Roquetes, això ronda de dalt sentit Llobregat, i ha afectat a la B20 amb aturades ara ja més puntuals d'un quilòmetre aproximadament entre el túnel de Santa Coloma i el Nus de la Trinitat. Unitat de conèixer una nova cultura i aprofundir en el coneixement d'un nou idioma. Des del Servei de Mobilitat Internacional oferiran les possibilitats de feina a l'estranger que tenen i explicaran en què consisteix el seu servei per si hi ha algun jove de Sant Just que el vol fer servir, que el vol utilitzar. Molt bé.
I finalment acabem parlant d'una jornada de portes obertes per l'escola d'adults. Sí, això sí que serà demà al llarg de tot el dia, en establert diversos horaris, el Centre de Formació de Persones Adultes. D'aquí a poquet comença la preinscripció al centre i demà faran la jornada de portes obertes de 10 a 1 i a la tarda de 4 a 7 de la tarda. La presentació de l'oferta al matí es farà a les 11 del matí i a la tarda abans.
a les 4 i que sapigueu que una de les novetats o la novetat més destacada, si més no, pel curs que ve que ofereix el centre d'adults és que s'oferirà la possibilitat de treure's el graduat en educació secundària. També teniu cursos per preparar-vos la prova d'accés per accedir a graus formatius, graus superiors. Demà es farà aquesta jornada de portades obertes a l'edifici de les escoles, a l'escola d'adults, al carrer Montserrat, número 2.
Molt bé, Andrea. Doncs gràcies i fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smoot jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlant de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també.
Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Fins demà!
Un quart i mig d'11, és moment de saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. De nou per parlar d'actualitat general del dia i parlem de les portades dels diaris que coincideixen amb ressecar la victòria de Jorge Lorenzo.
Sí, és la notícia comuna a tots quatre diaris, els diaris que tenim sobre la taula avui. Al punt avui veiem una imatge seva, és la imatge del dia al diari, on veiem Jorge Lorenzo abraçant la copa al podi del circuit de Catalunya ahir, victòria amb autoritat de Lorenzo a Montmeló. Al periòdico també veiem una imatge molt similar, ell abraçant el trofeu després d'aquesta victòria seva ahir al circuit de Catalunya.
Diu que Lorenzo pot amb la Sonda, el pilot de Yamaha, segon al Mundial, s'imposa Pedrosa i Márquez amb un meló. I també veiem altres titulars formant més breu en portada del periòdico. El Barça força el cinquè partit, el guanya el Madrid sense Navarro, 73 a 62. I també ens diu que la Roja convéns amb set blaugranes en el debut contra l'Uruguai, que va guanyar per 2 a 1.
Al diari ara veiem en esports victòries de Lorenzo Espargaró i Salom Montmeló. Creix l'assistència al circuit per primer cop des del 2008 i en fotografia han triat una imatge de Jorge Lorenzo abraçant la dissenyadora Anna Vives. De fet, la té amb braços, literalment. I per últim, a la Vanguardia, ja en un format més petit, també recull que Lorenzo vens i porta l'emoció al Mundial de Motociclisme.
Molt bé, doncs això és el que tenim a les portades, amb menys pel que fa al tema en què coincideixen tots quatre. Passem ara a actualitzar-nos amb els digitals. El 324.cat ens explica que Londres va espiar els seus socis en el G20 i també diu que Síria, el lliure comerç i la lluita contra la visió fiscal són els punts principals de la cimera del G8. D'altra banda, se'nsorna un edifici abandonat a Lleida a primera hora d'aquest matí, un edifici de quatre plantes al carrer Cavallers de la capital del Segrià.
I l'oposició repta Erdogan a Turquia amb una vaga. Els dos grans síndics del país amb una vaga general l'endemà que el primer ministre va rebre un nou bany de masses en un altre míting multitudinari. Mentrestant continuen els enfrontaments a Istanbul i encara. Lara.cat ens diu que el dret a decidir jugar la partida a l'àrea metropolitana. Sobiranistes i unionistes intensifiquen l'ofensiva al cinturó de Barcelona.
I d'altra banda, també se'ns destaquen declaracions d'Oriol Junqueras al matí de Catalunya Ràdio. Diu que jo sàpiga, no hem amenaçat mai durant. Un niu va denunciar aquest diumenge que en els últims dies el líder del partit havia rebut amenaces. Aquests són alguns dels temes que trobem en les portades dels digitals. Passem a fixar-nos en altres qüestions que tenim també a les portades dels diaris.
Al punt avui trobem un titular que diu impostos sota pressió. La Comissió Europea insta al govern espanyol a pujar més la tributació al consum i ens diu desastre, els experts consultats per al punt avui alertan que un increment castigarà l'economia. I també ens avancen en portada amb un titular una entrevista a José María Mollinedo, que és el secretari general del sindicat Guesta, que diu el tema no és el tribut sinó el frau.
El periòdico també ens parla d'economia. De fet, el tema del dia diu la indústria catalana agafa nou impuls, primers indicis que la crisi toca a fons. La inversió estrangera va créixer un 10,9% l'any passat gràcies a la reducció dels costos i ens diu també que l'optimisme se centra en les grans empreses, però les primers segueixen estancades. També llegim un titular que diu els experts, economistes i empresaris preveuen una recuperació lenta.
El diari ara, ens parlant de política i del procés cap a la consulta, el titular és el tauler de l'àrea metropolitana. Sobiranistes i unionistes intensifiquen els actes a la zona on viu la meitat de la població del país. Siu, Esquerra i l'Assemblea Nacional hi busquen nous votants pel sí, mentre Partit Popular i Ciutadans aspiren a blindar-hi els propis.
I per últim, a La Vanguardia ens parla de Turquia. Llegim que Erdogan rep un bany de masses mentre la protesta continua. La policia manté blindat al centre d'Istanbul i en fotografia podem veure un activista com el Terra després que hagi estat disparat d'alguna manera per la pressió d'un canó d'aigua policial. Doncs és un dels temes també que ocupa un lloc avui als diaris. Passem ara a fixar-nos
que s'explicava en les portades de fa uns quants anys, per exemple, un 17 de juny de l'any 1993.
I sense parla de política, Felipe González oferiria a Pujol, això el juny del 93, dos ministeris, serà el tema principal d'aquest diari.
Que també es parlava del Barça, que no t'havia tingut idees per eliminar el Madrid, ens parlava de la Copa del Rei, era el titular principal també del 17 de juny del 93. Tots dos temes ocupaven la plana principal de la Vanguardia. Fa 15 anys, en canvi, es destaca bona entrevista a Pasqual Maragall.
Era el dimecres 17 de juny de 1998, encara en aquell moment se l'entrevistava com a exalcalde de Barcelona, deia que tornava disposat a tot menys a obeir a cegues. Això era l'any 98, diu que deia que venia de l'esquerra però que s'estaven dibuixant unes noves formes polítiques més àmplies i avançava la seva disponibilitat per batres en Pujol.
El tràfic de càrrec al Prat queia un 9% en el primer quatrimestre, un titular també destacat d'aquest diari, que també ens explicava que el dèficit de l'Estat fins al maig baixava un 32% i se situava al 0,8% del PIB.
I acabem amb la portada del 17 de juny del 2008. Ara fa exactament 5 anys, era en aquest cas un dimarts. I se'ns deia que la Unió Europea acordava ratificar el Tractat de Lisboa. Aquest tema que també feia dies que parlàvem, que es parlava en aquestes portades. Finalment, Irlanda no demanaria que es paralitzés l'aprovació i el Regne Unit ho avaleria aquella mateixa setmana. D'altra banda, diu que l'incivisme reprenia amb força...
Al centre de Barcelona es repareixia en la venda d'alcohol al carrer i l'ocupació impròpia de la via pública i la imatge diu barra de barra a l'aire lliure era una imatge de la plaça dels Àngels de Barcelona davant del MACBA que es convertia molts caps de setmana en un bar improvisat que deixava un rastre de brutícia. El clínic aconseguia reconstruir mames operades de càncer sense deixar cicatri, una tècnica que es basava en injectar greix propi
I un parell de temes més, com es va fabricar el campió Pau Gasol, eren dels temes també destacats, o per exemple, que a l'última aposta de Coldplay eren 10 temes per viure la vida. Aquestes eren les notícies d'una altra 17 de juny.
Anem ara a fixar-nos en la contraportada dels diaris i comencem per la del diari ara, que diu que Europa necessita un altre nivell. És l'article setmanal d'Antoni Bassas, Andrea. I fa referència a la reacció que va tenir la vicepresidenta de la Comissió Europea, Catherine Ashton, preguntada per les declaracions que havia fet David Cameron, el primer ministre britànic, en què dèiem que no es poden ignorar les qüestions d'independència a Espanya i de la reacció del govern de Madrid amb Catalunya,
Diu, el correcte és permetre a la gent decidir, això va dir Cameron, i ella va respondre, Déu meu, quina pregunta, dels catalans no en penso parlar. I Antoni Bassas diu, si un problema que afecta directament 46 milions d'europeus, 7 milions de catalans més 39 d'espanyols, amb repercussions polítiques i econòmiques segures sobre el total dels 503 milions d'europeus, es pot reduir a un, Déu meu, quina pregunta, és que la senyora Ashton no arriba als mínims per la responsabilitat que ostenta.
i han escollit una fotografia seva, on la veiem, doncs. Molt alegre, rient, bé, m'imagino per fer una mica el contrapunt a la reflexió del Bassas. Molt bé, i el punt avui tenim que no estem tan lluny de la Turquia d'Erdogan. Qui ho diu això, Andrea? Doncs l'historiador catedràtic d'Història Contemporània de la UB, Antoni Segura, que fa una reflexió de com està el sistema, l'ordre mundial...
Actual assegura que després de la Guerra Freda es va establir un nou ordre. Diu que vivíem en un sistema de relacions internacionals i de poder mundial, caracteritzat pel que s'anomenava l'equilibri de poder entre les grans potències. No vol dir que no hi hagués guerres, però el resultat era previsible. I parla de qui és ara l'enemic dels Estats Units. Ell diu que el drama dels Estats Units és que després del 91 tots els estudis que s'havien fet per controlar la Unió Soviètica ja no serveixen. L'islamisme i el Qaeda han estat en el punt de mira,
Diu, però ara no hi ha un enemic absolut. També parla de Rússia, també parla de Turquia, de la carrera tecnològica que hi ha al món ara mateix. I per últim, diu que sense la indústria militar dels Estats Units, avui no tindríem xarxes socials. Molt bé, doncs interessant de llegir avui el punt avui. Ara anem cap a la Vanguardia, on podem llegir una entrevista curiosa també. El preu d'un plat és part del seu sabor.
Ho diu Alain Senderens, que va tornar a tres estrelles Michelin per a baratir plats. Atenció. Ell va ser un avançat de la Nouvelle Cuisine i durant 28 anys va obtenir les tres estrelles. També va ser pioner en tornar-les a la guia perquè el feien perdre diners. Diu que al darrere una llista d'il·lustres xefs han hagut de renunciar a les estrelles o tancar perquè no podien pagar els comptes. Diu que era un dia d'hivern del 2005, ho recordo perquè servíem els grans plats
i vins, aptòfones, la llebre a la Royal, l'Anna Capicius, bé, diu que tots meriden amb aromes, que només destilen els grans vins a partir dels 20 o 25 anys, i diu que el problema eren els comptes. De sobte vaig començar a mirar els comptes, jo estava preocupat pels números, no em sortien, i en canvi cap compte no baixava aquell dia dels 500 euros. Això era un problema i va fer que renuncies a les 3 estrelles. Michelin.
Doncs interessant aquest testimoni avui a La Vanguardia. Acabem, però, amb el periòdico on llegim aquest titular. Només 40.000 persones trepitgen el continent gelat. Ho diu Juan Kratzmaier. Diu que els seus ascendents, una barreja de sang alemanya, austríaca i croata, li van transmetre al gent viatger i és que és viatger des que va néixer. És guia turístic a l'Antàrtida i ha visitat el Gran Congelador en més de 40 ocasions.
Diu que ha estat buscador d'or a la selva hondurenya, ha encallat al delta de l'Amazones i a l'agost complirà 43 anys al Serengeti, a la plana infinita de Tanzània. Bariloche, el lloc on va néixer, és un lloc de trekking i muntanya. Diu que als 12 anys ja estàs acampant i després t'inicies en l'escala dels Andes, després a viatjar de motxiller en autostop i així, diu, vaig conèixer tot sud i Centroamèrica.
I es va especialitzar en l'Antàrtida perquè durant tres anys va tenir un restaurant a Ushuaia, que és la punta sud del continent americà, i allà diu, vaig conèixer els expedicionaris antàrtics. El 96 em van invitar a visitar-la per primera vegada, en avió, anada i tornada en un dia, i em vaig dir, i he de tornar. I tant s'hi va fer, 40 vegades. Que ha tornat. Doncs ho explica avui el periòdico.
I parlem ara de curiositats. Avui es veu que ha aparegut un estudi de l'empresa Control que planteja en quines ciutats d'Espanya és més fàcil o és més difícil lligar. I els resultats són que, segons la majoria, o el 55%, si és la majoria però tampoc tan exagerada, dels encastats diuen que és Bilbao la ciutat on és més difícil lligar. En canvi, Madrid seria la que és més fàcil lligar, seguida de Barcelona.
Diu que entre els factors que poden influir en aquest estudi hi hauria el clima, l'oferta d'oci a la ciutat, l'edat i la pròpia personalitat de cadascú com a factors determinants, que això suposo que és més independentment de la ciutat. En tot cas, el 38% opina que Bilbao és la ciutat espanyola on és més difícil lligar i diu que els mateixos bascos han estat els més crítics en les seves respostes i el 55% dels bascos han dit que Bilbao és la ciutat on és més difícil lligar.
I en l'altre extrem, hi ha Madrid, segons aquest estudi, la ciutat espanyola és més fàcil lligar, i després hi ha Barcelona. Diu que una de les expertes en educació sexual que ha analitzat aquesta enquesta, diu que hi ha aquests factors que dèiem al principi, el clima, l'oferta d'oci, etc. Per tant, zones amb climas assolellats, com les Illes, el sud d'Espanya, o llocs amb més oferta d'oci, com Madrid i Barcelona, acostumen a ser més favorables a l'hora de lligar. En canvi, ciutats més petites, els joves perdren l'anonimat, i per això...
També potser la manera de desinhibir-se a l'hora d'agafar relacions amb gent nova. Jo havia sentit fa poc també que a Barcelona era bastant difícil lligar. Potser a vegades per ser tan oberta, no? No sé, a vegades penso... Potser és més difícil fins i tot conèixer gent...
