Escoltes Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio Despert, 98.1, Ràdio Despert, 98.1.
Bon dia, Sant Just, són les 10 i 9 minuts. Benvinguts al Just de la Fusta, el programa més matiner de Ràdio Despert.
Avui és dimarts 20 de novembre del 2018. Com cada dia us convidem a estar amb nosaltres fins la una del migdia.
Començarem fent un resum de les notícies de Sant Just amb l'Imanol López i farem un repàs de les portades empreses i digitals de la premsa catalana i espanyola.
Sabrem el temps gràcies a la predicció del Carles Rius i tancarem la primera hora fent un resum de les celebracions internacionals d'avui, 20 de novembre.
A segona hora entrevistarem a Carlos Arbera, director de l'Escola Canigó, i tancarem el Just de la Fusta d'avui i com cada dimarts amb la secció de Psicologia de la Paula Folk, psicòloga especialista en coaching.
Després remetrem el programa de dos quarts d'una fins a una del migdia, el programa d'ahir de Sant Justenques, conduït per en Sergi Pont.
Tot això de seguida, ara un tema musical i comencem, no marxeu!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Són les 10 i 14 minuts i ara toca llegir els títulars de Sant Just. Hola, Immanuel, bon dia!
Bon dia!
Bon dia, Núria!
Bon dia, vinga, som-hi!
Som-hi!
Perquè ahir es va inaugurar, a dos quarts de vuit del vespre, l'exposició Presos Polítics a l'Espanya Contemporània, a la Sala Piquet de la Taneu, una instal·lació del fotògraf Santiago Sierra, que va adquirir certa notorietat arran de la censura que va patir a la Fira Arco 2018, on es va prohibir la seva exposició.
L'obra està composada per 24 fotografies en blanc i negre de diferents presos i preses polítiques. Entre ells i elles destaquen Oriol Junqueras, el Jordis o els joves del Sasso.
Després de retirar-se de la mostra de la Fira Arco, va ser adquirida per Tacho Benet i, posteriorment, exposada al Museu de Lleida i al CCCB. La inauguració va ser i i es podrà visitar la mostra fins al pròxim 24 de novembre.
24 o 28? Jo vaig llegint un lloc 28.
Jo t'he de dir que la notícia original estava escrita fins al 27 de novembre, que és la primera data que van dir, però avui ha sortit el cartell, diguéssim, i posava 24.
Ah, pot ser.
A més, bé, no sé si té sentit o no, però és el dia que fan les portes obertes al 24, així que suposo que l'aguantaran aquesta setmana i fins al 24, que és el dia de portes obertes de la Taneu,
i perquè tothom la pugui visitar, i el diumenge és quan la desmuntaran.
Clar.
Suposo que el desmuntatge, perquè sí que té durada d'una setmana, suposo que el desmuntatge no es podrà visitar,
i que diumenge no ho haurà de Taneu.
No, no, clar.
O sigui que serà fins al 24, per això s'han reajustat una mica les dates.
Sí, jo suposo que també com que el diumenge per la tarda hi ha allò de...
Ah, no, dissabte per la tarda hi ha allò de versió original d'Òmnium.
Sí, sí.
Potser on es fa? A la cinquantenari o a la piquet, això?
L'ho de la versió original?
No, a la piquet i a l'exposició aquesta, i al cinquantenari normalment no es fa el BOC.
On normalment, eh? Jo al BOC hi he anat bastant cada any, més o menys, i sempre s'ha fet a dalt al cinquantenari.
Ah, val, val. Que no coincidigin a la mateixa sala i llavors...
No, no crec.
D'acord, d'acord.
És que té bastant d'assistència, eh, el BOC, he de dir, prou assistència, per ser un dissabte a la tarda, així...
Que a més, hi ha hagut anys que, bé, és a dir, sempre, sempre, sempre coincideix amb l'entrega de cars, de premis dels cars de coixinets.
Ah, clar.
I si per Meravelles del Món un any vaig guanyar i havia de recollir un premi, i estava al BOC, de fet vaig arribar tard, i si mai he recollit un premi dels cars de coixinets...
Mare meva.
Perquè me'n vaig anar a l'altra banda i vaig dir, ja arribaré. No passa res. A més, és a dir, vaig anar al BOC amb el...
Amb la màxima que corro, amb el meu corredor, com si diguéssim. És a dir, que ni un ni l'altre va recollir el premi i vam arribar allà i tothom ens va dir, què, ni reculli premi, no?
És que teníem una cita important amb la cultura.
Molt bé, doncs...
Però hi ha curs importants, també, al BOC. D'aquí a poc farem la notícia, però que hi ha, si t'ha dit, curs de molta qualitat.
És clar, això va una mica.
Sí, bueno.
Va canviant, no? Però sí que hi ha propostes molt interessants.
Molt bé, doncs ja estarem al cas. Següent titular, Imanol?
Següent titular, perquè la setmana passada es va aprovar la licitació per a la construcció del Parc de Can Freixes,
un nou espai obert a les immediacions de la masia de Can Freixes, que fins ara estaven tancades al públic.
El projecte s'ha aprovat amb la intenció de finalitzar les obres cap a la tardor de l'any que ve.
Els Sant Justencs i Sant Justenques disposaran d'un nou parc ampli que millorarà, entre d'altres, l'enjardinament de l'espai.
El parc vol ser, doncs, un nou pulmó verd per a Sant Just, un espai perquè puguin gaudir persones de totes les edats.
Per això, la nova construcció proposa tres parts diferents.
Una mostra de botànica, un espai de joc per als més petits i exercici per a les persones adultes
i un racó en programar actes de gaire més festiu.
Tot i així, quedarà pendent la remodelació de la masia de Can Freixes,
un projecte que necessita un alt finançament,
però que es situa com una de les prioritats patrimonials per a l'Ajuntament de cara als pròxims anys.
Doncs ja tenim aquesta notícia d'un altre nou parc, Cosana Verda, a Sant Just.
Sí, sí.
De fet, és un projecte que he de dir que s'arrossega des de fa...
Ah, sí? No ho sabia.
Anys i panys.
Jo ho sé més aviat des de l'abasant de les entitats,
perquè, clar, la masia és un espai molt interessant, realment.
Aquella masia de Can Freixes...
Ara està utilitzada?
No, el problema és que aquella masia, com dir-ho d'una forma més maca,
es cau a trossos, es cau a trossos bastant literalment,
per això, de fet, poden posar diners en construir un parc,
però és que ni t'imagines el que costa remodelar tota la masia,
perquè gairebé s'ha de...
És que s'ha de tornar a fer gairebé.
És molt gran, però és un espai molt interessant,
el centre del poble, que estaria molt bé que utilitzessin entitats,
que és de l'Ajuntament, però...
Vindria a ser, si fiquessin...
De fet, va dir ahir en Joan Bassaganyas
que es podria utilitzar una part del parc
com a escenari o com a...
Sí, com a...
Com el que hi ha a la Malaret, ara.
Allà hi ha un espai on es poden fer activitats, concerts i demés.
Exacte. Jo crec que el plantejament serà una mica estil Malaret.
que com que hi ha més espai, doncs suposo que faran això,
més espais per la gent gran, d'aquests d'exercici, de...
Jo el que trobo és que està com a molt desnivell, no?
Per això, o sigui, està com molt avall, o no?
Molt desnivell.
O sigui, d'on està la carretera a on està...
O ara m'estic liant?
No, però el tema és que...
A veure, sí que és un parc que està situat en un lloc una mica estrany,
perquè té la pujada del carrer Freixes,
tu és al costat,
i sembla que faci, diguéssim, molta baixada,
però sí que està bastant al nivell de...
És a dir, és al nivell del principi de Can Freixes.
És a dir, just quan surts d'allà del bar del Milenari,
diguéssim, cap a Can Freixes,
aquella part, a veure, no és plana,
però tampoc fa una pujada excessiva,
i aquell lloc és on, jo suposo que hi haurà més tros de parc.
És que, clar, l'extensió és gran.
Sí, sí, sí.
Si tu et mires a tota aquella esplanada, és grossa.
Ara faré una ullada a Google Maps.
La zona verda, a nivell satèl·lit, no?
Quan de tros ocupa...
Per fer-me una idea, perquè potser ara estic equivocada.
Sí, però és que de dimensions,
deu ser gairebé com el Milenari,
l'únic que el Milenari, el tema és que té diferents nivells.
Aquest sí que s'ha de fer a diferents alçades,
és a dir, la tironida està a dalt,
enmig hi ha un lloc com de pas, diguéssim, no?
Sí.
Bé, diferents llocs de pas,
i a baix han col·locat el parc també de...
De nens, això.
Sí, però més de... per petits.
Clar, que està fet com més a nivells.
Aquest no me l'imagino tant a nivells,
perquè no té desnivells tan bèsties,
però sí que potser altres païs van una mica en raó d'això.
Clar.
No ho sé, no sé ben bé com organitzaran.
Bé, doncs ja ho veurem d'aquí uns mesos,
suposo que ja tindran més clar també com es distribiran les coses...
Sí, sí.
I, en fi, ara passem a l'últim titular.
L'últim titular,
perquè 21 allars de Sant Just han instal·lat aquest 2018
un compostador al seu jardí.
Un sistema que permet el tractament de residus orgànics a casa,
reduint el nombre de deixalles que generen.
Un mitjà de reciclatge que permet generar adob
a partir de restes de menjar o vegetals.
Per adquirir-ne un, hi ha certes ajudes.
L'Ajuntament facilita gratuïtament
compostadors de Sant Justenc i Sant Justenques que en demanin.
L'únic requisit és disposar d'un jardí o d'un espai
en contacte amb el terra
necessaris per al funcionament del compostatge.
Òbviament, perquè si no...
Però que no hi ha compostatge.
Bé, pots tenir perquè et passi il·lusió
i utilitzar-lo com a caleixera, però...
Sí, però no.
Però no.
Vale, doncs, moltes gràcies, Immanuel,
per als titulars d'avui de Sant Just
i d'aquí uns minuts, si et sembla,
passem a llegir les portades dels principals diaris.
Fins ara mateix.
Adeu!
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Són gairebé dos quarts d'onze d'avui dimarts 20 de novembre del 2018.
Seguim aquí al Just de la Fusta, esteu sintonitzant Ràdio d'Esvern.
Bé, doncs, comencem llegint les portades dels diaris espanyols.
El país obre la seva edició amb una notícia que diu que Espanya exigeix aclarar la situació de Gibraltar a l'acord del Brexit.
El govern demana que es modifiqui un article perquè la negociació sobre el Peñón quedi al marge del pacte.
