a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida on va morir una estona després. La mare, que té 24 anys i és veïna de Tarrega, està ferida molt greu i ingressada a l'Arnau. Aquesta matinada hi ha hagut un altre accident, en aquest cas a l'autovia 2 a Bellloc d'Urgell. El conductor d'un tràiler està ferit molt greu. Noelia Casellas, Catalunya Ràdio Lleida.
La d'avui és una nova jornada de problemes a Rodalies en Renfe, que provoquen retards encara a aquesta hora. Equip viari de Catalunya, ràdio Jordi Tenes. Bon dia. Doncs la línia R3 de Rodalies de Catalunya, que des de primera hora del matí acumula retards que poden superar els 15 minuts per actes vandàlics entre les estacions de Mollet-Santa Rosa i Moncada-Ripollet. A Ferrocarrils de la Generalitat hi ha dos trens de la línia L7, el de les 9.25 i el de les 9.40, amb sortida de plaça Catalunya i avinguda a Tibidabo.
que han estat suprimits per una incidència. Pel que fa al trànsit, encara ens queden tres punts amb retencions. A la B10, l'Antitud i Cues entre Prim i la Barceloneta, en sentit Llobregat i entre zona Franca i Morrod cap a Trinitat. La B23, esplugues de Llobregat d'entrada a Barcelona. I la G531, que està tallada a Sant Gregori i el Gironès en els dos sentits de la marxa perquè s'està retirant el camió occidentat ahir.
Esports, Josep Antoni Isam. Golden State ha guanyat la final de l'NBA, aquesta matinada ha superat Cleveland 95-107 i aconsegueix el títol per un global de 4 victòries a dues. En futbol a la Copa América, aquesta matinada, Argentina 1-Uruguay 0, Paraguay 1-Jamaica 0. Leo Messi parla de la victòria argentina.
Fins aquí les notícies.
Manu, exàmens finals dels optimistes. Estàs a punt? Justa la fusta.
Molt bon dia, passen 7 minuts de les 10. Aquesta l'arrenquem al Just a la Fosta d'avui dimecres 17 de juny. Comencem el programa de seguida parlant de les notícies més destacades de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un repàs de l'actualitat general del dia. I a més parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles i l'Andrea Di Rius per saber què ens espera avui a tornar a sortir el sol. Les temperatures encara no han pujat del tot però sembla que aniran de nou a l'alça.
A 3.15 parlarem avui amb Puri Martínez, responsable dels tallers d'arts plàstiques que arriben al final de curs. I a la segona hora parlarem amb Míriam Miquelet, responsable de la promoció econòmica per parlar dels seminaris per a empreses que començaran en els propers dies.
Només també farem tertúlia esportiva cap a dos quarts de dotze amb el Carles Hernández i Rius, l'Enric Riba i l'Emilio Escazóquio per parlar de l'actualitat de les últimes motius vinculades amb el món de l'esport i en especial del futbol.
I a més a més a la tercera hora tindrem el president de l'Ateneu, l'Albert Massea, per parlar de l'actualitat de l'Ateneu, i també serà l'hora dels vins amb l'Street Goldstein del Celler de Cap Mat, acompanyada també dels llibres que ens recomana cada dimecres, la Sylvana Bock i les efemèries que ens explica l'Arnau Cònsul, que passava el 3-16 de juny. Tot plegat des d'ara i fins a la una de migdia, comencem.
Passant 10 minuts de les 10 saludem a aquesta hora l'Andrea. Bona tarda. Bona tarda. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, les notícies més destacades d'aquest matí, per on comencem? Comencem parlant de l'escola de formació professional Antoni Algaró perquè dues alumnes del centre han guanyat el concurs La prevenció, un valor segur, impulsat per la Generalitat.
Les alumnes Lorena Claremunt i Adriana Pino han obtingut els primers premis, el primer i segon respectivament, d'aquest concurs, que és un concurs de cartells per fomentar la seguretat de la feina. L'organitza el Departament d'Empresa i Occupació, en col·laboració amb ensenyament i amb la Fundació Privent, per commemorar el Dia Internacional de la Seguretat i la Salut en el Treball.
Claramunt ha estat reconeguda amb el primer premi del concurs. Ha presentat un cartell amb dues mans, una amb el pols amunt protegida per un guant i l'altra sense protecció i amb el pols avall embolicat en una casa. Pino, de la seva banda, mostra una mà encaixant una peça en una estructura. I com a premi, Claramunt participarà de la novena edició del curs internacional d'il·lustració i dessin gràfic i Pino ha guanyat una tauleta tàctil. I d'altra banda, hi ha un nivell a l'escola Antonio Algaró,
D'altra banda, una aplicació creada per a un grup d'alumnes del centre ha estat finalista de l'Application Awards Contest, impulsat pel Mobile World Capital. Un grup d'estudiants, en aquest cas del grup superior disseny i edició de publicacions, empreses i multimèdia, han presentat una aplicació que es diu Algaró QR, una aplicació per descobrir els secrets del centre i que funciona, justament, amb codis QR. Els estudiants van estar coordinats pel professor Roger Vilaseca i en aquest cert avant hi van participar 400 escoles de Catalunya.
Una bona notícia per començar el matí. Tenim per això més coses. Esperem ampliar aquesta informació al llarg del matí per explicar-vos que s'acolliran les properes setmanes 10 seminaris sobre internacionalització d'empreses. Són dues sessions que tindran lloc a l'equipament de les escoles el dia 26 de juny.
i el dia 3 de juliol estan subvencionades pel servei d'ocupació de Catalunya i s'adrecen a petites empreses autònoms i emprenedors. El primer serà el dia 26 i tractarà la introducció a la internacionalització i com fer més competitives les empreses. El segon seminari serà el dia 3 de juliol i servirà per planificar la internacionalització del negoci i aprofitar les oportunitats.
L'horari dels dos seminaris serà un horari de matí, cal fer inscripció prèvia per assistir-hi trucant al consistori al 930 480 4800 o escrivint un correu electrònic a l'adreça promocióeconómica arroba santjust.cat. Aquests seminaris també els impulsen els ajuntaments de Sant Feliu i de Sant Joan d'Espi.
Acabem ara amb un últim punt, Andrea. És un punt en clau cultural per explicar-vos que el Casal de Joves celebrarà dissabte el Dia Internacional de la Música. A partir de les 8 del vespre hi haurà concerts i altres actuacions a l'exterior de l'equipament per celebrar aquesta jornada que es comemora el dia 21 de juny.
Els grups que actuaran seran The Barons, 1886, East Tribes i també hi haurà les actuacions de Tina Companys, Miquel Villanueva, Just Ladies i una exhibició de teles acrobàtiques. Tot plegat serà dissabte a les 8 del vespre a l'exterior del Casal de Joves per celebrar com dèiem el Dia Internacional de la Música. Trobareu també més informació al web de l'equipament casaldajoves.com
Molt bé, doncs són les notícies més destacades d'aquest matí. Més informació com sempre, els bulletins horaris també a la una, als Injust Notícies i al web de la ràdio. I de seguida repassem més notícies, més actualitat. Però abans posem música aquest matí de dimecres. No ens anem de concert, Andrea, parlem... No, avui no. Ja tindrem temps, passarà res. Segur que demà i divendres hi ha força cosa. Si ens posem una mica així com t'ho veig, eh, a més a més.
I ens posem també romàntiques, Andrea, eh? Perquè parlem d'aquesta cançó que es diu I Love You Honeydear, i és la cançó que dona... Que no riguis, no riguis. Supermereus, això, per favor. I Love You Honeydear. Però és bonica. Sí. Honeybear, eh? Ho pronunciem malament. Em sona d'alguna cosa, aquesta... Em sona d'una pel·lícula, la cançó, però sí que no és.
Hi ha hagut un moment de coro que podria recordar-te. Això no et recorda d'un altre grup? No, em recorda que tinc una cançó. Qui canta això és Father John Misty, que és l'antic bateria de Fleet Foxes. Aquests coros m'han recordat bastant algunes de les melodies de Fleet Foxes.
Bé, en tot cas, doncs, ell va treure disc a principis d'aquest any, 2015, i és un disc que es diu així, és la que dona títol, justament, a aquest àlbum, I Love You, Funny Bear, i bé, en tot cas, el dia 4 de juliol es presentarà aquest disc al Vida Festival, és a dir, a la vila que vulguin podran anar a veure, a Vilanova i la Geltrú,
I bé, és això, Joe Stillman i Fada John Misty, i ahir va fer públic justament el videoclip, abans d'ahir, dilluns, el videoclip oficial d'aquest tema, que dona nom justament al disc. Molt en la línia, m'ha fet gràcia quan has dit allò de la pel·lícula, perquè podries estar parlant justament d'aquest videoclip, perquè és molt aquest esperit, estar com a càmera així, molt cuidada de la imatge, va com a càmera lenta, tot plegat.
I bé, una faceta molt cinematogràfica. Aparentment és l'història d'amor de dos tècnics sanitaris, segons llegim al web d'Indispot. Aparentment una mica beguts, hi ha imatges del seu tontetge a la part de darrere d'una ambulància.
I després també apareix Tilman el mateix cantant amb la seva dona en una cama, en un llit, perdó. Estic traduïna automàticament. D'una habitació luxosa. En fi, és maco de veure, eh, recomanable. Sí, molt bé, doncs ho veurem. Mira, ens posem així... Està bé, romanticots.
While the global market crashes As death fills the streets With garlic variety oblivious You grab my hand and say And I told you so, boys It's just how we expected Everything is due And nothing will be spared
But I love you, honey bear. Honey bear, honey bear, honey bear.
No. No.
I'm from my mother's depression You've got your father scorned
But everything is fine Don't give in to despair Cause I love you
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Jóves a Sant Just, fem un caracar amb Nois de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema. A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que Veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí, per recentonir amiga de ràdio d'Esvern els 28.1 de l'FM.
Gràcies a la vida. 60 i més.
El magazine fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens envinçarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador dispositiu MOB. informatiucomarcal.com Just a la Fusta, el Magazine del Matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat. El Kiosk et ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
6 minuts i dos quarts d'11, saludem d'Anau a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per repassar l'actualitat del dia parlem d'unió una altra vegada. Sí, la política... Demà segurament també en parlarem. Segurament. Perquè si avui es decideixen coses... Exacte. Portem des del dilluns. Des de dilluns, amb Unia com a protagonista, sense dubtes el tema de destacades portades avui, al diari Ara llegim que Unió es prepara per a la ruptura durant 5 línies per rebutjar la independència tot i que això posi fi a l'aliança històrica amb convergència democràtica.
i el conseller OMS no descarta una crisi de govern fruit del xoc entre els dos partits. Això és el que ens diu el diari ara. A l'avantguàrdia llegim que Convergència Democràtica i Unió donen per trencada l'aliança de 37 anys, en ull a Unió Democràtica, que acusa els socis de plantejar un ultimàtum en males formes, i Convergència manté la seva posició i reclama un sí a la independència clar i explícit.
Llegim que si la ruptura entre Convergència Democràtica i Unió es consuma, la vicepresidenta Joan Ortega, el conseller d'Interior Ramon Espadaler, tots dos amb fotografia aportada ahir al Palau de la Generalitat i el d'Agricultura, Josep Maria Balagrí sortirien del govern. Consequències d'aquesta ruptura i el periòdico per últim,
un raconet de la portada amb un titular bastant gran. Unió es plantarà avui davant de l'última tomba Convergència. La direcció d'Unió entén que se'ls obliga a passar per aquest tràmit en lloc de negociar. Per tant, és aquesta sens dubte la notícia destacada de les portades avui. Doncs també és el tema principal dels digitals, però fins i tot l'avantguàrdia. Andrea, fa un minut a minut, que és allò que es fa de vegades, evidentment, quan hi ha partits de futbol, però també quan hi ha sessions al Parlament, no? Segons quines sessions.
Hi ha un minut a minut de la crisi de siu. I què explica? Dic que entraré a veure l'última hora. La INAC creu que la majoria de militants d'unió està a favor del full de ruta sobiranista. La INAC és un seguiment de l'entrevista del president Jordi Sànchez. Després de les 10 també es parlava de Toni Font, que havia titllat dretes lleials als crítics de la Unió Democràtica.
Bé, per tant, hi ha diferents seguiments de diverses escoles que estan en marxa, es diu a quarts de deu aquest migdia hi ha aquest comitè definitiu d'Unió, hi haurà d'apremis a partir de les dues,
I no, no, hi ha un minut a minut des d'un quart de deu, és a dir, fa una hora que hi ha aquest minut a minut en marxa i suposo que clar, si està llarga fins a les dues s'anirà ampliant. En fi, el titular per això és Convergència i Unió donen per trencada la seva aliança pels seus 77 anys, el que deies ara, igual que el 324 que diu l'entorn de Donany Lleida.
donant per tancada a la Federació Convergència i Unió. Altres temes que tenim també en portada dels digitals. Rajoy ironitza sobre els canvis del seu govern a l'Associació de Controla del Congrés. Legim el 324 i l'acusa Sánchez de convertir el PSOE en un partit extremista. Ho sentíem també ara bulletí de les 10.
Ciutadans denunciarà a la Junta els juraments independentistes de regidors. I l'Ara diu que PSC, iniciativa, Esquerra Unida i Alternativa, Ciutadans i CUP posen sobre la taula la reforma de la llei sanitària de Catalunya. Els quatre grups lamenten els recents casos de corrupció i les retallades i criticant el govern per no complir les resolucions dels parlaments. Boi Ruiz ha dit aquest matí a Joan Herrera digui'm una sola privatització que s'hagi produït des del 2011.
Són aquestes les novetats d'aquest matí. Ens n'anem ara a parlar de cultura.
Comencem avui, Andrea. Comencem parlant d'una exposició al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el MACBA. Ahir es va presentar Noves Incorporacions, 64 obres adquirides els últims 3 anys, que es presenten ara per primera vegada al públic en el marc d'una exposició titulada Desitjos i necessitats, que significa, de fet, el comiat del seu director Bartomeu Marí. Es va presentar ahir i aquest va ser una mica l'aire que respirava en aquesta presentació, el comiat de Bartomeu Marí.
De les 86 obres reunides a la primera planta, 64 són noves i moltes es mostren per primera vegada al públic. El visitant que a partir d'avui vagi a visitar aquesta mostra, Desitjos i Necessitats, el títol pres de la peça de Lorenz Weiner, que presideix l'atri del museu, ja és tota una aclaració d'intencions sobre la relació amb l'art. Qui hi vagi a partir d'avui
trobarà vells coneguts com Richard Hamilton, en la seva memòria es dedica a aquesta mostra, Joan Valdésari, Francesc Cabat, Alain Secula, Esther Ferrer, Dora García o Rita McBride, entre molts altres. Aquestes són les notícies destacades avui en clau cultural a les pàgines de l'avantguàrdia. Ho trobem en aquest cas.
Ara parlem d'Annejat Elhajmi, que ha guanyat el Premi Sant Joan amb un conflicte entre mare i filla. Adicions 62 publicarà aquest llibre. La filla estrangera a principis de setembre. De fet, la sentíem fa una estona al programa de Mònica Terribas a Catalunya Ràdio.
L'escriptora Anaja del Hatsmi es va dirigir ahir com a guanyadora del 35è Premi BBBA Sant Joan de Literatura Catalana amb la filla estrangera. Un relat en forma de monòleg protagonitzat per una adolescent d'origen marroquí establerta en una ciutat de l'interior de Catalunya que manté un conflicte emocional i generacional amb la seva mare que ha fet un gran sacrifici perquè la seva filla pugui decidir sobre la seva vida. És com ho detallava justament ahir l'escriptora.
La jove que ha finalitzat l'educació secundària ha d'escollir entre si se'n va a viure a Barcelona o es queda i accepta un matrimoni proposat. La llengua, segons explicar el hajmi, té un protagonisme determinant en aquesta novel·la, ja que la mare parla anamésic, que és una varietat rifenya que és oral, i la filla no pot ni tan sols consultar en un diccionari per connectar-hi millor.
El Sant Joan, per cert, és un dels guardons més vendutats de les lletres catalanes. 35.000 euros a lliures d'impostos i, a part, als drets d'autor. Una de les novetats d'aquest any, com dèiem, és que Edicions 62 publicarà aquest llibre a inicis de setembre, coincidint amb la setmana de llibre en català.
I acabem parlant de música, parlem del festival del Mercat de Música Viva de Vic, que combinarà la descoberta i la celebració més lúdica, això ens ho diu el diari Ara, és la 27a edició d'aquest festival i poques coses es creuen millor que aquest festival, que trobar en la mateixa programació un concert de la Pegatina,
i un altre del neofadista portugues Antonio Zambujó i l'original jazzorquestra del taller de músics, fins i tot també Núria Graham. Tot plegat serà en una mateixa cita musical que celebrarà la 27a edició del 17 al 20 de setembre. Parlem d'alguns artistes que actuaran.
