Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Bon dia, Sant Just! Són les 10 i 7 minuts. Benvinguts al Just a la Fusta, el programa més matiner de Ràdio d'Esbert.
Avui és dimecres 3 d'octubre del 2018 i us convidem a estar amb nosaltres, com cada dia, fins la una del migdia.
Començarem fent un repàs a les portades impreses de la premsa catalana i espanyola i les notícies que destacen als diaris digitals.
Sabrem el temps gràcies a la predicció del Carles Hernández i Rius i tancarem la primera hora fent un resum de les celebracions internacionales.
d'avui 3 d'octubre. A la segona hora parlarem amb la gent del CAU, perquè aquesta setmana l'agrupació Escolta inicia les activitats del seu 50è aniversari.
Vindran a l'estudi la Teresa Rabarté i la Roser Sánchez, com a mares d'ex-CAPs del CAU.
I també tindrem l'Oriol Fontoba, actual CAP.
Després tindrem, com cada dimecres, la tertúlia esportiva amb l'Emilio Escaçòquio, el Carles Hernández i la RIC.
També, com cada dimecres, no faltaran la Maica Duenyes per parlar de teatre, que avui vindrà amb un convidat molt especial.
Acabarem el programa amb en Joan Roca, que ens farà la secció de Medicina i que ens informarà de què és això de la hipertensió.
Tot això de seguida. Ara, un tema de Charles Asnebur, que va morir l'1 d'octubre als 94 anys, un tità de la xanson francesa.
Des del Just a la Fusta li fem aquest petit homenatge. Us deixem amb Asnebur i tornem. No marxeu!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Figure야 de l'opin!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La, la, la, la, la, la...
En tots vosaltres, veus de la parròquia.
Compartim notícies d'actualitat, experiències socials i espiritualitat.
I també parlem del judaïsme, del poble israelita, els jueus d'àmbit.
Els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes en diferit a dos quarts d'onze del matí.
Seixanta i més.
El magasin fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes,
tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre
i, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí.
Recordeu, seixanta i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
012. La Generalitat al teu costat.
Vinc als cursos de català per poder millorar la meva feina.
Jo ara puc parlar amb els amics d'aquí en català.
Vull donar-me un servei millor als meus clients, per això faig un curs de català en línia al Parla.cat.
El Consorci per la Normalització Lingüística i el Parla.cat ofereixen cursos per a adults,
ja sigui presencials, semipresencials o per internet.
Millorar els coneixements de català és bàsic per a les nostres relacions, tant personals com professionals.
Tinguis el nivell que tinguis, millora el teu català.
012. La Generalitat al teu costat.
Just a la fusta.
Sant Just en directe.
Són les deu i quart, seguim aquí, al Just a la fusta de Ràdio d'Esvern.
Ara ha arribat l'hora de llegir els titulars de la premsa catalana.
Comencem per el diari El Periòdico.
El titular principal diu Torra desaire Esquerra amb l'ultimàtum a Sánchez.
Diu que amenaça de retirar en un mes el suport al govern central
si no hi ha un compromís per fer un referèndum.
Una altra notícia que destaca aquest diari diu
Batuda a Lleida contra la corrupció de Convergència Democràtica de Catalunya.
Més temes. Diu menys turistes però més despesa per visitant.
I l'últim tema. Diu que el Tribunal Constitucional avala l'expropiació de vivendes que fa dos anys que estan buides.
Un altre diari català. Anem amb el diari Ara.
El titular principal també està dedicat a la política catalana.
Hi ha una imatge del president Torra i el titular que l'acompanya diu
Torra amenaça de retirar el suport a Sánchez.
El president exigeix una proposta per exercir l'autodeterminació abans del mes de novembre.
El govern espanyol respon que la seva aposta és l'autogovern i no pas la independència.
Més temes del diari Ara.
Diu detingut el president de la Diputació de Lleida per un cas de corrupció de Convergència Democràtica.
Més temes. Diu fre a la vinculació de les pensions només amb l'IPC.
i per acabar diu la secció de cultura Premi Nacional Leopoldo Pómez.
Diu el guardó reconeix el seu impacte en l'imaginari hispànic.
Anem amb un altre diari català.
El que ens falta és La Vanguardia.
A veure, la trobem aquí, La Vanguardia.
La Vanguardia.
Ara, aquí la tenim.
Sí, la imatge principal, doncs també, com a l'altre diari,
és una imatge de Torra.
I el titular diu que Torra amenaça a Sánchez de retirar-li el suport d'aquí un mes.
El president redueix l'intent de sal al Parlament a un incident aïllat.
Avisa que deixarà caure el PSOE al novembre, si no se ve, a un referèndum.
Més temes de La Vanguardia.
El govern central rebutja obrir un diàleg sobre la independència.
Un altre tema, diu, la gestió dels alderulls al Parlament
fa créixer la divisió entre els Mossos i els seus caps.
I, finalment, diu que el cobrament de comissions
es quitja la Diputació de Lleida.
Ara anem amb Nació Digital, un diari online, un diari digital.
Aquest diari destaca la notícia.
La notícia diu Arrimades adverteix Torra
que serà el responsable del que passi als carrers en cas de condemna judicial.
Ser un diari digital permet l'actualització de notícies
i aquesta és una notícia d'última hora, d'aquest matí, justament,
del discurs que ha fet Inés Arrimades al Parlament aquest matí.
Una altra notícia diu Torra,
torna a fixar terminis per tenir un horitzó de legislatura.
Més notícies, diu, un àudio intern dels Mossos
revela la manca d'efectius dilluns al Parlament.
I, per acabar, un altre que se'n destaca, diu,
Mas, Ortega, Rigau i Oms hauran d'anar a declarar a Madrid pel 9N.
Bé, ara anem per la premsa espanyola en paper.
Comencem amb el diari El País.
A veure si el trobem.
Va estar per aquí.
El País, aquí està, diu, la imatge és també per Torra
i el titular que l'acompanya diu que Torra respon a la fractura de l'1 d'octubre
amb amenaces a Sánchez.
Diu que el govern rebutja l'últim àtum del president
que anuncia que li retirarà el seu recolzament
si no hi ha una oferta en un mes per fer l'autodeterminació.
Més avall es destaca la notícia del tsunami.
Diu que l'epicentre del desastre d'Indonèsia
afronta una dura lluita per la vida,
sobreviure al tsunami i a l'abandonament.
També se'n fa referència a aquest diari dels Premis Nobel
i diu que el Nobel de Física premia a la innovació amb el làser.
També parla d'esports.
Diu que el Real Madrid és incapaç de marcar de nou
i perd 1 a 0 a Moscú.
El diari El Mundo posa una imatge del desastre d'Indonèsia
i el titular diu que l'horror es pot olorar.
La població de Palo busca els desapareguts
en barris convertits en autèntiques foses comuns de fang.
També fa referència al diari a una notícia política.
La notícia que destaca en tots els diaris
diu que el xantatge de Torra asfixia a Sánchez
i apropa les eleccions.
I per acabar l'últim diari,
la razón hi ha una imatge d'una porta mitja oberta
en què de lluny es veu el president Torra
i el titular diu que Torra posa la data a la legislatura
i Sánchez s'aferra al diàleg.
Diu que hi ha divisió en el sobiranisme
davant de l'Òrdago.
Diu que Esquerra desconeixia l'anunciament.
Més notícies que destaca aquest diari
és que Johnson divideix els stories
i ratlla de frau el Brexit de May.
Bé, un diari digital a nivell espanyol,
per exemple, al público.es,
es destaca la notícia que diu que els barons del PSOE,
indignats amb Torra,
reclamen del govern una contundència més gran.
I Casado es queda sol a la seva ofensiva
contra els partits independentistes.
Més notícies d'aquest diari digital,
per exemple, és un vídeo
que diu que demanen sis anys de presó
per un periodista que cobria
el, entre cometes, Jaque el rei,
per unes presumptes agressions a policies.
Més notícies d'aquest diari,
ultres que amenacen de nou
a matacar la manifestació del 9 d'octubre a València.
Bé, aquestes han estat les portades
dels principals diaris,
tant en paper com algun també en digital,
tant catalans, també espanyols.
Ara, una dosis musical
i tornem d'aquí uns minuts.
Fins ara.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Y que le canto a los valientes que llevan por bandera la verdad.
A quienes son capaces de sentirse en la piel de los demás.
Los que no participan de las injusticias no miran a otro lado.
Los que no se acomodan y los que riegan siempre su raíz.
A ti mi compañero que me tienes la mano que es tu corazón bondad.
Me estudias con curiosidad, me miras con respeto y besas con cariño cada parte de mi cuerpo.
Tienes en los ojos irasoles y cuando me miras soy la estrella que más brilla.
Cuando ríes se ilumina todo el techo y adorno tranquila, siento tanta calma adentro.
Y tienes en los ojos irasoles y cuando me miras soy la estrella que más brilla.
Cuando ríes se ilumina todo el techo y adorno tranquila, siento tanta calma adentro.
Es necesario revivir para poder saborear, encajo las ideas, reflexión para mejorar.
Antes de un gran impulso doy un paso pequeñito para atrás.
Todo lo que no atendí vuelve siempre a resurgir.
Pero sonreímos, vaya si vivimos todo lo que aprendimos.
No le dedicaré más tiempo pues el mundo está lleno de mujeres y hombres buenos.
Así que le canto a los coherentes, a los humildes que buscan la paz.
A los seres sensibles que cuidan de otros seres y saben amar.
A todos los que luchan por nuestros derechos miran a todo hombre igual.
A quienes no me juzguen y quien esté dispuesto a compartir.
A ti mi compañero que tienes alma pura que es tu corazón bonda.
Respetas mi espacio vital, me escuchas bien atento y besas con cariño cada parte de mi cuerpo.
Música
Tienes en los ojos girasoles y cuando me miras soy la estrella que más brilla.
Cuando ríes se ilumina todo el techo.
Ya duermo tranquila y siento tanta calma dentro.
Y tienes en los ojos girasoles y cuando me miras soy la estrella que más brilla.
Cuando ríes se ilumina todo el techo.
Ya duermo tranquila y siento tanta calma dentro.
El progreso de la convicción humana requiere
inapelablemente que es esta gente
que se sienta en el fondo feliz
en alcanzar su vida al servicio del progreso humano.
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Gracias!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
L'hi vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob.
Informatiucomarcal.com
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out,
l'Smooth Jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
Smooth Jazz Club
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Ràdio d'Esvern, 98.1
Ràdio d'Esvern, 98.1
Ràdio d'Esvern, 98.1
Just a la fusta
Passant 3 minuts, de dos quarts d'onze.
Carles encara no el tenim per aquí per fer el temps,
així que primer farem els dies internacionals
i després, un cop hagi arribat, ja passarem a fer la predicció.
Avui, dimecres 3 d'octubre, és el Dia Internacional dels Mosqueters.
Són soldats, els mosqueters, que estan a l'ordre del rei de França
que va immortalitzar el novel·lista Alejandro Dumas.
Aquest cos de soldats d'infanteria va ser creat l'any 1622 pel rei Lluís XIII.
Eren els encarregats d'escortar els reis durant els seus viatges
i es diuen mosqueters perquè el monarca Lluís XIII els va canviar les carabines
per les mosquetes, que és un arma de foc que es carrega pel canó.
Molta gent es pregunta, de fet, si d'Artanyan,
Azos, Portos i Aramis, els personatges de Dumas, van existir de veritat.
I sí, sí que van existir, encara que no tal com ho explica el novel·lista.
D'Artanyan, en realitat, es va cridar, es va anomenar Charles de Baths Castelmore,
comte d'Artanyan.
Va ser capità dels mosqueters,
però no en l'època del cardenal Richelieu i Lluís XIII, com explica Dumas,
sinó de Masarino i Lluís XIV.
Portos, en realitat, és Isaac de Porzhao, Azos, en arameu, Eizos.
I Aramis es deia Henry, senyor d'Aràmids.
Els tres són cosins i, bé, pertanyen als mosquatells,
i a ells es va unir d'Artanyan.
Al contrari que a la novel·la, es porta bé des del principi amb ells.
Els tres mosqueters és també una de les obres literàries més portades al cinema.
De fet, hi ha fins a 11 pel·lícules per als crítics.
La millor és la del 1948, dirigida per George Sidney,
interpretada per Jen Kelly, com d'Artanyan,
Lana Turner, com Milady,
i Vincent Price, com a Richelieu.
La cinta va estar nominada a l'Òscar a la millor fotografia.
Des de la primera pel·lícula dels tres mosqueters,
feta el 1921, amb Douglas Firingbags com a protagonista,
fins a l'última, feta l'any 2011.
Diuen que, bé, aquesta última és una mica fantasiosa amb la història.
Bé, doncs, avui i cada 3 d'octubre és el Dia Internacional dels Mosqueters.
Ara, uns minuts musicals i esperem el Carles.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
L'infern no m'interessa!
És molt més bonic l'ampolà!
i quan veig!
la llum de l'alba se'm treu les ganes de mirar!
de marxar!
potser que avui no em suïcida!
no em suïcidar!
Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt
I anar a l'invern no m'interessa, és molt més l'únic l'Empordal
I quan veig la llum de l'alba, se'm treu les ganes de marxar
Potser que avui no em suïcidi, potser ho deixi fins demà
Potser que avui no em suïcidi, potser ho deixi fins demà
Potser que avui no em suïcidi, potser ho deixi fins demà
Yeah, it's pretty clear, I ain't no size too
But I can shake it, shake it, like I'm supposed to do
Cause I got that boom boom that all the boys chase
And all the right junk in all the right places
I see the magazine, working out photoshop
We know that shit ain't real, come on now make it stop
If you got beauty, beauty, just raise them up
Cause every inch of you is perfect from the bottom to the top
Yeah, my mama, she told me, don't worry about your size
She says boys like a little more booty to hold a night
And no, I won't be no stick figure silicone Barbie doll
So if that's what you're into, then go ahead and move along
Because you know I'm all about that bass, about that bass, no trouble
I'm all about that bass, about that bass, no trouble
I'm all about that bass, about that bass, no trouble
I'm all about that bass, about that bass
I'm bringing booty back
Go ahead and tell them skinny bitches that
Now I'm just plain, I know you'll think you're fat
But I'm here to tell you, every inch of you is perfect
From the bottom to the top
Yeah, my mama, she told me, don't worry about your size
She says boys like a little more booty to hold a night
And no, I won't be no stick figure silicone Barbie doll
So if that's what you're into, then go ahead and move along
Because you know I'm all about that bass, about that bass, no trouble
I'm all about that bass, about that bass, no trouble
I'm all about that bass, about that bass, no trouble
I'm all about that bass, about that bass
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
molt diferent. Parla sobre la
invasió turística. Diu que
el turisme obliga
a tancar
Maya Bay,
que és on DiCaprio va rodar
la platja, va rodar
la pel·lícula La Platja.
També en quart
lloc resulta
que en estat crític es troba
una noia que anava
al sostre d'un cotxe
i aquest va xocar
amb un aparcat i bé, la noia
va caure greument ferida
i ara està
a l'hospital. Aquesta és
la quarta notícia que més s'ha vist
per la cadena catalana.
I en cinquè lloc, igual
que en primer és un vídeo
pel que fa a la política
espanyola, diu
la Moncloa respon a
Torra que no accepta
últimàtums i que manté la via
del diàleg. Això
són les notícies que
més s'han vist o que més s'han
clicat aquí a la web de la
Corporació Catalana.
Per exemple, anem a veure les audiències de televisió
de les cadenes de la resta d'Espanya.
d'Espanya, per exemple, perquè fa
ahir dimarts 2 d'octubre
la cadena que va
tenir més audiència, que va
acumular un 17,2%
del share, és
Telecinco. Bé,
resulta que
amb el gran hermano
VIP, doncs aquesta cadena
està arrasant, diguem-ho així.
En TN3, en segon lloc
va acumular un 13%
de share. I
en tercer lloc, i amb bastanta més
diferència, amb un 8,4%
tenim a televisió
espanyola. Això pel que fa
ahir dimarts.
Bé, en general, la tònica
de dia
rere dia és que en primer lloc
sempre es manté
Telecinco, doncs això
amb un 16, entre un 15 i un
17%. Després també
sempre trobem
antena 3, que està doncs
entre un 12,
un 14, i
ja en tercer lloc
ve
Televisió espanyola
entre un 8 o un 9%
de share.
Pel que fa
al mes d'octubre,
en general,
doncs tenim,
per exemple,
que el grup
Mediaset, és a dir, sumant
les audiències de
Telecinco,
Quatro,
FDF,
Divinity
i Energy,
a l'octubre del 2018
van acumular un share
de 29%,
i el grup
3Media,
és a dir,
Antena 3,
Neox,
Nova i la Sexta,
van acumular
pràcticament el mateix,
que el grup
Mediaset,
van acumular
un 28,9%,
res,
just per sota
del grup
de Mediaset.
i Televisió espanyola,
que seria
el Canal 1,
el Canal 2,
Bé,
Teledeporte,
Clan TV,
doncs bé,
tot aquest grup
acumulen
un 14,4%,
una mica menys
que el que van aconseguir
aquest grup
al mes de setembre.
Bé,
de moment,
això és tot
pel que fa
a les audiències.
Esperem que el Carles
torni a l'emissora
i d'aquí una estoneta
doncs ens pugui fer
el temps.
En quatre minuts
teniu la connexió
amb Catalunya Ràdio
i després
començarem
la segona hora
amb una entrevista.
Fins ara.
bà,
bà,
bà,
m'well,
bà,
bà
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Just a la fusta!
Just a la fusta!
Just a la fusta!
Just a la fusta!
Just a la fusta!
Just a la fusta!
Just a la fusta!
Passant sis minuts a les onze del matí encarem la segona hora del Just a la fusta d'aquí de Ràdio d'Esvern.
tenim a l'estudi a la Teresa Rabarter, també a la Roser Sánchez i a l'Oriol Fontoba.
Resulta que l'agrupament escolta Martin Luther King al cau de Sant Just.
Aquest curs 2018-2019 celebra el seu cinquanta aniversari.
Setembre és un mes que serveix per ubicar-nos quan tornem de vacances però a l'octubre tot es torna a posar en marxa.
I esclar, la gent del cau ja comença a preparar el seu aniversari.
Com ho han fet?
Doncs per això els tenim ells tres.
Hola, bon dia!
Hola, bon dia!
Bon dia!
Quant doneu el tret de sortida oficial a la celebració dels cinquanta anys al cau?
Doncs aquest dissabte.
Aquest dissabte dia 6 a les set de la tarda inaugurem una exposició que representa tots, més o menys, tots aquests cinquanta anys.
A les set de la tarda al cim de Can Ginestar.
Hi haurà tots els nens de l'agrupament amb els seus pares i tothom que vulgui venir.
i a l'exposició què trobarem?
Bé, podríem dir que és una exposició temàtica i és un passeig pels moments més representatius de l'escultisme.
Intentem donar una visió d'aquests cinquanta anys, tot i que per desgràcia dels primers anys no hi ha tant material,
però bé, amb el que teníem i l'ajuda d'alguns dels fundadors pensem que la gent es podrà fer una idea maca dels orígens del cau.
I qui se n'ha fet càrrec, doncs, bueno, hi ha una comissió de tots els actes del cinquantè i allà s'han anat fent comissions per cada acte.
I concretament amb aquest estàvem la Teresa, l'Anna, la Pilar i jo.
I totes mares.
Perquè vosaltres sou mares, no? La Teresa i tu sou mares de membres que han estat del cau o que encara...
Que han estat.
Que han estat.
Bé, bé, els nostres fills van començar de petits com a nens, van arribar, van passar per totes les branques i al final van acabar sent caps del cau i van estar, doncs, quants anys siguin caps.
Ara em surto ara del guió. Vosaltres com a mares, què creieu que els ha portat als vostres fills o filles el fet de pertànyer a una agrupació, escolta?
Home, uns valors que no es troben enlloc més de... Bàsicament són els valors que hem dit al cau, no?
És que ens respira tota la família, no? Perquè ja veus que nosaltres ja som mares d'ex-gent del cau, però tot i així sempre t'hi sents que ets del cau, no?
Sí.
Vosaltres vau formar-ne part o...?
No, no, jo no.
No, jo tampoc.
Jo ho vaig conèixer ja. Però trobes gent gran que va formar part del cau i diuen que quan s'és del cau és per tota la vida.
A més que els nois quan arriben ja una... O sigui, quan ja són grans, quan ja han fet totes les branques, molts volen continuar sent caps.
Sí, com a caps.
Aquest és el cas de l'Oriol Fontoba. Hola, Oriol.
Hola.
Hola. Tu ara mateix ets cap, oi?
Sí, jo soc cap.
Cap.
De quina branca?
Ara porto llops i són de tercer quart i cinquè de primària.
Ah, ostres, doncs són petitons, no aquests?
Sí.
Són dels més petits. Tu també vas començar a formar part del cau de ben petit?
Sí.
Bé, tornem al tema de l'exposició, que hem anat. Bé, quant de temps tenim per veure-la?
Doncs fins al final d'aquest mes. Són les dates que deixen al cim de Can Ginestà, tot aquest mes. Dens ara fins al final.
També, quin és el proper o els propers actes més immediats que fareu pels cinquanta anys?
Hem intentat fer un acte cada mes durant tot aquest curs. Bueno, novembre no, perquè hi ha moltes coses i desembre amb el Nadal, però començarem després amb una tertúlia.
La tertúlia no sé si és Fabré o...?
El Fabré.
Fabré, sí, sí. La tertúlia Fabré. Dintre de les tertúlies que es fan a l'Ateneu, doncs a l'Ateneu cada mes es fa una tertúlia.
Sí.
i a les tertúlies hi haurà una dedicada al cau que la presenta la Maria Fesos com ella.
O sigui, de moment teniu preparada l'exposició a l'octubre, aquesta xerrada...
Bueno, s'estan treballant totes les altres.
S'estan treballant, no?
Sí, sí, sí.
El que passa és que els hem anat esgraunant una mica, doncs tenim el febrer, el març, hi ha una caminada, no?
Sí, i després els dissabtes els nens de les branques participaran en una activitat que es diu Estimem l'entorn, Cuidem Corcerola.
La plantada d'arbres, no?
La plantada d'arbres.
La Setmana Santa es farà un campament conjunt amb tots pares i nens.
El 5 de maig hi haurà una caminada, la caminada dels 50 anys, que són de 50 quilòmetres.
Es pujarà al Pedraforca, també, el 29 i 30 de juny, i es clourà amb un sopar de celebració el 26 de juliol, al Casal de Joves.
I són actes pensats pels nens o també per totes les famílies, no?
Sí, sí, sí.
Inclús, això, gent que ja no està al cau, però, bueno, es convida a tothom, no? A més, animem que tothom vingui.
I aquests actes de celebració els compliu, o sigui, els prepareu, juntament amb els CAPS o només la comissió que m'heu dit abans?
No, a la comissió hi ha CAPS, ex-CAPS, no? I, bueno, pares, ex-pares, bueno, pares d'anys.
Una pregunta per l'Oriol. Els nens saben ja que...
Els nens portem un any donant-los peu en què l'any que ve ja s'ha celebrat el 50è i que hauran d'estar involucrats i que són conscients que l'any que ve, o sigui, que aquest any ja...
Els toca preparar-se.
I cada branca, des del Consell, hem decidit que han de padrinar un d'aquests actes i, bueno, han de padrinar un dels actes aquests i...
Què vol dir padrinar? Que se n'han d'encarregar o...?
Que han de fer alguna part, alguna part dels actes.
Col·laborant.
Col·laborar en algun aspecte.
I teniu alguna anècdota del cau que vulgueu destacar o compartir?
Eh... Bueno, jo tinc una... No sé si és molt avient, però, bueno...
No passa res.
Eh... Jo, quan feia Rangers, l'últim any, bueno, estàvem d'acampaments i això, i li vam demanar als nostres CAPS les eines per agafar uns arbres per anar a fer una cabanya.
I quan els CAPS es van enterar que estàvem al bosc talant arbres, ens van agafar per banda i...
Home...
Us va cabrar el pèl.
Sí, us va cabrar el pèl.
Això sent dels Rangers, has dit, que és l'última branca, no?
No, la del mig.
Ah, la del mig.
Ostres, doncs clar, és que això és una responsabilitat, no? Els CAPS, vull dir, respecte als nens i nenes, teniu unes certes responsabilitats i...
Home, no m'estranya que si veient nens talant arbres, doncs es posessin les mans al CAP.
Home, el fet de ser CAPS, jo crec que també forma molt els nanos, perquè, clar, si ve una responsabilitat...
A casa, doncs, bueno, són uns nens, no?
Però quan estan aquí, clar, tenen una responsabilitat molt gran, no?
Exacte. Forma part, no? Suposo, també dels valors aquests que comentàvem abans de fer-se...
Exacte. I ets més conscient dels valors que...
Quan ets CAP, ets més conscient dels valors que et deien de petit i els apliques, els aconsegueixes aplicar.
Tu has notat, no?, que, bueno, amb el CAP, doncs, has anat guanyant aquesta mena de, bé, doncs, valors, responsabilitat, no sé, compartir, solidaritat...
Sí, sí, és una cosa que està cada dia present. No intentes treballar-la molt amb els nens, però, sobretot, la treballes sense voler-ho.
Mm-hm. Perquè, com que t'ha afectat i et toca molt de prop, l'apliques sense adonar-te'n.
I d'aquests 50 anys del cau, fareu algun llibre o alguna memòria o...?
Bé, es fa un documental, que això no sé si ho hem dit, amb els...
Hi ha una comissió que està fent un documental amb, bé, amb tota la...
Bueno, amb part de la gent que hem passat durant aquests anys.
I no s'havia parlat de res més, però, bueno...
Home, Déu-n'hi-do, eh? Ja són coses, doncs, que s'han d'anar treballant i que a poc a poc porten la seva feina, també.
El tema d'organització.
I ara fa poquet, bueno, poquet fa potser un parell d'anys o un any i mig,
que us vau mudar al nou local, no?, de Plaça Maragall.
Sí, sí.
I quina valoració en feu? Com esteu?