Altres notícies, doncs, que el president de Renault i Nissan ha estat detingut a Japó per frau fiscal.
És Carlos Gosson, executiu estrella del motor, que s'enfrenta a la destitució dels seus càrrecs.
Més notícies. Set jutges del Suprem s'assumen a la vaga per la pujada salarial.
I que també altres notícies destacades en petit, que un portaveu del PP diu que...
No sé com es diu això ara en català.
Sejacta?
Sejacta?
Sejacta? No pot ser, no? En català.
No ho sé. Bé, diu que un portaveu del PP sejacta detenir sota control el tribunal.
I també l'última notícia, que Blázquez reconeix els abusos sexuals i promet erradicar-los, eliminar-los.
Futbol, Espanya, convida a Marroc el Mundial 2030, que planeja amb Portugal.
Altres notícies, però ara passem a un altre diari, al Mundo.
Els experts li diuen a Sánchez que a abril o hi ha pressupostos o hi ha eleccions.
Constitucionalistes i lletrats de les Corts adverteixen al govern el deure de presentar les seves comptes al Congrés.
Altres notícies, també del Mundo, diu que Cossidor es desmarca de Kitchen i diu que ell només planificava la policia.
Està detingut, també, el president de Renault-Nissan per frau fiscal.
Una altra notícia repetida en el diari El Mundo, que ja hem vist abans al País.
També una altra notícia diu que Espanya condiciona la cumbre del Brexit, una altra paraula que no sé a Brasil i Manol la sap, cumbre?
Cimera.
La cimera, veus? Sí, sí, ja em sonava.
Espanya condiciona la cimera del Brexit a un acord sobre Gibraltar.
Altres notícies, també, d'un altre diari.
Passem ara a la Razón.
La Razón diu que la Moncloa desautoritza Avalós i descarta el, posen entre cometes, el Superdomingo, el Superdiumenge.
Diu que el ministre dona veu a un sector del govern que demana un avançament.
Avançament, els verons creuen que una convocatòria conjunta el 2019 els perjudicaria.
Altres notícies, per exemple, també del diari La Razón.
Gibraltar amenaça el Brexit.
Diu que Borrell reclama ara modificar l'article 184 de l'acord per deixar clar que l'estatus del Pinyón no està tancat.
Aquestes són els principals titulars que hi ha als diaris impresos espanyols.
I ara anem a obrir el diario.es per als titulars d'aquest diari digital.
Última hora, a veure, diu Sánchez reconeix que sense pressupostos la seva vocació d'esgotar la legislatura es fa més curta.
La renúncia de Marchena al poder judicial suma la justícia en una greu crisi institucional en el pitjor moment.
Diu aquí en subtítols que Cossidor porta al límit la indignació per al repartiment polític del poder judicial.
Que els missatges de Cossidor que han provocat la caiguda de Marchena
diu que presumia de controlar des de darrere la sala del procés
i que Unidos Podemos atribueix la decisió de Marchena a pressions també polítiques.
Altres notícies, per exemple Sánchez, que envia el missatge i reconeix que sense els pressupostos
la vocació d'esgotar la legislatura es fa més curta, una notícia repetida.
i també diu que els partits impulsen sense debat una llei per enviar el mòbil propaganda electoral sense consentiment.
Bé, això han estat els principals titulars d'avui, tant diaris impresos com diaris digitals.
Ara, l'Imanol ens farà una llegida dels diaris catalans.
Doncs sí, i començaré amb una portada molt curiosa, de fet,
perquè l'Ara fa una proposta avui, Dia Internacional dels Drets a la Infància,
on infants i adolescents han dibuixat totes les seves notícies
i també, òbviament, han dibuixat la portada.
Així que aquesta portada és un bloc de pisos dibuixat per un nen
i titulen La ciutat que volen els nens.
Diuen que infants i adolescents ens expliquen com s'imaginen les ciutats del futur
i ens dibuixen totes les notícies d'avui.
De fet, això és una proposta molt interessant, eh?
Si podeu fullejar el diari ara, veureu que la mirada infantil és increïble.
És tot de dibuixos, no? De nens?
Sí, sí, tots són dibuixos, però de cada notícia.
I, òbviament, a veure, semblen notícies que tinguin un cert recorregut, diguéssim,
és a dir, que potser els hi van haver-les una fa dos dies.
No hi ha un, no sé, un dibuix de Sánchez, no?
Ja, ja.
Però, bueno, potser sí, van dir, mira, fes un dibuix de Sánchez i a veure què és.
Alguna cosa o altra surt, no?
Sí, però són notícies més de llarga durada i que fan referència, precisament, a això, a ciutats.
És a dir, propostes de ciutat i com les veuen aquests infants, no?
Aquesta mirada al nostre entorn més pròxim, en el fons.
Vull dir, perquè tots vivim a un municipi, a una ciutat,
i aleshores és bonic, diria jo, inclús, que un nen hi posi la seva mirada, no?
Saber com la veuen, és a dir, també és important,
perquè a vegades estem obstinats a veure-la només a la nostra manera.
En fi, passo d'aquesta manera a la portada de La Vanguardia,
que titula Sánchez deixa obert un avançament electoral al maig.
Diu que el ministre Avalós veu possible un superdiumenge amb les municipals,
com ja avançava un altre diari que has llegit,
i el cap de l'executiu confia que Esquerra Republicana i PDeCAT
mantinguin el seu suport.
La fotografia, de fet, és per Sánchez, amb el rei del Marroc.
Diu, amb el rei del Marroc, cinc mesos després,
Pedro Sánchez va ser rebot ahir per Mohamed VI.
Fins ara, tots els presidents espanyols
obrien la seva agenda internacional al Marroc
per cuidar la política migratòria.
Altres titulars de La Vanguardia.
Detingut al Japó, el president de Nissan i Renault
diu que l'arrés per frau fiscal
té lloc arran d'una investigació interna de la firma.
més titulars de La Vanguardia.
Espanya exigeix garanties sobre Gibraltar per votar el Brexit.
Què em passa a la boca avui per les genotícies?
No ho sé.
No he acabat ni una sencera, ni una.
En fi, Gibraltar, per votar el Brexit,
diu que Borrell posa com a condició
que Madrid doni el vistiplau a tot el que afecti el penyal
i que May contraataca els euros sèptics
que busquen supòs per desbancar-la.
Per últim, també aquestes crítiques a Cusidor
per haver presumit de controlar el Suprem.
Diu que el senador del PP
diu que vigilen la sala segona des de darrere.
Molt bé, acabem aquests titulars de La Vanguardia
i ara passem als del periòdic, oi?
Als del periòdic, que titula el govern
ja ha parlat de legislatives el maig.
Diu que Avalos flirteix amb un superdiumenge electoral
i Sánchez frena el debat, però no el desautoritza.
També que Espanya exigeix garanties sobre Gibraltar
per donar-sí a l'acord del Brexit.
Altres titulars, Casado,
davant el repte de condemnar el franquisme.
I també que un prostíbul a la finca d'una neta de Franco.
La fotografia per la trobada ahir dels Mossos...
Trobada.
Trobada.
La manifestació o concentració ahir dels Mossos d'Esquadra.
El peu de foto diu
Sos dels Mossos.
Centenars de gent dels Mossos d'Esquadra
es van manifestar ahir davant la Conselleria d'Interior
per mostrar el seu rebuig a la direcció política del cos.
L'acusen de retallar els drets laborals
i de posar en risc la seguretat dels ciutadans
i dels mateixos policies.
En titulars menys destacats,
cau per a evasió al cap màxim de Nizal i Renol,
la memòria íntima de Barcelona a cop de clic
i Barcelona brilla de vermell contra la Sida.
Doncs moltes gràcies per aquests titulars de nou del periòdico.
Ara anem a llegir els titulars de Nació Digital.
Sí, perquè...
I em referiré a aquesta última hora,
en un moment de Nació Digital,
que diu, per exemple,
que ha batet la menta que s'hagin utilitzat
els ajuntaments amb finalitats identitàries.
També que sectors del PDeCAT
eleven el to contra la fusió
amb la crida de Puigdemont.
Altres titulars,
un ferit per la deflagració d'una caldera a Matlleu.
I del descarrilament no dius res del tren?
Crec que hi arribaré en algun moment.
És que tiro una mica avall
i a partir d'aquí vaig pujant.
Ho hauria potser de fer al revés.
Però també té el seu...
En algun moment hi arribaré.
Normalment quan arribo a la notícia,
clau és quan paro.
I segueixo sense pujar més.
Quan arribes al que ha passat fins avui a les 6,
llavors ja pares.
Exacte, exacte.
Em deixo de pujar.
Perquè més.
Altres titulars,
també aquest ferit greu per arma blanca.
Ferit greu per arma blanca,
un menor al barri del Raval de Barcelona.
Recordem que no és només un menor ferit greu,
sinó que era una mega baralla.
És a dir, allà...
Sí, sí, ho ha dit TV3.
Bé, clar, em fio de fons de TV3, també és veritat.
Però ho ha dit TV3 que ha sigut una baralla
diguéssim de magnituds fortes
i que a més arribava justament
en l'epicentre d'aquesta discussió
sobre què es fa amb els meines, no?
Bé, és que dir-ho així,
què es fa amb els meines és molt dur.
Però sí que hi ha un debat molt fort
sobre com es gestiona la situació.
I sembla que podrien haver-hi molts meines implicats.
En aquest cas.
Altres titulars.
No tothom és demòcrata.
Així és l'11% que acceptaria una altra dictadura a l'Estat.
Recordem que avui és el dintena
i és l'aniversari, diguéssim, de la mort de Franco.
I llavors...
Avui és...
Fa anys el típic espanyol és Franco ha morto
i més amb les notícies de l'exhumació
o la possible exhumació del dictador,
del Valladé de los Caídos,
la cosa està encesa.
En fi...
Bastant.
I arribo, de fet, a la notícia
d'un mort en el descarrilament
d'un tren a vaquerisses
entre Manresa i Terrassa.
Aquesta mort...
Un mort i 44 ferits, no?
Crec que eren més o menys.
Jo, clar, quan he sortit de casa
el punt era un mort i 13 ferits,
però, clar, d'aquí a quan he sortit ara...
Jo, quan he sortit, ja hi havia 44 ferits
i parlaven que hi havia 131 persones
dins del tren.
Ah, sí, això sí que ho he llegit.
És un bon nombre, eh?
En fi...
Però passen molt aviat, no?
A les 6 i quart, eren?
Sí, era un quart de set del matí, una cosa així.
També una notícia que diu
no és el primer cop un tren ja va descarrilar
per esllavisar de vaquerisses el 2009.
Ara estan mirant si...