Concerts gratuïts, per exemple, amb els Catarras, l'Homut, la Pegatina, els Amics de les Arts, Núria Graham o Besas. El concert inaugural serà una producció del festival que aplega el neofatista portuguès Antonio Zambujo i l'original jazzorquestra del taller de músics dirigida per David Pastor i també altres propostes en que el mercat també fa detonant per fer-les possibles. Una és el Benavent Ensemble, un projecte que Carles Benavent està desenvolupant amb un quartet de corda.
Doncs no li agraïm sonar.
Primer a la pàgina esportiva. Ens fixem en les portades dels diaris d'avui, que parlen de les presidencials del Barça. Dins d'un parell de les portades hi haurà duel Bartomeu Laporta, com ho explica el diari Esport, a les eleccions del 18 de juliol. Bartomeu ja té preparat el seu equip amb Cardone de vicepresident primer i ho farà oficial d'ivendres. I Laporta ho anuncia en un vídeo per YouTube que es presenta pel suport que li han demostrat molts barcelonistes.
L'esportiu en canvi tria un altre candidat i entrevisten avui el precandidat encara Toni Freixa i destaquen un titular que és l'èxit esportiu porta el 10, és el que diu en aquesta entrevista i en un primer pla que s'hi han emportat avui el nou esportiu.
El Mundo Eportivo aposta pel mercat de fitxatge. Es diu que Lucho vol Denis. El tècnic el coneix bé Suárez i el veu com substitut de Xavi. I el mercatiu titular i intransferible i emportada posen doncs Varane.
I l'últim diari que rebassem és el diari AS. Podeu fer-ho. El diari parla de la selecció espanyola femenina que es juga al passat davant de Corea del Sud. Són les notícies esportives més destacades d'aquest matí, les que hi ha a les portades de la premsa esportiva. Ens n'anem ara a les contraportades.
de la premsa generalista. Fem un cop d'ull a l'última pàgina del diari per la qual molta gent comença. De vegades s'oblida de parts importants del diari però no es deixa de llegir per exemple l'article de Josep Ramoneda que asigna cada dimecres alhora. Avui el titula la importància de fer-ho bé.
És curiós que ningú hagi aprofitat els bons resultats de les forces anomenades emergents per reivindicar la salut del sistema democràtic. Els partits institucionals i els municipals mitjans de comunicació que han defensat el règim de la transició i que s'han indignat perquè alguns li cantaven les absoltes, ara tindrien l'oportunitat de dir
Veieu com no estava tant obturat com es deia? Amb aquest règim ha sigut possible que grups sorgits dels moviments socials, que persones que fa quatre dies eren al marge del sistema, puguin fins i tot arribar a governar. No ho diuen, per una raó molt senzilla. El règim que ells defensaven no és aquest, que en ser sotmesa pressió ha mostrat prou vies per poder ser penetrat des de fora, sinó el que garantia el còmode anar i venir del bipartidisme sense fissures. I a la segona part de l'article ens diu, el titula part de dos,
I diu que aquests dies ha sigut notícia que vuit adolescents van acabar la festa de la Champions del Barça apallissant un sense sostre. El Juan va tenir sort, en va sortir en ferides lleus, però òbviament ha canviat de barri. Segons xifres de l'Observatori Atento, el 25% de les morts de sense sostre són conseqüència d'una agressió. I Ramoneda es pregunta per què alguns joves i no tan joves homes, principalment, s'acarnissen amb els que viuen al carrer.
Podem veure-ho com la quota estadística de comportaments antisocials i quedar-nos tan amples, però hi ha una dada significativa. L'objecte de l'agressió és un pobre indefens, no és un símbol de poder o d'abús. La cultura del menyspreu dels perdedors s'està estenent, l'acceleradament i el vertigen que s'apodera d'unes noves generacions a què s'està deixant sense expectatives diu completa la sinistra feina.
Doncs és l'opinió de Ramoneda avui al diari Ara ens n'anem ara a la Vanguardia on llegim aquest titular. Ningú ja no aguanta monòlegs de partit ni tan sols del seu.
Avui entrevista Néstor García Canclini, antropòleg i investigador de la societat digital, un conversa que manté Lluís Amiguet amb ell. Lluís Amiguet li pregunta com ha canviat l'era digital la nostra vida i Canclini respon, doncs fent-nos llegir i escriurem més que mai en tots els mitjans, pot perseverar-nos fins i tot del que ens disgusta. D'aquí al titular ja no aguantem els monòlegs del partit encara que sigui el nostre i esperem pluralitat.
perquè hem provat la diversitat en entrar a la xarxa i ara ja volem que ens parlin amb veus diferents i ens agrada escoltar fins i tot els que discrepen obertament de nosaltres. La sociologia deia que a la premsa només busquem confirmar el que pensaven, això ha canviat. També hi ha les comunitats dels que s'interessen per a assumptes específics de la xarxa però ni tan sols dins d'aquestes comunitats ningú no busca unanimitat.
El preu de tanta diversitat i tolerància és que en els extrems de societats molt tolerants sorgeixen cèl·lules d'intolerants que de vegades són molt violents. Diu per encertar el futur? Parli amb els vells. Jo he vist anunciar la mort de la ràdio del cinema quan va arribar a la televisió i ja ho veu, estaven ben vius i es donen vida els uns als altres. Amb diaris i llibres passarà igual. Continuarem llegint amb paper quan valgui la pena no rebutjar-los amb només una ullada digital.
I acabem amb el periódico, que entrevista un personatge que diu això. Ens hem convertit gairebé en una DVDoteca pública. Sí, és una paraula amb pèl difícil de pronunciar, potser. És el Fernando Rodríguez, que és advocat cinèfil, l'ànima d'un dels grans videoclubs de Barcelona a revelar com sobreviu.
Diu que al seu despatx del videoclub Star de la travessera de dalt de Barcelona s'acumulen novel·les i dossiers de casos judicials. Aquí, envoltat d'un catàleg de 25.000 títols, és on ella es relaxa després d'una tensa, jornada laboral, el bufet o els tribunals.
Diu que la Gemma Tremulles, que l'entrevista li pregunta, què fa un penalista a un videoclub? Diu, és el meu hobby. A casa sempre hem estat molts cinèfils. Als 14 vaig veure Mort a Venècia i em vaig quedar extasiat. A partir d'aquí em vaig adonar que existia un altre tipus de pel·lícules. Jo estava fent vuitè d'EGB i cada divendres anàvem al cine amb un grup de la classe. Cada setmana li tocava a un de nosaltres triar la pel·lícula i un dia jo els vaig portar a veure La Lluna, de Bertolucci. Diu que em van prohibir tornar a escollir.
Diu jo tinc la meva feina, l'Star ha fet 31 anys, és un dels pocs videoclubs que encara no ha tancat. Diu jo tinc la meva feina i no puc dedicar-li moltes hores al videoclub. Els ingressos cobreixen el sou de dos treballadors, les despeses generals i la compra de pel·lícules. Tot el demés ens mantenim sense beneficis, però amb l'il·lusió que la meva mare i la meva tieta no hagin de veure el videoclub tancat. Diu ens hem convertit pràcticament en una dvdteca pública.
Doncs és l'altre de les contraportades del dia. Acabem aquest repàs com sempre amb la punt curios del dia, Andrea.
I avui parlem del nou any marcià. No sé si el tenies controlat, Andrea. No, però aquest cap de setmana, a març a Pensilvània, la NASA i altres entusiastes de l'espai es van reunir per honorar el planeta vermell. Avui no tenim l'Oriol, el tindrem demà. Per tant, li preguntarem no hi va anar, segurament, però si estava al cas d'aquesta festa.
perquè és el nou any marcià que passa cada dos anys terrestres. La NASA patrocina cada setmana que ve, perquè diu que patrocina exposicions i activitats divendres i dissabte al districte de Mars, a uns 32 km al nord de Pittsburgh, i l'agència el que espera fer és convèncer els joves a estudiar carreres relacionades amb la ciència i la tecnologia, que ajuden la NASA a aconseguir la seva meta d'enviar éssers humans a Mart, en l'època del 2030.
La localitat de Mars a Pensilvània té una població d'unes 1.700 persones, poca gent, per tant, i en el seu centre compta amb una escultura d'un plat volador. Diu que el seu festival inclou un concurs de disfresses de ciència-ficció, per exemple, i tot i que serà aquest cap de setmana, el proper seria el 5 de maig del 2017. Clar, quins anys. Molt bé. No sé què és el que ho marca, això és el que m'he quedat amb el dubte.
No tinc ni idea. Unes al maig i unes al juny, no? Té alguna cosa a veure amb les proporcions i el sol i tot plegat? Li preguntarem a l'Oriol. Molt bé, sí. No sabia que era cada dos anys. Coses noves que s'aprenen. Molt bé. Que vagi bé, Andrea.
Dos minuts i tres quarts d'onze, parlem del temps. Saludem per tant el Carles de Renedí Rius. Carles, bon dia. Bon dia, què tal? Per parlar del canvi, ja, perquè avui ja tenim el cel de nou ben clar, tot i que encara no es nota, no?, la pujada de temperatures, o ara ja sí? Home, ara ja sí, ara tenim 23 graus, que és la màxima d'ahir, avui pujarà un parell de graus comparat amb ahir. Encara refresco una miqueta i les sensacions de frescor perquè després del pas d'aquest front, d'aquesta inestabilitat, s'ha refrescat l'ambient i, d'altra banda, també ha entrat una mica de tramuntana. La tramuntana sempre ens porta aire una mica més fresquet.
I això provoca que la sensació sigui de fred, tot i que el termòmetre ja a hores d'ara es troba amb la màxima d'ai, que va ser de 22 graus. Ahir encara era un dia amb forta inestabilitat. Avui el sol apretarà, però no ho farà tant com en dies anteriors. Però sí que és cert que si anem avançant durant la setmana a partir de dijous, sobretot divendres, les temperatures podrien ser entre 3 i 4 graus. Podríem estar un altre cop a voltant dels 25, 26 o fins i tot 27 graus a Sant Just.
i cap a l'interior es podria la cosa animar fins arribar a gairebé els 30, cosa que... Déu-n'hi-do. Bueno, tornem una mica a la normalitat. Aviam, diumenge entre l'estiu... Ara sí que seria el que tocaria, no? Sí, diumenge entre l'estiu ja, o sigui que... Què vull dir, que les temperatures aquestes d'estar per sobre dels 25 o 26 graus és una cosa bastant habitual. Encara no estem en l'època més càlida.
Però bé, ja comencem a tenir... És aquell procés que dèiem, no?, que el mes de juny ens portava dels 22 graus que hauríem de tenir de mitjana quan iniciem el mes de juny fins als 24, 25. Hem tingut pocs dies d'aquests valors, però bé, recordem que l'estiu se'ns ha avançat moltíssim, que el mes de maig ha estat molt càlid, que el mes de juny en general també.
i que no l'hem de recordar per 4 o 5 dies que hi ha hagut una mica de tempesta i les temperatures han baixat una mica i han estat per sota la mitjana. Normalment el mes de juny s'ha mostrat bastant càlid i ja veurem què passa amb el juliol i el mes d'agost. De moment el que tenim és estabilitat, tot i que aquestes tardes poden tornar a formar algunes tempestes, ho farien només en zones al voltant del Vallès Oriental, del Montseny, com a mínim les previsions es marquen algun ruixat o alguna tempesta en aquella zona que després podria acabar baixant cap al Maresme.
A la resta sembla ser que no creixeran aquestes tempestes ja i que el dia serà força estable i tranquil·la. Senyors, potser veiem créixer alguna nublada de lluny, però avui el sol és el gran protagonista i de núvols ben pocs. De cara a demà dijous seguiríem parlant de la mateixa situació. El sol ha de ser el gran protagonista. Entrem en una època o en uns dies que torna la tranquil·litat i aquesta tranquil·litat es transformarà en sol i en temperatures una miqueta més elevades demà. Si avui arribem als 24 o 25, demà potser superem aquests 25 i podem arribar als 26.
El que dèiem divendres continua la mateixa situació, potser creixen algunes núvolades més en zones del Pirineu, tempestes que queden lluny de Sant Just i Sant Just seguirà fent un bon sol, o sigui que divendres seguirem amb aquesta estabilitat i divendres les temperatures encara s'enfilarien una miqueta més, arribaríem al tope d'aquesta setmana, o sigui, divendres podem superar els 26, el migdia, 27...
Les nits seran força agradables, perquè hi haurà baixades importants, la nit quedarà serena i no seran nits extremadament càlides. O sigui que de moment les nits seran força agradables i aprofitem per obrir. Com aquestes últimes, res a veure una setmana passada. El que passa és que avui s'acaba la tramuntana i llavors aquest aire fresquet que ens bufava avui potser en calma i de cara a dijous i divendres ja podem arribar als 18, 19 de mínima, però encara és una temperatura suportable. Quan superem els 21
és quan la nit es fa una mica enganxosa i emprenyadora, però sembla que això podria passar entre divendres i dissabtes si no ens bufa massa vent.
I diumenge sembla ser que doncs seguiríem parlant d'estabilitat, en general el sol ha de ser el gran protagonista el que resta de setmana, ja ho comentàvem al principi de setmana, però potser a la tarda les tempestes guanyen més terreny. Avui els mapes estiren enrere, potser Sant Just no arriben, però sí que en altres punts de Catalunya podrien arribar alguns ruixats, algunes tempestes, comarques de l'interior de Girona, l'interior de Lleida, zones del Pirineu, zones de muntanya, en aquestes zones també. I continua confirmant-se aquest canvi de temps amb el pas d'un front entre dilluns i dimarts
a Sant Just d'Esvern, que podria portar precipitacions i que algunes estarien properes a la revetlla. Potser a la tarda plou, però a la nit de la revetlla no. O sigui, a la tarda podria ploure, eh, Flamanacanigo, bla, bla, bla. Sí, sí, sí, però això com que falta tant encara pot canviar moltíssim. Sí, sí, clar. Molt bé, doncs n'estarem pendents, encara falta una setmana, pràcticament. Gràcies, Carles, que vagi bé. Molt bé. I bon dia. Bon dia.
Ara passant tres minuts de tres quarts d'onze, fem un cop d'ull. Algunes novetats musicals l'espera de poder parlar amb Puri Martín, responsable dels cursos de plàstiques que demà estrenen a exposició Cants i Nesta. I si encara respira
travessarem els marges i quan tu ja no aguantis més pots que respirin els altres.
Com ens sembla aquest repàs avui? Parlant de Ferran Palau, que estem sentint-lo ara perquè ha presentat nou videoclip, ho llegim al web de Mondesonoro. És el meu element, la cançó forma part del disc Santa Farida. Un videoclip que passa per Collbató.
Més qüestions musicals, ara parlem d'una novetat no tant a nivell de videoclips sinó una cançó que ha publicat Radio 10.
Estava previst que publiquessin el dia 9 de juny, és el seu nou maxiocupaiat. És aquest grup suec que no publicava res des del 2010. El 2014 van publicar un single que es deia Death to fascism i ara arriben amb aquest nou EP que es diu Ocupaiat. Són així.
Podem escoltar aquest tema a través de la web de Roldelux. I l'últim punt musical d'aquest matí passa per l'homenatge que ha fet Mac de Marco
El Michael Jackson l'homenatge doncs aprofitant el videoclip del segon avançament homònim de Another One. Apareix doncs en aquest vídeo amb una samarreta de Michael Jackson i el disc sortirà aquest Another One el dia 7 d'agost.
Són aquestes les notícies musicals d'aquest matí. La informació més propera al Just a la Fusta.
I el que fem ara és saludar la Purí Martín, coordinadora dels cursos municipals d'Arts Plàstiques. Ja la tenim a l'estudi. Molt bon dia, Purí. Hola, molt bon dia. Per parlar del final de curs i d'aquesta exposició que inaugureu demà dijous a Can Ginestar, l'exposició on es podran veure els treballs d'aquest curs, els que han fet els diferents alumnes. Sí, aquest any va sobre l'entorn.
L'entorn s'enjustenc. Recordo que vau baixar un dia aquí a la ràdio. Sí, amb els alumnes de pintura vam estar aquí agafant apunts. I vau explicar exacte que aquest any treballàveu l'entorn i que era una de les coses que ara hi ha caigut. Per tant, l'entorn, que és un terme bastant genèric, suposo que cadascú en cada disciplina s'han pogut treballar coses diferents.
Sí, està l'entorn proper, que són dibuixos, pintures de Sant Just des Ver, llavors, clar, també està l'entorn interior, l'entorn social, l'entorn que s'ha treballat a experiència plàstica també de la vegetació, l'entorn és molt divers.
I de quina manera s'ha fet? És a dir, s'ha fet diferent en cada disciplina? En principi, s'han donat les mateixes idees a tothom o es treballa en funció de cada...? No, a cada disciplina s'ha fet diferent. Llavors dibuix i pintura és una miqueta més similar perquè això d'agafar punts, sortir al carrer i anar agafant la gent...
