Just a la Fusta
Molt bon dia, passen 8 minuts de les 10.
Comencem aquesta hora del Just a la Fusta d'avui, dilluns 27 de febrer.
Arrenquem el programa de seguida parlant de les notícies més destacades de Sant Just.
Farem també un cop d'ull a l'actualitat general del dia i parlarem del temps amb el Carles Hernández de Rius.
A més a més, també en aquesta primera hora parlarem del cicle d'udivisuals de muntanya,
el quart cicle que arrenca aquesta setmana i que ho fa, a més, amb un audiovisual de l'experiència
en dos cims del Nepal d'un grup d'expedicionaris Sant Justens.
En parlarem amb alguns d'ells a partir de tres quarts d'onze.
Serà amb la Carme Atena, en Ramon López i en Francisco Vitcaí, no?
Avui també, a partir de les onze, parlarem de política Sant Justenca
perquè entrevistarem Joan Esmerats, regidor del Partit Demòcrata Català,
per parlar del ple municipal del mes de febrer que es va fer dijous passat.
I a dos quarts de dotze, Tertúlia, amb Carme Odo, Palmira Badell, Carles Bas i Josep Coderc.
Més coses a la tercera hora tindrem avui a la presidenta del Centre d'Estudis Injustencs,
la Mària Quintana, més a més també l'Oriol Rigat,
aquest col·laborador de la ràdio i del programa durant molts anys,
que ara ja sabeu que no el tenim de manera habitual,
però quan passa alguna cosa a nivell astronòmic és el nostre col·laborador de guàrdia.
Avui el trucarem perquè ens expliqui què passa amb aquests nous planetes
que s'han descobert, aquesta notícia que sentíem la setmana passada,
que de cop i volta és el que tenen aquests descobriments.
Tothom els fa cas, després l'endemà desapareix de les portades,
però volem saber avui una mica més en què consisteix el plegat.
A més també parlarem de cuina amb la Miracle Serra de Cuina Miracle
i farem la secció de ioga, el camí del ioga,
o mandà-me a def com cada dilluns.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia, comencem.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Flex demà!
Quini llà!
a les persones més marxoses de la Rua de Carnes Soltes.
Molt bé, doncs una rua intensa, per tant, exacte,
ja consolidada també, plenament consolidat el carnaval aquí a Sant Just.
Totalment.
Andrea, de seguida parlem de més notícies més enllà de Sant Just,
avui a més hi ha moltes coses per explicar, però abans música,
avui ho fem amb un tema que va ser notícia fa un parell de dies,
perquè va ser divendres quan Los Planetas van publicar el seu segon single,
és aquest, el titular és L'Amabat.
La banda publicarà el nou disc el 24 de març,
havien publicat feia unes setmanes ja Espíritu Olímpico,
que era una cançó una mica més lluminosa i l'hem sentida aquí a la ràdio,
ja saps que soc una mica fan de Los Planetas,
i en tot cas divendres van avançar a les plataformes digitals
el segon single del seu àlbum Zona Temporalmente Autónoma,
és com es dirà aquest disc,
i és diferent, eh, que el que havíem sentit fins ara,
sí, és una altra història, sona així,
i bé, en tot cas, doncs, dona pistes també, o no,
perquè és diferent de l'altre, exacte, exacte,
tenim dues cançons diferents de com serà aquest disc,
cosa que fa bona pinta, sona així.
El mundo no obtiene la conciencia, si lo nombra todo,
sabemos lo que dice, si le cambia de nombre,
lo que consigue es partir, no limpando,
y si nos divide, mueve la guerra,
ten cuidado con lo que dice.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
100%
Música
Música
Música
Música
formally
Música
Música
Cada dia, de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Everybody loves the sunshine
Smooth Jazz Club,
t'hi esperem!
Música
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i a on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat,
tot això i més ho trobareu al programa L'Audició
que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem!
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre
teniu una cita amb Rebobineu, si us plau.
Una mirada al passat sense nostàlgia
amb la millor música dels anys 20 o 50.
O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa
a la carta a Ràdio d'Esvern.
Lo antic es millor i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
Tots seguit, repassem les portades dels diaris d'avui
amb Quiosc Mercat,
el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques
al cor de Sant Just d'Esvern.
darrere el mercat.
Un quart i mig d'11, saludem de nou a l'Andrea.
Bon dia, Andrea.
Hola, bon dia.
Ara, per parlar d'actualitat,
ens fixem en els temes més destacats
a les portades dels diaris.
Avui parlem de política.
Sí, parlem del procés sobiranista.
El diari ara llegim Junts per Sí i la CUP
dissenyen la desconexió express.
Els independentistes preparen un pla B
per tramitar la nova legislació
si el Tribunal Constitucional impedeix la via ordinària.
La convocatòria del referèndum
es podria fer el mateix dia
que s'aprova la llei de transitorietat.
És aquesta la notícia més destacada del diari
i ara en portada.
Al periòdico parlen d'altres qüestions
vinculades també amb política,
però amb motiu del sopar d'inauguració
del Mobile World Congress,
perquè ahir dos dels protagonistes van ser
el rei Felip VI i el president de la Generalitat,
Carles Puigdemont,
que van sopar l'un al costat de l'altre.
I en portada al periòdico llegim
que Felip VI demana una col·laboració
lleial entre institucions davant Puigdemont.
Així va començar el Mobile World Congress
i a l'avantguàrdia llegim
que el rei reclama col·laboració institucional
davant Puigdemont.
Felip VI i el president mantenen una conversa
a part en el sopar del Mobile.
El cap de govern i l'alcaldessa Colau
ofereixen Barcelona el Mobile World Congress
per al futur.
I en fotografia de portada,
han triat una imatge de tots dos
amb diversos comensals
amb el peu de foto distesos.
