Ens ha millorat molt la circulació a la xarxa de carreteres, només observem circulació lenta amb alguna altura de la 2, a l'altura de Sant Joan d'Espi, Santit Barcelona i a la ronda litoral a Prims, Santit Llobregat.
i a la resta de transports, recordar-vos que la circulació continua aturada a l'R21 entre Cuní i Sant Vicenç de Caldera, conseqüència de l'atropellament d'una persona. Els esports eren també titulars. El Barça pot ser avui campió de la Lliga ACV de bàsquet si guanya el Madrid al Palau Llaurana, un partit que començarà un quart d'avui des de les 7 a Catalunya Ràdio.
L'ATIP anunciarà les pròximes hores la decisió sobre Luis Suárez després d'haver escoltat les alegacions de l'Uruguai. S'arrisca una dura sanció que faria que no jugués més al Mundial. Avui el tens partits de la fase de grups. Alemanya, Estats Units, Ghana, Portugal, Rússia, Algèria i Bèlgica, Corea del sud. Messi, que ahir va fer dos gols, atrapa Neymar com a màxim volejador.
I el temps avui al matí estarà mig ennoblat arreu, les temperatures seran una mica més altes que les d'ahir i a la tarda hi haurà ruixets i tempestes, principalment a les comarques del nord de Barcelona i interior de Girona. Els pròxims dies la inestabilitat anirà a menys i les temperatures s'enfilaran. Ara mateix tenim 18 graus a Manresa, Girona i Trem i 23 a Tarragona.
Just a la Fusta. Molt bon dia. Passant 4 minuts de les 10, aquesta era comença el Just a la Fusta d'avui dijous 26 de juny.
Comencem ara amb un programa amb moltes coses. Primer de tot parlarem de les notícies de Sant Just. Amb l'Andrea Guna també farem un repàs de l'actualitat general del dia a través de la premsa. I parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles, l'Andrea i el Rius.
A les 11.10 parlarem del documental del mes que arriba aquest divendres a l'Ateneu, com sempre en parlarem amb una de les responsables de la productora Paral·lel 40. I a les 4.12 farem d'artúlia d'actualitat amb l'Alina Santabàrbara, la Montse Larrea, la Joana Algarra i el Pere Oliver i el Jordi Agulló.
A la tercera hora parlarem d'art perquè avui s'inauguren una nova mostra express a l'espai de lliure creació Carbamalaret i en parlarem amb el Nil Navot que és l'autor d'aquesta mostra que s'estrena avui. I a més a més també parlarem del món del vi com cada dijous cap a dos quarts d'una amb les Tricolstein del celler de Can Mata.
T'ho he plegat des d'ara i fens la donada al migdia. Comencem.
Sí, sí.
Saludem l'Andrea Bueno, bon dia. Bon dia Carme. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui comencem. Comencem parlant del ple municipal que es celebra aquesta tarda, l'últim dijous de mes. Una sessió que es preveu curta, perquè només té 7 punts a l'ordre del dia.
I la major part dels temes que es tractaran a la sessió són qüestions de gestió interna del Consistori, com poden ser la modificació de diferents llocs de treball de la corporació, la revisió d'un cànon en metàl·lic a abonar per l'empresa Vitalià Sant Just, que és qui gestiona una de les residències de gent gran d'aquí del municipi, i l'aprovació inicial de liquidacions de projectes finalitzats i altres modificacions de crèdit.
A banda d'aquests punts que figuraran a l'ordre del dia, a la part final del ple, com sempre, s'obrirà el torn de precs i preguntes per part dels regidors i regidores primer i del públic assistent després, que podran fer les seves peticions, suggeriments als regidors i regidores. La sessió avui començarà a les 7 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just i és oberta a tothom.
Molt bé, doncs el seguiràs tu, Andrea, per tant demà ens explicaràs com anirà tot plegat. Si arribo a temps, sí, perquè potser s'ha acabat abans. Està més veritat, eh, amb la sena que sigui un ple molt llarg.
Més coses, Andrea. Doncs ara parlem de dues propostes que tindrem demà divendres. D'una banda, el CAU organitza demà al matí una xocolatada davant de l'Ajuntament per reivindicar uns locals dignes. Ah, molt bé. Divendres demà, membres de l'agrupament escolta Martin Luther King es reuniran amb representants del consistori per tractar aquesta qüestió i exigir solucions, i l'entitat està preparant aquesta xocolatada oberta a tothom per donar suport als representants del CAU que es reuniran amb l'Ajuntament.
Des del CAU denuncien que el Consistori no entén la necessitat i l'urgència de tenir uns locals dignes on fer-hi les seves activitats setmana rere setmana i per això demà es reuniran amb responsables del Consistori per exigir solucions reals. Des de l'entitat demanen un cop de mà a tothom qui vegi el CAU com un espai d'educació en el lleure on s'hi cobreixen unes necessitats socials i educatives. Doncs si voleu donar-hi suport, la xocolatada serà demà divendres a les 10 del matí al rentapeus davant de l'Ajuntament.
I acabem amb un últim punt, Andrea. Un apunt de cara a demà divendres al vespre, molt interessant. Demà es projecta el documental del mes de juny a la Teneu i aquest cop es projectarà Bojos per les partícules, del director Mark Levinson, una pel·lícula rodada als Estats Units l'any passat.
Aquest documental presenta el descobriment científic més significatiu i inspirador de les últimes dècades, el gran col·ligionador de drons, que és un accelerador de partícules que permet recrear les condicions que existien només moments després del Big Bang. El documental del mes es projectarà demà a les 8 del vespre a la sala del 50 anari de la Teneu. L'entrada costarà 3 euros pels socis i socies de l'entitat i 5 per la resta. Serà demà, com dèiem, a les 8. L'organitja en paral·lel 40 i la Teneu i d'aquí una estona
Coneixerem més detalls d'aquest documental del mes. Molt bé. Doncs exacte. A les 11.10, d'aquí una hora. Molt bé.
I ara el que fem és parlar de música de seguida, parlem de l'actualitat general del dia, com sempre amb més qüestions, ens fixarem en les portadores dels diaris, en les contraportades i repassarem per tant una mica de tot, però com sempre portem la punt musical, avui és dijous, per tant parlem, no sempre ho fem, però normalment hi ha bones ofertes.
Parlem de concerts, un concert molt curiós, que no sé si n'havíem arribat a parlar algun dia amb tu, Andrea, d'aquest personatge, que és un home islandès, que ja fa temps que es dedica a la música i tot plegat, però fa com 20 anys que viu a Catalunya, i llavors el que fa ara és presentar un disc que es diu Winds, cançons de la nova cançó, però amb un to molt diferent. Per exemple,
Aquesta per mi és la meva preferida, és el remen a nena famós, doncs amb aquest to així... Molt irlandès, no? Has dit que és irlandès o irlandès? Islandès. Després per això té altres coses, té una mica de tot.
Com es diu? Ell es diu Haldor Mar. Ah, sí? N'hem parlat algun cop? Sí, perquè és el de la vella de Lola. Beautiful Lola. Al vent.
Clar, és que li dona una idea molt diferent a totes les cançons. Suposo que, evidentment, fins i tot les versions es fessin en català d'un grup d'ara seria diferent, però clar, així sentit amb anglès... Aquesta no la reconeixes, Andrea? Ja veuràs, ara... Sí? Sí, segur que sí.
Sí. Ai, ara no em facis com es diu. Ara vindrà la tornada i jo crec que et sortirà. Home, d'acord, paraules amores. Sí, sí, i també té la noia de Purcellana. A vegades, si no m'haguessis dit que eren cançons de la nova cançó, potser n'hi hagués pensat. No, no, potser em sona la música i tal, però... Realment passa bastant desaparegut.
Són molt bones. Sí, m'agrada molt. Doncs actua aquest vespre a la sala de biquini de Barcelona. A quina hora? Ara t'ho miro.
doncs aquesta és la Naya de Porsallana, i el disc també inclou, és clar, totes, inclou aquesta que és la que va fer, una mica és l'origen de doblegat. Segur que li van demanar que fes una versió d'aquesta manera, de la vella Lola, Beautiful Lola, que apareixi en anunci d'aquests de cervesa, i que recordo que l'hem posada molts cops a la ràdio aquesta cançó, perquè té com aquest encant que justament també tenen les altres cançons. Però bé, en tot cas, avui actua Bikini, ara estic mirant a l'hora,
I a més també actuarà al Pròxims, que és el divendres 18 de juliol. Avui actua a les 9 de la nit a la sala Bikini.
No sé, amb quina em quedaria, també té un país petit de Lluís Llach, que el títol és molt contri, és que fa riure, no? Almenys els títols traduïts, així com ho veus, no? I el disc es diu Wings, allà en té d'altres, eh? S'edita i altres coses, però bé, en tot cas suposo que aquest ara li donarà particip al Pròxims, no?, per exemple. Va, ens quedarem amb aquesta. Sí, aquesta és bona.
Just a la fusta! Smooth Jazz De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem!
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nosaltres de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegim de concerts o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
Estem escoltant Justa la Fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el Kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el Mercat. Un quart i mig, doncs, saludem aquesta l'Andrea de nou. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, parlem, com sempre, de la notícia més destacada de les portades dels diaris, Andrea.
Avui el protagonista és la Infanta Cristina, el periódico avantguardià i alhora el periódico ens diu La Infanta no se'n salva, és el tema del dia. Al diari, el jutge Castro confirma la imputació de la germana del rei, en el cas Nos, com a col·laboradora silenciosa del seu marit.
De fet, els delictes que se li imputen a Infanta Cristina també apareixen en portada, ens diu frau a Isenda i Blanquets de Capitals, i pel que fa a Iñaki Urdangarín, malversació, prevaricació, falsedat documental, tràfic d'influències, falsificació, estafa, frau a l'administració i delictes fiscals.
Per tant, aquesta imputació de la infanta Cristina pel cas Nos és la notícia destacada al periòdico Avui. També la vanguardia, que ens diu que el jutge considera la infanta Cristina còmplice dels delictes del marit. L'Audiència de Palma decidirà si la germana del rei se seu al banc dels acusats i Ordengarín serà jutjat de nou delictes per lucrar-se amb diners públics segons la resolució.
I, per últim, al diari ara també ho trobem emportada. La infanta Cristina a un pas del banc dels acusats. La fiscalia presentarà avui recurs a l'Audiència de Palma, l'última instància que pot aturar que la germana del rei Felip sigui jutjada. És aquesta la notícia destacada de la jornada d'avui. Doncs ens fixem ara també en aquest tema perquè el 324, per exemple, ens diu que anticorrupció recorre contra el processament de la infanta Cristina. Pedro Urrack defensa que la germana del rei Felip ha rebut un tracte injust i l'apela a l'Audiència de Palma perquè l'exculpi.
D'altra banda, l'Ara.cat també ens parla de la primera visita oficial de Felip VI a Catalunya des de la seva coronació, que serà aquest matí.
I l'avantguàrdia també ens obre amb la fiscalia anticorrupció que recorre la imputació de la infanta Cristina. També ens parla de les factures de la infanta Sota sospita el jutge Castro de tallar en el seu autor les despeses personals dubtoses de la família Ordengarín. Més qüestions, Espanya i Itàlia exigeixen el G6 una política d'immigració comuna.
La nova presó de Figueres obre les portes amb 4 anys de retard. És el centre penitenciari del Puig de les Bases, que comença amb mig gas i que rebrà els primers 150 reclusos. El Parlament reclama un referèndum sobre monarquia o república. La moció s'ha aprovat amb els 33 vots d'Iniciativa, Esquerra i CUP a favor i 75 abstencions de Ciutadans.
I l'altre tema que ens estan cantant també els Digitals és el concert dels Rolling Stones ahir a Madrid. El 324 ens diu que els Rollings concereixen al Bernabéu. 54.000 persones de diferents generacions assisteixen a l'únic concert de la banda de Mick Jagger a l'estat espanyol. I també la Vanguardia ens parla de lliçons d'immortalitat dels Rollings a Madrid. Col·lecció de famosos també diu a l'agrada per veure els Rolling Stones.
i parla des de l'infanta Margarita de Borbón, que estava en aquest concert, fins a també destaca a Paz Vega, Nibés Álvarez o Berta Collado.
No m'imaginava la infanta Margarita, la germana del rei, al concert dels relins. A les grades m'imagino, o en un seient... Sí, home, no estarà a pista a primera fila. Així també es pot viure en un concert. A les grades es veu bé, però a la Leticia Ortiz es veu que també anava de concerts allà amb tota la massa. Exacte, no sé si Reinar podrà fer-ho ja.
Tornem als diaris, ara ens fixem en les imatges del dia. Avui, tant alhora com al periódico, veiem una imatge de la infanta Cristina després de conèixer aquesta imputació pel jutge Castro. El diari ara la veiem a ella amb una fotografia d'arxiu en petit. El periódico la veiem a ella amb una fotografia més gran que ocupa bona part de la portada, juntament amb una imatge d'Iñaki Urdangarin.
A l'avantguàrdia, com dèiem, aquesta és la notícia més estacada de la jornada, però en format fotogràfic han agafat una fotografia del jutge Castro, de José Castro, sortint del jutjat amb moto, després de comunicar aquesta interlocutòria sobre el cas Nos, i el peu de foto diu un jutjat decidit.
És aquesta la fotografia destacada de la Vanguardia. En aquest diari, el periódico també ens mostra una fotografia d'Anna Maria Matute. Va morir ahir, l'escriptora, als 88 anys i deixa una obra ingent i una novel·la inacabada. Això és el que ens diu la Vanguardia. Veiem una fotografia seva amb el titular Allegat infinit de Matute i al periódico també una imatge seva envoltada de llibres. Anna Maria Matute mor el geni amagat.
Més qüestions a les portades, el diari ara, la fotografia destacada, que és un dels temes del dia en aquest diari, és el magatzem de gas Castor. El diari ara ens diu Castor, un fiasco de 1.600 milions a CS, l'empresa de Florentino Pérez es fa enrere i reclama una compensació, i el Ministeri d'Indústria accepta que hauran d'indemnitzar la concessionària.
i tres fotografies més a l'avantguàrdia. D'una banda, Magdalena Álvarez, que ha dimitit com a vicepresidenta del Banco Europeu d'Inversions amb crítiques al PP. La veiem amb una fotografia a l'avantguàrdia. També amb la samarreta de la selecció argentina. Ens diu l'avantguardià que Messi i Neymar enlluernen al Mundial. I una foto petita d'uns nens marxant de colònies, com els seus pares els estan acomiadant. I llegim al titular més de 8.000 beques per anar de colònies. Són aquestes les imatges del dia.
Molt bé, doncs és el que tenim avui en clau d'imatges, però també en clau de notícies d'actualitat. Ara el que passem és a fixar-nos en notícies, potser no en primera línia d'actualitat, però no per això menys interessants. A les pàgines d'internacional, Andrea, avui cap on ens portes?
Primer de tot, ens anem cap al Sudan, perquè la vanguardia avui ens explica la història de la Mariam, que és una dona cristiana retinguda al país i que té mare per la seva vida. A la cristiana sudanesa Mariam Jahiya Ibrahim Ishak li van treure una llosa de sobre a dilluns, un jutge va anular a començaments de setmana la sentència de mort per apostasia i adulteri.
La Llosa li va caure plom una altra vegada abans d'ahir perquè va ser lliure per poc temps. 24 hores després de ser posada en llibertat, quan intentava agafar un avió en rum als Estats Units amb el seu marit i els seus dos fills, un dels quals ja va néixer directament a la presó, les autoritats sudaneses la van enmanillar una altra vegada acusant-la d'haver falsificat els documents per sortir del país.
La vanguardia ens diu que el tancament d'aquesta edició la Mariam continuava detinguda en una comissaria de Khartoum i amb la por al cos perquè la part musulmana de la seva família, recordem que ella és cristiana, se sent ultratjada per la decisió de lliurar-la i ha jurat matar-la. Sembla ser que un dels seus germans fins i tot diu que la llei no ha defensat els nostres drets, això ara és una qüestió d'honor. Els cristians han maculat el nostre honor i sabrem com venjar-nos.
