de l'Institut Anatòmic Forense. Bon dia. El camp d'Auschwitz-Birkenau va ser un dels molts camps extermini que el Tercer Reich va construir per eliminar tot el que feia nosa al règim nacional socialista alemany. Jueus, dissidents, homosexuals, discapacitats... Auschwitz-Birkenau, però, va despuntar entre la resta perquè en tres anys s'hi va assassinar més d'un milió de persones, una quarta part nens. Avui, coincidint amb el 70è aniversari de l'alliberament del camp, es recordaran les víctimes de l'Holocaust amb el protagonisme dels sobrevivents.
també hi haurà nombrosos líders polítics mundials i absències destacades com la de Vladimir Putin. De fet, Rússia només enviarà un alcàrrec administratiu als actes d'Auschwitz. Oriol Serra, Catalunya Ràdio, Auschwitz.
Esports, Oriol Rodríguez. El Manacuria Rafa Nadal ha quedat eliminat a l'Open d'Austràlia. Tenis, després de perdre en 3-7, amb el xec Tomás Vérdits per 6-2, 6-0 i 7-6 als quarts de final. L'escuser Gendymarra i l'australià Nikir Gios la jugarà també un lloc als quarts. De moment, Marra i Guanya per 5 jocs a 3. D'altra banda, també ha quedat definida una semifinal femenina. La jugaran les russes Maria Sharapova i Ekaterina Makarova.
En futbol al Barça s'entrena d'aquí una hora i després Luis Enrique ofereix la roda premsa prèvia al partit de demà el Vicente Calderón contra l'Atleti de Madrid. Els blaugranes tenen un avantatge d'un gol a 0 del partit d'anada. Mentrestant, la FIFA va confirmar ahir que està investigant el Real Madrid per la contractació de jugadors estrangers menors d'edat, en un comunicat el Club Blanc va dir que tots els fitxatges estan fets dins la legalitat. I a la NBA el català Margazol ha col·laborat amb 16 punts i 10 rebots a la victòria dels Grizzlies contra l'Orlando per 103 en 94.
Fins aquí les notícies. Just a la fusta.
Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dimarts 27 de gener. Un programa que arrenquem de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno ens posarà el dia de l'actualitat Sant Justenca, també amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través del recull de premsa i parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius.
A la segona hora, a partir de les 11.10, entrevistarem José Miguel Sebastián, president de l'Associació de Veïns de Sant Just, per parlar de diferents qüestions d'actualitat vinculades amb aquesta entitat veïnal. I a dos quarts de 12, tertúlia d'actualitat política amb la Maria Camps, en Josep Maria Ranyer i en Josep Maria Majoan.
Més temes a la tercera hora. A partir de les 12 i 10 tindrem la història de Sant Just, una nova entrega d'aquesta secció que hem estrenat aquest 2015 amb en Pep Quintana. Tindrem també la Roser Sort que ens parlarà de tendències avui pendent de la passarel·la 080 que arriba aviat a Barcelona.
I acabarem el programa parlant d'osteopatia avui amb en Germán Stierle de l'Escola d'Osteopatia de Barcelona que avui ens parlarà de les safales tensionals, el mal de cap d'origen tensional. Si teniu dubtes de qualsevol mena vinculats amb aquest tipus de mal de cap ja sabeu que podeu escriure'ns a través del Twitter o del Facebook o trucar-nos al 933723661.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
Saludem aquesta hora, Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui comencem parlant del ple municipal que es fa aquest dijous. Sí, la sessió aprovarà el segon pla municipal de gènere de Sant Just, és el ple municipal del mes de gener. Aquest és un dels punts destacats a l'ordre del dia del primer ple de l'any. Ja finalitzat la redacció del segon pla de gènere, que és un document que estableix les bases de les polítiques de gènere que caldrà tirar endavant els propers anys al poble.
És el resultat de mesos de treball conjunt d'entitats, personal municipal i persones a títol individual per establir les necessitats i reptes en clau de gènere i igualtat que hi ha al municipi. S'han determinat dos eixos bàsics, seguir lluitant contra la violència masclista i la coeducació i al voltant d'aquests dos punts dos giraran la resta de les bases de les polítiques de gènere que es faran a Sant Just.
A banda de l'aprovació d'aquest punt, el ple de gener aprovarà de forma definitiva la incorporació de la denominació plaça Antoni Malaret i Amigó a la nomenclatura de vies públiques del poble, ja que així es dirà la plaça que es construirà al barri centre.
A més a més, s'aprovarà de forma inicial l'ordenança municipal de residus de Sant Just i diversos temes en clau urbanística. Un d'ells és l'aprovació del conveni entre l'Ajuntament i el Consorci del Parc Natural de Collserola per la recuperació de la possessió i la restauració de l'espai ocupat a la finca de Can Baró i l'altre fa referència al Pla de Millora Urbana de Can Candeler.
Com sempre, després de tractar els punts a l'ordre del dia, s'obrirà el torn de pregs i preguntes dels regidors i regidores i del públic. Tot plegat es debatrà dijous a partir de les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just.
Doncs anirem parlant també al llarg d'aquesta setmana. Acabem parlant... No, acabem de començar. Continuem parlant ara de l'espai, Andrea, que torna. Torna el dia 8 de febrer aquí a Sant Just, a l'Ateneu. És un circuit d'arts escèniques amateurs que arriba en guany a la seva quarta edició i que té com a objectiu crear una programació estable d'arts escèniques amb no professionals amateurs arreu de Catalunya.
La programació de 2015 inclou una seixantena d'actuacions i espectacles de teatre, cant, dansa i música a reu de Catalunya. Aquí a Sant Ju seran unes quatre actuacions. El proper dia 8 de febrer, al municipi, s'obrirà la programació de l'Espalla amb l'actuació del cor de noies Cantabile, amb l'espectacle Live, on es barregen música i coreografia. Són les finalistes del programa Oh Happy Day de TV3. Aquest espectacle es podrà veure a l'Ateneu,
El dia 8 de febrer a les 6 de la tarda. D'altra banda, el dia 22 ens acompanyaran les rondelles Puig Graciós amb la companyia Vaixells de Paper. Això serà el dia 22 de febrer. Tots els espectacles que ha destacat seran a les 6 de la tarda. Més qüestions i el dia 26 d'abril, per exemple, a les 6 de la tarda també. Les bar d'en Saire de Rubí seran els convidats.
de l'Espaià de l'Ateneu amb l'espectacle Som i serem. El preu de les entrades és de 10 euros, amb descomptes per als socis de l'Ateneu de Sant Just i arreu de Catalunya, descomptes també del 20% pels socis de tots els Ateneus de Catalunya.
Molt bé, doncs després d'aquest punt cultural acabem també amb una altra qüestió. Parlem del càsting que comença demà, Andrea. Sí, demà els tallers de l'avents d'Esplugues començaran a buscar actors, cantants i ballarins per nous projectes de teatre musical. Després de l'èxit del musical Mamma Mia s'estan plantejant fent nous projectes de teatre musical i han convocat dues audicions.
per trobar nous perfils amb persones majors de 16 anys que actuin, cantin o ballin en obres de teatre que es tirin endavant. Les persones majors de 16 anys que es vulguin presentar hauran de portar alguns monòlegs, balls o cançons preparades. Per participar-hi heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça centreculturalavenc arroba gmail.com indicant nom i cognoms, l'edat
I el dia i hora aproximats que acudireu a fer el càsting. Si voleu anar-hi potser d'ama o si no el dia 4 de febrer. Són els dos dies d'audicions. L'horari és de 8 del vespre a 11 de la nit. I si voleu participar-hi, recordeu centreculturalabenc.gmail.com Són les notícies més destacades d'aquest matí. Més informació als butetins d'horaris i a la 1, als Sant Just Notícies, edició migdia.
De seguida rebassem més informació, més notícies del que passa pel món aquests dies. Ahir, de fet, perquè són les portades d'avui. Ens fixem, per tant, en els diaris. Abans, però, posem una mica de música aquest matí de dimarts. Avui hem dit Cap For Cati, que es trenen cançó i se'n van de girar, a més, amb The Adlers.
Ho llegim a Indispot, aquesta notícia. Sembla que fa poc, a més a més, havien dit que sortiria disc i havien donat algunes pistes de com serà. El disc sortirà el 31 de març, el seu proper disc, que es titularà Kintsugi.
I avui, ha dit que Forcati ha desballat el primer avançament d'aquest nou treball i la formació doncs sembla que sona un punt reinventat, tot plegat. Aquest tema es diu Black Sun. And there's a city of seven hills.
i des d'Indispot doncs destaquen que hi ha sintetitzadors distorsions invasables anteriorment que ara no apareixen i aquesta guitarra doncs també que es manté com a motiu durant tota l'estona i per tant doncs diuen que anticipa un disc que pot tornar i cap forcat-hi a l'Olimp molt bé poca broma no els agraden eh ni res en aquesta pàgina i el grup a més ha anunciat també avui una gira de presentació de l'àlbum durant els mesos d'abril i maig d'aquest any on aniran acompanyats de The Anders que no està gens malament molt bé a principi no vindran per aquí eh per això pena
Fins demà!
And there are depths beyond compare There is a role of a lifetime And there's a song yet to be sung And there's a dumpster in the driveway Of all the plans that came undone
How could something so thin be so cruel?
Fins demà!
How could something so fail
Bona nit.
How could something so fair be so cruel When this black sun revolves
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbert, darrere el mercat.
Un quart i mig, doncs, saludem l'Andrea. Bon dia. Bon dia. Ara, per parlar d'actualitat a nivell general, ens fixem en el tema principal, en les portades, ens parlant encara de Grècia.
Sí, avui destacant tots. És l'endemà, no? Exacte, sí. Ahir teníem els primers resultats a les eleccions. Avui ja tenim les primeres passes que està fent Alexis Tsipras. Al diari, ara, per exemple, llegim l'estil Tsipras, acord express amb la dreta nacionalista per la investidura, jurament del carrer en una cerimònia laica.
i sense corbata, i homenatge als comunistes morts pels nazis el 1944. Són les primeres accions d'Alexis Tsipras com a president de Grècia. És la notícia més destacada avui, és el tema del dia, el diari Ara, ho llegim en portada. Al periòdico llegim Tsipras ja decideix, fredor política i calma als mercats.
El líder de Sirisa pacta amb la dreta nacionalista i pren possessió. I la zona euro recorda Atenes que els pactes econòmics s'han de complir. I avui, en aquest sentit, també llegim un article al periòdico i diferents articles d'opinió, però hi ha un article que es diu Espanya és com Grècia. Es fa aquesta pregunta al periòdico.
Per últim, La Vanguardia ens diu el govern de Sirisa no espanta els màrcats, París i Roma esperen que el canvi Atenes forci un gir en la política de justos d'en Merkel i Xipres pacta amb la dreta nacionalista antitroica per governar. També veiem com es titulen dos articles en clau política vinculats amb aquesta qüestió en portada de La Vanguardia. D'una banda, l'empremta de Sirisa en els programes d'Izquierda Unida i Podem i Enric Juliana fa un article avui titulat Reforç per a Iglesias i Argument per a Rajoy.
Doncs és el que tenim avui en les portades, el tema principal del dia, que per tant continua sent Grècia. Actualitzem la informació ara amb els digitals perquè avui els puja l'Andrea, declaren a la ciutat de la justícia i el titular principal, el tema amb què obre el 324 és justament...
que els Pujol han estat esbroncats en arribar a declarar a la ciutat de la justícia. Ha estat aquest matí, hi ha tota aquesta repercussió mediàtica, també hi havia càmeres fins i tot d'alguns mitjans que els esperaven a casa seva, després d'altres que només els esperaven a la ciutat de la justícia, que és on anaven a declarar, però en tot cas hi ha hagut tota aquesta expectació i mira, a veure si podem sentir-ho. A veure si podem sentir. La primera denúncia la va presentar Manos Líder.
Se'ns penja la informació, exacte, sí, perquè a més a més el cas és curiós de veure perquè de fet està parlant amb el periodista però llavors veu com Jordi Pujol es dirigeix cap al jutjat i apareix evidentment periodistes, també amb la seva dona ell i llavors gent això, amb aquestes botzines, gent queixant-se... Tot això que sentim és la manera de protestar contra Jordi Pujol.
Afegeix la magistrada que no cal creure's a cegues el que l'expresident explicava en el seu... Doncs bé, hem sentit una mica com ha anat aquesta arribada a la ciutat de la justícia. És el tema més destacat. També el 324 ens diu que Rajoy ho nega tot. Ni vaig cobrar ni coneixia la caixa B del Partit Popular. I aquest digital ens explica també que la firma d'hipoteques creix al novembre a Catalunya, un 16,6%.
L'Ara.cat també obre amb aquesta imatge dels Pujol. Els jutjats han arribat a la ciutat de la justícia entre crits de xoriço i lladre. També estan citats a tres dels seus fills. Els cinc estan imputats per delictes contra la hisenda pública i de blanqueig de capitals.
Mentrestant, avui l'Oleguer Pujol, en una entrevista al País, diu que la persecució dels Pujol està relacionada amb el procés polític a Catalunya i, d'altra banda, altres temes que publica l'Ares són, per exemple, que un assessor de Messi admet traspassos a fons de perdisos fiscals, segons el País. I Alberto Carzón, que diu que Podem, des de la Unida, diu que Podem no vol anar-hi de convergència i crec que és un error.
La Vanguardia també obre amb aquest tema, Jordi Pujol, que va als jutjats per declarar pel seu diner amagat o cul a Andorra. També ens diu que apareix el consumidor rebel, que és un nou perfil nascut arran de la crisi econòmica, un estudi que revela que el 25% dels ciutadans s'en rebuig per les grans empreses arran de la recessió. Segons els seus impulsors, la nova tendència és comparable en el terreny polític, el fenomen Podemos.
I després també els diaris ens parlen de Nova York, que s'enfronta a la tempesta perfecta. L'alcalde de la ciutat assenyala que el temporal de neu serà el més fort de tots els que recorden i ja van apareixer imatges, Andrea, d'aquesta nevada, tot i que allà clar és la matinada, vull dir que allà en principi estan dormint de veritat, veurem com va brusnant tot plegat. Com es desperten...
Torrem a les imatges del dia, Andrea. Neu de Nova York, potser en veiem demà als diaris, segons com vagi tot plegat, però avui tenim altres coses. Doncs sí, avui en format fotogràfic els temes es repeteixen, n'hi ha dos de principals. Al periódico veiem...
Una fotografia d'Alexis Tsipras, ahir, poc després de prendre possessió del càrrec de primer ministre grec, el veiem somrient, després de, com dèiem, prendre possessió d'aquest càrrec, a La Vanguardia el veiem passejant pel carrer i sent felicitat per una senyora, una ciutadana, una senyora grega.
que el felicita, l'agafa a la cara i estan mitja abraçats i és una de les imatges destacades avui. I d'altra banda, el diari ara hi ha una imatge de l'acte en què Alexis Tsipras és el seu primer acte com a president de Grècia, un acte en què va homenatjar els comunistes assassinats pels nazis i el veiem portant unes flors a la mà i caminant.
per sobre d'un tros de gesp amb gent de fons, aplaudint aquest gest en memòria dels herois grecs. És una de les fotografies destacades d'Àlexis Xipres en el seu primer dia com a president del país. Un altre tema que es repeteix avui a les portades és aquest accident d'avió, un accident d'un avió grec.
que va caure ahir al Bacete. Al periòdico llegim 10 morts al caure un F-16, un avió grec, els tripulants al qual feien un curs de l'OTAN a la base de Los Llanos. Al Bacete va causar ahir una tragèdia al caure sobre un hangar i va xocar amb altres aeronaus. Veiem una imatge al periòdico de la columna immensa de fum i el foc que es va generar després d'aquest accident. A La Vanguardia també veiem una imatge molt similar a aquesta columna de fum i al diari Ara, una imatge també en aquesta línia.
Més protagonistes d'avui en format fotogràfic, Artur Masi i Oriol Junqueras. Al diari Ara els veiem, llegim els equilibris siu-esquerra. I per últim, a la Vanguardia, ara en parlarem també en clau internacional, Europa recorda el 70è aniversari de l'Holocaust. En fotografia de portada, a la Vanguardia, la més destacada.