Malgrat l'atenció política,
diu l'avantguàrdia entre els governs central i català,
el sopar inaugural del Mobile a Barcelona
amb la presència del rei
i de la vicepresidenta Santa Maria
va transcorrer amb cordialitat.
I els veiem a tots molt somrients en aquest sopar.
Molt bé, més temes.
Ens fixem ara en què és notícia aquest matí,
perquè en clau política el seguiment que fan els mitjans ara
és del judici que es fa a Francis Combs avui pel 9.
el minut el tenim al 3.24,
un judici que ha començat fa poca estona,
se n'ha començat a les 10.
Per tant, estan fent aquest minut a minut.
De moment, poques novetats podem tenir.
Ho explica el 3.24,
també l'Ara.cat fa un seguiment en directe
d'aquesta declaració d'OMS al Tribunal Suprem
a Madrid avui pel 9-N.
A banda d'aquest tema,
l'altra gran notícia a aquesta hora
és el que té a veure amb la gala dels Òscars,
s'ha fet aquesta matinada,
i Moonlight ha guanyat l'Òscar,
millor pel·lícula,
però la notícia també és que l'Alana ha pujat per recollir-lo,
hi ha hagut un error bastant bèstia,
exacte, brutal.
L'Alana s'ha quedat a mig camí,
millor director i actriu,
però no millor pel·lícula,
que és per Moonlight,
que no passaria res si no fos després,
perquè hi ha hagut aquest error sonat.
Moonlight guanyava per sorpresa l'Òscar,
la millor pel·lícula,
després que l'atorguessin per error a l'Alana.
Llegim en els diferents digitals,
o R&B i Fidenoway han anunciat equivocadament
el triomf de l'Alana,
i durant el discurs de l'equip de la pel·lícula,
l'acadèmia s'ha donat de la pífia
i ha proclamat la victòria de Moonlight.
Déu-n'hi-do.
Aquesta història portarà cua.
Segurament, si s'ha recordat.
Ens sentiríem a parlar.
La Vanguardia ha fet obre,
justament amb els Òscars.
Diu, Moonlight s'imposa com a millor pel·lícula
als Òscars,
després d'un final es perpèntic,
així com ho qualifiquen.
I destaca també els altres premis.
Damián Chazel és el millor director,
també premi per l'Alana.
El millor actor principal se l'ha endut finalment
Casey Affleck per Manchester Frente al Mar.
La millor actriu sí que està,
Emma Stone, per l'Alana.
i els altres Òscars en categoria de repartiment
han estat per Ma'erxala Ali,
no sé si es pronuncia així en realitat,
per Moonlight,
millor actriu de repartiment,
i millor actriu de repartiment també.
Ha estat Viola Davis per Fences.
Bé, doncs són aquestes les notícies.
Un seguiment molt complet avui,
un desplegament important a la pàgina web de La Vanguardia.
De fet, hem de baixar molt a baix
per trobar alguna cosa que no siguin Òscars a aquesta hora.
Sí, més enllà de perfils fins i tot dels guanyadors,
dels millors vestits,
l'alfombra vermella, els anti-Òscars, etcètera, etcètera.
Basta tots i que ens trobem ja,
les claus del dia i el judici de Francesc Homs, per exemple.
I Barcelona, que obre un Mobile World Congress
amb transport reforçat i ganes de lloguir-se.
Jo també crec que és el primer any en molts
que aquest tema no és l'obertura de tots els diaris,
tal dia com avui.
Però bé, tenim tota la setmana també.
Per sentir-ne a barra.
En fi, més notícies.
Seguim ara parlant de cultura.
Òbviament, els diaris avui no parlen dels Òscars
perquè s'han acabat a les 6 de la matinada
i demà recollirà tot plegat.
Tenim altres temes, Andrea, de la cultural.
Comencem parlant d'una exposició,
una exposició, llegim a la Vanguardia,
que presenta el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Presenten avui, justament, el llibre
Recordando a Coderc.
Recordando a Coderc, el llibre que pretén recordar
la figura de l'arquitecte català José Antonio Coderc
de Sant Manat, mort l'any 84.
Es presenta avui a dos quarts de vuit
a la Sala d'Actes del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
José Antonio Coderc va ser un dels arquitectes
de referència al segle XX,
que va solir la xifra de 296 projectes arquitectònics,
entre cases unifamiliars, blocs d'habitatges
i edificis comercials, institucionals i industrials.
No obstant això, no tan sols es va centrar en l'arquitectura,
sinó que va treballar durant anys
com a dissenyador industrial i fotògraf.
La fotografia era un dels seus hobbies favorits,
que estimava i practicava sempre que podia.
Pati Núñez, l'autora del llibre,
alabora l'obra a partir de la memòria
i el record de 21 personatges pròxims a l'arquitecte
i treballadors d'àmbits molt semblants al seu.
El gruix del llibre es basa en entrevistes fetes per l'autora
amb Ginés Górriz i Pol de Pomés,
autor del documental Recordando a Coderc,
estrenat fa tres anys.
Arquitectes com Josep Llinàs, Oriol Boigas o Rafael Moneo
amb més descriptors com Josep Maria Ballarín
o fins i tot el Sant Justenc Joan Margarit.
Com dèiem, avui es presenta aquest llibre
Recordando a Coderc a dos quarts de vuit del vespre
a la sala d'actes del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Seguim amb temes culturals, ara parlem d'un llibre, Andrea.
Sí, de l'últim llibre d'Olivier Bordeaux,
Últim fenomen literari francès inspirat per un tema de Nina Simone,
a l'avantguarda llegint, que és un llibre, una novel·la que canta.
Olivier Bordeaux va néixer nantes l'any 80
i diu que aquesta novel·la és la primera cosa que em surt bé amb 36 anys.
Diu, ara tot sembla una anècdota dissenyada pel seu assessor d'imatge.