Perquè no sabien, no?, si era per una esllavisada o no,
però bé, tot apunta que...
I les últimes informacions que publica Nació Digital
diu el descarrilament del tren a vaquerisses
deixa un mort, 44 ferits lleus i 86 il·lesos.
Ah, va, doncs sí, 44 ferits lleus.
Exacte.
Doncs gràcies, Imanol.
Ara, abans de passar el temps,
direm que és avui el Dia Internacional
perquè avui és un dia important.
Ara ho explicarem.
Adeu.
Adeu, fins demà.
Béu, fins demà.
Béu, fins demà.
Ràdio d'esplena
Són les 10 i 43, seguim el Just a la Fusta.
Avui, com acabem de dir, és un dia important,
és un dia especial, el 20 de novembre, avui és el Dia Universal de la Infància,
és el Dia dels Infants.
Nacions Unides celebra el Dia Universal del Nen i la Nena,
el 20 de novembre,
data en què l'Assemblea General de la ONU va aprovar
la Declaració dels Drets dels Infants l'any 1959.
Aquesta declaració, que no tenia legalment caràcter vinculant,
no era suficient per protegir els drets de la infància.
Després de 10 anys de negociacions amb governs de tot el món,
líders religiosos, ONGs i altres institucions,
es va aconseguir acordar el text final
de la Convenció sobre els Drets de l'Infant.
Això va passar l'any 20 de novembre del 89.
El compliment és obligatori per tots els països que l'han signat.
L'ONU va recomanar l'any 54
destinar un dia a fomentar la fraternitat
entre els nens i nenes del món
i a promoure el seu benestar amb activitats socials i culturals.
L'ONU celebra aquest dia en honor a l'aprovació, repetim,
de la Declaració dels Drets dels Infants l'any 59.
L'objectiu d'aquest dia és recordar a la ciutadania
que els nens i nenes són el col·lectiu més vulnerable
i, per tant, els que més pateixen la crisi i els problemes del món.
Aquest Dia Mundial recorda que els infants tenen dret a la salut,
a l'educació i la protecció,
independentment del lloc del món en què hagin nascut.
i és que dedicar un dia internacional a la infància
també serveix per fer una crida mundial
sobre les necessitats dels més petits
i per reconèixer la tasca de les persones
que cada dia treballen perquè els nens i nenes
tinguin un futur millor.
Per això avui, des del Just a la Fusta,
tots els temes musicals que anireu sentint,
que posarem durant aquest matí fins a la una del migdia,
seran temes que estiguin interpretats o versionats per nens.
Ara us deixarem un tema
que també ha versionat una coral de nens de tot el món.
preparats per gaudir del centre comercial més complert.
Els 3 anys, hi trobaràs de tot.
El 30 de novembre
Descobriràs tot el que 3 anys t'oferirà
Molt més en ja de productes
Molt més que un espai de compres
012
La Generalitat al teu costat
Vinc als cursos de català
Per poder millorar la meva feina
Jo ara puc parlar amb els amics d'aquí en català
Vull donar un servei millor als meus clients
Per això faig un curs de català en línia al Parla.cat
El Consorci per la Normalització Lingüística i el Parla.cat
ofereixen cursos per adults
ja sigui presencials, semipresencials o per internet
Millorar els coneixements de català
és bàsic per les nostres relacions
tant personals com professionals
Tinguis el nivell que tinguis
millora el teu català
012
La Generalitat al teu costat
El Consorci per la Normalització
El Consorci per la Normalització
El Consorci per la Normalització
El Consorci per la Normalització
El Consorci per la Normalització
El Consorci per la Normalització
El Consorci per la Normalització
El Consorci per la Normalització
I've paid my dues
Time after time
I've done my sentence
But committing no crime
And bad mistakes
I've made a few
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
el just de la fusta
i el Carles actualitzant la pantalleta
de la seva
la pantalleta de la seva
tablet, sí, exacte
sempre arribo una mica tard a l'hora de consultar
i dius, home
no, és que ell vol sempre donar-nos
la informació d'última hora
i clar, això comporta
en actualitzant cada
3-4 segons
i bé, és difícil
i a més els mapes també, que també costa una miqueta
perquè tenim els mapes del temps
s'actualitzant cada 6 hores
i això
que hem d'anar
controlant cada 6 hores, s'hi varia una mica
cada una de les previsions
però bé, estem amb la
previsió
d'aquest matí, la que ha sortit
aquesta matinada
i seguim amb una situació de parlar
d'una certa inestabilitat
encara per avui dimarts, ahir, Déu-n'hi-do la pluja
mira, que sempre parlem que als voltants
de Sant Jús ens plou més que no pas a Sant Jús
doncs ha estat al revés
però ahir, John, a quina hora estava plovent?
entre les 11 i la 1 de la matinada
que poc abans de la 1 de la matinada
va haver un parell de llamps i trons
i d'allà es va quedar la cosa
però va estar bastant intensa
va ser important
i ens van caure més de 10 litres per metre quadrat a Sant Jús
o sigui que és una precipitació important
que a vegades, plovent tot un dia sense a poc a poc
no arribem a assumir aquestes quantitats
això doncs encara engreixa una miqueta més
la situació de pluges d'aquest mes i d'aquest any
el novembre ja hem superat els 100 litres per metre quadrat
o sigui que un mes que habitualment és sec i assolellat
i anticiclònic s'està comportant completament al revés
i l'altra dada que també és molt destacable
a Can Ginestat han caigut ja 781 litres per metre quadrat aquest any
encara ens queden 40 dies per acabar l'any
o sigui que Déu-n'hi-do la quantitat d'aigua
només perquè et facis a la idea
l'any passat van ser gairebé 500
el 2016 van ser 380
380?
380, o sigui, hi ha hagut anys que hem estat al voltant dels 400
la mitjana des que es tenen registres
és que estem parlant més del doble
molt més del doble
o sigui, de mitjana
pel que té recollit l'Observatori Fabra
que és el que podem agafar una mica més de referència
i fa més de 100 anys que ha recollit dades
estaríem entre els 500 i els 600
al voltant d'uns 600 litres per metre quadrat
que una de les curiositats aquestes que potser tu no saps
és que tant a Londres com a Barcelona
plou exactament el mateix
o sigui, sembla que Londres sigui una ciutat
on la pluja cada dia va fent i tal
i la ciutat de Barcelona plou en dies molt poc plos
però això no estàs parlant d'aquest any o d'any?
no, no, normalment, de mitjana
a Londres plou en mateix que a Barcelona
és que allà fa un xirimiri que va caient tot el dia pesat
això mateix, o sigui, la quantitat d'aigua és la mateixa
però els dies de pluja
potser Londres en té 3 vegades més que no per Barcelona
que en 4 o 5 dies
pots fer un enrenou
i ahir els 10 litres per metre quadrat
sumen més aquest any plujós
excepcionalment plujós
i que continuarà una miqueta així
perquè avui encara esperem
que hi hagi unes quantes hores
d'una certa inestabilitat
encara esperem que el dimarts
es presenti força inestable
aquest matí que hi ha algunes gotetes
hem tingut algunes ullades de sol
es torna a tapar el cel
estàvem mirant el radar meteorògic
aquí hi ha precipitacions cap a la Noia
pel nord del Garraf
també algunes apunten ja cap al Bages
també hi ha precipitacions a l'interior de Catalunya
cap al Pla d'Urgell
cap a la mateixa capital Lleida
en aquests moments està precipitant amb intensitat
i també tenim moltes tempestes que creixen
i estan enfront entre la costa d'Orada i la costa central
aquestes algunes estan entrant
com és el cas del Montsià
estan entrant a terra
algunes també apunten cap a la comarca de la Selva de Girona
o sigui que també podrien entrar a les properes hores
i a les comarques de Barcelona
doncs a partir del migdia
podríem dir que tornarien a reactivar-se
per una banda tenim un front que arriba i creua de Ponent allà avant
o sigui que al llarg del dia d'avui
doncs començaran a ploure
a ploure per les comarques de Matarranya
de l'interior de la Franja de Ponent
aniran avançant i recorreran
sobretot la meitat nord de Catalunya
l'escombraran tot durant la tarda, nit i matinada
aquí a Sant Just també ens podem veure afectats per aquesta situació
i paral·lelament
com que passa una miqueta d'aire fred
també tenim unes quantes tempestes
que estan fent la circulació a l'inversa
d'Eix cap a Oes i entran de mar cap a terra
o sigui que tenim bastant d'enrenou
i que al llarg de les properes hores
doncs alguna tempesta o algun ruixat ens caurà
tota aquesta situació té les hores comptades
això sí que fa molts dies que no ho diem
tenir les hores comptades
perquè tots els mapes ens indiquen
que tenim una pausa
tenim una treva important
de dos dies
dos dies bons
hòstia, dos dies
bueno, alguna cosa és algú
sí, sí, no, clar
últimament no passem més d'un dia
doncs el fet és que ens estan marcant
tant dimecres com dijous
tots els mapes indiquen que el sol seria el protagonista
podem tenir alguns núvols més dijous
però bàsicament parlaríem de sol
i no s'esperen pluges
que aquesta és l'altra notícia
i què passa?
per què s'espatlla això?
o sigui, què hi ha el divendres?
cau al món?
doncs no, el divendres ens creu un altre front
allò que et comentàvem ahir
d'aquest anticiclo potent
que els fronts no poden circular més amunt
i baixen cap a la península ibèrica
doncs tenim un altre front actiu
que ens podria afectar
això encara ho hem de confirmar
la nit de divendres a dissabte
però només seria aquest moment
no, tranquil·la
o sigui, no pateixis
perquè sembla que el cap de setmana
el tindríem tranquil
però és bastant probable
que divendres ja sigui un dia ennubulat
i que la nit de divendres a dissabte
puguem parlar altre cop de precipitacions
unes pluges que podrien afectar
que podrien afectar moltes comarques
també ens afectaran a nosaltres
i que tot això provocarà
que comenci a entrar una bosseta d'aire fred
és una bosseta d'aire fred
que el que farà és fer baixar les temperatures
o sigui que la bona notícia
perdó, és que el cap de setmana no plourà
la mala notícia és que el cap de setmana
comencem una baixada de temperatures
bastant important
imagina't si és important
que probablement aquest front que parlem
a París divendres
entre dijous i divendres
pugui nevar
la primera nevada de la temporada a París
a la mateixa ciutat
doncs arribarà
això és perquè ja es despenja
una bossa d'aire fred
que a nosaltres ens enganxa
de bones
sense precipitació
potser sí a la cara nord del Pirineu
hi haurà algunes precipitacions
al cap de setmana
i faria baixar les temperatures
ho anirem seguint
però sembla que ara estem de tardor
14-15 graus de màxima
10-11 de mínima
al llarg dels propers dies
si les nits són serenes
encara farà una mica més fresca
a última hora del dia
i a primera hora del matí
ens haurem d'abrigar una mica més
i tot indica
que a partir de divendres
amb el pas d'aquest front
s'obre la porta
un aire més fred
que coincidiria
amb el cap de setmana
o sigui que potser el cap de setmana
fa solet
però també farà fred
Caram
doncs tenim de tot
una miqueta
molt bé Carles
si et vols donar la bona notícia
de cara a la setmana vinent
sembla i tot indica
que farà fred
però farà sol
o sigui que
és bona notícia
home sí sí
ja tocava
sí perquè és que
encara que faci fred
si hi ha sol
almenys veus llum
hi ha vida
hi ha
tota la raó
sí sí
bé doncs
moltes gràcies Carles
perfecte
ho anirem seguint
sí demà
més coses
i més prediccions
perfecte
adeu
bon dia
hi ha
hi
hi
hi
hi
hi
hi
hi
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
amb la de Rajoy perquè cap dels dots permetrà un referèndum.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Espanya votarà que no al preacord del Brexit
que estableix els termes de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.
