per controlar l'accés. I protagonisme també a l'entrada d'una cinquantena de voluntaris d'home i un cultural que reparteixen uns folletons on s'hi pot llegir What's going on in Catalonia, on l'entitat vol explicar la situació política del país i els drets principals a la realitat catalana als milers de participants del Mobile.
Doncs efectivament a mi també m'han donat un d'aquests opuscles d'Òmnium Cultural. A la punta de mira dèiem la mobilitat però també la seguretat. Fem una altra connexió per saber com es preveu aquest control. Hi havia molta policia també als pagons del metro a la ciutat de Barcelona. Marc Curado, bon dia.
Bon dia, els Mossos han desplegat gairebé 2.500 agents, un 57% més que l'any passat, i també hi ha 600 agents de la policia local de l'Hospitalet i de la Guàrdia Urbana de Barcelona. A més, quan els congressistes es registren i reben l'acreditació, se'ls facilita una motxilla en propaganda i un folletó informatiu de seguretat, llegint, per exemple, recomanacions com d'un poc efectiu al damunt i també un número de telèfon al 977-2015 on es pot demanar ajuda en cas d'incident. Marc Corredó, Catalunya Ràdio, l'Hospitalet de Llobregat.
Notícies breus, David Badia, Carme Montero. L'iniciativa per Catalunya Verde acusa el president Artur Mas d'amagar la seva supervivència política darrere les eleccions del 27 de setembre. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, líder ecossocialista ha negat el caràcter plebiscitari d'aquests comicis. Mai hi ha hagut una distància tan sideral entre el que es diu en públic i el que es diu en privat. El que jo acuso és que Convergència i Unió, mitjançant les preteses eleccions plebiscitàries, vol aconseguir vots
que sota cap altra circumstància aconseguiria.
La vinguda extraordinària de l'Ebre no ha de generar problemes a la part catalana del riu on arriba demà el president de la Confederació Hidrogràfica. També diu a Catalunya informació que aquesta ja és la crescuda més gran de l'Ebre des de l'any 1961 a Tarragona, Còia Vallester. Bon dia, a Saragossa el riu arriba als 6 metres i s'està decidint ara mateix si s'evacua a Pinaré Ebro amb 3.000 habitants. Uns problemes que segons el president de la Confederació no repetiran a Catalunya, on els pentants contindran el riu.
Xavi de Pedro ho ha explicat el Catalunya, el dia Tarragona de Catalunya Informació. L'objectiu és que, en l'esquena de Riba Roja, esperàvem que, amb el resguarde que queda, que es pugui contenir aquesta veïna i que es pugui mantenir el desembalse. Coya Ballester, Catalunya, Ràdio Tarragona. Amor l'escriptor i periodista Francisco González Ledesma, als 88 anys, considerat un dels principals impulsors de la novel·la negra de caràcter social. Guanyador del Premi Planeta, l'any 84, el 2013, va publicar Peores Maneras de Morir, l'última entrega del popular inspector Mendes.
Aquest matí es fa a la Ciutat de la Justícia el judici en què l'empresa Muro Cortina Modular reclama al Barça 100 milions d'euros. Argument d'incompliment de contracte en l'exploitació de la publicitat a la Masia. A l'Espanyol, Cristian Estuani fa roda de premsa perquè avui renova fins al juny del 2018. A la Lliga de Futbol avui pendent Celta Elx, amb basc i TNBA aquesta matinada, 4 punts de Pau Gasol, derrota de Chicago contra Los Angeles Clippers 86-96.
Fins aquí les notícies. Alerta! Què passa? Alerta, Puig! Vaja, què has fet ara amb Puig? Puig no, Puig. Qui és en Puig? És el nou servei de l'aplicació de Catalunya Ràdio per al mòbil. I si vull el Puig què he de fer? Doncs t'instal·les l'aplicació al mòbil a la tauleta i si ja la tens te l'actualitzes. Per què serveix? Amb aquesta aplicació pots saber abans que ningú el més interessant de la...
Catalunya Ràdio. I les notícies d'última hora. I continguts originals i punyents. I canvis de programació. I assabentar-me de nous projectes de l'emissora. I ser el primer en participar en els concursos. I la Terribas en canta una cançoneta quan me'n vagi a dormir. L'aplicació és boníssima, però no tant. Catalunya Ràdio, directe a tu.
Molt bon dia, passen 8 minuts de les 10, aquesta serà començar el Just a la posta d'avui, dilluns 2 de març.
Un dia especial per Ràdio Desvern perquè és l'aniversari. Avui la ràdio fa 31 anys, per tant des d'aquí agraïm a tots els audients, a tots els col·laboradors i a tota la gent que fa possible que Ràdio Desvern sigui el que és cada dia.
Avui en parlarem d'aquest aniversari, serà cap a un quart d'una del migdia, entrevistarem el director de la ràdio, Héctor Suriol, per parlar una mica d'aquests 31 anys de ràdio. I del camí que segueix ara mateix ràdioviable.
I avui tenim també en programa moltes, moltes coses. Començarem repassant l'actualitat del dia a nivell Sant Justenca amb l'Andrea Bueno. També farem amb ella un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa i dels digitals. Parlarem també de cultura, esports i una mica de tot. I a tres quarts d'onze parlarem amb la Rosaura Rodrigo
Veïna de La Palmilla per parlar de la xerrada que es fa sobre el barri de La Palmilla, d'Amalaga, aquí a Sant Just. A les 11 i 10 entrevistarem el portaveu de Converència Unió, Llorenz Rei, per parlar d'actualitat municipal. Desfasarem Tartúliam, la Carme Madol, Vicent Riera, en Josep Coderc, la Palmira Badet i en Carles Bas.
I a la tercera hora tindrem l'actualitat del Centre d'Estudis Sant Justencs amb la seva presidenta, la Maria Quintana. També, com dèiem, parlarem dels 31 anys de la ràdio amb el subdirector Héctor Suriol. La Miracle Serra ens parlarà avui de cuina. Estrenem secció. Cada 15 dies parlarem de diferents qüestions vinculades amb el món de la cuina. Avui parlarem de cuina, de carxofes, de calçots i de romesco, per quin és l'època. I acabarem parlant de dret amb la Cília Masmitja.
Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia. Comencem.
Saludem ara l'Andrea, bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui per on comencem? Comencem parlant del Dia de la Dona. Aquest diumenge se celebra el Dia Internacional de la Dona, 8 de març i Sant Just celebrarà durant tota la setmana aquesta jornada entitats i equipaments organitzant un munt d'actes els propers dies.
per celebrar aquesta jornada de reivindicació de la igualtat entre homes i dones. Cada any el Casal de Joves dedica una tarda a la celebració del 8 de març. Aquest cop serà divendres, dia 6, amb una classe oberta de Boli-buti-salça, una mostra de curses i tallers de salsa Boli-buti-teles i una breu representació del grup de teatre social del Casal de Joves. A més, es lliuraran els premis del concurs de microcurso sobre el dia de la dona que ha organitzat el Casal de Joves durant un mes. Tot plegat serà divendres a partir de les 6 de la tarda
I d'altra banda, divendres a la nit, se celebrarà el sopavall de les dones. Aquest cop a l'ateneu de Sant Just en principi s'ha acabat el període ja per comprar els tickets. De la mateixa manera s'ha acabat el període per comprar les entrades per assistir dissabte a la tarda al teatre a la Triomf de Viladacans amb just dona, dona i empresa i l'Ajuntament han organitzat aquesta activitat.
per veure l'obra La Plaza del Diamante, protagonitzada per L'Holida Flores i dirigida per Joan Uller. L'acte central del Dia Internacional de la Dona serà diumenge a les 12 al Jardins de Can Ginestar. Aquest any, sota el lema Canya per la Igualtat, es farà un vermut commemoratiu on tothom podrà expressar per escrit el seu desig respecte a la igualtat entre sexes, també podrà fer-se fotos a un photocall amb el vostre escrit i també podreu participar d'un tast de cervesa. L'acte central serà diumenge a Can Ginestar.
Sí, sí, sí.
Més qüestions, Andrea? Parlem ara de la SES, de la secció excursionista de l'Ataneu, que dijous arrenca la segona edició del cicle televisual de muntanya de la SES. Un reportatge sobre la Concagua obrirà el cicle, en concret, a Concagua al Santinella de Pedra, amb la presentació a càrrec del Sant Justenc i soci de la SES, Germán Català, que explicarà l'experiència que va poder viure fa justament un any a la muntanya, al Sostre d'Amèrica.
La sessió serà dijous a les vuit del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu. L'entrada serà lliure. Aquestes sessions són lliures. I d'altra banda, a banda de la projecció d'aquest dijous, la següent tindrà lloc el dia 9 d'abril, que també serà un dijous del mes d'abril, amb Núria Piques i la presentació del documental Núria Piques, una vida. El tercer documental serà Mountain Wilderness de Catalunya, 25 anys protegint les muntanyes, un documental
sobre la protecció d'aquests cims. El dia 7 de maig i, d'altra banda, el dia 4 de juny es projectarà el Tour 2015 del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. L'any passat es va projectar el documental del 2014, doncs aquest any toca el del 2015. Totes aquestes projeccions seran els primers dijous de mes aproximadament, o al principi de mes, a les 8 del vespre a la sala Piquet de la Taneu i, com dèiem, l'entrada és gratuïta.
Anirem parlant d'una última qüestió. Parlem de política local, d'Esquerra Republicana, perquè aquest diumenge faran la presentació oficial del seu candidat a l'alcaldia en el marc de la seva calçotada. El proper diumenge, 8 de març, Sergi Seguí serà presentat de forma oficial davant de tots els militants, com a alcalde d'Esquerra a les municipals del 24 de maig.
La calçotada tindrà lloc a les 12 del migdia al Casal de Joves i ja sonarà a vendre els tiquets per assistir-hi. Costen 15 euros i es poden comprar a la granja Carbonell, al carrer Bona Vista, i al local d'Esquerra, al carrer Raval de la Creu número 4, a partir de les 6 de la tarda. A més, el partit s'assomarà a la commemoració del Dia Internacional de la Dona, perquè serà 8 de març, amb una lectura de poemes que començarà a la 1 del migdia.
Molt bé, doncs, són algunes de les notícies principals d'aquest matí. Més informació, com sempre, als ulladins horaris i a la una. Els senyors notícies, edició migdia. Avui, Andrea, que hem dit que és l'aniversari més de Ràdio Desvern. Per tant, també, felicitats per la part que et toca. Dos de març, 31 anys de la ràdio. En parlem més tard, també, com dèiem, d'aquí un parell d'hores amb el director de la ràdio. I, com dèiem, doncs, agraït també felicitar a la resta de col·laboradors que fan possible, de fet, que aquesta ràdio sigui el que és.
De seguida parlem de més actualitat abans però posem una mica de música. Aquest matí de dilluns, primer dilluns de març, ho fem avui amb una novetat, un grup que ens descobreix avui dur o més aviat.
És un duo de pop electrònic, un duo de Londres, que ens descobreix avui al portal musical Indispot, que diuen que estan publicant una cançó al mes, que ells els ha atrapat molt i que per això els donen a conèixer, són Oh Wonders.
Ells el que fan és publicar una cançó al mes al seu perfil de Soundcloud amb la intenció de publicar el seu debut el setembre del 2015 amb totes aquestes cançons. S'ha anat cada setmana passant i aquest duo de Londres acumulava més de 5 milions de reproduccions al seu perfil de Soundcloud amb només 7 cançons publicades.
i sense sortir pràcticament, a més, als mitjans. I tot plegat ho atribueixen a la qualitat de les seves cançons, també amb aquesta consistència que sorprèn per ser un grup debutant.
Al sentint de fons hi podem jutjar nosaltres mateixos, però bé, en tot cas se'ls poden recordar o se'ls associa. The execs, James Blake, The Weeknd, són alguns dels noms amb els que se'ls ha associat. La cançó amb la qual va començar tot és aquesta que sentim ara, que es diu Body Gold, és la primera, la que va sortir ara fa 7 mesos.
I bé, en tot cas, sembla que durant aquests altres cinc temes cadascú ha anat evolucionant més que l'anterior. Ells recomanen que els escoltem tots. I bé, en tot cas, el que farem serà... ara hem sentit una mica com sonava la primera, aquest Body Gold. Doncs ens quedarem amb l'última, que es va publicar ahir diumenge, 1 de març, i que es diu Technical Orbit. És el títol d'aquesta cançó, que és l'última que han publicat, fins al setembre encara.
Un cop al mes, recordeu, o Wonder publicen una cançó nova al seu assemblat.
Come settle down, settle down Let loose your glow Come settle down, settle down And I feel light for the very first time Love in my arms and the sun in my eyes I feel safe in the five a.m. light You carry my fears as the heavens set fire
Jump into the heat Spinning on a field In a technical upbeat You and me Caught up in a dream In a technical upbeat Beep, beep, beep Warm and alone Come settle down, settle down
Come, settle down, settle down. And I feel light for the very first time. Love in my arms and the sun in my eyes. I feel safe in the five a.m. light. You carry my fears as the heavens survive. Jump into the heat. Spinning on my feet. In a typical beat.
Caught up in a dream In a technicolor B B Give me one drop I can feel you Made me lose control We'll be walking On the water We're moving in a technicolor
Move it, let it take me, call it. Jump into the heat, fall in love, see what's spinning on my feet. And attack me, call it me, you and me. And attack me, call it me, you and me. Caught up in a dream, let it take me, call it me, into the heat. Spinning on my feet. And attack me, call it me, you and me. Caught up in a dream.
Just a la fusta. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, amb la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Saps què és un oldo? O la música vintage? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de ràdio d'Esper dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill?
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostalgia. Eduardo Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre, rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns, rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio Desvern, el 98.1 de la FM.
Rebobineu. Una mirada gens nostàlgica al passat.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Kiosk Mercat, el Kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. 6 minuts i dos quarts d'ons a cop d'ull ara a l'actualitat del dia.
i el que fem aquesta ressaluda de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Per parlar d'actualitat ens fixem en les portades dels diaris, avui amb temes diferents en cada portada.
La nova edició, la desena edició del Mobile a Barcelona. Llegim el Mobile porta al futur, els dispositius portables i l'internet de les coses, protagonitzant la fira del smartphone. Grans marques van presentar ahir les seves novetats en zones icòniques de la capital catalana. També llegim que el rei exalça Barcelona. Felip va elevar l'esperit emprenedor de la ciutat en el seu discurs de benvinguda al Palau de Pedralbes,
El president de la Generalitat, l'alcalde de Barcelona i el periódico han triat la fotografia de portada al moment de l'encaixada de mans entre el rei Felip VI i el president de la Generalitat. Aquesta és la notícia destacada al periódico en portada. El diari Ara han optat per un tema vinculat amb l'educació i l'ensenyament públic. Llegim pressió per l'horari intensiu a primària.
Prou a pilot, la Generalitat allarga a un quart any el test que fa en 6 escoles, acceptació, 60 centres, d'acord amb el conseller escolar, demanen afegir-s'hi, i per últim, el debat obert, els experts discrepen sobre els efectes en el rendiment escolar. I per últim, a la vanguardia,
Ens parlen de la situació a Grècia i la vincular amb el govern espanyol. Llegim Rajoy criticat Xipras i podem, per prometre, perdó, més del compte. El president fa servir la seva rèplica al líder grec per atacar el partit de Pablo Iglesias i Portugal, perplex i molest, s'afegeix a la contraofensiva per via diplomàtica. Aquesta notícia és la més destacada de la Vanguardia.
Actualitzem la informació ara amb els Digitals, que ens parlen del Mobile Congress 2015, que obre les portes, és el que diu el 324, els 90.000 congressistes, la presència de 2.000 empreses, expositores fan de Barcelona l'aparador mundial de les novetats en telefonia mòbil. Es parla, per tant, d'aquesta situació de Barcelona, l'eficentre del món, també que el Galaxy S6 i HTC donen el dret de sortir de les presentacions del congrés. Mas, que veuen al Mobile l'exemple de la capacitat de Catalunya per crear negoci,
i més Mossos al Mobile World Congress per l'amenaça de l'extremisme islàmic. Lara.cat diu que Microsoft anuncia els nous telèfons Lumia 640 i 640XL amb Office i Skype de franc. Arribaran les botigues a l'abril, de moment encara Windows 8.1, però es podran actualitzar el nou sistema operatiu aquest any mateix.
En Polítical ara també diu que Oriol Pujol torna al Parlament per compareix la comissió que investiga la seva família, imputat pel cas de la ZITB, el cinquè fill de l'expresident de la Generalitat, va abandonar la política, recordem, a finals de juliol.
I la Vanguardia ens veurà justament amb aquest tema, amb Oriol Pujol i dos dels seus germans que compareixen avui al Parlament. També que la Fiscalia investiga la contractació de Marta Pujol a Sant Vicenç. La filla de l'expresident rep un sou fix de 2.264 euros. Com a arquitecta municipal ha dit des del 96.
i una dona gravida a la diagonal que presenta denúncies. Els Mossos tenen pràcticament identificat l'agressor i confien en localitzar-lo en les properes hores. Hi ha un vídeo que s'ha anat difonent a través de les xarxes, que és un vídeo que aquesta dona denuncia tals fets que van passar dissabte.
en una comissaria. La policia, de la Generalitat, va metre aquest cap de setmana un tuit per agrair la col·laboració ciutadana i assegurava que la investigació abans eren imatges que s'havien gravat en una nit de festa a Barcelona, que comencen amb el jove rient i fent com un compte enrere mentre un amic el grava instants abans de pagar una dona. De seguida, l'agressor es llença cap a unes dones que esperen el semàfor, doncs sembla que estan a punt d'anar a enxampar-los.