Ah, Barcelona. Sí, per això ho pensava. No sabia que Barcelona fos la segona més fàcil. No, jo crec que no... No sé. Jo algun cop havia sentit que Madrid era la gent que era molt més oberta a conèixer gent nova i, en canvi, Barcelona de primeres tots són bastant més reservats. Vaja. No sé. Ja n'hi va o no? Ho diuen els bascos, escolta. És complicat, exacte. Ho admeten els mateixos. En fin, Andrea, gràcies. Que vagi bé, Carme. Bon dia.
I ara deixem estar aquests estudis i obrim diaris per fixar-nos en diferents temes que avui ens han cridat l'atenció.
I començant destacant un article de l'Iari Ara que escriu Jordi Badia, arquitecte, parla de l'arquitectura exposada. Parla que fa poc ha estat a París per visitar la City de l'Arquitecture du Patrimony, un museu dedicat a l'arquitectura que conté una col·lecció permanent de documents i maquetes molt recomanables i acostuma a oferir també exposicions temporals interessants. En repassa algunes de les que hi ha actualment i també diu que unes setmanes abans havia estat a Zurich, on va poder veure com la Universitat Politècnica de la ciutat organitzava una exposició de l'estudi d'arquitectura suïss
Verdeplas, després que l'èxit de l'exposició, que ja havia programat l'any passat sobre Buchner Brundtler, un altre dels equips interessants d'aquell país. Diu que a Suïssa ho tenen clar, que l'arquitectura forma part dels seus principis actuals com a país. I passa el mateix a les principals capitals europees, com ara el danés Arquitecture Center de Copenhague, per exemple, on es pot veure actualment una exposició sobre l'ARPA, el projecte signat, entre d'altres, per l'arquitecte danès Hennig Larsen, que ha guanyat aquest any el premi Mies van der Rohe.
O a l'Arquitecture Mosè d'Estocolm, que es va poder veure fa poc una retrospectiva dels arquitectes suecs Kleson-Kosivisto-Run, un estudi que combina l'arquitectura amb el disseny de mobiliari i de joies. I diu Jordi Badia, aquests viatges li han fet pensar en el seu país, en el nostre país. L'arquitectura catalana gaudeix d'un considerable prestigi, però en canvi no són habituals les exposicions a Barcelona monogràfiques sobre arquitectes contemporanis.
Diu que no cal que busquem finançament per construir el futur i costos museu de l'arquitectura de què es va parlar fa temps, que és molt més senzill. Tant sols cal que es dediqui a l'arquitectura la mateixa quota d'atenció per part de les institucions que reben la resta de les arts. Ni més ni menys. Seria interessant veure quin percentatge de pressupost de la Conselleria de Cultura es dedica al teatre, al cinema, a la dansa, les arts visuals i la literatura, per exemple, i comparar-ho amb el que es dedica a l'arquitectura.
És la reivindicació que fa avui l'arquitecte Jordi Badia des de la secció d'opinió del diari Ara. I d'aquí saltem al periòdico que avui ens parla de nou amb el seu corresponsal enviat especial des de Turquia explicant la situació en aquest país.
Parla de la batalla urbana a Istanbul, ensenya algunes fotografies, una de les quals d'un grup que refugia dels canons d'aigua que s'ha vist a bastants diaris o als digitals. I Nando Salva explica que Erdogan concentra per segon dia els seus fidels mentre reprimeix en duresa els manifestants. Diu que els qui es protesta són joves laics fins a dones estudiants i fins i tot seguidors futbolístics de classes mitjanes i urbanes empobrides. La comissió que negocia amb el govern inclou acadèmics, arquitectes i ecologistes. No ha emergit cap lideratge.
I sobre si es tracta de Primavera Turca, diu que Turquia no es pot comparar amb els països àrabes no democràtics, que el govern compta amb la legitimitat d'haver guanyat tres eleccions legislatives successives que van comptar amb l'aval dels observadors internacionals. Erdogan conserva un gran suport popular. I diu doncs que en barris pròxims com Santassi o Carville, qualsevol persona que sortís del carrer corria el risc aquests dies de ser arrestada. És clar que
Erdogan volia tenir la ciutat ben neta per muntar la seva demostració de força i va decidir fer-nos fora. Interessant llegir el testimoni en primera mà sobre el terreny avui al periòdico. Al punt d'avui entrevista avui a José María Mollinedo, secretari general del sindicat Guesta, diu que el tema no és el tribut sinó el frau, que encara hi ha marge,
per millorar la recaptació sense incrementar els impostos i que, mentre els ingressos creixien, el més còmode ha estat no perseguir els abesors. Isenda està molt mal organitzada.
I a La Vanguardia trobem una doble pàgina en la secció de Cultura sobre escriptors que s'aventuren. Ens parla en primer lloc de Bioco, de Marc Pastor, i altres novetats editorials que revitalitzen les novel·les d'acció en català. En el cas de Marc Pastor, l'autor defensa amb passió la literatura de crispetes, però compta amb oli verge i el millor blat d'amor, ho diu ell mateix.
És a qui es dedica més pàgines, parlant que Bioco es permet una picada d'ull amb una frase verenment transcendent, com els eucaliptus no fan res de res, que farà somriure els que hagin llegit la seva penúltima novel·la, que és l'any de la plaga, on es presentava la ciutat de Barcelona devastada per les llavors d'aquests arbres. Ens explica àmpliament aquesta història sobre Bioco i Mar Pastor i també ens parla de la ciutat d'espies de Jordi Soler, el mar dels traïdors de Jordi Tomàs,
Ciment armat de Cristian Segura, El mal de la guerra de Pau Ferner o La nit de vàlia de Mònica Sostovà. Interessant per descobrir aquestes novetats literàries catalanes en clau d'aventures. La nit de vàlia de Mònica Sostovà
Parlem ara d'actualitat esportiva, ens fixem en les portades d'avui, l'esport parla de la selecció espanyola, diu exhibició i també diu el triplet al circuit, finalment que hi haurà cinquè partit pel que fa al bàsquet. El Mundo Esportiva en canvi ens tria parlar en primer lloc no de la selecció espanyola sinó de Neymar, diu li dedico al Barça aquest gol que va marcar ahir.
I també ens parla irreductible Barça parlant d'aquest Barça-Madrid 73 a 62 referent al play-off de l'ACB. I el nou esportiu tira titular a la porta dels somnis. D'una banda, Barça-Rigal dona una lliçó de coratge al Barça i força el decisiu cinquè partit contra el Madrid pel títol de la Lliga de Bàsquet.
I d'altra banda, el Girona que embujeix amb la golejada a l'Alcorcón que situa l'equip català en la recta final de la lluita per l'ascensa primera. Música En cultura, la catedral de Tarragona acull el concert inaugural del nou orga d'estil neobarroc. Música Mora als 89 anys el col·leccionista Tomàs Mollol, fundador del Museu del Cinema de Girona. Música
I el Sònar va novament al rècord d'assistència amb 121.000 espectadors. La vintena edició del festival es tanca amb un creixement del públic del 24%. I acabem parlant de música.
Perquè som a mitjans de juny, per tant, l'oferta musical entre setmana ja comença a sonar amb força a Barcelona. Per exemple, avui comencen també els concerts preliminars del Sona Nou a l'antiga Fàbrica Tamp. Tot ple de còdols, rastres i nòdols transparents. Sopnis i flotes...
Avui, a partir de dos quarts de vuit, podreu veure quatre d'aquests grups. Són la senyoreta descalça, els navegants, Lloré i Rivi Haller. Som un mar on cristal·litzen les nostres penes. Deixem amb aquest tema dels navegants. Un maringuer
Som mar, som riu, som ball. Som cel. Som nit, som dia, som trons. Són somnis que et salen.
Naveguem en caixes de costa, en pesos, farones i pel vent que ens fa de guia i ens acarona. Som arrats com aquest mar blau que mai es cansa i veurem la nostra marxa lliures de xarxa
Un marinet. Som mar, som riu, som ball. Som céu. Som nit, som dia, som tron. Som somnis que et salen la boca.
Astrolàvia i topall, sal, que la boca et fa... Cerellines dins l'aigua, com punts de llum que s'enfeix junts en l'aire, enganys que ho consulten, arran d'abismes, i molts de llum mons que abans eren lliures, i ara som punts sal, que la boca et fa mal.
Astrolabic.
Tot ple de pòduls, rastres i mòduls transparents. Els somnis hi floten, s'estampen, s'esgoten. Som davant. És plena d'ombres, calen escombres. Som un mar. On cristalitzen les nostres penes. Som un riu.
Tot ple de tot, rastres i nòduts transparents. Els somnis hi floten, s'estampen, se'ls floten.
Just a la fusta, el magazín del matí. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7,
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes, sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
7 minuts i les 11, moment de parlar del temps amb el Carles Hernan Ledi Reus. Bon dia, Carles, què tal? Bé, molt bé no, bé. Bé perquè vaig cansat, vaig una mica cansador. Potser pots descansar aquesta setmana que ve, no?
Ostres, doncs seria un detallasso. Sí, sí, a més són tres dies, és d'aquells de caps de setmana que l'activitat també frena una miqueta, perquè com que hi ha una festa popular on tothom té la gent de plena, doncs no es fa massa activitat aleatòria, i jo crec que aprofitaré per poder descansar, tot i que clar, és...
dir que un cap de setmana de Sant Joan descansaràs és una mica així relatiu, però bé. Una cosa o altra. Intentarem fer-ho. El que sí que està clar és que serà un cap de setmana, ja comencem per aquí, comencem pel sostre. Serà un cap de setmana no tan càlid com el d'avui, però avui els mapes ens diuen que com a avui n'hi farà sols. I que farà bon temps, però no farà tanta calor i serà bastant més suportable. És un dels punts que volem deixar clars, perquè és una setmana on les temperatures tenen tendència a baixar, és una setmana que serà més suportable que l'anterior...
Però no vol dir que faci fred, ni que faci fresca, ni res de res. O sigui, estarem en temperatures estiuenques, però suportables. O sigui, farà calor, sí, però no farà la calorassa que ha fotut, per exemple, aquest cap de setmana.
Llavors, resum del cap de setmana una mica per sobre, temperatura de 28 graus com a 2 dissabte, 28,9 diumenge. Abans estaven mirant dades de zones properes a Sant Jús, que un dia d'aquest donarem una bona nova, que Sant Jús es veurà beneficiat meteorològicament parlant per una nova estació, i això serà un gran què, perquè tindrem dos punts d'observació i de recull de dades, ja diem, volia dir més endavant, sembla un que sé jo,
Serà el Walden, a l'edifici Walden, hi haurà una estació meteorològica que també podrà consultar-se per internet i tot això. D'aquí uns quants dies suposo que la cosa començarà a engegar i ja ho anirem explicant.
Però deia això perquè estàvem mirant persones del voltant i a la zona universitària a les 3 de la tarda d'ahir arribaven els 30 graus. Molt a prop de Sant Jus arribava els 30. Aquí ens vam quedar amb els 28,9, era B29. O sigui que la calor va apretar d'una manera important. Era més calor del juriol, de la canícula del 15 de juriol, 15 d'agost, que no pas de primers de juny, que hauria de ser una mica diferent.
I a més veníem de l'altre extrem, no? Vull dir que ens ha sobtat com molt perquè no hem fet cap aquesta progressió, no? Sí, estàvem com si diguéssim a principis de la primavera, no teníem una primavera avançada, com si diguéssim, de cop i volta ens ha vingut un ple estiu, sense grans calorades, però un ple estiu, i ara tornarem a la primavera, no a inicis de la primavera, el que toca per l'època. Llavors, clar...
La variació, depenent del lloc, doncs és exagerada, i depenent de quin lloc, com és la costa, no n'hi ha per tant, però bé, es notarà una miqueta. Estem parlant que en comptes de tenir aquests valors de gairebé 29 graus que hem patit aquest cap de setmana, doncs parlarem de valors de 25-26 i algun dia puntualment per sota. 25 graus al migdia fent qualsevol activitat fa calor, sues, o sigui que farà calor, però...
serà una miqueta més suportable. I també anirà en funció de la humitat, perquè en aquestes zones i en aquesta època de l'any, en funció de la humitat, tens més sensació de deixar fogo encara que el termòmetre no s'enfilii massa. Aquesta també va passar algun dia la setmana passada.
Avui tenim el pas d'un front, l'avançada d'un front, podríem dir. Aquests núvols, no? Sí, és un front que està deixant ruixats ocasionals, molt semblant al que teníem ahir. Ahir, per exemple, al matí van haver algunes precipitacions cap a Terrassa, també cap al nord del Basi Obregat va haver algun ruixat o alguna precipitació propera a Montserrat.
O sigui, que feia sol a Dojo, a tot arreu, però hi havia núvols puntuals que podien deixar algun ruixat. Aquesta inestabilitat encara hi és, i avui es manifesta una miqueta més destacada. O sigui, que al llarg del dia d'avui no seria d'estranyar que poguessin caure alguns ruixats molt puntuals. Són molt febles, però podrien caure al llarg del matí, i Sant Just també hi poden caure. O sigui, que pot haver algun ruixat matinal, que a la tarda fuixa una mica aquesta possibilitat, perquè tot el que és la inestabilitat d'aquest front...
que comença a entrar en una certa importància a Catalunya, a partir d'aquesta nit matinada i demà dimarts, afectaria més les comarques de Ponent i durant el dimarts també ens podria afectar a nosaltres. No estem parlant d'un dia tapat, estem parlant d'un dia de sol en general, però amb núvols que alguns poden ser prou desenvolupats com per deixar algun roçot. Aquesta inestabilitat serà més marcada aquesta propera matinada i demà dimarts.
Dimecres al matí encara tindrem la ressaca d'aquesta variabilitat en el temps i dimecres al matí probablement que per les comarques de Girona i nord de Barcelona encara es pugui escapar algun ruixat. A la tarda ja la inestabilitat quedaria marcada al Pirineu i al Prepirineu. A Sant Just és probable que hi pugui haver una certa inestabilitat, però no parlem de pluges segures. Dilluns, dimarts, dimecres són tres dies amb aquesta possibilitat, típic de la primavera també, no hem de dir res de l'altre món. Sí, la primavera ja s'acaba, Carles, eh? Sí. Ah.
Et veig com molt insistent en la primavera... Primavera, primavera, primavera, però... Bueno, però ja...
Queden quatre dies, no? Sí, les temperatures d'aquesta setmana ja seran de finals de primavera a entrada d'estiu, o sigui, seran valors normals. El que passa és que sí que és cert que avui encara és un dia on la calor es pot fer notar, podem arribar a 26 graus, que són un parell o tres menys que ahir, dimarts baixa una mica més la temperatura, dimecres sembla que podríem tocar fons, o sigui, potser arribarem als 23 o 24, i en funció de la humitat que tinguem farà més calor o menys, però el termòmetre es quedarà bastant més curt que el cap de setmana. Clar.