La seva novel·la Esperando Mr. Bojangles, editat per Salamandra,
ha venut 300.000 exemplars, s'ha traduït a 35 països
i ha estat la gran sorpresa de la temporada passada a França.
Una dona boja, molt boja, viu, però rabiosament divertida.
És seductora, arrossega el seu abisme de colors,
un home, el pare del narrador, al seu torn un nen,
que viu en una festa perpèdua, sense escola, sense horaris,
preparant i degustant còctels, coneixent artistes, polítics i intel·lectuals
en les situacions més extravagants i amb un ocell exòtic de mascota.
Bordó ha escrit el llibre a Altea, a Alacant, on viu.
Diu que la dona no té ni nom, ja que el seu marit li canvia cada dia,
com un joc més del seu amor resplendorós.
Entre ells es parlen sempre de vostè i rivalitzant en enginy.
Diu, passa que un dia ell es torna boja
i, malgrat això, ell decideix seguir al seu costat.
Doncs una història curiosa, aquesta que ens presentes avui, Andrea.
Acabem aquest repàs cultural, ara, amb música.
Parlem, ens parles avui, de Glass Animals.
Sí, avui ens anem de concert a la sala Apollo.
Llegim a l'avantguàrdia que els Glass Animals són uns dels nous valors
consolidats de l'escena indie britànica,
que amb un historial de només dos àlbums ja s'han convertit en un dels musts
de qualsevol festival que vulgui estar al dia.
L'any passat van passar per un bon feix de cites estivals als Estats Units
abans de crear el seu segon àlbum, un How to be a human being,
que ha confirmat totes les bones sensacions primeres.
Pop de sonoritat domèstica,
electrònica de contorns melancoliosos
i ara una rítmica una mica més agitada.
La sofisticada proposta del quartet d'Oxford,
liderat per Dave Bailey,
compositor inconfusible, veu de falset,
es podrà assaborir el pròxim Primavera Sound,
però per als aficionats que no es vulguin esperar,
aquesta nit hi haurà possibilitat d'assaborir-los
amb més proximitat a la Sala Apolo,
a les 9 de l'espre.
Així sonen.
I ara parlem d'esports.
Quan passen dos minuts de dos quarts d'onze,
portades del dia després de la victòria
del Barça i el Calderón,
diferents lectures als diaris.
Han tornat, diu l'esport, amb exclamacions,
i amb la imatge de Neymar i Suárez
celebrant un dels gols d'ahir,
aquesta victòria, com dèiem,
al camp de l'Atlètico de Madrid.
que resitua d'alguna manera també al Barça a la Lliga.
també la imatge de l'esport és aquesta celebració d'un d'aquests gols,
i a més a més també parla del que va passar ahir.
De fet, és una mica el trident, en realitat, qui surt a la foto.
Davant de tot Messi, darrere Suárez i també Neymar,
es veu al fons celebrant aquest gol.
Segons l'esport,
diu cop d'autoritat del Barça al Calderón,
amb gols de Rafinha i Messi,
l'equip va treure el seu orgull
per demostrar que és un seriós,
aspirant al títol.
I d'altra banda també,
destaquen el que va passar ahir amb el Real Madrid.
Remuntada amb atracament,
diu l'esport,
fins i tot Piqué es va indignar amb el penal inexistent
que Gil Manzano va regalar-li al Madrid.
Remuntada de l'equip blanc,
2 a 3 al camp del Villarreal.
Més portades esportives,
ens anem ara al Mundo Eportivo,
que titula cop a la Lliga i a la imatge,
doncs, eufòria,
i els jugadors del Barça celebrant un dels gols
estirats a terra
en un moment de la celebració.
I també parla de la remuntada del Madrid.
Remuntada, diu el Mundo Eportivo,
amb escàndol.
I l'esportiu titula una mica diferent,
diu contra tot a la imatge,
doncs, al moment de marcar el gol,
el Barça és millor
a les àrees de curt
i diu és reforçat al Calderón,
però no acaba la jornada com a líder
perquè el Madrid remunta a Villarreal
en un altre cop amb ajuda arbitral.
És l'actura que fa l'esportiu
i també parla del reforç anímic
de l'Espanyol,
que va guanyar per 3 a 0 ahir
a Cornellà, al Prat.
I acabem ara amb la premsa de Madrid.
És curiós veure els dilluns tota la premsa junta,
perquè, per exemple, com ho expliquen?
Llegíem les diferents lectures de la remuntada
amb qualificatius diferents
i l'AS, el qualificatiu que li posa,
és remuntada de campionat.
També diu que Messi va matar a l'Atlético,
això és el que diu el diari AS,
i el Marca diu que pot valdre una lliga.
Així és com titulen directament,
hi ha la imatge,
i ens trobem un moment del partit d'ahir del Madrid,
d'aquesta victòria final contra el Villarreal.
Remuntada heroica,
en aquest cas segons el Marca del Madrid
per salvar el lideratge.
I el Barça diu que s'aferra a Messi,
després d'aquest 1 a 2 ahir al Calderón.
És el que dóna de si l'esport avui dilluns,
ens anem ara a les contraportades
i comencem amb l'article que signa cada dilluns
el diari Ara Carme Colomina,
avui el titula l'Efecte Builders.
Diu la por, a Gerd Builders li estan fent la campanya.
Al desembre, mentre la justícia holandesa
el declarava culpable d'insultar els marroquins
sense imposar-li cap multa ni pena simbòlica,
un programa de televisió l'escollia per quarta vegada
el polític més popular de l'any.
El líder de la dreta, Xanòfoba holandesa,
va atacar els jutges,
es va presentar com una víctima de la llibertat d'expressió
i a les enquestes d'intenció de vot
va pujar fins a situar-se frec a frec
al capdavant dels sondejos.
