logo

Justa la Fusta

Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena! Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!

Transcribed podcasts: 2119
Time transcribed: 260d 13h 6m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

de cap administració pública. A les 8 s'ha reobert el públic al Congrés la capella ardent de l'expresident Adolfo Suárez perquè els ciutadans li diguin l'última adeu. De moment ja hi han passat 30.000 persones. A les 10, a aquesta hora, es tanca i el feretres trasllada a la catedral d'Àvila on aquest migdia es farà l'enterrament.
L'operació de la Guàrdia Civil d'ahir contra la banda llatina dels mares acaba amb la detenció de 35 persones a tot l'estat, 15 a Catalunya. Els detinguts tenen entre 17 i 25 anys. S'han fet 28 registres i s'han intervingut gran quantitat d'armes blanques, armes de foc simulades i drogues.
37 municipis fan des d'aquesta hora una prova de sirenes d'alerta pel risc químic. L'objectiu és supervisar el funcionament del sistema i la reacció de la població. Els municipis afectats són sobretot el Baix Illobregat, el Dragonès i el Vallès Oriental i Occidental.
Prou de 7 milions de persones van morir a tot el món el 2012 per culpa de la contaminació atmosfèrica. Són dades d'un informe de l'Organització Mundial de la Salut de l'OMS que assegura que la polució de l'aire és el principal risc per a la salut mundial.
A Egipte, uns 700 partidaris del president derrocat Mohamed Mursi, inclòs el líder dels germans musulmans Mohamed Badia, compareixen avui davant dels tribunals a front d'encàrrecs que inclouen l'assassinat. Ahir la justícia egípcia ja va condemnar a mort 529 seguidors més d'aquesta confraria.
L'historiador Jordi Casasses és el nou president de la Teneu barcelonès, després d'imposar-se l'economista Josep Maria Carreras, amb una diferència de 155 vots. Aquestes eleccions han significat un nou rècord de participació, amb més de mil socis, un 41% del total. Catalunya Informació. Els esports eren també titulars.
Avui, Málaga-Espanyol, partit que obre la trentena jornada de Lliga a primera a partir de les vuit. El Barça s'entrena a les onze i després parlarà al Tata Martina de cara al partit de demà contra el Celta. Alemanya, el Bayern demoníc de Pep Guardiola pot ser avui campió de Lliga. Al Madrid, el comitè de competició decideix avui sobre el recurs del Madrid a la targeta vermella a Sergio Ramos i sobre la denúncia del comitè tècnic d'àrbitres per les declaracions contra Undiano Mallenco. I a la volta ciclista a Catalunya avui, segona etapa entre Mataró i Girona.
I el temps el vent bufa fort a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, també al Pirineu, a l'Empordai i a les comarques interiors. Tot i l'estabilitat i el sol del matí, la tarda serà inestable amb ruixats en moltes comarques, unes precipitacions que localment seran intenses. Avui nevarà al Pirineu. Temperatures a aquesta hora, a la mateixa Tarragona, tenim 13 graus, 11 a Barcelona, 7 a Girona i 9 graus a Lleida.
Ara mateix. Just a la posta.
Molt bon dia de Sant, 5 minuts de les 10. Aquesta comença el Just a la Fusta d'avui dimarts 25 de març.
Aquesta hora comença al just a la fusta d'avui, que ens atarem parlant de notícies de Sant Just, com sempre, amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un repàs de l'actualitat general del dia i parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius. A les 11.10 parlarem de l'Espaià, en revistarem a Ingrid Marín, responsable d'aquest cicle d'ars escèniques que aquest diumenge torna a Sant Just.
Ja d'escola 12, tertúlia d'actualitat amb Pep Quintana, Jordi Ferras i Jaume Campreciós. I a la tercera hora torna l'Almanac del Cordill amb el Pep Quintana. També tindrem la sessió de coaching amb el Francesc Cordilla i acabarem parlant de dret amb la Sílvia Mas Mitjà.
Estou plegat des d'ara i fins a la una del migdia. Comencem de seguida parlant de les notícies passant just.
I el que fem, per tant, és saludar l'Andrea. Bona, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, bon dia. Per parlar d'actualitats d'en Justenca. A veure, on comencem avui? Doncs comencem parlant de població, de demografia, perquè Sant Just és el municipi del Basleu-Bregat on més va augmentar la població estrangerà el 2013. Ah, sí?
Aquest fet contradiu la tendència general de la comarca, que l'any passat va perdre 2.664 persones estrangeres. Per tant va disminuir la població estranger, però s'enjust va augmentar. Ara l'11% dels empadronats al Bars Llobregat són població forana.
A Sant Just l'any passat van arribar en concret 262 persones foranes. L'Observatori del Consell Comarcal del Brasilebregat apunta que al nostre municipi hi ha 50 nacionalitats diferents. El 25% dels estrangers són alemanys, l'11% són francesos i el 6% italians. Són aquestes les nacionalitats estrangeres predominant a casa nostra. I la resta de la comarca, les nacionalitats majoritàries, l'any passat van ser del Marroc, Romania
i ecuador. Per tant, Sant Just, com deia, és el municipi de la comarca on més va augmentar la població estrangera l'any passat, contradient, d'alguna manera, la tendència general a la resta del barri bregat. Sant Just sempre va pel lliure, no? Exacte, sí, totalment diferent.
Ara parlem dels gegants de Sant Just perquè la colla gegantera del municipi ha convocat un concurs de dibuix per triar el cartell de la quinzena trobada gegantera. És una diada que es farà a Sant Just el dia 14 de juny a la tarda i la colla convoca aquest concurs.
per estimular la creativitat dels nens i nenes del municipi, apropar la tradició gegantera als nens petits i trobar el cartell que representarà la jornada. Cada nen pot presentar un dibuix com a màxim. El concurs es subdivideix en tres categories. La primera s'adreça als alumnes d'educació infantil, P4 i P5, i la segona als alumnes de cicle inicials, primer i segon de primària, i la tercera als alumnes de cicle mitjà, tercer i quart de primària. Les escoles seran les encarregades de triar els sis millors dibuixos per presentar-los a concurs,
Però el certamen també és obert als nens i nenes que no estiguin escolaritzats als centres públics del municipi. Les obres s'han de presentar abans del 28 d'abril. Els nens i nenes que no pertanyin a cap escola de Sant Just i, per tant, vagin per lliure, doncs les han d'alliurar a la recepció de Can Ginestà. L'acte d'alliurament dels premis als guanyadors tindrà lloc el dissabte 14 de juny a la plantada gegantera que es farà al final de la Cerca Vilà a la plaça Berdeguer. I, a més, tots els dibuixos finalistes del concurs s'exposeran al CIM de Can Ginestà de l'1 el 15 de juny.
Doncs una bona notícia aquesta també de barrejar gegants amb el públic infantil, amb creativitat i una mica de tot. Cultura tradicional, molt bé.
i acabem amb un últim punt, Andrea. En clau esportiva, perquè hi ha el ciclista Sant Justen que Alberto Lozada corre aquesta setmana la volta de ciclista a Catalunya. Lozada competeix amb el team Catuixa i de fet la volta passarà per Sant Just aquest diumenge en la seva última etapa. Ahir dilluns va arrencar la volta de ciclista a Catalunya 2014 amb l'etapa Calella-Calella.
que va guanyar l'eslovel Luka Metzgec del Team Jean Shimano i l'Osada va acabar en la posició 96. La volta a Catalunya passarà diumenge, com dèiem, per Sant Just en un recorregut de 120,7 km en principi final a Montjuïc i els ciclistes passaran a la tarda per la carretera reial de Sant Just. La cursa començarà al migdia a Montjuïc i calculem que a la tarda passaran per aquí.
L'etapa d'avui és la segona de la volta a Girona en un recorregut de 168 quilòmetres.
Em vindria moltes gràcies. De seguida repassem més actualitat, parlarem en clau més general, a través de les portades dels diaris, de l'interior, entrevistes, una mica de tot. Ara és moment, com cada dia, de posar el punt musical del dia, que avui va de novetats musicals. Disc nou? Sí, exacte. No sé encara quina cançó triar, perquè estem parlant de Mishima, que treu l'Ànsia que cura,
Hi ha alguna cosa a l'alnau? Tot. Ah, ja està. Es pot sortir avui. Molt bé. I llavors, com que el tinc tot i havíem sentit... havíem sentit ja un parell de cançons. Havíem pogut sentir mentre floreixen les fons i la part.
Mira, ja he dit l'Ànsia de Cura, que és el nom del disc. Aquesta és la primera cançó a la que obre el disc, que es titula La brisa, i avui és el dia en què es publica aquest disc, un disc en què David Caravan reflexiona sobre la idea del paradís.
Ara fa dos anys que van treure el seu últim disc L'amor feliç, era el cinquè disc d'aquest quintet barceloní.
i avui als diaris ja veureu que la majoria porten una entrevista amb David Carabén o una cosa o altra, és el que tenen aquestes estrenes així. I bé, aquesta és la primera cançó, aquesta brisa, no sé massa quina cançó d'això, aquesta sona bé però ens l'hem menjat gairebé tota.
Sona prou bé, tot plegat. En tot cas, voldríem sentir el paradís. Ja que reflexiones sobre això, molt bé. A veure com sona. Mira, comença bé.
M'ensenc l'almeres, la lluna que t'espera mentre un sol rogent se't pon el cor. I uns llavis d'obre taralegen la cançó secreta del deseny que diu que no hi ha mor el paradís.
No hi ha amor al paradís, allà si Déu ha estat tan bé. Les joies brillen, les sons brullen i per fi tu sorrius també. El busco en l'interna soledat, un cor que ja no hi sé. Et deixo en dudes i d'allà.
i si jo ja no veig, doncs bé.
Es fa des d'ençamplint, des d'ençamplint-se amb tot el jesamí. És una febre obscura i confon les mesures, i el dillac o la cuina s'omple d'un nou moment.
A la distància no tinc la ciència en el centre.
que l'altre balla el sol d'una miro cançó, una que és més antiga i que és per tant més branca i que ho dissimula uns murs de calma.
Just a la fusta. De 11 a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves de Sant Just amb un cara a cara amb Nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concés o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat. El Kiosk et ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passen 5 minuts d'un quart d'11, saludem de nou la Núria. Bon dia, Núria. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat en clau general a partir de la premsa d'aquest matí. Quin és avui el tema del dia? Avui parla d'Adolfo Suárez i dels homenatges que van començar ahir al Congrés dels Diputats.
El diari Ara, per exemple, ens diu Mas reclama un nou Suárez a Madrid. PP i PSOE censuren el president que busqui fer paral·lelismes i ciutadans i polítics acomiaden les despulles del pilot de la transició. És la notícia del dia. El diari Ara, a l'avantguàrdia, també ho destacant en portada, la deua Suárez revifa l'esperit del consens, cues per acomiadar el president i l'ament del rei. Una gran pena, això és el que va dir el dol oficial. Va reunir tres excaps de l'executiu i el president Mas, entre d'altres.
I el periòdico, avui no tenim el punt avui, el periòdico per últim ens diu homenatge popular. És el tema del dia. Calit adeu a un home clau de la transició. Milers de ciutadans i tot el món polític acomiaden l'expresident Suárez al Congrés i Foment anuncia que a l'aeroport de Barajas passarà a dir-se Adolfo Suárez. Per tant, aquesta és la notícia de la jornada d'avui als diaris.
Molt bé, doncs actualitzem la informació a través dels digitals, que per exemple la Vanguardia encara ens parla d'aquestes més de 30.000 persones que passen pel Congrés per acomiadar Suárez. La capella d'Arden de l'expresident ha reobert les seves portes aquest matí a les 7, una hora abans del previst, a causa de la gran quantitat de ciutadans que esperaven des de bon matí. Bé, o bon matí o bona nit, perquè si a les 7 hi havia molta gent. Bé, en tot cas doncs s'ha obert una hora abans del que estava previst.
Després també la Vanguardia destaca Beyoncé reina indiscutible. La cantant va demostrant un Palau Sant Jordi a Barcelona i que és la número 1.
I més qüestions, l'Hara.cat destaca declaracions de Carme Forcadell. No entenem que Espanya es denunci qui demana poder votar. La presidenta de l'INC destaca que manos límpies va contra l'Assemblea perquè defensem uns valors.
I també el 324 ens parla d'aquests dos temes. D'una banda que la capella ardent de Suárez es torna a obrir fins les 10 del matí, és a dir que hi ha tancat en tot cas. I després declaracions de Carme Forcadell, en aquest cas al matí de Catalunya Ràdio, també en aquesta línia. No cridem a la insurrecció, fem una mobilització social per la independència.
I un parell de punts d'una banda familiars dels passatgers que es manifesten davant l'embaixada de Malaysia, sosperes les feines de recerca de l'avió desvergut de l'oceà Índic, familiars dels passatgers xinesos en protestes de l'embaixada de Malaysia a Pekin i denuncien la desinformació del govern de Kuala Lumpur.
i acabem parlant del simulacre de risc químic que es fa aquest matí a 37 municipis. Les sirenes d'alerta per risc químic sonaran en una prova a 37 municipis de Catalunya. L'objectiu és supervisar el funcionament del sistema i la reacció de la població. De fet, més de 3.700 alumnes i 300 professors de 26 escoles del Baix Llibregat i Tarragona participaran en aquest simulacre.
Tornem ara a les portades dels diaris, ens fixem en quines són les imatges del dia, Andrea. Doncs avui a tots els diaris la imatge destacada és el fer atrada d'olfo Suárez i moments d'aquest homenatge que va tenir lloc ahir al congrés i que segueix avui. Al periódico veiem una fotografia on veiem alguns militars portant...
el fèretre d'Adolfo Suárez cobert amb la bandera espanyola i just darrere la família del primer president de la democràcia acompanyant l'entrada del fèretre en el moment d'entrada, com dèiem, al congrés. A l'avantguàrdia també veiem com el fèretre entrava ahir al congrés dels diputats i a l'ara també una imatge molt similar agafada des d'una altra perspectiva, amb els militars entrant al fèretre amb les restes d'Adolfo Suárez davant de la presència d'un d'aquests llaons que presideixen el congrés.
Al diari Ara veiem també un moment de l'entrevista que va fer ahir a Carme Forcadell en aquest informatiu que va fer ahirara.cat.
L'altre protagonista de la portada és Beyoncé, que diu que es sedueix i que fa vibrar un palau Sant Jordi ple. A l'avantguàrdia també la veiem a ella. Ens diu que es trena la primavera, Beyoncé es trena la primavera. Una fotografia també petita de Leo Messi amb el titular El Barça torna a seduir el món. I per últim, una fotografia, ara en parlarem, d'un moment de la cerca de les restes de l'avió Malaysia davant la costa de Perth, a Austràlia, i ens diu que Malaysia posa a fi els dubtes que l'avió va caure a l'UCIà Indic.
Doncs parlem, Andrea, perquè és el que fem ara, obrim pàgina internacional. Exacte, l'avantguàrdia ens diu que, sense restes ni esperança, el misteri del vol MAH 370, el primer ministre maleïs i conclou que la parella es va estavellar a l'Índic. S'ha acabat la incertesa, diu, l'avantguàrdia, l'avió de Malaysia Airlines ha desaparegut el dia 8 de març, es va estavellar al sud de l'oceà.
La companyia aèria va comunicar ahir als familiars a través d'un escrit, un escrit perdó, missatge SMS, que no hi havia supervivents. El misteri tot i això continua, les autoritats no van donar per explicació additional un interrogant que només aclarirà quan es trobin les caixes negres. El primer ministre a Malaisi, en una declaració d'un parell de minuts, va esbair d'alguna manera les incerteses sobre la sort del vol. A les onze de la nit, hora local, va compareixer en una convocatòria d'urgència per anunciar que l'aeronau s'havia enfonsat en aigües de l'Índic.
Les investigacions han conclòs que el vol a l'avió va volar pel corredor sud i que va ser l'última posició al vell mig de l'oceà Índica a l'oest de Perth, com dèiem, aquesta ciutat australiana. Les informacions dels satèl·lits d'Austràlia, França i la Xina conflueixen en una àrea relativament petita, a uns 2.500 al sud-oest de l'Australiana a Perth i les autoritats no van oferir cap explicació sobre el que li va passar a l'avió
ni els motius que van conduir fins allà, es desconeix si va volar fins aquest punt segrestat per un error tècnic o humà o per un acte suïcida. També la vanguardia recull el moment en què els familiars sabien o coneixien aquesta notícia i els moments de desesperació que es va viure en un hotel de Pequín.
Doncs és la principal notícia d'aquest matí. Tenim algun altre punt, Andrea? Si ens anem cap a Egipte, l'avantguàrdia també ens diu que un tribunal d'Egipte condemna a mort 529 seguidors islamistes. El judici, per l'atac a una comissaria i la mort d'una gent, només va celebrar dues vistes. Un tribunal d'Aminya al sud del Caire va condemnar ahir a pena de mort 529 partidaris de l'enderrocat president Mohamed Mursi.
Mínies, un poble descrit per Terencimoix fa dècades a les Riberes del Nil, només 183 dels processats eren presents i els restants van ser condemnats en absència. Mai en la història recent no havia tingut lloc una condemna en massa d'atentar amb vergadura.
