Queden zones intenses en alguns punts propers a Barcelona i bàsicament destaquem un tram de més lentitud, aturades ja intermitents. El que és la ronda litoral, sempre li costa més arreglar-se, encara entre primi de Barceloneta, força trànsit, ronda litoral, sentit llobrecat, a la resta de vies això, força tranquil·litat. Ves tot des del RAC, bon dia.
Ramona van superar el Pozo de Múrcia per 1-0 al Palau...
amb un gol del capità Jordi Torres a la segona part. La sèrie, que és el millor de cinc enfrontaments, es trasllada ara a Múrcia. El segon partit es disputarà dissabte a un quart de dues de la tarda. Més qüestions. Leo Messi nega que hagi defraudat Hisenda. La fiscalia acusa l'argentí i el seu pare de frau fiscal per no haver declarat més de 4 milions d'euros en concepte de drets d'imatge entre el 2007 i el 2009. Els seus advocats han anunciat accions legals contra la querella.
de la Fiscalia. I un darrer punt. Avui coneixerem el futur de Joan Bardú. El migcampista de l'Espanyol ha convocat una roda de premsa a la luna del mitjà per aclarir si renova el seu contracte amb el club blanc i blau. Si no hi ha un giro d'última hora, tot apunta que el migcampista barceloní no continuarà l'equip perquè el club no pot assolir les seves pretensions econòmiques. Notícies en xarxa.
Just a la Fusta. Molt bon dia al passant, 5 minuts de les 10 i aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dijous 13 de juny. Un programa amb moltes coses, començarem...
Primer de tot, parlant de les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Bueno, que ens portarà l'actualitat municipal d'avui dijous. També amb ella farem un cop d'ull a les portades dels diaris i ens aturarem també a les contraportades, articles interessants, entrevistes i altres qüestions que cal saber per estar avui al dia de l'actualitat.
Fins demà!
amb aquestes entrevistes que estem fent aquesta setmana als portaveus dels diferents partits polítics per fer balanç d'aquests dos primers anys de l'actual mandat. També farem tertúlia amb la Joan Algarra, el Pere Oliver, la Montse Larrea i l'Alina Santa Bàrbara i a la tercera hora tindrem també un altre dels portaveus de l'Ajuntament, en aquest cas Pablo Barranco, de Via Democràtica.
A més, parlarem de teatre amb la Maica Dueñas i, com sempre, tindrem també la recepta, com cada dia, amb la Carme Mató. Tot plegat a partir d'ara mateix i, com sempre, acompanyant-vos també amb bona música.
Just a la posta. Avui comencem amb els flipboxes i aquest tema que es titula Butter in Zion. I forma part del seu Hellmese Blues, el seu últim àlbum. I woke up one morning All my fingers rotting
I came to your window Through a stone and waited At the door a stranger stood The stranger's voice said nothing good I turned to walk the frozen ground Alone
Both my eyes are fading No light in thee
He kept you beneath him
Fins demà!
Just a la fusta.
El condensador de Fluzo. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esverns.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com. Estem escoltant just a la fusta. Tot seguit.
Les notícies de Sant Just. Passant 12 minuts de les 10, és moment de parlar de les notícies del municipi amb l'Andrea Buena. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. I avui comencem parlant de festa major, encara queda gairebé un parell de mesos, però tot això passa molt ràpid, no? I ja es van destapant qüestions com ara.
El cartell de Festa Major. Sí, la festa ja té cartell, l'ha fet el Sant Justen Carnau Macià i ha estat el guanyador del concurs de cartells organitzat pel nucli. Al cartell es pot llegir Festa Major Sant Just 2013, en blau i groc, sobre un fons negre amb estrelles blanques i la data de celebració de l'1 al 6 d'agost. A més es veu la línia de l'horitzó de Sant Just en color blanc, amb edificis emblemàtics com el Gualden o Can Ginestar i elements destacats com el mirador i el molí de Benca i els jardins de la Casa de Cultura.
Aquest cartell, doncs, és la imatge de la propera festa major de Sant Just i, d'altra banda, des del nucli ja estan preparant la festa amb moltes propostes. Per exemple, ja s'han repartit les barraques de la celebració i entitats com Cine Club Utopia, els Apaga Llums, el Cau, l'Esplai, Acció Solidària, la Gerc i Bandandarà tindran la seva pròpia barraca. I també voldria comentar una altra iniciativa adreçada a botigues i empreses que vulguin col·laborar amb la festa major.
La idea és editar un llibret amb tota la informació que la gent ha de tenir en relació a aquest esdeveniment, horaris, propostes, etc. I s'editaran 6.000 exemplars que es repartiran per totes les cases de Sant Just a mitjans de juliol. I per tal de finançar l'edició d'aquest llibret i cobrir altres despeses de la festa des del nucli buscant anunciants que es vulguin publicitar en aquest llibre. Per tant, si voleu col·laborar...
Podeu escriure un correu electrònic a l'entitat nucli.sanjust.gmail.com. Molt bé, doncs això d'una banda, més qüestions, parlem ara d'una activitat que es fa avui? No. Sí, sí, sí, és una activitat molt interessant. Ahir vam parlar el Just a la Fusta. Una vintena de persones participen aquesta setmana de l'experiència Aprendent plegats a les escoles. L'organitzen la xarxa 06 de Sant Just i l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma
i és un grup d'aprenentatge compartit de pares i fills. Aprenent plegats té com a objectiu convertir-se en un espai perquè les famílies comparteixin la tasca de l'educació amb altres famílies que viuen la mateixa experiència i s'adreça sobretot a pares i mares i fills i filles de 6 a 12 anys. Dimarts es va fer la primera sessió dinamitzada per Lídia Esteban i aquesta tarda la conduiran Xavi Jimeno i Arnau Careta, que són psicopedagogs
i mestres. Són dues sessions tancades en grup d'una vintana de persones que han hagut de passar per una prova de selecció per poder-hi participar i amb una jornada d'experiències, en Jus ja s'han començat a extreure les primeres conclusions. La més important és que en l'adolescència, quan sembla allò que els nois i noies es distancien una mica emocionalment dels seus pares i mares,
és en realitat quan més els necessiten, i és això el que explicava ahir Xavier Jimeno al Just a la Fusta. L'experiència que hem començat a Sant Just ens ha confirmat una cosa que em semblava com una hipòtesi, que som nosaltres, els adults, que tenim prevencions de com els fills, encara que siguin adolescents, perquè sembla que sigui el moment de la vida en què necessitem més distància dels pares, de com els fills necessiten la presència del pare o de la mare
i més en aquesta etapa vital. Doncs la següent sessió del taller Aprenemplegats serà avui amb Xavier Jimeno i Arnau Careta a les set a les escoles, però com ja hem dit, és una activitat tancada perquè s'ha hagut de tancar el grup. Exacte. I acabem parlant d'aquest estiu. Sí, i de les diferents. Ja anirem parlant també al llarg de les properes setmanes, però ja van sortint cosetes interessants per passar l'estiu, sobretot destinades als infants.
El carrer Olau, per exemple, ha obert les preinscripcions per apuntar-se als tallers d'estiu, que aquest any se centraran en la natura i l'experimentació artística. I us hi podeu apuntar a l'equipament de la plaça de la Pau. Començaran l'1 de juliol i s'acabaran el dia 19 i s'adreça a nenes i nens de 2 a 15 anys. I una altra activitat per l'estiu és la proposta del Club Natació Sant Just, que organitza un curset de natació del 17 de juny al 12 de juliol per infants de 6 a 13. L'horari és de 7 a 8 del vespre cada dia.
o al web del club cnsantjust.com. Molt bé, doncs més propostes per fer aquest estiu. De seguida parlem de l'actualitat del dia. Ens hi acostarem, però avui a ritme d'un grup que tindrem per festa major aquí a Sant Jús. Ja comencen a sentir-se alguns dels grups. Aquests són els penguins, de penguins. Oh, mira, molt bé. Sona molt bé.
I'm sorry, but we have to say goodbye. I don't know if I will see all the time. Now I'm over this fantastic day. Then I thought they wouldn't end up. We changed some words, some smiles. But inside my heart is coming apart. And I want to leave it all up, run away with you.
Bona nit
Time has gone by And I decide To write a campy song Cause today someone shouts my name When I turn I see your eyes
It's up to you to decide how to finish this song. If you want to hold my hand or repeat again the past. But I don't dare. But I, but I don't dare. In another town like always, I will stay.
Estem escoltant just a la fusta. Smart.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Fa un mes tenia dos fills Ara també Fa un mes m'encantava passejar Ara també
Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern,
Et convidem al cafè. Restaurant El Milenari. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
un panel de dos metres d'alçada, 7 o 8 metres d'allà, on la gent podrà enganxar la seva foto, sense ordre ni criteri. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat.
El quiost que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig d'onze, després d'aquest moment en què s'ha colat un tall de veu que no hauria d'haver-se colat, és el moment de parlar d'actualitat a través de la premsa amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, de nou. Bon dia. I comencem parlant avui del pacte entre Rajoy i Rubalcaba. El perièdic ens diu Espanya pretén pressionar la cimera de la Unió Europea, primer pacte d'estat entre Rajoy i Rubalcaba, govern i oposició segella en un front comú davant Europa a favor d'un pla d'ocupació juvenil,
I el Congrés aprovarà un text conjunt que podria rebre el suport de Ciu, PNB i UPIT. Això és el que tenim en portada del periòdico. A l'avantguàrdia ens van per la mateixa línia. Diu que Rajoy Robalcaba s'agella en el primer pacte de la legislatura. L'acord fixa la posició espanyola davant la Unió Europea sobre ocupació, creixement i pimes. I Ciu i el PNB podrien afegir-s'hi aviat per donar una imatge d'unitat a Bruxelles.
I, per últim, el punt avui ens diu PP-PSOE, una veu a Europa, Rubalcaba i Rajoy pacten una posició comuna davant el Consell Europeu del mes de juny. Molt bé, doncs és com ens ho plantegen els diaris d'avui. Parlem ara de l'actualitat d'avui, d'aquest matí, que ens aporta el 324.cat. De fet, ens parla també de política, però d'una altra història. Si Ui Esquerra acorden recuperar l'impost de successions a les rendes més altes, les dues formacions han registrat al Parlament la moció...
que permetrà recuperar aquest impost per les rendes més altes, una condició que Esquerra va incloure en el pacte de governabilitat amb Siu.
Arrenca el 20è Sònar, també és l'altre titular destacat d'avui del 324.cat, aquest festival de música avançada i d'art digital que arriba avui a Barcelona. Ja recordem Sònar de dia, Sònar de nit o bé també podeu comprar-vos l'abonament complet. En tot cas, és una de les propostes musicals més destacades d'aquest cap de setmana a la ciutat.
I passem ara a l'Ara.cat, a la seva portada. Que avui ens obre encara amb una exclusiva que també aporta el diari en paper, que és que el soci xinès de Barcelona World està abatat als Estats Units per vincles amb la màfia. Nova Jersey va forçar l'empresa MGM a vendre's un casino, si no trencava relacions amb Stanley Hou i la família. És encara el tema amb què obren la portada d'avui d'aquest digital. És una exclusiva pròpia, per tant, suposo que és normal...
D'altra banda, també se'ns diu que Navarro vol eliminar el privilegi del concert basc i navarrès. Diu que si volem un finançament just, comencem per eliminar en la reforma de la Constitució els privilegis. Una opinió de Pere Navarro que jo imagino que portarà cua també. Més temes que tenim a les portades, Andrea. Doncs ens centrem ara a la portada del diari Ara i de...
La notícia més destacada en portada del diari és Ombres sobre el casino de Barcelona World. Diu Stanley Howe, patriarca de la família que participa en el projecte, ha estat vetat als Estats Units i Austràlia per vincles amb el crim organitzat. És el que comentaves tu ara, la notícia més destacada de l'ara digital també. I en fotografia veiem Stanley Howe i la seva dona, amb la seva dona Àngela. Diu l'ara que és el gran rival de Sheldon Adelson en el món del joc.
I també m'agradaria destacar, com ja l'has comentat tu abans, l'altra notícia destacada de l'ara emportada, i és que David Cameron aconsella a Rajoy la via escocesa. El primer ministre britànic avisa que no es pot ignorar el dret dels pobles a decidir. És un titular que també recull en altres diaris avui, el Punt Avui, per exemple.
I el punt avui portada també parla en clau internacional de tot el que està passant a Grècia amb la ràdio-televisió estatal. Diu que la televisió grega planta cara al govern. En fotografia de portada han triat la imatge d'uns empleats de la ràdio-televisió estatal grega en una sala de control ahir, precisament, que es van decidir tancar a l'edifici. Milers de persones van protestar ahir per la decisió inesperada del govern del conservador Antoni Samaras.
de tancar la ràdio-televisió estatal i acomiadar els prop de 3.000 treballadors de l'ENS. Però són teners d'ampleats, com dèiem, es van tancar dins de l'edifici i van decidir continuar les emissions a través d'internet. Una bona iniciativa, també. Sí, un dels moments que recull el punt avui en portada. El periòdico també ens parla de Leo Messi, ho hem sentit també als butlletins de la xarxa aquest matí. Messi sota sospita per frau fiscal.
Carella de la Fiscalia per voltar a Isenda 4 milions d'euros. El jugador ho nega tot i veiem en fotografia de portada Leo Messi arribant allà a Guatemala, on juga divendres amb l'Argentina. I també llegim un titular relacionat amb el Barça que diu Així va espiar el Barça, Rossell i Piqué. I per últim, a l'avantguàrdia trobem cano d'aigua a més de les pilotes de goma. Ho trobem a la secció Viure, sembla ser que serà el nou mètode que utilitzaran a partir d'ara.
els Mossos d'Esquadra a l'hora de dispersar manifestants. Déu-n'hi-do. Doncs d'aquí ens n'anem ara, a mirar una mica enrere. I ens aturem a les portades de l'avantguàrdia de fa uns quants anys. Un dia com avui, un 13 de juny del 93, fa 20 anys, Sevilla rebia el papa amb gran clamor popular. Era el tema principal d'aquest diari. Després se'ns deia que Pujol i Azonar s'havien reunit a Madrid.
per intercanviar punts de vista després de les eleccions. Això era l'any 93. I també se'ns parlava de l'ofensiva de les forces de l'ONU a Somàlia. El 13 de juny del 98 es tractava d'un dissabte i la Vanguardia ens deia que Japó era la segona economia mundial i entrava en recessió, la caiguda del 1,3% del PIB durant el primer trimestre europeu.
accentuava la depreciació del gent i agreujava la crisi financera asiàtica. A Espanya no havia aconseguit detectar un núvol radioactiu que havia alarmat Europa. Per la zona del nord d'Itàlia, Suïssa i també és de França i part d'Àustria. Uns ressaltants farien el perfumista Guerlain a la seva menció de París i a Espanya en esports la selecció
debutava davant de Nigèria, tot i que la fotografia diria que és d'un altre partit de selecció, perquè surt Ristos Toikov, si no m'equivoco, que és de Bulgària. No ho sé. En tot cas, passem a la portada de fa 10 anys, el 13 de juny del 2003, un divendres.