Veiem els supervivents del camp d'Auschwitz, Miriam Ziegler, que té 79 anys, Paula Lebovics, que en té 81, Gabor Hirsch, de 85, i Eva Kor, de 80, amb la foto original de quan eren nens el dia de l'alliberament fa 70 anys. I els veiem tots quatre, ja grans, òbviament, s'assenyalaran qui eren ells en aquesta fotografia on veiem un munt de nens el dia de l'alliberament del camp de concentració d'Auschwitz. Doncs són les imatges d'avui, dimarts 27 de juny.
Ens fixen ara en el més llegit als digitals, el 3-24, és justament aquests 10 morts i més de 20 ferits en l'accident d'un F-16 grec a la base àrea de Los Llanos. El segon tema, Iuri Serran, torturat per la Guàrdia Urbana el 2006, que va dir que creia que acabaria morint. I el tercer, que els empleats públics cobraran la quarta part de la paga de Nadal del 2012 amb la nòmina del març.
A l'ara.cat el més llegit és que el 2015 és a 3 minuts de l'apocalipsi, és el que avisa el bolletí de científics atòmics. Després, el següent tema és que l'avi que busca un esquimal per la ràdio, si és un cas real o bé una campanya de màrqueting. I també aquests 10 morts on estava llar-se l'F16 grec és el que ha tingut repercussió.
I a la Vanguardia, el més vist és la controvertida foto de Miss Colòmbia i Miss Jamaica, Miss Univers, el segon tema, les eleccions de Grècia encara, i després una contraportada d'aquestes que de tant en tant repesca la Vanguardia, el que de veritat es vol suicidar, es treu la sabata, sembla que també ha tornat a captar l'atenció de molts lectors. Tornem ara cap als diaris, Andrea, i obrim pàgina internacional.
Per on comencem? On ens n'anem? Doncs ens n'anem cap a Nova York i llegim la notícia que trobem al diari La Vanguardia. Llegim febre d'abastament a la ciutat per la tempesta perfecta. Des de diumenge a la tarda, tot i que ahir al matí la cosa encara es va incrementar, els novallorquesos es van volcar a comprar proveïments com si arribés la feia del món. Els supermercats van fer el gener a costa de la gran tempesta de neu prevista per aquesta nit passada, com deies abans.
i sota l'impuls de la tremenda alarma que va semblar l'alcalde de la ciutat, Vill de Blasio. Els comerciants li faran un homenatge, diu la Vanguardia, a l'alcalde. En concret va dir, els novallorquesos hem d'estar preparats, ens enfrontem a una cosa terrible que no havíem vist mai. És el que va proclamar ell, va parlar d'un monstre o de la pitjor de les tempestes que hagin patit mai.
Fins que ell va irrompre, els supermercats tenien entrada de dia festiu, s'hi podia comprar amb calma, però va aparèixer l'alcalde i ja tot va ser l'urgència. Els establiments van observar immediatament l'impacte del seu avís, botigues en general poc pròdigues en clients van registrar cues insòlites. Si això va ser sorprenent, encara va ser més exagerat el que va passar aquest dilluns, en espera de la tempesta perfecta a l'Upper West Side de Manhattan. Hi havia cues al carrer per entrar als establiments i cues que anaven fins al carrer per pagar.
La gent, compradors habituals a aquelles botigues, deien que no havien vist mai res igual.
A principi no durarà dues setmanes, la nevada, no? No, clar, però bé, l'alarma social que ha creat l'alcalde de Nova York està fent que les botigues estiguin fent el seu agost al mes de gener. És com la contracrònica d'aquesta tempesta de Nova York. I d'altra banda, ho hem destacat en clau internacional, les buies commemoren 70 anys de l'aniversari de l'Holocaust i de l'alliberament del camp de concentració
D'Auschwitz, a La Vanguardia, ens acosten a aquesta història, a aquest episodi de la història, a través de la història d'una família, la família Hugo i Flora Phillips. Llegim que un dia del 1939, el matrimoni compost per Hugo i Flora Phillips, resident en el número 12 al carrer Gisler, al barri berlinès de Wilmersdorf,
va acompanyar la seva filla Ilse a l'estació del tren. La nena, de 15 anys, es va unir allà a un kindertransport, un transport salvador de nens jueus, amb destinació al Regne Unit, on va passar tota la guerra. Mai més no es van tornar a veure. El març de l'any 43, primer la mare, al cap de dos dies el pare van ser deportats i van acabar al camp d'extermini nazi d'Auschwitz, a la polònia ocupada, on van morir assassinats. De fet, avui a La Vanguardia veiem les inscripcions en record d'aquestes dues víctimes d'Auschwitz, de la Flora i l'Ugo Phillips,
L'Ils se va haver de refer la seva vida sola a Londres després de la mort dels seus pares. Avui l'avantguardia ens acosta a aquest 70è aniversari a través d'aquesta història. Llegim històries terribles com aquesta de famílies jueves arrencades de casa seva per ser enviades a la mort. Són el patró de l'holocaust ideat per l'Alemanya nazi que avui serà recordat en el 70è aniversari de l'alliberament del camp de concentració d'Auschwitz. Doncs molt bé, és el que tenim avui en clau internacional, algunes de les notícies més destacades. Passem a la informació esportiva.
I avui parlem de Neymar perquè tant l'esport com el món del deportiu li dediquen la portada. Quiero hacer historia es el que destaca l'esport. Cristiano Ronaldo mereix ser sancionat i també va dir tinc una gran amistat amb Messi, Cruyff es va equivocar. També l'esport diu que Mestre va amagar amb la dimissió i Bartomeu la va rebutjar.
Un tema que també treu aquest diari i Messi també és protagonista del nou esportiu, que no l'hem dit, en aquest cas d'ells destacant en Messi farem grans coses i també una imatge d'aquesta roda de premsa d'ahir.
I el Mundreportiu tria una imatge de Neymar fotografiant-se amb una aficionada. Diu, vull marcar una època, crec que se sent feliç i espera guanyar-ho tot el Barça. Respecto l'opinió de Cruyff, un dels millors jugadors, però es va equivocar. I també referent de Cristiano, va dir que hi ha d'haver càstig, però els davanters estem exposats a provocacions sobre Messi. Diu que és el seu ídol i cada cop s'entenen millor dins i fora del camp.
I Zidane marca per la de Zidane, que diu que Carlo és el millor pel Madrid, i el diari As, en canvi, parla de Lucas Silva, que diu que estic a més del 80%. Notícies esportives d'aquest matí. Tornem ara cap als diaris per fixar-nos, però, en les contraportades del dia.
Comencem per l'article setmanal de Salvador Cardús al diari Ara, titulat avui Allà on hi ha l'alta política. Diu, dissabtes va inaugurar a Terrassa la vintena edició del Festival Barna Sants de Cançó d'Autor, amb un concert d'homenatge a l'Ovidi Montlló, ara que també fa 20 anys que va morir. Diu, tot i soler, Joan Massot Kleiner i Geum Mahomet van brodar una ballada d'una força musical, poètica i política poc habitual en els temps que córrem, i a més de l'Ovidi, i van poder escoltar Salvat Papassell, Andrés Estallers, Sagarra, Bonet, Martí Pol i Pere Quart.
Diu que el actor no pateixi, que no faré de crític musical. Si menciono el concert, és per sostenir una d'aquestes intuïcions que et ronden pel cap, imprecises, fins que un fet, en aquest cas el concert, les precipita i prenen la solidesa necessària per poder-les explicar. Diu, la idea, el discurs polític, els abats polítics, l'estratègia política, els programes polítics, els manca substrat cultural. Vull dir que els falta poesia, música, cançó, dansa, literatura, teatralitat i posada en escena, profunditat plàstica i estètica.
A la veu de la política, definitivament li caldria una parla de més qualitat i rigor. Diu Cardús en aquesta anàlisi, en general la política s'expressa de manera autoreferenciada, parla amb rudesa del poder i de les seves lluites, promet i desqualifica amb una pobresa argumental que fa plorar, gens d'humor i cap ironia si no és per ferir l'adversari.
Quan la política recorre a les metàfores enmig d'alerm del seu discurs, sonen rares, i quan els seus actes hi afegeixen un numeret cultural, és un afegit postís, sovint extravagant, i ha acabat dient com aquella música de restaurant que ningú no escolta i que fa nosa.
I a La Vanguardia tenim una entrevista que avui ens diu que l'optimisme és un factor de protecció cerebral. Sí, ho diu Facundo Manes, que és neuròleg i neurocientífic. És una eminència, podríem dir, en l'estudi del cervell. El país de la psicoanàlisi omple auditoris parlant del cervell. De fet, a la seva última conferència hi van anar 9.000 persones, 6.000 es van quedar fora.
Va crear i dirigeix l'Institut de Neurologia Cognitiva i l'Institut de Neurociències de la Fundació Favaloro, tots dos a Buenos Aires, i líders en publicacions científiques originals. Va triomfar a la tele a Argentina amb els enigmes del cerebro i ara publica un llibre divulgatiu, Usar el cerebro, precisament.
Diu Manes que els pensaments tòxics són eliminables, diu, i això em sembla molt interessant, part del dia el destino a cuidar-me el cervell. Descanso, faig meditació, no per una qüestió de creença, sinó de salut mental, i faig exercici físic cada dia, i no per tenir un bon cos, sinó un abonament. I és que l'exercici genera milers de connexions neuronals noves i reforça el pensament creatiu. L'hipocamp és clau per a la memòria i a partir dels 65 anys es desgasta un 1% anual, però ho podem garantir amb exercici, diu, està comprovat.
Quan estic baix de forma psicològica contacto amb la gent perquè sé que el contacte social allibera endorfines. També procuro dormir bé perquè sé que el son ajuda a múdula el sistema immunitari, el sistema hormonal i consolida la memòria, tot i que la memòria no és tan important. Diu també que li interessa molt l'estudi de la creativitat i d'això també en parlant ampliament en aquesta entrevista. Diu que s'associa més amb pensaments obsessius que amb la intel·ligència. Després apareix l'eureca quan estem relaxats, quan no hi pensem però sempre després d'haver-hi pensat obsessivament.
I acaba dient que la creativitat implica estar una mica boig, arriscar i no tenir por de l'error afavoreix. I acaba dient que la societat, però, i l'educació han estigmatitzat aquest error, precisament.
Doncs una bona entrevista avui a La Vanguardia, al periódico, on tenim un altre que diu que d'un altre local ja ens hauríem fet fora. De qui ens parla, l'Andrea? Doncs és l'entrevista que el Mauricio Bernal fa avui a José Sánchez, que és jubilat i coordina l'única llibreria de llibres gratis de Barcelona. Diu, i això en concret és un SOS, perquè el projecte està parillant.
Diu, per amor a l'art en general i al llibre en particular, van néixer fa un any i mig l'associació Llibres Lliures, amb un admirable objectiu que estava contingut en el seu nom, Llibres Lliures en l'excepció de gratis, llibres a canvi de la voluntat. Van llogar un petit local per tirar aquest projecte endavant, a la Verneda, un barri on si per alguna cosa brillen les llibreries és per la seva absència. Avui flaquegen, els clients no entren en el nombre i amb la freqüència que necessita l'entitat per sobreviure.
i no tots els que hi entren entenen que la voluntat ha de ser raonablement proporcional al volum de llibres que s'emporten, però es neguen a tirar la tovallola. Diu José Sánchez que a l'inici d'aquest projecte va ser prometedor, amb el suport dels mitjans, el boca a orella, l'entusiasme inicial. Al principi sortien de la llibreria uns mil llibres al mes. Ara la xifra ha baixat a 500 o 600, més o menys.
Asegura que la llibreria va començar a funcionar a l'agost del 2013 i fins al dia del llibre tot va anar molt bé però després va començar a baixar. Entraven més persones que s'enduien llibres i deixaven poc. Hi havia menys clients i deixaven menys diners. Alguns s'enduien, diu jo que sé, 10 llibres i deixaven 50 cèntims.
diu que l'equilibri és que no tenen clar realment on està l'equilibri nosaltres el que tenim clar és que porta diners qui pot i qui no s'endú els llibres gratis però necessitem les donacions sense les donacions no podem funcionar més ben dit com a llibreria sense anim de lucre funciona i molt bé tots són voluntaris els torns estan coberts hi ha un centenar de socis el problema acaba així és el rebut de la llum i els impostos i el lloguer del local i per això diu que el pot no cobreix les despeses i que d'un altre local doncs ja els haurien fet fort
Doncs és el que tenim avui a les contraportades. Acabem amb una notícia curiosa del dia avui, Andrea, que ens parla de telèfons mòbils. No sé si tu tens iPhone.
No, no, jo soc d'Android. Doncs jo tampoc tinc iPhone i resulta que les persones amb iPhone, segons un estudi, són més intel·ligents que la resta. Ah, sí? Per tant, no estem en aquest rànquing intel·ligent. Jo sempre dic que aquest sistema operatiu és bastant més complicat, jo crec, que l'Android. El d'iPhone? El d'iPhone, sí, ara se'n tiran a sobre, segurament, els que utilitzen iPhone, però, bueno, suposo que, no sé, jo discrepo.
Aquest estudi de l'empresa publicitària dels Estats Units, xiquita, ha revelat que els usuaris d'iPhone tenen un nivell d'intel·ligència més alt que els que fan servir Android o altres sistemes operatius. Sembla que la xarxa publicitària ha fet una extens anàlisi sobre l'ús de smartphones i la seva incidència a la societat, on conclou això, que els usuaris que ja tenen iPhone tenen aquest nivell d'intel·ligència més gran, també un nivell d'estudi superior als que tenen Android o altres sistemes operatius. Hem comprovat, diuen...
que hi ha una evident correlació entre l'ús d'iPhone i el percentatge de població amb estudis superiors i densitat de població. Diuen també un estudi que sembla que no ha agradat gaire als internautes perquè molts consideren que l'iPhone no ha de ser venut només per rics i asseguren que no reflecteix una realitat ni als Estats Units ni en gran part del món. Per tant, la polèmica apareix i uns i altres en farà ser que els que reivindiquen és justament amb la part de la riquesa no amb la part de la intel·ligència. Això ho deixen d'estar.
Home, tot és relatiu, però vaja, hi ha gent, hi ha de tot, jo em seguixo quedant amant, Roit, el trobo més simple, diguem poc intel·ligent, diguem el que vulguis, però el trobo més fàcil d'utilitzar, menys enrebaçat. Molt bé, doncs Andrea, aquest apunt simpàtic que ve amb aquest repàs, gràcies, que vagi bé, bon dia.
Un minut i tres quarts d'onze, moment pels apunts culturals d'aquest matí, us expliquem diferents qüestions.
Com ara, arran de la recerca de la tomba de Cervantes, avui el diari ara explica que hi ha cinc grans artistes espanyols que no tenen tomba coneguda, per exemple, de Quevedo o Calderón de la Barca, també Federico García Lorca, que va ser assassinat l'any 36.
Fa 50 anys de somriures i llàgrimes, la productora del film, 20th Century Fox, commemora l'aniversari d'aquesta pel·lícula que ha passat a la història com un dels clàssics del cinema. L'Assemblea General de les GAE no aprova els comptes del 2013. Els socis també han rebutjat una modificació del reglament proposada per la Junta Directiva. I l'Smook Jazz Project debuta avui a l'auditori.
Crystal Faires i Los Planetas són alguns dels noms que arriben al FIP d'aquest any, un cartell que es completa amb The Prodigy, Florence and the Machine, Bastille, Public Enemy, Clean Bandit o Mons.
I acabem amb un últim apunt, que és que troben un manuscrit inèdit sobre la vida de Sant Francesc de Sís. Ha estat datat entre els anys 1237 i 1239 i va ser escrit per Tomàs de Celano, un dels homes de confiança del Sant.
Són aquests els apunts culturals d'aquest matí. Fem un cop d'ull altres temes que tenim avui als diaris, més enllà de les portades, i de seguida parlarem també del temps.
Avui Josep Maria Espinàs també parla d'Auschwitz. El seu article al periódico el titula La terrible lliçó d'Auschwitz diu, si no m'equivoco, avui dia 27 de gener fa exactament 70 anys que es ha produït un dels fets més esgarrifosos de la història contemporània i potser seria just dir de la història de la humanitat. El descobriment diu del camp d'extermini que els nazis havien construït a Auschwitz.
Diu que li costa escriure que entre les víctimes hi havia uns 200.000 nens. Visitant aquell camp de l'horror va veure, diu Espinàs, en un dels espais convertits en un museu, centenars de joguines amuntegades. Una mostra de l'engany en què les criatures havien estat portades amb els seus pares, no a unes vacances, sinó a la mort. Els pares segur que preveien el que els esperava però no volien que els nens se n'adonessin.
Diu Espinasca, ara llegint els diaris, mirant la televisió, escoltant la ràdio, cada dia ens arriben les notícies sense parar en terres d'Orient. I m'he quedat pensant en la crueltat humana, fins que mèrit que la paraula humana era innecessària. En la naturalesa i en el món animal no hi ha crueltat ni bondat, només nosaltres tenim sentiments, amors i odis. Per sort, diu, i per desgràcia.
Més coses, avui l'avantguàrdia també recorden els fets del Carmel. Ara fa 10 anys, a les pàgines Salmó, Francesc Perón signa un article titulat Memòries del 3%. I comença dient aquest article, dient sense haver viscut mai el Carmel, aquest barri barceloní sorgit de la immigració i la tenacitat forma part del paisatge sentimental d'una generació de periodistes i treballadors dels serveis d'emergències de l'Ajuntament. Com oblidar-ho?
I continua dient que el 27 de gener del 2005 és més que una edat al seu calendari. Uns i altres es van implicar laboralment en una història en la qual immediatament la foscor del forat va tenir rostre humà.
I parla, per exemple, amb una funcionària municipal que recorda que havia anat a treballar com qualsevol jornada, vestida d'oficina, amb botes de taló, i que va ser una de les primeres que el servei d'emergències va mobilitzar per atendre els veïns afectats per l'ensorrament de la cua de maniobres. Així s'anomenava aquest túnel de serveis inclòs d'amagatotis en la prolongació de la línia 5, perforat sota una incompetència manifesta i el descontrol polític.
Ella diu que a Barcelona va estar de sort, que el cap de setmana s'havien produït avisos i els ocupants de l'edifici ubicat a sobre del futur esboranc ja havien estat desallotjats. I diu justament que van estar de sort perquè els residents ja havien anat a treballar a l'hora en què va passar tot plegat i els menys ja eren a l'escola.
Explica també l'anècdota de la núvia desesperada que es casava el dissabte següent i com els bombers van rescatar el seu vestit. Quan els van demanar que fessin la llista de les deu coses que volien recuperar dels seus pisos, el més valorat al costat dels documents eren les fotos.
I també recorda, diu, la indiferència en què els afectats del Carmel van rebre la processó de dirigents que els visitava. I això que encara el president Pasqual Maragall no havia denunciat al Parlament les comissions del 3% que suposadament cobrava el govern de Pujol a les constructores. I acaba dient també aquest article que justament aquesta funcionària va llançar les votes.
I acabem aquest repàs amb una entrevista que publica avui el diari Ara a Pep Bernades, antropòleg i director de la llibreria Altaïr, on treballa des de fa 35 anys en aquesta llibreria, la més gran d'Europa, de fet centrada en viatges. La crisi el va obligar a tancar la revista del mateix nom, que des de fa uns mesos ha reinventat a internet, que és altairmagazin.com.
Ell va decidir muntar aquesta revista l'any 79. Diu que sempre li havia interessat la societat, com evoluciona i s'organitza, allò que no es veu però que li dona estructures, sistemes de jerarquia, de família i d'economia. Diu també que als 20 anys se'm van anar al Sàhara, que tenia la inquietud de conèixer món i que allà va demanar que els que van trobar que el comportessin als campaments.
Parla també de l'emoció del que no ha sortit mai, que és molt forta i que et fa aguantar qualsevol cosa, que més tard vénen les qüestions de per què passen les coses, que llegeixes i que viatjar és una màquina de fer-te preguntes.
I diu que en aquests 35 anys el que ha canviat és en el fet que ara tenim molt més material, hi ha més gent que viatja, però llavors la gent que viatjava tenia més clar que era un estil de vida. A partir de finals dels 80 el viatge es va convertir gairebé en una obligació social i la geografia turística es va anar menjant la real. La indústria del turisme ha abaratit el transport, però a vegades falta la percepció del viatge com a gran ocasió d'entrar en un aspecte. Quan col·lecciones visats, diu, no passes d'una mirada superficial.
I acaba dient també que la gent té por de països amb conflictes, però que sí que la maquinaria publicitària, de serveis i paradisos o els vols barats creen camins d'elefants i de turisme de masses. Una bona entrevista avui al diari Ara. I d'aquí passem a parlar del temps.
Saludem, per tant, el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, què tal? Perdó per l'espera. No passa res per parlar del temps. Avui uns quants núvols, no? Continua fred una mica. Menys. Sí, però aviam, mentre es bufi el vent és empipador i la sensació és de fred marcat. Ara tenim al voltant d'uns 9 graus, és una temperatura bastant més elevada que la d'ahir.
Ja podem comprovar una miqueta els alts i baixos, eh? O sigui, aquesta situació que comentàvem, el fet que aquesta setmana amb les temperatures no seran massa de fiar i sobretot quan encalmi el vent encara seran menys de fiar perquè se'ns inflaran molt. I com que hi ha el pronòstic que a finals de setmana tindrem molt de vent a aquest país... Sí, no? Més que el cap de setmana passat.
Probablement, i a més a més no només als llocs habituals, perquè farà vent a Alta Muntanya, farà vent a l'Empordà, farà vent al Delta de l'Ebre, ja estan acostumats allà, però és que en llocs poc habituals també farà vent. Sembla ser que a partir de dijous ens munta una situació de fred i vent, perquè sempre que hi ha vent va una mica associat al fred.
Doncs bé, avui ha estat una nit que ha estat marcada encara pel vent, encara tenim aquesta influència de vents del nord-oest, que ara ens porta a una temperatura de sensació de 7 graus a Sant Jús, el sol en aquestes èpoques de l'any no és massa potent, i això provoca aquesta situació de fredor, que el sol, com que no escalfa prou, ens quedem una mica...
ens quedem una mica curts. Però bé, avui ja podem veure una diferència bastant clara entre les temperatures. Avui gairebé 7 graus de mínima, 6,8, ahir eren gairebé 5 graus. Les temperatures avui ja han oscil·lat una miqueta, fruit d'aquest vent que pot fer moure molt el termòmetre. I d'altra banda, en el moment que el tenim aponentat,
doncs se'ns rescalfa una mica l'ambient i pot inflar les temperatures i quan el tenim del nord fan caure les temperatures. Això no serà cada hora, no anirem bojos posant capes i traient capes, però sí que a mesura que vagin avançant els dies d'aquesta setmana tindrem aquesta situació de molta diferència d'un dia per l'altre. I va ser un dia, podríem dir, una mica fred, va ser un dia on el vent es va deixar notar i la màxima es va quedar només amb 12 graus.
probablement avui, que ja estem ara gairebé a 10, recordem que ahir estàvem a 6 graus, i teníem un grau de sensació amb el vent que feia, clar, avui estem a 9, amb una sensació de 7, però probablement, sent l'hora que és, avui podem enfilar-nos fins als 12 o 14 graus, o sigui que hi haurà molta diferència si encara amb el vent al migdia tenim la presència del sol, ahir també estava una mica més tapat, tot i que vam tenir un cel serè, teníem els núvols que anàvem fent una mica la gitza, avui amb la presència del sol podem inflar-nos fins als 14 graus.
Si el vent encalma seran 14 reals, si no encalma tindrem aquella sensació de fred, o sigui que és una setmana una mica loca. I demà dimecres la mateixa situació, aquesta variabilitat amb alguns núvols poc importants, que en algun moment poden entrar i anar una miqueta al cel, i temperatures que aniran oscil·lant. Demà les màximes creiem que seran molt semblants a les d'avui, al voltant dels 12-14 graus, però en canvi dimecres a la nit podria fer una miqueta més de fred. Potser la sensació de fred és una miqueta més marcada de cara a la nit de dimecres a dijous.
Els següents dies vindran marcats per aquest vent, per aquesta situació de bossa.
de bosseta d'aire fred, que ens marca una entrada de vents que aniran jugant entre nord-oest i nord. En el moment que sigui nord, doncs, tindrem una situació de nevades al Pirineu, sobretot a la cara nord, no massa importants, però tindrem fred, neu en aquelles zones, a la que gira Ponent ens entra per tot arreu, asseca molt l'ambient, treu la humitat i aquest vent es transforma una miqueta càlid, o sigui que no és aquell vent tan fred que quan ens arriba del nord. Anirem una mica locos aquesta setmana, ja ho hem dit, que...
que serà una setmana una mica complicada i sembla que entre dijous, divendres i el cap de setmana aquest vent, sobretot divendres, pot ser intens, pot ser important a pràcticament tot el país. També podríem parlar d'alguns núvols més, en fronts que passen molt ràpids, no tenen l'opció de poder donar precipitació i un cop hagi passat aquesta situació de vents que podria acabar-se de cara al dilluns,
Hem d'anar-ho seguint, perquè se'ns munta una altra situació d'una certa inestabilitat, bossa d'aire fred, possibilitats de precipitacions, temperatures baixes a Catalunya... O sigui, tots aquells ingredients amb humitat, vents de nord-nord-est, amb bossa d'aire fred en alçada...
Doncs se'ns torna a mostrar una possibilitat, tot i que falten molts dies, perquè estem parlant d'una setmana vista gairebé, entre dilluns i dimarts i sobretot dimecres, doncs podríem tornar a parlar d'una situació de possibilitat de nevades a cotes baixes, de fred i de neu, però en situació d'allà abans. Aquesta neu beneficia més a vegades el que és el Pirineu de Girona, que sempre és aquell Pirineu que li costa més estar ben nevat, ben inhibat,
i no tant al Pirineu de Lleida. Però en funció d'aquests vents, del recorregut i de la situació aquesta d'allà van amb fred i amb bossa d'aire fred, doncs podem tenir alguna sorpreseta, o sigui que haurem d'anar-ho seguint. De moment, pedres a les butxaques avui, demà potser no tant, temperatures agradables avui i demà, i a partir de dijous baixen les temperatures, incrementa el vent, i en funció del seu moviment, que això ho anirem seguint, perquè també és complicat fer previsió de com anirà el vent de cara a la segona meitat de la setmana, doncs tindrem temperatures més fredes o més càlids.
Molt bé, doncs ho anirem seguint perquè veig que hi ha moviment aquests dies, eh, Carles? Perfecte, que vagi bé i fins demà. Bon dia. Bon dia.
Jordi Pujol, imputat pels delictes de frau fiscal i blanqueig de capital, ha començat a declarar davant la jutja poc abans de dos quarts d'onze d'aquest matí. La resta de la família, la seva dona i tres dels seus fills, també són a dependències judicials. Han de donar explicacions sobre l'import real i l'origen dels diners que la família va mantenir ocults durant 30 anys a l'estranger. El matrimoni Pujol l'han rebut enmig de fortes escridassades de diversos col·lectius que protestaven davant dels jutjats. Ciutat de la Justícia, Maria Núria Revelle. Bon dia. Bon dia.
D'aquesta manera, els funcionaris de justícia han rebut el matrimoni Pujol, que no ha fet cap comentari i han accedit per la porta principal, seriosos i serens escortats per la dependència per l'accés de Gran Via. Ara, declara l'expresident, només contestarà les preguntes del seu advocat i les de la magistrada. No respondrà a l'acusació popular que encapçà la Manos Límpies.
Segons vagi aquest interrogatori, aquesta acusació podria demanar mesures cautelars com ara la retirada del passaport del matrimoni Pujoli de tres dels seus fills i el bloqueig dels seus comptes bancaris. Els tres fills imputats ja són en dependències judicials, declararan al llarg del matí. Se'ls fa responsables dels delictes de blanqueig de capitals i frau fiscal.
Notícies breus, Carme Montero. Suspès per incompareixença de l'acusat al primer judici que s'havia de fer aquest matí pels aldarulls de Can Vies al barri de Sants de Barcelona el maig passat. Avui s'han de fer dos judicis més relacionats amb aquest cas i n'hi ha cinc més la resta de la setmana. Barcelona, Marjorado.
Bon dia. L'acusat del primer judici pels aldarulls de Can Vies, Juan José García Giraldo, no s'ha presentat. Això implica suspensió de judici atès que la fiscalia li demana més de dos anys, concretament sis, quatre per atemptat i dos per aldarulls. És per això que el jutge ha dictat un ordre de cerca i captura de l'acusat perquè el dovin ha declarat el següent judici a les 11.50. Marc Corado, Catalunya Ràdio, Ciutat de la Justícia.
I la policia francesa ha detingut diverses persones al sud de França en una operació antigihadista que continua oberta. Les atencions s'han fet a la població de Lionel. D'aquest poble són originaris la vintena de joves que han marxat a combatre a Síria des de l'estiu fins ara. Forces especials de la policia escorcollen alguns immobles del centre i podrien detenir més persones.
La plataforma en defensa de les terres del Sènia critica amb el projecte Castó. Des del primer moment confia que la justícia actui contra l'administració Tarragona, Colla Ballester. Bon dia. Consideren que va favorir l'empresa i que es va treballar amb molta lleugeresa. Cristina Ràberter, la portaveu, n'ha parlat al Catalunya el dia a Tarragona de Catalunya Informació. Alguna cosa s'ha fet malament donant carta blanca a aquesta falta de rigor de l'empresa, és que a l'UGS, i la lleugeresa a l'hora de donar aquestes 42 autoritzacions, que és un comú de més propòsit durant aquests set anys,
El grup de hackers Lizard Squad reivindica l'autoria dels atacs a Facebook i Instagram a través d'un compte de Twitter. La companyia de Mark Zuckerberg, però, ho nega. La caiguda de les dues xarxes socials ha durat uns 90 minuts i, de moment, oficialment, les companyies no han donat una explicació sobre l'origen i l'abast de la incidència.
Nova York es paralitza per l'arribada d'una tempesta de neu que afectarà el nord-est del país. Els estats de Nova York, Nova Jersey i Connecticut han declarat l'estat d'emergència. S'han suspès milers de vols, s'ha tallat el trànsit, només es deixa circular vehicles d'emergència i s'ha suspès fins i tot el servei de metro a la ciutat. L'alcalde de Nova York, Bill de Blasio, ha alertat la població de la gravetat de la tempesta i demana que es quedin a casa.
Així que el meu missatge per tota la gent de Nova York és prepareu-vos pel pitjor, prepareu-vos per estar segurs, prengueu totes les precaucions. Ara és el moment d'estar preparats davant d'aquest temps extrem.
A aquesta hora el Barça prepara la tornada de quarts de final de la Copa que jugaran demà al camp de l'Atlètic de Madrid. Un cop acabi l'entrenament cap als vols del migdia parlarà el tècnic Luis Enrique, una roda de premsa que podreu seguir en directe a Catalunya Informació. El pare de dos jugadors del Barça de categories inferiors, els germans Fati, amenaça el club d'endur-se als seus fills si no poden jugar, ho va denunciar ahir el club de la mitjanit. Els jugadors no tenen llicència federativa arran del cas FIFA.
Justament, la FIFA investiga el rei a Madrid per la contractació de jugadors estrangers menors d'edat. En un comunicat, el Club Blanc assegura que tots els fitjatges estan fets dins la legalitat. En tenis, destaquem l'eliminació de Rafa Nadal als quarts de final de l'Open d'Austràlia amb el xec Thomas Verdig per 6 a 2, 6 a 0 i 7 a 6. Les russes Maria Sharapova i Ekaterina Makarova jugaran una de les semifinals. I de matina de l'NBA, victòria dels Grizzlies contra Orlando, 103 a 94 amb 16 punts i 10 rebots de Marc Gasol.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts. Us parla Andrea Bueno. Dijous s'aprovarà el segon pla municipal de gènere de Sant Just, el ple municipal de gener. És un dels punts destacats a l'ordre del dia, del primer ple de l'any. Ja finalitzat la redacció d'aquest segon pla de gènere, que és un document que estableix les bases de les polítiques de gènere que cal retirar endavant els propers anys al poble. El ple també aprovarà de forma definitiva la incorporació de la denominació pla Sant Toni Malaret i Amigo a la nomenclatura de vies públiques del poble, ja que així es dirà la plaça que es construirà al barri centre.
A més a més, s'aprovarà de forma inicial l'ordenança municipal de residus de Sant Just i diversos temes en clau urbanística. Després de tractar tots els punts de l'ordre del dia, s'obrirà el torn de pregs i preguntes dels regidors i del públic. Tot plegat serà dijous a partir de les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament.
Més coses, Promunt s'ha obert la convocatòria per adjudicar un habitatge de lloguer per persones en risc d'exclusió social. S'ha situat a la carretera reial número 1 i té una superfície de més de 51 metres quadrats. És un pis cedit per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Alguns dels requisits per optar al pis són que la persona sol·licitant estigui empadronada a Sant Just des de fa 3 anys com a mínim
i que cap dels membres de la unitat familiar no tingui altres pisos o solars en propietat. L'últim dia per presentar les sol·licituds és el 13 de febrer, a les dues del migdia, i ho heu de fer a l'oficina de Promunsa, situada al Gualden, a la carretera reial 106, als locals 6-7. Com dèiem, l'últim dia per presentar les sol·licituds és el dia 13 de febrer. Trobareu més informació al web promunsa.cat.
Fins demà!
I un apunt més per recordar-vos que aquest dijous comença un sigle de videoprojeccions a la història de les festes de Sant Just. L'any 1974, el fotògraf Sant Justenc Lluís Ramban va començar a gravar diferents reportatges sobre les festes populars que es feien al municipi. I a partir d'aquesta setmana, cada últim dijous de mes, es projectaran aquests documentals al Centre Social al Mil·lenari. Els primers documentals seran Tapia I i Crònica del 1975, amb totes les festes que es van fer aquell any a Sant Just.
Això serà dijous a les 6 de la tarda al Centre Social al Milenari. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Faut l'sucer de son pouce o què? Dites-nous où c'est caché, ça doit. Faire au moins mille fois qu'on a bouffé nos doigts. Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es?
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. I aquesta hora el que fem és saludar el president de l'Associació de Veïns de Sant Just, José Miguel Sebastián. Molt bon dia. Molt bon dia.
Ara feia temps que no parlàvem, per tant tenim uns quants temes sobre la taula, diferents qüestions. Hi ha massa festa en aquest tema. Exacte. Per exemple, un dels temes que comentem sovint amb l'associació de veïns és aquesta recollida de taps de plàstic que es fa des de fa tant de temps. Com va tot plegat? Continua en marxa? Les taps? Sí. Això ha passat per moltes dificultats, moltes necessitats. O sigui, vam començar...
o sigui, amb la idea de fer una ajuda a la gent que ho necessitava, i llavors van començar... El problema començava amb com es transportava tot això, no? Llavors van fer diferents coses per arreglar-ho. I, bueno, últimament ho havíem solucionat, però la gent que feia el transport...
ho ha de deixar i llavors hem tornat a reorganitzar-ho tot i actualment tenim el problema que nosaltres comptàvem amb una subvenció de l'Ajuntament que ha sigut bastant més minsa del que pensàvem i ara ens estem plantejant seriosament que si val la pena o no val la pena perquè esclar, el que no podem és
perdre diners i tot això, no? O sigui, clar, vull dir, si tenim que gastar-nos 400 euros
Per poder treure 300, no val la pena. És a dir, que la subvenció que reben normalment ha estat menor. En realitat, havíem arribat a fer-ho sense cap ajuda. Si la cosa agafa molt volum, els costos són més grans. Per tant, podria ser que aquesta recollida es deixés de fer. Home, ho estem pensant, sí, sí.
A part d'això, avui en dia hi ha altres centres que també ho fan. Sí, és veritat que quan va començar era una cosa que encara no era tan habitual. Exacte, exacte. Llavors ho podíem fer, però si arriba un moment que no...
Ens porta molta feina i poques beneficis, clar. Beneficis per la gent, perquè nosaltres aquí no guanyem res. És una col·laboració global. L'únic que fem és treballar i buscar solucions. En aquest cas es tracta d'un projecte de solidaritat, vull dir que el benefici és global. Més projectes que tingueu en marxa, que tingueu oberts des de l'associació de veïns?
Bé, o sigui, nosaltres des de Nadal, diguéssim, ara la feina que teníem és sobretot preparar l'assemblea, que sempre la fem cap al mes de febrer. Hi ha data ja o encara no? No, encara no tenim data perquè uns volen fer-ho als primers, d'altres a la final...
No ho sé, encara no, encara no. A l'última reunió de junta que vam fer no ens van posar d'acord, o sigui, suposo que a la propera sí que ja serà. I això és una cosa, diguéssim, imminent, no? Exacte, el més imminent. Ah, bueno, i després també hem tingut de presentar...
la documentació de l'Ajuntament per demanar la subvenció, etcètera. Per tant, una mica per posar-se en ordre a principis d'any. Estem preparant unes sortides que encara no puc dir res perquè no... O sigui, una d'elles vol ser cultural. Un museu d'aquests nous que hi ha ara, que són bastant interessants. Un què, perdó? Museu. Ah, molt bé. I una altra, una sortida una mica més...
Més de distracció pels socis. Molt bé, doncs serien una mica alguns dels projectes. També alguna vegada havíem parlat del tema dels desfibriladors. Ah, sí. Que estàveu intentant que n'hi hagués més al Sant Jus, no? Això sí, podem estar contents perquè vam demanar un i l'Ajuntament n'ha posat dos. Home, està bé llavors, no? I un altre al centre d'esport a l'Aigua.
Per tant, a més, en dos llocs importants, segurament. Sí, bastant útils, clar, llocs que hi convé, no? Sí. I de moment, per tant, seria, quedaria resolt, no?, aquest tema que havíeu reivindicat, en aquest cas quedaria doblement resolt. Exacte, sí, amb això estem contents. I hi ha algun altre qüestió que tingueu també, doncs, en ment? O sigui, també hem participat amb això de l'emoció sobre la
Pobresa energètica, de la moció, es va aprovar a l'Ajuntament i s'ha de tirar endavant. Inclús ara la Generalitat ha sentit que en els pressupostos hi té una partida. O sigui que sembla ser que això es pot anar resolent. Una bona notícia, per tant.
I d'altra banda, també, ja n'anirem parlant des d'aquí a la ràdio, però un tema que també afecta a moltes entitats, però també a l'associació de veïns, és aquest canvi de llei que implica força canvis i que pot perjudicar algunes entitats sense ànim de lucre. Sí. Bé,
perjudicar, no ho sé, però complicant-se la vida segur. Perquè el problema és que... O sigui, nosaltres tenim que presentar els nostres comptes als ajuntaments per donar la subvenció. Però, clar, això que ens demanen ara ja és un altre tema, perquè és considerant-se com una societat normal, no? Sí, sí.
llavors tindrem de presentar, bueno, segons... Com una empresa, o és diferent? Sí, sí, com una empresa, exacte, el model 347 aquest, hem de presentar les comptes i llavors, clar, això ens obligarà a portar una mena de comptabilitat per poder-ho fer. Ja. Llavors, clar, vull dir, això, si no algú s'anima a fer-ho dintre de la Junta, doncs tindrem de...
de recórrer amb algun professional que ens ho faci. Algun gestor, no? Per tant, hi hauria una mica... Això, en principi, quan començaria a afectar? Això comença a afectar ja aquest 2015, no? Sí, sí. O sigui, això l'Ajuntament va contractar... Té un acord amb una empresa professional que...
ens va iniciar amb el que venia, no? Sí. I ara aquest mes ha començat a tenir entrevistes amb totes les entitats per veure quina situació és la... Perquè és clar, no totes les entitats es veuran tan afectades, no? Perquè això depèn una mica del volum.
Encara que sembla ser, en principi deien que era per a entitats que facturin més de 3.000 euros a l'any. Però ara sembla ser que són totes, encara que no facin res si ens hem de presentar algú. Déu-n'hi-do. Sí, sí. Doncs anàvem parlant, en tot cas, avui hem volgut saber una mica com estaven aquests temes amb el president de l'Associació de Veïns, José Miguel Sebastián. Recordem que el febrer hi ha assemblea, en principi per això no toca canvi de president, no?
No, aquesta vegada no. Per tant, hi haurà algun canvi a la Junta o encara no se sap? Sí, segur. Sí, sempre hi ha algun canvi. Perquè hi ha gent que ja fa temps que hi és i vol deixar-ho, etc. Algú hi haurà, però vaja. Seran canvis més petits, no? En aquest any, sí. Petits perquè l'assemblea que es va ser nova l'any passat encara estem bastant...
Actius. Molt bé, doncs n'estarem al cas. Moltes gràcies. Va ser Miguel Sebastián, president de l'Associació de Veïns de Sant Jús. Que vagi molt bé i bon dia. Per recordar-se que hi ha una associació a Sant Jús. I tant. Que vagi bé. Fins aviat. Bon dia. Gràcies.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat?
Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jús Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Dos minuts i dos quarts de dotze, aquesta hora és moment de fer tertúlia, com cada 15 dies, amb en Josep Maria Mas Joan, la Maria Camps i en Josep Maria Ranyer. Bon dia a tots tres, què tal? Bon dia. Bon dia. Maria, et saludem també, que no et vam tenir allà fa 15 dies, per tant també et diem bon any i aquestes coses que ja queden lluny. Molt bé.
Igualment a tots. Encantat de tornar-te a tenir aquí avui a la tertúlia. Avui comencem parlant de Grècia, si us sembla, perquè d'alguna manera suposo que estarem encara temps parlant-ne, però encara tenim tot també molt fresc, perquè diumenge van ser. Per tant, aquestes eleccions, com ho heu vist? Com veieu aquesta victòria de Sirisa? De moment, això. Com ho heu vist? Parlem del que pugui passar.
Bé, jo la veritat és que ho veig com un resultat democràtic a un període en què el que s'ha imposat són els interessos de l'economia per sobre les persones. I al final, quan a la gent li generes la possibilitat de poder fer aquestes coses, com és el tema de...
de fer una opció diferent o hi ha alguna alternativa que planteja una opció diferent, doncs hi ha hagut un recolzament massiu. I en aquest sentit jo crec que el que ve a demostrar aquestes eleccions és que aquesta política impulsada pel Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu...
i la pròpia Unió Europea d'austeritat quan té aquests efectes negatius que ha produït aquesta destrossa tan important tant de l'economia com de l'estat del benestar, doncs la gent s'hi resisteix. Ara serà un gran repte veure com ho plantegen. Jo crec que el plantejament que fa en aquests moments Siritza és un plantejament amb el que estan posant damunt de la taula és la necessitat
de condonar una part de la deuta i donar-li temps a poder afrontar i recuperar-se, però veurem si realment Europa és capaç d'entendre també que això que s'ha produït en una població que afecta només el 2% de la seva població total també apren la lliçó per evitar que això es produeixi en una de les altres bandes.
A veure, jo també estic d'acord amb el que ha dit el... Espera, que ja m'ha recordat. Ens hauria. Ens hauria. Encertes perquè segur que encertes. No és veritat que estic entre dos i set, però mira. No, a veure, jo ho veig una mica com el sobiranisme, no? Una mica, a veure, el discurs de l'Alexis Citras al començament va dir avui el poble grec ha fet història i ho estem recuperant la dignitat i la nostra sobirania.
Jo ho veig així. Grècia ha dit prou. És un país que es revela contra la injustícia que està la política de la Unió Europea.
I en aquest punt també voldria dir que jo tampoc veig que tota la culpa sigui de la Unió Europea. És veritat que la Unió Europea ha imposat unes retallades, també és veritat que ha imposat una sèrie de reformes estructurals, però també és cert que el govern grec que hi havia en aquest moment, vull dir, ha fet recaure totes les retallades i ha fet recaure tot aquest canvi d'estructures sobre la classe mitjana i la classe més obrera, diguem-ne.
Llavors jo penso que en aquest punt és on entrem amb el Ciditza, amb el partit aquest que recull un conglomerat de gent diversa, gent que ha patit aquestes retallades i ha patit aquest canvi estructural de Grècia i s'ha ajuntat per dir que prou, que n'hi havia prou. Què passarà a partir d'ara? No ho sé.
Sí que veig que primer em vaig quedar molt sorpresa perquè els canvis que proposaven i tot eren molt elementals, era allò de la pobresa energètica, no?, eren els desnonaments, que són totes les dos molt importants, però a nivell general, diguem-ne, no veia jo que fos important pel canvi, diguem-ne, i després, no recordo quina era la tercera, però vull dir, en principi,
era molt senzill. El que passa és que tant ens conta, mica en mica, i almenys això és el que jo he anat rumiant i pensant, és que és evident que necessites que segurament paga el deute, això segur, vull dir, jo crec que el deute s'ha de pagar. No es perdonarà. No es perdonarà, però el que sí que es poden perdonar són interessos, interessos de demora, interessos que s'acumulen, tota aquesta espècie de coses que la gent normal i correcta també la vivi pels bancs, no?
Vull dir, tot això sí que es pot pactar i es pot arreglar, però el deute s'ha de pagar. Però de vegades és essencial que, a partir d'aquest moment, i crec que el Cipres ho pot fer, és que el pagament d'això recagui sobre les calasses més altes, sobre les oligarquies que tenen en aquell moment a Grècia, sobretot Naviliers i tota una sèrie de gent. Si aconsegueix fer aquest canvi, si aconsegueix fer això, jo penso que és un bon exemple.
Jo concedeixo amb el que heu dit, del tot, sobretot amb l'última part teva. Vull dir que si no paguen... O sigui, posar l'accent tant amb les quitances al deute...
és una mica voler treure, voler fer una mica de demagogia, perquè això no és tot possible en el context actual. Llavors, el radicalisme pur i dur per pensar que canviant la societat com una mitja em dona la impressió que és poc realista. I llavors això pot, el risc que té, i per tant, perquè la major part de coses ja les heu dit, jo sé, vaja, el risc que té és que, en el fons, si això fracassa, que podria fracassar,
perquè l'alternativa només és sortir de l'euro, si fracassa un entès amb Europa que no serà gens fàcil, llavors ja sabem quin és la substitut. Els substituts són partits més de dretes i més feixistes, vull dir que és el mateix que es va veient en altres llocs, a França, per exemple.
Per tant, jo penso que, i una de les preguntes era ja per dir-ho una cosa diferent, comparar-ho amb aquí, jo penso que la demagògia mai és bona medicina i menys en mans de la gent que té poc poder, que és l'esquerra en general, perquè és òbvio poder estar en unes altres mans en aquest moment. Llavors, començar a prometre coses a la gent que sabem que són molt difícils em dóna sensació que és un error i que té conseqüències molt negatives.
I, per tant, és el que creieu que també està passant aquí en el cas de Podem, us vols dir, José María? Home, no vull dir com blanc i negre, sinó que vull dir que a vegades sí que fan aquesta idea, per exemple, que és molt de vella política, m'hi ha d'aixecar les mans, com dient ara a Grècia i ja s'ha vist que la nova democràcia, uns ho resolrem tot, això és més vell que anar a peu, és dir-ho.
no va per aquí, l'acord. Un senyor que va per una posició més reflexiva i més tenir en compte els dos aspectes que ha fet notar. I, per tant, el primer que ha de fer això és intentar afrontar el problema amb ajuda europea de desbancar les classes dominants en el sentit antic o el que sigui oligarpia, que en aquest moment no paguen ni impostos i tenen molta corrupció. I a partir d'aquí això pot generar un fons que pot permetre amb una certa confiança de la gent al qual li deuen diners, doncs...
En fi, potser sí que s'han d'esperar una mica perquè estan fent unes reformes que poden portar una solució.
Perquè si no es fa això res. Perquè, esclar, ja m'ha agradat molt una de les notes d'avui del diari, que és d'aquestes frases fetes que fan. Esclar, a Espanya li deuen 30 i escaig de milions d'euros, i a Alemanya molts i molts i molts, i per tant, si aquí no hi ha una confiança o un intent de retorn, doncs tampoc la gent estarà molt contenta que els hi apugin els impostos, als classes mitjans i treballadores, per resoldre el problema de Grècia. És a dir, esclar, que la cosa és molt complicada.
No, no, el deute, de fet, segur que jo veig molt clar que no es pot perdonar, vull dir que el deute l'han de pagar. El que passa que també hi ha una cosa que, si reflexiones, hi ha una mica d'història, després de la Primera Guerra Mundial, Alemanya es va endeutar moltíssim. Alemanya, el 2010, va acabar de pagar aquest deute.
Vull dir que ha estat 80 anys, 80 anys per pagar aquest debat. Ara són tan exigents. Exacte, vull dir que en aquests moments se'ls pot plantar cara, també se'ls pot dir escolteu, doneu-nos els 80 anys que he tingut vosaltres. Jo el que veig clar és que tots aquests moviments que hi ha ara, més que ser un antisistema,
El que volen és modificar el sistema. I, de fet, el que estan fent en aquests moments, jo penso, és atrevir-se, vull dir, treu de tabús. Fins ara em deieu, oh, és que això no es pot fer, és que no es pot fer. Home, fa un any ens haguessin dit que hi hauria un partit com Podemos a Espanya mateix, no ens ho hauríem cregut, segurament. És a dir, en el sentit que les enquestes li pronostiguessin tants vots, etcètera, etcètera. Vull dir que suposo que és el que dius tu, ara, Maria, de dir, intentem fer això.
I després, si analitzes i mires, veus que són, evidentment, noves idees. Noves idees te busques, treuen coses que ara sí que es podran fer, com a mínim creus que es poden fer i es tiraran endavant. I després, l'altra cosa és que és una nova generació. Fixeu-vos-hi, tots són 30 anys, 35...
41... Però vull dir que no, no, vull dir que és això... No, no, vull dir que és una nova generació, són la gent del 15M, la veritat, que s'han organitzat, s'han posat i ja d'un cop organitzats, ja et dic, és això, vull dir, tabús que treuen i idees noves i veurem què passa. Jo crec que, en el fons, tant el moviment de Siritza com els moviments que es produeixen a Europa i també a Espanya...
No és que hi hagi aparegut un sector antisistema molt important. El que la gent, em dóna la impressió, la gent acostuma, en aquests moments reclama i li critica les opcions més consolidades, més històriques,
és que han estat incapaces de frenar els poderosos, però no entesos en un sentit ampli i general, sinó els poderosos són la gent de les empreses energètiques o de suministres que tots tenim i que produeixen que davant d'una situació de mancança de recursos no tinguis assegurat els mínims
que et permeten viure com la llum, l'aigua o els elements més bàsics. I aleshores, aquí l'opció és, i aquí es barregen dues forces o dos elements que dintre d'aquestes forces polítiques que estan dominant aquest panorama, que són emergents, tant siguin ja de molt de dretes com molt d'esquerres,
Escolta, aquí no hi ha remei, els hem de tombar, hem de tombar el sistema, etcètera, aquesta és una part, però hi ha una altra part de gent, que jo crec que és la part que també té un discurs que ara diem que és més moderat o que s'ha moderat, que en el fons el que estan plantejant és una vella tradició de la política, que és la seva grandesa.
ells representen un conjunt de persones que no tenen la força econòmica per poder-s'imposar, però tenen la força democràtica per poder pactar amb aquests poderosos amb el sentit de dir, escolti, vostè ha de pagar els seus impostos, vostè ha de donar un subministrament de la llum que no deixi la gent sense un accés a un element que avui dia és un dret de ciutadania, perquè sense llum, com el que diu, quasi no podem exercir ni podem viure, i per tant jo crec que aquesta és la tensió que veurem si Siritza és capaç de...
és capaç de gestionar, de poder tenir, doncs, conjugar aquestes dues forces, la que vol per cabrets, per anuig, per el que vulguis, tirar tot a terra, o bé la que diu no, no, nosaltres generem una alternativa que el que estableix és una negociació exigent, no sé quants, que porta des de jo demano que em condonin la deute, però potser acabo negociant altres coses.
El risc que corren és que si això no fan la pedagogia adequada, un èxit o una millora de la situació actual s'interpreti com un retrocés perquè no han fet el que van prometre i això produeix un descensís. Aquests són els riscs que tenen. I llavors, aquí juga molt el que tu diies, Josep Maria. Juga la forma com has venut, com has explicat el que volies fer. És a dir, si l'objectiu és un punt, si no aconsegueixes aquest punt, has fracassat. Si l'objectiu és
un mecanisme d'apoderament de la gent i de tenir aquestes coses, aleshores, l'avançar és un guany. Depèn de com hagi fixat l'objectiu, no? Sí, sí. Fixa't en aquesta línia, estic, eh? La paradoxa que és important, de com es ven la victòria de Siric, que el m'alegro molt perquè representa un avanç democràtic important, això que quedi clar, però també, finalment, és un 36% dels vots. Ah, sí, sí, sí.
Els altres en tenen un 29, però un sociola, per exemple, això gairebé no té diverses... Clar, clar, és com funciona també tot el tema de... En definitiva, és una partició de la societat. I, a més a més, l'únic partit que demana es castiga és el PASOC. Sí. És el Partit Socialista Històric de Grècia, amb una religió que, a més a més, tal. I resulta que el que surt és un eurocomunista, en definitiva, perquè...
Tampoc és tan antic, això almenys són els de la meva raça. No és tan antic. És veritat, els socialistes són els que estic bàsicament perquè... Bueno, que no han fet la feina de fer el contrafort a la dreta. És curiós... Això una mica... No, és molt més exagerat perquè Nova Democràcia, que és el partit que ha quedat segon,
quan surt del govern per donar pas als socialistes en majoria absoluta havia amagat la veritat i deia que tenien superàvit quan tenien dèficit arriben els socialistes, fan una política per compensar el dèficit
Pacta amb Europa una cosa i amb Papa Andreus i arriba un moment que diu, escolta, jo les condicions que he pactat amb vostè les vull posar en referèndum. I Europa li diu, nanai del Paraguay, al carrer. I aleshores entra un altre socialista i diu, no, no, jo sense consultar ningú, jo tiro endavant aquest tema i tal. Llavors, al final la gent ha acabat castigant i quan torna una altra vegada, nova democràcia...
A més a més, li fan de crossa ajudant-lo a portar davant el tema, amb la qual cosa la gent el castiga doblement. Quan vas estar, no vas tenir la força per poder imposar un element que si tu dius, escolti, les mesures són aquestes, les hem acceptat, bueno, doncs mira, al final la gent ho ha acceptat, vull dir que és un plantejament que està plantejant. Ara, no fas això i a més a més fas de crossa del que continua más de lo mismo, doncs aleshores...
Hi ha un càstig evident, no? Però això ajuda a pensar la similitud amb Espanya, que no en té en moltes coses. No ho sé, eh? No en té en moltes coses. Però espera't un moment, sí que entenem que ahir el petit socialista i el PP tots contra Podem, eh? I sense gaires alternatives. I quan parles de Catalunya, tampoc. És a dir, que vol dir que... I a mi em dona la impressió que Espanya...
també està patint aquesta erosió dels partits socialistes o del que des de la història espanyola són els partits. Home, és que els últims anys del PSOE, el Congrés, ha fet parella quasi amb el PP, amb moltíssimes coses. Home, la veritat és que els que vam veure i vam rebre les pataques del PP, dir que fèiem pinya és una cosa bastant curiosa, perquè Canyat Zapatero li van donar, tot era culpa seva. No, no, jo
Els últims temps. La gent ho percep d'aquesta manera, com a mínim. I una mica el que deia el Josep Maria ara de fer de contrafort, diguem-ne, a la dreta, no s'ha vist aquesta actuació en els últims temps. I això ve de lluny, perquè això ve del tenibler ja, de la tercera via. I hi ha tota una sèrie de coses que van fer com si diguéssim afluixar això.
Jo no m'hi fico perquè no soc estudiadora i tampoc no sé si hi ha això, amb quin tema va afectar. Però sí que va anar fluixant aquest contrafort una mica. El liberalisme va fer el que li va donar la gana i, a més a més, els mercats econòmics són els euros. A partir d'aquí, no m'estranya que surti aquest tabús que aquests són intocables, perquè el que deies tu de les grans companyies energèniques i d'això semblen els intocables. Vull dir, ningú es pot ficar amb aquests, ningú es pot aparcar amb els mercats econòmics, ningú es pot ficar amb la Merkel, tampoc...
Vull dir, tots aquests tabús són els que jo crec que trenquen. I aquí penso que Podemos pot arribar a fer una mica el que intenten fer els grecs. Mentrestant també aquí... Ho intentaran, ho intentaran. Jo tampoc no estic convençuda que sigui un boom. Jo estic convençuda que el suple aquest baixarà. De moment són una mica...
quan mires com és Siritza, són una mica diferents a Podemos. No és dir que no tinguin elements de connexions, i de fet, és una mica aquesta discussió que hi ha a Espanya de qui és el pàrner, no? Vull dir, està Izquierda Unida o està Podemos, que intenta llavors dir este es mi chico, en Grecia, no? Vull dir que és una mica aquesta cosa, perquè, en el fons, quan mires l'origen de Siritza, que no és una cosa d'un any, com pot ser Podemos, sinó que ja porta força temps amb l'espai polític,
és una força que ha emergit més de les forces eurocomunistes i agrupant, inclús gent més a l'esquerra. I amb aquest tema sí que és veritat que la referent espanyol, diguem-ne, amb la terminologia tradicional, seria més Izquierda Unida i aquí iniciativa que no pas Podemos.
Però això pot canviar. No hi ha res fix en aquest tema perquè la gent acaba posicionant-se. I una cosa és que aquí no hi ha drets històrics que un pugui dir que aquest és dels meus, ja em representa. El que passa és que sí que la Unió Europea ja haurà de vigilar molt.
perquè, de fet, se'ls ha d'escoltar una mica, perquè si no té l'estrima dret al costat, que és el que deia Josep Maria. A França, a tot arreu, a Dinamarca, a tot arreu està pujant, no? Per tant, Europa és l'alternativa que té, que no crec que li convingui gens ni mica, no? Per tant, aquí el tindrà que escoltar. Parlem també de... Digues, digues, i ja canviem. No, és igual, però vull dir, si cas amb aquesta direcció que dius tu d'Europa, a mi em sembla que Europa...
Últimament no fa política, fa només economia, i això també ho hem dit als diaris, i això és molt greu, perquè o fa un plantejament global del tema, i hi ha una reflexió global sobre el tema, perquè clar, això també ve afectat per la globalització, perquè tenen tants problemes els partits demòcrates i socialitzants, i amb l'esquerra, diem, revisionista, com li vulgueu dir, i dels quals control de comunisme, eh?
Per què? Perquè, clar, la globalització ha alterat els seus mecanismes de defensa, que eren, a partir del control de l'Estat, es fa aquí una cosa en relació a l'Estat i el país en què som. Clar, en el moment actual això no pot ser, perquè les empreses en van a fora, perquè l'altre no sé què, i perquè no hi ha control de res. De res, vull dir, de les bases... Sí, sí, d'aquells elements que fa 50 anys eren els que tu tenies a mà des del govern, vull dir que...
Per tant, això i la consolidació d'una èlita que sembla que domini el món ens està portant a un lloc molt difícil. Per tant, Europa, que és una cosa gran,
s'hi posa. Ara, mentre Europa tria com a president un estafador d'impostos, jo ja penso que més val tancar la barraque. No ho puc defensar, això honestament. Penso que han de fer molts canvis a Europa per fer tot això. I que en aquest cas Podemos o el radicalisme del Siritza poden ajudar que també se n'entén els altres. Sí, sí, que es vegi una mica que...
que no tothom accepta passivament com pot ser que el partit socialista que tot europeu hagués votat a favor d'aquests senyors impostos tot menys l'espanyol l'espanyol no l'espanyol no el va votar es va abstenir d'això
No, no el va votar, no recordo quin és el sentit de la votació. Em sembla que hi havia la votació a favor i després els que votaven en contra, però bàsicament... No va votar en contra. No ho sé si no va votar en contra. No, no, no. No estic segur, eh? Ara sí que... No, no, no va votar en contra. És un tema, jo, bàsicament a Europa sí que és veritat que hi ha una cosa que peça,
i que ens costa molt, i és que Europa, com va ser fruit d'un pacte entre la democràcia cristiana i el Partit Socialista després de la Segona Guerra Mundial, aquest element, diguem-ne, de pacte entre diferents forces és molt habitual. És molt habitual perquè, de vegades, després costa molt que les europees, la gent, vegi
que s'està jugant als quartos amb aquest tema, perquè pensa que, com estarem parlant de coses molt tècniques, no hi haurà grans diferències. Jo crec que el que deia el Joan Aníbal Joan és veritat, vull dir que en aquests moments necessitem un govern, de veritat, amb una dimensió prou gran com per poder fer front,
a les entitats econòmiques que tenen una dimensió més gran que els estats de nació i que per tant o realment allà comencen a plantejar-se temes amb contingut d'interessos per la gent o serà molt difícil de recuperar aquesta il·lusió que produiria Europa i el seu plantejament.
Doncs, no, no, dic que serà un any en què caldrà mirar moltes coses i des d'aquí, que parlàvem ara de la possible similitud o no amb Podemos, també hi ha un panorama mogut. La setmana passada, a més, Bárcenas va sortir de la presó, cosa que, de fet, la corrupció també és un dels fenòmens que marca també l'auge d'aquestes altres propostes.
Com creieu que afectarà el Partit Popular aquesta sortida de Luis Bárcenas que d'alguna manera ara es sentien amb més tranquil·litat o que l'electorat o qui vota el Partit Popular en el fons ja ho deixa passar més que potser un altre tipus d'electorat més crític?
Jo crec que no el deixa passar, eh? Vull dir, almenys, si més no... Quan un té un recolzament com el que va tenir el Partit Popular en les últimes eleccions, que supera els 11 milions de persones, pots dir, home, hi ha una part dels seus votants que són pedra picada, i passi el que passi votant al Partit Popular, com passa amb tota la...
amb totes les formacions polítiques però normalment les majories no es fan només amb els de pedra picada sinó amb l'espai més ampli i amb aquest espai més ampli que hi ha classes mitges hi ha classes treballadores que estaven decebudes del que hi havia anteriorment el Partit Socialista, etc. Són gent, jo crec que són gent que continuen sent sensibles a aquest accelerador de la corrosió que és la corrupció i aleshores des d'aquesta perspectiva no els deixen diferents
Una altra cosa és que diguem, això serà un gran salt, no, perquè el Partit Popular porta aquest tema durant molt de temps arrossegant-lo, no li ha donat sortida, i des d'aquesta perspectiva jo crec que no serà un gran canvi, però sí serà una continuïtat amb aquest procés de desgast, perquè fins que no acabes resolent el problema, fins que no passes pàgina de veritat, no nominalment, sinó de veritat, fent coses que la gent entengui com que has passat pàgina, doncs és molt difícil que això deixi d'afectar-te. Sí, sí.
En la línia del que dius tu, jo crec que en aquesta convenció última del PP, el Rajoy va dir una frase que diu que la corrupció... Jo no sé la paraula exacta si va dir molesta, però va dir una paraula en aquest sentit, com vulgui, ens molesta a la gent de bien.
Què vol dir això? Vull dir, que no ens molesta, ens indigna això, i és una presa de pèl, és que ens prenen els diners a moltíssima gent, tota aquesta corrupció. Llavors, sí que amb això es ve com una divisió de gent, que és el que dius tu,
una mica, la gent aquesta de gente de bien, són els que els continuen votant, per dir-ho d'alguna manera, però hi ha moltíssima gent que això no només els molesta, sinó que els indigna, que és la segona part, que és els que crec jo que no els tornen a votar, vaja, és que almenys... No, no pot ser. No, i per acabar només en la convenció aquesta va entrar el fantasma a Catalunya un altre cop, perquè clar, vull dir, és la compensació, no?
Sí, també em sembla que ser neutral al Partit Popular, per força, perquè hi ha un sector de gent que...
El que heu dit, vaja, que ja veu que això no pot anar. A més a més, m'ha semblat molt bé també una reflexió que avui he elegit en el Ramon Edda, que és que en definitiva l'Aznar li va proposar al Partit Popular que fes política, de dretes, i de la seva, espanyolista i tal. Però com a mínim tenia un discurs polític, en canvi el Rajoy va passar de tot, ni li va fer cas, i a més a més va sortir amb aquestes tonteries, com si ell, o sigui, després que el Barcena es diu que ell també estava implicat,
Ell no demostra res, només diu que ens molesta. Això la gent... Em penso que ens tracten de tontos. I la gent del país, un sector és molt sèrrim, però tontos tampoc deuen ser. A part si tenen interessos o altres coses. Però em penso que també s'hi ha de notar. Si no, ja...
I en el cas del Partit Socialista, ara hi ha aquestes eleccions també anticipades per Susana Díaz, en aquest cas Andalusia, però en tot cas el que hem sentit també les últimes setmanes, aquesta pugna pel lideratge entre Susana Díaz o Pedro Sánchez, com ho veieu?