Entre dijous i divendres arriba un altre frontet. Potser divendres tenim alguna tempesta de mitja tarda a Sant Jús, amb uns valors normals per l'època. I el que dèiem, cap de setmana de màximes de 26, que és el que toca, ja en ple estiu. I sol, no? I sol. I la nit de cap de... Perdó, la nit de Sant Joan...
serà una miqueta més fresqueta que aquestes nits que hem tingut. La mínima pot estar al voltant dels 16, 17 graus a Sant Jus. Si allarguem molt la nit, i com deien aquí a Forra, agafem alguna torrada d'aquestes, no pel sol, sinó per altres coses, i durant les primeres hores del matí, encara estàs pel carrer, la jaqueteta cap a les 4, 5, 6 del matí, que és quan surt el sol a les 6, convidarà una miqueta a portar-la.
i dilluns podríem tornar un altre cop a una certa inestabilitat. O sigui que hi ha una mica més de variabilitat en el temps coincidint amb l'inici de l'estiu i amb unes temperatures que potser quan estiguem ja de plenament a l'estiu, com tu dius, doncs sí que seran encara una mica més, una mica per sota del que tocaria. Però vaja, que la cosa apunta a ser més suportable que la setmana passada amb aquests ruixats puntuals que aniran seguint durant la setmana i aviam si podem confirmar això del cap de setmana. A veure, Carles, doncs gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. El Consell Interior, Ramon Espadaler, presenta aquesta hora a Sabadell els mitjans aèris dels bombers de la Generalitat per a la campanya d'aquest estiu. El conseller ja ha avançat que el govern català mantindrà els efectius tant d'avions com d'helicòpters per combatre el foc aquest any, malgrat els ajustos que s'han de fer en el pressupost.
Segons les previsions d'interior, la situació dels boscos aquest any és radicalment diferent a l'any passat perquè la primavera ha estat més freda i plujosa. De fet, la campanya d'estiu és més curta ja que es concentrarà als mesos de juliol i d'agost. Els bombers precisament han reprès aquest matí la recerca d'un home desaparegut des d'ahir a Torruella de Montgrí, al Baix Empordà. L'home té 39 anys i feia pesca submarina. Al voltant de les 10 del matí s'ha reprès la recerca mitjans dels GRAE, grup especialitzat,
dels Mossos d'Esquadra de la Guàrdia Civil i de Salvament Marítim. El líder d'Iniciativa per Catalunya, Joan Herrera, diu que actualment a Catalunya no hi ha govern i demana Convergència i Unió que plegui si no pot governar. En declaracions a la xarxa de comunicació local, Herrera ha explicat que hi ha massa polèmiques que envolten la Federació Nacionalista.
I la realitat és que no, hi ha govern. Vostè s'imagina que això passés en les èpoques del govern d'Antesa, els escarafalls que farien, però a més en una greugena a hores d'ara, que la situació és molt més extrema, molt més dura, molt més inhòspita. Per tant, em sembla d'una gravetat, si no poden governar, que pleguin, perquè a més això se li suma els casos de corrupció i el desgavell, absolut desgavell, que avui hi ha Convergència i Unió i en el govern i en el lideratge d'Artur Mas.
Joana Herrera reclama fer polítiques que estiguin al costat dels més febles i aposta per treballar en una redistribució per poder créixer i fer front a la crisi econòmica. L'alcalde del Prat de Llobregat i altres batlles de Catalunya reclamen la finalització de sis infraestructures clau per a l'impuls econòmic del país. L'alcalde del Prat, Lluís Tejedor, demana al govern català declaracions a la xarxa de comunicació local que acabi la línia 9 del metro que ha d'unir Barcelona amb l'aeroport. Que la Generalitat busqui fórmules...
per trobar aquests 250 milions i que aquesta inversió improductiva connecti la gran activitat econòmica de l'aeroport, no només els viatgers, sinó també els treballadors de l'aeroport en la fira i en l'activitat econòmica que hi ha aquí al sector i naturalment a la ciutat del Prat. Aquesta és la prioritat de les prioritats.
L'acabament de la línia 9 del metro ha quedat ajornada fins a l'any 2016 per manca de pressupost. Una altra infraestructura que reclama un altre alcalde al de la Seu d'Urgell és l'obertura del túnel de la carretera nacional 145 que connecta la capital de l'Alt d'Urgell amb Andorra. La protectora d'animals de Tarragona reclama més madura a l'administració per garantir el compliment de la lleira protecció dels animals. L'entitat acull més de 200 gossos i gats.
I una de les voluntàries, Carmela Pinyol, reclama als responsables públics que vellin més per evitar els abandonaments d'animals i que multin qui ho faci.
Si aquesta llei està més ben escrita, perquè té moltes mancances, i d'altra banda es fes complir, segurament ni nosaltres ni cap protectora es veuria amb la situació en què ens veiem. A nivell legal, qualsevol denúncia de maltractament o d'abandonament va directament a la paperera, pràcticament sempre. I clar, si això no es persegueix, si això és totalment impunes,
La gent ho seguirà fent. La protectora de Tarragona està desbordada per la crisi, però constaten que les famílies cada cop es plantegen més l'adopció quan decideixen tenir un animal a casa. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Arnau Maimol. Girona s'enfrontarà a l'Almeria a l'última fase de descens a primera divisió després d'eliminar l'Alcorcón. Aquest diumenge els gironins van superar el conjunt madrileny per 3 a 1 en la tornada de la penúltima eliminatòria. L'anada entre el Girona i l'Almeria jugarà dimecres a les 8 del vespre a Montilivi i la tornada dissabte a l'estadi Jocs del Mediterrani. Escoltem el migcampista gironí Eloi amagat en declaracions a la xarxa de comunicació local. L'expressió és espectacular!
Seguirà, serà complicada. El Mariés és un rival duríssim, ja ho sabem. Però tindrem opcions. Us assegurem que ho donarem tot per aconseguir-ho i tindrem opcions de pujar a primera divisió. Males notícies, en canvi, per el Lleida, que ha caigut eliminat de la promoció d'ascens a la segona divisió. Els homes de Toni Saligrat van perdre la tanda de penals contra el Jaén després que el partit acabés amb empat a un igual que la nada. Els emparellaments de l'última ronda d'ascens a segona divisió són Eivar Hospitalet i Huracan de València-Jaén. D'altra banda, aquesta tarda, l'Olot coneixerà el rival de la tercera i última eliminatòria d'ascens a segona B.
Els garrotxins jugaran la tornada a casa. En bàsquet, el Barça-Riga el supera el Madrid per 73 a 62 i amb la final de la seva empatada 2 força el cinquè i definitiu partit que es disputarà aquest dimecres a les 10 de la nit a Madrid. Aquest diumenge al Palau, blauran a Navarro se lesionats, s'ha fet mal als isquios i tot i que no està descartat, és seriós dubte. Notícies en xarxa. Tot seguit,
Les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. El dia 9 de juliol es farà un sopar solidari per recaptar fons per la investigació de les cèl·lules tumorals al moll de l'os pel projecte Joan Petit.
És un acte que tancarà les activitats programades en torn de la 13a Festa Torneig Joan Petit Nens amb Càncer. És un acte que s'adreça a tothom, però especialment a empresaris, i intervindrà Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, que parlarà de la situació econòmica, d'on venim, on som i on anem, i també assistirà José Sánchez de Toledo, un col·leg coordinador del projecte d'investigació que finançarà el projecte Joan Petit i que fa poc ha rebut el Premi Català de l'any 2012.
El sopar serà el dia 9 de juliol a dos quarts de nou del vespre a l'hotel Sant Justes Pèria. El preu del cobert és de 45 euros i s'ha de fer l'ingrés al compte corrent de la Fundació Amics Joan Patit Nens amb Càncer abans de l'1 de juliol. El trobareu al web joampatit.net Més qüestions aquest vespre es projecta el documental del mes de juny a l'Ateneu. Es tracta de Caçadors de corrupció a la xarxa.
una projecció que explica qui hi ha darrere dels grans casos de corrupció internacional. Segons el Banc Mundial, cada any es paguen un triló de dòlars en soborns arreu del món. El documental d'aquest mes reflexionarà sobre si és possible jutjar i condemnar els culpables. A més, acosta l'espectador a la xarxa, que és un organisme internacional creat per lluitar contra els grans casos de corrupció política i empresarial.
La projecció del documental serà avui a dos quarts de nou del vespre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. El preu de l'entrada és de 3 euros pels socis i de 5 pels que no ho són. I un últim apunt per recordar-vos que dissabte es farà un torneig de futbol al camp de futbol obert a tothom. És el primer torneig de l'agrupament Escolta Martin Luther King i l'organitza la brancada de les Carabelas. Les inscripcions es poden fer fins dijous dia 20 per correu electrònic. El campionat es farà al camp de gespa a partir de les 10 del matí i per participar-hi
s'han de formar equips de mínim 7 persones. Però si no formeu part de cap equip, des de l'organització s'ubicarà als jugadors en altres grups. Com dèiem, el torneig començarà a les 10 al migdia, a la 1 es farà el dinar pels participants i després tindrà lloc les finals i el lliurament dels premis. La inscripció costa 5 euros i s'ha de fer per correu electrònic a l'adreça vine i volcau arroba gmail.com.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora a partir de l'1 i 5 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Confía en mí. Nunca has soñado poder gritar y te enfureces. Es horrible el miedo incontenible.
Entonces ven, dame un pedazo, no te conozco. Cuando dices que felices, que caras más tristes, que caras más tristes. Ella sabe y presiona que algo ha cambiado. ¿Dónde estás? No te ve.
No es mejor, ya lo entiendo ahora. Ya no me lamento, no sigo detrás. ¿Para qué? Si cada vez que vienes me convences, me abrazas y me amas.
Creo que en el fondo hay algo. Ella no me imagina cazando en los bares viviendo deprisa. ¿Para qué? ¿Para qué? ¿Para qué?
Yo te sigo porque creo que en el fondo hay algo. Confía en mí, nunca has soñado poder gritar en fureces, en sorrir en el miedo incontenible. Entonces ven.
dame un abrazo, no te conozco cuando dices que felices, que caras más tristes, que caras más tristes, que caras más tristes, que caras más tristes.
Just a la fusta, el magazín del matí. Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i el centre social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè. Restaurant El Milenari. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de cinc a set
Parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlant de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracara amb noies de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara, també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar.
Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com
Un minut i un quart de dotze del matí
Aquest dijous s'inaugura l'exposició dels treballs de l'alumnat dels cursos municipals d'arts plàstiques al celler de Can Genestà i ara en parlem amb una de les coordinadores d'aquests cursos, la Puri Martín. Molt bon dia, Puri. Hola, molt bon dia.
un curs que aquest any ha estat una mica més especial perquè va començar més tard del que és habitual va començar al gener però com ha anat tot plegat aquests sis mesos? Doncs molt bé més bé del que ens imaginàvem perquè en sis mesos hem pogut realitzar tot el que es pot fer en un curs O sigui que s'ha concentrat com si diguéssim no s'ha perdut amb moltes energies, moltes ganes
i treballar al màxim. Per tant, els alumnes, diguem que tampoc no ho han notat. Suposo que també el fet d'haver-se d'esperar tres mesos més del que els tocava, doncs els ha fet fer-ho amb més ganes, o si més o no, amb més il·lusió d'anar a per totes, potser. Sí, sí, sí. O sigui, clar que s'ha perdut, perquè un trimestre és molt important, sobretot el primer, que és quan es planteja, quan fas els esbossos, quan et fas tota la...
la preparació per el que vindrà després, però molt bé, han agafat moltes ganes, moltes energies i han pogut realitzar tot el que estava previst. Per tant, feu una bona valoració, no? Una molt bona valoració. El dia 20, com dèiem, aquest dijous s'inaugura aquesta mostra dels treballs dels alumnes d'Arts Plàstiques. Ho hem vist altres anys, però explica'ns una mica què és el que es podrà veure aquest any aquí, Sant Just, aquí al celler.
Doncs aquí a Seller, tots els cursos hem treballat el tema del blanc, a totes les disciplines, alabastre, ceràmica, escultura, pintura, retaula, experiència plàstica, dibuix, gravat, tots hem treballat el tema del blanc. Llavors, clar, és un tema que cada disciplina ha hagut de resoldre amb la seva tècnica, amb els seus problemes i
I molt bé, això és el que veus. És a dir, del color blanc. El tema és el blanc. Per exemple, a pintura han treballat objectes, han estudiat les seves formes, la seva textura, i llavors el tema era de les sombres que generen els mateixos objectes, com reben la llum i com la projecta.
Clar, que de primera es pot semblar, o pot sobtar una mica, no sé com es pot arribar a donar tot el joc, però suposo que a mesura que us heu anat intensant heu trobat moltes maneres de fer-ho, no? Llavors, per exemple, s'han adonat que el blanc no existeix, perquè estan pintant de tot menys blanc. Clar. La nostra proposta ha sigut aquesta. Està molt bé, per exemple, experiència plàstica, eren pensacions, pensaments, reflexions...
vidències personals, tot amb molta sensibilitat i molta llibertat. I, no sé, cada disciplina, ja et dic, serà curiós com es resol el tema del blanc. Llavors, no sé, està molt bé. Quant ens dediqueu a aquesta exposició? És tot el curs? És unes setmanes concretes? Són sis mesos, però és tot el curs, sí, sí.
o sigui anem fent diverses coses per exemple escultura han treballat han agafat fotografies han buscat imatges d'accions de la vida quotidiana també han fet el tema del cactus han fet també un treball de l'engany que era molt divertit perquè era per
La Carme es ponia gustos com farina, coco, carbonat, tenien que provar sucre, tenien que provar un treball degustació, i després tenien que representar això, que és el que s'hi semblava. Tenien que investigar, reflexionar, tenien que treballar el concepte del blanc.
Molt bé, doncs molt interessant. I es podrà veure al celler, no? Sí, sí, sí. Al celler es fa la inauguració a dos quarts de vespre i us esperem a tots i esperem que us agradi. A més a més es podrà veure també fins a principis d'agost, és a dir que si no hi podem ser suposo que tenim temps. No sé si per això aquest dijous també en aquesta inauguració hi haurà també els alumnes, els professors, qui hi haurà? Doncs estarem tots els alumnes
Estarem els professors i esperem que tot us agradi, que no sé, estarem tots. A més a més, suposo que també hi ha encara, pels alumnes, és com una d'aquestes fites, el fet de poder veure el seu treball exposat és important. Què implica? Què implica? Doncs que venen acompanyats dels seus familiars, dels seus amics,
Es li agrada ensenyar els treballs que han fet. No sé, suposo que implica un resum del que han estat fent durant tot el curs. Estan il·lusionats? Sí, sí, sempre. Aquesta setmana també s'impliquen i ens ajuden a muntar l'exposició. Estem tots els professors muntant el que ens correspon, però els alumnes també ens ajuden.