Aquest preacord sobre el Brexit l'han de votar els països membres
en la cimera d'aquest diumenge
i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha explicat
que si no es canvia l'article que parla sobre el futur de Gibraltar,
Espanya hi votarà en contra.
Por tanto, nosotros como país no podemos asumir
que lo que vaya a pasar con Gibraltar en el futuro
dependa de una negociación del Reino Unido con la Unión Europea.
Tendrá que ser algo que definamos y negociemos y acordemos
el Reino Unido y España.
Por tanto, a día de hoy, lamento decir
que un gobierno proeuropeo como es el gobierno de España
votará, si no hay cambios, no al Brexit.
La Diputació de Lleida es personarà a la causa
per presumpta corrupció en l'adjudicació d'obra pública
i que va comportar la dimissió de l'expresident de l'entitat, Joan Ranyer.
L'objectiu és obtenir informació directa de les investigacions
per poder actuar si es considera que la institució
n'ha resultat perjudicada.
Lleida Estela Bussoms, bon dia.
Bon dia.
Segons el sumari de l'operació Boreas,
el jutjat investiga si responsables de l'ents provincial
dissenyaven concursos a mida per adjudicar obres a dit
a canvi de comissions per enriquir-se.
L'actual presidenta de la institució
i alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Parelló,
justifica així la decisió de personar-se a la causa.
Personar no vol dir acusar, sinó poder tenir accés
a la informació i a com se va desenvolupant tot el procés.
Actuarem a raó del que pugui sortir un
o si no surt res, no passa res.
Vist el sumari, la Diputació també ha decidit retirar la defensa
a dos dels investigats, la número 2 de Ranyer, Marlen Minguell,
i l'encarregat de les adjudicacions, Enrique Reganyo.
Estela Busons, Catalunya Ràdio Lleida.
Els esports amb Josep Antoneïsa.
La pilota alemanya, Sofia Flors,
ja ha superat la complicada operació
que li han fet en un hospital de Macau
després del greu accident que va tenir diumenge
en una cursa automobilística.
L'operació ha durat més temps del previst,
set hores, per no perjudicar la columna vertebral.
L'Alemanya manté les constants vitals estables
i pot moure les extremitats sense problemes.
La previsió és que es rebi l'alta hospitalària
d'aquí dues setmanes.
Els altres quatre accidentats a Macau
es recuperen sense problemes.
També amb motor es fan ara proves a Xest
de cara al 2019 en MotoGP.
La presència de Jorge Lorenzo a Monda
és la principal novetat.
En futbol, diferents amistosos de seleccions avui
amb presència de jugadors dels equips catalans de primera.
França-Uruguai, Argentina-Mèxic,
Brasil-Camerún, Iran-Venezuela,
Marroc-Tunísia i Xile-Honduras.
També el partit de la Lliga d'Envol-Barça-Ademar
i els de la Ukei-Lliga,
Voltrega-Noia, Liceo-Alcoi,
Reus-Lioret i Caldes-Lleida.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia.
Passen set minuts de les onze del matí.
Ahir es va inaugurar, a dos quarts de vuit del vespre,
l'exposició
Presos polítics a l'Espanya contemporània,
a la sala Piquet de la Taneu,
una instal·lació del fotògraf Santiago Sierra.
La setmana passada es va aprovar la licitació
per a la construcció del parc de Camp Freixas,
un nou espai obert a les immediacions de Masia de Camp Freixas,
que fins ara estaven tancades al públic.
21 allars de Sant Just han instal·lat aquest 2018
un compostador al seu jardí,
un sistema que permet el tractament de residus orgànics a casa,
reduint el nombre de deixalles que es generen.
La mia donna, la sua allegria
che mi riscalderà
con il fuoco di un'idea
l'uomo solo, l'uomo a metà,
domani nei suoi occhi
tutto il resto affuogherà.
Bianchi, zinghiari,
i passi i tuoi,
nell'anima il silenzio,
da quanto tempo hai,
io d'amore ti vestirò,
ma non dovrai tremare
dove io ti porterò.
Io ti artinerò,
tu mi sceglierai,
e una sera infartirò.
Anche l'uomo a metà di noi
ci sarà un serò
ed io l'amorerò.
Tu mi aspetterai
e una sera infartirò
quando dirai
che un figlio
avrà il salò.
Sciogli i dubbi
e i capelli tuoi
perché sei così bella
se non sai quello che vuoi
io d'amore ti vestirò.
ma non mi domandare
dove io ti porterò.
Io capiterò
tu mi seguirai
e una sera infartirò.
Anche l'uomo a metà di noi
ci sarà un serò
ed io l'amorerò.
e tu mi aspetterai
e tu mi aspetterai
e una sera infartirò
quando mi dirai
io camminerò
tu mi aspetterai
tu mi seguirai
tu mi seguirai
tu mi seguirai
angeli
dracca di noi
ci sarà
ulcero
Io l'amor no, tu mi asprenderai,
e una sera infatti no.
Radio Tosser.
Radio Tosser.
Radio Tosser.
Radio Tosser.
Radio Tosser.
Radio Tosser.
Radio Tosser.
Radio Tosser.
Radio Tosser.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
L'Ajuntament de Sant Justus ha signat un crèdit amb la Diputació de Barcelona per valor de 2,05 milions d'euros.
!
Ahir es va inaugurar a dos quarts de vuit del vespre l'exposició Presos polítics a l'Espanya contemporània, a la Sala Piquet de la Taneu, una instal·lació del fotògraf Santiago Sierra.
La setmana passada es va aprovar la licitació per a la construcció del parc de Can Freixas, un nou espai obert a les immediacions de la masia de Can Freixas que fins ara estaven tancades al públic.
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Són les 12 i 11 minuts, esteu sintonitzant Radio d'Esvern 98.1 FM i això és el Just a la Fusta.
Avui i com cada dimarts tenim a la tercera hora del programa la secció de Psicologia de la Paula Folk.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia, Núria.
Bon dia.
A més a més, avui ens portes una convidada.
Estem amb la Renata, professora de ioga i dansa de l'escola Renata Ramos.
Avui em tornes a prendre el paper, Paula.
Mig-mig.
Mig-mig.
Sí, sí.
Agafo una miqueta.
No, no.
Jo m'agrada també que siguin els col·laboradors, que prenguin iniciatives i portin gent a més, a la Renata de Sant Just de tota la vida.
Estem amb família.
I a més a més, com la secció aboga, no?, com tenir capacitat de decisió.
Exacte.
Doncs al final estic molt agraïda d'aquesta part, no?, i de poder alhora agafar una mica de rendes en tot això.
Sí, sí.
És un programa especial, perquè parlarem de com el ioga ens ajuda a connectar més amb nosaltres i a guanyar capacitat de decisió, no?, que al final és el propòsit que busco en aquest programa.
Aleshores, porto la Renata, que és l'acompanyant, la professora que m'ha guiat durant els vuit anys ja, no?, Renata?
Sí.
Gairebé que fa.
Fèiem contes de fa una estona.
Vuit anys, sí.
I, clar, realment, ella com a professora de ioga, doncs té els coneixements per poder acompanyar-nos a parlar sobre com el ioga ens ajuda a decidir i, a més a més, bueno, des de la meva experiència també, no?
Aleshores, per començar i poder oferir als oients la visió teva, Renata, i la que jo alhora també comparteixo, anem a explicar una mica què es basa el ioga, quin és el concepte en el qual es tracta, no?
Bé, doncs mira, per explicar-ho una mica així, una manera una mica ràpida, perquè com tu ja saps, podríem estar dies i dies i vides explicant.
Sí, parlant, exacte.
A Occident ens ha arribat el ioga d'una manera molt, podríem dir, només la part física, estem acostumats a veure a l'Instagram i als gimnasos que la gent practica ioga.
I llavors ens quedem així amb els ulls oberts quan veiem una persona esbelta, guapa, en biquini, practicant ioga a la platja, i això està molt, molt, molt lluny del que és realment la pràctica del ioga.
El ioga és una pràctica mil·lenària, és una filosofia, és una ciència mitjançant la qual arribem a la unió, o busquem arribar a la unió,
de la nostra part física, de la nostra ment i de la nostra part energètica, espiritual, essència, ésser sutil, digue-li com vulguis.
Però som aquestes tres parts, som físic, os, que sempre dic jo, carcassa, i muscles i vísceres, som la ment, el que pensem, i som el que sentim.
Medjançant la pràctica del ioga, que no és només, com tu ja saps, Pau, la pràctica de postures, les postures és una part de la pràctica del ioga.
És la visible, no?
És la visible i és potser la que coneixem més o la que, a través, és com una eina, quan tu practiques les asanas, són una eina per entendre coses, però és un dels vuit passos.
Vull dir, hi ha molta més cosa a fer, si vols arribar a sentir que és el resultat de la pràctica del ioga.
Per mi, això que diu Renata, que és la unió, no? Al final, del cos físic, del cos espiritual, del cos mental, del cos emocional.
Com ja he explicat a diversos programes, estem parlant de l'ésser humà com a ésser integratiu, no? Holístic.
No podem dissociar i, al final, com també a partir d'una incidència a nivell físic, com les asanas,
podem arribar a crear una influència a nivell mental, emocional i de consciència, no?
Totalment.
Algú que jo, al principi, vaig començar a experimentar és a través de la respiració.
