Just a la costa.
Molt bon dia, passen dos minuts de les deu. Aquesta hora comencem el just a la fusta. Avui n'hem tingut aquest bolletí de Catalunya Informació. Estàvem sentint en directe el ple congrés dels diputats. Sentíem a donar-ne i lleida, però hem interromput, per tant, aquest discurs perquè no hi havia bolletí. I toca, per tant, començar el just a la fusta d'avui, dimecres 11 de juny.
Un programa on començarem parlant de les notícies de Sant Just en Andrea. Bueno, també farem un repàs de l'actualitat, pendents també d'aquest ple de congrés amb l'Andrea. Parlem del temps amb Carles Hernani de Rius.
I a més a més avui parlem de gegants amb la Palmira Vadell per parlar de la trobada gegantera d'aquest cap de setmana. Farem tertulia esportiva amb el Carles, l'Enric Riba, l'Emilius Casocchi i els seves alies.
I a l'última hora tindrem una mica de tot. Parlarem de política, com sempre, en l'anàlisi polític de l'actualitat amb els seus elies, també de l'actualitat de la Taneu amb la Dermacia i d'un nou projecte de la Carme Malaret. Serà tot plegat a la tercera hora del programa.
I tot plegat des d'ara i fins a l'onada del migdia, us acompanyem. Comencem saludant l'Andrea. Per parlar de les notícies de Sant Just, molt bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal? Bon dia, Carme. Comencem parlant avui d'uns cursos de formació, no? Sí, el juliol es posarà en marxa el programa Sant Just es forma, un pla de formació contínua per a empreses, comerços i autònoms.
És un programa que engega el Servei de Promoció Econòmica de Sant Just i que impartirà l'empresa de formació Corp Albalate. A més, són uns cursos bonificats. El juliol es posa en marxa el que serà una prova pilot que consistirà en oferir cursos per a empreses, comerços i autònoms amb l'objectiu d'ampliar la capacitació i les competències de les persones que treballen en empreses i comerços de Sant Just. I si funciona bé, al setembre s'ampliaria el programa.
Les àrees de formació són d'atenció al client, habilitats directives i de gestió d'equips, habilitats comercials i de comunicació i iniciació a les finances. Tots aquests cursos són unificats al 100% en el cas de persones treballadores a través de la Fundació Tripartita i, per tant, no tenen cost per a l'empresa. En el cas de persones en el règim d'autònoms, tots els cursos d'estiu gaudiran d'un descompte del 50%.
Aquests cursos es faran el juliol, el primer curs serà el d'atenció al client, començarà el dia 1 de juliol, i tots aquests cursos s'impartiran a l'equipament de les escoles. Si voleu més informació sobre aquest pla de formació Sant Just es forma, podeu enviar un correu electrònic a l'adreça promocióeconòmica arroba santjust.cat o bé trucant al telèfon de l'Ajuntament al 480 48 00.
Molt bé, doncs és la primera notícia del dia, tenim prou més qüestions, però continuem, Andrea? Doncs parlem de l'exposició de la Carme Malaret, després en parlarem àmpliament amb ella, i és que l'artista Sant Justenca exposa el castell de Cornellà aquesta setmana. Malaret presenta en aquest emblemàtic espai de Cornellà la seva mostra Escudallà l'Abisma.
Un projecte en el qual ha treballat dos anys i que finalment ha materialitzat aquest 2014. S'inaugura divendres. L'exposició Escudellà a l'Abisme s'exposirà al Castell de Cornellà durant pràcticament tot l'estiu, a partir de divendres i fins l'11 de setembre. I la inauguració serà aquest divendres a les 8 del vespre al Castell, al carrer Mossèn Jacint Bardaguer, sense número.
Els horaris de visita de la mostra de l'artista plàstica i ceramista seran de dilluns a divendres de 10 a 2 i de 5 a 8 del vespre i els diumenges i festius de 10 a 2. Els dissabtes l'espai està tancat i després parlarem amb ella perquè ens expliqui en què consisteix aquest nou projecte que, com dèiem, a partir de divendres podrem veure el Castell de Cornellà.
Serà l'última hora del programa. Acabem parlant d'una última qüestió. Un concert solidari que es fa també aquest de setmana, Andrea. Sí, és un concert solidari que protagonitzarà el cor amalgama a l'església de Sant Just i serà en benefici de Càritas.
Aquest concert en benefici de Càritas comptarà amb el cor, amb l'orquestra Cantizela i les veus de la sopranos Cristina Coc i Laura Pont i el piano de Susana Allande, tot plegat dirigit per Nacho Cantalejo. És un concert solidari que organitzen des de Justícia i Pau a la parròquia per tal de recollir fons en benefici de Càritas i el recital barrejarà impressionisme francès i música catalana. Per tant, promet.
A més, la coral de l'entitat també interpretarà algunes peces. És un concert obert a tothom. Tindrà lloc diumenge a les 7 de la tarda i les entrades es poden comprar ja anticipadament per 8 euros a l'Escola Amalgama o bé a l'Església de Sant Just el mateix dia, fins 20 minuts abans del concert, això sí, per 10 euros. Per tant, proposta solidària també i cultural aquest diumenge a l'Església. Molt bé, doncs tenim coses, que de Sant Senna que és un cap de setmana, de fet, d'aquests que es presenta intens, intens també aquí a Sant Just, eh? Sí.
I parlem ara de música. Aquesta setmana, de fet, és una nova setmana de festivals perquè tenim el Sònar. El que fem, però, és parlar... No parlem del Sònar ni de concerts així. És que estava busquant concerts, però veig que tots es concentren molt de cara a Sònar. Tenia una opció per avui, però una mica electrònica, i m'ha fet mandra posar-la ja de primera hora. Sí, per tant, anem una mica amb novetats. Spoon ha tret un nou single, treurà un nou disc el 4 d'agost, que es dirà
They Want My Soul i després de 4 anys de l'últim, de l'anterior. Llavors han presentat un parell de cançons. L'última es diu Rent I Pay i ara mirarem que soni de seguida. I també tenen un videoclip com no oficial, tot i que ells mateixos l'han gravat, però bé, en tot cas no suposem o deduïm que potser més endavant hi haurà un altre videoclip i que per això el presenten d'aquesta manera.
Bé, en principi són una mica més britànics que en altres ocasions. Són britànics? Més britànics, perdó, més rock. Ah, va. Sí, són britànics. I es diuen com, perdó? Spoon. Spoon. Ara aquí comencen a actuar aquest dren Aipei i bé, en principi la crítica no el deixa gaire bé, aquesta cançó. Diuen que hem d'esperar el disc per veure si convencen més. Bé, valorarem.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessor al cinema. Veus de la parròquia?
Paraula viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passa minut d'un quart d'onze i és moment de repassar l'actualitat del dia amb l'Andrea. Bon dia, Andrea. Avui anem més d'hora perquè no hem tingut butlletí i tot va una mica més avançat. És veritat, cert, cert. Però bé, en tot cas, parlem de notícies, parlem de les portades dels diaris avui que justament m'ha estranyat perquè d'alguna manera ahir sí que tothom anava parlant del mateix, no?
Però avui els diaris han decidit apostar per temes diferents, eh? Sí, alguns sí que encara tenen la vista posada en la jornada d'ahir, alguns en el que passarà avui al Congrés, ara parlarem de tot plegat, però sí, cadascú ha apostat una mica per temes diferents. A La Vanguardia, en clau política, ens diuen la renúncia de Díaz obre el duel per liderar el PSOE, va ser una de les notícies destacades de la jornada d'ahir.
Eduardo Medina i Pedro Sánchez es perfilen com aspirants en el Congrés del juliol i la presidenta andalusa evita la pugna i es manté en el seu càrrec. És la notícia destacada a La Vanguardia avui en portada, en clau política. D'altra banda, al periódico ens parlen del relleu a la corona. Diu, es ratificarà avui al Congrés. Votació de la llei d'abdicació. Robalcaba aconsegueix ofocar els diputats del PSOE que demanaven llibertat de vot
i també ens acompanya amb aquesta notícia amb una imatge recent del príncep Felip, d'un acte que va tenir lloc ahir. I per últim, la notícia destacada, el diari Ara... Tindes control, eh? Sí, eh? Les sintonies... Les músiques... I al diari Ara ens parlen del Mundial, és la notícia destacada, però no parlant...
exhaustivament d'esport, ni concretament d'esport, ens parlen de futbol i pobresa. Les protestes socials i l'augment del crim marquen l'inici del Mundial, que crec que comença demà, més no, aquesta setmana. Són les notícies que trobem avui a les portades. Com comentaven, temes bastant variats avui.
Molt bé, doncs són aquests els temes principals del dia, tot i que, si mirem els digitals, avui ja pensem que el dia que és, és la llei de l'abdicació pel rei, per tant, segueixen el plen directe del Congrés tots els digitals, amb minut a minut i tot plegat. Per exemple, destaquem declaracions. El 3-24, el llegim, Mariano Rajoy, que ha dit, canviem de pàgina, però seguim escrivint el llibre de la nostra convivència. El president del govern espanyol ha allunyat el debat sobre monarquia o república
Tot afirmant, la forma de l'Estat no està a l'ordre del dia d'aquesta cambra.
I el PSOE, rebutjat una llibertat de vot, recordem, en la votació del projecte de llei de l'abdicació del rei. Oriol Amorós, que es presentarà a les primàries d'esquerra per les municipals, es presentarà en aquestes primàries per encapçar la llista d'esquerra a les eleccions de Barcelona de l'any que ve, o ha confirmat aquest matí el matí de Catalunya Ràdio, un altre dels temes polítics del dia. A l'Ara.cat ens destaquen que Rubalcaba ha dit que el PSOE no trencarà el consens constitucional i que Rajoy, al debat sobre la llei d'abdicació, la forma política d'estat no és a l'ordre del dia.
I de tot plegat, la Vanguardia destaca el que ha dit Durán i Lleida. Ens abstenim perquè porten temps excloint-nos. Rajoy ha defensat a la cambra baixa el projecte de llei d'abdicació que comptarà amb el suport de PP, SOE, UPID, UPN i Foro Astúries.
I diu, ha dit Rubalcaba, que votar no a la llei seria dir-li al rei que continuï encara que no vulgui. Per tant, un argument una mica pobre trobo aquest per justificar un vot o altre. I Felipe i Letizia que podrien recórrer Madrid el dia 19, o sigui que hi haurà com una desfilada, no m'ho he imaginat això. Diu que els nous reis partirien del Congrés dels diputats cap al Palau Reial de Madrid, on hi hauria una recepció i sembla que seria en aquest format. Per tant, si això es fa el dia 18, diu que podria ser el dia 19.
I més coses, també els taxistes que es mobilitzen contra l'intrusisme. El sector fa vaga aquest dimecres contra l'aplicació de taxistes amateurs. Han multat fins a 6.000 euros els taxistes amateurs d'obert. La Generalitat i l'Estat censuren l'aplicació i els taxistes han convocat una protesta per avui. I d'altra banda, la Vanguardia, que ens parla també del Mundial, que comença demà. Diego Costa diu que està a tope i Casillas diu que Espanya va al Mundial com a favorita absoluta.
Parlarem també del Mundial d'aquí una hora a la tertúlia esportiva.
Si t'hi vols afegir, Andrea, ja saps que tens les portes obertes. Serà interessant. Tu el mires, per això, el Mundial o no? Alguns partits, sí. Acostumo, sí, sí, no es mira. Molt bé. Què passa que tindràs problemes aquest any per mirar-los, no? Perquè deuen ser... És a dir, es fa Brasil, no en tinc ni idea, ara parlo... No, és veritat, no sé com són els horaris. No sé... Hi ha una diferència horària important, segurament, però clar, no sé si s'hi juguen molt d'hora o molt tard. Home, jo no... Jo no acostumo a ser de les que es desperten a les 3 o no se'n van a dormir per veure un partit de futbol.
La meva nit és la meva nit i ja m'enteré de ser aquest resultat, a no ser que sigui un partit destacat, que valgui la pena veure. Però vaja, tampoc no l'agafo amb unes ganes excessives, aquest mundial. Molt boc. Bé, doncs ja anirem parlant, en tot cas. Un mes dura, no?, per això, més o menys. Crec que la final és el 13 de juliol, una cosa així, o sigui que sí, anirem un mes. Molt bé, doncs dit això, passem a les imatges de l'IA dels diaris.
Doncs avui també són molt variades, igual que les notícies destacades a les portades. A La Vanguardia, per exemple, la imatge destacada és Hillary Clinton, que va presentar a Nova York les seves memòries, que es titulen Hard Choices, decisions difícils, i a la foto la podem veure parlant amb una nena.
en una llibreria de Nova York, amb exemplars del seu llibre. També veiem fotografies d'Eduardo Medina, Pedro Sánchez, en relació a la notícia de la renunciada Susana Díaz, a liderar el PSOE. També una fotografia de Jordi Portavella, regidor d'Esquerra, que diu facilitar el relleu d'Esquerra a Barcelona. Ha renunciat a ser alcaldable per cinquena vegada, ja el veiem en portada. I també veiem en clau internacional, en fotografia, a Angelina Jolie i a David Cameron,
junts contra les violacions. És el que ho llegim en Internacional a la Vanguardia. D'altra banda, al periòdico, veiem una fotografia d'Albert Batlle, que succeeix Manuel Prat al capdavant dels Mossos d'Esquadra. Un excàrrec del PSC dirigirà als Mossos, ens diu el periòdico. I també veiem una fotografia del príncep Felip ahir a la celebració del centenari de l'Institut Espanyol d'Oceanografia. I el veiem...
a ell a sobre del mar. És una foto impactant, una mica xocant, perquè ja el veiem com sortint del mar. Bé, suposo que és un efecte d'altre. Sí, porta dies l'avantguàrdia amb fotos de la Casa Reial, no? Ah, no, és el periòdico. Perdó. Mira, avui precisament l'avantguàrdia... Però sí que ens parlen del tema de l'abdicació del rei, però sí que és veritat que ahir també ens oferia una fotografia de la recepció del president de Mèxic.
I per últim, al diari Ara, dues notícies únicament. Veiem uns nens al Brasil jugant a futbol, il·lustrant la notícia principal de l'ara emportada, futbol i pobresa. I per últim, una imatge de l'Ada Colau, que promou, diu, un front d'esquerres a Barcelona. Prepara una crida perquè iniciativa, la CUP, procés constituent i Podem, donin suport a una llista única.
Molt bé, doncs una notícia que també apareix en imatges als diaris d'avui, en un diari d'avui, de fet. I ara el que fem és obrir plana internacional. Andrea, cap on anem?
Doncs primer de tot ens n'anem cap a Brussel·les i parlem de la batalla en torn de la candidatura de Juncker, que ens diu que la Vanguardia està desbordant Angela Merkel. La cancellera protesta per les amenaces en l'elecció del president de la Comissió Europea, ho llegim a la Vanguardia. La candidatura del conservador Jean-Claude Juncker a presidir la Comissió Europea no se'nlaire, però tampoc no acaba d'enfonsar-se. Merkel va dir ahir...
Ho he dit a Alemanya i ho puc repetir aquí. Juncker és el meu candidat a la presidència de la Comissió Europea. Vull que en sigui el president, és el que va reiterar, en una roda de premsa conjunta amb el primer ministre suec, el britànic David Cameron i l'holandès Marc Rutte, que són els líders europeus que més inconvenients estan posant a l'intent del Parlament Europeu d'elegir precisament a Jean-Claude Juncker com a successor de Durao Barroso.
La cancellera alemanya s'ha vist atrapada, ens diu la Vanguardia, les últimes setmanes per la seva posició ambivalent en torn de la candidatura oficial de la seva família política i ahir va mostrar senyals d'estat desbordada pel caire que està prenent tot plegat aquest debat a escala europea. D'una banda, Merkel s'ha mostrat molt sensible als tamors de Cameron sobre les conseqüències que tindria l'elecció de Juncker al Regne Unit.
i de l'altra es troba que la pressió interna del seu país li impedeix desentendre's de l'aposta del Partit Popular Europeu per l'expresident Luxemburguès. Veiem a tots quatre en fotografia a l'avantguàrdia il·lustrant aquesta notícia. Això pel que fa a Europa. I ara ens anem cap a l'Iraq. També ens quedem a l'avantguàrdia i ens diu que els yihadistes han pres Mossul i dominen gran part del país, de l'Iraq.
Mossul, la segona ciutat de l'Iraq, amb dos milions d'habitants, ha caigut en mans dels jihadistes de l'estat islàmic de l'Iraq i Síria, conegut com a EIS, després de cinc dies de combat amb les forces armades del primer ministre xiïta, Núriel Maliki, guanyador de les eleccions el 30 d'abril passat.
Centenes de milicians van prendre la seu del govern provisional, l'aeroport, van incendiar casernes de la policia, van alliberar presos de les presons i es van apoderar d'estudis locals de televisió. 150.000 habitants d'aquesta ciutat històrica es van haver de refugiar localitats veïnes de la província de Nínive.
Les bandes de combatents de la Guerra Santa han aconseguit, amb aquesta ocupació de Mossul, controlar Tottenínive, al nord de l'Iraq. I ens diu també la Vanguardia que la unitat del país és una ficció, amb l'Iraq dividit entre xiïtes, sunnites i curs.
Doncs són els temes més destacats d'aquest matí, si ens fixem o si tenim temps de mirar avui les pagines internacionals. Ara és moment de parlar de cultura i fixar-nos en alguns dels titulars més destacats. Per exemple, Raimon, que ahir va recollir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes amb un públic de la Palau de la Música que s'ha posat...
dret per aplaudir intensament aquest premi. Sembla que feia temps que no es feia un aplaudiment tan fort per algú que guanyava aquest guardó. L'artista valencià Raimon ha rebut el 46è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el va recollir, per tant, ahir dimarts, dimarts, aquesta setmana estranya, amb el Billons Festiu. Ell va dedicar aquest premi als que van fer emergir la poesia i la cançó en plena dictadura. Va dir, sovint sento que no sóc dels meus.