Més coses, parlem de notícies en clau cultural ara, Andrea. I parlem de la Fira Arco, que s'ha celebrat de fet aquests dies a Madrid. Tu llegim ara, la Fira Arco tanca una de les millors edicions dels últims anys. La reactivació del col·leccionisme, la constatació de l'interès creixent dels països de l'Amèrica Llatina i els més de 100.000 visitants han permès afirmar a Carlos Oroz, que és el director d'Arco, que la 34a edició de la Fira ha sigut una de les millors dels últims anys.
Diu ara que s'hi han convidat a 300 col·leccionistes de 33 països i Oroz deia que el 50% és la primera vegada que venien i això s'ha notat ja que han comprat bastant. És per això que els galeristes estan contents, han pogut complir les seves expectatives. Diu ara esperen que aquesta recuperació no sigui puntual. Així ens ho explica el diari ara com ha anat aquesta fira que s'ha celebrat per la 34a Fira Darko a Madrid.
D'altra banda hem de parlar d'una altra fira relacionada amb música. Avui estarem molt musicals, ni rock ni nova cançó. Llegim l'avantguàrdia. L'exposició pop cèntric que acull l'art Santa Mònica reivindica el pop com a difús gènere musical que complés mig segle de vida a Catalunya. L'exposició pop cèntric planteja una visita als 50 anys del pop català i l'art Santa Mònica és l'espai encarregat d'acollir-la.
El comissari de la mostra s'ha centrat inicialment en Concèntric, el segell que va impulsar la revolució pop-cultural dels anys 60 a Catalunya, per passar després a tres àmbits en què es visualitza les relacions entre la música, el disseny, la moda i les lletres de les cançons. La tesi és interessant i el contingut és molt atractiu, tant per a l'aficionat com per al curiós. Lluís Gendrau, que és més de director del grup editorial de Rock, el responsable de l'equip de comissaris de la mostra, de Pop-Cèntric,
Ha explicat com s'ha dissenyat aquesta exposició, que per cert estarà oberta al públic fins al 12 d'abril. Diu que la idea que es presenta com a declaració de principis de la mostra és que es tracta d'una mirada transversal cap a 50 anys de pop català, però amb la fundamental precisió que és una visió del punt de partida que és concèntric, com va recordar Jean Drau. I a la vanguardia, avui podem veure un munt de fotografies d'aquesta mostra, molt interessant, com dèiem, del pop a Catalunya.
Fem dos apunts musicals molt breument, avui ho llegim a tots els diaris. Ha mort Jordi Tardà, periodista i promotor musical, impulsor de la fira del disc del coleccionista. Va morir ahir als 60 anys per problemes respiratoris i el periòdico, era col·laborador, fa un ampli reportatge. També veiem una fotografia seva acompanyant els Rolling Stones.
I parlem d'altra banda d'Amazoni i ho vinculem amb la qüestió que comentàvem ara, que parlàvem de pop cèntric. Doncs sembla ser que Amazoni es tancarà durant un mes per crear i ser vist creant en el marc d'aquesta mostra. És un dels atractius afegits de pop cèntric, l'anomenada residència creativa que el músic Jaume Pla fa a l'Art Santa Mònica durant tot aquest mes de març.
anuncien la pluja que ha de venir i els seus cants omplen la nit de veritats.
Doncs des d'ahir, justament, l'artista de la visual donarà vida a aquest projecte, titulat 31 dies composant, que el dedicarà a això, a la creació de cançons, i està encara en una mena d'habitació on la gent el podrà veure allà composant i creant. Molt bé. Una bona proposta.
Passem a la informació esportiva.
D'aquest dilluns 2 de març comencem avui amb l'esportiu, que diu l'esport del poble. Diu que el Vic guanya la Copa Duquei contra el Barça. El seu capità recull el trofeu lluint una estelada davant del president de la Federació Espanyola. És la imatge que trien en aquest diari.
que també es fa ressò del Madrid, que està finalment a dos punts del Barça i a Lliga. Per tant, és el que diu també el Diari Esport després d'aquest empat d'ahir del Madrid contra el Villarreal a casa, on va quedar un 1, regal del Madrid. El Panchelotti en crisi el 2015. Fins i tot haurien pogut perdre davant del Villarreal, és el que diu el Diari Esport.
i el Barça Bartan, que ha tornat a vendre de si mateix. També el mundo divertido diu vuelco, parlant d'aquest empat d'ahir del Madrid, d'aquest gir. I parlen també de Rakitic, diu que va per totes.
I la idea que diuen, que transmeten de l'Almarca com les és la mateixa avui. Frenats és el que diu l'Almarca per parlar d'aquest empat a casa del Madrid. També l'as diu Frenazo. Són les notícies esportives d'aquest matí que ens porten ara a parlar de les contraportades del dia.
Comencem pel diari ara, la contraporta d'avui l'article de Carme Colomines titula Minerals Estratègics. A les mines del rei Salomó una nova febre d'alhora explotava vells de ciments amb nous esclaus al servei d'intermediaris i d'empreses mineres sotafricanes, europees o xineses. Allà a la República Democràtica del Congo i les seves fronteres, en el territori que devia inspirar la novel·la de Reeder Haggard, els minerals estratègics financen guerres des de fa més de dues dècades. Les sancions internacionals
Les denúncies de les Nacions Unides i les limitacions d'importacions de materials tancats de sang no han aturat un contraband que avui continua diluint aquest or a Campala, Bujumbura o Nairobi per enviar-lo després a Dubai, des d'on s'exportarà al món, segons un informe publicat fa poc per Le Monde.
Ara, 20 anys després, encara entrempada per les discussions polítiques, les pressions a la indústria i les denúncies d'ONG, la UE ha decidit regular finalment aquests materials sota sospita per controlar-ne la procedència. Diu dependència, aquesta és la segona part de l'article.
La UE porta més d'una dècada finançant ajuda humanitària i desplegant soldats per intentar aturar el conflicte congolès, mentre empreses europees alimenten la guerra a través de la compra de minerals extrets il·legalment al país. I acaba dient una nova cursa. Materials rars i llunyans han d'alimentar la indústria capdavantera d'unes economies que se senten cada cop més amenaçades per una competència global. És per això que la UE va posar en marxa el que anomenen la diplomacia de les matèries primeres.
per garantir que les empreses europees tindran garantit l'accés a components imprescindibles per a la indústria d'alta tecnologia i innovació. Més qüestions del periòdico, llegim que als catalans ens agrada més innovar que copiar. Ho diu Jaume Charrier, que és anticuari i expert en art, especialista en els rellotges domèstics catalans del segle XVIII, i d'això va precisament. L'entrevista va començar la construcció als 24 anys com a aparellador, però aviat es va entusiasmar per les antiguitats.
Va muntar el seu primer negoci en un local del carrer Arribau, que havia sigut rellotgeria de les millors, diu. Un esimplat casualitat va fer florir una passió. El primer que em va cridar l'atenció a explicar va ser que no s'hagués estudiat a fons la rellotgeria catalana, tot i que havia sigut important. El meu primer pas va ser buscar com a soci investigador el professor de rellotgeria, Eduard Ferrer.
Vam organitzar unes quantes exposicions als anys 90 per cridar l'atenció als col·leccionistes i vam arribar a comptabilitzar un total de 170 rellotges de fabricació catalana al segle XVIII. D'entre aquests, 58 estan depositats a museus i organismes oficials. Si diu que el més antic data de l'any 1721 hi va ser armat a Mataró, el que passa és que la tradició va durar només un segle, de manera que en queden molt pocs exemplars. Intuïm diu que s'ha salvat el 7,5% de la producció total, uns 2.000 rellotges.
I acabem amb l'avantguàrdia. La contraportada d'avui, tenim el següent titular. No hi ha res a comprendre, el que cal fer és sentir. Doncs ho diu Roger Poldroat, doctor en filosofia, investigador i autor de 30 llibres traduïts a 20 llengües. Diu que durant molt de temps vaig pensar que saber com viure era molt complicat. Ara crec que és senzillíssim. No hi ha res a comprendre, el que cal fer és sentir.
Diu que potser el fet d'aprendre's la vida com un joc sigui la manera més seriosa de fer-ho. Qualsevol projecte o acció comença amb un oi que érem filòsofs, cantants o cercadors de justícia. Diu que vostè i jo ara mateix estem parlant i també bevent aigua, pensant en coses diverses, percebent el soroll de l'aire condicionat
Creure'ns un monobloc, capaç d'allotjar només bons sentiments, és irreal. Efectivament, som un eixam, un remolí. Dici a la vida és dici a tot. A l'amor, a l'alegria, al plaer, al benestar, però també al patiment, a la traïció, a la crueltat, a la violència, diu perquè és un conjunt. Com nosaltres mateixos, i ja explica tot plegat,
en el seu últim llibre, un altre dels seus exercicis diu aquest radical que s'aplica a si mateix al dur a terme A, si sola me quedarà una hora de vida, diu, en realitat és un can a la vida, el que cal fer, recomana, és sentir el color del sent, el vent, entre altres. Molt bé, doncs una bona entrevista avui a La Vanguardia. Acabem aquest repàs amb la notícia curiosa del dia, avui ens porta a parlar d'ous, Andrea.
perquè en una granja britànica hi ha hagut gallines que han posat ous totalment rodons, escèrics. És una gallina que es diu Ping Pong, sembla, i la seva mestressa, la Kim Broughton, no podia creure-se que una de les seves gallines hagués posat un ou tan peculiar, en principi la probabilitat és molt petita, i llavors es va informar a internet, va trobar un altre cas similar fa alguns anys i va decidir sobestar.
la seva meravella en aquest ou i vell, la plataforma on s'hi venen tantes i tantes coses. Va rebre fins a 64 pujats diferents i finalment la va vendre per 660 euros, una quantitat que supera més creix la que va tenir l'anterior venador. L'import recaptat, a més, el destinaran directament i integralment a la lluita contra la fibrosi quística.
Què ha demut la gallina o l'ou? L'ou rodó, sí. L'explicació científica d'aquest ou sembla que en la seva fase inicial tots presenten una forma esfèrica mentre que es deformen a mesura que avança el procés i hi contacten en diferents músculs de la gallina. En aquest cas, la cascara de l'ou s'ha endurit, la closca de l'ou s'ha endurit sense patir cap modificació. No sé què farà la Barça amb la que l'hagi comprat, amb 660 euros. Suposo que no se'l menjarà, no?
No ho crec, com hagi de ser que te l'has comprat, no ho sé, potser del guarda ca record. Tipo ou de Fabergé. Exacte. Però dic el... ara sí que te n'anava a dir. Te n'anava a dir una cosa. De la gallina. Es diu ping-pong la gallina. Sí. El nom l'hi va posar abans de veure. L'ou la gallina, no? No ho matis a la notícia. Perquè les boles de ping-pong són així. Potser es va inspirar en una bola de ping-pong. Potser sí. Jo crec que fa més pinta que sigui després de l'ou que una altra cosa, però no ho sabem. Potser el destí és així.
En fi, Andream, que vagi bé, bon dia.
Serà demà que estarà el Carles Hernández i el Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, molt bé. Constipadot, però bé, sí. Això és cosa d'aquest temps, aquest cap de setmana primaveral, no, que hem tingut? Sí, hem tingut un dissabte d'hivern i un diumenge d'esquiu. D'hivern, però si al matí feia... Sol. Sí, però el sol s'estava bé amb aniga curta. El sol amb aniga curta i ha resserrat el vent, 12 graus, de màxim a Sant Just, és una temperatura del mes de gener. Però la sensació de dissabte era com de primavera, eh, així, general, no?
El que es comentava? Sí, però la màxima s'enjust va ser 12 graus, va quedar molt curt. Si la comparem amb diumenge, sí, vam arribar als 18 graus. És una temperatura molt alta, molt agradable, però sí que hi ha una diferència abismal. Bàsicament la diferència era el fet de si ens bufava vent del nord o no.
Aquest vent del nord, si estaves arraserat i estaves al sol, aquestes èpoques de l'any ja s'està prou bé. El que passa és que si bufa el vent i el vent influeix, a part de frenar el termòmetre, el que et fa és tenir més sensació de fred. Ara, si estàs arraseradet al solet, doncs amb un racó que no et toca gaire el vent del nord, doncs pots estar fins i tot bé.
O sigui que hi ha molta diferència en funció del vent de com van les setmanes i de com van els dies. I aquest mes de març comença amb aquesta variabilitat, amb això del març, marçot, matalavella i la jove, si pot. Doncs serà una setmana molt típica del refrenyer català, perquè tindrem dies amb molts els i baixos. Avui comencem ja amb un dia que és bastant esbojarrat, la mínima avui ha estat just de 14 graus.
Hem tingut, ara tenim gairebé 17 graus, tenim alguns núvols al cel, bufa ponent... Amb aquesta situació el que fa és que les temperatures disparin i la temperatura pugi moltíssim. I no seria d'estranyar que avui superéssim els 20 graus, perquè aquesta franja de núvols quan acabi marxant donarà pas al sol. Clar, i llavors ja serà... Si ara ja es nota, no?
però és un ambient rescalvat, no és aquell ambient que dius que per l'època que estem toca, no toca, hauríem d'estar a 13 o 14 graus i avui arribarem als 20 o fins i tot els superarem, o sigui que els vens de ponent a vegades s'encarreguen de donar aquesta situació. És una setmana en què van passar diferents fronts,
El més activ i destacat és el del dimecres, es portarà un canvi i ens fotrà un calmot. Demà dimarts creu un altre front pel nord, és un front que creua pel Pirineu. Aquest front l'únic que farà és donar alguns núvols al Pirineu, alguna precipitació feble.
Però sí que a mesura que vagi avançant el dimarts els núvols cada cop seran més compactes i ens arriba una clatellada. És un front atlàntic que arriba amb aire fred associat i que dimecres ens portarà una baixada marcada de les temperatures. Aquesta baixada podria estar al voltant dels 12 graus, la mateixa temperatura que dissabte, però dissabte feia solet i dimecres no en farà i a més a més plourà.
Sembla i tot indica que els mapes es diuen que al matí estarà tapat i que de cara a la tarda plouria. I aquesta precipitació podria ser una miqueta destacada durant la tarda a vespre. Això farà que la temperatura sigui clarament més baixa, el que tenim avui el que tindrem dimecres o terres a veure, i tindreu la veu com jo si no aneu al tanto a l'hora de... Ens hem d'abrigar, no? Per tant, encara no ens hem de treure les coses. Ens hem d'abrir, les botes... Jo entenc que tothom vulgui el mes d'agost ja, la setmana que ve. No, l'agost no, però és veritat que el març ja fa...
Ja et dius que sí. Ja tenim ganes una mica de més bon temps.
Com que hem estat tres mesos amb neu i grau sota zero, hi ha una necessitat tremenda que hi hagi el bon temps. És igual. El fet és que dimecres tenim aquesta situació d'inestabilitat, que ens farà baixar les temperatures. De cara a la nit de dimecres a dijous, entre el vent del nord darrere d'aquest front, o el vent del nord és un vent fred, com ja sabeu, farà encara baixar més les temperatures de cara al dijous. Potser la màxima està al voltant dels 9 o 10 graus a Sant Just. És una baixada molt important. Si la comparem amb la temperatura d'avui,
que podíem superar els 20, que són els alt i baixos típics del mes de març, i la mínima de dijous a divendres serà força més baixa. Tornarem a l'altre cop a aquells valors de 5 o 6 graus, de mínim o 7, a Sant Just d'Esvern. La cota de neu el dimecres està als 1.200 metres, o sigui que gran part del Pirineu amb aquesta inestabilitat tornarà a gaudir de diferents gruixos. El Pirineu està preciós, ho he pogut gaudir aquest cap de setmana, aquí l'han constipat. Vaig estar a la vall de Núria, allà a mig metre de neu al Santuari, o sigui que realment
Si no fos pel vent, que també ha bufat, realment tindríem un paisatge preciós, però vull dir que les pistes estan molt maques, la neu és perfecta, i realment, doncs, el Pirineu està preciós. Si teniu l'oportunitat de pujar cap al Pirineu per la C17, allò per la plana de Vic, i teniu la mitjó mirant cap a Ripoll i veieu tot el Pirineu ben blanc, la imatge és molt bonica. I, fins i tot,
La cara normal Montseny encara està nevada, perquè veieu que l'activitat de l'hivern encara és present, encara que aquí ja estiguem buscant el mes d'agost. I el fet és que dijous es baixen les temperatures, però en canvi divendres i dissabte tornem a recuperar, o sigui que la bogeria del dijous, enviem fred un altre cop, no deixem els abrics, divendres i dissabte ens farà revifar el termòmetre, les temperatures pujaran amb el sol com a protagonistes sense la influència de vents del nord, o sigui que divendres i dissabte tornarem a valor de 15, 16 o 17 graus.
i diumenge estem a l'espera. És el que anirem seguint aquesta setmana, veiem si ens arriba un front o no, però estem pendents que torni una mica d'inestabilitat de cara al diumenge. Molt bé, doncs ho anirem seguint, Carles, moltes gràcies. Que vagi bé i cuida't al costipat. Sí, bon dia. Adéu, bon dia.