És a dir, potser entrava atrafegada del dia a dia dels estímuls que en aquell moment vivia a Barcelona,
començava la pràctica, la meva ment anava a mil per hora, no?
Emocionalment també em sentia com agitada i, a mesura que anàvem fent la classe i apropentint...
Connectant amb la respiració.
Exacte. I, alhora, també amb el col·lectiu, no?
Que, al final, unió, a mi m'agrada viure-ho també com no només és un viatge,
sí que és un viatge a través d'un mateix, cap a un mateix, com tu sempre dius, Renata.
És un viatge d'un mateix, d'un mateix, cap a un mateix, a través d'un mateix.
A través d'un mateix, sí.
I, alhora, el col·lectiu de la classe, l'energia que es creix...
Bueno, quan practiques amb més gent, l'energia és diferent que quan practiques sol,
perquè, sí, és així. L'autopràctica, per això, és molt, molt, molt interessant i molt necessària.
Al principi sí que practiques amb una classe, amb algú que et guia,
però després l'autopràctica també et fa descobrir altres coses.
La disciplina de l'autopràctica és interessant, també.
Però és diferent, o sigui, no és res millor ni pitjor.
L'energia que es crea quan estàs en un col·lectiu, a més, quan hi ha gent que practica junta, no?
És com els que canten, no? Pots cantar sol, però quan cantes en un grup sembla que l'energia...
Bueno, sembla que l'energia és diferent.
Sí, sí, totalment. I continuant amb l'exemple, era com, ostres, jo m'adonava que treballa...
O sigui, des de la incidència física m'ajudava a tenir més consciència de la meva respiració
i això m'ajudava alhora a quedar a la ment i a connectar més amb qui era jo, no?
Des de traient com capes d'identificacions, de pensaments...
Jo un cop vaig fer una classe de com respirar, o sigui, al principi que feia cant, i és que em vaig marejar.
O sigui, respirar bé em marejava.
Sí, sí, és curiós que ens oblidem d'alguna cosa tan...
Bueno, els bebès no els ensenyem a respirar, no?
I si et fixes, els nens petits, quan dormen, els bebès, els veus que inflen i desinflen la panxa, l'abdomen.
I nosaltres, a mesura que ens anem fent grans, ens anem oblidant i respirem amb els ombros,
i amb la part alta del pit i per això venen ansietats i ens falta oxigen, literalment, a les cèl·lules, al cervell.
Totalment.
Hi ha una definició del ioga, del Ramiro Calle, que és un dels influenciadors, si no m'equivoco...
D'un referent d'Espanya.
Sí, d'Espanya, que va estudiar moltíssim tot el que és el budisme, va fer molts viatges a l'Índia.
Hi ha una frase que m'agrada molt que diu que el ioga ho transmet com que ajuda d'alguna manera a tenir la ment clara i el cor compassiu, no?
De com, a través d'aquietar la ment, de deixar d'identificar-nos tant des de la ment pensant, ens ajuda alhora a estar més connectats amb el cor.
Sí, és que, saps què passa? Torno a repetir que aquí a Occident, bé, i a Orient també, perquè últimament hi ha molt business amb el tema del ioga,
però aquí ens arriba a la part física i, realment, el goal, el fi del ioga és aquietar la ment.
És aquietar la ment. Aleshores, hi ha molts tipus de ioga, no només el Hatha Yoga, que és el ioga físic de les asanas.
Vull dir, tu pots arribar a l'estat iògic ajudant els altres.
Saps, hi ha molta gent que no va amb la seva colxoneta de marca i amb la seva roba superxula i són superioguis, no?
Totalment.
Gent que ajuda els altres, la empatia, elevar la consciència, la pots elevar cantant, per exemple, o fent treballs per la comunitat.
Clar, és que podríem estar parlant molta estona.
Tu, com a professora de ioga, Renata, quin diries que és el propòsit fonamental que busca el ioga?
El propòsit fonamental diria que és la unió.
O sigui, ioga, la paraula ioga ve de l'arrel sànscrita yug, y-u-g, que significa unió.
I el que busca és la unió del cos, la ment i l'energia, o l'emoció, o l'ànima, o digue-li com vulguis, no?
És la unió, perquè no pot haver-hi unió si...
Saps, a vegades hi ha gent que diu, bueno, sí, jo estic molt sà perquè sóc vegan o vegetarià, però els pensaments també t'alimenten, no?
O sigui, som un tot.
Llavors, ens oblidem a vegades i estem molt pendents de...
Jo tinc una amiga, profe de ioga, que és molt graciosa, que diu, la gente se arregla el pelo y no se arregla en el alma.
No lo entiendo.
Antes de salir de casa, se arreglan el pelo y se maquillan, y el alma se olviden.
I ho defineix superbé, no?
I aquesta unió, al final, tal com jo ho visc i alhora també intento traspassar tot el que és viure des dels principis que ens apropa el ioga,
és com un viatge de descobriment, no? Per, el que dius, elevar la consciència i viure més a prop des d'aquí.
Més que descobriment, és també un redescobriment.
Perquè ens anem oblidant de qui som, realment, perquè amb tota la bona fe del món, eh?
Els teus pares t'han dit, fes això, no facis allò.
Bueno, sí, canta si vols, però fes una carrera, entre cometes, no?
Que sigui seriosa i tal.
O aquest nòvio no et convé, o què diran, o...
Totalment.
Clar, no seríem igual si haguéssim nascut a l'Àfrica, amb una altra religió, amb un altre tipus d'ensenyament, amb una altra escola.
Aleshores, ens anem com cobrint d'aquestes capes.
Com tu has dit abans, molt bé, que és com desfer-te de capes, quan estàs com despullat de cos i la ment està en calma.
No és allò, què diran, què em van dir, què ta, ta, ta, ta.
Aleshores, bueno, abans ho comentàvem, no?
Que és curiós que hi ha gent que comença a fer ioga i de repent o es divorcien o canvien de feina o...
I clar, no és que et torni...
No, te leva la consciència.
Te leva la consciència.
Clar, i fixa't que aquí ja entrem en capacitat de decisió.
Totalment.
És a dir, com el ioga ens apropa a la nostra veritat.
I al final això és viure més a prop de la consciència.
I parlo de consciència alhora com tinc una batalleta interna, no?,
perquè són paraules que la gent tendeix a jutjar allà d'entrada.
i al final, per mi, viure des de la consciència és estar més a prop de la nostra veritat, sense que els condicionants amb els que vivim des de la societat, família, etc., ens condicionin i ens marquen la nostra llibertat.
Totalment.
O sigui, un dels principis del ioga, que és l'empatia, també t'ajuda a no jutjar els altres i a dir, bueno, els meus pares m'han dit que faci això perquè serà millor per mi des de l'amor.
No des de la frustració, no des de la castració, no?, sinó posar-te a la seva pell i dir, bueno, doncs ho hem fet per aquest motiu, amb tot l'amor, també perdonar, no?
Totalment, és com gràcies, pares, ho heu fet, però des de la més bona voluntat.
Però a mi no em serveix, no?
Exacte, no és el meu camí.
Jo no és el que vull, no?
Clar.
Paula, tu quina, has dit que portaves vuit anys, no?
Vuit anys, sí, Déu-n'hi-do, eh?
Quina, o sigui...
M'he quedat al·lucinada.
Quina diferència notes des del principi i ara? Vull dir, suposo que es nota...
Mira, per mi, clar, a més a més va molt de la línia el que és el ser ioga, iogui, no?, que diem, per mi és molt més que fer ioga.
Al final, parlem d'una qüestió de ser, d'essència, i va íntimament de la mà del propòsit que busco en l'acompanyament des del coaching, la psicoterapia, és viure més a prop de l'essència.
Aleshores, precisament, si el que faig és acompanyar que les persones guanyin capacitat de decisió i visquin més des de la seva veritat amb sentit, el ioga a mi m'ha ajudat això.
Aquí a Talament, també, d'alguna manera, no ser tan reactiva a nivell emocional, no?
Jo em considero una persona emocional, soc sensitiva, soc de sentir, i en un inici, jo me'n recordo quan començava, que em deixàvem portar més per impulsos emocionals del moment, ja sigui, no?, més reactius.
El ioga m'ha ajudat a connectar més amb un silenci, i el silenci a mi, d'entrada, em feia por, no?, m'abrumava, era com, aviam què trobo, però...
Potser no m'agrada, com alguna anècdota que hem anat explicant en alguna de les classes, però, ostres, me n'he adonat que el silenci m'apropa a mi, i apropa-me a mi, m'apropa als altres.
És curiós, perdona, el que deies, no?, que va molt més enllà de la pràctica. Evidentment, quan acabem, o sigui, la pràctica del ioga és com posar benzina en un cotxe, però després conduiràs i faràs els quilòmetres.
La pràctica del ioga comença quan surts de la classe, i tu fas una classe superpolida, supermona, amb unes postures d'Instagram, i després surts i discuteixes amb el que, no sé què del cotxe,
vas i li fots la bronca al profe de la teva filla, i, perdona, hola, no t'has enterat de res, cap sentit, ni un, o sigui, és igual que fessis ioga, que fessis spinning, que fessis el que fessis, o sigui, el ioga és aplicar-ho realment a la vida, a la família, a la feina, als amics, a tot, a tot, a tu, no?
Clar, i d'alguna manera a mi el que m'ha ajudat moltíssim és ser conscient, i en general aquest ser conscient m'apropa directament a accionar, a fer, conscientment, segons el que jo vull, no segons la reacció, sinó...
O l'impuls, sense pensar, no?
Exacte, des dels valors, com el que tu dius, Renata, de fer, de dir, de practicar l'amor, l'empatia, els familiars, i no donar per sentat que, mira, ja com és la meva família, doncs puc permetre'm la llicència de reaccionar com em doni la gana.
O pensar que t'ho volen fer perquè tenen algú contra teva, no.
Totalment, totalment. I el mateix en l'àmbit de parella, i el mateix en l'àmbit professional, és, de mica en mica, viure més a prop de la consciència
perquè cada àrea de la nostra vida la decidim des de la llibertat, i la visquem tal com nosaltres volem viure-la, més a prop de principis.
Clar, una frase també que defineix bastant bé l'estat aquest que busquem de samadhi, del ioga, no, que és que l'ego diu, quan tot estigui en el seu lloc,
quan tingui la feina que vull tenir, quan tingui la parella que vull tenir, quan tingui el cotxe que vull tenir, estaré content, estaré feliç, tot estarà bé.
En canvi, l'ànima, el ser sutil o l'esperit, diu, quan jo estigui bé, tot estarà bé.
És igual que plogui, vull dir, entendré que plou, saps? És el que diu la parella des de la consciència.