Això és el que va denunciar un germà de la Mariam. Ella diu però que no és el seu germà i que estan buscant prendre-li les seves propietats i negocis. I ella defensa que és innocent. Com que el seu pare musulmà es va abandonar quan era una nena de 5 anys, ella es va criar amb la seva mare, atiu portodoxa, i va créixer com una cristiana. Per tant, avui la vanguardia que ens explica la història de la Mariam, aquesta dona cristiana sudanesa que estarà retinguda de nou,
I ara ens anem cap a Nigèria perquè una explosió en un centre comercial de Buja ha causat 21 morts. Una explosió en un centre comercial de la capital nigeriana va provocar ahir la mort de 21 persones i en va ferit 17 segons la policia que atribueix l'atac als islamistes integristes de Boko Haram.
L'explosió es va produir quan molts es preparaven per veure el partit del Mundial de Futbol entre Nigèria i l'Argentina, en algun local del complex, encara que no és clar si els terroristes volien fer-la coincidir amb el partit, que va començar justament una hora després. Per tant, avui també notícia tràgica a les pàgines internacionals a La Vanguardia. Molt bé, doncs són... bé, molt bé. Si més no, exacte, convé llegir també aquestes notícies a la secció internacional avui.
En punt dos quarts d'onze fem ara alguns apunts culturals d'aquest matí. Algunes coses ja les hem destacat. L'Andrea ens ha comentat la mort dels 88 anys de l'escriptora Ana Maria Matuta i també ha parlat del concert dels Rollings al Bernabéu. Parlem, per tant, d'altres coses com, per exemple, una curiositat, una dada curiosa, que és que la música en directe és un 13,5% més cara a Barcelona que a Madrid. Una dada de... La música en directe, una dada de concerts. Sí, sí.
Diu que València és la ciutat on els concerts són més cars, per això amb una entrada mitjana superior als 14 euros. Però déu-n'hi-do, la diferència també entre Barcelona i Madrid, aquest 13,5% que pot semblar poc però si vas molt sovint de concerts, suma, suma. Sembla que el preu mitjà dels concerts de Barcelona hi ha aquesta diferència i en concret seria Barcelona de 13,52 euros de mitjana
i a Madrid, 11,91. A València serien 14 euros. L'informe també assenyala que la ciutat on és més econòmica, si estic d'acord, és a Sevilla, amb un preu mitjà d'entrades per sort dels 10 euros. També és veritat que a Barcelona o Madrid tenen també grans pavellons que acostumen a oferir entrades més cares. Per tant, si es fa a la mitjana, la comparativa amb les ciutats almenys de la península és una mica més complicada.
Dades que s'han obtingut després d'estudiar el 2000 concerts, els que s'han fet durant aquesta primera meitat del 2014. El Museu Reina Sofia reconstrueix la pluralitat de mons de Richard Hamilton, el museu programa la més extensa exposició retrospectiva organitzada sobre l'artista britànic fundador de l'art pop.
La llibreria F. Fernández i l'editor Bernat Puig Zovella són els premiats pels llibreters. La directora de la llibreria l'ha expulsada i l'editor de Núvol rebran, per tant, el guardó dilluns 20. I el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, proposarà una nova declaració al Parlament en defensa del retorn dels papers de Salamanca. No descarta recórrer a organismes internacionals la decisió del Ministeri de Cultura de no tornar tots els documents.
Ja acabem parlant de l'OBC perquè Françoise Bou deixa la gerència de l'Orquestra de Barcelona per dirigir l'Orquestra Nacional de Lill. La incorporació serà efectiva a la tardor després de deixar enllestida la programació de l'orquestra fins a la temporada 2016-2017.
i ara passem directament a les contraportades, agafem els diaris del revés i comencem avui per la contra del diari Ara, és dijous, és el dia de la Bibiana Vallbè, Andrea, que avui ja fa un altre pas més enllà d'aquests passos que recordava fer últimament, no? Cada cop em costa més, sincerament.
Avui és una contra que fa la Bibiana un pèl estranya, més diferent al que fa habitualment. Avui, en entrevista als responsables de l'estudi de disseny Mucho, ell explica que 10 anys després de la creació d'aquest estudi de disseny, diu que ens reunim a la redacció del diari Ara amb el Til Mansoler, el Pablo Juncadella i el Marc Català, que són els responsables d'aquest estudi,
Només falta una hora per al tancament del diari i fem una contraportada literal, una portada de cop de frases convertides en titulars que mai veurien la llum a la portada del diari. Agafant com les notícies que s'anaven a publicar o que el diari ja tenia previst publicar quan faltava una hora per al tancament de l'edició.
I ells, d'alguna manera, capgiren els titulars i els fan al seu estil. Per exemple, a la notícia que ens parla de Messi, que sembla que ho està fent molt bé al Mundial del Brasil, el titular que ells agafen és Messi-Musa. D'altra banda, a la contra, per exemple, amb l'article de l'Àmpar Moliner, que es titula La Solució, hi ha una part on diuen on dormen dos i dormen quatre.
i ells fan com uns ninots dormint. Bé, és una entrevista a cop de titulars. També veiem una imatge de tots tres. La Bibiana ens explica que en muchos són el Tilman, el Pablo i el Marc. El primer és l'equilibri, el segon el seny i el tercer l'artista. Sempre diu que estan d'acord en el desacord. Junts són un estudi de disseny independent amb una vocació global, treballant en nom de les idees i de crear projectes únics. El seu estil és que no tenen estil, busquen constantment el factor inèdit
i s'atreveixen amb tot i estan arreu del món, oficines a Barcelona, Nova York, San Francisco, Londres, París. Primer van ser amics i després socis i diu Long Story Short. Explica com es resumeix, com es van conèixer, treballant amb portant la direcció artística de l'Observer i la imatge de Xocoà i d'aquesta simbiosi doncs en va sortir...mucho. I avui l'hi he dedicada a contra aquests tres nois. Molt bé, doncs mira, una contra diferent. Molt diferent.
A l'Avangorri llegim que som ratolins que caminem embogits a la roda. Avui entrevista Ima Sanxís de George Kafensis, que és filòsof i activista. És novellorquès de pares emigrants grecs. Als 18 anys el van arrestar quan era activista dels drets civils als Estats Units. Després, en Jacques Kerouac va intentar fer l'habitat al Pentagon. Això va ser l'any 77, diu que el vam apujar un pam i riu.
Diu que va ser una campanya burleta per atreure l'atenció dels mitjans. Els vam dir als generals que acafaríem la vital pentàgon 100 metres i així s'acabaria la guerra del Vietnam. Ens van contestar que no el podíem elevar més d'un metre. Diu que els peixos grossos de l'administració Johnson ens observaven des de dalt nerviosos. Diu que s'ho van prendre de debò. Diu que aquelles manifestacions van fer que la societat canviés de manera de entendre la guerra i, per tant, la política.
Diu que la trajectòria d'aquest activista amable i reflexiu és d'una coherència destacable en els nostres dies. El tema central dels seus estudis és la filosofia dels diners i del deute. Avui per cobrir les necessitats bàsiques de la vida cal endeutar-se. El deute crea submissió.
i t'abaixen el sou, excepte sense queixar-te'n. Es tracta d'una cultura del control. Ens convertim en ratolins que caminem embogits a la roda. El dilema és preguntar-nos si volem que tot sigui mercaderia o si volem deixar fora del circuit les necessitats bàsiques, com són l'accés al menjar, l'educació, la salut i un sostre. La idea no sembla desassenyada, és el que ens diu l'Aima Sanxís, que també ens explica que ha fet una xerrada a l'Observatori del Deute en la Globalització.
Molt bé, doncs és el que llegim avui en aquesta entrevista. Acabem amb la del periòdico on tenim. És un miracle poder veure Aznabur a aquestes altures. Ens parlen avui de música, Andrea. Sí, a l'avui entrevista n'ha José Antonio García, que va néixer el mateix dia que Charles Aznabur i avui amb 90 anys fets anirà a veure la Liceu. I actua avui. Diu que va néixer el mateix dia, mes i any, que Charles Aznabur. 22 de maig tots dos van complir ni més ni menys que 90 anys. Aquesta nit una estarà cantant a l'escenari de Liceu i l'altra a la platea.
Diu que em van regalar l'entrada pel meu aniversari. No és que sigui gran coneixedor de la chanson, només tinc algun disc d'Edith Piaf i vaig veure Juliet Greco en una sessió matinal al Palau d'Esports però sempre m'han il·lusionat certes coincidències. Diu ser del mateix any que Mastroyani i Marlon Brando o del mateix dia i mes que Wagner i es nevura em sembla gairebé de la família. Diu que a més el veuré al Liceu on tantes vegades hi ha anat i que tant va canviar la meva vida.
Diu que segur que el Palau de la Música m'ha donat més alegria que el Liceu, però el Liceu vaig conèixer la que seria sequeixent la meva dona. Per ell em vaig quedar en una ciutat on havia arribat un any abans temporalment i vaig venir a Barcelona a acabar els estudis de Marí Marcant, però els vaig haver de deixar per problemes a les vies respiratòries.
i també en aquesta entrevista segueix parlant de la seva vinculació amb l'ICEU i diu, per cert, el dia que vaig arribar a Barcelona, que va ser el 2 de gener de 1952, em vaig assabentar que feia en Tristany i Isol de l'ICEU i m'hi vaig llançar de cap. Entrevista molt bona avui a Jost Antonio García. Doncs és a la contra del periòdico.
I acabem amb notícia curiosa d'avui. Parlem d'una vaga.
curiosa també d'una dona alemanya que durant un any no ha comprat res. Ha acabat aquesta vaga de la periodista alemanya Greta Thaubert que va començar fa un any a preguntar-se, es va començar a preguntar què passaria si la societat no consumís. I ell el que ha fet durant un any és menjar, beure, vestir-se
i moure's sense gastar ni un euro. És una noia d'uns 30 i tants anys. Diu que el primer que ha fet després de 12 mesos d'abstinència, el primer que s'ha comprat, saps què és? Roba? Unes mitges. Molt bé.
Unes mitges. I diu que tot això ho explicava parlant amb periodistes d'acostar en un caputxino a Leipzig, després de comprar les mitges al caputxino. Després d'això va comprar també productes d'higiene perquè diu que s'ha acabat la fabricació casolana de desodorants, cremes per la cara i també pasta dents. I tot i tot ella elaborava el seu xampú. Diu que de tota manera començava a semblar-se a l'home de Neanderthal
i que les persones que la coneixen deien ara sí que has arribat massa lluny. Diu que al llarg de tot l'any una periodista independent va decidir acabar a terra per plantar patates i altres qüestions d'un honor col·lectiu, recorre un autostop més de 1.700 km per passar les vacances en una vivenda d'Ucupes a Barcelona. A la imatge veiem la foto del mes d'agost, és a dir que no veiem com és ara actualment, però bé, en tot cas, diu que l'aventura va començar un dia que va decidir
preguntar-se o plantejar-se que estàvem arribant massa lluny, que el nostre sistema econòmic es basava en la perspectiva d'un creixement infinit però el nostre món ecològic és limitat i a partir d'aquí va decidir acabar amb el mantra del més més més més. Diu que ella assegura que la crisi a Europa ha provocat una presa de consciència dels límits del model econòmic actual i ella amb aquesta experiència va voler posar una mica
Portar una mica més enllà també. Diu que l'Alemanya i altres països es multipliquen ja les iniciatives basades en una economia solidària amb pàgines web dedicades a recollir elements, botigues on tot és gratuït o llocs per deixar llibres usats. I en aquest any de vida alternativa
Ella diu que també va provar diferents qüestions, els lavabos secs que no utilitzen aigua i reciclen els excrements, per exemple, i diu que avui intentes integrar en la seva vida quotidiana el que ha après durant aquest any, tot i que està contenta de no viure tan radicalment.
Era el que t'anava a preguntar, ara ha fet aquest experiment, si ha estat un any vivint d'aquesta manera, però d'alguna manera haurà d'integrar... Alguna cosa li haurà servit, no tornarà ara a la cultura consumista? No, en principi tampoc, però intentarà trobar un punt mig. Molt bé, l'equilibri. Mira, curiós, què s'ha estat un any, has dit?
Un any sense. Sí, sí, sí. Que de cop estan sorgint més iniciatives d'aquest tipus, eh? Sí, sí, i suposo que ens n'anem trobant més. A veure, a veure. En fi, Índria, si fas una experiència així, ens avises. Sí, ja. Una notícia ràdio d'experiència, una entrevista i tot plegat. Que vagi bé, bon dia. Bon dia, Carme, bon dia.
Dos minuts i tres quartons obrim diaris ara per fixar-nos en altres apunts interessants. Per exemple, avui el periòdico ens transporta a l'Argentina. Legim un article que assigna a Belgi el Verdes de Buenos Aires i que el titula El Mundial de la Fallida, l'Argentina s'extasi amb la selecció mentre l'Estat es juga a la suspensió de pagaments als Estats Units. La Copa del Món coincideix una altra vegada amb un episodi dramàtic per al país.
I també doncs aquest article parla de la relació entre futbol i política que és profunda a l'Argentina i no és la primera vegada que al Mundial arriben dies difícils. Durant els tornejos de 1966 i 1970 portaven al país els militars. El del 74 es va jugar sota els efectes de la mort de Juan Perón i l'inici de l'Arquilarre Peronista i el del 78 va tenir les masses als carrers celebrant la victòria mentre els camps de concentració víctimes i butxins cridaven els gols en un instant que diluïa els terribles antagonismes.
Però no hi ha res, diu, que es pugui comparar amb el Mundial del 82, els llindars de la derrota militar en la guerra contra la Gran Bretanya per les Malvinas. Les ràdios alternaven els comunicats de batalla amb el relat del partit entre l'Argentina i Bèlgica. Parla dels últims, el del 90 era l'incident de la farotge privatització, que va ser potser el més normal.
Al 94 als Estats Units, Diego Maradona va ser suspès per doping i després diu també que el 2002, amb la crisi econòmica i el corralito Florida Pella, es parlava de tornar-los una alegria als argentins. El 2010, la pilota va fer que calés l'anima d'inversió entre pro i anti-quincineristes i així arriba el Brasil del 2014, la societat magnetitzada
Milers d'Argentins s'han endeutat per estar als estadis. Més si la toca i la multitud s'exalta, la defensa causa inquietud. L'Argentina no té una bona defensa, tampoc davant el Tribunal de Manhattan. Un bon article avui al periòdic.
Avui també els diaris parlen tots plegats de la mort d'Ana Maria Matuta i el llegat que deixa. La Vanguardia li dedica per exemple quatre pàgines ensenyant-nos quantes imatges i porta alguns articles també de diferents figures representatives de les lletres actuals.
Laura Freixas que titula el seu article escriptora en va i diu confesso que jo mateixa durant molts anys vaig tenir de Matute precisament aquesta idea la d'una encantadora àvia que escrivia sobre hipernens fins que va caure a les meves mans fiesta al noroeste i em vaig quedar el que en castellà en diríem petit difússe.
L'escriptura s'acabava de descobrir era tremenda. La novel·la mostrava nu, l'esqueret que estructura el món de Matute, violència, injustícia, mort i la imaginació com a únic refugi.
i tindrem un deute, com titula l'article de l'escriptura Gent Díaz, que diu que parlarem dels seus llibres, lluarem els seus comptes, la seva infantesa estarà en primera línia, una altra vegada, i els seus cabells blancs, les seves mans enèrgiques. I quan ja hagin parlat tot el que es pugui parlar d'ella, a poc a poc començarem a acostumar-nos a que se'ns hagi mort. L'any que ve, quan arribi el 25 de juny, tornarem a pronunciar el seu nom
però no estarem tan afligits, ens sentirem en deute amb ella perquè quan un escriptor mor res no mor amb ell i és la sort que tenim els que llegim al pas del temps no ens afecta i la Matute ja sempre serà la Matute.
I a la vanguardia també expliquen com comença la seva novel·la pòstuma que diu així algunes noces. El coronel oia llorar a un niño en la oscuridad. Al principi es preguntava qui seria, que hacía muchos años que en la casa no vivía ningún niño. Sólo quedaba en la mesilla de noche de madre una fotografía sepia, una sonrisa transparente y errática. Qui sabia si de madre o del niño? Flotando en la noche como una luciérnaga halada. Aura sus recuerdos, incluso los tenebrosos fantasmas de la campaña de África,
se parecían cada día más a desperdicios lo que queda migas de pan en el mantel de un antiguo festín. Pero su memoria recuperaba una y otra vez la imagen de Fermín, su hermano mayor. Es lo manajaca boiza a la escritora que va morir ahí la vanguardia.
I acabem aquest recull de premsa amb un altre dels temes que avui apareix a tots els diaris, la crònica del concert d'ahir dels Rolling Stones a Madrid. El diari ara llegim que els Reis on Fire es neguen a abdicar i reconcareixen Madrid.
Diu que el concert de la gira va ser una reconecció intergeneracional amb el públic. És genial tornar a ser aquí. Va exclamant castellà a Jagger. La banda britànica no venia a l'estat des del 2007 i les 54.000 persones que omplien l'estat hi tenien fan de rock'n'roll sense adulcorants.
i explica Joan Rossinyol en aquesta crònica que hi havia en l'aire la sensació que podia ser l'última ocasió per veure un grup que plegats sumen 280 anys en els estons, però això és sempre fer-ho a la colom. Quants anaven als concerts quan en tenien 40 pensant el mateix? Diu que a ritme de Jumping Jack Flash, la que sentim de fons, va començar la nit de veritat. Aquesta gira que ja ha passat per diverses ciutats europees és per sobre de tot una celebració, una comunió amb les legions de seguidors.
També diu que el cara a cara entre Richards i Jagger, out of control, era la certificació del bon estat de forma dels músics septagenaris, sense cap ganes d'abdicar. Ses majestats es van tornar a guanyar ahir a la nit. La legitimitat, like a Rolling Stone, va aclamar un cop més Madrid.
I ara acabem aquest repàs del tot amb els apunts esportius d'aquest matí. Fitchatge polèmic és el que titula el Diari Sport. El Liverpool i el Barça ultimen els detalls d'altres pas, parlant de Bravo. El jugador dona l'OK, només vol vestida blaugrana. Alexis podria entrar en una operació de 80 milions d'euros. La seva agressió al Mundial posa en dubte els seus valors esportius.
El mole abortiu, en canvi, parla de Messi i Neymar. Diu duel al gol. Són letals. Tots dos cracs lideren la classificació de notadors del Mundial, amb quatre gols cadascun. I l'esportiu parla directament de Messi. Titula a poder, l'Argentina és Messi, tercera victòria de l'Argentina, que passa com a primer d'adagrup amb dos gols més del Laurana. Ha fet quatre dels sis gols dels de Sabella.
I ara sí que són els apunts informatius d'aquest matí. Ens queda només saber la previsió del temps de cara als propers dies. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
8 minuts i les 11, saludem a Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, i què tal? Bé, avui ens hem llevat amb sol però tornen a aparèixer, aquests núvols, no se'n van. Sí, tornen, no acabem de marxar, però bé, tenim bones notícies perquè avui és l'últim dia, ben bé fins diumenge, és l'últim dia que tindrem aquests núvols, aquesta possibilitat d'una certa inestabilitat o de tempestes.
Realment les temperatures doncs estan sent molt normaletes. Ahir vam fer agosarats i vam mirar tot el mes de juliol, tot i les previsions aquestes que vam fer ahir de... Vas anar més enllà. Sí, vam mirar, és que...
Calor... Mira que ho vam comentar. Més de maig vam tenir unes temperatures de gairebé 32 graus segons dies. I vam dir que a vegades no ens passa per tot l'estiu temperatures tan altes. A vegades són molt més moderades. Tot i que la humitat pugui ser elevada, el termòmetre es manté amb valors una miqueta més baixos i la humitat ha de donar la sensació d'aixafogor. Però que el termòmetre marqui aquells valors tan alts, i a més a més la humitat ho...
a vegades no passa. El que estàvem fent és mirar una miqueta quines temperatures podríem trobar.
el mes de juliol, i realment, tret d'algun dia puntual de 28-29 graus, la resta de dies estan en una mitjana de 25-26 graus, que això anirà també en funció de com tinguem la humitat, però no són grans calorades, o sigui, hi havia unes previsions que l'altre dia feien comentaris que fins al 6 o al 7
doncs no hi hauria un estiu molt marcat o de molta calor, però és que, mirant tot el mes de juliol, tampoc no es veu una entrada d'aire molt càlid, que, aviam, estem parlant de calor d'estiu, però entrades d'aquestes potents, de dir, hòstia, tres o quatre dies a 30 graus, de gairebé 40 a l'interior, de moment, amb les previsions dels mapes així, tampoc no podem dir a curt termini, però...
No, no pinta, no veiem monades de calor. Està bé, llavors, bones notícies, no? Sí, el que passa que no estem dient que faci fresca, estem dient només el fet que farà calor típica d'estiu, que per molts podria ser fins i tot insuportable, però el fet és aquest, que carai, que podem estar bastant contents d'aquestes temperatures que podem tenir.
Bé, doncs el que tenim a hores d'ara és una situació molt tranquil·la, unes temperatures que ahir no es van enfilar massa, com tu deies, fruit d'aquesta núvolositat, que no deixa que el termòmetre pugi massa i també aquesta ventilació que estem tenint. D'altra banda, avui continuem una mica amb aquesta situació, tret el nas al sol, però hi havia molts núvols, el sol encara no acaba d'escalfar, fa una miqueta de ventet, això sempre està ajudant a que la temperatura es mastigui una mica a ratlla.
No s'obre la jaqueta al matí, no? És curiós, això que dius no és curiós, però la gent sempre t'agafa i et diu que no vas molt a brigat. Ahir a la tarda m'ho van dir 3 persones. A mi m'han dit que anava vestida d'hivern. No vaig a brigat.
quan agafes la moto i et fots una jaqueta no et sobra, llavors si anessis amb màniga cordínia és fred. Ahir deien que fa molta calor fora i tal. Diu que no, fa calor perquè et toca dir que fa calor però estàvem a 22 graus ahir a la tarda i un 60% d'humitat. És una temperatura que la pots tenir tranquil·lament al mes d'abril i la gent va amb tres peces de roba a sobre. Llavors clar, dius, a vegades la gent es mou més per l'època de l'any que està, com que ja arribem a l'estiu, estem a l'estiu i hem de fer calor, doncs on vas amb aquesta roba? Doncs mira, jo vaig amb aquesta roba perquè resulta que
que amb la moto amb una jaqueta es va la mar de bé. En definitiva, tenim encara aquests valors una miqueta baixos. Avui potser arribem als 25 graus. Tampoc ha de fer una calor molt extraordinària. I un altre cop tenim aquesta situació que podrien, com va passar ahir, créixer tempestes. Recordem que ahir ho vam comentar i deien que no n'encert ni una. Però és que vam tenir tempestes a Barcelona. Vam tenir tempestes al Vallès. Alguna tempesta va arribar a tocar gairebé Sant Cugat. Altres tempestes passaven per baix i tocaven gairebé Sant Boi.
ens anàvem passant pels costats i vam veure una aposta de sol preciosa una altra cop, amb els núvols i el sol pel mig, allà mig trencat. Quan el sol ja estava a les últimes, cap a dos quarts de deu de la nit, que sortíem aquí de la ràdio, podies veure tots aquests núvols trencats de la resta de les tempestes que donaven aquell to vermellós, i realment és preciós. El cel aquest és un cel que se li diu caòtic perquè hi ha diferents tipus de núvols, però realment és preciós, perquè hi ha les encluses que s'estan acabant de fer, queden tels de núvols prims, i tot això amb l'aposta de sol queden uns cels molt macos.
i ahir vam tornar a poder gaudir d'aquesta situació i avui ho audirem un altre cop perquè aquesta tarda hi ha la previsió d'un altre cop que creixin tempestes, ho poden fer cap a l'interior però alguna de despistada podria arribar a punts del litoral. O sigui que no tornem a descartar que aquesta tarda pugui caure algun ruixat de Sant Just.
És una certa inestabilitat. Fins i tot em van dir uns que tenen terrassa i que es dediquen a l'hostaleria, que van caure algunes gotes a la tarda, que van frenar el fet de sortir la terrassa. Jo no les vaig notar aquestes gotes, perquè dins de la ràdio no ho notem, però el probiòmetre no ho ha marcat.
i el fet és aquest, que encara hi ha una certa inestabilitat, però que s'acaba, s'acaba aquesta inestabilitat. Avui és l'últim dia, en aquestes tempestes van a menys, i de cara al divendres el que tindrem és un sol espetarrà. O sigui que podem gaudir d'un divendres, tot i que és laborable, molt bo, amb un sol que serà ben maco, i com que ja escalfarà des de bon matí, probablement divendres sigui el dia més càlid d'aquesta setmana. Demà les temperatures poden arribar a 26-27 graus, a l'interior podem arribar a tocar els 30 o superar-los,
O sigui, al migdia farà la típica calor d'estiu, però sense grans calorades, que és el que comentàvem abans. Demà no esperem tempestes i dissabte esperem un dia molt semblant, un dia amb el sol com a gran protagonista, amb temperatures molt agradables, i si em fessis triar un dels dos dies del cap de setmana triaria dissabte, perquè el diumenge els mapes ja ens indiquen que de bon matí poden haver núvols.
Què és el que va passar també cada setmana passat, no? Sí, pot haver una certa variabilitat, podem anar jugant amb el sol i els núvols al matí, a partir del migdia la cosa es podria engrescar una miqueta i els mapes ens indiquen que a la tarda torna a haver aquesta possibilitat de tempestes, que això no vol dir que plogui, perquè portem dient des del dimecres, dimarts, dijous, doncs que hi ha aquesta possibilitat, dimarts sí que ens va caure una mica de ruixats, però aquesta possibilitat es torna a reactivar de cara al...
de cara al diumenge, o sigui que a la tarda de diumenge podria ploure, això portarà un altre cop una refrescada, o sigui que tot el que hem guanyat de temperatura entre divendres i dissabte, diumenge tornaria a fluixar, però estem parlant de valors de 24 a 25, és estiu, no arriba la primavera, però bé, les nits sí que són realment molt agradables i es pot durosputxir el son amb una tranquil·litat tremenda. La setmana que ve la començarem... Sí, sí, és que no sé jo que hi ha xafogors, que has d'obrir-ho tot i tal, i dorms tancat i tampoc no passa res.
i el fet és que la setmana vinent continuarem amb aquesta situació de molt de tranquil·litat, d'un temps estable, no esperem gaire canvis a la vista, o sigui que de moment la cosa és molt tranquil·la, potser dimecres tenim una mica més d'inestabilitat, el que dèiem, potser divendres ens dispara una mica el termòmetre i potser el cap de setmana torna a fluixar una mica, o sigui que...
Molt de tranquil·litat al juliol, però sense grans calorades, que això també és la part positiva que porto jo avui. Exacte, està bé, està bé. Estàs contenta? No hi ha grans calorades? Tothom content. Tots contents, això mateix. Perfecte. Doncs mira que fàcil. Gràcies i a veure si es manté aquesta visió. Aviam, ens tenim sol i ens estem tots contents, això mateix. Que vagi molt bé i bon dia.
Mitja minutia arribem ja a les 11, connectarem amb el bulletí de Catalunya Informacions, posarem el dia de l'actualitat, també sentirem el dels senyors notícies i tornarem després parlarem del documental del mes que es projecta aquest divendres, es titula Bojos per les partícules, en parlarem amb una de les responsables de la productora Paral·lel 40, tot plegat després de les notícies.
Bon dia, són les 11. Detingut l'alcalde i tota la Junta de Govern de l'Ajuntament de Torre d'en Barra al Tarragonès en el marc d'una investigació judicial per presuntes irregularitats. La Guàrdia Civil està escorcollant al consistori.
El fiscal del cas Nos espera que l'Audiència de Palma esculpi la infanta Cristina en el recurs que ha presentat avui Pedro Urrack argumenta que no hi ha cap indici d'activitat delictiva que fonamenti les imputacions del jutge Castro. El Parlament demana un referèndum consultiu sobre monarquia o república, la iniciativa tirat endavant amb el suport d'iniciativa i esquerra republicana i l'abstenció de Convergència i Unió al PSC i Ciutadans.
L'exdiputat de Ciutadans Jordi Canya es defensa la seva actuació davant del jutge que l'investiga per haver estafat presumptament 430.000 euros a Isenda i confia que s'arxivi la investigació contra ell.
La indemnització a la constructora ACS després que ha abandonat el projecte Castor podria arribar als 1.600 milions d'euros. El periodista i expert en el tema, Jordi Marçal, sospita que el govern espanyol i l'empresa han arribat a un acord per tancar en fals les possibles implicacions tècniques, polítiques i econòmiques d'aquest cas.
La Xina participa per primer cop a Hawaii a les maniobres navals més grans del món al costat dels Estats Units i d'una vintena de països més. Pekín diu que hi participa amb l'objectiu de construir un nou model de cooperació entre les seves forces armades i la dels Estats Units.
Més de 54.000 persones van gaudir ahir de l'únic concert del Rolling Stones a l'estat espanyol. Les seves satàniques majestats van oferir un espectacular concert a l'estadi Santiago Bernabéu de Madrid amb un guió similar al de la banda que ha fet les seves últimes visites. Catalunya Informació. Ara els esports. Amb bàsquet el Barça pot ser avui campió de Lliga si guanya el Madrid al Palau Blaugrana, un partit que començarà un quart de 8 des de les 7 a Catalunya Ràdio.
La FIFA anunciarà les pròximes hores la decisió sobre Luis Suárez després d'haver escoltat les alegacions a l'Uruguai. S'arrisca una dura sanció que faria que no jugués més al Mundial. I avui el tens partits a la fase de grups Alemanya, Estats Units, Ghana, Portugal, Rússia, Algèria i Bèlgica, Corea del Sud. Messi, que ahir va fer dos gols, atrapa Neymar com a màxim golejador.
Pel que fa al temps, intervals de núvols que tendiran a créixer durant la tarda al Pirineu, al Prepirineu i en punts de muntanya del nord-est del país. Si pot haver ruixats i tempestes locals d'una certa intensitat, les temperatures seran més estables. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Aquesta tarda se celebra el ple ordinari del mes de juny a l'Ajuntament de Sant Just. La major part dels temes que es tractaran a l'alçació són qüestions de gestió interna del Consistori, com ara la modificació de diferents llocs de treball de la corporació, la revisió d'un cànon en metàl·lic a Abonà per l'empresa Vitalia Sant Just i l'aprovació inicial de liquidacions de projectes finalitzats i altres modificacions de crèdit.
A la part final del ple s'obrirà el torn de precs i preguntes per part dels regidors i regidores i del públic assistent. La sessió començarà a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament.
Més qüestions, l'Ajuntament de Sant Just ha obert la convocatòria pública per cobrir temporalment places d'economista. Dilluns es va publicar aquesta anúncia al Bulleti Oficial de la Provincia de Barcelona, que té com a objectiu formar una llista d'espera per a la cobertura amb caràcter temporal de places d'economista. El termini de presentació d'instàncies és de 15 dies naturals a partir de l'endemà de la publicació de l'anunci al BOP. Per tant, el termini s'acaba el 8 de juliol. A l'apartat oferta pública de la seu electrònica de l'Ajuntament, seu.cat barra Sant Just.
trobareu les bases de la convocatòria, l'anunci i el model d'instàncies per poder optar aquestes vacances. I un últim punt per recordar-vos que l'Agrupació Cerdanista Sant Just asistirà el proper 13 de juliol a la plec cerdanista Dolot. La capital de la Garrotxa acollirà aquesta plec que comptarà amb les cobles Ciutat de Girona, Viladolesa i la principal Dolot. L'entitat sant justenca ha obert les inscripcions per qui vulgui anar-hi amb autocar des de Sant Just.
Heu de trucar a la presidenta de l'Agrupació Cerdanista, 3 acots, el 93 37204 89 de 8 a 10 del vespre. El preu de l'autocar pel socis de l'entitat és de 14 euros i per qui no ho sigui és de 15 euros. La data límit d'inscripció és el dia 6 de juliol. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícia Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio rádiodesvern.com.