Per tant, és com per culminar tot aquest procés, no? Sí, ja s'impliquen a l'hora de muntar a cada disciplina els alumnes que els hi pertoca. I també contents, suposo, d'ajudar-nos. Està clar. De cara a l'any que ve, suposo que en principi, en aquest cas sí que es començarà els cursos a l'octubre com és habitual, no sé si n'heu parlat ja amb els alumnes, si en general segueix l'interès de la gent per continuar-s'hi apuntant...
Sí, o sigui, nosaltres estem molt contents, de veritat, perquè tenim uns alumnes molt fidels i repeteixen des d'allà fa anys. Amb aquest aspecte estem molt agraïts i creiem que tornarem a repetir. Quants alumnes actualment? Estem al voltant dels docents.
Déu-n'hi-do. Molt bé. Doncs aquest dijous es pot veure aquesta exposició. A partir de dos quarts de vuit es farà aquesta inauguració al celler de Can Ginestà i avui n'hem parlat amb la coordinadora Puri Martín. Moltes gràcies, Puri. Moltes gràcies a tu. I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. Gràcies. Just a la fusta, el magazín del matí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La informació més propera al Just a la Fusta.
What with everybody yelling
Fins demà!
I listened very carefully When told just what to buy Lovers became bitter Mathematicians counting crumbs
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just like that it happened
Fins demà!
Fins demà!
Mig minut i arribem a dos quarts de dotze, és hora de fitartúlia, com cada dilluns a aquesta hora, amb el Vicenç Riera, la Carme Adó i el Josep Coderc. Molt bon dia a tots tres, què tal? Bon dia. Avui ens falta el Jaume Jalabert, per tant, el saludem des d'aquí, per si ens està escoltant. I si no, doncs, què t'ha dit? Li enviem... Exacte, salutacions. Fes nones, reiet.
En tot cas, és l'última tertúlia, a més a més, d'aquesta temporada, és a dir que... Enseñament de vacances. Exacte. S'ha d'acabar Sant Joan, que encara faria un programa normal. No sé, on podria anar jo per Sant Joan per no sentir la festa... Amb aquest any, crec que han arribat bastant tard, els petards. L'altre dia avançava que no n'havia sentit cap i llavors et jo ara just a aquella paradeta de petards instal·lada, però... Sí, però no. Ni feo que és para d'altres que ho he dit l'any, perquè no es parava d'allò que era una empresa, però aquest any tornen a ser petitetes, com abans.
Bueno, és que clar, els petardos també són inversió, eh? No et pensis, són caríssims, eh? És cremar diners, ves? Sí, però bueno, aviam, ja seran les poques tradicions que... A mi no m'agrada mai, eh? A mi no m'agrada ni... Ja t'ho dir, perquè ja... A mi no m'agrada ni cinc, no? O sigui, una cosa que m'ha fet sempre molta poc. A mi m'han agradat els focs artificials. Vist de lluny, vist de lluny. És una altra cosa. Ara, opatapam, opatapam, això no, no. Tu el dia 23 d'agost em vas...
Sitges i allò és espampanant. Sí, sí, sí. Home, hi ha gent que li molesta més la música que els petards.
És a dir, que també, per Sant Joan, segons com sents música fins tard. Depèn de la música. Depèn de la música també, clar. Sí, clar. Aviam. La música que sents des de casa, molts cops potser només sents una part de la música, no? Vull dir que no distingeixes gaire la cançó. Això que és modo joves, ara, això... Sí, sí, sí. No, no, sí. Jo l'altre dia estava escoltant el meu net, que tenia posat a la mare, però clar, aviam, és el que hi ha. Però què fan allà?
No, no, no. La música que porta ell, normal, quan està treballant l'ordenador, la música de fondo que té, jo és una...
Bueno, ho reconec. Jo dic què fan allà, perquè és d'allà drets, soltant... No, els meus no van al Sonar, no van al Sonar, no. No, jo dic què fan allà la gent. Ah, què fan? Escolten el concert i ballen. I desfogar-se, ja està, jo no ho trobo. Però tot el dia no pots aguantar allà drets. Sí que ho aguanten, sí que ho aguanten. Home, jo al Sonar no hi he anat, però primavera Sound, que és aquest altre festival, és un altre estil, però... I algun cop hi he anat des de...
les 4 de la tarda fins a les 3 de la matí, sense cap substància estranya ni molt menys. Vicenç, nosaltres ho veiem des de la nostra perspectiva de mòmies. A veure, a veure, a veure. Aquest salt i aquest no ballar, però sí ballar, és una forma de comunicar-se a la gent.
Sí, que sí, que sí, jo no ho trobo malament. És una forma de comunicar-se, i per tant jo el comprenc perfectament. Però escolteu una cosa... Que amb una parella tot faci salt, això és una forma de comunicar-se. Que sí, que sí, jo no. A mi el que em sap greu és quan fan barbaritats, que es droguen i altres coses. Però vosaltres ho recordeu, vosaltres... Allà no estan en parella, allà estan en el grup i van fins sols. És igual, però a mi això no em molesta.
és que sembla que nosaltres vivíem de la era dels dinosaurios, nosaltres us recordareu Sant Joan que era l'única nit que ens deixaven sortir que ens anàvem de barbena jo no sé vosaltres, jo ens anàvem de barbena que cremaven al carrer que feien les fogates en les cruïlles de tota l'enxample de Barcelona, jo vivia al carrer Montaner i en les cruïlles aquelles que hi ha allà es feia els nanos anaven durant dos mesos buscant llenya i ens la deixaven posar dintre les col·laques
i el dia de Sant Joan cremàvem, i després ens anàvem a la platja. Era l'única nit. Hi ha un refran que diu, per Sant Joan, quants papitos... Per què? Quants papitos es fan. Per què? Perquè al cap de nou mesos... No, bueno, és que sembla que nosaltres no havíem fet mai res, que veníem de les ursulines. Aquella nit era la debacle i la barceloneta, eh?
Ah, que ens anaven tots a la Barcelonaeta a veure sortir el sol. A veure sortir el sol. Sí que sortia el sol, sí. Però és veritat. Destapant la teva joventat. No, però a mi m'agrada la gent jove d'avui. A mi el que em sap greu és que es podreixin, metafòricament, prenent merdes i coses d'aquestes. També es passa que a vegades, almenys gent amb qui ho he conegut, però que el Sant Joan, el Cap d'Any, com que també és veritat que ara ja pot sortir qualsevol altre dia tranquil·lament,
ja agafa com una dimensió que et fa fins i tot mandra, no? O almenys... Clar, perquè saps com pots fer-ho cada divendres. Llavors recuperes alguna altra cosa i dius, doncs mira, fem un sopat, l'anem a no sé o no, juntem gent, però que no ve tant de gust, potser, fer la gran... Però estem parlant de nanos de 18 i 19 anys que ara tenen carta lliure per sortir. És com la nit exacte, has acabat el curs, etcètera, etcètera. Llavors, a mi l'unica cosa d'això que em sap greu, o sigui, a mi m'agrada veure'ls, és la...
No, clar, quan hi ha drogues. El que ve, a més a més, perquè el que no veu o el que no participa ja és...
El marginat. Sí, jo vaig anar amb... Bé, perquè potser també se sent que tot allò ja no va amb ell, no? No, no. Si està en un entorn on tothom veu o es droga... Sí, però aviam, un grupet de 10, aterrissa un a l'11, i aquell nano, o nena, jo parlo sempre en general, això de dir nena-nen, és una cosa que em molesta molt. Els crios, en general, els nanos...
Si n'hi ha un, jo vaig anar amb una... No sé si ens sortim del tema, però un que és l'últim dia. No passa res, està bé, home. La Carme ens deixa. Jo vaig anar amb una reunió d'alcohòlics anònims, que tenia una persona coneguda i un cop a la setmana, un cop al mes, més o menys, podia anar un familiar o un amic a les taules rodones per veure com funcionava. Una cosa interessantíssima, positiva i una cosa que recomano a tothom. I recordo que eren les vigílies de Nadal.
hi havia una nena que estava ingressada allà i li anaven a donar l'alta amb la seva mare i es parlaven de la seva experiència i la nena deia a mi el que em fa por és sortir avui perquè demà és cap d'any i llavors veuré de quedar a casa perquè no puc anar amb la trupa meva perquè no tinc prou força com per emmarginar-me dels que prendran una cerveja i jo mai he de prendre una àguia mineral aquest és el problema perquè la manada no t'ho permet
et discrimina, Carme. No, jo crec que potser sí que es permet, però el que potser passa és que realment, si llavors de cop i volta tothom veu i un no veu, és que ja està en un altre, exacte, segurament ja no s'ho passa en un altre llibre. Aquella nena deia, jo em quedaré a casa i no sortiré, perquè...
Potser passen festes així més grans, perquè si no... I aquest és l'únic problema que sembla que forma part del botellón de divertir-te. Que no hauria de ser així. És que no hauria de ser així. És que ja et dic, si hi ha alguna cosa que m'agrada en aquest món és la gent jove. Jo aposto per la gent jove.
perquè crec que són bones d'ells a mi també m'agrada a mi m'agrada la gent jo que em sap greu que es podressin de vegades també exagerem massa que hi ha aquests que fan el botellón i aquests que es droguen això existeix però no és una generalitat
és una excepció. Josep, no fa falta anar tan massa lluny de Sant Just, però algunes hores el divendres a la nit, en fi, i no cal que ens anem a la perifèria. Però no és tothom, segurament. M'imagino que és vistós perquè es veu... Però això forma part de social, és una cosa social, ja des que el Barça, Radena...
i totes les empreses ja els veus que la trobada entre amics és a banda una cervesa, què vols? Això a la televisió? Ja hi ha. Escolta, una cervesa està molt bé, 5 ja no està tan bé.
Segurament és aquesta la diferència, no? Clar, t'estan anunciant, troba't amb els teus amics i veu-te una boll d'am, que ja és el colmo. Què? Vull dir, és que ens ho estem agafant tot. Estan fent robant de bo, dir-li. Però això és que t'estic dient. Clar, i llavors es diuen que una cervesa, escolta'm, una cervesa amb un acte d'aquests de Juargueta, amb una cervesa t'esventes la boca, perquè després te'n prens quatre més.
Sí, jo soc una dona gran i jo em vaig a fer l'aperitiu i em foto dues cerveses, i em quedo tan ample, perquè m'agrada la cervesa, no m'agraden els licors i tal, però a mi m'agrada la cervesa. Saps, llavors imagina la gent jove que té aquesta indignació, que no es pensa que no els hi té cap a passar res, ara diuen que els comaciatílics els dissabtes a la nit i els divendres l'hauran de pagar l'ambulància als pares.
Sí, sí. Això em sembla correcte. Com que no? No, no, dic que aquest tema va agafar polèmica. També es deia que se'ls acusaria de maltractament en algun cas. No, però que pagui l'ambulància. Per què tinc a pagar-la jo amb els meus impostos? Perdona.
No ho sé, és delicat aquest tema, eh? No, però ja ho han deixat estar, eh? Sí, sí, perquè suposo que hi havia massa... No, però, aviam, amb una criatura... És que no ho sé, ja m'estic enrotllant, com sempre, us deixo parlar a vosaltres. No, però tens que saber del tema. Tu també tens nets. Sí, però, bueno, però és que saltant així fins a... Ahir que va sortir a la tele un rato, no sé com va ser, que sortia, no sé si a les tantes de la matinada, eh?
sortint d'aquest festival, no sé com se diu. I allà s'estan fotent unes botifarres amb pantomàques. Això està bé. Això està bé. Aquest sí que ho feien bé. I els xorreros, que abans s'obrien a la 5 del dematí. Els xorreros, per la gent amb xocolata amb xurros. Jo insisteixo, crec que estàs parlant, que n'hi ha bastants. En general, no. No, en general no. Bueno, n'hi ha molts que no. En general no.
n'hi ha molts que no, i que si van a divertir-se també tenen la seva... Als 18 i 19 anys, Josep, perdona, si m'estàs parlant de gent de 25-26 anys que ja van de juerga i tal i controla més el tema...
però els 16 i 17 anys i ara el 15, que és la majoria d'edat, per segons quines coses, aquests no tenen... Ho sento contradir-te, eh? Estan experimentant, estan convençant aviam què passa. No estem parlant de gent de 27, 30 anys, eh?
Estem parlant de nanos que els acaben d'obrir la porta i que es pensen que... Que s'ha de tenir precaució amb aquests xicots perquè els pares han de tenir precaució i han de saber mesurar-ho. Ara, escolta, generalitzar-me. No, no, no. No ho generalitzeu perquè aniríem obrint portes de pisos
Sí, sí, sí, no, no. I trobaries que hi ha criatures i que l'un es dedica a fer una cosa, l'altre dedica a fer una altra cosa i que no pensen ni tan sols a anar-se a aquest lloc. Però n'hi ha molts, eh? N'hi ha molts, eh? No d'aquests teus, que no els digui ell, així. Que sí, home, que si ens sap greu... Així se'ls veia en el local. Així se'ls veia en el local. No, no, ja pel carrer. Ara és a camp obert, eh? Em penso que ja. No, no exagero.
que ens fa greu, perquè després és una fase que se'ls passa jo he de ser per l'edat però sempre no m'agrada mai perdre el dia per la nit, no m'agrada mai bueno, bueno si haguéssim tingut les possibilitats que tenim avui en dia la gent jove també ho faríem poques ja ara estem parlant com tres mòmies no parlareu per l'enveja? no, no per l'enveja per la joventut, sí, evidentment
Què més voldria jo ara tindre 17 anys? No, no ho sé, eh? Dic, poca juguntura, perquè van escassos també, vull dir que... No, no, generalitzant no, però que és en aquesta edat... Home, aviam, tu te'n vas a la porta de l'institut. Sí. Tu te'n vas a la... Estem un dia de cada dia. Sí. Mitges merdes, com els dic jo, amb tot el respecte. A la gent jove, els crius...
que es pensa que són un manet, són les mitjans merdes, però ho dic amb carinyo, no en plan despectiu. I els veus que només surten de l'institut i ja tenen el cigarro a la boca.
Però això també fa temps, Carme. Això fa molt, vull dir que això no és una cosa nova, eh? No, no, estem parlant d'ara. A l'hora del pati fumava la gent de la meva classe, també. I estava per més, encara. Jo sóc bastant més gran que tu. Jo vaig començar a fumar molt tard, jo. Mira tu si sóc tonta. Jo a l'Institut fumava, eh?