És canviar la mirada, una mirada interna per influir a l'entorn.
No esperar que l'entorn sigui el que ens canviï o el que ens faci sentir millor.
Aleshores, per anar acabant, Renata, tu, quina suggerència o quina recomanació donaries per a aquella gent que vol potenciar la capacitat de decisió,
com el ioga el pot ajudar o no sé, quins consells podries donar?
Jo penso que no soc ningú i no sé res, però bueno, si hagués de donar un consell, que és el que jo practico, no?
És a través del ioga o del que sigui, del que sigui que practiquis, que pot ser nedar, que pot ser ballar, que pot ser cantar, que pot ser seure i mirar el cel,
és que la gent connectés més amb la seva essència.
La gent viu molt desconnectada de la seva essència, no? Molt connectada a fora i molt poc connectada a dins.
De fet, passem molt poc temps sense fer res.
O sigui, ens llevem i mirem el mòbil i posem la tele.
Sí, fa por.
Sí, fa por.
Enactar i veure's...
Bueno, mira, jo tinc un cas d'una persona molt propera a mi, que l'estimo molt, però va fer una classe de ioga i va dir,
no, no, torno.
No, com has.
No, va dir, m'he vist per dins i no m'ha agradat gens. No, no torno.
Però va ser molt guai perquè també es va descobrir, no?
I això, en un procés d'acompanyament del psico, psicoterapia, això ho faig molt referència, no?
Que en un inici fa por, però utilitzant aquesta por alhora ens apropa la nostra llibertat.
És a dir, en un primer moment potser espanta dir què és això, no se'ns educa a mirar-nos a nosaltres.
A connectar cap a dintre?
No, no, no.
Ostres, aviam què trobaré.
Però alhora és el camí de llibertat.
Jo, per acabar, m'agradaria aportar alguna cosa a l'audiència, no?
Un escrit que he trobat precisament xafradejant a les xarxes socials del Ramiro Calle,
que a mi m'ha, ostres, m'ha donat una reflexió brutal aquest escrit
i havien torrenat a què em penses, no?
Sí, sí.
Diu així, un aspirante espiritual acude a visitar a un maestro i llama a la puerta de su casa.
Una vot des de adentro pregunta, ¿quién és?
Soy yo, un aspirante, dice el visitante.
La voz de adentro replica, no estás maduro para que te reciba,
ve al bosque y medita tres meses, vuelve después.
Transcurridos los tres meses, regresa el aspirante y llama a la puerta.
¿Quién és? Pregunta la voz de adentro.
Soy tú, contesta el aspirante.
Y la voz de adentro dice, entra, rey de corazones,
no había lugar en esta casa para dos yoes.
Precisament abans l'hem estat comentant amb la Renata.
És molt interessant perquè també, tornant al ioga,
un dels principis és, bueno, al principi és la unió, no?
El cos, la ment, l'ànima, però també és la unió amb un tot.
I és entendre que tu ets jo i jo soc tu.
De fet, quan s'acaben les classes de ioga es diu namasté,
que és una paraula que es diu molt ara i traduïda literalment del sànscrit,
és una mica difícil, però vindria a significar que allò que hi ha a dins meu,
que és un trosset de l'univers que està a dins meu,
és exactament allò que hi ha a dins teu,
que és exactament el mateix,
i jo em postro i em saludo.
Aquesta energia, aquesta part de l'univers,
és que som el mateix.
De fet, el ioga vol unir,
pretén unir el que som físicament,
aquí a la Terra, terrenalment,
amb alguna cosa més enllà, no?
Més enllà, sí.
El que parlàvem abans de viure més a prop de la consciència,
de la veritat d'un mateix.
Exacte.
Que hi ha gent que diu Déu,
hi ha gent que depèn de la religió,
hi ha gent que no creu,
doncs és igual, l'univers, la font suprema,
el que sigui, però és la consciència,
ha de ser la consciència, no?
Totalment.
I alhora...
Perdona, hi ha aquest conte,
el mestre el deixa entrar
quan aquest aspirant diu soc tu, no?
Perquè diu, vale, som el mateix,
vale, doncs entra, no?
Clar, totalment.
Ara sí.
Clar, i és viure més desidentificat d'un mateix
per apropar-nos també a l'univers,
al món, als altres,
i aquí fixeu-vos que ja estem parlant
de viure més a prop dels valors.
I això alhora també ens ajuda molt a decidir, no?
de quan, a través del ioga,
si cadascú troba com aquesta connexió
amb el més enllà,
les decisions que pren a la seva vida
ja és des d'uns principis universals,
com l'amor, l'empatia, etcètera, etcètera.
Llavors, potser el camí del ioga
no té uns tips o uns consells, no?
Com els que avançat preguntava,
molt específics,
sinó que cadascú de nosaltres
som els propis mestres
i és el que hem d'anar a descobrir.
Per a què?
Per a ser més lliures
de les nostres identificacions...
I decisions.
Decisions, exacte.
Molt bé, doncs,
no sé si vols destacar
alguna altra cosa, Paula,
o li vol...
Jo crec que ha estat una sessió
bastant interessant,
diferent.
Diferent, sí.
Sí, sí.
Un dia vas portar el...
Ara no me'n recordo del nom.
El Pol d'Olesa.
El Pol d'Olesa.
Parlant, sí, de l'esport.
Sí, però al final és això, no?
El missatge que transmeto és
per viure amb capacitat de decisió
no hem d'oblidar
que som un tot holístic.
Exacte.
I que cadascú és el seu propi mestre.
I és important treballar
des de la part mental
que al final és la intervenció
que jo a més acompanyo.
Exacte.
Però que aquesta part mental
va íntimament relacionada
amb una part emocional,
amb una part física,
com és, per exemple,
el ioga que pot entrar
a través del cos,
però que ens incideix directament
a una consciència,
a un ser sutil,
com si diguéssim,
que és el que ens apropa
a la veritat
i a la llibertat de decisió.
Doncs moltes gràcies
a tu, Núria,
com sempre,
per acompanyar-la al programa
i a la Renata
per haver-ho fet tan especial.
Exacte.
Encantada.
Un plaer.
Namasté.
Namasté.
Doncs que tingueu les dues
un bon dia.
Igualment.
Adéu.
Adéu.
Gràcies.
Arribem al final
del Just a la Fusta
d'avui dimarts,
20 de novembre del 2018.
Lamentablement,
hem d'acomiadar-nos,
no sense abans
donar-vos les gràcies
per estar a l'altre costat
i formar part
de Ràdio d'Esvern.
Ens veiem demà,
dimecres 21 de novembre
del 2018.
Ara us deixem
amb la reemissió
del programa
Sant Justenques
del Sergi Pont.
Fins demà.
Sant Justenques.
Un programa d'entrevistes
amb reflexions
i històries personals
de dones de Sant Just
amb Sergi Pont.
Comencem el programa
Sant Justenques
avui amb una altra
Sant Justenca
molt coneguda,
sobretot per la seva feina
a l'Ateneu.
Ella es escriu
com un colinquiet.
Sí.
És l'Inma Ripoll.
Hola, Inma.
Què tal?
Molt bon dia.
La Inma Ripoll,
Sant Justenca,
va néixer a Sant Just.
Sí.
Aquelles escaletes
que pugen al costat
de l'Església.
De l'Església.
I després vas anar
a l'Església.
El Carre Badó.
El Carre Badó.
Una bona etapa,
el Carre Badó.
Molt, molt bona,
molt bonica,
perquè és que
érem tots com una família.
Allà no hi havia,
no hi havia pervera
i no hi havia ni tàpies.
Els patis estaven oberts
i estaven molt bé.
És a dir,
es feia vida al carrer?
Al carrer,
pràcticament al carrer.
Que t'hi fas de flors,
per exemple.
Sí, sí.
Festes.
Sopars i de tot.
De tot ho aprofitàvem.
Ha canviat, no?
Moltíssim.
El teu pare treballava
als comptadors,
a Barcelona.
A Barcelona.
la teva mare treballava
a la fabriqueta
i també feia vores
de mocadors.
Sí, feia bolillos
i tenia senyores
que treballaven,
que l'ajudaven.
I molta gent
la coneixia per això,
no?
Sí.
Al poble.
Sí.
Després,
la Imma Ripoll
sempre ha anat a l'escola Núria.
Sí.
Què recordes també
de l'etapa
a l'escola Núria?
La signoreta Cinteta.
Sí?
Sí.
I després també vaig tenir
la signoreta Lolita.
Vull dir,
també,
però, clar,
era molt petita.
recordo bàsicament
les companyes.
Bé,
que ens ho passàvem
i, bueno,
i que et bancàvem
i quan ens castigàvem
perquè,
com tu ja vens a dir,
sempre he sigut un colinquiet
i això d'estar
molta estona callada
o d'estar...
doncs no era cosa meva.
Després vas anar a estudiar
a les monges de Sant Josep
a Esplugues.
A Esplugues de Llobregat.
Allà hi vas estar
entre els 9 i els 12 anys.
I els 12 anys.
Fes el certificat d'estudis.
I després vas anar a treballar
a una llibreria.
A una llibreria,
al carrer La Creu,
a Creu 3,
i d'allà treballava
durant el dia
i a la tarda
me n'anava a estudiar
a l'Acadèmia Poliglota.
I era una acadèmia
que estava al carrer Nord.
Allà hi vas estudiar Comerç.
Allà vaig estudiar Comerç.
T'agradava estudiar?
A mi sempre.
Molt, sempre.
Després ho veurem
a mesura que anem avançant
que l'Imma Ripoll
ha estudiat de tot.
Moltíssim ha estudiat l'Imma.
Després d'estudiar
a l'Acadèmia Poliglota
també vas entrar a treballar
a la gestoria Culebres.
A la gestoria Culebres, sí.
Què feies a la gestoria?
Allà estava a la secció de personal.
Primer a Arxius
i després a Personal.
Vas estar treballant
a la gestoria Culebres,
com deies,
i ho compaginaves
també amb els estudis.
Amb els estudis
que anava a Barcelona
a l'Escola de Secretàries
a estudiar secretariat.
Moltes hores, suposo,
de dedicació.
Sí, però érem joves,
vull dir que...
I que hi havia vegades
que com que sortíem
a les 10 del vespre
perdíem l'últim autobús
i teníem que pujar a peu
des de la Rambla Caputxins
aquí a Sant Josepéu.
Des de la Rambla de Barcelona?
Sí, clar.
No hi havia autobusos.
Quan trigaves?
Ui, ben bé,
unes tres horetes.
Tres hores?
