amb l'agreujant de racisme i xenofòbia.
Esports.
El Barça ha demanat a la Federació Espanyola
que pugui inscriure Arda Turán per cobrir la baixa de Rafinha,
que avui passa pel quiròfan per operar-se el genoll lesionat.
La inscripció està condicionada a l'autorització de la FIFA,
a qui el Barça també ha demanat permís.
Avui comença la cinquena jornada de Lliga Primera Divisió.
L'Espanyol juga a les vuit del vespre,
al Cornellà al Prat contra el València.
Arvilla i Duarte són les novetats a la convocatòria per Robert i Fuentes.
Avui també juguen dos partits més,
a l'ètic de Madrid Getafe, també a les vuit,
i Granada Real Societat a les deu.
El Barça avui hi haurà llista de convocats
de cada partit de demà al camp del Celta de Vigo.
El retorn de Piqué, un cop complert a la senció de quatre partits,
pot ser la novetat.
En bàsquet, Movistar Plus es convertirà en patrocinador
per al planter del joventut de Badalona.
L'acord es podria firmar a principis d'octubre.
El Barça presenta avui l'Alegre Estratos per Peroglu.
I a la Fórmula 1, el pilot britànic Janssen Baton
anunciarà en els pròxims dies la seva retirada.
L'actual pilot de McLaren va ser campió del món l'any 2009.
Fins aquí les notícies.
Des de l'APM volem regalar-vos un consell.
Ràdio Despert, sintonitzes.
Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just.
98.1
Ràdio Despert, 98.1
Ràdio Despert, 98.1
Ràdio Despert, 98.1
Ràdio Despert, 99.1
Juste la Pusta
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cap a tres quarts d'onze descobrirem com arrenca el curs la Biblioteca Joan Mararill, la Biblioteca de Can Genestà, amb la seva directora, la Rosa Maria Vallès.
A les onze i deu continuarem amb les entrevistes de campanya.
Avui entrevistarem el portaveu del Partit Popular a Sant Just, Enric Salvador.
i a dos cos de doze farem tertúlia d'actualitat amb Jaume Campreciós, Pep Quintana i Jordi Ferraz.
I a la tercera hora avui tindrem un capítol més.
Reprenem aquesta secció de la història de Sant Just amb en Pep Quintana.
també recuperarem la secció de Psicologia, on la Marta Atena, la psicòloga, que avui ens parlarà de la depressió postvacacional.
I també parlarem de veterinària.
Una setmana més avui ens fixarem en les gosseres i també botigues.
Serà cap a l'última hora del programa.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia.
Fins demà!
Saludem a aquesta hora a l'Andrea.
Bueno, bon dia, Andrea.
Hola, què tal?
No, encara?
Ara estava pensant que igual sí i estava repetint.
Fora de micròfons.
Exacte, llavors ja no sé on sóc.
Bon dia, Carme.
Bon dia, Andrea.
Parlem de les notícies més destacades de Sant Just avui, actualitat política, perquè aquest vespre hi ha ple municipal.
Sí, és el ple del mes de setembre que aprovarà avui de forma inicial el Codi Ètic de Conducta de l'Ajuntament de Sant Just.
És una de les eines que recull la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern per fer més transparent l'administració pública i per fer més partíceps als ciutadans i ciutadanes en els afers públics.
El Codi de Conducta consta de principis generals que hauran de respectar càrrecs electes, càrrecs directius, treballadors de l'Ajuntament i les empreses públiques municipals i organismes públics.
D'altra banda, el ple també aprovarà una moció conjunta de tots els grups de l'Ajuntament per donar suport a l'acollida de població refugiada víctima dels conflictes armats a la Mediterrània.
I també es tractaran punts administratius, com ara l'aprovació definitiva del compte general de l'exercici 2014 a l'Ajuntament de Sant Just,
incluent els comptes del Consistori i de l'empresa municipal, Promunsa.
La part final s'obrirà un torn de pregs i preguntes dels regidors i regidores i del públic assistent,
a excepció d'altres plens, a diferència d'altres plens.
El de setembre es fa avui, que és dimarts, perquè l'últim dijous de mes, demà passat, és festiu al municipi.
Això sí, com sempre, la sessió començarà a les set de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament i serà oberta a tothom.
Molt bé, doncs aquesta és una de les notícies més destacades d'aquest matí.
Tenim més coses, ara parlem de l'ordenança de residus, Andrea.
Sí, multes de fins a 3.000 euros per deixar mobles o trastos als carrers de Sant Just.
Són algunes de les sancions que estableix aquesta nova ordenança municipal de residus,
que considera una afracció molt greu abandonar mobles, electrodomèstics o restats vegetals a la via pública
i per això ha establert les sancions pertinents.
L'ordenança va entrar en vigor fa dos mesos, ara arrenca una campanya informativa per evitar aquestes infraccions.
En concret, l'ordenança preveu multes d'entre 301 i 1.000 euros per a les persones que deixin aquests objectes al carrer
i d'entre 1.001 euros i 3.000 per a les empreses.
Des de l'Ajuntament, recorden que això són actes incívics i també que hi ha un servei gratuït de recollida de mobles i trastos
funcionant dos dies per setmana, prèvia a trucar al telèfon 93685 4434.
I a més, els voluminosos es poden portar també gratuïtament a la descelleria municipal.
El camí de Can Biosca sense número.
Molt bé, i acabem amb un últim apunt, Andrea.
Sí, per explicar-vos que s'ha ampliat la convocatòria per sol·licitar subvencions per rehabilitar habitatgers i edificis d'ús residencial.
L'àrea metropolitana de Barcelona tancarà el 30 de novembre, el període per sol·licitar l'informatí d'uneïtat,
i el 29 de gener de 2016, el termini per sol·licitar els ajuts per la rehabilitació de pisos i edificis.
L'objectiu és oferir un programa de subvencions a fons perduts per la rehabilitació d'edificis i d'habitatgers privats
i millorar o mantenir com a mínim en bon estat el parc d'habitatgers dels municipis de l'àrea metropolitana.
Per a més informació podeu consultar el punt d'informació d'habitatge de Sant Just
o el web del Consorci Metropolità de l'Habitatge, que és cmh.cat.
Doncs són aquestes les notícies més destacades d'aquest matí, de dimarts 22 de setembre.
El que fem ara de seguida és parlar de més notícies, més actualitat, repàs a la premsa,
però abans de tot, com sempre, una mica de música, Andrea.
Avui hi ha molt novetat, no ens anem de concert, però escolteu cançons noves.
Disc nou o cançó nova?
De moment, cançó nova, però arribarà un disc.
És de Joana Newsom.
Ara fa una setmana, un parell de setmanes, diria que també ja vam sentir un dels seus primers avançaments,
perquè aquest any torna després de cinc anys que ens ha publicat disc.
I bé, en tot cas, aquesta cançó es diu Leaving the City.
És el segon avançament de l'àlbum Divers, que sortirà d'aquí un mes.
I bé, què et sembla?
És molt... em recorda com a l'histia del País de les Meravelles.
És com una mica així màgic, no?
Perquè llegim, sí, sí, llegim a Indispot, a més, que és una de les cançons més accessibles de Joana Newsom.
És aquest any, el seu vestit.
Sí, va ser una mica més fosc, fins i tot, em sembla.
El novembre passat, de fet, doncs va ser a...
No, aquest novembre va a Barcelona, és l'única data espanyola a la seva gira,
però diria, ara no sé si fa un any o fa dos, que també va fer un concert bastant espectacular.
No sé si era a l'auditori, però d'aquests molt i molt aplaudits per públic i crítica.
En fi, aquest és el...
Sí, sí, sí, i bé, en tot cas, doncs, és inquietant, molt adorenc, eh?
Tot també, jo crec que ens lliga avui, perquè tenim un dia de sol per acomiadar a l'estiu, però...
Avui arriba la tardor.
Ha arribat...
Demà, demà, oh...
Avui anem a deu a l'estiu, amb aquest dia, però entrem ja en matèria, amb aquesta cançó que es diu Living the City.
Molt bé.
Fins ara, Andrea.
Fins ara.
Fins ara.
Do you believe in me, what do you want to do, for we live in the city, on the black road, through the ghost feeds, while the fiends are plowed towards what we are allowed.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
.
.
Fins ara.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
.
Fins ara.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Fins ara.
.
.
.
Fins ara.
Fins ara.
.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Fins demà!
La música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Atomatiucomarcal.com
Vigila amb aquestes bèsties.
Per inofensives que semblin, causen la majoria d'incendis a Catalunya.
El bosc, qualsevol descuit, pot ser el pitjor deprenedor.
En cas d'incendi, truca al 112.
Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Despertant-te, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint.
Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Un quart i mig d'onze.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat.
El quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Cop d'ullà a la premsa del dia amb l'Andrea.
Bueno, bon dia de nou, Andrea.
Hola, bon dia.
Ens fixem un dia més en els titulars més destacats.
Parlem d'aquesta campanya electoral, que s'està fent llarga ja per alguns.
Sí, i avui amb una paraula que sobressurt.
En tots els titulars, Corralito, el perièdico és el tema del dia, diu
l'alerta de Corralito encén la campanya, Catalunya se la juga a les urnes,
la independència faria perillar l'accés als dipòsits, és el que avisa el Banc d'Espanya.
Mas, Artur Mas amenaça amb l'impagament del deute si l'Estat no se ve a pactar la separació.
Al perièdico també avui es fa diferents preguntes.
Amb la independència hi hauria un exèrcit català, també hem parlat amb Lluís Ravell,
de Catalunya sí que es pot, i diu
en comptes de marxar farem fora el Partit Popular i els empresaris evitant passions.
Són algunes de les qüestions vinculades amb la campanya que trobem al perièdico.
A l'avantguàrdia llegim que l'Inde, el governador del Banc d'Espanya, esgrimeix el Corralito contra l'independència.
El governador del Banc augura tensions financeres i l'Ierta, president de Telefònica, s'afegeix a les advertències.
I per últim, al diari Ara, ens pregunten, és el titular del dia, fa por el discurs de la por?
La menció del Corralito per part del governador del Banc d'Espanya confirma l'estratègia unionista a la recta final de la campanya.
I també ens fan una anàlisi amb diferents visions de Jordi Muñoz, Lluís Oriolz, Soledad Gallego Digaz i Pablo Simón.
Doncs més apunts de campanya perquè tots els digitals ho hauran a aquesta hora en declaracions de Mariano Rajoy,
que ha portat a fer-ho aquest matí i ha dit que ni els escons ni els vots serveixen per legitimar una operació il·legal.
És aquest el titular que publica en aquesta hora, aquest mateix titular, tots els digitals que acostumem a consultar,
per tant, doncs, 324, també l'Avantguàrdia o l'Ara.cat.
Altres qüestions, el 324 avui és fixat també en el nou intent d'acordar les quotes per al repartiment de 120.000 refugiats
i també en internacional, Alexis Tsipras, que jura de nou el càrrec de primer ministre grec.
Ui, se'ns acaba la cançó, però tenim més coses encara per explicar.
En clau política, l'Ara.cat diu que Unió va estudiar esmicolar Convergència i fer-li una OPA,
això són informes confidencials d'Unió dels anys 90, que insistien a trencar Convergència
i a ocupar l'espai del Partit Popular.
Això és el que diu, si més no, aquesta informació que publica avui el diari Ara.
També un tema vinculat amb campanya electoral que avui publica el diari Ara
i que té a veure amb les cançons que es posen als mítings arran de l'última queixa
que ha vingut de Macaco, que estaven molt enfadats perquè van sonar en un dels mítings
recents del Partit Popular, doncs es fixen en altres casos on ja ha passat això.
Llavors, doncs, parla de la història de sis casos concrets, com són, per exemple,
Macaco és el que ha passat ara, que va fer ahir, va publicar al seu Facebook un missatge
on deia en bull la sang i deia que Pepe eren lladres, vull dir que estava molt enfadat
perquè seguiremos on és aquell míting central dissabte, diumenge passat a Barcelona.
Els Pets contra el 12 d'octubre, diu que els Pets han denunciat a Twitter
la utilització de la campanya Bon Dia pel moviment 12 d'octubre, una cançó que va sonar
en la manifestació del 2013 que donava la benvinguda als manifestants en favor de l'unitat d'Espanya
i ells van enfadar molt que sonés el seu Bon Dia.
Una tria curiosa, també penso, per...
Sí.
Però clar, cadascú agafa el que troba, suposo que potser la lletra et convenç,
una diu Bon Dia i l'altra diu Seguim-ho, seguirem-ho.
Ja, però no penses en el que poden dir els autors.
No, no, no, exacte.
Després també Podem es va queixar que Podem utilitzés l'estaca, com a banda de sonar d'un dels seus mítics,
això ja fa, se l'ha cregut ara fa menys d'un any,
i Manu Txau també contra el PP, això, el 2008,
va denunciar, de fet, que el Partit Popular era davant dels tribunals
per utilitzar el seu tema Caï en la trampa, en un vídeo contra el govern.
Neil Young ho va fer amb Donald Trump, va dir
faig música per la gent i no pels candidats,
i finalment també Bruce Springsteen, que a Ronald Reagan li va dir
no crec que hagi escoltat mai el meu àlbum Nebraska.
És a dir, que no només vas aquí.
Ja, ja, ja.
En canvi, mira, no sé si recordaràs l'any 96, Andrea,
que Bill Clinton va utilitzar per la seva campanya la Macarena,
Ah, el recordo ballant, de Macarena.
Sí, sí, sí, que aleshores ens arrasava
a la comunitat llatina dels Estats Units.
En aquest cas, sembla que llegim en aquest article
al diari ara que un dels integrants de l'Ostel Rio
va firmar que un mític sense música
era una cosa molt de saboria
i va assegurar que la seva cançó havia ajudat Clinton
a guanyar les eleccions.
Mira, Pat, aquests ho en recordem les dues, eh?
Sí, sí.
Jo recordo el ball, però no recordava
que fos en un mític ni res d'això.
Però sí, sí.
Doncs, sí, sí, mira, en tot cas,
ens hem aturat una mica més
amb aquest article de l'Ara.
Més titulars del dia.
La Vanguardia diu que el sector exterior
es dispara a Catalunya,
tot i el clima polític.
La comunitat concentra el 21,2%
del total de les inversions estrangeres a Espanya
entre abril i juny.
I una última qüestió,
el futbol, que també és un altre dels fronts
que s'ha obert contra la independència de Catalunya.
Teva recorda que el Barça no podria jugar a la Lliga
i Cardenal diu que el club es convertiria
en l'Àgex o el Celtic.
Més qüestions.
Ens canviem ara una mica de tema,
canviem d'aires per parlar ara de cultura.
Andrea,
Cap on ens portes, avui?
Doncs avui hem de parlar de literatura.
Parlem, és la notícia cultural de la jornada.
Avui apareixen tots els diaris
amb amplius reportatges
i diferents reaccions.
Mort Carme Balcells,
va morir ahir,
la superagent literària amb llicència per matar.
Així la defineix el diari ara.
Carme Balcells
és una de les agents literàries
més poderoses,
influents del món.
Va morir ahir a Barcelona als 85 anys,
treballant fins a l'últim moment.
I tot i que aquesta notícia ja la coneixia,
m'agradaria fer referència
a aquesta qüestió,
a la mort de Balcells.
Citant declaracions d'ella mateixa,
segons regull Lara,
la millor descripció diu
se la va fer ella
durant el discurs de recepció del doctorat
on l'hi es causa
de la Universitat Autònoma de Barcelona
l'any 95.
Deia, d'una banda,
soc corpòria, terrenal,
pràctica apassionada,
exigent, generosa,
i de l'altra,
racional, generadora,
inconscient del mite
que acompanya la meva vida d'heroïna
de llegendes mítiques.
He estat, per tant,
agent amb llicència per matar, sí,
però, en realitat,
només amb el desig interior
de ser Alícia
al País de les Meravelles
o una princesa medieval.
I he vessat llàgrimes
en les batalles,
he regat meravelles
amb guaranà i risotó,
he estimat els autors
sense càmeres ni micròfons
i he evadit posts
amb mil roses literàries.
Així, doncs,
el diari ara avui homenatge
amb un ampli reportatge
molt interessant
de la vida de Carmen Balcells,
Carmen Balcells,
que moria ahir,
com dèiem,
als 85 anys.
És la notícia més destacada
a les pàgines de cultura,
tenim per això
altres temes, també, Andrea.
I seguim parlant
de literatura,
de narrativa.
Avui el periòdic
ens explica,
i el diari ara també,
que Martínez de Pisson
ha guanyat
el Premi Nacional
de Narrativa,
reconeixement a l'autor
per la Buena Reputació.
L'escriptor seragossà
ha establert a Barcelona
des de fa 33 anys.
Ignacio Martínez de Pisson
ha obtingut aquest dilluns
el Premi Nacional
de Narrativa
per la seva obra
La Buena Reputació,
que concedeix
al Ministeri d'Educació,
Cultura i Esport
i està votat
amb 20.000 euros.
L'obra guardonada
és del món judeu-espanyol
a Melilla.
L'obra guardonada,
perdó,
és segons la decisió
del jurat,
un retrat
del món judeu-espanyol
a Melilla
en l'època
del Protectorat
i el complex
desenvolupament
d'una xarxa
de relacions familiars
en el marc
d'un relat extens
molt fidel
a la tradició novel·lesca.
I acabem
amb un últim apunt.