I a la universitat fumàvem a dintre de classe. Ja ho sé. I el cine i el teatre, i a tot arreu. I el cine i el teatre, home, però que vingui a dir que avui en dia ja, no ho sé, és que amb tot aquest impàs de fer-te gran, i potser ho veus d'una altra manera, els veig que tenen possibilitats per tot.
Perquè si els veus, bueno, pujar aquí dalt, aquí dalt, quan surtis, eh? No cal anar gaire lluny, eh? Pujar ara a les 12, eh? Clar, però no veus tota la terrassa plena de gent? No, però bé n'hi do... Sempre existeix un tipus de gent. Carme, que en tota... És que no vull que se'm malentengui, però és que avui en dia...
Tenen tanta informació la gent jove, tenen un camp tan obert que no teníem nosaltres, tenen unes possibilitats tan grans, una llibertat tan gran. Jo arribava a les 9 i 5 i estava dues setmanes sense sortir de casa ja, a part que m'havien fotut totes hòsties. I primer em preguntàvem d'on venia, a les 9 de la nit. Jo, sí, bueno, aviam, no em vull comparar ni molt menys perquè allò era rocambolesco i negre. Avui en dia...
Tenen un món de possibilitats, un camp obert, que els pares ja tampoc van una miqueta atabalats amb aquestes possibilitats. No tenen res a fer. Sí, però van atabalats perquè no saben. No tenen res a fer. Sents les tertúlies de... Nosaltres tenim un programa en una televisió d'esplugues i ve a vegades un psicòleg. I llavors el problemàtic que hi ha avui en dia amb els pares que no tenen prou força...
saps s'han a covardir la gent jove que tenen fills adolescents ara no venen nosaltres que arribaves a casa que no tinc que fer ara aquí un debate que treure la polsa al cul va molt bé però avui també som guard que li facis així amb un nano però un parell de castanyes a temps també van molt bé home depèn no Carme
No estic parlant de maltrataments, Carme. Però a vegades una sorra al culet per espantar les mosces tampoc aniria malament. I llavors els pares d'avui en dia tenen aquesta cosa que ni se'ls pot renyar ni cridar perquè pobrets faran una depressió i seran uns inadaptats perquè els hi fotis una bronca. O els que estiguis un diumenge sense sortir. Ja no et dic treu els i la pols. Aquest diumenge no surts. Qui és el pare que diu que aquest diumenge no surts?
Avui en dia. Això ja no existeix. Josep, jo ho veig d'aquesta manera. A mi em sap bastant greu. No, no. Tens que tindre la cosa molt equilibrada. Tu ho veus d'aquesta manera. Jo tinc nets i més nets i no ho veig. Jo també tinc nets i no tinc més nets. I no veig aquestes circumstàncies. I els amics d'ells tampoc són així. Però quan estan dintre de la manada... I que sí que surten, però vull dir...
Tu saps quan estan dintre de la manada? A tu els teus nets et diuen quan s'ha fumat un porro? No, això que no m'ho diran. Si s'ha fumat no m'ho diran. Això si s'ha fumat no m'ho diran. Però jo crec que no s'ha fumat. Ah, això t'ho creus tu. No, veus, aquí va. Tu ara m'has donat l'explicació. Ja me'l penses de tots. No, me'l penso no. Ja me'l penses de tots. És que és la manada. Jo espero que els meus tampoc ho facin. Però és que...
No, no, no, escolta, és que no és tant. No és tant. Jo crec que... Jo crec que hi ha una joventut que n'hi ha uns que sí. Hi ha una joventut que a mi m'encanta i els defensi sempre. Però hi ha molta joventut que està molt bé i que és una joventut.
però quan han passat ja la fase de la tonteria Josep, que sí que hi ha una edat de la tonteria si han de passar la fase de la tonteria benvinguda sigui la tonteria i després són persones que es dediquen a l'obra social es dediquen a anar a atendre vells a posar-se però que ells han passat el Serrampión han hagut de passar el Serrampión primer llavors jo et dic benvingut sigui això
Ja, d'acord. Després el resultat és aquest altre. Ojalà, ojalà, ojalà siguis així. És a dir, jo no puc desconfiar tant de la joventut. Que la joventut necessita... És que em sembla que no estem parlant d'un mateix. Una cosa és intel·lectualment que estiguin preparats i que es vulguin preparar. I una altra cosa és quan estan en la manada social. No estem barrejant les dues coses.
Jo sóc nanos i gent jove que volen un futur, que lluiten per ser més i que estudien i que volen treballar encara que sigui d'escombrerada per fer les coses. Però tenen també aquesta altra fase de quan estan amb la seva manada desbloquejar-se. I això, bueno, és que no estic...
crucificant aquí la gent jove, ni molt menys. Jo soc sempre la gent jove, els dic endavant que el món és vostro. Nosaltres aquí amb la tertúlia que fem de política no solucionarem res. Són els joves que hem de solucionar. Són ells que hem de sortir al carrer i lluitar. Nosaltres ja... No, és veritat. Tota la gent jove que conec saben molt bé que jo sempre els dic, toqueu el dos, aneu a anar on sigui, aneu a treballar on sigui, aneu a recollir, però toqueu el dos, apreneu.
agafeu experiència, relacioneu-vos amb la gent. Home, jo...
El que passa és que hi ha aquest factor negatiu que tenen durant dos o tres anys de la seva vida, i és així, Vicenç. I com no, tenen el risc de caure. És així, és una realitat, és una realitat. El més fotut és això, el risc que hi ha amb caure. En un moment d'inestabilitat que tinguin ells, que no els funcionen els estudis, que els categin... Però el risc sí, Vicenç. Sí, però ara està més a la mà. D'una manera o altra. Està més a la mà. Però, escolta, abans, el risc que teníem nosaltres abans,
era anar a ballar a la Taneu per la festa major, per ser jugant i no passava d'aquí i si algú tenia llibertat d'anar a ballar a Barcelona aquest era el risc, era limitat ara el risc és molt gran perquè tenen moltes coses tenen moltes coses ara internet no sé jo conec una persona que ara per mitjans d'internet amb una persona de Sud-amèrica doncs
ha perdut el cap directament i l'estan llavors un nano que teòricament no hauria d'haver perdut el cap perquè és que té 29 anys però això ja és una altra qüestió no, no, però vull dir que els mitjans no, el que vinc a dir és la facilitat que tenen per entrar a casa meva no hi havia ni telèfon a veure'ns eren des de baix Carme, que baixes no, clar, és evident que tot ha canviat clar, home, menys mal
Escolta, que jo no tornaria... A mi quan diuen abans, abans era una birria. Però quan dius abans, jo no tornaria mai a la vida del passat, eh? Més que ara, què és aquí? Hi ha més risc ara que abans. I ara sí, tenim molt més mitjans. Convoquen festes per internet amb gent que no coneixes absolutament més res, que no saps el que et trobaràs allà.
I es convoca amb botellons. Tu, un tio com tu, que estàs ficat a internet i que navegues tan bé, que no sàpigues aquestes coses, o sigui... Però tampoc, però és a dir, jo estic d'acord, però també tens capacitat de decisió. És a dir, hi ha aquestes opcions, igual que abans, alguna o altra, menys clandestina, devia existir.
I tant, però fins a les 9 de la nit, eh? No, però aviam, és que potser ser mal entès, però avui el ventall és com aquesta taula. És més ampli. I el nostre ventall era la verbena de Sant Joan. Això sí, això estic d'acord. Ja està. Llavors, les possibilitats que tenen d'experimentar i de viure, no tenen res a veure amb la nostra experiència, ni amb el que pensem ara. Ni amb el que pensem ara. Jo veig els meus nets i dic, quina sort, quins nanos.
Però és que tampoc puc profunditzar massa. Saps? Perquè també m'ho vull creure que són dos pometes amb el pomer que estan allà impolucres. No ho sé, perquè és que... Saps? No ho sé. Però la societat que vivim avui en dia és... A part que venen d'una generació els fills, la gent jove que té fills avui en dia...
venen de la generació que nosaltres en dèiem la generació perduda que va ser els anys 60 fins als 80 que no hi havia 80-90 que no hi havia unes arrels a nivell social, ens estava bé tots vivíem i ens estava bé que deia la generació perduda no hi havia ni destape no hi havia ni coses d'aquestes i de sobte els anys 80-90 va començar a obrir-se el món i llavors aquests són els pares dels fills d'avui en dia
A nosaltres, en la història que jo no li falti al meu fill com va faltar a mi, això la vam cagar. La història aquesta amb els pares que diuen, no, jo no vull que el meu fill es quedi sense rells. I llavors això ha sigut un menjar-se, o sigui, jo més, saps?
Jo més, jo més. Llavors, això, d'aquells lodos, estos barros. I ja està. Oh, avui. Ara us deixo parlar. De minuts que he quedat. No. No em convenceràs. Siga convencid, i tant. Podríem estar aquí fins demà. No em convenceràs. Aquí tenim la Carme, que, clar, ella no és la que té d'això, però ella sap molt bé que tampoc vaig tan descaminada. No, no et diré que vagis descaminada. És una fase...
critiquen en tot cas els pares. Ah, bueno, això ja... Critiquen els pares. Estàs venint el que t'estic dit jo ara, que no li falti res al nen, perquè a mi m'ha faltat. Perquè a la formació dels fills...
No ve d'una bufetada. La formació dels fills ve d'una conducta, ve d'unes advertències, ve d'unes reflexions, ve del lligam amb els propis fills, que molts pares no tenen, amb una sèrie de coses. Això està molt bé, però quan els fills aquests surten a fora, és el risc tan gran...
que no és que tothom hi caigui ni moment és que jo crec que el pare ha de permetre que el fill surti a fora ha de permetre que el fill surti a fora i ho ha de voler ell ja no està segur del que farà el fill segur ja no està ell en pot estar segur si verdament ha anat tota la seva vida ha anat pujant els fills d'una forma adequada
Ara, si els fills han vist que els pares, un per aquí, l'altre per allà, els pares, però avui reuneixen... Això que estàs dient és molt maco. Molt maco. Però avui en dia la família no funciona d'aquesta manera. Depèn de la família, segurament. No, no. Aviam, aviam, aviam si m'enteneu. Depèn de la família, evidentment. Però avui en dia que la gent...
Tots volen treballar fora de casa. El pare treballa fora de casa, els que tenen sort de treballar, evidentment. La mare també treballa fora de casa. I els crios surten del col·legi, se'n van al gimnàs, se'n van a natació, se'n van a sopar i a dormir. Ah, això té les seves conseqüències, eh? Perdona, això té les seves conseqüències. Perquè és... I si els poden... Bueno, és que no vull dir res perquè... I no és com abans que...
a nivell familiar, que les compartia molt més les vivències en família. Ara no. Home. També han canviat el tipus de família. Ja, per això. Estem fent aquí un discurs una miqueta demagògic perquè han canviat les famílies. La vida es pot compartir. Es pot compartir. No ho sé. S'ha d'intentar compartir. Ara ja comença també que passi pel cap d'any.
Si ho vols, ho celebraran amb família. Però és que després de fer-ho amb família... Sortiran. L'únic dia que es guanten a casa fins a les 12 és el dia de Nadal. El dia de Sant Joan et diu... Quan tu has acabat, ja comences.
però això mira aquí és on hi ha el control els grans desavinences a nivell sobretot d'aquestes festes de Nadal i tot això és precisament això que cadascú vol campar pel seu ja no hi ha aquella cosa de dir el dia de Nadal hem d'estar a la nitona i món aquí a Catalunya ara és una cosa que hem esportat aquí no se celebrava la nit nova però ara sí
en casa meva no s'ha fet mai però bueno el cas meva aquí a Catalunya no s'havia fet això és una adquisició però bueno el dia de Nadal havien d'estar després de Nadal ja toquen el dos i en els veus més fins a cap d'any els fills els teus potser sí però la meva família el dia de Nadal ja toquen el dos se'm van a esquiar fins a cap d'any i ja els has vist prou i abans aquestes festes eren familiars a tope
El dia de Nadal hi fem un esforç, eh? Així m'entens, fem un esforç. A veure, fem un esforç. Però vull dir que és que ja s'ha trencat. Aquell fil umbilical amb la societat nostra, això ja no existeix. Josep, és una altra manera.
és que mira, com estan de nit només se reuneixen el dia de Cion de Gràcies i el resto de l'any que els fem mirar tots tampoc és això també de vendre cada família potser hi ha menys obligacions que estic generalitzant Carme que estic generalitzant per fer una miqueta per no parlar de Bárcenas i per no parlar de la per no parlar de la crisi perquè estic de la crisi fins als cabells blancs ha sigut per trencar una miqueta i parlar-nos de vacances
I que us ho passeu molt bé, la verbena, quan ara... Home, ja he vist que també hi ha verbena al mil·lenari, no sé si anireu vosaltres. No, jo no. Dijous a la tarda. Aviam, comença a la cim de la tarda, quan tu comprendràs. Allà hem posat un lletre, no? A la cim de la tarda, per favor, una miqueta de respecte. Hauríem de començar a la tota la nit. La verbena a Sant Joan...
Però tampoc no es fa el dia de Sant Joan, és a dir, és una barbena especial. Així, el dia de Sant Joan pots anar a les 12 de la nit i aquell dia a quarts de 6 de la tarda. Allò és per gent gran. D'això n'estic en contra de tothom. De què? Aquesta diferència entre gent gran, gent jove i nens. Tots són persones. Tots són persones. Ens haurien de la mitjana més, eh?
No, no, t'ho dic de veres. A mi aquests balls que s'organitzen per la gent gran... Fan ràbia, no? A mi... A mi és el que em molesta la paraula vell. A mi em molesta... No, que sigui vell o tal. És que no... El que sigui especial per un col·lectiu. El ball hauria de ser per tots. Exacte. Per joves i grans i tal. I si volen ballar uns vells de 90 anys... Això és una de les coses que es diferència. Perquè els nanos, la gent jove no aniria al ball de mil·lenari.
Però és que també ho fan la gent gran, això, eh? Ja, ja. La gent que ho prefereix. La gent de la nostra edat també diu que ha vingut a ballar aquest parell de joves d'aquí. Això és per la gent gran. A vegades exacte. És una cosa d'uns i altres, no? Uns i altres, vull dir, i jo n'estic en contra d'això, vull dir, no.
són persones i fem un ball per persones i que hi van xicots de 15 anys molt bé, que hi van vells de 80 anys, estupendo seria l'ideal, estic d'acord seria l'ideal, però no funciona així no funciona així però potser perquè no ens esforcem que funcioni així és veritat, això estic d'acord amb el Josep en aquest sentit sí, bueno i la fan un dia diferent també per això s'ho vull preguntar sí, sí
Bé, en tot cas, exacte, se'ns acaba el temps i hem d'acomiadar també aquesta temporada, aquesta tertúlia que fem cada dilluns a dos quarts de dotze. I anem al setembre, exacte. Gràcies a tota la gent que ens escolta, que té l'amabilitat. Si voleu vosaltres, si estem en forma. Ara. Esperem que sí. I exacte, que passeu un bon estiu. Molt bé, adeu-siau. Que vagi molt bé, bon dia.
