i dissabte es mantindrà aquest episodi de pluges que sobretot afectaran punts al maïtat oest però que en general de qualsevol punt. Atenció perquè sobretot demà i al llarg de dissabte aquestes precipitacions poden ser força intenses. També destacable avui el vent que bufarà d'agregar l'olla avant i que bufarà ratges fortes o molt fortes a punts del litoral i del prelitoral. També provocarà una notable alteració marítima. I això és tot el moment des del Servei Meteorològic de Catalunya.
A esports en xarxa.
Bon dia, us parlo Arnau Maimol, l'Ètic Barceloneta i el Club Natació Sabadell s'han classificat per a les semifinals de la Divisió d'Honor Masculina de Vater Polo. Després dels partits d'aquest dimecres també ha passat rond del Canoe que ha eliminat el Club Natació Barcelona. Mentre que Terrassa i Mediterrani, empatats a 1, hauran de jugar un tercer i definitiu partit aquest dissabte. En futbol al Madrid també s'ha complicat la classificació per a la final de la Champions. Els blancs van perdre contra el Borussia de Dortmund per un contundent 4-1 amb 4 gols del polonès Lewandowski.
El partit de tornada jugarà el pròxim dimarts al Santiago Bernabéu. I amb bàsquet avui a les 9 de la nit, Barça i Panatina Ico juguen el cinquè i definitiu partit dels quarts de final de l'Eurolliga. Qui guanyi aquesta nit a un palau ple a Bassà serà a la final a 4, que es disputarà a Londres. Xavi Pascual recupera per aquest partit els Leginets Rabaseda i Todorovic.
I en tenis Tomi Robredo, Marcel Granullers, Albert Ramos i Rafa Nadal ja són els vuitens de final del trofeu Compte de Godó. En canvi de rotes d'Albert Montañés i del primer cap de sèrie David Ferrer, avui es disputa la quarta jornada. Granullers s'enfronta al Magro, Ramos a Nishikori, Robredo Verdić i Nadal contra Pèr. Notícies en xarxa.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i comencem a castar el Just a la Fusta d'avui dijous 25 d'abril.
Un dia que ens hem llevat al cel ja gris ja hem vist també que començava a ploure parlarem del temps per tant en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius perquè ens expliqui com anirà aquest primer capítol de pluja i com pinta la previsió també de cara demà dissabte i el cap de setmana. Més qüestions també en aquesta primera hora parlarem de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno amb qui també farem un cop d'ull
A l'actualitat més general del dia, a través dels diaris, i a la segona hora, a partir de les 11.10, parlarem amb Pilar Santpau, dietista que demà divendres farà una conferència al Centre Social de Milanari per parlar de com menjar bé per la gent gran. A més a més, també farem tertúlia amb la Lina Santabàrbar, la Montse Darrea i el Pere Oliver, a partir de dos quarts de dotze.
I a la tercera hora parlarem de teatre amb la Maica Duenyes, amb qui parlarem, per tant, també de l'obra que es fa aquest dissabte, que fa just teatre i que és, doncs, antígona. I com cada dia també tindrem una nova recepta de cuina. Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia, i acompanyant-vos també, com sempre, amb una mica de música.
I avui comencem amb les right eyes. Well I left my baby for her
Dream as lovely for a love that's only in the books I read. And then I hid the city spent all my money I just left my whole life in a taxi cab. Cause it's just a memory I can't love completely when you're
Really with me I'm indifferent But I try to get my head clear It's too full of ideas That I haven't thought of yet On time, clocks keep waving their hands Doing all that they can To get our attention but
The days fly away Down a clean interstate I'm staring drunk at a map
So I let my hair down for the second time Now for the final time Now I've had my fun But there's no return And from the places we've been Just repeat our slogan ever again So he slipped
Said you had to get out Heading back to the south Where everything's gentle Last day For a couple weeks more All the weather reports Said there will be snow for sure
I built a world to enable you to stay, my smart car.
Just a la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Ara, passant 10 minuts de les 10, és moment de parlar de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. I vas saber quines són les novetats que avui passen per bones notícies pel que fa al transport. Això mateix. Des d'avui, l'autobús 157 torna a arribar a Collblanc. Aquesta línia torna a connectar amb el metro de Collblanc després de més de mig any arribant només a prop de la parada del trambaix Ernest Lluc.
Aquest canvi es deu a la reivindicació dels ajuntaments de Sant Justi Esplugues que van recollir les peticions de veïns i veïnes i entitats perquè l'autobús allargués el seu recorregut per enllaçar directament amb la parada de metro. Tema bé, finalment, va acceptar aquestes demandes fa més d'un mes i ara la línia torna a arribar fins a Coll Blanc. El 157%, per cert, que arriba a Cornellà també ha arribat al seu recorregut. Doncs des d'avui aquesta línia, el 157%,
torna a allargar-se per la travessera de les Corts en una parada situada entre els carrers del pintor Tapiró i Aurora Bertran, prop de l'estació de Coll Blanc, i els canvis també impliquen la supressió de les parades actuals situades al camí de la Torre de Molina a Arnes Lluc.
Doncs és una bona notícia, ens agraem que a partir d'avui es pugui fer aquest enllaç directe. És dijous i és últim de mes però per tant hi ha més coses que passen per política municipal. Sí, avui toca ple municipal, el corresponent al mes d'abril, i avui es farà un reconeixement institucional al primer alcalde democràtic de Sant Just d'Antoni Maleret i Amigó durant la sessió plenària. És un dels temes destacats del ple que es farà avui a les 7 i a banda d'aquest punt
L'ordre del dia consta d'onze temes i un dels més destacats és l'aprovació de la segona adhesió al conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i el Departament d'Ensenyament per la creació d'una llar d'infants. I d'altra banda hi haurà tres mocions, es debatran tres mocions. Una la presenta el grup municipal de CiU per acordar la suspensió cautelar de la liquidació de plus vàloes derivades de les adhesions en pagament. D'altra banda, PSC iniciativa i Junts per Sant Just presenten una moció
sobre la reforma urgent de la renda mínima d'inserció i de suport a la ILP de renda garantida de ciutadania i, per últim, el grup municipal de Junts per Sant Just presenta una moció amb el nom de Sant Just en un país lliure de retallades. Si voleu anar-hi, que sapigueu que el ple comença a les 7 de tarda a les seves sessions de l'Ajuntament i que obrirà un torn final de precs i preguntes per part dels regidors i regidores i també per part del públic assistent.
Molt bé, doncs això serà avui al vespre i acabem amb un apunt ja per demà divendres. Sí, avui en parlarem. Demà a la tarda la dietista i nutricionista Pila Sant Pau impartirà una xerrada al Centre Social del Mil·lenari sobre l'alimentació adequada per a la gent gran. L'organitza l'associació de gent gran de Sant Just i es farà, com deia el Centre Social del Mil·lenari, a dos quarts de sis de la tarda. I avui voldrem conèixer en què consistirà aquesta conferència amb la Pila Sant Pau.
En parlarem d'aquí una hora, segur que serà molt interessant. Per tant, d'aquí una hora aproximadament en coneixerem més detalls. Gràcies, Andrea. I tornem de seguida. Fins ara.
Un minut i un quart de seguida repassem l'actualitat general del dia a través de les portades dels diaris, d'articles interessants, entrevistes i una mica de tot, però abans escoltem una mica més de música, amb German Dune. I wonder what you dream about when you're sleeping and I hold you. Do you remember some of the many stories that I told you?
And if you find yourself in Alaska Crawled up by a big bear And if you feel like there is a big bar Going through your hair Well, I hope that you hear A song to your ear With a groove so jazzy
And a voice so clear you see Don't you worry a bit Try to think about me Don't you worry a bit Try to think about me See the yin and the monkey Fighting and the sun See the marauding bandit
shouldn't have gone in the hot heat of the summer when the rivers run dry and at the dawning of a millennium with no supply in the looted shop with the windows smashed with a crooked cup
Investigating for cash, you see Don't you worry a bit Try to think about me Don't you worry a bit Try to think about me
And in the land of all forefathers, covered in dust, people were dying, they were sick to their guts, and you saw the holy shore.
Infested with sea lice and kelp You sold a sovereign king Crying for help And you move your hip And you tighten your grip And then you bring your lip Onto my lip You see
Don't you worry a bit Try to think about me Don't you worry a bit Try to think about me Don't you worry a bit
Try to think about me Don't you worry a bit Try to think about me Don't you worry a bit Try to think about me
Just a la fusta.
Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7 i mitja a 8.
El Condensador de Fluzó. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna, ara també. Fa uns dies em costava arribar al fi de mes, ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine, ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el Kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el Mercat. Un quart i mig, doncs, a moment per saludar de nou l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia.
I per parlar d'actualitat parlem de les portades del tema més destacat del dia que passa per pensions. Això mateix és la notícia que tots els diaris coincideixen en destacar com la més important. La Vanguardia, per exemple, ens explica que el govern del PP sospesa dur la jubilació més enllà dels 67 anys. La ministra d'Ocupació, Fàtima Banyes, planteja la mesura com un factor que asseguri la sostenibilitat de les pensions. Entre els possibles canvis s'inclou l'ampliació a 40 anys del període de càlcul.
Això trobarem a l'apartat d'economia de la vanguardia. A l'ara ens diu jubilació més enllà del 67. Al debat de les pensions un informe del govern espanyol planteja endarrerir encara més la data jubilar-se i deslligar les pensions de l'IPC per fer sostenible el sistema. El punt avui ens destaca en un format més petit emportada que Rajoy estudia com reduir la despesa en pensions, un 25%. Una possible fórmula seria pujar l'edat de jubilació legal per sobre del 67.
I el periódico diu, i ara, les pensions, document de treball per abaratir el sistema. El govern obre la porta, trasllada a l'edat legal de jubilació més enllà dels 67 anys, i ja ho hem dit, el Ministeri proposa també que les prestacions no s'actualitzin amb l'IPSE. És com tracten els diaris aquesta notícia. Doncs avui l'actualitat passa sobretot per treball, perquè s'ha sortit les dades de l'enquesta de la població activa, que surten un cop al trimestre, i a Espanya arriba ja als 6,2 milions d'aturats,
I Catalunya supera els 900.000. És el que se'ns destaca a tota plana, tant al 324.cat com a l'Hara.cat, que fa referència exactament a les dues xifres. Aquesta taxa turca s'ha enfilat fins al 24,5% a Catalunya i el 27% a Espanya, segons l'EPA, del primer trimestre. La primera copa més que no supera la barrera dels 6 milions a l'estat, una barrera que s'ha anat superant, que ara recordem quan es deia que no serviria els 4 milions, per exemple.
Més qüestions d'aquest matí, la comunitat educativa que es mobilitza contra la llei BERT amb el lema 25 d'abril pren el teu centre a llars d'infants, escoles, instituts, associacions de pares i mares d'alumnes i sindicats es mobilitzen contra la llei amb tancades als centres docents, concentracions en espais públics i debats. I també, en aquest sentit, Rigau Insta BERT ha replantejat l'Alomce pel revés del Consell d'Estat.
Una punt més, l'Eva Dobbski, que s'entrevessa al Madrid, va marcar quatre gols, tot i que al Madrid també va marcar un, en aquest partit del Borussia Dortmund contra el Real Madrid semifinals de la Champions. I a l'Hala.cat també se'ns destaca una punt més, que és que en declaracions de Josep Maria Bartomeu, que diu a Catalunya Ràdio que Tito Vilanova l'any que ve dirigirà al Barça.
Doncs aquests són els grans temes, un punt més abans de rebassar més qüestions de la portada, que se'ns diu al diari Ara que el pacte amb el PP trenca Siua a Castelldefels, dos dels cinc regidors convergents deixen el govern per la desconfirmitat de l'acord amb Manuel Reyes. I ara si ens fixem en altres apunts de la portada, Andrea.
Al diari ara veiem una imatge gran del ministre José Ignacio Berth, el titular és doble a revés a Berth. El Consell d'Estat rebutja que la Generalitat hagi de pagar l'escola privada en castellà i d'altra banda Europa demana informació sobre els atacs al català. I veiem en portada el ministre Berth en una de les seves intervencions al Congrés dels Diputats. És una notícia que també destaquen tots els diaris però l'Ara li dedica bona part de la seva portada.
L'avantguàrdia parla de política catalana i ens diu que Mas admet que el diàleg amb l'estat inclou el finançament. Diu que tenim una interlocució millor amb alguns ministeris que amb el Partit Popular català, segons el president, això va admetre ahir al Parlament, i precisament amb fotografia de portada veiem la bona sintonia entre el soci actual del govern i l'exaliada. Parlem d'Oriol Junqueras i d'Alícia Sanchez Camacho, que els veiem ahir als passadissos de l'hemicicle
com caminant d'esquena i com posant-se el braç una sobre l'altra com si fossin molt amics. I bé, doncs la Vanguardia destaca aquesta bona sintonia. D'altra banda, el PUN avui recull la intervenció dada Colau, de la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i al Parlament Europeu. Diu que Colau reclama a Europa solucions per als desnonats. La portaveu de la PAH intervé a l'Eurocambra i la veiem a ella en fotografia de portada, en un moment de la seva intervenció.
I per últim, el periódico de Catalunya, el tema del dia, diu... I veiem Leo Messi caminant a Capcot quan vam baixar de l'avió al Prat. I també ens estacan un format també petit, que al Madrid també s'ha urgul·lat de la manya 4 a 1 pel Borussia Dortmund. I és aquest el tema del dia, el periódico, avui.
Doncs és un dels temes que podem trobar a les portades dels diaris. Ens fixem ara en què passava fa uns quants anys. Per exemple, el 25 d'abril del 1993, és a dir ara fa 20 anys, a la portada de l'avantguàrdia ens trobem un tema polític, que és que el PP avantatgeva el SOE a mig punt. El 38% d'indecisos agorava una campanya molt renyida. També se'ns deia que González considerava que l'excessiu creixement dels salaris dificultava la superació de la crisi.
i finalment li farà tremolar la cítium mort i 40 ferits en una explosió. Això era l'any 93, ara ens fixem en què passava l'any 98, també el 25 d'abril.
Aquí també se'ns parlava de política, en aquest cas concret, però, del PSOE. Diu que el Triomf de Borrell revoluciona el PSOE, l'exministre i diputat del PSC arrasa Catalunya i vens contra pronòstic en el conjunt d'Espanya. El Múnia prometia el candidat al suport de tot el partit per arribar a la Moncloa. On finalment no van arribar. El Bundestac demana perdó pel bombardeig de Guernica 61 anys després de l'atac i Elcin sometia a la Duma i imposava el seu primer ministre.
Per tant, una notícia de Rússia també importada. Parlem de fa 10 anys, on la guerra continuava sent el tema del dia, detingut, en aquest cas, Tarek Aziz, el número 2 de Sadam, això el 25 d'abril del 2003. L'exprime ministre s'entregava després de negociar amb els Estats Units les condicions de la seva rendició. Aznar advertia que la reforma d'autostatuts feia perillar la Unitat d'Espanya.