El PP proposava convocar en aquell moment eleccions a Madrid. Els populars oferien al PSOE un pacte perquè ningú obtés la investidura. Els socialistes volien esgotar tots els terminis abans de celebrar unes altres eleccions i Zapatero obria expedient per expulsar el líder dels dissidents. Fidel Castro encapçalava a Cuba una marxa contra Aznar.
Ernest Maragall renunciava a l'acte de conseller per assessorar Pasqual Maragall. I moria Gregory Pec, heroi cabal. I fa 5 anys, 13 de juny del 2008, encara ens parlaven d'aquesta vaga que passava a factura de camioners, de mercaderies. D'altra banda ens ensenyaven la foto de George Bush
I de Berlusconi, medint forces, feien un pols, en el sentit literal, feien broma. Després també ens deia que calia recuperar el vent perdut. El govern intentava impulsar les energies netes. I ens deia també que Puyol, declaracions del futbolista, ni de capa caiguda ni se m'acaba el futbol. Suposo que sortia en defensa d'algú que havia fet córrer algun rumor i, de fet, encara ara està en actiu.
Són els temes que apareixen a les portades de fa uns quants anys. Un 13 de juny, com avui. Tornem ara als diaris d'avui. Les contraportades. Comencem avui per la de la Vanguardia. Llegim el següent titular. Atenció, perquè és interessant. L'única lògica per ser feliç és no intentar controlar. Ho diu Frederic. Difícil, a vegades. Sí, ho diu Frederic Lenoir, que és filòsof, sociòleg i historiador de les religions. Diu que treballa d'investigador associat al centre...
d'estudis interdisciplinaris de fets religiosos. Acaba de publicar a Espanya l'Alma del Mundo, que a França ha estat número 1. Diu que creu que hi ha diverses maneres de trobar-se amb la transcendència i diu que li parlaré de la meva experiència. Tota l'entrevista va en funció d'aquesta experiència. Diu que la primera vegada que vaig tenir la sensació de viure la va ser en la naturalesa. Devia tenir uns 12 anys, era el bosc i em va tocar la bellesa del món. Quan vaig aprendre a meditar amb els monjos budistes als 20 anys,
En el meu silenci interior vaig descobrir una alegria extraordinària que no sabia d'on venia. I quan vaig llegir Spinoza després se'l vaig entendre. Spinoza diu que l'alegria és dins nostre però tenim massa coses a la ment, creences, emocions, pensaments, diu i no hi tenim accés a la ment. I tota la feina filosòfica consisteix a eliminar tots aquests obstacles per accedir al silenci interior que realment diu és on hi ha l'alegria.
Doncs interessant aquesta entrevista avui a l'Avantguarda. Avui llegim que l'estat espanyol és divers perquè és molt muntanyós. Ho diu un expert, periodista i viatger Héctor Oliva, que ha fet els 17 cims, les 17 talaies dels 17 territoris que componen l'estat espanyol i ho explica amb encert en un llibre pràctic i àgil, 17 cimes. Diu que era l'objectiu d'aquest periodista i viatger que també ha publicat llibres com Passagers a Amèrica.
Diu que l'estat espanyol és el territori europeu amb més muntanyes, perquè és el més muntanyós, diu, és perquè té cims molt repartits en totes les comunitats autònomes, i parlem de muntanyes amb entitat, la majoria de les quals superen els 2.000 metres. Diu que les muntanyes en separen, són un element natural de divisió, durant molt de temps no hi havia cap interès a pujar-hi perquè la vida és a les valls. Diu que això explica les grans diferències que hi ha a l'estat espanyol,
Diu que l'estat és divers perquè és molt muntanyós i d'un territori així se n'extreu la enorme diversitat lingüística, culinària i històrica. Diu que si visitem països muntanyosos com, per exemple, Guatemala i Bolívia, veurem la varietat de gent i tradicions que engloben. Doncs ho llegim avui al punt avui, també una altra visió des d'un altre punt de vista. A l'ara tenim que el disseny fa feliç.
La Bibiana Vallver avui ens acosta a Stefan Sachmeister, un home que té 50 anys, diu passió i afany, ment brillant i influent, guru del disseny gràfic i tipògraf i transforma els convencionalismes i eleva el disseny al terreny de les emocions. Diu la Bibiana que és un dels grans, geni figura, premis i prestigi, èxit i reconeixement, alt i fort, agradable i confortable i a més a més és un visionari.
Parlen en aquesta entrevista, com sempre fa ella, d'amor. Li pregunta si t'has enamorat mai d'algú a través del disseny gràfic. Ell diu que sí, fa temps, i com que es resisteix una miqueta a parlar del tema. Diu que ell commou amb les paraules, amb les idees, amb el disseny, sempre sorprèn i explica històries com si fossin secrets, suau i amb complicitat. I ella intenta entrar-hi en aquesta història amb aquella noia. Diu que es va enamorar gràcies a la feina i es va desenamorar durant unes vacances i que no va acabar bé.
Diu que el disseny pot fer feliç en tots els sentits. El 50% de la gent del planeta viu en ciutats i tot el que t'envolta és disseny. Pinta ungles, sabates, terra, edificis, carrers, parc, ciutat, tot. La influència del disseny en algú que viu en una àrea urbana és exactament la mateixa que té la natura en algú que viu al camp. Molt bé, doncs una bona reflexió. I acabem amb la contra del periòdico. Avui tenim que els futbolistes també els miren la boca al fitxar-los.
És una entrevista molt interessant, parlant avui amb la Maria de Andrés, que és veterinària especialitzada en odontologia equina. Els seus pacients gasten peces molars de més de 10 centímetres, evidentment, si parlem de cavalls. Amb 5 anys, Maria ja era una petita amazona. La seva passió pels cavalls ha acabat determinant la seva carrera professional.
I parla del que trobem a dins de la boca d'un cavall. Diu, el que és normal és que tinguin 24 queixals, 12 incisius i els mascles i algunes femelles 4 ullals. També tenen aquelles dents que equivalen als queixals del seny, totalment inútils i bastant anotjosos. I diu que a les fires de bestiars mira la boca dels animals perquè a través de la boca se'n pot saber la data aproximada i si tenen bona salut, igual que amb les persones. Diu, els futbolistes, aquí el titular, també els miren la boca quan els fitxen i certes lesions musculars es vinculen
a la boca. Diu que ella va estudiar veterinària però es va especialitzar en la dentadura de cavalls. Diu la possibilitat d'evitar problemes de salut a l'animal millorant el seu sistema de masticació. Diu això em va interessar molt. Doncs ho podem llegir avui al periòdico. Ens fixem en una notícia curiosa d'avui que passa per un senyor, un home que està denunciat
per les seves 14 dones perquè no pot pagar la manutenció dels seus 22 fills. És un ciutadà dels Estats Units, té 33 anys, trobo que és bastant jove per tenir tants fills, i no té feina, i clar, té 22 fills que en principi els hauria d'alimentar tots. Quants anys has dit? 33. I és part de 22 fills amb 14 dones diferents, per tant, si fem un càlcul ràpid,
33, clar, surten molts per any. És a dir, en un any tens dos fills. Sí, sí. Si va començar als 18, va començar als 18, no? Dels 18 als 33 són 15. Per tant, dos per any durant més de dos anys, 6-7 anys durant dos per any. Una mica inestable. Sí, perquè a més a més suposo que si amb més d'una... O sigui, si és amb 14 dones diferents, 22 fills, amb alguna n'haurà tingut més d'un, mentrestant està tenint potser una altra. Bé, no tenim el seu mapa concret d'edats dels fills ni res, però en tot cas,
sembla que les seves 14 exdones l'han denunciat perquè no passa la manutencia dels seus 22 fills i els deu milers de dòlars. Diu que aquest ciutadà de Tenes, no, com es pronuncia aquest estat? De Estats Units? Ah, Tenesí. Tenesí, exacte. Diu que bé, que ell era jove, ambiciós, estimava les dones, diu que no poden culpar un home per estimar les seves dones, és el seu argument. I segons el Huffington Post,
Diu que podria haver-hi un judici per manutenció més car de la història dels Estats Units. L'Orlando diu que estima els seus 22 fills però que no troba feina a causa dels seus entassaments penals. O sigui que suposo que ho té complicat. És una peça, no? Sí, una mica. Hi ha una fotografia, suposo que intenta causar simpàtic. Sí. En fi, Andrea, moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia.
I ara ens n'anem a obrir diaris i parlem, per tant, d'alguns articles, entrevistes i reportatges interessants que trobem avui si obrim la premsa. Música
Comencem avui destacant un article al punt avui, titulat Una pell molt fina. L'ha escrit Antoni Segura, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, i diu que des d'un vessant polític totes les preses de posició són legítimes sempre que s'exerceixin per vies democràtiques i pacífiques. Se'n situa en el moment de la Constitució de l'ONU l'any 45, on comprenia 51 estats, 10 anys més tard, 76,
I després ja eren 110 l'any 62. Actualment són 193, a més de l'estat del Vaticà i Palestina, que són membres observadors. Tanmateix, però, diu que el nombre de països al món se situa en 243, xifra que inclou estats independents com ara Kosova i Taiwan, que no són reconeguts per tots els països.
Diu que durant la segona meitat del segle XX l'increment del nombre total d'estats del món ha estat més que notable i al mateix temps es configuren grans conjunts socioeconòmics. Del 94 el Canadà, Estats Units i Mèxic ratificaven el tractat de lliure comerç, per exemple, i també presenta altres exemples, Amèrica i també parla de la Unió Europea, que va molt més enllà i que té un entremat de polítiques i jurisdiccions comunes. Diu que entendre i explicar millor no és més que encara la realitat i no pressuposa, si més no, d'un vessant acadèmic
decantar-se per una opció determinada, sinó intentar aprofundir en l'anàlisi dels processos que marquen el present més immediat. Diu que es tracta de tot plegat de simplement qüestió d'afrontar els conflictes polítics fent política. Passem al diari ara on ens fixem en un reportatge que ens arriba des d'Alemanya.
L'escriu Isaac Lluch des de Berlín. Diu que Alemanya revisa les bústies de Nadons. El govern de Merkel discuteix l'efectivitat de 80 institucions que acullen nou nats abandonats. Comença dient aquest reportatge que a l'edat mitjana alguns convents tenien torns on les mares podien dipositar els seus fills sense haver-ho de fer personalment i que al segle XXI de l'eficiència dels convents se n'encarreguen les clíniques i els vells torns
s'han convertit en capses climatitzades, però la pràctica és ben vigent en diferents països europeus. Diu que a Alemanya des del 99 són possibles els parts anònims i el 2000 es van introduir les Baby Clapen, hi ha una fotografia de fet que ho il·lustra, unes bústies públiques on es poden entregar nadons de manera anònima. Diu que actualment a Alemanya hi ha al voltant de 80 bústies de nadons, per exemple a Berlín n'hi ha quatre,
inclosa la pionera del país, que és la clínica Waldfried, i aquest centre, dirigit per una comunitat protestant, recull una mitjana de dos nadons a l'any, d'aquestes Baby Captain. Diu que a finals de mes passat la Comissió per la Família del Bundestag va determinar que l'actual pràctica de parts anònims i bústies de nadons s'havia de modificar perquè el nombre de fills morts abandonats a Alemanya no disminueix i perquè la necessitat existencial de les mares
no justifica un anonimat permanent. Ho podem llegir avui al diari Ara. El periòdico, arran del tancament de la televisió pública grega, ens parla d'altres exemples de països europeus en crisi.
Parla de Portugal, on hi ha la RTP. El govern anunció anar primament. El primer ministre va notificar ahir justament una reestructuració de l'ens públic. A Irlanda hi ha retallada de salaris, despeses i plantilla. La televisió irlandesa intenta reduir un dèficit de 30 milions d'euros.
I la RAI a Itàlia diu que és un ens molt car, però que no es discuteix. Ningú es planteja el tancament de la RAI i els contribuents s'hi revelarien. Una anàlisi interessant per veure altres exemples, també coincidint amb l'ero que va presentar ahir la Corporació Catalana de Mitjans pel que fa a TV3 i Catalunya Ràdio.
Parlem ara d'esports, ens fixem en les portades esportives. Avui ens parla, per exemple, el Montrevi Sportivo d'Alexis. Diu que el Barça es planteja un canvi de jugadors amb Alexis. Diu que Tito el vol, però que la direcció tècnica està oberta a la possibilitat de negociar amb el xilè.
El nou esportiu títol a dret a decidir i parla, de fet, del Girona que sua per empatar el Corcon, però es guanya el dret a resoldre la primera eliminatòria per l'ascens a la següent partit. Ens parla d'aquest 1 a 1 d'ahir.
I l'esport ens parla de Pelé, diu que Pelé felicita el Barça pel seu fitxatge, hi ha una imatge de Pelé amb Neymar, diu que Neymar és un geni, que Messi és el millor, però que Neymar pot aconseguir el seu mateix nivell. I també declaracions de Messi, mai hem comès cap infracció referent a l'acusació d'Hisenda que li reclama 4 milions d'euros per irregularitats del 2007 al 2009.
En Cultura Circuit 2013 converteix Barcelona en la capital de la fotografia documental. Una trentena de centres d'art, centres cívics, galeries d'art i escoles de fotografia acolliran exposicions de fotografia documental i fotoperiodisme fins al juliol i de forma gratuïta. Igualada tindrà un nou festival de rock, és l'Igualada Rock City que vol promocionar els intèrprets emergents de la ciutat.
La pegatina Batmaners, Boycott i l'Axambusto, caps de cartell de l'acampada jove 2013, és la 18a edició d'aquest festival que es farà en Montblanc del 18 al 20 de juliol i també acollirà els concerts d'agossos, Bongo Botraco, Joan Dausà i Blaumut, entre d'altres.
I parlem encara d'un altre tema en clau cultural, que de fet ens porta a parlar de música, que és que avui arrenca aquesta nova edició del Sòner que arriba als 20 anys amb 140 actuacions. De fet, en total són 136 actuacions, 60 activitats programades i una de les principals novetats és que el Sòner de dies trasllada al centre de Barcelona, al pati,
del CCCB i el MACBA a la Fira de Montjuï, on s'ubicaran els quatre escenaris diuns, un canvi que permet incloure les franges de matí i tarda al Sonar Village a la plaça de l'Univers, amb actuacions de més tirada que fins ara es programaven als escenaris de la nit per qüestions de capacitat. I actuacions molt destacades al llarg d'aquests tres dies, per exemple, Richie Fouting, Cromatics, Jamie Liddle, Pet Shop Boys que hem comentat aquests dies, o Tudor Cinema Club.
I per avui, per exemple, destaquem aquesta actuació a tres quarts de set de Sebastián Teller, justament al Sonar Village, que dèiem.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
9 minuts i les 11. Salvem el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Bon dia. Per parlar del temps. Sí. Perquè fa sol, fa calor. Tenim un titular. Sí? Fa calor. 25,6 graus en aquests moments a Sant Jús. Fort. Pràcticament 26 graus. Això és una temperatura de ple, ple, ple estiu. O sigui, aquestes hores del matí. De juliol, potser. No, i d'agost. Sí. Home, 26 graus a les 11 al matí, Carme. Ja, és molt. Sí. La setmana passada ja estàvem a 16, no, potser, aquesta hora. Sí.