Parlant de teatre,
el diari,
ara tornem a l'ara,
ens diu
que el terrorisme
es taxeja
a la inauguració
del Lliure,
del Teatre Lliure
de Gràcia.
Els dos monòlegs
que inauguren
la temporada
del Teatre Lliure
fan el mateix efecte
que la foto
del nen sirià
estesa de platja.
Són situacions
que estan passant
a prop de casa
però que ens costen
de mirar,
que no voldríem veure.
Els dos textos
comparteixen autor
Stefano Massini
i director
Lluís Pasqual,
però no protagonista.
Rosa Maria Sardà
interpreta
els tres personatges
femenins
de Bàndols Contraris,
el Jerusalem
de Crec en un Sol Déu
i Miriam Iscla
s'ocupa
de Donar vida
a Anna Politovskaia
a Dona no reeducable.
Les dues obres
es podran veure
en dies alterns
amb atenció
amb els veris
que són diferents
al Teatre Lliure
de Gràcia
en aquesta nova temporada.
Molt bé,
doncs són els apunts
culturals
d'aquest dimarts
que ens porten
a parlar d'esports.
I l'esportiu avui
parlant d'aquestes declaracions
d'ahir del president
del Consell Superior
d'esports.
Miquel Cardenal
titula l'esportiu
Bon Intent.
Cardenal i Tebas
ressusciten
el fantasma
de l'extrusió
del Barça
i l'espanyol
de la Lliga
en una maniobra
desesperada
per condicionar
el vot
del 27 de setembre,
és el que diu
l'esportiu.
En canvi,
l'esport i el món
de l'esportiu
se centren avui
en Arda Turan,
pols a la FIFA,
Arda per Rafinha,
és el que diu l'esport.
El Barça sol·licita
formalment
la inscripció
del turc
perquè jugui ja.
El jove
de la cantera
passa avui
pel quiròfan
Rafinha
perquè li operin
el genoll.
I mentrestant
Neymar
demana també
que vingui
un altre jugador,
li agradaria
jugar amb ell,
ho diu
referent
a Coutinho.
Arda per Rafinha
també és el que diu
el món de l'esportiu
amb una fotografia
del futbolista turc.
Diu també
a la portada
d'aquest diari
que la petició
s'empara
en el reglament espanyol
i trigarà
10 dies almenys
a resoldre's.
Més coses.
és la premsa
de Madrid.
També se centra
en les declaracions
de Cardenal.
La diferència
de l'esport
i el món de l'esportiu
sí que ho fan
com el nou esportiu.
el Barça seria
com la Jaxó
al Cèlptic
és el que destaca
l'As
entrecomillat
el que va dir ahir
Cardenal
i mentre està
en el Marca
una portada
en una altra línia
més
sense fotografia
destacada
de qui ho va dir
sinó
amb molta informació
diu
una ruïna
que és el titular
risc de col·lapsar
segons
la seva lectura
per l'esport
i el futbol
catalans
i destacar
les declaracions
de Teves
i de Cardenal
ahir.
Són els titulars
de la premsa esportiva
que ens porten ara
a l'última pàgina
dels diaris
generalistes
on tenim altres qüestions
en l'ara
per exemple
la contra d'avui
és l'article
que signa
cada dimarts
Salvador Cardús
i que avui
es titula
és possible
i a més
molt probable
diu
va ser en el comiat
d'una conferència
que havia anat a fer
a tribuna oberta
de Vilafranca
el juny de 2011
que vaig sentir
per primera vegada
aquesta frase
atribuïda al cineasta
Jean Cocteau
ho van aconseguir
perquè no sabien
que era impossible
vaig fer meva
aquesta frase
enginyosa i irònica
i la vaig anar repetint
moltes vegades
fins que em va semblar
que el país
ja estava convençut
que la independència
era un horitzó
no tan sols imaginable
sinó assolible
diu Cardús
ho recordo ara
a tocar les eleccions
de diumenge vinent
perquè més que mai
la possibilitat
que s'inici
la fase final
de negociació
per poder proclamar
la independència a Catalunya
depèn de la confiança
que tinguem
una majoria dels catalans
en la possibilitat
d'aconseguir-la
més enllà
de si la desitgem
i acaba dient
que la natural aversió
al risc
no se supera
negant els perills
sinó explicant
com s'hi plantarà cara
doncs és la primera
de les contres
que repassem
en tenim més
la Vanguardia
una entrevista
amb el següent titular
el Tribunal Constitucional
s'ha queixat el rei
que el PP
l'estigui utilitzant
doncs avui
entrevistant Ernesto E. Kaiser
que és periodista
d'investigació
i publica
ara
Queríamos Tanto
Luis
ell era periodista econòmic
i ha acabat especialitzat
en tribunals
va néixer a Buenos Aires
en una família jueva
el meu pare
era sionista
i vam emigrar a Israel
al seu somni
quan tenia 8 mesos
vam tornar a l'Argentina
i vaig estudiar Economia
em vaig fer periodista
a la tele
i vaig exercir
l'opinió
i panorama
però patia amb la dictadura
i la triple A
m'amençava
al final
vaig venir a Espanya
també parla de la situació
Catalunya-Espanya
diu
hi ha una complicitat
innegable
entre el catalanisme
i el sionisme
del qual Pujol
copia el victimisme
la terra promesa
i la travessia del desert
i la seva propaganda
i el cas és que
la facció
més matossera del PP
ara el govern
li està donant arguments
la vasta guerra bruta policial
llançada pel govern del PP
no ha restat cap força
a l'independentisme
ens al contrari
sovint ha ajudat
el Pujolisme
a maquillar
tota la seva corrupció
i també parla
de la justícia espanyola
diu que
ha funcionat
però és lenta
li faltan mitjans materials
i legislatius
i l'última reforma
del Codi Penal
que t'envia a la presó
per robar 450 euros
no castiga en presó
les donacions il·legals
a un partit
de menys de 500.000 euros
i acabem
amb la contra del periòdico
una altra entrevista
a un altre tema
canviem una mica
d'història
i aquí ens diuen
que l'estil personal
capta mirades
i captura desig
avui entrevistan
a l'estilista
Mariona Parramont
tallar-los els cabells
i combinar
la roba
de les seves nines
aquesta era
l'afició
de Mariona Parramont
quan era una nena
el futur d'aquesta jove
diu
devia estar
mirant
per l'espiell
ja que aquesta passió
d'infància
és avui
la seva professió
ella regenta
com a estilista
un dels mil salons
que la firma
Jean-Louis David
té per tot el món
des de la zona alta
de Lleida
aquesta noia
ha viatjat
a París
Nova York
Milà
Xangai
Rio de Janeiro
Moscou
On Novosibirsk
a Sibèria
per aprendre
i ensenyar
la manera
de trobar
i realçar
l'estil singular
diu que
l'estil
és una identitat
visual
vinculada
a la manera
de viure
i entendre
el món
va amb cada persona
forma part
de la seva
aparença
de la seva
personalitat
és un registre
de colors
i formes triades
des de l'interior
i acaba citant
Coco Chanel
la moda caduca
i l'estil
mai
per això Mariona
Parlamont
diu que l'estil
no és passatger
i la moda sí
Molt bé
doncs mira
avui
qüestions vinculades
amb tot aquest tema
al periòdic
i acabem
aquest repàs
amb l'apunt curiós
del dia
avui ens porta a parlar
d'una llibreria
de Sevilla
Andrea
que
bé
ha convertit
una nota
que fan penjar
la llibreria
la porta de llibreria
en una imatge
d'aquestes virals
era una nota
on posava
estimats clients
he sortit
un moment
demanar
la mà de Rosaura
la filla del sastre
porta-me a temps sol
si accepta
fugirem junts
de la ciutat
ens casarem
a la primera església
que trobem
al camí
i tindrem
dos fills
el més gran
li direm
en Selmo
pel meu avi
i si no passa això
del contrari
tornarem cinc minuts
és un cartell
que primer
va captivar
la gent de la ciutat
i després
arran de la fotografia
que van circular
per les xarxes socials
també
les xarxes en general
el van situar
a la parada de la llibreria
Casa Tomada
de Sevilla
i bé
en tot cas
sembla que
arran d'aquesta nota
alguns diaris
se'n van fer ressò
i finalment
quan ho van descobrir
les mateixes llibrateres
van publicar també
a la seva pàgina
de Facebook
aquest cap de setmana
la mateixa llibrera
que es diu
Maria José Barrios
que la història
és un micro relat
que apareix a l'antologia
Cuentos mínimos
i bé
en tot cas
ell era això
diu que
explicava que s'havien
assabentat
que s'havien fet virals
que era un micro relat
de Maria José Barrios
copiat a mà
per Marta González
per col·locar-lo a la porta
diu que
segur que hem convertit
per aquí
el seu Facebook
més d'una vegada
i diu que en tot cas
una foto improvisada
d'un amic
va ser el que ha fet
que hagi anat circulant
tant i tant
doncs per les xarxes
en tot cas
doncs mira una història
d'aquesta
sí sí
l'originalitat
que a vegades
és la millor publicitat
totalment
i a més fa que
et motivi
que és una llibreria
fa que et motivi
bastant
que t'animi
és una mica
també per investigar
això dels microcurs
i aquests microcontes
que ara estan
també tan de moda
ens agrada
molt curiós
m'agrada
en fi Andrea
gràcies
i que vagi bé
bon dia
just a la fusta
el magazín del matí
de tilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out
l'esmood jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més sual
100% música relaxant
smooth jazz club
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
smooth jazz club
t'hi esperem
aquest dimarts
a les 10 del vespre
la música coral
més de mil anys
d'història
un programa
realitzat
i presentat
per Pep Quintana
per seguir
l'actualitat
del Baix Llobregat
informatiu
comarcal
punt com
notícies
entrevistes
reportatges
agenda
no et perdis
tot el que passa
al teu voltant
ara
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu
mob
informatiu
comarcal
punt com
despertant-te
corrent
esmorzant
comprant
passejant
quedant
treballant
celebrant
sortint
conduint
vius
vius
connectat
conduint
desconnecta
evita
les distraccions
milers d'accidents
de trànsit
són provocats
per l'ús de mòbils
GPS
i aparells de ràdio
Generalitat
Generalitat
Generalitat de Catalunya
Just a la fusta
el magazín del matí
Tres minuts
i arribem a tres quarts
d'onze
de seguida
parlem del temps
d'aquest últim dia
d'estiu

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins!
Fins!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'anyề!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que serà un dia d'impàs, que baixaran les temperatures
i dijous, potser parlem de màximes al voltant
dels 21 o 22, perquè entra una miqueta
de tramuntana també, i aquesta influència
de béns del nord mantindrà una mica ratlla
les temperatures entre divendres i dissabte.
Parlarem de sol en general a tot arreu,
però les temperatures sempre parlaríem de valors
molt semblants als que teníem ahir, o sigui, que al migdia
s'està bé. Migdia manera curta, i després
una mena de jaqueta, no? Sí, i al vespre, doncs, hem de fer jaqueteta,
sí, o sigui, és un temps bastant
habitual perquè fa la tardor. Potser
el diumenge remunta una mica... Sí, bueno,
clar. És l'equivalent, no? Sí, sí,
o sigui, és una època... Però vas cap endarrere
en lloc cap endavant. Tot i que
l'any passat, ja ho diem, que aquestes èpoques de l'any,
aquesta segona quinzena de setembre, es va mostrar
molt més càlida aquest any. Però no era habitual,
no? L'any passat el lagunt i setembre van ser
com al revés. Sí, llavors,
ara estem tenint, doncs, aquesta situació
que tot i tenir anticiclò, com passa avui,
doncs, encara que estigui a punt d'arribar una bossa d'aire
fred, sí que estem tenint una
situació bastant més fresqueta o bastant més
normal pel que fa un mes de setembre, o sigui
que podem estar força contents
als que no ens agrada la calor aquella capreta
i que has d'estar pràcticament
tot el dia en un vano, i
doncs, que tenim uns dies
que són més normals per l'època i que està prou bé.
I si a sobre parlem de tota aquella gent que té
la possibilitat de fer pont per la Mercè,
perquè Sant Just aquest any és festa, doncs
realment li venen uns quants dies molt bons, sí,
la inestabilitat serà demà, però a partir de dijous
s'arregla el temps fresqueta al vespre i al matí
i s'està prou bé al migdia, o sigui
que no ens podem queixar. Molt bé, Carles, perfecte,
Gràcies. Molt bé. I que vagi bé.
D'acord. Demà tindràs deures o no?
Demà intentarem fer deures, aviam
com ho portem això, però intentarem fer un foradell
per poder fer els deures. Perfecte,
gràcies, que vagi bé. Molt bé, bon dia. Bon dia.
Just a la fusta, el magazín del matí.
No, minuts i les 11,
a aquesta hora el que fem és parlar
de la Biblioteca Joan Margarit,
ho hem anunciat a primera hora.
Ens fixem, per tant, doncs, com fem
de tant en tant en l'activitat
i com comença també, doncs, aquesta temporada
a la Biblioteca Joan Margarit.
Per això salutem la seva directora,
Rosa Maria Vallès. Bon dia.
Hola, bon dia, Carme.
Per parlar una mica, doncs, d'aquesta arrencada,
perquè ja porteu uns quants dies,
ja portem tots uns quants dies,
però bé, setembre sí que sembla que sigui
aquest moment, doncs, en què tot torna a començar, no?
Sí, setembre comences a posar en marxa
totes les activitats i a renovar-nos tots
i tothom fa bons propòsits.
Nosaltres riem bastant perquè al setembre
acostuma a venir tothom a fer-se el carnet
de la Biblioteca, saps?
Sí, sí.
Sí, heu notat, eh, ja?
Sí, sí, es nota, es nota, sí, sí, sí, sí.
I bé, en tot cas setembre, potser per aquest mes,
no sé si ja teniu moltes activitats programades
o si heu començat a fer coses,
però suposo que de cara a la tardor,
només l'iterari encara queda,
però de cara a la tardor ja teniu històries.
Sí, de fet, nosaltres, sabeu que l'agost,
la Biblioteca tanca,
al setembre arrenquem, fem inscripcions,
però l'activitat, de fet, comença a l'octubre, eh?
Fins a l'octubre no comencem.
Llavors, a l'octubre ja comencem
doncs amb les activitats
que fem nosaltres sempre,
les infantils, doncs amb les hores del conte,
comencem ja el primer dimecres,
que és dia set d'octubre,
amb una sessió de Baby Contest,
que ens acompanya la nona Umber,
que ja ha vingut alguna altra vegada aquí,
llavors això continua com sempre,
o sigui, nosaltres fem dues sessions al mes,
el primer i el tercer dimecres,
el primer dimecres és per infants de un i dos anys,
i el tercer dimecres és a partir de tres anys.
I llavors tenim, bueno,
els petits hi ha molta afluència,
si no és allò que t'has d'apuntar,
perquè si no et quedes fora, no?
Sí, és amb inscripció,
perquè, esclar, com és per petitons,
doncs són menys places també,
llavors aquestes amb inscripció,
i l'altre de tres anys també venen
i també disfruten molt els nens.
Llavors tenim les dues sessions de l'octubre,
que és 7 i 21 d'octubre,
dues al novembre,
i al desembre tenim una de Nadal,
però que d'això ja en parlarem.
Ja tindrem entès a parlar-me.
Sí, sí, sí.
I llavors a l'octubre,
com a cosa especial,
tenim una activitat que la incluem
dintre de festes de tardor.
Vosaltres sabeu que aquesta dinà de la Biblioteca
fa 50 anys,
que ja vam tenir algun acte
doncs el mes de febrer passat.
Doncs ara el que farem,
a l'octubre,
serà que pintarem un mural
a la sala infantil de la Biblioteca.
Llavors vindrà el Joan Turu,
que el Joan Turu és un llistrador
que és bastant conegut ara,
que a més ell és d'aquí, de Sant Just,
tot i que ara no viu a Sant Just,
doncs vindrà ell.
I ell ja ho ha fet,
o sigui,
el de pintar murals ho ha fet ja amb altres biblioteques,
amb escoles,
és molt maco.
Llavors el tindrem amb nosaltres
i pintarà amb nens.
Vull dir,
ell pinta,
bé,
ell fa l'esquema del dibuix
i llavors ens venen els nens
i ho pinten.
Això serà
a la tarda de divendres
23 d'octubre
a la sala infantil
i després la inauguració,
quan ja estigui pintat,
serà el dissabte,
que ho farem el migdia.
L'endemà, no?
L'endemà, exacte, sí.
I es quedarà, per tant,
allà el mural?
És a dir...
Sí, sí.
La idea és aquesta, eh?
Sí, sí, clar.
No és només com activitat,
sinó que...
No, no, es pinta la paret.
O sigui,
ja hi ha una paret
que ja l'hem preparat,
l'hem pintat tota de blanc
perquè estigui ben neta.
En el racó,
no sé,
perquè els que coneixeu la biblioteca
el recongen els bucs
dels més petitons
que fa com una mica de tarima,
doncs a banda i banda
esquerra i dret
que queden dos trossos nets de paret
i allà es pintarà el mural aquest
que, bueno,
amb la participació dels nens.
Llavors,
una mica per celebrar-ho
i per fer la inauguració
del mural,
el dissabte al migdia
farem una hora del conte,
dos quarts d'una,
el dissabte 24,
que si el temps ho permet
serà el jardí
i després farem la inauguració
amb un sorteig,
que sortejarem samarretes
d'aquestes que il·lustra ell també
i, bueno,
tot això
per una part
de la celebració
de 50 anys
que serà maco
perquè
la sala infantil
tindrà com una cosa més
com més especial
d'aquí de Sant Jus,
no?