Coming out of my cage and I've been doing just fine. Gotta, gotta be down because I want it all. It started out with a kiss, having it end up like this. It was only a kiss, it was only a kiss. Now I'm falling asleep and she's calling a cab. While he's having a smoke and she's taking a drag. Now they're going to bed and my stomach is sick.
I'm turning sakes into disease, turning frisks into lullabies, choking on your lullabies. But it's just the price I pay, destiny is calling me. Open up my eager eyes, cause I'm Mr. Price.
No, no.
Justa la fusta.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Ara passen 11 minuts de les 11 i a aquesta hora parlem del documental del mes de juny que es projecta demà divendres a les 8 del vespre a l'Ateneu. Aquest cop es podrà veure Bojos per les partícules del director Marc Levinson. I ara en parlem amb l'Helena Alavard de la productora Paral·lel 40. Molt bon dia Helena. Bon dia. Una pel·lícula per tant que el títol ja ho indica una mica aquest Bojos per les partícules que ens acosta al món de la ciència.
Exacte. La pel·lícula que fa és un explic de tot el descobriment de gran col·lisionador de drons, com tots els científics van participar per tirar-lo endavant, i ens apropa, jo crec que tant els científics com els no científics o gens entesos amb la matèria, els pot agradar molt el documental.
Per tant, és per tots els públics per entendre'ns. Que algú que de primeres desconegui o estigui més allunyat del món de la ciència també podrà entendre coses, entre cometes. Exacte, jo mateixa soc l'exemple. Estic molt allunyada del món de la ciència i em va interessar moltíssim el documental, em va agradar molt i ho vaig entendre tot. Què explica o què vol explicar?
El que explica és... Nosaltres, quan presentem aquest documental o intentem que la gent s'interessi per aquest documental, la frase que ens agrada utilitzar és... t'imagines com seria el moment en què Edison va encendre la primera bombeta? Com devia ser estallar i veure-ho? Doncs això és l'equivalent del que explica aquesta pel·lícula, perquè ofereix als espectadors l'oportunitat de presenciar l'escorriment científic més significatiu del que és la nostra generació.
que és el gran col·lisionador de drons, que és l'accelerador de partícules que el que permet és recrear les condicions que existeixen moments després del Big Bang. I això s'explica, per tant, en aquest documental, en aquests 90 i tants minuts, que puguem entendre una mica com funciona tot plegat. Exacte, des de com comença, per què van començar a fer això, què busquen, les dificultats que es van trobar al principi fins que ho tiren endavant, el projecte tira endavant
amb bastants problemes, quan comencen a fer-ho funcionar tenen diversos problemes, els peta tot el sistema i no aconsegueixen, després ho tornen a provar i veus tota l'evolució des del principi al final del que ha sigut aquest experiment. Per tant, pots entrar-hi del tot, llavors veureu també amb la part més humana, segurament.
perquè hi ha alguns dels científics que, per exemple, el que explica el documental també és que hi ha els científics teòrics i els científics pràctics. Llavors, els científics teòrics el que fan és fer teories sobre la ciència, sobre la física, i llavors hi ha científics dels que estan allà que fan les teories, que s'han estat més de 30 o 40 anys apostant per què passaria el moment que provessin això. Llavors, després de dedicar-se 30 anys a pensar una teoria, a tirar-la endavant, a pensar veure
com sortiria o no, aquest és el moment que ho posen a prova. I realment pateixes amb ells perquè amb ells els hi va la vida. Pot ser que aquests 30 anys d'estudi no els hagi servit absolutament per res. I et poses molt a la seva pell i pateixes molt amb ells.
El director és Marc Levinson, que també té una mica de lligams amb el món de la ciència. Exacte, ell és un físic que es va convertir en cineasta per fer aquesta pel·lícula. Ell explicava que el David Kaplan, que era el productor d'aquesta pel·lícula, i és el que li va dir, escolta, hem de fer una pel·lícula d'això, els dos s'hi van posar perquè van pensar que ells tenien molta relació amb el món del cinema, però no havien fet mai de director i productor respectivament.
però a més a més eren físics. Per tant, vam pensar que en la persona que fes aquest documental la vida està molt vinculada amb el que era la temàtica del documental.
que d'alguna manera són mons que estan molt separats. El tema de l'art, en aquest cas el cinema i el de la ciència, sembla que han d'anar de la mà i potser la manera d'acostar-ho a tothom és lligar-ho una mica més, tant per l'art com per la ciència.
Exacte, ells el que fan és lligar-ho. Ells tenien les dues vessants i amb aquesta pel·lícula ho ajunten tot i ho duen en termes de màgica de manera. És un documental que arriba des dels Estats Units i ha tingut també algun recorregut. Té alguns premis, ha passat per uns festivals. Va tenir el premi del públic a Sheffield, que és un festival de documentals molt important que es fa al Tecna Unit. I també va ser una sorpresa al festival de Sheffield per això, perquè un documental de temàtica tan científica
fos el premi del públic, que és a dir, el més votat per tota la gent que va a veure tots els documentals de totes les temàtiques i va estar molt bé. A més a més, una de les coses també sorprenents d'aquest documental és que l'edició és de Walter Murch.
que això a principi ningú sap qui és aquesta persona, però és un muntador de pel·lícules que per exemple va muntar Apocalipsi 9 o El padrino, aquesta pel·lícula. Llavors és sorprenent i la veritat és que està molt ben editada i quan després veus qui al darrere dius a veure. Ara ja ho entenc tot. Clar, clar, ho avala molt el fet que sigui justament ell el muntador. Exacte. Com és? És perquè li interessava el tema o simplement perquè també es dedica al tema del cinema documental?
Crec que li interessava el tema, això sí, però més a més té relació personal amb el Marc Levinson i llavors jo crec que per aquí va venir la cosa, que els dos es coneixien i eren amics i llavors van decidir participar i col·laborar junts. Clar, per tant, segurament vol dir que el muntatge és àgil o si més no que està pensat d'una manera que segur que ens entra bé, no? Exacte, exacte, passa molt ràpid i a més a més ja et dic que com que tot és una emoció continua per saber si se'n surten, si aquesta vegada els hi funcionarà o no,
et poses a la pell i et poses dintre de la pel·lícula en un moment. Doncs és aquest bojos per les partícules que es pot veure aquest divendres a l'Ateneu de Sant Just. L'entrada costa 5 euros pel públic en general i 3 pels sòcies i sòcies de l'Ateneu. Es pot veure com sempre a la sala del cinquantanari a les vuit del vespre. I és el documental del mes. El juliol en tenim un altre, no? En sembla, Elena? Encara? Sí, el juliol hi ha Zorani i els tigres del gol. Canviem totalment de temàtica i ja que estem amb el Mundial ens anem al futbol.
El documental de més que bé explica el que és a Sudam del Sud, que just es fa independent, una de les primeres coses que fa en un país amb un munt de problemes que no tenen ni per infraestructures, decideixen que el més important pel país, o una de les coses més importants, és fer una selecció de futbol com a símbol identitari. Llavors, el documental explica això, a més a més la tria de l'entrenador que fan és molt peculiar, i explica com ell es posa a entrenar, les dificultats que tenen,
des de no tenir porteries a no tenir ni un grup per fer absolutament res i és un documental molt divertit al mes que ve.
Ja anirem parlant, de fet, a vegades està fent una mica de repàs dels que hem pogut comentar aquesta temporada i realment la varietat de temes és... O sigui, no hi ha cap tema greu que es repeteixi, no? Suposo que a l'hora de triar o de fer la selecció del documental de més m'imagino que busqueu també aquesta diversitat, no? Sí, intentem que... Jo crec que al documental de més tenim dues coses. Una de les coses que intentem sempre és portar documentals que, si no, seria molt difícil que arribin al públic perquè no tenen altres vies de sortida, normalment. Llavors, nosaltres els portem al cinema
perquè el públic els pugui veure i gaudir-los. I després també sempre aquest equilibri temàtic de passar d'un documental de ciència a un documental de futbol.
o del mes anterior, que parlava dels tangènics i del menjar dels tangènics, de poder tocar tots els temes que siguin d'interès social. Està clar. Els documentals, que algun cop també n'havíem parlat, que és un gènere que sempre pensem que és minoritari, però que és perquè hi ha pocs llocs on es puguin anar a veure documentals, perquè els poses en un moment de prime time i sembla que l'audiència existeix.
Exacte, jo crec que a vegades és allò de no haver-ho provat, no? Quan no has vist un documental d'aquest senyor social o de temàtica social com el que nosaltres fem.
potser et sembla una cosa més estranya o més llunyana, però en el moment en què tu comences a provar-ho i anar a veure documentals, a poc a poc t'hi vas enganxant. Demà divendres hi ha l'oportunitat de veure qui ja la teniu. Bojos per les partícules, el documental del mes de juny a les vuit del vespre. Avui n'hem parlat amb l'Helena Labart de la producta de Paral·lel 40. Moltes gràcies, Helena. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia.
Just a la fusta, al magazine del matí. Smooth Jazz De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Sí, sí.
I'm glad to see you. I had a funny dream and you were wearing funny shoes. You were going to a dance. You were dressed like a punk but you were too young to remember. I'm glad to see you. I'm outside the house and I've been thinking right today. I've got no energy.
I'm wondering how things could have been.
I'm happy for you, you made it hard for me I counted on your company You were staying with your friends tonight I'm feeling sorry for myself I keep taking everything to be outside
I'm happy for you, but now I know this hurt is poison too sharp to be banned. I'm sitting on my empty bed. I'm on my empty bed. I'd like to be but gross is pounding, pounding. I'd rather be in Tokyo. I'd rather listen to Thalesia. I watch the Sunday gang in Harajuku. There's something wrong with me.
Scary moment in love and every moment I was high from playing shows. The last singer to have clothes. My trouble raised its ugly head. I was revealed and I was humming bad. I was a kid again.
And Jesus told me, go after every corn like it was the last in the world. And I take the wayward child. But I'm a little lost sheep, I need my bogey. You know I need my shepherd deer tonight. Breaking off this misery. I see a wilderness for you and me, punctuated by philosophy. I'm wondering how things could have been.
I'd like to see you, but really I should stay away and let you settle down. I've got no place to your crown. I was a boss of you and I loved you, you know I loved you. It's all over now.
And I was there for you when you were lonely I was there when you were fat I was there when you were sad Now it's the time of need I'm thinking who I have to be to get you by my side I'd rather be in Tokyo I'd rather listen to Finlezio Than watch a Sunday gang and have a juke There's something wrong with me
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de vuit a nou del vespre, ràdio d'Esbern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu a Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. La informació més propera al Just a la Fusta.
En punt dos quart de dotze, aquest ara és moment de fer tertúlia d'actualitat i per això el que fem és saludar el Jordi Agulló, la Lina Santa Bàrbara, la Montserrat Ria i la Joan Algarra. Bon dia.
Per parlar una mica d'actualitat, que realment els últims dijous les coses ens anaven passant molt de pressa. Avui trobo que també ens han passat moltes des de dijous passat. De unido, de unido. Si mirem una setmana enrere és veritat que també canvia. Sembla que hi ha un festiu entremig, sembla que tot plegat ens aturi una mica, però moltes coses han aparegut. No sé si teniu algun tema preferit per començar, si porteu alguna cosa perquè així després no m'ho quedi pel final.
Alguna preferència? Avui tenim aquí el Jordi, ja que ha estat dos o tres dies que no ha vingut. Així potser té alguna cosa important sobre les eres o sobre les cites. Les eres, les ecologies... Sí que hi ha coses, no? Parlem d'esperança. Més de tard es reuneix l'esquerra que vol aportar al poble, tota ella, a veure si fan una alternativa per a l'Ajuntament de Barcelona.
Ja que l'Ajuntament de Barcelona, a més a més, té dos milions de beneficis a l'any, a veure si aquests impuls de beneficis... Està subvencionant la Generalitat d'alguna manera, farà una escola que no li correspon, la de Gràcia i altres coses, a veure si...
en més de tenir un defensor de les persones més potentades, el té un que vol defensar els interessos de tota la gent. I es reuneixen, aquesta tarda, al Raval, en una escola, i Ada Colau també participa, i parts d'iniciatives, a veure si és veritat que són capaços de fer una...
Són capaços de posar-nos d'acord. Fem una proposta i no barallar-se pels càrrecs. Ara, ara. Si va a estar... Con la iglesia hemos topado, amigo Sancho. I això m'ha dit que parlem d'esperança. Sí, aviam.
Perdo Jordi, vol dir que la gent està començant a fer una consciència social i vol posar-la a aplicar. El fenomen que jo no puc venir de Podemos per aquí, a l'Spande, a la dreta, tota la dreta, l'histèria que tenen,
La manera d'insultar és que estan histèrics. Que tanta gent hagi tancat i vulguin anar contra la casta política. La casta política diu que estan aquí per robar-nos. Serà legal, però per robar-nos. Cada dia ens sentem que ja la sabíem, però ens han confirmat males notícies, una darrere l'altra, de la classe política. I és una llàstima perquè...
i acusant un jutge que li va tocar de sort. És un tion rat i ha fet la instrucció. S'han permès de dir que no hi havia indicis que fos culpable.
Per part dels seus advocats de defensa, jo entenc que això és l'estat de dret, però per part del fiscal, que és el que té d'ofici d'atacar els delictes. I l'oficina d'Higenda, l'oficina d'Higenda també. Tampoc et diu que no té la culpa, que ja no ha fet res de dolent. Sí, per això quan diuen que es governa una màfia, és que és veritat, es governen lladres i una màfia.
I el que es permet t'endir del ministre l'altre dia? La sortida de tot tan horrorosa? És que ho estava dient i estava suant, més que jo que m'he fet un tipus de córrer ara, estava suant de la mentida absurda i la bola que ens estava enxufant. Ara la trampa que van creant és horrible, això de pagar ara cada noi, 6.065 euros. Si vaig a una escola privada
A càrrega de la Generalitat. A què dona peu? A arruïnar la Generalitat. Com deia la consellera, diu, però no s'han dit ni en quin grau ni de quina manera ni quins temes s'han de protegir o s'han de fer. Mira, jo me quiero ir ahora a un internado a Suiza que pague la Generalitat. Buené, pero en que pais vivimos. És una cosa descarada, però descarada. És molt bèstia.
Diuen que va arribant el dia 9 de novembre. I que ningú diu que ho deixarà? Això que diuen a l'extrema dreta, que tanquen el perso i tot això a Europa no pot aguantar seria el desencadenat. Saben que una bestiesa d'aquest tipus seria el desencadenat, no ho poden fer i estan histèrics.
Simplement pel fet que el poble voti. Que pot sortir que sí o que no. I tothom sap que no ha sortit. No t'asseguro que deu anys en darrere deixen votar, la gent se'n lliura i no ha sortit. Però també la democràcia és que als cinc anys més poden tornar a proposar que deixi la democràcia, però que sigui fort.
No, no, no, aquí el dret és de tots els espanyols, de tots els espanyols a casa meva, de cara meva. Escolta'm una cosa, qui és l'estat, si tenim les competències traspassades, que ens mani fer les coses al seu gust i no a la manera que nosaltres tenim des de fa 30 anys organitzada i que funciona fabulosament bé? Doncs no, ells no s'ho creuen, no ho volen, no ho volen. Què creieu que passarà el dia 9 de novembre?
No, jo crec que es votarà, eh. De la manera que sigui. Mira, l'Enzormas ja ho sap, que és la seva última aventura política. Ell s'ho juga tot. No, no, ja s'ho ha jugat. Ja sap que darrere d'això ja ell està acabat.
Ell s'ho ha jugat. L'han cremat. Ha de ser prou valent? Jo crec que sí. Estan molt, molt, molt encaparrat en que sí. Bé, surti el sol per on vulgui. Ells se les van tenir amb la Camacho. Han comprat les caixes de cartró aquelles, no?
Faran tot el que sigui possible. Jo diré dues coses. Una en què jo penso i l'altra en què no sé què passarà. Jo crec que s'acolloniran a última hora i diran que ahir va sentir dir que si el Tribunal Suprem agafa el recurs s'apalassa cinc mesos i s'agafarà alguna excusa.
