Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10 i aquesta hora comencem el Just a la Fusta d'avui, dilluns 30 de setembre.
Últim dia de més ens hem llevat amb aquest cel gris, tot i que no fa fred. En parlarem avui en aquesta primera hora amb el Carles Ernest i Rius per saber què ens espera de cara a aquesta setmana. Pel que fa el temps, abans, però tenim també ja a punt l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, Carme, molt bé, i tu? Bé, a punt també per conèixer les notícies de Sant Just. Acabem més. Exacte, sí. Setmana parada, tot el seu dia. Sí? No hi ha novetats? Perquè fa les activitats.
Bé, això sempre pot semblar-ho dilluns i de cop i volta girar-se. És veritat. És a dir, que toca fusta perquè mai se sap. I també en aquesta primera hora repassarem l'actualitat general del dia. A tres quarts d'onze no s'acaba aquesta primera hora encara perquè parlarem del Carreu Blau. Entrevistarem la seva directora, la Soledat Sants, per saber com encara aquest nou curs comença justament demà.
I a les 11 i 10 entrevistarem el regidor Víctor Murillo per parlar de les obres de l'Avinguda Doctor Rivalta, que van començar la setmana passada, i altres qüestions vinculades amb l'actualitat política municipal. I farem tertúlia també a partir dels quarts de 12, com cada dilluns, amb la Carme Madol, Josep Coterc, en Jaume Jalabert i en Vicenç Riera.
I a l'última hora d'avui parlarem del centre d'expedició Sant Justencs amb la Maria Quintana, a més a més la seva vicepresidenta. També tindrem a la cuina aquesta demana amb la Taneu de Sant Just, que ens proposaran diferents receptes que fan també des del restaurant. No us ho perdeu, això serà a partir d'un quart d'un aproximadament. Tindrem també l'economia amb el Manel Ripoll i acabarem el programa parlant d'astronomia, com cada dilluns amb L'Oriol Rigat.
Tot plegat des d'ara mateix i comencem, com dèiem, amb les notícies de Sant Just. I comencem parlant del cadastre, Andrea, perquè tornem a
Tot torna a ser, d'alguna manera, motiu o tema de Sant Just, aquest debat etern que sembla que es va tornar a moure cap abans de l'estiu, una mica abans de l'estiu, va tornar a aparèixer dijous passat al ple municipal. Exacte, i va ser una petició de Miquel Obrador, de Convergència i Unió, que demanava a l'alcalde si ja s'havia pres una decisió pel que fa a l'actualització progressiva del valor cadastral, que com deies, hem comentat aquí a la ràdio més d'un cop,
i l'equip de govern en principi manté aquest ajornament de l'actualització del valor cadastral. Com deies abans de les vacances d'estiu, l'Ajuntament va confirmar la voluntat d'afegir-se a aquesta actualització que proposava el Ministeri d'Hisenda, amb la condició que no s'apujarien els impostos als enjustencs. Setmanes més tard, però, el Consell de Ministres va anunciar que això no seria possible i que els municipis que fessin l'actualització segurament haurien d'incrementar el tipus impositiu. Davant d'aquella situació, l'alcalde va anunciar que de moment s'aturava l'actualització progressiva del valor cadastral a Sant Just
I al ple, doncs, Miquel Obrador va demanar a l'alcalde si ja s'havia pres aquesta decisió. Josep Perpinyà assegura que la intenció del govern és apuntar-se a l'actualització del valor cadastral sempre i quan no s'apugin els impostos dels enjustencs. Per a nosaltres què hem dit? Dic, home, atès que sabem que estem en valors cadastrals baixos, ens apuntem a això i anem actualitzant-los progressivament, no? Sempre, sempre, insisteixo en això, que puguem assegurar que el rebut
el que paga el veí de Sant Jus sigui el mateix. Doncs la idea de l'Ajuntament és aguantar un temps abans de prendre la decisió de fer l'actualització o no, per veure què passa. Segons el Ministeri d'Hisenda, d'aquí uns anys, probablement l'any 2016, hi haurà una pàgina web que dirà, de fet està preparant aquesta pàgina web, que dirà el valor cadastral real de cada habitatge de l'Estat. Per tant, això evitaria injustícies fiscals i els preus estarien equiparats. I com que a Sant Jus la revisió cadastral no es fa des de l'any 96 i els preus estan molt baixos,
Fer l'actualització progressiva de la base del valor evitaria que l'any 2016 el rebut de l'IBI augmentés notablement. L'alcalde ha volgut deixar clar també que l'any que ve, el 2014, el rebut de l'IBI anirà en correspondència amb el que augmenti l'IPC. Molt bé, doncs això referent a aquesta qüestió, parlem ara d'altres activitats previstes per aquesta setmana, Andrea. I parlem de la caminada popular de les seies per Collxarola, que arriba aquest cap de setmana a la seva 18a edició.
I demà arrenca precisament el període d'inscripció per participar-hi diumenge al matí. El recorregut començarà al Pati del Roure de l'Ateneu, com sempre. Seguirà fins a Can Candeler, l'àrea de la plaça Mireia, el Coll del Portell, la Coscullera, el Coll de Can Solanes i s'acabarà a l'Ateneu un altre cop. La caminada començarà a les 9 del matí aproximadament i s'acabarà a 3 hores i quart després. I les inscripcions, per qui vulgui participar-hi, s'hauran de fer entre demà, dia 1 d'octubre i dijous dia 3,
De 8 a 9 del vespre, local de les Ceres a l'Ateneu, o bé diumenge, mitja hora abans de la sortida, mitja hora abans que comenci. El preu per persona, amb l'esmorzar inclòs, és de 6 euros als socis i sòcies de les Ceres i als nens menors de 12 anys, i de 8 euros pels no socis. Molt bé, doncs anirem parlant també els propers dies, acabem parlant ara d'una activitat històrica. Sí, és una altra caminada, bé diferent en aquest cas, és una passejada que es farà dissabte al matí per comemorar els 75 anys del bombardeig de Sant Just.
Serà un itinerari a peu per explicar les conseqüències que va tenir el bombardeig del 8 d'octubre de 1938 a càrrec de Julio Choa, del Centre d'Estudis Sant Justencs. Això serà dissabte a les 10 del matí, se sortirà des del Parc Maragall i després a l'equipament de les escoles es farà la presentació d'una filmació del refugi antiaèri d'aquí de Sant Just. És una entitat que organitza el Centre d'Estudis Sant Justencs. Molt bé, doncs aquestes són algunes de les notícies d'avui. Andrea, de seguida...
Parlem de l'actualitat general del dia. Fins ara. Fins ara, Carme.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a la ràdio d'Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats, o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concert o cinema.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo.
Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Passa un minut d'un quart d'onze del matí. I avui, directament, sense la cançó del dia, Andrea, entrem en matèria i ens fixem en les portades d'avui, en el tema principal, que passa per la manifestació massiva que va tenir lloc ahir a les Illes Balears. Molt visual, eh?, tot plegat. Exacte, totes les portades ho recullen i ho il·lustren amb una fotografia d'aquesta marea verda,
El diari ara diu protesta educativa, clam històric. Veiem una imatge molt gran que ocupa més de la meitat de la portada dels mestres en protesta. Les illes estenyeixen de verd contra el decret de trilingüisme de Bausà que provoca les primeres esquerdes importants al Partit Popular Balea. Veiem en fotografia de portada, com dèiem, en moment d'aquesta manifestació. Al punt avui trobem una de verd en defensa de l'escola en català. Veiem també
Una imatge i el peu de foto ens diu que més de 90.000 persones es van reunir a Palma contra el TIL i en defensa del català a l'escola. D'altra banda, el periódico Mobilització Històrica a les Balears en defensa del català li dediquen un raconet de la seva portada, desenes de milers de manifestants a Palma. I per últim, a La Vanguardia també veiem una imatge de la manifestació
Llengua i retallades. Riuada Verda contra Bauza. Manifestació sense precedents a les Balears contra el decret de trilingüisme. Palma va concentrar el gruix de la protesta de les illes contra les retallades i la pèrdua de pes del català en l'educació. És aquesta la notícia avui en portada. La més destacada, vaja, perquè totes les portades li han dedicat la seva foto. Molt bé, doncs és el tema principal. Passem a...
altres qüestions que llegim als portals digitals, el 324.cat ens obre per l'anors d'economia, diu que la inestabilitat política a Itàlia enfila la prima de risc espanyola a màxims, arriba als 270 punts bàsics amb una rendibilitat del 4,4%, que és el seu nivell més alt des de mitjans d'agost arran d'aquesta inestabilitat política que viu Itàlia, també la borsa espanyola s'ha ressentit d'aquesta crisi a aquest país.
També se'ns parla de sismes de fins a 3,9 graus a la planta Castor, tot i que la majoria no s'han percebut des de les poblacions. Ja són més de 300 els petits terratrèmols que s'han registrat aquests dies a la zona d'Alcanar. Ha mort Antonio Bernal, que és el dibuixant de les portades de Tarzan o Bonanza. Va ser autor d'algunes de les historietes il·lustrades més cèlebres de l'editorial Bruguera, com Trueno Color, Jabato Color...
i el Corsario de Hierro, i sobretot és conegut per les seves portades amb dibuixos de gran tècnica i amb molt color. Entre les més destacades i recordades són les de les sèries com Tarzan, Bonanza o Lassi, per exemple, entre altres històries juvenils.
I el vicepresident del govern balear assegura que la marxa contra el trilingüisme s'ha instigat des de Catalunya, és el que ha dit el matí de Catalunya Ràdio. D'altra banda, Josep Rull ha dit als matins de TV3 que si es fan bé les coses, Europa està disposada a parlar de tot. El secretari d'Urganització de Convergència dona molt valor al suport de la Toni Lituània sobre el procés sobiranista català i Mas viatja a Brussel·les per contrarrestar la pressió de Madrid
sobre el procés sobiranista. Aquests són alguns dels temes d'avui dilluns. Tornem ara a fixar-nos en els diaris, però ara en clau internacional. Què teniu, Andrea?
Doncs comentaves tu ara, parlem d'Itàlia. A l'avantguàrdia ens diu que Berlusconi pateix una rebel·lió. Segons el diari, diu que l'autoritat política de Silvia Berlusconi ja no és la que era. La seva decisió de fer caure el govern d'Enrico Leta i d'intentar forçar noves eleccions ha estat contestada amb més o menys energia per destacats líders del seu partit, inclús els ministres que va obligar a dimitir d'aquí.
El subtítol d'aquesta notícia, l'ETA podria salvar el seu govern amb l'ajuda de Giorgio Napolitano i de Transfugas. El veiem a ell en portada. Ahir a la nit a la RAI el primer ministre va fer broma i va dir que en els últims dies havia perdut el fil a causa de la confusió política i l'actitud de Berlusconi. I un apunt més en aquest sentit. Ens diu que el Cavaliere i Grillo volen tornar a les urnes com més aviat millor. És un objectiu compartit.
I parlem ara dels Estats Units, perquè sembla ser que diu a l'avantguàrdia Estats Units a punt del tancament parcial de l'administració. L'administració federal del país té gairebé tots els números per caure aquest 1 d'octubre en el tancament parcial 17 anys després de l'anterior, si no hi ha un acord d'últim minut per la dotació de fons.
La confrontació entre els republicans, que controla la cambra de representants, i els demòcrates, amb predomini en el Senat i mandat a la Casa Blanca, conjumina un panorama que ahir semblava insalvable. I ens diu també aquesta notícia que el col·lapse fiscal podria enviar fins a 800.000 ampliats a casa. Són les dues notícies més rellevants del dia en clau internacional.
Molt bé, doncs d'aquí saltem a mirar enrere i ens fixem en què passava tal dia com avui, 30 de setembre fa uns quants anys, el 93, per exemple, fa 20 anys, la crisi de SEAT s'agraujava amb la dimissió del seu president i també la patronal alemanya del Marall proposava reduir salaris i vacances.
També se'ns parlava de l'Avedra, que havia dit que la cessió de l'IRPF obria la via al model federal i Pujol no es pronunciava sobre els pressupostos. El que passava fa 20 anys, en camí en fa 15, el 30 de setembre del 98, era un dimecres, i Pujol l'emanava més poder amb una relectura de la Constitució. Maragall coincidia amb Pujol i criticava la comparació balcànica de González.
I la inversió pública de l'estat augmentaria un 7,3% l'any següent. Fa 10 anys, mentrestant, el PP es quedava sol per aprovar els seus pressupostos i una donava suport als comptes de govern d'Aznar per primer cop en 7 anys i el PSOE desqualificava els nacionalistes i assegurava que ho farien per electoralisme.
Les vendes de tabac es mantenien, tot i els avisos de fumar mata, entrava en vigor la directiva que prohibia usar el terme light en aquestes caixes de tabac. I la imatge era la de la Sagrada Família, diu 20 anys, és de fa 10 anys aquesta portada, per tant ens deia 20 anys per acabar la Sagrada Família. Els ingressos per turisme acceleren al final de les obres d'aquest temple. Hi ha una imatge de la Sagrada Família a mig fet, al moment com sempre.
Pensant que amb intenció tindríem prou. Sí, no sé si d'aquí 10 anys realment estarà tothom llestit, però en tot cas veurem com s'acaba tot plegat o com queda, si més no, de moment. I fa 5 anys, el 30 de setembre del 2008, el titular era Crash. Al Congrés dels Estats Units es revelava i datava el plebuix que aquí donava suport Obama i McCain. Wall Street encaixava el cop perdent un 7%.
I amb els títols bancaris han caigut a lliure. Era el principi de tot plegat. La banca europea, mentrestant, sota pressió, Alemanya, Regne Unit, Holanda, Bèlgica i França sortien al rescat dels seus bancs i Sarkozy excloïa Espanya d'una cimera per tornar la calma. Doncs, com dèiem? Era una mica el principi de tot plegat. I després d'aquesta mirada enrere, tornem als diaris d'avui...
Per llegir les contraportades. Com sempre el diari ara, tenim el següent titular, ens diu Excel·lència, Matemàtica, Balear. Avui en Toni Bassas també fa protagonista la manifestació d'ahir a les Illes Balears a la contraportada. Aquest és el titular, com deies, veiem una imatge de la manifestació ahir als carrers de Palma.
I diu a la tarda, mentre les Balears anaven escampant sobreçada pel món amb aquest hashtag, diu, vaig ensopegar amb un tuit de l'era Balears captivador. Diu, la societat Balear de Matemàtiques manté l'estimació de 80.000 manifestants a l'esperat de concretar les dades. Parla d'una iniciativa que van tenir fa uns dies enrere des de la societat Balear de Matemàtiques, que advertien aquesta setmana des del seu web
Com en la majoria de casos han haver acabat, les xifres que l'organització i la policia donen de les manifestacions estaran a una distància inacceptable. I per això, des d'aquesta societat, hem decidit fer l'esforç de tirar endavant un comptatge fonamentat i rigorós. Necessitaven, per tant, voluntaris, una cinquantena de voluntaris, per fer un recompte exacte de les persones que hi havia ahir a la manifestació. I per això hem convocat una trobada que tindrà el format de classe d'estadística.