Aquest vespre es fa una xerrada dels 10 anys de col·laboració amb Sant Just Solidari al barri de la Palmilla, de Màlaga, i de seguida parlem amb la Rosaura Rodrigo, que és veïna del barri i líder d'aquest projecte.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de vuit a nou del vespre o els dissabtes a les nou del matí. Us esperem.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
11 minuts i les 11 avui a les 8 del vespre a les escoles de l'AC de Sant Just Solidari es farà una xerrada dels 10 anys de col·laboració d'aquesta entitat amb el barri de la Palmilla a Màlaga. Serà amb la Rosaura Rodrigo, veïna del barri i líder d'aquest projecte que ara tenim a l'altra cançó del telèfon.
Molt bon dia, Rosaura. Hola, bon dia. Per parlar una mica de tot plegat d'aquest desè aniversari, d'aquests deu anys de col·laboració que hi ha hagut de Sant Just Solidari amb el barri de la Palmilla de Màlaga, què s'ha fet? Suposo que és difícil de resumir, però qui és el més destacat que s'ha fet en aquests deu anys d'aquesta col·laboració que hi ha de Sant Just Solidari amb la Palmilla? Jo no he comptat els projectes que s'han pogut fer a l'aportació de Sant Just.
Potser, si us dic, que una vintena de cases han estat remodelades, han fet reformes. Sobretot, la idea del seu aportació era fer petits micrèdits a persones que tenien la casa en molt males condicions i que els treballs en aquesta casa fossin realitzats també per persones que no tenen mitjans econòmics.
i aquesta ajuda sempre, la idea era que els tornessin a la millor que es pugui aquesta inversió que se li feia a casa, i amb aquesta ajuda, aquesta recuperació que Sant Just Solidari mai ha volgut, ens ha permès a nosaltres fer un altre tipus d'intervencions que ja no era directament en la reforma de la casa.
sinó que era un recolzament a la persona amb dificultats que podien ser les més diverses. Per exemple, la dificultat de pagar els rebuts de l'aigua que tot havia acumulat amb una deuta de 2.000 euros i que se li tallava l'aigua. O sigui, el poder comprar uns medicaments. És a dir, recolzar petites ajudes que això ja no tenia necessitat de ser tornat.
Ara, mai nosaltres hem donat res, ni de cellos oligaris ni de ningú, a canvi de res. És a dir, no hem fet un assistencialisme a gent necessitada, perquè en el meu barri n'hi ha molta. No era això. Per exemple, és un petit exemple, no? Blanc Carni té aquest deute de l'aigua, nosaltres l'anem pagant amb els retorns d'alguns microcredits.
doncs l'Encarna fa la neteja a casa d'una àvia que necessita, i que pel que sigui, encara amb l'ajut de l'Ajuntament no els hi ha arribat, i resulta que no es paga mai aquest treball que fa a casa de l'àvia, perquè així ella pot anar pagant el rebús a l'aigua. Perquè hi ha hagut una xarxa que diria, és quasi impossible de calcular la gent que se n'ha pogut beneficiar. Perquè encara avui,
Hi ha quatre persones que estan treballant, cobrant, dels retorts dels microcrèdits, però clar, això vol dir que té una repercussió molt gran, perquè les persones on ells treballen també estan redent aquest servei de la neteja que els hi fan tres o dos o tres cops a la setmana. És a dir, ha sigut un retorn que ha retornat sempre la panulla...
i sempre s'han pogut anar pagant tot el que se n'ha pogut fer o a través de sous o d'ajudes que s'han pogut tornar amb el treball. És a dir que no és aquesta intervenció directa, sinó que és d'implicar-se i que tot plegat pugui continuar avançant, que de vegades en parlem amb Sant Just Solidari, que segurament és una mica el que s'ha d'intentar aconseguir a l'hora de fer els projectes. Exacte, és que sempre la intervenció casa de la Maria,
Doncs a casa de la Maria no s'ha fet, fins l'any passat, que tenia la casa en ruïna, però era una dona que tenia problemes amb l'alcohol. Mentre la Maria no solucionéssim el tema de l'alcohol, era molt difícil que li poguésser arreglar la casa. Perquè ni hagués pogut tornar els diners, ni la casa hagués pogut estar bé. Llavors, tot aquest treball és molt laboriós, no? Perquè és molt a través de l'amistat que pots aconseguir que una persona
doncs recorregui la seva enferma tanta. Bé, doncs quan la Maria va sapiguer la possibilitat que hi havia un microcrèdit dels 6.000 euros de Sant Joan Solidari per poder fer el quarto de bany i la cuina de casa seva, la Maria va deixar de beure. Per tant, clar, exacte. Després d'un any, se li va fer el microcrèdit i ara té la casa bé. La Maria continua lluitant amb el seu alcohol. Però bé, ha fet un pas immens. I tant. De recuperació.
Per tant, hi ha tota aquesta part de les possibilitats, que de vegades també es tracta d'això. Quan es parla de solidaritat, què és oferir aquestes possibilitats? Clar, perquè fixa't, quan en Lluís Casals i la seva dona, la Marta, veuen el que jo estava fent a la Palmilla, que va ser justament el 2003, jo el que estava fent era treballant, netejant una casa de dos nois drogadictes amb un equip de tres persones també amb problemes de droga.
El problema és de dir qui paga aquest arreglo i qui us paga els sous. Jo vaig dir que ens ho pagarà si l'assistent social dona l'ajuda amb aquests dos nois. En el moment que l'assistent social ens dona un ajut de mil euros per netejar, doncs el Juan, el Jesús i l'Àngel i jo cobrem el sous de la neteja, perquè hi ha un ajut concret. Llavors, d'entrada, ja hem de treballar.
Clar, el problema, no problema, l'acudit i la llum que vam tenir en aquest projecte va ser de dir, si l'assistència social no us dona l'ajut, vosaltres no podeu treballar. I jo li he dit no, perquè nosaltres no treballem per res. O sigui, l'equip que estàvem treballant treballava amb vergonya els diners per subsistir. I la gent que treballava amb mi,
eren tots, o sigui, jo vaig deixar una empresa de treball, per poder estar amb ells, eren tots nois que sortien de la presó, i dones també, o que sortien de la presó, que tenien problemes de droga, d'icció, que no tenien cap hàbit laboral. Llavors, l'idea era, treballem, bueno, clar, si jo estic bé, puc treballar, però i tu, que estàs malament? Si treballem en equip, és possible. Però això, els sous tenen que sortir d'algun lloc. Llavors, va ser quan Sánchez Solidari diu,
Si per l'arrec d'aquesta casa l'assistenta social només us dona mil i en necessiteu quatre, fem aquesta intervenció, mireu com la persona ho pot retornar, que això sempre retorni amb sous perquè vosaltres pugueu continuar treballant. Exacte. Aquesta és una mica la xarxa.
i a mi, de que jo vaig treballant i aquests nois es van recuperant, doncs són altres que s'incorporen a la feina. O sigui, jo he treballat, ho he comptat, per no dir massa desbarats, però amb una quarantena de persones. I gent que està ara en el mercat laboral, que han sigut fruit d'aquesta història, que nosaltres li dèiem l'impacte, perquè realment era l'impacte el que fèiem, doncs... Déu!
O sigui, que el Juan estigui avui a Madrid treballant en una empresa de neteja, que després d'ha fet 22 anys de presó...
i que la seva casa va ser rehabilitada i que ell va treballar amb mi en l'equip de pintura de muntes de les altres cases, home, doncs visc a Sant Just Unidari, no? Sí, sí, tant. Jo crec que, a més a més, ho transmet molt, eh, Rosaura? Vull dir que avui suposo que també la gent que pugui venir a aquesta xerrada entendrà ben bé com funciona una mica aquest projecte i què és el que s'està aconseguint i que continua en marxa. Vull dir que se celebra en aquests deu anys però no vol dir que s'acabi ni molt menys, no? A veure,
Això no... Penso que s'acabarà quan voldrem, no? A veure, no hi ha cap res, i això ha sigut per mi, tot un treball, també, de conscientització, respecte a Sant Joseu Soledad, perquè, clar, allà es pot muntar, el que sigui, per continuar. El que jo, això, jo no n'he vist encara, perquè tot va molt lligat a la nostra relació amb les persones del barri.
i tot va molt lligat a que jo pugui treballar amb ells. És a dir, no es tracta de la reforma d'una casa, perquè després qui fa el seguiment? Si ja hem de contractar una assistenta social, ha perdut tot... A veure, seria una altra cosa, ojalà hi hagués gent professional que ho hagués fet, però llavors ja comencem a demanar uns certs perfils, unes certes condicions, que fins avui això ha funcionat sense això.
Clar, aquí té una pega, aquest projecte, i l'hem reconegut sempre, i en Lluís Casals, com a president, però sempre com a amic, sempre m'ho ha dit. Això va molt lligat a tu. Ja. I és veritat. Clar, clar, ets el vincle directe. És veritat. Si jo no treballo, en el sentit que aquest matí m'aixequo les 8 i tinc un petit equip que va a treballar, si jo no faig això, és no podrà fer-ho. Clar.
Aquesta economia submergida, aquest treball negre, tot això no està massa ben vist per una administració ni per una associació. I això és el que jo estic fent. En el moment que jo, com per exemple aquest any, em prenc un any sabàtic i jo me'n vaig a la Palmilla, aquest any no podem fer una intervenció perquè jo no hi sé.
Té una pega, però al mateix temps, el que es pot garantir és que tot el treball que s'ha fet, que totes les persones no depenen de l'ajut. No depenen de l'ajut. Hi ha encara quatre o cinc que continuaran cobrant els sous pels retons, i això les meves germanes de comunitat ho podran assumir. El que no podem és... Jo no puc garantir una feina continuada, com he fet al llarg de tots aquests anys,
que són 10 anys del Sant Jou Solidari, però jo vaig començar a fer aquesta història en el 2000. O sigui, fa 16 anys que jo treballo d'aquesta manera. Sant Jou Solidari, en fareu.
Llavors vol dir, tot el que s'ha discut i tota la gent que s'ha posat més o menys bé o que ha vist un petit horitzó a la seva vida o que han pogut recaure i que no ens ha importat i hem tornat a recomançar, tot això està fet. O sigui, el que no hi hagi continuïtat no és cap fracàs. És a dir, ja tot estava muntat així. Exacte, del projecte.
Enteneu? Estava molt lligat al fec personal d'estar allà, que jo tenia accés a moltíssimes persones pel fec de viure allà, no perquè soc una professional que vaig allà. Queda clar, queda clar. Perquè els professors ja hi són, els de l'Ajuntament, o sigui que gràcies a Déu... Exacte. A veure, que hi ha moltes necessitats, però que també hi ha intervencions socials, o sigui, no hi hem res... El que nosaltres podíem arribar era a un sector de gent difícilment que arriba,
que només és de la amistat, això és la meva filosofia. La meva manera de tensar-me a ells era aquesta i jo veia que...
que recostruïa no només cases sinó persones. Avui a les vuit s'explicarà. Rosaura hem de deixar aquí perquè hem de connectar amb les notícies. Moltes gràcies. Avui a les vuit a les escoles Rosaura Rodrigo explicarà també aquesta col·laboració de Sant Just Solidari amb el barri de la Palmilla. Moltes gràcies. Moltes gràcies a Sant Just i a vosaltres. Que vagi molt bé. Bon dia. Adéu.
Volum de gent d'arreu del món que és a partir d'avui aquí a la ciutat de Barcelona per informar del procés polític que viu Catalunya i per fer una acció. De quina acció parlem, Joan García? Bon dia. Del desplegament d'una pancarta on s'hi podia llegir What's going on in Catalonia? Què està passant a Catalunya? I a sota, hashtag Catalans voting on independence ha estat la combinació
d'una activitat en què voluntaris de l'entitat han repartit des de primera hora folletons explicatius de la situació política al país i la realitat catalana. La presidenta d'Omnium, Oriol Casals, ha assegurat que l'èxit del procés depèn en bona mesura de la resposta exterior.
L'èxit del moviment en el que estem immersos, aquesta nostra voluntat de ser al món en tant que catalans, serà una realitat, aquest èxit, en la mesura que tinguem amics a l'exterior. Necessitem el reconeixement internacional, això és molt, molt important. Aquí a l'entrada sud ja s'ha relaxat l'entrada de visitants, segueixen arribant-ne, però la majoria dels 90.000 congressistes ja són dins.
Notícies breus, David Badia. La llau que va tapar ahir al riu Noguera Pallaresa el podria haver causat un animal, és el que ha explicat el Catalunya Audia Lleida el cap dels gens rurals Llorenc Ricou. Alerta que el risc d'allaus és molt alt i que ho continuarà sent durant la primavera perquè hi ha molta neu. Les Nacions Unides cifren amb més de 6.000 els morts documentats civils i militars. En la guerra a l'est d'Ucraïna, fins a l'entrada en vigor de l'Alto, el foc fa dues setmanes.
L'exèrcit iràquia ha llançat una ofensiva per reconquerir la ciutat de Tikrit al nord-oest de Bagdad en mans dels jihadistes de l'estat islàmic. En l'operació hi participen uns 30.000 homes de les forces esguardatiraquianes amb suport aèric. Madonna atuarà a Barcelona el 24 de novembre al Palau Sant Jordi. Les entrades es posen a la venda el pròxim 16, segons informa la promotora del concert Life Nation.
L'Espanyol renovarà avui Cristian Estuani fins al 2018. El davante uruguaià farà la roda de premsa habitual després de l'entrenament de l'equip, amb la mirada posada en la semifinal de Copa de dimecres contra l'Atlètic de Bilbao. Precisament avui es posen a la venda les 5.000 entrades que queden. Ara a les 11 torna els entrenaments al Barça. La roda de premsa la farà Sergio Busquets, que fa pocs dies també va renovar el seu contracte.
Acabarem recordant que els actes de celebració pel títol de copa d'Ukeipatins a Vic no es fan fins demà dimarts perquè avui ja plega l'Ajuntament. L'Atlètic Barceloneta, per la seva banda, va guanyar la Copa de Butterpolo. Fins aquí les notícies. Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts. Us parla Andrea Bueno. Isenda exclou de l'obligació de tributar l'impost de societats a les entitats amb uns ingressos menors a 50.000 euros. Ho va anunciar la setmana passada el ministre Cristóbal Montoro, el president de la Federació Espanyola de Municipis i Provincies. Segons Montoro, el Consell de Ministres aprovarà properament una disposició que exclou d'aquesta obligació les entitats amb menys recursos.
Justament dijous passat, el ple de Sant Josep va aprovar una moció de rebuig a la llei sobre l'impost de societats, un document presentat i aprovat pels partits de govern i CIU. Des de l'Ajuntament, recentment, s'ha posat a disposició de les entitats un servei d'assessorament per tractar aquesta situació. Aquest servei es fa a través de sessions informatives i comunicacions puntuals i també a través d'una empresa d'assessorament.
Més coses, Sant Joan celebrarà durant tota la setmana el Dia Internacional de la Dona, que es comemora diumenge, 8 de març. Entitats i equipaments organitzen un munt d'actes els propers dies per celebrar aquesta jornada de reivindicació de la igualtat entre homes i dones. Cada any, el Casal de Joves ha dedicat tota una tarda a la celebració del 8 de març.
Aquest cop serà divendres, amb una classe oberta de boli, but i salsa, una mostra dels cursos i tallers i una breu representació del grup de teatre social del Casal de Joves. Divendres a la nit se celebrarà el sopavall de les dones, aquest cop a la Teneu. Dissabte a la tarda, sortida al teatre per veure l'obra La Plaza del Diamante, protagonitzada per Lolita Flores i dirigida per Joan Ullés. Serà a la Triomf d'Avila Cans. I l'acte central de la jornada serà diumenge a les 12 del migdia al Jardins de Can Ginestà, sota el lema Canya per la igualtat.
No, no, no.
I acabem recordant-vos que dijous arrenca la segona edició del cicle d'audiovisuals de Muntanya de la Seas. Un reportatge sobre la Concagua obre el cicle, en concret a Concagua, al Santinella de Pedra, amb la presentació a càrrec del Sant Justenc i soci de la Seas, German Català, que explicarà l'experiència que va poder viure justament fa un any a la muntanya al Sostre d'Amèrica. La sessió serà dijous a les 8 del vespre a la sala Piquet de la Teneu i l'entrada serà lliure.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies d'Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio raviodesvern.com. Molt bon dia.
This town is cold enough I think it's sick of us It's time to make our move I'm shaking off the rugs I've got my heart set On anywhere but here I'm staring down my shelf Counting up the years Steady hands Just take the wheel Never close
Oh, stop and stare. I think I'm moving but I go nowhere. Yeah, I know that everyone gets scared. But I become what I can't be. Oh, stop and stare.
