Pel que fa el temps, sol i capes intermitents de núvols prims al centre i nord de Catalunya, amb temperatures ja normalitzades i nits de tardor. De dia, però, l'ambient serà suau. Temperatures que oscil·laran entre els 28 i 23 graus, 18 i 23 graus a les cotes baixes. La tramuntana bufarà moderada. Aquesta hora alguns valors, 6 graus a Lleida, 8 a Girona, 13 a Tarragona, 16 graus marquen els tramotes a la ciutat de Barcelona.
Bon dia, ara passen 3 minuts i mig de les 10.
Just a lo justo.
Ara passen 4 minuts de les 10, molt bon dia, comença el Just a la Fusta d'avui dijous 23 d'octubre. Comença el programa carregat de coses com sempre, primer de tot amb l'Andrea farem un repàs a l'actualitat general de l'actualitat Sant Justenca d'aquest matí, després també a l'actualitat general, ara sí del dia, a través de la premsa, les portades dels diaris, contraportades, avui parlem de nou de política, ens fixarem però també les fotografies i entrevistes interessants.
I parlem del temps amb el Carles Hernández de Rius per saber què ens espera de cara als propers dies, pensant ja també en el cap de setmana de festes de tardor i avui que ens hem llevat ja i hem pensat, hem notat la tardor, ens hem hagut d'abrigar una mica més que durant tot aquest mes d'octubre.
Avui a les 11.10 parlarem amb la regidora d'Acció Social Gina Pol per parlar d'aquesta patícia que l'està fent pel que fa a pisos d'habitatge social. En parlarem cap a les 11.10 i després farem tertúlia d'actualitat amb la Joan Algarra, el Pere Oliver, l'Alina Santa Bárbara, la Montse de Rea i el Jordi Agulló.
I a més a més parlarem de teatre amb la Maica Dueñas, ens posarà el dia de l'actualitat de la cartellera, ens farà recomanacions i parlarem també de com va anar l'estrena la setmana passada de Just Teatre. I mirarem de parlar també cap a l'última hora d'una xerrada històrica que es fa avui a Sant Just sobre el municipi el 1714. Música
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
I comencem parlant de notícies de Sant Jus saludant l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'activitats injustenca, avui per on comencem, Andrea? Doncs comencem parlant d'habitatge social, perquè d'aquí una estona en parlarem, i és que l'Ajuntament de Sant Jus requereix pisos privats per incrementar el parc d'habitatge de lloguer social. El consistori demana la col·laboració del mercat immobiliari privat, ja sigui a través d'empreses o de particulars que vulguin llogar els seus pisos,
per ampliar el parc d'habitatges socials adreçats a persones amb risc d'exclusió. L'objectiu és aconseguir quatre pisos que s'assumirien als sis habitatges socials públics que existeixen ara mateix.
Fins ara els immobles eren de propietat pública a través de Promunsa o del Departament d'Habitatge de la Generalitat i ara, com dèiem, s'està buscant la cooperació del sector privat. El preu màxim de lloguer és de 700 euros mensuals i les quotes veïnals per despeses de comunitat anirien a càrrec dels llogaters. Les bases també estableixen que l'Ajuntament de Sant Jus garantirà el pagament de lloguer en cas d'impagaments durant la durada del contracte i que els propietaris podran beneficiar-se d'una subvenció de l'IBI del 50% de l'immoble corresponent.
Podeu demanar més informació trucant a l'Ajuntament al 934804800 i dilluns, dia 27 d'octubre, s'acaba el termini per presentar els habitatges disponibles, els habitatges de les persones que estiguin interessades en participar d'aquest conveni. Molt bé, doncs en parlarem també més llargament d'aquí una hora aproximadament.
Més coses, Andrea. Parlem ara de les festes de tardor, però no les festes de tardor d'aquest any, sinó de properes edicions, perquè les activitats a les festes es concentraran en menys dies, en properes edicions. Les entitats i persones que formen part del Consell de Cultura proposen concentrar totes les activitats que acostumen a fer-se en 10 dies, com aquest any, per exemple, en un cap de setmana.
El regidor de Cultura, Sergi Seguí, assegura que les festes populars a Sant Jus porten molt de temps consolidades, sobretot la festa major, però que a les festes de tardor encara els falta una empenta. Per potenciar les activitats i fer que tothom les visqui amb més intensitat, el darrer Consell de Cultura es va proposar concentrar les activitats en menys dies que ara i, a més, fer un pregó que doni el tret de sortir de les festes de tardor, com durant la festa major.
Segons seguia el model de festa major, que en pocs dies concentra en moltes activitats arreu de Sant Jost, funciona molt bé i, de fet, per festes de tardor, l'últim cap de setmana és el que plega més gent i més activitats, els concerts de festes de tardor, el Sant Jost al carrer diumenge, entre d'altres. Tal com explicava el regidor de Cultura, les festes de tardor han fet un canvi en positiu els últims anys, ja que ara hi ha més coordinació
entre l'administració i les entitats i persones a títol individual a l'hora de preparar les activitats. I com dèiem en properes edicions, es miraria de concentrar-les en menys dies. Doncs seguirem de prop també aquesta iniciativa, a veure què passa.
I acabem, Andrea, amb un últim apunt. I parlem d'una exposició que s'inaugura aquest vespre. El fotògraf Sant Justenc, Francesc Fàbregas, resumirà el seu darrer any a Instagram en una mostra express. Fàbregas inaugura avui a l'espai de llibre Creació Carme Malaret una exposició que porta per títol Fotofix i que vincula la seva afició a la xarxa social Instagram amb la pesca.
Francesc Fàbregas és un fotògraf molt actiu a Instagram i molt motivat també per capturar amb el seu mòbil qualsevol imatge que el cridi l'atenció. I juntament amb Carme Malaret han decidit crear aquesta exposició d'un centenar de fotografies de Fàbregas que resumeixen el seu darrer any a Instagram. No hi seran totes les fotos, sinó que la idea és mostrar la visió que Fàbregas té del moment que decideix capturar amb la seva càmera a través d'un centenar de fotografies format polaroid que estaran penjades amb fil de pescar.
Fabregas també assegura que no acostuma a utilitzar els filtres que ofereix Instagram, però sí que és bastant habitual d'un únic filtre que, segons ell, no altera la realitat, sinó que l'emmarca. I quin és? No el diu. No sap el nom. Ah? Sí, que no sabia el nom. No sé com va Instagram, eh? De tota manera, jo no soc usuària d'Instagram, però diu que només utilitza un filtre i que no és per alterar la realitat. Per tant, són fotos reals, tal com les capta el seu mòbil, però que suposo que li posa algun tipus de marc, o una cosa així...
De tota manera, ho veurem a partir d'avui, a dos quarts de vuit, a l'espai de lliure creació Carme Malaret, al carrer Bonavista, número 105, aquesta mostra express, fotofix de Francesc Fàbregas, que, com el seu nom indica, és express, per tant, s'acabarà d'aquí molt poquet, diumenge, concretament, a les dues del migdia.
I són de pesca, les fotos? Són del seu dia a dia. El que passa és que ha vinculat tot el tema d'Instagram amb la pesca, que també sembla ser que li agrada molt, i penjarà aquestes fotos en format Polaroid, allà a quadradetes, amb fil de pescar. No sabem ben bé com ho estan muntant, de fet ho estan muntant i no sabem com anirà, però la idea era aquesta, penjar les fotos amb fil de pescar i vincular-ho una miqueta. Molt bé, doncs veurem com va. És avui a dos quarts de vuit, eh? Exacte.
I s'acaba diumenge, per tant haurem de ser rapidats. Sí, perfecte. Doncs, Andrea, de moment de seguida parlem de més notícies. De moment això és tot el que fa Sant Just i ara el que fem és posar una mica de música al matí. Ho fem avui amb proposta de concert. No sé si ahir finalment vas anar de concert, Andrea. No, ja estic molt trista, però no vaig poder al final, sí. Doncs avui tens una altra opció. Tampoc podré avui. Per què? No, tinc coses avui. Llavors és per un altre motiu.
Doncs mira, crec que no s'adiu massa amb l'època de l'any en què estem, però avui actua aquest grup. Home, on? Buenos días desde Barcelona.
Sí, sí, de fet presenten, no presenten el que sentim ara, sinó que el que faran serà un repàs del seu últim disc, que és Esto no sé para, un doble recopilatori amb 10 anys de singles i 10 anys de rareses, on tots tres repassen els millors moments de la seva carrera. Tu l'has escoltat el seu últim disc, que es diu The Tissin Me i The Tissin Ti. Un parell de cançons i no m'han agradat gaire. No li he donat moltes oportunitats a aquest disc, eh? Això tampoc no em fa gaire mal perquè ja els he vist en concert. Però anem amb aquesta o anem a una de l'últim disc.
Ah, potser alguna de l'últim disc, no? Sí, no? Sí. És que no les conec, la més esjuntada és aquesta. De mi sentia, de tu sent mi. No te dejaré nunca más, que és la que obre el disc, però igual... Ah, no, no obre el disc.
Així dolceta, no? Sí. Doncs mira, així sona l'últim disc. Molt bé.
Puro coraje ante la sed clara o salvaje. También yo soy planta enredadera que se abre paso entre las grietas. Floreceremos entrelazados ante el reflejo. Bravos hermanos que nos mojamos mucho en la trita porque apostamos por la quimera que sea el fin. Por la quimera que sea el fin. Por la quimera que sea el fin.
No te dejaré nunca de empujar. No te dejaré nunca de empujar.
Estaré contigo cuando anochezca, contigo cuando te duermas, contigo cuando las estrellas te pidan a gritos que apuestes por ellas, contigo en la luz de la mañana, contigo contra el monstruo de las ramblas, contigo cuando la fuerza de las trompetas en torbellinos se torne grande, gigante, coloso en los catorce ocho mil
Bona nit.
Just a la fusta. A la penya del morro estem molt contents perquè ja hem arribat al programa 1.500.
És per això que us convidem al programa especial que farem el diumenge 26 d'octubre a Sant Just al carrer d'11-2 del migdia, a la plaça Jacint Verdaguer, al costat de Can Cardona, en una carpa melona. Amb els enjustencs, Clara Segura, Lluís Canut i la participació de col·laboradors i excol·laboradors que han passat durant aquestes set temporades per les tardes de Ràdio d'Esvern.
La penya del morro, programa 1.500 a Sant Just al carrer. Un programa de carrer. Aquest final no m'ha agradat, eh? El 9 de novembre, si vols podràs participar i votar.
Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat de per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
T'hi esperem.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
1, 2...
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Un quart i mig d'onze, parlem d'actualitat amb l'Andrea. Bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. I ens fixem en les portades que es fan ressò d'aquesta reunió que hi va haver ahir entre Mas i Junqueras, arran de les últimes discrepàncies. Què expliquen de tot plegat? Doncs,
Van una mica per camins diferents els diaris. El perièdico, per exemple, és una de les notícies més destacades en portades, el titular més gros, i llegim Mas convocarà el 9N hores abans. Hi haurà 1.255 locals on participar. El president busca esquivar la impugnació de l'Estat, exhaurint al màxim els terminis. El líder de Siu i Junqueras pacten abocar-se en la mobilització i aparquen el debat electoral. Per tant, l'estratègia que seguiria Artur Mas per la consulta
És el titular més destacat en portada del periòdico. Al diari Ara ens parlen del 9N. Directament, Mas i Junqueras es posen d'acord perquè el 9N sigui un èxit. El president i el líder d'Esquerra mantenen les diferències sobre la data i la llista per a les plebiscitàries, però es volquen en la consulta.
I a l'avantguàrdia parlant de l'endemà. També diuen Mas pacta amb Junqueras a aparcar les diferències fins l'endemà. El líder d'Esquerra insisteix a demanar eleccions després de la reunió amb el president. I és una de les notícies més destacades avui en portada dels diaris. A l'avantguàrdia, per cert, també ens destaca en una entrevista amb el conseller de Territori Santivila que diu que cal aprofitar la legislatura al màxim.
Doncs és la notícia principal, amb els matisos que exposa cada diari. Actualitzem la informació ara amb els digitals, que obren amb una altra qüestió, Andrea, perquè la Policia Nacional ha detingut aquest matí la guepujol i ferrossola i escorcolla a casa seva. Agents de la policia, acompanyats de membres de la Fiscalia d'Anticorrupció, escorcollen al seu domicili a Barcelona. L'operació també s'ha ampliat a oficines i immobles que el fill de la família té a Madrid, València i Melilla.
I en l'operatiu, ordenat per l'Audiència Nacional per un delicte de blanqueig de capitals i frau fiscal, també serà detingut el seu soci, Lluís Iglesias. I altres notícies d'aquest matí. L'atur que baixa del 24% per primer cop des del 2011, segons l'EPA. L'atur registra una rica de rècord amb 195.200 persones el tercer trimestre i es creen 151.000 llocs de treball.
Ha estabilitzat l'incendi de la Cala Montjoi. Segons dades provisionals del cos de gent rural, l'incendi ha cremat una superfície de 35 hectàrees.
I a l'Ara.cat, evidentment, també destaquen que la Policia Nacional deté Olaguí Pujol mentre es colcolla en casa seva. I a la imatge, doncs, tots els periodistes davant d'aquesta casa, aquestes imatges que anem veient últimament davant les cases de segons quins personatges públics. Hi ha de càmeres, hi ha de periodistes i, de moment, només una casa.
I el govern canadenc, que diu que el tiroteig al Parlament va ser un acte terrorista, ara en parlarem, però la policia investiga si l'autor pot ser un home convertit a l'islam. És un altre dels titulars que destaquen avui al diari Ara, a La Vanguardia.
Evidentment, també ens obren amb aquesta qüestió la policia, que deté Olega i Pujol i registra aquests immobles. I també en fa gràcia una de les imatges que posen, que dic que lliguen amb aquesta idea de tots els periodistes d'abandonar casa. I la imatge que veiem ara és de dos periodistes amb la càmera corrent perseguint un policia que va amb un gos, que sembla que cada policia fa servir gossos per buscar diners en metàl·lic.
i el periodista darrere d'ell. Sí, hi ha un policia caminant amb un gos i llavors darrere seu hi ha dues càmeres corrents. Sí, és curiós. No sé on deu ser aquesta casa perquè sembla que sigui un poble o un carrer supertranquil. No sé res, són apunts roses del tema en qüestió. Però bé, és tot l'entorn que hi ha d'aquesta qüestió. També evidentment ens parla de l'atur, la Vanguardia, que baixa del 24% a nivell estatal per primer cop des del 2011.
I també parla de la victòria d'ahir al Madrid, Explosió Blanca. És com titular. Tornem ara cap als diaris per fixar-nos en les imatges avui. Avui amb una de molt impactant, Andrea, eh? Sí, és la mateixa imatge que han triat el diari Ara i el periòdico per destacar els dos mons que hi ha ara mateix a la frontera entre l'estat espanyol i l'Àfrica, per dir-ho així. El diari ara, per exemple, llegint Melilla dos mons
Contrast a la frontera. Veiem, de fet, una foto que ha fet l'activista José Palazón de l'ONG Prodain que petlla pels drets als immigrants de Melilla i que s'ha convertit en un fenomen viral a la xarxa. Poques vegades una imatge il·lustra també un contrast tan gran. Una frontera i dos mons. Veiem en aquesta imatge dues persones jugant a golf en un esport que no és precisament barat.
Veiem aquestes dues persones jugant a golf en un camp molt bonic, tot verd, i al fons, però molt a tocar d'aquest camp de golf, veiem la tanca de Melilla i alguns immigrants intentant saltar i passar a l'altra banda de la tanca. I veiem aquest contrast entre les persones que estan jugant a golf...
contentes, podríem dir-ho així, en aquest camp i els immigrants intentant saltar la tanca. És la mateixa fotografia més petita la que han triat al periòdico i llegim que el PP planeja legalitzar l'expulsió immediata, el drama de la immigració. I veiem aquest grup d'immigrants intentant saltar la barrera de Melilla a tocar d'aquest camp de golf.
És una de les imatges d'avui, una de les imatges més destacades als diaris, impactant, com deies. L'altra fotografia també impactant la trobem a la Vanguardia, i ara en parlarem també en clau internacional d'aquest trioteig mortal al Parlament del Canadà. Veiem en fotografia el soldat que va morir en aquesta sala. El Canadà, a més a més, vull dir que és un lloc on en principi diries que no ha de passar mai res.
que és un lloc bastant segur, el Parlament ahir es va produir aquesta salt, ara també ho comentarem en internacional, i veiem aquest soldat amb un llit sent atès pels servis d'emergència, que finalment no van poder fer res per salvar la seva vida. Aquesta és una altra de les fotografies, una altra dels protagonistes és Oriol Junqueras, després de la reunió amb Artur Mas ahir, el veiem en fotografia al diari Ara i també a La Vanguardia, compareixent davant dels mitjans de comunicació, també una imatge de Jordi Pujol a La Vanguardia,
I el periòdico, ens anem cap al periòdico i veiem el moment en què Marc Marginedes, el periodista del periòdico, rebia ahir al guardó el millor periodisme. Va ser segrestat, recordem-ho, sis mesos a Síria i ara ha rebut el Premi Nacional de Comunicació i el veiem en portada del periòdico.
rebent aquest premi de mans del conseller Francesc Homs. I dues imatges més a l'avantguàrdia, en portada. Una nena virtual contra els pedrastes a internet, veiem la imatge d'una nena que ha creat una ONG francesa, que diria que aquesta notícia ve també de...
Ja és bastant antiga, la notícia, el que passa és que ara han detingut un dels pederastres, un dels agressors sexuals més perillosos, i la veiem a la nena virtual, en portada de La Vanguardia, i d'altra banda, el canvi que ha fet l'actriu René Selweger, perquè s'ha operat molt, molt... Però ja sabia dir-nos, això, aquesta imatge...
Sí, és veritat. No sé per què ara està sortint molt. Jo he vist que hi ha hagut tot aquest boom des d'ahir o alguna cosa així, però jo pensava que potser no era aquesta imatge, però que aquesta sorpresa jo crec que ja fa uns mesos que ja l'havíem comentat. Potser s'ha reducat una mica més, no ho sé, però sí que és veritat que fa mesos vam veure una imatge seva on havia perdut aquella mirada típica seva amb aquells ulls. Bé, doncs s'ha operat molt i a La Vanguardia avui ens fan un reportatge titulat Hollywood i el mitat de l'eterna i falsa, entre parèntesi, joventut.
Molt bé, doncs mira, interessant també avui a l'avantguàrdia. Ens n'anem ara a fixar-nos en el més llegit del dia. Abans, però, tot dir-te, Andrea, que una última hora, Ole Guy Pujol i els seus socis estan en llibertat després de ser retinguts per la policia durant els registres. O sigui que... Sí, els havien detingut per registrar... Els han detingut provisionalment. És només una línia d'urgent que tenim de moment.
Ens fixem ara en el més llegit, els digitals. El 324 és que declaren secret el cas de Nicolàs mentre creix l'enigma del jove que es va fer passar per assessor del govern. És el més llegit del dia. El segon tema més llegit és que el 99,9% de la població no s'haurà de desplaçar de municipi pel 9N.
i que l'incendi de Roses queda estabilitzat després de cremar unes 35 hectàrees.
I a l'Ara.cat ens anem a fixar-nos també en el més llegit d'aquests dies.
I també tenim, doncs, Mas i Junqueras acorden volcar-se en el 9N però mantenen el post per les plebiscitàries i els 5 tipus de voluntaris per la jornada del 9N també s'expliquen. I l'altre tema l'explicarem que no es torna a la notícia curiosa per tant no el vull desvetllar. El tema més llegit del dia que evidentment és una curiositat. Acabem aquest repàs del més llegit amb els apunts que s'han consultat més aquests dies a La Vanguardia.
Sembla que no, eh? Sembla que avui tenim complicacions amb aquesta pàgina. Per tant, res, tornem cap als diaris i ens fixem en els apunts internacionals d'aquest matí.
I per on comencem, Andrea? Comencem parlant del Canadà. A l'avantguarda llegim atac al Parlament del Canadà. Màxima alerta a Nord-Amèrica pel temor de més atemptats. La por d'una acció jihadista planava ahir sobre Ottawa, la capital del Canadà. De fet, ara també ho comentaves tu.
Almenys he sentit 50 trets, és el que va declarar el senador George Baker, tancat al seu despatx sense poder sortir de l'edifici legislatiu canadenc. En aquell moment ja s'havien registrat dos morts. El primer va ser un soldat que feia guàrdia al monument commemoratiu de la guerra, situat a l'accés a la seu parlamentària.
L'altre mort era l'atacant, que després d'aquest primer xoc va accedir a l'edifici i, pel que sembla, va caure en el tiroteig que es va produir a l'interior del recinte. Anava vestit de negre, amb la cara tapada, amb un mocador i un fusell. Quatre persones més van ser ingressades en un hospital pròxim, tres es trobaven per dues tables, de l'altre no se'n va informar i el primer ministre, Stephen Harper, que es trobava al complex, va ser evacuat immediatament. Asegura l'avantguàrdia que l'atac es va produir molt a prop del lloc on Harper havia d'intervenir, com
dèiem, era un assaltant, va matar aquest militar, va acabar sent abatut per la policia i també destacaves que ningú no vinculava l'atac d'ahir amb el jihadisme, però ningú ho acaba descartant. Per tant, aquest atac terrorista que va tenir lloc ahir al Parlament de Canadà centra avui les notícies en clau internacional als diaris.
i del Canadà. Ens ara anem a parlar un dia més de Síria i del pròxim orient. Ens anem ara cap a l'Ara, el diari Ara. Llegim que l'aviació siriana ha colpejat les ciutats rebels. En els últims dies, l'aviació siriana ha intensificat els atacs sobre les zones controlades pels rebels, mentre que la coalició internacional liderada pels Estats Units
Ha bombardejat les posicions de l'estat islàmic, el grup jihadista que des de l'estiu domina importants zones de l'Iraq i de Síria. Segons l'Observatori Síria dels Drets Humans, una ONG opositor al règim de Bashar al-Assad, que treballa amb una àmplia xarxa d'activistes sobre el terreny, des de dilluns els casassirians han llançat més de 200 atacs contra zones sota control revela con Eitra, Dara, la perifèria de Damasc, Hama, Iribi i Alep.
L'observatori no ha determinat el nombre de víctimes dels atacs aèris. Això sí, l'estat islàmic ha difós un vídeo, de fet ahir, en què mostrava un farcell amb armes i subministraments suposadament llançat pels Estats Units diumenge per ajudar la resistència a cordar a Kobane.
Aquestes són les armes enviades per Amèrica als curs i, gràcies a Déu, estan en mans dels mujahidins, és el que deia en aquest vídeo dels yihadistes. El Pentàgon va reconèixer que investiga el destí d'un dels 28 paquets llançats sobre el terreny. Doncs, Déu-n'hi-do, avui la Brimsa Internacional. D'aquí saltem, però, a l'actualitat esportiva.
Jugarà és el que diu l'esport. Parlen de Luis Suárez. Factor sorpresa diu el Bernabéu. Bé, sorpresa, però en tot cas l'anuncien també. Portem molts dies anunciant-lo. Imagino que el Madrid també ja es prepararà. I el Mundial Sportivo que diu el clàssic amb 30.000.
Un especial que fa aquest diari i on apareixen Luis Enrique, Neymar, Iniesta, Piqué i Xavi amb un exemplar d'aquest diari de Mundo Deportivo.
i que posa justament un especial que ha fet aquest diari esportiu, és un especial històric, que l'utilitzen en tot cas els protagonistes del que serà el partit del dissabte. Les diuen files a posar dret, parlant d'aquest partit d'ahir amb aquest 0-3.
del Madrid contra el Liverpool i també el marca, a més a més, directament posa a la imatge els aficionats de l'Àgex, de Liverpool, perdó, diuen la nit en què el mític Anfield es va quedar amb la boca oberta. És com treu pit també aquest diari. I a l'esportiu, diu missió possible, parlant de Messi, que està a un pas de Zarra per igualar o superar fins i tot el Bernabéu, l'històric rècord golejador de Zarra.
Passem ara a acabar les contraportades, Andrea. Ho fem primer de tot amb la del diariar, article de Francesc Canosa, titulat avui Retorn al 1984.
Avui, diu, el 1984 vam anar al cine a veure gremlins. Després vam tenir por que el nostre gat orellut, color cafè amb llet, se'ns tornés una mena de cocodril supersònic que s'ho fotés tot. Bé, Francesc Canosa fent aquí els seus simils. Vam posar a la televisió antibiòtic i també van aparèixer fenòmens paranormals. Sortia l'economista Fabià Estapé fumant-se un puro capitalista d'un pam i molt a la vora Raimon Ubiols amb un cigarret light socialdemòcrata.
Una boira finíssima de Malsona Elm Street, també de l'any 84. I també parla d'un programa de televisió que feien aleshores, de fet veiem una imatge també a la contrapuntada d'aquell programa de l'any 84. Diu un programa que es deia Catalunya, dues hores i 24 minuts de debat, que podien aniquilar qualsevol gremlin, era el 16 de març. Bé, el programa era la clave, però parlaven de Catalunya.
Diu, presentat per aquell pare noel del periodisme, que era José Luis Valvín, i era en Jordi Pujol, Raimundo Viols, Eduard Bueno, Antoni Gutiérrez, Herbert Barrera, Fabià Estapé i Rafael Larias Salgado, que era exministre d'Administració Territorial. Parlaven de Catalunya. Diu, en aquells moments la situació era bona. Catalunya tenia un 19% d'atur i Espanya un 21%.
S'ha de dir que hem millorat. Ahir, avui, tindrem de les noves. Estàvem a un 20,1% de l'atur català i a un 24,5% de l'espanyol. Diu crispetes i manteta. Tot s'enfonsava. I acaba dient, i 30 anys després som aquí, refent la unitat, tirant-nos aigua, exposats a la llum i menjant després de mitjanit. A veure si surt el grem l'indolent i ens condemna per sempre més a un 1984 perpètua.
Doncs és l'opinió de Francesc Canosa al diari Ara. Al periòdico tenim una entrevista que ens diu que el perill a Raqqa és la socialització. Avui entrevisten a Gabriel Garroum, que és en un treball per a la Universitat de Londres a bord de l'estat islàmic a Raqqa. Diu, anotin el seu nom, això és el que diu la Catalina Gaià.
Ella comença l'entrevista dient, en la seva tesi, aborda que al mateix temps que s'exerceix una violència sense límits, a Raqqas s'obre a una oficina al consumidor. I ell respon, al principi l'estat islàmic desenvolupa una onada de violència molt forta i radical per mobilitzar el malestar de la gent.
Després venen una segona i una tercera estratègia. Primer, la legitimació del seu projecte polític i religiós. I després, la creació d'institucions polítiques i socials de legislació i control moral. El que argumento és que la violència en si és una estratègia de governança a curt termini. Diu, pensi que hi ha fins i tot llibres de text amb currículums educatius, copiats en part dels de l'Aràbia Saudita. És a dir, proveeixen de serveis públics la població
ja sigui la reparació de carreteres o la provisió d'electricitat, i com diu, fins i tot creen la figura del defensor, del consumidor. La Catalina, davant d'aquestes respostes, ella pregunta, en només vuit mesos hi ha una guerra, com ho explica? I ell respon, per la no intervenció. A Raqua s'havia creat una bombolla. Ara la situació ha canviat. Des que els Estats Units han intentat atacar determinades posicions a l'estat islàmic, molts dels oficials i de les tropes s'estan retraient del territori. I acaba dient...
amb les dades que van publicant alguns usuaris que tuitegem des de Raqqa i que jo considerava creïbles, així és com es va documentant, i a través també dels comptes oficials de Twitter de l'estat islàmic a Raqqa. Molt bé, doncs són aquesta entrevista, interessant també avui al periòdic, són les entrevistes que llegim a les contraportades, ens en queda encara una, La Vanguardia, i he saltat amb els meus amics que han mort els meus braços.
Avui entrevisten a Santi Corella, un dels millors paracaigudistes del món. Diu que va començar a saltar al 8 als 23 anys. Diu, ja he fet 17.000 salts. Diu, no concebo la vida sense sentir el que sento quan salto. Diu, em va animar a dedicar-me a això als meus somnis. Des de molt petit somiava a volar. Diu, cada nit queia del llit perquè somiava que volava com Peter Pan. Era tan real que durant el son aterrava a terra.
i allà em despertava. Diu, fa 30 anys no hi havia a Espanya, se'ls han parat caigudes per a civils, se'n va costar un parell d'anys de gestió amb uns amics. Diu, de la primera vegada vaig gaudir tan intensament de cada olor, el so, el vent, la caiguda... Diu, tot va ser tan vívid que vaig quedar enganxat per sempre.
Diu, només hi ha una primera vegada, però cada salt és diferent i el gaudeixo com la vida. Diu, als 20 anys tenia un sou fix i suculent a la fàbrica de General Motors de Figuerole. Un dia vaig veure els empleats espanyols que tornaven des de fàbriques d'Alemanya i vaig decidir deixar-ho tot. Vaig veure persones desil·lusionades, resignades, anestesiades, sense inquietuds...
i em va fer pànic acabar igual. Per tant, ho vaig deixar tot. Diu, me'n vaig inventar una professió que aquí no existia, per a caigudistes esportiu professional, i el reglament vigent avui a Espanya, diu, per a caigudistes civils, l'he redactat jo. També parla de les tragèdies que s'han viscut els darrers mesos amb saltadors que han mort. L'any 2013, diu, van morir 25 saltadors. Per exemple, Álvaro Voltó, que va morir fa uns quants anys,
Diu, ell era amic meu, volava darrere meu en un salte suïssa, es va despistar un instant, potser perquè estava pendent de l'enregistrament amb la càmera del casc, i es va estavellar. I el més recent, Darío Barrio, anava davant meu, va tenir un lleu error de càlcul a l'ascenda de planatge, el vaig veure com xucava contra la base del castell,
Diu, i en aquell moment t'ho negues, et dius que no ha passat el que veus i continues endavant. Diu, ja són 20 amics els que he perdut, alguns han exhalat l'últim sospir entre els meus braços, diu, però van morir fent el que estimaven, i a més sent feliços. Alguns els hi havia iniciat jo, diu, el Víctor Amela, que és qui l'entrevista, diu, i no se sent responsable, i el contesta, soc responsable d'il·lusionar les seves vides. Des del primer dia els ensenyo, l'únic responsable del teu salt ets tu. Quan salto, diu, els porto al cor i diu que són al meu costat.
i ara l'entrevisten perquè presenta un llibre titulat Frontera Límite, un llibre que ha escrit amb el periodista Matías Crowder, on explica tota la seva vida i aquesta passió. Molt bé, doncs interessant també avui aquesta Contra a la Vanguardia.
I acabem ara parlant de la notícia curiosa del dia. Abans ja ho hem dit, a més a més va ser també la més llegida o consta com la més llegida encara a aquesta hora avui al diari i ara. I és una notícia musical, Andrea. No sé si la vas sentir ahir. No.
Et diuen alguna cosa, aquestes primeres notes. Tinc plant, però no sé... Saps quina cançó és, no? You're beautiful, sí. Doncs sembla que ell mateix ha demanat perdó per aquesta cançó. Per què? Clar, aquí et caldria preguntar si et va la cançó. Mentia, no era bonica la noia del retro. Ell diu que considera que és una cançó molesta i ha suggerit que l'èxit de la cançó va ferir la seva reputació i credibilitat com a músic. Ah, mira...
Hi ha gent que renega a vegades de coses concretes. Home, aquesta cançó a mi m'havia agradat molt en el seu moment. Sí, també. Però després... Va acabar cansat una miqueta. Però perquè sempre se'l recorda, jo crec que se'l recordarà molt per aquesta cançó, però jo crec que en té de millors. Sí, recordo... No recordo que n'havia sigut una falca de la peina del morro, fins i tot, o algú la cantava? Ah.
Ostres, no tinc ni idea. No em sona. No ho sé, potser dels primers anys ja rescatarem què passava. A mi miraré, miraré. En tot cas, ell diu que van obligar la gent a empassar-se-la i va acabar sent molest. És veritat. I aleshores tothom va acabar associant-me amb aquella sensació...
És el que ha dit de la revista Hello. Diu que cantant també eren més enllà i ha suggerit que l'èxit de la cançó, el que dèiem, va ferir la seva reputació i credibilitat com a músic i el va convertir de cara al públic en algú malaltissament seriós. Tinc un parell de cançons extremament emotives, diu, per les quals sóc conegut.
Però crec que ara ja ho hem deixat enrere. Bé, en tot cas, aquesta cançó formava part del seu primer disc, que era Back to Bedlam, que el va situar al primer lloc de les llistes del Regne Unit. Per tant, potser que en renegui tant, no? Perquè, en el fons, suposo que el seu últim treball, que es diu Moon Landing, potser si no fos per aquella cançó... No seria potser tan reconeu. Ara, és veritat, m'ha fet gràcia que té raó amb això, no? Que tothom l'associïa amb aquesta sensació d'up, aquesta cançó.
I també en aquell dies hi havia el Goodbye My Lover, que també era com una balada molt, molt depriment. Que és aquesta altra a la que es deu referir, no? M'imagino. Que era molt maca, maquíssima, però realment fa ganes de plorar. En fin, Andrea. Doncs fins aquí l'actualitat. Que vagi bé. Que vagi bé, Carla. Bon dia.
Fins demà!
Passen dos minuts de tres cordons amb un moment per la cultura. Ens fixem en qüestions culturals com, per exemple, que a Caixa Fòrum acull la Genes i, en particular, de Sebastià o Salgado.
Poca música i art digital sintonitzen al Mobile World Center. 30 artistes nacionals i internacionals mostren les seves creacions en l'exposició Noves Realitats, 12 espais interactius d'accés gratuït per a la ciutadania.
Descobreixen un esfinx perduda a Grècia. Els arqueòlegs que treballen en les excavacions de la tomba d'Amfípolis, al nord del país, han descobert el cap de la peça. Un estudi afirma que els fans de Radiohead són més intel·ligents que els de Beyoncé. Bob Dylan, Sufjan Stevens, Deschins i Cauten Graus serien també música per gent de més nivell intel·lectual.
I Pedro Almodóvar, que demana disculpes per qualificar d'analfabets els gallecs afectats per les precedents. El director ha dit que potser es va expressar de forma maldestra i que les declaracions van ser realitzades en un context de fúria incontenible.
I encara dos apunts més, un de literari, Marc Romera, que actualitza l'erotisme de les relacions perilloses, l'escriptor publica les relacions virtuoses a RBA de Magrana, presentarà la novel·la aquest dijous a les 7 a la casa del llibre del Passeig de Gràcia. I apareix un nou tràiler de 2001, una odissea de l'espai, 46 anys després de l'estrena del film. La cinta s'ha remasteritzat digitalment per restrenar-se als cinemes del Regne Unit el 28 de novembre.
I fins aquí l'actualitat del dia. De seguida parlem del temps.
10 minuts i les 11, a aquesta hora saludem el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, què tal? Com estem? Bé, avui fa fred. Sí, home, ja tocava una miqueta. Ho havíeu anunciat, eh? Estàvem tots preparats i esperant treure la jaqueta. Sí, sí, sí, és una jaqueta que traurem avui, que després la tornarem a deixar una estoneta, perquè, tot i que els propers dies, a primera hora del matí i a última hora farà més fresca que, per exemple, el dilluns, que això és bastant fàcil, a l'època de l'any que estem...
Al migdia potser ara podem anar abrigats avui tranquils, tampoc no cal anar molt despullat, però potser el cap de setmana podem anar amb menys roba perquè les màximes pujaran, les mínimes no, són aquells dies tontos de l'encostipat.
Aviam, què tenim? Tenim una mínima de 14 graus aquesta nit, que si la comparem amb els 19 del dilluns al dimarts de la nit, doncs és força diferent. La màxima ahir va quedar-se amb 21 graus tan sols a Sant Jús, i tot i que bufava vent. Avui la mínima ha baixat més que la nit de dimarts a dimecres, i va ser fruit que la nit de dimarts a dimecres el vent va bufar amb certa intensitat, però en canvi aquesta nit ha fluixat una mica i ha pogut fer caure la temperatura...
i clar, com que hem baixat tant i a les 8-9 del matí estàvem al voltant d'uns 14 graus, ara només en tenim 16, si ho comparem amb dilluns, que en tenien gairebé 21 o 22 a aquesta hora, doncs la baixada és important, i ara sí que podríem estar parlant de normalitat, o sigui, si algú diu els propers dies, ai, quina calor, que no arriba la fresca, no arriba el fred, bé, doncs un dia com el d'avui seria el normal, amb sol, per l'època de l'any que estem de mitjana a Sant Jús, una màxima al voltant dels 21 o 22 graus, una mínima al voltant dels 13, 14, 15...
serien les temperatures que normalment hauríem de tenir per aquesta època. Tot el que s'ha sortit d'avui, estem molt per sobre o molt per sota. Ara, aquests dies, estem bastant per sobre. I sortia una estadística l'altre dia que parlava de l'evolució de les temperatures aquest 2014, des del mes de gener fins al mes de setembre, i estàvem gairebé dos graus per sobre de mitjana. O sigui que realment...
Tot i que ha estat un mes d'agost fred, en general, durant tot aquest any 2014, les temperatures estan una mica per sobre del que tocaria. I tornaran a estar una mica per sobre del que toca entre divendres i diumenge.
Pel que fa a la situació al cel, sí que s'entreveuen una miqueta alguns canvis. Alguns de cara a la setmana vinent i potser de cara a aquí dues setmanes, quan ja tinguem la setmana que va fins al 9 de novembre, que és el diumenge, doncs aquella setmana que és de novembre sencera, allà també podrien arribar alguns canvis. Tenim un anticiclo... Més fred, vols dir?
Fret i precipitacions, o sigui que podríem fer un tomb bastant important coincidint amb l'entrada del mes de novembre, que també tocaria, perquè si hem de seguir anant a la platja el mes de novembre, potser que ens ho fem mirar, perquè el mes de març ja farà bo. O sigui que potser el fred aquest any... Hi ha molta gent que diu que a més aquesta temperatura ja els està bé, jo podria estar tot l'any, però és necessari una miqueta de fresca, respirem una mica, deixem que els mosquits es morin, que les mosques es morin o emprenyin més.
per exemple. Aviam, hi ha un anticiclo que el tenim just a sobre, serà el culpable o el responsable que de cara als propers dies parlem de molta tranquil·litat a Sant Just, no només avui dijous, sinó que divendres, dissabte i diumenge seguirem amb una situació bastant estable, potser diumenge amb alguns núvols més, però el sol és el protagonista, no esperem precipitacions.
i diumenge, potser a la tarda, sí que hi ha alguna precipitació, aquella que comentàvem que podia tocar Sant Jús, doncs finalment es queda només al Pirineu, i potser a la tarda, cap a la Vall d'Aran, als Pallars, l'Alta Ribagorça, en aquella zona d'allà, doncs podem tenir algun ruixat o alguna tempesta. Però la resta no, la resta és un temps tranquil, fins i tot divendres, dissabte i diumenge.
Doncs tindran tendència a pujar les temperatures. Si avui ens quedem amb 22, potser demà ja arribem als 23 i al cap de setmana estarem amb màximes de 24. Però, en canvi, les mínimes seguiran amb aquests 14-15. A la nit i al matí, no? Sí, a la nit i al matí s'ha de vigilar perquè al migdia s'estarà fent un altre cop el canvi cap al bo. Podrem anar un altre cop amb mànica curta, però, en canvi, a la que el sol afluixa una miqueta...
i deixa de tenir presència tant sigui el matí o la nit doncs les temperatures són clarament més baixes i la nit s'està allargant i a més a més el diumenge canviem una miqueta els hàbits els normalitzem i l'horari doncs serà una mica allò que cap a la ciutat si es fa fosc doncs encara tens alguna certa activitat que arrossegues de l'estiu que a aquella hora no vas a casa però ja pot ser fresca perquè es farà fosc
L'anticicló aquest que ens afecta aquest cap de setmana sembla ser que vol, molt a poc a poc, vol anar pujant de latitud i centrar-se entre Europa. Això provocarà que hi hagi una certa facilitat amb una influència d'est cap a oest a que es puguin regenerar algunes depressions al Mediterrani i que ens puguin acabar afectant. Una d'elles podria estar entre dimarts i dimecres de la setmana vinent per acomiadar el mes d'octubre, potser,
rebem una situació de precipitacions a punts del litoral. Però fa dies que no plou, després d'aquella pluja tan bèstia, no? Sí, sí, sí, ha fet una parada bastant forta. Doncs sembla que la setmana vinent podríem tenir aquesta influència i sembla que aquest anticicló s'imposa a Centre Europa i això farà...
que hi hagi més variabilitat en el temps, que quedaria més marcada o més establerta la setmana del 9-N, em sembla que és la setmana també dels CARS, el 9-N no hi ha els CARS, no, hi ha el cross de Torreblanca, hi ha tota una sèrie d'activitats que són a l'aire lliure i potser el temps no serà tan plàcid com el que hem viscut aquests dies, per això ho anirem seguint i ho anirem confirmant. El que està clar és que els propers dies que venen són estables, amb temperatures fredes de nit, però agradables de dia.
Doncs anirem parlant, Carles, i ens aplicarem una mica, almenys de nit i a primera hora del matí. Que vagi bé i bon dia.
Tres minuts i una mica més i arribem a punt a les 11. Connectarem, com sempre, amb el butllet informatiu dels Enjust Notícies i amb el de Catalunya Informació. Tornem després amb més coses. Arribem a les 11, però amb els Mishima i l'Estranyi.
i deixa créixer l'estral. Diu-se, vas abans fins que et troba, una altra veu, ebre-ho fent a l'antiga, ple de rupa i menys creu, a la por dels mesquins.
Deixa créixer l'estrany. Deixa créixer l'estrany. Deixa créixer l'estrany. Deixa créixer l'estrany.
i reconeix l'estat. Viu el seu.
ningú de vol a l'altre i ell es veu, tothom se li planta davant. Deixa créixer l'estrany dins teu, mirar-ho cara a cara, deixa que parli la idiota franquesa d'un germà gran. Deixa créixer l'estrany, deixa créixer l'estrany, deixa créixer l'estrany el que cada dia
Fins demà!
el segon candidat del radi. Són les 11.
Oleguer Pujol, el fill petit de l'expresident Jordi Pujol, ha quedat en llibertat després de l'escorcoll que la policia fa aquest matí al seu domicili a Barcelona. També queda en llibertat el seu soci, Luís Iglesias. Tots dos continuen imputats pels delictes de blanquets de capital i frau fiscal. Imputats l'alcalde i el regidor d'urbanisme d'alcanar per un delicte de presumptes irregularitats urbanístiques. El jutge que porta el cas els ha de declarar en el marc de la investigació de diversos contactes empreses de construcció.
El tercer trimestre s'han creat a Catalunya 34.800 llocs de treball, segons l'última enquesta de població activa. Catalunya és la comunitat on més s'ha reduït l'atur aquest últim any. Ara la taxa de parats situa el 19% de la població activa, el 23,6% pel que fa al conjunt de l'Estat.
L'economia espanyola creix per cinquè trimestre consecutiu la dada avançada pel Banc d'Espanya. Diu que el tercer trimestre el PIB ha augmentat cinc dècimes i això deixa un increment interanual de l'1,6%. L'autoritat monetària, però, d'alerta dels riscos a la baixa per l'empitjorament de l'economia de la zona euro.
Més de 600 morts als bombardejos nord-americans contra l'estat islàmic a Síria. L'Observatori Síria de Drets Humans parla que la gran majoria de morts són combatents yihadistes, però també hi ha 32 civils, entre ells 6 nens. La Justícia de Mèxic dicta ordre de res contra l'alcalde de Iguala i la seva dona, que continuen emperador desconegut. Se'ls acusa d'haver ordenat l'atac contra desenes d'estudiants al municipi fa prop d'un mes. Les mobilitzacions en suport dels 43 estudiants desapareguts continuen arreu del país.
Barcelona és a partir d'avui capital internacional del documental musical amb el festival inèdit que projectarà al cinema Saribau una cinquantena de pel·lícules els pròxims 10 dies. La cinta inaugural és un documental sobre el grup britànic Palp que posa en relació a la banda amb la seva ciutat d'origen, Sheffield. Catalunya Informació. Ara esports.
En marxa la cinquantena edició del Rally Catalunya amb sortida i arribada a Salou aquesta tarda, però els pilots seran a l'Avinguda Maria Cristina de Barcelona on faran dues passades cronometrades. El Francesc Ogier serà campió del món si fa un punt més que l'Atbala. El Madrid va col·lejar 0 a 3 el Liverpool a la Champions, també ho va fer l'Atlètic, 5 a 0 sobre el Malmo. El Madrid prepararà avui el Clàssic, ahir Carlo Ancelotti va canviar Cristiano Ronaldo per reservar-lo per dissabte. El Barça s'entrenarà al matí pendents de Busquets.
I el Barça de basquet juga avui a la pista del Milà a l'Eurolliga amb Saturanski recuperat d'una alteració del ritme cardíac. No hi serà Juan Carlos Navarro. El partit és a les 9 del vespre i el podreu seguir en directe per Esport 3. Últim titular pel temps. Sol i capes intermitents de núvols prims al centre i nord de Catalunya amb temperatures ja normalitzades i nits de tardor. De dia, però, l'ambient serà suau. Temperatures que oscilaran entre els 18 i 23 graus a cotes baixes. La tramuntana bufarà moderada.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts per l'Andrea Bueno. Comença la implantació de les zones de velocitat limitada a 30 km per hora, Sant Just. L'Ajuntament ha iniciat els treballs de senyalització de les zones 30 en alguns barris del municipi, com ara els barris sud, centre i nord, la Miranda, les bases de Sant Pere i Modulell, la zona Cervantes Sagrera i el barri de la plana Vellsoleig. Actualment Mas Lluí és l'única zona 30 de Sant Just. Aquesta actuació s'inclou en les directrius del pla municipal de mobilitat urbana.
Més qüestions. El fotògraf Sant Justany, Francesc Fabregas, resumirà el seu darrer any a Instagram en una mostra express. Fabregas inaugura avui a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret, una exposició que porta per títol Photofish i que vincula la seva afició a la xarxa social Instagram amb la pesca. Francesc Fabregas és un fotògraf molt actiu a Instagram i motivat per capturar amb el seu mòbil qualsevol imatge que el cridi l'atenció.
Juntament amb Carme Malaret han decidit crear aquesta exposició d'un centenar de fotografies de Fàbregas que resumeixen el seu darrer any a Instagram. La idea és mostrar la visió que Fàbregas té del moment que decideix capturar amb la seva càmera. La mostra Photofish s'inaugurarà avui a dos quarts de vuit a l'espai de lliure creació Carme Malaret, al carrer Bonavista número 105. Es podrà visitar únicament durant tres dies, divendres de 5 a 8, dissabte d'11 a 2 i de 5 a 8 i diumenge només d'11 a 2.
I un apunt més per recordar-vos que una dotzena de tallers d'artistes obriran aquest dissabte a Sant Just. Són 12 tallers però que comptaran amb les obres i els treballs de 25 artistes santjustencs. És la iniciativa Tallers Oberts que es fa a diferents pobles i ciutats catalanes. Un grup d'escultors i pintors de Sant Just han tingut la idea de donar a conèixer a la població les seves obres i la seva manera de treballar
a través d'aquesta jornada de portes obertes als seus tallers, una manera d'acostar la feina dels artistes a la població. Els artistes participants han creat un mapa on s'ubicaran els tallers que obreran aquest dissabte d'11 a 2 i de 5 a 8, per tal que la gent sàpiga quins espais podran visitar. Trobareu aquest mapa a l'Ajuntament.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest diumenge, senjust al carrer, fem el programa 1.500 de la Penya del Morro. Podeu guanyar molts regals de la gigapanera que sortejarem amb la col·laboració dels següents establiments.
Els tiquets es podran comprar durant el matí d'aquest diumenge a la parada de Sant Just Solidari i tots els diners recollits estaran destinats al projecte de la fleca de la Casa de la Mujer de Nicaragua.
La penya del morro, programa 1500.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. La informació més propera al Just a la Fusta.
Dos minuts i un quart de dotze. Aquesta hora parlem d'acció social a Sant Jus. Ho hem comentat al llarg d'aquest matí. L'Ajuntament de Sant Jus requereix pisos privats per incrementar el parc d'habitatge de lloguer social. El consistori demana la col·laboració del mercat immobiliari privat, ja sigui a través d'empreses o de particulars que vulguin llogar els seus pisos per ampliar aquest parc d'habitatge social adreçat a persones amb risc d'exclusió. Ara en parlem amb la regidora d'acció social Gina Pol. Molt bon dia. Molt bon dia.
Una iniciativa que, per tant, continua amb el que s'havia engegat ara fa un parell d'anys, em sembla, amb aquests habitatges adreçats a persones que no poden pagar un pis, no? Correcte. L'any 2012 ja vam començar demanant a Promunça, l'empresa pública, que ens pugui cedir pisos per poder incrementar o tenir un parc d'habitatge social.
Aleshores en tenim fins a sis pisos, però se'ns havien esgotat les possibilitats amb el parc públic, diguem-ne. I aleshores vam estar pensant ben bé durant un any, hem estat buscant com intentem incrementar el parc privat perquè d'iniciatives d'aquest tipus n'hi ha molt poques. Vam trobar només un o dos ajuntaments que havien fet algun intent també.
ni incrementar el parc a través dels privats. Vam negociar amb les immobiliàries per conèixer quina podria ser la fórmula que pogués ser més útil o més pràctica o que ajudés a les dues parts a incrementar aquest parc i vam trobar aquesta solució que són les bases perquè qualsevol persona, sigui a través d'una immobiliària o sigui de forma directa, pugui oferir el seu pis privat en el mercat de lloguer.
les bases el que demanen bàsicament és fixem un preu màxim, és a dir, pisos que tinguin un preu per damunt dels 700 euros no entrarien dins aquesta convocatòria perquè seria un preu molt alt per poder assumir els pisos per subvencionar. I aleshores, si una persona té un pis, independentment dels metres quadrats que tingui, però el té 8, té tota la documentació en regla, la cèl·lula d'habitabilitat, l'eficiència energètica, tots aquests temes que quan l'has de posar en el mercat de lloguer ja ho has de tenir,
La idea és que es puguin presentar en aquesta convocatòria i aleshores, en funció d'uns determinats verems, que els puguem puntuar i els puguem tenir com a parc per disposar per la gent que ho necessita. Perquè l'Ajuntament ja no té més pisos per oferir. No, no podem tirar de més recursos públics en aquest sentit. Per tant, si podem anar cap a la col·laboració privada, que de fet hi ha molts privats que tenen pisos que no els tenen llogats, doncs la idea és que nosaltres serem com un llogater doble, com un doble cap.
perquè l'Ajuntament paga durant un temps una part d'aquest lloguer i la persona que hi entra a viure i que entra a través d'un concurs públic també paga una altra part. Què fa l'Ajuntament per donar garanties a la persona que ens ofereix el seu pis? Li garantim que si hi ha qualsevol impagament l'Ajuntament se'n fa càrrec. Hi ha una bonificació de l'IBI per aquests propietaris que s'apuntin en aquesta opció. Per tant, durant 3 anys a l'IBI es bonifica un 50%.
Donem un seguit de garanties que potser un privat no et donaria perquè potser el segon any se'n va i et quedes amb el pis un altre cop lliure, aquí que ara tenim els 5 anys. Entenc que a vegades és difícil perquè el que diuen les immobiliàries és aquí el mercat de lloguer és molt àgil, amb un mes nosaltres ja tenim llogats, depèn de quins pisos.
dius ja, però potser si hi ha una part de solidaritat o tu aquell pis el pots oferir a una gent que ho necessita i no pot pagar, depèn quin preu privat, doncs també ens fa una mica un poble millor, en certa manera, si aconseguim que hi hagi una certa oferta en aquest sentit. Sé que no és fàcil a vegades, quan un mira, doncs jo necessito una renta determinada i aquest ingrés el vull garantir i que sigui molt àgil, però si algú té aquesta sensibilitat, doncs ens agradaria que s'hi pogués presentar. Sí que des de cert pel que fos, perquè no ho hem dit fos amb prou intensitat o perquè la gent s'ho vol repensar,
buscaríem noves fórmules per tornar a fer la convocatòria, perquè creiem que actualment, tant a Catalunya com a Espanya, hi ha molts pisos ja construïts que estan buits, que no hi ha llogaters a dins, i que estiguin buits perquè si no té cap sentit. Si pot entrar-hi a viure una família que ho necessita i que potser pot pagar menys, però que té una estabilitat a més llarg termini, doncs provem-ho, no? Clar, ara hi ha sis habitatges socials públics, no? Exacte, amb persones que a través d'un concurs han entrat i durant el temps que correspongui estan allà vivint.
O sigui, estan plens, aquests sis. Aquests estan plens. Sí, tenim demanda de molta més gent que et diu, és que no puc accedir a un mercat privat 100%, si tu certes ajudes, i ja les estem fent de forma puntual, és a dir, quan algú està en un pis privat, independient de quin pis estigui, nosaltres, si cal i ens ho demana, doncs se li poden pagar els consums d'aigua, de llum, ajudar a pagar una fiança a vegades, és a dir, aquesta ajuda temporal ja hi és, però si tu vols romandre en aquell pis a llarg termini,
Si el preu sempre és de 600, per exemple, i el teu ingrés a vegades no arriba ni als 400 euros, hi ha un decalatge allà, és molt difícil d'assolir. O t'ajuda algú, en aquest cas, l'administració, o moltes vegades ajuden les famílies d'aquelles persones on no s'arriba. Qui pot accedir per això, a aquests pisos? Quines condicions es demanaven?
Quan nosaltres tenim la convocatòria pública, que haurà de sortir ara si tenim aquests pisos, el que es fa és mirar les rendes, mirar necessitats socials, si tenen també un expedient oberes serveis socials, perquè implica que coneixem si hi ha necessitat d'una beca menjador, si ja se'ls ha hagut de pagar lloguer, és a dir, analitza situació econòmica i social i amb aquell verem es fa un llistat i la gent per prioritats va accedint. Té prioritat, per exemple, a famílies monoparentals.
tenen prioritat perquè qui té fills, en tot cas, també. És a dir, hi ha un seguit de criteris socials i econòmics que els tens en compte perquè ningú no et digui ha entrat aquest i aquest altre. No, no, és que hi ha un seguit de brems que els hem tingut en compte per dir no, és que aquella persona no té cap altre remei o cap altra circumstància que l'ajudi a accedir-hi. Per tant, tens prioritat 1, 2, 3 o la que correspongui.
I és cert que a vegades hi ha hagut gent que diu jo m'he quedat la quarta i només n'hi haguem tres pisos. Ja, però és que tenim un parc molt petitó i les necessitats a dia d'avui encara continuen sent molt grans. Ara la idea és que s'emblia aquest parc. Al principi teniu pensat en quants habitatges o tants com un? La convocatoria era per assumir-ne fins a quatre. A dia d'avui no ha arribat cap petició encara. Encara cap. Per tant...
Ens és igual, eh? Si no arriben, insistirem perquè segueixin arribant, perquè crec que és la via ara mateix més immediata que podem tenir per incrementar aquesta oferta. Perquè altres mesures que hem passat des de l'Ajuntament, a vegades com a administració, et és molt difícil introduir-t'hi. Per exemple, hi ha modalitats a Barcelona de pisos on hi ha una convivència entre determinats públics. Digue-li una persona gran que té una renda molt baixa, una pensió, o un jove que està estudiant, es volia independentitzar i no tenia l'eina per fer-ho, és a dir...
Eines per compartir pisos, i em sembla que avui al periódico també treu una fórmula que és compartir pis i potser no pagar, sinó a canvi de serveis o coneixements que tens, doncs tu cobrir aquella despesa econòmica. Modalitats n'hi ha moltes, però a vegades la societat se'ns agrupa en algun tipus de col·lectiu o d'iniciativa, o l'administració, no depèn quina fórmula, que és molt difícil d'entrar. Per tant, com més imaginatius siguem com a societat, com a entitats i com a col·lectius, més eines tindrem per donar resposta a necessitats que van sorgint a mesura que el món no acaba de millorar o de perfeccionar-se, no?
Clar, ara quantes famílies en principi us han demanat que voldrien accedir a un d'aquests pisos, aproximadament? No, perquè allà hi ha estat variant funció de la convocatòria, però han pogut tenir des de 25 o 30 persones demanant sol·licitud, o puntualment al llarg de l'any van aparèixer gent que et diu no acabo de trobar un espai on viure per quedar-me a Sant Just, potser el trobo a Esplugues o el trobo a Cornellà o a Hospitalet, però a Sant Just no trobo un lloguer assequible que jo em pugui quedar, o soc incapaç de fer-ho sol, necessito compartir-ho amb algú o tenir alguna eina per poder accedir-hi.
Vull dir que de casuístiques n'hi ha moltes, necessitats continuen vives. Si algú ara encén i té un d'aquests pisos per oferir, quines condicions han de tenir aquests pisos? Bàsicament, si els llegeixo les bases perquè no em deixi cap documentació bàsica, per exemple, és fonamental que puguin tenir l'habitatge registrat en el registre de la propietat, que això si està en el mercat de lloguer a dia d'avui ja haurien de tenir.
La cèl·lula d'habitabilitat també. Després una proposta d'aquest lloguer que ens fan. Per exemple, el tope que ha posat l'Ajuntament són 700, però tu pots tenir un pis, ho invento, de 55 metres quadrats i que l'ofereixis per 450 o 500. Doncs perfecte. Si la renda que t'ofereixes és més baixa de 700, també et puntua més. Després, aquest habitatge ha d'estar lliure o que ens puguis dir, no, mira, estarà lliure a partir de tal data.
Després, contractes vigents de subministraments, que està l'aigua, la llum, tot allò correctament, poder acreditar correctament. I d'altres, doncs, elements que et demanen actualment per normativa, com el certificat energètic. És a dir, m'anima a demanar el mateix que et demanarien si tu vas a una immobiliària i dius, tinc aquest pis. Doncs mira, aquests són els criteris que jo et demano. Aquí el que és diferent seria que tu li dius, bueno, que a la immobiliària també li dius, jo per menys de tals diners no el llogaria. Doncs digue'm quina és aquesta xifra que tu has pensat.
I l'Ajuntament què puntua o què pensa que li dóna més valor a un pis a un altre? Si té un ascensor o no, doncs és important per saber-ho, perquè si va a una família gran, doncs depèn quina alçada de pis no el podria assumir. Si està propon a un col·legi, donat que el fet que primem les famílies amb nens és important que hi hagi una escola a la vora. Elements molt raonables que, si pot ser, es valoren. I si després es té un pis que, mira, està on està i té el que té, doncs...
també serà útil, és a dir, tampoc no ens posarem aquí a fer, no, vull el pis perfecte, no, no, el que tingueu i oferiu mirarem quines condicions té i com es pot adequar a la gent que ho pugui necessitar. I llavors recordem que funciona que l'Ajuntament subvenciona els primers dos anys un 80%.
L'Ajuntament el primer any paga íntegrament el 80% de la renda, per tant la persona que hi entra només paga el que falta, el 20%. L'altre any fem 50-50, 50 i 50. El tercer, l'Ajuntament assumeix només el 30 i el 70% queda pel lloguer. I els dos últims anys de contracte, se suposa que tu has donat marxa perquè aquella persona pugui haver anat millorant econòmicament i pugui pagar 100% de la renda.
La persona propietària cobra el 100% i nosaltres ja articulem quina part de diner de la renda articula l'Ajuntament o la persona que ja està vivint. Perquè garantim en qualsevol moment que està garantit el cobrament del 100% cada mes. La gent que ja ha començat a viure en aquests pisos, com ho estan portant? Esteu en contacte amb ells? Com estan vivint la situació?
Doncs mira, justament cada any es fa com una anàlisi de la seva situació, per tant mira, han transcorregut el primer any de contracte, el segon any de contracte, com estan cobrint necessitats i responent i cadascú va fent a la seva justa mesura. Hi ha molta gent que continua en situacions molt complicades malgrat haver passat el temps, perquè és veritat que l'ocupació és molt a poc a poc i entra molts pocs interessos a les famílies i vas mirant que segueixin complint requisits i que continuïn estant còmodes en aquell allotjament que els va tocar.
La majoria continuen vivint tranquil·lament allà, pagant el que els hi correspon. I sí que és veritat que quan hi ha un canvi, clar, tu cada any analitzes que han de pagar i aquest tant per cent, com us he explicat, es mou. Hi ha gent que et diu, sí que és veritat que es movia cap als 50, però jo potser no puc assumir els 50. Doncs anem mirant i modulant a veure com poden anar fent els pagaments. Perquè, clar, la crisi continua estant en el moll de l'os, que és l'ocupació. Per tant, si no treballes, no ingresses prou per viure dignament.
Doncs estarem al cas de tu plegat. De moment recordem que hi ha aquesta crida a pisos privats per incrementar aquest part d'habitatge del lloguer social. Què s'ha de fer? Portar-ho a l'Ajuntament? És a dir, si algú vol accedir o vol oferir un d'aquests pisos, com ho ha de fer? Sí, és anar a l'OJI, portar un sobre amb tota la documentació que els demanem. Si presenten documentació que falta alguna cosa, ja els hi requerirem, que no pateixin. És a dir, és important que la sol·licitud entri abans que acabi el termini, que acaba la setmana vinent...
el 27 dilluns acaba el termini, per tant tenim poc marge, i aleshores que entri la documentació que tinguin, si s'ha de complementar ja la complementarem, però un cop a dins és molt més fàcil de gestionar i que aprofitin l'oportunitat, no deixarem d'insistir, i per tant, si tenim molta mala sort i no acabem de trobar l'eina adequada, ja l'acabarem de perfeccionar. És a dir, parats no ens quedarem, això sóc-ho.
Doncs n'estarem al cas. D'altra banda, també volem aprofitar avui que tenim a la regidora d'Acció Social, Gina Pol, per parlar d'aquest tema que vam saber ahir, que el Tribunal Constitucional ha suspès temporalment el decret de llei de pobresa energètica. El govern espanyol va presentar un recurs contra la norma perquè considera que discrimina els ciutadans d'altres autonomies. Què en penseu, no tot plegat?
considero com a regidora que és molt greu que el tribunal es dediqui a analitzar aquest decret i l'aturi. Perquè si hi ha una necessitat que és vital és que la gent pugui pagar els subministraments que té casa seva. L'altre dia amb una xerrada, o era a través de la marxa que vam fer contra la pobresa energètica, va fer una comparació que és veritat que se'ns hauria de córrer la cara de vergonya. Ell deia, anem a cooperar l'Àfrica on vulguis, podem anar al Senegal o podem anar on vulguis...
construint pous perquè aquella gent tingui accés a l'aigua perquè pugui viure més dignament, i aquí que tenim la xarxa creada, empreses molt potents gestionant-ho, que són multinacionals implantades a raó del món, tu tens tota la canalització feta perquè l'aigua arribi a casa teva, ah, però on que no tens diners, doncs no te la dono, te la tallo. No, és que no la tinc feina perquè no puc pagar-ho. A més, igual, jo te la tallo, jo sóc una empresa, dius, no, no, és que això és un dret bàsic. És fonamental que jo visqui amb una aigua, amb una llum, amb una calefacció civil i hivern. Per tant, deies, ens preocupem molt
que allà puguem crear uns pous que tinguin un dret digne a tenir aigua potable accessible, i aquí que ja ho tindríem tot, que ens considerem que som del primer món, no, tanquem l'aixeta a l'últim moment i que hi ha persona que no la rebi. És molt greu i que a sobre un tribunal, és a dir, que analitza això, que suspengui una treba hivernal que havien dit perquè la gent com a mínim aquells mesos... Exacte, recordem que la norma impugnada el que preveia era impedir que es tallés el subministrament a les famílies vulnerables durant l'hivern, és a dir, em sembla que seria...
de novembre a abril o alguna cosa així. Sí, i aquesta norma ja era criticable perquè era molt insuficient. És igual, li aturo que no li puguin tallar el subministrament, però aquell deute es continua acumulant i el continues tenir un viu quan arriba la primavera. És a dir, en el fons era una solució molt parcial, però com a mínim et permetia que l'hivern tu estaves calent a casa teva i que arriba un tribunal i et digui que per diferències entre comunitats això no es pot aplicar
Jo també m'enfadaria, per exemple, hi ha comunitats arreu d'Espanya que tenen rendes garantides i que tenen unes primis en condicions i a Catalunya no. Doncs, a veure, el que hem d'intentar és que, com a mínim, les accions que es facin es puguin anar implantant i cobrim necessitats, no? Barallant-se entre nosaltres, a veure, no? Això no perquè la resta de l'Estat no ha estat. Doncs, l'Estat, fes-ho, allarga-ho, implementa-ho allò on correspongui, o pressiona les elèctriques o les companyies corresponents perquè tenguin un servei bàsic com cal d'aigua, llum o calafàxi corresponent.
Ara, en principi, hi ha aquests 15 dies per presentar al·legacions, però, clar, no sé si això... Estem a 23 d'octubre. Això vol dir que el novembre, que ja seria d'aquí 15 dies, es pot tallar aquest subministrament, no?, perquè tot això és molt llarg, però m'imagino que, si em puc anar a la norma, de moment...
Algunes famílies veuran com els tallen la llum aquest hivern. El problema és que el decret estava vigent però no evitava que algunes companyies tallegin el subministrament a persones que no podien pagar-ho. És a dir, feta la norma, molt bé, però a vegades la companyia en si no està... Per exemple, el problema que tenim és que les companyies només li notifiquen a la persona usuària que li tallen el servei. En cap moment, per exemple, no li notifiquen a l'Ajuntament ni a ningú altre d'administració perquè puguis dir et presento quins alertes que potser els tallo la llum, sisplau.
interactua o busca... No, no, no. Tallen i llavors és quan et ve la persona a l'Ajuntament que et diu, miri, és que tinc un ordre que em tallaran la llum en 15 dies. Què faig? Com a Ajuntament, cobreixes el cos, entres a ajudar-los, però les companyies no tenen cap mena de sensibilitat en aquest sentit. Ni comuniquen, ells directament traslladen. Jo te tallo això i tu ja t'espavilaràs pel teu compte. Tinguis eines per saber-ho demanar o no, tinguis eines per gestionar-ho o no, tinguis recursos o no.
L'associació de veïns ens comentava la setmana passada, quan vam parlar arran de la cursa que s'ha fet el cap de setmana, aquesta marxa de fet en favor justament per aquesta causa, per el tema de la pobresa energètica, que volien presentar una moció properament. Es presentarà a l'octubre, n'heu parlat? L'emoció ens la van presentar la setmana passada i el que voldríem fer és, com que hi ha termes que voldríem millorar o nosaltres fem els ajuts d'una manera determinada i en aquest escrit es configuren d'una altra manera,
el que voldríem seria millorar aquest text de cara al ple del mes següent, que seria novembre, i alhora introduir tota aquesta petició que el Tribunal Constitucional reconsideri la seva posició o a veure també com reacciona el govern català. Per tant, el que faríem seria complementar-la amb el que pugui evolucionar d'aquesta notícia que ara comentaves i alhora millorar alguns requeriments que mostren la moció i que hem de mirar com ho fem, per exemple...
La moció ens demana que com a Ajuntament publiquem tota una sèrie des de l'any 2000 fins al 2015 de persones que li han tallat la llum o el subministrament. És una informació com que les companyies no ens la faciliten o modulem el text per dir jo puc publicar aquella que l'usuari m'ha fet arribar però desconec si hi ha més gent que li han tallat i a mi com a Ajuntament no m'ha notificat.
seria pulir alguns termes per poder que els compromisos que obrim com a ajuntament siguin seriosos i els puguem aplicar. No m'agradaria que aquí sortís escrit uns compromisos i com a ajuntament diguéssim no, no, és que això ja vam dir que no ho podríem fer, no, no, vull que sorti tal qual ho puguem complir amb els condicionants que sigui. Per tant, seria millorar el text base i adaptar-nos a aquesta nova realitat que aquesta pobresa energètica o aquest decret que l'havia una mica d'acompanyar no es pugui aplicar a Catalunya.
Doncs, per tant, alguna cosa es publicarà, el que passa que serà més endavant, segurament. Sí, en el pròxim ple i així la farem més complerta. I, d'altra banda, en aquest ple encara no es parlarà de pressupost, serà el ple del mes de desembre, però sí que des de l'Ajuntament ja està treballant en aquestes qüestions. En temes d'acció social, com anirà tot plegat? Serà més gran la partida? Es mantindrà la de l'any passat?
L'idea és incrementar la partida de serveis socials per l'any vinent perquè així com des del Parlament i moltes entitats, inclús les entitats de veïns de Sant Jus, ens havien demanat que caldria que existís a nivell català i estatal si es pogués una renda garantida, però aquesta realitat no existeix perquè hi ha molta gent que té ingressos zero. El que sí que estem treballant de cara a l'any vinent és poder tenir com un ajut temporal per quan hi ha famílies que tenen ingressos zero a casa seva.
A dia d'avui anem ajudant puntualment, però no hi ha un dret adquirit com a tal i regulat que poguéssim dir a Sant Just. Doncs mira, si tens una família que té ingrés zero, jo et garanteixo que durant tants mesos, els que correspongui fins que tu cobris alguna prestació, jo t'acompanyo i et dono una renda bàsica. Estem treballant amb aquest tema, que això implicarà un increment de pressupost de serveis socials, i seria tenir aquesta realitat vigent, si podem abans de que acabi l'any, o que pugui entrar en vigor a principis de l'any vinent. Un ajut temporal per quan tu...
no tens cap ingrés en aquella família. Sí, però quan s'ha acabat tot el... Quan s'ha acabat la prestació de l'atur o la PIRMI te l'acaben de denegar perquè ja han passat els 60 mesos de vigència. En aquell moment que tu estàs com en terra de ningú, perquè estàs pendent d'un altre ajut o de l'activació d'alguna altra línia que t'ajudi a viure dignament, que aparegui l'Ajuntament i digui jo et dono un coixí durant aquests mesos, que està previst que siguin uns 400 i poc euros en funció de la gent que visqui en aquell nucli familiar,
i poder acompanyar temporalment durant aquell temps. Ojalà poguessin fer una renda garantida com la que es va demanant al Parlament, però com que de moment no hi ha ni un estat ni una Generalitat que aparegui en aquest camp, com a mínim apareixem nosaltres amb aquesta ajuda temporal i molt condicionada, però que et permet que durant aquell temps que dius que no estic ingressant res, se m'acaba l'atur i no tinc més capacitat d'ingressar cap tipus d'ajuda, doncs en aquest període intentarem entrar-hi.
Hi ha molta gent que s'enjusta en aquesta situació? Algunes persones sí que ens han vingut a veure perquè diuen que no tinc cap ingrés i llavors intentes ajudar com pots, però és que ingrés ero és molt difícil de... Com passes el dia a dia? Sí que pots habilitar un banc dels elements, d'acord, tinc aliment durant un mes, perfecte. Pots habilitar pagar, depèn quin lloguer, però clar, tens un lloguer el mes següent. La situació és molt tensa psicològicament i econòmicament, per tant...
Si podem aparèixer amb aquest tipus de línia, perfecte, i si no, seguirem modulant els ajuts com fem ara, però també tens la sensació que és tot com molt temporal i sense una base ferma. Si fas això, no, és el teu dret d'acollir-t'hi, de tenir-ho, i que sigui condicionat a l'ajut que pugui correspondre d'aquí els mesos que sigui.
I això entraria en principi de cara al gener, no? Si podem accelerar-ho, accelerem, però és la partida important que creix l'hem vinent la línia de serveis socials, perquè hi ha altres línies que poden créixer puntualment però ja és més manteniment, com és el SAT, que tenim d'acompanyar la gent gran quan està a casa i depèn quina línia de feina no pot fer, com des de netejar o aixecar-se o inclús dutxar-la, o les teleassistències que garanteixen que si caus estàs cobert perquè ràpidament poden venir a buscar per part de la companyia.
Tot això es manté. Beques menjadors continuen sent una partida que, si creix, creix, perquè la demanda ho requereix, per tant, cap problema, i la lista de línies continuen sent les mateixes. La més nova seria aquesta. I poder garantir això, que davant d'un ingrés aerotemporal, t'he de poder donar un ajut que et garanteixi viure bé aquell mes o el següent.
Doncs ara irem parlant també, a mesura que sàpiguen més a dalt de tot aquest pressupost. Avui hem volgut saber com està funcionant. I abans de marxar aprofitem que Ginapola, a més de regidora d'acció social, també ho és de polítiques de gènere, per parlar d'un apunt vinculat amb una activitat que es fa aquest dissabte, en el marc de les festes de tardor, en què l'Associació de Veïns de Maslluí, el Consell Municipal de la Dona i també l'Ajuntament
doncs organitzen un conjunt d'activitats i una de les que estàs destacada és que no no trebo l'hora, eh? Però en tot cas és la que... A partir de les 10.30. A partir de les 10.30 va al Parc de Júlia Quieta de Mas Lluï. Correcte. Què es farà? Doncs tenim un barri que té noms de dona i jo crec que hi ha molta gent al municipi que potser sí que li sona que tenim noms de dona a Mas Lluï, però no sap ben bé qui són aquelles dones que li han donat nom. I la idea era d'una manera molt més fresca perquè l'altra vegada ja es va fer una vegada amb el centre d'estudis que va ser, doncs,
molt ben treballat, amb una documentació molt ben feta, ben pensat, fem una cosa més distesa, on famílies amb criatures o gent del barri, doncs conec d'una manera teatralitzada, com si estiguessis passejant amb aquestes teatralitzacions que fan, per exemple, el barri gòtic de Barcelona. Doncs tu vas passejant, et trobaràs unes arqueòlogues una mica despistades, que el que et faran serà guiar-te pels carrers de Maslluí i descobriràs qui és la Júlia Quieta, perquè aquella làpida la tenim allà a Sant Just.
i descobriran que la Carmen Amaya, o depèn quina artista, o la Violeta Parra, és a dir, com tenien una riquesa cultural i tot un saber fer. Després tenim la Montessori també amb Eslluí, amb tota la part pedagògica, també amb la Cinta Migó. Descobrirem personatges que són molt nostres, molt locals, i d'altres que són amb una rellevança internacional, i tindrem unes actrius que, de manera molt distesa, ens n'aniran descobrint trets de la personalitat d'aquestes dones. I a part, primer, a les 10.30 farem un taller amb els infants, perquè...
Els hi puguem donar unes fitxes que diguin, Carmina Amaya, Carmina Amaya, no sé de què em sona. Que puguin buscar entre els dibuixos, no?, si apareix, doncs, un vestit de faralaes, o apareix un llibre, o apareix un poema, o apareix, doncs, el naixement d'un nadó, perquè tenim comadrones, doncs, poder dir, ah, doncs, aquesta noia va vinculada amb aquest dibuix, no?, i que els petits coneguin d'una manera tot jugant, doncs, qui eren elles, i les persones adultes, doncs, a través d'un teatre distès, puguin dir...
Ah, doncs no coneixia aquest tret diferencial de la Francesca Cortés, no? Per exemple, o la Montessori. Ah, era així el seu sistema d'ensenyament. I per tant, doncs ens ajuntem amb tota la gent de Masllui que faran altres coses, com Pallassos, com Ball i tal, per descobrir personalitats que tenim allà al barri i que potser tu veus allà la placa al carrer i dius, d'acord, dramaturga, no? O va impulsar el vot femení. I no ho sé, però em quedo com curta, no? Vull saber més. I llavors ho farem d'aquesta manera. Per tant, animo tothom a anar-hi.
Molt bé, doncs serà aquest dissabte a partir de dos quarts d'onze a Masllui, al parc de Júlia Quieta. Avui n'hem parlat amb la regidora d'Acció Social i ara també de polítiques de gènere. Hem fet aquest últim apunt amb la Gina Pol. Moltes gràcies. A tu, merci per tot. I que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
A la penya del morro estem molt contents perquè ja hem arribat al programa 1.500. És per això que us convidem al programa especial que farem el diumenge 26 d'octubre a Sant Just al carrer d'11-2 del migdia, a la plaça Jacint Verdaguer, al costat de Can Cardona, en una carpa molona. Amb els enjustencs Clara Segura, Lluís Canut i la participació de col·laboradors i excol·laboradors que han passat durant aquestes set temporades per les tardes de Ràdio d'Esvern.
La penya del morro, programa 1.500 a Sant Just al carrer. Un programa de carrer. Aquest final no m'ha agradat, eh? Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Dos quarts i mig de dotze, aquesta hora fem tertúlia, saludem la Lina Santa Bàrbara, la Joan Algarra i la Montse Larrea. Molt bon dia a tots tres, què tal? Molt bon dia. Estem només amb dones, eh? Sí, els homes han fugit avui. Ens tenen por.
No, nosaltres som misógenos i hem dit, apa, aportem-ho. Pobres, no. Bé, en tot cas, parlem, avui s'ha fet entrar una mica més tard, però tenim qüestions, no sé si avui, Joana, l'altre dia deies que no volies parlar de res, no sé si avui estàs una mica més optimista, com a veus? L'optimisme continua igual, però no, és igual, mira, parlem del que sigui. Parlem del que sigui, home, un dels temes que parlàvem ara amb la...
regidora Gina Pol, és un d'aquests temes molt greu, que és el que ahir el Tribunal Constitucional va suspendre, el tema de la pobresa energètica. Estava comentant-lo ara mateix. Perquè amb la política i tot queda un tema que es fa petit i queda molt avall, però és que és un tema molt greu. I tant greu! Ara he sentit que deia que la Generalitat està intentant estudiar uns altres mitjans. Això era...
Si l'últim que explicava vols dir? Sí, sí, bueno, em vaig sentir ahir. Sí, que tenen 15 dies ara. Això per recórrer. Ah, però després fer la trampa. Ah, clar, després buscar un altre mitjà, perquè escolta'm, ja m'explicaràs, pobra gent. Però ens van retallant les ales, no? Perquè cada cop podem fer menys coses, no? Bueno, d'això es tracta. En teoria tenim una autonomia, però és que no ens deixen fer res. No, no.
No, perquè el Tribunal Constitucional va dir que això no entrava dintre de les nostres competències. No, clar, no en tenim cap de competència, perquè a poc a poc ens les van traient, aleshores no tenim disposició, és que ni un euro, ni un euro per la gent que el necessita.
De debò? No, però és que ja estava feta la llei i ja estava decidit. Clar, s'hauria de donar unes condicions. La llei de la dependència, igual, tot això està penjat. O sigui, han acabat, han suspès, diguéssim, la qualificació perquè se sap que el que passa de segon a tercer grau, doncs dintre d'un any o de dos passarà el de segon a tercer. Doncs no, estan congelats perquè no es pot passar. Al contrari,
Quan els valoren, els valoren en menys per no haver de pagar. No, no, però és que els que ja estan valorats queden congelats perquè, ja et dic, de segon a tercer grau, que és quan es necessita més, doncs res, fora. Em sembla terrorífic, no? Sí, si un tanca els ulls, si nosaltres som una miqueta més joves, però és com una depressió del 29.
el crac que va passar i és una depressió als Estats Units però que això està aquí són cíclics aquestes coses cada 50 però amb aquesta d'auna és a dir tant avall com estem baixant ara que ara és quan potser l'any passat fa mig any no ens n'adonàvem tant tant com ara hi ha gent que diu que ara està canviant i que estem millor
les brotes verdes avui ha sortit l'ocupació de l'estiu perquè a l'estiu normalment no s'ocupa sí que havia augmentat l'empleo i tal i que qual jo no sé on tu ho veuen
No, sí, sí, esclar. Necessiten cambrers i gent pels hotels. No, no, a l'estiu sí. A l'estiu n'hi ha una mica més de moviment. Però cada any? Mira, és com si diguéssim les rebaixes que la gent va a comprar. Cada any? Però cada any és el mateix? No, però independentment d'això, per què ha baixat el paro? És perquè algú la tira de gent que s'han anat. Que s'ha esgotat totes les prestacions? No, és que s'han anat. Però aquests no consten, Lina.
Ja no consta. Però en aquesta enquesta, és a dir... La població activa és, no? Han sortit a la llista. Dintre de tot podrem estar contents, perquè ara l'atur està al 24% a la resta de l'Estat,
I nosaltres tenim el 20%, però el 20% és molt, mare de Déu. I cada dia surten aquestes notícies que t'esveren, perquè clar, vull dir, és que no ho sé, en relació als partits que governen, sobretot el que governa, vull dir...
tapar i tapar i tapar tot el que està sortint, que no es belluga res, que no mou ni un punt ni una coma. Vull dir, al contrari, defensen els que estan defraudant. Vull dir, aleshores arriba un moment que la gent de peu... Està enfadada. Estem enfadats. Està enfadadíssima. Enfadats i, a més a més...
El crac del 29. Però llavors va ser una cosa de tipus generalitzat. El capital se'n va anar a Norris i darrere d'això se'n van anar als llocs de feina i va haver-hi un crac extraordinari. Ara...
Ara, segons per qui, de la mitjana a la petita, però la gent que avui va sortint els milions per les butxaques i per les orelles. Han augmentat els milionaris. Vull dir, la gent s'ha empobrit molt, però els milionaris han augmentat. Perquè l'egoisme de guanyar més i més i més... No, no, el capital salvatge vol...
Tens del gènere, que amb els jocsos a vegades ho comentem a veus de la parròquia, quan parla de justícia i pau. Però que és absurd, perquè sí, ara de moment és paraó i hambre para mañana. Perquè si la gent normal que gasta, que és la que gasta, la mitjana i una miqueta la bàsia, perquè sempre tenen ànsies de tenir coses. Si aquesta gent no té quartos... Sí.
ells acabarà un moment que se lo tendran que comer com patates. No es mou, és que no es mou, el comerç no es mou, perquè la que gastes, quan un treballador guanya una miqueta més, pensa en comprar alguna coseta. Clar, per viure una mica millor. El que guanya de més ho pensa en gastar-ho, però és que actualment té dificultats per viure.
Si té dificultats per viure, no gasta. En aquella novel·la, jo ho dic això, perquè és que a vegades també em ve aquesta flash. Aquella novel·la de l'Steidbeck, que segurament tu parles de les obres de la ira, que veus la pobresa, que trista i que... Disserable. Disserable. I ja està, i es retrata d'una manera molt, molt plasmàtica. Després van fer una gran pel·lícula, eh? De la...
La situació. I ara moltes vegades ho penses. Per exemple, això que us dic, aquest, no sé si ho he comentat aquí abans, veure aquesta parella que era... Que buscaven... Que anaven més o menys desentets, d'allò... I que buscaven a l'orgànica. A l'orgànica. I aquí, eh? És molt greu. És molt punyent. És molt greu, eh? I per desfer una mica aquesta angoixa que tenim...
Diu aquel, dice, yo quiero que me deis la tarjeta Francisca. Dice, Francisca? Dice, bueno, Francisca o paca, lo que tú quieras. La paca. Sí, sí, sí. Déu-n'hi-do. No sé si en sabíeu aquest. No l'havia sentit. A més a més, tot plegat sent que al final pot sonar demagògic, però és que no ho és, no? És una realitat, la demagògica. I a la segona pàgina trobes això. Sí, sí.
Això és la veritat. Una demagogia quan estàs reiterativament explicant el mateix i que no té cap solució i que no aportes cap benefici. Això és una demagogia. És res, és parlar per parlar. I no.
Però clar, la solució ens ha de venir dels que governen, no? Perquè nosaltres no tenim les claus a la mà per obrir les portes. És el govern que té que solucionar aquesta papeleta, que la gent està deprimida. Sí, la gent vas pel carril, no hi ha... No hi ha una alegria, no...
Ja no tenen que tocar les castanyoles, però... Tant, tant, dieu. Us veig molt pessimistes, avui. Jo ho sento. No ho sé, potser de ser jo mateixa. Mira, aquí dintre potser heu tingut una cosa bonica i tal, no? Però pel carrer avui, precisament, jo he vist dos o tres casos que m'he quedat...
Bueno, i davant de casa cada dia passen els negritos amb les carretons, recollint-ho tot. Molt macos, eh? Molt macos, molt ben vestits, o sigui que no fan fresa. Aleshores t'aixeques així una mica i després, per exemple, els que escoltem la ràdio,
Doncs el que van dient no acabes de veure-ho clar, no acabes de veure-ho clar. És una certa incertesa, un cert descontent, un cert neguitosamenta. Sí, avui també està, no sé si és la policia o els Mossos d'Esquadra, no heu captat. A casa de l'Ulaguer, del fill de l'Ulaguer, el petit.
ara es veu que l'havien detingut però l'han deixat anar perquè estan imputats per l'enquest infreu fiscal i han escrocollat al seu domicili l'han detingut durant unes hores i l'han detingut també el seu soci l'han detingut primer com amb ell però en tot cas no estan detinguts però estan imputats el flash d'aquest matí era que si havia donat aquesta notícia que l'havia donat al Mundo que llavors ens relacionen que el Mundo està connectat amb
com si diguéssim amb la policia, amb la judicial... Bueno, està filtrat. Serà el que té la notícia primer de privilegi, com si estiguessin connectats, no? Perquè les notícies, males notícies, sempre les propaga el mundo. Que té un telèfono vermell... Fons. Unes fonts periodístiques. Unes fonts periodístiques. Això és que deu tenir dintre...
No, no, el cas Mercuri també ho va fer el Mundo. Home, clar, alguna cosa... Per això... Deuen tenir algun infiltrat. Això ja ho he dit jo. Deu ser que haurem d'anar a veure la pel·lícula d'Infiltrades, no? A veure com funciona això. Ah, por favor. Perquè, clar, és que... Bueno, esperem, esperem. Jo trobo que això és normal. És a dir, o algun periodista que s'ha treballat molt bé una font policial, vull dir...
el problema és quan han publicat coses que no eren però mentre sigui només avançar és com això deuen tenir un garganta profunda i es va morir precisament l'amo del diari el que va destapar el Watergate
93 anys, eh, per això. Era gran, eh? 93. 93 anys, sí. En un senyor és molta edat, eh? Sí, sí, sí. És que passa que, esclar, en realitat, les notícies aquestes que són de... que et quedes defraudat i que sembles que... Que ens han pres el pèl, vaja. Sí, que ens han pres el pèl, doncs com està la flor del dia, que poden ser veritat i no poden ser veritat, poden estar manipulades. Per exemple, ahir mateix, que deien que surti, surt a vegades tots aquests senyors de la
de la paca, de la tarjeta o paca, i les que no la tenen, i les que no la tenen però que és igual, han passat 15 o 20 anys, o des que el senyor Fàbregas, no es diu Fàbregas, el de Castelló... No, Fabra. Fabra, no Fabra, el de Castelló. Esclar, que l'imputen, no l'imputen, que si entra... Sí, però ell no deixa... De la nada.
I nene, nene, ¿te gusta el aeropuerto del abuelo? I dic, esclar, aquestes imatges surten. I aleshores la gent diu, bueno, i aquest tio què?
I després surt l'alcaldessa d'Alicante, i després surt tota la trama d'esto. Però és que, per exemple... I després, potser havíem tingut a la mente de tots, i jo us ho dic, que no... Jo soc no partidista de politiqueria, com si diguéssim, no? Però teníem com una figura més honorable i més... I també ta de fraude, i aleshores ja...
Però, bueno, mira, saps què passa? No ens queda gran cosa on t'agafar-nos, no? Perquè, bueno, sí, sempre queda aviat. No, sí. Sempre queda... No, no, jo confio, jo confio. Surten els casos... Hi ha polítics que treballen molt, molt, molt, tot el dia, molt denonadament per treure el país. Ha fet mal o no ha fet mal, però vull dir, el cas Pujol...
La gent s'ha sentit molt doluda. Molt doluda, eh? La gent s'ha sentit doluda. Gent que eren partidaris d'ells com els que no eren. Perquè el teníem com una imatge que donava sencera. Amb els seus utziats, eh? Perquè en Pujol tenia el seu caràcter i la seva manera de portar la política. No, no, la manera de portar la política. Sí, sí.
Un polític agradable de cara a la gent, fins a cert punt, era molt esquerp, eh? Sí. O sigui, ho sé, perquè dos o tres ocasions que va venir a Montserrat i així, el notaves, eh? Tu volies fer que estigués una mica protegit. Sí, sí, sí. Escolta'm, no. Però ens ha tocat... Però era un personatge polític... El sentiment de catalanisme que semblava que ell portava...
la bandera i amb l'aire l'aixecava i, clar, vull dir, això fa mal a la societat. Jo tenia que fa mal. Però el fet que s'hagi fet no el fet que ho hagin destapat, no? No, el fet que ho hagi fet. Però jo crec que, o sigui, en part sí, és evident que s'ha creu, però en part crec que és independent. És a dir, avui sentia... Ara fan també això de l'Ola que i Pujol just a 15 dies del 9-N. Jo crec que la gent això ja ho sap discernir. Oh, sí.
Ells pensaven que l'altra vegada van sortir amb tot el cas Pujol que l'11 de setembre seria un xasco. O a les anteriors eleccions, les de fa dos anys, que és quan una setmana abans van destapar el tema dels comptes de Mas a Suïssa. En aquest cas, que a més a més sí que s'ha dit que no
però jo aquell dia ho mirava en la televisió però això sí que inclueix directament perquè estàs parlant d'una persona que s'està presentant però una cosa d'un moviment amb els fills d'algú que ja ni estan en política no sé Carme has dit una cosa de veritat la gent ara ja no està tan tonteta
i està molt més... Almenys un tant per cent. No, un tant per cent molt superior, la gent està molt més conscienciada del que vol i sap discernir i sap separar. I per això no crec que... No, perquè tu tens una idea, aviam, ni que el Pujol surti tota la parafernalia que ha fet o que no ha fet, perquè no ho sabem exactament, no sabem el que ha fet. Sembla ser que ha amagat una herència que tenia... Que ara no sabem realment. Que tenia l'obligació de declarar-ho. Sembla ser que és això.
Bé, això és el que ell va dir. La idea tampoc no canvia, perquè si jo pensava equits, jo continuo pensant equits. Aquí no m'ha mogut el que el Pujol hagi fet. M'ha dolgut, com a sentiment català, m'ha dolgut, no? Que probablement ens ha estat enganyant amb algunes coses, altres coses. No, saps què passa? És una frase feta i tòpica. El poder corromp.
I volgues que no, això de tenir el poder a la mà, a vegades sembla que siguis infal·lible. Doncs és el que li passa al govern actual que tenim. Home, clar, és que la majoria absoluta és una dictadura i un engraïment fins dalt de tot. Escolta'm, això... Tot i que té una quantitat de personatges involucrats en corrupció, però una quantitat, eh? Però molts, mira, i allò de la Cebes...
El que faltava. El que havia sigut també per tan veu el Miguel Ángel... El Miguel Ángel a Febés. Calla, calla. Dintre de tot, per administrar i per saber portar un país, s'ha de ser molt curós.
Ahir deien a 300, un programa que fa la televisió, que quan parlaven de l'economia dintre d'aquest estat nostre, el vaig agafar de la meitat en amunt.
I resulta que... A Trem, el vas agafar a Trem. A Trem, sí. Sí, bueno, perquè arrel d'allò, tot allò que van explicar dels prostíbuls. Això és igual. No, però és igual, oi? Si no hi havia clientes no hi hauria... Cuidado, la Constitució és, crec, dels oficis més antic del món. El més antic del món. Però parlava en concret... Del Neolítico.
concretament de l'administració. Va haver de venir el senyor Pearson a electrificar-nos el país, a posar les bases i a posar també un trenet que es va quedar a mitges perquè ell... Sí, sí.
Sí, perquè ell, clar, es va enfonsar amb el Lusitania. Diu, però, si pensem les coses com les hem de pensar, enlloc de fer aquests grans trens bala que tenim... Ara, ara, ara, aquí toques el tema. Per què no s'ha fet a l'ample de la resta de dies de la resta d'Europa i ens haguéssim estalviat un grapat de milions? Sí, sí.
I estaria comunicat. Però ells continuen amb la idea de fer l'AVE per tot arreu. Clar, perquè és una cosa de tipus polític. Perdona, si tinguéssim una bona... Tenim una xarxa de ferrocarrils, una xarxa àmplia. Si això es modernitzés, no caldria que fessin AVEs. No caldria, és el que comentava. Perquè tenen que anar a Galícia amb l'AVE i tenen que anar a Extremadura, que aniran 8 persones.
8 persones a fer aquest transport, que costarà un dineral que el pagarem entre tots? Per què no s'ho miren? És el que passava de l'ample de rodes. Badajoz està al costat de la frontera de Portugal. Ho dic perquè vaig anar a un congrés. Però a Portugal no volen saber-ne res, eh? I de Lisboa a Badajoz?
no posaran cap via nova. No, no, no. I quan arribar un ave estava de joc. Dices, toma castaña. I d'on d'iràs? Si és per a ir a la part. L'ave que vam fer de Madrid a Sevilla tampoc no conduïa enlloc. No, aquest era perquè estava nuestro amigo Felipe González. Sí, sí. Que jo no dic que hagi anat bé, però no conduïa enlloc.
No, però bueno, com si diguéssim... I a més, per què ha de ser això tan radial? Per què ha de ser tan radial? Perquè els hi convé amb ells. Per contra, aquí, a l'est del Mediterrani, no s'interessa. Amb ells sí, amb ells no, perquè han de complir coses de tipus polític.
perquè escolta'm, arribar fins a Almeria fins als invernacles que o sigui subministren a tota la resta d'Europa no, això no seria Andalusia, Múrcia València, Catalunya i connectar amb la resta i connectar amb Europa home, per l'amor de Déu però bueno, no hi ha res a fer
Ells continuen, RKR, que té que ser el corredor atlàntic. Em va fer gràcies el Sánchez, el vaig veure ahir, en un moment del Parlament Nacional. No, no. Dice, estamos esperando el día que usted, i va assenyalar, perquè feien lo dels pressupostos, que usted, y usted y usted se vayan al paro.
I ho vas dir tan convençut. Això ho vaig veure amb un esquets. No, no, no, jo ho vaig veure en directe, quan feien els trossos de... Perquè, clar, a tenir a tothom... Amb aquesta anècdota crec que ens va bé per tancar, també, per fer... Mira, almenys hem acabat rient una mica, perquè us veiem... A més, com almenys físicament, el Sánchez és maco, doncs mira, val la pena. Però no és que...
Opaca, eh? Exacte, ens quedem amb això. Si se'n fisca, opaca. Opaca és igual. Gràcies, Lina, Joana i Montse. Tornem de llocs, que veiem més coses. Que vagi bé. Bon dia. Bona festa. És veritat? Trobem diumenge. Bona festa, més jo. Connectem tots seguit amb el Bollatí de Catalunya Informació, el del Sant Just Notícies. Tornem després, parlem de teatre i entrevistarem el Lluís Soler.
Bon dia, són les dotze. Oleguer Pujol, el fill petit de l'expresident Jordi Pujol, ha quedat en llibertat després de l'escorcoll que la policia està fent aquest matí al seu domicili a Barcelona. També ha quedat en llibertat el seu soci, Luis Iglesias. Segons la fiscalia, tots dos estan imputats per blanquets de capitals i frau fiscal, tot i que encara no han estat citats a declarar per l'Audiència Nacional Espanyola.
Imputats l'alcalde i el regidor d'Urbanisme d'Alcanar, el Montsià, per un delicte de presumptes irregularitats urbanístiques. La jutge que porta el cas els ha citat a declarar en el marc d'una investigació de diversos contractes empreses de construcció. El ministre de Justícia, Rafael Català, avisa que els preparatius del govern de cara al 9N poden ser constitutius d'un frau de llei i no descarta impugnar-los. Català ho ha dit en una entrevista a Onda Fero.
El tercer trimestre s'han creat a Catalunya 34.000 llocs de treball segons última enquesta de població activa. Catalunya és la comunitat on més s'ha reduït l'atur aquest últim any. Ara la taxa de parats ha situat al 19% de la població activa davant del 23,6% del conjunt de l'Estat.
L'economia espanyola creix per cinquè trimestre consecutiu. La dada avançada pel Banc d'Espanya diu que el tercer trimestre el PIB ha augmentat cinc dècimes i això deixa un creixement interanual de l'1,6%. L'autoritat monetària alerta, però, dels riscos a la baixa per l'empitjorament de l'economia de la zona euro. Més de 600 morts als bombardejos nord-americans contra l'estat islàmic a Síria. Segons l'Observatori Sirià dels Drets Humans, la gran majoria dels morts són combatents jihadistes, però també hi ha 32 civils, entre els quals 6 nens.
Des d'avui es pot visitar el Caixa Fòrum de Barcelona en l'exposició Gènesi del fotògraf brasilès Sebastiao Salgado. Recull més de 200 fotografies en blanc i negre d'aparatges naturals encara verges. Catalunya Informació. Titulars d'esports. El Barça i el Madrid preparen el clàssic. Els blauranes s'entrenen tots els disponibles. Amb ells busquets sense l'alta mèdica. Aquest migdia compareixerà Andrés Iniesta. El Madrid entrenarà a la tarda pendents de Sergio Ramos. Ahir Ancelotti Cristiano va ensenyar que tenen un dia menys que els blaurana per recuperar-se.
El Barça de bàsquet juga avui a la pista del Milà a l'Eurolliga amb Saturanski recuperat d'una alteració del ritme cardíac. No hi serà Juan Carlos Navarro per lesión i Matxe Lampe, que ha estat para. El partit és a les 9 del vespre i el podreu seguir en directe per Esport 3. I en marxa la cinquantena edició del Ral·li Catalunya Costa Daurada amb sortida i arribada diumenge a Salou. Aquesta tarda, però, els pilots seran a l'Avinguda Maria Cristina de Barcelona, on faran dues passades cronometrades.
Sol i capes i intermitents de núvols prims al centre i nord de Catalunya amb temperatures ja normalitzades i nits de tardor. De dia, però, l'ambient serà suau i les temperatures oscilaran entre els 18 i 23 graus a cotes baixes. La tramuntana, moderada. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Jurs requereix pisos privats per incrementar el parc d'habitatge de lloguer social. El consistori demana la col·laboració del mercat immobiliari privat, ja sigui a través d'empreses o de particulars que vulguin llogar els seus pisos per ampliar el parc d'habitatge socials adreçats a persones amb risc d'exclusió. L'objectiu és aconseguir 4 pisos que s'assumarien als 6 habitatges socials públics existents.
El preu màxim de lloguer és de 700 euros mensuals i les quotes veïnals per despeses de comunitat van a càrrec dels llogaters. Les bases estableixen que l'Ajuntament garantirà el pagament de lloguer en cas d'impagaments durant la durada del contracte i els propietaris podran beneficiar-se d'una subvenció de l'IBI del 50% de l'immoble corresponent. Podeu demanar més informació trucant a l'Ajuntament al 93 480 4800, acostant-vos-hi també a l'OJI, a l'Oficina de Gestió Integrada i les sol·licituds
L'últim dia per entregar la sol·licitud serà el dilluns, dia 27 d'octubre.
Més qüestions. El fotògraf tan Justenc, Francesc Fàbregas, resumirà el seu darrer any a Instagram en una mostra express. Fàbregas inaugura avui a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret, una exposició que porta per títol Fotofix i que vincula la seva afició a la xarxa social Instagram amb la pesca. La mostra express Fotofix s'inaugura avui a dos quarts de vuit a l'Espai de Lliure Creació, al carrer Bonavista 105 i es podrà visitar únicament durant tres dies. Demà divendres de 5 a 8, dissabte d'11 a 2 i de 5 a 8 i diumenge només d'11 a 2.
I un apunt més per recordar-vos que Mas Lluís s'assuma a les festes de tardor amb activitats vinculades amb les dones que donen nom als seus carrers. L'Associació de Veïns de Mas Lluís, el Consell Municipal de la Dona i l'Ajuntament organitzaran diverses activitats durant tot el matí de dissabte per donar a conèixer a les dones que donen nom als carrers del barri Sant Justenc.
A partir de dos quarts d'onze del matí, dissabte, al Parc de Lluia Quieta, començaran les activitats amb tallers infantils, un recorregut teatralitzat pels carrers amb nom de dona, també una xocolatada, exhibicions de contruccionistes i de bel i dents, espectacle de pallassos, valls àrabs i també una botifarrada i un bingo popular, que sortejarà un lot de productes i serveis del barri.
I això és tot a moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Jus Notícies, edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jus al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Tu pourras me dire tout ce que tu veux.
Sous tes fous rires et tes grands airs, c'est pas la peine. Tu peux mentir à qui tu veux. Tu souris trop pour être heureux. Tu me fais de la peine. Et je t'aime quand même, moi. Je suis pas tes potes qui t'ombossent ou tes collègues, moi. Mais tu me prends vraiment pour un con. Tu crois que tu m'endors. Le même derrière ton masque, tes cernes n'en parlent encore. Tu n'as pas sommeil.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
La vida, la vida, la vida, la vida, la vida, la vida, la vida, la vida.
La vida, la vida, la vida, la vida, la vida.
La vi, santé, bonheur à fond.
1, 2...
A la penya del morro estem molt contents perquè ja hem arribat al programa 1.500. És per això que us convidem al programa especial que farem el diumenge 26 d'octubre a Sant Just al carrer d'11-2 del migdia, a la plaça Jacint Verdaguer, al costat de Can Cardona, en una carpa molona. Amb els enjustencs Clara Segura, Lluís Canut i la participació de col·laboradors i excol·laboradors que han passat durant aquestes set temporades per les tardes de Ràdio d'Esvern.
La penya del morro, programa 1.500 a Sant Just al carrer. Un programa de carrer. Aquest final no m'ha agradat, eh? Aquest diumenge a Sant Just al carrer fem el programa 1.500 de la penya del morro. Podeu guanyar molts regals de la gigapanera que sortejarem amb la col·laboració dels següents establiments.
Els tiquets es podran comprar durant el matí d'aquest diumenge a la parada de Sant Just Solidari i tots els diners recollits estaran destinats al projecte de la fleca de la Casa de la Mujer de Nicaragua.
El 9 de novembre, si vols podràs participar i votar.
Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
En punt un, quart d'una del migdia. De seguida parlem de teatre. A més a més avui hem doblat l'entrevista. Amb la Maica Duenyes entrevistarem el Lluís Soler i a més a més també parlarem del festival Shakespeare que s'acaba aquest cap de setmana. Tot això, de seguida, arriba la Maica Duenyes amb la secció de teatre. Abans proposem una mica de música també aquest dijous amb First Day of My Life de Bright Eyes.
Fins demà!
Fins demà!
Remember the time you drove all night Just to meet me in the morning And I thought it was strange You said everything changed You felt as if you'd just woke up
Fins demà!
Bona nit.
Això és espectacle.
Passen quatre minuts d'un quart d'una al migdia, ara sí, saludem la Maica Dueñas. Bon dia, Maica, què tal? Bon dia, molt bé, i tu? Bé, a punt per parlar de teatre. Parlar de teatre, que això és molt important. I a més a més, la gent, penso que últimament s'està espavilant. Sí, no? Per anar a veure coses. Sí, el diumenge i el dissabte va anar molt bé la Coca-Cola calenta. Això ho hem dit, que també t'ho volia preguntar. Ens va explicar a l'Albert Macià que sí, no? Que la gent va riure. Sí, va riure molt. És l'autor que va venir expressament des de Mallorca, on viure. Sí, sí.
Va quedar molt content, va comentar-me que havia tret tot el suc que es podia treure del text i a més a més va quedar molt content perquè es va editar un llibre expressament per l'estrena que vam fer de la Coca-Cola Calenta del Just Teatre.
i el llibre també s'ha venut molt bé i ell va estar allà, l'autor va estar signant llibres no sé com mitja hora o així o sigui que va tornar a Mallorca molt content i el públic també content, o sigui que tots contents tots, exacte
Perfecte. Doncs, a veure, anem a parlar avui... Jo ja saps que quan fan coses petites i que semblen interessants sempre ho dic, perquè en els espectacles petits també s'ho passa a la gent bé. En aquest cas, la setmana passada vaig anar a veure al Teatre Acadèmia, te'n recordes que vaig dir que començava un cicle de quatre vetllades literàries gratuïtes, que això és molt important...
El Teatre Acadèmia estava ple de gom a gom. De fet, van haver-hi de... El tema gratuït sempre suposo que ajuda, no? Molt, ajuda molt. Van haver-hi de posar moltes cadires. Van canviar, diguem-ne, la presentació de l'espectacle, perquè en comptes d'estar nosaltres al públic, en el tros del públic, doncs van agafar part de l'escenari. Com que eren lectures, vull dir que no era una cosa que s'havien de moure ni res...
I em va agradar molt. Una manera de presentar aquestes lectures molt original, perquè estaven tots asseguts, i ells, tant la Sílvia Bell com el músic que tocava l'aud, que era una meravella, com la presentadora, que era una especialista en aquest cas en literatura àrab, perquè els contes eren d'autors àrabes, doncs estaven entre el mig del públic asseguts.
i em va sorprendre després van deixar que el públic també parlés perquè van sortir un parell de temes i van dir si algú volia dir alguna cosa i també el públic va participar o sigui que va ser molt bon i aquesta setmana
Seria la segona vetllada literària. També és gratuïta. En aquest cas, la vetllada parla o es sentiran textos d'Arthur Rimbaud. El protagonista, el que fa aquestes lectures, és el Jordi Robles. I el joc, ja ho sabeu, el Teatre Acadèmia. Exacte, n'hem parlat diverses vegades. El dilluns 27 d'octubre...
A dos quarts de nou. Per tant, l'autor d'aquesta segona vetllada literària és Artur Rimbaud, Jordi Robles el que llegirà els seus textos, i penso que pot estar francament bé, la veritat.
I sobretot això, recordeu que és gratuït, espavileu-vos perquè estava pleníssim, amb llista d'espera, o sigui que... Una bona opció, eh? No tenim excusa, ens ha recomanat del dret i del revés, per tant, no ens hi podem perdre.
I després una altra que també normalment parlem d'això, del que fa la Fundació Romea, que ja saps que fa també espectacles els dilluns. En aquesta ocasió, curiosament, en comptes de dilluns, la fan dimarts. No sé si és perquè s'han enterat que el Teatre Acadèmia fa aquestes vetllades literàries els dilluns i l'han canviat o és perquè algú
No podia el dilluns. En aquesta ocasió, el dimarts 28 d'octubre, a les 8 de la nit, al Teatre Romea, podrem veure Amales a la veu. Això és un viatge per la poesia catalana de tots els temps, o sigui...
Hi haurà poetes, es podran recitar poemes de molts poetes catalans. I els actors, els que posaran veu aquests poemes, són l'Ànric Major, la Marta Angelat, la Victòria Pagès i el Miquel Puixador. La direcció, com sempre, és del Carles Canut.
I la dramatúrgia d'aquests poemes, el fil conductor, l'ha posat el Miquel Pujador. Recordeu que aquest Amales a la veu no és el dilluns, és el dimarts 28 al Teatre Romea. O sigui que són dos petits espectacles que realment valen la pena.
I ara ens avancem alguna coseta perquè d'aquí a res es podrà veure també el Teatre Romea, continuem al Teatre Romea perquè es podrà veure l'última trobada. L'última trobada...
És un espectacle basat en una de les millors novel·les del segle XX. És l'Abel Folk, el Jordi Brau i la Rosa Novell. Bé, la sinopsis és d'aquestes que t'agraden a tu, Carme.
Les sinopsis és de les que t'agraden a tu perquè som dos homes que de joves havien estat amics inseparables i es retroben 41 anys després de no veure's. O sigui que és un tema que a tu t'agrada moltíssim. Llavors, en aquesta retrobada, després de 41 anys de no veure's, tenen un secret entre ells.
i bé, un ha viscut aquests anys a l'Extrem Orient i l'altre no s'ha mogut del seu castell perquè viu en un castell a Hongria penso que és molt interessant a mi també m'agraden molt aquests temes que parlen de l'amistat i del que passa a través dels anys
Això al Teatre Romea, ja sabeu, l'última trobada, amb tres personatges, o sigui, tres actors fantàstics, fantàstics, l'Abel Folk, Jordi Brau i Rosa Novell. I després una altra cosa que s'estrena aquests dies, doncs és Conversaciones con Mamá. Conversaciones con Mamá està fent-se al Teatre Goya Codorniu,
I bé, la mare té 82 anys, el seu fill té 50 i cadascú viu la seva vida a la seva manera, però resulta que un dia al fill li fan fora de la feina.
I aquí comença, en realitat, la història d'aquestes conversaciones con mamá, que estarà, com ja he dit, al Teatre Goya Codorniu, amb un repartiment també fantàstic, la Maria Galiana, que és una dona, una magnífica actriu, i el Juan Echanove. També està dirigit per el mateix Echanove, i penso que també és una bona recomanació. Jo intentaré veure-ho aquesta setmana.
I ara, de les coses que marxen aquesta setmana, que és molt trist, però passa aquestes coses, doncs una de les coses que ja vam dir durant moltes setmanes que calia anar a veure-ho és Pensaments secrets. Volíem parlar amb el seu director. Recordaràs que Pensaments secrets s'està fent a la Sara Montaner, que està interpretada també per dos magnífics actors, l'Àlex Casanovas i la Mercè Pons, i que està dirigida per Lluís Soler.
Nosaltres volíem parlar amb el Lluís Soler perquè és la primera vegada que es posa a dirigir actors. I ens ha costat perquè estava fora de Barcelona, però aquí el tenim. Lluís, bon dia. Bon dia. Bon dia i bona hora. Com estàs? Què dius? Com estàs? Molt bé, molt bé. Perfecte. Estaves fora de Barcelona. M'han dit que rodant una pel·li, no? Sí, estava al nord, a Cantàbria, rodant una pel·li.
I quina pel·lícula és? Explica'ns-ho una mica. Una que es farà, bueno, es farà d'aquí temps, evidentment. Sí, ja, ja. És una cosa que es diu Altamira, que es basa en la història del moment en què es va descobrir l'escove d'Altamira. Ah, sí, sí. He llegit alguna cosa sobre aquest rodatge. El Margarino de Saut vol descobrir l'escove amb la seva filla Maria i jo li faig un personatge.
Molt bé. Recordem per als nostres oients, Lluís Soler és molt conegut, és un actor molt conegut. Va començar fa molts anys. Ell venia del teatre amateur i ha fet quantitat de coses. Jo pràcticament el segueixo des del primer dia. N'has vist moltes, n'has vist moltes. Des que vas fer fi de partida
Doncs és la primera. Era, no ho sé, fa molts anys, vaja. 26 anys. 26? Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Som ells, eh, nosaltres dos, mare meva. I després ha tingut ocasió de treballar sota directors molt, molt diferents, tots ells.
I molt bons, la majoria de vegades. També, doncs, no sé, el Mercader de Venècia també el vas fer tu. En fi, has fet moltíssima... I també és un home que té... Jo sempre dic que hi ha actors i actrius que tenen un ventall molt ampli, no? El Lluís Soler, quan jo el vaig conèixer, em va sorprendre, i suposo que tothom, la veu.
té una veu increïble, increïble. Però és que, a més a més, el físic acompanya la veu. I llavors, doncs, ha anat fent, ha anat fent, ha anat fent, i aquí el tenim, dirigint. Com se t'ha acudit això de dirigir? Bé, perquè m'han posat tan bé que al final em van convèncer. Vull dir que no és una obsessió a partir d'una gran il·lució d'una cosa que penses
No, és senzillament que els amics t'ho posen molt bé i et convencen i realment també et fa gràcia, evidentment, que et fa il·lusió. I al final, doncs, acabes, doncs, veus que tot es posa, tot quadra tant, tot lliga tant, que dius, si no ho faig ara no ho faré mai i ho fas, i ho proves. L'obra de pensament secret de David Lodge, la vas escollir tu o va ser un... No, en aquest cas és en Llorent Refec, que és el traductor que és el que para l'esquí.
Diguem-ne, així és el que la tradueix i com que ens coneixem que havia traduït el Copenhague... Sí, sí, molt bona també. Jo vaig anar a la lectura dramatitzada del Copenhague. Doncs al final veig-ho i em tiro a la piscina els pensaments secrets. Molt bé, t'has tirat a la piscina i te s'han sortit, eh? Perquè...
És una magnífica obra, a mi em va agradar moltíssim. Gràcies. I a més a més es veu la teva direcció amb aquests personatges. A mi la Mercè Pons en té el cor robat, de veritat. M'agrada moltíssim perquè té una sensibilitat especial i ens sap greu. No sé que tots dos estan molt en el seu personatge. Sí, sí, estan perfectes. Que són personatges molt diferents l'un de l'altre, però que tots dos l'Àlex i la Mercè estan
Està cadascú en el seu lloc. Costa molt, Lluís, ser un actor que normalment el dirigeix un altre, ha dirigit-ho a companys actors? És molt difícil? No, jo diria que més aviat, així intuïtivament, presenta més vantatges que inconvenients. Depèn, m'imagino, també depèn. Evidentment, a mi m'ha reportat més vantatges que inconvenients, vull dir, perquè...
intentes servir una mica l'actor com t'agradaria que t'ho fessin a tu. Normalment, com que tots els actors tenim les mateixes dèries, jo diria que en aquest sentit estàs més a prop de l'actor i pots facilitar-li més l'arribar allà on ell vol i pensa que ha d'arribar i on tu també penses que ha d'arribar.
Pensaments secrets s'acomiada de la sala Montaner aquest cap de setmana aquest diumenge val la pena d'anar-hi la història ja l'hem comentat aquí diverses vegades en diferents dies és la Helen que és una escriptora i el Raf que és un científic i aquests dos es troben a la universitat i aquí comença una història que podria dir-se d'amor
però que no direm al final, perquè si no, no té gràcia que vagin a veure-la. Una relació que barreja una mica de diferents coses. Sí, la intel·lectualitat, no? Són tots dos intel·lectuals i tenen moltes coses afins. Bé, doncs és una història molt maca. Lluís Soler, per qui encara no li ha posat cara, que crec que ningú, però vaja, per si un cas, l'estem veient ara a la sèrie Isabel,
que la fan a Televisió Espanyola, a la 1, que fa el Hernando de Talavera. La farà Hernando de Talavera, sí senyora. Què t'ha semblat aquest personatge? Ai, molt bé, molt bé. Estàs fantàstic, eh? És un moment deliciós, poder treballar en una sèrie així que estava molt ben feta i molt ben pensada i molt ben acotada tot, en tots els terrenys que té una sèrie...
Doncs i per sort en el moment que ho vaig fer, perquè ara ja està tot fet, doncs m'hi vaig poder dedicar exclusivament i per tant això és una... És perfecte. Això és un luxe, no? Quan fas només una cosa és quan la disfrutes més i
Estàs fantàstic, eh, per cert. Oi que sí, Carme, que està fantàstic, la sèrie d'Isabel? Però a part d'això, ha sortit en moltes, moltes sèries. La ratjada, que també feies un paper superguapo, l'averí d'ombra, l'averí d'ombra, el cor de la ciutat...
En fi, Lluís Soler, que porta una carrera molt, molt, molt dilatada, porta molts anys i cada vegada està millor. I, curiosament, ara després parlarem del Festival Xespir i tindrem la Montse Vallveix, que és la directora del festival Xespir.
I el Lluís, justament aquest diumenge, també el podrem veure dins del Festival Shakespeare. Què és el que presentes? És una lectura dramatitzada i explica'ns una mica. És una lectura d'una obra que porta per nom Birnam. Birnam és el bosc, el famós bosc de Shakespeare que puja cap al castell de Macbeth.
i el Víctor Suanyol, l'autor, l'ha fet servir per posar títol a un monòleg que per mi és deliciós, vull dir, perquè és una bestiesa, és una cosa per mi molt ben escrita, que presenta una mica... El fet és, és un actor...
que fa el paper de Duncan, el paper del rei, del Macbeth, i que, per tant, ell va fer la funció i el que explica és l'hora abans que els actors normalment ens anem al teatre i l'hora que ens passem abans de sortir a l'escenari. Quan et quedes sol al camerino, no? I comencen les dubtes i els nervis. És exactament així. És que aquí, en aquesta hora...
Doncs esclar, doncs veiem per una banda totes les dèries de l'actor, d'anar repassant el text, d'anar repassant el text, d'anar-lo repetint, però també al mateix temps veiem que és un actor gran que ja fa el paper de rei, ja té una certa edat, ha fet molt Shakespeare i per tant dubta molt de si...
ja se li ha acabat la corda, o encara pot fer més, o perquè fa teatre. Pobre, pobre. I al mateix temps, doncs, també repasso una mica tots els Shakespeare's que ha fet i tot. És una cosa molt d'algú, en aquest cas s'ha de destacar molt, s'ha de destacar molt, molt, molt amb Víctor, penso jo, vull dir, perquè realment ha escrit l'obra, doncs,
d'una manera que per mi és difícil d'escriure, que és a rat, és a dir, algú que té necessitat de dir una cosa la diu sense preparar-la massa, és a dir, sense buscar un resultat o un efecte, sinó realment perquè té necessitat de dir-la. I com que és el món, repassa tot el món de Shakespeare i tots els enigmes de Shakespeare, i a més a més tracta d'un actor i tot,
doncs és un món que per un actor és encandilat
I més per a un actor com tu, que has treballat molt, molt Shakespeare, Mercader de Venecia, amb el Sergi Belbell, després allò que vas fer amb l'Antonio Calvo, que eren trossos de Shakespeare, els sonets, Nic de Reis... No, no, no, ja et dic, és una cosa que jo tinc moltes ganes de fer.
Mira, Lluís, em diuen que la Montse Bellveí està també al telèfon escoltant-te el que estàs explicant del que faràs el diumenge. Montse, bon dia, benvinguda.
No sona. Doncs res, recordeu, la Sala Montaner, Pensaments Secrets, a Madrid i Casanovas, Mercè Pons, dirigida per el Lluís Soler, acaba aquest diumenge i, de veritat, no us la perdeu perquè realment val la pena. Els actors estan fantàstics i l'obra és molt maca, molt maca, molt maca.
El Lluís Soler, bé, estem parlant que aquest diumenge farà una lectura dins del Festival Xèspir. I després què es pot dir? Després sí, després ja hi ha practicat els vols del pronunci, però no que fem el maneu. Ah, clar, clar, clar. Tots ahir t'agradaré...
També esteu fantàstics, per cert. Jo me'n recordo de per un sí i per un no que es va fer el poliorama amb el Flotats. Sí, fa molts anys. Molts anys, sí. Em penso que era el Juanjo Puig Corbé, no? Amb el Flotats, sí. I vosaltres esteu fantàstics, també, eh? I després anem amb la Fedra, el Romer, aquest.
Ah, sí, sí, que la Fedra és un paper magnífic. Tu ho fas de marit, no? Sí, jo ho faig. Del marit de la Fedra, no?
Sí, la Emma Vila-Rosa ho fa de Fedra, sí. Un regal per als sentits, aquesta obra de Fedra. Doncs, Lluís, espera't, perquè no sé què passa, que no podem sentir a la Montse. Bueno, no, dona-li molts records a la Montse. A veure, a Montse, hola? Hola! Hola! Estava sentint-nos?
Sí, sí, sí que ho sentia. Ah, vale, perquè nosaltres a tu no, eh? No, l'únic que és que... Sí, s'ha tallat, s'ha tallat en algun moment. Doncs, el Lluís estava explicant el que farà el diumenge. Sí. I té molt bona pinta, eh? Molt bona. Molt bona, molt bona. És un text que és meravellós.
i en veu d'en Lluís encara més el primer que li he dit quan el vaig conèixer ja fa molts anys ha dit ell 26 anys el que més em va impressionar d'aquest home a part del seu cos perquè Déu-n'hi-do té un tipus fantàstic però a part d'això va ser la seva veu és una veu increïble i cada vegada la modula més
Vull dir, potser al principi era més planer parlant, però cada vegada la modula més d'una manera increïble. Doncs, Lluís, gràcies per estar amb nosaltres. Gràcies a vosaltres. Un petó, Mons. Un petó, Lluís. Ens veiem diumenge.
El diumenge ens veiem i després també ens veurem al Romea, a la Fedra, d'acord? Gràcies, Lluís. Doncs solt per tots. Adéu. Montse, parlem una mica així, una miqueta sobre el Festival Shakespeare. Comença avui, per això volia fer que en fessis 500 dels que podrem veure. Aquest dissabte penso que... Ara començàvem des de Mona, no?
Exacte. Estrenem avui amb el Timó d'Atenes. Timó d'Atenes dirigit per David Selves i en el Timó amb el Julio Manrique. Una altra obra de Shakespeare que estàvem parlant que el Lluís ha fet molt Shakespeare i ara el Timó d'Atenes que s'ha vist aquí a Barcelona es tornarà a veure amb una proposta molt diferent de la que es va veure en el seu dia. Sí, i tant.
I d'altra banda, el David el que ha fet és portar-ho en aquesta rabiós actualitat, perquè finalment el Timó de Tènes és algú que quan es vegi...
És algú absolutament d'avui en dia, algú que li passen coses que estem sentint cada dia a les notícies. És un home molt generós, que al final es queda al carrer. Exacte. La generositat, el que significa... Dibuixa molt el desumat. És un lloc molt interessant. Timó d'Ardenas, que es fa a la biblioteca. Exacte. El dissabte veurem...
un espectacle dirigit per Martí Torres, que és un espectacle que ha escrit Paula Vogel només amb les tres veus femenines de les femenins d'Otelo. És a dir, la de Tèmona, la Bianca i l'Emília. I amb clau de comèdia expliquen una mica les escenes que no estan en l'obra i...
I jo penso que pot ser un espectacle molt divertit, molt interessant, i això ho podrem veure el dissabte. El dissabte a la biblioteca també. Hi haurà un col·loqui, no?, després d'aquesta representació. Sí, després de l'espectacle hi ha un col·loqui a càrrec de l'Associació de la Perla, d'Espectadors de la Perla.
Molt bé. I el diumenge tenim el Lluís Soler, que ja ho hem parlat. Per cert, no sé si l'ha sentit, però està contentíssim de poder fer aquesta lectura. És un text que és una meravella. Fa ja un mes i mig que ens vam trobar un dia i ens en va fer una lectura i jo penso que...
Són aquestes parletes que, si no és en el marc d'un festival, són textos que és molt difícil també que puguin arribar a la gent. I com aquesta lectura del Lluís Soler, n'hi ha dues més, una que es veurà divendres, també, abans de la segona funció del Timó d'Atenes. Del Xavier Albertí, no? Sí, a càrrec de Xavier Albertí, que és el gos geomètric d'Agustí Bartra, que també és un poeme llarg en veu del Caliban, el personatge primitiu de la tempesta. Sí, sí.
que és una altra meravella, i llavors hi ha un tercer text a càrrec del Mario Gas. La caça de l'home, no? La caça de l'home, que és Albert Balas. Jo penso que són això, tres perletes en veu de tres grans homes,
I tant, i tant. I que és la manera de poder arribar aquests textos a la gent. Grans actors, eh? Mario Gas, Xavier Alberti i el Lluís Soler. Tres magnífics actors per aquestes lectures que es faran a la tarda, no? Bé, el divendres és la tarda, dos quarts de set. El diumenge és a les vuit, la del Lluís Soler.
i el dilluns és a les 9 amb Mario Barça. O sigui que cada una té un horari diferent. Informació a la web del Festival de Shakespeare. Molt bé. I després tenim ràpidament, perquè ja ens passem de temps, diverses companyies. Per exemple, hi ha una versió del Somni d'una nit d'estiu, no?
Sí, hi ha una versió del Somni d'Una Nit d'Estiu, que és una companyia molt jove, estudiants i ex-estudiants de l'Institut del Teatre, que faran una cosa al pati. Llavors també tenim Nit de Reis, a Càrrec dels Pirates. Preciosa aquesta obra. Sí, obra preciosa i un col·lectiu que està funcionant molt a la ciutat. Teníem ganes de participar junts i faran aquest Nit de Reis. I també un altre col·lectiu que teníem moltes ganes de col·laborar amb ells és
les Antonietes. Sí, que estan fent moltes coses ara també. Exacte, i la idea era que tinguessin un dia del festival i que fessin el que volguessin. I el que hem fet és juntar a 25 artistes, ballarins, acròbates, músics, pintors, actors... O sigui, una performance, no? I faran una jam session, si estaran quatre dies fent un workshop, i l'últim dia, tipus cluenda, tipus festa, faran una jam session i farem una mica el fi de festa.
Molt bé Montse, sé els problemes que el Festival Xespi té per poder fer tot el que heu muntat perquè el Festival Xespi fa molts anys que es fa va començar a Santa Susana amb el Paco que el dirigia després va passar a Mataró després va venir a Barcelona i vas tenir molts problemes tu com a directora per enxegar-lo cap endavant
I ara jo diria que des que l'ha agafat la perla, aquest festival se li veu vida llarga, no? Se li veu vida llarga, el que com és un pressupost molt petit, hauríem de tenir una mica més de pressupost,
El que sí que és veritat és que l'encontre amb la perla està perquè sí que el festival existís ara, que el festival pugui continuar. Hi ha una manera de treballar i d'entendre la feina, que ens entenem molt i que fa que estiguem vius i que estiguem aquí. L'únic és que és una lluita, continua sent una lluita i igualment hi hauria d'haver-hi més pressupost.
Com s'aconsegueix tenir més pressupost? A veure, explica'm-ho. Perdona'm, ara t'he perdut un moment. Com s'aconsegueix tenir més pressupost? És amb el que estem treballant, amb les administracions, amb els punts d'adultació privada. Estem molt contents amb l'avançant anticipada, que és el recurs propi del festival, molt contents. Les entrades del Timó d'Atenes estan exhaurides.
Però encara que estiguin exaurides, jo podré veure-ho, no?
Estan exhaurides, em truca ràpidament. No et preocupis, si no ja el veurem en un altre moment. Montse, és igual, un magnífic festival i si em dius que està fet amb pocs diners, doncs encara és més magnífic perquè has aconseguit presentar coses molt interessants.
Gràcies per estar amb nosaltres. No podem allargar-ho més. I res, molta merda per aquesta nit quan comenci el festival. Moltes gràcies. Adéu, Montse. Montse Vallveí, la directora del Festival Xéspir de Barcelona.
I abans d'acomiadar-me, perquè ja és molt tard, voldria recordar que es prorroguen algunes obres que val la pena d'anar-hi. Per exemple, Victòria d'Enric V, el Lliure de Gràcia, l'Encarregat a l'Espai Lliure de Montjuïc i l'Esbodellador de Whitecaple al Teatre del Raval. Totes aquestes tres obres es prorroguen. Perfecte, Maica. Doncs moltes gràcies i que vagi molt bé. Fins la setmana que ve. Fins dijous que ve. Bon dia.
Recte final d'aquest programa encara tenim temps de parlar d'una conferència que es fa aquesta tarda amb Olga Esbert i Francesc Riera sobre una visió del Sant Just de 1714. I ara en parlem amb en Francesc Riera. Molt bon dia, Francesc, què tal? Hola, bon dia. Per saber una mica què és el que s'explicarà aquest vespre, quin paper va tenir Sant Just de 1714, que segurament molta gent no ho té gaire clar, no? Tots potser sabem més el que va passar a Barcelona, però no sabem quin paper va jugar Sant Just.
Bé, mira, en el cas de la conferència d'avui, o de la xerrada que fem l'Olga i jo, tant més que una visió dèlica del moment, hem plantejat una altra visió, que és la visió del Sant Justenc d'aquell moment. És a dir...
Tant per part de l'Olga com per part meva, el que fem és... No perquè no tinguem informació, perquè en realitat tenim molta informació sobre els esdeveniments que es van donar a nivell bèl·lics d'aquells anys, sinó el que volem fer... De fet, l'altre dia es va presentar un llibre el dilluns, aquí a Can Lidastà, també, que es va fer més èmfasi, potser, amb el tema d'aquest que comentàvem de la guerra en si i una miqueta de conseqüències que havien tingut pel poble.
Nosaltres avui el que volem presentar i explicar-vos és una mica com era el Sant Justenc d'aquells moments, és a dir, una visió més casolana, és a dir, qui eren, què menjava... La part més social, una mica? Sí, sí, efectivament. I per part de l'Olga, ella ha treballat exhaustivament tot el tema del cadastre i del Josep Patiño, diguéssim, que és una imposició...
que es fa a partir dels guanyadors després de la guerra per poder, doncs, recaptar un impost. Això ens forneix tota una sèrie d'informació de com estava distribuïda la terra i què és el que es conreguava. I això una miqueta... Bueno, una mica no, jo dic que exhaustivament l'Olga ho està treballant i ens explicarà també una mica, doncs, a partir d'això...
la feina que ella ha fet i està fent en aquest camp. I per tant, d'alguna manera, podem entrar una mica en saber com es vivia en aquella època, és a dir, a part dels fets històrics, no? Efectivament, és la pretensió, és la pretensió, ja us dic, d'això, de veure els àngels temps d'aquell moment, la natalitat, la mortalitat... Quina era l'esperança de vida, per exemple, en aquella època?
A veure, l'esperança de vida mitjana era uns 50-60 anys, en el cas de Sant Jus. Dins de tot el que hi ha era una població bastant privilegiada. Aquest Sant Jus sempre ha tingut fama...
de Bonsaires i d'això, fins i tot. Els pares carmelitans descalços compren l'any 1709, la masia que ara coneixem com a Can Freixas, per venir a fer una casa de salut pels seus religiosos. Ah, sí? Mira. Sí, sí. I, doncs, a veure, hi ha moltes d'això, molta gent es pensa, doncs, que
que, a veure, una persona, un senyor amb 40 anys, en aquells temps encara es considerava jove. En canvi, uns anys més, doncs ja era vell, i l'esperança de vida, tot i que hi havia gent que arribava fins als 80, però, bueno, diguéssim que la mitjana seria això, uns 60, 65 anys. En el cas de Sant Josep, perquè hem treballat
hem treballat altres poblacions a nivell genealògic i... Canvia una mica, no? I canvia una mica, normalment és més baixa. Déu-n'hi-do. I, per exemple, d'altres característiques, ara ens deies què menjaven, no? També s'explicarà? Sí, això una miqueta a partir del cadastre veiem el que es conreua en el poble i després, a partir d'una sèrie de documentació que hem trobat a l'arxiu de Corona d'Aragó,
Sabem, per exemple, la despesa que feien els pares carmelitans a la seva finca, la despesa que feien en comprar menjar. Tot i que es pot fer una mica extensible. A partir d'aquí també hi ha una sèrie de bibliografia ara que està tot el tema del 1714 s'ha posat de moda. Hi ha una extensa bibliografia al respecte
fins i tot hi ha llibres de cuina, hi ha totes unes monografies del Garfías Puig, que és un historiador de Barcelona, i hi ha molt de detall. El que sí que és veritat és que el cas de Barcelona, per exemple, que s'ha treballat molt, el cas de Sant Jurs és un àmbit molt més rural,
i hi ha certes diferències. Aquí no tothom menja la xucobata, però bé.
En tot cas, són aquests matisos que ho fan diferent també d'on Sant Just ja fa 300 anys, vull dir que això també es podrà saber una mica aquesta tarda. Serà una conferència a les 7, a la sala Isidore Consol de Can Genestà, per tant, per saber una mica, coneixer aquesta visió de Sant Just des del 1614, però des d'una perspectiva més social, i seran en Francesc Riera i l'Olga Esbert, avui en Francesc ens ha fet cinc cèntims, una mica de com anirà tot plegat. Moltes gràcies, Francesc.
A vosaltres. I que vagin molt bé. Fins aviat. Bon dia. Vinga, bon dia. Cinc minuts i arribem a la unava migdia. Ara sí, després de parlar d'aquesta conferència que es fa aquest vespre, tanquem el Just a la Fusta d'avui.
I ho fem agrair a la gent que ha fet possible el programa d'avui, per tant, l'Andrea, bueno, els serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández de Rius a la previsió del temps, avui també hem entrevistat la regidora d'Acció Social Gina Pol, hem fet tertúlia amb la Joana Algarra a la línia de Santa Bàrbara i la Montse de Rea.
I a la tercera hora hem parlat de teatre amb la Maica Dueñas, hem entrevistat el Lluís Soler, també a la Montse Bellveí pel Festival Shakespeare i acabem de parlar amb Francesc Riera, que avui és un dels conferenciants, juntament amb el Gasbert, de la xerrada en la visió de Sant Just d'Esvern del 1714, avui a les 7 a la sala Isidore Cònsol de Can Genestà.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb més coses com cada dia, de 10 a 1 del migdia, per explicar-vos què passa a Sant Just i fer-vos els matins una mica més entretinguts. Per per nosaltres res més, de seguida arriba l'Andrea Bueno amb els serveis informatius, el Sant Just Notícies, edició migdia, per posar-vos al dia de l'actualitat Sant Justenca. Que vagi bé, fins demà.
A la penya del morro estem molt contents perquè ja hem arribat al programa 1.500. És per això que us convidem al programa especial que farem el diumenge 26 d'octubre a Sant Just al carrer d'11-2 del migdia, a la plaça Jacint Verdaguer, al costat de Can Cardona, en una carpa molona. Amb els enjustencs Clara Segura, Lluís Canut i la participació de col·laboradors i excol·laboradors que han passat durant aquestes set temporades per les tardes de Ràdio d'Esverma.
La penya del morro, programa 1.500 a Sant Just al carrer. Un programa de carrer. Aquest final no m'ha agradat, eh? Yeah, you cooked his dinners and you raised his children and still he's not satisfied.
He says, I'd rather switch with you. You don't know how hard it is to work from nine to five. But he speaks with his eyes closed. And even though you're not alone, he's never there to be with you. And you remember when you were young, well, that was new and it was fun. Now every corner's filled with dust.
Fins demà!
Now you're sitting on that train, seeing life in a new way And every forest sings a song One for the heartbroken lovers And one for the dreamers And then there's one just for you The wind's been humming on it all day And the soil lies away Waiting for it to draw me solo, oh
I'll meet you on the other side.
Bona nit.
A l'escoltes Ràdio Despert. Sintonitzes Ràdio Despert. La ràdio de Sant Just. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
L'Ajuntament de Sant Jus requereix pisos privats per incrementar el parc d'habitatge de lloguer social. El consistori demana la col·laboració del mercat immobiliari privat a través d'empreses o de particulars per ampliar el parc d'habitatges per a persones amb risc d'exclusió. L'objectiu és aconseguir quatre pisos. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dijous 23 d'octubre. En titulars destacem altres qüestions de la jornada.
La regidora d'Acció Social, Gina Pol, rebutja la suspensió temporal del Decret Llei de la Generalitat contra la Pobresa Energètica. El Tribunal Constitucional ha tombat la proposta després de considerar que discrimina els consumidors de la resta de l'estat espanyol. El fotògraf Sant Justenc, Francesc Fàbregas, resumirà el seu darrer any a Instagram amb una mostra express. Fàbregas inaugura avui a l'espai de lliure creació Carme Malaret, una exposició que porta per títol Fotofix i que vincula l'Instagram amb la pesca.
I un dia més parlarem de les activitats de festes de tardor, com ara de la festa que es farà al barri de Maslluí dissabte. A través d'una sèrie d'activitats per a tothom es donaran a conèixer les dones que donen nom als carrers del barri.
Bon dia. L'Ajuntament de Sant Just requereix pisos privats per incrementar el parc d'habitatge de lloguer social. El consistori demana la col·laboració del mercat immobiliari privat, ja sigui a través d'empreses o de particulars que vulguin llogar els seus pisos, per ampliar el parc d'habitatge socials adreçats a persones amb risc d'exclusió. L'objectiu és aconseguir quatre pisos que s'assumirien als sis habitatges socials públics existents ara mateix. Sant Just Notícies.
Fins ara els immobles eren de propietat pública a través de Promunça o del Departament d'Habitatge de la Generalitat i ara es busca la cooperació del sector privat. L'objectiu d'aquest pla és facilitar que les persones amb dificultats econòmiques puguin viure en un pis digne a Sant Just. La regidora d'Acció Social, Gina Pol, ha concretat al Just a la Fusta la intenció del pla i alguns dels requisits que requereixen per llogar els pisos.
I vam trobar aquesta solució que són les bases perquè qualsevol persona, sigui a través d'una immobiliària o sigui de forma directa, pugui oferir el seu pis privat en el mercat de lloguer. Fixem un preu màxim, és a dir, pisos que tinguin un preu per damunt dels 700 euros no entrarien dins aquesta convocatòria perquè seria un preu molt alt per poder assumir
I aleshores, si una persona té un pis, independentment dels metres quadrats que tingui, però el té buit, té tota la documentació en regla, doncs la cèl·lula d'habitabilitat, l'eficiència energètica, tots aquests temes que quan l'has de posar en el mercat de lloguer, doncs ja ho has de tenir,
I és que, segons la regidora, actualment hi ha molts pisos buits que poden complir una funció social molt important. Sí que des de cert pel que fos, perquè no ho hem dit fos en prou intensitat o perquè la gent s'ho vol repensar, buscaríem noves fórmules per tornar a fer la convocatòria, perquè creiem que actualment, tant a Catalunya com a Espanya, hi ha molts pisos ja construïts que estan buits, que no hi ha llogaters a dins, i que estiguin buits perquè si no té cap sentit. Si pot entrar-hi a viure una família que ho necessita i que potser pot pagar menys, però que té una estabilitat a més llarg termini, doncs provem-ho, no?
El preu màxim del lloguer és de 700 euros mensuals i les quotes veïnals per despeses de comunitat van a càrrec dels llogaters. Una comissió analitzarà els habitatges que s'ofereixin i es tindran en compte factors com la proximitat a centres educatius, la proposta de renda, el nombre d'habitacions i la superfície, entre d'altres.
Les bases estableixen que l'Ajuntament de Sant Jus garantirà el pagament del lloguer en cas d'impagaments durant la durada del contracte. A més, els propietaris podran beneficiar-se d'una subvenció del lívid del 50% de l'immoble corresponent. N'ha parlat Gina Pol.
que l'Ajuntament paga durant un temps una part d'aquest lloguer i la persona que hi entra a viure i que entra a través d'un concurs públic, doncs també paga una altra part. Què fa l'Ajuntament per donar garanties a la persona que ens ofereix el seu pis? Li garantim que si hi ha qualsevol impagament l'Ajuntament se'n fa càrrec, hi ha una bonificació de l'IBI per aquests propietaris que s'apuntin en aquesta opció, per tant, durant 3 anys a l'IBI es bonifica un 50%. Donem un seguit de garanties que potser un privat no et donaria perquè potser el segon any se'n va i et quedes amb el pis un altre cop lliure. Aquí garantim el