Sí, però ja anàvem preparats,
perquè sempre portàvem
les espardenyes
a dins de la cartera
i a la que perdies l'albús,
ja, posar espardenyes...
Però a quina hora
tornavam caminant?
A partir de les 10,
10 i mitja del vespre
i aquí a la Diagonal
m'esperava
quan la meva mare veia
que llavors no hi havia mòbils.
Quan la meva mare veia
que no havia passat
l'últim autobús
i no venia,
llavors ella també
baixava cap a esperar-me.
Sí.
I pujàvem aquí
fins al pont d'Esplugues,
pujàvem a una colla
i allà em recollia la meva mare
que era l'única
que anava a Sant Lluís
i pujàvem la meva mare.
Ostres, Déu-n'hi-do.
Com han canviat les coses també.
Sí.
en aquest sentit.
Després vas estudiar
a l'Institut Francès.
Sí.
Allà fèieu diverses assignatures
però sobretot vas aprendre francès.
Sí, allà el que vam aprendre francès.
El que passa
que fa molts anys
i no l'he practicat gaire
i s'ha m'oblidat bastant.
Vull dir,
a vegades sí que
la meva filla
té una agència
de manejament
i a vegades
vénen noies franceses
i algú parles amb elles
però no és el mateix.
I després,
un altre
obrim un altre
dels capítols
també que defines
l'Imma Ripoll
que és el fet de viatjar.
Sí, molt.
Per practicar francès
te'n vas anar a Suïssa
que és on hi vivia
la teva tieta.
Allà,
vaig estar
primer un any.
Allà
jo vaig anar
per practicar francès
però la meva tia
vivia a la part italiana
i llavors
el que vaig aprendre
perfecte
va ser l'italià.
Per tant,
ja parlaves francès
i italià.
Sí.
allà
vas aprendre
italià
vas tornar
cap aquí.
Vaig tornar
vaig entrar
a treballar
amb el Uber
allà
hi havia
el meu marit
i estava treballant
vam començar
a fer el tonto
però jo
com que no estava
segura de les coses
me'n vaig tornar
a anar un any més.
Per tant,
allà hi vas conèixer
el teu marit.
Sí,
bé,
el marit
jo el coneixia
de tota la vida
perquè els pares
eren amics
no,
festejar no
fer el tonto
festejar no
festejar fins després
que no vaig tornar.
Però vas decidir
que abans de casar-te
encara volies
més aventura.
Sí,
i jo només tenia
19 anys
quan vaig fer això.
Te'n vas tornar a Suïssa?
Sí,
i sola.
Amb 20 anys
hi havies estat
vivint dues vegades
a Suïssa.
A Suïssa.
Primer vaig estar a Irola
i després vam estar a Lugana.
i què et va semblar
aquesta experiència
de viure a l'estranger?
No molta gent,
no gaire gent
ho devia fer
en aquella època.
No,
a més a més,
la gent et tenia
que,
si és que te n'anaves
i te n'anaves sola,
doncs que eres
una panxa contenta.
Vull dir,
ja es pensaven
que perquè te n'anaves
a l'estranger
que tenies dret a tot
i no realment.
Jo me n'anava
a conèixer-la
a l'estranger.
Jo,
la meva fal·lera
sempre ha sigut
a estudiar
i a conèixer.
Llavors,
no era
per anar-me'n de juerga,
jo,
que volia conèixer
la vida de la gent
i sempre,
el que sempre m'ha agradat.
No s'entenia gaire
que algú s'anés
a l'estranger.
No,
no,
a més a més,
esclar,
quan vaig vindre aquí,
aquí encara
no es coneixien
els bikinis ni res
i vaig vindre
amb el primer bikini,
amb els primers bikinis
que es van,
doncs la gent
es va agafar
d'allà,
era buf,
la Imma,
buf.
Clar.
Fes que em vaig prometre
i el Josep
va veure que de buf,
re,
que estava zero
de tot.
Suposo que vas,
diries que vas tenir
un punt transgressor,
en certa manera?
Sí.
O sigui,
de fer coses
que en aquell temps
no estaven acceptades?
Sí,
però no amb això,
amb moltes coses,
perquè on que també
m'agrada molt
i m'agrada
ajudar la gent,
doncs era educadora
de carrer
i llavors,
doncs,
t'anaves per Barcelona,
era tota una colla
i doncs ajudaves
amb un borratxo,
amb un drogadicte,
amb una criatura
que veies,
anaves a ajudar
els llitanos,
vull dir,
sempre m'ha agradat.
Que això no estava
considerat una feina
en aquell moment.
No, no,
que va,
allò era totalment
altruista
i voluntari
i a més a més
que tenies que posar peles,
perquè quan algun nano
d'aquests
els tenies que rentar,
els tenies que portar
a les dutxes
que hi havia
allà a la plaça Universitat
i pagar-ho.
Has dit que el teu marit
després fes hora
que de uf res.
No.
Què vol dir això?
Que estava
completament verge
i que no m'entarava
de la missa a la meitat,
perquè jo sí,
per parlar,
però de la vida sexual
i de la vida amorosa
jo no em via mai,
mai, vull dir,
jo el que volia
era divertir-me
i conèixer,
però no,
què penseu,
altre ja vindrà.
A més a més,
sempre deia
que no em casaria mai
i llavors mira...
I amb 21 anys.
Sí,
i només vam festejar
vuit mesos.
Amb 21 anys
la Ima Ripolla
es va casar
amb el Josep Maria Campanya,
de Can Campanyà.
Sí.
I bé,
també vas estar treballant
a la xorreria
que tenien allà,
Can Campanyà.
Sí,
bé,
ells tenien una xorreria
llogada,
però llavors aquella xorreria
no feia res,
llavors vam decidir,
nosaltres ens volíem fer
a la caseta,
al costat de casa
a la meva sogra,
a la plaça Enri Morera
i llavors vam decidir
tirar-la endavant.
I ell estava al taller,
jo estava a la xorreria
pels dematins
i a les tardes
a la Taneu.
Moltíssima feina,
com hem dit un colinquiet,
ja ho podeu començar a veure
perquè dèiem això.
També en aquesta etapa,
has dit que feies
d'educadora de carrer.
Sí.
Que això no era considerat
una feina.
No.
I aquí vas estar també
en un grup
de persones batalladores
que van voler
que es reconegués,
no?,
aquesta tasca.
Sí,
perquè clar,
nosaltres teníem
una responsabilitat
molt gran
amb una persona
o li podies fer
molt de mal
o li podies fer
molt de bé
i consideràvem
que això
mereixia uns estudis
i sapigué.
I llavors
es posa uns quants,
bastants,
una cinquantena de persones
ens vam reunir
i vam anar a ensenyament
i vam parar
les paradetes
i les tendes
i no ens vam moure d'allà
fins que no vam aconseguir
moure.
ens vam fer moure
diverses vegades
perquè vam anar
dues o tres vegades
al Quartalillo a dormir
però vam aconseguir
que fossin estudis.
L'Imma Ripoll
juntament
amb més en què es va manifestar
van aconseguir
que Educació Social
fos una carrera
i després la vas estudiar.
I després, sí.
Com que jo no tenia
jo tenia comerç mercantil
però no tenia
el batxillerat
llavors els meus companys
van dir
ara no faràs la carrera
l'has de fer
i em van animar
entre tots
i vaig fer la prova
dels majors
de 25 anys
i els meus companys
van començar
el mateix any
la carrera
el mateix any
que es va començar
la carrera
i jo vaig començar
el segon curs.
Però vas entrar
de forma molt brillant
a la universitat.
Molt.
Que vas poder escollir
on volies anar i tot.
Sí, vaig treure un nou i mig
que ni jo m'ho pensava
i llavors em van dir
que escollís
i vaig anar
a la Ramon Llull.
Vas anar
a la universitat Ramon Llull
a tot això
ja tenies
dos fills
el Toni
i la Marta
i esclar
tenies
la teva feina
els fills
la casa
construint la casa
els estudis
com tu feies?
Organitzant-me
organitzant-me
perquè vull dir
i a més a més
jo sempre estic
molt orgullosa
dels estudis
perquè també van servir
perquè els meus fills
els meus fills
no em podien dir
és que el mestre
no en té mania
el mestre
no
perquè si jo
jo no suspenia
treballant
ells encara menys.
Aquesta època
estaves treballant
a la xorreria
sí
què recordes
de la feina
a la xorreria?
Suposo que la gent
del poble
coneixia
sí
i amb el campanyà
i amb el meu marit
perquè el meu marit
era el que el diumenge
és el dematí
i feia el xurro
i feia tot
jo també els dies
de cada dia
però a més ell
i feien pollastres
a l'art
doncs que va vindre gent
venia gent de tot arreu
venia gent coneguda
era com si venissin a casa
vull dir
era com si
com que era gent
de Sant Jus
i vien que no
després també van vindre
molts jugadors
del Barça
venien a comprar xurros
i bueno
ens vam fer molt famosos
que passa que després
l'Ajuntament
ho va voler tirar a terra
tota aquella plaça
i vam fer aquelles torres
i ho vam haver de deixar
no ho vam deixar
per gust
ho vam deixar
per obligació
perquè ho van tirar a terra
entretant però
la Ima Ripoll
va tenir una oferta
de la Francisqueta Cortés
que era la presidenta
de l'Ateneu
en aquell moment
et va oferir
d'entrar a treballar a l'Ateneu
sí
d'entrar a treballar amb ella
ajudar-la
i bueno primer va entrar
que el senyor Rafael Malaret
ell era el que em va ensenyar tot
i ell va entrar
només per ajudar-los
però després
quan la senyora
quan la Francesca
va tornar a sortir a l'agida
llavors ja vaig entrar
a treballar-hi
30 anys treballant a l'Ateneu
30
que es diu ràpid
sí
suposo que amb moltíssimes experiències
que recordes de l'Ateneu
i coses molt maques
perquè
vam fer
vaig formar
ajudar per l'altre
però va ser l'iniciativa meva
del grup
dels valls de Saló
després
a l'Ateneu
el futbol americà
que també vam tindre
futbol americà
amb el Vicenç Rodríguez
vull dir
moltes activitats
que no hi eren
i les vam fer noves
suposo que és
segurament la feina
que m'està marcat
no?