A les xarxes socials de fet es comparen aquests veredictes amb els temps de Hitler, Stalin i de Saddam. I en altres comentaris de les xarxes es recorda que els germans musulmans són partidaris de la pena de mort i que ara són responsables d'aquests esdeveniments, ja que les religions són contràries a la humanitat. I dos últims apunts, uns 1.200 membres dels germans musulmans han estat processats i també ens diu la Vanguardia que els islamistes acusen la justícia egípcia de corrupte i d'estar al servei del colpisme.
Doncs són les notícies internacionals, algunes de les més destacades d'aquest matí, les trobeu a l'interior dels diaris i el que fem ara és fixar-nos en què passava un altre 25 de març, per exemple, fa 20 anys, el 94, l'assassinat de Colosio agraujava la crisi de Mèxic, es parlava de la incertesa en aquest país i també s'explicava que el Congrés aprovava la reforma laboral amb només 20 vots en contra. Via lliure a la nova normativa sobre subrogació i modificació de crèdits hipotecaris
i també a la llei d'autonomia del banc d'Espanya. I Barcelona, que va resistir el col·lapse, era el segon dia sense metro ni autobús, en la imatge, un carrer ple de cotxes, per demostrar que el trànsit, si més no, era intens. Més coses, 25 de març de 1999, ara fa exactament 15 anys,
La portada de la vanguardia deia que l'OTAN bombardejava Iugoslàvia amb missils forces de vuit països inclòs a Espanya. Llançaven una primera onada d'atacs, dura reacció d'Helsing que amenaçaven mesures adequades fins i tot militars. Hi ha la imatge d'un edifici de Belgrat que apareixia envoltat de flames després de l'atac en una imatge de la televisió iugoslava.
També es deia que els lores denegaven la immunitat epinoxètica, però dissumia la presidència de la Comissió Europea. Fa 10 anys, 25 de març del 2004, Powell oferia a Zapatero que l'ONU actués a Irak. Estats Units buscava una nova resolució perquè Espanya no retirés les seves tropes i el futur president del govern també reunia amb Shiraki Schroder.
Pedro Solve seria el vicepresident econòmic de Zapatero, era un dels temes que s'explicava, també que Miguel Sebastián faria de assessor del president a la Moncloa, i a la imatge Aznari Zapatero, que també amb Rajoy van estar asseguts en bancs separats a la catedral de la Modena per qüestions protocolàries, era l'adeu a les víctimes de l'11M.
Acabem aquest repàs per la Maroteca. Amb l'avortada de fa 5 anys, 25 de març del 2009, Aena tancava la porta a la Generalitat a la gestió del Pratfumen. Volia mantenir el 100% del control dels aeroports. L'empresa canviaria de nom, però mantindria les seves competències. Mentrestant, Sauras suspesava rellevar el director general de policia.
Sentireu dir que soc la guineu que guarda les gallines? Així s'expressava Saur en una carta als Mossos, que els donava el seu suport i demanava que no es deixessin desanimada pel que poguessin sentir o llegir a la imatge. Era aquest el conseller, aleshores d'interior, el que ocupava la portada de la vanguardia, que també explicava que reclamava Montilla una cimera de tots els partits pel finançament.
Agafem ara els diaris pel revés i comencem destacant les contraportades d'avui. Comencem a parlar del diari Ara és l'article setmanal de Salvador Cardús, que avui el titula de Puntes de Coixí. Avui diu, fa 10 dies el president Artur Mas va recórrer a la imatge bíblica de David Igoliad per referir-se a la desigualtat de forces entre l'estat i Catalunya en el combat pel dret a decidir. El president advertia que quan s'actua amb astúcia, determinació i voluntat, concretament va mencionar aquestes qualitats,
Els petits poden guanyar els grans i, de fet, aquest és el sentit habitual de l'anàlogia bíblica. Diu Pròpet aquí que hi ha qui ha trobat la desafortunada la metàfora perquè la història de David i Goliath té un fons bélic. David no tan sols és astut, sinó que, oh horror, llença una pedra darrere el front de Goliath i després diu que bèstia li talla el cap. L'afectació pacifista d'alguns catalans, violentada per una interpretació literal de la Bíblia, ha estremit les sensibilitats tendres.
Doncs ho trobem avui a la Contra del Diari. Ara ens en anem a la Vanguardia on llegim que ja no patim tant la mort i per això perdem la religió. Avui ho explica Carles Salazar, antropòleg cultural i de les religions. Asegura que les processons són dues coses diferents. Diu que de processons ja n'hi havia abans de la idea de Déu.
Abans de la idea de Déu i tot perquè són un ritu i un ritu no és més que un codi social arcaic.
Per exemple, a funerals, casaments i batejos religiosos són altres ritos, codis per posar en comú l'alegria o el dolor. En un funeral o casament religiós tots sabem quins són els signes i què cal fer per encarrilar emocions i conductes en el grup i diu que no és tan fàcil substituir aquests ritos mil·lenaris. Per exemple, vostè es pot inventar un nou rito per batejar o casar-se però com que és un codi, si només el sap vostè només l'entendrà vostè. No podrà compartir emocions ni gestos perquè cadascú els interpretarà a la seva manera i els faltarà un sentit comú.
I en aquesta entrevista també ha parlat de la mort. Diu que la història de la fe és la de la nostra acceptació de la mort dels seus estimats i també aprofita per parlar del seu nou llibre, Antropologia de les creences.
i acabem aquest repàs amb el periódico. El meu pare em va ensenyar la llibertat per viure viatjant, no? Sí, és l'Albert Casals, la història d'aquest noi viatger que acaba de ser declarat viatger de l'any per la Societat Geogràfica Espanyola. Viatja sempre i viatja per aprendre. Diu que l'Albert Casals se'l coneix per viatger, per ser jove, molt jove, per conèixer més de 80 països i per haver fet tots els seus viatges en cadira de rodes i a més en pocs diners.
Ha publicat dos llibres, també s'ha fet una pel·lícula, Mont Petit. És la seva manera d'entendre la vida, el que el porta a viatjar. Diu que va ser el seu pare qui el va educar durant els 4 anys que va passar en un hospital, entre els 5 i els 9 anys. Diu que parlàvem de tot, la seva idea era que jo fos tan lliure com fos possible per pensar en mi mateix. El meu pare em va ensenyar la llibertat per fer realitat el somni de viatjar, però que el meu somni fos viatjar, això ho van determinar altres coses.
i cita literalment llibres de fantasia i videojocs, tintint, les mil i una nits, el senyor dels anells, videojocs com el final fantasy. Diu que des de sempre m'he enfilat a arbres, he escalat muntanyes, la meva discapacitat és afortunada perquè tinc equilibri i força de cinturar en amunt, de manera que puc pujar a la cadira, escalar amunt i avall, arrossegar-me, escalar...
Asegura que mai s'ha plantejat que la discapacitat l'impedís moure's per tot arreu. Diu perquè senzillament no pot. A l'illa de Santorini, per exemple, en el meu primer viatge, amb 15 anys, vaig pujar 588 esglaons per mi mateix. He viatjat en la part posterior de camions, he escalat per grues i vestides... En fi, és la història de l'Albert Casals avui a la Contra del Periódico. Sempre interessant, és el seu punt de vista.
Doncs així acabem ja aquest repàs, només ens queda fer l'apunt curiós del dia, que avui passa per la tecnologia diagnosticat per primer cop en cas de WhatsAppitis. Una dona que va a urgències perquè li feia mal al canell i també el polza després de 6 hores utilitzant aquesta aplicació, la del WhatsApp.
És una dona de 34 anys que en tot cas diu que això li va passar per Nadal, que treballava de guàrdia la nit de Nadal. I bé, doncs sembla que es va passar almenys 6 hores donant el detall que havia treballat de guàrdia. 6 hores seguides responent missatges de felicitació al WhatsApp. Diu que la dona va anar a urgència, després li feia molt mal al Canell i també al Litpols.
i una inspecció mèdica va confirmar que tenia tendinitis al polze i va determinar que el diagnòstic era de WhatsAppitis. Els metges li van receptar tantes inflamatoris, li van prohibir fer seris missatges de mòbil, però tot i que la nit de cap d'any sembla que ho va tornar a fer. Es veu que això ho explica de revista científica de Lancet, que també recull que el 90 ja es va diagnosticar el primer cas en aquest cas de nintendinitis,
I bé, també per l'accés de fer servir massa aquest joc. Jo algun problema d'aquest joc amb videoconsoles sí que ho he conegut. Sí? Sí, de WhatsApp, mira, el primer cas. Doncs ara comença, potser en hora que sigui l'única partida. No, segurament. 6 hores contestant, per favor. És molta estona, eh? Sí, és molt avorrit. Bé, jo que últimament estic passant... Desconnectant? Sí, desconnectant de WhatsApp només l'utilitzo per...
qüestions curtes, no per explicar-me la vida amb ningú. Bé, també és el partit que sigui gratuït. Que tothom t'envia felicitacions, històries. En fi, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé Carme. Que vagi bé, bon dia.
Dos quarts i mig d'ons obrim diaris i ens fixem en altres qüestions destacables d'aquest matí.
Per exemple, amb l'avantguàrdia viatgem cap a França després de l'augment del vot cap als partits d'ultradreta a França. S'explica el corresponsal des de París que la ciutat dels papes està en estat de xoc. Parla de Vignó. Diu que el director del festival de Vignó amenaça d'emportar-se al certamen si guanya al Front Nacional.
Sembla que molts falencesos, aquest notable abans del FN, en la primera volta de les eleccions municipals, els ha fet posar els pèls de punta, sobretot als municipis on el partit de Marine Le Pen ha aconseguit, contra tot pronòstic, ser el més votat. És el cas de Avinyó. La històrica ciutat dels papes, on la candidata del partit d'ultradreta, Filipe Lotio, amb el 29,6% dels vots, va avançar per una dècima a la favorita, la socialista Cecil Hell.
Diu que mai no s'havia vist res semblant i que a Avinyó, des del 95, el FN no havia aconseguit ni tan sols passar a la segona volta.
Diu que el descontentament, com dèiem, ha estat tan a punt que el director del Festival de Vinyol, Ivier Pi, va amenaçar ahir d'emportar-se al Certeban a una altra ciutat si el Front Nacional acabava obtenint l'alcaldia. El festival és una de les manifestacions internacionals de teatre més importants i té una gran repercussió en l'economia i la imatge de la ciutat.
I ell deia a France Info que ell no es veu treballant amb un alcalde del Front Nacional, no veig com el festival podria viure defensant les seves idees que són d'obertura, d'acollida a l'altre amb un alcalde del Front Nacional, diu que li sembla inimaginable. Va assegurar que el 2014 es mantindria perquè ja està tot programat però que a la següència seria una altra cosa.
Davant d'això el caniret del Front Nacional va replicar de seguida acusant Pi d'instrumentalitzar el festival d'Avinyó per raons personals i assegurant que el festival és una institució de la ciutat i que té el seu suport i el del seu partit.
Es diu també que, segons les dades oficials del Ministeri d'Interior, el Front Nacional va obtenir finalment el 4,6% dels vots globals, un indicador enganyós, ja que només es va presentar en 595 dels 36.000 municipis de França. El percentatge mitjà de vots va ser més alt del 16,5%.
i, de fet, el Partit Socialista retira els candidats a dues ciutats per evitar el triomf del Front Nacional. Tot això complica que, finalment, l'alcalde de Vinyol, per exemple, sigui d'aquest partit. L'Abans Frontistes concentra, sobretot, al nord obrer i també a l'Arc Mediterrani. Ho explicarà avui el corresponsal de París, la Vanguardia.
Parlem ara d'economia i saltem cap al periódico on llegim que NiceThings, sa francesa, la firma de moda per dona i nena, inaugura quatre botigues a França on invertirà 1,5 milions d'euros. L'ensenya barcelonina a estudiar el llançament d'una línia per la llar.
Fa vuit anys que NiceThings estava present a França a través d'uns establiments, nou franquícies, i des del 2013 dues botigues pròpies. Aquests establiments hi sumaran els quatre nous espais. Primer volíem tastar el producte, és el que diu Paloma Santaolalla, com a fundadora i dissenyadora de la marca. Segons les seves dades, el 2013 les vendes en el mercat Gal van ser molt positives, segons el seu parer, a causa de l'estil francès d'aquesta firma de tèxtil, NiceThings.
Aquest article del periódicó diu també que dels 150 empleats de l'empresa, 45 treballen a les oficines del Passeig de Gràcia on s'acaba d'incorporar la filla dels fundadors per l'home l'Anna. La jove, llicenciada a Nessàrega, agafarà el relleu generacional de la companyia. NiceThings no es va veure afectada per la crisi fins l'any 2012 amb una caiguda de vendes del 10%, però sembla que el 2013 es va recuperar.
A punts culturals d'aquest matí, destaquem que s'estrena el TNC Shen Yun, un espectacle de dansa i acrobàcies. Artistes xinesos reivindiquen amb aquest espectacle 5.000 anys d'una cultura gairebé destruïda pel règim comunista. La galerista Sílvia Dauder rep el premi de la Fundació Arte i Mecenazgo. L'espai projecte SD, creat el 2003, s'ha convertit en un referent del sector en pocs anys.
Isabel Cuixet, que triomfa a França i es determina a un que guanya el Gran Premi del Jurat al millor llarg matratge de ficció al Festival Internacional de Films de Dones de Cretel. L'historiador Jordi Casasses és, finalment, nou president de l'Ateneu Barcelonès. I Carla Bruni és un dels caps de cartell de la segona edició del festival Jardins de Pedralbes.
Shigeru Ban és l'arquitecte humanitari que guanya el premi Pritzker. El japonès de 56 anys crea projectes elegants i innovadors per clients privats. Jorge Drexler demana als polítics que no castiguin la música. El cantautor i compositor uruguaià se treu a la venda el seu últim disc que es titula Bailar en la Cueva.
I tot plegat ho acabem també amb l'últim punt que teníem, que no hem fet de la premsa. Ens quedem al diari ara amb l'entrevista que fan avui a Mishima i ho lliguem també amb l'actualitat cultural perquè hem dit que avui treuen nou disc i als diaris li dediquen diverses pàgines.
Avui he tocat de valent si ja em trobava fatal. He oblidat d'alguns versos però ara ja m'és igual. Demà que està allò segur que anirà millor però la gent no té un dolor. Saps què? Crec que t'enyoro.
És en la revista David Caravan, que trobem el diari Ara, que diu que una bona cançó no ha de tenir ni gènere ni edat. També explica si ser músic vol dir ser gandul, jo vull ser gandul. Explica també d'altres qüestions, per exemple, de l'èxit. Moltes noies ens demanen que dediquem cançons a les seves nòvies, dels referents, hem anat a buscar el que han fet músics com Domínica i Mio Sec, i que la idea de paradís que tenim avui dia no hi ha nens ni amor.
Hem sigut tan feliços aquests dos últims dies, que si la gira durés cent mil vides o més i no poguessin tornar a casa mai nens, no sé què faria.
que relliga totes les cançons del nord al sud o del sud o del nord. Sempre tens el mar al cristall.
En aquesta cançó el corredor parla d'anar de gira i en general el que parlen també és el voltant del paradísm, ho he comentat fa una estona. Expliquen també altres històries com el Mai Més que es parla de la determinació de ser gandul. Ell diu que ha treballat molts anys en règim d'oficina i per tant coneix, diu David Carabent, que és una feina d'accelerat i ara que no ho faig tinc la sensació que no durarà gaire, que és precàric, que la cosa perilla. I alhora que soc un privilegiat absolut. Hi ha una barreja de sentiment de culpabilitat, felicitat i por.
A vegades, quan entenc que tot penja amb fi, t'apliqui el mirall i ho mirar, clar que em seguiu fent costat. Us ho voldria agrair amb una cançó, però per no fer tant el pilota l'he anomenat el corredor.
o també parla en altres casos de la tragèdia de l'Empadusa, que es va sentir obligat a escriure sobre l'Empadusa perquè eren orientals que anaven a buscar un paradís occidental i occidentals que anaven a la platja, la idea de paradís occidental.
Bé, és a punt.
I acabem parlant d'esports, portades esportives. Continua encara la ressaca després del partit de diumenge, per això el Mundo Deportivo titula Le pone el Madrid i ensenya una imatge, una doble imatge, de fet de Messi fent un petó a l'escot en diferents hat tricks del Barça i el Madrid. La primera fa referència al 10 de març del 2007, Barça 3, Madrid 3, i la segona és del Madrid 3, Barça 4, diumenge passat. Han passat 7 anys de tot plegat.
I Messi va repetir aquest petó a l'escot en el seu segon hat-trick al Real Madrid. És la imatge que tria el Mundo Deportivo avui per il·lustrar la seva portada. El nou esportiu escull parlar del Madrid. Carta Blanca és el titular i a la imatge Sergio Ramos i Cristiano Ronaldo dic que el Madrid repren el discurs victimista per justificar el triomf laurana Albert Naveu. El comitè d'arbitres denuncia les greus acusacions de Cristiano i Ramos avalades pel seu club.
i l'esport, que diu supercontracte per Messi, es firmarà després de la Copa i a la imatge Bartomeu amb Mèxic, a Bartomeu d'Icastudia, amb voluntat d'acord una contraoferta pel pare de Leo. Serà el millor pagat del món, el més en pagat del món i es busca una solució estable. Són els titulars esportius d'aquest matí, de seguida ens posem al dia amb la previsió meteorològica.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
10 minuts i les 11. Saludem ara el Carles de Granada i Rius. Bon dia, Carles. Què tal? Molt bé, què tal? Per parlar del temps. Sí senyora. Semana moguda, no? Ens vas dir ahir? Doncs sí, continuem amb aquest moviment, amb aquesta setmana una mica complicadota pel que fa la metrologia. Aquesta nit no ho tenim massa clar perquè jo no ho he pogut comprovar. A més, el vent és molt pollatero perquè si han caigut algunes gotes amb aquest vent s'asseca molt ràpid el terra.
però l'estació ens marca que ha caigut quatre dècimes de litre aquesta nit. Jo vaig sentir ploure a quarts d'una. A tres quarts d'una o així. Sí, entre les 12 i la una aquestes gotetes han caigut. Jo és que no he tingut ni constància d'això. No estem amb la salut massa l'hora d'estar mirant per la finestra. I el fet és que ha caigut aquestes precipitacions. És el front, que ja hi ha història que va passar durant la nit d'ahir. Va deixar algunes precipitacions una miqueta més interessants cap a la zona del Montseny, del Vallès, del Maresme.
però aquí a prop és difícil que arribin a una precipitació. L'altre protagonista de la nit ha estat el vent, que bufa molta intensitat del nord-oest, que ens està apropant un altre front, però és un vent que ha provocat que les temperatures no baixessin tant com la nit de diumenge a dilluns. Avui la mínim ha estat de 9 graus.
La nit d'ahir va estar de 6 graus, hi ha hagut un augment de la temperatura frit d'aquest vent. Aquest vent s'encarrega també de tenir aquesta situació de no deixar baixar i no deixar glaçar l'interior de Catalunya. I això també és molt interessant per a aquesta època, que no pugui glaçar. La nit de diumenge i dilluns va glaçar molts punts. Les temperatures han estat una miqueta més positives.
El cop màxim de vent hem tingut a dos quarts de nou del matí. Ha estat un cop de 53 quilòmetres per hora, o sigui que el vent mufa amb molta intensitat i també el mutem a Sant Just. Hi ha cops molt més interessants i més importants cap a altres zones, com és el camp de Tarragona, que ja tenen unes ventanes superiors als 100 quilòmetres per hora. I és un vent que es mantindrà amb nosaltres. I el que dèiem, sembla ser que vol apropar-nos una bosseta d'aire fred que ha de viatjar cap a nosaltres i que comença a entrar pel Pirineu i que al llarg d'aquesta tarda abarcarà tot Catalunya.
El diumenge, quan hi ha bossa d'aire fred associada, el que tenim és creixement de nublades i tempestes, que a partir d'aquest migdia poden créixer molts punts de Catalunya i deixar tempestes i ruixats a diferents punts. On és més probable? Tot el que és el prelitoral, comarques de l'interior del nord-est de Catalunya,
comarques litorals del Maresme, i potser no es pot confirmar. Els mames diuen que sí, els que hem consultat a l'última hora diuen que sí, que hi haurà precipitació, però potser aquesta nit invatilada podria també caure algun ruixant. Més que aquesta nit passada, no? Té més possibilitats aquesta, perquè allò era un front i avui és una bossa d'aire fred, llavors els núvols poden créixer més llibertat. Allò que vam veure diumenge, aquelles núvolades tan maques que vèiem creixen,
que es fan grosses i que a vegades de resquinyó poden enganxar-se en just. Doncs sembla ser que aquesta propera nit ens podria enganxar i podríem tornar a regar mínimament el nostre territori, que està molt sec. Després del pres d'aquesta bossa d'aire fred, doncs no és que ens acabi de passar, o sigui que aquesta nit demà al dematí encara la tindrem una miqueta a sobre,
Demà tornarem a jugar un altre cop en un dia marcat pel sol i pels núvols, i a la tarda poden tornar a créixer un altre cop tempestes, i dimecres a la tarda pot tornar a ploure a Sant Just en format de tempesta o d'alguna tempesta despistada que ja les seves escorrialles no ens afecten a Sant Just. Això ho anem recordant perquè...
El dia que la tempesta la tenim molt a prop i ens cau a sobre igual, ens cauen 1.000 litres per metre quadratiu. Això no ho teniu previst? Sí. El que passa és que la tempesta és molt cabritxosa i no podem precisar si caurà senyors o no, però hem d'estar preparats perquè tant aquesta propera nit com la nit de dimecres a dijous podem tenir tempestes.
La notícia és que a partir del dijous la cosa canvia. Sembla ser que l'anticicló se'ns apropa una miqueta i tenim un parell de dies una miqueta més tranquils. O sigui que dijous i divendres seran dos dies on tindrem més estabilitat. Seguirem jugant amb sol i núvols, però serà més estable. Ja no tindrem aquestes tempestes de mitja tarda. I l'altre ingredient important que molta gent comenta és que les temperatures poden pujar. Dijous i divendres les temperatures es recuperen una mica i ja no seran aquests valors de 14 o 15 graus que estem tenint aquests dies, sinó que podrien ser una miqueta més altes. No tant com la setmana passada, no per això?
No, no, 22-23 graus, allò era del mes de maig, ens esperem el mes de maig que arribi, de moment esperem l'arribada del mes d'abril, i ara estarem amb uns valors, doncs això, que el normal ara seria 16 graus, ahir els vam tenir, però si puja una miqueta i està una mica per sobre de la mitjana, 17-18, és un valor normal pel mes de març, no esperem que el mes de març tinguem temperatures del mes de juliol.
i ja sé que hi ha molta pressa per la primavera, per l'estiu, per ballar-nos a la platja, però tot ha de seguir el seu procés. I d'altra banda, al cap de setmana, van variant els mapes. Hi ha algunes previsions que ens diuen que l'anticicló no només es queda dijous i divendres, sinó que dissabte i diumenge seguirà amb nosaltres, i hi ha altres mapes que formen aquesta baixa cap al sud del Mediterrani, i això el que pot provocar és que dissabte tinguem una situació de variabilitat, com dijous i divendres, amb sol i núvols, i diumenge sigui un dia tapat
sense precipitació, tampoc amb massa fred, i on sí que podrien haver precipitacions és cap a les comarques de Tarragona i del sud de Lleida. En aquesta zona, la situació aquesta d'Allevant afectaria clarament el que és Almeria, Múrcia, el País Valencià, les Illes Balears, i a Catalunya ens enganxaria només la part del sud, de Tarragona, del Nel de l'Ebre, que allà sí que hi haurien precipitacions, i a la resta tindríem una situació de vent de mar cap a terra amb forces més núvols.
Estem fent previsió d'avui. Ja, ja. Estem a dimarts, per tant, és difícil. Doncs ho anirem seguint, en tot cas. Gràcies, Carles, i que vagi bé. Bon dia. Estem escoltant Just a la Fusta.
4 minuts i arribem a les 11 del matí, connectarem amb el bulletí de Catalunya Informació, centrirem també el bulletí dels Sant Just Notícies i tornarem després amb més coses, parlarem de l'Espaià amb la responsable d'aquest cicle de les escèniques amb l'Ingrid Marín i també farem tertúlia d'actualitat però mentre ens hi arribem el que fem serà posar una mica de música, més de música aquest matí amb el Roger Mas avui i aquesta cançó que es titula Caminant forma part de les cançons talúriques.
Mit segle fa cap al món, vaig caminar que camina, per escabros i arany, per al gran riu de la vida. Veig anar i veig venir les ones rodoladisses, les que venen duent flors i alguna fulla mercida.
Més les zones que se'n van totes s'enduen ruïnes de les que en venen damunt quina vindrà per les mies. Més les zones que se'n van totes s'enduen ruïnes de les que en venen damunt quina vindrà per les mies.
Una barca va pel riu d'una riva a l'altra riva. Fa cara de segador la barquera que la guia. Qui es deixa embarcar mai més torna a sa terra nadiua i es desperta en l'altre món quan ha fet una adormida.
per careta del bon Déu, no em facés la cara trista. Si tant mateix véns per mi, embarca'm tot de seguida. Lo d'esterro se'm falla, vull t'adormir a l'altra riva, que amb els ullets tenen son i el caminar me'n fa diguer.
Per careta del bon Déu, no em facis la cara trista. Si tant mateix véns per mi, embarca'm tot de seguida. L'un d'esterros se'm fa llarg, avui t'adorme l'altre arriba. Que mos ullets tenen son i el caminar me'n fa diguer.
Són les 11.
L'Assemblea Nacional Catalana ha negat totes les acusacions que es basa al sindicat Manos Límpies per demanar que la ilegalitzen i creu que han interpretat el seu full de ruta amb mala fe. La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, ha assegurat al matí de Catalunya Ràdio que l'entitat només fa propostes emparades en la llibertat d'expressió i que mai han rebut cap subpensió de cap administració pública.
Ara a aquesta hora acomiaden amb honors militars Adolfo Suárez. Un cop tancada al Congrés, la capella ardent de l'ex-president espanyol, després d'un seguici fúnebre pel centre de Madrid, les despulles de Suárez es traslladaran a la catedral d'Àvila, on es faran els funerals.
L'operació de la Guàrdia Civil d'ahir contra la banda llatina dels Mares acaba amb la detenció de 35 persones, 15 a Catalunya. Els detinguts tenen entre 17 i 25 anys. S'han fet 28 registres i s'ha interrompt una gran quantitat d'armes blanques, armes de foc simulades i drogues. Des de les 10 del matí es proven sirenes d'alerta química en 37 municipis catalans. Les primeres proves ja s'han fet en poblacions com ara Granollers, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Tortosa i Frix.
Prou de 7 milions de persones van morir a tot el món el 2012 per culpa de la contaminació atmosfèrica. Són dades d'un informe de l'Organització Mundial de la Salut que assegura que la polució de l'aire és el principal risc per a la salut mundial.
A Egipte, uns 700 partidaris del president derrocat Mohamed Mursi inclòs al líder dels germans musulmans. Mohamed va dir que compareixen avui davant dels tribunals a front d'encàrrecs que inclouen l'assassinat. Ahir, la justícia egípcia va condemnar a mort 529 seguidors més d'aquesta confraria.
La cantant taxana Beyoncé viu a un idili amb els 18.000 assistents a la seva actuació d'ahir al Palau Sant Jordi de Barcelona. L'artista va fer un concert espectacular on la música va tenir el mateix protagonisme que les coreografies i les projeccions visuals.
Josep Maria Bartomeu, el president del Barça, anuncia que volen fer de Messi el jugador millor pagat del món i que hi haurà notícies de la renovació un cop s'acabi la competició. Pel que fa al futur del Tata Martino, assegura que el tècnic que els ha confirmat en rotunditat que pensa complir el seu contracte amb l'entitat blaugrana.
Avui, Màlaga Espanyola, a partir de les vuit, el comitè de competició decideix sobre el recurs al Madrid a la tarjeta vermella a Sergio Ramos i sobre la denúncia del comitè tècnic d'àrbitres per les declaracions contra Ondiano Mallenco i, a la volta ciclista a Catalunya, segona etapa entre Mataró i Girón.
Pel que fa al temps, el vent bufa fora les comarques del camp de Tarragona i les terres de l'Ebre, també al Pirineu, a l'Empordai i a les comarques interiors. Tot i l'estabilitat i el sol del matí, la tarda serà inestable. Enrotxats en moltes comarques, unes precipitacions que localment seran intenses. Avui anava al Pirineu. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno, Sant Just és el municipi del Basllobregat on més va augmentar la població estrangera el 2013. Al conjunt de la comarca la tendència ha estat la contrària. L'any passat es van registrar 2.664 persones foranes menys al Basllobregat. Ara l'11% dels empadronats de la comarca són estrangers. A Sant Just l'any passat van arribar 262 persones foranes. L'Observatori del Consell Comarcal del Basllobregat apunta que al nostre municipi hi ha 50 nacionalitats diferents.
La nacionalitat majoritària és l'Alemanya, que representa un 25% dels estrangers, seguida de la francesa, amb un 11% i de la italiana, amb un 6%. A la resta de la comarca, les nacionalitats majoritàries l'any passat van ser la marroquina, la romanesa i l'aquatoriana.
En clau política destaquem que divendres al vespre es presentarà la taula pel dret a decidir del Bas Llobregat. L'Ajuntament de Sant Just es va adherir a la taula després d'aprovar-ho en ple al passat mes de gener. Els partits que van donar suport a l'adhesió van ser Junts per Sant Just, Iniciativa per Catalunya i Convergència Unió. El PSC va decidir abstenir-se.
La taula pel dret a decidir es va constituir el 18 de desembre passat. Compte amb prop d'una seixantena d'entitats locals adherides, com ara el Centre d'Estudis Comarcals, sindicats, federacions, associacions veïnals i també, per exemple, els ajuntaments del Prat, Sant Feliu i Sant Vicenç dels Horts. La presentació de la taula pel dret a decidir del Basll Llobregat tindrà lloc divendres a les 7 de la tarda a pallegar un acte que obrirà i tancarà l'alcalde de la localitat Ismael Álvarez.
I acabem recordant que el ciclista Sant Justenca Alberto Lozada corre aquesta setmana la volta ciclista a Catalunya. Lozada competeix amb el team Catuixa. La volta passarà per Sant Just aquest diumenge en l'última etapa. Ahir va arrencar la volta ciclista a Catalunya 2014 amb l'etapa Calella-Calella i Lozada va acabar en la posició 96.
La volta a Catalunya passarà diumenge per Sant Just en un recorregut de 120,7 quilòmetres en principi i final a Montjuïc. Els ciclistes passaran a la tarda per la carretera reial de Sant Just. L'etapa d'avui, la segona, va de Mataró a Girona en un recorregut de 168 quilòmetres.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies d'Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
No, no, no, no.
Bona nit!
La informació més propera al just a la fusta. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, amb un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegim de concerts o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, al magazine del matí.
Dos minuts i un quart de dotze. Aquesta hora parlem de l'Espaià que porta aquest diumenge a Sant Just. La barra de teatre amenaça a trobar una obra de la companyia Fila Garça que es farà aquest diumenge a les set de la tarda a l'Ateneu. Les entrades les podem comprar de manera anticipada al web espaià.cat per 12 euros. I ara en parlem amb la coordinadora d'aquest cicle d'ars escèniques, Ingrid Marín. La tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia.
Un espectacle és el segon que arriba aquest 2014, que arriba a Sant Just. No sé si saps com va anar el primer que vam tenir ara fa un mes, més o menys. Van tenir Antígon a Nova York i els va anar molt bé. M'agrada molt a tot el públic assistent.
Tenien més o menys la meitat de la sala plena, que avui en dia ja és molt. Sí, sí, és veritat, eh? Sí, sí, sí. I a tot el públic els va agradar molt, molt, molt, molt. I ara esperem això, que amb el segon espectacle, que també és teatre, aquest cop és teatre musical, que també n'haig de trobar, també tinguin bona acceptació.
És a teatre musical aquest mena ja trobar i ve des de Molins de Reis, és a dir d'aquí a prop, no? Exacte, si de fet la companyia Flagarça està especialitzada sempre en muntatges musicals. Pot ser que sigui en la seva trajectòria, en fets musicals coneguts, com Soini Tot, etc. I aquesta vegada però aquest musical que ens porten és de creació pròpia, tant el text, tant la dramatúrgia, com també les lletres de les cançons.
Déu-n'hi-do, per tant, doncs, no? Hi ha un esforç important al darrere. Sí, sí. És un dels grups de teatre matern més importants del país. I, és a dir, tota l'escenografia, és a dir, més a més això del guió o de la història que s'inventen, i també tota la part de cançons, tot això també és seu. Sí, exacte. El que és les lletres, les cançons, perquè per aquest musical, el que han pogut fer és utilitzar estàndards de jazz. És a dir, peces musicals de jazz conegudes per tots,
l'únic que ells els han canviat la lletra, han adaptat les lletres perquè tinguin sentit dins de la dramaturgia, perquè avanci la història en funció d'aquestes lletres. I per tant, llavors vol dir que a la gent que li agradi el jazz però que no estigui tan a veure de potser el teatre musical, pot ser una bona manera d'entrar-hi, no? Jo crec que sí, jo crec que els hi pot agradar moltíssim. A part també, que és una temàtica, és un espectacle per a adults, sobretot és recomanat a partir de 12 anys,
La temàtica és molt divertida. De fet, allò estem parlant de la guerra de sectes o de la lliberació de la dona en el món sexual. Parlem de tres veïnes que estan en uns moments difícils de la seva vida i les tres decideixen de buscar experiències i buscar altres aventures, des de fer un tàper sec a casa d'una,
fins a anar a veure un striptease masculí, etc. Tot això amb clau d'humor, molt divertida, amb una miqueta de queixa davant que les dones sempre han sigut un tabú, parlar de sexe per part de dones sempre és un tabú, i aquí el que vol aquest espectacle, precisament, és treure aquest tabú. Per tant, d'una manera també desenfadada, a través de la música, suposo que és una mica la idea d'entretenir també, no? Exacte, sí.
I la idea aquesta d'una conversa de balcó a balcó que també té un punt, ho hem vist alguna vegada, però que sempre té la seva gràcia també, la manera de plantejar-ho així. Les tres veïnes que fins ara sempre estaven parlant allò, tenim el format o el cliché de veïna que parla de balcó a balcó, d'allò mentre s'estén la roba, en aquest cas les converses van una mica més enllà i es fan
3 bones amigues, precisament, però per anar a viure aventures. És una obra, com deies, que és per adults a partir de 12 anys i que arriba aquest diumenge a les 7 de la tarda. És la segona opció que tenim per veure un espectacle del cicle d'Espaià. Teatre de l'anterior, ara teatre musical. Suposo que ara de seguida ens tocarà concerts, no? Hi ha el proper? El proper no, el proper serà dansa. Serà les bars de Mollet a Somdansa.
i aquesta vegada no ho faran a la sala... al Ménager Pro el trobareu a la sala cinquantenari, que és la sala petita de la Teneu. El SOM Dança, que és el següent, per unes dificultats tècniques que té, s'ha de fer a la sala gran. Perquè realment són 20 ballarins i porten un dispositiu tècnic molt elevat i necessiten més espai. Per tant, doncs serà potent, no, també, segurament? Sí, sí, també.
Recordem que estem parlant de l'Espaià. El mes passat quan vam parlar ja vam explicar com funcionava aquest cicle, però si algú ens està escoltant no ho ha sentit mai. És un cicle que és itinerant, que es porten diferents espectacles per diferents llocs a Catalunya. Sí, exacte. És a dir, l'Espaià a l'inici de l'any va fer una selecció dels millors muntatges amateurs que existeixen a Catalunya tant a nivell de música, com dansa, com teatre, com de cant coral també.
Llavors els espectacles van variant i van en diferents ateneus del territori. Això quan va començar aquest cicle, quan vau començar a tirar-lo endavant? Doncs mira, la primera idea va néixer l'any 2011, impulsada per la Direcció General de Cultura Popular, que va reunir a diferents federacions per poder plantejar aquesta xarxa.
Aquestes federacions eren la Federació de Teneus, que és la que porta els teatres, i després, quatre federacions que són les que porten el contingut artístic, que serien l'Agrupament de les lancaires, el Moviment Coral Català, Federació Catalana de Societats Musicals i la Federació del Grup de Teatre Mater. Llavors, entre les cinc federacions i la Direcció General van decidir impulsar-ho. Per tant... La primera temporada es va fer l'any 2012, llavors.
O sigui, que és bastant recent, tot plegat, també, no? Molt, molt recent. El projecte es feia molt jove, encara. Portem tres anys, tot just. Clar. Esteu contents, per això, de com està funcionant? Sí, sí, sí. No només a nivell de públic, sinó també a nivell de grups i a nivell d'ateneus. És a dir, realment tenien una necessitat, uns, de dimenitzar els seus ateneus i els altres, de poder exportar les seves produccions. Les feien només en el seu teatre durant dos o tres dies,
i gràcies a aquesta xarxa han pogut creuar fronteres i anar més allà, i poder fer una gira. I per tant, a més, trenca una mica el tòpic que la gent només va veure la gent seva, no? Si no que el que es tracta és que hi hagi programació, possiblement. Exacte. I el més important, i el que sempre hem primat des d'un principi, és la qualitat. És a dir, que la gent no es confongui, que no es pensi que el fet de fer un espectacle amateur vulgui dir que veurà alguna cosa que no té qualitat. Al contrari, la qualitat
és quasi a nivell professional, el que passa que són persones que no s'hi dediquen habitualment, però a mateix per això només, però la qualitat és el primer, el primordial en aquest cicle. I per tant, doncs d'alguna manera és una altra manera, o és una... sí, una manera de ressaltar aquesta qualitat que es fa directament a casa nostra, no? Exacte, sí, sí. A més, com aquí a Catalunya tenim una tradició molt potent d'associacionisme i de cultura popular,
La cultura popular entesa que és la cultura que ve des del poble, des de la gent. Era imprescindible que poguéssim impulsar-la, que poguéssim donar-li més visibilitat. A quants llocs esteu? Per quants ateneus passa tot aquest cicle espaià? Doncs mira, és de 15. 15 ateneus repartits per les quatre províncies. En tenim a Lleida, en tenim a Girona.
en tenim a Barcelona i en tenim a Tarragona. No ens imaginem que hi ha tant de moviment cultural a casa nostra. La idea és que a mesura que vagin passant els anys i les temporades, puguem anar ampliant més. Seria fantàstic.
Esperem que sigui així d'alguna manera. Aquest diumenge es pot veure a Sant Just. Recordem aquesta obra de teatre musical Ménage à Trois de la companyia Fila Garça de Morins de Reis. Serà a les 7 de la tarda a la Teneu i les entrades es poden comprar ja de manera anticipada al web espaià.cat per 12 euros. Avui n'hem parlat amb l'Ingrid Marín, coordinador de l'Espaià. Moltes gràcies, Ingrid. A vosaltres. I que vagi molt bé. Fins aviat. Adéu, adeu, adeu. Bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Ara passen 23 minuts de les 11. De seguida farem tertúlia d'actualitat abans però posem una mica més de música aquest matí i de dimarts. Ara parlen de festivals, del festival Jardins de Petralbis. Ahir van anunciar els noms que ocupen els caps de cartell.
Un festival que es fa el dia 14 de juny, 12 de juny, i hi haurà noms com aquest que sentim de fons.
Actuarà de fet per primer cop a Catalunya, aquest estiu, en aquest festival. És un dels caps de cartell d'aquesta segona edició del festival Jardins de Pedralbes, que ahir va presentar el cartell.
Un festival que es fa en diferents dies i de fet, Carla Bruner actuarà un 19 de juny, el mateix dia, en què actua també un altre cantant, en aquest cas barcelonina, com és Maria Rodés, la que sentim de fons.
Sabes bien que yo tiendo a pensar que todo va a salir muy mal. No lo tomes como algo pez. O Simple Minds també, i seran a Barcelona en aquest festival el dia 25 de juny.
Tots plegats consideràvem la publicació de l'any passat del Celebrate els seus millors hits, una retrospectiva dels seus 35 anys de carrera, com una de les bandes britàniques de més èxits. I en aquest cas actuaran, de taloners, un grup molt a prop de Sant Just, que han tret disc fa molt poc, també.
I un altre Sant Feliuenc, en aquest cas Ramon Miravet, serà al Taloner de Blondi, el dia 2 de juliol a Barcelona, també en aquest festival que estem parlant, que és als Jardins de Pedralbes.
Aquesta veu serà el Tanoller de la Blondie. Ara somdim aquí darrere també i ara Tom Jones el dia 30 de juny, George Benson el 4 de juliol o Paul Anka el dia 10 de juliol.
i un altre dels que actuaran, que completen aquest festival, serà Getro Tool, per Ryan Anderson, el millor de Getro Tool, el dia 7 de juliol.
L'escocesi Annie Anderson és conegut com el músic que va introduir la flauta travessera al rock amb el seu grup. Els oritanics ho van convertir en pioners de la fusió del folk amb el rock i un dels noms imprescindibles que als anys 70 es va anomenar rock progressiu.
Grans noms doncs en aquest festival en què també hi haurà la madrilenya Russian Red, que presentarà les cançons del seu últim disc, Agent Cooper, com aquesta que es titula Casper.
There was one, and there were two, and then I probably lost the count. But I can't even see their faces, can't remember any sound. In the sweetest of the smell there's always something kind of dark. That's the good love coming for you.
You shook me like nobody. Fooled me like nobody. Nobody, nobody, nobody ever liked. You shook me like nobody.
And all the girls are doing fine. Cos they have trust, no need to pray for all their lies. But all the people seem to worry, we feel sorry for our time. And only I will step away, I'll keep you sleeping by your side. Your side, oh, your side is home to me.
You shoot me like nobody. Fooled me like nobody. Nobody, nobody, nobody ever loved. You shoot me like nobody.
You still fool me
Ara passen dos minuts de les quarts d'una de la migdia.
I el que fem és saludar el Jordi Ferres i el Pep Quintana. Molt bon dia, què tal a tots dos? Hola, bon dia a tots dos. Benvingut a nou, Pep, perquè feia temps, ara, que no et sentíem la veu aquí a la ràdio. Un mes i mig com a mínim. Déu-n'hi-do. O tres setmanes. Si t'hem trobat a faltar. Gràcies, Carles, igualment. No som a faltar. Que passa que avui el Jaume Llavors ha decidit no venir, que no havia faltat des de feia molt de temps. És un noi nou, perquè el Jaume Llavors és diferent del Jaume Camp Preciós.
Sospitós per això. No sé si li has dit alguna cosa. Es veu que avui li toca treballar. De tant en tant treballa, també es veu. Nosaltres ja no, fem feina però no treballem. Depèn dels dies si hi ha feina o si vas a passejar o no vas a passejar.
Tot compta, segurament. Jo m'he dedicat a acabar de refer un bloc que tenia entre mans, aprofitant una mica el temps i tot plegat, i preparant programes per a la ràdio també, per d'aquí un mes ja els tinc a punt. O sigui, una mica posar-me al dia, però tot i així, jo quan estic una mica, diguéssim, tou, tinc un bon agostipat,
o que sigui, tanco caixa, vull dir, ni escolto la ràdio, ni escolto la tele... Desconectes. Desconecto. I quan ja el cos m'ho demana, torno a connectar. Clar, és que a vegades és el que implica, no? Quan estàs a baix o quan has de descansar... De fet, en un parell de dies m'hi he posat el dia, però fins ara no he tocat res de res. I què? Has trobat que han canviat molt les coses? Amb aquest temps que has estat desconnectat? He canviat jo mateix. Per això t'ho dic. L'ordinador no canvia.
No, l'ordinador no. Me l'he fet ampliar d'alguna manera perquè no m'hi cabien les coses. Sobretot les fotografies perquè en tinc un accés. Un accés perquè mira quant t'agrada tirar fotos, tot i que fa temps que no em tiro. I llavors em va venir el rampell perquè quan vaig entrant aquí al mil·lenari hi ha unes postes de sol extraordinàries des de la galeria on he vist. Llavors he omplert l'ordinador de postes de sol i de nubulades. Però vaja... Ja m'ha atrapat la tria i ja està.
No, no, està molt bé. Sí, sí, ocupa molt d'espai. I tant, sí. I m'he fet ampliar el disc dur i la memòria rama. Doncs ja està bé. Per poder treballar una mica més... més facilitat, no? En fi. Coses de la vida. Exacte. Abans d'entrar en 10, no sabíeu massa que volíeu parlar. Si parlem del temps, que el típic que parla tothom del temps... Sí, perquè el Carles diu que no m'ha avisat que faria fred.
El primer que li hem preguntat avui no va dir res. Vaig dir que feia fred. Sí que ho ha dit. Sí, però no el va sentir el Jordi. Ara ens ho constiparem i ja estarà. És el que toca. Exacte, és la primavera no? Mira jo fa dies que no el rento, a part que no em moc gaire encara amb el cotxe.
però resulta que el tinc d'un color indecís, imprecís, perquè és el polen que tenim nosaltres allà als pins del miradari. És el color groc i com que el cotxe el tens ja marronya no ve d'aquí. Sí, llavors no m'atreveixo a rentar-lo perquè sé que tornareu a omplir de polen, però en canvi, per una altra banda, saps allò que si vas a rentar el cotxe automàticament plou. Saps que hi ha aquella acció? Sí, sí, és veritat. I per tant, estic amb un dubte existencial.
Vull dir que no sé què fer. Si anar-lo a rentar... Jo també el tinc a rentar... Home, a primavera és temps de pluja, no? Vull dir que això... Un dia o l'altre... Ha plogut algun lloc... Quan intento obrir el cotxe, quan obro el cotxe... I avui potser plourà, també ens han dit. En queda la mà groga. I això per l'alèrgia és fatal. Jo penso que tot això groc que tenim a terra, per exemple, i sobre el cotxe, i sobre la terrassa,
a dintre els pulmons també ho tenim, perquè de la mateixa manera que cauen allà els estem respirant. Això és molt perjudicial per l'alèrgia i a mi particularment no ho havia tingut mai i a la polena aquests em posen els ulls i llavors els ulls comencen a plorar, però això són les alèrgies d'ara. I ara quan comencin els cipresos també estem igual. Diuen que és un signe de joventut. Sí, sobretot això.
El teu cos és capaç de reaccionar contra l'al·lèrgia. És el que té vida. Això ho justifiquen els metges. Això vol dir que estem vius. El Jordi vol parlar de les caramelles.
Sí? Ja? Encara queda, no? Jo el que anava a dir ara, aprofitant ja que estem a la ràdio, que el Josep deia d'anar a cantar al cotxe, només vull comunicar que nosaltres avui a les SES es fa una reunió per les excursions del família que estan fent i el diumenge que ve anem fins al pantà de Can Borrell a visitar una reserva d'animals que hi ha. Jo ho dic per això, perquè si algú que vol vindre, que avui vingui a la reunió,
i el diumenge com que es van cotxellar totes pols. Per això volia referir-ho de rentar el cotxe, que no val la pena. Després de l'excursió, no? No diria que sigui gaire bona propaganda dir que hi ha molta pols, però vols dir que el viatge... El viatge allà és una pista. El que passa que jo reconeixo que si hi ha algú que tingui família, nens petits i vulguin vindre...
que vinguin avui perquè és una reserva d'animals molt maca. On és a Can Borrell aquest lloc? Al pantaló de Can Borrell és on van trobar un cocodril ja fa temps. Però ara més o menys situen geogràficament. Està entre Sant Colgat o si vens a peu pots vindre des de Sant Colgat fins al restaurant de Can Borrell que és el restaurant que fan calçotades. I venim per dalt, vas per l'organització de Costa Rica
i llavors hi ha una pista que baixa i baixa fins a Can Castillo que és una reserva d'un matrimoni de 70 anys que tenen animals de tota classe i allà la gent els deixa tocar i pels nens és molt maco. Quan dius animals de tota classe vols dir que hi ha alfants? Tant com això. Seria massa, no? No, un també. Hi ha cabres, hi ha porcs senglars, hi ha galls, hi ha burros petits, o sigui, animals domèstics que els nens els poden tocar.
A peu, a un quart d'hora, hi ha el pantà de Camp Borrell que ara sí que l'han arreglat. Està molt ben arreglat, hi ha una passera. Abans tenies que passar per sobre la pedra que hi havia, i ara no, ara hem fet una passera, pots passar pel pantà i és una part de Collserola que és desconeguda i és la que...
És reconegible si pot anar. I les caramelles? Les caramelles encara ens falta, però ja en parlarem. Com sempre després de Pasqua? Sí, en principi aquest any les farem el dia 26 i el dia 27 d'abril.
i el dia 27 coincideix amb la festa del llibre d'aquí que ens hi n'estem. Aquest any Sant Jordi també queda un bon any.
A mi m'ha estranyat. Parlem, no sé si voleu. Com que abans ho ha comentat el Jordi... O parlem de coses així o hem de parlar políticament. No es ve de gust parlar d'actualitat. A la comarca sempre s'obre i després no saps què cau. Si hem de parlar, jo crec que ara el que sí que hi ha aquests dies que ha sigut més ha sigut la mort del Suárez.
Això ja parlant d'aquestes coses ha sigut una cosa que dintre de tot jo crec que se n'ha parlat molt. Encara se'n parla, eh? Sí, se'n parla i el que es parlarà. És una cosa que avui estava llegint en el diari d'alguns que criticaven el mas perquè diu que ha anat a veure la...
el Suárez d'allà i va fer un parlamento per la independència, pràcticament. Això és el que diuen. Avui la portada de l'Ara, si no m'equivoco, diu que reclama un altre Suárez al govern. Algú que tingui una actitud. Sí, almenys dintre de la categoria que pugui haver tingut el Suárez, almenys el que va trencar tota una sèrie de tabús,
i parlant de tabús ahir em va sorprendre moltíssim perquè és clar, poses la televisió i no es veuràs més aquests dies que no pas. Abans de morir ja està... No, no, això va ser un error bastant greu del seu fill. Això va ser estrany, ningú ho entén encara.
No ho entén ningú. Aquí Sant Just també, no creguis ara, no diré pels noms, naturalment, perquè no es tracta d'això, però d'una persona que va encarregar el tenatori per quan es morís el seu pare i era viu. És clar, hi ha coses que... Però no en cas que és com algú públic, fins i tot obrir una roda de premsa i tot, jo parlava amb també la Tartúlia, que segurament no estava, no... no era conscient, potser, o potser pensava que seria una cosa molt més immediata del que va dir. Però escolta, espera que una persona es mori per dir que se mori. Jo crec que sí. Per favor, per favor.
En aquí, el que jo volia dir abans que em va sorprendre, aquestes entrevistes que fan a peu de carrer, que les trien després quan es passen naturalment, però si no s'estalvien coses o posen coses que no hagin dit, sinó que interessa més que es vegin, d'una noia molt joveneta, jo no tinc gaire ull per les edats, però diria que devia estar entre els 16 i 18 anys.
que deia ell, que opinava que el que havia fet mal malament al Suárez, que no el va conèixer de res, és que havia legalitzat el Partit Comunista. Sí, i també se li ha retret. Aquesta nena, ara em poso amb la nena, amb la noia.
que no havia nascut. Què sap ella del Partit Comunista, els 16 o 17 anys d'aquella comarca? M'has d'haver documentat, no? No, del que era en aquell moment el Partit Comunista, que significava, i a més a més parlar del Partit és que hauríem de parlar dels partits comunistes.
en general, perquè no hi ha una sola línia del Partit Comunista. Hi ha tantes branques com caps, per dir-ho d'una bona manera. I aquesta nena, el que va fer malament al Soaret va ser legalitzar el Partit Comunista, i es va quedar tan tranquil·la. Evidentment, no li vam preguntar per què.
Clar, perquè tampoc. No interessava. Segon, perquè potser no hauria sabut què contestar. Deu estar molt allissonada a casa seva que la tinguin amb aquest concepte. Això és dolent, haver legalitzat el Partit Comunista. Doncs sí, mira, què vols que faci?
Això de l'entrevista jo crec que, clar, ells tenien el que els interessa. Evidentment, de qualsevol entrevista i qualsevol emissora. Quan fan sortir les opinions... Mira, jo recordo, per exemple, alguna vegada veig aquell programa que fan municipal des de Llobregat Televisió, que surt l'Arcalde de Sant Just, naturalment. Un dia es dediquen a anar pel carrer a fer preguntes.
Vostè què li sembla això? Que els gats se'm caguen, la troba que hi ha un forat a la paret, etc. Si pregunten 10 persones, que normalment en surten 4 o 5, que els fan dues o tres preguntes diferents,
No sabem les altres que han dit, que han fet, que han triat, si han agafat els que els he fet més gràcia o els que els he fet més ràbia. Això sempre és una trampa. Si no és un programa en directe, és una trampa. Una trampa ben entesa, perquè pots triar i triar és trampejar.
Avui en dia ja es pot modificar tot. Si vas amb un real directe, ja està clar. Però de tota manera pots seleccionar amb un directe. No tot té per què entrar, hi ha algú al darrere.
El directe és que ara estem en directe. La trucada no l'agafaríeu vosaltres, l'agafaríeu a fora, encara que sigui en directe. No em refereixo a la trucada, no. Em refereixo a l'entrevista al carrer. No la trucada, perdoneu. També n'hi ha.
Ara veuràs, senyor alcalde, una sèrie de militants que els hem anat a preguntar pel carrer què opinen d'això. Sí, però al carrer darrere de tot hi ha els regidors. Diu que aquesta no m'interessa que passi, no passa de directe. Ara torno en darrere i dic que si tu fas aquest programa en directe com l'estem fent ara nosaltres,
No pots triar. No pots triar si ho fas en directe. Aquella persona en directe respon el que sigui. Ara si té un moment que parem perquè no m'ha agradat el que ha dit. No, això no és això. La diferència és aquesta. La diferència és que és una cosa que estigui lleunat i tu passes a la que t'interessa més. L'altra cosa és que tu surtis ara. En aquest moment a nosaltres ens truca algú, ens fa una pregunta, la contestem i és en directe.
Que ho sàpiga tothom, que estem en directe. No estem ni amb streaming, ni amb aquestes coses, ni hashtag ni res. No pensi que s'està en directe. Almenys estem en directe. Jo no sé el que fa la Carme allà. Té un sedàs i va garballant.
però el que surti no ho sé perquè allà a través del ordinador aquell que té no sé el que faci. A més a més ens veuen per la tele o no? Jo no faig casamenti, això sí que està clar. Jo simplement obro els botons, amb aquest ordinador no puc fer gaire cosa. És el carrito de la catalla. Però no podem fer una cosa o altra, exacte. No tot ho controlem des de l'ordinador. La pregunta que he fet també és si la càmera aquesta ens enfoca de debò o no. Vull dir, ara en aquest moment algú ens està veient? Com funciona? Sí.
Sí, que funciona avui. Veieu que té la llumeta? Sí, té una llumeta. O sigui que algú que ens estigui escoltant... O sigui que algú ens està escoltant i ens està veient. Ens està veient si té la llumeta. Saluda, saluda. Hola. Hola. Exacte. Home, però això no és nou. Això fa molt temps que ho tenim. Sí, no, no, no. Però pot estar parat. Jo quan hi entro no sé què passa, però sempre està allà amb l'espera. Però pot estar parat. Sí? Home, últimament funciona breu bé, eh? Crec que sí, crec que sí. Aviam, si algú ens asseni i ens veu i no sé què, i és tan amable, tan amable, tan amable de trucar a l'emissora, ens farà feliç.
Sí, exacte. Però això ja sabem que és difícil, les trucades. Jo també he de plorar. El tema de les trucades és molt difícil. Por favor, truqueu-nos. El que passa és que vosaltres truqueu als programes? Jo no. I potser els escolteu. Sí, està clar. Que a tots ens costa molt fer aquest gest. Saps què passa? No trobo el telèfon. Vull dir, no trobo el número.
Si no el tinc allà apuntat amb un cartell davant del telèfon és una mica difícil. Jo moltes vegades, no ho dic perquè la ràdio d'aquí al dematí me la tinc posada al cotxe. Quan sortim al cotxe sí que la veig. Moltes vegades vaig a repartir a la tarda i sento la Carme al programa de la tarda.
També fa el programa a la tarda. El Jordi. El Jordi Sherry i ella també. En tot cas, prou d'autobombo. El Jordi mateix l'autobombo, però te'l feia tu.
Clar, però vull dir que algú que ens estigui sentint dirà prou. Parlem de la ràdio, de parlar de nosaltres mateixos, no? No, estem parlant de la ràdio. Per això mateix, parlant d'una altra cosa millor. Si tu vas i la sents, si tens el moment al telèfon, hi ha coses que jo he sentit que podria trucar, però en aquell moment tens el telèfon.
Per això que la ràdio és veritat que és un mitjà que funciona d'una manera diferent. Has de portar el mòbil sempre a sobre, el mòbil sempre a sobre. I amb Bluetooth, amb el parrot, pots trucar i dir emissora, emissora. I ell diu com qui en vol parlar? T'ho dius emissora, emissora i surt la Carme. En fi, va, canviant de tema. Parlem d'una altra cosa. Abans m'ho he comentat també... Jo tinc picones. Aquest tema el trobo poc interessant per parlar així a nivell de tertúlia. No, perquè estem empreny polinesiosos.
Jo aquest matí no m'he agafat perquè parlant de tot això... El Jordi entén. De què? Home, perquè és florista. Clar. De plantes, el dia que vulguis. No, això esclar, perquè estem en plena eufòria de polen. No, però el Jordi anava a dir alguna cosa, eh, em sembla? Què anaves a dir? A veure. No, jo... Has dit aquest matí alguna cosa? El dia que vulguis parlar de plantes o així, doncs que m'ho digui i en parlarem. Però farem un programa.
Vostè deia que aquest matí havia passat alguna cosa.
a l'ANC. Des del que diguis. Vull dir... Ilegalitzar-la, eh, directament. La volen ilegalitzar. Llavors, clar, jo se m'acurre que digui a aquesta gent que els sentia, però no sabia ni qui eren. Ni m'han sentit de parlar molt, ni m'interessaven.
i he entrat a la seva pàgina web per veure qui són, qui deixen de ser, i he baixat tot el nivell, les condicions, com estan posats. És la manera de descobrir bé què volen. Realment no t'ho diuen.
No queda clar. L'únic que queda allà només et surt el president i el secretari. Si no et posa res d'associació, però sí que posa les denúncies que han fet. Tanta quant a la garçon que li van fer 20 denúncies. Després n'hi ha una que han fotut una denúncia que també han fet amb el fill del Pujol. Sí. Home, n'hi ha moltes de les que han fet. Sí, sí. A part de la que li van fer a la princesa pel cas Enyaki també, que també els hi van fumar. Clar, qui subvenciona tot això? Perquè això va amb moltes peles.
I ell està llegint una notícia que també bé, que parlava d'ells, del que va fer saltar Sandro Rossell, el farmacèutic aquest, que els va anar a visitar a veure si ells els podien donar suport, perquè si no, tenia que pagar 45.000 euros de fiança.
Són molts cèntims. Qui ho paga tot això? Si és un sindicat com diuen, un sindicat normalment viu dels afiliats. I del govern. Aquest sindicat té molt de poder. I temps i gent. Hi ha tantes coses obertes. Qui són aquests abogats? I qui hi ha?
Hi ha advocats que, gràcies a això, suposo que també els deu anar més bé amb ells. Segurament els interessos que hi ha són molt dispersos, tot i que jo crec que és molt difícil que arribin a il·legalitzar l'NC.
De moment ja la dedució ha fet. Encara no ho saben però avui parlava la presidenta i diu que ells encara no saben, no tenen el paper a les mans, no tenen res. Oficialment diu que se sap sobre les notícies. Una cosa és que el denunciat és que t'admetin a tràmit el que és la querella aquesta.
Però la qüestió és que tot això es fa moure. I es parla, el mateix que fem nosaltres, que parlem de la diada, parlem de la via, parlem que volem ser independents, però ells ho fan de l'altra manera. D'una manera o altra ens toquen els nassos, que és el que volen fer. I com més avancem, jo suposo que cada vegada tindrem més problemes i els hem de lluitar. Una mica el ventall de temes que toquen, no?
Des del futbol fins a la política, fins a... O sigui, un ventall bastant ampli del que ells fan. Sí, el que no us interessa. Qualsevol cosa que sembla que hagin de destacar en alguna cosa, hi són. I això és sorprenent. Vol dir un moviment al darrere important. Però al darrere d'això hi ha d'haver una cosa molt gran. A part que el president era el fill de la Fuerza Nueva i Blas Piñar,
que és el president, tot això significa alguna cosa. Encara hi ha regidus d'aquests afiliaments, que evidentment hi són. Jo crec que aquesta gent hem de mirar que fa molt de mal, però a nivell nostre espero que no arribin al bon port.
De moment el que ens ha servit és perquè molta més gent es faci sòcia de l'Assemblea. En molt pocs dies. Estan acabant els papers, estan acabant els impresos. El de les signatures, em sembla que ha sigut un èxit. El de les signatures que han fet aquest cap de setmana.
Ahir vaig anar a la Torre Blanca i també hi havia un xiringuito de l'ANCF. Sí, que cap de setmana han tornat a fer un cap de setmana d'aquests intensius. Sí, sí. Jo crec que hi ha molta gent que s'hi ha apuntat. Això vol dir que, per molt que parlen, la nostra idea tira endavant.
Si volen legalitzar, hi haurà més moviment.
Suposo que ja saps a què jugues o on jugues. Si tu poses en un càrrec públic i en uns moviments com aquest tipus hi ha, doncs a altres moviments com els que estàvem parlant ara, és evident que un moment o altre hi pot haver un enfrontament entre uns i altres. És lògic. Si t'estàs a casa no passa res.
Ben sabut, ara quan et poses al davant de la gent i fas moviment i són importants i la resposta és massiva, com sempre qualsevol activitat que han organitzat, evidentment estàs a la punta de la llança. Abans d'entrar també comentàvem amb el Josep que avui en dia entra en un càrrec d'aquests, té que ser que tu creguis molt i tinguis moltes ganes de tirar endavant, perquè no és com abans que tu entraves
Ja treballaves, lluitaves, però ho feies amb una manera que no sabies que més o menys no hi havia problemes. Podíem posar a la presó però això no... Però no sé què era pitjor. Creieu que anirà a la presó per això? No, sempre abans dels temps d'abans. Tu podies fer alguna cosa, podies estar en un sindicat. Els sindicats també treballaven més pels treballadors. Ara s'han ajuntat tots.
Les coses han canviat. No cal anar tan lluny, perquè avui dia ser director d'una escola o professor o mestre és un problema. Si el nen cau a terra, que és el més normal del món, tots hem caigut jugant al pati, doncs et posa una denúncia.
Això no és normal, a la nostra època arribàvem a casa i si el mestre o el mestre ens havia renyat deia i què has fet? Ah sí, senyal que tu mereixies i encara podies emportar un clatellot per dir-ho així, que no estic defensant-ho, però sí que defensaven la postura del mestre, la figura del mestre, l'autoritat del mestre. Si has fet alguna cosa és que tu mereixies, si t'han castigat per alguna cosa ho va treure. S'ha denanat d'un extrem a l'altre, no? Si t'han castigat aniré allà i pagaré en el mestre.
Ara és que són denúncies. Sí, per això que tots són denúncies. El que comentàvem abans nosaltres a la CES, amb això de les condicions de família, estem obligats a cobrar una assegurança, si no, no poden sortir. Tu pots sortir particularment com a família, però com a entitat no pots sortir.
La gent no ho entén. En principi no ho entenen perquè són cèntims. Però és que arribarà un moment que nosaltres no estem fent això. O que el dia que caldrà o que passarà alguna cosa. I espera que tal com està la llei que estan implicant obligaran a tindre un monitor per a cada cosa que fem. Hi ha nivell d'entitat excursionista, a nivell d'esplai... Tens que tindre el títol de monitor perquè tinguin sí que un responsable a part de les assegurances. Cada vegada que té unes ganes de fer una cosa
cada vegada t'ho estan tallant més. Totes les colònies també exigeixen que hi hagi uns unitors preparats. Cosa que, per una banda, em sembla bé que hi hagi gent preparada perquè són circumstàncies que s'han de saber superar. Però, per una altra banda, com la llei única per a totes les entitats esportives, estan posant aquí una sèrie de traves, que tot el que era iniciativa privada, tota aquella inèrcia que no la parava ningú, perquè les coses s'han mantingut fins ara, perquè la gent les ha volgut fer,
sense gaire requisits, sinó per la voluntat de fer-les, ens estan posant una sèrie de traves, que ja veurem què passa, també amb els equips esportius, etc. A nivell estatal, volen fer una sola federació. Per això mateix. Tot això porta en un problema. El que tenen són els que volen tots els entrenadors,
i monitors de lleure que no cobrin, que estiguin declarats. I per tant trencaria tota la manera com funciona. I que moltes coses ja funcionen.
No, no, hi ha coses que es poden regular, evidentment, però no, doncs, decapitar, per dir-ho d'alguna manera. Jo recordo, i ho hem discutit en aquesta taula algunes vegades, sobre les subvencions a les entitats. Abans nosaltres havíem fet mans i mànigues per fer l'activitat que ens agradava. A més a més, vull dir, si havíem de ser socis de l'entitat havíem de pagar. Si havíem de comprar les partitures i parlar d'un entitat musical, doncs les compravem. Ara, si no hi ha una subvenció de l'Ajuntament, no es fa. No es pot fer res.
o si més no, jo conec entitats que no es mouen si no tenen la subvenció de l'Ajuntament. Hem arribat un extrem a l'altre que anem després cap a aquest sentit que a més a més que has fet allò voluntàriament, encara allò ens posa una sèrie d'inconvenients o de regles.
El davant que et priven més aquella llibertat de fer, si aquella voluntariat ja desapareix. Doncs mira, aquest club que sigui professional, tot el club en general, no hi ha aquella inèrcia dels socis, de l'amistat, de tota una sèrie de coses i queda marmat.
Jo crec que el voluntariat, el que estic veient, que ara aquí a Sant Josep portem aquests 3 anys, que hi ha el Núcleix que està treballant les festes de major. Que semblava que estiguessin apagades, no? Bueno, jo crec que això ho ha de dir també, crec que n'hi hauria molt de parlar. Però vull dir, jo crec que almenys és una cosa que a nivell d'Ajuntament crec que ho han reconegut, el que havien fet, i ho estan tornant a portar al seu camí com era que tenia que anar. O sigui, almenys convocant els educats.
Se'ns acaba el temps, per tant, gràcies a tots dos, Pep i Jordi, que vagi bé, i tornem d'aquí a 15 dies. Adéu, bon dia. Connectem tot seguit amb el butlletí de Catalunya Informació i sentim també el butlletí informatiu del Sant Just Notícies, tornem després, encara més coses, ens queda la tercera hora del Just a la Fusta, parlem de més coses.
Catalunya Informació. Són les 12.
El Parlament ha acordat recusar tres membres del Tribunal Constitucional per la declaració de sobirania. La mesa considera que el president del TC i dos magistrats més han mostrat públicament una animatversió fefaent contra la resolució provada a la cambra el gener de 2013.
L'Assemblea Nacional Catalana nega totes les acusacions en què es basa el sindicat manos llimpies per demanar que l'ai legalitzin creu que el seu full de ruta s'ha tergiversat. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, defensa que l'entitat només fa propostes emparades en la llibertat d'expressió i que mai han rebut subvencions de cap administració pública.
Família i autoritats han acompanyat el fèretre d'Adolfo Suárez en el trajecte entre el Congrés dels Diputats i la plaça de Cibeles de Madrid on ha arribat fa uns minuts. Ara les despulles de l'expresident espanyola es traslladaran a la catedral d'Àvila on l'enterraran. A l'acte hi assistirà el president Mariano Rajoy.
La patronal elèctrica presenta un recurs al Tribunal Suprem contra la tarifa de la llum aprovada al gener pel govern espanyol. UNESA no està d'acord amb l'increment del gener del 2,3% de mitjana aprovat després que s'anul·lés la subhasta, que hauria comportat una pujada de la llum de més de l'11%.
El jutge veu indicis de delicte per portar a judici l'exgerent d'Unió Democràtica, Josep Maria Núñez, i l'expresident de la Fundació Catalunya i Territori, Josep Buquer, segons han confirmat fons judicials a Catalunya Informació. Segons el jutge, s'haurien desviat diners de la Fundació Catalunya i Territori per pagar deutes d'unió. Des de les 10 es proven sirenes d'alerta química en 37 municipis catalans. Les proves ja s'han fet a Tarragona, Granollers, Martorell i Tortosa.
El partit socialista francès es retira de la segona volta a les eleccions municipals de Perpinyà. El gest pretén afavorir la candidatura dels conservadors i impedir l'accés a l'alcaldia del Front Nacional, la llista més votada en primera volta.
i els Rolling Stones actuaran el 25 de juny a Madrid. Serà l'únic concert que oferiran a l'estat espanyol dins de la gira mundial 14 on Fire. Les entrades es posaran a la venda dimecres de la setmana que ve. Els esports eren també titulars.
El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, anuncia que volen fer de Leo Messi el jugador millor pagat del món i que hi haurà notícies de la renovació un cop s'acabi la competició. Pel que fa al futur del Tata Martino, diu que el tècnic els ha confirmat en rotunditat que pensa complir el seu contracte amb el Barça. Avui, a primera, Màlaga Espanyol, a partir de les vuit del vespre. També el comitè de competició decideix sobre el recurs del Madrid a la targeta vermella Sergio Ramos i sobre la denúncia del comitè tècnic d'àrbitres per les declaracions contra Undiano Mallenco.
i en ciclisme a la volta a Catalunya avui segona etapa entre Mataró i Girona. I el temps a canvi radical aquesta tarda i fins a la nit amb un front de núvols important que ens portarà més a Catalunya. Podran registrar cala Mercedes i neu cap als 700-900 metres. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts. Us parla Andrea. La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa una nova convocatòria d'ajudes econòmiques d'urgència per pagar lloguers i hipoteques. Són uns ajuts que s'adrecen a persones aturades amb problemes econòmics que tinguin dificultats per pagar el seu pis. Des del Servei Social de l'Ajuntament de Sant Just també s'informa d'aquesta nova convocatòria.
Un dels requisits per optar a aquestes ajudes són formar part d'una unitat de convivència a la qual un o més membres estiguin a l'atur i inscrits al Servei d'Ocupació de Catalunya amb una antiguitat mínima de 12 mesos. També es demana que el lloguer pagat no superi els 600 euros mensuals i que el pagament de les hipoteques no superi els 900. Un altre requisit és que els ingressos de la unitat de convivència no superi l'1,5 de la renda de suficiència de Catalunya ponderat en funció dels membres que la formen i de la zona on està ubicat l'habitatge.
Més coses, ja s'han obert les votacions als Premis Protagonista 2013, els quals està nominada la Festa Tornet Joan Petit, que es va fer l'any passat a Sant Just. Els Premis Protagonista els atorga el bloc esportiu d'Ukei Patins a cops d'estic. És un reconeixement a la festa que van organitzar la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer i l'Ukei Club Sant Just en la seva atratge en edició. Aquesta setmana s'acaba el període per votar el Protagonista 2013. És un premi que vol destacar la part humana dels candidats, no tant la part esportiva, victòries o estadístiques positives.
La Tretjana Festa Tornet Joan Petit està nominada juntament amb 6 candidats més. Les votacions es poden fer directament a través del blog.
I un punt més per recordar-vos que Sant Just és el municipi del Basllobregat on més va augmentar la població estrangera el 2013. Al conjunt de la comarca la tendència ha estat la contrària. L'any passat es van registrar 2.664 persones foranes menys al Basllobregat. Ara l'11% dels empadronats de la comarca són estrangers. A Sant Just l'any passat van arribar 262 persones foranes. L'Observatori del Consell Comarcal del Basllobregat apunta que al nostre municipi hi ha 50 nacionalitats diferents.
La nacionalitat majoritària és l'alemanya que representa un 25% dels estrangers seguida de la francesa amb un 11% i de l'italiana amb un 6%. A la resta de la comarca les majoritàries l'any passat van ser la marroquina, la romanesa i l'aquatoriana.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies Edició migdia a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
No, no, no.
I wanna take you somewhere, so you know I care. But it's so cold and I don't know where. I brought you thophadilles in a pretty stream, but they won't flower like the flowers do.
And I wanna kiss you, make you feel all right. I'm just so tired to share my nights. I wanna cry and I wanna love. But all my tears have been used up.
On another love, another love. Oh, my tears have been used up. On another love, another love. Oh, my tears have been used up. On another love, another love. Oh, my tears have been used up.
And if somebody hurts you, I wanna fight But my hand's been broken one too many times So I use my voice, I'll be so fucking rude Whereas they always win, but I know I'll lose And I sing a song that it means just us But I send them all to another heart
Oh, my tears. Oh, my tears. Oh, my tears.
Justa la fusta. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema. Ara passen 13 minuts de les 12.
I és moment de saludar el Pep Quintana. Molt bon dia, Pep, què tal? Bon dia, què tal? Ben retrobats. Exacte, per reprendre també aquesta secció de l'Almanac del Cordill. Del Cordill, sí, senyora. De passada també he portat una frase. Sí? Molt bé, perquè teníem aquella des de fa uns quants mesos. Ja són frases velles que deuen servir, encara que siguin velles. Sí, home, això sempre. Però, en tot cas, sempre està bé poder-la canviar. Doncs mira, avui tenim, per exemple, el Centural.
Comencem d'ahir, que era Santa Berta, Santa Catarina de Suècia i Sant Simó. De Berta en coneixem diverses. Hi ha gent que es diu Berta perquè es diu Berta, l'altra són Bertes, etcètera. I ahir era una d'aquestes dates. Avui, dimarts, és l'anunciació de la Verge per un costat, per la part catòlica. I per una altra banda és Emèrit, Humbert, Encarnació...
i vivient. Dividient? Dividient, sí. Estrany, eh? Estranyíssim, sí. Demà... Perdó pel que se'n digui, però no vull dir que no són noms corrents. No gaire. Em referia a això. I el 26 dimecres, demà, és Dia Mundial del Teatre. Ah, sí? Atenció, eh? No sabia. Sant Brauli, Santa Màxima, Sant Teodor. Coneixes Braulis? Coneixes Teodors? Jo conec un Brauli que està a l'Òptica, Ballard, per exemple, en Brauli. I Teodors també...
és un director de Coral, que jo conec també el Teodor, i Màxima, també Màxima, també n'hi ha, aquí. I el dijous, doncs mira, Alexandre, Lídia i Rupert, de Lídias també, Alexandres també, Rupert ja no ho conec cap. És més difícil, eh, Rupert i Lledó.
Ah, tu coneixes un carrer? No, perquè és en un carrer. El carrer Rupert Lledó. Deu ser la festa major. I el divendres Sant Castor, Cics... No sabia que existís, aquest nom, tampoc. Sant Castor, Cics i Doroteu.
Noms difícils, també. Aquestes setmanes d'orilla, noms poc coneguts. I dissabte Sant Pastor, Sant Ciril i Sant Evietriu de Silva. Per tant, pastor com Sant Justi Pastor, no? Sí, però no és aquest, és un altre pastor. Ciril, no en conec cap, Ciril de Pré. Però no en conec cap. I diumenge. Què passa diumenge? Lluna nova.
i avanceu una hora al rellotge a les dues. És veritat, cada setmana canviem l'hora. Recuperem, guanyem una hora de llum. Això mateix. Per tant, vol dir que perdem una hora de dormir. És veritat, això també. Sant Irene, Sant Pastor i Sant Kirí.
No en conec cap, no és gaire habitual. Jo el dilluns 31, Sant Benjamí, Santa Cornèlia i Sant Amós.
I benjamí sí que conec algun benjamí. Sí, és més habitual. Cornèlia no. No conec cap. No, però... I amós tampoc. Sincerament no conec cap. No l'havia sentit ni com a nom. Doncs existeix. Parlem de més coses que ens parla el marac del cordill, per exemple. Diu que les hortències, aquesta flor tan curiosa i rodonida, s'han de podre ara quan els borrons nous comencen a desenvolupar-se.
I s'han de pudar sobre un borró de flor gros i arredonit o de tija prim i punxegut segons si volem estimular la floració o la producció de noves rames. Si ara és el moment de pudar, l'urgència. Si ho fas d'una manera, ajudes la floració i és una altra de que broti més.
Entre març i maig els tarongers esclaten per tot el país valencià, i és veritat, perquè hi he corregut per allà, amb una deliciosa floració primaveral que omple dolors a la terra. Si tu vas de nit, per exemple, jo vaig anar d'aquí a Torre Vella, en una nit, i vàrem atravesar naturalment tot el país valencià.
i l'olor que entrava per les finestres era extraordinària, arribava gairebé a bafar de la quantitat de tarongina que ens arribava. Molt curiós. Però molt estrany que sembli, hi ha un tipus de granota australiana, fixa't, sempre es descobreixen coses noves, que s'empassa els seus propis ous i els incuba a l'estómac.
És com si parís. A l'inrevés sembla una mica la gestació humana. Sí, és veritat. Per tant, quan neixen, les petites granotes surten de la boca de la mare. Ah, que estrany. Però hi ha un tendre en surten. Clar, clar. No passa com passa... Funciona diferent, sí, sí. Diferent dels humans. Diu, allò és ja la cançoneta, aquella típica, escarbat, bum-bum, posi oli, posi oli, escarbat, bum-bum, posi oli, en un llum.
Escarabat bum bum posi oli posi oli Escarabat bum bum posi oli en un llum. L'hem de cantar aquesta setmana. Aquesta setmana toca l'escarabat bum bum. Recomanem en aquesta setmana el mirador de Collserola. Ho tenim a prop aquest.
perquè com que aquest almanac és per tot Catalunya, ens parla de Collserola, que és el que tenim més proper. Una bona excursió és del Pi d'en Xandri a Sant Cugat del Vallès, amb les ermites de Sant Ajutori i Sant Marí. Sant Marí és més conegut, perquè hem sentit parlar sempre de Sant Ajutori. La veritat és que és un nom bastant desconegut, també, com a ermita i sant. Tindreu magnifiques vistes sobre Barcelona, Badalona i Montserrat.
És de la part de Sant Cugat, aquesta excursió, que ens recomanen. I ens sembla que fins aquí podríem llegir. Llavors, la frase que té davant diu, com que és el dia del teatre, que et diu, que es diu, no hi ha remei. Sense vanitat no hi hauria artistes. L'ego és imprescindible. I això ho diu el Jorge Herralde.
Ah, mira, ja un dia del teatre, no? Ja tot lligat. Exacte. Per tant, vull dir la frase que quedarà aquesta setmana aquesta. No hi ha remei. Sense vanitat no hi hauria artistes. L'ego és imprescindible. Doncs mira, aquesta és la frase que tindrem una setmana penjada també aquí a la relació de Radio Desvern. Moltes gràcies, Pep. Fes la setmana entrant, si tot va bé. Que vagi molt bé. Bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
No, no, no, no.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de Mil Anys d'Història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La informació més propera al Just a la Fusta.
Un quart i mig d'una, és moment com cada dimarts a aquesta hora de fer la sessió semanal de coaching amb el Francesc Urbella. Molt bon dia Francesc, què tal? Hola, bon dia, molt bé. Per parlar avui de la responsabilitat. Sí, és un tema que encara no havíem tocat, oi? Sí, és veritat, és una mentida, perquè ja portem un any parlant de diferents qüestions, però crec que aquest tema directament, només de responsabilitat, no n'havíem parlat, em sembla.
Exacte, no n'havíem parlat i és un tema que és bastant quotidià. Sí, ens el trobem molt sovint. Molt sovint ens trobem persones responsables, persones no tan responsables. Ahir mateix, per exemple, parlava amb una amiga que m'explicava una mala experiència amb una empresa que no li he ofert un servei.
i la sensació que s'emportava era aquesta, que era una empresa poc responsable. És un tema que es pot tractar aquí perquè va molt relacionat amb el tema dels valors que ja n'hem parlat alguna vegada.
A mi m'agradaria, si et sembla, començar explicant o intentar explicar per què passa, que a vegades les persones som irresponsables. Com és que no som sempre 100% responsables? També suposo que el valor de la responsabilitat deu anar lligat amb el que li doni cadascú. Ja entraríem amb el que explicàvem la setmana passada, o no, hi ha un valor universal.
No, és molt subjectiu. És aquest precisament el problema. Aquesta subjectivitat la que fa que a vegades no ho siguem. Perquè si tots tinguéssim claríssim el que és ser responsable i el que no, aleshores no hi hauria tants problemes. A vegades ens costa una mica relacionar la responsabilitat amb el nostre dia a dia i això és el que ens porta a aquests problemes.
Mira jo, si et sembla, hem d'entendre una mica com funciona el nostre cos humà. Primer de tot. El nostre cos està format per òrgans. I té diversos òrgans, que cada òrgan té la seva funció. Per exemple, els pulmons serveixen per portar oxigen, el cor serveix per bombejar la sang, l'estómac serveix per digerir els aliments, i així tots els òrgans tenen una funció.
Tots menys un. N'hi ha un que no té una funció, sinó que en té més d'una. Que és? Que és el cervell. Jo m'ho imaginava, però ens haig d'igualar on descobrim un altre. El peu, no? No, és el cervell. Aleshores la pregunta és, i quantes funcions té el cervell? No ho sabem, segurament. Amb el cervell fem moltes coses. Al llarg del dia serveix per moltes coses. Realment, el cervell només serveix per tres coses.
Encara. Encara són, oi? De fet, per això necessita tanta energia el cervell. Els que en tenen diuen que és el que consumeix més energia de tot el cos. El cervell humà està codificat per portar a terme tres funcions, únicament tres, que són, en primer lloc, sobreviure, en segon lloc, reproduir-se,
i en tercer lloc, i aquesta és molt important, estalviar energia. Només això? Només això. No sembla, no? No. Doncs si ens hi fixem, totes les coses que fem en el nostre dia a dia estan relacionades o amb la supervivència,
o amb reproduir-nos o amb estalviar energia. Clar, sobreviure és una mica complex. Quin és el problema? El problema és que en comptes de ser persones humanes amb consciència, érem animals que vivíem a la selva, doncs sobreviure era molt clar. Quan venia un tigre, sortia corrent. Aquí no hi havia dubtes de què volia dir sobreviure.
però hem evolucionat les persones i ja no vivim a la selva, com hem dit ja diverses vegades. Vivim en ciutats, en pobles, en cultures que passen coses diferents del llaó que et ve perquè se't vol menjar. Aleshores què passa? Que el servei el que fa automàticament és interpretar.
i es passa el dia interpretant coses. Llavors, en aquesta interpretació, la supervivència l'associa no només a la supervivència personal, sinó a la supervivència del grup. Perquè és molt lògic. És a dir, una persona sola al bosc es moriria.
Això és així. Un grup de persones al bosc és possible que sobrevisquin. El grup, la manada, que diríem si fóssim uns animals, dona aquesta possibilitat de sobreviure. I les persones estem d'alguna manera codificades per treballar pel grup.
El grup és una cosa molt important perquè ens permet sobreviure. Ho veiem com un element de supervivència. Ho veiem com una cosa que farà que no ens morim. Si hi ha diferents gèneres, aporta la possibilitat de reproduir-se.
I a més a més, si la cosa funciona bé, pot ser que la feina la faci només un, per tant els altres estalviïn energia. I què passa? Que això està molt bé, perquè el grup és guai, perquè pots sobreviure, pots reproduir-te i a més a més pots estalviar energia, que és el que el servei vol. Voles de tranquil, el servei?
No ho sembla per això? Si estem pensant tot el dia, no? Sí, però sempre el que estem pensant és relacionat amb la supervivència o la reproducció. Però en principi l'home se suposa que és l'animal racional, no? Per què pensa? Se suposa. Però si només pensa això, què és el que pensen els animals?
La diferència entre l'home i els animals és que els animals no són capaços de fer un anàlisi racional de les coses. Simplement veuen el que passa i actuen en conseqüència. L'home és capaç d'interpretar i anar una mica més enllà. A part d'això, no ens diferencien res els animals. Això, el cervell humà, encara que tingui aquesta gran capacitat de racionalitzar,
és un servei que no està per tantes històries. Vull dir, ell el que vol és menjar, sobreviure, reproduir-se i anar a dormir. Això és el que busca. I llavors clar, al grup això li dona aquesta possibilitat. Però què passa quan una persona que està en aquest grup, que tot funciona bé, de cop i volta no fa el que li toca fer. Imagina't aquells humans que vivien fa 10.000 anys o així, que se n'anaven de cassera, que n'anaven a caçar els mamuts i aquestes coses.
Què passa si el que havia de tirar la pedra al mamut fallava? Ostres, doncs molt malament perquè aquell dia no menjaven. Això era un problema molt gros, perquè si no mengen, i encara avui, si no es menja algun es mor. És a dir, el fet que una persona fallés o cometés un error o no fos responsable, doncs era una cosa que feia perillar al grup. Llavors, clar, les persones eren molt curoses amb el que feien, perquè si fallaven i no eren responsables,
Hi havia un perill de no sobreviure, que és aquestes coses que dèiem abans. El cervell què vol? Sobreviure? Doncs això, la responsabilitat... Posa tota la tensió, la concentració, la responsabilitat en aquest cas cap a aquest objectiu. El cervell ho detectava en seguida. Si no casem el mamut, no sobreviurem. Aquí no hi havia cap dubte.
Quin és el problema? El problema que ens trobem és que avui en dia, a la vida quotidiana que et portem, el fet de ser responsable o no, no va lligat amb sobreviure. Clar. Per exemple, si tu t'aixeques pel matí... No viuràs pitjor potser, no? No viuràs pitjor i no tens un parir de mort. Si tu no fas el llit pel matí quan t'aixeques, no et moriràs. Ningú és mort per no fer el llit.
Però d'alguna manera s'ha de fer el llit. El que passa que és una decisió racional. Aquesta expressió que has dit, la pot tenir una persona, no? Un dia que algú faci sempre el llit i un dia diu... No passa res. Jo algun cop ho he dit, però avui no el faig. Però amb aquesta expressió com de saltar-te una norma. Exacte.
No em moriré, fins i tot, no? Exacte, sí, sí. Però a vegades no en som conscients, però és així, no? Fem coses perquè són normes, com tu dius, que les persones s'han posat. On està escrit que s'hagi de fer el llit? Home, doncs és una norma, no? Perquè si no fas el llit, quan arribis el dia següent estàves desfet. És a dir, hem fet la societat amb una sèrie de normatives,
que racionalment sabem que funcionen. Però són racionalment que sabem que funcionen. El cervell no hi entén de racionalment. Ell vol sobreviure, vol tenir sexe i vol dormir. No vol fer més coses. Tots aquests anàlisis racionals és quan ens porten a
I què passa si no ho faig un dia? Doncs mira, avui no sopem i què passa si avui no sopem? O anem a menjar que no s'ha de fer? Exacte, fer el que no s'ha de fer en principi. I llavors és quan som irresponsables.
Però som irresponsables sobre nosaltres mateixos, en aquest cas. De vegades és quan estenem cap a l'altre cantó, cap al nostre entorn. Exacte, perquè quan aquesta responsabilitat ja afecta altres persones,
Aquí ja entra en joc una altra cosa que també és molt important, que és la confiança. Perquè clar, si tu no fas el teu llit, doncs és tema teu, i no passa res. Però si tu ets irresponsable amb una altra, què fas? Estàs fent que aquesta persona et perdi la confiança en tu. Perquè si et demanen una cosa i no ho fas, aquesta persona no confiarà més en tu, perquè aquesta persona no és seriosa, no és responsable. Llavors clar, això de la responsabilitat ja afecta
El grup. Ostres, no és el mateix que jo no em faci el llit que el meu grup sàpiga que no pot confiar en mi. Aquí ja entren coses que el servei sí que pot interpretar. Si els grup no confien en mi, em faran fora del grup.
I què passa si surto del grup, que em puc morir? Perquè fora del grup tinc més possibilitats de morir-me. Aquí ja és quan les persones comencem a ser més responsables. És a dir, no són coses nostres, sinó amb coses que tinguin a veure amb altres. De tribun, no? Exacte. El que passa és que no sempre és així. Per exemple, passa molt sovint pares que amb els nens petits els obliguen a fer coses però si no les fan, tampoc després no passa res. Error, no, això, o no? Això és un error, sí. És a dir, si un pare li diu al seu fill que faci el llit,
El nen ha d'entendre que ha de fer el llit perquè ha de mantenir la confiança dels seus pares. Si el nen veu que no fer el llit i faltar la confiança no té cap conseqüència, no sentirà que pugui passar res. I si no ha de passar res, la propera vegada tampoc ho farà. Per què? Perquè el servei vol estalviar energia.
i fer el llit si no està relacionat amb sobreviure i reproduir-se, ho relacionarà amb estalviar energia, és a dir, no faig el llit. Perquè el que em costa de feina millor estic veient la tele o el que sigui. Sempre hem de tenir en compte que les persones aprenem a mesura que anem vivint.
I anem aprenent a mida que veiem com funciona el nostre entorn, el grup en el que estem. Si l'aprenentatge aquest vol dir que fer una cosa ens pugui dificultar la supervivència, ho remediarem. Si veiem que no passa res i que amb això, mira, si no ho fem, doncs estalviem energia,
Ho farem perquè volguem o no és la naturalesa del ser humà i el que passa és que després venen altres conseqüències. Si tu no fas una cosa que t'han dit, primer que facis la confiança o si no té res a veure amb altres persones, al millor et sents culpable.
que això també ens passa. Si hem fet això o no he fet això, ho hauria d'haver fet. Quan ja ha passat, ja no tens això de dir que ja no hi ha aquesta mandra, hi ha el sentiment aquest de culpabilitat. Quan ja se'm tortulliga tot una mica més. Et sents culpable,
Es barreja la culpa, la vergonya, què pensaran de mi, si no faig això... Totes aquestes coses es comencen a fer un poti poti i com s'arregla això? Sent responsable.
Des del principi, no? Fent-nos al llit per entendre'ns. El que passa és que tot això és una cosa que és un anàlisi molt racional, que hem de ser conscients que hem de fer. Hem d'agafar l'hàbit de ser responsables. No està sempre esperant que una cosa em vingui de gust fer-la per fer-la, sinó adquirir el valor de la responsabilitat perquè és el que et farà que després no tinguis els problemes de sentir-te culpable, totes aquestes coses.
Per tant, des d'un principi, el punt més principal o més important, en tot plegat, seria aquesta consciència, no? Més enllà d'aquests tres instints, per exemple, d'una manera, no? Ser conscients d'aquesta responsabilitat per evitar després aquestes altres sensacions que de vegades ens compliquen, no? I sobretot educar els nens en la responsabilitat. Això és molt important perquè és el que els permetrà... Clar, però si no som nosaltres mateixos,
és encara més difícil, no? Suposo que aquí, amb aquesta qüestió, hi havia moltes altres, no? Deu passar? Sí, en totes. Hi ha una dita castellana que és, fíjate en lo que te digo no en lo que yo hago. Doncs això. Evidentment, si no ets una persona responsable o no tens el valor de la responsabilitat com una cosa important, serà difícil que ho transmetis, no? Perquè si per tu ja no ho és, doncs... Estalviar energia et portarà a no transmetre-ho, no? Precisament.
Però bé, és el que hem de fer. En fi, exacte. Si no, anar-ho a poc a poc, d'alguna manera, per anar-ho inculcant. Doncs avui hem parlat de la responsabilitat en aquesta sessió de coaching que fem els dimarts amb el Francesc Corbella. Moltes gràcies, Francesc. De res. Tornem dimarts que ve, més coses. No sé si tens el tema ja pensat per la setmana que ve. No, encara no, però... Ens veurem què tractem. Tenim una samarreta per anar a treballar.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Ara passen 7 minuts de dos quarts d'una del migdia.
I a aquesta hora el que fem és saludar la Sílvia Mas Mitjà. Molt bon dia, Sílvia, què tal? Bon dia, Carme. És advocada del seu despatx aquí a Sant Just al carrer Muntanya número 2. Avui sí que ho he dit bé. I, com sempre, cada dimarts ens apropa algunes qüestions relacionades amb el món jurídic, que de vegades el tenim molt més a prop del que ens pensem, però ens costa accedir-hi molts cops pel llenguatge, fins i tot.
Avui parlarem de les denúncies i abans d'entrar em deies que potser podríem començar parlant de la diferència entre furt i robatori que relaciona amb el llenguatge. No és el mateix. A vegades s'utilitza en un mateix context però volen dir coses molt diferents.
Un furt és quan no hi ha ni violència, ni intimidació, ni força. Per conseqüència... És a dir, si em roben la cartera al metro i no me n'adono. I no te n'adones, és un furt. Exactament. És menys greu que els altres? És menys greu. Els robatoris sempre són delictes. Un furt no és un delicte.
Els furs també poden ser delictes o faltes. Per això hem de distingir aquí diferents conceptes. El robatori, l'exemple és que si em treuen diners amb una navalla, això és una violència o intimidació, o em fan un cop de puny, o per exemple, també hi ha força, quan per exemple en un vehicle trenquen el vidre, hi ha uns danys, llavors també és un robatori. Això és un delicte de robatori.
El fur és quan no hi ha ni violència ni intimidació ni força. La diferència entre el delicte de fur i la falta de fur vindrà amb la quantia.
Si l'objecte que hem ensustret és superior a 400 euros, serà un delicte de furt. Si és inferior, serà una falta. I si tinc 400 euros aquell dia casualment per alguna cosa, sí que ho serà i si no, no. Per entendre'ns de mateix, per exemple, en què havíem començat. Això seria la primera distinció que hauríem de fer, no? Exactament.
I en el tema dels robatoris, per exemple, també hi ha una cosa molt important i és que, per exemple, si... el tema després s'ha d'interpretar, no? Què vol dir? No deforcen les coses, els danys i tot això. Per exemple, una escalada, si t'entren al pis, a la vivenda, per la façana, per exemple, això també seria un robatori.
Perquè implica una força en les coses. Si per exemple t'han sostrat les claus de casa i han entrat amb les teves claus, aquí no hi ha força en les coses. I és un for, llavors? Seria un for, sempre quan no s'endugui la tele, que llavors valdria més de 400 euros normalment, que llavors seria... Però si no t'enduguen res, només t'ho regiren tot i s'enduguen 50 euros, res. Si et registren i hi ha uns d'anys dintre de la vivenda, si et trenquen alguna cosa, llavors ja estarien parlant de robatori.
Però sempre s'ha d'anar a mirar el cas concret, què ha passat, quins n'hi ha i quins no. I es pot denunciar o no el furt? Es poden denunciar les dues. Tots. Però el resultat serà diferent. Si és una falta, la condemna penal és menor i la resposta en el codi penal, si és un robatori, es condemna molt més que si fos un furt. En el tema dels robatoris és molt important
perquè dèiem això de fer la denúncia. La denúncia es pot fer tant a comissaria, als Mossos d'Esquadra o a la policia local, o fins i tot al jutjat de guàrdia del domicili on ens trobem, d'acord? O on hagi succeït els fets, perquè molta gent... On és millor o és igual?
Si, per exemple, estàs de vacances i te'n vas a càdit i tens un robatori allà, has de fer la denúncia en el lloc on s'han podut dir els fets. Però si a tu, per exemple, t'han robat dintre de casa, doncs has d'anar a la comissaria o al jutjat del teu domicili, de la teva zona.
Per fer la denúncia, tant si és a comissaria com si és al jutjat de guàrdia, no és obligatori que ho faci un advocat. En qualsevol perjudicat, anir d'allà, què es fa la denúncia? Exposar els fets. Dir què ha passat. Què és el que jo tenia, com ha sigut, a quina hora, el dia... Evidentment, determinar-ho tot. El màxim, perquè és la manera que es pot trobar alguna cosa. Exactament.
O sigui, hi ha molts robatoris a la mateixa zona, aquestes coses, tot ajuda. Exactament. Amb el tema de la denúncia, si per exemple hi ha hagut uns danys a la vivenda, també és molt important a l'hora de fer la denúncia fer-ho constar. Potser no tindrem una valoració dels danys en aquell moment, però això després anirà al jutjat, tant si és a comissaria com al jutjat de guàrdia, després s'iniciarà un procediment judicial i aquí s'investigarà què és el que ha passat.
A veure, s'iniciarà també... s'ha de mirar el cas concret. Si per exemple no tenim un autor, no es pot determinar qui ha sigut el responsable d'aquest furt o d'aquest robatori, evidentment que estem coixos i el que farà el jutjat serà arxivar-ho provisionalment fins que no tinguem algun fet nou o algun indici que ens pugui determinar alguns sospitors.
Aquest és el problema dels robatoris realment. Perquè si tu no pots determinar qui ha sigut, ningú pot respondre. El dret penal sempre respon la persona física. Fins i tot en temes de delictes d'empreses, societaris, qui respon és la persona física. Una empresa no pot respondre jurídicament en el dret penal. Llavors, important, si som testimonis,
doncs especificar o determinar quin era l'aspecte físic d'aquella persona, tant si som testimonis, potser tenim la doble condició, som testimonis perjudicats perquè ens han robat a nosaltres mateixos i l'hem vist o perquè ho hem vist que li han fet a una altra persona, d'acord? Això és important, fins i tot en el jutjat el que es fa en aquesta primera fase de determinar els fets és si per exemple tenim
Hem donat una descripció. Per exemple, la policia ha actuat molt ràpidament i per la zona, per les immediacions del lloc, han trobat una persona d'aquestes característiques, l'agafaran i el detindran. Una cosa molt important és el reconeixement.
En aquest procediment es fa reconeixer qui n'és l'autor. Es pot fer de dues maneres i això és molt interessant perquè els que vivim en el món jurídic i els que ens dediquem a això al final és el nostre dia a dia, la nostra feina, però es faria una roda de reconeixement que pot ser de dues maneres, o reconeixement fotogràfic
o en persones, que és el que estem acostumats a veure a la televisió, i que en principis pot triar qualsevol persona, no? Sí, tu pots anar pel carrer i t'agafa un policia i si més o menys tens les mateixes característiques, que la persona que han detingut, et poden dir, vine que faràs de figurant. Sí, sí, és que tinc una mica que fa poc li va passar això. Sí? Li va passar? Sí, sí, aquí al costat, i que...
Ell ho explicava com a anècdota, però al primer moment dius que anava a comprar el pa, saps allò? I imagina't que la gent que fa de figura em dirà i si em diu a mi què passarà? Clar, clar, clar, per això. Em deixaran a mi o què? Si t'espantes o no, és obligatori participar-hi? No t'hi pots negar. Home, és col·laborar al final amb la justícia. No et dónes res. I si et trien, no ets tu.
No passa res. Perquè la descripció al final i la persona que han detingut hi ha molts més indicis. Vull dir, una persona que va pel carrer a comprar el pa i que es troba en aquesta situació i que li diguin i que el jutge l'inputi, no. Si, per exemple, han trobat aquesta persona i amb una altra que té relació, doncs no et diria que no, però una persona que no es coneix a res, que l'han trobat pel carrer, no hi ha cap problema. Seria molt estrany, sí, sí. No, de fet, l'únic que seria
L'única implicació que seria d'aquesta anècdota seria que els advocats, si ens toqués defensar en aquest cas el detingut, diríem que ha dit a una altra persona, amb la qual cosa no se li ha reconegut. Seria més per defensar el teu que una altra cosa.
A vegades la policia utilitza les bases de fotografia que tenen d'altres delinqüents, d'altres persones detingudes
que hagués de ser la fotografia, però normalment són gent que ha estat detinguda, són fotografies... D'arxiu. D'arxiu, sí. I, a més, una cosa, una característica molt important de la raó de reconeixement és que no et poden... Imagina't que la descripció és un noi baixet o, per exemple, has escoltat parlar i dius que té accent o... no sé, o rus o sud-americà, qualsevol accent. Imagina't que la descripció és un noi moreno, no molt alt, amb accent latino.
Clar, no et poden posar dos metres. Les persones que es posen a la roda de reconeixement han de ser similars, perquè si no vulneraria seria molt llamatiu, perquè si jo estic fent aquesta descripció, evidentment el testimoni que està a l'altra banda, perquè això també és important, ells no et veuen a tu. Quan ells estan a dins, la persona que està fora el testimoni ho identifica i ni ho escolten ni ho veuen. No hi ha interacció.
Millor, perquè a vegades els testimonis tenen por, és desagradable trobar-te una persona. Si totes les persones són diferents a la descripció que es dona la denúncia, la persona que està identificant, per descarte, et dirà que ella.
Sí, sí, directament. I després? És una mica complicat a vegades. Una situació que es viu d'estrès, que t'estan robant o que estàs mirant i que passa tot molt ràpid, després agafar un detall és complicat. Ho has d'haver vist molt clar perquè si no dubtes i si dubtes la presumció d'innocència que tenen els detinguts és més forta.
Suposo que és molt difícil també en aquests casos i si és una cosa que gairebé és el llum de dia, no te n'has adonat, és diferent si t'atrequen amb una navalla, seria un cas diferent. I després què es pot reclamar? També depèn del valor del que ens hagin robat o de què depèn. Exactament. Et posaré un exemple.
Imagina't que entren a robar en un local de peu de carrer, en qualsevol botiga, negoci, ja sigui un bar o un supermercat. El que podríem reclamar seria dues coses. Com a perjudicat, hi hauria una valoració, el que deia la valoració dels danys, hi hauria, per exemple, m'han trencat el vidre, o m'han trencat la clau, la porta d'accés, o un cop a dins, imagina't en els bars, més d'un cas, les tragaperres, que l'han desmuntat i s'han endut els calés.
El que costa arreglar els d'anys, podríem reclamar-ho. Això o bé mitjançant la factura del que ens ha costat arreglar l'objecte que ha sigut, o bé amb un pressupost.
Evidentment jo no puc imaginar que tenia una televisió d'unes característiques i vas comprar-me una més cara i dir que és allò. Normalment per això es recomana guardar les factures, perquè l'objecte que et pagaran o els calés que et donaran seran els equivalents del que tu tenies, ni més ni menys. Això és equitatiu.
I d'una banda dèiem que es pot reclamar aquests danys i d'altra banda el que t'hagin sostrat. Si per exemple tenia una caixa registrada i tenia uns mil euros, doncs també. Tant els danys com el valor, tant si és amb diners com si és algun objecte en concret. Quan és objecte, si no el pots recuperar, evidentment el que faràs és la valoració de l'objecte i t'ho donaran amb diners. A vegades ho troben. Però pot passar temps, no?
Quan és una màfia, un arret que entra a robar vivendes, si enganxen la persona o les persones que han tingut aquesta trama, a vegades arriben a la vivenda d'aquestes persones i es troben tot al hijo.
que encara no l'han mogut, no? Exactament. Es pot trobar allà i fins i tot dir, ostres, aquí hi ha... I llavors ens fan com una connexió de dir, hi ha hagut tantes denúncies en aquest barri, en aquesta vivenda, d'aquests objectes que els hem trobat aquí dins. I llavors, a vegades, amb el temps, o també depèn de la investigació policial, de tot. Tot és molt important. Totes les proves són importants per...
i al final la rapidesa o no vindrà en funció de la final a la policia. I també del tipus de xarxa o del moviment que hi hagi hagut. En casos com ara m'escapa una mica de tot això, però les motos, que es roben moltes motos, per exemple a Barcelona sembla.
En aquest cas, ho dic perquè almenys els casos que conec és molt difícil trobar-les. Igual que motos, bicicletes. És molt difícil. Jo em vaig trobar el cas, ara parlo d'una experiència personal que no és professional. Li va passar una amiga meva, li van robar una bicicleta i...
i al cap d'uns mesos se la va trobar aparcada, candada i tot. Que fort! Sí, molt fort. Va fer unes fotos i va anar a la comissaria i va dir, aquesta bici és meva, perquè clar, ella no pot trencar la cadena, perquè si la trenca, potser... Està fent el mateix, també. Exactament. Va anar a la policia i els va dir, mireu, jo tenia aquesta bici i va ensenyar casualitat fotos que tenia ella amb la seva bici d'abans.
Era molt especial perquè ella va pintar la bici i li va posar topos de diferents colors. Jo no he vist mai una bici pintada així. Has tingut una sort, primer de trobar-te-la.
Potser l'altre l'havia convertit de segona mà. Pot ser que llavors no la pintis? Connectem amb un altre tema, que és la persona que ho roba està cometent un delicte, però la persona que la receptació també és delicte. Si jo sé que estic comprant un objecte que he robat, també estic cometent el delicte.
i a vegades amb el tema de les bicicletes sí que passa moltes coses aquesta que roba una persona i ho ven al mercat de segona mà en algun mercadillo o en un altre o algun conegut o vés a saber i llavors tu compres i...
Aquí s'haurà d'amostrar el punt que jo sabia que... A veure, si vas a una botiga ja saps que no. Clar, clar, clar. No, no, està clar. Però és que anàvem pel carrer. Exacte, o allò internet. De vegades s'ha de vigilar també que tot plegat estigui enriclat. Amb motos encara, perquè a papers amb bicicleta és més difícil. Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do, és tot un món i és veritat que desconeixem molt, sílvia, tot plegat en general. De fet, també esteu parlant això vosaltres, però que no sabem en general la diferència entre una cosa i l'altra o quan ens passen estem sentint com desprotegits, evidentment, per al desconeixement.
Sí, clar, perquè és un tema que evidentment ho treballes o ho has estudiat o no saps. Però bueno, el més important de tot, i crec que tothom això sí que té coneixement, és que quan ens passa alguna cosa així, el primer que fem és anar a la policia. Sí. D'acord? Però és important tenir aquests conceptes després, quan estic fent la denúncia, explicar-ho tot molt bé. Perquè si no després, si hi ha contradiccions, ja anem coixos.
i explicar bé què és el que ens han trencat i portar una valoració ben feta. Això sí que és important. Com que no és obligatòriament advocat, molta gent fa la denúncia i ja està. És qüestió de valorar-ho si contracta un advocat per portar el tema o no.
que evidentment el tema continuarà endavant si hi ha un autor, si és conegut o hi ha indicis que hi ha alguna persona que és el responsable. I el fiscal, al final, amb els temes penals, el Ministeri Fiscal és qui portarà aquesta acusació. I si tu davant del jutge has dit que vols reclamar, doncs evidentment els teus drets estan salvaguardats. Però clar, no tens aquella persona de confiança que està a sobre del procediment, perquè una cosa molt important també que m'ha vingut al cap, Carme,
Amb el tema de les faltes, als 6 mesos prescriuen. Què vol dir? Si jo faig una denúncia d'una falta de furt i arriba el jutjat i el jutjat obre unes diligències i hi ha una persona que és coneguda i l'hem identificat i tot, però des que s'inicia el procediment judicial fins a la data de judici, han passat més de 6 mesos, no podem fer res, ha prescrit. Però no depèn de tu.
que trigui més o menys. Si hi ha un advocat pot ser més pressió, perquè pot ser que després arribi i arriba el dia del judici i et diu que això s'arxiva perquè no es fa ni al judici. La persona que t'han anunciat se sent indefensa.
Per això. Déu-n'hi-do. Sí, sí, convé de vegades posar-se, suposo, en mans d'un professional. Moltes gràcies, Sílvia. Avui hem descobert una mica més com funciona aquest món dels furs i dels robatoris, dels delictes i faltes, en aquest sentit. Cada setmana, cada dimarts, fem aquesta secció jurídica. Parlem d'advocats i de tot aquest món del dret, que de vegades
El desconeixem i ho fem aquí. Moltes gràcies, Sílvia, i fins dimarts que ve. Que vagi bé, bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio. Just a la fusta.
5 minuts i arribem en punt a la 1 de migdia, per tant, tanquem, deixem ja aquest just a la fusta d'avui, dimarts, 25 de març, agraïm a la gent que l'ha fet possible, a l'Andrea Bon, als serveis informatius i a la producció, al Carles Hernández i Rius, a la previsió del temps, avui hem parlat també amb Ingrid Marín, responsable del cicle Espaià, coordinadora d'aquest cicle d'arts escèniques que aquest diumenge torna a Sant Just.
També hem fet artúlia amb Jordi Farràs i Pep Quintana. Amb Pep Quintana també hem tornat a fer repress la secció de l'almanac del Cordill. Hem tingut l'assessió de coach amb el Fantís Corbella i també aquesta secció que us han dit ara de dret amb la Sílvia Mas Mitjà.
Us ha parlat des de les 10, Carme Verdó, i tornarem demà més coses, a partir de les 10 i fins a la 1 del migdia, i com sempre, en qualsevol dels continguts, us recordem que el trobareu fàcilment a través del podcast del programa, que trobareu al web de la ràdio www.radiodesert.com.
Ara us deixem d'aquí a tres minuts amb els Enjust Notícies, edició migdia, editat per l'Andrea Bueno, i mentre ens acostem al punt horari de la una, el que fem és escoltar Burning, de The White Desk Boy Alive. Que vagi bé, que passeu molt bon dimarts.
M'agradaria veure-la.
No sé si és el que volia dir.
Ara escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just. Durant el 8.1, ràdio d'esvent, durant el 8.1, ràdio d'esvent.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Ima Castellví torna renovant el carrer com a jutgessa de pau de Sant Just. Al ple del mes de febrer va proposar el seu nom com a jutgessa de pau. Castellví farà 25 anys com a jutgessa el proper mes de novembre. Lluís Segura ara és el jutge substitut. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'edició migdia d'avui dimarts 25 de març. En titulars estequem altres qüestions rellevants de la jornada.
Sant Just és el municipi del bas Llobregat on més va augmentar la població estrangera el 2013. Al conjunt de la comarca es van registrar 2.064 persones foranes menys. Les nacionalitats majoritàries de Sant Just són la alemanya, la francesa i la italiana. L'espai A aportarà a Sant Just aquest diumenge l'obra de teatre musical Mena chatruà. És una obra de la companyia Fila Garça de Molins de Rei que tracta l'alliberament sexual de les dones. El proper espectacle de l'espai A serà una peça de dansa.
I ja s'han obert les votacions als premis protagonista 2013, els quals està nominada la Festa Tornet Joan Petit, que es va fer l'any passat a Sant Just. És un premi que vol destacar la part humana dels candidats, no tant la part esportiva o estadístiques positives.
Bon dia, Ima Castellbí torna a renovar el càrrec com a jutgessa de pau de Sant Just. Al ple del mes de febrer va proposar el seu nom pel càrrec després de més de 24 anys al capdavant. De fet, Castellbí farà 25 anys com a jutgessa de pau el proper mes de novembre. Lluís Segura és ara el jutge substitut. Sant Just Notícies.
Ima Castellví és jutgessa de Pau des de l'any 89 quan va rellevar Josep Maria Martí. Des d'aleshores ha anat renomant el seu carrer cada quatre anys. Un jutge o jutgessa de Pau té competències en jurisdicció civil, registre civil, jurisdicció penal i funcions d'auxili judicial a banda d'intervenir en matèria electoral. Ima Castellví, la jutgessa de Pau de Sant Jor està donant més detalls de les seves tasques al just a la fusta.
Portar el registre civil del poble, no? Neixements, els casaments i les defuncions. I enviem un esbós en el que és el registre central de Madrid, és on queden tots els registres civils. Després, una de les tasques que tenim és fer de conciliador amb veïns o amb empreses. I també, darrerament, els darrers anys, per una mica alleugerar les feines dels jutjats de primera instància, ens fan fer judicis de faltes.
Castellví assegura que en moltes ocasions la justícia no és justa, una contradicció que ella sempre intenta equilibrar ajudant a tothom en tot el que estigui a les seves mans i sobretot posant-se en la pell de la persona que recorre al jutjat de pau. Perquè la gent quan arriba amb papers del jutjat i no estàs acostumat a aquestes coses, sempre t'espantes aquestes coses que no es fan mai.
I si trobes una persona que com a mínim la coneguis o et pot, dins de la mesura del possible, fer-t'ho més a la base, llavors sempre et costa molt menys. I això és el que jo intento fer.
Després de gairebé 25 anys com a jutgessa de Pau, Ima Castellví assegura que els millors moments són els casaments i els naixements i que els pitjors són les defuncions de la gent coneguda.
que, per exemple, has tingut molt present i ha estat molt vinculada amb tu i la tens d'iciure. Però, bueno, dins de tot són els moments que hem de fer i és la meva feina. El ple del mes de febrer va proposar elevar Ima Castellví com a jutgessa de Pau de Sant Just i a Lluís Segura com a jutge substitut. 5 persones es van presentar a la convocatòria. Un fet de Castellví ha valorat positivament, ja que és el primer cop que s'hi presenten tants candidats.
En pocs segons arribarem a la una i cinc minuts del migdia. Sant Just és el municipi del Basllobregat on més va augmentar la població estrangera el 2013. Al conjunt de la comarca la tendència ha estat la contrària. L'any passat es van registrar 2.664 persones oranes menys al Basllobregat.
Ara l'11% dels empadronats de la comarca són estrangers. A Sant Just l'any passat van arribar 262 persones foranes. L'Observatori del Consell Comarcal del Barceló Bregat apunta que al nostre municipi hi ha 50 nacionalitats diferents. La nacionalitat majoritària és l'alabanya, que representa un 25% dels estrangers, seguida de la francesa amb un 11% i de la italiana amb un 6%. A la resta de la comarca, les nacionalitats majoritàries l'any passat van ser la marroquina, la romanesa i l'aquatoriana.
La disminució de la població estrangera es pot atribuir a diferents factors. D'una banda, a la disminució dels fluxos migratoris provenents de l'exterior i a l'increment de les sortides cap a l'exterior. També es tenen en compte les naturalitzacions, que es refereixen a les persones estrangeres que adquireixen la nacionalitat espanyola.
De fet, el 2013 la població estrangera va caure en 2.664 persones, mentre la població amb nacionalitat espanyola nascuda a l'estranger va créixer en prop de 2.000 persones.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I un punt més en clau comarcal, la divendres al vespre es presentarà la taula pel dret a decidir del Basllobregat. L'Ajuntament de Sant Just es batderia la taula després d'aprovar-ho en ple el passat mes de gener. Els partits que van donar suport a l'addesió van ser Junts per Sant Just, Iniciativa per Catalunya i Convergència i Unió. El PSC va decidir abstenir-se. Sant Just Notícies.
La taula pel dret a decidir es va constituir el 18 de desembre passat, com tan prop d'una seixantena d'entitats locals aterides com ara el centre d'estudis comarquals, sindicats, federacions, associacions veïnals i també, per exemple, els ajuntaments del Prat, Sant Feliu i Sant Vicenç dels Ors. La presentació de la taula pel dret a decidir del vers Llobregat tindrà lloc divendres a les 7 de la tarda a Pallajà, un acte que obrirà i tancarà l'alcalde de la localitat Ismael Álvarez.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Obrim plan econòmic quan passen 7 minuts de la 1. La Generalitat ha posat en marxa una nova convocatòria d'ajudes econòmiques d'urgència per pagar lloguers i hipoteques. Són uns ajuts que s'adrecen a persones aturades que tinguin dificultats per pagar el seu pis. Des dels Serveis Socials de l'Ajuntament de Sant Just s'informa d'aquesta convocatòria. Sant Just Notícies.
Un dels requisits per optar aquestes ajudes són formar part d'una unitat de convivència en la qual un o més membres estiguin a l'atur inscrit al Servei d'Ocupació de Catalunya amb una antiguitat mínima de 12 mesos. També es demana que el lloguer pagat no superi els 600 euros mensuals i que el pagament de les hipoteques no superi els 900.
Un altre requisit és que els ingressos de la unitat de convivència no superi l'1,5% de la renda de suficiència de Catalunya, ponderat en funció dels membres que la formen i de la zona on està ubicat l'habitatge. Per a més informació podeu trucar a l'Ajuntament de Sant Just al 9-3-480-4800, consultar el seu web, santjust.cat, o el web de la Generalitat, gentcat.cat.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Una i vuit minuts. El regidor d'ocupació de Sant Just creu que el municipi ja ha tocat fons pel que fa a l'atur. Joan Bassaganyes considera que l'increment de l'atur no anirà més a Sant Just, però recorda que hi ha famílies que disposen de pocs recursos o fins i tot de cap ingrés. Tot i ser de les més baixes de la comarca del Barç Llobregat, la taxa d'atur a Sant Just és actualment del 9%.
i Joan Basseganyes assegura que no tornarà a haver-hi repunts destacats de l'atur, però també apunta que encara trigarem anys a veure la recuperació econòmica. En aquest sentit, el regidor d'ocupació diu que els ajuntaments tenen la capacitat per tirar endavant polítiques per promoure l'ocupació, però afirma que no solucionen el problema de fons. Ho ha dit el Justa la Fusta. Initiatives com les que estem impulsant des de l'Ajuntament,
Jo crec que ajuden a millorar una mica les xifres, les estadístiques, però, evidentment, no solucionen el problema. Els ajuntaments no tenim, malauradament, la capacitat de solucionar aquest problema que és tan greu. A banda de fer polítiques actives d'ocupació, és a dir, d'aconseguir que la gent s'inserti al mercat laboral, han d'haver-hi altres iniciatives que acompanyin amb els aturants.
Bassaganyes creu que cal tirar endavant polítiques d'acompanyament als aturats, com ara el curs de coaching que ha promogut el servei de promoció econòmica de l'Ajuntament de Sant Just. Són unes polítiques que a banda de promoure l'ocupació també ajuden a les persones desocupades a formar-se i a seguir mantenint en nivell adequat per tenir opcions a inserir-se de nou al mercat laboral. El regidor d'ocupació és conscient de la greu situació per la qual passen algunes famílies de Sant Just i ha destacat el paper que juguen els familiars i els serveis socials de l'Ajuntament.
les famílies estan ajudant molt les persones que estan en situacions complicades i per altra banda també, i crec que just reconeixeu, la feina de formiguetes que es fa des dels serveis socials dels ajuntaments. Són feines que en molts casos no es veuen, però em consta que gràcies a aquesta feina de formiguetes, aquestes ajudes que es van donant, doncs hi ha moltes famílies que més o menys se'n van sortint.
L'Ajuntament de Sant Just ofereix subvencions a empreses que contractin persones aturades al municipi. És una nova convocatòria del programa d'orientació, formació i inserció laboral per a empreses al POFII, a través del qual se subvencionen empreses i entitats sense nym de lucre que contractin persones aturades al municipi inscrites a la Borsa Local de Treball.
En guany de subvencions són d'un màxim de 1.200 euros per contracte de 6 mesos de durada pel que fa a les empreses i de 1.600 euros per a entitats sense ànim de lucre. El regidor d'ocupació i innovació, Joan Passaganya, ha donat més detalls. Hem canviat l'orientació del programa i donarem com una tarifa plana, que és una ajuda de 1.200 euros per a noves contractacions a persones que estan a la borsa de treball. Són menys diners, però d'aquesta forma esperem poder arribar a més empreses.
En el moment en què es va fer el càlcul s'estimava que es podia finançar una part important dels costos de seguretat social com a mínim durant els primers quatre mesos de contractació. La convocatòria, per tant, és diferent a la de l'any passat?