Home,
i tant,
sí,
sí,
sí,
no està gens malament,
per tant,
doncs n'anirem parlant
també perquè la gent pugui,
bueno,
les famílies puguin tenir present
la data,
no?,
i que puguin participar-hi.
Sí,
sí,
sí,
això pel que fa
a les activitats infantils
i llavors les activitats d'adults,
doncs comencem
amb els clubs de lectura,
que això sí que les inscripcions
estan obertes ara,
si algú està interessat
encara hi ha places.
Pot venir a la biblioteca
i demanar la informació,
no?
Sí,
sí,
i tenim,
ho recordo,
dos clubs de lectura
que es troben mensualment
durant tot el curs,
un que es troben dijous
i l'altre en dimarts,
que aquests comencen,
doncs ara a l'octubre
i estan amb els seus llibres
i després tenim
el de novel·la negra
que se fa un parell
o tres de cops l'any
que al novembre
tenim cita també
amb el Paco Camarassa
que aquests dies ha sortit,
suposo que heu vist
als diaris,
que està amb la llibreria negra
i criminal
que ara tanca,
eh?
Exacte.
Tanca la llibreria
però ell continua
amb les seves activitats
i estarà amb nosaltres
al novembre
en un club de lectura.
Mhm,
perfecte.
I bé,
i després tu també has dit
el novembre literari
i sí,
sí,
efectivament,
també estem preparant
el novembre literari
i tindrem...
Que podeu pensar alguna cosa
ja o no?
Sí,
sí,
sí,
tindrem dos autors
a la biblioteca,
tindrem un noi
que és d'aquí Sant Jus
que es diu Carles Prada
que ha escrit una novel·la
i que llegirà
un dels clubs de lectura
i farem la tertúlia
oberta a tothom,
això serà el 5 de novembre
i llavors el 17 de novembre
tindrem la Carre Santos
que vindrà a parlar
del seu desig de xocolata
que també l'han llegit
als clubs de lectura
però que també serà
una tertúlia oberta.
Això són algunes
de les coses que farem
perquè n'hi ha més,
que és la cinquena edició
ja del novembre literari?
La cinquena,
sí,
sí,
activitat consolidada
d'alguna manera.
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
doncs n'aniríem parlant
perquè encara queda
per novembre
però bé,
tot un cop entres la tardor
ja tot va molt de pressa,
no?
Segurament?
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
és cert,
és cert.
Doncs són algunes
de les novetats previstes
perquè,
o les novetats o si més,
no,
les activitats previstes
des de la biblioteca,
aquests dies ens dèieu també
que hi ha molt moviment
de gent que ve a fer-se carnets,
suposo que la gent
que també torna a coses
de l'estiu
que encara estan acumulades.
Bé,
això els primers dies,
eh?
Ja tot s'ha posat el dia,
no?
Sí,
sí,
ara sí.
Ara la gent,
des que comencen les escoles
sembla que es comença,
es reprèn la rutina
i sí que comences a veure
que ja veus nens per la tarda,
sí,
sí,
però clar,
jo crec que fins que passi
aquesta setmana,
que el dijous festa,
doncs també trenca una miqueta.
Jo crec que la setmana que ve
ja començarem
amb ritme més normal,
sí.
Ja torneu a obrir els dissabtes
també,
no?
Sí,
exacte,
dissabte passat ja vam començar
amb l'horari normal
que ho tenim obert
matins,
dimarts,
dijous i dissabtes ara,
ja.
Perfecte,
molt bé,
doncs ja sabeu que també
de tant en tant parlem aquí
també a la ràdio
amb la Rosa Maria Vallès,
directora de la Biblioteca
Joan Margarit,
moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Que vagi bé
i fins aviat,
bon dia.
Un minut i mitja,
arribem a punt a les 11,
moment en què connectarem
amb el butllet informatiu
de Catalunya Ràdio,
ens posarem el dia de l'actualitat,
també amb el de Sant Just Notícies
per parlar,
per saber,
doncs també,
què és el que passa a Sant Just
i tornem després
amb l'actualitat política,
entrevistarem
Enric Salvador,
esportador del Partit Popular
a Sant Just
per les entrevistes
que fem aquests dies
en campanya electoral
i també farem tertúlia
d'actualitat.
Tot plegat
després de les notícies.
Moltes gràcies.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Bon dia.
La Conselleria de Governació ha enviat una carta aquest matí
a la Junta Electoral Central perquè ampliï els terminis
per votar des de l'estranger.
Segons la consellera Meritxell Borràs,
hi ha catalans que viuen en països com ara Mèxic, Costa Rica,
l'Equador o Xila o la Xina,
que encara no han rebut les paperetes per poder enviar el vot
i el termini per poder-ho fer s'acabar demà.
Són declaracions a Catalunya, informació.
Allargui els terminis per votar des de l'estranger.
Així mateix també demanem que allargui el termini
del que és el recompte definitiu de l'escrutini.
I aquest va ser un tema que ja vam sol·licitar amb anterioritat
que, sorprenentment, se'ns va negar.
Se'ns va negar per part de la Junta Electoral Central.
Tot elegant que era una complicació logística.
Per Borràs, el més important és garantir el dret a vot dels ciutadans.
Els terminis per votar per correu es van retardar
pels recursos que la candidatura guanyem
va presentar a la Junta Electoral Central.
I pel que fa, el vot per correu dels catalans residents a Espanya
ha crescut un 70% en aquests comissis del 27S.
Les oficines de correus han gestionat més de 100.000 peticions
davant les 60.000 que hi va haver el 2012.
Notícies breus.
Avís Espanya de l'Organització per la Cooperació
i el Desenvolupament Econòmic, l'OCDE,
alerta que les altes cotitzacions a la Seguretat Social
i els elevats impostos sobre la renda que hi ha a Espanya
poden contribuir a l'economia submergida,
sobretot en el cas dels treballadors
amb les rendes més baixes.
L'OCDE posa deures a Espanya
i entén que calen mesures adicionals
per incrementar la contractació
i destaca que una rebaixa de les cotitzacions socials
podria ajudar els empresaris
i els treballadors irregurals
a posar en ordre la seva situació.
Catalunya és la comunitat que més turistes estrangers
ha captat de gener i agost,
una quarta part del total de l'Estat.
En aquests vuit mesos ens han visitat
més de 12 milions d'estrangers,
gairebé un 4% més que en el mateix període de l'any passat.
A l'agost, Catalunya també ha liderat aquest rànquing,
tot i que amb una lleu disminució
respecte a l'agost de l'any passat.
Això s'explica per la disminució dels mercats
rus, britànic i italià
i per l'augment notable del francès i el nord-americà.
A partir de l'1 d'octubre
es podrà comercialitzar en farmàcies
la vacuna contra la meningitis B,
que fins ara només es podia donar
per prescripció hospitalària a causa de la seva novetat.
L'agència espanyola del medicament
ha decidit classificar la vacuna
com a medicament de prescripció no restringida
després d'una estricta avaluació
de seguretat amb més d'un milió de dosis
subministrades a tot el món.
Això suposa que qualsevol pediatra
la podrà receptar i es podrà comprar
directament a la farmàcia.
Un grup d'homes armats ha segrestat
tres turistes a l'illa de Samal,
al sud de les Filipines.
Les autoritats concreten que els segrestats
són dos canadencs i un noruec,
i que també s'haurien endut per força
una ciutadana filipina que podria ser
la parella sentimental d'un dels canadencs.
Els fets han passat en un resort turístic.
El grup d'homes armat ha fugit amb els hostatges
i per ara no hi ha notícies de possibles reivindicacions.
Científics de la Universitat de Stanford als Estats Units
dirigits per la biòloga formada a la Universitat de Barcelona
Pilar Ruiz Lozano
han aconseguit regenerar les àrees del cor
afectades després d'un infart.
Aquests investigadors han dissenyat un pegat
amb una proteïna que es col·loca al cor
i aconsegueix regenerar-lo.
Es tracta d'una proteïna present en l'epicardi,
però que disminueix després d'un infart.
El pegat serveix per restablir els nivells
d'aquesta proteïna per regenerar els teixits.
S'ha assajat en ratolins i porcs
amb resultats molt encoratjadors
i el 2017 començarà a provar-se en humans.
La recerca la publica l'últim número
de la revista Nature.
Esports.
El Barça ha demanat a la Federació Espanyola
que pugui inscriure Arda Turan per cobrir la baixa de Rafinha
que avui passa pel quiròfan,
per operar-se el genoll lesionat.
La inscripció està condicionada a l'autorització de la FIFA
a qui el Barça també ha demanat permís.
Avui comença la cinquena jornada de Lliga Primera Divisió.
L'Espanyol juga a les vuit del vespre
a Cornellà al Prat contra València.
Arvilla i Duarte són les novetats
de la convocatòria per Robert i Fuentes.
Avui també juguen dos partits més
de Primera Divisió.
Atlètic de Madrid-Getafe,
també a les vuit,
i Granada-Real Societat a les deu.
Al Barça avui hi haurà llista de convocats
de cada partit de demà al Camp del Celta.
El retorn de Piqué,
un cop complerta la sanció de quatre partits,
pot ser la principal novetat.
En bàsquet, Movistar Plus es convertirà
en el patrocinador per al planter del Joventut de Badalona.
L'acord es podria firmar a principis d'octubre.
El Barça presenta aquesta tarda
l'Alegre Estratos per Peroglu
i el Guipuscoa ha anunciat la continuïtat
de l'entrenador targarí Jaume Ponzarnau,
ajudant de Sergi Escariolo
a la selecció espanyola
que va guanyar l'Eurobàsquet.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts.
Us parla Andrea Bueno.
El ple del mes de setembre
aprovarà avui de forma inicial
el Codiàtic de Conducte
de l'Ajuntament de Sant Just.
És una de les eines que recull
la llei de transparència,
accés a la informació pública i bon govern
per fer més transparent l'administració pública
i per fer més partíceps
als ciutadans i ciutadanes
en els afers públics.
D'altra banda, la sessió aprovarà
una moció conjunta
de tots els grups de l'Ajuntament
per donar suport a l'acollida
de població refugiada
víctima dels conflictes armats
a la Mediterrània.
Tot plegat avui a les 7 de la tarda
a les salades de sessions de l'Ajuntament.
Més coses, multes de fins a 3.000 euros
per deixar mobles o trastos
als carrers de Sant Just.
La nova ordenança municipal de residus
considera una infracció molt greu
abandonar mobles, electrodomèstics
o restes vegetals a la via pública
i per això ha establert
les sancions pertinents.
L'ordenança va entrar a Migor fa dos mesos
i ara arrenca una campanya informativa
per evitar aquestes infraccions.
I un apunt més,
s'amplia la convocatòria
per sol·licitar subvencions
per rehabilitar habitatges
i edificis d'ús residencial.
L'àrea metropolitana de Barcelona
tancarà el 30 de novembre
el període per sol·licitar
l'informe d'idoneïtat
i el 29 de gener
el termini per sol·licitar
els ajuts per la rehabilitació
de pisos i edificis.
I això és tot de moment.
La informació local
tornarà a menys d'una hora
i també a la una
als Sant Just Notícies
edició a migdia.
Mentrestant,
us recordem que podeu seguir
l'actualitat de Sant Just
al web de la ràdio
a radiodesvern.com.
Molt bon dia.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Gràcies
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Miners d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS és apsur encouraging!
Generalitat de Catalunya!
Just a la fusta, el magazín del matí.
3 minuts i un quart de 12. Continuem aquesta hora amb la ronda d'entrevistes als representants de diferents formacions que es presenten a les eleccions del Parlament de Catalunya.
I avui saludem a Enric Salvador, és portaveu del Partit Popular a Sant Just. El tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Per parlar d'aquesta campanya electoral, ara queden 5 dies per arribar a les eleccions. No sé si Nacho Cáceres està fent llarga la campanya. Com l'està vivint?
Bueno, no, no. Més que llarga, interessant. Interessant i a l'expectativa dels resultats que puguin haver.
Jo tinc moltes ganes que aquest 27, tota aquesta massa social que no va a les manifestacions de l'11 a septembre, que ara també pugui dir la seva.
Jo estic convençut que és una massa social catalana prou important com perquè es pugui declinar la balança. Esperem. Estem a l'expectativa.
Estem, per tant, davant d'unes eleccions excepcionals?
A veure, dir que no seria negar l'audietat.
Òbviament, ara mateix hi ha un plantejament per trencar, per trencar, i això, doncs clar, fa malauradament i en contra de la nostra voluntat,
però sí que és cert que fa les eleccions, els dona un caràcter, no diré plebiscitari, però sí que dona un caràcter especial.
Jo estic molt esperançat, com he dit abans, que ara comenci a imparar el sentit comú i que la gent, tant tant dels que estan a favor de la independència,
puguin veure i valorar que per una qüestió romàntica o d'idears posar en joc tot el sistema econòmic social de Catalunya,
és prou arriscat i, per una banda, confio en això, en la reflexió de la gent que està a favor de la independència,
però que en algun moment sortirà el sentit comú, com no podria ser d'una altra manera amb els catalans,
i, per una altra banda, també molt esperançat amb tota la gent que mai ha tingut, des del 2012,
que no han tingut mai l'oportunitat de poder dir la seva, que ara ho puguin fer a través de les urnes,
com ha de ser en un estat democràtic.
Què li sembla el fet que estem sentint, tant ahir com avui, o des de finals de la setmana passada,
les últimes declaracions per part de la banca, sindicats o patronal,
aquestes advertències o advertiments que estan fent posicionaments marcats sobre la independència?
Mira, jo, i això és una opinió molt personal, però jo crec que totes les manifestacions que surten,
per exemple, totes les veus, veus acreditaríssimes, per cert, que surten d'Europa,
dels fons monetaris, de tots els factors importants de la Unió Europea que ens estan dient,
ens estan advertint que, malauradament, Catalunya sortirà de la comunitat europea
si finalment es fa aquesta trencadissa, però segurament tampoc seran tan tan radicals,
perquè al final el que manen són les peles, al final el tema econòmic és el que posa i treu fronteres.
I segurament la seva posició no serà tan radical com estan manifestant,
però també t'ho he dit que tampoc serà tan fàcil com ens estan dient la llista,
que ens estan dient que la permanència de Catalunya serà automàtica,
i jo no crec que això sigui així.
En qualsevol cas, el que sí que està clar és que, crec que no seria bo per als catalans,
perquè tots els processos tenen un temps i, evidentment, si es fa una trencadissa d'aquest tipus,
passarà molt de temps fins que les coses no tornin a estar al seu lloc.
El problema serà que els catalans, els catalans de peu, els catalans com jo,
que tenim una feina, que depenem d'un sou,
què passarà amb tota aquesta gent?
Diran aquests anys que Catalunya, que això, òbviament, quedaria no aïllada,
però sí que en una posició molt complicada.
Hem d'entendre que el 80% de les pimes catalanes
tenen el seu gruix de negoci amb la resta de l'estat espanyol.
Si sortim de la Comunitat Econòmica Europea,
òbviament, tots aquests productes que s'estan comercialitzant per la resta d'Espanya,
que s'aniran gravats amb uns impostos que ara mateix no tenen,
perquè tenen lliure de circulació,
i això farà que els productes deixin de ser competitius.
Amb la qual cosa, jo crec que generarà una situació molt complicada,
però complicada al principi de l'entrevista.
Estic molt esperançat en que el sentit comú imperi
i les coses, al final, no acaben de trencar-se.
Aquests dies sentim a dir bastant sovint
que, per part de segons quins sectors diferents,
que el procés independentista és un projecte d'Artur Mas.
Creu que és així?
Perquè ho han dit diferents dirigents també del Partit Popular.
La veritat és que no s'hauria de dir-te.
Jo crec que és un producte d'Artur Mas,
si ho mirem des de la perspectiva
que han fet servir aquest procés per poder tapar vergonyes,
et diria que sí.
Perquè, clar, una llista que el que serà president
es presenta a vegada número 4 o de número 5
i que ara no surt,
estem en una campanya amb la qual cosa
ell no està al front,
amb la qual cosa no té que donar comptes
després de fer la ciutatura que ara finalitza,
que ha sigut bastant desastrosa
en quant a retallades,
en molts aspectes, no?
No tenim aquesta persona a la mà ara
per poder passar comptes.
Ara se genera un govern transitori.
Després, aquest govern durarà 18 mesos.
Tot plegat és un dir-hi-gai que jo, sincerament,
des de la meva posició,
no acabo d'entendre massa bé.
I tampoc estaria segur
qui és el que encapçala aquest procés,
perquè tot plegat és una miqueta ambigua.
No sabria dir-te.
El senyor Artur Mas segurament va ser
el que va iniciar aquest procés,
però jo crec que ara ja mateix,
la mateixa llista que ell ha creat,
ja no el volen amb ell.
O sigui que no sabria dir-te.
No soc capaç de dir-me a un escenari
ni qui serà el capdisciple
del moviment independentista, obriament.
Si el Partit Popular hagués accedit
a fer un referèndum,
ara hi hauria menys independentistes?
Bé, el Partit Popular
i, evidentment, el fer autocrítica
sempre és positiu, no?
Jo crec que el Partit Popular
en el moment que es va,
perquè és cert que hi ha un moviment social
molt important en el de Catalunya
amb molt prou significatiu
com per no haver deixat de fer coses
ni haver buscat postures d'apropament, no?
Jo crec que el Partit Popular
hauria d'haver enfocat
pel tema del Consell Econòmic
tot l'any 2012
i segurament ara mateix
no estaríem en aquestes circumstàncies.
Al final,
quan les coses no van bé
no n'hem de fer la culpa d'un.
És a dir, el pacte fiscal.
Sí, perfecte.
O fer una revisió,
fer un reconeixement
de la singularitat catalana,
perquè a l'estat autonòmic
sí que és cert
que ens ha funcionat molt bé.
Es va aprovar, a més,
de forma molt majoritària a Catalunya
amb la Constitució de l'any 78
però sí que és cert
que, com tota la vida,
al final les coses van canviant
i s'han d'anar adequant
els nous temps, no?
Jo crec que aquesta sí
que és la part del Partit Popular,
la part de culpa
que fa el Partit Popular
és no haver enfocat
una sortida
amb un plantejament
de Consell Econòmic, no?
Possiblement,
possiblement,
ara ja,
a tot el passat
és molt fàcil dir les coses,
però segurament,
segurament,
si s'hagués donat una sortida
que, probablement,
estaríem en una posició
tan enquil·lusada
com la que fem ara, no?
S'hauria de reformar
la Constitució del 78?
Sí,
jo estaria a favor
d'una renovació
d'una reforma
de la Constitució.
El problema és
de quina reforma en parlem
perquè jo sento parlar
molta gent ara últimament,
sobretot Partit Socialista,
Partits d'Esquerres
que fan el favor
de la reforma
de la Constitució,
però jo encara
estic esperant
que m'haguin sentir
quan diuen
reforma de la Constitució
a què és el que volen reformar
perquè de propostes
no en surten,
vull dir que sí,
la paraula reforma
potser em va dir
però a ningú,
de moment,
jo n'hi he sentit
a ningú
que pugui donar un pas
i que digui
no, volem reformar
però volem fer això
i això és el que volem reformar.
Nosaltres,
jo ara, sincerament,
no ho vull dir.
Llavors, clar,
reformar la Constitució,
sí,
de quina manera?
Doncs com que d'abans,
adequant el moment actual
en què estem vivint,
Espanya
és un país
que tenim
la riquesa
extraordinària
de poder tindre
una diversitat
cultural molt important
i en comptes
que això
faci separar
i lògicament
i de posicions
els pobles,
jo crec que això
hauria de ser
una cosa
enriquidora
i que pogués sumar.
i això passa,
evidentment,
per una adequació
als moments actuals
amb els que viuen ara,
no?
La Constitució
està molt bé
perquè és una eina
que ens ha servit
a tots moltíssim
i que segurament
s'ha de...
De quina manera?
Jo no soc jurista
i no s'ha de dir
però sí que espero
que totes aquestes persones,
aquests col·lectius
que diuen
que s'ha de modificar,
que facin alguna proposta.
Jo de moment
no l'he sentida.
De reformar, sí,
però ningú diu
de quina manera,
ni com,
ni quan.
La prioritat
del Partit Popular
per Catalunya
en aquestes eleccions
seria la millora
de l'economia
o alguna altra
qüestió concreta?
Bé,
nosaltres som un partit
que, evidentment,
tenim un nivell
de coherència
bastant gran
en el sentit
que nosaltres
no en veiem
mai el nostre discurs.
El nostre discurs
passa per,
primer,
defensar el conjunt
de l'Estat
com una unitat
nacional.
Això d'entrada, no?
El Partit Popular,
el senyor Aldió,
aquests dies
l'estem sentint
com ens diu
que, evidentment,
s'han d'adequar les coses
i s'han de parlar
i, evidentment,
s'ha de buscar
un escenari
que sigui adequat
a, com t'he dit abans,
els que estem vivint ara.
Però el Partit Popular
ja n'hi ha molt clar.
Per negociar,
quan tu tens davant
amb una altra persona
o que tens un adversari
polític,
dir-li com vulguis,
qui t'has de posar
una etiqueta
també en la pell de l'altra.
Vull dir que,
a vegades,
quan un se sent a negociar,
no pots dir
això, això, així,
i punto.
I no penso canviar
absolutament res.
I ara anem a negociar.
Negociar el tot.
El Partit Popular
està obert
a poder,
a buscar
un encaix
que sigui
òptim
i satisfactori
pel poble de Catalunya.
Però, evidentment,
no podem posar
amb una negociació
al trencar
i al trencar
a sobre de la taula.
Perquè, òbviament,
deixa ser l'altra banda
i fixar armes
per poder negociar.
Ja repito un poc,
però,
per això sí,
es van negociar
i, sobretot,
si són dues parts,
les dues parts
han d'entendre
que s'haurà de fer concessions
per dues bandes
i que s'haurà d'adacuar tot
tenint sempre present
el que...
a l'interès dels catalans,
no interessos partidistes,
ni interessos romàntics.
Mira, et dic una cosa,
quan un partit
presenta
o vol proposar
el trencament,
que és un tema
prou important,
i ho fa
amb un escor
més
de...
a la generalitat
d'aquestes acerraccions,
que ho estigui en ara,
que per fer
a l'Estatut
es necessitaven
tres o quatre parts
d'escons
per poder tirar endavant
a l'Estatut
i, en canvi,
per una trencadissa,
amb un més
que la resta
de l'oposició
ja en tirar endavant.
I això
jo ho veig
que és una cosa
molt desmesurada.
I sobretot,
ja veurem
quin serà el nivell
de participació
de la ciutadania,
però, ostres,
tot està agafat
una miqueta
amb pinces.
Repeteixo,
jo crec que el Partit Popular
sempre ha sigut
un partit coherent,
podes estar d'acord o no,
però sempre ha tingut
un discurs
que ve de cara.
No ha variat mai
aquest discurs
i per negociar,
no només
és el Partit Popular,
té que posar armes
i fórmules
de negociació.
Han de ser
les dues bandes
i, per l'altra banda,
sincerament,
la negociació
comença
i acaba
amb la trencadissa.
No hi ha
una altra possibilitat.
Si Junts per Sí
sumessin forces
o sumessin majoria
i comencessin
el procés d'independència,
quin paper
jugarà
el Partit Popular?
Doncs el Partit Popular,
l'únic que podrà fer
serà
el complir
i intentar
fer complir
les lleis
que tots
hem aprovada
però no
consensuada.
Malauradament,
ja saps tu
que sobres
que aquí a Catalunya
el paper
del Partit Popular
no diré que res
i d'altres
no és prou
important
com per poder
declinar
balances.
Bé,
ho estarem
a l'expectativa.
Jo,
com ciutadà català
i espanyol,
jo m'assento
bastant
protegit
i m'assento
de saber
que tingui un partit
que intentarà
lluitar
perquè les lleis
se'ls compleixin.
Perquè,
escolta,
si pot ser
fent les lleis
que em s'agraden
i les que no
em s'agraden
no les fem complir
i fomentem
una mica
d'alguna manera
la insubmissió,
escolta,
jo no hi puc estar
d'acord.
Quin serà el paper
que farà el meu partit?
Ho desconec.
El que sí que tinc
molt clar
és que defendrà,
defensarà
la Constitució
i les lleis espanyoles
que tots
ens emparen,
que són per tots.
Queden com dèiem
5 dies
perquè s'acabi
la campanya
en queden 3,
diumenge
l'indice
són les eleccions.
No sé si
fins divendres
el Partit Popular
té previst
algun acte,
alguna parada
que s'enjusta
aquests dies.
No,
nosaltres vam
muntar una carpeta
el diumenge passat
a l'Avindú
Indústria
i ara
en principi
no tenim
res previst,
res que no sigui
l'enganxada
de cartells
que estem fent
una miqueta,
tampoc estem
empapelant mal,
però bueno,
una miqueta
de representació
sí que estem fent
i poc més
i poc més.
No tenim
tampoc
ni tenim
pressupost
sincerament
per fer
molta cosa
ni tampoc
hem tingut
ordres
per aquesta
campanya
si havíem
d'abocar
d'alguna forma
més
forta
i tal,
com sempre,
una miqueta
menys
que els municipals
i poc més.
No,
no tenim
cap acte
ara mateix
per ell
amb els dies
que ens quedem
de campanya.
Doncs moltes gràcies
Enric Salvador,
portaveu del Partit Popular
a Sant Just,
que vagi molt bé
i fins aviat.
Moltes gràcies
a vosaltres
per donar-me
l'oportunitat
també
de poder dir
una miqueta
la meva,
no?
Doncs fins aviat,
bon dia Enric.
Bon dia,
bon dia.
de l'oportunat
de l'oportunat
de l'oportunat
T'à
beve,
de l'oportunat
de l'oportunat
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història,
un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com.
Despertant-te, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint.
Vius Connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Un minut de dos quarts de dotze. És moment ara de fer tertúlia i per això de seguida saludem els tertulians que s'estan acabant de situar en les seves posicions.
Bé, tenim ja a punt el Pep Quintana, també el Jordi Ferraz. Molt bon dia a tots dos, què tal?
Bon dia, bon dia, bon dia.
Sí, sí, estem esperant el Jaume.
I el Jaume Campreciós, que sempre, últim moment, eh?
És que si no té propers on va per apuntar, no.
Sí, per fer números, ell fa números.
I benvinguts de nou a aquesta tertúlia.
Com anà l'estiu?
Bé, molt calorós.
Molt calorós.
No tant, a l'agost no tant, no?
No, a l'agost no tant. No sé on eres.
Els que ens han quedat aquí hem patit calor.
I tant, sí.
Doncs demà ja arriba la tardor, vull dir que això ja està.
Bé, bueno, la tardor és temps de bolets.
És que eren aquells, perquè tot el dia veuen la televisió i els mapes diuen que fa calor, però s'ho van creient.
Clar.
I per tant, veuen les estadístiques i així surten.
Sí.
Les estadístiques són molt fortes.
No recorda d'acord, abans d'estiu, que amb les cases no estaven tan preparades, la calor que passaves?
Evidentment, jo a casa no tinc aire acondicionat.
Obro davant i al darrere i que faig que passi l'aire.
I és una manera de suportar també la calor, no?
A la Blascada ens queixem.
Jo em queixo dels mosquits.
M'han martiritzat bastant, eh?
Sí, això és veritat.
M'he vingut últimament, eh?
Els mosquits.
Però això t'anava a dir, crec que això amb la tardor no s'acaba, eh?
El tema dels mosquits.
Que no s'acaba?
No, no, no.
No, no, perquè són tigres, llavors són tropicals.
Ja.
I els és igual, no? El fred o la calor, que no sé si té res a veure.
No, no, no, al revés.
No són tropicals, llavors.
Els tropicals ara...
S'en van, no?
No, es queden, se vols que devan dormir, la temporada.
S'adormen.
S'adormen.
Com els ossos, que hivernen.
A veure, a veure, no en veus tants a l'hivern?
No.
No, ni a la tardor, que és més plujosa, tampoc en veu.
La ràdio ens piquen, eh?
durant, fins a ben ben entrats novembre, en fi.
Fixa't, aquí, el tanto, doncs que no tornarem, eh?
Exacte.
Això pel que fa una mica a l'estiu, us veig així relaxats.
No sé com esteu vivint per això, la campanya electoral.
Ah, però hi ha relacions?
No, no sé, no.
Com la viviu?
Però aquí t'ho ha dit, a tu.
La seguiu, us fa mandra, no llegiu res, esteu contents, esteu cansats.
Jo crec que és impossible no saber de què va.
amb ganes que diumenge s'acabi, almenys aquesta fase, perquè estem...
Podríeu saltar diumenge, eh?
Sí, però vosaltres sabeu la quantitat de gent que es queda sense feina pensant en totes les desgràcies que ens poden vindre?
Sí, sí.
La quantitat de gent que es queda sense feina pensant en aquests temes?
Vindes, gent així, gent de malviure?
Sí, el pronòvies i companyia.
Exactament.
Carme, t'ho has d'espavilar pel vestit de núvia, perquè pronòvia se'n va.
Bueno, però pensa que a Sant Jus hi ha la Rosa Claró, no?
Clarà.
Clarà.
Clarà.
Que està aquí a baix, a Sant Jus, per tant...
Ah, sí, home, això...
Us preocupa amb això, aquestes advertències que ens tindran aquests dies, d'alguna manera o altra, o no?
A mi particularment no.
Hi ha persones que sí, jo ho sé, hi ha persones que queden afectades, perquè, evidentment,
no és pas una tonteria que t'expliquin aquestes coses, per tant, hi ha persones que també
ho noten més i estan més afectats, especialment, doncs, la qüestió de les pensions i companyia, no?
Més que se'n vagi, doncs, una casa de núvies.
Però, de totes maneres, el que sorprèn és que, doncs, hi ha empreses que estan aquí arrelades
de tota la vida, que són importantíssimes, que la Generalitat, doncs, ha inaugurat totes
les seves instal·lacions, etcètera, etcètera, i ara que diguin als seus treballadors que vagin
perquè s'hi voten, potser es quedaran sense feina aquí.
Una d'aquestes empreses que va a fusionar en una empresa de Sant Just, aquesta tota la vida
ha tingut fama que era pròxima al govern actual de Madrid.
Tota la vida, els senyors Gallardo han tingut fama d'això, vull dir, de pensar en el centre.
Vull dir, encara que tingui aquí una inversió, pensa en el centre.
A més, a mi l'únic cosa que em preocupa d'aquests temes és que, bueno, tot ens ha passat
molt temps en el tema econòmic i al final ha anat a petar aquí.
Aquí, aquí, sí.
Vull dir, les virtuts i els defectes.
Sí, sí, ha acabat amb la costa econòmica, evidentment.
Crec, jo, vull dir, això ha acabat.
I, a més a més, a veure, molts vam creure en una Europa de les nacions, fa uns anys,
tots teníem aquell mapa del Vallesté, del Fiement i del Vallesté, que teníem allà en tot allò.
S'hi enganxat en el suro de casa.
En el suro de casa.
I ara ens trobem amb el...
En la realitat que...
Amb l'econòmic, un mapa econòmic.
No, un econòmic i, de fet, que nosaltres caiem en els pobles i han sigut els imperis
formats a base de guerres i tot, els que han imposat el seu criteri econòmic,
amb les guerres actuals i el tema econòmic.
Però, esclar, jo ara el que penso és que, ahir mateix, en un dels debats,
o ahir abans deia més o igual...
Els heu mirat els debats?
Jo n'he mirat algun.
I llavors deia un...
Hi ha una bossa d'inversions fora que no entra de cap manera perquè té por.
Avui agafo el diari i diuen, rècord d'inversions estrangeres a Catalunya.
Sí, fantàstic, eh?
Dit pel Ministeri d'Economia d'Espanya.
Ja, ja, però...
Però veu que d'un dels tertulià, ai, dels candidats, eh?
Per exemple, el mateix Elbiol, el debat del Elbiol.
Sí, no, no, això ho va dir.
En canvi, el que fa més inversió, el que fa més inversió, és un informe del Ministeri.
Ja, i aquest senyor es desvanteix ell mateix.
Ell mateix, vull dir, per tant...
Per això vull dir que aquestes pors, aquestes coses, són tan relatives,
tan... depèn d'una balança tan justa, tan fina...
Tot és relativa, perquè mira, posant pel cas, ara, no sé quants milions, van dir que invertiria la Volkswagen.
Sí, entre mil milions.
I, en canvi, quatre dies després, baixen les accions i se les va tot el negoci a Campistraus,
perquè havien fet uns aparells...
Sí, que no.
...pels cotxes dels Estats Units, que quan detectaven que els estaven inspeccionant, no feien contaminació.
Això mateix.
I això ha provocat una baixada...
No poden vendre més d'allà, aquest tipus de model, etcètera, etcètera.
Exacte.
Que era diesel.
I això, i a sobre una multa important, se suposa, i van ser aquesta gent, ara,
aquí volien fer un cotxe, aquestes càstiques i no el fan, què serà, culpa d'això
o culpa de la mala política d'aquesta empresa en aquest tema?
Ja, clar, això ja són coses externes, no?, d'una manera que, evidentment, afecten.
Sí, però vull dir, són polítiques de les empreses que, doncs, et trobes amb aquestes altres que dèiem abans,
que t'amenacen que seran... Ara, el pobre, ara, no hi és.
No creieu, per tant, que els bancs marxarien?
Jo crec que marxaran, però...
Però on marxaran?
La caixa té un negoci important fora de Catalunya, vull dir, té un negoci,
i el banc de Sadell no està en els seus mínims moments, les accions estan molt malament,
ho he escoltat ahir, perquè ha comprat dos bancs anglesos,
i no ho sé, i la resta van vindre aquí.
Però quan diem físicament, se'n van, què vol dir, que se'n van?
Que tanquen totes les suposals de Catalunya?
No, mira, a veure, que se'n van, jo suposo que vol dir que la seu social...
No serà a Catalunya?
No serà a Catalunya, que estarà fora, amb qual cosa.
Quants en queden que la tinguin aquí a Catalunya?
Aquí a...
A Sabadell?
A Sabadell?
A la Caixa?
A la Caixa, però la Caixa, si no recordo malament, ja fa uns quants anys,
tot el que era el sistema de gestió d'algunes coses,
ja les tenia per això de la Castellana,
perquè està més a prop del poder, i tot.
I després hi ha una cosa, per molt que diguin,
el senyor de Pronòvies, el senyor Isida Feiner,
el senyor Rius,
el senyor Jorge Gallardo, el Mirai,
que és el de Mirai,
tenen un vot, igual que ells són quatre i aquí en tenim tres.
Per tant, una persona un vot.
Per tant, ja poden...
Però són influents.
Sí que són influents, això no ho anego,
però és que, al final, vull dir,
no tot durà...
A veure, jo sé que l'estat espanyol,
abans que es fes el món,
ja existia.
Ja existia.
M'entens?
Vull dir, quan encara hi havia a Pangea,
crec que ja estava posat per allà el mig.
Home, i tant.
Però, vull dir, no hi ha res que duri molts anys,
i la història, per molt que ens diguin que està,
com deu, i l'obriol a una emissora,
que està adoctrinada.
Sí, d'escola.
D'escola.
L'història, l'història és...
També en sortien d'altres,
i que deien el mateix, després d'ell,
en la tertulia de Catalunya Ràdio, per exemple.
Exactament, però ja ho sé,
però aquests que tu dius,
també és veritat que en moltes històries,
en l'època la van fer els romàntics,
el Pio Baroja ho veia diferent
que els historiadors d'aquí.
M'entens?
Vull dir que, per tant, hi ha una barreja
i que acaba d'ho explicar
sols com li va a la fira.
Això mateix.
Això ho portes a compte.
Jo, que sí, ja he començat a notar una mica
l'efecte, per persones directes,
d'aquestes amenaces econòmiques tan bèsties,
podríem dir d'alguna manera,
perquè, esclar,
molts de nosaltres depenem de la nostra pensió,
depenem...
Tenim compromisos, tenim despeses,
tenim hipoteques, tenim de tot,
i, esclar, vull dir que, d'alguna manera,
doncs això també hem de tenir-ho en compte, no?
Per més que, doncs, d'alguna altra manera,
ho minimitzem, diem sí, però no, etcètera,
però, esclar, que cala a les persones.
D'una manera o altra, jo diria que sí.
Aquesta és la seva feina que estan fent,
que estan lluitant per això,
perquè la gent indecisa té molta por
de perdre-ho tot.
Però, clar.
El que passa que, si ets una mica realista,
saps que és molt difícil
que aconsegueixin totes aquestes coses,
perquè no és un procés de dir
avui voto de pandèmia
i demà sóc a Catalunya.
Tot i això, hem de veure encara
la nit de diumenge.
Home, es parla molt del voto cool, no?
Sí, per això.
Que n'hi haurà, que pujarà, que baixarà.
Jo crec que, a veure,
hi ha un sentiment que fa molts anys
eren pocs els que el teníem,
ara s'ha pujat molt,
s'ha generat moltíssim,
i, per tant, a veure,
hi ha coses que no s'han en dos dies.
i, per tant,
a veure, jo suposo que guanyarà,
espero i desitjo que guanyi per molt,
el sí,
dins de les diferents versions
que hi pugui haver,
però que serà un tema difícil
perquè, a més, és, a veure,
no estàs en bon sol,
hi ha moltes pressions,
hi ha moltes coses i tot.
Ara, no ho sé, vull dir,
jo, però no en tinc,
crec que tot sortirà bé
i que sí que és veritat
que t'hi hem de fer una mica,
potser, en aquests moments,
un certs edificis.
Jo recordo fa molts anys
un ex-militant d'un partit
que abans,
aquí a Sant Juní,
a una conferència,
que abans, com parlava d'aquest tema,
parlava
que hi hauria violència.
Jo espero que,
en aquesta situació actual,
sigui res el tema econòmic,
que tot aquest tema
no sigui i que no passi.
I t'ho esperem tots,
a això, per t'esportar.
Tots, vull dir que, per tant,
que aquesta qüestió,
a les alçades que estem,
que estem d'udupar,
i de la manera que s'ha plantejat,
doncs sembla difícil
que hi hagi una resposta violent
tal com s'ha plantejat.
Per tant...
Perquè si s'hagués començat
com el País Basc,
per dir-ho d'alguna manera,
amb atemptats o amb altres coses,
o amb cremar...
O sigui, fer violència,
aquí no n'hi ha hagut ni una sola.
Jo, més que ho deia...
Ni un acte violent.
Tot això és una xerrada
que ho he escoltat
ja fa uns 30 i escaig d'anys.
En la qual cosa,
aquests 30 anys,
tot això ha canviat molt.
Ha canviat molt.
D'acord.
I sembla que
es poden amenaçar,
ara, que ja no sé fins a quin punt,
si l'economia actualment
ja no és una guerra.
Home, esclar que ho és.
Esclar.
Si tu has de viure
dels diners que et dono jo
i no te'ls dono,
passaràs gana, eh, Jaume?
Ja ho sé.
I a més a més,
ara,
i després,
i després d'aquí vivim,
o sigui, em fa gràcia
perquè
les deutes cada any
es van augmentant.
Tu no pots augmentar la delta,
en canvi, els estats.
Tots,
començant des de Xina,
continuant per als Estats Units,
tothom deu milions de milions
a no sé qui.
A no sé qui.
A no sé qui.
Ah, aquí està el no sé qui.
I el dia que diguin,
fem ras i curt,
o sigui, fem taula neta.
Home, seria difícil
que arribés aquest dia,
perquè llavors...
Oh, és que ningú
deuria de començar.
Sí, esclar,
tornar a començar,
de zero.
Això és...
Alguna vegada s'ha fet, eh?
Mira la delta de cada país.
Aquí deu a qui?
Aquí es deu.
Perquè dius,
bueno, és que l'estat espanyol
deu diners.
Bueno, els deu a Alemanya,
no sé,
però els que la meia també
deu a no sé qui.
Sí.
I a l'altre,
a no sé qui.
I quan sothom...
Deu.
És una pilota que no sé...
És a dir,
va, ara comencem de zero.
Els unes que no poden fer això
dels deutes
són els ciutadans.
Que t'han de pagar sempre.
Bé, no?
Sí, però és...
D'acord,
però tu fomes part de tot això.
Vull dir,
els ciutadans no són res més
que un ciutadat d'un estat.
I, per tant,
tu votes
aquests que s'han deute.
Evident.
I si tu diguessis,
quan et dius,
Josep, ara,
fem taula rasa,
d'acord?
I et diguis,
mira, taula rasa
vol dir que
no paguem a l'exterior,
però no podem demanar.
Per tant,
la sanitat baixarà molt.
També ens ho pensaríem.
Sí, sí.
Ja,
tot.
Tot, vull dir que,
per tant...
És que és interdepartamental,
això.
Bé,
però estem en alguna cosa més positiva.
Sí.
moltes...
Sí?
No vols parlar d'eleccions,
eh?
Aviam, no.
Sí, sí.
Sí, però ja n'estem parlant.
Ah, però també positiu,
marxiós.
N'hi ha sortint,
n'hi ha sortint.
No, n'hi ha sortint altres coses,
vull dir...
Ja m'ha passat és festa.
Ha passat a...
Sí, una...
Per ser.
No parlem d'eleccions,
però parlem d'una cosa,
que si estàs injust,
perquè no deixem de ser...
Un barri de Barcelona.
De Barcelona.
Però no és festa mai,
ja és injust.
Serà festa aquest any i prou.
No, ja veurem l'any que ve.
L'any que ve ja se sap que no.
Ah, ja se sap que no.
Sí, bueno, d'acord.
No és festa a nivell d'administració.
Però si tu ara poguessis aixecar
l'estaulada de totes les cases,
veuries quanta gent es queda a fer.
Perquè és la gent que treballa a Barcelona.
I ara...
I l'any que ve...
Molta gent.
No, i l'any que ve és dissabte.
Perquè és any de traspàs, no?
Sí, és veritat, té raó.
Per tant, l'any que ve és dissabte.
Ah, té raó.
Per tant, no afectarà.
No, el que anava a dir,
això de les eleccions,
jo recordo que quasi els últims anys
que hi ha de passar una festa major,
el dia 23 feien el pregó
i començava la festa major.
Sí, però això ha començat abans.
Aquest any s'acabó el 24.
S'acabó el 24.
Per les eleccions.
Per les eleccions.
Clar, i tantes coses que canvien.
Home, és força curiós també
perquè es va canviar,
és festiu el 24 de setembre a Sant Jús
perquè es va demanar
que com que hi havia eleccions municipals
no es fes festa el dilluns de segona Pasqua.
I al final la vam posar el 24
i hi ha hagut eleccions igualment.
Vull dir que la gent que se'n faci de pont
té el mateix problema que llavors.
Sí, aquí, sí, en aquest sentit.
Sí, Sant Feliu també és laborable.
És laborable, i molts llocs, perquè...
Però fa anys enrere,
que per la Marcià també era festa Sant Just.
Sí, depèn dels anys, vull dir...
Anys que sí, anys que sí.
Sí, per això.
Des que vam posar aquesta...
Bé, i això, per la meva història,
de 12 festes estatals,
la de les estatals,
dos de...
Sí, d'aquesta local.
I dos locals,
doncs depèn de com va anar al calendari,
doncs van posar en el ventrany.
Per això mateix.
I aquest Sant Just,
una vegada té la zona de Pasqua,
la festa major,
doncs si aquesta no és festa,
doncs van col·locant.
Si la festa major sigués el dia 6,
sigués diumenge,
doncs tornaria a caure la Mercè
o una altra.
Però tot i així,
vols dir que la Mercè no influeix
perquè la gent faci pont
i se'n vagi d'on voti?
Home, no.
El que passa és que poden tornar,
se suposa, no?,
perquè és diumenge.
Sí, fins a l'hora que tanquin...
Tanquen a les 8.
Si te'n vas des de dimecres
i pots tornar diumenge a migdia, no?
Carme, recordo
més d'unes eleccions fetes
el mes de juliol,
més d'un que venia
a les sandàlies i al banyador
trobar-se a la porta als morros.
Sí?
Perquè arribaven tard.
Arribaven tard.
Bueno, clar,
però això ja és cosa de cadascú.
Sí, però...
Mira, jo aquest diumenge,
en el Jordi,
vam anar d'excursió.
Ah, sí?
Vam anar d'excursió,
vam anar...
Va a caravana,
volia veure el Barça
i no va a coger.
Des de...
Des de...
Des de la...
Va a ser un...
A la sort de Manresa,
a dalt ja em posa
Miralordis,
a la sortida aquella.
Sí.
Fins a Sant Vicenç.
Allà sempre hi ha cua.
Fins a Sant Vicenç de Castellà
vam estar un any i quart.
Déu-n'hi-do.
Però ara imagina
que tu vas a tota la bona fe...
A votar.
Et diuen que han trobat uns
que hi ha enroballons,
com n'hi ha.
Sí.
Al Perineu,
i dius,
bueno, dino i després de dina baixo.
arribes aquí
amb i ses dites.
Clar.
Jo crec que s'hauria d'allargar
el termini.
Per la gent que se'n va de por,
no?
Per la gent que se'n va.
Clar.
Home,
alguns països d'Europa
ho fan entre setmana,
a les eleccions.
Sí, també.
I tant.
El que es via fet, també.
Sí, no.
Les dues primeres o tres.
No,
i després,
la gent que vota per correu,
sembla que hi hagi molts problemes.
Sí,
depèn del lloc, eh?
A l'estranger és segur.
I ahir,
que a les llocs de la vida,
es va penjar el sistema informàtic
de Correus.
Això és una casualitat.
I la gent no va poder votar.
Clar, home.
Que no saps que és una casualitat, això?
Sí, sí, sí.
És una casualitat.
Perquè aquí hi ha tanta demanda
que llavors ja es col·lapsa.
Es col·lapsa.
El sistema es col·lapsa.
A la cartera de Sant Jusk
estava repartint els vots
i estava desesperat.
Diu,
és que ens arriba,
s'acaba el termini,
ens arriben ara,
avui se'ns penja
tot el servei informàtic
i anem.
Ara,
segons Correus,
no era motiu
perquè la gent no pogués votar.
Els sistemes manuals
que també funcionava.
Sempre hi ha polem
i que me'l percorreu, eh?
Ens podem preguntar
als catalans que viuen fora
les facilitats
que han tingut per votar.
Jo,
a veure,
jo tinc esperits
dels dos fills meus.
Sí,
però els dos m'han dit que...
Han pogut o no votar?
De moment,
diumenge
hi havien rebut
tota la correspondència
per votar.
Ja.
Però és que...
Jo conec un cas de cada, eh?
Un cas...
No recordo
quin lloc de Gran Bretanya
que sí que han votat,
però una altra persona
que està a París
que no pot.
m'ha fet a París
que ho ha rebut tot
i tot i tot
em va dir
que ho havia pogut fer
tot per internet
la societat i tot
i que no havia equivocat per l'hora.
Ara,
una cosa
és que ho rebi,
l'altra
que quan vagi
a l'ambaixada
que li agafin
i que no li posin
i que després
de l'ambaixada
no s'equivoqui
o envia
la bàlija
de Moscú.
Per exemple,
que podria ser.
Sí,
aquell dia,
mira,
vaig prendre dos copes de mi
i vaig equivocar de bàlija.
Però això no t'ho diran.
Sí que t'ho diran.
Diran,
hi ha hagut una sanció
d'un dia sense feina.
No,
jo sé,
vaja,
vaig llegir
que algú
havia anat
a l'ambaixada
o en el consulat
i li havien dit
no,
és que no hi ha eleccions.
Això no.
A l'engròs,
eh,
ja,
així,
ja per tota la barra,
eh?
jo puc dir
que en aquests dos casos...
No,
no,
gent,
no,
però aquest...
Però aquest,
molta gent a fora.
No,
a mi,
d'aquestes eleccions
m'agradaria veure,
hi ha una cosa
que...
una contradicció.
Hi ha molta gent,
unionista,
principalment,
que diu
que tots aquests problemes
es passarien viatjant.
Que si viatjessin més...
Això ho va dir
un senyor important.
Això ho han dit
tota la vida,
molts anys
ho han dit,
que això era
poblerinos
que viatjessin més.
I llavors em pregunto,
quina por tenen
amb què volien
els dos estrangers?
Que són els que viatgen.
Exactament.
Que són els que viuen fora
i els que veuen
altra cultura
estan integrats.
Ara.
I veuen la realitat
i no nosaltres
que estem aquí
ofuscats.
Exactament.
Aquesta gent,
aquesta campanya,
que això ho ha dit
molt Ciudadanos,
Pepe i tot,
però i fins i tot
al seu dia
els senyors del PSOE.
I un ministre i tot.
I un ministre.
Ara,
això,
els hi
corregeix.
Vull dir,
tenen aquesta por.
Per tant,
jo hauria de saber
el vot de l'exterior
quin percentatge
hi haurà
de cada candidatura.
Això no ho sabrem.
No es pot saber,
clar.
Sí que ho sabrem.
Sí?
Hi ha una taula.
Però depèn d'on vagi,
no?
No, no.
El vot de l'estranger
es computa tot
per una sola circunstició.
A Barcelona, crec que és.
Ah, val, val.
Si no arriba a cada lloc, eh?
No, no.
A la municipal,
si jo acabo a cada poble,
jo,
no,
i quan no,
va a cada província
que...
perquè aquí hi ha quatre.
A cada circunstició.
Quatre circunsticions.
Sí.
A les quatre capitals.
Ara no sé com està,
però fa molts anys,
a unes municipals,
fa uns 10 o 11 anys,
mirant el cens exterior
de Sant Just,
hi havia gent
donada dalt al cens
que havien matxat el 53.
No?
Els...
Com s'ha deia?
Els qui van de casa meva
que tenien la fonda.
Una fonda?
Roldana,
allà davant de casa meva.
Ah, sí.
Que ells que van matxar el 53,
que van deixar amb un germà,
doncs no hi ha el cens,
encara hi eren.
Bueno,
perquè no havien fet un cens nou.
Sí, sí.
Sí,
havien fet uns noms,
però eren
Sant Justens,
residents...
Fora.
Fora.
Aquella casa de Buenos Aires.
En fi,
doncs...
Em deixes posar un tema nou?
Un tema nou,
sí, clar.
Queden 9 minuts,
encara.
No sé si són els companys
que ho saben.
Va de futbol?
No.
Tu saps que divendres,
dissabes va presentar
un llibre nou a Sant Just,
a les Cees.
Home.
Dissabte passat?
Dissabte passat.
En el sopar de motxilla.
Ah, no,
el sopar de motxilla.
Que feies l'any 1964.
Ah, sí?
No ho sabia.
No, no, no ho sabia.
Això és un llibre que...
D'anècdotes,
de...
D'anècdotes,
entrevistes,
de gent...
Això, de gent...
De les Cees.
De les Cees dels primers anys.
I ara...
A mi no estava...
I es va presentar
en el mateix sopar
i ara es pot comprar qui vulgui.
No, no.
Aquest llibre s'ha fet...
No, a veure.
El pot comprar qui vulgui,
però el baix de banda.
Per no tindre aquells grans estocs
i aprofitar les noves tecnologies.
Sí, senyor,
que es poden fer d'un en un.
D'un en un,
doncs el van demanar...
Sí que hi ha un estoc a la milla de 10,
però quan hi hagi estoc a la milla de 10 més
em tornaré a fer una decisió per 10.
A mi,
aquest llibre que m'he estat llegint
i mirant i tot,
més que les anècdotes,
al final ho estava recolzant
i t'ho dones compte
que és
com vivíem en aquella època
en aquest país,
més que les anècdotes en si,
de com ha evolucionat,
perquè
sents alguna ticle,
alguna ticle del Jordi Ferraz
pujant a saldes
en el cotxe de la llet,
el camión de la llet,
en unes tendes
de càmping
que ara no se veien per res.