El govern adoptava mesures per paliar la pujada de les hipoteques i també se'ns ensenyava en una fotografia que el deteriorament de les arenes arribava al seu final perquè el govern municipal de Barcelona va presentar el projecte definitiu per convertir aquest lloc com un modern centre d'òssic que és el que és actualment. Això fa deu anys. I acabem amb fa cinc anys. Chávez intentava frenar l'aliença Catalunya-València, inquietud del PSOE per la inèdita,
ha entès sobre finançament autonòmic i les comunitats del nord forjaven un front per aconseguir més recursos. En clau internacional, Síria reconeixia que negociava un acord de pau amb Israel i l'alarma per la pujada del preu de l'arròs arribava als Estats Units. Aquests eren doncs els temes més destacats ara fa 5, 10, 15 o 20 anys, un 25 d'abril.
I ara girem el diari i ens fixem a les contraportades d'avui. Comencem per la contra de l'avantguàrdia on llegim una entrevista molt interessant. Llegim el següent titular. Hi ha cases que poden matar-te i hi ha cases càncer. Entrevisten avui a Pere León, que és arquitecte i geobiòleg. Diu que existeix, com deies, la casa càncer. Són cases que poden arribar a malaltir i matar els seus habitants després d'alterar-los el sistema immunològic, cosa que pot acabar en linfoma, leosèmia, càncer de mama i còlun.
Diu que una casa càncer és un habitatge edificat sobre una o diverses zones geopàtiques, que és una zona sota la qual discorre una o algunes venes d'aigua subterrània, o que el subsoli té una diàglesi, que és una falla del terreny, o un camp magnètic terrestre molt elevat. Diu que són unes zones que arriben a tot arreu, fins i tot a l'àtic del periodista Víctor Amela, es fa aquesta pregunta, i en aquest cas el més perillós, diu en Pere León,
que és dormir nit rere nit sobre un punt geopàtic. Dormir entre 6 i 8 anys així diu que et deteriorarà gravíssimament la salut. I explica l'anècdota d'un home que va conèixer, que diu que li va revelar que el costat del llit de la seva dona era un punt estrella, que és on conflueix en un punt geopàtic amb l'encreuament de dues línies magnètiques. Diu que la seva dona tenia càncer de mama, estava en tractament. El que és terrible diu és que l'home em va confiar entre llàgrimes que les seves dues esposes anteriors havien mort al mateix costat del llit.
I bé, doncs fa una reflexió al voltant d'aquests camps electromagnètics al seu nou llibre, La buena onda. Doncs curiós també tot aquest tema que tenim avui a l'avantguàrdia. Passem ara cap al punt avui on llegim que l'Índia ha abolit la llei de castes però la societat no. Entrevisten Jordi Folgado, que és director de la Fundació Vicenç Ferrer, és el nebot del misioner català que va morir ara el 19 de juny fa quatre anys.
I doncs Folgado parla de tota l'activitat i tota la feina que està fent la fundació en Antapur, a l'Índia. Diu que ara s'ha guanyat en agilitat, van més per feina i treballen més bé. Diu que la dona segueix en un dels pilars de la feina que fa la fundació allà perquè està discriminada per raó de casta, de sexe. Diu que per la família és una desgràcia tenir una nena. Pensen que si tenen un noi serà qui els cuidarà quan siguin grans. En canvi tot el que es gasta en ella, en casar-se, passarà a ser propietat del marit i de la família d'ell. Per això prefereixen tenir
Com deia el titular, la llei de castes s'ha abolit a l'Índia però no a la societat i diu que fins als 14 anys es va a l'escola però la realitat és que hi havia un 3% d'escolarització de les noies. Avui un 100% acaba a la primària i també pel que fa a sanitat, tampoc tenen dret a la sanitat. Avui però ja tenim uns 1.500 persegurs i es dediquen grans esforços per tractar les persones malaltes de Sida.
És el que trobem avui al punt avui. Enllaçem amb el periódico on llegim. Sabia que trobaria el meu lloc i el vaig buscar. És una noia que es diu Elisabet Urpí i que ha trobat la seva autèntica passió, la barretaria. Per trobar-la va haver de deixar una feina que diu que no l'umplia. Tot va començar fa tres anys que va deixar aquesta agència de publicitat on treballava i va començar a buscar alternatives. Va trobar una feina de restauració de barrets antics i diu que tot va ser molt ràpid.
L'anticuari diu que em van proposar que presentés un projecte de lligadures per una exposició a Sevilla. Els vaig fer 10 peces i es van vendre. Allà es va adonar que va trobar a la barretaria una passió i que li ha costat molt trobar el seu lloc en el món del disseny de barrets. Doncs mira, un exemple exacte i interessant també avui al periòdic. I acabem amb l'ara on llegim no subnormalitats.
És l'entrevista semanal que fa la Bibiana Vallvé. Avui entrevista a Kiko Amat, que diu que sap el que és. És escriptor occidental i periodista cultural sense carrera. Diu, literatura no avorrirà. Sembla ser que viuen l'un davant de l'altre i que no s'havien vist mai. Diu, vivim balcó per balcó però no ens havíem vist mai. Diu que parla clar, dur, radical, vomita paraules, idees, pensaments, no eufemismes, no skills de socialització,
i que no li incomoda l'atenció ni el silenci. Diu que pot estar hores fent el friki fins que la gent perdi els nervis, especialment la seva dona. En aquest sentit diu que no té temps per perdre, té 42 anys però sembla que en tingui menys. Diu aquella emoció desenfrenada. I bé, parlant de la glorificació de la situació de Peter Paneska infantil i de seguir vivint com un nen tota la vida.
i que de cop va haver de convertir-se en pare de dos nens de 3 i 5 anys i d'alguna manera la seva visió de la vida ha de canviar. La manera com afrontes la vida quan tens fills. Doncs és el que tenim avui a la contra de l'Iariara. I ens fixem ara en una notícia curiosa del dia que és que un pescador aconsegueix escapar d'Austràlia de l'atac d'un cocodril. Qualquer broma, és un francès de 29 anys que assegura que va aconseguir que el reptil el deixés anar després d'abraçar-lo
i fer-li diferents cops. És un bascador veterà, un jove francès que estava a Austràlia, estava nedant per recuperar un bo tamarrat en alta mar, i llavors va patir aquest atac d'un cocodril, cada dia, segons ell, entre dos i dos metres i mig. Diu que el cocodril va pujar per la part superior del seu cap, va intentar ofegar-lo a l'aigua, o posar-lo dins l'aigua, i ell, mantenent la sang freda, intentant lluitar per la seva vida,
va donar un cop al rèptil fins que el va deixar anar. Té una marca impressionant d'una mossegada al coll, i l'esquena està... Bé, ara ha patit la taula. Exacte, no és poca cosa. I diu que després d'aconseguir escapar, va sentir que el que va sentir és com si li estiguessin donant un cop al cap al coll i el cantó esquerre del cos amb roques. És la sensació que va tenir.
va continuar anant 3 o 4 metres fins al bot, va aconseguir pujar damunt amb molta sang que sortia de les seves fàrides i es va aconseguir traslladar a l'hospital. Diu que el capità del vaixell on treballava el jove mariner assegura que al principi es pensava que li estava fent una broma quan li deia. Però bé, diguem que vegi les imatges. I per llorar-se d'ell, va abraçar i va fer cops. Sobretot cops, però la manera de fer és com si fos una mena de plecatge.
Jo és que era molt fan del castador de cofotrils que feien al 33, el veia amb el meu germà sempre, i érem molt fans. Doncs mira, potser també sabries com sortir-te d'una situació d'aquesta manera. No sé si en aquell moment tindria la sang freda, però vaja, tampoc no ho voldré provar mai. Doncs això passa a l'Austràlia, un jove pescador però veterà, també francès. I així acabem aquest repàs, gràcies Andrea, i fins ara, bon dia.
Continuem fent aquest repàs per la premsa del diari. Ara ens fixem en el que tenim a dintre dels diaris i destaquem alguns dels articles que val la pena va llegir avui. I comencem pel periódico que ens parla de Portugal.
Tito l'abril de Portugal i des de Lisboa Raquel López Toribio escriu que els portuguesos recuperen l'esperit revolucionari de la caiguda de Salazar en la seva protesta contra l'austeritat. Part dels militars giren l'esquena a les celebracions oficials i se'ns diu que Portugal celebra avui el 25 d'abril més convuls de la seva història democràtica.
Un dia abans de la tradicional desfilada de la vinguda de la llibertat, dels clavells vermells a la solapa i dels discursos commemoratius, els carrers de Lisboa estan coberts de cartells que criden a la lluita contra les polítiques que condemnen els portuguesos a l'empobriment, al moviment que se liixa a Troica, que es foti la Troica, responsable de dues de les grans manifestacions a Portugal. En molts anys va iniciar una recollida de firmes per demanar la dimissió del primer ministre, denominada moció de censura popular.
I el lloc escollit per aquest esdeveniment reivindicatiu no és casual. Grandola és un poblet de l'entejo i dona el nom a la cançó que va despertar els portuguesos contra la dictadura de Salazar el 25 d'abril del 1974. Ho trobem avui al periòdico. Ara ens fixem en una entrevista que llegim al diari al punt avui a un activista egípcia.
L'entrevista la fa Adela Genís a Gigi Ibrahim, que diu que la Constitució egípcia té la dona com una serventa. És bloguera i activista social. Diu que va ser una decisió molt difícil pels que estaven dins la revolució, les eleccions, perquè si no triàvem els germans musulmans, tornavem a Mubàrac. Diu que els salafistes es van mobilitzar, atacaven civils i van matar centenars de persones i que la revolució va ser de la gent del carrer. Voleu una democràcia de la gent i no dels polítics. A Mubàrac l'exèrcit tenia molt de poder, però és que ara ho reconeix la Constitució.
Diu Gigi Brahim que la gent que no està polititzada ara ho veu, Mursi es va fer una constitució a mira i els ponents que la van redactar eren pocs representatius, no hi havia dones ni treballadors. Diu però que hi ha esperança que la gent no s'ha parat de mobilitzar, que encara estem als carrers i la popularitat de Mursi ha baixat de manera espectacular.
És molt interessant el que explica Gigi Ibrahim, nascut al Cairo l'any 1986, que s'ha convertit en un dels símbols de la revolució que va tombar al règim de Hosni Mubarak, que assegura que no té por i que la seva generació té un compromís amb el seu país. Ara visita Barcelona com a convidada de les jornades en lluita.
Canviem de tema i ens fixem en les tendències avui de l'avantguàrdia. Ens parla dels nous hàbits d'alimentació i consum, del sal als productes biològics que amplien i xamblen la clientela. De fet, hi ha un gràfic i es veu com ha crescut això en pocs anys. De fet, del 95 al 2012 el creixement és bestial, però només del 2008 al 2012 gairebé és doble, també. Un sector emergent i també ens diu que cada cop hi ha més menús amb menjar ecològic i de proximitat. Són restaurants amb carta eco, cuina ecològica de mercat radical.
Així és com presenten la proposta culinària. Per exemple, el restaurant barceloní No, no, no, obert fa un any. Totes les verdures que serveixen procedeixen de l'or que tenen a Canet de Mar, on les conreeixen seguint els dictaments de l'agricultura biològica. Les carn són del massís Prepirinenc, de procedència ecològica, i ho va obrir fa un any a Marcos Costa amb el xef Isma Prados. Topla Carts ens explica avui en aquest article doble pàgina a La Vanguardia.
i acabem parlant d'esports amb un article que assigna avui Xavier Bosch al diari Ara. El títol a l'Enterramorts hi comença dient que sabíem que tenia la pala a punt i el ciment fresc. El que no podíem esperar és que ell, que es va anar de portar la insignia del Barça al trau de la bata grisa, corregués tant a posar la làpida i a plantar-li una corona de flors al damunt per assegurar-se, aquesta vegada sí, que és l'última Déu. Ja li volia cantar a les absoltes quan va marxar Guardiola, però l'inespart afecta Vilanova,
El va sorprendre i va decidir esparar la primavera quan tornés l'exigent competició europea. Aleshores sí, va donar l'equip per mort a Milà, però, encara se'n fa creus, va ressuscitar quan l'estadística deia que era impossible. Quina pressa Déu meu per enterrar-lo. Malparit Sant Germàni sense Messi també va pensar que... Però un gol de Pedro, estiuet de Sant Martí, va ser la ravida fada final. Ara sí, amb el 4-0 de l'Allianz Arena amb Únic.
Serras ha assegurat que ja no respira i ha pogut fer la seva feina, que feia tants mesos que esperava l'enterrat en Messi coix amb Tito convalescent i sense donar temps ni tan sols de jugar al partit de tornada. Continua dient Xavier Bosch que de fet ni tan sols hem guanyat la lliga ni tan sols l'hem celebrat amb la rua que es mereix, que ja ha posat la caixa al fons de tot del ninx o del costat de l'Osari, de les cinc copes i del Dream Team.
Continua parlant d'aquesta figura de l'Enterremorç que diu Xavier Bosch, que és injust amb l'equip, amb Vilanova i amb el Barça, que sempre diu que tant estima. Ell, fred com és perquè el seu ofici li ha tornat, no valora que una temporada amb Lliga encara és millor que un any amb Copa.
i acaba dient Xavier Bosch també que els babaresos no ho saben, però el United va fer la remuntada a la porteria del cementiri de Les Corts. Si en dos minuts es marquen dos gols, per què no en podem fer quatre? En 90. Això sí, si es consumés el Miracle, per més que l'Enterramorts volgués treure's la bata a aparcar la pala i patronitzar l'escut, ja no en guanyarà ningú. Li hem vist el Llautor.
I amb aquesta crítica d'alguna manera de Xavier Bosch, que tot aquest barcelonisme que vol donar el Barça per mort, el que fem és enllaçar amb les portades esportives d'avui.
Ens parlen del Madrid, l'esport titula, el Madrid també n'hi fan quatre, tot i que també ens diu que Tito liderarà la renovació, i el món d'esportivo diu bany al Madrid, i ens ensenya la imatge d'aquest futbolista Lewandowski ensenyant la imatge del quatre a un jugador del Madrid. També l'esportiu titula directament al gran Lewandowski, el Borussia Dortmund fulmina el Real Madrid 4-1 amb quatre gols davant del davanter polonès.
El Marc es juga amb el nom d'aquest futbolista i titula Palizoski. I l'has titula operació 3-0. Dels esports ens anem cap a la cultura. Se'ns diu que Victus serà un joc de taula en català. L'empresa Devir està dissenyant un joc basat en el llibre més venut de Sant Jordi que sortirà al Marcat L'Encabel 2014.
El Ministeri Cicla critica les conseqüències negatives de la pujada de l'IVA i la no rectificació del Ministeri en la presentació del nou espectacle Bits al Teatre Olímpia de València. Diu que si el Ministeri volia enfonsar el teatre, ho està fent perfectament. El Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarra es proclama 36 films de 12 països.