Just a la fusta, el magazín del matí. Mig minut i arribem en punt a les 12 del migdia. Connectem tot seguit amb la xarxa per sentir el bollet informatiu dels Enjus Notícies. També sentirem el bollet informatiu dels Enjus Notícies. Primer, com dèiem, ens hem equivocat, volíem dir el general.
I tornem després encara amb la tercera hora del Just a la Fusta. Parlarem del Centre d'Estudis Sant Justencs de Coaching amb el Francesc Corbella i també farem la cuina amb la Carme Madó i del documental del mes que es projecta avui aquest vespre Sant Just. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Una vintena de dotacions dels bombers de la Generalitat treballen en les tasques d'extinció d'un incendi al terme municipal d'Alferràs a la comarca del Segrià. El foc ha començat a la zona del Coll de Foix i té dos flancs amb un FM. Laura, alcalde, bon dia. Hola, bon dia. 13 dotacions terrestres i 4 mitjans aèris treballant a hores d'ara en l'extinció d'un incendi de vegetació a la serra proper al Coll de Foix, Alferràs.
Es tracta d'un foc de matolls i repoblat de pi i l'avís s'ha donat cap a les 10 del matí. Sembla que es podrien haver cremat unes 15 hectàrees. Els bombers continuen treballant en la seva extinció i el vent que bufa amb força pot estar complicant les tasques. Els establiments de venda de petards han augmentat més d'un 1% a tot Catalunya aquest any per a la revetlla de Sant Joan, on més s'han incrementat les parades des de la demarcació de Barcelona, segons les dades que acaba de presentar la sotsdelegació del govern central. Barcelona, Jordi Casino, bon dia.
Bon dia. En total, la subdelegació ha autoritzat 1.028 punts de venda repartits d'aquesta manera. 750 a la de Barcelona, 132 a la de Tarragona, 89 a la de Girona i 57 a la de Lleida. Aquesta campanya de rebelles serà la primera on estarà plenament vigent el nou reglament de pirotècnia que es va aprovar el 2010, però que ha patit algunes modificacions fa ara 9 mesos. El subdelegat del govern a Barcelona, Emilio Ablanedo, apunta les principals novetats.
Las mayores garantías de seguridad que se exigen para los artículos pirotécnicos, mayores garantías de seguridad que se exigen también para los locales, mayores garantías también exigidas en relación con la formación de las personas que están al frente de estos locales.
Les edats mínimes per poder comprar material pirotècnic es mantenen entre els 12 i els 18 anys en funció de la categoria dels petards. Un motorista mort aquest matí en un accident de trànsit a l'altura del Lloret de Mar a la comarca de la Selva. La moto ha xocat frontalment amb una furgoneta a la carretera GI 682. Segons el servei català de trànsit i a conseqüència del sinistre s'ha hagut de tallar aquesta via. En aquests moments hi ha un quilòmetre i mig de retencions aproximadament.
En els dos sentits de la marxa, l'accident mortal ha passat a dos quarts d'11 del matí. Els tècnics de l'Ajuntament de Lleida hauran de determinar les causes de l'esfondrament que aquest matí hi ha hagut en un edifici del centre històric de la capital del Segrià i en què no ha resultat ferida cap persona. L'alcaldessa accidental de Lleida, Marta Camps, ha explicat que l'edifici esfondrat, situat entre els carrers de Companyia i Cavallers, havia superat les inspeccions municipals l'any 2009
i després que els propietaris fessin les obres que el consistori els havia requerit. A causa de l'esfondrament avui, l'Ajuntament de Lleida no descarta que s'hagi d'enderrocar l'edifici del costat, que estava unit per la paret mitjera amb l'impoble afectat. Els bombers han descartat que hi pugui haver ningú sota les runes de l'edifici. L'alcalde de la Seu d'Urgell i altres valles de Catalunya reclamen la finalització d'infraestructures que consideren molt importants per a la recuperació econòmica del país. En declaracions a la xarxa de comunicació local,
Albert Batalla demana l'obertura del tunnel de la carretera nacional 145 que connecta la capital de l'Alt Urgell amb Andorra. La veritat és que són milers de persones cada dia i especialment a les temporades turístiques, ja sigui la temporada estrictament d'hivern com els dies d'estiu, doncs el trànsit s'incrementa. Per tant, està clar i és evident que quan més aviat estigui fet tot això, millor, ja no només per un tema de seguretat, sinó també per un tema de fluidesa de la pròpia circulació, no?
Un altre municipi que reclama l'acabament d'una altra infraestructura és el del Prat de Llobregat. L'alcalde del Prat, Lluís Tejedor, demana al govern català que acabi la línia 9 del metro que ha donat Barcelona amb l'aeroport, que ha quedat ajornada fins a l'any 2016 per manca de pressupost.
Bon dia, us parla Eduard Cabrè. El Girona és a un pas de pujar a primera divisió després d'eliminar l'Alcorcón. Aquest diumenge els gironins van superar el conjunt madrileny per 3 gols a 1. En la darrera eliminatòria el Girona jugarà contra l'Almeria. Amb l'anada aquest dimecres a les 8 del vespre a Montilivi i la tornada dissabte a l'estadi dels Jocs del Mediterrani.
L'entrenador gironí, Francesc Ferrer Rubí, es mostra molt satisfet amb el partit dels seus. Com els hi ha vist? Com els que vegi, fantàstic. Venir a casa a un partit de promoció i posar-se a 3-0 i com han estat, és que no sé què dictar. Molt bé, estic molt content.
Males notícies, en canvi, per Lleida, que ha caigut eliminat de la promoció d'ascens a segona divisió. Els homes de Toni Saligrat van perdre la tanda de penals contra el Jaén després que el partit acabés amb empat a un. Els emparellaments de l'última ronda d'ascens a segona divisió són Eivar Hospitalet i huracan de València Jaén. D'altra banda, aquesta tarda, l'Olot coneixerà el rival de la tercera i última eliminatòria d'ascens a segona B. Els garrotxins jugaran la tornada a casa. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Demà dimarts l'escola d'adults farà una nova jornada de portes obertes al matí i a la tarda.
L'objectiu és donar a conèixer els seus cursos per l'any que ve de cara al període de preinscripció que es farà al centre del 20 al 28 de juny. L'horari per visitar l'escola demà serà de 10 del matí a 1 del migdia i de 4 a 7 de la tardar. La novetat més destacada pel proper curs és que el centre oferirà la possibilitat de treure's el graduat en educació secundària. A banda d'aquests ensenyaments, l'escola d'adults també ofereix altres cursos. Un dels més demandats és el de la preparació a les proves d'accés a grau superior i també s'ofereixen classes d'anglès i d'informàtica.
Més qüestions. El Servei de Mobilitat Internacional de Sant Joost organitza una conferència dimecres per explicar les opcions de treball que tenen els joves del municipi fora del país. És una xerrada adreçada a joves d'entre 18 i 35 anys que es farà al casal de joves sota el títol Vols fer pràctiques a l'estranger? L'objectiu de la conferència és mostrar al jovent les possibilitats que té de fer pràctiques en un altre país, de manera que es pot conèixer nous mètodes de treball, nous professionals del sector, una cultura i un idioma nous.
La xerrada tindrà lloc dimecres a les 7 de la tarda al Casal de Joves. I un últim apunt en clau esportiva. Bon paper dels equips de l'Atlètic Sant Just aquest cap de setmana en diferents campionats. L'Arabí B, l'Infantil i el Juvenil
S'han proclamat campions en les seves categories en la Molins Cup i el pre-Benjamí s'ha estat sotscampió. A més, en el torneig, Don Bosco ha guanyat el pre-Benjamí A. D'altra banda, el cadet també ha fet una bona actuació a la Molins Cup, igual que el Benjamí Beca no va poder passar a la final. Els alevins també han jugat aquest cap de setmana a la Danone Nations Cup Espanya, demostrant un bon nivell però sense aconseguir cap victòria.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jòs Notícies edició migdia. Mentrestant, ens emplacem al web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar informats. Que vagi bé. Molt bon dia.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia i saludem ara la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estat i Sant Justencs. Bon dia, Maria. Molt bon dia.
Per parlar... No et sents? No. Doncs canvia't d'altaveus, perquè he de... Canvia els auriculars. Ara, ara, ara. Sí? O deuen tenir fantasmes. Ja fa mal contacte, a vegades, em sembla. Follets, follets, follets. Per qui que diuen, estem cansats, volem fer vacances. Això deuen dir. Perquè avui, exacte, és l'últim dia que fem aquesta secció. La setmana que ve és en Joan. I després ja hem parlat amb el Carles, així, que el dia 29 de juliol... Sí, sí.
en parlarem amb entrevistes del que és la passejada del dia 2. Entrevistes, exacte, n'hi haurà encara durant tot el mes de juliol. Vull dir que això sí que no s'acaba, s'acaba la part de seccions vinculades com aquesta. Allò sí que farem un recordatori, en parlarem amb profunditat.
del que és la passejada, que és el que ara estem preparant, en aquests moments, és el que estem preparant. Tot el més, doncs, bueno, tenim junta la setmana entrant i ens acomiadarem, ens desigarem, no unes bones vacances perquè ens hem de trobar el dia 2 d'agost nosaltres, però bé, que cadascú, doncs, disfruti de com pugui i qui vulgui de l'estiu. De cara a la passejada, què esteu preparant, doncs? Salvador Espriu,
i llavors seria la ruta, seria des del Parador, faríem el carrer Todona, fins a baix al centre Salvador Espriu, allà també farem unes poesies, després pujarem pel carrer Indústria, Carles Mercader, i aquí a Can Ginestar acabarem la festa amb la col·laboració de l'Associació de Fotografia.
vull dir que ja està la ruta ja està feta i l'altre dia vam tenir reunió per començar a triar els poemes i mirar on els posarem si aquest aquí, aquest allà i tot això que ens agrada tant és el que farem la selecció i veure les persones que sempre ens acompanyen recitant els que poden venir aquells dies o si podem incorporar gent nova que també tingui il·lusió i ganes i que ho sàpiga fer de dir poesia
I aquí estem, treballant amb això. Molt bé. Treballant amb això. Perfecte, Maria. Doncs moltes gràcies. Bones vacances, Carme. Igualment. Seràs tu la que em farà, que estarà el 29 de junyol, o ja estaràs a vacances tu també? No ho sé ben bé, però em sembla que hi haurà alguna altra. Molt bé. Doncs a tots vosaltres, gràcies per escoltar-nos cada setmana, per anar-nos seguint. Esperem continuar treballant, com sempre, per Sant Just.
I ens retrobem a fora del dia 29 de juliol per parlar de la passejada. Ens retrobem al setembre, mitjans de setembre. Molt bé. I gràcies als oients per compartir aquestes hores amb nosaltres. Gràcies, Maria. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
Dos minuts i un quart d'una del migdia. De seguida ens anem cap a la cuina amb la Carme Madó. Ho fem després d'escoltar els Vespres Verds de Mishima, com a part de l'àlbum L'Amor Feliç, un àlbum que es va editar l'any passat, el 2012, i que ara han acabat de presentar ja en gira. Es pot trobar també a través dels vinils. Si us interessa, són els Vespres Verds. Ho sentirem després de la publicitat.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Just a la fusta. Sant Just en directe. Doncs finalment no són els vespres verds, sinó que serà l'autobús 8 de Nicorotja que sentirem.
Aquest dia vol passar com un autobús buit que ningú voldrà agafar, que ningú voldrà agafar. I serà molt avorrit, jo voldria que fos ahir.
i posar-nos a jugar que serà més divertit que posar-nos a pensar que el dia és un autobús que no porta ningú però si tu estàs al meu costat i em vols dir
Com potser que estiguis trist Tenint-me aquí Tots els dies autobús Que agafem S'aniran omplint de llum I de gent
Però si encara no estàs llest per marxar o vols seguir el teu camí, jo estaré en un banc a la parada següent esperant
Fins demà!
Fins demà!
Moment per la cuina, saludem per això la Carme Amador. Bon dia, Carme. Hola, bon dia, què tal? A punt per fer un nou plat, no? A més és l'última setmana que tindrem receptes. Bé, i així anirem acumulant aquest temps de vacances. Podrem recuperar les anteriors, i tant. Bé, i així es pot repetir que no passa res. Exacte. Què farem avui? Avui farem una cosa molt fàcil i molt xula que jo he provat personalment. Molt bé. Agafeu unes salsitxes normals i no les fregeu amb oli.
sinó les fregirem amb vi, amb vi blanc. Aquest vi blanc que tenim a casa, per cuinar, no fa falta que sigui un vi normal, posem la paella com si fos oli i posem les salsitxes, molt a foc, molt lent, i que es vagin coent amb el vi, l'alcohol ja se'n va.
Queden riquíssimes. I això ho acompanyarem amb una bona amanida i podem fer... Aviam, el plat ideal per mi, jo m'ho vaig fer, va ser acompanyat amb una miqueta de puré. Ah, molt bé. El puré és facilíssim de fer perquè no cal que vulguis les patates. Exacte. Tenim el puré de tota la vida.
que des que hi ha món, hi ha el mateix puré. És pràctic, no? És molt pràctic. Poses una tasseta de llet i una miqueta d'aigua, amb una cassola i vas afegint, vas remenant. Poses sal i pebre, una miqueta de mantequilla, que veus que s'espressa molt. Tires una miqueta més de llet, una miqueta d'aigua. I queda un puré perfecte. Sí. I que puc dir-ho perquè a més n'hi ha aquest al mercat, el puré màgic de tota la vida, de veritat, i és que surt boníssim. Ara el tens que adreçar una miqueta. Acompanyes aquesta salsitxa al vi,
Que ja s'ha eliminat el vi, eh? Perquè no fa falta posar un litre de vi, eh? No, no, ja m'imagino que és una cosa més... El mateix creixi s'evapora el vi. Llavors posem aquest puré, tireu una miqueta de juliver per sobre, per donar-li una miqueta de color, les salsitxes i una bona amanida. Teniu un plat més econòmic que això. I una manera diferent de fer. I fàcil de fer. I de veritat que estan boníssimes. I els nens poden menjar, eh? Perquè a la col amb la calor se't va, eh?
I de veritat que és una manera molt xula de menjar. Doncs mira, ho provarem. Perfecte, Carme, gràcies. Adéu, fins demà. Que vagi bé, fins demà, bon dia.
Passant 5 minuts d'un quart d'una del migdia, de seguida parlem del documental del mes amb la responsable de comunicació de la productora Paral·lel 40, la Ia Obi, perquè ens expliqui què podrem veure aquest vespre a Sant Just a la Taneu. Fem després d'escoltar els de l'Anne Sebasti i aquest Aima Cucó.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I'm a cuckoo.
Bona nit.
I'm wondering how things could have been
Bona nit.
And I was there for you when you were lonely. I was there when you were five. I was there when you were sad. Now it's the time of need. I'm thinking, do I have to leave to catch you by my side? I'd rather be in Tokyo. I'd rather listen to them lazio. And watch a Sunday gang and have a juju. There's something wrong with me. I'm a cuckoo.
Fins demà!
4 minuts i dos quarts d'una del migdia. Aquest vespre es projecta el documental del mes de juny a l'Ateneu. Es tracta de caçadors de corrupció a la xarxa, una projecció que explica qui hi ha al darrere dels grans casos de corrupció internacional. Segons el Banc Mundial, cada any es paguen un trilió de dòlars en soborns arreu del món. És un dels temes
que es tracta en aquest documental. I ara en parlem amb Laia òbvia, coordinadora del documental del mes que arriba avui a Sant Jus. Molt bon dia, Laia. Hola, bon dia. Aquesta dada que dèiem ara, que cada any es paguen un trili de dolors en soborns arreu del món, és bastant esfareidora, no? Sí, és una xifra absolutament impressionant. Quan la posen fins i tot al cartell del postre de la pel·lícula, penses, no pot ser...
Sí, sí, de fet, una mica la pel·lícula el que explica són aquests casos de corrupció a gran escala, és a dir, casos que impliquen empreses o líders polítics de diversos països, i sobretot casos que una mica estan legitimats per això que hem normalitzat tots plegats, que són els paradisos fiscals, que és una cosa que tots acceptem que existeix i segueix allà, i que d'alguna manera el que fa és això, legitimitzar un tipus de corrupció que...
que mou milions i milions d'euros cada any. De fet, el que intentarà analitzar, suposo, és el que també llegim al mateix cartell de la pel·lícula, no? Si podem arribar a condemnar els culpables, si es pot. Sí, el que explica aquesta pel·lícula és l'existència d'un organisme que es diu La Xarxa i que és un organisme que agrupa diversos fiscals, investigadors i advocats
de tot el món, des de països europeus fins a països africans, asiàtics, americans... I el que fa aquest organisme una mica és donar suport a aquests fiscals i a aquests investigadors que molt sovint duen a terme una tasca molt solitària i molt perillosa perquè reben amenaces i perquè veuen fins i tot perillar les seves vides quan estan en plena investigació...
doncs es donen suport no només moral, que ja és molt, sinó també tècnic. És a dir, entre ells busquen les millors eines i recursos perquè els casos segueixin endavant. Clar. I s'explica en aquesta pel·lícula, a més a més són 54 minuts, és a dir, que suposo que també hi ha molta síntesi. Sí, en aquesta pel·lícula es trien uns quants casos paradigmàtics, una mica. Es parla de Berlusconi i de tota la investigació que s'ha venut darrere de...
de totes les acusacions de corrupció que té aquest ex-líder polític. Es parla de Costa Rica, es parla d'Islàndia i de la gran crisi financera islandesa i es parla també d'un cas molt sonat del Regne Unit, que segurament nosaltres no el tenim tan present, però que va ser un dels primers grans casos de corrupció.
i arriba de la mà d'una directora i productora noruega Sí Ella de fet és una productora i directora que ha treballat molts anys a França i va ser arrel de la seva feina de televisió francesa que va entrevistar la creadora d'aquesta xarxa de fiscals que és l'Eva Jolie i després de les dues entrevistes que li va fer en profunditat va conèixer l'existència d'aquesta xarxa i va aconseguir accedir-hi perquè és una xarxa exclusiva molt secreta
on hi ha persones que no es volen exposar a la llum pública perquè la seva feina és molt compromesa, doncs gràcies a aquesta feina d'aquesta directora va poder tenir accés a aquestes reunions i d'aquí va sorgir el documental. Home, és que de fet és un document, per tant, bastant interessant per entendre una mica com funcionen moltes d'aquestes coses d'avui en diga, no? Sí, sobretot és molt interessant perquè posa veu a una gent que normalment no té veu pública, que són aquests fiscals i aquests investigadors,
que això, que sovint porten anys i anys darrere de casos, que de cop hi volten abandonar perquè les amenaces que reben són tan fortes o perquè els poders polítics i empresarials tenen tanta força que són capaços d'aturar aquestes investigacions, doncs una mica és donar la veu a tota aquesta gent que té una feina molt compromesa i que si no fos per una vocació increïblement sòlida, jo crec que haurien abandonat des de fa molt temps. I se'ls reconeix almenys en aquest documental.
Ha passat per algun festival, té algun premi? Sí, aquest documental va ser seleccionat fa poquet al Docs Barcelona, que el vam tenir aquí fa un parell de setmanes, i també va ser seleccionat a ITFA, que és el festival més important de documental a nivell internacional i europeu. I bé, la rebuda ha sigut molt bona, perquè malauradament la corrupció és una d'aquestes paraules que apareix als mitjans de comunicació via sí i via també. Sí, sí, per tant suposo que també és un bon moment per
poder-la estrenar, o si més no, que la gent una mica està al cas de tot plegat, i té interès potser en saber de què va tot plegat. Sí, i de saber que no som els únics que estem vivint aquestes coses constantment. Ho podrem veure amb aquest Caçadors de Corrupció, aquesta xarxa que es pot veure aquest vespre a Sant Just a dos quarts de nou, i avui n'hem parlat amb la Laia òbvia, coordinadora d'aquest cicle del documental del mes. Gràcies, Laia. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé, fins a mes que ve. Igualment. Adéu.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Like a home, like a stone And I fell heavy into your arms These days of darkness Wish we'd known We'll blow away with this new sun
But I'll kneel down, wait for now And I'll kneel down on my ground And I will wait, I will wait for you
And I will wait, I will wait for you So bring my step And relent Will you forgive And I won't forget
Fins demà!
Now I'll be bold as well as strong And use my head alongside my heart So tame my flesh and fix my eyes
A tethered mind, freed from the lies. And I'll kneel down, wait for now. I'll kneel down, know my ground.
Doncs després d'aquest I will wait, demà en foren sons, és moment de passar a parlar de coaching.
I per això saludem el Francesc Corbella. Bon dia, Francesc, què tal? Hola, molt bon dia, molt bé. Avui per parlar de com gestionar un equip.
Sí, no? És un tema que... Bé, és d'aquestes coses que, com altres vegades, ens ha passat, no? Tots sabem, no?, de què van, però és una mica... Sí, la fórmula màgica suposo que no existeix, no? Sí, jo mateix, no hi ha mai... Però hi ha alguns trucs. Sí, a veure, hi ha unes tendències que s'han de seguir, que s'han de tenir en compte, el que passa que, com tota la vida, doncs cada equip és un món, no? I els equips, diguéssim, que són estructures que per si mateixos tenen vida i n'hi ha algunes coses que serveixen en uns equips i en altres no serveixen.
I tot plegat depèn més de qui gestiona l'equip o de la gent que forma l'equip? Estic avançant ja que expliquis res més fent una pregunta. No, no, és una pregunta molt interessant. A veure, un equip en si mateix ja té una dinàmica. A vegades quan un equip es forma des de l'inici, diguéssim que muntem un equip des de zero, per exemple un equip de futbol, la persona que ha de liderar l'equip, que normalment és l'entrenador, evidentment és qui marca una sèrie de tendències.
I l'agència haurà d'adaptar. Després, amb el temps, aquestes tendències poden anar evolucionant. També pot ser que als equips n'hi hagi gent que marxi, n'hi hagi gent que entri, van canviant de persones.
Però aquesta cultureta del grup, aquesta forma de treballar, la forma de comunicar-se entre ells, això es va mantenint. I amb el temps, a mesura que l'equip va tenint anys o setmanes o el que sigui, els esdeveniments són els que van marcant les coses que van bé. És una mica allò de prova i error. Hi ha coses que funcionen i coses que no, llavors els errors van posant cada cosa al seu lloc.
Bé, doncs això per començar una mica, però entrem ara ja en matèria i explica'ns una mica com s'ha de fer tot plegat. Doncs mira, el tema dels equips serveix per qualsevol cosa, eh? Segurament una persona que ens estigui escoltant que digui, jo és que no formo cap part de cap equip, doncs podríem dir, home, potser sí, no? És a dir, un equip pot ser una família.
Precisament, no? O pot ser una classe a l'escola, o pot ser a la feina un equip de persones. Qualsevol grup. Qualsevol grup que tingui un objectiu comú és un equip. El que uneixen les persones d'un equip és que busquen tots la mateixa fita. O sigui, que busquen un objectiu que és igual per a tots.
Un equip de futbol, per exemple, l'objectiu és guanyar el campionat que sigui, o pujar de categoria, o el que sigui. Doncs en un equip que no sigui esportiu, també ha de tenir un objectiu. En el cas d'una família, l'objectiu l'han de buscar, potser l'objectiu de la família és ser tots molt feliços, o pot ser que els nens vagin a la universitat, el que sigui, no?
És a dir, l'objectiu ha de ser una cosa compartida, si no, no existeix equip. Existeix un grup de persones que s'ajunten, s'ho passen bé, un grup d'amics, però no és un equip. Un equip és una mica més. També entenem que un equip, per la persona que el lidera, no és fàcil de gestionar.
Fa uns dies recordarem que va sortir la notícia que l'Érica Vidal no renovava pel Barça i és una notícia que en el seu moment, fa dues o tres setmanes on fa defecte, va haver cert debat de si era just, si no era just, si s'havia de fer o si no s'havia de fer.
Doncs aquest és un cas de coses difícils de gestionar en un equip. És a dir, tens un jugador que segurament no estarà al 100% per jugar la temporada, però et trobes una mica el dilema, dius el renoves o no el renoves. És una persona que ha fet molt per l'equip
i potser sembla que sigui injust que no puguis tenir-lo un any més aquestes coses són coses que en el dia a dia dels equips és fàcil trobar entre bancs d'aquesta mena sempre que una persona gestint un equip el que ara tenim molt en compte sempre és quin és l'estil que vol tenir com es vol comunicar amb la resta de persones i també es vol que les persones que no són el jefe que no són el líder també es comuniquin de la mateixa manera
No serveix això que passa a vegades a les empreses, que hi ha una persona que es comunica de forma molt simpàtica, molt amable. Serà útil en algun moment determinat, serà útil per un període de temps determinat, però si volem al llarg termini, volem que la cosa vagi bé amb el temps, doncs és una mala estratègia, és una estratègia pèssima.
També és una cosa molt important tenir en compte sempre el clima que hi ha a l'equip. O sigui, hi ha moltes persones, segurament que ens escoltin, se sentiran identificades amb la pressió que s'ha somet moltes vegades a la feina. Hi ha moltes vegades que hi ha jefes o directius o fins i tot comandaments intermitjos que per aconseguir resultats posen pressió. És a dir, és una mica com una manera de motivar els treballadors. Si els pressiono perquè...
Perquè donin més, doncs donaran més, no? Doncs això també és una cosa que a vegades es fa i que és un error, no? Per què? Perquè en el curt termini potser sí que aconseguiràs que aquesta persona rendeixi més. Però si tornem al que abans, no? Si volem, si entenem que l'equip ha de durar un any, dos anys, tres anys, o inclús 30 anys, per posar un exemple... Encara ben possible, eh? 30 anys ja em costa imaginar-me. Sí, 30 anys amb pressió, una mica complicat, oi? Doncs això passa, eh? Passa en moltes empreses que viuen d'això, de posar pressió. Però...
No és el correcte. El clima de treball, el clima que hi ha d'haver a la feina, el clima que hi ha d'haver en un equip, és una cosa molt important. Hem d'aconseguir o hem d'intentar com a mínim que les persones que van a treballar amb nosaltres o que van a fer el que sigui amb nosaltres, quan hi vagin pensin que s'hi trobaran a gust.
Que no vol dir estar tranquils o estar relaxats, no? No, vol dir estar a gust, saber que estaràs en un ambient que no t'hi sentiràs incòmode, simplement. Exacte, pots estar no relaxat, pots estar en tensió, pots estar molt concentrat, però pots estar a l'hora, dicim, a gust. Són dues coses que no són incompatibles en absolut. Sí.
Aleshores, però com s'aconsegueix tot això? És a dir, com aconsegueixes que, imagina't, no?, que una persona ens està escoltant i diu jo tinc una empresa o jo tinc un equip de... el que sigui, com aconsegueixo que això s'implanti, no?, perquè clar, jo puc, Déu, pensar...
Jo puc tractar la meva gent d'aquesta manera, però si després algun de l'equip actua de manera diferent, doncs això no funcionarà, no?, perquè jo ho estaré dient, però ells no faran cas, no? Aquí és on entren els valors, no?, que se'n parla molt sovint, no?, sobretot des de l'època guardiola, no?, sembla que els valors, els valors, no?, són una cosa molt important. Doncs, efectivament, són una cosa molt important, no és que els vengui a portar allò la contrària. Diguéssim que els valors, perquè la gent entengui, és una mica com el reglament intern d'un equip.
Són les regles que ens governen. Són les coses que estan ben fetes i les coses que no estan ben fetes. És a dir, què passa si una persona té uns valors que no concorden amb l'equip? Doncs que el reglament que tindrà aquesta persona i el reglament de l'equip és diferent. Per tant, és impossible o molt difícil que s'aconsegueixin entendre. Perquè és com si parlessin idiomes diferents. No és que busquin objectius diferents, però la manera d'entendre...
l'objectiu o la manera d'arribar a aquest objectiu sí que és diferent i per tant és aquí on falla moltes vegades les persones és molt important quan un equip ha d'incorporar una persona nova per exemple una empresa que ha de fitxar algun treballador nou és important que tingui en compte els valors d'aquesta persona si és una persona que no encaixa o que la seva forma d'entendre l'empresa no encaixa amb la de l'equip potser a l'hora de fitxar
Potser no és una bona idea, no? Per aquí venia una mica, si tornem al cas del Barça, que també és un exemple, és un bon exemple perquè tothom el coneix i tothom en pot parlar. El cas del Neymar, no? Hi ha hagut molt de debats si s'havia de fitxar o si no s'havia de fitxar, no?
Perdona? Pel tipus de perfil que era. Exacte, sí. No tant futbolista, sinó a nivell més de relacions o manera de caràcter. Exacte, sí, és un caràcter que es deia que no era perfil Barça, no? Es deien algunes vegades. I, de fet, quan ha vingut aquí ja l'han pentinat, ja l'han fet no sé què, no? Sí, sí, l'han com readaptat, no? Maquillat una mica... Sí, exacte. És bo fer això? Bueno, l'han maquillat, com tu dius, eh? Vull dir, no... Clar, però...
També se'l tapa, no?, llavors, o se l'apaga, potser. Sí, el maquillatge no sabem si tapa alguna cosa que no volem que es vegi o si realment és que la seva personalitat, el seu interior, és diferent, perquè amb l'edat... Llavors també vol dir que potser no acceptem com és.
Potser no l'acceptem o potser volem... És a dir, potser volem no veure el que hem de veure. És una mica... Perquè clar, hem vist un gran jugador, un jugador que si no el fitxa el Barça se'n va al Madrid. Vull dir que això encara pesa més. I potser, ostres, potser si és una mica així... Doncs que no és gaire formal, no és gaire treballador, doncs potser ho deixem una mica de banda, no? Però bé, jo crec que el dia a dia mostrarà si efectivament aquesta persona és d'aquesta manera...
O si no. Si no ho és, és a dir, si tornem a tenir un Ronaldinho, doncs tornarà a passar el que va passar amb el Ronaldinho. Això se'n fa bescomptades, no? Quin ha sigut una de les virtuts del Barça? Doncs que si el Barça ha tingut durant aquests 5 o 6 anys, doncs grans jugadors, no només grans jugadors, sinó que eren grans treballadors, també. És a dir, jo recordo moltes entrevistes, no? Recordo una especial que no sé qui ho comentava,
que va dir que un diumenge a la tarda estava el guardiola treballant aquí a la ciutat esportiva i tenia alguns dubtes sobre com enfocar el partit de la següent setmana, és a dir, tenien encara set dies més per preparar-lo. Va trucar al Messi i li va dir n'hi ha aquest tema que no ha acabat de veure-ho clar i el Messi va agafar el cotxe i se'n va anar a la ciutat esportiva el diumenge a la tarda per tractar aquest tema amb l'entrenador.
dius, cobra molt el Messi, ja ho pot fer, ja. Sí, però bueno, no sé si tothom que cobra aquests diners s'ho faria, no? Ja, ja. És a dir, això és una de les virtuts que hem de tenir en compte. El que tenia de vincul que guardi, no suposo que potser li demano a un altre entrenador i ho veu diferent, vull dir que això també ho deu anar lligat. Sí, però és una cosa que és el que dèiem dels valors, no? Si no ho entenen tots d'aquesta manera, doncs és difícil que la cosa funcioni, que l'equip tiri endavant, no? Està clar. Mm-hm.
Vaig sentir fa poc també, bé, fa poc no, fa temps, perquè a més era una cosa que havia fet uns quants anys, però era un equip que feia un programa de ràdio, equip gran, ràdio de primer nivell, etcètera, un magazín d'aquests matinals, i que el director del programa, cada dia, quan s'acabava el programa, era un programa de, no sé, 4, 5, 6 hores, no sé exactament,
però vull dir que hi havia moltes hores en directe, per tant molta pressió, etcètera, però cada dia quan feien la reunió, a cadascun dels seus membres de l'equip li donava un paper, no sé si ho feia públic o només era pel treballador, però amb una cosa que havia fet bé i una cosa que havia fet malament. Això creus que està bé? Que és positiu? O que és positiu si t'ho diuen només a tu...
i si no és públic, o sí que s'ha de fer públic. Això és com el que dèiem abans del reglament. Mentre sigui igual per tothom, i mentre tothom ho accepti, doncs està bé. El problema és quan la persona que rep aquesta... Imagina't el treballador que rep aquesta cosa bona i aquesta... Sí, aquesta paret. Imagina't que ho rep malament, ho rep com una cosa negativa, com m'estan desqualificant, o què es pensa aquesta persona que m'ha de dir a mi com he de fer la meva feina...
Clar, si ho rep d'aquesta manera, doncs, és una mala idea. I potser aquí entraríem en els valors d'aquesta persona si no concorden amb els valors que té el seu cap o l'equip, no? Però, en essència, la idea aquesta és una idea molt bona per una raó, especialment. Perquè posa...
És a dir, posa de manifest que sempre hi ha alguna cosa que millorar. És a dir, potser els periodistes que hi havia en aquell programa eren tots periodistes excel·lents, però amb aquesta noteta de coses a millorar, el que donava a entendre és, ho has fet molt bé, però sempre podràs millorar. I a més a més, el fer-ho cada dia vol dir que no és que avui ho hagis fet bé o malament, és que sempre hauràs de millorar. Cada dia passant coses, no? Exacte.
I suposo que també és una manera de motivar-te, no?, justament millorar perquè també hi ha la part de, mira, això m'ha agradat com ho has fet i potser no hi hauràs tan conscient. Exacte, sí, sí, sempre, evidentment el reconeixement dintre d'un equip és una cosa importantíssima. Crec que ja ho hem parlat en alguna ocasió, però és una cosa que s'oblida, no?, és a dir, quan una persona fa les coses bé, se li ha d'agrair que ha sigut les coses bé. I sobretot... Sempre es dona per fet, no?, potser? Sí, sí, és una cosa que com que ve amb el sou, doncs no, no ve amb el sou. És a dir, si tu fas una cosa bé, si un treballador fa una cosa bé, doncs se li ha d'agrair.
I si a més a més aquesta feina és pública, doncs s'ha de dir públicament que ha sigut aquesta persona qui ho ha fet bé. No és això que a vegades passa en política, que el polític de torn fa la gran dissertació i s'emporta de tots els mèrits i darrere l'equip que ha estat treballant és com si no hagués existit. Doncs això és un error. És a dir, a curt termini pot funcionar-li el polític perquè se'n dirà o el que sigui, però a llarg termini no funciona, no és una bona estratègia.
Molt bé, no sé si tenim algun apunt més, Francesc, referent a tot plegat. Res, doncs res més. És una mica el que hem comentat i tenint en compte que un equip sempre és un món a part, o sigui, no hi ha una regla sempre bàsica. Cada equip, diguéssim, té la seva forma d'actuar i mentre tothom hi estigui d'acord, doncs benvingut sigui, no? Molt bé, doncs moltes gràcies. Avui hem après una mica més sobre coaching i avui en concret com gestionar un equip amb el Francesc Corbella
Dilluns que ve és festa, el juliol canvia una mica l'estil del programa i es converteix més davant d'aquesta part de magazín. Segurament recuperarem molts dels consells que hem anat rebent durant aquests tres mesos i tornarem a casa al setembre. Perfecte, fins setembre. Moltes gràcies, Francesc. Que vagi bé, bon estiu.
M'aturen els Mossos i em treuen tres punts Pugem a un taxi i ens vol estafar però m'és igual
Avui estic de bon humor. Ja som a casa i escoltem the cue. La cançó de l'aranya que em feia por de patir. Caminem de quatre grapes a les sis del matí.
Com si el pis fos la sabana i nosaltres gazeles i falents.
Fins demà!
I no vull dormir.
Quatre minuts i mig i la una del migdia. És moment, per tant, de tancar aquest just a la fusta d'avui, dilluns 17 de juny. Recordem que podeu recuperar qualsevol dels continguts d'aquest programa a través del podcast, que trobareu a través del web de la ràdio, www.radiodeserm.com, i que tornem demà des de les 10 i fins a la una del migdia per acompanyar-vos i explicar-vos tot el que passa a Sant Just. Ara agraïm a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea, els serveis informatius,
el Carles Hernández de Rius, de la Previsió del Temps. També avui hem parlat amb Puri Martín, coordinadora dels cursos municipals d'Arts Plàstiques, que dijous presenten l'exposició dels treballs fets per l'alumnat a aquest curs. També hem fet tertúlia amb el Josep Coderca, el Vicenç Riera i la Carme Amadó, amb qui també amb la Carme hem fet la cuina. Hem parlat del Centre d'Estudis Sant Justens amb la Maria Quintana i també de coaching amb el Francesc Corbella ara fa una estona. A més a més,
Hem pogut parlar amb Laia Òbia, de la productora paral·lel 40 i coordinadora del cicle, el documental del mes, d'aquest documental que arriba aquest vespre a les pantalles de l'Ateneu de Sant Just. Tot plegat des de les 10 i acompanyem-vos també en bona música. Us ha parlat Carme Verdó i, com dèiem, tornem demà a les 10, com sempre. Avui marxem amb els DXX i aquest tema que forma part del seu primer treball.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Els bombers de la Generalitat donen per estabilitzat l'incendi que aquest matí s'ha declarat al terme municipal del Farràs, a la comarca del Segrià. Les flames han cremat 15 hectàrees, una vintena de dotacions han participat i, de fet, encara participen a aquesta hora en les tasques d'extinció de l'incendi. Amb un FM, Laura Alcalde, bon dia. Bon dia, doncs sí. Al voltant de les 10 del matí, els bombers de la Generalitat han rebut l'avís d'un incendi forestal al municipi del Farràs. La zona afectada majoritàriament...
de Matollar i de repoblacions de Pi és entre el Coll de Foix i les Bruixes. En lloc dels fets hi treballen 19 dotacions terrestres i 5 mitjans aèris. En aquests moments el foc que avança en sentit nord-oest per la zona de les Bruixes està estabilitzat. Inicialment es calculava que el foc podia haver cremat unes 15 hectàrees, però en aquests moments les últimes dades apunten que el foc podia haver afectat menys terreny, entre 7 i 8 hectàrees total. El vent bufa amb força en aquesta zona.
Protecció Civil de la Generalitat ha activat l'alerta fa uns minuts del Pla Procicat per la previsió de fort vent i pels riscos que se'n poden derivar. Els tècnics demanen precaució per les fortes ratxes que es preveu que bufin en les pròximes hores al Pirineu i al Prepirineu i que a la nit aquest fort vent s'estengui per les comarques del sud de Catalunya, és a dir, Tarragona i Terres de l'Ebre.
La propera matinada a les comarques on és més probable que el vent bufi amb intensitat són la Vall d'Aran, l'Alta Riba Gorça, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà. A banda d'això, a partir de demà al migdia s'esperen pluges que poden ser intenses a les comarques de Lleida. Aquestes ratxes de vent han complicat, de fet, les tasques d'extinció de l'incendi que ara ens explicaven al Ferrar. És un incendi que coincideix avui que el Consell d'Interior Ramon Espadaler ha assegurat que l'executiu d'Artor Mas ha fet un esforç per mantenir aquest any la mateixa flota de mitjans aèris
que l'any passat a la lluita contra el foc en un acte que s'ha fet a l'aeroport de Sabadell, Espadaler ha reclamat sentit de la responsabilitat a la ciutadania per evitar focs forestals. El govern ha fet un esforç pressupostari en aquest sentit per poder tenir aquests mitjans aèris al servei de la prevenció i l'extinció, si s'escau, d'incendis aquest estiu. Avui que donem inici, de fet, ja va començar fa uns dies aquesta campanya d'extinció d'incendis i de prevenció d'incendis, és bo de fer aquest recordatori.
Cadascú de nosaltres ha de poder gaudir, evidentment, del medi natural, però ho ha de fer amb la responsabilitat que crec que és exigible des de tots els punts de vista. A l'aeroport de Sabadell s'han mostrat aquest matí una dezena dels 35 efectius aèris disponibles per la campanya antiincendis.
D'aquest estiu, una campanya que començarà l'1 de juliol. Mentre es feia l'acte, un centre de bombers han volgut manifestar el seu desacord amb la reducció de recursos humans aquest estiu, concentrant-s'hi en roba interior a les portes de l'aeroport. A Torruella de Montgris ja fa més de tres hores que s'ha reprès la recerca de l'home desaparegut ahir quan feia pesca submarina.
Aquest matí, efectius especialitzats dels bombers Salvament Marítim, Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil han iniciat les tasques per localitzar aquest pescador. L'home de 39 anys es va perdre a la punta de les Tres Coves ahir al migdia, molt a prop de l'Estartit, i els seus companys van avisar de la desaparició quan es van adonar que feia hores que no el veien.
Al sector de les autocaravanes demanen més àrees de servei arreu de Catalunya. L'organitzador de la segona trobada de caravanes, Narcís Puig de Rajols, avisa que molts turistes europeus passen de llarg de Catalunya i d'Espanya i se'n van a passar les vacances al Marroc. Molta gent de França, per exemple, està travessant tot el país, no es paren perquè no hi ha aquests serveis, i se'n van al sud, que cada vegada n'hi ha més, sud d'Espanya, i molta gent també se'n va al Marroc perquè allà hi ha molts serveis.
per autocaravanes, curiosament. A Catalunya només hi ha una quinzena d'àrees de servei per autocaravanes i unes 300 a tot l'estat, unes xifres molt inferiors a les 7.000 àrees de servei que hi ha a França.
Bon dia, us parla Jordi Pallarés. A l'Espanyol, el migcampista Raül Baena no seguirà la pròxima temporada. Baena acaba bé contracte i no ha arribat a un acord de renovació. El de Torroc s'ha jugat les cinc darreres temporades al club blanquiblau. L'Espanyol ha comunicat també que no seguiran el porter Cristian Álvarez, el migcampista Martín Petrov i el davanter italià Samuel Elongo. El Girona és a un pas de pujar a primera divisió després d'eliminar l'Alcorcón. En la darrera eliminatòria, el Girona jugarà contra l'Almèria.
Amb l'anada aquest dimecres a les 8 del vespre a Montilivi i la tornada dissabte a l'estadi Jocs del Mediterrani, l'entrenador gironí Francesc Ferrer Rubi diu que no és cap desavantatge jugar a la tornada fora de casa. Però a Almeria penso que és un camp que ja ho vam fer força bé fa un mes o menys, ho vam fer molt bé i crec que podem anar allà i jugar bé a futbol també.
I a mi no em desagrada gens jugar allà. Males notícies, en canvi, per a Lleida, que va caure eliminat de la promoció de 100 segona divisió. Els de Toni Seligrath van perdre a la tanda de penals contra el Jaén. Els emparellaments de l'última ronda de 100 segona divisió són Eivar Hospitalet i Huracan de València, Jaén. Notícies en xarxa. L'edat de Sant Lluís
Bon dia, és la una i cinc minuts. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. La corrupció a escala internacional és el tema del documental del Mesa de juny. Aquest vespre es projecta a l'Ateneu Caçadors de Corrupció, la xarxa. Una projecció que explica qui hi ha darrere dels grans casos de corrupció internacional. L'organitza la productora Paral·lel 40.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies, edició migdia.