Mira, jo la Susana Díaz ho veig com a... Sempre quan estàs en un moment com aquest tens dues opcions. Una, quan estàs governant amb un soci, tens dues opcions, que és anar continuant a veure si el temps escampa la boira i aconsegueixes uns determinats acords.
o bé et poses davant i talles. I aquesta és l'opció que ha pres la Susana Díez. Ella sabia que el mes de juny el soci feia una convenció, que en aquests moments és públic. Izquierda Unida està en un procés de convergència amb Podemos,
i que Podemos, vull dir, el Partit Socialista, el col·loca, igual que de vegades amb altres forces, perquè el col·loca dintre de la casta, dintre de tots aquests elements, i per tant, si tu vols convergir en ell, passa una mica el que va succeir aquí a Barcelona, que per anar junt amb Podemos, iniciativa té d'anar al tercer.
perquè vol juntar-se i aleshores ha d'anar al tercer amb la llista i per tant el que d'alguna manera es preveia era dir, escolta, al juny aquesta gent dirà que vol trencar i aleshores ella diu, para que me dejen los dejo és una lògica que té aquest sentit la qual cosa no nega la situació de crisi d'una opció que també hi ha alguns seus calcus que si surt bé, surt malament ja ho veurem
ja veurem el 22 de març, quan es facin les eleccions, el que decideixen la gent d'Andalusia. Però, d'alguna manera, és a dir, mira, és que abans de designar-me tiro endavant i em vaig endavant. Jo crec que és una opció que té una certa lògica, no sé si, no conec amb tota la profunditat la situació, no sé si estaria a favor o en contra totalment, però jo crec que té una certa lògica que està més a favor que no pas en contra. I després, en relació al tema del Pedro Sánchez,
Jo crec que aquí sí que és veritat que es produeix aquesta situació encara de no consolidació d'una persona com és el Pedro Sánchez, perquè una reunió del Zapatero, convocada pel Bono, amb l'Iglésia i amb un altre de Castellà a la Manxa, genera un tarabastrai que quan tens un lideratge més consolidat no et dona problemes.
Per tant, jo crec que està en aquest procés. Ara sembla que la Susana Díaz, entre altres coses, perquè si presenta les eleccions autonòmiques d'Andalusia, diu que el que no pot anar és amb unes eleccions dient que dintre de sis mesos se n'anirà. Per tant, allò es ve obligada a quedar-se, i es quedarà,
Vull dir que jo crec que no hi haurà grans canvis i les aigües baixaran l'altra vegada. El tema que està, que no sé si és el millor, però que en tot cas és el que està. Anar continuant. Com està? Sí, sí, sí. Ha de ser candidat a Espanya, no? Sí, sí, estic d'acord.
Doncs veurem com avança també tot plegat. Recordem que més abans de les eleccions estatals tenim les del 27 de setembre. Hem sentit parlar també aquest cap de setmana. Ens queda per això només quatre minuts i abans de marxar, ja que no en vam parlar la setmana passada, però sí que volia parlar de Ciutat Morta, sobretot en el sentit, ens queda molt poc temps, però en el sentit de què us sembla que un documental, en aquest cas, doncs, plantegi
No reobrir un cas, finalment, perquè em sembla que no ho accepta la fiscalia, però sí que durant unes setmanes, i més no, s'ha parlat i s'ha posat en dubte, s'ha qüestionat com funciona tot un sistema que ens pensàvem, o la gran majoria pensava que funcionava bé.
no ho sé i per no coparà no tenim temps a mi em sembla que una cosa positiva de la situació actual és que les noves tecnologies i les possibilitats de gravar i tot això donen aquest a vegades no sé si sempre però incideixen que hi hagi una possible visibilització de coses que no poden ser per tant aquí el que és dramàtic és que la policia municipal de Barcelona hagués torturat per mi i això s'ha d'acordir
Llavors, sobre qui va ser el que va tirar el test o d'això, doncs també es deu haver de tornar a mirar perquè la cosa no està clara. Per tant, a mi, per molt que digui la fiscalia, el que em faria il·lusió és que el cas és reobrir. Perquè, esclar, amb aquests dubtes potser no ens en podem anar al llit tranquil, si és que hi pensem massa, no?
Una mica el reportatge aquest va una mica a favor del que dèiem abans, que els tabus aquests que es trenquen, vull dir, es trenquen. I ara tothom ja s'atreveix, ja té més força per atrevir-se a tornar-ho a plantejar, a posar-ho sobre la taula i a dir, aquí s'ha fet alguna cosa mal feta. I llavors, des del punt de vista del ciutadà, et quedes estudiat, de veritat, per l'existència d'un cos que, de fet, té autoritat, de fet, té poder, perquè quan parlen els jutges diuen que la paraula seva val més que la paraula de tots els altres,
i en canvi no té uns límits, no té un control. Sembla que aquest control falli, vull dir, i es va veure claríssimament en el programa aquest delicat de... Sí, el puntcat de dijous. El puntcat de l'altre dia. Per tant, això és una cosa que ens fa estar tots alerta i és molt bo que existeixin, i és bo que ha de sortir els nois de Gràcia i que vagin sortint els nois que han rebut una mica aquest tractament, diguem-ne, no?
Molt curt. Jo crec que hi ha dues coses que en aquest tema s'entrecreuen. Una, el fet jutjat d'una situació en què un policia local rep un cop...
i li produeixen una situació i aleshores aquest tema ha de tenir, aquest és un i aleshores el que ha aparegut d'una manera que s'està relacionant però que de moment encara ningú ha demostrat que hi hagi un fals testimoni o altres elements que afectin en aquesta situació però sí que hi ha un tema que apareix i que genera un dubte, és si hi ha hagut o no tortures amb una dependència pública perquè és veritat, a la policia, als cossos i forces de seguretat
Li donem, la societat, li donem el monopoli de la violència perquè mantinguin l'ordre, però han de tenir uns controls. Vull dir, perquè si a algú li dones el monopoli de la violència has de saber que només s'utilitzarà per restablir l'ordre d'una manera racional i democràtica. I sempre que calgui.
Aquest tema és el que, d'alguna manera, que no forma part del sumari, aquest és l'altre tema que s'hauria de poder investigar. Si realment s'ha produït, perquè, d'alguna manera, podria produir-se que els mateixos que han estat jutjats per una altra cosa, i aquí el sistema ha funcionat, un dels que està acusat amb aquest tema o que l'acusen amb aquest tema ja està detingut i causa a presó, perquè amb un altre judici s'ha demostrat que es va agredir...
Bueno, sí, això... Se'ns acaba el temps. Entraríem a més. Exacte, avui teníem molts temes. Gràcies, Josep Maria Majoan, Josep Maria Arranyà i Maria Camps. Tornem d'aquí 15 dies. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia, us informa Quim Balaguer.
Fa una hora i mitja que Jordi Pujol declara davant la jutja que li imputa els delictes de frau fiscal i blanqueig de capitals. La dona de l'expresident de la Generalitat, Marta Ferrossola, i tres dels seus fills també hauran de donar explicacions pels diners que la família va mantenir a l'estranger sense declarar hisenda. Ciutat de la Justícia, Maria Núria Redella...
Bon dia. Com dèieu, continua aquesta hora la declaració de l'expresident Pujol. Ha de respondre pels delictes de frau fiscal i blanqueig de capitals en relació als diners que la família ha tingut ocults a l'estranger durant més de 30 anys. Després han de declarar la dona de l'expresident i 3 dels seus fills, imputats també en aquest cas. Maria Núria Revelle, Catalunya Ràdio, Ciutat de la Justícia.
Artur Mas fa una crida a donar caràcter polític i plebiscitari a les eleccions del 27 de setembre per construir un estat per Catalunya. Depèn del poble de Catalunya i dels partits polítics catalans que aquestes eleccions es converteixin en un gran objectiu de tipus polític pel nostre país. En aquest cas, per construir la sobirania de Catalunya i un estat per Catalunya.
Ja són 11 els morts per l'accident d'ahir a la base aèria de Los Llanos al Bacete, quan un F-16 grec es va estavellar contra altres avions quan feia la maniobra d'enlairament. L'última víctima és un militar francès que havia quedat ferit per l'explosió. 9 de les víctimes són de nacionalitat francesa. Sospès per incompareixença de l'acusat al primer judici que s'havia de fer aquest matí pels aldarulls de Can Vies al barri de Sants de Barcelona el maig passat, avui s'han de fer dos judicis més relacionats amb aquest cas i n'hi ha 5 més la resta de la setmana.
Els Mossos d'Esquadra detenen 3 persones que haurien venut les claus als ocupants il·legals d'un bloc de pisos de Sant Antoni de Calonja, al Baix Empordà. Calonja, Carme Canet. Segons han informat avui els Mossos d'Esquadra a Catalunya Ràdio, els detinguts haurien venut les claus per entrar als pisos ocupats de Calonja. Les venien entre 100 i 150 euros. Segons han informat els agents, un dels detinguts està acusat, a més, d'un delicte contra la salut pública, perquè en el moment de la detenció li van confiscar 8 paperines de cocaïna i uns 6.000 euros.
Carme Canet, Catalunya Ràdio, Calonja.
Esports, Oriol Rodríguez. El Barça prepara la tornada de quarts de final de la Copa, que juguen demà al camp de l'Atlètic de Madrid amb un avantatge d'un gol a 0 d'aquí uns minuts. Roda de premsa de Luis Enrique la podreu seguir en directe per Catalunya Informació. En tenis l'escocès Andy Marra i s'acaba de classificar pels quarts de final de l'Open d'Austràlia, eliminant l'australià Kirguíos en 3-7. El Manacurí Rafa Nadal ha quedat eliminat amb el Xec Tomàs Verdi després de perdre per 6-2, 6-0 i 7-6.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. L'Associació de Veïns de Sant Just es planteja abandonar la recollida de taps de plàstic amb fins solidaris. L'entitat veïnal porta anys recollint taps de diferents equipaments de Sant Just per tal de vendre'ls i destinar-ne els beneficis a iniciatives solidàries. Un seguit de dificultats han fet que l'associació es plantegi si seguia o no amb aquesta iniciativa. I a més, la manera en què els taps recollits es transportaven a la planta de reciclatge també va comportar un problema fa mesos, ja que l'empresa que se n'encarregava ho va deixar de fer.
Des de fa anys, equipaments com la llar residència Nostra Senyora de Lourdes i el centre cívic Joan Maragall són dos punts on els Sant Justencs i Sant Justenques poden dirigir-se a dipositar taps de plàstic.
Més coses, doble efemèri de la Biblioteca Joan Margarit aquest 2015. Aquest any se celebren 50 anys dels serveis bibliotecaris al municipi i a més és l'any de les biblioteques. El juny de l'any 65 es va inaugurar la primera biblioteca de Sant Jus que se situava al primer pis del Parador. I per celebrar aquest 50è aniversari, a partir del mes d'abril es faran diferents actes commemoratius a la Biblioteca Joan Margarit.
i, d'altra banda, el Departament de Cultura de la Generalitat ha proclamat el 2015 any de les biblioteques, coincidint amb el centenari de la xarxa de biblioteques populars de la Mancomunitat. Per això, des del govern han anunciat que s'estrenaran més recursos i esforços en guany a les biblioteques públiques del país. Una de les novetats més importants pel que fa a les biblioteques de Catalunya aquest any és la introducció del servei de préstec Dibux. Segons la directora de la Biblioteca Sant Justenca, també es trenirà aquest servei al llarg del 2015.
I un apunt més, en clau cultural, el 8 de febrer tornarà l'Espai A a Sant Jost. L'Espai A és un circuit de les escèniques amateurs que arriben guany a la seva quarta edició. El tret de sortir del cicle Espai A el donarà a Sant Jost el proper diumenge, 8 de febrer, el cor de noies Cantabile, finalistes del programa de TV3 o Happy Day, amb l'espectacle Live, on es combinen música, cant i coreografies. Rondalla Puiggració seran els següents convidats, el 22 de febrer, amb l'espectacle Vaixells de Paper. El març serà el torn del teatre amb la companyia Puni Seguit
i l'obra 25 de gener. L'última actuació serà el 26 d'abril amb l'esbar d'ensaire de Rubí, amb l'espectacle Som i serem. Totes aquestes actuacions es faran a la Taneu a les 6 de la tarda. Les entrades es poden comprar de forma anticipada al web espai-a.cat.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jòs Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Sabían que todo era distinto, que no hicimos caso a las señales del destino, cantándole a la lluvia, bailando como indios, sabemos que es el día que comienza el infinito.
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
1, 2...
Passen 11 minuts a les 12 del migdia.
I aquesta era el que fem és saludar el Pep Quintana. Molt bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia a tothom. Per parlar una setmana més de la història de Sant Just. Sí, una mica, uns apunts sobre el llibre que dèiem aquell de Sant Antoni Notenes, que va escriure l'any 47, i intentaré fer una mica de desglòs dels capítols que va escriure. Perfecte. Cap on anem avui? Mira, avui anem als orígens, perquè, esclar, tot té un origen. Imaginem, doncs, que Sant Just no existia, perquè, esclar, en un moment determinat Sant Just no existia. No, no, exacte.
Però, clar, estem parlant de bastant lluny, no, llavors? Sí, està clar. Estem parlant que almenys l'any 1980 és una de les primeres referències que tenim que existeixen just. I per què diem que existeix? Perquè hi ha un document que en parla. I si no hi ha un document que en parla, no hi ha manera.
Esclar, és que és així, és de senzill i de clar, no? Si en parlen existeixes, si no, no. Està clar. Diu que al començament del segle 1 i 2 de l'era cristiana, probablement hi havia inicis del poble i era un lloc més o menys habitat en aquesta època.
Però, esclar, com que no hi ha una documentació, no podem assegurar-ho. En canvi, l'any 1980 hi ha un document citat per Carreras Candy, amb la Geografia General de Catalunya,
De la ciutat de Barcelona, què diu? Que l'any 980 Sant Just llindava amb Sarrià. Ah. Per tant, ja tenim una dada. Però clar, hi havia un espai, no? Per la part de dalt, de Sant Pere, de Santa Clara Dolorda, per allà es pot seguir llindar amb Sarrià. Aviam, per exemple, una altra del 986. Primera notícia que es troba de l'església de Sant Just.
La primera de l'Església de Sant Just, eh? El testament d'emoció, per a mi, es vent a l'Església de Sant Just. Per això nosaltres, l'any 1986, vàrem celebrar el mil·lenari de Sant Just. Per què? Perquè feia mil anys que havíem descobert aquest document. Després, en Julio Ochoa, que és un ratolí de s'agristia, va estar buscant-buscant i va trobar que érem 12, em sembla que, si no m'equivoco, 12 anys més vells del que ens quedèiem nosaltres. Perquè va sortir un altre...
document que es parlava de Sant Just i per tant l'esmentar Sant Just ja canvia una mica ja està, som una mica més vells per tant el 1986 sí, el 1986 ja feia 12 anys que hauríem hagut de celebrar el mil·lenari però vaja, això no té més importància que tenim després, per exemple, el 1010 un document que es ment a la parròquia de Sant Just
Per tant, ja van sortint una sèrie de documents que en parlen. Un document de la Regió de l'Electrateral de Barcelona, discurs els límits de la parròquia de Sant Just. Aquest document explica quins són els límits que aquí no ens els descriu en aquest moment. Diu, document que precisa els límits de la parròquia de Sant Just, la qual esmenta que està situada en el territori als voltants de Barcelona. Però, esclar, cap a la dreta, cap a l'esquerra, cap al mig, això tampoc ho explica.
El 1182, fixa't, estem parlant de dies, hem començat amb el 980, per exemple, diu, documentar xipat a l'arxiu de la Catedral de Barcelona, que dona el nom de clergat, o sigui, aquí ja sabem que hi havia un tal Bernat, que era el clergat de la parròquia de Sant Lluís, de l'església de Sant Lluís.
Això el 1172, eh? El 1182, sí. El 1217, al cap d'uns quants anys, un altre document diu que també hi havia un tal Barceló com a prevera o clerga d'aquesta parròquia.
El 2295, 1295 vull dir, eh? Document que porta la signatura de Pere de Loveres, rector de Sant Jus d'Esvern. O sigui, ens va anomenant aquests documents. Clar, tinguem en compte una cosa. Parla en algun moment de l'Ajuntament? No.
Parla d'un moment que sempre, sempre, sempre trobaràs que la parròquia és el nucli dels pobles. I el vol de la parròquia es forma el que dèiem l'altre dia, aquest cinturó de masies, en aquest cas. I, per tant, que la gent, per pau i treba, s'hi podia acollir quan hi havia algun atac d'algun foraster. Què més, per exemple? El 1304, diu...
El primer llibre de la Constitució, Visites Pastorals, hi ha uns llibres en el bisbat que són les visites pastorals que feien els bisbes a les parròquies que tenien sota la seva protecció. I aquest que hi ha en l'Arxiu Episcual de Barcelona, el bisbe Pons de Gualba fa una visita a la parròquia de Sant Just el 1304. I el 1309 diu que el mateix bisbe torna a fer una visita a la parròquia de Sant Just trobant-ho tot correctament.
És molt curiós perquè amb alguna d'aquestes veurem que diu, hi ha unes esquerdes del campanar que està a punt de caure, si no l'arregleu malament. O a la rectoria hi ha en guteres. O sigui, ens trobarem després amb alguns d'aquests documents, no? Aviam, què més hi ha? Per exemple, passem uns quants anys més endavant i ens trobem al 1387. Una nota de l'arxiu de la Pia Almoina de la Catedral de Barcelona diu que una tal benvinguda
Vídua de Pere del Puig de Sant Just, actual Can Pedrosa, en el seu testament alegeix sepultura en el cementiri de Sant Just i fa una deixa a la llàntia que crema davant l'altar de l'església de Sant Just. Això doncs ja tenim també que hi havia cementiri.
pensem que el cementiri era la placeta de l'Església. Ah, sí? Actual, sí. Ah, o sigui, estava a una altra zona, eh? Sí, sí, el cementiri actual és molt recent. I aquí, doncs, ja explicarem en algun moment un altre detalls i estalviarem alguns detalls també sobre aquest cementiri, però que era la placeta, i hem de passar per entrar a l'Església. Sí, sí, exactament. De fet, doncs passàvem... Allà mateix estava. Allà, allà, allà, aquell enllusat.
Mira, un detall d'aquests curiosos, d'aquests que no hem esbrinat encara del tot mai, és el 1406, diu que aquest any l'Església de Sant Just ja té una campana, segons una nota de l'arxiu parroquial, llibre testament toro. Què vol dir té una campana? Que té una campana en el campanar, evidentment, però pensem quin és l'escut de Sant Just, la campana, i sempre hem anat al darrere de saber què caram vol dir aquesta campana per Sant Just.
Per tant, l'única cosa que tenim és que Sant Just té una campana per congregar la gent perquè vagi cap a missa quan toqui o per tocar sometent si hi ha perill, evidentment. Per exemple, hi ha aquelles coses curioses que, evidentment, són molt particulars de la parròquia, com se sap que al mes de març del 1414 a l'església de Sant Just s'hi guarda la Sagrada Eucaristia i també tenia fons baptismals.
O sigui, clar, abans una parròquia que era, doncs, una ermita, una església petita, o no tan petita, normalment petites, però que només sí, celebrava, i encara, el culte. Després, el que veiem ja té una campana per cridar els fidels. Va creixent, per tant, també d'infraestructura. Sí, que s'hi guarda, per exemple, les Sagrades Formes. O sigui, que la gent hi pot combregar.
I una altra cosa important també, que s'hi pot batejar la gent en aquesta església, estem parlant de la de Sant Just en el 1414. El 1884 hi fem un sal. Un sal molt gran, eh? Hi ha una de les coses que un dia convidarem amb l'Olga Esbert, que és l'especialista en aquest sentit, que ens expliqui la troballa que hi ha d'un mosaic romà del segle I de l'era cristiana dintre del territori de Sant Just, del carrer Electricitat amb la Rambla.
vestigis de primitives edificacions, també romanes allà. Aquí hi va haver el fet que el 1892, o sigui, al cap de vuit anys, hi ha el trasllat del museig romà al qual es feu a trossos des de Sant Just al Museu Municipal de Barcelona.
No va arribar mai. Mai. En el museu, mai. Un altre dels ministeris sagrats de Sant Just d'Esvern, el que és el famós mosaic romà, que no va arribar mai. I per acabar, diguem-ne una mica, aquesta qüestió dels orígens, el 1926 ja diu el bolletí parroquial de Sant Just d'Esvern
S'editava un bolletí municipal, perroquial, perdó, un bolletí perroquial. Durant 10 anys es publicaren unes 2.000 notes històriques del poble i perroquia. T'havia dit, eh? Sí, sí, Déu-n'hi-do. Després de les cremes i destrosses del 1936, només es va poder recuperar dues col·leccions d'aquest bolletí perroquial.
Si no m'equivoco, a casa n'hi havia una i es va facilitar, aquest volia dir, pel qual es poguessin recuperar com a mínim aquestes 2.000 ressenyes històriques que hi havia tant del poble com de la parròquia, que van ser la base del llibre de mossèn Antonín. Exacte, tot el que ens pots explicar ara. El que ens podem explicar ara.
Per tant, ho deixem ara aquí i seguirem la setmana entrant un trosset més del llibre. De què parlarem la setmana que ve? No, no, seguirem... Continuarem l'ordre, no? Sí, doncs... Per tant, seguirem ja a partir del segle XIX. Sí, els orígens, però que ja es va fent el poble, una mica més poble. Segle XIX, no? Per tant, ja... Hi haurà de tot, perquè arrenquen els temes, que ara t'ho diré exactament com arrencaràs, cada tema arrenca de bastant endarrere. Com avui, no? Exacte, que ens han animat molt endarrere.
Anirem l'any 986. Oh, no n'hi do. Perquè parlarem ara de noms del poble. Perfecte. Llavors, els primers que trobem és com aquell que dèiem que vàrem salvar el mil·lenari, perquè hi havia aquell document que parlava de Sant Just. Per tant, com parlem de noms, que anirà canviant el nom del poble a través dels segles, doncs començarem el 986 també.
Molt bé, doncs en parlem la setmana que ve. Ai, sí, no me'n recordava ja. Vinga. És una cosa molt important. Sí, sí, ens agrada molt. A veure, quines tenim? Aviam, diu una cosa que és curiosa. La lletra d'impremta té la curiosa virtut de subratllar les coses. Fa semblar millors les bones i pitjors les dolentes.
Això, la lletra d'impremsa. Està bé, m'agrada, té raó. Diu, són molt llargues les nits, infinites. Hi ha temps per històries, si les escoltes de gust, i temps pel llit, també. Sí. Diu, la veritat es descobreix rares vegades, perquè sovint és més versemblant la mentida.
Està bé aquesta, eh, també. Sí, ho deixem aquestes tres, de moment. Vull dir, triem entre aquestes tres. Triem una d'aquestes tres. Sí. Aquesta darrere t'ha fet força gràcia, eh? Sí, m'ha agradat. Doncs, va, ja està fet. Fet, anem a aquesta darrere, sí. Perfecte, Pep, moltes gràcies. Que vagi bé i tornem dimarts que ve. Bon dia. Adéu, bon dia.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlant de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Som un caracar amb noies de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i a gent de conces al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. La informació més propera al Just a la Fusta.
Cinc minuts i dos quarts d'una del migdia. És moment ara de parlar de moda.
Salutem, per tant, a la Rosi Sort. Bon dia, Rosi, què tal? Bon dia, Carme. Avui per parlar de tendències, però concretes, de moda. La setmana passada vam parlar una mica més a nivell general, però avui ens centrem en la moda. Ens vols parlar de la passadera 080? Com bé sabem que parlem de moda i ja tenim un festival i justament el tenim aquí i és molt conegut des de fa ja bastant de temps. És el festival de la Fashion Week de Barcelona, el 080,
i en què consisteix el 080 per si la gent no ho coneix o si en sap alguna cosa, jo vull explicar-ho una miqueta de com funciona i és una manera també que la gent, algun dissenyador i això, doncs, pugui algun cop introduir-se en aquest festival. Aquest festival fa molt de temps que es fa aquí a Barcelona és per promocionar aquests dissenyadors que estan començant el seu camí com a dissenyador, per promocionar la seva idea
I a part amb marques conegudes i no conegudes. La majoria són dissenyadors emergents que no es coneixen a nivell mundial però aquí a Barcelona, a les escoles de disseny de moda o que tenim...
Ja tenen nom, no? Ja tenen algun nom i ja s'han començat a introduir, perquè clar, evidentment, com tots ja sabem, quan estàs a aquest tipus de festival que ja és molt conegut fa molt de temps i se'n parla arreu del món, evidentment, com tots els festivals que tenim aquí, del Bret en Butter o desfilades tan importants com es fan a París o a altres llocs,
doncs aquesta també té un punt d'importància per Barcelona, ja que el famós Custo Barcelona, que és d'aquí però que a nivell internacional és superconegut, també desfila i fa la seva col·laboració i el recolzament en aquest festival. Fa molt poc ens ha deixat, però Cita Mur, que també és una dissenyadora molt coneguda, de moda més gran...
i dissenyadors no tan coneguts com Josep Ponsa o alguns més que podem anomenar però potser no ens sona tant. Però tots ells sí que hi seran en aquesta passarel·la. Sí, n'hi ha molts, em sembla que n'hi ha més de 30 o 35 dissenyadors dels quals 3 o 4 són coneguts com el que diem que és per exemple Mango també té lloc perquè és una empresa també catalana
el Desigual, Sitamur i el que diem Custo Barcelona i el TCN, que també és d'aquí Barcelona, que és de roba interior. Tots els a més són dissenyadors que alguns ja fa temps que desfilen i altres que segurament es coneixeran en aquesta desfilada. Suposo que cada any s'introdueixen dissenyadors nous.
ja que surten, el que diem, de moltes escoles, hi ha algun que veuen algun potencial, ben bé això no sé com funciona, perquè tampoc te n'informen gaire de com funciona, de com arribes a entrar en aquest món de manera petita, perquè, clar, comences amb una escola, et troben i no saben, perquè molts dels dissenyadors que diuen aquí surten d'aquí a Barcelona, de dissenyadors d'aquí. Per tant, d'alguna manera, també aquesta bassarella...
pels que estan ficats dins de tot aquest món serveix per aquesta idea de donar-se a conèixer o promocionar-se, no? Sí, ja que també és veritat que el que diem, com que és a Barcelona, no és a nivell mundial com la Cibeles o alguna cosa més coneguda, o que tenim aquí amb molts més potencials, evidentment que venen marques molt més de renom...
és una manera que també hi ha molts convidats, perquè és tot un, bueno, per dir-ho una manera, és com una consorci, aquests festivals també es fan promocionar, es donen moltes acreditacions, per exemple, a persones del món de la moda, ja siguin conegudes a nivell internacional, ja siguin periodistes, ja siguin dissenyadors d'altres marques, ja siguin productors de cases textils, alguna cosa així, que també fa que ells també tinguin una oportunitat de que,
que gent del món els pugui conèixer. És veritat que és una bona oportunitat que si entres aquí per poder començar, per dir-ho d'una manera. Molt bé. Volia parlar-ne una miqueta perquè ja que tenim un festival i hem parlat durant tot aquest temps de moda, d'Instagrams,
De Facebooks, de blogs... Suposo de com ve... Bé, jo que sóc bastant fan d'aquestes desfilades... He anat bastants anys seguits... Sí, o sigui, fa temps que hi vas, eh? Sí, sí, sempre... Què és el que més t'agrada d'aquests llocs, no sé, quan hi vas... O què esperes trobar-te una mica...
Bueno, a veure, jo no és que sigui molt ficada en la moda de dir, bueno, soc superfan de bloggers o això, sí que m'agrada molt i com n'hem parlat estic molt, molt posada perquè m'agrada molt visualitzar la moda, vull dir, no vol dir que jo també vesteixo molt normal, no soc allò una top fan, però m'agrada molt. Les reconec que no soc molt viciada al fet de vestir-me com elles perquè també tinc un estil prop i no...
M'agrada copiar, m'agrada copiar coses, però no un model exacte com molta gent fa, que és el que diem dels Instagrams d'aquestes noies que n'hem anat parlant durant tota aquesta temporada, de copiar un look exacte. I és veritat que, com molt bé sap la gent, quan es fan les desfilades són vestits molt extravagants, peces de roba que normalment no acaben de sortir al mercat. Les modes, com tot parlem de desfilades de tot el món, són superconegudes, però no ho arribaràs a sortir.
a una botiga. És un estil del que es pot arribar a trobar en una botiga, és tot unes figures d'aquesta camisa, doncs ara sortirà així, doncs en podran fer un estil més semblant perquè sorti a botiga. I és una, bueno, el que diem, en plan de cap, allà és fer-se una idea de com anirà la temporada, no vol dir que vagis igual.
I això, el que hem parlat dels instagramers, que aprofiten per veure una mica el tema. També t'he de dir que en aquest lloc, quan hi vaig, hi ha gent que també va molt... Que se'n diu ara el postureo. Allò vaig a la Fashion Week i és com que...
Perquè és modern, no? I se suposa que en principi, perquè t'interessi la moda, entenc que és més pel fet de deixar-se a veure i tot això vol dir, no? Sí, a mi el que m'agrada molt és veure sobretot les models, que clar, nosaltres estem acostumats a veure models molt conegudes, i en aquests llocs normalment són models desconegudes, amb cares desconegudes, tenen alguna model principal que sempre agafen al millor alguna cara coneguda espanyola, sobretot. L'any passat em sembla que estava la Melena Costa, que és una model que va fer un programa i va sortir, i que ara és bastant coneguda.
i com a estrella principal, totes les a més no són conegudes, les expressions, a mi m'agrada molt mirar aquestes coses de com decidir, això m'agrada molt fixar-me, és veritat el que diem, que també hi ha molta gent que va del posturer de vinc a mirar-ho perquè després tenen un càtering o em colo a la sala VIP o vaig famosos, o també és veritat que a mi també m'agrada veure qui hi ha, qui ha vingut i qui no,
Per exemple, m'agrada molt també el... Ostres, ara no sé com es diu aquest que treballa a TV3, que comenta tota la moda. No sé si saps qui et dic, no. Ostres, ara no me'n recordo, que també quan està allà fa moltes anys aquesta gent que van observant tot i dius, mira, fa quatre minuts estava a la televisió comentant-ho tot i dius, no, no, si realment va allà i s'ho fixa en tot, comenta tot i quan estan allà doncs és això. M'agrada molt el tema aquest, que està molt bé.
I l'altra part que també volíem comentar, a part de tots aquests dissenyadors que són emergents, que comencen el seu nou camí, com que es fan recintes molt grans, ara parlarem del recinte on es situa, hi ha com un minimarket que les pròpies marques, quatre peces que han posat allà, les venen, perquè tothom quan entra al festival, diguéssim, que hi ha com una part...
anterior, que és per poder veure les marques, hi ha tallers de maquillatge, sobretot, per exemple, marques de begudes també fan com una petita promoció i fan una mica de caliu a l'ambient, que no només és el desfile, sinó que prèviament pots disfrutar de, per exemple, prendre-te una cervesa, que en Moritz o Estella Damm són promotors que promocionen aquest desfile i pots prendre-te un cafè, per exemple, o una cervesa,
I el que diem, o tallers de maquillatge, o de fotografia, begudes... Clar, suposo que tot el tema dels espònsors també funciona molt en aquest sentit. Clar, llavors vull dir que també la gent... Clar, potser hi ha gent que, ja et dic que hi ha de tot, i tampoc m'he parat mai a investigar, però hi ha gent que li agrada potser més estar fora del backstage, diguéssim...
mirant roba o si t'agrada alguna cosa nova, diferent, que no ho trobessis en una botiga normal com un Zara o un Vesca o alguna cosa així, doncs que pots trobar l'oportunitat de trobar alguna peça d'algun dissenyador que està començant i d'una manera també donar-li una oportunitat.
i l'altre doncs inclús em fa molta gràcia per exemple hi ha gent que es pentina que hi ha com uns tallers i que doncs hi ha gent que es talla el cabell allà en directe i ho graven després quan fan uns vídeos i detalls que ho pots mirar doncs fa molta gràcia de gent que aprofita aquesta oportunitat doncs per anar una mica doncs allà no només en el desfile sinó una mica el que dic jo el farandoleo d'experiència sí una mica de postureo que ara està de moda doncs per allà
Molt bé, Roser. A veure com va? Esperem que t'ho passis bé, també, si tens l'oportunitat d'anar-hi. Sí, sí, sí, puc anar, crec que tinc l'oportunitat, m'han aconseguit alguna entrada. No és oberta a tothom, no? No, no és oberta a tothom, has aconseguit unes acreditacions i, bueno, doncs això, si les tens i tens l'oportunitat d'anar, doncs, bueno...
L'última cosa, ja ho abandono, es fa aquest any, bueno, aquest any, aquesta edició d'ara, es fa en el recinte de les Dressanes, que em sembla que es diu, Pere, ara t'ho diré exactament perquè té un nom, és a dir, l'edifici de les Dressanes.
L'edifici de les Drassanes, que és en el moll de la Fusta, em sembla que és el passeig marítim, que hi ha un edifici i es fa allà. Cada any es fa un lloc diferent, aprofiten llocs inclús emblemàtics de Barcelona. A l'edició anterior es va fer anar a l'hospital Sant Pau, a l'antic hospital Sant Pau, que el van aprofitar per edificis emblemàtics de Barcelona per promocionar-los. I gent de fora que ve en aquest... Que ho pugui conèixer. Sí, que ho pugui conèixer.
Molt bé, Roser, perfecte. Doncs també tanquem aquesta facció i t'acomiadem temporalment, no? No és que t'acomiadem nosaltres, sinó que t'acomiades tu, millor dit temporalment. Doncs sí, em fa molta pena marxar. Volia acabar amb aquesta notícia, ja que havíem parlat de moda fins a dia d'avui, i volia acabar amb aquesta notícia del 080. M'acomiado...
Espero que temporalment i que pugui tornar aviat per motius laborals, però no perquè vulgui, sinó per motius laborals que m'impedeixen venir. Doncs et desitgem molta sort i ja saps que sempre tens les portes obertes. Molt bé, doncs moltes gràcies. Que vagi, Roser. Igualment, moltes gràcies per tot. Bon dia.
Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema. Uf!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Estem escoltant just a la fusta.
5 minuts i arribem a 3 quarts d'una del migdia. Aquesta hora fem la secció que fem conjuntament amb l'Escola d'Osteopatia de Barcelona. Em seu aquí a Sant Just per parlar cada setmana de diferents aspectes vinculats amb el món de la salut i l'osteopatia. Avui saludem el Germán Stierle. Molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Per parlar de les cefalies tensionals i, per tant, d'aquests mals de cap que de vegades desapareixen i que són conseqüències justament que tenen aquest origen tensional, tot i que potser de vegades triguem o costa donar-nos que tot plegat ve d'aquí.
Bé, costa i a vegades hi ha una mica de confusió en aquests mals de caps tensionals, perquè a vegades podríem pensar que venen degut a la tensió muscular, a la regió del coll. Sí. I, tot i que pot haver-hi tensió muscular, el seu origen normalment no ve de tensió muscular a la zona del coll. Bé, ara entrarem una mica en quins són els seus orígens i com podem diferenciar-lo d'altres cefalees. Clar, exacte, perquè... És el punt important, no?, perquè...
Aquest concepte de cefalea tensional, que almenys jo no estava habituada de sentir-la, el que passa que llavors, quan em veu proposar el tema, vaig veure cap on anava i dic, això sí que ho he sentit. Amb el nom no, però tots els símptomes i tot això sí que estem més acostumats. Sí, bé, la cefalea tensional és la més comuna que existeix i també és la més benigna, no prové de cap patologia important. És a dir, que en aquest sentit no ens hem d'espantar, no? Però sí que la hem de diferenciar d'altres cefalees
I té unes característiques bastant concretes que fan aquesta diferenciació. Una d'elles és l'inici d'aquesta. O sigui, es pot iniciar durant hores i dies, d'acord? Sí.
I la seva freqüència és diària i pot durar diversos dies. A més, és continu. No vol dir que t'aixequis amb mal de cap, però algun cop apareix, dura força estona... Pots trigar que desaparegui, no? Llavors, la localització normalment és una localització global, però bilateral, o sigui, dels dos costats per igual, tot i que en alguns casos pot ser d'un costat només. La normal és que sigui dels dos costats,
a la zona nucal i també a la banda del front. Hi ha molts pacients que t'ho marquen com una banda, una banda aquí al front, d'opressió. Déu-n'hi-do. La intensitat és de moderada lleu, és a dir, que no, tampoc és una cosa que no et deixi viure i te pots arribar a acostumar a això. Que segurament això també, no crec que sigui molt bo, en el fons, no? No és molt bo i a vegades comporta també l'ús de medicació excessiva i, paradoxalment, l'aparició d'una cefalea diferent
que és una cefalea per rebot dels medicaments. O sigui, com un efecte advers? Sí, és un efecte rebot de la presa crònica de medicació. Precisament contra un mal de cap en apareix un altre...
però d'un altre origen aquest seria més medicamentós i més relacionat amb temes vasculars un altre dels símptomes que la diferència és que no és pulsàtil així com la migranya és un dolor pulsàtil que va com els batecs aquest és continu no para bilateral ja ho hem dit
i que amb l'activitat física o amb l'esport no empitjora d'acord? o sigui que en aquest cas la migranya sí que si fas un esforç o un esport empitjora perquè és a nivell més vascular i en aquest l'atenció anal no
I, per últim, té un caràcter lleu-moderat, la intensitat. Per tant, que suposo que aquest caràcter lleu-moderat també depenirà molt de cada cas en concret, etcètera, etcètera. Sí, molts cops els casos són complexes i sumem diferents aspectes. Perquè la cefalia tensional, un dels seus orígens és l'estrès.
Pot ser un estrès a la feina, a casa, emocional, hàbits tòxics, males postures en el treball, accidents traumàtics, també. També. Però també és la suma, a vegades, de dos, tres coses. Llavors...
el cos té uns mecanismes de compensació i fins a un punt tu pots compensar-ho. Però arriba un dia que et passa una petita cosa i és el desencadenant que apareguin, en aquest cas, una cefalea. Per tant, hi hauria aquestes característiques que ens comentaves i llavors a l'hora de desencadenar-se no hi ha una cosa concreta sinó que podria ser una barreja de tot això. Podria ser una barreja de tot això. El problema està en que el cos es va...
Es va carregant, va compensant, però també hi ha una sensibilització del sistema nerviós. Llavors aquesta sensibilització fa en un moment determinat que un petit estímul que en principi no hauria de generar cap resposta, la genera. I molts cops és una resposta en forma de dolor.
O sigui, allò que diguem a vegades, m'ha agafat una contractura i després quan mires una mica més és, bueno, aquesta contractura en realitat el que està dient és que hi ha moltes més coses al darrere, no? Exacte, exacte. Llavors, en el cas de les cefalees tensionals, parlem que ja el sistema nerviós local, a nivell cervical i cranial, està més sensible del normal i...
Algo repetitiu, com és les males postures en el treball o un estrès que no troba solució, fa que dia a dia aquell petit estrès ja desperta aquesta sensació de dolor.
Déu-n'hi-do, perquè encara que sigui un dolor més o menys modelat, però suposo que per qualsevol persona que ho hagi de viure d'aquesta manera ha de ser dur conviure d'alguna manera amb tot això, que sigui en el sentit que és continu i constant. No, està clar, és continu i constant i no vol dir que no pugui empitjorar, sinó que aquesta sensibilitat d'aquests nervis irrita els músculs, on hi nerven,
i aquests musculs es poden contracturar i llavors poden aparèixer problemes cervicals amb contractures musculars i llavors sí que som
pròpiament contractures. No són l'origen de la cefalea. És al revés, no? Exacte. I llavors hi ha problemes cervicals o cefalees cervicogèniques, que li diem, que ja serien cefalees derivades de problemes cervicals pròpiament, que són secundaris a altres coses. I què es pot fer des de l'osteopatia per tractar-les? Bé, des de l'osteopatia el primer que s'ha de fer és fer un bon diagnòstic, sempre i quan puguem, i si no, ajudat dels metges, no?
I si tenim un bon diagnòstic, llavors podem actuar. Com? Si és un problema postural, doncs fem una revisió de la postura d'aquella persona i pot ser un problema que vingui de les extremitats o de la pelvis i que això hagi anat desestructurant fins a arribar a col·locar les cervicals altes i el cap en una determinada postura que irrita aquest sistema nerviós i al final, més l'estrès, més altres coses o no, podria haver-hi una cefalea tensional.
És molt important, suposo, arribar a fer aquest diagnòstic concret. I després, si veiem que són els hàbits tòxics, per exemple, potser directament no hi podem fer res. Quin tipus d'hàbits serien, en aquest sentit? Seria un nivell de vida estressant, també? O seria més fumar, alguna cosa així? Els hàbits tòxics irritatius, com és el fumar, el tabac, l'alcohol...
la manca d'exercici, certs aliments, si tens intoleràncies, excessos de sucre, si tens el pH, àcid de la sang, pot donar una...
És a dir, que és molt gran també. El ventall d'habits tòxics en realitat és bastant ampli. I tu pots tolerar certs avis tòxics, però si tens avis tòxics i a sobre no fas exercici físic i estàs 12 hores tancat en una oficina davant d'un ordinador amb estímuls visuals, que per aquí també pot entrar... També, eh? El tema de les pantalles, segurament. El tema de les pantalles, etcètera, no?
Per tant, d'alguna manera, seria primer de tot intentar canviar-ho per aquí, no? És a dir, que en principi seria una solució a l'abast de tots una mica. Està a l'abast de tots, però a vegades el problema és a la feina i no pots deixar de treballar i no pots canviar el mobiliari de la feina. A vegades l'ordinador està lateralitzat, la cadira no és com hauria de ser, etcètera, no?
Llavors l'osteopatia entra aquí intentant optimitzar els recursos del cos per fer front a aquests problemes que es troben diàriament i poder compensar-se i poder tirar endavant.
Si no pots solucionar l'origen, doncs dependràs una mica d'algú que t'ajudi, no? Si és un problema psicològic, doncs poder d'un psicòleg. Si és un problema més musculoesquelètic, poder més d'un osteòpata, en aquest cas. I en tot cas es pot complementar, no?, també, a través de l'osteopatia. Sí, sí, sí. Hauria de ser complementari, sí.
A més a més, ara parlaves també del fet de les cadires o dels hàbits posturals, que per tant suposo que això en realitat també pot venir de lluny, d'alguna manera, si durant molt de temps hem segut malament, el cos té memòria en aquest sentit o és una cosa més concreta?
Home, el cos té una certa memòria. Com més anys passen, no és que hi hagi una memòria, sinó que es va modelant les estructures i, evidentment, pot haver-hi desgastos i pot haver-hi hàbits que siguin irreversibles fins a un punt. Però si ho compenses movent-te, fent lloc, fent exercici o, de tant en quant, visitant-te per algun estiòpata o algun altre terapeuta manual...
pots anar frenant els problemes que et puguin venir compensar una mica no sé si heu notat que els últims anys cada cop hi ha més gent o si és una cosa que en realitat no és nova per entendre'n sinó que fa molt temps que ja hi ha aquest problema aquesta patologia
No, no és un problema nou, però sí que últimament, en els últims anys, s'ha vist un increment important i segurament ve relacionat amb l'estrès que vivim tots plegats.
En cas que algú ens estigui escoltant i pensi que pot tenir aquests símptomes, suposo que la primera idea o el primer consell que donaries a algú que li passi alguna cosa així, m'imagino que és intentar, el que dèiem al principi, anar l'arrel de tot plegat, no? Però hi ha alguna cosa també que es pugui fer de dir, mira, per alleujar aquests símptomes, no sé si millor seria posar-se a fer exercici i eliminar el que dèiem abans d'aquests hàbits tòxics...
Aviam, per un mateix... Un primer pas, eh? És evident que no hi ha solució màgica per entendre'ns. A nivell simptomàtic pots tapar-ho a través d'aplicació de calor en certes zones...
muscular, si tu vols. Per relaxar-ho, per tant. Sí, pots fer relaxació, ioga, pots fer respiracions, en aquest sentit, si et calma. Pot ajudar de manera indirecta. Pots fer-te punts de pressió a diferents llocs del crani, de les òrbitres, dels ulls. Sí. Però al final has d'anar en algun expert que et diagnostiqui, que et gui, perquè molts cops no et pots imaginar d'on pot venir el problema.
No, no, està clar que segurament no n'hi ha prou amb tot plegat. Són aquestes cefalies tensionals. Avui n'hem volgut parlar en aquesta secció d'osteopatia que fem cada dimarts amb l'Escola d'Ostopatia de Barcelona i avui n'hem parlat amb en Herman Stirli. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Fins aviat, bon dia.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
6 minuts i l'una del migdia és moment de tancar el Just a la Fusta d'avui dimarts 27 de gener. I tanquem agraïnt a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bon al serveis informatius i a la producció del programa.
La Roser Sort ens ha parlat de moda i tendències i hem acabat parlant d'Osteopatia avui amb Germán Estierle.
Des de les 10 ha parlat Carme Averdó i tornarem demà amb més coses, com cada dia, de 10 a 1. Ara es deixem amb el Sant Just Notícies, edició migdia, editat per l'Andrea Bueno. I res més, tornem. Que vagi bé, que passeu un molt bon dimarts.
Cinema sense límits Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Ara escoltes l'àviu d'Esbert, sintonitzes l'àviu d'Esbert, l'àviu de Sant Just, 98.1.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
L'Associació de Veïns de Sant Just es planteja abandonar la recollida de taps de plàstic. L'entitat veïnal porta anys recollint taps de diferents equipaments de Sant Just per tal de vendre'ls i destinar-ne els beneficis a iniciatives solidàries. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dimarts 27 de gener. En titulars destaquem altres qüestions a la jornada.
Dijous s'aprovarà el segon pla municipal de gènere a Sant Just. El ple municipal de gener és un dels punts destaquats a l'ordre del dia. També es parlarà de la plaça Antoni Malaret i Amigo i de qüestions urbanístiques. Arrenca el projecte Mart 21 de la UPC, del qual participen una desena d'alumnes de quart de sot de l'escola Madre Sacramento. Es fa a la Universitat Politécnica de Catalunya i hi participen més de 100 estudiants de Sant Just al Prat Viladecans i Sant Vicenç.
I Angla Cultural, el 8 de febrer, torna a l'espai a Sant Just. És un circuit d'arts escèniques amateurs que arriba enguany a la seva quarta edició. A Sant Just el tret de sortida serà amb el cor de noies Cantabile. Finalistes del programa de TV3 o Happy Days.
Bon dia. L'Associació de Veïns de Sant Just es planteja abandonar la recollida de taps de plàstic amb fins solidaris. L'entitat veïnal porta anys recollint taps de diferents equipaments de Sant Just per tal de vendre'ls i destinar-ne els beneficis a iniciatives solidàries. Un seguit de dificultats han fet que l'associació es plantegi si seguir o no amb aquesta iniciativa solidària. Ho ha explicat el Just a la Fusta el seu president, José Miguel Sebastián. Nosaltres comptàvem amb una subvenció de l'Ajuntament que ha sigut bastant...
més minça del que pensàvem i ara ens estem plantejant si val la pena o no val la pena. Si tenim que gastar 400 euros per poder treure 300, havíem d'arribar a fer-ho sense cap ajuda. Si la cosa agafa molt volum, els costos són més grans.
La manera en què els taps acollits es transportaven a la planta de reciclatge també va comportar un problema ja fa mesos, ja que l'empresa que se n'encarregava ho va deixar de fer. Des de fa anys, equipaments com la llar residència Nostra Senyora de Lourdes i del Centre Cívic Joan Maragall són dos punts on els santjustencs i santjustenques poden dirigir-se a dipositar taps de plàstic. Sant Just Notícies
Ara passant tres minuts de la una del migdia, dijous s'aprovarà el segon pla municipal de gènere de Sant Just, el ple municipal de gener. És un dels punts destacats a l'ordre del dia del primer ple de l'any. Ja ha finalitzat la redacció del segon pla de gènere, un document que estableix les bases de les polítiques de gènere que caldrà tirar endavant els propers anys al poble. És el resultat de mesos de treball conjunt d'entitats, personal municipal i persones a títol individual per establir les necessitats i reptes en clau de gènere i igualtat que hi ha al municipi.
S'han determinat dos eixos bàsics, seguir lluitant contra la violència masclista i la coeducació. Ho ha detallat el Just a la Fusta Gina Pol, regidora de Polítiques de General. El primer eix serà seguir lluitant contra la violència masclista i apareix un segon eix amb molta força perquè hem vist que és el futur d'aconseguir la plena igualtat entre homes i dones, que és la coeducació, que vol dir que en qualsevol àmbit educatiu tu treballis totalment amb igualtat entre...
entre dones i homes. Per tant, volem incidir molt en aquests conceptes, tant a primària com a secundària. Tota la població que està en edat escolar sigui molt més conscient que hi ha estereotits o visions del món que estan desviaixades i no en som conscients fins que algú no ens hi fa pensar.