Manel col·loca atletes baixin de l'escenari al capdamunt dels discos més venuts de l'estat i al lliure sospent fins aquest diumenge les representacions dels ferèstics per problemes tècnics. I acabem com sempre amb un apunt musical. Avui us presentem un nou tema de DXX, es titula Together i és aquest que sentim de fons.
El seu últim disc, Coexist, es va qualificar com un dels millors discos del 2012 i llegim a Genesee Pop que podem escoltar ja aquest tema, aquest Together.
Converteixen protagonisme la veu masculina i la veu femenina sobre una base minimalista que després es va convertint en més orquestral. Recordem també que la setmana que ve d'ExEx actua a Barcelona i que faran la banda sonora del Gran Gatsby.
You don't have to speak. I can hear you. I can feel all the things you've ever felt before. I said it's been a long time since someone
That way it's like you knew me And all the things I couldn't say Together to be Together and be Together to be
Together and be Together to be Together and be Together to be Together and be
Together to be Together and be Together to be Together and be Together to be Together
Take it back to me Take it back to me
L'estat espanyol ha donat suport a l'autodeterminació de l'autodeterminació de l'estat espanyol.
Estem escoltant just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enair Pro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat preu a Enair Pro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enairproseguridad.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
El condensador de flujo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio Desvern. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. InformatiuComarcal.com La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exteriors. I també parlem de televisió, esports, bandes honorables o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema. Tendències, entrevistes, tallers,
Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de 7 i mitja a 8. Estem escoltant just a la fusta.
6 minuts i arribem a les 11. És moment per parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Què tal? Bon dia, Carme. Doncs bé, home. Bé, bé, bé, atabaladets, les activitats de Sant Jordi, que ens fan anar amb un llavall, ens porten mals de caps... No s'acaba, eh? No s'acaba i, a més a més, ja no és pel fet que hi hagin activitats per Sant Jordi, és el fet que si la metrologia li fot cullerada encara ens atabalen més, no? I sembla ser, veient el dia d'avui, comparant-lo, jo què sé, amb dilluns, dimarts, dimecres... O ahir mateix. ...que n'estatuis els petarrans, avui ja veus que...
La cosa ha canviat completament, que el vent de Gragal és el protagonista. Un altre ingredient que estava completament tranquil, que feia fins i tot cosa, anar-te'n a la platja, per exemple, de Barcelona, la platja de contaminació, veies l'aigua i estava transparent, es veien els peixets, la calma aquesta tan total, també ajuda que l'aigua és freda i tampoc no hi entra massa gent a remenar-la, però aquesta calma total no deixa que la sorra estigui remenada i llavors es posa al fons del mar i tens
Una aigua cristallina bestial, que veies imatges de la platja de la Barceloneta, no pot ser que sigui la Barceloneta o és que han fotut al camp els 5 milions de barcelonins, els dos milions que viuen. El fet és que el mar ha estat molt encalmat durant aquests dies de bonança i ara s'ha encabritat de mala manera perquè ha entrat el vent de Gregal, és una situació entre Gregal i Llevant que fa que el mar s'emprenyi molt, que hi hagi moltes onades i que hi hagi fins i tot temporal.
Això el que provoca és que hi hagi un canvi radical de dilluns, dimarts, d'ahir penteix, avui el mar no té res a veure, tot i que ahir ja va començar a bufar el vent, tu comentaves a micròfon tancat, que cap a la tarda el vent ja bufava amb una certa intensitat. I és que el Gregal, les comarques centrals de Barcelona, el Baixo Bregat,
es fa notar molt. Com que estem així, Sant Just mig encarat, mig amagat de tots els vents, però el Gregal sí que ens entra. Tenim un passadís entre Sant Pere i Màrtir i podríem dir el delta del Llobregat que ens entra bastant a Sant Just i tenim un vent que també es cola per la vall de Sant Just, que també té la direcció del Gregal i també es fa notar molt el nostre municipi. Un vent que continua sent el protagonista i aquesta influència d'aquesta situació de vent, conjuntant-ho amb aquesta depressió que ens ha arrancat des del sud d'Àfrica, ens porta a aquesta inestabilitat que avui
I demà estarà marcada per Llevant, per Gregal i per unes precipitacions molt irregulars. Per què hi ha tant episodis i per què serà tan llarg? Doncs perquè s'hi ajunta després un front atlàntic que es trobarà amb la festa que tindrem al Mediterrani. Sí, n'hi ha més d'un. Sí, i això el que farà és fer entrar aire fred en alçada i com que ja tindrem la inestabilitat tot s'ajuntarà i formarà una gran festa. Tindrem una explosió dissabte.
Tindrem fred en l'alçada, inestabilitat suficient, els ingredients de vent de gregal... Estarà tot preparat perquè dissabte sigui un dia molt plujós, no plujós, molt plujós. Tot el dia, a més a més. O sigui, tots els mapes fan referència a que aquesta situació serà dia de pluja durant tot el dia. No hi haurà un moment de descans.
ara quan fem la previsió per més dies, avui dijous parlem de núvols, en alguns moments algunes gotetes al matí, les pluges poden ser més intenses que a Patarragona, a la tarda podem tenir una miqueta només de més intensitat, podem recollir, ara portem dues dècimes d'aquesta matinada que han caigut quatre gotes, i pot anar passant durant el dia, però clar, tenim moments de pausa també, tot i que el vent és emprenyador... Però pluja normaleta, com si diguéssim, no? Que es pot trempar ja. I demà divendres, potser hi ha una miqueta més de pluja, els carrers ja estaran molls,
però també tindrem algunes pauses durant el dia. No seran xàfecs? Sí, xàfecs. Seran puntuals. O sigui, no serà jo de plovent tot el dia, un divendres plujós, o com a mínim, si ho indiquen els mapes. A la tarda, sí. A la tarda, si queda la cosa, es comença a complicar una miqueta més, perquè ja comença, entre aquest aire feta en alçada, però durant el matí encara tindrem un dia una certa variabilitat. Núvols molt amenaçadors. Recordeu que quan tenim aquestes situacions de Llevano-Gregal, que arriben a la costa catalana al recorregut, si és prou llarg, com és en aquesta situació,
es carreguen d'humitat als núvols amb el seu recorregut marítim i quan arriben aquí són negres, amenaçadors i veiem avui si mirant cap a l'horitzó, mirant cap al nord o al nord-oest veiem uns núvols molt foscos que sembla que hagi de caure al cel. Doncs podria anar fent avui amb una certa tranquil·litat, demà amb una miqueta més d'intensitat, sobretot a la tarda, així ho indiquen els mapes.
i dissabte seria el dia central. Dissabte ens arriba aquest aire fred en alçada i això provocarà que sigui un dia on la confluència entre aquestes dues inestabilitats ens porti pluja, així ho indiquen els mapes, des de la matinada fins a la nit, o sigui, està un dia plujós durant tota la jornada.
Diumenge es poden ja començar a obrir algunes clarianes. Hi ha indicis de canvis, però encara tindrem una certa inestabilitat a sobre, tindrem el creixement de nubulades i tot i que puguem tenir algun moment de sol es pot tapar ràpidament i caure un ruixat important. O sigui que diumenge serà un dia molt variable i a la tarda reactiven les precipitacions al matí. Potser hi ha algunes clarianes, fins i tot podem veure algun moment el sol, però ràpidament es podria tapar i caure un ruixat. Doncs hem de refiar agents ni mica.
Dilluns serà un dia molt semblant, però afluixant una miqueta més. Dilluns arribarem a treballar encara amb aquesta variabilitat, amb algunes clarianes, alguns núvols, algun bruixat puntual al matí, més débil que el diumenge, i a la tarda podríem créixer anul·lades i podríem tenir precipitacions de cara a la tarda dilluns. Dimarts afluixa del tot i sembla que dimecres tindrem un dia tranquil.
És un episodi llarg, perquè com que s'han ajuntat les dues coses, això provocarà que aquesta inestabilitat l'aguantem fins ben bé el mes de maig.
però amb l'arribada d'aquesta bossa d'aire fred en alçada que reactiva la inestabilitat farà baixar clarament les temperatures de cap al cap de setmana. Dissabte. Dissabte i diumenge es tindran valors de 15 o 16 graus. Poca cosa. I avui i demà estarem amb aquests 18, 19, que encara són prou suaus. Però quan arribi l'aire fred, sobretot a partir de divendres i sobretot dissabte i diumenge, hi ha una clara baixada de les temperatures. Molt bé, Carles, doncs moltes gràcies. De res. I demà acabem de precisar la previsió de cap de setmana. Molt rebé. Que vagi bé, bon dia. Bon dia.
Connectem tot seguit amb la xarxa per actualitzar-nos a nivell de notícies i també sentirem el butllet informatiu dels senyors notícies i tornem després amb la segona hora. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Aite Polo i Oriol Pujador. L'atur ha augmentat a Catalunya al primer trimestre de l'any i ja són més de 900.000. Les persones en edat de treballar que no tenen feina, és a dir, una de cada quatre, pràcticament, segons l'enquesta de població activa que s'ha conegut aquest matí. Ja fa 6 anys que l'atur no para de créixer a Catalunya i els sindicats parlen de drama. Les xifres de l'EPA són més altes que les de l'atur registrat perquè recullen totes aquelles persones aturades
a qui ja se'ls ha acabat la prestació d'atur, ho ha explicat Cristina Faciabent del sindicat Comissions Obreres en declaracions a la xarxa de comunicació local. El drama de l'acumulat, diguéssim, no? Encara no hem parat de destruir ocupació i de créixer en nombre de persones aturades, tenint en compte que fa 6 anys que ho fem de manera continuada. A més, cada vegada hi ha més diferència entre l'EPA i l'atur registrat. Nosaltres ja fa temps que insistim en que aquesta diferència es deu
sobretot, sobretot, sobretot, de persones que ja no tenen dret a percebre cap prestació ni cap subsidi, que ja no renoven la demanda, però que continuen estant aturats i surten aquí. L'atur ha augmentat a tots els sectors productius, tant en l'àmbit públic com en el privat i sobretot entre els assalariats a temps complet. Al conjunt d'Espanya, la taxa d'atur és superior al 27% de la població activa i ja són més de 6 milions les persones que no tenen feina.
Avui és una nova jornada de protesta a l'ensenyament universitari contra les retallades al sector. A partir d'aquesta hora, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona trasllada les classes al carrer. En declaracions a la xarxa de comunicació local, el rector d'aquesta universitat, Francesc Xavier Grau, ha explicat que les facultats catalanes no poden fer front a noves reduccions de pressupost si es vol continuar estant dins dels nivells europeus. Portem acumulat ara mateix una retallada del 21%. Del 21%, crec que a totes les universitats.
M'assembla que estem, efectivament, com se diu, una imatge de dir que hem arribat a l'os o no podem anar més enllà. És que no és concebible anar més enllà perquè més reduccions ens allunyen tant del nostre context europeu que ja passem a ser d'un altre context.
A la Universitat Autònoma de Barcelona es manté la tancada a dins del rectorat d'estudiants i aquest matí un grup de joves ha bloquejat l'entrada a l'edifici. Això ha provocat suspendre el Consell de Govern d'aquesta facultat que s'havia de fer aquest matí. També continua la tancada al rectorat de la UB i la Universitat Politécnica de Catalunya fa vaga. Després que ahir quedés en suspens l'acomiadament de 300 treballadors.
CaixaBank ha guanyat el primer trimestre de l'any 335 milions d'euros. És una quantitat set vegades superior que el que va guanyar el primer trimestre de l'any passat, gràcies a la integració de Banca Cívica i del Banc de València. A més, l'entitat que presideix Isidre Feiner ha cobert les dotacions requerides pel govern central i ja hi ha destinat els 900 milions d'euros que li faltava per a portar.
El banc Sabadell també ha presentat resultats aquest matí i ha obtingut un benefici net en el primer trimestre de l'any de 51 milions d'euros. El resultat és un 36% inferior després de destinar 325 milions a dotacions i sanejaments. L'entitat fa una mitjana de gairebé 9.000 altes de nous clients a la setmana i ha incrementat les quotes de negoci tant en particulars com en empreses. El Catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu-Fàvora José García Montalvo creu que és necessari una reforma de l'actual sistema de pensions,
qüestiona si cal arribar a l'extrem de retardar la jubilació més enllà dels 67 anys tal com estudia el govern central. Ho he dit aquest matí en declaracions a la xarxa. Recordem que demà el Consell de Ministres aprovarà noves mesures per intentar que Brussel·les accepti rebaixar els objectius de dèficit per a Espanya. Esports en xarxa.
Bon dia us parla Arnau Maimou. Avui a les 9 de la nit Barça i Panathinaiko juguen el cinquè i definitiu partit dels quarts de final de l'Eurolliga de bàsquet al Palau Blauran. Qui guanyi aquesta nit serà la final a 4, que es disputarà a Londres. El tècnic del Barça, Xavi Pascual, podrà comptar aquesta nit amb el recuperat Rabaseda i Todorovic. Amb Ater Polo, l'Atlètic Barceloneta i el Club Natació Sabadell s'han classificat per a les semifinals de la Divisió d'Honor Masculina. Després dels partits d'aquest dimecres també ha passat ronda al Canoé, que ha eliminat el Club Natació Barcelona.
Mentre que Terrassa i Mediterrani, empatats a un, hauran de jugar un tercer i definitiu partit aquest dissabte. En futbol, al Madrid també s'ha complicat la classificació per a la final de la Champions. Els blancs van perdre contra el Borussia de Dortmund per un contundent 4-1, amb quatre gols del polonès Lewandowski. El partit de tornada jugarà el pròxim dimarts al Bernabéu.
En tenis avui es disputen els partits de vuitens de final del trofeu Compte de Godó de Barcelona. Granoller s'enfronta al Magro, Ramos a Nishikori, Robredo a Verdić i Nadal contra Per. En motos avui es disputa la penúltima etapa del Rali de Catar, un tram llarg de 412 quilòmetres. El català Marc Coma sortirà un dia més com a líder de la classificació general de motos. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11.05, us parla Andrea. L'autobús 157 torna a arribar a Collblanc. Des d'avui, aquesta línia torna a connectar amb el metro de Collblanc.
Després de més de mig any arribant només a prop de la parada del trambaix Ernest Lluc, aquest canvi es deu a la reivindicació dels ajuntaments de Sant Justi a Esplugas que van recollir les peticions de veïns i entitats perquè l'autobús allargués el seu recorregut per enllaçar directament amb la parada de metro. Tema B finalment va acceptar aquestes demandes i ara la línia torna a arribar fins a Coll Blanc, el 57 que arriba a Cornellà també ha allargat el recorregut.
