a Olot quan el seu vehicle va volcar i va caure al riu Fluvià, segons fons dels bombers de la Generalitat Girona. Maria Rovira. Bon dia. Els fets van passar cap a dos quarts de dotze de la nit al carrer Bisba Vilanova d'Olot. Un vehicle amb dos ocupants va xocar amb el mur de passen del riu i va caure de cap a pervall al Fluvià, segons han informat també des de la policia local. L'altre ocupant del vehicle, un jove de 18 anys, va quedar ferit i el van evacuar a l'Hospital Josep Trueda de Girona. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona.
Esports, Josep Antón Aïssa. Pendents ara les 10 de la llista de viatgers del Barça per anar a Madrid. Els Blaugrana defensen aquest vespre davant l'Atlètic l'1-0 que van obtenir el Camp Nou en els quarts de final de Copa. El partit començarà a les 9 del vespre, una hora abans a Catalunya Ràdio. També aquest matí roda de premsa prèvia de Sergio González abans del Sevilla Espanyol de Copa de demà.
La podreu seguir en directe per Catalunya Informació. De matinada, en bàsquet NBA, Dallas, 90, Memphis, 109, 15 punts de Marc Gasol. Golden State, 111, Chicago, 113, 18 punts de Pau Gasol. A l'Open d'Austràlia, en nois Babrinka ha superat Nishikori. S'ha classificat per semifinals. Ara juguen Djokovic i Raonic, 3-3 al primer set. En noies han passat a semifinals Serena Williams i Madison Kaye.
En embola, avui, quart de final del Mundial, Dinamarca-Espanya, amb Aterpolo, Lligueta de Champions, Barceloneta, Prorreco d'Itàlia i amb patinatge artístic, el català Adrià Díaz, debut aquesta tarda al Campionat d'Europa. Fins aquí les notícies. Ràdio Despert 98.1
Justa la frustra.
Molt ben dia, passen 6 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dimecres 28 de gener. Comencem un programa que arrenquem de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia.
I parlem del temps en aquesta primera hora també amb el Carles Hernández i Rius. I avui a les 11 i 10 enrevistem el poeta Joan Margarit, que ha publicat recentment el seu últim poemari, Des d'on torna a estimar, i en parlarà avui aquí al Just a la Fusta. Després farem tertúlia esportiva amb el Carles Hernández i Rius i l'Enric Riva.
I a la tercera hora tindrem l'Astronomia amb l'Oriol Rigat, també l'Albert Macià, que ens parlarà de l'actualitat de l'Ateneu. Avui no tindrem vins perquè les tricols, tenint l'alçall de Can Mata, està engripada, per tant no tindrem el tast en directe, però sí que tindrem els llibres amb la Silvana Vox i també aquest resum d'efemèrides amb l'Arnau Cònsul.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem de seguida amb les notícies.
Saludem l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui comencem parlant de l'Espai Coworking, no, Andrea? Perquè s'han obert convocatòries per poder-ne formar part. Exacte, i Promunt s'ha obert aquesta convocatòria per optar a una plaça, com deies, a l'Espai Coworking i també als espais creatius disponibles de l'edifici Sant Just Diagonal. Pel que fa, l'Espai Coworking és una oficina amb 8 punts de treball individuals compartit amb altres treballadors i emprenedors independents.
I d'altra banda, s'ha obert la convocatòria per accedir als espais creatius que hi ha disponibles al mateix edifici i a la creació d'una llista d'espera. El termini per inscriure's amb dues convocatòries es va obrir justament ahir, es tancarà el dia 22 de febrer. Les sol·licituds s'han de lliurar a l'oficina de Promunça, a la carretera Reial 106, als locals 6-7. L'horari d'atenció és de dilluns a divendres de 9 a 2 i de dilluns a dimecres de 4 a 6 de la tarda. I per cert...
que Promunsa ha retardat la convocatòria per adjudicar un habitatge de lloguer per persones amb risc d'exclusió social per al dia 30 d'aquest mes. Per tant, la convocatòria s'obrirà finalment demà passat. Trobareu més informació de tot plegat d'aquestes convocatòries que s'han obert pel que fa a l'espai coworking i als espais creatius al web de Promunsa, www.promunsa.cat.
És la primera notícia d'aquest matí. Parlem de més qüestions perquè la biblioteca està d'aniversari, Andrea. Exacte, té aquest 2015 una doble efemèride, un doble aniversari. Aquest any se celebren d'una banda 50 anys dels serveis bibliotecaris del municipi. El juny de 1965 es va inaugurar la primera biblioteca de Sant Just que se situava al primer pis del Parador i per celebrar aquest 50 aniversari dels serveis bibliotecaris de Sant Just a partir del mes d'abril es faran diferents actes commemoratius a la biblioteca Joan Margarit.
D'altra banda, un altre efemèri de celebrar és l'any de les biblioteques. L'ha declarat l'Apartament de Cultura de la Generalitat aquest 2015 com any de les biblioteques, coincidint amb el centenari de la xarxa de biblioteques populars de la Mancomunitat. Per això, des del govern català han anunciat que es destinaran més recursos i esforços en guany a les biblioteques públiques del país.
Una de les novetats més importants pel que fa a les biblioteques de Catalunya aquest any és la introducció del servei de préstec d'e-books. I segons la directora de la biblioteca, Joan Margarit, Rosa Maria Vallès, l'equipament també estrenarà aquest servei al llarg del 2015.
Doncs no n'anirem parlant també al llarg d'aquest any. Acabem parlant del càsting que comença avui, no? Sí, és el primer dia avui. Els càstings que estan preparant des dels tallers de la Vents d'Esplugues per buscar actors, cantants i ballarins per nous musicals, per nous projectes de teatre musical. Justament aquest vespre i dimecres que ve, dia 4 de febrer, es convoquen dues audicions per trobar gent nova a partir de 16 anys que actuï, canti o balli, amb noves obres de teatre que es tiraran endavant, tot plegat,
Arrel de l'èxit del musical Mamma Mia, que des dels tallers de l'Avent s'han plantejat convocar aquestes audicions per trobar nous perfils que vulguin donar continuïtat a nous projectes de teatre musical. Les persones majors de 16 anys que es vulguin presentar hauran de portar alguns monòlegs, valls o cançons preparades.
Per participar-hi heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça centreculturalavenc.com indicant nom i cognoms, edat i el dia i hora aproximats que acudireu a fer el càsting, el dia i l'hora que us vagi millor. Com dèiem, els càstings seran avui dia 28 i dimecres que ve dia 4 de febrer de 8 del vespre a 11 de la nit a l'Avenç d'Esplugues.
Doncs veurem com va també tot plegat. Si hi ha algun Sant Justenc, finalment també ja n'anirem parlant. I quan falten dos minuts per arribar un quart d'onze, abans de parlar de més actualitat, el que fem és parlar de música. Avui també per això, amb una novetat musical, Andrea. Disnow.
No ben bé, suposo que saps que aquest divendres s'estrena la pel·lícula... És aquest divendres, no? 50 sombres de Grey? No, no és aquest divendres. No, encara no, encara queda. Jo crec que era perquè el feien coincidir amb Sant Valentí, aquestes coses. Tens raó, tens raó, exacte. Per tant, queden encara un parell de setmanes. Però el que s'ha posat a la venda ahir és la composició que ha fet Sia per la pel·lícula i que ja s'ha situat en les primeres posicions d'Aitons als Estats Units...
Sí, de moment no es pot tenir, ni a Deezer ni a Spotify, però bé, en tot cas, a través de YouTube s'ha filtrat i, per tant, a través del portal GNS Pop es pot sentir. És aquesta balada que sentim, que es diu Salted One, i bé, en tot cas, és un dels temes que s'acompanyarà també el que hi haurà de dir avui que no d'altres. La banda sonora sortirà el 10 de febrer, és a dir, pares que fa motors també abans de l'estrena. Son així. Estupendo.
Fins demà!
Don't let go And you can do it
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Yeah, you can move. Remind. Yeah, you can move. Remind. Yeah, you can move.
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Som un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres a dos quarts de buit del vespre en aquesta emissora 98.1 de la freqüència modulada.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Just a la fusta.
Un quart i mig d'onze, saludem aquesta hora de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat a nivell general ens fixem, per tant, en la premsa d'avui, en aquest recull de portades, que avui parlen principalment de Jordi Pujol, Andrea. Sí, és el tema del dia, la declaració ahir al jutjat. El diari Ara Llegim Pujol no aclareix els dubtes. L'expresident insisteix que l'origen de la fortuna oculta és una herència però no aporta cap document.
Diu, els diners es van multiplicar per 4 a Andorra i van ser gestionats a l'inici per un directiu de banca catalana. Aquesta investigació judicial és el tema del dia avui al diari Ara, també en portada al periòdico. També llegim Pujol sense papers, declaració davant la jutja per la fortuna oculta. L'expresident no aporta documentació per justificar l'herència del seu pare i 3 dels seus fills declaren que els comptes andorrans el gestionava el primogènit, Jordi.
I per últim, a l'avantguàrdia, també és un dels temes destacats en clau polític en aquest cas, Pujol declara al jutge que es va desentendre del llegat a Suïssa. Diu que Joaquim Pujol també va gestionar els diners abans de ser secretari de presidència. I aquesta qüestió avui és el tema més destacat a tots els diaris en portada.
Doncs actualitzem ara la informació amb el que tenim els digitals, el 3-24 que obre explicant que hi ha una macrooperació en marxa a Tarragona contra el blanqueig de Capitals, després que el cas Mercuri arriba als jutjats, l'exdiputat del Partit Socialista Daniel Fernández i l'exalcalde de Sabadell Manuel Busto seran jutjats avui al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, acusats de tràfic d'influències i prevaricació.
L'Ara.cat que obre també embustos i l'ex número 2 del PSC que s'asseuen al banc dels acusats i també explica declaracions d'aquest matí de l'Oscena que diu que el PSOE té una probabilitat significativa de guanyar les eleccions generals. Susana Díaz que ha dit que el dret a decidir és una trampa per dividir Espanya.
I Rajoy acusa Mas d'afablir el creixement econòmic amb la convocatòria d'eleccions. Retreu el president que, si volia avançar els comissis, no els fes coincidir amb els del mes de maig. La Vanguardia ens obre parlant de Grècia, que diu que detindrà d'immediat la privatització de les elèctriques. En el programa de Sirisa figura oferir electricitat gratuïta pels més pobres del país, que xifren 300.000 llars.
I també explica que han trobat restes de les tropes d'Aníbal a la ciutat de Valls. Una trobada que han fet estudiants de la UB. És una de les poques proves de la presència del general cartaginès a Catalunya. I un apunt final, que és que Roger Pera torna al teatre després d'un any de rehabilitació. L'actor torna amb orgasmes i germans de sang. L'obra acaba de deixar per la seva addicció.
Tornem cap als diaris en paper. Parlem de les imatges del dia, Andrea, que m'imagino que també ens porten el Jordi Pujol. Sí, a la seva dona, Marta Ferrusola. El diari Ara i el diari La Vanguardia els veiem a tots dos envoltats de policies i guardes patlles, també fins i tot.
Sortint dels jutjats, van ser increpats a l'entrada i la sortida de la ciutat de la justícia. Els veiem a tots dos, com dèiem, a l'avantguàrdia i a l'hora sortint dels jutjats i al periòdic els veiem entrant els jutjats ahir, justament al matí, per prestar declaració. És el tema més destacat en format fotogràfic avui.
Una altra de les qüestions destacades és, ara en parlarem també en clau internacional, l'acte que s'ha fet de commemoració del 70è aniversari de l'alliberament del camp de concentració d'Auschwitz, aquesta commemoració del final de l'Holocaust. Vèiem en portada del periódico i el diari ara dos supervivents ahir en aquest camp de concentració, on es van fer aquests actes d'homenatge als que van morir.
i també als supervivents. I més qüestions, el diari La Vanguardia, una punt més en clau fotogràfica, veiem el pont de Brooklyn, de Nova York, tot nevat. A La Vanguardia llegim Nova York esquiva la Gran Nevada, per als novoyorquesos va ser una nevada més, però l'alerta pel temporal més gran de la història va fer que la Gran Poma visqués un dia gairebé paralitzada, amb 5.000 vols cancel·lats. I veiem, com dèiem, una imatge d'aquest pont de Brooklyn mític, tot nevat, justament ahir.
I en tercer lloc un nen que va travessar un arc sobre un pont de Lleida i la seva gravació va causar indignació.
Aquest tema justament és el més consultat de l'Ara.cat, aquest jove que es va jugar la vida en filància i caminen damunt de l'arc de la passarel·la dels instituts de Lleida. Després, el segon tema, sense exèrcit, el castellà cooficial i llistes obertes, és la Constitució que impulsa el jutge Vidal. I en tercer lloc, Jordi Bujol, que reitira davant de la jutge que la fortuna no prové de la corrupció ni de l'erari públic.
I el 3.24, el més vist també és aquesta preocupació a Lleida per les imatges d'aquest nen creuant un arc a 12 metres d'altura. El segon tema, Pujol, que atiu el jutge que l'increment de l'herència familiar és per bones inversions. I en tercer lloc, que Nova York supera una tempesta de neu menor del Castamia.
Obrim la pàgina internacional, Andrea, cap on ens n'anem avui? Doncs avui ens n'anem cap a Polònia i parlem dels actes de commemoració del 70è aniversari de l'alliberament del camp de concentració d'Auschwitz. Ahir, prop de 300 ancians supervivents dels camps d'extermini, acompanyats de desenes de caps d'estat i de govern, van commemorar la ciutat d'Osbyakim, al sud de Polònia, aquest 70è aniversari de l'alliberament d'Auschwitz-Birkenau per l'exercit soviètic.
Ens diu l'avantguàrdia que, a diferència dels aniversaris passats, aquesta vegada no van ser els polítics, sinó els supervivents a la solució final decidida per Hitler i pels jerques de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, els que van protagonitzar els actes de commemoració. Els nazis van assassinar a Auschwitz més d'1,1 milions d'éssers humans, la gran majoria jueus,
I quan hi va arribar l'exèrcit roig hi quedaven 7.000 presos en vida. D'uns 7.000 funcionaris de la CSS nazis que van treballar al camp, els tribunals alemanys només n'han jutjat i condemnat 41. Els comandants màxims, com Rudolf Hoss, van ser executats a Polònia l'any 47. Ahir alguns dels supervivents també van fer diferents parlaments, molt emotius. Per exemple, una nena, Helena Birenbaum, que era nena quan va estar al camp de concentració,
Deia, durant més de dos anys jo vaig ser una nena jueva que a mi de la cambra de gas moria una infinitat de vegades de terror, de dolor, de tensió i angoixa davant la selecció de les presoneres que anaven a morir, en veure l'agonia de les meves companyes a aquell horror quan cada instant era un segle.
És una de les declaracions d'una de les supervivents del camp de concentració. La Vanguardia també ens aporta alguns apunts de l'extermini. Per exemple, 700 nadons van néixer en Captiberi, 800 presos van aconseguir escapar-se d'Auschwitz. El camp, precisament, va ser construït entre els anys 40 i 42 i reunia 3 camps i 36 subdivisions, construïts sobre una superfície de 40 quilòmetres quadrats en una zona aïllada de la polònia ocupada.
Són algunes de les dades d'aquests actes de commemoració del 70è aniversari de l'alliberament d'Auschwitz. I ara ens n'anem cap a Grècia, ens quedem per això a La Vanguardia i llegim algunes de les primeres passes que està fent el govern de Sirisa amb Alexis Tsipras al capdavant. A La Vanguardia llegim que Tsipras s'ha compromès a reobrir la televisió pública tancada el 2013 sota ordres de la Troika per estalviar
2.500 llocs de treball. El programa Salònica és prioritat per a Xipres, el va presentar a la tardor de l'any passat, però es pregunta a l'avantguàrdia d'on traurà els diners. La primera mesura serà molt simbòlica. El nou govern restaurarà el nivell del salari mínim, que va ser retallat a 585 euros el 2012 pel govern tecnòcrata de Lucas Papadimos. Ara aquest nivell restaurat serien 751 euros mensuals.
El segon projecte de llei llançarà un vot salvavides a milers de famílies que no poden pagar els nous impostos que han anat minvant les rendes netes dels grecs en els últims anys. Si un contribuent paga més del 30% de la seva renda en impostos endarrerits, se li permetrà allargar el termini de pagament. Tot s'ha dit, el govern ajudarà unes 300.000 famílies a les quals s'ha tallat l'electricitat.
Les mesures, diu l'avantguàrdia, tenen un cost fiscal equivalent al 5% del PIB, uns 13.000 milions d'euros, però sense acordar un programa d'ajustos amb la troika, Sirisa haurà de prescindir del pròxim crèdit per 7.000 milions d'euros. I un apunt més pel que fa al nou govern grec. Llegim que no hi ha cap dona en el nou Consell de Ministres que ha deixat de banda els dogmàtics.
Doncs són algunes de les notícies més destacades en clau internacional. Ens n'anem ara a fixar-nos en la premsa esportiva d'aquest matí d'avui dimecres, que ha partit aquest vespre i per això l'esport titular. Això és una final, el Calderón serà un infern, però el Barça està mentalitzat per guanyar. L'equip laburana buscarà el passe semifinals amb l'alineació de gala.