Jo el que faria, el que diuen els del CUB, era traure'ls aquells queixos de cartró i convocar-lo. I convocar-lo i puntó. I que es vegi davant del món, quedarà ben evident i ben clar, que anirem a votar i no s'hi ha d'entrar una altra policia. Ells, els Mossos d'Esquadra, queden neutralitzats i haurien de traure aquí tots els policies d'Espanya. O potser porten l'exèrcit i tot. O part de l'exèrcit. Per tant, això també seria el seu final.
I tant! Per això estan histèrics, per això seria el seu final. Tant com ara no ens havien acorralat, no? Tant com ara. Perquè ara, inclús, lo dels porcs... Va arribant l'hora, va arribant l'hora, i tenen ganes de que... No, mira, és que estan decidits... I ara tenim aquí... Tenim aquí... No sé si eren 300 del teixit, que són molt, són sàgents secretges, que han vengut del Païba de Torreu i aquí estan fotent la marrana, introduint-se en grups a veure si hi ha violència.
Ja ho ha avisat l'Assemblea Nacional. Vols dir que la fomentaran? Per crear el mal rotllo. Que el cas a dintre... Jo t'he pogut contar el cas del Casos Cala. Casos Cala. I vosaltres recordeu, perquè també sou grans, conllò. Sí, menys que tu. En teoria van ser anarquistes.
però el que va posar la bomba, que no eren anarquistes, era un informador de la policia secreta, que des que llavors va haver d'aparèixer, va canviar de personalitat i li van donar un altre carnet d'identitat. Jo vaig conèixer un dels que va estar a la presó, que era en Xavi, que va participar en la marxa amb la cultura de pau i em va explicar, flipar randa, no, no, nosaltres vam fer un acte contundent, però mal i una bomba, la bomba no era nostra.
Aquí va posar la bomba, va fer quatre morts, i això va ser la justificació pública, periòdics i tal, per acabar en el possible creixement de la CNT. Per la CNT havia sigut el sindicat més fort. I per tant va quedar enterrat i van quedar pels altres sindicats més dòcils i més amestres. La CNT va quedar enterrat.
Ara de fet està molt costós, està guanyant espais perquè l'única defensa als treballadors que no tenen precaris, perquè comissions jutjades només defensen els funcionaris, a les grans companyies, a les grans companyies, al metro, que són cotxes fixes, només defensen els altres, no? Els precaris, no fan res?
No, no ho tenen tot com encercat. Jo crec que la idea principal d'aquest govern és treure el màxim d'importància a les autonomies per acabar-les a bolígraf. O sigui, arribar a un centralisme com de vell amb tubi. Si surti la criada respondona o el fill respondó,
No, esclar. Perquè si han tingut que han pogut baixar una mica el dèficit perquè no es reparteix aquesta mica que s'ha baixat el dèficit a la resta de les... Per què no volen? No, esclar. Tota l'avantatge a ells que no treballen per contra les autonomies que estan fent una feina i que s'estan endeutant. És una deuta que no es podrà pagar mai. Però continuen rebaixant-la per posar-se la medalla. Quan aquesta rebaixa
La podrien repartir. La Generalitat demana uns cèntims per poder pagar les farmàcies i es posen els monyos que nosaltres donarem els cèntims i resulta que d'aquest preste que demana la Generalitat, que són diners,
que han recaptat ells perquè es paguen allà, precisament aquests impostos es paguen allà, i resulta que s'ha de pagar un 5 i escaig per cent. I a mi que van estranyant la corda, van estranyant la corda. I a mi que van estranyant la corda, van estranyant la corda. I a mi que van estranyant la corda, van estranyant la corda. I a mi que van estranyant la corda, van estranyant la corda. I a mi que van estranyant la corda, van estranyant la corda. I a mi que van estranyant la corda, van estranyant la corda. I a mi que van estranyant la corda, van estranyant la corda.
És com una màfia. És com una màfia. És com una màfia. És com una màfia. És com una màfia. És com una màfia. És com una màfia. És com una màfia.
Aviam quina han fet de nova. Aviam quina nova maca ens tornen a encolomar. És la reunió de ministres, és la sentència. El Consell de Ministres. A on podem tocar que toqui les nassos als altres? Cric, cric, cric. Aquí. Un altre. Cric, cric, cric. Allà. Cada divendres. Cada divendres a migdia. Quan surt la nena i surt el ministre corresponent, la emo pringau. Sobretot si surt el...
I encara queda un any i mig de legislatura. I ahir que sortia aquell, el Willy Power o no sé què, el CICAT o no sé què. És un eurodiputat de l'Izquierda Unida.
El ministre Montero es diu aquest home? Montoro, perquè jo ja els confonc que tots aneu a dir-los. Però vull dir que també hi ha accions a la CICAR. I la Rosa Díaz i aquesta que serà ara també una de eurodiputada de...
Home, hi ha 39 persones a la gestió. Estan predicant una cosa que ells no creuen. És molt greu. És que viure de l'heràrio público, hija mía, això val la pena, eh? Perquè la CICAM no és aquella gent que paga pocs impostos, sí que sí. I tenen els diners fora, no?
I aquest va dir ahir, jo el vaig sentir, i va dir que no sabia que sí, perquè és una cosa legal, però quan s'ha entrat que estava d'allò i no va amb els seus principis...
Home, clar, en el cas de partits com la Izquierda Unida, està molt bé que hagi dimitit, però si no hagués dimitit no n'hi hauria cap sentit. Ara, en el fenomen de Podemos i el cup aquí i tal, menys mal que la Izquierda Unida estava allà tocant poder, li agradava i tal. En Andalusia, en Extremadura no, en Andalusia.
Ara s'han definit clarament que estan en contra de la casta política. S'han definit clarament perquè veuen que no creixen. Mireu que això ja està aquí, ja tenim massa coses. Parlem d'una altra cosa que també és molt simple. La mossegada de Luis Sánchez.
O sigui, si dintre de la política hi ha lobos i corderos, hi ha de pedadores durs... Aquí hi ha el Hannibal. Diu que li vaig donar una mossegada, diu perquè, clar, la manera d'estumacar... L'amor dit perquè era mía. No, no, no, l'estumacament... No sé si talment. Jo no sé si...
Com està? Com està la mentalitat? Es juga molt en això. Jo no crec que sigui una mossegada. Sí, carinyo, sí. Van ensenyar la forma de les dents. Ja ho he vist. Però semblaria ser una trompada, no una mossegada. Home, una trompada dins hauria de tenir una trompa amb dents. No, no, no. No, s'hauria trencat les dents. Jo no ho veig talment com una mossegada.
Vosaltres que sou tan forofos del Barça, us semblaria bé de llogar aquest senyor? Jo no llogaria. Per molt que sigui un gran realitzador de gols, que em perdoni. Ja tenim un realitzador de gols. Ahir van ensenyar les altres dues mossegades amb uns altres dos. És la tercera BF.
Cuidado, que no el vull defensar. Aníbal Líster? Sí, l'hi van dir de tot. A internet sortia i tot amb aquell bossal que portava l'Aníbal. Això és una cosa frívola, que en aquell moment que parlàveu de coses serioses. No tan frívola? El que ha rebut la mossegada no és tan frívola. No, no vinc per aquí. Jo vaig més allà.
És com està la ment humana. Aquesta gent que està defraudant. Nosotros somos íntegros, honestos. Integramente defraudadores. Els altres que no sé què, i dius que podien estar bé i ara també estan. Els de l'UGT, això mateix.
La UGT ja ve de lluny, que em perdonin. 1.600 mujeres pegándose el gran banquer de Du a cargo del herrario. Els altres, també, con la Costa i l'Agostino. Clar, avui dia, què passa? Tenim uns mitjans, un más media, uns mitjans de comunicació, amb Twitter.
és més difícil que allò. Hi ha una coseta que també fa gràcia. Segurament dintre de les xarxes.
dintre del núcleo de la gent que després té que dir comunicacions, diu per mi que tenen infiltrats dos independentistes, diu perquè les coses de comunicació que estan dient els ministres i la gent política, diu fa que la gent sigui més independentista, diu per dir que les directrius que estan rebent
com si diguéssim de les bases, el govern, diu ara han de tenir dos independentistes que fomenten d'una manera velada, és allò que dius, una anuncia subliminal, diu perquè així la gent s'excita i encara és més independentista.
Com si de dintre mateix del partit o del govern o Fumaliache. Vols dir que valen un xoc de trens? Que s'havia d'evitar. Que n'hi ha algú que d'una manera civilina està treballant perquè fomentar l'independentisme. És possible. Ja podria ser tot això. Però és clar, tot això, torno a pensar, la ment està molt fomodada.
I això, com el Jordi, amb un raig d'optimista. És que l'ésser humà, encara tenim una miqueta en el fons, som la fera, que tenim un espai molt petit de civilització.
pseudo-signalització. I esclar, això ens hem fet una societat amb unes regles que són molt maques de saltar-se-les. I ja està. Evidentment que deu ser fàcil perquè se salta tothom. Tothom que pot.
T'ho anava a dir, tothom que pot. Anirem a sopar. Ja he preguntat qui paga, m'ha dit l'Ajuntament. És perquè són 30 anys de la ràdio. Jo 29 ja fa que vinc a la ràdio. La manida m'acorrespon.
De totes maneres, com que la majoria de gent devem ser, exceptuant la Carme, que és jove i altres, els de més són grans i si el sopar és suau, millor que millor, perquè la digestió si no és molt greu. Si diuen que el convidat li costa 25 euros, serà fort. No, serà un bon àpat.
Vaig sopar una andívia.
no gaire gran i darrere un iogurt. Me'n vaig permetre el luxe que fos un iogurt sencer, no desnatat. I escolta'm, aquest dematí ara venia corrents i no m'hi he ofegat, que altres vegades m'ofegava. A partir d'ara vivim mitja. Has trobat la solució. Sí, sí, sí. No, no, sopar poc segur. A bromes a part, el sopar fa molts anys que jo el tinc prohibit. Perquè em senten fatal. No, és que em senten malament
Per què? No et diré per què menji més o menys, no. És que se'n fa, al menjar, una mica més, se'n fa la digestió lenta. Però segons el que menji és que si vas a sopar, et pots fer un passeig per la vall.
Encara que sigui fins a la carnatera. La Joana diu que una andivia, a mi m'agrada molt sopar una andivia. Sí, sí, una andivia omple i no és tan indigesta com l'ancià. Perdona, perdona, amb què l'ameneixes l'andivia?
Unes gotes d'oli molt bo, molt bo, però comptades, i unes gotetes de vinagre molt, molt minces. De Modena? No, Modena no, que té sucre. De vinagre, de vi.
Bé, molt poquet. La Joan ha vingut corrent. La recepta de la Joana. Jo com que ahir no vaig xupar, perquè a mi no tinc mai gana. Quina sort que tens. No tinc mai gana. I no vaig xupar, us ho prometo, però no tenia gana. No tenia gana, pum. Va, s'ha de menjar. Hi he vingut cap aquí, Carmen, i he vingut corrent, però jo he vingut corrent. Mira, veu. Perquè és clar, no havia menjat res. I tant, lleugera.
A mi és que m'obliguen cada 3 hores a menjar. Jo com obligació, he de menjar 5 cops al dia. Ara surto corrent i he d'alimentar-te. 5 cops sense exagerar però 3 bé i 2 com a complement per no estar tantes hores a l'estómac sense funcionar. No sé massa com hem anat a parar el tema de les dietes.
I també us adverteixo una cosa, és més difícil aprimar-se i fer dieta a l'estiu que a l'hivern. Perquè a l'hivern com fa fred, realment el teu cos necessita que li posis calories. I ara a l'estiu costa moltíssim perquè tu dius, oi, una manida, una miqueta de tomàquet, fa a l'efecte d'un bistec a l'hivern.
Ja, però d'una manera no tant. Pots donar ácido úrico. L'hivern no acumula estius. L'hivern no acumula estius, que un estiu no els pots acabar de treure. Tornant una mica a l'actualitat, el Parlament ha aprovat aquest matí un referèndum sobre monarquia republica al Parlament de Catalunya. Era una moció.
que s'ha aprovat amb els vots d'Iniciativa, Esquerra i CUP a favor i 75 abstencions de CIU, PSC i Ciutadans. La majoria se n'ha estès. Això l'únic en contra és CiU del PP.
Ciutadans també s'ha abstingut. Les abstencions no tiren endavant.
plantar-se... No, no, sí que prospera, perquè és l'abstenció. És a dir, prospera, perquè hi ha 33 vots afirmatius, l'abstenció fa que no sumi, però en tot cas és més... És més a favor? Sí, l'abstenció exacte, no ho nega, per entendre'ns. És més a favor. L'abstenció en general és un oposicionament polític que d'alguna manera és com un sí però no, però en tot cas el PP és l'única vota en contra, per tant sí que tira endavant aquesta moció del Parlament, però en realitat amb els vots a favor d'aquests
I tu què tens aquí aquest mitjà de veure tot el que passa? Avui no és quan el rei Felipe VI anava a Girona, ja. Però encara no hi ha anat, em sembla. Perquè he vist que els títols que hi ha de moment són avui, serà la primera trobada... Era avui. I tard, em sembla. Entre Artur Mas i... Però clar, Artur Mas ara entenc que està al Parlament. Artur Mas va dir que no hi hauria cap...
S'obre el tema. Ell s'haurà abstingut. No hi havia cap programa de conversa. Igual van al restaurant de Can Roca.
Hi ha molts, allà a Girona. Qui ha de pagar el sopar? A la nit soparà. La trobada serà en format sopar. Jo no sé per què, però crec que amb aquestes coses així no crec que ho carreguin els gastos de representació o alguna cosa d'aquestes.
No, és que hi ha una partida de gastos de representació, com tu vas dir, a cada persona, a cada membre dels dirigents que ells poden fer un viatge en representació del càrrec que tenen i se'n poden gastar-los. És un sopar privat que ofereix la Fundació Príncep de Girona.
Perquè ha vingut és per aquest premi que dona la fundació. És un cop s'acaba el lliurement dels guardons i estan convidats els ponents del Forum Impulsa i és on coincidiran Felip VI i Artur Mas per primer cop després de la proclamació que fa una setmana. Mai convida per sorteig a ningú del poble. I parlaran en català.
Ah, no t'estranyi. No t'estranyi. Bueno, ja vam parlar del tipus de... No, no, el príncep en sap de català. No parlarà potser amb fluïdesa... No, no, però diu que parla amb un accent millor que no sé, aquí de govern també. Bueno, de govern d'aquí eh. No, ja, ja. Que li van ensenyar. No sé si va al Tassar por cel o no sé qui li va ensenyar. Ha tingut temps d'estriar llengües també. Jo crec que és la seva obligació. I no, el català sol. Les altres dos també. Jo suposo que n'he de costar-li.
Sí, però almenys unes nocions per sortir del pas les hauria de saber. En principi el que fa és representar un país que té la sort de tenir quatre llengües oficials. A quina més important? Volen matar encara que no sigui atreig. Segons qui?
Deu-n'hi-do. La llengua no. Ara tot ha vingut per la llengua. Ja fa tres o cinc anys que jo a aquesta taula sempre ho estic dient. Les coses cada vegada s'emboliquen més i més. Per a la cultura. A trepitjar la cultura nostra. Ha de ser la cultura del centre. I no senyor, per què? És una tonteria. Per què? Perquè cadascú és molt lliure.
Ja poden dir els neuròlegs que tu necessites saber dos altres idiomes perquè les neurones funcionin. I avui també he sentit un comentari que deia que no és que vulguin impulsar, és que aquestes persones que només volen fer la immersió en espanyol i tota la mandanga d'aquestes, són tots dos? Això ho demostra pel nivell que surten de classe la canalla que tenen 14 anys, per exemple,
A Espanya, el rest d'Espanya, només parlen una llengua. Aquí se'n parlen dues i el nivell ve a ser encara potser un pèl per sobre. A vegades millor que en molts altres llocs. Aquí en tenen dues i el rest d'Espanya només n'hi ha una. Ens referim al castellà. Saben a vegades més bé els nostres el castellà que no si te'n vas a Extremadura o te'n vas a Andalusia. Que parlen només una sola llengua.
Això demostra que la capacitat està per sobre d'una sola llengua dues o tres que es poden aprendre. Però això com s'hi fas entendre? Aquests cervells una mica... Home, hi ha gent que ho entén. Sí, però no s'atreveixen a dir-ho. O no tenen el poder de dir-ho. O si tenen el poder no s'atreveixen, perquè no és ben vist.
perquè treu vots. Han encestat la resta, que parlar ara d'això representa que s'hi treu vots. Per això ells van a l'oceà. Esperem que tot s'arregli i mira, roda el món i torna al bordo.
Veurem, home, ens espera un any intens, segurament, per tenir una primera meitat muda. Un estiu molt calent. I una tardor encara més, segurament. I tant, aviam què resulta. Tot depèn dels tanques, quan entrem per la Diagonal. Una persona amiga, perdona,
El senyor que ha fet aquests comentaris diu que per mi que no... Sí, perquè jo el coneixia aquesta persona. Jo també tenia un altre concepte d'aquest home. Jo recordo que el meu home, que era un home polític, sempre deia...
El que no serveix gaire és el germà, el que està aquí a l'Ajuntament. Diu que això ho deia, però l'altre és ponderat. Sembla que s'haig de dir una mica lliure. D'aquí que és més ponderat i d'allà és l'únic que ha celebrat.
Ara que tenim que dir adeu ja fins al setembre? El juliol estarem tot el mes, ja ho parlarem fora de micròfon. A més per donar uns saludos més carinyosos a l'audiència. Un estiu molt bo per tothom, que camineu molt. És a dir que us acomiadeu llavors. En principi, després si tornem algun dia així, ens tornem a saludar. Si tenim un d'allò, si tenim una...
Una notícia que sigui interessant per a tots. Que vagi molt bé. Bon dia. Catalunya Informació. Són les 12 h.
detingut l'alcalde i tot l'equip de govern de l'Ajuntament de Torre d'en Barra, el de Regonès, en el marc d'una investigació judicial per presumptes irregularitats. La Guàrdia Civil està escorcollant ara mateix el consistori.
El fiscal anticorrupció de Palma acusa el jutge José Castro de tenir l'objectiu d'imputar la infanta Cristina al marge de la investigació. Pedro Urraca ha formalitzat aquest matí el recurs a l'Audiència de Palma. L'exdiputat de Ciutadans, Jordi Cañas, defensa la seva actuació davant del jutge, que l'investiga per formar part d'una sucusa de trama que hauria defraudat 430.000 euros a Isenda. Confia que s'acabi arxivant aquesta investigació contra ell.
El cap d'oncologia experimental del Centre d'Investigacions Oncològiques Espanyol, Mariano Barbacit, considera que l'actual política de retallades en recerca està destruint la investigació a l'Estat. En declaracions a Catalunya Informació, Barbacit ha afegit que l'Estat espanyol ha perdut el prestigi que havia guanyat els últims anys.
El primer ministre de l'Irak, Núria Al-Malik, confirma que Síria ha fet atacs aeris sobre posicions jihadistes de l'estat islàmic de l'Irak i el Lleban en territori iràquia. Demà Esquibagdat vol evitar que els extremistes consolidin un estat islàmic a cavall de Síria i l'Irak.
Han confiscat a Sant Saloni i al Vallès Oriental una tona d'una substància química amb la qual s'hauria pogut fabricar 7 milions de pastilles d'èxtasi. Es tracta de la intervenció més important d'aquest compost que s'ha fet fins ara a Europa.
i més de 54.000 persones van gaudir ahir de l'únic concert dels Rollings a l'estat espanyol. Les seves setàniques majestats van oferir un espectacular concert de l'estadi Santiago Bernabéu de Madrid amb un guió però similar al que l'han de fer a les seves últimes visites. Els esports eren ben titulars. El Barça de bàsquet pot ser avui campió de Lliga si guanya el Madrid. El Palau l'auran en el quart partit de la sèrie, que començarà un quart de 8 des de les 7 a Catalunya Ràdio.
Avui es disputen els últims partits de la fase de grups del Mundial del Brasil. A les 6, Alemanya, Estats Units i Gana, Portugal, i a les 10, Rússia, Algèria i Bèlgica, Corea del Sud. I l'Espanyol presenta aquest migdia el migcampista andalús de 30 anys Salva Sevilla, procedent del Betis, signa per tres temporades.
Hi ha al temps intervals de núvols que tendiran a créixer durant la tarda al Pirineu, pre-Pirineu i punts de muntanya del nord-est, i pot haver ruixats i tempestes locals d'una certa intensitat, les temperatures estables. Ara passen tres minuts de les dotze, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parlarà Andrea Bueno, el que organitja demà divendres al matí una xocolatada davant de l'Ajuntament per reivindicar uns locals dignes. Demà divendres, membres de l'agrupament escolta Martin Luther King els reuniran amb representants al Consistori per tractar aquesta qüestió i exigir solucions. I l'entitat provarà aquesta xocolatada oberta a tothom per donar-hi suport.
Des del CAU denuncien que l'Ajuntament no entén la necessitat i l'urgència de tenir uns locals dignes on fer-hi les seves activitats i per això demà es reuniran amb responsables del Consistori per exigir solucions. Des de l'entitat demanen un cop demà a tothom qui vegi el CAU com un espai d'educació en el lleure on s'hi cobreixen unes necessitats socials i educatives. La xocolatada serà demà divendres a les 10 al rentapeus.
Més qüestions, Nil Nabot presenta a Sant Just la seva exposició L'art és l'home agregat a la naturalesa. Nabot exposarà aquesta mostra a l'espai de lliure creació Carme Malaret en una nova mostra express. L'exposició L'art és l'home agregat a la naturalesa s'inaugurarà avui a l'espai del carrer Bona Vista i a més es projectarà un documental sobre la manera de treballar la natura de l'artista, carrac del seu germà Jean Nabot. La inauguració de la mostra serà avui a dos quarts del vespre a l'espai de lliure creació Carme Malaret al carrer Bona Vista número 105.
I un punt més per recordar-vos que demà divendres a les 8 del vespre es projectarà el documental del mes de juny a l'Ateneu. Aquest cop es projectarà Bojos per les partícules del director Mark Levinson, una pel·lícula rodada als Estats Units l'any passat. El documental presenta el descobriment científic més significatiu i inspirador de les últimes dècades, el gran col·lisionador de drons, un accelerador de partícules que permet recrear les condicions que existien només moments després del Big Bang.
El documental del mes es projectarà a les vuit del vespre a l'escelat del cinquantanari de l'Ateneu. L'entrada costa tres euros pels socis i sòcies de l'Ateneu i cinc per la resta, l'organitzant la productora Paral·lel 40 i l'Ateneu.
I això és tot de moment. La informació local tornarà menys d'una hora més ampliada al Sant Just. Notícies d'edició migdia, a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Scream falling off the door, door hanging off the hinges. My feet are still sore, my back's on the fringes. We tore up the walls, we slept on couches. We lifted this house, we lifted this house. Firecrackers in the east, my car parks out. Your hands on my cheeks, your shoulder in my mouth. I was up against the wall on the west mezzanine. We rattled this child, we rattled this sheen.
No, no.
Oh, oh...
Do you know this house is falling apart? Can I say this house is falling apart? We got no money but we got a heart. We're not allowed on this ghost town. Do you know this house is falling apart? Can I say this house is falling apart? We got no money but we got a heart. We're not allowed on this ghost town. This house is falling apart.
I live my life without station wagon rides. Fumbling round the back. Not one seat behind. Wait for summertime. Coming up for it. Now it's all a wash.
Now it's all a wash. Live my life without coming up for air. Now it's all a wash. I want everyone racing down the hill. I am faster than you. Wait for summertime. Wait for summertime.
No ho sé.
Just a la fusta. Smooth Jazz De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un caracar amb Nois de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio. Justa la Fusta. I ara parlem d'exposicions perquè Nil Navot presenta a Sant Justa avui la seva exposició. L'art és l'home agregat a la naturalesa. Navot exposarà aquesta mostra a l'espai de lliure creació Carme Malaret en una nova mostra express. Per tant, es podrà veure només durant les propers quatre dies. Avui l'hem convidat al Justa la Fusta. Molt bon dia. Molt bon dia, què tal?
Una nova exposició d'aquestes que s'inaugura avui aquest vespre després d'avui i es pot veure només fins diumenge. Per tant, s'ha d'anar de pressa per anar-vos a veure. Sí, és una exposició que més val anar el dia de la inauguració. Exacte. Havies fet alguna altra vegada en una exposició que duri tants pocs dies? Havia fet una petita exposició en el mateix espai de la Carme que durava tres dies i alguna altra en un bar i així.
El tema dels pocs dies no és un problema per entendre'ns? Depèn sempre de la feina que porti fer l'exposició però en aquest cas estava tot bastant preparat. L'exposició que es podrà veure és l'art és l'home agregat a la naturalesa. Dius que està preparat per tant vol dir que és un projecte en el que fa temps que treballes o com ha anat tot plegat?
És un projecte en el que porto un any treballant. Al principi era només una mica d'investigació sobre com arribar a crear pintures a partir de materials naturals. Tot això es va convertir en un llibre i després en una sèrie d'exposicions que s'estan donant a terme al mateix. Perquè també es projecta un documental sobre la manera de treballar a la natura.
Sí, és un documental que va fer el meu germà, el Nebot, que explica una mica tots els processos pictòrics i també tot el que significa la naturalesa i l'entorn dintre d'aquesta manera de crear.
Per tant, hi ha aquesta part del documental, hi ha el llibre que entenc que és un pas previ a tot plegat i després hi ha l'exposició en si. Què es pot veure en aquesta exposició? Bueno, es pot veure una mica, es pot veure explicat al procés de creació, però sobretot el que es poden veure són les obres que han anat sortint durant tot el treball, que són obres que és molt delicat de transportar, que estan fetes a la naturalesa i que les he portat aquí a la ciutat per tal que es puguin veure.
Per exemple, què s'hi pot veure? Perquè si dius que és delicat de transportar vol dir que hi ha elements de la naturalesa, directament. Sí, hi ha elements de la naturalesa, des de eines com neolítiques, que són les que faig servir i així, fins a pedres pintades i escultures, tot treballat només a partir de materials naturals. I a vegades sí que és una mica delicat. Clar, és a dir, suposo que el camí que recorres, aquest procés de creació que deies,
també forma part de tot el procés artístic, això suposo que també en qualsevol altre projecte. Però en aquest cas concret, el fet que siguin materials poc habituals, m'imagino que també està portat, no sé si feina, però m'imagino una altra perspectiva de l'art, per entendre'ns. És un repte, sempre és important haver d'estar investigant i aquí hi havia molta part d'aquesta feina.
D'on et va venir l'interès d'aquest part de la naturalesa o és una cosa que a altres ja havies anat treballant o ja t'havia anat interessant? Ja és de petit que sempre m'ha interessat molt la naturalesa i que hi he conviscut molt i quan vaig decidir començar a fer art
Tot anava tendint cap a aquesta banda. Tot quadrava. De fet, el títol de l'exposició és justament l'art és l'home agregat a la naturalesa, que també és com una declaració de principis. El títol ve d'una frase que va escriure Van Gogh, el seu germà, en una de les cartes a Teo. I és una frase que em va marcar molt mentre llegia el llibre i que realment la vaig tenir molt de temps al cap. I quan vaig començar a fer aquest treball va ser el que més em ressonava.
Suposo que li va com a ell el tipus d'exposició que es pot veure. Normalment és el que dèiem abans fora de micròfon, que sempre que els artistes us preguntem una mica per l'exposició, sobretot quan no la tenim al davant, no per entendre'ns. M'imagino que si aquest vespre algú t'ho pregunta quan tens les coses al davant és més diferent.
El fet de parlar-ne sense poder-ho veure de vegades és una mica difícil. Intentar transmetre què has volgut dir amb aquesta exposició o què t'agradaria que la gent li transmetés d'alguna manera.
Jo quan estic treballant a la muntanya em sento bé, em sento molt en sintonia amb tot allò que m'envolta i el que intento al traslladar l'exposició és fer sentir alguna cosa similar, fer sentir una mica un retrobament amb l'ànima més prehistòrica de cada persona i així. De ni idea, doncs aquest retrobament suposo que és portar-te per tant a l'origen de tot plegat, no? Sí. Tu treballes, dius, des de la muntanya, per entendre'ns. O sigui, no vius a Sant Just.
No, sí, visc a Sant Just, però molts cops he treballat aquí a Colserola, però tinc accés a altres llocs i així. I per tant, des d'allà treballes millor, per entendre'ns. Sí, sí. Viure a Sant Just, és el primer cop que exposes aquí Sant Just? A part d'aquesta altra mostra que havies dit dins de l'espai de Lliure Creació Carme Manaret? Sí, sí, és el primer cop.
I suposo que el fet d'exposar casa també és un repte però a l'hora també suposo que fa il·lusió, no? Home, si és algú que fa il·lusió i poder ensenyar el treball els d'aquí mateix, els de casa, és bastant il·lusionant. No sé si creus que s'enjust hi ha un moviment artístic important o que es coneix poca, caldria fer més coses perquè la gent ho conegués. Com ho vius tot plegat? Perquè tu també ets bastant jove, però com a artista, com vius tot aquest moment?
Bueno, en part sí que hi ha cert moviment, el que passa que actualment no és Sant Just, és tot, que està una mica parat. Però dintre d'això sí que hi ha molts artistes que estan treballant aquí a Sant Just i que van realitzant coses i que estan actius. O sigui que d'alguna manera es podria dir que sí que hi ha cert moviment. Està parat en el sentit que costa arrancar projecte suposo també lligat amb tot el tema de la crisi, de cultura i tot plegat, no? Sí, costa.
Aquest vespre s'inaugura aquesta exposició del quart de vuit. L'inauguració, no sé si t'ho explicaràs alguna cosa o com ho heu preparat, com anirà tot plegat? Ja això, la reproducció del documental. I clar, evidentment seré allà per respondre a qualsevol pregunta o així. I en principi sí que hi haurà una petita explicació de com està organitzada l'exposició. I sobretot del mètode i tal.
que és una mica suposo també una de les particularitats d'aquest projecte. Serà avui a dos quarts de vuit, després es pot visitar durant tres dies, no sé si durant aquests tres dies, demà, dissabte i diumenge tu també hi seràs o en aquest cas ja cadascú l'haurà de descobrir per lliure?
En principi hi seré algunes estones però no hi ha problema si algú vulguis contactar amb mi perquè hi vagi, no és problema. Estem parlant de l'exposició L'art és l'home agregat a la naturalesa que s'inaugura aquest vespre a l'espai de lliure creació Carme Malaret, una exposició de Nil Navot i un espai de lliure creació Carme Malaret que anem parlant a mesura que es fan diferents mostres express. Tu hi col·labores habitualment o quina és la teva relació amb aquest espai?
Des que el vaig conèixer vaig entrar ja en una petita mostra amb un altre artista on pintàvem ja en directe i a partir d'aquí he estat bastant en contacte amb les activitats d'espai i ara és un plaer poder tornar a participar.
perquè és un lloc relativament nou i que, d'alguna manera, la manera de treballar o la manera d'entendre aquest concepte d'aquest espai suposo que també us ajuda. És un espai una mica diferent del que estem més acostumats a tenir, com una típica galeria per entendre'ns.
és clar que és un espai on pots mostrar la teva obra però on també pots compartir-la d'alguna manera. Doncs aquest espai de lliurecrèstiu Carme Malaret està al carrer Bona Vista número 105 i avui doncs és on es farà la inauguració d'aquesta mostra express. L'art és l'home agregat a la naturalesa. Avui n'hem volgut parlar amb el seu autor Nil Navot. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia.
Just a la fusta Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca el meu plan era tornar aviat però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de Gresca Se'ns va fer tard
va dir no agafis pas el cotxe si vols et pots quedar que al pis hi tinc un quarto express per convidats
i et deixo aquí sobre un pobre llit, perquè ara no, però després fot rasca. Ja veuràs, si tens ganes o vols aigua tu mateix pots fer, pots fer com si fossis a casa. La manera com va dir bona nit i va picar l'ollet era fàcilment malinterpretable. Vaig augurar una nit per la posteritat que un 5, fer un 8 mil, fer quelcom difícilment igualable.
No passava res. Només aquell silenci trencat pel meu somiet. Potser no era el seu tipus millor que no fer res. I amb una clareta a fons. Impresa en blanc i negre hi havia un pòster d'Anglabart. Potser ell podria dir-me per què em ballava el cap.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir riure, però si ara hi vaig ella no ho vol. Després què? Després tot això acaba siguent un rotllo patatero. Em va convidar a fumar. I en un plenum seqüència una frase magistral. Una dona és una dona, no et preocupis tant se val.
L'any de mà vam esmorzar. Ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar, ella em va fer un petó que encara no s'interpretar. Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc,
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ho entén, meu bravo. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Just a la fusta, al Magazine del Matí.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves a Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon llesó i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un trambaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. En punt dos quarts d'una a la migdia.
I el que fem a aquesta hora és saludar l'Astrid Goldstein del Celera Campmata. Molt bon dia, Astrid, què tal? Ai, espera que ara sí, bon dia. Tenia el micròfon canviat. Per parlar de vins, com sempre, avui ens vols parlar de l'experiència parellada, no? Exacte.
Tenim aquí davant, a més a més, un vi amb una etiqueta molt suggerent. El nom del celler Sucès, no sé si te'n recordes, l'any passat parlant molt de la conca de Barberà dels Trapats, havia parlat d'un vi que es deia Cuca del Llum.
I el mentider, que et sona, que no l'hem arribat a tastar, però ara tot just fa poquetes setmanes aquesta parella, la Mariona i l'Albert, han tret dos vins nous. I un d'ells és l'experiència parellada, amb una etiqueta més que xula.
Sí, sí, amb aquests dibuixos. Molt estiuenc, tot plegat. Molt, molt. Tres dibuixos diferents dins d'aquests succes vinculats molt amb l'última parella, no? Exacte. D'aquí ve l'experiència parellada, m'imagino. A veure, explica'ns, Astrid.
L'any passat treuen dos vins, la varietat típica i autòctona de la Conca de Barberà, però els feia molta il·lusió fer un vi blanc. Què seria el més comú a la Conca? La parellada.
En vi sol no el trobem quasi mai. La mateixa conca de Barberà, el celler Carles Andreu també en fa, però si busquem una mica no en trobem gaire. Normalment sempre forma part.
del cava, que trobem el macabeu, el xarelo i la parellada. La parellada és la que et perfuma. És veritat. És allò que ara... No sé si l'has olorat, però... M'ha arribat alguna cosa ella. És molt provocadora. Doncs...
Ells volen fer un biblanc, un biblanc emparellada, i el que fan és això, tenir una experiència, una experimentació. I fan realment el que volen. Directament, eh, sense modes, sense tendències, sense seguir cap paràmetre ni res. Ells el que volen és fer un biblanc que els fa molta il·lusió.
i fan un vi blanc que tampoc seria el típic. Per començar, les dates de verema de la parellada anirien cap a mitjans primers, mitjans d'octubre. Si féssim cava, potser fins i tot una miqueta abans. I aquí la verema ja comença a acabar a finals d'octubre, primers de novembre. Si ara anéssim a buscar l'home del temps, ens diria uf, ja començava a fer fred. I a la conca encara més. És una zona d'interior
Dèiem que té aquest clima mediterrani, però hi ha unes oscilacions de temperatura de dia a nit que déu-n'hi-do. Doncs, collen el raïm.
utilitzen llevats autòctons, utilitzen aquests llevats que poden modificar aromes i on tot ja començaria a estar controlat. Diríem que no, que aquí ja... no és que hi hagi un descontrol, però sí que hi ha una certa llibertat. Sí, no? No hi ha tant de... No està tan... Ni tan convencional. Llavors, una part d'aquest vi, o una part del raïm, justament un 10%, seleccionen el raïm
i busquen els granets més rosats. O sigui, la parellada, quan està ben madura, no tindria un color groguenc, com normalment associem els... Seria més vermellós. Seria més rosada, més salmó. D'acord. Ells la seleccionen i un 10%, que equivaldria més o menys a uns 200 quilos, el que fan és fermentar aquest vi però en contacte amb els llevats. Ai, amb els llevats, amb les pells.
És el que li canvia el color? És el que li canvia el color però que li donarà més aroma. L'aroma no el tenim a la polpa, el tenim a la pell.
amb el mos bàsicament perquè el contacte amb la pell seria més mínim i un dipòsit molt més petitó que aniria en contacte amb les pells. Problema número 1 que es troben ha baixat tant la temperatura
que fins i tot pot arribar a costar una mica que fermenti, que comenci la fermentació, perquè els llevats en una temperatura més aviat baixa, diríem que deixen d'actuar. O sigui, els hi agraden els ambients més aviat càlids. Però per una altra forma, el fet que hi hagi aquesta frescoia a l'ambient de novembre, ajudarà que tot sanitàriament estigui molt més controlat.
perquè ja no hi ha fermentacions, ja que la fermentació serà espontània, almenys la temperatura ens la farà una mica més controlada. Llavors ens diríem que tenim aquestes dues fermentacions paral·leles. La fermentació és lenta i sense presses.
I el producte final que obtenim, perquè després ho ajuntaran, serà un vi més que complexa. A mi m'ha sorprès i molt. Van vindre ells la setmana passada al celler. No sé si te'n recordes que vam parlar que fèiem un tast a la fresca.
El vam tastar fins i tot jo en primícia i ens va més que sorprendre. He tornat avui a voler fer el joc de les copes entre la que seria la més petitona i una copa més oberta. Ho veurem primer la grossa.
que es nota ben perfumat. Sí, entra bé, ens agrada l'olor, ens agrada. És allò que dius, aquí hi ha un punt de fruita madura, una mica de presa, clorvercoc, una fruita més aviat d'os. L'obrem la petitona. A veure si canvia, per entendre'ns. Exacte. A veure si això ja influeix, perquè més o menys les dues copes tenen la mateixa mesura, però la capacitat... Home, sí, és com més fina, no? Més fina, més alacant. La roma que ens arriba, sí, sí, més suau.
Això també ens va passar una vegada, em sembla que era amb una garnatxa blanca. Estava molt bé quan l'olores. Arriba més directament. Però quan tens aquella altra copa...
et dona molt més sensació de perfum. Per tant, el recomanable a Astri seria servir aquest vi amb la petita o depèn del que vulguem... Mira, si jo ara no t'hagués dit res i no hagués entrat amb l'ampolla em podries dir que l'Astri t'ha portat dos vins que es poden assemblar però no és el mateix. Sí, és veritat. Almenys amb l'olor. Potser tastant ens passa una cosa diferent. O no, però és allò que dius mira el que condiciona una copa i tampoc són tan diferents.
Per tant, anem a tastar. Jo faria la petita. El concepte fins i tot són unes olors molt més netes, més polides. Fins i tot em recordaria alguna flor blanca. Amb la petita. Aquesta seria més suau. Testem de la gran. Comencem per la gran. Vinga.
És com amastegar-lo gairebé.
Tots fermenten amb les pells. Per això són molt més consistents. És la diferència de vegades del blanc. És la diferència fins i tot d'elaboració. Justament la manera com estan fets. El que passa que per elaborar un vi blanc has de ser una mica més... quasi bé cuidadors, no? Perquè si et passes, pot quedar una cosa realment pesada.
Jo crec que és perfecte aquest 10% i els dona una entusiatat. Encara em dura el lop que ha fet perquè té bona acidesa, té un toc a marc, és perfumat. Testem la petitona a veure si ens passa el mateix. A veure què passa.
Té més força, no? Potser no ha omplat tant la boca, però l'acides, jo crec que és el que noto més. Semblen dos vins diferents. És molt curiós, tot el tema de les copes. Per tant, si imagina't que cometem un delicte suposo per tu que és servir aquest vi en got de plàstic, què passa?
Si un dia el serveixo aquest vi en got de plàstic vol dir que estic igual a la dala de la muntanya. Pots passar en una festa. És com perdre't una bona part de la pel·lícula. Té un altre gust diferent. Totalment. És que just aviat perds totes les característiques d'aquest vi, que per mi en té moltes.
Però normalment penses un vi amb un cert cos, corpulència, perfumat, automàticament estàs pensant en copa grossa. Crec que el gaudiràs molt més. El dia que vam fer el tast em va passar el mateix, allò d'estar una mica dubtant. I vaig optar per una també de grossa. I ens va al·lucinar. Però realment quan tens dos copes és quan pots fer la justa valoració.
Potser no es nota tant a la marc, fins i tot, amb la copa petita, però sí que l'acides queda molt més marcada. Té de recalcada, és molt curiós. Suposo que a l'hora de fer tastos, sempre es prova amb copes diferents? Hauríem. Normalment quan vas a fer un tast vas a buscar les màximes virtuts del vi.
Si busques una copa no adequada fins i tot el que pots fer que sobresurti siguin els defectes. No et quedes tant en la part més positiva. Jo crec que sí, que sempre hem de buscar les parts positives. Per això moltes vegades em fa ràbia quan la gent fa notes de tast o presenta vins a concursos allò que observes la copa i moltes vegades cada vi té la seva copa.
o fins i tot el seu moment. I em fa aquell punt de ràbia perquè dius segurament igual aquella copa, com per exemple aquesta, que la trobo una copa molt estàndard, molt perfecta, doncs avui jo segurament i ara l'estic disfrutant molt més amb aquesta. Potser sí que sense menjar la copa petita. La trobes que t'afavoreix molt més. És veritat això. També ho podrem dir. Que amb la copa gran, menjant,
Tindria més sentit, no? Potser sí, eh? Clar, això depèn ja de si prenem un deju per entendre'ns, no? Aquí està, no? D'aquí sempre la importància, i per això m'agrada tant vindre amb les dues copes a posar el vi en joc, no? Sí que és veritat, que de tant en tant fem aquestes proves, no? Sí, sí.
El dia que el vam obrir al celler i justament estava jo obrint un formatge del formatgeria Masdaroles. Era un formatge de vaca, de llet crua. I li va quedar lligat al tot. Quina meravella. Perquè és un vi a un cercós estructurat, amb una potència aromàtica més aviat alta, però a l'hora és molt delicat. És allò que
És molt per fer, fins i tot així, la copa. Per tant, ens aniria bé per acompanyar-ho d'aquesta manera. Com ens indica l'etiqueta que veus aquí, la parelleta, la terrassa... Clar, clar. Per tant, ens lligaria realment acompanyar-ho amb també formatges. Amb formatges, amb coses més aviat així, més... Més de pica-pica, per entendre'ns. Pica-pica, més entrehores... Sí, sí. O allò 8 del vespre, no? O 8 del vespre, però...
Li trobo molt de joc, perquè és fresc però a l'hora és això que dius, em grau... Més que no pas un sopar, no? Un sopar també, però més aviat fins i tot un sopar fred.
Més així d'estiu. És que era allò ja més amb la xafugó avui del dia. Encara no l'hem notat des d'aquí. Doncs aquí vés està molt bé, però ara quan surtis... Ja ho notaré, no? Ja ho notaràs. Per tant, seria recomanable aquest vi o això que tèiem, una cosa, una copa de les ulls del vespre, una penitiu o també un sopar. Unes cloïses i, per què no, unes ostres.
Mira-la. Bueno, llavors això no és per totes les butxaques, eh? No, però la imaginació encara és aquesta. Sí, sí, llavors ens lligaria del tot, però suposo que... Però bé, en tot cas, no, no. Si algú té previst fer-ne, doncs... Mira, moltes vegades parlem d'un plat, d'un gran àpat. Crec que no, crec que és un vi que necessita allò, petits detalls.
Petits que poden ser cars o no, unes maruixes o... Clar, clar, també és veritat, no? Hi ha opcions, a vegades les hòstres potser no, les hòstres poden fer-ne extra. Però que era bé, no? Em sembla que tots ens fem molt la idea de... Exacte. De les hòstres. Del tip de l'estil. De l'estil. Un marisc, no? Aniria una mica... Un marisc, sí, sí, sí.
Que ets a buscar salses, veus? Avui és d'aquelles coses que... Les evitaríem. Sí, perquè jo crec que el perfum del vi és el... És la força que té. És la força que té, sí, tu ho has dit. S'has vist? Vaig aprenent coses amb aquestes sessions que fem. És aquest succes, ja he dit que té etiqueta molt interessant. Succes, que és l'experiència parellada. Sí, i a veure, és d'aquells vins que realment es diferencien moltíssim de la resta.
És veritat, això és més important. Avui parlem amb la Mariona. Hem fet el vi que hem volgut i és el seu primer vi. És allò que a vegades penses, mare meva, la que hi hagi fet.
Uns quants, no? I buscant l'originalitat, que a vegades també passa, per tant poques ampolles. Poces ampolles, torrem a estar. Igual un vi que és ron dels vuit euros, tampoc és... Sempre buscant aquell marge d'aquell vi que no té per què ser car. Es pot permetre, Enric, també per una cosa especial. No estem parlant d'aquests de cinc, però vuit euros, pensava que potser... I que quan arribem a Nadal segur que hi ha...
i em quedarà. És que és això, és molt ara. I per tant convé veure-se l'ara o estaria bé guardar-lo per més temps? El podem guardar, però jo crec que ara està... És el moment, no? És el moment, i sobretot suposo perquè ha estat aquest moment de la sorpresa. Clar, clar. Success, que a més a més, no sé si és expressament o no, però lligaria amb el tema que seria èxit si llegíssim amb alguna altra llengua. Dic perquè, no sé, si és la...
La meva. Però quan ho he vist, que no m'he fixat en l'accent que fa, que sigui el succes català, dic, mira, potser volen jugar... No, potser no. Amb l'èxit. Jo crec que l'èxit els hi vindrà a ells. Per això pensava igual. Jo veig una parella jove, engrescadora i que, realment, estan treballant molt bé, perquè és allò que dius, porten molt poc temps.
Clar, clar, que també, suposo que per començar, va molt bé començar així, suposo que llavors has de vigilar de poder-ho mantenir. Jo sempre dic que a vegades la gent que va sense perjudicis, molt lliure, i que treballa tan lliure, moltes vegades tens uns resultats
fantàstics perquè potser no van acotats amb allò de fer un vídeo d'aquest estil o buscant aquest èxit. No, han fet un vídeo que ells realment volien... Home, la idea és molt bonica. Jo crec que quan treballes així amb aquest punt de llibertat, sí, perquè un pot ser fins i tot més creatiu, no?
que fins i tot és allò que abans em comentava de potser l'any que ve, segons com vagi l'any, de fer fins i tot com dos maremes. O sigui, de la mateixa forma que ara han buscat un 10% de fermentat amb les pells, que serien aquests brisats,
Fins i tot de fer una varemma una miqueta més a l'avançada, buscant més l'acides. O sigui, realment, per zombie pot jugar molt. Després una altra cosa serà com hagi estat l'any i si ha plogut, si ha pedregat, si ha fet calor, si ha estat sec. Tots això són factors que els hauràs de tindre en compte a l'hora de fer la varemma. I tu no pots anar en contra de la natura. O sigui, aquest any els hi vindrà donant un raïm i ells amb el que...
hauran de fer. Però no podran anar, crec jo, condicionats pel l'any passat vam fer o l'any passat va ser un any fred, no. Aquest any serà com serà i segons el que els hi vingui... Això condicionarà un altre vi, exacte. Que aquesta és la gràcia d'aquestes produccions així petites, no? Que també cada any és una mica el reflex de com ha estat i del que has volgut fer. Doncs recordem si et sembla astrid el nom del celler també, no? Success, success vinícola.
d'aquest succes que dèiem que anàvem amb aquesta ampolla de vi que avui tenim aquí davant. I han posat el nom d'experiència perquè realment per a ells ha estat una experiència. Els defineix del tot. La gent que va vindre al TAS crec que s'ho va passar genial. No l'hem comentat això, però és un punt pàl·lit, no? És pàl·lit, podríem entendre fins i tot que entre
que n'hi ha un 10% de vivi així brisat, que la verema ja és més tardana. Podríem arribar a pensar que el color del vi podria ser més fosc. Mira, fixa't, al final de la copa han quedat com unes petites bombolletes. Sí, és veritat, s'acumulen totes al final. Això seria un resultat de la fermentació. El carbònic és natural.