Més coses, el ple municipal del mes d'abril farà un reconeixement institucional al primer alcalde democràtic de Sant Just, Antoni Malaret i Amigó. És un dels temes de la sessió que es farà avui mateix a les 7 a l'Ajuntament. A banda d'aquest punt, l'ordre del dia consta d'onze temes i un dels més destacats és l'aprovació de la segona adhesió al conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Sant Just i el Departament d'Ensenyament per la creació d'una llar d'infants. També es debatrà l'aprovació inicial de la modificació del pressupost en l'apartat de crèdits extraordinaris
que afecta partides de l'àrea de serveis a la persona i es tractaran modificacions a diverses ordenances fiscals i reguladores de preus públics de l'Ajuntament. I acabem destacant que professors i alumnes de quatre països europeus, Noruega, Alemanya, Dinamarca i Turquia, visiten Sant Just aquests dies en el marc del projecte Coménius. Es tracta d'un projecte internacional d'intercanvi de centres de secundària d'arreu d'Europa del qual hi participa l'Institut de Sant Just.
Aquesta edició del Coménius porta per títol The Soul of Who We Are, l'ànima d'aquí som, i treballa els diferents costums i tradicions que conformen la nostra personalitat com a poble. Els alumnes i mestres van arribar a dilluns i des d'aleshores l'alumnat s'allotja en famílies de Sant Just. D'aquesta manera fan una completa immersió a la cultura llengua i tradicions catalanes.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Just Notícies d'edició migdia a partir de la 1 i 5. I mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de radyodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
S'haurien d'aconseguir.
You make me testify...
Sí, sí.
I spent the rest of my days here. Cause you make me feel like I've been locked out of heaven for too long, for too long. Yeah, you make me feel like
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concés al cinema. Just a la Fusta, el magazine del matí.
Dos minuts i un quart de dotze del matí. Demà, divendres, es farà a Sant Just una xerrada sobre l'alimentació adequada per a la gent gran, una activitat que organitza l'associació de gent gran de Sant Just, que es farà al centre social de mil·lenària, dos quarts de sis de la tarda, i la impartirà la dietista i nutricionista de Sant Justenca, Pilar Sant Pau. Aquí tenim ara l'altra cançó del telèfon. Molt bon dia, Pilar. Hola, Carme. Què tal? Que hem parlat altres vegades també de diferents tipus d'alimentació, però en tot cas, en aquest cas concret per a la gent gran,
Quina hauria de ser la base? Hauria de ser diferent que per a un públic més jove o més adult? Bueno, hi ha una sèrie d'aliments que són comuns a tothom, tinguis l'edat que tinguis, perquè el cos necessita menjar aproximadament uns 50 nutrients cada dia. I aquests 50 nutrients estan dividits en 6 grups d'aliments, que són les hortalisses, el pa fruita, el pa, els ous, una sèrie d'aliments que s'han de prendre, tinguis l'edat que tinguis,
perquè el cos sense aquests aliments es ficaria malalt. I això és com un per tothom. Ara bé, la manera de gestionar aquests aliments varia en funció de l'edat. I quan ets més gran, per la masticació i aquestes coses, han de ser, a vegades, aliments més tos. O si una persona té colesterol, baixa una mica els ous. Si una persona té acituri, dir-li que prengui mercileres. O sigui, s'ha de matisar l'alimentació. Però, bàsicament, Carmen ha de menjar tots molt similars.
Per tant, simplement adaptar-ho una mica a cada persona. El perfil, diguem-ne, en els anys, un es deteriora més d'un lloc a un altre. Per exemple, la gent que té artritis o artrosis, que és molt freqüent a partir dels 40 i escaig d'anys, de dir quin aliment pot anar bé si a mi em fan mal les mans, si tinc artritis. L'aliment estrella és el peix blau, perquè porta una grassa que es diu omega-3,
que sense aquesta grasa el cos no pot fabricar antiinflamatoris naturals. Per tant, més que mai s'ha de menjar peix blau amb aquesta edat. Petites coses d'aquest tipus que fan que cada persona ho pugui adaptar a les seves necessitats. Per tant, exacte, és un exemple d'aquests interessants i molt gràfic. O una persona que tingui càncer, per exemple, diu que té un càncer de pròstata. Què podria menjar alguna cosa que fos especial pel càncer de pròstata?
I ens dius, bueno, científicament, perquè, clar, ja no estem per tonteries, què s'ha de demostrar que va bé per la prevenció del càncer de próstata? Doncs hi ha una substància, que és el licopè, que està dins el tomàquet, de dir, bueno, doncs sobretot amb molt oli. Per què? Perquè l'oli és una grasa que fa que s'absorbeixi millor aquesta substància. I donar-te'ns consells molt senzillets, Carmen, però que siguin valuosos, perquè t'ajudin a estar molt més salent.
De fet, segurament és tenir en compte, un cop cadascú es fa el seu diagnòstic, a partir d'aquí, quins aliments poden lligar millor. Sí, i segur que les preguntes de les persones seran... Una servei sempre per a tothom. Si algú diu, escolti, jo tinc sucre. Hi ha alguna cosa que no em n'apaga bé i li dius, per exemple, si el pa l'acompanyes de pernil, el sucre del pa entra més a poc a poc a dins de l'organisme. Per tant, sempre t'anirà més bé. Si ets diabètic, un pa acompanyat amb tall, que un pa sol,
A la gent que es vol aprimar, a vegades no saben que els sucres dels aliments, si entren a poquet a poquet, engreixen menys que si entren de cop. Per tant, si un dia vols unes madeleines, millor que les acompanyis en un trosset de formatge que soles. Petites coses que encara que siguin molt d'una determinada patologia, jo crec que aniran bé a tothom.
I també ens deies al principi que era important, almenys en segons quines edats, el tema dels aliments tos. Suposo que més cremes... Més cremes. Jo soc una gran amant d'una cosa que tu, Carme, aquest jove, no pots fer-nos recordes, que són les sopes de pa. Molt poquets. Sí, clar. No és de la teva època, però quan una persona patit de l'estómac, una de les coses que més se sent bé són les antigues sopes de pa.
que era un pa sec o un pa torrat i li fiqués una mica d'aigua calenta o una mica de brou, un raig d'oli, una llet, i això és molt digestiu i va molt bé per l'estómac. Una miqueta parlar de tots aquests aliments que tenen un paper clau a la salut i aprendre a gestionar, igual que la gent gestione la seva economia, bé o malament, tal com estan els temps, intentar gestionar la salut a través de l'alimentació.
Fa un parell de setmanes vam parlar amb una persona, amb l'Antònia Rufés, que viu també al mil·lenari, que havia fet 100 anys, i a l'hora de preguntar-li el secret per arribar-hi, deia que ella sempre havia fet molta bondat i que havia menjat una mica de tot, però sempre amb grans quantitats. El que passa és que el que de tant en tant es permetia era la xocolata. Suposo que aquests extras també es poden permetre algun o altre. Mira, la xocolata, Carmen i jo soc dietista,
Cada dia de la meva vida, jo crec que mai he dit que depèn d'un trossit d'orcolata cada dia. És un aliment que té unes propietats beneficioses sempre i quan sàpigues la mesura que és beneficiosa. Hi ha una mesura que és bona i una que no ho és. Llavors, la mesura que és bona del xocolata, perquè porta cacau, que és una substància anti-oxidant i, a més, antidepressiva, perquè porta una substància que diu diobromina, que aixeca l'ànim,
és de 10 a 20 grams. Per tant, un o dos trossets al dia. No se'n pot menjar més perquè llavors els efectes beneficiosos ja desapareixen, però i tant, que sí, endavant amb el xocolata i tant. I els lèctics s'han de vigilar més quan s'és més gran? Sí. A mesura que ens anem fent grans, hi ha un sucre a dins de la llet, que es diu lactosa. Aquest sucre, quan te fas gran, se metabolitza a dins del bodell i l'enzim que fa tot el procés metabòlic, a mesura que anem complint anys, sol disminuir.
Hi ha molta gent que la llet li senta bé als 18 anys, als 50, als 60, als 70, els fa gasos i mal de panxa, perquè aquest enzim lo disminuïm a la seva producció. L'únic que hem de fer és, si és poca cosa, no passa res, pots prendre llet, i si realment et fa diarres o mal de panxa, has de passar o a iogurt, que no en té tant, o a llets alternatives. I formatges, per exemple? El formatge és un derivat de la llet, però perquè sigui igual que la llet és el iogurt.
I el formatge també és una manera d'introduir calci a l'organisme, però la perfecta és el iogurt. Hi ha alguna cosa que puguem prescindir o s'hauria d'intentar menjar menys quan sigui una mica més gran, també? La carn vermella, com que quan se descomposa dins l'organisme se metabolitze, dona molt nitrògen i és difícil d'eliminar. Llavors hi ha una quantitat que s'ha de mesurar molt quan vas fent gran o quan tens un càncer o una malaltia cardiovascular.
que és un màxim de 400 graus per setmana. A més, s'ha de seguir prenent oli, s'ha de seguir prenent llet, s'ha de seguir prenent fruita, molt similar a l'alimentació de tota la vida. L'única cosa és que a mesura que ens fem grans, a vegades el cos disminueix la massa muscular i no cal prendre tanta proteïna. Per això la carn vermella s'ha de baixar una mica quan te fas grans. I les quantitats pot ser que quan siguem grans, a mesura que la gent es vagi fent més gran, algú potser tingui menys grana i per tant vulgui menjar menys?
A partir del cos, fins als 30 anys, el que creixem. Del 50, del 60, el cos de tendència va a engreixar-se molt. Del 60, del 70, del 75, el cos de tendència mantindràs. I a partir dels 80, el cos de tendència, a mi em va a fer-te més petit. I ens claro, necessites menys nutrients. Sí, sí, i tant. Tens raó. Sí, sí, Carme. Tot i que suposo que també deu aprendre molt de cada cas i també hi ha gent que li agrada molt menjar.
apeteixen més els hidrats de carboni, els sucres. Per això a gent que no li havia agradat el dolç, quan se fa gran, doncs agraeix molt un pastelet. O t'agrada més el pa quan te fas gran. Quan ets jove, un bon bispect, i a mesura que et fas gran, apeteixen menys els aliments que porten proteïnes. I apeteixen més els que porten hidrats. Sí que passa, és veritat, que sí, va canviant els gustos. A gent que no li havia agradat mai el dolç, de sobte li comencen a apeteixer comprar madalenes o cosetes d'aquest tipus. És normal.
Continua sent important l'esmorzar també amb la gent gran? Molt, perquè les neurones durant la nit treballen. Nosaltres ens pensem que quan dormim tot s'ature i durant la nit, però el matí no fem un bon esmorzar, no tenim gasolina per tirar i el cos tira com pot i està fent un esforç brutal per tirar endavant en la nostra vida. I ens amb aquest món s'ha de ser agraït i donar un bon esmorzar perquè totes les neurones han estat treballant de nit. I sent important un pan tomaten, una mica d'embotit,
El teu cafè llet, el teu làctic i una fruita, que és l'esmorzar estrella de tothom. Això sí que és per totes les edats, per tant. Doncs a tu plegat se'n parlarà aquest divendres, com dèiem, al dos quarts de sis de la tarda. Demà una xerrada que organitza l'associació de gent gran de Sant Just sobre l'alimentació adequada per a la gent gran. Avui n'hem fet un tastet amb la dietista i nutricionista Pilar Sant Pau. Moltes gràcies, Pilar. A tu, Carmen, per invitar-me. I que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies, adeu.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682-345-853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 a la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegim de concerts o cinema. La informació més propera al Just a la Fusta.
A veure els desgraciats, que des d'un taxi...
Vam llevar-nos emprenyats per un soroll. Mala i nou, una festa d'estudiants tronada. Quan vam veure un fes de llum, una claror avançant entre els neus sols.
Les frases serioses que ja feien riure i van deixar-nos aquesta veritat que em sap molt greu però per sempre sabrà on serà per la deixar-la.
En punt dos quarts de dotze saludem a aquesta hora la Montse Larrea i el Pere Oliver. Molt bon dia a tots dos. Què tal? Bon dia Carme, bon dia a tots els veïns. Avui estem només tres a la tertúlia. La Carme, la Montse i jo. Una petita tertúlia. Una petita tertúlia perquè tenim la Lina que està a Malaltona i la Joana que està visitant el Parlament de Catalunya. Per tant ens farà una informació molt acurada la setmana que ve del Parlament.
En tot cas, avui, justament, els temes d'abans repassant les portades en l'Andrea, el gran tema del dia a tots els diaris, tot i que avui ara ja passa per l'enquesta població activa que diu que l'atur ja ha superat la barrera dels 6 milions a Espanya, en aquest cas també lliga una mica amb aquesta voluntat del govern espanyol d'augmentar l'edat de jubilació.
Quina vegenada. O sigui, les empreses estan fotent fora la gent, que els estan traient al carrer els 50 i els 53 anys, i pretenen que la gent es jubili més enllà dels 67, quan els 70, els 82, fins a quina edat pensen que pot estar un treballant amb una vestida, per exemple. Per què passa que vivint massa anys la gent gran? No, no vivint massa anys, això no. Segons els cànons que tenen ells, sí, perquè clar, les pensions cada cop
Hi ha més gent que entra, no? Hi han de pagar. Potser no és aquesta la solució. Si tens el goig de tenir salut, benvinguts siguin tots els anys que es visquin. Si has de viure com una coliflor, com un cactus, aleshores doncs de veritat que no. Home, és que el líquid... Clar, aleshores pot més que doni una punxadeta de temps, perquè una cosa és viure amb qualitat de vida i l'altra cosa és malviure. I aleshores malviure és un drama.
Però, evidentment, això tampoc es pot generalitzar. Hi ha feines que sí, ara ho comentaven. Si un és articularista, escriptor, grafista, dibuixant, i va fent les seves feines assegut, i avui envia un article, demà envia un altre, no és el mateix el treball d'aquest senyor,
que el treball del senyor que està enfilat en una vestida que està tot el dia... avui plou, demà fa calor, demà fa fred i ha d'aguantar les inclemencies i fer un esforç físic. Però en quants anys calculen que s'ha de cotitzar? Perquè això ho tenen calculat el govern, no? 35 anys seguint... Tot també, clar, s'ha de tenir en compte que la majoria de joves de la meva edat, més o menys, jo ara tinc 27 anys, per tant, doncs... Oye, ho sembla, però si sembla que et passes el din.
Doncs la gent de 25-30, que és a dir, l'entorn que més conec en aquest sentit, la gran majoria, formen, tenen, no hi ha contracte indefinit, molt pocs el tenen. I el que fan molts és o bé ser autònoms o bé ser aquesta idea del fijo discontinu, és a dir que al juliol t'acomiaden i al setembre potser tornen a contractar.
no arribaràs directament a aquests 35 anys que s'arribava abans amb facilitat, segurament, perquè has d'anar sumant contractes, contractes, mitges, contractes. Són discontinus i per tant l'has d'anar sumant un rere l'altre. De totes maneres, si en 35 anys, vull dir si comences entre 25 i 30,
La cotització ja està. Se suposa que sí. Tot continua. Però són masses, suposo. El contracte indefinit ha desaparecido de la faz de la tierra. És una cosa del segle XX, que a vegades no es complia, però normalment hi havia empreses que t'ho garantien. Anys enrere, com que no era obligació cotitzar fa uns quants anys,
La gent ho anava allargant perquè també és una càrrega quan has de pagar autònoms. Clar que vas a favor teu però és igual. En circumstàncies en què és una càrrega. Què passa? Molta gent no ha arribat als 35 de cotització. Hem treballat tota la vida però els 35 de cotització no els tenim.