Per res, per res, clar.
Jo crec que és un llibre
més que res,
sobretot és pels que
vam viure a l'època aquella
dels 17 anys
i vam començar així
a fer les CES
les nostres espècies.
Tu en tenies 17,
jo en tenia 12.
Vull dir,
és una cosa que és maca,
vull dir,
val la pena.
Per tant,
ja escriu una mica tothom.
No,
està repartit en dues fases,
o sigui,
a la primera fase
hi ha unes anècdotes
que més o menys
els que vam fer
a la comissió
del 50 aniversari
vam dir
de fer alguna cosa
i va sortir això.
Llavors hi ha un apartat
d'anècdotes
de cadascú
i després hi ha un apartat
que s'ha fet
que són entrevistes
a gent
que ha entrat a les CES
o ha estat a les CES
explicant les seves vivències
abans que entressin a les CES.
Els anys que ja havien sigut
excursionistes
davant d'altres llocs.
I després també
com han seguit la vida?
No,
més que res
com han estat
el seu.
Jo aquí
poso un parèntesi gran,
però m'ha fet pensar
en la fotografia
de les escoles Núria.
D'alguna manera
quan la gent
es va tornar a retrobar
etcètera,
aquella trobada
emocionada
en alguns casos,
de gent que feia molts anys
que no s'havia vist
i llavors
ho comparo d'aquesta manera,
les anècdotes
del dia
que torna
a recuperar
uns anys
importants
endarrere
de cadascú
etcètera.
Però jo,
tu,
la fotografia de Núria,
ja n'hi vaig anar a Núria,
però vaig anar a veure
la fotografia
que tenia conegut
d'allà.
Però aquí,
jo m'ho trobo
en aquestes noies
totes és això,
el canvi
una mica
del país,
de com passen les coses,
de com es veia,
com estàvem,
vull dir,
una mica
també
de la sociologia,
vull dir,
d'allò
de poder sortir
els nois i les noies
conjuntament,
que estàvem
molt bé.
Això va ser la Cies,
va ser la Cies,
va ser la promotora,
i la promotora.
La promotora,
aquest canvi,
aquest canvi
de,
ja,
social,
més que de nètodes,
perquè el nètode,
que ho vas explicar.
Social,
de relacions
entre les persones.
Les persones,
vas veient el canvi
d'una societat
i tot.
Com es diu el llibre?
Què feies l'any 1964.
M'agrada el títol,
trobo que està...
A més a més,
és un llibre
que dintre de tots
els que s'han fet la Cies,
aquest,
a part d'aquest
de pagament
que val 18 euros,
vull dir,
és en color,
molt ben fet,
està molt ben dissenyat,
i jo crec que
és un dels llibres
que s'ha fet
en plan així,
no diguem-los altres
perquè el de les Masies
és fantàstic,
però són temes concrets,
en cap aquest,
el C6,
és molt de més.
Per tant,
qui el vulgui,
el que ha de fer,
que és anar a la Cies,
suposo,
i demanar-lo o...
Sí,
o per corregir...
A corregir de la Cies.
Sí.
A veure,
evidente cosa,
hi ha fotografies
i sortim tots tres.
Sí?
Home,
doncs tots tres sortim.
Portem alguna
i la penjarem
a les xarxes,
no?
Del Just a la Fusta.
Sobretot...
La setmana
que torneu a venir.
T'has dos compta
que els 50 anys
no passa tant pa.
No, no, no.
Bueno.
Ja que estem així,
ja només abans de tancar,
només vull informar
que el dia 4
hi ha la caminada.
He parlat amb l'Andrea
i hem de fer un programa,
quan us vagi bé,
per parlar de la caminada popular
que es farà el dia 4.
Exacte,
que l'any passat no es va fer,
no?
Va ploure.
Va ploure,
però us quants la vam fer?
Ah, sí?
Ah, sí?
No es va suspendre.
Sí,
que es va suspendre,
però ja que estàs allà
de bon dematí,
què tenies de fer?
Clar,
anàvem a fer.
I van vindre,
em sembla que eren 12 persones
a vindre
i llavors hi van anar
tots els que feien de control
van fer tota la sortida.
Clar.
Llavors aquest any
he fet canvis,
per això dic jo,
ja l'he deixat a l'Andrea
perquè ho podeu anar...
La informació,
perfecta.
Ho podeu anar dient,
llavors ja m'he dit
que el dimarts
que ja ens trucarà
i anem a parlar.
I aviat arrencarem
també en festes de tardor.
Sí?
Veu estar per cert
a la festa major o no?
A l'agost?
Sí,
en guany sí.
La veu viure?
Bé,
jo era aquí a Sant Just,
però...
Però vull dir,
la veu viure d'alguna manera?
Veu participar en alguna cosa?
Jo en principi
només vaig poder anar
a veure els gegants
com ballaven.
Això sí,
l'ofici.
Sí,
l'ofici.
L'acte,
em sembla que vaig anar
a ofici,
doncs amb la ballada,
primer l'ofici dels patrons
i després la ballada
dels gegants a fora
amb el corresponent
bateig dels regidors nous
que intenten
ballar els gegants.
Ara què dius
de festa de tardor
que deia el Josep?
Seran les 44
de festa de tardor.
No està malament,
no està malament,
eh?
La primera,
crec que va ser el 71.
Sí,
vaja,
hi hem sigut tots,
eh?
Des de la primera
que jo sàpiga
perquè doncs
sempre m'està posant
a por una cosa o altra.
Sí.
Hem començat la setmana
de l'Ateneu,
no?
Sí,
que era el 71.
Clar,
i llavors a partir d'aquí
ja va agafar
d'una altra embranzida
diferent.
No,
van ser,
això on diem,
van ser 3 anys,
73 que van ser molt anteriors
i al 74
va ser com van fer
Tàpia 1.
Això mateix.
Tàpia 1.
Tàpia 1.
I després Tàpia 2,
encara hi va bé.
Què és Tàpia 1,
Tàpia 2?
L'estanca.
Per exemple,
una paret.
Els juguents no ho saben, eh?
Una paret d'un solar
que s'ha d'edificar
i que possiblement anirà a terra
inclús, no?
Doncs en aquella paret
s'hi reproduïen dibuixos
el primer any ja
i el segon també
que havien fet nens
de les escoles.
Llavors,
gent gran
que tenia les seves habilitats
per dibuixar
reproduïa aquests dibuixos
a les parets.
I això es va filmar
a l'hotel Lluís Ramban.
Es t'ha de dir
que va ser el teu cunyat
el que va tirar
aquesta...
Va ser un canvi.
El primer any,
Sant Just el 233,
va ser
la societat tancada
dins de l'Ateneu.
Sí.
El 74,
que és en la mort del dictador,
s'assuró al carrer.
Això mateix,
Sant Just el carrer
que va espantar molta gent.
Què vol dir,
Sant Just el carrer?
I a partir d'hi,
van començar
a fer-les
organitzades
per una sèrie de joves
a l'Ateneu
i que va donar peu
als famosos xiveques.
Això, i tant.
Les festes de tardor.
Doncs sí, sí,
quedeu més
per les festes de tardor.
Ja anirem parlant, també, no?
Podem parlar tranquil·lament.
No, no, encara.
O podem parlar-ne
durant un minut,
eh, si voleu.
No, jo crec que...
Us deixo un minut de glòria.
Festa de tardor.
No, jo crec que
fes de tardor
també estigui de mirar bé
com ha anat
l'evolució
que també va molt lligat
a com ha anat evolució
en l'associació
en els missatges.
Com la mateixa festa major
que també ha de canviar
amb els grups
blancs, blaus, etcètera.
Sí, però la festa...
Blocs, blocs.
Blocs.
Això és amb granollers,
blancs, blaus.
Sí, sí, és que jo
portava la idea de granollers,
la vaig donar
al regidor
que hi havia en aquell moment,
que ara no vull dir
qui és
perquè no hi va voler anar,
i doncs
i durant molts anys
no es va fer
cosa que hauria estat
magnífica
perquè ha acabat
sent aquí a Sant Just.
I els vaig dir
escolta,
folanet de tal,
anem a granollers
que conec
tots els que organitzen.
No direm qui és, eh?
No.
Se'ns acaba el temps,
doncs ho deixem aquí
i ens trobem aviat.
Que vagi bé.
Gràcies,
Pep, Jordi, Jaume.
Bon dia.
Bon dia.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 12.
Bon dia.
Espanya té un 20% de joves
ni ni és a dir
que ni estudien
ni treballen
ni 10 milions d'adults
amb un nivell
molt baix
de comprensió lectora.
Això es desprèn
de l'últim informe
de l'Organització
per la Cooperació
i el Desenvolviment Econòmic,
l'OCDE,
un estudi que marca
12 reptes
en matèria d'educació
per afavorir
el creixement econòmic a Espanya,
millorar la creació d'ocupació,
augmentar la productivitat
i, en definitiva,
millorar la qualitat de vida.
Precisament,
150 persones
han protagonitzat
una performance
impulsada
pels sindicats
comissions obreres
per denunciar
la falta d'inversió
i de diàleg
entre el Departament
d'Esenyament
i els representants
de mestres
i també professors.
Barcelona.
Bon dia.
Amb aquesta música
de fons,
comissions ha construït
un mur de caixes negres
davant del Palau
de la Generalitat
on ha plasmat
les seves crítiques
a la gestió
d'Irene Rigau
com a consellera
d'Esenyament.
Les retallades,
la falta de diàleg
o la falta d'inversió
en les escoles bressol.
Crida de Mariano Rajoy
per crear a Catalunya
un govern alternatiu
als partits independentistes
encara que les formacions
que l'integrin
no hagin guanyat
les eleccions
del 27S.
El president
del govern espanyol
ho ha argumentat
a Onda Cero.
Toda regla general
y la regla general
es que el gobierno
la lista más votada
pues tiene su excepción
y en este caso
si fuera posible
construir una alternativa
frente a quien quiera
liquidar España
pues yo creo que
sería algo muy sensato
y razonable.
Els ministres d'interior
de la Unió Europea
es tornen a reunir avui
i ho fan un altre cop
per mirar de resoldre
el conflicte
sobre repartiment
de refugiats
entre els països membres.
Crònica des de Brussel·les.
Els ministres d'interior
dels 28
hauran de buscar
la fórmula
per convèncer tothom
i no obligar ningú
a assumir quotes
de refugiats
que no volen
com Hungria
i alguns països de l'est.
Feina difícil
donada a l'oposició
d'aquests estats
que podria portar
el Consell
a haver d'adoptar
la decisió
de la Comissió Europea
de repartir
els 120.000 refugiats
a través d'una votació
que donés majoria simple.
Però abans
potser decidiran
donar una oportunitat
a la negociació
i traspassar
el desacord
a la reunió
de demà
de líders comunitaris.
La qüestió
està en evitar
que es produeixi
un greu problema
polític a la Unió Europea
de conseqüències
imprevisibles.
Una cinquantena
de ramaders
protesta en aquesta hora
a Lleida
per la crisi de preus
del sector del Conill
en culpa
en sobretot
la gran distribució.
Lleida.
El preu de producció.
Bon dia,
dèiem,
els productors
asseguren
que s'està venent
per sota
del preu de producció
i no per culpa
de l'oferta
i la demanda
sinó pels interessos
de la gran distribució.
Per això
a aquesta hora
es concentren aquí
davant del Carrefour
de Lleida.
Reclamen a més
que l'administració
tant la catalana
com l'espanyola
no mirin
cap a una altra banda
i que prenguin
mesures urgents.
Creuen
que en qüestió
de mesos
aquesta crisi de preus
pot provocar
el tancament
d'explotacions
i és que asseguren
que el productor
perd entre 50 cèntims
i un euro
per cada quilo
de conill.
La mort
de Carmen Balcells
d'ahir
als 85 anys
a causa d'un infart
deixa obert
el futur
de la seva agència literària.
Tot i que l'any passat
va anunciar
la fusió
amb l'agència nord-americana
Wiley,
la més influent
en llengua anglesa,
el procés es va aturar
a principis
d'aquest mateix any.
En declaracions
al matí de Catalunya Ràdio
l'editor Jorge Raldé
ha assegurat
que el fons de Balcells
en el fons
no volia
vendre aquesta agència.
Tinc lint,
tinc convenciment
i a més tinc
no només
pàlpits
sinó
com
informacions
que ella
en realitat
no se la volia vendre.
Era per ella
una mutilació
massa gran
vendre la seva agència
perquè arribava
a acords
i llavors
deia que no
o posava
condicions
inaceptables.
Esports.
El mític
Sir Alex Ferguson,
exentral del Manchester United,
ha revelat
el seu llibre
Leading
que l'extècnic del Barça
i el Bayern de Munic
per Guardiola
era el seu escollit
perquè el substituís
en el càrrec
quan es va retirar
l'any 2013
després de 26 temporades
al United.
També revela
que el seu segon candidat
era José Mourinho.
El Barça ha demanat
a la Federació Espanyola
que pugui inscriure
Arda Turán
per cobrir la baixa de Rafinha
que avui passa
pel quiròfan
per operar-se
el genoll lesionat.
La inscripció
està acondicionada
a l'autorització
de la FIFA
a qui el Barça
també ha demanat permís.
Avui comença
la cinquena jornada
de Lliga
Primera Divisió.
L'Espanyol juga
a les 8 del vespre
a Cornellà al Prat
contra el València.
Arvilla i Duarte
són les novetats
de la convocatòria
per Robert i Fuentes.
Avui també juguen
dos partits més.
demà al camp
del Salta de Vigo.
La tornada de Piqué
un cop complar-te
la sanció
de 4 partits
pot ser la principal novetat.
En bàsquet
Movistar Plus
es convertirà
en el patrocinador
per al planter
del Juventut de Badalona.
L'acord
es podria firmar
a principis d'octubre.
I el Barça presenta
aquesta tarda
l'Alegre
que es tratos
per Peroglu.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia.
Són les 12 i 5 minuts
per l'Andrea Bueno.
El ple del mes de setembre
aprovarà avui
de forma inicial
el Codi Étic
de Conductat
de l'Ajuntament
de Sant Just.
És una de les eines
que recull
la llei de transparència,
accés a la informació pública
i bon govern
per fer més transparent
l'administració pública
i per fer més partícips
als ciutadans i ciutadanes
en els afers públics.
El ple començarà avui
a les 7 de la tarda
a les celebracions.
de l'Ajuntament.
Més coses.
L'1 d'octubre
comencen els cursos
d'Arts Plàstiques
Municipals
a Can Ginestà.
Gaudim Creant Art
torna a oferir
una gran varietat
de tallers aquest any,
tot i que el nombre
d'inscripcions
està sent bastant fluix
aquest setembre.
Per això,
des dels tallers
fan una crida
a la ciutadania
perquè s'hi apunti.
El preu dels tallers
varia en funció
de la disciplina,
però oscil·len
entre els 55
i els 75 euros
per trimestre.
I un apunt més,
l'espai de lliure creació
obre les seves portes
aquesta setmana
perquè tothom
qui vulgui
posi la seva empremta
personal
a l'escultura
que l'artista
Carme Malaret
està creant
en honor del seu pare
l'exalcalde
Antoni Malaret i Amigó.
És una obra
que s'anomena
Porta Cadira
i que presidirà
un dels espais
de la recentment estrenada
plaça Antoni Malaret i Amigó
al barri centre.
L'espai de lliure creació
obre cada tarda
de 5 a 8
fins divendres
perquè tothom
que estigui interessat
col·labori
amb la iniciativa.
I això és tot de moment.
La informació local
tornarà menys d'una hora
més ampliada
al Sant Just Notícies
edició migdia.
Mentrestant us recordem
que podeu seguir
l'actualitat de Sant Just
al web de la ràdio
radiodesvern.com
Molonia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Smoove Jazz Club
Cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Hold on to my love.
Smoove Jazz Club
T'hi esperem.
Aquest dimarts
a les 10 del vespre
la música coral
més de mil anys d'història.
Un programa realitzat
i presentat
per Pep Quintana.
Notícies, entrevistes,
reportatges, agenda.
No et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara, la informació
del baix llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortint.
Conduint.
Vius connectat.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit
són provocats
per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta.
El magazín del matí.
Un minut i arribem a un quart d'una del migdia.
Saludem a aquesta hora el Pep Quintana.
Bon dia, Pep.
Què tal?
Bon dia a tothom.
T'hem sentit abans a la tertúlia.
Sí.
Però...
Ara amb un aspecte una mica diferent.
Exacte, ara canviem de tema, eh?
Ens posem una mica...
Ja està, ens posem una mica historiadors.
La màscar d'historiadors, exacte.
Una mica, una mica, sí.
Allò que dèiem, doncs, el naixement d'una població, no?
Sí, no, el naixement d'un poble.
D'un poble, d'un poble.
Que té així més èpica, no?
No, població, sí.
Població és una cosa més genèrica.
Un poble és molt més concret.
Evidentment, doncs, dèiem això
que estàvem treballant amb el llibre de mossèn Antonino,
Antonino Atenes,
rector d'aquí Sant Just durant molts anys,
que va morir l'any 53,
i el 47 va publicar aquest llibre,
que és el primer llibre d'història que tenim a Sant Just
i en el qual ens hem basat després
i hem anat ampliant a través dels centres d'estudis, etcètera, etcètera.