Aquest carbònic és el que et dona un punt de xispa.
que també tenia un punt que era molt més evident i clar, fins i tot ell em deia, diu, intento retindre aquest punt de carbònic perquè també te'l conserva. Penseu que aquí en sulfurós també anem amb nivells força baixos. Doncs una bona descoberta a Street, aquesta que deus descobrir també dijous passat el test a la fresca. No sé com pinta el Juliol, vas dir que volies tarar una mica l'agenda. Volia fer una, sí, caurà més o menys mitjans de Juliol.
No he pensat gaire. Tampoc he tingut temps amb la revetlla. Jo m'avanço perquè últimament tenim la gent tan apretada que dic que no sigui la setmana que ve. No, me l'he proposat també, alliberar-la. Molt bé, no també està bé. Una mica de calma, no? Una mica de calma, que ja toca baixar una mica el ritme quan ve l'estiu. I en comptes de ser dijous, fer-lo un dimecres. Fins i tot per tu la meva contrària. No, hi ha molta gent que els dijous tenia activitats. Però no les tindrà ja l'estiu.
No. És igual, les canvies. És igual, però per si cas donarem la nota. Molt bé, Astrid, perfecte. Ja anirem parlant, en tot cas. Avui hem descobert aquest succés. Moltes gràcies. A vosaltres. I dijous que ve, més vins. Que vagi bé, bon dia. Bon dia.
Just a la fusta. Smooth Jazz De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz
100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves de Sant Just, fem un caracar amb Nois de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio. Justa la Fusta. 7 minuts i arribem a la 1 del migdia. És moment, per tant, d'acomiadar el Justa la Fusta d'avui dijous 26 de juny.
i ho fem agraïm com sempre a la gent que ha fet possible el programa d'avui. Per tant, l'Andrea Bueno al Serveis Informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb l'Helena Labart de la productora Paral·le 40 perquè demà divendres es projecta el documental del mes a Sant Just. Hem fet artúlia d'actualitat amb Jordi Agulló, Joan Algarra, amb la Lina Santabàrbar i la Montse Ilarrea.
I a més a més també hem parlat de l'exposició, la mostra express que es pot veure a partir d'avui fins diumenge a l'espai de lliure creació Carme Malvet.
Anem parlant amb el Nil Labot, el seu autor, i també, de vins, en l'última hora, amb l'Astrid Goldstein, del Celler de Can Mata, des de les 10, ha parlat Carme Verdoi. Demà tornarem, com sempre, a la mateixa hora, a les 10, a 1, per acompanyar-vos, fer-vos un matí una mica més entretinguts, i explicar-vos tot el que passa a Sant Just. Ara rebaixem els Sant Just Notícies, a d'ici migdia, editat per l'Andrea Bueno, i tornem demà. Que vagi molt bé, que passeu un molt bon dijous.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio. Just a la fusta. Oh, baby, now let's get down tonight Baby I'm hot just like your oven Oh, I need your lovin'
Well, baby I can't hold it much longer Cos it's getting stronger and stronger And when I get that feeling I got to have sexual healing Sexual healing It makes me feel so fine
It helps to release the mind Sexual healing is good for me Sexual healing allows something that's good for me Whenever these blue tear drops are falling
My emotional stability is leaving me. There's something I can do. I can get on the telephone and call you up, baby. Darling, I know you'll be there to meet me. The love you give to me will free me.
And if you don't know the things you're dealing with, I can tell you, darling, that it's sexual healing. Get up, get up, get up, get up. It doesn't make love tonight. Wake up, wake up, wake up. Cause you did it right. You healed me, my darling.
My darling. Hear me, my darling. Hear me, my darling. Baby, I got sick this morning. A sea of storm up inside of me.
I think I'm capsizing all the ways I'm passing And when I get that feeling I got to have sexual healing, sexual healing
It makes me feel so fine. It's such a rush. It helps to release your mind. It's good for us. Sexual healing is good for me. Sexual healing allows something that's good for me. And it's good for us. And it's so good to me, my baby.
Oh, oh, oh, just grab a hold and take control of my body and mind. Soon we'll be making love, honey. We'll be doing fine. You're my medicine. Open up and let me in. Darling, you're so great. I can't wait for you to operate.
Heal me, my darling. Heal me, my darling. I can't wait for you to operate. Heal me, my darling. I can't wait for you to operate, my darling.
Oh, heal me, my darling. Heal me, my darling. I need you to heal me, my darling. I need you to heal me, my darling. Oh, won't you please heal me,
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Nil Navot presenta avui a Sant Just la seva exposició L'art és l'home agregat a la naturalesa. Navot exposarà aquesta mostra a l'espai de lliure Creació Carme Malaret en una nova mostra express. A més es projectarà un documental que ensenyarà com treballa l'artista. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'Edició migdia d'avui dijous 26 de juny. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
El portaveu de Junts per Sant Just aposta per mantenir la casa costa, però donant-li un ús determinat. En aquest sentit, Sergi Seguí recull la idea del CAO, que no té local, pel curs que ve, i demà es reuneix amb l'Ajuntament per trobar-hi una solució. Avui, ple ordinari del mes de juny a l'Ajuntament de Sant Just, la major part dels temes que es tractaran a la sessió són qüestions de gestió interna del Consistori, com ara la modificació de diferents llocs de treball de la corporació.
I també en clau cultural, al documental del mes de juny, Bojos per les partícules es projectarà demà a la Teneu. El documental mostra el descobriment del gran col·ligionador de drons, un accelerador de partícules que recrea els moments posteriors del Big Bang.
Bon dia, Nil Nabot presenta avui a Sant Just la seva exposició L'art és l'home agregat a la naturalesa. Nabot exposarà aquesta mostra a l'espai de lliure creació Carme Malaret en una nova mostra express. L'exposició L'art és l'home agregat a la naturalesa és una mostra que va néixer fa un any inicialment com un projecte d'investigació sobre la natura i els materials que trobem en entorns naturals i fins i tot prehistòrics. Nil Nabot va crear aquesta exposició a partir d'aquesta idea i ha donat més detalls al Just a la Fusta.
A principi era només una mica d'investigació sobre com arribar a crear pintures a partir de materials naturals i tot això es va convertir en un llibre i després en una sèrie d'exposicions que s'estenduen a terme al mateix. Sí, hi ha elements de natura, des d'eines com neolítiques, que són les que he fet servir i així, fins a pedres pintades i escultures, tot treballat només a partir de materials naturals.
Durant la inauguració de l'exposició aquest vespre a l'espai de lliure creació Carme Malaret al carrer Bona Vista també es projectarà un documental sobre la manera de treballar la natura de l'artista, un documental que ha fet els seus germans en nebot. Sí, és un documental que va fer els meus germans en nebot que explica una mica tots els processos pictòrics i també tot el que significa la naturalesa i l'entorn dintre d'aquesta manera de crear.
Per Nil Nabot, la investigació de la naturalesa és molt important i sempre hi ha estat molt vinculat. Segons l'artista, un dels seus objectius amb aquesta exposició és transmetre als visitants el que ell sent quan treballa i crea a la naturalesa. Jo quan estic treballant a la muntanya em sento bé, em sento molt en sintonia amb tot allò que m'envolta i el que intento al traslladar l'exposició és fer sentir alguna cosa similar, fer sentir una mica un retrobament amb l'ànima més prehistòrica de cada persona i així.
La inauguració de l'exposició L'art és l'home agregat a la naturalesa, Daniel Nabot, amb la presència de l'artista, serà avui a dos quarts de vuit del vespre. Es podrà visitar únicament durant tres dies, fins diumenge 29 de juny. Per tant, demà divendres de cinc a vuit del vespre, dissabte d'ons a dues i de cinc a vuit i diumenge d'ons a dues. L'espai de lliure a Creació Carme Malarets es situa al carrer Bonavista, números 105.
Sant Just Notícies.
Ara passant 4 minuts i mig d'una del migdia, el portaveu de Junts per Sant Just aposta per mantenir la casa costa del carrer Creu, però donant-li un ús determinat. Sergi Seguí és partidari de no tirar a terra la casa per tal d'amplacer-hi alguna activitat de la que es pogués beneficiar la població. Seguí considera que és bo obrir el debat sobre qui cal fer amb aquesta casa del barri centre, però també tenir en compte les entitats que hi ha al voltant i l'ús que en podrien fer, ho ha dit el just a la Fustam.
Ara el veiem com el veiem i veiem totes aquestes barreres, però hem de pensar en el futur, pensar en quatre dimensions, com aquest que diu, i tenir en compte que allà hi ha una entitat cultural molt potent, com és la Teneu, que està intentant créixer, que està intentant rejuvenir-se. Tenim una entitat com el CAU, que ja fa temps que busca espai, que s'han fet les converses amb la Teneu perquè puguin conviure i puguin tenir un projecte comú, però està clar que quan es van fer no hi havia aquest element de cancosta, que ells mateixos l'han posat sobre la taula,
Per això, Sergi Segui creu que la casa es podria mantenir, però que cal obrir el debat per trobar una activitat que pugui treure la màxima rendibilitat possible. Jo soc partida de mantenir-la. Mantenir-la, però donant-li un ús. I no simplement mantenir-la per mantenir-la i ja veurem què hi fem, sinó no, al contrari, començar a parlar-ne ja, buscar-li un projecte, un projecte engrescador, un projecte integrador i tirar endavant.
Per tant, Sergi seguia i opina què és necessari obrir el debat al voltant de si cal mantenir o no la casa costa, igual que opinaven Llorenz Rey i Josep Parpinyà. Precisament el CAU demà organitza una xocolatada davant de l'Ajuntament per reivindicar uns locals dignes. Demà al matí membres de l'agrupament escolta Martin Luther King es reuneixen amb representants al Consistori per tractar aquesta qüestió i exigir solucions. I l'entitat prepara aquesta xocolatada oberta a tothom per donar-hi suport.
Des del CAU denuncien que l'Ajuntament no entén la necessitat i l'urgència de tenir uns locals dignes on fer-hi les seves activitats setmana rere setmana. Per això, demà divendres es reuniran amb responsables del consistori per exigir solucions. Des de l'entitat demanen també un cop de mà a tothom qui vegi el CAU com un espai d'educació en el lleure on s'hi cobreixen unes necessitats socials i educatives. La xocolatada serà demà divendres a les 10 del matí al rentapeus.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ara passant 7 minuts de la 1 del migdia, avui se celebra el ple ordinari del mes de juny a l'Ajuntament de Sant Just. La major part dels temes que es tractaran a la sessió són qüestions de gestió interna del consistori, com ara la modificació de diferents llocs de treball de la corporació, la revisió d'un cànon enmetàl·lic abonat per l'empresa Vitalia Sant Just i l'aprovació inicial de liquidacions a projectes finalitzats i altres modificacions de crèdit.
A la part final del ple s'obrirà el torn de precs i preguntes per part de regidors i regidores i del públic assistent. La sessió començarà a les 7 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament.
I l'Ajuntament de Sant Just s'ha obert la convocatòria pública per cobrir temporalment places d'economista. Dilluns es va publicar aquest anunci al bulletí oficial de la província de Barcelona que té com a objectiu formar una llista d'espera per a la cobertura amb caràcter temporal de places d'economista. Sant Just Notícies.
El termini de presentació d'instàncies és de 15 dies naturals a partir de l'endemà de la publicació de l'anunci al BOP. Per tant, el termini s'acaba el 8 de juliol. A l'apartat oferta pública de la seu electrònica de l'Ajuntament, seu.cat barra Sant Just, trobareu les bases de la convocatòria, l'anunci i el model d'instàncies per poder optar a aquestes vacances.
i tota la informació local a Sant Just Notícies. I parlem ara de medi ambient perquè avui se celebra un taller al centre cívic Joan Maragall per reduir el consum i la factura energètica a les llars. S'emmarca la Semana Europea de l'Energia Sosteniblat 2014, que se celebra del 23 al 27 de juny. L'objectiu de les activitats d'aquesta Semana Europea és sensibilitzar tothom de la necessitat de fer un consum responsable de l'energia. El regidor de medi ambient Pere Oriols ha ampliat l'objectiu d'aquestes jornades i dels tallers que es fan arreu del continent.
A Sant Just es fan diferents tallers d'eficiència energètica, bàsicament, que depèn de valorar i entendre ben bé quins són els aspectes més ineficients de la nostra vida quotidiana, ja sigui a casa o sigui a la feina. Bàsicament es fan accions d'aquesta manera.
El taller tindrà lloc avui al Centre Cívic Joan Maragall, a les 6 de la tarda, amb Vint i amb Ruai. A les sessions donaran consells per utilitzar menys energia, entendre el rebut elèctric i s'ensenyarà a baixar els costos fixes i variables, reduir la potència contractada i aprofitar la discriminació horària, entre altres temes. Per a més informació us podeu posar en contacte amb l'Ajuntament al 934 80 48 00.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I quan passen gairebé deu minuts de la una parlem de cultura. Bojos per les partícules és el documental del mes de juny. El documental presenta el descobriment científic més significatiu i inspirador de la nostra generació, el gran col·lisionador de drons. Un accelerador de partícules que permet recrear les condicions que existien només moments després del Big Bang.
S'han just notícies. El documental del mes de juny tractarà el plantejament de la comunitat científica a l'hora de crear aquest accelerador de partícules. Helena Labart de la productora Paral·lel 40 ha parlat de l'argument de bojos per les partícules. Si imagines com seria el moment en què Edison va encendre la primera bombeta, com devia ser estallar i veure-ho, doncs això és l'equivalent del que explica aquesta pel·lícula.
ofereix als espectadors l'oportunitat de presenciar l'escorriment científic més significatiu del que és la nostra generació, que és el gran col·lisionador de drons, que és l'accelerador de partícules que el que permet és recrear les condicions que existeixen moments després del Big Bang.
El documental Bojos per les partícules, mostrat des dels primers plantejaments dels científics que volien tirar endavant el gran col·liginador de drons, passant per com treballaven i fins als problemes que sorgien a mesura que anaven avançant. Helena Labar també ha explicat que els espectadors fins i tot pateixen amb els científics. Hi ha científics dels que estan allà que fan les teories, que s'han estat més de 30 o 40 anys apostant per què passaria el moment que provessin això. Llavors, després de dedicar-se 30 anys a pensar una teoria, a tirar-la endavant, a pensar veure
com sortiria o no, aquest és el moment que ho posen a prova. I realment pateixes amb ells perquè amb ells els hi va la vida. Potser que aquests 30 anys d'estudi no els hagi servit absolutament per res. El director de Bojos per les partícules és Marc Levinson, un físic que es va fer cineasta per realitzar aquesta pel·lícula, animat també per un altre físic molt vinculat, en aquest cas, al món del cinema. David Kaplan, un dels productors del documental. Ell és un físic que es va convertir en cineasta per fer aquesta pel·lícula.
Ell explicava que el David Kaplan, que era el productor d'aquesta pel·lícula, el que li va dir, escolta, hem de fer una pel·lícula d'això, els dos s'hi van posar perquè van pensar que ells tenien molta relació amb el món del cinema, però no havien fet mai de director i productor respectivament, però a més a més eren físics. Per tant, van pensar que la persona que fes aquest documental la vida està molt vinculada amb el que era la temàtica del documental.
A més, el muntatge del documental ha anat a carrer de Walter Murch, guanyador de dos Òscar per l'edició de les pel·lícules Apocalipsi Now o El pacient anglès i també del Padrí. Bojos per les partícules és un documental gravat als Estats Units l'any passat i ja compta amb el reconeixement de diferents festivals com ara amb el premi del públic de Sheffield Dog Fest al Regne Unit o el New York Film Festival.
El documental Bojos per les partícules es podrà veure demà a les 8 del vespre a la sala del 50 Anari de l'Ataneu. L'entrada costa 3 euros pels socis i sòcies de l'entitat i 5 per la resta.