Home, ara estem molt bé. Estem molt bé on estem.
Podem... No tenim el local que teníem abans, però tenim una plaça molt maca al davant
que l'hem omplert cada dissabte amb nens i nenes.
I ens agrada molt perquè veus el poble que també se n'adona que estem allà, saps?
i això és molt... és molt... no sé, és...
Per tant, podríem dir que n'esteu satisfets, no?, del canvi?
Sí, molt.
Molt bé.
i bé, no sé si voleu destacar alguna cosa més d'aquest...
Bé, volíem agrair al Jordi i a la Patrícia de l'Arxiu, que la veritat que han col·laborat molt,
ens han ajudat molt, ens han ajudat moltíssim, i bueno...
I bueno, i després anima tothom a que vingui, que els agradarà molt,
potser les veuran amb alguna foto quan eren joves...
Ostres, clar, perquè les fotografies i tot això, a l'exposició n'hi hauran.
Ui, tot, és fotografies, bàsicament.
L'exposició són fotografies.
Són fotografies de totes les èpoques, i veurem els nens, actuals no, però d'ans enrere,
i els primers nens, que ara ja són avis i porten els nens.
Clar, és que això, el Jordi Amigó, no?, que està a l'Arxiu i la Patrícia,
aquí sí que han tingut bastanta feina en buscar i...
Bueno, ho vam fer nosaltres, eh?
Ah, val.
Ens han facilitat tot el material, perquè, bueno, és increïble el que tenen, eh?
Sí, sí.
Em vaig quedar molt parada, perquè realment hi ha moltíssima cosa
en quanta també documentació dels primers anys, és molt maco.
I...
Doncs sort, sort que s'ha guardat tot.
Sí.
I que hi ha els arxius que ens permeten després recuperar fotografies
que sempre fan il·lusió.
Sí, sí.
Esperem que els pròxims cinquanta anys del cau, doncs,
també que s'acabin acumulant molts documents, moltes fotografies.
Ara més, clar.
Sí, sí.
Moltes gràcies en fotografies, sí.
Potser no estaran tant en paper, sinó més digitals,
però, bueno, també seran records igualment.
Amb el que està bé també de l'exposició,
que no m'he dit que les fotografies estan acompanyades per frases
que han escrit els mateixos nens.
Ah, ostres!
de les petites frases del que pensen ells del cau...
Molt bé.
Hi ha algunes de més profundes, sí.
I altres amb més sentit de l'humor, no?
Sí, sí, sí.
Hi haurà de tot.
Hi haurà de tot.
Petites anècdotes que viuen ells, no?
Doncs...
Si voleu, podeu concloure l'entrevista amb els lemes del cau.
Ah, d'acord.
No?
Val, sí, sí.
És sempre punt, mai a mitges, i tant com puc.
Sempre punt, mai a mitges, tant com puc, és el lema del cau.
Suposo que tots els cows deuen tenir el mateix lema, o són temes diferents?
Sí, no?
Sí, molts semblants.
Val.
Molt bé, doncs amb aquest lema conclouem aquí l'entrevista.
Gràcies, Oriol, Roser, Teresa, per venir i parlar-nos d'aquesta exposició
i de la celebració dels 50 anys, que esperem que potser en una altra ocasió
ens tornem a trobar aquí a l'estudi, per més coses que aneu fent.
Sí, sí, sí, per explicar alguna altra activitat.
Molt bé.
Doncs moltes gràcies a tots.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Passen 20 minuts de les 11 del matí.
Acabem aquesta entrevista amb la gent del cau i en uns moments,
després de la música, tornarem amb la tertúlia esportiva.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.



Fins ara.

Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
par.
Fins ara.
Fins ara.
quien lo i 볼.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Carabe, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
La Generalitat al teu costat.
Vinc als cursos de català per poder millorar la meva feina.
Jo ara puc parlar amb els amics d'aquí en català.
Vull donar un servei millor als meus clients, per això faig un curs de català en lineal, parla.cat.
El Consorci per la Normalització Lingüística i el parla.cat ofereixen cursos per adults, ja sigui presencials, semipresencials o per internet.
Millorar els coneixements de català és bàsic per les nostres relacions, tant personals com professionals.
Tinguis el nivell que tinguis, millora el teu català.
012. La Generalitat al teu costat.
Ràdio 2B, FM, 98.1
Just a la fusta.
Passant uns minutets a dos quarts de dotze, seguim aquí al Just a la fusta, la segona hora.
Jo tenim col·locats a l'altre cantó, l'Emilios Casocchio i el Carles.
Hola, bon dia.
Hernández i Rius, bon dia.
Hernández i Rius, exacte.
Què tal?
Bé, els tenim aquí per la tertúlia d'esports.
Tertúlia futbol, sí.
Sí, tertúlia futbol, tertúlia del Barça.
No, avui parlarem de més coses, parlarem del Madrid.
Clar, avui s'us omplirà la boca de...
No, aviam, tampoc...
Si vols, comencem amb aquest tema, però vaja, que tampoc no és una cosa que hagis d'acafar com a referència.
Aviam, hi ha qui es pot arreglar a l'agrà que el Madrid perdi en un partit contra un equip que és tremendament assequible,
però bé, he vist el resum, no vaig veure el partit.
Bueno, jo crec que va tenir la sort o l'encert de marcar aquest gol i després, jo crec que no van fer res cap dels dos.
No el vaig veure sencer perquè anava veient el Multichampions, per tant m'anava a canviar i tal, però...
Hi havia partits més divertits i tenies la Roma, que estava fent una pallissa, clar, clar, clar, clar.
No, jo he vist el resum i realment és espectacular el que li va passar allà al Madrid, o sigui, d'una mala sort brutal.
No sé si van xutar com 20 o 30 vegades a la bateria, van fotre 3 o 4 pals, o sigui que la pilota no va entrar perquè no va voler i a vegades passa amb els millors equips.
I tant.
No, i jo crec que va ser... És un resultat molt enganyós, no és una crisi.
Bueno, sí, ara comencen amb la crisi perquè ens van agafar 3 partits que el Madrid no marca, i això és un delta baix.
Però vaja, que el partit d'ahir no es pot agafar com a referència, crec.
Crec que és un partit que van tenir mala sort, els altres es van, no, que deia l'Emili, es van trobar el gol, però això no és...
No és significatiu, no?
No.
De moment no. A veure com reacciona, que això sí que és important.
Potser quan portin 10 partits, sense martar llavors...
No, no, jo crec que la reacció del perdre el partit de la Lliga, perdre el partit de la Champions, a veure com reacciona el proper.
Però la Lliga van empatar també, no?
Em sembla que la Lliga...
Van empatar, sí, van empatar, van empatar.
Clar, si el senyor Florentino diu que aquest projecte...
Aquí està el perill.
Jo crec que aquí és més el perill.
No va bé i fa fora el Lopetegui i busca no sé qui.
Aquest pot ser un problema.
El gran perill del Madrid està sempre amb el senyor Florentino, o sigui, és una cosa que és evidència, aquest tio no té paciència i el proper partit del Madrid contra algú a l'equip, la que no sé contra qui jugarà, el Madrid es torna a enganxar, doncs llavors sí que...
Potser hi ha algú que marxarà, no?
Sí, però a vegades és una errada.
Jo crec que, mira, el dissabte jugant contra el Deportiu Olavés.
Contra el Deportiu Olavés.
Jugant a casa de l'Alavés.
Que, per cert, va al segon o tercer, no?
Sí.
No, ara va quart.
Va de conya.
L'Alavés ara està...
Bueno, va sisè.
Va sisè amb 11 punts i per davant té el Barça.
L'Alavés i el Betis.
Sí, l'Alavés està fent una molt bona temporada, però bueno...
Va sisè, no? Pel que veig aquí.
Sí, sí. Llavors, és un d'aquells partits que pots dir important, perquè els tres últims partits n'ha perdut dos i n'ha empatat un.
I llavors, si el Florentino té pressa, que pot ser la clau, pot muntar un daltabaix sense necessitar.
Exacte.
Perquè jo crec que és un equip que és tremendament competitiu per aquesta temporada i que pot fer moltes coses.
Però bé, ahir se li va noagar una miqueta el partit amb aquest CSKA de Moscou, que es van tancar molt bé,
amb un porter que ja és gran i molt experimentat, que va tenir el seu dia.
i d'aquí no passaria la cosa, o sigui que tampoc no crec que el Madrid hagi de patir massa.
El tema és el president, la paciència que pugui tenir, que això a vegades és extra futbolístic.
Sí, sí, és.
És un tio que es mou per altres inputs.
I avui tenim partit?
Avui tenim partit?
Avui tenim partit.
Ostres, partit de... de... de... d'aquí? Del Barça?
Del Barça, del Barça.
Estic si que estàs posat a la Champions.
Ostres, un munt, un munt.
A tu t'agrada la melodia i prou, no?
Sí.
Veig el que veig.
Diu, sí, acabo d'entrar al diari ara, a la secció d'esports, i ara ho veig.
Diu, un examen abans d'hora a Wembley.
Bueno, això d'un examen abans d'hora...
Un examen abans d'hora.
El Barça també és un equip que veus que té moltes possibilitats, però que...
Que també xuten i no entren.
Xuten i no entren, però té un altre factor afegit, que és que la defensa està fallant una miqueta aquests últims partits.
O sigui, el Barça costava molt fotre-li un gol l'any passat, fins i tot.
El Ter Stegen va ser un d'aquells porters menys golejats, era un porter que destacava els partits.
Però ara no està passant això, o sigui, els hi marquen amb una certa facilitat i cada cop...
Home, l'Untiti no és el mateix de l'any passat de moment, no sé què li passa.
Jo crec que l'Untiti està una mica passat de voltes, o sigui, el veig discutint...
Ha passat de voltes?
Doncs que discuteix moltes de les jugades, s'emprenyen l'altre dia també per aixecar només el Barça
i discutir-li una falta que era evident, Clara, doncs, targeta groga, ja l'han expulsat en un partit...
El veig com una mica descentrat, o sigui, un tio que està...
Jo em pensava... Per ser defensa has de ser un tio calmat, has de ser fort, has de ser dur,
però no... En la posició que jugues no has de buscar l'enfrontament amb l'àrbit o la picabaralla amb el jugador que li has fet la falta,
perquè això va, jugar en contra teva.
Jugar en contra teva, està clar.
Un defensa ha de saber fotre els pals, fer les targes quan toquen fer-les,
però sobretot no entrar en el joc de la discussió perquè és que això et pot portar al carrer.
I a l'Untiti el veig una mica de centradot, no sé, des que ha acabat el Mundial, el Mundial va fer bé,
no va ser res de l'altre món, però va ser un Mundial bo.
Potser l'ha posat nerviós el fet que ara té un possible substitut o un altre que...
Clar, però aquí...
Que l'any passat no el tenia.
Sí, però entraríem en el joc aquest que sembla que només Untiti sigui la carta de poder moure, no?
O sigui, jo crec que en Piqué...
És que però Piqué sí que no té substitut.
A qui vols posar el joc de Piqué?
A Untiti amb un canviant de cama?
Sí, o a l'Angleter més escarrà.
A l'Angleter més escarrà.
Aquest és el problema.
Ibermalen també és escarrà.
Bé, doncs que juguin amb dos escarrans, tu.
Sí, sí, no, clar.
Però Untiti jugant a la dreta, a vegades, que ha jugat algun partit, doncs es fa d'allà un liu.
Però bé, el Piqué no s'ha de responsabilitzar a vegades a les persones que fan l'errada i després et surt el gol,
però jo crec que Piqué està tenint també uns moments d'aquells que no està massa a gust amb el que està fent.
Ja, no està massa centrat.
Hi ha com una mica, tot i que els laterals realment estan funcionant molt bé, però el Barça juga amb laterals molt avançats.
Clar, que és el problema, bon problema.
Deixen a vegades molt amb pilotes els dos centrals i llavors a vegades es busca molt la crítica dels centrals,
però també han de comptar que cada cop que hi ha una escapada per banda, un central no és tan ràpid com els extrems que puguin tenir.
Llavors et trobes amb jugades que pot quedar, doncs, malmès a la imatge d'en Piqué,
amb un tio amb un 1 contra 1 que l'adavanta dos metres amb 10 i dius,
és que el Piqué no està bé, no? El Piqué té una altra funció i el que hauria de córrer a la banda és un altre que està dalt de tot.
I el sistema de joc és diferent, no?
Llavors el Barça està patint en aquesta situació, juga contra un equip avui que realment és molt bo, molt conjuntat,
i que fa molt de temps que juguen junts.
Això sempre és un factor afegit molt important, que no acostuma a passar massa.
Els equips es renova molt d'un any per l'altre, les estructures varien,
a vegades tens pilars a diferents punts de les línies de joc,
que hi ha petits canvis que han d'agafar el ritme durant la temporada.
El Barça li ha passat, el Madrid li està passant,
i et trobes amb un equip que és el Tottenham,
que és un equip que el que és la base de l'equip ja fa molt temps que funciona,
que estan molt ben estructurats, que juguen a casa, que tenen un entrenador...
Bueno, no juguen a casa.