És que els tens quan has tingut la sort, jo sí que els tinc i més de 35, quan has tingut la sort de treballar en una empresa que t'ha assegurat sempre, que has cotitzat sempre, que t'ha garantit un contracte indefinit. I passes dels 35. Jo passo i molts dels 35 perquè vaig tenir la sort de treballar en el grup Planeta. Ja eres jove quan vas començar a treballar. No, jo vaig començar a treballar a Planeta als 29 anys. I a més vaig estar cotitzant sempre tots els anys seguits a les diferents empreses del grup. Com que vas treballar?
perquè et canviaven d'empresa però eren empreses amb el mateix grup i seguies amb la mateixa antigüitat. I en canvi els anys anteriors vaig descobrir que moltes empreses que vaig treballar que em van dir que cotisava, després quan em van enviar el paper resulta que no, que m'encerronaven, que signava a la PES que eren mentida. I això es veu que hi ha molts bandarres.
que en aquest país hi ha d'altres, hi ha gent que estava feliç i convençuda que firmava un paper i el que firmava sí, era un paper, però que no anava enlloc. O sigui que un s'ha d'assegurar i comprovar-ho, perquè a mi els va dir que això és ben fàcil de comprovar, que el paper te l'han d'enviar des del Ministeri de Treball. Treball, sí, quan demanes la vida laboral.
quan demanes la vida laboral i la pots demanar en qualsevol edat i en qualsevol moment. Passi'm el paperet de la vida laboral. I allà et trobes que hi ha gent que no cotisaves o et cotisaven en una categoria inferior per la qual treballaves, que això també és molt habitual. Que hi ha persones que han estat treballant de directius, de primer oficial, i resulta que han estat tota la vida cotisant d'aprenents. Ostres, ho he fet d'aprenentat durant 42 anys. Hi ha gent que s'ha trobat molt amb això.
La picaresca és una cosa habitual d'aquest país. Exacte, existeix sempre. Sí, sí, sí, de estos tiempos de vela de Guevara suposo que molt abans. Però vaja, a totes maneres és una passada pensar que més enllà dels 67 anys es pugui encara continuar treballant. Evidentment que hi ha gent que ho fa i ho fa a gust perquè l'acompanya a la salut i perquè encara ho fa a gust.
El que no ho fa a gust, quan arribes a 35 anys, penja el barret. I tant, que no estem nosaltres aquí. Jo col·laboro amb 4 o 5 associacions, faig dibuixos per la gent que ningú paga... Per tu estàs molt bé. No, però a part d'això són feines que pots fer-les. Jo dic que no és el mateix.
No són intel·lectuals, són artesanals, manuals, digue-l'hi com vulguis. I que més vas al teu ritme. Aquestes mateixes feines que ara vaig fent, si les fes dins de l'empresa on abans treballava, amb el ritme accelerat de treball en què es anava, estaria ara fet pols.
Clar, perquè una cosa és que vagis al teu ritme, mira ara plego i miro una mica la tele, em poso a llegir, me'n vaig a passejar, me'n vaig a anar. I l'altra cosa és que durant 9 hores seguides o 10 o 12 no puguis aixecar el cap de la taula i et van tirant feina una darrera l'altra. Ah, ja ho has acabat! Doncs mira, acaba això també. Doncs ara això, ara això. Perquè amb aquestes grans empreses ja s'ha vist ara mateix, en el dia del llibre, és un bon moment per prendre el pols al món editorial de veure que les
Grans editorials que han tret un munt de títols, evidentment, tenen tres o quatre títols que estan en la llista dels més venuts. Pel que té un mèrit extraordinari, jo quan miro avui les llistes dels títols als diaris, em meravella, i és per felicitar de tot cor, per exemple, l'agenda, l'editorial, la campana, que amb un sol llibre
A l'editorial Petita, un sol llibre, els resultats de venda són extraordinaris. I parlant l'altre dia amb Diego Marcos de la llibreria Resenya ens deia que la campana és el que l'any passat va publicar el llibre més venut en ficció, que era el de l'avi de cent anys que va escapar-se per la finestra.
També el publicava la Campana, per tant un mèrit dels editors d'aquest editorial. Doncs tenim que Victus, d'Albert Sánchez Pinyol, en català està en el primer dels més venuts. I en el quart lloc en castellà. El segon en català és les Bruixa, les que busquen somriures perduts, de l'Albert Espinosa.
que també està en el nou lloc en castellà, brújoles que busquen sonrisas perdides, en aquest cas editat per Grijalvo. Grans editorials com Planeta, evidentment, amb la quantitat de llibres que publiquen cada mes, té l'estiu que comença al tercer lloc,
té el maestro del Prado de Javier Sierra en un celloc i té molts altres de columna que també és del grup Planeta. Els grups editorials que tenen diverses empreses posen 6 títols en els 25 llibres més venuts. Clar, perquè tenen diverses empreses, està una miqueta compensat.
Columna també és de Planeta, Seix Barrars també és de Planeta, Destino també és de Planeta, com que són del mateix grup, en aquests els quartos van aparats tots al mateix lloc. Si és la Polònia independent de Toni Soler va aparar les arques de Planeta i si és l'estiu que comença, i el que s'acaba també.
Van a parar tots a les mateixes butxaques, però està molt bé. Està molt bé perquè també les grans editorials, s'ha de dir una cosa en el seu favor, és que tenen moltíssima... També juguen més, juguen més fort. Aposten més fort, tenen moltíssima gent treballant, els editors no són la persona que està al cap de l'editorial, com és en el cas de la Campana, que és la mateixa...
persona aquesta que avui entrevistaven per ser a la televisió, no me'n recordo. Isabel Martí. Exacte, doncs Isabel Martí, ella és la que tria, ella és la que decideix. Una sola persona decideix, en canvi l'altra és tot un conjunt de persones. Les grans empreses és un equip, els editors són empleats que estan a sou de l'editorial, són els que trien, són els que decideixen i a ells es deu l'encert o el desencert. El veu viure el Sant Jordi com el veu viure?
Ah, molt bé, molt bé. Passejant molt i caminant entre llibres i comprar llibres i molt bé. Jo escoltant la ràdio no vaig tenir un mord per anar a Barcelona perquè m'agòbia tanta gent. Sí, és normal. Hi ha algun moment, jo que vaig deixar-hi al migdia, que és quan hi va haver més gent. Suposo que al migdia i a les set de la tarda o sis és quan es concentra més gent. Hi ha moments d'aquests de... Estàs ja apurada. Saps ja per on sortir perquè a tot arreu hi ha un comul de gent. Exacte.
Vaig fer-ho de diferent manera. Vaig escoltar molt la ràdio, comentaris... La veritat és que resulta bastant agobiant, però com que la setmana passada vaig estar a Madrid, els carrers de Madrid sempre són agobians al centre, encara que no sigui Sant Jordi. Tens un punt d'interès. He treballat al món editorial
A més, hi ha una cosa que em fascina, que és mirar les cobertes. Jo crec que les cobertes dels llibres, el disseny de la coberta, no només l'autor i el títol, sinó que el disseny de la coberta també hi fa molt. Forma part de l'acabat de la cosa.
El color, el tenir l'encert, que això a vegades també és purersart, que tu has triat el blau quan tots els altres han triat colors càlids o al revés, que tu has triat el vermell i negre i no ha triat ningú més, llavors has fet el gran encert. O sigui, si al costat de Victus, que és un grafisme formidable, un títol curt i amb unes lletres potents, hi hagués una altra de característiques similars, doncs aleshores la cosa...
I parlant de llibres que no se'ns passi, avui dia 25 d'abril
Fa 75 anys, perquè era el 25 d'abril de 1938, que es va publicar per primera vegada homenatge a Catalunya, homenatge a Catalunya, això la Joana ens ho deia amb un anglès perfecte, del George Orwell, l'escriptor que va ser a més d'escriptor, o sigui, ell va venir a Espanya.
per fer la crònica, escrivint i mirant-s'ho des de lluny i va acabar apuntant-se a les brigades internacionals i fent la crònica en directe des del front. Va ser més perseguit per l'estalinisme, perseguit per la dreta, va haver de fugir per cames perquè l'empaitaven de tot arreu.
i ell va ser destinat al front d'Aragó com a mil·licià voluntari. Un dels personatges que va formar part de la Internacional. Sí, sí, n'hi va haver molts altres, però ell ens va deixar aquest testimoni.
Aquest homenatge... Fa 75 anys, eh? Fa 75 anys, sí, sí. Fa 75 anys. I mira, també podem aprofitar, ja que parlem dels 75 anys, que fa 75 anys del Bomberdetge Sant Just d'Es Bern i la Miss Salania, que ha publicat el centre d'estudis, parla d'aquest tema, aquest és un dels quatre temes centrals.
És un treball en profunditat molt bé pel Julio Choa. És un treball en profunditat magnífic. I en ell descobrim coses tan curioses com el conductor d'aquell autobús que va haver bombardejat davant del Cine Coliseum de Barcelona. Un dels bombardeig més terribles de la Guerra Civil era un ciutadà de Sant Just. Ens explica tota una sèrie de detalls, tota una sèrie de coses curioses.
curioses i que a la vegada et posen la pell de gallina perquè dius quina maldat, no? Gratuitament, o sigui... Quan analitzes la font, les guerres sempre són dolentes per dos costats. Sí, són perverses. Són perverses per naturaleses, però jo diria que aquí va haver més maldat per un costat que per un altre. Quan analitzes aquests fets que ja tenien guanyada la guerra,
que tenien molta més força i molt més poder i es van valdre dels italians, es van valdre dels alemanys per ajudar a bombardejar i aixafar poblacions. Ara mateix podem veure també al castell de Montjuïc aquesta exposició amb fotografies de quatre pobles de l'Almaestrat que els van arrossar.
O sigui, ara és... Sense cap necessitat. Sense cap necessitat. Ara és Venesal, Vilafranca i Albuquacer. O sigui, els van arrasar sense cap mena de necessitat. O sigui, tenien la guerra guanyada. Només pel poder que tenien. Tenien la guerra guanyada i, a més, recordem que un cop la van tenir guanyada, es van seguir carregant gent durant la postguerra pels el fet de ser desafectos.
Aleshores sí que va haver molts actes de barbaritat tant per una banda com per l'altra, però els vencedors, entre cometes, es van esplejar sobre els vençuts. Sí, es van esplejar sobre els vençuts. És un tema que a mi em toca molt de la vora i és un tema que no he volgut entrar mai de ple, perquè em causa tristesa.
Ah, clar, sí, sí, però precisament perquè causa tristesa, perquè causa malestar, però és la realitat, quan veus aquesta missa l'Anna dius que aquests treballs d'investigació s'han de fer perquè si no ens quedaríem... És molt admirable perquè... Admiro els que ho han fet i ho recorden i ho van recordant continuament, no? Però a mi aquest tema m'agrada. En parlàvem l'altre dia amb el Julio Ochoa i deia que
que ja havia passat prou temps per poder-ne parlar tranquil·lament. Tot i que encara hi ha recel. Potser tingui més raó ell que jo perquè la meva vida haguera sigut una altra de la que ha sigut. I sobretot que ara van dirigit als vells joves que sortosament ja no han viscut a la pell ni la fam ni la repressió ni la tortura ni altres coses que sí va viure molta gent de la nostra generació. Ni la petita persecució que era barri a barri
perquè et podien senyalar perquè eres la filla d'un roig o perquè tal o perquè qual. I tot això ha fet molt de mal, molt de mal. Clar, els que són joves ara no perquè no ho han viscut. I aleshores se'ls pot explicar amb la mateixa serenitat que es pot parlar de qualsevol capítol de la història de qualsevol altre lloc del món. Però aleshores s'hi ha de saber i s'ha de conèixer perquè malauradament el fet que hi hagi aquest rebrot
i que hi és a tota Europa d'extrema dreta. Aquesta gent que en la seva, no sé si dintre cometes innocència o més aviat ignorància, s'acunten amb això perquè creuen... Hi ha gent que els ha arribat a fer creure molts que el que no va existir, que va ser una faula que es van inventar. I llavors els camps de concentració i que els crematoris estan perquè sí.
Ara és fàcil fer-ho en passar tot com un muntatge de Photoshop, però això no se la creu ningú. Alguns són minoritaris, però alguns creuen que és un muntatge. Alguns creuen que és un muntatge perquè ni de molt lluny poden suposar que això hagi existit.
però està a la història per explicar-ho. Sí, en la humanitat hi ha una gran part de crèdula i una gran part escèptica, gent escèptica fins a tal extrem que hi ha moltes persones que no es creuen que l'home hagi arribat mai a la Lluna. També creuen que va fer un montatge i que era un decorat, no? O sigui, aleshores, també hi ha gent que diu, precisament amb un vagó de tren que mide àvila,
Un ciutadà va veure la meva dona llegint el diari, no sé per què l'hem periòdic, si tot el que compta en els periòdics és mentida. Aquesta bestiesa hi ha molta gent que la diu. No és mentida. Els articles d'opinió, uns tiren cap a una banda, uns cap a l'altra, cadascú té la seva, n'hi ha que sí que et colen alguna mentida i alguna barbaritat. Els diaris sí que a vegades són nefastes a l'hora de llegir-los, però has de saber buscar...
Un miqueta entre les línies, no? I potser sí que està bé no creure-s'ho tot, no? I plantejar sempre d'aquesta idea de... I tant que sí, sí, sí, sí. També hi ha extrems. No pots anar amb el lliri a la mà.
perquè ets una mica massa innocent. No, no pot ser una inocent, pot ser aquest cèptic recarculat que ho nega tot i que no es creu res de res. Perquè aleshores et tanques a tu mateix a dins d'una cova.