Per tant, seria fantàstic que convidéssim els alumnes de batxillerat a participar-hi. I Bassas diu que ignoro l'abast que al final va tenir l'operatiu, el nivell d'exactitud assolit en la xifra resultant i el nivell d'entusiasme voluntarista que la proposta hagués pogut despertar entre l'alumnat. Però diu, però un país que fila així de prim queda la mar de bé. Molt bé, doncs ho llegim avui al diari Ara i a l'avantguàrdia tenim que jo imprimeixo cases.
Ho diu l'Enrico Dini, que és enginyer, pioner de l'ús d'impressores 3D per edificar. Diu que té 50 anys, diu que hem adurat tard com a inventor, però em queda el millor. Va néixer a Pontevedra, al Brassol de la Vespa, i diu que no sap viure si no fabrica. Ha instal·lat, de fet, la impressora 3D més gran del món i col·labora amb l'IAC de Barcelona.
Diu, arriscar, inventar, invertir, fabricar, vendre, exportar. Dini porta els il·lusionats gens del poble de la Vespa, on fills de pastors de cabres amb plànols d'avions fabricaven motos. Diu, i avui qualsevol cosa, i qualsevol cosa per l'enginyer Dini, que va revolucionar la indústria del calçat amb els seus robots, és imprimir cases, edificis, estructures, i, diu, les seves impressores converteixen els plànols més bojos en realitats tridimensionals.
És el millor de la Itàlea industriosa, que sap innovar i vendre'l, i de la qual, es queixa dint i diu, s'aprofiten uns pocs italians que només saben fer política i de la dolenta. És l'entrevista que tenim avui a la Contra de la Vanguardia. Molt bé, doncs interessant, i saltem ara cap al punt avui, que ens diu que la meva feina no se fa nota, i si ho fa, malament. Avui, al punt avui, ens entrevisten a David Bustamante, però no un David Bustamante al...
No és el cantant, eh? No és el cantant, sinó és muntador musical de TV3, és de formació autodidacta, així defineix, i va assistir als tallers de músics. Fa anys que és el muntador musical de referència de la televisió pública a Catalunya i figura en els crèdits de, per exemple, Porca Miséria i KMM. Ha tret el disc Back to the Future, recull de cançons pròpies i d'incidentals.
Diu que comparteix no mica un nom amb un cantant famós, però el seu currículum musical és diferent. Diu, quan va aparèixer l'altre Bustamante, el David Bustamante, cantant, diu, em van perseguir de l'SGAE perquè els d'Operación Triunfo van anar a enregistrar-lo i es van adonar que ja hi havia un David Bustamante registrat. I més tard es va canviar el nom a Bustamante. Per això els seus discos posa Bustamante, sembla ser...
diu que la música incidental és la que es fa expressament per a una sèrie i no és comercial, per exemple, Cugala, Moreno i Manchón, aquesta sèrie de TV3, diu que és tota la música que sona de fons i no són cançons dels grups catalans, diu que serveix per explicar millor la història. I acaba dient que no tinc moments d'inspiració, pren solucions mecàniques, és intuïció pura i dura. Molt bé, doncs ho llegim avui al punt avui, interessant per conèixer també una mica més confusió en aquest ofici, que ve amb el periòdico, que diu que quan la gent ho sàpiga,
I no es torni a repetir. Que la gent ho sàpiga i no es torni a repetir. De què ens parlen? És Anna Raia. Diu, era una nena quan va resultar ferida durant un bombardeig en la guerra, carallant contra l'aviació de Mussolini. Diu, durant la Guerra Civil, els bombardejos aèris sobre Catalunya, punt neuràlgic de la indústria i les decisions de la República, van deixar una estela funesta de més de 5.500 morts.
Anna Raia va resultar ferida precisament a la Barceloneta per una bomba de l'Aviazione, legionària italiana, l'1 d'octubre de 1937. Demà, per tant, se'n compliran exactament 76 anys. I explica que quan van sonar les sirenes de les dracenes Nuevo Volcano i de la maquinista, diu, ja teníem els avions a sobre. En aquell moment, la meva mare era amb la meva germana, de gran, que tenia 10 anys, als safaretjos públics, i quan va veure que la bomba havia caigut a l'escola, que llavors era al casino, diu, va sortir corrents
com una boja, diu. I la periodista diu, no m'estranya, amb tres filles allà dins. I en aquesta entrevista, Anna Roia explica la seva experiència i tot el que ha passat des d'aleshores, 76 anys després. Molt bé, doncs ho tenim avui al periòdic. Aquestes són les contres d'avui, dilluns 30 de setembre, que no sé si saps, Andrea, que és el dia de l'anlasfèmia, avui. Avui, dia de la... Molt bé.
Avui es reivindica el dia de la crítica de la religió. Sembla que és aquest dia internacional del dret a l'asfèmia, o simplement dia de la blasfèmia. Organitza Center for Encairi, que seria el centre d'investigació, una organització que es dedica a promoure la ciència, la raó, la llibertat d'investigació i els valors humanistes, que sembla que al principi tindrien poc a veure amb tot plegat, però sembla que des d'aquesta organització s'anima avui
expressar obertament les crítiques a la religió, fins i tot menyspreant-la, que seria una blasfèmia. Aquest any 2013, el dia de la blasfèmia, es centrarà, perquè cada any es fa una cosa diferent, en reconèixer les persones perseguides en els seus països per blasfemar, per ser ateus. Llavors, seria el cas d'Albert Saber i Qasem el-Gasali, que han hagut de fugir d'Egipte i Marroc respectivament per criticar la religió,
Sembla que el primer cop que es va celebrar aquest dia va ser el 2009 i que es va decidir que fos el 30 de setembre perquè va ser el dia en què un diari d'anès va publicar el 2005 unes caricatures amb Mahoma com a protagonista i això va provocar grans protestes i tot plegat. Sembla que arran de tot plegat es va decidir crear aquest dia internacional curiós. Que se celebra des de 4 anys. Mira, curiós. No ho sabíem. Jo tampoc, però bé, com cada dia és un dia mundial d'alguna cosa. Això també és veritat, això també és veritat.
Vendré. Doncs gràcies. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Passa un minut de dos quarts d'onze, obrim diaris i ens fixem en diferents articles i opinions. Per exemple, avui l'article de Sebastià Zamora al diari Ara. Que escriu arran de les manifestacions d'ahir a les Balears, el títol a qualque cosa ha canviat i no té marxa enrere, mai s'havia vist res d'igual, comença dient, crec que aquesta és la frase més repetida per tots,
els que érem ahir a Palma. I amb motiu es va obrir la via de l'Ear cap a la dignitat col·lectiva. No vam ocupar més de 400 quilòmetres de territori, com va fer la via catalana, perquè no tenim tant d'espai. No vam arreglar-me la independència perquè no era lloc de fer-ho i, sobretot, no era el moment. Vam exigir, això sí, una cosa prèvia i fonamental, la dignitat i la cohesió social d'un poble, d'un país, que no es resigna a ser trepitjat pel primer que vingui a ocupar els despatxos del govern autonòmic.
També diu que hi ha un altre punt en comú amb les manifestacions del 10J del 2010 i de l'11S del 2012 i del 13. Diu que és la maduresa col·lectiva. Hem après a manifestar-nos i a exigir els nostres drets elementals sense escarafalls ni bregues. I diu, per tant, que qualque cosa ha canviat, que tants de milers de persones sortissin a Palma com ho van fer ahir, tots d'acord en un símbol, significa que hi ha hagut un canvi de paradigma molt important en la composició
de la societat illenca. Hem passat de la fragmentació a una cohesió social que es basa en valors essencials, la llibertat, el respecte mútu, el reconeixement de l'altre, la consciència que entre tots formem part d'una comunitat. Un país i un país lliure que no enmen més fanferronades, corrupcions ni abusos de poder. I acaba dient preniu una nota autoritats, alguna cosa canviat a les Balears i esteu completament sols.
D'aquí passem a l'entrevista que llegim avui al Punt Avui, una entrevista a Carles Mateu, que és condemnat a sis mesos de presó, està condemnat per haver respost en valencià la Guàrdia Civil. Ell diu que ara veu com el seu país viu una persecució d'ans, també diu que és una sentència que troba totalment injusta, que és una situació absolutament surrealista i que si no fos pel suport social i polític que està rebent seria inaguantable. Amb aquesta solució que s'ha donat, els poders públics volen invertir
la ciutadania en general i diu també que està disposat a plantar-se davant de qualsevol institució i que seguirà parlant la seva llengua i defensant la seva ideologia i la seva terra sempre. Més diaris, ens n'anem ara al periòdico.
Que vull dir que el tema del dia, parlar si seria millor l'hora canària, el canvi de fuso horari diu que no variaria per si mateix els costums, hi ha una anàlisi gràfica de com són els esmorzars, a quina hora són els esmorzars, dinars i sopers a diferents països europeus, també diu que els principals cicles del cos humà s'organitzen seguint les pautes solars, i finalment fa un doble article, una cara i una creu, les opinions de Xavier Martínez Celorio, professor de Sociologia de l'Universitat de Barcelona, que diu que dedicar menys temps
a la vida cívica i associativa repercuteix en una democràcia menys participativa. I diu que ajustar el fos horari i generalitzar la jornada contínua implica una reorganització pactada dels horaris comercials, escolars i televisius, un gran pacte social que demostraria una altra cara de la malparlada marca a Espanya. Després de deu anys d'una comissió d'estudis i tot un any de tràmit al Congrés dels Diputats, sembla que ha arribat el moment...
el consens per canviar el fos horari. Veurem si el president del govern, Mariano Rajoy, s'hi atreveix o si ho sotmet a referèndum. I, en canvi, el director científic de la Fundació La Caixa, que és Jorge Wagensberg, diu que són més africans que la resta d'Europa i que la vida familiar i laboral no se sapenen tant. Ell diu que és massa noctàmbol per canviar la seva relació amb el sol i que no vol arrossegar amb ell els esforços escolars. Per molt l'entemo diu que per començar a canviar
en reta caldria saltar un parell de fusos cap a l'Atlàntic i no només un. Són les opinions d'adarrant d'aquest possible canvi que m'imagino que continuaran apareixent de cara als propers dies.
I acabem parlant de cultura. Ernest Cruzats és el protagonista creador avui a La Vanguardia, en aquesta secció del creador. Es fotografia Ernest Cruzats el seu estudi i es diu que les cançons germinen a l'escenari. Ernest Cruzats va ser nascut a Vic l'any 86 i és la veu, la guitarra i el motor del grup musical La Iaia, una formació emergent que es completa amb els seus inestimables músics i amics Jordi Casadesús i Jordi Torrents.
Diu que quan l'Ernest era un nen li cantaven als seus pares tornades com veia cançons de Bob Dylan, Sisa i Pau Riba, perquè s'ha promís, i també va passar moltes hores a casa de la seva iaia, una dona generosa que cada dia la portava a l'escola, el cuidava i l'acompanyava al parc. Explica també com van ser els seus inicis i on és ara, aquests dos anys després, coincidint ara amb la publicació aquesta tardor del seu segon disc, que és On és la màgia.
I ell parla del seu nou estil, que seria post-folk de cantautor amb una mutació pròpia adaptada a les noves tecnologies. Un nou treball que potser és més brut, obert, elèctric i psicotòlic i amb una sonoritat més pròpia i creativa. Teníem ganes de sentir-nos únics en el nostre treball.
Aquests són, doncs, alguns dels articles on ens hem aturat avui dilluns 30 de setembre. Ara fem un cop d'ull ràpid a les portades esportives. El nou esportiu ens parla de motor i diu, llançat, Marc Márquez fa caure Pedrosa arran del Gran Premi d'Aragó i explica, doncs,
Aquesta situació, aquesta tensió que es va produir ahir diumenge, també ens diu que s'enueguen amb el Getafe, l'espanyol. El Mundo Deportivo dedica la seva portada a Neymar, diu preparats, llestos ja, Neymar fresc prendrà demà el comandament de l'atac a Glasgow, diu que marcar el seu primer gol a la Champions seria un altre licient del crac brasilè.
I l'esport ens parla del Madrid, diu primera crisi, el Madrid trontolla, el mal inici de temporada, incendi al vestidor, indigna l'afició i a la premsa i desespera Florentino. Enxellotti ja és qüestionat, la directiva ja dubta de la seva capacitat per canviar l'estil de joc i ell tira les culpes cap als jugadors.
I en contura us expliquem que l'Iceu obre temporada el pendent de designar el director general l'artístic i el coral i el Jo Confesso de Jaume Cabré continua acumulant vendes i nominacions a Premis Internacionals, ara França. 6 minuts i 3 cordons, aquests són alguns dels temes d'avui, dilluns 30 de setembre, de seguida el temps.
Just a la fusta. Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a la ràdio d'Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat
4 minuts i 3 quarts d'onze, salvem ara el Carles Hernández i Rius, bon dia Carles. Què tal?
Bé, a punt per parlar del temps. Acabem el setembre ja. Sí, sí, sí, continuem l'estiu. No ho sembla? No, m'han caigut realment molt poca aigua. Recordem que el setembre de l'any passat va ser molt plujós. Ah, sí? Sí, més de 50 litres per metre quadrat. I aquí hem tingut un episodi entre el 7 i l'11. El 7 ens van caure gairebé 15 litres, l'11 4, i entre el 7 i l'11, sembla que va ser el dia 9, també va caure algun litret. I res, en definitiva són uns 20 litres per metre quadrat, que és poca cosa per ser el mes de setembre.
Però bé, esperem que aquesta tardor que hem començat sigui una miqueta més plujosa o que al mínim hi hagi una miqueta més d'activitat, perquè sí que és cert que en altres punts de Catalunya sí que hi ha hagut precipitació i sí que estan ben regats, fins i tot ahir aquest front que passava sense pena ni glòria per Catalunya va deixar algunes precipitacions al Pirineu de Lleda i sobretot
a les comarques de la Garrotxa i els dos Empordars, però a Sant Just no està caient el que toca i realment fa molt de temps que ens costa veure que hi hagi una mica de pluja en cap i peus. Sembla, indiquen els mapes, que potser... Estem una mica desenganyadots, eh? Aquest tot de veu és perquè realment cansa una miqueta aquesta situació. És normal que a l'estiu, aquests 95 dies, ens aportin calor i molt benestar.
Però es fa una mica pesat que el 30 de setembre estiguem parlant de valors ahir que superaven gairebé els 28 graus a Sant Jús. Ahir va fer molta calor, no? La sort és que bufava ben deponent i la humitat era molt baixa. No és com els dies típics de juliol, que estàs amb 28 graus i la humitat la tens per sobre del 60%, que és insuportable. Però aquí, clar, com que teníem humitats entre el 40 i el 45%, ja el vent bufava...
Si t'estaves quiet en un lloc arrecerat i et tocava el sol, et fregies viu, perquè la temperatura era elevada, però si et tocava el vent tens aquella refrigeració. Però que a vegades a la gent no agrada massa, i més també nosaltres que estem sempre molt acostumats a conviure amb la humitat i no tenir ambients tan secs,
doncs a vegades emprenya una miqueta, perquè era vent de ponent, era del sud-oest gairebé. Aquest vent arriba molt rescalfat al litoral català i les màximes, curiosament, no van quedar a l'interior de Lleida, sinó que aquestes màximes van quedar justament a punts de la costa. La costa terragonida i la barcelona es van emportar la palma. Crec que a Barcelona es va arribar gairebé als 30 graus en algun punt de l'interior de la ciutat. O sigui que són valors molt alts, tot i la humitat baixa.
Avui aquest vent d'oponent ha parat, encara tenim la ressaca d'aquest front, és ressaca d'un front i inici d'un altre, o sigui que tenim aquest joc de núvols. Ahir sí miràvem el cel, s'havia de ser molt observador i està a una certa alçada, però cap a la nit, cap a quarts de deu de la nit, va haver aquestes pluges, aquestes precipitacions que passaven per l'Empordà. Si miràvem des de Sant Just, com si diguéssim cap a la muntanya de Montjuïc, miràvem cap gairebé al nord, nord-est potser,
doncs vèiem una tempesta espectacular dins del mar o pràcticament a punts del litoral de l'Empordà que anava il·luminant, o sigui, quedava molt bonic perquè veies els llums de Montjuïc i al darrere tenies una festa de llamps i trons, però es veia molt lluny, era un núvol molt alt i probablement això estava precipitant a la costa gironina, no? Però era una d'aquelles observacions maques de veure. I per què ho diem? Doncs perquè tot i la calor, l'ambient sec i aquest vent de ponent, la visibilitat ahir era preciosa, tota aquella gent que va poder gaudir ahir.
d'anar a passejar aquestes passejades familiars que es fan per Collserola, que organitza les seves, i va gaudir d'unes vistes precioses i podíem pujar una miqueta i enfilar-se una mica per la nostra serra de Collserola. Avui, el que dèiem, tenim la ressaca del que ha passat i una altra que està arribant, una altra que arriba que també passa sense pena ni glòria per Sant Just, no per Catalunya, però sí per Sant Just,
que podria deixar algunes precipitacions al llarg del dia d'avui i sobretot demà al matí en alguns punts del Pirineu, Prepirineu, sobretot de cara a la tarda. És un front que fa molta més feina a la península, però quan arriba al mar, quan arriba al Mediterrani, doncs arriba una miqueta desgastat. I alguns mapes indiquen gotes demà al matí. El mapa justament de les 12 de demà dimarts indica algunes gotes, però també ho indicava diumenge i no va caure absolutament res, o sigui que tampoc no estem molt esperançats amb aquesta precipitació.
Demà ens creua el front, les temperatures es quedaran quietes, avui tindrem també valors molt agradables, fruit d'aquests núvols que ens manté la temperatura, potser si el sol acaba de treure el nas, doncs se'n tornaria a enfilar,
No tindríem tanta sensació de secó, sinó que seria més humit, perquè està grauant aquest front, però no creiem que arribem als 28 d'ahir. Avui ens podem quedar una miqueta més avall. Demà, la situació aquesta de nuvolositat també mantindrà frenat el termòmetre, tot i que hauria d'estar molt més avall, perquè si tenim un dia d'octubre tapat, la temperatura hauria d'estar per sota dels 20 graus i estarem a 24 o 25. Dimecres, deixem-ho amb dimecres, serà el dia més tranquil, que potser el sol domina, i un altre front a la recàmera,
que sembla que ens arribaria entre dijous i divendres, alguns mapes indiquen dijous, altres indiquen que seria divendres al matí, que aquest sí que obriria les portes a un petit canvi important. Sembla que aquest front portaria precipitació i faria una entrada de vents del nord. Això provocaria que de cop i volta de passar aquest ambient que semblen siguin dies de núvols d'estiu, passaríem a un dia de tardor. Potser el cap de setmana és bo,
però el que farà és que baixin les temperatures. Sí, començarem a entrar una mica ja al que tocaria, o encara no. Sí, sí, sí, pot tornar a pujar la temperatura, però sí que és cert que entre divendres i sobretot dissabte, diumenge, dilluns, els valors tenen tendència a baixar i ser clarament més baixos. Estem parlant de valors que ara haurien d'estar al voltant dels 21 o 22 graus i no 27 o 28. Llavors, la diferència és important. I es notarà molt a la costa, que és on la temperatura és més elevada. Molt bé, Carles, doncs n'estarem pendents. Molt bé. Gràcies. Vinga, bon dia. I que vagi bé, bon dia.
Fins demà!
I aquesta hora parlem del Carrau Blau, perquè aquests dies hem anat parlant de diferents entitats i diferents cursos que comencen ara, que començaven o bé a final de setembre o bé a l'octubre, i avui per això saludem la directora del Carrau Blau, la Soledat Sants, molt bon dia. Hola, bon dia, què tal, com estem? Bé, a punt per saber una mica com es prepara aquest curs, que comenceu demà 1 d'octubre, no? Molt bé, així.
un curs que, evidentment, ja són molts anys, vull dir que qui més qui menys, d'aquí Sant Just, jo crec que tothom, quan diu Carreau Blau, ja sap de què es parla, i ja s'espera una mica el que s'hi trobarà, però, en tot cas, per a algú que, si algú ens ho desconeix, recordem una mica qui és el Carreau Blau. Vale, doncs mirar, Carreau Blau és el taller que ara ja haurà fet 32 anys, em sembla que és. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Sé que existeix, i les seves fites potser sempre han sigut les mateixes, no? Està al costat dels infants,
estimulant la percepció de les coses perquè es vagin entrant dintre el món visual i plàstic a poc a poc i amb alegria de fer-ho, no? Des de quina edat és? Ara tenim, això sí que és nou perquè fa un any que hem començat i va anar molt bé l'any passat i tornem a repetir que és d'un espai familiar de dos i tres anys que abans no teníem i després ja és grups de quatre, set, vuit anys i de vuit a quinze
I aquest espai familiar, que per tant venen amb les seves famílies els nens? Sí, venen amb les famílies, han d'estar amb algun familiar, perquè són molt petitons, i s'ho passen molt divertit, i en el fons aprenen molt, perquè si veieu tot el que poden arribar a fer, penses que un infant de dos anys no pot fer res, i tant que pot fer, i s'ho passen bé, i aprenen, i...
I tenen moviment, tenen visió plàstica, busquen, experimenten, i és molt maco. La comencen a entrar directament, no?, segurament, en tot aquest món cada vegada. Doncs no és tan fàcil, potser, entrar-hi d'aquesta manera, però no hi estem tan acostumats. Si ho provem, sí que seria més fàcil, potser. Poden pintar, poden tocar, poden mirar, poden il·lusionar-se, poden riure, totes aquestes coses que van al voltant de l'art i els artistes.
Ja fa 32 anys que va començar el Carreu Blau i a més a més sentim parlar els últims anys o quan hi ha les exposicions les diferents mostres que es fan tots més o menys tenim al cap o veiem també hem pogut veure el que s'hi fa però no sé com definiríeu el secret d'aquest èxit del Carreu Blau No, no hi ha secret el que sí que hi ha és una il·lusió que els nanos...
Creure en ells, no? Això és el màxim. La llibertat d'acció, la llibertat de poder crear sense entrebancs, sense notes, sense... tingués que estar estereotipats per res, i aquest potser també és el secret. I després també, perquè amb els anys vas adquirint molts recursos per a l'expressió plàstica, tant de materials com de la natura, etcètera, no?
I aquesta acumulació de recursos mitjançant les coses que nosaltres els anem motivant és el secret. I ells mateixos, la seva presència amb llibertat, perquè es diu que un nen no porta un dibuix lliure si no és lliure. O sigui que primer pretenem que sigui lliure i després que faci el dibuix.
Clar, de fet, segurament, això que ens deies ara, que no hi hagi notes, no?, i una mica és la idea que ells sols puguin volar, no?, d'alguna manera, que la teoria és molt maca, però fins que no es pot posar a la pràctica, i suposo que els donem aquestes eines des de Terrau. Sí, és el que intentem fer. Fins a quina edat s'hi pot anar? Sí, cap allà fins als 15. Clar, clar, llavors ja és com tota aquesta etapa, realment tota la infantesa, no? Clar.
Hi ha molts nanos que han vingut de petits i han acabat. I n'hi ha que després s'han dedicat a coses artístiques. No vol dir que tota la finalitat sigui anar a fer artistes, perquè no és aquesta la programació. Però sí que n'hi ha que la motivació els ha portat a ser arquitectes, a ser dissenyadors, a ser escultors... Us plantegeu des del principi del curs algun...
tema concret ja per treballar, algun objectiu comú en els diferents cursos o com us organitzeu? Ens organitzem més per trimestres. Aquest primer trimestre l'important serà les festes de tardor en què generalment en tot el curs hi haurà una temàtica important que és estudiar algun artista que ens falta, que si ens falta entre cometes perquè com que tenim que estic correlativament
escrivint l'últim llibre de la col·lecció de fragments que es diu Artistes, allà recopilem treballs que han fet al voltant de motivar els nens a la vida d'un artista determinat. Llavors, clar, tots no pot ser, però aquest any intentem el primer trimestre treballar a Morandi i fem una instal·lació a la plaça Verdaguer, aquí a la Rentapeus, que es diu Geometria i Color.
Això ja per festes de tardor, és a dir, d'aquí un mes, no? Sí, per això que ja hem d'entrar. Primer, clar, fem la rebuda als nens, els parlem de les vacances, fan treballs diferents, no vol dir que tot el dia estiguem fent-ho de festes de tardor, però sí que ja presentem què és Morandi i una sèrie de materials que tenim molt bonics de color per fer una instal·lació de geometria i color. Després, el segon trimestre, encara no tenim molt definit quin és l'artista que treballarem.
perquè ara també hem de veure els grups com funcionen, quins anem hi ha, en funció del que vagi passant. Com han anat les inscripcions? Ara vaig a mirar-ho perquè encara no ho tinc, n'hi ha poquetes, o sigui, han anat baixant molt, les inscripcions han anat baixant, això ja ho sabem. I creieu que és per la crisi? Jo crec que sí.
També hi ha cicles, no? O sigui, també hi ha, per exemple, l'any passat teníem tots uns grups que havien estat molts anys al taller, però arriba un moment, llavors ja se'n van a l'institut. Tota aquesta gent la perds fins que no tornes a recuperar.
Més gent, doncs, clar, passa temps. Depèn de la promoció, també, i tot plegat. Com les escoles de promocions, no? És això. I, a més, aquest curs que dèiem que comença aquest dimarts, demà 1 d'octubre. D'altra banda, també, abans de festes de tardor, que dèiem ara que hi haurà aquesta exposició, ja podrem veure també un tastet del Carreolao. El dia 22 d'octubre, la conferència que es fa, aquesta conferència per inaugurar el curs,
serà càrrec teu aquest cop? sí, aquest cop és càrrec meu i li he estat gaudint o patint digueu-ho com vulgui tot l'estiu perquè clar, era un compromís que no volia quedar malament i llavors l'he dividit en dues parts el títol és Art, Artistes i Pedagogia i un subtítol que diu recursos senzills al encalç d'un objectiu difícil això pel títol ja veus una miqueta
que és donar recursos als mestres que siguin a l'abast de tots, però sempre amb un objectiu més alt, més profund, que vagi a incidir no en el treball concret, sinó en la ment de la criatura. Llavors li dividis en dues parts, una part més teòrica, i seguint els principis d'un filòsof que es diu Reed,
i després una part més pràctica amb imatges que nosaltres hem treballat amb diferents pintors. Per fer aquesta doble explicació, d'alguna manera. S'ha millorat en tots aquests anys que portes, veient dins del carrer o en altres àmbits, la manera d'ensenyar, en aquest sentit? És a dir, tots els nens aprenen...
més fàcilment a ser lliures, això que deies al principi, per exemple, o encara tenim alguns paràmetres molt rígids tots al cap de vegades? Jo no hi trobo massa diferència, tinc a dir, perquè com que al principi, mira, vaig tenir la sort que vaig veure molt clar al principi, quan jo vaig començar, què és el que teníem que fer, eh? Tot i que es deia que era un taller experimental, però precisament perquè era experimental vam poder copsar molt el que vol un nen i com se l'ha de tractar i com se l'ha de motivar, no?
I això, jo repeteixo, que per més que les coses canviïn, clar que ara és molt diferent, tenen ordinadors, tenen moltes coses diferents, la base és la pròpia de sempre. O sigui, el nen s'alegra per les mateixes coses, s'estimula per les mateixes coses. I llavors nosaltres sempre incidim en la base del nen, no en la superfície de fora, sinó en l'interior. I aquesta jo crec que sempre ha sigut vàlida.
Perquè el que ensenyes intentes que sigui vàlid per sempre. Això no canvia, segurament.
Doncs aquest curs del carrer blau que comença demà dimarts, com dèiem, aquest mes d'octubre. Us desitgem molta sort i, a més a més, també recordem que el 22 d'octubre i aquesta conferència inaugural del curs ens sembla que és a... A la mateixa vagoneta. Exacte. A les 6, a les 2 quarts de 7. Doncs n'anirem parlant. També ho anirem recordant des de la ràdio. Moltes gràcies, Soledat Sants, directora del carrer blau. Que vagi molt bé i molta sort. Molt bé, molt bon dia i fins un altre. Fins aviat. Adeu.
Dos minuts i mig i arribarem ja al punt horari de les 11, moment en què connectarem amb la xarxa, també sentirem el bollet informatiu dels Sengs Notícies i tornarem després, a partir de les 11 i 10, amb més coses.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a la ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo.
Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Augmenten un 6% les herències solidàries. L'any passat l'import dels testaments per entitats benèfiques va arribar als 44 milions d'euros. El PP català assegura que els problemes d'encaix entre Catalunya i Espanya remunten al pacte del tinill. Enric Millo demana des de la xarxa l'expresident Montilla que demani perdó. Ajornada la declaració davant del jutge de l'exalcalde de Reus com a imputat pel cas Innova. Lluís Miquel Pérez havia de declarar aquest matí però no ho farà fins d'aquí a 15 dies.
Esports després de disputar-se la setena jornada de segona, el Sabadell és desè amb 10 punts, els mateixos que el Girona. La crisi ha fet augmentar el nombre i la quantitat d'herències solidàries. Segons les dades del Col·legi de Notaris, l'increment a Catalunya l'any passat va arribar al 6%.
A més, ha crescut gairebé un 55% l'import d'aquestes herències. Si fa dos anys els llegats solidaris representaven uns 28 milions d'euros, l'any passat les herències d'aquest tipus van arribar als 44 milions. José Alberto Marín, vice de Gada, al Col·legi de Notaris, ha explicat en declaracions a la xarxa que en els darrers anys ha canviat el perfil de les persones que deixen part del seu patrimoni a finalitats socials. Ha canviat molt el perfil de fa 10 anys al nostre temps.
Abans serien normalment persones amb bastant de patrimoni que feien una disposició important. Els últims anys són moltes persones amb menys patrimoni que fan disposicions més baixes però que pujan bastant més. I també, encara que siguin modestes les disposicions, el patrimoni d'aquesta persona suma una voluntat de donar el màxim possible. Moltes vegades arriben a canviar el testament només per incrementar aquesta disposició.
La tercera part de l'import de tots els llegats solidaris que es fan arreu de l'Estat prové de Catalunya. La crisi, a més, ha fet augmentar les renúncies a les herències i han crescut aquestes renúncies un 135% des del 2007. El portaveu del PP català, Enric Millo, ha assegurat que l'origen de l'actual conflicte entre Catalunya i Espanya es remunta al pacte del Tinell.
En declaracions també a la xarxa, Millo considera que la sentència del Constitucional sobre l'Estatut no és el detonant de cap conflicte i exigeix a l'expresident José Montilla que demani perdó pel primer govern del tripartit.
quan es decideix excloure una força política que té un suport molt important a Catalunya del debat parlamentari, s'està semblant la llavor de la discòrdia i del conflicte que avui patimenta tots. No és la sentència del Tribunal Constitucional que el que fa és posar ordre i garantir que els catalans tinguem un estatut constitucional, sinó la voluntat d'exclusió que el president Montilla, precisament juntament amb Esquerra, i amb el vistiplau de Convergència i Unió, posteriorment van provocar aquí a Catalunya abans de la reforma de l'estatut.
Milló ha obert la porta a modificar la Constitució espanyola per millorar l'encaix de Catalunya-Espanya. S'ha ajornat per segona vegada la declaració davant del jutge de l'exalcalde de Reus com a imputat i pel cas Innova. Lluís Miquel Pérez havia de declarar aquest matí però no ho farà fins d'aquí a 15 dies a petició de l'advocat d'un altre dels imputats en aquest cas. Reus Digital, Joan Marc Salvat, bon dia.
Bon dia. La declaració de l'exalcalde socialista, Lluís Miquel Pérez, prevista primer pel 27 de setembre i posposada fins avui finalment s'ha plaçat pel proper 14 d'octubre. Pérez està imputat pel presumpte pagament irregular d'1,25 milions d'euros en factures falses o Josep Pràticar les manté, antic responsables del holding municipal Innova. Ara fa tres mesos Pérez negava aquest fet en la Comissió Sanitària al Parlament. Mai, i quan dic mai, dic mai, ni per escrit, ni verbalment, ni oficial, ni oficiosament, ni el senyor secretari general de la corporació.
ni l'interventor general de cooperació, m'ha de fer no cap advertiment sobre possibles negligències, sinó cap comentari sobre cap actuació, diguem-ne, inadequada en l'àmbit d'INNOVA. La imputació de Pérez arriba després que ho hagi sol·licitat el grup municipal Ara Reus.
Més qüestions. El sector del taxi alerta que no està preparat per estendre l'ús del vehicle elèctric l'any vinent, el com preveu l'administració. Sindicats i empresaris del taxi reclamen que es posi a punt una xarxa d'estacions per carregar els vehicles elèctrics abans d'iniciar la conversió tecnològica. És la reclamació que fa Lluís Verbel, president del sindicat del taxi des de la xarxa de comunicació local.
El sindicat del taxi també demana millorar la rapidesa de les recàrregues dels vehicles elèctrics i donar incentius als professionals.
Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Buenou. Mas Lluï disposarà d'un equipament esportiu. El ple municipal del mes de setembre, dijous, va posar les bases del futur equipament del nou barri de Sant Just. Amb l'aprovació del ple de clàusules administratives per la concessió. El projecte anirà a càrrec d'una empresa privada i es calcula que la inversió és d'un milió i mig d'euros. El ple, com dèiem, va donar llum verda a les primeres passes del que serà el futur equipament esportiu al Mas Lluï, un espai que té com a objectiu
cobrir les necessitats de l'oferta esportiva dels enjustencs, no només dels veïns i veïnes del barri. Aquest nou equipament voldrà ser una mena de centre social i comptarà amb restaurant, deu pistes, gimnàs i aparcament soterrat. El ple, per tant, va aprovar les condicions del procés de concessió. El terreny on es farà és terreny municipal i a través d'un concurs s'acedirà l'empresa que el guanyi per tal que construeixi el complex.
Més qüestions? La caminada popular de la CEAS per Collserola arriba aquest cap de setmana a la seva 18a edició. Demà arrenca el període d'inscripció per participar-hi diumenge al matí. El recorregut començarà al pati del Roure de la Taneu, seguirà fins a Can Candeler, l'àrea de la plaça Mireia, el Coll del Portell, la Cuscullera, el Coll de Can Solanes i s'acabarà la Taneu. La caminada començarà a les 9 del matí aproximadament i s'acabarà 3 hores i quart després. Les inscripcions s'hauran de fer entre demà dia 1 i dijous dia 3, de 8 a 9 del vespre local de la CEAS
o bé diumenge a mitja hora abans de la sortida. El preu per persona amb esmorzar inclòs és de 6 euros als socis i sòcies de les CES i als menors de 12 anys i de 8 euros pels qui no ho són. I acabem explicant-vos que el casal de joves farà una xerrada demà passat, dimecres, adreçada a joves interessats en treballar la temporada d'hivern als Pirineus. Les persones assistents podran informar-se sobre quins són els requisits per treballar en una estació d'esquí
així com conèixer els altres sectors on treballar als Pirineus en temporada d'hivern. La impartirà un membre de l'Associació Catalana d'Estacions d'Esquí i Activitats de Muntanya. La xarra d'informativa serà dimecres de 6 a 8 de la tarda al Casal de Joves. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant, si voleu ser informats del que passa a Sant Just, us podeu adreçar al web de la ràdio, radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
Ella vive en todo el mundo.
Y él ve el mundo por la tele, ella es una diosa y él es un cometa. Ella duerme por las noches y no recuerda lo que sueña. Él sueña con dormir cuando ella duerme y sueña con soñar lo que ella sueña.
Soña con soñar lo que ella sueña.
Mientras ella duerme, él fuma y obedece, ella habla y resplandece. Ella canta desnuda una canción, ella mira y se relave, ella se pierde entre su pelo, ella se abraza fuerte y dice que las noches con sus lunas
Just a la fusta, el magazín del matí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extra ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps.
Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a la ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials.
Dos minuts i un quart de dotze del matí. La setmana passada van començar les obres de millora a l'avinguda del doctor Rivalta. Unes obres que han de suposar millores en diferents punts d'aquesta zona i avui en parlem amb el regidor de la via pública, Víctor Murillo. Molt bon dia. Hola, bon dia. Unes obres esperades, també, d'altra banda, no? Sí, s'ha fet de...
S'han fet pregar, exacte. S'han fet pregar, sí, sí. I que afectaran a diferents qüestions, d'una banda, per exemple, l'enllumenat, també el paviment, i suposo que és aquesta idea que un cop t'hi poses, m'imagino que s'aprofita per intentar millorar aquests aspectes. Bueno, és evident que el que és el carrer del Torri Balta estava molt deteriorat des de molt de temps, era un compromís d'aquest Ajuntament fer alguna cosa,
També és veritat que els moments no han acompanyat. Hem trigat molt. Jo recordo que la primera conversa ja potser fa més de 4 anys. Déu-n'hi-do. Quan comences a parlar, les necessitats, fas el projecte i després ve de cop i volta, la crisi s'ha van reuixant, no pots arribar més enllà d'on pots. La filosofia d'aquest Ajuntament és no gastar més dels que tens. En aquest cas, arriba un moment que podem i tirem endavant. Què fem? El que s'adacua a la
la part central, el passeig, canviem el que és ara mateix que és l'olor, és terra, un asfalt de color, de color croc. En les primeres converses amb els veïns ja vam quedar que seria d'aquesta manera.
una amplada de 4 en 40 metres amb dues petites vorenes de color gris, fins a arribar a dalt, a l'electricitat, que allí el que fem és canviar la plataforma única i canviar el color per fer l'entrega a la plaça Maragall, al mateix tractament.
Per tant, d'alguna manera també es modernitza o s'actualitza, no?, tot plegat. Sí, sí. Es posa tot una mica en el conjunt. Home, continuem prioritzant que és un espai petonal, bàsicament, no hi ha circulació de vehicles, i doncs és molt important que es continuï amb aquesta filosofia, no?, però tot això, clar, que hem de fer no és només reparar, no?, has d'adequar el passeig petonal, arribar a l'aigua, alluminar, traslladinament, tot això, bueno, s'adequa, no?,
Estan contents els veïns? Heu pogut parlar amb ells? Amb algun he parlat, sí, estan contents. Era una obra molt esperada, com ben deies al principi, i jo crec que hem trigat més, la gent està més contenta. Mentre arribi, jo crec que no hi ha problema. Si s'hagués enjornat un any més, potser sí que haguessin començat més queixes. No, d'una cosa estem contents, des del...
o conscients, que és els veïns de Sant Just, de la situació que s'està vivint, i la filosofia d'aquest ajuntament, que encara que tingui projectes alcalades, que tingui uns quants, sap que no podem treballar-los fins que no tinguin diners a la caixa. No volem agafar deute per fer coses que són necessàries, però podem esperar.
Clar. Doncs estarem al cas també. En principi està previst que s'acabin al mes de gener. No sé si és una previsió... Sí, aproximadament. És una obra curta, no és una obra complicada. Té feina, però no és una obra complexa. I pel tema de circulació, afecta també d'alguna manera? Bé, un poquet, a la part dels veïns de l'electricitat que tenen que sortir...
Pel carrer, crec que és... No recordo... No recordo el carrer, mira. Quasi hi ha una alternativa que està ben detallada, m'imagino. Sí, sí, sí. Però és la part de dalt, que dón uns dies estàvem al carrer, quan arriba l'obra, al carrer d'electricitat, i pel passatge a Carbonell. Perdó, ara m'ha vingut al cap.
És una, de fet, de les obres potser més importants d'aquest any, no?, en aquest sentit, en el sentit de millores urbanístiques almenys d'aquesta part central. Podríem dir que és l'obra, no? Ai, de bé, no ens estem de res, no cal amagar res, no? Hem fet alguna coseta de millora, la via pública, tinc la confiança que l'any que ve podem fer moltes més coses de les que hem fet fins ara, ara hem fet un manteniment puido, no és el justet, confiem que a partir de l'any que ve la cosa comenci a millorar,
i podeu ser una mica més d'inversió, però obres grans jo crec que de moment no toquen. Tenim el compromís, i que serà igual, que és el de plaça Montfalcone i almenys el primer tram del carrer Pont. A la mateixa filosofia que el doctor Rivalta, el projecte està fet, s'han de fer quatre retocs, i quan els diners siguin a la caixa farem l'obra.
Es podrà fer l'any que ve? Sí, sí, sí, jo estic convençut que sí. El que passa és això, escolta'm, ho tenim aquí, i no m'amago, eh? Jo no prometré una cosa que no podré complir. Fins ara, anar fent, anar fent, hi ha uns diners que han d'arribar, i estic convençut que l'any que ve no farem l'obra.
En aquest cas sí que també els veïns de tota aquesta zona, potser perquè es fan sentir més els plens, però els hem sentit més vegades reclamant o reivindicant aquestes obres també a tot aquest barri. Sí, però és el que dic abans, que estem molt agraïts al veïnat. Ho han entès, també. Ho han entès perfectament, si l'he explicat. Jo l'he explicat diverses vegades a la Junta de la Plana. Ho entenen. Escolta, tinc el compromís, ho farem. I tinc els dibuixos, està fet. El projecte està acabat. De fet, en quatre ratlles, no?
però els diners que tu penses que arriben uns diners, pel que sigui, no acaben arribant, o s'han de destinar a coses molt més urgents, però el compromís sí que és que l'any que ve estarà. De fet, moltes vegades ens queixem o la gent es queixa de les poques explicacions, o sigui que justament quan es fan les explicacions potser tot és més fàcil d'entendre-ho, no? Vull dir que de vegades és només explicar com són les coses i parlant la gent s'entén, en el fons. Jo sempre ho dic, és com a casa teva. Una intuïa és com a casa teva. Tu pots tenir moltes ganes de fer la cuina,
però si no tens els diners no la faràs, no es tornaràs boig i faràs una cuina i t'agaves un deute immens. No, tens el projecte, ja has parlat amb un professional que t'ho farà, saps el preu, i dir, bueno, mira, l'any que ve o l'altre tindré els diners, ho faré. Bueno, pues l'Ajuntament, això és com a casa teva. Jo sempre dic, la pregunta és, tu això ho faries a casa? No, pues aquí tampoc. És tan fàcil com això.
De fet, de cara a l'any que ve, ara també s'estan treballant els pressupostos, suposo que també totes les diferents regidories intenten posar de manifest el que necessiten i tot plegat. En aquest cas concret de tot el tema de la via pública, a banda d'aquesta plaça Montfalcone que comentàvem ara, quins són els altres reptes o els punts principals que s'haurien de tirar endavant? Hi ha molts punts. Jo crec que actualment el que fem tots els sentiments és prioritzar el manteniment.
tenim molts carrers que estan faltos de manteniment podem parlar del carrer Creu la part que va des del carrer major fins a la carretera carrer Font sí, carrer Font
la zona del centre, encara parlem de la plaça aquesta d'aquí de Sant Josep. Hi ha molts espais del municipi que li fa falta diners, no? No ens confiem molt aquest any. Aquest any que ve jo crec que serà un any important per la via pública. Podem fer coses. Però no ens enganyem. No farem grans obres.
Les que calguin, no? Manteniment amb asfaltats, pintar... Hi ha coses que estan... Es nota. Portem dos anys que amb aquesta crisi i amb la voluntat de no gastar més del que tens, si es pot aguantar una miqueta, aguantem una miqueta. Però jo crec que aquest any algunes coses estan arribant. El límit aquest que diu Estat ja no pot aguantar un any més i a la vegada jo crec que el tema econòmic es comença a arreglar.
Doncs estarem al cas de Totplegat. Avui n'hem volgut parlar arran d'aquestes obres de la zona del doctor, l'ha vingut del doctor Rivalta, que van començar la setmana passada, i d'altra banda estem parlant amb Víctor Murillo, que a més de ser regidor de la via pública, una altra de les seves competències és que és regidor d'esports, i volíem aprofitar, primer de tot, parlar d'aquesta bona notícia, que d'alguna manera és només un primer pas, però que la setmana passada es va aprovar
al ple municipal es van posar aquestes bases del futur equipament esportiu al nou barri de Masllui, que encara falta molt per tot plegat, perquè sigui una realitat, però és una bona notícia, si més no. Bé, és un ple que ha costat molt tirar-lo endavant, però jo crec que al barri de Masllui li fan falta coses, li fan falta moviment, activitat, una mica de vidilla, no? Exacte. I jo crec que això és una oportunitat, jo crec que...
Jo al Real Pleu ho deia, no? Qualsevol cosa que té relació amb el Mas Lluit ens costa molt, aquest ajuntament. Ha costat molt lluitar per trobar endavant aquest plec, però sí, mira, està destinat a una escola a Bressol, a Mancomunada en Sant Feliu. No ens ajuda ningú, no ens ajuda ni la Generalitat, no està... Al contrari, escolta, que ho faci la gent privada, no? Que ho faci aquí la...
No ens ajuda ningú. Bé, l'amintament es posa endavant, creiem que hem de fer alguna cosa. Això és una oportunitat i jo crec que el barri necessita aquest tipus d'equipaments, no? Quedem clar...
no ser un equipament com coneixem la bona aigua, no ser un equip municipal. No, no, nosaltres fem una concessió de menial, que això vol dir que hi haurà una empresa, la que sigui, la que guanyi, que ho farà a Rici Ventura. Farà un equipament, la gestió, posarà els preus... I ja dependrà directament d'aquesta empresa concreta, no? Exactament. Home, hem de dir que aquesta empresa, dins del plec, ja es contempla, que ha de complementar l'oferta esportiva del municipi, relació amb les escoles, formació...
hi ha un cànon que ha de pagar, unes recomanacions com que demanem que el preu del soci no estigui per sobre o estigui més o menys en la línia del que està passant al voltant. Jo crec que pels interessos personals de l'empresa és el que farà, no? Però és un equipament que jo crec que l'impulsar-lo desagüentament és molt important.
Doncs és un primer pas, anirem parlant també perquè encara falta temps per tot plegat però és una bona notícia que també volíem comentar i d'altra banda volíem parlar també d'una qüestió que passa per l'esport base, vam parlar a l'estiu perquè es va anunciar des del govern espanyol que d'alguna manera els col·laboradors dels clubs esportius passarien a cotitzar la seguretat social a partir de l'octubre i que estarien exempts de declaració sempre que percebessin menys de 645
euros mensuals, en principi el que s'havia acordat, o és el salari mínim encara. El que passa és que tot plegat s'ha d'explicar bé, perquè de vegades sentim aquestes notícies que afecten, evidentment, també a casa nostra, però com queda tot plegat? Com està aquesta situació? La tormenta no ha passat, m'entens? Crec que ha afluixat una mica la pressió que s'ha fet, sobretot de... Jo crec que des d'aquí, des del pla Llobregat, eh? Sí.
encara que no pulguem amb el BOE, però que el tret de sortir d'aquesta demanda va sortir del Baix Llobregat. I jo crec que al final ha donat fruit, perquè el mes de juliol el Congrés dels Diputats, dins de la llei de l'emprenedoria, ha ficat un article que diu que es compromet en els pròxims quatre mesos, jo crec que fins a final d'any, intentar trobar una fórmula específica per a l'esport base. Això vol dir, encara no sabent com, però si buscaran per un tram de salari...
per unes categories, no sé, però estudiaran. Què perseguim? Un règim específic pel món de l'esport, l'esport base, per tot l'estat. Com deia el Juliol, l'esport base a Catalunya és un referent mundial. Jo ho he tirat molt, però a nivell europeu,
Molts països demanen a Catalunya com ho estem fent, perquè a Catalunya gairebé comptem amb la meitat dels esportistes d'esport base que hi ha a Espanya. Déu-n'hi-do. Sí, sí. Només una xifra, però la controlo perquè he format part d'un club, que és el bàsquet. El bàsquet té gairebé 90.000 fitxes de jugadors, més de la meitat de la resta de l'estat.
i això imagina't la resta d'esports. Com és que hi ha aquesta tradició tan important aquí a casa nostra? S'ha treballat molt des de les escoles. Suposo que s'han de ser una escola i des de molt petita, iniciació a l'escola, iniciació a l'esport, al professor, les entitats s'han mogut molt, les entitats s'han ficat molt a dins de les escoles per començar a fer esports amb la canalla...
I tenim aquesta tradició, com hi ha moltes, no? Sí. I, bueno, és una d'aquelles altres coses que han arraigat dins de la societat, no? I tothom sap que el nen anirà a l'escola i que farà un esport. No diem qual, però, bueno, no sé si poder fer hípica, fer bàsquet o futbol o hockey... No, mai, que és molt necessari, no, també, per un moment de desenvolupament dels menys. Exacte. Pots triar un esport monopersonal, escolta'm, jo solet. No, un esport d'equip, un esport, bueno, a Catalunya...
Bé, perquè sí, la gent s'ha implicat el primer dia, vam trobar un camí de socialitzar Catalunya, que és aquest, que és l'esport, i s'ha funcionat molt bé. I, clar, aquesta llei posava en risc aquest model. Tenint en compte que fa poc, des de Portugal, que vaig parlar amb uns companys, demanant com ho fèiem aquí.
Preguntes com ho fem? La veritat és que tampoc sé. Clar, clar, és difícil, no? Explicar-t'ho com va passar. És una cosa que s'ha anat fent, suposo, durant tot aquest temps. Explicar-t'ho com ha passat el primer dia, no ho sé, com algú va decidir això, no ho sé, però ha passat. I que hi ha molta gent a darrere, molta gent voluntària que no té cap ingrés més que la satisfacció.
ha fet una feina ben feta. Mira, ahir fèiem la presentació d'un club esportiu a la Bona Aigua. Jo fa 4 o 5 anys que he deixat el bàsquet com a president. Però a mi era una satisfacció mirar nens que havien entrat fa 11 o 12 o 15 anys i ara estan jugant amb el sènior. Jo no tinc res més que això. Mira el nen que va entrar amb 6 anys i ara té 20 i pico i està jugant. A mi és una satisfacció que tenen gairebé tots els presidents i totes les juntes, tots els clubs,
I tot plegat per illa? O amb aquestes normatives que encara suposo que s'està gestant tot plegat? Jo crec que ara no hi ha per illa. No sé com acabarem, però jo crec que al final des de la Generalitat i des del Govern Central s'han adonat que aquest projecte era una locura. I jo crec que ara estan buscant i trobant la solució perquè això continui d'endavant. D'avui, els clubs, el Consell que ja va donar als clubs de Sant Lluís, diu que hem de treballar en el pitjor dels escenaris. Perquè això pot sortir malament.
Em consta que està treballant en aquesta línia, però jo crec que el camí... La primera pera està posada per surts del problema.
Doncs ens n'alegrem també perquè, com dèiem, és un d'aquests temes que preocupa. O sigui, més no, quan es senten aquestes notícies sí que penses que seria una llàstima justament que posar fre a tots aquests anys sap greu, per dir-ho suaument, no? Sí, sí, no, és una bolleria, no pot ser. És una feina de més de 30 anys que la faria, bueno, malbé en 48 hores.
Doncs esperem, que suposo que les diferents pressions que s'hauran rebut hauran ajudat, m'imagino, a mitigar una mica tot plegat. Per tant, no anirem parlant també si hi ha més canvis. Avui n'hem parlat també amb el regidor d'Esports, Víctor Murillo. Gràcies i fins una altra. Fins la pròxima. Que vagi bé, bon dia. Adéu, adéu.
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Amigues, amics, Ràdio d'Esveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps.
Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Fins demà!
Fins demà!
I took her to a supermarket. I don't know why, but I had to start somewhere. So it started there. I said, pretend you got no money. And she just laughed and said, are you so funny? I said, yeah. I can't see anyone else smiling.
You want to live like common people. You want to see whatever common people see. Want to sleep with common people. You want to sleep with common people like me. But she didn't understand. And she just smiled and held my hand. A winter flight trip over shop. Cut your head and get a job.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Because everybody hates a tourist. Especially one of them who thinks it's all such a laugh. Yeah, I think Jim's days of Greece will come out in the bath. We will never understand how it feels to live your life with no meaning or control and with nowhere left to go. You are amazed that they exist.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a la ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Dos quarts i mig de dotze, normalment els dilluns. Aquesta hora estem acostumats a sentir a la Carme Madol, Josep Coder, que el Vicenç Liera i en Jaume Jalabert per fer tertúlia avui, però per diferents qüestions no els podem tenir aquí. Els esperem dilluns que ve i el que fem ara és parlar amb el president de l'Associació de Veïns, Jaume Rui, que tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Jaume. Hola, bon dia a tots. Per parlar de diferents qüestions, enfocadors des de l'entitat veïnal, ara que també comencem aquest nou curs, feia temps que no parlàvem i, per tant, volíem parlar de diferents qüestions, per exemple...
una moció que fa referència a les participacions preferents. Sí, ja sabeu que van presentar una moció, la Ciutadans va presentar la moció a l'Ajuntament perquè l'Ajuntament es posés les piles per col·laborar, ajudar el màxim possible les persones afectades per les preferents. Sí. Ja sabeu que el ple del 25 de febrer es va aprovar aquesta moció i ara, al començar el nou curs, hem de parlar a l'Ajuntament a veure quines mides o quins...
quina logística posem entre tots els ajuntaments i els ajuntaments per ajudar tota aquesta gent que està liada i entrollada amb totes les preferències. Un tema realment delicat, també. És un tema delicat que s'està encarrelant molt bé, perquè les situacions de l'OCU i tot això s'està encarrelant molt bé, però hem d'ajudar els nostres veïns. Els nostres veïns, forma d'ajudar-los entre l'Ajuntament
i les entitats veïnals hem de posar fil a l'agulla i arreglar-ho. El ple ja sabeu que es va aprovar per unanimitat, o sigui que, bueno, molt bé. I aquest suport també, no? I aquest suport que hem tingut sobre aquest tema que preocupa la ciutadania. D'altra banda, sí, sí, també hi ha una altra qüestió vinculada directament amb la ciutadania que passa per la renda mínima. Ah, sí, ja sabeu que hi ha una ILP, una iniciativa legislativa popular, aquesta vegada dirigida al Parlament de Catalunya,
en la qual volem, o volen totes les entitats, hi ha molta gent implicada, moltes entitats socials i polítiques, perquè la gent tingui una renda mínima garantida ciutadana, que es diu. Què vol dir això? Vol dir que s'ha establert que els mínims diners per sobreviure avui en dia a Catalunya serien uns 550 euros mensuals entre tots els conceptes que rebaria una persona.
Vam recollir signatures al poble, molt bé, i les hem presentat, nosaltres les hem presentat a la Confederació de Veïns de Catalunya, que també ha fet la campanya per tot Catalunya. Hem recollit les signatures, ja saps que el mes de juny vam fer una conferència al Can Ginestar, es va presentar una persona, el senyor Díos Dado, que és un promotor d'aquesta iniciativa, vam fer una conferència, va participar l'Ajuntament i nosaltres, hi va vindre bastanta gent...
I, en fi, estem a l'espera que tot això es presenti al Parlament i el Parlament posi fil a la ulla sobre aquest tema. La llei de l'Estatut de Catalunya ja ho contempla, això, que la gent ha de tenir un salari mínim, diguéssim, no salari, però una aportació mínima per sobreviure. La cosa és que no s'ha aplicat mai i, primer, per les dificultats econòmiques que tenim hoy en día, més encara, no?
Però jo crec que amb les 50.000 signatures no són... A l'Estat eren 500.000 per a una iniciativa popular. Aquí a Catalunya són 50.000 signatures que s'han recollit de sobres. A veure si posem també... Tirem en marxa això. És un altre tema que tenim en marxa. Totes les associacions de veïns, partits polítics i entitats socials. Perfecte, doncs això també... Tenim un bon curs. A l'inici el curs serà bastant... Sí, sí, sí, ja es veu.
I d'altra banda, també hi ha una altra qüestió que també hem anat parlant en diferents ocasions, que passa pel tema de l'impost dels béns immobles, que l'altre dia l'alcalde deia que s'apugaria el corresponent a l'IPC l'any que ve. Sí, l'última notícia que tenim del mes de juny, l'última reunió que ara tenim que tindre una altra reunió, s'apugaria només a l'IPC. Bueno, esperem a veure si això és veritat, concretem. Ara ja demanem la reunió, propera la reunió sobre aquest tema, per concretar el que es diu l'Ajuntament.
El que passa és que està molt liat perquè amb el BOE, el voluntat oficial de l'Estat, surten moltes ordres i contraordes sobre això. I està una mica complexa perquè hi ha ajuntaments morosos, hi ha ajuntaments que no són morosos i cadascú té una participació diferent en el valor catastral i l'hibit i tot això. Esperem, ja et dic, esperem aquest mes ja, el mes d'octubre, començar a parlar una altra vegada i a veure què es diu l'Ajuntament sobre això. Doncs veurem també... Temes calents.
A veure... Clar, tot aquest tema s'ha fet amb molts diners, són molts diners, perquè si afecta l'IBI és que afecta moltes coses, afecta el transport metropolità, afecta les dietes, afecta moltes taxes, o sigui, no és pagar el valor que està al nou, sinó que afecta a moltes coses, m'entens? O sigui, tot aquest, per exemple, l'impost del transport metropolità afectaria moltes persones, o sigui que totes aquestes coses s'han de polir molt bé perquè creiem que l'assumpte és pel·liagut.
Espereu, perquè puja la llum, puja l'aigua, puja això, i arriba un moment que dius, bueno, para, on petarà això? Sí, sí, està clar que és un d'aquests moments en què aquestes petites coses són les que marquen molt l'economia familiar. Si s'ha de donar compte que no són petites, no, és que això ha fet això, ha fet això, és clar, és una sèrie de paràmetres que afecten a tot aquest impost, a aquesta taxa de l'IBI.
Està clar, suposo que també de manera, quan ens reuniu també des de l'entitat, m'imagino que és un dels temes que als veïns els preocupa. Així els preocupa, sí, tothom pregunta, perquè la gent s'encampant i s'encampant. Ja hem tingut, ja, em sembla que tenim ja quatre reunions amb l'Ajuntament, esperem a l'octubre ja, començar a la cinquena, per filar ja que es diguin exactament tal. De moment, les últimes reunions no han quedat gaire contents perquè ens han posat una mica els pèls de punta,
però, bueno, l'última notícia és que l'alcalde vol pujar això i ens ho va dir via telèfon i, bueno, va bé, d'acord, farem a veure què diu. Molt bé, i tenim encara algun altre tema que... Sí, tenim, no sé, jo acabo d'arribar de vacances ara, l'Ajuntament m'ha dit res encara perquè ens reunirem demà. Tenim el problema de Machuí, el transport. Nosaltres vam presentar una proposta innovadora per millorar el transport a Machuí. Esperem que, sembla ser que el vial s'obrirà aquest mes o a
O sigui, molt aviat, o sigui que suposo que ja les línies d'autobusos aniran bé. Nosaltres no estàvem d'acord que amb una línia, amb un autobús, trigués 40 minuts a fer una volta. Això va ser la nostra proposta. Vam presentar el planell, vam presentar... vam parlar amb el gerent de l'Ajuntament, vam parlar amb l'alcalde, vam parlar de tothom, amb la Gina, per modificar una mica la línia, creiem que amb una solució correcta. I això, a part de molts temes petits que hi ha, veïnals que, bueno, no...
No ens podem esplejar en tantes coses perquè hi ha molts temes petits. Però el gruix del paquet que hem de parlar o s'ha de solventar aquest setembre és tot això que hem parlat ara. Està clar, són unes quantes coses. Després, comunicant-se que el dia 20 d'octubre farem la 24ena cursa que fem cada any, aquesta vegada dedicada, diguéssim,
la iniciativa legislativa popular sobre la renda mínima garantida. El dia 20 farem la cursa, que partirà del centre civil de la nostra associació i acabarà més a menys en la zona, igualment. Exacte, que cada any es dedica a una causa diferent, no? Cada any es dedica a una causa diferent i aquest any la dediquem a la renda mínima garantida. Perfecte, doncs també estarem al cas, anirem parlant també quan s'apropi aquesta cursa.
Avui hem volgut saber una mica quines són les inquietuds principals des de l'entitat veïnal d'aquí Sant Just. També suposo que esteu en contacte amb l'associació de Mas Lluí. Sí, amb l'associació de Mas Lluí, amb els de vacances fan parlar amb ella, sobre el transport, sí, estem en contacte, sí. Doncs, perquè aviat també s'ha d'obrir aquest vial, m'imagino que parlarem amb ells i parlarem d'aquesta bona notícia per tots plegats. D'acord. Moltes gràcies, Jaume Rui, president de l'associació de veïns de Sant Just. Que vagi molt bé i bon dia. A vosaltres, bon dia, bon dia.
Just a la fusta, el magazín del matí. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció...
Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Sleep inside the eye of your mind Don't you know you might find A better place to play You say that you've never been But all the things that you've seen They slowly fade away So is that a revolution from my bed
Bona nit.
I don't look back in anger I heard you say
Fins demà!
Bona nit.
I heard you say.
Fins demà!
I heard you say.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Amigues, amics, Ràdio d'Esveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps.
Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a la ràdio d'Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
6 minuts i arribem en punt. A les 12 del migdia, com en actarem, com sempre, a les hores en punt, amb la xarxa per actualitzar-nos, saber què passa res del país i també sentirem el bolletí informatiu del Sant Just Notícies. I tornarem després amb més coses. No us ho perdeu perquè ens esperarà la primera recepta del restaurant Ateneu que ens portaran aquesta setmana cada dia.
una recepta diferent, a més a més també la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Industens, ens parlarà de l'actualitat de l'entitat. Tindrem també el Manel Ripoll amb un nou capítol d'Economia i acabarem parlant d'Astronomia amb l'Oriel Rigat. Tot plegat després de les notícies i a les notícies hi arribarem escoltant una mica de música.
i avui ho farem amb els Beach House i aquest tema que es titula Zibram i forma part de l'àlbum Teen Dream que és de fet un dels que els va donar a conèixer ara fa aproximadament 3 anys
Doncs volíem sentir aquest tema, David Schaus, però sembla que no tenim alguns problemes amb aquesta cançó, per tant el que farem serà recórrer a un altre tipus d'història i ara sentirem més endavant i el que fem és escoltar aquest altre tema segurament molt conegut per tots.
Fins demà!
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. La crisi fa augmentar les herències amb fins socials a Catalunya. Els llegats solidaris s'han incrementat un 6% el darrer any. El president Artur Mas és a Brussel·les per entrevistar-se amb tres comissaris europeus. Analitzaran l'economia i també el procés sobiranista.
Convocats a la vaga, avui i demà els treballadors de Catalunya Caixa, els sindicats protesten pel bloqueig de les negociacions sobre l'expedient de regulació. Esports en rugby, primer triomf de la Sant Boiana. Els del Baix Llobregat van aconseguir imposar-se el Complotense de Madrid 34-30. I en hockey patins, el noi a Freixenet a la categoria masculina i el Vilanova a la femenina s'han proclamat campions de la Copa Esports Penedès.
La crisi ha fet augmentar el nombre i també la quantitat d'herències solidàries. Segons les dades del Col·legi de Notaris, l'increment a Catalunya l'any passat va ser del 6%.
I ha crescut gairebé un 55% l'import d'aquestes herències. Si bé fa dos anys els llegats solidaris representaven uns 28 milions d'euros, l'any passat les herències d'aquest tipus van arribar als 44 milions. Montse Padilla és secretari general de Càritas a Barcelona i explica en declaracions a la xarxa que els llegats solidaris són una font d'ingressos importants per a aquesta entitat.
El pressupost nostre de despesa, el 90% el cobreixen tot el que són donatius particulars. I dintre dels donatius particulars, o sigui, on estan els socis, els donants, estan els llegats i herències. Això va representar, depèn de l'any, entre un 5 i un 12% del pressupost d'ingressos. Un indicador que sempre fa pensar, no t'ho puc dir en tant percent, però sempre són més herències de dones que d'homes. Podria ser de les herències regudes en un any, un 85% són dones i un 15% són homes.
Un terç de l'import dels llegats solidaris d'arreu de l'Estat prové de Catalunya. A més, la crisi també ha fet augmentar les renúncies a herències i aquestes renúncies han crescut un 135% des del 2007. El president de la Generalitat, Artur Mas, és des d'aquest matí a Brussel·les per entrevistar-se amb tres comissaris europeus. Mas abordarà qüestions econòmiques però també el procés sobiranista.
La primera d'aquestes reunions ja s'ha fet i ha estat amb el comissari d'Ocupació. Ara el president compareix davant dels mitjans de comunicació. Artur Mas ha demanat que la Comissió Europea estudiï el procés sobiranista de Catalunya perquè no té precedents.
Però el que no ha passat mai és un país, un territori, que ja està a la Unió Europea, que compleix les normes i que, a més a més, els seus ciutadans tenen dret de ciutadania europea. I que un territori d'aquests decideix tenir un estatus polític diferent, sense voler sortir de la Unió Europea. En el cas de Catalunya, afegir un altre argument, que no és menor, que és que des del moment de la incorporació d'Espanya, l'any 86, Catalunya sempre ha sigut contribuent neta a Europa.
Des del primer dia. És a dir, sempre hem posat diners a Europa, molts més dels que no pas n'hem rebut. A Brussel·les, Artur Mas es reunirà també amb el comissari d'Afers Econòmics i el de Relacions Institucionals.
Aquesta hora comença una manifestació dels treballadors de Catalunya Caixa davant la seu del Banc d'Espanya, a la plaça Catalunya, a la ciutat de Barcelona. Fan vaga avui i demà per protestar contra l'expedient de regulació que afecta 2.400 treballadors. És una doble jornada de vaga perquè està previst que es manifestin avui i també demà. Els sindicats asseguren que aquest ERO és injust perquè discrimina els treballadors de Catalunya Caixa respecte als d'altres entitats financeres també intervingudes pel FROP i que també han hagut de fer reestructuracions.
Ho ha explicat a la xarxa de comunicació local la portaveu de la UGT a l'entitat, Sussac Namuns. A l'hora de negociar les indemnitzacions, només s'ha passat a nosaltres que han partit del que és la reforma laboral pura i dura, això no ha passat mai, i des del 20 d'agost que estem negociant, només s'han avançat a 27 dies i 18 mensualitats, però per tothom. No donen sortida a gent gran i després una comunitat amb gent jove, amb hipoteques i càrregues i sensitius.
Els representants dels treballadors es tornaran a reunir aquesta tarda amb la direcció de Catalunya Caixa. A partir de demà, l'Ajuntament de Sant Sadorní de Noia, a l'Alp Penedès, farà una campanya per promoure l'ús de l'autobús urbà. S'adreça als ciutadans que es desplacen habitualment en tren. Ràdio Sant Sadorní, Ernest Gil i bon dia.
Bon dia. L'estació de Rodalies de la capital del Cava es troba allunyada del centre urbà i són moltes les persones que utilitzen algun mitjà de transport per desplaçar-s'hi. A través de la targeta integrada de transports metropolitans, l'Ajuntament oferirà bonificacions als usuaris del bus, que arribaran fins a un 50% del preu per als estudiants mitjançant un abonament de 10 viatges.
Albert Prat, regidor de Medi Ambient, destaca la necessitat de posar en valor la connexió del tren i el bus urbà. El 50% de la població que necessita anar amb el bus va a Renfe o des de Renfe va a la resta del municipi. És difícil d'enquadrar tot això i bàsicament un esforç important rau en millorar aquestes condicions. Una de les dificultats amb què es troba l'Ajuntament és la d'ajustar els horaris del bus amb un servei de rodalies
que pateix massa sovint endarreriments i deficiències. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Just podrà fer més accions l'any que ve pel que fa a la via pública. El regidor Víctor Murillo confia que la situació econòmica permetrà al 2014 fer més actuacions als carrers de Sant Just. Segurament una de les més importants serà la millora de la plaça Montfalcone, al barri de la plana Vellsoleig, una reivindicació del veïnat des de fa anys. Murillo ha insistit que les accions del 2014 es basaran en fer més manteniment als carrers que ho necessitin però que no es faran grans obres.
Un dels treballs que precisament ara estan en marxa són les obres de l'Avinguda Doctor Rivalta, des de la carretera de Reial fins al Parc de Joan Maragall. L'Ajuntament preveu que els treballs s'acabin el mes de gener. Més qüestions? La caminada popular de les seves per Colxarola arriba aquest cap de setmana a la seva 18a edició. Demà arrenca el període d'inscripció per participar-hi diumenge al matí. El recorregut començarà al Pati del Roure, seguirà fins a Can Candeler, passarà per la plaça Mireia, la Cuscollera i Can Solanas, entre d'altres, i s'acabarà a l'Ateneu.
La caminada començarà a les 9 del matí i s'acabarà 3 hores i quart després. Les inscripcions s'hauran de fer entre demà dia 1 i dijous dia 3, de 8 a 9 del vespre local de la CEAS. El preu per persona és de 6 euros als socis i sòcies de la CEAS i als menors de 12 anys, amb esmorzar inclòs, i de 8 euros pels que no ho són.
I acabem recordant que aquest dissabte a les 10 del matí des del Parc Joan Maragall es farà una passejada per comemorar els 75 anys del bombardeig de Sant Just. Serà un itinerari a peu per explicar les conseqüències del bombardeig del 8 d'octubre de 1938, a càrrec de Julio Choa, del Centre d'Estudis Sant Justencs. Després a les escoles es farà la presentació d'una filmació del refugi antiaeri, una activitat que organitza el Centre d'Estudis.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Closed my eyes Three in the afternoon
Then I realize That she's really gone for good Anybody sing my baby Anybody sing her right
I was flipping magazines In that place on my street
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Passant onze minuts de les dotze, saludem ara la vicepresidenta del Centre d'Estatus Injustens, Maria Quintana, bon dia. Hola, molt bon dia. Després d'aquest cap de setmana, intens per l'entitat. Moltíssim, moltíssim. És allò que diem. De vegades sembla que no, però tot ve de cop. I aquest, exacte, és un d'aquests moments en què, en diferents punts, de diferents maneres, però el centre hi ha estat, no? Per on comencem? Mira, per divendres. Divendres vam tenir la xerrada de la Coral Torra... Torra...
parlant de Can Ginestar, i vam començar a la plaça dels Estudis Vells per ensenyar on era l'antiga casa de Can Ginestar, que era on abans era Can Rodes, per nosaltres, els més antics, i explicar la història de com van anar a ser els propietaris de la masia, que ara coneixem en nom de Can Ginestar. Doncs vam ser unes 40 persones. Déu-n'hi-do, no? 40 persones, amb el goig i la sort de poder tenir entre nosaltres el doctor Modulell, que viu a Madrid, que és
un dels descendants de la Masia, era del suavi, que ens ha ofert, tant a l'arxiu com al centre d'estudis, unes fotografies precioses de dins de la casa, que ara estan exposades en el cim, en l'espai d'interpretació del municipi, i després va venir i, durant l'acte que vam fer a dins del cim, que la Coral ens va fer l'explicació, estàvem allà, els que vam poder assegure d'altres drets,
passant unes diapositives molt interessants i a l'acabar doncs vam demanar al centre li va demanar al senyor Modulell que expliqués una mica vivències de les que ell havia tingut esclar, ell de quan era petit i venia aquí a la casa de les tietes perquè hi vivien unes tietes i tal va ser molt entranyable doncs tot el que ens va explicar l'exposició està aquí oberta per la gent que el vulgui encara s'hi pot anar, no? sí, sí, encara s'hi pot anar això el divendres llavors dissabte hi va haver-hi dos actes
A la mateixa hora, quasi, però uns era aquí Sant Just, que es van reunir, doncs mira, 30 persones. Molt bé, també, no? Molt bé, molt bé. Nosaltres no ho sabíem perquè érem fora, però resulta que, esclar, ens vam trobar que la Generalitat, com vaig explicar l'altre dia, la Generalitat del Memorial de la Guerra, havien fet aquest acte de reconeixement en els morts que hi entraven 5 Sant Justencs,
en el Camp Pocines, a la Fatarella, i, esclar, com que nosaltres estem portant tot el que és l'arxiu o les notes, tot el que podem, de les biografies dels morts i desapareguts de Sant Just, doncs ens vam veure, lògicament, amb l'obligació de ser-hi. Vam anar-hi, doncs, unes 27 persones, entre gent de la Junta, gent de la Comissió dels Desapareguts i Morts de la Guerra d'aquí Sant Just,
el Pere Urriols, que a més a més era familiar d'un dels desapareguts, no, dels morts, vaja, també va venir amb representació del consistori, i llavors vam dur famílies de la gent, un fill d'un senyor d'allà que té, es clar, ja té uns 80 i escaig d'anys o 90, i bé, eren 27.
L'acte, que es va fer, ja et dic, a la Fatarella, però en el memorial de Camposines, va ser un acte que es va desbordar de gent. Vull dir, l'organització es pensava, doncs, pels comptes que havien fet, que serien entre 120-150 persones i quasi era molt doble. Però bé, l'acte va ser molt sobri, molt delicat i molt bonic. Els parlaments van ser concisos, entenedors i, a més a més, molt bonics, de veritat.
Va ser un acte, ja dic, sense parafernàlies i tothom amb molta emoció continguda. Allà hi havia molta emoció continguda.
Hem fet fotografies que penjarem a la nostra web i així que la gent que pugui ho veure. I llavors, estant allà, que ens vam quedar dinant allà, vam trucar o ens vam trucar des d'aquí, des de Sant Lluís, per dins que s'havia fet aquesta passejada per la masia de Can Mèl·lic i després per la masia de Can Cuscoll, i que eren 30 persones. Està bé, està molt bé. Perquè nosaltres ja vam excusar i ens vam excusar com a Junta
de no poder anar en aquesta caminada perquè érem en aquest acte. Però la gent tant de Can Meli com de Can Coscoll ho van entendre perfectament i el que estem molt contents és que 30 persones ho hagin fet, doncs, aquesta passejada a motiu de les Setmanes del Patrimoni. Vol dir que ha funcionat molt bé. Sí, no, no, ha sigut un cap de setmana que dius, ai que bé, tot ha sortit bé i no ha sigut gens complicat i que de vegades penses, bueno, a veure qui vindrà, no?,
Doncs no, estem molt contents. I ara, com que no parem, tenim un altre acte aquest dissabte. Exacte, també molt interessant. Aquest dissabte a les 10 es convoca la gent allà a la plaça Maragall perquè el Julio Ochoa ens farà un recorregut, perquè com que fa 75 anys del bombardeig, doncs es farà una ruta pels llocs que van caure les bombes a Sant Just i s'acabaran les escoles.
S'acabarà les escoles on hi ha el refugi. Clar, el refugi en diari. Sí, i allà hi ha, ara no sé dir-se, hi ha una petita xerrada també, però això a les 10 del matí ens trobem a la plaça Maragall per fer aquest recorregut, que el Juli ens explicarà on van caure les bombes i anirem tot fent aquest recorregut, anirem al destí que seran les escoles.
Molt bé, doncs també molt interessant aquest acte que serà aquest dissabte. I l'altre dilluns explicarem aquest acte. Com ha anat, exacte. Molt bé, Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis d'enjustencs, moltes gràcies. A vosaltres. I tornem dilluns, bona setmana. Tornarem dilluns. Que vagi molt bé. Bon dia.
I aquesta hora parlem de cuina. Fa ja un parell de setmanes que hem començat a fer aquesta nova secció on convidem els diferents restaurants d'aquí Sant Just perquè ens expliquin algunes receptes. I avui hem convidat el Carlos Rodríguez de l'Ateneu. Molt bon dia, Carlos. Què tal? Bon dia, molt bé. Que avui has decidit començar pel salmó, no? Una recepta de salmó marinat. Correcte. Doncs comencem primer parlant de quins ingredients ens farien falta. Molt bé.
Haremos hoy salmón marinado al eneldo. Es una receta muy sencilla. Primero un lomo de salmón. Aproximadamente para un kilo de salmón utilizaremos sal, azúcar, pimienta en grano y eneldo. Vamos a ir un poquito con las cantidades.
Para un kilo de salmón utilizaremos aproximadamente unos 750 gramos de sal y unos 200 gramos de azúcar. Vale. Un puñado pequeño de pimienta en grano y el eneldo la cantidad necesaria para cubrir el salmón. Entonces el proceso es muy sencillo, mezclamos la sal con el azúcar...
Y la pimienta en grano. Aparte, ¿no? Eso lo mezclamos en un bol aparte. Al salmón lo cubrimos con eneldo. Lo limpiamos un poco, lo golpeamos en la mano un poco para que no quede tan cargado. Inmediatamente ponemos en una bandeja un poco de la mezcla esta que tenemos de sal y azúcar y pimienta.
Sí. Y ponemos el lomo de salmón con la piel hacia arriba. A sobre de la sal. Exactamente. Entonces, con lo que ha quedado de la sal y el azúcar, cubrimos este salmón. Sí. Y esto lo tenemos que dejar en la nevera. Ah, sí? Tres días. Déu nido. Hacen temps, doncs, eh? Sí. Entonces, esto lo que hace es...
secar el pescado, o sea, es como cocinar el pescado. Clar, de fet el deixem directament, no? És el salmó sense fer-li res. Perfecte. Lo que hace la sal y el azúcar es quitarle el jugo y queda perfecto. Molt bé. Ya luego del tercer día quitamos el salmón de esta mezcla de sal que la encontraremos que por la...
la sangre, el jugo que larga el pescado, que suelta el pescado, la salida de azúcar es tan húmeda, tan lujada. Es súper fácil de quitarlo. Podemos, si nos queda esta mezcla, si nos queda pegada al eneldo, lo podemos incluso limpiar con un poquito de agua y luego secarlo bien. Vale. Ya inmediatamente lo podemos usar. Y es tan fácil como eso. Luego, cuando lo servimos,
Ahí sí que tenemos que tener previsto de preparar una vinagreta de limón. Vale. ¿Y cómo se hace? Eso se hace con iguales cantidades de limón, aceite y apenas un chorritín, un poquito de vinagre. Vale. Con esto alineamos, ponemos un poquito de sal y servimos el salmón con torraditas y mantequillas.
Molt bé, no és difícil, no? No, que va, és superfàcil. Lleva el seu dia, però anem amb una mica de previsió i ja està. Molt bé, perfecte, doncs gràcies, Carlos. Anem a més, que vagi bé, bon dia. Bon dia.
He's really good. Yes. It is not that fun.
No, I won't cry. No, I won't cry.
4 minuts i dos quarts d'una del migdia. Salutem aquesta hora el Manel Ripoll. Bon dia, Manel. Hola, bon dia, Carme. Aquí ja tenim a punt per parlar una setmana més d'economia. Aquesta temporada vam començar parlant de les hipòtesis d'una Catalunya independent. Avui tanquem aquest capítol
I ho fas parlant-nos dels seus bons a nivell del que es coneix com a bons escombrarians. Pregunta si Catalunya tindria aquests bons, no? Sí, és per veure, per tancar una mica tot aquest tema que hem encertat des que hem començat aquesta nova temporada, que vam estar parlant això primer, què passaria si Catalunya fos independent amb el tema de la Unió Europea, si es quedaria dintre o no. Vam parlar la setmana passada del tema de les pensions, si es podrien pagar, no es podrien pagar, quin...
quin import tindrien aquestes pensions i avui, com per acabar-ho, doncs és una cosa... Potser que el ciutadà de peu queda més lluny, però és bastant important saber els bons que tindria com a país Catalunya, quin nivell de qualificació tindrien aquests bons.
Clar, primer ho hem d'explicar una mica, perquè segurament hi haurà molta gent que ho coneix, però gent que encara no ho sap, que són ben bé, que són els bons, no? Què vol dir tot plegat i per què serveixen? Exacte, perquè la gent pugui identificar-ho clarament. A vegades a la televisió fan...
a nivell espanyol fan uns anuncis en què surt el Tesoro Público i ofereix el que són els bons, obligacions o lletres del tresor. Això seria el que són els bons a nivell d'un estat. I perquè sàpiguen per què serveixen aquests bons serveixen perquè l'estat pugui demanar diners als inversors, ja siguin inversors particulars o normalment inversors qualificats,
perquè els deixin uns diners a l'Estat i l'Estat se'ls pugui gastar el moment i al cap de X anys o mesos, en funció del que es fixi, per exemple, unes lletres del tresor poden ser a 18 mesos i els bons poden ser a 3, 5 anys i les obligacions ja més a 10, 30 anys, doncs, en funció del temps que es fixi, doncs, es fixa un tipus d'interès que se li haurà de tornar, o sigui, se li haurà de tornar, si tots deixen 1.000 euros, doncs 1.000 euros més a l'interès que es fixi.
Llavors, en funció de la solidesa de l'Estat, aquest interès que hauràs de pagar serà major o menor. Com menor sigui el tipus d'interès que s'ha de pagar, voldrà dir que l'Estat és més sòlid i com major sigui aquest interès que s'ha de pagar, voldrà dir que l'Estat és menys sòlid.
Això es veu de diferents maneres, una d'elles que es pot utilitzar és, depenent de la confiança que tinguin els inversors, en què tu seràs capaç de tornar-hi aquests diners. Aquests inversors, de vegades difícils de definir, no?, que és el que va passar quan tot aquest tema de la crisi del deute, que es va intentar definir, però que de vegades...
complicat, no? És complicat. Molts d'aquests diners s'agafen, per exemple, per entitats financeres o entitats que fan el que serien quan tu fas un pla de pensions privat, doncs depèn del tipus de pla de pensió que agafis, doncs molts tenen com a referència aquests diners, aquests bons, perquè els compren, com que saben que són d'aquí 10, 20, 30 anys, però saben que tindran aquella rentabilitat.
També ho fan servir molt altres països que compren bons de països tercers, també per anar-se finançant, però és difícil saber exactament qui acaba comprant això. Però normalment és tot bastant transparent perquè sempre quan es va en una subhasta queda registrat la gent que ha comprat aquests bons. D'acord...
Llavors, el que passa és que sí que costa una mica entendre de què depèn que pugi o que baixi, això per almenys per gran públic que pot comprar aquests bons, que acaba passant amb els de la Generalitat, sí que és més difícil d'entendre aquest interès com balla. Sí, a veure, bàsicament el tema és el que et comentava jo de la confiança que puguin generar.
Clar, però aquesta confiança en el fons... Sí, clar, clar, és en funció del que... És subjectiva, no? És subjectiva totalment. De fet, hi ha unes agències de qualificació, unes agències de rating, que són les que decideixen quina qualificació tenen aquests bons i, per tant, en funció de qualificació que els hi fiquen també, doncs això afecta la confiança que els inversors puguin tenir o no amb aquests bons. D'acord. Per tant, llavors...
Partint d'aquesta primera idea, d'explicar una mica què passa amb tot plegat i com són, hauríem de parlar d'aquesta idea de bons escombraria. Els bons escombraria seria quan aquests bons tenen una qualificació baixa.
Llavors, quan tenen una qualificació baixa, se'ls anomena popularment amb aquest sobrenom de bons escombraria i, per tant, el que s'hauria de pagar perquè els inversors tant comprin és un preu bastant més elevat que el que no t'haurien de pagar si no estiguessin qualificats així. Llavors, en el cas que mirem avui de què passaríem si Catalunya fos independent o no, a veure, és bastant... Així com els altres dos temes que hem tractat, era més senzill de veure amb aquest, és més complicat saber que...
Què passaria? El que sí que sabem segur, i això no hi ha cap mena de dubte, és que el sistema actual en Catalunya, com una autonomia dins de l'estat espanyol, la qualificació que tenen aquests...
aquests bons de la Generalitat avui en dia sí que són a nivell de bons d'escombreria i, per tant, són de molt poca qualitat. Això ho tenim clar. En el cas que Catalunya fos independent, una hipòtesi que es podria fer, però com això que mirarem s'haurien de mirar moltes altres coses,
seria, per exemple, què passaria amb tots els diners que els contribuents catalans paguen amb impostos i en vez de quedar-se a Catalunya, per exemple, poder pagar aquest deute que demanessis, doncs se'n van al que es coneix com el Fons de Solidaritat Espanyol per ajudar les altres comunitats autònomes.
Clar, això és el que és més difícil d'entendre, segurament llavors. Llavors, amb aquests diners, si Catalunya, per exemple, es va calcular que més o menys l'any els diners que els catalans pagaran amb impostos i se'n van en aquest fons de solidaritat i no tornen són entorn uns 16.000 milions l'any. Déu-n'hi-do. Si aquests diners es quedessin aquí a Catalunya permetrien...
Aquestes agències de rating que dèiem abans que decideixen quina qualitat tenen aquests bons, veure que la Generalitat de Catalunya tindria 16.000 milions d'euros més per poder tornar al deute que demanés als mercats. Com que avui en dia aquests diners no els tens, quan Catalunya ha intentat o la Generalitat ha intentat algun cop anar a demanar diners a inversors qualificats, li han dit, però si apenes tens diners per pagar les teves...
despeses ordinàries, com has de tenir diners per endeutar-te encara més. Per tant, per això tenen aquest nivell de bons escombraries i per això van fer aquelles emissions on comprava directament el particular, perquè quan anaves als mercats qualificats ja directament deia que no... No comprava ningú, per tant, per això es van posar l'abast de les famílies o de la gent que tingués algun estalvi i que li permetia...
Exacte, exacte. Llavors, la idea una mica seria aquesta. Si tot allò era conseqüència, Bertona Manel, dels bons escombraria i a l'hora d'aquesta qualificació. Exacte, sí, sí, sí. Sempre són aquestes dues coses que... Déu-n'hi-do. Llavors, la idea, perquè tingui la gent clara, és, avui en dia, tal com està, tal com funciona tot i estar en Catalunya dins d'Espanya com una simple autonomia, doncs,
com que hem comentat, aquests diners que s'envien cap a Espanya i no tornen, doncs provoquen que quan un inversor qualificat et ve a mirar, doncs confiï bastant poc en la possibilitat que tu puguis tornar aquest deute el dia de demà. Si tinguessis aquests diners, possiblement l'inversor veuria que tens més recursos per poder fer front a aquest deute que tu vols emetre i que ells, per tant, seria més fàcil que tal...
Per tant, no es pot preveure gaire, no es pot pronosticar, no? Exacte, és complicat de saber. Així com saps sense cap mena de dubte com funciona avui en dia, doncs és una hipòtesi que es pot fer, però seria complicat de veure, però possiblement podrien anar per aquí als trets. Molt bé, doncs avui ho hem entès una mica en tema...
dents perquè hem de saber que són els bons però és més que res la gent es quedi amb aquesta idea de com són avui en dia i que si tens més diners per finançar-te seria més senzill que aquests bons tinguessin una qualificació millor de la que tenen avui en dia
Per tant, no sé si almenys al principi hi haurà més diners per finançar-se, cosa que pot ser que al principi potser balli una mica. És a dir, que m'imagino que quan un país es crea de nou és complicat. És complicat perquè tots els impostos que es pagaven a nivell estatal hauran de recaptar-se a nivell autonòmic i fins que no els recaptis per primer cop trigaràs un temps a poder tenir aquesta liquiditat per funcionar.
Bé, així que fem aquest nou capítol de les hipòtesis sobre l'economia en una Catalunya independent.
I tanquem, de fet, aquest capítol. La setmana que ve tindrem algun altre tema. M'has dit que encara no tenies clar quin faríem. No, encara no tenia clar veure què passa durant la setmana, també veure si tractem algun tema o no, i si no, doncs continuarem amb alguns dels conceptes, aquells bàsics d'economia que havíem anat tractant. Ens queda molt per aprendre, no, encara? Exacte, sí, sí, tenim tota la temporada. No s'acabaran. Perfecte, Manel Ripoll, moltes gràcies, i tornem dilluns que ve, més economia. Molt bé, adeu. Que vagi bé, bon dia.
Just a la fusta. Passant sis minuts de dos quarts d'on, escoltem ara l'ombra feixua dels Mishima.
I el cel és tan negre i tu ets tan llum. Som sota l'ombra d'una deus, l'ombra feixuda.
Diu que ens ha d'anar bé els dos, però també diu que els noms no han de canviar de color. Això és un diluvi.
Fins demà!
fa el silenci hi ha mai de la tempesta i no sé què és pitjor si la caïnuda o el vertigen
d'una miserable gota sobre el fang del meu jardí.
Fins demà!
i que ens permeten, per tant, parlar cada dilluns. Oriol, avui, a més a més, parlarem d'una notícia que ens situa, o que d'alguna manera es pregunta el que ens preguntem tantes vegades quan algú parla d'astronomia, és a dir, parlar de la vida a la Terra, per això.
Sí, és una notícia que va sortir a la web del diari ABC, de la secció de Ciència. El titular era, com sempre passa en aquest tipus de diaris, molt alarmant, dient que la Tierra dejará de ser habitable dentro de 1.750 millones de años. En el fons, quan queda lluny, podria semblar que no ens afecta tant, però en el fons, si et mires una mica tot plegat, hi havia molta història, no?
Sí, home, la veritat, jo el que volia deixar clar és que hi ha exactament què diu la notícia, perquè amb el titular, tot i que hi hagi els millones d'anys, home, 1700 és com, hòstia, d'aquí quatre dies això fotrà un pec com una glaia i nosaltres ja no hi podrem fer res, no?
Bueno, en certa manera, si anem llegint l'article, no és gaire interessant, però arriben a una conclusió que entre els 1.750 i 3.225 milions d'anys, és a dir, hi ha bastant més de marge, o sigui que això, ostres, intentant encertar això és molt més fàcil que la loteria, perquè hi ha...
Tenim marge. Sí, sí, un dia d'aquests la Terra deixarà d'existir. O sigui, no en tinc cap dubte. Tots un moriríem un dia, però, home, aquests l'encerten amb... Bueno, crec que hi ha quasi 2.000 milions d'anys de marge. És que són molts, molts, molts anys. Vull dir que és difícil d'imaginar com serà tot plegant, no?, l'univers, fins i tot. Sí, no, no, clar. Aquí són dies, dies. No, no, no deia res, Oriol, ara.
Ah, vale. No, aquí és on volia arribar, doncs, que, aviam, que sí, que tot evoluciona i hi ha un moment, doncs, que la Terra deixarà de tenir les condicions habitables que tenim, com fins ara. Bueno, ells segueixen amb l'article, doncs, bueno, comparant amb aquests nous planetes que han descobert, que si estan dintre la zona habitable, que estan més a prop, que estan més lluny, que batatim, que batatam, i que, bueno...
I que a tots els planetes del sistema solar, potser Mart és el que tindrà les condicions que s'aguantarà millor. Però tampoc no et diu res d'això. Què vol dir això? Que ens n'haurem d'anar a viure a Mart? És que la veritat... Ho acabarem fent, creus? Creus que acabarà passant això? Acabarà passant que haurem d'anar marxant a Mart perquè la Terra... Bueno, marxant nosaltres no, sinó els que vinguin darrere.
Home, d'aquí tants milers de milions d'anys que han sortit, si anem a algun lloc, anirem a un altre lloc que no sigui Mart. Perquè Mart, de moltes vegades ho he comentat, tot i que en el passat va poder tenir aigua, podrien haver-hi microorganismes... És un planeta que no està fet per la vida nostra. I això que surt amb ciència-ficció, que es diu terraformar, és a dir, tu envies unes màquines i uns microorganismes i posen oxigen a l'atmosfera i tot això s'arregla i tens una segona terra...
a part que és quasi improbable, impossible, diguem que val molts diners, és més barato mantenir el que tenim nosaltres del nostre planeta, vull dir, és que és així de clar. Després Marc tampoc té el que es diu la cobertura magnètica, el que és el cap magnètic que ens protegeix moltes vegades del vent solar i de radiacions que venen d'altres, d'exterior, d'altres sistemes solars,
cosa que ens fregiria vius. Vull dir... No hi ha més marge. Ens quedem a la Terra. És a dir, si desapareix la Terra, desapareixem tots. Sí, sí. Bé, el que passa és que d'aquí 1.700 milions d'anys, doncs, segurament ja no hi serem. Perquè volia fer un repart ràpid de què suposen aquests anys. Aviam, la gent pensa que això, que d'aquí quatre dies, que com no ens afanyem a arreglar-ho, doncs,
l'hem cagat. Doncs, la veritat és que la humanitat, diguem-ne, la humanitat així com a tal, portem uns, diguem-ne, 12.000, com a molt, 200.000 anys, des que uns monos anaven amb dos potes en comptes d'anar en quatre. Això què suposa, doncs, amb l'evolució de la Terra? Doncs, tornem a mirar els anys. 200.000 anys
envers els 1.750.000 anys vull dir, allà és un no res és a dir, encara tenim tant per evolucionar i canviar que quan arribem aquest any home, si tirem enrere si intentem tirar enrere veurem que a la mateixa edat doncs amb prou feines havien aparegut les primeres cèl·lules a la Terra per tant
L'evolució pot ser infinita. És veritat que seria fer volar coloms, no?, una mica, també, ara? Sí, sí, perquè amb molts menys anys, amb moltíssims menys anys, han desaparegut milers d'espècies a la Terra, per no dir els dinosauris, i així la gent coneix que eren unes peces molt més grosses. Vull dir, nosaltres, si passéssim tota l'evolució de l'univers en un any, en un any de 65 dies,
Nosaltres realment apareixem a l'últim dia i com a humans, les últimes dues hores i com a el que estem fent ara nosaltres, res, des que es va inventar el ferro, com ell qui diu, els últims quatre segons.
No res, la notícia està molt bé, però tot s'acaba. Jo més que res volia fer aquest comentari, que la gent tampoc no s'esperi, i intentar tenir una mica de coneixement de quan parlem d'anys, de milers d'anys, de milers de milers d'anys.
Doncs que sí, que nosaltres, dintre de l'univers, les estrelles s'apaguen, hi ha estrelles que duren molts anys, n'altres que en duren menys, però tot i així en duren moltíssims més que nosaltres. Per tant, tot i que l'univers es mou, l'univers evoluciona, hi ha estrelles que es moren, hi ha estrelles que neixen,
Per nosaltres és una santíssima segon. En canvi, per ells sí que hi ha anys i milers d'anys. Vull dir que el que hauríem de fer és viure en aquest planeta tal com el tenim ara, intentar conservar-lo uns quants anys més sense haver-nos de gastar molts diners. Aquest és el problema, segurament, que l'hauríem de conservar millor en lloc de pensar on serem d'aquí tants anys.
És que normalment, bueno, aquest és el comentari que sempre procuro, doncs, anar fent jo quan algú em comenta, ostres, si d'aquí molts anys anirem a Mart o no hi anirem. Home, és que és molt més barat o molt més barat o molt menys feina. No haurem de pensar en res si cuidem el que tenim aquí. Perquè, tot i així, Mart és molt més petit que la Terra i, com que cada vegada hi ha més habitants a la Terra, no hi podran anar tots. Què farem? Aquestes pel·lícules que sostenen ara, que fan sortejos i només hi van els rics i aquestes coses...
A part que això és ciència-ficció, sempre dic el més barat, però moltíssim més barat, no hem de gastar quasi res.
és només conservar el que tenim aquí i com millor ho fem, doncs més temps ho podrem disfrutar. Vull dir, no hi ha cap solució de dir, no, no, aquí ens ho anem passant bé, que quan ho gastem en tenim un altre per anar. No, no, això no és així, això suposo que és un tic d'aquests magnats dels petroli, de gent que el que vol és fer diners i que diuen, no, no, tranquils, que més endavant tindrem altres solucions.
que normalment no hi són i que les tenim aquí i que les hem de conservar i res, doncs no cal pensar tant en anar a viure a Mart, doncs això segurament algun dia algun astronauta hi anirà, però poca cosa més com el que s'està fent ara a l'Antàrtida, que està ple de científics fent investigacions, no hi haurà pas a l'Antàrtida, doncs això es farà, però tots els milers d'humans seguim a les ciutats nostres, a casa nostra i això és el que hem de fer.
Està clar. Doncs gràcies, Oriol. Avui hem tret ferro una mica tot plegat i hem fet aquesta reflexió que sembla molt senzilla, la que ens acabes de fer, però que de vegades ens n'oblidem, no?, de preservar-ho tot una mica millor. I tornem dilluns que ve, a més astronomia. Molt bé, fins dilluns. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu-vos, rebre. Just a la fusta, el magazín del matí.
Fins demà!
This is not a love song.
This is not a love song. This is not a love song. I'm going over to the other side. I'm happy to have nuts to have nuts. Big businesses are very wise. I'm inside freedom.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
6 minuts, ja arribem a la 1 en punt del migdia. És moment de tancar aquest Just a la Fusta d'avui, dilluns 30 de setembre. I tornarem demà a partir de les 10 amb més coses. Avui us hem acompanyat amb diferents qüestions. Per tant, agraïm a la gent que ha fet possible el programa d'avui. L'Andrea Bon als serveis informatius, el Carles Hernández de Rius en la previsió del temps, la Soledat Sants, a qui m'ha entrevistat avui, directora del Carrao Blau, també el regidor de la Via Pública d'Esports, Víctor Murillo, i el president de l'Associació de Veïns de Sant Just, Jaume Rull.
Hem parlat també amb l'Ateneu, que cada dia d'aquesta setmana ens portarà una nova recepta amb la vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justens, Maria Quintana, també d'Economia amb el Manel Ripoll i d'Astronomia amb l'Oriol Ricat, una mica de tot com cada dia. Recordeu també que podeu recuperar qualsevol dels continguts a través del podcast que trobareu al web de la ràdio, www.radiodesern.com.
Us ha parlat Carme Merdó i, com dèiem, tornem demà a partir de les 10 o més coses. Ara de seguida tindreu l'Andrea Bueno amb l'informatiu migdia a partir de la 1 i ens hi acostarem a la 1 del migdia a través de la música avui amb els Antoni Afon i el seu Calgari 88 que forma part de l'àlbum Lamparetas, el penúltim que han tret. Que vagi molt bé, que passeu molt bon dilluns.
Classificats per ser final de patinatge artístic. No tot era físic ni mental, també era sentimental. Tu i jo festejàvem i representàvem Espanya. A l'Olimpíada, divern del Tenedà, abans de sortir tu vares dir...
Te casaries amb jo i vaig contestar, avui m'has casat, sigonya amb la medalla d'or.
En sincrònia i a màxima velocitat. Te'n vas a l'aire amb una força increïble i a punt de caure tallà. T'ha farsa morta i jo vaig alerta. Feim una corba oberta, agafa energia i teixec només amb una mà. Fas una gràcia de banyar.
a sa punta des patins sona un redoble de bateria i feim com qui discutit han atxurat sa creuent mirades crec que te'ls ha agradat feim una atxura d'estàtua final mirant tot sòtil rient i a l'anat ballà amb aquesta melodia moderna
A una pista de gel de Calgari 88. Ja sona la tensió per mena fònia. Atlantis is calling S.O.S. por love.
Es locutós repassen de Rússia, va treure un nou i mig. Es favorits eren suets i tenien just un nou setanta-sinc. Aixecen ses taules i tots mos posen un deu.
Vens capa jo, m'abrasses i plores, i m'atropitges un peu, li demanam un jutge de pista. Si mos voltes a ell, es en directe i ho televisen a tots els cinc continents. D'amuntes pòdium amb sa medalla, mos donem sa mà.
Senta en pas micros així com mos chasen i dins la tele tu i jo mos besà. Ballà amb aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgari 88. Ja sona 72.
Atlantis is calling SOS for love ballar amb aquesta melodia moderna a una pista de gel de Caldari 88 ja sona la tensió per megafonia Atlantis is calling SOS for love
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
L'Ajuntament de Sant Just farà més actuacions al carrer l'any que ve. El regidor de Via Pública confia que el 2014 la situació econòmica permetrà fer més accions als carrers de Sant Just, com la millora de la plaça Montfalconer. La setmana passada va començar la remodelació de l'avinguda Doctor Rivalda. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dilluns, 30 de setembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
El Carrau Blau comença demà al curs 2013-2014. Aquest curs les inscripcions han baixat una mica. Aquest any és el 32è aniversari del Carrau i mantenen l'espai familiar, un espai que l'any passat va tenir molt bona acollida. L'equip de govern manté l'ajornament de l'actualització progressiva del valor cadastral. És una qüestió que es va abordar al ple del mes de setembre, com l'adhesió del consistori al Pacte Nacional pel Dret a Decidir
i el nou equipament esportiu de Mas Lluí. I el Casal de Joves farà una xerrada dimecres per a joves interessats en treballar la temporada d'hivern als Pirineus. Les persones assistents podran informar-se sobre quins són els requisits per treballar, per exemple, en una estació d'esquí. Bon dia. L'Ajuntament de Sant Jus podrà fer més actuacions a la via pública l'any que ve.
El regidor de Via Pública, Víctor Murillo, confia que la situació econòmica permetrà el 2014 fer més accions als carrers de Sant Just. Segurament, una de les més importants serà la millora de la plaça Montfalcone, al barri de la plana Vellsoleig, una reivindicació veïnal des de fa anys. Murillo ha explicat que el 2014 no es faran grans obres a Sant Just i que se seguirà fent el que s'ha fet els darrers anys, manteniment de la via pública. Una de les més destacades és, com dèiem, la plaça Montfalcone, una acció que els veïns i veïnes de la plana Vellsoleig
reivindiquen des de fa molt de temps. Víctor Murillo s'ha mostrat confiat en que es podrà tirar endavant l'any que ve, ho ha dit el Just a la Fusta. Confiem que a partir de l'any que ve la cosa comenci a millorar i poder fer una mica més d'inversió, però obres grans jo crec que de moment no toquen. Tenim el compromís, que és el de Plaça Montfalcone i almenys el primer tram del carrer Pont, amb la mateixa filosofia que el doctor Rivalta.
El projecte està fet, s'han de fer quatre retocs i quan els diners siguin a la caixa farem l'obra. Es podrà fer l'any que ve? Sí, jo estic convençut que sí. A més es farà manteniment a zones de Sant Just que ho necessiten, com el carrer Creu, el carrer Major i el carrer Font. Un dels treballs que ha sentit ara i s'han posat en marxa recentment són les obres de l'avinguda Doctor Rivalta, en el tram que va des de la carretera reial fins al parc Joan Maragall.
Les obres van començar la setmana passada per tal de millorar la recollida d'aigües, la pavimentació de la via i de l'esplanada del costat de l'edifici de la carretera on aparquen els veïns. Es connectarà pels vianants amb el passatge de centre a Gertrudis.
El regidor de Via Pública, Víctor Murillo, ha explicat altres actuacions a la zona. S'eracua la part central, el passeig. Canviem el que és ara mateix que és sauló, que és terra, per un asfalt de color, de color croc. En les primeres converses amb els veïns ja vam quedar que seria d'aquesta manera. Una amplada de 4 en 40 metres amb dues petites vorenes de color gris fins a arribar a dalt a l'electricitat, que allí el que fem és canviar la plataforma única i canviar el color per fer l'entrega a la plaça Maragall del mateix tractament.
També s'introduiran millores pel que fa a l'eficiència energètica perquè es posarà un enllumenat tipus LED de molt baix consum amb telegestió per controlar el nivell lumínic i optimitzar la despesa. Mentre durin les obres, l'aparcament de terra al qual s'accedeix des de la carretera reial queda anul·lat però sí que es garanteix l'accés del veïnat a casa seva i el pas de vehicles de seguretat o emergència. L'Ajuntament de Sant Just preveu que els treballs s'acabin el mes de gener.
Sant Just Notícies. Ara passen quatre minuts de la una del migdia i parlem d'educació. El carrer blau comença demà el curs 2013-2014. Aquest curs les inscripcions han baixat una mica, entre altres coses, per culpa de la crisi, però l'oferta formativa dels tallers d'arts plàstiques per a nens i nenes seguirà amb els mateixos objectius, estimulant la percepció dels infants a través de l'educació visual i plàstica.
Enguany, el Carrau celebra 32 anys. Sant Just Notícies. L'oferta del curs del Carrau Blau s'adreça a nens i nenes de 2 a 15 anys i hi haurà sessions de pintura, dibuix, gravat, modelat i escultura, experimentació amb materials reciclats, observació i recreació de la natura. També es treballarà per estimular la percepció visual i plàstica dels infants en torn de l'art i la cultura i s'estudiaran pintors i artistes. El primer trimestre l'autor serà Morandi,
I es treballarà les properes setmanes per fer una exposició sobre l'artista al Sant Just al carrer el dia 27 d'octubre. Ho ha explicat el Just a la Fusta Soledat Sants, directora del Carrao Blau. Intentem el primer trimestre treballar a Morandi i fem una instal·lació a la plaça Verdaguer que es diu Geometria i color. Primer, clar, fem la rebuda als nens, els parlem de les vacances, fan treballs diferents, no vol dir que tot el dia estiguem fent-ho de festa de tardor.
però sí que ja presentem que és morandi i una sèrie de materials que tenim molt bonics de color per fer una instal·lació de geometria i color. A més a més, el curs que ve el Carrau mantindrà el petit Carrau, un espai familiar per a infants de 2 i 3 anys. L'objectiu és que els nens comencin a observar