You start to wonder why you're here and not there. And you give anything that death once felt. The fear and what you really mean. Oh, can you see what I see? They're trying to come back, all my senses.
I'm a road to you Can't walk, something pulls my focus
Sí, sí.
I'm not there And you give anything that bit what's fair
I think I'm moving but I go nowhere. Yeah, I know that everyone gets scared. I've become what I can't be.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, amb la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Saps què és un oldo? O la música ventaj? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau! És el programa de ràdio d'Esper dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill?
perquè un dels nostres lema és una mirada al passat sense nostalgia. Eduard Benito i Gero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre, rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns, rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio Desvern, el 98.1 de l'AFM.
Rebobineu, una mirada gens nostàlgica al passat. Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. InformatiuComarcal.com La informació més propera al just a la fusta.
Amb un quart de dotze, aquesta hora havíem d'entrevistar el portaveu Llorenç Rey, finalment no podem tenir-lo aquesta hora, el tenim d'aquí una estona i el que fem ara és avançar a la tertúlia d'actualitat de seguida. Parlem amb en Josep Coderca, en Vicent Riera i la Carme Mató.
Avui, per tant, tenim la taula una mica més buida del que és habitual, no perquè sigui més d'hora, que també podria ser, sinó perquè avui no tenim a la Tàrtulia ni la Palmira Badel ni el Carles Bas, però aquí sí que tenim aquest dilluns la Vicent Riera, la Carme Madó i en Josep Coder, que els tenim ja a punt, i a més a més us agraeixo que hagueu acceptat entrar una estona abans del que és habitual, perquè hi ha hagut aquest canvi. Gràcies a tots tres i molt bon dia. Ja saps que tens a la teva disposició.
Moltes gràcies. En tot cas, per parlar de diferents qüestions, com va sent habitual, tenim també l'escrit que ens ha preparat en Josep Coderc, que avui comença amb tres temes i ens ho respondrà a continuació.
Tres temes. Avui veureu que aquest escrit comença amb una pregunta. Tres temes. I és que el primer que hauria d'ocupar-nos és l'acord del Tribunal Constitucional sobre el 9 de novembre i la llei de consultes, així com la resolució del Consell General del Poder Judicial en relació al jutge Santi Vidal.
però val la pena parlar-ne si és prou sabut que tot allò que de positiu pugui haver per Catalunya serà destruït o negat per l'estat espanyol. Francament, jo ja n'estic cansat i la meva esperança la poso en el dia que, inexorablement, haurà d'arribar en que l'estat espanyol plori la seva malvolència per Catalunya. Els dos temes en els que prefereixo detenir-me són
menjador del milenari i del nom de Can Baró. Del menjador. Sembla ser que s'ha presentat un únic espiant a fer-se càrrec d'aquest servei del complex del milenari, atenent el concurs obert per cobrir tal lloc.
Desconec quines condicions hi ha exigides a la convocatòria, però entenc que si la persona presentada compleix aquestes condicions i es compromet a sotmetre's a elles, se li ha d'aturgar el lloc sense més requisits. Si més endavant no compleix, serà aleshores quan s'hauran de prendre les mesures pertinents per resoldre l'acord.
Deixo dit això perquè sembla que hi ha veus discordants sobre l'autorgació del servei a l'únic concursant presentat, per uns suposats antecedents d'aquest que l'inhabilitarien pel bon funcionament del servei de menjador del mil·lenari. No sé de qui es tracta ni m'interessa. A mi el que em val és que compleixi ara les normes de la convocatòria del concurs.
Del nom de Can Baró. Si la setmana passada em vaig referir a l'habilitació que no reconstrucció de Can Baró, avui prefereixo referir-me al seu nom. Sembla que fos l'any 1665 quan per primera vegada consta com a nom d'aquesta masia Can Baró.
si bé sembla que la seva existència era molt anterior, sense poder precisar la data de construcció. Encara que molt anterior a l'any esmentat, mossèn Antoni Tenes i Elivés, a fàgina 47 de Notes Històriques del Poblet i Parròquia de Sant Just d'Esvern,
i en la descripció de la finca del fitxer corresponent a Càmbedó existent a l'Ajuntament de Sant Just. Vosaltres, els meus concertolians, teniu a la vostra presència quatre documents, el primer i el segon,
tots dos del llibre d'Armorier en l'escut del llinatge Sant Just, si bé en el segon, que ho reprodués d'un manuscrit del segle XV-XVI d'Esteve Tamburino, es fa menció que l'any 1492 tal llinatge tenia cas al carrer Moncada de Barcelona, mentre que en el tercer document relatiu a l'arbre geneològic de les famílies de cognoms Sant Just
de la població de Forteï, a l'illa de Cerdanya, ens diu en les dues últimes línies de la primera pàgina que en el segle XV, el fill de Dalmau, Antonio Santjust, va onomenat baró de Forteï amb tot el que això significava d'important. També cal tenir present que entre els anys 1500 i 1508,
entrar a l'església del nostre poble un domàs que feu de frontal de l'altar major, amb una campana brodada entre els també representats Sant Just i Sant Pastor. Antoní Pénez, a pàgina 79, de notes històriques del poble parròsquia de Sant Just d'esguerra.
En realitat, segons es desprèn del document número 4, foto de la campana escorpida en la clau de l'ogiba del finestral del campanar de l'Església que mira a sud-oest, hauria entrat l'any 1503, gravat dins la campana escorpida, ja que l'altra data, gravada fora d'ella, 1567, fa referència a la reconstrucció del campanar.
Tenim per tant que el segle XV, persona pertanyent al llinatge Sant Just, és nomenat Baró de Fortell, que l'any 1492, a l'última dècada del segle XV, el llinatge Sant Just té casa a Barcelona, i que l'any 1530, tercer dia del segle XVI,
Té entrada la campana brodada en el domàs de l'Església, cosa que fa evident la proximitat del llinatge Sant Just a aquest poble i el seu efecte per a ell. En tots aquests antecedents em pregunto, no pot ser que cap baró en aquell temps va pertànyer al baró del llinatge Sant Just
i que el seu títol donés nom a la Masia és una pregunta que queda feta. I queda d'aquí, Nair. Alguna cosa s'ha de respondre, no? Suposo que algú interessat en posar-se en aquests temes ens podria contestar. Home, si algú té la resposta i qui ens està sentint ja sap que pot trucar, no? 3, 2, 3, 6, 6, 1. Et felicito, et felicito. Jo el que trobo és que amb els anys que han arribat a passar
I aquí l'únic que se n'ha preocupat una mica ha sigut el senyor Coder. És que a mi no diré que et té preocupat, però em sap greu que no es parli d'aquest llinatge aquí a Sant Just. I és el llinatge que va donar peu a l'escut de Sant Just. Tu quants anys fa que vius aquí a Sant Just? Ja fa 11.
En molts anys, ets capaç de buscar amb totes aquestes coses, aposto un vius ara, cosa que molta gent d'aquí Sant Just segur que ni sap, ni s'ha preocupat mai d'escolzar-se amb aquestes coses. A mi em sap molt de greu. I et felicito, et felicito tot. És a dir, em sap molt de greu que aquí Sant Just
no es parli d'aquell dinarx, és que, en canvi, ens anem a Sardenya, a l'illa de Sardenya, i arriben a fer, fins i tot, un congrés enorme per a tots els que es diuen Sant Just, i deriva tot del Sant Just català, que ells diuen de Barcelona, no és de Barcelona, és de Sant Just, perquè en aquell temps, hem de pensar que en aquell temps, quan elevaven a la categoria de noble, es posava el nom del poble de on pertanyia,
Vull dir que aquí és ben clar. Ell se li va tribir el nom de Sant Just del Penedès, perquè segurament, en aquella època, el Penedès era un territori de marca de Barcelona, per la defensa de Barcelona, i segurament les proeses les devia fer el nou Penedès. I allà el van anomenar... Sant Just del Penedès. El van anomenar noble, i ell...
Va fer aquest escut, es va posar una campana, que això ja és interpretatiu, de què volia interpretar amb una campana, perquè el símbol de la campana no és un símbol, ara el dic pròpiament. Significa allò que cadascú ha volgut donar-li, el significat que li ha volgut donar el que ha posat la campana en el seu escut.
Per tant, jo l'interpreto, perquè també està dedicat, l'escoltes noten ben clarament que està dedicat al Sant Just i Sant Pastor, jo l'interpreto jo, que és la campana que aquells alumnes del Complutum, d'allà de...
No tenen... No tenen... Del cala de Nares, el comp de l'Hotel de Nares, van deixar d'anar. Com que s'entrava a toc de campana, m'imagino que vols significar la campana que van deixar de sentir en aquell moment. Però és la campana que els criava des del cel, m'imagino. Això és imaginació meva. Imagina't el que s'imaginava la gent abans,
Jo, quan era petit, quan anava a l'escola, ens vien explicar que la campana era perquè Sant Jose s'ha estorbit metat a dins la campana.
I també, és igual com a Sant Llorenç o a les Esquerilles, a Sant Feliu, i altres castros d'aquests que hi ha, no? Doncs això és el que ens explicaven. Llavors què? El que volies que prenguéssim. No, no, això és el que es deien. Jo interpreto així, vull dir, que és el significat que encara diem avui en dia,
Aquest nen ha fet campana, perquè no acudia el to de campana per llançar a escola. Jo vull tenir aquesta informació que pot ser que estigui equivocada.
És una hipòtesi, no? Bastant justificada. Una teoria, voldríem dir, més que una hipòtesi. I em sap greu que no es parli més que l'escut deriva d'aquest llinatge, perquè és clar, mirau-los, és font d'horoc, campana blava,
Batall de plata de més. Llàstima que no ens vegin eh. Tenim d'aquest text documentació gràfica de tot plegat. Jo parlant del groc i del blau i de colors, ara ha corregut aquell vestit que corre per internet. És veritat. De dos colors és blau.
Segons qui ho veu és blau, segons qui és d'aurat, no? Exacte. I escolti, i tota la gent no ho veu igual. Tu dius groc i blau. Potser tothom no ho veu igual. Això potser no. No, però si en tres anys... Però a mi em sap greu, vull dir que no es parli d'aquell dinarx aquí. Home, que hem de creure que era fill d'aquí Sant Just.
Perquè ja dic que l'acostum d'aquella època era que el massall, la persona que no tenia res, que era elevada a la categoria de noble, es posava al nom de la població d'on havia nascut.
I aquí, ningú. Jo no he sentit ningú que parlés del gimnàs. Van passant els anys i això és... I com no sigui un estirador o una persona com tu que és capaç d'enfonsar-se a tot això, que ho tens d'internet? D'internet. Sempre d'internet es pot obtindre tot.
No crec que gaire gent estigui interessada en això. Home, sí que hi ha gent que s'encarrega de buscar la història. Però vull dir, amb aquesta fe que ho fas tu, una persona que no és de Sant Just, però no és de Sant Just com jo, que ens hem preocupat per això. Tot em va venir del fet de preguntar-me.
de preguntar-me per què hi ha una campana a l'escot de Sant Just d'Esvern. Vaig anar a la parròquia i em va dir que deu ser la campana que feien sonar per cridar la gent. Vaig a l'Ajuntament i em van dir el mateix.
I dic, home, en aquesta explicació no em convenç perquè així tots els pobles de Catalunya tindrien una campana al seu escut. Perquè tots anaven així. Com que aquí tens el detall d'aquesta campana que s'ha sobre la finestra que dona, o podríem dir, a la banda de sud, aquesta,
quan el 15% dels senyors la sap aquesta empatia. Això és l'idea de l'Ochoa. Això és l'idea de l'Ochoa, que l'Ochoa va vindre... Julio Ochoa, eh? Sí, Julio Ochoa. El Julio Ochoa va venir un dia... Mira, us porto una campana que no sona. I va portar una fotografia de la campana. Però no es veia el detall de les dates.
I jo me la vaig mirar i dic, no pot ser, hi ha d'haver-hi alguna cosa més en aquesta campana. I vaig anar a fer el meu gènere, pobre xicot. Li dic, escolta, tu vas amb la màquina de retratar i retrata aquesta campana. Sí, sí, el xicot va venir, va fer, va instal·lar la màquina de retratar i a diferents hores del dia va anar fent fotografies. Fins que al sol va anar més bé i es veien més aquests detalls.
Hi ha un 6 aquí. No, és un 5. Mira tu, és un 5. Ah, un 6 i un 7 aquí. Aquí sobre la campana hi havia 1.503. A dintre la campana hi havia 1.503. 1.567 fora de la campana.
I a la campana encara, si es veu més o menys, que hi ha els sants justiçant pastor. Potser, sí, també. Mirant-ho bé, sí. Felicito. El meu gen de por, en Xicotas, va estar tot un dematí anant tirant fotografies. Ara aquesta. I amb una d'elles és aquesta.
No sé, no tinc paraules. Ens queda tota aquesta explicació. Mira, si coses més recents, com és ara tornant a Can Baró, coses més recents, com és la finca de Can Baró, i mires el catàleg que hi ha per internet de les finques, les homesies de Sant Just, i no hi és, Can Baró l'antic.
Hi ha el nou. No és veritat, hauríem de posar-hi el tic i el nou. Però és que el que hem fet ara no té cap importància. Per mi és una llàstima.
És el que vam comentar la setmana passada, no? Jo vaig entrar-hi amb el catàleg i no hi havia cap maror ni manera de treure'l d'allà dintre. Jo tinc la fotografia. Sí, tu la tens. Jo també la vaig trobar, però no al catàleg. Al catàleg hi ha la restauració, el nou. Ah, sí, sí.
Sí, sí, jo la vaig trobar i la vaig fotografiar, me la vaig quedar, perquè vaig veure-la. Primerament, que té la vella, té les teules voladisses. No, home, és que és una construcció nova. Aquí estan totes les masies, a veure com eren.
I el que queda, la campadosa, està bastant ben informada perquè es veu de davant i darrere. Per això no hauria de ser també feina aviam ara... No seria feina del centre d'estudis també? Home, imagino que també... Jo crec que sí, jo ho deixo per al centre... Perdó, jo ho dic clarament. Això, aquests documents que porto, el tenen al centre d'estudis.
M'imagino que recerca, a veure, no t'asseca la setmana en parlem i anem parlant de coses, el Centre d'Estudis fa recerca de coses. No diguem que no fan cap cosa d'investigació. Ho dic perquè tot es pot confondre. Això seria interessant.
en feixent divulgació a centres d'estudis, que segur que ho tenen, però la millor, no entrem massa quan arriba una memòria així, tampoc la llegim massa. També ens passa, de vegades ens costa fer la difusió. En aquest cas concret seria molt interessant, no sé, ja estan penjant-ho a la pàgina web de... És molt interessant el document que jo els havia deixat de número 3.
document de Fortell, llegir-lo és molt interessant. I a més es queixen que a Espanya no s'ha estudiat, s'ha injust. És a dir, es queixen que no hi ha molts estudis. Clar, dius, noi, sap de molt de greu que fins i tot a fora t'hagin de tirar una mica en cara que no s'ha aprofundit amb l'estudi de s'ha injust.
No, no, doncs jo crec que és exacte. A més a més hem fet un bon repàs. També el tema primer, que no l'hem comentat, però que és el tema del menjador, que en principi suposo que aviat se sabrà alguna cosa.
A veure, hi ha uns tràmits, hi ha aquests calendaris... Encara que a darrere seu no sigui massa recomanable, diguem-ho així, però si ell complessa... Si complessa, exacte, tira-ne endavant. Les qüestions que estan marcades en el concurs, doncs escolta, se li ha de judicar. No podem fer altres coses. Diuen que aquest senyor amb aquella casa va quedar a veure, va fer això... No, no, no.
Si compleix el que es demana està clar, és això que ara caldrà mirar el calendari que no el tinc al cap de com funciona quan es comença a judicar, però m'imagino que tot això va endavant i suposo que també vosaltres us van informant o us aniran informant. Jo que t'informo el vaig treure d'una persona que no diu el seu nom.
perquè el podria comprometre. Però és una persona que em mereix carèvit. Per tant... No... I... I a dir-me això... Sí, però sembla que... I què? Quin problema, eh? Judicar això... el tema del menjador.
Sí, és un problema. Aquestes alçades de la pel·lícula ja haurien d'estar... Bé, jo saps què passa. Es tancava el dia d'aviat traspassat, el termini per poder-se presentar, eh, el concurs. Ja, ja, però no s'ha presentat gens i no he interessat per què sigui, no ho sé. És que no ho sé.
No ho sé, jo això sí que no ho sé. Si està dintre de les normes del concurs, encara que aquest senyor a darrere tingui un mal de ser, però el que presenta està dintre de les normes del concurs, se l'ha d'admetre.
A mi m'importa poc que darrere hagi quedat a veure 25 persones. I no ho sabem, no això? Bueno, almenys... Exacte, que estem fent volacoloms, exacte. Vull dir, no, escolta, ell presenta la seva proposta, aquesta, aquesta, aquesta, aquesta, i ja m'assetja això.