Una miqueta més, però sí, no, temperatures una miqueta més baixes, bastant més baixes aquesta setmana a la progressió. O sigui, no és ni habitual, el de la setmana passada ni aquesta. Passem d'un cantó a l'altre. Seria 21, el normal, aquesta època. Ara, en aquest domenç, sí. I la màxima avui podria estar en 24, 25, però ja els hem superat, o sigui que avui la cosa es pot...
Es pot escalfar molt. Hi ha previsions que a les zones interiors de Catalunya es pugui arribar als 30 graus i a les zones calentes, terres de l'interior de l'Ebre i les terres del Segrià, podrien arribar a superar als 35. Avui són valors molt càlids. I a la costa, com que sempre anem una miqueta al marge d'aquests rècords de temperatura, ens podem quedar amb 27... Esperem que no molt més, però crec que 27-28 no podem tirar molt més amunt, perquè patirem.
I encara no s'ha acabat aquí aquesta situació perquè, com dèiem al començar aquesta setmana, progressivament les temperatures aniran pujant una miqueta més cada dia. El d'avui ens ha sobtat, ja diem que si mireu la previsió de radiodesvern.com veureu com la màxima avui que hem posat és de 25, no esperàvem molt més. La mínima d'aquesta nit ha estat de 17,5, o sigui que són gairebé 18 graus, que comencen a ser nits bastant càlides, però la qüestió és que comença la cosa a anar una miqueta més. Hi ha un front, un front que avui afecta
tot el que és el Cantàbric, en aquelles zones amb prou feines arribaran als 22 o 23 graus, hi haurà precipitacions, i al llarg de la tarda aquest front s'aproparà als Pirineus, i això podria provocar... El Pirineu Aragonès segur, però el Pirineu i l'Estat probablement tinguin alguna precipitació, alguna tempesta. Ja ho comentàvem, que aquesta setmana els dos punts destacats d'inestabilitat estan el dijous a la tarda, avui, i dissabte a la tarda, també, en zones del Pirineu. O sigui que en aquests dos dies...
Són cues de front, que afecten molt més França, afecten altres llocs, però aquí ens arriben de Resquillo i enganxen una miqueta el que és el nord de la geografia catalana. Llavors, aquesta tarda, creixement de núvolades, tempestes al Pirineu de Lleida, com que passa el front i a nosaltres ens afecta poc, probablement a la tarda tinguem algun núvol. Tenim un cel molt serè, molt blau, però algun núvol de fer bonic sí que potser aquesta tarda vespre es podria veure Sant Jus. Ja ho diem, avui el gran protagonista són les temperatures, si sortiu al carrer, tranquils.
No cal que us poseu massa roba perquè avui ha pret el sol i el que dèiem, 26 graus a les 11 del matí, avui promet. Demà més? Demà més. Demà podríem arribar als 28 graus, dissabte també podríem estar al voltant dels 28 graus, les mínimes a la nit també han pujat i probablement la nit de divendres a dissabte i la de dissabte a diumenge estiguem al voltant de 19-20 graus, això ja són temperatures de ple mes d'agost. I d'altra banda, sembla, i tot apunta, això ho anirem, demà ho confirmarem, que només ens queda un dia de la setmana, passa tot molt ràpid,
però sembla que les puntes de calor estarien entre diumens i dilluns.
O sigui que diumenge i dilluns podríem assolir valors molt propers als 30 graus a Sant Jús, i això vol dir que a l'interior de Catalunya i a les terres de l'interior rondaran entre els 35 i els 40 graus. O sigui que tenim una onada de calor, la primera patacada, que no ha estat una onada de calor, sinó que ha sigut una clatellada de dir prou primavera que arribi l'estiu, però arriba amb molta força. El que també diem és que els mapes apunten que això a partir de dimarts, dimecres, sobretot dimecres, afluixaria bastant, sembla que podrien entrar béns del nord,
i les temperatures es quedaran una miqueta per sota del que és normal. O sigui, que baixaríem en màximes al voltant dels 23-24 graus. Ja ho veurem, falta molt encara. De moment, a patir o barra gaudir d'aquesta caloreta que ens arribarà fins a l'aigua del mar. Com està? Home, amb aquesta caloreta d'avui, aquesta setmana ja...
Sí. Bé, hem d'esperar, però... No, però vull dir que... Podem anar a Barcelona, no, banyar-nos? Sí, home, sí, home, a la Costa Brava, si hi ha molta pedra, doncs no... A més, si ha fet fred, suposo que estarà més neta, no? Perdó, detallat. La de Barcelona, vull dir. Sí, amb l'aigua neta, bruta, aviam, hi ha les depuradores que la netegen l'aigua de Barcelona. El que està és més o menys remenada. Si la gent no es fot massa l'aigua, és més transparent, perquè vas al mes d'abril o així a passejar per allà a Barcelona i veus una aigua cristalina, però, clar, no s'hi fot ningú, a la que comencen a córrer 3 o 4, s'aixeca la...
La sorra hi queda més tèrbola, però l'aigua està neta. Comparat amb quan jo era molt petit, molt petit, molt petit, l'aigua és espectacular, la de la ciutat de Barcelona. No, aviam, o sigui, es pot anar a la platja ja, perquè portem ja uns quants dies... És un bon cap de setmana, no?, per estrenar-ho una mica. Sí, sí, sí, jo crec que és una bona opció. Si no heu de fer coses allò lligades amb la família, aprofiteu i aneu a la platja. Sí, sí. Molt bé, Carles. Doncs gràcies. Molt bé. I que vagi molt bé. Fins demà. Fins demà. Adéu, bon dia.
3 minuts i mig, ja arribem en punt a les 11 del matí, moment en què connectem amb la xarxa. També estem al cas del que passa a Sant Just amb el butlletí informatiu dels Sant Just Notícies i tornem després amb més coses. Ara a les 11 i 10 entrevistarem
el portaveu de Junts per Sant Just, Sergi Seguí, per fer la valoració d'aquests dos primers anys de mandat municipal. I a més a més també en aquesta segona hora farem Tertúlia amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montse Larrea i l'Alina Santa Bàrbara. Mentre arribem a les 11 en punt del matí el que farem serà escoltar un tema musical dels Bremen, aquest grup que fa poc, relativament poc, que ha treta el disc, que els podrem veure aquest any en uns quants festivals i que
Tenen cançons com aquesta, que es titula Les cançons que vindran, que donen també el seu primer disc.
L'extranya certesa d'un d'aquests magnits de maig. Amb una mirada em diràs que no he de ser jo qui es llevia al teu costat. Ara que s'il·luminen els racons d'aquesta ciutat. Ara que allargo les tardes amb una canya a la mà i el sol pacat.
Les noies treguin el dos a passejar. Ara que ja tinc vici i els matins supo a pedalar. Ara que sóc amb dia perquè anem a dinar. Perquè fem el turista dins el tram via blau. És l'estranya certesa d'aquests matins de maig. T'has cansat de les meves inseguretats? Ara t'agrairé.
Haver-me apartat del teu tèbi, de sempre del teu amic Joan. I se la faré amb reverències les cançons que tindran. Ara, no sé si ens trobarem a faltar.
Ara, que el diumenge no ens resulta tan trist. Ara que és un bon dia, per què anem a dinar? Per què fem el turista dins el tram via blau? És l'estranya certesa d'aquells matins de maig, descansat de les meves inseguretats. Ara t'agradaré haver-me apartat del teu tevi, de sempre del teu amic Joan.
I celebraré amb reverències les cançons que vindran. I celebraré amb reverències les cançons que vindran. Les cançons que vindran.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El president de Creu Roja de Catalunya, Josep Marquès, alerta de les conseqüències que hi haurà si es desallotja l'assentament del barri del Poblenou de Barcelona. Marquès ho ha dit en declaracions a la xarxa de comunicació local.
Això petarà el dia que allà hi hagi un desnonament i allà tot saltarà pels aires i després tindrem persones al carrer que farem el que tinguem que fer. Però la missió que fèiem nosaltres allà dintre era intentar, des de la independència, evidentment era un encàrrec municipal, però des de la independència de l'organització intentar...
trobar una sortida més o menys adequada per a aquelles persones que volguessin fer-ho. Creu, Rosa calcula que unes 500 persones malviuen en aquestes naus situades al carrer Puigcerdà de Barcelona. La promotora immobiliària propietària d'aquestes naus va denunciar fa pocs mesos l'ocupació de l'espai.
i en demana el desallotjament. Demà és previst, de fet, que es faci el judici. El primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, Pere Navarro, proposa que s'elimini el concert econòmic del País Basi de Navarra. El líder dels socialistes catalans creu que quan s'afronti la reforma de la Constitució s'ha d'acabar amb els privilegis d'aquestes dues comunitats autònomes.
Si hem de fer una proposta seriosa i justa pel conjunt d'Espanya, és veritat que s'ha de parlar del concert i del conveni i s'ha de començar a parlar del cupo. I els diré una altra cosa, ho dic perquè a vegades tinc tendència a dir coses en públic que tothom parla en privat i no hi ha ningú que ho digui en públic. Parlin amb qui vulguin, que no sigui basc o navarres, però parlin amb qui vulguin i tothom els dirà que aquest és un tema que s'ha de solucionar.
Pere Navarro ha explicat en un esmorzar informatiu la reforma constitucional que vol promoure el PSC perquè Catalunya tingui un nou model de finançament. Al Delta de l'Ebre, els investigadors han localitzat una nova espècie invasora. Es tracta del cranc blau, un crustaci poc freqüent a la Mediterrània que s'assuma a d'altres espècies que s'han introduït al Delta, com el xilur o el musclo zebrat. En posta de ràdio, Manel Ramon, bon dia.
Doncs noves espècies continuen apareixent al delta de l'Ebre. De fet, ara, científics de l'IRTA han detectat en aquest paratge natural del sud de Catalunya dos exemplars d'una nova espècie invasora. Es tracta del cranc blau americà. És el primer cop que es documenta l'existència de poblacions d'aquest tipus de cranc a la Mediterrània Occidental. Aquesta espècie és originària, sembla ser, dels estuaris de les aigües atlàntiques del continent amèricà.
però també se n'havien localitzat a les costes d'Atlàntic entre el Mar del Nord i Portugal i el Mar Bàltic, la Mediterrània Oriental o el Japó. L'estudi dels investigadors Diego Castejón i Guillermo Guerau apunta a la necessitat de fer un seguiment d'aquesta espècie a la zona per tal de veure si la població s'acaba establint i si pot tenir efectes ecològics i econòmics com han tingut d'altres espècies, concretament la que es va detectar anys enrere, com va ser el cranc roig americà, en aquest cas, que va ser detectat
a l'abadia dels Alfacs. En aquest cas, el cranc blau a Amèrica ha estat detectat també a una zona del delta de l'Ebre, concretament a la platja d'Eucaliptus. Avui és l'últim dia de la selectivitat. Els alumnes s'han examinat aquest matí de geografia o de física en funció dels estudis cursats.
I a aquesta hora fan la prova d'una altra assignatura optativa, cultura audiovisual, grec o biologia. Després continuaran amb dos exàmens més, l'última a la tarda, després de dinar, que serà d'història de l'art o electrotècnia. Les notes de la selectivitat es podran consultar a través d'internet a partir del 28 de juny i uns dies després, a partir de l'1 de juliol, als centres educatius d'aquests més de 30.000 alumnes.
Bon dia, us parla Arnau Maimol. Girona va aconseguir aquest dimecres un meritori empat a 1 al camp de l'Alcorcón en el partit d'anada de la primera eliminatòria de Senza Primera Divisió. Diumenge a les 9 de la nit jugarà la tornada a Montilivi. A l'altre enfrontament d'aquest play-off, mateix resultat que Santo Domingo. Les Palmes 1, Almeria 1. En futbolsa, la victòria del Barça al primer partit de la sèrie final per al títol de Lliga. Els de Marc Carmona van superar el Pozo de Murcia al Palau Blaurana per 1-0. La sèrie, que és el millor de 5 enfrontaments,
es trasllada ara a Murcia. El segon partit es disputarà dissabte a un quart de dues de la tarda. En futbol, el mig campista de l'Espanya, el Joan Verdú, anunciarà avui el seu futur. Serà la una del migdia a Cornellà al Prat. Tot indica que el jugador no renovarà el seu contracte i comunicarà la seva marxa de l'entitat després de quatre temporades defensant la samarreta blanca i blava. Més qüestions. Leo Messi nega que hagi defraudat Isenda. La fiscalia acusa a l'Argentia el seu pare de frau fiscal...
per no haver declarat més de 4 milions d'euros en concepte de drets d'imatge entre el 2007 i el 2009. Els seus advocats han anunciat accions legals contra la carilla de la Fiscalia. I aquesta tarda, el president del Barça, Sandro Rossell, compareix en la tradicional roda de premsa per fer balanç de la temporada. D'altra banda, Eusebio Sacristán, tècnic del Barça B, signa avui l'ampliació del seu contracte per una temporada més. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. La festa major de Sant Just ja té cartell representatiu. La feta del Sant Just ten Carnau Macià i ha estat el guanyador del concurs de cartells organitzat pel nucli. Aquest cartell, doncs, és la imatge de la propera festa. D'altra banda, des del nucli s'estan preparant
La celebració amb moltes propostes. Per exemple, ja s'han repartit les barraques i entitats com Cine Club Utopia, Els Apaga Llums, El Cau, L'Esplei, Ara mateix, Acció Solidària, La Gerc i Bandandarà tindran la seva pròpia barraca. I també s'ha engegat una iniciativa adreçada a botigues i empreses de Sant Just que vulguin col·laborar amb la Festa Major. La idea és editar un llibret amb tota la informació que l'agenda ha de tenir en relació a aquest esdeveniment i s'editaran 6.000 exemplars que es repartiran per totes les cases de Sant Just a mitjans de juliol.
A part del de finançar l'edició del llibret i cobrir altres despeses, des d'en Lucli busquen anunciants que es vulguin publicitar en aquest llibre. Si esteu interessats, us podeu posar en contacte amb l'entitat al correu nucli.sanjust.gmail.com. Més qüestions. Aquesta setmana s'han de fer les matriculacions pel primer i segon cicle d'educació infantil, primària i secundària obligatòria.
Teniu temps fins demà divendres per formalitzar el tràmit als centres educatius. A l'escola Presol Municipal Marrex hi ha 60 places vacants. A les escoles públiques hi ha Madre Sacramento, a P3. A tots els centres hi haurà una línia i dues a Canigó. I pel que fa a l'institut, a primer d'ESO hi haurà quatre línies i podran entrar-hi tots els alumnes que vinguin de sisè de les escoles públiques. El procés de matriculació acaba demà a primer i segon cicle d'educació infantil, primària i primer d'ESO. El segon, tercer i quart, la matrícula s'haurà de fer del 25 al 28 de juny i pel batxillerat
El període de matriculació serà de l'1 al 9 de juliol. I acabem recordant que l'agrupació sardanista participarà aquest diumenge de la PLEC sardanista d'Anglès. També hi participaran les cobles Ciutat de Girona, la Bisbal Jove i Ciutat de Mataró. Si voleu assistir-hi, encara us hi podeu apuntar. Teniu temps fins dissabte. El preu de l'autocar pels socis de l'entitat serà de 14 euros i per als que no ho siguin, de 15. La PLEC se celebrarà al Parc de la Font del Canyo. Si voleu dinar amb un restaurant recomanat,
El preu del menú serà de 19 euros per persona i ho haureu d'informar quan formalitzeu la inscripció. L'heu de fer trucant al telèfon 933720489. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora també als Sancions Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir informats al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Basta, empezaremos una nueva cosa, porque lo hemos pasado bomba. Vayamos compañeros, hay una nueva música.
Basta, empezaremos una nueva cosa, porque lo hemos pasado bomba. Vayamos compañeros, hay una nueva música en la ciudad.
Bona nit.
Bailamos compañeros, hay una nueva música en la ciudad.
Basta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol...
O la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern,
Et convidem al cafè. Restaurant El Milenari.
I aquesta hora parlem de política municipal. Aquesta setmana estem fent el balanç d'aquests dos anys de l'actual mandat de govern municipal amb els diferents portaveus dels grups polítics de l'Ajuntament de Sant Just. I avui parlem amb Sergi Seguí, portaveu de Junts per Sant Just i regidor també, membre del govern. Molt bon dia. Hola, bon dia.
A grans trets, quina valoració feu d'aquest mig mandat com a socis del govern municipal? Bé, la fem positiva. La fem positiva tot i les dificultats. És a dir, no és un mandat fàcil. És un mandat complicat en el sentit d'ingerències externes, d'amenaces que tens en el camí.
Tot i així fem un balanç positiu perquè trobo que hem sabut gestionar-les prou bé, l'equip de govern té 3 o 4 línies molt clares d'actuació i l'entesa amb els socis en aquestes 3 o 4 línies és molt bona.
I la incorporació d'Esquerra, de Junts per Sant Just, en aquest cas, després de... Recordem que l'anterior mandat no havíeu estat al govern i també una petita part del final de l'anterior tampoc. Com ha anat aquesta tornada? Aquesta entesa que ens comentaves ara suposo que va lligat amb aquesta valoració. Ha estat fàcil, per tant...
Bé, com et deia, no diré que ha estat difícil ni la valoració ni la tornada, però difícil és un adjectiu que no m'agrada, és complicada.
Per moltes coses, precisament perquè vam ser 4 anys a l'oposició i una miqueta de l'anterior, per tant, 4 anys i una mica més a l'oposició. Tornar o plantejar tornar no és senzill, has de tenir les idees molt clars, has de saber per què vols tornar a entrar-hi, quins són els teus objectius i com podràs assolir-los.
I, a més a més, amb l'afegit que, si recordeu, la persona cap de cartell en les anteriors eleccions va ser la Montse Prat, que no ho va repetir i que, per tant, vaig assumir jo aquesta responsabilitat amb cap experiència, diguem-ne, en la gestió del món local, de la política municipal, i, per tant, això també s'afegeix, no? Totes aquestes complicacions són les que s'havien de valorar bé. Mira, vam decidir que
que en aquelles coses essencials els programes dels tres partits eren coincidents. Després de negociacions i xerrades i reunions vam veure que ens en podíem en sortir, vam redactar el pacte de govern...
I vinga, som-hi. Després sí que és veritat que la situació fa que hagis de revisar-te aquest pacte, hagis de revisar-te els objectius que tens, perquè tu penses que trobaràs una situació d'una manera que resulta que és contrària en 180 graus, no? I, per tant, has d'anar fent aquesta feina d'anar fent una mica d'avaluació de la feina feta. I s'han trempat bé, per tant, les diferències en aquests dos anys? Sí, sí, i tant. Sí, sí, sí. Sí, perquè ja et dic, en els...
En els objectius bàsics estem d'acord, és a dir, en l'eficiència energètica, en el foment de l'ocupació, en l'aposta per un model educatiu públic, en l'aposta pels serveis socials. És que en això és clau que hi estiguem d'acord. I com que són els 4 o 5 eixos de treball d'aquest equip de govern, doncs és evident que el que fem és treballar per tirar-los endavant. I la relació amb els membres de l'oposició, com la valoraríeu?
Doncs mira, molt positiva. Jo em pensava que seria diferent, sincerament. És a dir, evidentment cada partit defensa la seva ideologia, això per suposat, i és aquí on podem trobar una confrontació, diguem-ne, en el model de gestió pública, en el model d'administració, però sí que és veritat que les aportacions de l'oposició són constructives.
Jo no he trobat cap proposta que sigui destructiva al 100%, és a dir, que diguin això que feu no serveix absolutament per res, fora, i s'ha de fer una cosa nova. No, al contrari, en base a això que proposem, en base a la proposta base, ells van fent aportacions, cosa que a mi em sembla que no sé si deu passar en d'altres municipis. També és veritat el que dic, que cada partit defensa el seu posicionament, com és lògic,
i que no sempre estem 100% d'acord, però sí que és veritat que si fas un petit repàs de com han anat els plens municipals, pocs temes han tingut una oposició ferma al 100% dels grups que són a l'oposició. Per tant, sempre a algun acord arribes o et donen un marge de maniobra, cosa que s'agraeix, perquè també una oposició que constantment i de manera sistemàtica estigui posant pals a les rodes, doncs tampoc és agradable, perquè al cap ja la fic
Tots plegats som l'Ajuntament, no? Sí que hi ha un equip de govern que va gestionant el dia a dia i el va tirar endavant, però l'Ajuntament som tots, som tots els ciutadans, les ciutadanes i, per tant, els seus representants, no? Doncs també està bé que ells puguin fer propostes i algunes seran acceptades i d'altres no.
és que ahir sentia l'entrevista amb el Llorenç Rey, no? És que saben una mica d'aquest punt, eh? Sempre comença el mateix, no? Però... Però això també és lògic, perquè l'equip de govern ha de tenir una certa maniga ampla per poder anar a gestionar el dia a dia. I sí que és cert que aquells temes interessants i prou contundents, diguem-ne, i prou amplis, doncs és bo comentar-los amb l'oposició. I ja et dic, amb la...
amb l'actitud que tenen constructiva, jo crec que arribem a bon port. Com a regidor de Junts per Sanjos, que t'encarregues de les carteres de cultura i patrimoni, participació i xarxes socials, com valoraries la feina feta en aquests àmbits? Bé, doncs és feina que està en mitges. També està en mig mandat, eh? Per tant, és normal. Sí, però quan vas fent una prospecció de què passarà els propers dos anys, et comença a entrar una mica la pressa, no?, de dir, no, no, això ho hem d'acabar, ho hem d'acabar, ho hem d'acabar, no?,
Precisament la setmana que ve tenim reunió amb tot l'equip de Cultura per veure on som i on podem arribar en els propers dos anys.
Jo sempre soc bastant crític, diguem-ne, i molt exigent, i m'exigeixo més, i això és el que faig, no em dono per satisfet, sempre es pot fer més. Per tant, la feina feta fins ara jo crec que és bona, jo crec que, per exemple, el tema participació en festes i esdeveniments i d'altres, l'hem anat obrint, hem anat fent que la gent i les entitats participin més de la programació cultural...
i bé, la línia és una mica aquesta també hem intentat posar una mica d'ordre en els equipaments una mica agafats per aquesta conjuntura econòmica però vaja, una cosa que potser calia fer i que fins que no tens una excusa bona doncs no ho fas perquè mira, va estirant, va estirant però vaja, jo crec que l'endreça dels horaris d'alguns equipaments sí que és cert que en alguns d'ells la gent ens ha fet detectar que potser no estan ben plantejats com pot ser per exemple l'horari de tancament de Can Ginestat per les tardes
I es pot replantejar? Sí, evidentment, evidentment. Tu has de saber que algunes de les propostes que fas, doncs, potser no estan ben plantejades. Llavors, quan bastanta gent t'ho diu, no?, bastants usòris de canginestat, diuen, escolta'm, potser que l'horari als vesperes, doncs, mirem allargar-lo una mica, perquè és
pares a pensar i dius, home, doncs potser sí, potser sí que tenen raó, però esclar, llavors has de començar a jugar, no? Si l'allarguem per aquí, doncs el podem treure, podem allargar més hores o no, però bé, diguem que l'encàrrec està entomat i que hi estem treballant. Per això et deia que contents sí, però sempre amb aquest punt d'autoexigència de poder fer una miqueta més.
I el tema de les xarxes socials, que quan es va crear va despertar aquest interès o simplement aquesta curiositat perquè era una cosa molt nova també. Com està anant? Bé, aquest també és un tema en què hauríem de fer una mica més d'ingerència. Més que xarxes socials és participació, obrir-nos a la ciutadania, poder sortir fora, estar tancats a l'edifici de l'Ajuntament. I en aquesta línia crec que hem anat fent passos. Sí que és cert que és una regidoria que comparteix
per dir-ho alguna manera, comparteix competències amb la regidoria de comunicació i la Gina Pol i jo anem treballant de la mà amb alguns d'aquests temes. Per exemple, s'ha renovat la pàgina de l'Ajuntament fa poques setmanes, jo crec que això és un pas endavant. Des d'allà fa gairebé un any o farà un any que es poden descarregar els àudios dels plens municipals pel sistema podcast. Això és una obertura. També aquelles sessions que es feien
magnànimes d'explicació del pressupost en un gran equipament. Bé, doncs hem canviat això per petites sessions localitzades amb menys gent, molt més familiars, en diferents barris, per poder intentar arribar a més gent, ser una mica més ingerents en el missatge de l'equip de govern. I això anem fent. Si algú es pensarà que xarxes socials ha de crear-se un Twitter i un Facebook, doncs no, anava equivocat, són més coses...
També és veritat que al cap de sis mesos d'entrar a aquest nou equip de govern vam crear el compte de Twitter i diria que fins ara funciona prou bé perquè està donant informació de servei. És a dir, no és un Twitter autopropagandístic, sinó que el que fem és respondre inquietuds dels ciutadans, respondre preguntes sobre via pública o el més. I jo crec que això és una bona eina.
i com sempre autooxigents hem de fer una mica més està clar que el que hem fet són passos però hem de fer més coses On caldria incidir més en aquests propers dos anys? Què s'ha de millorar potser? Aquesta pregunta és difícil perquè si et digués una sola cosa doncs n'estaria deixant fora moltes altres però sí que és veritat que donada la poca perspectiva de futur que tenim en el sentit que no sabem
No sabem quin tauler de joc tindrem, per dir-ho d'alguna manera. Jo crec que en els propers dos anys ens hem de centrar bàsicament en els temes socials, és a dir, en ajudar les persones, en ajudar la gent que ara ho està passant malament però que podem preveure que aquest espectre de gent que ho està passant malament es pugui ampliar, no?
L'altre dia pensava que hem creat una línia d'ajuts per poder pagar el 90% de l'IBI. Estem salvant els mobles a la Generalitat, les escoles bressol i les beques menjador. Estem treballant molt el foment de l'ocupació amb les subvencions a les empreses que contractin gent de Sant Just. Però, per exemple...
no hem fet res en quant a les preferents de Catalunya Caixa, per exemple. Perquè fins ara semblava que, bueno, Bankia és una cosa estranya, que ens sona lluny. Però ara, quan han rebentat les de Catalunya Caixa, sabent que Catalunya Caixa porta instal·lada aquí a Sant Just des de fa molts anys...
Doncs potser que ens comencem a pensar que gent afectada amb aquestes preferents començarà a tenir problemes. I hem de poder donar solucions a aquests problemes, no? Des de l'Ajuntament? O com a mínim posar les eines perquè la gent pugui trobar una solució. Jo no dic que l'Ajuntament hagi de donar la solució i hagi de salvar la vida de tothom. Però sí que hem de ser prou previsors
com per preveure eines que els ajudin a sortir d'aquestes dificultats, que això jo crec que és el paper que hem de fer. I tinc la sensació que en aquests dos anys que ens venen, el que hem viscut ha sigut poc, que em vindran de més dures, tot i que també penso que totes aquestes polítiques d'austeritat i de més que ens estan dictant des de saber on, des de Brussel·les, des de Madrid i des del Palau de Generalitat, algun dia s'hauran d'acabar.
I un panorama que també vindrà marcat per aquest projecte de reforma de l'administració local, especialment dur per municipis com el de Sant Jus, de menys de 20.000 habitants. Duríssim, no especialment dur, duríssim. Duríssim perquè ens deixa sense cap mena de competència, precisament per intentar crear aquestes eines perquè la gent de Sant Jus pugui viure millor. És a dir, si aquesta proposta de llei tira endavant, una de les coses que haurà de deixar de gestionar...
un municipi com Sant Just, de menys de 20.000 habitants, és, per exemple, l'escola Bressol i les beques menjador. I hauran d'anar a picar a la porta de la Diputació. Això jo crec que és impensable. No podem deixar que una societat com la nostra no pugui tenir una administració local propera que li pugui resoldre un tema com aquest, un tema tan urgent com aquest. I si la llei l'obliga? Doncs si la llei l'obliga jo sóc per tirar a dia de no aplicar-la.
Perquè ho trobo una injustícia. Ho trobo una injustícia.
Però també és cert que ja fa temps que se senten tambors amb aquesta proposta de llei i jo tinc els meus dubtes de que s'apliqui. Més que res perquè hi ha milers d'alcaldes i regidors del Partit Popular que estan fent pressió perquè no s'apliqui. Jo crec que en aquest moment l'executiu del Partit Popular a l'estat espanyol té una patata molt calenta. Té unes quantes, eh?
Però aquesta és una d'elles, més que res, perquè afecta la seva pròpia gent. Un altre tema que també marcarà possiblement els propers mesos és tot el vinculat amb la sobirania, el dret a decidir la consulta per la independència. A Sant Just tenim un ple compost per PSC Iniciativa i Junts per Sant Just. La posició d'Esquerra és evident. No sé si us sentiu còmodes, però tractant aquests temes dins del ple municipal a Sant Just.
Parlem de dues coses diferents. Una és el tema del dret a decidir, el dret a l'autodeterminació, la consulta, per entendre'ns tots plegats, i l'altra és independència sí, independència no.
Està clar que Esquerra aposta per la independència, però la independència no com a objectiu final, sinó la independència com a via per assolir una societat molt millor de la que tenim ara. No entenem com encara estem aguantant el que estem aguantant. Nosaltres defensem que la independència ens portarà a viure en una societat millor de la que tenim, a poder gestionar els nostres recursos propis. Amb aquests recursos propis es poden fer moltíssimes de les coses que ara mateix no ens estan deixant fer.
I a l'hora de parlar-ne amb els socis de govern? Aquest és el pas següent al que seria la consulta. És a dir, amb Iniciativa per Catalunya i amb el Partit dels Socialistes, jo diria que no m'entra el cap que puguin negar-se el fet de fer la consulta. I de fet és així. No els he sentit mai a dir no a una consulta. Tot el contrari. Quina papereta posaríem a dins de l'urna?
Està clar que la gent d'esquerra posaria un sí i està clar que gent del PSC posaria un sí, gent del PSC posaria un no, gent del PSC no hi aniria i gent d'iniciativa posaria un sí, gent d'iniciativa posaria un no i gent d'iniciativa no hi aniria. Bé, si aquestes han de ser les diferències... És que a vegades confonem el nivell local amb el nivell nacional, és a dir, la incidència que tenen el senyor Navarro
el senyor Herrera, el senyor Junqueras, en els mitjans de comunicació o en el pensament de la gent, més que arriba la facilitat que tenen per arribar-hi, és diferent de la que tenim el senyor Montfort, el senyor Massavelles i jo mateix. Per tant, és que us en faríeu creus de lo senzill que és parlar d'aquests temes entre els tres socis de govern. Ja et dic...
La consulta, cap mena de problema. Cap mena de problema. Què faríem el dia de la consulta? Doncs aquí és una elecció personal de cadascú.
Està clar que quan milites en un partit que és obertament independentista, tothom sap el que votaràs. Quan milites en un partit que no es declara ni independentista ni no independentista, bé, doncs entenc que és una elecció personal de cadascú, parlo per iniciativa. Quan milites en un partit com el PSC, que té aquests problemes interns en relació amb el PSOE, que té una militància tan heterogènia que va des d'un extrem fins a l'altre...
doncs ja és més difícil d'identificar, diguem-ne, però també a continuació en l'acció personal de cadascú. Creieu que pot influir, per això, tot plegat a nivell municipal, el que passi respecte a tot aquest tema? El que passi a nivell general, sí. El que passi a nivell nacional, diguem-ne. Si pot influir, en quin sentit? En sentit que prengui més força, per exemple, a les enquestes que sortien la setmana passada, és a dir, que Esquerra ara de cop i volta, almenys l'enquesta del periòdico, eh?
prengui més força i en canvi partits que a través d'una mena han tingut
molts més vots com PSC, fins i tot en clau nacional estiguin perdent, doncs que tot això també pugui afectar de retruc a Sant Just o de PEN. El clau municipal encara és aquest lloc diferent. Mira, les enquestes no deixen de ser això. No deixen de ser les enquestes. Recordo que el 25 de novembre hi havia enquestes que auguraven una majoria absolutíssima, absolutíssima de Convergència i Unió. I al final no va ser així. A nivell local, les dinàmiques són tan diferents que
comparades a les de nivell nacional, que es fa pràcticament molt difícil de preveure alguna cosa. Sí que és cert, i és evident que quan una persona va votar en les eleccions municipals, té dos tants percents. El tant per cent d'empatia amb el candidat, de coneixement del candidat, de coneixement personal, diguem-ne, i després sí que hi ha un tant per cent d'ideologia, de programa i de més. En quin...
Diguem-ne, si ho poses en una balança, què pesa més? Dependrà de cadascú, però sí que és veritat, no diria que és un 50-50, però sí que el pes del candidat, de la seva acció de govern o de la seva acció de l'oposició, del grau de coneixement que en tingui la ciutadania, del grau de caure bé a la gent, això té bastant a veure. Per tant, no es poden extrapolar uns resultats als altres, però...
Però vaja, que tindrà una influència? Segur que sí. Jo em jugo el que sigui que Esquerra crec que podríem arribar a tenir més d'un regidor i això serà en part de tot aquest moviment que hi ha de caire nacional. Espero que també una part important sigui per la feina ben feta que estem fent. Però vaja, estic segur. Per tant,
Per això dic que crec que hi ha una part que sí, però no tota. A Sant Just, ara Esquerra forma part de Junts per Sant Just, que és una coalició que incluïa independents i també reagrupament. No sé si de cara a les properes eleccions és massa d'hora o si ja està clar què es farà, si s'ha parlat justament amb els membres de reagrupament, per exemple.
No, no és massa d'hora. Mai és massa d'hora per parlar d'aquestes coses. Per tant, està parlat. No, no, no. No he dit això. Dic que mai no és massa d'hora per parlar d'aquestes coses. No n'hem parlat. No n'hem parlat. Però sí que és cert que el que voldríem és parlar-ne. Tornar a parlar-ne. I si sorgeix, sorgeix. I si no sorgeix, doncs cap problema.
Però sí que és veritat que des de l'agrupació d'Esquerra ens agradaria poder repetir la fórmula perquè ens sembla interessant, perquè és una forma inclusiva, perquè apropes la política amb aquesta gent independent que no forma part orgànicament de cap partit. Llavors, vulguis o no vulguis, és una fórmula interessant, no?
I ens agradaria repetir-la, la veritat, ens agradaria repetir-la. Però, com et deia, no hem conversat amb ningú, eh? Vull dir, això són converses internes que tenim nosaltres de, ostres, d'aquí dos anys què farem? Doncs mira, la fórmula ha funcionat, per què no la millorem, per què no intentem posar-hi uns pilars una mica més potents i a veure què passa.
ara d'aquí a començar a parlar-ne ni amb aquests independents, ni amb Regrupament, ni amb Solidaritat, ni amb la CUP, si m'apures, ni amb qui vulgui apuntar-se, diguem, doncs no ho hem fet. Per tant, també és d'hora per saber si repetiràs com a candidat. També és d'hora per saber si repetiré com a candidat. En el sentit que no està tancat de tibaneït, sí, és d'hora.
En el sentit que a mi m'agradaria si la gent d'Esquerra em fa la confiança i després la gent de Junts per Sant Just en cas de repetir fórmula també, jo estaré encantat de la vida. Per mi no hi ha problema en repetir, però aquestes coses sempre s'han de referendar primer per assemblea i després per tot el que faci falta. Però jo estic disposat.
Doncs hem parlat d'aquests dos primers anys de mandat amb el portaveu de Junts per Sant Just a l'Ajuntament de Sant Just. Moltes gràcies. A vosaltres. I que vagi bé. Bon dia. Bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
Passen quatre minuts de dos quarts de dotze, és moment de fer tertúlia d'actualitat amb el Pere Oribi, la Joan Algarra i la Montse Larrea. Molt bon dia a tots tres, què tal? Molt bon dia. Bon dia, bon dia. L'Alina avui no podia venir. Ens va avisar l'altre dia, és veritat, portàvem dues setmanes de complet. Estava ocupada.
Bé, mira més, si vingués la lina, aquí tindria un problema tècnic horrorós, perquè se m'ha entortilligat. El cordill, el cable, tinc entortilligat a la cadira del costat, la qual cosa no està gens malament. Jo ho puc fer igualment, però si vingués la lina, hauria de desenroscar tot el... Desenrotllar-ho tot. Desenrotllar-ho tot. Sí, sí. Molt bé. Ben, en tot cas veig el Pere, que portes la teva llista habitual, no?, per parlar de diferents temes.
Sí, és que ara ho faig molts dies quan venim aquí, que consulto el més vist i comentat a la xarxa de les notícies d'ahir i d'avui. Aleshores veig que, sobretot per la part jove, el que més ha comentat la gent són els bunyols i pifiades en la prova de selectivitat. Una falta d'ortografia i dos problemes de matemàtiques que estaven mal formulats
van sembrar i malestar entre alumnes i professors. Només era una X en lloc d'una seta, va dir un dels que ho vam plantejar, però és que un error tan aparentment senzill pot ensorrar un edifici o fer caure un avió. Aleshores, diem que us sembla... L'expressió és molt bona. Sí, sí, perquè us sembla que un text revisat per l'Institut Superior d'Estudis Catalans es pot... Home, una errada. És humà, no? Ja ho sabem, ja ho sabem. Es pot escapar, el que passa que en un moment així crec que...
ja sé que es pot escapar però que els criteris de corregir han de ser molt més alts i tant, a més pobres nanos els van dir el desconcert que va provocar ja portaven 20 minuts de fer el problema o sigui que
Ja teníem mig problema en l'aire. Fet? Precisament nosaltres ens preguntàvem, i jo, com sabeu, he treballat en el món editorial des dels 14 o 15 anys fins als 68, per tant, unos añitos de experiencia en el món editorial sí que els tinc. Per tant, sí, per experiència, tant en el món editorial com en diaris, que també hi he treballat, tot i que allà la correcció és molt més ràpida perquè el diari s'ha d'editar.
Perquè el diari és més immediat, però el que escriu té un corrector d'estil i té un corrector ortogràfic. I en el cas de les matemàtiques, en llibres de matemàtiques també hi ha treballat, ara ho deia, una col·lecció que es deia Paideia, i evidentment la Paideia que vol dir formació, i les matemàtiques i la geometria formen part primordial, com ho és la filosofia, com ho és la gramàtica, el lloguatge, la poesia, pràcticament en tot...
doncs amb una col·lecció que és de formació per gent que està estudiant, la correcció era doble, s'accentuava. El curiós és que jo crec que aquests problemes o aquests exàmens han passat per més d'una mà, per més d'una, més de dues, i que ningú s'enduís compte que hi havia aquesta mà. Però la cosa pitjor va ser que ells hi havien perdut,
El temps, clar, i és que es tornaven leros perquè el resultat no era correcte. Algú hauria de recordar que l'ofici de corrector, que no és el de lector, perquè les editorials també tenen lector, que és el que llegeix la novel·la i donen una classificació per veure si és publicable o no. Però quan hi ha aquest llibre, i ja parlem de novel·les, sinó que parlem de llibres, com dèiem, de formació, de ciència, d'educació, aleshores el corrector, sigui de matemàtica o de llengua,
No llegeix com que llegeix un llibre, sinó que si la veja i diu P-A-P-A-L-O-L-O, mira els espais en blanc, analitza, analitza la sintaxi, analitza la construcció del llenguatge, analitza l'ortografia, ho analitza tot, revisant-ho diverses vegades. Per això la correcció és molt lenta. Hi ha gent que diu, oh, tant li costa llegir un llibre. Dic, és que si l'he de corregir, no estic llegint. Nosaltres ho llegim per saber què ha passat. Nosaltres llegim el tema, no realment...
Paraula, paraula. Tal com s'ha escrit. Jo crec que l'error és, aviam, tot i que l'error és humà, és molt més greu perquè se suposa que això ha passat per diverses maneres. Clar, clar, i tant. Mira, jo recordo un llibre que el va dirigir un professor, un catedràtic de física i matemàtiques de la Universitat de Vellaterra, que es diu Felip Cid, que és també poeta, o sigui, és expert en física, matemàtiques i llenguatge, i tot un senyor catedràtic,
I quan fèiem els primers llibres d'una història de la ciència que vam maquetar, era sumament divertit, perquè, clar,
com veien el món i com el concebien en Eximandra de Milet i tots aquests personatges, resultava sumament divertit, com al segle XVIII van dibuixar un espermatosou, que era una criatura encongida allà dins d'una coseta amb cua, i que a més, a més, ple d'errors, perquè és que la ciència al segle XVIII era errònea, deien que l'home ja ho portava tot fet a dintre i la dona només feia de pot, no? No, no, no, no, no, no.
llavors era divertidíssim però quan vam arribar al volum quart que eren física quàntica i que eren matemàtiques aleshores és allò que ho havies de passar amb un expert constant i contínuament i tu anaves venut perquè cada dia aprenies una cosa nova però reviseu aquesta fórmula torneu a revisar aquesta altra era molt i molt laboriós i parlant de coses més vistes i comentades ara dic només els titulars i ja ho comentarem després si voleu és la querella contra Messi el seu pare per frau fiscal
el retard, el país que va tard, que som una mena de país noctàmbul que passa moltes hores a la feina i que produeix poc, ens llevem molt d'hora i anem a dormir molt tard. Ahir al periòdic hi havia un... Primer parlàvem de tota la idea del futbol, d'on havia arrancat la polèmica, però després hi havia...
Opinions a favor i en contra i una anàlisi d'on venia aquest canvi de costums, perquè deia que abans dels anys 40 es dinava altres hores, es dinava més d'hora... I tant, que sí. I que en canvi, arran de la Guerra Civil i després amb el canvi d'hora que va ser amb la Segona Guerra Mundial per vincular el mateix horari amb el d'Alemanya...
que després no vam tornar com a Anglaterra, sí que ha tornat a l'anterior, nosaltres que estem en mateixa línia, uns diguéssim, no ha canviat i que tot això influïa. En els anys de la postguerra, jo recordo perfectament, que totes les cases es sopava a les 8 i a les 10 a dormir. Sí, a casa meva era... Però molt a dos quarts d'11, però... No, però, o sigui, a casa meva era molt matemàtic perquè el meu pare era paleta i en tenien una hora per dinar. Ells plegaven, com deien ells, a la una i a les dues enganxaven.
I plegaven, sobretot en aquest temps, que d'acafar sol, a l'hivern no, era més d'hora, a les vuit. I el pare volia el sopar a taula a quarts de nou. Esclar, tota la vida anava arreglada en aquell horari. O sigui, normalment a les dotze érem tots al llit, menys una servidora.
que s'escapava del llit i amb una llumeta petita m'anava amb un raconet allà. Però els pares dormien des de les 12. Mira-te-la a ella, no? Això d'una hora per dinar era en el gremi de la construcció, però eren tots els gremis. Em fa l'efecte que torns. Jo parlo del que jo tenia a la mà.
Molts anys en un editorial, i evidentment, si en un lloc treballen 3.000 persones, no van tots a dinar a la mateixa hora, sinó que hi ha un torn de dinar que va d'una a dues, una a dues a tres, una a dos a quatre, tres a dos a quatre, quatre. Cada un té una hora per dinar, i aleshores tens aquella hora per dinar. I, òbviament, si et poses a treballar a les 8 del matí i te n'has anat a dormir a les dues de la matinada...
No rendeixes res, te dorms damunt de la taula. O sigui que no hi ha més nassos que per disciplina. Jo ara veig pel·lícules fins a les 12 o la 1 de la nit i fins més tard, però quan treballava no. Quan treballava, a dos quart d'onze m'anava a dormir. Perquè si no sabia que... Si estàs grogui al matí, no rendeixes. No veus el que tens al davant. I a més, com has de fer una feina de precisió si tens son. És el que es passa als nanos ara.
que se'n van a dormir a les 500, i clar, com han de rendir a primera hora a escola? Bé, perquè el que deia la Carme, com que els horaris han canviat per moltes circumstàncies, aleshores no hi ha una hora de sopar. No hi ha... Se sopa quarts de deu. No, i normalment els nanos tenen activitats, quan surten d'escola, després han de fer deures, i tot està una mica...
subscrit el que el nano fa tot en retras i no és coherent perquè una criatura necessita les seves hores una criatura i una persona gran però les criatures sobretot i si se'n van a dormir a les 500 com al dematí els crides que són quarts de 8 o a les 7 per 6 anys i tenen el costum de dutxar-se primer i escolta, a quina hora han d'anar a l'escola
desperts a mitja classe estan dormits tots i a més a més de l'escola fan arts marcials fan futbol, fan natació fan balet, fan moltíssimes activitats i a més de fer els deures es volen connectar a la xarxa i que sigui una teta i aleshores si no hi ha algú que digui no prou, aquesta hora serà de dormir o els pares molt seriosos que diguin facin la pel·lícula que facin a dormir a tal hora a les 10
A casa dormien entre dos quarts de deu, les deu. És molt d'hora, sobretot. I que també hi ha cases que durant la setmana no es permet entrar.
en l'internet, en les xarxes. Però poques, eh, poques, Montse, poques. I molts pares que no s'entenen de res. Perquè això, quan escoltes els comentaris dels adolescents, jo l'altre dia sentia comentaris al vestidor el dissabte i diumenge passat, que eren els campionats de Catalunya de natació amb baletes i veien als vestuaris del club de natació gent jove de totes les edats, els comentaris entre ells, quan estan...
lluny del pare, lluny del mestre, lluny de l'entrenador, tela marinera, eh? Tela marinera sobre el que veuen i fan a la xarxa i a més dient entre si com que el pare i la mare no se n'enteren. I si el pare i la mare se n'enteren, dius, escolta, llavors, aquí no hi ha cap disciplina, no? Es preocupa.
se'n despreocupen perquè a més hi ha una cosa que és una enganyifa jo ho veig també a casa quan els nens es connecten tots cinc a la xarxa el silenci és sepulcral la tentació és com que no molesten a ningú com estan encantats de la vida no és com abans que els nens ara què fem i ara què hem de fer i llavors et veies obligat doncs mira nois a fer cal·ligrafia era una altra cosa
Jo ho faig molt, eh? Que los deberes no sean deberes, que sean placeres. Vinga, anem a veure com escrivim. Oh, que no es diu cal·ligrafia, que es diu lletra lligada. Bé, doncs anem a fer lletra lligada. Lletra lligada, escribir de corrido, repassem el català, repassem el castellà. Els fa una mandra, oh, escolta, què tal? Està feixut. Has d'insistir, però...
amb bon rotllo, que vegin que és divertit. Perquè com m'ho deixis anar i diguis, mira, jo me'n vaig a fer les meves coses i vosaltres... I que ells que s'apanyin. Escolta, poden estar... Sí, els hi posen els dibuixitos, en els petits, i durant un... si més no, com a mínim una hora, els que n'hi es belluguen. Sí, però quan ja estan a la pubertat, no els hi poses tots els dibuixos. Fan ells l'ordinador amb molta més velocitat que ells. S'ho fan tot ells i miren el que volen. Mira, aquestes criatures que estan demandades per...
per fer escenes eròtiques amb els companys de l'institut. Que és curiós, per això. He de ser menys una miqueta així. No, no, no. No és gens curiós. No és gens curiós perquè l'erotisme als 12 i als 13 anys està a fora de bé. El tiet del meu marit, el se'l sigui, deia que la carn que creix, qui l'atura?
la carn que creix i el cervell que creix igual que la carn i esclar, molts els pots dominar la tentació de la xarxa si van per un vestuari d'allà on van entrenar-se mira que jo no tinc més llarga que tu mira jo què faig, mira què tal si ells entre si fan tota mena de picardies com tu dius amb la carn que creix i de creix imagina't la tentació de la xarxa que per això la policia diu constantment perillós és el que dic jo sempre
Té coses molt bones a la xarxa. Però és publicar. Clar, però és incontrolable. Perquè clar, tu pots, dintre del Facebook, pots connectar amb altres que estan connectats com tu. El Facebook, el tu, el tu, el tu, el tu. Gent que no existeix. Exacte, gent o gent que porten una identitat falsa que estan passades per un xicot jove i potser és un home.
I a més hem de mentalitzar molt la gent, això ho diuen també els Mossos d'Esquadra i els corsets que donen, tot el que llences via Facebook, via tu, Twitter, és per engrandir les arques del senyor Zuckerberg i de tots els que van crear la xarxa d'aquestes, de tots els que ho van inventar. Que tampoc paguen impostos. I que gràcies... Són milers de milions.
i que gràcies a això t'envien milions d'espams publicitaris a través de la xarxa, que això els dona uns rendiments tremendos. I han agafat el Messi, que és un jugador, un crac, una persona mundialment mediàtic. Tema avui també consultat. Jo no...
Em preocupa perquè jo penso que aquest xicot, si algú li porta la seva gestió tributària... Si té una multa, la pagarà i ja està. I en surten tot arreu perquè, clar, per ser qui és. Perquè avui deia el meu marit que no ho dia mai. Quina marxisme! El Google tampoc paga. Perquè tenen els buits legals, no? Suposo. Hi ha uns buits que ells els omplen amb el seu sistema, però tampoc també eludeix.
I molta gent que està online tampoc paga el que hauria de pagar. Compte que ara haurem de pagar nosaltres, eh? Que ara Google, a partir de setembre, haureu de pagar. Però tenint en compte una altra cosa, Facebook, i quin és l'altre servidor, jo, és que com ja saps que jo estic a zero d'aquests coneixements, ara tot... Twitter, Twitter, 20... No, no, o sigui, fora de lo normal, de lo que no es paga i és normal, doncs moltes informacions i moltes maneres
de saber, diguéssim, o inscriure't a segons quins temes, o enterar-te de segons quins temes que et són imprescindibles, a la força és d'estar a Twitter o Facebook. I això ho has de pagar.
Això ho has de pagar. Suposo que tota la gent que manega molts diners té maneres d'el·ludir el pagament fins al mínim possible. La xarxa té una part molt positiva i una part molt negativa. La part molt positiva és que és una font de coneixement que pots a través d'elles... Però a vegades moltes de les informacions que tens a la xarxa no són exactes.
Clar que no, però les que procedeixen d'un fons, les que procedeixen del fons de la Real Acadèmia Espanyola, del fons dels museus del món. Ai, mira, mira, és que mira aquest tret de la xarxa, mira què es diu. No, cuidado, eh? Cuidado. Les xafarderies, evidentment que no. I a més, les xafarderies multipliquen la notícia, perquè una altra buida molt consultada, que és el papa francès, reconeix que hi ha un lobby gay al Vaticà,
Després resulta que investigant a la cúria diuen que hi ha concretament tres cardenals, els altres, ha dit el mateix papa, són gent santa de veritat. Però n'hi ha tres de la cúria que són clients d'una sauna romana. Jo dic, si només és això, els titulars de corrupció ho trobo exagerat perquè aleshores, a no ser que la sauna la paguin, la recol·lecten...
Llavors sí que seria corrupció. Que hi hagi cardenals que em diguin que freqüenten una sauna on hi ha nois o noies que fan la prostitució.
Quan entrevistes a qualsevol senyora que porti un bordell, una casa enorme com una que hi havia a Barcelona, al Carre Rosselló, que no sé si és encara, de xicos, xiques i travestis, que sortia de models per la gent que fèiem revistes eròtiques aquells anys del destape, doncs a mi em deia un empleat d'aquest lloc, diu, aquí venen, venen sacerdots, venen militars, venen senyors casats, venen senyors solters, venen joves, venen grans, venen senyores, ve de tot.
El que passa que després, quan ho consultes, resulta que la prostitució no existeix, ningú la fa servir. El tema del debat de legalitzar la prostitució és un d'aquests que no s'acaba mai, no? Perquè mentre no es legalitza, com que segueix existint, doncs hi ha molts altres perills, possiblement. Clar, clar, és d'estar incontrolats. Perquè potser anys enrere...
Hi havia més control sobre això, perquè hi havia les cases... No ho tinc clar, vols dir? Les cases típicament creien cases de cites. No, però a partir de l'any 56, el règim franquista, i ahir ho comentàvem a fora micro amb el Pere, va decidir que Espanya era...
Una nació santa, neta, en tot el que vulguis. I totes les senyores que es dedicaven a la prostitució, totes s'havien tornat normals i corrents. Que és, Joana, si em permets, el que diu el llibre d'estil del Vaticà. Però un cardenal o qualsevol altra clerga pot tenir una testosterona desbocada i alguna forma de... Però en principi... El que no pot ser és que empaixi un esclonet, perquè és un ser humà. És un ser humà, oi? Aleshores, una cosa és el que ja ha escrit sobre el paper. No, però jo em refereixo al que tu deies del congut d'aquesta edat, no? Se suposa?
El mot de castedat només que es pot aconseguir d'una manera. De paraula, no? I la carn és dèbil.
Però això de no... I no està castigat, se suposa? És a dir, perquè suposo que llavors ja... Però vull dir que en principi, si se'l descobreix, suposo que no... Suposo que sí que deu... Jo, que és l'interiorisme de... No puc parlar-te perquè no el conec. Segons el llibre ben documentat, se suposa, de Pepe Rodríguez, La vida sexual del clero, la majoria de sacerdots que els han detectat que són massa pendons els envien emissions...
A la Baja Verapaz, amb algun lloc de Guayaquil, amb un lloc... Però tornem a això del control. Fins als 56 hi havia, me'n recordo jo, havia llegit una novel·la de principi de segle XX, que explicava el sistema dels bordells, però cada bordell tenia en unes zones el seu control. El metge controlava les noies cada 15 dies.
Els donava la medicació que hi havia en aquell moment, que no hi havia mantiliòtic, ni hi havia els controls que poden haver-hi ara. Però només que la noia tenia la més mínima taca, aquesta noia estava en quarantena. A més, jo he llegit la cartilla militar dels homes grans de casa meva i deia, no vayes nunca a un prostíbulo donde...
La ropa interior de las señoras presente en marcha, manchas de cierto estilo. Calla, calla. No, no, pero era así, estaba controlada.
A partir dels 56 s'ha acabat. No, no, no, perdona. Són tots anys. No, no, no, en els anys 70 i 80, quan estava tan de moda les revistes eròtiques i el Destape, l'Ordem del Dia, i les pel·lícules de Destape, perquè abans no en deien eròtiques, en deien de Destape. Igual que als anys 30 en deien psicalític, no? Cada any del seu llenguatge, en els grans prostibus de Barcelona, salones de relax, com a l'Ordem es deia, sí que tenien control. Ells, però ells particularment, ells,
La gent de la casa. No, no, és que jo estic parlant d'un control sanitari. De la clientela. No, no, de la cosa pública. O de la casa de cites. Sí, sí, dels nois, noies i travestis que treballaven en aquests grans bordells. El control el passaven a dintre. Però que era el salón de relax del carrer Rosselló, sí que passaven un control. I a més tenien a dalt un àtic...
tenien-ho d'un àtic que el feien passar com per una persona que era molt jovenet o molt joveneta i que era la primera vegada per fer algú que... Llavors el feien pujar de la planta. Per valorar-lo. No, no, no, no, per valorar-lo.
per fer veure que era una persona que vivia sola allà dalt. De tota manera, encara que hi hagués això, no està regulat per la llei. No! Aquest prostitut... Està regulat pels empresaris o empresàries que ho porten. Podríem dir empresaris. Però això era de la pròpia casa, diguéssim. Però aquest sistema sanitari que jo estic dient era part de la cosa pública.
O sigui que aquest metge el pagava, diguéssim, digues l'Ajuntament, digues el govern civil, diguis el que sigui. O sigui que aquests doctors tenien controlat totes les noies que, per sort o per desgràcia o pel que fos, es dedicaven a aquest tipus de feina. A la ronda de Sant Antoni, crec que jo era petita, ens cridava molt l'atenció, hi havia el pes de la palla. Allò era un edifici, edifici. Si tenia...
Com a mínim tenies cinc plantes. I en salladar-se era petit, perquè era petita, que entraven al taxi, entraven per una porta i sortien per una altra. I aquí, molt a prop de Desplugues, també hi havia un molt famós. Bé, això era el taxi que entrava per una porta i sortia per l'altra, també era la Casita Blanca.
però en aquest cas no era prostitució sinó que era algú que anava amb una amiga o una amiga casa de cites la doble moralitat d'aquest país que han sigut sempre molt hipocritones Joan, això és universal això és universal els americans, deixa'ls anar també és el mateix
Sempre tenen una doble mida per segons qui i per segons qui no. I els que no són hipogritones són, com diu l'escriptor que va publicar molt a Planeta, que hi vam citar, Luis Antonio de Villena, és que són epicúreos i decadentes, però que conecen perfectament i en pleno libertinaje el que fan. Els estòricos és el contrari, no? És un sofisme, no? És un sofisme. Aleshores...
Què més tenies, Pere? Què més tenies? Els 5 detinguts en una operació contra el terrorisme islamista a Barcelona. Diversos dels arrestats s'havien radicalitzat en la seva manera de pensar i actuar. Des de fa molt temps, alguns periodistes, com la senyora Pilar Rahola, denuncien que hi ha molts imams que, a través dels seus sermons,
estan incitant a la violència, a la seva pietosa feligresia. I aquí sí que adiós rogando y con el mazo dando, perquè molt resar, molt resar... Tots aquests xicots joves, homes joves, acostumen a fer viatges en els llocs... Sí, ja estan prou mentalitzats per ensenyar als altres. O s'acaben de mentalitzar. I si no, s'acaben de mentalitzar ells. I a més, recentment, han traduït una de les pancartes que estava en una mesquita d'un barri de Barcelona...
Esclar, com que malauradament no sabem àrab gairebé ningú, doncs aleshores la van portar a la pancarta aquesta tan mona i amb aquestes lletres tan boniques a punt de doctor d'àrab i deien alguna cosa així com mentalitzeu-vos per destruir Occident, mentalitzeu-vos per destruir els infidels,
i llavors ataque total a cristianos ateos agnòsticos i a tot el que no segueixi o eres maometano o no tens dret a la vida que et deixin colar pancartes així això evidentment no surt de l'islam això no surt del coran això surt de mentalitats fundamentalistes el coran
Com en català es diu l'Alcorà, no? L'Alcorà o el Coran, com li vulgueu dir. No, això no ho diu. Tindrà cinc interpretacions diferents, que són les cinc que diu que es practiquen aquí a Occident, però la corrent extremista no surt del llibre. És com els fundamentalistes cristians que es feien...
Well, are you ready to go?
Tú, que decidiste que tu vida no valía, que te inclinaste por sentirte siempre mal, que anticipabas un futuro catastrófico.
Hoy pronosticas la revolución sexual. Hoy invierta la revolución sexual.
El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esverns.
I ara és hora de parlar de cuina amb la Carme Madó. Bon dia, Carme. Hola, bon dia, què tal? Bé, avui dijous, em sembla que t'has passat últimament la tendència de fer arròs els dijous i avui encara més el plat estrella. El plat estrella, farem arròs perquè és una...
És un costum que no s'ha de perdre. Ja vaig dir la setmana passada el tema de la paella, que una cosa és l'arròs i una altra cosa és l'estri. Però nosaltres sempre som deformacions aquestes que la paella. La paella és l'arròs. Encara que els puristes, tota aquesta gent que parla de cuina, diuen que la paella és l'estri. Farem un arròs, com vulgueu, a la paella o a la cassola, com vulgueu, amb verdures. Només verdures. En aquestes verdures posarem els carxofes que hi ha,
per això aprofiteu que les que hi ha però aquestes que hi ha tampoc les pots aprofitar perquè només que tallis la punta no són aquelles per fer el forn ja queda només el cor llavors espàrrecs verds també és l'època les carxofes ja ho he dit, espàrrecs verds mongetes tendres que ara n'hi ha
maquíssimes, els mongetes de la Perona, que deien, que tu no saps per què, ja t'ho explicàvem l'altre dia. Però la gent de la meva... Saps qui era la Perona? No. La dona del Perón. Ah, sí. No és un xiste fàcil, eh? És que era... Com se la coneixia, no? Sí, com se la coneixia. Aquesta senyora va portar al seu moment unes llavors d'Argentina, en l'època nostra difícil, i per això li diuen mongetes de la Perona, perquè són aquestes grans.
Ara ja segurament només la gent gran diu mongetes de la perona, però no res més. Bé, tot això ho tenim sofregit. Posem una miqueta de ceba, un tomàquet ratllat, la pell, insisteixo sempre, fora la pell, un tomàquet ratllat, feu una miqueta de sofregit amb totes les verdures i agafeu una miqueta de brou de verdures. En el mercat no teniu tanta feina.
Llavors agafeu l'arròs, la mida que creieu, ho barregeu, abans de tirar-li el brou, o aigua, i la saleu, que amb aquest aspecte és el gust vostre, eh? Jo dic el brou, aquests de verdures, perquè estan molt ben trobats. Cos com sigui. I en baixos en sal. No ho faig propaganda a ningú perquè no ens paga, no sigui que res. Llavors passem l'arròs, el sofregim una miqueta amb la verduna, que agafi el gust de la verduna, i llavors hi tirem l'aigua o el caldo, que decidiu. Sí.
El deixeu cobre, a gust vostre, i ja està. Molt bé, perfecte. Teniu un arròs de verdures completíssim. Un bon plat, eh? Un bon plat, i... Home, trenquem una miqueta amb el típic... El típic arròs, no? I tenim un dinar... Una cosa amb verdures, i tant. Una cosa amb verdures, i tant. Un altre mare de menjar verdura, també. Sempre dic que en aquests plats així podeu acompanyar-ho amb una...
una manida de tomàquet, una cosa d'aquestes. Exacte. El plus el poseu vosaltres, perquè no s'ho donaré tot fet. El gust de cadascú, no? Exacte. Molt bé, Carme, gràcies. Fins demà. Bon dia. Adéu. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema.
Justa la fusta.
Bona nit.
Fins demà!
I can't see anyone else smiling. Are you sure? You wanna live like common people. You wanna see whatever common people see. Wanna sleep with common people. You wanna sleep with common people like me. But she didn't understand. She just smiled and held my hand.
Fins demà!
Fins demà!
I belong with the common people. I belong here to the world. I want to meet you. And the stupid things you do. Because you think that it's always true. Like a dog lying in a corner. They'll bite you and never want me a cat. They'll tear your incense out.
Because everybody hates a tourist. Especially one who thinks it's all such a laugh. Yeah. I think Jim's days of grace will come out in the back. We will never understand how it feels to live your life with no meaning or control and with nowhere left to go. You are amazed that they exist
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un quart i mig d'una del migdia, recuperem aquesta hora una altra dels invents que ha portat aquesta temporada a l'Alert de Null i a la història dels invents. Avui, els Kelloggs.
La màquina del temps. Doncs saludem directament, com sempre, amb aquesta sintonia, la Lea Ardenuí. Molt bon dia, Lea. Bon dia, Carme. I avui, a més a més, comencem directament, sense més preàmbuls. Comencem. Aquesta setmana anirem a l'any... 1894.
per parlar del producte alimentari empaquetat, derivat de diferents cereals, com l'arròs, el blat de moro o la cibada, donant com a resultat flocs de cibada, flocs de blat de moro o flocs d'arròs, que es comercialitza per ser consumit durant l'esmorzar. Avui parlem dels cereals per a l'esmorzar, i més concretament, dels quèlogs.
I, per tant, ens n'anem cap a un país estranger. Als Estats Units, sí. Ens hem quedat a prop de casa, per tant, avui sí que ens anem lluny. Avui anem als Estats Units, sí. Descobrirem l'origen dels Kellogg's, els cereals per a l'esmorzar, i per fer-ho haurem de parlar dels seus inventors. Sí, n'hi ha més d'un. Sí, sí, són dos. Són els germans Kellogg's. En John Harvey Kellogg i en Will Kate Kellogg.
I començarem parlant del germà gran, que de fet és qui té una biografia més interessant i curiosa. En John Harvey Kellogg, que va néixer el 26 de febrer de 1852 a Tyron, Nova York. I va morir el 14 de desembre de l'any 1943, força gran, a Battle Creek, Michigan. En John va ser un metge nord-americà, conegut per haver dirigit el sanatori de Battle Creek i fent particular èmfasi en la nutrició, l'exercici físic
i l'ús terapèutic dels ènemes. En Kellogg va ser un ferm partidari del vegetarianisme i se'l coneix bàsicament per l'invent, com ja hem dit, dels cereals per l'esmolzar, els cornflakes.
Per tant, continuen parlant de la seva biografia. Sí. En John es va llicenciar com a metge el 1875, als 23 anys, i al cap de 4 anys es va casar a Nova York amb la Ella Erbil Eton. Segons el propi Kellogg, el matrimoni no es va arribar a consumar mai. Mai. Mai. No, no. En els seus escrits indica que es tracta d'una abstinència lliurement escollida, d'acord amb els seus principis.
Com a conseqüència de tot això, la parella va viure sempre en cases separades i no van tenir, evidentment, fills biològics. Però sí que en van criar més de 40 i en van adoptar legalment a 7 d'ells. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Ja veiem que és una mica... Estrany, eh? És bastant peculiar. Peculiar aquest home. El que hem anat trobant fins ara... Sí. Com ja he dit, en John Kellogg va guanyar molta fama treballant al sanatori de Battle Creek.
el qual dirigia seguint els preceptes de l'Església Adventista del Setè Dia. Ara potser entenem una mica això d'abstinència. Exacte, ens porta cap a algun lloc estrany, no? Sí. Què és l'Església Adventista del Setè Dia? Doncs és una denominació religiosa cristiana, fundada com a tal l'any 1863 als Estats Units, i actualment la seva implantació arriba gairebé a tots els països del món i es presenta a tots els continents. Les seves dues principals característiques són que creixi del quart manament
el dissabte s'ha de mantenir una comunió especial amb Déu. A més a més, pel que fa a la salut, els adventistes es caracteritzen o són coneguts per dur un estil de vida saludable i ordenat. Per tant, en John Kellogg, com a seguidor de l'església adventista, creia en els beneficis de la dieta vegetariana i l'exercici. En Kellogg assegurava, a més a més, que els intestins de tots i cadascun dels seus pacients volia que fossin convenientment
I rigats amb aigua. Tant per dalt com per baix. És a dir, tant per la boca com pel recte. En John Kellogg estava en contra de l'ús de la cirurgia per curar malalties. Ja fossin intestinals o d'altres tipus? Bé, un metge en contra de la cirurgia. Complicat, no? Encara que estiguéssim al final del segle XIX, se suposa que és quan tot va començar a avançar una mica. Però ell no, ell no. Aquest grup que sentim es diu Kellogg.
O sigui, no què? Ostres, és una mica refer, no? Una mica. En fi, l'artirurgi predilecte del John Kellogg era una màquina per aplicar enemas. Què és una enemas? És una preparació líquida injectada al recte, al cul, vaja, com a remei o aliment. Amb aquesta màquina en John podia injectar 15 galons d'aigua, o sigui, uns 57 litres...
en els infortunats intestins d'un pacient en qüestió de segons dic infortunats perquè tela a més a més d'aquesta injecció d'aigua també havien d'ingerir una pinta que és un mig litre de iogurt la meitat ingerida de forma normal per la boca i l'altra administrada per via rectal també estava una mica obsessionat d'aquest home d'aquesta manera en John creia o deia que es planten els microbis protectors en el lloc en què són més necessaris i poden prestar un servei més efectiu
El iogurt servia, doncs, per renovar la flora intestinal. Però bé, diguem-ne que l'introduï de una manera curiosa. Estranya, exacte. Però atenció, en els casos en què els seus tractaments no tenien l'efecte desitjat, en què loc donava la culpa a la masturbació secreta del pacient? Clar, és un mètode bastant fàcil, no? Perquè segurament potser era difícil que s'equivoqués. I més creient, sí, exacte.
En Kellogg va ser un entusiasta activista contra la masturbació, arribant a recomanar mètodes força extrems. En una de les seves obres, titulada Tractament contra l'autoabús i els seus efectes, va escriure El remei contra la masturbació, que resulta gairebé infal·lible en nens petits, és la circumcisió. L'operació l'ha de realitzar un cirurgià, aquí sí que confia la cirurgià. L'operació l'ha de realitzar un cirurgià sense administrar anestèsia.
perquè així el breu instant de dolor durant l'operació tindrà un efecte saludable en la ment de l'individu, més si s'associa amb la idea de càstig. Per favor, pobres nens. Déu-n'hi-do, és l'inventor dels cereals. No oblidem que només estem parlant d'això. Sí, sí.
També va assegurar, però això ja com molt bé, que la masturbació era la principal causa de l'acné i de tenir atrofiats els testicles. I deia que encara aquesta de l'acné s'havia anat estant bastant més endavant. Sí, es deia bastant. Com ja hem dit abans, Enkelops creia que la gran majoria de malalties podien ser mitigades mitjançant un canvi en la flora intestinal. Les bacteries dels intestins podien o bé afavorir o bé obstaculitzar el funcionament del cos, segons Enkelops.
El doctor creia que una dieta pobra afavoria l'aparició de bacteris dolents que podien infectar altres teixits del cos. Per tant, si es seguia una dieta vegetariana equilibrada i rica en aliments laxants, amb molta fibra i baixos en proteïnes, la flora intestinal millorava. Aquesta millora es podia aconseguir amb la dieta o amb els ènemes, com ja he explicat abans. I llavors, tornem endarrere perquè què en sabem del seu germà? Sí, perquè en parlem del John i el Will.
Doncs bé, en Will Kate Kellogg, anomenat generalment WK Kellogg, que és el més conegut dels cereals, va néixer el 1860, era el petit, i va morir el 1951, també molt gran. En Will va començar com a director administratiu del sanatori que dirigia el seu germà. En aquells moments, l'esmorzar tradicional de la gent amb una mica de poder, amb una mica de poder adquisitiu, constava d'ous i carn. Els pobres, en canvi, menjaven cibada, cuita, farinetes i altres cereals bullits.
Durant anys, en Will va ajudar el seu germà en la investigació dirigida a millorar la dieta vegetariana dels pacients del sanatori. Diguem-ne, que ells volien millorar tot el tema de la dieta, com ja he dit abans. Era una obsessió d'en John. I en Will l'ajudava. Feien especial incís en la recerca d'un substitut del pa digerible després del procés d'abullició.
Així doncs, el 8 d'agost de 1894, els germans van deixar accidentalment una olla de blat bullit reposant mentre resolien assumptes del sanatori. Quan van tornar, van trobar que el blat s'havia alterat, però com que tenien un pressupost estricte, van decidir seguir amb el procés de laminació de costum. El procés era forçar amb uns rodets el blat fins a obtenir una massa de fulles primes llargues. Clar, la seva sorpresa va ser que el que van obtenir aquest cop van ser petits flocs, els quals van torrar
i van servir els pacients, en castellà els copos. Sí, els copos d'avena, no? Exacte. Doncs als pacients els hi va encantar. Així, doncs, tot va ser fruit d'un error. Finalment, en Will i en John, el doctor i l'industrial, es van unir allà el 1897 i van fundar la companyia Sanitas Food Company per produir cereals integrals. Però la cosa no va durar gaire.
Els Kellogg's van acabar discutint sobre si hi havia d'afegir o no sucre als cereals. En Will, el germà petit, l'industrial, creia que sí, que si s'afegia sucre es farien més apetitosos. Però, evidentment, el doctor, partidari de l'abstinença sexual, creia que els aliments picants o dolços augmentaven la passió. Per favor.
Per tant, el cereal de blat tenia una propietat antiafrodisíaca que disminuria el desig sexual i si li afegien el sucre li traurien aquesta antiafrodisíaca. Per tant, no, no, no. Ell no volia sucre. Tenia una malaltia, aquest senyor. En John. En John, sí. Com molta gent, eh? Amb aquesta mena d'extració així... En fi, mental. Sí. Com que no van arribar a cap consens, en Will va acabar creant la seva pròpia companyia el 1906, la Battle Creek Toast Core Flake Company,
que és una cosa així com la companyia de la fulla de blat torrada, que als anys 20 es va convertir en la Kellogg's. Els germans no van tornar a parlar mai més i en John va crear, pel seu compte, la Battle Creek Food Company per fabricar i vendre productes derivats de la soja. Mira, ha avançat també els seus temps. Sí, no, no. Però bé, com sigui... En alguns aspectes. Qui va triomfar va ser en Will.
que es va acabar convertint en milionari i en el rei dels cereals, que és un aliment que ara no falta a cap de les nostres cases i que té aquests orígens que hem conegut avui, curiosos. Sí, sí, molt curiosos, ben bé. Aquelles coses que a vegades fa gràcia saber d'on venen, segons quins invents o quins elements de la vida quotidiana i que acabes trobant amb històries sorprenents, com en aquest cas la dels germans Kellogg's,
que donen nom a aquests famosos cereals que, com deies, són per totes les cases del món. Sí, que tots mengem o hem menjat. Exacte. Doncs gràcies, Lea, per presentar-nos un invent més aquesta setmana. Tornem a parlar la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Que vegi molt bé i bon dia. Adeu. Just a la fusta.
Bona nit.
So don't be apocalyptic. There's still time to get your last licks. But very soon the glory will make shameful what is true. And don't be apologetic. So what if it is genetic? The cowards still breathe easy as their secrets save you.
Bona nit.
You're so sophisticated Your mind's been liberated You're the first to notice When a movement's come and run So maybe you should just release the dust
No one will survive the end of love Maybe you should just release
Just a la fusta, el magazín del matí.
I aquesta hora parlem de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Molt bon dia, Diego, què tal? Hola, bon dia, Carme. I avui comencem parlant del llibre Sí que es pot d'Ada Colau i Adrià Alemany. Alemany, sí, que ha estat editat per Destino, tant en català com en castellà. És un llibret d'aquells petitets que no arriben a 100 pàgines i ens explica una mica la història de com uns quants...
en nom de molts altres, van lluitar durant anys pel dret constitucional a un habitatge digne i per obrir el debat públic sobre les condicions abusives de la llei hipotecària espanyola, de com van aconseguir posar en marxa una iniciativa legislativa popular amb el suport d'un milió i mig de signatures que va ser admessa a tràmit el febrer del 2013. Això està en la memòria de tothom, no? Sí, sí.
Després, per poder-la tirar endavant, va haver de canviar la posició de la majoria parlamentària, de com el Tribunal de Justícia Europeu va dictaminar que la norma hipotecaria espanyola vulnera drets fonamentals, fets que obliga a canviar la llei i obre la porta a la paralització dels desnonaments en curs.
És la història de l'èxit d'aquells que des de la plataforma d'afectats per la hipoteca promouen que la llei espanyola contempli l'edació en pagament retroactiva en cas d'impagament, la moratòria dels desnonaments i els lloguets socials dels habitatges buits que quedin en mans de les entitats bancàries. Un objectiu que, ara per ara, per primer cop, no sembla una utopia.
Per tant, tota aquesta història que tots tenim més o menys al cap i ara recollida en forma de llibre, no? Sí, és un llibret d'aquests... Recordar-ho. Sí, de tota aquesta sèrie de llibrets petitets que ha anat publicant Destino, tant en català com en castellà, que hi ha algun del Hessel, hi ha algun... Els d'Indigneu-vos, és això, no? Sí, sí, José Luis San Pedro, i tota aquesta gent que una mica ha deixat sentir la seva veu de...
en contra de la situació que estem vivint. Fa temps que ha arribat, o fa pocs dies que ha arribat? Perquè no sé si hi ha gent que l'ha demanat... No, ja fa un temps que hi és. El que passa és que jo fins ara no l'havia agafat. No l'havia agafat per fer-li una llegida. Però sí, fa temps. A veure, l'edició en castellà ja estava per Sant Jordi. L'edició en català no. L'edició en català va arribar...
va arribar com quasi un mes després. I s'està comprant o...? No s'està comprant res, Carme. Ni aquest ni d'altre. No s'estan venent. Es venen molt poquets llibres. A més a més, ahir al vespre mirant el programa aquest nou, l'Objetivo, em sembla que es diu, sí, de la Sexta, de l'Anna... Ah, el de l'Anna Bastor. Sí. Amb el ministre de Guindos, que ens...
ens regalava, doncs, una possible futura pujada de l'IVA, que deia que eren pels productes que encara tenen l'IVA baix, com poden ser els llibres, no? O sigui, que si entren per aquí acabaran d'enfonsar un altre sector que encara, encara, encara es pot mantenir, no?
Doncs esperem que no sigui així, Déu-n'hi-do, i mentrestant, exactament, parlant d'altres novetats que encara arriben, en tot cas, per exemple, Volviendo de África, de Corin Hoffman. Sí, això és de... ho publica edicions bé, això només està per ara editat, bueno, estarà en castellà, jo no he trobat cap editorial que l'hagi traduït al català. Mira, la Corin Hoffman, aquesta és possiblement l'autora suïssa més famosa...
per un sol llibre que va escriure cap allà l'any 86, que era La Massa i Blanca. Sí. En aquella època, ella va fer un viatge a Kènia, acompanyada del seu novi Marco, i allà va conèixer un guerrer samburu que es deia...
la que tinga, del qual va quedar enamorada i amb el que es va caçar i es va quedar a viure. I tot això ha arribat fins aquí. De la novel·la aquella va arribar a vendre 4 milions d'exemplars, no?
I ara, en aquesta altra novel·la, Volviendo de Àfrica, ens descriu el viatge contrari, el retorn des de Quènia fins a Suïssa una altra vegada. També un altre tipus de faceta, segurament, vital. Sí, sí. Ens explica les dificultats i alegries en les que es va trobar a la tornada de talla
de manera sensible com va poder reconstruir la seva vida per ella i per la seva filla, deixant darrere el seu passat Masai i durant la seva vida a la sabana africana, i és tot un testimoni i una experiència molt interessant. Doncs és en aquest llibre, Volviendo de África. Més propostes, per exemple, passem ara a parlar de la dona a mil graus.
Sí, això ve a ser un llibre, o serà un llibre, que arribarà aquesta setmana, similar a aquell que va tenir tant d'èxit per Sant Jordi i aquest Sant Jordi no, l'altre anterior, aquell de l'avi dels 100 anys. Sí, que es va escapavar la finestra, no? Exacte, sí. Aquí la proteonista, que és la R, té 80 anys i ha decidit allunyar-se de la seva família i morir sola, però connectada amb el món sencer per via d'internet. Mhm.
I és que resulta que als 73 anys va patir un càncer de pulmó i els metges li donaran un any de vida, però set anys després aquí està i ha pres una decisió, que no està disposada a passar un altre Nadal sola i per això ha disposat alguna cosa més que la seva mort. Es decideix per la cremació i desitja que el forn estigui a mil graus.
Aquesta temperatura l'ha d'agafar el dia exacte en què ella decideixi morir. I mentre s'espera que el forç s'escalfi, explica una mica la seva vida i que ve a ser la història del segle XX. Doncs pot ser una proposta interessant, també, per descobrir d'una altra manera, amb to més de ficció. Sí, sí, més de ficció i més sempre amb aquestes anècdotes que acostumen a viure els avis de certa edat. Exacte.
Doncs és la dona a mil graus, com dèiem, de Halgrimur Helgason, per tant, en català i castellà, no? 162 i Lumen. Lumen, sí. I acabem parlant d'una altra proposta que es titula La botiga dels records perduts d'Andiali Benerigin, no sé si ho pronuncio bé. Sí, jo diria que sí. I la dita Rosa dels Vents. Sí, la dita Rosa dels Vents en català i Plazajaner serà en castellà segurament perquè és qui acostuma a fer...
Les edicions en castellà de les novel·les que edita Rosa dels Vents. Aquí ens explica la història de la Lili, que ha arribat a un punt crucial de la seva vida. El seu marit ha mort en un accident de cotxe fa uns mesos i ella es troba perduda. Ha passat de tenir-ho tot a no saber què fer amb els seus dies. I la depressió està a punt d'apoderar-se d'ella. Així que decideix un canvi de rumb i...
traslladar-se sense res més que el que du a sobre a un poble que es diu Fireport. En el seu passat, Lili s'ha dedicat al negoci del seu marit, que era dissenyador de moda, i ara vol començar un projecte que dugui el seu nom. Alguna cosa que li retorni la creativitat, les ganes de perseguir un somni, i per acabar d'adobar-ho es troba amb una gata molt especial...
que té el poder d'entendre l'ànima dels humans i atreure'ls cap a ella. I és gràcies a aquesta gata que la Lili conquerirà la confiança dels seus nous veïns i les atencions del fascinant i atractiu veterinari del poble. Doncs una història que també pot ser interessant, aquesta botiga dels records perduts, és l'última recomanació d'aquesta setmana. N'hem parlat amb el Diego Marcos del llibre de ressenya de Sant Just i tornem la setmana que ve, Diego.
Fins la setmana que ve. Gràcies, que vagi molt bé. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema.
al condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern.
El dos devia abordar quan ha sortit Teresa Rampell. No ho admetràs però et veus en el mirall del sensor i et trobes guapa. Uns amics fan sonar el claxon des de l'altra banda del carrer.
que hi hagi una conversa tonta sota una lluna clara. El barri d'Orem, tranquil·lelien, que hagi arribat
Fins demà!
I mentre arranquen el més xulo, abans que se'l mengi la nit, et mira els ulls i juraries que diu que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor, ressonant com un exèrcit de timpals. L'amor ja es va propagant com un incendi forestal.
Teresa Rampell, avui l'amor per qui retorna a la ciutat. Camina decidida entre billars, Teresa Rampell. Detecta els foresters mentre t'apropes.
Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments. És el ball dels teus malucs, el balanceig de les arracades. I ja no importa tant ni semblen tots els desastres que hagis fet. I passa un enemic i feu les pauses.
i mentre cantem milers d'homes al món amb cabardira de passeig, somien en trobar una dona amb la teva cara.
Mals terratits i no hi ha un, però juren-hi els que diu que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor, ressonant com un incendi de timbals. L'amor ja es va trompegant com un virus tropical. Tres de rambella, vull l'amor partir i retorn a la ciutat.
L'amor retorna a Teresa i ja diries que el comences a notar. És a les mans de la gent, és els joves quan ballen. I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs. I furgaràs els seus racons per revelar.
Fins demà!
L'aigua salada L'aigua salada Els matins de 10 a 1 S'enjusa la ràdio Just a la fusta
Cinc minuts i arribem a la una del migdia. Tanquem aquest Just a la Fusta d'avui dijous 13 de juny. Finalment en aquesta última hora no hem parlat de teatre amb la Maica Duenyes. La saludem des d'aquí. Tampoc hem entrevistat Pablo Barranco, portaveu de Via Democràtica, perquè no ha pogut venir. Per tant, hem pogut sentir això sigui la secció literària, que dimarts no la vam tenir.
amb el Diego Marcos de la llibaria Resenya. I agraïm també, a més del Diego, a la gent que ha fet possible el programa d'avui. Per tant, també a la Carme Madó a la cuina, l'Andrea Bueno als serveis informatius, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps, el Sergi Seguí, portaveu de Junts per Sant Just, per fer aquest balanç d'aquests dos primers anys de mandat, i també a la Joan Algarra, la Montse Larrea i el Pere Oliver per fer tertúlia a la segona hora de programa.
Us ha parlat Carme Doi, tornarem demà amb més coses a partir de les 10 i fins a la 1 del migdia. Ara us deixem amb el butlletí de la xarxa, també amb les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Bueno, que farà l'edició a migdia dels Sant Just Notícies. I mentre ens hi acostem, ens anirem també amb una mica de música ara amb Holly O'Reilly. Que vagi molt bé, que passeu un bon dijous.
Fins demà!
No, no, no, no.
Fins demà!
Nobody paves the way We all want to play and play and play and play Who cleans up the big mess in the end? You're praying for more time You're praying for less and less And Jesus, don't they just say yeah, yeah
Fins demà!
Bona nit.
És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem amb Aite Polo i Oriol Pujador. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha tornat a defensar el dret dels catalans a decidir el seu futur. Mas ha participat en la inauguració aquest matí de la nova seu central de l'empresa Desigual. A Barcelona, Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, acompanyat per l'alcalde de la capital catalana, Xavier Trias, i pel president de la companyia, Thomas Meyer, Mas ha fet una ferrissada defensa del procés sobiranista i ho ha fet amb aquestes paraules. Ningú té dret a frustrar aquests somnis i ningú té dret a desarticular o a desmembrar aquests valors. I això val per una persona, val per un grup de persones, val per les famílies, val per les empreses i val pels països. Els països tenen dret
a tenir aquests somnis i a proclamar i a donar força en aquests valors.
La nova seu de Desigual està ubicada al costat de l'hotel Vela. És l'edifici més llarg de Barcelona i ha permès crear 200 llocs de feina. Actualment hi treballen unes 1.000 persones. L'economia catalana es començarà a recuperar l'any vinent, segons la previsió que ha fet pública aquest matí la Cambra de Comerç de Barcelona. L'estudi fa una previsió encara pessimista per aquest any. I augura una baixada de l'economia de més d'un 1% per tancar el 2013, però apunta a un creixement de l'economia catalana l'any vinent.
Segons la Cambra, l'economia de Catalunya creixerà dues dècimes el 2014. El president d'aquest organisme, Miquel Valls, ha reclamat un objectiu de dèficit a més per a Catalunya, per sobre del 2%, i ha demanat solidaritat a la resta de l'Estat perquè Catalunya pugui ser el motor que lideri la recuperació de l'economia espanyola.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat ha ordenat que es vacunin contra la ràbia tots els gossos, gats, fures i d'altres animals de companyia als municipis de Moncada i Reixac, al Vallès Occidental, Piera, la Noia i Porqueres i Banyoles, al Pla de l'Estany. En aquestes poblacions hi va estar un gos de la raça Pitbull i infectat amb la ràbia, que a Toledo va atacar quatre nens i un adult. Es tracta del primer cas registrat a Espanya des del 1978 de ràbia.
Els propietaris tenen ara 3 setmanes per vacunar els seus animals. A l'aeroport del Prat pot haver retards avui en els vols que connecten amb França, segons han confirmat fons d'AENA a la xarxa. Les demores que poden afectar tant les arribades com les sortides són conseqüència de la vaga que han fet els controladors aèris francesos fins a les 6 d'aquest matí. Deixen un balanç de 90 vols cancel·lats entre dimarts i dimecres als aeroports del Prat i de Girona.
Sí que fan vaga avui al sector del transport ferroviari francès. Per aquest motiu, dues línies de Rodalia-Renfa acaben abans el seu recorregut, són la R3 i la R11. Els trens de la R3, que van fins a l'atur de Carola a França, acaben a Puigcerdà i els passatgers s'han de traslladar pels seus propis mitjans.
El mateix passa amb els trens de la R11 que van fins a Cervera-Rosselló. Acaben el seu recorregut a Portbou, a l'Alt Empordà. Amb l'arribada de la calor s'ha tornat a superar el llindar de l'Ozó, a la plana de Vic. És un problema de contaminació habitual a la comarca d'Osona i es recomana a les persones sensibles, com els malalts del cor i del pulmó, que evitin fer exercici a l'aire lliure.
L'arribada de les altes temperatures fa superar el llindar d'informació d'osotroposfèric a la plana de Vic. Aquest dimecres a la tarda, Protecció Civil de la Generalitat va emetre un avís segons el qual a les 4 de la tarda el nivell d'osotroposfèric va superar de llarg el nivell d'informació. Es tracta d'un problema de pol·lució habitual en aquesta zona i per això ha recomanat a la població sensible com malalts de cor i de pulmó
Persones amb altres malalties, infants i sobretot gent gran que evitin realitzar esforços físics a l'aire lliure, principalment si produeixen fatiga entre les 12 i les 6 de la tarda. En aquestes persones, la superació del llindar d'informació pot provocar símptomes com malestar, afectacions respiratòries i irritacions oculars i de gola. Amb tot, no es tracta d'una situació de risc elevat per a la ciutadania en general. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Jordi Pallarés. Aquesta hora comença la roda de premsa de Joan Berdua a l'estàdia de Cornellà al Prat. Tot indica que el jugador de l'Espanyol no renovarà el contracte i comunicarà que marxa de l'entitat després de quatre temporades defensant la samarreta blanca i blava. A segona divisió, el president del Centre d'Esport Sabadell, Joan Soteres, anuncia que continua el club, però deixa entreveure que marxarà aviat, ja que no comparteix el projecte dels màxims accionistes del club.
Ho respecto, però jo no puc compartir-ho. I abans de compartir barbaritats, jo prefereixo marxar d'aquest club, si haig de marxar, però que, ja dic, no acceptaré segons quin tipus d'imposicions.
Sotera es diu que el projecte esportiu perilla i que el Sabadell pot baixar de categoria la temporada vinent. També en futbol el Girona va empatar a una ahir al camp de l'Alcorcón en el partit de nedar de la primera eliminatòria de 100 a primera divisió i en futbol sala victòria del Barça el primer partit de la sèrie final pel títol de Lliga. Els de Marc Carmona van superar el Pozo de Murcia per 1-0 al Palau amb gol del capità Jordi Torres. Notícies en xarxa