Clar, però segons quines altres coses m'imagino que és diferent, no? Ceràmica és una mica més complicat potser a l'hora de pensar en l'entorn, o no? No, no perquè tenim aquí la penya del moro, tenim aquí l'entorn també on s'han fet troballes i llavors la ceràmica està inspirada en això. Què es podrà veure, per tant?
Ara ho estem muntant, encara estem amb molta feina per davant i està tot molt a mitges, però són murals, per exemple amb pintura murals. Després sí que tenim les peces de les ànfores, tot això, però està encara...
No pateixis, perquè sempre que entrevistem algú es trena exposició el dijous, muntant tota l'entrevista dimecres, i sempre, sempre, sempre diuen això, eh? Vull dir que suposo que és el normal, perquè després sempre l'inauguració funciona molt bé. Però feu tots aquesta cara que estàs fent ara de circumstàncies, no? Clar, perquè saps què passa? Que són tantes disciplines, i tan divers i tan variat, i que quedi bé, després sempre queda bé. Però mentre ho montes encara no ho veus... A dia abans sempre hi ha molts maldecaps, no?
Sí, però bueno, sempre sabem que un cop acabat sempre queda bé, tot llueix i tothom estem contents. La inauguració serà demà dijous a dos quarts de vuit, és a dos quarts de vuit? Sí. I sereu, suposo que és el dia d'estament que els alumnes poden gaudir-ho, no? Vull dir que imagino que el dia d'estrena la majoria hi seran, no? Sí, hi seran, portaran-nos familiars, amics... Festa gran, no? I festa gran per a nosaltres.
Hi haurà alguna explicació o es farà directament l'obertura de portes? No, vindrà l'alcalde com sempre, el regidor de cultura i sí, es farà una miqueta d'explicació i ja obrirem a tots. Llavors, un cop sobre aquesta exposició, també es tanca el curs de plàstiques, no? Els cursos es tanquen? Sí, tanquem els cursos de tot l'any i comencem els tallers d'estiu. Exacte. Com ha anat aquest any?
Fluixos? Ah, els cursos o...? Sí, primer els cursos i llavors si vols parlem... Doncs els cursos han anat bé, no estem al 100%, hem tingut places, no hem estat del tot plens com altres anys però força bé també, millor que l'any passat.
I en el cas dels cursos d'estiu entenc que és aquest el que està anant fluix? Sí, aquest és el que està fluix fluix. De moment, em sembla que només podem obrir un que és Històries de l'art. Si voleu podeu passar per Can Ginesa, ja a l'entrada, al vestíbul, penjats tots els tallers que s'oferten.
Perquè quan comencen els cursos al juliol? Ja, l'última setmana de juny ja comencen. Per tant encara es poden fer inscripcions per saber si... Sí, sí, fins a l'últim moment, fins un dia abans, fins al dissabte abans o així, no estan canyistes, però estan fluixets. L'any passat se'n van fer més, entenc, no?
L'any passat es van poder fer més però aquest any de veritat que només de moment no seria de l'art i n'hi ha ofertes molt maques. Quines opcions hi ha per exemple?
Hi ha vitralls, per exemple, que no s'ha pogut obrir mai perquè sempre ha faltat una o dues persones. Penso que és un ofici i és força interessant. Hi ha tor, que de seguida segur que falta una persona només per obrir. Història de l'art, que també és força interessant que aquest és el que es farà. Hi ha trencadís, tothom així.
pintura, hi ha diverses coses. No passa res, avui volíem parlar de l'exposició en realitat i d'alguna manera la gent que pugui venir demà o que ho vegi aquests dies també pot veure què es fa des de les talleres plàstiques i fer-se una idea i dir que m'apunto.
Sí, ja ho veureu que sempre el nivell que tenim aquí a Sant Just és molt maco, molt elevat i mica en mica amb paciència tothom arribar a fer coses molt maques. Sigui nou, sigui de fa anys, no ho sé, sempre quan es veuen esposats és quan la gent és conscient de què és el que fer.
Encara que el curre hagi estat dur o que hi hagi hagut alguns entrebancs, m'imagino que demà al vespre tothom té aquest moment d'alegria. A veure, també penso que el que posem és una cosa representativa. Es fa moltes més coses que no podem exposar per espai, però es fa moltes més coses. Es fa una selecció, no? Sí.
La tria el mateix alumne? Segons en quines disciplines, però per exemple pintura, després el tema és lliure, llavors el tema lliure és el que no s'exposa mai, sempre és el que fem tots comú.
Per què és aquest fil conductor? Per la tècnica, perquè és amb oli o acrílic. Si és tema lliure, podem fer aparel·la o el que sigui. I llavors més que res per format i per temàtica.
Doncs demà, dos quarts de vuit, demà dijous, hi ha aquesta cita al Celler de Can Genestà, aquesta exposició dels cursos d'arts plàstics de Can Genestà. Avui anem a parlar amb la coordenadora Purí Martí. Moltes gràcies, Purí, que vagi molt bé i fins aviat. Gràcies. Just a la Fusta, Sant Jús en directe.
Mitja minut i arribem en punt a les 11, en moment en què connectarem amb el Bulletin Informatiu de Catalunya Ràdio, també amb el de Sant Just Notícies i tornarem després amb més coses. Entrevistarem Míriam Micalef, tècnica de promoció econòmica, per parlar dels seminaris d'empreses i també serà moment de fer tertúlia esportiva. Serà el que tindrem a la segona hora del just a la fusta, després de les notícies.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11. Bon dia, us informaré, us bonet.
Artur Mas i Ramon Espadalés van reunir ahir al Palau de la Generalitat per abordar la crisi de trencament de la Federació de Convergència i Unió. Una trobada prèvia a la reunió que tindrà aquest migdia la direcció d'Unió per estudiar la resposta a l'últim àtom de Convergència democràtica que exigeix a Unió que es posicioni a favor de la independència. Barcelona, Teresa Salas. Bon dia.
Segons ha pogut saber aquesta emissora, la reunió entre el president Mas i el número 2 d'Unió, Ramon Espedaler, va ser ahir al Palau de la Generalitat. Es van reunir per analitzar la crisi que està vivint la Federació i no descarten tornar-ho a fer avui, després de la transcendental reunió de la direcció d'Unió, en la qual han de respondre l'últimàtum de convergència que li exigeix una aposta per la independència per continuar junts. Mentrestant, el sector independentista d'Unió es reuneix aquest migdia amb Òmnium, l'ANC i l'AMI al marge de la direcció per sumar al partit el full de ruta unitari.
3 Salles, Catalunya Ràdio Barcelona. Notícies breus, David Badia.
Hola, bon dia, efectivament. Només un model de salut fort i eficient hauria suportat una reducció del 24% de les partides destinades a la sanitat en un context de crisi. D'aquesta manera, respon el conseller Boirruid a les peticions de l'oposició d'un canvi de model sanitari i a les acusacions de privatització del sistema públic. Ens enfrontem, per una banda, a una crisi econòmica com mai havíem tingut, a fer fer una universitat tecnològica a la qual no podem renunciar, i a uns problemes socials i de cronicitat que hem d'abordar.
I ho fem. Ara, clar, cada cop que fem un moviment i diem aquest servei, ajuntarem aquest privatització. Ara, després del conseller, intervé el president de la Generalitat, Artur Mas.
Indignació a l'Ajuntament de Tortosa perquè Isenda embarga ajudes socials a veïns sense recursos. L'alcalde Ferran Bell ha dit que des del consistori no ho permetran. Tarragona, Carme Casanyas. Bon dia. Isenda ha decretat aquest embargament a 23 veïns de Tortosa que estan rebent petites ajudes de l'Ajuntament per les necessitats més bàsiques, com ara la compra d'un medicament o el pagament d'un rebut de la llum. L'embargament es fa perquè aquestes persones són moroses amb l'administració de l'Estat. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bell, ja ha dit que no ho permetrà.
és el que no farem és pagar a gent de diners que estan destinats a ajudar a gent en exclusió social. La comunitat mèdica reclama medicaments alternatius per tractar els pacients amb sida a l'Àfrica. L'estudi liderat per investigadors catalans demostra que un de cada quatre pacients tractats amb antiretrovirals a Mossambic ha desenvolupat resistències als fàrmacs. Roger Paredes és investigador de l'IRSI Caixa.
És important perquè aquests virus resistents es queden a la població i es poden transmetre a persones que s'infecten de nou. Per tant, el que podria passar és que en els propers anys s'espera que pugui existir un increment en el nombre de persones que tenen virus resistents.
Els treballadors de GasGas tornen avui a la feina perquè s'acaba l'ero temporal de dos mesos que van pactar amb la direcció. La plantilla de 93 persones té un futur incert perquè la Prisabel Joanolà. Bon dia. El fabricant de moto Gironil està immers en un concurs de creditors per intentar renegociar un deute de més de 30 milions d'euros. L'única sortida per evitar el tancament serà que la Fàbrica de Sal passi a tenir nous propietaris que reprenguin l'activitat. Isabel Joanola, Catalunya Ràdio, Girona.
La tiradora d'escó Sònia Franquet ha guanyat medalla de plat aquest matí als Jocs Europeus de Bakú. He tirat molt còmode durant la competició. He fet 386 punts, que està molt bé. He entrat 6a a la final i després, de molts nervis, he acabat segona.
La policia ha detingut aquest matí 15 persones més per presunta relació amb la baralla que va acabar amb la mort de Jimmy, un seguidor ultra del Deportivo, abans d'un partit contra l'Atlètic de Madrid. A la Copa América-Argentina, 1, Uruguay, 0, Paraguay, 1, Jamaica, 0. Aquesta nit que ve, Brasil, Colòmbia i Perú, Venezuela. També avui anada de la promoció primera, Saragossa-Las Palmas. A l'NBAJ a Campió, Golden State ha aconseguit la quarta victòria de la final davant Cleveland,
95107. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts us parla Andrea Bueno. Sant Just acollirà les properes setmanes dos seminaris sobre internacionalització d'empreses. Són dues sessions que tindran lloc en horari de matí a les escoles. Estan subvencionades pel Servei d'ocupació de Catalunya i s'adrecen a petites empreses autònoms i persones emprenedores.
El primer serà el dia 26 de juny, el tractarà la introducció a la internacionalització i com fem més competitives les empreses. El segon seminari serà el 3 de juliol i servirà per planificar la internacionalització del negoci i aprofitar les oportunitats que el fer inscripció previa per assistir i adreçar-vos a l'Ajuntament a l'ou 3 480 480 800 o escrivint a promocióeconómica.cat.
Més coses, dues alumnes de l'escola de formació professional Antonio Algarou han guanyat el concurs La Prevenció, un valor segur, impulsat per la Generalitat. Són Lorena Claremont i Adriana Pino, alumnes del Grau Mitjà de Gràfica Publicitària. Les alumnes han obtingut els primers premis al concurs de cartells per fomentar la seguretat a la feina.
Claramunt, reconeguda amb el primer premi, ha presentat un cartell que està endut al primer premi, com deia Mipino, al segon premi. Com a reconeixement, Claramunt participarà a la novena edició del Curs Internacional d'Illustració i Descent Gràfic. Mipino ha guanyat una tauleta tàctil.
I acabem destacant i recordant-vos que demà dijous es tanquen les inscripcions per al casal d'estiu de l'associació Patim Patam. Es poden fer a través d'internet, al web patimpatam.cat o presencialment a la vagoneta demà dijous de 5 a 8. S'adrecen ens nens i nenes des de P3 fins al segon d'ESO. Arrencarà dilluns i s'allargarà fins al 31 de juliol i es reprendreà després de l'agost, de l'1 a l'11 de setembre.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora, i també a la una, al Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, raviodesvern.com. Bon dia. Oh, misty eye of the mountain below. Keep careful watch of my brother's soul.
And should the sky be filled with fire and smoke Keep watching over during sun
This is to end in fire And we shall burn together Watch the flames climb high Into the night Calling out for the rope Stand by and we will Watch the flames burn over and over The mountainside
And if we should die tonight We should all die together Raise a glass of wine For the last time Cold enough for the road
Prepare as we will Watch the flames burn or burn On the mountain side Desolation comes upon the sky Now I see fire Inside the mountain I see fire Burning the trees I see fire
I hope that you remember.
Surely I'll do the same, come find in mountain halls. We got too close to the flame, crawling out farther. Oh, oh, fast and we will watch the flames burn open on the mountain side. Desolation comes upon the sky.
I see fire inside the mountain. I see fire burning the trees. I see fire hollowing souls. I see fire burning the breeze and the hope that you remember me.
And if the night is burning I will cover my eyes For if the dark wind turns then my brothers will die And as the sky's falling down it crashed into this lonely town And with that shadow upon the ground I hear my people screaming
I see fire inside the mountains. I see fire burning the trees. I see fire hollowing souls.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Ah, ah...
3 minuts i un quart de 12. Aquesta hora parlem de Sant Justi Empresa perquè el municipi collirà les properes setmanes dos seminaris sobre internacionalització d'empreses. Són dues sessions que es faran a les escoles els dies 26 de juny i 3 de juliol i ara en parlem amb la Miriam Micalef, tècnica de promoció econòmica i agent d'ocupació i desenvolupament local. Molt bon dia. Hola, bon dia. Per parlar d'aquestes sessions, aquests dos seminaris, que es faran en les properes setmanes, a qui s'adrecen, sobretot?
principalment estan adressades a petites empreses, autònoms i persones emprenedores. Aquests seminaris es marquen també en el programa d'internacionalització d'empreses dins dels serveis que donem des de promoció econòmica a la internacionalització d'empreses i que és un servei compartit pels municipis de Sant Just d'Esveral, que liderem aquest programa,
Sant Feliu de Jobregat i Sant Joan d'Espí. Llavors està obert a les empreses de tots. D'aquests tres municipis. I als emprenedors, segurament. Per tant, en principi s'obre aquest... O sigui, ara la gent que vulgui o les empreses que vulguin s'hi poden apuntar i llavors el dia 26 i el dia 3 es fan les sessions, no? Exacte. Són independents l'una de l'altra, s'han de fer les dues juntes.
Com ve fer-les les dues juntes, però es poden apuntar independentment l'una o l'altra. Podran trobar el formulari d'inscripció, l'enllaç al formulari d'inscripció a qualsevol d'elles, a través de la web de promoció econòmica, dins d'empreses o emprenedoria, l'apartat de formació de cadascuna de les seccions.
Quina és l'intensió d'aquestes sessions, d'aquests seminaris? Doncs mira, primer de tot és explicar quin sentit té la internacionalització per les PMes avui dia. Per això la primera sessió es centre sobretot per donar un concepte de competitivitat internacional, que no és el mateix ni molt menys que fer competència, perquè moltes vegades competitivitat internacional va associada a idees d'innovació,
va associada a idees de col·laboració amb altres empreses que potser són els teus competidors al mercat nacional, va associada a la idea de millora contínua, o sigui que al final és millorar la pròpia empresa a través d'una via que s'obrirà a mercats exteriors.
Això va orientada sobretot a la primera sessió que posa en context una mica també de la situació de les PIMs catalanes en general perquè les PIMs del nostre entorn han d'entendre que no estan soles en aquest procés i tenen el suport i l'ajuda d'altres administracions, d'altres nosaltres. La promoció econòmica aquí és en just desvent.
A part d'això, les empreses han de saber també que aquesta és una via per conèixer el servei que donem de diagnosi i de planificació a la internacionalització. Per això, un pas intermedi podria ser passar pel servei d'assessorament.
La segona sessió, precisament, és per explicar quines són les passes a seguir per planificar, per tenir un pla d'internacionalització. L'hem donat el nom de planificar la internacionalització del teu negoci i aprofita oportunitats perquè planificar i fer una estratègia d'internacionalització, encara que siguis una PM petit, no vol dir que no puguis aprofitar qualsevol oportunitat d'una comanda puntual que t'arribi,
en un moment donat, però si planifiques estaràs millor preparat per aprofitar una comanda puntual i en tot cas hauràs planificat una estratègia adaptada a les teves necessitats.
Clar, de vegades potser fa por, no?, per algunes pimes pensant a internet. O por o dir ui, doncs potser jo no hauria d'anar a acabar aquí perquè no és un mercat que em plantegi. Potser sí que l'ha d'estar a fer el salt. Sí, exacte. Moltes vegades és que les pimes ni s'ho han plantejat. I de cop i volta reben una comanda que els arriba perquè algú els ha trobat per internet o perquè un client té altres proveïdors que els contacten per casos molt diversos.
i és quan comencen a plantejar-se que això és una possibilitat. La qüestió és que quan els arriba aquesta oportunitat, una miqueta per casualitat, no estan preparats perquè mai s'ho havien plantejat, mai no ho havien planificat.
La qüestió és començar a planificar ara i si t'arriben aquestes oportunitats, que arriben sovint, doncs estaràs més preparat. Per tant, avançar-se una mica al que pugui passar en aquest sentit. Exacte. Seran aquestes dues sessions el 26 de juny i el 3 de juliol. Seran al matí, no? Totes dues? Sí, de 9.30 a 12.30. Tres horetes. Quin cost té participar-hi?