Exacte. Estarem al cas a mesura que vagi avançant i saber finalment quan s'adjudica i quan torna a funcionar tot plegat. Anirem parlant també al dia de ràdio. Jo voldria, com es diu ara, que és una paraula que s'han inventat i que jo no l'acabo d'entendre, spoiler.
Spoiler vol dir quan parles d'una pel·lícula i desvetlles una cosa que és importat. No, venen de l'anglès. No volem fer un spoiler, hi ha molta gent que no parla anglès. Jo no vull fer un spoiler, per aquesta nit, si m'ho permeteu, es pluga a la televisió, fem un programa, que jo també hi soc,
que es parla del telèfon de l'Esperança, que és una cosa. I tenim la presència del mossèn d'aquí de Sant Just, tenim el president de Justícia i Pau, i la directora general, que és la Neus Calleja. Això és Pulgues Televisió.
Aquesta nit a les 9, 9 i mitja. I tenim la presència del mossèn, que ja és una cosa per part d'ell a aquella hora. Vindrà, li agraeix moltíssim. I després recordar a la gent que el dia 6, a les 6 de la tarda, a les escoles, aquí al carrer Montserrat, es farà també un acte amb totes aquestes persones per parlar del que representa el telèfon de l'Esperança i donar una miqueta de difusió.
perquè suposo que el telèfon d'esperança és una cosa que funciona molt bé i també volen implicar una miqueta, fer-la conèixer més, perquè ha quedat potser una miqueta que la gent es pensa que allò és un niu de no sé de quina polla o no i que si en parlen i si en diuen no té res a veure. És un telèfon que fa les seves funcions. Jo vaig intentar-ho.
Què vas intentar? Anar al telèfon a l'Esperança, sí. La segona prova ja vaig dir que ho deixava estar. No, ho vaig dir per la meva manera de ser. Perquè jo segurament m'emportaria el problema a casa. S'ha de tenir el cap molt ben amoblat. Hi ha artistes, hi ha gent de teatre, hi ha gent... Molta varietat, no? Molta varietat. Totes aquestes gent dediquen una hora
Ho dic perquè ho va dir ella i a més va anar a una conferència que estava ella. I l'única cosa que t'exigeixen, entre cometes, és que si compromets un dia que vagis aquell dia. Clar, clar. Perquè compten amb tu. I llavors és una experiència humana brutal. Però jo no em vaig veure capaç. Perquè coneixent-me m'emportaria el problema a casa. Llavors recomano que la gent assisteixi el dia 6, que és divendres, a les 6 de la tarda a les escoles del Carles Montserrat.
Molt bé, doncs també quedarem i mirarem de parlar-ne també aquesta setmana a la ràdio, a veure si podem parlar amb els responsables. I que aquesta nit els que ens sentin, si ens poden veure, que tindrem el mossèn, que també parlarà d'això, que és molt interessant. ETV, Esplugues Televisió. Esplugues Televisió, perdona, sí. Esplugues Televisió, bueno, perquè ara l'hospital ja ha tornat a tenir la televisió. Sí, l'hospital ja ha tornat a tenir la televisió. Ah, sí? No sabia. Sí, sí, des de fa pas.
Esplugues Televisió sobre les 9, 9 i mitja. Comencem a les 8 i mitja i ens sembla que ells han quedat de 9, 9 i mitja, que es farà una mica més tard. Ja té el canal definitiu a Esplugues. Sí, sí, Esplugues Televisió, sí, es veu ara a tot arreu. Tu busqueu abans.
No, que busquis el mando. Busquem temps. Allà sortirem. Més que res, crec que és una cosa molt interessant i que s'ha de fer una... atabliure l'associació de veïns que també ajuden amb aquestes coses. És una cosa que es fa molt de carinyo perquè la gent s'involucri una miqueta.
perquè al telèfon l'esperança tots sabem que és, però a vegades la gent... Si es desconeix una mica, pots tenir una idea general. La gent no et truca allà... Et plantegen problemes? Et plantegen necessitats que es troben? No, ganes de parlar. La gent vol que els escoltis.
Tu no pots fer cap judici. Però t'explicaran coses i t'explicaran el seu problema. I llavors no pots implicar-te. Jo això et dono la raó de dir que t'impliques, a mi em passaria. A mi em passaria perquè jo professionalment el meu defecte era que em feia l'assunto meu.
Què és el meu defecte? I esclar, això em posava... Així que a mi hi havia un altre advocat que... Ah, bueno, ja ho veurem, això sí que ho veurem, ja ho veurem, hem de solucionar, ho té difícil... Però l'assumpte li relliscava, diguem-ne així, feia la feina... Però a mi, jo m'implicava, és a dir, jo volia solucionar-ho, aquell problema, jo volia...
I passava molt malgrat. I fan uns cursets a tothom. No pengis que vas allà i dius que el tinc jo de 8 a 9. No, fan uns cursets, psicologia... Clar. I a dir jo, el segon dia de prova, vaig dir que no podria. Doncs bé, en tot cas queda dit. En parlarem també al llarg d'aquesta setmana, mirarem de parlar-ne. I divendres hi ha aquesta xerrada.
Avui hem fet tertúlia avançada, una mica amb en Josep Coder, la Carme Madó i en Vicent Riera, gràcies per això, per haver-nos facilitat el canvi, i en tot cas tornem dilluns que ve, més coses. Gràcies, us petonec pel Carles i per la Palmyra. Exacte, ens enviem una abraçada. Que vagi bé, bon dia. Tres minuts i tres quarts de dotze de seguida enreguistem al Porteu de Converència i al Lloret d'en Reí.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema.
I aquesta hora parlem d'actualitat municipal. Ho fem saludant al portaveu de Convergència Unió a l'Ajuntament de Sant Just, Llorenç Rey. Molt bon dia. Bon dia. Avui, primer de tot, parlem del ple municipal que es va fer la setmana passada, dijous, el ple corresponent al mes de febrer. Es van tractar diferents qüestions i un dels temes que va generar debat va ser, justament, una emoció de caràcter general. A vegades en parlem, però en aquest cas sí que té
una repercussió molt directa en el cas municipal, per exemple, en el cas de Sant Just, que era el que demanava que simplifiquessin aquestes obligacions fiscals de les entitats. Sembla que ara aquestes obligacions seran només per les entitats que facturin més de 50.000 euros. Per tant, no sé si crec que s'està aconseguint fer marxa enrere amb tot plegat i si serà, doncs s'aconseguirà que hi hagi un canvi o si en realitat això és només un primer pas per veure que hi hagi un canvi en el funcionament de les entitats.
Bé, i de moment, com tot el que ens té acostumat a aquest govern, anem parlant d'especulació. Em sembla que sí, que serà només a partir de 50.000 euros, la qual cosa, doncs, a mi em reduiria el nombre d'entitats obligades a portar una comptabilitat molt més exhaustiva, que és el que es requereix amb aquesta nova reglamentació. Realment,
l'únic que es fa és endreçar d'alguna manera o equiparar a les entitats, a qualsevol entitat mercantil, en el supòsit de portar els llibres d'una forma realment molt clara i, evidentment, gràcies a Déu, o gràcies als senyostens, tenim una molt notícia de quantitat d'associacions de senyús que, per ells, realment se'ls feia una muntanya al que ha de portar aquesta contrarietat tan exhaustiva
i al reduir el volum d'afacturació aquest sembla ser que hi haurà menys entitats obligades a portar aquesta rigidesa fiscal que exigeix aquesta nova norma. És una llei que, com deia en Vidal, el govern espanyol, en casos com aquest, per això, crec que l'Ajuntament pot fer alguna cosa?
Sí, evidentment. El que pot fer l'Ajuntament no és altra cosa que ajudar les entitats a complir amb aquesta normativa i donar tot tipus d'assessorament legal
i comptable en aquest cas per fer front a aquestes obligacions que moltes vegades, per mancada de recursos o coneixements, moltes entitats no poden tindre. Per tant, seria aquest assessorament o aquestes accions més de suport... Sí, clar, és que el que ens queda és institucionalment presentar el nostre rebuig i després, com ens faran tant de cas com sempre, ja que les entitats tenen que complir aquests requisits, ajudar-los a poder-los fer de la millor manera possible.
En tot cas, ara hi ha aquest canvi d'aquesta xifra, aquest llindar dels 50.000 euros, que és el canvi que també explicava el regidor del Partit Popular dijous. Veurem en què és consolida, perquè de moment sembla que s'ha dit només de paraula. Fins que no es publiqui, es vegi i després es desenvolupi, anirem veient com acaba succeint.
Un tema que, com dèiem, has de tractar és un dels que va generar debat en aquest ple municipal. En aquest ple també, en el torn de Brexit Preguntes, un altre tema que va sortir, és una qüestió que està provocant també debat aquests dies, que és l'edifici que s'està construint al carrer Raval de la Creu, que és més alt que els de la zona i que ha causat aquests...
Vam parlar amb l'alcalde des de Convergència i Unió. Què en pensen?
Primera part doncs de si el promotor o el constructor que fa l'edifici ha fet més del que podia fer o tal. Això no. La persona que ha fet l'edifici ha fet allò que al planejament li permetia fer. Segona, s'ha modificat aquest planejament sí o no? No, aquest planejament no s'ha modificat de tal com es va aprovar. En el seu dia fa 11 o 12 anys que es va aprovar o 10 anys.
No recordo exactament on encara no estava l'Ajuntament. Tercera, per què es va aprovar aquest pla? Aquí la responsabilitat és de l'Ajuntament, i en aquest moment es va aprovar per majoria, tots els grups que hi eren presents, com es distribuïen aquestes volumetries. És potestat de l'Ajuntament de fer una modificació del pla i decidir que es posen més plantes en un lloc, menys en un altre, es transfreix la dificultat d'aquí cap allà,
i aquest planejament el va fer l'Ajuntament. I l'Ajuntament és el que el va aprovar per la Generalitat, i la Generalitat és la que l'aprova. La Generalitat va posar uns condicionants, l'Ajuntament no els va acceptar, va recórrer aquestes modificacions i definitivament la Generalitat va aprovar el planejament que havia fet inicialment l'Ajuntament de Sant Just. Per tant, tots els tràmits s'han fet legals i s'ha fet tot el termini. A partir d'aquí, què és el que succeeix?
doncs de que moltes vegades es dibuixen les coses amb un planell, i una cosa és el dibuix i l'altra cosa és quan ho veu realment. I avui en dia, doncs quan ho veu, jo crec que no hi ha ningú que no li faci mal als ulls a aquell edifici, i és molt alt, però clar, allò es va aprovar d'aquesta manera. Aleshores, els responsables són les persones o els partits que vam aprovar
Aquell planejament en aquell moment. I allò es va aprovar d'aquesta manera i s'ha complert el que s'havia aprovat. Evidentment que s'hauria pogut fer d'una altra manera i si poguéssim tirar enrere tothom ho faria. Sí, ho faria diferent.
Probablement no hi hauria tanta densitat en aquells edificis i en un moment donat es podrien portar volometries a altres llocs o deixar menys espais o a altres ubicacions dins del mateix entorn. El que es perseguia en aquells moments era
d'alguna manera densificar el centre del poble, ja que nosaltres tenim un fet que és molt atípic a tot arreu, i és que tenim un centre del poble molt poc densificat, i aleshores normalment a tot arreu tendeixen a esponjar el centre i a crear places perquè hi hagi menys gent al centre, i nosaltres el que volem és una mica revitalitzar el centre i que hi hagi més gent al centre. El que passa és que potser no va ser la ubicació idònia dintre de tot el centre,
on es haguessin pogut fer aquests metres i es haguessin pogut repartir d'una altra manera. O sigui, la intenció era bona i la compartim i potser no es va fer de la forma més adequada estèticament.
De fet, en la cara dels veïns també els semblava bé. En el seu moment es fa, s'aprova i a més a més, pel mig el que considera és una cosa bastant atípica, i és que tot això s'aprova en uns moments de gran desenvolupament, de la bombolla immobiliària, tal qual, després, per diferents raons, això s'atura, arriba la crisi, s'atura tot,
i quan es desenvolupa això es desenvolupa d'acord amb unes coses que s'havien aprovat ja fa molts anys però és que es havien aprovat i no s'han modificat i en el seu moment d'alegacions possibles tal qual això no es va tramitar i es va tramitar tot correctament i va arribar a aprovar definitivament per a la Generalitat i conseqüència tots aquests planejaments porten una aprovació inicial
una provisional i una definitiva, i es van fer tots aquests passos, el que passa és que com que no es feia res, allà es quedava. Quan ha vingut algú i ha executat allò que li permetia un planejament de fa més de deu anys és quan arriben els problemes, però clar, ara ja està fet i no s'ha fet més del que estava provat. S'hauria d'haver explicat millor, potser?
Probablement, sempre hi ha una... Sempre les coses poden explicar millors. I a vegades hi ha intenció de no explicar-les massa. Ja et dic, no puc entrar en una valoració exacta d'això, perquè en aquests moments jo no hi era, a l'Ajuntament, i ho desconec.
Normalment pot haver-hi una informació pública obligada, i aquesta pot ser la justa i obligada, o pot ser molt més participativa i àmplies, tot va en funció de la voluntat que tinguis, des que realment sigui participatiu.
I una altra qüestió que es va parlar també en el torn de premsa i preguntes del plen, hem parlat també amb el cap de la policia local, és aquesta crema de contenidors que des de l'estiu fins ara han anat en augment aquí a Sant Just, i que sembla que s'ha anat trobant alguns dels que haurien causat aquestes incidències,
Ha causat certa preocupació a Sant Just. Evidentment, qualsevol tipus d'aldarull o qualsevol tipus d'alteració de la vida tranquil·la i pacífica dels ciutadans és molesta. I a sobre tenim la sort d'estar en un poble relativament tranquil, doncs qualsevol d'aquests aldarulls crea un gran trastorn.
a part de la vigilància de la policia, el que pugui fer front a això és a tots els ciutadans, que ens agrada viure tranquil·lament i en pau, que participin activament en denunciar aquests fets, els moments en què poden observar qualsevol cosa i aconseguir saber qui són aquests brètols i poder-los paralitzar.
i controlar-ho abans possible. Són alguns dels temes que es van tractar en aquest ple municipal. D'altra banda, també volíem parlar d'altres qüestions perquè la setmana passada vam saber que Convergència Unida té candidat ja per les properes eleccions municipals. Després de la renúncia de Montserrat d'Eurera serà laia flotats. Vam parlar amb ella dijous passat també aquí a la ràdio. Per tant, suposo que després d'aquestes dues setmanes que m'imagino que han estat intenses a dins del partit, ara tot plegat es calma una mica, m'imagino, no?
Bé, en el seu moment no en podíem parlar perquè estava pendent d'una ratificació. El que passa és que ha tingut una transició relativament fàcil per nosaltres, en el sentit que la Laia era una de les possibles candidates que teníem a l'alcaldia. En el moment en què se'ns va oferir la Montserrat Nebreda, va passar ella en primer lloc.
Però, d'alguna manera, tot i que la llista no estava confaccionada, l'única persona que teníem clar que anava a la llista, i així ho havíem manifestat tots, i anaven juntes de la mà qualsevol acte, doncs era l'Alaia i la Montserrat,
i en el moment en què la Montserrat va decidir per qüestions personals que no optava encapçalar la llista nostra, el substitut era automàticament la persona que havia quedat per darrere. Aquella mateixa seria autoesclòs en el moment en què estava la Montserrat. Quan la Montserrat desapareix de l'escena, la Laia torna a presentar la seva candidatura a l'executiu. La proposa, perquè és una línia continuïsta amb tot el programa que ja s'estava fent,
la programació del que teníem que ser els propers anys per part de Convergència i en un moment que es ratifica per l'Assemblea es fa públic i a seguir treballant. De tota manera, rebre un 60% dels vots a favor, esperàvem que n'hi hagués més de suport.
Bé, és que no... ni esperar ni... ha sigut un tràmit normal. Sí que és cert que és normal que no hi hagi una gran aclamació, perquè senzillament tenim un candidat, aquest candidat rebutja, va anar a encapçalar la llista, i a partir d'aquests moments el que sí que hi ha és una pressa,
per part de l'executiu, evidentment, per nomenar un altre candidat el més aviat possible. Això el que fa és que l'executiu automàticament, el mateix dia que la Montserrat Nebreda diu que no es presentarà, nomenar ja el proper candidat i donar quinze dies perquè es presenti, perquè s'aprovi aquest nou candidat. Si la Montserrat allò de dir que no ara, ho hagués dit fa sis mesos, probablement s'hauria obert
doncs un període més ampli, en què més militants haguessin pogut presentar-se com a candidats, sí o no, s'hauria arribat probablement, per part de l'executiu, a proclamar a la laia, però amb un període de temps més gran de debat intern, i després hagués tingut una aclamació, la mateixa laia, segurament més àmplia, que hi hauria gent que no és que no estigués conforme.
Aquest 40% de vots que diguin que no, probablement la majoria no és que no estiguin d'acord amb la Laia, sinó que no estiguin d'acord amb que s'hagi anomenat tan ràpidament sense fer més participatiu al procés. Però era un tema de premures i de timing electoral.