sí
i és que jo
a l'Ateneu
me l'estimo molt
diverses persones
que han passat
pel programa
han dit
que és com
la seva segona casa
sí
sí
et sumes a aquest
sí
era casa nostra
era casa nostra
perquè
el meu marit
també quan plegava
de treballar
molts dies
s'encenava el coro
els meus fills
estudiaven allà
el surfeig i música
vull dir
també estaven
al futbol americà
vull dir que
era casa nostra
més endavant
quan el Jordi Figueres
va ser president
sí
vas complir els 25 anys
sí
jo vaig fer els 25 anys
a l'Ateneu
i
quin va ser el regal
el regal va ser
que em va assegurar
perquè va dir
com que no pots portar
rellotge
jo t'asseguro
i així
el pròxim president
que entri
et tindrà que aguantar
tant si vol
com si no
per mi el Jordi
va ser
un dels millors presidents
que he tingut
a veure
no tinc res
cap de cap
vull dir
perquè tots
vull dir
tots d'una manera o d'altra
vull dir
tens un record espacial
el Jordi
sí
sí
entre tant
l'Inma Ripoll
també ha format part
de diverses entitats
del municipi
el Gegantés
és segurament
una de les més destacades
la més destacada
el Gegantés
era la nostra vida
nosaltres fèiem
també fèiem els capgrossos
entre nosaltres
amb la Teresa Faneca
i la Palmira
i la Rosa Mari
vull dir
que érem
érem una família
a més a més
totes les festes
que es feien
els compleans
de tots
i tot
tot sempre es feia a casa
érem una família
i entre els fills
que jugaven
i es coneixien
era molt maco
casa teva
era l'Ateneu
i els Gegantés
eren la teva família
sí
sí
així mateix
l'Inma Ripoll
una persona
molt compromesa
amb el municipi
també compromesa
amb els moviments
de dones
també es forma part
per exemple
de Just Dona
sí
i vam estar
amb l'Isabel Ortuño
fent alguna coseta
després també
bueno
és que
no és que amb les dones
és que estic compromesa
amb la humanitat
Just Dona
una etapa també
a Dona i Empresa
Sant Just Solidari
sí
quina feina has fet
a Sant Just Solidari
no
Sant Just Solidari
només ajudava
i era sòcia
i col·laborava
quan feien alguna coseta
col·laborar
vull dir
no estar-m'hi allà
no
jo col·laborava
amb el que deien
doncs mira
hi ha tal festa
s'ha de col·laborar
perquè s'ha de fer
un pan tomàquet
o s'ha de fer
bueno
doncs el que sigui
col·laborava amb ells
sempre disposada
a donar un cop de mà
sí
també
més endavant
vas treballar
en una casa
de productes de neteja
sí
això va ser
més endavant
vas fer de comercial
sí
a Beisland
però també
ho compaginava
amb la Taneu
la Taneu
no el vas deixar mai
mai
amb 25 anys
és quan et van fer
et van assegurar
diríem
sí
vas tenir ja
la teva feina
de forma vitalícia
per dir-ho d'alguna manera
home
a veure
jo puc donar gràcies
perquè gràcies a això
cobro una petita pensió
però cobro una pensió
que si no
no cobraria res
i a tot això
l'any 2004
vas tenir un accident
sí
un accident de cotxe
molt greu
que vaig estar
sis mesos
al Vall d'Hebron
i sis mesos
a la Goodman
i després
tres mesos més
a la Goodman
de recuperació
va ser un accident
que
que jo no recordo res
només sé
el que m'han explicat
la policia
el teu cotxe
va caure
per un
barranc
de 200 metros
i va haver de vindre
una grua
d'aquelles
que venen
tan grans
van treure el cotxe
a la carretera
el van obrir
pel mig
i ja m'han treure
d'entrada
van dir que no
duraries gaire
no
em van portar
a Igualada
i a Igualada
van dir que era
cosa d'hores
i els meus fills
van decidir
portar-me a Barcelona
i bueno
però
que els hagin dit
que estava a punt
de morir
unes 3 o 4 vegades
els han dit
que això ja s'acaba
això ja s'acaba
però bueno
no es va acabar
tu recordes
quan vas
sortir del coma
que li vas preguntar
al doctor
quina era la situació
què et va dir?
quan et vénen
allà
i et diuen
que
jo estava
tretaplègica
a mi no em funcionaven
ni les cames
ni el braç dret
només a l'esquerra
i el que no havia
tampoc no havia sortit
d'anys
era el cap
el que no havia
a més tot
els budells
tot
costelles
tot
i llavors
el metge em va dir
que
que no caminaria mai més
i que estava
de plege
que potser arribaria
a moure
el braç dret
i jo li vaig dir
bueno
però jo alguna vegada
podré anar al lavabo
perquè la meva obsessió
era anar al lavabo
ni que siguin crosses
va dir
ui
con los años
sí
què podràs
i diu
bueno
jo andaré
i bueno
si et vas
posant trecella
que tornaries
a caminar
jo sí
però bueno
si el gimnàs
el tancaven
a les 9 de la nit
fins a les 9
estava allà
va ser molt
suposo
una dedicació
i un esforç
molt gran
sí
però bueno
valgut la pena
a l'institut
Goodman
t'hi vas estar
una bona temporada
sí
sis mesos interna
i després
tres mesos
de recuperació
dèiem que
no és un lloc
on escollis
anar-hi
no
però
tot i així
vas anar
per fer la recuperació
i tens bon record
molt bon record
bueno
però a més a més
és que va costar molt
perquè
no et deixen
entrar a la Goodman
que passa
que els meus fills
van buscar
un bon abogat
perquè pogués
entrar a la Goodman
i allà
jo tinc uns records
preciosos
i tinc amics
i monitors
que encara
ens enviem whatsapps
o ens telefonem
o ens veiem
perquè allà
allà també
fas
bueno
allà que no es veu
gaire cosa maca
i fas unes amistats
precioses
i unes carreres
pels passillos
i bueno
i de tot
fas de tot
abans de començar
l'entrevista
m'has dit que
això que veiem
a la televisió
potser és vermella
sí senyor
que això passava
i tant
i tant
és a dir
corredisses
per la nit
amb cavitat de rodes
tots reunim-vos
a l'habitació
d'algú
i a més a més
això
vull dir
a vegades
es posaven
una a cada punta
perquè l'agut
manté uns passillos
molt llars
i molt amples
i llavors es posaven
la gent a la punta
per vigilar
que no veiessin
els metges
i llavors fèiem
les carreres
i ens disfressàvem
i ens vestíem
però és que
si no t'ho agafes
així
allà dintre
o t'ho agafes així
o no camines
mai més
i surts en depressió
llavors
l'Imma Ripoll
sens dubte
és una història
d'èxit
de l'Institut Goodman
perquè ara
si la veiéssiu
ningú diria
que ha hagut
de passar
per tot això
se'n va sortir
i després
al cap dels anys
va haver passat
un altre tràngol
perquè aquella casa
que te nos havia
a costat de construir
es va perdre
es va perdre
bueno
per circumstàncies
de la vida
doncs mira
la vam tindre
que vendre
de pressa i corrents
per poder salvar
el meu germà
i així
són coses
que passen
a la vida
i bueno
ja està
ja ha passat
ja ha passat
diu que tot el que es pot pagar
materialment
no tots
no tots
naixem en una casa
sota el braç
vull dir que
llavors
t'has d'adaptar
llavors
del que em van donar
per accident
que em van donar
poquet
perquè
on que la part contària
es va
es va donar la fuga
llavors el no haver-hi
part contària
em van donar poquet
però el que ens van donar
ho vam invertir
en un pis
a Vilaseca
que és on dic ara
perquè la meva filla
estava vivint allà
i la meva filla
va dir
jo
anar i vindre
més impossible
doncs heu de vindre
cap aquí
i allà vam anar
per tant
tot això
ara l'Imma ha començat
diríem una nova etapa
a Vilaseca
des de fa uns anys
i home
podríem pensar
l'Imma és una persona
molt arrelada
a Sant Just
a veure com s'haurà
d'adaptar a Vilaseca
doncs de seguida
també
de seguida
de seguida
vaig anar
perquè jo volia
volia fer alguna cosa
jo no podia estar
d'aquella manera
jo tenia que fer alguna cosa
i clar
i vindre aquí
jo no podia vindre
jo anava
en cadira
ja començava
a aixecar
amb les crosses
i llavors
va anar l'Ajuntament
i l'Ajuntament
em va dir
doncs mira
la regidora de Cultura
doncs mira
faria falta
aquí un casal
de la dona
no sé què
mana i menys
i ens vam animar
vam fer el casal
de la dona
i ara ja fa 10 anys
que sóc la presidenta
del casal de la dona
i estic posada
dins el Consell Comarcal
de Tarragona
dins la Federació
de Dones del Tarragonès
vull dir
i anar estudiant
i anar aprenent
també
molt implicada
en moviments
de dones
sí
això sí
ara més que abans
ara sí
com t'ha condicionat
la vida
el fet de ser dona
és una pregunta
molt àmplia
però
sí
però a veure
hi ha moltes
aquí hi ha moltes discussions
perquè jo sempre
els hi dic
i és una discussió
que tenim molt
amb l'Institut Català
de la Dona
allà a Tarragona
perquè demanem
la igualtat
la igualtat
la igualtat
però
dins els nostres estatuts
els homes
no hi poden ser-hi
llavors
jo és una cosa
que no veig lògica
penso que si
si la demanem
és per ser-hi tots
i hi ha activitats
hi ha coses
que aquí els homes
no poden vindre
perquè són nostres
com?
hi ha coses
jo a la meva entitat
hi ha homes
la majoria d'entitat
de dones
de Tarragona
no hi ha homes
jo a la meva entitat
a dins de les activitats
hi ha homes
i jo també
tenim un grup de teatre
que si Déu vol
cap a l'octubre o novembre
vindrem a fer l'obra aquí
que jo també
ja estic actuant
i tinc homes
vull dir
jo ho sento
però si volem igualtat
és per tots
creus que els moviments
feministes
han d'estar formades
per homes
també
perquè a veure
volem que sàpiguen
els nostres problemes
els volem en les reunions
i en canvi
quan és l'hora de veritat
els diem
que no poden entrar
jo no veig lògica aquí
vull dir
si són i són
i si
no ens hem de mirar
com a homes
i com a dones
ens hem de mirar
com a persones
que lluiten per algo
és la meva manera
de pensar
vull dir
doncs amb
aquesta reflexió
acabem l'entrevista
moltes gràcies
Inma Ripoll
per haver vingut
als Sant Justenques d'avui
i explicar-nos
la teva vida
a vosaltres
i acabem amb
una cançó que t'agrada molt
molt
quina cançó és?
amb el Blue
amb el Blue Moon
acabem l'entrevista
moltes gràcies Inma
gràcies a vosaltres
adeu


Now I'm no longer alone
without dreaming
my heart
without love of my own
abona And
vaccinas
是 зат Exercise
i
v investment
E
şim
és
per
zo
i
o
o
o
o
o
o
i
a