Més coses amb el director d'orquestra Rafael Fruvé, que el mestre estava considerat com el director d'orquestra espanyol amb més prestigi internacional des d'Ataulfo, Argenta. Neix la iniciativa Barcelona Reset, que posa en contacte diferents arquitectes i estudiants del món per elaborar una arquitectura de carrer que connecti amb alguns dels símbols universals. Serien set nou espais del tricentenari.
6 ballarins de Ballet Nacional de Cuba deserten a Puerto Rico. Hi ha dues ballarines més que no han tornat a l'illa i la resta actuaran a Miami. Parlem també de música. Mishima, Nel Halsted i José Domingo són els primers noms de l'Altaveu. El Festival de Sant Boi es farà del 5 al 7 de setembre.
I parlem també de cinema, perquè hi ha una crida d'Almodóvar, Ken Loach, Wim Wenders i més directors europeus pel director corainès Oleg Senstov. El director senest va ser detingut a casa seva pel Servei de Seguretat Federal de la Federació Russa l'11 de maig i traslladat a Moscou, on està retingut a l'espera de judici. Són els titulars d'aquest mati. Ens fixem ara en les contraportades del dia.
Comencem per la del diari, ara, on llegim fantasies i decadències. És l'article semanal de Josep Ramoneda, Andrea. El primer article, titulat Propietària, ens parla de Susana Díaz. Diu que la principal accionista del PSOE, Susana Díaz, la que controla la quota de capital polític més important del partit, Andalusia, ha decidit no optar a la secretaria general que Roelcava deixa vacant.
Desmunta d'aquesta manera l'estratègia de canvis sense traumes que buscaven els barons socialistes i obre un període de turbulències perquè els aspirants són molts i les figures en perfil i caràcter són poques. D'altra banda, l'article de l'IRI diu El que no és de la Constitució no existeix, ho ha dit el fiscal general Eduardo Torres Dulce, des que el republicanisme també demana el dret a decidir.
Ens recorda Ramoneda que el 62% dels espanyols voldrien escollir règim. Com ja fa temps que el demanem als catalans, el legalisme ideològic que el govern central i el seu entorn no paren de propagar ha arribat a expressions delirants. I per últim, a final d'època ens parla de dues exposicions que trobem al Paler de Tòquio de París. Diu, lloc emblemàtic de la New Modernitat. Diu, hi ha dues instal·lacions que transmeten una profunda sensació de final d'època.
D'una banda, Thomas Hirschhorn ho fa entre pneumàtics gastats, paquets d'embalatge, fusta i molts papers, d'alguna manera que construeix un enorme espai d'estètica que ocupa, i d'altra banda ens parla del fotògraf japoneix Hiroshi Tsuhimoto, que construeix un paisatge de runa, d'aixelles i fòssils de la nostra pròpia cultura, i que proclama així que el món ha mort.
Diu, uns muntatges especialment eloquents en els dies en què es commemora amb més melanconia que altra cosa el desembarcament de Normandia, quan encara hi havia guerres justes. És l'opinió de Josep Samoneda de cada dimecres que trobem al diari Ara a la Vanguardia. Tenim una altra entrevista amb el següent titular, Començo la meva lluita contra els robots assassins.
Avui entrevista Víctor Amela a Jordi Williams, Premi Nobel de la Pau. Diu que de petita volia ser papessa. Em va frustrar no poder ser ni a escolar en la missa per ser noia i als 17 anys vaig deixar l'església, decebuda, i li diu Víctor Amela, bé, però és Nobel de la Pau. I ella diu, bé, també ho és Obama. Diu, mai s'havia aconseguit un Nobel de la Pau a algú només pel que se suposa que farà. A Obama li van donar el Nobel només pel fet de no ser Bush i ja ha llançat més atacs de drons que Bush en 8 anys.
És el seu discurs de multilateralitat. Diu, mentida, el meu país continua sent agressiu i sense contemplacions. Sabia que no faria res. Diu que ella, per mereixer el Premi Nobel de la Pau, ha propiciat un tractat internacional contra l'ús de mines antipersones. Parla ampliament en aquesta entrevista sobre aquestes mines. Diu, ja són 161 països signants del tractat. Espanya ha deixat de fabricar mines antipersones, s'han salvat milers de vides...
Asegura que encara hi ha moltíssimes mines a Camboya, a l'Afganistan, a Birmània, al Paquistan, Colòmbia... Moltes queden abandonades després de vells conflictes oblidats i una mina assegura que pot durar més de 50 anys. Explica una anècdota per il·lustrar tot plegat i el mal que poden arribar a fer. Diu, me la va explicar el cap del Pla Nacional Antimines a Croàcia, va parlar amb excombatents per netejar el terreny i no hi col·laboraven. Dies després, un noi recollia llenya al bosc i es va quedar sense cames perquè va trepitjar una mina.
Un home se li va presentar l'endemà. Diu, aquesta mina l'havia sembrat ell sent combatent. I el noi sense cames era, coses de la vida, el seu propi fill. Diu que a partir d'aleshores va començar a col·laborar. Déu-n'hi-do. Una bona història avui a La Vanguardia.
Ara passant tres minuts de dos quarts d'onze, seguim repassant les contraportades del dia, ara la del periòdico, amb una altra entrevista que ens diu que hem convertit les abelles en les nostres esclaves. Doncs avui és una entrevista que val la pena llegir, avui amb Esteban Miràngels, veterinari d'abelles, reparteix el seu temps entre els insectes socials i un eixam d'adolescents.
És professor de secundària i veterinària ecològica a Santa Pau, a la Garrotxa. Diu, aquí, envoltat de volcans i boscos, conviu en relació simbiòtica amb 10 ruscos i controla la salut de 2.000 més. Diu que aquesta zona, la Garrotxa, és una zona de reserva integral i hi ha una gran diversitat botànica. Estem envoltats de castanyers, acàssies i arts blancs i tenim molta flor de prat. Diu, però jo a les meves abelles no els exigeixo res.
Diuen si a final de temporada em donen mel, bé, i si no me'n donen gaire, doncs també. Per a mi l'ofici d'apicultor va deixar de tenir sentit quan vam convertir les abelles, un animal que viu intensament la seva relació amb la natura, en les nostres esclaves. Crec que un dels culpables de la gran mortalitat d'abelles que hi ha són els mateixos apicultors. I ell assegura, mal m'està dir-ho, però fins i tot he renegat de la paraula apicultor.
Asegura que un professor d'institut es va introduir en el món de les abelles amb 16 anys. Diu, vaig entrar de monitor en una granja escola i per ser nou em van enviar el taller de les abelles. Diu, em vaig sortir abduït i amb el cap ple de preguntes. Me'n van fascinar l'organització social, la capacitat de treball, la disciplina, l'altruisme i la relació espectacular que tenen amb les flors. Que assegura que és una relació d'amor i de suport motu.
Doncs al periòdic, eh? També ens quedem amb aquesta entrevista. Avui bon dia de contres, no, Andrea? Sí, per parar-nos una estoneta a llegir-les bé.
Doncs atenció, perquè a la notícia curiosa del dia parlem avui d'un problema de lògica infantil que es converteix en tot un fenomen viral a la Xina. Per cert, que no ho hem dit, però un altre de les titulars que hi havia, molt més avall, perquè avui tenim molta teca política, però avui comença la selectivitat. És veritat, m'ho he apuntat des de fer coses. Fa deu anys, Andrea, que la vaig ser jo. M'he sentit el pas del temps.
Avui quan hem vist, sí, sí. Queda lluny. Exacte, però tothom jo crec que la recorda una mica, eh, la selectivitat, no? Sí, jo la vaig fer un any després que tu i me'n recordo perfectament. I a més m'ho vaig passar bastant bé. Sí, sí, era que sí. Concedíem amics d'altres instituts i ens retrobàvem...
Mare meva, el temps. Ara la fan els alumnes nascuts l'any 96, per tant, sí, és el pas del temps. Bé, en tot cas, parlem d'aquest problema de lògica infantil que es converteix, com dèiem, en un fenomen viral a la Xina. Sembla que nens de 6 anys són capaços de resoldre'l en pocs segons i, en canvi, molts adults triguen més de mitja hora.
Sí. Diu que per ser admesos a primària, els nens de 6 anys de Hong Kong han de resoldre diversos problemes matemàtics, Déu-n'hi-do, la prova d'accés també. Per 6 mesos. Sí, sí. I diu que aquest any un d'ells s'ha convertit en un fenomen viral a la Xina. Sí. I diu que aquests nens són capaços de resoldre-los en pocs segons, en cap i els adults triguen, el que dèiem, més de 30 minuts. Després de publicar-se, la xarxa social xinesa
Sina Weibo la pregunta número 21 del test que els van passar es va convertir hi ha un test de moltes coses i la 21 és aquesta que diem es va convertir en la segona entrada més popular de la xarxa social segons informa un portal de la Xina la pregunta és en quina plaça d'aparcament està aparcat el cotxe d'una il·lustració i una il·lustració l'heu de mirar però en 6 llocs un és el 16 l'altre el 06 l'altre el 6-8 l'altre el 8-8 l'altre i el cotxe i a la següent hi ha el 98 d'acord
Per tant, se suposa que molt ràpidament has de dir quin és el número que va entre mig de tot. No sé... Sí, els nens triguen uns segons i els adults unes a mitja hora per resoldre això. Sí, i jo l'he pensada, però no sé si tenim la resposta, que les persones adultes triguen més temps en resoldre-ho perquè el seu esponsament...
Està més condicionat per les regles que es fan servir per solucionar les sèries matemàtiques. En canvi, aquest exemple és més fàcil del que sembla a primera vista i la clau per trobar la resposta és fer servir la tècnica que els psicòlegs anomenen pensament lateral, és a dir, aplicar un enfocament creatiu indirecte per trobar la solució. En aquest cas, n'hi ha prou amb observar la imatge al revés per trobar la solució al problema. Al revés? Sí, al revés vol dir...
Sí, però al revés entenc que és girant tota la pantalla, eh? Crec? Sí. Sí, pot ser. No ho tinc clar, perquè a més a més no et diu quina és la resposta. Jo soc fatal, eh?, amb aquestes coses de lògica. Intrigada, eh? No ho sé, llavors hi ha uns comentaris a la notícia, perquè és una notícia que llegim a La Vanguardia i hi ha 158 comentaris, eh? Per algú que diu, digueu la resposta, l'altre és el tal, l'altre diu que no, l'altre diu que no sé què... I... no acabo d'entendre-la, eh? Per tant, realment...
Busqueu-la perquè és molt interessant aquest problema de lògica infantil. Jo me la plantejaré per aquesta nit. Abans d'anar a dormir o potser abans per si trigo molt. A veure si m'estaré fins al 5 de la matinada. Perfecte, Andrea. Doncs moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia.
Dos coses i mig, doncs. Ens fixem ara en l'interior dels diaris. Obrim diaris. De fet, aquesta sintonia encara no és l'avui. Tenim una mica de descontra en les sintonies, perquè aquesta és la informació esportiva que repassarem de seguida abans, però ens queda, com dèiem, obrir diaris. I, per exemple, fixar-nos a les pàgines d'opinió del diari Ara. Un doble article titulat Dos oceans, una sola veu, signat d'una banda, el primer article per l'Ula de Silva, ex-president del Brasil, i de l'altra, Ricardo Lagos, ex-president de Xile.
I l'Ula de Silva diu, per exemple, que a l'Amèrica Llatina i en particular a Sotamèrica vivim temps de convergència. Un mió podria no veure-hi més enllà de les tendències ideològiques oposades de la regió i, per tant, podria posar en qüestió aquesta afirmació, però el cert és que sota la superfície es va conformar en una identitat més cooperativa amb la qual s'està forjant una nova identitat llatinoamericana pel segle XXI.
Diu que l'Amèrica Llatina té la gran sort en l'actual ordre mundial de poder orientar-se tant cap a l'Atlàntic com al Pacífic. I diu també que una de les paraules clau davant de tot plegat és integració. La integració ens ha de fer transcendir les moltes temptatives regionals fallides del passat i ens ha de permetre assolir finalment tots els objectius que aquests intents perseguien.
D'altra banda, també es pregunten, és un article assignat per tots dos, la Silva i Ricardo Lagos, es pregunten si els països llatinoamericans són capaços de posar-se d'acord i actuar plegats, i diu que hi ha senyals que indiquen que sí.
Per exemple, diu com es va dir no fa gaire en un seminari del Consell de Relacions Internacionals Llatinoamericà, una integració exitosa és aquella en la qual els elements de cooperació prevalen i la recerca d'una convergència possible prossegueix sense cap pretensió d'eliminar les diferències, si no mirant de fer-les manejables.
I la clàudia s'ha de conservar la voluntat d'actuar plegats tant a l'interior com a l'exterior del continent, sense perdre de vista que actualment el nostre poble anhelà democràcies que no es limitin a ser legals, en què el vot, com dèiem, és l'eina més poderosa, sinó que també siguin legítimes, veritablement participatives i capaces d'interpretar i afrontar adequadament els signes del temps.
Bona nit.
Ens aturem ara a l'avantguàrdia Tendències. Ens parla d'aquesta nova llei que es va saber ahir que existirà per protegir menors l'alcohol fora del carrer perquè Sanitat vol prohibir que els adults beguin en espais públics. El Ministeri de Sanitat ja havia anat avançant algunes de les restriccions al consum d'alcohol, sempre amb l'ull posat en els menors, però sembla que el departament d'Anamato vol fer un pas més i també aposta per regular el consum entre els adults a la via pública.
El Beto arribaria a les piscines, la platja, els poliesportius, però no, evidentment, als bars i terrasses.
I davant de tot plegat llegim l'anàlisi que fa la periodista Anna McPherson a aquest diari. El titular va repart per nens i comença dient dijous 12 de la nit davant del portal un grupet de joves. Al mig hi ha una noia defallida asseguda sobre el seu vòmit amb la mirada borrosa i incapaç de contestar. Dóna'm el telèfon de casa, com et dius? Una vegada i una altra preguntaven el mateix. Aquesta moça està molt malament, jo passo.
Cap, diu, no havia fet els 18 i més d'una encara cursava l'ESO. La cena es repeteix a cada ciutat i poble, encara que no sigui cap de setmana ni hi hagi festa major, perquè els nens d'aquestes edats sovint veuen tot el que se'ls posa per davant, combinacions que fan pujar i baixar els ànims, que emmascaren l'excés d'alcohol per aguantar més la nit.
I continuant amb Ferson, que aquesta realitat espanta qualsevol, però simplement és una còpia adaptada a la necessària ruptura del que veuen els bons adults, entonats a l'abric de l'alcohol fins i tot quan agafen el cotxe.
Diu també que sembla lògic que les autoritats sanitàries intentin tornar a frenar tant d'alcohol com s'està careixent i sembla impossible que aquesta mena de restriccions s'arribin a aplicar en aquestes latituds. També diu que fa alguns anys era normal fer una copa al lloc de feina fora en una guàrdia d'hospital, en una fàbrica o en un diari i ara l'impensable és que la màquina de begudes dispensi cerveses. És l'anàlisi que fa d'aquesta situació en aquest moment a l'avantguàrdia Anna McPherson.
Bona nit.
I acabem aquest repàs amb el periòdico Radiografia d'un retrocés. Ens parla de la llei de l'avortament, el fotrebuig mèdic i social que ha congregat l'avantprojecte de llei de l'avortament, que prepara el govern del PP, respon a un articulat que prescindeix del dret de les dones a determinar el naixement dels seus fills i converteix en inútils els avanços mèdics sobre el diagnòstic prenatal.
I es fa 8 preguntes. Quins avortaments autoritzarà la llei que prepara la justícia? Quin percentatge d'interrupcions en quedaran fora? Per què es va canviar la llei de l'avortament de 1985? També es demana si la nova norma penalitzarà metges i dones. Davant de quines malformacions es podrà avortar, quina actitud adoptaran els serveis de medicina fatal? Què autoritza la llei de salut sexual del 2010 en vigor? Quina alternativa tindrà la dona que decideixi avortar?
i en aquest sentit diu que qui tingui disponibilitat econòmica podrà anar a Anglaterra, França, Holanda o a un altre país, i en altres casos potser recorrerà a l'avortament farmacològic, que ara autoritzat, però que previsiblement quedarà fora de la llei. Un article doble pàgina avui al periódico i la resposta també d'aquests interrogants que hem formulat.
I d'aquest recull de premsa ens anem a les pàgines esportives, a les portades dels diaris esportius.
L'esportiu ens parla del Mundial, titula la via de l'Est i diu set estats que no eren independents fa 25 anys han pujat al podi en Jocs Olímpics, Mundials i Europeus en esports d'equip. Els estats dels quals formaven part han aconseguit mantenir un bon nivell, tot i la pèrdua d'esportistes tant en aquesta anàlisi, per tant, amb un punt de mirada també política i hi ha una infografia en aquesta portada d'un mapa europeu i amb aquesta mirada cap als països de l'Est.
I, en canvi, l'esport i el Mundo Deportivo aposten per parlar de Víctor Valdés, que el diari Esport diu que Valdés pot perdre 60 milions. El club valès no es fia del seu estat físic i trencarà l'acord si no passa un examen mèdic. Víctor es quedaria sense prima de fitxatge ni contracte de 4 anys. El Mónaco, per tant, es qüestiona aquest fitxatge. Ivan Rakitic, d'altra banda, diu que és un somni el fet de poder arribar al Barça.