I el missatge de Leo Messi s'ho donarem tot triant una fotografia de Messi i Neymar abraçant-se en la celebració d'algun gol els últims dies. Primer desenllaç és com titula l'esportiu i prefereix triar la fotografia del porter a la portada. Diu que el Barça juga avui contra l'Atletico en un dels partits clau de la temporada amb el pas a semifinals de la Copa en joc.
I el Mundial Deportivo diu va la Copa, és el que trien en portada, juga el Calderón, és el que diu el Marca, i l'As destaca declaracions de jugadors de l'Atlètic de Madrid, que diuen... No, de fet, és les declaracions de l'entrenador, de Simeone. Hem de viure cada minut com si fos l'últim.
Avui a les 9 i aquest partit en parlarem també a dos quarts de 12 de la tertúlia esportiva.
Passem d'aquí ara cap a les contraportades del dia. Comencem per la del diari ara, l'article setmanal de Juret Ramoneda titulat avui Hulebec, la submissió i la casta. Andrea. Diu Ramoneda, Submissió, la darrera novel·la de Michel Hulebec, anava a camí de ser pedra d'escàndol a França. Hulebec, amb el seu estil desmenjat i amb ganes de fer veure que està tornada a tot, sempre ha buscat el soroll publicitari.
L'afabulació d'una elecció presidencial que porta a la presidència de la república Mohamed Ben-Aves, candidat de fraternitat musulmana, després d'un acord republicà amb conservadors i socialistes per barrar el pas a Marine Le Pen, i també la normalitat amb què l'islamisme de rostre humà aconsegueix l'acceptació de la ciutadania, de ser interpretat a la premsa com un joc de miralls que afavoria el front nacional perquè incidia en les pors i els fantasmes que alimenten l'extrema dreta.
Diu Ramoneda, just quan Hulebec iniciava la promoció del seu llibre es van produir els atemptats de París i submissió va quedar colgat sota l'allau de la indignació i de la mobilització nacional. I d'altra banda, la segona part de l'article, titulada Casta, llegim els partits tradicionals i part de la premsa més orgànica s'han desformat en l'afany de destruir Podem. La gosadia d'aquesta banda d'acabats d'arribar del no-res, volem guanyar.
ha irritat els que no volen cedir un mil·límetre de poder. De manera que l'objectiu principal de tots els atacs és demostrar que els de Podem ja són casta. Acusacions de corrupció, de doble llenguatge, de promeses que s'esfumen abans de començar, de sectarisme. Diu Ramoneda i acaba així. Totes les crítiques condueixen a un mateix punt. Ja sou com nosaltres. A la Vanguardia tenim el següent titular, el govern xinès ha forçat 400 milions d'avortaments.
Avui ens acosta en la història de Chen Guangcheng, que és dissident xinès activista contra els avortaments forçats. El van detenir, diu, perquè em vaig afrontar al poder omnímoda del govern xinès. He contestat les seves lleis inhumanes, sobretot una llei, la llei que proveix l'embaràs a tota dona sense permís previ del govern. Ningú no pot engendrar un fill sense demanar permís. És avarrant, atenta contra els drets humans, demana empresonar per denunciar-ho.
A Víctor Amela li pregunta i des de quan s'aplica aquesta llei? Ell respon que des de l'any 79 hi comporta molt de dolor. Jo era petit quan es va començar a aplicar al meu poble, recordo els crits de les dones. Cada tres mesos el comissari local del partit envia al poble dos homes molt forts. Si una dona està embarassada sense permís...
La fan pujar a un cotxe, li claven una pallissa, la porten al centre de planificació familiar i la sotmeten a un avortament forçós. És una cosa que està passant ara mateix aquests dies, diu, i de vegades la dona es desespera i salta del cotxe en marxa, diu, hi ha hagut moltes morts per aquestes mesures estatals.
També explica Guan Chen, que també hi ha dones, per sort, que se salven. Diu, una dona del meu poble, per exemple, va aconseguir parir d'amagat, criar la seva filla, i avui és universitària. És una excepció. Aquesta llei ha interromput uns 400 milions d'embarassos. I ara, a l'entrevista, n'aprofita Víctor Amela per entrevistar-lo, perquè ha estat convidat a Chen per la Casa del Tíbet de Barcelona, i ha ofert una conferència, i ha participat també en una manifestació pels drets humans al Tíbet i a tota la Xina.
Doncs una bona entrevista avui a La Vanguardia. Acabem per això amb la del periódico, que ens porta cap a Mallorca, Andrea. Llegim que Catalunya no es té la més petita idea de Mallorca. Doncs ho diu Toni Torrents, l'apotecari cultural, així li diuen, per curar la desafecció entre catalans i mallorquins, recepta directament una festa.
Els 78 anys encara el trobareu rere el taulell de la seva farmàcia a Sa Poble, Mallorca. És gràcies a l'esperit incansable de Toni Torrents que Barcelona encara se celebra miraculosament una festa amb fogueres. El proper dissabte 12.000 persones saltaran de fogueró en fogueró compartint menges, música i glosses tradicionals de Mallorca. És la curiosa història de com els foguerons de Sant Antoni i la festa grossa de Sa Poble des de l'any 1365 van esquivar l'estricta normativa i es van instal·lar a Gràcia. Diu que
Va ser gairebé sense voler. L'any 92 els meus tres fills estudiaven a Barcelona, divien a Gràcia, al carrer Verdi, i diu, de vora a la plaça de la vila també vivia una amiga mallorquina que feia més de 20 anys que no havia vist un fogaró. Un dia va dir, per què no mirem de fer una festa de Sant Antoni a Gràcia? Diu, 23 anys després, és un nucli d'intercanvi cultural entre mallorquins i catalans. Toni Torrents pregunta, sap què va dir una persona que va venir de sa poble el primer any?
Però si els catalans som com naltros. Això demostra com s'ha manipulat sa història. Compartim sa mateixa cultura i sa mateixa llengua, però a Mallorca hi ha un anticatalanisme tremendo. Diu que sempre he lluitat contra aquesta mena de paternalisme que ve de Catalunya. Tenim una identitat compartida, i acaba dient, però cadascú ha d'estar orgullós d'allò que és seu.
Doncs amb aquesta contraportada acabem aquest repàs. Ens queda encara a parlar de la notícia curiosa del dia, Andrea.
Que avui ens porta cap als Estats Units, de fet ens porta cap a Texas, perquè Yasmin Elevi ha decidit casar-se amb ella mateixa després de no trobar l'home de la seva vida. Hi ha fotos del casament, si se la ve a ella amb un vestit lila tallant un vestit blanc.
i això envoltada dels seus amics més propers. Ell va decidir no casar-se abans de tenir 40 anys i, per tant, veia que se li passava el temps i va dir, mira, el maig del 2013, és a dir, ara farà dos anys, va anunciar que es casaria amb ella mateixa
Ella va dir que la boda seria el 2015, és a dir, ho va plantejar amb temps tot plegat. I fa uns dies, això, ella va caminar pel passadís, acompanyada per la seva mare, la van casar tres ministres, un dels quals era la seva germana. I bé, encara que no és legal casar-se amb un mateix Estats Units, sembla que la cerimònia va ser espiritual. Per tant, d'alguna manera sí.
I també farà el Lluna de Mel, eh? Home, molt bé, ja que està, no? Tot bon casament a tenir una Lluna de Mel, un viatge que estigui bé. Sí, sí, planteja anar-se'n cap a Cambotja, Laos i Dubai com a Lluna de Mel. Molt bé. I què passa si va temps? Coneixer algú altre, algú amb qui... Clar, suposo que s'hauria de divorciar d'ella mateixa, no? Ja volia fer-me'ns els 40, per tant, si volia que ens ha tirat pel dret. Si vi es coneix i sap de què va tot plegat. Sí, sí, tant. Molt bé. Em tendré a que vagi bé i bon dia. Igual que no, bon dia.
Quatre minuts i tres quarts d'onze. Punts culturals d'aquest matí. Us expliquem que l'insòlit llibre de memòries Ages for Hawk de Helen MacDonald guanya el Premi Costa, un dels més prestigiosos del món literari britànic. El llibre explica la relació, la seva relació, la MacDonald amb un falcó per dir que va comprar després de la mort sobtada del seu pare.
Neix Rita i Luca Films, una distribuïdora de cinema per públic infantil. És una nova empresa de distribució que començarà la seva aventura amb un programa de curtmetratges anomenat Passo a Passo per nens d'entre dos i quatre anys. La Fora dels Baus prepara una adaptació de L'Amor Brujo de Manuel de Falla, la nova posada en escena que commemorarà el centenari de l'estrena de l'obra. Tindrà projeccions cinematogràfiques, dansa flamenc i números acrobàtics.
I Gertrudis torna als escenaris per celebrar el seu 15è aniversari. Després de 3 anys sense oferir concerts, la primera parada per commemorar la data serà a la Sala Polo de Barcelona el dia 15 de maig.
Victus és el llibre més prestat, més deixat a les biblioteques de Barcelona aquest 2014. Després hi ha el Tiempo entre costures i Missión Olvido. Jiménez Barlet reivindica que les dones poden tenir una vena violenta. És l'escriptora, mare de la inspectora Petra Delicado i premi Pepe Carballos, una de les convidades del Festival Literari Barcelona Negra que es fa a partir de la setmana que ve.
Són aquests els apunts culturals més destacats d'aquest matí. De seguida parlem del temps. Just a la fusta.
Salutem el Carles de René de Rius. Bon dia, Carles. Què tal? Molt bé, i vostè? Bé, a punt per parlar del temps. Avui sol, eh? Solet, solet amb alguns núvols alts. També n'hem tingut alguns a la sortida del sol. Era ben maca la foto avui, perquè si miràvem cap a l'horitzó, miràvem cap a mar, com si diguéssim des de Sant Jus cap a Montjuïc.
Podríem veure tot d'uns castells de núvols que hi havia al mar, i si no t'hi fixaves massa, si no sabies... Per exemple, si agafem algú dels Estats Units, el portem a Sant Jus avui, doncs mirava cap a muntanya, i tenia muntanya i mirava cap a... I semblaven muntanyes, perquè el sol encara no havia acabat de sortir, es veia una foscor, però realment les muntanyetes que feien els núvols semblava que tinguessis una serralada al final, a l'horitzó, no? Era força bonic de veure.
Un altre cop una nit que no ha estat excessivament freda, durant bona part de la nit hem estat al voltant dels 6-7 graus i de cop i volta entre les 8 i les 9 ens ha baixat la temperatura a 4,4. Un altre cop fruit d'aquest vent que ens fa anar una mica bojos i a més a més...
Ahir ho comentàvem a l'edició a migdia dels Anjos Notícies, que a la 1 en punt teníem 6 graus de sensació, després a un quart ens havia pujat cap als 9 o 10 graus, després ens tornava a baixar cap als 7, o sigui que la sensació en funció del vent dona una temperatura o una altra, i el termòmetre, si miréssim ara una gràfica de la temperatura de sensació, sembla una muntanya russa aquests dies, perquè en funció del vent tenim unes temperatures o unes altres.
Avui, teòricament, tot i que encara bufa una miqueta de vent a Sant Jús aquest matí, i encara tenim una temperatura de sensació ara de 6, tot i que el mercuri marca 8, el vent ha de parar. O sigui, avui és el dia de pausa, podríem dir, perquè demà es torna una altra cop a incrementar el vent. Però bé, teòricament, al llarg del dia d'avui, el vent en teoria hauria d'encalmar, i això farà que el termòmetre es pugui inflar una miqueta, que pugui pujar una mica la temperatura, i que sigui la que realment marca el que és el termòmetre. O sigui, que potser els valors d'avui...
són una mica més agradables o superiors als d'ahir. Recordem que ahir vam arribar als 12 graus pelats, avui potser superem aquesta fita i podem estar als 14 graus, però reals, sense vent, al migdia. Tindrem alguns núvols alts a la tarda també, són frons que no tenen prou força, que arriben al Pirineu o a Prepirineu, deixen alguna precipitació, però la resta del país realment és complicat que ens pugui afectar.
El front, que sembla una mica més destacat, podríem dir que és el de demà, entre demà, dijous i divendres, però només per la zona del Pirineu, perquè aquest front el que porta és, sobretot, molt vent. És un dijous que començarà a bufar una miqueta de vent. La temperatura, en principi, es podria enfilar una miqueta perquè bufarà ponent i aquest vent arribarà una miqueta rescalfat, però després no ens enfiem perquè tornarà a ser marcadament de nord i això farà un altre cop que la temperatura de sensació torni a ser molt baixa.
El dia estelar, pel que fa al vent, tot i que ja portem uns quants dies de vent aquesta setmana, el dia estelar ha de ser divendres. Divendres, eh? Es manté divendres. Sí, esperem que sigui un dia ventós durant tota la jornada. No només els llocs habituals, sinó que tot el país el vent serà protagonista destacat. I aquest vent del nord, normalment quan bufa, acumula forces nevades i precipitacions destacades sobre la zona del Pirineu, sobretot cara a nord, eh? Vall d'Aran...
Alta, Ribagorça, Justet, però Pallars, Sobirací, també cap al nord d'Andorra, al nord de la Cerdanya. En aquestes zones sí que podríem tenir una nevada una mica destacada. Però no patiu per la resta d'estacions, perquè les notícies sembla ser que són bones i que aquesta nevada es podria reactivar també cap a la zona de Girona. Llavors, divendres.
Ben, durant bona part del dia, núvols que cada cop seran més destacats i probablement, i així ho indiquen els mapes avui i demà ho acabaríem de confirmar, sembla que a la nit de divendres i al matí de dissabte podríem tenir precipitacions fins i tot a Sant Jús. O sigui, no per nevar, sí, precipitacions líquides, però sí que hi ha una certa inestabilitat amb aquest front que pot donar precipitacions, que poden ser en forma de neu a tot el que és el Pirineu, tot sencer, Pirineu i Prepirineu, i a Sant Jús hi podrien arribar aquestes precipitacions.
possiblement coincideixin amb la nit, però no descartem la possibilitat, i això sí que ja poses atenció perquè és cap de setmana, que el dissabte al matí ens pugui ploure a Sant Jús. És una d'aquestes dades que donem avui, però que anirem confirmant entre dijous i divendres. Home, portàvem molts caps de setmana amb bon temps, eh? Sí, sí, sí. Amb fred, però amb dies d'aquests de sol. Doncs sembla que el dissabte es podria espatllar una mica la situació.
I continuem amb aquesta situació que a partir del diumenge podrien tornar a baixar les temperatures, tot i que tindríem més sol, i de cara a la setmana vinent sembla que vol tornar a ser una setmana freda. Amb aquest dimecres, dijous, amb aquests dos dies que estem a l'espera de poder confirmar si hi ha precipitació o no, amb una situació més agregalada, que afectaria el litoral català i que podria donar precipitacions a cotes baixes. Per això ho hauríem d'anar a confirmar, perquè com deien aquí fora fa una estona, si falta una setmana, queda molt bé. Exacte. Doncs això.
També podria ser que t'equivoquessis com ha passat a Nova York, no? Sí, aviam, ha passat a Nova York ciutat, eh? O sigui, l'error ha sigut la previsió, però, per exemple, a Boston han caigut 70 centímetres, si no recordo malament, i continuava aquesta tempesta. O sigui que probablement no a Nova York, però sí que...
Entre Filadèlfia, Boston, en altres zones també de la costa est, allà sí que aquesta tempesta t'ha fet una miqueta de mal. Però bé, normalment, on acumules moltíssima gent, com és una ciutat com Nova York, és millor curar-se amb salut i el que comentàvem avui fora. Millor haver de fer aquest comentari en broma i ja està.
D'altra banda, també, no han caigut els 40 centímetres que faltaven perquè fos una tempesta d'aquelles rodones. Nova York ja està acostumat a tempestes molt importants, però també recordem que el vent ha bufat amb molta intensitat, 60-70 quilòmetres per hora. Recordem que Nova York ja ha acumulat uns 40 o 50 centímetres. Pensem, imaginem-nos Sant Jús amb 40 centímetres de neu, amb glas al terra, amb vent i amb temperatures baixes, o sigui.
i convidar a sortir al carrer tampoc no massa, i si el vent ha estat de 60-70 km per hora, les temperatures de sensació estan per sota claríssimament dels 15 graus sota zero.
que recomanen no sortir de casa i quedar-te pel que poden haver problemes de circulació, de glaçades, de trompades al carrer. Home, tampoc no ha estat tan desorbitat que la gent es quedés a casa, però sí que no han acumulat aquests gruixos teniu que esperàvem. Però bé, 40 centímetres, fred, vent i temperatures claríssimament sota zero, conviden a quedar-te a casa, eh, també. Sí, sí, sí, això està clar. I mira, si tens la sort que aquell dia t'obliguen a fer festa a la feina, no?, és perfecte. Sí, sí, si ho cobres...
Navarà aquí Sant Just aquest any o no? Esperem-ho. Un altre cop aquesta pregunta ja me l'has fet a la redacció. Clar, però ara la vull fer als oients. Sí, clar, és un hivern com qualsevol altre, que a Sant Just alguns hiverns neva, en altres no. Falta aviam si ens arriba alguna clatellada d'aire fred, coincidint amb una certa humitat, amb aire fred en alçada. Tots aquests ingredients els estem barrejant de cara a la setmana vinent, però falta que la humitat sigui important i que arribi precipitació. Però...
Un dels dies possibles podria ser la setmana que ve. Però no ho indiquen tots els mapes. Hi ha mapes que diuen sol tota la setmana amb fred. Però no ens enllibrem del fred. Aquest hivern és una mica més potent que l'any passat. Hi haurà un dia...
que si no recordo malament, era dissabte, que les temperatures se'ns disparen. Després de la precipitació que tindrem al matí, crec que la temperatura es pot disparar per sobre dels 16 graus a Sant Jús. Però serà un miratge, perquè després hem recordat que el diumenge tornarà a fer fred i la setmana vinent també. Però això ho anirem confirmant, perquè aquests alts i baixos en temperatura ens fan una mica locos. Però bé, ho intentarem. No n'anirem parlant, doncs, Carles. Moltes gràcies. Que vagi bé i fins ara. Bon dia.
Set minuts i arribem amb punt a les onze el que farem s'ha de connectar amb el bolletí de Catalunya Ràdio posar-nos el dia de l'actualitat també de l'actualitat Sant Justenca amb el bolletí dels Sant Just Notícies i tornarem entrevistarem el poeta Joan Margarit a partir de les onze i deu i després farem tertúlia esportiva tot plegat després de les notícies
I a les notícies avui arribem amb una mica de música, ho fem amb un dels nous temes de Bel and Sebastian, que forma part del seu últim disc, que es diu Girls in Peace Time One Two Dance, tenen temes com aquest que es diu Enter Sílvia Plat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Neus Bonet.
Macrooperació en marxa de la Guàrdia Civil, els Mossos i la Gendarmeria Francesa contra el blanqueig de capitals. S'està fent a diverses poblacions, com ara Tarragona, Torre d'Embarra, Creixell, l'Atmella de Mar i també el Parelló. A aquesta hora es fan escorcolls a domicilis i despatxos professionals. Connexió amb la unitat mòbil a Tarragona.
Hola, bon dia. L'escorcoll que s'ha fet al centre de Tarragona en un despatx economista s'ha acabat ara mateix. Tant és així que en aquests moments Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil estan traient des de dins de l'edifici, des del portal, les primeres caixes presentades amb documentació. Aquesta és una operació basada en la venda de cotxes. És el que feien. Havien arribat a defraudar 20 milions d'euros. El sistema corresponent era comprar des d'aquí cotxes a Alemanya a través de societats i amb factures falses
fetes a Espanya, Eslovènia, Romania o Bulgària. El destí final d'aquests cotxes era França i Itàlia i el que feien era defraudar part de l'IVA que corresponia a França. S'espera que hi hagi avui detencions que podrien arribar a la trentena. Miquel Marimón, Coia Ballester, Rambla Nova de Tarragona.
Noticis breus, Mònica Mas. La defensa de l'exdiputat del PSC, Daniel Fernández, i de l'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, demana que s'anul·lin les intervencions telefòniques del cas. Ho ha demanat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on ha començat el judici per tràfic d'influències. Anem al Tribunal Superior de Justícia, Maria Núria Revellé. Bon dia. L'advocat Cristóbal Martell, molt veient, ha fet aquest raonament al tribunal. Lo digo hasta con dolor, pero si Dieter Simón hablaba del estado de derecho como el estado de jueces...
L'Hospital Clínic compta a partir d'ara amb un robot que permetrà automatitzar i millorar el procés d'elaboració dels medicaments oncològics. L'adquisició del robot, el primer que s'instal·la a Catalunya, ha estat possible gràcies a una donació de la Fundació Oncològica Barcelona Purificació Barcelona.
Bon dia. Aquesta nova eina que s'ha instal·lat en una unitat específica de farmàcia millora tot el procés d'elaboració de quimioteràpia. El fa més eficaç i, sobretot, molt més segur, com ha explicat Carles Codina, cap del servei de farmàcia del clínic. Una seguretat de cara al malalt i una altra seguretat de cara al manipulador. Els tècnics de farmàcia no tenen accés directe a la màquina, sinó que la mateixa màquina té un procés de preparació, de rentat i de recollida de residus propis.
Més de 8.000 russos arribaran aquest estiu a l'aeroport de Reus, tot i la situació política d'aquell país i la feblesa del ruble. Tarragona, Carme Cassanyes. Bon dia. La Costa Daurada continua en el punt de mira del mercat rus com a destinació turística. Octavi Bono és el gerent del patronat de turisme de la Diputació de Tarragona.
de navellada que s'ha produït en aquest 2014. La situació del ruble, a més a més, acompanyat per la inestabilitat política i la debilitat econòmica d'aquell país, podria justificar perfectament que aquests vols desapareguessin i lluita. Perquè això posi així, el que ha trobat és això, no hi tornerà una aposta i decidida, i nosaltres l'agrim especialment. La companyia Getú també incrementarà un 8% el moviment de passatgers, mentre que Ryanair redueix les destinacions i les freqüències. Carme Cassanyes, Catalunya Ràdio Tarragona.
Han començat les visites guiades al claustre privat de Palamós, al Baix Empordà. Els especialistes de la Generalitat van concloure que era fals, però s'ha convertit en un atractiu turístic del municipi. Girona Isabel Joanola. Bon dia. L'alcaldessa de Palamós, Maria Teresa Ferrés, ha dit a Catalunya Ràdio que l'interès de la gent ha fet començar les visites guiades per veure'l. Aquest mes de gener han començat ja les visites. Un grup que ho ha pogut visitar i aquest és l'ànim que cada mes, un dissabte al mes, pugui ser visitat.
L'Ajuntament de Palamós declararà el claustre bé cultural d'interès local.
Esports Montserraia. Jeremí Matié és novetat a la llista per a partit atlètic de Madrid-Barça d'aquest vespre. Un cop ha rebut l'Alta Amèrica. Han quedat descartats Bravo, Montoya i Sergi Roberto. Els blaugranes defensen un 1-0 de la nada. El partit començarà a les 9 del vespre, una hora abans a Catalunya Ràdio.
A l'espanyol principi d'acord per cedir Àlex Fernández al Rijeka Croat. El jugador marxa avui per passar la revisió mèdica. Ahir ja es va fer pública la sessió de Clerc al Sabadell. Avui roda la premsa de Sergio González abans del Sevilla Espanyol de Copa de Demà. La podreu seguir en directe per Catalunya Informació.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea Bueno. Demà dijous aprovarà el segon pla municipal de gènere de Sant Jost, el ple municipal de gener. És un dels punts destacats a l'ordre del dia del primer ple de l'any. Ja ha finalitzat la redacció del segon pla de gènere, un document que estableix les bases de les polítiques de gènere que caldrà tirar endavant els propers anys al poble. S'han determinat dos eixos bàsics, seguir lluitant contra la violència masclista i la coeducació.
A banda d'aquesta aprovació, el ple aprovarà de forma definitiva la incorporació de la denominació Antoni Malaret i Amigó a la nomenclatura de Vies Públiques del Poble. A més a més, s'aprovarà de forma inicial l'Ordenança Municipal de Residus de Sant Just. Després de tractar els punts a l'ordre del dia, s'obrirà el torn de pregs i preguntes dels regidors i regidores i del públic. Tot plegat demà a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament.
Més qüestions. Promunt s'ha obert la convocatòria per optar a una plaça a l'Espai Coworking i als espais creatius disponibles de l'edifici Sant Just Diagonal. Pel que fa a l'Espai Coworking, és una oficina amb 8 punts de treball individuals compartit amb altres treballadors i emprenedors independents. D'altra banda, s'ha obert també la convocatòria per accedir als espais creatius que hi ha disponibles al mateix edifici i a la creació d'una llista d'espera.
El termini per inscriure's amb dues convocatòries es tancarà el 22 de febrer. Les sol·licituds s'han de lliurar a l'oficina de Promunça, a la carretera Reial 6-7.
I un apunt més per destacar que demà dijous comença un cicle de videoprojeccions de la història de les festes de Sant Just. L'any 74, el fotògraf Sant Justenc Lluís Rambant va començar a gravar diferents reportatges sobre les festes populars que es feien al municipi. I a partir d'aquesta setmana, cada últim dijous de mes, es projectaran aquests documentals al Centre Social El Milenari. Demà es podrà veure el reportatge titulat Tàpia I i Crònica del 1975, amb totes les festes que es van fer a Sant Just.
Aquell any a Sant Just serà demà a partir de les 6 de la tarda al Centre Social al Milenari. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes.
Fins demà!
Bona nit.
Y el firmamento cruce como una fuente de las estrellas, como una manta de tu cabello y la presencia de tu recuerdo. Vino esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes. Vino esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes. Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passen 11 minuts de les 11. Aquesta era el que fem és parlar de poesia, perquè Joan Marerit acaba de publicar el poemari Des d'on torna a estimar. El presentarà el març a Sant Just i avui el tenim al Just a la Fusta. Molt bon dia. Bon dia. El març o el febrer? Ara no sé exactament la data. El 20 de febrer el presentarem a la biblioteca.
Per tant, una presentació que es farà a casa, aquests dies també l'estem veient en diferents presentacions, en diferents mitjans de comunicació. Com dèiem, per presentar aquest últim poemari, que té aquest títol suggerent, com sempre acostuma a estar amb els altres poemaris, ja passava, aquest des d'on tornar a estimar i que d'alguna manera, per tant, fa referència a un lloc, a aquest on que hi apareix en aquest títol. Per tant, no es podria dir, o una mica el que se'n podria desprendre seria que estimar també pot ser un lloc?
És un lloc, sí, crec que, penso que és un lloc. El que passa és que és un lloc que no és fàcil de trobar i, a més, canvia constantment de posició i, a més, canvia constantment d'intensitat i canvia constantment... canvien tot. I llavors no val fixar-lo, decidir què és i desentendre-se'n. És a dir, que és un lloc però no és estàtic.
No, en absolut. I llavors, contínuament, hi ha que estar buscant aquest lloc des d'on estimar, perquè contínuament és, no des d'on estimar, sinó des d'on tornar a estimar. Cada vegada és diferent. Aquest tornar, que també pareix, per tant, en aquest títol, ja diu moltes coses, només amb aquestes quatre paraules, ja donant unes quantes pistes, per tant, de cap on pot anar tot plegat.
Home, és que a mi m'agraden els títols. Hi ha moltes vegades que veus que el títol és una ocorrència. És una ocorrència que no té res a veure amb allò que titula. Però que és maco, que és suggerent, i això s'endú moltes vegades a l'aigua, com diuen, al gat a l'aigua, no?
però jo penso que no és un programa de forma i fons o sigui que el títol naturalment no pot explicar el que és un llibre això seria ridícul però el que no pot és desmentir-ho ha d'anar en la mateixa direcció ha de donar una pista ha de donar tota la informació que pot donar un títol d'una cosa que és molt més vasta però l'ha de donar ha de donar alguna informació no pot ser que et deixi cego un títol respecte a un llibre
Per tant, esperta el senyal que potser parlava una mica més directament o el títol explicitava, si més no, aquesta idea del pas del temps, no? En aquest cas, per això, l'amor seria l'eix central d'aquest poemari. Sí, jo crec que sí. El primer poema em sembla que és ben clar que parla d'això, eh?
Aquest poemari, igual que n'hem parlat també en altres ocasions, l'amor és un dels temes que sempre és recorrent també en qualsevol tipus de poesia, però també el pas del temps, que evidentment és un altre dels motius que apareix també en aquest cas. El pas del temps, que de tota manera, a través dels poemes que han anat fent i com han anat evolucionant també aquests poemaris, ho veu d'una manera diferent,
Home, sí, clar. Evoluciona, per tant, també aquesta mirada. També evoluciona això. El temps, que en el fons és... El pas del temps mesura molt la relació de les persones amb les seves pors, amb les seves obsessions, amb el tema clau del passat i el futur...
Tot això són temes que les persones portem a dins constantment. El jove tendeix a no parlar-ne, però el jove tendeix a no parlar-ne perquè també és l'etapa en què li faria nosa parlar-ne i pensar-hi massa, i és l'etapa també en què fa més por aquest tema.
Per exemple, el tema de la mort em fa més pors la joventut. La sort és que pot no pensar-hi, perquè el cos l'ajuda, el cos ja no està per aquesta història, diguéssim, quan és jove. I tot està bastant ben muntat, eh? I llavors, quan la qüestió es comença a desvelar, doncs, quan ja un comença a ser gran, ja no diguem a la senectut,
doncs afortunadament també... És a dir, si tu saps extraure en cada part de la teva vida el que la vida ja té preparada prèviament perquè tu ho utilitzis i et sigui útil, en lloc d'empanyar-te a utilitzar-lo d'una altra edat que no et servirà per res,
És a dir, l'exemple grotesc del vell que vol jugar a tenis com quan era jove. Bé, això és una equivocació, tant equivocada com el del jove que vol fer aquella simulació de sensatesa
i de saviesa entre cometes, perquè vell no vol dir savi, de la persona gran. Clar, també és aquells poetes que escriuen els 20 anys com ha passat el temps i qui som i ho han demanat a parar i dius que aquest tio deu tenir 90 anys, no en té 20. Clar, és equivocat. I vell no vol dir savi?
No, no. No, si de jove i de madur has estat un ruc quan ets vell, és més ruc que encara. No, no, no.
Per tant, l'experiència no implica saviesa. No, en absolut. Mai ho esperim. Darrere de l'utilització de l'experiència, fins i tot amb ciència, darrere de l'utilització d'un experiment repetit, doncs ha d'haver-hi una intel·ligència. I la intel·ligència no és ni jove ni vella.
La intel·ligència és una màquina que necessita, només té una necessitat, i és que no pari de funcionar. Per tant, és clar, moltes persones... La intel·ligència tampoc és lineal, tampoc és una. Hi ha moltes intel·ligències en les persones.
Aquell senyor que va ser ministre, que es deia Boyer, per exemple, doncs era un senyor intel·ligentíssim, intel·ligentíssim per l'economia. Però quan es va fer amb aquella senyora una casa en 13 quartos de bany, ja vas veure que hi havia una direcció on era una criatura.
En una direcció, no era un adolescent. Poso l'exemple, pobre senyor, però és que és molt gràfic. Un pot ser molt intel·ligent en una direcció i poc en una altra. Però sigui la que sigui, aquesta intel·ligència, el que no pots és ajornar-la. I la seva utilització tampoc és ajornar-la. Allò que es diu, quan em jubili ja llegiré.
Quan em jubili ja llegiré Tolstoi, si s'ha de llegir Tolstoi. Quan em jubili ja pensaré en això de la filosofia. Home, no, no, això és un error brutal. La intel·ligència no t'està parant a la jubilació. La jubilació, si has estat un ruc, seràs més ruc encara. Tot s'ha de portar fet a la vida.
Sense pressa per això? Sense pressa, sí. Però és que perquè pugui ser sense pressa ha de ser sense aturar-se mai. I començant des de petita. És molt senzill, és el símil de les llengües. És facilíssim aprendre anglès quan tens 4 anys. Es pot aprendre molt bé la joventut, es pot continuar aprenent als 40 anys i arriba un moment que el cos et diu, escolti, ara hi ha prou d'aprendre anglès.
Però als 40 es pot aprendre alguna cosa encara. No, i tant, que es pot aprendre. O als 60. Escolta, i a més cada persona és persona, és una persona, és diferent. Per tant, hi ha una capacitat d'aprenentatge, escolta, és màxima de petit, no fotem tampoc, eh? De petit el nen és una esponja, eh? Això està clar. Per tant, de petit pots aprendre el que vulguis.
De gran pots aprendre menys, eh? No fem il·lusions, tampoc. No es tracta aquí de tancar la porta a ningú, de res, ni molt menys. I a més hi ha persones, esclar, hi ha algú que pren el 70. Bé, en general no s'aprèn el 70.
O sigui que ningú es faci il·lusions de... Li pot tocar. I tenir una capacitat d'aprenentatge que als 70 anys pugui aprendre rús. Però que pocs n'hi he conegut. Perdó, no n'hi he conegut a cap. Que estudia rús als 70, sí. Per motius els que fos. Ara que aprengui rús als 70 no n'hi conegui ni un.
És diferent estudiar que aprendre, per tant. En canvi, hi ha molts premis, també. Cada edat té el seu. O sigui, quan et fas gran, si tu has perdut capacitat d'aprenentatge, com és lògic, en canvi, has guanyat molt amb capacitat de treure partit del que ja havies après i que a tu et semblava que era una porta tancada i no hi ha res tancat. O sigui, aquella lectura que havies fet de Guerra i Pau...
Doncs resulta que quan als 80 anys tornes a llegir Guerra i Pau, tornes a descobrir un món. Ara, no d'un món nou. No has après una cosa nova. Has agafat allò que ja tenies dins, que era Tolstoi, Guerra i Pau, unes inquietuds per pensar en l'amor, en el pas del temps, en la filosofia, que de sobte la veus d'una manera diferent. Això, aquesta capacitat de veure d'una manera diferent, aquesta s'acusa, la seguitud. És una mena de premi. Escolta, traiem allò però et donem això.
Compensa, per tant. Està molt bé muntat tot. I llavors, si ara la mort fa menys por, què és el que li fa més por? O fa més por? Mira, escolta, hi ha una cosa que el ser humà i té sempre por i no pot renunciar a aquesta por, que és el por al sofriment. I el sofriment té tot un ventall que va des del pur dolor físic, que potser és el menor actualment, perquè et poden donar una cosa que et deixi fora de combat i ja està...
i el dolor moral, i el dolor moral per la presència del dolor físic, i el veure el patiment dels altres, i totes aquestes coses són les que... Ara, el desaparèixer és allò que els capellans ens van tormentar, almenys els capellans de la meva època, els capellans franquistes,
els capellans de l'aquella catolicisme integrista, que ara sembla que els musulmans siguin els únics que el tenen. Jo recordo sempre una anècdota d'Àngel González, del gran poeta astorià, que amb unes senyores que li deien que tenien...
que en su escalera había muchos musulmanes y que se vivían en el barrio y que se sentían rodeadas de musulmanes y que esto es lógico, que fuera incómodo. Digo, señora, no sabe cómo la comprendo porque a mí me pasó lo mismo, vivía rodeado de católicos.
no, no, és veritat que de vegades cal agafar també aquesta distància segurament per poder assimilar tot millor la poesia ajuda a viure millor?
Sí, home, clar, tot el desenvolupament de les capacitats d'intel·ligència i de sentiments que té el ser humà, tot el que ajudi a desvetllar, a potenciar, a ordenar tot aquest conjunt, és bo, i la poesia és una eina segurament de les més potents, la poesia i la música, per mi. Ara també n'hi ha d'altres, hi ha la filosofia, hi ha la ciència, hi ha... Però, escolti, no són gaire...
ens posaríem d'acord si són 6 o 7 o 8 però la poesia seria una d'aquestes no són 100 per entendre'ns i llavors pots dir hi ha sempre una sensació de decepció en el fons perquè diu així és com la ciència permet
la fe per dir d'alguna manera si la ciència ha fet la penicilina si la ciència ha fet l'energia atòmica si la ciència ha pogut anar a la lluna si ara ens han enviat fotos o fotografies d'un cometa
O sigui, la ciència té aquest d'allò. Escolta, més a saber on t'arribarà la ciència. O sigui, aquesta capacitat d'il·lusió, és a dir, de falsedat, que ens pot donar la ciència, esclar, les lletres no la donen. Tu no pots dir, és que he llegit un poema de l'Àngel González i m'ha ajudat tant, és tan maco, m'ha explicat tant qui soc jo, m'ha ordenat i m'ha fet més fort. Val.
Però no permet dir, doncs, on pot arribar aquest poema proper que em portarà? Em portarà també a Marta, a la Lluna? No, no permet aquestes il·lusions.
Tampoc se li demana, no? No, és que no se li demana, perquè això no ho pot donar. Però és que la il·lusió, a més, millor que no ens en donin gaires, dir il·lusions. És que il·lusió vol dir il·lus, ve d'il·lus, ve de falsedat. És de dir, vostè serà feliç si s'imagina una cosa que no és. Perdoni, no crec que això sigui un camí de la felicitat. Un camí de la felicitat és que com més m'aproximi jo al coneixement del que realment soc,
Jo, misteriosament, tinc la sensació que estaré més ordenat, estaré més tranquil i, per tant, més feliç. Més equilibrat. En el poemari també hi ha un poema que fa una crítica a Barcelona. L'ha decepcionat, Barcelona? No. És que la relació passa igual com les famílies. La relació sempre amb el teu país, la teva ciutat...
La teva pertenença, allà on tens aquesta sensació de pertenença, com que és mòbil, com que tampoc s'atura mai, sempre has de morodi. Sempre has de morodi. I no has de perdre mai de vista cap de les dues coses per no extrapolar-te amb una i llavors tornar-te un tontaine. Odiar la teva ciutat o estimar-la bojament com si fos la... No, no, no. I això és ser crític, això és analitzar i posar en joc la intel·ligència.
Per cert, parlant, si em permets, parlant d'aquest tema de Barcelona, sí, en el poema, en el llibre hi ha un poema de Barcelona, fins i tot jo diria dur, perquè la Barcelona que hi ha, no ara, des de fa ja bastants anys, no m'agrada, no m'agrada, crec que ha perdut uns valors que és els que ens feien, col·laboraven a la nostra felicitat, i ara s'ha apuntat a uns valors que no col·laboren a la nostra felicitat, i punt.
Però hi ha un altre llibre que està a punt de sortir, que es diu Barcelona amor final. Barcelona amor final era un llibre que jo vaig fer amb poemes al voltant de Barcelona, que el vaig fer en tres llengües, el vaig fer en català, castellà i anglès. I va fer el seu recorregut. Llavors jo he reprès aquest títol i aquest concepte i llavors l'he volgut fer només en català.
Llavors, només en català i complementar-ho, perquè, clar, això t'estic parlant dels anys, no ho sé, principis dels 90, no me'n recordo quan va ser. Sí, potser fa 20 anys, ja. Sí, i, per tant, hi ha moltes coses noves dins de la meva poesia d'aquest tema, no? I, per tant, he refet el llibre
I al que anava, he afegit un capítol. El llibre es muntava per capítols, Barcelona, amor final, era Barcelona i... No era per barris i districtes, això és administratiu. Per nens, eren barris i districtes sentimentals. La zona del Toroparc, per mi, sentimentalment, era això. Igual si era un districte o no.
Sant Gervasi jo li deia a un Sant Gervasi sentimental meu que era totes aquelles històries i llavors en faltava un en aquell llibre faltava un capítol que era Sant Just perquè suposo que llavors amb el sentiment aquest d'administratiu Sant Just és Barcelona m'expliqui històries
els que vivim aquí estem a Sant Just i alhora estem a la Rambla i alhora estem al Palau de la Música o alhora estem allò, etc. Llavors, he afegit un capítol sobre Sant Just que comença... tots els capítols començaven amb un petit tros en prosa i el de Sant Just comença amb una prosa explicant el moment en què jo vaig venir a viure aquí amb la meva família l'any 75,
Fa 40 anys ja. Sí, i com l'any 80, important des del punt de vista social, polític, per tots nosaltres, doncs jo vaig fer la primera activitat, diguem-ne, literària a Sant Just, l'Ajuntament em va demanar que fes una cantata, i vaig fer la cantata de Sant Just,
i la vam estrenar a l'Ateneu jo vaig fer la lletra va fer la lletra el Joan Alvera Margós, el músic i va dirigir la cantata el Josep Pons que actualment és el directe d'orquestra al Liceu i tots plegats a l'Ateneu doncs vam estrenar la cantata de Sant Just i això és el que arrenca en Barcelona amor final incorporant
Aquesta part Sant Just tenc que també és important. I quan sortirà, en principi? Això sortirà per Sant Jordi. De cara a la primavera, per tant. Per tant, a Sant Just se sent, ho hem parlat altres vegades, si se sent còmode, si se sent a gust. Home, no, és el meu lloc. És el lloc on segurament em tocarà morir. Però també té aquest amor-odi, ho viu diferent que Barcelona. No, és que no ho vic separat. Forma part del mateix. La conurbació que en diem Barcelona.
S'estén més enllà, eh?, de la diagonal. Clar, quan ens convèn, diem Barcelona. I quan penses Barcelona, penses en Sant Cugat inclòs i molt mapures. Mhm.
I de sobte un dia vols dir Sant Just. També ens entenem quan vull dir Sant Just. És que no hi ha problema. Sant Just, a més a més, ho hem dit al principi, però Joan Margarit presentarà aquest Des d'on torna a estimar el dia 20 de febrer a la biblioteca. Li fa il·lusió presentar-ho també a casa. Sí, home, i tant. I tant. I a més, em porto per la...
també com una imatge que m'agrada. Jo sóc molt amic del poeta castellà, Lluís García Montero. I aquell dia me'l porto cap aquí, també, perquè participem... Junts, per tant. Junts. Junts d'un ideal, diguéssim. No, d'un ideal realista. Ara faig una mica de broma, però no faig broma del tot. En aquell sentit, diria, escolta, és que m'agradaria tant en aquesta península ibèrica,
i tenim tots perquè tots estem molt barallats tanta gent que estimem i tanta gent que tenim ganes de perdre de vista si poguéssim posar en una zona tots els que estimem i en una zona els que tenim ganes de perdre de vista i llavors pacíficament i sense donar-hi massa importància però quedant-se així per què no seria possible una cosa tan tranquil·leta?
I amb el Lluís moltes vegades fem aquest joc. Exacte, i els trobarem per tant junts aquest 20 de febrer aquí a la Biblioteca Joan Margarit, que recordem que la biblioteca que porta el seu nom suposo que... Ara ja s'ha acostumat, no? Ara ja fa uns quants anys que hi ha aquest canvi. Sí, però sempre dic la Biblioteca Sant Junts perquè no em fa vergonya. Clar, es diu també que Joan Margarit és el poeta català viu més llegit. Com el porta aquest tipus? Home, m'agrada molt allò de viu.
Em dono més suport a l'un de viu que a l'altre, que a l'altre és un tema que aquesta frase se la van inventar. Se la va inventar un Sant Justeny, que és el dix del Cotso. I, per tant, és una frase d'editor, diguéssim. Per tant, jo això no hi entro ni surto, no.
Doncs, en tot cas, recordem... El dia 20 de febrer, recordeu que a la Biblioteca de Sant Just, la Biblioteca de Joan Margrit, i serà Joan Margrit presentant aquest Des d'on torna a estimar, avui l'hem pogut tenir aquí el Just a la Fusta. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Un plaer que vagi molt bé. Fins aviat. Gràcies, fins aviat. Just a la Fusta. Sant Just en directe. Smooth jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Peus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres a dos quarts de buit del vespre en aquesta emissora 98.1 de la freqüència modulada.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Just a la fusta.
Ara passen sis minuts de dos quarts de dotze.
Moment per fer tertúlia esportiva. Vull que, a més a més, hi ha eliminatòria de la Copa del Rei. Per tant, ara, de seguida, en parlem amb l'Enric Riba, que ja el tenim a punt. Bon dia, Enric. Bon dia, Carme. I també el Carles Hernández de Rius, que s'incorporarà de seguida.
Tertúlia fer una mica, doncs, de bullir l'olla, perquè en realitat justament ens passa, que són els dimecres últimament els partits, eh? No, està bé. De fet, la tertúlia esportiva no està posada a l'atzar en dimecres. No, perquè seria jugar en dimarts i llavors pots fer una mica el post. O pots fer-la dilluns, per comentar la jornada, o dimecres que t'enganxa al mig. O dimecres que et pilla amb Champions, o et pilla amb la prèvia de la Champions, o el post de la Champions. Mhm.
vulguis o no, és aquesta una mica, és la idea, no? Exacte. Bé, a més a més, en dues eliminatòries molt boniques, amb dos equips catalans que juguen en vantatge, a més a més, a les del quadre, cosa que permetria somiar en una final catalana. Sí, sí, seria difícil, no, per això? No, no té per què, l'Espanyol va amb un molt bon resultat, 3 a 1. Perquè això és semifinals, ja, això d'avui. No, no, quarts. Semifinals, que per l'altra banda del quadre li quedaria l'Atlètic, no, com a difícil, però no és el millor Atlètic de...
de les últimes temporades. És a dir, que l'Espanyol... Jo crec que el rival més difícil que li quedava és aquest, Sevilla, i va amb un 3-1. I la banda del Barça, evidentment, el rival més complicat és l'Atlético, i també va amb un bon resultat, i no només amb això, sinó que l'Atlético té tres baixes molt significatives. El centre de la defensa, amb Godín, i també tenen Coque, que tampoc podré jugar, que és el servei de l'equip. I turam...
va estar també molt tocat. Em sembla que jugarà, però amb dolor. Si juga la primera part, no jugarà la primera. Té l'esquena tocada i no està jugant. És demà, eh, el partit de Carles de l'Espanyol, perdó, eh? Ah, sí? Sí, sí. M'estranyava perquè dic, no veig res els esportius d'avui, m'estanyaria allà, has mirat el web de l'Espanyol i és demà a les 10. Amb la prèvia, no? Sí, sí, sí. Un horari fantàstic, també, eh? És a dir, avui és a les 9. Sí, però avui no el fan per obert.
Per això és a les 10 demà Sí, sí, és fantàstic L'altre dia que vaig anar al partit de nada A les 10 de la nit Ostres, em van ensenyar-me una foto d'un quart d'hora abans La meva germana que estava al camp Que impactava De poca gent que hi havia Us prometo Jo sóc futbolero, aquest any hi ha anat molt poc Però us prometo que em vaig passar a la segona part Mirant el rellotge ben s'acabava
perquè fotia un fred però va estar bé el partit justament, no? mira, jo tenia tant de fred que només tenia ganes de marxar i son no era molt tard és que era, clar, vulguis o no vaig arribar a casa i compta que estem aquí al costat i anava amb moto
Clar, avui podria haver-hi pròrroga, de fet Seria encara més tard Comença una hora abans Però demà a l'Espanyol, imagina't que hi ha pròrroga Acabarà a la 1 Pròrroga i penals, podria acabar quarts de dues Imagina't Ara anava a dir un comentari Molt complicat
Que hi ha gent que, clar, allà a Sevilla no fa tanta de fred, diguem-ho això. Ja està, llavors no està més acostumat. És un un any bastant normal l'estat espanyol posar un partit que es pugui acabar a les dues de la matinada. I el dia següent no vas a treballar, no? Clar, no passa res. No passa res. No passa res. Potser fas la migdiada i així anem. Ja està. Europeus, totalment. Semo europeu, com deia la pel·lícula aquella espanyola. Doncs bé, avui és un partit molt maco, eh? Alguns diaris ho qualifiquen com a final avançada. Sí, final del mes de gener.
Però, vaja, és un partit molt maco i, a més a més, el Barça ens està donant últimament certes garanties, no? És a dir, aquest Barça que semblava que ho havíem de tirar tot, doncs ara sembla que no tant. Fa gràcia. Això és veritat, eh? Com a cavitat de cosa també amb un més... Confieu per això que avui el Barça passi, no? Home, és que aviam... Però no confiem perquè l'Atletic de Madrid... Bé, jo confio perquè l'Atletic de Madrid és el que deia l'Ànric, té moltes baixes i és gent important, eh?
I aquests equips, normalment, encara que sigui un equip que vagi tercer a la Lliga, no té la capacitat del Barça o del Madrid de poder substituir amb altres cracs. I es nota.
Però això també inculcarà esperit de lluita amb els que entrin nous, i també treballaran, i l'Atlètic no s'agradarà. Jo crec que és clau que el Barça aguanti els primers 20 minuts, perquè l'Atlètico sortirà amb tromba, i si el Barça aconseguís una jugada de contraatac fer un golet, refredaria molt l'ambient, que és una mica el que li va passar al Madrid al partit de tornada, contra l'Atlètico, és a dir, que van escalfar molt l'ambient, i el Fernando Torres va fer un gol al minut 3, i aquí es va acabar l'eliminatòria, doncs.
Si el Barça aconsegueix marcar un golet, cosa que jo veig possible, doncs refredaria molt aquest suflé. Clar, avui hi haurà un ambient d'aquests de remuntada, una mica com quan fem aquí, eh? Vull dir, tota la litúrgia de la remuntada. A més, aquell camp més dur, no? Sí, sí, jo crec que és un dels camps que s'anima més. Bueno, no sé, ara el Frente Atlético no hi és. O ja han tornat, que ara ja no se'n parla del tema aquest. Bueno, si no se'n parla és que han tornat. El que passa és que han tret les pancartes de Frente Atlético, però són els mateixos.
I, a més a més, clar, si tenen 0-0, que podria ser... És bo pel Barça, no? Ja està. És un molt bon resultat que no et marquin un gol a totem. Però està patint fins les 11 de la nit, se't gira el sopar. Està patint fins les 11 que piti l'àrbitre amb un 0-0.
Jo crec que els partits de Copa acostumen a ser partits tan bojos. Jo crec que hi haurà golets, eh? Sí? Sí, jo crec que sí. No ho sé. Aviam, veurem com gestiona l'Atlètico de Madrid, jugar amb desvantatge. Fins ara ha sigut sempre el Barça que ha hagut de gestionar això contra l'Atlètico. És a dir, un Atlètic tancat i el Barça intentant, intentant, intentant. Clar. Però un cop es giren les tornes. Jo no crec que Simeonec canviï molt la seva tàctica perquè és un 1-0 només. Ja, ja.
Si fos un 2-0, un 3-0, sí que haurien d'anar més a sac, però no crec que sigui molt... Però ho veurem. Veurem què passa. Mira, tenim públic. Mira, que maco. Sí, mira, veus. El partit del cap de setmana el vau veure, per això, el del Barça, que era dissabte a la tarda, no? El 0-6. Vam quedar contra el... Vam quedar 0-6? Contra l'ell, sí, no? És l'últim aquest? Sí, 0-6 és l'últim partit. Mitjana dels tres últims partits contra l'ell. Era bestial, les estadístiques. Pobre ells, eh, també, per això.
I crec que tampoc... És a dir, el resultat és un punt enganyós, eh? Perquè la primera part al Barça li va costar bastant.
Bé, perquè l'altre estava a tope. En el moment que l'Els comença a defallir... I quan li fan el gol i una excursió, llavors ja s'ensorren. Tot i que tornàvem a tenir un altre cop la crítica aplastant de qualsevol altre mortal, perquè fins i tot a la roda de premsa amb el Luis Enrique se l'apreta. La primera part semblava que s'anés a perdre el partit. Home, sí, clar, perquè els altres estan sortits fresquets al camp.
La gent et corre, el normal, quan estàs fart de donar voltes a la pilota i el Barça porta 400 passes bé i l'altre en porta 25, doncs clar, arriba un punt que aquests 25 passes que has tingut la pilota, que has pogut respirar una miqueta, és molt poquet comparat amb el que ha fet l'altre. Llavors comences a fluixar pertot arreu. I el Barça d'un partit que quan va començar, ja començàvem un altre cop amb les crítiques, ja hi ha aquest, ja hi ha l'altre, i on va el Bartra, i on va aquest, i on va aquí...
doncs després ja comença la relaxació de dir... I segueixen insistint, eh? O sigui, són molt crítics, tremendament crítics amb aquest equip. O sigui, la primera part, tant Empollal com Racú, és al·lucinant. O sigui, la crítica és constant. Ja hi tornem a ser, ja no sabem a què estem jugant... Home, no, tio, que tenen 11 tios ara davant de la porteria i, clar, hi ha un moment...
que estem en un trosset de camp que no seria ni un camp de futbol set on hi ha 20 i escaig jugadors fred del porter llavors dius, escolta, és molt difícil passar per aquí al mig i està ben estructurat però jo crec que és un equip que està molt bé i que no és fàcil guanyar és com una falta de respecte total cap a qualsevol que s'enfronta al Barça
Sí, és com avui dient, mira, amb la defensa que té l'Atlètica em va dir que se n'ha mentida que el Barça els primers minuts no els hi va fotre tres. Diu-me, tios, un respecte, som professionals. Encara que... Jo crec que ens hem acostumat una miqueta a veure el Messi com passa per davant de la gent, pensant-se que, clar, que pot ser qualsevol mortal que passeja per la Rambla el que regateix el Messi. O sigui, Messi torna a estar platòric, eh? Clar, llavors, aquest tio, quan veus que fa un regat amb un tio que ens faria un ús a qualsevol mortal...
Clar, sembla que el Barça està tan per sobre i que l'altre són una colla, que fas aquest vici de dir que l'altre són una colla, sembla mentida que el Barça no els estigui fotent una pallissa. I amb el Lluís Enriquesa li va insistir. I ell va tornar a dir, escolta, són els 90 minuts, un respecte a l'altre equip, o sigui, s'ha de treballar, costa i, quan s'obre la llauna, doncs, s'aconsegueix.
M'entens? Però aviam, o sigui, amb 3 partits contra l'Elx, a més era bestial, perquè es vol que des de l'any 89, em sembla que van dir d'estadística, que el Barça, des del 78, que és més bèstia, des del 78 que el Barça no perd contra l'Elx.
Llavors, clar, dius, home, aquí hi ha d'haver alguna cosa, no? Llavors vaig estar investigant i es veu que des del 89 el Barça i l'Elx em sembla que no s'han enfrontat mai. O sigui que van estar 20 anys que l'Elx estava segona, dius jo. És com quan Ibrahimovic portava 4 mesos sense marcar, però 3 eren vacances, no? Clar, si no havien coincidit mai és impossible que perdi. Llavors, clar, ja és una estadística bestial, però sí que és cert que amb 3 partits els hem clavat una autèntica... Sí, sí, sí. Bueno, és un dels equips fluixets de... va a 17, eh? De fet, no està ni en zona de descens, eh? Però sota té l'Almeria, el Levante i el Granada...
que aquest any són equips de carn de segona divisió, bé, potser amb l'Elche i el Deportivo, però... En l'últim partit que va fotre no va jugar malament, eh? Sí, amb l'Ebel van empatar. És veritat que entre el 15è i el 20è hi ha tres punts de diferència, és a dir, que tot està molt, molt, molt ajustat, molt, molt ajustat. És xulo, l'Ebel.
Bueno, ens ho passarem bé i amb el Neymar que sembla que cada dia té més confiança i és capaç de fer coses o d'intentar coses que abans no feia i a més a més de Caragol té aquell punt de pausa que li dóna la confiança Jo crec que el Neymar ara per ara és el tio que a l'hora de fer un regat d'un contra un amb quiet és el millor del món, o sigui amb una diferència bestial, és al·lusionant aquest tio quan fa un un contra un el que pot arribar a fer
I quan l'empipen una miqueta, que l'altre dia va començar aquell, l'uruguayà aquell, no sé, ara no me'n recordo com es deia, que el marcava amb ell, que va començar a fer-li unes quantes petades, va intentar una sèrie de coses que deia ser al·lucinant. I aquest tio també ha guanyat una mica físicament, o sigui, cada cop que xoca amb algú no se'n va a terra, se'n va volant com a la primera temporada. Sembla que des que està aquí m'està fent un pla molt lent per progressiu i que ha guanyat quatre. T'has quedat aquí, eh, amb aquesta, d'entrar per l'altre forat. Sí, sí, m'ha agafat de dos.
No és que s'emocioni parlant amb el millor. No, no, exacte. És que l'he agafat això. Que podria ser, eh? Avui és curiós les portades dels diaris esportius, o una en concret, perquè, bé, en tot cas, el Mundo Deportiu posa Neymar i Messi, l'esport, això, i el Mundo Deportiu, doncs, un dels dos. Però el nou esportiu m'ha fet gràcia perquè el protagonista que trien per parlar del partit d'avui és el porter, que també és un altre dels temes bons d'aquest any, no? És un tema noticiable, no? Que surti qui surti sembla que no és allò que diguis...
Ai, ai, no tenim porter. Una seguretat increïble. Frase típica, no hi ha debat a la porteria. I si n'hi ha és perquè els dos són bogons. Llavors, ja està bé. Ni els més crítics, ni els més positius, ni els més negatius haurien pensat mai que el substitut de Víctor Valdés hagués aportat tanta tranquil·litat. I a més, sent dos tios, de veritat. Teníem un Víctor Valdés que podia tenir les seves coses, jo el criticava molt, però on portaràs?
I quan pensaves així una mica en futur, el dia que no hi sigui, el dia que vulgui plegar o aquestes coses, deies, hòstia, costarà trobar un porter com aquest. I de cop i volta te'n porten dos i realment hi ha por, eh? I a més a més, m'ho han gestionat molt bé, perquè està sortint el veterà, que és el que... I l'altre, és evident que Ter Stegen fa pinta de ser el porter del Barça de la propera dècada. Fa pinta, fa pinta. És a dir, que s'ha fet molt bé, s'ha fet molt bé. No sé que vulgui marxar i es faci mal, alguna cosa d'aquesta...
o que faci un parell d'errors i se'l carreguin i s'ensorri, això també pot passar, però sembla un tio amb el cap molt clar. I el que ens està deixant estopefacte és l'espanyol, no? És a dir, és impressionant. Els postvis aficionats, jo rebia un WhatsApp ahir, el dia que va acabar el partit del Sevilla, el dijous passat, rebia un WhatsApp i deia és al·lucinant, també rebia un altre WhatsApp d'aquest cap de setmana jugant contra l'Almeria Era, sembla que van guanyar 3-0,
3-1, no? 3-0, la Copa, 3-1. Ah, d'acord, d'acord, perdona. Que dius, feia molt de temps que no es veia. Aviam, és allò que comentàvem al principi de temporada, eh? Ho dèiem, si hi ha la confiança en aquest entrenador, aquest entrenador sap jugar bé i falta que amb l'experiència el que ell sap de jugar a futbol ho pugui transmetre als jugadors. Canteran té l'espanyol i les ganes hi havia. El que passa és que sempre tens aquella cosa que apreta que és els resultats, no? I amb un equip que no té calés...
Com que això queda una mica diluït, perquè els resultats te'ls has d'aguantar a vegades, no fer rotllo Córdoba, que els quatre primers partits jugant contra els quatre de dalt fots a fora l'entrenador, l'Espanyol ha sabut aguantar i ara té una miqueta el resultat d'aquesta feina. O sigui, ha costat tot una primera volta, que després siguem conscients que quan entra un entrenador nou, com és el Calde del Barça...
costa introduir les teves coses noves, introduir com vols que juguin els jugadors, i a més, com el Barça no tant, perquè hi ha un sistema que s'ha modificat, però l'espanyol sí que va ser un canvi radical del que feia el mexicano al que fa el Sergio, no té res a veure, és un futbol que vols tenir la pilota, vols tenir la possessió, pressiones bé, i l'altre era tancats a darrere s'últim amb un contraatac i que el Sergio García es deixi les banyes en un partit, i quan estigui cansat ja el canviarem, que ha canviat completament,
I ara aquests resultats s'estan aconseguint. També hi ha l'eufòria, s'està jugant molt bé la copa. Confiança. Hi ha una confiança entre tots. Home, sembla que Estuani està fantàstic. Caicedo Clavaga surt un gol. Sergio García està a casa surt. En defensa els hi ha tornat Héctor Moreno. Ara els hi han fitxat un jugador al Villarreal, però bueno, no deixa de ser una promesa. No sé si és bo o dolent. És a dir, l'Espanyol guanya gairebé 6 milions d'euros i no li anirà malament per al deute històric que té. I escolta, hi ha 10 punts a data d'avui i està a 10 punts del descens.
Sí, sí, té la tranquil·litat a la Lliga. Encara queda, eh, per això. Home, clar, és evident, però no t'has de dormir, és evident. És a dir, si l'Espanyol no guanya cap més partida amb tota la Lliga, se n'anirà a segon. No estem dient que ja ho tingui tot fet. La Lliga de Madrid podria baixar, també. Si ho fan una mica bé els tres últims. Jo crec que els únics que no podien baixar, encara que ho perdessin tot, són el Barça o el Madrid. Quants punts tenen, ara?
El Barça o el Madrid? Sí. Mireu, acabo de tancar. Perquè el descens deu estar, com sempre, entre 45 i 50 està el descens, sent molt, molt, molt optimistes. A veure...
Bueno, però el que deia, o sigui, l'espanyol jo crec que... 48 al Madrid, però li falta un partit, no? Sí, sí, que serien 55. Contra qui jugó aquest partit? Contra el Sevilla, que juguen dimecres. Per cert, avui se sabia la sanció de Cristiano? Encara no ha sortit. Quan juga contra el Barça? No, no, és contra l'Atlètico. El partit 3, si el sancionessin, seria contra l'Atlètico. És el que no li posaran.
Jo feia càlculs d'això, no? No, no. Per això, doncs és aquest. Li posaran dos, perquè té el del Sevilla pel mig. Estan tocats els del Madrid, eh? Bé, els del Madrid, els del xiringuito aquests, ahir els veia molt ofuscats i fins i tot estaven buscant imatges de violència d'en Messi per poder dir que són el mateix. Sí, sí.
Però aquest tio... L'altre dia parlaven d'aquella pilotada que va fer el Messi fa no sé quants anys. És a dir, que va ser una jugada de programa. Però és impressionant. La veritat és que jo no sé que als extrems on s'arriba amb aquests programes és de posar-se nerviós. Jo a vegades no entenc com no surt un jugador i els diu de tot. Si només fos en futbol, diries, bueno, mira... No, no, clar, és la mateixa línia editorial, sí. Bueno, busca audiència, en realitat. Sí, sí.
Busca audiència... Bueno, sí. Número 9, l'Espanyol, eh? Tots els programes busquen audiència, però no cal fer-ho d'aquesta manera. També busca audiència al programa del Quimàs Ferrer i no l'he vist mai, fer coses d'aquestes. No, és veritat. En fi, doncs això serà avui i demà i diumenge l'Espanyol juga contra... Ara ho he perdut, també.
Mira que la pantalla és més gran. Tot per els guionistes. Guionistes al carrer. Diumenge, sí, contra el Sevilla. Contra el Sevilla? Sí. També? Repetim. A Montjuïc? Diumenge, 1 de febrer. Al Prat? No, no, a Sevilla. Es podrien quedar allà, ja, no? Doncs igual és que... Perquè si és dijous... Home, de totes maneres, amb avió, per ells és... Bé, però per no gastar pasta, no? Però no dir l'hotel...
I mentalment, no pot ser, gel-lac... No, el camí d'horari, el camí de clima, les migdiades, allà és obligat. Veure les famílies... Bé, la vida en un hotel d'aquests de luxe no ha d'estar malament, tampoc. El que passa que tu t'enviessin tres dies a Sevilla en un hotel de luxe, no fer res... Però si acabes a les dotze de la nit el partit del dijous, hauries de marxar divendres per tornar al... Juga en dissabte? No, no, diumenge. Ah.
No, tornaran. Per nom és que aquests tenen un avió a la porta de l'estadi, gairebé. És un altre món, és un altre món. Diumenge a les 7, clar, potser sí. És un altre món. És que, clar, pensa que ells no és com tu, que arribes, et despullen pràcticament, estàs a la perrera, agafes la jardinera, és un altre món.
I el Barça juga contra el Vidal Real també diumenge, però a les 9. A les 9 de la nit, també. Un diumenge a les 9 de la nit és esplendent. I l'altre diumenge també és a les 9, el Barça. Contra l'Atlètic, diumenge a les 9. Tinc aquí el calendari. Està molt bé. Ara, quan passi l'hivern, ja posaran horaris. Sí, el 15 de febrer és a les 5 de la tarda i el dissabte, 22 de febrer, a les 4. Per tant, variadet.
Bé, escolta, jo un diumenge a les 9, si sóc sincer, si no vaig al camp, no em va malament. Si no vaig al camp. Si vaig al camp, sí, jo entenc. Si no vas al camp, doncs mira, tu, ja tens els nanos dormint, tens la feina feta i acabes el cap de setmana amb una mica d'al·legria. I la Champions, que no falta gaire, no? Perquè torni?
No, encara queda una miqueta. O el mar, encara falta una miqueta. Bueno, aviam si el Barça confirma aquesta línia de joc i l'Espanyol també. I també m'agradaria si es confirma si s'intueix aquesta línia descendent del Madrid.
per donar més color a la Lliga. S'intueix, s'intueix. Després d'aquests 22 partits guanyats consecutivament, sembla que després del Mundial de Clubs han tingut una petita davallada. Recordem que va començar una mica així, també. Al principi no va ser molt vellant. Va perdre un parell de partits, es van agafar la ratxa, semblava que eren imparables, i l'altre dia guanyen en aquell penal estúpid que fa... No, no, però aviam, o sigui, tu veus el Barça, el partit que va jugar al Madrid, en aquell camp,
I la premsa catalana parla de ridícula, eh? O sigui, jo vaig veure el partit del Madrid... També els van matxacar bastant, eh? Vaig veure el partit del Madrid i també em va fotre pena. O sigui, pensa que foten un pal... Van tenir molta mala sort, aquells nanos, i el penalti és del gènere burro. Eh, però ho és, eh?
Sí, no, no, clar, clar, clar. Sap greu dir-ho, però ho és. És estúpid. És a dir, para una pilota que va a porta, no sé si dintre va a fora, és igual, amb la mà. I això és penal. Però ja es tirant tot el braç, l'entrenat se'l deuria menjar. Clar, el que passa és que no entenc com pots fer aquest penal, un jugador professional. De veritat que no ho entenc. Però bueno, suposo que són moviments instintius. Va, aixecar el braç així com si anessis a demanar per anar al lavabo, és una mira bèstia amb una barrera. Però bueno, ja està, ja està. Porta la cara, vale.
Veurem què passa. El Madrid sembla una mica tocat físicament i inclús aquesta parada a la copa li pot anar bé. Li pot anar bé no tenir tants partits, la veritat. I amb el Cristiano, que sembla que té el genoll, encara que ho amaguen una mica tocadet i que en tenen uns quants de lesionats, Modric encara no ha pogut tornar des de fa bastant de temps i sembla que ho estan notant...
No, no, algú deu tenir el Cristiano, perquè, o sigui, jo entenc que durant tot el partit li van estar dient de tot, i aquest tio, doncs... Però això els hi fa cada partit, eh? Sí, el que passa és que hi ha moments que quan tu estàs bé, fins i tot t'agrada, no?, que et fotin, que et matxaquin i que et diguin de tot, doncs et posa més i encara pots marcar alguns gols. Però si tu ja físicament no estàs bé, no estàs participant, no estàs jugant com voldries jugar i a sobre t'estan acrivillant, acabes netejant-te l'escut, clar.
Vam veure l'altre dia l'Ibrahimovic, ja que parles de jugadors patolans, em vaig fer un fart de riure brutal. Què va fer? En un partit de la Lliga Francesa estava discutint amb un jugador allò que fan els jugadors i li va mirar el nom a darrere i ha dit, però tu qui ets? Saps? Súper despreciatiu. I l'altre li fa així i llavors va i se'n va a l'Ibrahimovic
Se'l mira, li diu, i tu, qui ets? Li va tornar. Està bé. Està bé, però fa 1,95m. Llavors va venir un altre company i al final van acabar tots rient. El que va començar amb una cosa de tensió, van acabar tots rient. Perquè tothom es anava mirant a darrere. Va estar ben trobat. Va ser un punt... No sé si era un gac o si era... Va començar fent-ho real i va convertir-ho en un gac al final, però va estar bé.
Bueno, aviam, Cristiano té l'ego que té, ja està, i és un gran jugador, sempre ho hem dit, però aviam... Però que a vegades dius, hòstia, no és aquell moment, eh? O sigui, 5 minuts abans li havia fotut un cop de puny amb un còrner, amb un còrner del deixos. Li havia fotut un cop de puny amb un que porta barba?
i a la següent jugada que li va recriminar la patada amb l'altre jugador de la Barbatona Rebronada. Penseu que el United havia tingut molts problemes i tenia el Ferguson, que era més jove, eh? El Ferguson el portava a ratlla. Una vegada van tenir moltes discussions, però, clar, tenia molta autoritat respecte a ell i ho controlava bastant. Clar, no sé si Ancelotti l'haurà lliurada per els peus. No, sí, sí. L'ascensió d'avui, de vendre, també? Sí, encara no ha sortit, eh? O Emirati no s'ha dit. Matías, per cert, ha entrat en la convocatòria, eh?
No sé si estàveu pendents Bueno, no és un mal jugador Però sembla que ja s'ha recuperat de la seva lesió Ha rebut l'alta mèdica Avui jo crec que jugarà en Piqué i Masquerà Però Matié pot jugar dissabte o diumenge Diumenge a les 9 A les 7 Diumenge a les 7? No, a les 9 Diumenge a les 7 és l'espanyol No, no, és l'espanyol No tinc els nens dormint, jo encara a les 7 Pots intentar-ho No, puc marxar igual
En fi, doncs veurem què passa avui. Què espereu per això? Victòria? Jo crec que passarà el Barça. No, amb la victòria vull dir com quedaran. Ah, el resultat. Jo crec que el Barça marcarà algun gol i passarà, per tant. No sé com acabarà, però crec que el Barça marcarà i passarà.
Un paret de golets. I també a l'Espanyol també li interessa marcar un golet, com a mínim, per anar tranquils. Falta molt poc, però l'altre dia ho parlàvem amb el Perico per excel·lència d'aquesta emissora, amb l'Ignasi, i deia que aquest gol que li van marcar a l'Espanyol al final del partit anava bé perquè així tensionava tota l'equip. Jo crec que no, perquè és una llàstima, perquè amb un 3-0 fas un golet i te n'han de fotre 5. Però te n'han de fotre 5, així en fas un, i han d'anar molt a sac. Jo crec que han d'anar a marcar, tu. Si ha hagut un gol, han d'anar a marcar i estaran posats en el partit. Això també està bé.
Molt bé, doncs en parlarem la setmana que ve de com ha anat tot plegat. Gràcies, Enric i Carles, que vagi bé. Molt bé. I bona setmana. Igualment. Mig minut i arribem ja a les 12 del migdia. Connectem amb les notícies, tornem després amb l'astronomia, l'actualitat de la Taneu i els llibres, tot plegat, com dèiem, després de la informació.
L'Horet em diu una tiu. Oriol, gràcies. No res, a vosaltres. Bon dia, us informo a Quim Balaguer.
El jutge Andreu de l'Audiència Nacional imputa 78 exdirectius de Caja Madrid pel cas de les targetes black, les targetes opaques. Madrid, Albert Calatrava.
Bon dia. El jutge Fernando Andreu, de manera genèrica, imputa els 78 antics directius dels delictes d'administració deslleial o bé d'apropiació indeguda. Inicialment cita a declarar els pròxims dies, 16 i 18 de febrer, els 27 membres del Consell d'Administració de Caja Madrid. El magistrat vol saber sota quin concepte es van emetre i es van entregar les targetes de crèdit tant als administradors com als consellers. El jutge no emaga a tenir seriosos dubtes sobre el caràcter de les despeses originades
Per les targetes, en concret pretén aclarir si les anomenades targetes opaques es van emetre com a despeses de representació o com a complements de retribucions. Albert Cladrava, Catalunya, Ràdio Madrid.
Notícies breus, Nadia Dill. Confirmada la detenció d'una dona en relació amb la macrooperació de la Guàrdia Civil als Mossos i la gendarmeria francesa contra el blanqueig de capitals. Es fa a diverses poblacions tarragonines. Tarragona, Colla, Bellester. Última hora. Bon dia. Ja hi hauria tres detinguts per aquesta operació. Una dona del Parelló, treballadora d'una entitat bancària.
Un ciutadà francès a Torredembarra i a França. Una tercera detenció. Aquesta és una operació conjunta entre Catalunya i França per frau fiscal. Centrada a Tarragona, s'estan fent escorcolls a diverses poblacions com Torredembarra, Creixell, Lamella de Mar o El Parelló. I també al centre de Tarragona, en un despatx d'economistes, d'on la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra...
Ja s'han endut una dotzena de caixes amb documentació i també dues bosses plenes de documents. Fons policials apunten que podria haver-hi fins a 40 detencions. Miquel Marimón, Coia Ballester, Catalunya Ràdio, Rambla Nova de Tarragona. I detenen un home en un pis de la Jonquera després d'una persecució de diversos quilòmetres. Gironi, Isabel Joanola.
Bon dia. Després d'una persecució amb la policia francesa, la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra, l'home l'han trobat amagat en un pis de la Jonquera al carrer Pau Casals 24. L'han pogut detenir i, posteriorment, han trobat el cotxe. La setmana passada hi va haver un cas en blanc que va arribar fins al Maresme, però sense detinguts. Isabel Joanola, Catalunya, Ràdio Girona.
El grup anglès Durant Durant actuarà la pròxima edició del Festival Sónar que es farà el juny a Barcelona. El cartell del Festival de Música Avançada i Art Multimèdia també incorpora referents a l'electrònic actual com Flying Lotus, FK Twix o Skrillex. Durant Durant va ser un dels grups europeus més populars de la dècada dels anys 80.
I ara els esports, Montserratia.
Sergio González oferirà avui la roda premsa previa al Sevilla Espanyol de demà, que podreu seguir en directe per Catalunya Informació i en tenis a l'Open d'Austràlia. Novak Djokovic ha passat a semifinals després de superar Milos Raonic 766462. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. Dama, dijous, aprovarà el segon pla municipal de gènere de Sant Joost, el ple municipal de gener. És un dels punts destacats a l'ordre del dia del primer ple de l'any. Ja ha finalitzat la redacció d'aquest segon pla de gènere, un document que estableix les bases de les polítiques de gènere que caldrà tirar endavant els propers anys al poble.
La sessió també aprovarà de forma definitiva la incorporació de la denominació Plaça Antoni Malaret i Amigó a la nomenclatura de vies públiques del poble, ja que així es dirà la plaça que es construirà al barri centre. I a més, s'aprovarà de forma inicial l'ordenança municipal de residus de Sant Just i diversos temes en clau urbanística. El ple municipal del mes de gener tindrà lloc demà, dijous a les 7 de la tarda, a la sala de sessions de l'Ajuntament.
Més qüestions. L'escultora Sant Justenca Susana Solano rep el Premi Honorífic dels Galeristes Catalans. Ahir es va celebrar la vuitena nit del galerisme al MACBA de Barcelona i durant la vetllada es va reconèixer la feina i la trajectòria de l'escultora. En concret, el jurat va concedir aquest Premi Honorífic a l'artista per la seva trajectòria vinculada al món de l'escultura i pel seu paper clau en la difusió de l'art. Susana Solano va ser una de les protagonistes de la renovació de l'escultura espanyola als anys 80 i ha participat de nombrosos festivals d'art internacionals, com ara
les vienals de Sao Paulo i de Venècia i el carnetgi internacional de Pittsburgh, a més d'exposar d'altres països, com els països escandinaus, entre molts altres.
I un apunt més, doble efemèri de la Biblioteca Joan Margarit aquest 2015. Aquest any se celebren d'una banda 50 anys als serveis bibliotecaris del municipi. El juny de 1965 es va inaugurar la primera biblioteca de Sant Just que se situava al primer pis del Parador. I per celebrar-ho, a partir del mes d'abril es faran diferents actes commemoratius a la Biblioteca Joan Margarit.
D'altra banda, el Departament de Cultura de la Generalitat ha proclamat el 2015 any de les Biblioteques Populars de la Mancomunitat. Per això, des del govern català han anunciat que es destinaran més recursos i esforços en guany a les biblioteques públiques del país.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia a la una i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Passen 10 minuts de les 12 del migdia.
Bona nit.
Saludem aquesta l'Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia. Per parlar una setmana més d'astronomia. Avui ens parles d'una sonda, no? Sí, bueno, el 25 de desembre havia d'haver fet l'aniversari, 11 anys, que una sonda va arribar a Mart, en aquest cas sí que ho fa, va arribar la sonda Mars Express, una sonda de l'ASA,
I el que passa és que el que volem comemorar, més que res perquè s'ha trobat, que això ha sigut curiós, la sonda que portava enganxada. És a dir, en aquest cas va fer com la sonda Huygens, que anava enganxada a l'orbitador que tenim a Saturn, encara la Cassini.
que quan va arribar a prop de la lluna tità es va desenganxar de la sonda, és a dir, van anar juntes durant tot el viatge, i quan va passar a prop de la lluna es va desenganxar i va baixar en el planeta i va poder analitzar el Terra i fer unes fotografies. Bé, analitzar el Terra no, va fer unes fotografies i va ser interessant. Era una imitació d'aquest tipus de sondes,
Bàsicament perquè el que fas és reduir molt els costos, és a dir, era una sonda de baix pressupost, i això el que feia era que aprofitaves una altra sonda per fer el viatge i el seu llançador. És a dir, en certa manera, l'únic que fèiem era incrementar la massa a l'hora del llançament, que en principi que pesava 80 quilos, doncs tampoc és tant, però entrava dintre les previsions. I, bueno, doncs això, quan la Mars Express es va estar... el dia 19 de desembre del 2003...
s'acostava al planeta, va desenganxar aquesta sonda que es deia Beagle 2, i mai més em ne'n sapigo res. Què va passar llavors? Fins fa quatre dies no se'n sabia res, és a dir, tot el que diguéssim eren pures especulacions. Fareu una miqueta d'història, perquè avui que tenim una mica de temps, una mica d'història d'aquesta sonda és molt curiosa.
Tot parteix que a finals del segle passat, és a dir, l'any 1996, va haver-hi un petit descobriment, entre cometes, perquè finalment es va refutar, era que havien trobat uns petits fòssils d'origen...
biològic, amb un meteorit que suposadament venia de Mart. Era el famós ALH84001. Si el veieu escrit, sona molt perquè és el típic meteorit de Mart.
que portava vida microbiana en el passat. Més tard, es va anunciar un bon platillo, que se'n diu sempre, però això s'ha refutat, realment no ho és, i a partir de llavors, quan encara no s'havia refutat aquesta hipòtesi, diguéssim, van ver-hi un dels científics implicats, en aquest cas es deia Cole Pillinger,
que era molt excèntric i carismàtic, era anglès, tot això va passar a Anglaterra, va començar a fer molta propaganda, insistir que havíem d'aprofitar aquesta sonda per enviar una altra petita sonda que analitzis el Terra, busques això del matar que hem estat explicant últimament,
s'ha anat descobertant que pot ser d'origen interior, fins llavors era tot un enigma, doncs va insistir molt i finalment el govern britànic va pagar quasi tots els diners que costava...
Aquesta sonda. Que eren molts, segurament, no? Sí, en principi no havia de passar els 50 milions d'euros, al final es va allargar una miqueta més. Al final el govern britànic va insistir a l'ESA que hi posés diners, perquè si no la cosa no sortiria. Al principi era una sonda molt...
molt ambiciosa, en el sentit que portava un petit rover dintre i tot això es va anar eliminant i va quedar, doncs, diguéssim, perquè la gent es faci una idea com una cassola, una cassola de 60-70 centímetres, allò com si diguéssim de fer una paella ben grossa, bueno, era més oixuda, una cassola grossa, diguéssim,
i el que havia de fer aquesta sonda era baixar, a partir que va arribar la Pathfinder americana va voler utilitzar la tècnica dels airbags, així reduïa molt els costos, no ha de tenir uns propulsors que frenin la sonda, i en principi aquesta era la idea.
El que passa que com la van anar reduint tant, tant, tant, tant, va tenir allò que se'n diu de vegades, que si volem coses barates, al final surten cares. Doncs en aquest cas va passar alguna cosa i era que no teníem cap informació des que es va desenganxar amb la sonda
i no n'hem sabut mai més res, fins que fa poc temps, realment les primeres imatges ja són de l'any passat, són fetes per la sonda americana que tenim a Mart, que és la Mars Reconeixer Orbiter, que el que fa té un petit telescopi, que sempre n'hem parlat perquè la Lluna té una germana que fa el mateix, que es diu Hirise, i fa fotografies de molta, molta resolució.
I durant molt de temps el que han estat fent és fotografies de la zona on suposadament havia d'haver caigut la sonda, que ja és molt, perquè, clar, una de les hipòtesis era que havia trobat problemes atmosfèrics, que s'havia desviat de la ruta, que havia caigut en algun lloc a massa velocitat i, per tant, els airbags, que s'havien reduït de gruessor perquè fos més barat, s'havia empatat i s'havia...
...com mi colat... ...tot una mica doncs... ...moltes coses de les que podien haver passat... ...però que no tenien cap informació... ...clar... ...dots a partir de fer fotografies en aquella zona... ...ha trobat... ...bueno va trobar en una fotografia... ...un uns petits punts blancs... ...en una zona que ostres doncs... ...podia ser que fos la sonda... ...que vam fer a partir de llavors... ...intentar repetir en diferents hores del dia... ...perquè el sol toqués de diferent posició... ...la mateixa zona ja amb què hi veien... ...dots amb el temps van anar fent les fotografies...
I vam veure que aquests punts es repetien, que no eren, per exemple, rajos còsmics, que això moltes vegades passa amb imatges que tenim no processades que venen de les sondes, que venen amb tot de piquets i coses rares, és perquè els rajos còsmics cauen en els sensors de la CCD i queden saturats i això fa que no sigui real el que estem veient. A mesura de fer moltes fotografies i veure que es repetien aquests puntets,
i la gran resolució que té aquesta càmera la van anar engrandint, engrandint i van arribar a deduir la posició que podia tenir aquesta sonda i més que res van fer un cop desplegada era molt curiós perquè ja hem dit que era com una cassola la forma que havia de fer aquesta sonda era obrir la tapa
Allà sortia un braç robòtic que tenia tots els instruments, era com una mà, com si cada dit tinguéssim un instrument, era molt reduït i molt enginiós, i l'etapa el que feia és que aquesta tapa obria quatre pètals, que eren els panells solars.
L'error que s'ha vist ara és que no es van obrir tots els quatre panells solars, sinó que dos no es van obrir. I el problema no era que no hi hagués prou energia, sinó que l'antena anava sota d'aquests panells. És a dir, si no s'obrien els panells, l'antena no funcionava. No podia funcionar. Hi havia un altre sistema que fan servir els rovers, com el Curiosity o l'Opportunity, que encara tenim a Mart, i és que poden comunicar-se directament amb la Terra a baixa ganància, que se'n diu...
amb poques dades podrien arribar a la telemetria a la Terra. En aquest cas, això es va eliminar, per sobrecos que podia suposar i el pes que podia portar, i el que es va fer és que la informació s'havia d'enviar a les ondes que estaven fent voltes a Mart, en aquest cas la Mars Express i la Mars Orbiter Americana, és a dir, feien de repetir dos.
però com que aquesta antena no es va desplegar, diguéssim, doncs no es va poder engegar. Se suposa que la nau amb si ja portava un petit programa i, per tant, al moment que es va obrir el braç havia d'haver fet algun tipus d'experiment limitat i les càmeres havien d'haver fet fotografies d'una panoràmica de la zona.
Això es feia perquè potser per posició les ondes no estaven en condicions de rebre la informació, ell feia aquesta feina i després la reberia. Això és el que dedueixen, perquè la fotografia hauria de tenir com quatre pètals i només en té dos, la forma que té és una mica diferent de la que tocaria, i per tant...
La part bona és que la sonda va arribar al seu lloc, és a dir, quasi està al centre de l'elipse on li tocava arribar. Això ja és tot un guany perquè, a més a més, recordem que us he dit, van haver de reduir el grossor dels airbags, van haver de canviar 13 mesos abans del llançament, van haver de canviar la...
el pregaigudes, perquè van veure que no l'aguantaria i van haver-lo de redissenyar tot de nou. Clar, havíem pensat que alguna cosa d'aquestes havia fallat. Jo suposo que alguna cosa devia fallar, és a dir, potser un impacte més fort del que tocava en un cantó on tallien les bisagres per obrir, potser eren massa dèbils, no va tenir força, potser això va tenir un impacte una mica brusc. Clar, era difícil de preveure, no m'imagino?
Sí, però és el que moltes vegades hem parlat quan enviem alguna cosa a l'espai. Com que no hi serem allà per arreglar-ho, hem de posar-hi suficients mecanismes per impedir possibles falles. És a dir, moltes vegades hem dit, per exemple, que la ISS, l'estació espacial que tenim fent voltes a la Terra, té molts dels mecanismes per triplicar, per exemple, perquè si hi ha un problema d'alimentació no es quedi tota la...
tota l'estació a les fosques i això faci que no funcionin ni els escalfadors ni el moviment d'aire i hi hagi aquest problema doncs enviar-ho a fora hem de tenir en compte una cosa que això encareix si hem de posar alguna cosa per duplicat com a mínim ho dupliquem com a mínim dupliquem el pes també per tant el pes fa que el llançador hagi de ser més fort tot això va encarint i per tant és una manera d'anar-ho reduint fer-ho més simple
Quin problema hi ha? Doncs que si algú falla no hi ha ningú per anar-ho a arreglar i canviar-hi segurament.
Seria una peça, com va passar, per exemple, amb l'accident de l'Apolo 13, que va espontar un tank d'oxigen. El problema era una petita vàlvula, que no estava ben collada. Fa poc, també, un coet rus va explotar i van deduir al final que era que un operari s'havia deixat un petit cargol dintre d'una càmera i allò va fer que no potser... Sí, no pots tenir ni un error en aquestes coses. No, no, clar, aquestes coses sempre poden passar i això, doncs, després, tota la feina d'anys de gent que ha anat investigant de com fer els...
Els aparatos, perquè moltes vegades ho hem dit, no és agafar una càmera del mercat i posar-la en un màstil que farà les fotografies, sinó que és algú que la dissenya nou, que no pegi, que els materials siguin resistents. Bé, 11 anys més tard, llàstima que aquest investigador, el pingler aquest, es va morir l'any passat amb una malaltia que tenia.
i no va poder, doncs, diguéssim, refer-se d'aquest sotrac, és a dir, en certa manera la sonda va funcionar, va tenir un petit falla, però clar, la gent li deia que s'havia desintegrat abans d'arribar, que com que ho havia pagat tot, perquè ell havia anat a molts programes de televisió anglesa per fer propaganda, doncs clar, li van dir que tot això ho havien pagat els contribuents, que no havia servit per res, el pobre jo que després d'això no va ser el mateix, i en mica en mica ens va anar pagant,
Però, bueno, finalment s'ha vist que més o menys va funcionar, no del tot, que és el que hagués servit en aquest cas. El nom Beagle ve, doncs, en honor del vaixell que va fer servir el Darwin per, bueno, que va anar descobrint i d'allà va treure la teoria de les espècies. Doncs es deia Beagle, doncs aquí van fer el Beagle 2. D'aquí sort. No tinc gaire sort, i esperem que el Beagle 3, doncs, si algun dia l'envien, doncs...
també tinguin majors resultats i res més, doncs una història que l'hem tancada. Sí, almenys ens hem situat, no?, i li hem fet una mica de justícia també la història. Això mateix, o sigui, 11 anys més tard, doncs, això, tanquem una petita història que s'havia quedat, bueno, sí, que s'havia quedat, bueno, sí, sense saber-ne res, almenys ara en sabem alguna cosa que és que almenys d'això en podríem aprendre una mica. Sí, es va intentar també, no?, sempre també de comptar això. Sí, sí.
En fi, Oriol, doncs moltes gràcies. Que vagi bé. Avui tampoc tenim tas de setmana que ve, sí. Que vagi molt bé i fins la setmana que ve. Bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Veus de la parròquia?
Farà una viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tard. Smooth Jazz Club. I esperem.
Just a la fusta, el magazín del matí. Dos minuts i arribem a dos quarts d'una del migdia.
I a aquesta hora el que fem és saludar el president de la Taneu, Albert Macià. Bon dia, Albert, què tal? Hola, molt bon dia. També tenim a punt l'Arnau Consul. Bon dia, Arnau. Molt bon dia. Avui el que ens falten són la Silvana i l'Àstrid. Per tant, tots quedem en tertúlia minoria, eh? Tot això... Últimament portem un parell de setmanes que des que has tornat a Arnau t'has incorporat i... Sí, sí, jo sóc la grip, espero que no sigui jo. No, en principi l'Àstrid li hem sentit la veu i ha quedat
que no era una excusa la setmana que ve per tant ja recuperarem el tas de vins i l'Oriol també es quedarà a fer-lo en directe bé en tot cas parlem primer de tot de l'Ateneu Albert de gent que m'has comentat que aquesta setmana poca cosa per això eh aquesta setmana poca cosa aquest mes tenia 5 divendres llavors el documental del mes el vam fer divendres passat recordem que és sempre el quart divendres de mes
que no el vam poder venir a anunciar el dimecres passat perquè per motius de causa major no vam poder estar aquí. Vam parlar per això amb la Martina Rogers del Parallel 40, per tant el vam anunciar, el vam anunciar també.
Com tampoc vam poder anunciar per aquí l'obra que vam fer de teatre del grup Llandoll de l'Avens. Va anar bé? Va anar bé, no la gent que haguéssim volgut, però bé, una obra distreta i ben portada a terme i la gent jo crec que va sortir contenta.
A més, torna a l'Espallà aviat, no? L'Espallà torna aquest diumenge, no l'altre, el dia 8. I encara que no sigui cosa d'aquestes setmanes, sí que l'anunciem perquè comencem el cicle d'espectacles de l'Espallà amb el cor Cantabile, que són finalistes del programa Happy Day de TV3. I donat que veiem molta gent, ja hem començat l'avent d'anticipada d'entrades a la Secretaria de les Aneus.
I llavors serà un cop al mes l'Espaià, la programació? L'Espaià, la programació, són quatre mesos, fins al mes de maig, que és el màxim que aquest any podíem contractar amb l'Espaià. No està malament. Per tant, ja n'anirem parlant. La primera serà aquest concert de Cor Cantabile, però hi ha també teatre, no? Hi ha diferents gèneres. Hi haurà, per Sant Jordi tindrem l'Esbar d'Ensaida de Rubí i després tindrem un altre grup de teatre.
Perfecte. I llavors aquesta setmana per això no hi ha més activitats? No, aquesta setmana l'única activitat que es fa és un matinal de les CES al Garraf. Aquests no fallen, eh? Aquests no fallen, dues matinals cada mes. Les CES, el seu cicle d'excursions amb les conferències, això està molt programat i concretament l'excursió, ja deia, és el Tour de Montgròs i Sant Pere de Ribes.
Molt bé. Dic, no, a vegades, fins i tot, dius, no fallen. Dic, no, és que a vegades pot arribar a ploure molt, que dius, no em vagis d'excrupció. No, no desconvocar. Si poquíssimes vegades es va haver de desconvocar precisament per la pluja, si recordeu, l'última caminada popular, la primera vegada que es desconvocava,
Va ploure molt, eh? Va ser perquè va ploure molt, perquè normalment no es falla. Normalment aquesta programació... Per Nadal, no? Hi ha la pausa i després ja està. Però ja no està programat, no és que es falli, és que per Nadal o a l'estiu hi ha una mica de vacances, però no és perquè falli ningú. Encara estan en bona forma.
I d'altra banda parlem també per això de l'Ateneu perquè ja es veu aquests dies que s'estan fent algunes reformes dins de la infraestructura. Bé, el que s'està fent és que l'Ajuntament va decidir arreglar la taulada a la Sala Gran. Suposo que sabeu que era un continu de goteres quan plovia.
goteres que havien anat fent malmès a poc a poc una part del parquet i de l'escenari, i a més a més això greujat amb una entrada d'aigua pel costat que va haver-hi, no sé si va ser el novembre o alguna cosa així, amb unes puges d'aquelles tan fortes que va acabar de reinflar el parquet de la sala, va fer que l'Ajuntament prengués una determinació i ha fet un...
arreglar el que és la teulada de la sala gran amb una solució que possiblement no és la definitiva, però que sí que té garantia de, no sé si són 25 anys. Home, llavors està bé, és bastant definitiva, no? Que permet, d'alguna manera, evitar ja s'ajallar les goteres que hi havia i al mateix temps d'aïllar lleugerament tèrmicament. Tampoc no és un gran aïllant, però sí que permet aïllar una mica tèrmicament.
posats en aquestes circumstàncies. Ara, si aneu a la sala grana, si veniu a veure el Cor Cantabile, per exemple, que serà aquest diumenge que ve, no l'altre, veureu, a més a més, que l'Ajuntament ha canviat la lluminària de la sala i ara, el que comentàvem aquí, quan entres veus una sala lluminosa, una cosa espectacular. Sembla que la sala sigui nova. No, la sala segueix la mateixa.
Però el que deia és que aprofitant, ja que teníem una empresa corrent per les taulades, la Junta de la TNU ens vam liar la manta al cap i vam dir que també que fessin anar exactament el mateix del rest de les taulades de la casa, de tot l'edifici, perquè d'aquesta manera ja no era la solució que nosaltres teníem pensat a mig termini, però ja sabem que quedem coberts d'aigua durant una bona temporada.
I això ens permet ja pensar que les properes coses que farem no hem de pensar en el sostre de l'edifici. Home, exacte, és un gran què segurament. Hi ha més reformes pendents per això que s'hagin de fer aviat o que es puguin fer aquest 2015? Nosaltres el 2015 en principi tenim previst bé unes reformes internes per guanyar espai per ubicar el cau, això seria que durant el primer semestre hem de parlar-ne a l'assemblea que tindrà lloc l'últim dissabte de febrer,
i bé, i a part d'això, amb aquestes reformes ja quedarem servits per una bona temporada. Per tant, es parlarà el febrer, entenc, amb l'Assemblea de la Taneu, però en tot cas tira endavant, no? Tot el tema del cau... Sí, sí, el cau
perquè sigui de cara al curs que ve. Van dir que sí, definitivament. Havien dit que sí, però ho quedava pendent de veure més o menys com cada dia en les instal·lacions el projecte que hem fet. Aquest projecte nosaltres el portem a l'assemblea amb la corresponent petició de finançament per l'obra que hem de fer, que no és una obra que toqui la infraestructura de la casa com teníem previst inicialment, sinó una obra més lleugera,
En aquest moment s'ho estan mirant a l'Ajuntament el que hem de fer i si ens donen el vistiplau suposo que el mes de març ja començaríem perquè són obres més petites de menys envergadura i per tant arribem tranquil·lament a temps perquè el curs que ve el cau pugui estar ja dins de la Taneu.
Doncs anirem parlant també de tot plegat aquí al Just a la Fusta. Ara el que fem és situar-nos en el calendari, no, Arnau? Per parlar de què passava o què ha passat en altres 28 de gener. Doncs sí, el 28 de gener ens porta un parell de dates d'història contemporània d'aquestes que els tres presents d'aquí avui, i llàstima no hi siguin els dos, perquè és d'aquelles dates que tots...
que recordem perfectament i fins i tot podríem jugar allò de dir jo què feia aquell dia i després n'hi ha un parell d'antigues que evidentment també coneixem ens sona però potser requereran una miqueta més d'explicació per exemple aquell dia no hi érem i en tots dos casos en total hi ha quatre efemèrides en tots dos casos una és local i dues són internacionals avui fa 11 anys ja fa 11 anys
que aquest procés, que encara avui en diguem, feia un precapítol. Un senyor que es deia Josep, o que es diu, vaja, Josep Lluís Carot Rovira, va presentar la renúncia com a conseller en cap al llavors president Pasqual Maragall, perquè havia sortit a la llum certes reunions que havia tingut a Perpinyà
amb certs membres d'una banda terrorista. És a dir, avui és el dia que feia pública la renúncia, per tant, quan es va saber que hi havia hagut això... Es va saber, suposo, que fa un parell de dies o tres... És que hi vaig pensar... Unes filtracions a cert diari que sempre té filtracions, que estan molt ben informats, eh? Sí, sí, sí. Bones fonts. I, clar, aleshores el dubte va ser aquest, d'acord, presento la renúncia i l'accepto o no, ens fem forts o no. Llavors no jugàvem a ser tan forts,
I, en fi, l'any 2004 ja seria fort després el president Maragall iniciant tota la reforma a l'Estatut i, en fi, portant-nos indirectament, si volem, fins on som avui.
Tots recordem, perquè, a més a més, fins i tot fa poc, en un programa a la tele, crec que va ser el de l'OM, que va fer un convidat a casa del Lluís Carot Rovira i li va preguntar. I fins i tot va explicar alguna coseta. Fins allà on podia. Perpinyà em van portar amb el cap tapat. Una sèrie de revelacions que, carai, i tots teníem molt present. És veritat, sí, sí, sí. No és una cosa que ens haguem oblidat, que va renunciar
Per això, la reunió amb Beta, que se n'ha dit des de llavors. Doncs fa uns anys, ja, 2004. 11. Va de pressa. Va de pressa tot plegat, eh? I fa més anys, tants com, si calculo bé i si no, corregiu, 29...
Però tots hi érem ja, amb 29 anys. No, no hi érem tots. Em quedava un parell de mesos per arribar-hi. Vaja, vaja, vaja. En tot cas és una imatge que no només tu, sinó tots els oients més joves de 29 anys que ara puguem tenir tenen perfectament el cap. Un transbordador especial va explotar en plebol després de 73 segons d'haver-se enlairat. Parlem del Challenger.
que portava tripulació a bord, entre els quals una mestra, s'han fet mil reportatges, i aquella imatge jo sí que era petitet, i la tinc gravada, el coet, que tots ens semblava la nau especial, com el Tintín, se'n va anar a la Lluna, aquests no se'n anaven a la Lluna, anaven a posar això, un transbordador en òrbita, fer proves de resistència a l'espai...
I no sé si en directe, tinc la imatge, però en directe és impossible, perquè això es feia als Estats Units i segur que aquí era de nit, però veure la imatge amunt, amunt, amunt, amunt, pum! I després encara, de tant en tant, és de les grans imatges, tristament famoses, del segle XX, no? L'home intentant sortir de la Terra, ja s'ha aconseguit una sèrie de coses, però s'han d'aconseguir més, i aleshores veus el...
Una tripulació, a més a més, no és dels molts coets que se'n van i van tots robots i, bueno, sí, en gastem molts diners, però mala sort, sinó que anava gent i va fallar justament aquest. Doncs també el 28 de gener, eh? 28 de gener de l'any 1986. Déu-n'hi-do. Sí, sí.
Jo hauria jurat que feia menys temps. Menys. Jo hauria dit que feia menys temps. A vegades les coses ens queden... Igual que ahir o abans d'ahir, quan va sortir, que era el desaniversari de l'enfundament del Carmel, aquesta al revés. Aquesta em semblava que feia més temps. No sé per què. A vegades tenim la concepció una mica equivocada. A mi em va estranyar, també. Sort que els diaris ho deixen escrit i podem anar a les hemoroteques a llegir-ho i...
I situar-nos, no, no, igual que aquesta que comentaves del Carot Rovira, que també doncs qui més qui menys hauria dit que faria, que no faria uns anys, que feia una cosa més recent, no? Doncs un 28 de gener del 2004 i un altre del 1986, són els records d'avui. Tens alguna altra també, Arnau? Sí, aleshores ja ens n'anem. Aquesta és, jo us he dit, les dues de la història contemporània que, bueno, poc o molt ha afectat la nostra vida i en tot cas recordem i tenim presents la imatge, però la imatge és molt clara. Una imatge que també tenim molt clara, tot i que ens n'anem,
a 145 anys endarrere, sí que el culo bé, o 144, és...
perdó, no, m'equivoca la data, no en fa tants. És el 1887. És igual. 1887. Tampoc, eh? També queda lluny. 128. Exactament, eh? O sigui, 100 anys abans del Challenger, 101 anys abans del Challenger, doncs es va posar la primera pedra d'un dels monuments que tots tenim més presents i que ens associa a una ciutat. Nosaltres veiem allò i diem
Sí, Sagrada Família. Torre Eiffel. Ah, clar. Clar, un monument, Torre Eiffel, París, es va començar a construir el 1887, un 28 de gener, allò que a vegades fan encara ara, no? Posem la primera pedra, a vegades penses, bueno, quina tonteria, comença a construir... Doncs no, serveix per això, eh? Perquè després, al cap d'uns anys, te'n recordo i...
I quan es va acabar, no ho sabem. Es va acabar al cap de 26 mesos, perquè havia d'estar a punt per l'exposició de París del 1889, que es feia un any després, de la que tots coneixem, o hem sentit a parlar mil cops, de Barcelona, amb tota la deixada de Barcelona, l'Arc del Triomf...
no la segona del 29 Montjuïc i les fonts, no, la primera, l'exposició. L'any següent se'n va fer una a París, i no es feia a París l'any 1889 per casualitat, sinó per celebrar els 100 anys de la Revolució Francesa.
Doncs bé, el gran símbol d'aquella revolució, perdó, d'aquella exposició, havia de ser una torre dissenyada per Gustave Eiffel, que era tota de ferro, 324 metres, 7.000 no sé quantes tones de pes, i que, mentre es van anar construint, els parisencs s'hi van posar absolutament en contra. Però què és aquest horror? És un fàstic.
això per sort després ho destruiran vull dir, és només per l'exposició però quina d'imatge donarem al món vindrà gent de tot arreu que, oh, París, la ciutat de les llums hem fet la revolució, hem portat la civilització al món això els francesos ja ho tenen, nosaltres som el centre i vindran i veuran aquesta mena de fàstic de cosa de ferro que no té cap mena de sentit home, Clara, molt trencador en aquell moment doncs era de corre i fer absolutament no crec que cap parisenc fins i tot el més trencador avui tingués nassos de dir això fora
No, aquestes coses... Al revés, és un dels seus símbols, evidentment, a tot arreu. Després vas a Las Vegas i dius, mira... També hi és, sí, sí. Jo el que sí que recordo és d'haver estat a París, no sé si a l'any 89, però del segle passat, i estava il·luminada amb un C Nadal de tot. Recordant aquest centenari, ja. Recordant aquest centenari, ja.
i ara hi posen llums i a la nit fan una mica de Torre Agbar i hem posat una passadella de vidre una passadella de vidre amb la qual veus a sota que a més a més vaig llegir que estava feta a Girona una empresa del país que va guanyar el concurs i una passadella d'aquestes com hi ha en altres llocs del món que passeges per sobre el vidre i a sota veus que no està a dalt de tot no sé a quin pis està
En concret, és veritat, vaig veure-ho al diari fa poc, algun reportatge així de com s'estaven enfocant alguns edificis i un d'ells era la torre Eiffel. A més a més, no és allò que tothom que hagi anat a París, que es pot dir que és el 90% de la població, té una foto amb la torre Eiffel per demostrar que ha estat a París, sinó que...
Ja no el turista, el gran personatge va llicifar. A l'ocupació nazi del 1940 i poc, els nazis es feien la foto. I París, un el veu escrit amb l'A convertida en la Torre Eiffel. Sí, sí, és veritat. París és Torre Eiffel i Torre Eiffel és París. És més símbol que la Sagrada Família de Barcelona, segurament. Sí, sí, sí. I molt més mundialment conegut. La Sagrada Família ja va fent forat, no?
Però, en fi, es va començar a construir 28 de gener del 1887, i van estar això, 26 mesos. Me'n mira la rapidesa. Un parell d'anys, no? Sí, un parell d'anys i una miqueta més. És molt poc, no?, pel que és. Realment, sí, sí, però clar, eren noves tècniques de construcció, però llavors encara havien...
Si em permeteu el verb, flipa més, perquè és una cosa de torre que comença a pujar, comença a pujar, dius, què fan aquests, no? Com més estiguem enrere amb la història, més espectacular és el creixement d'edificis. Té, més és, sobretot, una cosa de ferro, eh? El segle XIX és el segle de l'industrialització i, per tant, bueno, aquests nous edificis només de ferro, sense magons i que van aixecant, molt més alt. Perquè, clar, llavors era molt més alt que qualsevol edifici que hi hagués a París.
no? sí, sí, no, no, és veritat encara impacta fins i tot probablement, molt probablement, encara impacte és evident, no? molt bé, doncs és el que tenim dels 28 de gener home, si volem ens en podem anar encara més enrere, ens n'anem al segle XVII i trobem a veure, una data que potser com a data en si no la sabem però està al marc d'una guerra que aquí ens agrada citar molt i és la guerra dels segadors però desgraciadament la coneixem molt poc
I justament el 28 de gener del 1640, doncs pràcticament es podria donar com a tret de sortida de la Guerra dels Segadors. No ben bé, però és un dels primers episodis. Catalunya, en aquell temps, no s'acabava a la Jonquera. Arribava fins a un palau, un castell i una fortalesa immensa que hi ha més amunt i que encara avui citem quan parlem d'on...
De Salses. De Salses i la fortalesa... De Fraga Maó i de Salses a Guardamar. Doncs Salses, què era? Segurament molts hi heu passat. Una gran fortalesa que marcava això. Fins aquí, arribi a Catalunya.
A partir d'allà començava ja la zona desèrtica. La frontera, no? Exacte, i per tant, i si voleu venir, això és la nostra frontera. S'hauran de pagar uns drets, en tot cas, ja veurem. És la frontera del moment, i evidentment llavors les fronteres no era només una duana, sinó una gran fortaleza militar. Doncs bé, en el marc de la guerra dels 30 anys, o sigui, una guerra de religió bàsicament entre França i el món, o bàsicament...
França contra l'imperi Habsburg. L'imperi Habsburg era, d'una banda, tota Alemanya, que és tot l'imperi central d'Europa. I, clar, els Habsburg també tenien... Són els Àustries, que en dèiem aquí, eh? O sigui, l'imperi espanyol, que no era la península ibèrica, era tota Amèrica. Per tant, el gran imperi del moment, és on no es ponia el sol, eh? És l'imperi espanyol. També tenia Filipines i algunes illes més per allà al mig. Clar, França, sobte, té por, dius, home...
Espanya sota, Alemanya amb un costat, llavors, imperi, sacre imperi germànic, no, escolta, no pot ser. Tenia complicat. Per tant, escolta, a fer la guerra. Un personatge que a tots ens sona per una sèrie de dibuixos animats, el cardenal Richelieu, comença a dir, escolta, no, França deixa gran, França necessita grandeur. Això que grandeur se l'invente, pràcticament es pot dir el cardenal Richelieu. Doncs va, a fer la guerra, per totes bandes.
Perquè, si no, ens faran la pinça. Per tant, millor mossegar primer i després arribarem a pactes. Doncs, bueno, la guerra havia començat el 1618 i un dels actes de guerra, doncs, no saps què? Aquests espanyols els hi prendrem salses. I sí, sí, quan semblava que només lluitava contra els...
contra el seu enemic alemany, doncs se'n va i els prenen salses. Això provoca un setge i prenen salses. Què fa el seu gran enemic, també un personatge que a tots ens sona, el seu equivalent roixelier a Espanya, un senyor que se deia el conde duco d'Olivares? Doncs diu, escolta, ni de casualitat, catalans, començar a fer un exèrcit i a prendre salses.
I això sí, els catalans, la diputació del general, o sigui, la Generalitat, més el Consell de Cent, va començar a armar un exèrcit, fins a 12.000 soldats, amb infanteria, amb cavalleria, va demanar a tots els ducs i comptes de Catalunya que va vengar tots a posar soldats i anar a prendre salses.
i se'n va anar a fer un 16. Aleshores, Olivares diu, espera, que ja us ajudo, em posa 12.000 més. Vinga, 20.000, 24.000 soldats a prendre salses, i posa en setge, hi ha batalles, salses, no cau, i finalment, sí, després de... Si els francesos l'havien pres el juliol, es mobilitza tot...
primer els catalans, després n'hi posen els espanyols, a partir del novembre posen setge assalzes per segona vegada. Aquesta vegada són els catalans assetjant una ciutat que havia sigut seva però feia dos mesos que havia caigut. Doncs finalment, el 28 de gener de 1640,
els catalans, ajudats, si voleu, per un exèrcit espanyol, l'exèrcit català de la Generalitat i del Consell Descent de Barcelona, que sempre una mica l'Ajuntament és qui va posant calès, sempre n'ha tingut més que la Generalitat. Això és un clàssic. No ha canviat, això. Doncs, finalment, prenen salses i els francesos se n'han d'anar. Victòria. Recuperen salses. Recuperen salses i els francesos se n'han d'anar. És la nostra ciutat important. Què passa, llavors? Que l'Ivares diu, ui, no m'enfio jo, perquè els francesos tornaran. Sabeu què?
Les tropes espanyoles les mantinc aquí. I, bueno, catalans, això ja ho sabeu, els heu de mantenir. Perquè els vostres soldats se'n poden anar a casa, però els soldats espanyols que he portat de tot arreu, perquè n'he portat alguns de Flandes, els Tercios, eh? L'he portat d'Itàlia. Us els deixo aquí, no, bàsicament per protegir-vos, eh? Perquè si els francesos tornen a venir, necessiteu soldats. O sigui, i què és mantenir-los? Doncs, segons quins pobles, heu de fer aportacions de gallines, de pa, de vi...
de Tadac, i sense protestar, eh? No, no, és així. I doncs, bueno, anàvem passant els mesos, els francesos s'ho havien passat. Per la zona de Salses, tot això, no? Els van anar distribuint per, diguéssim, del Montseny en amunt. A un poble tocava uns quants, a un poble uns altres més, a poc a poc n'hi van aportant, i tot això...
que era un habitual, se saltava, allò que després va ser tan famós uns anys després, que és els privilegis i les constitucions catalanes. Els catalans tenim el privilegi dintre l'estat espanyol de no venir allotjar tropes. Si venen les tropes, es posen als afores, fan un campament i ja s'espavilaran.
Però clar, segons com era pitjor, perquè ja espavilar-se volia dir fer guerrilla i assaltar qualsevol. Per tant, és allò aquell dubte, però clar... Que estigués incontents. Què va passar? Doncs que el poble català es va alçant armes i un dia se'n van cansar i van treure les falses els cegadors. Això passarà el juny de 1640, o sigui, al cap de sis mesos de tenir les tropes allotjades saltant-se els privilegis. Imagineu-vos, campanya de premsa, no com l'actual, però sí, evidentment, doncs,
A veure, hi havia una campanya oral amb esgleses, amb predicadors, a bulletins que corrien i que, bueno, doncs el tema de conversa, escolta, si aquests estan aquí, és que els hem d'alimentar, és que a més violen dones de tant en tant, eh? És que s'han cregut sis mesos de caldo de cultiu i farà que quan els cegadors se n'hagin d'anar
Doncs de fer la feina. Segadors, doncs eren... Clar, els segadors només seguen una temporada a l'any. Són gent que es lloga com a segador, que guarden la falsa durant tot l'any. Vinga, doncs el juny...
la falsa el puny vinga i aleshores allí el caldo de cultiu doncs va fer que vinga atacar les tropes i matar el Virrey que és el que està dient que això és correcte mentre que les autoritats catalanes el Virrey era el delegat la Cristina la llana els de l'UNA que estava allí que se diu això però la Generalitat diu una altra cosa i els nostres és la Generalitat
que són els que diuen que els nostres privilegis diuen que els soldats no han de seguir. Doncs vinga, som-hi, som-hi, sis mesos de caldo de cultiu, que s'han cregut, que s'han cregut, que s'han cregut, ui, ara deiem a fals, ui, ui, ui... Vinga, doncs guerra fins al 1652. Es va acabar la guerra dels 30 anys del 48, amb la famosa Paz de Vesfàlia,
repartiment d'Europa, i els catalans, un cop més, vam seguir fent el cafre, lluitant contra els espanyols, i què hi vam perdre? Salses, no? Entre altres coses, salses. Del Pirineu en amunt, finalment, del Pirineu en amunt, Rosselló i, en fi, el Conflent, doncs al final el pacte va dir, bueno, va, francesos, perquè realment deixeu estar Catalunya, us ho donem. Això no ho van dir els catalans, clar, això ho va dir...
Felipe IV, o sigui, el conde duc d'Olivares, que va pactar amb Richelieu. En definitiva. Déu-n'hi-do. Tot venia d'aquest capítol, eh?, el 28 de gener. Diuen que Richelieu, que era el maquiavèlic, més maquiavèlic que hi ha hagut mai, molt més que el propi Maquiavel, ja ho va calcular tot. Diuen, si faig això, els catalans es revoltaran.
Tindrem merder dintre Catalunya i aleshores ja pactarem els catalans. I ho va fer, perquè durant un temps el rei de França va ser Comte Barcelona i per això també es va allargar tant i tant la guerra.
Doncs, Déu-n'hi-do, avui hem fet aquest bon repàs històric de què passava un altre 28 de gener d'altres anys i així acabem ja també aquest programa d'avui, 28 de gener, però del 2015. Gràcies, Albert Macià i Arnau Cònsol. Tornem dijous que ve, amb més coses. Home, dimecres que ve. Dimecres que ve, és veritat. Sí, sí, no us canvio el dia, no us el canvio. Si convé, si convé. No, no ho sé.
Fin si venim dimecres, tindrem també els llibres, els vins, l'astronomia i, per tant, ja recuperarem la normalitat. Que vagin molt bé i bona setmana. Bona setmana. A vosaltres.
6 minuts i arribem a la una del migdia i, per tant, tanquem ja aquest just a la fosta i ho fem agrair a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Buen als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández i Rius, a la previsió del temps. Avui hem entrevistat Joan Margarit, el poeta, l'hem tingut avui a la segona hora, hem fet tertulia esportiva amb l'Enric Ribe i el Carles Hernández i Rius, hem parlat d'astronomia, amb l'Oriol Rigat, també de l'actualitat de l'Ateneu, amb el seu president, l'Albert Macià, i de què passava un altre 28 de gener, hem fet història amb l'Arnau Consolidat.
Des de les 10 ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb més coses com cada dia. Ara de seguida arriba l'Andrea Bueno amb el Sant Just Notícies edició migdia per posar-vos el dia de l'actualitat Sant Justenca. Res més que vagi bé, que passeu un molt bon dimecres.
M'aturen els Mossos
I em treuen tres punts Pugem a un taxi I ens vol estafar Però m'és igual Avui estic de bon humor Ja som a casa I escoltem The Cue
La cançó de l'aranya que em feia por de patir. Caminem de quatre grapes a les sis del matí, com si el pis fos la sabana i nosaltres gazeles.
Que surt el sol y no voy a dormir. Que hoy y no voy a dormir. Ey, estirate aquí. Que surt el sol.
Fins demà!
Que ha surtat el sol i no vull amb mi. Ei, estira't aquí. Que ha surtat el sol.
Y no voy a dormir. Espírate aquí. No se pasó. Y no voy a dormir. La lágrima sancó.
És la una, bon dia. Tot seguit. Des d'on tornar a estimar és el nou poemari del poeta Sant Justenc, Joan Margarit. És un llibre amb l'amor com a eix central, però que també tracta altres temes recurrents de la seva obra. El presentarà el 20 de febrer a la Biblioteca Joan Margarit.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jós Notícies, edició migdia d'avui dimecres 28 de gener. En titulars, destaquem altres qüestions a la jornada.
Demà s'aprovarà el segon Pla Municipal de Gènere del Sant Just. El Pla Municipal de gener és un dels punts destacats de l'ordre del dia. També es parlarà de la plaça Antoni Malaret i Amigó i de qüestions urbanístiques. L'associació sociocultural General Eloi Alfaro obrirà les seves portes aquest vespre per comemorar l'aniversari de la mort d'aquest general equatorial. L'entitat també està convidada a un acte oficial al consulat d'Equador a Barcelona.
I l'escultora Sant Justenca Susana Solano rep el Premi Honorífic dels Galeristes Catalans. Ahir es va celebrar la vuitena nit del galerisme al MACBA i durant la vetllada es va reconèixer la feina i la trajectòria de l'escultora.
Bon dia. Des d'on tornar a estimar és el nou poemari del poeta Sant Justenc, Joan Margarit. És un llibre amb l'amor com a eix central, però que també tracta altres temes recurrents de l'obra de Margarit. El presentarà el 20 de febrer a la Biblioteca. Sant Just Notícies. Tres anys després de la publicació del seu darrer poemari, esperta al senyal, Margarit torna a les llibreries amb Des d'on tornar a estimar, un llibre que pren l'estima com un lloc mòbil i difícil de trobar. N'ha parlat avui el Just a la Fusta.
El que passa és que és un lloc que no és fàcil de trobar i, a més, canvia constantment de posició i, a més, canvia constantment d'intensitat i canvia constantment... canvia en tot. No val fixar-lo, decidir què és i desentendre-se'n. Contínuament hi ha que estar buscant aquest lloc des d'on estimar perquè contínuament és no des d'on estimar, sinó des d'on tornar a estimar.
L'amor és un dels temes principals del llibre, igual que el pas del temps. Segons Margarit, el pas del temps mesura la relació de les persones amb les seves pors, que canvien en paral·lel amb les etapes de la vida. En aquest sentit, l'arquitecte i poeta Sant Justenc assegura que cal extreure de cada part de la vida el que la vida ens té preparat perquè l'utilitzem. La gent grotesca, dolvell, que vol jugar a tenis com quan era jove. Bé, això és una equivocació, no?
tan equivocada com el del jove que vol fer aquella simulació de sensatesa i de saviesa entre cometes, perquè vell no vol dir savi, de la persona gran.
Margarit també reserva una part del llibre per Barcelona, la ciutat amb la que assegura mantenir una relació de morodi. En el llibre hi ha un poema de Barcelona, fins i tot jo diria dur, perquè la Barcelona que hi ha, no ara, des de fa ja bastants anys, no m'agrada, no m'agrada. Crec que ha perdut uns valors, que és els que col·laboraven a la nostra felicitat, i ara s'ha apuntat a uns valors que no col·laboren a la nostra felicitat, i punt.
És un poema basat en el seu llibre Barcelona, amor final, que es publicarà per Sant Jordi. Aquest llibre, per cert, es reeditarà amb un capítol.