Ja, no volgués saber ni el que pot ser veritat ni el que pot ser mentida. Clar, i llavors hi ha gent que, per exemple, gent de la nostra edat, que diu que no veia mai el cine perquè les pel·lícules que fan ara no tenen cap interès. Com poden dir gratuïtament això? Avui com ahir fèiem pel·lícules bones, regulars o dolentes. Jo quan veig gent com els del Cinebaix de Sant Feliu, que fan aquest esforç per portar cinema de qualitat cada setmana,
en un lloc on no hi ha cines gairebé per al lloc, perquè el vas obregant i tancats tots els cines. I veus que una setmana et fan una pel·lícula com aquesta darrera que han estrenat del Germans Pastó protagonitzada per José Coronado i Quim Gutiérrez els últims dies, els darrers dies. I veus que té aquest èxit de públic i que la gent hi va i doncs mira, fan algun cine que alguna cosa li duu a la gent. Per què van treure els cines que hi havien a la gràcia? Per què van fer els de les Plau?
que estan al costat relativament. La gran majoria es van traslladar... A l'Esplau. Sí. I van tancar aquella secció de... Van anar tancant i estaven com lligats, em sembla al principi, perquè recordo que era com una mena de conveni. 14 sales hi havien d'anar. Però ara a l'Esplau no recordo quantes n'hi ha, però fa poc va sortir que eren els cinemes de Catalunya que més espectadors havien tingut. Clar, perquè els altres ja no existeixen. No, però a tot Catalunya, vull dir que està bé. Però et va molt, et anava molt més bé des d'aquí a Sant Just anar al cine, aquí a l'Eroski,
que no passen a l'Esplau. Quina combinació tens per anar-hi? Amb transport públic, no? Amb transport públic, clar, jo em refereixo al transport públic. Els cines més propers que tenim a Sant Just són el Sant Feliu, que és el que has d'anar amb el tramvia o amb el bus. Abans era el Guinard, no? Abans era el Guinard. Abans era el Guinard, és el Cinebaix o bé aleshores, com dius tu, has d'anar al Cinesa Diagonal o al Gran Sarrià.
o al Gran Serrià, o bé per la part de baix, al Palau Balanyà o a l'Arenes Multissina. L'Arenes Multissina també és proper. I el que tenim amb l'autobús abans anava directe, ara recorrem a una notícia que és notícia d'avui, que des d'avui dia 25, als bus 157 arriba Coll Blanc.
Ahir arribava encara fins a Ernest Lluc i a partir d'avui, perquè sàpiguen que arriben fins a Coll Blanc i poden enllaçar amb la línia 5 del metro. Potser anava molt bé per fer l'intercanvi, perquè hi ha molt d'espai.
Però era un punt mort. Era en 300 metres, només d'allargar-ho. Més que res era un gran perdo de temps. Molta gent que va al mercat de Coll Blanc o que anaven a agafar el metro, llavors has de caminar 10 minuts més o haver d'esperar el devint. Que a vegades hi era de seguida i altres vegades no hi era. Com ahir mateix que vaig estar 10 minuts esperant-lo i vaig acabar anant a peu. I de vegades n'hi havia dos.
Sí, sí, sí. Ja sé que no és l'ideal, que la immensa majoria de la gent els aniria bé que anés com abans, que anaves aquí fins a la Barceloneta, però això ho van canviar perquè creava molts problemes de trànsit. El dia que no es trobava una mani, es trobava que hi havia una cursa, perquè era un trajecte molt llarg, que anava des de l'Hospital del Mar fins a Sant Joan d'Espí.
Crec que una hora i cinc, una hora i cinc, una hora i deu. I més, i més. Amb dies de trànsit podies estar una hora i mitja, una hora i tres quarts. Un recorregut molt llarg. Un recorregut que es pot trobar amb tantes incidències no podia complir els horaris. Jo entenc que ja tenien problemes d'incidències quan anava fins a la Plaça d'Espanya, quan el van enllarcar encara va ser pitjor. Evidentment que sempre tenim un punt d'aqueixen perquè som així, som inconformistes.
però de pensar com hi havia la Transporta Sant Just, fa.
15 anys només, no cal tirar més enrere. I menys, i menys. Com està ara? Està millor. El just metro, per exemple, ha estat un gran invent. El just metro de dilluns a divendres, molt bé. Que la gent encara voldríem que fos més freqüent. No funciona el dissabte. El dissabte va cada 20 minuts i de dilluns a divendres cada quart d'hora. Llavors quan no se li escapa l'autobús volia que passés cada 3 minuts.
Això no pot ser perquè llavors veus que el dissabte triga 20 minuts per 3 persones a l'autobús. Si en passés un cada 5 minuts aniria 8 i tindries un autobús per tu sol. Els dies de cada dia és un servei per la gent que treballa o estudia. És un bon servei. És que sobretot està pensat per la gent que treballa o estudia. Evidentment també per l'altra gent que anem a fer altres coses i altres gestions. La quantitat d'avis que van als metges i que van a quantitat d'altres llocs.
És que si no passegem. Però a més és curiós que l'altre dia vaig anar al metge que tenia visita a les 6 de la tarda i vaig estar una hora i tres quarts per arribar al centre de Barcelona. Sí, perquè vaig enganxar la sortida de totes les escoles del Just Metro i de totes les escoles del 22 i el 64. Que és la tarda nova. I clar, com que tenia el metge a Sant Gervasi, interminable. Però clar, això ja és que agafa... Depèn de les hores.
En canvi vas a les 7 del matí i vas la mar de bé. El gran avantatge del transport públic és el metro. Quan veus en ciutats com Madrid, que han fet les obres del metro des d'allà fa tants anys i que van tan ràpid a tot arreu en metro,
Dius, però aquí hem tingut dos desvantatges. Primer, que es veu que hi ha menys pressupost, i segona, que des de fa molts anys ara ja ho poden resoldre, perquè la tecnologia és diferent, però que a causa de la terra humida i la proximitat del mar, les tonaladores, quan arribaven més avall a les rambles, entrava aigua.
Ja als anys 30 van intentar arribar a la Barceloneta i no van poder. Crec que la línia 9 és la més llarga que hi té que haver, no? Que no està acabada. Però que està parada. I l'estació d'Ernest Lluc, que també està parada, si precisament l'invent d'acabar els busos Ernest Lluc era perquè allà podran agafar el metro i està. Però a l'abril del metro, per manca de pressupost, han quedat parades. O sigui, entre Povilla Casas
i Coll Blanc, hi ha una estació del metro fet a Ernest Lluc que no està acabada. No està acabada. Hi ha la parada que es dirà Ernest Lluc però que no funciona. No funciona. Està buida i el pressupost ha acabat i no l'han pogut enrejular ni posar-hi les llums. O sigui, l'estació està buida sota el túnel. I falten les escales per sentir, falta l'ascensor, falta tot. Una manca de diners. Llavors van dir que farien arribar aquí l'autobús i en pocs metres ja arribarà el metro. Però els han dit que el metro pot trigar anys i panys per arribar.
Pensem només que la línia 2 per anar del paral·lel a la plaça Universitat van estar 15 anys o sigui aleshores. O sigui, van estar 30. Vosaltres no ho veurem. Em poden estar 30 i aleshores dic mira, quan vam venir a viure a Sant Just la gent que fa 40 anys que vivim i ens van dir que el metro en pocs mesos arribaria. Cada vegada s'ha anat aplaçant. I en pocs mesos arribaria l'autobús a dalt.
a Bellsoleig. Sí, exacte també. Al darrer dia vam estar mirant alguna caseta o així i vam dir que aquí en quatre dies pujarà l'autobús, mira. I que el bus i el tramvia... Quatre dies no, 30 anys. Sí, i són transports més lents que el metro. El bus i el tramvia ja sabem que mai estaran a Plauragos de Tots perquè se'n batiga més. No, però en aquest cas de l'autobús que anava fins a Bellsoleig és un tram
No té trànsit. És igual, ha trigat 30 anys a pujar.
i han posat tramvies. Va començar a València, han posat a Bilbao, a Sevilla, a Madrid. A Madrid es diu Metro Ligero, però és exactament igual. És el mateix model, el que passa és que ha pintat d'una altra color. El que va a Boadilla és vermell i el que va a l'altra banda és violeta. I a Bilbao fa anys que està el tipus de tram baix. I a Sevilla, ara l'estan posant a Castelló. I llavors només s'ofenseraven tramvies?
Sí, a Castelló tenien la Panderola i ara la Panderola, després de tants anys que era un trenet que anava de Castelló fins al Grau o de Castelló fins a Onda, ara ho farà un trollebus. Fíjate tu, un trollebus. Un trollebus, que és una cosa que havia passat a la història. Home, aquí és que anaven a la platja teníem les jardineres, aquelles que eren obertes. Sí, el tramvia. El tramvia, les jardineres, que deien que eren obertes, ens tenien una cadena on t'hi den els seients i ens tancaven amb una cadeneta.
Vull dir, eren molt originals. Sí, sí, que hi eren a València també, que anaven amb Alba Rosa, aquest tipus de tramvia jardinera, i que, per cert, el van tornar a restaurar a La Coruña. La Coruña funciona, no sé si tot a l'estiu, suposo, un tramvia d'aquest jardinera que va per dalt per tota la costa, en vistes a la platja, i està molt bé, i han restaurat els... I, a més, és curiós que és l'única ciutat espanyola, em penso, que ha tornat a posar tramvies, però amb models dels anys 30, perquè els altres són tramvies modernes.
Però la Coruña no, és un tramvia com els de Lisboa. El tramvaix té el tipus de l'ave. La silueta del tramvaix és una silueta... No, de tramvia modern. I s'agafa bastant, realment. Encara que molta gent es queixi que és lent, que podria ser més ràpid, o que la idea que pugui anar més directe... La idea és bona. Ah, jo ho faig servir molt. Jo m'agrada també el tramvaix. Però jo em pregunto una cosa, ara que parlem d'això. Clar, aquí talla, s'acaba Francesc Macià, llavors...
Hi ha un tros de diagonal que no té res. Jo em pregunto, m'ho pregunto perquè no ho sé. Aquesta despesa que volen fer per arreglar la diagonal... Sí. Passeig de gràcia. Passeig de gràcia. Vull dir, jo em pregunto, és totalment necessària, aviam,
El millor és una pregunta molt tonta, perquè són molts diners. Per la gent de les botigues sí, perquè és un espai que està mort pel comerç, és una via de trànsit ràpid. Les botigues són tan estretes que no convida gaire que sigui un passeig comercial.
La prova és que en els llocs de la Diagonal, on la vorera és ampla, on està la illa i on està el Corte Inglés, són vius comercialment. I en canvi, el tros entre Francesc Macià i Valmer, Rambla Catalunya... Sempre ha sigut més apagat, eh? És un lloc de... Sí, perquè no he tingut mai... No sempre no, eh? Que va haver un època, als anys 60, a l'època de Toset Street, quan el carrer Toset estava de moda, que les botigues a la Diagonal i al carrer Toset eren molt vives. Altres ciutats conserven coses que tenen una solera o que tenen
un caire romàntic, un caire... I aquí sembla que tot ho volem modernitzar. És igual, tirem-ho a terra i ja ho tornem a aixecar. Tornem a aixecar o no? Tornem a aixecar serà igual o serà pitjor? És una despesa important. És una qüestió que jo mateixa em faig.
No és que jo volgui ser llesta amb una altra. Però avui mira els èxits que tenen l'EFNAC i que tenen la Corte Inglés i que tenen aquests grans exemples. I de fet han substituït al centre de Barcelona l'Avinguda de la Llum, que en els anys 30, 40 i 50 era totalment popular, va acabar completament morta i al final quan li han fet a sobre el triangle resulta que és una zona comercial potent.
Ui, i a tot això, si se'ns ha passat el temps... Se'ns acaba el temps, exacte, mig minut. Per tant, acabem aquesta tertúlia d'avui dijous i tornem la setmana que ve a veure si hi som més. Gràcies, Pere, i gràcies, Montse, i bona setmana. Gràcies a tots per escoltar-nos i rebeure. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. I per tant, connectem tot seguit amb el bulletí de la xarxa, amb el bulletí del Sant Just Notícies, i tornem encara amb una hora més de justa a la fusta.
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem, Aite Polo i Oriol Pujador. Catalunya ja té més de 900.000 persones a l'atur. Ho assegura l'última enquesta de població activa i correspondent al primer trimestre d'aquest any. Aquesta xifra d'aturat suposa que gairebé un 25%.
majors de 16 anys i que volen treballar, no troben feina. Davant d'aquestes xifres, els sindicats parlen de situació dramàtica i alerten de la possibilitat d'arribar fins i tot al milió d'aturats a Catalunya. Cristina Facevén, de Comissions Obreres. Parlar d'arribar al milió de persones aturades a on és l'EPA és factible, malauradament és factible. El que passa és que sí que és veritat que com que s'està ralentint el ritme de creixement de l'atur,
potser no arribem al milió, perquè com que cada vegada anem més a poc a poc perquè ja pràcticament no hi ha gent a qui podem acomiadar, ja no es pot destruir gaire més ocupació perquè ja no n'hi ha, potser no ho veiem pel ritme, però no perquè s'hagi acabat, per entendre'ns aquesta destrucció d'ocupació. Al conjunt d'Espanya la taxa d'atur supera el 27% de la població activa i ja s'ha superat la barrera dels 6 milions aturats.
Una manifestació d'estudiants universitaris i personal no docent recorre a aquesta hora la ciutat de Barcelona. Protesten per les retallades i pels acomiadaments previstos per aquest curs a la Universitat Politécnica de Catalunya. La mobilització està convocada en el marc d'una jornada de vaga en aquesta universitat. Barcelona, Anna Pruna, bon dia.
Bon dia, més de 400 estudiants de la Universitat Politécnica de Catalunya es manifesten en aquests moments a l'alçada de l'illa diagonal de Barcelona, amb xiulet i crisc que demanen la dimissió del rector i diuen no a la privatització. Álvaro Gontález és de la Comissió d'Estudiants de la UPC.
Hi ha un tema més concret aquí de l'UPC. Estem en contra d'un pressupost del 2013, que suposa una retallada en el capítol del personal de 11 milions d'euros. Aquesta retallada es materialitza en 340 comiatalments, 90 del personal de la Mesa 6 de Reis Internets i 250 del personal d'ocien investigador laboral associat.
El primer secretari del PSC, Pere Navarro, assegura que la Generalitat deu als ajuntaments més de mil milions d'euros. Navarro diu que l'executiu d'Artur Mas reconeix un deute amb els consistoris
molt menor del real. Parlament, Albert García, bon dia. Bon dia. El partit del socialista reclama a la Generalitat que faci públic, en el termini d'un mes, els deutes reconeguts a favor dels ajuntaments i a signar els convenis pendents, també en aquest termini. Així mateix, els socialistes exigeixen la liquidació dels deutes pendents en un màxim de tres mesos i la redacció urgent d'una llei d'izendes locals. El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha xifrat el deute en mil milions, el doble del que reconeix la Generalitat, i ha demanat al Guard Català que compleixi les seves obligacions.
i a més a més aquesta reivindicació municipalista és una reivindicació també perquè la Generalitat de Catalunya compleixi les seves obligacions amb els ajuntaments. Aquesta Generalitat, aquest govern de la Generalitat de Catalunya que reclama tant i tan intensament que el govern de Madrid compleixi les seves obligacions i pagui els deutes, doncs resulta que no paga les seves obligacions, no compleix les seves obligacions ni paga les seves deutes.
Pere Navarro ha presentat la moció Casabatran al proper ple, acompanyat pels alcaldes i caps de llista del PSC a municipis com Lleida, Girona, Cornellà, Santa Coloma de Gramenet, Badalona Opi i la nova il·la Geltrú. El president de CaixaBank, Isidre Feiner, ha dit avui que no necessita impostos que l'estimulin a vendre els pisos que són propietat d'aquesta entitat. Que más queremos nosotros que vender pisos. Es como si la silla no quisiera vender coches, todos los pisos.
Lo que nos hemos quedado es porque nos hemos tenido que en razón de pago nos hemos quedado unos pisos y lo que hacemos es venderlos. Vendemos al año o alquilamos 15.000 viviendas pero no hace falta que nos estimulen o que nos desestimulen. En este caso es estimular pero ya hacemos todo lo que podemos. Declaracions de feineria en referència al nou impost que prepara el govern català per gravar els pisos buits propietat de bancs i promotores immobiliàries. Esports en xarxa.
El fútbol club Barcelona siempre se ha destacado por eso, por el apoyo de su afición.
Y ahora más que está en esta serie, yo creo que no está menos. Fem també un apunt de Bater Polo, l'Ètip Barsoneta i el Club Notació de Sabadell. S'han classificat per a les semifinals de la Divisió d'Honor Masculina. El conjunt mariner s'enfrontarà ara amb el Canoé, que ha eliminat el Club Notació Barcelona. D'altra banda, Terrassa i Mediterrani, empatats a 1. Hauran de jugar el tercer i definitiu partit aquest dissabte. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno, l'autobús 157 torna a arribar a Collblanc. Des d'avui aquesta línia torna a connectar amb el metro de Collblanc després de més de mig any arribant només
a prop de la parada del trambaix Ernest Lluc. Aquest capdia es deu a la reivindicació dels ajuntaments de Sant Just i Esplugues, que van recollir les peticions de veïns i entitats perquè l'autobús allargués el seu recorregut per enllaçar directament amb la parada de metro. TMB, finalment, va acceptar aquestes demandes i ara la línia torna a arribar fins a Coll Blanc, al 57, que arriba a Cornellà, també allà. El mes d'abril farà un reconeixement institucional al primer alcalde democràtic de Sant Just, Antoni Malaret i Amigó. És un dels temes de la sessió que es farà avui a les 7.
A banda d'aquest punt, l'ordre del dia consta d'onze temes i un dels més destacats és l'aprovació de la segona adhesió al conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Sant Just i el Departament d'Ensenyament per la creació d'un atllar d'infants. D'altra banda, hi haurà tres mocions. Una la presenta el Grup Municipal de Siu per acordar la suspensió cautelar de la liquidació de plusvàlues derivades de les adhesions en pagament. D'altra banda, PSC Iniciativa i Junts per Sant Just presenten una altra moció sobre la reforma urgent de la renda menyima d'inserció
I per últim, el grup municipal de Junts per Sant Just presenta una moció amb el nom de Sant Just en un país lliure de retallades, tot plegat a partir de les 7 a l'Ajuntament. I acabem recordant que ja podeu consultar al web municipal la informació completa sobre els casals i activitats d'aquest estiu a Sant Just, com cada any hi ha una àmplia oferta d'activitats per a tothom. Els infants podran practicar diferents esports, els fora de l'equipament,
Pels adults hi haurà cursets de natació a la Bona Aigua i monogràfics a Can Ginestar i al Centre Cívic Joan Maragall i al Centre Social de Don Milanari. La gent gran també podrà fer tallers de navegació per internet, sevillanes i fotografia, a més d'un curset de natació a la Bona Aigua. Tota la informació la trobareu al web www.sanjus.cat barra estiu 13. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local
al web de la ràdio 3bw.radiodesbem.com. Molt bon dia.
Once there was this kid who got into an accident and got in common school but when he finally came back his hair had turned from black into bright white
He said that it was from when the closet smashed so hard.
Once there was this girl Who wouldn't go a change With the girls in the change room And when they finally made her They saw earth marks all over her body
I couldn't quite explain what it always starts to be
Oh, they were glad this morning, Jim, had it worse than that. Because there, there was this boy whose parents made him come directly home right after school. And when they went to their church, they shook
I lurched all over the church floor. You couldn't quite explain it. They'd always just gone mad. Mmm... Mmm... Mmm...
Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo.
Dijous de 7 i mitja a 8. Al condensador de flujo.
Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio Desvern. Fa uns dies m'agradava la meva veïna, ara també. Fa uns dies em costava arribar al fi de mes, ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine, ara també.
Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
I quan sentirem aquesta sintonia, el que fem és parlar de cuina i per això també saludem a la Carme Adó. Bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia, molt bé. A punt per fer, doncs, una recepta, com cada dia. Avui què ens descobriràs? És que hauria de ser el típic d'aquí, de l'arròs, però ja sabeu que no costumo fer gaire receptes d'arròs. Variem una mica, no? Variem una miqueta i avui ens en anem a un plat que em sembla que no hem parlat mai. A veure.
El millor de la cuina catalana, mongetes amb botifarrat. Mai, perquè com que és una cosa tan fàcil, li se'ns ocorreix fer-la. Allò és el que fem, els mongetes del ganxet o les mongetes blanques, avui en dia els legums estan riquíssimes, les passeu per la paella amb una picadeta d'all i julivert.
I re, poseu la botifarra al grill, si pot ser, però no l'afregeu amb oli perquè si no... Perd, no, és que llavors ja s'afegiri una cosa que no és necessària en el tema de la botifarra. Podeu anar a qualsevol cancel·ladaria d'aquí Sant Just, que és excel·lent ser totes. Que no estigui massa passada, estigui feta però no massa passada, perquè si no, el punt. Teniu un plat, la veritat,
esquisit, acompanyat amb una cosa que he vist amb la recepta que la doctora de Sant Pau, que és d'aquí de Sant Just, que la setmana que ve fa precisament una trobada aquí a Can Genesta, recomana amb pa amb tomàquet. Perquè el pa amb tomàquet m'ha fet gràcia llegir-ho, al millor és que no estarà algun dia que jo li xafi les receptes, però bueno, als nens que no els agrada la verdura, que no mengen verdura, menjar amb pa amb tomàquet
Menja molt de tomàquet. Hi ha la part del tomàquet. I sembla que no, però es veu que és un aliment bestial. El tomàquet amb el pa. Aquest plat de mongetes amb butifarra el podeu acompanyar perfectament amb una llesca de pa amb tomàquet. I teniu el menjar complet i ve de preu i fàcil.
Molt bé, Carme. Doncs moltes gràcies i mira, avui hem cuinat un plat tradicional. Fins demà. Bon dia. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul,
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concursor cinema. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
It's still in your soul Ray-ray wine It's up to you All I can do I bet Memories won't go
I was wrong, now I find Just one thing that makes me forget
Stay close to me. Don't let me be in love. It's tearing apart my blue heart.
I look at you and leave my bed. I was wrong, now I'm fine. Just one thing makes me forget. Red, red wine. Stay close to me.
Red, red wine, you make me feel so fine You keep me rocking all of the time Red, red wine, you make me feel so grand I feel a million dollar when you're just in my hand Red, red wine, you make me feel so sad Anytime I see you go it make me feel bad
Red, red wine, it make me feel so fine. Monkey, Pocky, Mr. Pounder, sweet head wine. Red, red wine, it give me one hit per zing. One hit per zing, it make me do my own thing. Red, red wine, it give me no hope for love. You're kind of loving like a blessing from above. Red, red wine, I love you right from the start. Right from the start, with all of my heart. Red, red wine in a 80s style. Red, red wine in a modern beat style, yeah.
M'agrada molt.
Red, red wine can get you out my mind, wherever you may be, I'll surely find. I'll surely find. Make no fuss, just focus.
I'll clear up my mind. Give me a little time. Let me clear up my mind. Give me red, give me time. Let me feel you fine. Let me feel you fine. All of the time. Red, red, whiny. Let me feel so fine. Monkey back and loose upon the sweet death line. The lion growl, the monkey get choke. Bonbon come on, make a rolling ball.
Red, red wine, I love you right from the start, right from the start, with all of my heart. Red, red wine, you give me one leap a zing, one leap a zing, with me do my own thing. Red, red wine, in an 80s style. Red, red wine, in a manly style, yeah.
Just a la fusta.
Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de 7.30 a 8.
El Condensador de Fluzó. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic. Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i... un mort i l'altre casi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit.
Generalitat de Catalunya Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Tres minuts i dos quarts d'una del migdia. De seguida parlem de teatre amb l'Amai Cadueñas. Parlem d'actualitat de la cartellera i també d'antígona que just teatre interpreta aquest dissabte a la sala gran de l'Ateneu de Sant Just. Ho farem tot plegat però després d'escoltar Roger Mas amb la caseta en el lloc.
Són les 7 del matí, lluna d'abril, diumenge de ramps, i a la caseta d'enlloc, però s'adahir ja hi hem embarcats.
la vella del fons del poc cent mil diumenges que dorm i amb un esqueix de cançó ens surt el sol ens surt el sol darararà darararà
Estan a punt d'arribar àligues negres, amics i parets. Petita festa que fem, per què volem, amb les veles al vent?
Hi ha l'home aquell del carrer i el vell sorrot bandolet de mica a mica buixí que en surt el sol, que en surt el sol.
Ha, ha, ha!
No, no, no, no.
Cal la nit a la festa, milers de campanetes, una corrua de pares que rebent de comptes.
En un cel estampat d'estrelles, la granja se'n feia bé. Un fort de branques dolcines,
Arnes, dragons i bolianes, des dels balcons ens aguaiten, per fer-nos boliacs i cabrotes cap dins del bosc ens atrauen.
Just a la fusta, al magazine del matí.
Això és espectacle!
I per tant, moment de parlar de teatre. Com dèiem, passen tres minuts de dues quarts d'una i saludem l'Amaika Duéñez. Molt bon dia, Maika. Bon dia. Per parlar de l'actualitat teatral. Avui no sé si vols començar per Sant Just, si vols començar, si deixem pel final, com vulguis. No, si vols, comencem per Sant Just. Perquè aquest dissabte hi ha espectacle. Sí, aquest dissabte es podrà veure la sala municipal de Sant Just,
La obra Antigona de Salvador Espriu. Just Teatre presenta aquesta obra. S'ha fet com una mena d'homenatge per celebrar el centenari del naixement de Salvador Espriu i està dins de l'any Espriu, que es faran diversos actes durant tot aquell any per recordar que fa cent anys que va néixer aquest magnífic auto.
La obra que hem escollit és Antígona. Antígona ja saps que és una obra de Sophocles. És una tragèdia grega. Però Salvador Espriu va fer la seva versió particular. I la història és la mateixa pràcticament d'Antígona. La guerra està a punt d'esclatar perquè els dos germans d'Antígona, Polinises i Yetiocles volen el poder.
Tots dos volen ser reis de Teves i Antigona està intentant que no comenci la batalla. Però al final hi ha una batalla, tots dos moren, un a l'altre es donen mort lluitant.
i llavors arribar, diguem-ne, al... al tro, no?, arribar al Edip. Ai, perdona, l'Edip, el Creon, que és el tiet, l'oncle de l'Antígona. I al Creon, doncs, el primer que diu és que s'ha d'honorar a Eteocles, perquè era el rei que hi havia posat, i que les despulles del Polinises
que no s'han de ni d'enterrar ni fer-li ritus ni res. Antigona no està d'acord amb això perquè, clar, tots dos són germans d'ella, evidentment, i, desobeint la prohibició de Creón, doncs li dona enterrament a Polinices. I la pena de fer aquesta prohibició és la pena de mort.
I aquesta és la història d'Antigona. Salvador Espíu ha fet la seva versió, però els fets de la obra... L'essència hi és, no? És la marxa, sí. Just Teatre ha fet una cosa que és la primera vegada que fem. Jo penso que sobretot a la gent gran li farà molta gràcia, perquè l'època, diguem-ne, d'aurada de la ràdio, van ser als anys 50-60,
La ràdio era com una persona més de la família. Estava tot el dia encesa i al matí s'escoltava una cosa i a la tarda una altra i a la nit una altra.
I no només es feien concursos i radionovelles, que es feien moltes, sinó també es feia radioteatro. I llavors el que hem fet nosaltres és muntar un radioteatro de cara al públic, que també es feia. I potser la guinda d'aquest pastís és que tots els efectes sonors que surten a la obra estan fets com es feien als anys 60. No estan gravats.
I llavors tothom col·labora, no? Fa un xurullet de... Tots els efectes sonors que surten a la obra són en directe. Està bé, doncs. Jo penso que, bueno... La veritat és que la ràdio ara, evidentment, l'escolta tothom també, evidentment. Però els anys, diguem-ne, importants que era imprescindible en totes les cases eren els anys 50 i 60. Tot i que,
Tots els professionals que van sortir de Ràdio Juventud, que va ser l'escola de ràdio que vam tenir nosaltres, han fet les delícies tant en ràdio com a televisió, perquè estava el Josep Maria Valls, el Constantino Romero, la Mercedes Milà...
El Josep Maria Pallardó, el Jordi Estadell, el Pedro Ruiz, el Rafael Turia, tota aquesta gent que vam sortir de Ràdio Joventut de Barcelona. Són els que han continuat durant aquests anys fins que ha arribat la nova fornada de gent com vosaltres, que sou fets molt jovenets. Espero que agradi Antígona. La història és molt maca.
La manera d'escriure d'espriu no cal dir-ho, que és preciós, un text preciós, i suposo que la gent s'ho passarà bé, això de recordant quan anaves a veure Radio Teatro en directe a Radio Barcelona, a Radio Joventut, o sigui que, per exemple, el Taxi Kate, que es feia cada setmana, no? Bé, doncs això és el que podrem veure
el dissabte 27 d'abril a les 9 de la nit a la sala municipal de l'Ateneu. Són molta colla, jo no diré tots els noms perquè són moltíssims però només perquè facis una idea d'actors doncs n'hi ha com 17 o 18. Déu-n'hi-do. Està el Jordi Domènech
que tots els uients el coneixen pel programa que fa cada tarda. Exacte. I després, de tècnics, està el Carles Hernández també, que està col·laborant també, que també tothom el coneix d'aquí de la ràdio. I hi ha música en directe que ho fa el Jordi Bofill. I penso que, bueno, a veure si agrada aquest radioteatre que farem al Just Teatre. Serà dissabte? A quina hora? A les 9 de la nit. M'han dit que el futbol és a les 6.
Ah, és veritat. No hi ha problema. Suposo que la gent pot veure el futbol tranquil·lament i després passar-se a veure aquesta antigona de Salvador Espriu per commemorar els 100 anys del seu naixement. Molt bé, doncs això aquest dissabte aquí a Sant Just, però també tenim altres coses per explicar. Tenim, tenim. Mira, per als nens he escollit un espectacle que la veritat és que és molt maco
I és d'un mag. Es diu Temps de màgia. Ho fan al Teatre del Raval. I tot i que jo sempre he pensat que la màgia és per a nens una miqueta més grans, doncs aquí en aquest cas no. En aquest cas, els nens més petits...
Estan tota l'estona dient-li al mac el que ha de fer i el que no ha de fer. I és un espectacle super divertit, a part que n'hi ha en joc de màgia molt macos. Però a part d'això els nens ho passen pipa. El Temps de màgia estarà al Teatre del Raban, com sempre els dissabtes a la tarda i els diumenges a les 12 del matí. Que és l'hora gairebé habitual de tots els teatres. Després a mi m'agradaria el dia 28, o sigui aquest diumenge,
S'acaben unes quantes coses per mi molt bones. Si no heu anat a veure-les i teniu ganes, doncs direm. Per exemple, El T'estimo és perfecte. T'estimo és perfecte però ja et canviaré. Una obra absolutament rodona. Una obra que és un musical però que a més a més les parts que són parlades, els sketchs, són boníssims.
és una adaptació del popular musical The Old Broadway que encara estan fent-ne allà. Està creat per el Jordi Pietro i el Jimmy Roberts i la veritat és que jo l'he vist i vaig sortir super enamorada de la obra. Havia vist l'altra vegada que es va fer, que també es va fer al Poriòdama fa 13 anys. En aquest cas, els quatre protagonistes són el Frank Capdet,
i la Mercè Martínez, que estaven a l'altra vegada que van fer aquesta obra fa 13 anys, i estan acompanyats per la Montserrius i el Jordi Vidal. Quatre magnífics actors i, a més a més, actors cantants. Per tant, sempre és un complement més per la veu. Sí, perquè fa uns quants anys hi havia molt bons actors i molt bons cantants, però cantants...
i actors n'hi havia pocs. I ara ja s'estan formant molts grans actors, també bons cantants. La direcció és d'Elisenda Roca i tots els actors que surten n'hi ha dos músics en directe també. I tot són persones que han fet moltíssims musicals. La Vampira del Raval, la Vella la Bèstia, Fama...
que estan ben col·locats al món del musical. Una altra cosa que se'n va, i que és una petita joia, molt molt maca, molt ben feta, molt ben interpretada, és After Play. After Play era fan a l'Atrium. Ja sabeu, aquesta sala és relativament nova, està al carrer Consell de Cent, gairebé cantonada a Passell de Sant Joan. És una sala molt petita,
i a vegades fan coses molt interessants. Aquesta és una d'elles. After Play està interpretada per Fina Rius i per Pep Ferrer amb una interpretació fantàstica. Està dirigida per la Ima Colomer. Com sona? És una magnífica actriu que ha fet teatre, televisió, cinema, ha fet de tot. És una magnífica actriu i aquesta és la primera vegada que es fica en el món de la direcció.
I la veritat és que és una magnífica directora perquè els dos actors estan fantàstics i la posada en escena, tot i que és molt senzilla, està superbé.
El Brian Field, que és l'autor d'aquesta obra d'After Play, és un autor molt conegut també, el que va fer dans a l'agost, una magnífica obra que just teatre precisament va interpretar. Doncs el Brian Field ha agafat dos personatges de Chekhov i els ha col·locat vint anys després. I per tant, podem veure la Sònia Serebryakova, que és la
Navoda de l'Oncle Bània, que quan acaba l'obra de l'Oncle Bània diu treballarem, treballarem, la resta de la nostra vida treballarem, fa un monòleg molt maco i molt molt trist. I el Andrej Pozorok, oh, per favor, el rus, que és l'indecís germà de les tres germanes, aquell que es casa i que acaba la seva vida
que ha d'hipotecar la casa familiar per pagar les deutes de joc. Es separa de la dona perquè la dona ha trobat un altre que li agrada més que ell. En fi, que són dos perdedors quan acaben les respectives obres i Brian Phil els ha posat 20 anys després a Moscú en un cafè.
comença una trobada que és socialment políticament correcta, per dir-ho d'alguna manera, però a cop de globs de volca i un xupito per aquí i un glopet per allà, doncs acaben ensenyant realment les seves pors, les seves angoixes i tot el desencant que tenen, la solitud que pateixen,
Són víctimes una mica de la crisi de Rússia del cicle de nou, que va ser una crisi molt important. És una obra de veritat que us agradarà molt si aneu a veure a l'Atrium After Play. I aquesta obra jo la vaig veure fa uns quants anys a Madrid.
que la feia la Blanca Portillo. La Blanca Portillo és una magnífica actriu, ja ho sabeu, però a mi aquesta m'ha agradat més, aquesta que ha dirigit l'Aima. Home, doncs llavors ens hem d'apuntar a aquesta recomanació, Maica. Per tant, s'acaba el dia 28, o sigui que... Queden pocs dies, sí, sí, d'aquí a diumenge. Què més? Una altra cosa que s'acaba, la fan al Teatre Acadèmia,
que és un teatre també relativament nou, suposo que és el més nou que hi ha a Barcelona, que està al carrer Villarroel, cantonada a Buenos Aires, al costat del Cort Inglés de Francesc Macià, per entendre'ns. Doncs estan fent la vida perdurable. La vida perdurable és de Narciso Madira, està dirigit per el Boris Rothenstein i està protagonitzat per Marceman Aguerra i Emilia Carilla.
La obra del Narcís Comadira aborda un tema important, un tema universal, que és la falta de comprensió que tenen els uns amb els altres. I, sobretot, el que queda molt reflexat,
és la convivència dels dosis humans, la falta d'humanitat i la falta de comprensió. En aquest cas, els protagonistes són una mare i un fill, i tot passa durant un dinar familiar. I es veu com realment estan amb mil anys llum l'un de l'altre, no?, de la mare al fill. És una obra molt interessant, i la veritat és que també està molt ben interpretada, sincerament. Molt bé.
Què més s'acaba? Bé, s'acaba una altra obra que a mi en el seu dia també la vaig recomanar perquè em va agradar molt, que és Smiley. És veritat, n'hem parlat molt aquí, sí, sí, tant. Doncs s'acaba també, estava al Club Capitol i s'acaba aquest diumenge. Smiley és la història de dues persones, de dos homosexuals que es troben
que són absolutament diferents l'un de l'altre i que realment comencen barallant-se.
però acaben necessitant-se l'un a l'altre tant, que al final acaben junts. És una història superxula. Rius, t'emociones, t'ho passes bé... És fantàstica. És maïli al Club Capitol fins al 28 d'aquest mes. Per acabar amb les recomanacions, a l'Almeria Teatre estan fent I Got Gershwin, que és un musical, evidentment, d'obres de Gershwin,
que realment val la pena també d'anar-hi si us agrada el musical. No és el t'estimo ets perfecte, però és un bon musical. I a més a més, el Teatre Almeria és molt petitó. Vull dir que pots veure els cantants, actors superaprop, no? No s'eticten gaire bé. Bé, i aquestes són les recomanacions. Ja no recomano més, perquè ja no tenim... Tenim molt per triar, em sembla, eh? Teniu molt per triar. Molt bé, Maica, sí. Parlem d'estrena, si vols. Vinga.
Avui és 25. Només ho faran 3 dies. El 25, el 26 i el 27 s'estrena al Jove Teatre Regina. La forma de les coses.
Saps que el Teatre Regina fins ara està dedicat al món infantil i fa un parell de setmanes vam parlar aquí que el Regina estava a punt de tancar i que no sabien què faria. El que han fet és, com la majoria de teatres avui dia, és posar una programació afegida a la programació. Serà per a adults, no serà per a nens. La forma de les coses
És una obra que es va poder veure ja fa un parell o tres o temporades a l'espai Llura, del Llura de Montjuïc. És una obra fantàstica, de veritat, molt, molt, molt bona, és del Midlabut, i en aquella ocasió, doncs la veritat és que jo la vaig disfrutar molt, perquè la posada en escena també era molt maca. La història és d'un estudiant, Evelyn, que és un estudiant d'art, i que...
s'acosta a un noi que té una vida monòtona, rutinària, un noi que es diu Adam. És un jove insegur, que no es preocupa gens ni mica per la seva imatge, però que s'enamora tant i tant d'ella que està disposat a canviar tota la seva vida per ella. I bé, i la Evelyn va convertint el noi aquest que era un noi que passava absolutament desaparegut.
amb un noi deseable, atractiu i que d'alguna manera no només les dones, sinó també els amics estan molt més a prop d'ell que abans. Bé, doncs això sembla que sigui... t'estimo, ets perfecte, però ja et canviaré, no? S'assembla, exacte. Però al final és...
Al final és molt dur. Perquè quan aquest Adam ha canviat absolutament la seva personalitat, les seves maneres, la seva manera de vestir-se, tot això, i s'ha convertit en un noi espectacular, per dir-ho d'alguna manera, resulta que la Evelyn el que estava fent era experimentar la seva tesi estructural. Déu-n'hi-do. O sigui que al final és molt, molt, molt dur.
i evidentment no acaben junts. És dura però està molt bé aquesta obra. Jo penso que fa reflexionar molt sobre la nostra obsessió que tenim
per la imatge, per la superficialitat que tenim tots nosaltres. I també una mica parla també de la manipulació que tenim, que tots nosaltres tenim envers la vellesa, la imatge. La culta plegat. La culta del cos. Has d'estar prim, has d'estar tal. Això és una mica el que en Illa But
Aquest muntatge és absolutament diferent.
Xavi Siles en aquella ocasió estava dirigida per Julio Manrique. I bé, serà una altra cosa, però diguem-ne que la obra del Nil la Vuit és tan bona que quan les obres són molt bones és molt difícil. Que no agradin, no? Exacte, és la base de fet de tot plegat, no? Sí, és que sí.
Bé, i ara anem amb unes quantes recomanacions per avui i per demà. No, per avui no. Per avui no. La d'ahir ja l'han fet, no. Doncs mira, aquesta nit, a les dos quarts de deu, a la sala obrador, de la sala B aquest, fan una lectura dramatitzada, que ha sortit de cenes sorgides del curs de Victoria Sprundell. La direcció és de la Gloria Balanyà,
i aquesta lectura o aquestes escenes l'han recopilat amb el nom de quines són les veritables normes.
Això es farà a dos quarts de deu i el preu són tres euros. Qui vulgui passar-se aquesta nit per la sala Beckett veurà el final de la feina que ha fet en aquest curs la Victòria Sprumbel. Què més? D'estrena n'hi ha el Boris Vian,
que ho estrenen al círcul Maldà. El Boris Vian també es va veure ja fa unes quantes temporades. Està dirigida per al Xavier Albertí i ja està interpretada per a l'Oriol Genís. Bé, és la biografia d'aquest home, del Boris Vian,
i el títol és Boris Vian Constructor d'Imperis. El círculo malda ja saps que és un teatre petitíssim, o sigui que podrem veure l'Òscar molt a prop i fa un treball molt marco perquè no només...
no només fa de Boris Vian, sinó que, a més a més, també fa algunes de les cançons que ell va escriure. Ja veurem com resulta, perquè el circuit maldat també està passant un moment difícil. També estan a punt ja de tancar. Després, una altra cosa que s'ha estrenat aquesta setmana és Tala, de Thomas Berhard. Thomas Berhard és un...
Un conegutíssim dramaturge, és un magnífic autor, que té una particularitat, diria jo, perquè totes les obres, o gairebé totes, les obres de Thomas Berhardt parlen del teatre. És a dir, que és un home que tot el que passa a les seves obres és d'alguna manera... És la seva vida, no? Sí. I en aquest cas, evidentment, també és així. Es diu Tala,
i en aquest cas és un espectacle que fan el Joan Navarro i el Gonzalo Conill. I res, és un joc que Berhard ens proposa i que realment el text és molt bo i és un monòleg també, o sigui que veurem una persona de molt a prop i interpretant un monòleg magnífic d'aquest autor.
I després per acabar, és per la setmana que ve, però ho adelantem una mica perquè només estarà 4 dies. I clar, 4 dies són molt poquets, si no ho penseu abans. Al Teatre Goya Codorniu faran para papà.
Parapapà estarà a partir del 4 de maig. Són quatre únicas funcions. Són tres actors que interpreten a tres pares, a tres pares de família, Juli Fàbregas, el Miquel Sitxart i el Miki Esparvé. I què passa? Que estan muntant una festa per als seus petitons fills.
I a partir d'aquí tots tres expliquen totes les problemes, les vicissitudes, tot el que es passa com a pares de nens petits i tal. És una obra divertida, no buscar res més que divertir la gent. I estarà al Teatre Goya Codorniu només 4 dies a partir del 4 de maig. Doncs interessant també aquesta proposta. Tenim moltes coses i recordem aquest dissabte aquesta antigona a Teneu.
Moltes gràcies, Maica. Recordem d'això. En tinc a les 9 del vespre a l'Ateneu. Que vagi molt bé. També l'obra aquest dissabte i el cap de setmana. Moltes gràcies. Adéu, Maica, bon dia. I també ens reclamarem perquè són gairebé la una en punt del migdia. Queden dos minuts i mig per arribar-hi. I el que fem ara, per tant, és agrair la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bueno, els serveis informatius, el Carles Hernández i Rius,
a la previsió del temps, també hem fet artúlia amb el Pere Oliver i la Montse Larrea, i hem parlat amb Pilar Santpau, que demà imparteix una xerrada sobre l'alimentació i la gent gran, aquí a Sant Just. I a aquesta última hora hem tingut a la Carme Adó per la Nos de Cuina, i ara mateix a la Maica Duenyes, com heu sentit, amb el teatre. Us ha parlat Carme Verduy, i tornarem a partir de demà, com sempre, a les 10 del matí, fins a la una. Que vagi molt bé que passeu. Molt bon dijous.
True love will find you in the end. You'll find out just who was your friend. Don't be sad, I know you will. But don't give up until
True love will find you in the end This is a promise with a catch Only if you're looking can it find you True love is searching too
But how can it recognize you Unless you step out into the light Don't be sad, I know you will But don't give up until True love will find you in the end
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Aite Polo i Oriol Pujador. El conseller d'Economia, Andreu Mascolell, diu que les noves xifres de l'atur conegudes aquest matí a Catalunya no són cap sorpresa i reclama a Europa un canvi a la política d'austeritat. Segons l'enquesta de la població activa a Catalunya ja hi ha més de 900.000 persones sense feina, és a dir, gairebé un de cada quatre catalans major de 16 anys i que vol treballar a l'atur. Parlament Albert Garcia, bon dia.
Bon dia, el conseller d'Economia Andreu Mascolella ha dit que no és cap sorpresa que la turna millori tenint en compte la situació econòmica. Mascolella ha afirmat que Europa és una illa en comparació amb els Estats Units, Japó i els països emergents, i ha reclamat que revisi la política d'austeritat per poder créixer. Europa ha de tenir una política més proactiva. Europa se n'ha d'adonar que en aquests moments
que el estímul s'ha de donar a compte en aquest moment, cal donar prioritat a polítiques orientades al creixement, o sigui que per una vegada a la vida permetim que no li doni la culpa al govern espanyol. Pel que fa als contactes amb el govern central sobre un nou finançament que ahir avançava el president Mas, el conseller ha explicat que no hi ha encara contactes bilaterals. Mas Colell ha situat la negociació del finançament en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera amb una participació de nivell tècnic.
A aquesta hora, estudiants i treballadors de la Universitat Politécnica de Catalunya es manifesten per Barcelona en contra de les retallades i els acomiadaments. Són mig miler, aproximadament, i tallen el trànsit al centre de la ciutat, segons la Guàrdia Urbana, exactament. Tallen en aquests moments la Rambla de Barcelona, en els dos sentits