Va dir que formaria part d'aquesta llista però de posicions que no estiguessin destacades. Ho té decidit ja? Bé, jo en tinc decidit decididíssim que jo no encapçalo. Però què hi serà? Ens refereix en aquesta llista? Això és una cosa que dependrà de la persona que faci la llista electoral, de la gent que en formi part i de la conveniència en el seu moment de ser-hi o no ser-hi. No seré jo qui encapçali ni dirigeixi aquest projecte.
En tot cas, si li demanessin no ho descarta. No se n'apartarà del tot. Jo no me n'apartaré mai a la vida de la política activa del municipi. El que passa és que sí que he fet un pas enrere i en funció de moltes raons diferents, unes d'elles meves particulars de feina i d'altres de projecte i d'entorn de tot, doncs poden fer que
m'ofereixin o no m'ofereixin, accepti o no accepti o decideixi el que vull fer. No tinc absolutament res definit. En aquest moment el que vull és que treballin la nova candidata amb la seva llista tranquil·lament i que sé que ho farà el millor possible. Hi ha calendari previst per elaborar aquesta llista? No. Però en principi entenem que amb dates properes.
Doncs en tot cas anirem parlant com sempre aquí també al Just a la Fusta, avui hem volgut parlar amb el portaveu de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Sant Just Llorenç Rey, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat, bon dia. Adéu, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
Mitja minuta i connectem amb les notícies. Tornarem després amb més coses. Parlarem del centre d'estudi Sant Justencs amb la seva presidenta, la Maria Quintana. També del 31è aniversari, que és avui, de Ràdio Deves Bern, amb l'Hector Suriol, el director de la ràdio. Tindrem també la Mireia Clacer, que ens parlarà de cuina, buit, de carxofes i calçots. I acabarem parlant de dret amb la Sílvia Mas mitjà tot això en la propera hora.
Catalunya Ràdio, les notícies de les dotze. Bon dia, us informa Neus Bonet.
Salutacions des del Congrés de Mòbils que ha arrancat aquest matí, tot just a les 9. Un congrés que serveix de plataforma a totes les empreses de telefonia i vinculades d'arreu del món. També molt especialment les petites i mitjanes empreses de Catalunya, presents en aquest congrés, sobretot a través del Departament d'Empresa i Occupació. El volum de negoci que implica el congrés és una mostra de la capacitat de negociació, de la capacitat econòmica de Catalunya.
Ho deia avui el president de la Generalitat, Artur Mas, que tot just fa uns minuts amb la resta de la comitiva han acabat el recorregut pel Mobile World Congress Carme Clèries. Hola, bon dia. Així és la visita a inaugurar la transcorregut sense cap incident. El president Mas, el rei Felip VI, el ministre Sòria i l'alcalde de Barcelona
han encapçalat la delegació d'autoritats, han visitat diversos estants, entre els quals el de Catalunya i Espanya, una hora i quart aproximadament, cap a dos quarts de dotze, el rei ha marxat ja del recint de final. Acaba de la inauguració el president Mas ha concedit una entrevista a la cadena de televisió americana CNBC on ha defensat la capacitat econòmica de Catalunya.
Dinamarca té més o menys la mateixa població que Catalunya. Áustria també, i totes dues, Áustria i Dinamarca, són països pròspers econòmicament. Podem estar al mateix nivell, una economia de lliure mercat, tal i com podeu veure avui aquí al Mobile World Congress.
El conseller Puig ha assegurat que Catalunya és un punt de referència i diu que no es tracta només d'una setmana en referència al que dure aquest Congrés Mundial de Teleforia Mòbil.
Repassem altres notícies. Les malalties metabòliques s'entraran a l'edició d'aquest any de la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio. Es tracta de patologies que afecten el funcionament del metabolismo. Per causes diverses, algunes de genètiques, el metabolismo falla en factors com ara el creixement o la conservació dels teixits, l'eliminació de productes o la producció d'energia, i això provoca diferents malalties.
Continua baixant el deute de les famílies i de les empreses amb les entitats bancàries. Segons el Banc d'Espanya, el gener, l'endeutament familiar va baixar fins als 745.000 milions d'euros, el que suposa un descens de més del 4% en la taxa interanual. Amb aquesta xifra, el deute de les famílies se situa a nivells previs a l'inici de la crisi econòmica.
En reunió amb el ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, som els consellers del RAM de les comunitats autònomes per analitzar com es pagaran els medicaments de l'apatitis C. Segons els càlculs, aquests medicaments de nova generació han de costar 727 milions d'euros. S'eleva l'atenció a Corea del Nord, RAM de les maniobres militars que fan Corea del Sud i els Estats Units, i on hi ha una resposta amb el llançament de dos missiles al mar amb exercicis militars que s'estan fent en territori de Corea del Sud. Aquestes maniobres es fan cada any i són un simulacre de resposta a un atac nord-coreà.
Cristian Estuani firmarà aquest migdia la renovació amb l'Espanyol fins al 2018 i després parlarà en roda de premsa un cop s'acabi l'entrenament. El club ha posat avui a la venda les 5.000 entrades que queden per a partit de semifinals, tornada de copa, dimecres, contra l'Atlètic Club al Powerade Stadium.
Diversos jugadors de l'equip animen l'afició a acompanyar-los en aquesta cita històrica a través d'un vídeo on reciten versos a la cançó de Rafael Migrant Noche. També s'entrenarà al Barça i després parlarà Sergio Busquets que fa pocs dies també va renovar el contracte. Dimecres juguen la tornada a semifinals de Copa al Camp del Villarreal. Fins aquí i les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. Sant Joan celebrarà durant tota la setmana el Dia Internacional de la Dona, que es conmemora diumenge 8 de març. Entitats i equipaments organitzen un munt d'actes els propers dies per celebrar aquesta jornada de reivindicació de la igualtat entre homes i dones. A banda dels actes d'aquesta setmana, durant tot el mes, l'institut farà activitats coeducatives i de sensibilització.
Cada any el Casal de Joves dedica tota una tarda a la celebració del 8 de març. Aquest cop serà divendres amb classes obertes de Bollywood i salsa, una exhibició dels tallers i una representació del grup de teatre social del Casal de Joves. Tot plegat divendres a partir de les 6 de la tarda. Divendres a la nit d'altra banda se celebrarà el sopavall de les dones a la Teneu, dissabte a la tarda una sortida al teatre per veure l'obra La Plaza del Diamante a la Triomf de Viladagans i l'acte central de la jornada serà diumenge a les 12 al Jardins de Can Ginestà, a sota el lema Canya per la igualtat.
Més coses, fins al 9 de març hi ha temps per participar del concurs de vídeo Estats de memòries en moviment que organitza la xarxa de ciutats educadores coordinada per l'Ajuntament de Sant Just. Aquesta xarxa temàtica tracta la memòria de les ciutats i hi participen una dotzena de ciutats de tot l'Estat. Onze persones populars hi participen, formulant preguntes sobre el patrimoni d'aquestes ciutats i l'objectiu és que tothom, qui vulgui, respongui aquestes preguntes a través de vídeos. S'estableixen dues categories del concurs, una de respostes a preguntes genèriques i una altra de respostes a preguntes específiques o locals.
Al termini d'admissió dels vídeos, el concurs finalitza el 9 de març. Trobareu les bases completes al seu web.
I acabem recordant-vos que dijous arrenca la segona edició del cicle d'edivisuals de muntanya de la Seas. És una selecció de reportatges de muntanya i excursionisme que es projectaran un cop al mes a l'ateneu. Un reportatge sobre la Concagua obre el cicle aquest dijous a Concagua al Santinella de Pedra. Un reportatge que es podrà veure amb la presentació a carrer del Sant Justenc i soci de la Seas, German Català, que explicarà l'experiència que va viure fa un any a la muntanya, al sostre d'Amèrica.
Totes aquestes sessions es faran a les vuit del vespre a la sala Piquet de la Teneu i l'entrada és gratuïta. I això és tot de moment. La informació local tornarà menys d'una hora més ampliada als Sant Josep Notícies d'Edició migdia a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Josep al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Dites-moi d'où il vient, enfin je saurai où je vais. Maman dit que lorsqu'on cherche bien, on finit toujours par trouver. Elle dit qu'il n'est jamais très loin, qu'il part très souvent travailler. Maman dit travailler c'est bien, bien mieux qu'être mal accompagné. Pas vrai ? Où est ton papa ? Dis-moi où est ton papa ? Sans même devoir lui parler, il sait ce qui ne va pas.
Un sacré papa, dis-moi, ouais, tu cachais, ça doit faire au moins mille fois que j'ai compté mes doigts. Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es?
Per què, que hi creiem o no, hi haurà un dia on no hi creiem, un dia on l'altre serà tots papà i d'un dia a l'altre on haurà disparat. Seran-nos detestables? Seran-nos admirables? Des gemiteurs o des gemis? Dites-nos qui donen essences irresponsables? Dites-nos qui? Tient, tot el món s'hi comenta.
Búter va pas ute Búter va pas ute Búter va pas ute
Ué, ton papa, dis-moi où est ton papa Sans même devoir lui parler, il sait ce qui ne va pas Un sacré papa, dis-moi où est-tu caché Ça doit faire au moins mille fois que j'ai compté mes doigts
Ton papa, dis-moi où est ton papa Sans même devoir lui parler Il fait ce qui ne va pas à sa gré papa Dis-moi où est-tu caché Ça doit faire au moins mille fois que j'ai compté mes droits
Ute, papa, ute. Ute, papa, ute. Ute, papa, ute. Ute, papa, ute. Ute, papa, ute. Ute, papa, ute. Ute, papa, ute.
Estem escoltant Just a la Fusta. Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia. Saludem a aquesta hora la Maria Quintana, presidenta del centre d'Estudis Sant Justencs. Bon dia, Maria. Què tal? Molt bon dia. Molt bé. I vosaltres? Bé. Avui és l'aniversari de Rajoy de Cern. Avui és un aniversari? Sí. Ara, abans... Bé, he pensat que m'he oblidat de comentar-ho justament amb els tertulians, però... Ai! Avui, per tant, gràcies també. Quants ens fem avui? I gràcies a tots vosaltres. 31.
Ara en parlarem amb l'Hector Sur i el director de la ràdio. Moltes felicitats a tots els que van començar, els que continuen i els que gràcies a Déu n'hi som. I els que ho escolten, que també tenen una part important en tot això.
Doncs bé, en tot cas, parlem ara si els centres d'estudi són justents, Maria, què ens portes avui? El dia 27, que va ser divendres passat, la gent gran, allà el mil·lenari, l'associació de gent gran, va fer una exposició d'unes quantes fotografies de la Rambla. I llavors va fer un acte que hi havia en Jordi Amigó, com a responsable de l'arxiu, que explicava una mica la història de la Rambla, i la Palmira Badell, i una servidora com a membres del centre d'estudis,
vam llegir els relats que vam escriure per la passejada de l'agost. Els nostres relats viscuts de la nostra infantesa a la Rambla. I després també hi va haver un col·loqui entre el Jordi i una servidora
que la gent preguntava coses, després també hi havia gent gran, perquè hi havia molta gent, és un acte molt agradable. I gent que jo conec de quan jo ja era petita, que els preguntava, oi que això era així? I va ser un intercanvi d'experiències, de vivències, va ser molt bonic, que ens van convidar després a un pica-pica molt maco, i va ser un acte molt agradable, molt.
I després nosaltres ara avui estem ja pendents que dimecres comencem els quatre dimecres del curs de coneixement Sant Justencs. I som 26 persones. Deu-n'hi-do, no? Estem molt contents. Molt contents perquè la crida ha sigut amb una resposta molt gran. I tant, tot és gent de Sant Just o hi ha varietat?
No ho sé, ho sé que s'ha apuntat gent. Potser et diré dues o tres persones de fora, però gent de Sant Just, gent gran de Sant Just i gent més jove de Sant Just. I això ens dona ànims per continuar aquestes coses. Esperem el dimecres començar i estem a l'espera que la gent aquest curs el disfruti i sorti content.
Parlem de divendres passat amb en Jordi Jiménez amb l'Història que invertirà. Sembla interessant tot plegat el que hi ha programat. Segurament ens donarà ànims perquè cada any fem un curs. Els havíem fet però els havíem parat de fer. I si veiem que hi ha aquesta resposta tan gran i tan maca, és allò d'anar pensant què podem fer. En tot hi estem pensant altres coses perquè també ara hi ha la presentació de la Missolanya de les Dones.
a finals d'aquest mes, en el marc de les celebracions del dia de la dona. A la sala gran de la Teneu, que això ja la gent més o menys anirà sabent. I també com a centre d'estudis, tinc l'orgull i el privilegi de ser-ne ara la presidenta i em fa molta il·lusió
ser president en el moment de presentar aquesta missatge. És una de les més especials. Emotivament i sentimentalment hi estem molt lligats perquè hi ha la nostra mare i gent que estimàvem molt, altres dones que estimàvem molt, altres que hem descobert.
i llavors crec que pot ser molt bonic. Ara el més immediat és el curs, que dilluns que ve t'explicaré com ens ha anat la primera jornada i aquesta presentació del dia 24 que suposo que entra a l'Ajuntament, l'Arxiu i nosaltres anirem parlant.
Hi ha més coses, però que no cal avançar. Perfecte, cada cosa al seu moment, no? Sí, perquè no cal atapallir la generada de coses que després diran, ui, això, ja en vam parlar. Doncs em sembla bé. De moment, recordem aquest dimecres, aquest curs que ja estan de quedar les inscripcions, però en tot cas aquest dimecres s'activa ja aquest curs de coneixement Sant Justencs. Avui n'hem parlat amb la Maria Quintana, presidenta del Centre d'Esteu i Sant Justencs. Gràcies, Maria. Moltes gràcies a vosaltres. Tornem la setmana que ve. Moltes felicitats. Que vagi molt bé, bon dia.
Just a la fusta.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Saps què és un holdo o la música a ventatge? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de ràdio despert dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill?
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduardo Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre, rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns, rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio Desvern, el 98.1 de la FM.
Rebobineu, una mirada gens nostàlgica al passant. Just a la fusta, al magazine del matí.
Ara passen tres minuts d'un quart de dotze. Aquesta hora el que fem és parlar de l'aniversari de Ràdio Desvern. Avui, 2 de març del 2015, Ràdio Desvern compleix els seus 31 anys i per això hem convidat el director de la Ràdio, Hector Suriol. Bon dia, Hector.
Molt bon dia Carme. Aquesta celebració ho vam comentar des de primera hora i també amb alguns dels col·laboradors perquè és un aniversari d'aquests que no és tan especial com el de l'any passat, venim del 30 aniversari, però en tot cas no deixa de ser una celebració important i un premi, o una alegria col·lectiva si més no.
Si més no, sí. 31 anys d'història de ràdio d'Esvern quan començaven l'any 1984 les seves emissions des de les golfes de Can Ginesta.
Des de llavors és evident que tot ha canviat de manera important. Els últims anys ens hem anat fixant en una revolució que s'havia fet a través de tot el tema tecnològic, ja sigui les xarxes socials com també les plataformes de podcasts que ara fa temps, diria que són dos o tres anys que estan actives.
tots els programes que tenen aquest podcast automàtic al web de la ràdio. Suposo que aquesta també era la via, el camí perquè la ràdio, encara que se n'és fent grans d'anys, també continua sent un mitjà viu i proper a la gent.
Sí, un referent informatiu des de les diferents perspectives. Recordem les emissions a través del 98.1 de la freqüència modulada, que continuen sent vigents. I que hi ha gent que les va servir, que a vegades només pensem en la part de la web, però segueix existint aquesta. La introducció de les notícies també a internet, amb aquesta quantitat de consultes que, si vols, recordem
Per posar una xifra, l'any 2014, l'any passat es va tancar amb unes 130.000 consultes a les notícies de Ràdio Desvern durant tot l'any. Són aproximadament unes 11.000 mensuals.
i després la nova aplicació que vam engegar a finals d'aquest any passat i que vigent en aquesta temporada, l'actualització de l'aplicació tant per iOS com per Android de l'aplicació de Ràdio Desvern que ens ofereix diferents continguts, els que ja ens oferia aquests que comentaves del podcast, les notícies,
informacions diverses i també ara un canal de YouTube on es poden consultar i veure diferents vídeos que tenen alguna o altra vinculació amb Sant Just. No només de Ràdio Desvern, sinó d'altres canals que puguin haver-los donat d'alta.
i això es pot veure a través d'aquesta aplicació de la ràdio que està actualitzada recentment. I que pots escoltar qualsevol programa, qualsevol hora, dèiem això del 98.1 de la freqüència modulada, una freqüència que encara expliquem als nens i nenes que venen a fer-nos les visites cada any.
com funciona una emissora de ràdio, però que també avui dia una aplicació mòbil que no va per on es va per un altre sistema doncs ens permet escoltar qualsevol programa, també la ràdio en directe, però qualsevol programa a qualsevol hora des d'on estiguem.
Tot aquesta part tècnica que creiem que és necessària perquè la ràdio d'aquí Sant Just sigui un referent per molta de la gent del municipi i que evidentment una part tècnica de qualitat important però que no serviria de res si no hi hagués el darrere, tot el que hi ha darrere la ràdio,
Tota aquesta programació, a banda dels informatius i els magazines, també la gent que fa programació pròpia, tots els col·laboradors que col·laboren de manera altruista en aquests programes i que segurament, ara no els tinc controlats el nombre exacte d'aquest any, però que segurament és un centenar de persones, fins i tot. Vull dir que això és el gruix de tot plegat, segurament el que fa que la ràdio funcioni.