La setmana passada, un estrany episodi
que assenyalava dels policies encarregats
de la seva protecció com a culpable
d'haver filtrat informació sensible
sobre el candidat d'un grup de delinqüents
holandesos d'origen marroquí
va fer que Builders suspengués la seva agenda pública
per motius de seguretat.
Llegim a l'Ara, diu Colomina,
que el líder del Partit per la Llibertat
no és només l'abanderat del discurs d'antislam
als Països Baixos,
és també l'home que ha fet créixer
i ha perfeccionat el discurs de la por,
ha apalat a la desconfiança i el recel
i l'endreçada a Holanda li ha comprat.
És la por a l'altra,
representada a parts iguals per l'islam,
la religió que professa un 4%
de la població holandesa,
i la Unió Europea culpable d'usurpar sobirania.
I el recel institucional contra una justícia amb prejudicis,
un fals parlament, del qual és membre des de fa anys,
i un poder polític al servei d'unes elits
que traeixen els interessos del país.
Més coses, ens anem ara al periòdico.
Avui entrevisten el grup teatral Descabellades, Andrea.
Així es diu aquest grup,
al qual pertanyen la Joana i la Montserrat,
a qui entrevisten avui art
per desdramatitzar la malaltia.
El grup d'Escabellades,
llegim el periòdico, va néixer l'any 2011,
de la mà de tres professionals del teatre,
Isabel Díaz, Teresa Orroz i Alicia Martel,
un projecte dirigit a dones amb càncer,
malalties cròniques o diversitat funcional.
Aquesta és la història
de dues de les seves protagonistes,
la Joana Delgado i la Montserrat de Rufet.
La Joana explica,
jo sóc una de les afectades per la talidomida,
un fàrmac que es prescrivia
contra les nàusees en l'embaràs.
Vaig néixer amb una malformació a la cama
i el 2004 va haver d'amputar-me-la.
Vaig passar un calvari després de l'operació,
però amb esforç vaig tornar a caminar.
I la Montserrat explica la seva experiència,
diu, fa 12 anys que em van diagnosticar
artritis rehometoida,
una malaltia que ataca les articulacions.
Vaig arribar a perdre la mobilitat,
tinc dolor crònic,
però el controlo amb medicaments
a vegades molt forts.
El desembre,
elles amb aquesta companyia,
amb descabellades,
van estrenar el seu espectacle
a cor obert
al Teatre Nacional de Catalunya.
Diuen que és una espècie d'antimusical
per al qual cadascuna de nosaltres,
que són 10,
ha escrit un petit monòleg.
El xou pretén crear també consciència social
sobre què significa ser normal.
I la idea clau
és transformar el dolor en motor,
en impuls,
per sortir en fortides.
Donem,
diuen,
el més intint de nosaltres
des de la veritat
i volem seguir representant-lo
en centres cívics i hospitals.
I acabem aquest repàs
de Contraportades
amb La Vanguardia.
Avui a l'entrevista
el tertulià Joan López d'Alegrà.
Sí,
en aquesta entrevista
parlen del món dels tertulians,
de què significa ser tertulià.
Per exemple,
diu,
has de defensar un argument,
tant si en saps com si no,
de la qüestió.
Exigeix parlar de tot
i no saber de res.
Diu,
per exemple,
un dia
jo vaig parlar
de geologia
pels terratrèmols
davant la plataforma
Castor
i no soc geòleg
ni tampoc els altres tertulians.
L'espectador accepta
l'encreuament d'arguments
com a entreteniment.
Diu que l'excita.
Diu,
a selecció dels temes de debat
sí que el tertulià
dibuixa una realitat,
prefigura un marc mental,
un paradigma,
condiciona el debat col·lectiu.
Per exemple,
diu,
cada dilluns al matí
Jordi Basté,
a RAC1,
marca l'agenda política catalana
de la setmana
amb els temes
que ens planteja.
Diu,
a ell,
a Pilar Rahola,
a Marius Carol
i a Xavier Cerdà.
Diu,
quin privilegi
ser observador
de tant talent.
I parla d'altres qüestions
vinculades amb el món
dels tertulians.
Diu,
la gràcia de les tertulies
és el contrast i el ritme.
Diu,
això és el que demana
la tertulia.
Diu que,
per tertulies,
diu,
jo en parlo
unes 28 hores mensuals.
Diu,
cobro entre 70 euros
per tertulia
i 250 euros,
la més ben pagada.
Potser viu d'això
algun estacanovista
de tertulies,
diu,
però si vols viure d'això
val més que trist
tertulies del cor.
Un tertulia de Sálvame,
per exemple,
s'emporta 700 euros
per programa
i la Belén Esteban
ingressa un milió d'euros
l'any.
Diu,
en el meu cas,
jo era regidor
del PP a Mataró
i cobria una quota
de partit
a l'emissora local
i després també a Compràdio
fins que el PP
va passar de mi.
Diu,
el que vaig fer malament
va ser votar
contra l'actual estatut
els dies de Maragall.
Josep Piqué
volia contemporitzar
i va decidir
no posar-me
en les llistes electorals.
Doncs una entrevista avui
entrant,
aprofundint
o no
en el món dels tertulians
a la contra de la vanguardia.
Acabem aquest repàs
per l'actualitat del dia
obrint la caixa de música
d'avui, Andrea,
27 de febrer
i avui comencem
no ens anem gaire lluny.
Marxem, eh?
Si viatgem en el temps
però sovint
comencem als 60
o als 70
i avui no, eh?
Ens quedem
una mica més a prop.
Ho fem
amb aquest tema
que sentirem
a continuació
que ens porta
cap a la dècada
dels 80.
No sé si
coneixeràs
aquest tema.
Possiblement sí.
A veure si ens entra, eh?
Tot i que segurament
no crec que en el seu moment
l'avallessis directament, eh?
Als 80 potser
era un benvenida.
Exacte.
T'enganxa una mica
amb aquestes jugues.
Depèn de...
Jo crec...
Sí, sí que havies nascut.
Per tant, ja t'he donat vistes, eh?
Estem parlant de l'any 1200.
El tema és de 1987
però avui ens situem en 1988
per tant, doncs,
avui fa 29 anys.
El tema comença
molt 80.
No sé si et ves ubicant.
Em sona molt.
Vale, avançarem una mica més.
Potser la veu.
George Michael.
Molt bé.
Sí, però la cançó no...
Jo crec que no és
de les més conegudes,
però bé, en tot cas,
tal ja com avui,
27 de febrer de 1988,
George Michael
guanya, aconseguia,
de fet,
el seu sisè número 1
als Estats Units
amb Father Figure,
que era una de les cançons
que formava part
del disc Faith,
publicat a 87,
que n'hi va donar uns quants,
i que va ser també número 11
al Regne Unit,
no va arribar tan amunt.
De fet,
era la primera vegada
amb aquest tema
que George Michael
no aconseguia arribar
al top 10
al seu propi país,
al Regne Unit,
era amb aquest tema.
Som Estats Units,
sí, eh?
Que va arribar amunt.
No, no, no,
no, no, no.
Més coses,
ens traslladem ara
a l'any 1993,
no sé si recordaràs,
Andrea,
que fa unes setmanes
vam parlar, doncs,
de qui era número 1
de manera bastant indiscutible.
El 93?
Sí.
Vam parlar
de Winnie Houston,
justament coincida
amb Sant Valentí,
que portava, doncs,
14 setmanes,
o portava,
no en aquell moment,
14 no,
però tal dia com avui,
ella portava 14 setmanes
com a número 1
amb I Will Always Love You,
doncs,
després d'això,
que va ser,
és la cançó
que ha estat més temps
a cap damunt
de la llista
del top 10,
no,
dels Estats Units,
amb aquest número 1,
doncs,
hi havia qui la desbancava.
Era aquest tema?
Vull molta baladeta
tranquil·la, eh?
És End of the Road,
que era, doncs,
un hit de
Boys to Men's,
que s'ha convertit,
a més,
a poca broma,
en el segon
single
més
més venut
de la història
als Estats Units.
Aquesta cançó,
sí.
Sorprèn, eh?
Sí, sí.
En fi,
abans anem a una altra cançó
que segur,
segur que coneixes,
Andrea,
i ens anem avançant
cap als nostres dies.
Vinga.
Quin camí, eh?
Molt bé.
Els nostres dies,
tot i que fa temps,
eh?
Perquè parlem del 1999,
sí.
Avui fa
18 anys,
de fet,
no,
19,
18 anys,
18 anys,
que Britney Spears
començava la seva
segona setmana
com a número 1
al Regne Unit
amb aquest
Baby One More Time.
Es va convertir,
també,
en el single
més venut de l'any
al Regne Unit
i també va ser
número 1
als Estats Units.
És, de fet,
el gran hit,
no,
de Britney Spears,
jo crec.
Sí, segurament.
Sí.
En fi,
doncs amb Britney Spears
ho deixem avui
aquí,
el ve,
tanquem la caixa
de música.
Gràcies.
Que vagi bé.
I que vagi bé.
Bon dia.
La informació més propera
al Just a la Fusta.
Aigües de Barcelona
adapta els horaris
de les seves oficines
per donar un millor servei.
Des del passat 1 de gener
totes les oficines
d'atenció al client
també obren els dijous
per la tarda.
Consulta les adreces
i els horaris
a aigüesdebarcelona.cat
Aigües de Barcelona,
l'aigua de la teva vida.
Des del cap de Sant Just
posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut
és un espai
de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació
de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura
i confidencial.
Tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just.
Avinguda Indústria
Sense Númer.
Quatre de cada deu vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un,
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà
una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga,
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire que respirem.
AMB,
Metròpolis, Barcelona.
Llavors et poso
un quilo de pomes?
Sí,
mig quilo per menjar
i mig per llançar.
Cada any
malbaratem el 45%
de la fruita que produïm.
Mentrestant,
800 milions de persones
passen gana.
El món no necessita
més menjar,
necessita més gent compromesa.
A Mans Unides
recolzem projectes
contra la fam
a 60 països.
T'hi compromets?
Truca al 900-811-888.
Sabies que una gran part
de les urgències mèdiques
es poden resoldre
sense haver d'anar a l'hospital?
Si no et trobes bé
o si et fa mal res,
el millor és trucar al 061.
Al 061
sempre tens un metge
o una infermera
a prop per atendre't,
orientar-te
o indicar-te
a quin centre sanitari
t'has d'adreçar
en cas que calgui.
Per una salut millor,
061
CatSalut
respon.
Generalitat de Catalunya.
Els matins de 10 a 1
Sant Jus a la ràdio.
Just a la fusta.
T'hers
Laforge
T'hers
-c's
La-c'hers
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, sí, és així, bueno, s'aniran, es projectarà les imatges i anirem explicant una miqueta què és el que es veu.
I després la gent podrà anar preguntant si algú vol sobre el que ha vist i sobre la nostra experiència, que la veritat ha estat molt enriquidora.
Va ser fa pocs mesos, a més a més, no? Va ser a l'octubre.
Sí, a l'octubre.
Sí, sí, sí.
I, Déu-n'hi-do, perquè els dos cims que veu fer van ser de més de 5.000 i un de més de 6.000, no?
Sí, jo he d'explicar que només en vaig fer un, el de 5.600, perquè, bueno, vaig patir una bronquitis...
No és poca cosa, eh, per això.
No, no, la veritat és que l'experiència, bueno, de fet, jo ho hauria volgut fer a l'octubre, però ja veia que també seria una mica difícil, però vaig patir una bronquitis i, la veritat, això va ser una decisió, evidentment, per la meva salut i també pel grup, de no arribar fins a l'octubre.
Per tant, bé, només vaig fer-ne un, però molt contenta per la resta de companys que sí que van fer el cim de l'Ogutxepic, que és impressionant.
Va ser dur, l'experiència?
Bé, la veritat és que quan vas fent el trekking, a vegades et penses, ostres, ho podré fer, no ho podré fer, però es va seguint molt bé.
Si et prepares prèviament, la veritat és que vam fer una aclimatació molt bona, perquè en Josep Perpinyà ho va dissenyar molt bé.
I la veritat és que, bé, però sí, quan et quedes sol, que et sapades del grup, allò per mi va ser molt, molt dur.
És a dir, ets conscient que dius que estàs al fi del món, aquí no hi ha res, et quedes sol.
La veritat és que sí, va costar una mica, bueno, tres dies que es van fer una mica llargs, però bé.
Ramon, tu com ho vas viure?
Bueno, sense tanta ètica jo crec que és més normal.
En qualsevol dels casos és una experiència molt entusiasmadora i, a més a més, jo tenia moltes ganes d'anar a Himalaya i, per tant, per mi va ser com una gran combinació.
I, a més a més, amb un dels pics, és a dir, una cosa que segurament no es veurà, però els meus companys van fer pujar des de baix fins a dalt una samarreta
a felicitar-me pel 60 aniversari amb uns 5.000.
Per tant, això, he de dir que vaig baixar aquell pic plorant.
Home, doncs deies sense tanta èpica, però Déu-n'hi-do.
Exacte.
Per tant, suposo que, clar, imagino que deu ser potser el moment que més recordaràs, no?, llavors aquest?
Bueno, és un dels, aquest i el que, i el del pic del 6.000, el tram final que vaig estar prou d'abandonar, vaig dir que ja no pujava, que ho deixava ja.
Però, però, vamos, bé, bé, bé, bé, al final, bé, perquè tant el Vicente, sobretot a la vera, l'empenyent, i el Josep que anava endavant, tant o més ofegat que jo,
doncs, vam començar tots tres anar tirant, com i veiem, ja que el Viscaine ja estava, ja estava a dalt.
Això va ser la combinació, quan vaig veure que el Viscaine els feia vinga, vinga, vinga, des de dalt ja està.
Clar, suposo que, potser la part final, en qualsevol cas dels dos cims, és la més difícil, no?, perquè m'imagino que penses que hi arribes i és quan es fa més dur, o no?
O quina és la part més dura, creieu?
No ho sé, en definitiva, al final és tot un plegat de coses que tens.
Hi ha moments en què baixa més el teu ànim o les teves forces, però la veritat és que tret de, com ha dit la Carme, que per qüestions de salut ella no va poder fer el camp d'alçada i al camp d'alçada i al camp d'alçada,
i al camp d'alçada i a la veritat és que tret de les coses que jo diria que són normals amb aquest tipus d'expedicions a l'alçada,
mal de cap, una sensació de no tenir gaires ganes de rellugar-la i tal.
Bé, a part d'això, que ja és una cosa normal de les alçades, doncs va anar molt bé a tots i teníem una bona predisposició i ànim per fer els dos pips.
Pel que a mi respecta al Calapatard, que és el que vaig viure, la veritat és que la veus, veus a muntanyes de baix i com que darrere tens el pomori i penses
Ah, doncs sembla que no és tant, però els últims 50 metres a mi personalment em van costar bastant, sembla que no arribes mai i realment quan arribes a dalt en un dia,
perquè això sí que ho he de dir, vam tenir uns dies fantàstics durant tot el trekking, arribes a dalt, aquell dia, aquell cel blau i veus l'everés davant,
la veritat és que se't passa tot, o sigui, és increïble.
Quin és el secret per fer una expedició d'aquest tipus?
El secret? Entrenar-te molt, o sigui...
Físicament, mentalment?
Les dues coses, o sigui, són les dues coses generalment a la muntanya a banda de la mà, o sigui, i amb una expedició així, o sigui, anar a l'Himalaya has d'estar molt fort.
A més a més és això, per a vegades haver de decidir en moments què fas, et retires, no et retires, segueixo...
moments que, és cert que nosaltres amb l'aclimatació no vam patir mal d'alçada i vam estar bé, però sí, és cert que 5.500 costa a vegades respirar,
i si et costa una mica i t'angoixes, doncs això és fatal, és...
Bé, ho has de saber controlar, i sobretot prèviament, nosaltres vam estar gairebé un any entrenant, vull dir, fer 3.000, caminar molt,
i això s'ha de fer, no pots anar a l'Himalaya, de dir, mira, m'agrada molt, vaig a fer un trekking...
No, home, sí que ho pots fer, evidentment, però pot ser un risc, un risc important, perquè el que veies és evacuacions constantment.
Sí, sí, els helicòpters treballen molt, sobretot, a partir de d'inboixer cap amunt, la veritat és que sí.
La veritat és que impacta una miqueta, eh?, veure que van traient gent.
Clar.
Ramon, no sé si també en el teu cas la preparació, creus que és més important la física, la mental, una barreja?
Jo crec que una barreja, però sobretot la mental.
La física, evidentment, si fas una mica de muntanya i fas exercici i de més,
ja és, bueno, ja entenem que hauria de ser el normal, el fet, com ha dit la Carme,
és que moltes vegades veus perquè hi ha gent que, evidentment, denotes que no han fet més exercici
que donen una volta per al llarg de casa seva.
Bé, és molt trist, però és així, és així, però després, quan estàs en aquestes alçades,
a dormir, a fer-hi, amb una certa alçada, has de tenir molt clar que estàs a aquestes alçades
perquè, si no, bueno, doncs, jo recordo, per exemple, el Francisco que em deia
és que no acabo d'estar vivint, és que no acabo d'estar vivint.
Conya, és que jo estàs dormint a 5.000 metres d'alçada.
Per tant, no pots respirar bé, no tens la capacitat.
I aquesta sensació, si no l'has experimentat abans, doncs, et pot angoixar i et pot angoixar molt mentalment
i, per tant, això fa que, bueno, això que comentava la Carme, a nosaltres,
a mi em van dir que hi havia un promitiu d'unes 50 evacuacions diàries.
Jo vaig pensar que era massa i després, la veritat, és que l'elicoltero semblava a Vietnam, eh?
amunt i avall i jo vaig assistir, bueno, jo en concret vaig assistir a dues o tres persones
que, al final, vaig tenir que dir que evacuessin, també.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
Teniu algun altre... va ser l'octubre, eh? Fa poquet, però no sé si us hagueu...
ja teniu en cap, doncs, tornar a fer alguna exposició d'aquest tipus.
Falta diners i temps, perquè les dues coses són necessàries.
Però les ganes hi són, llavors, no? Perquè si el que falta són diners i temps,
vol dir que l'altre ingredient, i és.
Sempre, sempre. Estàvem preparant el vídeo aquest i, al final,
tothom anava posant a quin seria això que tu estaves anant,
a quin seria el proper lloc, no?
I cadascun anava dient la seva.
Per tant, és que jo penso que una de les coses més importants
en aquest tipus d'activitats, com s'eviden, són els companys.
El crear... d'acord que, com comentava la Carme,
has de preparar, has de fer sortides i tal,
però la sortida no és només per preparar-te, diguéssim, en la muntanya,
sinó també en fer i crear grup i crear equip
i confiança en els companys que hi vas.
I en el nostre cas, per exemple, ja som la majoria de gent
en un moment o en un altre hem sortit junts.
La importància, doncs, de l'equip, també, en tot plegat.
Sí, molt, molt.
Tot plegat es podrà... aquesta experiència es podrà descobrir
aquest dijous a les 8 del vespre, la sala Piquet de la Taneu,
amb el quart cicle d'audiovisuals de muntanya,
fins a final, fins al juny, que també es projectarà un audiovisual
o documental relacionat amb el muntanyisme
i, en aquest cas, el primer serà, doncs, aquesta experiència
que hem comentat avui aquí sobre Calabatari-Logutxepic.
Hem parlat amb la Carme Atena i el Ramon López.
Moltes gràcies a tots dos.
Gràcies a vosaltres i, bueno, convidar a tothom
que vingui a compartir amb nosaltres aquesta experiència.
Moltes gràcies.
Perfecte. Doncs fins dijous.
Que vagi molt bé. Bon dia.
Adéu.
I així acabem aquesta primera hora.
Conectem tots seguit amb les notícies.
Tornem després de les 11.
Bon dia. Us parla Carlos Baraibar.
Ja està en marxa la declaració de Francesc Oms
al judici que li estan fent al Tribunal Suprem a Madrid
pel nouen, a diferència d'Artur Mas.
Joan Ortega i Irene Rigau.
Oms sí que està contestant a les preguntes del fiscal.
Al Tribunal Suprem i tenim l'Albert Calatrava. Bon dia.
Bon dia, Francesc.
Com s'ha assegurat que durant el nou en el que va fer el govern de la Generalitat
era garantir la llibertat d'expressió i de participació dels catalans?
Respond les preguntes del fiscal Jaime Moreno.
Oms en reconeix que durant la consulta, com a consellet de la presidència,
era el màxim responsable dels serveis jurídics de la Generalitat.
Era el máximo responsable de los servicios jurídicos.
Yo era el consejero del cual los servicios jurídicos dependían, efectivamente, sí, sí.
También es conocido, o sea, que igual sobra, pero...
Bueno, se las digo, ¿era la coordinación interdepartamental?
Efectivamente, sí.
Francesc Oms, que ja ha lamentat alguna actitud, alguna pregunta del fiscal,
sobretot que el talla les seves respostes.
Prèviament, el Tribunal que ha rebutjat la petició de nou de la defensa de l'exconseller
que volia que declaresin en aquest judici Mariano Rajoy, el ministre de Justícia,
Rafael Catàl, l'exfiscal general de l'Estat Torres Dulce
i l'actual president del Tribunal Constitucional, Pérez de los Cobos.
Albert Cladrava Catalunya, Ràdio Madrid.
Més notícies amb veu a compte.
Un home de 40 anys ha mort aquesta matinada en un incendi a Manresa, al Bages.
Es tracta d'un cas de pobresa energètica.
Tenia la llum punxada i vivia acompanyat del seu gos, que també ha mort en l'incendi.
Intoxicat pel fum.
El foc ha començat poc després de la una de la matinada
i ha obligat a evacuar una dotzena de veïns de l'edifici.
Manresa, Isaac Vilalta.
Hola, bon dia.
Quan els bombers han arribat, han trobat l'home inconscient
en una de les habitacions d'aquest pis d'un edifici de quatre plantes
prop del Teatre Cursal.
Les flames han afectat només el menjador de l'habitatge.
El sistema d'emergències mèdiques ha intentat reanimar l'home sense aconseguir-ho.
Tenia 40 anys, no treballava i subsistia gràcies a una petita pensió d'incapacitat.
Els veïns desallotjats han pogut tornar a casa un cop s'apagar l'incendi.
Isaac Vilalta, Catalunya Ràdio Manresa.
Ja està en marxa el passeig de la comitiva d'autoritats
encapçalada pel rei Felip VI, el president de la Generalitat Carles Puigdemont,
i la vicepresidenta del govern espanyol al Mobile World Congress.
Un Mobile World Congress en el que, entre d'altres coses,
s'hi podrà veure un nou telèfon de Nokia,
sentir el màxim responsable de Netflix
o a trobar les primeres tecnologies 5G.
Anem a la fira de la Gran Via.
Marc Jurado, bon dia.
Bon dia.
Inaugurat oficialment el Mobile World Congress.
A les 10 en punt, les autoritats han estat rebudes al recinte.
De fet, el rei Felip, el president Puigdemont,
la vicepresidenta del govern espanyol,
Soraya Sende Santamaria,
l'alcaldessa Colau
i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell,
han arribat en microbús, tots al mateix vehicle,
així que enguany no s'han vist les salutacions
i encaixades de mans
que d'altres anys han provocat polèmica
per la gestualitat d'uns i altres.
Ara la comitiva visita els pavellons d'Espanya i Catalunya.
Marc Jurado, Catalunya Ràdio, Fira de Barcelona.
El secretari general de l'ONU, Antonio Guterres,
ha fet una crida a resistir els intents a dit
de readmetre la tortura i la pena de mort
com a mitjans per combatre el terrorisme.
Ha estat durant la inauguració de la sessió nual
del Consell dels Drets Humans de les Nacions Unides
a Ginebra, a Suïssa.
Guterres també ha denunciat la situació dels immigrants
i dels refugiats
i ha instat a respectar les legislacions internacionals
que els protegeixen.
Segons el màxim responsable de l'ONU,
els drets humans estan en l'actualitat
en un període d'emergència.
Aquest matí està citat als jutjats de llei
del propietari de l'escopeta
que un caçador va fer servir per matar
dos agents rurals el 21 de gener a Aspa, al Segrià.
És un amic de l'autoconfés del crim
que declararà en qualitat d'investigat com a cooperador necessari
en un delicte de tinença il·lícita d'armes.
Lleida, Alba Barbosa, bon dia.
Bon dia.
Segons sembla, dies abans del crim,
el caçador detingut, Ismael Rodríguez,
va posar l'escopeta en nom del seu amic
perquè li havia caducat la llicència
i així evitava haver-la d'entregar a la Guàrdia Civil.
Era l'arma que portava el dia
que va disparar mortalment al cap
els dos agents rurals.
Pau Cimarro és advocat de les famílies de les víctimes.
La veritat és que si podem demostrar
que tot això es va fer,
sapiguem que aquesta firma
que es prestava davant de la Guàrdia Civil
realment tenia la intenció
que el senyor Ismael Rodríguez
podés continuar utilitzant la seva arma.
Jo no sé si hauríem d'enxamplar
aquesta acusació
que realment ell va ser un col·laborador
també de l'assassinat
que va fer el senyor Ismael Rodríguez.
Alba Barbosa, Catalunya, Ràdio Lleida.
Genal d'Esport, Robert Prat.
El Real Madrid manté el lideratge de la Lliga
amb un punt de diferència sobre el Barça
i un partit menys
gràcies a la seva victòria per 2 a 3
al camp del Vila-Real.
El Madrid va remuntar un 2 a 0 en contra
a la segona part.
El tècnic del Vila-Real, Fran Escrivà,
lamentava la rana en l'aplicació
del reglament de l'àrbitre
ja que va xiulat penal
per unes mans dins l'àrea
que venien d'un rebot.
A nosaltres nos dan charlas
los propios árbitros
y nos dicen que después de un rebote
invalida la mano.
Entiendo que él o no ha visto el rebote
o lo he interpretado de otra forma
porque a mí lo que me pareció
es que vino un rebote.
El Barça va guanyar 1 a 2
al camp de l'Atlètic de Madrid
i l'Espanyol va golejar 3 a 0 l'Ossassuna.
A segona A, el Nàstic va guanyar a Saragossa
per 1 a 2
i d'aquesta manera abandona el descens
per primer cop en els últims 5 mesos.
Avui també comencen el circuit de Catalunya
els entrenaments de pretemporada de Fórmula 1.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 6 minuts.
Us parla Andrea Bueno.
Entre 200 i 300 euros de mitjana al mes
es podien haver estalviat
les persones afectades per les clàusules sol.
Així ho diu Àlex Daudent,
coordinador a Catalunya de l'Associació AICC Adicae,
que demà conduirà una xerrada informativa
sobre aquestes clàusules a Can Ginestà.
L'organitza l'Associació de Veïns de Sant Just.
A Daudent també l'acompanyarà
Maria Isabel Ferreres,
advocada del Col·legi d'Advocats de Sant Feliu.
I tots dos explicaran
com saber si una hipoteca està afectada
per una clàusula sol
i si és el cas
sobre el procediment extrajudicial de reclamació
que poden seguir.
La conferència serà demà
a dos quarts de set de la tarda
a l'assal·legidor cònsul de Can Ginestà.
Més coses.
L'escola Canigó farà aquesta setmana
dues jornades de portes obertes
de cara al procés de preinscripció
del curs 2017-2018.
La setmana que ve
ho faran l'escola Montserrat
i l'Institut de Sant Just.
L'escola Presó les farà a l'abril.
L'escola Montseny
obrirà les seves portes
als pares i mares d'infants
que al proper curs comencin l'escolarització
dimecres a les 4 de la tarda
i dijous a dos quarts de 10 del matí.
I un apunt més.
Més d'una trentena de persones
s'han apuntat ja
a la jornada de presentació
del projecte educatiu
de Ciutat de dissabte.
Impulsat des de la Regidoria d'Educació,
aquest nou projecte participatiu
pretén fer entendre l'educació
com un treball de xarxa
compartit per tothom.
Un dels objectius del PEC
és engegar accions
que facin realitat
els valors de la ciutat educadora
com ara la cohesió,
la inclusió,
la convivència i la justícia.
dissabte dia 4
es convoca aquesta jornada participativa
a la Vagoneta
per parlar del PEC
a partir de dos quarts de 10 del matí.
I això és tot de moment.
La informació local
tornaran menys d'una hora
i també a la una
als Sancions Notícies edició.
Migdia, fins aleshores.
Molt bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit