logo

Justa la Fusta

Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena! Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!

Transcribed podcasts: 2119
Time transcribed: 260d 13h 6m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Just a la Fusta
Avui divendres 30 d'octubre
Arrenquem el programa de seguida parlant
de les notícies més destacades de Sant Just
Cristina Vargas, bon dia Cristina
Bon dia, què tal?
Per parlar de l'actualitat del ple, sobretot
ahir va haver ple municipal d'octubre
i es van debatre moltes coses, en parlarem d'aquí una estona
També repassarem l'actualitat general del dia
a través de la premsa
Parlem del temps amb el Carles Hernández i Rius
per saber què ens espera de cara al cap de setmana
i a més a més
tindrem també
el responsable
de la xerrada que es farà la setmana que ve
sobre energia per empreses
serà l'Adant Tomé
tindrem cap a tres quarts d'onze
Avui a la segona hora, a les 11 i 10
entrevistarem Sergi Seguí
primer tinent d'alcalde per parlar
del que es va tractar en el ple
municipal d'ahir i altres qüestions d'actualitat
Tindrem també a la Sílvia Mas Mitjà
l'advocada
en qui cada setmana repassem una qüestió
vinculada amb un tema jurídic
tindrem a l'última hora la tertulia política
i acabarem com cada divendres fent ioga
Tot plegat des d'ara
fins la una del migdia
comencem amb les notícies
I comencem Cristina parlant del novembre literari
perquè la setmana que ve arrenca aquest certamen
amb Carles Pradescares-Santós Pilar Argudó
o Mario Sampera són alguns dels autors convidats
d'aquesta edició que organitzen conjuntament
l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu
la Biblioteca Joan Mararit i la Regidoria de Cultura
Sí, és la cinquena edició del novembre literari
que començarà en aquest cas amb un baby contes
el títol serà una mica perdut
i és una activitat dirigida als més petits a la casa
a càrrec de Sandra Rossi
a dos quarts de sis a la sala d'Aixidor Cónsul i Giribet
de Can Gina Estadillo
Sí, però de novembre es farà una tertulia
amb l'escriptor Carles Prades
sobre el seu llibre
La setena vida de Casper Charles
Laia Carbonell i Francesc Gelons
faran també un tast de vi i poesia
el diumenge 8 de novembre
Pel dia 10 hi haurà prevista una taula rodona
que moderarà Carme Berdoi
de Ràdio dels Veres, ha dit tu
sobre comunicar literatura
amb la participació de Joan Josep Izer
que és critic literari
Pilar Gudo, que és directora del programa
Punt del Llibre de Ràdio Barcelona Cadena Ser
Òscar López, director del programa Pagina 2 de TV
Irene Pujadas, creadora del blog Els de Dalt
Una altra tertulia però es farà el dimarts dia 17
a dos quarts de vuit
però en aquest cas amb l'escriptor Carles Santos
sobre el seu llibre Desig de Xocolata
També hi haurà un dia dedicat a l'Odissea
per als més petits
i l'espectacle Ulisses amb el cor País Meu
Les últimes activitats del novembre literaris
seran al Club de Lectura de Novela Negra
conduït per Paco Camarassa
i un tas de vi de Poesia i Vi
amb Màrius Sanpera
Molt bé, doncs tot això a partir del novembre
a partir de la setmana que ve
anirem parlant també al llarg dels propers programes
Tenim més coses per explicar
108 cars s'han inscrit a la 39a cursa
de cars de coixinets de Sant Just
En total 216 corredors i corredores
baixaran pels carrers Freixas
i Creu del Padró
cap de setmana del 7 i el 8 de novembre
Sí, de fet dissabte dia 7
es faran les verificacions, els entrenaments
i també els cronometrats
des de dos quarts de deu
i serà fins a les 6 de la tarda
i ja s'hi passem a diumenge
dia 8 de 9 del matí
a 3 de la tarda
es farà prou la cursa
L'organització enguany preveu
que la cursa aplegui unes 4.000 persones
al llarg de tot el cap de setmana
de les quals consideren
que unes 2.000 seran el dia de la cursa
per tant el dia més Putin
L'entrega dels premis als guanyadors
d'aquesta 39a cursa de cars de coixinets
serà el dissabte 21 de novembre
a les 7 del vespre al Casal de Joves
Perfecte, i acabem parlant del cementiri de Sant Jus
que amplia el seu horari aquesta setmana
de cara a la festivitat de Tots Sants
fins l'1 de novembre
l'equipament obrirà les seves portes
de 9 del matí 6 de la tarda
per donar resposta a totes les persones
que vagin a visitar les tombes dels seus difunts
Sí, de fet, GIC de Numbar
que és l'empresa que gestiona el cementiri de Sant Jus
assegura que al llarg d'aquesta setmana
prèvia a Tots Sants
l'afluència de gent és elevada
i de fet es manté la tradició
tot i que a vegades hi ha algunes persones
que acostumen a deixar-la a banda
De totes maneres, podem destacar alguns actes
El diumenge, dia 1 de novembre, per exemple
es farà una cantada de la coral Harmonia
a les 12 del migdia
i també hi haurà una pregària al cementiri
a dos quarts de 5 de la tarda
a memòria dels difunts
En cas de pluja, però, es farà l'oratori
Després de la celebració de Tots Sants
sí que cal destacar, però que el cementiri
obrirà en el seu horari habitual
Molt bé, doncs són aquestes l'algunes
de les notícies més destacades del dia
En tindreu més als butlletins horaris
i a la 1, als Sant Jus Notícies
a dici i migdia
i Cristina, a més, vas anar al ple, no?
Sí, ahir a la...
Què tal?
Què et va semblar?
Bé, una mica llarg
i era un ple contundent
Un dels plens llarg, segurament
3 hores, més o menys
Tema d'ordenances
i seria el tema principal del ple
De fet, es va aprovar
gràcies als vots favorables del govern
i amb els vots en contra
de tot el bloc de la posició
En aquest sentit
aprovades en aquest cas inicialment
com diem
perquè, de totes maneres
ara sobra un període
perquè es puguin fer esmenes
i la gent pugui dir la seva
i llavors, doncs, caldre esperar
per veure si finalment s'aproven
que creiem que sí
Doncs en parlarem
avui també d'aquí una hora
amb el primer tinent de l'alcalde
Sergi Seguí
Ara de seguida parlem de més notícies
més actualitat
però abans posem una miqueta música
i avui, mira, ens quedem a prop de casa
Cristina
i ens anem de concerts
però a Sant Feliu de Llobregat
perquè actua aquest grup bremen
els bremen hem parlat
algunes vegades
doncs amb l'Andrea
en aquest programa
és un grup que
a mi personalment m'agrada bastant
i que tenen cançons
que estan força bé
van publicar un àlbum
que es deia
Les cançons que vindran
l'any 2013
amb temes
doncs com aquest
que es diu
Fugir endavant
El van presentar
per diferents punts
i ara aquest 2015
treuen el seu segon disc
titulat
Torna d'Amèrica
Estan fent
doncs les
el van presentar
al Mercat de Música
de la Vida de Vida
al setembre
perquè va sortir el mes de setembre
el disc
i el van presentar
domà per exemple
seran a Girona
també doncs
dilluns van ser
a la fàbrica
a l'antiga fàbrica
d'am de Barcelona
i avui doncs
passaran
per Sant Feliu
per tant
doncs una bona opció
per anar-los a veure
6 euros
si es compren
les entrades anticipades
avui
avui directament
a taquilla
i bé
en tot cas
doncs tenen
les seves noves cançons
com aquesta que es diu
Pill Salvatge
que és la cobra
tornada d'Amèrica
i el sol
ens treu
de les cases
i passes
creant
el paisatge
d'una cala
de roca llisa
que et sala
la pell
salvatge
i amb els peus
fregant-te la sorra
surts de l'aigua
venint amb l'onatge
i cargola els cabells
per escórrels
i ets el centre
de tota la platja
i el dia
desperta alegries
i el teu
mara sol
s'abarrides
i es banya
i es canta
que el river
en un ove
maneja
sobre les onades
i seu
el nou festejador
fa un dia
de sol
i de gust
i al vespre
els seus cors
es disparen
quan la música
sona de fons
i la feta
entre caps
i cerveses
entre mil
tessidels
que m'apeguen
que bonica
que està
quan es gira
cantant
amb tota la resta
la júlia
planta
una amèlia
protegint-la
amb unes pedretes
avisant-lo
que deixia
una vida
i deixaria
la seva
per veure
la gris
i el dia
desperta alegries
i el teu
braç
alça
de vidres
i es ballen
i es canten
i viven
i tot a la praca
sapra
i el dia
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Despertant-te!
Corrent!
Esmorzant!
Comprant!
Passejant!
Cadant!
Treballant!
Celebrant!
Sortint!
Conduint!
Vius connectat!
Conduint!
Desconnecta!
Evita les distraccions!
L'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Vine al Besar Hiperàzia de Sant Just d'Esvern.
Al Besar Hiperàzia trobaràs productes de la millor qualitat,
al millor preu.
Roba i complements.
Perfumeria i cosmètics.
Productes per a l'allar.
I moltes coses més.
Vine i troba el que estàs buscant.
Estem a la cantonada del carrer La Forja
amb la carretera reial de Sant Just d'Esvern,
just al costat del restaurant Nou Món.
Besar Hiperàzia.
Visar Hiperàzia.
Visar Hiperàzia.
Visar Hiperàzia.
Visar Hiperàzia.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
encorreran pel 20 de desembre per separat.
Més coses, Rajoy Arnirà avui amb Rivera i Iglesias
per analitzar la situació a Catalunya.
I el jutge ordena bloquejar els comptes a Espanya
de Jordi Pujol-Farrosola.
I a La Vanguardia, també encara ens obren
amb aquesta notícia que treuen també en portada,
aquesta explicació sobre el que va passar
al Consell Executiu dimarts passat.
Rossell amagava papers del canal Sagarra Garrigues
que ell va licitar.
La Guàrdia Civil sospita que el numerador d'infraestructures
amaga més caixes.
I les entitats sobiranistes repartiran 20.000 estelades
al Barça-Batebori Sof.
Ho llegim també a La Vanguardia.
Parlem ara de cultura, Cristina,
i comencem avui parlant del Premi Nacional d'Història.
Sí, en aquest sentit, doncs, el destaquem
perquè qüestiona la mitificació del 1714.
El ministre de Cultura, però, el va felicitar.
Ell és Roberto Fernández i, en aquest cas, doncs,
ha escrit un llibre on desmunta els fesos tòpics del 1714.
Ell, Roberto Fernández, és historiador i rector
de la Universitat de Lleida.
Va néixer a l'Hospitalet i va guanyar ahir
el Premi Nacional d'Història d'Espanya
amb l'obra Catalunya i l'absolutismo borbónico,
que és una crítica.
En el llibre, doncs, es defensa que la historiografia
no ha de ser, en aquest cas, un arma
ni tampoc un discurs de justificació legítim
i, d'hora, ideologies del present.
I també, però, assegura que no pretén, amb el llibre,
doncs, ni catalanitzar ni espanyolitzar a ningú,
sinó, simplement, buscar la veracitat de la història
amb l'independència de bandera.
Tot plegat ahir, justament, arran d'aquest anomenament
del Premi, el ministre de l'Educació, de Cultura i Esports,
Inigo Méndez de Vigo, va, doncs,
va afanyar-se a felicitar Roberto Fernández Díaz
a través d'una nota de premsa.
Va dir que es tractava d'una obra molt rigorosa,
una aportació fonamental a la història de Catalunya i d'Espanya
que desmitificava i tira per terra, doncs,
els falsos tòpics en els quals
els independentistes catalans fonamentaven
els seus arguments, no?
Però, clar, potser ara tothom es pregunta
però quins són, no?, aquests falsos tòpics.
Doncs, podem destacar que a la introducció
l'història deu explicar una mica
quins són els objectius de l'obra, no?
El que vol és aportar una mica de llum
sobre quan i per què s'ha de gestar
la idea d'aquesta situació d'incomoditats,
de desacords i desafeccions d'una part important
de la societat catalana respecte al sentiment d'Espanyol.
A part de tot això, però, també explica
que ens hem acomodat al nou règim, no?
L'autor es pregunta qüestions relacionades
amb el 1714 i, bueno, preguntes com, per exemple,
si va ser positiu o negatiu per als catalans
el canvi de règim polític,
si va representar la modernitat
i els productes per Catalunya, entre d'altres, no?
El Premi Nacional d'Història explica
que a principis del 1700 la societat catalana era dinàmica
i amb una economia creixent.
La grada successió defensa
que no va anul·lar aquesta tendència progressiva
com ho demostra el fet que a finals de segle
la població pràcticament s'havia doblat.
Llavors, segons l'historiador,
considera que la integració de Catalunya
a la monarquia absolutista
va ser, si més no, positiva.
I, doncs, acaba dient
que el catedràtic tampoc creu que hi hagi
problemes de convivència lingüística,
ja que és evident que hi ha d'haver
accions oficials favorables al castellà,
però també la voluntat lliure
de molts catalans d'utilitzar el català.
Això seria una mica el resum d'aquest llibre
i tot plegat a la polèmica
que ha pogut originar
respecte al català i al castellà o al espanyol.
Sí, Déu-n'hi-do.
Doncs és el que tenim avui,
una de les notícies en clau cultural.
En tenim un parell més de música,
totes dues avui, Cristina,
és divendres, es nota,
i també els diaris, doncs,
destaquen més tot el tema musical.
Parlem de Phil Collins, primer.
Sí, Phil Collins torna a la música
i, en aquest cas, ho farà sortint de gira.
El músic anglès ha anunciat
que torna a la música quatre anys després
de retirar-se per problemes de salut
i ara, doncs, ha solucionat
aquests problemes.
Collins, doncs, ha decidit tornar a la música
i ja, de fet, està assajant amb la seva banda
i planeja, doncs, enregistrar noves cançons.
No publica material original des del 2002,
però sí que el que farà
és sortir de gira per Estadis i Teatres.
Per tant, creiem que el que farà
és recuperar cançons i temes antics que ja en té
i sortirà de gira per a tots els seus seguidors
després de quatre anys, doncs, que no feia res.
Per tant, bé, bona notícia
per a tots els seguidors de Phil Collins,
que el podran tornar a veure.
Esperem que passi per Barcelona,
que ha d'anar a prop a veure
quina és la gira i per on la fa, no?
Però, bé, tothom que vulgui, doncs,
que estigui pendent del tema
perquè Phil Collins torna a la música
i torna de gira.
Molt bé, doncs, és una de les notícies musicals,
però en tenim encara un altre concert
que ens anuncies, Cristina.
Sí, parlem de Víctor Manuel
perquè actuarà al Palau
el 22 de gener vinent.
El cantant, doncs, començarà el 2016
amb un concert a Barcelona.
serà el dia 22 al Palau de la Música Catalana
i ho farà en un recital organitzat
per al Periòdico
i en què, doncs, es reforçarà
els seus 50 anys de trajectòria professional.
Les entrades, això sí que cal destacar
que només es poden comprar
a través d'entrades.alperiòdico.com
i es poden adquirir a partir
de les 10 del matí d'avui
i fins al 30 d'octubre.
Podem destacar que el cantant, doncs,
estava fent un parèntesi
de diversos mesos,
va estar de gira abans amb Anna Belén
i, doncs, ara l'Astoria recuperarà
50 anys no es nada,
que és el seu repartadori de grans èxits
que dóna títol a un CD i un DVD
editats a finals de 2014.
A part de tot això, doncs,
l'espectacle sí que ja sabem
que durarà dues hores i mitja
i que no faltaran temes com, per exemple,
Planta 14, l'Abuelo Víctor
i Ay amor, Solo pienso en ti,
Quiero abrazar-te tanto,
Soy un corazón tendido al sol,
la madre, Canción para Pilar,
Adon dirán los besos,
entre moltes altres, que canter
perquè amb 50 anys de trajectòria
Déu-n'hi-do, les cançons que ha de tenir.
Per últim, però, destaca que el preu
de les entrades del concert del Palau,
previst per a les 9 del vespre,
oscilaran entre els 22 euros
i els...
Bé, més o menys, entre els 20-22 euros
segons el seient del pis, no?,
on es vulgui
i si es vol estar, suposo,
que més a prop o en un lloc més privilegiat,
doncs poden arribar, això sí,
fins als 52 euros
pel que fa a les butacars de platea.
Molt bé, doncs, Víctor Manuel,
no sé si ets tu fan, Cristina, Víctor Manuel,
o que ens tenen una mica lluny, eh,
potser ja.
Sí, sí, sí.
En fi, parlem ara d'esports.
Per on comencem, no, ho dic jo,
no m'ho dius tu, dic jo, comencem, vinga,
pels diaris d'aquí, parlem de Messi,
el món noiu esportiu, que avui diu el nou Messi,
perquè sembla que és l'única esperança
que li queda al Barça,
perquè d'animar una mica tota aquesta temporada
en plena maduresa, el crac sobreporta millor
que mai el fet de no poder jugar.
Ja no s'aïlla mirant a l'equip,
disfruta mirant a l'equip,
ja no s'aïlla el futbol,
i no s'ho mirar riscos ni pel clàssic.
I maixerà, no?, que li aconsella
que no tingui pressa, això és el que publica avui
al món de l'esportiu.
A l'esportiu avui parla de Luis Enrique,
i diu, carregat de raons,
és el titular que porta, doncs,
en un moment, que porten per il·lustrar
una imatge de Luis Enrique l'altre dia
en un moment del partit,
lamentant una mica la situació,
el mal rendiment de Munir i Sandro,
referma la petició de Luis Enrique
de pitjar en Olito en el mercat d'hivern,
és aquest carregat de raons
que avui justifica l'esportiu.
I, en canvi, l'esport parla de Cuit i Pato
en la llista de Robert.
Barça a judicis, és el que diu el diari d'Az,
avui parla del que és que tenen obert
Mascherano, Neymar i Messi,
mentre que el marca parla del porter
que i l'ornava, es diu que perilla.
Ni la porteria se salva de la plaga
de lesions musculars que afecta els blancs,
Casilla preparat per debutar oficialment
contra les Palmes.
Són els temes esportius del dia,
ara sí que ens fixem en l'última pàgina dels diaris
i, Cristina, comencem pel diari ara.
El doble article de Xavier Bosch,
que avui el titula
Barcelona Experience d'una banda
i després també té l'altra part de sota, no?
Sí.
Tu ens vols destacar el Barcelona Experience,
la part positiva.
M'ha semblat molt curiós, de fet,
no volíem parlar del tema de colarxa
per necessitat del metro,
és una polèmica que sí que s'ha parlat
els últims dies i jo crec que ja tothom la coneix,
però sí que m'ha sobtat el Barcelona Experience
perquè, de fet,
hi ha un programa TV3 que és Catalunya Experience
i va una mica per aquí el tema.
Doncs ens explica que ell va...
Bueno, suposem que va venir un amic seu de fora
i li va estar ensenyant Barcelona durant uns dies, no?
El primer dia explica que la curiositat
doncs del típic visitant, no?,
ja li va fer detectar al seu amic
dos fenòmens a Barcelona.
Per una banda, les estalades dels balcons
i per una altra serien els top manta, no?
Diu que una és més fàcil potser que explicar de l'altra.
Entenem que és la del top manta
ja que és la que desmembrana aquí, no?
Parla de...
Bueno, diu que de mantés, doncs,
al llarg de la visita per Barcelona
van trobar a tot arreu,
tant a banda i banda del passeig de Gràcia
al capdamunt de les escales del Palau Nacional
al parc de la Ciutadella
per tot arreu, vaja.
Total, a part de tot això
però també destaca que els top manta
en aquest sentit, doncs, ja fent referència
a aquest tema
que també és en el qual se centra
doncs que una de les coses que més venen
és la samarreta de Messi
tot just ara parlàvem de Messi dels esports, no?
I que aquesta samarreta, doncs,
val una desena part més barata
del que costaria, doncs, a la botiga oficial.
Evidentment és una samarreta falsificada
però que els top manta
són de les que més venen.
A més a més, apunta la informació
que l'Ajuntament calcula
que hi ha uns 400 mantés a Barcelona
i que no formen part de cap màfia
com va demostrar TV3 al mes d'agost
amb un material que va presentar
en un reportatge, no?
Explica que els mantés, doncs,
el que fan és, bàsicament,
comprar el material que tenen
en uns magatzems xinesos
i després, doncs, el rebenen
per guanyar una mica de marge, no?
Sobre el tema del top manta
que va destacant que l'alcaldessa Ada Colau
sosté que la solució no és policial.
De fet, ell considera que és evident
que és un problema de mal resoldre,
però mentre les polítiques socials
vagin a pas de tortuga,
doncs, la taranyera de la desexpressió
s'estén per la ciutat.
Per tant, problema, igual que el doi al metro,
amb polèmica i que no crec que tingui,
tampoc faci la solució.
Difícil, és veritat.
Després, al periòdico,
destaca avui l'article d'oquina
de Sílvia Coppola
que el titula Un cert mereig.
Què explica?
Sí, passem a la política catalana,
continuem centrats en ella
perquè, de fet,
Sílvia Coppola, bueno,
comença parlant que no anirien avui
a la reunió sobre la investidura
del president
perquè no estan d'acord
que els governants, no?,
en funcions,
envien els mosos d'esquadra,
per exemple,
detenien arquistes
que, segons l'Audiència Nacional
i la Policia,
podrien ser els autors
de diversos atemptats
amb artefactes explosius
que van posar en perill
la integritat física
de diverses persones, no?
Diu que pateixen pels detinguts,
diu que no volen
el candidat al president
com a candidat,
diuen que no volen
que sigui el president
i diu que tot aquest tema
de la política catalana,
que estem en vint
aquests últims dies,
també amb la corrupció
i, de més,
doncs que la població
s'ho mira una mica atònita
i, de fet,
marejada.
Aquí el títol d'aquest article,
on ser mereix.
A més a més,
afegeix que no hi ha
un nou govern
i que els dies passen,
però que sí que hi ha
un nou Parlament
on les majories
es fan a dividents,
entenem que pel discurs
de la nova presidenta
del Parlament
i que ciutadans
en aquest sentit,
doncs,
s'ha adonat
que ells no van guanyar
les eleccions
i que la majoria
és independentista
i ha quedat clar.
Per l'altra banda,
PP i PSC
i Catalunya sí que es pot,
doncs,
troben arguments legals
per endarrerir
el ple de la ruptura.
És una mica
la situació en general
a Catalunya,
també per la pro d'Espanya,
diu que Mariano Rajoy
i Pedro Sánchez
dinen en una mateixa taula
per tal de deixar clar
que van plagats
en la defensa
de la unitat d'Espanya
i, doncs,
a part de la política
tant catalana
com espanyola,
doncs,
hi ha centenars
d'agents de la Guàrdia Civil
fent escurcolls
i detencions
amb caixes fortes,
amb un llevall,
allargant la llista
d'imputats
i fent créixer
la sospitació generalitzada
que el 3%
dels costos
de les obres públiques
de convergència
va ser...
bueno,
va durar
durant molts anys
per a fin de la convergència,
no?,
d'aquest article
la Sílvia Coppola
demana
això sí que necessita
que necessitem un govern,
no?,
diu que estem marejats,
que el país
i les persones
necessiten
aclarir les situacions
i que a l'estat espanyol
li interessa,
de fet,
fer durar la barreja
de veritats,
mitjans veritats
i mentides
sobre la corrupció
dels òrgans de poder
de Catalunya,
o sigui que,
diu,
que volen regir
el destí
del que volen anomenar
la nova república catalana,
que tinguin clar,
sobretot,
per favor,
que Catalunya necessita
tenir uns governs
que no estiguin
i que assumeixin
d'una vegada
les seves responsabilitats,
que si ens aboquen,
això sí,
a unes possibles
noves eleccions,
el resultat
podria ser molt incert
i que la història
els en farà responsables
en aquest sentit.
Doncs mira,
és el que tenim
en aquesta
contra del periòdico.
Acabem ara sí
amb una altra cosa,
una entrevista.
Avui el titular
de la contra,
de la vanguardia,
és que la concentració
de la riquesa
està frenant
el creixement.
Sí,
doncs,
Thomas Kolei,
ell és economista
i inaugura un curs
a la Barcelona
Graduate Schools
of Economies
i en aquest sentit,
doncs,
avui parla una mica
del tot tema
de la concentració
de la riquesa,
doncs,
que està frenant
el creixement.
Diu que la gran revolució,
la que millora
la vida de tots,
són les petites reformes,
com,
per exemple,
la d'oferir
una bona formació professional.
el Kolei,
doncs,
ha demostrat
que els reptes,
els retocs,
també paulatins
i consensuats
en política i economia,
aconsegueixen
més prosperitat
i millor repartiment
que les grans
iniciatives populistes.
Les revolucions ambicioses
i accelerades,
en canvi,
considera
que acostumen
a desembocar
en règims
reaccionaris.
Els ajustos graduals
afegeixen
que,
tot el contrari
de l'immobilisme
a Serril,
són fruit del treball
i consens
de majories heterogènies
que no converteixen
en realitat
les utopies
després de les jornades heroiques,
però que sí que
aconsegueixen
uns benestars raonables
al llarg plaç,
que aquesta és la diferència
una mica
entre Venezuela
i Suècia,
no?
Doncs,
en aquesta entrevista
que li fan
parla una mica
de tot això plegat,
no?
Fa un...
Li pregunten,
de fet,
per l'economia mundial,
doncs,
diu que
creu que no creix
com hauria de fer-ho
més que res
perquè Occident
ha envellit
i, doncs,
ara comencem
ahorrant més
del que invertim
i, bueno,
explico una miqueta
de tot plegat,
doncs,
com han aconseguit
als Estats Units,
doncs,
aconseguir un atur mínim,
també parla
de la liquiditat
i, en resum,
doncs,
parla una mica
de tot el tema
econòmic
i, de fet,
centrant-se
en la concentració
de ricresa
que no permet,
doncs,
segons la seva opinió,
doncs,
no permet continuar
en el creixement
de les persones
i laboral
i tot plegat.
doncs,
una entrevista
interessant també
d'aquest divendres
avui
a La Vanguardia
i és així
com acabem
aquest drapàs
de Parles Contres
ens queda
només fent cop d'ull
a la notícia
curiosa del dia.
de Parles Contres
de Parles Contres
de Parles Contres
de Parles Contres
I avui el que fem és parlar d'un nou
de Regres al Futuro, en vam parlar molt la setmana passada
però avui tornem perquè Marty McFly ha imaginat com seria l'any 2045.
L'actor Michael J. Fox ha explicat en una emotiva carta difosa per la Casa Blanca
que imagina un món on no hi hagi cura per malalties com el pàrquing.
Quan Marty McFly i el doctor Brown van viatjar 30 anys al futur
només podíem imaginar innovacions que donem avui per sentades noves idees
i tecnologies que han canviat per complet la forma en què vivim,
aprenem i treballem.
És el que reflexiona uns tot a focs de la carta
i llavors ell explica, parla també a partir de la seva fundació
que està ajudant a accelerar un futur
on es pugui tractar, curar i fins i tot prevenir malalties del cervell
com el pàrquing.
Què és possible? Diu en altres 30 anys.
Diu, digue com optimista, però crec que pel 2045
haurem trobat les cures que busquem,
especialment a causa de totes les persones intel·ligents
i a personades que treballen perquè això passi.
Per tant, avui notícia curiosa vinculada també amb aquest punt més emotiu.
Just a la fusta.
Sant Just en directe.
I ara és pràcticament, ara sí, un punt, tres quarts d'onze,
un moment per parlar del temps.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Saludem, per tant, el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal?
Molt bé, bon dia, què tal?
Per parlar del temps, aquest solet, no fa del tot fred, no?
No, realment són dies d'aquests de tardor, que s'està bé.
Al migdia s'està prou bé, al matí fa una miqueta de fresca,
les temperatures baixen fins, aproximadament, cap als 10-11 graus,
que és un valor que tampoc no passa res,
i les màximes ahir es van enfilar gairebé als 21 graus, 20,7 graus.
Avui creiem que arribarem fins i tot als 21.
O sigui que al migdia s'està prou bé.
A la tarda la cosa es va refredant ràpid,
perquè quan manquen gairebé 15 minuts per les 6,
sense amb el sol, a 3 quarts de 6, llavors el termòmetre té tendència
a baixar bastant ràpid, i llavors, clar, cap al vespre, 7, 8, 9 de la nit,
doncs ja tenim una miqueta més de sensació de fred.
Però realment hi ha una mica de contrast entre màximes i mínimes,
tampoc no és molt exagerat, perquè no ens bufa vent ni res de res,
i realment tenim una situació molt tranquil·la,
a l'espera que tot pugui canviar i sigui radicalment diferent.
He llegit aquest matí que pot canviar bastant dilluns.
Sí, sí, sí, realment sempre parlem, Carme, en aquest espai,
de la possibilitat de fer una mica el boig
quan les depressions entren al Mediterrani.
És cert que portem dies dient que podria haver-hi la possibilitat
que a partir de dilluns a la nit la cosa se'ns compliqui molt a tot Catalunya,
a més amb precipitacions molt destacades.
Però aquesta situació també la remenàvem divendres passat,
parlàvem que el cap de setmana aniria bé,
i que la setmana vinent tindríem una inestabilitat,
que pràcticament no l'hem tingut, hem tingut algun ruixat,
alguna pluja aquesta setmana, sí, però no ha estat tot el que s'esperava d'inestabilitat.
I sembla que repeteix una mica la història dels mapes de previsió.
L'única diferència és que avui divendres, comparat amb set dies enrere,
divendres passat, ja teníem uns dubtes bastant destacats
perquè els mapes començaven a fluixar.
Avui, al contrari, els mapes van encara molt més forts,
van molt enllà i, realment, les precipitacions, si cauen,
seran molt destacades a gran part de Catalunya.
O sigui que és una bona notícia.
El que passa, clar, que t'enganxa amb dies laborals, amb feina,
i la pluja sempre empipa i complica tota la situació, no?
Sí, hi haurà problemes de mobilitat, eh, ja, preveus?
Sí, bé, aviam, si acaba passant, perquè és el que estem dient,
és una depressió que a poc a poc va fent el surrecorregut,
que anirà tirant cap amunt,
que a poc a poc anirà regant tota la conca mediterrània amb problemes,
perquè donarà problemes, les precipitacions poden ser molt destacades
al País Valencià, a la comunitat de Murcia i Almeria,
i tot això serà un procés que anirà avançant a mida que abansi el cap de setmana.
O sigui, el que tenim és un divendres amb sol i tranquil·litat,
alguns núvols alts, alguns altres per fer bonic,
poca cosa, un dia molt tranquil,
demà dissabte igual, però ja amb alguns núvols alts,
o sigui, serà un dia de sol, de tranquil·litat,
de temperatures que no varien massa,
potser fins i tot podrien pujar una mica,
però creiem que el dia de més temperatura serà avui.
A partir del dissabte, el que dèiem,
els núvols alts cada cop seran una miqueta més,
diumenge ja serà un dia on tindrem alguns núvols més,
farà sol, però hi haurà alguns núvols més,
i a la tarda cada cop la cosa veurem que es va carregant una miqueta més.
Dilluns ja ens aixecarem amb un dia molt tapat,
sembla que les puges podrien arribar cap a la tarda.
Va, si al matí encara les salvaríem,
però a la tarda ja arribaria tot.
A la tarda ja arribaria tot,
els mapes de la 6 ja donen precipitació pràcticament a tot arreu,
i no només és dilluns, sinó que tot el dimarts
és un dia d'aquells que s'han d'agafar pinces i s'ha de mirar com evolucionarà,
i potser dimecres començaria a fluixar una mica la situació.
Amb aquest tema volem parlar que és una situació d'allavant,
que és una llevantada d'aquelles típiques d'octubre-novembre,
que moltes vegades al llarg de la història, per desgràcia,
han fet molt de mal,
i esperem que no sigui tan fumuda,
però és d'aquelles situacions que...
Sempre ho bategem,
si no hi ha problemes més greus,
però són aquelles patacades que l'hivern fot ja des de la distància,
per anar-nos a tots col·locant una miqueta que s'està acabant
el que és l'abonança, la tardor,
i comença a complicar-se una miqueta el temps
amb més inestabilitat, amb ambient més fred,
amb les pluges,
amb aquesta situació que sembla que la setmana vinent ens podria afectar.
Sempre diem sembla,
perquè una depressió,
entrant al Mediterrani i fent un recorregut tan clar
d'anar paral·lel a la costa fins a arribar a Catalunya,
té molts àxils...
Per tant, exacte, serà de matisar al llarg del cap de setmana, no?
Sí, sí, això ho anirem confirmant al cap de setmana,
i jo recomano que segueixin a la web de Ràdio d'Esvern,
que cada dia actualitzem el temps, enviem tuits,
i allà anirem explicant l'evolució d'aquesta depressió.
De moment, porta dos o tres dies marcant aquest recorregut,
aquest recorregut és clar,
porta una previsió molt clara.
La situació de les grans depressions
afavoreixen aquesta situació,
o sigui que, tal com està muntat ara tota l'estructura
a les capes altes de l'atmosfera,
afavoreix que aquesta depressió pugui tenir el passadís
per entrar al Mediterrània,
ja veurem com va la cosa i com evoluciona.
No cal dir que les temperatures seran agradables,
però aniran perdent pistonades,
sobretot les màximes, les mínimes, es quedaran igual.
Però les màximes, a mesura que els núvols aquest cap de setmana
cada cop primer seran prims dissabte,
una miqueta més diumenge,
la tarda diumenge tapat,
hem d'anar preveient que les temperatures màximes
aniran perdent una miqueta de força
i potser diumenge ens quedem una mica més curts que dissabte.
Però vaja, no estem parlant de grans.
Bé, doncs bona castanyada llavors que anirem, no?
Sí, s'estarà bé.
Aviam, farà la fresca típica,
sempre la imatge aquella, no?
Aquella no hi serà.
Aquella imatge de la...
Aviam, hem de pensar que antigament
Barcelona era molt més petit,
estava tot molt més volat,
teníem una situació que les temperatures podien baixar més.
A més, la roba que es portava en aquelles èpoques
era més de posar capes i d'anar tapant
que no pas...
Clar, quan ves la castanyera tapada fins al nas,
és perquè per tota la tarda potser fa fresca, no?
I a Barcelona feia més fred abans.
O, bueno, a qualsevol punt de Catalunya.
Ara les temperatures són una miqueta més altes
i per això hi ha aquesta...
Però vaja, que les temperatures són molt normals per l'època.
Última dada.
Acabem l'octubre amb una temperatura mitjana de 17 graus només.
Tot i que el dia 5 vam arribar a 29 graus a Sant Jus.
Molt bé, doncs no.
17 graus és una mitjana fresqueta.
I pluja?
I de pluja hem arribat als 58 litres,
que no està gens malament.
Perfecte, Carles.
doncs ho anirem seguint tot plegat
i dilluns parlem de si hi ha canvis o no hi ha canvis.
De moment gaudirem del cap de setmana.
Que vagi bé.
Aprofitem.
Bon dia.
Bon dia.
I aquesta hora el que fem és parlar
de la sessió informativa per a empreses
que es farà el dimecres de la setmana que ve al matí
per parlar dels canvis als estàndards de qualitat i mediambient.
Serà una sessió que vol explicar els principals canvis
en aquests estàndards i quines implicacions poden tenir
per a les organitzacions que ja disposen
d'un sistema de gestió certificat.
l'impartirà a aquesta conferència d'An Tomé
que és llicenciat en ciències biològiques
amb 15 anys d'experiència en consultoria.
El tenim ara a l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia, Dan.
Bon dia.
Ara sí, bon dia, que no et teníem encara connectat.
Bon dia.
Hola, bon dia, perdó.
Per parlar una mica de tot plegat
del que s'explicarà ampliament en aquesta xerrada,
d'aquests canvis,
que no sé si n'hi ha més dels que ens pensem
o si n'hi ha molts que afecten com...
és a dir, és un canvi més gran del que podem pensar?
A veure, en principi, sí.
Aquestes normes tenen unes revisions periòdiques
cada 7-8 anys, més o menys,
i hi ha titulars en els quals, doncs,
de vegades, els canvis no són molt rellevants.
En el 2009, hi havia un canvi una mica significatiu
en quant a l'estructura de com presentar
els requeriments que hi havia,
a les empreses que volien tenir un esquema
de gestió de qualitat.
Sí.
I en l'any 2008, hi havia un canvi que era molt lleuger.
Ara, tant el de qualitat com el de mediambient,
doncs, l'organisme que regula aquest tipus d'estàndard
ISO, va crear per un temps una guia
sobre l'elaboració d'estàndards,
sobre l'elaboració d'estàndards, no?
Vull dir, d'alguna manera es van aplicar
la seva pròpia filosofia, no?
És a dir, escolta, doncs, si fabriu un estàndard
perquè treballa la gent de la primera manera,
doncs anem a intentar nosaltres també aplicar
un estàndard d'estàndard d'estàndardització, no?
I, aleshores, amb això van crear aquesta nova estructura
que afecta tant a la 9.001 com a la 14.001,
han sortit, pràcticament, amb vies de distància, no?
Aquesta nova revisió, aquesta nova estructura
i també encàpia neurofilosofia, no només del tema
de satisfacció als clients, sinó que, bueno,
també és enllà quan incorporar elements de part
interessades.
Val.
Per tant, els principals interessats en aquestes
serrades, qui serien?
Doncs, en principi, això està adreçat a...
ja disposant d'un sistema de gestió implementat perquè, clar,
això els afecta de ple, no?
Perquè la forma que teníem fins ara de fer canvia,
arriba del punt del canvi que fins i tot les entitats
de certificació, que són els que d'alguna manera
menen auditats a aquestes empreses,
han de tornar a requalificar els seus editors.
i, aleshores, fa no gaire vam estar parlant
amb gent d'ENOR, de TIUF i d'ADNB,
tres entitats que fan aquest tipus de certificacions,
i comentaven que estaven pendents d'assolir el procés
de fer aquest procés d'acreditar-se amb el nou sistema, no?
Perquè quan són canvis petits, doncs els editors
no tenen per què tornar a passar aquest procés
de requalificació, no?
Val. Per tant, doncs, és important que hi hagi...
Són empreses que ja estan certificades.
Val, ja estan...
I ja tenim un sistema de gestió.
perquè aleshores s'han d'adaptar als nous requeriments
i a les noves maneres de demanar
que tindran aquestes entitats de certificació.
I poden anar canviant més a la llarga
aquests estàndards?
A veure, en principi, la idea és que
amb aquest canvi, que és tan...
tan decalat, no?
Vull dir, tan profund,
els que puguin haver-hi en un futur
entenem que no han de ser
d'aquesta importància,
perquè el que intenten també d'alguna manera
és que tant sistemes de gestió de ciència energètica,
de seguretat vial,
de seguretat alimentària,
o sigui, diferents tipus d'àmbits de gestió,
però que impliquen gestió empresarial,
s'han d'adequar a aquest nou model.
i llavors, clar, és un canvi que intenta
rebre-se a tots els esquemes de gestió
cap a una mateixa estructura.
Aleshores, això, efectivament,
el que no poden permetre després
és fer canvis a la lleugera,
aquest tipus d'esquemes, no?
Aleshores, entenem que...
El que no fa la mobilització,
home, l'album es realitzarà segur
d'aquí a vuit de guany, això segur,
però la revisió que facin
no creiem que sigui important.
que eren ajustos més ben aviat
per corregir aquelles novetats
que han sortit ara
que potser no acaben de funcionar com esperen.
I afecta igual, per tant,
això sí, tant a petites empreses
o empreses més grans, no?
Sí, perquè això del...
Clar, quan parlem d'una norma ISO,
9.000, 14.000 o altres similars
que recullen especificacions
de sistemes de gestió,
el que tenen és que són aplicables
de qualsevol tipus d'organització, no?
No parlem d'empresa, sinó parlem d'organització.
Vull dir que ja tampoc pot ser
una activitat amb un any de lucre
com una organizació que no té any de lucre.
En aquest sentit, doncs,
podem trobar-nos que és la forma de treballar
i com satisfèr els requeriments d'un col·lectiu.
Doncs, escolt, estem aportant un valor
en una part del mercat o de la societat,
doncs, aleshores, per aconseguir-ho,
doncs podem tenir unes eines de gestió, no?
I aquestes zones recullen aquest tipus d'eines.
Ara, a tot aplicar-se, doncs, a petites hi ha grans.
El que passa és que després
hi ha una miqueta de criteri
de la pròpia empresa
i el criteri de la pròpia certificació
per determinar si la manera
de fer les coses
dona resposta als requeriments
que té l'estàndard.
Clar.
I la majoria,
els principals dubtes que tenen empreses
davant de tot plegat,
quins serien?
O és una idea molt legal?
Clar, si alguna empresa ha mirat una miqueta
per sobre els canvis que hi ha hagut,
o que ell,
o va mirar l'esborrany de la norma
quan va sortir l'epasar
i, aleshores, ha estat una miqueta
seguint el tema,
clar, apareixen conceptes nous
que fins ara no hi eren.
Estaven de forma implícita,
però no estaven d'una forma requerida, no?
Que és, sobretot, el concepte de risc, no?
Que fins ara no apareixia la norma
i el tema de parts interessades, no?
Fins ara,
quan parlàvem de satisfacció,
la norma hi ha d'intercessió
a tota la societat,
a satisfacció al client, no?
I al medi ambient,
també tenies un client
que seria la societat
concentrada per l'administració, no?
D'alguna manera.
Aleshores, clar,
el tema és,
ara,
s'ha de ser bo
i volen assemblar-ho.
Aleshores,
també hi ha altres parts interessades
que no són directament els clientes.
Aleshores,
hem d'ampliar,
d'alguna manera,
el contingut de requeriments
que l'empresa ha de considerar
per treballar en condicions, no?
No només,
a partir d'un producte i un servei bo,
sinó que hem de treballar
perquè, a més a més,
donem una bona imatge
d'aquí el servei que estem oferint.
Això, per una banda.
I per l'altra,
el concepte de risc, no?
Escolta'm,
hi ha elements
que nosaltres, doncs,
tenim controlats,
però, en qualsevol moment,
es poden tirar, no?
Aleshores,
com s'identifiquen aquests punts
que poden ser amenaces
o poden ser oportunitats,
no?
Parlen del concepte de risc
de nivell anglosaxó, no?
Tant en veritat,
en positiu com en negatiu.
I, aleshores,
doncs,
ha de tenir en compte
que aquests elements
ha d'establir estratègies i objectius.
D'alguna manera,
abans, també,
els espèndols que podries fer,
i jo era curtiu,
de l'empresa,
sense tenir en consideració
part dels requeriments
que poden venir
pel mercat
que tu estàs agratant
el teu producte
o part de la societat
que tu veus en el teu servei, no?
Aleshores,
ara,
no,
amb aquest nou canvi
d'enfocament,
de demanar que tinguis en compte
aquests elements
del teu entorn
a l'hora d'establir
els teus objectius
i avalúes els riscos
que suposa aplicar
aquest tipus de mesures.
Doncs,
de tot plegat,
se'n parlarà
en aquesta reució informativa
per a empreses
que es farà dimecres,
4 de novembre,
dos quarts de veu
a l'edifici
de les escoles.
Serà una conferència,
doncs,
amb Adam Tomem,
que hem pogut parlar avui.
Moltes gràcies,
Adam.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi bé
i fins aviat.
Bon dia.
Bon dia.
...del dia del ple
el projecte d'ordenances fiscals
pel 2016.
El govern de Colau,
que governa en minoria,
decideix a l'inici del plenari
que no ho presenta
després de comprovar
que no té el suport majoritari.
Les ordenances
se'n recollien
la congelació de l'IBI
per tots els ciutadans
i l'increment
de certes bonificacions fiscals
pels col·lectius
més desafavorits.
Esquerra i el PSC,
els dos socis preferents
de Barcelona
un comú
ho consideraven
insuficient.
Això a Barcelona,
l'Ajuntament de Lleida
aprova en el ple d'avui
una rebaixa progressiva
de l'IBI
i ho farà
depenent del valor
cadastral dels habitatges
i sempre que no superin
els 30.000 euros.
La rebaixa anirà
del 4 al 100%
i beneficiarà
a prop de 10.000 famílies.
Lleida,
Rafael Ventura.
Bon dia.
Això serà possible
gràcies a un acord
entre l'equip de govern
del PSC
i els grups de ciutadans
i la crida.
Pau Jubillà de la crida
assegura que la rebaixa
lineal
del 2%
de l'IBI
que proposen
Convergència i Unió,
Esquerra,
el Comú i el PP
van contra
dels seus principis
progressistes.
Nosaltres sempre hem defensat
que els impostos directes
són els més justos
i que més altres han de ser progressius
i per tant
nosaltres nosaltres
des d'una perspectiva d'esquerres
no compartim
la voluntat
d'una rebaixa lineal
que està quedant
el que té molt
com el que té poc.
Rafael Ventura,
Catalunya Ràdio Lleida.
Més notícies,
David Badia.
El cap de llista
de Catalunya
sí que es pot
per Tarragona,
Gerard Bargalló
renuncia al seu
Escol Parlament
segons informa
la mateixa formació.
Al seu Escol
ocuparà
Hortència Grau
número 2
a la candidatura
de Catalunya
sí que es pot
que ja va ser diputada
a les dues anteriors
legislatures
per iniciativa per Catalunya.
L'economia espanyola
alenteix
el ritme de creixement
segons l'indicador
avançat
de l'Institut d'Estadística
el tercer trimestre
ha augmentat
un 0,8%
dues dècimes menys
que l'anterior.
Amb tot
acumulen
nou trimestres
consecutius a l'alça.
Ara
el creixement
Salvament Marítim
ha reprès aquest matí
la recerca
dels 35 immigrants
desapareguts
després del naufragi
d'una pastera
davant la costa
de Màlaga.
A bord d'aquesta embarcació
hi anaven més
de mig centenar
de persones
que acabaven de salpar
del Marroc.
Ahir es van recuperar
quatre cadàvers
i es van ser rescatades
en vida
15 persones més
que ja han estat
traslladades
fins al port de Màlaga.
La llanxa nomàtica
van ofregar
quan va cedir
al fons de l'embarcació
en principi
per l'excés de pes.
L'Organització Mundial
de la Salut
matisa ara
que cal continuar
menjant carn
però en moderació
diu després de la polèmica
sobre la relació
entre el risc de càncer
i el consum
de carn de vedella
i processada.
En un comunicat
aclareix que mai
ha demanat
que es deixi
de consumir carn
i surt el pas
de l'alarma generada
per l'informe
que classificava
els embotits
el bacon
o les salsitxes
de Frankfurt
com a cancerígenes
en la mateixa
categoria
que el tabac.
Han detingut dos menors d'edat
un noi i una noia
acusats d'haver agredit
un jove
durant les últimes festes
de la vila de Gràcia
a Barcelona.
Els fets van passar
el 16 d'agost
i la víctima
de 28 anys
va perdre la visió
d'un ull
després de rebre
una puntada de peu
a la cara.
Segons els investigadors
l'agressió va començar
quan una noia
va demanar un cigarret
al grup de la víctima.
Després d'increpar-los
perquè no tenien tabac
va tornar amb més gent
que portaven pals de fusta.
Quan la víctima
va caure a terra
va rebre la puntada
de la cara.
La investigació
a hores d'ara
continua oberta
per identificar
la resta del grup agressor.
Esports, Roger Saró.
El Barça s'entrena
ara a les 11
per preparar el partit
de demà
contra el Getafe.
L'entrenador Luix Enrique
farà publicar
la llista de convocats
en la roda de premsa
posterior
que oferiran
directe a Catalunya
Informació.
I aquest vespre
partit avançat de primera
entre el Deportivo
i l'Atlèctic de Madrid.
Tenis al màster femení
aquest matí
Garbínia Mogoruz
s'ha classificat
per les semifinals
després de superar
Vitoba
entre 7, 6, 4, 4, 6 i 7, 5.
La seva rival
serà Radbanska.
En el mateix grup
el proper partit
serà el de Kerber
contra Safarova.
En bàsquet
a l'NBA
Memphis ha guanyat
a Indiana
103-112
amb 20 punts
de Marc Gasol.
Ahir a l'Eurolliga
victòria del Barça
sobre el Penetina
i Cos
75-52
i a la Lliga
LEP partits avui
Oscar Lleida
i la Gronyo
Barça B.
En embola
dos quarts d'una
sorteig dels vuitens
de final de la Copa
amb el Barça
el Granollers
i el Barça B
els Bombos.
El Mundial de Gimnàstica
avui presència
del català Rubén López
a la final individual
i el Mundial de Corf
o el de Bèlgica
avui
Catalunya-Taipéi.
Fins aquí
les notícies.
La vida
amb Sílvia Coppolo.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia.
Són les 11 i 5 minuts.
Us parla Cristina Bargàs.
La venda de panellets
ja està en marxa
des de fa un parell de setmanes.
tot i això
la tradició
dels panellets
de pastisseria
segons els pastissers
de Sant Just
es troba una mica
estancada
degut a la gran producció
de les grans superfícies.
El musical
Molan Ruig
arriba aquest diumenge
a l'Ateneu
la sala gran
de l'entitat
acollirà aquesta obra
que organitza
la Vents des Pluques
i que dirigeix
Agustí González.
Les entrades
ja són a la venda
i tenen un preu
de 10 euros
per al públic en general
i de 8
per als socis-sòcies
de l'entitat.
I un apunt més
el nou servei
de bar-restaurant
del Milanari
torna
després de romandre
tancat
durant dos anys
renovat
amb un nou estil
i amb canvi de nom
el conegut bar
al Milanari
ara es dirà
al brot
racó gastronòmic.
Fins aquí la informació local
nosaltres tornem
d'aquí una hora
amb els butlletins
i a la una
amb els enjuïts notícies
edició migdia
fins ara.
d'aquí una hora
d'aquí una hora
d'aquí una hora
d'aquí una hora

a la una
d'aquí una �
No, it's not a good look and some self-control.
Deep down I know this never works.
But you can lay with me so it doesn't hurt.
Oh, won't you stay with me?
Cause you're all I need.
This ain't nothing's clear to see.
But darling, stay with me.
Oh, won't you stay with me?
Oh, won't you stay with me?
Cause you're all I need.
This ain't love it's clear to see.
But darling, stay with me.
Oh, won't you stay with me?
Cause you're all I need.
This ain't love it's clear to see.
It's not a good look and some self-control.
Smooth jazz.
Smooth jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
Smooth jazz.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just.
La seva història o el que passa a l'extraradi.
També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives.
Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nòs de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa.
També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessor al cinema.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada.
I tu, t'apuntes?
No et quedis fora de joc.
Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia.
Aquí, a Ràdio Desbern.
Bits, molt més que nits d'electrònica.
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 o 11 de la nit.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
Informatiucomarcal.com
Despertant-te
Corrent
Esmorzant
Comprant
Passejant
Quedant
Treballant
Celebrant
Sortint
Conduint
Vius connectat
Conduint
Desconnecta
Evita les distraccions
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya
Vine al Besar Hiperàzia de Sant Just d'Esvern.
Al Besar Hiperàzia trobaràs productes de la millor qualitat, el millor preu.
Roba i complements.
Perfumeria i cosmètics.
Productes per a la llar.
I moltes coses més.
Vine i troba el que estàs buscant.
Estem a la cantonada del carrer La Forja amb la carretera reial de Sant Just d'Esvern, just al costat del restaurant Nou Món.
Besar Hiperàzia.
Visar Hiperàzia.
Dos minuts i un quart de dotze, aquesta hora parlem d'actualitat municipal, perquè ahir dijous hi va haver ple municipal corresponent al mes d'octubre, un ple dels més intensos de l'any,
que és el que es debaten les ordenances fiscals que marcaran també el pressupost que s'aprovarà més endavant.
i per això ara en parlem amb el primer tinent d'alcalde de Sant Just, Sergi Seguí, bon dia.
Bon dia.
Com va anar aquest ple? Un dels ple llargs de l'any, d'aquests en què hi ha força debat, com ho valores?
Sí, va ser llarg, però he de dir que no va ser llarg en el punt de les ordenances fiscals, que hi va haver debat, hi va haver debat intens, hi va haver debat ideològic, cosa que està bé, que per això estem en el ple, només faltaria,
sinó que es va allargar per les mocions, que també és una cosa que acaba passant sempre.
No deixa de ser simptomàtic, no?, que en el punt de les ordenances, que com bé dius és un punt molt important durant l'any,
doncs féssim debat, el féssim intens, però curt en el temps, per entendre'ns, comparat amb el temps que vam estar amb les sis mocions que es van presentar.
Hauria de ser, per tant, més llarg, creus, el debat durant les ordenances?
No dic que hagi de ser més llarg, potser l'altre ha de ser més curt.
El temps, diguem-ne, que estem en una cosa o en l'altra, no treu que pugui ser de qualitat el debat, només faltaria.
Jo crec que el debat sobre les ordenances va ser de prou qualitat, vull dir que tothom va exposar els seus raonaments,
va exposar els seus objectius, va exposar per què no estava d'acord amb la proposta o per què sí que estava d'acord,
i a més a més va ser un debat endreçat, en què es van respectar els torns, i a més a més en què va aflorar la ideologia de cada partit.
Per tant, va ser un debat correcte, intens, bé, que durés un quart d'hora o 45 minuts, jo crec que això no és important.
Ara, que estiguem una hora i mitja o gairebé una hora amb sis mocions, doncs home, no ajuda gaire.
Es pot regular d'alguna manera o s'ha plantejat de marcar els temps o...?
Es pot regular com es vulgui, eh? A l'Ajuntament de Sant Just...
S'ha plantejat o es pot estudiar, avui aneu a parlar?
Sí, ens ho hem plantejat. A l'Ajuntament de Sant Just no existeix una regulació sobre les mocions.
Altres ajuntaments sí que en el seu ROM, en el seu reglament orgànic municipal, sí que tenen unes normatives, diguem-ne,
que sí que limiten el nombre de mocions que es poden presentar, la temàtica que tenen...
Bé, és una manera de mirar-s'ho. Aquí a Sant Just no ho hem fet mai.
El que sí que hi havia a l'anterior mandat era una mena de pacte.
A l'anterior i en els anteriors també era un pacte no escrit, un pacte entre totes les formacions polítiques,
un pacte entre cavallers, diguem, en el que, bé, sempre dèiem, doncs no més de tres mocions per ple,
alguna vegada si n'hi havia quatre, si un tema era prou important.
Tampoc hem acotat mai els temes, no? Altres ajuntaments sí que ho fan.
Jo crec que les mocions són una eina d'expressió política i, per tant, evidentment,
el més lògic i el més normal seria que fóssim mocions de caire local.
El que passa és que, per exemple, amb tota la situació que estem vivint al país,
doncs no s'entendria que no es pogués presentar una moció com la que es va presentar ahir
sobre els encausats el 9 de novembre, o com la que va presentar Ciutadans
sobre la seva posició sobre tot el procés.
Per tant, jo crec que ens equivocaríem si féssim això.
El que sí que hauríem de quedar entesos tots és que, home, que un partit presenti
quatre mocions en un ple, també ho va fer a l'anterior, i ja ens ha anunciat
que en té dues més preparades pel proper, doncs, home, potser que en parlem.
No crec que calgui anar a modificar el ROM, però sí que podem parlar entre tots
i posar sentit comú. Simplement és això, és aplicar el sentit comú.
Bé, en tot cas, doncs, això va ser en el debat de les mocions,
on podem parlar més tard. Primer, per això, parlem de les ordenances fiscals
que ells va fer aquesta aprovació de manera inicial, que marquen, doncs,
què és el que passarà amb els impostos i els preus públics de cara a l'any que ve.
De mitjana, els impostos pujaran un 1,5%.
Que, en principi, segons s'ha explicat, aquest 1,5% està relacionat amb el que augmentaria l'IPC.
Amb el que preveiem que augmentarà l'IPC.
Tot i que aquest mes d'octubre, l'IPC interanual, la taxa s'actua al 0,5 negatiu.
Està previst que creixi tant d'aquí al desembre o és...?
Aquesta és la previsió que fem nosaltres per poder preveure els números.
Si no, no, és que no podríem posar-nos a fer pressupost.
Pot ser que no arribi, per tant, aquest 1,5%, aquest increment de l'IPC.
Nosaltres treballem en que sí, la nostra previsió està entre l'1,2 i el 2.
Per tant, hem posat l'1,5 preveient que serà així.
Tothom et recomana que els ingressos de les emissions públiques pugin al que es preveu que puja l'IPC.
Preveiem aquest 1,5%.
Cada any ens passa el mateix, cada any hem de prendre una decisió.
Perquè, és clar, evidentment, no saps l'IPC interanual fins al primer trimestre de l'any següent.
I cada any hem de prendre la mateixa decisió.
I cada any ens la juguem.
Els dos últims anys, per exemple, hem mantingut a zero l'IBI, que és l'impost més estable, l'impost que potser la gent té més assimilat.
Sí, i més universal.
Exacte, i que, a més a més, és un ingrés de l'Ajuntament fix, com aquell que dius.
I és el que dona més ingressos, també, a l'Ajuntament.
I és el que la gent associa amb l'Ajuntament.
El 2013-2014, el rebut va pujar zero euros.
Ara estem parlant que amb un rebut anual de 800 euros, estem parlant que pujarà 12 euros anuals.
Això, si ho pagues en quatre vegades, de pagar 200 euros, en pagaries 203.
Home, jo crec que no és una pujada molt significativa, diguem-ne.
Evidentment que és una pujada. Evidentment que sí.
És que això no es pot negar, de cap de les maneres.
Potser canvis que arriben al primer mandat, en el primer any del nou mandat.
És a dir, que potser portàvem dos anys en què s'havien congelat els impostos
i ara, en el primer any de mandat, en què, com si diguéssim, falten quatre anys per a les properes eleccions,
és quan s'apuja aquest 1,5%.
És que, d'alguna manera, hem de poder pagar allò que hem de pagar per força.
És a dir...
Però quina diferència hi ha, per tant, entre el que podia passar l'any passat, per exemple, o l'altre, i aquest any?
Sí, mira, els anys anteriors l'IPC va ser negatiu.
D'acord?
Llavors, els contractes que tens com a ajuntament, els contractes de serveis, els contractes de subministraments,
no pujaven.
Per tant, podies assumir-los amb el que tenies.
Aquest any, per exemple, els pressupostos generals de l'Estat diuen que el seu desfuncions ha de pujar un 1%.
Ja tenim un 1% per a una banda.
Si l'IPC és positiu, com preveiem que serà, els contractes es revisaran i aniran a l'alça.
Per tant, ja hauríem d'assumir tot això.
Bé, bàsicament és, amb un ingrés que tenim estructural, poder pagar les despeses estructurals.
Bàsicament és això.
És que, si no, podríem córrer el risc de tancar amb negatiu o de tenir un pressupost en recessió, diguem-ne.
Però els últims dos anys no ha passat, això, tot i que hi hagués aquesta consolació.
Però ull, perquè els últims dos anys no ha passat, perquè hem tingut ingressos extraordinaris.
És a dir, ingressos que no preveiem, és a dir, ingressos que no eren estructurals,
com poden ser l'IBI o les taxes o el que preveuen les ordenances.
D'activitat econòmica.
D'activitat econòmica, d'activitat empresarial i, sobretot, aquest últim any ha tingut una llicència d'obres.
Per tant, no podem refiar tot el pressupost i tota la despesa del pressupost a tenir una llicència.
Això, doncs, hi ha ajuntaments que ho han fet així en els últims anys i així estan ara, no?
Que tota la seva despesa estructural l'han basada en ingressos extraordinaris i així els ha anat.
Perquè es pugui entendre millor aquesta relació entre impostos, ordenances i pressupost i serveis,
no seria millor, potser, atractar en un mateix ple les ordenances i el pressupost?
Totalment d'acord.
Totalment d'acord.
No puc negar-ho.
Esquerra Republicana ho hem demanat durant molts anys mentre érem a l'oposició
i ho continuem demanant mentre som al govern.
No hi ha acord.
No, no és que no hi hagi acord, sinó que és que és complicat.
Sincerament, és complicat.
És a dir, estant a l'oposició es poden demanar moltes coses, però després quan entres a dins veus la magnitud, no?
I realment és complicat, però creiem que és la millor manera de fer-ho, també.
Per tant, com a grup, com a Esquerra, ens hem posat l'objectiu que durant aquest mandat es pugui fer això,
es pugui debatre el pressupost en el seu conjunt, perquè el pressupost són ingressos i previsió de despeses.
I aquí el que fem és, a l'octubre parlem dels ingressos i al desembre parlem de la previsió de despeses.
Nosaltres creiem que el més lògic, efectiu i senzill per tothom seria parlar-ne conjuntament.
Això vol dir que el pressupost s'hauria de treballar també cap al mes d'octubre.
Es pot fer, és molt difícil, però es pot fer.
Molt difícil perquè la dinàmica de la casa és la que és i, per tant, canviar-la és difícil.
Però es fa en altres ajuntaments, no?, per exemple.
Sí, sí, en altres ajuntaments es fa, però simplement és un canvi de funcionament i és un canvi de mentalitat i, diguem-ne, és un canvi d'hàbits de treball.
Treballarem per fer-ho, treballarem per fer-ho.
Amb això, vull dir, qualsevol grup que també vulgui fer-ho ens hi trobarà.
I jo crec que és bo fer-ho fins i tot així, però bé, és qüestió d'anar-ho treballant.
L'oposició en bloc, de fet, ahir va votar en contra de les ordenances.
Et sembla que podem sentir lògic, però em sembla que fa quatre anys el grup dels grups s'havia abstingut en el seu primer any.
Vull dir que també és significatiu, segurament, de posicionament.
Sentim els portaveus dels diferents partits.
Nosaltres, des del nostre punt de vista, entenem que això no és estar al costat de les persones.
I entenem que davant d'aquesta situació gairebé deflacionària, on l'IPC ha sigut negatiu i està seguint sent negatiu,
aquest mes d'octubre la previsió és que sigui del menys 0,7%,
entenem que una política i una idea d'estar al costat de les persones no és pujar els impostos de cara a l'any que ve, sinó congelar-los.
Entenem que durant aquests anys la ciutadania ha passat esforços molt grans,
no per culpa de l'Ajuntament, sinó per culpa de la infraestructura i la conjuntura que hem patit,
i era el moment que l'Ajuntament fes un gest, sobretot un Ajuntament amb unes comptes seneixades com aquest,
que fes un gest en prou de la ciutadania i, sobretot, amb un govern d'esquerres.
Considerem que estem en un moment de crisi, és a dir, creiem que l'Ajuntament el que ha de fer és ajudar
a les persones.
Llavors, quan vam estar comentant, diguéssim, a les comissions informatives,
que sí que el tema de l'IBI era potser el que més afecta a altres persones
i que realment és el que hem pujat, nosaltres no podem votar a favor en aquest sentit.
Opinions, per tant, totes tres una mica en la mateixa direcció,
per tant, molt lligat a tot el tema d'aquest augment de l'IBI.
És veritat que seria sorprenent, potser si algun d'ells hagués votat a favor,
però sí que l'abstenció de vegades s'entén...
A vegades l'abstenció en aquest primer any s'entén com un, diguem-ne,
com un vot de confiança, per entendre'ns, no?,
a l'equip de govern que entra...
Diria que Convergència fa quatre anys s'havia abstingut en aquest primer ple.
És cert.
i en base això, diguem-ne, un vot de confiança,
hi ha un deixar treballar i l'any que ve veurem què, no?
Si és symptomàtic que en guany hagin votat tots en contra.
Jo no sé si...
Potser m'he anat apuntant algunes coses mentre anava escoltant,
cosa que ja vaig fer ahir, però bé, avui revisat,
i només sentint aquests talls et dona una mica més de joc per respondre.
Bé, la Laia comentava en aquest tall, no?,
que s'ha d'estar al costat de les persones, bàsicament, no?
Home, jo crec que aquest Ajuntament està al costat de les persones,
sobretot amb tots aquells projectes que tenim de rescat social,
és que aquest Ajuntament paga rebuts de subministrament de les famílies
que no arriben a poder-ho pagar.
Jo crec que això és estar al costat de les persones.
Estar al costat de les persones és mantenir el servei d'escola a bressol.
Quan la Generalitat no ha pogut arribar i ens ha dit que no podia fer front
el que teníem aparaulat i el que teníem signat,
nosaltres hem posat els diners perquè l'escola a bressol pugui continuar treballant.
Nosaltres estem al costat de les entitats,
subvencionant la seva activitat, ajudant-nos en tot el que necessiten.
Estem al costat de les persones creant plans d'ocupació,
creant el pla 5 més 4, per exemple.
L'altre dia hi havia consell escolar i la majoria de centres,
gairebé tots, només faltava el centre pilot que hi aniran els propers dies,
però tots els centres valoraven molt positivament poder haver treballat
amb aquest projecte 5 més 4 i poder haver tingut un pla d'ocupació
en el seu centre fent feines que el dia a dia no els permet fer.
Per tant, jo crec que això és estar al costat de les persones també.
A més a més, hi ha una cosa curiosa perquè Convergència en cap cas
demana rebaixar els impostos o les taxes o les ordenances,
demana congelar-les.
I, en canvi, ens tirava encara que el 10% del rajoyazo,
per entendre'ns, que l'havíem assumit,
que havia vingut per quedar-se i no sé què,
però ui, que no demana rebaixar-ho, demana congelar-ho.
Per tant, els matisos a vegades són molt importants,
i en aquest cas jo crec que ho és molt.
També l'Enric Salvadores deia,
home, sou un govern d'esquerres i hauríeu de fer un gest,
ja que teniu els comptes sanejats i els esforços de la gent.
Això ho diu el representant d'un partit que va dir
que es va presentar a les eleccions dient que no pujaria l'IVA
i el primer que va fer el primer any va ser pujar l'IVA.
L'IVA cultural va passar al 21%, per exemple.
Per tant, bé, que de vegades ens deixem portar per l'eufòria
i pel que de bé i no ens en recordem del que hem fet en els partits.
També ho deia a Ciutadans, cal ajudar les persones,
ja ho he dit abans, nosaltres creiem que ajudar les persones
és també poder crear tots aquests programes de reinserció laboral,
de reinserció social, etcètera, etcètera,
que crec que en els últims anys funcionen prou bé
i que aquest any el que pretenem és mantenir-los
i per tant necessitem finançament per fer tot això.
Doncs va ser un dels moments d'aquest debat sobre ordenances.
També en un moment del ple,
en un altre qüestió, però hi va haver,
deu tenir una conversa o un diàleg,
pica-baralla, no sé com ho hauríem de qualificar.
No, pica-baralla no.
Seria massa, seria massa, però en tot cas,
doncs hi va haver un intercanvi de...
Diguem-ne un toc d'atenció.
Per part de Laia Frotets i rèplica per part de Sergi Seguí,
Laia Frotets demanava que s'aclarís què passava
amb un tema vinculat amb el Pont Reixat,
amb el romanent de l'últim any.
Si ho hagués dit així com ho has dit tu,
no hauria passat res.
Però la intervenció de la Laia va ser en un to
que jo crec que, evidentment, vull creure
que va ser, diguem-ne, sense pensar-ho
i sense tenir aquest objectiu al cap, eh?
Però de la manera com ho va dir,
em sembla recordar que va dir
amb aquella expropiació estranya que heu fet allà
que un dia ens explicareu.
Home, dit així,
sembla que aquí haguem fotut la mà en algun lloc
i que algú estigui agafant per alguna banda
i que haguem fet alguna cosa estranya.
I res més allunyat de la realitat.
Però, esclar, deixar anar
aquest comentari
i després fer la teva exposició,
clar, el comentari queda allà
i ja l'ha deixat anar.
Llavors, a mi això no em va agradar.
I li vaig dir,
li vaig dir que no m'agradava
el que havia insinuat.
I ella, evidentment, es va retractar,
va dir que no havia sigut la seva intenció,
va demanar disculpes
i ho va explicar d'una altra manera.
Que jo crec que va quedar molt més entès
de la segona manera que no pas de la primera.
Us incomoda el to de l'oposició?
En algunes qüestions,
jo crec que el podrien rebaixar un pèl.
Però,
és l'estil que ells han adoptat
i és un estil respectable.
Convergència o tots els partits?
No,
jo crec que és més aviat el grup de Convergència.
El principal partit de la Constitució.
El grup de Ciutadans en algun moment també.
Però jo dic,
cadascú escoll l'estil de política que vol fer
i l'estil d'oposició o de govern que vol fer
i és lícit.
És lícit.
El que passa és que no és el que jo faria,
diguem-ne.
I per això a vegades em sorprèn
i de tant en tant els hi dic
perquè no és el mateix estil que portem Esquerra Republicana
i crec que no portem el govern
i per tant de tant en tant ens trobem amb aquestes coses.
però res més allunyat de la realitat,
diguem-ne,
ni pica baralla ni res similar.
Simplement és una manera de veure les coses.
Està diferent, no té més.
Amb això sí que serà difícil
que ens puguem barallar per alguna cosa
amb algun grup de l'oposició.
Jo ho he dit sempre,
aquí som sis partits polítics
i jo crec que els sis volem el millor per Sant Just
el que passa és que des de diferents punts de vista.
Simplement això.
I com que nosaltres respectem molt
que tothom vulgui el millor per Sant Just,
a partir d'aquest respecte
és quan comencem a construir.
I a partir d'aquí el que vagi sorgint.
Altres apunts que es van tractar el ple d'ahir
a banda de les emocions que també hem comentat,
un d'ells és estar vinculat amb l'horari de les terrasses
que és un tema que ara no hi pensem tant
perquè fa fred,
però sí que a l'estiu de cop i volta
és un debat que apareix.
es va decidir ampliar una mica aquest horari, no?
Sí, deixa'm, te'l busco perquè el tinc per aquí
i així el podré dir exactament.
A principi, de dilluns a dijous,
si no ho tinc mal apuntat,
seria que tancarien a dos quarts de dotze de la nit
i a la una de la matinada, divendres, dissabtes...
Dissabtes i vigílies de festiu, sí.
I Julià Liagos s'amplia, no?
El que fem és, en l'anterior ordenança,
es diferenciava entre un establiment bar
i un establiment restaurant-bar o restaurant, no?
El que fem és eliminar aquesta dicotomia
i tractar tots els establiments per igual,
per tant, unificar, no?
I el que fem, evidentment,
és ampliar una miqueta aquests horaris de terrasses, no?
Sobretot pel que fa a divendres, dissabtes,
i afegim aquest afegitó que no hi era abans,
que és el de vigílies de festius,
que abans no existia, no?
De dilluns a dijous, això que comentaves,
fins a les onze i mitja de la nit,
en hora i normal,
i els mesos de juliol i agost s'allarga fins les dotze.
Divendres i dissabtes i vigílies de festius
fins a la una de la matinada,
també en mesos de juliol i agost,
i diumenges i festius un altre cop fins a dos quarts de dotze.
Se n'ha parlat amb els diferents establiments?
Sí, de fet, aquesta proposta sorgeix,
primer per dos fons bàsiques, no?
Una, havent parlat amb alguns establiments
que et demanen que fins a les onze és poca estona,
sobretot els mesos de primavera i d'estiu,
que, home, quan la gent comença a estar una mica a gust,
doncs és quan has de tancar, no?
Pensa que a l'estiu sopem una miqueta més tard,
potser comencem a sopar a les deu,
llavors fas la copa i ho comences a fer tard,
i clar, quan comences a estar a gust és quan has de tancar la terrassa, no?
Això respon, per una banda,
a la necessitat que ens han fet arribar alguns comerciants,
alguns restauradors,
i de l'altra també d'una demanda ciutadana, diguem-ne.
Però vull, perquè també hem de tenir en compte,
hem de tenir aquest equilibri, no?,
de descans del veïnar, no?,
de respecte pels veïns.
Per tant, tampoc hem fet,
tampoc ho hem allargat fins a les tres de la matinada,
perquè tampoc es tracta de tenir bars musicals,
sinó simplement tenir una terrassa oberta...
El màxim és fins a la una, no?,
el màxim és fins a la una,
i a més a més també hem tingut en compte, doncs, que...
No és tant, no?,
que en molts d'altres municipis és fins a les dues,
si no m'equivoco a Barcelona.
Però aquí, tenint en compte que era fins a les onze,
o fins a les dotze,
doncs, home, ja està bé,
jo crec que és una bona proposta.
A més a més,
també durant les dates de festes,
festes de tardor, festa major,
es comptarà com si fossin divendres i sartes o vigílies de festius,
per tant, els podré obrir també fins a la una,
encara que sigui un dilluns, per entendre'ns, no?,
perquè creiem que, home, estem en festes
i valdria la pena que la gent que es queda a gaudir de la festa
doncs també pugui gaudir d'alguna terrassa
i, a més a més,
que el comerciant, doncs, pugui fer cada aix, no?,
que també es tracta d'això.
Doncs és una altra de les qüestions
que es va aprovar en aquest ple d'ahir
i, d'altra banda, com dèiem,
hi va haver força també amb algunes mocions.
Una de les que es va tractar,
en aquest cas, doncs, es va tirar endavant,
és aquesta moció en relació a les becres de menjador,
un tema que hem de sentint també durant aquests mesos.
En aquest cas sí que hi ha hagut,
hi va haver consens, no?,
i, per tant, doncs, dirà endavant
i se suposa que efectes pràctics, per entendre'ns,
representa que, o sigui,
és una acció més de suport,
o sigui, és un element més de suport que no d'acció, no?,
entenc?
Sí, aquest text també és un text
que ja es va negociar en el marc del Consell Comarcal
i nosaltres el que fem és recollir aquest text
i això que deies, no?, precisament,
escoltem, generalitat, tenim necessitats,
tenim necessitats i no estem arribant.
La Generalitat ha assegurat
que tots aquells que estiguin al tram de beca garantida
tindran els diners,
però el que ens preocupa és l'altre
i aquí és on hem d'incidir
i on hem de treballar tots plegats,
tots els partits hem de treballar
perquè no ens podem permetre
que a cap criatura li falti el menjar,
és que això és impensable,
és impensable.
O sigui que és cert que en regidor d'educació,
en Justo Salva,
feia un apunt interessant,
que és que, clar,
això a vegades no ho tenim en compte, no?,
però és que amb l'aplicació de la jornada intensiva
als ensenyaments de secundària de l'institut,
clar, ara hi ha molts nanos que a les tres acaben
i, per tant, aquests no tenen beca menjador,
però és possible que alguns d'aquests nanos
tinguin problemes per tenir una bona alimentació a casa,
per tant, alguna cosa haurem de fer.
i a vegades com que això,
com que acaben a les tres
i no es queden al menjador
i se'n van a dinar a casa,
doncs ja no ens preocupem
i no, sí que ens hem de preocupar.
A més a més,
aquest tema ha passat de ser un tema d'ensenyament
i d'educació
i d'educació integral, diguem-ne,
durant tota la jornada
i de poder educar també en la nutrició,
en la dietètica, etcètera, etcètera,
ha passat a ser un problema
del Departament de Benestar i Família.
I això potser també és hòria,
hem de fer mirar amb la nova legislatura
que comença a la Generalitat.
Potser també hauria de replantejar-se moltes coses.
Però bé, jo crec que el més factible, diríem,
seria fer una taula amb tots els agents,
amb totes les persones,
tots els grups implicats,
i fer una revisió de com ha anat aquest
nou model de la Generalitat.
Qui s'ha quedat fora, qui no,
per què, quants diners han faltat,
quina previsió hi havia
i ens hem passat o no ens hem passat.
i mirar, o sigui, aplicar un model
i oblidar-te'n i no fer-ne una avaluació
és un error.
I veu que també diverses mocions,
dues relacionades amb plena actualitat,
una va tirar endavant,
que va ser aquesta de suport
al president de la Generalitat de Tormàs,
també Joan Ortega i Irene Rigau,
per la imputació vinculada
amb la consulta del 9N,
una moció que sí que va tirar endavant.
Entenc que el del 9, per fet,
que tiraria endavant,
però en tot cas, suposo que
va ser interessant veure
com es va explicar el posicionament dels partits.
Sí, sí, sabíem que tiraria endavant,
perquè, a més a més,
vam estar treballant intensament
amb el PSC i en Movem
perquè es poguessin incorporar
en aquesta moció,
per tant, incorporar-hi
algunes de les propostes que feien
i, diguem-ne, cedir d'alguna manera
per poder-la fer més àmplia, no?
Ja sabíem que Ciutadans i el PP
votarien en contra.
Sí, sí, però el gest,
sobretot del PSC, en aquest cas,
és més significatiu.
Sí, sí, sí, per suposat.
Ells tenien algunes propostes
que vam incloure
i que, a més a més,
ens semblaven lògiques i normal.
Parlaven de la separació de poders, no?,
com a base d'un estat democràtic,
cosa que és que cau pel seu propi pes,
per tant, s'ha d'incorporar.
Només faltaria.
Només faltaria.
Però bé, va ser interessant,
però tots ja sabíem
per on aniríem, no?,
per quins posicionaments tindríem.
per tant, va ser interessant,
però hi era un debat sabut, no?
I a vegades també,
debatre tots aquests temes,
un ple rere l'altre,
rere l'altre, rere l'altre,
doncs la gent ja sap
quin posicionament tenia.
Perquè també hi havia una altra moció,
justament, de Ciutadans.
No, de fet, Ciutadans tenia dues mocions
sobre el tema.
De fet, nosaltres,
la moció sobre el suport del president Mas,
l'expresidenta, vicepresidenta Ortega
i la conseller Rigau,
bàsicament es basava en el fet
que s'està judicialitzant
a unes persones que han posat les urnes al carrer
perquè la gent pugui expressar-se.
Per tant, a unes persones que han fet
que la base de la democràcia sigui possible.
i, esclar, les altres dues
que presentava Ciutadans,
una era per mantenir l'ordre constitucional,
crec, recordar,
i l'altra era per declarar Sant Just
com a municipi no independentista.
Eren temes relacionats,
però un pèl diferent, no?
Clar, una moció per a la declaració
de Sant Just com a municipi no independentista,
com a Esquerra Republicana,
esclar, és que explicar les raons
no té gaire sentit,
més quan n'hem parlat
durant mesos i mesos, no?
Però, esclar, vam haver de dir alguna cosa
i aquesta cosa, bàsicament,
és que a Sant Just,
Junts pel Sí i la CUP,
sumen un 53,84% dels vots.
Per tant, Sant Just sí que és independentista.
No és lògica la presentació d'aquesta moció
per declarar Sant Just com a no independentista
quan a les eleccions
sí que han guanyat els partits independentistes.
També les mocions s'utilitzen moltes vegades,
ja ho he dit abans,
per fer política
i per marcar els posicionaments polítics.
El que passa és que a vegades
s'ha d'aplicar una mica el sentit comú i la lògica.
Si a Sant Just el resultat ha estat el que ha estat,
no té sentit presentar aquesta moció.
A no ser que el que vulgui sigui,
com aquell que diu,
tempo de cobertura.
Hem d'anar acabant només
per tancar aquesta entrevista.
Ara parlem també,
estem parlant amb Sergi Segui,
primer tinent d'alcalde de Sant Just,
però també regidor de Cultura,
i com que avui és 30 d'octubre,
això vol dir que dimarts que ve,
dilluns que ve, ja és novembre,
dilluns i diumenge,
però vull dir dilluns,
que és quan tornàvem a tenir programa,
i novembre a Sant Just o el 19 de novembre literari.
Tot a punt?
Sí, tot a punt.
Sí, sí, sí.
Vam parlar àmpliament amb l'Arnau Cònsol,
però bé, en tot cas, ara ja hi som.
Tenim el cartell, tenim el díptic,
tenim tothom contactat,
tothom confirmat,
i sí, el dia 4 de novembre comença el novembre literari,
que s'acabarà el divendres 27,
amb el plat fort d'un recital de poesia d'en Màrius Sampera,
que és un poeta veteraníssim i lluadíssim
per les noves generacions de poetes catalans i catalanes.
Tindrem el clàssic, ja podem dir-ho així,
Club de Lectura de Novela Negra amb Paco Camarassa,
que serà molt interessant,
perquè ha tancat la llibreria,
i si accepta preguntes,
doncs seria interessant veure la seva posició sobre això.
Tindrem també una tertúlia el dimarts dia 17
amb la Care Santos i el seu desit de xocolata.
El dissabte dia 14 el dediquem
a un clàssic de la literatura,
l'Odissea, d'Homer.
El que farem al vespre és un espectacle
amb el cor, País meu,
que ja ha vingut alguna vegada a Sant Just,
tenen un espectacle sobre l'Odissea
que es titula Ulisses,
però al migdia el que intentem fer
és apropar aquest clàssic,
que de vegades és complicat de llegir,
d'entendre i fins i tot d'explicar-lo,
intentem apropar-lo als més petits,
amb una hora del conte especial
que es diu l'Oliciada,
amb en Roger Cònsol,
a veure si es en surt,
perquè no és fàcil,
però vaja, hi confiem molt.
Hi confiem molt.
Diumenge 8 de novembre
també tenim un tast de bogell i vi
amb la Laia Carbonell i el Francesc Jalong,
el dijous dia 5,
la primera setmana,
en Carles Prades,
que és d'aquí Sant Just,
presenta el seu llibre
La setena vida de Casper Suars,
i jo crec que com un dels plats forts,
el dimarts dia 10 de novembre
hem plantejat una taula rodona.
Una taula rodona.
Abans venien Jaume Cabré,
Presentacions així.
Sí, Jaume Cabré,
Màrius Serra,
Sánchez Pinyol,
a presentar llibres,
i aquest any hem pensat,
home,
per què no fem un petit canvi
i fem una taula rodona
que hem titulat
Comunicar literatura.
Què vol dir això?
Doncs que vindran diferents persones,
Joan Josep Ixern,
que és crític literari,
la Pilar Gudo,
que és directora del programa de ràdio
Punt de Llibre a la Cadena SER,
l'Òscar López,
que dirigeix Pàgina 2
a Televisió Espanyola,
i la Irene Pujadas,
que és una de les creadores
i una de les persones
que manté el blog alsadalt.com,
ens vindran a explicar
com es pot comunicar la literatura
en diferents àmbits,
de diferents maneres,
premsa escrita,
web, ràdio, televisió.
Jo crec que és interessant.
En què es fixen?
Si simplement a la televisió,
per exemple,
en una entrevista d'enia prou
o han de fer alguna cosa més.
Clar, com comuniques literatura
a través de la televisió?
A través de la ràdio?
Què pots fer?
Llegir fragments?
Gràcies, Carme,
per voler moderar
aquesta taula rodona.
Jo crec que
ets la persona ideal
per fer-ho,
diguem-ne,
però jo crec que serà
molt interessant.
Serà interessant.
Jo crec que sí,
i potser és una línia
que podem mantenir
de cara als següents anys.
Dir també
que el mes de novembre
és el mes que des de l'Ajuntament
dediquem a la salut
i que ja estem treballant
a veure si de cara a l'any vinent
podem fer alguna cosa lligada
entre el novembre literari
i el mes de la salut.
A veure si podem fer alguna cosa.
Sé que hi ha escriptors
que tenen conferències fetes
sobre el dolor
de tenir un malalt a l'hospital,
sobre la seva obra
que parla
quan va estar ingressat
a no sé on.
Jo crec que d'això
podem treure alguna cosa positiva
de cara a l'any vinent.
Doncs això serà ja el 2016.
En tot cas,
novembre literari
també n'anirem parlant
al llarg de les properes setmanes.
Gràcies, Sergi Segui.
Primer tenen d'alcalde de Sant Just.
Que vagi bé.
Gràcies a vosaltres.
Fins aviat. Bon dia.
Bon dia.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Relaxa't amb estils com el chill-out,
l'esmood jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica més suau.
Smooth jazz club.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
La penya del morro
és un programa de ràdio
que fan una vintena de col·laboradors
cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses
que passen a Sant Just.
La seva història
o el que passa a l'exterràdio.
També parlant de televisió,
esports, bandes sonores,
o fins i tot notícies positives.
Cada setmana connectem
amb el casal de joves de Sant Just.
Fem un cara a cara
amb nois de segon d'esso
i parlem del que no hem de fer
a l'antia agenda del programa.
També tenim noves tecnologies,
videojocs de llibres
i així de concessos al cinema.
Les últimes enquestes
de mitjans de comunicació
certificen que el 0,1%
de la població de Sant Just
escolta la desbernada.
I tu?
T'apuntes?
No et quedis fora de joc.
Escolta la desbernada
divendres a les 8 del vespre
i dissabtes a les 12 del migdia.
Aquí,
a Ràdio d'Esvern.
Bits.
Molt més que nits d'electrònica.
Bits.
Ara divendres, dissabtes i diumenges
a 10 o 11 de la nit.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com
En punt tres quarts de dotze,
no, tres quarts de dotze,
és moment per parlar a dret.
Saludem a l'advocada Sílvia Masmitja.
Bon dia, Sílvia.
Bon dia, Carme.
En despatx del carrer Muntanya número 2
d'aquí a Sant Just.
Ara és moment de parlar
de diferents qüestions
vinculades amb el món jurídic.
I bé, en tot cas,
aquesta setmana pensàvem
arran d'aquestes...
Hem tingut bastant de moviment
aquests dies, doncs,
el dimarts,
amb aquesta operació, doncs,
que va invul·lacrar fins a 200 agents
de la policia,
amb tots d'escorcolls
vinculats amb el cas Pujol.
Dimecares també hi va haver
una altra hora dels fets,
nou detencions
amb un altre tipus d'operació,
però que seria, doncs,
a l'Ateneu-Llibertari de Sants
i també a Manresa.
Bé, en tot cas,
a banda de tot això
que serien casos concrets,
el que ens preguntàvem era
què cal, com funciona
tot el tema, doncs,
d'un escorcoll, no?,
d'entrar a casa d'algú,
agafar coses...
Com funciona tota aquesta qüestió, Sílvia?
Doncs, mira, Carme,
en aquests temes
el que hem de tenir en compte
és que aquí hi ha uns límits,
d'acord?
No sé si heu sentit alguna vegada
on acaba el meu dret
i comença el de l'altra persona, no?
Clar.
Llavors, evidentment,
el meu domicili
és una part de la meva intimitat,
de la meva pròpia persona,
llavors no es pot entrar,
no es pot violar, d'acord?
Què passa?
Que quan hi ha un escorcoll
a un domicili,
hem de tenir...
s'han de complir
uns certs requisits legals,
perquè si no això seria,
bueno,
que en piqui pugui, no?
Sí.
Llavors,
el requisit principal,
doncs,
que un jutge ho autoritzi,
d'acord?
És el principal.
La policia,
dintre d'una investigació,
el que fa és,
doncs, bueno,
realitza una sèrie de diligències,
pot interrogar testimonis,
portar la policia científica
per determinades proves,
quan ha d'entrar
en algun domicili
o en alguna empresa,
per exemple,
ha de sol·licitar
al jutge
aquesta autorització.
Què vol dir?
O sigui, clar,
estem parlant
que és una investigació.
Evidentment,
les persones implicades,
els propietaris de l'Airenda,
no ho saben,
perquè, o sigui,
juguen amb el factor sorpresa,
d'acord?
Però la policia
es comunica
amb el jutjat
i demana autorització.
A veure,
aquesta autorització,
el jutge el que preguntarà
o el que ha de saber és
per què
ells,
la policia
i els agents,
volen
fer aquest escorcoll
o entrar en aquell domicili.
Quins motius
o quins indicis
creuen ells
que hi ha
de la comissió
d'algun tipus de delicte?
Perquè
no tot val.
Vull dir,
volem entrar aquí
i el jutge diu
vale,
perfecte,
entreu.
No.
S'ha de saber
el motiu pel qual
hi ha d'estar
raonat.
I el jutge,
en base a la petició
dels agents,
ha de respondre
i ha de dir
els motius
tant
de fet,
o sigui,
quines són les causes
que motiven allò,
com els motius legals.
Perquè, clar,
tot això ha d'estar
recolzat per la llei.
Hi ha d'aquestes proves, no?
Exactament.
Què passa?
Que a vegades
hi ha escorcolls
i hi ha autoritzacions,
d'acord?
però nosaltres,
com a juristes,
podem demanar
una nul·litat
d'una prova d'aquestes
si aquesta resolució judicial
no està ben feta.
D'acord?
Per exemple,
tinc un cas
que ens va passar
a nosaltres al despatx.
A veure.
Agafen uns nois
en principi
com a testimonis
d'uns fets,
d'acord?
Els Mossos d'Esquadra
i en les seves declaracions
els prenen el telèfon mòbil.
D'acord?
Els prenen el telèfon mòbil
i després
hi ha una sèrie
de missatges
que els agafen
com a prova
per aquella investigació.
Però és que
resulta
que sí que hi ha
una autorització del jutge
però és que aquesta autorització
és tres dies posterior
al dia
que els van agafar
el telèfon mòbil.
Llavors aquí
ja nosaltres
tenim
i podem jugar
amb aquesta nul·litat
de la prova.
D'acord?
Vull dir,
s'han de complir
si hi ha uns temps
uns terminis
perquè clar
és que
és de sentit comú.
Si jo per exemple
faig un escorcoll
i l'autorització del jutge
m'arriba
tres dies més tard
evidentment
allò és nul.
Sí, sí.
D'acord?
Clar, clar.
Amb el tema dels missatges
per exemple
el que ens estan dient
també
el Tribunal Suprem
aquest any
va dictar una sentència
al maig
si no recordo malament
que deia que
un missatge
es pot manipular.
O sigui,
tot i que
com?
O sigui,
algú que
un hacker
per entendre'ns
o no que sigui un hacker
sinó algú que domini
el tema informàtic.
informàtic, no?
Suposo que sí.
Que si tu fas
un bolcado
dels missatges
de WhatsApp
cap a l'ordinador
es podria
d'alguna manera
jo perquè
jo soc molt negada
amb la informàtica
però
hi ha alguna manera
que es poden
modificar
aquelles converses
de missatges.
Llavors,
què passa?
Què diu?
A veure,
tot i que sigui
els agents
o la policia
qui agafa
aquests missatges
no queda totalment
acreditat
la veracitat
del seu contingut
perquè ho poden
modificar
i es pot manipular.
Llavors,
això també és molt important
tenir-ho en compte
perquè
moltes vegades
nosaltres fins ara
fins fa 4 dies
els dèiem als clients
per exemple,
me'n vaig a un altre cas
diferent
del que tu proposaves
al principi, no?
Típic amenaça
o insults
entre dues persones,
no?
I que es fa
per missatge de mòbil.
Doncs què fem
amb el jutjat?
en el judici
doncs aportem la prova,
no?
Perquè al final
sempre ens trobem
sobretot en dret penal
que la paraula
d'un contra la de l'altre
es queda en tables.
Per tant,
el missatge de mòbil
és important, no?
En qualsevol situació
d'aquest tipus.
Nosaltres
el que dèiem és
aportem els missatges
de mòbil
només acreditant
el telèfon mòbil
i la procedència
d'aquell missatge
si aquell número
coincidia
amb el de l'altra
persona denunciada
doncs evidentment
allò donava veracitat
que s'havia enviat així
i de fet
hi ha molts jutjats
que sí que t'admeten
aquestes proves
però
si anem
filant més prim
d'acord?
I segons
el tribunal
en què ens trobem
que són més puristes
doncs ens trobem
els casos ara
que
hi ha un dubte
de manipulació
i en dret penal
sobretot
és molt important
perquè hi ha
el principi
d'indubrio
però reo
què vol dir?
que en cas de dubte
hi ha la presumpció
d'innocència
d'acord?
O sigui que
és molt important
que amb el tema
dels escorcolls
estigui
ben fonamentat
ben motivat
perquè si no
aquella prova
podria ser nula
sempre ha d'haver-hi
una autorització judicial
i la tasca
del jutge
en aquest cas
és
de motivar-ho
perquè després
no s'invalidi
aquella prova
en un futur judici
Clar, clar
és veritat
ara m'aniria
una mica del tema
però justament
si hi ha alguna qüestió
per exemple
imagina't
un tema d'impagaments
de dir
mira
teníem un acord
o alguna cosa així
algú que no
paga una factura
i que sabia
hi ha una sèrie
de correus
electrònics
o missatges
serviria d'alguna cosa
si vols fer una denúncia
o si no hi ha res escrit
tampoc et val això
doncs sempre és més important
el que deia
la teva paraula
evidentment
si tu denuncies
i com que jo dic sempre
denuncia és gratis
clar
imagina que algú ho pot fer
i que és mentida
jo puc denunciar que tu m'has agafat
algú de la butxaca
ara mateix
clar
és que es pot denunciar
qualsevol cosa
però en dret penal
ha d'haver-hi
el que es diu
s'ha de desvirtuar
la presumpció d'innocència
i amb què?
amb proves
correu
missatges de correu electrònic?

clar
si depenent també del jutge
veu que
o està aplicant
perquè clar
estic parlant
d'una sentència
al Tribunal Suprem
no estic parlant d'una llei
amb la qual cosa
les sentències
com es poden interpretar
i la jurisprudència
sempre hi ha
unes sentències
que tiren cap a un cantó
i unes sentències
que tiren cap a l'altre
doncs aquí
ens estarem
movent
com dèiem sempre
la justícia no és
dos més dos o un quatre
no és matemàtica
però sí que és veritat
que home
és important tenir
aquell correu electrònic
si jo dic
que la meva adreça
de correu electrònic
és aquesta
i que la persona
que em deu la factura
o qualsevol cosa
que jo vulgui acreditar
el seu correu electrònic
és l'altre
perquè m'ho ha reconegut
llavors el contingut
d'aquell text
en principi
s'ha de tenir com a prova
una altra cosa serà
que dintre del propi judici
la feina dels advocats
sigui dir
vostè li va enviar aquest missatge
i l'altre digui que no
aquí hi ha
hi ha un dubte
de dir
doncs potser sí que
podria haver estat manipulat
però si li diu
sí, jo vaig enviar aquest missatge
bueno
doncs s'està reconeixent
ja el contingut
sí, sí

en tot cas
després també
vinculat una mica
ja que estem parlant
de missatges
deia Sílvia
doncs que com es fa
per el tema
de les escoltes
no?
pel tema
de les escoltes
telefòniques

és la mateixa
les mateixes garanties
pel tema
dels escorcolls
és també
per les escoltes
jo si vull
per exemple
agafar unes escoltes
telefòniques
haig de demanar
autorització
a l'autoritat judicial
perquè són converses
privades
i
sempre ha d'estar
la llei
ha d'estar
per darrere
i autoritzar
aquest tipus de
el que deia abans
no?
la teva llibertat
el teu dret
clar
es confronten aquí
al saber la veritat
no?
d'un cas concret
que pot ser un delicte
amb la teva intimitat
la teva llibertat personal
bueno
és un debat
interessant

no no
és veritat
en fi
doncs no no
tots aquests temes
que com que de vegades
sentim a parlar
el que diem
diferents qüestions
vinculades amb el món
de la justícia
i que
cada setmana
amb la Sílvia
intentem posar-hi
una mica de llum
tot plegat
gràcies Sílvia
una setmana més
ens trobem
la setmana que ve
amb més temes
i més coses
per descobrir
per aprendre
que vagi bé
bon dia
tres minuts i mig
i arribem a punt
a les 12 del migdia
moment en què
connectem amb el
butlletí informatiu
de Catalunya Ràdio
també amb el del
Sant Just Notícies
tornem després
amb l'última hora
de Just a la Fusta
l'última hora
de programa de la setmana
farem tertúlia política
i també acabarem
parlant de yoga
com cada divendres
de seguida
connectem amb les notícies
i ho fem
acompanyades
de la Joana Serrat
i les seves flowers
on the hillside
del Dear Greek Canyon
ag Greyiking
ooooh
ooooh
ooooh
ooooh
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La matinada del 22 de setembre
El cos sense vida de la menor
apareixia en una pista forestal aquí
en un municipi pròxim a Santiago
on la família té una casa
Dies més tard
els pares eren detinguts
i acusats d'aquest assassinat
Daniel Gómez
Catalunya Ràdio Bilbao
Notícies Breus
Carmo Montero
El servei català de la salut
ha comunicat als farmacèutics
que ja no disposa de diners
per pagar medicaments
fins que no els arribi
una aportació extraordinària
Ho ha denunciat
el Consell de Col·legis de Farmacèutics
de Catalunya que xifra més de 330
milions d'euros al deute acumulat
si no arriben els diners per aquest col·lectiu
a primers de novembre, tal com estava previst.
Segons els farmacèutics, la solució
que planteja la Generalitat és que arribi
un fons de liquiditat autonòmica
extraordinari per fer front al deute.
Vient acull la primera gran cibera internacional
sobre el futur de Síria des que va començar la guerra
de fa prop de cinc anys. Per primer cop
tots els actors internacionals presents
al conflicte participen en aquesta trobada
entre ells Rússia i també l'Iran.
Països aliats del president Síria baixarà l'Assad.
En canvi, no hi són ni els representants
del règim ni tampoc les faccions opositores.
La guerra Síria ha fet més de 250.000 morts
ha provocat la pitjor crisi migratoria a Europa
des de la Segona Guerra Mundial.
La taxa d'atur a la zona eurobaixa
al setembre al 10,8%,
al nivell més baix des del gener del 2012.
Espanya millora dues dècimes
i es queda al 21,6%.
És per tant el segon país amb pitjors xifres
de tota la regió després de Grècia.
En canvi, els països amb menys atur
són Alemanya amb un 4,5%,
la República Txec amb un 4,8%
i Malta amb un 5,1%.
Pel que fa a la taxa de preus de la zona euro
deixa de ser negativa a l'octubre
i se situa al 0% en termes interanuals.
Són dades de l'Oficina Comunitària
d'Estadística a l'Eurostat.
Barcelona té a partir d'aquest migdia
el primer control de velocitat per trams.
De moment estarà en fase de proves
i no multarà.
El tram escollit és el de la ronda dalt
entre la plaça de Carmex i també el Nus de la Trinitat.
Tots dos han sentit besós.
Revés polític al govern d'Ada Colau,
que aquest matí s'ha vist obligat a retirar
de l'ordre del dia del ple de l'Ajuntament de Barcelona
l'aprova inicial de les ordenances fiscals
per l'any que ve.
El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pissarello,
ha atribuït la falta de suport
per part de la resta de grups
a la proximitat de les eleccions espanyoles.
Barcelona, Albert Durant.
Hola, bon dia.
Cap grup de l'oposició feia costat al govern
amb la qual cosa l'equip d'Ada Colau
ha preferit retirar el punt.
El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pissarello,
ha explicat que refaran el projecte d'ordenances
i el tornaran a presentar.
Pissarello ha acusat a l'oposició d'electoralisme.
Hi havia la voluntat del govern
d'incorporar aquestes propostes,
però bé, també s'ha de saber que estem en campanya electoral,
hi ha partits que han d'escenificar les coses
d'una determinada manera,
per això diem que estem totalment disposats
a reobrir les negociacions,
per això retirem el punt.
Tots els grups de l'oposició han reclamat
al govern més diàleg.
El govern disposa aproximadament d'uns 15 dies
per refer el projecte i convocar un ple extraordinari
per poder tramitar les ordenances.
Albert Durant, Catalunya Ràdio, Ajuntament de Barcelona.
Esports, Roger Saró.
La selecció basca de futbol ha demanat a la catalana
demanar de jugar al partit Amistós el 27 de setembre
a les 7 de la tarda,
segons un acord pel qual els jugadors convocats
de l'Atlètic i de la Real Societat
se'n tornarien a Euskadi la mateixa nit.
Això sí, el partit Catalunya-Euskadi
coincidirà amb el Madrid-Barça de l'ACB de bàsquet.
El Barça s'està entrenant pel partit de demà
al camp del Getafe.
Luis Enrique ha cridat el jugador del filial Gumbau
i el del juvenil Paik.
L'entrenador ho farà públic a la llista de convocats
a la roda de premsa posterior
que oferirà en directe Catalunya Informació.
I aquest vespre, partit avançat de primera divisió
entre el Deportivo i l'Atlètic de Madrid.
El màster femení de tenis,
Garbini Muguruza s'ha classificat per les semifinals
després de superar Vitova en 3-6-4-4-6-7-5.
La seva rival serà Radbans,
que al mateix grup la Xeca Safaró
ha guanyat a l'Alemanya Kerber.
En bàsquet a la NBA, Memphis ha guanyat a Indiana
a 113-112 amb 20 punts a Mar Gasol.
Ahir a l'Eurolliga, victòria del Barça
sobre el Panathinaico, 77-52.
El mundial de Corsbol, avui a les 8,
Catalunya s'enfronta a Taipé i a Bèlgica.
I a l'Eto Cap de tenis taula,
el Borges rep aquesta tarda al Fortuna Kiev.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5 minuts.
Us parla Cristina Vargas.
La setmana que ve arrenca el novembre literari.
Carles Pradas, Caré Santos o Màrius Sampera
són alguns dels autors convidats d'aquesta decisió
que organitzen conjuntament l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu,
la Biblioteca Joan Margarit i la Regidoria de Cultura.
108 cars s'han inscrit a la 39a cursa de cars de coixinet de Sant Just.
En total, 216 corredors i corredores
baixaran pels carrers Preixes i Creu del Padró
el cap de setmana del 7 i 8 de novembre.
I recordem, un apunt més,
el cementiri de Sant Just amplia el seu horari
aquesta setmana de cara a la festivitat de Tots Sants.
Fins l'1 de novembre, l'equipament obrirà
les seves portes de 9 del matí a 6 de la tarda
per donar resposta a totes les persones
que hi vagin a visitar les tombes dels seus difunts.
I fins aquí la informació local.
Nosaltres trobem d'aquí una hora
al Sant Just Notícies, edició migdia.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació
certifiquen que el 0,1% de la població de Sant Just
escolta La Desbernada
i tu, t'apuntes?
No et quedis fora de joc
Escolta La Desbernada divendres a les 8 del vespre
i dissabtes a les 12 del migdia
aquí a Ràdio a Ràdio d'Esvern.
Bits, molt més que nits d'electrònica, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Vine al Besar Hiperàzia de Sant Just d'Esvern, al Besar Hiperàzia trobaràs productes de la millor qualitat, al millor preu, roba i complements, perfumeria i cosmètics, productes per a la llar i moltes coses més.
Vine i troba el que estàs buscant.
Estem a la cantonada del carrer La Forja amb la carretera reial de Sant Just d'Esvern, just al costat del restaurant Nou Món.
Besar Hiperàzia
Just a la fusta
Passant 11 minuts de les 12 del migdia
és l'última hora de programa de divendres
i per tant és moment de fer tertúlia política
avui amb Charles D'Abrit i Josep Maria Majoan
molt bon dia a tots dos, què tal?
Molt bé
A punt per parlar d'actualitat política
ja cada setmana ho diem
perquè és un no parar això
vull dir que si féssim tertúlia dimarts parlaríem d'unes coses
gairebé diferents que les de divendres
perquè tot va molt de pressa
però bé, en tots casos ha estat una setmana intensa
o està sent encara una setmana intensa a nivell polític
i una de les qüestions que també hem marcat aquesta setmana
és aquesta resolució que es va acordar dimarts
entre Junts pel Sigla CUP
Resòcia Independentista al Parlament
que ara després Ciutadans, PSC i Partit Popular
han aturat de moment que això tiri endavant
almenys de manera més o menys immediata
i arran d'això hi ha hagut també cert rebombori
de veus que els sembla bé
veus que els sembla bé
avui la Vanguardia publica un article
no sé si l'heu llegit
parlant de com va anar el Consell de Govern de dimarts
sembla que bona part dels consellers
no estaven del tot d'acord amb aquesta resolució
i que Artur Mas es va quedar una mica sol en aquest sentit
amb el Consell de Mascarell i poca cosa més
com ho veieu?
Tenim a més a la taula
d'opinions bastant diferents
és a dir que endavant, qui comença?
Començo jo
Jo crec que
la veritat és que és un episodi que sembla d'un deliri
és una cosa fantasiosa
que la veritat és que cada cop més estem més i més allunat
de la realitat
no entenc pas com pots passar de reconèixer que el plebiscit s'ha perdut
que no hi ha cap majoria social a favor de la independència
i al cap de dues o tres setmanes apuntar-se a una resolució
que bàsicament és una declaració unilateral d'independència
tota regla
aquí estem sonats
Home, jo no ho diria tant
això d'estar sonat és molt fort
no ho sembla?
Sí, perquè
a veure, la realitat també és que
abans tots els partits
no tots, no
alguns partits
deien que eren
unes eleccions normals
del Parlament de Catalunya
i entre els quals
si compta
bueno, si compta Ciutadans
si compta el PP
i no sé si el Partit Socialista
i després resulta que ara s'ha convertit en un plebiscit
gràcies al que aquests
es planteixen
ara diuen que sí
que ha sigut un plebiscit
i que s'ha perdut
jo no sé si s'ha perdut o no
però el que realment legalment
era ja que es defensa tant la legalitat
eren unes eleccions autonòmiques
i per tant aquestes eleccions
tenen l'obligació de formar govern
perquè
amb un programa presentat
no impugnat
i amb un full de ruta claríssim
que ningú pot dir
ni els del Consell Executiu
perquè ho havien de saber
si no han faltat molt
a les seves obligacions
com a consellers
o com a ministres
i aquest programa
ara ja és el que deia
i ara van dir
que això
tot ho fa la CUP
i tampoc és cert
la CUP apreta
ja és el seu
però no és cert
només un moment
llavors diria que això també és la realitat
i la realitat és que
els que van votar independència
són més diputats
que els que van votar
no independència
i entre els quals
al mig
hi ha un partit
que es diu sobiranista
i que també
no votaria independència
per això no
però que es diu sobiranista
i que es diu que vol fer un referent
és a dir que la majoria del Parlament
per portar un procés
que porti alguna solució
que no sigui l'actual
és molt àmplia
jo no he dit que
era un plebiscit
he dit que la CUP
tu has dit que el plebiscit
s'havia perdut
tu ho has dit
no he dit això
he dit que la CUP
la nit electoral
va anunciar
que el plebiscit
s'havia perdut
la CUP sí
la CUP va anunciar això
jo no
i ara
tres setmanes més tard
està apuntant-se
a aquesta
declaració unilateral
d'independència
en tot menys el nom
i això
és un
cop i volta
que
no té cap mena
d'explicació
però
dius que
hi ha una majoria
d'escons

d'escons sí
però
tenen en compte
que
per obtenir una escola
a Barcelona
necessita el triple
de vots
per obtenir una escola
a Lleida
per tant
si s'hagués fet
els vots
que valen el mateix
doncs
en lloc de 62
escons
Junts Passiu
hauria tret
55 només
però llavors seria
canviar la llei electoral

és que
portem 30 anys
intentant canviar
la llei electoral
però com que
la llei electoral
actual
beneficia
clarament
com a agència
i Esquerra Republicana
principalment
doncs
com a agència
mai
permet
modificar
aquesta llei
però és clarament
injusta

de totes maneres
a veure
jo aquest tema
de la llei electoral
no m'agradaria
que fos el tema
del nostre debat
la llei electoral
que tenim
molt menys
és aquesta
i amb aquesta
tothom van anar
a les eleccions
per tant
si tu
mires
al Parlament
anglès
o tots els règims
majoritaris
amb minories
molt més petites
assoleixen
legítimament
el govern
per exemple
Anglaterra
i Escòcia
tu ho saps
molt bé
i me'ls dic
que eres
no
galès
jo escoces
galès
el meu pare
era galès
i no és el mateix
oi que no
no
és que ara
m'he despistat
amb el mapa
ja ho veig
bueno
en el cas
encara que no sigui
el mateix
és veritat
els escocesos
ara són
molts
del Parlament
del Reino Unió
i si contéssim els vots
no tindrien aquests escons
és dir
que els eixos electorals
depenen de la història
i de la correlació
de forces polítiques
com pot
jo no m'agrada
aquesta llei electoral
a veure
no m'agrada
però no voldria fer
d'això el debat
jo voldria fer
d'una altra cosa
primera
que la vida social
està lligada
amb això
està plena
de trampes
hi ha trampes
que no són
fàcilment solucionables
i aquestes
ja hem de reflexionar
tots
una primera trampa
és que l'interès
del partit
i l'interès
de la població
no sempre coincideixen
i això és lògic
també
perquè la gent
que es presenta
en unes eleccions
ha intentat
aconseguir un electorat
per legitimar
les seves coses
i això
honestament
hauria de ser
escoltant els ciutadans
ara la pràctica
es fa també
que els vols convèncer
i això
és una trampa
de la vida social
no ens la podem
treure de sobre
només podem demanar
que siguem honestos
o que no diem mentides
això sí que és important
però
que la trampa ja és
i la segona
que em sembla
molt important
de ressenyar
per analitzar
una mica
els cits
tan complicada
és que
a veure
ara em sembla
que la segona
se n'enva al cap
però no
bueno
en tinc una altra
perdona
però no me'n recordo
en aquest moment
la tinc aquí puntada
i la diré
és a dir
si vols
comencem per aquí
perquè es fa
ara no vull anar
a la llei electoral
perquè el que vull anar
és el tema que he plantejat
el tema és que el Junts per Sí
té 62 escons
que no és la majoria
necessita el suport
o ve de la CUP
o ve de
Catalunya
que es pot
per poder formar
un govern
i si no pot formar
un govern
s'ha d'anar
forçosament
a les noves eleccions
això és el que està comentant
ara bé
en el cas
que
els resultats
del 27S
el que
donen
el Junts per Sí
és la primera opció
diguem-ne
de formar
un govern
però
en cap cas
es pot
llegir
que els resultats
del 27S
justifiquin
la presentació
d'una resolució
com el que es va
presentar
el dimarts
de cap manera
com veus la resolució
tu
en el teu cas
Josep Maria
com veus la resolució
la veig amb
la trampa
que hi ha la vida social
que és la sobreactuació
que m'he descuidat
en un moment
però no la tinc aquí escrita
és la sobreactuació
de tothom
tothom
sembla
que hagi de
demostrar
que és el millor
i va sortir
el Rajoy
no cal dir
el de Ciutadans
que va sortir
dient que Espanya
no es pot trencar mai
que això
no sé què
i tot això
no són paraules
no són
realitats
ni jurídiques
ni històriques
perquè moltes coses
s'han trencat
i s'han canviat
i s'han canviat
i s'han hagut de canviar
les lleis
i s'han negociat
per fer unes lleis
més favorables
a la correlació
de forces dels païs
però sempre
t'acord amb la llei
no, sempre no
no es pot fer
trampa
per desgràcia
en la història
no ha sigut així
però jo no defenso
que no s'hagi de fer així
s'ha de fer així
la guerra
es aconsegueix moltes coses
però no és la forma
sense guerra
també
però en tot cas
bueno, d'acord
amb la llei
un exemple
amb la llei
i llavors
amb la llei
doncs bueno
amb la llei
però el que ha hagut
és una sobreactuació
i això em queixo
de la declaració
d'independència
com s'han creixat
molts regidors
del d'això
però el pas
és que ells
ja ho sabien
i aquí m'han pipat
també
però jo sóc un de fora
no tinc res a fer
i per tant
ja ho van acceptar així
però espera
és una sobreactuació
fer una declaració
absolutament
que només al final
parlen d'un possible referèndum
o que s'obren
a una negociació
amb l'Estat
el que passa
és que en el text
hi és
i l'Estat
s'ha negat fins avui
i amb males paraules
i amb males gestos
a qualsevol tipus
de negociació
i això tampoc ho s'ha d'oblidar
això és la història
a veure
això és la història
cap mena
cap mena
de disponibilitat
per part de la Tormaz
a negociar
amb ningú
ell té una idea fixa
i d'ahir
no es pot moure
i el que va dir
el John Fitzgerald Kennedy
és que
no es pot negociar
amb algú
que diu
que el que seu
és seu
i el que tens tu
és negociable
així no es pot negociar
negociar
sempre és una toma
i daca
de coses
i la independència
de Catalunya
no és negociable
punt
no es pot canviar
l'Estat
de Catalunya
sense passar
per la Constitucional
sense passar
per la voluntat
del poble d'Espanya
no es pot canviar
així com així
això ve
d'una dificultat
que alguns tenen
per exemple
la rimares
ahir
a no pronunciar
la paraula nació
com la paraula nació
està reconeguda
en la Constitució Espanyola
perquè la diferència
la nació espanyola
no no no
la nacionalitat
de Catalunya
del País Bàsquet
nació
no existe
Catalunya no és una nació
segons
la Constitució d'Espanya
Catalunya no és una nació
és una nacionalitat històrica
no com farem les coses
històrica no en parla
parla de nacionalitat
no és el mateix
nacionalitat
que nació
això en molta gent
del dret civil
fins i tot
el Pedro Sánchez
que no és
fins i tot
ell no està disposat
a
passar
a no reconèixer
Catalunya com una nació
perquè
històricament
mai ha estat
una nació
mai
mai en història
a veure
les nacions històriques
mire
parlem d'això
també és un tema
que s'allunya molt
però les nacions
europees
França
o Alemanya
es van construir
a partir d'uns quants
criteris
entre els quals
la llengua
un poble
amb una tradició
amb una cultura
i a partir d'aquí
es van construir
com a nació
i el poder
les nacions històriques
es van crear
a base de reines
i
Catalunya
sempre formava
part del reino
o gaire
sempre formava
part del reino
d'Aragó
no era
una entitat
independent
una reina
independent
com era
Aragó
o Navarra
això ho tens mal entès
repassa-ho
la reina d'Aragó
és bastant més tard
i la reina d'Aragó
es forma
amb un intent
nacional
important
perquè la llengua de Catalunya
és de molt abans
la reina d'Aragó
i la societat catalana
també
i la guerra dels segredos
és anterior
no
la guerra dels segredos
és de 1640
que és molt després
de l'ús

però ja hi havia
ja hi havia
una nació
no hi havia mai
una nació
catalana
però si era un conjunt
de gent
amb gent


però era un principal
en tot cas
era un principal
eren uns comptes
que després
es va convertir
en
un territori
dins
de la corona d'Aragó
la corona d'Aragó
és una cosa
inventada per un rei
per unir les tres comunitats
que van ser conquistades
justament
Catalunya és inicial
és a dir
és inicial
Catalunya és primer
amb els reis de Catalunya
i amb les seves constitucions
no hi havia reis de Catalunya
per favor
hi havia comptes de Catalunya
de Barcelona
comptes sí
però reis no
és igual
home
és que sí
jo crec que estem allunyant
molt
estem anant molt lluny
això és veritat
és molt lluny
ha estat interessant el debat
però en tot cas
tornem més cap al segle XXI
del 2015
el segle XXI
i el nou parlament

no
el segle XXI
hi ha una cosa molt important
que té a veure amb això també
a veure
alguns dels que hi opinaven
per exemple
com per exemple
Arrimares
que la vaig veure al vespre
i em vaig quedar una mica sorprès
de la manera de pensar
d'aquesta senyora
o de la manera de defensar-ho
i del poca cultura i història
que allà ho tenim
em sembla a mi
però bé
també és més jove
jo a la seva edat
sabia menys coses
i en aquest sentit
ho va fer bé
a veure
jo vull dir
per analitzar la situació actual
d'Espanya
com ens demana
la que coordina el programa
una de les coses importants
és preguntar-se
si és igual
Andalusia
que Galícia
que Catalunya
respecte com la població
s'ajunta
per defensar els seus drets
no he vist cap manifestació
a Catalunya
i a Catalunya Andalusia
de dos milions de persones
per defensar-se
per defensar-se
per defensar la història
de quines persones
d'un millors
és igual dels que vulguis
els que em donguis
per les manifestacions
fetes aquí
m'ha vist
d'una multitud
no n'hi ha vist cap
ni una
ni dues
ni tres
ni quatre
ni cinc
no n'hi ha vist cap
a Galícia
ni al País Basta
però un moment
no n'hi ha vist cap
a lloc
llavors pensar
que això no té
una diferència
de concepció
de relació
amb l'Estat
etc.
em sembla també
que és una mica
infantil
i que la gent
que es presenta
ningú nega
però això no és
una particularitat
això no es pot dir
que sigui una particularitat
com el socialista
que es diu
no, diu una altra cosa
diu
perdona
però és que ningú nega
que hi ha un problema
aquí a Catalunya
amb persones
que estan a disgust
amb l'Estat espanyol
ningú nega això
el que passa
és que hi ha diferents maneres
d'entressar això
i la política
de
de
de
ciutadans
i altres
és d'intentar
millorar
el
l'enyaç
entre
catalans
i el rest
d'Espanya
per millorar
la situació
per a tothom
que viu
a Catalunya
i això
és el que es pretén
fer
i això
no es pot aconseguir
amb
mesures
unilaterals
il·legals
inconstitucionals
i
que no porten
en lloc
ahir
per exemple
el banc central europeu
de Frankfurt
estava enviant missatges
als bancs
que tenen presència
en Catalunya
perquè està molt
preocupat
que això
no pot anar

perquè
tenim un problema
que haurà
que posar
un corralito
sí o sí
els de la caixa
sembla que l'han
tranquil·litzat una mica
el banc central europeu
però el que estem fent
el que estem creant
és llocs de treball
fora de Catalunya
perquè cada cop més
empreses
estan anant
fora de Catalunya
tinc un company
de feina
que està
en Zaragoza
i diu que
estan
amb una feinada
impressionant
de tota la gent
que estan
movent
els seus comptes
coreans
fora de Catalunya
estem creant
un conflicte
un problema social
un
escletx
entre
dues comunitats
aquí a Catalunya
i això
és gravíssim
no ho veig tan clar
perquè la majoria
bueno és igual
jo no ho veig clar
mira
no vull discutir cada pas
serà influent
en tot això
el 20 de desembre
creieu?

molt
molt influent
però ja ho veurem
millor que esperem
jo per analitzar més
l'actual d'aquí
perquè potser
això també
tot el que dius tu
a mi em sembla bé
vull dir que
els ciutadans
té una sèrie de propostes
interessants
per tota Espanya
també
però potser
l'única contesta
que et donaré
és que això
ho estem provant
des de fa molts anys
i aquesta és la diferència
de Catalunya
i de la seva història
perquè esclar
des del 1900
amb la moncomunitat
això ja es va començar a fer
amb la guerra civil
que vam perdre
i així vam rebre
les conseqüències fortes
de la pèrdua
del franco
de la llengua
i tot plegat
cap a jocs d'Espanya
no van sentir tant
també van castigar
la classe obrera
i els que van anar
a favor de la república
però
aquí hi ha una penalització
extraordinària
bueno
hi ha una sèrie de coses
que generen
el que la gent
es pugui manifestar
per un objectiu
i que
no fer-li cas
no és democràtic
perquè jo no dic
que sigui democràtic
la proposta
no dic
no dic que sigui
potser és legítima
i no democràtica del tot
perquè hi ha la llei
però la llei sola
no hi ha
el que no pots deixar de reconèixer
és que la conducta
del Mas i del Rajoy
no són la mateixa
perquè el Rajoy
té tot el poder
i el Mas no té cap
i el Mas té un mandat
amb diputats
amb diputats
major
que demanen una solució
amb més nombra de diputats
perquè les eleccions
van ser legítimes
i autonòmiques
però hi ha un mandat
i aquest mandat
s'ha de respectar
perquè la gent el va votar
a veure
això és una trampa
de la vida social
però el que no es pot resoldre
només
és dient que no a tot
i sortir i dir a Espanya
no es trencarà
perquè no es trencarà
per què?
perquè Déu vol?
és que aquesta resposta
és absurda
és purament treure el pit
jo tinc una cosa
més darrera que els altres
no m'interessa
aquest discurs
com he dit abans
ningú nega
que hi ha un cert
de senzill
no, no
però contesta'm a mi
el que he dit
però això jo ningú nega
ningú nega
però no ens serveix per res
home
com s'ha plantejat
resoldre aquesta solució
amb la independència
perquè això no és possible
per tant
busquem una altra solució
que altres coses necessiteu
i això és el tema
però no és possible
perquè anem a veure
bé hi ha Kosovo
hi ha altres

a Kosovo
quants milions
milers van morint
en Kosovo?
no crec que en aquest moment
estiguem parlant de morts
perdona
tinc més respecte
al govern espanyol
i a la democràcia europea
com per pensar
que això pugui passar
per la conducta
de Catalunya pacífica
tinc més respecte a tots
i a ciutadans encara més
com perquè pugui proposar això
home
amenaçar-me a mi
amb l'exèrcit
amb la guerra
no està amenaçant
tu m'has acabat d'amenaçar
no estàs dient
que el que tu vols
per Catalunya
és un Kosovo
no vull això
no vull un Kosovo
vull dir que hi ha tant estats
que s'han fet legalment
i que estan a punt
de ser reconoguts
bueno, sí
aquest serà d'una altra manera
mira
el del país
si hagués guanyat
el referèndum a Escòcia
no hauria sigut
a pas en guerra
ho hi ha sigut
perquè el govern
ningú és
més intel·ligent
que el d'aquí
però Escòcia
era una reina
independent
era una nació
amb rei
i Parlament
és que no pots comparar
Catalunya
amb Escòcia
perdona
és que no tenen
a veure
mirant cap a l'in de desembre
ahir vam saber
que Convergència i Esquerra
es presentaran per separat
per exemple
us ha sorprès
la decisió
era esperable
creieu que
serà
serà de manera
que treguin més vots
o com ho veieu?
és igual
a mi em sembla
que està bé
que ho facin
perquè si
si han necessitat
si ara han hagut
de fer una
una unió
quan són dos partits
amb ideologies socials
diferents
i una història diferent
doncs em sembla molt bé
que han fet això
per resoldre un tema
que finalment
ha sortit
mig o més malament
a part del final
vull dir
com a resultat
però ha sortit
bastant bé
des del punt de vista
polític
amb l'ombra d'escons
i vol dir
que es pot fer un procés
encara que ell digui
que és impossible
saps què diu l'Avenger?
Majors coses veureu
o sigui
que tinguis confiança
que se'n poden veure
moltes de coses
vull dir
això
a mi
em sembla que està bé
que ho facin
però bueno
és un judici particular
no tinc cap
ni tinc
ni cap
és una opinió
és una opinió i prou
una opinió i prou
en l'última reunió
el debat que vam fer aquí
vaig suggerir a la Maria Camps
que es presentin
i es presentin el dia 20 de desembre
i es presentin junts
perquè precisament
és al Congrés
on s'ha de treballar
per modificar
la Constitució
amb tal
de permetre
un referèndum
si és el que ells vol
per tant
em sembla molt bé
que es presentin
però
per separat
o junts
ells
decidin
jo crec que
per separat
treuran menys
si és coms
que siguessin
bueno
jo que lamento

jo que lamento
per l'Eidond
més que d'altres
a mi em sembla
que
el procés
tal com el tenim
engegat
jo soc defensor
del procés
però el que m'agradaria
és saltar-me una mica
de no ser militant
de res
sinó mirar
d'analitzar les coses
tot i que és molt difícil
vull dir
penso que
hi ha diversos coses
que no són bones
és a dir
aquesta sobreactuació
amb un manifest
que es podia dir el mateix
amb més respecte
a la legalitat
i amb més respecte
a un possible pas intermèdic
que és una negociació
amb el govern
perquè després de les eleccions
algun govern
s'obrirà
a una negociació
llavors no costava res
simplement posar
vindrà el govern
següent a Espanya
ens pot fer propostes
que siguin interessants
per Catalunya
i resoldre els problemes
de Catalunya
i per tant
potser
no hem d'anar
a ressar
i això
a mi
el meu pare
era molt més intel·ligent
que el que ha passat
sí, sí
estic d'acord amb tu
i això demostra
una cosa
que jo
també sempre hi he pensat
i ara encara la venço més
aquí
el fallo
és difícil
però això és un anàlisi
també
opinió
el fallo és que no s'hagi intentat
primer
entendre's
amb
Catalunya
sí que es pot
que amb l'acut
amb l'acut
que és un partit
molt respectable
està per la independència
però té unes propostes
molt difícils d'assumir
llavors serien
molt diferents
de les d'envergència
molt diferents
i d'esquerra també
perquè és clar
esquerra
potser amb algunes coses
s'apropa
però
en el sentit general global
no ho veig tant
llavors
jo penso que de totes maneres
el Parlament
seria molt més majoritari
si resulta que
ens acostéssim
a la gent
que defensa un referèndum
i es pogués
anticipar
aquesta idea
d'una negociació
amb l'Estat
perquè ara en sortirà
un nou govern
jo ja estic d'acord
amb tu
perquè jo crec
que la declaració
feta
abans de formar
un govern
abans
que tenim
un president
fins i tot
en aquestes
què
no arriben
dos mesos
que falten
per les
properes eleccions
jo crec que és un error
gravíssim
perquè el que estan fent
és donar
gratis
la campanya
al president Rajoy
i també
està ajudant
i molt
Albert Rivera
jo crec que són
els dos polítics
que
trauran
més profit
del
soroll
que està sortint
del Parlament
de Catalunya
el que estem creant
aquí a Catalunya
és un
mal humor
impressionant
i jo crec que això
no és bo per Catalunya
no és bo pels catalans
ni és bo
per la convivència
entre els catalans
estem
cada cop més crispats
com
en xarxes
amistoses
aquestes coses
passen
i jo crec que això
va
en la mala direcció
jo també tinc una certa història
política
i a punt de que converses
familiars
amb conflictes
el micro
estàs molt lluny del micro
ara
jo anava dient
que conflictes familiars
o amb amics
diguéssim
una història política
a veure
el meu pare
es va enfadar
que no em va saber
que jo era el sub
i no cal que t'ho digui
no una mica
i vam discutir molt
amb molts germanes
i tot
és a dir
i suposo que això passa
a totes les famílies
i llavors era un tema
de diferències socials
no era de independència
ni era de dialogies
presents en aquell moment
és a dir
que a mi això
que no hi donava
tanta importància
bueno no sé
jo no n'hi dono tanta
penso que la gent
jo vaig discutir aquest dia
amb algú
que em va dir
que havia votat Ciutadans
i no va passar res
i no va passar res
ni ens vam enfadar
ni res
i vam dir
cadascú amb el seu
i un va quedar amb el seu
i l'altre també amb l'altre
no
bueno jo volia dir també
que l'altra solució
que és aquesta del referèndum
hi ha dues coses
importants d'analitzar
també a veure què passarà
és a dir
una
és la posició
també
que abans he defensat
però estranya per mi
sobretot
perquè vinc de l'iniciativa
i prefereixo dir-ho
doncs vinc
eh
no hi soc
doncs
va sortir el que es colló
ahir
dient que
com ara has dit
és rotund
que això no es pot fer
fora de la llei
que s'ha de buscar amb la llei
i en cap moment
vaig sentir que digués
que s'havia aprovat
fer un referèndum legal
a les Corts
que no es va aprovar
es va fer una altra vegada
una altra qüestió
això va ser el 20 d'abril
del 2012
bueno jo l'any no me'n recordo
2013
és dels anys que et porto davant
que em fan perdre memòria
bueno
en tot cas això
ja s'ha fet
però bé
ell ho defensa
però llavors em vaig assostar
amb la seva
com ho defensa
i va dir
a partir de mobilitzacions
molt més fortes
que podem aconseguir
això
bueno
llavors trobar que era una amenaça
absurda
o
dramàtica
això ho va dir
això ho va dir
això ho va dir
perquè jo ho vaig sentir
de viva veu
no he mentida
ni res
clar
què són aquestes amenaces
més fortes
que manifestacions
de tanta gent
pacífiques
i això
que hem de fer ara
esclar
i ve del món sindical
que a vegades cremen
caratons
jo també he sigut sindicat
però vull dir
a mi em sembla
que va ser
una fora de tot
important
i és aquesta sobreactuació
perquè hagués pogut dir
al revés
tornem a aprovar
el referèndum
i si un mes
ella va dir
en un temps
no es dona
doncs busquem una altra cosa
però la cosa que buscava
és més violència
i això tampoc és el tema
jo crec que el tema
és en tot cas
el recorç internacional
per trobar una solució
o un problema llarg
i que serà difícil
que resolgui
si l'estat espanyol
no ho fa bé
no però el tema
és que el govern
de la Turmàs
ha decidit
emprendre
aquest via
aprofitant
la crisi
que hi ha hagut
a tot Espanya
i a tot Europa
començar
aquest via
just quan
el Partit Popular
de Mane Rajoy
estava en una majoria
absoluta
és que
què cosa més
inútil
crec jo
que
llançar-te
contra un mur
que és granític
i saps perfectament
que tenim la majoria
absoluta
i que no tens
possibilitat
de guanyar res
no entenc això
que s'hagués
desparat
en tot cas
per unes
ocasions
més
amb més debilitat
diguem-ne
el govern central
per tant
tot el que ha passat
en els últims
quatre anys
ha estat
totalment
previsible
s'ha pogut
preveure
d'un any
per l'altre
exactament
per on anava la cosa
fantàstic
deuen haver tingut
una estratègia
boníssima
encara que
el govern central
serà molt més dèbil
perquè
tindrà tres o quatre partits
que li faran
la morga
però allà
potser ho encertarem
no?
serà més fàcil
que es negociï
una cosa més adequada
o sigui
devien ser molt
espavilats
més que tontos
avui Rajoy
es reunirà
amb Rivera i Iglesio
aquesta setmana
també l'hem vist
amb Pedro Sánchez
falten
dos mesos
pràcticament
per les eleccions
de l'inlecció
de desembre
i aquesta mena
de crisi
que s'havia sentit
a parlar
del Partit Popular
ara fa tres setmanes
gairebé
ja ens n'haguem oblidat
tot això va molt de pressa
suposo que
creu que la campanya
en realitat serà
més important
el que passi
el desembre
que el que estigui
passant ara
o que el que es presenti
cada partit?
és que crec
que la campanya
electoral
del 20 de desembre
dependerà
el resultat
dependerà
en gran part
del que passa
aquí a Catalunya
jo crec que
les posicions
polítiques
que prenen
els líders
principals
decidirà
en bona part
el resultat
del 20 de desembre
hem vist ja avui
diguem-ne
la primera
enquesta
que dona
a ciutadans
com a segona força
d'en tot Espanya
20%
per damunt
del PSOE
amb 18%
i això
és per veure
si això
es repeteix
en properes enquestes
però és una tendència
és
a l'alça
continua
també les enquestes
donaven majoria absoluta
a Junts pel CIE

no no
és que no es pot
refiar
de les enquestes
no dic que no
però fa un
fa un an
d'anava majoria
absoluta
a Podemos
és que ha canviat
molt
des de
ara està
al 10-12%
però
diguem-ne que
el que passa
a Catalunya
afectarà
i molt
el resultat
del 20 de desembre
i per això
doncs
el soroll
creat
per aquesta resolució
el dimarts
jo crec que
beneficiarà
aquells partits
que estan
clarament
a la defensa
de la unitat
d'Espanya
se'ns acaba
queda molt poquet temps
eh
una última intervenció
breu
per això mirava
si només
jo em penso
que
si jo hagués de fer
una previsió estratègica
que no tinc
bueno
jo diria
el següent
el que pot
ara defenso
el procés
però
defenso també
l'unitat
l'unitat no ho sé
però la relació positiva
amb Espanya
i una possible relació
després
però pactada
entre dos
amb igual poder
perquè no és això
jo considero
que això
té una tradició nacional
o sigui
quasi una mica diferent
del teu discurs
però penso
que el que seria
més
estratègicament
més correcte
i que ens en podríem sortir
és evitar
durant molt
fins a les eleccions
o després
les eleccions
el xoc frontal
per tant
guanyi qui guanyi
primer
jo no faria
el que vol fer
el Forcadell
però és que jo no sóc
el Forcadell
primer jo diria
bueno
com que no hem tingut temps
de fer tot aquest procés
que ens han deixat
doncs escolim el president
i si el seu president
no és el que ens agrada
no sé qui
doncs paciència
perquè una persona
pot col·laborar
amb el govern
i que us pot ser
nomenada estratègia
del procés
té 50.000 solucions
ja sé que això
pot ofendre
el comerç
però bueno
també és veritat
que hi ha raons
també d'altre tipus
perquè això
pugui haver d'anar així
vull dir que
això ho faria primer
després muntaria un govern
eficient
que monti
una cosa
que està al full de ruta
sobre el tema social
exacte
que el govern
es posi a treballar
que es faci el que sigui
i que no es parli gaire
del que no és
el més ben vist
és a dir
evitar crítica
si es construeix
una hisenda
que comenci a treballar
encara que només sigui
per tenir l'estat federal
això és el meu
cronòstic
això ens sortiria
hem d'anar acabant
amb un part
però l'altre
també ho trobo
esbojarrat
perquè és poc
molt breu
poc madurat
només volia comentar
el de la moció
presentada ahir
al ple de sancres
sí, n'hem parlat
abans a l'entrevista

que
que
si no
va presentar
una moció
en defensa
de l'ordre
constitucional
de l'ordre
constitucional
no de la constitucional
que es pot modificar
ja sabem
en defensa
de l'ordre
constitucional
i en contra
de la declaració
unilateral
d'independència
i
els partits
de
Convergència
i Esquerra Republicana
evidentment
van votar
en contra
el
Movem Sant Just
també va votar
en contra
de la defensa
de la constitucional
de l'ordre
constitucional
però
el que em sorprèn
és que
el Partit Socialista
es va posar
de perfil
i no va
recolzar
una moció
a favor
de defensar
l'ordre
constitucional
i en contra
de la declaració
unilateral
això em sembla
gravíssim
és el que va passar
i el pleu
hem de deixar aquí
perquè ja tenim
fora
tot a punt
per fer ioga
i cada dia
li robem més minuts
per tant
gràcies
Jure Maria
i Joan
i Charles
Ablett
que vagi bé
i fins aviat
bon dia
bon dia
adeu

la música electrònica
més suau
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
t'hi esperem
La Penya del Morro
és un programa de ràdio
que fan una vintena
de col·laboradors
cada tarda
de 5 a 7
parlant de les coses
que passen a Sant Just
la seva història
o el que passa a l'extràdio
i també parlem de televisió
esports
van deshonorar
fins i tot notícies positives
cada setmana connectem
amb el casal de joves de Sant Just
fem un caràcara
amb nois de segon d'esso
i parlem del que no hem de fer
a l'antigenda del programa
també tenim noves tecnologies
videojocs de llibres
i agenda de concert al cinema
les últimes enquestes
de mitjans de comunicació
certificen que el 0,1%
de la població de Sant Just
escolta la desbernada
i tu
t'apuntes?
no et quedis
fora de joc
escolta la desbernada
divendres a les 8 del vespre
i dissabtes a les 12 del migdia
aquí
a Ràdio Desvern
Bits
molt més que nits d'electrònica
Bits
ara divendres, dissabtes i diumenges
a 10 a 11 de la nit
Despertanta
Corrent
Esmorzant
Comprant
Passejant
Quedant
Treballant
Celebrant
Sortint
Conduint
Vius connectat
Conduint
Desconnecta
Evita les distraccions
Milers d'accidents de trànsit
són provocats per l'ús de mòbils
GPS
i aparells de ràdio
Generalitat de Catalunya
CẢM
A
B must
coi
Ci
Mars
Just a la fusta, el magazín del matí.
Just a la fusta, el magazín del matí.
I ara ja de seguida a veure si ens pot entrar aquesta música per introduir-nos del tot, doncs, canviar una mica de tema amb tot plegat, no?
Sí, no? Sortint de la política i entrant.
Sí, a més avui ha estat debat intens, eh? O sigui que ens anirà bé ara una mica de ioga.
Perfecte, doncs, escoltem aquesta cançó que està sonant.
I si estàs a casa, escoltar-nos en directe, pots ara en aquest moment tancar els ulls i deixar que la música et porti cap a l'interior.
I si estàs a casa.
I si estàs a casa.
Doncs ja hem començat, no? Ja ha estat la manera de canviar d'història, eh?
Avui seguirem parlant dels xacres, que la setmana passada ja vam començar a parlar.
Parlar dels primers, no? I avui en comentarem alguns altres.
Sí, farem un petit recordatori només per posar-nos en ordre, no?
I perquè l'oient que ens estigui escoltant pugui seguir el tema.
El divendres passat parlàvem dels primers centres energètics.
Sí.
Parlàvem del xacra, no? El xacra és aquesta energia que tenim ubicada des de la columna vertebral fins al cim del cap.
Xacra vol dir roda en sànscrit i fa referència a un sistema energètic que fa molts, molts anys que l'Àndia ja es coneix i es dona...
s'utilitza en la medicina, no?
Els iogues l'utilitzen com a camí, també per ascensió de l'energia, per als xacres pujar a la Kundalini, l'energia espiritual, que permet fer-nos més conscients.
Llavors, vam començar pels primers xacres, que és el Muladhara, que és el xacra d'Arrel, que està connectat amb l'energia de la Terra, i que és el de color vermell.
En aquest primer xacra, podríem, si vols, crec que estan les dues ara, Carme?
Vale.
Molt bé. Baixem una miqueta la música.
Ara, que me la sentia molt forta.
Llavors, comentàvem que el primer xacra, Muladhara, està connectat amb la Terra, i avui m'agradaria donar un parell de postures, de sanes,
perquè la gent que ens estigui escoltant també les pugui conèixer i les pot practicar fins i tot, les pot buscar al Google i veure com es fan.
Per fer-ho a casa, eh?
Per fer-ho a casa, seria fantàstic d'aquí Purédo demostrar-ho, no? Encara que hi ha la càmera, però no...
És una mica just, eh? Sí, sí, exactament. Bueno, si vols atrevir-te, aquí t'hauries d'apropar, però bé, tot arribarà, tot arribarà.
Faltaria l'esterilla, la vela, faltarien més elements. Però bé, mira, una de les postures del primer xacra que la gent pot practicar es diu Utita Trikonasana,
que és el Triangle, i és una postura que l'explicaré així molt ràpidament, però que la podem fer és molt senzilla.
No és una postura senzilla, però com l'explicaré la farem de forma senzilla.
Si ells es posen de peu a casa, amb els peus junts, i amb els braços al costat del cos, amb la punta dels dits apuntant a la Terra,
amb la cama esquerra fan un pas al lateral, i ara estem les dues cames obertes.
Llavors, amb la cama esquerra, giren el peu a 45 graus, i el deixen alineat amb el taló de l'esquerra.
Llavors, tenim un peu que està alineat amb el taló de l'esquerra, i els braços els obren cap als laterals,
i el cap el giren mirant cap a la mà de l'esquerra.
Llavors, aquesta és una postura que és la preparació per Utita Trikonasana.
Llavors, des d'aquí, des d'aquesta manifestació que estic explicant amb les cames obertes, els braços en paral·lel,
fan una inhalació per allargar-se bé des de les lumbars fins al pit,
i, exhalant, fan una flexió lateral, posant la mà esquerra el més a prou que puguin de la tíbia,
i l'altra mà dreta apuntant cap al cel.
Quedaria una forma, perquè l'oïllament ens entengui, una espècie de triangle.
Segurament, com és una postura que el millor que recomano és que la mirin per internet,
jo la torno a dir, és Utita Trikonasana.
Perfecte, aquest és el nom. Molt bé.
Del segon xacra, la postura que podríem fer és una postura assentada.
El segon xacra, recordem que té a veure amb l'energia creativa, amb l'energia sexual.
Es diu ajivaristana xacra.
I, amb les cames estirades, sense coixí,
hauríem de sentir el contacte dels glutis en el terra,
apartar una mica la cara dels glutis.
Hi ha dos ossos, que són els isquions,
i des dels isquions allarguen l'espatlla,
allarguen els braços cap al cel,
i amb la inhalació allarguen tot el que puguin,
i amb l'exhalació deixen caure el tronc cap endavant,
fent la flexió endavant com una pinça.
Aquest també serà un exercici que, per exemple,
aquest és molt recomanable, per exemple, abans d'anar a dormir,
perquè és un exercici que et porta a la relaxació de la ment.
Quan de vegades arribem de la feina,
que estem molt tard o que estem allò,
hem sortit d'una reunió i estem així tensos i nerviosos,
la pinça seria un bon exercici per ajudar a calmar la ment
i molt reconfortant.
Perfecte. Aniríem a un altre xacra ara?
Sí, ara parlaríem del tercer,
del tercer xacra, que és manipura.
Vam comentar l'altre dia que és el xacra de la voluntat,
que és el de la força,
també és un xacra de l'entusiasme,
de tirar els projectes endavant,
i una postura que aniria relacionada amb aquest tercer xacra
és la postura de l'arc, o d'anuràsana.
La postura de l'arc és una postura que es fa,
primer és d'estirar el cos en el terra,
recolzat sobre el baix ventre,
i poses el mentó també en el terra.
Ja veure'ns, amb el plumb d'enclatge del mentó,
el ventre i els peus,
portes els peus, els flexiones,
els agafes per les mans,
les mans venen a agafar els talons,
i amb la inhalació obres el pit
i fas com la intenció d'obrir el pit,
com si fos un arc.
Ja veure'ns, amb les mans i amb els peus,
i amb les cames fas una propulsió,
es fa una palanca cap a un cantó
i el pit cap a l'altre.
És una postura per obrir-se molt,
és una postura força intensa,
i aquesta seria una postura
que s'ha de practicar amb compte,
perquè la zona lumbar sol està molt...
Se'n ressenti, no, també?
Sí, no és que se'n ressenti,
el que passa és que com la tenim...
No està acostumada.
Clar, i la tenim molt cargada,
Carme, tantes hores a la cadira,
i aquestes coses,
llavors aquesta postura
es pot començar a practicar
primer només amb un peu,
agafant-se només d'un peu,
descansant,
agafant-se l'altre peu,
i quan es comenci a tenir una mica més de pràctica,
s'agafen els dos.
Perfecte.
Molt bé,
doncs ens queda encara temps
de parlar d'alguna altra dels xacres,
ens sembla.
Molt bé,
doncs avui obrirem el quart xacra,
aquí ja és un pas més,
els tres primers dèiem que feien referència
al triangle inferior,
i ara pugem un...
no sé com es diu en català,
un...
Un graó.
Un graó, exacte.
Esglaó, ara em surt.
Un esglaó, un graó,
i anem cap a Anahata.
Anahata és el centre primordial,
és el centre dels centres,
està al mig del cos físic,
té a veure amb el cor,
i té a veure amb l'amor.
És el xacra que ens dona la capacitat
d'obrir-nos a la vida,
d'obrir-nos a l'amor,
no només d'un amor romàntic,
sinó d'un amor amb tots els sentits.
També té a veure amb la salut,
amb una intel·ligència més enllà de la intel·lecta,
una intel·ligència emocional,
té a veure també amb la unitat,
té a veure amb l'equilibri,
amb la curació, amb la sanació,
i amb les relacions de les persones, també.
És un xacra que és de color verd,
se'l presenta amb dos triangles,
un triangle apuntant cap a dalt
i un triangle cap a baix.
Llavors, la interacció dels triangles superiors
amb els triangles inferiors,
que farien referència als xacres de baix
i als xacres de dalt, els més celestials,
en el cor es troben aquestes dues energies.
El quart xacra és un xacra que normalment a Occident
bueno, vivim molt des de la ment, no?
És una de les coses que aprofito ara aquí
per ficar-me una mica, no?
Com tenim sempre la manera de voler entendre totes les coses
des d'un lloc intel·lectual
i moltes vegades no ens deixem fluir
o no ens relaxem suficient o no ens deixem anar.
Llavors, la proposta d'exercici per aquest xacra
poden ser postures que...
Hi ha una que és molt senzilla,
que l'explicarem així breument,
si tinc uns minuts més.
Sí, mira, el que no tenim és la música
perquè se'ns ha...
Ja està, tenim una altra.
No serà de les teves, eh, per això,
serà una més bàsica, però tenim una estona més,
un parell de minuts i que els tenim.
Ens adaptem i fluïm, ja estem aquí.
Exacte, mira, veus?
Se'ns ha reiniciat l'ordinador de cop i volta.
Bé, mira, pel quart xacra el que proposo
que facin les persones que s'hi volen provar
i volen experimentar una mica
amb l'opertura d'aquest centre energètic
és o bé sentats en una cadira
o bé sentats al terra en una postura que es diu sucassa
o la postura senzella, que és amb les cames creuades.
El que hem de fer primer és allargar molt l'esquena
i ara la faré així i la demostraré
i potser tu també t'animes i comences a pràctica amb mi.
A veure.
Llavors, amb l'esquena molt allargada
el que fem és estirar els braços als laterals
i anem a agafar a les espatlles
amb els dits de les mans
menys els polzes que es queden per darrere de l'esquena.
Llavors, amb els colzes oberts que no caiguin
fem una torsió cap a l'esquerra, inhalant
i fem una torsió cap a la dreta.
I ara ho faré un moment
perquè em vegis el moviment.
Es veu també més a través de la webcam, per tant,
en aquest cas sí que és un moviment que es pot fer.
Estem fent jògues en directe, eh?
Jògues en directe.
És un moviment que també el cap gira,
el tronc gira,
i poses l'atenció en el xacra del ull,
el sisè xacra, l'ajna.
Aquest és un exercici que obre tota la zona del pericardi.
El pericardi, ja sabeu que hi ha moltes tècniques
per obrir-lo i descontracturar-lo.
Quina paraula, no?
Descontracturar-lo
per tenir una qualitat de més sensacions aquí en el cor.
Perfecte.
Doncs mira, hem après un moviment també.
La gent que ens estigui veient en directe ho ha pogut veure
i si no, doncs tot es pot buscar.
Però bé, ha estat la manera que tenim avui,
que hem tingut avui, doncs,
apropar-nos una mica més al món dels xacres.
Ja sabeu que cada divendres, doncs,
tenim aquesta sessió final de ioga
amb el Darmadev,
que és professor de Kundalini ioga,
estudiant de les filosofies orientals
i amant de la salut i el benestar.
I tots els dijous és de la Casa Verda de Barcelona,
a passatge al Dalturó,
número 22.
Per informació, doncs, també podeu contactar
a través del seu web, que és darmadev.org
i recordem també, doncs,
agraïm la col·laboració de l'Arbolari
del carrer Raval de la Creu, número 7,
on trobareu els millors productes de salut
i d'alimentació ecològica,
que col·laborarà també, doncs, en aquesta secció.
Gràcies.
Només comentar que jo també a la web
aniré penjant coses que vaig comentar
en el programa, com tot això d'aquestes postures
pels primers, segons, tercer i quart xacra.
Tothom que vulgui seguir una mica
el que anem fent, ho poden trobar també a la web.
Perfecte. Doncs així que ve,
fins divendres que ve.
Gràcies.
Bona boncata setmana.
Gràcies.
Bona tarda.
I així que ve, hem de marxar.
Ens queda mig minut només per arribar en punt
a la una del migdia.
Per tant, tanquem el just a la fusta
d'avui divendres
i tornem dilluns amb moltes més coses.
Des de les 10 ha parlat Carme Berdoi,
dilluns, com dèiem, de 10 a 1 del migdia,
tota l'actualitat s'enjustenca
i moltes més accions.
Que vagi bé, que passeu un bon cap de setmana.
Ràdio Tosbend
98.1
Ràdio Tosbend
98.1
Smooth jazz
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out,
l'smooth jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més suau.
Smooth jazz
100% música relaxant
cada dia, de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club
T'hi esperem.
La penya del morro
és un programa de ràdio
que fan una vintena de col·laboradors
cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just.
La seva història o el que passa a l'extraradi.
També parlem de televisió, esports,
bandes conorats o fins i tot notícies positives.
Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just
fem un caracar amb noies de segon d'ESO
i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa.
També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres
i així de concerts al cinema.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació
certificen que el 0,1% de la població de Sant Just
escolta la desbernada
i tu t'apuntes?
No et quedis fora de joc
Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre
i dissabtes a les 12 del migdia
Aquí, a Ràdio Desbern
Bon dia, és la 1
Us parla Cristina Barcàs
Tot seguit
Les notícies de Sant Just
Tot seguit