És molt important, és la part més important, la part de les persones. Aquesta quantitat de gent, un centenar aproximadament de persones que setmanalment passen per Ràdio Desvern per tal de poder-nos oferir diferents programes i espais radiofònics de qualitat i de proximitat locals d'aquí de Sant Just Desvern. Parlar d'unes 100 hores actualment en aquesta temporada, 100 hores d'emissió a la setmana de programació pròpia.
Per tant, això és molta feina, molta gent al darrere treballant-hi amb ganes i amb il·lusió i amb professionalitat.
Cap on ha d'anar ara la ràdio? Fa 31 anys començava, avui fa aquests 31 anys d'aniversari i els últims anys hi ha hagut tot el que hem anat repassant ara aquesta evolució en aplicació, en pod, que s'ha entut plegat. Hi ha tota aquesta línia tecnològica segurament consolidada ara i suposo que si algú es pregunta cap on ha de seguir en Ràdio de Desvern o cap on ha de mirar, no sé si tu, Hector, tens la resposta.
És difícil, és difícil preveure cap on anem, en el sentit que fa 10 anys no existien els mòbils. Home, sí. No, no, no, els mòbils, els smartphones, tal com els coneixem avui dia. Per tant, ha canviat tot tant, i ha canviat tot tan ràpid, ha començat avui el Mobile World Congress a Barcelona,
es donaran a conèixer noves tecnologies i noves idees per avançar en un futur. El que hem d'estar és amatents, estar al corrent del màxim possible de tota l'evolució tecnològica per intentar fer com hem fet aquests darrers anys poder-ho seguir i per tant poder oferir a la ciutadania tota aquesta informació i continguts d'entreteniment
i de proximitat a través de tots els canals que se'ns puguin aparèixer i que nosaltres els puguem vehicular-ho cap aquí.
Fa un any va aparèixer l'Arçal. Vam començar a conèixer moltes de les conseqüències que podria tenir l'aplicació d'aquesta llei. Els municipis de menys de 20.000 habitants limitava moltes competències en molts àmbits. Una d'aquestes conseqüències afectava directament a la ràdio. Sembla que un any més tard l'aplicació d'aquesta llei
hagi estat o menor o s'hagi refredat o s'hagi frenat, si més no, l'entrada de micro de tot plegat, però com està tot aquest tema? És a dir, la possibilitat o no que Radio Desvern tanqui i continuï, se n'ha tornat a parlar o existeix, si més no?
A veure, no se n'ha tornat a parlar, estem una mica a les expectatives, ja no només els serveis d'informació municipals, sinó tots els serveis socials, serveis educatius, diferents serveis que ofereixen als ajuntaments, com deies, de municipis de menys de 20.000 habitants, afectats tots per aquesta nova llei que ara fa un any va entrar en vigor.
Hi ha moltes coses encara amb interrogants, si s'hauran d'aplicar, si no s'hauran d'aplicar, si ara el Govern central s'esperarà també a forçar, tenint en compte que té eleccions aquest any natural, i per tant de moment estem a l'espectativa, sabem que existeix la llei, com per la resta de serveis, però no s'ha mogut bé en aquest sentit.
Un altre de les preguntes que es fan en aquesta època és, perquè també comparant Ràdio d'Esvern amb altres radios municipals o amb altres municipis que potser no tenen a anomenar com aquest, quin és el secret perquè una ràdio funcioni o que hi hagi tanta gent, aquests 100 col·laboradors que dèiem, que fa tant temps que existeixen i tot i que hi hagi èpoques en què hi hagi més o menys moviment, tot plegat va girant. Hi ha algú que marxa però sempre hi ha algú que entra.
Jo crec que la il·lusió de les persones, la il·lusió i la professionalitat que comentàvem abans de les persones que fan la ràdio el dia a dia i setmana a setmana,
aquí a l'emissora quan ve gent nova, quan venen estudiants a fer unes pràctiques, quan ve alguna entitat a oferir un espai, quan ve algú a títol personal també que demana col·laborar a la ràdio per conèixer una mica el mitjà de prop i a més que nosaltres sempre hem dit que és una ràdio de tots i de tots s'enjust i per tant que està oberta a totes aquelles persones que puguin tenir interès en formar-ne part.
doncs quan arriben aquí veuen, respiren aquesta il·lusió, aquesta professionalitat, aquestes ganes de tots aquests col·laboradors i això és una cosa que alimenta dia a dia el fet que la ràdio es mantingui si més no en aquest sentit. És fàcil d'entendre, quan tu vas a un lloc i t'hi trobes a gust, t'hi trobes còmode i té un sentit allò que fas, doncs que t'hi puguis quedar més temps i en tinguis ganes i que això es vagi mantenint al llarg dels anys.
Què li faltaria o què hi trobes a faltar aquí a la ràdio? Mira, ara crec que parlàvem abans que ens havíem posat molt al dia i hem estat al dia sempre amb les corrents d'aquestes noves tecnològiques. Ara sí que és veritat que hem parlat i ho teníem previst ja de fa... De fet ho vam avanar l'any passat. Tenim previst aquest any tecnològicament, ja no amb aplicacions de cara a l'exterior sinó interiorment,
doncs fer algunes millores, millores amb software, de programació de ràdio i que pugui facilitar també tot el que ja ha facilitat tot aquest sistema informàtic, que és que gent que no pot venir als vespres a fer el programa en una hora punta o concreta, doncs ho pugui fer durant el dia i poder-ho emetre al vespre, com si fos en directe però sent diferit, totes aquestes coses que faciliten el dia a dia de tots els col·laboradors i col·laboradores de la ràdio, doncs intentar tecnològicament també posar-ho al dia.
Doncs són algunes de les propostes de millora per la ràdio, per ràdio d'Esvern, que com dèiem avui fa 31 anys, n'hem volgut parlar amb el director de la ràdio, doctor Suriol, moltes gràcies. Felicitats des d'aquí a tots els col·laboradors, a totes les col·laboradores i a tota l'audiència, evidentment. Exacte. Tothom avui també doncs és aquest dia de celebració compartida per tothom. Hi haurà alguna celebració aquest any?
Doncs en seguida en parlarem, en parlarem perquè l'any passat, com recordaves, vam tancar la celebració dels 300 anys. Era espacial, exacte. Era un any especial, amb programes al carrer, amb un fide temporada també excepcional. Parlarem a veure què fem aquest any. Perfecte, doncs anirem parlant. Héctor, moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Amb punt dos quarts d'una del migdia continuem amb aquesta tercera hora del Just a la Fusta.
Saludem ara la Miracle Serra de cuina Miracle, molt bon dia Miracle. Hola, molt bon dia Carme, què tal? Per parlar de cuina, vam parlar fa un parell de setmanes d'un dels cursos que continuava i vam quedar que, generalment, mirarem de parlar d'alguna cosa o altra. Avui parlem de carxofes i calçots, que són una mica aquests productes destacats del moment. Del moment, de temporada. Exacte.
Sí, de fer la carxofa ja fa temps. La carxofa comencen a sortir l'octubre i és una verdura d'hivern. Això és veritat, el que passa que sí que s'acostumen a fer les calçotades a aquesta època. I de vegades també s'aprofita per fer carxofes a la brasa. Clar, estan molt bones així a la brasa. I que no són els calçots, però les carxofes sí que en principis són d'aquests productes que tenen moltes moltes propietats. Moltes propietats, moltíssimes propietats.
Són molt diurètiques, van molt bé pel fitxa, porten moltes vitamines, tenen molt ferro, magnesi i potassi. És una verdura que realment és extraordinària. De fet, totes les verdures, jo cada vegada tiro més. El Joan va fer un màster en nutrició dietètica enfocat a la vida vegetariana i a tota la filosofia que comporta, i realment jo cada vegada hi estic entrant més.
No per res, però penso que ens hem de cuidar una mica millor. És necessari menjar carn o peix, però no cal poder tant. Exacte. I aprofitar les verdures, que et donin les qualitats que necessites. A més a més, les carxofes, que t'entenim ben a la vora. A vegades parlem de productes de proximitat i aquestes són les que vas llobregant. Tenim el Prat, que és una passada, on les carxofes són extraordinàries.
i ara està molt bé, però també està raonablement molt bé. Dóna una mica de feina, perquè la salsa palà una mica, però tampoc no passa res, miqueta. Com ens les podem menjar, les carxofes, per exemple? Home, jo les faig molt al forn. Tenim aquí molt de costum, en gastem bastantes i les fem al forn. La cosa és que les fem d'una manera especial. Nosaltres fem una salsa amb all, molts allets tallats en laminat,
és una salsa enximitxurri, el que s'utilitza a l'Argentina per sucar la carn per celebrar-se. Picant, no, per tant? No, no, no. Això depèn de tu, si a tu li agrada. Jo hi fico molts anys, hi fico herbes de Provença i oli, i ho poso com a infusional, el foc, això. I hi poso un ratge vinagre, també. I això ho deixo bastant rato. El que passa és que amb un foc superbaixet. I, a vegades, això s'aguanta un mes. Vull dir, això la gent ho poden fer-ho i tenir-ne preparat. Perquè sempre per acompanyar un bisteg a la planxa, per sucar-lo una mica amb això.
Jo ho fico dintre de l'escarxofa. A dintre, és a dir, l'escarxofa al forn i a dintre com estigues fàrcida. L'esxafo bé, obro, diguéssim, les fulles, i procurem que això vagi a dins, perquè si no té sentit. Perquè si només queda farou, de farou no t'ho menges. Clar, clar, clar, això és veritat. I llavors hi posem oli per sobre i cap a dintre del forn. I queden molt bones, queden molt, molt, molt bé, queden. A mi també m'agraden molt rostides, i m'agraden fragides, vull dir, i amb truita. És que l'escarxofa dona molta...
Té un gust molt particular. Et mataré que fins fa un parell d'anys no m'agradaven les carxofes. A mesura que algú s'ha anat fent gran, ara les estic descobrint i m'agrada menjar-me-les de totes les maneres. Fregitetes a la mina. Com si fossin patates xips. Finetes.
Per això l'hidragida sol, si no vols gastar molt. I a més és que també queda molt bé. I llavors les fregeixes amb l'oli ben calentet i res. És que a més fregeixen res, en tres minuts. Són superràpides. El que donen a vegades feina és tallar-les, tallar-les. Si tenen pèl d'adintre, treure'ls. Aquestes corretes és una mica intertingut, però tampoc tant. No és...
I és un plat ideal, m'encanta. A mi em trobo molt bo. Va molt bé pel fetge. Té una seta de qualitats. És molt bo perquè si les vols, totes les menges bullides amb una vinagreta o com tu vulguis, que després les pots bullir una mica per rebosar-les.
Però bé, te les pots menjar a bullinetes amb una patata o una bullida al costat o com vulguis. I aquell suc de bullir-les l'hauríem de veure sempre. Sí? Sí, perquè aquell suc és una neteja per al fetge impressionant. Perfecte. És molt, molt bo. Mira, això sí que no ho sabia, aquesta part diorètica. Sí, moltíssim, molt, molt, de veritat. Molt bé. Després també, Miracle, hem dit que és l'època de les calçotades... Ah, mira, hi ha una qualitat, perdona. És que jo estic pensant que és una cosa importantíssima.
Les persones que tinguin pedres al fetge, que és el que diuen, no, és que jo l'han dit al metge, llavontes no poden menjar cartxofa, eh. Vull dir, això, recomanat per a metges, no poden menjar cartxofa. Ah, no? No. Per això veu que, com que porta molts minerals, llavontes encara ajuda que la pedra es faci més. S'enganxa amb aquella pedra, els minerals. Per una persona que estigui perfecta, cap problema, al contrari. Però per una persona que sàpiga que té pedres al fetge, que hi ha gent que diu, ai, és que tinc unes pedres al fetge que m'ha dit,
És bo no menjar escorxofes. És l'única cosa que no va bé si tens pedres. Els propis minerals s'enganxen allà i és pitjor.
Tu tens coses bones i coses no tan bones. Això va al que fa el tema de les carxofes. I mirar que deien primer que els calçots... Jo, clar, normalment me'ls menjo només en una calçotada. Però suposo que hi ha altres maneres. Nosaltres a vegades aquí els fem rebossats. Però els fem rebossats amb una espècie de... com una tempura.
I els primers fiquem un moment al forn. Els hi teníem la primera pell i queda net. I llavors els fem rebossats amb aquella tempura. I llavors els exagerem també amb un parell de segons. I això també queden boníssims. També queden molt bons amb truita, la part blanca. Amb truita, eh? Amb truita, com si fos una truita de ceba. Clar, això te n'anava a dir, que en realitat és una mica com una ceba o com un porro, no? És la mateixa família. És una ceba, és una ceba, és una classe de ceba.
El que passa és que la van calçant, que per això es diuen calçots. Vull dir, quan va trigant la tija de la terra, així que va sortint la tija que va pujant, i van posant terra. I llavors, amb aquella terra, es va creixent més amunt, perquè va estar buscant més el sol. Tornen a posar més terra. Per això són tan llargs i blancs. Perquè el fan cobrint de terra, van fent, no sé com es diu la paraula, van fent cabellonet de terra, saps?
perquè vagi quedant més alt, més alt, i van fer un cabelló net, i el calçot va creixent amunt a amunt, clar, perquè ell va buscant. Clar. I la gent, a banda de menjar-se'ls així en format calçotada, també s'hi va acostumant, ja, a fer el que deies ara, a fer-los servir per a altres... A més, escolta, jo seguríssim que hi ha 50.000 maneres de fer-los, eh, vull dir. Jo penso que està fet al forn, amb net, eh, vull dir, sense allà la primera pell, i ficar-hi una mica de baixamel.
Una mica cuit, abans sempre. Jo els cauria sempre abans una mica. O una miqueta de formatge sobre higretinats. Segur que hi ha moltíssimes maneres de fer. Bàsicament la que agrada i la que té un èxit tremendo és una calçotada. I un dels èxits de les calçotades també és el romesco. Jo si no fos que el romesco ens sembla que els calçots no m'agradarien tant. El romesco és molt bo.
Amb el romesco pots fer moltes coses també. Tu pots fer un romesco per un diumenge que facis una calçotada, o per la calçotada a més també fas carn i els corxofes, amb tot això li lliga bé el romesco i el lloli. Llavors, si te'n queda, pensa que el romesco s'aguanta molts dies. Primer, perquè tots els ingredients que porta, si porta tomàquet ja està cuinat, si potser te les nyores estan embollides, tens que donar un bull perquè t'espengin el de dintre,
Vull dir que tot està desinfectat i està perfecte. I tu li poses molt oli i moltes ametlles i avellanes. Jo ho faig així, pelmenos. I li posem també una llesqueta de paturrat. També, eh? Sí. Llavors tot això triturat. Però això s'ataguanta dues setmanes a la nevera. Com el que dèies abans, podem fer-ne i ens durarà per acompanyar fins i tot una manida, no? Avui mateix nosaltres hem fet xató.
Avui he fet xató. Ahir vaig fer calçots i en vam fer bastanta quantitat perquè avui en tinguéssim salsa. I ara avui hem fet pel menú una xatonada, perquè clar, queda molt bé. Són uns plats que van molt bé. I també és de l'ara, és d'aquest moment. Les caroles sí que t'he de fer ara, perquè ara és quan està blanca, quan està tendra. Això és veritat. I es menja tot junt, molt, és molt típic. També el que et sobri de la salsa pots fer uns espaguetis, pots fer pasta. Saps què vull dir?
O sigui, per elaborar la mateixa pasta vols dir? No, tu cuines els teus espaguetis, els bulls... I els hi posem xató. I xató, els hi posem romesco. Romesco. Amb la salsa que t'ha així sobrat, pot ser una pasta... Bé, li dona una sèrie de coses. No, no, i tant. Per acompanyar una carn, un peix... És que lliga amb tot. De tota manera, tu deies això, que ens pot durar 15 dies a la nevera tranquil·lament... Sí, et dura molts dies, que ho pots fer amb altres verdures. Tu pots fer unes verduretes saltejades o al vapor i t'hi pots posar una culleradeta de romesco a sobre.
A més, és un plat que t'ajuda a que sigui un plat molt complet. Podria ser un bon plat per un vegetarià. Perquè si et menges la verdura amb una salsa romesco, com que porta moltes ametlles i les avellanes, les ametlles i les avellanes, d'aquest tipus de fruits secs, tenen moltes proteïnes i suplirien, entre cometes, el que és la carn o el peix. Podria ser un bon plat per un vegetarià.
En tot cas, suposo que potser no és difícil d'elaborar però és laboriós, no? De fer una bona salsa de romesco... Però no és una llioli, vull dir que és difícil. Però pots trobar moltes coses. Pots trobar les amènyes xavellanes i torrades i preparades. No vull dir triturades, però pots trobar-les pelades. Si les comprem pelades crues, que normalment jo les compro torrades. Però si no, les torro jo. És un moment, tampoc no costa gaire.