Llavors ha estat un referent important
per la història de Sant Just.
I, d'alguna manera, diem-ne,
avui acabarem un dels capítols,
que és el de la parròquia,
per tant hem dit,
i parlarem del campanar.
Esclar, és el que es veu més, eh, d'un poble.
Sí, normalment.
És veritat, és veritat.
És veritat, tu vas per la carretera,
per l'autoblació,
i què veus primer?
I és el que identifiques, no?
El campanar, el campanar.
Tens raó.
N'hi ha de tot tipus i n'hi ha de molt alts.
Jo recordo el d'Esparreguera,
que és espectacular, té 80 metres.
No el recordo.
Sí, ho sap bastant.
I, sobretot, si vas cap a la banda
de l'Olesa de Montserrat,
que passes a la part contrària,
el veus allà a dalt del cim,
però és que és espectacular.
Impacte, eh, doncs?
80 metres fa aquell campanar.
És molt seriós.
Aquí ara ens hem de, com sempre,
de fer aquells exercicis de recuperació,
de posar-nos al 1366.
Sí.
Sí, com aquell que no diu res.
O sigui, que imagina't,
que ara estem parlant del 1714,
i llavors vols dir,
però hi estem parlant del 1366,
que no n'hi somiàvem tot el que passaria després, segurament, no?
I aquí diu,
per la seva estructura, materials i manera de la seva construcció,
podíem dir que la part baixa,
la mitjana del campanar,
estaven ja construïts en temps de l'església primitiva,
i que va ser construïda en el mateix lloc
on es va cremar el 36.
O sigui, el campanar no es va moure del seu lloc,
perquè aquesta base, d'alguna manera, ja hi era, no?
I es va aprofitar alçar-lo més endavant.
Diu, aquest campanar, el 1366,
s'amenaçava ruïna.
Primer tenia almenys una campana.
Almenys tenia una campana.
Almenys, mira, quan tocava,
ja feia la seva funció,
perquè se diu campanar, no?
Per tant, havia de tenir, si menys no,
una campana.
És veritat, és obvi, no?
Si no, n'hi ha, malament.
Està nòpic i no hi pensem.
Llavors, què passa?
El 1606, o sigui, fem un salt de 300 anys, pràcticament, no?
Talment com era en aquesta església,
i encara és,
fó visitat les seves campanes en aquesta data.
El 1606 ve un visitador,
d'aquests del Bisbat,
i veu que encara hi ha el campanar,
la seva campana, etcètera, etcètera.
Vull dir que...
I diu, sé les seves campanes.
Si primer parlàvem d'una,
de feia 300 anys,
d'aquí potser ja en tenien dues,
diguem-ho així.
I per això ho diu després.
No se sap quantes campanes hi havia i com eren,
però sí consta que el vicari general de Barcelona
donava llicència al rector mossèn Sebastià Clarís
per beneir una campana per aquesta església.
Sempre estem en aquelles qüestions, no?
Jo recordo que una vegada vàrem comentar
que Sant Just, el governador,
havia donat permís,
ja parlo de temps més en darrere,
perquè s'obrís una farmàcia.
O sigui, si el governador no deia
aquí Sant Just i pot haver-hi una farmàcia,
no n'hi havia.
Si manava amb tot, no?
Ni un metge, res.
Si tothom el que tenia poder manava amb tot,
i està demostrat, i encara dura.
Perquè aquí diu que el bisbe
permet que el mossèn que hi havia en aquell moment
aquí a Sant Just
pugui venir una campana i posar-la a la campana.
Exacte.
Això era en 1683.
I el 1737,
el vicari general de Barcelona donava llicència
al rector de Sant Just d'Esvern,
doctor Tomàs Rojas i Rifós,
per beneir tres campanes.
O sigui,
al cap de cinquanta i escaig d'anys,
doncs donen premis per venir-ne tres.
O sigui, que anava agafant importància.
En va arribar a tenir quatre,
la campanada que és injusta,
una per al costat.
Llavors tenim que les dues més grans,
ja em diu,
aquest campanà tenia quatre campanes
el 1508,
i dues grosses i dues de petites.
encara es conserven al darrer quart del segle XVIII,
hi havia totes quatre.
I el 36,
les dues més grans,
les millors de la comarca,
diu aquí el llibre,
van conservar-se fins a la revolució del 36,
quan van ser llançades d'altabaix del campanà
per fondre-les
i fer-ne material de guerra
contra els germans.
Aquest era el redactat,
que fa mostre'n tenint-ho aquí.
Les altres dues
devien sofrir algun contratemps,
no se sap quin,
ni quan,
ni res.
Però les van llançar d'altabaix,
i és així mateix.
el 1590,
parlarem d'una altra cosa curiosa també
que hi ha del campanà.
Al campanà hi ha un rellotge,
i tothom diu,
a l'església,
al banderrit,
no sé què,
a la parròquia.
No,
aquest campanà no és de la parròquia,
és del municipi.
Exacte,
això és un debat que de tant en tant apareix,
és veritat.
Doncs és així,
no?
Diu,
hi ha un redactat
que vaig fer per una de les passejades,
quan estava al centre d'estudis més directament,
que diu,
el rellotge,
el campanà ja s'esventa l'any 1366,
a més de les campanes,
es posava el primer rellotge públic
el mes de setembre del 1787.
Llavors,
el dia 19 de març del 1907,
es canvià l'antic rellotge
del campanà per un de nou
que havia adquirit l'Ajuntament
per 1.850 pessetes.
El que és curiós és veure la maquinària
que encara hi ha en aquest rellotge,
molt curiós.
I llavors diu,
el 1912,
el campaner és empresonat
per haver venut pel seu compte
l'antic rellotge del campanà.
El rellotge actual
segueix sent municipal.
I fins ara.
O sigui que aquí tenim la història
una mica d'aquest campanà
que el 1300,
el 1300 amb una de les visites
ja s'esmenta.
Fa molts anys, eh?
Imagina't.
Sí,
però és que són molts.
Són 600 anys,
o més,
o 700,
700.
Clar.
i llavors doncs,
encara fins al dia d'avui
i a partir doncs del 87,
1787,
que també parlem de dies,
és quan es col·loca el primer rellotge municipal
en el campanar.
Per què?
Perquè es veu més de tot arreu
i se senten
les seves campanes
com marquen els quarts i les hores,
doncs queda més
escampat
el seu so
per l'alçada,
naturalment,
del campanar.
Després,
amb el temps,
s'han anat fent cases al vol,
pisos,
blocs,
etcètera,
i a vegades és difícil
sentir una mica,
diguéssim,
el so del campanar.
Però vaja,
això en aquest moment
no té tanta importància,
però el fet és que
consti una vegada més
que el rellotge és municipal.
Exacte.
I no té cap responsabilitat
a l'escol·lésia.
De tot el que passi.
Tenim coses,
frases,
frases de la setmana,
no?
Perquè tenim aquella
que ens vas portar el juliol
instal·lada aquí al taulell
i la volem renovar, eh?
S'ha de renovar,
s'ha de renovar.
Diu,
ningú no ha arribat al cim
acompanyat de la por.
Això sembla que soni una miqueta...
Mira,
actualitat, no?
Bastanta actualitat, eh?
Això va dir
Puli Cirrus,
poeta llatí
del 43 abans de Crist.
Imagina com anem.
Ningú no ha arribat al cim
acompanyat de la por.
Un altre d'aquest.
Diu,
alguna cosa deixarem a mitges.
Això també és com una mena
de reflexió
de...
És del Miquel
Perolí,
que és del Gironès,
que va morir el 2011.
Diu,
alguna cosa deixarem a mitges.
Perquè diu que no ho podem acabar tot.
Exacte.
És cert,
és ben cert, no?
El voler,
millor que l'eina,
ajuda a fer bona feina.
O sigui,
si tens les ganes de fer-ho,
més que l'eina que tinguis,
hi arribaràs.
Està bé, també.
d'alguna manera, no?
Caterina Albert,
que signava com a Víctor Català,
que va morir el 66,
i la darrera,
de les que poso aquí,
per no posar-ne més,
perquè en tenim més,
però diu,
per educar un infant
fa falta tota la tribu.
Em sembla perfecte.
Perquè, esclar, vull dir,
som tots els que eduquem un infant,
no?
Clar.
qui parla de tribu,
que és un proverbi africà,
perquè és un proverbi africà
i ha de parlar de tribu,
però tota la societat,
per educar un infant,
es necessita tota la societat.
Això és ben cert, no?
Per tant,
et deixo triar,
alguna d'aquestes?
Potser la primera, Pep,
o què?
La primera,
ens quadra una mica, no?
Diu,
ningú n'ha arribat al cim
acompanyat de la por.
Aquesta és la que em sembla.
Sí,
em sembla molt bé.
Doncs quedem amb aquesta,
penjarem també el taulell de la redacció,
i tornem la setmana,
que ve,
més coses,
canviarem una mica de tema, eh?
Canviarem una mica el tema.
Ho vols avançar
o vols deixar la intriga?
Ja ho veurem,
una mica,
parlarem d'edificis
i llocs emblemàtics de Sant Just,
de com arribar-hi,
una mica la seva història,
etcètera, etcètera.
Vull dir,
serà un canviar una miqueta
la temàtica.
La temàtica, sí,
perquè segueix sense Sant Just,
en cas.
Exacte.
Això és veritat.
Però vull dir,
és la manera d'enfocar-la.
Perfecte.
Podríem dir aquesta manera.
Molt bé, Carme.
Molt bé, Pep.
I un i dos.
Exacte.
No ens els oblidem.
Que vagi bé
i fes la setmana que ve.
Bon dia.
Gràcies, bon dia.
Gràcies, bon dia.
Aquest dimarts,
a les 10 del vespre,
la música coral
més de mil anys d'història,
un programa realitzat
i presentat
per Pep Quintana.
Smooth Jazz Club.
De dilluns a divendres,
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils
com el chill out,
l'smood jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més sual.
100% música relaxant.
Smooth Jazz Club.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Molt mal,
molt mal.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com.
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda,
no et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara,
la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mobile.
Informatiucomarcal.com.
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortint.
Conduint.
Vius connectat.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit
són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparellats.
Parells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Quatre minuts i arribem a dos quarts d'una del migdia.
El que fem a aquesta hora és saludar
a la psicòloga Marta Atena.
Molt bon dia, Marta.
Què tal?
Hola, molt bon dia a tothom.
Cada 15 dies parlem de psicologia amb la Marta,
ens centrem en diferents qüestions,
diferents patologies.
Més o menys greus,
avui parlem d'una que en principi no seria tan greu,
no?,
per arrencar la temporada,
que seria l'estrès post-vacacional.
Sí.
A veure,
ens sentim a parlar de tant en tant
i crec que de vegades tots la diem,
ho diem una mica sense saber què volem dir.
Sí, sí.
I avui ens explicaràs una mica
què implica,
què representa
i com es pot combatre.
Per tant,
comencem pel principi.
Què és l'estrès post-vacacional, Marta?
Doncs,
l'estrès post-vacacional
fa referència
a l'estat que es dona
en el treballador
per la dificultat d'adaptació
entre un període de vacances
i d'oci
amb la tornada a la vida activa laboral,
provocant
una sèrie de conseqüències
tant a nivell mental
com físic de la persona.
Aquest malestar
en molts casos
acabarà provocant
la disminució del rendiment
en el treballador.
Però aquests símptomes
no es donen,
tan sols en els adults,
sinó que també
poden aparèixer en els infants
quan tornen a l'escola.
Tot i que és molt més habitual
en els adults,
i més si els nens
tornen a gust a l'escola.
Clar,
seria
potser menys habitual,
però bé,
en tot cas,
diguem que pot passar,
no?, també?
Sí.
Sí, sí, sí.
Llavors,
què és l'estrès
i com es pot superar?
L'estrès
és un procés normal
d'adaptació
a diferents demandes
de l'entorn
que es presenten.
Quan ens tenim
que enfrontar
a noves demandes
apareixen
un seguit de canvis
i reaccions
tant a nivell corporal,
cognitiu
i conductual.
Aquests canvis
provoquen
una activació general
que permetrà
que la persona
posi en marxa
els diferents recursos
amb la finalitat
de donar resposta
a les diferents demandes
que es presenten.
Val,
per tant,
doncs, en realitat,
és una resposta
del cos, no?
Sí, sí, sí, sí.
Una resposta normal.
Així,
quan una persona
ha d'enfrontar-se
a una demanda
de la vida diària,
el seu comportament
serà molt més actiu
perquè la persona
pugui posar en marxa
aquest ritme de conducta
i s'estan activant
i s'estan activant
una sèrie de reaccions
a nivell físic
i psicològic.
En aquest sentit,
les respostes
a nivell fisiològic
s'incrementen,
això seria
la tasca respiratòria,
la cardíaca,
i també
canvien
les posicions
cognitius,
centrant l'atenció
en la tasca urgent
i deixant de banda
la resta
i també s'activarien
diferents recursos
per resoldre
els problemes.
Sí,
ens concentraríem
en tot aquest tema
i prou,
no?
en principi?
Sí, sí, sí.
Llavors,
aquestes reaccions
són les que apareixen
davant de qualsevol estressor
i són normals,
però no es poden mantenir
en un temps indefinit,
ja que, clar,
suposaria un desgast
dels nostres recursos
i finalment provocarien
un sentiment
de fatiga,
embotament cognitiu,
augment dels errors,
malestar...
Clar,
si es passa això cada dia
malament, no?
Que sigui un dia
un cop al mes, mira.
Clar, clar, clar,
però clar,
un seguit
afecta molt
els resultats de la feina.
Què podem fer, doncs,
amb aquestes situacions
així, Marta?
Clar,
davant d'aquesta situació
es necessita descansar
i reposar energia
per així poder tornar
a estar en condicions
de donar resposta
a les diverses demandes
que es presenten
a l'entorn,
val?
Llavors,
en aquest sentit,
si la intensitat
de la demanda
és més gran
i les reaccions d'estrès
són molt intenses
o es mantenen
al llarg d'un temps
massa prolongat,
els recursos
amb els que comptem,
val?
Això és la motivació,
energia,
es veuran disminuïts
i pot arribar
a provocar
una situació
d'esgotament.
Val,
val.
Clar,
en aquest punt...
Exacte,
llavors és el moment
en què la gent peta,
no?
Sí,
sí,
sí,
clar,
llavors en aquest punt
si no es posa remei
a aquesta situació
els símptomes
s'aniran agreujant
en intensitat
i probablement
apareixeran
de nous
i es pot acabar
inclús
desenvolupant
una malaltia física
o mental
més greu.
Doncs això seria
una mica el punt
de partida
i llavors
doncs ens poses
també algun exemple,
no?
Per l'il·lustrar una mica
més,
Marta.
Sí.
No?
No, m'he equivocat,
m'he saltat la pàgina,
no?
Del guió?
Sí.
Sí,
m'he saltat una pàgina.
Per tant,
exacte,
ara tenim això,
tenim aquesta situació
que és l'estrès,
com es podria superar
i el que hem de saber
ara és tornar al principi
a aquest estrès
post-vacacional,
com podem saber
si patim
aquest estrès
post-vacacional?
Sí, sí, sí,
a veure,
per saber si estem patint
d'un problema adaptatiu,
no?
En període de post-vacacional
s'han de complir
una sèrie de criteris.
D'acord,
a veure.
Llavors,
l'aparició dels símptomes
emocionals o conductuals
han d'aparèixer
en resposta a un estressor,
que és la tornada
a la feina.
Sí,
aquest tema concret,
eh?
Sí, sí, sí.
Llavors,
apareix en els tres mesos
següents
de la presència
d'aquest estressor,
val?
I la reacció sol ser
d'un malestar acusat,
tot provocant
un deteriorament
de l'activitat professional
en general.
Sí,
pot venir-te a l'octubre
o a novembre,
això se suposa.
Bueno...
Si tornes al setembre,
vull dir,
o no?
O és simplement
que seria que et dura encara?
Bé,
això sempre ve
després del període vacacional.
Val,
però com que et diu
tres mesos,
no sé si és que
et pot aparèixer,
doncs pots tornar amb ganes...
No, no, no,
és quan,
just quan tornes a la feina,
els tres mesos següents
apareixen amb els símptomes.
D'acord.
Llavors,
aquesta reacció
pot ser aguda
si dura
menys de sis mesos
o també
si no es posen
els mitjans necessaris
per paliar-ho,
doncs clar,
pot esdevenir crònica.
Ja és estrès i prou,
no?
Sí.
Sí, sí, sí.
I quins són els efectes
d'aquesta depressió
post-vacacional?
Què passaria?
A veure,
quan us incorporeu
de nou a la feina.
Després de les vacances
patiu una reacció d'estrès,
val?
Normalment,
aquesta estressor
no sol ser molt intens
per a la gran majoria
de les persones
i es poden identificar
en un estat
de preocupació
i neguit general.
Val?
Val.
Llavors,
el canvi d'hàbits
sol exigir un esforç
per tornar als horaris habituals
o per mantindre l'atenció
a les diverses tasques
que ens ocupen.
Mhm.
Va.
Clar.
Clar.
Llavors,
al tornar a enfrontar-vos
de nou
amb les vostres responsabilitats
i obligacions
pot suposar
un augment de l'ansietat
davant la possibilitat
de fallar,
fer-ho malament
o d'obtindre els resultats
no suficientment satisfactoris
amb el que s'està fent.