I al Mundo Deportivo també una imatge de Víctor Valdés cap cot i títula sense equip. El Monaco ha decidit no comptar amb ell, tot i el seu precontracte. La lesió de Víctor Valdés és més greu del que es va dir en un principi. També expliquen com és Ivan Rakitic. Són aquests els titulars esportius més destacats. En parlarem, farem l'anàlisi d'aquí una estona cap a dos quart a dotze de la tertúlia esportiva.
Ara de seguida parlem del temps. La informació més propera al Just a la Fusta.
I el que fem és saludar, per tant, el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, vostè. Bé, a punt per parlar del temps. Continua, no?, aquestes altes temperatures fora d'època. Molt fora d'època, temperatures extremadament altes, però, bueno, és un avís d'aquells navegants perquè es facin una mica la idea del que és l'estiu i del que suposa. I no només això, o sigui, estem entrant ja en aquella època que, doncs, el dia és tremendament llarg. Aquí no n'ha surt el sol, perquè jo l'altre dia em vaig llevar un quart de set...
I era com si fossin... A dos quarts de sis ho comença a clarejar i pràcticament a les sis és de dia completament. Dos quarts de sis. És molt d'hora.
No només això, el fet és que... Però sempre és així, no? Això no és nou. No, no és nou, el que passa que l'horari el portem malament. O sigui, quan els pagesos a l'estiu treballaven de sol a sol o quan arribava a l'estiu s'aixecaven a les 4 del matí o a les 5 o a les 6 del matí, que és quan sortia el sol, però clar, ara ho tenim tot canviat, estem dues hores amunt. Però llavors els països que estan més cap a la dreta, per exemple... El sol surt més tard. Però se'n va tard també.
Sí, però no tant. Aquests dies... Si fos normal i no haguéssim de moure amunt i avall, no estaríem dues hores per sobre del sol. O sigui, i sortir de Can Ginestar a les 10, menys 10 de la nit i no haver d'engegar llums del cotxe perquè és clar, dius clar, són les 10 de la nit. O sigui, és el màxim, eh? O sigui, el sol ja s'aposta, com és lògic, perquè el seu màxim, el que és l'aposta, és a dos quarts passats, quan arribem ara al sostici d'estiu. Però clar, o sigui, la claror de dia, la claror de dia dura ben ben mitja hora més. Mhm.
estem parlant que això és Catalunya. Només cal que te'n vagis a Madrid, que és una miqueta més tard, o si te'n vas a Galícia i és la conya, perquè deu ser que a les 11 de la nit encara deu ser clar. O sigui, dius, a què estem jugant? Perquè és completament irreal. O sigui, no podem... O sigui, després, clar, ens queixem que a les 5 de la tarda estem treballant i fot un sol espatarran que no s'hi pot estar. Clar, si ens deixéssim a les 5 i a les 6 ja estéssim amb activitat, perquè ja t'hi pots veure i pots treballar, i el cos, si té claror, s'acostuma a això...
O canviar l'horari mental. Seria més normal. I quan arribessis, imagina si t'aixeques a les sis, que quan arribessis al migdia a l'hora del sol ja has fet una bona feina. Ara, si ens aixequem o comencem a treballar a les 9, a les 10, no tothom és igual, però vull dir que a les 9 o a les 10 ja portem 4 hores de dia, clar, després dius, no, és que està molt bé, perquè clar, tu ara surts de la feina a les 6 i t'estàs fins a les 12 de la nit, de festa i barranda cada dia, en una terrassa, perquè és clar.
O, per exemple, els nens que han de dormir, que han de fer les seves hores i tal, i clar, com li dius a un nen en ple dia a les 9 de la nit que se n'ha d'anar a dormir? Li baixes la persiana? No, fa calor. Hem de gastar aire acondicionat? No, tampoc. I el nen se'n va a dormir i diu, papa, no tinc son, és de dia, el sol encara està aquí, escalfant-me el vidre de l'habitació. Clar, clar. És tota una situació que podríem estar hores i hores hi parlant. Hi ha un...
Hi ha un inici, que ja fa potser un any i escaig, que s'està parlant, que s'està portant a terme no només a Catalunya, que és un debat que ja existeix fa molt de temps, sinó que el Congrés també ho està debatent i s'estan plantejant el fet de maniobrar només una hora, com fan tots els mortals del món, excepte Espanya.
o sigui, tothom, excepte Espanya, es regula amb una hora de canvi i només està una hora per sobre o per sota del sol, no dos, o sigui, dos és només d'aquest país, és una qüestió que dius, bueno, que un de la meseta et diria, sí, sí, estan tots equivocats, nosaltres tenim raó, però vull dir, hem de ser una mica coherents i els de la meseta també ho estan plantejant, perquè, o sigui, són situacions que dius, no, no, no van enlloc, o sigui, tu quan parles de les 10 i el sol se n'ha anat, m'imagino que deus parlar de les 10 de la nit,
i que sigui clar, és com una miqueta estrany que també em diràs, hola, és que a les 5 de la tarda serà fosc i estarem a l'hivern i clar, dius a les 5 de la tarda i és fosc però clar, és fosc, tens els nens a casa i pots fer vida amb els teus fills, depèn de la vida familiar però el problema és que potser no podràs marxar de la feina, no? perquè tots començarem abans i per tant plegarem abans el que s'està plantejant aquí és començar abans dinar a la una, a les dues tornar a la feina
I si vols, doncs pots allargar fins a les 5, que és quan pleguen els nens. Els nens, o sigui, l'horari de l'escolar és l'únic adaptat a Europa. Tota la resta és que no estem gens adaptats. Pleguen abans, eh, per això, Europa?
A les 4, com a molt tard, i llavors vaig sentir en alguns països, ara ja deixem el temps i ens posem, però Brussel·les, per exemple, a Bèlgica, que fan, o sigui, pleguen cada dia a les 3 i els dimecres pleguen a les 12, però llavors és el dia que fan les extraescolars, fins a les 3 o les 4. I llavors aquell dia es dedica, perquè també si no hi ha aquell d'estrès dels nens, tal...
Clar, clar, llavors fas extraescolars, que encara és de dia, a partir de dos quarts de cinc, de cinc, de cinc, de cinc, i a les sis de la tarda, que ja s'ha fet fosc, ja has fet les teves hores d'escola, has fet les teves extraescolars i te'n vas a casa. És igual, portem-ho cap a la gent jove. Te'n vas de festa, al mes d'agost, amb una discoteca, a l'aire lliure, al costat de la costa, jo he estat molts anys treballant, i que a mi a les cinc del matí jo encara estigui treballant, i sigui de dia, i que agafi el cotxe per anar-me a dormir i foti un sol espaterrany, no té cap lògica, tampoc. O sigui, ja em posen el punt dels joves quan jo era jove.
Clar, o sigui, dius, arreglem una miqueta. És pel bé de tots, o sigui, s'hauria d'arreglar i és pel bé de tots. I no tindríem aquestes situacions tan estranyes, com dir, quan és el moment de màxima calor? A les 6 de la tarda. Per què? No pot ser. Diu, sí, perquè és que el màxim moment solar és a la tarda, en aquest país. Els altres no, però aquí sí, va així. Doncs bé, al màxim moment solar d'ahir vam arribar a 28 graus, vam tenir petites oscil·lacions, va ser molt curiós ahir, no ho vam comentar amb tu, perquè ja no hi eres al migdia, però...
Havia temperatura més baixa a les dues del migdia, tot i que deixa fogó, no, però la temperatura era de gairebé 25 graus a les dues del migdia, quan a les 11 ahir estàvem a 28. Ara estem a pràcticament 27 i vam tenir petites oscil·lacions. La llàstima d'això és que aquestes oscil·lacions, quan tira avall la temperatura, hi ha un altre ingredient, que és la humitat.
que puja cap amunt, i les temperatures de sensació sempre estan jugant al voltant dels 31 o 32 graus. Quan el termòmetre està més amunt, la humitat és més baixa, quan el termòmetre baix és perquè la humitat està pujant. O sigui, que seguim amb una línia recta, la sensació, la xafuó, que està al voltant dels 31, 32, 33 graus, depèn de la zona, parlem de Sant Jus, però que en altres punts és espectacular. I la mínima, que és a primera hora o a la nit?
Les mínimes estan al voltant de les 5-6 del matí, o sigui, normalment estan coincidint sempre amb la sortida del sol. I baixa una miqueta, no? Perquè jo havia sortit de casa quarts de 8 i s'estava bé. 18 graus, però quarts de 8 ja estàvem a 20-21. Ah, sí? Sí, sí. Sonàvem jaqueta.
Són temperatures, bueno, perquè si agafes la moto o vas per un lloc així, un brívol, però ja et dic jo que si pots la jaqueta i et fots demà del sol a les 7 del matí, que et fregeixes i t'ho treus tot. Els nanos han passat en una setmana d'anar amb jaqueteta i potser pantalons llars algun dia pràcticament amb màniga curta i amb mànigues de samarreta.
En canvi, la gent gran, jo crec que no... La gent gran, vull dir els adults, eh? Tots. No s'està fent massa el pas, no? És a dir, en teoria tu dius que fa temperatures de juliol i tampoc veiem encara molta... La gent no s'atreveix, no? Perquè la gent es mou en funció del... Del calendari, no? Sí, o sigui, ara no toca i no toca. I pensa que quan ens fem més grans, ja ho soc, però quan siguem molt més, hem de sempre estar molt pendents i anar molt al tanto amb els encostipats amb aquestes coses. Jo m'imagino que la gent gran...
Prefereix passar calor que no pas sortir al carrer amb màniga curta i enganxar un encostipat que t'hi puguis quedar. A mesura que ens fem grans, doncs tot va pitjor. I normalment la gent gran es regeix amb això, no? O sigui, dius, vale, hem tingut dos o tres dies de calor, són els experimentats, són els que els han donat més voltes al sol i probablement diuen, no, més de juny sí, 30, sí, no, 29, sí, 28, però...
Algún dia de juliol sortiré al matí, em farà falta la jaqueta d'octubre i enganxer l'encostipat del segle, perquè el juliol encara és una miqueta traïdor. Estem parlant de dues setmanes, l'anterior una mica i aquesta, que és molt forta, però potser la setmana que ve les temperatures tornarà a respirar. I tornem algun vespre o algun matí a 16 graus, que també seria normal al vespre de juliol, i diries, ostres, aquest matí sortirà amb mànigues de camisa engafat fred, pum, encostipat.
Llavors hem d'anar una miqueta amb això. Nosaltres ara estem amb 18-19 graus i són valors molt agradables, són nits ja d'aquestes que costa una miqueta, depèn del lloc, amb la humitat, conciliar el son perquè ja comença a emprenyar una miqueta això. I és una situació extraordinària. Pensem que l'any passat, un dia com avui, va arribar amb una màxima de 25. I avui arribarem als 28 o als 29. O sigui que estem molt per sobre del que toca...
i bé, probablement els propers dies es pugui arreglar. Aviam, portem-me les notícies, però la bona notícia de tot això és que estem a dimecres, que falten molts dies i que el dissabte està molt lluny. Carles... Tempestes. Els mapes no ho va dir ni TV3, o sigui, s'ho estan reservant, estem parlant que a partir d'avui, tant avui dimecres com dijous com divendres, les tempestes començaran a guanyar una miqueta de terreny, una mica de terreny estem parlant del Pirineu més occidental...
ahir van créixer algunes nublades, van caure alguns ruixats, avui abarcaran més terreny, però sempre estem parlant Vall d'Aran, els Pallars, i potser fins i tot a la Cerdanya, i una miqueta de Prepirineu, cap al Pallars Sobirà, Pallars Josà, l'Alta Ribagorsa també, en aquelles zones poden formar tempestes, perquè s'enformaran de bastant fortes a l'Aragó i poden arribar a tocar una miqueta el que és el ponent pirinenc de Catalunya.
Avui una miqueta, demà una miqueta més, i probablement divendres abarquin una mica més i comenci a entrar una miqueta de vent del nord i puguin també proliferar tot el que és la cara nord del Pirineu aquestes tempestes de mitja tarda. I per dissabte els mapes, no tots, però uns quants, ens estan explicant que es pot complicar una mica la situació perquè entra una miqueta d'aire fred, en superfície tindrem uns valors extremadament alts,
tot i que el dissabte, amb el joc de les temperatures extremadament alts, és les temperatures d'ara. Si entra una miqueta d'aire fred en aquesta època i tenim valors en superfície de 27-28 graus, els núvols, si els hi poses aire fred en alçada, poden muntar-te una festa en un moment. I és el que estem veient, que podria passar una miqueta el dissabte i podríem tenir una mica ressac el diumenge.
Sembla i tot apunta que el dissabte començarà variable, que a partir del migdia podrien caure ruixats a qualsevol punt de Catalunya, que a la tarda podria ser de ruixats inconexos a qualsevol punt també. Amb aquests ruixats les temperatures baixarien una miqueta i el diumenge encara ens quedaríem amb una certa variabilitat. Falten molts dies. Hem de recordar que Sant Just potser té 10 o 12 activitats i de les 10 o 12...
Unes 6 o 7 a l'aire lliure. O sigui que ens esperarem una miqueta i esperarem, perquè un dels pitjors dies que ha de ploure a Sant Jús és el 14 de juny. És el pitjor dia de tot l'any, crec, perquè hi ha moltíssimes activitats i no hi ha plans Bs, perquè pràcticament les sales tancades també hi ha activitats. O sigui que les activitats s'haurien de suspendre. O sigui que estem una mica a l'espera, és una mala notícia avui, però sort que és dimecres i encara falten molts dies perquè vulgui canviar.
Doncs, a veure, no estarem al cas. Carles, moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia. Bon dia, són les 11.
El president Rajoy defensa el sí a la llei que regula l'abdicació del rei perquè és el que mana la llei i el que vol la voluntat popular. Té el suport del PSOE, que no vol trencar el consens constitucional. I Convergència i Unió s'absté, segons Durán, perquè ara se senten exclosos.
A aquesta hora de començar el segon examen de selectivitat, el de llengua i literatura catalanes, el primer que han fet el de castellà, els alumnes l'han considerat fàcil. Havien de triar entre la Celestina i la Casa de los Espíritus, d'una banda, i un text sobre neologismes i tres sombreros de copa de l'altra.
Els taxistes europeus es mobilitzen contra les plataformes i aplicacions de mòbil que ofereixen un transport de vehicles particulars perquè ho consideren una competència deslleial. Hi ha actes de protesta a diferents ciutats europees que comporten problemes de mobilitat a Barcelona i a una manifestació al centre de la ciutat. Oriol Amorós es presenta a les primàries per encapçalar la llista d'Esquerra Republicana a les eleccions municipals de l'any que ve. Ho ha confirmat el Matí de Catalunya Ràdio.
Els jihadistes entren a Baji, al Kurdistan irakià, on hi ha la refineria de petroli més gran de l'Iraq. Milers de persones fugen dels combats amb els milicians a la ciutat de Mossul.
Però en comú dels ramaders del Pirineu contra el nou programa de Guerra de Friubec de Burgos, víctima d'un càncer. Concedat el mestre espanyol amb més prestigi internacional, Catalunya Música el recordarà amb l'última entrevista que va concedir i l'últim concert que va oferir a Barcelona. Catalunya Informació. Ara als esports.
El Barça deixa escapar la primera oportunitat de jugar a la final de la Lliga a CB de Bàsquet. Ahir van perdre per 70-74 amb el València. Demà, quart partit, el Madrid també va perdre 88-75 a la pista de l'Unicaja. I a la final de l'NBA, Miami 92-San Antonio 111.
La FIFA demana que s'aparquin les reivindicacions socials quan falta un dia per al començament del Mundial. El president Josep Blatter vol una treba del que ell ha qualificat com a accions beligerants. La presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, diu que estan preparats dins i fora dels terrenys de joc. I calor d'estiu aquest migdia i a la tarda, domini del sol amb nubolades al Pirineu i possibilitat d'alguna tronada, preferentment al sector lleidatà. A última hora arribaran núvols des de l'Aragó.
Aquesta hora, Barcelona, 25 graus, 25 Can B, Tarragona, 26 a Girona i 24 a Lleida. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea. L'Ajuntament de Sant Just ha engegat una campanya recentment per millorar la separació de residus orgànics entre els establiments. Es tracta de la campanya Tria i et triaran 2014, una iniciativa adreçada als negocis que generen grans quantitats de residus orgànics per informar-los de la importància de fer una bona separació de l'orgànica. Al llarg del mes de maig, persona municipal ha visitat una vuitantena d'establiments grans
generadors de gran matèria orgànica i s'ha reunit amb els seus responsables per informar-los de la importància de separar aquesta fracció. Als que més bona feina fan en aquest sentit se'ls ha trobat un certificat que reconeix aquesta tarda. Tasca, en concret, s'han visitat establiments com restaurants, centres educatius, parades de mercat i supermercats, entre altres.
Més coses, nova edició dels Premis Conviu. L'Ajuntament de Sant Just ha obert una nova convocatòria per presentar candidatures per l'edició d'enguany d'aquest certamen que pretén posar en valor persones del municipi que hagin destacat pels seus actes cívics de convivència o en benefici a la comunitat. Hi ha temps per presentar candidatures fins al 5 de setembre.
La presentació de candidatures la poden fer les entitats del poble, la ciutadania a títol individual, els serveis municipals i el Consell de Seguretat i Prevenció, Vialitat i Mobilitat.
I un apunt més, per recordar-vos que l'artista de Sant Justenca Carme Malaret exposa el castell de Cornellà. Malaret presenta en aquest emblemàtic espai de Cornellà la seva mostra a Escudallà l'Avisme, un projecte en el qual ha treballat dos anys i que finalment ha materialitzat aquest 2014.
L'exposició a Escudellà a l'Avisme s'exposarà al Castell de Cornellà durant pràcticament tot l'estiu, a partir d'aquest divendres fins l'11 de setembre. La inauguració serà divendres a les 8 del vespre al Castell, al carrer Mossèn Jacint Bardaguer, sense número de Cornellà. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Jus Noticies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jus al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Just a la fusta. Veus de la parròquia.
Paraula viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Ara passen 11 minuts de les 11 i parlem ara de la quinzena trobada gegantera que es farà aquest dissabte a partir de les 6 de la tarda. També es farà, com sempre, una rua pels carrils del poble i un sopar final als jardins de Can Genestà. Tot plegat organitza la colla gegantera de Sant Just i per això avui parlem amb la cap de colla pel Mirabadell. Molt bon dia. Bon dia a tothom.
Per parlar d'aquesta quinzena, trobada gegantera, Déu-n'hi-do, quinzena, eh? Ja són molts anys. Sí, perquè la fem any per altre, no la fem cada any. Per tant, doncs fa 30 anys. En realitat, exacte, o sigui, són moltes, 15 són molts, però de sobre són 30 anys d'anar a veure aquestes trobades, no?
Ha canviat molt tot plegat des que vau començar? M'imagino que des de fa 30 anys sí, però per exemple en aquests últims 10 anys... No sé a què et refereixes pel canvi, a les trobades o a la força de la gent?
Una mica de tot, és a dir, l'esperit suposo que m'imagino que es deu mantenir, no? Sí, sí, l'esperit sí, però jo quan vaig començar podia passar-me saltant i ballant tota la cercavila amb un cap gros posat i ara sóc incapaç de fer-ho, però bé, hi sóc i ja estic contenta.
I participen colles de diferents llocs, també això des del principi, no? I se'n van fent de noves, algunes que fa temps que no les veus i no saps ben bé si han desaparegut o és que van cap a altres sectors, perquè, esclar, també, per una banda, intentem portar gegants nous.
però per l'altre hi ha uns determinades colles, com són els pobles veïns, que sempre ens agrada que hi siguin les trobades, com ells també ens conviden a nosaltres. De fet, aquest any, per tant, quantes colles hi participen en total? Som 10 colles.
No està malament, no? Està molt bé perquè com més colles, més pressupost i més trobades per tornar. Perquè funciona com un intercanvi, no? És a dir, que un cop convideu algú, vosaltres aneu a l'altre lloc. Si tenim més gent convidada, hem de fer més sortides.
i com que a part del que ja t'he dit abans que algú s'ha fet gran hi ha més gent que és més jove però que també estan implicats en altres colles de gegants també
No, no. La majoria de la gent jove, que és el nucli dur ara de la colla, estan en el drac també. Per tant, ja tenen altres sortides. També hi ha l'esport implicat entremig. Tenen altres compromisos, com la gent...
Abans ens trobàvem que el dia que sortia el coro no podíem sortir amb els gegants perquè la majoria de portadors cantaven el coro. Això passa. La gent que està implicada en una entitat segur que ho està també en una altra.
Per tant, d'alguna manera, aquest nucli també s'està fent gros, no? És a dir, el que dèiem ara, hi ha noves colles aquí a Sant Just, potser hi ha menys gent jove als gegants, però en tot cas sí que hi ha... No, home, també s'hi va incorporant a poc a poc, però allò que se'n diu joves, joves, a veure tu, quan dius joves, quina edat?
No, jo em refereixo a joves, joves, més joves que jo, fins i tot, eh? No, aquests no venen. Aquests busquen, potser, però sí que em referia al fet que Sant Just, potser, durant un temps no s'ha potenciat tant i, en canvi, doncs ara hi ha uns joves més joves que sí que estan ficant-se en tot el tema de colles i tradicions, però estan amb els diables, el drac... Però això està bé. Això està bé, això volia dir, eh? Això està bé, i tant, que facin...
nosaltres vam fer la colla de geganters i ho vam fer tota una colla perquè ens va fer il·lusió. Mira, un moment donat per festes de tardor, havien de sortir els gegants i no sabia ben bé qui els podia portar i van dir, va, els agafem nosaltres, uns quants homes que eren molt joves, entre ells el meu marit i el meu germà,
que ja no estan entre nosaltres tots dos són morts i altres que també uns ens han deixat i els altres ja ens han fet grans perquè d'això fa més de 30 anys doncs van decidir i vam trobar que ens ho vam passar molt bé i ja va estar, ja vam formar la colla llavors vam parlar amb l'Ajuntament perquè esclar, els gegants són del poble no són nostres
No són de la colla. Nosaltres els tenim al càrrec nostre, però són del poble, els gegants. Clar, clar. Vam voler fer uns gegants nous perquè els vells, a part que es deterioren perquè els primers anys havíem de muntar i desmuntar cada vegada i això els deteriora molt,
I encara que siguin molt macos, són unes cares molt repetides, són de sèrie, vam voler uns que fossin només els nostres. I d'aquí ve el gentil i la flor de neu. I és l'origen, per tant, d'aquests gegants que són ja símbols de Sant Just, d'alguna manera?
Sí, però de fet la gent no sé si té més com a símbol els que ha vist molts més anys, com ara 60 i pico que tenen els vells. Clar.
Potser són... Encara és massa d'hora. Sí, però de fet, com que és difícil treure'ls perquè et dic que es deterioren molt, perquè s'han d'enroscar i es van fent malbé, i a més a més no hi ha gent per portar tants gegants, això també, surten només per la Festa Major.
Però, clar, exacte. Llavors, aquells dies és quan més la gent els veu, també, no? Això mateix. Potser fora no, però dins de Sant Just sí que se'ls té associats. Aquest dissabte es fa aquesta quinzena trobada gegantera. Com dèiem, hi participen 10 collars. Es fa una ruó pels carrers de Sant Just, que comença a les 6, o a les 6 es fa la trobada? A les 6 es fa la plantada. A Can Ginestà, no? No, a la plantada no es fa a Can Ginestà. On es fa? A la plaça Verderer.
Doncs ho teníem mal apuntat, eh? Ja ho corregim. El Can Ginestar es fa al sopar. Per tant, al Passa Verdaguer i des d'allà, o sigui, a les 7 suposo, no? A les 7, sí. Per tant, a la plantada la gent pot anar a veure els gegants, no? Això mateix, allà estan plantats, exhibits. I després, doncs, va arribant... Tenim uns convidats d'honor. Qui són? Els Diablets.
Ah, també hi seran, per tant, aquest dissabte. Això que et deia, que la gent s'anima a fer el seu i ara s'han muntat els diablets i un moment donat va ser també el drac i els dimonis i està bé que es facin grups nous. Sí, sí, tant. Això també fa ajudar a retroalimentar-se, no? Desplegar-se una mica. I començarà a la set, per tant, aquesta rua. Quin recorregut fa?
Més o menys. Ens n'anem cap al carrer de la Sala, el passem al revés, eh? El passem. I llavors cap al parador, fem tros de rambla, carrer de la Creu, Ateneu, Major, Bona Vista, Badó... Ho estic fent de memòria, eh? Sí. Tu tens la llista...
No, no, aquesta no la tinc. Jo ho estic fent de memòria. Vaig resseguint el recorregut a mesura que me'l dius. Em puc equivocar.
I llavors a la plaça Campreciós, esclar, i una altra vegada a la plaça Verdaguer, que és on es farà la ballada final, l'entrega de premis a les nenes que han guanyat el concurs. Saps que es va fer un concurs... De cartells, també. De cartells. Els cartells anunciadors són els dibuixos que van guanyar. Un és d'una nena de 5 anys. Ah, sí? Del guanyador? Molt bé, eh?
I l'altre té set. I són dibuixos molt bonics. I els finalistes, els dibuixos finalistes, estan exposats al cim. Val la pena passar-hi? Sí. A veure, jo com que soc molt criaturera, quan veig un dibuix d'una criatura em cau la bava.
i per tant es poden veure fins al mateix dissabte però ja es poden veure ara sí, estan exposats ja fa uns quants dies tota la setmana passada ja hi eren i després es farà l'entregada de premis en aquests dos dibuixos i llavors es torna cap aquí llavors hi ha cap a sopar es fa la ballada final que és el que la gent espera a la plaça Verdaguer es farà? sí i llavors hi ha cap a sopar
A Can Ginestà, això sí, però això ja és per vosaltres, no? Per les colles que hi participen. No, i els que vulgui que es tregui un tiquet, que allà a Can Carbonell, la granja... I si pot apuntar, per tant, qui vulgui, en principi, no només gent de la colla. Sí, sí, sí, pagant 10 euros, això sí, eh? Bueno, està bé. És un requisit. No, no, però vull dir que qui vulgui apuntar-se a la festa pot fer-ho, per tant, ja està bé. Sí, val la pena, val la pena, perquè hi ha bon ambient, i després hi haurà així una mica de serau fins a les dues de la nit.
Déu-n'hi-do, perquè a més comenceu a les 6 amb la plantada, vull dir que serà un dissabte intens. Esperem que el temps es redireccioni, en funció del que ens ha dit fa una estona el Carles. Això de redireccionar, què vol dir? Que no va bé? De moment no pinta massa bé, ens ha comentat. Per tant, podria haver-hi alguna tempesta i aquestes coses. Per tant, esperem que canviï. Justament a Sant Jó està de venir la tempesta.
No només a Sant Just per això, que no ho sabem. Jo crec que encara estem a dimecres i sóc més optimista pel que fa el temps. Per tant, esperem. Encara queda perquè és evident que als gegants no hi hauria un pla B en aquest cas. Si plou, no es fa.
No es fa a la cercavila, però... La plantada sí? No, tampoc. Tampoc. El sopar s'ha de fer perquè la gent ha vingut. Clar, clar. Bé, en tot cas, esperem no cridem el mal temps ni aquestes coses. Confiem que d'aquí dissabte tot s'ha de cli. Mai millor dit això de no cridem el mal temps. Exacte.
I serà aquesta trobada gegantera que es farà a partir de les 6 de la tarda, com dèiem, la plantada, després de les 7 comença la rua i el sopar, que si voleu participar-hi podeu pagar aquests 10 euros i participar en aquest sopar que es farà a Can Ginestar. A més a més també, com dèiem, recordem també que hi ha aquesta exposició al cim de Can Ginestar, d'aquests cartells. Era la primera vegada que fèieu aquest concurs? Sí.
Ho tornareu a fer? Heu pensat si ho voleu fer de cara a l'any que ve, d'aquí dos anys o alguna cosa? Sí, segurament que sí, perquè ha anat força bé. Les escoles també s'hi han posat, han participat a fer-los i fer els dibuixos a les criatures i ha anat bé.
Clar, segurament també és una manera, el fet d'estar a l'escola, de recordar que hi ha els gegants, donar-los a conèixer. Aquest mes passat, des de maig, vam anar a fer visites a les escoles. Portàvem els gegants i els explicàvem la història dels personatges, que són els personatges del canigo.
i els recordàvem que el dia 14 hi hauria més gegants és la manera també de seguir creixent el que dèiem en aquest teixit general quant sou ara la colla Palmira? una trentena fa falta més gent?
sobretot homes forts per portar els gegants. Clar, és que no és fàcil, suposo, no és poca cosa, no? És el que més falta, no m'imagino, no? Sí. A veure, si els que no poden venir són la gent que porten els gegants, no es pot sortir.
Que tothom té una feina determinada a fer, tothom és vàlid, tothom serveix, tothom col·labora, perquè no tot s'acaba portant el gegant. Però si no hi ha portadors, no es pot anar a les trobades. Això és la realitat. Poden ser dones per això també, no? Per portar el gentil, no. És molt gran.
Per portar la flor de neu, jo fa anys, però jo l'he portat a la flor de neu. Però, de fet, podem portar-la, no podem lluir-nos ni ballar ni tot, perquè té un pes considerable. Però el gentil tampoc no el poden portar tots els homes, eh?
O sigui, necessiteu homes forts directament. Per tant, estem molt justos de gentilomes. Exacte, mira, veus, també queda tot lligat. Però vaja, els que tenim són molt bòlids. Vull dir que tampoc esteu en un moment delicat per entendre'ns, no?
O estem al límit d'estar delicats? No, home, no. Si poden venir tots, anem bé. Però, esclar, com més gent hi hagués, doncs anirien més descansats, perquè pensa que la majoria de trobades es fan en temps de calor. I ells suen, eh? Sí, sí, està clar.
Doncs bé, ja ho sabeu, aquest dissabte és una bona manera de conèixer-los, els gegants de Sant Just i els geganters, en aquesta quinzena trobada gegantera, començarà a les 6 de la tarda al plaça Verdaguer, i avui n'hem parlat amb la cap de colla, la colla gegantera de Sant Just, la Palmira Vadell, moltes gràcies Palmira. A vosaltres per convidar-me i recordar a tothom que a les 6 de la tarda ja poden venir a la festa. Exacte, que vagi molt bé, molta sort, bon dia. Bon dia.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Veus de la parròquia.
Paraula viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
Un, dos...
Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en Mart. La roba estès al meu agost, un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot.
Un biorritme lamentant, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres preus.
Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixa endavant de la ciutat la tarda llarga i potser més.
Fins demà! Fins demà!
d'un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres greus. Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi...
Deixem davant de la ciutat de tarda enllarga i potser més.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com. La informació més propera al Just a la Fusta.
Fins demà!
Passen 3 minuts de 2, quart de 12. És un moment de fer tertúlia esportiva amb l'Emilius Casó, el Carles Hernández i Rius i el Sebas Elies. Molt bon dia a tots tres, què tal? Hola, bon dia. Per parlar de futbol, de fet, les vigílies d'aquest mundial que comença demà. Comença ja? Comença demà, no? Jo pensava que havia començat ja. No t'has enterat per la premsa ni per l'estat.
De tota manera, teníem el dubte abans amb l'Andrea, que a quina hora juguen els partits? O hi ha diferents horaris? Viu per la diferència horària, tu tens, no? I m'imaginava... A les 12... Sí, però els interessants solen ser a horari normal d'aquí a Espanya. A les 4 de la tarda, ja. És que allà fa fred, no? Ara és hivern.
Sí, depèn de la ciutat també. Em sembla que on està Espanya sí que fa més fred que Rio. Però bé, demà comencen a les 10 el partit inaugural. 10 de... 10 de matí. No, no, de la nit. Que són les 4, aproximadament allà. Un Brasil-Croàcia que...
Ojo, eh? Ojo al partit, eh? Sí? Croàcia està bé. Sí, té Modric, té Rakitic. Ah, clar. La televisió és l'equip de Modric. Sí, és l'equip de Modric. El Madrid seria l'equip de Rakitic. Portugal és l'equip del Cristiano. Bueno, molt bé. És al·lucinant, eh?
Estarà bé per veure el ràctic aquest a veure. Bueno, jo el vaig veure jugant al Sevilla. És molt bo. Jo estimo potent d'aquest fitxatge. I a més no surt gaire car. No. Bueno, depèn del que... No, amb la temporada que ha fet, ha guanyat la UEFA. Sí.
Se'ls rifaven uns quants, ha sigut una bona jugada, no sé d'aquí. Sí, sí, no sé. Dir jo que és una bona jugada al Subi quedaria fatal, doncs... Sí, perquè a més ens vendrem a Cesc per 30 i tants quilos. 33, diuen. I el Sevilla sempre ha negociat bé. És curiós perquè diuen que el Chelsea no va pagar més de 33. Perquè no vol... Perquè si paga més, una part dels demés se'n va anar a l'Arsenal.
Per què? Pel contracte que van fer. Si el Barça el venia per més de 33 milions, la diferència, la meitat, és per l'Arsena. Per això el Barça tampoc el pot vendre per més, perquè és al tope. No es poden veure, no? Sembla ser que no. Home, si el venen un altre equip, que no sigui anglès... Què us sembla que marxi Cesc, finalment?
Bueno, a mi bé. Jo vaig dir, el Cesc no tenen pepres de fotre'l fora, i el Luis Enrique no el fotrà fora. Jo això ho vaig dir fa un paret de dimecres o fa un, no ho sé. Però clar, se'n va ell. Se'n va ell, sí, segurament se'n va ell. Jo deia, clar, el Luis Enrique no es trauria de sobre un jugador com aquest. Ara, ell ja està una mica fins al monyo. I tots són culpables aquí, no només el Barça, sinó l'aficionat...
el públic en general i els periodistes per fotre-li cantar sempre i clar aquest tio està amargat millor anar-me'n a un altre lloc destacarà a més se'n va a cobrir un lloc realment importantíssim perquè substituir el Lampard és una tasca bestial i que probablement tindrà més responsabilitats ell amb un gran equip d'Europa com és el Chelsea que no pas depèn d'aquí al Camp Barça i és on li han anat millor Anglaterra
l'han deixat en pau ha jugat al seu lloc i ha estat una mica més tranquil se li ha donat molta confiança i és un nano que quan se li dona confiança tira molt se li ha donat molta confiança aquest any els partits claus ha estat jugant i a la segona part de temporada ha sortit a la segona part i ha solucionat els partits claus contra Villarreal contra l'Evan el Barça estava en una situació que aquests últims partits eren claus de Manchester City de...
D'Atlèticos. Home, aquests són els partits claus contra... Però s'ha perdut una lliga contra els altres equips. Sí, també. No, això està clar. No hauria de passar, però... No hauria de passar, però passa. O sigui, empatar contra l'Atlètic entra dintre de la normalitat. Perdre contra el Valladolid no entra dintre de la normalitat. Home, jo crec que fa bé el Barça i el Cesc marxant, perquè aquí veig... Tinc els números de Cesc a la segona es perd a la temporada, a partir de l'1 de gener. A la primera temporada només va marcar 4 gols.
era un fals jugador sí, però em portava 11 a la primera part de temporada però aviam, la primera temporada del Cesc quants gols marca el Messi? però marca 15 Cesc, és la temporada que ha marcat més gols i a l'última temporada n'ha marcat 13-4 a partir de l'1 de gener i des dels últims 20 partits n'ha marcat cap
Te'n recordes al gener una substitució que hi ha a principis de la segona part, que el canvien i està completament descol·locat, va buscar pilotes a baix, el Messi ho està fent, amb ell no el deixen, torna a pujar cap amunt, l'envien a la banda i al final el canvien i això és el minu 60 d'una segona part. Va sortir Cagans amb tots els sants, emprenyat com una moto i allà es va acabar. Sí, sí, no... I és normal, eh? És normal perquè dius, de què jugues? Va, no, nen, mou-te en funció del que faci l'altre.
Tampoc s'ha guanyat, jo crec que tampoc s'ha guanyat el lloc a l'11 titular, la substituir a Xavi, que és molt difícil. I tots ens ho esperàvem. És molt car, eh, que en Barça guanyar el lloc. I més quan has costat 30 quilos. I és de la cantera. I el que vingués i no vingués va ser... Costes 30 quilos perquè ja ho puc estar disposat a pagar-los. Escolta'm, si no, no el fichis i busquem un altre. És que estem arribant a un punt que s'està apretant molt els jugadors...
i clar, dius, és que l'Alexis no val el que vam pagar és que l'Alexis, bueno tio és que vas pagar perquè ets al Barça jo crec que la temporada que ha fet Alexis de passar la temporada, escolta ha estat molt bona i no està criticat? jo vaig a Barça d'aquí Sant Just que dir Alexis és dir, però tu no tens idea de futbol o què? i ja ho veuràs amb Xile i tanta gent que Alexis s'ha de fer fora escolta, no ho entenc
No ho entenc. I a Fabregas li pesa molt això d'haver costat 30 quilos. I era com el retorn del fill pròdic, vull dir, ara no ens en recordem, però vam estar un any pensant si tornava, si no venia. Vam estar tres estius. I finalment venim 15 d'agost, me'n recordo, perquè treballava, que fins i tot, bueno, també perquè era tan important el tema...
que s'obria, va obrir tots els informatius exageradament. També és veritat que Cesc Fàbregas era com un tema molt existent i que estem parlant del 15 d'agost i que no estava passant el que passa ara, potser. Potser estaven modificant la Constitució per aquelles dades. No ha vingut la vena política. De totes maneres, hi ha una cosa, els periodistes l'encerten tot.
o sigui, el senyor Maserano estava fora de l'equip perquè Luis Enrique no el volia i el renaven fins al 2018 i serà capità i serà capità de l'equip ja ho han dit? no cal dir-ho i qui més serà capità? Xavi, si segueix Xavi, si segueix Messi? i n'hi està segurament l'hauria de treure Messi, no? si tot va bé la segona volta el Sergi Roberto i agafarà l'acord si tot va bé si Rafinha el deixa
Jo crec que un equip que està al mateix nivell del Barça arreu del món, que té el mateix respecte que pot tenir el Barça arreu del món, que és el Chelsea, paga 33 milions per un tius perquè se'ls val. Perquè es val. I si aquí s'està posant en qüestió que es van pagar 30 milions per un tius, alguna cosa falla. I no paguen més perquè el Barça no vol donar la mitjana. No vol donar exacte. Sí, sí. Llavors, bueno, alguna cosa no estem fent bé. No sé si és des dels que ens dediquem a parlar de futbol dels mitjans o...
però vull dir que quan un tio rep la pressió cada cop que toca la pilota se sent un xiu-xiuetj al camp que el posa nerviós i la resposta d'aquest xiu-xiuetj és igual... La culpa és nostra? La culpa és del jugador que no ha rendit en la segona part de la futbolada per molta pressió que tingui, crec jo. Però mira l'Arsenal, cuidàvem com un nen petit i van treure un profit. Si volem treure suc dels jugadors, o estem a l'Iceu o estem en un camp de futbol.
i que en Barça és el Liceu. L'Arsenal no va guanyar cap títol mentre estava Cesc a l'equip. Bé, però perquè vas trobar-se al Barça pel mig, mala sort. Sí, clar. Home, i les Premiers que ha perdut, i les copes. L'equip de l'Arsenal donava, feia paçoca, però, partits de l'Arsenal. Sí, i els segueix donant. Uns partidassos bestials, uns gols al·lucinants, un mig camp molt bon. Sí, i segueix jugant molt bé.
Sí, però vull dir, aviam... I no ha guanyat un títol fins aquest any, de fet. Tot ho passem amb els títols, però es veuen bon futbol, no? Pregunta-li als pericos si veuen bon futbol als Tremenges o al Valladolid, que l'únic partit vol que han vist va ser guanyar el Barça. Va ser contra el Barça, sí. O sigui, estem arribant a uns nivells de dir, eh, és que s'ha de veure bon futbol, s'han de guanyar títols, el Barça avui ha estat un desastre de temporada, bueno, no. Jo continuo dient que indudablement... Llavors entrem amb la pasta que es guanya.
És que amb la pasta que paguem per cada jugador s'hauria de guanyar tot. Prenem el carro perquè estem entrant amb una roda que no serveix absolutament per res. L'Atlètic de Madrid, un tant per cent molt elevat del que ha fet aquesta temporada, és del seu entrenador i l'altre tant per cent és el públic.
que el públic i tant. O sigui, s'han tirat a sobre i s'han menjat els jugadors, encara que la caguis i encara que fotis un misto. El Juan Fran pel lateral fot més cantades que un Jinjo, però té el suport del públic, no el xiula ningú i l'estan animant tot el rato i el xaval aquest agafa esbrangida. I un extrem de l'Ossasona passa a ser un lateral de l'Aleti de Madrid. Però això també són dinàmiques. És que és el mateix equip que l'estaven xiulant fa dues temporades, que estaven descents. L'han xiulat sempre. L'han xiulat sempre. Per això és dinàmica, també ha de ser l'equip que influeixi en el públic. Pot ser, dius...
Jo, ho he guanyat tot, vaig a aquell camp, faig una cantada, els hi he fotut 30 gols i em xiulen. Home, t'han xiulat al cap de bastant. I quan manes a la merda al públic, quan dones una petita assistència.
Perquè va venir d'un rebot aquella assistència que després li diu al públic que se'n vagi pastafant. Llavors la relació de Cesc amb el públic també ve donada per ell, per la seva part, perquè no ha sàpigut connectar. Jo crec que perdrem molts jugadors interessants pel Barça si seguim amb aquesta dinàmica de no perdonar res perquè val una pasta i ha de demostrar-ho tot. I més quan tenim un referent. Perquè, clar, si el Cesc les dues primeres temporades hagués marcat 200 gols, aquest any se li hagués permès tot, no? M'imagino.
Clar, no ho porto cap a cap camp, però vull dir, o tots... Clar, és que no crees un... Sí, sí, la temporada ha sigut nefasta per tot l'equip. Llavors, buscar responsables... No, jo l'únic que estic dient és intentem una miqueta ser més positius tots amb el joc del Barça. Però no, jo crec que tampoc se'l fa fora. Hi ha una oferta bona. No, no, marxa ell. Hi ha una oferta bona pel Barça és bo, pel Cesc és bo. Té un puntet d'amargor, no? I està molt a gust aquí.
marxa ell i no marxa content això és segur ell va tornar aquí perquè tenia ganes d'estar aquí i és de casa seva i ara se'n torna a anar és perquè aviam o bé, potser ha canviat molt el Cesc i ara li mola més Londres que Barcelona però vaja, aquest tio Arenys estava de conya tornava a casa, jugava a l'equip de tota la vida diu, doncs mira aquí em jubilo i jo crec que el dia que va fitxar pel Barça per segon cop va pensar que es quedaria o sí que acabaria la seva vida esportiva aquí i ara potser no ha d'anar perquè està fins als pebrots això li pot passar amb els jugadors
i a l'Alexis pot tenir una segona volta nefast a l'any que ve perquè estarà farda que cada cop que fota algú li xiulin i s'ha frenat una miqueta pel golarro que fot per les caires i tant perquè és que just abans d'aquell gol jo sé uns col·legues que acaben amb 1 que fan ràdio que li estaven dient de tot
Estaven dient de tot i aviam si fa alguna jugadeta bé, aviam si algú s'hi fixi i se l'emporten després del Mundial i estaven resant perquè el Mundial fos un bon Mundial i se n'anés. I llavors fot aquell gol i el meu amic doncs acaba i dient... Que també acaba per 1, no? Que també acaba... Parlem també de Víctor Valdés, no? Perquè sembla que potser se li gira tot una mica en contra. Bueno... Jo crec que... No ha tingut sort.
Però vull dir, trobarà equip. Segurament. És un molt bon porter. I és normal que el Monaco faci això ara? I tant. Sí, perquè Valdés fins novembre no estarà recuperat com a molt d'hora. Jo suposo que tindrà un precontracte, és de suposar. Amb aquest precontracte hi ha una indemnització en cas de trencar-ho i s'ha de buscar equip. Ara, el que no sé és com té el genoll. Perquè, clar, es parla del novembre, però... Sí, però Valdés no anava a buscar equip, anava a buscar diners. Sí...
no sé qui li pagarà una prima a fitxatge com la que li pagaven al Mónaco perquè anar a Mónaco no té cap aspiració mira Falcao tampoc té moltes opcions que la fitxa vagi a menys que cobri menys que amb el Barça i que el muntatge que havia parit i que no jugui l'any que ve perquè vindrà d'una lesió però és que si un pare s'hagués estat quietet tu, què vols que et digui? ha muntat tot aquest Cristó perquè el papa és un inútil i si el papa és un inútil doncs noi
Però ja morir-se de gana no es mori. No, això segur. O sigui que Vint sap molt de greu, però deixarà d'ingressar una sèrie de diners i el totxo és el totxo. Doncs jo, mira, mala sort jo, no haver comprat tants pisos. Tens pisos per totes les teves generacions que tenies fins a 500 anys. Si no els pots vendre, ja està. Doncs es quedarà al Barça? No. No crec. No crec perquè... Pot haver una jugada molt bona aquí, eh? Perquè el que sí, ja està més on que se'n va.
No, no, no, ja s'ha dit que es queda. Sí, sí. Florentino ja va sortir. Ah, ho ha dit Florentino o ho ha dit ell? I Casillas també. També ho ha dit? Que es queda? Bueno, una temporada més almenys. No, perquè podíem veure vestit, bueno, del color que vulgui, però amb tendències blanques amb el senyor Valdés, perquè si el Casillas es posa burro, se'n va, però si diu que es queda, res. La Reial Societat és una bona opció? S'ha quedat sense porter? No, que li donem a Oller, aquell tercer porter que vam tenir ahí aquesta temporada. Molt bé, nosaltres l'esperim. En fi. Bé,
No, li ha sortit malament la jugada. Mala sort. Ah, no, ara parlàvem també de Jonathan Dos Santos. No sé si jo hi era entrar a la jugada de Clàudia Obrera. La Real sembla ser que vol a Jonathan. Però Jonathan diu que vol... Un tros de jugador, però clar, que no pot jugar. Jonathan diu que vol parlar primer amb Luis Enrique.
Tothom vol parlar amb Luis Enrique. Sí, sí, però ningú parla, al cap i a la fina. Luis Enrique està aquí. Estava al quiròfan, clar. Sí, estava a planta. Podien haver passat. Clar, és una visita a l'entrenador i guanyes uns quants galons, coi. Això els del Brasil no ho poden fer. I Jonathan no ha jugat aquesta temporada i no s'ha anat a la Real perquè va estar lesionat. Sí.
Aquests nanos són joves i tenen jugar. No desenganxar-te del tren Barça i poder-te anar a triomfar o a fer feina com han fet companys seus al cel d'aquest any, doncs no està malament. Clar, si no tens lloc a l'equip, però clar, ho has de parlar amb el Luis Enrique. El Luis Enrique té un marrón. És espectacular.
Sí, perquè Afelai, Tello, Cuenca... Sí, sí, és una muntanya. Bueno, té temps, no, ara, per decidir-ho. La pretemporada comença... El 14 de juliol. I ara estan de vacances? Sí, ara estan de vacances. Els mundialistes no, però... S'incorporan més tard, no? Sí, i a més a més els mundialistes vindran patadets. Sí, però la temporada passada n'hi van haver alguns que van fer moltes vacances i també anaven molt patadets. Sí, no sé
si és bo fer tantes vacances. Tampoc no crec que agaféssim massa el ritme. Vam dir, estem cansats, reservem-nos pel Mundial tots.
Jo crec que el Luis Enrique ha de comptar amb aquest handicap i a més a més se li posa molt de cara el fet de guanyar-te el lloc. O sigui, si tu treps gent del Mundial amb uns quants partits més a sobre, amb el viatge, amb poc temps per fer les vacances i arribes una mica cremadet de càmeres, d'anir a cert amb el futbol, tens l'opció de tenir gent jove, d'ocupar espais dels primers partits, de poder confiar en aquesta gent i els altres que van petadets veuen que aquests ho estan fent bé...
Es posaran les piles, es posaran les piles. Jo crec que això que ha passat aquest any amb Messi, per exemple, no tornarà a passar amb el Luis Enrique, no sé que vingui obligat de dalt. Jo crec que el Messi, si hi ha un dia que no està bé, se'l pot distribuir tranquil·lament al minut 60 i ja està. Aquesta opció de dir que és un tio que en qualsevol moment pot fer qualsevol cosa...
Espero que no calgui, que el Barça sigui suficientment bo perquè està... Sí, bueno, però l'Alexis ha demostrat també que en qualsevol moment pot fer qualsevol cosa i el Neymar ha demostrat que pot fer qualsevol cosa. A més, si se l'ha aguantat molts partits que es podia, però en els canvis no hauria passat res. Però no hi ha hagut ningú que tingués pebrots de canviar-lo o hi havia unes ordres de no canviar-lo. De no canviar-lo. El Tata no és tonto. I sap que aquest tio, si no està rendint o t'està desmuntant al mig del canvi, està amb moltes pilotes, doncs el canvio, poso un altre que pressioni...
i com a mínim les línies de darrere estan més protegides, perquè un dels grans problemes del Barça aquesta temporada és defenses amb pilotes. I de fet el Tata en alguna ocasió sí que ha deixat emèixer la banqueta.
Molt a principi, però algú li deu haver dit que no pot ser. Això s'ha d'acabar. I jo espero que amb los Enriques confiïm la cantera. És que aquí hi està. Si confiïm la cantera i t'has de guanyar el lloc, és igual que me't diguis. O sigui, jo puc tenir un nom i puc portar 10 anys jugant al Barça a primer nivell, però si hi ha un altre que ho està fent més bé al meu lloc, on m'ho agurro? I ja ho ha demostrat portant-se a Deulofeu i Rafinha, que Deulofeu es deia que es quedaria un altre any a jugar a la UEFA amb l'Everton.
O inclús que se n'aniria a algun altre equip. És una sora, eh? Que tinguem un entrenador un altre cop que sap el que té entre mans i coneix els jugadors. Clar, per això Jonathan dos Santos encara no ha marxat, perquè creu que... Que té possibilitats amb el Lucien Requesi. Escolteu una cosa, què penseu de les famoses primes dels mundialistes espanyols? Al·lucinant. Bueno, és una cosa més... Sí, al·lucinant. Al·lucinant, jo estic d'acord que és... O sigui, la xifra és al·lucinant. Però heu mirat el que cobraria... El que cobrarà la selecció que guanyi el Mundial?
Sí, el mateix que si arriben ells a la final o a quarts de finals o a la semifinal. O sigui, el que reparteixen amb els jugadors és poc més de la meitat de la selecció espanyola. És poc més de la meitat de la que guanyarà la federació. Però això incentiva... I ara portant-ho a la política... Aleshores, esclar, diuen, no, és que Camerún només els dona 28.000 euros.
I la resta dels diners que guanyaria Camerún, la federació de Camerún, en cas de guanyar... El president de la federació, que repartirà després... Aleshores, jo, sincerament, em sembla al·lucinant les quantitats, però abans que se les quedi el senyor Villar i companyia, prefereixo que se'ls quedin els jugadors. És que es mouen molts diners, i és una cosa que es passa cada quatre anys. El que és al·lucinant són els premis que dona la FIFA. Que, clar, si no se'ls quedaria amb l'atarant companyia.
No, però imagina't la FIFA també, si pot donar aquests premis. És que el que guanya, clar, és que és al·lucinant, per mi és tot això, més que els diners que la Federació Espanyola ha decidit donar-li o ha negociat donar-li amb els jugadors.
També em sembla bastant exagerada la xifra, perquè si perden la final contra, per exemple, Alemanya, cobrarà més els espanyols que els alemanys. Que els alemanys, sí. Això em sembla una mica fora de lloc. Però ja et dic, la resta se'l quedarà a la Federació Alemanya. Però fixeu-vos això que deia el Maradona. No sé si és cert. El que deia el Maradona diu que la FIFA guanya 4.000 milions d'euros amb el Mundial. I el campió li dona 35 milions. La FIFA diu que és una multinacional que s'està menjant la pilota de joc.
Sí, i diuen que volen fer fora Blatter. Sí, sí, hi vaig sentir. El candidat és Platini. Bueno, si passa, si la propera seu del Mundial, doncs és tot el merder que hi ha, i ja ha passat tot el que ha passat, i s'han deixat comprar els vots dels diferents presidents que puguin sortir, Blatter s'haurà escopatejat. Però imagineu-vos que Platini, president de la FIFA, qui serà el president de la UEFA? El Villar. El Villar. I tant. Ah, sí? I tant, clar, es porten molts, eh? Ah, són molt amics. Ah,
Però ja, és un negoci. Sí, sí, és un gran... Suposo que la Federació Espanyola de Futbol rep subvencions de diners públics, m'imagino. I aquí és on entra el punt d'aquell diners. No, diré que no, eh? Mira que s'autofinança. S'autofinança, sisplau. Es pot autofinançar amb diners públics. Aquests diners potser els hauria de destinar a promocionar el futbol juvenil. Potser ja ho fa, eh? Jo no ho sé. La Federació... I sobretot pagar una mica millor els clubs que serveixen jugadors per la selecció.
Sí, això ja sembla ser que els clubs estan presionant més últimament. I, de fet, la Federació Espanyola també guanya molts diners amb aquests viatges amistadors que fan a Àfrica, Sud-amèrica... La màxima pressió serà el dia que la selecció espanyola tingui 10 jugadors del Madrid i un del Barça. Llavors hi haurà una pressió... Però fins llavors... Això passarà amb Florentino, no crec, eh?
Sí, home, sí, aviam, jo no n'hem parlat, però jo he vist uns quants partits, he vist seleccions, i jo, a no ser que tinguin una xiribola, he jugat moltes 24 hores, però hi ha un nivell i una forma física per part d'equips... Sobretot forma física. Que dius, es mengen els espanyols, però amb patates rostides, jo crec que hi ha molta...
Hi ha molta eufòria i és normal, vens de guanyar un mundial. Però el patacasso que diu aquell pot ser tan espectacular, ja només amb el primer partit. El grup és brutal. Brutal de difícil. Amb qui està? Amb el finalista de fa 4 anys. En Holanda, que juguen a les 9 de la nit, a l'hora espanyola. Ah, doncs estic mirant un calendari amb l'hora... Ho avides l'hora catalana canviada.
Després està a Xile també, que em sembla que és el segon partit. Sí, és el dimecres a les 9 també de la nit. I l'últim a Austràlia que és... Bé, Austràlia és a la... O sigui, ells juguen partits a la 1 a seves. Alguns. Sí, del matí. Ai, de la tarda. Pensant en televisions del món, no? Sí, sí, que a Brasil també em sembla que és normal, com a Itàlia. Ah, val, val.
Sí, tots aquests horaris nocturns, totes aquestes coses que abans ho parlàvem amb la previsió del temps, és Espanya. Sí, sí, sí. A la nit no passa enlloc.
I amb qui voleu que guanyi? El Mundial? Sí. No qui creieu que guanyarà, eh? Primer, amb qui aneu, com si diguéssim? A mi m'és igual. Ostres, jo vull veure partits de tots. Llavors, en funció del que, doncs ja m'hi trobaré. No teniu cap favorit de brengues. Per a algun jugador... A Holanda i Alemanya em fan gràcia. Ruanda i Alemanya? Ruanda, sí. Ruanda no els conec. Holanda, Holanda. Holanda i Alemanya. Jo crec que Holanda no passarà del grup. No?
Sempre amb els Mundials Holanda no... Home, l'últim, però amb Lluís Pangal? Sí. Emilio? Em quedes? No, realment no tinc cap. Cap favorit? A mi m'agrada el Xile, el grup d'Espanya, m'agrada. Jo el seguiré bastant. I qui creieu que guanyarà?
Brasil. Brasil. Final Brasil-Argentina. O Alemanya. Argentina... Sí, a Alemanya també li toca. L'únic que li falta un delanter. A Alemanya, que hi ha estat aquests dies, clar, potser si hagués estat a Madrid m'hagués passat el mateix, però... El Reu s'ha lesionat per això. Hi ha un ambient premundial que jo aquí no l'he vist.
que potser s'hagués anat a Madrid també me l'hagués trobat hauries d'haver vist l'últim partit que van jugar contra qui era el Salvador o el Matador el Manolo del Bombo és impressionant però no tant només pels alemanys sinó que el que es veia molt era els colors de Brasil per tot arreu però has de pensar també una cosa jo m'imagino que Espanya i no inclò Catalunya
Deu ser un reflex del que es veu a la televisió. O sigui, no només són els programes esportius. A tots els anuncis tornen jugadors de futbol. O sigui, està a la sopa. O sigui, vas a comprar pa, jo que soc molt radical, miro ja el bimbo i diu, ja t'ho menjaràs tu, com la roja. Aquest, fora, ja t'ho menjaràs tu. Jo vaig traient i vaig fotent el que no hi posa res.
O sigui, però és que fins i tot l'alimentació està ple de... Jo crec que Espanya s'està vivint en un nivell com a qualsevol altre país. O sigui, jo no ho sé i espero veure-ho algun dia, no? Però clar, quan el teu país juga una història d'aquestes, deus estar supereufòric i amb moltes ganes. I l'últim Mundial el va guanyar Espanya, no?
Sí. I l'Eurocopa no? Sí, també. Però la Confederacions, que va ser l'any passat... La Confederacions va ser... Brasil 3, Espanya 0. Tic expulsat per una entrada, Neymar. Tres, el fet és que ja veurem com va, però jo no veig... O sigui, s'ha confiat un altre cop amb el tiqui-taca, s'ha remodelat una miqueta... Una miqueta... Jo vaig veure... I una base molt cardada.
Vaig veure ahir l'alineació d'Espanya contra Holanda, aviam si la recupero. Qui l'ha donat, aquesta alineació? No, no, és el del bosc que va provar amb aquest, amb els petos i tal, i segons els petos, doncs, diuen l'alineació que farà. Que és Casillas, Azpilicueta...
Piqué, Sergio, Ramos, Alba. Per tant, força semblant. Busquets, Xavi, Xavi Alonso. Pedro, Diego Costa i Iniesta. No foten res. Jo veig bastant semblant l'alineació. I mira que té suc per treure. Aquest també fa una mica tateja. Podríem aprofitar, però tateja una miqueta perquè jo crec que hi ha altres. Hi ha Pedro, Xavi, Iniesta. Piqué, que ha estat molt lesionat. Sí, sí.
O del Bosque no ha vist massa el Barça a final de temporada, o es fotrà un patacàs el primer partit, ja veuràs tu. Només quedarà el Casillas a la porteria. I si es menja un córner ja ho veurem. És igual, no ho veurem. I si no poses el Casillas, qui poses de porter?
Qui hi ha? El reina? El rei del Digea. No, Digea tampoc, és Casillas, que jo he de jugar. Si hi ha un porter boníssim, ja els hem descombrat els tres. Un que és l'animador del grup. Digea, que amb el Manchester no entra ni a la UEFA. Però que és un tros de porter. Sí, és bo. Hi havia d'anar a Valdés, no? Sí, però Valdés té el xono i fotut. Si el Reial Madrid perd la dècima per la seva jugadeta, es posa de ser reserva, segur.
Bé, doncs ja ho veurem. Ara he vist que el partit la setmana que ve també hi ha... O sigui, que són cada dia ara ja, no? Sí, sí, sí. És al final que es concentra més. Si els afecinats del futbol està bé, no? Ara tenim una setmana divertida. Es veuen per obert? No. No? Si hi ha Telecinco, hi ha quatre, sí, no? Ah, sí? Estic sempre amb el Gol Televisió i ho veuen. Ho fan tot. Els de la selecció espanyola... Els de la selecció espanyola no fan res.
Els de la selecció espanyola, Tele 5 i 4. Interès general, no? Interès del general. I el partit inaugural, el Brasil, l'Argentina, Uruguai, Anglaterra, aquest sí que ha de jugar. Però un Japó... Corea del Nord. Corea del Nord. En fi. Doncs anem parlant. Moltes gràcies a tots tres, Emilio, Carles i Sebas. Tornem dimecres que ve. Perfecte. Fins dimecres. Connectem tot seguit amb el Bulletit a Catalunya Informació.
Són les dotze.
El president Artur Mas veu amb escepticisme la relació de Catalunya amb el futur rei Felip VI i aposta per veure i esperar què passa. A la sessió de control al Parlament Mas acusa el PP de ser els responsables d'haver posat la llavor de la ruptura de Catalunya amb Espanya.
Esquerra Republicana adverteix al Congrés que el 9 de novembre els catalans votaran entre Monarquia Espanyola o República Catalana. Els republicans votaran no a la llei d'abdicació del rei, mentre que Convergència i Unió s'hi abstindrà perquè se senten exclosos de la història d'Espanya.
El PP, per la seva banda, avalarà la norma perquè considera que és el que mana la llei i el que volen els ciutadans. Els socialistes afirmen que el seu esperit republicà és compatible amb la monarquia parlamentària que recull la Constitució.
Els més de 31.000 alumnes que aquest any s'examinen de selectivitat ja estan fent l'examen de català. Abans han fet el de castellà i majoritàriament l'han trobat fàcil. Han hagut de triar entre la Celestina i la Casa de los Espíritus, d'una banda, i un text sobre neologismes i tres sombreros de copa de l'altra.
Esquerra Republicana de Catalunya haurà d'escollir finalment el candidat a les eleccions municipals de Barcelona de 2015 entre Alfred Bosch i Oriol Amorós. Amorós ha anunciat en declaracions al matí de Catalunya Ràdio que vol disputar-li el lloc Alfred Bosch. Per la seva banda, Jordi Portavella no descarta plantejar-se formar part de la llista guanyadora si li ho demanen.
Es mobilitzen contra les plataformes i aplicacions de mòbil que ofereixen un transport amb vehicles particulars perquè ho consideren competència deslleial i actes de protesta a diferents ciutats europees que comporten problemes de mobilitat. A Barcelona hi ha una manifestació al centre de la ciutat.
I amb hora els viran d'anys el director d'orquestra Rafael Fribeck de Burgos, víctima d'un càncer. Considerat el mestre espanyol amb més prestigi internacional, Catalunya Música el recordarà amb l'última entrevista que va concedir i l'últim concert que va oferir a Barcelona. Catalunya Informació. Els esports ara també titulars.
En basquet a Barça té demà una nova oportunitat per classificar-se per la final de la Lliga CB. Els blaugranes hi van perdre al Palau contra València, 70-74, però encara domina la sèrie per dues victòries a una. També domina la sèrie al Madrid per dues victòries a una, tot i perdre ahir a la pista de l'Unicaja per 88-75. L'NB a Sant Antonio ha guanyat a la pista de Miami, 92-111. Els Spurs també dominen la final per dues victòries a una.
I avui es presenta ara que migdia el Gran Premi de Catalunya de MotoGP que es corre aquest cap de setmana al circuit de Barcelona-Catalunya.
I el temps calor d'estiu aquest migdia i tarda. Domini del sol amb nubulades al Pirineu i possibilitat d'alguna tronada, preferentment al sector lleidatà. A última hora arribaran núvols des de l'Aragó. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i gairebé 4 minuts per l'Andrea. El juliol es posa en marxa el programa Sant Just es forma, un pla de formació contínua per a empreses, comerços i autònoms. És un programa que engega el Servei de Promoció Econòmica de Sant Just i que impartirà l'empresa de formació Corper Balate. A més, són uns cursos bonificats al 100% en el cas dels treballadors i en el cas dels autònoms els cursos tindran un descompte del 50%.
Sant Justes Formes tracta d'una prova pilot que consisteix a oferir aquests cursos i que tractaran l'atenció al client, habilitats directives i de gestió d'equips, habilitats comercials i de comunicació i iniciació a les finances. Per a més informació us podeu adreçar al correu electrònic promocióeconòmica arroba santjust.cat o bé trucar a l'Ajuntament al 93 480 4800.
Més coses. Sant Just ha presentat recentment a Valladolid la seva experiència amb la lluita biològica. Amb aquest mètode d'eliminació de plagues d'insectes dels arbres s'ha anat introduint mica a Sant Just en alguns carrers del municipi amb bons resultats. L'experiència s'ha presentat fa poc al Congrés de l'Associació Espanyola de Parcs i Jardins Públics que s'ha fet a Valladolid.
La lluita biològica és un mètode natural i una alternativa més sostenible a l'ús de productes químics sobre l'arbrat per acabar amb les plagues i és que els químics contaminen l'aire i poden aguditzar al·lèrgies entre els veïns. De la seva banda, la lluita biològica consisteix a alliberar petits insectes inocus que són depredadors naturals dels organismes que perjudiquen la vegetació. D'aquesta manera s'impedeix la propagació de les plagues i s'evita un impacte negatiu sobre el medi ambient.
I un apunt més segueix obert el període de matriculació de l'escola Bressol Municipal Marrex. Les matriculacions s'han de fer directament al centre fins divendres. S'han establert diferents horaris per formalitzar-les. L'horari d'avui és de 9 a 1. Demà serà de 3 a 8 de la tarda i divendres de 9 a 1 i de 3 a 7. Més informació al web de l'escola Bressol Municipal Marrex, santjus.cat barra marrex.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant us emplacem al web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar informats. Que vegi bé, molt bon dia.
Me llamas a las tres porque quieres cambiar el tono del salón que estás harta de iris que te quieres morir súbitamente todo eso pasa últimamente y cuando llego allí me invitas a salir vestida de princesa y un taxi nos espera y el mundo se acelera
Fins demà!
Fins demà!
Corazones con hielo y volar. Bajemos de un vagón, aires de discusión. No entiendes que no pueda seguirte. Que te quieres mudar, vivir cerca del mar. Recuerdo como dijiste que yo era un tipo raro.
Bona nit.
Bona nit.
Más de yo respiro tu aliento, dame más razones con ella.
Recordar un día de estos Nuestros pies saliendo del tiesto Ahora sé que eran buenos tiempos Ojalá te vea de nuevo Ojalá Ojalá Y sin duda Te sigo hasta el metro Tribunal
Bona nit
Just a la fusta. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Ara passen 11 minuts de les 12 del migdia. És un moment de parada política.
Fins demà!
I el que fem, per tant, és saludar de nou el Cebes Elias. Molt bon dia, Cebes, què tal? Bon dia. I parlar de l'actualitat política d'aquests dies, fem un repàs general. Comencem parlant, de fet, d'Irak, de la crisi a Irak que hi ha hagut amb la revolta iadista. Què ha passat? Què està passant? Sí, doncs una revolta d'aquest país tan convuls últimament, sobretot des de la intervenció americana...
Però bé, ara ja teories són més autònoms i passa que extremistes somnis propers al Qaeda s'han fet el dimarts, es van fer amb el control de Mossul, que és la segona ciutat d'Irak, i de sis comarques a la província de Kirkuk. De fet, els milicians...
Ja controlaven des de feia mesos gran part de la província, en les carreteres del qual cobraven un peatge per accés a la mercaderia. L'assalta a Mossul tampoc s'ha produït així de sobte. Un primer intent el passat divendres va ser repel·lit per les forces de seguretat.
Doncs bé, ahir dimarts es va produir aquesta ocupació i és Mossul, que és una ciutat de 350 quilòmetres al nord de Bagdad, la capital d'Irak, i és la segona ciutat important que els llihadistes capturen aquest any, després que al gener es fessin en Falulla i amplies zones de la resta de la província d'Al-Anbar.
Des de llavors el Maliki, que és el president d'Irak, intenta sense èxit recuperar el control, però la seva militarització del problema només ha aconseguit alienar més a la població suní, que és la majoria en aquesta província,
que es sent molt marginada pel poder dels xiïs, que és la secta que aparta el maliqui, que controlen el govern donant combustible als extremistes. Aquests sonis que donen combustible als extremistes i que els deixen fer-se forts en aquest territori.
i avui dimecres continua conquerint territori. Sí, aquest matí s'ha seguit amb aquesta ocupació de territori per part dels llihadistes i és que han pres posicions a l'interior d'una ciutat anomenada Baixi, a 220 quilòmetres al nord de Bagdad. Per tant, es van acostant a Bagdad cada vegada més. Es tracta d'una...
localitat que alberga una refineria de petroli en la que, segons les agències d'informació, els llihadistes han pres foc a una comissaria i a un tribunal. Després de conquerir Mossul, que és la ciutat de la qual parlàvem, per part del rebel sunnis, el primer ministre, el Maliki, va demanar al Parlament la declaració de l'estat d'excepció, decisió que es debatirà el proper dijous, per tant, demà, quan es reuneixin els diputats. El Maliki, que està molt...
Molt han entredit, no?, la seva política. Sí? Sí, perquè, clar, els seus sectes de secta, hi ha sectes diferents al país, que demani ara l'estat d'excepció, és augmentar el seu poder. Per tant, el Parlament ho veu no gaire bons ulls. Sí que va ser escollit fa poc, això sí que és cert.
Però, clar, és un president molt posat en entredir tot el que fa. Bé, és un país d'aquests que està gairebé en crisi constant. L'honidor, eh? Sí, sí, perquè sembla que no sentiu a parlar mai en un moment de tranquil·litat, no?
I menys després de patir guerres on els Estats Units han veït i des que els Estats Units han estat allà, de fet les crisis s'han repetit i gairebé més cruentes de les que hi havia.
En fi, doncs és el que tenim el primer tema que tractem avui. Parlem d'altres qüestions en clau internacional també. Parlem dels nous horitzons a Ucraïna amb el nou president escollit, Poroshenko. A veure, Sebas, explica'ns quin és el perfil d'aquest home.
Petro Poroshenko, que és un magnat, per tant, senyor amb diners, que va guanyar les eleccions ucranianes el 25 de maig amb el 54,7% dels vots en la primera volta. Per tant, no va fer falta la segona volta i va ser embestit president del país aquest dissabte. M'ha faltat veure... Ara m'hi fixo, que no miren ni la participació ni a qui van votar la gent de l'est, si van votar i si va haver-hi irregularitats. Però bé, donarem per vàlids aquests...
Si més no són els oficials, ens podem curar en salut així. Sí, sí. En el seu primer discurs, com a cap d'estat, ha demanat als rebels que no reconeguin la seva autoritat en l'est del país, que abandonin la lluita i ha ofert un corredor de sortida als combatents russos implicats en el conflicte, que estan combatent en l'est del país. També ha expressat el seu compromís amb la Unió Europea i uns minuts després de l'acta d'investidura,
inclús li ha posat data, un tractat de col·laboració abans del 27 de juny, per tant, declaració d'intencions, allunyant-se de Rússia clarament. Exacte. En el seu discurs ha promès treballar en la descentralització de l'Estat, tot i que ha negat la possibilitat de la federació, cosa que potser seria més positiva pels rebels de l'est, que encara que es volen aneccionar a Rússia, potser veurien amb més bons ulls una federació ucraniana. Clar. També ha garantitzat la protecció de l'idioma rus a l'est,
i ha promès posar fi a la corrupció que campa pel país. Una promesa que escoltem força sovint i que, bé, països d'aquests d'Alesa estan bastant afectats per la corrupció. Poroshenko ha anunciat també que la seva primera visita oficial serà a la Conca del Donbass, on hi ha tota aquesta revolta, a la ciutat de Donetsk, que és ciutat industrial important, que és el centre de la rebel·lió secessionista, però ha de...
N'ha donat una de freda i una de calenta, perquè ha dit que no negociarà amb els rebels, sinó només farà aquesta visita oficial. Respecte al seu altre gran conflicte territorial, Poroshenko ha assegurat que Crimea és i seguirà sent ucraniana. Marcant territori una mica, no? I de fet, Putin ja es va trobar amb Poroshenko a la celebració dels 70 anys del dia D.
Sí, el passat 6 de juny, que es va commemorar a França aquest dia especial que es feia 70 anys del desembarcament de Normandia, on Putin i Poroshenko es van reunir durant 15 minuts, un temps molt escàs per trobar cap acord de calat, però suficient per explorar vies de sortida de crisi.
van debatre la possibilitat d'obrir un diàleg per arribar a un alt al foc entre les milícies rebels i les forces governamentals. Poroshenko va afirmar posteriorment que esperava un enviat del Kremlin a Kiev aquest diumenge per començar a negociar el pla de sortida d'aquesta crisi en què Rússia també es troba bastant implicada.
I als Estats Units li posen més de marge a Rússia per modificar la seva política. Sí, de fet va ser en la reunió del G7, que anteriorment era G8, fins que Rússia va ser exclosa per la confrontació d'Ucraïna i Rússia amb Crimea. Doncs bé, als Estats Units, amb una roda de premsa en Brussel·les, el president dels Estats Units, Barack Obama, i el primer ministre britànic, David Cameron,
Van buscar projectar una imatge d'unitat. Els dos van concedir un més a Putin per reconèixer el nou president d'Ucraïna, Petro Poroshenko, que de fet crec que ja ho ha fet perquè el Kremlin va enviar un emissari rus a la investidura del president, per tant ja és suficient per reconèixer-lo.
i també li exigeixen impedir el pas d'armament per la frontera russa-ucraniana i deixar de recolzar els milicians prorussos a l'est del país. Per tant, canvi de política que s'exigeix, veurem si la negociació de Poroshenko amb Putin surt com vol als Estats Units, tot i que dubto que Putin faci totes aquestes concessions així perquè sí. Demanarà raons, no? Si ho fa...
Sí, clar. Seria una manera suau de dir-ho, no? Sí, si no li convé, no ho farà. Ja hem vist que Putin rellisca una mica tot el que li digui als Estats Units. Va dir Obama que veurem el que farà el senyor Putin en les pròximes dues, tres o quatre setmanes. Si adopta aquestes mesures, llavors serà possible que comencem a reconstruir la confiança entre Rússia i els seus veïns i Europa. En cas contrari, afegit, arribarà l'hora d'imposar sancions a sectors claus de l'economia. I no m'imagino a Putin...
ni tremolar un segon per tot això que diu Obama, perquè no crec que tingui gaire capacitat per posar-li sancions, perquè si Putin comença a rebaixar els enviaments de gas a Europa... Exacte, s'acaba ràpid o plegat, no? Doncs és com està tot aquest tema. Déu-n'hi-do, estem al mes de juny, vam començar a parlar al desembre.
Si no recordo malament, que és quan van començar les primeres protestes, recordo aquelles imatges. Després es van escalfar totes, entre cometes, perquè continuava fent fred el gener o el febrer, que és quan va ser el moment. Sí, de fet, va començar demanant que es desfés l'acord amb Rússia, perquè Ucraïna es veia com molt europea. Tot venia d'això. És tot el contrari, perquè ja és com un país molt dividit.
No, no, no. Es demanava l'anàxia a Europa. Exacte, es van trencar els acords entre Rússia i la Unió Europea, no? I llavors les primeres protestes a Kiev anaven per aquí. El que passa és que després ja se sap que apareixen totes les coses que hi ha. Sí, després Crimea, que Putin s'ha imposat, i ara jo crec que ja podrem parlar de guerra civil. No sé per què encara no...
No s'adopta aquest terme perquè morts n'hi ha i enfrontaments entre rebels i l'Estat. Jo crec que és definició per dir-li guerra civil. Doncs n'estarem al cas de toblegat, anirem parlant.
Parlem ara de política més propera, les renúncies, més renúncies que hi ha per optar la secretaria general del PSOE, perquè van passant coses, aquí no sé què passarà, tenim un congrés a mitjans o finals de juliol, que era el 20 de juliol, si no m'equivoco. Sí, el 13 de juliol. Ah, mitjans de juliol, doncs l'han avançat llavors, perquè em sembla que havien dit alguna cosa tipus 20 i alguna cosa, que vaig pensar, fins i tot coincidint amb estiu, ho trobo estrany, no? Potser hi ha algun partit del Mundial, ho podríem mirar. Home, el 13 és la final, no?
És veritat. Si no m'equivoco, en què cau? En dissabte, no? Deu ser el 13? Sí, deu ser un dissabte, un dimetge, ara tu millor. I em sembla que sí, sí que deu ser, per tant, no sé, llavors una mica estrany, eh? Mal muntat, llavors, potser. O ben muntat, buscant que no transcendeixi molt.
Recordem que fa dos anys... Sí, la final és el 13 de juliol. Doncs fa dos anys a l'Eurocopa, que no recordo quin consell era, però era un consell de sanitat bastant important, que es feia a Madrid i tot plegat, i que s'acabava a les 9 corrents perquè hi havia partit i tot plegat. És a dir que... No sé què passarà amb el Congrés. Poca broma, que moltes decisions es prenen a ple juliol, ple agost, que la gent està a vacances... Això és veritat, eh? I a més aquest any serà...
Sí, sempre els últims anys, i ja ens n'hem adonat d'això, perquè també el moment d'esclat econòmic també va passar, va ser un agost de fa dos o tres anys, però de tota manera, amb la prèvia de l'11 de setembre o novembre, que en el fons està molt a prop ja, pot ser un estiu intens, en aquest sentit. Sí, sí, sí. En fi, parlem del PSOE, primer de tot, perquè, com dèiem, hi ha més renúncies seves per optar a la secretaria general.
Sí, va dir Susana Díaz que no es vol presentar a optar a la secretaria general del PSOE. Va dir que complir amb la paraula donada, no defraudar la confiança del seu partit d'una estabilitat política i mantenir intacta la columna vertebral del PSOE, és a dir, Andalusia, que és un dels bastions claus per PSOE espanyol,
ha donat aquests arguments per no presentar-se a la secretaria general i era una de les favorites perquè ha encarnat una mica el que és el renaixement socialista d'Andalusia. També l'opinió molt majoritària en el PSOE andalús era contrària a compatibilitzar la presència del govern andalús de coalició, recordem, de PSOE i Esquerra Unida amb la direcció federal.
I aquesta renúncia se li suma a la de Carme Chacón fa 10 dies. Sí, va dir que no concurriria a les primàries orgàniques. Sempre surt, eh? Acaba sortint Carme Chacón per un costat o un altre. Sí, sí, sí. És ràpida, també. Va dir que no es presentaria per escollir el proper secretari general del PSOE, substituint a Robalcaba, que com ja sabem, doncs,
va renunciar al seu càrrec, però sí que ho farà Chacón optar a les primàries obertes amb participació de no militants, que es celebraran després per escollir el candidat de les eleccions generals. Aquest congrés es celebrarà al novembre. Per tant, Carme Chacón que tornarà a optar a la presidència del govern espanyol si és que guanya, que no ho va fer l'última vegada que es va presentar.
I Medina, que guanya opcions per ser el nou secretari general, per tant, a partir del juliol. Clar, amb aquestes renúncies de... Sembla que li passen el camí, no, una mica? Sí. A mi m'agrada Medina. Jo no el conec gaire, no el segueixo gaire. M'agrada tenint en compte... Sí, la imatge és diferent. Exacte, tenint en compte les altres opcions que coneixem del so, eh? Vull dir que el trobo, no sé, potser m'equivoco del tot, perquè ja et dic que també parlo una mica de les impressions que m'ha donat quan l'he sentit. És important la primera...
En política és important. Sí, doncs bé, aquest Medina, que és secretari general del grup socialista en el Congrés, anunciarà la seva candidatura a liderar el PSOE i serà el proper divendres quan explicarà als militants del partit i a l'opinió pública per què ho fa, quins són els seus plantejaments i els arguments que han plantejat davant els afiliats perquè firmin els 10.000 avals necessaris per poder-se presentar
i culminarà amb la consulta als 200.000 militants el proper 13 de juliol. Potser la consulta aquesta sí que és el 13 de juliol. I el Congrés és el 20. Clar, i el Congrés és el 20. No, l'últim cap de setmana juliol, ara ja és això, potser és el 27 de juliol, inclús. Llavors sí que era a finals de juliol. Llavors no coincideix amb cap de setmana.
No exacte, jo crec que ho deuen haver mirat, m'imagino que aquestes coses... Si es mira amb la final de la Champions, la gent que al Mundial li dona la mateixa importància, m'imagino que és normal. Doncs el 13 de juliol hi ha aquesta consulta, 200.000 militants que es prendran en compte, no es vincularan al que diguin, però es tindrà molt en compte en el Congrés Oficial, que si no ens equivoquem, si ara ho mires, és el 27 de juliol.
En Susana Díez, no competirà Medina amb Susana Díez, com ja hem dit, però sí que amb altres. El diputat per Madrid, Pedro Sánchez Castejón, mantenia la seva decisió de presentar-se, probablement ho anunciarà demà dijous. El professor i dacà de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Granada, Pérez Tàpies, va presentar la seva candidatura fa uns dies.
I encara es pot presentar Patxi López, per tant, almenys hi haurà tres candidats, potser quatre. Per tant, bé, el que és més conegut, Medina, Patxi López, està amb bastant de capa caiguda perquè ha hagut de deixar també el partit dels socialistes a la seva direcció.
Al País Basc. Exacte, al País Basc. I sí que té bona imatge el de Madrid. Però és poc conegut, no? Pedro Sánchez-Castejón a Madrid és més conegut, però bé, de fet, no és conegut a nivell estatal. Per tant, Medina té totes les opcions per poder ser líder.
El socialista del que també té de bo medina en aquest sentit és la imatge de joventut una mica, que contrastaria del tot. No sé quina edat té, Pedro Sánchez. Sí, tindrà 35-40 anys. Ui, doncs mira, més jove. Deuen ser de la mateixa generació, més o menys. Sí, és bastant jove. I té bastanta bona imatge entre les joventuts, si no m'equivoco. Ah, sí, havia estat cap de les joventuts. Em sembla que l'altre dia hi ha alguna cosa així.
Doncs veurem què passa. Veig que primer vam dir que seria el 19 i 20, i ara veig que sí que va finalment 26 i 27, que ho trobo tardíssim, no? Sí, que els matinals importants normalment ja comencen les vacances, fins i tot potser és expressament, però... Sí, i tant. En fi...
Bé, tenim aquest tema, per tant, tancat. Parlem ara d'actualitat. De fet, volíem parlar, primer de tot, de Durant i Lleida, una mica, i d'això ho lligarem, per tant, també amb el que està passant al Congrés dels Diputats, perquè Durant i Lleida continuarà com a líder d'opinió d'Unió, volíem dir, i portaveu d'ací pel Congrés. Se m'ha escapat el subconscient, perquè realment m'admira molt la capacitat...
de marcar l'agenda de Durant i Lleida. Jo crec que es podria estudiar a les universitats en aquest sentit. No sé si de periodisme... Sí, o de periodisme polític, però... El Durant que marca l'agenda. Sí, o com fa un tuit i els digitals obren amb el seu tuit. Sí, de fet, porta molts anys...
I quan vol, convoca, però quan no convoca, i a l'estiu convoca a la Costa Brava quasi sempre, vull dir que hi aconsegueix fer tot això, i llavors, d'altra banda, quan no convoca això, fa un tuit o filtra el que vol, però... Sí, de fet, va filtrar això a la Vanguardia.
I després va sortir que no sé res. I ha sortit fa dos dies, exacte, que a tothom li va sorprendre que va dir això, que va defensar el seu dret a reflexionar sobre la possibilitat de deixar la Secretaria General de Convergència i Unió. Decisió que si la pren ho farà ajuntament amb el president Artur Mas, amb qui en tot cas converteix la defensa d'una consulta i l'abstenció en la llei d'abdicació.
El dirigent no va aclarar si seguirà com a secretari general de Convergència i Unió, cosa que haurà de parlar més en tot cas, però sí que ha confirmat que seguirà com a líder de Unió, com deien. Aquesta trobada es produeix després que aquest diumenge va transcendir que el dirigent d'Unió optava a abandonar els càrrecs, opció que la vicepresidenta de la Generalitat, Joan Ortega, va considerar com una possibilitat perquè Durán ho estava meditant sense ninguna decisió presa.
I Duran diu que el seu possible adeu no és pel procés català. Sí, Duran ha assegurat que aquest adeu no té res a veure amb el procés català. Després de reiterar el seu compromís i el d'unió amb la consulta, s'hi ha reconegut que un factor important per ell és el fet que l'Estat no vulgui permetre la celebració d'un referèndum a Catalunya.
Així mateix ha desvinculat la seva reflexió de l'abstenció de Siu en la llei que regula el relleu del rei Joan Carles I i va remarcar que va ser ell el primer que va apostar per aquesta posició d'abstenir-se a través del seu Twitter. Diu que no són motius com per plantejar-se la seva sortida i que en tot cas seria que Espanya no deixa celebrar aquest referèndum.
Doncs bé, en tot cas, un tema que també... M'imagino que l'hi estiu donant la decisió en aquest sentit. A veure què passa. I ja que hi som, parlem del que està passant avui, no? Aquest debat al Congrés per la llei per l'abdicació del rei. És el moment de les votacions, eh? Perquè, de fet, sí, sí, llegim que els diputats voten la llei d'abdicació drets i un a un, llegim a la Vanguardia...
Titulars destacats del que s'ha dit aquest matí, Rajoy, que ha dit que la forma política de l'Estat no està a l'ordre del dia, ho ha dit a primera hora, Rubalcaba, que atenció a aquest argument que ja l'havien dit aquests dies, que votar no a la llei seria dir-li al rei que continuï encara que no vulgui. Un argument una mica trist.
I Drani Lleida, que diu que ens abstenim perquè porten temps excloent-nos. Esquerra ha dit que els pobles no sereten. El PNB, que Felip VI ha de guanyar-se el tron. Diez demana a Felip VI, Rosa Diez, que impulsi la regeneració. Recordem, però, que sí que voten a favor. Després també tenim una imatge d'aquest matí. Hi ha hagut els diputats de Izquierda Unida que han mostrat una pancarta amb cadascun paper on posa referèndum ja.
ha demanat, per tant, que jo l'Ara, un referèndum perquè la república no és estabilitat, es planteja. I després, ara això, és el moment de les votacions. De fet, fa tres minuts que els diputats de l'esquerra plural proclamaven votar per més democràcia, voto no. I després també els detalls aquests d'aquí què passa amb el tema socialista.
Sí, doncs ha començat fa 10 minuts, diu que hi havia dos diputats socialistes que s'havien mostrat disposats a saltar-se la disciplina de vot del grup i votar en contra. Guillem García Gasulla, que és socialista de les Illes Balears, no ha votat. Finalment, quan Posada ha dit el seu nom, s'ha quedat en silenci
I no ha contestat. Ha estat, per tant, el seu gest de rebel·lia, no?, entre cometes. Sí, la coronació de Felip VI, si no m'equivoco, encara no està confirmat, però es preveu que sigui pel 18 de juny. Sí. Ara que parlàvem del Mundial i aquestes coses. Exacte, també hi ha partit, no? Espanya-Chile. Precisament jugar a Espanya, no? Sí, sí, sí. És una cosa. Però bé, pensa que la desfilada, que he vist que hi ha hora de desfilar i tot, seria potser el 19, que serà endemà, no?, aquestes coses.
En fi, doncs bé, per tant s'està acabant ja aquesta votació, o sigui que de seguida ja anirem sentint els resums de com ha anat tot plegat. Aquests són els principals titulars que han sortit. El que segur és que Felip VI era nou rei d'Espanya a partir d'allà. Exactament.
Molt ràpid, heu estat toplegat. Fa només 15 dies, les eleccions europees, ja no ens en recordem. Sí, sí. En fi, anirem parlant de toplegat també en aquesta secció de la política. Gràcies, Sebas, que vagi bé i tornem aviat. A tu, gràcies. Adeu, bon dia. Adeu, bon dia.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Veus de la parròquia?
Paraula viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert. Una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
Passen quatre minuts de dos quarts d'una del migdia, aquesta hora celebrem el dermacià president de l'Ateneu, molt bon dia. Bon dia. Per parlar de l'actualitat de l'entitat, ja segona setmana de juny, encara, no sé si encareu també, hem parlat també dels moments de fi de curs i tot plegat, com ho teniu per l'escola de música i tot això? Sí, aquest mes és un mes tranquil, l'escola de música està ja preparant al final de curs, ja s'han obert inclús les matrícules ja pel curs vinent,
Qualsevol persona interessada pot passar per allà, però la secretaria teneu per buscar informació.
i la setmana que ve, el dimecres que ve, es farà l'audició de final de curs, precisament. No aquest dimecres d'aquesta setmana, no avui, no el dimecres que ve, però ja l'anunciem avui perquè, si no, el dimecres que ve seria pel mateix dia i seria una mica... Que és a la tarda, no? Serà a la tarda, dos quarts de set, si a la sala del cinquantanari. Perfecte. I, d'altra banda, per aquesta setmana, necessit que a la setmana teniu també més qüestions. Com està l'agenda?
Aquesta setmana tenim molta tranquil·litat, tenim l'excursió a Cluenda del Ciclo de Mineria, amb una excursió a Ribes de Freser. Sense xerrada, per això. Sense xerrada, efectivament. I pràcticament estem amb el mateix, és l'única activitat que tenim.
A part que recordem que a la sala Piquet tenim una exposició del Francesc Fàbregas d'una de les moltíssimes exposicions fotogràfiques que tenim aquí a Sant Just, del juny fotogràfic, amb el títol d'Olala i està oberta a tothom qui vulgui veure aquesta col·lecció. Fins a final de mes? En principi fins a final de mes. Tot el juny fotogràfic. Dins de l'horari normal d'obertura de l'Ateneu.
Doncs és el que tenim per aquest cap de setmana, per tant, realment, ja esteu afluixant una mica, no? He tingut un maig intens i ara... El maig és molt intens i el juny ja comencem a anar una mica més tranquil·lets d'activitats, ja fa calor, hi ha coses que hi ha gent que està pensant ja en començar anar a la platja i no dona per moure gaire més coses.
Molt bé, doncs en tot cas, ja sabeu que el dimecres anem parlant de l'actualitat de l'Ateneu i aquesta setmana, com dèiem, una mica més tranquil·la. De tota manera, tampoc teniu altres novetats referent a infraestructura, per entendre'ns, no? No, de moment no. Estem tranquils, doncs, en tots els sentits. Molt bé. Moltes gràcies, Albert, que vagi molt bé i bon dia. Gràcies a vosaltres, bon dia. Just a la fusta.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Just a la fusta, el magazín del matí.
5 minuts i 3 quarts d'una del mig dia.
Parlem ara d'art perquè l'artista Sant Justenca, Carme Malaret, exposa el castell de Cornellà. Malaret presenta en aquest espai de Cornellà la seva mostra Escudallà l'Avisme, un projecte on ha treballat dos anys i que finalment s'ha materialitzat aquest 2014 i sinacura aquest divendres. Per això avui la tenim aquí el Just a la Fusta. Molt bon dia, Carme, què tal? Bon dia. Per parlar d'aquesta exposició que té aquest títol molt subgerent, aquest Escudallà l'Avisme.
i alhora que si no has vist l'exposició, com és el meu cas, perquè a més a més s'inaugura divendres, et deixa una mica pensant què hi podem trobar. Jo crec que aquest títol és com una invitació a la gent a que vingui a veure l'exposició. És una mica el resum, com tu ben bé deies, de totes les reflexions d'aquests dos últims anys...
i que totes les peces que exposo són inèdites. Menys una, que ja la vaig exposar el novembre de l'any passat, al Palau Falguera, però tot el que més és nou, és a dir, de la reflexió d'aquests últims temps, s'han materialitzat aquestes obres. Per tant, la majoria inèdites, doncs. Sí, no s'han vist, vull dir, es veuran per primera vegada al castell.
I amb quins materials jugues o treballes en aquesta exposició? Bé, jo soc fidel al meu material, que és el meu material expressiu, i que cada vegada li trobo més possibilitats, i cada vegada em fa menys por mostrar-lo tal com és. I, clar, el meu material expressiu de farà pràcticament 30 anys, 35 anys, ha sigut el fang.
Llavors és com reflexionar sobre les possibilitats que en donen els diferents tipus d'argiles
I després això ho mostro o bé físicament o bé també fa un ús de la fotografia. O sigui, que és una combinació, no? Sí, abans era molt més radical i era com una militant d'aquests materials pobres, perquè hi havia molta gent que quan deies que treballo un fangà, però tu fas ceràmica i fas...
Bé, jo conec la tècnica ceràmica, però és com un escultor que treballa el ferro, que treballa inclús en fotografia o en vídeo, noves tecnologies. El meu material expressiu és aquest. Ara jo crec que ja no cal que militi d'una manera tan aferrissada, perquè els materials pobres són igualment rics amb les seves múltiples facetes expressives,
Llavors, jo crec que és una exposició molt lliure. M'he deixat anar i faig propostes complexes i propostes conceptualment difícils. És a dir, que en principi s'ha d'anar preparat, no? No és una exposició fàcil, ja ho avanço. Els que em coneixen, hi ha sobretot tot el meu alumnat que ha viscut potser una mica el procés aquest de neguit que hi transmet sobretot aquests últims mesos,
ja em diu, ostres, Carme, estarem al teu costat o un dia farem una visita guiada perquè a darrere de qualsevol petita intervenció hi ha una reflexió profunda i això quedarà materialitzat amb un catàleg que no ho podrem tindre aquest divendres perquè és un catàleg molt complex,
i que hi ha moltes reflexions al voltant de les obres i jo crec que quan presentem el català, que segurament estarà llest al juliol, acabarà d'arredonir la comprensió de la proposta. Parles d'un neguit d'aquests dos anys també i d'intentar explicar tots aquests matisos, a través dels matisos que també trobarem a les teves obres.
i tot això a través del fang, no? Per tant, també dius que ets fidel a aquest fang. Què et dona el fang a l'hora de canalitzar tot això? És que el fang, per mi, em dona la llibertat més pura de l'expressió, perquè el fang és un material que té molts registres. Llavors, hi ha una peça que encara no l'he fet, i és aquest abisme que tinc allà a terra com un gran paper en blanc, i que...
i que li estic donant voltes, però sí que m'he preparat moltes terres, perquè les terres, amb els seus colors, amb les seves textures, amb el seu granatge, expliquen moltes coses. Llavors, trobareu una instal·lació amb el fang encara humit, com fang fotografiat, fang encapsulat,
fan cuit, fan que no està cuit, inclús he anat una miqueta més enllà i també materials que són molt propis dels esmals i que en principi fins que no hi ha hagut la transformació del foc no s'evidencien les seves propietats, els col·loco tal qual, perquè és com una reivindicació de tot aquest aprenentatge i de tot el que m'ha donat la tècnica ceràmica.
O sigui que hi ha peces que les has fet fa poc, per tant, no? Hi ha peces que encara no estan fetes. És a dir, que quan surti d'aquí, que ja estiguin de guita aquest, me'n vaig al castell i m'estic posant en situació. He comprat ja un motxo per començar a fer la primera tacada perquè ja comencen a guitejar que allò estigui tan blanc i que el divendre sigui la inauguració.
Però és expressament que t'hagis deixat per aquí al final? Sí, sí, sí, perquè el nom d'aquesta peça està dintre... L'exposició s'estructura en diversos blocs conceptuals. Llavors, aquesta peça està dintre d'un bloc que es diu Ferides...
i té el subtítol, l'anomeno aiguamolls vermells. Llavors, un aiguamoll és un ecosistema d'una diversitat extrema, d'un gran poder creatiu, i això feia un paral·lelisme amb aquests fangs que jo hi vull col·locar, perquè en el fons és la matèria que a mi em dóna per crear.
I, clar, això, el ser aigua moll, encara ha d'estar humit, ha de ser... ha d'estar a punt, no?, perquè surti la creació. Clar, per tant, ha de ser... O sigui, que serà... Sí, sí, potser el dia aquell encara en trobareu amb la bata, però això no ho puc. La inauguració... No ho puc controlar. Serà aquest divendres a les 8 del vespre? Sí. Això segur, eh? Encara que estiguis a mig fer... Encara que estigui amb la bata, espero que no, però...
I serà el Castell de Cornellà aquest divendres a les 8 del vespre. La inauguració, com l'has preparat que tu explicaràs també aquestes qüestions que deies ara? Jo això no sé com ho fan a nivell de protocol, però em sembla que sí que ve l'alcalde de Cornellà, fa una obertura de l'exposició.
vull explicar una mica, no sé si podré parlar així en general o si no ho faré en petit comitè i vull explicar una mica la idea de l'escudallà a l'abisme perquè és una idea que té diferents focalitzacions des d'un àmbit molt personal a un àmbit molt més col·lectiu és a dir, és com un objectiu que s'apropa i amplia l'òptica
I això passa constantment. Jo dic que és una obra que pivota sobre dos eixos vertebradors. Un és l'anàlisi i l'altre és l'acció. I després, aprofitant, perquè també és important això del catàleg, que jo sempre en rodejo de gent que m'ajuda i grans col·laboradors. I, per exemple, els escrits que sortiran en aquest catàleg
Li he demanat a la Clara Aguilar, però tu la coneixeu perfectament, que ella em faci tota la narració d'expositiva. Amb ella hi ha estat parlant moltes hores i dintre d'aquestes converses ella ha fet els seus apunts i els textos que sortiran en el catàleg són d'ella.
I aquest catàleg, que no hi serà aquest divendres, però el tindrem aviat també, la gent que hi vagi més endavant. Sí, quan el tinguem també es farà un acte de presentació, a més a més vull que la Clara expliqui com ha anat el procés i després també ha ajudat a fer aquest catàleg una taula, perquè jo treballo molt, com he dit abans, amb gent molt propera,
vam fer una prèvia que jo vaig mostrar les obres en el meu espai, en el meu taller, amb una sèrie de gent de diferents àmbits, des de científics a pedagogs, a artistes, i de les converses que van sortir allà, la Clara com a moderadora, també hi ha apunts en aquest catàleg. També vull que aquesta gent també hi sigui perquè expliqui l'experiència.
Home, per tant, és una cosa molt coral, no? És molt coral, és molt coral. Inclús els títols, el títol de l'escudallà a l'abisme, que és el títol de l'obra i els títols que hi ha a l'interior, també ho ha fet una noia expressament per l'exposició. Vull dir que té aquest tarannà humà que vull que transpuï per totes les obres.
es podrà veure a partir d'aquest divendres i a més a més serà pràcticament durant tot l'estiu per tant està bé perquè de vegades tenim poc temps en algunes exposicions allò que són dues o tres setmanes o quatre dies en alguns casos però en aquest cas és al revés vull dir que també en un lloc com el Castell de Cornellà que també és un espai interessant que es pugui veure em sembla que el dia 27 de juliol tanquen per vacances però llavors es torna a obrir a l'1 de setembre i fins a l'11 de setembre estarà l'exposició oberta
Doncs no hi ha excusa, eh, llavors, per no fer res. No, no, i a més ja sabeu que jo m'ofereixo a explicar i a acompanyar-vos, vull dir, el meu interès també és pedagògic una mica, no?, perquè de vegades dintre de tant concepte costa d'entrar a l'obra i jo no tinc cap inconvenient, doncs, d'explicar les reflexions que he fet premi a l'obra, a la materialització. Per entrar-hi del tot, no?, d'alguna manera. Sí, sí.
Doncs aquest divendres es fa aquesta inauguració a les 8 del vespre al castell de Cornellà, que és el carrer Mossèn Jacint Verdaguer, sense números, serà a les 8 del vespre i serà, per tant, l'artista de Sant Justenca, Carme Malaret, que no sé si aquesta exposició en un futur pot anar cap a algun altre lloc, si està pensada per aquest espai concret.
Són propostes que poden anar juntes, perquè el castell de Cornellà és molt gran i llavors ja són peces molt grans, però que també es poden presentar per petits blocs. Jo crec que després de la feinada estaria bé que es poguéssim mostrar en altres recintes. Això després del setembre, per tant, ja anirem parlant.
No sé si ara, clar, és un projecte de dos anys, ara potser no sé quina és la teva manera de treballar, si ara pararàs un moment per buidar-te, entre cometes, de tot aquest projecte en hora de començar un altre, si hi ha temps d'altres que vas fent paral·lelament o com ho tens tot? A veure, això és una cosa que en aquests moments, clar, és que no puc encara pensar en res més que no sigui. A més, tot es cabalca, perquè aquest divendres hi ha aquesta la meva exposició, però el dijous que ve també hi ha l'exposició...
de tot l'alumnat dels cursos, estic com col·lapsada, és com passar tàpies, passar balles i ara en passarem una i en passarem una altra. Per una altra part també hi ha tot el projecte de l'espai de lliure creació que allà també anem, no parem. I ja ho veurem, és una dinàmica que es va fent
i jo crec que és molt activa. Esteu contents amb l'espai de lliure creació de tot el que aneu fent des d'allà? El mes de maig va fer un any que es va inaugurar i crec que estem molt contents i no només jo, perquè en el fons jo formo part, és el meu taller, però també he pogut ser una mica la impulsora del projecte,
Però és que hi ha molta gent que col·labora i que creu que ha de ser un espai compartit, un espai independent, sobretot un espai on l'art i la ciència tinguin un lloc en comú, un lloc de trobada, d'encontre.
de mostrar als creadors, és un espai petit, funciona com a laboratori, com a primeres, allò que algun artista ve i diu, estic treballant amb això i m'agradaria mostrar-ho i ho trobem interessant, però és un espai coral. Jo he posat el nom perquè és un espai físic que jo fins ara estava, però s'ha obert i realment és un espai coral, és que si no, no tindria cap mena de sentit. No és de formació per això.
no és? no és pedagògic no és de formació allà no hi ha cap mena de cursos perquè els cursos es fan a Can Gina i en tot cas es pot fer alguna cosa puntual però és més un espai de pensament de compartir el que deies ara entre artistes, científics i de compartir de diferents àmbits del pensament de la ciència, de l'art de la filosofia
Ho entenem com un petit laboratori en què anem a provar i que si les coses no funcionen no passa res, estem en un lloc independent, no hem de donar explicacions ni memòries a ningú. És un lloc que ens el fem nostre i les propostes van arribant i es van fent. No tenim programació, no sabem què passarà el mes que ve, però sempre passen coses.
és que és així de vegades quan em diuen però què feu aquí perquè ara veig que hi ha una exposició i després estàs tu treballant ara hi ha una exposició de la Laura Beringo molt interessant que l'hem deixat allà perquè jo ara no necessito l'espai però quan el necessito ens muntarem i després vindrà la custòdia que és un projecte superinteressant d'art social d'art que va passant per les cases i s'acabarà allà però després no sé, passaran coses però no està programat res
Per tant, també l'art, la llibertat... Volem que sigui un lloc completament lliure, que la gent s'hi trobi bé, la gent té les claus, la gent pot anar allà i fer-se el seu. Doncs jo ho sabeu, el carrer Bona Vista, número 105. L'espai de lliure creació Carme Malaret i després també aquest divendres la inauguració.
al Castell de Cornellà a les 8 del vespre de l'exposició Escudella de l'Avisme. Avui n'hem parlat amb la Carme Malaret. Moltes gràcies, Carme. Gràcies a vosaltres per convidar-me. I que vagi molt bé. Fins aviat. Bon dia. Bon dia.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz.
Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlant de televisió, espots, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concert al cinema. Veus de la parròquia?
Paraula viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Fins demà!
Dos minuts i arribem ja a la una en punt del migdia. Per tant, tanquem aquest Justa de Fusta d'avui, dimecres 11 de juny. Agraïm a la gent que l'ha fet possible, per tant, a l'Andrea Bono, als serveis informatius i a la producció del programa, al Carles Hernández de Rius, a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb la Palmira Badell, cap de colla de la colla gegantera de Sant Just. Hem fet tertúlia esportiva amb l'Enelios Casocchio, el Carles Hernández de Rius i els seus alies.
Hem parlat també amb el Sebas de l'actualitat política. Hem fet un repàs a l'actualitat en clau política de la setmana. Hem parlat de la Taneu, amb el seu president, l'Albert Macià, i ara amb l'artista Sant Justenca, Carme Malaret, de l'exposició Escudallà, l'abisme que es presenta aquest divendres a Cornellà. Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb més coses per acompanyar-vos als matins i explicar-vos també tot el que passa a Sant Just.
Ara us deixem amb el Sant Just Notícies, edició migdia, editat per l'Andrea. Bueno, res més, que vagi molt bé, que passeu un molt bon dimecres.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
La Penya del Morro
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Dissabte se celebra la quinzena trobada gegantera a Sant Just. Una desena de colles d'altres municipis seran les convidades a la festa, que inclourà una rua pels carrers del poble i un sopar popular als jardins de Can Ginestar. Els convidats d'honor també seran els Diablets de Sant Just. Amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies d'edició migdia d'avui dimecres 11 de juny. En titulars destaquem altres qüestions rellevants a la jornada.
El juliol es posa en marxa el programa Sant Just es forma. És un pla de formació contínua per a empreses, comerços i autònoms. Són uns cursos bonificats que tractaran àrees com l'atenció al client, la comunicació i les finances. Arrenquen les proves d'accés a la universitat. 72 alumnes de Sant Just s'examinen avui, demà i demà passat per passar a la selectivitat. Són 36 de l'institut i 30