No, la inscripció és totalment gratuïta. Són aquests cursos que estan subvencionades pel servei d'ocupació de Catalunya. Exacte. Són part dels serveis que donem de manera general al programa d'internacionalització d'empreses.
Una part és la formació o seminaris, altres serveis que donem és un assessorament més individualitzat i més pautat, però també podem resoldre consultes puntuals, donem orientacions sobre ajudes o programes d'altres administracions.
Busquem contactes amb altres agències de promoció a l'exterior, fem cerca de mercats internacionals o de fires, etc. A més a més acostumem a enviar informació de tot tipus. Una bona oportunitat també tenen en compte que justament convé aprofitar-la perquè són dues sessions molt seguides i es pot fer tot el que se'n seu.
amb aquest gos gratuït, i deies al principi que s'adreça a petites empreses, autònoms i persones emprenedors, per tant, una mica oberta a tothom per entendre'ns que tinguis un petit negoci. Sí, és una manera no només de treure un profit de les sessions específicament, d'assolir uns objectius de les sessions, que a més a més poden ser aplicats, perquè especialment la segona sessió de planificació és molt pràctica,
però a sobre és una manera de conèixer també una miqueta de primera mà quins són els serveis que els podem donar, perquè part del contingut d'aquestes sessions és donar exemples del que ja hem anat veient amb altres empreses o les experiències que hem viscut amb altres empreses.
A Sant Jose hi ha moltes petites empreses que estiguin internacionalitzades, teniu constància? Déu-n'hi-do, hi ha moltes que són empreses multinacionals. És una altra línia. Són delegacions de fora, que són de capital inversors de fora,
tenen aquí una petita delegació comercial. Encara que són benvingudes a les sessions entenc que potser no estarien tan interessades. Però hi ha moltes empreses de caire industrial i fins i tot de serveis
que sí que estan començant a plantejar-s'ho i també n'hi ha d'altres que, déu-n'hi-do, tenen una presència molt internacional. N'hi ha d'algunes que fins i tot exporten gairebé tota la seva producció o la gran majoria de la seva producció. Dèu-n'hi-do. Per tant, doncs amb petita empresa, també.
Sí, són petites empreses. El teixit productiu de Sant Just es caracteritza principalment per petites, mitjanes empreses. I en tenim fins i tot emprenedors que han començat la seva activitat reflectint al seu pla d'empresa una activitat internacional i ho han aconseguit perquè una de les primeres seves accions de promoció ha sigut anar-se a fires internacionals.
i ara de jo han aconseguit clients i contactes internacionals i la seva activitat consisteix a comercialitzar arreu del món. Les sessions qui les imparteix, les de tots dos dies? Jo mateixa, soc part de Tècnica de Promoció Econòmica i que m'hi dedico a altres temes del desenvolupament local i d'ocupació.
També soc especialista en internacionalització d'empreses. Jo soc la persona que els faig l'acompanyament en el tema de la diagnosi o de l'assessorament i de posar-los en contacte amb altres agències de promoció a l'exterior com poden ser Acció, Cambres, etc.
que són les que realment tenen programes més potents i tenen ajudes econòmiques també per a algunes seccions de promoció. Quina és la clau per començar un procés d'internacionalització o el més important a tenir en compte?
Jo crec que primer de tot és una qüestió ja de motivació, d'automotivació i de no posar-se límits com a empresa i és una qüestió de millora contínua. Hi ha empreses que per la seva estratègia la internacionalització no és part del seu creixement, és molt raonable.
però tampoc no ha de ser una limitació. Una empresa no s'ha d'autolimitar en aquest sentit. A la internacionalització hi ha moltíssimes vies d'internacionalitzar-se, fins i tot per moltes empreses de serveis o serveis que podria semblar que no són susceptibles d'internacionalitzar-se perquè no és una exportació pròpia vendida.
Però sempre hi ha estratègies, fins i tot fer una franquícia o cedir una llicència d'una manera internacionalitzada. Al final és trobar la fórmula que s'adapti millor a l'estratègia de la teva empresa i que sigui coherent amb l'estratègia de l'empresa, amb la teva visió i missió i el model de creixement que ja t'has plantejat.
Per tant, que no ens espanti el nom, com dèiem al principi, que a vegades internacionalització i ha sent la que hi ha de ser per multinacionals. Són una cosa molt de multinacionals, però multinacional, l'hem associat a un model de gran empresa, moltes divisions i un model també organitzatiu i de presa de decisions.
però realment internacionalització d'empresa aplica qualsevol concepte d'empresa, fins i tot empreses autònoms, autònoms que avui dia són tan especialitzats que poden prestar els seus serveis arreu del món, a altres països. Hem tingut exemples d'emprenedors que són tècnics especialistes en equipaments mèdics,
que poden oferir els seus serveis indistintament aquí a Europa o a Latinoamèrica o a altres continents. Això no és un límit. Doncs el dia 26 de juny divendres de la setmana que ve i també el 3 de juliol es faran aquestes sessions d'introducció a la internacionalització i planificació per aprofitar oportunitats. Unes sessions que s'impulsen també conjuntament amb Sant Feliu i Sant Joan d'Espí.
i que es faran a les escoles per apuntar-s'hi. Es pot fer, com ens deies, a través del web de promoció econòmica, Miriam? Correcte. O escrivint un correu. Avui anem a parlar amb la Miriam Micalef, tècnica de promoció econòmica i agent d'ocupació i desenvolupament local, i també qui impartirà aquestes sessions la setmana que ve. Gràcies, Miriam. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé i bon dia. Adéu, bon dia.
És molt fàcil.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Jóves a Sant Just, fem un caracar amb nois de segon de so i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema. A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que Veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del bisbe de Roma, de cara a l'Església i a la societat.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com. Just a la Fusta, el Magazine del Matí.
M'agrada molt.
En punt dos quarts de dotze, és moment de fer tertúlia esportiva. Avui saludem el Carles Hernández Ríos i l'Emilius Kazokyo. Bon dia a tots dos, què tal? Molt bon dia. Per parlar una setmana més d'esport de futbol. Just l'endemà, que sabem que Joan Laporta es tornarà a presentar com a president del Barça. Avui com que sentia la notícia, dic, mira, ens va bé que tenim tertúlia esportiva.
Algú el dubtava? L'altre dia crec que l'Enric no ho tenia del tot clar, no? Em sembla que vam parlar a la Tartúlia, diria que ell deia que no creia que... Es veu que es quedava sense candidat, el pobre Enric. No sabia qui votar. Exacte. Bé, no sé... Hi ha molta gent que l'havien demanat, però de vegades també demana una cosa i a l'hora de veritat es tira cap a un altre. Jo personalment crec que s'equivoca el senyor Laporta, però bueno...
Avui ho comentava en RAC1. El senyor Laporta va sortir de la Barça pensant-se que faria un partit polític i seria president de la Generalitat de Catalunya. Quan es va adonar que això de ser president és una mica més complicat, tot i que en aquest país un funcionari va arribar a ser president de la Generalitat de Catalunya, o sigui que si ho podia fer el senyor Montilla ho podia fer el senyor Joan Laporta.
I el senyor Maragall, abans de ser el senyor Maragall també era un funcionari. Sí, per això volia dir que qualsevol persona pot ser aviam. En tots els països normals del món ha de ser així, no? Jo recordo un acudit de fa molts anys, del Tarik, que deia, diu, als Estats Units qualsevol pot ser president. I la demostració la tenim en el president. I en aquella època era el Richard Nixon.
I ara veiem una alcaldessa de Barcelona que va amb metro, va fer manifestacions anti desnonaments, que les coses estan canviant. La porta veu que és un lloc on s'hi ha sentit còmode, és un lloc on crec que hi ha una època molt bona al FC Barcelona, que molts presidents ara amb la campanya s'atribuiran a ells mateixos, i no és una qüestió que no...
té els seus petits punts, però fins i tot no serien punts ni de... ni de la mateixa directiva, seria del director esportiu, en tot cas, no? De la directiva Corrobora. Pobre, pobre... Ja t'estàs ficant el pobre Sobi? No, però vull dir que sí. No, però parlo dels èxits, que molta gent es sutra als èxits a la butxaca i dirà, és que jo he portat aquest i l'altre, és que jo he fet això, jo tinc l'època més d'aurada del Barça, a la porta ja haurà de canviar el cartell, perquè l'època més d'aurada és aquesta, quan ningú... Jo no m'ho pensava que hi hagués alguna millor que l'època del Guardiola, perquè fa resultats com a mínim.
I el que crec és que en una època tan bona realment val la pena. Ara som precandidats, ara hem d'aconseguir les signatures... Suposar que la porta aconseguirà les signatures, jo suposo que tots, és complicat que algú no...
I després els cacau judicials que han tingut tots, bueno tots que han tingut, doncs els que han passat per la presidència, tant en Bartomeu com en Laporta, doncs això els passarà una miqueta amb les eleccions i potser tenim alguna sorpresa. Benedito pot arribar a fer alguna cosa. Es va presentar també un altre, no, ahir? Jordi, com es diu? Toni Freixa.
No, no, no. Nosaltres som el Barça. Som Gip normal. No el tinc controlat, a veure. Sí, sí. És una nova candidatura, també, que també ha d'aconseguir les signatures. Fins quan hi ha per aconseguir-les? Ara som precandidats, tots. Ara sí que m'has mort.
Les eleccions són el 18 de juliol. El 18 de juliol, una setmana... Vaig buscant parlar, no? Sí, de la tebre candidat que sorgeix de les bases. Aquest que deia ara, dilluns. A veure si el trobo.
El dia 12... El 18 què és? El 4 de juliol és la data límit per a presentar els avals. El 4 de juliol. Bé, serà endretingut a la campanya. Hi ha una setmana de campanya.
i després ja el dia de les eleccions. Que hi ha gent que diu avui unes eleccions al mes de juliol, que no hi ha futbol i hi haurà molta abstenció, la gent no anirà. Ens haurem de seguir els mitjans de comunicació per fer campanya. Aquesta gent haurà de pagar per poder tenir entrevistes, per poder ensenyar el que són.
Com a mínim amb un estiu de poca feina perquè no es pot fitxar o si es fitxa el pobre que fitxa no es pot jugar fins al gener i amb un estiu que només tenim la Copa Amèrica i poca cosa més està bé que hi hagi aquestes eleccions i ens distreu una miqueta. Com a mínim començarà a inventar-se fitxatges de cara al mes de gener? El que deia un titular fa uns dies diu que aquestes eleccions el pes no estarà en els fitxatges. Clar, no es pot fitxar ningú.
que sí es pot fitxar, però... De totes maneres, mira, precisament, en aquest article parlava de les promeses que s'havien fet en anteriors eleccions, parlava del becam per part de la porta que després no va venir, i no me'n recordo... És veritat. Ens van portar un porter turc que es representava el mateix... El mateix. El mateix representant. O sigui que a vegades les promeses d'aquests... No, si i tal, jo fitxaré...
Ho tinc ja paraulat aquest, i el ciguanyo vindrà després de l'hora de la veritat. És una mica com les campanyes polítiques, no? Jo prometo, jo prometo, i després de l'hora de la veritat no... Home, però ve amb pollol la porta.
Sí, bueno, també hem de recordar que a les eleccions, precisament les primeres que va guanyar a la porta, el Bassas venia amb un tal Pep Guardiola. També són unes eleccions rares, perquè què poden aportar com a grans fitxatges? Perquè és que és una època... Fins al gener, no? És clar, és complicat, perquè només es pot treure el tema dels judicis que tenen pendents tots per mala gestió o pel que pugui ser, no?
No sé, seran unes eleccions raras, però jo crec que la porta té bastants números per repetir. Però no pel fet que ho hagi fet bé o ho hagi fet malament, no?
El Benito té una imatge externa, sense conèixer el Massa, que no entra. Aquests ulls així mig caiguts, que sembla una persona rancorosa. Pobre, potser és un tros de pa. Però té una imatge externa que sembla que sigui un tio que s'estigui rumiant alguna gamberrada. No sé, té cara d'entremaliat.
i sempre està com empipat. Dels precandidats, l'únic que li he sentit dir que aturarà el tema de l'Espai Barça és el benedit. La resta s'han callat, no han dit res. Sembla que no vulguin anar molt en contra del que ha fet aquesta Junta, del que ha fet el Bartomeu, perquè potser pensen que anar-hi en contra de cara al soci i diria, ostres, a veure, aquest senyors n'ha aconseguit, ho han fet possible un triplet,
la cinquena Copa d'Europa i al final de com... A veure, jo crec que el que més interessa al soci, que és després de tot el que ha de votar, són els exícits esportius. Clar, i aquest continuisme tant el pot vendre a la porta com a aquesta junta que hi ha ara. Llavors, és aquí una mica l'enfrontament que hi veig. L'hi ha anat molt bé, també, ara, aquest any. Les coses van bé, sí, sí, li han anat bé, però vaja, o sigui que en el moment que ha tingut un punt d'inflexió, que això suposo que a la porta se n'aprofitarà molt, aquesta campanya,
Ja va començar a fotre fora gent al carrer. El segon director tècnic va sortir per potes perquè marxava el primer. I tampoc no havia passat res de l'altre món. Aquí el Barça té una crisi de 10 partits sense guanyar la Lliga i es desmunta el cul. Com a mínim aquesta és la sensació que ha donat.
que es va perdre i allà va haver-hi una revolució. Amb el bàsquet, que és el que ell domina, no és que hagi estat la gran temporada. Ara estan dient que el Madrid algun cop es pot guanyar, però crec que el Madrid guanyarà la Lliga de Bàsquet. Però això ho dèiem també la temporada passada.
Sí, no, no, no. Jo crec que la porta té bastant a guanyar i per això s'hi presenta. Si no, no li cal. Jo crec que amb aquest home no li cal. I a part que una miqueta de suquillo també li va bé en aquestes situacions. O sigui, ha estat una mica ensopit tot el tema de presidència. Ens falta un paio que foti candela, que foti alguns comentaris, que faci de president, no?
Jo el trobo faltant en aquest sentit. En el sentit purament esportiu, jo crec que el Barça va sol. O sigui, jo crec que traiem tota la Junta Directiva, deixem molts directors esportius i el Barça funciona igual. Es subcontracta una empresa que gestioni l'administratiuament el club i que són uns professionals, els paga un sou a final de mes i hi haurà especulacions i coses rares. Clar, és que ara, per exemple, una de les coses de les que es parla és si s'ha de canviar de sponsor, si s'ha de canviar de...
de subministrar les samarretes perquè Clàudia s'ha pagat amb aquells, no sé quants milers de milions... Clar, s'hauran d'anar a buscar les tonteries més grans del món per intentar justificar. Diu, anem a fotre el gran canvi. Però si ja està bé, no cal tocar res, i això passa durant unes quantes eleccions.
No ho sé, jo crec que serà un enfrontament entre tots dos i que guanyi qui vulgui perquè bàsicament si una cosa està bé... Lo perillós és que vingués un tio que digués jo vaig a canviar-ho tot. No és el moment de canviar-ho tot. El moment de canviar-ho tot era a l'època Núñez. A vegades em fot una mica de ràbia aquestes coses que fan els presidents quan estan a punt de plegar i entren a unes eleccions que foten quatre o cinc contractes que et lliguen de per mans. Ha fet una història de cinquanta anys vista de no sé què. L'espònsor em sembla que ja l'ha mig lligat de cara als propers anys.
Sí, però l'ha deixat tot pendent. Pots dir? Sí, sí, sí. Sembla ser que sí. Sembla ser, va, a veure. No, no, no, sí. Clar, ja veurem si després no surt ell i surt un altre i diu, ostres, que m'he trobat lligat de mans i peus. És així, sí, sí, però és que he tingut la sensació que el Bartomeu ha sortit ja lligant quatre o cinc coses perquè el que s'hi pugui trobar tingui un marron, no?, i diguin, mira, escolta'm, jo ja ho vaig lligar amb Catarà Airways aquest i tu has intentat fotre-l'hi, a sobre ens ha costat que l'és, i així ja està fent precampanya per les properes contes. Podria ser, encara que ell diu que no.
Home, la renovació de Luis Enrique, l'ampliació de contracte de Luis Enrique està clar que sí. Home, Luis Enrique s'està rient encara. Porta una setmana rient i deu fer un mal al coll, que és massa. El tio aquí jugant a que me'n vaig, me'n vaig, me'n vaig guanya el triplet, que podia haver sigut que no, però vaja, hi havia molts números per guanyar-lo, i el tio diu ara us demano que em surt de la fava i m'ho pagareu, perquè com que esteu renovant i heu de fer eleccions... No, no, ha buscat el millor moment. Sí, sí, bona estratègia. Molt, molt bona.
El que és fitxatges al Lice Vidal sense quadres. És un bon fitxatge, és continuïtat en aquest sistema de joc de laterals. Jo crec que ha sigut més una maniobra perquè per dir-li a l'Albers si no vols renovar ja tenim substitut a partir de gener.
I l'altre diu que amb el que m'estima l'afició m'ha demostrat que m'estima, doncs... Sí, però l'Alves ja no està per fotre tres partits la setmana en aquest sentit de pujar i baixar tant. Està clar que no. El Rakitic ja el pots utilitzar per fer altres coses que no sigui vigilar tot aquell lateral de Messi i Alves i agafes un tio que és jove
i que puja i baixa i que fa el mateix que podria fer l'Albe, doncs ara fa deu anys. És un tio que físicament tira molt bé i és un paio que jo crec que pot donar molt a la Barça per això, perquè pot pujar fins a la banda, pot centrar, té tècnica, pot fer jugades determinants en banda quan els equips es tanquen al mig del camp i després té tornada. És un tio que físicament està molt fort.
El Barça, des de l'època del Xavi Ferrer i del Sergi, crec que aquests carrilers, aquests de gent que fa els 100 metres, 300 vegades durant un partit, ja estem acostumats. Sí. Passa que abans, a l'època del Sergi, potser sí que hi havia extrems, i ara, com que pugeu tant, ja n'hi fem altres coses. Ja no cal, sí, sí. És un bon fitxatge. Jo suposo que és un fitxatge, a més a més, demanat per l'Horizonti, que ja sabia que anava a renovar per un... O sigui, que continuaria i necessita un carrilers per la banda dreta, ja està.
i aquest és molt.
I ja no es trobaran massa coses més. No sé si al mig del camp se'ls donarà més protagonisme als joves amb la marxa del Xavi. I jo crec que tindran més minuts, perquè crec, i si no serà un error, treure's de sobre en Bartra o en Sergi Roberto o el Rafinha serà un... Jo crec que és un error. Serà un delta baix, eh? Perquè jo crec que és un pla de futur espectacular que no et costa massa que l'és, et costa el sou, però no has d'anar fitxant lloc. I crec que estan capacitadíssims per portar el motor del Barça al mig del camp d'aquí uns quants anys.
Si se'n va la rada del Barça, per exemple, aquesta és una de les que avui aprofitarà la porta d'aquesta campanya per dir que el Barça és una borrada com una casa, o sigui, permetre que aquest tio tingui una fitxa, una col·laboració tan petita... Està en la mateixa situació que estava el Thiago Alcántara quan va fitxar pel Ballet.
I si ningú és tonto i hi ha encalès, que això és el difícil, que hi hagi encalès, doncs algú fotrà cullerada i se'n portarà el Bartre. I el Bartre és un paio que aquest any encara és l'hora que jo recordi si ha fallat alguna pilota, els moments que ha tingut. I a més és un tio que surt amb tècnica, surt amb pilota controlada i alguns cops, i que s'emprenyi qui vulgui, alguns cops ho ha fet bastant més bé que en Piqué. Però bastant. Tot et retardarà per això de fitxatges, no amb les eleccions o no?
Per què? Perquè hi ha aquests partits de les eleccions. Ah, les eleccions. Jo no crec que vingui cap gran estrella dient que fins al gener no jugues. El que es pot prometre és que al mercat d'hivern vindrà aquest, aquest o l'altre. Sí, però no ara, perquè vingui al mercat d'hivern el desembre.
Tampoc no cal que anem fent el temps rival. No s'ha d'anar a fitxar de cara a la galeria. Mira la pasta amb l'experiència del Bale, que se'l trauran de sobre per quatre duros.
Jo no crec que s'ha d'anar a fitxar de cara a l'agradaria. Mira, com que aquests han fitxat el Neymar, jo fitxo el Deil. No, no, segurament serà un altre estil. De fet, veig que Bartomeu ara ha dit que no vol l'espai Barça, per tant serà més cosetes així o el que deies dels patrocinis. Però què és l'espai Barça? És que jo vaig una mica perdut amb això. Bueno, la remodelació de l'estadi, enderrocament del Mini, que el Mini el fan aquí a... Però això ja està aprovat, no?
Però es pot tirar enrere. El tennis Forn ja està venut, ja comencen a treballar-hi allà, això és Espai Barça. A veure, la part de Sant Joan d'Espici que ja va endavant, però el nou Palau Laurana, de rocar el mini i el Palau Actual, fer-los nous, remodelar l'estadi, posar-lo en tipus pastís d'aniversari,
I això ara no, això no toca. No, no, això tira endavant amb Bartomeu. Bartomeu tira endavant. Que Bartomeu presenta la seva candidatura aquest divendres. El Benedito ja ha dit que ni parlar-ne, que no. Però Benedito anirà a Palau Blagorana o alguna cosa.
Estic intentant ampliar la informació. Jo crec que l'espai Barça, ara que encara hi ha drets de televisió suculents, es pot aprofitar. A més, si està clar que el Barça de bàsquet o se'n va a jugar el Sant Jordi o necessita un palau amb 10.000... Jo he estat aquest any, fa molts anys que no hi era, vaig anar a jugar futbol l'últim cop,
i estava de públic veient un partit del Barça de bàsquet i dic, hòstia, és que això ho veus per la tele els altres camps de bàsquet que hi ha, ni sembla mentida com un equip com el Barça estigui jugant. Ara, que a mi personalment m'agrada més un palau com el Blaugrana 0. Una miqueta més gran, sí, però és que jo crec que és massa petit, no? És, potser sí, massa petit. S'ha quedat una mica petit. Jo, mira, al Sant Jordi hi he anat només una vegada per veure un partit de bàsquet. No, Sant Jordi és massa gran, és camí de terminis. És massa gran, sí, és massa gran. I a més, ja des de la primera fila estàs molt separat de la pista, o sigui, no.
Sí, sí, és un terme mig. S'ha de trobar el terme mig i el Palau Llauran ha fet la seva tasca i suposo que una... I també cal, veus, que dius culleres. Sí, no, no, li cal... Un disseny dels anys 70. La porta no sé, perquè clar, la porta va ser el primer que va parlar d'un... De canvi, per això que la porta jo no crec... Ell posarà modificacions. Exacte, si no, no, en lloc de posar-lo de blanc, el posaré de blau i grans, eh. Alguna cosa canviarà, però vull dir, vaja que...
que jo crec que aquest canvi s'ha de fer i el Benedito potser no ha estat massa encertat amb aquesta cosa. Jo crec que molta gent a Camp Barça veu amb bons ulls del fet de treure el mini-estadi, treure uns calerons, portar-ho allà i que estigui tot allà, tota la masia, el mini-estadi, tota la formació la tens allà. I és un camp que realment, amb les imatges que hi visio, és realment molt maco.
No puc ampliar-ho perquè tenim problemes de connexió, per tant no podem dir quin era el detall. Seguiu la Copa Amèrica? No gaire, no gaire. Sé que l'Argentina va empatar. Per això dic que obren amb un tema d'aquest. A La Guardia no surt res. No, no surt res. Jo he intentat mirar aquí a veure els resultats, però tampoc em sembla bé. Perquè hi ha el delay horari, no? Suposo.
Suposo que a la nit no poden parlar massa i són els diaris digitals els únics que poden comentar una miqueta. Sé que l'Argentina s'ha posat primera de grup perquè a la nit va guanyar Uruguai 1-0, va marcar el punt de cua... I va fer declaracions i tot. Sí, que era un partit dur, aviam què s'esperava, perquè jo tinc amics uruguaios que ja tenien previst. Des d'aquí Sant Just ja estava feta la convocatòria, ja sabien com havien de jugar, i així van jugar, o sigui que tampoc no hi havia massa coses si a 12 o 13 mil quilòmetres ja saben com havien de jugar a l'Argentina.
Hem de tenir en compte que l'Uruguay no pot jugar encara el Luis Suárez, que ara està sancionat. Déu-n'hi-do. I Martina va dir que van ser pacients davant d'un rival de jerarquia. I després el Vidal, aquell s'ha fotut una castanya... Sí, es veu que era el seu dia lliure. El seu dia lliure va anar al casino, va passar la tarda en un casino a prop de Santiago...
I llavors, déu-n'hi-do, les imatges de com queda el cotxe. A més, havia conduït... Després t'havia begut, vull dir que... Va passar la nit al Calabós, em sembla. Aviam si el dilluns ja té un altre Ferrari 9. Que deu ser la seva gran preocupació d'avui.
Va posar a Twitter que estava bé, que gràcies pel suport, etc. Mira, em sembla que ara sí que podré comentar el detall aquest que dèiem, de què passa amb aquests matinsos. En fi, Joan Laporta que de moment ho ha anunciat a través de Youtube només. Vull dir que també suposo que farà algun acte o alguna cosa, no? Perquè ahir només... El que està una mica molest és el senyor Jordi Majó.
per aquells faties que va anunciar. Aquest és el que deia jo, aquest s'ha presentat, no? Sí, sí, el Jordi Masó fa oficial la seva candidatura, no sé si és... Aquest és el soci aquest, no? El Divendres. No, el Jordi Masó ha estat aquí a la ràdio, no? Sí, sí, sí. És d'aquí que ha vingut a la desbarralada. Varies vegades. I crec que és el Divendres que farà la seva presentació. També. I el Bartomeu farà també el Divendres uns minuts abans. I clar, s'acabarà. Contra programa, eh? Jo tinc...
Programat això fa un grapat de dies. Igual el Bartomeu té por del Jordi Majones que va a la porta. I per això li trepitja la presentació. És possible. És possible. Això pot donar punts amb el major. O sigui, tenim cinc candidats, no, llavors? No, no, sis veig. Sis? Sis. Hi ha el Feixes, Bartomeu, major,
La porta, Benedito, i el de... som gent normal. Som gent normal. Sis. Aquest de som gent normal a mi em sona una mica a Barcelona en Comú, Podemos... És que tothom és gent normal, fins i tot amb el seu contrari, que vol dir que tots els altres no ho són. No són normals.
Ens apuntarem allà per sentir-nos. Mira, diu que ha posat sobre la taula els plans que té per gestionar el patrimoni del club, diu que defutgi inversions d'obres faraòniques, que vol invertir 50 milions d'euros al Camp Nou per millorar-ne els accessos, ascensors i escales mecàniques i fer lavabos nous. Lavabos nous?
Més còmodes. Sostenibles i de qualitat. I millorar i ampliar l'oferta de bars i restauració a l'estadi. I després situa un nou mini-estad d'incapacitat per 6.000 persones a l'estat esportiu de Sant Joan d'Espí. De cara a les seccions vol construir nou Palau Llauran amb un aforament de 10.000 persones que incorpori una pista de gel.
I bé, ha dit que això que modificarà també les statuts per tornar les legislatures cada 4 anys. I bé, en tot cas és aquesta, l'explicació d'aquest titular que dèiem. No es mouen massa, hi haurà petits canvis entre els uns i els altres. Suposo que sí.
Bé, en tot cas volem anar seguint, sobretot un cop es passen aquestes signatures. És al migdia, veig les presentacions de divendres també, i suposo que Jòrgi Majo deu ser quart del tot. Divendres a la tarda, aquest país ja no fa gens res perquè no... Sí, home, ja... El prop del mes de juliol... Acaben els nens, els nens surten de col·lis, s'acaba l'escola...
Ja s'apropa la revetlla de Sant Joan. En fi, vosaltres no voteu, per això, les eleccions? L'Enric sí, en principi. L'Enric votaria. Ja anirem parlant, doncs, amb els propers. I bé, en tot cas, doncs, això, aquests dies, mirant les portades de la primera hora amb l'Andrea, ho comentem, no?, que és dies de mercats de fitxatges, però el Barça, clar, és molt ridícul. Les portades o les sospicacies que puguin fer, perquè, clar, a Luis Enrique li agrada aquest, però, clar,
El que deia abans, fins al gener no pot venir ningú. Jo crec que en principi això de no poder fitxar fins al gener o incorporar fins al gener era una cosa que preocupava la direcció esportiva. Clar, si no podem fitxar perquè fins al gener...
No, però després del... No, fitxar sí que poden fitxar. Sí, però al principi, quan va arribar a veure les tendències, diu, hòstia, esclar, què farem? Vista l'experiència de Luis Suárez, fitxat, i que no va poder jugar fins al gener, pràcticament... Clar, tens jugadors nous que t'arriben a final de temporada en plena forma. Exacte. Diu, no va tan malament. Veus que no es crea una moda, ara, eh? I els fitxats els més importants es facin al mes de gener. Es facin al mes de gener. S'han de parola ara, perquè al gener...
No me'n recordo qui deia, diu, el Gené no el trobaràs mai, és molt complicat trobar un jugador de qualitat... I que no hagi jugat, els que n'hagi jugat... Perquè si estàs quatre mesos jugant al Bayern, el fitxatge del Gené va igual de cansat el mes de maig. De fet, no sé, fitxatges del Barça, jo recordo el Davis, sí que va ser una cosa... Revolsiu total. Que estranya. Sí, sí, però ens va salvar, eh? Home, i tant, i tant, per això dic...
A més va fitxar per 6 mesos, no? I ja no va continuar. I ja no va continuar, i a més a més se li va oferir renovació de contracte i va dir que no. No me'n recordo... Sí, més d'un s'estirava... Sí, bueno, és que aquest tio va ser el que va fer el revolsiu al mig del camp, se n'anava tot en el risc. I aquest tio va arribar a presionar el mig del camp, fent jugar, fent un moment la pilota... Però, a banda de Davids, no recordo cap fitxatge de... d'hivern... d'hivern així important. L'Arson no sé si va venir a l'hivern o no. L'Arson va venir... Jo tampoc.
També es volia preguntar pel tema de Piqué i la selecció espanyola. El van criticar una mica, no? A Butxéart. Després vaig llegir que havia dit Libertat del Bosque que segons com, això ho vaig llegir en un altre article,
que segons com voldria plegar de la selecció, no volia ser l'Esa dels cops, no volia ser el Casillas del Madrid. L'únic que ha dit el Piqué no són crítica per les frases aquestes del dijou que hi ha caïna, són crítica per... No, no, però no és per això. Ah, no és per això. La crítica és perquè...
perquè no es va pronunciar en el moment que Txivulés era l'himne nacional amb una final de copa i va dir que tothom és lliure de fotre el que vulgui i per això se l'està encarregant. Jo no crec que vagi per tot arreu de l'Espanya i li estiguin dient de tot perquè va fer referència a un disabili... Home, jo la proposo que no, per això et dic que si és per això és que no ho entenc. No, és per l'himne, home. I si és per l'himne tampoc ho entenc. Bueno, sí, ho has d'entendre tal com està fet a Espanya. Ah, bueno, vale. Home, s'ha d'entendre. No ho entenc perquè, primer, perquè... O sigui, que una persona digui que aquell tio és lliure de fotre el que li surti de la fava,
I si això és reprochable i és per dir que has de plegar d'un equip de futbol, ja sé de què vas, ja ho entenc. Tampoc no ha de sorprendre, a mi no em sorprèn.
Cadascú és ben lliure de fotre el que vulgui. I si no, que empresonin les 50.000 persones que van xiular. Començant per l'Àrbit, que va estar 90.000. Exacte. L'Àrbit va ser el que més va xiular. No ho sé, me'n sembla una normalitat. Jo tampoc entenc, per exemple, la reacció del públic de Samanés amb Iniesta.
A mi m'agraden les paraules de desbarca i allà el xiulet. Perquè els bascos són diferents, han d'anar al revés. Sempre li passa. Sempre. M'acaba fotre el gol que va guanyar Espanya i com que els rebenta Espanya és més fàcil. Et diuen que el motiu és que... Ja està bé l'origen del xiulet al Camp Nou. Eh? Està bé l'origen del xiulet.
Sí, però aquí com que hi ha aquesta visió que cadascú va per la seva banda i que tots som exclusius, no farem el mateix que fan els bascos. Ja fem prou a vegades en compartir banderes, no tenen de quines manis. No, aviam, jo crec que...
Parlant de política, el rei és una imposició, no és la Constitució. És una imposició al poble que no se li pregunta. I bé, després de 40 anys de dictadura, és normal que amb el rei hi hagi zones de l'estat espanyol on no sigui benvingut.
una imposició. Mira, jo insisteixo encara que sembli una marxa militar. I si a sobre et foten un himne militar com a himne, és que sembla que t'estiguin enfotent de tu. Feu una cançoneta, jo què sé, feu una cançó cantada, però és un himne, l'himne d'Espanya és una cançó militar. Sí, sí, és una marxa militar, l'himne de Garnaderos. Però és que jo ho vaig dir a la despernada i ho mantinc. A veure, aquest senyor, a banda del rei d'Espanya,
és conda de Barcelona i príncep de Catalunya i és senyor de Viscalla. Doncs posa l'himne basc i l'himne català i ja està, arreglat. O sigui, per saludar... Però tornes a xocar amb la realitat d'Espanya. Per saludar el senyor príncep de Catalunya, doncs mira, poses l'himne de Catalunya. Perquè una pregunta, si se surt allà, es fa la copa del rei i es posa als segadors, perquè es fa allà, i després s'hi juga en Euskadi i es posa l'himne d'Euskadi,
No són himnes del rei també? Clar, clar que ho són. Clar que ho són, per això. Des que a vegades em sento més fora que dient jo no sé, tinc una sensació tan rara. I si no, que la Federació Espanyola de Futbol faci un himne de la Copa com han fet des de les Champions, i l'únic himne que sona a les Champions és l'himne de les Champions, i s'ha acabat d'història. I encara, per fer-ho més guapo, fitxeu el dijou aquell aquell que va fotre la festa del Cristiano Ronaldo perquè faci la cançó. Exacte, ja està. I tothom aplaudiria, sortiran forts de riure. T'imagines? Bueno, tot arribarà, eh?
Sí, sí, no, venint d'Espanya pot arribar qualsevol cosa. En fi, veurem què passa. L'Espanyol estava buscant informació per poder parlar alguna cosa o alguna cosa, però no trobo res, eh? Aviam, està tot molt tranquil perquè està tot pendent de... Estan de vacances, no? No, vacances, no, que està pendent de quin asunt es queda el club. D'un gran fitxatge. Ai, clar, perdó, perdó. Llavors, clar, o sigui, teòricament, hi ha uns americans que estan molt per aquesta situació. Encara que el president ha dit que no.
Però si els americans aquests els hi paguen a preu d'or, amb el senyor Dani i amb el senyor Consum, no, és el Consum, és? El Condis. El Condis, i el senyor Condis. Doncs si els hi paga les accions, els deutes que tenen, vamos, ja pot posar-se el president com vulgui, que vendran ràpidament, i jo crec que és un gran què?
L'altre dia feia conya amb el meu fill i anàvem fent un equip així, rotllo Manchester. Jo li vaig dir al meu fill petit. D'aquí quatre dies pot ser que sigui un Manchester City. Anem a fer quin fitxatge seria l'Espanyol per fotre-li canya al Barça i que hi hagi un partit de nivell a Barcelona d'una santa vegada. Vam començar a fer un equipet, així fitxant nanos i tal, amb la FIFA 14, no la 15.
I era divertit. El xaval estava il·lusionat. Ara veurem partits de veritat tu a tu, que seria molt maco de veure. Ara és el rotllo dels pericos, de sempre estar amb aquest patiment. Aviam si arribem a alguna final, aviam si no baixem a segona. Tens un equip potent i els toca.
Per tant, molts anys, des que es van vendre a l'estadi de Sarrià, que no se on estan els diners encara. Des que es van vendre a l'estadi de Sarrià, a l'Espanyola ha passat un moment difícil. Encara que em vinguin a mi i molts presidents dient que s'ha fet un estadi nou i ho patirem molts anys, també es van vendre uns terrenys que valen una milionada, i no sé qui, jo no se on estan. Ja fa anys que es va vendre. Sí, sí. No, no, però jo ho deixo anar perquè encara tinc el dubte. Encara no se on estan.
No sé si aquest grup americà ja està ficat al món del futbol o són novinguts. Mentre es porti calés i es pugui fitxar Déu i sa mare i tinguis un equip amb cap i peus per poder i un entrenador que agafi tot això o sàpiga que amb el que hi ha ara ja podríem fer-ho, jo crec que tirar milles tu. I com a mínim que els aficionats periguts, que en coneixem a molts, puguin ganyar una lliga o una copa. Seria un gran què?
És que sempre hem d'estar igual, veiem els equips de Madrid a dalt de tot perquè foten calés i després veiem la resta de catalans de primera o de segona. No hem parlat del Girona, ara ja he pensat que vam parlar just la setmana passada perquè hi havia el tema i... El Girona no s'entén gens ni mica.
Llàstima, eh? Aviam quins fitxatges fa el Girona, que seria l'única explicació que li veig jo aviam quant ha passat el Girona per fitxar aquest any. Jo crec que els de Girona estan esperant precisament els nous amos a veure si realment volen pujar a primera o no, si estan disposats a posar diners per pujar a primera. En fi, doncs seguirem comentant l'Ectoreta Esportiva cada dimecres. Gràcies, Emili i Carles, que vagi bé. Molt bé. La setmana que ve. No, que és festa. La setmana que ve és festa. El Jurial. El Jurial. Bon dia. Bon dia.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 12. Bon dia, us informa David Badia.
El president de la Generalitat, Artur Mas, assegura que l'actual sistema sanitari funciona i els anteriors governs d'Esquerra el van ajudar a construir. Ho ha defensat el PE monogràfic de salut que es fa al Parlament. Parlament, Cesc Armengol. Hola, bon dia. Efectivament, el president Artur Mas no veu cap motiu per haver de canviar el model sanitari actual, tal com demanen els grups de l'oposició, perquè és un sistema, diu, que funciona, que ha resistit a l'abans de la crisi i perquè és un model construït també per alguns dels partits que ara se'l vol encarregar.
És un model que l'hem construït entre tots des del punt de vista dels partits polítics. I que quan hi ha hagut alternància en el govern de la Generalitat, no s'ha tocat el model. No s'ha tocat ni un sol mil·límetre. Un model arreblat al conseller de Sanitat, Boer Ruiz, que suporta de la crisi l'augment creixent de la demanda i un ritme en inversions en recerca comparable als millors sistemes de salut mundials. Finar d'això és tot des del Parlament.
Artur Mas i Ramon Espedaler tornen a estar reunits a aquesta hora al Parlament per abordar la crisi de trencament de Ciut Parlament, Victòria Vilaplana. Bon dia, tant Mas com Espedaler estan al despatx del president en aquesta trobada i és present també el portaveu adjunt del grup parlamentari Toni Font, home fort d'unió a la cambra i de plena confiança de Duran i Lleida, una reunió que es produeix tot just abans que comenci la decisiva trobada del Comitè de Govern dels Democristians aquest migdia. Victòria Vilaplana, Catalunya, Ràdio Parlament.
La despesa de les famílies catalanes va créixer l'any passat per primer cop des de 2008. Segons l'enquesta de pressupostos familiars, les llars catalanes van gastar prop de 30.000 euros de mitjana, un 1,6% més que l'any anterior. Per persona la despesa també va augmentar i es va situant a 11.970 euros, una xifra només superada per la de Madrid-Navarra i el País Basc.
L'esperada encíclica del papa Francesc sobre el medi ambient i l'ecologia, que havia de presentar-se oficialment demà al migdia al bàtic, ha sigut filtrada pel setmanar italià l'Expresso, que ha avançat el contingut. A l'encíclica el Pontifec s'ha defensat a alerta que l'home ha estat destruint el planeta i que cal protegir-lo. L'enciclopedia lliure Wikipedia ha estat guardonada amb el Premi Princesa d'Estúries de Cooperació Internacional. Wikipedia conté més de 37 milions d'articles escrits en 288 idiomes, entre els quals i el català, per voluntaris d'arreu del món.
Els advocats han rebut aquest matí els més de mil folis del sumari del cas Osasuna. Encara no han tingut temps d'analitzar-lo. El cas d'Osasuna tracta de la desaparició de més de dos milions d'euros que antics dirigents del Club Navarres justifiquen amb la compra de partits.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. El pacte de govern de Sant Just per amandat 2015-2019 estableix 12 eixos de treball. Els 3 equips que formen el govern Sant Justenc, PSC, Esquerra i Movem Sant Just han acordat aquest document sobre el que es basarà a l'acció municipal els propers 4 anys. A més, estableix un apartat amb uns punts pendents de concreció.
Per exemple, la possibilitat de crear el hub Sant Just a l'entorn de la cruïlla entre Carretera i Rambla de Sant Just, una estació intermodal de connexió de la majoria de transports que passen pel municipi. Tot això destaca i especifica en detall el Pactat de Govern 2015-2019, que es pot llegir ja al web municipal sanjust.cat.
Més coses, us recordem que demà dijous es tancaran les inscripcions per fer el casal d'estiu de l'associació Patim Patam. Es poden fer a través d'internet, al web patimpatam.cat o presencialment a la vagoneta. Demà de 5 a 8 s'adrecen ens i nenes des de P3 fins al segon d'ESO. El casal arrencarà dilluns 22 de juny i s'allargarà fins al 31 de juliol i es reprendreà després de l'agost, de l'1 al 11 de setembre.
I un apunt més per destacar que el Casal de Joves celebrarà dissabte el Dia Internacional de la Música. A partir de les 8 del vespre hi haurà concerts i altres actuacions a l'exterior de l'equipament per celebrar aquesta jornada que es comemora el 21 de juny. Els grups que actuaran seran The Barons, 1886 i Stripes, i també hi haurà les actuacions de Tina Companys, Miquel Villanueva, Just Ladies i una exhibició de teles acrobàtiques.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora a més ampliada. El Sant Just Notícies, edició migdia a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Bon dia.
Here we go, not long ago We would walk on the sidewalk And I still remember All we did was care for each other But the night was warm We were bold and young All around, the wind blowed We would only hold on
M'agradaria veure-la.
Fins aquí el vídeo.
Guàrdies ferides.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extrarradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves de Sant Just, fem un cara a cara amb Nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concerts o cinema.
A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que Veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'oïns del matí per recentonir Amiga de Ràdio d'Esvern al 98.1 de l'FM.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i en segona audició els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazine del matí.
Dos minuts i un quart d'una de mig dia. Avui és un dia que no tenim l'Oriol Rigat per fer la secció astronòmica. La canviarem de dia aquesta setmana i la farem demà. De seguida, per això, parlarem de la Teneu amb el seu president, l'Albert Macià, i a més a més, també, com cada dimecres, l'Astricolstein del C de Can Mat ens portarà un vi. Avui, a més, amb visita especial, perquè no ens acompanyarà només amb un vi, sinó que porta una convidada.
Compartirem la tàtoria els dimecres, per tant, amb Olivia Baies del celler Marco Avella de Porrira. I tindrem també els llibres amb la Silvia Naboc i l'Arnau Consul, que ens explicarà què passava en altres 16 de juny com avui.
Un dia a les portes que comenci l'estiu, arribar diumenge, 21 de juny, al carrer es nota, avui és un altre cop. Un dia de sol i de seguida començarem a parlar de vins i en aquesta tertúlia que fem cada dimecres, la tertúlia cultural.
perquè també ens fixarem en divendres, que es fa l'última sessió de vins i poesia de la temporada Mireia Vidal Contens, ens en parlarem de seguida també, tant l'Arnau com l'Astrid. Tot plegat ho explicarem en aquesta taula dels dimecres, que de moment el que fem és posar-ne una mica de música estiuenca, ja que hem dit que d'alguna manera donem la benvinguda a l'estiu. Sentim aquest tema de Hermann Buhn que es diu I wish that I could see you soon.
I had to leave you and go away But I think about you every day In the morning and in the afternoon
I wish that I could see you soon And when I held you I felt so fine It was like there was nothing left on my mind It was like Rockaway Beach in the month of June I wish that I could see you soon I had no plans to meet you, baby I had a million things to do, baby But you hit my heart with a hard bone
I wish that I could see you soon, the angels go. How long till you can see her? And I'm like, the sooner the better. Do you really think she will wait for you? Well, I have no way to say and there's nothing I can do. Well, I have no way to say and there's nothing I can do. Now listen,
Now that I am across the sea I wonder if you're gonna wait for me or if you're gonna find a new boy to spoon I wish that I could see you soon and if you wait a little my pretty friend until I
Come back to hold your hand We'll be like bugs when they break through a cocoon You know, I wish that I could see you soon It'd been a while since I felt like this And now I've found someone I really miss Under the sun, under the moon
I wish that I could see you soon, angels. How long till you can see her? And I'm like, no sooner the better. Do you really think she'll wait for you? And I'm like, there's nowhere to stay and there's nothing I can do. Well, there's nowhere to stay and there's nothing I can do.
I told her again, how long till you can see her? And I'm like, well, listen, how about her? Do you really think she will wait for you? And I'm like, there's no way to say and there's nothing I can do Well, there is no way to say and there is nothing I can do Well, there is no way to say and there is nothing I can do No way to say and there is nothing I can do
Just a la fusta.
Ara passen 3 minuts d'un quart d'una al migdia que estarà obrint la taula dels dimecres.
Saludant avui l'Arnau Cònsul i la Silvia Naboc de l'Street Goldstein del celler de Camp Mata i avui també una convidada especial a l'Olívia, molt bon dia. Hola, bon dia. Que, si vols, has de presentar-la a tu mateixa, perquè diria que ho vas dir en directe i ja ens ho vas anunciar la setmana passada que tindríem convidats, eh? Sí, sí, estava planificat, perquè et dic, ja fa un any que no porto cap convidat i no pot ser.
Com que l'Olivia la tenim molt a prop, vivint al poble veí, doncs l'he raptada. Per presentar-nos de tota manera, avui invertim una mica l'ordre de les coses perquè no tenim l'Oriol, això ja ho han sentit els uients,
L'Albert Mas ja està de camí, m'ha dit, quan li hem trucat telèfon estona, per tant, doncs, ja s'incorporarà a la taula i avui l'Arnau Consul, que normalment és l'últim, té una mica de pressa. Sí, sobretot perquè avui és un dia que, clar, la setmana passada us vaig portar molts. Hola, sí, som? Vinga, prova'n, prova'n, un, dos, tres. La setmana passada us vaig deixar molts morts sobre la taula. Sí, és veritat, era un dia absolutament tràgic, amb unes massaques de tot arreu, i aleshores, clar, avui fins i tot vull ser el primer primer per rescavalar-me, segon perquè el dia m'ho permet.
17 de juny, personalment és un dia molt... d'aquelles dates que un asocia un aniversari de família, des d'aquí felicitats Roger, fet el parèntesi familiar, és un dia a banda que s'associa, sí o sí, a la llibertat. Per tant, avui estaré a obrir aquesta tertúlia una mica amb concepte llibertat, perquè tal dia com avui, 17 de juny,
Del 1885, en parlant ja al final del segle XIX, una famosíssima estàtua enorme arribava a Nova York desmuntada en 350 peces, separades en 214 caixes a port d'una fregata que es deia Isère. Un regal del govern de França al govern dels Estats Units.
per commemorar els 100 anys de la independència del país, dels Estats Units. Feia tard, el regal, perquè, de fet, els 100 anys havien sigut el 1876 i estem parlant de 1885,
quan arriba l'estàtua, una estàtua que després han de muntar amb una estructura interna d'algú que hem parlat en aquesta secció més d'un cop, casualment, tots el coneixem, un enginyer francès que es deia Gustave Eiffel, doncs l'estructura interna per aguantar aquell tros d'estàtua que tots tenim al cap, l'estàtua de la llibertat que ens dona la benvinguda a tots els viatgers marítims i si no els turistes a Nova York, doncs arriba amb vaixell
el 17 de juny de 1885. No serà fins un any i mig després, el 86, que finalment l'inauguraran, l'hauran plantat del tot... Però vaja, com que era un regal que havien promès 9 anys enrere els governs de França al d'Estats Units, que es feia pregar perquè l'escoltor, clar, no se n'acabava de sortir, doncs, diguéssim que va ser molt celebrat que arribés la llibertat d'un país com França, que havia...
que ha sigut l'abanderat de la llibertat a Europa, li portava una estàtua al país que havia abanderat la llibertat amèrica. Tot plegat molt simbòlic. I a més a més, i casualment arribava el 17 de juny, això ja és casualitat, però vulguis que no, fa gràcia.
el mateix dia que un temps endarrere, 1789, en aquesta data de llibertat que després serà el de la revolució francesa, doncs el 17 de juny de 1789, quan faltava un mes per al famós 14 de juliol, la presa de la Bastilla, que encara es celebren, la revolució francesa ja s'estava gestant. Què va passar? Doncs que les corps de França havien decidit reunir-se. Les corps en aquella època es dividien en tres braços. Els nobles d'una banda,
la burgesia, les ciutats per un altre i el braç eclesiàstic de l'altre. Doncs el braç popular, que reunia la burgesia, que evidentment havia de tenir una sèrie de diners per poder ser part d'aquest braç, tercer braç que ni deien o tercer estat, va decidir que sí, que reunien en un lloc que es deia el joc de pilota, el joc de pom,
i que res tu, que la reunió de Corsres, que ells es convertien en Assemblea Nacional i van fer un jurament, tal dia com el 17 de juny de 1789 dient que ells no acabarien la reunió fins que no aconseguissin que els altres es vinguessin a reunir amb ells, però no per demanar quatre cosetes al rei, que és el que feien les Corsres sempre, ah, baixen els impostos, no facis tantes guerres, no, no, no, escriurien una nova Constitució.
Un mes i mig després, el rei ha dit que anirà al Paraguai i el que fa aleshores tota aquesta gent és aixecar el poble i prendre la bastilla com a primera de les moltes efemèries que vindran.
relacionades amb la revolució francesa. Per tant, el 17 de juny del 1789 és com el primer pas cap a la revolució francesa. Casualment, cent anys després, serà el dia que arribarà l'estat de la llibertat a Nova York, regal de França als Estats Units. I mira, per fer-ho ja rodó, el 1944, en plena segona guerra mundial, Islàndia va dir Dinamarca, bye bye.
ens fem independents, 17 de juny de 1944 i potser l'afemèrica ens toca més a prop i que realment cal aplaudir que es ve posar-nos en peus, és que el 17 de juny de 1991, fa no res, fa quatre dies, es va volir l'apartheid a Sudàfrica. Fa 24 anys. Feia tot plegat un any que s'havia legalitzat l'Africa National Congress, o sigui el partit de Nelson Mandela, que havia sortit de la presó,
La segregació racial estava implantada des de la segona guerra mundial a Sud-àfrica, recolzada per França i els Estats Units, en un principi, que ja els anava bé aturar certs moviments, però el 17 de juny, evidentment amb Mandela, havent sortit de la presó, havent ja mobilitzat, aconsegueixen que l'apartheid de moment l'abolim. Serà molt més llarg el procés perquè efectivament una cosa sigui la llei que queda abolida i després que evidentment
la segregació racial deixi d'existir. Però en fi, 17 de juny de 1991, una data que realment caldria recordar.
Mundialment. Doncs una bona data, no? Aquesta... el contrari de la setmana passada. Sí, doncs és bon rotllo. Ens agrada el 17 de juny. Ens agrada més, ens agrada més. Revolució francesa, fi de l'abolició a Sud-àfrica, hi ha independència d'un país que no té res a veure amb un altre, i per tant, doncs escolta, pleguem veles. Està bé. Doncs és el que ha passat en altres 17 de juny, cada dimecres l'Arnau doncs ens fa una mica de memòria. I ara el que fem és saludar ja l'Albert Macià, que ha arribat ara a la taula. Albert, bon dia. Hola, bon dia.
L'Arnau, no sé, quan hagis de marxar-ne o ens avises, tu pots anar tastant el vi, t'ho deixem... Sí, nosaltres no, eh. S'està avançant. Quina impacadora. Ens quedem a parlar de la teneu de llibres i després et deixarem el vi pel final. Albert, com tenim la setmana?
Bé, la setmana ja comença a ser tranquil·la, perquè quan arriba aquesta època de calor les coses van baixant, però és època d'anar fent fi de curs, fi de curs d'aquí, fi de curs d'allà i anar tancant cicles i activitats que s'han fet.
I comencem avui, avui a dos quarts de set, que hi ha el concert dels alumnes de l'Escola de Música, que va ser al cinquantanari. Normalment es fa dissabte, però el fet que sigui pont aquest dissabte, un pont una mica llarg.
És un bon... No sé si és bon, eh? No, per mi no, però va bé. Com els alumnes ja hauran acabat l'escola, això sí que és molt important, els alumnes acaben l'escola, molts marxen i això no demana el concert de fer de curs. Si queda després del dia que fan el concert, queda encara algun o dos dies de classe,
no és malalt, però davant d'aquesta probabilitat l'han avançat avui dimecres. És avui dimecres a dos quarts de 7 a la sala del 50 anari.
Llavors ja saltem a divendres. Divendres que tenim el... No sé si n'ha parlat l'Arnau. No, no, és veritat. Ho preguntaríem i no ho he preguntat. Tenim el nou recital poètic amb tas de vins. L'últim de la temporada. És l'últim, és amb el que tanquem el cicle. Tindrem la Mireia Vidal-Conta. I bé, el vi no sé quin tindrem.
El rosat de Bàrbara Forés. Primer sí, jo no ho sabia. Ja el tens pensat, que a vegades... Porto un bret de mesos amb la intuïció de posar el rosat, posar aquest rosat, posar aquest rosat...
L'Arnau ha dit que no ve un noi, ve una noia al final. Ha vingut moltes noies aquestes. Sí, és que és un any de poetes. És molt reivindicatiu i és això, hem posat molts rosats segurament a l'any que més.
i don la casualitat que tant la Mireia Vidal Conte com el Celler Barbera Forés hi han col·laborat diverses vegades i tenen una molt bona relació. És allò d'aquells pressentiments que sempre em porten a escollir el vi. Què podem dir de la Mireia Vidal Conte, Silvana? La Mireia Vidal Conte vindrà a dir poemes del seu darrer llibre editat per Terricola que es diu Veses. No sé com es pronuncia. Veses.
I té uns poemes meravellosos, ha portat un parell de punts de llibre, que és el que fem per donar-la a la gent, i un que diu...
L'han dit que és un terremoto en escena. No l'he vist mai. Em sembla que ha fet uns quants llibres. Sí, té molts llibres. Una meravella, m'han parlat molt i molt bé. Escolta en memòria, ganivet expert en ferides cauteritzades i la cicatriofallida.
És una bellesa. Són poemes curts i han dit que reciten molt i molt bé. Moltíssimes ganes d'escoltar això. Tornes el poema com qui torna una llibertat denegada i la conserva com l'individu al seu pou.
Divendres dos quarts d'avui a l'Ateneu, la sala del cinquantenari i això, el poemari aquest que es diu Beses i que està editat per terrícola i que és una meravella, és un llibre, no l'he portat però és molt maco.
És un llibre molt bonic, de tacte, d'edició, porta una postal amb tot un escrit que fa la Maria Antonia Vicens, la poeta de la que vaig parlar el dimecres passat, amb un escrit molt maco. El proleg, en lloc de ser un proleg comú, és una postal, amb una foto que és una bellesa. La gent que vulgui veure les lletres justes, en el Facebook de les lletres justes hi ha la foto i tot això.
Si volen tastar el vi no tenen més remei que vindrà. Esperem a tothom que és el tancament del... Exacte, el que té l'Albert que s'acaben les cursos. Nosaltres també tenim dret a tancar el curs. Jo crec que quan arribi l'estiu tothom...
I seguint tancant cicles, el diumenge la CEAS fa l'última excursió del cicle que ha tingut com a eix central la guerra del 1714. El cap de setmana passat també hi havia una altra sortida de fi de cicle de la CEAS però que ja va ser del cicle de Matinals i aquesta és la del 1714 amb una excursió a la comarca d'Osona.
I, per acabar tots aquests tancaments, el concert de l'Orfeó, el dissabte, a les 7 de la tarda, a la Sal 50 Nari, que s'inscriu ja dins del mar de les activitats que es fan amb el 150 aniversari del naixement d'Enric Moreira, al qual l'Orfeó, donada que porta el seu nom, té una...
té una participació una mica activa i ha preparat diversos actes per aquest any i el primer és aquest. El primer és un concert normal de fi de curs però ja s'hauran incorporat un parell de peces de morera per començar a moure el temps.
Perfecte, doncs déu-n'hi-do. Encara a la setmana que ve hi ha actes de tancament? A la setmana que ve encara ens quedaran coses, perquè per exemple ens quedarà el documental del mes. El Juliol també n'hi ha, per això. Sopada lluna plena. No s'acaba, encara tu. El Coratjo farà el seu concert a fi de curs el dissabte que ve.
No parem. I el documental no serà el tancament del cicle, no serà el tancament perquè el Juliol també projectem el documental. L'únic més que no projectem el documental és el mes d'agost, perquè tenim tancat. Doncs anirem parlant, anirem parlant també.
Ara és moment de parlar de llibres. Silvana, abans d'entrar en el tema dels vins, ens portes un llibre avui. Sí, un llibre que em fa molta il·lusió portar des dels últims que he llegit i la veritat és que és d'aquells que dius quan tornaré a trobar un llibre com aquest amb una potència, amb una història que és una meravella. Josep Mitchell, El secreto de Joel Gould, editorial anagrama.
Josep Mitchell era un periodista del New Yorker que feia perfils de personatges de la ciutat de New York. Anava pel carrer, li deia no, si en tal bar o en tal lloc hi ha una persona molt interessant llavors se l'anava, com els bons periodistes parlava amb el personatge i després feia un perfil de literari gairebé, o sigui d'aquestes peces de periodisme molt ben escrita, absolutament literàries,
I un dia es troba amb Joel Gould. Joel Gould, que era l'últim dels bohemis de Nova York, que deia, era un sense sostre, però agressiu de Harvard, o sigui, de la família de Boston, de Massachusetts, d'aquelles famílies de tota la vida, d'Estats Units, però s'havia fet un sense sostre perquè deia que ell volia ser escriptor i volia, a més a més, escriure la història oral del país. Ara no me'n recordo. Història oral de nuestro tiempo.
Era un home que deia que la història de veritat dels pobles s'escrivia en les converses quotidianes, les converses que uno podia escoltar en el bar o en el metro o en una cantonada o en una botiga. Llavors, ell era un sense sostre que, a més a més, tenia una fundació que anava pidolant monedes i la gent, com que tothom el coneixia, li pagaven els beures al bar, els menjar, però vivien els albergues, els asilos de gent sense res.
Però això, tenia aquesta fundació i li anava entrant diners. Llavors un dia, Josep Mitchell es troba amb Joel Gull i comencen a xerrar d'aquest megaprojecte del llibre que tenia ell que deixava tot per tal de fer la història oral del nostre temps, del nostre tiempo.
És veritat, tot el que estic explicant no és ficció. Llavors, sabia que hi havia vint volums ja escrits d'aquesta història oral, perquè l'anava escrivint, però no volia publicar-la fins que no la tingués sencera a la història. I sabien que la tenia en una granja a les afores de Nova York, en un lloc molt sec, perquè el paper no torna humit i així.
Llavors, al 1945, Joseph Mitchell escriu el perfil de Joe Gould en el New Yorker. Un parell d'anys després, el Joe Gould es va morir i llavors, el Joseph Mitchell, inmens periodista, inmens escriptor, escriu un altre perfil de Joe Gould i en realitat escriu el veritable Joe Gould i el secret de Joe Gould, que no ho diré, perquè clar, li faré el llibre.
Però clar, són dues escrites. Una es diu al professor Gaviota, perquè el Joel Gould era un personatge d'aquests que dius gràcies a Déu. El Joseph Mitchell se'l va trobar pel carrer i va escriure sobre ell perquè era un personatge d'aquests. Se va fer una pel·lícula fins i tot. Ell deia que parlava en Gavioto.
El lenguatge de les gaviotes. I llançava en un bar i es posava davant d'una taula i començava a dir un poema. O sigui, agarrava un poema de l'Es Rapón o d'algú així molt famós i deia ara lo traduiré al gavioto. I bueno, feia d'aquestes coses. Era un personatge realment increïble.
I llavors, la primera part del llibre és una mica més curta i és la primera semblança que escriu el primer perfil que escriu el Josep Mitchell per al New Yorker, que es diu el professor Gaviota. I després, el secreto de Joe Gould, que és quan Joe Gould ja ha mort i el Josep Mitchell tria a explicar la veritat del personatge. I aquesta és realment la peça que t'enfonsa, perquè és...
Dius que bé que un personatge així hagi trobat la veu que el pugui explicar. En això és la joia del llibre d'un gran periodista amb un sentit literari immens, amb un talent impressionant per explicar una història i com...
traduir el que era aquest personatge i la humanitat d'aquest personatge en una peça literària. De debò, us recomano moltíssim, perquè no només veurem Nova York, no només veurem aquest personatge una mica xalat així, amb aquest sentit del que seria la història, de com explicar la història d'un país no a través dels llibres d'història, sinó a través de la conversa oral,
sinó del dilema moral d'alguna manera d'aquest periodista que ha d'explicar el secreto de Joe Gould i com ho resol i com s'ho planteja. I això és una peça literària i una peça, insisteixo, periodística que hauria de ser de lectura obligatòria a les universitats de periodisme i a les de lletres també. Sort que ho has acotat perquè a vegades les teves lectures obligatòries ens quedaríem...
Quedaríem per... Per què? No, no, que quedaríem sense poder llegir res més, però si seguíssim casos... Perquè... Bueno... Per tant, el verd ja l'has descartat, eh, llavors? No, no, no... No l'has descartat, t'agrada? Això és que em fa molta gràcia l'expressió aquesta. A més a més, quan ha començat, és una peça difícil de trobar-ne un altre igual, i jo crec que en troba molts, de bons.
Aquest és molt difícil de dir quan tornareu a trobar un així, perquè aquest és una història real.
Això no és una ficció, això és una persona que ha tingut la sort de trobar la veu narrativa que l'explicarà i t'està explicant tot. Més enllà del llibre. El Lila, aquest de la Marilyn Robinson, que és la millor novel·la que he llegit, aprofito per tornar a dir-ho aquest any. Clar, és tota una altra història. Llavors, en aquest sentit, o poesia o així, però aquest de debò impressionant. Doncs l'apuntament apuntat. Exacte, el secretó de... Joel Gould.
Queda dit també aquesta reconeixement literària i ara sí que ens anem a parlar dels vins avui. Us hem fet esperar, eh? Més avui que tenim convidada i tot. Ha viscut la tertúlia bé, ha viscut com un dia normal. M'ha agradat, m'ha agradat. Doncs després de parlar de llibres, de la Teneu, de què passava altres dies com avui, fer memòria, el que fem és parlar de vins.
Avui tenim un altre convidat especial, l'Olivia Vallés. No sé com us ho organitzareu. Qui presentarà el vídeo i com ho farem? Aquí improvisem no gaire, gairebé tot. Fantàstic. Fantartúlia, no? Sí, Fantartúlia. Explica'ns una mica. Estem parlant d'un celler
Potser no és el més jove de Porrera, però quasi bé deu ser el més jove. Sí, i tant. És d'allò que dius, és dels últims. Aquí parlem molt de persones que intenten treballar com ho feien els avis, recuperar la memòria... I vosaltres, tu i el David, us veieu també una mica atrets i ho deixeu tot per anar a parar a Porrera.
Totalment. Nosaltres, el David i jo, el meu marit i jo som dues persones de ciutat. Hem viscut aquí, hem estudiat aquí a la universitat. Jo vaig fer dret al David Telecos, ens vam posar a treballar de lo nostre i per sort vam trobar molt bones feines i vam tenir molt bons sous des de molt joves.
Però hi havia alguna cosa, la llibertat que comentàvem al principi, aquesta llibertat que n'hem parlat tant a la Tartúlia, que ens acabava de faltar. El fet de prendre tu les teves pròpies decisions, d'agafar tu fins i tot els teus propis horaris, sense que hi hagi ningú que t'hagi de dir...
doncs ara has d'entrar i no cinc minuts més tard o ara ja has de plegar quan potser estàs més inspirat. Aquest neguit que teníem va fer que ens apropessin molt a Porrera. De fet, tota la família del David ve de Porrera. Estem censats a Porrera des del segle XV.
un poble llunyà per nosaltres, sinó que el David tota la infantesa l'havia estiuajat a Porrera i teníem la casa familiar, veïns i familiars encara al poble. Llavors, quan hi ha el ressorgiment, a final dels anys 90, de tot el boom del priorat, és quan els amics i familiars ens animen a tornar a recuperar la Vinyavella, a replantar les parcel·les que no vam poder recuperar, inclús hi ha algun cosí del meu sogre que no té descendents i ens ven les terres
a un preu gairebé simbòlic, que no pots dir que no, i la idea inicial era una mica fer el que sempre havia fet la família Marco, és a dir, vendre... en aquell moment es venia el viador i ara què sé, vendre el vi a Granel, el raïm a Granel, a qualsevol... perdó, el raïm.
El Villadoy era antigament. Ara, el raïm a qualsevol altre seller del poble, però en aquests tres anyets, entre que teníem aquest neguit d'aquesta falta de llibertat i que ens fiquem de plen al món del vi, en el món de la viticultura, en el món del paisajisme de Porrera, ens enamorem de tot.
Des de la Vila de Porrera, fins a les vinyes, al camp, al vi, per suposat que érem aficionats com tanta gent però no havíem fet un pas més. I quan arriba el moment de buscar algun seier per vendre-li el raïm, un dia ens mirem l'un a l'altre i diem, no podem arribar als 80 anys sentadets en un sofà.
Fent balanç de la nostra vida i dient, i què hagués passat si ho haguéssim provat llavors? I vam decidir provar-ho. Primer vam llogar un espai en un altre celler, vam començar vinificant fent nevit i cultura ecològica, amb unes produccions molt limitades, però molt limitades.
eren de 100g per sep, que l'has tritzat que és de bojos això. Per fer una ampolla de vi necessitàvem 10 seps, quan en altres deos amb un sep fan 10 ampolles de vi o més, perquè us fa una mica la idea. I va sortir un vi que és la nostra marca, el nostre vi estrella, que és el Clos Avella.
i tothom ens va dir que seria un gran vi, que ho havíem fet molt bé i ens ho vam voler creure. Jo crec que teníem la necessitat de creure'ns-ho. I vam dir doncs, per què no? Construïm ja un celler de cara a l'any següent, que ja era l'any 2005, i comencem una nova aventura. I va ser quan deixem les nostres feines, deixem la nostra vida que havíem portat fins a aquell moment, i comencem amb una vida molt més gratificant, molt més enriquidora, també és veritat de molta més feina i més cansament, les dues coses, però clar. Sense horaris.