Tot això és el que pot preocupar,
no?
Sí.
Sí, sí, sí.
Llavors,
els símptomes d'ansietat
es poden veure augmentats
en aquest procés
de readaptació
i de vegades
es necessita
una intervenció psicològica
de cara a disminuir-ho.
Mhm.
L'estat d'ansietat
es reflexa
en un estat d'inquietud
o estar amb els nervis
a punta,
fatigar-se
amb més facilitat,
dificultats per concentrar-se
o deixar la mena en blanc,
irritabilitat,
una tensió muscular
i problemes a la son.
O sigui,
tots aquests símptomes
poden aparèixer,
potser no passen tots,
però només que siguin uns quants
i és això.
Sí, sí, sí.
Val?
Llavors,
en aquests primers dies
el rendiment
i la motivació
que soleu mantenir
al llarg de la vostra jornada laboral
solen ser una mica
més baixos del normal.
Val?
Us sentiu
més fatigats
amb més facilitat?
Acostumeu a veure
tot des d'una perspectiva
més negativa
i tot costa una mica més.
Val?
I us fixeu més
també en els inconvenients
que en els avantatges.
Val.
Val?
Llavors,
també,
l'estat d'ànim
pot decaure
i especialment
en aquelles persones
que presenteu
més dificultats
en adaptar-vos
a les diverses situacions
de la vida.
Val?
I què més s'ha de tenir en compte?
S'ha de tenir en compte
que hi ha gent
que és més propensa
a desenvolupar
problemes d'ansietat.
Val.
Llavors, clar,
són els que més
han de buscar el suport
en aquests moments
i aprendre a fixar-se
en els aspectes positius
que ens aporta la feina.
Com, per exemple,
a veure,
les relacions socials
que s'estableixen
amb els companys de la feina.
Clar.
Què més?
A veure,
també hi ha persones
que soleu
veure-us
molt més afectades
en el procés
d'estrès post-vacacional
degut a l'acumulació
de diferents estressors
al llarg del temps,
no?
Per exemple,
dificultats econòmiques,
problemes de parella,
patir altres malalties...
Clar, sí,
que si suma tot
és un cop de l'explosiu, no?
És més estrès.
Sí.
Llavors,
per altra banda,
també us pot afectar més
això, no?
Si no us agrada la feina
o si teniu més problemes
a la mateixa feina.
Clar, clar.
Llavors,
aquí sí,
us vaig a donar
alguns exemples, no?,
d'alguns tipus de persones
que serien més propenses
a patir-ho, no?
Serien, per exemple,
treballadors
que treballen
en horaris intensius
amb maquinàries complexes
i tenen una feina
molt rutinària
i que reben
uns sous precaris,
no?
Val.
Les persones
que no han descansat
el suficient
a les vacances
i acumulen
postcansansi.
Persones
que es troben a l'atur
i tenen que tornar
a posar-se en el procés
de buscar feina.
Les persones
que s'han divorciat
que també presenten
més problemes
de readaptació.
i també
persones que consumeixen
psicofàrmacs
solen veure's
més afectades
per els efectes secundaris
que solen desencadenar.
Val,
que serien les persones
en què seria
una mica més complicat,
no?,
o que tindrien
més possibilitats.
Sí, sí, sí, exacte.
Clar,
tenen que fer
un major esforç
d'adaptació
i, a més,
poden tenir
conseqüències
més greus, no?
Doncs això, no?,
podem patir
un augment
de símptomes
d'ansietat,
de depressió
o dels dos
i que es poden
agreujant
diferents problemes
d'estat d'ànim
i somatització.
Serien mals a caps,
molestes estomacals...
I llavors, bueno,
finalment,
podríem desencadenar,
doncs això,
amb patologies físiques
més importants.
Clar.
Sí, sí, exacte,
o sigui,
és un punt de partida,
que si es va fent gros
la cosa pot anar
a cap a pitjor.
Clar, s'ha de tallar.
Llavors,
ens dones alguns consells
per superar-ho, Marta.
Sí, a veure,
us dono uns consells
i pot ser
que no siguin
els suficients
per superar
l'estrès post-vacacional,
si no es veuen resultats,
és possible
que necessiteu
la intervenció
d'un psicòleg
per superar-ho.
Els meus consells
són els següents.
Seria per evitar
també això,
l'estrès post-vacacional,
que segurament també
a tots
ens poden anar una mica bé.
Sí, sí, sí.
A veure,
els meus consells.
Seguiu
el més aviat possible
el vostre horari
habitual
de son i àpats.
Recomana dormir
a unes vuit hores diàries
i evitar les mitjades.
Comenceu
per les tasques
més grates,
per després
les més intenses.
Això fa obrir
també
la vostra adaptació.
Sí, sí.
A veure,
també compagineu
la vostra feina
amb altres activitats
d'oci
i feu alguna activitat
agradable
al final del dia
que us ajudi
a sentir-vos
més motivats
amb la feina.
Val.
A veure,
per altra banda,
una de les claus
per adaptar-vos
de nou a la feina
és no emportar-vos
la feina a casa
de cara a disfrutar
més del vostre temps lliure
i desconnectar
i tornar a la jornada
amb més motivació.
Important, eh?
Sí, sí, sí.
Què més?
Més consells, Marta?
A veure,
organitzeu
i prioritzeu
les vostres tasques
a la feina.
Això
us ajudarà
a sentir-vos
més relaxats.
És una mica d'ordre, eh?
Sí.
Per tant,
no trobar-te tot de cop.
Després,
també podeu organitzar
les vostres tasques
amb petites metes
al calendari
i un cop
les hagueu finalitzat
marqueu-ho
i feliciteu-vos
per haver acabat
les tasques
de manera satisfactòria.
Això és un gran plaer.
Aquest denotatge
en les coses
que ens prendeix.
Què més?
Un altre consell
és que busqueu
nous motivadors
a curt termini.
Organitzeu
un cap de setmana
amb la família
o els amics
o una escapada romàntica
amb la vostra parella.
Molt bé.
I ja per acabar,
busca't petits plaers
que et puguis donar
al final de la teva jornada
i dedica't un temps
a tu mateix.
Per exemple,
pots donar-te
un bon bany
o passejar
per un lloc
que et sigui relaxant.
Bé,
hi cadascú
ha d'escollir
allò
que li aporti
per regalar-se
algun moment
per cadascú,
perquè diguis
mira,
tinc un dia molt dolent
però al final
l'acabaré bé,
segurament.
Doncs això és una mica
aquests consells
per superar aquest estrès
post-vacacional
que segurament
molta gent
amb més o menys grau
ha tingut aquests dies.
Ens n'ha parlat
la Marta Tena
que cada 15 dies
la tenim aquí
al Just a la Fusta.
Ella és psicòloga
del Gabinet Psicològic
aquí a Sant Just
al passatge a Montserrat
número 1
al primer segona.
Molt bé.
Gràcies, Marta.
Gràcies a tu.
I t'esperem d'aquí
i a dues setmanes.
Molt bé.
Bon dia.
Adéu, adéu.
La informació més propera
al Just a la Fusta.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out,
l'esboot jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més sual.
100% música relaxant.
Smooth jazz club.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Molt mala.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Aquest dimarts,
a les 10 del vespre,
la música coral
més de mil anys
d'història.
Un programa
realitzat
i presentat
per Pep Quintana.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda,
no perdis tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mobile.
Informatiucomarcal.com
Despertant-te,
corrent,
esmorzant,
comprant,
passejant,
quedant,
treballant,
celebrant,
sortint,
conduint.
Vius Connectat,
conduint,
desconnecta,
evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit
són provocats
per l'ús de mòbils,
GPS
i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta,
el magazín del matí.
Quatre minuts
i arribem a tres quarts
d'una del migdia.
i aquesta hora
cada dimarts
el que fem
és parlar
de veterinària,
una col·laboració
que fem
amb la clínica
Provitas
de veterinària
d'aquí
a Sant Just
i cada setmana
ens centrem
en diferents qüestions
diverses
vinculades
en tot aquest món
de la veterinària.
Avui saludem
l'Ester
a l'Oxilar
de la clínica
Provitas.
Molt bon dia, Ester.
Bon dia, Carme.
Per parlar,
en aquest cas,
avui
ens centrarem
en les gosseres,
protectores,
criadors
i les botigues.
És a dir,
que és un tema
d'aquests
que sempre ens sentim
a parlar una miqueta
però segurament
no sabem ben bé
què és el que hi ha
o com funciona
tot plegat.
Perquè,
és a dir,
de vegades
quan pensem
pensar en comprar
o adoptar
un gos o alguna cosa
tindríem
diferents opcions.
Hi ha diverses, sí.
Sí, sí.
Doncs, home,
nosaltres
com a persones
quan decidim
al nucli familiar
incorporar
un membre nou
a la família
perquè és un membre
podem optar
diguem
per dues opcions
que és comprar
o adoptar.
Llavors,
dins d'aquests
dos grups
diguem
les diferències
que hi ha
són vàries.
Quan decidim
comprar l'animal
podem optar
a una botiga
que és
diguem
el que ens cau
més a prop
i en botigues
a centres comercials
al carrer
o a un criador.
D'acord?
I quan adoptem
hi ha gosseres
municipals
i hi ha protectores
refugis.
Hi hauria aquestes
dues opcions
dins de cada opció
també,
per tant.
Llavors,
cadascuna d'aquestes
opcions
dins dels grups
té les seves
diferències.
També tenim
que dir
que si optem
com comprar
com per adoptar
tenim que tindre
en compte
que és una gran
responsabilitat
tan econòmica
com a nivell sentimental
que és un animal
que ens necessitarà
tota la seva vida
i tenim que
sigui d'on sigui.
La veritat que sí.
Per tant,
parlem primer
d'aquest primer grup
que ens deies
que serien
les botigues
i els criadors
que seria
si comprem.
Sí,
si anem a una botiga
normalment
darrere la botiga
hi ha un criador
que propulsiona
els animals
que estan a la botiga
de diverses races
i nosaltres
entre cometes
els veiem
i podem escollir
si l'animal
que hi ha allà
el volem
emportar a casa.
I podem anar
d'un criador directament
també?
Podem anar
d'un criador directament.
Aquesta opció
hi ha gent
que s'ha ficat més
en aquest món
la coneix
i va directament
als criadors.
El criador
normalment
es dedica
a una o dues races
i sí que
no podem optar
en aquell mateix criador
amb moltes races
sinó que volem
mitjors.
Sí, després si tenim
una mica clar
de dir
mira, mira
jo vull aquest bosc concret
per tant
llavors hi ha els cadells
i en principi
ells ens escolleixen
a nosaltres
normalment.
Sí?
Sí, quan va la persona?
Sí, la veritat
que sí
és un amor
és mirar-te als ulls
directament
la veritat
que sí
s'ha de dir
que tant
botiga
com criador
ens tenen
que proporcionar
un certificat
de salut
a aquest animal
que està
sa
i en uns dies
que l'animal
que estigui
el portem a casa
i que tingui
una garantia
de salut
i doncs
l'opció
d'adoptar
que és la
diguem
la més
bueno
és la més habitual
o no?
Home
a la clínica
ens venen
bastants
animals adoptats
i que és veritat
que hi ha protectores
doncs
tenen gossos
gats
urons
també
cada cop
n'hi ha
està més extès
no?
Clar
L'opció de la gossera
municipal
doncs
cada cop
n'hi ha menys
representa que
els gossos
estan allà
un temps
si no troben
un lloc
on viure
doncs
en principi
es sacrificen
d'acord
i les protectores
o refugis
que en principi
viuen
de les donacions
del ciutadà
dels pinsos
menjar
donacions econòmiques
diguem
que és el més extès
sí que és veritat
que estan molt saturades
hi ha molts animals
abandonats
i bueno
tu vas a la protectora
i
una sèrie de tràmits
realment
i
doncs
en principi
t'emportes
l'animal
que vols a casa
s'ha de pagar
en aquest cas
dones
diguem
no és com una compra
però
estàs donant
un import
per les despeses
del microxip
les primeres vacunes
a la clínica
nosaltres per exemple
col·laborem
amb diverses protectores
i ens porten
els animals
i ens porten els animals
quan venen
vinc de la protectora
tal
fem uns descomptes
i aquestes despeses
doncs les cobreix
la protectora
per això donen
X diners
a les persones
que adopten
en concepte d'això
en aquest cas
en aquest cas és el que deies
que funciona una mica
també amb tot el tema
de les donacions
que es mantenen així
suposo que és com
en aquest intercanvi
segurament
sí, sí
la veritat que
és el que la gent
pugui donar
que pugui
realment
pinso diners
el que sigui
transferències
econòmiques
el que puguem
sempre
les ha apuntat
el veterinari
sobretot
sempre
que es decideix
agafar un animal
s'ha d'intentar
aconsellar-se
el veterinari
és la millor persona
que et pot aconsellar
en aquest cas
d'on anar
i realment
i que l'animal
un cop el tens
que estigui bé
i que estigui
sa
clar
no, no, està clar
i llavors
de vegades ens passa
que algú
que es trobi
un gos abandonat
no un gos perdut
sinó que saps
que és un gos abandonat
què és el que s'ha de fer
s'ha de portar
a la protectora
un cop potser
ve algú
el veterinari
el que ens ha passat
a la clínica
molts cops
molts
va passant
a vegades
que et venen
amb un gos
que se l'han trobat
al carrer
per exemple
el primer que tens
que fer
quan et trobes
un animal
és portar-lo
amb un veterinari
si pots
en aquest moment
si està obert
el veterinari
si no està obert
en aquest moment
te'l pots quedar a casa
o te'l quedes a casa
però s'ha d'averiguar
si porta microxip
que aquest animal
estigui identificat
si té microxip
en principi
es localitzen
els propietaris
al moment
l'animal
es pot quedar
a la clínica
i que vinguin
els propietaris
a buscar-lo
i si no es localitza
el propietari
l'animal
a la clínica
no es pot quedar
se'l té
que emportar
a la persona
que l'ha trobat
llavors
si no te'l pots quedar
a casa
en principi
seria contactar
amb un refugi
el que ha passat
el que dèiem
estan molt saturats
i realment
és complicat
trobar lloc
aquests animalons
i bueno
seria trobar-li
un lloc
temporal
aconseguir que algú
se'l pugui quedar
d'alguna manera
millor seria això
sí
la veritat que sí
te'l pots quedar
a casa
fins que es trobi
el propietari
realment també
existeixen cases
acollides
que no són protectores
tu tens l'animal a casa
durant un temps
fins que
nosaltres
per exemple
si podem
trobar en algun animal
per un moment temporal
sí
per un moment temporal
el pots tindre
fins que trobes
un lloc definitiu
s'abandonen encara
gossos?
nosaltres
els casos
que ens hem trobat
han sigut gossos
que s'havien perdut
s'havien escapat
a la clínica
almenys
fins ara
els que hem tingut
però sí
lamentablement
i més
en vacances
sí
la veritat que sí
Déu-n'hi-do
sí
perquè sembla mentida
segons com
que encara passi
sí
és el que dèiem
que una vida
és un ésser viu
i s'han de cuidar molt
clar, clar
i on hi ha implicació
evidentment
en el moment
en què decideixes
tenir un gos
hi ha algunes
recomanacions especials
si algú us preguntés
què és millor
que vagi
a una botiga
o a una protectora
o vagi directament
a un criador
què és millor
o depèn
depèn de cadascú
hi ha gent
que vol
tindre un animal
de raça
i en principi
és que és totalment
en principi
cadascú decideix
el que vol fer
tant una opció
com l'altra
és bona
la persona
que vol adoptar
benvinguda sigui
o sigui
és una de les millors opcions
que es pot fer
però tant una com l'altra
és acceptada
i es pot fer
i es fan
tant l'una com l'altra
on teniu constància
de dos casos
moltes botigues
el que estan fent ja
és incorporar animals
per adoptar
no per vendre
moltes botigues
han deixat de vendre animals
i
s'incorporan
diguem
un ventall
d'animals
de protectora
que tu pots
com si fos adoptar
no anar a la protectora
vas a la botiga
i el pots adoptar
o sigui
fent com d'intermediàries
sí
la veritat que
i bueno
és una opció molt maca
la veritat que sí
i llavors t'ho expliquen
et diuen
quan tu vas a una botiga
i et poden dir
mira
doncs hi ha
les diferents opcions
també aquí mateix
per adoptar
i no per comprar
hi ha botigues
que han decidit
no vendre més animals
i hi ha botigues
que sí
tant una opció
com l'altra
és bona
perfecte
doncs avui hem descobert
una mica més
com funciona
quines diferències
hi ha
entre agosseres
protectores
criadors
i botigues
no
importants
decisions importants
a l'hora
de
de decidir
de triar
com
com pots aconseguir
doncs aquest cos
aquest amic
exacte
membre de la família
sí
al principi
és un membre
és important
definir-ho així
doncs ens ho explica
l'Esther
de la clínica
veterinària
Provitas
ja sabeu que
cada dimarts
fem aquesta secció
sobre la veterinària
Provitas està situada
al carrer nord
número 78
espluga
és el que passa
que el carrer nord
és el que passa
que és entre
espluga i Sant Just
una por i espluga
i l'altra
és Sant Just
moltes gràcies
Esther
moltes gràcies
a vosaltres
i fins aviat
bon dia
9 minuts
i arribem
amb punt
a la una
del migdia
ens hi acostem
avui
amb una mica
de música
al punt horari
de la una
ati
a la una
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit