Es mantenen les cues de l'Amelia del Vallès a la Garriga, centípic per unes obres que es fan al túnel de Figueró i pel que fa a la resta de transports en retards de 15 minuts a l'R2 sud i R2 nord per robatori de cable de coure que afecta les instal·lacions entre el Prat i Sants.
Els Mossos d'Esquadra detenen a l'Hospitalet de Llobregat un dels 15 delinqüents més buscats per la Interpol. El detingut, considerat molt violent, se l'acusenta d'altres delictes, un triple assassinat amb arma de foc. La plataforma d'afectats per l'hipoteca anuncia que entraran en la campanya per les eleccions europees, que comença aquesta mitjanit. L'entitat assegura que després de 5 anys de funcionament se sent més forta que mai per continuar lluitant per garantir els drets a les persones a un habitatge digne.
Grat amb càrrecs per als cinc detinguts per sobrecostos en obres al TGV a Barcelona que van declarar ahir davant la jutja que porta el cas. Els detinguts, entre els quals hi ha responsables de DIF, van negar haver inflat factures i rebut soborns com sosté la Fiscalia Anticorrupció.
El conseller d'Interior admet que per ara és difícil avançar la resolució del cas de l'agressió a Pere Navarro, sobretot perquè els pocs testimonis oculars que han pogut interrogar no han pogut identificar de manera clara la presumpta agressora i la imatge correspon per ara a milers de persones. Són declaracions al matí de Catalunya Ràdio.
Malala Yusuf Sai, l'activista paquistanesa pels drets humans, demana al món que no es quedi en silenci davant del segrest de més de 200 estudiants nigerianes. La banda terrorista islàmica, Boko Haram, es van dur les nenes d'una escola per vendre-les com a esclaves.
Un Josep Maria Flotats emocionat va rebre el suport del públic català que ahir la nit va omplir al Teatre Nacional de Catalunya per aplaudir el seu retorn a l'escena. Flotats va estrenar el joc de l'amor i de l'atzar, una divertida comèdia d'embolics de Pierre de Maripox que es podrà veure fins al 22 de juny.
Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça necessita dues victòries per ser campió de Lliga. El Madrid els posa a l'abast del títol després de l'empat a una Valladolid. Ahir van acabar tocats Cristiano, Pepe i Di Maria. L'Atlètic de Madrid també depèn d'ell mateix i en dos empats en té prou.
A la Lliga CB de bàsquet, el FIAC Joventut de Badalona aspira als play-offs després de guanyar a Bilbao 83 a 90. El Barça i el Madrid han guanyat també els seus partits abans del clàssic de dissabte al Palau. Els blaugranes 72 a 84 a Múrcia. I el València és el campió de l'Eurocup.
I el temps avui serà un altre dia amb ambients suau i núvols alts i mitjans força presents arreu i més gruixuts a l'extrem sud. Núvols més trencats al migdia amb calor. Es tornen a repetir les temperatures entre els 21 i 26 graus. A la tarda creixeran nubolades i no es descarta algun ruixat aïllat al Pirineu. Repassem temperatures a aquesta hora. Barcelona, 19 graus. Girona en tenen 15. Atrem al Pallar Jussà, 14 graus. I a Tarragona, 18 graus.
Just a la Fusta Molt bon dia, passen 4 minuts a les 10 i aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dijous 8 de maig.
Comencem de seguida un programa on, com sempre, primer repassarem les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, també amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa i parlem del temps amb el Carles Hernández i Rius. Avui també entrevistarem el Jordi Agulló, membre de CEPA Almos, ecologistes de Catalunya, per parlar del passeig creatiu que prepara per aquest setmana, un passeig que vol servir per més endavant també tirar endavant un llibre. En parlarem cap a les 11 i 10...
I després, a dos quarts de dotze, tertúlia d'actualitat amb l'Alina Santa Bàrbara, el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montse Larrea i també el Jordi Agulló.
I a la tercera hora tindrem, com cada dijous, la Maica Dueñas, que ens parlarà de teatre, les novetats de la cartellera teatral, i a més a més avui fem un canvi, no tindrem a l'Astric Goldstein del celler de Cap Mata, perquè ja vam parlar de vins ahir amb ella, i el que farem avui és traslladar la secció d'astronomia dels dilluns, que fem cada dilluns amb l'Uriel Ricat, la farem avui cap a l'últim tram del programa.
Tot plegat des d'ara mateix i fins la una del migdia. Just a la posta.
I quan passen 6 minuts de les 10, saludem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui comencem parlant d'un tema que ha portat més o menys coa, que és tot aquest tema del McDonald's a Sant Just. Sí, exacte. Sobretot a les xarxes socials hi ha hagut una mica de rebombor i una mica de debat aquests últims dies sobre si hi hauria un McDonald's o no a Sant Just.
S'ha de dir que el municipi comptarà amb una franquícia de McDonald's a partir de l'any que ve, si tot va segons el previst. I és que l'Ajuntament està a punt d'atorgar la llicència corresponent a l'empresa després que la companyia de menjar ràpid hagi presentat el projecte per instal·lar una seu a Sant Jocerà, en concret a la carretera Reial, l'antiga fàbrica de Casa Joana, al costat del Walden.
Fa dos anys McDonald's va presentar un projecte a l'Ajuntament de Sant Just per tal d'implantar-hi un dels seus restaurants. Els tràmits però es van aturar per desacords amb els propietaris de la fàbrica que l'empresa volia llogar per instal·lar-hi la seva activitat i fa poc que s'ha repres el diàleg entre McDonald's i els propietaris de Casa Joana i finalment el restaurant llogarà aquesta nau ubicada a la carretera reial davant de la parada Walden del tram baix.
Aquesta qüestió, com dèiem, ha comportat un cert debat a les xarxes socials amb opinions a favor i en contra de la implantació d'aquest McDonald's. En aquest sentit, l'alcalde ahir a la Penya del Morro assegurava que els tràmits que està duent a terme a l'empresa són legals i que el consistori no té la capacitat d'impedir a la companyia iniciar la seva activitat privada al municipi.
És una propietat privada que ha decidit llogar-ho en el McDonald's, efectivament, i això legalment es pot fer. És a dir, l'Ajuntament no té capacitat de dir que no amb la implantació d'un McDonald's i en aquests moments ha tornat a presentar la documentació perquè ja sí que ara hi ha un acord ferm amb aquesta propietària i per tant l'Ajuntament ho tramitarà o està tramitant de fet. S'està tramitant això? S'està tramitant la licència, si no s'ha otorgat i ara el que està és en consulta de comunicació de l'entorn, que això sempre es fa amb aquest tipus de licències.
Doncs el McDonald's s'instal·larà a la carretera Reial en una superfície de prop de 500 metres quadrats distribuïts en dues plantes, per tant sembla ser que no és un McDonald's excessivament gran. L'alcalde ha assegurat, a més, que no s'implantarà un MacAuto, que és aquest servei de recollida de comandes de McDonald's amb el cotxe, que era precisament també una inquietud que havien mostrat molts veïns del municipi, iniciant fins i tot una recollida de signatures en contra.
No volien anar al MacAuto per les cues? M'imagino que per les cues, per tot el rebombori que podria provocar, i bé, doncs sembla ser que l'alcalde ho ha desmentit, no hi haurà un MacAuto, perquè segur que no és un McDonald's molt gran i que a més és a la carretera reial, que suposo que no aniria gairebé un MacAuto allà.
Doncs ara, com escoltàvem l'alcalde, l'Ajuntament ha iniciat aquest procés d'informació als veïns de la zona des d'Urbanisme. Ara s'ha d'atorgar la llicència de l'empresa de menjar ràpid per tal que pugui iniciar la seva activitat. Un procés que pot durar un mes aproximadament i a partir d'aquí s'iniciarien les obres de construcció i es calcula que l'any que ve McDonald's obrirà el seu restaurant al costat del Walden. Molt bé, Andrea. Perfecte. Doncs estarem al cas del teu plegat. Molt bé.
Més coses, parlem ara d'una activitat per aquest vespre organitzada pel celler de Can Mata. Sí, perquè el celler no para aquests dies, tenen moltíssima activitat i per aquest vespre proposen un tast de vins i formatges que busca potenciar les emocions dels assistents. És un tast molt exclusiu de 6 vins i 6 formatges per experimentar sensacions i que porta per nom tast d'emocions.
És un tas que organitza el celler de Can Mata i que conduirà Ramon Roset, que és expert en vins i sobretot en formatges artesans fets a Catalunya. Estaran sis formatges artesans fets a casa nostra i Ramon Roset ens acompanyarà aquesta degustació amb informació sobre la seva procedència i història, entre d'altres. A banda d'aquests sis formatges, sis vins seran els altres protagonistes de la jornada, vins també de casa nostra, de cellers diferents i de diverses varietats de raïm. A més, estaran dues varietats de cava.
El tast d'emocions del celler de Can Mata tindrà lloc avui a les 8 del vespre. Al celler, el preu de l'activitat és de 25 euros, perquè, com dèiem, és una activitat bastant exclusiva, i es recomana apuntar-se prèviament al celler i fer una paga i senyal. De fet, ja hi ha una dotzena de persones inscrites, i si voleu més informació per fer les inscripcions, us heu d'adreçar directament al celler de Can Mata o enviar un correu electrònic a l'adreça info arroba elcellerdecanmata.com.
Molt bé, doncs no està malament la proposta, sí, sí. Tinta molt, molt bé. I d'aquí ens anem a un altre tipus de proposta, també per aquest vespre, organitzada per les Seas. Sí, a la mateixa hora, per tant, serà complicat decidir quina triar, perquè aquesta també és molt interessant. És una nova sessió del cicle d'audiovisuals de muntanya de les Seas. Aquest vespre, a les 8, projectaran l'audiovisual Tour 2014 del Festival de Cinema de Muntanya de Toralló.
Aquesta projecció es fa en el marc del primer cicle de cinema de muntanya que l'entitat va engegar el mes de març i en concret avui es passaran dues pel·lícules guanyadores del Festival de Torelló que són The Fais Adringo i Kados Sirena dels Himalaia. Aquestes dues pel·lícules han guanyat aquest any el Festival de Cinema de Muntanya de Torelló i les seves les ha considerat interessants per projectar-les al seu cicle. Serà avui a les 8 del vespre a la sala Piquet de la Taneu i cal destacar que l'entrada és gratuïta.
Doncs també queda dit, un dijous així intens a Sant Just també, està bé, està bé. De seguida repassem l'actualitat general del dia, ho fem després de parlar de música perquè tenim més propostes més enllà de Sant Just.
I és una proposta que ens porta cap a la sala Apolo, són d'aquests capritxos de l'Apolo que barregen dos personatges, un és germà Aire, molt poc conegut, que és aquest que sentim de fons.
I el personatge principal, però, és Joan Colomo, ahir vam parlar perquè formava part d'aquell acústic que servia per presentar el pop art, feia una cançó, avui però sí que ho fa de debò. I a la sala Polo presentarà el seu nou disc, que és La filia i la fòbia, l'ha tret fa poquet, i bé, doncs, ho presentarà un disc on hi ha slide guitar, també crits, sintetitzadors, distorsió, verses electròniques, coses molt barrejades. Sí.
i tot això acompanyat d'aquest germà Aire i ell presentant La filia i la fòbia que és un títol que també promet d'alguna manera sentim per tant una cançó d'aquest últim disc que tret que entén català i en castellà i per exemple ens quedarem amb el Nuevo Orden Cósmico que és la segona cançó d'aquest disc La filia i la fòbia avui a dos quarts de nou a l'Apollo
La piedra que al suelo cae solo puede caer El árbol que ayer floreció solamente puede arder Todas las estrellas
Mèndes al final
Todas las estrellas tienen que colapsar. Es el poder destructor de un viaje hacia ningún lugar. Astros y planetas pasando una vida.
Fins demà!
que empieza en tu conelor y no vas a poder escapar el nuevo orden cósmico.
T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
La informació més propera al Just a la Fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passant 5 minuts d'un quart d'onze, tornem a saludar l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Ara, per parlar d'actualitat, comencem parlant dels titulars principals, avui relacionats amb l'economia, Andrea. Sí, a diversos nivells. El perièdico, per exemple, ens diu Brussel·les Collamés, du informe després de l'última inspecció de la Unió Europea. La Comissió Europea i el Banc Central Europeu reclamen a Espanya mesures d'ajust considerables. Demanen accions contra l'alarmant nivell d'atur i dubten de la tarifa plana dels contractes.
És una de les notícies destacades al periòdico En Portada. L'Ara ens diu que l'Estat exigeix a les autonomies un ajust extra d'11.000 milions. En el seu informe a Brussel·les, Montoro obliga les comunitats a un nou esforç entre el 2014 i el 2016 i el govern espanyol s'atorga, en canvi, la capacitat de reduir impostos per valor de 5.300 milions.
I per últim, a l'avantguàrdia, llegim una notícia en clau econòmica, però també en clau política, molt política. Rajoy veu en el procés català un risc per a la recuperació. El president reitera davant els grans empresaris el seu rebutge a la consulta i demana als membres del Consell de la Competitivitat més esforç fiscal. Aquesta és també una de les notícies destacades al periòdico, que ens diu que Rajoy alerta els empresaris del risc de la consulta en aquesta trobada que vam fer ahir amb empresaris espanyols a la Moncloa.
Són els titulars principals d'aquest matí a la premsa. Ens fixem ja en els digitals, que ens parlen d'altres qüestions. Per exemple, el 3.24 del desconcert i el recel davant el gir de Putin sobre Ucraïna. Demana a les regions russòfones que ajornin el referèndum previst per diumenge i acata les presidencials del 25 de maig. Detingut a l'Hospitalet, un dels 15 pròfugs més buscats per la Interpol, se l'acusa d'un triple homicidi amb arma de foc a la República Dominicana l'any 2011.
I Busch ensenya a Aznar el ratat que li va fer i penja la foto a Instagram, això ho llegim al diari Ara, és una de les notícies d'aquest matí, s'ha assegut fa poca estona. Després també se'ns parla d'altres qüestions, com ara de l'estat, el que deies ara també que reclama aquests 11.000 milions en nous ajustos. En esport, la Lliga, segons Lara, a l'abast del Barça després de l'empat del Madrid a Valladolid, també...
Aquest tema és un dels titulars destacats del 3-24, el que va passar ahir, aquest 1-1 del Madrid contra el Valladolid. I finalment ens quedem també amb els titulars d'aquest matí de La Vanguardia, que ens parlen d'economia caiguda del 29% de les empreses i famílies en fallida fins al març. La producció industrial registra el seu major creixement des del 2008. I els Mossos, que de moment no tenen testimonis, que veiessin a l'agressora de Navarro.
Són els titulars d'aquest matí. Tornem ara a la premsa en paper per fixar-nos en les imatges del dia. Andrea.
Doncs avui van quedar... El tema comú, de fet, en format fotografia són els jugadors del Madrid, després d'aquest empat ahir a Valladolid, al diari Ara i a l'avantguàrdia veiem imatges d'aquest... d'un moment del partit, i també a l'avantguàrdia veiem una fotografia de la costellada, de l'assado aquest que Tata Martí no va convidar els jugadors del Barça. Volem a jugadors com Pinto o Messi, doncs, gaudint d'aquest empat.
D'altra banda, a la Vanguardia, veiem un dels detinguts ahir a l'arribada del jutjat de Sant Feliu de Guíxols de la banda de Saltans, que va terroritzar l'Empordà. Els 16 detinguts que van cometre una trentena de robatoris eren molt violents i veiem un d'aquests detinguts amb els Mossos d'Esquadra arribant als jutjats. També una fotografia de Putin, ara en parlarem en Internacional, que fa un pas enrere i frena el referèndum prorrus. I també una imatge petita de Colau, que ha deixat el lideratge de la plataforma d'afectats per la hipoteca.
D'altra banda, el periòdico, la imatge del dia, de fet l'única imatge emportada, és aquesta trobada entre Mariano Rajoy i els principals empresaris espanyols. Per exemple, veiem a Emilio Botín parlant amb Mariano Rajoy en aquesta trobada ahir a la Moncloa i a més el periòdico ens diu que Rajoy va sol·licitar ajuda perquè es veiés la pluralitat de la societat catalana.
I per últim, a l'Ara, dues fotografies. Una en format petit, que és Artur Mas, il·lustrant la declaració que va fer ahir, dient que en aquesta sessió de control Mas ha pujat el to contra Rajoy i va dir que no m'ha resolt mai res. I per últim, una fotografia aèria del Fòrum de les Cultures. L'Ara diu Fòrum al nou lloc. Deu anys després, el fòrum ha caigut en l'oblit i l'espai segueix infrautilitzat, sense identitat. Asegura a l'Ara que la ciutat no se l'ha fet seu. I són aquestes les imatges d'avui en portades.
Molt bé, doncs obrim pàgines internacionals, Andrea, i cap on viatgem avui? Doncs anem cap a Rússia. Com deia, en parlem de Vladimir Putin, ens diu l'avantguàrdia que ha canviat de rumb. Rússia accepta que Ucraïna voti i demana als prorussos d'ajornar el seu referèndum.
El discurs del Kremlin respecte a Ucraïna va canviar de sobte ahir. El president de Rússia va demanar que el referèndum que havien convocat els rebels prorussos del sud-est d'Ucraïna per a l'11 de maig s'ajorni. I després de dies criticant la convocatòria d'eleccions presidencials, el 25 de maig ahir va assegurar que aquests comissis són un pas en la bona direcció.
Amb aquesta declaració, feta després de rebre el president de Suïssa, que actualment exerceix la presidència de l'OCE, Putin accepta les posicions dels Estats Units i la Unió Europea que creuen que les eleccions donaran estabilitat a Ucraïna. Des de Washington, la Casa Blanca ja ha reiterat el suport a Kiev per mantenir les eleccions del dia 25 en llibertat.
És una de les notícies en clau internacional que avui trobem també als diaris. I d'altra banda, ens n'anem ara cap a Tailàndia perquè la justícia tailandesa ha destituït la primera ministra per abús de poder. El Constitucional aguditza una crisi política que ja fa vuit anys que dura. Ens diu l'avantguàrdia copjudicial al País del Somriure.
El Tribunal Constitucional de Tailàndia va destituir ahir al seu càrrec la primera ministra, a Jin Luk Xinawatra, perquè va considerar que havia violat la Constitució i havia abusat del seu poder. Aquesta decisió judicial respon a una demanda d'un grup de senadors de l'oposició que van acusar Jin Luk de rellevar el 2011 el secretari general del Consell de Seguretat Nacional per promoure un familiar.
Va ser substituït pel cap de la policia, el càrrec del qual va ser ocupat el seu torn per l'excunyat de Xina Huatra, germà més gran de Gin Luk, el primer ministre enderrocat per un cop d'estat el 2006 i diu la vanguardia bèstia negra de les elites del país. Aquesta sentència, que ha destituït la primera ministra tailandesa, inclou 9 dels 35 membres que formaven part del govern, entre els quals hi ha els responsables d'exteriors i també el de finances.
Molt bé, doncs són les notícies més destacades avui en clau internacional. Ens les explica cada matí l'Andrea a través dels diaris. I el que fem ara és saltar cap a les pàgines de Cultura.
on avui tenim també una mica de tot. Per exemple, que Gurlit va donar els seus quadres a una fundació fora d'Alemanya. Ahir vam saber, oi explicàvem, que havia mort l'home que havia recopilat tants i tants quadres i que els havia amagat, per dir-ho d'alguna manera, també del moment dels nazis. Després tenim altres qüestions, com ara que el zoo de vidre i la bona fusteria teatral, és un article que llegim al diari Ara, Josep Maria Pou dirigeix l'adaptació del clàssic de Tennessee Williams, que és aquest zoo de vidre.
I també en teatre en parlarem després, m'imagino, amb la Maica Duenyes, però la Sala Gran dona la benvinguda a Flotats. El públic aplaudeix el retorn de l'actor al seu teatre 17 anys després. Ahir s'estrenar l'Amor i l'atzar.
Un artista fa una sinfonia amb els sons inaudibles de la natura. És Jana Windren, que composa una peça amb xiscles de ratpenats i de dofins enregistrats i tractats perquè els puguin sentir els humans.
I després avui, Andrea, això t'agradarà, el diari Ara entrevista a Marco Mezquida, que diu que la música té la bellesa i la espiritualitat, però també és un joc. El pianista menorquí inaugura avui dijous el Festival de Jazz de Vic amb un concert de piano sol. Te'l dono tenir aquí, Sant Gius Fanogà. Sí, sí, sí, fa això. I ens l'agrada molt, eh? I tant.
Després parlem de més música, perquè el FIP espera arribar als 120.000 espectadors. Timing Bala, Cassavien, Paul Weller, Mia i Lily Allen són alguns dels plats forts del cartell d'aquest any del Festival de Benicàssim.
Pina Baus ballarà al Palau de la Música, Cafè Mollet i Les Sacres du Printem es projectaran a la sala de concerts la setmana que ve, l'hi ha 13 de maig.
I en clau, encara musical, expliquem una novetat. No n'hem parlat a primera hora, però un grup treu un disc, que és Sidoní, que treu Sierra i Canadà. El treu avui, també. Aquest dijous a la nit de Fital presenta en el Teatre Principal de Barcelona. La nova proposta dels barcelonins ha deixat de banda els instruments acústics i aposta per sintetitzadors d'inspiració vuitentera. El disc explica la història d'amor, a més, entre dos robots, que són Sierra i Canadà, que són els personatges que, per tant, donen nom al disc.
Amb poesia amb el seu Mateu guanya els Jocs Orals de Barcelona 2014, rep el Premi de Poesia pel poemari Illes Lligades i Marcel Riera guanya el Premi Extraordinari Memorial 1714 amb l'Inventari de Montjuïc.
I ja que parlem de poesia, parlem també de la Setmana de la Poesia, que és a punt d'arribar. Un homenatge a l'Urrit i noves tecnologies seran alguns dels plats que hi haurà en aquesta Setmana de la Poesia. Autors de diferents variants dialectals de català i una lectura d'Edgar Alan Pou, a càrrec de Josep Maria Pou, seran també algunes altres de les activitats estrella.
I Sierra y Canadá, mira, ara hem aconseguit trobar les cançons, a veure si podem sentir una mica de la cançó, que per exemple es diu Sierra y Canadá, Historia de Amor Asincrónico, i hem dit que són com dos robots, una mica, el que explica aquesta història, i sona així.
Aprofitem per explicar també que Disney prepara almenys 3 spin-offs d'Star Wars. Les pel·lícules s'estrenarien des del 2016 fins al 2020. On serem el 2020, Andrea? Intercalats amb la nova trilogia. On serem aquestes notícies? 16. I el 16, que és quan sortirà la primera. Quan surtin les pel·lícules te'n recordaràs d'aquesta conversa. Segurament.
Para el odio y para el amor Pero un día Fuebo manat Un tema Era un robot Cableado en su interior Era un robot Cableado en su interior
I el que fem ara és girar els diaris, tornar als diaris en paper per fixar-nos en les contraportades. Comencem avui per la de La Vanguardia, on llegim que voler ser universal és de pertorbats, Andrea. Avui aviso que les contres de La Vanguardia són totes molt culturals i realment molt, molt interessants, valen molt la pena.
personalment a mi m'han interessat molt, vaja. A la Contra de la Vanguardia avui trobem en Toni Pitxot, que és pintor i està reclós a Es Sortell, té 80 anys, va néixer a Figueres i viu a Cadaqués i ve d'una família de pintors i d'artistes a Total. Diu que pinta cada dia, pintar és la meva respiració, un dia sense pintar i m'altero. Pinto des dels 15 anys, que és quan vaig anunciar al meu pare que seré pintor. Diu, i em va permetre deixar els estudis per només pintar. Diu, jo no li deixaria a un fill meu.
Diu que la seva única pàtria són els museus. La seva pulsió artística neix de tots els Pitxot, de tots els seus familiars que eren artistes. Diu que els Dalí i els Pitxot eren amics. De fet, vaig conèixer Salvador Dalí. Diu que cada estiu arribava una tarda a aquesta casa on viu ell, el xofer de Dalí, l'Arturo, i deia «Pugeu al càdila, que el mestre us crida. I pujàvem als meus pares, ties, cosins, jo i a patots que va port lligat».
Allà passaven la tarda, veien el gran quadre que pintava cada estiu. Diu, sent jo adolescent, em vaig acostar a mirar el quadre i Dalí va preguntar al meu pare si jo era entès. Diu, això que pintes podria pintar-ho ell, va dir el seu pare. Asegura que Dalí li va ensenyar que tot accident o error és sagrat i que s'ha d'aprofitar. Diu, per exemple, un dia Dalí pinta una pietà i necessita blau ceruli. Li demana a l'Arturo i li porta verd baronès, un altre color diferent.
Diu, Dalí em va mirar resignat, va utilitzar el verd i és meravellós. Per tant, s'ha agradat aquest error. Asegura que l'any 66 va decidir mudar-se a aquesta casa de Sortell. Diu, m'havia casat amb la Leo, vivíem a Barcelona però la vida social artística m'incomodava, sentia claustrofòbia i vaig decidir venir aquí a aquesta casa de l'àvia, a l'abadia, amb la platja de pedres. Diu, un gest heroic.
Doncs podem descobrir la vida d'aquest pintor avui a la Vanguardia. Ens n'anem ara cap al diari Ara, on llegim l'entrevista que fa cada setmana la Viviana Vallver. Avui el titular que ens deixa és que el món serà un abisme. I avui entrevista Jair Domínguez, que és periodista, guionista, escriptor, jugador de pòquer, activista cultural i propulsor del Partit Independentista de Dretes. És polèmic, segons ell, Jesucristera Marica, Einstein un impostor i Napoleó una fulana.
Ha publicat 99 coses que hem d'aniquilar si volem ser independents i prepara un disc amb la seva banda de Good Jonsens. I a més, recordes que les últimes entrevistes que llegíem de la Bibiana eren entrevistes al revés? Sí. Avui ha canviat. Avui ha canviat i ara ha fet una entrevista via WhatsApp.
Diu, el Jair rep a tothom amb un somriure a la boca i actitud hostil i el WhatsApp també. Diu, no es fia de la gent i aniquilaria tot el que ha fet l'ama de l'home. Menys la cervesa, perquè seria massa dolorós. Diu, comencem una conversa via WhatsApp que arrenca directe i acaba en sec. Diu, no fa ni una sola falta en 48 minuts i només deixa d'estar online un parell de segons. Perquè ens fem una idea de com és en Jair Domínguez. Asegura que no rectifica res i que respon ràpid i que es mou bé en la síntesi i que domina l'humor en format curt.
Fan aquesta entrevista quan el Jair estava perdut a l'Empordan, una masia al mig del bosc, amb la seva banda, amb el bateria de la banda, i tres caixes de cervesa del Lidl. Diu, jo hauria d'haver estat una estrella del Roc a Catalunya, però ser-ho, doncs, és complicat. Diu que estan preparant el seu primer disc, vendre discos, assegura, és una utopia, tot sencer a internet de franc, diu, n'editarem uns quants per a la família i fans irresponsables. I també parla de l'experiència que va tenir amb la publicació de Bestiari,
Ella li pregunta, tornaries a arriscar-te la polèmica del bestiari? I ell respon, ho dubto, però segur que en fem un revival d'aquí 25 anys i ningú ho trobarà polèmic. Diu, ens vam equivocar de moment. L'esquetx en si no tenia res de dolent, però va sortir en mala època. Diu, era imprevisible. Diu, de tot allò vaig guanyar amenaces de mort, popularitat innecessària i grans lliçons vitals, com per exemple, que els que et riuen les gràcies són els primers a fugir i a girar-te a l'esquena quan van maldades. I acaba dient que la gent és el pitjor d'aquest món i que cal estar sempre tenint.
Molt bé, doncs és avui Jair Domínguez. Han estat pura la contra de l'ara. Totalment, totalment.
I al periòdico llegim que o emprenia seriosament o no seria feliç a la vida. Avui trobem al periòdico l'entrevista amb Susana Cassares, que és del Guinardó i viu a Los Ángeles a explicar qui som a través del llenguatge documental. Diu, sempre havia volgut estudiar cine i velles arts, però no m'hi havia atrevit. Traducció era l'opció menys compromesa i també la que anava més amb qui jo era.
Diu, però quan em vaig adonar que o emprenia seriosament o no seria feliç a la vida, va ser quan va decidir adquirir aquest compromís. Diu, vaig anar a Alemanya amb una beca i m'hi vaig quedar un altre any perquè em van oferir desenvolupar un projecte que tenia a veure amb el que jo volia dir com a creadora. Si entens qui ets i entens el món que t'envolta, tens coses a dir sobre aquest món. Diu, jo veig més coses en comú amb la diferència que coses que ens separen.
Diu, a Los Ángeles, com dèiem, ha passat per Alemanya i Brussel·les, i en els seus treballs explora conflictes generacionals i culturals. Diu, és la metàfora del peix fora de l'aigua. A la vida pots escollir un context en què et vegis el mirall, un context en què el que vegis el mirall sigui el que ets, o posar-te en situacions, voluntàriament, o perquè la vida t'hi porta, en què el que veus el mirall és diferent del que sents. Asegura que sempre s'ha autoexiliat. Diu, m'interessa el que passa quan estàs en un context que naturalment no és el propi. Què implica això per sobreviure...
i el diàleg que es crea entre l'altre i un sent l'altre. L'entrevista també avui és molt interessant a la contra del periòdic.
Bona nit.
Doncs quan falten 5 minuts de 3 quarts d'onze acabem ja amb la notícia curiosa del dia. Avui és un d'aquests vídeos que triomfan a la xarxa, Andrea, una dona, una àvia, que sorprèn a la xarxa perquè es converteix en una estrella a la xarxa com a àvia futbolista. Home! Sorprèn perquè amb la seva habilitat amb una pilota als peus, no només perquè surti en aquest vídeo, sinó que és una dona que això que, segons la premsa italiana,
l'anomenen la Nonina i s'ha convertit en un fenomen viral mostrant els seus dots futbolístics a la xarxa. No se sap qui és, ni tampoc ben bé l'edat, però bé, en tot cas, sembla que les imatges estan preses en un barri perifèric de Roma, segons explica l'edició digital de The Telegraph, i aquesta àvia va amb una jaqueta de punt negre, faldilla i sabates també negres i mitges grises,
I es posa, doncs, a fer tocs amb la pilota i a passar-se-la amb uns joves enmig del carrer. Dic que ni tan sols els cotxes que passen a prop, doncs, són un impediment perquè ella continuï donant tocs i el seu domini. Realment, doncs, fins i tot diu que arrenca algun aplaudiment de la gent que passa pel costat. És curiós, de veure, la vida és curiós. Molt bé, que és imatges d'un medi aficionat, m'imagino. Sí, sí, exacte. Suposo que estaven penxades al web de Telegraph. Nosaltres hem trobat a través de...
de la vanguardia digital i són 50 segons de vídeo i és curiós més que res s'aprecia l'habilitat, no? Sí, sí, es veuen els tocs que fa més clar, és curiós també el fet que va vestida com és a dir, no va vestida en xandall, per entendre'ns sinó que està jugant amb uns altres nois i ella va fent tocs és curiós com aquí no vol la cosa
es podria guanyar la vida. A veure, no, tampoc és que sigui Ronaldinho, eh? Mirant ben bé el vídeo, però en tot cas és curiós, doncs... Sorprèn, no? Sí, el to desenfadat en què ho fa, doncs mira, aquella tensió és simpàtic, és simpàtic. Molt bé, doncs el miraré perquè no n'havies necessitat parlar, eh? Jo crec que, de tota manera, la notícia exagera i jo m'imaginava que seria allò... Algú, doncs, molt virtuós del futbol i simplement, doncs...
No ho fa malament, ho fa com els altres, i és molt curiós el xoc que et produeix la imatge, però bé, en tot cas, no crec que vagi a guanyar-se la vida ara directament com suggeries, en fi. Fent la competència a Leo Messi, no? Exacte. Ho vaig complicar, encara. Ho miraré, ho miraré, a veure. Gràcies, Andrea. Que vagi bé. Bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Obrim diaris ara i ens aturem a diferents informacions on creiem que val la pena aturar-se avui. Per exemple, el diari Ara, la contracrònica que publica en la secció de política arran de la presentació que va fer ahir el Fred Bosch a Madrid, on hi havia també la portaveu d'OPID Rosa Díez i el president del Congrés. El titular d'aquesta contracrònica que signa Joan Rossinyol és El difícil art de dir-se Déu sense prendre mal.
I comença dient que no hauria de ser notícia, però ho és. Arribats a aquest punt de democràcia, encara sorprèn que dos polítics amb visions antagòniques en el model d'Estat comparteixin taula per debatre, per discrepar, i que ho facin al Congrés i en un acte presidit pel seu màxim representant, Jesús Posada. Ahir, però, va passar. Rosa Díez, líder d'Unió, Progrés i Democràcia, UPyD, va presentar el llibre d'Alfred Bosch, el portaveu d'Esquerra de Madrid, titulat Como amigos, la independencia interesa a los españoles.
Diu que a alguns actors de la dreta els va coure l'acta d'ahir. De tonto institucional va tillar Alfonso Sí a Posada per haver donat la cobertura a la presentació i ho va escriure en un d'aquells diaris de la capital espanyola que branden a tota hora l'esperit de la transició, la concòrdia i la moderació. I diu que el president de la cambra s'ho prenia amb humor, amb calma soriana que també sintonitza amb l'estil del seu bon amic Mariano Rajoy.
Diu que les files independentistes, però n'hi havia que tampoc ho acabaven de veure amb bons ulls. Amb qui volen que dialogui? Amb Joan Tardà es preguntava a Bosch. El diàleg polític ha de ser amb els rivals.
Diu que la cordialitat entre tots dos, entre Rosa Díez i Alfred Bosch era evident, intentaven rectar-se de vostè però constantment tornaven el tu més familiar. El diputat d'Esquerra va insistir que Espanya no podrà frenar la ruptura si els catalans majoritàriament trien aquest camí i davant l'evidència va recomanar a partits com el de Rosa Díez que gaudeixin del procés i que abandonin la síndrome de la reina madrastra que no deixa volar amb llibertat la filla més jove i més guapa.
i acaba dient que ahir com a mínim es va aconseguir debatre com a amics. Ens n'anem ara cap al periòdico que avui ens parla d'educació i del model de Barcelona.
En concret, titulen que el model Barcelona d'escola, amenaçat en el seu centenari, la ciutat va iniciar fa un segle amb l'escola del Bosch una avança de xarxa de col·legis. La singularitat dels centres municipals està en perill per les retallades i l'Alomse. Les escoles de Barcelona van ser pioneres en la introducció de l'educació mixta, laica i participativa en català.
I diu que la xerranca pintada al pati del col·legi és un primer indici revelador que l'escola de Bosc de Montjuïc és un lloc especial més enllà de la seva privilegia d'ubicació enmig de la muntanya. El centre avui es converteix en centenari i va ser el primer obert per l'Ajuntament de Barcelona per donar resposta a la falta d'escoles públiques a la ciutat i es va convertir ràpidament en un laboratori de la renovació pedagògica.
I també parla de les herebes de Roda de Sensat. Montse Ortigosa va entrar a l'escola de bosc el 1972 per revifar l'esperit de la pedagogia. Diu també que les mares del centre han elaborat una mostra amb fotografies històriques.
I que el feminisme descensat continua molt present a l'escola, no només perquè la directora sigui una dona, només un detall. Per exemple, la fotografia del grup de l'escola feta al passar carnaval, en què es van disfressar del col·legi el 1914, crida l'atenció al cartell que porta una nena que fa menys d'un metre en el qual es llegeix les dones volem votar. Un reportatge a doble pàgina avui al periódico sobre l'educació i Barcelona molt interessant.
I acabem amb l'article que llegim avui a La Vanguardia, signat per Imma Montsó, que el titula de vegades amb B alta. Diu que Déu-n'hi-do el sidral que muntem per una lladreta de no res, que fins i tot traguem l'artrilleria per desqualificar el que confon la B amb la B baixa, i encara més s'hi fa consciència, com és el cas de l'Enric Ferrés, autor de la ja famosa pintada de vegades, penso en Palafrugell, amb el nom de Josep Pla a sota. No és pas la B, diu Imma Montsó, la que m'escandalitza,
sinó que s'hagi qualificat aquesta acció de crim i s'hagi acusat l'autor de trepitjar la llengua com si la llengua fos una catifa sagrada i no un organisme viu al qual de tant en tant es treu la pols i estossega.
Diu també que toplegat ha demostrat que de cultura molta però de lectura poca, perquè de lletraferits genials que han reivindicat la transgressió de l'ortografia, la literatura n'està plena. La polèmica sobre la necessitat de tocar l'ortografia per apropar-la a la fonètica l'han cultivat nombresos escriptors, des de narradors, diu, com García Márquez, Cela o Paz, fins a gramàtics eminents, com Agustín García Calvo.
Diu que està clar que el català no té tanta sort en el debat teòric perquè si l'autor de la pintada aspirava a obrir un debat rigorós i exigent sobre els constranyiments de la llengua, no s'ha fet sentir cap veu acreditada que ho faci.
I diu també Imma Monçó que no està fent cap crida a destrossar l'ortografia, ni la nostra ni cap altra, sinó a prendre consciència que la llengua és del poble i no de les acadèmies ni de l'IA, que una cosa que en català ni tan sols s'ha arribat a plantejar més enllà de Twitter i de quatre crítiques als escriptors catalans que s'assalten les normes. Un article que llegim avui a La Vanguardia.
Fins demà!
10 minuts i les 11, un moment ara per fixar-nos en la premsa esportiva d'aquest matí. I també ens fixem en els generalistes, l'Andrea ens ha comentat algunes de les fotografies i algun titular ens fixem en com ens expliquen el que li va passar ahir al Madrid i el que queda amb les dues jornades últimes de Lliga. Per exemple, la Vanguardia, el Madrid fracassa i deixa la Lliga a l'abast del Barça...
L'Ara directament titula la lliga en mans del Barça i al periòdico el Barça depèn de si mateix per guanyar la lliga. El Marc que diu el Madrid d'Esquerra i diu mano a mano, mano un i a l'escut de l'Atlètic de Madrid i a l'altre el del Barça, i l'Ara titula adeu lliga, diu que el Madrid ressuscita el Barça.
El Mundo Divertivo titula amb un imperatiu, guanya-la, Barça, diu que l'anço pagada del Madrid a Pucela, dona-les al Barça que depèn de si mateix, els blaugrana han de recuperar l'esperit guanyador i anar a per totes. I també diu Messi, ok, el Barça i Leo s'han citat per segellar a un nou contracte la setmana que ve.
I l'esport també titula patacada blanca a Valladolid i és una mica més intrepid. Diu que el Madrid ens dona la lliga, tot i que també adverteix que el Barça no pot tornar a fallar. I ens quedem també amb el titular del diari esportiu. L'esportiu titula Si volen, poden. I a la imatge, els jugadors del Barça en un moment d'un partit fent pinya.
Són aquests els titulars d'aquest matí. Ens queda encara saber la previsió del temps. De seguida ho fem amb el Carles Hernari de Rius.
Saludem a aquesta hora el Carles d'Erna Nedi Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, i vostè? Bé, a punt per parlar del temps. Sí, i tant. Que continua tranquil·leta i realment va acabar sortint el sol, no? Sí, sí. De seguida, a més a més, és el que vas dir. Sí, sí, pim, pam, pum, va sortir el sol, ens va poder escalfar una miqueta. Tot i així no vam arribar als 20 graus. Bé, sí, vam 20,2, eh? No digui mentides.
20,2 graus, però clar, és una temperatura que continua sent una mica com estranya, podríem dir, que encara no acaba d'enfilar-se massa. I de cop i volta, i de sobte, avui teníem vents de l'est durant tota gran part de la nit, i de matinada ens ha començat a bufar una miqueta de vent del nord, però el termòmetre ha anat completament separat dels vents que teníem, i la temperatura mínima avui ha assegurat amb 14,5 graus, gairebé 15 graus de mínima, o sigui que no ha fet gens de fred aquesta nit.
I ara tenim 20 graus a Sant Jús, o sigui que ja tenim la temperatura que teníem ahir. S'han enfilat els termòmetres, el sol ja fa feina des d'un bon principi, és el que comentàvem, ahir ens va creuar aquell frontet, per dir alguna cosa, i ara ens venen dos dies que hi haurà mala visibilitat, perquè tampoc no tenim una entrada de vents del nord marcada.
Però bé, seran dos dies que amb aquesta variabilitat del temps tindrem temperatures agradables i una miqueta de sol i una miqueta de núvolets per fer bonic. Aquesta tarda és probable que pugui formar-se alguna tempesta, sobretot cap a la zona de... Cap amunt, no? Cap amunt, sí, cap al Pirineu de Lleida, gairebé. O sigui, totes les possibles tempestes que puguem tenir entre avui i dissabte sempre les hem d'anar a buscar, si volem, cap al Pirineu de Lleida, que és allà on tenen una miqueta més de possibilitats que no pas nosaltres.
I els mapes continuen portant-se una miqueta a la contrària, en funció del que mires. Ah, recordar que ha tornat en Francesc Mauri a fer la previsió del temps, que avui ja l'hem pogut veure a la tele i ha tornat a veure aquests mapes. Sí, l'altre dia ja, eh? Bueno, jo l'he vist avui. Ah, doncs jo la setmana passada o l'altra el vaig veure i vaig pensar en tu. Sí, sí, si no t'ho vaig dir, veus? A veure, m'ha sorprès avui perquè, clar, mirava des de lluny així, havia la tele enxufada...
I des de lluny he vist un gràfic que a l'abans de previsió de TV3 no passava absolutament res durant quatre dies i la línia era completament recta. Dic, aquí està passant alguna cosa? Dic, aquesta monotonia meteorològica no pot ser que vingui d'algú que fa el temps. I efectivament, quan he sentit la veu, dic, torna a ser ell, aquell home que no passa mai res a no ser que ens ho trobem a 24 hores vista.
I llavors ell ha fet aquesta previsió avui, dient que no passarà absolutament res durant els propers dies, però hi ha altres mapes que es mostren una mica contraris a la previsió que tenim marcada. També recordar que el Servei Meteorològic de Catalunya també té una situació de monotonia, podríem dir, que és molt paral·lel a la previsió que tenim a TV3.
i és de tenir sol amb alguns núvols poc importants, però no fa referència a res més. Però, en canvi, en alguns mapes, que el dissabte el mostra en variable, amb temperatures una mica més altes, o sigui que potser dissabte podem tornar a recuperar aquests 24 graus que vam tenir dissabte passat i que encara no... Bé, potser avui, al pas que anem, potser la cosa se'ns infla una mica, però potser dissabte serà el dia una miqueta més càlid i diumenge ens creu aquest front que podria portar més núvols, podria estar més tapat i continuem amb aquesta previsió
de poca cosa, però que sí que hi ha aquesta possibilitat que el diumenge a la tarda pugui caure alguna tempesta a Sant Jús. Que pogués arribar fins i tot a Sant Jús a precipitar. Aquestes baixarien pel que és el recorregut del Llobregat i podrien arribar a Sant Jús d'Esvern de cara a la tarda. I sembla, i això només ho diuen també alguns mapes, que el dilluns es podria fins i tot inestabilitzar una mica el temps. Seria aquells dies que fot ràbia arribar a la feina perquè és dilluns, costa, el cap de setmana ha sigut mitjanament bo, i arriba i a sobre porta pluja, però bé, millor un dilluns que no pas un dissabte. Sí, sí.
Estic d'acord. Recorda aquell pacte que vam fer. Sí, amb el diable. Doncs estem en aquesta situació. Mantenim bastant bé, no? Sí, sí, sí. De moment, a les caps de setmana, aviam, la tendència és que... Després d'un gener i febrer complicat, no? Però, bueno, aviam, de moment, disfrutem aquests caps de setmana que són... A més, si són caps de setmana en què s'enjusti activitat, i no només s'enjust, em sembla que s'enferiu de la festa de la primavera, també aquest cap de setmana, o sigui que hi ha bastanta activitat per ahir. Que sempre plau, eh, dissabte a la nit?
Sí? Doncs aquest any no. Fa molts anys que una gota o altra, encara que siguin les 3 de matí, hagi fet un sal esplèndid i l'endemà també. Doncs com no sigui una veïna relegant els jagranis, difícilment plourà. Crec que l'any passat tampoc va ploure, però portava molts anys, molts anys plovent. De fet, l'any aquell de la sequera, te'n recordes, fa 6 anys, que portàvem milers de mesos sense pluja i aquell que es va passar tot el cap de setmana aquell de maig plovent, que és quan la Baltasar va anar...
a la Moreneta, doncs sí, sí, per això hi ha com aquesta mena de por a mirar el pronòstic, vull dir, sí, sí. No, però vull dir, no, o sigui, tot és molt monòton, tret que alguns mapes ens marquen una miqueta més activitat de cara al diumenge, però vaja, està per veure, falten molts dies, i tu ja saps que a mi m'agrada, doncs, si hi ha un petit canvi a llarg termini... Pronosticar-lo, sí, sí. O sigui, que jo soc d'aquests tremendistes...
que m'agrada que hi hagi una mica de moviment meteorològic i a la mínima que hi hagi algú que monti un mapa i que aquell mapa surti que hi ha inestabilitat, jo ho dic. Ho anirem seguint. De moment tranquil·litat, avui una mica més de caloreta, però vaja, no ens anem refiant massa perquè hi ha molta gent que allà només va amb samarreta. Avui, per exemple, un fill es volia posar pantalons curts, ha sortit al carrer amb pantalons curts i tenia fred a les cames, tot i que estàvem a 15 graus.
Però són d'aquelles èpoques una mica tontes que no acabes de saber què et poses i que en funció del dia tens moments de calor i altres dies t'agafa la fresqueta si estàs a l'ombra. Anem una miqueta al tanto amb aquesta situació. Avui caloreta, però potser divendres i dissabtes baixaran una mica els termòmetres, dissabtes tornen a enfilar i diumenge, si està més núvol, i ho acabem de confirmar, doncs podria estar més núvol, podria fer més fresca. Perfecte, Carles, doncs gràcies. Molt bé. Que vagi bé. Veiem demà. Sí. Adéu, bon dia.
Un minut i arribem ja en punt a les 11 del matí. Per tant, connectarem amb el butllet informatiu de Catalunya Informació. També ens posarem el dia amb l'actualitat Sant Justenca i tornem després. Amb més coses parlarem amb Jordi Agulló d'aquest passeig creatiu per Collserola que es farà aquesta setmana i també farem tertúlia d'actualitat. Tot això després de les notícies.
just a la fusta Catalunya informació
Bon dia, són les 11.
Primera sentència contra un ajuntament per pagar una quota a l'Associació de Municipis per la Independència. Un jutge de Girona obliga el municipi de Garriguella, a l'Alt Empordà, a no bonar els 75 euros que paguen a l'entitat en concepte de socis. L'alcalde ja ha dit a Catalunya Informació que pensen recórrer aquesta sentència.
La plataforma d'afectats per la hipoteca anuncia el matí de Catalunya Ràdio que entrarà en la campanya per les eleccions europees. L'entitat assegura que després de cinc anys de funcionament se sent més forta que mai per continuar lluitant per garantir els drets de les persones a un habitatge digne. Els Mossos detenen a l'Hospitalet de Llobregat un dels 15 delinqüents més buscats per la Interpol. El detingut, considerat molt violent, se l'acusa, entre altres delictes, d'un triple assassinat amb arma de foc.
El grup de distribució dia posa a la venda el seu negoci a França amb 900 supermercats i una plantilla de 7.500 persones. La multinacional espanyola vol potenciar la seva presència a altres països com ara l'Argentina, la Xina o el Brasil.
Es fa a Espanya la cadena més llarga de transplantaments de ronyó de donant viu. En el procés s'han implantat a sis pacients un ronyó, dels quals un és d'un donant samarità, que dona el seu òrgan de manera altruista. I han intervingut, entre altres hospitals, al Clínic de Barcelona. A Tailàndia, els opositors convoquen noves mobilitzacions per fer caure el govern en ple al Tribunal Constitucional tailandès a força la dimissió de la primera ministra, Xina Huat, per l'abús de poder.
Avui arrenca a Reus la Fira Trapezi amb una clara aposta per les produccions catalanes. La 18a edició de la Fira de Circa de Catalunya ha superat un període d'austeritat i torna a créixer en nombre d'espectacles i escenaris. Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça necessita dues victòries per ser campió de Lliga. El Madrid els posa a l'abast el títol després de l'empat a una Balladolit. Van encaixar el gol d'Osorio a 5 minuts per al final. Ahir van acabar tocats Cristiano, Pepe i Di Maria. L'Atlètic de Madrid també depèn d'ell mateix i en dos empats en té prou.
A la Lliga CB de bàsquet, el FIEC Joventut de Badalona aspira als play-offs després de guanyar a Bilbao, 83 a 90. El Barça i el Madrid han guanyat els seus partits abans del clàssic de dissabte al Palau. Els blaugranes, 72 a 84 a Múrcia. Avui, bàsquet Manresa, Gran Canària i el València és el campió de l'Eurocup.
Pel que fa el temps, domini del sol amb algunes bandes de núvols prims. El Pirineu hi creixerà nubulada si no es descarta algun ruixat aïllat. Temperatura, forces estables respecte ahir. Aquesta hora Barcelona, 20 graus, 21 a Tarragona, 11 a Lleida i 20 a Girona. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. Sant Jus comptarà amb una franquícia de McDonald's a partir de l'any que ve. L'Ajuntament està a punt d'atorgar la llicència corresponent a l'empresa, després que la companyia de menjar ràpid hagi presentat el projecte per instal·lar una seua a Sant Jus. Serà a la carretera Reial, a l'antiga fàbrica Casa Joana.
Fa dos anys, McDonald's va presentar un projecte a l'Ajuntament per tal d'implantar-hi un dels seus restaurants. Els tràmits, però, es van aturar per desacords amb els propietaris de la fàbrica que l'empresa volia llogar. Fa poc que s'ha represa el diàleg entre McDonald's i els propietaris de Casa Joana i finalment el restaurant llogarà
Aquesta nau, ubicada a la carretera Reial, davant de la parada Walden del tram baix. El McDonald's s'instal·larà allà, en una superfície de prop de 500 metres quadrats, distribuïts en dues plantes. No s'implantarà un McAuto, segons ha assegurat l'alcalde de Sant Just, que és aquest servei de recollida de comandes de McDonald's amb el cotxe. Era precisament una inquietud que havien mostrat molts veïns del municipi.
Més coses, una vintena d'entitats sanjustenques participaran dissabte de la Festa de la Pau. Durant tota la tarda, la plaça de la Pau acollirà un munt d'activitats per a tothom per tal de reivindicar els valors de la Pau i la solidaritat al món. Des de dos quarts de sis de la tarda hi haurà parades d'entitats i activitats solidàries. Dues de les més destacades seran la lectura del Manifest per la Pau i el desplegament d'una bandera gegant. És el 15è any que se celebra aquesta festa a Sant Just.
La plaça de la Pau acollirà diverses parades d'entitats com Sant Jus Solidari, Justícia i Pau o Esproceat. També es farà una recollida d'aliments al caprebó de l'illa Walden, destinats a la Creu Roja, i la Casa Regional d'Extremadura organitzarà una botifarrada en benefici de la Fundació Arrels, que ajuda a les persones sense sostre. Tot plegat dissabte a la tarda a la plaça de la Pau.
I un apunt més. Cepa Alnus, ecologistes de Catalunya, està preparant la creació d'un llibre sobre la vall de Sant Just amb la col·laboració dels Sant Justencs i Sant Justencas. Per això aquest diumenge organitza un passeig creatiu per la vall per copsar les primeres impressions. L'activitat tracta de prendre notacions de les sensacions que provoca l'entorn per escriure o per dibuixar o fer fotos. És a dir, que serà un passeig per recollir emocions sobre la vall de Sant Just que es puguin plasmar en paper. El punt de trobada serà diumenge a les 10 del matí a la plaça Montfalcón.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una als Sant Jus Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Catalans, catalanes, l'altre estrena nou espectacle. 15 anys no és nada. Però sí, que ens tocarà treballar un altre cop gratis. No et perdis la preestrena. Dissabte 17 de maig a les 8 del vespre a l'Ateneu de Sant Just. La diversió no està assegurada. I per a tota la família. Venda d'entrades al Casal de Joves de Sant Just d'Esvern.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb més de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concés al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Catalans, catalanes, l'altre estrena nou espectacle. 15 anys no és nada. Però sí, que ens tocarà treballar un altre cop gratis. No et perdis la preestrena. Dissabte 17 de maig a les 8 del vespre a l'Ateneu de Sant Just. La diversió no està assegurada. I per a tota la família. Venda d'entrades al Casal de Joves de Sant Just d'Esvern.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
En punt un quart de dotze, CEPA, els nous ecologistes de Catalunya, està preparant la creació d'un llibre sobre la vall de Sant Just amb la col·laboració dels Sant Justencs i Sant Justenques. Per això aquest diumenge organitza un passeig creatiu per la vall per copsar les primeres impressions. Una activitat que començarà diumenge a les 10 del matí a la plaça Montfalcona i de seguida parlarem amb en Jordi Agulló, membre de CEPA, els nous ecologistes de Catalunya.
Just a la fusta, el magazín del matí.
I aquesta hora, per tant, parlem de CEPA Alnus, ecologistes de Catalunya, que prepara la creació d'un llibre sobre la vall de Sant Just amb la col·laboració de la ciutadania Sant Justenca. I per això aquest diumenge organitza un passeig creatiu per la vall per copsar unes primeres impressions. I ara en parlem amb en Jordi Agulló, membre d'aquesta entitat. Molt bon dia, Jordi. Bon dia.
Per parlar d'aquesta iniciativa, que és una iniciativa molt interessant, totes dues coses, d'una banda la creació d'aquest llibre i després aquest primer pas que es fa aquest diumenge. Una mica, quina és la idea d'aquest diumenge?
La idea del diumenge és sortir, ja hem estudiat el recorregut, al principi des de la plaça Montfalcone, que hi ha a Veixolets, on acaba el bus, que el diumenge no n'hi ha bus. La gent poden anar, poden ser d'acord i pujar en cotxe fins allà. I després hi ha una costera molt forta perquè han de pujar...
però són com tresers metres de costera, després agafem tot molt pla, molt pla, s'endinsem a sortir als cavalls pel mig d'un bosc, que és un camí riera, molt això de passejar, i molt romàntic perquè t'endinces en el bosc.
I el que es tracta és de deixar-te entrar per les impressions de la bellesa, de la natura, de la vall, això que tenim aquí tan a prop. Sí. I cada una de les facultats que li agraden, doncs redactar, pot fer la crònica del passeig, fer poemes, agafar punts. Es tracta d'agafar punts, punts de dibuixos, que després millorarà a casa...
I el dia 28, aquesta primera tongada, que també hi haurà una reunió en la qual els que puguen anar escolliran d'una manera anònima per evitar susceptibilitats quins mereixen formar part de la publicació. També aquesta idea no acaba aquí, sinó salta a octubre,
Sí, a l'octubre acabem. Per tant, la gent també que no ho tinguin acabat el 28 també ho poden reservar i a l'octubre farem una altra sortida i a partir d'allí, d'octubre és quan farem. La idea és fer un primer principi, un llibre web de tot el material que seleccionem, que poden haver dibuixos...
Si són escultures, la gent ha fet escultures per aportar fotos maques d'esta escultura, poden ser fotos. I les condicions concretes, si són fotos, s'han d'uno autoseleccionar i aportar-ne tres. Hi ha unes condicions que estan penjades en la web, que els que volen participar calçaria bé que ho vegi.
El que ara queda clar és que la publicació en papel és autogestionada per part nostra, de tots. No tenim subvencions de ningú, creiem que la cultura és una cosa de tothom, mentre no carreguem les administracions. Si potser surt una cosa que a l'administració li convendria, li hauria de fer, però en principi no ho sabem. I per tant som nosaltres els que ho farem.
I com es farà? És a dir, cadascú pagarà la seva part? Si jo em vull 10 per arreglar els amistats, calculem aproximadament si hi ha molts de molt en color. Si hi ha molts en color, o si és barrejat, pot sortir des de 15 a 20 euros. Si jo em vull 10, aporto 200. També la gent que no té per aportar ni tal, i només el seu, també...
N'hi ha cap problema. O vol aportar material i reserva de tal, tampoc n'hi ha cap inconvenient. És a dir, la idea és una mica que hi hagi, a més a més, aquesta varietat, no? És a dir, imatges, també textos, dibuixos... Fotos... Molt complet, per tant, no? Sí, fotos de, per exemple, la Dolors...
el grup de dones per artistes també s'han compromès a participar i com la Dolors té molt el tema dels boscos que ho sabem, la Dolors Puigdemont ella portarà fotos seleccionades d'aquells on dic que és molt obert en això
La idea arriba a final a Bon Port i es fa un llibre ben maco i tal, haurà sigut per gent amant de la cultura i amant dels valors de la natura i de la vall. Què és el projecte? Gaudir i estimar la vall és el mensatge que tenim.
I segon és que la literatura no solament és cosa del gran Margarit, que gràcies a la natura el tenim, gràcies a la humanitat, a la que sigui, podem donar gràcies als déus o a la que sigui, tindre aquesta classe de persones. Però tots tenim dret a practicar i fer mentre no creiem que som letals, si no tenen certa qualitat, ho repasses, ho fas passar per un corrector, per persones que te'l corregeixen i tal.
No és una cosa elitista, el fer un poema és encarar. Que tothom pugui sentir-se en part, si vol, no? Que també és una mica l'idea d'aquest diumenge. I si això funciona bé, podria ser una obra maca per atendre la biblioteca i tot. De tota la gent, en valors a la natura, en valorar i en fer tal. Aquest és l'objectiu final, diguem-ho.
Per tant, aquest diumenge, primer pas a partir de les 10, no? Sí. Trobar-se a la plaça Montfalcó i fer aquest moment d'anar prenent aquests apunts. Després de l'octubre, una altra sortida. Sí. I llavors, teniu previsió per això? La idea és que surti, per tant, d'aquí un any? Que pugui sortir d'aquí un any aquest llibre? Sí, la gent parlava, som més realistes que jo, jo som molt alicantí, deixo de pensar i fer. Sí, parlàvem en l'equip, el mercader, que entén aquestes coses, i l'altre i tal, de la idea és que surti a Sant Jordi de l'any que ve.
Clar, d'acord. Per tant, doncs... Això seria realista. A mi me dol. Ja seria demà passat, no? Per Nadal. Clar, clar. És un bon moment, també, per Sant Jordi. Per tant, doncs, a tothom qui vulgui, aquest diumenge a les 10 pot participar en aquesta passejada creativa. I si no poden, pensen que també poden participar. Van un dia al camp i fan el seu compte i ho envien per correu electrònic a la web de l'Aldus.
pangea.org barra al Nus. Allà ho trobaran. Allà troben les condicions, tots els detalls i també per enviar els treballs si no poden aportar-los directament el dia 28 o el que sigui. Perfecte Jordi, doncs moltes gràcies per explicar-nos una mica com serà aquest projecte, un projecte molt interessant, l'anirem seguint de prop i res més, recordar aquest diumenge a les 10 a la plaça Montfalcón i aquesta primera trobada col·lectiva, per tant, per anar cap a la vall.
Molt bé, gràcies a vosaltres. Que vagi bé, fins ara. Fins d'entra un moment. D'aquí a no res, per tant, fem tertúlia d'actualitat amb el Jordi Agulló, l'Alina Santa Bàrbara, el Pere Oliver, la Montse Larrea, la Joan Algarra i també amb en Jordi. Ho farem després d'escoltar un tema musical. Tornem de seguida.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Just a la fusta.
Catalans, catalanes, l'altre estrena nou espectacle. 15 anys no és nada. Por fi, que ens tocarà treballar un altre cop gratis. No et perdis la preestrena. Dissabte 17 de maig a les 8 del vespre a l'Ateneu de Sant Just. La diversió no està assegurada. I per a tota la família. Venda d'entrades al Casal de Joves de Sant Just d'Esvern.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Just a la fusta, Sant Just en directe.
Passen dos minuts de dos quarts de dotze, és moment de fer tertúlia, com cada dijous saludem el Jordi Agulló, la Linda Santa Bàrbara, la Joan Algarra i la Montse Larrea. Molt bon dia a tots quatre. Molt bon dia a tothom. Bon dia, bon dia. Bon dia de nou. Cada dijous, però que hem de tenir festa, que era el dia del treball, per tant, doncs ara feia ja 15 dies que no ens trobàvem. Massa, massa dies. M'enyoràvem, m'enyoràvem. I tant, i tant.
Parlem d'actualitat. El que passa és que avui, abans de... Ja que sempre voleu fer l'apunt futbolístic i justament tenim notícies des d'ahir a la nit, crec que val la pena ni que sigui començar amb un breu a fer un per aquí, no? Torna a ser una lliga emocionant. Això està bé, no? Sí, ara torna al Barça d'aprendre d'ell.
Sí, s'alternen. Es van alternant. A mi m'agrada que hi hagi una mica de... Recordo de fa molts anys, no? Quan ja se sabia des de bon principi. Ara aviam si li queda força al Barça per fer l'última estirada. N'acú hi confia, no? Sí, hi confiem. Encara li confiem. En 15 jugadors que ja els han expulsat, l'entrenador que ja l'han tret abans de temps, que té ganes de marxar corrent, que jo no sé com no es porta malalt i dona la baixa i se'n va, ja...
I resulta que ara tenen la lliga a la mà. Això és d'acudit, eh? Sí, és d'acudit, sí. Segurament Caldata sortirà d'aquí una mica escaldat, però amb molta experiència, eh? I la butxaca molt plena. I la butxaca plena també, sí. Bueno, molt plena, no ho sé, però experiència sí, eh? Perquè passar pel Barça és un calvari.
com ho saps ells no sabríem quin niu s'havia ficat ara ho sabrà perquè a més és un home molt tranquil Lluís Enrique l'any passat va dir que voti ferra
Bueno, perquè tenia el compromís. No, perquè no li van ser curosos. No, perquè la transició de treure el Xavi, treure tal, i col·locar joves, tal, no l'han feta com calia. A temps. Clar, no, el Xavi tenia que haver jugat un partit sí, dos no, mig partit, el Pujol igual, no tenien que haver tret el Fontàs i haver-lo deixat que es fes, perquè no siguen jugadors alts. I ara tindran que fitxar-lo a uno, que a mi val menys que el Fontàs.
Cara, voleu-vos dir una cosa? Sí, digues. Estic completament estoneix, que diuen els inglesos, que vol dir assombrada, bocabadada, que el meu amic i estimat jo... Sí, parli de futbol. No, però a tu i tot el... L'entorn és tot... Aviam, vol dir-ho.
Tinto i els cunyats, i tots els que van a jugar al tenis taula, que s'han jugat. A més no n'hi ha dos al Madrid. No, però és que a més has fet puntualitzacions, que si el Fontà serà alto, que si l'altre és veritat.
Una cosa és que ell li entengui, l'altra cosa és que li entusiasmi. I entenc per no m'entusiasme. Jo ho he dit aquí, que el que no m'entusiasma és el negoci i que cobren aquestes millonades, aquest despilfarrament que n'hi ha. Penso que és un altre dels temes que ha sortit d'aquesta setmana, no? Sí, sí.
Ahir, tres dels crítics que sempre parlen a la Vanguardia i que comenten les coses d'allò, un d'ells que deia que si un alemán, que no és aquell del Bayer, sinó l'altre, que no, que aquell no, perquè aquell només és molt nacionalista alemán i no.
aquest estava proposat, el Luis Enrique aquest, estava també el Valverde. Sí, però el Valverde no deixarà l'Atlètic. I va fer un d'aquests tres senyors, cada u deia la seva, i n'hi ha un que diu, sí, però qui és el que es posa allà dintre, que estima el Barça, que sap el tarannà, i al final acaba. Senyors, vostès ho han endevinat. Xavi Hernández.
Com proposant Xavier Hernández. És massa d'hora, no? Què? És massa d'hora. És massa d'hora. I l'any passat, aleshores el Luis Enrique aquest diu que el Barça va ser curós de no ferir res quan ell estava en el...
i cada un li posava els pros i els contres de com estava ell tenia un compromís que podia banar que coneixia el vestuari Xavi Hernández encara és jugador ha de passar al mínim un any ha de passar al mínim un any
A un mínim un any perquè... No, no, no. El Luis Enrique ja havia entrenat a les... El B, el Sencio B. És el mateix que va fer guàrdia ara, també. Si això la veia que heu era el B, el B que va al B. Molt, molt.
que no tenen porters i fa 3 anys que no tenen porters entreneu-los que no tenen recanvis el porter que marxa li deien que era dolentíssim al principi dolentíssim que no sé què el que marxa el que marxa
a Valdés li deien que era valentíssim al principi què van fer? formar-lo, ell es va esforçar i ja està però el Valdés té nassos el Valdés l'han cremat perquè no li han donat mai cap
tipus d'importància per el que ell valia, perquè guardar una porteria, sigui Madrid, sigui Barça, aviam, és de pes. I com que no li han donat mai cap importància, doncs s'ha cansat. I no han ofert potser més diners per cada cobra, necessita diners. Però tothom està igual. El cobra està en una tessitura que necessita molts diners. Som mercenaris.
I qui no? Som mercenaris. No, no, però ells per uns motius molt greus. Familiar, no ho sé. Fis una sol·licitud per la porteria del Barça. El meu fill, que és molt del Valdés, diu que si el Valdés hagués estat a la porteria, aquests gols que ens han tocat els nassos, no haguessin entrat. Jo crec que Pinto ho fa bé, parlem-ne. Tot i tot.
i com a segon com a tal però com a porter de compromís ho ha fet bé però és molt passota no, no és un rapero és més insegur
Senyor, si això em sembla... Canviem de tema. Mira, un que t'agradaria a tu, l'Obama ara està insistint, insistint del canvi climàtic. Ara sí. Sí, ara està insistint, però el diu...
no d'allò diu no l'escolten ja fa anys que parlem dels ecologistes d'un programa de construcció subvencions que reestimularia l'economia que és fer doble finestra a tots els divendres una
i un pla de posar les plaques solars primer les tèrmiques que són rendibles i després les altres i en subvencions i a comunitats això reactivaria l'economia? no hi ha manera aquest país jo al final desespero que estem a la ràdio però bueno
M'havia dit el meu cunyata l'altre dia, diu, jo perquè tinc que aguantar altres vegades el que en governen lladres. I dic, home, té raó. Això ho ha dit l'Anguita també. Ara que està fora de la política, diu, és que es governen lladres. I la culpa la tenen els que voten aquells lladres.
Però jo no tinc la culpa, jo no els vull. Jo vull que em governen gent honrada. Jo també dic el mateix. Faig una pataleta i dic no vull que em governen gent honrada. Ja tinc ganes que em governen gent honrada. Han creat un clima que aquí robar el que no roba és tonto i surten per totes bandes.
I el que no coneixem? I el que han robat i no coneixem? És una cosa terrorífica. A on hem caigut? Què passa? Que no hi ha ni una sola persona que sigui honesta? No n'hi ha ni un de cap partit? Jo crec que sí. Alguna sí, però són les menys conegudes. El problema és que la gent que hi ha corrupta no es fan fora, no?
Després la gent a l'hora d'anar a votar, perquè jo he parlat amb persones que no van a votar, és que no estan motivats. A casa meva jo sé d'una persona que no hi anirà a votar. Jo en sé més d'una. Andrea, és que per mi serà legal, però és absolutament per mi un robatori, que serà legal en lleis.
que un no surt per una porta de ministre i entra per l'altre en les elèctriques, no sé què, ministres del PSOE, ministres del PP... I conseller d'aquí, conseller d'allà... I en el govern de Madrid es governa un govern absolutament corrupte, que en diguen el que vulguin, vosaltres bé, tots sabem, és absolutament corrupte. Però el PP encara treu pit, eh? Cuidado.
Ho ha fet molt bé, eh? Escolta'm, és que l'avalen un munt de milions de votants, eh? Aquests votants no són tontos, jo no vull pensar que siguin tontos, per molt nacionalcatòlicos que siguin i a ser... Estan votant a lladres. Estan votant a lladres.
Jo crec que els van votar en l'esperança de treure's de sobre un espai de temps que semblava que també ens havien governat molt malament. No, no, ens van governar molt malament. I que van gastar el que no en teníem, que ens han portat a la ruïna, i és clar, pensaven que aquests, més o menys, com en la primera etapa, van aconseguir anivellar una mica l'economia, doncs és que tenen molts, molts vots prestados. Tenen les cartes, però no les juguen bé.
I quan un s'escapa de la política el col·loquen al Congrés de Diputats. O sigui, què vol dir? El Senat, el Senat, nena. Perdona, perdona, el Senat. Per què serveix el Senat? Per què serveix el Senat? Que podria ser una bona càmera de representants de les autoritats. I les diputacions d'aquí, en parlem, i els consells comarcals, hi ha un inflament de 300.000 polítics en Espanya. Sí,
Però encara les diputacions tenen una feina. A Alemanya, 80 mil habitants en tenen 120 mil. I aquí en tenim tres vegades. Tres vegades més. Tres mil. Aviam. Tot això... I a més es posen uns salaris astronòmics. I tot xupant del bote. I fugen i estan veient l'espectacle de la gent cada dia més passant gana. No, no, bueno. La senyora ministra diu que ja hi van enredre. Que mire per tot el poble, que mire per la gent.
ahir vam parlar del programa de bebles de la parròquia vam parlar de tota la tasca social que fa la denostada iglésia perquè la iglésia pots pensar que menys càritas i claro, escolta, és que tenen al seu càrrec un grapat de de deures i cada cop més un expert d'ells deia la cosa molt clara
diu, més que ajudes de la marató ni de l'illa i de tal, la gent el que ha de fer és pagar els impostos. Perquè això és la solidaritat aplicada, la solidaritat aplicada és pagar els impostos i que no mermen la seguretat social, que no mermen les ajudes socials, que no mermen les ajudes de formació, que paguen tothom i tal. Els grans són els que menys volen pagar impostos.
Els que més paguen. Els que més paguen. I van saltant i ahí tens la caballer que no ha pagat mai. Estava a Andorra, matriculada a Andorra. Quina vergonya. I després aquí li donaven contrats. Per què li dones contrats? Si no...
És una vergonya. No, no, és que el que pot és currer el voltó. El que pot, escolta'm, és que és una gràcia. Han quedat un clima que el que no roba és tonto, entre ells, entre grans reis. El que no roba és tonto. A més a més, les grans fortunes tenen coses per treure. Per avadir. Els mitjans per avadir. Els mitjans per avadir.
Quan els fan, i tu pagues un X, que no sé els que es paga perquè jo ja em perdo, i aleshores ells paguen un X petit percent. Res, un petit percent, d'on haurien de treure una bona quantitat, perquè guanyen molts diners. Aquestes empreses, les multinacionals, les que siguin, les d'aquí i les d'allà. Mira, els 15 que van anar a veure ahir al Rajoy.
Aquests, aquests. Deu-n'hi-do. De fet, vull dir, què és que els explicàveu? Un compte de fades? Es han precaritzat tant que ara el de Mercadona. No es pot retallar més els treballadors. Clar que no es pot retallar. Perquè el consum li ha baixat un 20 o un 30%. Perquè el consum a ell són la gent que anem a comprar. Les grans cadenes. Li ha baixat la tira. La gent està precaritzada.
És evident, perquè si tu guanyes 8, ja no pots gastar, ja no pots anar al súper de comprar. I si tu tens la pensió de 900 euros i t'has de cobrar de 5 persones, ja veuràs què compraràs. 400 i escaig. 400 i escaig. Molt escaig, molt petit. Els minijocs aquests que fan a Alemanya, és vergonyós, eh? Ells també protesten. Vergonyós, vergonyós. Però encara ells poden treballar amb altres llocs. Perdona, aquí ja ho fan.
els donen una jornada de 4 hores i els paguen 416 euros i tu pots viure amb 416 euros amb una família de dues persones aquí ho estan fent i no fa una setmana sinó que fa molt temps que estan fent aquests minijobs és un engany és vergonyós jugar com juguen amb les famílies
I després, amb això també comentàvem un dia, amb el Jesús, però si és que és el peix que es mossega la cua. Ells mateixos estan matant la gallina dels ous d'or, perquè si el petit té diners, gasta i fomenta l'economia. Ara, si el petit, que és el que gasta, perquè els grans no gasten, i si em permeteu, us explicaré, quan jo era una mica més jove, tenia una amiga...
I havia treballat, aquesta amiga, amb una perfumeria importantíssima de Barcelona. I era la noia que s'encarregava d'anar a cobrar les factures. Sí, sí, unes grans factures. Diu, però portaven un retard. Estic parlant de 30 anys enrere, eh? Portaven un retard de 30, 40 dies. Oh, no, no, la senyora no està, no puedo pagar-te. Escolta'm, ells que podien...
I tu, entrava una persona, feies un regalet al marit i tinc-ho, tinc-ho. Els rics són un 10% si arriben, no ho sé. I si mengen una a l'agosta al dia, mengen una, no poden menjar dues. I el reste no mengen això. No, no. I els que van a Mercadona, Caprau i tot el dia no són els rics. És on es nota les... El rics ha augmentat el consum, però això cobreix una petita part de la...
es nota que soc pobre perquè pago el contat naturalment ahir també vaig veure a la televisió un programa d'un rober que hi ha el d'això a la Costa Brava
I resulta que aquest rober recull roba, però a segons com, per núvies. Les núvies el presten. O sigui, els hi presten les núvies només que amb els cèntims de la tintureria. De la tintureria. Perquè estigui correctament per la propera. Però també hi havia gent que portava aquells vestits tan bonitos d'acompanyament. De ceremonia. Diu, pues escolta'm, creu-me,
I aquests sí que els venien per un preu molt raonable. Però, diu, necessitem més ajuda i que ens portin més vestits. Diu, ja què ho dones? Quina és la raó? Diu, perquè ara la gent aprofita molt i si no porta el mateix, la mateixa forma, el renova, li dona la volta, el gira i no ens porta. O sigui, persones que tinguin roba que no la tinguin en ús, que ho portin, que aquí tenim molta gent que no té roba.
O sigui que imagina, a tot arreu i a tots nivells. L'altre dia van explicar la història de la roba usada, que es recull en els contenidors, i Déu-n'hi-do el que dona la roba usada. Perquè la classifiquen, la venen... La renten, la junten... No està molt bé. A més a més ara vaig sentir que la fi... Un negoci que hi ha gent que s'ha fet rica.
Ah, és a dir, l'altra part. L'altra part de la roba que es dona fora dels contenidors. La venen aquí i la no tan bona la venen allà. I aquest encara la ven en un altre i aquest la ven en un altre. Fa molts anys. Increïble.
de veses de llana, d'invern. I bé, el veus porat i dic, coi, això són els que es gastaven aquí de l'any 70. Però fa molts anys també, potser 20 anys, quan vam començar a veus de la parròquia, vam fer un escaneixat també de tot el que feia Càritas. Càritas tenia dues botigues
que venen roba o sigui, tenien empleades amb una tenda tenien 4 persones i amb l'altra tenien 5 però no cobren són voluntàries alguns eren voluntaris i alguns que eren molt pobres cobraven amb un sou molt senzill però cobraven n'hi ha un que cobra i els altres són tots voluntaris o sigui, aquestes cosien, renxaven, planxaven i les sabates les desinfectaven i tot aquí tens els estrinyols
Sí, però o sigui que donaven feina a la gent també. O sigui que ara no sé com funciona això, perquè com tot s'ha desgavellat, això ja no sé com funciona. Però que donen molt de sí la roba usada, eh? Home, és que normalment, però això deia aquesta senyora que la roba usada ara ja no entra amb la fluïdesa que entrava abans.
perquè la gent l'aprofita. Si hem buidat armaris, abans que no es tornin a omplir, no els poden tornar a buidar. Però això d'omplir cada temporada em sembla que ja és un cuento xinó. Va a menys. I d'anar menys.
Estic llegint el llibre de Casal d'Àguila. Ah, sí? Parla d'això que es ve. Que és el de la pel·lícula. No, no, i aleshores veus que aquell bon senyor ha lluitat per la... Aquell practicava. No, no ho practica. Però aquest ha fet el que havia de fer, ficant-se amb els latifúndios i tota la bandaga. No, no, està molt bé, és un llibre molt amè, que sembla que estiguis llegint una història. I em fa gràcia perquè parlàvem d'elefant.
De la fam. I aleshores deia, la fam no solament és de menjar. És de cobrir les necessitats humanes de l'educació, de l'estat, del benestar, de la sanitat i de tot. Ho dic perquè, mira, ara ja podeu parlar. No, és que és veritat. No podeu tornar a dir una altra cosa sobre la fam. Una nació, no, més que la fam, una nació ben preparada
és un incentiu perquè aquella nació pugi. No, no, però és que, perdó, ho deia perquè, esclar, normalment es fa el dia de la fam, una col·lecta per el dia de la fam... No, la fam és molt més que la fam de menjar. Perquè potser una persona que necessita menjar molt poquet necessita complementar-se intel·lectualment i...
No, hi ha gent que són verdaderament persones que podrien dirigir, que podrien millorar. Però aquests no interessen. Però esclar, inclús queden postergats i s'hi viuen.
Perquè potser els pelen. Perquè fer una llista de necessitats bàsiques, la salut, l'alimentació, l'escola, la cultura, la formació de les persones. I el de més ho posem en segon ordre, si pot ser sí, si no, no.
Però que tu tinguis unes necessitats cobertes. Això són uns valors que haurien d'estar consagrats en la Constitució i els reglaments. Ja hi estan. És molt cínic. Ja hi estan. No, però estan com declaració al principi, però no hi ha reglaments. No n'hi ha reglaments. Constitució diu el dret a la vivenda, el dret al taball, però no n'hi ha reglaments. No, no, no. Diu el dret a la propietat i ahí sí que n'hi ha reglaments.
Sí. I jo no et diria que quan es va fer aquell referèndum de la Constitució que proposava en Europea, o el Tratat, li diuen Tratat, no hi havia Constitució, va ser uno dels pols que me'l varigui. I el que són els drets bàsics,
tot eren un nomenament, una declaració de principis. Però el que eren els drets de la propietat anava, en el mateix capítol, anava la reglamentació i posava la sanció que farien i tal si això no es complia. Què vol dir? Que Catalunya diu ara l'energia serà pública, les companyies i tal farem una societat pública eficaç i que funcioni. Demà hi ha sancions.
des de la Comunitat Europea. Clar. Al dia següent. És que sabem exactament el que pagarem per la llum. Si fan una animalada de medi ambiental, s'apercibirà, s'avisarà, no sé què, que el poden sancionar, s'investigarà, dius.
tot estava igual tot estava igual tot tancat de fet ahir vaig llegir i aquesta és l'Europa que es domina que l'augment de la llum l'augment de l'últim any a Espanya dels últims 5 anys posava un economista l'Oriol Amat crec que era un 40%
Potser els últims dos o tres anys, eh? I que llavors feia la comparativa amb Itàlia, França, tal, que iríeu menys, però no sé, 3%, 10%, que ja és molt, ja és molt, 15%. Sí, perquè per l'altra banda... Però clar, és que deia abans l'Alina, quan mires, vull dir, val, podem viure tots amb sous baixos? Sí, els lloguers, que ara estan baixant, però clar, jo que fa tres anys només que...
que m'he independentitzat, però l'altre dia ho dèiem i em dic, ostres, me'n recordo del primer any, que és ara exactament fa tres anys, que les factures, o sigui, que el que destinaves a pagar subministraments era una cosa, recometa simbòlica, no? Això per les factures. I clar, ara...
Bueno, vull dir que l'has de tenir molt més en compte, no? El teu sou no ha augmentat en relació... No, el teu sou, les pensions que s'han congelat... I que donin aquella factura que t'envien de la llum per una persona, aviam, normal i gran, normal i gran...
És impossible que ho puguis entendre. És impossible. Ni ara ni mai. Abans era difícil, però és que ara ja... No, no. És que resulta que la llum es calcula el seu preu cada dia. I cada hora. O sigui, tal com va sortint al mercat, cada dia, cada moment... Belluga.
Sí, sí, sí. ¿Quién no entiende eso? Ningú. Ja ho vam parlar, això no s'entén. I per altra veus que la senyora Salgado i entre altres, tots els del PP surten i van a parar allí de consellers 220.000 euros els del PP i 120.000 del PSOE per no fer res.
Ja, ja, ja. A banda de 400.000 euros que tenen perquè han sigut ministres. Per què volto? Conseller que està capacitat per aconsellar. Ah, i tant. Perquè és el que fum. Perquè si, per exemple, una persona és un enginyer industrial o un arquitecte o una persona així...
i té uns coneixements magnífics sobre el que està tractant, que se li pagui. Però si una persona, perquè ha tingut un càrrec que se li ha destituït i li han de buscar un altre lloc per compensar les seves coses... No, però si és que cobra 3.000 o 4.000 euros de jubilat de ministre. Si jo no tingués que ser consellera d'Arte,
pues hijos míos y habéis bien apanyado, perquè tot seria un abstracte o el que sigui, seria color. Ja, ja, ja. Ja, encara. Però no, cadascú pot ser conseller d'allò que entén. D'algú que entén. Exactament. Aviam, 50-50. Uns coneixements... Perquè quan estan al ministeri, resulta que s'envolten d'una quantitat de gent que treballa per ells. Ells són només que la figura bonica.
Tu mira els que tenim en el govern central. Tenim l'Anna Mato. Qui és l'Anna Mato? Mato. En portugués Mato és Selva. No, no, perquè havia sigut la directora de campanyes de les eleccions del partit. I està capacitada per ser... No, no, no. És una figura representativa. La Blany no havia treballat enlloc. Una dona pica que te n'havia treballat enlloc. Sí.
Bueno, ja es nota, perquè el que parla diu incongruències. És licenciada en ciències polítiques i en sociologia. Ah, sí? Molt bé, molt bé. Però que no la posin a treball. No vol dir que no tingui una carrera, cuidado. No, no, vas a dir que la seva funció. La carrera que té, potser sí, per desempenyar el càrrec que desempenya, potser la seva carrera no li serveix de gaire.
Això passa, també molts caros, el cas d'Ernest Maragall, per exemple, que molta gent l'aplaudeix com a conseller d'ensenyament, però per part de gent que conec que és professor o el que sigui, va ser molt criticat perquè, per molt que tingués idees bones, que segurament també és el que va ajudar, hi havia moltes coses que desconeixia totalment el sector.
Quan va fer unes esmenes a la llei d'ensenyament, també a vegades s'hi va por los terros de UB. Teòricament, posem-ho així, un que sigui director de sanitat, vull dir, aquest home ha de conèixer, si més no, la medicina.
Després podrà tenir més o menys èxit. Tenim el bo i ruït, que sí que estava en alguna cosa de medicina. Després ens acaba el temps. I després ens recordes una altra cosa que ens queda un minut. No sé si l'altre dia ho vam mencionar, al principi de Peters.
El principi de Peters és una persona és ideal per un lloc determinat i com resulta que allà val, el fumen amb un grau superior i aleshores allà fracassa totalment perquè aquelles dots d'organització no les té. Per què no busquem persones que saben el que han de fer? Adequades, això mateix.
Ho deixem a l'aire, no? Que siguin honrades. No, honrades és a part. I així acabem, eh? Avui, moltes gràcies a tots quatre. La gent que es dedica a la política tenen que tenir l'esperit de servei. I tant. Si no tenen l'esperit de servei, el que plegui. Catalunya Informació
Bon dia, són les 12. Tres directius de ferrocarrils de la Generalitat Valenciana declararan com a imputats en el judici per l'accident de metro de València del juliol del 2006. En l'accident van morir 43 persones i 47 més van quedar ferides de diversa consideració.
Primera sentència contra un ajuntament per haver pagat la quota de soci a l'Associació de Municipis per la Independència. Un jutge de Girona obliga el municipi de Garriguella, a l'Alta Empordà, a deixar de pagar els 75 euros a l'any. L'alcalde ja ha dit a Catalunya Informació que pensen recórrer la sentència.
Jean-Claude Juncker qualifica de caps calents els que pensen que una Catalunya independent es mantindria a la Unió Europea. El candidat popular a presidir la comissió insisteix que si Catalunya se separa d'Espanya sortirà també de la Unió. Barclays marxa d'Espanya. El grup britànic ha anunciat que aquest any suprimirà 14.000 llocs de treball a tot el món, tancarà la seva branca minorista a Europa i reduirà dràsticament el negoci d'inversió.
La Generalitat ha acordat compensar amb 330.000 euros el grup balanyà pels perjudicis que li ha suposat la prohibició de les corrides de toros a Catalunya. El grup balanyà, propietària de la plaça de la Monumental, demanava de compensació uns 10 milions d'euros. Avui arrenca Reus la Fira Trapezi amb una clara aposta per les produccions catalanes. La 18a edició de la Fira del CIR de Catalunya ha superat un període d'austeritat i torna a créixer en espectacles i també en escenaris.
Catalunya Informació, els esports. El Barça depèn d'ell mateix per guanyar la Lliga amb 85 punts i a 3 del líder. Aquest diumenge a les 7 visiten el camp de l'Ells i a l'última jornada tenen partit contra l'Atlètic de Madrid, que domina la classificació amb 88 punts. Ahir el Madrid va empatar un al camp del Valladolid i es queda en tercer lloc a la taula. Un punt del Barça. Els blancs van acabar amb 3 jugadors lesionats. Cristiano, Pepe i Di Maria. Cristiano només va jugar 8 minuts.
I el tècnic del Barça de Futbol, Salamar Carmona, explica que no es van posar d'acord en el nombre d'anys que havien de renovar el capità Jordi Torres. Ahir el club va comunicar que no renovava Torres ni els brasilers Igor i Fernandao. I pel que fa al temps, domini del sol amb algunes bandes de núvols prims. Al Pirineu hi creixeran nubulades i no es descarta algun roixat aïllat. Temperatures força estables respecte aïllat.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. El celler de Can Mata proposa per aquest vespre un tast de vins i formatges que busca potenciar les emocions dels assistents. Es tracta del tast d'emocions, un tast exclusiu de 6 vins i 6 formatges per experimentar sensacions. És un tast que organitza el celler de Can Mata i que conduirà Ramon Roset, expert en vins i sobretot en formatges artesans fets a Catalunya.
Es tastaran aquests sis formatges i Ramon Roset acompanyarà la degustació amb informació sobre la seva procedència i història, entre d'altres. I a banda dels sis formatges, sis vint seran els altars protagonistes de la jornada i també es tastaran dues varietats de cava. El tast d'emocions del celler de Can Mata tindrà lloc avui a les 8 del vespre al celler. El preu de l'activitat és de 25 euros i es recomana apuntar-se prèviament al celler i fer una paga i senyal.
Més propostes per aquest vespre. La CEA es projectarà avui l'audivisual Tour 2014 del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. Aquesta projecció es fa en el marc del primer cicle de cinema de muntanya que l'entitat va engegar el mes de març. En concret es passaran dues pel·lícules guanyadores del Festival de Torelló, The Faisal Gringo i Cados, Siren of the Himalayas. Aquestes dues pel·lícules han guanyat aquest any al Festival de Cinema de Muntanya de Torelló i la CEA les ha considerat interessants per projectar-les al seu cicle d'audivisuals.
Serà avui a partir de les 8 del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu i l'entrada és gratuïta.
I un últim apunt per explicar-vos que l'humorista Carlos Latre preestanarà el seu nou espectacle a l'Ateneu. El proper dissabte, 17 de maig, l'artista Ibai de Sant Just farà la preestrena de 15 anys no sonada, on repassa els seus 15 anys de trajectòria com a humorista. Serà a la sala municipal de l'Ateneu. L'actor de fet assaja en aquest espai, aquests dies, l'obra que estrenarà properament i que presentarà Sant Just el dia 17.
Les entrades per l'espectacle costaran 10 euros i els diners s'estinaran íntegrament a la Fundació Arrels, que ajuda les persones sense sostre. Es poden comprar el casal de joves de forma anticipada fins al 15 de maig de 5 a 7 i també dues hores abans de l'espectacle a l'Ateneu. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Bona nit.
On another love, another love Oh my tears have been used all On another love, another love Oh my tears have been used all On another love, another love Oh my tears have been used all
Bona nit.
Fins demà!
Això és espectacle. Ara passen pràcticament 10 minuts de les 12, és moment de parlar de teatre, com cada dijous en la Maica Dueñas. Bon dia, Maica, què tal? Bon dia, bona hora. Avui venen per tongades els estrenes. Sí, no? La primavera sembla que arrenca amb força. Sí, la sangria altera, no?
Escolta, començarem per comentar que el dimarts es va estrenar una obra al Teatre Acadèmia que es diu El Galop, que és un monòleg que interpreta la Carme Elias. Jo no vaig anar a l'estrena, però vaig anar a fer un passe especial que va fer... hi havia tres persones i la veritat és que em va agradar moltíssim. No estava acabat del tot de fer...
perquè faltaven encara músiques i coses d'aquestes que a última hora sempre falten, però realment el treball que fa la Carme Elias en el Galop és fantàstic, de veritat, fantàstic. Està dirigida per Guido Torlonia, que és un director italià,
que normalment no treballa aquí a Espanya, però que resulta que ell havia dirigit aquesta obra del Mark Hampton, la va dirigir a Roma, a Itàlia. I llavors, com que ja tenia l'experiència, el van trucar perquè vingués aquí a Barcelona a dirigir a la Carme Elias. Està preciosa i, a més a més, està magnífica.
l'obra explica un moment de la vida d'una dona legendària que era la Diana Freeland que potser la gent no sap ben bé qui és però si diem que va ser la editora de moda del Harper Bazaar una de les revistes més importants nord-americanes des de l'any 36 fins al 62 i després va dirigir Bogue
Una altra revista, de 62 al 71, ja podem imaginar la vida que va tenir aquesta dona fantàstica que va conèixer el més granat de tota la societat del món, no només nord-americana, del món.
I després, quan va acabar de dirigir Bogue, doncs es va dedicar, perquè era una dona que no podia estar parada, doncs es va dedicar a revolucionar també una mica el món de les exposicions, de les exposicions d'art. Ara és molt normal trobar en els museus, no sé, col·leccions de vestits d'època, de grans dissenyadors o de vestits...
Això en el moment que ella va començar a revolucionar aquest món de les exposicions era impensable. Però de fet va iniciar-se en aquesta tasca portant al Museu Metropolitan de Nova York una exposició
d'un gran, gran dissenyador nostre, de Valenciaga. Ah, sí? Valenciaga s'havia retirat, ja saps que... Ara té un museu valenciaga en la seva ciutat, però Valenciaga s'havia retirat ja...
I ella va muntar una exposició al Metropolitan de Nova York amb un èxit descomunal. Vull dir, tota aquesta vida d'aquesta dona tan moguda i que tenia tant d'estil, que deia, a més a més, que sense estil tu no ets res, doncs és el que es pot veure al Teatre Acadèmia interpretat magníficament per la Carme Elias amb una escenografia preciosa. O sigui que això es va estrenar dimarts.
Dimecres, ahir, es van estrenar dues coses. A veure. Una, Els Forestex, de Carlo Goldoni, al teatre llibre... Es torna a estrenar, perquè l'any passat... Això és un reestrena, però que hi havia tota la gent que habitualment... Sí, trobo que fins i tot se li ha fet més cas ara que l'any passat. Sí. Oi que sí? Jo la vaig veure l'any passat bastant al principi i tampoc recordava que se li hagués fet tan...
Com aquest, no ho sé, potser és una sensació meva. L'any passat va tenir molt d'èxit a nivell de taquilla, per això l'hem tornat a posar. I per això ara també s'està fent més. Això t'estava dient, però és que vaig estar comentant-lo, el de la taquilla i què és la segona vegada i tal, i diu que la venda, la venda anticipada, que és una mica el que els del teatre miren, que està anant super, super, super bé.
O sigui, que qui vulgui passar una molt bona estona amb els ferestecs, amb un repartiment absolutament de luxe, la Laura Obert, que és una noia joveneta, que potser no ho sona molt, però després hi ha l'Andreu Benito, el Jordi Bosch, la Laura Conejero, el Pol López, que cada vegada és més famós i va creixent, el Carles Martínez, el Chico Massó, la Rosa Renom, el Boris Ruiz i la Rosa Vila. Són un repartiment excepcional...
dirigits per un home cansat moltíssim de teatre i que jo admiro molt, que és el Lluís Pasqual. I, a més a més, l'any passat va passar una cosa. La platea, on està el públic assegut, girava. Però va haver-hi un dia...
que va deixar de girar, que es va fer malbé, es va espatllar i no va haver-hi manera d'arreglar-la. Llavors aquest any tornen a fer la platea giratòria. I ara hem de tornar, eh? Exacte, si l'heu vist l'any passat, i us va agradar evidentment, perquè suposo que sí, perquè és molt divertida,
Doncs, podeu anar i veure com es veu el teatre girant la platea, que està molt bé. La història, tu la vas veure, és d'uns homes que són, això, molt frèstecs, molt antics i molt metgistes, no?
I les dones com s'ho fan perquè, doncs, quan ells diuen que no, que sigui que sí, al final. Exacte. Però tot això ha explicat d'una manera fantàstica per a Goldoni. I, a més a més, jo penso que una cosa molt difícil també, que cadascú d'ells té un accent diferent de català.
que això és molt complicat de fer. És veritat, és veritat. Perquè hi ha un català parlat de València, un català parlat de les Illes, vull dir que això és complicadíssim de fer per un actor. Doncs això és el que van estrenar ahir al Teatre Lliure de Montjuïc a la Sala Gran. Molt bé. Però també es va estrenar... Més coses, sí. Home, es va estrenar El retorn...
Del fil pròdic, com li han dit moltes vegades. Home, semblava que fos més important això que l'obra en si, no? Fins i tot. Doncs sí, la veritat és que sí. Jo admiro moltíssim a Flotax. De fet, quan Àngels d'Amèrica vaig estar fent d'ajudant, de l'ajudant, de l'ajudant. Vull dir que em va semblar una persona encantadora, educada, que dirigeix, que sap el que vol i que mai, mai...
dirà una cosa mal dita a un actor, vull dir que és un bon director i una persona molt educada. Doncs bé, ahir a la nit el senyor Flotats va retornar a la seva casa, perquè en realitat al Teatre Nacional de Catalunya no hem d'oblidar que el tenim gràcies a ell, perquè ell quan va tornar de França, que estava a la comèdia francès,
Va tornar perquè el president Pujol li va dir que el necessitava aquí per engegar un projecte. I llavors va venir, suposo que a tothom que li agrada el teatre sap que va fer coses que no s'han tornat a fer més, com una jornada particular, el Cirano de Bergerà... És clau per entendre el teatre català. Exacte.
Llavors, estava el Teatre Poliorama i del Poliorama va engegar tot aquest, jo crec, apoteòsic projecte que era el Teatre Nacional de Catalunya. Quan s'estava fent l'edifici, que hi ha molta gent que el critica i que és tan gran i que és tal i que és qual, el senyor Flotat estava allà a les 8 hores del dia
al costat dels manobres perquè tot quedés bé i tot quedés perfecte. Després va tenir un picabaralla amb una persona que podia... Polític, no? Sí, un polític que podia fer-lo fora. Que és el que va fer. I, evidentment, el va fer fora. I ara ha tornat. I la veritat és que ahir a la nit...
Hi havia tothom al Nacional. Tothom, eh? D'actors, podria dir-te, no sé, la Vicky Penya, el Pep Pla, la Nora Naves, la Maria Araujo, el Ventura Pons, el Josep Maria Mestres, l'Abel Folk, el Benet i Jornet, evidentment, la Carme Sansa, vull dir, estava tothom, tothom, tothom estava tothom. Després també estava l'Albert Homs, que ho vaig veure,
I després hi havia molts polítics, també, no cal dir-ho. El Mario Gas també estava. I, clar, què passa? El Ferran Mascarell és evident perquè el Ferran Mascarell sempre va als estrenes dels teatres públics, no?
I dels altres també, perquè li agrada molt el teatre al Ferran. Hi havia també molta gent de la política que van a lluir-se i a... Home, era un dia d'aquests d'estrena, estrena, una mica, que era més enllà del teatre.
La història que presenta Flotats és un divertiment. És el joc de l'atzar de Maribó, de l'amor i l'atzar de Maribó. És un divertiment. Està bé, és divertida. És la història d'uns nois. La companyia és molt jove. El més gran dels actors és l'Àlex Casanovas, que fa de pare dels joves.
I és la història d'uns joves que el pare el vol casar amb un altre que no coneix, que era el que es feia abans, no? Els pares eren els que decidien amb qui t'havies de casar, no? Sí, sí. I ells, tots dos, cadascú per la seva banda, el que vol és conèixer la persona que el pare...
li ha dit que era, no? I a partir d'aquí, doncs, és un joc, evidentment, d'amor i d'atzar. Hi ha una parella que són la parella, diguem-ne, còmica de l'obra, que estan fantàstics, que és la Maria... la Maria Urdemolins... Mar, Urdemolins, sí. La Maria Urdemolins, que està fantàstica,
I el de guia, el Rubén de guia, sí. Aquests dos són la parella còmica de l'obra i estan fantàstics. Els protes, els joves que volen conèixer a veure quina és la seva parella, estan interpretats per la Vicky Luengo i el Bernat Quintana.
Ah, i fa molt temps que no el veia, Bernat Quintana. Sí, sí, sí. I la veritat, jo m'ho vaig passar bé. Sí, val la pena? Sí, jo m'ho vaig passar bé. Evidentment, jo crec que tenia molta més importància el retorn de flotats. De fet, quan va sortir a saludar, que ell és una persona molt, no diria tímida, però vull dir que no va estar a mitja hora com abans, com alguns directors que es passen allà a mitja hora saludant, no?,
Tothom es va posar dret al teatre aplaudint. Jo penso que van aplaudir el públic, això és una percepció meva. Jo penso que van aplaudir més a ell que a l'obra, perquè quan va sortir de seguida tothom es va posar dret a aplaudir. Però l'obra està bé.
És una obra... Ara, n'hi ha molta gent que no li va agradar. Però això passa sempre. Tampoc hem de rasgar-nos les vestidures, saps què vull dir? I hi havia gent que deia que era molt antiga, que aquest teatre no li interessa... En fi, això el que passa en tot... Jo sempre dic que els estrenes són els dies molt difícils. Primer perquè l'actor mostra la seva feina per primera vegada, això és molt difícil...
I després perquè el públic dels estrenes normalment són dos bàndols, els amics i admiradors i els enemics. I evidentment en una estrena es veu, perquè sempre, per més bona que sigui l'obra, jo no he vist cap obra que quan surtis i preguntes a la gent tothom digui que és bona.
Això és veritat. També és bo, no?, això, que pugui generar aquest... Però és una mica per això, perquè, saps, no?, perquè els amics i els enemics van a l'estrena de l'obra. Bé, doncs res, el senyor Flotats està aquí. De fet, a veure, tampoc és que portava 17 anys fora, però en realitat l'hem vist unes quantes vegades a Barcelona, eh?, perquè va venir a fer arte...
després va venir a fer París 1940, després va fer Stalin, i totes aquestes obres que han passat, jo diria que totes eren al Tívoli. Diria jo que totes les vaig veure al Tívoli. Vull dir, que sí que ha vingut, però ara... És diferent, no? És un retorn... És un reconeixement i un retorn a casa seva, no? Em va fer molta il·lusió, la veritat. Però, bueno...
I després tenim una estrena avui, un parell d'estrenes avui, que si et sembla ho diguem ràpid perquè ja ens estem passant. Al Lliure, en aquest cas a l'Espai Lliure de Gràcia, avui s'estrena Informe per una Acadèmia de Francazca.
L'informe per una acadèmia és un monòleg, en aquest cas el que fa l'obra és l'Ivan Benet, s'estrena avui dia 8 i es podrà veure fins al 25 de maig a l'Espai Llura.
És un monòleg una mica... Jo ho he vist unes quantes vegades i ho he llegit també. És un monòleg una mica truculent, saps? I em parla una mica de... Sí, és dens, no? Sí, sí, sí. Parla una mica del que està passant a la societat nostra, no? De la decadència de la humanitat, de la decadència dels valors morals, no? La traducció i la direcció del muntatge l'ha fet el Xavier Ricat,
Després hi ha la música original d'aquest muntatge, la Sílvia Pérez Cruz. Molt bé, doncs, no? Sí, i és una coproducció de molta gent. És una obra densa, eh? Jo sempre dic que s'ha d'anar a veure les coses... Sent conscient del que es va veure. Exacte, el mateix que he dit, que el joc de l'amor i d'atzar és un divertimento, doncs això és una obra densa.
I parla sobre un mico molt intel·ligent que acaba gairebé sent un humà i que veu com la humanitat s'està degradant absolutament.
Ivan Benet, jo no he vist cap assaig, no sé com sortirà, però Ivan Benet és un bon actor i penso que serà interessant veure aquest informe per a una acadèmia de Kafka a l'espai del Teatre Lliure de Montjuïc. I per cert, és per la setmana que ve, però també adelanto...
Avanço que el lliure de Gràcia, el dia 15, es podrà veure Dies Feliços, de Samuel Beckett. Sí, no hi hem parlat, oi? Sí, sí, ja parlarem. És la Vilarassau, l'Emma Vilarassau, és un monòleg de Beckett. És un dels monòlegs, diuen que un dels més difícils. Jo ho he treballat, ho vaig fer amb la Carme Sansa, el Tantanantana,
I realment s'ha de ser molt, molt, molt bon actriu per fer aquests dies feliços. I està dirigit per el Sergi Belbell. Per això ja en parlarem la setmana que ve, si et sembla. Perfecte, Maica. I per acabar, perquè està molt pocs dies... Bé, tinc moltes coses més, però per acabar, perquè està molt pocs dies...
A partir del dimarts dia 13, del dimarts que ve, estarà al Teatre Romer. Allà s'acaba l'obra que dirigeix l'Oriol Brosi. I a partir del dia 13 es podrà veure «El loco y la camisa» de Nelson Valente.
El loco i la camisa és de la companyia Banfield, del Teatre Ensemble, i es va poder veure a l'estiu passat a la Villarroel, però molt poquets dies i va axaurir les localitats, però ja, el primer dia. Per tant, el Teatre Romea l'ha tornat a programar
I si teniu interès en veure-la, no us dormiu perquè sembla que anirà igual que els dies que va estar a la Villarroel. És una obra interessant, ja saps que els actors sud-americans estan molt ben valorats aquí al nostre país...
I, bé, hi parla una mica de la bogeria, de la convivència familiar, de la violència domèstica... Està ambientada una mica en la família, que també els agrada molt als autors sudamericans. I més que res això, que si voleu anar a veure-la a partir de dimarts 13, estan poquíssims dies, no us dormiu. Doncs també l'apuntem, Maica.
Doncs tenim més coses, però ja... S'acaba el temps, no? Perfecte. La setmana que ve, més coses. Gràcies, Maica. Que vagi molt bé i fins dijous. Adeu.
Catalans, catalanes, l'altre estrena nou espectacle. 15 anys no és nada. Per fi, que ens tocarà treballar un altre cop gratis. No et perdis la preestrena. Dissabte 17 de maig a les 8 del vespre a l'Ateneu de Sant Just. La diversió no està assegurada. I per a tota la família. Venda d'entrades al Casal de Joves de Sant Just d'Esvern.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Uf!
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Ara passen dos minuts de dos quarts d'una del migdia. De seguida parlarem d'astronomia amb l'Oriol Rigat per parlar de diferents qüestions com cada setmana, una secció que acostumem a fer els dilluns. Aquesta setmana hem fet aquest petit canvi i el tindrem de seguida per explicar-nos, per descobrir-nos alguna cosa més d'aquest món que sovint no coneixem tant com ens pensem. Ho farem després d'escoltar aquest tema de l'últim àlbum de Mishima que es titula l'àlbum L'ància de cura i la que ens es diu Ja no tanca els ulls.
Entre corba i corba passant de la muntanya enmig dels esparesers i de les deixalles hi ha un cotxe volcat
que encara fuma pots sentir la remor de la ciutat llunyana però una melodia a la ràdio sona encara una altra cançó d'amor de desitjo de ràbia a dins hi ha la Mireia
I jo dic, sé pel terra, d'una ferida al front, de sang i de galima, sembla que miríem fora.
però ja no tanca els ulls. Superfícies de metall i de plàstic deformades, postures trencades d'abraços i de cames, assagnant geometria de la seva cara, l'horror de l'últim xoc
la mirada congelada. En la fosca del bosc, escampats pel terra, mil bocins de vidre
brillen com estels sota la lluna plena ha caigut el cel superfícies de metall i de plàstic deformades postures trencades de braços i de cames assegnant
Geometria de la seva cara, l'horror de l'últim xoc, la mirada congelada...
Just a la fusta, el magazín del matí.
Dos quarts i mig d'una del migdia, ho hem comentat abans, avui canvi d'horari per parlar d'astronomia amb l'Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia. Per parlar, ens has dit avui primer de tot dels planetes extrasolars. Sí, sí. A veure... Aviam, veiem com ho parlem, això. És un tema que surt sovint una mica reiteratiu a les notícies, que cada vegada descobreixen algun tipus de planeta extrasolar.
hem descobert la primera exoterra, o la Terra gegant, o coses d'aquestes que es van descobrint. I, bueno, és una manera de fer propaganda, diguéssim, una mica de divulgació, el més audiocientífica possible, o sigui que, home, diguem-ne que de totes maneres està bé, que va sortint als diaris, és a dir, sobretot a la secció de Ciència, va sortir aquest tipus de planetes que es descobreixen. Què vol dir que es descobreixen? Hi ha molts temes a parlar perquè...
perquè és un tema que ho veiem des de molt lluny i, per tant, moltes coses són suposicions. Ara aniré dient més o menys les diferents coses que ens podem trobar. Primer de tot, quan es detecta un planeta d'aquests, què és el que hem vist? Aviam, ara, bàsicament, a partir del satel·lit Kepler, que es va enviar a l'espai, el que hem estat detectant són trànsits de planetes per davant de la seva estrella. És una cosa bastant difícil, és a dir,
hem de trobar una alineació del sistema solar que estem observant que permeti que, quan passa el planeta, passi per davant de l'estrella. I això és l'etapa, que faci un mini trànsit, com vam poder veure ara el 2006 o el 2012,