Si ho haguéssim sabut, que sense horaris volia dir treballar les 24 hores, igual ens ho haguéssim plantejat. Però no, molt contents de fer aquest canvi de vida, molt contents de tenir aquesta llibertat i satisfacció personal, que és el que estàvem buscant, i ara ja fa 10 anys d'aquesta aventura. De fet, aquest any celebrarem el desè aniversari de la primera varemma real, perquè el 2004 va ser com una prova pilot. Nosaltres sempre no anomenem una prova pilot que vam fer.
i a partir d'aquest Clos Avella vam anar construint tota la nostra gama, llavors vam començar amb el mas maiola, paral·lelament vam anar fent un blanc que es diu òlvia i fins que va néixer el germanet petit que és el Loidana, que és el que tenim avui aquí a sobre de taula. Amb una etiqueta molt atractiva, si es toca hi ha aquest relleu.
Entra per la vista ja perquè té molt de color, però en tot cas molt completa. Quan vam començar, al primer moment el que fas és mirar-te al priorat. Jo sí que tinc una gran tradició d'estar al priorat des del segle XV, és fantàstic, però com a bodega i com a laboradora de vins començo des de zero. Llavors què pot aportar al priorat? Què podem fer nosaltres que ens permeti fer un producte amb personalitat pròpia i identificador dins del priorat?
I mires una mica el que hi ha, per suposat et mires amb els grans del moment del priorat i dius jo vull arribar a fer aquesta qualitat de vi, però vull fer un vi una mica diferent del que estan fent ells, perquè si no, jo sempre ho dic, qui comprarà la meva ampolla si té un nom que no coneix ningú si no li ofereixo alguna cosa diferent.
i ja des d'aquell moment vam començar a fer uns vins molt més frescos, molt més fins, molt més elegants i afruitats del que era el priorat tradicional. Pensem d'un priorat d'un any de 2004-2005, que el priorat ha anat fent aquesta evolució també cap aquí.
I d'alguna manera ho havíem de demostrar també amb l'etiqueta, que estàvem parlant d'un vi diferent, que dintre hi havia alguna cosa diferent. I jo recordo un dia que vam anar a una gran botiga d'aquí, de Barcelona, que ja no està, de la Diagonal, a veure quines etiquetes tenien els vins del Priorat.
i totes, totes, absolutament totes eren blanques i altres negres. Més negretes, més cursives, però... Algun d'auradet. Quasi ni això. I vam dir, home, doncs nosaltres hi posarem color. I arribant un dia a casa el meu sogre, que és poeta i crític literari... O sigui que tot queda molt aquí lligat. Ja tens que inscriure la història, perquè l'estava pensant. Aquesta és una vida que es podria escriure, també.
Ja l'hi hem demanat ja, però de moment no ho tenim complicat. Ell frequentava molt el cercle aquest del món artístic i un dels seus grans amics era un pintor català molt conegut que es deia Josep Guinovar. De seguida ens va dir que demanés el Guino. Per nosaltres era el Guino. Demanem-li amb ell a veure si ens vol fer unes etiquetes.
i ens va fer nou pintures precioses pensant amb els colors d'Apriorat, amb la personalitat que ens coneixia molt, a mi no tant, però el David i el meu sobre i la família ens coneixia moltíssim, amb els colors també del Mediterrà i superorgullosos de portar aquestes etiquetes en tots els nostres vins. Molt, molt, molt contents. Doncs home, la història ens agrada molt, eh? Exacte, és perfecte. Jo anava a dir que aquesta lletra que posa Apriorat amb aquest
color d'això vermell dins de les lletres, a mi m'havia vingut una d'això una mica mironiana. Aquest pintor es va inspirar molt en Miró. Sí, sí. Ell ho reconeix. Jo el primer que he pensat era això, una inspiració mironià. Molt típic, no? Les lletres pintaves. Crec que és el que fem quasi tots quan tenim aquells cinc minuts que no saps què fer. Reumplir.
Tu mai no tens cinc minuts que no sabies què fer. Els que tens els fas això, no? Jo crec que hauríem d'anar-ho testant. El que deia, ens agrada molt la història, però se'ns tira el temps a sobre i per tant, va, anem a fer el procés que fem sempre, l'olorem primer de tot. No mirem gaire el color, perquè com que sempre tenim així... Sí, sí que és fantàstic. No sé allò que dius, si és un color vermell més que intens, però avui el nas també... Arriba, sí, sí, sí, fa feina.
Què tastem? Parles tu o parlo... Ho parlem tot. Jo mentre estava aquí xerrant i així, molta espècie, molta espècie. A part de la fruita vermella, era allò que dius, l'espècie que anava provocant i deies mira ara, mira ara. Aquí no sé si heu tastat mai algun priorat que segur que sí. Si us hi fixeu és un priorat que és molt proper.
No necessitem fer gaires preparatius per poder-nos prendre aquesta copa de vi. Jo crec que és un vi ideal per prendre amb amics, amb família i poder disfrutar d'una bona conversa com la que tenim aquí. Per tant seria un bon vi per la revetlla de Sant Joan, no? Exacte, per exemple. Aquí el que volíem era apropem el priorat a tothom, que a vegades el priorat sembla que estigui com aquells grans llibres, no? Ui, aquest no sé si jo me'l podré llegir, no? Fem un priorat que pugui maridar
amb pastes, amb arrossos, que pugui anar bé amb tapes. No anem a buscar un porc senglar, que no ens ho aprenem mai, el porc senglar i la casa. Si us hi fixeu, és un vi que té molta fruita vermella, molta espècie, te'l fiques a la boca, molt llaminer, molt fresc. Et deixa a la boca amb frescor. T'invita a repetir.
I tot i que té 14 graus i mig, perquè al primer grau baixa el grau, costa molt, no ho notes, no tens la sensació que estiguis prenent un vi realment tan potent. La Silvana s'ha esbarat. Sí, no m'havia d'haver dit això. Sempre diem, sí, té tant, però bé, anem bevent i acabem...
Acabem bé. Acabem bé. S'acaba el programa, no? Allarguem. La gent no sap que a la tertúlia l'allarguem una estona. Clar, aquí fem un desbloc, però després sortim a la una. No, no, però és veritat, no us sembla? No es noten, no es noten. I té aquesta intensitat, no?, que passa bé aquest... Passa bé, és intens, és allò que dius, és molt gustós.
ja et convida i hi ha aquesta sensació que no és pesat. Per assegurir-lo eh. És el que ell diria, m'he posat a la boca, sí, té una acidesc que et refresca, però dius uf, no, aquí és que hi tornes. I l'acidesc és allò que és molt fina, és molt al·lant. El toc just, no? Sí. I si no es malta gaire. Uau, quina acidesc, no? Clar, la gràcia és que n'hi hagi. Perquè l'acidesc és la que ens ajuda a contrarrestar justament aquesta graduació alcohòlica.
Però ha d'estar molt ben integrada dintre del vi perquè si no... I l'alcohol potser és allò que dius. Han de ser-hi però no han de ser evidents.
Per altra banda, el que volíem també és seguir expressant la personalitat del Priorat. No oblidar-nos que estem allà, estem superorgullosos d'estar allà. Només era, apropem-lo, però no defugim del Priorat. I segueix tenint aquesta nota de mineralitat, aquesta nota que quan estàs allà, te'n dónes compte que tot el terreny està ficat aquí dins de la copa. A part, aquest vi és un vi molt...
molt perfecte per qui vol entrar. Si fos una llibreria, no aniries a buscar el totxo per començar, però sí que és allò que dius. A part, la imatge, aquest punt d'atractiu de dir, home, sí, és un priorat i entén que no...
que no és una zona vinícola fàcil, però que tens la porta oberta. I a més t'hi quedes. És allò que té aquell punt d'atracció i quan el tastes és... quin plaer.
I per tant a Olivia el combinaries amb arrossos, pastes o plats senzills. Jo crec que sí, que és ideal justament per meridar-ho. Només és un vi molt gastronòmic. Ara estem disfrutant molt del vi aquí, però si estiguéssim dinant amb el vi encara disfrutaríem més d'aquest vi. Hi ha altres vins com per exemple el nostre Clos Avella que és perfecte per estar en un sofà, llegir un llibre i disfrutar d'una copeta de vi que també està molt bé per dinar.
i el disfrutes amb el seu màxim potència, tan sols sense res més. Però aquest, si l'acompanyes de menjar, creix. Creix moltíssim. No sé si estàs d'acord. Hauríem de fer la prova. Ja m'ho direu. A veure què us sembla.
Sí, d'aquests dies està més estric, potser els que més ens agraden no sabem què dir. Hi ha alguns que ens queden tots com callats, en canvi els que ens agraden tant els trobem més matisos i som més criticons.
Pudeu criticar si voleu. No, normalment no. No s'assembla al nas a la boca. A vegades els porto ja amb aquell puny de marallet per dir avui els descoloco. Però és que aquest és el plaer.
És el nas, és la boca... Ja sempre explico que aquest és un dels vins que més ens ha costat fer, contràriament que potser la gent pensa que el vi més car costa més, perquè nosaltres la selecció la fem tota manual, tot el procés de vinificació és molt manual, llavors vinifiquem per...
per parcel·la, per varietat, per orientació, per alçada, és a dir que un cop arriba el raïm alceller, el posem amb diferents dipòsits de diferents mídacs i després el posem tot amb barriques i en el moment de fer el copatge tastem a cegues, barrica per barrica, per anar decidint quina és la millor barrica i quina... per tant se'n va el millor vi i així fem la selecció. Llavors clar, decidir quines són les millors barriques
És molt fàcil, el que has necessitat és una bona barrica, temps d'espera, perquè són gairebé vint mesos amb barrica, després dos anys anant amb folla, el que trigar al Clos Avella, però entre cometes podríem dir que el camp fa la seva feina i que el seu i l'únic que fem és domesticar aquest rein que arriba del camp.
però aquí no, aquí has de jugar ja més amb el copatge, has de jugar més amb fer una vinificació, que la fem en aquest cas amb ciment, per donar-li molta més fresco i molta més fruita. És anar a buscar un estil de priorat que potser és més difícil de fer perquè el priorat té més tendència a treure molta extracció, molta potència, i és justament el que no volem aquí. Per tant, és el que ens dona més mal de caps.
Jo la primera vegada que vaig estar dinant a dins del mercat, anem a posar-los tots a prova, i clar, els dos superiors és allò que dius, va, dos bombes tan amores, és allò que dius, això és... no, no, és allò que dius, mare meva, però aquest, tancaves els ulls i deies, però mira aquest que humil, però aquí està.
planta encara els dos grans, i per mi això encara el feia més gran, perquè és allò que dius, mira, sembla que l'aneguet lleig està allà, però diu, eh, jo també hi soc, no? I és això, el que dona més feina, però el més humil,
Però que et donen molt. Que té força. Molt de plaer. Ens ha agradat molt. Estic d'acord amb aquesta última definició. I bé, doncs ens ha agradat molt conèixer també la teva història. Olivia, moltes gràcies per venir aquí al Just a la Fusta. Es fas convidada quan vulguis. Moltes gràcies, m'ha encantat venir.
I ja, doncs ja, aquí t'esperem. Moltes gràcies també a l'Street, Goldstein, d'Arxida Camat, a l'Albert Màcia i a la Silvana Vox, que la setmana que ve no et tindrem, no? No, jo marxo a l'Argentina dimarts, o sigui que... Ah, però el dimecres és festa, no?
O sigui, no hi som cap. No hi som cap, exacte. Però l'altre setmana no hi som cap. Si no anàvem a vindre, eh. No sé si tornaré aquesta temporada. Sí, suposo que sí, que un dimecres de juliol potser sí. Home, pensava que hi serem fins a principis de l'ostre. Sí, que els fem a fora, a la terrassa. Els fem a la terrasseta, al juliol. Bueno, això era els divendres, eh. Vull dir, haurem de parlar... No, però tot es pot parlar, tot es pot parlar.
Ja ho anirem parlant i si no ens ho trobem. A veure si puc portar algun llibre argentí de lectura obligatòria. Ho esperarem, perfecte. Moltes gràcies a tots, que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia.
Fins aquí el Just a la Fossa d'avui, dimecres 17 de juny, agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea, els serveis informatius i ara la producció del programa, el Carles, Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui hem entrevistat Puri Martín, la responsable dels cursos dels plàstiques que demà inauguren exposició a Can Ginesta.
També hem parlat dels seminaris per a empreses, per internacionalitzar empreses amb la Miriam Micalef, tècnica de promoció econòmica, hem fet tertúlia esportiva amb el Carles Hernández i Rius i l'Emilius Casoccio. I en aquesta última hora hem parlat, ja heu sentit, de com sempre era la tala cultural dels dimecres, de què passava el 3-17 de juny amb l'Arnau Cònsul de les activitats de l'Ateneus, centrat al general Kirakurs amb el seu president, l'Albert Macià.
De llibres amb la Savannah Vogue i de vins amb les Trigots, i avui també amb la presència especial d'aquesta convidada amb l'Olivia, que ens ha descobert aquest vi del prior. Des de les 10 us ha parlat Carme Verduy. Tornarem demà amb moltes més coses, com cada dia. Que vagi bé, que passeu un molt bon dia i me'n quedes.
There are things that I've said That don't mean a thing anyway There are things that I've said That don't mean a thing anyway They don't mean a thing anyway
And don't you, don't you forget about me, forget about me. And don't you, don't you forget about me, forget about me, forget about me.
There are things that I do that don't mean a thing anyway. There are things that I do that don't mean a thing anyway. They don't mean a thing anyway.
Forget about me. Forget about me. Then don't you. Don't you. Forget about me. Ara escoltes ràdio desbent. Sintonitzes ràdio desbent. La ràdio de Sant Just. Durant el 8 d'octubre ràdio desbent.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Sant Just acollirà les properes setmanes dos seminaris sobre internacionalització d'empreses. Es faran a les escoles el 26 de juny i el 3 de juliol. Les sessions s'adrecen a petites empreses autònoms i emprenedors i estan subvencionades pel Servei d'Ocupació de Catalunya. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dimecres 17 de juny. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Dues alumnes de l'escola de formació professional Antoni Algaró guanyen el concurs la prevenció un valor segur, impulsat per la Generalitat. Són Lorena Claremunt i Adriana Pino del Grau Mitjà de Gràfica Publicitària. L'entorn de Sant Just és el fil conductor de l'exposició que presenten demà els alumnes dels cursos municipals. Ars Plàstiques es podrà visitar a Can Ginestà fins al 6 d'agost. Per cert, que ja s'han obert les inscripcions pels seus cursos d'estiu.
i el Casal de Jove es celebrarà dissabte el Dia Internacional de la Música. A partir del vespre hi haurà concerts i altres actuacions a l'exterior de l'equipament per celebrar aquesta jornada.
Bon dia, Sant Just acollirà les properes setmanes dos seminaris sobre internacionalització d'empreses. Són dues sessions que tindran lloc a l'equipament de les escoles els dies 26 de juny i 3 de juliol. Estan subvencionades pel Servei d'Ocupació de Catalunya en el marc dels programes de suport al desenvolupament local i cofinançades pel Fons Social Europeu. Sant Just Notícies.
Els dos seminaris s'adrecen a petites empreses d'autònoms i emprenedors. Si es recomana, es recomana assistir-hi a tots dos, tot i que també es poden fer independentment. El primer serà el dia 26 de juny i tractarà la introducció a la internacionalització i com fer més competitives les empreses. Míriam Micallef, tècnica de promoció econòmica i agent d'ocupació i desenvolupament local, ha explicat al Just a la Fusta l'objectiu d'aquests seminaris. Quin sentit té la internacionalització per les PME avui dia? Per això, la primera sessió
es centre sobretot per donar un concepte de competitivitat internacional que no és el mateix que fer competència, perquè moltes vegades competitivitat internacional va associada a idees d'innovació, col·laboració amb altres empreses que potser són els teus competidors aquí al mercat nacional, millorar la pròpia empresa a través d'una via que s'obrirà a mercats exteriors.
Un altre objectiu és mostrar a les Pymes i als emprenedors que tenen suport de les administracions en el procés d'internacionalització del seu negoci. A més s'explicarà el context de les Pymes a Catalunya actualment. Micallef també ha explicat que és necessari que aquestes empreses coneguin el servei d'assessorament d'internacionalització que ja s'enjusti i que els ajuda a tenir una estratègia per poder aprofitar les oportunitats.
Per això, és el segon seminari. Tindrà lloc el 3 de juliol i servirà per planificar la internacionalització del negoci i aprofitar les oportunitats.