Mas Coley ha lamentat, d'altra banda, que el govern central a dia d'avui encara no hagi desenvolupat el fons de liquiditat autonòmic pel 2013. Pel conseller és un fet sorprenent si havia assegurat que el govern treballa per trobar els diners necessaris per pagar, per exemple, els concerts hospitalaris.
Una persona ha mort aquest matí en un accident de trànsit a l'autopista AP7 a Santa Perpètua de Mogò del Vallès Occidental. Ha passat poc després de les 8, quan el tot terreny que conduïa la víctima ha xocat contra un camió. El sinistre ha complicat la circulació per aquesta via. En un matí, doncs, ja força complex. Raca Eduard Sánchez, bon dia.
Hola, bon dia. És de les poques vies on encara hem de parlar d'aturades. Aquesta autopista P7, per aquest accident a Santa Perpètua, encara hi ha dos carrils ocupats en sentit Girona i això fa que no millori gens el trànsit en aquesta autopista. És més, van augmentant a poc a poc aquests quilòmetres de l'antitud amb retencions. Ara són ja uns 9 quilòmetres entre Sant Cugat...
i aquest punt de Santa Perpètua, com dèiem, en sentit nord, per tant, moltes dificultats. A la resta, únicament ens queda parlar de l'autopista B23. En aquest matí hi ha hagut molts problemes, també ara s'han reduït les aturades, però vaja, entre Molins i Sant Feliu tot aquest tram encara va molt feixuc, molt espès, en direcció a Barcelona. És tot des del RAC, bon dia.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Barça i Madrid s'entrenen aquest matí d'aquí a una hora per preparar el partit de nada de les semifinals de la Copa del Rei. Demà a les 9 de la nit el Santiago Bernabéu. El Barça afronta el clàssic després que Xavi Hernández hagi renovat el seu contracte fins al 2016 i després de saber que Leo Messi serà el pròxim a ampliar la seva vinculació amb el club blaurana.
l'Argentí signarà la pròxima setmana fins al 2018. Per cert, el president Laura Nassandro Rossell ha dit que el Barça deixa la porta oberta a Víctor Valdés per si arrepensa la decisió d'abandonar el club a final de temporada, ja que no va acceptar la renovació que li va oferir
Gràcies.
i és dubta per la copa que es disputa la pròxima setmana. I un darrer punt, la catalana Laia Andreu, és la nova campiona de la Ciligen Snow Short Race de raquetes de neu. La segona classificada està la també catalana Sílvia Leal. La Ciligen Snow Short Race és una prova de muntanya molt dura de més de 9 quilòmetres, 250 metres de desnivell, i tot això sota temperatures molt baixes. Notícies en xarxa
Just a la Fusta. Molt bon dia passant 5 minuts a les 10 d'avui dimarts 29 de gener. Tot a punt per començar un nou Just a la Fusta on començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno amb qui també farem un cop d'ull a la premsa del dia per repassar les notícies més destacades d'avui, els articles, les entrevistes, les contraportades i tot el que podem trobar avui als diaris.
També parlarem del temps amb el Carles Hernari de Rius perquè ens expliqui quin temps ens espera pels progrés dies si es manté la previsió d'aquest anticicló que no s'ha de moure gaire aquesta setmana. Més coses, a partir de les 11.10 parlarem amb Silvana Vox la setmana que ve...
I a les 12 i 10 repassarem la història de Sant Just amb el Pep Quintana, també tindrem les novetats del món de la televisió amb l'Alpaconesa i acabarem el programa parlant de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya.
Tot plegat a partir d'ara mateix i com sempre acompanyant-vos també en bona música. Avui ho fem començant amb la versió de Don't Look Back in Anger de Shona Yukawa, aquesta mítica versió dels Oïssis.
Sleep inside the eye of your mind Don't you know you might find A better place to play You say that you've never been But all the things that you've seen They slowly fade away So is that a revolution from my bed
Cause you said the brains had run to my head. Step outside the summertime's in bloom. Stand up beside the fireplace. Take the look from off your face. You were never gone above my heart.
I don't look back in anger, I heard you say
Take me to the place where you go Where nobody knows If it's never there Please don't put your life in the hands Of a rock and roll band Throw it all away I'm gonna start a revolution from my bed
Bona nit.
And so slightly away, she knows it's too late, as she's walking on by. My soul slides away, but don't look back in anger, I heard you say.
Fins demà!
But don't look back in anger I heard you say
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Dos minuts i un quart, doncs, del matí, moment per saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, bon dia. I per parlar de les notícies de Sant Just, avui, a més a més, molt cultural, no? Em sembla que has vingut. Sí, musical, teatral i literal. Sí, sí, cultural complet, realment. Comencem parlant de música, de blues concretament, perquè els germans Sant Justencs, Pere i Víctor Puertas, els The Sweet Cage Brothers,
Participa en aquesta setmana de l'International Blues Challenge 2013 que es fa a Memphis, a Atenésia, als Estats Units. Es tracta d'un concurs internacional de blues que organitza cada any la Blues Foundation, una entitat que es dedica a promoure i preservar el blues, amb uns 4.500 socis i unes 200 fundacions d'arreu del món. Aquesta setmana la Blues Foundation celebra la 29a edició de l'International Blues Challenge a Memphis, que comptarà amb la participació de 120 bandes de blues,
i uns 90 artistes en la categoria de solo o duo, i aquí és on participaran el Pere i el Víctor Puertas, com a The Sweet Cage Brothers. El concurs comença avui i seguirà demà dimecres i dijous amb els quarts de final. Les semifinals es faran divendres i per últim dissabte, dia 2, tindran lloc les finals. Una bona notícia per a aquests germans enjustencs internacionals. Doncs sí, ens n'alegrem i, per tant, sempre mirem de fer-nos ressò quan ens passen coses bones.
Més coses, parlem ara, ens deies, de teatre. Això mateix, Just Teatre tanca aquest vespre el seu tercer curset d'iniciació del teatre amb l'espectacle Mamà Bulls i Artista. Els sis alumnes que hi han participat demostraran a sobre de l'escenari de la sala del 50 anari de l'Ateneu tot el que han après els darrers mesos. I atenció perquè l'entrada és gratuïta, per si esteu interessats en assistir-hi. Just Teatre organitza aquest curset d'iniciació de forma trimestral amb l'objectiu d'introduir els alumnes al món del teatre i la interpretació a través d'aspectes com l'expressió corporal, la improvisació o la veu.
I avui, després d'aquests tres mesos de feina, els alumnes que s'hi van apuntar a l'octubre posaran en practicat tots els coneixements que han après. No és una obra de teatre amb un fil conductor, són peces, fragments de diferents estils que els alumnes posaran en pràctica. I els actors i actrius són la Sofía del Pino, la Núria García, Julia Nieto, Elisenda Ochoa, Joan Puigbó i Cira Pujol, i estaran dirigits, com no parlar mai, caduenyes.
Aquesta obra, Mamà, vull ser artista, començarà quarts de nou del vespre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu i, com deia, l'entrada és gratuïta. Doncs esperem que vagi també molt bé aquesta activitat, igual que l'altra que ens explicaràs ara, que barreja vi i literatura. Sí, i és el conegut com Barra Llibres, aquesta primera experiència que organitzen aquest dissabte al Celler de Can Mata, a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu i l'Abreu Edicions, i que aquest dissabte conviden a Jordi Nobca i a Salvador Giral, són dos escriptors
que presenten els seus llibres, que es titulen El talent, de Jordi Nobca, i L'entrepà, de Salvador Giral. En aquesta activitat, el barrer llibres, que es tracta de costar els llibres de la col·lecció Cicuta al públic Sant Justenc i combinar-ho, com dèiem, amb un tas de vins. Jordi Nobca presentarà al talent la seva primera novel·la publicada a l'abril de l'any passat i Salvador Giral parlarà de L'entrepà, que també va publicar a l'abreu l'any passat. Tots dos llegiran també fragments de les seves obres, dos títols de la col·lecció de narrativa Cicuta,
I es podran comprar a preu de cost, igual que altres llibres de la mateixa col·lecció editada per l'Abreu. A l'acte també hi serà Esther Andorra, editora de l'Abreu Edicions, i tot plegat començarà cap allà a les 11 del matí al celler de Can Mata, al carrer Raval número 28. Molt benediria, doncs perfecte. És una bona agullitat. És veritat, eh? Notícies molt culturals, per tant, doncs també està bé, no? No només fer sempre política i economia. Gràcies i tornem d'aquí una estona. Molt bé, fins ara, Carme.
Escoltem ara aquest màster fet d'Andreu Bert i tornem tot seguit repassant l'actualitat del dia d'avui dimarts 29 de gener. Música
I must admit I was afraid
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
There's the green grass of six and the soybeans of seven. The June bogs of eight, the weeds and thistles of eleven. The ones just hold the place. The zeros make a smiley face when they come floating down from the heavens. Took my hand and laid me down to watch a papillon parade.
Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig, doncs, un moment per obrir la premsa amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. I comencem destacant la notícia.
més important de les portades d'avui, quina és i com ens ho expliquen. Doncs tots els diaris destaquen aquest cop a la màfia russa del que tant es parla els darrers dies. El diari ara, per exemple, ens diu presó per al cap de la trama de Lloret. Petrov confirma que va pagar dos viatges a Rússia, Xavier Crespo, Mas diu que es fia del diputat de Siu, que nega haver cobrat res, i el president del club d'hoquei queda en llibertat d'encàrrecs. És com ho tracta el diari ara.
El punt avui, per exemple, diu presó per a tres detinguts de la xarxa de Lloret. El jutge empresona Petrov, el seu cunyat i l'arquitecte Jimeno, però deixa lliures quatre persones, entre les quals hi ha el president del club d'hoquei. El periòdico va una mica amb aquesta línia, diu el capó de la xarxa de Lloret admet que va pagar. Petrov declara davant el jutge que va sufregar a Crespo dos viatges a Moscou i un rellotge, diu escàndol a la Costa Brava.
I, per últim, l'avantguàrdia ens diu presó per a tres dels detinguts de la màfia russa de Lloret. El cap diu el jutge que va pagar dos viatges a Moscou d'àlex alcalde Crespo. Més o menys els titulars coincideixen tots amb aquesta línia. Sí, no varien tant, no?, en aquest sentit, com passa en altres ocasions. Sí, i ara comentarem també una notícia que ja la comentarem ara, però vaja, que tampoc no varia gaire d'un diari a l'altre. Doncs el 324.cat i l'ara.cat tots dos ens obren encara amb tota aquesta operació contra la màfia russa i se'ns diu el 324 detingut
El primer tinent d'alcalde de Lloret, Josep Valls, en l'operació Clotilde. La Guàrdia Civil ha detingut aquest primer tinent d'alcalde, que és regidor de Territori, Sostenibilitat i Seguretat Ciutadana. Josep Valls ha estat detingut a casa seva, en el marc d'aquesta operació, de presumpta corrupció urbanística en relació amb la màfia russa. En Valls ja són vuit els detinguts en aquesta operació, tres dels quals són a la presó. També se'ns diu que Mascolell és prudent davant d'un possible relaxament del dèficit.
ha assegurat que les declaracions del ministre d'Economia deixen la porta oberta a traslladar activament les autonomies. Una eventual relaxació van en la direcció de la sensatesa i el bon fe. I finalment, Bustos tornarà a l'alcaldia de Sabadell el 8 de febrer. Al programa Agora de TV3, l'alcalde de Sabadell ha reiterat la seva innocència al voltant de les imputacions que li han caigut sobre el cas Mercuri. Pel que fa al PSC, Bustos dona suport a l'executiva en la polèmica sobre el dret a decidir.
Una decisió que tampoc sorprèn, de fet. També se'ns parla d'aquesta detenció del primer tinent d'alcalde de Lloret a l'Ara.cat, també se'ns diu que Navarro admet que el PSC s'està trencant i després rectifica. A Catalunya Ràdio el primer secretari ha dit, bé, potser és una paraula massa dura, volia dir que apareixen discrepàncies.
Ha sigut una expressió potser poc afortunada. Imagino que s'ha maleït la llengua, que li ha anat més de pressa que el camp. Els periodistes també corren molt a l'hora de fer titulars a vegades. Exacte. I finalment, que Berta elimina les beques Seneca. El ministre diu que ha de prioritzar les ajudes generals i suprimeix els ajuts a la mobilitat entre campos espanyols pel curs que ve. Deien que també eliminarien les Leonardo, però vaja, això tampoc... Potser les beques Seneca...
El que es podria fer en lloc d'eliminar-nos és fer-les més equivalents a altres beques europees o que se seguís un programa concret, perquè també és veritat que tothom coneix gent que ha profit d'una beca d'aquestes per estalviar fins i tot, perquè els diners que es donaven eren molt més que els Erasmus i si t'anava segons quin lloc d'Espanya que els llogues no eren tan cars, i només feies una assignatura, potser eren els
El problema era la manera com s'utilitzaven o com... Com gestionava tot plegat. Exacte, o que algú s'encarregués de supervisar-ho tot plegat, no només castigant llavors a tothom. Bé, és la nostra opinió. Sí, sí, sí, totalment. Més qüestions a la portada, que ens reia que hi havia un tema que ens volies comentar, Andrea. Sí, en parlen totes les portades, excepte el punt avui, que m'imagino que destacaran les pàgines interiors, però vaja, les portades als diaris coincideixen en dedicar-li la fotografia a...
de les seves portades a la reina Beatriu d'Holanda. Diu La Vanguardia, la renúncia de la reina Beatriu, la monarca holandesa, abdicant el seu fill per obrir pas a una nova generació. I bé, doncs, La Vanguardia ha triat una fotografia que es va fer moments abans d'enregistrar el missatge en què va anunciar l'abdicació en favor del seu fill Guillem, 33 anys després de la coronació. La veiem a ella somrient, tranquil·la, i bé, diu La reina, 75 anys, doncs, moments abans d'enregistrar aquest missatge.
És la notícia, de fet, més destacada a La Vanguardia. Al periòdico també li dedica la fotografia a la reina Beatriu, però el tema del dia avui en aquest diari diu mesures per activar el mercat laboral. El govern mou fitxa per fi pels autònoms. Joves, els menors de 30 anys, cotitzaran 50 euros durant 6 mesos. Fiscalitat, empreses de fins a 5 empleats pagaran l'IVA després de cobrar. I crèdit, els bancs hauran de facilitar als exportadors l'accés a la liquiditat.
D'altra banda, el diari Ara ens parla d'aquesta fractura interna del PSC. L'executiva del PSC evidencia aquesta fractura interna. Crítics i oficialistes intercanvien greus acusacions. I per últim, el punt avui ens parla de tendències, de societat i d'aquesta estrena de la 080 que omple el DAP de Barcelona. Aquest festival de moda que es fa aquests dies aquí a les ciutats.
Doncs bé, amb imatge... Quin nom és el genèric correcte? Si seria desfilada... No és una desfilada, són moltes. És una passarel·la, però en un sentit general, com era abans la passarel·la de Gaudí i tot plegat. Sí, ara intentem mirar com es diu el terme genèric, però vaja, a la fotografia del dia li he dedicat a una model, en aquesta desfilada inaugural. Doncs és el que se'ns explica avui als diaris, passem a destacar ara el més llegit,
Tenim el 324, el més llegit. Atenció, és que les agències de medicaments retiren lots de Sintrom i Junifent i de les lentilles de Cubue. Evidentment, quan hi ha aquestes informacions, són les que més sorprenen i la gent que els fa servir més els crida l'atenció. Són productes afectats per diferents tipus de contaminació i, per tant, per precaució. És l'anticoagulant Sintrom i l'antiinflamatori infantil
Juní fent, a més d'aquestes lentilles de la marca Kubue. Bé, doncs, és el que més ha interessat els lectors del 324.cat. Passem a destacar, però, altres temes que també els han cridat l'atenció, com el segon, que és que la reina Petriolanda vica a favor del seu fill, i el tercer, la coberta de la plaça de toros de les vendes que s'ensorra a quatre dies de la inauguració. Jo l'estava llegint ara, aquesta. Sí, sí.
No sé, el tema de la reina em sorprèn que la gent li hagi interessat tant, fins i tot em sorprèn que hagi estat tan portada, no? Sí. Home, la Vanguardia no és d'estranyar perquè sempre tracta aquests temes més relacionats amb la monarquia, però bé, m'imagino que és una notícia internacional rellevant, no?, en aquest sentit, o el model d'una mare que deixa passar el seu fill. Mira, tenim l'exemple de la reina d'Anglaterra, que porta 60 anys al tro i no el deixa. Per fer pensar, doncs, amb la monarquia espanyola, no ho sé.
Una mena de renovació, d'alguna manera, perquè diu que marxa per donar pas a les noves generacions. Exacte. Doncs després, a l'ara.cat, el més llegit, però és que el cap de la màfia russa s'admet davant del jutge, que va pagar viatges a Moscou, l'exalcalde de Lloret. El segon tema, que els joves autònoms pagaran 50 euros de cotització els sis primers mesos. I el tercer tema, que m'has tanca files amb Xavier Crespo. Me'n refio perquè fa molts anys que el conec. M'imagino que també és el...
Si hagués dit el contrari, hagués estat estrany, no, suposo? Sí, és possible, si no ho sé. Bé, passem, si et sembla ara, a destacar les contraportades. Just a la fusta.
T'agrada aquesta música, Andrea? Sí, és molt de contraportades. Comencem avui parlant de la contra del diari Ara. És l'article setmanal de Sabado Cardús que diu que és serenitat, no desànim. Diu que observa que es fa circular l'abrama que el procés cap a la independència s'està desinflant a la sorpresa pels resultats del 25N. Ara s'hi suma l'excusa del debat per la declaració sobiranista del Parlament que alguns han volgut interpretar en clau d'error de fracàs.
Diu res de tot això, de fet no hi ha el més mínim indicador objectiu que permeti sostenir la credibilitat d'aquestes especulacions i fa referència a la darrera enquesta amb què es compta, que és el baròmetre polític d'hivern del periòdico, que diu que no assenyala cap retrocés en el suport a la independència. Recorda que el 69% dels catalans volen que se celebri el referèndum, el 63% volen que es faci atenció a autorització del govern espanyol com si no,
i el 57% volen que Catalunya s'independitzi d'Espanya. Són aquestes les dades que porta i sentencia. Diu, ningú, si no és amb males intencions, pot reclamar un estat d'inflamació emocional, com l'ha assolit l'11S, o d'estrès polític, com el del 25E.
Doncs és el que intenta explicar avui Sabado Cardús al diari Ara, si més no és la seva opinió, i d'aquí ens n'anem cap a l'avantguàrdia, on llegim que el govern mundial ja existeix i no ens representa. Qui ho explica això? Ho diu Jonathan Coppell, que és autor del llibre Legitimitat i disseny de la governança mundial.
Diu, gràcies, món. En una pura teoria de jocs, com menys confies en el teu govern, més interès tens en un govern mundial. Diu, per això jo ara mateix beneeixo Brussel·les, l'ONU, la Merkel, la IATA, la ICAO i totes les sisos del planeta, juntes, per haver cogovernat el meu país, encara que fos a l'ombra, mentre les nostres institucions, des de la monarquia fins a les GAE, experimentaven la pitjor crisi des de la dictadura. Per això mateix, entenc que noruecs i suïssos desconfïn de governances globals i organitzacions transnacionals
que decideixin per ells, però és que hi ha països on cap organització multinacional no resulta més opaca i inquietant que la dels seus partits. Una bona reflexió en tornar a les institucions mundials. Doncs sí, sí. És el que podem llegir avui a La Vanguardia, una entrevista interessant i d'aquí ens n'anem cap a destacar la del periòdico. Un titular estrany, no? Les cabres no ens coneixien, els gossos tampoc... Sí, ho diu Alejandro Ortiz, un home que va deixar-ho tot a la seva feina...
per comprar un ramat de cabres i dedicar-se directament a la muntanya. Diu, venir d'una altra galàxia, laboralment, i convertir-se en pastor. Comprar un ramat, lluitar amb el bàstia, tirar endavant. És una mica la definició que fa el Mauricio Bernal d'ell. Diu, és un home que mai ha portat un ramat, que mai ha fet de pastor, més aviat urbanita, que un dia canvia de vida i se'n va amb un ramat de cabres a la muntanya. Té 70 cabres, en total. Diu que podia haver triat qualsevol cosa.
Però al món de la ramaderia sempre li havia agradat i quan va decidir deixar la feina estava oberta el que fos, cabres, ovelles, vaques. El que va passar va ser que va veure que a Catalunya es promocionava el pasturatge de cabres per reduir la massa combustible, el sotabosc, pel tema dels incendis, el sotabosc que és del que s'alimenta les cabres, així que es va decidir apuntar a un curs dels que oferia la Conselleria d'Agricultura.
També va entrar en contacte amb dos pastors de Sant Boi que el van ajudar molt. De fet, el van regalar els dos gossos que té. Fins que li va sortir una possibilitat amb el parc del Garraf, que tenia un conveni amb l'obra social a Caixa per millorar les seves àrees naturals. I des d'aleshores, doncs, que s'hi dedica. Molt bé. Doncs és el que trobem avui al periódico, també. Doncs un personatge diferent del que estem acostumats a conèixer. I al punt avui tenim els nens de la Brassola viuen amb la música dins. Ho diu Marc Serrats, que és música.
És coànima de Xarrameco Tiquismiquis, guitarrista de Dijous Paella i del conjunt Bada Badoc. Immers en molts projectes musicals, va participar a la direcció de Musiquetes per la Bressola i ara presenta 1, 2, 3, Pica Bressola. Totes es poden escoltar des del web de l'Espai Bressola, que és espaibressola.cat, que agrupa propostes culturals i educatives impulsades pels amics de la Bressola.
fa música per nens, com ja podeu intuir. Els adults, diu, tenim més complexos a l'hora de crear aquest tipus de música o de cantar-la. De fet, a ells els enganxa ràpidament, als nens, i es deixen portar per la calidesa i no tant pel que el diu la lletra. És a l'adolescència que comencen a arribar els prejudicis que tenim els adults. I l'Elena Ferran, la periodista, li pregunta com a músic i pare li agrada veure com reaccionen primer els de casa. Diu que, sense tenir-lo acabat,
El disc el porta al cotxe perquè l'escoltin els seus fills i allà ja va veient les cançons que funcionen i les que no. Doncs és el que se'ns explica avui al diari El Punt Avui, l'entrevista a la contraportada, d'aquí passem a parlar d'una notícia més curiosa. I atenció perquè resulta que, no sé si tu tens llibre electrònic, Andrea, però és una història que en principi ens pot semblar més o menys recent i tampoc en tinc, però resulta que una inventora gallega el va patentar l'any 49.
un atent assessor del llibre electrònic. Diu que, bé, això era l'any 1949 i que el que va inventar una mestra gallega era un suport únic per poder llegir diferents llibres basats en uns carrets que s'intercanviaven, es podien intercanviar amb els textos escrits. Era idea, doncs, d'aquesta mestra gallega, Angela Ruiz, era l'any 1949, però, clar, d'alguna manera potser era massa d'hora. Ella tenia unes quantes lleis innovadores,
i aquesta es deia Enciclopèdia Mecànica. Ho vam intentar, de fet, l'any 49, i en realitat és això, un llibre de text per a estudiants que funcionava amb un sistema mecànic d'aire a pressió, on s'hi podien col·locar diferents carrets amb les diferents matèries, segons s'explica. I també, doncs bé, aquesta descripció és molt precisa, a més a més, per explicar aquest funcionament, etcètera, etcètera. Diu que també hi havia fins i tot tot un forat per posar-hi una calculadora, és a dir, que fos com una mena de pack
pels estudiants, i l'objectiu d'ella era facilitar la vida de tot el que estigui relacionat amb els llibres, els nens a les escoles, els editors, els autors per difondre les seves obres, però l'Enciclopèdia Mecànica, evidentment, mai es va arribar a comercialitzar perquè no va trobar el finançament que calia en una Espanya situada l'any 1949, quan et pots imaginar pocs llibres electrònics podien imaginar-se. O sigui, la dona aquesta segueix viva, ho dic?
No, no, perquè s'ha nascut l'any 1890, no sé què, o sigui que no sé com és que ha aparegut ara, això és curiós. Bé, mira, una llàstima, no? Sí, que pogués saber que al final s'havia creat. Que havíem arribat fins a aquest punt, no? No sé si tindria drets d'autor, per això, encara que ho hagués patentat, jo crec que no. Bé, és una cosa molt diferent del que hi ha ara també, però vaja, una bona idea en el seu moment. Sí, sí, fa més de 60 anys d'aquesta història. Qui sap.
Doncs molt bé, Andrea, gràcies i que vagi bé. Fins després, bon dia. Dos quarts i mig d'11, en moment ara per fer un repàs a la premsa. El que fem ara és obrir diaris i a banda de les notícies més destacades, de les contraportades i de tot el que hem anat explicant fins ara, el que fem és comentar-vos, destacar-vos algun article, alguna crònica o alguna entrevista interessant dels diferents diaris que tenim.
I comencem pel periòdico on llegim un reportatge sobre una iniciativa solidària a Ciutat Vella i es titula Dues dècades d'acollida. Sostre, un alberg de nit per indigents de la Barceloneta compleix 20 anys. Aquest centre social, que és impulsat de fet per un grup de veïns del barri, ofereix llit i menjar a 6 persones.
Arribar on no arriba l'administració, ni en ocasions les grans entitats, és aquest l'objectiu amb què va néixer la Barceloneta ara fa 20 anys sostre aquest petit centre de nit per persones del barri que dormen habitualment al carrer i que va ser impulsat pels veïns. Amb la finalitat de celebrar les dues dècades de vida del projecte i analitzar la tasca realitzada fins al moment, el 18 de gener es va celebrar al centre Barceloneta, una taula rodona, on també va participar més d'un representant de sostre, personal de les fundacions Arrels, Eura i Càritas.
Aquest equipament està gestionat íntegrament per una consolidada xarxa de voluntaris i la idea també és la filosofia de sostres acceptar les persones tal com venen, a més d'oferir assistència, fer companyia i potenciar la convivència. Avui el periòdico es fa ressò d'aquesta iniciativa solidària, fa un reportatge
que podem llegir a l'apartat de Societat. I al diari Ara destaquem avui l'entrevista que l'Ara Bonilla fa a Jaume Amora, que és cap d'oncologia de l'Hospital Sant Joan de Déu. El titular que s'ha destacat és el càncer infantil és una malaltia de tota la família i se'ns parla
de Jaume Mora, que dedica el seu esforç a curar una malaltia minoritària com el càncer infantil, una especialitat que diu que només pot fer gent amb vocació. L'objectiu és curar aquests nens, deixant-los al mínim de seqüeles i també en un camí que l'acompanyen les famílies. Diu que no té res a veure aquest càncer amb el dels adults, que és un error continuar comparant-ho, que en el càncer els nens hi tenen molt poc a veure els agents externs i els estils de vida. Són tumors propis
del desenvolupament. En el procés de formació de qualsevol òrgan hi pot haver una malformació i donar lloc a un tumor. És la cara i la creu d'un mateix procés i, per tant, no es pot prevenir. És un accident de la natura, diu. Diu que els nens no són conscients, que la càrrega emocional i l'angoixa la porten els pares, sobretot les mares, i que el nen no és un individu aïllat que afronta la malaltia com ho fan els adults, sinó que és una malaltia de tota la família, com dèiem. En canvi, els adolescents és una etapa de maduració molt especial,
un pacient amb molt risc que té la desgràcia de caure en terreny de ningú. El primer problema és on van, perquè el càncer pediàtric el veu com un adult i l'adult el veu massa petit. També diu que si estàs acostumat a resistir els bandevals, no diré que et tornes insensible, però sí que la manera com ho encara es t'ajuda a no perdre el nord, parlant de com viu ell l'experiència de tractar cada dia amb el càncer infantil.
Una entrevista molt interessant que ens trobem avui al diari Ara i d'aquí passem a parlar de cultura amb un tema que treu avui La Vanguardia. I ens diu The Green Notebook by Josep Pla i 20 obres catalanes més en anglès. Ens parla que el 2013 marca una fita de la literatura catalana al mercat anglosaxó i hi ha una selecció d'obres en traducció
com ara l'Horazen de Teresa Solana, la plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, Maletes perdudes de Jordi Puntí o també Incerta Glòria de Joan Sales, a més del quadern gris, com dèiem, de Josep Pla, a més a més també d'altres més actuals, com el caçador de cossos de Najat el Hashmi o la mala dona de Marc Pastor.
Això perquè el 2013, perquè també hi ha títols previstos per 2014, és un canvi. Les obres en llengües estrangeres només representen el 3% als Estats Units i al Regne Unit. Pla i Sagarra es trobaran a les llibreries de la Gran Poma. Per tant, que deu obres d'autors catalans del segle XX siguin publicades al llarg d'un altre any en una altra llengua no seria notícia
a no ser que es tracti, com dèiem, d'editorials anglosaxones, que és un dels mercats més impenetrables de les literatures d'expressió no anglesa. Bones notícies per fi, per tant, pel sector del llibre, i acabem parlant ara de moda. En parlàvem abans, hem destacat quan parlàvem de les portades, un dels temes aquesta setmana ha arrencat aquesta 080 Barcelona Fashion Week,
I al diari Abú, al punt avui, trobem una crònica d'ahir dilluns d'aquesta primera desfilada. Diu, per fora sembla un llot de disseny o una grapadora. Per dins, el dubbel és com una gran capsa de sabates d'amplis espais diàfans que ahir va ser ocupada totalment pels faixionistes. Fins dijous, la 080 Barcelona Fashion Week mostrarà en aquest nou edifici de la plaça de les Glòries una bona representació del sector de Catalunya.
També ens diu Maria Josep Jordà en aquesta crònica que, malgrat el seu minimalisme, el seu interior resulta fàcil perdre's buscant el vaquesteix o la sala de maquillatge, així que arribant a París, que estaran entre nosaltres fins dijous, no tenen difícil per escapar-se dels flaixos quan els convingui. Són els temes que podem trobar avui si ens decidim a obrir els diaris.
I si ve un cop d'ull a la premsa esportiva ens trobarem amb un titular curiós al diari Esport. Ens diu 4 anys més de morro. De morro, perdó. El Madrid renovarà Cristiano fins al 2017 i el duel amb Messi, per tant, continuarà. Diu que Florentino copia a Rossell. També es fa ressò...
del cas de Valero Rivera en una entrevista diu em van voler fer mal a través del meu fill i el nou esportiu ens diu sempre al davant el clàssic de demà defensa la pugna entre els cracs Messi i Cristiano en què l'argentí del Barça sempre és un punt superior al portuguès
I també el mundial es calça motors per demà dimecres, diu demà el clàssic de la Copa, territori Messi-Lionel ha marcat 8 gols al Bernabéu, un camp que se li dóna molt bé. I de l'esport passem cap a la cultura, us expliquem que Concha Velasco rep el Premi d'Honor en les festes dels nominats dels Goya,
Que Jordi Evole rep el Premi Internacional de Periodisme Manel Vázquez Montalbán.
Un premi que ha aconseguit Jordi Evole pel programa Salvados i finalment també tenim encara un altre punt més cultural que és que quatre obres són finalistes del Premi Ramon Llull 2013. Un premi que s'entrega aquest dijous al Palau de la Generalitat d'un guardó dotat amb 60.000 euros. Una obra que es publicarà en català i en castellà Planeta i en francès també amb l'editorial Robert Lafont. Són quatre originals que han arribat a la final final
d'aquest premi de les lletres catalanes. El premi ja no és el més ben dubtat de les lletres catalanes, sinó que empata amb el Sant Jordi i es lliurarà aquest dijous. Els que han arribat a la final són Club de Tennis Bumot, de Valentí Comella, és un pseudònim, tots són pseudònims, i l'anomenar en terra de Xavier Sorribas, també pseudònim, l'estiu que comença de Júlia Reig, també el pseudònim, i finalment pluja de fang de Josep Massanés. Són les quatre novel·les finalistes dels 61 originals rebuts.
Fins demà!
I d'aquí ens anem a acabar parlant de música i parlem de Sigurros, que també s'apunten a treure un nou disc aquest 2013. Dèiem aquests dies que no paren de fer anuncis grups com Destrocks, She and Him o Death Punk, que tornaran a publicar l'àlbum aquest 2013. Doncs ara els islandesos, Sigurros, resulta que també expliquen que treuran un nou disc aquest 2013.
A més a més, Sigurros presentarà Baltari a Barcelona el proper 16 de febrer i les entrades ja estan esgotades. Segurament també aprofitaran per avançar algunes de les noves cançons. De fet, són aquests que estem sentint de fons però acabarem marxant amb un dels seus temes
més coneguts i d'aquesta manera ens acomiadem d'aquest repàs de l'actualitat del dia. Escoltem un dels temes del seu tag del 2005, que és justament el que dona nom també a aquest tag.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
9 minuts i arribem a les 11 del matí. Un moment per parlar del temps amb el Carles de Nanetti Rius. Bon dia, Carles. Bon dia. Em sembla que continues en la línia d'ahir, no? Vull dir que no ens vols explicar gaires coses. Bé, sí, home, sí. Sí, home, sí. Sí? Sí, sí. Si podem explicar alguna coseta que dins de l'estabilitat pot aportar aquesta setmana algun canvi així una mica radical. Dos canvis radicals. Un cap amunt i l'altre cap a baix. Un dels que t'agrada a tu i l'altre dels que no t'agrada, com si diguéssim. Ah, sí? Sí.
perquè dins d'aquest anticicló, d'aquesta tranquil·litat, el que farem aquests propers dies és engreixar la sensació de dir, ui, que està la primavera ja a tocar, perquè ja tenim alguns ametllers que comencen a florir, hi ha alguns arbres que es comencen a despertar, la natura ja comença una miqueta a sentir-se bé per començar a fer coses. Ara fa un any teníem una de fred, te'n recordes que va estar a punt de nevar, tota aquella història? Fa just un any. Aquesta setmana era...
que era una mica més tard, però era com l'1 de febrer o no, l'2 de febrer, alguna cosa així. Sí, sí. Doncs mira, aquest any coincidirà no nevar a Sant Just, però sí un fred rigorós. Sí, sí, coincidirà l'8-2 de febrer amb una altra situació de fred. Aquell cap de setmana? Sí, sí, farà molt de fred. No ho sembla, no? No, per això deia que avui tenim notícies així una mica loques que ens portaran a molts encostivats.
perquè abans que ens arribi aquest fred intens, que podria arribar, podria, eh?, ho diem en condicional, perquè encara els mapes ho han d'anar confirmant, però sembla que es forma una gota freda bastant important, amb 35 graus sota zero a 5.000 metres d'alçada,
I això, doncs, lliscarà una miqueta pel nord de Catalunya i se n'anirà cap a França i sobretot a Itàlia. O sigui, passarà una miqueta per sobre, però de resquitllons enganxarà a nosaltres i ens fotrà una bona clatellada pel que fa a temperatures. Per què? Doncs perquè vindrem de temperatures molt agradables. Tenim influència encara de vents, és sorprent, però el recorregut d'aquests vents no és una entrada. A vegades diem vent del nord, fred, saps? O vent del nord-oest, fred. Vent de ponent, arriba més escalfat. Però també hem de mirar a les hisobres el seu recorregut, eh? Potser fan un recorregut
que viatgen una mica del sud de la península ibèrica, passen pel Cantàbric i arriben a Catalunya i baixen. No tenen un recorregut net i clar pel que fa a aire fred del nord d'Europa, sinó que fan un recorregut que arriba més del Cantàbric i després es gira nord de Catalunya per la geografia, i això fa que parlem de vents del nord però que no faci tant de fred. A vegades diem vent del nord, uah, fred, però ha de ser un recorregut una mica més intens o que ens arribi de més a més amunt. I això el que passarà dimecres és que continuem amb aquesta influència de vents del nord,
i les temperatures s'enfilaran, perquè el termòmetre pot pujar. Ahir comentàvem amb la Carme a la tarda aquí a la ràdio que ja al capvespre... Es nota molt, eh? Sí, s'està avançant molt ràpid. L'altre dia miràvem, com que estem preparant amb molta il·lusió el carnestoltes d'aquí a Sant Jús, que és el dia 16 de febrer, miràvem a quina hora se n'anava el sol, més o menys, per poder fer un càlcul de la quantitat de llum que tenim a la tarda per fer la rua i aquestes coses. Clar.
i se'ns fa fosca dos quarts. El sol es pon a dos quarts de set de la tarda. A partir del 16 de febrir. Sí. Però ara són a les sis de la tarda. Avui es pondrà el sol a les sis i un minut. O sigui que en quinze dies aproximadament, una miqueta més, se'ns plantarà, en 19 dies, se'ns plantarà mitja hora més a la posta del sol, que després tenim aquella sensació de dir el sol se n'ha anat però encara tens una claror, que això s'allarga pràcticament fins a les set de la tarda, o sigui que no està gens malament...
lo ràpid que avança el dia i que guanya terreny aquesta foscor hivernal, que normalment tenim, doncs, molt accentuada, només, només, perdó, només el mes de desembre i una miqueta del mes de gener, perquè el novembre... I el novembre una mica. El novembre no és fosc. Una mica, sí, Carles. Una mica. Com que a més véns de l'octubre hi ha molt contrast. Bueno, perquè hi ha el canvi d'hora aquest, així ridícul, que jo no li trobo la gràcia, però si no fos pel canvi d'hora tampoc no es notaria tant. Sí, si no fos pel canvi d'hora, ara seria una hora abans. Va. O sigui, ara serien les 9.55. Mhm.
Però el sol sortiria molt tard, no, llavors? És molt d'hora, més d'hora del compte. A les 7 del matí, és que està sortint a les 8 i 5, és que veus com véns a les meves? No té cap llogia que surti el sol a les 8 i 10. Algú meu filla s'ajacava i diu, pa, si encara és fos, dic, ja, però et toca aixecar. Per què està muntat així? Per què si es va muntar un horari solar? Mai. No es planteja canviar-ho? No. De tant en tant, algun cop ha hagut algun diari, el debat.
És que jo no li trobo el gran què. Diu, és que no, així les indústries no gasten tant. Deixa d'estar, les indústries segueixen gastant igual. Les indústries que tinc jo davant de casa meva obren la llum sí o sí a les 7 del matí o a les 6 quan obren. Llavors, dius, la llum la tenen en cesa igual. Diferent era abans que potser, doncs, per treballar al camp o amb lustres a finestres més grosses... Exacte, que ens va fer funció una màquina segurament més que obrir un fluorescent, no? No ho entenc. Jo no acabo d'entendre, però, bueno, algun dia podríem convidar algú que ens ho expliqués bé, això. Doncs mira, de cara a finals de març, no?
Sí, quan fem el canvi d'horari podríem trucar a algú que fes l'explicació tècnica del per què. I a més nosaltres que anem en algun moment de l'any dues hores per sobre del que és el calendari solar. A l'estiu. A l'estiu li fotem dues hores al sol. I clar, estem parlant que a les 10 de la nit, perquè no es diu les 10 de la tarda, encara és clar, llavors dius...
És curiós. Bé, és igual. El fet és això, que el dia està començant d'anar molt ràpid guanyant terreny, també tenim més estones de sol, i la mitjana de temperatures, que normalment el mes de gener, que ja deixem enrere pràcticament, està al voltant dels 10 o 11 graus, comencem a enfilar unes temperatures una miqueta més agradables, de 13, 14, aquesta primera quinzena de febrer que entrarem ara tot just aquesta setmana.
Llavors, el que tenim és això, o sigui, tenim una miqueta d'influència de vents del nord, avui encara hem seguit amb forta tranquil·litat, ahir vam tenir 15 graus de màxim a Sant Jus, que no està gens malament, i 7 de mínima, és força agradable. La mínima no ha baixat tant com anunciàvem, perquè se'ns ha fotut un tel de núvols a la nit a sobre, que no ha permès baixar massa la temperatura, sí que cap a l'interior, Girona, allà hi ha d'estar per sota dels 0 graus, allà ha fet molt de fred, però aquí al litoral central se'ns ha fet un tel de núvols, que després ha sigut molt maco, el resultat final, quan sortia el sol, ha sigut allò un cel de color...
rosa, molt maco, amb una il·luminació molt maca, però clar, que la nit ha fet de regulador tèrmic i no ens ha deixat baixar massa el termòmetre. Avui tornarem a arribar a aquests valors de 15-16, que són molt agradables si no bufa el vent, però seguim amb aquesta influència de vents del nord, tot i la presència de l'anticicló. Llavors, sí que tens temperatures agradables, però potser el vent et dona més sensació de fred. O sigui, podem arribar a valors de 14-15, és el que estem dient, i la sensació és de 8-9, o sigui que és de més fred.
La mínima aquesta nit esperem que baixi una miqueta més, que sigui una mica més espavilada, i demà dimecres ens arriba la gran pujada. Demà dimecres probablement els termòmetres de Sant Josep s'arribin a 17 o fins i tot en algun moment 18 graus al migdia. O sigui que són valors molt agradables, encara que tinguem la influència de vents del nord i puguem tenir una miqueta més de sensació de fred, el termòmetre realment reflectirà una temperatura agradable. I a la nit podria baixar, però tampoc no tant com ens esperàvem. O sigui que les temperatures podrien estar entre els 7 i els 10 graus de mínima, tot i que la sensació continua sent encara freda perquè encara estem a l'hivern.
Llavors, vindrem de molt amunt, dijous es mantenen aquestes temperatures agradables, potser baixen una miqueta, però dissets és dissets, doncs ja firmaria qualsevol per tenir tot el hivern en aquesta temperatura, miro tu, i el fet és que de cara al divendres baixen una miqueta, però no massa, encara s'estarà prou bé amb el sol com a protagonista, tenim anticiclo, i de cop i volta, zasca, clatellada el dissabte, que baixen fins als 12 graus, i potser diumenge fins als 8 o 9 graus. Les mínimes d'estar amb 7 o 8 dissabte baixarien,
a valors al voltant dels 5 o 6 graus, i la nit de dissabte, diumenge, podríem estar amb 1 o 2 graus positius només a Sant Jus. O sigui que la baixada és forta i, a més, és declatellada. O sigui que, tal com arriba el cap de setmana, et veurà baixada a forta de temperatures, amb vents del nord molt destacats a tot el país, perquè ens entrarà una irrupció d'aire força freda, que passa molt ràpid, perquè diumenge ja marxa, i dilluns ja tindrem un altre dia que serà diferent. Però passa molt ràpid amb vent molt fort del nord, que això fotria una mica la guitza el cap de setmana als esquiadors, perquè quan parlem de vent del nord, molt fort,
al Pirineu, és nevades segures, la nit de dissabte, diumenge sobretot, i diumenge amb nevades a la cara nord del Pirineu, que poden ser molt intenses perquè la influència de vent... Déu-n'hi-do aquest any, doncs, no, tema esquí, tema neu, vull dir. Sí, de moment està molt bé. Comparat amb l'any passat, també. Sí, sí, de moment no... I a més, en situacions d'anticiclons, passin bosses d'aire fred, tornin a injectar vent del nord, que entra el torb i el que pugui precipitar... O sigui, és tan potent aquest vent que podrà fer precipitació tant al nord com al sud. Ens queden 15 segons. Sí, sí.
O sigui que potser al cap de setmana, si n'estabilitza una miqueta el temps, el que notarem a Sant Just és una refredada important. I ens abrigarem, doncs ja està. Gràcies, Carles, i tornem demà. Demà seguim amb això. Que vagi bé, bon dia. Connectem tot seguit amb la xarxa i de seguida més coses aquí al Just a la Fusta. Fins ara mateix. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Aquesta hora l'alcalde de Lloret de Mar ha convocat els mitjans de comunicació arran de la detenció. Aquest matí del primer tinent d'alcalde del municipi per presumpta relació amb la màfia russa. El primer tinent d'alcalde, Josep Valls, serà traslladat al llarg del dia d'avui a Madrid per la Guàrdia Civil on haurà de declarar davant del jutge de l'Audiència Nacional Eloi Velasco.
És el vuitè detingut en relació amb aquest cas. El tinent d'alcalde era regidor d'Urbanisme en l'època de Xavier Crespo a l'alcaldia i actualment és president del club de futbol de Lloret que va estar patrocinat durant molt temps per l'empresa del presumpte mafió rus Andrei Petrov. A Valls l'han detingut l'endemà precisament de la declaració durant dues hores de l'empresari a Madrid davant del jutge Eloi Velasco. Ara fa una hora, de fet, agents de la Guàrdia Civil escorcollaven les instal·lacions del club d'hoquei de Lloret de Mar.
En declaracions a la xarxa, el portaveu del Partit Popular al Parlament, Enric Milló, creu que el president Artur Mas hauria de donar explicacions per l'operació Clotilde. Tot aquest cas, evidentment, jo crec que és el primer episodi d'un col·labrot que jo entenc que serà llarg, no? A mi em sembla que és molt preocupant. Evidentment que per davant sempre, i ho he defensat sempre, no és nou, principi d'innocència, i mentre no es demostri el contrari, de presonció per tothom, no?
Que un ajuntament faci aquest tipus d'actuacions urbanístiques, que ha de donar moltes explicacions finançades per la màfia russa, si realment és així, home, això obliga a donar explicacions. I crec que, a més a més, quan el president del govern, que és el president del partit d'aquestes persones, surt públicament a defensar-ho, hauria d'anar a seu parlamentari i donar explicacions.
En declaracions també a la xarxa, Milló ha defensat la llei del govern espanyol sobre les actuacions a l'exterior perquè ha dit que és positiva i que el que pretén és coordinar. El president del grup municipal del PSC a Barcelona, Jordi Martí, ha anunciat la creació d'una plataforma ciutadana anomenada Moviment Barcelona amb la que pensa presentar-se a les eleccions municipals de l'any 2015. Barcelona, Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, un moviment similar al de Ciutadans pel Canvi, creat per Pasqual Maragall, obert a totes les forces i entitats d'esquerres de la ciutat. El seu cap de llista serà triat en unes primàries obertes a tots els ciutadans. Martí creu que el PSC actual no té prou força com per ser alternativa de govern a la ciutat i defineix així Moviment Barcelona. Moviment perquè respon a aquesta idea, a l'activació ciutadana, i amb l'únic propòsit de construir un projecte per la ciutat.
En equip ens hi podem trobar progressistes de tota mena. Progressistes que tinguin visions fins i tot de Catalunya, de la relació de Catalunya amb Espanya, des de tots els punts de vista. Poden haver-hi independentistes, federalistes, confederalistes, unionistes, autonomistes i tots els altres istes que vostès hi vulguin posar al costat.
Martí ha assegurat a més sense embuts que ell hagués votat que sí a la declaració sobre el dret a decidir de la setmana passada al Parlament, tot i la utilització, ha dit partidista en alguns moments, del debat que van fer Convergència Unió i Esquerra Republicana. Treballadors de l'Hospital Públic Joan XXIII de Tarragona fan aquesta hora un acte de protesta per demanar que el servei que el centre té per fer les proves del cor obri les 24 hores del dia. Volen poder atendre els malalts a qualsevol hora i que no els enviïn cap a Barcelona. Tarragona, Júlia Gilibets, bon dia.
Bon dia. La protesta ha començat fa uns minuts al vestíbul de l'hospital on un grup de treballadors ha fet una cassolada. Acte seguit, ara és previst que comenci una marxa que, per cert, no està autoritzada per la policia i que anirà pels carrers de la ciutat fins a arribar als serveis territorials de sanitat al carrer Maria Cristina. Allà, lliuren en el delegat d'aquest departament 6.000 signatures ciutadanes a favor de l'obertura del servei d'hemodinàmica cardíaca a les 24 hores
del dia asseguren que obrir aquest servei surt més econòmic que d'arribar pacients a Barcelona com es fa ara. Agustí Aragonès és representant dels treballadors.
Tot el que arriba després de les 8 de la tarda o abans de les 8 de la tarda que anar a Barcelona. Llavors, o va en helicòpter o va en una ambulància medicalitzada. Llavors, clar, què crea això? Això crea que les persones que no arriben en una o dues hores poden tenir seqüeles. I pensem, com he dit antes, que tenint les instal·lacions aquí i tenint el personal preparat, és més car agafar un helicòpter o una ambulància medicalitzada...
Ja fa un any que els treballadors reivindiquen aquest fet i asseguren que Tarragona és l'única província on no es poden realitzar proves com un cateterisme cardiac les 24 hores del dia. Esports en xarxa Bon dia, us parla Roger Castillo. Barça i Madrid s'entrena a aquesta hora per preparar el partit d'anada de semifinals de la Copa del Rei demà a les 9 de la nit al Santiago Bernabéu. El Barça afronta el clàssic després que Xavi Hernández hagi renovat el seu contracte fins al 2016.
En bàsquet, aquesta tarda, el Barça presentarà l'escorta Brad Oleson. El nord-americà de 29 anys i d'un metre 91 d'alçada ve del Bascònia i signa per dues temporades i mitja. Oleson no podrà jugar a l'Eurolliga, però el club català pensa que és la millor opció per suplir les baixes intermitents de Navarro, que ara té una elongació muscular al bíceps femoral de la cama dreta i és dubte per la copa que es disputa la pròxima setmana. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Bueno, dijous s'acaba el termini per sol·licitar les subvencions per les entitats per aquest any. Són unes subvencions que tornen al consistori que es concedeixen a entitats que facin activitats d'utilitat pública o d'interès social durant el 2013 a Sant Just, o en bona part a Sant Just.
Al portal web de les entitats, santjust.org, podeu consultar les bases que regulen aquestes subvencions. Les heu de lliure a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament. En cas que l'entitat no la pugui entregar temps, és important que presenti una instància interessant en participar a la convocatòria. Divendres s'obrirà el període per fer les inscripcions per participar del concurs de carnestoltes d'aquest any. El certamen comptarà en guany amb quatre categories, és a dir,
Dos menys que els anys anteriors, però s'introdueix una de nova. En concret seran millor comparsa de 10 persones o més, la categoria nova que és millor comparsa escolar, que inclourà 30 o més membres d'empas d'escoles de Sant Just, millor grup de 2 o 9 persones i millor individual. El concurs i la Rua de Carnestoltes tindran lloc el proper 16 de febrer. El recorregut de la desfilada també comptarà amb novetats, si és que començarà el Parc Maragall, en lloc de davant del màrquet municipal. Acabarà això sí a la plaça Camoapa.
Per participar, doncs, del concurs de disfresses us haureu d'apuntar a l'Ajuntament entre l'1 i el 12 de febrer. Les bases de participació i les activitats relacionades amb el Carnestoltes les trobareu al web del consistori, santjos.cat.
I acabem aquest bolletí recordant-vos que els germans Sant Justencs, Pere i Víctor Puertas, els de Sweet Cage Brothers, participen aquesta setmana de l'International Blues Challenge 2013 a Memphis, als Estats Units. Es tracta d'un concurs internacional de blues que organitza cada any la Blues Foundation. Aquesta setmana l'entitat celebra la 29a edició de l'International Blues Challenge a Memphis, que comptarà amb la participació de 120 bandes de blues i uns 90 artistes en la categoria de solo o duo. Aquí és on participaran el Pere i el Víctor Puertas, com de Sweet Cage Brothers.
El concurs comença avui i seguirà demà dimecres i dijous amb els quarts de final. Les semifinals es faran divendres i, per últim, dissabte, dia 2, tindran lloc les finals. I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora. També al Sant Jus Notícies, edició migdia, a partir de l'1 i 5. I mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Countless lovers under cover of the street. You know that I could use somebody. You know that I could use somebody.
Fins demà!
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la Ràdio, Just a la Fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Estem escoltant just a la fusta.
Dos minuts i un quart de dotze del matí. La setmana que ve, dia cinc, arrenca un taller d'escriptura i compta a l'Ateneu. L'organitza l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu. Seran dotze sessions i seran classes que es faran els dimarts. Ara en parlem amb una de les organitzadores de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu, Silvana Vox. Molt bon dia, què tal? Hola, bon dia, Gemma. Carme. Carme. Perdó. Que és un curs que es fa... És un curs que ja va arrencar... De fet, aquests cursos van arrencar l'any passat. S'ha fet aquest primer trimestre...
i ara es torna a obrir inscripcions aquest segon trimestre. Sí, sí, per a gent que encara no s'havia apuntat. Llavors, aquests cursos, per qui són? Perquè de vegades algú ho sent i potser pot pensar que no s'hi pot apuntar. En principi, hi ha algun requisit o com funciona? No, que li agrada la lectura i l'escriptura. Per tant, és fàcil, no? En general, sí, és fàcil. L'únic requisit és aquest, que vulgui aprendre a escriure.
Una mica millor del que ja ho fa, perquè a vegades la gent que ve té coses fetes, o contes, o relats, un diari personal o alguna cosa. I sobretot lectors. En realitat sempre arribem a l'escriptura a través de la lectura. I això només, i moltes ganes.
I, per tant, són classes que el que fan és ajudar, suposo, a millorar, a perfeccionar, no?, a aprendre una mica més... Sí, a aprendre l'ofici, perquè així com un fuster per fer una cadira necessita unes eines i una tècnica per a l'escriptura, malgrat que sembla que no i que és fàcil, i un llegeix un llibre i diu, ah, mira que fàcil, jo faré això també, i dius, bueno, hi ha una tècnica i hi ha unes eines que...
que jo ensenyo a la gent i millora la seva escriptura. Fins i tot amb altres disciplines artístiques, vull dir que està clar que amb els oficis encara és més clar, però fins i tot amb pintura, música o altres arts sí que hi ha, que quan a algú l'interessa, encara que en sàpiga, doncs s'apunta potser...
els estudis arreglats per aprendre la tècnica i en canvi amb l'escriptura ara està començant a passar més però fins fa molt poc era una cosa que no se sabia massa per on tirar Sí, sí, sí, és veritat però no només que no se sabia massa en quant a escoles o a quin mètode utilitzar per ensenyar a la gent
a escriure, que no és fàcil, has de pensar, bueno, en los puntos de vista, com ho faig, sinó també això que et dic, només depèn d'un llapis i un paper. La gent escriu i els escriptors tenen un ego molt gran, això és sabut, i dius, bueno, t'enamores de la primera redacció, del primer text. Exacte, i no vols canviar res. I clar, no vols canviar res. I t'adones que no. Si algú t'ensenya, dius, ah, mira,
això que no acaba d'arribar o que no acaba de funcionar potser si en lloc d'un resum fas un diàleg i crees una escena i falta un clima o si poses una olor aquesta mena de coses és el que fem en aquests cursos això és els dimarts al vespre, no? és de 8 del vespre fins dos quarts de 10 depèn, perquè com la gent escriu i corregim els exercicis allà
Si tinc escriptors de tres pàgines, que fan tres pàgines, és una mica més llarg i hi ha dies que acaben més d'hora. I es treballen a classe els textos, per tant, es fa també feina a casa? Sí, es fa feina a casa, que a vegades això la gent diu, ui, no, però jo no tinc temps, i dius, home, sempre una horeta per escriure sí que hi ha, o una hora i mitja.
Però jo faig la part teòrica, com ara, no ho sé, narradors. Bé, veiem el narrador externo, com funciona el narrador omniscient, quines són les característiques. Llavors, llegim un exemple i la gent a casa seva fa un relat amb un narrador omniscient. Llavors, el següent dimarts, el llegim i corregim. I el que dic sempre és que la...
la millor manera d'aprendre a escriure, a més del que jo pugui donar com a teoria, és tenir lectores. O sigui, poder llegir el teu relat i que 3, 4, 5, 6 persones t'ho puguin comentar. Opinen i diguem, mira, acá no he entès, aquesta oració no sé on vols anar a parar. Aquest personatge per què no m'ha sort una vegada i no torna a sortir si era tan maco? Aquesta mena de detalls...
que és el que jo dic, a vegades escrivim una pàgina, un relat, i estem enamorats de la nostra escritura, mira que maco que m'ha quedat, i quan el corrobores amb un lector, el lector diu, no, mira, això no funciona. Llavors, per què no funciona?
i a més lectors distanciats, no?, perquè potser algú que ho ensenyes o ensenya algú que més o menys coneix i, per tant, doncs ja sap que l'opinió serà més o menys favorable, no?, vull dir, a busques això, en canvi, doncs, costa més arribar, justament perquè és complicat arribar a algú altre que no coneguis perquè s'ho llegeixi, però més amb aquesta mirada crítica, no? Sí, perquè, clar, la mare, el marit, el company sempre et dirà, oi, que bé, que... Clar, clar, allà rebrà suport. És de tender una mica més al rigor, a l'excel·lència, com...
podem comunicar millor les coses, i no sempre amb el mateix estil. En general, la gent escriu molt en primera persona. Jo t'explicaré una història i dius, bueno, ja, però el tercer relat en primera persona potser cansa, perquè ja no cal. Intentem d'una altra manera, això. O la gent no utilitza molts els diàlegs, sinó resum, resum, resum...
¿Cómo es fa un diálogo? ¿Cómo ha de estar escrito para que funcione? ¿Para que no canse? ¿Para que el lector entengue qué personaje está hablando ahora y por qué no es el otro? Y bueno, aquestes coses tenen sus reglas de oro que les dic yo.
I és el que s'explica en aquestes classes, aquest taller d'escriptura i conte, que es fan 12 sessions, o sigui, s'apunta per trimestre. Sí, faig 12 sessions i si la gent vol continuar un nivell més, obrim un altre nivell de 12 sessions més. I el preu, quin és?
Són 100 euros totes les sessions. 100 euros tot el taller. No per sessió, perquè seria una mica car. Sí, el que passa que l'escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès, que és l'altra que hi ha... No som en l'Ateneu Barcelonès. Que és l'altra que hi ha, justament.
Està molt bé, però sí que apuntar-se a un d'aquests cursos costa una mica més. Sí, jo soc alumna de l'Ateno Barcelona. Està molt bé, també. No, no, exacte, que no li trauré mèrit. Però el meu millor. Bé, doncs en tot cas, si algú s'hi vol apuntar, el que es pot fer és escriure clubataneu arroba gmail.com, ataneudesberna arroba gmail.com o també trucar
El 9-3-3-7-1-31-15 a les tardes, de 5 a 9 del vespre. Sí, a partir de les 5, sí. I les clares comencen dimarts que ve, per tant m'imagino que queden aquests dies, aquesta setmana, comencen just d'aquí una setmana, per acabar-se d'apuntar. Encara queda en plaça, sí, sí. Fem grups petits perquè si hem d'elegir 24 relats en una hora i mitja no corregim res. I quin és el màxim que hi hauria d'haver en un grup? Sis.
Sí, set persones. Jo aquí a Can Gentestat faig un altre, però és amb gent que ja fa tres anys que treballo i som sis, set persones i és el... El mateix grup, no? Sí, és el mateix grup i és el número ideal.
perquè té sis lectors i et dona temps de llegir, corregir i revisar. I també hi ha prou marge perquè algú no tingui tanta vergonya, m'imagino aquestes coses, encara és un número d'acord. Sí, al principi fa vergonya. Bé, les dues primeres sessions la gent està així com més cap en llis, però després ja es fan amics. Funciona, doncs també. Són aquests cursos d'escriptura que recordem que organitza l'Escola d'Escriptura de Taneu. El primer dia serà dimarts de la setmana que ve li
5 de febrer, aquestes primeres de 12 sessions. Avui n'hem parlat amb Silvana Boc, d'una de les responsables de l'Escola d'Escritura de Taneu, i també la professora, que ens ha explicat de primera mà com funcionarà tot plegat. Gràcies, Silvana, i fins a una altra. Gràcies a tu. Que vagi bé, bon dia. Bon dia. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Alleluia. Alleluia.
Alleluia. Alleluia. Alleluia. Maybe I have been here before. I know this room. I've walked this floor. I used to live alone before I knew you. Alleluia.
I've seen your flag on the marble arch. Love is not a victory march. It's a cone and it's a broken. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah.
There was a time you let me know What's real and going on below But now you never show it to me, do you? And remember when I moved in you The holy dark was moving too And every breath we drew was hallelujah Hallelujah
Halleluja, halleluja, halleluja. Maybe there's a God above and all I ever learned from love was how to shoot at someone who outdrew you.
It's not a cry you can hear at night. It's not somebody who's seen the light. It's a cold and it's a broken. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah.
Aleluia, aleluia, aleluia, aleluia, aleluia. La informació més propera al Just a la Fusta.
I aquesta sintonia ens indica que és moment de parlar de cuina amb la Carme Amador, com que te dia? Bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia, què tal? Per fer un plat diferent, aprendre una mica més de cuina, una recepta econòmica, no?, saludable i que tingui, doncs, una mica de tot. Divertida. Exacte, divertida també, doncs, a veure...
Mira, jo l'altre dia vaig acompanyar una amiga nostra, no amb el metge, dic amiga nostra perquè és amiga de tot l'equip d'aquí de la ràdio, i llavors li va recomanar, per reforçar els ossos, sardines enllaunar. Ah, sí? Sí, ja el peix blau, bueno, va insistir molt en el peix blau, però ja normalment el peix blau ens costa molt
el barat i tot això, com no te'n netegin bé, ens costa molt de menjar. No és un peix que agradi massa, però porta molta calci i vitamina C. I llavors ens va recomanar, ja que no volem menjar peix blau perquè, a més, quan la fregeixes fa molta olor i totes aquestes coses,
sardines amb oli i prendre el sol no allò de posar-te com una gamba amb protecció caminar i prendre el sol van ser les dues coses que li va recomanar a part de medicaments farem aquí com una espècie de coca avui molt fàcil amb una escalivada i a sobre sardines amb oli
que això s'ho menjarà tothom, perquè tu no has vist alguna cosa més exquisit que un pa amb tomàquet amb una sardineta, de veritat. No en menjo gaire, de sardines. De tant en quant, no és una cosa, però sempre s'ha de tindre a la cuina una llauna de tonyina i una llauna de sardines, perquè et poden treure d'un compromís. Tonyina sí que l'acostum a tenir més. Anem a comprar la pasta de full que ja venen congelada, aquesta és pasta brisa, l'estirem, fem com una espècie de coca a la plata del forn,
la posem al forn però a sobre d'aquesta pasta perquè no s'infli, hi posem gots o alguna cosa que pesi. Plats de vidre que no es trenquin o plats de ceràmica que no es trenquin, més que res perquè la pasta quedi plana. I la tenim allà el temps que marca el prospecte de la pasta, que acostuma a ser en 5 minuts, no, 5 o 6 minuts, depèn la potència i si vols que pugi més o pugi menys. Però estem parlant que ha de quedar molt fineta. Sí.
Mentre se fa això ja han fet una bona escalivada amb pebrot, ceba, tomàquet, una bona escalivada, ja està. Quan ja tenim la pasta, la traiem, que es refredi, tirem per sobre aquesta escalivada i posem dues sardines per persona a sobre. I tot això ha d'estar fred ja, perquè és com una tosta, diguéssim...
per arribar a casa i dius, mira, què tinc per menjar. I tens això que és, de veritat, boníssim. I llavors és facilíssim. Un bon entrant, no? Un bon entrant perquè porta la verdura, porta la pasta, que també és hidratge de carbó, i després porta les sardines, que és vitamina C, a tope, i es veu que és una cosa bestial.
Encara que fos un cop a la setmana. Doncs mira, ens apuntem la recepta. Doncs és una recepta molt simpàtica i que segurament agradarà a tothom. I més diferent del que últimament estem més acostumats a veure, no? Sí, i a més com que tenim, a part del vent que va fer ahir, que espero que avui ja pari una miqueta, tenim ja, que sembla, la primavera, això ja, eh? Perquè aquest any, el fred, res, eh? Mira què ens diu el Carlitus aquest tema.
A veure, a veure. No, home, fred, Carme, n'hem tingut, eh? Va, res. Setmana passada feia fred. Feia fresqueta, nena. Feia fred. Tu no has estat a la Sibèria. Feia fred, no, no, però no estem a Sibèria. Vinga, i que ploqui, que bona falta que ens fa. Això sí, home, però ho va fer fa dos dies, també, la setmana passada. No sé on, aquí Sant Jus, no? Home, Carme, sí, van caure tres litres diumenge a la nit. Ah, sí? Sí, sí, sí. Aquí a Sant Jus? Sí, sí, us ho va explicar. Dispensen els nostres ovidos, però no em vaig enterar.
Vinga, doncs mengeu-ho, que de veritat té molt una pinta exquisita. Poseu per sobre una miqueta de julivert, si voleu, però bé, ja n'hi ha prou de verdura, eh? Perfecte, Carme. Doncs gràcies. Vinga, gràcies. Que vagi molt bé. Bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
I cada dos dimarts aquesta hora el que fem és fer tertúlia amb la Mercè i la Cristina. Molt bon dia a totes dues, què tal? Hola, bon dia. Setmanes en què l'actualitat no para, el que passa que... No para, no para, vull dir, ja de tot. Estem saturats al final, a més a més. I al final dius, de què parlem? Perquè és que es parla de tot. És que hay tanto. Sí, sí, llavors dèieu que justament arran de l'entrevista que es va fer ara fa un parell de setmanes
Luis Armstrong arran de tot aquest cas de dopatge no sé si veu veure fins i tot algun fragment de l'entrevista que va sortir per la tele doncs era impressionant jo almenys algun dels moments que vaig veure fins i tot la sang freda potser amb què ho explicava o potser la distància que ara ja amb tot el que ha passat suposo el marge que ha tingut durant aquest temps ha pogut agafar bé diguem que impressiona si més segurament per tot el que ha passat o per tot el que
Aquests casos de dopatge que apareixen sempre en el cas dels esports d'elit, sobretot el ciclisme, que és un d'aquests esports tan i tan durs, suposo que fan relantejar moltes coses també dins del món de l'esport, ja que són també, en principi, els esportistes acostumen a fixar-s'hi als nens i tot plegat.
Y además es que lo que te llama la atención es que claro, él decía, si lo hacen todos, no voy a ser distinto. Y mira por dónde que llega un momento que es el mensaje que nos llega a todos. Claro, damos por sentados que todos se dopan y que entonces son el mejor de los dopados.
Deia que sense aquest dopatge era impossible, no? Jo estic convençuda d'això, eh? Sí, perquè si te lo pares a pensar estos records mundiales... És que cada any a més. A més, a més. I dius, aviam, perdona... Com química. Clar, vull dir, el ser humà... Ten un límite, hi ha uns límits. Clar, vull dir, l'esforç que una persona d'ara...
comparada amb l'esforç d'una persona de fa 10 anys, eh? No estic dient. No, no, 20 o no. Que dius, bueno, l'alimentació o no sé què. No, no, no. Lo que pasa es que te quedas un poco así porque dices, bueno, y el pobre, entonces, un mes y también tenemos que pensar...
Però en principi, en tot aquest cas... Jo crec que és diferent el tipus d'esport, fins i tot. Jo penso que això... Vull dir que jo crec que en el cas del futbol, a part que està fins i tot ara, segons que s'han més controlat, no és tan... O sigui, hi ha un nivell d'exigencia alt, però en el cas del ciclisme, que ha hagut altres casos, és com... Bé, no en sé gaire, de tot plegat, però l'efecte que fa és que... L'exigència encara és més intensa, no? És que es mouen tants diners, tants diners, que, clar...
Que fan el que sigui. Aviam, fa... Fa temps, vull dir, vaig sentir una entrevista amb el Nadal que explicava que... Perdó amb la paraula, però és que ho deia així. Quina tocada de collons quan a les cinc de la matinada venien a l'habitació de l'hotel on estava a buscar-li una mostra d'orina. No, no, clar. Clar, dius, ostres, vull dir, desperta, vull dir...
és que en el fons són tots els esportes tu imagínate fins a un conductor de cotxe de rallies si hi ha alguna cosa per estar més despiert i més conscient és que tots els esportes d'élite
necessiten cada una su característica suposo que hi ha uns límits jo suposo una cosa és que puguis vendre unes vitamines o alguna història per potenciar i suposo que deu haver una part o sigui que fan la vista grossa o que serà permitido o que sigui permès o allò que dius bueno va fins aquí no diem res però sí que en algun lloc han de fer el tall
Yo lo que no entiendo, ¿os acordáis cuando habían acusado de dopaje y decía que se había tomado un entrecote? Sí, el entrecote ese, que la vaca, Jolines, la vaca ha ido por todas partes. Y dices, madre mía, si esto es tan estricto...
¿Cómo se ha podido colar durante años y años y años? Sí, però se ve incluso, o sea, que hay medicamentos, pero medicamentos, a ver... Normales. Normales, tipo ibuprofeno, por ejemplo, ¿no? Sí. Me lo estoy inventando, que quede claro, ¿eh? És un exemple com un altre. Exacte, ¿no? O sigui, medicaments, o sigui, tant a l'abast, que es veu que després, vull dir, amb un examen de... vull dir, amb una analítica d'aquestes, contra dupatge i tal, o sigui, surten un...
uns marcadors i senzillament el que s'ha pres ha sigut un ibuprofeno o sigui, sí que hi ha certs medicaments amb els que han d'anar molt en compte perquè a l'hora de fer aquests controls exacte i llavors es veu no sé si era el termalgí o un d'aquests que dius, ostres però si això és una cosa habitual imagina't si porto Marta un entrecot d'avies de pau compro una vaca l'estuvo dando de comer con no sé què, clambuterol
i no sé què més, i tal. No, no, que sé... Hasta que al final el carnitre dijo, basta, se acabó. Mi vaca no tiene nada que ver. Mi vaca está estupenda. Exacto, sí, sí. No és difícil, suposo que també és això, que hi ha aquesta autoexigència o l'exigència de l'entorn que tinguis i tot el que condiciona el món de l'esport de l'elit. Oye, tuvieron que controlar el tema de hormona, de crecimiento, y ahora no te lo dan en las farmacias...
Porque iban los culturistas y toda la gente, iban de hormonas, vamos, saturaos. Sí, sí, sí, claro, es que todo es... ¿Es química? Sí, absolutamente. Y llegas a la conclusión de decir, bueno, es que al final nos estamos haciendo robots...
és el que tenen pot definitiva, que els seus esportistes es converteixin en una màquina, com si diguéssim. Exacte, absolutament, perquè llavors sí que ja perd absolutament tota la seva essència. I a més a més, haig de dir que justament vaig estar escoltant una investigació en la que parlàvem sobre això del dopatge, com és aquella gent que...
que és més ràpida que una altra, sobretot amb el corredor aquest, amb el volt, que és una passada. Llavors, en aquesta investigació van descobrir que cert tipus de gent, de gent, que és una cosa innata, donava aquesta velocitat, donava aquesta
aquest punt de superhombre o supermujer. En alguns casos existeix, no? La gent que pot arribar a ser esportista d'elit justament deu tenir algun d'aquests dons. Correcte. I bàsicament es trobava amb gent, si no recordo malament, de la raça, per dir-ho d'alguna manera, de tipus volt,
Això en el cas dels atletes, no? De fet, ja es veu normalment quan els que guanyen aquest tipus de curses a les olimpiades. O sigui, els caucàssicos, per exemple, lo tenemos un poco más crudo. Exacte, no? Ja es veu que hi ha genètica. En funció de la teva genètica tens més bona predisposició o no. És que la genètica realment és un...
Llavors, clar, és com allò que també diuen, o sigui, que el sentit del ritme de les persones, vull dir que són negres, i és molt diferent dels blancs, o sigui, aviam, i per què? Perquè també ho porten, vull dir, genèticament. I mira que salimos de ellos. Sí, sí, vull dir, però es veu que també, si el recte, vull dir, ha estat, o sigui...
demostrat, o sigui, que hi ha alguna cosa més. Això és el que marca de vegades el tipus de caràcter o de manera de fer, segons de quina... I és la part cultural, però m'imagino que a part de la part cultural hi ha una part que ve a dins. De lo para para pensar ellos que no ha habido ya coches ni todo lo que... Nosotros, nuestra genética se debe de ir a...
s'ha ido adaptando un poco a ser sedentarios en cambio ellos siguen moviendo se siguen andando y eso es una evolución con las personas de color lo que es veía por ejemplo es que lo que es la pelvis el movimiento de la pelvis tiene un angle de movimiento que diguéssim los blancos no pueden tener pero no lo hemos tenido nunca o lo hemos ido perdiendo
Que no és lo mismo. Però potser fa molt ser clar. Però és... La investigació actual. Sí, és como el oído, como el olfato, que a medida que lo vamos necesitando menos, todo lo vamos perdiendo. Bueno, noia... És una altra història, exacte. No, no, que és genètica. Exacte, el que es diu que acabarà passant també amb segons quins dits que no fem ser evitant... Claro, pero tiene sentido. Sí, sí. Bueno, noia, vull dir, tot...
Todo vale. A medida que lo necesitamos, lo vamos cargando. Llegaremos un momento que yo no sé si seremos muy monos, ¿eh?
doncs d'aquesta manera avui hem començat parlant d'esport de Lídia hem acabat parlant d'evolució genètica en 10 minuts hem anat d'un tema ben diferent cap un altre o bé en tot cas a l'origen de les coses sempre comencem per un cantor i acabem per un altre que sembla que no tingui res a veure o alguna cosa deu tenir i tornem d'aquí 15 dies, moltes gràcies a totes dues, Mercè i Cristina, que vagi bé adéu, bon dia
Just a la fusta, el magazín del matí. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva...
Cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia.
Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'swood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Just a la fusta.
4 minuts i arribem a les 12 en punt del migdia, moment en què, com sempre, connectem la xarxa, tots aquí també sentim el bollet informatiu del Sant Just Notícies i tornem després encara amb més coses. Parlarem de la història de Sant Just amb el Pep Quintana, ens acostarem a finals dels anys 40, més a més també tindrem el moment de repassar les novetats literàries amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Avui a més ens descobrirà aquesta novel·la que ens arriba des d'una autora de Navarra, ens explicarà de què va i també altres novetats i més a més també
l'actualitat televisiva amb l'Alba Conesa. Tot plat, com dèiem, a partir de les 12 i 8, aproximadament, després de les notícies. I el que fem ara és acostar-nos també al punt horari a través de la bona música. I ho fem amb Xien Himm.
I'm just sitting on the shelf Why don't you sit right down and stay a while We like the same things and I like your style
Bona nit.
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Poixador. L'alcalde Lloret de Mar, Romà Codina, defensa la innocència del primer tinent d'alcalde del municipi detingut aquest matí per la Guàrdia Civil i en el marc de l'operació Clotilda que investiga una presumpta trama de blanqueig de diners de la màfia russa a Lloret. L'arrestat Josep Valls és president del club de futbol de Lloret que a més havia estat esponsoritzat pel suposat cap d'aquesta trama. Girona, Sònia Tobert, bon dia.
Bon dia. L'alcalde de Lloret de Mar, Romà Codina, ha assegurat que confia en tot el seu equip de govern, inclòs el tinent d'alcalde detingut, Josep Valls, per qui ha reclamat la presumpció d'innocència. Codina creu que la detenció de Valls està vinculada amb el seu càrrec de president del club de futbol de Lloret, un club que l'empresa del cap Mafios Petrov patrocinava, com també ho feia amb el d'hoquei. Romà Codina. Atenent a què ja havien fet declarar al president de l'hoquei que el van detindre el dissabte passat i que el van deixar en llibertat,
Suposo que tot el tema vindrà per aquí, per voler saber quina informació hi ha al respecte dels ingressos que tenia el club. I espero tenir molta més informació que abans. I la veritat és que poca cosa més em passa i no sé res més. Jo des de la Guàrdia Civil i des de l'Audiència Nacional no em diuen res. Codina ha reiterat que posaria la mà al foc pel seu predecessor, Xavier Crespo, a qui també s'ha vinculat directament amb el cap de la màfia russa empresonat ahir, tot i que no està imputat en el cas.
El conseller d'Economia, Andreu Mascolell, veu positiu que el ministre Luis de Guindos obri la porta a flexibilitzar els objectius de dèficit per a les autonomies, si Europa fa el mateix amb Espanya. Mascolell ha dit avui que, com que el fons de liquiditat autonòmic encara no està en marxa, la Generalitat està gestionant la seva liquiditat amb el tresor.
La FLA no està encara instal·lat aquest mes de gener, per tant, el FLA no arribarà. Una altra cosa és que continuem fent gestions de liquiditats amb el tesoro al marge del FLA.
Des de fa setmanes, el govern català demana que es flexibilitzi el límit de dèficit per a les autonomies per aquest any. La Generalitat reivindica que estigui de l'1,5% del producte interior brut, és a dir, un terç del total permès al conjunt de l'Estat. El Ministeri d'Educació ha suprimit les beques Seneca per al curs vinent. El Ministeri justifica aquesta decisió per a la crisi a través d'un comunicat que ha fet públic avui i assegura que donarà prioritat a les beques generals. Les beques Seneca han significat una despesa a aquest curs acadèmic de més de 10 milions d'euros
i han beneficiat 2.000 estudiants. Són uns ajuts per impulsar la mobilitat entre campus. La Cambra de Comerç de Tortosa al Baix Ebre crearà una comissió de seguiment sobre els transports públics en aquesta zona, les Terres de l'Ebre. Ahir va plegar una cinquantena de professionals de les Terres de l'Ebre per reclamar millores a les administracions i s'han donat dos mesos per aconseguir fruits. Bon dia. Aquesta comissió liderada per la Cambra de Comerç i en la que hi participaran representants
del teixit social i econòmic del territori, s'ha donat dos mesos de marge per aconseguir algun fruit. José Luis Mora és el president de la Cambra de Comerç de Tortosa.
Tenim hi alguna reunió prevista, està pràcticament a punt de tancar les reunions amb agents molt importants de les comunicacions, diguéssim, tan viàries com ferroviàries, i a partir d'aquí jo crec que seran prenent ja decisions importants. Si no és així, tornarem a convocar l'assemblea i s'han de prendre, evidentment, altres mesures de més força sense cap dubte. En la reunió celebrada ahir al vespre també es va posar damunt la taula la necessitat de convocar mobilitzacions per pressionar les administracions.
Una opció, però, que s'ha posposat a l'espera dels resultats de les negociacions que es puguin dur a terme. Esports en xarxa Bon dia, us parla Roger Castillo. El centre d'esports Sabadell ha fitxat el migcampista Antonio Longas pel que resta temporada i una més. El jugador de 28 anys ha jugat amb el Racing de Santander aquesta temporada i havia format part del nazi de Tarragona i del filial del Barça.
Barça i Madrid s'entrenen a aquesta hora per preparar el partit d'anada a les semifinals de la Copa del Rei, demà a les 9 de la nit al Santiago Bernabéu. El Barça afronta el clàssic després que Xavi Hernández hagi renovat el seu contracte fins al 2016 i després de saber que Leo Messi serà el pròxim a ampliar la vinculació amb el club Laurana. L'Argentís generarà la pròxima setmana. En basquet, aquesta tarda el Barça presentarà l'escorta Brad Oleson, el nord-americà de 29 anys i 1,91 m d'alçada ve del Bascònia i signa per dues temporades i mitja.
Oleson no podrà jugar a l'Eurolliga, però el club català pensa que és la millor opció per soplir les baixes intermitents de Juan Carlos Navarro. En hockey sobre patins, l'igualada femení va guanyar el Matlleu ahir a la nit per 7 a 4 i manté opcions de classificar-se per a la Copa de la Reina. El conjunt de l'Alnoia s'até a la classificació just per darrere les usonenques que han jugat un partit més.
I avui comencen els Jocs Mundials d'hivern d'especial olímpics que es disputen a Corea del Sud. En aquests moments s'estan fent la cerimònia inaugural i participen 13 jugadors catalans. Tots d'ells competiran en la modalitat d'hoquei interior i un altre en la prova d'esquí alpí. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Bueno, Jordi Nobka i Salvador Giral són els escriptors convidats al Barra Llibres d'aquest dissabte al Celler de Can Mata. És una iniciativa organitzada conjuntament pel Celler, l'Abreu Edicions i l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just. Es tracta d'acostar els llibres de la col·lecció Cicuta al públic Sant Justenqui i combinar-ho amb un tas de vins. Jordi Nobka presentarà El Talent, la seva primera novel·la publicada a l'abril de l'any passat. I Salvador Giral parlarà de L'Entrepà, que també va publicar a l'abreu l'any passat.
Tots dos llegiran també fragments de les seves obres, dos títols de la col·lecció de narrativa Sicuta. Es podran comprar a preu de cost, igual que altres llibres de la mateixa col·lecció editada per la Breu Edicions. El primer barra llibres farà aquest dissabte a les 11 del matí al celler de Can Mata, al carrer Raval número 28. Parlem ara de teatre perquè Just Teatre tanca avui el seu tercer curset d'iniciació al teatre amb l'espectacle Mamà, vull ser artista.
Els sis alumnes que hi han participat demostraran a sobre de l'escenari, de la sala del cinquantenari de l'Ateneu, tot el que han après els darrers tres mesos. Just Teatre organitza aquest curset d'iniciació de forma trimestral amb l'objectiu d'introduir els alumnes al món del teatre i la interpretació. Avui, després de tres mesos de feina, els alumnes que s'hi van apuntar a l'octubre posaran en pràctica tot el que han après. Mama, vull ser artista. No és una obra de teatre amb un fil conductor, sinó peces de diferents estils que els alumnes posaran en pràctica.
L'obra començarà a dos quarts de nou del vespre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu i l'entrada és gratuïta. I acabem recordant que aquest dijous tornen els diàlegs per la independència, que organitzen des de Sant Jus per la independència. Aquest cop serà amb l'escriptor Albert Pont, autor del llibre De l'Enda Est Hispania, best-seller número 1 durant 14 setmanes de no ficció en català. El nou diàleg per la independència amb Albert Pont en aquest cas serà dijous, dia 31, a les 8 del vespre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu.
I això és tot de moment. La informació local tornara en menys d'una hora, més ampliada als Sant Jus Notícies, edició migdia. Mentrestant, podeu seguir informats al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aquesta hora queda dimarts parlant de televisió amb l'Alba Conesa. Molt bon dia, Alba, què tal? Bon dia, Carme, bé. Que ens expliques cada setmana l'actualitat del món de la televisió. Avui comencem parlant de Televisió Espanyola, que produirà la precovela de gran reserva per la franja de sobretaula. Sí, el Consell d'Administració de Ràdio Televisió Espanyola va aprovar dimecres passat la contractació d'una ficció diària que ocuparà la franja de sobretaula de la U i que descobrirà les arrels de les dues famílies
que porten les bodegues protagonistes de la sèrie Gran Reserva, fent un viatge en el temps cap enrere de 45 anys. Actualment, Televisió Espanyola emet la tercera temporada d'aquesta sèrie, la Gran Reserva, els dilluns, en una vida màxima audiència, a la nit, i és una ficció que realment, a part de funcionar molt bé a nivell d'audiència, ha rebut guardons també per part dels crítics televisius,
com poden ser el Premi al millor producte de l'any en el segon festival de Televisió de Vitoria o el Premi a la qualitat en el segon festival de Cinema i Televisió de León. Per tant, és una sèrie que fins ara està sent un bon producte i que Televisió Espanyola vol aprofitar tant com pot. I d'altra banda, Televisió Espanyola, perquè blinda la sèrie Isabel perquè no pugui marxar en altra cadena.
Exacte, precisament Televisió Espanyola està produint aquesta prequela que dèiem de gran reserva per la franja de sobretaula perquè hi havia una ficció fins ara que era Mare en tiempos revueltos que li va prendre Antena 3 i que va passar a dir-se Mare és per a sempre i de fet actualment s'emet Antena 3 amb aquest títol. Doncs per evitar que passi una cosa semblant amb la sèrie Isabel que s'ho tenim també molt bona acollida a Televisió Espanyola
el Consell d'Administració ha decidit incloure una clàusula en els contractes d'algunes de les seves sèries per evitar, com dèiem, aquesta fuga a altres cadenes. I la primera serà aquesta sèrie Isabel. Es farà segurament en posterioritat amb altres sèries que tinguin la mateixa acollida per part de l'audiència. Clar, clar. Suposo que no volem deixar-ho perdre. No, no.
I Telecinco, prepara una versió infantil de La Voz. Això em recorda una mica a l'època Menos de les Estrelles, eh? Veus? Doncs segurament hem pensat en l'èxit que tenia el programa Menos de les Estrelles en plantejar-se aquesta versió infantil de La Voz, que ja s'ha emès al seu país originari, el format Estolanda, per a aquells que no ho sapigueu. I com és aquesta versió infantil? Doncs manté els tres pilars del programa La Voz, que són les audicions a cegues,
les batalles entre concursants i també les gales. Però, evidentment, pel fet que els concursants són menors, es tindrà especial cura i tacte amb la selecció i l'expulsió en cadascuna de les gales. Després, el fet que hagin decidit fer aquesta versió infantil també ve donat per la gran acceptació que ha tingut la primera edició adulta de la VOS entre nens i adolescents.
que ha fet a Telecinco plantejar-se anar pel mateix camí que el país originari, que és Holanda, i fer aquesta versió infantil. Quan es podria emetre? Doncs, en principi, seria a començaments de l'any 2014, just després que acabi la segona edició de la versió d'adults, que està prevista que comenci a la tardor d'aquest any. Per tant, doncs, per poder-ho empalmar, no? Sí, exacte. Doncs, Déu-n'hi-do, realment és un d'aquestes productes que ha tingut més èxit, no?
Sí, que semblava que ja no pogués ser, per allò que hem passat per tants talent shows musicals que potser els espectadors haurien d'estar saturats, però aquelles sorpreses que no t'esperes i en aquest cas ha sigut un èxit. Molt bé, doncs passem a parlar d'un altre tema que 4 va estrenar dimícres, el Reli d'Aventures Expedició Impossible. Sí, en aquest concurs que està presentat per Raquel Sánchez Silva, deu parelles famoses amb perfils molt diferents...
Tenen un objectiu comú i és recórrer cents de quilòmetres al Marroc, des de les dunes de Mersouga fins a Marrakeix, amb l'ajuda de la població local. Entre els concursants, doncs, varietat, hi ha cantants, hi ha actrius, models i presentadors, per exemple, doncs, en aquest reciclatge al qual ens tenen acostumades algunes cadenes, doncs, dues professores del programa de 4 fama bailar, dos concursants de Gran Hermano...
uns altres dos de quien quiere casarse con mi hijo, en fi. Reaprofitament de concursant. Cares conegudes i intentar, suposo, cridar l'atenció dels espectadors que són fans, d'alguna manera, d'aquestes cares. Exactament, sí, sí. De fet, en aquest cas, la majoria són persones que ja han participat
en altres programes del grup Mediaset Espanya i, per tant, de les cadenes Tele 5 o 4. Aquesta és la idea. Molt bé. Doncs aquí ens n'anem encara a la cadena 4, que estrenarà aquesta nit un nou remake de Sherlock Holmes, que es titula Elementary. Sí, és una adaptació televisiva que ha fet la cadena nord-americana CBS, en la qual el detectiu britànic que interpreta Johnny Lee Miller, que havia estat actor de la pel·lícula Trainspotting, entre altres obres en què ha participat,
canvia el tradicional Londres del personatge de Sherlock Holmes per la ciutat de Nova York en ple segle XXI en l'actualitat.
I també l'altra varietat en aquesta nova adaptació de Sherlock Holmes és que el paper de Watson, per primera vegada en la història, l'interpreta una dona. En aquest cas es tracta de l'actriu Lucy Liu, de Los Angeles de Charlie o d'Ali McBeal, entre altres. Home, doncs mira, és curiós també veure com funciona aquest tàndem, no? Sí, la veritat és que a mi és un personatge aquest de Sherlock Holmes que sempre m'ha cridat l'atenció i per tant estic a veure esperant
com serà aquesta nova versió, que és veritat que se n'han fet moltes també, és a dir, que podríem jugar amb el mateix que dèiem dels talent shows, que hauríem de estar cansats, però vaja, com que és un personatge suposo ben construït des de l'inici, vull dir que evidentment això és una opinió personal, doncs si se n'agafa una mica les característiques principals, doncs potser pot funcionar. De fet, 4 està fent una cosa curiosa, la promoció de la sèrie Elementary per aquesta nit, i és comparant el personatge de Sherlock Holmes en aquesta adaptació...
amb el personatge de House, com que ja sap 4K House ha tingut molt bona acollida entre la seva audiència, doncs tenen punts en comú, no?, aquesta una mica emprenyamenta amb el món, aquesta capacitat de veure les coses que la resta no podem veure, etc. No té a veure amb la que es va fer TV3, m'imagino, amb la sèrie de Sherlock de TV3. No, no, no, és aquesta que comentes era de la BBC, si no m'equivoco, i en aquest cas és de la cadena nord-americana CBS,
Però aniria en aquesta línia de donar-li un tom més al personatge mític que és Sherlock Holmes i hem de dir que ve molt ben avalada pel que serien els telespectadors nord-americans que van acollir amb 13,4 milions de persones l'estrena a la cadena originària, que és la CBS,
I, de fet, s'ha col·locat a Elementari com una de les sèries nord-americanes més destacades de la temporada i ha estat nominada al Premi del Públic com a millor nou drama de televisió. Déu-n'hi-do, doncs, no? Quatre, per intentar que agafi públic, l'oferirà aquesta nit, com dèiem, conjuntament amb la sèrie Castle, que també té aquesta coincidència que està protagonitzada per una parella de detectius. Clar.
Molt bé, doncs d'aquesta estrena que es fa avui, recordem aquest dimarts, passem a parlar de la Sexta, que prepara el programa d'actualitat en clau d'humor, així no es va. Sí, malgrat que no va encertar amb l'última aposta, que va ser Alguien tenia que decir-lo, la cadena seguirà intentant-ho amb programa d'humor i actualitat en directe per la franja de tarda, de dilluns a divendres, i en aquest cas, doncs, la conducció caurà en mans de Florentino Fernández i Ana Simón, que ja hem presentat junts
tonteries d'asjustes a 4 i otra movida a Neox, i que ara ho intentaran a la sexta en aquest programa, si no es va, on s'oferiran reportatges d'actualitat, crítica d'informatius, dublatges, sub-zapping, i una mica en la línia dels altres dos programes que he comentat, que han fet també Florentina Fernández i Anna Simón. Doncs veurem, perquè realment aquesta cadena, moltes, però ho intenta, no? Anar aprovant diferents formats per veure...
quina cosa els surt millor, quina és l'aposta que ens funciona. Doncs haurem d'estar temps a veure si en aquest cas tenen una mica més de sort que amb l'última aposta. Exacte. Molt bé, Alba, doncs així que ve amb aquesta secció d'avui sobre el món de la televisió. Moltes gràcies i tornem la setmana que ve, dimarts, que ve amb més coses. Molt bé, gràcies a vosaltres. Una abraçada. Que vagin molt bé. Bon dia.
La informació més propera al Just a la Fusta. As the winter winds let her London with lonely hearts
Oh, the warmth in your eyes swept me into your arms. Was it love or fear of the cold that led us through the night? For every kiss your beauty trumped my doubts.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
5 minuts i arribem a dos quarts d'una del migdia. Parlem ara d'història de Sant Just amb el Pep Quintana. Molt bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia. Bon dia a tothom. Avui, si no recordo malament, estem a finals dels anys 40? O ja havíem arribat? A la meitat dels 40. Vam acabar el 46. El 46 el que vàrem dir és que hi havia molt poca informació al metge recollida aquí.
I es tractava de la instal·lació d'aquell observatori meteorològic a les escoles Núria, que estava connectat amb el servei meteorològic provincial. És tot el que hi havia de l'any 46. És veritat, que era aquell any que només passava dues coses. Sí, només passava això, gairebé això. Curiós. Llavors, molt bé, doncs si et sembla bé passem al 47, que té molta més cosa i també important, molt important.
Mossant Antoni Notenes, que era el rector que hi havia en aquells moments aquí a Sant Just, publica el llibre Notes històriques de la parròquia de Sant Just d'Esvern. Aquest llibre, de fet, és el primer llibre d'història de Sant Just que es recull des de l'arqueologia, des dels temps passats, des dels inicis del nostre poble, fins a l'any 47, efectivament.
va ser un llibre... Per tant, és un moment clau, no? Molt important, perquè no havíem tingut mai, o sigui, des de la prehistòria fins a aquell moment, no havíem tingut mai una publicació que recollís tota la història de Sant Lluís. José Antonio no es va dedicar a això. Per cert, que totes les fitxes que havia elaborat, vam comentar que es havien cremat amb l'incendi de l'Església, per tant, va haver de refer de memòria totes les fitxes que tenia, i l'any 47 ja es va veure en cor de publicar aquell llibre que ha estat el referent per nosaltres, especialment per la gent del Centre d'Estudis
per poder després fer tot un seguit de llibres. El van reeditar, aquest llibre, pel seu interès, perquè s'havia exaurit i perquè també teníem l'ocasió que un nebot de mossèn Antoni Nutenes, historiador importantíssim, el pare Hilary Reguer de Montserrat, fes el pròleg i d'aquesta manera teníem nosaltres una publicació actualitzada amb aquest pròleg importantíssim del pare Reguer.
Llavors, com a referent, a partir d'aquí s'han escrit ja una vintena de llibres pràcticament d'història de Sant Just, cosa importantíssima. Què passava més aquí a Sant Just? Doncs que, per exemple, Jaume Miri Gómez és escollit democràticament per primera vegada després de la guerra president de l'Ateneu.
Els presidents de l'Ateneu, evidentment, era una entitat que, de fet, no convergava massa, podíem dir, amb els postulats del govern que hi havia en aquell moment. Llavors, aquí era difícil fer-hi una activitat del tipus que fos, especialment cultural, que era la seva missió. Llavors, aquí, l'any 47, s'aconsegueix que per primera vegada, amb una votació democràtica dels socis, s'escolleixi, es pugui escollir, amb un president, que és aquest senyor, Jaume Mir i Gómez,
que ara veurem que passen més coses a partir d'aquí. El cor, el pont de flors, torna a l'Ateneu i torna a ser una secció de l'Ateneu l'any 47 també. Per tant, veiem que tot torna a recuperar-se una mica la vida del poble. Efectivament. Després, durant el mes d'agost, se celebra de forma clandestina el segon Consell Nacional del Front Nacional de Catalunya. Això ja no té res a veure amb l'Ateneu directament.
sinó que és activitat de la gent de Sant Just, que forma part del Front Nacional de Catalunya, que són dirigents del Front, que celebren aquí a Sant Just de forma clandestina el segon Consell Nacional. I, per tant, és una fita important dintre de la política, especialment estem parlant de l'any 47, amb una repressió fantàstica. Per la festa major, es fan els primers jocs florals en català organitzats per l'Ateneu. L'Ateneu, en aquest any, té protagonisme.
I celebren els primers jocs florals en català. En resulta guanyador el poema Dols despertar, que potser té reminiscències d'alguna cosa, l'hauríem de llegir, de Guillem Mitjans i Llampalles. Per una altra banda, ataca, deixem així, o contraataca, el Frente de Juventudes organitzant el primer concurs d'artesania. La caixa, la caja de horros provincial de la Diputación de Barcelona, s'instal·la en el municipi a la carretera reial.
Ja no hi és, no? No, no hi és. Ara és, doncs... En uns quants llocs. En uns quants llocs. Però era la caixa de la Diputació Provincial, o sigui, la caixa de Catalunya, d'alguna manera. No era la caixa de pensions, perquè aquesta és de la Diputació. D'acord. La caixa d'orres de la Diputació Provincial de Barcelona.
Es va instal·lar on hi havia els antics locals de la Creu Roja. Primer s'hi van posar ells, després hi va entrar la Creu Roja. Ara no hi ha ni una cosa ni una altra perquè tot aquell sector s'ha modificat i la carretera real ha canviat...
aquells carrers i tots els edificis que hi havia, no? Per tant, veiem que el 47, Déu-n'hi-do, és un any que es mou, eh? Sí, sí, home, venim del 46 que no passava res, suposo que hauria de compensar una mica, no? Sí, sí, sí, la gent estava preparant, no? Exacte. Per poder fer coses el 47. I el 48, doncs, hi ha la construcció del camp de futbol del barri de Can Sagrera, que va ser, doncs, un camp de futbol important, naturalment, de terres i rocs, eh? Vull dir, no res de gespes, no pensem en tot això. Ara,
ara que es pot posar i espartificar, res, res, hi havia uns rocs impressionants, que els jugadors, quan caien a terra, es feien unes bones palades. L'Ajuntament té el seu primer aparellador en plantilla, que era el senyor Josep Carrera Jansana. O sigui, comencen a tenir també tècnics dintre de l'Ajuntament, que ja els tenen en plantilla, com hi havia el mateix arquitecte. Es funda la Societat de Caçadors, que també és important,
va ser en el carrer de l'Església, van tenir un local molt important allà, en una casa antiga. Que és la que encara existeix, no? La casa existeix, el que passa que no hi ha la societat de caçadors allà. No, no. Perquè ara és un habitatge particular. Exacte, no estan ubicats, però és la ciutat que encara... Allà en la plaça de Mossències, cinto verdaguer, l'arrencada de les escales de l'Església, allà hi havia la societat de caçadors. Què més es fa? El senyor Josep Maria Bas crea el club d'escacs de l'Ateneu.
I el pintor Hortuna, importantíssim també en aquella època i després per la seva obra, dissenya el cartell commemoratiu del 30è aniversari de la societat. O sigui, tenim per una banda que es van recuperant també aquestes seccions a l'Ateneu, com veiem, i en aquest cas el senyor Bas, que allà funda el Club d'Escacs, que era un apassionat dels escacs. El podíem veure diumenge al matí jugant escacs a la biblioteca.
I després, doncs, l'Hortuna, que dissenya aquest cartell del 30è aniversari de l'entitat. S'inauguren els nous locals del Frente de Juventudes, anomenats Juan Hortelano al carrer Montserrat. I torna a funcionar a les Seas. Clar, clar, per tant, realment és una època de trànsit. Veiem una mica que hi va a unes certes compensacions, una mena de balança, no? Quan l'Atreu fa una cosa, el front de joventuts en fa una altra, etcètera, etcètera. Aquesta mena de guerra, entre cometes. Entre cometes, sí. Però aquí Sant Just, per sort, la sang...
No arribava al riu. I llavors què passa? Doncs dèiem que torna a funcionar les seves, naturalment, i mor l'assassinat Madhama Gandhi. Ah, 47. És l'any del 48 que mor Gandhi, assassinat, no? Vols alguna cosa del 49? Sí, podem avançar. Alguna coseta del 49, si tant. S'amplia el cementiri, com que som més habitants...
Bueno, està bé. Ara s'ha ampliat, de fet, el tenatori. S'ha fet una sala més gran, vull dir que són coses que van passant, no? Que van passant, sí, perquè anem creixent, no? Exacte. S'inaugura l'escola de formació professional dirigida per Adolf Mort i Rodolf Sánchez en una de les aules de les escoles nacionals del carrer de la Creu.
No té res a veure amb l'escola Antoni Algaró, per això, no? No, en absolut, perquè l'Algaró és molt nova. Ja, ja, però que no tingués tradició o alguna història. És formació professional en general, no gràfica, que és el que té l'Algaró en aquest cas. Llavors, aquesta escola, que es crea, està en connexió directe amb l'Escola Elemental del Treball de Barcelona, allà al carrer Urgell.
I fins quan va estar aquí Sant Just? No ho sabem, perquè aquestes escoles naixien i morien amb una certa velocitat. Tot i així, veurem més endavant, si ens remarca d'alguna manera, quants anys va existir aquesta escola de formació professional aquí a Sant Just. I, per tant, si et sembla bé, ho deixaríem aquí. I entrem llavors al 50, la segona que ve. Que també hi ha bastanta teca, per dir-ho d'alguna manera. Doncs encara al 50 ja canvien les coses, es va obrint el país més
ja veurem que els 50, doncs, Espanya, per dir-ho així, ja entre les Nacions Unides i que... Home, ja és una altra dècada. L'aïllament, doncs, ja va canviant, no? Una mica menys dura que la dels 40, no? Sí, en mica, en mica es va recuperant. Només mirant què passava a Sant Jús ja es veu que eren uns anys difícils. Difícils. Són anys de recuperació absoluta d'aquells 3 desgraciats que hi va haver entre el 36 i el 39. Doncs hi tornem la setmana que ve, Pep, que ens endinsarem cap als anys 50. Això mateix, bon dia. Que vagi bé, molt bon dia, gràcies.
de seguida parlem de llibres amb en Diego Marcos de la llibreria Resenya abans però escoltem un tema musical ho fem amb aquest amb llors de Jason Ras well you don't
Fins demà!
I'm yours Well open up your mind and see like me Open up your plans and damn you're free Look into your heart and you'll find love, love, love, love
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirantment musical.
Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Ja ha arribat l'hora de parlar de literatura, ho fem cada dimarts, a aquesta hora, amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Molt bon dia, Diego, què tal? Hola, bon dia, Carme. Per repassar diferents novetats literàries que ens podem trobar, com per exemple, avui comencem parlant del Guardián Invisible,
De Dolores Redondo, és de fet el primer volum d'una trilogia, no? Sí, sí, i jo diria que també és la primera novel·la, així, de Dolores Redondo, almenys que pot tenir una... No, veig que té alguna cosa més publicada, però que han passat totalment desapercebudes, no? Ja. Aquesta noia, Dolores Redondo, va néixer a Donòstia, a Sant Sebastià, a l'any 69, no?
I ara, l'editorial Destino, columna, que és del grup Planeta en català, i Destino en castellà, publica això, El guardià invisible. A veure, és un thriller policiac, de novel·la negra, que està ubicat a la vall de Bastant, a Navarra, al nord de Navarra. Sí.
I on es barreja una mica, podríem dir, tota la mitologia i llegendes que hi ha per la zona aquella, que hi ha molta mitologia, hi ha moltes llegendes, hi ha molts personatges d'aquests mitològics i màgics que circulen per allà, ho barreja amb la investigació policial. I és que passa que troben...
el cadàver d'un adolescent al costat del riu Batsan, en una pose, diguem, quasi virginal, amb les mans juntes, amb el cos ressurat, despullada, i sembla com si fos un assassinat ritual, tot plegat, no?
Llavors, la inspectora encarregada d'investigar el tema, que es diu Amaya, comença a esbrinar, intenta esbrinar què és el que ha passat. Llavors, es troba que la premsa, primer informa del cas en concret, i després ho atribueix a un personatge d'aquests que dèiem mitològics o de llegenda, que es diu el Basajaun,
Es barreja una mica tot aquest element fantàstic, no? Sí, perquè el Basajaung és un personatge, és una mena de leti, que hi ha llegendes que circulen, sembla ser per la vall de Bastant. Llavors, la inspectora d'homicidis, aquesta, la Amaya Salazar, és l'encarregada de dirigir la investigació, que la farà tornar, diguem, al seu poble natal, a Elizondo,
és una pequena població on ella va néixer, i allà és on s'ha d'enfrontar a tots els temes del seu passat, junt amb totes les aportacions aquestes que fan les creences populars de qui és o què és el que està passant pels boscos de la vall, perquè no és l'únic cadàver que es troba.
Doncs és un bon punt de partida, no? Suposo que s'agarrega, si més no, de barrejar, a part de misteri i realitat, afegir aquest punt fantàstic, no? Possiblement, no sé si està pensat en vista de màrqueting, però si més no, com a pensant en lectors, possiblement... No, jo suposo que... Ser un ventall ampli. Sí, jo suposo que l'autora, quan es va posar a escriure aquesta novel·la, no tenia la visió del màrqueting d'on podia arribar, sinó que va començar a agafar elements, a barrejar-los,
I sí, sí, el resultat final és una primera entrega d'aquesta trilogia i sembla ser que els drets per fer pel·lícula ja estan adcrits per algú.
I acaba de sortir, no? Vull dir que realment... Sí, sí. I han decidit apostar gairebé cegues. És un llibre que porta una setmana a la... A vegades és que suposo que el deuen haver fet circular per aquest mundillo. No, sí, es publica també en diverses llengües, a la vegada.
O sigui, que és una sortida, diguem, és un bateig d'una certa importància. A més, és el primer, encara no hi ha, no està el segon, no sé si encara no existeix, no? Vull dir que de moment és un primer volum, suposo que el deu estar escrivint. Exacte, és el que he llegit jo, que l'autora ja estava treballant en la segona entrega. Molt bé, doncs és aquest, el Guardant Invisible, que fa bona pinta de Dolores Redondo.
I d'aquí ens n'anem a destacar altres novetats que arribaran aquests dies a les llibreries, també. Comencem parlant dels anys perduts. Els anys perduts, de Marie Higgin Clark. És una autora ja archiconeguda. En aquesta entrega, la reina del suspense ens torna a captivar amb un thriller apassionant
pels seus seguidors. Aquí ens parla d'un respectat acadèmic, que és Jonathan Lyons, que ha tingut la gran sort de descobrir un antic i valuós pergamí que es donava port perdut des de feia segles. I sota la promesa de confidencialitat, Lyons comparteix la seva troballa amb alguns experts, però... Aquí és on entra ja...
que un bon dia apareix assassinat. La primera sospitosa és la seva dona. Llavors, aquí, qui contribueix bastant al desenvolupament de la investigació, diguem, i a intentar esclarir què és el que ha passat, és la filla del mateix investigador, preocupada per, sobretot, per demostrar la innocència de la seva mare. Mhm.
Bé, després d'aquesta entrega de la Mary Jane Clark, que es diu Els anys perduts,
Ens arriba el primer títol que fa referència a Salvador Espriu, que és una biografia d'Agustí Pons. Espriu transparent, on aprofitant que és l'any Espriu i que començarem a trobar la reedició, exactament, tots els títols d'Espriu i, a més a més, agrupats de les...
diferents formes, o sigui, per una banda trobarem la poesia, per una altra banda trobarem la narrativa i la prosa per una altra banda m'ha semblat veure que hi havia també prevista l'edició d'un volum on entrava la narrativa i la poesia i després ja ens trobarem la reedició de La pell de Brau la primera història d'Ester Antígona Laia en fi
Que qui no s'hagi apropat o no conegui l'obra d'Espriu és un bon moment per aprofitar. I a banda hi ha aquesta vibografia que aprofundeix més en qui era, suposo, l'Espriu. Sí, sí, sí. Després, a veure, revisant tot el que ens ve a sobre, hi ha un títol també que m'ha cridat l'atenció, que és el pescador que volia anar al País dels Blancs.
I m'ha cridat l'atenció perquè ens parla d'un jove senegalès, pescador, que un bon dia decideix, en certa manera, deixar la pesca i dedicar-se al contraband de persones. Mira. Llavors, clar, de Senegal, on va? A les Canàries. A les Canàries, en patera, per fer el tràfic d'immigrants il·legals, no?
I una mica el llibre està dividit en tres apartats. Un que és quan ell pren la decisió de dedicar-se a això. El següent apartat és la captació de clients, de com porten a terme la captació de clients i el viatge. I la tercera part és l'arribada a les costes canàries, la detenció...
i el pas pels centres aquests on queden confinats fins que els tornen al país o decideixen què és el que han de fer amb tots els immigrants il·legals. Un llibre que, a veure, jo sempre m'havia preguntat, i suposo que ho aclarirà, com amb aquestes barquetes tan febles s'atreveixen a fer unes travesses que són
De moltes milles, moltes milles, i a més a més en un oceà atlàntic. Aquí estem parlant del Senegal fins a les Canàries, però és igual que sigui... És un camí llarg, eh? És un camí bastant llarg. Però és que, a veure, a mi ja em sembla, les travesses aquestes que fan del Mediterrani, tot i que sigui més curt, ja em semblen una mica una odissea, no?
Estarem pendents de quan arribi i mirarem d'informar-nos de com funciona tot el tema. I aquestes són algunes de les novetats que han d'arribar. A més a més, també ens comentaves que aviat també arribarà possiblement una novetat d'Ildefonso Falcones, no? Ah, sí, sí, sí, que fa unes setmanes em preguntava si havia preparat... S'esperava, això. Si les editorials estaven...
Doncs em va arribar un correu electrònic del grup Random House, que és qui té Pla Cijanès i els drets d'edició de Falcones, que el dia, em sembla recordar que deia 17 de febrer, es posarà a la venda el tercer llibre de L'Illdefonso Falcones. Em sembla recordar ara que es titula La reina descalza. I és un llibre que està...
situat en el segle XVIII, em sembla recordar que em deien, el segle XVIII entre Madrid i Sevilla. Això és el que ens han explicat fins ara. A part que ja començaran a escalfar motors les editorials de cara a Sant Jordi, començaran a arribar les edicions de tots els premis que s'han concedit aquests,
aquestes vacances de Nadal, el Premi Nadal, el Premi Sant Jordi, el Premi Pla, tot això ja ens ha de començar a arribar, però això ja ho anirem comentant sobre la marxa a mesura que els anem tenint a les nostres mans. Molt bé, doncs d'aquesta manera tanquem també aquest repàs literari d'avui dimarts. Gràcies, Diego, fins la setmana que ve. Gràcies a tu, Carme. Que vagi bé, bon dia.
Just a la fusta, el magazín del matí. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva...
Cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènià.
Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La, la, la
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la. See, I'm a young soul in this very strange world Hoping I could learn a bit about what is true and fake But why all this hate try to communicate Finding trust and love is not always easy
This is a happy end Cause you don't understand Everything you have done Why is everything so wrong This is a happy end Come and give me your hand I'll take you far away
I'm a new soul, I came to this great world Hoping I could learn a bit about how to give and take But since I came here, I felt the joy on the field Finding myself making every possible mistake A new soul, in a strange world
Fins demà!
Just a la fusta
Dos minuts i mig arribem a la una en punt de la migdia, per tant, tanquem aquest Just a la Fusta d'avui, dimarts 29 de gener. Un programa en què hem parlat de diferents qüestions, per tant, agraïm a la gent que hi ha participat, l'Andrea Bueno als serveis informatius, el Carles Hernández de Rius a la previsió del temps, la Carme Madó a la cuina, avui hem parlat amb Silvana Boc de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu arran dels cursos d'escriptura que comencen la setmana que ve.
També hem fet tertúlia amb la Marça i la Cristina i en aquesta última hora hem parlat de la història de Sant Just amb en Pep Quintana. També hem parlat dels llibres amb el Diego Marcos ara mateix i de televisió amb l'Alba Conesa. I tornarem demà, com sempre, amb moltes més coses a partir de les 10 i fins a la 1 del migdia. Us acompanyem, jo sabeu, en aquests matins per explicar-vos totes les coses que passen aquí a Sant Just.
Ara us deixem amb el velletí de la xarxa, també amb el Sant Jus Notícies, edició migdia, amb l'Andrea Bueno, i tornarem demà, com dèiem, després, a partir de les 10, i també recordem que podeu recuperar qualsevol contingut d'aquest programa a través del podcast a www.radiodresvern.com Que vagi molt bé, que passeu molt bon dimarts. Us deixem amb els Mishima i aquest cert, clar i breu, per arribar
A la una en punt del migdia. Com que no hi ha res més. Com que no ho fa per tothom.
Tan breu com qui no espera resposta. Tan breu com qui sap el que diu. Ara. I aquí. L'estimo. L'estimo.
És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador, el jutge de l'Audiència Nacional que investiga l'operació Clotilde de presumpte blanqueig de diners de la màfia russa superior de Justícia de Catalunya si pot imputar o no l'exalcalde del municipi. Xavier Crespo és diputat de Convergència i Unió al Parlament i, per tant, el jutge Eloi Velasco vol saber si és aforat. Mentrestant, des de Lloret de Mar, el cap de l'oposició al consistori,
Ha demanat aquest matí que es separi de les seves funcions el primer tinent d'alcalde, Josep Valls, que ha estat detingut avui en relació al cas. Girona, Sònia Tobert, bon dia. Bon dia. El cap del principal grup de l'oposició a l'Ajuntament de Lloret de Mar, els independents millor, Marc Fuertes, creu que la detenció del tinent d'alcalde i president