Juguen a Wembley, i ja aviam, o sigui, serà un partit complicat,
i per això el titular de l'ara és encertat.
És una prova una mica de foc, de veure que és un equip que realment és potent i està molt bé,
que és millor que l'Atlètic de Bilbao, i millor que el Leganés, era?
El Leganés.
Millor que el Leganés.
De totes maneres, jo volia dir una cosa,
o sigui, jo recordo les paraules de Johan Cruyff, que deia,
diu, és igual que et marquin quatre gols si tu et marques cinc.
El problema és que el Barça no marca el cinc des de la victòria contra l'Òscar.
Sí.
Li està costant marcar.
Sí, aviam, home, l'altre dia el partit del Barça amb l'Atlètic Club,
jo crec que...
Van xutar a porta.
Van xutar a porta.
El locutor de, no sé, de Vinesports, no sé qui era que l'estava escoltant,
deia el tio, era força cachondo, perquè el tio diu,
la mitja part del millor jugador t'ha sigut el Suárez.
Bueno, bueno, Suárez també...
Però Suárez és normal que els primers partits...
El primer quart de Lliga no dona...
Està lluitant, però està provocant moviments a la defensa per endarrerir-la,
no ho està fent gens malament,
però tots aquests controls d'esquenes i passes oberts a banda en falla moltíssim.
Es perden moltes pilotes quan ell rep i intenta buscar parets.
Llavors, aquesta situació...
Que això no vol dir que tingui esperit de lluita i que estigui corrent adavant,
o està fent.
Però hi ha pilotes controlades, passes,
que no li estan acabant de funcionar massa bé i també s'ofusca,
perquè aviam un jugador, quan no et surten bé les coses, doncs, psicològicament...
Però ho hauria d'estar acostumat, eh?
Perquè això li ha passat sempre a principi de la Lliga,
que no acaba de rotllar.
Llavors sembla que la Messi dependència,
fins i tot l'altre dia, un altre cop,
doncs, estigui molt marcada.
Clar, va sortir a la segona part,
llavors ja la premsa diu, hauria d'haver jugat tot el partit,
però també han d'entrar a rotacions.
Bé, no sé, o sigui, el fet és que el Barça ara està en una situació
que tenen una mica de pressió,
perquè els resultats haurien de ser una miqueta més bons.
Estem a principi de temporada,
però clar, la Champions comença quan comença,
ara tenim ja un partit important
i avui s'ha de demostrar que el Barça, doncs,
vol treballar i vol optar per la Champions.
Sí, no, el partit d'avui jo crec que és molt,
no és crucial, però sí que és molt important.
No poden adormir-se, vaja.
No, bueno, no és adormir-se.
Sí, aviam, o sigui, el que han de fer...
Jo suposo que mai t'adorms, o sigui,
aquesta frase que acabes de dir,
ho diuen molts periodistes,
quan surt al camp, no està adormit.
Ara, si te'n cau en tres,
l'altre dia, quan el Barça perd el primer partit de Lliga,
que li cauen dos gols en dos minuts,
allà sí que t'adorms.
No és que t'adormis, és que dius...
Et cau una patacada que costa,
ni que sigui Barça ni Madrid ni res,
costa molt de reaccionar,
i això a vegades no s'entén.
Dius, bueno, si ens han marcat dos,
ja en marcaré en tres, no?,
com deia el Cruyff, però clar,
o sigui, amb el partit com estava,
aconsegueixes...
I que després intentes marcar els tres i no et surt.
I no et surt, clar,
perquè llavors tens pressa
i al Barça no s'ha de jugar amb presses.
Bueno, jo crec...
La sort, a diferència del Madrid,
és que no crec que hi hagi
una pressió sobre Valverde
pel sistema de joc
i per la...
Jo crec que els fitxatges
que han hagut aquesta temporada són bons,
que s'estan adaptant molt bé.
Que s'ha de tenir paciència també per ells.
Torno a recordar,
i no sé en quantes tertúlies,
ja ho he dit aquí al Just de la Fusta,
que tenim un personatge
que està fent oblidar d'una certa manera Iniesta.
No se'n parla d'Iniesta,
Iniesta no hi és aquest any,
és un tio que era un valor
molt afegit a l'11 titular,
i jo crec que Coutinho
està fent una tasca brutal
i està fent que ningú es plantegi
de dir
és que l'Iniesta podia haver aguantat un any més.
No, ningú s'està plantejant aquesta opció
perquè hi ha un paio que està treballant molt.
És una cosa puntual,
que tothom està treballant molt bé,
però Coutinho està donant un punt de classe
i un punt d'estabilitat
a davant allà al mig del camp
que realment calia.
Coutinho jo crec que ha tingut,
no sé, la virtut, la sort,
que el primer partit que va jugar amb el Barça
semblava que hi hagués jugat tota la vida
en aquest equip.
I això és molt important,
perquè l'Artur jo crec que pot ser un bon jugador,
però s'ha d'adaptar al sistema de joc
i més al mig del camp.
S'ha d'adaptar al sistema de joc del Barça.
Ha d'entrar en el procés
i jo em quedo amb les imatges.
Va haver un dia que van jugar al mig del camp
Artur, estava Vidal de sortida
i em sembla que fins i tot Sergi Robert
que va ser un mig del camp
que dius revolucionari una miqueta, no?
I sí que han entrat en el rol
de remenar molt la pilota de tocar
i de si no hi ha opció de passe passar enrere i tal,
que això és un ADN a Barça, podríem dir.
Però d'allà no passaven.
Exacte.
O sigui, d'allà no passaven.
O sigui, la pilota no tinc opcions, passo enrere,
m'obro i tal, busco el passe, busco la paret,
però opcions per tirar endavant
o fer aquests moviments una miqueta més endavant,
doncs els hi gustava una miqueta.
O sigui, que el rol Barça el tenen,
però ningú s'atreveix encara,
perquè no d'això és de buscar aquella opció de...
Dic, vaig a jugar-me-la,
vaig a buscar una paret amb un endavant més endavant,
vaig a obrir-me a banda,
vaig a intentar que els altres els pugin...
O xuto des de lluny...
Jo amb aquell...
Ara no recordo contra qui era,
però aquell partit va ser allò de dir,
hosti, els tinc molt a palar a casa,
i remenen, però els hi falta,
i jo de dir, va, una miqueta.
Tot i que són tios...
Bueno, l'Artur no,
però l'Artur Vidal és un altre menjament experimentat.
I fa molt bona feina, eh?
O sigui, jo crec que els fitxatges del Barça
són un gran encert aquest any.
S'ha de tenir una miqueta de paciència,
però, clar, ha vingut a substituir en Paulinho.
El Paulinho era aquell jugador que ningú coneixia,
que ningú sabia,
i, ostres, hem agafat un tio que juga a Xina,
ja m'explicaràs,
ja ha hagut de marxar a Xina, no serà res.
I, en canvi, l'Artur Vidal és un jugador consagrat.
I l'Artur Vidal no és Paulinho,
són dos jugadors totalment diferents.
Sí, l'altre...
Paulinho era, potser,
tot i el tamany, la marcadura del tio,
és un tio més d'atac,
i l'Artur Vidal és un tio més de contenció,
de pal, de mig del camp,
de treballar, i de treballar moltíssim,
o sigui, hi ha moltes ajudes que fan defensa,
que això els hi va de conya,
també descarrega una miqueta si estan els dos al camp,
si estan busquets i...
I descarrega la feina busquets.
Descarrega busquets bastant,
si és un tio que és un corrent a mig del camp,
que això al Barça també li calia.
Jo us vaig dir que sí amb el cap,
perquè no en tinc ni idea de com van jugant.
No, no passa res, però a mi m'agrada que vagis fent així amb el cap.
Sí, no, no, jo m'entero, eh,
jo em vaig a Paulinho,
Coutinho...
T'anima l'estudi a l'Enric.
Enriquinyo.
Enriquinyo.
És que sóc molt disciplinat,
i jo a més si no em presentes no parlo.
No, no, no,
acaba de fer entrada a l'estudi a l'Enric.
A retard justificat, eh?
Retard justificat.
No, l'havia avisat.
Ah, l'havies avisat.
M'havia avisat, sí, sí.
Perquè no ens vas dir res,
nosaltres preocupats,
que li passa el...
No, no he volgut dir res perquè dic
que potser no arriba,
llavors abans de fer il·lusions,
doncs millor trobar-se una sorpresa que una desil·lusió.
Doncs aquí teniu la sorpresa,
soc vostra.
Una sorpresa.
Bé, parlàvem una miqueta del...
Hem parlat del Madrid una mica,
hem parlat també del Barça,
del que es presenta aquesta nit.
Encara no hem parlat de la Roma.
No hem parlat de la Roma,
m'ho he saltat jo.
Em deixeu fer un apunt del Madrid només?
Sí.
Que, és a dir, jo a l'estiu,
quan el Madrid jugava a Supercopes,
i tot això de...
Ara, el Madrid ha de...
Això ser maquiavélic, eh?
El Madrid ha de guanyar els partits,
i ha de jugar bé,
i espero que Gareth Bale estigui a tope.
Perquè quan...
Va jugar bé ahir, ahir?
No, no va jugar ahir.
No va jugar, eh?
La meva teoria, mira si és maquiavélica,
era que el Madrid jugui bé,
i que ja sabia com és la premsa de Madrid,
que, vamos, es tornarien tots bojos,
Cristiano no hace falta, tal, tal, tal,
venint del Mundial, a més a més,
amb jugadors com Modric, que és gran,
que ha arribat...
Sabia que acabarien patint,
i la meva idea és que comenci la temporada,
quan ja hagi passat el tema del...
El mercat estigui tancat,
i arribi la primera molèstia de Gareth Bale,
que és el que passarà.
Que per mi és...
És a dir, que és un jugador excels,
però que és de vidre,
i que el trobaran a faltar moltíssim.
I això és el que la meva idea maquiavélica desitjava,
i s'està realitzant.
De totes maneres, jo continuo dient,
i continuo pensant,
que el gran problema del Madrid és el seu president.
Perquè, clar,
tenint un porteràs com el Keylor Nadas,
voler fitxar un porter,
primer el de G,
i al final el Courtois,
que em sembla molt bé que vulgui un porter suplent,
però que també el tenia.
Ha de fitxar una figura tenint...
Jo crec que un dels millors porters que hi ha en aquests moments a la Lliga Espanyola...
És veritat que tenia un gran porter,
però jo crec que ara té el millor porter.
Qui, el Courtois?
Sí.
Jo crec que no.
Ara, que era el punt en el qual el Madrid necessitava reforçar-se?
No.
El Madrid fa anys que juga sense davanter centre.
Per exemple...
Per mi, Karim Benzema és un jugador que aporta coses,
perquè les aporta,
no estic dient que sigui un petardo,
quedi, clar,
perquè juga per l'equip,
obre espais,
combina,
però no és un jugador
ni de 15 gols per temporada.
Clar,
qui farà els gols al Madrid?
Qui els fa ara?
Ara no té Cristiano, clar.
Qui farà?
Perquè Cristiano,
per malament que estigués,
era dels que l'enxufava.
Qui farà els gols al Madrid?
No ho sé.
Asensio.
Entre tots, una mica.
Jo crec que el Mariano Díaz,
aquest és un espectacle.
M'encanta com juga.
i jo crec que és un paio que...
La pregunta és que si s'han de premiar de mare
acabarà sent titular.
No per ser català, eh?
No per ser català.
Seria el mateix si fos de Majada Onda.
Vull dir,
el que vull dir és que...
Sí, clar,
no és un...
Mariet Nino,
o Marietov,
o Mariet Dischi.
Bueno,
és de la República Dominicana,
posa aquí.
Però és de premiar.
Ja, ja, ja.
Sí, sí,
però vull dir que el Mariano aquest
jo l'he vist,
ahir, per exemple,
té dues o tres jugades,
dos o tres ramats...
El que fa l'altre dia és espectacular.
i a França ha jugat molt bé
i és un jugador
que si li donen confiança,
evidentment,
no estarà al nivell de Cristiano,
però és un bon jugador.
I després hi ha un altre tema,
que té personalitat,
perquè si no,
no agafes el 7.
Sí, sí,
és un tio que dius...
El 7 és molt...
Per cert,
la Juve no va jugar ahir,
no?
Juga avui.
La Juve crec que sí que va jugar ahir.
Va jugar?
Sí.
Crec que sí
i que va guanyar.
Va guanyar, sí.
Sense Cristiano?
Cristiano està sancionat,
clar.
S'ha sancionat.
3 a 0 contra els Young Boys.
els Young Boys.
Bueno,
hi ha el València i el United
en aquest grup.
Sí,
que per cert,
no em va agradar gens
el partit,
el tros que vas veure.
Com a València.
El València i United.
Però és que el Manchester United
té un entrenador
que no li agrada el futbol.
Ja,
vale,
i el València,
no sé,
no va poder.
El València porta una temporada fatal.
El València va a ultrar fora
i un empat a 0
és un bon resultat.
És un molt bon resultat.
A veure,
tal com van a la Lliga,
la responsabilitat
de fer futbol
en aquest partit
no és del València.
No és del València,
és del United,
no fotem.
Bueno,
però ja sabem
com és el senyor Mourinho.
A més a més,
ja no es parla amb gairebé ningú.
No,
no.
És a dir,
per allà on passa
no torna a créixer l'herba.
És un destrossador de clubs.
Bueno,
mira,
l'Inter,
des que el va deixar,
no ha aixecat cap fins ara.
Sí,
sí.
I espera't el Manchester.
Perquè des que va marxar Mourinho
no es va classificar
per la Champions
ni una sola vegada.
I contra el Barça
amb tota l'atenció
que va acumular
va guanyar una copa.
Sí,
sí.
va dir que
ja em diràs,
no ho sé,
jo crec que és un entrenador
que ja se li coneix tot
i que no s'ha renovat
i que vamos,
un dia va fer un...
A més m'agrada molt
perquè aquest cap de setmana
va jugar contra el West Ham
que el seu entrenador
és Pellegrini
que és un senyor argentí,
un cavaller
que va jugar,
va entrenar el Real Madrid
i que quan va marxar
va marxar al Màlaga
i fa uns anys
en partit Madrid-Màlaga
el Mourinho va dir
la diferència
entre Pellegrini i jo
és que jo mai entraré
al Màlaga.
Doncs bé,
aquest cap de setmana
s'han trobat a la Lliga Anglesa
i el West Ham
ha guanyat per 3 a 1
i evidentment
el senyor Pellegrini
ha fet zero comentari
perquè és un cavaller.
És que no cal,
no cal.
Cosa que sí que ha sigut
al revés.
Però és allò
que la vida
dona moltes voltes,
a vegades
allò...
Estic segur que
encara que no diga
res Pellegrini
el seu...
Per dintre
ja anava
a ser una camada
lògica.
Bueno,
escolta,
avui tenim partit
molt xulo, no?
Sí,
m'està comentant,
aviam,
si vols repetir
però vull dir...
No cal, home,
no arriba a l'audiència.
No,
però vull dir que
jo el meu comentari
és que es troben
amb un equip
que està conjuntat,
que fa molts anys
que juguen junts,
que tenen potencià
de davant...
Té 5 baixes
al Tottenham
molt importants,
tot al mig del camp, eh?
Bueno,
però jo crec
que és un partit difícil.
Eriksen,
Dele Alli
i Dembélé
lesionats
i n'hi ha un lateral dret
també i tornen lloris.
tenen un Dembélé.
També s'hi permets rebre
amb el nostre.
No, no,
és que a l'Olímpic de Lío
també hi ha un Dembélé.
No, no,
és que és un nom molt comú.
Què passa amb els Dembélé?
Deu ser un nom molt comú.
Però ara, eh?
Perquè de cop i volta
tenim tres jugadors professionals.
Sí, abans de conegir
cap de Dembélé
ara hi ha tres.
Recuperen el porter Lloris
que estava lesionat
que és el porter de França
que va fer un mundial espectacular
i veurem.
El que passa
és que el Barça
espero que surtin a totes
perquè a fora
a la Champions
fa anys
que no fem re.
Sí.
Fa anys que no fem re.
Lluís Suárez
ha portat tres anys
sense fer un gol
en Champions, eh?
Bueno, ja,
potser fa el primer.
Tres, eh?
A fora.
Mai és tard.
Ja, ja.
Després,
si algú els hi recorda
s'empipen
però és que
no ens oblidem
que jugar al Barça
implica
un sou brutal
per tant
un nivell d'exigència
molt alt
i algú li ha de dir
a Lluís Suárez
Suárez
no pot ser
és a dir,
pots tenir una ratxa
de desperdits
però no pot ser
que amb tres anys
no hagis fet un gol fora.
li pots retreure
que no el busqui.
Li puc retreure
que no el trobi, no?
Vaja, que no el trobi, sí.
Soc fan de Suárez
però...
Buscar-ho, buscan.
I jo he vist
jugades de Suárez
que gràcies a la jugada
de Suárez
el Messi ha marcat un gol, eh?
No, clar que sí.
Jo no estic dient
que sigui un jugador dolent
i menys que no lluiti
perquè és dels que hi posa ganes.
I tant.
I de fet,
l'últim partit de Lliga...
I obrir les defenses
per deixar-li al Messi.
L'últim partit de Lliga
potser va ser dels millors que ha fet
tot i que no va marcar.
Va marcar fora de joc.
O sigui, que va obrir joc,
va lluitar...
Va ser que quan mires el resum
i mires les pilotes perdudes
per Suárez
és un espectacle, clar.
O sigui,
per intentar fer coses
has de perdre pilotes.
Has de perdre pilotes.
Que va ser que van ser moltes.
Però també perd moltes pilotes
al Messi, eh?
Perquè va jugar molt lluny de l'àrea.
No, no, no.
Van anar a crear...
Pilotes que rep d'esquena
i intenta passar a banda
se li van a prendre pel sac
i el tio comença a picar el terra
i s'emprenya amb ell mateix.
S'emprenya amb ell.
És que hi ha molta jugada
que, bueno,
és el que parlàvem abans,
està ofuscat.
O sigui, està ofuscat
en que les coses li surtin bé.
Llavors, a l'1 contra l'1
ja no se'n va.
És molt difícil.
Prefereix anar-se'n més a banda
i intentar buscar el centre
o buscar una paret
perquè aquelles escapades
que fotia
o que havíem vist
amb el Liverpool
quan va arribar aquí
també en va fer una.
Però per què no posem
damunt la taula
un tema que ningú posa?
Vinga.
És Luis Suárez ja...
És a dir,
ja ha fet els seus millors
50 partits?
Quants anys té Luis Suárez?
Però ahir...
És un bon jugador,
però és a dir,
està capacitat Luis Suárez
per jugar-ho absolutament tot ja?
Jo ahir en un partit
vaig veure el substitut
més adient per Luis Suárez al Barça.
Està al Barça?
Lo fotut
és que l'acaba de fixar
la Roma aquest any.
Ah, mira el punyat.
El Justin Kluiver.
És boníssim.
31 anys té el Suárez.
Sí.
Sí, el Justin Kluiver
crec que té 19 o 20.
Jo el vaig veure
en un partit a l'ÀJAX
fa un any o dos
i realment em va sorprendre
moltíssim.
És molt bo.
I compte que...
Perquè té més tècniques
de son pare i...
És culer
i tenia ganes de venir el Barça.
I acabarà venint
segurament.
Li fixarem a la Roma
per 100 quilos.
Segurament.
Perquè abans de la Roma
segur que valia 25.
Els hi podem canviar pel Malcom
o ja no el volen.
Jo crec que no.
És un Expedionics Malcom, no?
L'any passat teníem
l'Expedionics Jerry Mina
i ara tenim...
I ara tenen el Malcom, sí.
És a dir, no compta per res.
No, no, és que a més a més
ni el convoca.
No sé, Valverde ho fa
perquè no li van consultar
i diu no compto amb ell
o realment no li agrada.
No ho sé.
O bé, o potser veu
que els entrenaments
de l'altre tio no funcionen.
Clar, que no...
O sigui, fins que no...
Però bé, no es pot provar, no?
Perquè Dembélé
porta un parell de partits...
No hi ha hagut res, el Malcom?
6 minuts contra el Valladolid.
Sí.
I el Gamper, que va fer un gol.
Sí, que va començar amb molt peu.
Bueno, el Gamper va fer un gol,
però bé, el Gamper també jugava a Riqui Puig
i Miranda.
Els seus motius d'una Valverde,
però jo no crec que digui
és que em fitxeu un tio sense consultar
ara el castigo.
O sigui, el tio no és la seva culpa.
La culpa és...
Bueno, jo espero que acabin jugant tots,
perquè Artur, quan juga, m'agrada,
però es nota que li falta confiança.
És a dir...
A Artur li falten partits
i li falta acoplar-se el...
El problema que tenim és que tenim...
Si els resultats tiressin endavant,
podríem...
Ja.
Podríem fer més proves.
O sigui, ja ho ha fet, eh?
O sigui, amb els resultats...
Sí, sí, ho ha intentat.
Ho ha intentat.
La semana passada
que sabia de guanyar casa...
Tenim el problema...
Ja l'heu comentat,
és a dir, no cal ser molt llest.
Tenim el problema
que no hi ha substitut natural
per Gerard Piqué,
que no hi ha substitut natural
per Jordi Alba,
que no hi ha substitut natural
per Sergi Busquets
i no hi ha substitut natural
per Luis Suárez.
Ni per Messi.
Messi és insubstituïble.
És a dir, Messi és normal
que no hi hagi substitut.
És normal perquè no n'hi haurà mai cap com ell.
Aquí sí que no culpo ningú.
Però aquests quatre
que no tinguin un suplent mínimament
de garanties...
Sobretot a la davantera, eh?
O sigui, un davant de centre...
El Monir fa tot el que pot.
d'ahir...
Sí, no,
i l'altre dia va marcar.
Va marcar, tu.
Per cert, sent ventajistes,
Paco Alcácer,
un gol cada 17 minuts.
Això és dolent, eh?
Perquè jo era dels que deia
que no cal gastar-se 40 quilos
per Paco Alcácer
i millor Monir.
Parlant de minuts,
us en queda un
abans de connectar
amb Catalunya Ràdio.
No, un no, ara.
Sí.
Eren un i segons.
Bé, un i dos segons.
Bé, espero que guanyem avui
a Wembley.
Perquè ens fa sempre fora,
aquesta dona.
És un...
És que veu que la secció
després és la secció...
Bueno, i qui no vulgui
veure el Barça
hi ha un Napoli-Liverpool
que pot ser molt xulo.
Napoli-Liverpool, sí,
que pot ser bo.
A la nit i també,
bueno,
després els altres partits
tampoc no...
No, ja està.
Molt bé.
Avui disfrutarem
perquè Wembley
és un estadi
de records molt bonics.
Home, sí.
Dos camps
ens hem guanyat.
I a Tottenham
no està en el seu millor moment, eh?
Quedi clar,
aquest any
no està tan fort
com l'any passat
i portem-nos lesionats.
És el moment
de guanyar i canviar dinàmiques.
Espero que avui surti
prou amb Messi,
que Messi sigui titular.
La resta,
que faci el que vulgui.
Moltes gràcies, Enric,
Carles, Emilio,
per aquesta tertúlia esportiva
i tornem a tenir-la
la pròxima setmana.
Molt bé.
Molt bé.
Adéu, gràcies.
Adéu.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bon dia,
són les 12 i 7 minuts.
El Festival Singular t'arriba a Sant Just
aquest dijous
amb una vintena d'activitats
fins diumenge 7 d'octubre.
El municipi es convertirà
en un punt de trobada creatiu
per a artistes professionals,
visitants i residents.
El festival pretén fomentar
les relacions empresarials,
impulsar una xarxa professional
del sector cultural,
turístic i econòmic,
fomentar l'oferta artística
del municipi
i posicionar Sant Just d'Esvern
com un espai d'innovació.
Hi ha programades
un total de 19 accions
en 10 ubicacions diferents,
amb més de 40 artistes en cartell
i 50 empreses implicades.
El dijous,
a partir de les 7,
a la primera planta
del mercat municipal,
Laura Baringo,
Quindéu i Nil Nebot
presentaran les diverses activitats
del festival.
Seguidament,
hi haurà una taula rodona
titulada
La singularitat de la perifèria
amb la participació
de Clara Narvion.
Les activitats
seguiran divendres
al mercat municipal,
a partir de les 11,
amb la performance
titulada
Steg Blues Melodies
a càrrec
de la coreògrafa turc-alemanya
Ninel Sam
i el músic
Miquel Obach.
Ninel Sam
marcarà
un perímetre
de dos metres quadres
al terra
i instal·larà
un cartell
il·lustrat
perquè els vianants
sàpiguen
que estan convidats
a ballar amb ella.
Mentrestant,
l'artista
canta melodies
inspirades
per la seva trobada.
Són aquestes melodies
gravades in situ
la base
de les cançons
que després crearà
el músic i compositor
Miquel Obach.
Després dels treballs
que ha dut a terme
l'Ajuntament
per rehabilitar
i transformar
un museu
en museu
al refugi antiri
de Sant Just
el pròxim dilluns
8 d'octubre
s'obrirà el públic.
Serà a les 7 de la tarda
en un acte
que tindrà lloc
a l'equipament municipal
de les escoles
al carrer Montserrat
número 2
on es troba
l'entrada al refugi.
La data coincideix
amb el 80è aniversari
del bombardeig
del 8 d'octubre
de 1938.
En l'acte
hi col·laboren
diferents artistes locals
com Clara Segura
Marta Domingo
o Jordi Domènech.
Ells i elles
seran els encarregats
d'acostar les vivències
d'alguns
santjustencs
i santjustenques
durant la Guerra Civil.
Coincidint
amb la commemoració
del primer aniversari
de l'1 d'octubre
l'Ajuntament
donarà compliment
en els propers dies
a la moció aprovada
el mes de juliol
on s'insta a col·locar
quatre plaques
commemoratives
davant dels punts
de votació
que es van utilitzar
en el referèndum
de l'1 d'octubre.
Les plaques
s'ubicaran
a l'Institut
l'Escola Montserrat
l'ambulatori
i les escoles
amb un text
que recorda
l'esforç
i la implicació
de la ciutadania
de Sant Just
a l'Escola Montserrat
van votar
més de 6.460
persones
sense incidents
però amb un clima
de tensió
arran de les càrregues
policials
d'arreu
de Catalunya.
Aquesta és tota la informació
per ara.
Nosaltres tornem
a partir de la 1
als Sant Just Notícies
edició migdia.
Mentrestant,
recordeu que podeu
consultar
tota la informació local
a través de la nostra pàgina
web
www.radiodesvern.com
i a través dels perfils
a les xarxes socials
de Facebook,
Twitter i Instagram
de l'emissora.
www.radiodesvern.com
www.radiodesvern.com
www.radiodesvern.com
www.radiodesvern.com
www.radiodesvern.com
www.radiodesvern.com
www.radiodesvern.com
www.radiodesvern.com
www.radiodesvern.com
Això és espectacle.
Això és espectacle amb Maica Dueñas.
I amb aquesta cançó de Maricel tan animosa i tan marxosa
comencem la secció de teatre amb la Maica.
Són les 12 i 13 minuts i encara hem la tercera hora del Just a la Fusta.
Hola Maica, bon dia.
Bon dia, aquesta música és fantàstica.
Jo crec que és una de les millors musicals que s'ha vist a Barcelona.
tot i que no ve ni de Londres, ni de Nova York.
És nostra i és fantàstic el Maricel.
Crec que no hi ha ni una sola cançó d'aquest musical
que puguis dir que és dolenta.
Parlem de teatre d'ara.
Parlem de teatre.
Perquè Maricel ja ha passat, siguem-ne.
i m'agradaria comentar un parell d'estrenes
i després tenim molt, molt de teatre per parlar,
però un parell d'estrenes que em semblen molt, molt interessants.
Un és el que s'estrena el 4 d'octubre,
és a dir, demà,
al Teatre Nacional de Catalunya,
que es diu Els Jocs Florals de Camp Prosa.
L'he vist anunciada.
Sí, és un musical, però no un musical
amb música feta expressament per al musical.
No.
No.
Han agafat cançons, cançons populars.
Els Jocs Florals estan ambientats a l'any 1902
i han agafat cançons populars catalanes
i les han posat dins d'aquest musical.
És molt divertit.
L'obra, quan es va estrenar,
diguem-ne,
denunciava una mica el que va passar en aquella època,
que estava marcada per centenars de líders polítics i nacionals
com Prat de la Riba,
que el van posar a la presó.
Sí.
I bé, llavors,
és un musical que té molt bon repartiment
perquè està l'Àngels Gonyalons,
que sembla ser que ja ha retornat al teatre
i no para.
I també, doncs,
hi ha un llarg repartiment,
surt moltíssima gent,
cantants i ballarins,
i la veritat és que no sabria qui dir
perquè, a part de l'Àngels Gonyalons,
està l'Oriol Genís,
està la Mireia Piferrer,
bé, hi ha un llarg repartiment de gent
i s'ho passen molt bé
al damunt de l'escenari.
Per tant, això significa que segurament
arribarà al públic
i el públic també s'ho passarà molt bé.
Es diu Els Jocs Florals de Can Prosa
i ja dic, hi ha un gran repartiment.
La direcció és del Jordi Prat i Coll
i l'obra, evidentment,
és de Santiago Rosinyol.
O sigui, que és un clàssic, clàssic, clàssic,
però portat al musical.
O sigui, Santiago Rosinyol no va fer un musical.
No, exacte.
Però han agafat quantitat de cançons antigues
i les porten a aquesta petita buxeria,
que és Els Jocs Florals de Can Prosa.
On has dit que es feia, Maica?
Al Teatre Nacional de Catalunya.
Val.
S'estrena aquesta setmana.
I una altra cosa que s'estrena aquesta setmana
i que pinta molt bé
i que, a més a més, fa molt de temps
que no veiem l'actor,
és La vida a palos.
La vida a palos es podrà veure al Teatre Coliseum
i està interpretat per el gran, gran Immanuel Arias.
Immanuel Arias feia bastant temps que no feia teatre
i ara s'ha posat en la pell d'un home
que es diu l'Alcayata
i que és com una mena de biografia.
O sigui, explica el que ha estat la seva vida
i explica totes les dones
que han passat per la seva vida.
Explica també que està buscant el seu fill,
que fa molts anys que no el veu
i està acompanyat per un cantador flamenco
i, bé, penso que és una...
diguem-ne que és un monòleg
però tampoc és un monòleg
perquè, a part del cantador flamenco,
també surten les dones de la seva vida
que les interpreta una sola dona, evidentment,
que es diu Guadalupe Guanchó.
Crec que ha de ser un espectacle molt, molt interessant
i, sobretot, veure l'Imanuel Arias a prop
i en directe, en teatre,
per mi seria una meravella.
O sigui, que intentaré anar-hi.
Està fins al 14 d'octubre.
Oi, d'aquí poquet.
Sí, poquet.
Comença el divendres
i acabarà el 14 d'octubre.
O sigui que, si voleu anar-hi,
doncs espavileu perquè segur que
el Coliseum s'omple de gom a gom.
Encara que a mi el Coliseum, com a teatre...
No t'agrada?
Home, si és per un musical gran,
sí, perquè és molt gran.
Sí.
I l'escenari és molt gran,
i la sala és molt gran,
hi ha moltes butaques...
Però, clar, per una cosa potser tan íntima
com un monòleg interpretat per l'Imanuel Arias,
no sé si...
Es queda gran l'escenari, potser.
No per la interpretació de l'actor,
sinó com a espai, no?
Això és...
Estem opinant sense veure l'obra.
Al mig, jo vaig a veure l'obra i...
Bueno...
I és que de part així...
Exacte, no?
Sí, sí.
Però, en teoria, diguem-ne,
el Coliseum és un teatre molt gran,
amb moltes butaques,
amb un escenari molt gran,
la sala molt gran,
i, clar,
veure un monòleg allà
ha de ser una mica complicat.
Però el gran Imanuel Arias,
suposo que,
suplirà tot això que estem dient.
Estan molt pocs dies,
o sigui que espavileu.
Nosaltres avui volíem parlar
amb el Ramon Madaula.
No sé si està ja al telèfon.
No, mira,
vas explicant alguna cosa
dels nostres radioïents
i el truquem.
D'acord.
Doncs aquestes són les dues,
diguem-ne,
els dos espectacles
que comencen aquesta setmana
i que realment
jo penso que val la pena d'anar-hi.
Després podem recordar
que n'hi ha unes quantes,
uns quants espectacles musicals.
Per exemple,
n'hi ha dos grans,
dos espectacles grans musicals.
Un es fa al Teat de Poliorama,
Mare Mar.
Mare Mar és una obra
de Goy de Gom.
La música d'aquest espectacle musical
és de Lluís Llach
i està basat en una història
de William Shakespeare
que no és massa coneguda,
o sigui, una obra de Shakespeare
que no és d'aquestes
que tothom sap,
de Hamlet o Macbeth i tal,
sinó que es diu
Pericles, el príncep de Tyr.
És una obra
on explica
la història d'un pare,
d'una mare
i d'una filla
que lluiten per retrobar-se.
Està ambientada
en la guerra,
una guerra cruel
que fa que les famílies
se separin
i és una metàfora,
una mica,
d'un viatge
a través del mar.
És a dir,
tot això
que acabo de dir
es fa pensar,
fa pensar
que encara que
Shakespeare la va escriure
en el seu moment
fa 400 anys,
doncs,
potser,
el que estan explicant
és una cosa
que passa avui
bastant sovint,
no?
la guerra cruel,
les famílies separades,
el viatge
a través del mar,
en fi,
aquesta història
de Pericles,
que és un jove príncep,
Maica,
sento interrompre-te,
però ja tenim
el Ramon
a l'altre costat
del telèfon.
Ah, d'acord,
doncs,
tenim el gust,
el plaer
i el luxe
de tenir
amb nosaltres
el Ramon Madaula.
Bon dia, Ramon.
Bon dia, Maica.
Com estàs?
Bé,
estaves explicant
una història detallada,
em sap greu,
no ho sé.
No, no,
tranquil,
no et passa res,
després la recuperem.
Estàvem parlant
de Mare Mar,
que s'està fent
al Teatre Poliorama.
Ah,
de Pericles.
Sí.
Bé,
doncs,
estem amb el Ramon Madaula
perquè
vaig anar a veure
doncs
a Perduts,
que està fent
al Teatre Quitània,
em va agradar moltíssim
i estem aquí
per parlar
de l'obra,
però
a part de parlar
de l'obra,
em fa gràcia
perquè
ja he vist
en poc temps
doncs
tres obres
escrites,
no interpretades
o dirigides,
escrites
per Ramon Madaula.
I això és nou,
no, Ramon?
Sí,
bueno,
això,
això,
bueno,
sí,
sí,
vaig fer 50 anys
ja fa 5 anys
i
jo és una cosa
que teníem ment
sempre
i teníem,
em feia il·lusió
escriure,
bé també
de la necessitat
de trobar textes
que costa molt
trobar textes
per aixecar
i per produir,
llavors,
bé,
m'hi vaig començar
a posar jo
i vaig anar fent
així,
vaig fent.
I t'has,
fas...
Tampoc és que sigui
una vocació
de joventut,
sinó que,
bé,
és d'aquelles coses
de quan ja et vas fent gran
que necessites distreure't,
bàsicament és això.
Necessites distreure't
i per això
doncs et poses
a escriure obres de teatre.
Escolta,
i t'ha anat molt bé,
no?,
perquè l'Electa
va tenir molt d'èxit,
a la Dossats
al Teatre Romea també
i ara per duts
està fantàstica,
no?
O sigui,
estàs content,
no?,
d'aquesta vessant
d'escriptor
que tens ara,
no?
Sí,
jo estic content,
primera,
perquè ara aconsegueixes
estrenar
que costa molt.
Ja, ja.
Però després,
sobretot el que em fa
més il·lusió
és que veus
que les coses
que tu,
els temes
que tu
et neguitegen
o que tu
temes dels que t'agrada parlar
o que
les coses et fan gràcia
veus que
que són
compartits
per molta gent,
saps què vull dir?
I això és el que dius,
bueno,
parlo d'una cosa
que potser és molt personal meva
i de cop
t'han de donar-se compte
que
que arriba.
Que qui més,
qui menys,
doncs li sona,
no?,
del que parla.
Evidentment,
li arriba,
li arriba.
Jo,
aquestes obres
en què parlen,
doncs això,
de les relacions humanes
m'agraden moltíssim,
la veritat.
En la primera
que vaig veure
a l'electa
tu feies
d'actor.
Sí,
feia de psiquiatre,
sí.
D'acord.
A Dossats
vas tenir,
no sé si dir-ho així,
però el privilegi
de treballar
amb el Carles Canut
en l'última obra
que vam poder veure
a Carles Canut,
eh?
Quan ja estava malalt
i tal.
Per cert,
dir-ho,
en l'enterrament,
la cerimònia
de comiat del Canut
va estar pleníssima
de gent de teatre
que tothom
el respectava
i l'estimava,
no?
I després...
Digues, digues.
No, no, digue'm.
No,
que a Dossats
va ser l'última obra
que ell va interpretar.
Jo,
quan li vam proposar el text,
jo pensava,
bueno,
ja tothom sabia
que estava malalt,
ell mateix no se n'amagava,
i vaig pensar,
no,
no ho farà.
I sí, sí,
i tant,
i tant,
i amb molta il·lusió
va estar donant-ho tot
fins al mes de maig
que vam fer
l'última funció.
Va estar,
bueno,
estupendo cada nit
i sempre em deia,
Ramon,
jo ja sé que jo
em queda poc temps
però jo venir aquí
a fer la funció
per mi
és una felicitat
i a mi
em feia tanta il·lusió
veure una persona
que sap que està malalta
i que ve amb aquella il·lusió
treballar.
Dic,
jo no sé
d'on treu la il·lusió,
és que no ho entenc,
és una cosa que no sé,
jo no sé què faria
en el seu lloc
però per ell
era un regal
venir cada dia
a fer una funció
i clar,
jo agraïdíssim
i a més a més
que un grandíssim actor,
bueno,
molt bé,
jo estic
per mi
si un cop molt fort,
tots en tots
ens ho esperàvem
però,
però,
bueno,
el trobarem a faltar molt.
I tant,
i tant.
Era un home
molt treballador,
molt,
i la seva vida
era al teatre,
per això jo
entenc perfectament
que Carles Canut estigués
fins a última hora
al peu del Canó,
ho entenc perfectament,
perquè a mi em passaria igual.
Sí, sí,
l'última hora.
Bé,
parlem de l'última,
de Perduts,
al Teatre Quitània.
És una obra
molt,
molt divertida,
però que diu
coses molt,
molt grans
i molt dures
de les relacions humanes.
Explica'n una mica
de què va l'obra.
Bueno,
jo no crec,
bueno,
no ho sé,
jo t'agraeixo molt,
però que no crec
que digui coses
tan,
tan dures.
Jo crec que és...
Home,
ens fa pensar,
tot i que
rius contínuament...
Jo t'agraeixo,
jo...
Sí,
perquè jo l'objectiu
és que la gent
passi una bona estona,
res més,
eh?
El que passa que,
com que,
com el que et deia,
abans,
sempre parteixo de,
si no d'experiències personals,
de coses molt properes a mi,
llavors,
i el que vaig una mica
és en riure'm de mi mateix,
contínuament,
no?
És un exercici,
jo escric bàsicament
per situar-me jo
en mi mateix,
en el meu entorn,
d'allà on soc,
d'on vinc,
el que m'ha passat a la vida
i a partir d'aquí
en riure'm una mica,
però això no sé
per què em surten comèdies,
llavors,
però clar,
una mica
a l'analitzar-te tu mateix,
doncs també,
també et critiques
i també treus
una mica la porqueria,
però sempre
amb ironia
i amb...
Jo tinc molt
l'obsessió
que la gent
al teatre
de...
Ja no dic riure,
però ha de disfrutar,
perquè...
perquè jo crec que de vegades
els tractem malament
com a espectadors,
no?
Els hi fotem grans pallisses
i jo crec que no s'ho mereixen,
perquè hi ha tota la il·lusió
del món
i el que hem de...
Per sobretot,
llavors ens n'en sortirem,
o no?
Però hem d'intentar
de donar-los-hi plaer,
que passin una bona estona.
Pot ser un drama,
no cal que faci una comèdia,
eh?
Pot ser un drama,
però...
Però...
Però...
Que entrin a la història,
no?
En què és l'important,
no?
Ni ho intentem,
els teatre,
no?
D'aquest superciment
hem de fer la nostra parida
i ni ens preocupa
de la reacció del públic
i jo crec que...
Que a mi és una cosa
que sempre m'ha...
M'ha sabut greu
i dir, hòstia,
la gent...
Hem de pensar en ells
i llavors, bueno,
jo intento fer històries
que la gent se la senti
molt propera,
sempre també parteixo
de personatges
que no estan
en situacions extremes
perquè ja hi ha molta ficció
que es parla de gent
que està en situacions extremes
i està molt bé
que se n'en parli
i se n'anarà a parlar
perquè hi ha gent
que té molts problemes
a la vida,
però també m'agrada
parlar d'aquella gent
que per sort
i toco fusta
que tenim problemes
però que més o menys
ens n'anem sortint
de la gent...
Bueno,
que no tenim situacions extremes
per sort, eh?
Perquè no...
Sí, sí, i tant, i tant.
Vull dir que tothom
ens pot passar demà, no?
Però vull dir que llavors
d'aquesta gent
que a principi
no són carn de ficció,
o sigui,
no són grans personatges,
no tenen grans conflictes
a les seves vides
però que llavors
els obres una mica
i veus que, bueno,
que tenen les seves petites coses
i a partir d'allà
doncs intento
treure'ls i suc, no?
Una altra cosa
que m'ha sorprès
és que a l'electe
éreu dos personatges
i aquí a Perdut
també són dos personatges
molt, molt, molt
ben interpretats
per el Xavier Bertran
i el Jordi Coromina.
Estan fantàstics
tots dos.
Jo s'hi estaré
sempre agraït
de com s'han implicat
i de com bé que ho fan.
A més que són dos actors
que la gent...
Bueno,
el Xavier Bertran
el coneixen molt
per lo cartanyà
però són actors
que no estan
en el candelero
i jo no ho entenc,
saps?
Perquè són dos actors
extraordinaris
molt més bons
que molts dels actors
que no parem de treballar
i m'incloc, eh?
Vull dir...
Estic absolutament d'acord
amb tu.
Són dos actors
extraordinaris.
Sí, estan fantàstics
són molt bons
i a més a més
de moment
de moment
jo cap dels dos
l'he vist
un gran ego
o sigui
són gent molt propera
No, què va?
Al contrari
molt propera
molt oberta
Al contrari
tot a favor
tot a favor
no, no
què va?
Al contrari
són gent
Ramon
com els vas escollir
a ells?
Per què?
Per què i com?
Mira, jo
jo eren dos actors
que jo els havia anat
seguint al rastre
en Xavier Bertrand
no el coneixia personalment
però jo l'havia vist
fent televisió
no només fent el Cartanyà
sinó fent paròdia
i sempre era un actor
que pensava
hòstia, aquest tio
que bé que fa la comèdia
perquè la fa molt de veritat
saps?
La fa en sèrio
la comèdia
no fa màscara
no, no, no
ell l'està vivint
no imposta
exacte
i dic hòstia, aquest tio
a mi m'agrada molt
i algun dia
si tinc alguna cosa
li proposaré
i en Jordi Coromines
és un actor
que no hem treballat mai junts
però sí que ens coneixem
i sempre que l'he vist
en teatre m'he quedat amb dir
hòstia que boc és
quina potència
com traspassa
aquells actors
que traspassa molt bé
a la platea
i mira
i va ser
el Toni Coll
el Teatre Quitània
que em van dir
volem fer produir això
la teva obra
perduts
i dic
busca actors
i clar
primer el de sempre
em van demanar
dos noms
de primer cartell
i jo vaig dir
estan tots agafats
estan tots agafats
i dic
a vegades passa això
eh
sí
i dic
volien dos estrelles
i dic
estan tots agafats
dic
deixa'm trucar aquests dos
i de seguida
van dir que sí
i llavors
clar
van dir
oh és que no tenen nom
i tal
dic bueno
no tenen nom
però ho faran millor
que els que tenen nom
i realment
ha estat així
i hem treballat molt
els dos
també pràcticament
no els coneixien
i bueno
però ha sigut un triu
molt agradable
doncs sembla
que es coneixin
de tota la vida
i que siguin amics
de veritat
perquè aquesta obra
aquesta obra parla
de l'amistat
i parla
de la sinceritat
entre les persones
i la veritat
és que sembla
que siguin amics
de tota la vida
eh
la veritat
bé
doncs a la Quitània
perduts
dos actors magnífics
el Xavier Bertran
i el Jordi Coromina
una direcció
fantàstica
la del Ramon Madaula
que no
no
els senyors
els senyors
s'ha segut d'una taula
no hi ha més
vull dir que no
no
això t'anava a dir
això també era un repte
una cosa que em feia
com a il·lusió
que
ja que era una proposta
de pressupost
molt ajustat
i tal
que no podíem tenir
de curar
i ara no ens de curar
ni res
i que ostres
a veure si som capaços
de fer tota una obra
amb una taula
dos homes assentats
amb una taula
home però de curar
sí que hi ha Ramon
sí que n'hi ha
sí però vull dir
que no
no podíem fer
perquè jo primer
l'havia pensat
de fer-la en diferents espais
doncs
amb un pat
amb un camp
amb un parc
amb una plaça
després a casa d'una
a casa de l'altra
però llavors això
no ens ho permetia
i vaig dir
és que collons
posem-la tot
en el restaurant
de Manu
que és on
en principi
havia pensat
només la primera escena
i vull dir
que de direcció
és que no
no hi ha res
estan els tots asseguts
però
com que no hi ha res
com que no hi ha res
Ramon
el director
el director d'una obra
és el personatge
més important
de l'obra
perquè és el que fa
que una obra
funcioni
o no funcioni
és el més important
Ramon
ah
s'ha tallat
sembla que
s'ha tallat
torna
torna a trucar
carlos sisplau
després no ens quedarà
gaire més temps
torna a trucar
torna a trucar
vinga
bé
estàvem parlant
en Ramon Madaula
estàvem parlant
de l'obra
perduts
que s'està fent
al teatre
Quitània
i la veritat
és que val la pena
d'anar-hi a veure-la
o sigui
és una obra fantàstica
i parlant
d'una altra obra
que val la pena
d'anar-hi a veure-la
la vaig anar a veure
l'altre dia
direm que
la Shirley Valentine
que s'està fent
al teatre Goya
i que està interpretada
per la Marsella Arànega
és un text
magnífic
meravellós
la Marsella Arànega
està fantàstica
en la Shirley Valentine
us agradarà molt
la veritat
perquè és molt
molt bona
l'obra
i ella ho fa molt bé
però jo
que més d'una vegada
he dit
que la memòria
és molt
traïdora
recordava molt
tenim el Ramon
ja?
tenim el Ramon?
Hola
que s'ha tallat
perdona
que s'ha tallat
no t'ha passat
sí, sí
no et preocupis
no, res
doncs escolta
escolta'm
que el que segueix
que has d'explicar
altres coses
sí
he de parlar
dels estrenes
de la setmana
Ramon
Ramon Mala
moltes gràcies
per estar amb nosaltres
felicitats
per aquests perduts
continua escrivint
perquè tot el que he vist
que has escrit
m'ha agradat moltíssim
la veritat
i també
ja que estem parlant
amb tu
i que no té res a veure
amb el teatre
volia felicitar-te
perquè
últimament
t'he vist en dos papers
meravellosos
a la tele
un en la Catedral del Mar
una gran producció
fantàstica i meravellosa
que fas el hashtag
no?
el jueu
estàs meravellós
de veritat
tota la sèrie
és aquesta fantàstica
la Catedral del Mar
ja me l'he vist
dues vegades
sencera
imagina't
m'agrada
i no soc persona
de veure sèries
el que passa
és que me l'he gravat tota
i llavors la vaig veure
i després també
un altre personatge
que em va agradar moltíssim
el Gonzalo
el Gonzalo Chacón
de Isabel
que també estaves
fantàstic
i meravellós
el preceptor
de la reina
Isabel
de Castella
que estaves
meravellós
i bueno
volia felicitar-te
perquè em va agradar molt
la teva
la teva feina
no em sorprèn
perquè et segueixo
des que vas començar
bueno
me'n recordo
de la ronda
em penso que era
la primera que vaig veure
que em vaig fixar
amb tu
la ronda?
sí
estaves fantàstic
estàs parlant de
sí, sí, sí
me'n recordo perfectament
30 anys
penso que va ser
el Teatre Romea
era el Romea
no?
sí
després la vam fer
el Condal
jo la vaig fer
al Condal
ah, vale
doncs al Condal
primer es va fer
el Romea
després es va fer
el Condal
i ja
en aquella ronda
ja em vaig fixar
amb tu
i des d'aleshores
et segueixo
o sigui que
sé perfectament
que ets un gran actor
un bon director
i parlar el que sembla
un magnífic
escriptor de teatre
o sigui que
molta felicitat
Ramon Madaula
m'agraeixo molt
eh
molta merda
per aquests
perduts
que s'està fent
al Teatre Quitània
de dijous
a diumenge
molt bé
gràcies Maica
gràcies a tu
adeu Ramon
adeu
adeu
estava parlant
d'un espectacle
que s'està fent
al Teatre Goya
que és
Shirley Valentine
Shirley Valentine
jo la vaig veure
també fa molts anys
molts
interpretat
per l'Emparo Moreno
sí
el text és una
meravella
és una preciositat
la Marcia Arànega
ho fa molt bé
molt bé
la direcció
i la postada en escena
no m'ha agradat massa
però
vaja
diguem-ne que
està bé
però
estava parlant
que la memòria
és molt traïdora
i
després de veure
aquesta Shirley Valentine
de la Marcia Arànega
dirigida
per el
Miquel Gorris
amb adaptació
doncs
del
Joan Seyent
i del Ferran
de Ferran Tutent
la Shirley Valentine
de l'Emparo
em va arribar molt més
que aquesta
de la Marcia Arànega
és un monòleg
preciós
parla d'una
mestressa de casa
que fa
doncs això
de mestressa de casa
i que té ganes
de viure
que veu
que es fa gran
i que no ha viscut
i que no ha sortit
i que no
i de cop i volta
una amiga
una amiga suya
una amiga seva
doncs
li fa un regal
un regal
que en principi
és un
no està
molt ben rebut
però que al final
és una salvació
per ella
li fa un regal
d'anar
a Grècia
en un viatge
de 15 dies
ell en principi
diu que no
que no pot deixar
el seu marit
perquè el seu marit
no sap ni fer
un ou ferrat
no sap cuidar-se
això
exacte
i està
molt dubtosa
molt dubtosa
i al final
decideix que sí
que anirà
i a partir d'aquí
li canvia la vida
absolutament
i totalment
és una obra preciosa
el text és magnífic
la Marcia Aranega
també està molt bé
cal dir-ho
la posada en escena
no em va agradar
però tot i així
el record
de la interpretació
que va fer
l'Emparo Moreno
fa 20 o 25 anys
el tinc aquí
molt present
i em va arribar
molt més
que el que fa
la Marcia Aranega
en aquest Shirley Valentine
de totes maneres
absolutament recomanable
aneu perquè us agradarà molt
molt molt molt
i Maica ho hauríem de deixar
perquè
ja està
no tenim més temps
tenim la jaula
de les loques
a veure si podem parlar
amb el Jatzer
un dia d'aquests
i tenim Maremar
el Poliorama
l'última
quantes coses
tenim moltes coses
la setmana que ve parlem
vinga
molt bé
doncs moltes gràcies
Maica
per venir un dimecres més
a parlar-nos de teatre
i de les novetats
i sobretot
de portar-nos
gairebé cada dia
algú del món del teatre
per parlar-nos aquí
en directe
just a la fusta
de Ràdio d'Esvern
doncs la setmana que ve més
d'acord
perfecte
gràcies Maica
adeu
bon dia
són les 12 i 39
ara continuarem aquí
al just a la fusta
amb l'última secció del dia
que és la secció de Medicina
amb en Joan Roca
fins ara
a la fusta
a la fusta
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
mecanismes, perquè aquest arbre
no és un arbre de canyeria
és rígid, sinó que és un arbre que té
una certa
mobilitat i té
uns certs mecanismes autònoms
d'autoregulació
que fan que en principi
els troncs
més grossos, el sistema
que ajuda a mantenir
la pressió és perquè
es dilaten, o sigui
són elàstics, es dilaten
i en el moment en què passa la sang
amb màxim volum, es dilata
i després es van contraient
i això ajuda a mantenir
un cert flux, una certa pressió
quan es tornen a contraure
això és el que passa bàsicament en els troncs
més grossos del sistema
però en els troncs més petits
en les capilars i sobretot arterioles
més petites, el que
manté que la sang
sigui circulant
segueixi circulant
amb una mínima pressió perquè
pugui
no es pari res
és un mecanisme
de basoconstricció
aquelles esterioles
i aquests capilars
tenen capacitat
per dilatar-se i contraure-se
responent a diferents estímuls
i bàsicament
un dels estímuls
que en seguida entendrem
que si
l'òrgan
necessita més irrigació
perquè està treballant
en aquell moment
l'òrgan
en què estem referint
sigui
doncs el ronyó
sigui
el sistema digestiu
té tendència
a dilatar-se
perquè pugui passar
més sang
i en canvi
quan està en repòs
es contrau
ostres
Déu-n'hi-do
tot el que
sembla mentida
i tot això
per què ho dic
perquè
bàsicament
l'esticitat
del
la primera part
que us he explicat
de dilatació
del tronc gros
és el que
d'alguna manera
ens donarà
la pressió màxima
la sístola
el moment
en què surt
la sang
allò
és la pressió màxima
és el numeret
de dalt
com si diguéssim
i és
diguem-ne
el que
regula
fins a cert punt
aquesta xifra
és precisament
la capacitat
elàstica
dels vasos
més grossos
que es dilaten
i es tornen
a contraure
però
en canvi
la pressió
mínima
bàsicament
respon
a
la pressió
que pot arribar
que mantenen
els capilars
o sigui
els vasos
finals
que es contrauen
són els que
determinen
quina és
la xifra
d'aquesta
pressió mínima
que és la mínima
que seguirà
mantenint-se
en el sistema
perquè la sang
pugui recórrer
tot el circuit
i això
per què ho dic
perquè
és diferent
tindre
una hipertensió
de màxima
com una hipertensió
de mínima
o que el que és més freqüent
és que sigui
una hipertensió
de les dues
llavors
quines són
les xifres normals
de la tensió arterial
en general
podríem dir
que s'accepta
per tot arreu
que la xifra
màxima
normal
seria
14
a partir d'aquí
es pot considerar
hipertensió
hipertensió
i la mínima
9
si puja
de 9
també es pot
començar
per la hipertensió
però
l'efecte
nociu
de tindre
alterada
una cosa
o l'altra
és diferent
perquè
ja recordem
per què es deuen
aquestes xifres
la màxima
és perquè
les artèries grosses
estan
elàstiques
i si no ho estan
és quan
es dispara
aquesta tensió
és a dir
no pot amortiguar
la força
en què surt
del cor
i llavors
la pressió
màxima
és la que puja
i no queda
controlada
això
té
la seva importància
però
no té
tanta gravetat
com la que
s'ha d'haver
a la mínima
perquè a la mínima
el que t'està indicant
és que
si hi ha
una tensió
mínima alta
és perquè
els vasos
terminals
mantenen
un estat
de contractura
i fan
que la llum
dels vasos
sigui més petita
i per tant
l'exam
costarà
més de passar
costarà
més de passar
i llavors
doncs
va provocant
una sobrecarga
de tot el sistema
anterior
però a més
té un altre efecte
directe
sobre els òrgans
és a dir
què vol dir
que la mínima
si no passa
prou sang
qui en rep
primer les conseqüències
l'òrgan
al qual va parar
per exemple
el ronyó
a la vista
el cervell
el cor
sempre també
rep les conseqüències
perquè a més
és el que comença
el sistema
i que
si va carregat
el sistema
és el primer
que ha de
treballar
més
si hi ha una hipertensió
i l'altre òrgan
que és més
afectat
per la hipertensió
dit això
ara podríem parlar
una mica
de
què passa
en la realitat
en la realitat
s'ha de tindre
molt present
una cosa
és a dir
que la
la mesura
de la tensió arterial
és
bastant complexa
no?
és una cosa senzilla
que no
des de la
mai
es pot considerar
una persona
hipo o hipertensa
per una
o dues
entomes
de pressió
tot això
s'ha de tindre
molt clar
perquè generalment
crea molta alarma
esperant una presa
de tensió arterial
i oi
estiguis
a 19
per què estaves fent
en aquell moment
exacte
potser
això té moltes
hi ha molts
errors
en el diagnòstic
de la hipertensió arterial
si no es fan cura
d'entrada
hi ha el primer error
que ja
s'explica
a tot arreu
és
la hipertensió
per bata blanca
que és
que el senyor
que veu un metge
que li va prendre
la pressió
el posa
nerviós
i això
és un motiu
pel qual
la pressió
es dispara
però hi ha molts
altres
el no haver descansat
o per exemple
el tindre ganes
d'orinar
en aquell moment
també va pujar
l'atenció
i quina és la millor hora
diries
per què
ui
la millor hora
ja t'ho explico
és a dir
per mesurar
l'atenció arterial
es necessitarien
primer
mesurar
tres cops al dia
com a mínim
hi ha altres
que ja
en recomanen
cinc cops al dia
separats
separats
com a mínim
uns 30 minuts
d'un a l'altre
i
això
fer-ho
durant cinc dies
llavors
agafar totes
les xifres
que ens han donat
de màxim
i de mínim
i treurem la mitjana
si la mitjana
dona
les xifres
per sobre
del que he dit
abans
doncs sí
que hi ha
una hipertensió
però fixeu-se
que es demana
una repetició
molt sovint
de la mesura
de manera
de poder
diguem-ne
abstraure'ns
de tots els factors
que no tenen importància
i que la modifiquen
i que és important
no?
Per això
i després
també tenint en compte
que
ja hi ha
uns factors
més
concrets
que s'havies
que s'associen
i que faciliten
que hi hagi
una hipertensió
no?
Per exemple
l'obesitat
la diabetes
encara que la diabetes
a vegades
hi ha algun síndrome
que està associat
a la hipertensió arterial
però no sabem
què és primer
si la diabetes
o la hipertensió
però bueno
en general
va amb l'associació
el tabaquisme
els fàrmacs
els drogues
la cocaïna
per exemple
és un dels motivos
per mantenir
el consum
mantingut
de cocaïna
fa hipertensió
i després
l'altre tema
que és també
una mica
discutit
o cavall de batalla
que és la sal
la sal
la famosa sal
que quasi a tots
els hipertensos
els hi treuen
i si no són hipertensos
també
la gent li té molta mania
i
què podem dir
sobre això?
s'ha estudiat
bastant
el mecanisme
pel qual la sal
pot influir
en tots aquests sistemes
no ho coneixem
del tot
i això ho vull dir
però sí que sabem
que
al costat
de la sortida
de la sang
per la horta
hi ha uns
receptors
de la pressió
amb la qual
surt la sang
hi ha uns
receptors
de pressió
que estan connectats
al cervell
i que
si hi ha
molta pressió
o poca pressió
fa reaccionar
l'hipòtel
del cervell
que segrega
una substància
que es diu
la vasopressina
que
el seu mecanisme
és
si la pressió
puja
segrega
menys
vasopressina
i així
s'intenta regular
una mica això
i sembla
que la sal
no sabem
per quin motiu
però sí que
interfereix
en aquest mecanisme
regulador
i diguem-ne
el bloqueja
en certa mesura
per tant
aquest és el mecanisme
que se suposa
per la qual
la sal
té un efecte
nocius
sobre la hipertensió arterial
però sí que
també podem dir
és que
la sal
s'ha comprovat
sempre
que empitjora
els pacients
amb hipertensió arterial
però
si no són
hipertensos
per molta sal
que prenguin
no sempre
acabaran
hipertensos
o sigui
el consum
de sal
perquè
acabi sent
responsable
d'un cert grau
d'hipertensió
s'ha d'associar
amb un altre
dels mecanismes
que
poden tindre
una influència
sobre la tensió arterial
per exemple
això ja s'entès
si diem
que els vasos rígids
són un factor
que donen
xifres de tensió
sobretot
sistòlica alta
la majoria
de la gent gran
tenen una rigidesa
al sistema
i llavors
si aquesta rigidesa
que diguem-ne
seria
fins a cert punt
fisiològic
degut
de l'envelliment
dels vasos
si a més
hi ha sal
doncs probablement
aquesta sal
sí que pot actuar
directament
a través d'aquest mecanisme
doncs
com a un factor
d'hipertensió
és un tema
realment
el de la hipertensió
molt interessant
ara mateix
hem de fer
per això
un sorteig
així que
no es mogui
perquè cridarem
també a la Maica
perquè entreu
fareu els dos
de mà
innocent
si li sembla bé
molt bé
molt bé
fareu els dos
de mà innocent
hola hola
tenim la Maica
aquí ja
preparada
tenim unes entrades
per anar a veure
el Roger Pera
el Versus Teatre
i una obra
que està fent
meravellosa
i que ell té
una interpretació
fantàstica
i tenim aquí
unes quantes
unes moltes paperetes
que estem remenant
ben remenat
ben remenat
i mira
ara el Joan
serà
la Ma Innocent
què et sembla
vinga
va agafa
el doctor Roca
la Ma Innocent
d'avui
vinga
agafa
vinga eh
doctor
que de vostè
depèn
a veure
què em dius
el número 9
a veure
qui és
el número 9
el número 9
gestor
67
ostres
doncs
per aquesta persona
gestor 67
ha guanyat
doncs
una entrada
no
dues entradas
ah perdona
dues entradas
clar
dues entradas
una entrada doble
dues entradas
per anar a veure
bona feina
bona feina
molta feina
el Teatre Versus
Glòria
interpretada
per el Roger Pera
i que és una obra
divertidíssima
i molt ben feta
a més a més
doncs
ha estat un sorteig
en directe
ràpid
ràpid
ràpid
ràpid
i
teníem aquí
moltes paperetes
en aquesta caixa
i bueno
ha sortit
doncs això
yes
yes
yes
yes
no
sembla que posi
67
no passa res
perquè després
ho actualitzarem
a les xarxes socials
posarem el nom
perquè tots els que
hagin participat
doncs
puguin saber
qui és el guanyador
i si
i si
felicitats
a qui hagi guanyat
gràcies Maica
bé doctor
ens queda
un minut i mig
vinga
alguna cosa més
de la hipertensió
bé no
no
la veritat és que
insistíem
estàvem a això
de la sal
sí
que la sal
evidentment
té un efecte
però que tampoc
no és l'únic
i insisteixo
en el tema
que
si una persona
no té cap altre factor
la sal
per si sola
no li provocarà
hipertensió
ara
que si la té
doncs sí
l'impitjora
llavors
potser només
diguem-ne
fer una petita referència
perquè esclar
també
no parlarem
del tractament
perquè això ja és més complicat
i no d'allò
això que més correspon
cada malalt
amb el seu metge
clar
casos particulars
més adequat
però sí
recordar
doncs que
hi ha unes complicacions
és a dir
perquè
tenim que regular
l'atenció al màxim
doncs perquè si no
si se'n dispara
doncs
d'entrada
el primer òrgan
que patirà
les conseqüències
i acaben
poden fer
una insuficiència cardíaca
doncs és el cor
no?
el cor
arriba un moment
que no té prou
capacitat
força
per poder tirar endavant
xifres de tensió
tan altes
en el fons
és l'origen
de tota la pressió
però encara
continuar
mantenint
l'irrigació
i si la pressió final
augmenta
el cor
cada vegada
té de fer-ho
contraure's
amb més força
no?
llavors
tots els restos
dels vasos
en general
més sensibles
com per exemple
els del cervell
provocant ictus
els del ronyol
provocant problemes
d'insuficiència renal
o inclús
doncs
els vasos
de la retina
que hi ha una
malaltia
hipertensiva
a la retina
que es pot observar
vull dir que
tot aquest
és el tema
que creiem
que justifica
el que la gent
es controli
es miri
i s'ho prengui
en sèrio
si té
xifres de tensió
no normals
doncs
ja sabeu
les recomanacions
del doctor Roca
sobre la hipertensió
els valors normals
i els valors
exagerats
o per sota
i si teniu més problemes
doncs
parleu amb el vostre doctor
aquí acabem el programa
i ens tornem
a escoltar demà
a Ràdio d'Esvern
a les 10 del matí
al Just a la Fusta
adeu
fins demà
a Ràdio d'Esvern
a Ràdio d'Esvern
a les 10 del matí
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!