I el secret del bon romesco, per això, Miracle? Són les ulleres, és el temps... No ho sé. Nosaltres som de Tarragona, de fet. Els meus pares eren de Tarragona, el meu pare. Per tant, el teniu a dintre. I jo l'he viscut sempre des que era petita. Vull dir, jo sempre. Però mira, per mi, és que jo hi poso ametlles i avellanes. Jo no sé si tothom ho fa, però jo hi poso ametlles i avellanes. I el pa torrat. No el faig fregit. Fregit no l'hi faig, vine. Fregit no el faig, perquè trobo que fa molt oli. Jo el fico al forn, m'ho foc ben baix i faig pa torrat i...
i no el gasto necessàriament tot per això. Fic un parell de llesquetes i ja està. Però que queda molt bé, llavors jo li fico una rejuliqueta d'oli, jo bé comprenc que fa falta, i després li poso també una mica de vinagre. I ja està. No té més secrets.
I te'ls explico tots, eh, el secret. Ja ho veig, ja ho veig. Doncs mira, Cleo, crec que el romesco és d'aquests que potser no en sortirà bé la primera i per tant vol aquesta dedicació i que cadascú vagi trobant també els seus segrets. Al seu punt, hi ha gent que li ha de capir una mica, podem posar-hi un bitxo, una caiena, un bitxet d'aquest petitó, si volen que piqui o algun all. Jo fico una cavaça d'alls escalivats.
o que s'ha fet de la quantitat que volem fer, també hi pots posar un aig cru, llavors es queda més fortet. A mi m'agrada ficar-li escalivat, perquè la gent, per exemple, per almenys al menú no vol menjar gaires alcs forts, a més a l'aig cru també es repeteix més.
No és una solució. És una bona solució.
i els poden comprar aquí. Doncs mira, que no hi ha cap problema. També us dono la feina, us dono la feina. Exacte, que molts ja ho agrairan segurament. Doncs moltes gràcies, Miracle Serra de Cuina Miracle, que vagi bé i fins a 15 dies. Que vagi molt bé, que disfruteu força i que gaudiu de la temporada. Igualment, bon dia. Gràcies, bon dia, adeu.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, amb la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Un minut i arribem a tres quarts d'una del migdia. És moment per acabar la fusta d'avui dilluns parlant de dret.
Cada setmana ens fixem en diferents qüestions vinculades amb el món jurídic o qüestions d'actualitat i quina és la seva interpretació des del món dels advocats. Per això saludem la Sílvia Masmitjà, advocada amb despatx del carrer Muntanya número 2. Bon dia, Sílvia. Bon dia, Carme. Avui per parlar d'un cas que hem anat sentint aquests últims dies perquè és d'aquesta agressió que ha tingut lloc a la diagonal a unes dones. No és que no hi hagi mai agressions, però quan es grava en vídeo i es trivialitza d'aquesta manera, doncs, realment,
Doncs sí, perquè no és el mateix que t'ho expliquin a veure les imatges. Exacte. I bé, en tot cas, és una cançó que avui he llegit que crec que la policia o els Mossos d'Esquadra tenien ja una mica la pista o havien anat darrere d'algú i estaven a punt d'acabar d'exviure'n qui hi havia darrere d'aquesta agressió, però bé, en tot cas, parlem una mica d'aquesta situació perquè suposo que quan passa això la dona ja havia fet la denúncia, el més important, el primer, és denunciar. Exactament.
El primer de tot és que darrere de l'agressió és anar al metge. A veure quines lesions has pogut patir. I un cop ja tens aquest primer informe d'urgències, anar a Mossos d'Esquadra a denunciar el moment. Primer hospital, urgències i després Mossos d'Esquadra.
En aquest cas ja està tot practicat. La primera diligència ja s'ha fet, que la senyora ha anat al metge i després ha anat a Mossos, i els Mossos ara són qui tenen la investigació per la mà. Clar, estem parlant de dret penal. Només pot ser responsable la persona que ha sigut autora d'aquests fets, amb la qual cosa ara és tasca de la policia a esbrinar, com que tenim el vídeo tenint les imatges,
intentar indagar a veure qui és aquella persona que surt a les imatges i qui és la persona que l'acompanyava amb la càmera de vídeo, amb el mòbil. A partir d'aquí, un cop la policia tingui identificada la persona o les dues persones o qui hagi estat allà, tancarà el que és l'atestat policial i això passarà en mans de seu judicial.
Aquesta senyora ha patit de l'agressió, si hi ha un par de lesions, un informe mèdic... És un primer informe d'urgències, però després quan això arriba al jutjat, el que li faran a aquesta senyora és el que es diu com a perjudicada, se li fa un oferiment d'accions. Què vol dir que s'hi reclama per les lesions que ha sofert?
És a dir que té dret a rebre una indemnització. Exacte. A part de la condemna que s'hi pugui exigir per un fet que han realitzat aquestes persones, a més a la víctima, a la perjudicada, se'n l'ha d'indemnitzar per les lesions. Aquestes lesions surten. Per això és tan important aquest primer partit d'urgències, perquè potser quan el jutjat ens
El jutjat demana cridar-la perquè la vigi el metge.
Si hi ha encara secoeles o si hi ha alguna cosa, un hematoma, doncs també ho valorarà. I aquest metge Forense, el que diu és, doncs pel tipus d'el·lacions, aquesta senyora ha estat tants dies de baixa i es calcula això. I la indemnització es basa en el càlcul dels dies de baixa, per així dir-ho, que posa el metge Forense, perquè al final ni el jutge ni els advocats som experts en la matèria. Amb la qual cosa es necessita que aquest metge Forense la visiti i faci aquest informe.
Després, un cop ja estem en seu judicial, evidentment aquestes persones ja han estat identificades, ja tenen un advocat, perquè serien imputats quan arriben al jutjat, i a partir d'aquí comença el que és l'interrogatori de tothom. L'interrogatori de la senyora, l'interrogatori de les persones que se suposa que són les autores. Però en aquest cas, que hi ha un vídeo?
La policia ja ha fet la seva feina i ho tindrà tancat, però un cop en seu judicial, a vegades, depèn de les imatges de la qualitat,
També el que es fa és, de cara a la víctima, és fer un reconeixement, ja sigui un reconeixement fotogràfic o un reconeixement... una roda de reconeixement. El fotogràfic és amb fotografies i dir quina és la persona o la roda de reconeixement és que et posen diverses persones, diverses persones figurants, que és la que jo m'ho havien comentat alguna vegada, i ho ha d'identificar.
Aquesta roda de reconeixement es pot fer tant en seu judicià i en seu de comissaria, dintre de la investigació de Mossos d'Esquadra, com després el jutge pot demanar una altra vegada un cop estiguin... Ho ha de reconèixer la víctima. Exacte. És important, no només per les imatges o per l'evidència de les imatges amb la persona que tens davant, el jutge evidentment fa la comprovació, però si la víctima també els reconeix, doncs millor que millor, perquè llavors l'autoria està més que acreditada.
La persona que grava també estaria acusada del mateix delicte? Estaria acusada perquè hi ha diferents tipus d'autoria. Hi ha el cooperador necessari, hi ha el còmplice, llavors la resposta penal és la mateixa.
Una altra cosa que és molt important i que alguna vegada hem parlat del tema dels accidents de trànsit, i aquí també podríem comentar-ho, perquè és el mateix, és el dret, el deure de socórrer l'altra persona. Aquests nois, evidentment, són autors d'aquestes lesions, cadascú en el seu grau de participació. Un és el que ho fa materialment, però el que l'està gravant, vull dir, està col·laborant.
Si no és algú que passa per allà i ho grava, en aquest cas s'entén que va junt. Exacte, però si resulta que en aquell pas de peatons, jo per alguna mesura que visc hi havia alguna persona més al costat, un peató que no té res a veure amb aquests nois, i tampoc potser tindria a veure amb aquesta dona. Si aquella persona no fa res per evitar l'agressió o per ajudar-la, evidentment el codi penal també s'estableix que pot ser un delicte de l'omissió al deure de socors.
Per exemple, recordo ara una gravació als ferrocarrils de la Generalitat d'una agressió a una noia i que hi havia gent en aquell lloc on la imatge impactava molt el vídeo perquè veies com si anessis qualsevol matí en un tren amb gent i hi havia una agressió i tothom mirem cap a una altra banda.
Doncs a veure, això el que hauria de fer Mossos d'Esquadra és identificar les persones que hi havia al voltant i obrir-los un expedient o un atestat per omissió al deure de socors i això portar-ho al jutjat. Què passa? Que moltes vegades s'obliden d'aquesta part, perquè el que volen és qui han sigut els autors, aquests són els fets, aquesta és l'agressió i anem a jutjar, anem a portar en seu judicial aquest fet en concret amb dos parts només, que és la víctima
i l'agressor. A vegades es porten testimonis, però clar, fins a quin punt, jo tampoc ho he vist encara, que aquells testimonis que estaven allà mirant no van fer res per evitar-ho.
El Codi Penal ho tracten com a delicte.
s'ha de socórrer una persona que estigués emparada i en perill greu, sempre que es pugui fer sense risc de la pròpia persona. Tu penses en un accident de trànsit, veus un accident i passes de llarg, ja estàs cometent aquest delicte. Però què passa? Si tu pares, quantes vegades... Estic jo moltes vegades. Passem del teu cotxe i estàs posant la teva vida en perill. De fet, diria que es demana segons en quins casos, per anar a autopista, doncs justament que... És molt perillós.
És un perillós. Per això diu que, clar, sempre que es pugui fer sense que aquella persona no corri risca a la seva pròpia vida. I llavors, la condemna que els demanen per això és una multa de 3 a 12 mesos. Què passa? Que diu que les mismes condemnes s'aplicaran a aquelles persones que, com per exemple en el tema d'accidents de trànsit, que passen de llarg però no fan res per demanar auxili a tercers.
Avui en dia tenim telèfons mòbils, quasi gairebé tothom, i una trucada a emergències no està de més. Doncs el fet de no trucar, encara que tu no siguis físicament la persona que ajudi, directament, però si indirectament pots donar la veu d'alarma, tindràs el delicte al mateix i la resposta penal és, el que dèiem abans, multa de 3 a 12 mesos.
Aquest és un tema important tant el tema dels accidents de trànsit com qualsevol agressió que ens podem trobar. Qui paga aquesta indemnització en aquest cas concret d'aquesta dona?
Doncs els autors, que són els responsables, els autors estaran condemnats a una ARC, que es diu que és la responsabilitat civil, és la indemnització a aquesta senyora per les lesions, i a més els demanaran un tipus de condemna. També et dic una cosa, segons el tipus de lesions, la qualificació dels fets podria ser o bé de falta de lesions o bé de delicte de lesions.
És a dir, si s'ha trencat una costella serà diferent que si s'ha trencat la cama, el braç, no sé què. Si s'ha trencat qualsevol part del cos és el mateix. La importància aquí és la gravetat de la lesió. Has d'estar més temps de baixa, no? Exacte. Quan és delicte és quan hi ha intervenció quirúrgica i hi ha més assistències facultatives.
i quan és una falta podria ser un hematoma, que no necessita ni operació ni potser la prescripció mèdica seria ibuprofeno. Si no haguessin trobat aquí, en aquest cas sembla que sí que els trobaran i que és més fàcil de trobar-los, perquè hi ha aquest vídeo, aquestes imatges, els autors del delicte seria l'Ajuntament de Barcelona, en aquest cas, que hauria de fer cara de les indemnitzacions.
El problema d'aquests casos és que això no podria continuar endavant i no hi hauria mai judici, perquè no s'hauria trobat els autors del fet. Per això moltes vegades el reconeixement, ja sigui fotogràfic o per rodar el reconeixement, és tan important.
D'acord, perquè segurament que si passava per allà la dona, encara que no hi hagués un vídeo, podrien ser nois que visquin per la zona, que siguin de Barcelona, pot donar també la pròpia perjudicada una descripció de les persones. Doncs si és estranger, no és estranger, l'alçada, el tipus de color o de cabell, més o menys l'edat. Doncs això són pistes perquè la policia ho pugui investigar.
Doncs bé, avui hem descobert una mica més com funciona tot això, en aquest cas concret que dèiem, aquesta agressió a una dona a la Diagonal de Barcelona. N'hem parlat amb l'advocada Sílvia Masmitja. Gràcies, Sílvia. Tornem la setmana que ve amb més coses. Que vagi bé, bon dia. Just a la Fusta, Sant Jús en directe.
Així arribem al punt i final del Just a la posta d'avui, dilluns 2 de març, un dia en què celebrem el 31è aniversari de Ràdio d'Esbern. I anem a parlar també avui al llarg del programa, per exemple, amb el director de la ràdio, Ector Soriano, en aquesta última hora, on també hem tingut temps per parlar de dret amb la Sílvia Masmitja, de Cuina, amb la Miracle Serra, de Cuina Miracle, i del centre d'Estudis Sant Justencs amb la seva presidenta, Maria Quintana.
Avui també hem fet tertúlia d'actualitat amb la Carme Badol, Vicent Riera i en Josep Coder, que hem entrevistat al portaveu de Convergència i Unió, Lloren Rei, i a la Rasaura Rodrigo, que avui fa una xerrada a les escoles sobre la col·laboració, els projectes de Sant Just Solidari amb el barri de la Palmilla de Màlaga. A la predicció del temps, com sempre, hem tingut el Carles Hernández i Rius, i a les notícies de la producció del programa, l'Andrea Bueno.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb més coses que en cada dia a partir de les 10 i fins a la 1 a la migdia. Que vagi bé, ara us deixem amb els Sant Just Notícies a dissimigdia editat per l'Andrea Bueno. Que passeu un molt bon dilluns.
sun rise sun rise
Surprise, surprise Couldn't find it in your eyes But I'm sure it's written all over my face Surprise, surprise Never something I could hide When I see we've made it through another day Then I say
Throw its cover down on me again. Ooh, I'm never mad. It's the only way.
és la una bon dia tot seguit les notícies de sant just sant just notícies edició migdia amandrea bueno
Sant just solidari explicarà aquest vespre els projectes que està desenvolupant el barri de la Palmilla, a Màlaga. L'objectiu principal és evitar l'exclusió social a les persones en situació de pobresa, i és que aquest és un dels barris més desfavorits de la ciutat andalusà. Serà a les 8 de les escoles. Amb aquesta notícia obrim el Sant just notícies d'edició migdia d'avui dilluns 2 de març. En titulars, destaquem altres qüestions de la jornada.
L'escola Montserrat i l'institut de Sant Just obriran les seves portes aquesta setmana als pares i mares. L'escola Montserrat ho farà dimecres i dijous, l'institut només dijous a la tarda. L'escola Montseny ho farà la setmana que ve. Sant Just celebrarà durant tota la setmana el Dia Internacional de la Dona, que es comemora diumenge, 8 de març. Entitats i equipaments organitzen un munt d'actes per reivindicar la igualtat entre homes i dones.
Dijous arrenca la segona edició del cicle d'edivisuals de muntanya de la Seas, una selecció de reportatges de muntanya que es projectaran un cop al més alat a neu. Un reportatge sobre la Concagua obre el cicle aquest dijous.
Bon dia. Sant Just Solidari explicarà aquest vespre els projectes que està desenvolupant el barri de la Palmilla, a Màlaga. Rosaura Rodrigo, veïna del barri i líder d'aquests projectes, detallarà què s'ha fet al barri malagany en aquests 10 anys de col·laboració. El projecte principal de Sant Just Solidari a la Palmilla té com a objectiu evitar l'exclusió social de les persones en situació de pobresa.
La seva intenció és arribar allà on no poden arribar els serveis socials, si és que la Palmilla és un dels barris més desfavorits de la ciutat andalusa i amb greus problemes d'exclusió social i delinqüència. En 10 anys, Sant Joan Solidari ha actuat en més d'una vintena de cases del barri Malaguey. Rosaura Rodrigo, veïna del barri i líder del projecte, ho ha detallat al Just a la Fusta. Ser petits microcrèdits a persones que tenien la casa en molt males condicions i que els treballs en aquesta casa
fossin realitzats també per persones que no tenen mitjans econòmics. La idea era que ells tornessin a la milla que es pogués aquesta inversió que se li feia a casa. Aquesta recuperació que Sant Just Solidari mai ha volgut ens ha permès a nosaltres fer un altre tipus d'intervencions, un recolzament a la persona amb dificultats.
Aquestes dificultats s'abracen moltes programàtiques, des de la impossibilitat de pagar factures fins a no poder comprar productes bàsics. La gent té la dificultat de pagar els rebots de l'aigua que se li havia acumulat amb una deuta de 2.000 euros i que se li tallava l'aigua, el pogués comprar uns medicaments, és a dir, recolzar petites ajudes que això ja no tenia necessitat de ser tornat.
Rosaura Rodrigo assegura que al llarg d'aquests 10 anys de projecte d'Estatge Solidari a la Palmilla s'ha creat una xarxa molt important entre els veïns del barri i altres entitats. Rodrigo ha posat un exemple a través del cas de l'Encarna, veïna de la Palmilla. L'Encarna té aquest deute de l'aigua. Nosaltres l'anem pagant amb el retorn d'alguns microcrèdits.