que és aquesta cassera d'elefants Botsuana, on hi havia el rei, llavors resulta que va caure, s'ha trencat el maluc, i arran d'aquí han tornat a disparar-se totes les alarmes referents a qüestions de la Casa Reial, etcètera, etcètera, amb opinions a tota mena. Ara ja comencen a sortir monàrquics que critiquen el comportament del rei, republicans que creuen que la monarquia no s'aguanta per enlloc... És a dir, que aquest matí sentia una tertúlia, de fet, en què dues persones que...
mai s'entenen i que sempre es tiren els plats pel cap i que avui estaven d'acord al final. L'he dit en el Josep Coderre. Sí. Era molt curiós, exacte. Era molt curiós, sí. De totes maneres, jo... Bueno, continuar. No, no, era per treure el tema, per tant, endavant. Si no li hagués passat això a aquest senyor, segurament no haguessin sabut mai que estava a Botsuana. També és veritat.
No crec que sigui la primera vegada, no? No, és la primera vegada. Llavors, la vida d'aquesta gent... No, no, que la vida d'aquesta gent és... Com que et pots imaginar o que et creus, perquè no mai es treu l'aiga clara. I si no n'hagués passat res, el senyor hagués tornat tranquil·lament. De fet, la família passa a quatre pobles perquè la seva senyora ni se molesta tenir-lo a veure.
els fills estan despendolats, el nen té que fer el paperot allà, d'areu, anar a veure-la amb els nets i tot. És que avui en dia això ja és caspós, o no?
I a la gent jove, sobretot la gent jove, crec que vosaltres, no sé... Ja no tenim aquell sentiment de 23F que hi ha com un punt de població. Perquè ens el van col·locar allà, també, de sentiment, res. Ara, d'aquest rei ja es pot esperar tot, perquè ja va passar temps, anys enrere, que una vegada l'ha desaparegut, no se sabia on era. No se sabia on estava. No se sabia on era, el buscava. Sempre ha fet el que li donava la gana. I al final estava suïssa, que havia anat a recuperar-se de no sé què. Sí, però ell ha sempre fet el que li donava la gana.
No havia dit res a ningú. És que clar, és un munt untocable, i la senyora també, la senyora només ve aquí pels actes, això ho sap tothom, no ho invento jo, ella només ve pels actes que té que estar, però ella viu a Londres, aquesta senyora, vull dir, és una família completament destruturada, com milions que n'hi ha, però és que a sobre els estem mantenint nosaltres, no? A seguir la correndana.
No, però a més a més hem de també fer... És el dia? Potser el Josep, que és més llegit en aquests temes i una miqueta més de la història i tal, ens podria dir que els borbons són una raça que són així. Ah, sí? És que no ho ha inventat aquest senyor, eh? Mira, jo crec que les monarquies ja són obsoletes completament. La monarquia, quina raó de ser teàres?
Si un president de la república també és un rei, en definitiva, és un segon com. És a dir, el president de la república francesa, en realitat, compleix les funcions de rei, perquè l'important és el primer ministre. Sí, però la sort que aquest senyor el poden treure cada quatre anys. Exacte. L'avantatge és que aquell el poden treure. I aquests... Es canen allà fins que... Vull dir, clar, és que la figura dels reis, mira, això és de l'edat mitja.
Ja no és una figura que... Una cosa caica i que la gent jove els hi ha de sumar. Fa anys que no té raó de ser les monarquies. El que passa és que s'han anat mantenint per tradició, han intentat, o són molts monarques, s'han anat fent molt demòcrates, que el mateix podrien ser presidents de república, com són els de Suècia, els de Noruega...
la mateixa Guillermina d'Ulanda, vull dir, són persones que... Han baixat el núvol. Exacte, vull dir que no. Que te'ls trobaràs pel carrer, com aquell que diu... Exacte, en un supermercat els pots trobar. Exacte, vull dir... Clar, dies que han de fer-ho així. Han baixat el núvol i... Adaptar-se, perquè abans que no els... Però hi pot canviar, creieu, que caurà la monarquia espanyola?
no crec, no sé clar, la novetat d'ara és que ja seguint el que acaba de dir el Josep jo crec que també s'asseguirà el mateix camí, no? va baixant, va baixant, va baixant i va desapareixent i comptarà com a rei d'Espanya però sense cap exacte, jo crec que el que ho pot canviar això és el principito el nen el noi, crec que és el que ho pot canviar
i seria bo que el pare abdiqués a favor del príncep i que el príncep portés ja una activitat i si s'haguessin de fer l'accions ara és normal ara jo pregunto una cosa el que no està bé perquè sembla ser però sembla ser que ells viuen d'Espanya això el que no hauria de ser
Això volia ser, ells són reis, són reis, però com que no tenen, si no tenen cap càrrec dintre Espanya, dintre el que és Espanya, no haurien de cobrar res. I de què viuen? Tenen una assignació. O que són reis? Que s'apanyin de les seves coses. La revista Forbes va sortir, que sabeu que la revista Forbes és la bíblia de les finances,
I va sortir com la sèptima fortuna del món, el rellet. Ja en tenen prou, llavors. Això és igual que això, aquest safari que ha anat. Si se l'ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. No, no, sí que li pot dir res, perquè amb el merder que tenim ara actualment, la gent... Que està mal vist ara en el temps que estem passant, sí. Però el museu pot fer que vulgui, no? I perquè avui està intentant, que ja se sabrà, perquè menys mal que dintre tot estem en una...
democràcia, que no ho duto per res, menys mal, i que hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. Que no anava sol, doncs, no? Fins ara mutis. No ho sé. Ja veuràs, aquest mateix estàm rascant aquest tema, eh? I anant donant només referències, que un d'ells té un carrer Madrid.
No sé si ho has sentit. Això ja no ho he sentit. Sí, que era aquell dels Albertos, un dels Albertos. Ah, ja. Com es deia, un dels dos. Sí, un dels bancs, no sé quin banc era. I aquest té un carrer a Madrid amb el seu nom. Els està costant molt perquè es veu que hi ha gent que manega la gran banca i la gran empresa setal que estaven també en aquest d'això. Sí, sí.
Ja sortirà, eh? Ja tenim aquests de l'alerta mediàtica que ja ho faran, eh? No et preocupis. De fet, el que és una mica nou, potser, és que hi ha com un sector, potser, de l'ultradreta, no? Que sembla que sí que li interessi que ara també els interessi que caiguin. Bé, jo crec que de la dreta espanyola crec que ja fa temps. És a dir, començant en temps de mar.
L'Azmar mateix no era pas partidari de la monarquia. No es van entendre mai, no? No es van entendre mai. Es va entendre més bé el rei amb el Felipe González que amb l'Azmar. Aquesta és una realitat. I Clus crec que s'entés millor amb el Zapatero que amb l'Azmar. Sí, amb l'Azmar tenia... Amb l'Azmar hi havia un puntillo enorme, per part de l'Azmar hi havia un puntillo enorme.
jo crec que ja no és això sol és amb un del gendre el nano és una anècdota entre cometes perquè ja és una cosa la gent està ficant molt en el tema del nano que es va disparar al net això és un accident que aviam no ho vull defensar ni molt menys perquè no tens que tenir una escopeta a casa però bueno
Hi ha criatures que jugant amb les eines dels avis a la masia se'n m'ha aixecat un dit. Exacte, el que passa és que aquesta eina era una mica més potent. El nen no tenia que tocar aquella etna, d'acord. Però són coses... No se l'estic disculpant ni molt menys, eh? Ja, ja no, però acaba sent més una anècdota que una altra cosa. Potser més una anècdota d'un trapella... Que si no fos la família real no hagués passat res. Perquè, bueno, són coses que els crios, escolta...
Sí, sí, jo ho sé. Ara que no tens que tinguin una escopeta, evidentment, i que el nano la pot, això, però si els nanos ja viuen en aquell entorn de la caçeria i viuen a casa seva, doncs tampoc, però bueno, ara toca això, el tema del gendre del negarín, que clar, la gent sap... Això és més greu, veus? Clar, que tothom sap que el rei fa anys que sabia aquest tema. Sí, sí. I per què s'ha ocultat això? Nen, tu i la teva de shows aneu a viure als Estats Units que aquí no passa res. Fins que ha passat, perquè hi ha hagut algú
T'ha dit, d'això ara té que passar, perquè si no tampoc ho sabríem, eh? És això, no?, que també hi ha... Exacte, hi ha un interès segurament creixent per desmereixer una mica la monarquia. Això mateix, sí, sí, quan l'interès desmereix molt gust... I gent que té poder, perquè hi ha gent que és republicana des de fa temps, però que suposo que no té les armes necessàries, entre cometes, no?, és a dir, el poder necessari per arribar a tanta gent, o per aconseguir treure la llum uns plats bruts, com en aquest cas, no?, el cas de l'Ordangarín. Sí, però és que, bueno, és que la...
tota aquesta saga d'aquests senyors, tota la seva vida ha sigut plats bruts, o no? Sí, sí, bastant, bastant, bastant. Ha sigut una dinàstia bastant... Comencem també amb la... Deixem-ho estar, eh? Quan la... la guerra de la independència de Napoleón, el rei va fer la gara a gara amb Napoleón, eh? Mhm.
Va fer la gara i gara, fins que va ser el poble que es va sublevar. No va ser la realesa. I mira, se'n va anar el rei cap a França a fer ganxet, que era la seva afició. Home... Bueno, és com a pare del rei.
El pare de Joan Carles. El pare de Joan Carles, que no va ser mai rei. Un tio que era un bon demà. I va dir, au, macos, jo aquí amb el meu llate, com era aquell, el llate que tenia, la fortuna, no, el pare del rei que vivia en un llate. Ah, sí, com es deia Joan. El Joan, sí, aquell va dir, bueno, aquí...
Ja us ho fareu, no? Ja us ho fareu, no? Un paquet aquí al nen i que el Franco faig millor que vulgui, perquè és així. Sí, sí, home. Va deixar el fill d'en Franco. El fill d'apanyaràs. Ja t'apanyaràs, és que és... És que... Clar, que la gent jove també hauríeu de, potser, llegir una miqueta com ha dit aquest senyor. A veure, jo, ara, amb tota sinceritat, un rei, que és un perjurt,
Jo no el puc acceptar. És que és un perjur, perquè va jurar les leies fonamentales de l'Estat. A mi no m'agraden les leies fonamentales de l'Estat. Però és un perjur. Senyor, vostè va fer aquest jurament, eh? Sí, sí, clar. Aquella gent podia dir, bueno, noi, ara què fem? Aquest senyor el mateix també farà amb la Constitució. És un perjur.
Per això fa pensar que potser sí, sembla estrany que es pugui arribar a fer un canvi, però sí que tenint en compte els últims esdeveniments, suposo que el primer pas serà l'abdicació, no? Sí, jo crec que pot passar això, que abdiqui a favor de... I sobretot pot passar si hi ha dintre de la família, com sembla que ja hi ha, un malestar. Exacte. Si dintre de la família hi ha un malestar, jo crec que el rei...
doncs acabarà dient, mira, jo et dic-ho, ja tu ja ets vendet, i tu espaviles. Exacte, de fet, sempre has dit també que... I llavors, dependrà del Felip, de si vol continuar una actitud d'aquests reis que no es poden mantenir ja, sinó amb una actitud més moderna, com els suecs, els noruecs, el rei de...
Això, els reis de Bèlgica, vull dir...
més una actitud d'aquest tipus. I llavors ja la gent no el tolerarà més. És a dir, si el rei te'l comences a veure pel carrer com qui... Ja no... Ja, ja venia molt. Ja, ja, sí. Només que vegis... Per exemple, quan vas pel protocol que tenen aquesta gent, la protecció, quan hi ha la nena, aquesta, la de l'undangarín, que ve a la caixa un cop cada sis mesos, només m'alfollon que hi ha davant de la caixa, ja saps que està ella. Tota aquella gent l'estem...
no fa falta que la vegis només que passis per la diagonal ja està aquí la nena que ve a firmar i torna a tocar el dos i el desverament d'aquesta família ja es va acabar de trencar suposo quan a nivell de família perquè clar l'hereva hauria de ser l'Helena
Sí, però clar, ja és el canvi de... S'ho han passat així? Sí, sí. Escolteu, ens sembla que tenim una trucada que vol intervenir a la tertúlia, per tant, doncs, donem pas. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Hola, Meri, contentes de jo a oír-te? Això, i vosaltres estava escoltant-nos. Ja veus, aquí arreglant el món. I, bueno, és que el món l'arreglem entre uns quants i nosaltres els desarreglen, la vida és així. No, jo volia també opinar respecte a això.
En primer lloc, no vull justificar ni molt menys l'acció d'anar a caçar i molt menys elefants. Ja he dit, caçar, estic en contra de qualsevol maltractament i molt més de matar els animals.
sobretot per una figura que representa l'estat espanyol amb una democràcia, amb una monarquia parlamentària. Per tant, en contra totalment d'això. Però respecte a un comentari que heu fet que si el rei era perjuri, home, qui no ha canviat d'opinió al llarg de... No, no, però una cosa és fer jurament i l'altra ha canviat d'opinió. Espera un moment.
Ja, jo comprenc el que tu dius, però jo crec que el rei en aquell moment va fer el que es podia fer, i la veritat és que la transició democràtica, si no hagués estat una aposta ferma pel rei, potser no s'hauria fet, haurien caigut una altra vegada amb un rei dictador militar.
Per tant, el rei el que és del rei i el dius el que és de dius. Jo entenc que per una persona cristiana, catòlica, practicant, el jurar té molta significació perquè poses a Déu per testimoni del que dius, però que aquí no ha modificat un plantejament que en un moment pensava que era així, però jo crec que el rei intencionadament va jugar aquest paper. I aquesta és una de les coses que jo entenc que la democràcia d'aquest país, aquesta democràcia tan feble que tenim,
sí que cal agrair a l'actuació del monarca, que va ser un monarca aperturista, democràtic, independentment de les seves aficions que tingui per la caixera i d'altres, que jo no la sé ni m'interès tampoc, encara que les paguem, però sí que se l'ha de reconèixer que va fer una feina important per l'Estat en aquella època. I si moltes vegades no critiquem que la monarquia és una cosa passada...
Les nostres reivindicacions com a país també són una mica passades. Passades, eh? No passades, passades. Vull dir, hem de tirar endavant, hem de veure què som avui, no què érem abans, i cap aquí, endavant, jo penso que hem de tirar el país endavant. Però, sobretot, era aquest tema que volia opinar. Ja sé que no la compartireu, però, bueno, jo es continuo a escoltar. Exacte. Sentim ara la Carme i el Josep, que ens la que et volen respondre. Gràcies, Meri. Jo vull dir que si aquest senyor no s'hagués doblegat al cap de l'estat d'aquell moment, el senyor Franco,
ell es va doblegar de tal manera que tot el que li va demanar aquest senyor ell va dir si buana, perquè el rei actual sap molt bé que hi havia l'altra branca dels francesos que si haguessin cedit en el vistiplau del generisme Franco també li hagués tocat a ell. El seu pare li va encomanar en el Franco i li va dir qui el tens.
I va fer quan volgués. La història és així, eh? No, no, sí, que la història és així. I llavors ell va jurar i per jurar, on fos, que ell seguiria això. Ojo, eh? Hem de recordar la història. I analitzem la trajectòria. Avui en dia ja ningú discuteix que el 27 de febrer va estar interessat el rei, en principi, perquè triomfés el... El cop d'estat. El cop d'estat a favor de l'armada. A favor de l'armada.
I després va rectificar. Quan va veure que el Tejero ni parlar-ne, llavors va ser quan va sortir per ràdio. Això no ho sabem mai. No, ja ho sabem ara, segur. Ara ja se sap segur.
perquè nosaltres no hi érem allà. Oh, no hi era, però ara ja s'ha estudiat. Escolteu, això inclús les emisores i les ràdies d'ultradret, eh?, ho estan dient. Sí, bueno, l'escolta d'entra és la que més vol que no vegi la monarquia. No, no, no, no, escolteu-me. A quina hora va sortir el rei a fer la plàctica? A quina hora va sortir? Va sortir al principi? La veritat de la història no se sap més que després... Si comencem així, pleguem.
Bueno, es continua escoltant encara que no compartim aquest concepte. Gràcies, Meri, per trucar-nos i escoltar-nos. Que vagi bé, bon dia. No, és que és clar, tot aquest període... I aquesta opinió que ens comentava la Meri és la que ha comentat al principi que hi ha molta gent que té aquesta sensació o que té aquesta opinió que, en principi, la democràcia i que el cop de...
d'estat es va evitar pel rei, que ara és l'últim... Aquest any han sortit molts documents que ho desmenteixen, però dic que hi ha com molt aquest sentiment, segurament, que és el que fa que hi hagi tanta gent partidària de la monarquia. Sí, sí, es va vendre, que el rei va salvar-ho, però no... Suposo que és l'única manera de salvar-ho, no?
Va sortir quan va fracassar l'actitud de l'Armada dintre del Parlament, quan l'Armada va anar amb una llisteta de dir primer ministre, fulano de tal, segon serà el comunista tal. I l'altre, el Tejero, va dir comunistes i socialistes, no, jo no vull saber res. Així mateix el Tejero va ser el que va trencar el cop d'estat. Ell mateix el va trencar.
I això s'ha de saber, eh? I ara se sap, ara se sap, i que a vegades sabran més coses. Sí, perquè fa 30 anys, no? Per tant, suposo que aniran sortint moltes més coses. Avui estem ja en l'era aquesta de la informació. Hi ha coses que... Hi ha coses que... Potser fins i tot fa la sensació que el mateix Rèiem és l'últim any que han anat sortint coses no tan derivades de l'entorn com és familiar, sinó justament d'aquest tema...
Potser ja directament és com si hagués llençat la tovallola i deu pensar ja, total, pel que em queda, faig el que vull i me'n vaig a caçar a la fans, no? Aquest senyor sempre ha fet el que ha volgut, eh? Però guardava més les formes, no? Que fins ara. La premsa li guardava les formes. També pot ser. O sigui, els mitjans li han guardat sempre l'esquena. Quan es va casar el nen amb la Letícia, va ser per... A part que el tio pogués estar enamorat, això no ho descarto, però també va ser una maniobra de...
modernitzar la casa. Es casava amb una divorciada, amb una persona que havia sigut però era abortista, que havia fet manifestacions i tal. I la gent vam dir, oh, que bé, s'han modernitzat. Hi havia qui també criticava el fet que si era de la Casa Reial o deixés de ser de la Casa Reial o que si es casava per amor que deixés de ser el càrrec que tenia. Aquestes coses van voler posar... Segur que és una parella que aquí jo no hi entro, evidentment, perquè no he estat...
No els coneixem, exacte. Ni els he vist mai en persona. Però ho poden fer bé, segurament, perquè n'han après, també. La nena aquesta sembla que és bastant discreta. Vull dir, no tinc res a dir. Però també va ser una maniobra per entrar més al poble. Oh, que bé, tenim un príncep que es casa amb una divorciada i aquí no passa res. Saps? Vull dir, és una cosa... I la gent em sembla que n'està una miqueta tipa tot aquest... Sí. Aquest...
no sé, aquest sarau de cosa maca, que macos que són, que perfecte. Clar, i segurament això que dèiem dels diners, que quan van sortir ara la quantitat de despesa dels pressupostos de l'Estat, que se'n va amb la Casa Reial, ara que es miren tant els pressupostos, potser fa 3 o 4 anys no miràvem tant despesa per despesa, però sí que ara comença a fer que la gent estigui una mica amb la mosca al nas. I els privilegis que tenen, que tampoc hauria de ser al segle XXI tindre aquests privilegis,
que no se'ls pot tocar, no se'ls pot dir res, no se'ls pot ofendre. Tenim la germaneta que està treballant a l'Ajuntament de Barcelona i ningú diu res i una senyora que diu cobrar el seu... que no hi ha ningú més.
I ningú diu res perquè no se'ls pot ofendre. No, escolta, escolta, que la senyora aquesta té tot el dret a treballar. No, no, escolta. Això és el que s'ha fet, treballar. No, no, volia dir que no tinga... No cura per res, no cura per res. Per què aquí, no? Que se'n va... Saps? Sí, sí. I aquí ningú diu res perquè són, bé, intocables. Ara tu... Sí que és un tema que era tabú i que em sembla que aquest any comença a trencar-se aquest tabú, exacte. I em sembla que s'està acabant a...
O sigui, que siguin més persones terrenals, que no fa falta que els veiem com si fossin, no sé, la... la reialesa que volen aparentar, no? I la comèdia que fan quan venen aquí o a qualsevol lloc, però què passa? T'estic mantenint jo o no?
Doncs avui hem fet una tertulia basada sobretot en tot aquest tema. No, el que no vull tampoc és molestar la gent que està a favor... No, no, no. És una opinió lliure, eh? Jo crec que cada cop pot opinar. És una opinió, eh? Jo crec que per opinar també s'ha de... S'ha de saber què no s'ha de dir. Sí, bueno, però a vegades... La transició la van fer. Gràcies. Gràcies. A en Suárez. Sí, senyor. I gràcies a en Carrillo.
Doncs sí, ja ara se li està reconeixent, eh? És a dir, això s'ha de tindre molt present. Suárez i Carrillo van fer molt per la transició. El Suárez va fer un gran paper i algun dia se li reconeixen. I tant, se li ha de reconèixer. I venia d'on venia, eh? I venia d'on venia. Exacte. I venia d'on venia, eh? Però ell va veure que hi ha tota aquella temàtica dictatorial i falangista...
allò s'havia acabat. Allò ja estàvem acabats. Aquest senyor se'l reconeixerà algun dia. Suposo que sí. Suposo que quan ja sigui massa tard, potser, no? Com sempre. Ja ho és ara. Se'ns acaba el temps. Moltes gràcies a tots tres. Tornem a parlar la setmana que ve. Que vagi bé, Carme, Josep i Vicenç. Adéu, bon dia. Com Ràdio. Notícies.
Bon dia, són les 12. Us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Un home mort aquesta matinada arran d'una baralla a Sabadell, al Vallès Occidental, i l'altra persona que ha intervingut en una disputa ha quedat ferida. Els Mossos d'Esquadra han rebut un avís a tres quarts de sis del matí que hi havia hagut aquesta baralla al carrer. Doctor Valari, al barri de Gràcia de Sabadell,
i han acudit als serveis d'emergències mèdiques. Els sanitaris han traslladat els dos homes ferits a l'hospital i poc després, com dèiem, un d'ells ha mort. L'àrea d'investigació criminal de la regió metropolitana nord dels Mossos d'Esquadra s'ha fet càrrec d'aquest cas. Tres dels quatre acusats que havien de declarar avui a l'Audiència de Barcelona per la presumpta trama de delinqüents i policies acusats de robar cocaïna del port de la ciutat s'han negat a declarar.
Hi ha 23 imputats i el macrojudici durarà dos mesos. Audiència de Barcelona, Roger Rufín, bon dia. Bon dia, doncs així és. Només un dels quatre acusats ha accedit a contestar les preguntes del fiscal. Se tracta de Juan Pedro Lozano, que s'hi demanen sis mesos de presó perquè la majoria de delictes en què va participar ja han prescrit. Lozano ha reconegut l'existència d'una trama entre delinqüents comuns i guàrdies civils per a safar narcotraficants i quedar-se amb el botí.
Esta estrategia la hacíamos mediante Saez y Roberto, pues ellos montaban el dispositivo a sus soldados, le daban las órdenes. ¿Ha dicho soldados? Sí, a las guardias civiles, en el lenguaje coloquial entre ellos, a sus subordinados, a sus guardias civiles de menor rango, le llamaban a sus soldados. Entonces, pues, le daban orden de que
Cogieron un coche de patrulla y cuando pasara Polo con su Audi lo detuvieron. Lo detuvieron y luego lo dejan marchar.
Aquesta hora continua la declaració de l'Ofano, que s'ha negat a contestar la defensa de la resta d'acusats, com Radio Odians de Barcelona. A Madrid, aquesta hora és previst que comenci la reunió entre el ministre d'Educació i els consellers d'Ensenyament de totes les comunitats autònomes. La trobada és per pactar la retallada de 3.000 milions d'euros que el govern central ja ha anunciat en aquest sector. Madrid, Albert López, bon dia. Bon dia, sí. José Ignacio Bert convoca tots els consellers d'Educació per parlar d'aquesta milionària retallada. Des de Catalunya, la consellera recorda que ja fa temps...
que fa els deures i adverteix que no tens de cedir si es proposa redorir competències. Irene Rigau també critica la bipolaritat del PP. Ja hem fet els deures i que els estem fent. Per altra part, també els hauríem de dir que el Partit Popular s'haurà declarit, perquè avui ens convoquen aquí per parlar de retallades amb ensenyament i fa quants dies en el Parlament de Catalunya ens van obligar parlamentàriament a fer més despesa de la prevista.
Es preveu que la reunió sigui llarga i que en acabar s'expliqui com es traduirà la retallada de 3.000 milions d'euros en educació. Com Ràdio Madrid. En la borsa espanyola continua la pressió dels inversors sobre el deute d'Espanya. La prima de risc, l'indicador que mesura la confiança en l'economia d'un país, es troba en màxims de l'any, al voltant dels 440 punts de diferència respecte del bo d'Alemanya, que és el de referència. Espanya ha de pagar més d'un 6% d'interessos pel seu deute a 10 anys.
Anders Breivik ha admès davant del jutge ser l'autor dels atemptats on van morir 77 persones l'estiu passat a Oslo, però ha dit que es considera no culpable. El jove ultradretà ha dit al tribunal que el jutge des d'avui que va actuar en defensa pròpia. En la primera sessió la fiscal ha llegit els noms de totes les víctimes i ha explicat com va morir cadascuna d'elles, acusant Breivik de 77 homicidis premeditats i d'un delicte de terrorisme.
Com ràdio esforç.
Bon dia, us parla Joan Barberà. Quan queden cinc dies pel clàssic Barça-Madrid, els dos equips s'aparquen la lluita pel títol de Lliga Primera Divisió per centrar-se en la Champions. Els blauranes viatgen aquest vespre cap a Londres, on dimecres s'enfronten al Chelsea en el partit d'anada de les semifinals de la màxima competició continental. Escoltem l'exjugador del Real Madrid, Savio Bortolini, en declaracions a Com Ràdio, valorant l'eliminatòria Chelsea-Barça i també la de demà, Bayern de Múnich-Real Madrid.
los cuatro están para ganar la competición. Claro que el Barça de Madrid, por la manera que juegan y por todo que hicieron durante toda la temporada, puede tener un poquito más de favoritismo, pero el Chelsea, que es un gran equipo, el Bayern también es un gran equipo, yo creo que hoy mismo los cuatro pueden llegar a una final y ganar la competición. Por eso es muy difícil. Cuando se llegan a la Champions League,
la semifinal ja és una cosa molt més complicada. El Barça de Pep Guardiola s'entrena aquesta tarda i després viatja cap a Anglaterra. Anem vol avui. El Barça rep l'Acadèmia Octavio, un partit corresponent a la jornada 25 de la Lliga Sobal. La cita és a les 8 del vespre al Palau. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5 minuts, us parla Sergi Pont. Des de primera hora del matí, la parròquia compta amb uns convidats d'excepció i és que Sant Just té l'escenari avui del rodatge de la pel·lícula Geni de Marc Coll. La gravació durarà tot el dia i tindrà lloc a l'interior de l'església on es recrearà la celebració d'una comunió.
L'actriu Sant Justenca Clara Segura és una de les protagonistes de l'escena on també participarà la coneguda Nora Navas. A banda dels actors principals del film, també hi prendran part una cinquantena d'extres. Bona part són nens que estan fent la catequesi Sant Just i familiars seus.
L'ambulatori de Sant Just commemora a partir d'avui la Setmana de l'Activitat Física. S'han programat diversos actes per promoure l'esport entre els ciutadans. El Dia Mundial de l'Activitat Física va caure en divendres Sant i la Generalitat va decidir posposar-ho dues setmanes. Així doncs, tots els dies de la setmana, a les 12, a la 1, a les 5, a les 6 i a les 7 de la tarda, l'ambulatori es faran tallers per aprendre...
a caure i tornar-se a aixecar adreçats a la gent gran. Demà a les 6 de la tarda hi haurà infermers i infermeres i un fisioterapeuta al parc que hi ha davant de l'ambulatori per ensenyar a la gent com es fan servir les màquines per fer exercici ubicades en aquest espai. I dimecres a les 10 començarà una caminada popular davant de l'ambulatori. Els participants poden apuntar-se al mateix ambulatori o just abans de l'inici de l'activitat.
Les retallades compliquen la connexió del tram baix amb el tram Besòs. El diari Ara ha publicat que l'enllaç de les vies dels tramvies no és una prioritat en l'actual context de crisi. Recoder va admetre que és difícil sofregar l'obra, mentre que l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, assumeix que serà difícil completar la connexió del tramvia en aquest mandat, però no la descarta definitivament. De fet, Trias s'ha de cantar perquè el tram baix connecti amb el Besòs a través de l'Eixample pel carrer Provença. El trajecte també recorreria a les imediacions de la Sagrada Família i al carrer Cartagena, un dels punts més delicats.
La connexió amb el Tram Besòs es faria per la plaça de les Glòries. Doncs aquesta informació és tot per ara. Nosaltres seguim a partir de l'1 i 5 amb els Sant Just Notícies edició migdia i mentrestant podeu seguir informant-vos a través del web www.radiodesvern.com o del web www.informatiucomarcal.com que passeu una molt bona tarda.
Com insectes suïcides volant cap a la llum com a fregirant. Seguim profetes i flautistes com un ramat de cabres. Perseguim el plaer perquè no ens falta de res. Prou comptar-teu ells els joves es pengen dels arbres.
Quan sortim a la nit no entrem mai en un local amb poca gent. I no ho entenc perquè després només parlem entre nosaltres. Però ara no em diguis res que m'espatlles el murat. El murat és per mi sol, no puc donar res als altres.
No n'hi ha prou amb la felicitat Exigim eufòria No n'hi ha prou amb la felicitat Exigim eufòria
Si quan la veus l'únic que et passa és que tens ganes de plorar. Hi ha alguna cosa dintre teu que xucla la poesia. Si per voler-ho tot t'has de quedar sense tu. No és tan voler sinó saber.
1, 2...
Passen 11 minuts de les 12. Aquest divendres a les 7 de la tarda es presentarà la miscel·lania número 17 del Centre d'Estudio Sant Justenx.
I aquesta setmana anirem repassant els diferents treballs que inclou aquesta miscel·lània. Avui comencem pel treball Camp Mèl·lic, 1704-2008, d'Andrea Fitell. La tenim aquí a l'estudi. Molt bon dia, Andrea. Bon dia. Un treball que, a més a més, és el treball que vas fer com a treball de recerca de l'Institut, que va guanyar també el premi Antoni Malaret dels treballs de recerca de reconeixement local. I, per tant, que també s'inclou en aquesta miscel·lània perquè fa referència directa, doncs,
a una cosa molt del poble, no?, com és la Masiaca Mèl·lic. Doncs sí, realment que ens toquessin va ser una sorpresa, perquè no ens ho esperàvem, perquè això és un dia que vaig fer fa tres anys, i bueno, si es pot col·laborar amb la història del poble, doncs que s'hi pot fer més. Clar, normalment són aquests treballs que a més a més serveixen molt per a l'estudiant, segurament, i llavors acaben col·locats potser a l'arxiu de l'institut, ara també a l'arxiu municipal de Sant Just, però el fet que pugui anar una mica més enllà, m'imagino que
que sempre és un punt a favor, no?, i que ajuda, suposo, o motiva una mica més. Doncs sí, realment sí, perquè ja només fer el treball per tota la família va ser una cosa important, perquè va ser investigar la història de la família, i clar, que ara també surti publicat, és com, bueno, es reconeix que una família que portem tants segles ja en aquest poble, doncs, és una manera d'oblidar-se'n de la història. Com va sorgir la idea de fer aquest treball?
Doncs la veritat no tenien ni idea de què fer de treball de recerca i al final un dia a casa veient totes les caixes de tots els documents perquè tot el treball està fet amb documents privats de la família i va ser com si algun dia es fes un estudi sobre això, si es fes algun estudi i mira, així va acabar sortint.
Quin tipus de documents t'has trobat en aquesta recerca? Doncs hi ha els capítols matrimonials, sobretot, que és quan abans d'un casament s'havia d'estipular uns capítols matrimonials on es deia què passaria en cas de mort, en cas de fills, la veritat, tot. També hi havia diaris, llibres d'escola, testaments, no ho sé, una mica de tot hi havia. Clar.
I arriba fins al 1704, suposo que és el document més antic que era datat d'aquell any? No, clarament no. O sigui, 1704 n'hem posat aquesta data perquè és quan es va comprar la Masia en si. Però abans la Masia es dèiem a Riera i tenim documents des de finals del 1490 o així tenim documents. Que és tot un privilegi, m'imagino, perquè tota la gent que intenta indagar amb la seva família i buscar la història i papers costa, suposo, arribar
Fins al segle XV, que seria el vostre cas. El segle XV és des de l'altra família, des de part mèl·lic. Hem buscat des del 1650, que és quan va néixer el que va comprar la Masia. Però sí que, realment, pel meu altre cognom, que és el que ara estem a la Masia, que som el Jalaber, amb llibres de la història de Sant Just, s'arriba fins al 1300 o així. Però sí, és molt difícil, realment, perquè conservar aquests papers és molt, molt difícil.
i s'ha pogut fer, suposo, perquè hi havia com una voluntat, m'imagino, o de consciència de família, m'imagino, en el cas d'una masia important pel municipi, suposo que hi havia aquesta idea d'anar conservant. Bé, no totes les famílies i masies tenen els documents, no sabem per què la nostra es va guardar quasi tot, des de papers de les funcions de batlle, el regidor aquí al municipi del 1700,
O sigui, es van aguardant tot, dietaris, es van aguardant tot i realment llavors ha sigut fàcil fer el treball. No he hagut de buscar quasi res fora, només algun dia que hem anat al jutjat de pau, hem mirat els xius perruquials per definir algunes dates, però realment tot ho hem pogut veure des de casa. Us heu trobat sorpreses o coses que no sabéssiu i que arran de mirar papers haguéssiu descobert? Bé, això va ser també un dels principis perquè en les masies...
la cosa era que als nens se'ls explicava la història de la família, sempre. I tothom, tots els nens, s'aprenien... El meu avi era tard, el meu besavi, el meu tataravi, els germans, tot. I clar, hi havia coses que s'anaven passant de pare a fill. I va ser com... Es pot realment afirmar que tot el que s'ha passat per la família va passar de veritat? I, per exemple, els nens van trobar que al segle XIX, l'últim amèl·lic de la família, la família deia que s'havia casat amb 14 anys.
I amb els documents hem de descobrir que tenia 18 o 19 anys. I clar, són coses que pots anar verificant amb els papers. Que no sigui només un boca a orelles, sinó que hi hagi aquesta constància que és el que ajuda a fer més la història o menys a nivell més, no científic, més jurídic, no? Exactament. I ara no sé si t'ha despertat més interès en continuar indagant cap aquí o si ho heu tocat més, si heu anat mirant.
Bueno, realment, clar, quan vaig haver de fer el trai de recerca, aquí a l'institut tenim el límit d'un espai, que només podem fer tantes pàgines teòriques, llavors, clar, moltíssima cosa va haver de quedar fora del treball, o tampoc vaig tenir tot el temps ni les idees d'anar a buscar, depèn de quins llocs, documents. I ara, quan em van tocar, em van deixar una setmana per si volia complementar alguna cosa o canviar-ho, llavors anem a estar buscant més coses, però clar,
Si ens havíem de tornar a posar a llegir tots els documents, era impossible ampliar més coses. Llavors ja l'anem a deixar bàsicament com era el treball en silla. És un redall que forma part d'aquesta 17a miscel·lània que es presenta aquest divendres i per tant està a l'abast de qualsevol persona de Sant Just tota aquesta història de Camp Mèl·lic. Suposo que de cara a més endavant aquest estudi que has fet tu és molt útil també. Vull dir que és tota una feina que pot ser pràctica.
Sí, i a part també el vull ampliar perquè amb els estudis que estic fent m'interessa molt el tema jurídic. Llavors també vull ampliar i saber el per què de tots els documents que es feien i tot. Estudis de dret, m'imagino. O sigui, saber la tipologia... Tenia alguna cosa de peculiar que en Meli que has descobert? Bueno, realment...
Clar, al principi era un mas, que un mas és un conjunt de cases en si, quan es diu una masia que és Can Meli, Can Jalabert, Can Cardona, és perquè és una casa. Quan es posa el conjunt de mas és perquè és un conjunt de cases que formen una masia. I, no sé, sí, hi ha bastantes peculiaritats de... No sé, de moltes terres que hi havia llogades a fora o que... No sé...
o sobretot et sorprèn molt amb les dots i com s'estipulen les coses al llarg del temps i com canvien també. Al llarg dels segles, no? Sí. Perquè és molt diferent el XIX que el XVII també, a part del XX, ja, però m'imagino que... I al segle XX es nota molta evolució? Bé, clar, el problema és que del segle XX realment, clar, tampoc hi ha molt perquè el meu avi encara segueix viu. Clar.
Llavors, des dels anys 60 o així, és ell el propietari, llavors tampoc hi ha molt... No canvia tant, no? Exacte. Però sí que al segle XX la masia es va reformar dues vegades, en l'època modernista, quan es van reformar totes les masies aquí a Sant Just, i llavors als anys 80, no, als anys 60 o 70 es va tornar a reformar. Doncs és aquest treball que forma part de la 17a miscel·lània
del Centre d'Estudis Sant Justens. Aquest és el treball Cameling, 1604 de 2008. Avui hem parlat amb Andrea Fiter, autora d'aquest estudi, i es presentarà aquest divendres. M'imagino que també parlareu tots els autors, o allà us deixaran...? Sí, ja s'ha estipulat, tenim un temps per presentar els nostres treballs amb una ordre, i esperem que a tothom li agradi, perquè els altres treballs també estan molt bé, i són uns estudis que també valen la pena, perquè és història del poble...
I jo, per exemple, que m'he llegit totes les altres miscelànies també. Ho pots garantir, no? Sí. Doncs serà aquest divendres, com dèiem, a les 7 de la tarda a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. Moltes gràcies, Andrea, i que vagi molt bé. Bon dia. Moltes gràcies.
With your feet on the air and your head on the ground
Fins demà!
Fins demà!